Issuu

Reus 12

Els World Drinks Awards celebrats a Londres trien el Miró Gran Reserva com el millor vermut del món

Wester ataca i el Nàstic contraataca

El principal accionista presenta la proposta del ‘seu Nàstic’ sense deixar clar de quina manera vol assolir el control del club

Xisco Campos, presentat com a entrenador: «Vull un equip valent i asseguro que l’afició se sentirà identificada»

El primer fitxatge de la pròxima temporada es presenta de manera inesperada: el tarragoní Eugeni Valderrama

L’Ajuntament de Tarragona iniciarà al pròxim plenari els tràmits per vendre en subhasta les accions que té del club

2 a 5

La nova seu de la Diputació pren forma Tarragona 6

L’ens provincial ha escollit un projecte que prioritza la llum natural i els espais oberts per remodelar l’edifici de la Imperial Tàrraco

Un centenar de famílies es queden sense plaça a les escoles bressol municipals Reus

Opinió 29 Rafa Luna. El riuet de Coma-ruga

Futbol

Diputació de Tarragona

L’ACTUALITAT ESPORTIVA I INSTITUCIONAL DEL NÀSTIC

Xisco Campos, nou capità del vaixell del Nàstic: «L’esforç no es negocia»

Futbol l El nou entrenador va assegurar en la seva presentació que «l’aﬁció se sentirà representada» amb l’equip

L’era de Xisco

Campos a la banqueta del Nàstic ja ha començat. L’excapità grana torna deu anys després com a entrenador en un club que coneix molt bé. Ara, el balear serà el nou capità del vaixell grana i es va presentar en una roda de premsa celebrada a l’embarcació Tarragona Blau.

Campos ve de la mà de Tomeu Nadal, un factor clau en la seva arribada a la banqueta de Tarragona. De fet, ell mateix va conﬁrmar que l’arribada al Nàstic es va produir en el moment adequat, quan ja tenia pensat fer el salt a les banquetes i, amb el suport de la seva família, no va dubtar a tornar a Tarragona, casa seva.

«M’ho deixaré tot des del primer minut. Independentment dels resultats, l’aﬁció se sentirà representada». Aquesta va ser la primera promesa del nou tècnic grana. Ja ho va aconseguir en la seva etapa com a jugador i, ara, ho intentarà a la banqueta. En aquest sentit, va subratllar que «intentarem generar en el dia a dia uns hàbits d’excellència, de treball i dedicació. L’únic camí cap a la millora és anar tots remant en la mateixa direcció i créixer des de la humilitat i la valentia». Com a entrenador, Xisco Campos va destacar que vol ser «autèntic», tot i que té inspiracions. «Amb Jagoba Arrasate vaig aprendre què és l’autenticitat. No vull imitar ningú; vull fer el meu camí sumant els aprenentatges de tothom, també de Vicente Moreno». Aquest darrer, el tècnic de l’ascens, va parlar amb Campos abans de fer el pas. «Em va dir que entenia molt la meva inquietud d’agafar aquesta oportunitat, que era el moment ideal. Sobretot, em va dir que fos autèntic. Em va

transmetre molta conﬁança». També és referent Martín Demichelis, amb qui va parlar sobre la possibilitat de fer el pas com a entrenador.

Quin Nàstic vol Xisco Campos va definir per sobre la proposta del seu Nàstic: «Vull un equip amb identitat, vertical, valent, que no deixi jugar el rival i que sigui incòmode». Com a jugador, el de Binissalem ja va destacar per la seva dedicació i per deixar-se la pell sobre la gespa allà on toqués jugar. En aquest sentit, vol el mateix amb el seu equip: «L’esforç no es negocia. Cada pilota s’ha de lluitar fins al final i ens hem de buidar perquè l’afició se senti orgullosa del que fem i de com ho fem. No puc prometre resultats, però sí això».

Pel que fa als jugadors, Campos va apuntar que «han de ser perfils amb ambició, que estiguin convençuts de l’aposta del Nàstic, perquè el dia a dia serà exigent. Intentarem que entenguin el que vol l’aficionat i el que significa el Nàstic. Això és un procés».

Tornar a casa

Xisco Campos torna a casa seva, però ho farà a la banqueta, una sensació diferent que ell va deﬁnir com «un absolut privilegi». «El que vull sentir el primer dia quan debuti és que m’he buidat per arribar preparat a aquest primer partit», va afegir. Al davant tindrà un repte important, com és la Primera Federació. «Veig una categoria molt i molt igualada. S’assembla molt a la Segona Divisió, perquè el talent que no té lloc allà acaba en aquesta categoria», va destacar Campos. A més, fa apuntar que «en els darrers anys he seguit la pista del Nàstic i com ha patit en aquesta categoria i, ara, m’estic posant al dia i no paro de veure partits a l’ordinador». Finalment, va subratllar que «si la Primera Federació exigeix el màxim, jo exigiré encara més en el dia a dia».

Xisco Campos va ser el capità de la darrera etapa daurada del Nàstic

Futbol l Va viure l’últim ascens del conjunt grana a la Segona Divisió

Arnau Montreal Quesada

Xisco Campos és una personalitat molt recordada a Tarragona per la seva etapa com a jugador. Fa deu anys, aquesta va acabar, però va deixar empenta pel seu estil de joc sobre el camp i el seu lideratge amb el braçalet. Campos va jugar durant 6 temporades amb el primer equip. El de Binissalem va patir un descens a Segona B, vivint temps obscurs, però també encapçalant la renovació que va acabar amb l’històric ascens la temporada

2014-2015. Líder al vestuari i figura clau, va patir la final a Llagostera, va celebrar contra el Huesca i va pujar al balcó de l’Ajuntament. També va formar part del projecte de Vicent Moreno que es va quedar a tocar de l’ascens a Primera Divisió. Quan va marxar, ho va fer per la porta gran, amb una sala de premsa plena de companys, aficionats i persones estimades. Va partir per nous projectes i també va tornar al seu altre club del cor: l’RCD Mallorca, amb qui va celebrar l’ascens a Primera Divisió.

Arnau Montreal Quesada

Imatge de Xisco Campos en la seva etapa de jugador. Cristina Aguilar

Xisco Campos: «Vull un equip amb identitat, vertical i que sigui incòmode per al rival»

El director esportiu Tomeu Nadal, l’entrenador del Nàstic Xisco Campos i el president Lluís Fàbregas. Gerard Martí

Vicente Moreno va ‘avalar’ Xisco Campos: «Em va dir que havia d’agafar l’oportunitat»

No puc prometre resultats, però sí que l’afició se sentirà identificada amb aquest equip∆

Xisco Campos. Entrenador del Nàstic de Tarragona

Eugeni Valderrama, primer fitxatge del Nàstic 2026-2027

Futbol l El tarragoní torna al club tretze anys després i signa per a les pròximes dues temporades

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic va posar ahir la primera pedra del planter de la pròxima temporada. Eugeni Valderrama torna al club 13 anys després i es converteix en el primer fitxatge de Tomeu Nadal.

Valderrama, de 31 anys, arriba a l’equip després de jugar la darrera temporada al Marbella. Allà, Eugeni va signar una de les darreres temporades més participativa de cara a porta amb 4 gols i 5 assistències en 31 partits disputats. Amb tot, no va tenir la millor de les temporades amb l’equip andalús, perquè va signar el descens de categoria.

El tarragoní ja va debutar a Tarragona la temporada 2011-2012. Ho va fer de la mà de Jorge d’Alessandro i va causar certa expectació, perquè ja es considerava com un dels joves més talentosos del planter. Una vegada va sortir del Nàstic va fer carrera a Sevilla Atlético, al Lleida Esportiu, al València Mestalla, al Cádiz CF, a l’Albacete Balompié, l’Arouca, l’SD Huesca el Real Zaragoza i, els darrers anys a Primera Federació, amb l’UD Ibiza i el Marbella. En total, més de 130 partits en el futbol professional a les seves botes. Eugeni arriba per pujar el nivell

Eugeni ja va debutar al Nàstic la temporada 2011-2012 de la mà de Jorge D’Alessandro

de l’equip a la sala de màquines. El tarragoní és l’aposta de Tomeu per sumar lideratge i visió de joc, aga-

fant el timó de l’atac del Nàstic com l’engranatge necessari abans d’arribar als davanters. D’aquesta manera, complementaria molt bé amb perfils més defensius i controladors de zona com Marc Montalvo i Mángel Prendes, dos migcampistes que també tenen contracte amb el club. Avalat per la seva experiència, Eugeni torna al Nàstic com un ju-

gador millorat, amb bon tracte de la pilota i és també tota una declaració d’intencions per part de la direcció esportiva. Tomeu Nadal obre la porta als retrons de jugadors del territori ben vàlids per al projecte. Eugeni Valderrama és el primer i tot apunta que no serà l’últim tarragoní o exgrana a les ordres de Xisco Campos.

Eugeni Valderrama bregant amb César Morgado en el duel entre el Marbella i el Nàstic del darrer curs. Tjerk van der Meulen

L’ACTUALITAT ESPORTIVA I INSTITUCIONAL DEL NÀSTIC

L’Ajuntament iniciarà els tràmits per vendre les accions del

Nàstic en una subhasta

Política l Els grups municipals debatran la forma de fer-ho en el pròxim consell plenari

Oriol Castro Sanz

A la batalla entre els principals accionistes de la SAD del Nàstic de Tarragona s’hi suma un nou actor, gens menor: l’Ajuntament. El consistori té al voltant del 7% de les accions de l’entitat i fa temps que ha

Reaccions

Què creu que s’hauria de fer amb les accions de l’Ajuntament?

mostrat el desig de vendre-les. Ara bé, aquesta qüestió mai ha centrat el debat polític i mediàtic com enguany. Ja que no és menor, perquè qui acabi sent el comprador pot decantar la balança sobre qui es fa amb el control del Nàstic. Des que va entrar a l’alcaldia, Rubén Viñuales s’ha mostrat clar amb la

Rubén Viñuales

Alcalde de Tarragona

«Ha de sortir a subhasta i iniciarem tràmits per veure com es mou tot. Es pot debatre al plenari, però és un debat estèril. Perquè qui pagui més serà qui s’ho endurà»

situació i ha mantingut la mateixa postura. «La nostra intenció de fa temps és que l’Ajuntament no tingui accions en una SAD. Entenem la motivació que va originar això en el seu moment per salvar el club, però ara el moment és diferent», va dir aquesta setmana el batlle. Aquest desig de desprendre’s de les accions

Xavi Puig

Portaveu adjunt del grup municipal d’ERC

«Les accions del Nàstic s’han de vendre per subhasta pública amb totes les garanties i com més aviat millor. S’han de vendre de cop»

és compartit pels grups municipals a l’oposició. Per tant, la mare dels ous és la forma en la qual es farà. Viñuales exposa que «ha de sortir a subhasta». «Hi ha una base comuna amb tots els grups i iniciarem tràmits per veure com es mou tot. Es pot debatre al plenari, però és un debat estèril. Perquè qui pagui més

Maria M Martorell

Portaveu del grup municipal del PP

«El Grup Municipal del PP pensa que el consistori ha de deixar les accions en el moment en el qual es pugui recuperar el que la ciutat ha invertit»

Viñuales vol incloure condicionants perquè el comprador respecti els valors del club

serà qui s’ho endurà. Tot i això, estem mirant que hi hagi algun condicionant perquè hi hagi respecte cap als valors del Nàstic, que no sigui un criteri principal mercantilista. Tenim exemples molt recents que només els diners han provocat desaparició de clubs i el Nàstic és molt més que una entitat esportiva», va afegir el batlle.

El pròxim consell plenari debatrà la venda, ja que En Comú Podem presentarà una moció per instar a iniciar els tràmits i fer un informe jurídic, econòmic i patrimonial sobre les accions. La intenció és que els ingressos es destinin a inversions en instal·lacions esportives municipals. La formació voldria buscar fórmules perquè les accions anessin destinades a socis o petits accionistes. Des d’ERC, es considera que la forma del concurs públic no s’ha de fer en lots, sinó de cop. «No té sentit fer-ho per lots quan estem parlant del 7% de les accions», expressa Xavi Puig, portaveu adjunt republicà. El grup de Junts descarta l’opció d’En Comú Podem, però obre la porta a parlar-ne i explorar possibilitats. «Demanem a l’alcalde una Junta de Portaveu perquè en surti una proposta formal i seriosa, no ocurrències gracioses dels Comuns», diu Jordi Sendra, portaveu de Junts. Per últim, des del Partit Popular es defensa que el consistori ha de deixar les accions del Nàstic en el moment en el qual es pugui recuperar el que la ciutat ha invertit. Amb tot, la pilota està a la teulada del govern municipal i de la fórmula que acaba adoptant.

Jordi Sendra Portaveu del grup municipal de Junts

«L’Ajuntament ja no ha de formar part del consell d’administració. Demanem una Junta de Portaveus perquè en surti una proposta formal i seriosa»

Jordi Collado

Portaveu del grup municipal d’ECP

«El Nàstic ha de deixar de ser una joguina amb què alcaldes i regidors negocien, des de la llotja, amb les esperances de l’afició. Hem de sortir de la SAD»

Imatge de la llotja del Nou Estadi Costa Daurada en el partit d’anada del play-off d’ascens contra el filial de la Reial Sociedad. Gimnàstic de Tarragona

Fredrik Wester vol ser president per «extreure el potencial» que té el Nàstic i fer-lo sostenible

Futbol

Fredrik Wester va exposar ahir a mitjans i aficionats el seu projecte per al Nàstic. Ho va fer presentant un pla detallat fins al 2030 en el qual va exposar el camí a seguir a nivell esportiu, financer i estratègic en la governança. L’objectiu, segons va apuntar és fer el club sostenible i «extreure el màxim potencial». Amb tot, no va acabar d’esclarir quin serà el camí que recorrerà per assolir la majoria i fer-ho realitat.

L’accionista suec va estar acompanyat ahir de la seva família, Todd Beane i l’exdavanter grana Patrick Kluivert, que va presenciar l’exposició. El primer que va fer Wester va ser respondre als comentaris del Consell d’Administració durant el balanç de temporada. Primer assenyalant que «no he abandonat el club» i que segueix «enamorat del Nàstic». De fet, va deixar clar que «no guanyo diners del Nàstic. Tot el que vull és extreure el màxim potencial». I segon, presentant el seu pla que Fàbregas va titllar de «no ser ni seriós ni real» apuntant que «vinc aquí a explicar la meva visió directament i no per rumors». El primer punt que va exposar Wester és la situació econòmica actual del Nàstic: «Hi ha una acumulació de pèrdues d’11,4 milions d’euros». Pel que fa als motius d’aquesta situació, Wester apunta «hi ha una paràlisi pel que fa a la governança. No hi ha cap pla estratègic al darrere. Hi ha una tendència de sobrepagar jugadors en lloc de construir des del planter de la base. Els fans s’han desconnectat». Va continuar a la carregant contra la gestió actual destacant que «tenim tendència a barallar-nos en públic amb aficionats, federacions o àrbitres» Wester va exposar un pla –on detalla, inclús, els primers 100 dies–fins al 2030, any que ell considera

que aconseguiria que el Nàstic fos sostenible econòmicament. Fins llavors, el suec va aclarir que està disposat «a posar diners fins que ho sigui». En aquest pla, Wester

va subratllar que ell ha de fer un pas endavant, assumint més poder com a president, tot i que també va apuntar que «ja treballo per tenir un equip professional de quatre ex-

perts clau per dirigir el club». En aquest pla va detallar la viabilitat econòmica grana «assolint sponsors prèmium» i «venent dos jugadors per temporada». En l’es-

Wester va apuntar que la seva línia a seguir és «fer créixer el club des de la base»

portiu, va centrar els esforços al futbol base: «S’ha de construir el valor des de baix, amb una acadèmia i un planter treballat». Per a ell, el primer pas és establir un model de joc que s’adequarà tots els equips de l’entitat i, després, establir que cada any es promocionin com a mínim dos jugadors fins al primer equip. Tot això basant-se en les dades, el Big Data, establint indicadors de rendiment per promocionar potencial que pugui acabar sent rendible. A nivell de club, va destacar que cal «ser transparent econòmicament i també en les decisions», a més d’establir «normes» per ser «un club senyor», com «no criticar àrbitres ni aficionats públicament». Va repassar també altres temes, com una «renovació necessària del Nou Estadi».

Ovacions i dubtes

L’afició present a la conferència va rebre aquesta xerrada amb ovacions i dubtes. Després de veure el pla, faltava el com s’executaria. En aquesta part, Wester no va ser tan clar. La intenció és executar-lo amb ell de president, però, va reconèixer que «ara mateix no té clar» de com assolir la majoria accionarial. Té present els camins que s’obren, com la compra d’accions de l’Ajuntament, en la qual va reconèixer «estar interessat», però, de moment, confessa que se centra en establir el pla que en el recorregut real.

Wester carrega contra la directiva: «Lluís Fàbregas no és la persona adequada per dirigir el Nàstic»

Futbol l L’accionista va apuntar que el Consell va oferir les accions «a un preu poc raonable. El club no val 13,4 MEUR»

Arnau Montreal Quesada

La relació entre Fredrik Wester i el Consell d’Administració estan, ara per ara, trencades. El primer fil de l’estrebada es va veure fa unes setmanes quan Fàbregas va anunciar la dimissió de Wester del Consell insinuant, com va apuntar el suec, que abandonava el Nàstic. Ahir es va veure l’altra part, amb el suec subratllant que «estic aquí perquè

un senyor al qual jo li he pagat el sou els darrers anys va dir que he abandonat el club i no és cert». Wester va ser més clar en la seva opinió de Lluís Fàbregas: «No és la persona adequada per dirigir al Nàstic». Per l’entesa del suec amb l’actual junta, la marxa de Fàbregas hauria de ser el primer moviment, però no el darrer, perquè va apuntar que «hem de fer canvis considerables en la forma de treballar».

Wester va destacar que sí que es va reunir amb Josep Maria Andreu i la resta de Consell per comprar la resta de les accions, però va assenyalar que l’actual Junta va posar traves «el preu de les accions que van oferir no era raonable. El club no val 13,4 milions d’euros, com el que demanaven». En el cas dels diners, el suec va mostrar la frustració que el va fer abandonar el Consell apuntant que, fins ara «he posat 6,2 milions més la Ciutat Esportiva i la meva capacitat de decisió ha sigut zero». En aquest sentit, quan va ser preguntat si va tenir res a veure amb la decisió de fer fora Dani Vidal i Javi Sanz, Wester ho va negar i va deixar clar que «el meu nom sempre apareixia al Consell d’Administració, però les decisions ja estaven preses abans i tothom aquí sap qui les prenia».

