L’obertura al mar del carrer Armanyà arriba per segona vegada al Jurat d’Expropiació
Urbanisme l L’òrgan dependent de la Generalitat dictaminarà el preu just d’una finca que ha d’expropiar l’Ajuntament per tirar endavant el projecte arran de les discrepàncies entre els propietaris i el consistori
John Bugarin
El projecte per connectar el carrer Armanyà amb la Baixada del Toro i obrir aquest eix al front marítim torna, per segona vegada, al Jurat d’Expropiació de Catalunya. L’organisme autonòmic haurà de determinar el preu just d’una de les finques afectades per la prolongació del vial després que l’Ajuntament de Tarragona i els propietaris no hagin arribat a un acord sobre la indemnització per l’expropiació.
El passat 31 de juliol, la Junta de Govern Local va aprovar no acceptar el full d’apreuament presentat pels propietaris del solar situat al número 9 del carrer Baixada del Toro. Tanmateix, van acordar remetre l’expedient a l’òrgan administratiu dependent de la Generalitat perquè sigui aquest qui fixi el valor de l’immoble. No és la primera vegada que aquest projecte arriba a mans del Jurat d’Expropiació. L’any 2020, l’ens autonòmic ja va fixar en 525.000 euros la indemnització corresponent a una altra finca imprescindible per poder executar la prolongació del carrer Armanyà, una quantitat que el consistori va haver
Els propietaris van haver d’enderrocar l’edifici situat al número 9 del carrer Baixada del Toro l’any 2023. Cedida
El consistori va haver de pagar 525.000 euros per expropiar un altre solar el 2020
d’abonar. Ara serà aquest mateix òrgan qui determini el valor de la segona finca pendent d’expropiar.
En el solar que ara centra el procediment d’expropiació hi havia un edifici construït l’any 1948. L’immo-
El Mercat Central acollirà una representació teatral i farà diferents sortejos per les festes de Sant Magí
Agenda l Els mercats de Tarragona escalfen motors els dies previs de les festes de Sant Magí oferint sortejos i activitats als tarragonins. D’una banda, el Mercat Central manté la tradició de premiar la compra de síndria el mes d’agost amb un sorteig. De l’1 al 15 d’agost totes les persones que comprin síndria a les parades del mercat podran entrar en el sorteig de deu vals de compra de 20 euros i de tres en-
trades dobles per als concerts d’estiu de la Catedral. Per participar-hi cal omplir la butlleta que distribueixen les parades de fruita i dipositar-la a la bústia del mercat. A més, el Mercat Central acollirà el proper dijous 13 d’agost a les 18.15h una representació teatral molt tarragonina amb la col·laboració de Turisme. Es tracta de l’obra Històries d’una vida al Serrallo, una proposta escènica amb el romesco i la mar com
a fils conductors, que celebra la tradició i el sabor autèntic revivint la vida del Magí i la Tecla, un matrimoni del Serrallo. Serà una estona plena de records, humor i tendresa, on emergirà l’ànima marinera del barri. L’accés serà lliure però limitat a l’aforament de l’espai. Pel que fa el Mercat de Torreforta, els seus paradistes distribueixen gelats de gel entre les compres fetes al mercat, fins a exhaurir existències. l DM
nalment els propietaris en van executar el seu enderroc el 2023.
Des de fa dècades
L’obertura del carrer Armanyà fins a la Baixada del Toro és una actuació urbanística prevista des de fa dècades. Ja apareixia recollida al Pla Eixample redactat per l’arquitecte Josep Maria Pujol l’any 1922 i posteriorment es va incorporar al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat el 2013, quan es qualificava com una actuació a llarg termini.
L’any 2017, durant el mandat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC), el govern municipal va impulsar una modificació puntual del POUM per evitar haver d’afrontar el cost de les expropiacions. La proposta consistia a compensar els propietaris dels terrenys afectats amb drets edificatoris, mitjançant la construcció d’un nou edifici en aquest mateix àmbit. L’acord preveia un immoble de planta baixa, cinc pisos i àtic, de manera que els propietaris rebessin aquesta compensació urbanística en lloc d’una indemnització econòmica.
ble feia anys que estava abandonat i presentava un estat avançat de deteriorament. Els despreniments registrats van motivar l’obertura d’un expedient de disciplina urbanística per part de l’Ajuntament, fins que fi-
Aquest plantejament, però, va quedar sense efecte amb l’arribada del govern de Pau Ricomà (ERC). El llavors conseller de Territori, Xavi Puig (ERC), va defensar que la proposta era «del tot insatisfactòria» ja que «no respectava l’skyline de la Baixada del Toro vist des de la façana marítima». El govern republicà va optar per reduir l’alçada prevista del nou edifici. Els propietaris no van acceptar aquesta modificació i el desacord va desembocar en el primer procediment d’expropiació l’any 2020, que va acabar costant poc més de mig milió d’euros a les arques municipals.
Al barri de Torreforta es repartiran gelats de gel. Mercats de Tarragona
La Guingueta es consolida com un espai educatiu de referència amb més de 4.600 usuaris
Educació l La Guingueta, l’espai educatiu i familiar del Parc de la Ciutat de Tarragona, ha tancat la temporada de febrer a juliol amb 4.634 participants, dels quals 1.745 infants, i es consolida com una iniciativa de referència a la ciutat. Durant aquests mesos s’han organitzat 26 activitats, 14 de les quals dins de la programació especial, i més de 300 persones van participar en l’última proposta abans de la pausa d’agost. El projecte, impulsat per l’Institut Municipal d’Educació, reprendrà l’activitat el 6 de setembre i obrirà cada diumenge fins al desembre, amb un nou horari d’11.00 a 13.30 hores. Des de la seva posada en marxa, l’any 2022, La Guingueta ha acollit 152 activitats durant 34 mesos d’activitat i ha sumat 17.393 participants, entre ells 7.775 infants. La iniciativa té com a objectiu promoure una intervenció educativa a l’espai públic, des d’una mirada comunitària, inclusiva i equitativa, incorporant perspectives de gènere, socials, culturals i de salut. També actua com a espai de connexió entre àmbits com el benestar, la comunitat, la cultura, l’ecologia i la sostenibilitat. En la seva activitat habitual, ofereix préstec de material de joc educatiu, espais de joc lliure per a infants i famílies, activitats per a diferents públics i la participació d’entitats del territori, amb la voluntat de fomentar l’educació, el lleure i la convivència a l’espai públic. El projecte busca així fer del parc un punt de trobada educatiu per la ciutat. l Diari Més
Els conductors de l’EMT reclamen més protecció davant les agressions i l’incivisme
Seguretat l Insten l’empresa i l’Ajuntament a estudiar restringir l’ús del servei municipal als agressors
Els conductors de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona reiteren la necessitat de reforçar les mesures de seguretat per protegir la plantilla després del nou episodi de violència registrat aquesta setmana en un autobús de la línia 5. L’incident va tenir el passat dilluns, quan dues persones van pujar al bus sense validar el bitllet. Després que el conductor els recriminés l’acció, un dels implicats va colpejar la mampara de protecció fins a trencar-la.
Aquest episodi se suma al que es va produir del 5 de juliol, quan un usuari va agredir un conductor de la línia 85 i també va destrossar la mampara del vehicle. Arran d’aquella agressió, el comitè d’empresa va condemnar els fets i va reclamar la convocatòria urgent de la Comissió de Seguretat i Salut per revisar les mesures de protecció i el protocol d’actuació davant agressions. Dos dies després, la representació dels empleats es va reunir amb el gerent de l’EMT, a qui va traslladar una bateria de propostes per millorar la prevenció i la resposta davant aquest tipus de situacions.
Entre aquestes, destaca la petició perquè l’Ajuntament impulsi «les modificacions normatives necessàries, inclosa una revisió de l’Or-
El portal digital Creadores.cat impulsa una convocatòria per
fer
nous projectes artístics
Cultura l Creadores.cat, el portal impulsat per la cooperativa Àkrida de la mà de Fòrum dels Barris, per fer visible, connectar i impulsar el talent artístic de Tarragona, obre una convocatòria destinada a impulsar projectes artístics comunitaris. La iniciativa vol facilitar que artistes del territori desenvolupin
processos de creació compartits amb col·lectius i comunitats de la ciutat, reforçant el paper de l'art com a eina de participació, cohesió i transformació social. La convocatòria representa un nou pas en l'evolució del projecte Creadores. cat, presentat el febrer del 2026. Si el portal digital va néixer per donar vi-
«Entenem que tampoc és agradable per a l’empresa i que tot això requereix temps»
denança Municipal, per reforçar les mesures davant conductes incíviques, amenaces i agressions al transport públic». També plantegen estudiar mecanismes que permetin restringir l’ús del servei a les persones que cometin agressions greus
sibilitat i crear xarxa entre artistes, aquesta nova iniciativa vol convertir aquestes connexions en processos de creació compartida amb els diferents col·lectius de Tarragona. D'aquesta manera, la plataforma fa el salt de la pantalla al territori i consolida la seva aposta per la cultura comunitària. Les propostes seleccionades comptaran amb una dotació econòmica de fins a 3.500 euros, així com un itinerari d’acompanyament que inclourà formació, seguiment durant el procés de creació i un espai per presentar els projectes. l Diari Més
contra el personal, sempre amb les garanties legals corresponents. Rubén Vaquero, membre del comitè, explica que la direcció «es va mostrar oberta a valorar les propostes i ara estem a l’espera de veure quines decisions acaben prenent. Entenem que aquests episodis tampoc són agradables per a l’empresa i que trobar solucions requereix temps».
