Música 13
La setena edició del Jardí Sonor engegarà al Parc Samà de Cambrils amb Blaumut
Equipaments 14
L’Ajuntament de la Selva del Camp remodelarà el teatre de la Defensa Agrària coincidint amb el seu centenari
Opinió 21 Saül Garreta. Disputes republicanes: «Més que preguntar-nos qui té raó, hauríem de preguntar-nos què necessita avui el país»
Fins que no comenci el període sancionador, el gener del 2028, el consistori vol duplicar el nombre d’accessos permesos de vehicles contaminants i s’eliminen les restriccions per als conductors empadronats a la ciutat
Salut 5
Dexeus Dona presenta el laboratori de reproducció assistida que ha instal·lat a Tarragona
L’exconsellera de Salut Marina Geli es desvincula de la contractació de Carles Manté per l’Ajuntament de Reus Cas Innova l 7
La Fundació Gresol construirà una rèplica de la Capella de l’Assumpta de Gaudí al Parc Gandhi de Reus
Cultura l 8
L’empresari suec en una imatge d’arxiu. Cedida Fredrik Wester desperta les especulacions sobre un nou projecte grana
L’accionista suec reapareix a les xarxes socials i anuncia una roda de premsa sense concretar dia i lloc l 16
El Nàstic escull l’exporter Tomeu Nadal com a nou director esportiu l 17
Mobilitat l També es proposa no fer distinció entre els residents dins i fora de la zona, que podran entrar i sortir lliurement
Oriol Castro Sanz
Sis mesos després de l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions, l’Ajuntament de Tarragona planteja les primeres modificacions a l’ordenança del sistema. Des del govern municipal es proposen fins a tres canvis. Primer, augmentar el número d’accessos esporàdics a la ZBE dels vehicles sense etiqueta ambiental. D’aquesta manera, es passarà dels 12 autoritzacions anuals a 24 a l’any, el mateix número d’exempcions que Reus i que marca la legislació catalana. Segon, modificar l’exempció número 8 referent als residents a Tarragona sense que es faci distinció entre els residents dins i fora de la ZBE, que podran entrar i sortir de de la zona sense restriccions fins el 31 de desembre del 2027. I tercer, adaptar les exempcions comunes establertes al Decret 132/2024 i a la Resolució TER/3832/2025 als vehicles que re-
quereixen d’autorització. D’aquesta manera s’hi s’incorporen canvis aquestes normatives catalanes automàticament s’incorporaran a l’ordenança tarragonina.
Ahir la consellera de Mobilitat, Sonia Orts, es va reunir amb els grups municipals per explicar els canvis que impulsa el govern municipal a la ordenança. Orts va destacar que «per una banda, volem facilitar l’adaptació de la ordenança a possibles canvis de la legislació catalana. En aquest sentit, també adaptem el número d’autoritzacions per els accessos puntuals de vehicles no autoritzats amb els marcats al decret 132/2024».
No deixar ningú enrere
La consellera també va voler remarcar que «sempre hem dit que amb l’aplicació de la ZBE no volíem deixar a ningú enrere i aquests canvis tenen aquest objectiu». La modificació està prevista que s’estudiï a la
L’apunt
Les restriccions s’enduriran a partir de 2028
Durant la primera fase, fins desembre de 2027, podran circular lliurement bicicletes, vehicles de mobilitat personal i cotxes amb etiqueta 0, ECO, C o B. A partir de 2028, les restriccions s’enduriran, afectant també als vehicles amb distintiu B. Els conductors no empadronats que accedeixin a la ZBE sense distintiu rebran multes de 200 euros, amb un increment del 30% en cas de reincidència.
CIS de Territori de la setmana que ve i que es voti al plenari de juny. En aquest sentit, el govern municipal ja pot comptar amb el vot a favor de Junts per Catalunya. El
ERC veu interessos electorals i Junts considera que la ZBE ha de ser igual per tots
«Volem facilitar l’adaptació de l’ordenança a possibles canvis de la legislació»
seu portaveu, Jordi Sendra, defensa que la ZBE ha de servir per millorar l’aire «sense crear ciutadans de primera i de segona» i reclama blindar les exempcions per a col·lectius vulnerables i per a qui necessita el vehicle per treballar. Des d’En Comú Podem, però, avisen que «el problema no és la ZBE», sinó que l’Ajuntament no n’ha preparat prou la gestió. El grup també planteja que, si es dona un any més d’adaptació
a qui viu fora de la zona de baixes emissions, cal estudiar el mateix tracte per a qui hi viu dins, per evitar greuges entre veïns afectats per una mateixa ordenança i reforçar la informació pública abans d’aplicar sancions reals.
«No s’ho creu»
Des d’Esquerra Republicana s’apuja el to i es critica els tempos del govern municipal. «L’alcalde Viñuales continua sense creure’s la Zona de Baixes Emissions, no és valent i deixa per a després de les eleccions municipals l’entrada en vigor per a tota la ciutadania, té por que li passi factura electoralment. Posa per damunt els seus interessos personals que no pas una millora de les polítiques ambientals», exposa Gemma Fusté, consellera republicana. Per la seva banda, el PP segueix considerant que la ZBE és una mesura «injusta i ineficaç» per Tarragona i que, a més, «castiga els veïns».
Territori l Quatre experts van reivindicar ahir la importància de desenvolupar un ecosistema comú
COSCO i PTP, la transformació del clúster petroquímic vinculada a la transició energètica, el potencial del sector agroalimentari i les oportunitats associades a les noves energies renovables.
A continuació, Esteve Almirall, professor d’Esade, va pronunciar la conferència «Innovació motor de progrés: construir ecosistemes que funcionen». Almirall va reivindicar les ciutats i les àrees metropolitanes com a centres de generació d’oportunitats i innovació, i va definir la innovació com el «motor de progrés» de les societats actuals. «Una societat d’èxit és una societat que promociona oportunitats», va assegurar. També va remarcar que la competitivitat depèn de la capacitat de convertir les idees en projectes reals. «Fent PowerPoints no competirem amb ningú. Competirem fent productes, fent pilots i fent coses que realment valguin la pena», va afirmar, tot defensant que la innovació és la millor eina per atraure talent i generar noves oportunitats al territori. La tercera intervenció va anar a càrrec d’Àurea Rodríguez, experta en estratègia i innovació, que va presentar «Les formigues: imaginar, connectar i transformar». A partir del curtmetratge inspirat en el llibre El liderazgo de las hormigas, va posar en valor la cooperació, la intel·ligència col·lectiva i la capacitat de construir objectius compartits, valors aplicables a la futura àrea metropolitana.
Multiplicar l’impacte
«Els territoris avancen quan sumen. Però per sumar, primer necessiten punts de connexió». Amb aquesta reflexió, la directora comercial i de desenvolupament de negoci del Port de Tarragona, Genoveva Climent, va resumir una de les idees centrals de la 2a Jornada d’Innovació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, celebrada ahir al Teatret del Serrallo davant d’un centenar d’assistents.
La trobada va posar el focus en els reptes i les oportunitats del territori, fomentant el debat estratègic i la connexió entre iniciatives capaces de contribuir al desenvolupament econòmic, tecnològic i sostenible del Camp de Tarragona. L’objectiu era reflexionar sobre el paper de la innovació en la construcció de les realitats metropolitanes i generar coneixement a partir de les aportacions d’experts de diferents àmbits. La primera ponència va anar a
càrrec de Genoveva Climent, amb «Del node a l’impacte: logística, territori i oportunitats». La representant del Port va defensar que els nodes logístics han deixat de ser simples infraestructures per convertir-se en espais de connexió de talent, inversió, coneixement i activitat econòmica. «La qüestió no és
si disposem d’actius rellevants, sinó com convertim aquesta concentració de capacitats en un avantatge competitiu per al conjunt del territori», va afirmar.
També va reivindicar que «la innovació no és únicament en la tecnologia o les infraestructures, sinó en la capacitat de connectar actors,
Hi van participar
Genoveva Climent, Esteve Almirall, Àurea Rodríguez i Jordi Duch
«La innovació també és capacitat de connectar actors i generar oportunitats»
detectar oportunitats i transformar canvis globals en projectes concrets per al territori», va explicar. En la mateixa línia, va remarcar que «la gran oportunitat del Camp de Tarragona és entendre que el veritable valor no es troba en cada actiu per separat, sinó en la capacitat d’actuar com un únic ecosistema». Durant la seva intervenció, va destacar projectes estratègics com la nova terminal polivalent del Moll d’Andalusia adjudicada recentment a
La darrera ponència va ser la de Jordi Duch, director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la URV, sota el títol “Del concepte a l’acció: el sistema d’innovació metropolità”. El docent va presentar el projecte impulsat conjuntament amb la Diputació durant el darrer any per crear un model capaç de connectar universitats, empreses, centres tecnològics, centres de recerca i administracions per multiplicar el seu impacte. «Tenim molts agents d’innovació que són punters en els seus camps, però ens falta un ingredient que ens permeti fer un pas endavant: posar tots els esforços junts», va destacar. Entre les primeres accions previstes destaca la creació d’un sistema compartit d’intercanvi d’informació sobre innovació entre els diferents agents del territori. «El primer que necessitem és connectar-nos tots i generar dinàmiques de col·laboració per treballar en objectius comuns», va explicar Duch.
Política l Els republicans són els primers a moure’s promocionant Xavi Puig, buscant establir l’alternativa a Viñuales
En els últims anys, Esquerra Republicana de Catalunya ha viscut temps convulsos amb incertesa, inestabilitat i debat agre sobre els lideratges al partit. Però des de fa uns mesos, superades les primàries a la direcció nacional, la mirada dels republicans s’ha posat en les eleccions municipals de l’any vinent i es va treballar per definir aviat quins seran els alcaldables arreu del país. A Tarragona la secció local va anar per feina i a l’octubre de l’any passat es van celebrar les primàries, on Xavi Puig va superar Saül Garreta. I així, amb gairebé dos anys per preparar les municipals, ERC va trencar amb la dinàmica recent i va unir files entorn l’alcaldable, que arrencarà una campanya anomenada Caminem amb Tu, Tarragona: «L’objectiu és recórrer tots els carrers i places de la ciutat durant els pròxims mesos abans que arrenqui la campanya electoral. Volem escoltar de tu a tu a tots els veïns i prendre nota de les seves necessitats i demandes», explica Puig.
El republicà exposa que el caràcter de la iniciativa és «d’alternativa, no d’oposició». Aquest ha sigut en freqüents ocasions el tarannà que ha adoptat el grup municipal durant el mandat socialista amb Rubén Viñuales al capdavant. Tot i això, ERC va començar fent més d’oposició, aprovant els primers pressupostos de l’actual batlle, però ràpidament els grups es van distanciar, ja que els republicans consi-
deren que els acords amb el PSC pels comptes no es van complir en la seva totalitat. Així, Puig i companyia van apostar per començar a bastir una alternativa a l’executiu socialista, més enllà de negociar i votar a favor en qüestions cabdals com la nova ordenança de terrasses o projectes específics. L’alternativa d’ERC, amb més o menys encert s’ha
bastit sobretot sota una premissa: que el govern Viñuales no entén el ‘llegat republicà’. Aquest plantejament ha provocat xocs entre representants de les dues formacions durant tot el mandat, sobretot respecte projectes iniciats pel govern de Pau Ricomà.
Medalla de Torroja
Un dels majors triomfs dels republicans va ser el canvi de preu de l’aparcament del passeig Torroja. ERC va alertar de l’amenaça de
La Guàrdia Urbana persegueix un lladre amb un dron i aconsegueix detenir-lo a Cala Romana
Successos l La Guàrdia Urbana de Tarragona va detenir dimecres passat un home de 58 anys com a presumpte autor d’un robatori amb força a l’interior d’un vehicle a Cala Romana. La detenció va ser possible gràcies a la intervenció de la Unitat de Drons (UDRON), que va detectar el sospitós en plena acció durant un vol de vigilància a la zona. L’actuació es va produir el passat 27 de maig, mentre agents
de la Guàrdia Urbana realitzaven un control de trànsit a la zona amb el suport de la UDRON, que estava efectuant vols de vigilància per ampliar el radi de seguretat. Cap a les 13.30 hores, durant un dels vols sobre l’aparcament de la platja dels Capellans, els operadors del dron van observar un home que mostrava una actitud sospitosa mentre inspeccionava diversos vehicles estacionats. Pocs instants després, el
van veure trencar el vidre d’un dels cotxes i sostreure una bossa de l’interior. Tot seguit, el sospitós va fugir del lloc en un vehicle que l’esperava, conduït per una segona persona. En aquell moment, la UDRON va alertar immediatament les unitats policials desplegades a la zona i va començar a facilitar la ubicació i els moviments dels fugitius en temps real. La UDRON no grava imatges de manera contínua. l Redacció
perdre la subvenció europea del projecte si no es modificava la tarifa perquè fos d’un euro al dia. L’executiu municipal va descartar-ho en un primer moment, però més tard va recollir cable i va acabar aplicant els canvis. Amb altres projectes o qüestions municipals, la intervenció republicana no ha tingut tant efecte, mentre els altres grups a l’oposició, llevat de PP i Vox, establien acords sovint amb el govern i es penjaven les medalles corresponents. Amb tot, caldrà veure quin efecte tindrà
Compte enrere
Esquerra va ser el primer grup a definir el seu alcaldable municipal
en els vots i si els tarragonins premiaran més fer d’alternativa o fer d’oposició. Però una cosa és clara i és que ERC no té temps per perdre. «No faig la campanya per parlar malament de ningú, sinó per prendre notes com a futur alcalde», conclou Xavi Puig.