Arnau Montreal Quesada

El màxim accionista a títol individual del Nàstic, Fredrik Wester, durant la presentació del seu projecte, ahir. Gerard Martí

d’arquitectes Pascual-Ausió-Fernández

espais de l’edifici. Cedida

Llum natural, espais oberts i un pati bioclimàtic: la Diputació ja té proposta per a la seva nova seu

Equipaments l L’estudi barceloní Pascual-Ausió-Fernández és l’escollit per a redactar el projecte

Espais polivalents, façanes més transparents per afavorir l’entrada de llum natural, un ampli vestíbul i un gran pati bioclimàtic interior. Aquests són alguns dels elements més destacats d’«In Antis», la proposta de l’estudi d’arquitectes

Pascual-Ausió-Fernández que ha guanyat el concurs per redactar el projecte de rehabilitació de l’antiga

Caixa Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco, per convertir-la en la nova seu operativa de la Diputació de Tarragona. A més, el despatx barceloní s’encarregarà de dirigir les futures obres.

La proposta ha estat la més ben

valorada pel jurat entre les cinc finalistes gràcies al seu equilibri entre la preservació de l’essència de l’edifici i la seva adaptació als nous usos administratius. El projecte manté la composició original de la façana dissenyada per l’arquitecte

Salvador Ripoll, però apostant per l’entrada de llum solar. «Ha estat la proposta que més s’acostava al que s’havia demanat. No es tractava de fer una transformació total, sinó de donar-li una condició més institucional», va destacar ahir Anton Pàmies, representant del COAC al jurat. Segons va explicar, la candidatura escollida va obtenir un suport «pràcticament unànime».

A l’interior, un ampli vestíbul i un pati bioclimàtic actuaran com a

Llauradó: «El jurat ha considerat que era la més completa, equilibrada i viable»

eixos vertebradors de l’edifici, millorant la connexió entre espais i les condicions de confort. «La proposta manté la imatge institucional de la façana original, però la renova i permet molta més transparència, que és la imatge que volem transmetre com a institució oberta al públic», va assenyalar Jaume Mutlló, cap del Servei d’Arquitectura de la Diputació de Tarragona. El projecte també destaca per la flexibilitat i la polivalència dels es-

pais interiors i per la seva integració amb l’edifici Síntesi del carrer Pere Martell, amb el qual formarà un únic complex administratiu.

Tant el jurat com els responsables tècnics han valorat especialment el seu caràcter «realista», amb una clara aposta per la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la contenció econòmica. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va remarcar la importància d’una actuació que permetrà «concentrar serveis i oferir una atenció més eficient als ajuntaments i a la ciutadania». També va recordar el valor simbòlic de l’edifici, vinculat a la història de l’antiga Caixa Tarragona, fet que exigia una rehabilitació «respectuosa» amb la seva identitat.

L’apunt

Començaran les obres el 2028 i el trasllat serà el 2029

La Diputació de Tarragona té clar el calendari per a la inauguració de la futura seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco. L’administració provincial preveu que el projecte bàsic estigui enllestit el primer trimestre del 2026, mentre que l’executiu estigui fet a la tardor. Així, les obres de remodelació de l’antiga Caixa Tarragona començaran l’any 2028 i el trasllat dels treballadors es farà el 2029.

En aquest sentit, Llauradó destaca que la proposta guanyadora «és la que el jurat d’experts ha considerat més completa, equilibrada i viable». Un cop se superi el període d’al·legacions, està previst formalitzar el contracte amb l’estudi seleccionat al setembre. A partir d’aleshores, l’estudi guanyador i l’ens supramunicipal definiran el pla funcional de la futura seu. El cost estimat de les obres és de 9,5 milions d’euros.

John Bugarin

La proposta de l’estudi

aposta per la transparència de la façana amb murs de cortina, així com la connectivitat entre els diferents

Economia l L’expresident del Parlament, ara consultor en defensa, exposa a la Cambra la necessitat de Catalunya de posicionar-se en aquest sector

L’amenaça com a arma i Catalunya de taulell

«Estar preparats per defensar-se per no haver de defensar-se». Amb aquesta cita del canceller alemany Friedrich Merz en la primera de les diapositives iniciava Roger Torrent ahir la seva conferència a Tarragona, titulada El potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual a Catalunya. El que va ser president del Parlament i conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, va tornar a un escenari «conegut», el de la Cambra de Comerç, ara com a consultor especialitzat en defensa a través de la seva empresa Dualys. Tot plegat, per defensar un convenciment, una estratègia comercial i un posicionament per a la pròxima dècada que vol comptar amb les institucions i els grans, petits i mitjans empresaris catalans. «Hem d’estar preparats per a qualsevol amenaça: una crisi sanitària, el canvi climàtic o una invasió per la frontera nord-oriental d’Europa», deia Torrent durant la seva ponència. Les referències a

una nova crisi —sanitària, climàtica o bèl·lica— i les «amenaces» externes en un context geopolític «que els europeus no hauríem escollit» van ser constants al llarg de la conferència. De fet, Torrent va fer referència ﬁns i tot a la «defensa» del «nostre model de vida». Tot plegat, amb un horitzó molt clar: que els 800.000 milions d’euros del pla ReArm Europe passin per casa nostra.

Posicionament

Torrent va fer constants referències a les «amenaces» vers Europa

aﬁrmar Torrent, per després deixar en l’aire les següents preguntes: «Quines línies vermelles ens posem? I quins objectius estratègics?».

L’objectiu de Torrent a la Cambra era tan senzill d’entendre com complex d’explicar: convèncer l’empresariat perquè comenci a treure el cap en la indústria de defensa, amb projectes «que l’OTAN pot trobar interessants». Però parlar d’un sector on, a banda de ciberseguretat i automoció, també s’hi apleguen l’armament i la munició, és complicat. Fins i tot quan, en comptes de defensa, s’utilitza la terminologia «potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual». O dit d’altra manera, projectes i idees amb aplicacions civils i militars. «No es pot negar la palanca de la reindustralització tot i les contradiccions», va

Dubtes

David Gómez, director general de la constructora GICSA, i Emilio Palomares, biòleg i professor a l’Institut Català d’Investigació Química, van assistir a la conferència i no van dubtar a mostrar les seves preocupacions en el torn de preguntes. El primer va fer referència a la importància de l’autonomia alimentària i energètica per sobre de la de defensa. «Tindrem fred i gana si arriba una guerra». El segon, va fer referència al retorn ciutadà dels 800.000 milions d’euros públics que es volen mobilitzar i també a la capacitat tecnològica i productiva de Catalunya en comparació amb països asiàtics. Torrent se’n va sortir com va poder, però cap dels dos va marxar convençut.

Carlos Domènech Goñi

Roger Torrent, fundador de Dualys, ahir durant la seva intervenció a la Cambra de Comerç de Tarragona. Diari Més

Macías i Andreu publiquen la primera guia pedagògica de la Catedral

Oriol Castro Sanz

La Catedral de Tarragona disposa des d’ara d’una nova guia arqueològica concebuda per facilitar la comprensió del seu patrimoni històric i arquitectònic a un públic ampli. L’obra, elaborada pels arqueòlegs Josep M. Macías Solé i Andreu Muñoz Melgar, recull els resultats de més de vint-i-cinc anys de recerca desenvolupada al conjunt catedralici i el seu entorn, i es planteja com un instrument divulgatiu que permet recórrer més de dos mil·lennis d’història a través de l’espai que ocupa l’antiga acròpolis de Tàrraco. Durant la presentació de la publicació, els autors van destacar que el llibre neix amb la voluntat de convertir el coneixement científic acumulat durant dècades en un material accessible i pedagògic. Van insistir que no es tracta d’una guia turística convencional, sinó d’una eina destinada a facilitar la interpretació del patrimoni, adaptant els darrers avenços científics a un llenguatge comprensible per al conjunt de la ciutadania. «Hem fet moltes visites amb grups i costa que el vi-

sitant entengui el conjunt. Sobretot per la superposició d’elements de diferents períodes històrics», va indicar Macías. Els responsables del projecte van expressar igualment la voluntat que la nova publicació contribueixi a incrementar l’interès

cultural per la Catedral i pel patrimoni de Tarragona, afavorint un model de visita més pausat i orientat al coneixement històric. «Volem que els turistes puguin estar tres o quatre hores coneixent tot el conjunt patrimonial i no només una

ERC defensa la viabilitat de demanar un préstec per comprar habitatge social

Política l Els republicans resten pendents de saber si el govern accepta la seva proposta

Redacció

El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha proposat a l’alcalde, Rubén Viñuales, la contractació d’una operació de crèdit d’entre 10 i 14 milions d’euros per ampliar el parc d’habitatge públic a la ciutat. Els republicans plantegen que aquesta mesura suposaria revertir la decisió de no recórrer a préstecs bancaris aquest exercici, ja que el consistori va tenir 13,4 milions de romanent el 2025, i la situen com una actuació «de màxima ambició i prioritat social». En aquest sentit, asseguren que «la proposta

és viable, proporcionada i responsable des del punt de vista financer». Des del principal partit de l’oposició, defensen que el marc de deute viu de l’Ajuntament permet una operació com aquesta: «És una xifra prudent i assumible, que s’emmarca en la dinàmica seguida en els darrers anys, en què s’ha recorregut al crèdit per imports similars als de l’amortització anual del deute, fet que permet mantenir l’estabilitat en termes absoluts i reduir progressivament el pes relatiu del passiu».

Per tant, apunten, «no s’ha d’entendre com un gir imprudent en la política financera municipal, sinó com

l’activació d’un marge ja previst i compatible amb una gestió equilibrada dels comptes públics». Segons Esquerra, aquesta inversió permetria sumar fins a 300 habitatges de lloguer assequible. La meitat adquirits per compra directa, amb 12 milions d’euros, i els 150 restants incorporats a la borsa de lloguer social mitjançant ajuts a la rehabilitació, destinant-hi dos milions. «Amb aquesta aposta pública l’impacte serà molt gran perquè centenars de famílies accediran a un habitatge, però milers més veuran abaixar el seu preu de lloguer atès que l’Ajuntament condiciona

hora. Des del punt de vista museològic, la Catedral està desaprofitada», van dir. En aquest sentit, van remarcar que la guia està pensada tant per als visitants culturals com per a centres educatius, universitats i ciutadania en general, i que

«Volem que els turistes puguin estar tres o quatre hores coneixent la Catedral»

també permet fer un recorregut virtual pel conjunt monumental des de qualsevol lloc del món. El llibre es traduirà al castellà i a l’anglès.

Nova fase de recerca

El llibre recull l’estat actual de la investigació arqueològica desenvolupada al llarg de més de dues dècades, diferenciant aquells aspectes científicament contrastats de les hipòtesis i inferències que encara formen part del debat acadèmic. Els autors consideren que els anys d’excavacions i estudis permeten disposar d’una perspectiva global suficient per presentar una síntesi rigorosa de l’evolució del recinte. A més, els autors han renovat el pla de treballs arqueològics quadriennals a la Catedral i ara entraran en la fase 4. «La Catedral ha de donar un salt en tots els sentits», va concloure Muñoz.

L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig (centre), en roda de premsa el passat dimecres. Esquerra

el mercat», ha remarcat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, qui ha explicat que van presentar la proposta en una reunió amb l’alcalde. «Ens va dir que s’ho estudiarien», han apuntat els republicans. Des

del govern, no han volgut fer declaracions al respecte. «Si hi ha marge financer, cal posar-lo al servei d’una prioritat social de primer ordre com és garantir l’accés a l’habitatge», assenyala Puig.

El llibre recull l’estat actual de la investigació arqueològica desenvolupada al llarg de més de dues dècades. DiariMés

Les Petxines de la Informació premien Antonio Carmona i atorguen la Tancada a Salou

Periodisme l Josep Maria Arias rep la Petxina Daurada i El Periódico obté la Km 0 per la corresponsalia de Tarragona

Redacció

El Teatret del Serrallo va acollir ahir dijous al vespre la XXXIV Festa de les Petxines de la Informació, organitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presentada per les col·legiades Laia Díaz i Laia Poblado. Durant la gala es van lliurar els guardons que reconeixen la relació entre les fonts informatives i els mitjans de comunicació. La Petxina Oberta va ser per a Antonio Carmona, representant institucional i portaveu de Renfe a Catalunya durant la crisi de Rodalies, per haver estat a disposició dels periodistes ﬁns i tot en situacions desfavorables per a la companyia i demostrar que la comunicació de crisi es pot exercir amb professionalitat. També optaven al premi el gabinet de comunicació

de l’Arquebisbat de Tarragona i María José Osuna, ﬁscal en cap de l’Audiència de Tarragona. La Petxina Tancada va recaure en l’Ajuntament de Salou, com a toc d’atenció per retardar i diﬁcultar l’accés dels periodistes a informació municipal i avançar des del gabinet comunicacions que alguns mitjans estaven treballant. En aquesta categoria també estaven nominats Adif i el Club Gimnàstic de Tarragona. Al marge de les votacions la junta de govern va atorgar la Petxina Daurada a Josep Maria Arias, en reconeixement de la seva trajectòria professional i de l’aportació a la comunicació corporativa, especialment a l’Ajuntament de Reus i a la URV. La Petxina Km 0 va ser per a El Periódico, per la reobertura el 2024 de la corresponsalia a Tarragona i per reforçar la cobertura periodística de proximitat.

En Comú Podem porta a Inspecció de Treball les elevades temperatures a les aules educatives

Política l En Comú Podem ha denunciat davant la Inspecció de Treball la manca de climatització als centres educatius de Tarragona després de tres anys de reclamacions sense resultats. El portaveu del grup, Jordi Collado, considera la situació «insostenible» davant l’augment de les temperatures i denuncia que les aules esdevenen

El Festival Pride viurà la seva tercera edició demà

Societat l Tindrà com a pregonera Marina Garcia Sánchez

Redacció

La celebració de la diversitat del Pride Tarragona arriba a la ciutat demà sota el lema Juntes, Imparables i amb una programació cultural, de reflexió, festiva i lúdica a la plaça Corsini. L’esdeveniment, organitzat per la Conselleria d’Igualtat, Polítiques feministes i LGTBI de l’Ajuntament de Tarragona, posa en valor la diversitat sexual i de gènere i es consolida, en la seva tercera edició, com un esdeveniment de referència a la ciutat i al Camp de Tarragona. El Pride Tarragona torna a visibilitzar al col·lectiu LGTBI+ en una jornada de diversitat i inclusió que donarà veu i espai a entitats i associacions del territori, artistes locals i convidades i figures aliades de la comunitat que representen les lletres LGTBI+: Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgènere, Intersexuals, i altres dissidències sexuals. La programació del Pride Tarragona oferereix un ventall d’activitats per a tot el conjunt de la ciutadania: actuacions musicals, espectacles de circ i màgia, drag shows, concerts, fira d’entitats, punts d’informació i servei d’atenció i canguratge, així com una marxa reivindicativa circular per la Rambla Nova i la lectura d’un manifest comunitari i el pregó. El tret de sortida del Pride Tarragona 2026 serà a les 10 h amb la Fira d’Entitats i Serveis, a la plaça Corsini i, a partir de les 10.30 h, les diferents entitats participants organitzaran activitats adreçades a tots els públics. Hi seran el Punt Lila i

Hi haurà actuacions musicals, espectacles de circ i màgia, drag shows i ﬁra d’entitats

Arc Iris, per a la prevenció i atenció vers conductes sexistes; el Servei d’Atenció i Canguratge gratuït del programa Temps x Cures. A més, durant tot el matí, la mateixa plaça del Mercat acollirà espectacles de circ i màgia a càrrec del Pallasso Tortellini. A les 12 h, es realitzaran tres bingos musicals amb l’entitat H2O, i ﬁnalitzà la jornada matinera amb el Dj Pride Electrònic, que s’iniciarà a la 13 h i ﬁns a les 15 h.

Les drag queens Zaﬁro d’Or, Salem Charm i Ori Maurici seran les dinamitzadores de l’esdeveniment i

conduiran les activitats i actuacions al llarg de tot el dia.

Marxa a la Rambla

El festival es reprendrà a les 18 h amb la concentració prèvia a la marxa, a la Rambla Nova, a l’altura del monument als Herois del 1811.

A les 19 h, arrencarà la marxa reivindicativa per la visibilitat i l’orgull, que es dirigirà cap al Balcó del Mediterrani i tornarà a arribar a la plaça Corsini. L’acte reivindicatiu acabarà amb la lectura del manifest social i el pregó comunitari, que enguany va a càrrec de Marina Garcia Sánchez, tarragonina vinculada des de sempre al món del ball i que donarà veu a la diversitat familiar. A partir de les 21.45 h i ﬁns a les 3 h, l’escenari de Corsini acollirà el gruix de la programació musical.

- Exposició | La peça blava, Sextant Museu del Port | de l’1 d’abril al 31 d’agost

espais invivibles en episodis de calor. L'edil diu que pràcticament cap escola pública de primària disposa de sistemes de climatització operatius i en alguns centres s’arriben a superar els 30 graus a les darreres hores lectives, fet que els ha portat a recórrer a Inspecció de Treball davant la manca de resposta institucional. l Redacció

- Exposició | Rafael Català (1929-2022) L’art del possible i l’improbable Tinglado 1 | del 16 d’abril al 5 de juliol

- Jornada de proyectos de captura e infraestructura de transporte de CO2 en Cataluña Sala d’actes de l’Autoritat Portuària de Tarragona | 16. juny 12:00

- Voramar - Concerts - Ernest Crusat El Teatret | 19 de juny 21:00

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Segueix-nos! Agenda del Port del 15 al 21 de juny de 2026

Imatge de l’edició de l’any passat del festival Pride. Quimeras

Finalistes i guanyadors de les Petxines de la Informació, al Teatret del Serrallo. David Oliete

Un centenar d’infants es queden fora de la preinscripció escolar a les escoles bressol municipals

Joventut l Només les places per a I0 s’han pogut cobrir en la seva totalitat a les llars d’infants, amb 62 sol·licituds i 68 places disponibles

Miquel Llaberia

Un total de 117 infants s’han quedat fora de la preinscripció escolar pel curs 2026-2027 per a les escoles bressol municipals (EBM) de Reus, que va tenir lloc entre els passats dies 8 i 22 de maig. Concretament, hi van haver un total de 449 sol·licituds, dividides entre 62 per a I0, 193 per a I1 i 194 per a I2. Per un altre costat, les places disponibles per a I1 eren 128, de manera que fins a 65 sol·licituds han quedat descartades, i per a I2 les places eren 142, per tant 52 no han pogut ser satisfetes. Per una altra banda, les 62 sol·licituds per a I0 van ser satisfetes gràcies a les 68 places disponibles. En total la xarxa d’EBM de Reus disposa de 6 centres; El Lligabosc, Montsant, El Marfull, L’Olivera, La Ginestra i El Margalló.

