Camp de Tarragona 12 i 13
Noemí Llauradó: «El nou auditori que es farà a Reus permetrà acollir concerts de gran envergadura»
Esports 16
El Nàstic s’enfronta demà (18.30 h) a l’Atlético Sanluqueño, un rival dur que ha començat la temporada amb dos empats
Opinió 20 Christian Soriano. Contra la por de les xarxes, l’esperança de les dades: «Seguirem aportant esperança des de la política»
Onze de Setembre 2 a 7
Tarragona
Unes 100.000 persones van participar ahir en les tres concentracions de la Diada convocades per l’ANC i Òmnium a Barcelona, Girona i Tortosa, on es va fer una crida a «desobeir» la sentència del TSJC que anul·la parcialment el blindatge del català a l’ensenyament
L’Estat licita els primers contractes del futur carril bici de l’N-340
Transports també treu a concurs la col·locació de pantalles acústiques a l’A-7, entre l’avinguda Catalunya i el cementiri l 8
Salut
L’hospital de Reus implementa una nova teràpia pel dolor crònic amb una alta efectivitat
l 11
Societat
Veïns de Prades recullen 700 signatures pel retorn de l’estelada al campanar
l 13
Societat l Les entitats reclamen l'entesa dels partits per recuperar l'esperit d'unitat de fa una dècada
ACN
L’independentisme ha fet una crida aquest dijous a «desobeir» la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la parcialment el decret que pretenia blindar el model d’escola en català. «Si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir», ha clamat el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach des de l’escenari situat a la rambla de Santa Mònica de Barcelona. Ho ha dit al final de la manifestació que les entitats independentistes han convocat per l’11 de setembre i que aquest any ha omplert carrers de Barcelona, Girona i Tor-
tosa. A la capital catalana, la pluja que ha obligat a suspendre i modificar diversos actes de la Diada al matí ha donat una treva i ha permès cele-
brar la protesta unitària de l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell per la República, la Inter-
per la independència i la defensa de la llengua en la manifestació de l’11-S a Tortosa
Societat l Clam per la independència i la defensa del català aquest dijous a la manifestació de l’11 de Setembre a Tortosa. La marxa, amb estelades, batucada i un to festiu i reivindicatiu, va començar a la plaça Gerard Vergés amb el desplegament d’una estelada gegant i va recórrer els carrers del centre fins al monument franquista, on es van fer els parlaments. Segons la policia hi van assistir unes 1.700 persones, mentre que l’organització va
xifrar-les entre 7.500 i 10.000. Entre els manifestants hi havia famílies, grups d’amics i també joves adolescents, que van reclamar la república i la defensa de la llengua davant la sentència del TSJC. Diversos participants van reconèixer la «desmotivació» d’una part del moviment i van exigir als polítics que es «posin les piles». L’acte va acabar amb la demanda de retirar el monument franquista, la lectura d’un manifest de l’ANC i el Cant dels Segadors. ACN
sindical i el CIEMEN. Llach, en nom d’aquestes entitats convocants, ha fet una crida a la ciutadania per defensar la llengua catalana. «Perquè el
català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això», ha assegurat. «Tenim més motius que mai per defensar la nostra
llengua, l’ànima de la nostra nació», ha advertit, i ha demanat a la ciutadania un «compromís individual i collectiu per mantenir-ne l’ús». «Us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem», ha conclòs. El president de l’ANC ha assegurat que tant a aquesta sentència, a litigis com el de l’art de Sixena o a l’estat del servei de Rodalies de Catalunya només s’hi pot respondre «amb una defensa aferrissada». «Per a aquesta defensa necessitem organitzar-nos, enfortir-nos, estructurar la
nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica», ha afirmat. «L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència», ha recordat, i ha demanat als partits «que ja existeixen o als que puguin arribar» la unitat de la manifestació d’aquesta Diada. «Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc», ha assenyalat. És per això que els ha exigit trobar «camins d’entesa» per recuperar l’esperit de fa una dècada i retornar a les institucions «el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble». «Sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament», ha avisat.
La marxa d’aquest dijous, que a Barcelona ha recorregut el passeig de Colom, ha reclamat un any més la independència de Catalunya en forma de república i «construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa» pels drets del país, ha recordat Llach. Ho ha fet sota el lema ‘Més motius que mai’. «Reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació», ha proclamat el president de l’ANC.
En canvi, ha contraposat, es viu una «vulneració dels drets fonamentals de Cata-
lunya i contra Catalunya» de forma «constant, planificada i escandalosa». Ho ha dit pel dèficit fiscal de la Generalitat, els casos de corrupció que esquitxen membres dels successius governs espanyols, la negativa d’alguns tribunals –com el Suprem– a aplicar la llei d’amnistia i la persecució a independentistes.
La multitud que s’ha aplegat fins al punt d’arribada de la manifestació ha omplert la part baixa de la Rambla i la plaça del Portal de la Pau d’estelades i reivindicacions com la independència i el model d’escola catalana. «1 d’octubre, ni oblit ni perdó» i «ara i sempre, l’escola en català» són alguns dels clams que més s’han repetit mentre feien onejar banderes i pancartes. A banda de les entitats que han organitzat la manifestació, han pujat a l’escenari representants d’Unió de Pagesos, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i independentistes a qui no s’ha aplicat l’amnistia.
Ball de xifres L'acte ha acabat amb 'Els segadors' interpretat per l'artista nord-català Julien Leone i la vallesana Marta Shanti i el desplegament d'una gran imatge del rei Felip VI cap per avall damunt de l'escenari. Segons els diferents cossos policials, han participat a la manifestació d'enguany unes 41.700 persones: 28.000 a Barcelona, 12.000 a Girona i 1.700 a Tortosa. És una xifra inferior a les 73.500 de l'any passat, que també va ser una protesta descentralitzada entre la capital catalana, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. L'ANC ha xifrat en més de 100.000 els participants d'aquest any.
Il·lusió, festa i molta reivindicació. Un cop més, la manifestació convocada per l'Esquerra Independentista del Camp va omplir els carrers de Reus amb prop d'un miler de persones (1.500 segons l'organització) en una jornada que tenia com a objectiu enviar un missatge; que l'independentisme no està derrotat. La zona davant del Mercat Central va tornar a ser el punt de reunió, que a banda de la població va acollir elements del seguici festiu de diversos indrets encapçalats pel Bou de Reus, que esternudava descaradament a tot aquell que se li creuava, i amb el ritme dels tabalers de la Colla de Diables de Riudoms per acompanyar. A més, van assistir-hi veïns dels municipis del Baix Camp i del Priorat com l'Aleixar, Falset o Capçanes. Els crits i lemes a favor de la independència o de l'habitatge digne es barrejaven amb els de rebuig pel genocidi a Gaza o les peticions de dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
La manifestació va començar passades les 19 hores i va recórrer el carrer de Sant Joan fins arribar a la plaça Prim, va baixar el
Reus l La mobilització va omplir els carrers i va cloure al Fossar Vell amb discursos contra l’extrema dreta
Miquel Llaberia
carrer Monterols i va torçar pel carrer de Jesús fins acabar al raval. Va recórrer els ravals de Martí Folguera i de Robuster fins arribar al Fossar Vell al voltant de les 20.30 hores, per tal de dur a terme els parlaments. Laia Estrada, exdiputada de la CUP al Parlament de Catalunya, va aprofitar el moment per denunciar el creixement desmesurat de l'extrema dreta en els darrers anys: «És un auge global d'una extrema dreta que aquí ha crescut als marges. Als marges d'una classe treballadora explotada i abandonada pels governs suposadament d'esquerres. Als marges d'un inde-
Comarcal
La manifestació va acollir veïns de municipis del Baix Camp i del Priorat
pendentisme que se sent i se sap traït per l'independentisme institucional». A més, va reclamar recuperar l’esperit d’octubre del 2017 i del 2019 i va defensar que el moviment independentista sigui liderat des de la població organitzada.
L’acte va finalitzar amb el Cant dels Segadors entonat per la població mentre onejaven estelades i banderes palestines. Alhora, fotografies del Rei o de les banderes espanyola i francesa van ser cremades en símbol de protesta.
Tarragona l L’alcalde, Rubén Viñuales, va destacar la importància dels «nouvinguts» durant l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova
Pocs minuts abans de les deu del matí, sonaven les primeres notes de la Santa Espina. La Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT), que també va interpretar És la Moreneta, donava el tret de sortida a la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Autoritats polítiques, cossos policials i diferents representants del teixit social de la ciutat van estar presents en aquest acte per commemorar la Diada nacional de Catalunya. «És un dia per mirar enrere amb agraïment, per recordar d’on venim i, sobretot, per reafirmar amb orgull qui som i cap a on volem caminar», afirmava l’alcalde, Rubén Viñuales, en l’inici del seu discurs institucional. «Som un poble nascut a mil corrents, amb una història llarga i rica, feta de trobades, mestissatges i diàlegs constants», expressava el batlle. En aquest sentit, destacava el paper dels «nouvinguts» al país,
«homes i dones que han decidit fer d’aquesta terra casa seva i que, amb la seva feina, energia i estima, abracen la nostra cultura i la fan créixer». «Vosaltres sou part imprescindible del que som i del que serem», afegia. Viñuales remarcava que «en aquest temps complex en què sovint es multipliquen les veus que volen dividir i enfrontar, afirmem amb força que Catalunya es construeix sobre la concòrdia, la convivència i el respecte». D’aquesta manera, va voler deixar clar que «la pluralitat no ens debilita, sinó que ens enforteix».
La degana de la
L’alcalde també va aprofitar la seva intervenció per a fer un encàrrec als assistents: defensar el català. «La nostra llengua i la nostra cultura són l’ànima d’aquest poble. Parlar català, viure en català, celebrar les nostres festes i preservar els nostres costums no és només un acte de memòria, és un acte d’amor, d’esperança i de compromís amb les
Reus l La plaça del Baluard va acollir l'acte institucional de la Diada
Miquel Llaberia
Fàtima Sabench, degana de la Facultat de Medicina de la URV, va ser l’encarregada de pronunciar la Glossa de la Diada a Reus durant l’acte institucional que es va desenvolupar a la plaça del Baluard. Una oportunitat que la degana va aprofitar per fer valdre la importància de la medicina en la societat, però també per compartir alguns dels seus records personals amb l’11 de setembre: «Ben petita i des de la meva Girona natal, l’11 de setembre era la il·lusió de buscar en el tercer calaix del mo-
La novetat
Glòria
Coll Domingo va recitar
ble del menjador la bandera que estava plegada, amagada i amb alguna engruna de pa. La treia, l’espolsava i amb pinces de la roba la col·locava a un dels balcons». No obstant això, tot i ser nascuda a Girona, va dedicar unes paraules a la ciutat que considera casa seva: «Reus, ciutat on he fet el niu i que no m’ha deixat mai mirar enrere i que acull la meva estimadíssima Facultat de Medicina, la meva segona casa. Tot i que, de vegades, la meva família diu que en realitat és la primera». Com a degana, va aprofi-
un poema amb escenificació
d’Ehové
generacions que vindran», va declarar el batlle tarragoní. Viñuales va acabar el seu discurs expressant el seu «orgull profund» per Catalunya i la seva gent, i desitjant que «aquest 11 de setembre sigui per a tots un recordatori del que hem estat capaços de fer junts i una crida pel que encara som capaços d’aconseguir».
L’acte també va comptar amb una nova part artística i més emoti-
va. Glòria Coll Domingo va llegir un poema amb escenificació i espai sonor a càrrec de la companyia Evohé de Tarragona. «Totes les mans que m’han precedit han cavat, llaurat, sembrat la terra, han viscut i han mort en la terra com si ells mateixos fossin els arbres que han fet créixer i granar», recitava la rapsoda davant l’atenta mirada dels assistents.
El moment de l’ofrena Després d’aquestes intervencions, es va viure el moment de l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en la qual van participar una cinquantena d’institucions, par-
tits polítics, entitats i associacions de Tarragona. L’última ofrena va arribar de mans de la Plataforma unitària del Camp de Tarragona en solidaritat amb el poble palestí, que va rebre un sonor aplaudiment per gran part dels assistents. El matí va continuar amb el Cant de la Senyera, interpretat pel Cor Gregal, i els pilars d’homenatge de les quatre colles castelleres de la ciutat, amb una gran senyera desplegada pels Xiquets del Serrallo. El Cor Ciutat de Tarragona i la BUMT, acompanyats per la veu de tots els que hi eren presents, van cloure l’acte commemoratiu de la Diada amb l’himne d’Els Segadors
de l’acte
tar per posar l’accent i definir què és «l’art de cuidar»: «No és una tècnica o un conjunt
de coneixements. És una manera de mirar i estar al món, reconèixer la vulnerabilitat,
recollir la fragilitat de l’altre i posar-hi la proximitat i compromís per crear benestar. És
tant escoltar com guarir. Cal empatia, presència, sensibilitat i creativitat».
Castells l La Diada deixa gamma extra dels Xiquets de Valls, les colles de Tarragona preparades per Santa Tecla i els Verds sense actuar a causa de la pluja
No hi ha descans. És dia de reflexionar sobre el que es va viure en les actuacions de la Diada Nacional de dimecres i dijous i a la vegada pronosticar que pot passar diumenge per Santa Tecla, però també durant les properes setmanes ja que les colles estan mostrant màxima ambició i ganes de seguir progressant en les seves respectives temporades. A Valls es va viure la millor actuació mai vista per la Diada, a Tarragona les colles van afinar els castells per als pròxims dies i a Barcelona la pluja va suspendre l’actuació prevista amb Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Minyons de Terrassa i Jove de Barcelona. Tot plegat a les portes d’un cap de setmana amb actuacions importants a Altafulla i, sobretot, a Tarragona. Diumenge a la plaça de la Font es trobaran Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca. Les dues colles locals viuen moments molt diferents i les actuacions de l’11 de setembre dibuixen cap a on pot anar el seu programa. La Jove va tornar a descarregar el 4de8a, el 2de8f i el Pde7f, que voldran convertir en gamma extra pujant un pis en la diada del Primer Diumenge. Al Pla de la Seu van tornar a treballar-se un altre 4de9f, que els fa patir molt més del que els agradaria, de manera que tot apunta que a la primera actuació de festa major el seu quart castell seria el 3de9f. En cartera, per a més endavant, quedarien el 5de9f i el 3de10fm.