Salut l El centre, ubicat a l’Hospital Viamed, és un dels més avançats d’Europa, amb tecnologia destacada com un sistema d’incubació amb time-lapse i una app per seguir l’evolució dels embrions
L’espai s’estructura en tres àrees: l’andrologia, la fecundació in vitro i la criobiologia
És l’únic centre català amb el certificat de bones pràctiques de l’ESHRE
«Els tractaments de fertilitat generen molta angoixa perquè els resultats no són immediats i hi ha diferents fases que condicionen l’èxit final», reconeix el doctor Josep Gonzalo, director del Servei de Reproducció Assistida de Dexeus Dona a Tarragona. «Poder seguir l’evolució ajuda a entendre millor el procés i fa que les pacients se sentin més acompanyades», continua. Així, de la mateixa manera que un revisa la previsió meteorològica o consulta l’estat d’una compra en línia, les pacients de la clínica poden seguir l’evolució dels seus embrions mitjançant una aplicació mòbil. «Això ens facilita la feina a l’hora d’explicar-los el procés, perquè poden veure exactament què està passant. També és una qüestió de transparència», assenyala el doctor.
Aquest és només un dels avenços tecnològics dels quals disposa el nou laboratori de Dexeus Dona ubicat a l’Hospital Viamed. Estrenat enguany, és un dels més avançats de la Unió Europea, convertint el centre tarragoní en un dels únics a la demarcació on es pot completar tot el procés reproductiu sense necessitat de desplaçar-se; des dels estudis d’infertilitat femenina i masculina fins a la inseminació
José Luis García rep la Medalla de Plata de l’Ordre de la Cambra d’Espanya
Empresa l L’empresari José Luis García, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Tarragona, va rebre ahir la Medalla de Plata de l’Ordre de la Cambra d’Espanya, en reconeixement a la seva trajectòria professional i la decisiva contribució, durant mig segle, en la defensa dels valors que impulsa la Corporació tarragonina. l Redacció
Imatge d’un dels quiròfans de les instal·lacions. Gerard Martí
Imatge de l’acte d’entrega a la Cambra. Cambra
artificial, la fecundació in vitro, els tractaments amb gàmetes de donant, la preservació de la fertilitat i els estudis genètics per detectar possibles alteracions cromosòmiques dels embrions.
L’espai disposa de tres àrees destinades a la fecundació in vitro, la criobiologia i l’andrologia. Incorpora també un sistema d’incubació amb tecnologia time-lapse, que permet observar de forma continuada l’evolució dels embrions durant les 24 hores del dia. «Funciona mitjançant fotografies seqüencials, creant
un vídeo que mostra tot el procés d’evolució cel·lular sense alterar-ne les condicions», explica Miriam Balañà, responsable del laboratori.
També destaca la sala criogènica, específica per a la conservació d’òvuls espermatozoides i embrions, equipada amb un sistema automatitzat que controla les condicions de temperatura, pressió i emmagatzematge. A això s’afegeix un sistema digital de traçabilitat basat en codis QR que permet identificar cada mostra biològica durant totes les fases del tractament. Els centres de Dexeus Dona són, a més, els únics de Catalunya que compten amb el certificat de bones pràctiques clíniques i de laboratori de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia. La posada en marxa del centre coincideix amb una realitat que els especialistes observen cada vegada amb més freqüència: l’endarreriment de la maternitat. La mitjana nacional, apunta Gonzalo, és de 32,6 anys, «de les més altes del món», però sovint atenen pacients d’edat més avançada. «Arriben moltes dones de 38 a 40 anys buscant el seu primer embaràs», afirma. Un perfil que representa, estima, el 60% de les usuàries. «L’edat ideal per tenir fills és abans dels 30, però la realitat és molt diferent. L’estil de vida ha canviat, però la biologia és la mateixa», assenyala el doctor.
Imatge de la representació que va tenir lloc al Teatre Tarragona. Carles Uriarte
Mostra de Teatre Jove l ‘El meu petit show de Truman’, de la companyia 30 segons, reflexiona sobre l’autosabotatge a la Mostra de Teatre Jove
Cristina Artacho Porta
Qui soc jo? Què és real? Què no ho és? La vida té múltiples percepcions.
Imagina’t que et dius Carla. Ara digues, Carla, la realitat que tu perceps coincideix veritablement amb què està passant? Suposo que mai no ho podrem saber, perquè, almenys de moment, no podem fugir del nostre cervell i posar-nos en el dels altres, per molt que ho intentem. És impossible viure la nostra vida des d’un punt de vista que no és el nostre, i sovint, la nostra pitjor enemiga som nosaltres mateixes. De vegades, pensem que tothom està contra nosaltres, quan realment tot plegat és molt més simple i el món només ens està intentant dir ‘bon dia’.
La Mostra de Teatre Jove em continua sorprenent. És jove perquè els actors ho són, perquè si el nom del cicle hagués de fer referència a les temàtiques dels espectacles, hauríem de canviar el jove, per paraules com madur, profund, transcendental i de tothom. Les actrius i actors de la companyia 30 segons, han fet ús de les seves inquietuds adolescents per vehicular El meu petit show de Truman. Però l’obsessió amb com et veuen els altres, l’autosabotatge i descobrir-se a un mateix, no és cosa -només- de l’adolescència. Forma part de totes les etapes de la vida, de maneres diferents segons anem creixent, ens anem coneixent a nosaltres mateixos
i anem aprenent tant de les bones decisions com dels errors
Només hi ha un personatge sobre l’escenari. La Carla. Però hi ha 15 actors i actrius. Tots són ella, diverses versions d’ella. Però, al cap i a la fi, la Carla. Les persones som complexes. És increïble com anem evolucionant, canviant, de vegades d’un dia per l’altre. Ens afecten les coses positives, però, sobretot, els traumes. El dolent que ens va passant inevitablement ens va perfilant com a persones. Tanmateix, no ens defineix. Sempre és un bon recordatori, sigui en una butaca del teatre o on sigui, que caure no és morir, que provar no és fracassar, i que cal parlar-se i tractar-se bé a un mateix. Per les nostres vides passaran moltes persones, però amb l’única amb qui conviurem sempre serem nosaltres mateixos. Així que val la pena estimar-se, abraçant totes les virtuts que tenim, però també els defectes. Tothom en tenim, i no passa res
Com deia, una quinzena de joves sobre l’escenari, amb un ordre i un saber estar que evidencia la feina que hi ha darrere. És important saber estar sobre l’escenari quan et toca parlar, però és vital saber-hi estar quan no ho has de fer. És palpable que són joves que estimen el teatre. M’imagino els assajos, treballant l’espectacle, però també treballant en ells mateixos, debatent sobre el tema de l’obra i sobre com se senten. Perquè les arts són això: un canal per transmetre,
Imatge de l’edició de l’any passat. Tjerk van der Meulen
Tarragona
enguany sis projeccions de cinema lliure a la platja
Cultura l La proposta es durà a terme entre el 6 de juliol i el 10 d’agost a les platges de la Móra i l’Arrabassada
Redacció
descobrir-se. Un punt de trobada on, fingint, les paraules poden tornar-se més reals que mai
Una vegada més, menys és més. L’escenografia és minimalista i destaca el color groc que porten tots els actors. Una forma senzilla i clara de reforçar la idea que tots representen el mateix personatge. A més, la il·luminació permet identificar les vivències de la protagonista, utilitzant els colors freds en els moments dolents i els tons càlids en els agradables. I no em vull oblidar de l’espai sonor: dues de les actrius tocant el baix i la flauta travessera en directe, creant dissonàncies que contribueixen a crear una sensació d’incomoditat
L’espectacle acaba explicant la faula d’una eruga que té diversos camins. I vaig directament al final. Independentment de quin camí, l’important és triar-ne un. No serà horrible, ni tampoc serà perfecte, però serà un camí. Si sempre esperem el pitjor, la por ens impedirà avançar. Jo soc una eruga, tu ets una eruga. Tots som una eruga. Depèn només de nosaltres confiar en un mateix, apostar per qui som, i, tot i que hi hagi moments de dolor, refer-nos. Només així arribarem a ser la nostra millor versió: papallones
Crònica escrita amb l’aportació de Ruth Masip Güell, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
Cinema Lliure a la Platja tornarà aquest estiu a Tarragona amb la programació més extensa del cicle. En el marc del seu 15è aniversari a Catalunya, la 4a edició a Tarragona, la mostra de cinema d’accés lliure a la vora del mar oferirà sis sessions entre les platges de la Móra i l’Arrabassada, consolidant la ciutat com una de les seus principals de l’activitat. La programació reunirà alguns dels títols més destacats de l’edició d’enguany, com Romería, la nova pel·lícula de Carla Simón; Molt lluny, protagonitzada per Mario Casas i premiada al Festival de Màlaga; La llum de l’Aisha, una proposta d’animació familiar ambientada a al-Àndalus; Little Amélie, nominada als Oscars; La chica zurda, el nou film de Sean Baker; i La misteriosa mirada del
flamenco, un western queer reconegut internacionalment. Tarragona serà també una de les seus on Cinema Lliure a la Platja reforçarà la seva aposta per la inclusivitat. Les projeccions de Romería, Molt lluny, La llum de l’Aisha i La misteriosa mirada del flamenco comptaran amb subtítols i la sessió de La chica zurda s’oferirà en versió original amb subtítols accessibles en català adaptats per a persones amb sordesa. Abans de cada llargmetratge, el públic podrà veure un curtmetratge seleccionat dins de les seccions FILMETS (Festival Internacional de Curtmetratges de Badalona) i Nou Talent. Aquesta darrera és la convocatòria impulsada per Cinema Lliure a la Platja per donar visibilitat a curtmetratges dirigits per alumnat d’escoles de cinema de Catalunya i Mallorca.
Jordi Martí Font, professor i sindicalista, participarà en la nova edició del Sopar X la República
Societat l Jordi Martí Font, professor i sindicalista, és el convidat del Sopar X la República del mes de juny per explicar, en la seva intervenció, en aquestes setmanes de protesta ferma i de vagues per part de docents i personal educatiu, els problemes existents als centres i aules catalanes. La conferència forma part del Cicle On
som i on anem?, organitzat per la 3a Joventut X la República. El cicle vol oferir respostes a la pregunta de si és possible aconseguir una República catalana, partint de la situació política i social actual. En aquesta època de desencant i desmobilització independentista, cal conèixer i valorar l’opinió de la societat. l Redacció
Judicial l Titular de Salut entre el 2003 i el 2010, assegura, com a testimoni del Cas Innova, que no té «cap constància ni record» d’haver intervingut en la incorporació de l’acusat al hòlding d’empreses
Sergi Peralta Moreno
Marina Geli, consellera de Salut entre el 2003 i el 2010, s’ha desvinculat de la contractació de Carles Manté per Innova el març del 2007, pocs mesos després que cessés com a director del Servei Català de la Salut. «No tinc cap constància ni record», va defensar, actuant com a testimoni en el judici oral del Cas Innova. Geli va apuntar que Manté «tenia 20 anys de reputació». D’aquesta manera, va desmarcar-se de la declaració d’un agent de la Guàrdia Civil que, la setmana passada, va afirmar que s’havia localitzat un document que recollia que, durant reunions entre Geli, l’aleshores alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i el director general del hòlding d’empreses, Josep Prat, s’havia considerat bona decisió la contractació de Manté i de l’arquitecte Jorge Batesteza. L’exconsellera va detallar que va conèixer Manté l’any 1999, quan era diputada al Parlament de Catalunya i, ell, coordinava patronals del sector hospitalari. Van coincidir entre el 2003 i el 2006, amb l’acusat del Cas Innova com a director del Servei Català de la Salut, càrrec en
L’exconsellera de Salut, Marina Geli, i l’exdirector del CatSalut, Josep Maria Sabaté, sortint de l’Audiència de Tarragona. ACN
Va afirmar que s’era «garantista» en el control de les obres del nou hospital
què va demostrar «ser una persona solvent i crec que amb resultats», va destacar Geli. Una vegada Manté va deixar la posició, l’antiga titular de la cartera de Salut desconeix «exactament quins eren els encàrrecs»
suma 75 places d’aparcament dissuasiu gratuït al carrer de la Comunitat de Múrcia
Mobilitat l L'Ajuntament de Reus ha acabat les obres d'adequació de l'aparcament dissuasiu gratuït del carrer de la Comunitat de Múrcia. En conseqüència, es posen a disposició de la ciutadania 75 noves places per deixar el cotxe particular. Els terrenys ja eren emprats com a pàrquing en superfície per part del veïnat, però la intervenció ha permès millorar-ne les condicions, arranjar l'espai, reparar clots, ani-
vellar el solar i compactar la superfície. Addicionalment, s'han creat dos passos de vianants al carrer de la Rioja, per tal de millorar-ne l'accés, i s'ha creat un gual per accés i sortida de vehicles pel carrer de la Comunitat de Múrcia. Amb aquesta solució, Reus suma, en l'actualitat, 828 places d'aparcament dissuasiu, en superfície i gratuït. Les altres alternatives es troben als carrers del Treball (70 places) i del Ball de
Diables (70), a l'avinguda dels Països Catalans (275) i a l'entorn de l'Institut Escola Pi del Burgar (200) i del Santuari de Misericòrdia (137). En paral·lel, el consistori continua analitzant altres solars disponibles per incrementar el nombre d'espais d'estacionament alternatiu i recorda el compromís de dotar els plans d'inversions municipals de cada exercici per condicionar un mínim d'un nou cada any. l Redacció
blir era de governança compartida amb els ajuntaments, en el marc de la descentralització i l’empoderament de les administracions territorials, que «en cap manera volia dir que nosaltres diguéssim què havien de fer» ni «de cap manera va condicionar les decisions que devia prendre l’Ajuntament de Reus», tot i que «la responsabilitat final era nostra». A més, Geli va assegurar que el Departament de Salut era «garantista» i que «per descomptat» va estar supervisant la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. «Amb diners públics, encara que la inversió la faci una entitat, el control el feien els tècnics del CatSalut», va assenyalar, tot remarcant l’existència de sistemes «garantistes molt importants», que implicaven agents d’assessoria jurídica i intervenció.