Aquesta és una situació que s’ha repetit en els darrers anys; per exemple, en la preinscripció pel curs escolar 2024-2025 fins a 132 infants van quedar fora de les places públiques de les escoles bressol. Una situació que, des de l’equip de govern municipal, s’ha volgut resoldre amb la construcció de la

Fotografia d’arxiu d’infants jugant al pati d’una Escola Bressol Municipal de Reus. Ajuntament de Reus

La convocatòria extraordinària per a l’EBM l’Ametller serà una segona oportunitat

L’Ajuntament activa un dispositiu preventiu amb 48 trampes per frenar l’expansió de la vespa velutina

Biodiversitat l L’Ajuntament de Reus ha començat aquesta setmana el programa preventiu per al control de la vespa velutina, impulsat a través de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, amb l’objectiu de frenar-ne l’expansió i reduir els riscos que comporta per a la seguretat de les persones, la biodiversitat i l’activitat apícola. L’actuació

inclou la instal·lació de 48 trampes homologades, senyalitzades, identificades i geolocalitzades, que seran revisades setmanalment per l’empresa XploraPlagas SL, adjudicatària del concurs públic. El trampeig es durà a terme durant quatre mesos a l’any, repartits en períodes de dos mesos. Paral·lelament, s’està fent la inactivació dels nius

futura EBM l’Ametller. Aquesta disposarà d’un total de 8 aules i fins a 134 places que s’afegiran a la xarxa actual i, per tant, permetrà resoldre la manca d’oferta actual a la ciutat. A més, la seva ubicació, just al

actius localitzats en espais públics i la seva retirada quan es consideri necessari. El regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, ha destacat que el desplegament del contracte vol reduir l’impacte d’aquesta espècie invasora, protegir les abelles i garantir la seguretat ciutadana. La vespa velutina és una espècie exòtica invasora catalogada a escala estatal i europea, amb un elevat impacte ambiental. És un depredador agressiu d’abelles i altres pol·linitzadors, i fins al 80% de la seva dieta es basa en larves d’abella. l Redacció

per donar resposta a l’increment demogràfic que s’espera que la ciutat visqui en els pròxims anys a la zona sud de la ciutat.

Cal tenir en compte que aquesta futura EBM tindrà un procés de preinscripció escolar extraordinari de cara al curs 2026-2027 i que, per tant, les famílies que s’han quedat sense plaça en la convocatòria ordinària podran optar a aquesta. La previsió és que l’obertura del centre sigui més tard del setembre a causa de les obres i, en conseqüència, no es va poder afegir a la preinscripció junt amb la resta de centres. Per aquest motiu, quan se sàpiga quan podrà obrir la nova llar d’infants es fixarà la data de la preinscripció extraordinària.

L’EBM l’Ametller

costat de l’Escola Eduard Toda, ha estat seleccionada específicament per dos motius. El primer, per esdevenir una illa educativa de 0 a 18 anys junt amb l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri. El segon,

El projecte planteja un edifici aïllat i de planta baixa, organitzat en un cos allargat dividit en tres parts. Una primera franja amb totes les aules orientades al sud-est i que donen al pati de jocs, comunicades entre si i amb l’exterior mitjançant portes abatibles. La zona central ocupada per circulacions i un pati interior que dona llum al passadís. I la tercera part queda ocupada pels despatxos, sala de docents, lavabos, office, cuina i sala d’usos múltiples. Pel que fa als materials, l’ús de la fusta serà predominant tant en l’estructura com en les divisòries interiors i en l’exterior. Els tancaments de façana seran generalment envidrats o murs de formigó. Quant a la climatització, s’ha pensat en un sistema d’aerotèrmia alimentat amb plaques fotovoltaiques. El nom del centre, l’Ametller, va ser escollit per l’alumnat de l’Escola Eduard Toda a través d’un procés participatiu impulsat pels mateixos alumnes.

Les trampes estaran geolocalitzades i es revisaran setmanalment. Ajuntament de Reus

Les obres de reforma del Centre Catòlic s’encareixen per «circumstàncies imprevisibles»

Equipaments l El projecte incorpora canvis en aspectes com la fonamentació i l’envolupant

Sergi Peralta / Miquel Llaberia

Les obres de reforma del Centre Catòlic per convertir-lo en un nou obrador escènic han topat amb «circumstàncies sobrevingudes, imprevisibles» que han comportat una modificació del projecte i l’encariment dels treballs. Fonts municipals apunten que els canvis afecten aspectes com la fonamentació de l’edifici i l’envolupant. La Junta de Govern Local aprovarà avui ma-

teix el nou document.

Les variacions en la fonamentació responen a factors detectats durant el transcurs del procés, com l’estat i les característiques del terreny o la trobada d’elements al subsol, «per tractar-se d’una intervenció en un edifici existent». D’altra banda, la implantació de l’obra en el lloc o «requeriments vinculats a l’ús de l’edifici» han motivat edicions, no contemplades en el projecte original, vinculades amb l’estructura i

El 25è ‘Mercat al Mercadal’ omplirà aquest dissabte la plaça amb oficis antics, parades i vestits d’època

Agenda l El Mercat al Mercadal arriba aquest dissabte, 13 de juny, a la seva 25a edició i tornarà a omplir la plaça del Mercadal de Reus a partir de les sis de la tarda. L’activitat, coordinada per Reus Cultura amb la participació de l’Associació de paradistes del Mercat Central i el Bravium Teatre, recrea el mercat a l’antiga que va fer popular aquest

espai. La proposta convida el públic a fer un viatge a la plaça de les Cols de mitjan segle XX, amb personatges vestits d’època, compradors i venedors, parades de fruita i verdura, sardines i pa, i oficis antics. El Mercat al Mercadal és un dels actes previs més populars de la Festa Major de Sant Pere, que ha començat a engegar motors. l DM

l’envolupant. «Es tracta de modificacions imprescindibles i necessàries per poder donar continuïtat a les obres, així com per garantir la correcta execució dels treballs, la seguretat de les operacions i l’adequat resultat final de les mateixes», argumenten les fonts. El pressupost d’execució material del projecte inicial era d’1.827.374,09 euros. En el projecte modificat, l’import s’incrementa fins a 1.992.997,91 euros.

Les obres consisteixen en la rehabilitació de l’edifici per convertir-lo en un obrador escènic

Les obres de transformació del Centre Catòlic van començar el setembre del 2025 i consisteixen en la rehabilitació integral de l’edifici per recuperar el seu ús com a obrador escènic.

Detenen un home per robar dos cops en menys de 24 hores en una casa de Reus

Successos l Un home de 43 anys va ser detingut ahir dijous al matí a Reus com a presumpte autor d’un robatori amb força en una finca de la partida de Monterols, on hauria entrat dos cops en menys de 24 hores. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les set del matí, després que uns veïns veiessin com un individu saltava una tanca de dos metres d’alçada i accedia a l’habitatge. Diverses patrulles es van desplaçar fins al lloc i van comprovar que l’accés principal de la casa estava forçat, motiu pel qual van iniciar una recerca per localitzar el sospitós. Finalment, els agents van trobar un home que coincidia amb la descripció facilitada pels testimonis a la cruïlla de l’N-420 amb el camí cap al Pere Mata. Durant l’escorcoll, li van localitzar una bossa amb 35 metres de cablejat elèctric, del qual no va poder acreditar la procedència. L’home, que acumulava una desena d’antecedents policials per robatoris amb força, va quedar detingut i a disposició policial. Els Mossos també van poder acreditar que el mateix individu ja havia accedit el dia anterior al mateix domicili per un altre punt i també n’havia sostret cables elèctrics de la finca durant aquella primera entrada. l Shaila Cid

Fotografia d’arxiu de les instal·lacions del Centre Catòlic, abans de l’inici de la intervenció. Ajuntament de Reus

El Miró Gran Reserva és escollit millor vermut del món als World Drinks Awards

Tradició l

Redacció

El Miró Gran Reserva ha estat distingit com el millor vermut del món als World Drinks Awards 2026 de Londres, un dels certàmens internacionals de referència en begudes premium. El veredicte es va donar a conèixer el 2 de juny durant la gala mundial celebrada a l’hotel Waldorf Hilton, davant d’un jurat internacional d’experts independents. El reconeixement culmina el procés de selecció dels World Vermouth Awards, integrats dins dels World Drinks Awards, i situa Miró Vermouth i el seu Gran Reserva com una de les grans referències del sector. Reforça el paper de Reus com una de les capitals històriques del vermut, després d’una trajectòria vinculada a aquesta tradició. El director general i president de Miró Vermouth, Xavier Martínez, ha destacat que el premi és un reconeixement a la feina, el coneixement i la passió de tot l’equip de l’empresa. Segons Martínez, rebre la distinció al millor vermut del món és un orgull per a tot l’equip i confirma que és possible elaborar un producte fidel a la tradició pròpia i, alhora, competir al màxim nivell internacional. El responsable de la companyia també ha remarcat que el guardó transcendeix la marca Miró i representa un reconeixement a la llarga tradició vermutera de Reus,

Al paladar és equilibrat i fresc, amb records de panses, plantes medicinals i espècies

L’exalcalde Pellicer no declara pel cas Innova perquè el tribunal no el va localitzar

Judicial l Carles Pellicer assegura que no va rebre cap citació i que sempre ha estat obert a col·laborar amb la justícia

Miquel Llaberia

El cas Innova va arribar a la novena sessió ahir dijous 11 amb un dels testimonis més esperats per escoltar; l’exalcalde Carles Pellicer. Ara bé, aquesta situació no es va acabar produint tal com estava previst i va provocar el moment més surrealista del judici. Estava previst que l’exalcalde de Reus entre els anys 2011 i 2023 comparegués a partir de les 12.30 hores proposat per les de-

fenses, però més d’una hora abans el tribunal assegurava que «s’ha intentat localitzar a través de l’adreça electrònica i ha estat impossible». Una situació que va enxampar a tota la sala per sorpresa, entre ells a l’advocat de Carles Manté, David Rocamora, que preguntava bocabadat si el compareixent acabaria apareixent més tard o es reprogramaria per un altre dia. Preguntat per aquest rotatiu, l’exalcalde Pellicer es va pronunci-

una ciutat que ha contribuït decisivament a la història i al prestigi del vermut arreu del món. El Miró Gran Reserva és un vermut premium elaborat després d’un llarg procés de maceració i envelliment en bótes de roure francès. De color caoba amb reflexos ambarins, presenta aromes de fusta, moscatell, vainilla, nous, torrats, herbes mediterrànies, panses i regalèssia, i un sabor amb cos, equilibrat i fresc.

La qualitat del producte ja havia estat reconeguda com a millor ver-

mut de Catalunya als Premis Vinari 2025 i amb altres distincions destacades des de 2021. Aquest nou guardó internacional consolida la trajectòria de Miró Vermouth com una de les marques de referència en l’elaboració de vermuts premium a escala estatal i internacional, i reforça el seu compromís amb la qualitat, la innovació i la projecció exterior. Miró Vermouth va néixer l’any 1914 a Cornudella de Montsant i es va establir a Reus el 1957. Amb més d’un segle d’història, la companyia manté viva la tradició vermutera i la projecta als mercats internacionals. Des de la seva incorporació a MaserGrup l’any 2020, ha impulsat una etapa de creixement basada en la innovació, la internacionalització i els productes premium. Entre els seus reconeixements hi ha medalles al Concours Mondial de Bruxelles o el Bacchus Or de Madrid.

Fotografia d’arxiu de la sessió de qüestions prèvies del judici pel cas Innova. ACN

ar ahir i va afirmar que en cap moment va rebre una citació judicial: «No he rebut res, ni per correu electrònic ni enlloc. No m’han convocat en cap moment. És estrany perquè localitzar-me no és difícil». «A més,

com sempre estic absolutament a disposició i amb disponibilitat a collaborar amb la justícia», va afegir. Per un altre costat, el seu testimoni finalment no es durà a terme, ja que l’advocat de Lluís Miquel Pérez, Antoni Aluja, va confirmar que finalment van decidir renunciar al seu testimoni. Per tant, el judici pel cas Innova es reprendrà dimarts vinent, 16 de juny, sense previsió que Carles Pellicer acabi participant.

Veronika Karlova, presidenta del jurat; Oscar Clemares, representant de Miró Vermouth, i Anita Ujszaszi, directora del certamen. Cedida

La nova edició de Contradicció reunirà set actes poètics entre juny i novembre

Cultura l L’Ajuntament de Reus va presentar ahir dijous la tercera edició de Contradicció, una programació estable de poesia impulsada per la Regidoria de Cultura i Política Lingüística que portarà set actes a Cal Massó entre aquest mes de juny i el novembre. Totes les sessions seran gratuïtes i es faran en dissabte a les 19 h, excepte la primera prevista per aquest diumenge, 14 de juny, a les 12 h. La direcció artística d’enguany va a càrrec de la poetessa Maria Callís i Cabrera, a través de Tramoia Cultura, empresa especialitzada en literatura i mediació de públics. El regidor Daniel Recasens va explicar que el cicle vol allunyar-se de la imatge més tradicional de la poesia i fer-la arribar al gran públic, també a col·lectius que no hi estan tan avesats. La directora de Tramoia Cultura, Clara Saperas, va celebrar que Reus incorpori la poesia a la programació cultural i doni veu als creadors d’aquest àmbit. El programa inclou propostes de Glòria Coll Domingo, Joan Magrané, Adrià Targa i Eduard Olesti, Auró Vernet i Ria Dueñas, Jun Komura amb La Francesssa, i un diàleg poètic entre Maria Isern i Chantal Poch. Terra Cellars hi collaborarà amb un vi diferent per a cadascun dels actes. l Redacció

El Pintor Rock repetirà a Reus a l’octubre amb El Drogas i The Toy Dolls com a caps de cartell

Cultura l L’Ajuntament s’havia replantejat la seva continuïtat davant d’«actes d’incivisme» detectats

El Pintor Rock no marxarà de Reus. El festival ha anunciat que tornarà al Parc de la Festa entre el 29 i el 31 d’octubre, amb tres dies de música per guimbar i no parar quiet. El cartell estarà encapçalat per noms com El Drogas, Soziedad Alkoholika o els incombustibles britànics

The Toy Dolls. L’anunci ha arribat després que, durant l’última edició, l’Ajuntament expressés, en un comunicat, el seu «malestar» per «actes d’incivisme» que «no són compatibles amb la convivència». «L’Ajuntament es replantejarà la continuïtat futura de l’esdeveniment si no es produeix un canvi significatiu i una millora en la gestió per part de l’organització privada», tancava. L’organització va activar patrulles de sensibilització i equips de neteja per minimitzar l’impacte.

El programa comptarà amb repetidors del 2025, com Soziedad Alkoholika, Segismundo Toxicómano, Boikot, Periferia o Inadaptats,

que oferiran el seu únic concert de l’any. Hi haurà presència internacional, amb els britànics The Toy Dolls, els suecs The Baboon Show, els russos Moscow Death Brigade o els italians Bull Brigade. El territori tampoc faltarà a la cita, de bracet de referents com Crim o la banda guanyadora del concurs convocat

per a l’ocasió, i que cercarà grups emergents per pujar a l’escenari el 29 d’octubre.

Les 1.500 entrades a cegues, llançades abans de conèixer-se cap nom, van esgotar-se. En aquest moment, hi ha disponible la primera tongada dels abonaments per als tres dies, amb un preu de sortida

de 50 euros. Així mateix, el festival ha confirmat que tornarà a haver-hi zona d’acampada i de campers. El Pintor Rock va ser un èxit d’assistència el 2025, una edició en què es va vibrar amb icones com Non Servium o El Noi del Sucre, que s’acomiadava del seu projecte promovent la reflexió entorn la guerra.

Sergi Peralta Moreno

Fotografia de l’actuació de The Locos durant el festival Pintor Rock del 2025. Gerard Martí

El veïnat i el govern de la Selva del Camp, en alerta per la nova planta de piròlisi

Indústria l El projecte de l’empresa Valogreene Econova obre el debat sobre el model industrial que vol impulsar el municipi

L’alcalde del municipi negava que s’hagi «facilitat» l’arribada de la planta

La proposta presentada a la Selva del Camp per integrar una nova planta de producció pirolítica va obrir, durant les últimes setmanes, un debat al municipi. L’empresa Valogreene Econova preveu executar un projecte industrial centrat en la transformació de residus sòlids «no perillosos» en oli o combustible «verd» que se situarà al polígon Xamalec. Diverses entitats, entre les quals figuraven GEPEC-EdC, Unió de Pagesos, Ecologistes en Acció i grups locals van qüestionar la iniciativa en una primera trobada per explicar a més d’un centenar de veïns el model de producció de l’empresa. Des de les organitzacions, es va «advertir» sobre els impactes sobre la salut i la demarcació de la planta, així com «la manca de transparència i les presumptes irregularitats» en la tramitació del projecte. La polèmica encetada a la localitat també va esquitxar el consistori a través de les protestes veïnals i, des de l’Ajuntament, s’assegurava que el passat dimarts va produir-se una reunió amb experts per «intercanviar opinions». «Ens interessa tindre un punt de vista de la seva part per valorar-ho i veure si, legalment, podem actuar», indicava l’alcalde de la Selva del Camp, Enric Roberto. El batlle també aclaria que el consistori «no pot decidir» sobre la

El nou Institut Escola Cap de Salou ja té equip directiu i obrirà les portes

el pròxim

mes de setembre

Ensenyament l El nou Institut Escola Cap de Salou, que obrirà portes el pròxim mes de setembre, ja té equip directiu. La directora del centre, Carmina Torres Sanz, acompanyada del secretari, Francesc Gomis García, i de la mestra d’Educació Infantil Gemma Munté Munné, va ser rebuda ahir dijous al matí per l’alcalde de Salou, Pere Grana-

dos, i la regidora d’Ensenyament, Júlia Gómez, en una trobada amb la directora dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Montserrat Fortuny. Durant la reunió, l’equip va presentar les línies mestres d’un projecte educatiu que vol esdevenir un referent de qualitat, proximitat i innovació pedagògica, amb una escola oberta, participati-

concessió de llicències si «compleixen tota la normativa». «Ara estem revisant els permisos i informes», afirmava Roberto. En aquest sentit, des del consistori es va ressaltar que el projecte va ser aprovat l’any 2022 per l’anterior govern municipal de Jordi Vinyals (ERC) i que, en el seu moment, es va veure «amb bons ulls» pel fet de ser una «planta de

va i arrelada a l’entorn social, cultural i natural del municipi. El centre situarà les famílies com a peça clau de la comunitat educativa, tindrà el català com a llengua vehicular i de cohesió, reforçarà l’aprenentatge de l’anglès i apostarà per la música, les arts i les metodologies actives, sense renunciar al rigor acadèmic. Granados va destacar que el nou equipament dona resposta a una reivindicació històrica del Cap de Salou i contribuirà a afrontar la matrícula viva i el creixement del municipi, amb una oferta educativa de proximitat. l Redacció

reciclatge de plàstics». El novembre passat, es va signar la compravenda amb Josep Masdeu a l’alcaldia (PSC) i es va acordar amb l’empresa pagar només el 10% i el 90% restant en el termini màxim d’un any. Valogreene Econova preveia impulsar la proposta amb una inversió de 64 milions d’euros per gestionar unes 80.000 tones anuals de residus.