«Hem vist que una gran part dels episodis d’incivisme i agressions es produeixen gairebé sempre a les mateixes línies. Potser caldria fo-
calitzar-hi els esforços», assenyala Vaquero, que també fa una crida a la conscienciació ciutadana perquè «estem parlant d’una problemàtica social relacionada amb l’incivisme». Per la seva banda, l’EMT ha condemnat tant l’agressió del 5 de juliol com l’incident d’aquest dilluns i ha recordat que des de fa uns mesos disposa d’un nou protocol de comunicació directa amb la Guàrdia Urbana per agilitzar la coordinació i la resposta davant situacions d’emergència.
John Bugarin
Imatge de la mampara de vidre trencada durant l’agressió a un conductor de l’EMT el passat 5 de juliol. Cedida
l Societat
Un casal on ningú queda exclòs
La Fundació Pere Tarrés acull a Torreforta una desena d’infants en situació de vulnerabilitat
La Fundació Pere Tarrés desplega per primera vegada a Tarragona un casal becat per a infants amb necessitats educatives especials. Concretament ho fa a la masia La Torreforta, amb un doble objectiu: que infants i joves en situació d’exclusió social i, alhora, amb casos com trastorns de l’espectre autista, no quedin fora dels beneficis educatius i socials que impliquen els casals diürns o convencionals.
La coordinadora pedagògica de la Fundació, Georgina Porta, va explicar ahir que la decisió de crear aquest nou servei respon a una realitat detectada des de fa temps: «cada vegada són més els infants amb necessitats educatives especials que arriben a les inscripcions dels casals, colònies i activitats socioeducatives que organitzem, i
sovint necessiten la figura d’un vetllador o vetlladora per poder participar-hi amb garanties».
Ajudar a la interacció «És una molt bona oportunitat. Al meu fill li costa molt socialitzar i estar en un entorn així on està acompanyat i amb altres nens amb les seves característiques, crec que li pot ajudar molt», va expressar Saïd Mahjoubia, pare d’un dels infants. La desena d’infants arriben derivats des de Serveis Socials perquè ja estan en situació de vulnerabilitat. «Des de la seva referent ens passen les seves dades per fer les inscripcions al casal», va indicar Porta. És el cas de la Nadesha Albiña.
«Ens vam assabentar per la nostra tècnica a Serveis Socials de l’Ajuntament i crec que serà una gran oportunitat per la meva filla. És difícil que pugui rebre una atenció així d’especialitzada en altres casals»,
CaixaBank concedeix 279 MEUR en nous finançaments a empreses locals
Economia l El banc ha formalitzat unes 1.800 operacions de crèdit amb firmes tarragonines
CaixaBank ha destinat més de 279 milions d’euros en nous finançaments a empreses de les Tarragona durant la primera meitat de 2026, cosa que representa un augment del 3% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest volum de finançament s’ha canalitzat a través de 1.841 operacions. Els fons s’han dirigit principalment a empreses petites, mitjanes i grans de Tarragona amb l’objectiu d’enfortir la seva liquiditat i donar suport a les seves inversions estratègiques. A més, CaixaBank ofereix solucions
financeres especialitzades com el factoring, el factor invers i el lloguer, adaptats tant a les necessitats de capital circulant com a projectes a llarg termini.
Suport constant
El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep Mª Gonzàlez, va subratllar «el suport constant del banc al teixit empresarial, un motor de competitivitat, innovació i creació de valor, i un element clau per al desenvolupament econòmic i social del nostre medi ambient». Gonzàlez va destacar la «força del nostre compromís amb les empreses, a les
quals acompanyem en el seu dia a dia amb assessorament expert i suport constant». CaixaBank també posa a disposició dels seus clients empresarials el Pla d’Estímul d’Inversions, a través del qual un equip d’especialistes analitza la situació de cada empresa per oferir finançament a mida que impulsi la seva competitivitat i creixement.
A Tarragona, el banc disposa tres centres especialitzats dedicats exclusivament a satisfer les necessitats del segment empresarial. En aquests àmbits, un equip de professionals experts ofereix una proposta de valor diferencial basada en la
«Al meu fill li costa molt socialitzar i estar en un entorn així crec que el pot ajudar molt»
va explicar. Pel que fa a l’acollida del projecte, Porta va confirmar que la demanda ha estat alta des del primer moment. Tot i haver acotat el perfil dels participants al col·lectiu TEA, el nombre de sol·licituds no s’ha reduït, atès que, segons la coordinadora, cada vegada hi ha més infants amb aquestes característiques.
Imatge d’arxiu d’una oficina de CaixaBank. CaixaBank
gestió integral de les empreses. A més, CaixaBank ha llançat recentment el seu nou Pla de Sostenibilitat a tres anys, que forma part del nou Pla Estratègic 2025-2027, amb el qual la companyia preveu mobilitzar 100.000 milions d’euros en finances sostenibles per continuar avançant cap a una economia més sostenible i promoure el desenvolupament econòmic i social de la població.
Oriol Castro Sanz
La masia La Torreforta és l’espai que acull aquest mes d’agost el casal de la Fundació Pere Tarrés. Tjerk van der Meulen
La Fundació ha desplegat un equip de professionals de diferents àmbits. Tjerk vd Meulen
Diari Més
El CMQ tanca amb dèficit el 2025 i ajusta el seu Pla de Sanejament
Salut l El resultat negatiu respon a «despeses extraordinàries de manteniment d’instal·lacions»
Sergi Peralta Moreno
El Centre MQ va tancar el 2025 en números vermells. El compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici va registrar un resultat de -186.107,36 euros i va ser la tercera anualitat en el darrer lustre que va concloure amb el balanç negatiu. En conseqüència, el consell d’administració de l’empresa municipal ha aprovat un annex al Pla de Sanejament 2024-26 per «ajustar les mesures de correcció del desequilibri financer, d’acord amb la normativa vigent», tal com confirmen fonts municipals.
Les fonts assenyalen que el pla, que tenia per objectiu optimitzar recursos i incrementar l’activitat i els ingressos mentre es redueixen les despeses, està «donant resultats», atès que el 2024 va tancar amb un resultat positiu. Així mateix, expliquen que el desajust del 2025 respon «principalment a despeses extraordinàries de manteniment d’instal·lacions» i valoren que es tracta d’una «xifra poc significativa en el marc d’un pressupost anual de 18 milions d’euros».
Per redirigir les pèrdues d’exercicis anteriors —en l’últim lustre, 2021, 2023 i 2025 van acabar en números vermells, si bé cal mencionar que el 2021 va estar marcat per les afectacions derivades de la
covid-19—, a finals del 2024 es va aprovar un pla de sanejament que s’enfocava a potenciar l’activitat i els ingressos, millorar la productivitat i disminuir les despeses. Entre les propostes plantejades, hi havia incrementar l’activitat quirúrgica pública i la cartera de serveis, incorporar nou equipament tecnològic o apujar les tarifes de les principals companyies per pal·liar els augments dels costos de proveïdors i subministraments i dels salaris, així com unificar les consultes externes al Vapor Nou —moviment que es va completar a principis del 2025— o reorganitzar el personal de
L’Ajuntament lliura les claus dels horts urbans als adjudicataris per als següents tres anys
Medi ambient l L'Ajuntament de Reus ha lliurat les claus de les parcel·les dels horts urbans municipals a les persones que en seran les usuàries durant tres anys. Aquestes van participar en la convocatòria pública oberta el passat mes de maig per optar a una de les llicències d'ús privatiu de les parcel·les municipals. El procés d'adjudicació s'ha dut a terme segons el reglament municipal. El consistori preveu convocar
als nous usuaris a una reunió informativa en què s'explicarà el funcionament dels horts i el reglament d'ús. També es presentaran les activitats que s'hi desenvoluparan com xerrades, formació en cultiu ecològic i propostes per fomentar la convivència i la participació en els espais comunitaris. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma que els horts municipals «són una nova aposta d'una ciutat que posa
al centre les persones; una eina de cohesió social i un recurs que promou hàbits saludables, sostenibles i de respecte pel medi ambient». Per la seva banda, la regidora de l'àrea de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda, comenta que els horts «aporten valors socials a les persones que hi participen, ja que afavoreixen un teixit de noves relacions i milloren la qualitat de vida mitjançant l'activitat física». l Diari Més
El pla pretén ajustar els comptes amb mesures com l’increment de l’activitat i els ingressos
les diferents àrees i la divisió administrativa.
En el passat, l’existència i continuïtat del CMQ ha estat objecte de debat constant i els partits de l’oposició han arribat a posar sobre la taula alternatives com que passi a mans privades o que la Generalitat de Catalunya n’assumeixi la gestió al complet.
