Valls 15
La 43a edició de la Nit de Premis distingirà Anna Casabona París com a Vallenc de l’Any
Tarragona 4
La Catedral dona les hores ‘més fluixes’: s’espatlla el motor de la campana la Capona i ara sona la Fructuosa
Opinió 21 Xavier Allué. Robots: «‘Robot’ és una paraula manllevada del txec que vol dir ‘treballador’, pencaire, ‘currante’»
L’empresa municipal estudia reduir el període de concessió i fer-la més econòmica 2
Seguretat 12 i 13
Els Mossos del Camp de Tarragona celebren l’acte de lliurament de distincions i reconeixements. La consellera Parlon anuncia més contundència contra les armes blanques
Ramon Folch: «Ara és el moment de morir al camp»
l 17
La biblioteca Pere Anguera, epicentre de la construcció de centenars de pisos Reus l 8
Comerç l Denuncien que la complexitat del traspàs i el cost desincentiven possibles concessionaris
Marta Omella Blanco
Ja fa uns dies que el cartell de «tancat per jubilació» penja a la parada de Pollastres Pili del Mercat Central de Tarragona. Aquesta ha estat la darrera a abaixar la persiana, però els paradistes temen que no serà l’última. En els pròxims anys, diversos es jubilaran i no tots tenen garantit el relleu. «Som bastants, uns sis o set», explica Marcel Guiu, de Fruites i Verdures Patro. Tot i que podria retirar-se enguany, ho farà l’any vinent, alhora que la seva dona. Treballa al Mercat des dels 16 anys, i és un dels paradistes que va «heretar» l’ofici de la seva mare.
El relleu familiar, però, acabarà amb ell, deixant la para-
da en mans alienes. Sempre, és clar, que algú vulgui ocupar aquest espai. «El procés de traspàs és molt complicat i molt llarg. Es pot allargar entre sis i vuit mesos, i això fa enrere molta gent», assenyala. Una altra problemàtica, indica, són els preus, que se situen en 8.100 euros el metre quadrat. «Com si no fos prou difícil trobar gent que vulgui venir a treballar al Mercat. Tothom sap que és una feina sacrificada, amb horaris complicats», apunta. «És un problema, perquè en molt poc temps marxarem molts i, si es tanquen parades, el Mercat comença a morir», alerta Guiu.
És una inquietud que molts companys d’ofici compar-
Com funciona el procés de traspàs?
El traspàs de les parades dels mercats municipals funciona de manera diferent al de les botigues tradicionals, ja que es tracta de béns de domini públic. Això implica que, quan una parada queda vacant, no es pot vendre directament, sinó que s’ha d’obrir un procés de concessió administrativa, com en el cas dels quioscos o les guinguetes. El procediment comença amb una convocatòria pública oberta a tothom per garantir la igualtat d’opor-
tunitats. Un cop tancat el termini, s’avaluen les propostes i es resol l’adjudicació en el consell d’administració, que es reuneix cada cinc setmanes. Aquest circuit pot allargar el procés diversos mesos. L’única excepció són els traspassos de pares a fills, que es fan de manera directa. Des de Mercats de Tarragona admeten que el sistema pot ser «feixuc», però defensen que garanteix transparència. Per això, asseguren que acompanyen els interessats durant tot el procés. A més, estan treballant en canvis per facilitar l’entrada de nous paradistes. El principal és la creació d’un model de cessió d’ús amb terminis més curts —de cinc o deu anys— que permeti reduir la inversió inicial. Creuen que la durada actual, de 50 anys, podria desincentivar l’entrada de perfils més joves, que busquen projectes més flexibles i a curt termini. Així i tot, asseguren que el Mercat continua sent un espai atractiu, i que «la majoria de les parades que queden vacants troben nous titulars». Destaquen casos com La Selecta o Fruites i verdures Sedano, recentment traspassades.
Almenys sis paradistes volen jubilar-se en els pròxims dos anys
teixen. «Al final s’acabarà convertint en un espai de degustació», afirma Montse Amenós, de Fruites i Verdures Montse. De fet, algunes de les parades que han quedat buides ja es destinen a aquesta pràctica. De moment, en són cinc. Després de tota una vida al Mercat, Amenós preveu jubilar-se «d’aquí a un any i mig, si no canvien les coses». Com Guiu, desconeix si la parada tindrà relleu, ja que cap fill o filla se’n farà càrrec. Tampoc té intenció de buscar-ne. «Jo baixo el tendal i me’n vaig cap a casa», diu, resignada. Afortunadament, alguns dels paradistes sí que tenen el relleu garantit, tot i que són una minoria. És el cas de la Maria Teresa Guiu, de la parada Filla de la Patro. Igual que el seu germà, en Manel, pretén jubilar-se aviat. «Jo mai m’he hagut de preocupar, perquè el meu fill sempre ha tingut molt clar que continuaria amb el negoci, però crec que soc l’única», explica. En realitat no ho és, la Maria del Carme Budesca, de la peixateria Carmeta, ha tingut la mateixa sort. «O la desgràcia, depèn de com vulguis veure-ho», comenta. Fa cinquanta anys que treballa al Mercat, però vol deixar de fer-ho «com més aviat millor, estic esgotada». Tot i no haver de patir per la continuïtat de la seva parada, és força crítica amb el procés de traspàs. «S’ho han muntat molt malament. Crec que no s’està fent una bona gestió», opina. «Hi ha gent que ha tingut interès per les parades, però demanen tant que finalment no se les queden», assenyala. «Al final desapareixerà, acabarà sent un museu o alguna cosa similar, en comptes de botigues amb producte de proximitat. És una llàstima», lamenta. De moment el seu fill, en Jordi Sevil, lluitarà perquè no passi. «Som tres germans i jo vaig començar amb setze anys. És un negoci de tercera o quarta generació i vaig voler intentar-ho. Des de petit he estat aquí i em sabria greu que s’acabés tancant», explica el jove.
Patrimoni l Sobre la taula hi ha la Casa Canals, Cal Sefus, l’Antiga Audiència o les oficines del MNAT
John Bugarin
Amb poc més d’un mes de vida, el Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco comença a prendre forma més enllà del paper. Després de constituir-se oficialment el passat 25 de març —amb la signatura del conveni regulador per part de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona— el nou ens afronta ara una etapa clau per al seu desplegament. Els pròxims mesos han de servir per tancar els últims serrells i que aquest òrgan de gestió estigui plenament operatiu a partir de l’1 de gener de 2027. Entre aquestes qüestions pendents de resoldre, hi ha la definició de la seu operativa del Consorci. La setmana passada, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va visitar diferents ubicacions de la ciutat per «veure on es podrien ubicar físicament les oficines». El batlle apunta a Diari Més que hi ha «diverses opcions» sobre la taula. Una de les possibilitats és Casa Canals, un edifici senyorial del segle XVIII situat al carrer Granada de la Part Alta. Concretament, s’utilitzarien els antics espais «on estava la Fundació Forvm per la Fotografia», que ja havien acollit activitats culturals i podrien adaptar-se a usos administratius.
A dalt a baix i d’esquerra a dreta, una sala de Casa Canals, l’edifici de Cal Sefus, l’Antiga Audiència i els Serveis Centrals del MNAT. Cedides/Google
Una altra opció que s’està avaluant és Cal Sefus, també situat al casc antic, a la baixada del Roser. Aquesta torre medieval del segle XVI compta amb dues plantes i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Tot i això, Viñuales admet que «hi ha problemes d’accessi-
Urbanisme l Les màquines ja han entrat a la finca de l'antic restaurant Sol Ric per convertir aquest emblemàtic espai de la Vall de l'Arrabassada en un McDonald's. El passat 9 d'abril, l'Ajuntament de Tarragona va concedir la llicència d'obres a Restaurantes McDonald's SA per a l'enderroc de l'edificació existent i la construcció d'un
nou restaurant de la cadena de menjar ràpid. L'estiu passat, l'empresa promotora ja va realitzar els treballs previs amb l'obertura de rases per a dur a terme un estudi arqueològic. Aquest serà el cinquè McDonald's que s'instal·la a Tarragona, sumant-se al de les Gavarres, el Parc Central, la Rambla Nova i la carretera Vella de València. J. B.
L’alcalde, Rubén Viñuales, va visitar aquests espais la setmana passada
bilitat» que caldria resoldre abans de convertir-la en la seu del nou ens. Justament al costat, a la plaça del Pallol, s’està valorant també l’opció de l’Antiga Audiència. L’edifici actual, construït a finals del segle XIX, també està protegit com a BCIL. Avui dia, és un espai dedicat a la cultura i la
tocar de la Necròpolis Paleocristiana— i ja acull oficines i serveis tècnics gestionats pel Departament de Cultura de la Generalitat. «És un edifici maco, ben ubicat i amb llum natural, que això és salut», destaca Viñuales, que ostenta la vicepresidència primera del Consell General del Consorci de Tàrraco.
Gestionar projectes
A l’hora de prendre la decisió final, es tindran en compte diferents aspectes com la funcionalitat de l’espai, l’accessibilitat o l’encaix amb les necessitats del Consorci, un organisme que vol esdevenir clau en la gestió del patrimoni. Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona actuarà com a institució capdavantera d’aquest ens, però la governança serà compartida amb la resta d’administracions i institucions consorciades, amb l’objectiu de coordinar polítiques i actuacions i treballar amb una visió conjunta. Més enllà del consistori, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, també hi participaran amb diferents fórmules de col·laboració el Ministeri de Cultura, la Diputació, l’Arquebisbat de Tarrragona i els municipis d’Altafulla, Constantí i Roda de Berà.
difusió històrica de la ciutat. A banda d’aquests tres equipaments de titularitat municipal, també es contempla com a alternativa l’edifici dels Serveis Centrals del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Aquest immoble està situat a l’avinguda de Ramón y Cajal —a
Aquesta nova eina es concep com una eina per sumar esforços i recursos —tant públics com privats— i per impulsar la recuperació, conservació, difusió i promoció del patrimoni romà de Tarragona i el seu entorn. Tot plegat s’articularà a través d’una oficina tècnica i operativa encarregada de gestionar projectes, obres i serveis vinculats a aquest llegat històric. Ara, cal decidir quina és la millor ubicació per a establir-la.
Patrimoni l La campana que la substitueix és la Fructuosa, amb un volum més baix
La Capona de la Catedral fa ja dies que ha deixat de donar les hores amb el seu so característic. El motiu és que s’ha trencat el motor de la campana, que s’ha de canviar per un de nou. «Estem esperant que
arribi de França. Esperem que no trigui massa. Van venir els tècnics per analitzar-ho i fer el pressupost, que ja es va aprovar. No hi ha més», expressa mossèn Joan Cañas, canonge de la Catedral. Mentrestant, la campana encarregada de donar les ho-
subvencions municipals en l’àmbit de la discapacitat augmenten fins al 50%
Societat l S'obre el període per sol·licitar aquests ajuts
S’obre el període per sol·licitar subvencions en l’àmbit de la discapacitat, que l’Ajuntament de Tarragona ofereix a través de la Conselleria d’Igualtat. La convocatòria d’enguany, emmarcada dins del Pla Estratègic de Subvencions 2024–2026, preveu un increment global dels ajuts en les dues modalitats existents. En el cas de la Modalitat 1, adreçada a projectes generals d’entitats del sector, el pressupost s’eleva fins als 50.000 euros, un 42,85% més
que l’any anterior (35.000 euros). Pel que fa a la Modalitat 2, orientada específicament a la promoció de l’autonomia personal, l’import ascendeix a 30.000 euros, fet que suposa un increment del 50% respecte a 2025 (l’any anterior eren 20.000 euros).
En aquest sentit, una de les principals novetats de la convocatòria 2026 és la redefinició d’aquesta Modalitat 2, que se centra exclusivament en projectes de promoció i manteniment de l’autonomia personal. Aquest canvi respon tant a les necessitats
res a la ciutat és la Fructuosa, que per les seves dimensions té un to i un volum més baix. La història de la Capona es remunta al 1511, quan va ser fosa. Té un pes aproximat d’uns quatre mil quilograms, un diàmetre de 157 centímetres i una alçada de més d’un
metre. Les despeses de la campana van anar a càrrec del Capítol de la catedral, l’arquebisbe Fernández de Heredia i l’ajuntament de l’època, el Comú. El nom li arribaria més tard i tindria a veure amb la música i una veu prodigiosa, en una història fascinant,
Imatge de la celebració del Dia de la Discapacitat. JCBorrachero
S’han adaptat els ajuts del consistori al nou marc normatiu estatal
detectades pels serveis municipals i les entitats del Consell Municipal de la Discapacitat com al nou marc normatiu estatal i internacional, que prioritza la vida independent.
Té un pes aproximat d’uns quatre mil quilograms i una alçada de més d’1 m
ligiosos d’aquella època, un dels més preuats era el d’un instrument que no sortiria pas de cap lutier: la veu d’un capó. Els infants que nodrien l’escolania de la catedral eren retornats a casa quan canviaven la seva veu, amb l’arribada de la pubertat. En un temps en el qual l’accés de les dones als cors estava vetat, la pràctica de castrar infants per preservar la seva veu fou un mètode tan cruel com estès. Durant la primera meitat del segle XVII, un dels eunucs que cantaven amb veu de contralt va aconseguir una gran popularitat a la catedral de Tarragona. El seu nom era Martín Cerezo.
tal com va recollir Julio Villar a les ‘Històries de la Festa, Santa Tecla 2020’.
Una gran història
Durant el barroc, la litúrgia catòlica va riquir la seva presentació i també la música.