D’altra banda, l’alcalde va mostrar-se crític amb la proposta, subratllant que, independentment de com es plantegi, «està la seva opinió com a batlle sobre el model d’indústria que vol al municipi». Roberto també negava que s’hagi «facilitat» l’arribada de Valogreen.

La proposta

El projecte es planteja en dues fases, amb una d’inicial de 40.000 tones i una posterior amb una altra línia de tractament de 40.000 tones. Seria la planta de la companyia amb la producció més elevada a l’Estat i generaria 35 llocs de treball en cas d’activar-se. En total, també esperava crear gairebé una trentena de llocs de treball entre operadors de planta i oficials. La companyia havia de disposar de 15.969 metres quadrats amb un terreny únic per executar les instal·lacions.

A més, es preveuen expulsar 26.700 tones anuals de gasos en el procés de la combustió com òxid de nitrogen, cobalt, àcid clorhídric i amoníac, entre altres contaminants. D’altra banda, calculen consumir 838 m3 anuals d’aigua. Una altra part s’expulsarà a l’atmosfera en dues xemeneies de 20 metres cadascuna, una per cada línia de producció i d’una tercera d’emergència.

Adam Díaz / Arnau Martínez

Fotografia de la trobada organitzada per les entitats No a Valogreene, GEPEC-EdC, Unió de Pagesos i Ecologistes en Acció. Cedida

L’equip directiu del nou centre, amb representants municipals i d’Educació. Aj. de Salou

Raúl García: «Som conscients que anem molt tard amb l’Alfa i Omega, és un deure»

Entrevista l Abans de prendre possessió del càrrec aquest dissabte, 13 de juny, l’alcalde en funcions de Torredembarra analitzava al Diari Més les propostes pendents i la situació social del municipi amb les eleccions del 2027 a l’horitzó

Adam Díaz Garriga

Com encares aquest final de mandat?

«Personalment, és un repte majúscul que agafo amb molta il·lusió i, alhora, responsabilitat. També amb certa neutralitat, perquè és un pacte de quatre anys i, en els últims tres, ja hem definit el camí».

Què es pot fer en només un any?

«Em centraria a fer una valoració global del que s’ha fet en els últims quatre anys i, per tant, no volem ni podem fer grans canvis perquè els objectius principals ja estan encaminats, com l’Escorxador o els compromisos que tenim per a la construcció del nou CAP. El que és evident és que som persones diferents respecte al Vale (Pino) o l’Eduard (Rovira) i els canvis vindran perquè vull ser un alcalde proper». Per què es caracteritzarà el mandat de Raúl García?

«El meu objectiu és ambiciós, perquè la roda del dia a dia acostuma a atrapar-nos. Un dels reptes més importants serà trepitjar molt de carrer i sortir de les quatre parets del Castell, ser un alcalde proper i visitar els barris i les entitats per captar les inquietuds dels veïns». Continuen pendents l’Alfa i Omega i el Teatre Auditori, què s’espera?

«L’Auditori està en la fase on hem encarregat el projecte per saber de quin mal hem de morir i quantificar el que li pot costar a l’Ajuntament. És important perquè ja tenim el compromís de la Generalitat perquè, un cop s’aprovin els pressupostos, obtenir un milió d’euros. Ens ajudarà a condicionar l’espai perquè és una mancança real. La Torre s’ha fet molt gran i podríem acollir esdeveniments de gran format. Pel que fa a l’Alfa i Omega, estem pendents dels

informes de Costes del Govern. Som conscients que anem molt tard amb aquesta proposta, i és una de les coses on tenim un deure, però no des d’aquest mandat, sinó des de l’anterior. Tot està preparat per licitar els dos lots, el de construcció i d’installació de l’escultura».

Projectes i fer poble

Els pressupostos participatius s’han de determinar al juliol?

«És un dels temes més importants d’aquest govern perquè fem participar a la gent. Ens hem pres molt seriosament el procés. Gairebé es van rebre 300 propostes i una cinquantena de persones van valorar-les.

Aviat s’obrirà el procés de votació per a les 12 propostes finals». En quin estat es troba el projecte del CAP?

«La Generalitat ens va presentar el projecte i contemplava l’inici de les obres el primer trimestre del 2027, per finalitzar el primer trimestre del 2029. Queda temps, però sembla que es compliran els terminis perquè als pressupostos ja està prevista la inversió de 9 milions d’euros. Són unes instal·lacions necessàries»

A l’horitzó està el Pla de Barris... «Hem fet una aposta molt ferma. Hem dedicat molts esforços, com la contractació d’un equip extern per ajudar-nos a redactar-lo. Tenim la feina molt enllestida. Properament, farem un recull del procés participatiu i farem pública la quantia que demanem, que serà d’uns 12 milions d’euros. Serà una bona oportunitat per dignificar el Nucli Antic i donar-li una volta molt interessant»

La localitat necessita arribar a 20.000 habitants?

Sí, perquè necessitarem més recursos i millorar els serveis. El salt als 20.000 residents, com preveu l’Estat, ens ajudaria. Era estem gairebé

Convocatòria

«El Pla de Barris serà una bona oportunitat per dignificar i donar una volta al Nucli Antic»

en 19.000, però és un engany, perquè molta gent no viu aquí o no s’empadrona. Els serveis s’han de dimensionar per quan siguem gairebé 50.000 a l’estiu».

I el POUM, que encara està pendent?

«Ara hem de definir la imatge de la campanya i fer difusió. La intenció és començar al juliol les primeres sessions participatives. Fa molts anys que no es repensa un document tan important per definir els anys que venen del municipi».

Les escoles de Torredembarra tindran una línia més d’I3?

«És cert que es va plantejar des del departament d’Educació després de fer els càlculs sobre natalitat i creixement de població i es va presentar una setena línia. Però després de presentar-se la preinscripció provisional el 10 de juny, s’ha establert que no seria necessari. Es va detectar que molta gent de Torredembarra va fer la inscripció fora del municipi i s’haurà de fer una anàlisi de per què succeeix això. Crec que

Raúl García

Pròxim alcalde de Torredembarra amb Esquerra Republicana

tenim tres projectes educatius potents, però és inevitable que, amb el creixement, haurem de dimensionar».

Torredembarra té una bona xarxa associativa i «fa poble»?

«El teixit associatiu de la Torre és increïble i s’ha de preservar. És un dels punts forts del municipi, es posa en valor el sentiment de pertinença i com a ajuntament s’ha d’acompanyar. És important, també, que els joves s’impliquin i ens omple d’orgull».

El president del Port (Oriol Milà) va afirmar que «li decebia no veure gent protestant per les exportacions de sorra», que en pensa el consistori?

«Nosaltres hem fet els passos que consideràvem i no és una responsabilitat nostra. Sempre hem reclamat a l’Estat o al Govern que no volíem més extraccions de sorra durant la temporada de bany i que és una aberració per als nostres usuaris compartir la platja amb les màquines. Sobretot, que es fessin en la zona humida del litoral per evitar imatges com les del 2024. Per això demanem que es facin estudis més rigorosos per considerar solucions a llarg termini, perquè creiem que les exportacions no resolen el problema».

Com és la situació política de la localitat?

«Vam entrar el 2015 amb una idea clara per donar estabilitat al municipi. Pot ser un tòpic, però la gent ens ha donat la raó. Hem de fugir de guerres, polèmiques i tenir la mirada centrada en els carrers, no en interessos personals o partidistes».

Gerard Martí

La Pobla de Mafumet

Festa Major de Sant Joan 2026

Jandro protagonitza avui l’Arrencada de Festa Major de la Pobla al Casal Cultural

Inici de festes l El municipi dona aquest divendres el tret de sortida a les festes, que s’allargaran fins al 25 de juny amb actes variats per a tots els públics

Adrià Recasens Benaiges

La Pobla de Mafumet entra de ple en la Festa Major aquest divendres amb l’Arrencada, l’acte que des de fa uns anys substitueix el tradicional pregó de Festa Major, oferint al públic local gaudir en directe d’actuacions de gran qualitat amb artistes de primer nivell. En aquesta ocasió, el convidat és el polifacètic i sempre sorprenent Jandro, mag, humorista i reconegut rostre de ‘El Hormiguero’, qui oferirà un espectacle únic al Casal Cultural que estarà ple de

gom a gom per a l’ocasió. Serà avui a les 19 h amb entrada gratuïta amb invitació prèvia a poblamafumet.koobin.cat.

Seguidament tindrà lloc la cercavila de Sant Joan amb els elements festius locals com el Ball de diables els 7 Pecats Capitals i els gegants de la Mafumada, acompanyats per la Farnaca de Cambrils, la Mulassa de Torredembarra, els Gegants del Serrallo, els Gegants del carrer Merceria, els gegants Bizantins de Tarragona, el Basilisc de Valls i més balls tradicionals.

Joan Maria Sardà:

«Sempre estem en moviment per millorar la Pobla»

Entrevista l L’alcalde de la Pobla recomana i repassa els destacats de la Festa Major, amb una programació variada i familiar, així com els projectes municipals en marxa

l’acte que no es pot perdre ningú?

Avui arrenca la Festa Major de la Pobla. Com es presenta?

«El passat cap de setmana ja vam tenir els actes previs i van ser un èxit de participació. Ara, de cara a la programació central, esperem la mateixa resposta social, perquè com sempre, hem preparat un programa pensat per al públic familiar. És a dir, volem que siguin unes festes que fomentin la cohesió social, el compartir temps de qualitat amb familiars i amics i que ens permetin generar bons records».

Segurament és difícil, però, d’entre tota la programació, quin és

«Ho és, i en recomanaria molts, perquè tenim des d’artistes de renom, com és el cas d’en Jandro, que aquesta tarda protagonitzarà l’Arrencada, o el concert amb Doctor Prats. Però també tenim actes ja clàssics i que sempre funcionen molt bé, com la cercavila, el correfoc, els espais chill out o les activitats infantils.

I també novetats...

«D’entre les novetats, destacaria el Gaming Fest, que és una iniciativa nova al poble i s’adreça a públic de totes les edats, amb accés gratuït i un sorteig final. Però, en tot cas, recomanaria a tothom que consulti el programa i segur que hi trobarà

Doctor Prats en concert

La programació continua demà dissabte amb activitats familiars, exhibicions esportives i el concert de Doctor Prats a la pista coberta del Complex Esportiu Municipal a les 22.30 h, amb entrada lliure. Diumenge arribarà una de les novetats d’enguany, la Pobla de Mafumet Gaming Fest. Es tracta d’un esdeveniment adreçat als amants de l’esport i els videojocs, un punt de trobada per a joves, famílies, gamers i esportistes que gaudiran de l’última tecnologia esportiva, a banda de fer activitat

física i esport en una activitat que oferirà simulador de Moto GP, simuladors de Fórmula 1, ulleres de realitat virtual per a futbol i pàdel, Dancing Pads, Mario Kart, FIFA 26, sorteig i molt més.

La programació continuarà durant les setmanes següents amb

altres propostes destacades com el tardeig de Festa Major, el chill out, el concert tribut a El Canto del Loco, el vermut electrònic, cinema de Festa Major, la nit dels tres ambients musicals o l’espectacle pirotècnic, entre altres atractius que s’aniran succeint fins al 25 de juny.

propostes atractives». Més enllà de les festes, en què treballa l’Ajuntament?

«Sempre estem en moviment per continuar millorant el poble i la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Actualment treballem en diversos fronts: estem a punt de licitar la remodelació del Parc dels

Colors, estem redactant el projecte dels vestidors del futbol base, hem d’aprovar l’ampliació del cementiri, estem en fase d’adjudicació per a la renovació de l’enllumenat de tot el poble per un sistema més eficient i sostenible, també estem elaborant el projecte per a la creació d’una nova biblioteca municipal i tenim en marxa, en diferents fases, els projectes de remodelació del Complex Esportiu Municipal i de prolongació de la Rambla Jaume I. La Pobla sempre està en moviment per continuar millorant».

Jandro, actor mag i humorista, conegut per ‘El Hormiguero’ avui a la Pobla. Cedida

Adrià Recasens Benaiges

Joan Maria Sardà Alcalde de la Pobla de Mafumet

Cedida

Programa d’actes

Divendres 12

L’Arrencada! Acte d’obertura de la Festa Major amb Jandro

19.00 h · Auditori

Alejandro López García (Jandro), actor, mag i humorista conegut per El Hormiguero. Entrada gratuïta amb invitació prèvia a poblamafumet.koobin.cat

Cercavila tradicional

Tot seguit · Carrers del poble (del Casal Cultural fins al Parc de les Pobles)

Cercavila amb elements locals del Seguici colles convidades.

Minidisco infantil i activitats familiars

Tot seguit · Parc de les Pobles

Animació infantil amb personatges, pintacares i berenar per a la canalla.

Dissabte 13

Exhibició de gimnàstica rítmica

18.00 h · Pavelló

Exhibició organitzada pel Club de Gimnàstica Rítmica la Pobla de Mafumet i Lledó.

Mama Xtreme in Wonderland

19.30 h · Era d’en Mir

Espectacle familiar amb Marta Renyer.

Concert: Doctor Prats

22.30 h · Pista coberta del CEM

Entrada lliure fins a completar aforament.

Diumenge 14

Gaming Fest La Pobla de Mafumet

10.00–14.00 h i 16.00–20.00 h · Pista del Pavelló

Esdeveniment de videojocs i esport amb simuladors, realitat virtual, FIFA, Mario Kart activitats interactives.

Dissabte 20

Esmorzar popular i tirada al plat

9.00 h · Granja dels Frares

Activitat tradicional organitzada per la Societat de Caçadors la Deportiva.

Festa de l’escuma i activitats familiars

11.00–14.00 h · Parc de les Pobles

Tardeig de Festa Major

19.00 h · Carpa de la Zona de les Moreres

Food trucks, mercat tradicional, DJ Ian Tules i

espai infantil amb pinta-cares (de 18 a 21 h).

Correfoc infantil de Sant Joan

21.45 h · Carrers del poble

Correfoc amb el Ball de diables infantil i colles convidades d’arreu del territori.

Concert Encanto de Loco (tribut a El Canto del Loco) 22.30 h · Carpa Zona de les Moreres Concert tribut amb música festiva.

Disco mòbil 80s i 90s amb DJ Neus González

En acabar · Carpa Zona de les Moreres

Sessió de música remember.

Chill out amb Mamba Negra

23.00 h · Jardins del Pavelló Espai relax amb música ambient nocturn.

Diumenge 21

Vermut electrònic MAFULINA

12.30 h · Zona de les Moreres

Vermut musical amb DJs locals i espai infantil.

Mini disco infantil-familiar amb festa de l’escuma

17.30 h · Carpa Zona de les Moreres Festa infantil amb música, escuma berenar.

La Pobla de Mafumet

Festa Major de Sant Joan

Chill out amb The Long Players

22.00 h · Jardins del Pavelló

Sessió musical nocturna en ambient relaxat.

Dimarts 23

Cinema de Festa Major: Tom i Jerry, aventura en el temps

11.30 h · Auditori

Projecció familiar d’animació amb entrada lliure.

Concert de Festa Major: Orquestra Meravella

19.30 h · Auditori

Concert de música de festa major amb entrada lliure.

Ball parlat i encesa de la foguera de Sant Joan 23.00 h · Carrer les Sorts

Acte tradicional de la revetlla.

Nit de Sant Joan – Chill out Sardina’s Golden Rule 22.00 h · Jardins del Pavelló Música en directe amb espai infantil i ambient festiu.

Orquestra Nova Blanes 23.00 h · Pavelló Ball popular de revetlla.

Disco mòbil Living the Sound 01.00 h · Part posterior del Pavelló Sessió amb DJ locals.

Dimecres 24

Missa de Sant Joan 12.00 h · Església Ofici religiós amb participació musical d’Atípic Quartet.

Aperitiu popular amb Cobla d’un dia En acabar · Pista coberta del CEM Aperitiu amb música de cobla.

Teatre: ‘Set anys’ 20.00 h · Auditori

Thriller teatral sobre relacions, poder i secrets d’empresa.

Chill out amb Pop Rock Factory 22.30 h · Jardins del Pavelló Sessió musical nocturna amb espai infantil.

Dijous 25

Mini disco i gimcana a la piscina

11.00–14.00 h · Piscines Festa aquàtica infantil amb música activitats.

Castells l La Colla Joves Xiquets de Valls vol aproﬁtar la diada del seu local per unir els dos castells bàsics de nou en una jornada on hi haurà quatre colles més

L’hora del Pati

S’apropa Sant Joan i les dues colles de Xiquets de Valls aﬁnen els castells per lluir de la millor manera durant la festa major, on tindran una doble actuació els dies 23 i 24. Si diumenge passat la Colla Vella assolia la gamma extra i la Joves vallenca completava el seu primer castell de nou, demà dissabte els vermells volen sumar també el 4de9 amb folre mentre els rosats tenen la intenció de rodar castells que els portin a ﬁtes superiors. Tot apunta que serà un cap de setmana amb pluja de castells de nou perquè Verds, Jove de Tarragona, Castellers de Sants i Minyons de Terrassa també l’encaren amb ambició.

Dissabte a la tarda, la plaça del Pati acollirà una diada amb cinc colles que estan al top 10 del panorama casteller actual. Possiblement, els més ambiciosos seran els locals, la Joves, que té la intenció d’unir el 3de9 i el 4de9 amb folre en una mateixa actuació. Per a ells, no és un repte menor, ja que mai en la història de la colla han arribat a les festes de Sant Joan amb els dos castells bàsics de nou a la butxaca. Uns anys han arribat amb el 3de9 amb folre i uns altres amb el 4de9 amb folre, però mai

amb els dos junts completats. Tot apunta que el tercer castell serà de la gamma alta de vuit i acabaran amb el pilar de 7 folrat.

Els Minyons de Terrassa i els Castellers de Sants també arriben amb ganes de fer algun castell de nou. Les dues colles ja han descarregat enguany el 3de9 amb folre i aquesta és una bona oportunitat per tornar-lo a portar a plaça. Al seus programes també està el 2de8 amb folre, que abans o després durant la temporada voldran convertir en el 2de9 amb folre i manilles. El tercer castell d’uns i altres podria variar, des dels bàsics de vuit, passant pel 7de8, el 4de8 amb l’agulla o el 5de8, que els Minyons podrien posar-li un pis més a la seva festa major a principis de juliol.