En aquesta línia, el regidor de Salut, Enrique Martín, va destacar, en una entrevista a Diari Més l’any passat, que l’important és que el centre sigui «una eina útil per a la ciutadania» i que «el pitjor que podria passar és que desaparegués o es transformés en un centre privat». Subratllava la seva funció de «cobertura pública» i de «reducció de les llistes d’espera al territori». A banda d’estabilitzar la situació, el govern municipal treballa per «potenciar» el servei i millorar l’atenció cap a la ciutadania, amb accions com la renovació de la centraleta telefònica o la humanització del quiròfan pediàtric.
L’activitat del CMQ
Com a centre adscrit al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) i referent al Baix Camp de la cirurgia de mitjana i baixa complexitat, el CMQ va atendre, durant el 2025, 26.422 urgències i més de 200.000 visites i exploracions complementàries. L’activitat de mútues i privats va significar 1.821 altes, mentre que es van tramitar 2.725 altes públiques.
Fotografia d’arxiu de les instal·lacions del Centre MQ al carrer del Vapor Nou. Gerard Martí
Fotografia del lliurament de les claus dels horts urbans. Ajuntament de Reus
El TSJC avala un acomiadament del 112 per penjar trucades sense gestionar-les
Judicial l La dona va descartar avisos sobre baralles, agressions, emergències mèdiques i dos menors atrapats en un ascensor
Agències
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat l’acomiadament disciplinari d’una operadora del telèfon d’emergències 112 destinada a la sala de Reus per una sèrie d’incidències registrades entre el 16 de setembre i el 2 d’octubre del 2024. En aquestes, va donar per finalitzades diverses trucades d’emergència sense gestionar-les ni retornar-les, contravenint els protocols del servei. Entre els avisos descartats hi havia una baralla durant un enterrament al cementiri de Lleida, una agressió, persones que requerien assistència sanitària, un furt i dos menors atrapats en un ascensor. La sala considera que la seva actuació va suposar una «clara deixadesa de funcions» que podia comprometre l’atenció d’emergències reals.
La resolució, dictada a finals de juny, explica que l’origen de l’expedient disciplinari va ser una incidència detectada pels responsables del CAT112, que va motivar a una revisió específica de les últimes trucades que l’operadora havia classificat com a no operatives. Els supervisors van detectar una quinzena d’actuacions incorrectes en què havia donat per finalitzades comunicacions sense aplicar el protocol establert. El primer episodi que recull la sentència es va produir el 16 de setembre, en què una persona va telefonar per informar que s’havia tallat un dit i la comunicació va ser descartada per una incidència tècnica. Aquell mateix vespre, una altra persona va respondre «hola, bones», després que l’operadora pronunciés dues vegades la salutació reglamentària. Tot i obtenir res-
Tasty Poke Bar obre les portes al carrer Major de la capital del Baix Camp
Gastronomia l Tasty Poke Bar ha obert un nou local a Reus, concretament al carrer Major número 7.
Aquest negoci, amb presència també a Tarragona i Barcelona, es dedica a oferir pokes, un plat tradicional de Hawai. L'obertura oficial de l'establiment a la capital del Baix Camp va ser el passat dimecres 29 de juliol. l Miquel Llaberia Baselga
La sala considera que l’actuació va suposar una «clara deixadesa de funcions»
posta, la treballadora va penjar la trucada. Quan el mateix ciutadà va tornar a telefonar, un altre gestor va comprovar que alertava d’una baralla a Mataró i va activar el dispositiu corresponent.
Entre altres situacions, el 23 de setembre va concentrar diverses incidències, segons recull la resolució. En una primera comunicació, la treballadora ni tan sols va pronunciar la salutació obligatòria abans de classificar com a marcatge erroni una trucada en què se sentia
una discussió. Un minut després, el mateix telèfon va tornar a contactar amb el servei per informar que retenien un home després d’un furt en un centre comercial. Aquell mateix dia també va descartar la trucada d’una persona que alertava de la presència d’un home amb Parkinson desorientat al carrer.
L’episodi que va provocar la revisió exhaustiva del seu treball es va produir el 25 de setembre. Una dona va començar a dir «necessitem que vingui la policia aquí al
ceme...» i l’operadora va tallar la comunicació abans que acabés la frase, classificant-la com una trucada tècnica i sense efectuar la retrucada obligatòria. Pocs segons després, la mateixa persona va tornar a trucar i un altre operador va comprovar que s’estava produint una baralla durant un enterrament al cementiri de Lleida, motiu pel qual es va mobilitzar els Mossos d’Esquadra.
Els arguments de la treballadora En el seu recurs, la treballadora sostenia que la sanció era desproporcionada perquè mai havia estat sancionada, havia superat totes les auditories mensuals de qualitat i les incidències detectades eren poques en comparació amb les aproximadament 150 trucades que gestionava diàriament. També al·legava que el soroll de la sala dificultava les converses i que les comunicacions es tancaven quan ja havia transcorregut el temps previst pel protocol. El TSJC rebutja aquests arguments i destaca que la treballadora, incorporada al servei l’any 2018, coneixia perfectament els protocols i havia rebut formació continuada, l’última el gener de 2024. També assenyala que no s’ha acreditat ni un nivell de soroll superior a l’habitual ni cap problema d’audició que justifiqués la seva actuació. Igualment, recorda que abans de l’acomiadament ja havia estat objecte de dues sessions de «reconducció» després de dues incidències.
El consistori proposa una selecció de contes solidaris i lectures d’estiu per promoure la solidaritat
Cultura l L'Àmbit de Solidaritat i Cooperació de l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus proposa aquest estiu una selecció de contes per a infants i de lectures per a persones adultes amb l'objectiu de promoure la solidaritat i ajudar a comprendre un món cada vegada més canviant, complex i divers.
D'una banda, la ciutadania té a la seva disposició 12 contes solidaris, disponibles a les biblioteques municipals i també en format digital a la pàgina web municipal. A finals de setembre es preveu presentar el 13è conte solidari, ambientat a l'Índia. També hi ha la guia Lectures d’estiu per entendre el món amb 72 recomanacions. l Diari Més
Imatge d’arxiu de la façana de l’edifici del CAT112 a Reus. ACN
Fotografia del nou local de Tasty Poke Bar al carrer Major de Reus. Diari Més
Una segona biblioteca encapçala la candidatura de Vila-seca al Pla de Barris
Propostes l El consistori ha presentat 29 actuacions per assolir una dotació de 25 milions d’euros en la nova convocatòria
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vila-seca posarà als residents al centre de les actuacions per a la convocatòria del Pla de Barris d’aquest 2026. En total, s’han presentat 29 actuacions, d’entre les quals set projectes principals acumularan el 74,16% del pressupost, uns 18,54 milions d’euros. La gran novetat en la convocatòria d’enguany és la proposta que preveu la construcció d’una nova biblioteca. D’acord amb l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, la iniciativa es troba «a les beceroles», però requerirà una inversió de 6 milions d’euros per desenvolupar-se.
En aquest sentit, al Pla de Barris també es planteja l’ampliació i «modernització» de l’actual espai de lectura del carrer Tarragona, on es preveuen destinar 437.721 euros per «adaptar-la», previsiblement, a altres usos. «Fa dotze anys que la Generalitat ens diu que l’equipament és petit», especificava el batlle, afegint que la «qüestió» de la biblioteca representaria una «doble actuació». El 68% de les accions plantejades se centraran en l’àmbit sociocomunitari per impulsar els barris de la Formiga, el Colomí i el Centre Històric. Enguany, el consistori ha tornat a demanar la màxima dotació possible en la seva sol·licitud, 25
Els representants de l’oposició, juntament amb l’alcalde
L’Ajuntament planteja reactivar el Centre
Històric amb noves activitats i serveis
milions d’euros —el 70% dels quals finançats per la Generalitat—, per reformar la part més desenvolupada urbanísticament del municipi en els últims anys.
La rehabilitació de l’antic Ateneu Pi i Maragall per convertir-lo en centre cívic englobarà la segona
partida més gran del pressupost, gairebé 4,3 milions d’euros. L’espai es vol renovar per oferir un recinte a les diferents entitats del municipi que ho requereixen i obrir-lo al públic. Per altra banda, requeriran més de 2 milions d’euros les propostes que fan referència a la renaturalització urbana de l’entorn de l’avinguda Francesc Macià o la creació d’un espai de treball obert per a les empreses del municipi. «No és un pla d’obres, hem de garantir que passin coses sense deixar de costat les ajudes, l’habitatge o als negocis»,
va indicat Segura. La intenció de l’Ajuntament és readequar el Centre Històric per «dinamitzar-lo econòmicament» i fer-lo més sostenible. Alguns exemples són la reforma de l’entorn del Celler Cooperatiu per situar-lo com «un espai de referència» (1,1 milions d’euros), la millora de l’Esplai de Sant Esteve per remunicipalitzar-lo i oferir un servei per a la gent gran (1,46 milions d’euros), o l’increment d’activitats juvenils amb una renovada Casa dels Obrers (1,6 milions d’euros).