De la seva banda, els Xiquets de Tarragona han tornat a entrar en una dinàmica molt negativa com ja els va passar la temporada passada i el seu rendiment més immeditat és tota una incògnita. A la Diada només van poder descarregar el 4de8 i van fer intents desmuntats de 2de8f i 3de8.
Aquest últim el van carregar en la repetició. Diumenge aspiren a intentar novament un castell de nou, el 4de9f, però primer necessitaran recuperar la confiança amb estructures menors com el 2de8f o el 7de8.
La Colla Vella ar-
riba a Tarragona després d’una actuació magistral a la plaça del Blat, on va estrenar a la segona ronda un 4de9 amb folre i pilar que va jugar amb els límits de l’equilibri des de la carregada del quatre. Els rosats el van fer amb èpica i es van anotar el primer completat de la temporada al món casteller després del carregat de la Jove de Tarragona al Catllar o l’intent dels Verds
per Sant Ramon. Però, a més van sumar novament el 5de9f, que van descarregar per setena vegada enguany; el 3de9f que apunta a castell de 10 i el Pde8fm, que ja dominen com mai. La millor actuació mai vista a la plaça del Blat un 10 de setembre. Per Santa Tecla el seu ventall és molt ampli i dependrà de les últimes proves però no es pot descartar que ataquin novament el 3de10fm o vulguin repetir 4de9sf i 4de9fp. Per si de cas, queden en cartera el 5de9f o el 9de8. Els Castellers de Vilafranca, que
no van poder actuar a Barcelona a causa de la pluja, van anunciar durant la setmana quina podria ser la seva actuació mínima a Tarragona: 2de9fm, 4de9fa, 5de9f i Pde8fm. A partir d’aquí la presència de camises a plaça determinarà si poden tornar a provar el 3de10fm, que es va quedar en intent desmuntat tres vegades per Sant Fèlix.
Dissabte a Altafulla, la Colla Joves Xiquets de Valls també arribarà en un gran moment de forma després de l’actuació que va fer per
Estrena a Valls
La Colla Vella, primera en descarregar el 4de9fp aquesta temporada
la vigília de la Diada. Va tornar-se a mostrar molt segura amb els castells bàsics de nou, 3de9f i 4de9f, però va ser excelsa en l’execució d’un 2de8sf que es va es estar a punt de trencar a la sortida de la canalla. La defensa del tronc va ser extraordinària per descarregar-lo
per segona vegada aquest 2025 i convertir-se en la colla que n’ha completat més en la història dels castells. El remat va tornar a ser el Pde8fm que és habitual en les seves diades de compromís. De fet,
Altafulla | Festa Major petita
Dissabte, 18h. Plaça del Pou
Castellers d’Altafulla
Colla Joves Xiquets de Valls
Xiquets de Reus
Nens del Vendrell
a la plaça del Pou d’Altafulla el podrien repetir, com ja van fer l’any 2023. Els castells de nou també estaran en la seva agenda i caldrà veure si proven novament el 2de9fm. La colla local amb els castells
Tarragona | Santa Tecla – el Primer
Diumenge
Diumenge, 12.15h. Plaça de la Font
Xiquets de Tarragona
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Castellers de Vilafranca
Resultats
Tarragona | Diada Nacional
Jove Tarragona: 4/9f, 2/8f, 4/8a, P/7f
CC SPiSP: 3/8, 4/8, 4/7a
X. Serrallo: 5/7, 2/7, 7/7
Xiquets Tarragona: 4/8, id2/8f, id3/8, 3/8c
Barcelona | Diada del 1714
Actuació suspesa per la pluja
Valls | Diada Nacional
Colla Vella: 5/9f, 4/9fp, 3/9f, P/8fm
Joves Valls: 4/9f, 2/8sf, 3/9f, P/8fm
de gamma alta de set i els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus amb la gamma alta de vuit completen el programa de la festa major petita altafullenca.
A l’actuació de la Diada Nacional
a Tarragona per l’11 de setembre, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va tornar a demostrar la seva seguretat i domini dels castells de vuit com el 3de8 i el 4de8 i la gran sorpresa va ser el 2de7 des-
carregat dels Xiquets del Serrallo, el seu primer de la temporada, que unit al 5de7 i al 7de7, conformen la segona millor actuació del seu historial per darrera de la de Sant Magí 2025, on van carregar el 3de8.
Urbanisme l Ha tret a concurs l’assistència tècnica per al control i vigilància de les obres per un milió d’euros
John Bugarin
El Ministeri de Transports continua fent passes endavant per a la construcció d’un carril bici a l’N-340 en el seu pas per Tarragona i la installació de pantalles acústiques a l’A-7. La Direcció General de Carreteres ha licitat els serveis de consultoria i assistència tècnica per al control i vigilància de les futures obres, l’inici de les quals està prevista per a l’any vinent. El contracte té un cost estimat d’1.001.715,90 euros (IVA inclòs) i les empreses interessades podran presentar la seva oferta fins al 3 d’octubre.
Les obres com a tal encara no han sortit a licitació, però està previst que l’executiu espanyol obri el concurs públic en les pròximes setmanes. El passat mes de maig, el Ministeri va aprovar definitivament el projecte per a la humanització de l’N-340. Aquest contempla tres actuacions: la creació d’un carril per a vianants i bicicletes entre la Via Augusta i la Móra, l’ampliació del pont Francolí amb un nou espai destinat a la mobilitat sostenible, i la col·locació de pantalles acústiques a banda i banda de l’A-7, en el tram com-
La previsió és que les obres, que costaran uns 9 MEUR, comencin el 2026
Tarragona celebra el tradicional homenatge a Salvador Allende en el 52è aniversari de la seva mort
Societat l Tarragona va celebrar ahir, un any més, l'ofrena floral al bust de Salvador Allende, qui va ser president de Xile durant el cop d'estat al país, perpetrat l'11 de setembre de 1973. En el 52è aniversari de la seva mort, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va lloar la figura d’Allende, «un home que va saber encarnar l’espe-
rança de milions de persones i que ens va deixar un exemple de coratge, coherència i compromís amb la justícia». Tanmateix, va fer una crida perquè «el seu record no caigui en l’oblit». Aquest any, l’acte d'homenatge celebrat als Jardins del Camp de Mart també va servir d’altaveu per denunciar la situació del poble palestí a Gaza. Redacció
près entre l’avinguda Catalunya i el cementiri.
L’import previst per a l’execució d’aquests treballs, que es podrien allargar durant 18 mesos, és de més de 9 milions
fase, arribarà fins al municipi d’Altafulla. Gerard Martí
d’euros. Per tant, la inversió total ascendirà fins als 10 milions. Aquesta intervenció forma part de l’acord del Govern amb l’Ajuntament de Tarragona per al traspàs de
les carreteres que són de titularitat estatal.
De fet, el Ministeri té altres actuacions pendents, les quals es faran en una segona fase. Aquesta contemplarà
l’ampliació del nou carril bici de l’N-340 fins a Altafulla, així com el condicionament d’aquesta mateixa carretera, però en el seu pas pel Tanatori; i la transformació de la T-11 des del Francolí fins al barri de Campclar. Actualment, aquests projectes es troben en procés de redacció.
En un principi, les obres s’havien de finançar amb fons Next Generation. Finalment, l’Estat assumirà íntegrament el cost dels treballs. Tal com van explicar fonts de l’executiu espanyol al Diari Més fa tres mesos, aquesta decisió es va prendre, en part, pels terminis marcats per poder gaudir dels ajuts europeus, ja que tot havia d’estar enllestit abans de l’estiu del 2026.
Empresa assessora De moment, l’Estat ja ha tret a licitació el primer contracte per fer realitat la humanització de l’N-340 i la reducció del soroll a l’A-7. Segons els plecs tècnics, l’empresa adjudicatària haurà de realitzar «funcions de control, comprovació i vigilància que assegurin la correcta execució de les obres». Entre altres, s’encarregarà de redactar «els projectes i expedients necessaris per a la tramitació de modificats i altres incidències contractuals que es generin durant l’actuació». Els treballs es dividiran en una fase inicial, que durarà un mes i inclourà l’elaboració d’un informe d’anàlisi previ, una segona fase d’assistència tècnica amb el control de les obres, i una darrera fase de mesurament general, certificació final i elaboració del document final de l’obra.
Divendres 12
EL PASTÍS DEL BRAÇ DE SANTA TECLA
17 h
Mercat de Torreforta
Es repartiran 600 racions i també n’hi haurà per a persones celíaques.
FESTECLETES 2025
17.30 h fins a la nit Passeig de les Palmeres
18.30h Dan Peralbo i El Comboi, 19.30h DJ Pau de Banyoles.
LA TERRASSETA de 18h fins a la matinada
Parc Saavedra
18.45h Meli Perea, 20.30h Las Karamba, 22h DJ Metralleta, 23h Ortiga, 00.45h DJ Metralleta
LA CRIDA
19 h plaça de la Font Com mana el costum, l’alcalde, Rubén Viñuales Elías, convida la ciutadania a participar en la festa.
ELS VOLADORS DE SANTA TECLA
21 h
diverses localitzacions
Els grups de foc llançaran voladors per tots els racons de la ciutat.
ELECTROBUMT
22h Auditori Camp de Mart Entrada general 9 euros.
CONCERT DE SANTA TECLA
22.30 h capella de Santa Tecla Amb els Ministrers del Consell Municipal.
TECLAPONENT. ROCK
22.30 h plaça Pilar Pradells Moto Sierra, Molly’s, Varones i Malo Pastor.
SANTA TECLA URBAN.
23 h Rambla Nova, tram Balcó Música urban per als més joves.
REVETLLA MATALASSERA
24 h plaça del Rei
El Baile de Fin de Curso, DJ Ceba i PD Intenses.
REVETLLA LILA
00.30 h Cós del Bou Tarraco Surfers.
Cultura l El projecte és obra de la URV i compta amb una xerrada i una exposició
Redacció
Quins aspectes científics poden explicar-se a través d’alguns dels moments més emblemàtics de les festes de Santa Tecla? Aquest ha estat el repte de La ciència se’n va de festa, un nou projecte divulgatiu impulsat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV La iniciativa té per objectiu fer divulgació de la ciència des de diferents vessants, buscant el seu vincle amb un dels actes més multitudinaris, participatius i esperats del calendari: la festa major.
Per fer realitat el projecte s’han dissenyat 12 cartells il·lustrats que, a través d’un codi QR accessible per a persones amb discapacitat visual, condueixen a 12 articles divulgatius que es poden trobar a la pàgina web del projecte. Els textos mostren com disciplines tan diverses com la bio-
química, la filologia catalana, l’arquitectura, l’antropologia, l’enginyeria mecànica, la física o les neurociències poden ajudar a entendre alguns moments de la festa.
Als articles s’expliquen de forma divulgativa aspectes com ara la química que fa possible el correfoc, quines són les lleis de la física que estan presents en el moviment de la gent que participa a la Baixada de l’Àliga, i de quina manera, des de l’antropologia, es pot explicar com la festa gran de Tarragona genera identitat i sentiment de pertinença i aparca les diferències socials.
Els cartells de cada disciplina són obra del dissenyador Marc Volpini i es poden veure exposats fins al dia 6 d’octubre a l’interior del Mercat. També s’ha organitzat una xerrada sobre La ciència de la pirotècnia, dilluns a les 19.30h a l’Antic Ajuntament.
Instant de la presentació del projecte, aquest dimecres al Mercat Central. URV
portes
Santa Tecla l L'Estand de les Festes va obrir ahir les seves portes al vestíbul del Teatre Tarragona. Des de primera hora, desenes de persones van estar fent cua per poder comprar la samarreta, el domàs o algun dels elements de marxandatge oficial de les festes que estan disponibles aquest any. L'estand estarà obert fins al dia de la Mercè,
el 24 de setembre. L'horari d'obertura serà de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores fins al dia 23 i de 10 a 14h el dia de la Mercè. Enguany s'han editat elements com la samarreta (12 euros), la bossa (8 euros), el mocador (7 euros), el ventall (8,50 euros), la tote bag (8 euros), la polsera (2 euros), el domàs (17 euros), el got (1 euro), un bodi (12 euros), un
imant (2 euros), un porta-gots (3 euros) i unes xapes (1 euro). Aquest 2025, el marxandatge es pot comprar també a través d'Internet. Es poden consultar models, talles i fer la comanda a www.labotigadesantatecla.cat. Ahir, el ventall ja s’havia esgotat a la web, un fet que demostra la fidelitat dels tarragonins amb els productes teclers. Redacció
Societat l Asseguren que l’obra, iniciada fa quatre anys, «presenta greus deficiències»
Marta Omella Blanco
Les obres de reforma de l’edifici situat al número 1 de la plaça de la Generalitat de Tarragona tornen a generar polèmica. Després de més de quatre anys d’obres aturades i litigis amb constructors, part dels nous balcons ja s’han instal·lat. Ara, però, diversos veïns denuncien que l’obra presenta «greus deficiències» i fins i tot «perills per a la seguretat». Concretament, la problemàtica es presenta a l’escala B-C de l’immoble. Un «nyap». Així defineixen els afectats els seus nous balcons. Expliquen que «cada pis està fet a mida diferent, com si s’hagués col·locat sense cap criteri», i denuncien que «les baranes estan tortes. En un punt hi ha una junta d’un centímetre i al costat una de dos. Es van obrint i són inestables», recalquen A.F i J.M, propietaris de dos pisos del bloc. Segons ells, la situació no només és estètica, sinó també perillosa. «Si una ba-
rana es trenca, pot provocar un accident greu», afirmen. A això s’hi sumen altres desperfectes, com cargols que han trencat el paviment, juntes
obertes, esquerdes i un acabat irregular. «El terra està ple de forats de formigó i les rajoles s’han anat trencant», afegeixen.