Finalment, els objectius de Moixiganguers i Castellers de Barcelona podrien ser similars amb el 7de8, que enguany ja han descarregat les dues colles; el 2de8 amb folre, completat pels igualadins i només carregat pels barcelonins i un castell bàsic de vuit, previsiblement el 3de8.

També dissabte a la tarda, a Tarragona, els Xiquets organitzen la Diada 1885 on la Colla Vella dels Xiquets de Valls seguirà

perﬁlant els seus objectius de cara a Sant Joan. Més enllà dels castells bàsics de nou, estructures com el 7de8, el 5de8 o el 4de8 amb l’agulla poden estar entre els seus reptes, perquè a la festa major els pujarien un pis més per mostrar una tripleta de gamma extra. El mateix que farien amb el pilar de 7 amb folre. Els matalassers repetiran els castells

L’Ajuntament del Vendrell tramitarà la gratuïtat del P0 per completar el model universal d’escoles bressol

Educació l L’Ajuntament del Vendrell tramitarà la gratuïtat del curs de P0 de les escoles bressol municipals, segons va anunciar aquest dimecres l’alcalde, Kenneth Martínez, en una roda de premsa de valoració dels tres anys de mandat. La mesura ampliarà l’aposta del consistori per la gratuïtat i universalitat de l’educació infantil, després que el Vendrell ja fos pioner i continuï sent l’únic ajuntament que garan-

teix aquest servei als cursos de P1 i P2. Martínez va emmarcar l’anunci en les polítiques socials impulsades pel govern municipal i va defensar que el municipi ha estat referent en iniciatives com les escoles bressol gratuïtes, les vacances per a la gent gran o les activitats inclusives. L’alcalde també va destacar que el govern ha assolit un 83% d’execució dels compromisos electorals i va atribuir aquest avenç al sane-

jament financer de l’Ajuntament, amb un deute del 44% respecte dels ingressos. En el balanç, va remarcar la reducció de la delinqüència, el nou contracte de neteja viària, el futur model de recollida selectiva, les obres de transformació urbana i verda, les actuacions en habitatge social i el projecte del parc del Botafoc, que va definir com una fita històrica per al municipi i la qualitat de vida local dels veïns. l Redacció

L’agenda

VALLS | 44è aniversari local Joves

Dissabte, 18h. Plaça del Pati

Colla Joves Xiquets de Valls

Castellers de Barcelona

Castellers de Sants

Minyons de Terrassa

Moixiganguers d’Igualada

TARRAGONA | Diada 1885

Dissabte, 18.30h. Plaça del Fòrum Xiquets de Tarragona

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Colla Jove Castellers de Sitges

GIRONA | 30è aniversari

Marrecs

Diumenge, 11.30h. Plaça del Vi

Marrecs de Salt

Castellers de Vilafranca

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Més castells de 9 A Tarragona i Girona també n’hi haurà de la mà de Vella, Jove i Verds

bàsics de vuit, que han descarregat cinc vegades aquesta temporada, mentre la Jove de Sitges prepara castells de gamma alta de set.

Finalment, diumenge els Marrecs celebren els seus 30 anys i han convidat a una actuació extraordinària a la plaça del Vi a la Jove de Tarragona i els Castellers de Vilafranca. Els tarragonins ja han anunciat la

voluntat de fer per primera vegada aquesta temporada els dos castells de nou junts, que han descarregat per separat a Gràcia, Tarragona i La Selva. El tercer castell apunta a 2de8 amb folre o 5de8. Els Castellers de Vilafranca arriben a Girona després de l’extraordinària actuació de diumenge passat al Vendrell on van fer dos castells de gamma extra. Segurament l’actuació no serà tan intensa i els seus objectius també passaran pels dos castells bàsics de nou, el 4de8 amb l’agulla i el pilar de set amb folre. Finalment, els Marrecs buscaran repetir la clàssica de vuit que van descarregar per primera vegada aquesta temporada diumenge passat a Mataró sumant novament 3de8, 4de8 i 2de7.

Un incendi a Coma-ruga afecta la circulació de trens

Successos l Un incendi de matolls i canyes a tocar de les vies a Coma-ruga va obligar ahir a tallar

els trens. Un cop ja estabilitzat el foc, es va restablir la circulació de l’R14, R15 i R16. l Agències

Carles Cortés

3de9 amb folre de la Colla Joves Xiquets de Valls diumenge passat a la Selva del Camp. Roser Giner

Pastisart amplia la planta de Roda de Berà amb una

inversió de 18 MEUR

Indústria l L’actuació incrementa en un 50% la capacitat productiva, suma 7.000 m2 a la planta i rep la visita de la consellera d’Economia, Alícia Romero

Redacció

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va inaugurar ahir dijous l’ampliació de la planta de Pastisart al polígon industrial l’Avenar de Roda de Berà i el llançament d’una nova línia de productes fermentats de massa laminada. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, Pere Virgili; la regidora de Cultura, Teresa Ferré; membres de la direcció de la companyia, entre els quals la CEO, Núria Betriu; el director general, Pere Gual; el director industrial, Joaquim Garcia, i la directora de personal, Marta Prats; així com accionistes, representants de l’Institut Català de Finances,

inversors, clients i partners. La inversió, de 18 milions d’euros, ha permès ampliar les instal·lacions en 7.000 metres quadrats, incrementar la capacitat productiva en un 50% i donar resposta al creixement dels darrers exercicis amb més qualitat, innovació i nous llocs de treball. Els assistents van poder visitar les noves instal·lacions i conèixer les innovacions tecnològiques incorporades al projecte de la mà de Betriu. Amb aquesta actuació, l’empresa Pastisart consolida la seva posició com el tercer fabricant de brioixeria i pastisseria congelada de l’Estat. Durant els parlaments, Virgili va destacar la capacitat de la companyia de «generar valor, ocu-

Torredembarra presenta una Festa del Quadre amb el Lleó com a novetat

Agenda l El programa se celebrarà del 10 al 15 de juliol i inclourà una trentena d’actes tradicionals, culturals i familiars

Redacció

Torredembarra va presentar ahir el programa de la Festa del Quadre de Santa Rosalia, que se celebrarà del 10 al 15 de juliol amb una trentena d’activitats tradicionals, culturals i familiars. Enguany, la celebració estrenarà el Lleó com a

nou element del Seguici Popular i commemorarà els 25 anys del Ball de Serrallonga. El programa inclou també la diada castellera, el correfoc, concerts, espectacles infantils i la processó votiva del Quadre de Santa Rosalia, que comptarà amb la sortida de l’Àliga. La festa manté el caràcter solemne i festiu.

La companyia fabrica brioixeria i pastisseria congelada i hi treballen més de 200 persones

pació i oportunitats» des de Roda de Berà i va remarcar el pes del sector alimentari al municipi, juntament amb els serveis i el turisme. L’alcalde també va reivindicar que el Ministeri de Transports finalitzi la redacció del projecte i executi al més aviat possible la nova sortida de l’AP-7 al polígon de l’Avenar, una infraestructura que considera clau per promoure l’ampliació del polígon cap al sud de l’autopista.

Romero va felicitar la companyia i va posar en valor la seva voluntat de continuar creixent des del territori. «Pastisart és l’exemple d’una companyia forta, que porta molts anys creixent», va assenyalar la consellera, que va destacar l’arrelament de l’empresa a Roda de Berà

i al país. Fundada l’any 1990, Pastisart combina tradició artesana i innovació tecnològica, dona feina a més de 200 persones i exporta els seus productes a una vintena de països. En acabar la inauguració, Romero es va desplaçar a l’Ajuntament, on va signar al Llibre d’Honor.

La Festa del Quadre es va presentar ahir a Torredembarra. Ajuntament de Torredembarra

La consellera, amb representants municipals i de Pastisart, durant la inauguració. Cedida

Mercadona consolida una plantilla de més de 1.700 treballadors a Tarragona

Comerç l Salaris per sobre de la mitjana del sector, jornada 5+2 i 37 dies de vacances marquen el seu model laboral

Redacció

Mercadona va tancar l’any 2025 amb una plantilla de més de 1.700 treballadors i treballadores a la província de Tarragona, on compta amb 33 supermercats. Aquestes xifres consoliden la companyia com un dels principals motors d’ocupació del territori en el sector de la distribució.

A escala global, la companyia suma 115.000 persones (107.500 a Espanya i 7.500 a Portugal) a la seva plantilla, amb una aposta sostinguda per l’ocupació estable i la millora de les condicions laborals.

Un dels elements més destacats del model laboral és que manté una política retributiva diferencial amb uns salaris per sobre de la mitjana del sector: actualment, el sou d’inici és de 1.734 euros bruts mensuals amb progressió salarial, que assoleix els 2.346 euros bruts al mes amb una antiguitat de més de quatre anys a Mercadona. A més, comparteix els beneficis amb la plantilla des de l’any 2001. En el cas concret de l’exercici passat, s’han repartit 780 milions d’euros en concepte de variable entre les persones que han complert els objectius anuals pactats. D’aquesta manera, els treballadors amb menys de quatre anys d’antiguitat han rebut dues primes d’una mensualitat

cadascuna (que corresponen a l’ordinària i a l’extraordinària); mentre que aquelles persones que treballen en l’empresa des de fa quatre anys o més (el 70% de la plantilla) han percebut tres gratificacions, també

d’una mensualitat cadascuna (dues que corresponen a la variable ordinària i una altra, a l’extraordinària).

Aquest sistema reforça el reconeixement de l’esforç i la implicació de la plantilla.

Quico Siuraneta: «En tots els àmbits

laborals Mercadona et posa facilitats i t’ajuda»

persona que ajuda en el dia a dia al coordinador del supermercat) fa 3 anys.»

«Quant de temps fa que treballes a Mercadona i com han estat els teus inicis a l’empresa?

«Vaig començar l’estiu de 2014 per la campanya d’estiu, i fins avui. Vaig començar en el torn de nit i gaudia molt, hi havia molt bon equip. Des d’aleshores he anat formant-me en diferents seccions, des de fruiter a repartidor i, finalment, vaig rebre l’oportunitat de promocionar com a encarregat de torn (que és la

Creus que les mesures de conciliació (una setmana més de vacances, jornada 5 + 2, prima, etc) t’han ajudat en la teva vida personal?

«Sense cap mena de dubte. La prima és un valor molt gran que ens dona Mercadona com a recompensa per la feina ben feta. Si l’empresa va bé és gràcies al treball de tots i totes, i així ens ho premia. A més a més, portem uns quants anys amb primes extraordinàries pels excel•lents resultats que acumula, i això ens motiva molt als treba-

lladors. El 5+2 va suposar un canvi bestial. De treballar 6 dies seguits cada setmana, a tenir un dia extra de descans, el qual pots aprofitar per fer qualsevol gestió, passar més temps amb la família o simplement descansar i recuperar forces. I els ‘caps de setmana llargs’ cada 6 setmanes, que ens permeten desconnectar i fer alguna escapada més enllà dels períodes de vacances. I tenir una setmana més de vacances ja ha estat el súmmum. Són 37 dies que gaudim de vacances. Al final un treballador que se sent valorat i recompensat per la feina que fa i que gaudeixi de temps per la seva vida

Pel que fa a l’organització del temps de treball, Mercadona ha implantat una jornada laboral de cinc dies de treball i dos de descans (5+2) per a tot el personal de botigues, una mesura poc habitual en el sector dels

personal, serà garantia de ser productiu en el seu lloc de treball.»

Què és el que més valores de la teva feina a Mercadona?

«L’estabilitat laboral i econòmica seria una d’elles. Formar part d’una empresa així de forta dona certa tranquil·litat que s’agraeix. Poder treballar en una botiga a escassos minuts de casa, així com poder planificar-me amb un any d’antelació les meves vacances. En tots els àmbits laborals Mercadona et posa totes les facilitats i t’ajuda amb tot. Sigui quin sigui el teu lloc de treball, reps la formació adequada i complerta, i ens continuem formant i actualitzant a mesura que passen els anys».

Recomanaries treballar a l’empresa? Per què?

«I tant. Per tot l’esmentat ante-

La jornada setmanal és de cinc dies de feina i dos de descans, poc habitual al sector

supermercats. Aquest model garanteix, a més, vuit caps de setmana llargs a l’any (dissabte, diumenge i dilluns), millorant significativament la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. .

A aquesta política s’hi suma l’ampliació del període de vacances anuals, que ha passat de 30 a 37 dies, incorporant una setmana addicional de descans. Aquesta mesura, en vigor des del present exercici, reforça el compromís de la companyia amb el benestar dels treballadors.

Igualtat salarial garantida Un altre dels pilars del model és la igualtat retributiva. Mercadona aplica el principi de ‘mateixa responsabilitat, mateix sou’, de manera que no existeix bretxa salarial per raó de gènere: homes i dones cobren el mateix per un mateix lloc de treball.

Aquest compromís forma part del seu Pla d’Igualtat i d’una política de recursos humans que també inclou formació contínua, promoció interna i mesures de conciliació.

riorment. A més l’ambient laboral acostuma a ser distès. Es treballa, i molt, però hi ha lloc per conèixer bons companys i es forma un gran equip.»

Si haguessis de definir l’empresa en tres paraules, quines serien?

«‘Estabilitat’. Un bon lloc de treball, amb unes grans condicions laborals. ‘Creixement personal’. Tota la promoció es realitza de forma interna, donant l’oportunitat a qualsevol treballador/ora d’assolir un lloc de més rellevància.

I ‘valors’. Té un model propi que cerca satisfer sempre, amb la mateixa intensitat i sota aquest ordre seqüencial els 5 components de l’empresa que són el client (“El Cap” com l’anomenem internament), el treballador, el proveïdor, la societat i el capital.»

Quico Siuraneta, encarregat de torn a la botiga de Mercadona ubicada a Campclar, a Tarragona. Gerard Martí

Quico Siuraneta Jové

Encarregat de torn a Mercadona Campclar

Transport i logística

ECONOMIA

El Port es posiciona al SIL com a nou hub global a la Mediterrània

L’aliança COSCO - PTP permetrà a Tarragona tenir un paper clau a la zona

Redacció

L’aliança COSCO-PTP va ser protagonista destacada en l’activitat de Port Tarragona al Saló Internacional de la Logística (SIL), que es va celebrar el mes de juny passat a Fira de Barcelona. El director de PTP Ibérica i portaveu de la joint venture, Diego Nieves, va oferir la presentació ‘Terminal polivalente de Port Tarragona: una nueva puerta de entrada estratégica en el Mediterráneo’. En l’acte, el màxim responsable de la filial espanyola de PTP va assegurar que el projecte conjunt que han formulat per a explotar la terminal polivalent convertirà el port tarragoní en el node logístic de referència a la regió per ambdós operadors logístics i va destacar el paper que tindrà com a vèrtex

de connexió a la Mediterrània, tant de tràfics amb Extrem Orient com amb Llatinoamèrica. Així mateix, es va posar en valor la intermodalitat com el tret diferencial de la proposta, que va rebre llum verda per part del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària, el passat 27 de maig.

«El nostre projecte convertirà Tarragona i el Port en el nexe d’unió entre la Mediterrània, Àsia i Amèrica per mar, carretera i ferrocarril», ha assegurat Diego Nieves durant la presentació al SIL. «La nostra aliança suposa un fita en el desenvolupament d’infraestructures estratègiques, ja que conforma la primera gran plataforma euromediterrània de gestió compartida entre socis d’origen llatinoamericà i xinès», va manifestar el directiu. I afegia: «la terminal serà una infraes-

tructura clau, dissenyada per a ser el node articulador que accelerarà la integració comercial imminent de l’acord entre la UE i Mercosur» El director de PTP Ibérica va detallar les claus d’una aliança que convertirà Port Tarragona en una plataforma logística multicontinental en els corredors logístics entre Amèrica Llatina, Europa i Àsia. La primera d’elles és la concepció intermodal del projecte. Nieves explicava que la con-

La intermodalitat es va destacar com el tret diferencial del projecte

cessió a 50 anys adjudicada inclou la totalitat de la superfície concessionable del moll (més de 452.000 m2) i, a més, la terminal ferroportuària de la Boella (58.000 m2).

En aquest sentit, va posar l’accent en les opcions de connectivitat que ofereix el port tarragoní com a ròtula capaç de gestionar els fluxos logístics entre la façana mediterrània, l’interior peninsular i el continent europeu, gràcies a la seva

ubicació en la intersecció entre els corredors Mediterrani i de l’Ebre. La segona clau del projecte de COSCO SHIPPING i PTP és la capacitat i el plantejament polivalent del moll. Durant la presentació, Diego Nieves va detallar que la terminal comptarà amb més de 1.050 metres de línia d’atracada i un calat de 15 metres, cosa que permet l’operació simultània de diversos vaixells. Així mateix, ha explicat que la terminal estarà zonificada per activitats, acollint contenidors, mercaderia general, vehicles i una zona dedicada a logística de cadena de fred, així com instal·lacions auxiliars i zona de maniobres. El directiu de PTP indicava que la joint venture iniciarà les operacions a finals de 2026, una vegada adjudicada la concessió. Els treballs de construcció per a millorar la capacitat i l’eficiència operativa de l’espai es realitzaran entre 2027 i 2028. La previsió és que les obres quedin finalitzades en 2028 i que, a la fi d’aquest any, la terminal estigui plenament operativa, podent operar al màxim de la seva capacitat, que s’estima en 680.000 TEUs equivalents (una combinació de TEUs i mercaderia general convencional).

Pel que fa al volum de tràfic, la previsió és que entre 2027 i 2033 aquest augmenti progressivament a mesura que més serveis es vagin sumant als prèviament existents, mantenint el creixement en volum al llarg de la vida útil.

Imatge de la presentació de l’aliança COSCO-PTP. CEDIDA

VEHICLE ELÈCTRIC

Pugen un 30% les matriculacions de cotxes elèctrics al maig a Catalunya respecte del 2025

La quota de mercat ha estat el 13,44% del total, percentatge similar al de l’acumulat de l’any

El maig del 2026 s’han matriculat 3.803 vehicles elèctrics a Catalunya, un 30% més que els 2.922 que es van comercialitzar en el mateix termini de l’any passat i el 13,44% del total de vehicles venuts. En els cinc primers mesos del 2026 les vendes acumulades ascendeixen a les 16.383 unitats, un 51,23% més que en el mateix termini de l’any passat, quan la xifra va ser de 10.883 vehicles. El percentatge

k Tribuna

José

Luis

Aymat

Director de la FEAT (Federació d’Empreses d’Autotransport de Tarragona)

sobre el total és del 13,45%. En la comparació mensual, totes les comunitats autònomes han registrat augments excepte la de Madrid, on se n’han venut un 4,8% menys. En l’estudi comparatiu de l’acumulat de l’any, totes les comunitats han assolit xifres positives. Extremadura gairebé ha duplicat les vendes. El mercat dels vehicles híbrids, que combinen motors de combustió amb elèctrics, també ha experimentat un augment a Catalunya en la comparació del maig del 2026 amb el maig de fa

El transport en el punt de mira

El transport per carretera, autocars, camions i tota mena de vehicles professionals, es troben en el punt de mira de tothom, i no precisament per desitjar-nos sort. Ningú de fora ens veu amb simpatia i més aviat ens trobem que les administracions, en comptes d’ordenar i facilitar el correcte desenvolupament de l’activitat, pren una actitud negativa i restrictiva vers la carretera. Qualsevol Ajuntament es veu empoderat per prohibir «de facto» les activitats de transport de mercaderies, i si es tracta de fer, per exemple, un LOGIS, es posa tota la comarca en peu de guerra!