Entre els sons dels oficis re-
En honor a Martín Cerezo Rebia unes dues-centes cinquanta lliures de la Catedral més altres serveis que podia fer a fora. Cerezo va morir el 1652 a causa de la pesta que s’estenia per la ciutat. Entre les seves obres pietoses, va deixar diners per fundar la missa de tres quarts de dotze de la Catedral, que s’anunciava precisament amb el toc de l’esmentada campana. Des de la seva mort, en honor al capó de la catedral, la campana més gran seria coneguda com la Capona. Un dels emblemes més longeus de la ciutat.
Només l’1% dels edificis són totalment accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda
Societat l El 84% dels propietaris considera que adaptar el seu edifici és difícil
Redacció
Tot i que sortir de casa sembli un acte quotidià, per a milers de persones amb mobilitat reduïda a les comarques de Tarragona continua sent tot un desafiament, condicionat per graons, portes difícils o ascensors poc adaptats o inexistents. A Tarragona, només l’1% dels edificis residencials ofereixen un recorregut completament accessible des del carrer fins a la porta de l’habitatge per a una persona en cadira de rodes, mentre que el 99% presenta, almenys, una barrera. Així ho revela la pri-
mera edició del Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mutua de Propietarios, un informe de caràcter anual que, partint d’estudis històrics i actuals realitzats per l’entitat, neix amb la vocació de convertir-se en un baròmetre de referència per a mesurar l’evolució de l’accessibilitat en els edificis d’habitatges i el seu impacte en la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda. A més, el 84% dels propietaris considera que adaptar el seu edifici és econòmicament difícil. Unes xifres que mostren que queda molta feina per fer.
Melissa Grua
«Soc una dona i amb bona harmonia. Soc la mestressa del meu propi cos», xiuxiuegen una dotzena d’actors a cap d’orella al públic. «No seré mai bisbe i tampoc policia, cosa que em posa de molt bon humor», continuen. Són poemes de la barcelonina Maria Aurèlia Capmany, figura central d’aquesta obra de creació pròpia, encara que el francès Boris Vian també hi farà la seva aparició. La primera, que pren el nom d’una conjunció dels noms dels seus pares, Maria i Aureli, es presenta com una figura en part desconeguda pels autors, de la que en volen esbrinar més, i aquest és el primer objectiu que estableixen en Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian La companyia, dirigida per Joan Rioné, es mostra davant el públic completament vestida de negre, mentre interpreta una peça de jazz. En aquesta peça, però, no hi ha cap instrument. Són els mateixos cossos dels actors, ajudats per les siluetes que crea la il·luminació a l’escenari, els qui parodien la banda, incloent-hi un saxofonista, un violoncel·lista i les corresponents cantants de la banda. És una referència a Boris Vian, músic trompetista entre els seus talents, de qui diuen que gaudia molt d’una bona festa. L’autor d’Escopiré sobre les vostres tombes i L’Arrencacors va ser coetani de la seva coprotagonista en aquesta funció; ara bé, que hi tenen realment a veure tots dos personatges?
Citant Vides paral·leles, una sèrie de biografies comparatives de l’autor grec Plutarc, el grup de teatre tracta de trobar similituds entre els dos escriptors, sobre els quals reivindiquen que potser no en sabem tant com caldria. És per això que decideixen fer-los una entrevista conjunta en rigorós directe. I passa com a molts llargmetratges al cinema. Tot i que la Maria Aurèlia sembla una mica perduda pel «viatge en el temps», en conèixer-se salten espurnes entre ambdós.
A priori d’aquest esdeveniment, la recerca sobre la vida de l’autora porta a diverses converses, intercanvis i qüestionaments entre els actors. Sembla, però, que es veuen ajudats -o bé distrets- durant la seva exposició. Volen papers al seu voltant. Molts papers. A tres de les actrius se les acondiciona col·locant-les cadires, una taula, adornant-les amb vestits extravagants i fins i tot servint-les cervesa. Tot aquest desplegament s’esvaeix en tan sols uns minuts. Tan ràpid com la vida humana, que ens rellisca entre els dits i que s’esborra de la història si ningú no ens recorda.
Així doncs, i tot tornant a l’encontre entre els dos personatges que posen nom a la funció, l’interès i la tendresa floreixen entre ells. Es miren primer amb curiositat i després captivats, reconeixent la certesa que han trobat algú que els comprèn, un company. Marxant de l’entrevista, en Boris i la Maria Aurèlia es fonen en una abraçada i es delecten amb un ball tènue, units. Al fons, la companyia reprèn el format entre el teatre i la dansa que escenifiquen, i interpreta una coreografia al rit-
Mostra de Teatre Jove l L’Aula de Teatre de la URV enceta la 33a edició de la mostra amb una hipotètica troballa entre dos grans autors del segle XX
Imatge de l’obra, a càrrec de l’Aula de Teatre de la URV. Carles
Aquest dimecres, a les 20 h, la companyia Les Patètiques estrenarà ‘Què fa un xai mentre espera?’
me de Molta Tralla, d’Oques Grasses. En contrast, però, la parella sembla que és en un altre pla, en una bombolla que han creat per a si mateixos. En un moment, es pot reconèixer una petita flama entre ambdós. S’encenen una cigarreta, hàbit
Imatge
dels treballs a les escoles de la ciutat. JCBorrachero
L’Ajuntament continua amb els treballs de pintura a tres escoles de la ciutat
Escoles l Aquests dies s’han iniciat els treballs de pintura de les escoles Campclar i El Serrallo, i el dijous començaran a l’escola Els Àngels. Durant les properes setmanes es pintaran els sostres i les parets de les aules i els passadissos d’aquests centres educatius, un total de més de 16.000 m2. Els treballs tenen un pressupost base de
licitació de 286.547,86 euros. La consellera d’Educació Isabel Mascaró ha explicat que «l’educació és un pilar fonamental de la societat, i com a govern municipal treballem intensament per posar a punt els centres educatius i que estiguin en les millors condicions possibles. Treballem de manera continuada». Redacció
que la poeta practicava amb gust, i tan real com l’olor de tabac que s’escampa per l’aire del teatre. L’obra toca la seva fi moments abans que els assistents s’aixequin de les cadires i abandonin aquest lloc de trobada tan característic. No obstant això, es troba d’una volta replet d’adhesius amb els versos de la poeta, que s’enganxen a les soles de les sabates com un recordatori que les obres no es poden esborrar. Els actors ens han explicat la unió entre tots dos autors. És curiós, perquè afirmen amb rotunditat que, encara que van néixer amb només dos anys de diferència (1918 i 1920), en el món real en Boris i
Crònica escrita amb les aportacions de Nahir Valentina Torroija Eyheralde, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
Imatge d’un dels tallers. Ajuntament de Tarragona
Mobilitat l La Xarxa de Centres Cívics de Tarragona, a través del projecte CivicCleta, continua promovent la mobilitat sostenible amb bicicleta amb una nova programació d’activitats per aquest mes de maig. Són propostes gratuïtes i obertes a tota la ciutadania i que formen part del programa ‘Tarragona, el Tour a Casa’ impulsat amb
motiu de la sortida de la segona etapa del Tour de França 2026 que tindrà lloc a la ciutat el pròxim 5 de juliol. La nova programació consisteix en dos tallers de manteniment de bicicletes i una xerrada sobre la mobilitat sostenible. La primera activitat arriba aquest dijous 7 de maig a les 18 hores al Centre Cívic Sant Salvador. Redacció
Llengua l Una seixantena de professionals del dret van assistir a la sessió organitzada per l’Advocacia Catalana
El català continua lluny de ser habitual als jutjats, però l’advocacia catalana insisteix que la seva presència no pot dependre de la voluntat ni de les circumstàncies. Aquest va ser el missatge central de la XVII Jornada sobre l’ús del català a la justícia, celebrada ahiral Col·legi de l’Advocacia de Tarragona i organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana, que va aplegar una seixantena de professionals del dret.
Sota el lema Parlar català és un dret, no una provocació,
la jornada va posar el focus en les dificultats persistents per utilitzar el català en l’àmbit judicial i en la necessitat de passar de la reivindicació a la pràctica efectiva. L’acte va estar inaugurat pel degà del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, David Rocamora; el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau; i el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va participar mitjançant un missatge enregistrat en vídeo.
Durant la sessió s’han compartit estratègies concretes per sostenir l’ús del català davant els tribunals, en una taula amb els advocats Josep Canício i Apel·les Carod Rovira, que van posar sobre la taula eines jurídiques i experiències reals per fer valer els drets lingüístics en sala.
Coordinació
La jornada també va voler baixar al terreny pràctic amb una segona taula que va reunir diferents perfils del món jurídic. La jutgessa Laia Roca, la procuradora Montserrat Vellvé, el notari Juan Enrique
La normalització del català depèn, en gran part, de la pràctica diària
Costa i l’advocat Roger Baiges van coincidir que la normalització del català depèn, en
gran part, de la pràctica diària i de la coordinació entre professionals.
Noves generacions
En les conclusions, el president de la Jove Advocacia Catalana, Jon Rodríguez, va subratllarel paper de les noves generacions per consolidar
aquest canvi i ha reivindicat una justícia que garanteixi plenament els drets lingüístics. Des del Consell de l’Advocacia Catalana es remarca que el català a la justícia no pot ser percebut com un element excepcional ni conflictiu, sinó com un dret reconegut que cal fer efectiu amb normalitat.
Habitatge l Hi ha tres promocions previstes en els solars del voltant, una de protecció oficial
S. Peralta / M. Llaberia
El barri de Mas Iglesias està en eclosió. Amb projectes en marxa, com l’escola bressol municipal L’Ametller i l’Estació de Bellissens, i d’altres de futur, com la renovació de l’estació d’autobusos o el Pavelló del Molinet, el creixement de la ciutat s’està dirigint cap al sud. L’habitatge no quedarà fora de l’evolució i, només tenint en compte els solars del voltant de la Biblioteca Pere Anguera, s’hi projecten uns 300 pisos nous, entre tres promocions: dues de caràcter privat i una que serà de protecció oficial, i que ja s’està construint gràcies a la collaboració publicoprivada.
L’empresa Promociones y
Construcciones Espejo espera encetar les obres entre l’últim trimestre del 2026 i el primer trimestre del 2027 al carrer de Joan Salvat Papasseit, 13, una vegada presentada la iniciativa a l’Ajuntament de Reus. En el terreny, delimitat també pel carrer de Bernat Torroja, està previst l’alçament de 54 habitatges, 55 places d’aparcament i 51 trasters. Fonts de la companyia detallen a Diari Més que l’actuació es dividirà en dues fases: la primera abordarà 30 domicilis i la segona completarà els 24 restants.
Amb relació a les dimensions, hi haurà opcions de tres habitacions (42 pisos, d’uns 85 metres quadrats (m2)) i de quatre (12 habitatges, d’uns
Els habitatges assequibles de Mas Iglesias haurien d’estar a punt el juny
100 m2). Així mateix, Promociones y Construcciones Espejo concreta que les estances de les últimes plantes disposaran de solàrium.
132 pisos assequibles
Entre la Biblioteca Pere Anguera i l’Estació de Bellissens, la promoció de 132 nous pisos de protecció oficial de Mas Iglesias encara la recta final i ja ha arribat al 90% de la seva compleció. Els treballs acabaran el mes de juny, segons el calendari establert, i la previsió és que els llogaters rebin les claus a finals d’any. Per accedir-hi, cal estar inscrit en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya, si bé hi haurà una reserva per a collectius com els joves, la gent gran o les persones amb discapacitat.
Habitatges socials
Biblioteca Pere Anguera
Aquests habitatges, amb entrada principal pel carrer de Jaume Vidal i Alcover, són possibles a través de la col·laboració publicoprivada, mitjançant la constitució d’un dret de superfície adjudicat per Redessa, per un termini de 75 anys. La construcció, promoció i gestió anirà a càrrec de Llogueralia. Tots els domicilis tindran cuina i bany, però n’hi haurà 78 de dos dormitoris i 54 de tres, així com sis adaptats a persones amb mobilitat reduïda. A més, cada planta disposarà d’espais comuns per fomentar la convivència entre els veïns, que s’encarregaran de decidir què hi ha d’ocórrer.
Un centenar més
Promocions privades
L’empresa Subirats Berenguer Immobiliària, SL (SB Immobiliària) proposa construir més d’un centenar d’habitatges més al solar limítrof amb la biblioteca del barri, en l’illa delimitada pels carrers de Joan Salvat Papasseit, de Manuel de Pedrolo, de Manuel Hugué i de l’Escultor Juli Antoni. Dividits en quatre torres, planteja fins a 88 de renda lliure i entre una trentena i una cinquantena de protecció oficial. L’espai es completarà amb comerços o altres usos.
Una xerrada abordarà el procés de dol en l’autisme
Societat l La sala d'actes de la Cambra de Comerç acollirà, divendres 8 de maig, a les 17 hores, la xerrada El procés de dol en l’autisme, organitzada per l’Associació Supera’t. La iniciativa té com a objectiu entendre els processos de dol a través de la condició autista, mentre es trenquen mites i s’aprenen en comunitat estratègies d’acompanyament. Participaran en la conferència Mònica Bellido, coordinadora de l’Associació Supera’t, i la psicòloga Úrsula Bages. Serà un acte obert a tothom, no només a persones diagnosticades i el seu entorn. Redacció
La Veu entre Cultures es dona a conèixer aquests dies
Solidaritat l La Veu entre Cultures, organització no governamental per al desenvolupament, presentarà en societat el projecte que té entre mans per instal·lar un sistema de plaques solars a Kaolack (Senegal) demà, a les 19 hores, a la Biblioteca Central Xavier Amorós. L'entitat aprofitarà per desgranar què du a terme i les iniciatives que ha promogut l'últim any. A més, dissabte, 9 de maig, tindrà lloc el 27è sopar solidari de Pont de Solidaritat, que, en aquesta ocasió, s'ha convocat per donar suport al projecte energètic, que se centrarà en una llar d'acollida. Redacció
Habitatge l L’entitat demana aturar-ne l’execució, prevista per al 14 de maig, i concedir un lloguer social
Sergi Peralta Moreno
El Sindicat d’Habitatge de Reus (SHR) alerta que, per al 14 de maig, hi ha programat el desnonament de Jennifer, una dona vulnerable i víctima de violència masclista que viu, des de fa nou anys, a la Casa dels Mestres. «El cas ha encès totes les alarmes per la seva gravetat: es tracta d’una dona amb discapacitat acreditada, en risc d’exclusió residencial, en tractament de salut mental i amb seqüeles derivades de la violència patida, a qui l’administració vol fer fora de casa sense oferir cap alternativa residencial estable», denuncia l’entitat. Aquest no serà el primer intent de desnonament. L’últim precedent estava fixat per al 28 de gener, però es va aturar després «d’una llarga campanya en contra i amb ajuda de la moratòria vigent», afirma.
L’SHR menciona que Jennifer estaria intentant regularitzar la seva situació i assumir un lloguer ajustat als seus ingressos, bé sigui al mateix pis o en un altre del parc públic, des de fa dos anys. «Malgrat això, la resposta rebuda de manera sostinguda ha estat sempre la mateixa: desnonament», lamenta.
L’Ajuntament afirma que segueix el cas i que treballa per trobar «una solució»
L’Ajuntament de Reus respon que «continua fent seguiment del cas i treballant per trobar una solució residencial». «Al llarg de tot aquest temps, l’Ajuntament ha posat damunt la taula diverses alternatives», asseguren fonts municipals. Així mateix, expliquen que l’afectada es troba «en situació irregular en un habitatge de propietat municipal, pel qual mai ha tingut contracte de lloguer ni ha pagat cap import». «L’assignació
Cultura l El Trapezi encetarà la seva trentena edició en una setmana. Del 13 al 17 de maig, la Fira del Circ de Catalunya omplirà sales, places, parcs i carrers amb una programació diversa, contemporània i compromesa. Estan previstes una vuitantena de funcions, vuit showcases i la participació d’una seixantena de companyies, d’origen
català, estatal i internacional. En aquesta ocasió, els espectacles abordaran temàtiques com la maternitat, la igualtat de gènere i la salut mental, amb la voluntat de connectar amb el públic i projectar una imatge del circ actual, allunyada dels imaginaris tradicionals. L’acte inaugural es durà a terme el 13 de maig, a les 17 hores, al Centre d’Art Cal
Massó. Entre els caps de cartell, sobresurten noms com Collectif Malunés, Cie Jessica Arpin, La Triochka o Compagnie Gaïus. A més, se celebraran les Jornades Trapezi Pro Catalan Arts, un punt de trobada per afavorir vincles entre professionals i entitats del món del circ, compartir coneixements i impulsar noves oportunitats. Redacció
dels habitatges municipals s’ha de fer segons els criteris reglats pels Serveis Socials municipals», tanquen. Jennifer resideix en l’immoble des del 2016. Primer, amb la seva parella, però, des que va patir una agressió masclista, viu sola. Així mateix, l’SHR afirma que no s’hauria activat cap protocol específic de protecció ni es va oferir cap mesura d’emergència malgrat la violència patida. Afegeix que s’impediria
a Jennifer accedir a la Mesa d’Emergència i a un lloguer social «amb l’argument que ocupa un habitatge de l’administració», que hauria patit talls «reiterats» de subministraments i que quedaria fora del procediment d’accés als nous pisos de protecció oficial per no arribar als ingressos mínims mensuals. «Això la deixa atrapada en un cercle administratiu sense sortida: se la considera massa precària per accedir a uns recur-
sos, però alhora se la pretén desnonar sense oferir-ne cap altre», subratlla el sindicat. Per tot plegat, el Sindicat d’Habitatge de Reus exigeix la suspensió «immediata» del desnonament previst per al 14 de maig, la concessió d’un lloguer social ajustat als ingressos de Jennifer i una solució «estable i digna» que posi fi a una situació «insostenible». A més, ja va donar a conèixer la situació durant la Cursa de les Dones.
Educació l Els alumnes de l’Escola Doctor Alberich i Casas s’impliquen en la gestió de l’esdeveniment
Miquel Llaberia
L’Escola Doctor Alberich i Casas va tornar a celebrar ahir dimarts 5 de maig la 5a edició de l’Alberich Clothing Swap, el mercat d’intercanvi de roba de segona mà que pretén ensenyar als nens valors i conceptes relacionats amb la sostenibilitat i l’economia circular en l’àmbit de la roba. El seu funcionament continua sent el mateix que el dels anteriors anys; els alumnes entreguen peces de roba que ja no fan servir a canvi d’aliques, la moneda utilitzada creada per l’ocasió. Amb aquestes, els alumnes podien comprar altres peces de roba d’entre totes les que es recullen gràcies a la participació de les famílies. «És un projecte de transformació social, que vol demostrar que no tot cal comprar-ho, sinó que hi ha altres opcions», va afirmar el director de l’escola, Francesc Xavier Torrell.
Per un altre costat, el mateix director del centre va considerar que una cosa im-
portant a transmetre és a no voler acumular molt més del que un mateix necessita: «No donem infinites monedes, sinó que per moltes peces de
Sostenibilitat l 530 alumnes de 15 centres participaran en la iniciativa
Un total de 530 alumnes de la ciutat de Reus participen avui dimecres 6 de maig en una nova edició del Let’s Clean Up, provinents de 15 centres educatius diferents. L’activitat té com a objectiu conscienciar els joves sobre la problemàtica dels residus abandonats al medi natural i urbà, així com fomentar actituds responsables pel que fa a la seva prevenció i gestió. Durant els dies previs, l’alumnat ha treballat a l’aula continguts relacionats amb la reducció de residus i la preservació de
l’entorn. Durant la jornada d’avui, els diferents grups es distribuiran en diversos espais de la ciutat per tal de dur a terme accions de neteja. Un cop finalitzades les accions, els participants es concentraran a la plaça de la Llibertat, on es farà el recompte de residus recollits. Aquest moment permetrà visualitzar l’impacte real dels residus al medi i reforçar el missatge de corresponsabilitat ciutadana. El regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, destaca que «aquesta
roba que els alumnes portin només se’ls donaran monedes per les cinc peces de valor més gran. La idea no és acumular un munt de roba que
no necessitem, sinó allò que de veritat necessitem».
Tot un aprenentatge en sensibilització en el qual tornaven a col·laborar des de la
Els alumnes han treballat continguts relacionats a les aules prèviament
iniciativa és una oportunitat perquè els joves prenguin consciència directa de l’impacte dels residus al seu entorn i esdevinguin agents actius de la seva protecció».
L’acció ensenya sobre economia circular i a parlar en anglès en una botiga
Fundació Formació i Treball que oferien cinc tallers pràctics on els infants aprenien tant a personalitzar com a reparar roba. A través d’aquest, es pretén demostrar que tot residu es pot transformar en un recurs. Alhora, el projecte s’impulsa des del Departament de Llengua Anglesa del centre, així que també s’aprofitava per aprendre el vocabulari i a com parlar en una botiga en anglès. Per una altra banda, l’activitat també va servir perquè els estudiants aprenguessin a responsabilitzar-se d’una activitat, ja que el mercat és gestionat completament per ells. Els alumnes de 4t actuaven com a venedors de roba, els de 5è gestionaven el magatzem de roba i el banc de monedes i els de 6è s’encarregaven del servei de bar. L’Ian, alumne de 6è del centre, va assenyalar que amb els anys havia pres la importància de donar una segona vida a objectes que ja no ens són útils: «L’altre dia vaig veure a un company de 5è que portava una dessuadora que havia estat meva i em va fer gràcia. Tot va donant tombs, en comptes que ell s’hagi de comprar una nova dessuadora». Per la seva banda, la seva companya Daniela va comentar que, després d’haver passat per tots els rols en participar com a alumna en les últimes tres edicions, havia estat una experiència positiva.
L’Ajuntament adjudica la redacció del pla director per transformar els entorns escolars
Educació l S'ha licitat la redacció per un import de gairebé 40.000 euros
Redacció
L’Ajuntament de Reus ha adjudicat el contracte de serveis per redactar el Pla Director d’Entorns Escolars, el document que ha d’assentar les bases per a la futura redacció dels projectes d’obres per transformar els entorns dels centres educatius de la ciutat en llocs segurs i saludables. L’adjudicació s’ha fet per un import de 38.123,47 euros a l’empresa Territoris XML SA. La transformació de l’entorn de les escoles haurà de preveure accions de pacificació del trànsit, reduint els carrils i la velocitat de circulació, mi-
llorant la visibilització dels accessos a les escoles, reduint la contaminació acústica, ampliant les zones d’estada amb més verd i mobiliari urbà. Es pretén fer valdre el paper del disseny dels entorns escolars per tal de mitigar les circumstàncies que limiten el potencial d’aquests espais com espais de trobada, espais d’espera, d’esbarjo i, en definitiva, de cures. A més, el pla contemplarà l’anàlisi d’escoles bressol, escoles i instituts per tal de conèixer la situació actual. Aquest document s’haurà de tenir en compte en inversions futures.
Miquel Llaberia
Que Antoni Gaudí era un geni és ben conegut i més en un any que no ho parem de recordar i repetir. No obstant això, com tots els genis, de vegades, les seves genialitats eren una mica extravagants. És el cas, per exemple, de les xemeneies del Palau Güell, una vintena d’estructures que coronen una de les obres més emblemàtiques de l’arquitecte amb 19 dissenys diferents. Ara bé, la seva extravagància era compatible amb la seva funcionalitat? Una pregunta que sorgia perquè en cap document constava que, realment, s’haguessin fet servir per dur a terme la seva funció. Aquest dubte va quedar resolt l’any 2020 quan un grup d’investigació de la URV va determinar que el seu tiratge era òptim. Un estudi que ara els més aficionats a Gaudí poden tenir a les seves mans gràcies a una nova línia de souvenirs disponible al mateix Palau Güell.
«No intervé si són arrodonides o planes, sinó que el que és rellevant és si la seva base geomètrica està configurada per polígons de molts costats, perquè com més costats, millor tiratge té», explica Albert Samper, investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili que va formar part de la investigació. A més, un altre element que ajudava a afavorir aquest tiratge eren els forats a la superfície de les xemeneies. «Aquests forats reforcen que el vent extern ajudi a fer que el tiratge sigui òptim», apunta. L’estudi es va fer gràcies al túnel de vent el qual disposa la universitat amb xemeneies fetes a escala: «Vam generar uns bessons digitals a través de tècniques làser i les vam digitalitzar, per
Un estudi de la URV de l’any 2020 sobre les xemeneies Güell ha acabat inspirant un producte de marxandatge
posteriorment imprimir-les en 3D rèpliques exactes a una escala més petita». Ara bé, aquesta tècnica de
digitalització del patrimoni no tan sols té una funcionalitat d’estudi, sinó també de conservació. Els arxius gene-
Comença el cicle ‘Dones, Salut!’ per trencar el biaix de gènere a la salut
Societat l La regidoria de Salut i Esports de l'Ajuntament de Reus ha iniciat una nova edició del cicle «Dones, Salut!», amb motiu de la celebració del Dia Internacional per a la Salut de les Dones que se celebra el 28 de maig. Es tracta d'una iniciativa transversal basada en la participació comunitària de professionals i entitats vinculades a les
dones. L'objectiu és trencar el biaix de gènere existent en la salut, ja que s'entén que no és només una qüestió biològica, sinó també social. Tot i que les dones tenen una esperança de vida superior a la dels homes, diversos factors sanitaris i socials condicionen que la seva qualitat de vida sigui inferior. Per aquest motiu, s'ha organitzat un programa
d'activitats relacionades amb el moviment, la menopausa o el mindfulsex. A més, com a activitat destacada hi haurà la conversa i col·loqui a la Biblioteca Central Xavier Amorós al voltant del llibre Alimentar la bèstia, amb l’autora, la psicòloga i sexòloga Elena Crespi. L’acte tindrà lloc el 19 de maig a partir de les 18 hores. Redacció
rats de les formes tridimensionals d’elements culturals i patrimonials actualment s’utilitzen en casos de restau-
ració d’aquestes obres, ja que permet dur a terme intervencions més precises. El gran ventall de portes obertes els
Les rèpliques volen donar a conèixer l’estudi sobre les xemeneies
L’estudi apuntava que el seu disseny permetia que fessin la seva funció
va motivar a crear Scandraw, una spin-off dedicada a generar aquests models que, en el cas de les xemeneies, també s’han fet servir per generar souvenirs que, alhora, donin a conèixer aquest patrimoni. «Primer vam fer una línia de souvenirs molt bàsica, però volíem alguna cosa que aportés valor afegit», comenta. La solució va arribar amb la col·laboració amb l’empresa It Brings Art SL, dedicada a generar marxandatge. Es van crear rèpliques d’algunes de les xemeneies les quals tenen una doble funció: «Per un costat, donen a conèixer l’estudi i el patrimoni. Per un altre costat, ajuden a les persones que pateixen ceguesa a poder imaginar-se, a través del tacte, com són aquestes xemeneies».
La Pedrera
Per un altre costat, aquest primer estudi motiva la idea, segons Samper, de poder dur a terme més estudis en un futur amb altres elements arquitectònics semblants. És el cas, per exemple, de les xemeneies de La Pedrera. «Seria interessant estirar el fil, també per veure si hi ha alguna mena de paral·lelisme», proposa l’investigador, que assegura que tenen les xemeneies digitalitzades. «Ho tenim al cap i en qualsevol moment ho podríem fer, però no hi estem treballant encara», afegeix.
Vila-seca l La consellera de Seguretat també va recordar la reducció de la criminalitat durant el Dia de les Esquadres
Adam Díaz Garriga
El Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca va ser l’espai de reunió de més de 1.100 persones assistents a un nou dia de les Esquadres de la Regió Policial del Camp de Tarragona. Una jornada en què es va reconèixer l’acció d’agents i col·laboradors del cos dels Mossos d’Esquadra, després d’un cap de setmana marcat pels dos homicidis amb arma blanca ocorreguts a Catalunya. Tot i que l’àmbit d’autoritats de la demarcació
va celebrar haver consolidat la reducció de la criminalitat, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va recordar la «necessitat» de «reforçar la lluita contra les armes blanques».
«Ens hem d’enfocar des de la responsabilitat en continuar treballant en la línia adequada», assegurava la consellera, subratllant que l’objectiu principal és «enretirar les armes de la via pública», una «estratègia que s’ha de reforçar». En aquesta
línia, la responsable va cloure la seva intervenció ressaltant la «voluntat» del Govern d’ampliar el cos dels Mossos d’Esquadra perquè la «ciutadania no tingui una sensació d’impunitat quan pateix un incident».
D’altra banda, les xifres anunciades pel cos van mostrar-se més «esperançadores». Destacava la disminució del 6% dels fets delictius a Tarragona, un balanç que l’intendent i cap de la Regió del Camp de Tarragona, Vi-
cenç Lleonart, va qualificar durant l’acte com a «positiu» i com «un canvi de tendència». «Tenim clar quin model volem: de proximitat i d’eficàcia, amb una policia que escolta i acompanya, i estem en la bona direcció», afirmava Lleonart.
En aquest sentit, entre les dades ressaltades va situar-se la «tendència a la baixa» del primer quadrimestre del 2026, on s’ha observat una reducció «global» dels delictes de fins a un 5%. A
més, durant el passat 2025, van registrar-se a la província gairebé 8.000 detencions, 102.000 identificacions i es van desarticular un total de nou organitzacions criminals i grups organitzats, també de caràcter internacional.
Una situació que, segons l’intendent, «canvia cada any» i obliga al cos dels Mossos d’Esquadra i a les policies locals a «adaptar-se». «Vivim contextos en què hi ha discursos extremistes, que poden generar politització i descon-
fiança, parlem de conflictes que exigeixen respostes integrals», assegurava el cap regional. Durant l’acte, es van entregar 205 felicitacions internes dins el cos d’agents i 25 externes amb persones il·lustres que, durant el 2025, van col·laborar amb els Mossos d’Esquadra o la Policia Local. També van rebre condecoracions 14 agents per la seva trajectòria professional, tres per les seves actuacions en situacions «meritòries» i
Durant l’acte, es van homenatjar els Mossos Marta Ferré i Ramón Franquès
altres tres de caràcter extern i honorífiques.
El moment més emotiu de la celebració va arribar en els homenatges a la mossa Marta Ferrer i a l’intendent i cap de l’àrea Bàsica Policial del Tarragonès, Ramon Franquès. Els seus familiars van recollir les condecoracions pòstumes, després de les seves morts per malaltia. «Tots dos eren excel·lents i la resta continuarem avançant sense oblidar-vos», va ressaltar l’intendent Lleonart.
L’acte es va completar amb la intervenció de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, qui va agrair el treball dels agents.
«El mar posa a tothom al seu lloc, s’ha de respectar sempre»
Rescats l El professional va ser condecorat per la seva actuació amb les víctimes ofegades a Salou durant l'estiu de l’any passat
Adam Díaz Garriga
Com reps aquesta condecoració per la teva actuació a la platja de Salou?
«És agredolç. Per una banda, molt content perquè es reconegui la feina del dia a dia, i en especial d’aquella situació en concret, però, d’altra banda, pel desenllaç. Va ser horrible com va acabar i en l’àmbit personal t’ho carregues a l’esquena. Content, però, pel reconeixement».
Quina va ser la situació en la qual vas intervenir?
«Estàvem en un patrullatge normal i era una tarda tranquil·la. El 112 va rebre diversos avisos sobre que almenys tres persones s’estaven ofegant a la zona rocosa de la Platja Llarga de Salou. Quan el 112 rep bastants trucades, és un sinònim de veracitat, i més quan t’avisen. Vam arribar el més ràpid possible, vam preguntar i ens van explicar, fins que vam veure el cos. Ens va donar esperances que ens diguessin que els fets havien ocorregut fa poc. Un home em va ajudar amb la seva taula de paddle surf i va costar molt perquè hi havia moltes onades i la meteorologia no era gens bona. No m’explico com ho vam fer. Un cop a les roques, vam estar almenys una hora practicant la tècnica d’RCP. Ho vam
provar de totes les maneres possibles, també amb el DEA (desfibriladors) amb els que anem equipats, però no va ser possible».
I com us prepareu per a aquestes situacions?
«A l’escola de policia fem un curs bàsic de primers auxilis i sabem de tot, però no hi ha una formació continuada. Ho afrontes de la millor manera que ho pots fer en aquell moment. Tampoc tenim cap preparació psicològica per aquests fets, però nosaltres hem triat ser Mossos. Ens agrada la feina, però hi ha dies com aquests, on t’has de concentrar més. Així i tot normalment, tens l’adrenalina pels núvols i no tens temps per pensar més enllà de les accions que tens al moment. No tens temps per parar i entendre què passa en moltes de les situacions».
La gent subestima el perill del mar?
«El mar posa a tothom al seu lloc. S’ha de respectar sempre. Sigui un avís, una mala mar, ones fortes... Sempre ho diem. L’aigua, com a éssers humans, no és el nostre medi. No pots posar en risc la vida, i menys si t’han avisat. Ja hi haurà altres dies per anar a la platja, s’ha de tindre en compte la perillositat i no perdonar-lo».
«Vivim tota mena de situacions
Prevenció l El responsable va rebre un premi honorífic per evitar el suïcidi d'una dona a Cambrils en una actuació veloç
Adam Díaz Garriga
Com reps aquesta condecoració per la teva actuació a Cambrils?
«Les condecoracions són difícils d’aconseguir, però l’objectiu és gratificar la feina feta. Estem contents que se’ns meriti aquesta situació. Vam evitar una mort, i crec que el fet de reconèixer aquestes accions ens dona energia i ens motiva dia a dia per actuar».
Què va ocórrer durant el teu torn de nit?
«Mentre cobríem el torn, van avisar-nos que hi havia una discussió alçada de to a un domicili de Cambrils. Una parella, amb una tercera persona pel mig, s’havia discutit i la dona estava molt alterada. Ens va costar que ens donessin accés al pis. Allà vam trobar objectes trencats i una noia que ens va advertir textualment que, si actuàvem, «es llençaria per la finestra». Va ser una actuació molt ràpida, perquè ella estava al costat de la finestra, verbalitzava que «volia morir» i, al veure’m entrar, es va llençar. Vam aconseguir evitar el seu suïcidi agafant la seva cama. Juntament amb un company, vam aconseguir calmar la situació i activar el protocol d’ambulàncies per fer una valoració mèdica».
Com us prepareu per a aquestes situacions?
«És impossible preparar-se. Cada actuació és un món. Estem acostumats a situacions de violència i a actuar de la millor manera possible. En el meu cas, parlàvem de sis o set metres de distància i ja em vaig mentalitzar que hauria de córrer. Pots mediar, però mai pots jutjar a les persones. Tenim protocols per suïcidis i formació, però no som l’equip de mediació, només tenim responsabilitat sobre els ciutadans. Vivim tota mena de situacions perquè som els primers a arribar, però amb el temps entens com preveure aquests fets i empatitzar». Són habituals aquests casos?
«No, no obstant això, les temptatives de suïcidi creixen segons les èpoques. El que notem és que cada vegada la gent sap gestionar menys els problemes i opten per aquesta opció. Per sort, són situacions en què podem mediar, però és una qüestió que ens persegueix i són «acció-reacció». És la més meritòria en aquest sentit, perquè evites que aquestes persones no perdin la vida. També depèn de la manera de ser de cada agent i sempre esperes que surti bé en cada actuació que vius».
L’USPAC critica el «menyspreu» als Mossos i jutges del Vendrell
Sindicats l La Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC) va denunciar aquest dimarts la situació de «menyspreu» que diversos agents del cos del Vendrell i un jutge van viure prèviament al Dia de les Esquadres celebrat a Vila-seca. Des de l’entitat argumentaven en un comunicat públic que «continuen apareixent noves irregularitats en el sistema de concessió de felicitacions i medalles». En concret, indicaven que «agents que han participat en un mateix fet rellevant no han rebut el mateix reconeixement», destacant els casos de la capital del Baix Penedès.
«Des de l’Administració es va negar atorgar aquestes condecoracions. Nosaltres creiem que si s’acaba una actuació satisfactòriament, els mèrits s’han de reconèixer igualment», expressava el portaveu de l’USPAC, Albert Palacio. Des de l’entitat també asseguraven que, en cas que no es corregeixi la situació, «s’emprendran mesures administratives». «No sabem què passarà, deixarem uns dies de marge, però si no passarem a la via judicial», explicava el responsable.
En aquesta línia, des de l’USPAC ressaltaven que és una situació que es repeteix «a tot el territori». «Sembla que hi hagi una limitació de medalles, qui ho decideix?», criticava Palacio. En el comunicat, també expressaven que enguany la situació «s’ha agreujat» perquè els reconeixements «s’han limitat únicament a les persones participants en l’acte d’Esquadres», lamentant que suposarà «un retrocés històric i un greu menyspreu institucional».
En aquest sentit, reclamaven un canvi en el model actual per beneficiar a tots els integrants dels Mossos i la fi de «pràctiques arbitràries que generi greuges comparatius». ADG
La nova sala de premsa de Salou plena durant la taula rodona sobre la desinformació, celebrada en el marc de la seva inauguració. Ajuntament
Equipaments l L’acte, celebrat dilluns, va incloure una taula rodona amb periodistes i un jutge sobre la desinformació
Salou va estrenar dilluns a la tarda la nova sala de premsa municipal, un espai remodelat que amplia les seves funcions i neix amb vocació polivalent, al servei de la ciutadania. L’acte inaugural va coincidir amb la commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, celebrat diumenge 3 de maig, i va tenir com a eix central una taula rodona sobre l’impacte de les fake news. La sessió, que va omplir la sala, va ser inaugurada per
l’alcalde, Pere Granados, que va destacar el simbolisme d’obrir un espai pensat per acollir conferències, debats i activitats que fomentin el pensament crític. Granados va subratllar la importància d’abordar una qüestió d’actualitat i d’interès col·lectiu com la desinformació. La taula rodona, moderada pel periodista Javier Díaz, va reunir el jutge degà de Reus, Diego Álvarez de Juan; el director general d’aquest rotatiu, Marc Just; la periodista del Diari de Tarragona Norián
Els ponents reclamen una ciutadania més crítica davant la desinformació
Muñoz, i el periodista d’investigació i escriptor Carlos E. Bayo. El debat va posar de manifest que les notícies falses no són un fenomen nou, però que l’entorn digital n’ha multiplicat l’abast. Muñoz va recordar que han existit sempre, però va advertir que les xarxes socials han suposat
Seguretat l El pont de maig concentra més d’un terç de les sancions
Redacció
En el primer quadrimestre del 2026, la Policia Local del Vendrell ha interposat 319 denúncies per incompliment de l’Ordenança de Convivència i Civisme, 115 de les quals durant el pont de l’1 de maig. En aquest període festiu, 100
denúncies han estat per consum de begudes alcohòliques a la via pública, 4 per molèsties al veïnat, 7 per orinar al carrer i 4 més, en relació amb la circulació amb patinets. La majoria d’aquests fets s’han produït en zones dels Masos de Coma-ruga properes a un espai d’oci nocturn. D’altra
banda, entre l’1 i el 3 de maig, la Policia Local també ha interposat un total de 9 denúncies per tinença de drogues, una per tinença d’un esprai pebre i una altra per falta de respecte i desobediència a l’autoritat. El regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, ha valorat positiva-
Els treballs evidencien el potencial de futures recerques. Aj. de
Una intervenció a la Balma de Castelló identifica nivells del Neolític i Paleolític
un salt qualitatiu. Bayo les va situar en un context històric vinculat a la propaganda i a la transformació mediàtica. Just va remarcar que la immediatesa i la viralitat han canviat la manera com la desinformació arriba al públic, mentre que Álvarez va apel·lar a la responsabilitat compartida i a una ciutadania més crítica.
Nous debats
La sessió també va abordar l’impacte de les xarxes socials, les plataformes de verificació i els interrogants que obre la intel·ligència artificial sobre la veracitat de les fonts. Els ponents van coincidir que la rapidesa informativa i la manca de contrast poden generar riscos, i van remarcar la necessitat de preguntar-se qui hi ha darrere de cada informació. L’acte va reforçar el caràcter participatiu del nou espai, ja que el públic va formular preguntes. La inauguració marca l’inici d’un cicle de conferències impulsat per l’Ajuntament de Salou.
ment aquestes dades perquè, segons ha remarcat, el municipi continua augmentant la pressió policial contra les conductes incíviques. Aquesta actuació, ha afegit, es reforçarà properament amb l’aprovació definitiva d’una nova Ordenança de Convivència i Civisme, que incorporarà un règim sancionador més estricte, ampliarà els supòsits d’infracció i incrementarà les sancions previstes. El balanç del pont ha concentrat més d’un terç de les denúncies registrades durant els primers quatre mesos de l’any.
Patrimoni l Els resultats confirmen una llarga ocupació al jaciment situat a l’Hospitalet
Redacció
Una intervenció arqueològica a la Balma de Castelló, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha confirmat el potencial científic i formatiu d’aquesta cavitat, coneguda com la Cova del Cingle. L’actuació, impulsada per un equip investigador de l’IPHES-CERCA amb la collaboració de l’Ajuntament, es va dur a terme a finals d’abril, entre els dies 21 i 24, i s’emmarca en el projecte que explora el potencial arqueològic de l’espai. La campanya ha consistit en una excavació que dona continuïtat als treballs iniciats fa un any i que han volgut caracteritzar el dipòsit sedimentari i la seqüència cronocultural del jaciment. Els resultats confirmen l’interès de la cavitat, amb nivells del Neolític antic epicardial, d’entre 6.200 i
5.700 anys abans del present, i evidències d’ocupacions del Paleolític superior. Les dades reforcen les expectatives generades en fases prèvies, quan es van recuperar restes que apuntaven cap a una llarga seqüència d’ocupació humana. Tot i que la Balma de Castelló no estava catalogada com a jaciment, la qualitat del registre sedimentari i la diversitat cronològica dels materials recuperats la situen com un enclavament amb potencial per a recerques al Baix Camp, on hi ha poques dades sobre el poblament prehistòric. La intervenció també ha tingut un component docent, dins del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, amb 15 estudiants sota la direcció de Josep M. Vergès i Juan I. Morales. Els resultats es presentaran a la tardor.
Premi Guanyador
Organitzador
Premi a l’excel·lència exportadora STANGEST, SL Cambra de Comerç de Valls Premi a l’obertura de nous mercats VINÍCOLA DE NULLES
Cambra de Comerç de Valls
Premi a l’increment de les exportacions STE Pharmaceuticals
Cambra de Comerç de Valls Reconeixement a la implantació, ampliació inversió industrial Nutrion Internacional, SLU (en representació també de Noxifer, Revlon, Grup Micros i Carbonell Figueras)
Cambra de Comerç de Valls
Premi a la trajectòria empresarial GIRÓ CLOFENT, SL Cambra de Comerç de Valls
Premi Jove Emprenedor 2026 David Guirado (per DG Automoció), David Martínez (Boom Boom produccions) i Marc Gascón (MGV mecanitzats)
Cambra de Comerç de
VI Premi compromís social per a l’ocupació DESA, Jordi Llorens Navarro VallsGenera
XXV Premi Comerç de Valls Bodegas Soler, Teresa Mitjans Agràs
VII Premi Josep Moncunill Cirac a iniciatives educatives Associació Egueiro i Institut Jaume Huguet
XIII Premi Isidre Rabassó d’identitat castellera Francesc Xavier Orriols Sendra i Francesca Roig Galceran
XIV Premi M. Teresa Gatell Vallvé d’atenció a les persones Ursa Ibèrica i Aina Folgueiras Vila
XXXI Premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller Josep Torreño Domínguez
XXXII Premi Escola Empresa Auxmec de mecanitzats SL
XXVIII Premi Rodon-Giró d’investigació histórica Dres. Carme Clemente Martínez i Nati Salvador Cabré, i Sra. Blanca Muñoz Ortillés
XL Premi Cristina Requena Giró de periodismo Setmanari El Vallenc
Premi a la Salvaguarda del Patrimoni cultural Daniel Maria Segú Roca
26è Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Servei Comarcal de Turisme de l’Alt Camp
XXVI Premi a la iniciativa cívica Escola Eladi Homs
43è Vallenc de l’Any Anna Casabona París
Joan Lizano
Valls es prepara per viure una cita rellevant del seu calendari social, econòmic i cultural amb la celebració de la 43a Nit de Premis, que tindrà lloc el dissabte 23 de maig, a les 20 h, al Centre Cultural. L’esdeveniment, consolidat com a aparador del talent, la innovació i l’esforç vallenc, reunirà gran representació del teixit
empresarial, institucional i associatiu de la capital de l’Alt Camp en una vetllada de reconeixements. L’organització recau en un treball conjunt de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls, Vallsgenera, Comerç de Valls, la Fundació Ciutat de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, el Pius Hospital, la Fundació Anespro i l’Institut
d’Estudis Vallencs. En total, es lliuraran 24 guardons repartits en 16 premis, una xifra que mostra la vitalitat d’iniciatives nascudes i arrelades al territori, amb àmbits que van de l’exportació i la inversió industrial a la recerca històrica i la tasca social. Després de la cerimònia, la nit continuarà amb un sopar de peu amenitzat per Destil·lats. Un dels moments esperats
Propostes l El projecte se sumarà a les 16 cases plantejades a la zona de la Garriga, també fruit de la col·laboració amb el Govern
Adam Díaz Garriga La oferta d’habitatge protegit continuarà creixent a Alcover aquest 2026. L’Ajuntament alcoverenc va signar el passat 30 d’abril un nou conveni de col·laboració amb l’Agència Catalana d’Habitatge per acordar la cessió de dos solars municipals al Nucli Antic. Una proposta que tindrà l’objectiu de dinamitzar la zona, concretament els trams situats entre els carrers Sant Jaume, 3 i en Perxes, 18, amb la creació d’habitatge. La iniciativa, segons el consistori, seguirà la normativa urbanística vigent al centre urbà i pre-
veu integrar les noves edificacions «respectant l’entorn» i la preservació de «caràcter patrimonial». «Volem dotar la localitat d’habitatge sostenible, però no busquem un creixement urbanístic, sinó mantenir l’estructura de municipi que ja tenim», explicava l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras. En aquest sentit, la concessió a l’Administració va fer-se efectiva per 75 anys amb la intenció de «donar més possibilitats als joves del municipi», segons expressava el batlle. La creació de noves cases també es complementarà
Comerç
amb les actuacions del Pla d’Ajuts per a la Rehabilitació del Nucli Antic (PARNA), centrada en la reforma d’estructures i façanes del centre històric. «No volem que el Nucli es degradi, volem que tingui ànima i la gent se’l faci seu», indicava Figueras, justificant que «aquest convenis ens han de permetre això».
16 cases més
La nova col·laboració amb la Generalitat s’anuncia després de l’última iniciativa portada endavant pel consistori: la creació de 16 cases més al carrer de la Garriga. Els tre-
serà el lliurament del títol de 43a Vallenca de l’any a Anna Casabona París. La comissió organitzadora ha decidit atorgar-li aquest reconeixement per la seva vinculació amb el món gastronòmic i vinícola, una tasca que ha projectat Valls i l’Alt Camp amb professionalitat i expertesa. Casabona ha estat triada per la defensa dels productes de la terra i per la promoció de la
cultura del vi i de la cuina, actuant com un motor de dinamització cultural i econòmica. El guardó subratlla com el seu compromís ha contribuït a enriquir la identitat local i a posar en valor el patrimoni culinari. La gala també servirà per homenatjar trajectòries col·lectives, com la de l’Escola Eladi Homs, que rebrà el Premi a la iniciativa cívica coincidint amb els seus 40 anys de dedicació educativa. La Nit de Premis es referma com una plataforma per donar visibilitat a perfils que fan créixer el prestigi de la comunitat de la capital de l’Alt Camp.
Els habitatges modulars impulsats al carrer de la Garriga. Ajuntament d’Alcover
balls es van presentar el passat dimarts 28 d’abril, amb una instal·lació modular que permetrà accelerar les obres i enllestir els edificis abans de l’estiu.
Tots els habitatges estaran dedicats a families monoparentals, persones amb discapacitat, majors de 65 i majo-
ritàriament a joves menors de 35 anys. El lloguer està previst que se situi entre els 350 i els 500 euros per pis, d’acord amb els convenis aprovats.
Agenda l De divendres a diumenge, a la Carpa del Pavelló, amb entrada gratuïta i cellers de vuit DO amb degustacions
La Pobla de Mafumet acollirà la sisena edició de la Fira del Vi, cita ja consolidada i que tornarà a omplir la Carpa dels jardins del Pavelló amb els millors vins del territori. D’aquest divendres a diumenge, l’esdeveniment reunirà cellers de les vuit denominacions d’origen amb presència a la demarcació de Tarragona i oferirà una mostra variada de la riquesa vinícola de la província. Hi participaran el Celler Hidalgo Albert, amb vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant; el Celler de Batea,
de la DO Terra Alta; Pere Olivella Galimany, de la DO Cava i la DO Penedès; Bodegues Visendra, de la DO Catalunya; Vives Ambròs, de la DO Tarragona, i Gàbor Celler, de la DO Conca de Barberà. L’oferta es completarà amb Vermouth Yzaguirre.
La fira també comptarà amb una proposta gastronòmica pensada per maridar les degustacions. Els visitants hi trobaran plats freds i calents, com formatges amb secallona i bastonets de pa, pernil ibèric al tall amb llesqueta de pa amb tomàquet, empanada argentina de carn de vedella i fi-
Isabel Immobiliària: Ven el teu immoble amb màximes garanties
Situat al carrer Pintor Fortuny,11 de Les Borges del Camp, l’equip d’Isabel Immobiliària treballa cada dia per ajudar-te a vendre el teu immoble amb les màximes garanties. L’empresa està formada per un equip jove i dinàmic amb un objectiu comú, satisfer les demandes dels clients, amb la promoció, compra, venda i construcció de tota classe de béns immobles urbans i rústics. A Isabel Immobiliària hi trobaràs un servei professional amb un tracte proper i totalment personalitzat, adaptant-se a les teves necessitats en cada etapa del procés per aconseguir el millor resultat i el millor preu possible. ARB
deus a la cassola amb costella de porc, pollastre, verduretes i allioli. El recinte obrirà divendres de 18 a 22 h, dissabte d’11 a 15 h i de 18 a 22 h, i diumenge d’11 a 15 h. Durant tot el cap de setmana, l’Ajuntament també ha previst activitats per a totes les edats. Els infants disposaran d’un espai propi al Parc del Bassal, annex a la Carpa, amb una zona de joc tancada i segura que inclourà inflables i pinta-cares.
La programació es completarà amb música en directe i animació. Divendres a la tarda hi haurà un tardeig de vins amb DJ Salmer, mentre
Hi haurà un espai per als infants al Parc del Bassal amb inflables i pinta-cares
que dissabte al migdia actuarà el duet vallenc Destil·lats, amb versions d’essència folk
Els sopars de Ca l’Anna els divendres, a la Selva del Camp
Els divendres al vespre, Ca l’Anna es converteix en punt de trobada amb sopars a partir de les 20 h, amb tapes, llesques, hamburgueses i plats a la brasa. Situat a la Selva del Camp, el restaurant ofereix cuina casolana amb història: l’Anna Martínez recorda amb estima quan ajudava la seva ‘iaia’ als fogons. Des del 2019, al polígon La Drecera, proposa menús diaris variats per 14,90 €, amb primers i segons, postres i beguda. També hi ha esmorzars de forquilla i racions generoses, com callos, pop o sépia, a més de servei per emportar i càtering. Reserva al 647644762. ARB
moderna. Al vespre serà el torn dels reusencs Cruzados, amb versions de pop-rock espanyol i alguns temes propis, i diumenge al migdia el cantautor reusenc De Duende tancarà la cita amb una sessió marcada per la guitarra i el ritme alegre de les seves cançons. L’accés a la fira serà gra-
tuït i les consumicions funcionaran amb tiquets d’1 euro, disponibles de manera anticipada al portal municipal de Koobin i també a taquilla. La copa oficial, amb saquet portacopa, costarà un tiquet. La Fira del Vi es clourà diumenge a les 14 h amb el sorteig de lots de productes vinícoles.
Nova obertura a Tarragona: el teu nou espai de confort ja és aquí
AOutlet Sofà, fan un pas més i arriben a Tarragona amb un nou espai pensat perquè trobis exactament el que casa teva necessita. Al centre comercial Les Gavarres t’espera una botiga on el confort, el disseny i el bon preu van de la mà. Descobreix una selecció acurada de sofàs, butaques, llits i matalassos, juntament amb complements que aporten personalitat i calidesa a qualsevol ambient. Treballen amb una idea clara: oferir-te bona qualitat a preus únics, perquè renovar casa teva sigui més fàcil que mai. Un lloc per inspirar-te, provar, imaginar i fer realitat l’espai que vols. Ho trobaràs al carrer A-PP9, 35 del Centre Comercial Les Gavarres. ARB
Futbol l Un dels referents del Reus FC Reddis explica al Diari Més com va viure el moment golejador a Terrassa i també parla sobre el projecte en alça de l’equip roig-i-negre i del seu paper al vestuari
Arnau Montreal Quesada
De l’eufòria a Terrassa a concentrar-se en el play-off que comença dissabte. Com s’ha sentit aquests dies?
«Doncs molt bé. Al final ens vam posar el primer objectiu que era el de la permanència i el vam assolir aviat. Diumenge vam assegurar-nos el play-off amb molt de treball i esforç i ens toca continuar prement l’accelerador perquè penso que encara podem fer alguna cosa més».
Queda una setmana per preparar a fons el partit. Però quina és la primera impressió que té del rival, la UD Ourense?
«És un equip que s’ha guanyat un bitllet al play-off, així que serà un rival duríssim. Durant la setmana, el míster Marc Carrasco ens prepararà en detall per contrarestar les seves virtuts. És un rival inèdit enguany, d’un altre grup, fet que fa més difícil calibrar com anirà l’eliminatòria fins que no ens enfrontem a la gespa. És una llàstima que sigui el més llunyà, perquè segurament no ens podrà acompanyar a Ourense tanta gent com a Terrassa».
Diumenge va ser el protagonista del partit marcant el gol de la victòria. Com ho va viure?
«En l’acció del gol tot va anar molt ràpid. Sandro va xutar i vaig intentar posar el peu per desviar la pilota. Així va ser, la pilota va topar amb mi i va anar cap al fons de la xarxa. Érem conscients que no volíem estar pendents del Barça Atlètic, que el que volíem és guanyar el nostre partit i així ho vam fer. Content per la part que toca de poder aportar per aconseguir-ho».
Vau comptar amb ajuda, prop d’un miler d’aficionats a la grada.
«Va ser un desplaçament històric. L’afició va estar amb nosaltres i la veritat és que ho
El retorn
«Fa tres anys vaig tornar per, com a reusenc, aportar el meu granet de sorra»
Estat físic
«Estic millor a nivell físic, però, arribats a aquest punt, és moment de morir al camp»
demostra setmana rere setmana. Reus està bolcat amb l’equip i estem molt contents per això, penso que vivim un moment molt dolç en l’àmbit social».
I amb el gol va fer esclatar d’eufòria als presents. Com ho va viure?
«Va ser molt bonic. Al final, gairebé tots els jugadors som de Reus. Vull dir, tant podíem estar al camp com podíem estar a la grada com un aficionat més. Això crec que marca la diferència, ha gene-
rat un vincle especial entre afició i plantilla. Molts ja eren familiars, amics o veïns, anem tots a una i aquest sentiment de pertinença que tenim tots plegats fa aquest Reus molt especial».
Va sortir a la segona part i va viure el partit amb molèsties. Com es troba?
«Sí, al final feia quatre setmanes que estava aturat i no acabava de tenir bones sensacions. Amb tot, sabíem que arribava el final i era important fer un esforç, estigués al cin-
quanta o setanta per cent. Havia d’aportar i ajudar l’equip el temps que el míster decidís. Ara estic content perquè ja em començo a trobar una mica millor. Arribats a aquest punt, és moment de morir al camp i que passi el que Déu vulgui [riu]».
En el moment de l’entrevista l’estadi està buit, però ja hi ha un xiuxiueig a la ciutat. Com espera veure l’estadi dissabte?
«Crec que serà una festa. Tota l’afició ha de gaudir dissabte, omplir l’estadi i nosaltres ens encarregarem de fer un bon partit i ens ho deixarem tot perquè el resultat també acompanyi. Veure l’estadi ple amb un gran ambient és el que tots volem i serà un factor diferencial que jugarà a favor nostre».
Vostè va ser present tam-
bé en un ascens important com va ser el de l’antic CF Reus a Segona Divisió l’any 2016. Hi veu similituds?
«És una mica diferent. Aquella va ser a una eliminatòria d’una ronda i vam arribar a l’Estadi amb un 0-3 a favor. En aquest sentit, el resultat de dissabte no serà definitiu, quedarà el duel a Galícia». Què recorda d’aquella eliminatòria?
«Recordo que vam anar a Santander com els tapats i penso que és un paper que també juguem ara. Llavors ens va anar bé. A Santander ningú ens coneixia, ens vam plantar allà i vam assolir una gran eliminatòria que ens va permetre pujar. El record que Reus toqués la Segona Divisió va ser espectacular». Han passat deu anys des de llavors i, pel camí, va
desaparèixer el club i va començar un altre projecte. S’esperava estar en aquesta situació?
«Era impensable tenint en compte d’on venim. De fet, ja era impensable fa dos anys el fet d’estar a Tercera Federació i pujar el curs passat. Sembla fàcil el que hem aconseguit tots com a ciutat en poc temps, però no ho és i s’ha de valorar. Clubs històrics com l’Hospitalet i el Badalona estan intentant pujar cada any i estan a Tercera Federació. Hem d’estar molt contents i molt orgullosos venint d’on venim».
Va aterrar ara fa tres temporades des de Primera Federació. Com es va donar?
«Després de jugar amb el Cornellà el míster Marc Carrasco em va insistir en tornar a Reus. Vaig pensar que era el moment d’ajudar a l’equip dins i fora del camp, era el moment de tornar a casa. Com a reusenc, volia aportar el meu granet de sorra». Marc Carrasco insisteix en la frase lluitar com a germans. Aquesta unió és l’explicació dels èxits que arrossega el projecte?
«Sí. Una persona sempre ho dona tot per la seva família. Doncs, si els jugadors ens avenim bé i ens sentim germans, això es trasllada al camp. Perquè si un perd la pilota l’altre es deixarà l’ànima per corregir l’error. Hi ha un gran vestidor i, de fet, crec que a Reus sempre hi ha hagut aquesta unió. Que la major part de la plantilla d’enguany hagi lluït el roig-i-negre ajuda molt». Ha jugat molts play-off, fins i tot un a Primera. Com afronta aquest?
«Amb molta il·lusió i ganes. Un play-off sempre és especial. Aquest serà el meu cinquè. He tingut la sort de pujar en tres i perdre’n un. A veure si puc sumar el quart, no estaria gens malament».
Futbol l El de Sant Sadurní d’Anoia va donar tres punts clau al descompte i agafa aire en un any en què està a l’ull de l’huracà
Arnau Montreal Quesada
El gol d’Óscar Sanz a l’afegit va significar més que una victòria. A nivell classificatori, va suposar salvar un Nàstic gairebé sentenciat, perquè els punts van ser clau per sortir, de moment, del descens. Per a Sanz, també va suposar una reivindicació en una temporada molt difícil per ser capità.
En un curs desastrós del Nàstic de Tarragona, ningú s’escapa de l’ull de l’huracà: ni la directiva, ni el cos tècnic, ni la plantilla. I el capità, Óscar Sanz, encara menys.
Com la resta de companys, està vivint una temporada lluny del nivell esperat. Sobretot, tenint en compte que, com Marc Montalvo, ja ha demostrat la seva qualitat en les darreres dues temporades. Enguany, s’ha deixat emportar per la voràgine descendent de la plantilla. Fa unes setmanes, va acabar per estar en entredit després de veure una groga evitable contra el Marbella que el va deixar fora contra el Cartagena. Una acció nascuda des de la frustració i desesperació que resumeix bé com ha anat aquesta temporada.
Dissabte passat, va recuperar la titularitat amb l’objectiu de redimir-se davant dels seus i ho va aconseguir a l’afegit. En el duel, Sanz va demostrar el fort compromís.
El capità del Nàstic Óscar Sanz celebrant el gol de la victòria contra el Sevilla Atlético. Joan Baseda/Nàstic
Un xoc en defensa el va deixar amb un trau al cap que va obligar la intervenció mèdica. El resultat va ser quatre punts de sutura i el cap embenat. En qüestió de minuts, el capità va saltar de nou al camp ben decidit a acabar el partit, tot i que encara hi havia una substitució disponible. No va ser la primera vegada aquesta temporada que Sanz havia viscut aquesta situació
Aquest va ser el segon gol del curs, el primer va arribar a la primera jornada
Futbol l La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut va tancar el darrer cap de setmana amb un empat a zero contra el Manlleu a la Lliga Elit. El punt sumat complica les opcions d'ascens directe del filial del Nàstic, però encara en manté a dues jornades per al final de la lliga. Els pobletans, amb 46 punts, ja tenen assegurat jugar el play-off d'ascens de
manera matemàtica. Ara mateix l'equip és tercer amb 46 punts i està a sis punts de les posicions d'ascens directe a Tercera Federació amb només sis punts en joc. Els pobletans no tenen marge d'error, però encara tenen un camí que els permet evitar el play-off. Aquesta setmana, el filial grana jugarà contra el Martinenc, el primer classi-
ficat. Una victòria donaria el gol average als pobletans i, llavors, necessitarien guanyar la darrera jornada contra el Ciudad Cooperativa i esperar a la derrota del Martinenc contra l'Atlètic Sant Just. Els pobletans van tenir opcions a la primera part d'emportar-se el partit contra el Manlleu, però van acabar igualant-se amb un empat a zero. AMQ
i, dissabte, ho va repetir amb el millor final possible. Amb el temps afegit a punt d’esgotar, Óscar Sanz es va col·locar per rematar un servei de cantonada. La pilota va anar al primer pal i ell no ho va dubtar per posar el cap. El capità ho va celebrar amb eufòria. «Com un aficionat més», va destacar en el postpartit. I ho va fer amb l’embenat ple de sang, mostrant el compromís amb l’equip.
El darrer estiu, la direcció esportiva grana va decidir buidar de líders el vestuari del Nàstic. Amb la marxa de Joan Oriol, qui ha lluït el braçalet les darreres temporades, Óscar Sanz va ser l’encarregat d’agafar el relleu. Acompanyat de Marc Montalvo, de segon, i Jaume Jardí, com a tercer, va encarregar-se de liderar un projecte amb moltes
més cares noves. La joventut al braçalet i el baix rendiment de la plantilla han acabat assenyalant la manca de lideratge com un dels molts problemes d’un any nefast encara per resoldre. Que el braçalet li hagi arribat abans d’hora és un aspecte a analitzar, però el compromís amb l’escut va quedar clar amb un gol reivindicatiu que va ser una vida extra.
Mateo Marzi abraçant-se amb els seus companys. CV SPiSP/Iván Caballé
Voleibol l El coŀlocador s'afegeix a la llista de baixes amb García-Torres, Yusnier i Elieser
Arnau Montreal Quesada
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau comença els primers moviments de cara al nou projecte de la pròxima temporada. Ha passat gairebé mes i mig des del final de la temporada i l’entitat cooperativista fa setmanes que treballa de cara al curs vinent. El primer maldecap és establir la llista de baixes. A aquesta s’ha sumat el col·locador Mateo Marzi. L’argentí va aterrar el darrer estiu com un dels primers reforços procedent del CV Roquetes. Durant el curs, ha compartit ha assumit el rol de cervell de l’equip amb Pablo Rosales. Marzi se suma a la llista de quatre baixes oficials fins ara. Els primers en marxar van ser els cubans Yusnier Morales i Elieser Rojas, que no van arribar a jugar els darrers partits de competició. A aquesta es va sumar fa un mes la de Julián García-Torres, que va anunciar la seva retirada de les pistes per fer el pas a les banquetes. L’entitat cooperativista continua treballant en la plantilla i no es descarta més baixes.
Hoquei l Els reusencs enceten avui la Final a Vuit a Coïmbra, Portugal, contra el màxim favorit a emportar-se el trofeu
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu està preparat per viure aquesta nit un duel que serà David contra Goliat. Els de Jordi Garcia enceten la Final a Vuit de la Champions League a Coïmbra, Portugal, contra el màxim favorit a emportar-se el trofeu: el Benfica. El duel intersetmanal té una dificultat afegida a l’espectador, perquè es disputarà a les 23 hores, un horari inusual i perjudicial per als aficionats. «Arribem orgullosos, perquè classificar-se per una final a vuit amb un grup tan difícil com el vam tenir és difícil», va destacar en la prèvia el tècnic Jordi Garcia. L’entrenador roig-i-negre, però, no va voler amagar-se del repte majúscul: «Ens enfrontem contra el Benfica, que no ha perdut en tot l’any i que és el màxim favorit. Ho tenen tot, són els més guapos, tenen els millors jugadors i les samarretes més boniques». Amb tot, l’orgull roig-i-negre
Hoquei l El torneig aplegarà les categories Júnior, infantil i Fem13
Reus, Riudoms i Vila-seca estan preparats per acollir el Campionat de Catalunya infantil, júnior i Fem13 i la Copa Elit d’hoquei patins base. La competició es disputarà del 15 al 17 de maig amb Reus com a epicentre i, ahir, va definir els grups en l’acte de presentació celebrat al Castell del Cambrer de la capital del Baix Camp.
Pel que fa a les seus de competició a la ciutat, els partits es jugaran al Pavelló Olímpic Municipal, al polilleuger Joan Rebull, així com a les instal-
lacions del Reus Deportiu i del Reus Ploms. El regidor de Salut i Esports de Reus, Enrique Martín, va agrair «el compromís de la Federació Catalana de Patinatge per poder continuar fent aquests campionats a la ciutat». De fet, gràcies a un conveni signat l’any passat entre Ajuntament i Federació Catalana, la competició també tornarà el 2027. El regidor d’Esports de Riudoms, Jordi Gallisà, que va destacar durant la presentació que «estem molt contents de poder treballar novament amb la Federació Catalana de Patinatge». De la mateixa
manera, a regidora d’Esports de Vila-seca, Sílvia Herrera, va assegurar que «estem molt contents d’acollir un any més els Campionats de Catalunya, coincidint també amb les celebracions del cinquantè aniversari del CH Vila-seca. Esperem repetir l’èxit de l’any passat i continuar situant el municipi entre els referents del món de l’hoquei patins».
Pel que fa als equips locals, el Reus Deportiu estarà representat en la categoria Júnior i s’enfrontarà contra Noia, Cerdanyola i Igualada. D’altra banda, el CH Vila-seca competirà en la categoria Infantil
els porta com a bandera: «El nostre escut és més bonic i anirem allà a fer valer el nostre coratge», va tancar. El breu anàlisi de Garcia és ben encertat. El Benfica arriba al duel com el millor equip d’Europa. Ho ha guanyat tot a la lliga portuguesa i també a la Champions, tret d’un empat que va esgarrapar el Deportivo Liceo. De fet,
El Benfica de Pau Bargalló només ha perdut un partit en tota la temporada
només ha perdut un partit en tot el curs. L’equip portuguès també té els millors cromos possibles. Jugadors com Pau Bargalló, Roberto Di Bene-
detto, Joao Rodrigues i Gonçalo Pinto, entre d’altres, són els màxims exponents en les seves posicions. De fet, els suplents o jugadors de rotació del Benfica podrien ser titulars en qualsevol altre equip.
Competir està a l’ADN
El repte és majúscul, el rival és el més poderós i té tota la pressió a sobre, però si una cosa ha demostrat el Reus Deportiu a la Champions és que és capaç de competir de cara a cara amb qualsevol equip. Així ho va fer contra Barça, Porto, Trissino, Igualada i Saint Omer en la fase de grups, quedant-se a tocar de batre els més poderosos amb partits que es van decidir per detalls en el tram final.
«El Reus sempre surt a guanyar i anem amb tota la il·lusió del món de competir i intentar guanyar al màxim aspirant», va destacar Garcia. El tècnic planteja aquesta com la primera batalla d’una guerra de tres dies. Si els roig-i-negres guanyen avui al Benfica, dissabte jugaran les semifinals contra Barça o Sporting de Lisboa i la final espera diumenge. Cada pas més difícil que l’anterior.
El Reus arriba amb totes les armes, amb Càndid Ballart ja recuperat. I, sobretot, arriba amb ganes de rescabalar-se. Després de tres derrotes consecutives a la lliga, Jordi Garcia va indicar que l’equip «està dolgut pels resultats, però encara més rabiosos i amb més ganes de triomfar».
Els diferents representants durant la presentació dels campionats. Cedida
en el mateix grup que el Barça, Cerdanyola i Igualada A més, també jugarà la Copa Elit en un grup amb el Vilafranca, Vilanova i GEiEG.
L’acte va comptar amb la intervenció del president de la Federació Catalana de Patinatge, Benjamí Pons; del delegat de la Federació a Tarragona i les Terres de l’Ebre, Benedicte Piquer, que va conduir la presentació; i també dels regidors d’Esports de les tres localitats amfitriones.
Salut l Després d’evacuar els casos greus als Països Baixos i Alemanya, la resta de passatgers seguiran rumb a les illes, on es farà una revisió completa a l’arribada
Agències
El Sabadell veu «normals» els seus resultats
Junts demana reunir-se amb Núria Parlon
Economia l El Banc Sabadell defensa que els resultats del primer trimestre són «normals» després d’haver-se «estirat al màxim» durant l’opa del BBVA. L’entitat bancària se centra ara en el mercat estatal, que preveu millorar els ingressos progressivament i descarta fusions, segons el conseller delegat César González-Bueno. Agències
Política l Junts ha demanat per carta una reunió amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, per abordar els recents «greus episodis d’inseguretat» a Catalunya. El portaveu Salvador Vergés acusa el Govern de «descontrol» i reclama més informació, transparència, coordinació i recursos policials, amb més agents arreu dels carrers del país. Agències
L’OMS i Sanitat n’acorden l’arribada després d’evacuar els casos greus i revisar els passatgers. Agències
El brot registra set casos, amb tres morts i sospita d’origen sud-americà
L’OMS i el Ministeri de Sanitat van acordar ahir dimarts al vespre que el creuer de luxe MV Hondius, fondejat davant de Cap Verd amb 147 persones a bord i afectat per un brot de hantavirus, arribi finalment a les Canàries. La decisió es va anunciar després que un equip d’epidemiòlegs revisés a la tarda l’estat del vaixell i dels passatgers. El brot ha afectat set persones, tres de les quals han mort. Segons Sanitat, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties fa un examen exhaustiu per determinar quines persones han de ser evacuades d’urgència des de Cap Verd. Les dues persones amb símptomes que necessiten atenció seran traslladades als Països Baixos i una tercera, considerada contacte d’alt risc, a Alemanya. La resta de passatgers seguiran rumb a les illes espanyoles, on es preveu que arribin en un termini de tres o quatre dies, segons va dir Sanitat en el comunicat oficial. El port concret encara no ha estat definit. Un cop a Canàries, passatgers i tripulació seran examinats, atesos i posteriorment traslladats als seus països. El ministeri ha explicat que tot el procés s’articularà amb un protocol comú de maneig de casos i contactes elaborat per l’OMS i l’ECDC, amb garanties de seguretat, assistència mèdica, evitant el contacte amb la població local i vetllant pel personal sanitari. La naviliera Oceanwide Expeditions ja havia apuntat hores abans que el vaixell viatjaria cap a Gran Canària o Tenerife després de les evacuacions. El creuer va sortir d’Ushuaia l’1 d’abril, després d’un recorregut iniciat el 20 de març per l’Antàrtida i diverses illes de l’Atlàntic, com Tristán de Acuña i Santa
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Felicitats, Lluc. Aquest dissabte ha estat un dia molt especial. Enhorabona pels teus 14 anys.
Elena. La decisió arriba després de les reticències expressades des de Canàries, on el president Fernando Clavijo havia defensat que el buc fos atès a Cap Verd i continués cap als Països Baixos si no hi havia risc vital.
Origen del brot Segons l’OMS, dels set casos detectats n’hi ha dos confirmats en laboratori i cinc de sospitosos. El balanç inclou tres morts, un pacient crític i tres persones amb símptomes lleus, una de les quals ja s’hauria recuperat. L’organisme considera com a hipòtesi més plausible que les prime-
res infeccions es produïssin fora del vaixell, durant un viatge per Sud-amèrica de dos dels passatgers morts, i que després hi hagués una possible transmissió a bord, pendent encara de confirmar. El hantavirus és un patogen propi dels rosegadors que es pot transmetre a les persones per inhalació de partícules de saliva, femta o orina d’animals infectats. El contagi entre humans només s’ha demostrat en una de les soques registrades. El Govern ha informat que cinc dels 14 passatgers espanyols a bord viuen a Catalunya. Les autoritats mantenen la investigació.
Catalunya supera el rècord històric d’ocupació amb 3,92 milions d’afiliats
Treball l Catalunya ha superat el rècord històric d’ocupació amb 3.921.134 afiliats a la Seguretat Social al mes d’abril, segons el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social.
La xifra és la més alta dels registres i supera en 38.360 persones la del març, un 0,99% més. En un any, el mercat laboral català ha sumat 76.918 treballadors, amb un creixement interanual del 2% que
es manté ininterromput des de l’abril del 2021. És el tercer cop que les afiliacions superen el llindar dels 3,9 milions. L’atur també ha registrat una evolució positiva, amb 8.949 persones menys, un descens del 2,77%, fins a situar-se en 314.527 desocupats. Es tracta de la caiguda més intensa en un mes d’abril des del 2019 i de la xifra més baixa de desocupats des del 2008. Per
territoris, l’ocupació ha crescut sobretot a Tarragona i Girona, mentre que Lleida ha registrat un lleuger descens. L’atur ha baixat a totes les demarcacions, especialment a Tarragona i Girona, i també s’ha reduït en tots els sectors, sobretot en agricultura i serveis. A l’Estat, l’afiliació també ha marcat rècord històric, amb més de 22,1 milions de treballadors. Agències
Els Premis Nacionals de Comunicació reconeixen Justo Molinero, 3Cat i RAC1
Guardons l El Govern de la Generalitat ha distingit Justo Molinero, el Diari de Sabadell, 3Cat, RAC1, RTVE Catalunya i Esther Vera amb els Premis Nacionals de Comunicació. També han estat guardonats el Banc Sabadell i Hospital de proximitat, coproduït per TV Mataró i la XAL. Els premis, màxim reconeixement a l’excel·lència comunicativa del país, es lliuraran el dimarts 19 de maig a Sabadell. Agències/Agències
Presó provisional per al detingut per la mort violenta a Esplugues
Successos l El jutjat d’Esplugues de Llobregat ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’home detingut per la mort violenta d’una dona dissabte. La causa està oberta per assassinat, temptativa d’homicidi, lesions, amenaces greus, danys i fugida, segons el TSJC. Agències
Israel allarga la detenció dels dos activistes
Flotilla l El tribunal israelià d’Ashkelon ha allargat fins aquest diumenge la detenció de Saif Abukeshek i Thiago Ávila, activistes propalestins arrestats mentre navegaven amb la Global Sumud Flotilla. Les defenses presentaran recurs i denuncien que no hi ha càrrecs formals. Les entitats propalestines han convocat concentracions. Agències
Cau el govern de Romania per una moció de censura
Política l El Parlament de Romania ha aprovat una moció de censura que fa caure el govern del conservador Ilie Bolojan amb el suport dels socialdemòcrates i tres formacions d’ultradreta. L’aliança inèdita ha obtingut 281 vots, més dels 233 necessaris. Bolojan quedarà en funcions mentre el president Nicusor Dan busca un nou executiu. Agències
La consellera Parlon ha intervingut al Dia de les Esquadres, en un moment de fort impacte emocional, després d’uns homicidis que sacsegen la percepció de seguretat i convivència. La seva crida a reforçar el pla de retirada d’armes blanques és, sens dubte, necessària, però també posa de manifest que la violència quotidiana s’ha tornat més visible. L’aposta per ampliar efectius dels Mossos d’Esquadra i millorar la coordinació policial és una resposta lògica davant una delinqüència que evoluciona constantment. Tanmateix, centrar el debat exclusivament en l’àmbit policial pot resultar insuficient. La mateixa consellera assenyala
la convivència com el gran repte, i aquí rau la clau: la seguretat no és només una qüestió de control, sinó també de cohesió social, prevenció i oportunitats. Les dades —amb una reducció del 6% dels delictes i milers de detencions— apunten a una tasca policial efectiva. Però aquestes xifres conviuen amb episodis greus que generen alarma social i qüestionen la sensació de progrés. Aquesta dualitat porta a una reflexió més profunda: fins a quin punt les polítiques actuals aborden les arrels del problema? Reforçar plans i recursos és imprescindible, però també ho és construir una societat on la violència no trobi espai per arrelar.
k Tribuna k
400 anys de l’arribada de la relíquia de Sant Pere: patrimoni, festa i orgull de ciutat
Hi ha moments de la història que expliquen una ciutat. I n’hi ha que, a més, la fan única. Enguany, a Reus commemorem els 400 anys de l’arribada de la relíquia de Sant Pere. Es tracta d’un fet que, pel seu llegat, arriba als nostres dies tot havent connectat generacions a través d’un sentiment, de l’orgull compartit d’estimar Reus.
Parlem també d’una tradició que s’ha mantingut viva, adaptant-se als temps sense perdre l’essència. De quelcom més que un símbol que, cada any, surt al carrer davant la mirada emocionada de milers de reusenques i de reusenques.
Em diuen que l’Elon Musk està dedicant tots els seus esforços i, sembla que, els seus inabastables diners, a la robòtica. La compra de recursos intermedis, com microxips, molt més potents que els actuals en ús, fabricats per Samsung, projecció de milers de satèl·lits, projectes de colonitzar la lluna abans de fer-ne el salt a Mart… El darrer Mobile World Congress celebrat a Barcelona, per a bé o per a mal, va estar dedicat en gran part als robots.
‘Robot’ és una paraula manllevada del txec que vol dir ‘treballador’, pencaire, ‘currante’, adjudicada als enginys construïts per fer feines o funcions que, altrament, haurien de fer éssers humans. No són invents recents. Des del Renaixement, i possiblement abans, que s’han construït enginys que es mouen automàticament, és a dir, independentment i sense suport, dits autòmats. D’aquestes històries ve l’interès d’aplicar l’electrònica i l’electromecànica per a aconseguir autòmats cada vegada més capaços de dur a terme activitats com les dels humans.
De robots hi ha milers que no necessàriament reprodueixen tasques o activitats humanes. Les empreses manufactureres malden per aconseguir dissenys que facin feines que els hi permetin prescindir d’humans, però, i sobretot, per què la precisió de les màquines i la seva resistència a la fatiga, al cansament, permet més i millors resultats. Creixent en complexitat, els dissenyadors introdueixen gradualment elements de capacitats que permetin a la màquina rebre informació externa mitjançant sensors, i actuar en conseqüència. Tal són els robots autònoms, Els robots autònoms són màquines que executen tasques diverses sense un con-
trol constant humà. Ben coneguts són els petits estris de neteja del pis o els emprats a les cuines. La indústria d’embalatge i els grans centres logístics utilitzen robots, ben capaços d’identificar objectes i distribuir-los ordenadament, feines reiteratives en les quals l’ordre és un important factor per l’eficàcia. Els robots, en tasques repetitives, s’equivoquen poc. Altres són mixtes, emprats com extensió d’activitat humana quan fa falta una força o una precisió superior. Tal són els robots emprats per moure estris o estructures de grandària superior a la força humana, o els emprats en cirurgia robòtica, quan la precisió requerida és superior a l’ull o la mà humana. I més complexes els que poden substituir un membre humà, com un braç o una cama connectats al sistema musculonerviós del cos. Gradualment, tot i que minoritàriament en el món de la robòtica, es van extenent experiències amb màquines que, no només facin tasques humanes, sinó que tinguin una forma semblant als humans. Són robots antropomorfs que desperten la curiositat i la imaginació de molta gent. Els hem vist a fires i documentals, caminant i actuant com humans, amb més o menys habilitat i compostura. Ara per ara, acostumen a provocar de vegades sorpresa, però so-
vint hilaritat.
La ciència-ficció en va plena de propostes més o menys delirants de màquines dissenyades i dotades, no només de les capacitats físiques, sinó fins i tot de les psíquiques i emocionals dels éssers humans.
‘Blade Runner’, la fantàstica pel·lícula (fantàstica en tots els sentits, de ficció i qualitat artística) de Ridley Scott, estrenada en 1982, situa l’acció en un futur distòpic, l’any 2019. Humanoides indistingibles d’humans en conflicte, em van portar l’any 2020, en plena epidèmia del Coronavirus, a preguntar-me, mirant la gent que em creuava pel carrer, quants eren gent de veritat i quants humanoides.
‘Robot’ és una paraula manllevada del txec que vol dir ‘treballador’, pencaire, ‘currante’
Especiament, les xiques guapes. Els humanoides sempre han despertat interès entre escriptors i creadors de literatura de ficció. La Wikipedia proporciona una llista d’un parell de centenars. La capacitat de crear-ne un ésser humà o semblant per compartir la vida ja està present en el mite grec antic de Pigmalió i Galatea. Coneixent el cos humà, es fa difícil entendre l’interès per éssers semblants, quan el cos humà és producte d’uns quants milions d’anys d’evolució biològica i adaptació al medi i, tant així, ple d’errors de disseny, determinants constants de malalties i patiments en l’actualitat.
Tan bon punt se’ls pugui dotar d’accés immediat a la IA, el disseny exterior podrà o no ser redundant. Això és el que sembla preocupant: robots que puguin comportar-se com humans.
A mi, però, no em preocupa tant que els robots puguin comportar-se com a éssers humans com que els humans es comportin com a robots.
Més enllà de l’inqüestionable valor patrimonial de la relíquia, la seva riquesa és emocional, perquè és identitat compartida. És memòria col·lectiva. És el reflex d’una ciutat que sap d’on ve i que troba, en aquesta herència, un punt de trobada. La Festa Major de Sant Pere és, per tant, comunitat. I és el moment en què Reus projecta enfora la seva capitalitat, i es mostra a Catalunya i al món com una ciutat orgullosa de la seva història, de les seves tradicions, i del seu tarannà.
Per tot plegat, s’ha previst una celebració planificada tal com des d’Esquerra Republicana de Catalunya entenem que ha de ser la vida comunitària i la cultura: amb la participació de les entitats i de tothom qui fa possible que la festa, a Reus, bategui amb tanta força.
Més enllà de l’inqüestionable valor patrimonial de la relíquia, la seva riquesa és emocional, perquè és identitat compartida. És memòria col·lectiva
Perquè preservar el patrimoni també és que les reusenques i els reusencs ens l’estimem, que ens el sentim nostre. D’aquesta manera, el patrimoni és viu, creix, i les noves generacions hi connecten, hi estableixen vincle i hi arrelen. En aquest sentit, Sant Pere és molt més que una tradició: és una expressió clara del tarannà reusenc. D’una ciutat que celebra, que construeix comunitat a partir de la seva cultura.
Reus és una ciutat amb caràcter. Amb una identitat forta, diversa i compartida. I aquesta identitat s’ha teixit també al voltant de símbols com Sant Pere. La commemoració dels 400 anys de l’arribada de la relíquia uneix tradició, solemnitat, festa i devoció. És la nostra manera de ser: la cultura i la celebració són al carrer, a l’abast de tothom qui s’hi vulgui sumar.
Celebrem, doncs, aquests 400 anys per recordar el passat, per subratllar-ne la importància, però igualment amb la mirada posada al futur. Perquè allò que ens ha unit durant segles continua sent avui un espai de trobada. I ha de continuar sent-ho per a les generacions que vindran.
Daniel Recasens
Portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Reus
Necrològiques
Tarragona
Tecla Casanovas Arbós.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Manuel Chivite Monterde.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
José Crespo Gualda.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Miguelina Hernández Hernández.
Ha mort als 76 anys.
Montse González Blanco.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora.
Francisco Jaén González.
Ha mort als 71 anys.
Carmen Huertas Navarro.
Ha mort als 87 anys.
Mor
Obituari l Ha mort als 87 anys Carlos Garaikoetxea, qui fou primer lehendakari del Govern basc en democràcia i figura clau de la transició a Euskadi. Va morir dilluns a Pamplona d’un infart. Protagonista de l’Estatut de Gernika i exdirigent del PNV, va fundar després Eusko Alkartasuna. El Govern basc va decretar tres dies de dol oficial. Agències
El grup Xino Xano commemora tres dècades de camins compartits
Senderisme l El grup Xino Xano celebra trenta anys de senderisme i amistat. Format per més de 80 persones de la província, ha assolit reptes com els GR 10 i GR 11 i més de deu cims de 3.000 metres. Mantenen sortides mensuals i setmanals, units per la passió per la muntanya. DM/Cedides
Avui felicita als que es diuen:
Domènec, Beneta i Just
ÀRIES
21/03 al 19/04
Abans de prendre qualsevol determinació analitza detingudament els pros contres de l’assumpte. Avui no és bon moment per als canvis.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui la llar serà una mica pesada per a tu. Els passejos i les diversions t’ajudaran a trobar l’equilibri que tant busques necessites. Compte al volant.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Para atenció als àpats als excessos. El teu cos ho aguantarà tot però després ho lamentaràs. Un familiar necessitarà la teva ajuda.
TV local
20/04 al 20/05
Evita qualsevol tipus de discussió o enfrontament durant tota la jornada. Els altres no entraran en raó tu et crisparies. Més calma.
VERGE
23/08 al 22/09
Bon moment per arreglar la teva casa o reunir-te amb els teus amics. Aquests t’aportaran una agradable sorpresa et faran feliç.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
No et fiquis en problemes aliens menys si tenen a veure amb assumptes d’amor. Centra’t en les teves necessitats escolta’t.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La Comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Avui se’t donaran molt bé les relacions públiques ampliar el teu cercle social. Cuida que no et malinterpretin creguin que busques embolics.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Avui viuràs una infinitat d’activitats que centralitzaran la teva atenció i no deixaran temps per a la família. Arribaràs a tot amb un mínim esforç per part teva.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si estàs obligat a viatjar posa molta atenció als descuits les imprevisions. Avui et trobaràs molt nerviós et pots equivocar. Més calma en tot.
21/06 al 22/07
Tant en parella com amb els més estimats podràs viure avui moments molt feliços agradables. La teva capacitat dialèctica captivarà.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva relació de parella es veurà avui molt intensificada fins al punt de l’èxtasi. A la nit sorgirà un nou i intens romanç. Sort en els viatges.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estàs deixant de banda la teva parella o un ésser que et desitja t’estima molt. Trepitja més de peus a terra deixa la imaginació per a altres coses.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter. Resum de la temporada.
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Va de moda
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Va de moda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Habitatge. Deixes el súper sense menjars. 2. Molèstia ocasionada per allò que no interessa i ve de l’est. Cumplirà l’ordre. 3. Assecada la humitat. Omple els oceans. 4. Nota musical activa. Agents que desgasten muntanyes. Inicia la por. 5. Recorda un fet passat.Amara amb sabes, que aviven els colors. 6. Beguda alcohòlica. Forat del nas. Un ren sense cor. 7. Vocal. Colora amb els colors de l’iris. Ha marxat sense dir res. 8. Que es manté dreta. Relacionat amb l’art delRenaixement. 9. Branca. Aptese sper fer quelcom. 10. Expressió molt valenciana. Ajuntar forces contra un enemic comú. Trosset solt d’un filament. 11. De geni eixut i aspre. Ximple, que no sap on va. Imatge d’un forat. 12. Déu protector de la casa, diuen. Lloc per avarar les naus. L’indret on esdevé quelcom. VERTICALS: 1. Arbre de les pinàcies. Adobat amb fems. Peça de vestir femenina. 2. Creava quelcom. Batuda. 3. Seient trencat. Deixada de banda. Antiga ciutat de Mesopotàmia. 4. Llengua de Txèquia. Rascle. 5. Final del dia. Mineral radioactiu. Tela desordenada. 6. El famós caganer. Doni asil algú. Final de mes. 7. Que té afany de casar-se. Assemblea Nacional de Catalunya. 8. Llisqui amb patin sobre el glaç. Qüestió relacionada amb els avions. 9. Dues en un àpat. Habituals. Una mica de cremor. 10. Objectes sense triar. Prefix del nimbo. 11. Ja no és. Feiner. Enmig de la neu. 12. Marxant del país amb vaixell. Joves que pugen del sud.
23º 10º
TARRAGONA:
Vidal Vidal, Ana Maria
Josep Carner, núm. 3
Telèfon 977 290 101
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bofarull Masip, Mercé Roger de Belfort, 49 Telèfon 977 316 666
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia, el cel romandrà serè o poc ennuvolat en general, tret de punts de la meitat est i del sector central del litoral on estarà mig ennuvolat, o puntualment molt ennuvolat. A partir de llavors, creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i prelitoral que deixaran el cel transitòriament molt ennuvolat o cobert. A banda, fins a primeres hores del matí, hi haurà bancs d’estrats baixos a valls i fondalades de l’interior. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. La màxima serà semblant, tot i que podrà baixar a punts del litoral i prelitoral central i nord.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
SEÑORA BUSCA
TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
MOTOR
PARTICULAR. VENDO FURGONETA. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel: 691.586.879
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 670.352.600
SÓC VIUDA, busco persona viudo o
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. También a domicilio. Tel: 642.139.874
LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
Ala ciutat de Reus, la Fundació Privada Reddis, la Galeria Antoni Pinyol i el Centre de Lectura de Reus han unit esforços per impulsar un programa conjunt d’activitats entre juny i setembre en el marc de l’Any Gaudí. Els impulsors expliquen que l’objectiu del projecte és oferir una lectura contemporània i transversal de la figura d’Antoni Gaudí, més enllà del relat monumental i turístic que l’ha convertit en icona universal.
L’eix vertebrador d’aquesta proposta és el projecte Oblidar Gaudí (de 100 a zero), de l’escultor Salvador Juanpere. Es tracta d’una exposició impulsada per la Fundació Privada Reddis i la Galeria Antoni Pinyol dins els actes de commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte reusenc. «Salvador Juanpere ens ho va plantejar i, des d’un principi, vam veure molt atractiva la idea i ens hi vam sumar», explica Antoni Pinyol. El galerista destaca que el projecte ha crescut de manera collaborativa, amb la implicació de la fundació i altres agents culturals: «Tots plegats hem anat avançant conjuntament».
La proposta artística parteix d’un element simbòlic potent: la màscara mortuòria de Gaudí. A partir d’aquest motlle original, atribuït a l’entorn de l’escultor Matamala, Juanpere construeix una instal·lació basada en la repetició i degradació de la imatge. El resultat és una reflexió sobre la transformació del mite gaudinià al llarg del temps. «La seva idea és mostrar com aquesta imatge s’ha anat degradant, convertint-se gairebé en una pedra, buscant l’origen del Gaudí real», apunta Pinyol. Lluny de glorificar el personatge, el projecte qüestiona la mercantilització contemporània de la seva figura. «Tot aquest marxan-
Any Gaudí La Fundació Privada Reddis, la Galeria Antoni Pinyol i el Centre de Lectura impulsen un programa compartit d’activitats
datge al voltant de la Sagrada Família, els turistes, els autobusos… ell ho vol posar en crisi» afegeix. Pinyol apunta que aquesta voluntat de revisió crítica encaixa amb la filosofia de la galeria: «No es tracta només d’ensenyar coses boniques, sinó també de generar pensament».
El projecte compta amb la complicitat de la historiadora i crítica d’art Teresa Blanch, comissària de l’exposició, i del poeta i assagista Vicenç
Altaió, autor dels textos que dialoguen amb la instal·lació. Aquesta dimensió interdisciplinària es completa amb l’edició d’un llibre d’artista que amplia el discurs expositiu.
El programa d’activitats arrencarà el 9 de juny amb una conferència de Teresa Blanch a la Fundació Reddis titulada Antoni Gaudí. Sota el mite (al fil de Salvador Juanpere). El 13 de juny tindrà lloc la inauguració de l’exposició a la Galeria Antoni Pinyol, amb participació dels principals agents del projecte i una lectura poètica d’Altaió. Un dels moments centrals serà el 30 de juny, amb
una visita guiada de Juanpere i la presentació del llibre d’artista G al Centre de Lectura. Paral·lelament, aquesta institució acollirà una exposició de llibres d’artista del seu fons, amb obres de creadors com Miró, Tàpies o Picasso. El cicle culminarà el 15 de setembre amb el tancament simultani de les exposicions, posant punt final a aquest itinerari compartit.
Gaudí en essència
Juanpere ha plantejat una instaŀlació escultòrica en què desmitifica Gaudí
Golfus de Tàrraco
Fa dos anys. Una dona del poble m’atura al carrer i em diu preocupada que a la «província» de Tarragona hi ha gent gran a qui retiren l’ajut a la dependència. Que n’escrigui alguna cosa. Em dona el telèfon d’una empresa d’atenció domiciliària per qui treballa. M’hi poso en contacte i em demanen «encaridament» que eviti fer servir el seu nom en «aquest tema» que no és «dintre de les nostres competències». La causa, em diuen, és la nova legislació de la Llei de la Dependència. Que si vull investigar «comenci pel Reial Decret publicat al BOE amb data d’agost». De 2023, entenc. Detecto por, i que donen per acabada la comunicació. Per evitar que l’empresa emprengui accions contra la meva informant i que perdi la feina, deixo estar el «tema». Per això i perquè la meva situació personal s’acosta més als serveis de la dependència que al carnet jove. Però, periodisme obliga, em quedo amb la mosca professional rere l’orella. Què coi passa amb les persones dependents a la Catalunya Sud? Doncs ha saltat la llebre: vista la gravetat de la situació, el Govern de «tothom» ha impulsat el pla CURA amb mesures d’emergència. Catalunya, diuen les dades que he trobat, és la comunitat on moren més persones dependents esperant que resolguin els tràmits. I al Camp i l’Ebre hi ha més de 18.500 persones —els mateixos habitants que la Torre— atrapades esperant en alguna fase del circuit de la dependència. De la «caiguda» dels ajuts als dependents tarragonins no n’he trobat res a la premsa. Disculpeu-me si ha sortit i no ho he vist.
Gràcies, informant anònima. No patiu, seguireu sent anònims, tu i l’empresa. Els periodistes hem de cuidar les fonts. Però investigueu-ho a cal Govern, periodistes joves.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com Costes planteja convertir en domini públic vint metres més de la zona de Voramar d’Altafulla
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El govern vol rebaixar la protecció de part de la Tabacalera per facilitar la seva transformació Tarragona
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El consistori transforma el projecte de Mas d’en Sorder: d’unifamiliars a plurifamiliars Tarragona