Una mostra al Banc d’Espanya recorda els efectes devastadors de la DANA
Cultura l És una creació de l'artista valencià Hugo Martínez-Tormo
L’antic Banc d’Espanya acull 39.4244323_0.4197375_29.10.24, una nova exposició del Centre d’Arts Contemporànies Mèdol a càrrec de l’artista valencià Hugo Martínez-Tormo. El títol de la mostra fa al·lusió a les coordenades exactes i a la data en què la DANA va desbordar la rambla del Poio, a Paiporta (Horta Sud), i va arrasar la casa i el taller de l’artista. Aquella nit, la tromba d’aigua i fang va negar el barri i va provocar la mort de més de 200 persones. L’artista es va
salvar refugiant-se en un traster elevat del pati de casa seva. «L’experiència d’aquell 29 d’octubre de 2024 i el rastre de destrucció i desesperació general que va deixar la catàstrofe han estat el motlle de l’exposició», explica Vicent Fibla, director de Mèdol. La mostra es podrà visitar durant quatre caps de setmana, de divendres a diumenge, i planteja un diàleg entre art i catàstrofe, entre la dignitat i la fragilitat de la creació i la força incontrolable amb què s’expressa la natura.
«Quan et trobes en una situació així només penses a
sobreviure i tardes temps a adonar-te del que ha passat. Vist en perspectiva, va ser una odissea, una experiència de vida que t’obliga a fer un ‘reset’ i a replantejar-te moltes coses», explica l’autor. La mostra consta de dues installacions que converteixen la devastació en testimoni artístic i plantegen una reflexió col·lectiva.
Ressonàncies d’un instant presenta dotze llenços monocroms de gran format que corresponen als dotze pigments més utilitzats en la història de l’art. L’artista els havia emprat en una instal·lació an-
«Ens volen deixar un muntatge desastrós», critica A.F, que assegura que ja han recollit proves fotogràfiques i mesuraments per demostrar-ho.
«El problema és que ningú vol responsabilitzar-se d’aquest desgavell, que clarament és conseqüència d’una mala praxi i negligència professio-
Els veïns afectats reclamen la reconstrucció dels seus balcons
nal», lamenta J.M. I és que, segons afirmen, malgrat les evidències presentades, les seves veus no són escoltades. «Tots miren cap a una altra banda. Ningú vol admetre errors, ni l’arquitecte ni la junta. Ens diuen que és una percepció personal, però les fotos i les mesures són clares», afirma un altre afectat.
El conflicte ve de lluny. Tot va començar el 2020, quan l’edifici no va superar la inspecció tècnica d’edificis (ITE) a causa de l’estat precari de les balconades. Les baranes, per sota dels estàndards de seguretat, van obligar la comunitat a impulsar una reforma integral. Les obres, però, es van interrompre quan l’arquitecte va decidir paralitzar els treballs i, posteriorment, «tant ell com la constructora van abandonar el projecte, deixant la construcció aturada i els veïns de l’edifici sense la possibilitat de fer ús dels seus balcons».
«Hem estat anys esperant i ara ens deixen un bunyol. Exigim responsabilitats i una solució real», comenten. Així, els residents reclamen que la comunitat contracti un arquitecte tècnic que verifiqui aquests errors i una reconstrucció completa dels balcons afectats.
terior i van quedar malmesos pel fang i la humitat. L’altra instal·lació, Matèria líquida, ocupa el terra del hall amb set pantalles que projecten imat-
ges generades. «Són una finestra al terra, al fang que ens va deixar la DANA. Les gotes poden llegir-se com a pluja o com un plor constant», expli-
ca l’artista. El paisatge digital i horitzontal reforça la idea del sòl com a lloc d’origen i de fi, on la memòria queda suspesa entre l’art i el dolor.
Salut l En un 20% dels casos el dolor dels pacients ha desaparegut i en un 60% ha disminuït
M. Llaberia / S. Peralta
El servei de Neurofisiologia
Clínica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) implementa una nova teràpia no invasiva per combatre el dolor crònic i que ja ha demostrat una efectivitat del 80%. Aquesta està basada en l’estimulació magnètica transcranial repetitiva (rTMS), que consisteix a aplicar impulsos magnètics sobre zones específiques del cervell amb l’objectiu de modular l’activitat. «La neuromodulació és un tractament que el que pretén és variar les xarxes neuronals que gestionen la informació del dolor», explica Vicenç Pascual, coordinador del servei de Neurofisiologia Clínica de l’HUSJR. Concretament, dels pacients fins ara sotmesos a aquesta pràctica han aconseguit disminuir el dolor en un 60% dels casos i en un 20% l’han fet desaparèixer. Tan sols un 20% dels pacients no ha mostrat cap mena de canvi.
Pascual afirma que el sistema nerviós central és «especialment complex d’estudiar, perquè s’està adaptant contínuament segons el que fas durant el dia». Aquesta característica és positiva pel que fa als processos d’aprenentatge, ja que, per exemple, «un pianista que practica cada dia fa que aquella zona neuràlgica encarregada del tacte i les articulacions es faci molt més precisa». No obstant això, segons detalla el doctor aquesta particularitat juga en contra
El tractament modula l’activitat neuronal a través d’impulsos magnètics
en l’àmbit del dolor: «No deixa de ser una sensació contínua que entra i fa que aquest circuit també es faci més sensible al dolor. Aleshores, moltes vegades podem tractar la causa, però el pacient continua tenint dolor perquè el sistema té uns llindars de funciona-
És important que la teràpia vagi acompanyada d’unes pautes i hàbits
ment molt baixos». Davant d’aquesta situació, aquesta nova teràpia provoca un trencament del cercle viciós en el qual entra el pacient. «Ho fem mitjançant una estimulació cortical no invasiva. Amb unes bobines magnètiques generem un
camp elèctric focal que actua en les zones que participen en aquesta gestió del dolor», afirma el responsable del servei de Neurofisiologia Clínica. Un procés que assegura que és «totalment indolor» i al qual «gairebé tothom pot ser sotmès». Els únics motius contraindicatius per aplicar aquesta teràpia són casos de persones epilèptiques no controlades farmacològicament o amb algun material fèrric implantat que pugui vibrar amb l’estímul magnètic.
Segons comenta Vicenç Pascual, el perfil del pacient amb el qual se sol utilitzar aquesta tècnica és amb aquells que no poden prendre fàrmacs pel dolor o volen evitar els seus efectes secundaris: «Parlem de gent gran que són més fràgils o polimedicats amb fàrmacs que produeixen molts efectes secundaris, com una baixa activitat de les neurones o marejos». Ara bé, puntualitza que cal aplicar el tractament de forma repetida: «Normalment, fem
quatre sessions d’uns vint minuts cada dia durant els dies laborables de dues setmanes i després es fan sessions de manteniment, un cop al mes aproximadament. Això permet que no sigui una millora només temporal».
Aplicació en la depressió
Per un altre costat, el doctor Pascual apunta que aquesta teràpia segurament s’utilitzarà de forma més freqüent en un futur per altres circumstàncies. «És un tractament amb diversos nivells d’aplicació i sembla que cada vegada s’aplicarà més en casos de depressió. S’ha aplicat en pacients que no responen als fàrmacs i s’ha obtingut una molt bona resposta», assegura. Per aquest motiu, prediu que aquesta teràpia es podria convertir en «una primera línia de tractament», però que encara cal estudiar més.
Testimoni
Entre els casos dels pacients que han notat una millora hi ha la M.M, que pateix neuràlgia postherpètica, una complicació que és resistent als fàrmacs. «Vaig fer la fase intensiva del dia 9 de juny fins al 20 de juny», explica la pacient a Diari Més. M.M descriu que el que patia era un «dolor intens» i sovint «inhabilitant» i que, gràcies a aquest tractament, ha notat una millora: «El dolor no ha desaparegut, però sens dubte ha millorat. És un dolor que augmenta en les èpoques d’estrès, però el meu entorn m’ha dit que em nota amb una actitud molt més activa». Així i tot, recorda que el tractament no va anar separat d’unes pautes: «Havia de ser força estricta amb els hàbits; anar a dormir i aixecar-me a la mateixa hora, fer una hora d’exercici diària o prendre la mateixa quantitat de cafè, a la mateixa hora i de la mateixa cafetera cada dia. No ho pensaries, però aquests hàbits poden afectar el teu cervell».
Entrevista l La presidenta de la Diputació de Tarragona passa revista als diferents projectes pendents a Tarragona i Reus i exposa la seva visió sobre els reptes i dificultats del procés de creació de l’àrea metropolitana
Oriol Castro
Noemí Llauradó supera l’equador del mandat de la presidència de la Diputació de Tarragona. Una legisla tura marcada per les me sures de suport als petits municipis, a la lluita contra la sequera i a l’impuls de la transició energètica. Però també per diferents projec tes pendents a Tarragona i Reus i la creació de l’àrea metropolitana. La Diputa ció estarà fora de l’associ ació de municipis que l’ha d’impulsar, però està aju dant amb la redacció dels estatuts. Quan preveuen que es puguin aprovar?
«Estarem fora de l’associació, però els donarem suport per què continuïn avançant. Com per exemple amb la redacció dels estatuts perquè tenim ju ristes i personal de la casa que ho poden fer. Ja estan a punt. Els presentarem i els ajunta ments de cada municipi els hauran d’aprovar. Tot i estar fora, es col· laborarà econòmicament?
«També els donarem su port amb un conveni de col· laboració econòmica, del qual encara n’hem d’establir l’im port. A banda, vam encarregar una estratègia integral territo rial amb visió metropolitana, que ha de servir per configu rar cap a on ha d’anar aquesta àrea metropolitana».
La consultora proposa en globar una trentena de mu nicipis. Algun altre ha mos trat interès a entrar hi?
«És una qüestió més acadèmi ca i tècnica. A nivell més teòric es diu que una àrea metropo litana acaba pivotant sobre una o dues ciutats de major població i que els municipis més petits, en els quals un determinat percentatge de la seva població va a treballar a aquestes més grans, confi guren aquesta àrea metropo litana. Al final, ho han de de
terminar els ajuntaments. No crec que sigui una proposta rígida».
Com creu que s’han de de finir les quotes a pagar de cada municipi?
«Depenent de com s’acabin confeccionant els estatuts. Cal destacar que l’associació serveix per impulsar l’òrgan de l’àrea metropolitana. No la seva creació. Per tant, crec que no estem en la fase d’establir quotes entre municipis».
Vila-seca i Tarragona
Ha mediat entre Viñuales i
Segura?
«Conversem sovint. A vega des parlem tots tres. I ho fem de moltes qüestions. El paper de la Diputació com a admi nistració supramunicipal és estar sempre al costat dels municipis de les deu comar ques. Aquests moments són salvables».
Entén la situació?
«L’àrea metropolitana és un projecte complex. I en l’evolu ció, hi ha moments puntuals en què un ho pot veure d’una manera, l’altre d’una altra. Però l’important és que es vegi l’objectiu comú i compartit. La voluntat és robusta i pot aguantar aquestes situacions més crítiques, que són nor mals en un projecte d’aques tes característiques».
Creu que és més una baralla política o territorial?
«Crec que hi ha molta cons ciència territorial, més enllà de quin partit polític repre senta cada municipi en cada moment. Hem de buscar els acords. Per això, crec que la Diputació serveix de parai gües, també perquè sempre s’ha caracteritzat per cercar consensos. I ens oferim a fer ho amb les taules de treball». Mantenen la previsió del trasllat a l’edifici de la plaça Imperial Tàrraco?
«Sí. Aquest mes tenim previst licitar el projecte executiu per
Llauradó és la primera presidenta en la història de la Diputació. Tjerk van der Meulen
Cultura
«El nou Auditori de Reus podrà acollir concerts de gran envergadura»
Consorci de Tàrraco
«Analitzarem si podem entrar en la governança en un futur»
què ja disposem dels estudis previs que havíem encarregat, que són de sostenibilitat, de diagnosi estructural i arqui tectònica. Un cop tinguem ad judicat el projecte, ens plante jarem la licitació de les obres». Ja tenen solar per al futur Auditori de Reus?
«Sí. Volem que sigui un solar a prop de l’Escola i Conser vatori perquè és a qui ha de donar servei prioritàriament. És a dir, que els alumnes i pro fessors del centre de Reus pu guin fer allí els seus concerts. A banda, és cert que pot donar servei també als conserva
toris de Tarragona i Tortosa. Però, més enllà, crec que pot tenir una visió metropolitana per poder acollir concerts de gran envergadura, amb un aforament ampli i una acús tica cuidada. No tenim a les nostres comarques un audi tori amb aquest abast. És un solar privat i ja estem en con tactes amb l’Ajuntament per fer realitat el projecte».
Ja han signat el conveni amb l’Ajuntament per tras lladar el Conservatori a la Tabacalera?
«L’Ajuntament ha d’aprovar el conveni de cessió de l’espai, que és per a 75 anys, i nosal
tres l’hem d’acceptar. Hi ha una sèrie de requisits per a condicionar la Tabacalera i les seves entrades. Volem que el trasllat del Conservatori tam bé vagi acompassat amb els altres projectes destinats a la Tabacalera. En aquest sentit, és una molt bona notícia que el Ministeri es comprometi amb la Biblioteca Provincial. Això li dona el relat d’espai cultural i educatiu en el qual la Diputació se sent més cò moda. Té més sentit anar hi si també hi ha la Biblioteca». Serà una inversió de més de 10 MEUR?
«Ho sabrem quan tinguem el projecte».
Què passarà amb la Casa Montoliu un cop es faci efectiu el trasllat?
«Normalment, la Diputació, en el seu pla d’espais, sempre pensa primer en serveis pro pis de la casa. Els donem pri oritat».
Com avança el projecte del Hub Cultural al Prevento ri? S’ha hagut de redimen sionar?
«Continuem podent dir que tindrem un Hub Cultural a la Savinosa, més enfocat potser cap a la indústria, amb una re sidència artística. En el sentit que artistes de diferents dis ciplines puguin crear, des de músics i ballarins fins a pro fessionals del món del teatre o la pintura. Volíem traslla dar hi l’Escola Conservatori, però el pas de mercaderies perilloses ens ho impedia per la normativa dels menors d’edat».
Quines altres activitats s’in clouran?
«També plantegem que hi pu gui haver algun recinte com un teatre a l’aire lliure, amb un impacte visual mínim. Abans, aquest mes, ja començaran les obres del camí de ronda. Te nen una durada prevista de sis
La presidenta en un instant de l’entrevista al seu despatx. Tjerk van der Meulen
mesos, així que estaran enllestides abans de l’estiu vinent». El Consorci de Tàrraco ja s’ha presentat. La Diputació hi aportarà econòmicament?
«Des d’un inici la Diputació sempre ha dit que treballarà per la preservació del patrimoni. Al Consorci ens sentim partícips i cridats en aquest sentit. Un cop s’hagi creat l’organisme, col·laborarà en un conveni econòmic».
Serà un cànon anual?
«No ho hem establert encara. La voluntat que ens ha traslladat la Generalitat és que nosaltres, en fases ulteriors, també puguem formar part del Consorci amb l’Arquebisbat i el Ministeri. Analitzarem si normativament estem en condicions de fer-ho i, si no hi ha cap impediment, explorarem la possibilitat d’entrar-hi i de no només col·laborar econòmicament sinó també formar-ne part de la governança. Això també té cert sentit perquè podríem fer sentir la veu d’Altafulla, Roda de Berà i Constantí».
Impulsar aquests projectes a la ciutat de Tarragona creu que li pot jugar en contra en les pròximes eleccions municipals?
«En absolut. Són projectes que tenen un impacte per a tota la demarcació. A vegades els equipaments poden estar ubicats a Tarragona a Reus o a Tortosa, però tenen una base territorial supramunicipal».
Patrimoni
«La Diputació prioritzarà que s’ubiquin serveis propis a la Casa Montoliu»
«Les obres del camí de ronda de la Savinosa arrencaran aquest mes»
«Tenim l’oportunitat de fer un salt amb el MAMT. Hi ha trens que només passen una vegada»
Un dels grans projectes sobre la taula és el possible trasllat del Museu d’Art Modern al Palau (MAMT). Estan a l’espera del vistiplau definitiu del Govern?
«Dependrà del pla d’espais que estem fent. Ho estem analitzant tot. És veritat que amb el trasllat a la plaça Imperial Tàrraco es generen una sèrie de moviments en altres edificis que volem resoldre. La idea que tenim amb el Palau és deixar-hi la part més institucional, el saló de plens, els despatxos dels grups i fer les recepcions. Encara quedaran molts metres quadrats lliures que es podrien ser utilitzats pel MAMT. A més, hem de tenir en compte el salt qualitatiu que ha fet amb la col·lecció fotogràfica Forvm. Estem en contacte amb la consellera de Cultura per explorar aquesta possibilitat. S’han
Denúncia l S’han entregat a l’Arquebisbat i a l’Ajuntament i demanen que torni al campanar o es col·loqui en un punt visible
Redacció
fet uns estudis i s’està analitzant de manera intensa per prendre una decisió». La previsió de públic de l’estudi del Govern, que parlava de mig milió de visitants l’any, pot semblar agosarada. Ho és? «No és agosarada perquè la importància de la col·lecció Forvm només és comparable a altres col·leccions que actualment estan al Museu Reina Sofia o al MNAC. Ser dipositaris d’aquestes fotografies, per petició expressa dels seus propietaris, és una oportunitat per fer un salt, també de visitants. Tindrà un impacte i un abast territorial. A vegades passen trens una única vegada i has de decidir si hi puges o no. I crec que hem de fer-ho. No tot ha de passar a Barcelona. I estem contents que el Departament de Cultura hagi vist aquesta oportunitat. Mantenim contactes i reunions habitualment».
La plataforma Prades per la Independència ha dut a terme durant tot aquest estiu una campanya de signatures per denunciar la retirada de l’estelada del campanar de Santa Maria la Major de Prades. La bandera es va retirar a començament de l’estiu a requeriment de la Coordinadora de la Resistencia Cívica, encapçalada per Salvador Caamaño, davant l’Arquebisbat de Tarragona. L’entitat ha finalitzat la campanya coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya i, tal com havia anunciat, ha lliurat més de 700 signatures tant a l’Arquebisbat com a l’Ajuntament de Prades. Amb aquest gest vol sensibilitzar totes dues institucions i expressar el rebuig de les persones que han donat suport al manifest. El col·lectiu reclama que es reconsideri la retirada de l’estelada i que, en cas de no poder tornar-la a col·locar al campanar, es reubiqui en un altre lloc singular i visible per a totes les persones que visiten el poble.
A més, subratllen la necessitat de defensar la llibertat d’expressió i la pluralitat dels símbols en un marc de convivència i respecte.
Pel que fa a l’Arquebisbat de Tarragona, la plataforma resta a l’espera de ser atesa per l’arquebisbe Joan Planelles per poder exposar-li personalment els motius de la seva acció. Durant l’estiu també es va mantenir una reunió amb part del consistori de Prades amb la voluntat de trobar una sortida a la situació.
A finals de juliol ja es va fer públic el malestar pel fet que l’estelada, que onejava al campanar des de l’any 2012, hagués estat retirada de manera «sobtada» i, segons el col·lectiu, sense justificació. El Moviment Social Prades per la Independència va remarcar que la presència de
Aspecte actual del campanar de Santa Maria la Major de Prades i amb l’estelada que hi havia onejat des del 2012. Diari Més
Els impulsors de la campanya sol·liciten una trobada amb l’arquebisbe Planelles
la bandera mai no havia generat conflicte entre veïns ni visitants.
El rector de la parròquia, J.S. Pellicer, va explicar a tra-
vés del canal municipal eAgora que la decisió de retirar l’estelada provenia directament de l’Arquebisbat davant «reiterades denúncies» i «advertiments». El mossèn va afegir que la mesura no responia ni a criteris personals ni a criteris polítics, sinó a la voluntat de preservar la convivència i la neutralitat de la parròquia pradenca.
Municipal l S’ha acordat més presència als carrers i l’impuls d’una borsa d’agents
ACN / Redacció
El govern municipal del Vendrell ha anunciat un acord amb diversos sindicats policials per millorar les condicions laborals, incrementar la plantilla i garantir una major presència d’agents als carrers i barris del municipi. Un dels punts principals és la creació d’una borsa d’agents de policia local per cobrir la totalitat de les places del cos, que el govern municipal vol consolidar «amb més de 100 membres».
L’increment d’agents als carrers, apunten, es farà sobre la base d’una distribució de personal perquè les dotacions de trànsit i motos tinguin contacte més proper amb els veïns. A més, el pacte assolit per la regidoria de seguretat ciutadana amb UGT, CSIF, SPLCME i FEPOL preveu també l’actualització dels recursos tècnics i operatius. Aquesta mesura també serà notable amb una intensificació dels controls de trànsit i seguretat ciuta-
dana.
També aumentarà la formació dels agents amb sessions informatives sobre trànsit, seguretat i atestats policials, a més d’adaptar als agents de sala al software de
les càmeres de videovigilància. Dins el pla de renovació, s’actualitzaran els vehicles de paisà de la unitat Fura i es millorarà l’equip de comunicació dels agents.
L’acord, signat per l’al-
Cultura l L'autor tortosí i el llibre sobre l'artista oblidada arrencaran la temporada
Redacció
El Museu de Valls torna de vacances amb dues propostes culturals amb caràcter, que destacaran per «posar en valor la memòria històrica del territori». A partir del 16 de setembre, s’exposarà un homenatge a l’obra de Leonardo Escoda, artista tortosí guanyador del Premi Guasch-Coranty l’any 2001 amb la seva mostra Demana Imatge. Precisament aquesta col·lecció de dotze quadres, que forma part del cicle Mira Leonardo, serà la que podrà trobar-se al museu vallenc. A més de la
seva obra, els visitants podran repassar el seu inseparable paper com agitador cultural i professor a l’Escola d’art i Disseny de la Diputació de Tortosa. Dins la seva trajectòria, va promoure el cicle de conferències «Maig a l’Escola» i promoure diversitat d’exposicions ver donar visibilitat a tota mena d’artistes. La segona proposta del Mu-
Homs va debutar el 1929, però ha quedat en l’oblit durant noranta anys
seu recordarà en una nova iniciativa l’artista oblidada Elvira Homs. El divendres 19 de setembre, a partir de les 19.00h, la crítica d’art Assum Cardona presentarà el llibre Elvira Homs Ferrés. L’art vivent a l’antiga Biblioteca Popular. La obra recupera la figura d’una de les principals artistes catalanes d’inicis del segle passat, oblidada després d’un prometedor inici i d’una carrera amb dificultats a partir de 1934. L’artista, filla del vallenc Lluís Homs i de la pintora Maria Ferrés (o també coneguda com a Maria Freser), va debutar l’any 1929
L’apunt
Un sindicat adverteix que la Policia Local no té cap en funcions
La secció sindical SPLCME de l’Ajuntament del Vendrell ha denunciat que la Policia Local es troba actualment sense cap efectiu. Segons el sindicat, el sotsinspector que exercia aquestes funcions es troba de vacances sense que s’hagi designat cap substitut per assumir el càrrec de cap en funcions. La situació s’origina per la vacant de la plaça d’inspector, que resta sense cobrir des que l’anterior cap va marxar per dirigir la Policia Local de Sitges. El sotsinspector havia assumit temporalment aquestes responsabilitats, però la seva absència per vacances ha generat un buit de comandament.
La mesura incrementarà els controls de trànsit i de seguretat
Els representants sindicals recorden que la designació d’un cap en funcions requereix un decret d’alcaldia, i denuncien que sense aquest tràmit, la Policia Local es troba sense un referent clar sobre qui té la responsabilitat del comandament. Segons la Llei de policies locals 16/1991, la responsabilitat hauria de recaure en el comandament amb més graduació disponible —un sergent— i, si n’hi ha diversos, en qui tingui més antiguitat al cos. El sindicat considera que es tracta d’una disfunció formal que deixa l’organització sense comandament clar. Per això, la secció sindical ha sol·licitat amb caràcter urgent a l’alcalde i al regidor de Governació que resolguin aquesta situació per garantir el funcionament normal del servei policial municipal.
calde Kenneth Martínez i el regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, ha estat negociat durant diverses setmanes després que els representants de la plantilla demanessin un diàleg «obert i sincer» per millorar els recursos tècnics i operatius.
Des del govern vendrellenc han assumit les demandes dels cossos policials malgrat recordar la «disminució sostinguda de l’acti-
vitat delictiva des de 2024». Asseguren que, fins ara, s’han posat en marxa mesures com la instal·lació d’una nova xarxa de videocàmeres, la renovació d’armilles antibales per als agents o la promoció interna de comandaments del cos, així com l’actualització de la flota de vehicles i la creació de la nova borsa d’agents que impulsará la seguretat del municipi.
amb una exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona amb una gran crítica, però ha quedat en l’oblit durant més de noranta anys.
A partir del diumenge 21 de setembre tancarà l’exposició Maria Freser. Cròniques des del balcó, dedicada a la mare d’Elvira Homs, que encara
està disponible per explorar les intrigues de la família de l’artista. A més, el 28 de setembre conclourà també la mostra sobre el Grup Taüll.
Cultura l Les propostes familiars i humorístiques protagonitzaran la nova edició del festival el 4 d’octubre
Redacció
La Selva del Camp tornarà a ser el refugi de la cultura acollint la segona edició del festival Empelt. La zona dels Ponts de la localitat rebrà de nou la proposta d’Arts en Viu que tindrà lloc a partir del pròxim dissabte 4 d’octubre a partir de les 17.00h, fins a la mitjanit. La programació, per a tots els públics, promet convertir la zona en un espai segur dins «un món cada cop més convuls». Els tallers, espectacles familiars, mo-
nòlegs i la música seran els protagonistes en un festival que situarà de nou Els Ponts com el teló de fons d’Empelt. Un carro de contes, de la companyia tarragonina Arkàdia Produccions, inaugurarà les actuacions amb un contacontes familiar i recorrerà el món a través d’un viatge màgic, celebrant la tradició oral i la connexió entre cultures.
Un festival per despertar somriures Durant el matí, a partir de les 10.30h, les dones podran gau-
Els Mossos detenen un home a Torredembarra per robatori violent i tràfic de drogues
Policial l Un home de 42 anys va ser detingut pels Mossos d’Esquadra dijous passat a Torredembarra, acusat presumptament de cometre un robatori violent amb intimidació i per un delicte de tràfic de drogues. Els fets van succeir sobre les 23.35h, quan una patrulla va ser alertada d’una baralla al carrer Pere Badia. En arribar, els agents
van trobar l’home agredint una dona que li havia comprat cinc embolcalls de cocaïna per 150 euros. L’home va atacar-la després d’adonar-se que duia 200 euros més en bitllets. Els Mossos van comprovar que el detingut acumulava una desena d’antecedents policials i va passar a disposició del jutjat de guàrdia del Vendrell. Redacció
Clourà amb una ronda de monòlegs de còmics de l’escena emergent
dir del taller vivencial de la mà de l’actriu i creadora Ana Sánchez Carrión, que enllaçarà a les 18.45h amb l’espectacle Empar i l’univers de la pallassa valenciana Bufoneta. Una actuació familiar que reivindica el paper de les mares i les iaies. A més, El Cabaret pagès de la pallaressa Espe-
ranceta, a les 20.00h, deixarà les formalitats a casa i portarà el sarcasme a la Selva, revolucionant l’humor al municipi.
La música cobrarà vida amb el combo Siblings de l’Escola de Música Municipal de la localitat. A partir de les 21.30h els joves d’entre 14 i 18 anys, alumnes de l’escola creada fa tres anys sota la direcció de Rubén Lorenzo, demostraran la seva creativitat amb un ampli repertori que s’allargarà fins les 22.30h.
El festival conclourà amb una jornada còmica de la mà dels joves monologuistes Alba Segarra, Álex Vila i Norbert Palazón, integrants de la nova escena humorística catalana.
L’Empelt servirà per redescobrir el municipi amb propostes gastronòmiques com la cuina fusió VanCöök, les crepes de Food and Roll Cafe o el vi del celler selvatà Tres muntanyes. Els assistents podran gaudir d’un espai per berenar o sopar, i d’un servei de barra obert fins al vespre.
Sequera l La zona recupera la productivitat després de dos anys de gran estrès hídric
Eloi Tost / ACN
Després de dos anys patint un greu estrès hídric, les vinyes de la DO Montsant han començat a donar aquesta campanya signes clars de recuperació. Ha estat una de les notícies positives d’aquesta verema, que va arrencar entre principis i mitjans d’agost al Priorat. El gruix de la producció del Montsant, aquest any, l’han protagonitzat les varietats negres tradicionals, com la garnatxa i la carinyena.
Al Montsant s’espera «un any pràcticament normal» en volum, tal com explica Joan Asens, membre de la junta de la DO. «Potser arribarem als 7 milions de quilos, dels quals uns 500.000 o 600.000 seran de blanc», fet que es traduirà globalment en uns 6 milions d’ampolles, ha indicat.
Les vinyes han acumulat 500 litres per metre quadrat i ja han superat la mitjana anual de 450 litres. Malgrat la bona recuperació, el territori de la zona encara es veu afectat per un estrès extrem i els productors continuen pendents de l’evolució de les temperatures per a les pròximes veremes, i tampoc arribarà a màxims durant aquesta
temporada. Asens, que remarca que «estem immersos en una emergència climàtica i això vol dir que cada any fa molta calor, que la maduració arriba una mica abans i que les veremes s’avancen». Això condicionarà la collita, ja que hi ha «menys temps per agafar el raïm amb les condicions òptimes».
Al Priorat, a més, la problemàtica de la sequera s’agreuja amb la situació del trasbalsament del pantà de Siurana al de Riudecanyes, que va deixar a la comarca en una situació limit. «El que demanem és que l’aigua del Siurana es quedi a la comarca, i així no caldrà portar-la del riu Ebre des de Garcia», exclama Asens, en referència al projecte impulsat des del Govern. «Amb la del Siurana, podem anar tirant», remarca.
Al Montsant també destaquen la poca afectació dels aranzels imposats per EEUU, que importa un 10% del producte del DO del municipi.
La verema ha millorat després de la sequera, però no arribarà a màxims
Futbol l Els andalusos destaquen pel conjunt per damunt de les individualitats i han sumat dos empats
Nou Estadi Costa Daurada Movistar + i LaLiga+Plus.
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona torna aquest dissabte al Nou Estadi Costa Daurada amb l’objectiu de fer bo el punt aconseguit contra el Betis Deportivo amb una victòria contra l’Atlético Sanluqueño. Els tarragonins jugaran contra el tercer equip andalús consecutiu, un que ha començat la temporada puntuant amb dos empats i mostrant que venen cara la seva pell.
L’Atlético Sanluqueño es presenta aquesta pretemporada amb un equip renovat gairebé al complet. De fet, un dels pocs que es mantenen és l’entrenador José Herrera.
El migcampista del Sanluqueño Luis Morales celebrant el gol de l’empat
L’Atlético Sanluqueño va aixecar un 0-2 al Sabadell la setmana passada
Amb José Herrera a la banqueta des del final del curs passat, l’equip no ha perdut
Primera Federació.
L’àrbitre
Armando Ramo Andrés xiularà el partit
Armando Ramo Andrés serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel de dissabte contra l’Atlético Sanluqueño. El coŀlegiat aragonès ha xiulat a la Primera Federació des de la seva creació i s’ha trobat al Nàstic des de llavors. L’any passat, Ramo Andrés va dirigir el duel contra la Real Sociedad B de la jornada 6 que va acabar amb victòria grana per 2-1. Enguany, l’aragonès encara no ha xiulat.
van remuntar un 0-2 al Sabadell per sumar un punt més.
Això fa que el tècnic José Herrera encara no sap el que és perdre amb el seu equip.
jugador d’aquell duel, però el conjunt grana es pot esperar un equip similar: combatiu, ben ordenat al darrere i amb molta capacitat de reacció. El conjunt de José Herrera té ara nous referents, com és el cas de Zequi Díaz. L’extrem va tornar aquest estiu per liderar l’equip amb el qual va pujar a Primera Federació fa uns anys i ara agafa responsabilitats també sobre la pista, protagonitzant les jugades d’atac per la seva banda. L’acompanya un equip molt jove, amb reforços procedents de Segona Federació i equips filials, homes amb ambició d’aprofitar l’oportunitat i lluir-se a la Primera Federació. Un altre destacat és Ronald Gbizie, un pivot defensiu amb molta presència que ha demostrat ser polivalent en les dues primeres jornades de competició.
Els andalusos hauran de canviar la línia defensiva, perquè Boubacar Diallo va ser expulsat contra el Sabadell i no podrà jugar.
Les baixes
Com Luis César al Nàstic, José Herrera va aterrar a l’equip andalús a falta de tres partits per al final. El tècnic andalús
va assolir el miracle i va salvar la categoria amb dues victòries i un empat. Aquesta final li
El Juvenil A de Joan Oriol comença la lliga aquest dissabte contra l’SD Huesca a domicili
Futbol l El Juvenil A del Nàstic de Tarragona enceta el seu camí a la Divisió d'Honor aquest dissabte al camp del Huesca. Aquest serà el primer partit oficial de les joves perles grana a les regnes de Joan Oriol. L'excapità del Nàstic, que es va retirar i va assumir el càrrec de primer entrenador del Juvenil A, s'estrenarà a la banqueta
amb l'objectiu de continuar creixent a Divisió d'Honor. Entre les files de l'equip grana hi ha noms coneguts com Oriol Subirats i Adrian Alves, presents sempre en les convocatòries del primer equip. Amb tot, la seva presència dependrà també de la convocatòria de Luis César, perquè el primer equip també juga el dissabte. Redacció
va valer la continuïtat en un projecte que enguany buscarà de nou la permanència a la
Tot i ser un equip modest, això no vol dir que serà fàcil per als grana perquè aquesta temporada ja han demostrat ser un equip competitiu que no regala cap partit. De fet, van igualar el talent del Atlético Madrileño per sumar un punt i, la setmana passada,
L’última vegada que el Nàstic es va enfrontar el Sanluqueño va ser el curs 21/22 en l’estrena de la categoria. Llavors, el Nàstic d’Agné no va saber guanyar al Sanluqueño i va sumar un 0-0 a domicili i un 3-3 al Nou Estadi. Ni Nàstic ni Sanluqueño conserven cap
Pel que fa al Nàstic, Luis César tornarà a tenir els dubtes de Marcos Baselga i David Juncà, que encara es recuperen de les seves lesions i amb poca probabilitat estaran aquest dissabte. En aquest punt també està el cas de Fernando Torres, que, ahir dijous, encara no estava inscrit i continua solucionant els problemes burocràtics.
Qui pot estar entre els disponibles és Moi Delgado. El lateral continua fent la seva pretemporada particular, però aquest pot ser un partit idoni per sumar minuts. LA PRÈVIA El rival Dissabte, 18.30 h
Torna el Xut de la Mitja Part del Nàstic dissabte amb premis als hotels i restaurants de l’AEHT
Futbol l La Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria (AEHT) de la província de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona continuen potenciant la seva collaboració a través del Xut de la Mitja Part. Aquesta iniciativa torna aquest dissabte en el duel entre l'equip tarragoní i l'Atlético Sanluqueño i s'ampliarà la resta de partits de
lliga al Nou Estadi. Els quatre llançadors intentaran marcar des del mig del camp per obtenir premis. Concretament, el premi de dissabte constarà d'un àpat al restaurant amb Estrella Michelin Deliranto i una nit a l'Hotel Hostatgeria de Poblet. Enguany, en cas que no hi hagi cap golejador, el premi se sortejarà entre els quatre xutadors. Redacció
Reus Deportiu. Nil Viña, Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Carles Casas. També van jugar Pol Martínez, Martí Casas, Diego Rojas i Guillem Jansà. CP Calafell. Martí Serra, Mabe, Jero Garcia, Carles Domènech i Sergi Follguera. També van jugar Jepi Selva, Joan Pujalte, Biel Pujadas i Quim Gabarró. Gols. 1-0, Marc Julià (10’); 1-1, Folguera (13’); 1-2, Jepi Selva (19’); 2-2, Martí Casas (24’) i 2-3, Mabe (28’). Àrbitres. David Calonge i Oriol Garriga. Incidències. Semifinals de la Lliga Catalana disputat al pavelló Onze de Setembre de Lleida.
El derbi l Els verds s’imposen a la Lliga Catalana en un duel marcat per l’estrena del videoarbitratge
Arnau Montreal Quesada
El CP Calafell s’emporta el primer derbi de la temporada després de superar per 2-3 al Reus Deportiu a la Lliga Catalana. Els de Guillem Cabestany van aprofitar l’encert amb els tirs exteriors per imposar-se als roig-i-negres i classificar-se per a la final del diumenge, on hauran de defensar el títol contra el Barça.
Malgrat ser pretemporada, un derbi entre Reus i Calafell sempre és intens i aquest no va ser menys. Després d’uns minuts de rodatge, el duel va agafar velocitat amb un intercanvi de transicions en el qual el conjunt roig-i-negre en sortia guanyant. Els de Jordi Garcia s’apropaven amb més perill i al final va tenir premi. Marc Julià es va colar per l’esquerra i, davant del porter, va executar un aixeca i pica de manual per marcar el primer gol del partit.
Una de les novetats de la
Marc Julià anotant el primer gol del partit entre el Reus i el Calafell. Juanjo Viña/Reus Deportiu
competició era l’estrena del videoarbitratge i als deu minuts de partit l’eina ja es va
convertir en protagonista. Els àrbitres van revisar una jugada en la qual Pol Martínez va
Bàsquet l Els de Miki Larraz van decantar la balança a l'últim quart
Redacció
El primer derbi de la temporada es queda en el Joana Ballart. El CB Valls i el CB Tarragona van estrenar ahir els seus projectes en la primera jornada de Lliga Catalana. L’encontre va oferir tot allò que requereix un derbi: intensitat, màxima igualtat i últims minuts d’infart. De fet, va ser en el darrer quart quan els de Miki Larraz es van emportar el duel per 91-88.
Els primers minuts van ser de domini local. El CB Valls va agafar la iniciativa aprofitant les pèrdues dels tarragonins i la verticalitat d’Adrià Trouvé per posar una diferència de set punts. Els blaus responien amb el seu potent joc interior, però els de l’Alt Camp seguien per davant amb un 15-10 a l’equador del primer quart provocant el temps mort de Toni Larramona. L’aturada va servir als tarragonins per rearmar-se en defensa i, amb Senghor liderant l’atac, el CBT va escurçar la diferència fins al 28-24 al final del primer període.
El conjunt tarragoní va encetar el segon quart fent passos de gegant. Un triple d’Adrià Duch i un segon de David Loras igualava l’electrònic i donava un cop d’efecte al pavelló. El partit entrava en una fase d’intercanvi de cops fins que un nou triple, en aquest cas d’Aleix Blázquez, donava el primer avantatge als del Serrallo: 34-37. L’encert des del tir lliure del CBT, va fer que es girés la truita i fos l’equip blau qui va marxar al descans amb l’avantatge de 50-54. En el tercer quart el CBT va aprofitar per obrir un forat. De cop i volta, els tarragonins
colpejar amb l’estic a Jepi Selva després de fallar un tir i van dictaminar que la jugada ha-
El Calafell s’enfrontarà al Barça aquest diumenge a les 12.15 h a Lleida
via de ser castigada amb una targeta blava. En aquest punt també es va aplicar el nou reglament: la blava no va castigar-se amb una falta directa, però el Reus es va quedar dos minuts en inferioritat.
El Calafell va aprofitar la superioritat sobre la pista per revifar. El gol havia fet molt mal als de Cabestany, però amb un Reus defensant-se amb un home menys, van començar a créixer en el partit. Els verd-i-blancs no van trobar la manera de travessar el mur reusenc, així que Folguera va provar des de lluny. La genialitat va estar encertada i, a un segon per acabar-se la possessió, Folguera va marcar l’empat.
Amb la igualtat de nou so-
bre la pista, el Calafell va agafar la iniciativa i començava a castigar des de l’exterior. De fet, el segon va arribar amb un nou tir des de fora. Aquesta vegada la bola va tocar a l’escaire, per després tocar a l’esquena de Nil Viña. Jepi Selva, el més llest de la classe, va fer valer la seva veterania i va ser el primer en reaccionar a la jugada per empènyer la bola al fons de la porteria.
El Reus Deportiu encara no havia dit l’última paraula a la primera meitat. La necessitat dels roig-i-negres els va fer créixer i, a un minut pel descans, una triangulació entre Salvat, Julià i Martí Casas va igualar el marcador per 2-2. A només trenta segons per al descans, Guillem Jansà va rebre un cop dur contra la tanca després d’una mala caiguda i va obligar a la ràpida actuació de les assistències mèdiques.
Castiga Mabe
A la represa, els dos equips es van provar amb dues transicions consecutives que van topar a les guardes dels seus porters. Semblava que el guió es mantindria, però el Calafell el va canviar de nou des de fora de l’àrea amb un tir de Mabe que va entrar per l’escaire. El 2-3 va deixar fred al Reus, que va intentar la remuntada durant tot el segon temps, però que no va aconseguir superar a Martí Serra ni amb un tram de superioritat numèrica. El Calafell ja espera el Barça a la final de diumenge a les 12.15 h.
Els triples de Fàbregas i Trouvé van capgirar el marcador i encarrilar la victòria
van posar 10 punts d’avantatge, però un triple de Raül Neila i una antiesportiva blava va donar esperança al CB Valls a les portes de l’últim quart. Tot es decidiria en els darrers deu minuts i els dos equips es van encarregar d’oferir espectacle. Primer, Aleix Blázquez va anotar un triple impulsava el CBT, però Guillem Fàbregas i Adrià Trouvé van encendre el Joana Ballart amb dos triples que capgiraven l’electrònic (84-82). Va ser llavors quan Trouvé es va posar l’equip a l’esquena i va liderar la victòria dels de Miki Larraz.
CB Salou. Brehima Traoré (27), David Cuéllar (12), Edgar Moure (5), Eddy Sims (18), Emilio Martínez (0), Adrián del Cerro (11), Antonio Morales (0) i CJ Barksdale
Gerard
Parcials.
El partit l Els salouencs es van mostrar desdibuixats en defensa i ho van pagar
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou es queda sense Lliga Catalana després de caure per un contundent 76-96 contra la UE Mataró. Els de Jesús Muñiz es van mostrar desdibuixats en defensa, fet que els va condemnar a l’electrònic durant tot el partit, arrossegant una butxaca de fins a més de 30 punts de distància que va ser impossible de remuntar. El duel es va complicar des de l’arrencada. El conjunt del Maresme va encetar el partit amb un favorable 2-10 que obligava els salouencs a prémer l’accelerador. Amb tot, ahir no va ser el dia dels blaus. Els salouencs pecaven de manca d’encert en els seus atacs i el Mataró no perdonava cap transició, una dinàmica que va anar creixent durant el duel. No era només la definició, sinó que els de Muñiz també eren fràgils en defensa, deixant massa facilitats al Mataró per accedir sota la cistella. Poc a poc, càstig a càstig, el marcador es va ampliar a un dolorós 14-23 al final del primer quart.
Al segon quart la situació es va agreujar. Els salouencs no van anotar fins al minut
Dos jugadors de la UE
Brehima Traoré va ser el jugador més anotador amb un total de 27 punts
al jugador
quatre i, llavors, el Mataró ja portava 20 punts d’avantatge. Una diferència que va ser devastadora per a un equip que fa poc més d’una setmana que entrena.
El descans no va ser suficient per reactivar el Salou. La dinàmica d’errar en atac i no poder tancar la defen-
El TGN Bàsquet s’estrena al Palau amb una victòria contundent
Bàsquet l Iñaki Liarte va ser l'entrenador de manera provisional
72 TGN Bàsquet 65 Viladecans
Redacció
El TGN Bàsquet es va estrenar en el Palau d’Esports Catalunya per la porta gran. Les liles van superar el Viladecans amb un contundent 72-65 en
el primer partit de Lliga Catalana. L’equip tarragoní, amb un grup jove format de la casa, tres reforços i el vicepresident Iñaki Liarte com a entrenador de forma provisional van mostrar caràcter per emportar-se el duel a la pròrroga. Lluny de mostrar nerviosisme per un partit que suposa-
va l’estrena de la temporada, l’atreviment del jove equip tarragoní va ser la seva millor arma. El TGN Bàsquet va passar per sobre del seu rival en els primers deu minuts. Una defensa molt intensa deixava el Viladecans sense idees, mentre que les liles sumaven amb molta facilitat, deixant el
Tir amb arc l Amb Andrés Temiño va superar la totpoderosa Corea del Sud
Redacció
sa va enllestir el partit en el tercer quart. Més alliberats, els salouencs van maquillar el resultat en el darrer quart amb un Eddy Sims que va destacar des del tir exterior i Traoré que va mostrar la seva cara més anotadora. El Salou es queda sense lliga catalana i Muñiz amb feina al davant.
La tarragonina Elia Canales va fer història el passat dimecres proclamant-se campiona del món. La del Club de Tir amb Arc Constantí es va penjar la medalla d’or amb Andrés Temiño en la modalitat per equips mixt d’arc recorbat en els Mundials que es van disputar a Gwangju, Corea del Sud. Canales i Temiño es van imposar per 6-2 en la final als sud-coreans An San i Kim Woojin i van aconseguir la primera medalla d’or de la història per a Espanya en uns Mundials en una prova olímpica, després de la plata per equips masculins en arc compost en 1997. De fet, aquesta fita és més històrica perquè s’ha superat a la totpoderosa Corea del Sud en el seu territori. Fins ara, Corea del Sud havia guanyat tots els títols mundials i olímpics
en la prova mixta. Els seus arquers van obtenir en els Jocs de París 2024 les cinc medalles de les proves disputades en la competició. L’or de Gwangju se suma en el palmarès de Canales a les plates europees assolides en la competició individual en els Campionats d’Europa d’Essen (Alemanya) 2024 i Antalya (Turquia) 2021, al costat de l’or en la prova mixta dels Jocs Europeus de Cracòvia 2023 i la plata individual conquerida també la ciutat polonesa, on Temiño va ser plata per equips.
Per a arribar a la final del passat dimecres Canales i Temiño van superar en semifinals als japonesos Asakuno Nanami i Kawata Yuki per 5-1; en quarts als mexicans Alejandra València i Matías Grance per 5-3 i en vuitens als neerlandesos Quinty Roeffen i Senna Roos per 6-0.
duel 28-17 en el primer quart. El guió es va mantenir a la represa, però es va sumar la mala notícia de la lesió del fitxatge Mackeeley Shantz, que no va poder continuar al segon temps. El Viladecans va aprofitar el cop d’efecte del descans per aixecar el partit en el tercer període, però Andrea Sisniega va aparèixer per sostenir les liles amb els seus 20 punts i forçar la pròrroga. En el temps afegit, les tarragonines van regnar per segellar el 7265 definitiu.
Revolta l La Generació Z encapçala unes mobilitzacions que han causat 30 morts i la destrucció d’edificis governamentals arran de la censura digital i el nepotisme
Agències
El Nepal viu aquests dies una de les crisis polítiques i socials més greus des que el país es va convertir en república l’any 2008. Les protestes, liderades sobretot per joves i adolescents que s’identifiquen amb la Generació Z, han desembocat en la dimissió del primer ministre K.P. Sharma Oli i en un escenari d’incertesa política que encara no té una sortida clara. El país està sota toc de queda i l’exèrcit patrulla la capital, Katmandú, després de dos dies d’aldarulls que han deixat almenys 30 morts, 19 d’ells a mans de les forces de seguretat.
Les mobilitzacions van esclatar arran de la prohibició de 26 plataformes de xarxes socials, entre elles WhatsApp, Facebook, Instagram i YouTube, per part del govern. Les autoritats van justificar la mesura com una manera de combatre les notícies falses i el discurs d’odi, però molts joves ho van veure com un intent de silenciar la dissidència i de restringir la llibertat d’expressió. El bloqueig, a més, va afectar de ple el turisme i va deixar incomunicats uns dos milions de nepalesos que viuen a l’estranger i de les seves remeses depèn bona part de l’economia nacional. Les protestes, convocades inicialment en línia, es van estendre ràpidament per Katmandú i altres ciutats. Tot i que molts dels manifestants
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Ja han passat 10 anys des del dia que vau néixer, i que bonic ha estat viure com heu passat de bebés a donetes! Que tingueu un gran dia! De part del papa i la resta de gent que us estima.
El país viu sota toc de queda amb l’exèrcit desplegat pels carrers de Katmandú
demanaven explícitament mantenir-se pacífics, les marxes es van descontrolar i van derivar en enfrontaments amb la policia, incendis provocats i saquejos. Entre els edificis atacats hi ha el Parlament, la seu del govern de Singha Durbar, la residència del primer ministre i el Tribunal Suprem. Davant l’escenari de caos, el govern va fer marxa enre-
re i va aixecar la prohibició de les xarxes socials, però ja era massa tard per calmar l’enuig. El primer ministre Oli va presentar la dimissió i altres membres del seu gabinet, com el ministre de l’Interior Ramesh Lekhak, també van renunciar pels fets violents.
Amnistia Internacional ha demanat una investigació independent i ha condemnat l’ús de munició real contra els manifestants, que metges locals han confirmat.
El moviment no té un lideratge clar i es defineix com la veu d’una generació que se sent decebuda per la corrupció, el nepotisme i l’atur. Les
UE l Alemanya es mostra reticent mentre Espanya, Irlanda i Bèlgica exigeixen més duresa
Agències
El Parlament Europeu va avalar aquest dijous el gir de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, sobre Israel. L’Eurocambra va aprovar amb 305 vots a favor, 151 en contra i 122 abstencions una resolució que dóna suport a la proposta de suspendre la part comercial de l’Acord d’Associació amb Israel i sancionar ministres extremistes. El text inclou una referència a la investigació oberta al Tribunal Internacional de Justícia per genocidi, però de manera descriptiva, sense que la cambra acusi directament Israel. És la primera votació d’aquesta legislatura que aborda específicament el conflicte a Gaza i mostra la divisió política i geogràfica dins la UE: amb una esquerra més procliu a condemnar Is-
etiquetes Nepo Kids i Nepo Baby s’han convertit en emblemes després de difondre’s imatges del luxe de les famílies polítiques, i les pancartes i declaracions dels joves universitaris reclamen acabar amb un sistema qu «ha fallat reiteradament».
L’exèrcit és ara al centre de totes les mirades, després que representants de la Generació Z hagin proposat l’expresidenta del Tribunal Suprem, Sushila Karki, per liderar un govern provisional. Ella s’ha mostrat disposada, però encara hi ha incertesa sobre el paper dels militars i la sortida política.
rael i una dreta més centrada en el dret a la defensa. Països com Alemanya arrosseguen el trauma de l’Holocaust i eviten el rebuig frontal, mentre que altres com Espanya, Irlanda o Bèlgica pressionen per una posició més crítica davant la catàstrofe humanitària. El suport a la resolució ha tingut especial rellevància pel gir del Partit Popular Europeu, que inicialment s’havia desmarcat del text. Després del discurs de Von der Leyen, els conservadors van retirar esmenes i van acabar donant suport, tot i que 21 dels 31 eurodiputats alemanys del PPE hi van votar en contra. Entre els eurodiputats espanyols, hi han votat a favor socialistes, populars i PNB. S’hi han abstingut Comuns, Compromís, Batasuna i BNG, mentre que Podemos i Vox s’hi han oposat.
k Carta dominical k
Benvolgudes i benvolguts, som a mig setembre i ens estem adaptant, tots plegats, als canvis del nou curs. A algunes parròquies hi ha hagut relleu de mossens, alguns càrrecs diocesans han sofert modificacions, a poc a poc les unitats pastorals van trobant encaix. És sabut que les novetats poden suscitar incomoditat, fins i tot desassossec. Per això a tots vosaltres, mossens, laics i religiosos, vull agrair la paciència, la disponibilitat i la generositat per anar-los incorporant amb grandesa d’esperit.
Els moments de canvi, però, també poden esdevenir oportunitats per a créixer humanament i espiritualment. Apareixeran nous reptes que ens trauran de la nostra zona de confort, però precisament per això ens ajudaran a centrar-nos en allò més necessari: «l’edificació de la comunitat» (1Co 14,5.12).
Els cristians hem de tenir consciència que les persones hem estat creades per Déu com a éssers relacionals, a imatge i semblança de la mateixa Trinitat. El poble sant de Déu és, precisament, això, un poble que comparteix una tasca col·lectiva i una forma comunitària. ¿De què ens serviria separar-nos per parròquies, per serveis, per missions, si no ens reconeguéssim com a família eclesial? ¿Quin testimoniatge donaríem en un món ja massa castigat pels individualismes, els egoismes, els enfrontaments i les polaritzacions?
Lk Editorial k
a Diada de l’Onze de Setembre d’aquest 2025 haurà estat una de les menys participatives, tenint en compte les manifestacions descentralitzades convocades per l’ANC i Òmnium a Barcelona, Girona i Tortosa. De fet, ja resulta significatiu que no s’hagi pogut convocar cap concentració a Tarragona després del desmantellament de l’Assemblea. Això posa de manifest la desmotivació de la població que aposta per assolir l’autodeterminació de Catalunya. I la desmotivació és el pas previ a la desmobilització. En alguns àmbits polítics això, en realitat, forma part del que denominen com a pacificació d’aquest
territori. Tan sols la defensa de la llengua catalana ha tingut la capacitat de tornar a posar sobre una mateixa línia d’actuació a unes formacions que fa molts anys que prefereixen la confrontació com a eina per al creixement propi. I ho fan malgrat que, en realitat, les conseqüències són ben bé al contrari, perquè cada vegada les estructures internes i el suport, en forma de vots, per aquestes formacions, ha anat reduint-se de manera inexorable. Si ni tan sols sentències que semblen manifestos de venjança tenen la capacitat per aixecar la defensa de Catalunya com a país, la pacificació caldrà rebatejar-la com a rendició.
Contra la por de les xarxes, l’esperança
Una de les grans preocupacions de la ciutadania és la inseguretat als carrers i barris del país. Així ens ho mostren les enquestes, el dia a dia als nostres pobles i ciutats i l’augment de la percepció d’inseguretat que alguns veïns i veïnes manifesten obertament. Aquesta és una realitat que cal abordar sense amagar el cap i, sobretot, amb contundència, determinació i sinceritat.
Eixamplem la nostra mirada eclesial i diocesana recordant les paraules de sant Pau: «El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos» (1Co 12,12). Aquest és precisament el context del lema escollit pel papa Lleó XIV, extret de la coneguda al·locució de sant Agustí: «In illo uno unum», que traduïm per ‘en aquell U, siguem u’ (Exposició sobre els Salms, 126). El nou Papa no dissimula el seu desig per engendrar una Església unida al voltant del Crist.
La nostra és una espiritualitat de comunió, on tots ens escoltem, tots ens ajudem, tots ens pertanyem
La nostra és una espiritualitat de comunió, on tots ens escoltem, tots ens ajudem, tots ens pertanyem, perquè és Jesús qui habita a l’interior de cada cor i ens converteix en sarments de l’únic cep. Per això prioritzem la vivència d’una profunda unitat diocesana que ens permeti superar interessos particulars o grupals.
Ara, doncs, iniciem aquest nou curs pastoral deixant-nos sorprendre una vegada més pel Crist que ens convoca i ens crida a ser deixebles compromesos, que ens envia «de dos en dos» (Lc 10,1) per anunciar la joia serena d’un món fraternal i solidari. Emmirallem-nos en aquells dotze apòstols que Jesús cridà «perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar» (Mc 3,14), passatge cabdal de l’Evangeli i lema que anirem aprofundint en les prioritats pastorals d’aquests propers cursos.
I aquesta sinceritat que ens porta a reconèixer el problema és la mateixa que ens ha de guiar a dir que les dades de seguretat a la província de Tarragona durant el que portem d’any són positives. Així ens ho diuen les estadístiques del Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya que registraven una reducció del 8% de l’activitat criminal a territori tarragoní durant el primer semestre de 2025.
Més concretament, els robatoris amb violència o intimidació han disminuït un 18% i els furts un 9%. Parlem de delictes contra el patrimoni que sovint generen una major percepció d’inseguretat al carrer i que avui podem dir que han experimentat una reducció considerable.
Una reducció que han experimentat també algunes de les ciutats de la província com la ciutat de Tarragona amb un descens del 6% del nombre total de delictes, a Reus d’un 13%, al Vendrell un 11%, a Salou un 17%, a Calafell un 3%...
Aquestes dades no son casuals i responen a dos factors.
de la coordinació amb els ajuntaments i l’execució de plans específics contra la multi-reincidència o l’ús d’armes blanques al carrer son exemples de decisions valentes que ja podem començar a avaluar amb dades positives que comencen a marcar una tendència a la baixa en matèria delictiva.
L’altre factor que explica les bones dades assolides és l’aposta decidida dels i les alcaldesses socialistes d’invertir en seguretat, de posar recursos municipals en la lluita contra la delinqüència per a seguir garantint la convivència als seus barris i ciutats.
a tots els grups parlamentaris és la necessitat de conèixer i reconèixer la realitat municipal en el disseny de les polítiques de seguretat. El model socialista en matèria de seguretat funciona i ho fa perquè entenem la seguretat com un dels elements vertebradors de la convivència al nostre país. Volem garantir que la nostra ciutadania pugui gaudir del seu projecte de vida amb tranquil·litat i llibertat i això només s’aconsegueix amb uns carrers i barris segurs.
Ells seguiran intentant escampar por des de les xarxes mentre que nosaltres seguirem aportant esperança des de la política
Malauradament en els darrers anys hem vist com l’extrema dreta utilitza la inseguretat per propagar la por i aprofitar-se electoralment d’aquest sentiment. Faríem malament de minimitzar aquest sentiment que sovint aconsegueixen amb èxit escampar. Els i les socialistes fem amb aquest debat el mateix que fem amb tots: escoltar la ciutadania, analitzar la situació i emprendre mesures des de les institucions per revertir una situació que no ens agrada. Així ho hem fet i els resultats ens mostren que és la millor i única via per trobar solucions. Ells seguiran intentant escampar por des de les xarxes mentre que nosaltres seguirem aportant esperança des de la política.
La creació d’una unitat especial d’intervenció a la ciutat de Tarragona, l’ampliació de la plantilla a Reus, la oficina anti-ocupacions al Vendrell, el reforç de la proximitat a Salou o l’augment d’operatius conjunts a Calafell son exemples de polítiques municipals en matèria de seguretat que funcionen per millorar la seguretat. I això no ho dic jo ni l’alcalde Viñuales, l’alcaldessa Guaita o els alcaldes Martínez, Segura o Ferré, sinó que ho diuen les dades publicades pel Govern d’Espanya.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
El primer, l’aposta decidida de la conselleria d’interior de la Generalitat de trobar en la seguretat el pal de paller de la convivència als carrers i barris del país. L’augment de presència policial al carrer, l’ús d’unitats com la ARRO per a tasques de prevenció, la millora
A la comissió d’interior del Parlament de Catalunya parlem sovint de com millorar la seguretat a Catalunya i si alguna cosa és capaç de posar d’acord
Acabo amb un missatge clar: les dades ens agraden, però no trobareu cap socialista que, en llegir-les, es mostri àmpliament satisfet. Perquè tot i que les dades són positives no són encara suficients. La nostra ciutadania mereix uns carrers i barris segurs i, tot i que encara queda molta feina per fer, els i les socialistes seguirem remant al costat de la ciutadania en la bona direcció.
k Tribuna k
Des de Reus, fem país: per la llengua, per la democràcia, per la independència
L’Onze de Setembre és un dia per a la memòria, però també per a l’esperança i per a la reivindicació. És el moment en què el poble de Catalunya reafirma la seva voluntat de ser i de decidir lliurement el seu futur. A ERC Reus ens sentim hereves i hereus d’una història de lluita, de resistència i de compromís amb la llibertat i la justícia social. Una història amb veu pròpia, a les institucions i al carrer.
Reus ha estat i és una ciutat activa, vinculada als grans moviments democràtics i socials del nostre país. Des del municipalisme, ERC Reus ha contribuït amb ambició a fer avançar Catalunya cap a un futur de llibertat. Estem convençudes i convençuts que cada pas que fem a la ciutat també és un pas que fem com a nació. Per això, en aquesta Diada, reivindiquem que la feina feta des de Reus (en la defensa de la llengua, en la promoció de la cultura, en la cohesió dels nostres barris per millorar la vida de les persones i en el compromís amb els valors republicans) és part de la lluita col·lectiva per la independència.
I en aquesta lluita, la nostra llengua, el català, és essencial. És l’eina que ens cohesiona com a poble i que garanteix la igualtat d’oportunitats a la ciutadania.
JEnric Fogàs
President de la secció local d’ERC Reus
Noemí Llauradó
Regidora d’ERC Reus
A Reus, una ciutat diversa i acollidora, la defensa i la promoció del català són una responsabilitat compartida que ens permet construir una comunitat forta, inclusiva i amb futur. La llengua és la clau que ens uneix i que garanteix que tothom, vingui d’on vingui, formi part d’un sol poble.
També ens reafirmem en el compromís amb els valors democràtics i republicans. El republicanisme és més que un model institucional: és la defensa d’una societat basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Uns valors que avui són més necessaris que mai, davant l’avenç d’una extrema dreta que, també a Catalunya,
amenaça drets que crèiem consolidats. La millor resposta és més democràcia, més cohesió i més fermesa en la defensa de les llibertats fonamentals.
Des de Reus, des de cadascun dels nostres barris, sabem que cada avenç en justícia social, cada millora en els serveis públics i cada pas en favor de la igualtat és també un pas més cap a la plena sobirania. La independència és el camí per garantir una vida digna a tothom, per tenir un país feminista, verd i lliure de corrupció. I aquest camí l’hem de continuar fent amb constància, amb coratge i amb la força de la gent.
Des de Reus, des de cadascun dels nostres barris, sabem que cada avenç en justícia social, cada millora en els serveis públics i cada pas en favor de la igualtat és també un pas més cap a la plena sobirania
En aquesta Diada Nacional, sortim al carrer amb orgull i amb esperança. Per honorar els qui ens han precedit i per reafirmar que, des de Reus i des de tot Catalunya, la nostra determinació per ser lliures no ha minvat pas. Perquè la nostra força és viva, i perquè tenim un objectiu clar: un futur lliure i republicà per al nostre poble.
Visca Catalunya lliure! Visca els Països Catalans!
a fa uns anys que, cada 10 de setembre, a Reus, m’uneixo a l’homenatge al General Moragues. I en fer-ho, no puc evitar que se’m remoguin les entranyes en recordar la seva vida i el seu sacrifici. Ell és, per molts, un símbol viu de la dignitat d’un poble que mai no s’ha resignat davant la imposició i la injustícia.
Va néixer a Sant Hilari Sacalm, en una família benestant de pagesos, i podria haver escollit una vida tranquil·la, dedicada al camp i a la família. Però des de ben jove va entendre que hi havia causes que transcendien la comoditat personal: la defensa de la terra, la llibertat i la dignitat del seu poble. Per això, ja en temps de la Guerra dels Nou Anys, es va alinear contra les invasions franceses, forjant un sentiment antifrancès que més endavant s’entrellaçaria amb la seva oposició als Borbons.
El seu compromís no fou fruit de la improvisació. Fou un dels signants del Pacte dels Vigatans, aquell gest tan carregat de futur en què uns homes van decidir alçar-se contra l’absolutisme i apostar per l’arxiduc Carles d’Àustria. Amb la seva
companyia de miquelets, Moragues va demostrar ser un cabdill respectat, capaç de plantar cara a un enemic molt superior en nombre i recursos. El combat del Congost i les seves accions a l’interior de Catalunya el van convertir en una figura clau, fins al punt de ser nomenat general de batalla i governador de Castellciutat. Però la història, cruel i sovint injusta, va jugar en contra seva. Després d’Almansa, després d’Utrecht, després de la retirada dels aliats, els catalans quedaren sols. I tot i així, Moragues va persistir. Quan molts s’haurien rendit, ell encara buscava la manera de resistir, de defensar el Pallars, de mantenir viva l’esperança. Potser per això no el trobem a l’11 de setembre de 1714 dins Barcelona, però sí al costat dels qui, des de Cardona, desafiaven encara el poder borbònic.
El seu final, brutal i infame, ens parla més que mil llibres d’història. Arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona, torturat, executat, decapitat i amb el seu cap exposat durant dotze anys al Portal
k Dels lectors
Solicitud de apoyo para la difusión de un caso penal Estimado equipo editorial: Nos dirigimos a ustedes con la petición de ayudar a arrojar luz sobre un asunto profundamente importante y preocupante relacionado con el caso penal por el asesinato de nuestro padre y familiar cercano, Aleksandr Drianych, ciudadano de Lituania, brutalmente asesinado en 2002 en el municipio de Bot (provincia de Tarragona, Cataluña). Somos sus hijas, Jekaterina Fatuliaj (Drianych) y Ana Hayday (Drianych). Durante años intentamos obtener información sobre la investigación. Entre 2009 y 2010, nos pusimos en contacto con el Consulado de Lituania en España y facilitamos nuestros datos de contacto al cónsul, quien los remitió a las autoridades españolas competentes. Sin embargo, nunca recibimos ninguna notificación sobre el avance de la investigación, el proceso judicial ni el veredicto final — ni por correo postal, ni por teléfono, ni por correo electrónico.
que nos fue indicado como el lugar de enterramiento de nuestro padre, pero no pudimos encontrar ninguna tumba ni placa con su nombre, a pesar de la ayuda del personal del cementerio, que revisó todos los registros y ubicaciones.
• La información sobre el proceso judicial, la absolución del acusado y el cierre del caso nos llegó por pura casualidad y con un retraso significativo, lo cual parece un encubrimiento de información y plantea serias dudas sobre la objetividad y legalidad de la investigación y del juicio. Esperamos sinceramente que su publicación —como uno de los pocos medios que ha seguido este caso— pueda ayudar a visibilizar esta situación, plantear públicamente las preguntas fundamentales y contribuir a la búsqueda de justicia. Creemos que la verdad debe ser conocida por la sociedad, y que las familias de las víctimas de crímenes tan graves merecen el derecho a ser escuchadas y participar en el proceso. Atentamente.
de Mar. No hi ha imatge més poderosa del que significa voler doblegar un poble a través de l’escarni i la por. I no hi ha testimoni més clar que, malgrat la intenció dels botiflers i dels Borbons, tenir aquell cap a la gàbia que es va convertir en un símbol etern de resistència.
Quan penso en el General Moragues, no penso només en el soldat, en l’estrateg, en el líder. Penso en l’home que, sabent el risc que corria, no va deixar de lluitar. Penso en la seva vídua, suplicant inútilment que retiressin aquell cap exposat. Penso en la llavor de dignitat que va deixar i que nosaltres, tres-cents deu anys després, encara honorem.
Cada 10 de setembre, a Reus, quan el seu nom ressona en el carrer homònim i els miquelets fan honors davant la placa commemorativa, sabem que mentre tinguem present el General Moragues, mai no podran dir que han vençut del tot.
I vull acabar amb un agraïment sincer a Òmnium Baix Camp i d’altres entitats, que any rere any organitzen aquest acte d’homenatge a la ciutat, mantenint viva la flama de la memòria i la dignitat del nostre poble.
Solo por casualidad, más de 20 años después de la tragedia, descubrimos que el caso llegó a juicio. En 2025, otros familiares del fallecido nos enviaron un enlace a su artículo, que fue la primera vez que tuvimos conocimiento de que se habían llevado a cabo procedimientos judiciales. Nos horrorizó saber que el acusado de este asesinato brutal —que incluyó múltiples fracturas, tortura y estrangulamiento— fue absuelto de los principales cargos, y que nadie ha sido considerado responsable de la muerte de nuestro padre. Tampoco fuimos informadas de nuestro derecho a participar en el juicio ni de la posibilidad de presentar una apelación.
Es importante destacar que:
• Nos pusimos en contacto con el Consulado de Lituania en España entre 2009 y 2010, y fue el propio cónsul quien remitió nuestros datos de contacto a las autoridades españolas competentes. Residimos en la dirección proporcionada hasta marzo de 2025.
• En 2014, visitamos el lugar
Jekaterina Fatuliaj (Drianych) i Ana Hayday (Drianych) Londres
Ballar en condicions
Cada any, molts veïns i veïnes de Reus esperem amb il·lusió la Festa Major petita en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia. Malauradament, fa temps que arrosseguem el mateix problema: l’orquestra es continua col·locant en un espai de terra sense asfaltar, on és impossible ballar en condicions.
Portem anys queixant-nos d’aquesta situació, però l’Ajuntament encara no hi ha donat cap solució. Creiem que la festa mereix un espai digne i adequat per a tothom, on es pugui gaudir de la música i el ball amb comoditat i seguretat. Esperem que, finalment, les nostres veus siguin escoltades i que l’organització de la festa faci un pas endavant per respectar i cuidar les tradicions de la nostra ciutat.
Anna Porqueres Reus
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Tarragona
Carme Puertas Insa.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Gemma Rossell Maydeu.
Ha mort als 66 anys.
Reus
Josep Maria Pàmies Montseny.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Anna Goset Josa.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Francisco Pendón González.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Josep Maria Muntané Escoda.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.
Vila-seca
Alfonso Martínez Yeste.
Ha mort als 84 anys.
Maspujols
Julià Samsó Bonet.
Ha mort als 68 anys.
Figuerola del Camp
Joan Sans Roig.
Ha mort als 90 anys.
Salut l El secretari d’estat de Ciència visita l’espai i confirma 4,3 M€ d’inversió
Mar Rovira / ACN
La nova Unitat d’Investigació Clínica (UIC) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Reus es posarà en marxa a principis de 2026 i estarà plenament operativa a finals d’any. El projecte, dotat amb 4,3 milions d’euros del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, donarà servei a uns 850.000 usuaris de tota la demarcació de Tarragona i permetrà realitzar assajos clínics de les fases 1 a la 4, fins ara limitats a grans hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El secretari d’estat de Ciència, Juan Cruz, va visitar dimecres les instal·lacions de l’IISPV a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i va destacar la qualitat clínica i el fort component digital del projecte. Segons va remarcar, la interconnexió informàtica entre les consultes d’Atenció Primària i la nova unitat suposarà un salt qualitatiu. «La proposta digital era una de les millors, i permetrà un accés més efectiu i transformador a la computació per investigar», va assenyalat.
Cruz va subratllar que els assajos clínics de qualitat mi-
lloren la supervivència i l’estada mitjana dels pacients, i va remarcar la importància que hospitals de tot el territori hi tinguin accés. L’ajut atorgat a l’IISPV representa el 10% dels 45 milions de la convocatòria estatal. «Donarem cobertura al màxim nivell d’investigació clínica, provant nous medica-
ments i estratègies terapèutiques», va remarcar.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va celebrar la concessió de l’ajut per a un projecte que va qualificar de «potent» i que facilitarà l’accés a medicaments en proves sense haver de desplaçar-se a grans ciutats.
El director de l’IISPV, Joan Vendrell, va detallar que s’han iniciat les licitacions per adequar les instal·lacions i adquirir equipaments. Segons Vendrell, la unitat començarà centrant-se en oncologia i reduirà desigualtats en l’accés a tractaments: «La salut no pot dependre del codi postal».
21/03 al 19/04 ÀRIES
Si sents un desaire per part d’alguna persona no en facis cas, senzillament és enveja de la teva excel·lent situació d’avui. Tu ferm endavant.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva necessitat d’intercanvi amorós es veurà una mica limitada per raons que escaparan del teu enteniment. Els més pròxims t’entendran.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Últimament, sents que els astres te la tenen jugada. A partir d’ara comença una era de magnetisme en estat pur. Nit molt moguda ardent.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Fes servir el teu temps en tasques productives que et donin resultats ràpids no caiguis en deprimir-te amb pensaments negatius.
VERGE
23/08 al 22/09
La teva relació amb la societat serà aspra. Una mica de paciència. Només seran agradables els moments amb la família els propers.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No dubtis a assumir responsabilitats que et vindran si són d’ordre professional. Et trobes en plena forma amb totes les possibilitats d’èxit.
10:30 La música dels premis Enderrock
11:30 Fot-li (r)
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Colours on tour
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 La comarcal (r)
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Documental: Superolímpics
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Documental: Superolímpics
23:30 Efecte mosaic. Tarda
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
El joc de l’amor és molt bonic sobretot quan es donen circumstàncies tan beneficioses com les d’avui. Les gelosies les enveges aguaiten.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Tindràs els teus cinc sentits funcionant al màxim fins tot el sisè sabrà guiar correctament totes les accions que emprenguis avui. Tindràs una sorpresa.
20/01 al 18/02 AQUARI
Ull amb les despeses que seran més fortes. Avui trobaràs més d’una persona que et demanarà diners o alguna cosa que no t’ho tornarà.
21/06 al 22/07 CRANC
Com més t’obris a tot trenquis el gel que avui et separa de les vivències reals estaràs més vital la teva projecció social serà òptima.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Assumptes professionals centraran tota la teva atenció interès de forma gairebé total fent-te oblidar de les coses importants com l’amor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estaràs més sensible del normal, alguna cosa t’ha fet mal i esperes que es curi la ferida. Mira al teu voltant trobaràs la persona adequada.
10:00 Efecte mosaic
10:30 Converses Connecticat
11:00 Aventurístic
11:30 Qui cuina avui
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Qui cuina avui
13:00 Aventurístic
13:30 Converses Connecticat
14:00 Notícies 12
14:30 Converses Connecticat
15:00 Aventurístic 15:30 Qui cuina avui
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Estiu
18:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 La crida. Santa Tecla 2025
20:00 Notícies 12
20:30 La crida. Santa Tecla 2025. (r)
21:30 Va passar aquí Catalunya 22:00 Notícies 12
22:30 La crida. Santa Tecla 2025. (r)
23:30 Va passar aquí Catalunya
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Portaríem una arma movent-la amenaçadorament. Fòsfor escurçat. 2. Pujo amunt la cadira. Crida com un gat. 3. Peces dels escacs. Rim sense el mig. Nora sense cor. Urani. 4. Carrer. Damnats pels lleons. 5. Vocal. Cobrint amb laca. En cap instant i girat. 6. Varietat de quars. Entrada de Liceu. Grega i girada. 7. Extremitat invertida. Causes dolor a algú. 8. Cremació. 9. No passarà. Cap de fera. Substitueix un altre. 10. Examen mèdic. Cara sense marges. Extrem del mur. 11. Solució que conté itri. La muda de sempre. Un famós extraterrestre. 12. Mitja societat. L’altra meitat. Art fet sense cap concepte. Llargs, cilíndrics foradats. VERTICALS: 1. Posar anís al cafè. País oriental vist pel sud. 2. Esteu con- tents. Resistent al foc. 3. Segons uns eixos. Farà nius. 4. Nespra tallada. Peça d’abric antiga i girada. Cinquanta-un. 5. Sis-cents. Deixa ple d’àcid. 6. Important vas sanguini. Negació girada. Enclusa dels platers girada. 7. Enmig de la força. Prengui allò que no és seu. Consonant. 8. Nota girada. Extrems de la cort. Resi. És muda. 9. Estri. Compara dues coses per baix. Un de Tarragona. 10. Turmentareu amb maldat. 11. Una de Lleida. Socarrar-se. Tebeo incomplet. 12. Tranquil·litat. Té cinc dits. Escoltares.
Precipitacions
TARRAGONA:
Salvat Marco, Marina
Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues,107 Telèfon 977 313 046
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Fins a primeres hores del matí són probables xàfecs al litoral central i al nord del Camp de Tarragona. A partir de llavors podran afectar el sector central del litoral i prelitoral, la Catalunya Central, el Pirineu i el Prepirineu. A la tarda, la precipitació s’estendrà a més punts, especialment a la meitat est. Els xàfecs seran febles o moderats, tot i que localment seran d’intensitat forta. Aniran acompanyats de tempesta. S’acumularan quantitats entre minses i poc abundants, si bé seran localment abundants. A les zones avisades les acumulacions poden ser molt abundants.
MANOS EXPERTAS. Suaves. Relájate!!! Reus. Tel. 618.037.511
MELISSA. MASAJES. REUS. Para relajarte y liberar tensiones... Tel: 624.682.856
MASAJES PARA hombres, mujeres, parejas. Tel. 634.690.215
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático,
PÀRQUINGS
VENC PARQUING Av. Catalunya. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PARA COMUNIDADES. ECONÓMICO. Tel: 641.959.053
HOMBRE 70a, 1’70m alto y delgado, desea conocer mujer edad similar para relación. Tel. 638.281.805
SEÑORA 74a educada, buena presencia, sin cargas. Deseo conocer a señor para amistad o relación con los mismos requisitos. Tel. 687.281.317
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
Música Acabades d’aterrar d’una gira pels EUA, el grup de latin urban portarà el seu vibrant ‘Te lo digo cantando’ aquest divendres a La Terrasseta de Tarragona
Aquest divendres La Terrasseta de Tarragona ballarà al ritme de Las Karamba, una formació formada per sis dones mestisses, músiques i migrants nascudes a diferents punts del món però unides a Barcelona per fer vibrar el públic amb la seva música.
La de Tarragona és una de les poques parades a Catalunya de la gira Te lo digo cantando, que aquest estiu ha rodat per ciutats com Montreal, al Canadà, o Maryland, Cleveland, Chicago, Washington, Massachusetts o Nova York, als EUA.
La fórmula de Las Karamba beu de la música cubana, però també s’alimenta del bolero, el re-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
parto, la salsa, la rumba i el rap.
Las Karamba són Ahyvin Bruno (veu i güiro), Ahylin Bruno (congas i cors), Liviet Ojeda (baix i cors), Natasha Arizu (teclat i cors), Rita Baulida (timbal) i Mariam Rivera (flauta). Te lo digo cantando és el seu últim treball d’estudi, un disc de clar homenatge Celia Cruz en fons i forma, que busca explicar les penes amb alegria i despertar les ganes de cantar, ballar i carregar-se d’energia positiva.
Te lo digo cantando, explica Ahyvin Bruno, «respon a les ganes de parlar de coses que de vegades ens costa digerir, i ferho de manera amable, compartint la melodia i el ball».
En aquest treball
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Las Karamba tracten temes com la maternitat i la necessitat de la dona de redefinir-se un cop ha sigut mare, o el dol per la pèrdua o el trencament d’una relació, ja sigui amorosa, familiar o d’amistat. Però ho fan al més pur estil Celia Cruz, cantant fort, amb ritmes vibrants i recordant que la vida és una sola.
«En aquesta gira s’està generant una energia sublim», assegura la vocalista de la banda, tot afegint que «quan s’acaba el concert, tothom està suat, perquè aquesta energia que nosaltres tenim a dalt de l’escenari s’acaba encomanant a baix. És una cosa difícil d’explicar: es veu i es balla». Las Karamba, a més, arriben a Tarragona amb el bon regust de la gira americana. Un tour, explica l’Ahyvin, que ha combinat la duresa de les hores de carretera,
les llargues jornades sense dormir i els canvis d’avió amb una rebuda extraordinària: «Amb tot el que està passant als Estats Units amb la comunitat llatina i la qüestió migratòria, hi ha hagut una connexió brutal». Al capdavall, recorda la vocalista de Las Karamba, «nosaltres mateixes som dones mestisses, llatines i migrants».
Las Karamba actuaran aquest mateix divendres 12 de setembre a les 20.30 h. L’entrada té un preu de 10 euros i dona accés al recinte de La Terrasseta per assistir no només a aquest concert, sinó també al concert de Meli Perea (18.45 h); a la sessió de Dj Matralleta (22 h); i al concert d’Ortiga (23 h). A partir de les 00.30h, l’accés a La Terrasseta és gratuït i a les 00.45 h hi haurà una altra sessió de Dj Metralleta.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Aquesta setmana han començat les classes a la Universitat Rovira i Virgili. L’inici de curs universitari és sempre un moment carregat d’expectatives i d’energia. Però enguany, com ja ha succeït en els darrers anys, hi ha un element que cal subratllar: la diversitat de procedències i de trajectòries dels estudiants que arriben a les nostres universitats. Les aules ja no són només l’espai de trobada dels que acaben el Batxillerat i superen la selectivitat o que arriben de cicles formatius de grau superior. Cada vegada més, s’hi sumen joves -i no tan joves-, estudiants que han decidit canviar de carrera després d’una primera experiència acadèmica fallida, i també aquells que, enmig del seu recorregut vital, opten per reorientar els estudis i donar un nou sentit al seu projecte professional i personal. Un altre aspecte a destacar és la procedència territorial dels estudiants. Avui, a la universitat hi coincideixen nois i noies que arriben tant de ciutats grans com de pobles petits d’arreu de Catalunya i en ocasions de més enllà, i que -per qüestions de notes de tall i accés- arriben a la nostra universitat. Així, aquesta diversitat de camins i trajectòries enriqueix el conjunt de la comunitat. Les experiències prèvies, els coneixements adquirits en altres entorns i les mirades diferents sobre present i futur converteixen les aules en espais més diversos i plurals. En un moment en què la societat afronta reptes majúsculs —des de la digitalització i la intel·ligència artificial fins a la sostenibilitat i la necessitat d’aprendre contínuament—, aquesta diversitat ha de ser motor de canvi. La universitat ja no és només un lloc per adquirir coneixements, sinó un espai per explorar, equivocar-se, redirigir-se... i no hi ha un únic camí per arribar-hi, sinó molts. Tots són vàlids quan darrere hi ha curiositat, esforç i ganes de créixer. Bon inici de curs a tothom. on
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