I que dir dels autocars, que sembla «robin» els pas-

Des de principi d’any ja s’han venut 16.383 unitats a Catalunya. ACN

un any. En concret, se n’han matriculat 5.733, un 13,61% més que en el mateix mes de l’any anterior i el 10,71% del total. En l’acumulat de l’any, els 27.874 vehicles matriculats són un 19,39% més que en els primers cinc mesos del 2025 i un 11,22% del total. Elèctric i híbrids han conformat, doncs, un 24,15% del mercat del maig i un 24,67% de l’acumulat de

El mercat del vehicle híbrid també puja un 13,61% a Catalunya respecte fa un any

l’any a Catalunya. En total, el mes de maig s’han venut 12.482 vehicles a Catalunya, un 4,5% més que fa un any. Entre el gener i el maig se n’han matriculat 58.651, un 11,1% més que en el mateix termini del 2025.

Al conjunt de l’Estat, de gener a maig s’han venut 121.766 vehicles elèctrics i híbrids, un 45% més

satges al ferrocarril , únic sistema considerat acceptable per la mobilitat de persones en transport públic, malgrat que no arribi a molts indrets i, per tant, no garanteixi el dret universal a la mobilitat, que sí que fa la carretera.

Tenim un problema molt gran d’imatge, però, per contra, resulta que fem la feina tan ben feta, que any rere any, i malgrat totes les traves i restriccions, guanyem usuaris mentre el ferrocarril perd viatgers i volum de mercaderies.

Els discursos i papers cada cop més s’omplen de conceptes políticament correctes, però aquí penso dir el que realment crec encara que sigui incòmode. Les

que fa un any i el 19,7% del mercat. Les vendes al mes de maig han estat de 28.302 unitats, un 20,1% més que els mateixos 31 dies del 2025. La quota de mercat d’aquests vehicles ha estat el 21,4% el mes de maig. En total, en els cinc primers mesos de l’any s’han matriculat 519.531 vehicles al conjunt de l’Estat un 5,9% més que el 2025. El cinquè mes de l’any ha registrat 111.894 noves unitats, un 0,8% menys que el maig del 2025.

nostres empreses han de posar cada dia més camions i autocars a la carretera perquè, en cas contrari, la població es moriria de fam, moltíssima gent no podria moure’s i els turistes no podrien arribar ni als hotels. Aquesta i no altra és la veritat, i estem farts d’haver de dir-ho tan sovint sense que res canviï i continuant sent maltractats arreu.

Qualsevol Ajuntament es veu empoderat per prohibir «de facto» les activitats de transport de mercaderies

TRANSPORT ALIMENTARI

Maddel Transports, referent en logística de líquids i aliments

Experiència, innovació i sostenibilitat per garantir un servei segur i amb projecció internacional

Amb més de quatre dècades d’experiència, Maddel Transports s’ha consolidat com a referent en el transport de líquids alimentaris i productes tècnics des de Reus. L’empresa familiar combina tradició i innovació per oferir un servei segur, eficient i adaptat a cada client.

Creixement sostenible Especialitzada en tres línies de negoci —alimentació humana, alimentació animal i aigua potable— disposa de cisternes diferenciades i protocols estrictes de traçabilitat i neteja per garantir la qualitat del producte.

La companyia ha passat d’operar a escala local a cobrir rutes nacionals i internacionals, amb suport operatiu a Ciudad Real. La flota supera les seixanta cisternes i incorpora tecnologia GPS i sistemes de control remot, així com vehicles Euro V i Euro VI per reduir emissions. Amb prop de vuitanta professionals, el lideratge de la família Esteve assegura continuïtat i proximitat. L’ús d’un ERP i la formació constant reforcen l’eficiència i la seguretat. Maddel continua creixent amb l’objectiu de consolidar-se com a operador logístic de referència sostenible i innovador amb una clara aposta per la digitalització i la millora contínua, garantint un creixement sostenible.

~ MADDEL TRANSPORTS ~

IMPULS AL SECTOR

El Govern anuncia ajuts de 5 MEUR destinats a la innovació en l’automoció

El president Illa fa una crida a comprar vehicles elèctrics «fets a casa»

ACN

El president del Govern, Salvador Illa, ha fet una crida als ciutadans «que si es compren un cotxe que sigui elèctric i si pot ser fet a casa, millor», en la presentació del passat mes de maig a la Casa Cupra Raval del programa estatal d’impuls al vehicle elèctric, el Pla Auto 2030. El cap de l’Executiu va anunciar un nou paquet d’ajuts de 5 milions d’euros per a l’automoció per al 2026 i 2027 per a provar noves tecnologies, escalar projectes i modernitzar processos, que articularà l’agència per a la competitivitat i l’empresa, Acció. D’altra banda, el secretari d’Estat d’Indústria, Jordi Garcia Brustenga, assegurava que el sistema d’ajuts del pla Auto+, la continuació del programa Moves, estaran operatius «abans de l’estiu».

Brustenga destacava que abans que el sistema de recursos estigui en marxa ja s’ha aconseguit un salt en les vendes de vehicles elèctrics purs i electrificats que han passat del 10% al 20% del mercat. «Estem aconseguint l’objectiu que la demanda estiri l’oferta i ajudi a prendre decisions», destaca el secretari d’Estat d’Indústria, treient importància a la reducció de la producció a l’abril tot assegurant que

es deu a la transformació general del sector.

«Encara no veurem un creixement de producció, és com una ciutat que està en obres, no es produeix tant, però estem treballant per ser el primer productor d’Europa en tres anys», subratlla.

En aquest sentit, des del sector de l’automoció, els seus representants sectorials han insistit que els canvis seran «més ràpids» i impactaran «més profundament» del que es pot imaginar. El president d’Anfac, Josep Maria Recasens, va enviar un missatge positiu sobre la resposta de la demanda en un moment en què els vehicles elèctrics que es comercialitzen tenen una autonomia de més de 750 quilòmetres «suficient per baixar l’ansietat» dels consumidors i un preu competitiu amb opcions per sota els 20.000 euros.

«El client europeu ha fet el clic», assenyala el també president de Renault Group Iberia. Com a exemple, ha detallat que a França els elèctrics ja representen 70% del mix de les vendes del grup. Recasens ha assegurat que hi està havent una «entrada massiva de clients que volen cotxes elèctrics» i ha dit que l’objectiu del sector és donar resposta a aquesta demanda i, alhora, incrementar el seu valor eco-

nòmic.

D’altra banda, el dirigent d’Anfac ha assegurat que la transformació industrial del sector de l’automoció estatal «no es pot fer sense Catalunya» i ha posat com a objectiu multiplicar per quatre l’adopció de vehicles elèctrics d’aquí al 2030. Per això, ha assegurat que és el moment d’invertir i no només en producció sinó en intangibles per incrementar la productivitat.

L’acte va comptar amb patronals i empreses del sector, com ara Seat, que dona feina a més de 15.000 persones. El president de Seat, Markus Haupt afirmava que és «imprescindible» que el pla auto 2030 —presentat el desembre passat— es tradueixi en «mesures concretes i reals» per impulsar la demanda de vehicles elèctrics que «impactin les decisions en el moment de la compra».

La companyia començarà en «les pròximes setmanes» la producció del model Cupra Raval, un elèctric urbà que busca fer-se un lloc en el segment accessible del mercat.

El ‘Pla Auto+’ és un mecanisme que busca incentivar la compra de vehicles elèctrics amb 400 milions d’euros en ajuts directes per a l’adquisició de cotxes durant el 2026 amb fons gestionats directament pel govern central.

El president Illa en la presentació a la Casa Cupra Raval. EFE

LOGÍSTICA

La IA destaca al SIL 2026, que passa a dir-se Saló d’Innovació Logística

El Saló Internacional de la Logística tanca amb més de 15.000 visitants a la Fira de Barcelona

ACN / Redacció

El Saló Internacional de la Logís tica (SIL) va tancar el passat di vendres l’edició d’enguany amb 15.412 visitants, una xifra similar a l’any passat, procedents de 87 països, segons l’organització, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). El programa del SIL ha contemplat enguany més de 200 esdeveniments i s’han registrat 7.632 intercanvis de contactes digitals, 2.976 sol·licituds de reunions i més de 10.000 missatges entre assistents. De les persones parti cipants, segons detalla l’organització, el 93% han sigut profes sionals que intervenen en la presa de decisions de les seves respectives empreses.

El saló celebrat la pas sada setmana al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona va acollir di versos actes vinculats amb el món de la logística, amb la mirada posada en els reptes del context geopolític i la IA. En aquest àmbit va destacar la plata forma digital d’intel·ligència artificial SILvIA concentrant més de 5.500 inte raccions.

que xifra en 38.100 milions d’euros la inversió necessària al corredor medi terrani fins al 2040 per evitar el «col· lapse». L’associació insisteix a recla mar «accions immediates i concretes» a l’Estat i França per assegurar que els tràfics de mercaderies per ferrocarril, de manera integrada amb la carretera, previstos a curt, mitjà i llarg termini «puguin circular sense interrupció». També Cimalsa, que va reivindicar «l’avantatge competitiu» que suposa l’hidrogen verd en el transport pesant i infraestructures com el corredor H2med.

Les tecnologies avançades, la sostenibilitat, la digitalització i el talent transformen el sector logístic

Pel saló també hi van passar auto ritats com el ministre de Transports, Óscar Puen te, que va detallar que des del 2018 s’han licitat contractes vinculats al corredor mediterrani i atlàntic per valor de més de 18.500 milions. Se gons el govern espanyol, el corredor mediterrani té tot el seu traçat (1.838 quilòmetres) en servei, obra, projecte o estudi.

Un canvi de nom davant una «transformació accelerada»

cia artificial, automatització, dades, traçabilitat, robòtica i talent.

Per a Navarro, els participants del SIL acudeixen a Barcelona «per conèi xer les últimes tendències del sector, però també per connectar se amb tots els esglaons de la cadena de submi nistrament, amb empreses que estan innovant i per conèixer diferents tec nologies».

Entre altres actes, el lobby ferro viari Ferrmed va presentar un estudi

L’organització va anunciar que la fira canviarà el seu nom a Saló de la Inno vació Logística a partir de la pròxima

edició, que se celebrarà del 9 a l’11 de juny de 2027 a Barcelona, degut a la «transformació accelerada del sector logístic, marcada per la incorporació de tecnologies avançades, la sosteni bilitat, la digitalització i la necessitat de talent especialitzat».

INDÚSTRIA AUTOMOBILÍSTICA

Seat i Cupra obtenen un benefici operatiu de 43 MEUR el primer trimestre de l’any

Els ingressos van caure en un 5,6% fins als 3.677 milions

ACN

Seat i Cupra han obtingut un benefici operatiu de 43 mili ons d’euros el primer trimestre de l’any, un augment de 38 milions respecte al mateix període de l’any anterior, segons la companyia. L’au

tomobilística atribueix l’augment del benefici operatiu a les mesures de control de costos, l’impuls de Cupra i la retirada dels aranzels extra de la UE al Tavascan, fabricat a la Xina. «Anem per bon camí. És un primer pas important en la nostra recupera ció financera», afirma el CEO de Seat

i Cupra, Markus Haupt. El benefici ha millorat tot i que els ingressos han caigut un 5,6% respecte al mateix període de l’any anterior, i han es tat de 3.677 milions. La companyia destaca la millora davant un context empresarial complex i un mercat «al tament competitiu».

El president executiu del CZFB i del SIL, Pere Navarro, va assegurar que el canvi de nom arriba en un moment en què es parla d’innovació «més que mai», amb àmbits com la intel·ligèn

La directora general del CZFB i del SIL, Blanca Sorigué, destaca que l’ob jectiu és que la fira «sigui el lloc on les empreses mostrin, de manera tan gible, com la tecnologia, el talent i la sostenibilitat estan redefinint la logís tica». L’organització detalla que, amb el nou SIL, volen que les empreses mostrin de manera pràctica les seves solucions i innovacions en la logís tica perquè sigui un espai per «anti cipar se» als canvis del sector alhora que integra «negoci, talent, coneixe ment i internacionalització».

L’edició 2026 ha comptat amb un total de 15.412 visitants procedents de 87 països diferents. SIL

La propera edició tindrà lloc del 9 a l’11 de juny de 2027 a Barcelona. ACN

Operari desmuntant el grup òptic d’un vehicle. ACN

Aquest cap de setmana arriba a Tarragona l’europeu de Triatló amb més de 1.400 participants

Poliesportiu l La ciutat es converteix en epicentre del triatló continental els dies 13 i 14 de juny amb proves elit, paratriatló i grups d’edat i puntuació per als Jocs de Los Angeles 2028

Redacció

El Campionat d’Europa de Triatló 2026 arriba aquest cap de setmana, 13 i 14 de juny, a Tarragona, convertint la ciutat en l’epicentre del triatló continental amb la participació de més de 1.400 esportistes entre categories elit, paratriatló i grups d’edat. Es tracta d’una de les cites més rellevants del calendari internacional i, alhora, la segona prova que puntua per al sistema de classificació dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.

La cita esportiva es va presentar ahir al Moll de Costa, al Port de Tarragona, amb la participació de representants institucionals i esportius, que han coincidit a destacar el valor esportiu, turístic i social de l’esdeveniment. La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, va subratllar que la ciutat esdevé aquest cap de setmana «l’epicentre del triatló europeu», reforçant la capitalitat esportiva de Tarragona i el paper del turisme esportiu com a eina de projecció internacional. En la mateixa línia, el president del Port de Tarragona, Santi Castellà, va posar

La ciutat acollirà una de les cites més rellevants del calendari internacional Ahir es va presentar el Campionat d’Europa de Triatló 2026 al Moll de Costa, al Port de Tarragona. Joan Carles Borrachero

La Pobla de Mafumet busca

certificar l’ascens a Tercera Federació

aquest dissabte a casa davant el San Mauro

Futbol l La Pobla de Mafumet afronta aquest dissabte (19h) a casa el partit de tornada de la final del play-off d’ascens a 3a Federació davant la UD San Mauro. El conjunt entrenat per Xavi Vilagut arriba a la cita decisiva amb avantatge després de l’1-2 aconseguit a domicili en un duel d’anada molt exigent, que deixa els pobletans a només un pas de certificar el salt de categoria. En aquell primer assalt, la Pobla de Mafumet va demostrar solidesa i maduresa competitiva en un escenari complicat. Els tarragonins es van avançar amb un golàs de falta directa d’Èric Mora en una primera meitat de domini visitant, i tot i veure com el San Mauro empatava a la represa a la sortida d’un córner,

en valor la transformació del Moll de Costa, que ha passat de ser un espai industrial tancat a un entorn cívic integrat a la ciutat.

Per la seva banda, el diputat de la Diputació de Tarragona Vale Pino

van saber reaccionar amb determinació: al minut 74, Beamuz va aprofitar una segona jugada dins l’àrea per signar l’1-2 definitiu. Ara, amb el suport de la seva afició i el factor camp a favor, la Pobla buscarà rematar l’eliminatòria i segellar l’ascens. El conjunt pobletà sap que en tindrà prou amb no perdre per aconseguir l’objectiu, però afronta el duel de demà amb la voluntat de no especular. El Municipal de la Pobla de Mafumet viurà una tarda de màxima intensitat amb tot en joc en aquest últim partit de la temporada. l Redacció

llegat en salut, valors i inspiració que deixen aquestes competicions. Tanmateix, el director de competicions de la FETRI, Jorge García, va assenyalar que «després de venir amb motiu dels Jocs Mediterrani, ens fa molta il·lusió tornar a Tarragona, on ens sentim com a casa. I tornem amb un projecte molt emocionant, amb els millors esportistes europeus i en un indret únic».

L’horari de les proves Aquest dijous es va obrir l’exposició oficial al Port, que aquest divendres acollirà a les 19.00 h la desfilada de banderes amb els 1.400 participants i, a les 20.00 h, la cerimònia d’obertura. El programa esportiu començarà dissabte a les 8 h amb les proves de grups d’edat en distància sprint, amb 750 metres de natació, 19 quilòmetres de ciclisme i 5 quilòmetres de cursa a peu. A la tarda, tindrà lloc l’esperat Campionat d’Europa de Triatló. Un total de 57 dones de categoria elit prendran la sortida el dissabte 13 de juny a les 15.30 hores amb l’objectiu de conquerir el títol continental. En categoria masculina, un total de 62 esportistes estaran també a la línia de sortida el mateix dissabte a les 18.30 hores, en una prova amb un nivell molt alt i en què els esportistes espanyols compten amb opcions de podi. Es podrà seguir en directe a través de RTVE Play i del canal de streaming de TV3.

va destacar la capacitat del territori per acollir grans esdeveniments esportius i el seu impacte turístic, mentre que la representant territorial de l’Esport de la Generalitat, Estefania Serrano, va remarcar el

Diumenge, la competició continuarà a partir de les vuit del matí amb les proves de grups d’edat en distància estàndard (1.500 metres de natació, 40 quilòmetres de ciclisme i 10 quilòmetres de cursa a peu). A les 15 h, se celebraran les proves de paratriatló, que posaran el punt final a l’esdeveniment.

Imatge del partit d’anada al camp del CD San Mauro. Pobla de Mafumet

El PSOE cau gairebé cinc punts i la distància amb el PP es redueix

en set punts, segons el CIS

Política l El baròmetre del juny s’ha fet després dels casos judicials que han esquitxat l’expresident Zapatero i Leire Díez

El PSOE, amb un 31,3%, cau 4,9 punts respecte al baròmetre del maig. Mentre que el PP, amb el 27,1%, puja 2,2 punts. Així ho revela el darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’aquest juny. Així doncs, la distància entre PSOE i PP, que al maig era d’11,3 punts, es retalla 7 punts i se situa ara en 4,2. Vox (15,8%) es manté en tercera posició tot i perdre quatre dècimes, Sumar (6,4%) en guanya set i Podem (2,8%)

millora en tres dècimes. Pel que fa als partits catalans, ERC (1,9%) cau set dècimes i Junts es queda amb un 1% dels vots pujant dues dècimes respecte a l’últim baròmetre. L’enquesta es va realitzar entre l’1 i el 4 de juny i és el primer baròmetre del CIS després de la imputació de Zapatero i dels nous casos de suposada corrupció al voltant del PSOE, uns fets que passen factura als socialistes. Tot i que es mantenen com a partit més votat ara només els separen 4,2 punts d’un PP que continua a l’alça.