Salou invertirà prop de 350.000 euros en la renovació de sis parcs infantils amb nous jocs accessibles
Urbanisme l Salou renovarà sis parcs infantils amb una inversió de prop de 350.000 euros per modernitzar els espais de joc, ampliar-ne l’oferta lúdica i reforçar-ne l’accessibilitat. Les actuacions es faran a la plaça Andalusia, Xalets de Salou, Mirador de Salou, Pla de l’Era, plaça Louis Braille i plaça del Carrilet,
amb nous equipaments pensats per a infants de diferents edats i capacitats. El projecte preveu substituir els jocs més envellits, reaprofitar els que es troben en bon estat i incorporar tirolines, gronxadors niu, llits elàstics accessibles, carrusels inclusius, estructures multijoc i zones de joc simbòlic. A la plaça Andalusia es
Part del pressupost s’espera destinar a accions de menor dimensió, però que, segons el batlle «aportaran oportunitats i seguretat a les persones» del Centre Històric. Destaquen les subvencions d’accessibilitat a l’habitatge, la millora d’eficiència energètica o una campanya de promoció econòmica «creativa» per a les iniciatives d’artesania, cultura i disseny a la localitat, a la qual es destinaran 100.000 euros.
Seguint aquesta línia, es plantegen impulsar espais de creació artística, projectes de reutilització d’aigua o millorar el confort climàtic dels diferents espais municipals, entre altres iniciatives socials.
Govern i poble units
Per portar a terme les propostes, Pere Segura va destacar el procés de participació ciutadana executat fins a l’entrega del projecte. «No pot servir com a tràmit, ni per a la validació final, sinó definir i concretar actuacions», assegurava el batlle.
D’altra banda, també es va valorar positivament la col·laboració entre els grups de l’oposició, Vila-seca en Comú (VSC), Partit Socialista (PSC) i Decidim Vila-seca per concretar la llista d’actuacions. «És un primer pas, però no és cap victòria política», va concloure el portaveu del PSC, Joan Ramírez.
crearà una tercera zona lúdica amb estructures d’escalada i jocs adaptats, i Xalets de Salou incorporarà una estructura en forma de vaixell. Al Pla de l’Era es crearà una àrea temàtica inspirada en les abelles, mentre que al Carrilet, el parc més utilitzat del municipi, es restaurarà el popular tren infantil i es renovaran els gronxadors amb models accessibles. La iniciativa dona continuïtat a les actuacions municipals dels darrers anys i reforça l’aposta per uns espais públics més moderns, segurs, inclusius i adaptats a les famílies. l Diari Més
de Vila-seca, Pere Segura, van coordinar la proposta. Cedida
Esdeveniment l Milers de persones van visitar els més de 200 expositors que van instal·lar-se al municipi des de la plaça del Blat
L’olor de l’horta i l’embotit omplen els carrers de Valls per la setantena edició de la Firagost
Durant dos dies a l’any, l’olor dels carrers de Valls s’inunden amb perfum de verdures fresques, formatge aromat, embotits secs i vi. No són productes qualsevol, sinó «de quilòmetre zero», catalans i, en gran part, de la comarca de l’Alt Camp. El municipi tornava a acollir aquest dimarts la primera jornada de la Firagost, que culminarà avui després que milers (i milers) de visitants recorreguessin els més d’1,5 quilòmetres de ruta comercial entre el carrer de la Cort, el Pati i el passeig de l’Estació.
Enguany, més de 200 expositors van instal·lar-se en els 14 punts oferts per l’Ajuntament carregats de productes com llonganissa seca, mel de romaní —amb la seva corresponent bresca a l’interior del pot— i productes innovadors com una coca de recapte de pop i patata. «No ho havia vist mai», indicava una compradora.
Sens dubte, la Firagost va renovar-se en una edició que arribava als 70 anys d’història amb una planificació més accessible, desenes d’activitats i una imatge fresca que va atreure a gent interessada de l’àmbit internacional, nacional i del Camp de Tarragona. Tot i que des de les 10.00h del matí s’hi van poder trobar activitats, l’esclat que donava pas a la celebració es va viure a partir de les 19.45h de la tarda, quan les autoritats van visitar tot el recorregut després de presentar l’efemèride.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Miquel Sàmper, va ser el convidat d’honor durant la inauguració d’aquest 2026. La preocupació pels incendis, la prevenció de cara a una futura sequera i la «manca de relleu generacional» van ser els principals temes que va haver d’afrontar Sàmper durant la seva intervenció. «Hem d’intentar adaptar-nos i buscar sortides, ja no tenim les mateixes vinyes d’abans i ho tenim molt present», començava el conseller, qui va respondre a totes
les reclamacions del president de la Cooperativa Agrícola de Valls, Josep M. Aubareda i del president de la Cambra de Valls, Josep M. Rovira. «Demanem ajuda per conscienciar al Govern que necessitem una comarca forta, competitiva i millor empresarialment, ens calen les mateixes eines que a la resta del país», argumentava Rovira en el seu torn de paraula.
L’acte d’estrena, però, va centrar-se en la història de la Firagost, més enllà de les reivindicacions de la pagesia, més que necessàries. Lluny quedava la primera edició de l’esdeveniment, celebrada l’any 1951 on van assistir «unes 8.000 persones», segons va explicar el regidor de Turisme de Valls, Joan Ibarra.
«L’objectiu ara és reforçar la projecció internacional, nacional i millorar les experiències», va recalcar l’edil.
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va ser més breu, però va centrar-se en la nova etapa que afronta la proposta sota un nou lema: «Tot
Tradició i diversitat S’han tornat a exposar tractors al passeig de l’Estació els dos dies
Visibilitat
La plaça del Blat viurà una actuació castellera avui a les 20.15 h
comença a la terra», i una nova imatge reformada amb els colors de l’estiu i l’horta. A més, va recordar-se el retorn de l’exposició de tractors al passeig de l’Estació. Desenes d’activitats i centenars de persones tancaran una edició històrica de la Firagost aquest dimecres. Des de tallers, classes de cuina i una gran actuació castellera a la plaça del Blat (a partir de les 20.15h) obriran la perspectiva dels assistents en una edició especial.
Adam Díaz Garriga
Milers de persones van visitar la Firagost durant la primera jornada d’aquest dimarts entre els centenars d’expositors. Tjerk van der Meulen
El conseller d’Agricultura, Miquel Sàmper, també va visitar el municipi. Tjerk van der Meulen
Falset entra al règim dels municipis rurals i podrà accedir a més finançament i menys burocràcia
Priorat l Falset ha entrat al règim especial dels municipis rurals després que la Generalitat hagi resolt favorablement la petició presentada per l’Ajuntament el passat mes de juliol. La incorporació permetrà al municipi accedir a més recursos econòmics, simplificar tràmits administratius i optar als programes específics que el Govern desplegui durant els pròxims anys. L’Estatut de municipis rurals preveu excepcions per incloure localitats que, d’entrada, quedarien fora dels criteris generals de densitat o creixement. Falset s’hi acull per la seva condició de capital d’una comarca rural i per tenir una població superior als 2.000 habitants i inferior als 3.000. L’alcalde, Carlos Brull, ha valorat molt positivament la decisió i ha destacat que suposa un reconeixement que reforça la capacitat del consistori per defensar els interessos del municipi, obtenir noves vies de finançament i reduir burocràcia. La norma, pionera a Catalunya, defineix per primera vegada què és un municipi rural i estableix un règim propi amb mesures adaptades a aquests territoris. Entre els seus objectius hi ha garantir serveis públics adequats, impulsar l’economia local i l’habitatge, frenar el despoblament i afavorir l’arrelament de la població, tot dotant els municipis petits d’eines, recursos i finançament específics perquè puguin afrontar les necessitats amb més garanties i funcionar en condicions d’igualtat respecte d’altres territoris del país. l Joan Lizano
Detenen a Islàndia Marco Martínez, activista del Casal Popular de Cambrils
Protesta l El Casal Popular de Cambrils ha informat a les xarxes socials que el darrer divendres va ser detingut el soci Marco Martínez per les forces especials islandeses mentre navegava a bord del Bandero, vaixell de la Captain Paul Watson Foundation que participa en protestes contra la caça de balenes i la pesca de krill. L’entitat n’ha reclamat l’alliberament immediat. l Joan Lizano
La prèvia l A falta de concretar alguns objectius, a la Colla Vella semblen clars la presència del 5de9f i el 7de9f, mentre a la Colla Joves entrarà en joc novament el 2de9fm i el 4de9sf
Firagost per agafar impuls
Si hi ha duel a la plaça del Blat, hi ha diada important al calendari casteller de la temporada. Tant la Colla Vella com la Colla Joves arriben algun dubte després de les inesperades ensopegades durant les darreres setmanes, però la diada de la Firagost tornarà a ensenyar el millor de les dues, hi haurà gamma extra i la rivalitat tornarà a servir una actuació a tenir en compte per encarar amb optimisme un mes d’agost apassionant per a rosats i vermells.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls té clars dos dels objectius de la jornada: el 5de9 amb folre i el 7de9 amb folre. El primer l’ha descarregat dues vegades, per Sant Joan i la diada de les Cultures a Altafulla i, de fet, va ser el seu primer gamma extra de l’any carregat al Vendrell a principis de juny. El segon és un recurs molt útil que torna a aparèixer a la seva agenda com ja van fer enguany per la festa major o l’any passat a la mateixa Firagost (on el van descar-
regar per primera vegada en la seva història) o al Catllar. El tercer castell és el que farà que hagi de pensar una mica més el seu cap de colla, Manel Urbano. El 3de10 amb folre i manilles seria un repte magnífic que han treballat durant els darrers assajos, però potser li falta un parell més de provatures per aconseguir la garantia total. L’altra opció és una carta guanyadora, el 4de9 sense folre, que ja van exhibir per Sant Joan de forma immillorable. Possiblement tancaran la seva actuació amb el pilar de sis que presentarà estrena de l’enxaneta. El cap de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls, Francesc Inglès, fa dies que insisteix en la intenció de repetir la diada que van fer per la festa major. D’aquesta manera, el seu millor castell a plaça seria el 4de9 sense folre, que van estrenar precisament per Sant Joan. Curiosament han descarregat les mateixes vegades enguany el quatre amb folre i sense folre i, per tant, és una opció molt real a plaça.
4de9sf de les dues colles vallenques per Sant Joan. Gerard Martí
Tercer duel de l’any Després de Completes i Sant Joan, Vella i Joves es retroben a la plaça del Blat
També tenen ganes de tornar a fer el 2de9 amb folre i manilles, que s’ha convertit en el seu gamma extra més repetit des de l’any passat juntament amb el pilar de 8 amb folre i manilles. El tercer castell tot apunta que serà el 3de9 amb folre, tot i que també treballen estructures com el 2de8 sense folre
Fem pinya amb les NOSTRES tradicions
que segurament sortirà a plaça durant el mes d’agost. El seu tancament serà amb el pilar de 7 amb folre o, fins i tot, podrien provar el de vuit pisos després dels canvis que han hagut de fer a l’estructura durant aquest inici de temporada. La diada començarà a les 20.15h a la plaça del Blat i serà l’inici d’un tram de temporada molt intens per als Xiquets de Valls que portarà a la Joves a Llorenç, La Bisbal del Penedès, Igualada i Sant Fèlix i a la Vella a La Bisbal, Vallmoll, El Catllar, l’Arboç i Sant Fèlix.
Carles Cortés
El Morell tanca una Festa Major de més de deu dies plena de cultura i esport
Tradició l El retorn de la diada castellera i els 35 anys de la Zeuzera, entre els actes destacats
Diari Més
La Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén del Morell ha tancat una edició multitudinària després de gairebé dues setmanes d’activitats que han omplert carrers i places amb cultura popular, música, esport i propostes familiars. Milers de persones han participat en una programació marcada per l’alta afluència i per novetats com el nou espai de vespreig al jardí de l’Ajuntament o la recuperació, divuit anys després, de la diada castellera, amb els Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Entre els actes més concorreguts també hi ha hagut el Sopar popular, amb 1.500 persones, els concerts de Yo suspendí la EGB, Naina i Malifeta, les temptes de vaquetes i la 63a edició de la Cursa Ciclista Gran Premi del Préssec. Un dels moments més emotius ha estat el 35è aniversari de la Zeuzera Pyrina, amb una aparició
Els Diables Grans del Morell van tornar a omplir els carrers de foc i tradició. Aj. del Morell
El Sopar popular va reunir 1.500 persones en una de les cites més multitudinàries
sorpresa durant el Sopar popular i la tradicional guerra d’aigua de l’endemà. L’alcalde, Eloi Calbet, ha des-
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÀGIA
Creixell Màgic reunirà grans il·lusionistes del 14 al 16 d’agost
Creixell tornarà a convertir-se en la capital de la il·lusió amb la tercera edició de Creixell Màgic, el Festival Internacional de Màgia que se celebrarà del 14 al 16 d’agost. Durant tres dies, el municipi acollirà més d’una vintena d’espectacles, gales i activitats per a tots els públics amb alguns dels noms més destacats de l’il·lusionisme nacional i internacional. La programació inclou, entre d’altres, la Gala Internacional amb Héctor Mancha, Raúl Black i Shado, presentada per Luis Larrodera; la Gala Unipersonal de Javier Botía; la Gala Infantil amb Enric Magoo, i el Sopar Màgic amb Karim. També hi haurà màgia
tacat la resposta extraordinària de la ciutadania malgrat la calor intensa. Miquel Roig, regidor de Festes, ha destacat la bona resposta als actes de la setmana. El seguici cerimonial, amb el Lleó de Tarragona com a convidat, i el Ball de Sant Miquel i el correfoc van posar el punt final a una festa que consolida un model basat en la convivència i la cultura.
de carrer gratuïta amb artistes com Joana Andreu, Gonza Martini, Sebas Pelegrina i Màgic Jordi & Amelie, a més de tallers infantils, el Mercat Màgic i activitats per a tota la família. Amb aquesta proposta, Creixell Màgic es consolida com una de les cites culturals imprescindibles de l’estiu a la Costa Daurada, combinant talent internacional, espectacles familiars i un ambient únic que omplirà de màgia els carrers del municipi. La programació completa i la compra d’entrades es poden trobar a creixellmagic.cat. ARB
La Canonja acull una nova edició del Festival del Mamut
Agenda l La cita se celebrarà aquest divendres i dissabte al Mas de l’Hort de l’Abeurador amb concerts i sessions de DJ
Diari Més
El Festival del Mamut tornarà aquest divendres i dissabte a la Canonja amb més de 12 hores de música en directe a l’aparcament del Mas de l’Hort de l’Abeurador. Doctor Prats encapçalarà la nit
de divendres, juntament amb DJ Richi C i D’Spoilers, mentre que dissabte, actuaran els Fan Boys, DJ Dídac Segura i DJ Anna Gisbert. Les portes obriran a les 23.30 h i les entrades costen 7 euros. El recinte comptarà amb Punt Lila i agents de salut durant les dues jornades.
Javier Botía, ‘El Mentalista’, entre la programació. Alfonso Calza ~ CREIXELL MÀGIC ~
Doctor Prats, Fan Boys i diversos DJ hi actuaran aquest divendres i dissabte. Aj. Canonja
Ayesa, Van Rijn, Diego Gómez i Almansa: preparats per fer un pas endavant amb el Nàstic
Futbol l El club va presentar quatre jugadors que comparteixen l’ambició de triomfar a Tarragona
Montreal Quesada
El Nàstic va completar ahir la tercera ronda de presentacions d’una plantilla profundament renovada. Aquesta vegada va ser el torn de Gaizka Ayesa, Nico van Rijn, Diego Gómez i Àlex Almansa. Els quatre futbolistes van transmetre la il·lusió per iniciar aquesta nova etapa a Tarragona. A més, els quatre van coincidir a destacar la seva ambició de créixer esportivament i fer un pas endavant en les seves carreres de la mà del conjunt grana.
Nico van Rijn va ser el primer en posar-se davant dels micròfons. El defensor, que també arriba del Teruel com Manel Royo i Joseda, va ser clar en els motius per aterrar a Tarragona: «És el Nàstic». «He crescut a Barcelona i el Nàstic és un club que sempre he tingut a prop. Et crida l’atenció i quan vaig rebre la trucada de Tomeu no vaig dubtar», va afegir Van Rijn. El barceloní arriba del Teruel amb Royo i Joseda, tot i que va destacar que «és un plus tenir companys de l’any passat, però no va ser un incentiu, tenia decidit venir al Nàstic». Fa setmanes que
Nico Van Rijn
«Arribo amb moltes ganes i amb el compromís de fer bé les coses al Nàstic»
Gaizka Ayesa
«M’he sentit bé en els primers amistosos. Soc exigent i vull donar el màxim de mi»
treballa a les ordres de Xisco Campos i va destacar que «comencem a agafar sensacions, agafar el to físic i els conceptes del tècnic, que és prioritari. S’està fent un bon vestuari i això és molt important». Ayesa va ser el següent. El porter navarrès ha crescut al planter de la Real Sociedad i és, dels quatre pre-
La canongina Gisela Sánchez guanya el bronze de Beisbol 5 als Jocs Mediterranis de Taranto 2026
Poliesportiu l La canongina Gisela Sánchez va destacar el darrer cap de setmana en penjar-se la medalla de bronze amb la selecció espanyola de Beisbol5 als Jocs del Mediterrani de Taranto 2026. Sánchez, una de les peces clau del combinat estatal, va contribuir a la tercera posició de l'equip en un torneig en què només van ser superades per Turquia
i França, les dues grans potències europees d'aquesta disciplina. Jugadora del CBS Wolves Tarragona, la canongina és una habitual de les convocatòries de la selecció.
L’equip espanyol va completar una fase de grups impecable, amb victòries davant Tunísia, Itàlia i Kosovo que li van permetre acabar en la primera posició. A les semifinals,
Diego Gómez
«He treballat per arribar al Nàstic, és un salt en la meva carrera que agafo amb il·lusió»
sentats, el que acumula més partits a la Primera Federació. «Costa dir que no al Nàstic, és un dels equips més històrics de la categoria. Venir aquí és una oportunitat que volia aprofitar», va destacar el porter. El navarrès encara no té competència a la demarcació, però no s’ha relaxat: «Soc una persona molt exi-
però, va caure per un ajustat 2-1 davant Turquia, un resultat que la va relegar al partit pel tercer lloc. En la lluita pel bronze, el conjunt estatal es va refer ràpidament i es va imposar per 2-0 a Tunísia per assegurar-se una meritòria medalla.
L’Ajuntament de la Canonja també va voler felicitar públicament l’esportista pel seu èxit. «Des de l’Ajuntament et felicitem de tot cor per aquest èxit i et desitgem que continuïs assolint molts més reptes i victòries. Gràcies per portar el nom del nostre municipi arreu», va destacar el consistori. l AMQ
«Tenia ganes d’assumir responsabilitats. Venir al Nàstic és un pas endavant» Àlex Almansa
gent i no és una cosa que em preocupi. Qui arribi competirà i segur que extraurem el màxim nivell l’un a l’altre, però ja estic molt centrat en estar al millor nivell possible per arribar preparat de cara al duel contra el Real Zaragoza a la lliga». El tercer va ser Diego Gómez, davanter que va aterrar aquest estiu
procedent del Cacereño. El segovià es va descriure com «un davanter d’equip, molt treballador i molt sacrificat en tot el que és la pressió i el treball. Soc un davanter físic i molt mòbil».
«És un projecte nou i ens hem d’anar coneixent tots per saber quines característiques té cadascú, però jo crec que estem deixant ja bones sensacions», va afegir el davanter. Després d’obrir-se camí a la Segoviana i el Cacereño, el conjunt grana es presenta com una oportunitat d’or per fer un pas endavant en la seva carrera: «Faig un salt a la meva carrera i ho agafo amb tota la il·lusió. He treballat molt per estar en un club com aquest».
Finalment, el jove Àlex Almansa va ser el darrer. L’extrem va deixar enrere la seva etapa a equips filials com el Girona B i l’Espanyol B per arribar a un Nàstic que ja coneix, perquè el seu pare va ser jugador grana en el passat. Com la resta, l’extrem va fer notar que arriba a l’equip amb gana: «Volia deixar de banda els filials i assumir responsabilitats. El Nàstic és un pas endavant en la meva carrera. Des del primer moment he vist que he encertat venint aquí».
Feina per fer
El director esportiu Tomeu Nadal encara té feina per fer aquest mercat d’estiu. «Ja hem incorporat el central i ara estem centrats en la porteria buscant competència per a Gaizka, que ja tenim tres o quatre opcions», va assenyalar. També es va centrar en els reforços en la part ofensiva, amb Sinan Bakis com una opció. Amb tot, Nadal va fer balanç positiu de la feina feta fins ara: «Si hagués de començar la lliga demà no em preocuparia».
Arnau
La canongina Gisela Sánchez durant un partit. WBSC
Tjerk van der Meulen Tjerk van der Meulen
Tjerk van der Meulen Tjerk van der Meulen
Disset migrants moren en una pastera després de quinze dies a la deriva cap a les Balears
Naufragi l Els dos únics supervivents van ser rescatats prop de Mallorca amb signes de deshidratació i desnutrició
Agències
Disset migrants han mort després que la pastera amb què intentaven arribar a les costes de les Balears quedés a la deriva durant quinze dies. A bord hi viatjaven dinou persones i només dues van poder ser rescatades amb vida per la Guàrdia Civil a unes 12 milles nàutiques al sud-oest de Mallorca. Els supervivents, d’origen magribí, presentaven signes de deshidratació i desnutrició i van ser traslladats a l’Hospital de Son Espases, on evolucionen favorablement. Segons van explicar a Salvament Marítim, l’embarcació havia sortit del nord d’Àfrica amb la intenció d’arribar a Espanya, però va quedar sense rumb i, al llarg de dues setmanes, 17 ocupants van anar morint. Els dos supervivents van relatar que els cossos van ser llançats al mar. El ferri Rosalind
Franklin, que cobreix la ruta entre Barcelona i Algèria, va donar l’avís després de localitzar la pastera. Salvament Marítim ha mantingut un dispositiu de rastreig per si apareixen més cossos. La jornada també va deixar altres rescats a les Illes: una altra embarcació amb 15 persones va ser interceptada prop d’Eivissa i, després del naufragi d’una pastera amb una trentena de migrants, es van rescatar diversos supervivents i recuperar dos cossos sense vida a l’entorn de Cabrera.
Crisi a Ceuta
Mentrestant, la crisi migratòria de Ceuta ha continuat marcant l’agenda europea. Els socis de la UE han rebaixat les crítiques inicials a Espanya i han expressat «total solidaritat» amb el Govern després d’una reunió extraordinària dels ministres d’Interior. Brussel·les ha admès
Marlaska insisteix que el CNI no va alertar d’una arribada massiva de migrants a Ceuta
que no hi ha una relació directa entre la regularització de migrants impulsada per l’Executiu i l’arribada massiva a Ceuta, tot i advertir que la mesura pot enviar un «mal senyal» a la resta de la Unió. El ministre de l’Interior, Fernando Gran-
de-Marlaska, ha elevat a 72.000 el nombre de persones que van creuar irregularment la frontera del Tarajal i ha assegurat que 70.000 ja han estat retornades al Marroc. També ha insistit que ni el CNI ni altres serveis d’informació van alertar prèviament d’una entrada d’aquesta magnitud. França i Itàlia han mostrat suport a Espanya, tot i mantenir o reforçar controls fronterers, mentre que la Comissió Europea ha atribuït bona part de la crisi a les xarxes de tràfic de persones.
Felicitacions
Felicitats, Bruna. Avui fas 18 anys!!
Avui el Quim fa 26 anys!! Moltíssimes felicitats de part de la teva novia. T’estimo molt.
Moltes
Imatge d’arxiu d’una pastera abandonada a les Balears. EFE / David Arquimbau Sintes
k Editorial k
Violència incívica
L’agressió que va patir un conductor de l’EMT el passat 5 de juliol i el nou episodi violent registrat aquesta setmana a la línia 5 no poden ser considerats incidents aïllats. Formen part d’una realitat preocupant que evidencia un augment de l’incivisme i de la violència envers aquelles persones que, cada dia, garanteixen serveis públics essencials. Les demandes del comitè d’empresa són raonables i mereixen ser escoltades. Reforçar les mesures de seguretat, revisar la normativa municipal, estudiar mecanismes per impedir que els agressors reincidents utilitzin el transport públic i concentrar esforços en les
línies més conflictives són propostes que responen a una necessitat real. També cal reconèixer la ràpida actuació de la Guàrdia Urbana i els protocols activats per l’EMT, però és evident que la prevenció ha de continuar sent una prioritat. Aquest problema, però, va molt més enllà dels autobusos. Conductors, metges, infermeres, mestres, policies o qualsevol professional que presta un servei públic es troba cada vegada més exposat a insults, amenaces i agressions que una societat democràtica no hauria de tolerar per cap motiu. El respecte, l’educació i la consideració vers els altres són els pilars d’una societat civilitzada.
k Tribuna k
Aquest any 2026 estem immersos en tot el que té com epicentre l’arquitecte Antoni Gaudí. L’any 2002 es va commemorar el 150è. aniversari del naixement de Gaudí i tant a Barcelona, comissariat per l’historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, com a Reus es van fer moltes activitats per posar en valor tot el llegat de Gaudí. Ara, el 2026, la presència i la transcendència de tot el que significa Gaudí és inclassificable. Les publicacions de llibres, tant els referents a la seva obra com a la seva vida, a més de les novel·les de ficció que tenen com a protagonista l’època daurada del primer terç del segle XXI, les exposicions temàtiques gaudinistes, les conferències i taules rodones i, sobretot, la inauguració de la Torre de Jesús a la Sagrada Família amb la visita del Papa Lleó XIV han meravellat a tothom.
Estic fent neteja de papers a casa meva, ordenant, arxivant i, si és el cas, llançant a la paperera la fullaraca. He trobat un suplement especial de ‘Diari de Tarragona’, 16 de novembre de 2012, que porta per títol El Teatre Fortuny apuja el teló. Tot plegat recorda un dia històric com va ser el 16 de novembre de 1882 ja que va ser el dia de ‘la inauguració del nou Teatre i Casino de la plaça de la revolució, des d’avui plaça de Prim’.
En aquesta edició, a la pàgina sis hi ha una crònica amb el títol ‘Gaudí va optar a fer el projecte del nou teatre’. Pel seu interès reprodueixo: ‘La Sociedad del Teatro y Casino de Reus va invitar... diversos arquitectes catalans a fer el projecte del nou teatre. Una nota manuscrita redactada pel primer biògraf de Gaudí, Josep Francesc Ràfols, recull la carta de resposta de l’arquitecte reu-
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
senc... segons la transcripció realitzada per l’historiador riudomenc Jaume Massó: “Favorecido de Vds. (Junta del Teatre de Reus) como a hijo de esta población para contribuir al embellecimiento de mi inoblidable (sic) ciudad natal, solo siento que no sean mayores mis facultades ... para hacer algo de lo que siente el pecho de cada uno de los hijos de la Reus esforzada” Una altra informació que ens proporciona Massó, es que finalment l’arquitecte escollit va ser el manresà Francesc Blanc Pons, que estava casat amb Àngela Cornet –probablement parenta de Gaudí – i serà arquitecte provincial de Lleó, quan Gaudí va treballar a la ciutat d’Astorga (Palau Arquebisbal) i a Lleó (Casa de los Botines). Armand Puig, en el seu darrer llibre, Antoni Gaudí, vida i obra escriu que ‘... En tota la documentació oficial a ell, tant personal com l’acadèmica i la professional, signada per Gaudí mateix, incloent-hi documents tan significatius com ara la certificació del testament del 9 de juny de 1911 i els llegats testamentaris del 1925, hi consta que és ‘natural de Reus’’. Segons el selvatà Puig ‘... aquest Any Gaudí ha evidenciat la unió entre espiritualitat i arquitectura ... l’arquitecte i el home de fe son inseparables ... és un gran creient que va incorporar la
k Tribuna k
L’Escola dels Oficis: hi hem insistit fins a fer-la possible
Quan una empresa de Reus no troba un paleta, un instal·lador, un soldador o un professional del manteniment per cobrir una vacant, no parlem d’un problema puntual. Parlem d’un repte de ciutat i de territori. Hi ha sectors amb feina, salaris dignes i recorregut professional que pateixen una manca creixent de personal qualificat. Alhora, molts oficis imprescindibles corren el risc de perdre coneixement i relleu generacional, mentre moltes persones busquen una formació pràctica i connectada amb una oportunitat laboral real.
santedat a la seva vida’.
Ara, el 2026, la presència i la transcendència de tot el que significa Gaudí és inclassificable
També és cert que molts coetanis de Gaudí van sentir del seus llavis que va dir ‘Jo soc fill de Riudoms’. Ho va dir a despit quan el seu esbós sobre la façana del Santuari de Misericòrdia no va ser escollit, ja que ‘el que volia fer era tan grandiós, monumental i car que no es veien amb cor d’emprendre-ho’ i a més els poders fàctics reusencs li van adjudicar a l’arquitecte reusenc Pere Caselles Tarrats, que era el municipal. Gaudí va dir ‘Marxem que aquí no ens volen’ , pronunciada amb agror i que va ser recollida per l’arquitecte reusenc Domènec Sugranyes que era la seva mà dreta. A mitjans del segle XX en ocasió de les commemoracions del centenari del naixement, el 1952, des de Riudoms es va especular sobre el possible naixement de Gaudí a la finca familiar coneguda com el mas de la Calderera. L’argument és inversemblant perquè l’edifici va ser construït el 1928.
Hem de saber que s’ha trobat la signatura de Francesc Gaudí i Serra, certificant que el seu fill era natural de Reus a les sol·licituds de matrícula dels 5 anys de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, quan tenia entre 11 i 15 anys. Posteriorment, el pare torna actuar com fiador del fill a les sol·licituds de matrícula a la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona per als estudis preparatoris a l’Escola d’Arquitectura, on va començar el 1874 i es torna a fer constar que l’estudiant és natural de Reus, província de Tarragona. Aquestes dues raons i altres realitats biogràfiques em permeten manifestar una vegada més que Gaudí és de Reus.
L’Escola dels Oficis neix per unir aquestes necessitats. No és una idea improvisada ni un projecte dissenyat des d’un despatx, sinó una demanda llargament expressada per empreses, gremis i agents formatius de Reus i del Camp de Tarragona. Fa anys que hi treballem, des de responsabilitats diferents però amb una mateixa convicció: calia crear un espai capaç de detectar els perfils més difícils de cobrir, prestigiar els oficis i connectar formació i ocupació. En una primera etapa vam posar les bases del projecte, escoltant el teixit productiu i situant la formació professionalitzadora com una prioritat de ciutat. Amb el relleu a la regidoria, no vam començar de zero ni vam permetre que la iniciativa perdés força. La vam fer avançar amb estudis de necessitats, sessions de treball amb empreses i associacions, la implicació de la Cambra de Comerç i dels gremis, experiències pilot com el curs de paleta, i un grup motor per definir l’oferta formativa i la governança. El Mas Carandell hi tindrà un paper central, connectant formació, acompanyament a l’ocupació i necessitats reals del mercat laboral. També hem treballat per recuperar el Vapor Vell i convertir-lo en la seu de l’escola. La consolidació de l’edifici ha permès preservar patrimoni industrial i preparar-lo per a un nou ús. Ara cal completar els espais interiors, habilitar i homologar les aules i els tallers i dotar-los de la maquinària necessària.
El projecte, però, ha corregut massa vegades el risc de quedar aparcat o relegat a un segon pla. Era un compromís del conjunt del govern municipal i figura al Pla d’Acció Municipal, però els compromisos escrits no executen obres ni obren equipaments. Cal determinació política, constància i capacitat per trobar recursos. Això és el que hem fet des d’Esquerra Republicana de Catalunya: mantenir l’Escola dels Oficis damunt la taula, defensar-la davant de totes les administracions i activar la força del grup parlamentari perquè una necessitat de Reus es convertís en una decisió de país.
Aquesta insistència ha donat resultat. Esquerra ha garantit més d’1,5 milions d’euros per culminar la fase decisiva: acabar la planta baixa i la primera planta del Vapor Vell, equipar les aules i els tallers i impulsar formació adaptada a allò que les empreses necessiten. És la peça que faltava per desencallar definitivament el projecte i treballar perquè sigui una realitat durant el 2027. No parlem, doncs, tan sols d’un equipament. Parlem de formar professionals, de generar ocupació qualificada i estable, d’obrir noves oportunitats i d’ajudar les empreses a trobar el talent que necessiten per créixer. Parlem de prestigiar i modernitzar els oficis, evitar que desapareguin i reforçar la competitivitat de Reus i del territori.
L’Escola dels Oficis serà una realitat perquè el teixit empresarial l’ha reclamada i perquè Esquerra hi ha cregut, hi ha insistit i no ha permès que es quedés en un calaix. Ara tenim el projecte, les aliances i el finançament. Ens correspon culminar la feina i convertir els oficis en una gran porta d’entrada al futur laboral de Reus.
Òscar Subirats
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Reus
Carles Prats
Portaveu de l’Executiva Local d’ERC Reus i exregidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus
Gaudí és de Reus
Necrològiques
Tarragona
Antonio Esteban Sánchez.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal.
Vila-seca
Pepe Garcia Cano.
Ha mort als 84 anys. El funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Esteve. Cambrils
Manuel Moreno Carmona.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Mémora.
Mor Vincent Pastore, conegut pel paper de Big Pussy a ‘Los Soprano’
Obituari l L’actor nord-americà Vincent Pastore, conegut per interpretar Salvatore 'Big Pussy' Bonpensiero a la sèrie Los Soprano, ha mort als 80 anys a Nova York. Pastore va desenvolupar la seva carrera en papers vinculats al cinema policíac i al crim organitzat, i va aparèixer en cintes com Goodfellas i Carlito’s Way El seu paper a Los Soprano fou el més conegut de la carrera. l EFE
La Conca de Barberà agilita 125 plans d’atenció
a la dependència amb una tècnica especialitzada
Serveis l La professional ha assumit 96 dels 125 expedients tramitats i 111 dels 178 seguiments fets en el primer semestre
L’Àrea Bàsica de Serveis Socials de la Conca de Barberà ha elaborat 125 plans individuals d’atenció (PIA) entre gener i juny de 2026, una gestió que s’ha vist reforçada amb la incorporació d’una persona professional especialitzada en dependència. Aquesta figura ha assumit 96 dels 125 plans tramitats i ha permès agilitzar els expedients, especialment als municipis amb més càrrega assistencial. En concret, ha elaborat tots els PIA de Montblanc, amb 39 expedients; l’Espluga de Francolí, amb 18; Vimbodí i Poblet, amb 15; Vilaverd, amb 5, i Pira, amb 3. L’informe tècnic del primer semestre també assenyala que el 90% dels plans es fan després d’almenys una visita al domicili de la persona sol·licitant, mentre que el 10% restant correspon sobretot a modifi-
Ha elaborat tots els PIA de Montblanc, l’Espluga, Vimbodí i Poblet, Vilaverd i Pira
cacions que es poden resoldre des del servei o en coordinació amb centres hospitalaris. La gestió de la dependència requereix seguiment constant, coordinació entre serveis, visites domiciliàries i una elevada dedicació administrativa, una càrrega que fins ara se sumava a l’activitat ordinària dels professionals del treball social dels municipis. Durant els sis primers mesos de l’any també s’han dut a terme 178 seguiments de PIA, 111 dels quals a càrrec de la tècnica especialitzada i 67 dels professionals del treball social. Montblanc concentra el volum més elevat, amb 80 seguiments, 73 dels quals assumits per aquesta figura, seguit de Santa Coloma de Queralt, amb 25; l’Espluga de Francolí, amb 22; Sarral, amb 16, i Vimbodí i Poblet, amb 8. Els seguiments es fan principalment per telèfon i, segons les necessitats detectades, poden derivar en entrevistes presencials, visites domiciliàries o coordinacions amb altres serveis. La dedicació exclusiva d’una persona a jornada completa permet gestionar integralment els expedients, donar suport tècnic a l’equip
i reforçar la coordinació amb els recursos de dependència. Aquesta especialització contribueix a reduir els temps d’espera, agilitzar l’accés a prestacions i serveis, unificar criteris tècnics i alliberar els treballadors socials perquè puguin dedicar més temps a l’atenció directa, augmentar les visites i reduir les llistes d’espera. El reforç també millora l’atenció a les persones en situació de dependència i a les seves famílies i augmenta la capacitat de resposta dels serveis socials comarcals.
Joan Lizano
La tècnica ha assumit bona part dels expedients de dependència. Consell Comarcal de la Conca
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Si tens coses per resoldre o aclarir, avui és el dia. Llança’t amb força a obtenir els teus drets veuràs com serà fàcil aconseguir-los.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Mantén les distàncies amb els teus interlocutors, no facis el joc als altres centra’t en els teus objectius o dispersaràs energies inútilment.
22/11 al 21/12 SAGITARI
El teu món emocional estarà descontrolat la teva gran sensibilitat patirà alguns cops baixos. No subestimis el contrari mantén-te ferm.
TV local
20/04 al 20/05
Intenta frenar les teves accions. Cuida les teves paraules, ja que avui és fàcil que t’equivoquis. A la família trobaràs el refugi que busques.
VERGE
23/08 al 22/09
Amb cert recel, les persones que t’acompanyin t’ajudaran en els teus plans. Hauràs de mostrar-te enèrgic per aconseguir els teus desitjos.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Assumptes importants d’àmbit familiar centraran la teva atenció alteraran els teus plans. Actua amb discreció no et deixis convèncer.
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Converses connecticat
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Carreteres secundàries
18:30 Terreny desconegut
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies
20:30 La comarcal estiu
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal estiu
22:00 Notícies (r)
22:30 La comarcal estiu
23:00 Notícies (r)
23:30 Efecte mosaic. Tarda
BESSONS
21/05 al 20/06
L’amor et somriurà durant la jornada. Les situacions més difícils es resoldran sense problemes t’aportaran beneficis. L’atzar estarà del teu costat.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bon moment per trobar una sortida ràpida als problemes que t’afecten. No tinguis por dels enemics ni dels obstacles, encara que siguin grans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Jornada molt activa, però hauràs de prendre-la amb molta paciència per no caure en el mal humor. Els teus esforços no seran recompensats.
21/06 al 22/07 CRANC
Deixa’t portar per la improvisació; veuràs que aquesta tècnica t’ajudarà molt a aconseguir tots els objectius. Ampliaràs el teu cercle amb gent.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Bona jornada per trobar un equilibri emocional que necessitaves últimament. No oblidis les teves responsabilitats, però relaxa’t. Jornada ardent.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estaràs molt sensible al que diguin facin els altres. Només et sentiràs comprès pels més propers, cosa que et pot empènyer cap a la solitud.
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Objectiu Sagrada Família
15.10 Gaudeix la festa
15:30 Pista oberta
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu
18:00 Carreteres secundàries
18:30 Terreny desconegut
19:00 Notícies en xarxa. Estiu
20:00 Diada Castellera de Firagost. Valls 2026. (en directe)
22:30 Converses Connecticat
23.00 Carreteres secundàries
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Sudoku
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Fer, un obstacle, que un aparell o un mecanisme no funcionin adequadament. Esbargiment bulliciós. 2.Allò que es necessita per sortir d’una gàbia. Perdreu l’equilibri i acabareu a terra. 3. Pot ser de cavall o de cabell. Camins normals. 4. Formes arquitectòniques. El que cal pagar. Cinc. 5. Amb cinc dits. Construirà al costat. 6. Gens singular. Final de mes. És o pot ser. 7. Es tornà agre. Sobirà d’un emirat. Crit d’atenció. 8. Donar la volta, al revés. Socialistes de Catalunya.Vestit de ballarina girat. 9. Fèieu un castell. Línia dreta. 10. Fons del sac. Riure sense una. Són vius. 11.Atipis de menjar. Part d’un intestí. 12. Feble i repetida. És com un jugador de bàsquet. Viamina doble. Dues de Granada. VERTICALS: 1. Propagar rumors, mentides o mitges veritats.Va a terra i es fa mal. 2. Crisis de dolor. Segona persona. 3. Líder esportiu. Serà urgent. 4. Bar sense porta. Vestit tradicional de l’Índia. Noieta. 5. Llacs sense marges. Mitja dama. Estri de cuina. 6. Angle recte. Jove. 7. Càustics. Seria una mica amb una de més. La que falta a l’anterior. 8. Província d’Etiòpia. Avesa. 9. Jueu convers a Mallorca. Carrers. Darrere de la banda. 10. Endarrere. Joc de cartes. 11. Article plural femení. Marxeu! Fruit sec i girat. 12. Ocell. Piràmide invertida i sense base. Afecció nasal que puja per baix.
Cel serè o poc ennuvolat. A la tarda creixeran nuvolades a punts de muntanya de l’interior, sobretot de la meitat nord, que deixaran el cel molt ennuvolat en aquests sectors.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. Per altra banda, la màxima serà semblant, si bé pujarà lleugerament al litoral i prelitoral.
Anuncis classificats
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MOTOR
VENDO FURGONETA NUEVA FIAT DUCATO elevada - 9643NFS - por jubilación. PARTICULAR. Tel. 691.586.879
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 745.008.994
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
TEL. 626.010.186
MASAJE RELAJANTE, MUSCULAR Juan 645.412.113
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. También a domicilio. Tel: 637.523.310
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
Josep Miquel Girart: «Estem davant d’un eclipsi solar total que serà d’alta complexitat»
Entrevista l Destaca les dificultats per poder veure bé el fenomen, que s’afegeixen als reptes logístics a què s’enfronta la demarcació
Per què és tan especial aquest eclipsi del 12 d’agost?
«Aquest és un eclipsi total i a Catalunya no n’havíem tingut cap des de l’any 1905 i el següent no serà fins al 2180, per tant és una oportunitat única. Els altres eclipsis han estat parcials de Sol i sobretot de Lluna. Clar, l’eclipsi de Sol total és molt especial, qui hagi vist un ho sap perquè és un moment molt únic. Només esperem que ens faci bon temps, perquè com caigui un xàfec no veurem res».
Tot i que hauran de passar més de 100 anys per viure un de nou a Catalunya, no caldrà esperar tant si viatgem.
«No, és a dir, no parlem d’una cosa habitual, però tampoc que haguem d’esperar tant. El que passa és que succeeix en una franja de territori i en un marge de temps molt petit. Precisament, l’any vinent hi haurà un eclipsi total encara més espectacular i més llarg que tindrà lloc entre la franja final de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Però que passi en un territori és una cosa molt especial sempre, no tan sols pel que significa, sinó perquè no ens hem de bellugar. Més o menys».
Del territori no ens haurem de bellugar, però no val qualsevol lloc.
«Cert. És veritat que com més alts estiguem hi ha menys humitat i, per tant, en principi es veurà una mica millor. Però la part més important és que no tinguis res pel mig molestant la teva visió. Ara bé, mentre estiguis dins de la franja, ho podràs veure, sobretot si ens dirigim més cap a les Terres de l’Ebre o el nord de Castelló, perquè és on durarà més.
Hem de pensar que l’eclipsi total es podrà veure fins a Vilanova i la Geltrú, però allí només durarà uns pocs segons, mentre que a Reus serà més d’un minut i a les Terres de l’Ebre serà encara més. Per tant, com més a prop de les Terres de l’Ebre millor, perquè a més parlem d’un eclipsi solar total que podríem
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
dir d’alta complexitat».
Què vols dir amb que és «d’alta complexitat»?
«Un dels grans inconvenients d’aquest eclipsi és que té lloc molt a prop de la posta del Sol.
La demarcació viu una treva de les pluges avui dimecres abans d’un nou episodi d’inestabilitat Meteorologia
La posta serà aproximadament a tres quarts de nou i l’eclipsi total serà uns 20 minuts abans. Per tant, hem de pensar que el Sol estarà molt avall i que obstacles com la serralada de Prades o els edificis de les ciutats seran obstacles, perquè si fos a prop del migdia fàcilment ho veuríem des de qualsevol lloc, però no és el cas. Per això és d’alta complexitat, perquè és difícil de veure i, per tant, de logística. Perquè tenim un terri-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Eclipsi vespertí
«La posta solar serà a tres quarts de nou i l’eclipsi tindrà lloc vint minuts abans»
tori molt gran on es pot veure, però potencialment no hi ha tants llocs».
Aleshores, pel territori l’eclipsi és més una oportunitat o un maldecap?
«Pel govern és un gran maldecap. I no diré res més».
I des del vessant científic és una oportunitat?
«A veure, per molts de nosaltres és la primera vegada que ho veurem, també per mí i és un
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Tres creuers en un dia: més de 12.500 passatgers passen pel Port en una jornada de rècord Tarragona
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
fenòmen molt bonic i espectacular. En l’àmbit científic? Va tenir el seu interès fa un segle. Un eclipsi solar total va servir per mesurar que la posició de Mercuri estava distorsionada respecte al que es creia. Precisament, va servir per confirmar la Teoria de la Relativitat d’Einstein. Per tant, sí, va tenir el seu interès en el seu moment, però ara ja no tant. Al cap i a la fi és un fenòmen que està molt estudiat ja i, alhora, tenim moltes eines que abans no teníem, com satèl·lits o telescopis, per a poder estudiar el Sol i altres astres».
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Tarragona tancarà l’any havent renovat prop de deu quilòmetres de clavegueram en mal estat Serveis
Amb la coŀlaboració de:
Distribució controlada:
Gerard Martí
Josep Miquel Girart Astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai i de l’IEEC