Més testimonis
que tingué amb Innova, atès que la relació del Departament se centrava «amb els proveïdors del contracte», és a dir, l’Hospital de Sant Joan. Això no obstant, va destacar que el model sanitari que es volia esta-
Abans de Geli, va comparèixer com a testimoni Josep Maria Sabaté, director general del Servei Català de la Salut entre el 2007 i el 2010 i successor de Manté en el càrrec. Sabaté va explicar que, ostentant ja la posició, va mantenir diverses reunions amb l’acusat, que actuava com a president de l’empresa Shirota Functional Foods o antic director del CatSalut, perquè «hi havia molts projectes que estaven en línia» i la voluntat era «repassar temes que havien quedat pendents de la seva època». Les trobades, però, se celebraven «de forma extraordinària». Durant la sessió, també van intervenir els arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Felip Pich-Aguilera, que van analitzar les tasques que desenvolupava Jorge Batesteza, un altre dels acusats, durant la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus.
Les obres per adequar el terreny ja han acabat. Ajuntament de Reus
Patrimoni l Des de la Fundació de la Sagrada Família han acceptat que es pugui dur a terme l’obra
Miquel Llaberia
Reus tindrà, finalment, una rèplica original d’una obra d’Antoni Gaudí. Gràcies a una iniciativa impulsada des de la Fundació Gresol, i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona, la Fundació Sagrada Família ha accedit al fet que es dugui a terme una rèplica original de la Capella de l’Assumpta, obra integrada dins del projecte de la Sagrada Família. Es tracta, tal com descriuen els impulsors d’aquesta iniciativa, d’un fet «històric», ja que mai des de la Sagrada Família havien acceptat que es pogués reproduir una rèplica d’alguna part del temple en algun altre indret. D’aquesta manera, es vol resoldre l’espineta clavada que duu Reus respecte a un dels seus més grans fills il·lustres, i és la manca d’alguna de les seves obres a la ciutat. La previsió actual és que l’obra tingui un cost que s’aproximi als 10 o 11 milions d’euros.
Aquesta capella, que farà fins a 30 metres d’alçada, se situarà al Parc Gandhi. Concretament, per demostrar el seu compromís amb el projecte l’Ajuntament cedirà el terreny per a l’obra constructiva. L’emplaçament no ha estat escollit a l’atzar, sinó que ha estat una proposta treballada pels serveis tècnics del con-
sistori. La justificació de l’indret és, a banda de motius tècnics que permeten la seva construcció en aquest lloc, també per col·locar l’obra en un entorn verd, fent referència a la relació de Gaudí amb la natura, i en un punt que estableix un triangle entre la casa natal de l’arquitecte, el Santuari de Misericòrdia i Riudoms.
L’apunt
Un Any Gaudí que reivindica Reus com a ciutat gaudiniana
Amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí, coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte reusenc, Reus ha fet una aposta important amb diferents projectes publicoprivats que pretenen posar la ciutat en el mapa internacional. Entre els més destacats, hi ha la reforma de la tercera planta del Gaudí Centre, la creació d’una estàtua dedicada a Gaudí, entre altres iniciatives que s’han sumat per reivindicar la figura del geni.
gons els experts, «la visualització de la Mare de Déu de Misericòrdia en aquesta capella».
La rèplica de la Capella de l’Assumpta arribarà fins als 30 metres d’alçada
S’estima que la construcció tindrà un cost d’entre 10 i 11 milions d’euros
«Parlant amb alguns experts sobre l’obra de Gaudí, ens comentaven que, tot i que la ciutat no té cap obra física de l’arquitecte, sí que es pot veure que en moltes obres de Gaudí hi ha la petjada de Reus», comenta l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, fent referència als lligams de l’arquitecte amb la seva ciutat natal. Alhora, explica que un dels motius per haver escollit la Capella de l’Assumpta per a fer la rèplica que es col·locarà a Reus és per, se-
Per la seva banda, el president d’honor de la Fundació Gresol, Antoni Pont, assegura que aquesta iniciativa és «un somni fet realitat»: «És un repte de Gresol, però la nostra ambició és que això no sigui un tema únicament de la Fundació, sinó que volem obrir les portes a la societat civil reusenca i els seus ciutadans». Actualment, s’està cercant el finançament per tal de tirar-ho endavant, però s’espera que provingui tant de fons públics com privats. Per un altre costat, la batllessa ha afirmat que s’ha posat en coneixement del projecte al govern de la Generalitat, i al president Illa, i que les conselleries de Cultura i Justícia s’han interessat per aquest. Precisament, els promotors del projecte defensen amb fermesa que la col·laboració publicoprivada és l’única solució davant un projecte que permet reforçar la projecció internacional de la ciutat de Reus.
Ara bé, un dels principals dubtes que s’hauran de resoldre serà el model de governança que es regirà entre els impulsors del projecte constructiu. Segons explica Guaita, encara s’està treballant en la fórmula i que, actualment, s’està valorant la creació d’una fundació en la qual formin part administracions públiques, empreses i entitats. Actualment, els serveis jurídics de l’Ajuntament estan treballant a definir el millor encaix pel projecte. A més, per facilitar els tràmits s’ha decidit que l’espai serà considerat jurídicament com un monument singular i no un espai de culte, tot i ser una capella.
Reus acollirà un congrés per debatre sobre els reptes de la transició energètica al sud de Catalunya
Sostenibilitat l Reus acollirà els dies 9 i 10 de juny el Congrés d'Energia Eficient a Catalunya Sud 2026, una cita tècnica impulsada pel Col·legi Professional d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona, a través de l'OTEC, amb el suport de l'Institut Català d'Energia (ICAEN). El congrés reunirà a Redessa Tecno professionals de l'enginyeria, institucions, empreses, centres tecnològics i agents del territori per debatre sobre els grans reptes de la transició energètica. L'objectiu és generar un espai de referència per compartir coneixement, experiències i solucions aplicades en àmbits com l'eficiència energètica, la descarbonització industrial, la innovació, la mobilitat sostenible i la planificació energètica. Entre les veus destacades del programa, figuren Ana Camp, directora de l'ICAEN; Joan Gabriel Talarn, degà del Col·legi Professional d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona; Miquel Balsells, tècnic de Prospectiva Energètica de l'ICAEN; i Assumpta Farran, cap de la Unitat de Transport de l'ICAEN. També es comptarà amb representants de l'ICIQ, la URV, Eurecat, l'AEQT, l'IREC, Etecnic, Reus Energia, ACCIÓ, l'Institut Català de Finances, el Port de Tarragona i altres agents clau del territori. A banda de les diferents taules rodones i ponències previstes, el programa es completarà amb una sortida tècnica a les Mines de Bellmunt del Priorat, que tindrà lloc l'11 de juny i que permetrà conèixer un espai singular. l Redacció
Història l Es va dur a terme una ruta per intentar imaginar com era la ciutat fa quatre segles
Està bastant acceptat que, quan parlem del centre de Reus, imaginem allò que queda dins del Tomb de Ravals. Ara bé, indrets com la plaça Prim o el Mercat Central no estan en l’imaginari de la perifèria, sinó que, més ben dit, les situaríem al centre de la ciutat. No obstant això, hi va haver una època en què aquests espais eren, literalment, fora de la vil·la. Aquella era la ciutat de Reus del segle XVII i que l’historiador Joan Olivella va intentar mostrar, a través d’un important exercici d’imaginació, amb una ruta històrica que s’emmarca dins del actes de celebració dels 400 anys de l’arribada de la relíquia de Sant Pere a la Prioral.
Una ruta que va començar des de davant de l’Antic Hospital de Sant Joan, que en aquella època era el convent de Sant Joan. «És on la relíquia va anar a parar al novembre de 1625 quan va arribar a la ciutat, arribada des de Roma gràcies als carmelites», va explicar l’historiador. Mesos després, al juny de 1626, es va dur a terme la processó en què els carmelites descalços van dur la relíquia fins a la Prioral. Segons va comentar Olivella, a diferència de l’arribada de la relíquia de Santa Tecla a Tarragona, en aquest cas «no tenim molts detalls de com va ser, quin va ser el recorregut o si els carrers es van
decorar per l’ocasió». Ara bé, la ciutat era molt diferent a tal i com la coneixem avui dia. La plaça Prim, que juntament amb la Mercadal és un dels principals punts de reunió de la ciutat, no era més que una placeta a fora de la muralla de la ciutat, just al costat del portal de Monterols. El poc que queda d’aquesta muralla és el que es conserva als peus del Pallol, just on hi havia ubicat l’antic hospital. Òb-
viament, en aquell moment a Reus no hi vivien més de 110.000 persones, sinó aproximadament unes 3.000.
Hi ha coses que no canvien
Tot i que era una ciutat de Reus radicalment diferent a la d’avui dia, s’ha de dir que hi ha certes coses que no han canviat, com és el cas que els govern municipal d’aquell moment també tenia múltiples maldecaps que gestionar. Entre aquests, dos que són també de bastanta actualitat; la sanitat i l’educació. «Els mestres es queixaven que cobraven
Recorregut
Es desconeix el traçat de la processó de la relíquia de Sant Pere
molt poc i alguns marxaven perquè en altres llocs els pagaven millor», va comentar el guia de la ruta, mentre que també va apuntar que la sanitat era un «drama». «La sanitat era una cosa per aquells que tenien diners i l’antic hospital, el que hi havia al carrer de l’Hospital, era un lloc on qui anava era gent que anava a morir», va afegir.
Mobilitat l La companyia amplia l’aposta per la mobilitat elèctrica amb l’obertura d’un espai de 400 m2 dedicat a la proposta asiàtica
Redacció
Grup Oliva Motor va presentar ahir la seva nova aposta per la mobilitat sostenible i elèctrica, amb la incorporació de Changan al seu catàleg. Les noves instal·lacions, situades a l’avinguda de Salou, es converteixen en el concessionari oficial de la marca asiàtica a la província de Tarragona. Amb una superfície de 400 m2, l’espai ofereix serveis de venda i de postvenda per esdevenir el punt de referència de Changan al territori.
El gerent de Grup Oliva Motor,
Santiago Oliva, va destacar durant la presentació que «la incorporació de Changan representa un nou pas en el compromís del grup amb la mobilitat sostenible i les noves tecnologies». Oliva va remarcar que «es tracta d’una marca amb una gran projecció internacional i amb productes molt competitius que responen a les noves necessitats dels conductors».
Per la seva banda, el gerent de Changan a Tarragona, Eloi Garcia, va afirmar que «l’arribada de la marca al territori permet oferir una proposta innovadora, tecnològica i
El concessionari comercialitza, ara per ara, els models Deepal S05 i Deepal S07
Cultura l L’actuació es du a terme a la Foneria Ginfer i donarà forma definitiva a l’obra
L’escultura d’Antoni Gaudí, obra de Joan Serramià i amb una base de pedra treballada per Joan Mateu, encara la recta final abans de la seva presentació pública. La Foneria Ginfer ha dut a terme la fosa del bronze que donarà forma definitiva a l’obra, amb l’abocament del metall als motlles que configuren la creació. El monument,
iniciativa de l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus, presentarà l’arquitecte amb la maqueta de la façana del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia que va dissenyar. La base de pedra estarà esgraonada, per facilitar als visitants pujar i fotografiar-se amb el geni. S’ubicarà a peus del Campanar. Redacció
totalment electrificada». Garcia va explicar que «l’objectiu és posicionar la marca com una referència en mobilitat elèctrica a la província».
Actualment, el concessionari comercialitza els models Deepal S05 i Deepal S07, dos SUV 100% elèctrics que destaquen per la seva tecnologia, autonomia i disseny. El Deepal
S05 ofereix una autonomia de fins a 485 quilòmetres i permet recuperar-ne 240 en només 15 minuts gràcies al sistema de càrrega ràpida en corrent continu. Pel que fa al Deepal S07, ofereix una autonomia urbana de fins a 600 km. Addicionalment, està previst que s’obri un nou concessionari de Changan a Tortosa.
Reus acull el dotzè Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya
Religió l Unes 160 persones van participar en la convocatòria durant el darrer cap de setmana
Redacció
Unes 160 persones van participar en la dotzena edició del Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, una convocatòria bianual que va tenir lloc el passat cap de setmana a Reus, amb el lema La Passió que ens uneix. La
ponència central va anar a càrrec de Josep Lluís Serrano, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra. En el decurs de les jornades, també van tenir lloc ponències, comunicacions i propostes culturals, així com l’eucaristia del congrés a la Prioral de Sant Pere, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.
Litoral l La proposta, encarregada l’any passat, preveu actualitzar la informació de la localitat a -20 metres sota el mar
Cambrils preveu iniciar enguany l’estudi cartogràfic bionòmic encarregat l’any passat per analitzar el fons marí del municipi. La proposta va començar el procés de licitació a principis del 2025 i, a finals d’aquest mes de febrer, es va anunciar l’adjudicació a l’empresa Geociencias y Exploraciones Marítimas per 17.813 euros. L’objectiu de la iniciativa impulsada per l’Ajuntament és actualitzar l’últim estudi portat a terme l’any 2018, realitzat per analitzar les zones fanerògrames marines.
Aquestes, d’acord amb el departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca representen ecosistemes marins «complexos, d’un alt valor natural i amb un importantíssim paper en els cicles biològics» del litoral. En els últims anys, s’ha detectat una «degradació» d’aquests hàbitats i des del Govern s’adverteix la «necessitat urgent mesures, tant en l’àmbit legislatiu com a nivells de sensibilització social» per conservar-los.
En aquest sentit, els primers estudis publicats detallaven la presència de praderies de Posidònia oceànica, Cimodocea nodosa i les diverses característiques que presentava la costa de Cambrils al llarg de 9 quilòmetres i una profunditat
Mapa de la zona on es realitzaran els futurs estudis a la
El projecte resta en espera per canvis en la seva gestió però està «molt avançat»
de —19 metres. Amb les noves investigacions, es volen determinar les àrees d’espècies protegides i
L’Ajuntament renova el conveni amb la Unió de Botiguers per reforçar el comerç de proximitat a Cambrils
Promoció l L’Ajuntament de Cambrils ha renovat el conveni de col·laboració amb la Unió de Botiguers de Cambrils (UBC) per impulsar el comerç de proximitat i consolidar el Centre Comercial a Cel Obert del Pla de Dinamització Comercial Cambrils Obert per enguany. L’acord, signat dimarts per l’alcalde, Oliver Klein, la regidora
de Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, i el president de la UBC, Tomàs Sierra, preveu una subvenció singular de 25.700 euros i reforça la col·laboració publicoprivada per modernitzar el comerç tradicional, generar economia estable i dinamitzar les zones comercials del municipi. Klein ha destacat que el comerç és un eix econòmic
amenaçades que requereixin actuacions segons el seu estat actual en una franja de 500 metres.
Tot i que els futurs anàlisis plantegen analitzar menys terreny, es portarà a terme de manera «exhaustiva» per «generar un coneixement profund» de les característiques biològiques del fons marí i en l’àmbit morfològic del litoral cam-
important i ha avançat que també s’incorporaran accions de foment comercial a la convocatòria del Pla de Barris, com mesures per reactivar locals buits i estratègies d’economia circular al nou Mercat de la Vila. De Miguel ha explicat que el conveni permetrà promoure campanyes, activitats de dinamització i l’associacionisme, i ha remarcat que l’Ajuntament treballa en un urbanisme comercial favorable a l’entorn del Mercat de la Vila, el port i la Rambla Jaume I. Entre els eixos hi ha la promoció comercial o la cooperació empresarial. l DM
brilenc. El focus es posarà en ampliar el coneixement de les comunitats marines establertes a la localitat en una cota inferior als 20 metres, més profunda respecte a l’últim estudi, així com «millorar la precisió» de la informació sobre el domini públic maritimoterrestre que demana el Reglament General de Costes. Durant l’estudi, es farà un foto-
reportatge del fons, s’elaboraran els plànols de l’espai per definir-lo i s’analitzarà la qualitat de les praderies actuals per prendre referències en cas d’haver de prendre «decisions amb criteris ambientals». A més, s’avaluarà l’evolució del sistema d’abalisat reubicat.
Impuls del turisme sostenible
L’Ajuntament també valora l’estudi com una oportunitat per desenvolupar iniciatives turístiques sostenibles i potenciar-les al municipi amb les actuacions adequades. Per aquest motiu, es farà incís en la detecció de zones que requereixin «actuacions específiques» de recuperació i l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes.
Juntament amb l’arribada de visitants, el canvi climàtic és un dels principals elements que més han afectat el litoral en els últims anys. S’avaluaran els efectes de l’erosió, que ha incrementat en els últims vuit anys, i de la durada dels temporals. Tenint en compte aquests factors, se cercaran «alternatives sostenibles» per la temporada turística.
Malgrat tot, el projecte es va adjudicar a principis d’any, està en espera a causa de diversos canvis en la seva gestió, però fonts municipals asseguren que està «molt avançat».
Inversió l Es crearà una pista exterior, una sala d’activitats i nous serveis
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha anunciat la incorporació d’una subvenció històrica de 800.000 euros de la Conselleria d’Esports de la Generalitat de Catalunya per impulsar la reforma integral i l’ampliació del Pavelló Poliesportiu Municipal, situat al carrer Roquissar, número 6. L’aportació, una de les més importants rebudes pel municipi, es destinarà a modernitzar unes instal·lacions construïdes l’any 2008 i que s’han quedat petites davant el creixement de la vila, l’augment d’entitats esportives i d’usuaris de les activitats dirigides i del gimnàs. La intervenció parteix d’un projecte bàsic signat per l’arquitecte Ignacio Álvarez Martínez, de NAM Arquitectura, i planteja una reorganització integral de l’equipament. El coalcalde Jordi Molinera ha destacat que la subvenció és fruit del treball amb l’administració catalana i ha remarcat que «més esport per a Altafulla significa més salut». Segons ha detallat Molinera, els fons estan consignats als pressupostos de la Generalitat i, quan s’aprovin, l’Ajuntament farà la modificació de crèdit per activar el procés. La previsió és destinar uns 160.000 euros a la redacció del projecte executiu, que el govern vol tenir enllestit enguany, mentre que els 640.000 euros restants serviran per finançar la primera fase i una part de la segona. L’inici de l’execució es fixa de cara al 2027. El regidor d’Esports, Àlex Cañas, ha explicat
L’Ajuntament preveu redactar el projecte enguany i iniciar les obres el 2027
que l’obra s’ha planificat per fases per minimitzar l’afectació sobre l’activitat del pavelló. La primera permetrà construir una nova pista exterior de 794 m2 i habilitar lavabos públics amb accés independent des de fora. La segona preveu cobrir l’accés exterior, reubicar l’entrada a peu de carrer i transformar l’espai a la planta inferior en una sala d’activitats dirigides.
Una demanda històrica
Les fases posteriors inclouen la construcció d’un bar amb terrassa a
la planta de carrer, adjacent al nou nucli d’accessos, per dinamitzar el complex i donar servei també a l’Institut d’Altafulla. La quarta fase preveu cobrir la nova pista exterior amb una estructura semilleugera de tipus poli lleuger per garantir la pràctica esportiva en condicions meteorològiques adverses. La documentació gràfica també reserva espais per a possibles necessitats futures, com la instal·lació de fins a tres pistes de pàdel o el trasllat del gimnàs a una planta superior per dotar-lo de llum natural. L’Ajuntament, però, se centra ara a consolidar les fases finançades amb la subvenció actual. La transformació del pavelló s’emmarca en el pla de xoc de millora de les instal·lacions esportives iniciat el 2023 i respon a les peticions del teixit esportiu local.
La XII Fira d’Entitats de Salou omplirà aquest dissabte el Passeig Jaume I amb cultura, esport i participació
Agenda l Salou tornarà a convertir aquest dissabte el Passeig Jaume I en un gran aparador de la vida associativa del municipi amb la celebració de la XII Fira d’Entitats. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Salou a través de la regidoria de Participació Ciutadana, tindrà lloc de 18 a 22 hores i reunirà més de 42 associacions i entitats locals. Enguany, la fira comptarà amb activitats impulsades per
22 entitats salouenques, que oferiran 25 propostes al llarg de la tarda, unes xifres que confirmen la consolidació del certamen com a punt de trobada ciutadà i mostra de la força i diversitat de l’associacionisme local. El passeig es dividirà entre parades informatives i un escenari principal, amb ball folklòric búlgar, música tradicional aragonesa, jocs de passades de rugbi, exhibicions de judo i altres mostres culturals
Els treballadors municipals de Cambrils mantenen la vaga d’aquest divendres
Laboral l El Comitè d’Empresa assegura que no es va poder arribar a un acord amb l’alcalde aquest dilluns
El Comitè de Vaga de Cambrils ratificava aquest dimarts la intenció de manifestar-se davant l’edifici consistorial aquest divendres com a protesta per l’incompliment de diverses condicions laborals exigides. L’Ajuntament va reunir-se amb representants dels treballadors aquest dilluns per tractar d’arribar un acord i desconvocar la vaga, però des del Comitè d’Empresa i sindicats asseguren que el diàleg només va servir per «refermar la protesta».
«Vam constatar allò que prevèiem i anunciàvem des de fa temps, que els acords assolits el passat mes de desembre són paper mullat i una burla a la representació dels treballadors i a tota la plantilla de l’Ajuntament de Cambrils», criticaven des del Comitè. El des-
encadenant, novament, seran els incompliments «reiterats» del govern municipal després de les negociacions que van aturar la vaga del 18 de desembre de 2025. Des de les entitats de treballadors, a més, s’indicava que els impagaments reclamats durant els últims mesos s’estan portant a terme, però «amb comptagotes». «Hi ha diners pressupostats per al pagament principal, però no per fer front als interessos generats per l’Ajuntament», asseguraven des del Comitè.
Per últim, reclamaven que el consistori «expliqui a la ciutadania quants diners caldrà abonar als treballadors en concepte d’interessos per impagament de sentències guanyades al consistori». La protesta es portarà a terme el divendres entre les 11.30h i les 15.00h davant de l’Ajuntament.
i esportives. Als estands hi haurà tallers de salut mental, activitats lingüístiques, demostracions de tenis, exposició d’elements culturals i la projecció d’un reportatge de Cap Salou a vista de dron. La programació es completarà amb una cercavila dels elements festius, un circuit de marxa aquàtica, una cursa infantil i una demostració de gossos policials. Poden accedir al programa a goo.su/5MRrzK1 l Redacció
Cultura l El festival celebrarà la seva setena edició amb onze concerts en espais naturals i patrimonials entre el 14 de juny i el 28 de novembre
Redacció
El Jardí Sonor 2026 obrirà la seva setena edició el diumenge 14 de juny al Parc Samà de Cambrils amb l’actuació de Blaumut, en una programació que s’allargarà fins al 28 de novembre i que portarà onze concerts a espais naturals i patrimonials del Camp de Tarragona. El festival, presentat aquest dimarts al mateix Parc Samà amb la presència del diputat de Cultura, Óscar Sánchez, l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i el director del Jardí Històric, Francisco Javier Castillo, man-
té la seva aposta per transformar indrets amb encant en escenaris vius de música i art contemporani. Els concerts tindran lloc a l’indret esmentat, el Santuari de Montferri, l’Amfiteatre de Tarragona, el Castell del Catllar, la plaça de l’Església d’Altafulla, els Jardins del Castell de la Nou de Gaià, la Fundació Villablanca i el Refugi 1 del Moll de Costa. Nascut per crear experiències musicals en espais amb història, reivindica una manera propera de viure la cultura i el patrimoni. La programació combina noms consolidats de l’escena catalana,
com Blaumut o El Petit de Cal Eril, amb propostes internacionals com Ëda Diaz i Kormós, artistes locals com She’s Sweet i Volcano Spring, i creadors en un moment destacat de la seva trajectòria, com Laaza i Alosa. El cartell també inclou Guadalupe Plata, Pau Saura, Guillem Roma, María Rodés i The Noise Di-
ary. El promotor del festival, Pablo Vidal, ha destacat que la programació és fruit d’una tasca de curadoria que vol anar més enllà de la simple suma de concerts i construir una proposta coherent i de qualitat, a més de subratllar la voluntat de contribuir a la descentralització cultural, acostant al territori artis-
tes i projectes habituals en grans ciutats. També s’incorporarà l’experiència Flor y cava, amb una copa de cava i una flor comestible. Óscar Sánchez ha remarcat el segell d’un festival que fusiona música i patrimoni, mentre que Klein ha celebrat que Cambrils i el Parc Samà tornin a formar part del certamen.
Cultura l L’espai presenta desperfectes i preveu millorar les instal·lacions per a les diverses entitats locals que en fan ús
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de la Selva del Camp preveu enllestir enguany la reforma de les instal·lacions del teatre de la Defensa Agrària per estrenar-lo coincidint amb el seu centenari. El procés de licitació de l’última fase del projecte està en marxa des del passat 29 de maig i planteja un termini d’execució de cinc mesos un cop s’adjudiquin els treballs. La intenció és enllestir-lo a finals d’aquest 2026 en un darrer període d’obres on es pretén recuperar l’estètica dels elements originals, restaurar els revestiments interiors i exteriors i detalls com la pavimentació de la sala del teatre. Durant el gener del 2024, l’edifici va completar la primera fase del projecte i la més complexa: la rehabilitació de la coberta i ampliació de la caixa escènica. Enguany, es preveuen enllestir els detalls restants. Concretament, es portarà a terme un estudi cromàtic per determinar com era la sala del teatre inicialment, quins tèxtils es van utilitzar durant la seva creació als revestiments i analitzar si, en l’àmbit acús-
tic, seria viable la seva recuperació.
D’aquesta manera, l’estudi acústic realitzat durant l’últim any aconsellava l’ús de panells acústics verticals, que s’incorporaran, en la mesura del possible, dins el projecte i el pressupost. D’altra banda, du-
rant les revisions es va determinar també la necessitat de recuperar «les parts més afectades» del sòl de la platea i rehabilitar el tram de ceràmica proper a l’escenari. Respecte a l’exterior, es planteja aplicar «mesures urgents» d’embe-
lliment a causa de la falta de manteniment observada durant les últimes dècades, així com la rehabilitació del característic voladís de formigó que dona accés a l’espai de la Defensa Agrària. L’última fase es completarà amb la substitució i re-
L’edifici recuperarà elements originals trobats en «material gràfic arxivat»
paració de la fusteria, també interior i exterior de manera «coherent» amb l’estètica de l’edifici segons «el material gràfic que es recuperi dels arxius històrics municipals».
Cent anys d’història a la Selva
Des del consistori destacaven la importància per a les entitats socials i el veïnat del teatre de la Defensa Agrària com un espai «de primer ordre» per al municipi en l’àmbit cultural. La seva activitat ha estat «ininterrompuda» des del 1926 i, durant els últims anys, ha estat declarada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), atorgant-li protecció urbanística i constructiva.
L’equipament preveu recuperar el seu estat original i reformar-se a finals d’aquest any amb un pressupost de 211.392 euros disponibles per a portar a terme els treballs de rehabilitació.
La Canonja enceta l’Ecoverd amb una sortida a Senan i l’Espluga i una xerrada sobre l’emergència climàtica
Sostenibilitat l L’Ecoverd 2026 de la Canonja va arrencar diumenge amb una excursió a Senan i l’Espluga de Francolí que va reunir una setantena de participants en una jornada de descoberta del territori i contacte amb la natura. La sortida va incloure una visita guiada per espais emblemàtics, un dinar a l’aire lliure i una ruta
circular de 3 quilòmetres pels entorns dels rius Milans i Francolí. Les jornades també han inclòs una conferència del meteoròleg Francesc Mauri sobre emergència climàtica a l’Edifici ÈPOCA, que va despertar un gran interès ciutadà i va posar el focus en la necessitat d’avançar cap a una societat més sostenible. l DM
porta Repsol Tarragona als tribunals per una reorganització «imposada»
Laboral l El sindicat denuncia manca de negociació i adverteix que els canvis poden afectar la seguretat
Redacció
El Sindicat de Treballadors (STR) ha presentat una demanda davant dels jutjats contra la modificació de l’estructura organitzativa im plantada per la direcció del Com plex Industrial de Repsol Tarrago na. La decisió arriba després d’un procés iniciat al març que, segons denuncia el sindicat, s’ha desen volupat amb poca transparència i sense una voluntat real de negoci ació amb la representació dels tre balladors. L’STR assegura que du
rant tot el procés va manifestar la seva oposició als canvis plantejats i va advertir de les conseqüències que podrien tenir sobre la segure tat de les persones i de les instal· lacions. El sindicat considera que la direcció ha imposat de manera unilateral una mesura que afecta l’organització del treball i ha optat per portar el cas als tribunals per què determinin si la modificació ocorreguda s’ajusta a dret i si és compatible amb la realitat opera tiva, productiva i econòmica del complex industrial tarragoní.
Societat l L’entitat també celebra que Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant hagi aprovat l’arrendament amb Adif
Adam Díaz Garriga
La Plataforma per la Via Verda ce lebrava aquest dimarts l’aprovació, durant l’última sessió plenària de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, dels arrendaments pactats amb Adif per accelerar la integració de la futura Via Verda de la Costa Dau rada. Des de l’entitat asseguraven que és «un pas decisiu» per des bloquejar la proposta i valoraven positivament la «voluntat instituci onal» del consistori vandellossenc. D’altra banda, la plataforma també
Indústria l Maria Mas exposa el paper del talent en la transformació del sector
Redacció
El clúster ChemMed i l’Associació d’Empreses Químiques de Tarrago na (AEQT) participen des d’aquest dimarts, 2 de juny, i fins divendres en una nova edició d’Expoquimia, la trobada internacional de la quí mica que se celebra al recinte Gran Via de Fira Barcelona. El clúster químic tarragoní hi és present dins l’espai Smart Chemistry – Green Industry Deal, liderat per Feique, que reuneix empreses, institucions i agents de l’ecosistema industrial per abordar reptes del sector en competitivitat, innovació tecnològi ca i transició verda. En aquest marc, la directora de ChemMed i directo ra gerent de l’AEQT, Maria Mas, ha ofert aquest dimecres una smartalk a l’Àgora de Smart Chemistry sota el títol Descarbonització i talent a la indústria química, centrada en la transformació del sector cap a un model circular i descarbonitzat. Durant la intervenció, Mas ha ex posat els eixos amb què el clúster afronta el repte d’assolir la neutra litat climàtica el 2050, i ha posat
El sector reivindica el potencial de Tarragona com a hub multienèrgic i circular. Cedida
l’accent en la necessitat de personal format per fer possible la transfor mació industrial. En aquest sentit, ha destacat la importància de la Formació Professional i la valorit zació d’aquests estudis dins l’eco sistema. «Tenim l’oportunitat de transformar el pol químic de Tarra
gona en un hub multienèrgic i cir cular que sigui una referència a tot el món», ha afirmat. Mas també ha presentat a l’Industry Showcase els punts clau del pla de descarbonit zació del Complex Químic de Tar ragona, i dijous, intervindrà en una taula rodona sobre competitivitat.
lamentava que els ajuntaments de Mont roig del Camp i Cambrils «en cara no hagin completat el mateix tràmit».
Respecte al consistori cambri lenc, apuntaven a la «no inclusió» del contracte durant l’últim ordre del dia al ple municipal «malgrat que s’havia parlat d’aquesta possi bilitat». Segons va poder conèixer el Diari Més, el consistori té inten ció de completar el procés abans de l’estiu.
Pel que fa al govern municipal de Mont roig del Camp, el consistori
Imatge d’usuaris de la plataforma durant una caminada de protesta. Cedida
El consistori cambrilenc té intenció de tancar els acords abans de l’estiu
encara no té una data prevista per a l’aprovació plenària d’aquest acord, tot i que hi ha avenços en les nego ciacions i «voluntat» per tancar les.
L’entitat «confiava» que s’adoptin els acords necessaris i «donar res posta» pròximament per «avançar definitivament» amb les demandes.
Futbol l El suec va destacar que aquesta serà oberta a tothom «qui vulgui escoltar» i ha habilitat un mail per atendre els aficionats
Fredrik Wester explicarà el seu projecte per al futur del Nàstic de Tarragona. L’empresari suec i màxim accionista individual del club grana va comunicar per les xarxes socials que «en breu» convocarà una roda de premsa oberta «a tothom que vulgui escoltar», per presentar la seva visió del club. Wester mou fitxa tot just una setmana després que el president executiu del Nàstic Lluís Fàbregas confirmés que el suec ja no forma part del Consell d’Administració.
Wester es va expressar ahir a través de la xarxa social X, antigament anomenada Twitter, on es va adreçar a tots els aficionats: Estimats nastiquers, malgrat el silenci d’aquests dies he continuat treballant intensament amb el meu equip». «En breu convocaré una roda de premsa a Tarragona per presentar-vos el meu projecte per al futur del Nàstic. Vull que ho sentiu de primera mà», va afegir. Finalment, va apuntar que «també posaré en marxa un correu electrònic perquè tots els nastiquers pugueu fer-me arribar les vostres opinions i propostes. Aquest club és vostre. Força Nàstic». De fet, el va habilitar ahir mateix a la tarda –fredrik.wester19protonmail.com–.
D’aquesta manera, Fredrik Wester ha mogut fitxa en el tauler d’escacs que s’ha convertit la convulsa actualitat internacional del Nàstic. Després de l’anunci de la darrera setmana, el futur de l’empresari suec en el Nàstic era tota una incògnita, al mateix temps que el seu poder accionarial. Tenint en compte les darreres declaracions, Wester ha deixat clar que encara té interès a invertir en el club grana i ajudar-lo a créixer en un futur.
De moment, Wester no ha concretat cap dia i hora per a una trobada que tindrà lloc a Tarragona. Ahir, es va obrir a respondre els
L’apunt
Fredrik Wester és un empresari suec endinsat en el món dels videojocs. És el CEO de Paradox Interactive, una de les empreses més importants dels videojocs i és coneguda en el gènere d’estratègia. El seu camí amb el Nàstic va començar el juny del 2021, quan es va incorporar al Consell d’Administració comprant llavors el 20% de les accions, un total d’1,3 milions d’euros. Wester llavors residia a Sitges i, des d’allà, es va interessar en invertir en el món del futbol espanyol. Abans de decidir-se pel Nàstic, l’empresari va sondejar clubs com el Deportivo de la Corunya i l’Hércules, tots dos descartats en aquell moment. Llavors, va entrar al Nàstic amb la intenció de centrar-se en el futbol base i va esdevenir la seva empresa com a patrocinadora durant unes tem-
porades. Al llarg d’aquestes temporades, va anar aportant crèdits a la SAD i, en total, ha aportat gairebé de vuit milions d’euros a les arques granes. Dos d’aquests van anar destinats a la construcció de la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona, un reclam bloquejat durant anys que ell mateix va ajudar al fet que esdevingués una realitat en aquesta primera part del projecte: dos camps de gespa artificial i vestuaris. Present en els partits del futbol
base –on jugava el seu fill– i també del filial grana i del primer equip, es va mostrar interessat tant per l’equip com pels aficionats, comunicant-se amb ells a través de les xarxes socials i, fins i tot, es va presentar en la prèvia d’un partit grana a una guingueta de l’Arrabassada amb uns pocs aficionats presents. L’última aparició pública amb la resta del Consell va ser en la Junta General d’Accionistes del 2023. Des de llavors, la seva relació amb el club es va anar deteriorant, evidenciant-se en les dues darreres juntes amb missatges on advertia que volia canvis en la gestió. Wester va tornar a viure a Suècia ara fa uns mesos per motius laborals i també va reduir la seva presència a les xarxes.
Wester va deixar de formar part del Consell d’Administració fa quinze dies
missatges dels diferents nastiquers que es van adreçar amb preguntes. Per una banda, va deixar clar que l’acte serà obert «a tothom que vulgui escoltar» i que s’allargarà «mentre que la gent tingui preguntes per fer». De la mateixa manera, va informar que la seva intenció en un futur del Nàstic on ell estaria al capdavant és «treballar amb un equip de professionals per obtenir el millor resultat possible».
L’empresari suec va deixar clar que el poder del Nàstic està en els socis i, d’aquesta manera, va encoratjar als nastiquers a enviar les seves opinions i propostes. Actualment, Fredrik Wester és el màxim accionista a títol individual del club i compta amb un 41% de les accions. De la mateixa manera, no compta amb la majoria, perquè el conjunt d’empresaris que conforma l’actual Consell d’Administració té el 43% aproximadament.
La darrera setmana, en la roda de premsa de balanç de temporada, es va evidenciar la bretxa entre el Consell d’Administració i Fredrik Wester. Aquesta portava tocada durant mesos, perquè en les darreres dues Juntes d’Accionistes –la General del desembre i l’Extraordinària del juliol– va anar representat per un advocat que, separat de la resta del Consell, demanava canvis. Es va materialitzar fa quinze dies quan va presentar la seva renúncia. Preguntat per Wester, Fàbregas va destacar que no van rebre cap projecte «seriós i real» per part de l’accionista. El suec respon ara amb la promesa de presentar-ne un «de primera mà i en breu» als nastiquers.
Arnau Montreal Quesada
Tomeu Nadal serà el director esportiu del Nàstic de Tarragona. L’acord entre el balear i el club s’acabarà de concretar en les pròximes hores i, d’aquesta manera, l’entitat grana desbloquejarà el primer pas del projecte del curs 26/27.
Nadal arriba al Nàstic procedent del Castellón, on ha format part de l’estructura esportiva del club orellut la darrera temporada, quan va fer el salt de la gespa als despatxos després de retirar-se com a futbolista. El de Manacor va exercir les funcions de recruiment assistant i també les de secretari tècnic del filial orellut. En altres paraules, va ser l’encarregat d’analitzar futbolistes i estar a peu de gespa buscant nous talents. A més, ha format part d’una manera particular de treballar, en un Castellón que va apostar per treballar amb les dades de la Big Data. Després d’una setmana de calma als despatxos de la Budallera, el club grana s’ha decidit per Tomeu Nadal per confeccionar la plantilla de la pròxima temporada. Nadal compleix el requisit de ser un home que coneix el Nàstic, perquè en va formar part durant l’últim ascens a Segona Divisió. Concretament, Nadal va formar part del club grana dels cursos 13/14 i 14/15. Sota les ordres de Vicente Moreno, va lluitar per la titularitat amb Manolo Reina, acu-
Amb l’entrada de Nadal, el següent moviment serà concretar l’entrenador
mulant pocs minuts, però deixant empenta al club. Una vegada es va acomiadar del Nàstic, va continuar la seva carrera a l’Albacete, Oviedo, Tenerife i Burgos, acumulant 177 partits en el futbol professional. Després d’un any a l’equip de
Reus serà l’etapa final de la 63a edició de la Volta Ciclista Internacional
Ciclisme l Reus tornarà a ser aquest cap de setmana a ser protagonista d’una de les proves ciclistes més emblemàtiques del calendari esportiu. La ciutat acollirà, un any més, l’etapa final de la 63a Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona, una competició que té l’honor de ser la cursa per etapes més antiga de l’Estat espanyol i la tercera més antiga d’Europa, només superada pel Tour de França i la Volta a Bèlgica. La Volta es disputarà en dues etapes en ruta durant aquest dissabte i diumenge. La primera etapa tindrà lloc dissabte al Perelló, amb sortida i arribada a la zona del Pavelló Municipal. El recorregut, de dificultat mitjana, però exigent per la seva configura-
Ramon Soria, Nadal fa el salt a la direcció esportiva del Nàstic de Tarragona amb un repte important: confeccionar una plantilla que torni a il·lusionar a l’afició.
Primer pas
L’absència de la figura del director esportiu estava bloquejant la planificació del Nàstic de cara a la pròxima temporada. Amb Tomeu Nadal al capdavant, el club pot passar a la següent part, confirmar qui serà l’entrenador. El Consell d’Adminis-
ció, combinarà constants pujades i baixades al llarg de les carreteres del territori. El traçat passarà per Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou i l’exterior de Mont-roig del Camp abans de retornar al Perelló, en una jornada que pot començar a marcar diferències entre els corredors. L’etapa decisiva es disputarà diumenge amb sortida a les 10.30 h i arribada, cap a les 13 hores, al Mercat Central de Reus. El recorregut travessarà les comarques del Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès i Alt Camp, acumulant més de 1.100 metres de desnivell. l Redacció
tració va confirmar la darrera setmana la seva confiança en Pablo Alfaro, però és Tomeu Nadal qui decidirà si aposta pel tècnic aragonès o si escolleix un nou perfil més adequat a la seva idea. Una vegada aclarida la figura de l’entrenador, el següent pas és començar a confeccionar la plantilla. Primer, decidir quins jugadors que acaben contracte són rescatables i poden rebre una oferta de renovació i, de la mateixa manera, quins jugadors que tenen contracte no
L’apunt
Tomeu Nadal, protagonista involuntari el 13/14
Durant la seva etapa com a jugador del Nàstic, Tomeu Nadal es va veure immers en una polèmica el curs 2013/14. Llavors, el porter era titular, però no va poder completar la temporada. L’Atlètic Balears va impugnar un partit per alineació indeguda del porter, fet que va derivar en una sanció que el va deixar sense jugar la resta del campionat. Tot i aquesta situació, Nadal mai va retreure res al Nàstic i va celebrar l’ascens l’any següent.
compten en els plans de Nadal i han de ser rescindits. Al mateix temps, el Nàstic entrarà a la jungla del mercat de fitxatges d’estiu. Això sí, ho farà amb unes setmanes d’antelació respecte a anys anteriors.
Pel que fa a aquesta temporada, la idea del Nàstic de Tarragona, que s’ajusta a la de Nadal, és construir una plantilla amb una alta presència de jugadors de la casa. El club vol tornar a la fórmula que, fa uns anys, va suposar tot un èxit tant esportiu i com social. En definitiva, buscar jugadors que sentin a la sang que és ser del Nàstic i l’oportunitat que suposa i que això quedi palès sobre la gespa.
Agències
Junts per Catalunya ha respost aquest dimarts a l’oferta d’Alberto Núñez Feijóo per explorar una moció de censura contra Pedro Sánchez amb una condició difícilment assumible per al Partit Popular: que qualsevol conversa seriosa es faci a Waterloo amb Carles Puigdemont. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va afirmar a Catalunya Ràdio que el seu partit «no està per donar suport ni al PP ni al PSOE» i va insistir que, si el líder popular té una proposta concreta, ja sap on s’ha de dirigir. «Si Feijóo té alguna cosa seriosa per explicar, ens veiem a Waterloo», va dir Turull, que va situar Puigdemont com a interlocutor inevitable en qualsevol intent de negociació.
La resposta arriba després que Feijóo obrís la porta dilluns a una aliança instrumental amb altres partits per desallotjar Sánchez de la Moncloa i forçar eleccions anticipades. Junts comparteix el diagnòstic que la legislatura està esgotada i reclama que el president espanyol dissolgui les Corts, però evita comprometre’s amb una operació que podria acabar vinculant els seus vots als del PP i Vox. Turull va reiterar que la via més senzilla seria que Sánchez convoqués les urnes
El secretari general retreu a Feijóo que faci «un canvi de guió cada 15 dies» sobre la moció
i deixés parlar la ciutadania, i va limitar-se a admetre que Junts escoltaria una eventual proposta del
La Generalitat veu «receptivitat» del Vaticà sobre l’ús del català durant la visita papal de la setmana vinent
Llengua l El Govern ha traslladat al Vaticà la «importància del català a Catalunya» de cara a la visita del papa Lleó XIV a Barcelona la setmana vinent i assegura que hi ha trobat «receptivitat i sensibilitat». Ho va explicar aquest dimarts la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, després que s’anunciés que la benedicció de la torre de la
Sagrada Família es farà en castellà. Paneque va recordar que la decisió no depèn del Govern, sinó del Vaticà, i va remarcar que la visita «ja mostra aquest interès i estima pel país». També va subratllar que en els diversos actes previstos els dies 9 i 10 s’utilitzaran diferents llengües i que la missa a la Sagrada Família inclourà el català. La
PP. Amb tot, va remarcar que una reunió d’aquest tipus s’hauria de fer a Bèlgica, perquè la no aplicació de la llei d’amnistia a Puigdemont és, segons Junts, una anomalia democràtica greu. També va descartar que el debat es pugui resoldre amb intermediaris si el plantejament del Partit Popular vol anar més enllà del simple gest tàctic.
portaveu va evitar valorar la recomanació del Ministeri de fer teletreball durant la visita del pontífex i va afirmar que l’executiu està centrat a «garantir la mobilitat» a Barcelona. Pel que fa a la campanya institucional de rebuda, Paneque en va defensar el paper de «servei públic» per reforçar la projecció patrimonial de Catalunya i mostrar a l’exterior un patrimoni «molt valuós». «Som un Govern aconfessional, però humanista», va dir, abans de destacar els valors de pau que defensa el Vaticà, i coincidents amb els del Govern. l Agències
El moviment de Junts manté la pressió sobre el Govern espanyol sense facilitar, de moment, una alternativa clara al costat de la dreta. La direcció del partit independentista fa setmanes que dona per acabat el cicle de Sánchez i endureix el to contra el PSOE, però també sap que impulsar una moció que depengui dels populars i de Vox tin-
Moció
Nogueras rebutja «posar i treure governs espanyols»
Feijóo va apel·lar dilluns a una suma de 184 diputats per reclamar eleccions immediates, comptant PP, Vox, Junts, PNB, Coalició Canària i UPN, però va admetre que no presentarà una moció de censura si no té els suports garantits. Divendres, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ja havia rebutjat facilitar una operació que unís els vots independentistes als del PP i Vox: «No som aquí per posar i treure governs espanyols».
dria un cost polític difícil d’assumir a Catalunya. Per això, la formació busca marcar distàncies amb tots dos blocs: exigeix eleccions, qüestiona la continuïtat de l’executiu espanyol i, alhora, obliga el PP a assumir el gest polític de negociar amb Puigdemont a Waterloo si vol explorar cap acord. En aquest equilibri, Turull va criticar que Feijóo faci «un canvi de guió cada quinze dies» i va avisar que, si la proposta és seriosa, l’ha de defensar personalment qui la vol impulsar.
Catalunya torna a superar el rècord històric d’ocupats i frega els 4 milions
Economia l Catalunya va tornar a superar el màxim històric d’ocupació al maig i ja frega els 4 milions d’empleats. Els registres del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social van tancar el maig amb 3.971.167 treballadors afiliats. Es tracta del segon mes consecutiu que el mercat laboral català trenca el rècord d’empleats en actiu. En total, hi ha 50.034 ocupats més que l’abril, el salt d’afiliats més gran en un mes dels registres, que es remunten al 2012. Catalunya va sumar 89.882 feines aquest maig respecte a l’any passat (+2,32%). En paral·lel, el Ministeri de Treball informa que l’atur es va continuar reduint per tercer mes seguit amb 6.900 aturats menys (-2,19%) deixant el total en 307.627 desocupats, el valor més baix des del maig del 2008. La dada d’ocupació elaborada a partir dels registres del ministeri de la Seguretat Social va arribar per primer cop als 3,97 milions de treballadors en un mes de maig i ja arrossega quatre mesos de creixement. És la quarta vegada que el mercat laboral català se situa per sobre el llindar dels 3,9 milions d’afiliats, que només s’havia superat el mes passat, el juny i el juliol del 2025. Si bé, és el primer cop que la xifra s’acosta tant als 4 milions d’ocupats. l ACN
El govern espanyol aprova la reforma de les guàrdies mèdiques de 24 hores
Sanitat l El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de reforma de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, que actualitza una norma de més de vint anys d’antiguitat. El text elimina les guàrdies mèdiques de 24 hores, que quedaran limitades a un màxim de 17 hores, redueix la jornada màxima setmanal a 45 hores i incorpora noves mesures per combatre la temporalitat. Ara el text s’obrirà a consulta abans de tornar al Consell de Ministres i anar al Congrés dels Diputats. Elma Saiz ha destacat que l’objectiu de la reforma és millorar les condicions laborals. l Agències
Mitjans l La directora general d’AMI es converteix en la primera dona a assumir aquest càrrec
Redacció
Irene Lanzaco, directora general de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), ha estat escollida presidenta del Comitè de Directors de l’Associació Mundial d’Editors de Notícies (WAN-IFRA), en el marc del 77è Congrés Mundial de Mitjans de Comunicació que se celebra aquests dies a Marsella. WAN-IFRA és la principal organització mundial d’editors de premsa, amb més de 3.000 empreses associades i 18.000 mitjans representats de més de 120 països. Amb aquest nomenament, Lanzaco es converteix en la primera dona que presideix l’òrgan des de la seva creació i també en la primera espanyola que s’incorpora al Comitè Executiu i al Consell de Supervisió de l’entitat, els principals espais de govern de l’organització.
El Comitè de Directors reuneix els màxims responsables executius de les associacions nacionals de mitjans i editors integrades a WANIFRA. La presidència d’aquest organisme comporta, a més, la incorporació de Lanzaco als òrgans directius de l’associació mundial, fet que reforça la presència de la
indústria periodística espanyola en els espais internacionals de decisió. Juntament amb la seva elecció, el comitè ha designat com a vicepresidents Marcelo Rech, president de l’Associació Nacional de Diaris del Brasil, i Paul Deegan, president i director executiu de News Media Canada, tots dos reconeguts pel seu paper en la defensa dels mitjans.
Congrés mundial
La trobada de Marsella, presidida enguany per la suïssa Ladina Heim-
Trump pressiona Netanyahu després que l’Iran pausi les negociacions amb els EUA
Guerra l El president dels EUA va retreure al titular israelià l’escalada al Líban, que amenaçava les converses amb Teheran
Agències
El president dels EUA, Donald Trump, va esclatar dilluns contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una trucada sobre l’escalada de l’ofensiva israeliana al Líban, segons va avançar Axios citant fonts nord-americanes. El mandatari republicà li hauria retret amb duresa que amenacés d’atacar objectius a Beirut si Hizbul·là no frenava els seus atacs contra Israel, en un moment en què la tensió posava en risc les converses previstes
a Washington entre Israel i el Líban. Segons aquestes fonts, Trump va arribar a dir a Netanyahu que estava «completament boig» i que l’estava salvant políticament, després que l’ofensiva israeliana provoqués que l’Iran pausés les negociacions que mantenia amb l’administració dels EUA.
Malgrat que Trump va anunciar després que Israel i Hizbul·là s’havien compromès a frenar els atacs, la matinada de dimarts es van tornar a registrar intercanvis de foc. L’exèrcit israelià va assegurar que
gartner, reuneix responsables de mitjans de comunicació d’arreu del món per debatre sobre el futur del periodisme, la sostenibilitat dels mitjans i els reptes derivats de la transformació digital. Durant el congrés, la vicepresidenta executiva de la CE per a la Sobirania Tecnològica, la Seguretat i la Democràcia, Henna Virkkunen, participa com a convidada especial en una reunió del Comitè Executiu. A més, l’Assemblea General de WAN-IFRA ha reelegit Fernando de Yarza, presi-
dent d’Henneo i expresident de WAN-IFRA, com a membre del consell d’administració, consolidant la presència espanyola en els òrgans de direcció de l’entitat.
Perfil i reptes
Després del nomenament, Lanzaco ha destacat que els mitjans independents travessen «un dels moments més decisius de la seva història» i ha defensat la necessitat de protegir el valor del periodisme professional, garantir la sostenibilitat econòmica dels mitjans i preservar el dret de la ciutadania a una informació veraç. La nova presidenta assumeix el càrrec amb el compromís de reforçar la cooperació entre associacions de mitjans i contribuir perquè WAN-IFRA continuï sent una veu ferma en defensa de la llibertat de premsa, la innovació i el paper essencial dels mitjans en les societats democràtiques. Lanzaco dirigeix l’AMI des del 2020, és llicenciada en Dret per ICADE, PDG per l’IESE i està especialitzada en afers europeus, regulació digital i polítiques de mitjans. L’AMI representa els principals grups editors de premsa i mitjans d’Espanya.
Les autoritats libaneses van informar de morts i ferits en bombardejos al sud del país
havia interceptat dos projectils procedents del Líban, i va respondre amb atacs aeris al sud del país. Les autoritats libaneses van informar de morts i ferits en bombardejos contra la zona de Tir i Marwaniyeh, mentre Israel va ordenar l’evacuació de Nabatieh, al sud del Líban.
Educació pública
digna
Me dirijo a usted como padre de dos alumnos del colegio público Montsant de Reus, uno en primero de primaria y otra en quinto, para trasladar una preocupación que compartimos muchas familias del centro y que, año tras año, sigue sin solucionarse: las altísimas temperaturas que soportan nuestros hijos dentro de las aulas.
Estamos hablando de un colegio público cuyo edificio pertenece al Ayuntamiento de Reus y que, sin embargo, presenta unas condiciones térmicas impropias de un centro educativo en pleno 2026. Las aulas no disponen de aire acondicionado y muchas de las ventanas siguen siendo de madera, con alrededor de 50 años de antigüedad, incapaces de aislar mínimamente del calor exterior.
En el aula de primero de mi hijo se han llegado a registrar temperaturas superiores a los 30 °C durante la jornada escolar a finales de mayo (no quiero ni imaginar como será junio). Y no se trata de un caso aislado. De manera general, los alumnos llegan a casa agotados, agobiados y sin capacidad de concentración después de pasar horas soportando un calor insoportable dentro del aula. Otros vuelven con dolores de cabeza, mareos e incluso algunos han presentado fiebre y síntomas compatibles con golpes de calor.
Lo más indignante es que esta situación no es nueva. Las familias llevamos años escuchando promesas, anuncios y compromisos que nunca llegan a materializarse. Uno de los ejemplos más claros es el cambio de ventanas del centro, una actuación anunciada desde hace tiempo y que sigue sin ejecutarse. De hecho, durante una reciente visita al colegio, la propia alcaldesa mostró sorpresa al descubrir que las ventanas todavía no se habían cambiado, porque daba por hecho que la actuación ya estaba realizada. Esa escena resume perfectamente el problema: anuncios públicos que generan titulares, pero mejoras que nunca llegan realmente a las aulas.
La situación del patio es otro ejemplo evidente de esta dejadez. Hace años se retiraron árboles que proporcionaban sombra
natural y, desde entonces, el centro ha perdido gran parte de los espacios protegidos del sol. El Ayuntamiento ha asegurado en repetidas ocasiones que se repondrían árboles y zonas de sombra, pero la realidad es que los niños continúan jugando bajo temperaturas cada vez más extremas, en un patio prácticamente sin refugio climático.
Mientras tanto, las administraciones siguen pasándose la responsabilidad unas a otras. Desde la dirección del centro se nos transmite que no pueden actuar porque cualquier instalación depende del Ayuntamiento. Cuando las familias acudimos al Ayuntamiento, la respuesta es que corresponde a la Generalitat. Y así pasan los cursos escolares: reuniones, promesas y buenas palabras, pero ninguna solución efectiva.
Ante esta inacción, las propias familias hemos intentado movilizarnos para aportar soluciones provisionales por nuestra cuenta, ofreciendo la cesión o compra de equipos portátiles de climatización (“pingüinos”) para aliviar mínimamente las condiciones de algunas aulas. Sin embargo, tampoco obtenemos respuestas claras sobre si estos equipos pueden utilizarse o instalarse.
Resulta incomprensible que en una ciudad como Reus, y en pleno contexto de olas de calor cada vez más frecuentes, se siga considerando normal que niños pequeños pasen cinco o seis horas diarias en aulas que rozan los 30 °C. Nos hablan constantemente de sostenibilidad, de refugios climáticos y de protección frente al cambio climático, pero la realidad que viven nuestros hijos dentro de las escuelas públicas está muy lejos de esos discursos institucionales. Las familias no buscamos confrontación política ni culpables fáciles. Lo que exigimos es algo mucho más básico: que las administraciones dejen de anunciar actuaciones que nunca llegan y empiecen, de una vez, a actuar con la urgencia que esta situación merece.
Porque garantizar una educación pública digna también significa garantizar espacios seguros, saludables y adecuados para aprender. Ángel Ciudad Reus
Qk Editorial k
ue Reus no disposi d’una obra vinculada directament a Antoni Gaudí és una paradoxa històrica que finalment sembla que quedarà reparada. La construcció d’una rèplica original de la Capella de l’Assumpta —integrada en el projecte de la Sagrada Família— permetrà que la ciutat d’un dels arquitectes més universals compti amb una mostra física del seu llegat. La iniciativa coincideix, a més, amb el centenari de la seva mort (Any Gaudí), fet que reforça la voluntat de reivindicar Reus com a bressol del geni. Aquesta fita s’afegeix a altres actuacions impulsades enguany per projec-
tar internacionalment la figura de l’arquitecte. Més enllà del valor patrimonial, la nova capella esdevindrà un potent pol d’atracció. Amb una alçada de trenta metres i ubicada al Parc Gandhi, l’obra enriquirà l’oferta local i ampliarà una ruta modernista que ja és un dels principals actius de la ciutat, esdevenint un nou reclam per al públic nacional i estranger. Si es culmina amb èxit la proposta sorgida de la Fundació Gresol –que compta amb suport municipal–, Reus no només haurà saldat un deute històric, sinó que guanyarà un nou símbol que potenciarà la seva identitat i el seu futur turístic.
k Tribuna k
Una de les paraules noves, en certa manera, del nostre llenguatge quotidià és edatisme. Que és? L’edatisme fa referència a la forma de pensar (estereotips), sentir (prejudicis) i actuar (discriminació) amb respecte als demés o a nosaltres mateixos per raó de l’edat. Existeix en tots els llocs del món, en les nostres institucions, en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Por exemple, l’edadismo es manifesta en les polítiques que recolzen el racionament de l’atenció sanitària en funció de l’edat, en les pràctiques que limiten les oportunitats dels més joves per a contribuir a la presa de decisions en el lloc de treball, en les actituds paternalistes que s’adopten al tractar amb persones grans o més joves, La meitat de la població mundial és edadista amb respecte a las persones majors
L’edatisme pot canviar la forma de veure’ns a nosaltres mateixos, pot menyscabar la solidaritat entre generacions, pot limitar o subestimar la nostra capacitat de beneficiar-nos de lo que poden aportar les poblacions més joves i més grans, i pot afectar a la salut, longevitat i benestar, amés de tindre conseqüències econòmiques de gran abast. Per exemple, l’edatisme s’associa a una mort prematura (en 7,5 anys), a una salut física i mental més precària i a una recuperació més lenta de la discapacitat en la vellesa.
L’edatisme també augmenta les conductes de risc per a la salut, com portar una dieta poc saludable, beure amb excés o fumar, i redueix la qualitat de vida. Als Estats Units d’Amèrica, u de cada set dòlars que es gasten cada any en l’atenció sanitària de les vuit malalties més carregoses es deu a l’edatisme.
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Com es pot combatre l’edatisme? Hi ha tres estratègies que funcionen per a reduir o eliminar l’edatisme: les polítiques i la legislació, les activitats educatives i les intervencions intergeneracionals. Les mesures polítiques i legislatives poden fer front a la discriminació i la desigualtat per motius d’edat i protegir els drets humans de tots, en qualsevol lloc. Les activitats educatives poden fomentar la empatia, dissipar les idees equivocades sobre els diferents grups de edat i reduir els prejudicis al proporcionar informació precisa i exemples contraris als estereotips. Les intervencions intergeneracionals per les que es reuneixen persones de distintes generacions, poden contribuir a reduir els prejudicis i estereotips entre diferents grups de edat. Cada vegada més en molts municipis
El voluntariat de les persones jubilades, que son difícils de substituir, aporta un valor social i reforça l’economia
i en moltes residències de la tercera edat es realitzen programes per fomentar la salut pública, emocional i cognitiva dels col·lectiu que constitueixen les persones grans, que és un col·lectiu molt ampli i divers actualment en les nostres comunitats més properes.. És cert que convivim cada vegada més en una societat més envellida, però també es veritat que hi ha molts jubilats que participen en entitats i associacions, és un actiu imprescindible. El voluntariat de les persones jubilades, que son difícils de substituir, aporta un valor social i reforça l’economia social. La jubilació, lluny de representar una aturada, es transforma així en una nova etapa de participació, compromís i contribució al desenvolupament de moltes entitats cíviques socials i culturals. Vull que sàpigues que jo em considero i formo part d’aquest col·lectiu de jubilats que encara estem actius i realitzem tasques vers la societat. Recentment acabo de complir els vuitanta anys i malgrat que he viscut dos esvorancs de salut força importants, em considero un privilegiat, perquè a Deus gràcies els he superat satisfactòriament.
Quan apareixen problemes a casa nostra, sempre em ve al cap aquell eslògan d’Esquerra Republicana del 2004: ‘Parlant la gent s’entén.’
Han passat més de vint anys. Han canviat lideratges, però el fons continua vigent: quan parlem, ens entenem. Quan deixem de parlar, les diferències s’inflen.
Les darreres setmanes han tornat a aflorar discrepàncies dins l’espai republicà. Les reflexions de Gabriel Rufián, la proposta de Joan Tardà d’un front d’esquerres, les veus de Jordi Salvador, Ester Capella marcant distància amb algunes tesis de Rufián i els debats han generat titulars i alegries mal dissimulades. Som un partit viu. Potser massa viu i tot.
Però convé posar-hi perspectiva. Els republicans pensem, debatem, discrepem i ens discutim. Massa sovint, però, ho fem sobre el 10% que ens separa i oblidem el 90% que compartim.
I aquest 90% és immens: justícia social, serveis públics, drets laborals, llengua, cultura, cohesió social, feminisme, municipalisme i una Catalunya lliure, justa i pròspera. És entendre que l’emancipació nacional no camina separada de l’emancipació social.
És també allò tan criticat —l’eixamplament de la base— que és una idea raonable: si volem representar una majoria, convé assemblar-nos-hi una mica. Fins i tot escoltar-la. Ja sé que sona agosarat.
Per això seria un error llegir les sensibilitats d’ERC com blocs irreconciliables.
Joan Tardà defensa construir ponts amb altres espais progressistes. La seva proposta d’un front ampli d’esquerres no neix de la renúncia a res, sinó d’evitar que la dreta i l’extrema dreta marquin el futur del país.
Gabriel Rufián és una de les veus republicanes amb més capacitat de connectar amb sectors amplis. Ha donat visibilitat al projecte d’ERC més enllà dels espais tradicionals i planteja debats que molta gent comparteix. A vegades incomoda. Però convé preguntar-nos per què connecta.
Jordi Salvador és un referent de coherència i defensa dels drets dels treballadors; una veu arrelada que entén la política com una eina al servei de la gent. Ester Capella representa una altra manera de fer política: rigorosa, institucional, preparada i amb criteri propi. Pot discrepar de Rufián, com ha fet en certa mesura, i això no l’afebleix
k Tribuna k
Saül Garreta
Arquitecte, expresident del Port de Tarragona, excandidat a l’alcaldia de Tarragona i exsecretari nacional de Transició Ecològica i Esports d’ERC
ni a ella ni a ell; demostra que ERC no és una coral d’una sola veu. I permeteu-me un apunt personal: ha estat una de les millors caps que he tingut i una de les persones més preparades amb qui he treballat.
Aquest espai republicà també s’explica amb Carme Forcadell, símbol de dignitat democràtica; amb Inés Granollers, veu del municipalisme, el territori i la pagesia; i amb Laura Castel, que expressa una mirada internacionalista, feminista i compromesa amb la justícia social.
famílies, als autònoms, als barris, als pobles i al món rural. Una esquerra que no renunciï ni a la llibertat nacional ni a la justícia social.
Vivim un moment transcendental. Les desigualtats creixen. L’habitatge és una emergència social. La transició energètica planteja reptes enormes. Els serveis públics necessiten múscul. I arreu emergeixen forces que ofereixen solucions simples a problemes complexos i dramàticament cada vegada són més els que accepten sense pestanyeja que la gran solución ara serà la re-industrialització militar imposada pel trumpisme. Solucions falses, sí, però amb una contundència que arriba allà on nosaltres sovint només oferim matisos.
Més que preguntar-nos qui té raó, hauríem de preguntar-nos què necessita avui el país.
I el país necessita una esquerra forta
En aquest context, la reflexió de Tardà sobre un espai progressista ampli mereix ser escoltada: com podem construir majories per defensar una agenda social avançada i una Catalunya respectada?
Tots aporten. Tots sumen. Tots formen part d’una mateixa història collectiva.
També Oriol Junqueras, que representa la capacitat d’eixamplar, integrar sensibilitats diferents i mantenir viu un projecte que ha demostrat resistència. En un país on sovint confonem matís amb traïció, aquesta capacitat és imprescindible.
Més que preguntar-nos qui té raó, hauríem de preguntar-nos què necessita avui el país. I el país necessita una esquerra forta.
Una esquerra útil, ambiciosa, exigent i socialment compromesa. Capaç de parlar a les classes treballadores, als joves que no poden emancipar-se, a les
La resposta no serà la mateixa per a tothom. I no passa res. Els debats són necessaris, però han de servir per afinar l’estratègia, ampliar la mirada i sortir-ne més forts.
Precisament perquè el moment és important, cal generositat. De Rufián, de Salvador, de Junqueras, de Tardà, de Capella, de Forcadell, de Granollers, de Castel i de tots nosaltres.
Perquè mentre discutim entre republicans, hi ha un bloc conservador i reaccionari que treballa per recuperar poder, condicionar l’agenda pública i desfer avenços socials. I això sí que hauria de preocupar-nos.
Potser no cal inventar res de nou. Només cal tornar-ho a practicar.
k El meu gat i jo k
«Fa unes setmanes —va començar dient Mixeta— Donald Trump va visitar la Xina i va resumir la visita de manera grandiloqüent, atribuint-se immensos èxits i qualificant-la amb una interminable sèrie d’adjectius hiperbòlics, com és el seu costum per a tot el que fa (i també per al que no). El moment més significatiu dels dos dies de visita oficial va ser quan Xi Jinping va venir a dir-li —paraules més, paraules menys— a Donald Trump que calia trobar la manera que el fet que la Xina ja sigui la potència emergent i els EUA el minvant no es converteixi necessàriament en un problema. Ho va fer de manera subtil, elegant i mostrant un gran coneixement d’història universal, tres virtuts de les quals el seu homòleg manca totalment, per cert.»
«Tens raó —digué la reflexiva Boni—. I, en lloc de fer-ho citant a Confuci, ho va fer esmentant els ensenyaments d’un altre savi, pràcticament contemporani al filòsof xinès, Tucídides, historiador i militar grec.»
«Xi Jinping —va prosseguir Mixeta—, va plantejar a Donald Trump la incògnita de si els seus respectius països “serien capaços de superar l’anomenat ‘parany de Tucídides’ i forjar un nou paradigma per a les relacions entre grans potències”.»
«D’entrada —va fer un servidor, que venia de visitar bigotisdepica@gmail.com, tot cercant un dels mixos allí acollits per posar una mica d’intel·ligència en la vida d’un amic meu—, m’imagino la primera reacció del president estatunidenc en escoltar el seu homòleg. Segurament hauria murmurat “Tucidi... qué?” dins seu, s’hauria girat cap al seu equip a la recerca d’alguna pista i, en veure a Marco Rubio, tant o més ignorant que ell, amb la seva expressió habitual d’estar perpètuament empipat, s’hauria resignat a seguir amb aquest interrogant fins que acabés la trobada.
«El cas és que —va continuar raonant Mixeta—, sigui perquè Xi Jinping va sobreestimar a Donald Trump quan li va plantejar una qüestió de tant pes històric-filosòfic com si ho va fer només amb ànim de divertir-se veient-lo més perdut que un pop en un garatge, el que el líder xinès va voler dir amb aquest plantejament no va ser qualsevol cosa.»
«Perquè l’anomenat ‘parany de Tucídides’ —va intervenir Bonic, que havia estat callat fins aleshores— fa referència a un concepte encunyat per l’historiador atenès fa uns dos mil cinc-cents anys, i refrescat el 2017 pel professor de la Universitat Harvard Graham Allison, segons el qual el sorgiment d’una nova potència i el temor que aquest inspira en una altra potència minvant fan que el xoc entre ambdues sigui pràcticament inevitable.»
«Tucídides —feu Boni— no va treure aquesta conclusió del nores, sinó que va ser producte directe de la seva profunda observació d’esdeveniments de l’època en la qual li va tocar viure. En les seves pròpies paraules: “va ser l’ascens d’Atenes i el temor que això va infondre en Esparta el que va fer inevitable la guerra”. Canvieu Atenes per la Xina i Esparta pels EUA en aquesta cita i els paral·lelismes que sorgeixen són esgarrifosos, veritat?»
«El concepte de ‘parany de Tucídides’ va ser rescatat com hem dit per Allison —va continuar Mixeta—, qui va escriure un llibre que porta per títol Destinats a la guerra. En ell, amb les ja en aquells dies tibants relacions entre Washington i Beijing en ment, Graham Allison cita dotze casos històrics que donarien la raó a Tucídides en el seu vaticini que una potència tem tant el sorgiment d’una altra que la guerra és inevitable. No obstant això, en el llibre també apareixen exemples de confrontacions armades aparentment ‘cantades’ que, finalment, no es van donar d’aquesta manera i van seguir el seu curs confrontacional de formes menys sagnants.»
«I, en aquest sentit —va comentar un servidor—, la pilota està clarament en la teulada de Washington, que ha demostrat ser una potència amb una irrefrenable tendència a ‘resoldre’ les diferències mitjançant la violència.»
«Especialment —va concloure Mixeta— si la comparem amb la Xina, que no ha participat en cap guerra des de fa quasi cinquanta anys.»
Dídac Bertran & Mixeta
Necrològiques
Reus
Benjamín Juncosa García.
Ha mort als 54 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori Municipal.
Mary Guijarro Lazcano.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal.
César Polo Burrieza.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori Municipal.
Miguel Jiménez Silvente.
Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori Municipal.
José Forés Noé.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori Mémora.
Vila-seca
María Díaz Martínez.
Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca.
Trobada l El Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar el 29 de maig, al matí, una nova edició del seu tradicional esmorzar-col·loqui, que en aquesta ocasió va tenir com a protagonista Josep Maria Buqueras, governador del Districte 2202. La trobada es va fer a la seu del COATT, el Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, situada a la Rambla President Francesc Macià, 6 baixos, i va reunir membres i convidats del club en un espai de conversa i reflexió. Durant la seva interven-
ció, Buqueras va exposar el moment actual que viu el rotarisme i va posar una atenció especial en la situació dels clubs del territori, així com en els reptes i oportunitats que afronten en el context present. La xerrada va permetre compartir una mirada sobre el paper del moviment rotari i la seva vinculació amb l’entorn més proper. Un cop finalitzat el col·loqui, els assistents van gaudir d’un esmorzar que va servir per continuar el debat de manera distesa, intercanviar opinions i reforçar vincles. l Redacció
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Para atenció als teus deures conjugals a la relació amb els més propers. Les distraccions en aquest àmbit et poden portar enfrontaments.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Vigila amb els nous coneguts; entre ells hi haurà algú que intentarà perjudicar els teus objectius. Centra’t en el teu camí no permetis interferències.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et vindran beneficis de treballs o assumptes passats és un bon moment per fer noves inversions positives. No dubtis a llançar-te a noves empreses.
TV local
Procura descansar més i prendre’t el temps suficient per resoldre els teus assumptes, no et precipitis. A la llar hi haurà sorpreses. 20/04 al 20/05
23/08 al 22/09 VERGE
Si t’hi esforces, seràs el centre d’atenció de molts. Deixa’t estimar, però no oblidis les teves responsabilitats, sobretot amb els teus la parella.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et podràs beneficiar dels nous contactes de la vida social que desenvolupis avui. Els viatges les visites t’aportaran alegries intenses i èxits.
BESSONS
21/05 al 20/06
No esperis que els altres resolguin els teus problemes. Avui hauràs d’adoptar una actitud seriosa decidida per concretar els teus desitjos.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Serà una jornada tranquil·la que només s’alterarà si t’impliques en assumptes de tercers. Treballa gaudeix dels teus temes no et compliquis la vida.
20/01 al 18/02 AQUARI
En l’amor les coses no aniran com tu desitges; intenta donar temps al temps perquè tot s’equilibri. Seran fàcils les discussions familiars.
21/06 al 22/07
Les responsabilitats professionals aniran augmentant. Deixa que sigui la teva intuïció qui orienti els teus passos aconseguiràs èxits segurs.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Et vindran notícies de lluny que faran canviar diversos dels teus projectes. Encara que al principi et confonguin, aportaran grans beneficis.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si t’atreveixes a viure situacions intenses en el pla passional eròtic, recarregaràs la teva energia vital i et sentiràs amb ganes de començar.
TARRAGONA:
Sole Pons, Mª Mar
Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
TREBALL
SEÑORA BUSCA CUIDAR personas mayores por hores, noches. Limpieza y cocina. Tel: 614.041.375 REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
MANITAS, ARREGLATODO. Económico. Tel: 614.041.375 ALTRES
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA
667.471.534
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Objectiu Grand Départ
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Va de moda
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Va de moda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Reben lliçons cada dia. Disc de terrissa, de pisa o de metall. 2. Mar de fons. Cercle. 3. Aprofitar uns serveis. O tots junts o doblegats. 4. Escaire. Medicats contra el restrenyiment. Amb certa vitalitat. 5. Fer públiques unes obres. Demanda dels saciats. 6. Capicua dels insaciables. Un espectador content. Central de dades. 7. Malaltes d’un procés infecciós. Extrems de l’hemicicle. 8. Treballeu punt per punt. Maquinacions secretes. 9. Principi d’Arquimedes. Arades. Llança fletxes. 10. Repartiré autògrafs. La primera d’arribar a bon port. 11.Tinc una bona pensada. Espantin. 12. Agitem bruscament. Indrets. VERTICALS: 1. Objecte al qual és atribuïda supersticiosament una virtut. Uneixis mitjançant una brillant aliança. 2. Cansat. Afligida en comprovar la poca efectivitat dels analgèsics. 3. Sostres provisionals. Pellissa. 4. Color que surt de cop. Els melòmans prefereixen que portin cua. 5. Ànima d’honrat. Beu fent soroll. La més abundant de l’entremès. 6. Cap d’escarola. Un de la parella. La mare puja per les parets. 7. Pirueta.Tot i tenir fama d’avorrides, els gurmets les volen a taula. 8. Arbres que donen molts fruits. Delimiten el total. 9. Estan de pega. Passa el rosari. Sent una atracció irresistible pel seu contrari. 10. Cal sembrar-la perquè doni fruit. Assumpte tèrbol dels cafeters. 11. Mira la resta de mortals per damunt les espatlles. Un acte digne del protagonista de l’epopeia. 12. Glop professional. Repòs del treballador del camp.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat pel pas d’alguns núvols alts al terç nord del país, si bé al quadrant nord-est hi haurà intervals de núvols baixos al llarg del dia i a partir de migdia i fins al vespre hi creixeran algunes nuvolades a punts de muntanya que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. A més, fins a l’inici del matí també hi haurà estrats baixos en altres punts de l’interior de la meitat est i al centre del dia es formaran núvols d’evolució diürna a la resta de la serralada Prelitoral. Temperatura Temperatura mínima entre lleugerament i moderadament més baixa; màxima en descens lleuger en general.
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
626.010.186
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
«El nostre públic sap que fem el cartell amb molta cura i està obert a nous artistes»
Entrevista l Pablo Vidal Varela i Daviana Muñoz són el director artístic i la project manager del festival Jardí Sonor, que aquest dimarts va presentar el cartell de la 7a edició amb artistes com Blaumut, El Petit de Cal Eril o Guadalupe Plata
Què defineix el Jardí Sonor i què el diferencia d’altres festivals d’estiu que es fan al territori?
Pablo Vidal: «Sobretot, el fet de programar concerts en espais patrimonials i amb molt d’encant. També apostem per un format petit o mitjà, que permet una experiència molt propera entre artistes i públic. Enguany es podran veure artistes de la talla de Blaumut o El Petit de Cal Eril en entorns molt especials, com el Parc Samà o Montferri, i això crea una atmosfera única. Aquesta és una part essencial de la identitat del Jardí Sonor». Com escolliu els espais per als concerts?
Daviana Muñoz: «Hi ha molta feina al darrere, i és una feina molt humana. Treballem estretament amb institucions públiques i privades, així com amb els responsables dels espais patrimonials. Com que som una associació sense ànim de lucre, intentem desenvolupar el projecte a partir dels recursos i els espais que formen part de la comunitat i que tenen un significat per a la gent del territori».
P. V.: «Gairebé sempre hem aconseguit fer concerts als espais que ens havíem proposat. I no és fàcil. Per exemple, vam estar tres anys treballant per poder fer concerts al Parc Samà. Amb el Santuari de Montferri també va costar molt. Però són objectius que ens marquem i que, a força de persistència, acabem aconseguint».
Com combineu la programació amb els espais? Sembla que cada artista està molt pensat per a cada escenari.
P. V.: «Durant tot l’any anem fent una llista d’artistes que voldríem programar. Després, parlem amb els responsables de cada ubicació, els fem diverses propostes i decidim conjuntament quina opció encaixa millor».
D.M.: També és important destacar la descentralització que planteja el festival. Sembla
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Eque tot passa a Barcelona, però nosaltres apostem per portar una programació de qualitat a altres municipis. Per això, la selecció dels artistes està molt pensada tant per a l’espai com per a la comunitat que gaudirà els concerts».
Quin cartell teniu, enguany?
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
L’Aeroport de Reus connectarà amb Porto amb una vintena de vols fins al setembre Turisme
P. V.: «El cap de cartell és Blaumut, que actuarà al Parc Samà en un concert molt especial dins de la seva gira abans d’una aturada temporal. També tindrem artistes destacats com El Petit de Cal Eril, Guillem Roma i Maria Rodés, tots tres amb nous projectes musicals. La programació es completa amb propostes singulars com Alosa, artistes internacionals com Ëda Diaz, o Guadalupe Plata, una de les grans referències del blues. També
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
tindrem Pau Saura, un músic capaç de construir tot un univers sonor en directe amb més de quaranta instruments; Lazza, artista amb una revisió molt personal de la jota, i el quartet holandès Kormós. Finalment, el Jardí Sonor acollirà The Noise Diary, una proposta experimental que fusiona música en directe i projeccions visuals interactives. A més dels artistes locals She’s Sweet i Volcano Spring». D. M.: «Cada any intentem fer un pas més cap a la descoberta i l’experimentació. La comunitat que segueix el festival ja sap que trobarà concerts seleccionats amb molta cura i està oberta a descobrir nous artistes. Aquesta és precisament la filosofia del Jardí Sonor». Si poguéssiu triar un nou espai i un artista molt desitjats per vosaltres, quins serien?
P. V.: «Un dels objectius és incorporar l’església de Vistabella, de Jujol. Pel que fa als artistes, ens agradaria molt portar Sílvia Pérez Cruz. A Vistabella també hi encaixarien molt bé Alejandro y María Laura o Alexandr Misko, un guitarrista extraordinari».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Els veïns de Sant Salvador denuncien tremolors durant la reactivació d’un cracker Tarragona
l repte me’l llançava en públic diumenge el Jordi Suñé: «mireu que ha vingut el Golfus de Tàrraco i si no ho fem bé, ens farà sortir en una de les seves columnes!» Però ells quatre ho van fer bé, i el seu públic, a qui apel·lava el Jordi, també, corejant les cançons més populars. I tot i fer-ho molt bé, he decidit fer-los sortir perquè també dono alguna bona notícia, si s’ho mereixen els protagonistes. I els de Julivert es mereixen una columna i tot el temple d’August. El quartet del Baix Gaià, que diuen venir del carrer Eduardu Benot, de la Torre, el formen Jordi Suñé, guitarra i veu, tot i que també canten Gerard Torres, acordió diatònic, David Morlà, baix, i Sergi Clofent, violí. L’escenari del concert-vermut de diumenge era Cal Boter, també de la Torre; un bar, una taverna, com les dels seus orígens. Que no està clar si van ser fa quinze anys o què. En qualsevol cas, en fa més de deu, perquè quan van celebrar els deu anys van descobrir que en ja feia més de deu que havien creat el grup. Entremig, repertori popular i d’arrel, actuacions arreu dels Països Catalans, Euskadi i més enllà, un disc, finalistes als premis Enderrock, i tanta xala com sabem fer al Baix Gaià. Un país del que han compost l’himne nacional: «A Tamarit!»: «A Tamarit, tit tit, a Ferran tan tan...» Els de Julivert, per actitud de festa, com a acte cultural i quasi polític, sempre m’han recordat els mítics irlandesos Dubliners. Si fins i tot tenen les mateixes vocals i en el mateix ordre! Això per a mi és comparar-los amb el cim de la música folk. I potser encara millors, perquè són més lluminosos i menys tràgics. Ara que ja us he fet prou la pilota, la pregunta punyent: quan traureu el segon disc, xecs?
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Fredrik Wester mou fitxa: roda de premsa per presentar el seu projecte per al Nàstic Futbol