El Congrés accepta reformar la llei d’eutanàsia i agilitzar la resolució dels recursos

Política l La proposta del Parlament ha comptat amb els vots de la majoria d’investidura i l’oposició de PP i Vox

ACN

El Congrés va acceptar ahir la presa en consideració d’una proposició de llei (PL) del Parlament per reformar la llei d’eutanàsia i evitar que els processos s’allarguin agilitzant la resolució dels recursos judicials. La iniciativa — defensada pels diputats catalans Sara Jaurrieta (PSC), Jordi Fàbrega (Junts) i Juli Fernández (ERC)— va rebre 179 vots a favor del PSOE, Sumar, Junts i ERC, entre d’altres, i 169 vots en contra de PP i Vox . La

cambra catalana va acordar el 29 d’abril portar aquesta reforma legal. La proposta catalana planteja simplificar els procediments sense eliminar les garanties legals que envolten actualment les peticions d’eutanàsia. En aquest sentit, es proposa que els recursos es facin davant d’un sol tribunal, el Tribunal Superior de Justícia corresponent, i en una única instància. A més, es volen fixar «terminis ràpids i taxats» de fins a 25 dies per evitar prolongacions judicials i el «patiment» dels pacients.

El BCE apuja els tipus d’interès fins al 2,25% per la pressió inflacionista de la guerra a l’Orient Mitjà

Economia l El Banc Central Europeu va anunciar ahir dijous una pujada de 0,25 punts del tipus d’interès de referència, fins al 2,25%, en el primer increment des del setembre del 2023. La decisió arriba en un context marcat pel conflicte a l’Orient Mitjà i pel repunt de la inflació a l’Eurozona, que al maig es va situar en el 3,2%, per sobre

Lleó XIV defensa la dignitat dels migrants a les Canàries

Religió l Visità el moll d’Arguineguín

reclamant vies segures per als migrants

de l’objectiu del 2%. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va defensar l’augment per la pressió inflacionista derivada de l’encariment de l’energia i va advertir que aquest impacte es traslladarà als aliments, béns i serveis. Els dos altres tipus que controla el BCE també s’han revisat a l’alça en la reunió, en tria unànime. l Agències

Agències

El papa Lleó XIV va arribar ahir dijous a les Canàries, última etapa del seu viatge a Espanya abans de tornar a Roma, i va situar el drama migratori al centre del seu missatge amb una visita al moll d’Arguineguín, a Gran Canària, símbol de l’arribada de pasteres i caiucs a les illes. Davant del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i d’un públic amb presència de persones migrants, el pontífex va fer un discurs dur contra la indiferència, la discriminació i les polítiques de rebuig. «No podem acostumar-nos a comptar morts. La dignitat humana no té passaport ni perd valor en creuar una frontera», va afirmar. Lleó XIV es va adreçar directament als migrants per recordar que no són números ni expedients, sinó persones amb família, casa deixada enrere i somnis que ningú té dret a menysprear. També va llançar una corona de flors al mar en record dels morts i va resar davant d’una creu blava feta amb fustes de caiucs. El Papa va reclamar vies legals i segures, rescat i assistència, cooperació contra els traficants, protecció efectiva a les víctimes i processos seriosos d’acollida i integració. També va advertir Europa que no pot proclamar la dignitat humana mentre el Mediterrani i l’Atlàntic es converteixen en cementiris sense làpides. En el seu discurs, va insistir que la fe cristiana no pot separar-se de l’acollida i va avisar que els deixebles de Jesús no poden passar de

Interior

Va denunciar que Europa no pot convertir el Mediterrani i l’Atlàntic en cementiris

llarg davant dels caiucs ni considerar aliè el clam de qui fuig de la fam, la violència, la por o l’exili. Lleó XIV també va demanar als migrants que no creguin les falses promeses de les xarxes que trafiquen amb persones, a les quals va definir com «indústries de mort», i va reclamar als països d’origen que garanteixin condicions de pau, justícia i desenvolupament perquè ningú no es vegi obligat a marxar de casa.

Dignitat

Abans de la intervenció del pon-

vol elevar fins a cinc anys la pena per tinença d’armes i a nou anys la dels grans cultius de marihuana

Seguretat l Interior vol endurir les penes per tinença d’armes de foc i pels grans cultius i tràfic de marihuana. El departament proposa que portar una arma passi de castigar-se amb fins a dos anys de presó a penes de fins a cinc anys, i que els grans cultius de marihuana passin de l’actual franja d’1 a 3 anys a una de 6 a 9. La consellera

Parlon defensa que l’objectiu és dissuadir amb més eines l’ús d’armes, sovint vinculat al narcotràfic, mentre que Josep Lluís Trapero alerta que ara «surt bastant gratis» dur-ne. Interior ha registrat 139 incidents amb arma de foc enguany, menys que l’any passat, tot i que creix l’ús d’armes curtes, i d’armes falses en delictes. l Agències

tífex, quatre testimonis van posar rostre al drama migratori. Un capità de Salvament Marítim va recordar rescats de milers de persones i el cas d’una mare que viatjava amb la seva filla en una pastera; una voluntària de Càritas va explicar la sensació de desbordament del 2020 i la importància d’acompanyar amb gestos senzills; una dona nigeriana víctima d’explotació sexual va relatar, a través d’un text llegit per una altra persona per motius de seguretat, el seu captiveri a mans d’una xarxa de tràfic; i una empresària colombiana va exposar el seu camí des que va arribar sense recursos fins a fundar la seva empresa. Després de l’acte, Lleó XIV es va reunir amb representants de l’Església canària i va celebrar una missa multitudinària a l’estadi de Gran Canària.

Envia-les a: felicitacions@diarimes.com Felicitacions

Feliços

El papa Lleó XIV rep una peça de terrissa d’un migrant senegalès. Agències

k Carta dominical k

Un camí espiritual compartit

Acabem de viure uns dies de gràcia. La visita apostòlica del sant pare Lleó XIV ha estat, abans de tot, una experiència de comunió eclesial. Com els primers deixebles conﬁrmats pels Apòstols en la fe, també nosaltres ens hem sentit conﬁrmats en allò que és essencial: Jesucrist continua caminant amb el seu poble i l’Església és cridada a fer un camí espiritual compartit i esdevenir signe d’esperança enmig del nostre món.

Les paraules del Papa han ressonat entre nosaltres amb la senzillesa i la profunditat de l’Evangeli. Ens ha convidat a tornar constantment a l’essencial: a Jesucrist, centre de la nostra vida personal i comunitària. En una societat marcada sovint per la rapidesa, la fragmentació i la incertesa, hem rebut una crida clara a aprofundir en la vida interior, a recuperar el valor del silenci, de la pregària, de l’escolta de la Paraula de Déu i de la celebració dels sagraments. Només una Església arrelada en la trobada amb el Senyor pot esdevenir realment missionera. Al mateix temps, la seva veu ha estat una crida a la responsabilitat social. Fidels a la doctrina social de l’Església, hem estat exhortats a posar al centre la dignitat de tota persona, especialment dels pobres, dels migrants, dels qui pateixen la solitud i de tots aquells que corren el risc de quedar exclosos, fruit d’una «cultura del descart». La fe no ens aparta del món; ens hi envia com a testimonis de fraternitat, de justícia i de pau.

Ak Editorial k

Pacificar el club

quest dijous ha estat una jornada d’intensa activitat relacionada amb el Nàstic de Tarragona. Hi havia molta expectativa per saber què exposaria el principal accionista del club, Fredrik Wester. Per aquells que esperaven una bola demolidora per a fer foc nou, que n’hi ha, la presentació de l’empresari suec els haurà decebut. Ha denunciat manca de transparència a l’entitat, ha deixat entreveure pagaments a agents que no apareixien a l’auditoria que es va fer i ha presentat una proposta per a fer ‘el seu Nàstic’ sense que hagi estat capaç d’explicitar com vol fer-se seu el Nàstic. Evidentment, tot plegat

és la derivada d’una temporada especialment nefasta pel club, on s’ha qüestionat la gestió esportiva i la de l’entitat i on, en realitat, s’ha pogut veure molt poca autocrítica real. Per als dirigents actuals de l’entitat grana, la manera de restar incidència al que havia de proposar Wester ha estat aprofitar la presentació del nou entrenador, inexpert, però, ‘de la casa’ i ja a la tarda, s’ha donat a conèixer la primera incorporació per intentar tornar a il·lusionar els aficionats, el tarragoní Eugeni Valderrama. La inestabilitat no ajudarà a l’equip, però haurà de ser l’equip (i que entri la pilota) quan comenci la temporada, qui pacifiqui el club.

k As I Please k

La guitarra blava i les molècules crítiques

«They said, You have a blue guitar, you do not play things as they are».

El vell guitarrista de Picasso, el de l’època blava, no tocava per entretenir. Tocava per transformar.

Aquest missatge adquireix una rellevància especial aquest dissabte, dia 13 de juny, en què celebrem la nostra Assemblea Diocesana. No ens reunim només per organitzar activitats o definir objectius, sinó per a discernir què demana avui l’Esperit Sant a la nostra Església. L’Assemblea és una oportunitat per créixer en la corresponsabilitat, per escoltar-nos mútuament i per descobrir junts els camins pels quals el Senyor vol conduir la nostra arxidiòcesi de Tarragona. En aquest context, la recent encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica humanitas —que, a més, serà presentada en la propera trobada de formació per a tots els preveres i diaques de l’arxidiòcesi—, ens ofereix una llum particular. Davant els grans reptes de la intel·ligència artificial i de la revolució digital, el Papa ens recorda que la tecnologia ha d’estar sempre al servei de la persona humana i del bé comú. Cap progrés tècnic no pot substituir la consciència, la llibertat, la compassió ni la capacitat d’estimar. La gran pregunta del nostre temps no és només què poden fer les màquines, sinó quin tipus d’humanitat volem construir.

Per això, després d’aquests dies intensos, podem mirar el futur amb conﬁança. El Papa ens ha conﬁrmat en la fe, l’Assemblea diocesana ens convida al discerniment compartit i l’Evangeli continua essent la nostra brúixola. Que l’Esperit Sant ens concedeixi la saviesa per llegir els signes dels temps, el coratge per anunciar Crist i la humilitat per servir tots els nostres germans i germanes.

Com ell, Wallace Stevens, assegurador de professió i poeta de vocació, va dedicar la vida a mirar el buit i trobar-hi una forma.

En el seu poema ‘The Man with the Blue Guitar’ ens recorda que «el poema ha de resistir la intel·ligència gairebé amb èxit».

A Tarragona, nosaltres també resistim, però amb intel·ligència i amb dades.

Perquè la química no és només ciència: és la guitarra blava que pot canviar les coses tal com són (i semblen).

Catalunya ha demostrat capacitat per generar ciència d’alt nivell en salut i semiconductors. Però quan observem el sector químic que ja té una base industrial potent, el primer exportador de l’Estat i el cor del PIB de Tarragona, la realitat és diferent.

Les spin-oﬀs químiques es continuen alimentant d’engrunes. No és un accident, és un dèﬁcit estructural.

Sense química no hi ha bateries, ni semiconductors, ni fàrmacs, ni transició energètica real. I tanmateix, mentre centres com l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) a Tarragona, l’IRB (Institute for Research in Biomedicine), el BSC (Barcelona Supercomputing Center) o l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques) a Barcelona, produeixen excel·lència, el salt de la recerca a la planta pilot i al mercat es queda massa sovint a mig camí.

Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking

Aquesta setmana, a Expoquimia, els principals actors del sector han llançat missatges d’esperança al mateix temps que arribaven notícies preocupants sobre Dow Chemical.

El pol químic de Tarragona continua sent el més important del sud d’Europa. Les seves molècules com l’etilè, el clor i altres derivats, representen els maons invisibles de la sobirania europea.

Però la veritat s’ha d’encarar: des del 2022 han tancat 126 plantes químiques a Europa. No és una crisi conjuntural, és una hemorràgia estructural.

Tal com va advertir José Manuel Segura, director general d’IQOXE: «Perdre la capacitat de produir aquests elements essencials en sòl europeu ens abocaria a una dependència exterior creixent i irreversible».

És cert que el sector afronta reptes seriosos que no podem ignorar: uns preus de l’energia estructuralment més alts que als Estats Units o a Xina, una regulació europea molt exigent, i episodis industrials que encara erosionen la conﬁança d’una part de la ciutadania. Ignorar aquests obstacles no ens ajuda.

nitza el ciment, fabrica medicaments i fertilitza els camps. A Catalunya, el sector representa el 44% de la facturació química espanyola, genera 226.000 llocs de treball directes (94% indeﬁnits) amb un salari mitjà de 43.657 euros, i continua sent el primer exportador de l’Estat (63.000 milions d’euros). A més, les emissions industrials del sector a Catalunya han baixat un 50% des del 2005 i un 2,6% el 2025 respecte al 2024. Això no és certament un cost. És una inversió amb retorn demostrant que descarbonització i competitivitat no són enemics.

Necessitem coherència: energia a preu competitiu, normes clares però estables, agilitat en permisos i una formació professional d’excel·lència. La Generalitat ha fet passos en aquesta direcció; cal continuar-los i accelerar-los. Mentre escric, penso en la propera visita del Papa a Barcelona i em ve a la memòria el lema associat al Monestir de Poblet: UT OMNES UNUM SINT («Que tots formin una sola unitat»). Aquest esperit, impulsat pel monjo italià Giovanni Maria Rosavini i els seus companys en la reconstrucció del monestir, és el mateix que necessita avui la química: indústria, recerca, administració i formació professional treballant amb un sol objectiu.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tal com va aﬁrmar el professor Emilio Palomares, director de l’ICIQ, «necessitem que una spin-oﬀ química catalana pugui anunciar una ronda de 75 milions d’euros i que ningú ho trobi extraordinari».

Ara bé, precisament per això, Tarragona té una oportunitat única: ja disposem de la infraestructura, el talent, la massa crítica i la posició geo-estratègica per convertir aquests desaﬁaments en solucions pioneres.

La química que va portar l’Artemis II a la Lluna és la mateixa que descarbo-

A Tarragona no demanem caritat ni subsidis eterns. Demanem coherència i una aliança estratègica. Volem que Europa miri cap aquí i deixi de veure un problema per veure una oportunitat. I algun dia, quan els nostres ﬁlls caminin per una Tarragona més neta, més pròspera i més resilient, recordaran que algú, un dia, va agafar una guitarra blava i, en lloc de tocar les coses tal com semblaven, va decidir tocar les coses tal com podien arribar a ser. Aquella guitarra era un somni. Però el somni tenia dades. I les dades tenien cor.

Por mucho que se hable de modernización, sostenibilidad o desarrollo turístico, hay decisiones que obligan a una comunidad a preguntarse qué está dispuesta a perder. Lo que está ocurriendo en el Riuet de Coma-ruga no es únicamente una controversia urbanística ni una discusión técnica sobre obras en el litoral. Es, sobre todo, un debate sobre identidad, patrimonio natural y sentido común.

Durante décadas, el Riuet ha sido uno de los elementos más singulares de la costa catalana. Alimentado por las históricas aguas termales de Coma-ruga, este pequeño curso de agua ha conformado un ecosistema único y una imagen inseparable de la playa. Generaciones de vecinos y visitantes han convivido con él, convirtiéndolo en un símbolo del municipio y en una de sus señas de identidad más reconocibles.

Sin embargo, las recientes actuaciones que han supuesto el cierre de la bocana y la alteración de su funcionamiento natural han despertado una profunda preocupación ciudadana. Las movilizaciones vecinales, las campañas de recogida de ﬁrmas y la repercusión mediática evidencian que no se trata de una protesta aislada ni de una cuestión menor. Existe una sensación creciente de que se ha actuado sobre un espacio de enorme valor ambiental y sentimental sin el consenso social que una intervención de esta magnitud requería.

Los defensores de las obras argumentan que estas forman parte de un proyecto de adaptación ambiental y de mejora del frente marítimo. Nadie discute la necesidad de adaptar los espacios costeros a los desafíos climáticos ni de mejorar las infraestructuras públicas. Lo que muchos ciudadanos cuestionan es que dichas mejoras deban realizarse a costa de eliminar precisamente aquello que hace especial a Coma-ruga.

La paradoja resulta evidente. Mientras las administraciones proclaman la importancia de proteger los ecosistemas, recuperar espacios naturales y apostar por un turismo sostenible, una de las actuaciones más emblemáticas del municipio parece ir en dirección contraria. El turismo del siglo XXI ya no busca únicamente grandes extensiones de arena. Los visitantes valoran cada vez más los paisajes singulares, la biodiversidad, la autenticidad y los elementos que diferencian un destino

k Tribuna k

El riuet de Coma-ruga

de cualquier otro. El Riuet reunía todas esas características.

Además, la cuestión trasciende el ámbito turístico. El Riuet forma parte de la memoria colectiva de Coma-ruga. Los pueblos no se construyen únicamente con ediﬁcios, paseos marítimos o equipamientos.

También se construyen con lugares cargados de signiﬁcado. Espacios donde los vecinos han jugado de niños, han paseado en familia o han aprendido a apreciar la naturaleza. Cuando desaparecen estos referentes, se pierde algo más que un paisaje: se erosiona una parte de la identidad compartida.

cuenta el conocimiento acumulado de quienes conocen este espacio desde hace décadas?

La participación ciudadana no debe entenderse como un obstáculo para la gestión pública, sino como una herramienta para mejorarla. Cuando cientos o miles de personas expresan inquietud por una actuación, lo inteligente no es descaliﬁcar sus preocupaciones ni reducirlas a una reacción emocional. Lo responsable es escuchar, dialogar y, si es necesario, replantear decisiones. La democracia local se fortalece cuando las instituciones son capaces de reconocer que los proyectos pueden y deben adaptarse a las demandas legítimas de la ciudadanía.

Resulta especialmente signiﬁcativo que muchos de los proyectos y documentos estratégicos elaborados durante los últimos años hayan presentado la sostenibilidad como eje fundamental del desarrollo turístico del municipio. La sostenibilidad, sin embargo, no puede limitarse a una etiqueta administrativa ni a un requisito para acceder a fondos europeos. Debe traducirse en decisiones coherentes. Y la primera regla de cualquier política verdaderamente sostenible es proteger aquello que ya posee valor ambiental, cultural y social. Las imágenes recientes del Riuet han generado preocupación entre numerosos vecinos. Allí donde antes existía una conexión visible entre las aguas termales y el mar, hoy muchos perciben una transformación que altera sustancialmente la esencia del lugar. No es extraño que surjan preguntas. ¿Se han evaluado adecuadamente todas las alternativas posibles? ¿Se ha escuchado suﬁcientemente a los especialistas en patrimonio natural? ¿Se ha tenido en

k Tribuna k

Una gorra al cap, mil històries al cor

Hi ha dies que es marquen al calendari no només per la data, sinó pel que representen. Per mi, el Posa’t la Gorra és un d’aquests dies. No és només un esdeveniment solidari. És un espai on la societat es mira al mirall i decideix, encara que sigui per unes hores, ser millor. Més conscient. Més humana.

Aquest any, però, jo no hi podré ser. I costa dir-ho així, en veu alta. Perquè hi ha absències que semblen petites, gairebé anecdòtiques, però que per dins fan soroll. Perquè quan una causa et travessa, quan l’has viscuda de prop o quan has entès el que representa, no ser-hi té un gust estrany. És com arribar tard a una abraçada.

Todavía estamos a tiempo. Defender el Riuet no significa oponerse al progreso. Significa exigir que el progreso sea compatible con la conservación del patrimonio natural. Significa entender que el desarrollo turístico más rentable a largo plazo es aquel que preserva los elementos que hacen único un territorio. Significa reconocer que algunas pérdidas son irreversibles y que, una vez desaparecidos determinados ecosistemas o paisajes, ningún presupuesto podrá recuperarlos.

Coma-ruga no necesita parecerse a otros destinos costeros. Su fortaleza reside precisamente en lo que la distingue. El Riuet, las aguas termales, su historia y su paisaje forman parte de ese patrimonio irrepetible. Por ello, la reivindicación vecinal merece respeto, atención y una respuesta transparente por parte de las administraciones.

La defensa del Riuet es, en realidad, la defensa de una manera de entender el territorio: una visión que coloca el patrimonio común por encima de las soluciones rápidas y que apuesta por legar a las futuras generaciones un entorno tan rico y singular como el que heredamos. Porque cuando una comunidad lucha por conservar aquello que la hace única, no está mirando al pasado. Está protegiendo su futuro.

El Posa’t la Gorra no és només posar-se una gorra. És posar-se a la pell de moltes famílies que conviuen amb una realitat dura: el càncer infantil. Una realitat que no demana permís, que irromp a la vida amb una força devastadora i que obliga a reorganitzar-ho tot: el temps, les prioritats, les emocions, la vida sencera. I precisament per això, dies com aquest són imprescindibles. Perquè transformen el dolor en comunitat. Perquè donen un espai a la visibilitat. Perquè recordem que darrere de cada diagnòstic hi ha una història, d’una família, una lluita i, sobretot, una persona.

No hi podré ser físicament, però això m’ha fet pensar en alguna cosa que sovint oblidem: la presència no sempre és un lloc, també és una actitud. Ser-hi no és només caminar per un recinte, participar en activitats o fer-se una foto amb una gorra de colors. Ser-hi és compartir el missatge quan ningú mira. És parlar d’una realitat incòmoda. És no mirar cap a una altra banda quan la malaltia apareix a la conversa. És entendre que la solidaritat no és un dia puntual, sinó una manera d’estar al món.

Vivim en una societat que sovint celebra la presència visible: qui hi és, qui apareix, qui es mostra. Però hi ha moltes formes d’estar que no es veuen. I no per això són menys importants. Aquest any, jo seré en una d’aquestes formes invisibles. Seré en cada persona que decideixi anar-hi. En cada família que sentirà que no està sola. En cada gorra que es posi algú sense saber del tot que també està fent política —sí, política en el millor sentit: la de cuidar-nos els uns als altres.

Perquè al ﬁnal, això és el que fan iniciatives com AFANOC: recordar-nos que la vulnerabilitat no és una debilitat, sinó un punt de trobada. Un espai des d’on construir vincles reals, lluny de discursos buits. No hi seré, però no me’n desvinculo. I crec que aquí hi ha una reﬂexió que va més enllà d’aquest esdeveniment concret. Ens han fet creure que si no hi som al 100%, millor no ser-hi. Que si no podem participar completament, més val quedar-nos al marge. Però la vida no funciona així.

La vida és feta de presències imperfectes, parcials, disperses. De compromisos que a vegades es poden expressar i a vegades no. De moments on som i moments on, simplement, no podem ser-hi. Però això no invalida el que sentim. Ni el que defensem.

Aquest any no podré posar-me la gorra. Però puc continuar portant al cap —i al cor— el signiﬁcat que té. Puc continuar explicant per què és important. Puc continuar donant veu a una realitat que necessita espais, altaveus i, sobretot, persones disposades a no girar la cara.

Perquè potser el més important no és si hi som un dia concret. Potser el més important és si, quan la vida ens posa a prova, decidim mirar, escoltar i actuar. Encara que sigui des de la distància. Encara que sigui en silenci. Encara que ningú ens vegi.

Àlvaro Solà Pérez Tarragona

Rafa Luna Secretario General del PP en Tarragona

Necrològiques

Reus

Antonia Vega Banqué.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà

avui a les 12.30 h a la Parròquia de Sant

Joan Baptista de Reus.

Lolita Ferré Llauradó.

Ha mort. El seu funeral serà avui a les 10.30

hores al Tanatori Municipal de Reus.

Mor Bruno Turner, gran difusor de la polifonia espanyola renaixentista

Obituari l El director coral i musicòleg britànic Bruno Turner ha mort als 95 anys. Considerat una figura clau en la recuperació i difusió de la polifonia espanyola del Renaixement, va dedicar la vida a editar, enregistrar i donar a conèixer autors com Morales, Guerrero, Victoria o Lobo. El 2015 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts pel seu immens llegat musical. l Agències

Adrià Rabadà posa fi a nou anys al capdavant de Castell d’Or

Redacció

Adrià Rabadà deixarà la presidència de Castell d’Or, càrrec que ocupa des del juliol de 2017, després d’anunciar-ho durant la reunió del Consell d’Administració del grup. La decisió tanca una etapa de més de nou anys al capdavant de l’organització, marcada per la transformació, la modernització i la consolidació del projecte empresarial. Rabadà ha defensat que es tracta d’un «canvi natural» després d’un període que ha permès situar Castell d’Or com un dels operadors de referència del sector vitivinícola i impulsar un projecte vinculat al món dels viticultors i del cooperativisme. També ha remarcat que ara és un bon moment per donar pas a noves idees i lideratges que permetin continuar fent evolucionar

el grup i afrontar nous reptes. En el seu comiat, ha agraït la confiança rebuda durant tots aquests anys i el treball compartit amb els equips i institucions que han fet possible aquest camí a l’empresa.

Durant la seva presidència, Castell d’Or ha afrontat una de les fases més determinants de la seva trajectòria, amb una aposta per la modernització dels processos, l’expansió internacional i la millora de l’efici-

ència i la competitivitat. Entre les principals fites destaca la creació de la nova seu corporativa del grup a Vila-rodona, a l’Alt Camp, amb unes instal·lacions de més de 9.500 metres quadrats, capacitat per a 10,5 milions d’ampolles i més de 1.000 palets, i un magatzem logístic de 1.840 metres quadrats equipat amb tecnologia avançada per a la producció i l’embotellament. En aquest període, la plantilla ha crescut més d’un 100% amb la incorporació de perfils especialitzats en àrees estratègiques, i també s’han reforçat les aliances amb institucions, cooperatives, empreses i agents del sector agrari. Rabadà és actualment vicepresident del Consell Regulador de la DOP Cava. El Consell d’Administració iniciarà ara el procés per designar la persona que assumirà el relleu en la presidència del grup.

Adrià Rabadà ha liderat una etapa de transformació del grup vitivinícola. Castell d’Or

Avui felicita als que es diuen: Iolanda (o Violant), Onofre (o Nofre)

L’horòscop

21/03 al 19/04

No et trobaràs amb el dinamisme normal en tu però el contacte amb els sers estimats, sobretot el sexe oposat, potenciarà la teva imaginació.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Al teu voltant giraran molts esdeveniments feliços. Ves amb compte amb els excessos o ho pagaràs car. El teu magnetisme anirà en augment.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Notaràs vibracions molt positives de l’entorn. La teva salut t’acompanyarà bé però cuida els excessos. Els desplaçaments seran feliços.

TV local

20/04 al 20/05

Diverses sorpreses t’arribaran en aquest dia que promet ser molt mogut. Seràs el centre d’atenció de molts notaràs canvis importants.

23/08 al 22/09 VERGE

El costat creatiu de tu es veurà molt accentuat. Controla els teus nervis no et precipitis en l’acció. Hi haurà sorpreses en el teu cercle casolà.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Intenta controlar un cert mal humor que avui et vindrà. Oblida’t dels problemes viu intensament les emocions que els teus pròxims et brinden

14:00 Notícies migdia

14:30 Lletra b

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aventurístic

18:30 Resum connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030 (r)

BESSONS

21/05 al 20/06

Els teus dots comunicatius es veuran molt potenciades. El contacte amb els altres et faran recordar bons vells temps. Nit passional.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Brillaràs en total plenitud. Sabràs atreure la mirada de molts el teu magnetisme serà especial. L’amor els afectes es potenciaran en gran manera.

20/01 al 18/02 AQUARI

S’ampliaran els teus contactes socials és molt possible que neixi una nova relació. Els canvis en l’amor seran forts molt apassionats.

21/06 al 22/07

Sentiràs en la nit una molt agradable sensació de renovació en la teva persona en les circumstàncies. L’amor estarà de la teva part.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

El contacte amb la gent serà en la jornada molt útil, trauràs profit d’això. Familiars llunyans et donaran una agradable sorpresa. Demostra amor.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Serà una jornada molt activa des del punt emocional. Qui en realitat t’estima t’ho demostrarà apassionadament. Controla els dolços.

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Saló de plens

15:00 In situ

15:30 Com la nit i el dia. On tour

16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aventurístic

18:30 Connecta 10Comarques.

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Eix27

20:45 Gaudeix la festa

21:00 SPi+TV

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Eix27

22:45 Gaudeix la festa

23:00 SPi+TV

23:30 Destí 2030

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. En general de vida nocturna i que s’alimenta de carronya. Fer tombs. 2. Lliurar-se a entreteniments al descans. Objecte per treballar. 3. Lletra encreuada. Vocal. L’energia del vent. Afirmació, al revés. 4. Insecte que s’alimenta de teixits. Demana ajut. 5. Marcant un traç. Caminar i caminar pels carrers sense sentit. 6. Vocal. Indica repetició, al revés. Un jorn, al revés. Nitrogen. 7. Tacaé. Vocal. Xifra mil. 8. Inspector de l’aigua de les sèquies a València. Marca registrada. Bonica, al revés. 9. Lletra doble. Fruita. 10. Líder. Estem sols sense la o. Mira amb insistència. 11. Sofre en breu. Passa l’hivern dormint. Una a la dreta. Conjunt del pobles sotmesos a una religió dogmàtica. 12. Llevataps. Nota musical. VERTICALS: 1. Té sis angles. Dues consonants seguides. 2. Afirmació, al revés. Ruteni. Estri de cuina. Vocal feble. 3. Treballa fustes fines. Té els cabells clars, al revés. 4. Sodi. Proposició indiscutida. Societat anònima. 5. Període històric girat. Mesos de primavera. Entrada de bous. 6. Dia. Nitrogen. Color. 7. Persones que cullen bolets al bosc. Vocal. 8. Oxigen. Cent u, al revés. Dues de sis. Principi de raó. Una mica de guix. 9. Tenir memòria d’algun fet. Assenyalo un culpable. 10. Niu tancat. Ruc sense cua. Molt propi de l’aviram, al revés. 11. Marxaran.Tascó girat. 12. Nivell de la coberta en el buc d’una embarcació. Dos mil. Propietària.

Farmàcies

TARRAGONA:

Esplugas Solé, Laura Jaume I, 46

Telèfon 977 139 854

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Padilla Papaceit, Olga

Ronda Subirà, 12 Telèfon 977 756 967

SALOU:

Jornet Baiges, Rosa Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217

CAMBRILS:

Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270

VALLS:

Roig Dura, Javier Av. del Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435

EL VENDRELL:

Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia s’imposarà l’ambient assolellat, si bé de matinada i fins a primera hora del matí hi haurà alguns intervals de núvols baixos al litoral sud. A partir de llavors hi haurà alguns núvols d’evolució al Prelitoral i a punts del Pirineu i Prepirineu que localment deixaran el cel mig ennuvolat.

Temperatura

Temperatura mínima lleugerament més alta, tret del quadrant nord-est on serà lleugerament més baixa. Màxima entre lleugerament i moderadament més alta.

Anuncis classificats

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ARREGLATODO. Económico. Tel: 614.041.375

POLÍGONO FRANCOLÍ. URGE vender almacén con todos los servicios y altillo. Recomendable ver. Precio negociable. Tel. 637.588.694

ALTRES

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 REUS. LOCAL. 6 m2. 45€. Tel: 666.140.989

MASSATGES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

MontserratADZerias en la inauguració de l’exposició aquest dijous. Gerard Martí

Art l La Torre Vella de Salou acull, des d’aquest dijous, l’exposició de montserratADZerias ‘El paisatge és casa. El cep, l’arrel’, amb obres que mostren la comarca pintada amb vi

Els paisatges del Priorat, amb tota la seva essència

El passat dijous es va inaugurar a la Torre Vella de Salou l’exposició El paisatge és casa. El cep, l’arrel, una proposta de l’artista montserratADZerias que estableix un diàleg singular entre art, territori i viticultura. La mostra es podrà visitar ﬁns a l’1 d’agost i convida el públic a descobrir els paisatges del Priorat a través de la seva mirada personal. Des del seu estudi de Cornudella, l’artista treballa amb el vi i les restes del raïm premsat, transformant els elements propis de la vinya per fer-ne matèria pictòrica.

«Tot això arrenca un dia que estàvem veremant en família a Cornudella i se’m va acudir aproﬁtar els colors tan concentrats que té el vi després de la primera fermentació per pintar», explica la Montserrat. De seguida va

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

aconseguir la complicitat de diversos cellers de la comarca per tirar endavant el seu projecte: «Em guarden les mares del vi, que són els sediments que queden al fons de les tines després de la primera fermentació. Quan es netegen, apareixen uns colors extraordinaris: lila, rosa, fúcsia, vermell, granat, morat, ocre, carmí, violeta o cirera».

La Montserrat explica que el seu treball ha estat marcat, sobretot, per la necessitat de preservar els colors originals i la recerca de materials. «Quan pintava amb vi em passava que, acabava una peça amb uns tons fúcsia o rosats espectaculars i, al cap d’un temps, l’oxidació transformava completament aquells colors», detalla. «Vaig dedicar molt de temps a buscar una solució. Com que soc dissenyadora gràﬁca, vaig decidir portar

el projecte al meu terreny i vaig començar a digitalitzar les obres amb sistemes d’alta resolució per conservar-ne els colors originals». Un cop digitalitzades, aquestes imatges s’han acabat convertint en la base d’un procés que ha anat desenvolupant i perfeccionant al llarg dels anys.

Primer va experimentar amb el vidre, però no li va donar el resultat que buscava. Finalment, va descobrir que el metall era «el suport que millor reproduïa les profunditats, els reﬂexos i els matisos de l’obra original». Després va incorporar la fusta, «que aporta una calidesa especial i connecta molt bé amb el paisatge que represento». Més endavant va explorar altres possibilitats, com el ﬁl de cotó, un material natural «que ofereix una textura i una respiració visual completament diferents». Actualment, està treballant amb transparències, retroil·luminacions i efectes de llum. «Les peces més recents incorporen llum al darrere, cosa que genera una nova dimensió visual i emocional», assegura.

L’exposició més completa ﬁns ara

Aquest projecte va arrencar el 2022, i des de llavors s’ha pogut veure en una quinzena exposicions individuals i un nombre similar de mostres d’art col·lectiu. L’exposició de Salou que es va inaugurar ahir, però, és la que recull un nombre més elevat d’obres –prop de quaranta–, amb l’interès afegit que algunes són peces noves.

Totes les obres de la Montserrat reprodueixen paisatges del Priorat, i encara que les obres són abstractes, construïdes a partir de taques, regalims i textures, és fàcil reconèixer-hi paisatges i elements de la comarca. A més, hi ha una col·lecció especíﬁca dedicada als ceps. «Per a mi, un cep conté tot un paisatge concentrat. Parla de la pluja, del vent, de la sequera, de les persones que l’han cuidat al llarg dels anys. És gairebé un homenatge als meus avantpassats», assegura. A més, sempre procura que en les exposicions un dels ceps estigui penjat cap per avall: «M’agrada la idea que, qual capgires, es transforma en una arrel».

Uns quadres que s’oxiden Per fer-los perdurables, l’artista digitalitza les obres i en fa peces úniques o sèries limitades

k Marge de conﬁança

De xarxes i geopolítica

Aquests dies l’actualitat internacional ha tornat a oferir un retrat complex del món que habitem. D’una banda, les tensions geopolítiques continuen marcant l’agenda global, amb conflictes oberts que semblen lluny de trobar una solució estable. De l’altra, la qüestió migratòria ocupa cada vegada més espai en el debat públic mundial, sovint enmig d’un clima de polarització que dificulta els matisos. I, mentrestant, a Belfast, els aldarulls contra comunitats migrants han posat de manifest una realitat inquietant: la capacitat de les xarxes socials per amplificar discursos de confrontació i facilitar conductes que fa no tant, haurien estat més difícils de coordinar. Si bé les xarxes socials han democratitzat l’accés a la informació i han multiplicat les possibilitats de participació ciutadana, també han alterat les regles del debat públic. Els algoritmes tendeixen a premiar els continguts que desperten emocions intenses, i poques emocions es propaguen tan ràpidament com la por, la indignació o la desconfiança.

Els fets de Belfast són una mostra extrema d’aquesta dinàmica. La difusió d’informació personal de famílies migrants a través de canals digitals evidencia fins a quin punt les tecnologies poden ser utilitzades per reforçar prejudicis o assenyalar col·lectius sencers. Durant anys, molts hem vist les xarxes socials com una oportunitat extraordinària. I probablement ho continuen sent. Però també és cert que cada vegada resulta més difícil ignorar les seves contradiccions. La qüestió migratòria exemplifica perfectament aquesta dificultat. Es tracta d’un repte real, amb implicacions econòmiques, socials i humanitàries que requereixen respostes complexes. Potser el repte no és només tecnològic ni polític. És també cultural. En un món hiperconnectat, la convivència exigeix més capacitat crítica que mai. Les eines digitals poden acostar-nos a realitats llunyanes però també aixecar fronteres invisibles. I les fronteres més difícils de superar no sempre són les geogràfiques, sinó les que acabem construint dins les nostres pròpies societats.

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotograﬁa: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso