Dimecres 30 de setembre de 2026

dimecres, 30 de setembre de 2026

Número: 5636

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Entrevista

12 i 13

Jaume Duch: «Cal promoure la descarbonització de la indústria, però també fer-la més competitiva»

Priorat 16 La Generalitat invertirà 4,1 milions d’euros per impulsar el Celler de Recerca Experimental i Inteŀligent de l’IRTA a Falset

Opinió 20 Sergio Nasarre. Per què es produeixen desnonaments?: «A Catalunya hi ha més de 105.000 persones en llista d’espera per a un habitatge social»

Política

El decret d’habitatge estableix una pròrroga dels lloguers de dos anys El govern estatal aprova dos decrets per regular el sector, que es votaran divendres al Congrés encara sense suport clar

S’amplia la protecció antidesnonaments de famílies vulnerables fins al 2030 i es fixa un topall del 2% d’actualització dels preus 2i3 Gerard Martí

Tarragona

En marxa les sancions per a l’anàlisi d’ADN dels excrements de gos al carrer l6

Reus

Tarragona 4

Una competició sense precedents Aquest dimarts s’ha presentat l’edició d’enguany del Concurs Casteller, que pot arribar a convertir-se en el millor de la història

L’incivisme obliga a suspendre la prova pilot de patis oberts a l’escola General Prim l8

Cambrils

L’Ajuntament aprova el projecte de la carpa-nau esportiva de Mas Clariana l 14

2 dimecres 30 de setembre de 2026

El govern aprova el decret d’habitatge amb la renovació automàtica dels lloguers per separat Política l Les noves mesures es votaran divendres en un ple extraordinari del Congrés, amb Junts i el PNB encara sense aclarir el seu vot John Bugarin / Agències El govern espanyol va donar llum verda ahir a un nou paquet de mesures per a l’habitatge després d’una negociació in extremis entre el PSOE i Sumar. L’acord ha arribat en plena mobilització pel cas de Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada a Madrid, que ha situat novament la protecció dels llogaters al centre del debat. L’executiu ha dividit les propostes en dos reials decrets llei, que es votaran per separat divendres al Congrés en un ple extraordinari. Entre les novetats, hi ha l’ampliació fins al 2030 de la protecció davant els desnonaments de persones vulnerables i la possibilitat d’allargar dos anys els contractes de lloguer que acabin abans del 31 de desembre del 2028. El primer dels decrets concentra bona part de les actuacions pactades. El text preveu actuar sobre els lloguers de temporada i per habitacions, limita fins al 2028 la compra d’habitatges per part dels fons voltor i incorpora incentius fiscals per als propietaris que redueixin les rendes. El paquet inclou, a més, ajudes per als llogaters amb ingressos inferiors als 33.000 euros, un topall del 2% en l’actualització dels lloguers i un programa de préstecs a interès zero de fins a 50.000 euros per a la compra del primer habitatge. També estableix un IVA superreduït del 4% per a la construcció d’habitatge públic i protegit i un IVA del 10% per als pisos turístics. La segona norma és molt més concreta i recull la renovació automàtica dels contractes de lloguer, una de les principals exigències de

Sumar i del Sindicat de Llogateres. Aquesta pròrroga tindrà excepcions, entre les quals hi haurà la possibilitat que el propietari recuperi el pis si el necessita per a ell mateix o per a un familiar proper. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va explicar que aquesta mesura s’havia treballat en unes condicions diferents de la resta i va admetre que no havia estat possible negociar-la amb els grups parlamentaris amb la mateixa profunditat. «L’objectiu és sobretot donar més seguretat als llogaters», va afirmar la diputada socialista per Tarragona Valle Mellado, que va reivindicar els «vuit anys» de feina del Govern espanyol en matèria d’habitatge. En aquest sentit, va citar diferents actuacions finançades en part amb fons europeus, que han permès impulsar 25.000 pisos i rehabilitar-ne unes 410.000, així com les línies de l’ICO per facilitar la promoció d’habitatge protegit i les mesures per ajudar en la compra del primer immoble. Mellado va defensar que el nou paquet complementa aquesta política i permet «posar ordre en el

El primer decret inclou l’ampliació de l’escut antidesnonaments fins al 2030 Es vol actuar sobre els lloguers de temporada i les compres dels fons voltor

mercat immobiliari», tant davant la compra per part dels fons voltor com dels usos fraudulents del lloguer de temporada. Els suports parlamentaris El principal interrogant ara és si l’executiu aconseguirà reunir els suports parlamentaris per tirar endavant els dos decrets. El Govern necessita 176 vots i l’aritmètica torna a situar Junts i el PNB en una posició clau, més enllà de les discrepàncies que puguin sorgir entre els mateixos socis i les formacions de l’esquerra del PSOE. Podem, per exemple, va qüestionar la divisió del paquet i ha reclamat que totes les mesures s’incloguin en un mateix text. El precedent és recent: a finals d’abril, el Congrés va tombar un decret que, entre altres mesures, prorrogava els contractes de lloguer i limitava les actualitzacions de renda. En aquella votació, el PP, Vox i Junts hi van votar en contra, mentre que el PNB es va abstenir. Junts, de moment, manté la incògnita sobre el sentit del seu vot i fonts del grup van assenyalar ahir que no valoraran el paquet fins a disposar dels textos definitius per escrit, ja que «en aquest moment encara no tenen cap text tancat». Des de Sumar, el membre de l’executiva nacional dels Comuns Jordi Collado va reivindicar que «la mobilització serveix» i va assegurar que el decret «no resol tot el problema», però «protegeix famílies i és un avenç». «El PSOE s’ha mogut; ara la resta de partits han d’explicar què faran per evitar que aquestes famílies quedin desprotegides», va afegir.

La Cambra de la Propietat veu insuficients les mesures i reclama ampliar el parc d’habitatge Societat l La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona va mostrar aquest dimarts la seva preocupació pel nou paquet de mesures d’habitatge, que considera que no resol el problema de fons: la manca d’oferta. El gerent general de l’entitat, Héctor Ruana, va advertir que la nova regulació pot beneficiar les persones que ja disposen d’un lloguer, però dificultar l’ac-

cés a qui busca un pis. «Amb totes aquestes mesures, totes aquestes iniciatives legislatives, no se solucionarà el problema», va afirmar. En aquest sentit, va apuntar que el debat hauria de posar més l’accent en la necessitat de generar noves opcions d’habitatge a preus assequibles. Ruana va posar el focus en els petits propietaris, que, segons va

L’objectiu és sobretot donar més seguretat als llogaters i posar ordre en el mercat immobiliari∆ Valle Mellado. Diputada del PSOE al Congrés

El PSOE s’ha mogut i ara la resta de partits hauran d’explicar què faran per evitar que aquestes famílies quedin desprotegides∆ Jordi Collado. Executiva nacional dels Comuns

3 dimecres 30 de setembre de 2026

La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, aquest dimarts a la roda de premsa del Consell de Ministres. ACN/Miquel Vera Ligero

Agustín Cocola: «Cal trobar la fórmula per retornar els lloguers temporals al mercat residencial» Habitatge l L’investigador de la URV reclama una pròrroga indefinida dels lloguers i adverteix que cal trobar una resposta per a les famílies vulnerables més enllà de la protecció temporal davant dels desnonaments Cedida

J. Bugarin

assenyalar, concentren bona part del parc de lloguer, i va advertir especialment de l’impacte que pot tenir l’allargament de la protecció davant els desnonaments. «Per a molts petits propietaris és un drama i d’això no se’n parla», va apuntar. També va explicar que cada vegada més propietaris es plantegen què fer amb els immobles quan finalitzen els contractes. «Molts ens estan dient: ‘Ven-me el pis’», va assegurar, i va advertir que aquestes decisions poden reduir encara més l’oferta de lloguer habitual. Així mateix, va assenyalar que les experiències negatives

amb impagaments o desperfectes poden fer que alguns propietaris optin per vendre l’immoble en lloc de tornar-lo a posar al mercat. Per a la Cambra, la solució al problema d’accés a l’habitatge passa per incrementar el parc disponible, tant amb promoció pública com privada. Ruana va assenyalar que l’augment de població, especialment a les ciutats del litoral, incrementa la demanda mentre la construcció no creix al mateix ritme. També va alertar que la contenció de rendes pot dificultar les inversions necessàries per mantenir els immobles. l J.B.

Què suposa la protecció davant dels desnonaments fins al 2030? «És una mesura important. L’any passat, n’hi va haver uns 6.000 a Catalunya, unes 20 cada dia. Per tant, aturar aquests desnonaments és necessari i urgent. Ara bé, també cal plantejar què passarà quan s’acabi aquesta protecció. Si aquestes persones continuen sense poder pagar el lloguer, el problema no desapareixerà perquè s’hagi aturat temporalment el desnonament». I la pròrroga dels contractes de lloguer? «Dona una certa seguretat als llogaters perquè evita que, en acabar el contracte, es trobin de cop amb una pujada del preu o hagin de marxar de l’habitatge. En aquest sentit, és una mesura positiva per donar estabilitat. Però crec que s’ha d’anar més enllà i apostar per la renovació automàtica dels contractes. Això permetria reduir la incertesa i també refredar determinades dinàmiques especulatives». Per què és important actuar actua sobre els lloguers de temporada? «Perquè s’ha convertit en una via per esquivar la regulació del lloguer d’habitatge habitual. A escala estatal, aproximadament la meitat de l’oferta de lloguer és ja de temporada. Per tant, si només regulem el

Agustín Cocola Investigador de la URV expert en el problema de l’habitatge

lloguer habitual, una part molt important del mercat queda fora». El decret hi dona resposta? «Es queda curt. Caldria regular també altres fórmules, com el coliving o el lloguer d’habitacions. A Tarragona, hem trobat una oferta d’uns 30 anuncis de lloguer permanent i una altra trentena de temporada, mentre que hi ha prop de 1.000 anuncis d’Airbnb. Cal trobar una fórmula per retornar els lloguers temporals al mercat de llarga durada». Què suposaria això? «Si una part tornés al mercat d’habitatge habitual, augmentaria l’oferta

disponible i podria contribuir a reduir els preus. Però també s’hauria d’incentivar l’habitatge principal i penalitzar les compres d’habitatges que no es destinin a residència habitual, com ja fan altres països». Un dels decrets també planteja limitar l’accés dels anomenats fons voltor a determinats habitatges. «El problema és que «fons voltor» no és una categoria jurídica. Per tant, cal veure com es concreta la mesura i com s’aplicarà. No n’hi ha prou amb definir a qui es vol impedir comprar; després cal establir mecanismes que permetin fer efectiva aquesta limitació». Els decrets tindran un impacte real sobre l’habitatge? «Si es congelen els lloguers de manera indefinida, això tindrà una repercussió en els preus perquè s’estabilitzaran. Des del 2021, han pujat un 40% a Catalunya, molt més que la inflació. Però perquè passi això, és necessari que sigui una pròrroga indefinida. D’altra banda, és important consolidar una política d’habitatge a llarg termini. Les mesures temporals poden respondre a una emergència, però cal una transformació més profunda del mercat».

4 dimecres 30 de setembre de 2026

Tot preparat per al que promet ser el millor Concurs de Castells de la història Castells l Es tornarà a implementar l’ús de polseres tant per al públic com per als castellers en les dues jornades Oriol Castro Sanz El món casteller ja fa dies que mira a la CaixaBank Tarraco Arena. La ciutat acollirà la trentena edició del Concurs de Castells amb dos jornades que prometen grans construccions que poden fer que es vegi la millor edició fins la data. Al lloc de l’acció es va fer ahir la presentació oficial de l’esdeveniment amb els representants de les autoritats públiques i empreses privades que el fan possible. En primer terme, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va destacar l’expectació creada i que ha provocat un rècord d’inscripcions de mitjans de comunicació aquest cap de setmana. Més de 430 professionals de la comunicació, d’un centenar llarg de mitjans de vint països, s’han acreditat per seguir una o les dues jornades del Concurs de Castells. Entre ells, s’han acreditat mitjans d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya, Eslovàquia, Espanya, Estats Units, Filipines, França, Hong Kong, Índia, Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Regne Unit, Romania, Turquia, Xile i la Xina. En destaca, en aquesta ocasió, un equip de sis periodistes de la cadena nord-americana CBS, que s’ha desplaçat a Tarragona per enregistrar un reportatge dedicat al Concurs per a l’històric programa 60 Minutes, encapçalat per la veterana periodista i presentadora Lesley Stahl. «Serà l’espectacle més gran del món», expressava el batlle.

La presentació oficial de la trentena edició del Concurs de Castells es va celebrar ahir al matí. Gerard Martí

Dissabte al matí se celebrarà la V Diada Internacional de Colles Castelleres Anar més enllà El director del Concurs de Castells, Xavier Gonzàlez, va destacar que el certamen també treballa per l’entorn social que l’envolta i vol anar més enllà de les tres jornades estrictament castelleres i reforçar els vincles amb l’entorn social, cultural

La línia de platja de l’EMT consolida el servei especial amb 72.526 usuaris durant la temporada d’estiu Mobilitat l La línia L16 de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ha tancat la temporada d’estiu amb 72.526 persones usuàries, consolidant el servei especial de connexió amb la platja de l’Arrabassada com una línia de referència per accedir en transport públic durant els mesos de major demanda. Entre el 23 de juny i el 7

de setembre, la L16 ha mantingut el reforç especial d’estiu amb un recorregut que connecta l’entorn d’Imperial Tarraco amb la platja de l’Arrabassada, passant per punts com Pau Casals, Sant Francesc, Rambla Vella, el Balcó, el Miracle, Beneficència, Via Augusta i Tuset. Durant aquest període, la línia ha ofert 67 expedicions diàries de di-

per als castellers. «És un sistema que ens va funcionar bé i que repetirem, amb polseres diferenciades per a cadascuna de les dues jornades, tant per als castellers com per al públic i segons les diferents zones d’accés», va assenyalar. Roca també va destacar el dispositiu sanitari, que un any més es treballa de manera coordinada entre Protecció Civil, Creu Roja i la Xarxa Santa Tecla. En la darrera edició del certamen es van atendre 240 persones, de les quals només 7 van haver de ser derivades als centres.

i casteller que l’envolta. «El Concurs és el que passa a plaça, però també tot el que som capaços de generar al seu voltant. Volem que durant aquests dies Tarragona respiri castells i que el Concurs sigui també un espai de trobada, de divulgació i de complicitats amb tot el món casteller», va assenyalar. En aquest sentit, Gonzàlez va posar en valor activitats com la V Diada Internacional de Colles Castelleres, que enguany creix i reflecteix l’expansió que està experimentant el fet casteller arreu del món; la re-

vetlla castellera; les col·laboracions amb la Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC); la fira i les activitats que envoltaran la Tarraco Arena, i la complicitat amb el Museu Casteller de Catalunya. «Tot plegat ens permet ampliar la mirada i fer que el Concurs sigui molt més que una competició castellera». La directora castellera del Concurs, Ester Roca, va explicar que enguany es consolida l’operativa d’accés implantada l’any 2024 amb l’ús de polseres tant per al públic com

lluns a divendres, 61 els dissabtes i 63 els diumenges, mantenint una oferta reforçada durant tota la temporada estival i facilitant l’accés en transport públic a la platja de l’Arrabassada. A més, l’EMT també ha reforçat durant l’estiu la connexió amb la platja del Miracle a través de la línia L22. A partir de l’1 d’agost i fins al 6 de setembre, la línia va ampliar el seu recorregut fins a l’inici de la platja del Miracle, a l’entorn del Port Esportiu, facilitant l’accés a aquesta zona. Durant aquest període, més de 3.000 persones usuàries van utilitzar la L22. l Diari Més

Imatge d’un bus de la línia 16 a l’Arrabassada. EMT

5 dimecres 30 de setembre de 2026

LLOGUER SOCIAL

Ets propietari o vols ser llogater? Apunta’t a la borsa de mediació per al lloguer social El servei connecta propietaris d’habitatges buits amb persones que busquen un lloguer assequible retat i acompanyament públic, els habitatges han de complir requil Consell Comarcal del Tar- sits essencials com ara disposar ragonès ofereix la Borsa de la cèdula d’habitabilitat vigent i de Mediació per al Lloguer acceptar un preu de lloguer situat Social, un servei gratuït dissenyat pel rang baix del preu de mercat. Per la seva banda, pel que fa als per millorar la situació de l’habitatge que connecta propietaris beneficiaris, el servei s’adreça a d’immobles buits amb persones persones i unitats familiars que, que busquen un allotjament per tot i disposar d’uns ingressos estasota del preu del mercat. bles, no poden assumir els preus A través d’aquesta iniciativa elevats del lloguer habitual i comimpulsada per l’Agència de l’Ha- pleixin certs requisits econòmics. Amb l’objectiu d’apropar el bitatge de Catalunya, s’ofereixen garanties per vèncer la por als im- programa a la ciutadania, s’han pagaments o desperfectes, alhora distribuït díptics informatius a que es promou un accés més just i tots els ajuntaments adherits, on es pot demanar més informació. estable al mercat. El programa es compromet a Concretament, la Xarxa de Meoferir un paquet diació gestionada pel El programa complet de garanConsell Comarcal dona ofereix un cobertura a Altafulla, ties i acompanyament que inclou la paquet complet Constantí, Creixell, el de garanties i Catllar, el Morell, els redacció i signatura acompanyament Pallaresos, la Canonsegura del contracte; acords de fins a ja, la Nou de Gaià, la 5 anys; una asseguPobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, la rança gratuïta de cobrament de lloguers; assesso- Riera de Gaià, la Secuita, Perafort, rament tècnic i jurídic; i visites de Renau, Roda de Berà, Salomó, Saseguiment durant tota la vigència lou, Torredembarra, Vespella de del lloguer. A la comarca, aquest Gaià i Vilallonga del Camp. servei es gestiona des de l’Oficina Local d’Habitatge del Consell Co- Com incorporar un habitatge a marcal, a excepció dels municipis la borsa? de Tarragona i Vila-seca, que dis- Les persones interessades en inposen d’oficina pròpia. corporar un habitatge a la borsa Per poder incorporar els immo- hauran de contactar amb l’Oficibles al programa amb total segu- na Local d’Habitatge de manera

E

Diari Més

Les oficines del Consell Comarcal del Tarragonès estan situades al carrer de les Coques número 3 de Tarragona. Cedida

presencial, a través de cita prèvia o de manera telemàtica. Un tècnic del Consell informarà de com procedir amb la inscripció i es farà la primera valoració de l’habitatge. En cas que compleixi amb els requisits es programarà una visita tècnica gratuïta per validar les condicions i començar a formar part de les ofertes de lloguer social de la comarca.

Com inscriure’s a la borsa com a llogater?

En cas de les persones interessades a llogar un habitatge hauran d’omplir una sol·licitud d’inscripció i enviar-la a través d’una tramesa genèrica pels canals telemàtics que ofereix el Consell. En cas de voler fer una inscripció presencial es podrà fer a l’Oficina Local d’Habitatge mitjançat cita prèvia.

Tots els detalls relatius a la inscripció, les condicions i les preguntes freqüents es poden consultar al web oficial tarragones. cat/habitatge/borsa-dhabitatge-1. Així mateix, per resoldre qualsevol dubte o iniciar els tràmits, es pot sol·licitar cita prèvia presencial a les oficines del Consell Comarcal del Tarragonès, situades al carrer de les Coques número 3 de Tarragona.

~ CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS ~

6 dimecres 30 de setembre de 2026

S’inicia la recollida de mostres d’excrements de gos per poder sancionar els infractors Municipal l El nou cens caní ja registra un 20% dels exemplars estimats a la ciutat, amb més de 2.100 sol·licituds rebudes Diari Més Fotografia d’arxiu de la façana del Palau de Justícia de Tarragona. ACN

L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat aquesta setmana la recollida de mostres d’excrements de gos a la via pública amb l’objectiu d’identificar els animals i poder sancionar els propietaris que no recullen les deposicions. Les mostres es compararan amb els perfils genètics del cens municipal d’ADN caní, posat en marxa aquest 2026. La recollida es farà seguint un protocol tècnic específic per garantir que les mostres siguin aptes per a l’anàlisi genètica. El personal autoritzat — Guàrdia Urbana, personal municipal o tècnics de l’empresa adjudicatària— obtindrà la mostra de la capa superficial de l’excrement, on es concentren les cèl·lules amb ADN útil per a l’anàlisi. Cada mostra serà introduïda en un vial estèril, segellada i identificada amb un codi únic que permetrà garantir-ne la traçabilitat. També es registrarà la ubicació, el personal que ha fet la recollida, les fotografies necessàries i l’acta corresponent. Posteriorment, les mostres seran traslladades al laboratori encarregat de l’anàlisi. La consellera de Neteja, Sonia Orts, va assenyalar que el sistema busca «reduir la presència d’excrements de gos als nostres carrers», que considera que «degrada molt l’espai públic». «Tots volem una ciutat més neta, però per acon-

Demanen dinou anys de presó per a l’excap de colla dels Xiquets del Serrallo Judicial l Hauria abusat sexualment d’una menor que era membre de l’entitat Mar Rovira / ACN

Personal autoritzat agafant una mostra d’un excrement. Ajuntament de Tarragona

Si la mostra és d’un gos no censat, se cercarà el propietari per castigar la conducta incívica seguir-ho cal combatre les conductes incíviques», va afirmar. Orts va afegir que, en cas de detectar un perfil genètic corresponent a un gos que no consta al registre i que «infringeix repetidament», l’Ajuntament podrà buscar-ne el propietari i actuar contra la conducta incívica. En aquest sentit, ha remarcat que els gossos «acostumen a passejar pels mateixos llocs cada dia a les mateixes franges ho-

ràries». El cens genètic municipal d’ADN caní es va posar en funcionament aquest 2026 en el marc de l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals de Tarragona. El registre permet identificar cada animal mitjançant una mostra de saliva, indolora, que complementa la identificació obligatòria amb microxip. Fins ara, l’Ajuntament ha rebut 2.141 sol·licituds i ha completat 2.015 altes al cens. Aquest volum representa aproximadament entre el 16,8% i el 20,2% de la població canina estimada a la ciutat, d’entre 10.000 i 12.000 animals. El projecte compta amb 15 clíniques veterinàries actives.

Laura García Martínez recull la cistella de productes Caprabo i Diari Més Promoció l Laura García Martínez ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, la Sandra ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des de la plana web diarimes.com.

Qui va ser cap de colla dels Xiquets del Serrallo el 2016 s’enfronta a una petició de 19 anys de presó per presumptament abusar sexualment d’una menor que també formava part de l’entitat. La Fiscalia li demana 12 anys per un delicte continuat d’abús sexual a una menor de 16 anys amb penetració i set més per obtenció de material pornogràfic. Segons el ministeri públic, l’acusat mantenia una relació estreta amb els pares de la menor i amb ella, fet que hauria generat una situació de confiança. El 2019, quan la menor tenia 14 anys, tots dos van iniciar una relació que la Fiscalia qualifica d’«afectiva» i que la jove defineix «de parella». L’acusació sosté que van mantenir relacions sexuals fins a l’estiu del 2022 i que ell li va demanar fotografies

despullada. El judici se celebrà ahir a porta tancada a l’Audiència. La Fiscalia reclama mesures d’allunyament i prohibició de comunicació, llibertat vigilada, inhabilitacions per treballar amb menors i indemnització de 50.000 euros pels danys morals. Els Xiquets del Serrallo han precisat que l’acusat va ser cap de colla el 2016 i no el 2017 com s’havia publicat en alguns mitjans. L’entitat assegura que, quan els fets van sortir a la llum, va suspendre immediatament l’acusat de tots els drets de casteller i el va apartar de qualsevol activitat de la colla. Posteriorment, va reformar el Reglament de Règim Intern, va crear una Comissió Permanent d’Equitat i va establir protocols específics per millorar la convivència. També ha impulsat campanyes de sensibilització i tallers formatius.

7 dimecres 30 de setembre de 2026

El Passaport Edunauta amplia l’edat i arriba a una trentena d’espais Educació l La setena edició de la iniciativa estrena també noves «missions» per descobrir la ciutat, amb l’objectiu d’arribar a 1.200 infants Marta Omella Blanco Tarragona enceta la setena edició del Passaport Edunauta, que enguany s’adreça a infants d’entre 3 i 12 anys i incorpora nous espais i activitats educatives. Una de les principals novetats és precisament l’ampliació de la franja d’edat, que fins ara s’iniciava als 6 anys. També s’estrenen les missions Edunautes, petits reptes que els infants podran completar mentre descobreixen diferents punts de la ciutat. Enguany el programa comptarà amb una trentena d’espais Edunautes, en-

tre els quals hi haurà equipaments municipals i culturals com biblioteques, museus, centres cívics i mercats, entre d’altres. «El Passaport Edunauta és una invitació a descobrir Tarragona amb ulls d’infant. Tarragona, com a Ciutat Educadora, és un gran espai d’aprenentatge, volem que els infants i les seves famílies tinguin cada vegada més oportunitats per descobrir-la, gaudir-la i aprendre-hi», va afirmar ahir la consellera d’Educació de l’Ajuntament, Isabel Mascaró, durant la presentació de la iniciativa. Seguint la dinàmica

Fotografia de la presentació de la setena edició del Passaport Edunauta. Gerard Martí

de les anteriors edicions, a través del passaport, els infants poden consular les activitats programades cada mes i anar-les segellant a mesura que hi participen. Un cop completat, els infants podran recollir a l’IMET un personatge Edunauta acompanyat de pintures i entraran en un sorteig d’entrades a PortA-

ventura World. Els passaports es poden recollir als diferents espais Edunautes. Aquests són l’IMET, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca Municipal Pepita Ferrer, la Xarxa de Centres Cívics, la Llibreria La Capona, la Llibreria L’Hamaca, el Quiosquet de la conselleria de Polítiques

d’Igualtat i Feminismes, el Punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau i l’Abacus. El programa va assolir el seu màxim històric durant el curs 20252026, amb 25 espais participants, 322 activitats i 900 passaports distribuïts. Ara, el repte és arribar als 1.200 passaports.

8 dimecres 30 de setembre de 2026

Reus atura provisionalment la prova pilot de patis oberts a General Prim Equipaments l El motiu del tancament ha estat per les actituds incíviques d’algunes persones durant la prova Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus ha decidit aturar provisionalment la prova pilot de pati obert a l’Escola General Prim en haver detectat «oportunitats de millora» en el projecte. La decisió es va prendre arran d’una reunió amb la direcció del centre i l’AFA el passat dijous 24 de setembre i fonts del consistori asseguren que s’està treballant amb diferents departaments per tal de donar resposta a les demandes de l’escola i les famílies tan aviat com es pugui. Alhora, reiteren la «bondat de la prova pilot per explorar obrir patis escolars fora de l’horari lectiu per a l’ús de famílies i veïnat i apel·la al civisme i a respectar les normes d’ús als usuaris». Aquest tancament arriba arran de la denúncia per part de l’AFA de comportaments incívics per part d’alguns visitants. Cal recordar que la prova pilot va començar el passat 28 de febrer, poc després d’inaugurar-se el refugi climàtic al pati del centre educatiu. La voluntat per part del govern municipal era obrir un espai com el pati d’una escola per a ús comunitari i que esdevingués un parc municipal més, especialment en aquells barris on hi ha manca d’aquesta tipologia d’espais públics. No obstant això, des de l’AFA han estat contundents

Fotografia d’arxiu de la inauguració del refugi climàtic al pati de l’Escola General Prim de Reus. Gerard Martí

L’Ajuntament estudiarà com donar resposta a les demandes de l’escola i les famílies en assenyalar les actituds incíviques per part d’alguns ciutadans en els darrers mesos. «Ens hem trobat

burilles de cigarretes tirades al pati, llaunes de cervesa o ampolles de litrones llençades per terra», expliquen des de l’entitat representant de les famílies. A més, les actituds que denuncien no es limiten en llençar deixalles a terra, sinó també a «passejar gossos pel pati o gent que puja a la teulada per l’escala d’incendis»: «Està

molt bé posar senyals o unes normes, però si ningú ho vigila la gent fa el que vol». «Òbviament, podem culpar que alguna gent no és cívica i és veritat, però això és una escola i hi ha uns responsables», lamenten. Refugis climàtics L’Escola General Prim, juntament amb Pompeu Fabra, Marià Fortuny

i Teresa Miquel i Pàmies, van ser els quatre centres escollits per a reformar el pati de l’escola i convertir-lo en un refugi climàtic, un projecte impulsat a través del programa RENATUReus finançat pels fons Next Generation. La inauguració del refugi climàtic de General Prim va ser el passat 26 de febrer on es va sotmetre bona part del sòl a una actuació de despavimentació. Es va substituir el formigó per paviments tous com el sauló, la sorra, la fusta triturada o l’escorça de pi i es van plantar una vintena d’arbres, alhora que s’incorporaven zones de joc amb elements d’equilibri, zones de sorrals i elements naturals com roques o fustes. Per tal de generar una zona d’ombra, es va construir una pèrgola vegetada que acull una graderia a l’interior. No obstant això, per a l’AFA el resultat no va acabar de complir les expectatives i, en alguns aspectes, consideren que és, fins i tot, «perillós». «No entenem per què van posar aquelles roques al pati. Entenem que siguin naturals, però si un nen hi cau de cap es pot fer mal», comenten. A més, assenyalen altres punts de la reforma on creuen que els nens més petits es poden fer mal, com les tanques fetes amb canyes o talussos sense cap lloc on poder-se agafar.

L’ONCE reparteix 35.000 euros a Reus amb un premi del ‘Cupó Diari’ d’aquest dilluns venut per Manuel Ortiz Sort l L’ONCE ha repartit 35.000 euros a Reus en el sorteig del ‘Cupó Diari’ d'aquest dilluns, 28 de setembre. El premi l’ha venut Manuel Ortiz, agent de l’organització, des del punt de venda situat al carrer Escultor Roa Mora, 1. L’agència de l’ONCE a Reus presta serveis personalitzats a 457 afiliats i afiliades i compta amb 90 agents venedors. El ‘Cupó Diari’ posa en joc un premi de 500.000 euros al número més la

sèrie i 49 premis de 35.000 euros a les cinc xifres del número premiat, a més d’altres quantitats per aproximacions i reintegraments. Els cupons es comercialitzen a través dels 21.300 agents venedors de l’ONCE, 2.500 dels quals a Catalunya així com al web de JuegosONCE i en establiments autoritzats. Mitjançant el Terminal Punt de Venda, els clients també poden escollir a l’instant el número que prefereixin.

L’organització recorda que els seus productes formen part d’un model de loteria social, segura, responsable i solidària, amb controls destinats a prevenir consums descontrolats i amb la prohibició expressa de venda a menors d’edat o a crèdit. Aquestes mesures s’emmarquen en la política de joc responsable de l’entitat. L’entitat aplica sistemes de control i seguiment segons estàndards internacionals. l Diari Més

Manuel Ortiz, venedor de l’ONCE que ha repartit els 35.000 euros a Reus. Cedida per l’ONCE

9 dimecres 30 de setembre de 2026

A Cullerades torna al Gastrorecup per segon any consecutiu amb dos àpats Gastronomia l El restaurant A Cullerades torna a participar per segon any consecutiu al Gastrorecup, la iniciativa de la Campanya Aprofitem els Aliments impulsada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Enguany, el Gastrorecup se celebra entre el 29 de setembre i l'1 de novembre i comptarà amb un centenar d'establiments d'arreu de Catalunya. El restaurant reusenc oferirà els seus àpats al Gastrorecup els dies 10 i 11 d'octubre amb una particularitat; el menú no es coneixerà fins a l'últim moment. Els aliments que es faran servir dependran del que els proveïdors puguin oferir en els dies previs, ja siguin excedents de producció, productes que han quedat fora del circuit comercial per qüestions estètiques o altres aliments perfectament aptes per al consum. «Avui no sabem què cuinarem i, precisament, aquesta és la gràcia. Quan arribi el producte a la cuina, veurem què tenim i decidirem què en podem fer», explica el responsable d'A Cullerades, Pol Vilajosana. Aquesta manera de treballar connecta directament amb la filosofia del restaurant, basada en la cuina catalana d'arrel, el producte de proximitat i les coccions lentes. l Diari Més

Un atropellament al raval del Pallol deixa una persona ferida menys greu Successos l Un atropellament va deixar una persona ferida menys greu ahir dimarts 29 de setembre al migdia. Els fets van tenir lloc al raval del Pallol i inicialment el ferit havia estat classificat com a greu, però el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) va confirmar posteriorment que el seu estat era menys greu. Segons va informar Reusdigital, la víctima va patir una fractura a la cama i ferides al braç i va ser traslladada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Els agents van practicar proves d’alcoholèmia als implicats, amb resultat negatiu en tots dos casos, amb un resultat de 0,00 mg/l. l R. Pizarro

Política l Els tres socis de govern —PSC, ERC i Ara— ultimen les negociacions pels pressupostos

Els comptes per al 2027 ja fan xup-xup: els darrers ajustos davant d’un any clau

E

l 2027 serà un any clau. És un concepte que s’ha repetit fins a l’avorriment i que continuarem sentint, amb encara més intensitat, en els mesos que venen. Però, al cap i a la fi, és cert: de cara al maig, al ciutadà l’espera una nova cita amb les urnes en unes eleccions municipals que amenacen de sacsejar el panorama polític de la ciutat. Per això, els tres partits que conformen el govern local, PSC, ERC i Ara, estan immersos en unes delicades negociacions per definir uns comptes que acabaran resultant diferencials. Tothom vol brillar, ningú pretén quedar-se relegat tot just començar, però anar massa ràpid i sense fre pot suposar la fi de la cursa si es comet un pas en fals. Els pressupostos, els impostos i el pla d’inversions ja s’estan cuinant, a foc lent, per treure tot el suc, sa- Signatura del pacte de govern entre Noemí Llauradó (ERC), Sandra Guaita (PSC) i Daniel Rubio (Ara Reus), l’any 2023. Aj. Reus bor i aroma possibles. No haurien de tardar gaire: l’olla ja fa xup-xup. davant els compromisos que tenim dirigeix cap a la primavera, però si Equilibri Tot i això, resten els condiments. La amb les reusenques i els reusencs», ara no s’acaben els deures, després Les forces han de pensar tríada de socis es reuneix periòdi- s’afirma des del grup municipal no s’accepten plors amb el conse- en les eleccions i, alhora, cament i cadascú ha posat sobre la d’Esquerra. Hi ha ajustos cada set- güent suspens del curs. en el dia a dia del mandat Però, encara que es parli de foc, taula les seves cartes, delitosos de mana. Molt en joc, però «que sigui any electoral no canvia el gel apunta a ser el protagonisquedar-se amb la porció la feina que ens toca ta de les ordenances fiscals. Costa balança, per tal que quadrin totes més suculenta. Hi ha prifer», asseguren els re- imaginar un escenari diferent de la les caselles de l’Excel i repartir les oritats que divergeixen, publicans. I cert és. Per congelació de cara al 2027. Per mol- tasques —i el botí— entre les forces. però cal establir acords Quedaran uns mesos d’altes exmolts comicis que vin- tes explicacions que es donessin, i desacords perquè el guin, encara que hi hagi apujar els tributs mai no és bona pectatives, de prendre decisions menú no desentoni. qui ja busca destacar o publicitat, i ara seria el pitjor mo- —la indecisió no és atractiva— i de «Treballem, sense presanar-se desmarcant del ment possible. Si Shoto Todoroki va pensar, alhora, en el curt i el llarg sió, perquè siguin els relat oficial, el mandat aconseguir harmonitzar els dos ele- termini. Els socis continuen domillors comptes per a la no ha acabat. És evi- ments contraposats, el govern local nant-se la mà. Qui serà el primer a ciutadania de Reus dent que el cap es haurà d’equilibrar la seva particular deixar-la anar? i permetin tirar enSergi Peralta Moreno

El raper Joël queda finalista a la prova de Barcelona i es classifica per a la Gran Final de Catalunya Freestyle Cultura l El raper Joël va resultar finalista de l'última classificatòria de Catalunya Freestyle, que va celebrar-se a la plaça Catalunya de Barcelona. El reusenc va imposar-se a ADV, Ache i Geri a les rondes prèvies per obtenir el pas a la final. En la darrera prova, va caure derrotat contra Kosmo. Això no obstant, com que va quedar-se amb

la medalla de plata, va classificar-se automàticament per a la Gran Final de la competició de rap improvisat en català. La següent parada del Catalunya Freestyle serà, precisament, a Reus. El divendres 9 d'octubre, La Palma esdevindrà una plaça per sentir versos no premeditats a partir de les 17 hores, en el marc del Correllengua. l Sergi Peralta

El vencedor, Kosmo, i el raper reusenc Joël. Catalunya Freestyle/Dreaming Worlds

10 dimecres 30 de setembre de 2026

Amadeu Bonet: «Reconnectem amb una manera d’entendre la vida que va en contra de l’‘scroll’ infinit» Entrevista l El Teatre Bartrina serà la seu, aquest dissabte, 3 d’octubre, a partir de les 16 hores, d’una nova edició del TEDxReus que, sota el lema ‘Clic’, vol ser un punt de trobada per a les idees i la innovació que convidi a aturar-se, escoltar, descobrir i reflexionar Gerard Martí

Sergi Peralta Moreno Com estan preparant la nova edició del TEDxReus? «Sempre intentem trobar un títol que sigui cridaner i que es pugui interpretar des de molts punts de vista. Vam arribar a Clic, perquè pot suposar el clic informàtic, però, a nosaltres, ens portava al moment que fas clic a una idea, quan t’adones que aquella visió que tenies ha canviat. Això de vegades passa amb una conversa, una conferència...». El lema de TEDx ja és «idees que val la pena compartir». «El TEDx obre moltes converses perquè són idees que t’han quedat. Aquest clic, veure les coses d’una altra manera, és un bon punt per iniciar aquestes converses». Per què van decidir centrar-se a fer clic? «Creiem que tots els ponents tenen idees trencadores que val la pena compartir i amb les quals el públic pot fer clic». El TEDx proposa seure, parar, escoltar i reflexionar. Contrasta amb la immediatesa del dia a dia. «Sí. Un dels problemes de la societat en què vivim és que no deixem que el coneixement s’assenti. Sempre hi ha una notícia més important, el següent reel, aquest scroll infinit, el tenir l’última novetat. El que busquem al TEDx és diferent. Volem que el que els ponents ens comparteixen puguem reposar-ho, internalitzar-ho, que ens permeti fer clic, i reconnectar amb una manera d’entendre la vida que va en contra d’aquest scroll infinit». Els ponents provenen de mons i trajectòries molt diversos. «El que ens agrada i normalment succeeix és que a tu t’atrau un ponent o un títol, i vas per allò, però t’acaba agradant més una altra proposta. La idea és que pugui atraure un públic divers, i que vingui per una àrea en concret, però

La ciutat commemora el Dia de les Persones Grans amb activitats durant tot el dia Societat l Reus commemorarà demà, dijous 1 d’octubre, el Dia Internacional de les Persones Grans amb una jornada d’activitats centrada en l’envelliment actiu, la participació social i el reconeixement de la seva aportació a la comunitat. La programació començarà a les 10 h al jardí del Centre Cívic Mas Abelló, amb la lectura del manifest Ens jubilem de la feina, no de la vida, activitats lúdiques i, a les 12 h, la proposta A ballar!, amb ball dirigit i ball a la cadira. Durant el matí també es podrà visitar l’exposició Descobreix Gaudí a través de la fotografia. A la tarda, a les 17.30 h, l’antic Hospital acollirà un cafè tertúlia amb auxiliars d’infermeria, conduït per la periodista Eva Hidalgo. La jornada és oberta a tothom, especialment a les persones majors de 60 anys, i s’emmarca en el projecte SEAP +60 de l’Ajuntament de Reus, dedicat a l’atenció de la gent gran en l’àmbit local. l Diari Més

Canal Reus estrena avui al Bartrina el documental ‘Avellana Connection’ a les 19 h

Públic «Aquelles persones que vulguin obtenir noves idees i maneres d’iniciar converses, els invitaria a venir» que pugui tenir aquesta riquesa intel·lectual que proposa l’esdeveniment». Com valora la trajectòria del TEDxReus? «L’any passat vam poder omplir el Bartrina. Va ser un èxit rotund. Vam estar molt orgullosos de poder-ho fer. Volíem que el TEDx formés part del patrimoni cultural de la ciutat, que estigués completament integrat a les festes de Misericòrdia com un acte més, i que la ciutadania tingués la consciència que arriba la tardor i que tindrem el TEDx». El projecte ja està consolidat? «Aquesta és la dotzena edició i

considerem que està consolidat dintre la ciutat. Hem aconseguit mantenir l’essència i anar creixent. Tornar a omplir el Bartrina ens demostraria que, en aquest moment, l’espai és el límit. Anem buscant nous aspectes, mirant de trobar altres formats amb què pugui ser accessible, fins i tot, per a més gent». Cap a on podria créixer? «Tenim equipaments que permeten més espai. Un pas lògic seria el Fortuny, per no sortir del centre de Reus, però internament fins i tot havíem parlat de portar-ho a la ciutadania. Què seria més divertit que fer un TEDx al mig de la plaça del Mercadal? Això ho tindríem al

Amadeu Bonet Responsable del TEDxReus

cap, però primer es tracta de consolidar on estem i després veurem on podem arribar». Què es pot esperar de la jornada? «Una de les coses que vam fer és que el TEDx fos al més accessible possible, que ningú que volgués vindre es pogués quedar fora. Quan vam veure que cobríem costos, ja l’any passat vam abaixar el preu de les entrades. Totes aquelles persones que vulguin obtenir noves idees i trobar noves maneres d’iniciar converses amb els amics o en sopars, jo els invitaria a venir i gaudir d’una tarda de cultura, d’idees, de pensament i d’alentiment».

Memòria l Canal Reus presenta avui, dimecres 30 de setembre, al Teatre Bartrina el documental Avellana Connection, una producció que recupera la història de la ràdio a Reus durant els anys setanta i vuitanta i el paper que va tenir en la transformació del periodisme local. La projecció, a partir de les 19 h, estarà precedida per una conversa entre Andreu Buenafuente i Enric Tricaz. El relat posa el focus en Jordi Costa, director de Ràdio Reus i en una generació de professionals vinculats al territori que van convertir la ciutat en un referent de la comunicació de proximitat. L’entrada és lliure amb reserva prèvia al web de Canal Reus. Gairebé 300 persones han reservat plaça i només en queda un centenar. El documental forma part de Canal Reus Docs, la línia de la cadena dedicada a explicar històries locals amb projecció global i a donar visibilitat a produccions del territori. l Diari Més

11 dimecres 30 de setembre de 2026

Aigües de Reus inicia obres per a prolongar la vida útil de l’EDAR un mínim de vint-i-cinc anys

ment de la ciutat que configuren el conjunt d’instal·lacions destinades a conduir i tractar les aigües residuals. «L’EDAR i tot el sistema de sanejament requereix un important manteniment, així com d’una renovació i millora continuada. En aquest sentit, cal no abaixar la guàrdia per tal de garantir que no hi ha errades ni imprevistos en una

Millores al dipòsit Per un altre costat, Aigües de Reus va obrir la licitació per a les obres de reparació integral d’un dels dipòsits d’aigua potable situats a l’Institut Pere Mata i que permet l’abastament de la ciutat. El termini de presentació d’ofertes finalitza avui 30 de setembre. Construït durant la dècada dels anys 60, és un dipòsit cilíndric exterior construït amb formigó armat post-tensat. La seva capacitat de 20.000 metres cúbics el converteix en el més important de tota la ciutat, tenint en compte que pot emmagatzemar l’aigua corresponent a un dia de consum de tot Reus. Tot i que es troba encara en bon estat, consideren necessari dur a terme actuacions de reparació i millora de la impermeabilitat a fi i efecte de prolongar la seva vida útil. Concretament, les obres consistiran en una substitució del cablejat dels tensors perimetrals exteriors, el tractament amb pintura d’anticarbonatació de la superfície i la impermeabilització de les juntes de la solera i de les parets. L’obra s’haurà d’executar en un termini de tres mesos i compta amb un pressupost inicial de 244.723 euros. Alhora, Reus disposa de diversos dipòsits d’emmagatzematge per al subministrament d’aigua potable, tot i que els principals són els dos situats prop de l’Institut Pere Mata els quals sumen una capacitat total de fins a 32.000 metres cúbics. Al marge d’aquests, la ciutat compta amb altres dipòsits com els de la Pubilla, la Rosa o el Pinar, i que en total proporcionen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 65.000 metres cúbics, que correspon a un consum aproximat d’uns 3 dies i mig de la ciutat.

de Transavia a Reus i reforça l’oferta internacional de l’aeroport. La connexió facilitarà tant l’arribada de visitants dels Països Baixos com els desplaçaments dels viatgers del territori cap a Amsterdam. El mercat neerlandès és actualment el quart internacional de la Costa Daurada i el tercer de les Terres de l’Ebre, amb una evolució positiva els darrers anys. El 2025, prop de 258.000 turistes procedents dels Països Baixos van visitar aquests territoris. A més, un 42% de les arribades es van produir fora dels mesos de juny a setembre, una

distribució menys concentrada en la temporada alta que la d’altres mercats internacionals. Aquest comportament afavoreix la desestacionalització i encaixa amb l’objectiu de repartir l’activitat turística durant més mesos de l’any. La recuperació dels vols directes amb Amsterdam reforçarà la connexió amb un mercat estratègic per a la demarcació i ampliarà les opcions de mobilitat entre el Camp i els Països Baixos durant part de la temporada turística. També facilitarà els desplaçaments dels tarragonins que vulguin viatjar cap a Amsterdam.

Infraestructures l També s’han licitat les obres de millora del dipòsit d’emmagatzematge d’aigua més gran de tota la ciutat, ubicat a l’Institut Pere Mata Diari Més Aigües de Reus ha iniciat un paquet d’obres de reparació, protecció i manteniment de l’obra civil de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Reus, amb l’objectiu de prolongar la vida útil de les instal·lacions durant un mínim de 25 anys sense la necessitat de tornar a fer intervencions majors. El pressupost acumulat de la vintena d’actuacions previstes s’eleva fins als 581.643 euros, sense IVA. Les obres que ara s’executen es deriven d’un estudi i inspecció de totes les estructures i edificis que conformen l’EDAR, amb la intenció de localitzar i valorar possibles «lesions o patologies» en l’obra civil i també determinar les seves causes. Cal recordar que l’actual EDAR va entrar en servei a principis de la dècada dels 80, com a successora d’una de les primeres depuradores de tot l’Estat estrenada a la dècada dels 30. Per tant, hi ha parts de la infraestructura que presenten debilitats pel pas del temps i l’ús intensiu. La inspecció, que es va dur a terme el passat mes de desembre de 2025, va determinar tot un seguit d’intervencions que afecten estructures i components diversos de la depuradora. Són tot un seguit d’obres petites i mitjanes de repa-

Fotografia d’arxiu de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus. Ajuntament de Reus

La vintena d’actuacions tenen un cost de més de 500.000 euros ració o rehabilitació principalment d’estructures i edificis, però també d’equipaments com baranes. La

inversió s’emmarca dins del Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, finançat en bona part per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Les obres hauran de garantir el correcte funcionament de l’EDAR en tot moment per als 25 anys vinents, ja que és una peça «fonamental» en el sistema de saneja-

L’Aeroport recuperarà els vols directes a Amsterdam durant l’estiu del 2027 Turisme l Transavia operarà tres freqüències setmanals entre el 30 de març i el 30 d’octubre

Daniel Cabezas L’Aeroport de Reus recuperarà el 2027 la connexió directa amb Amsterdam, amb tres vols setmanals operats per Transavia durant la temporada d’estiu. La ruta co-

mençarà el 30 de març de 2027 i es mantindrà fins al 30 d’octubre, amb freqüències els dimarts, dijous i dissabtes. Els bitllets ja són a la venda des del 16 de setembre. La companyia neerlandesa tornarà així a operar a l’aeroport del Baix Camp després d’haver mantingut la mateixa

connexió entre 2017 i 2019. El retorn de la ruta és fruit de les converses entre Transavia i la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus i permetrà recuperar un enllaç directe amb un dels mercats internacionals més rellevants per a la demarcació. Aquesta operativa suposa també el retorn

infraestructura que és vital per al dia a dia de la ciutat. La depuradora no para mai», apunta el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

12 dimecres 30 de setembre de 2026

Jaume Duch: «La majoria dels fons europeus es quedaven a Barcelona, hi havia un forat» Entrevista l El conseller detalla el nou servei disponible per als municipis petits per captar fons europeus, explica la situació a Europa vers la indústria química i el Corredor del Mediterrani i exposa l’aposta d’acció exterior per al continent asiàtic Gerard Martí

Oriol Castro Sanz El seu departament acaba de presentar un pla de suport als ajuntaments per facilitar-los l’accés als fons europeus. D’on neix aquesta iniciativa? «Quan vaig ser nomenat conseller i vaig començar a visitar ajuntaments arreu de Catalunya, de seguida ens vam adonar que molts municipis, especialment els més petits, tenien dificultats a l’hora de presentar-se als fons europeus competitius. Els feia respecte la complexitat del procediment, la necessitat de disposar de tècnics que coneguessin molt bé com funciona i també una qüestió molt pràctica: haver de gastar diners per preparar un projecte sense saber si finalment serà seleccionat i finançat. Després de parlar amb diversos alcaldes vam arribar a la conclusió que el Departament podia ajudar a resoldre bona part d’aquest problema. D’aquí neix aquest pla de suport als ajuntaments, que té com a objectiu facilitar-los l’accés als fons europeus competitius». Quina diferència hi ha entre aquests fons i els fons europeus més coneguts, com els FEDER? «La Unió Europea té diferents tipus de fons. Hi ha els fons de cohesió, els FEDER i altres instruments que arriben als estats i que, posteriorment, es canalitzen cap a les comunitats autònomes i altres administracions. Però hi ha també tot un seguit de fons que anomenem competitius, als quals una entitat es pot presentar directament davant de la Comissió Europea. El ventall és molt ampli: medi ambient, polítiques socials, joventut, cooperació internacional entre ajuntaments... És un àmbit molt vast. En aquests casos, l’entitat presenta directament el seu projecte i, si obté la qualificació necessària, rep el finançament europeu». I com funciona aquesta nova oficina de la Generalitat?

Jaume Duch Conseller d’Acció Exterior i UE de la Generalitat de Catalunya «L’oficina ja treballa des d’abans de l’estiu i compta amb tècnics que no només assessoren els ajuntaments, sinó que els acompanyen durant tot el procés. El primer que fem és saber quina necessitat té el municipi i, a partir d’aquí, determinar quin dels instruments que ofereix la Comissió Europea pot encaixar millor amb aquella necessitat. Després ajudem a preparar el projecte. En alguns casos, fins i tot el redacta directament la mateixa oficina. Hem de tenir en compte que hi ha molts ajuntaments que no disposen de tècnics suficients. Potser tenen

Nova oficina «L’objectiu és que els ajuntaments no deixin de presentar bons projectes perquè no tenen recursos» Indústria química «La transició cap a una indústria descarbonitzada no s’ha de fer a costa de la competitivitat» una persona que hi treballa un dia a la setmana i que, alhora, ha d’ocupar-se de moltes altres qüestions». Per tant, els ajuntaments petits poden accedir a aquest suport sense haver de contractar una consultoria externa? «Exactament. Aquesta és una de les qüestions que hem detectat parlant amb els alcaldes. Ens han explicat que, de vegades, han de buscar una

consultoria perquè els prepari el projecte, amb un cost que pot ser de 10.000 o 15.000 euros. I si després el projecte no guanya, han perdut aquests diners. Amb aquesta oficina, aquest cost queda assumit dins de la mateixa col·laboració. L’objectiu és que els ajuntaments no deixin de presentar bons projectes a Europa perquè no tenen recursos tècnics o perquè no poden assumir el risc

econòmic de preparar-los». S’han perdut trens anys enrere per aquesta falta de capacitat dels municipis? «Crec que hi havia molt marge de millora. Vam estudiar la situació i vam veure que Catalunya, en els últims quatre anys, havia obtingut uns 1.200 milions d’euros d’aquest tipus de fons, però la immensa majoria havien anat a parar a altres tipus d’entitats i no a les administracions locals i territorials. I, quan hi han anat a parar, en molts casos ha estat fonamentalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Són ajuntaments molt grans, molt potents i amb una administració tècnica que es pot especialitzar en aquest tipus de projectes. El programa intenta

13 dimecres 30 de setembre de 2026

Un instant de l’entrevista del conseller Jaume Duch amb el Diari Més. Gerard Martí

cobrir aquest forat, que és evident que existia, donant prioritat als municipis de menys de 20.000 habitants, que són els que tenen més necessitats, però sense excloure els municipis més grans».

Port de Tarragona «Pot ser un port important tant per a la importació de vehicles com per a l’exportació a l’Àsia»

Indústria química

Armament europeu «Una part de la indústria pot rebre aquest tipus de finançament, com la de radars, drons o satèl·lits»

La indústria química ha expressat preocupació per la pèrdua de competitivitat, especialment pel cost de l’energia. És un problema que traslladen i tracten a Brussel·les? «El Camp de Tarragona és una prioritat per al Govern de Catalunya i crec que això s’està notant. Una part d’aquesta prioritat és precisament la defensa del seu desenvolupament futur, i aquesta és una tasca que també s’ha de fer a Brussel·les. En aquests moments s’ha posat en marxa un procediment legislatiu

per aprovar una llei d’acceleració industrial, que ha de promoure la descarbonització de la indústria però també fer-la més competitiva, especialment davant de tercers països. El posicionament del Govern de Catalunya respecte d’aquesta llei es fa pensant fonamentalment en el Camp de Tarragona i en la seva indústria, encara que evidentment també afecta el conjunt del sector industrial català». Han intentat influir directament en aquesta legislació?

«Sí. En les últimes setmanes hem estat treballant per presentar esmenes a través del Parlament Europeu. Una part important de les decisions que afectaran la indústria europea es prendran a Brussel·les. Per això és tan important ser-hi, tenir interlocució amb les institucions europees i defensar els interessos del nostre territori. El que volem és que la transició cap a una indústria més descarbonitzada no es faci a costa de la seva competitivitat. Hem de trobar un equi-

libri entre els objectius climàtics i la capacitat de la indústria europea per competir internacionalment». El Govern ha apostat també per reforçar les relacions amb Àsia. Pot beneficiar això directament el Port de Tarragona? «Tot ajuda. L’any passat el Govern de la Generalitat va aprovar la seva estratègia per a Àsia i hi ha una part que té molt a veure precisament amb les connexions portuàries. Del Port de Tarragona n’hem parlat en els viatges que hem fet, tant el president de la Generalitat com jo mateix, quan hem estat a la Xina, al Japó, a Corea, al Vietnam o a Singapur. Són països que tenen ports molt importants». El transport de l’automoció es pot explotar? «El Port de Tarragona pot ser un port important tant per a la importació de vehicles com per a l’exportació. Catalunya té una indústria automobilística molt important i s’està electrificant a molta velocitat. Tot això implica exportació i, finalment, l’exportació implica utilitzar els ports. Sé que el Port està invertint en aquest àmbit i que s’està preparant precisament per això. I també hi ha el moviment en sentit contrari: vehicles que poden arribar de la Xina o d’altres mercats i que necessàriament han d’arribar per un port. Haurem de veure com evoluciona la situació mundial, però ara mateix tenim una realitat en què els estrets que ens connecten més directament tenen dificultats de trànsit molt importants».

Corredor del Mediterrani El finançament europeu pel Corredor del Mediterrani estan blindades? S’han superat les divergències amb França? «Pel que fa al finançament europeu, una part molt important està assegurada. Tota la part espanyola està pràcticament acabada i ha

comptat amb una part molt important de finançament europeu. El que falta és la connexió del corredor amb França. Ens falta tota la part que ens hauria de connectar amb Perpinyà i, posteriorment, de Perpinyà fins a altres punts de la xarxa francesa. Això està en mans de les autoritats franceses. Nosaltres estem insistint, en col·laboració amb les autoritats espanyoles, i sobretot a Brussel·les, perquè pensem que la Comissió Europea ha d’insistir també perquè França faci la seva part de la feina». Quin horitzó veu per l’oficialitat del català a la UE? «Soc optimista perquè penso que les coses que han de sortir i que són de justícia acaben sortint. I soc pacient perquè conec com funciona la Unió Europea. Hi he treballat molts anys i sé que, quan s’ha de prendre una decisió per unanimitat, i estem parlant de 27 països i 27 governs diferents, això no s’aconsegueix mai a la primera. És una feina que requereix molta pedagogia i molta coherència». La Unió Europea també està plantejant un important increment de la despesa en defensa. Quin paper pot tenir Catalunya en aquest nou escenari? «Hem d’intentar treure’n la part positiva i aprofitar aquesta situació. Això vol dir orientar una part de la indústria catalana cap a productes i tecnologies que puguin rebre aquest tipus de finançament. Estem parlant d’empreses de ciberseguretat, de tecnologia, de radars, de drons o de satèl·lits. És sobre aquesta base que penso que hem d’avançar». Quin objectiu es marca d’aquí a la fi de la legislatura? «Voldria que poguéssim dir que Catalunya té una acció exterior que no només té presència i visibilitat, sinó que té influència».

14 dimecres 30 de setembre de 2026

Cambrils dona llum verda al projecte de la nova carpa-nau poliesportiva de Mas Clariana Infraestructures l El nou equipament tindrà una pista reglamentària, vestuaris adaptats i 32 plaques fotovoltaiques, amb un pressupost de prop de 670.000 euros i un termini d’obres de sis mesos Joan Lizano L’Ajuntament de Cambrils ha aprovat inicialment el projecte d’una nova carpa-nau poliesportiva a la zona de Mas Clariana, a Vilafortuny, amb un pressupost de 669.399,77 euros, IVA inclòs. El projecte, redactat a l’agost, es va aprovar per decret d’Alcaldia el 10 de setembre i l’anunci es va publicar al BOPT aquest dimarts, 29 de setembre. A partir d’avui s’obre un període de 30 dies hàbils d’exposició pública perquè es pugui consultar la documentació i presentar al·legacions. L’objectiu és ampliar la xarxa d’equipaments esportius amb un espai cobert, accessible i de ràpida execució que respongui a la demanda de clubs, entitats i centres educatius. L’actuació se situarà en una parcel·la municipal de 3.784,34 metres quadrats, a l’avinguda Mas Clariana, al costat de l’escola i del Centre Cívic. La superfície construïda prevista és de 1.210 metres quadrats, dels quals 1.139 correspondran a la nau principal i 71 a un edifici auxiliar. La pista disposarà d’un espai reglamentari de 40 per 24 metres, adaptable a futbol sala, handbol o futbol interior, i permetrà configurar dues pistes transversals de bàsquet. Una cortina separadora farà possible l’ús simultani per dos

Tot i que el projecte manté la denominació de ‘carpa’, la solució prevista és una construcció rígida i

El CLICI reunirà a Poblet empreses i institucions per debatre sobre logística Congrés l La primera edició se celebrarà els dies 19 i 20 de novembre al Reial Monestir Diari Més El primer Congrés de Logística, Indústria i Comerç Internacional (CLICI), que se celebrarà els dies 19 i 20 de novembre al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, es va presentar aquest dilluns amb l’objectiu

de convertir-se en una cita anual de referència per al sector. Organitzat per Barcelona-Catalunya Centre Logistic (BCL), amb el patrocini de Banc Sabadell i la col·laboració del Port de Tarragona, el Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, CIMALSA i Terquimsa, el congrés

reunirà representants institucionals, empresarials i acadèmics per debatre el paper estratègic de la logística. Sota el lema L’equilibri que mou el món, la trobada pretén posar en valor la logística com un element bàsic per a la competitivitat, la resiliència i la creació de valor, i reivin-

L’interior tindrà una alçada útil d’uns 8,70 metres. L’equipament incorporarà il·luminació LED regulada segons la llum natural i sensors de presència i 32 plaques fotovoltaiques amb una potència total de 14,40 kWp per a autoconsum. També es preveuen ventilació mecànica, sistemes de protecció contra incendis i urbanització exterior. El termini d’execució és de sis mesos. El pressupost d’execució material és de 464.893,24 euros, als quals s’afegeixen despeses generals, benefici industrial i IVA fins als 669.399,77 euros totals. Entre les principals partides hi ha l’estructura prefabricada, amb més de 85.000 euros; la coberta, amb més de 68.000, i les instal·lacions elèctriques, d’enllumenat, sanejament i ventilació, amb més de 44.000 euros. El projecte també reserva recursos per a seguretat i salut i control de qualitat. La previsió és que l’espai aculli entrenaments i competicions i ampliï les franges disponibles per a les entitats esportives.

permanent, amb estructura i façanes de formigó prefabricat i coberta metàl·lica corbada amb aïllament.

Un projecte diferent La carpa-nau de Mas Clariana és un projecte diferent del tercer pavelló que l’anterior govern havia previst a Vilafortuny, al costat de l’Institut Mar de la Frau. Aquell projecte es va licitar el 2024, però es va anul·lar l’abril del 2025 i el nou govern va recuperar la Zona Esportiva Nord per al futur pavelló. La carpa es va anunciar enguany per a mantenir oferta esportiva a Vilafortuny i descongestionar els pavellons. Inicialment es va estimar en uns 500.000 euros, però el projecte executiu n’eleva el cost a prop de 670.000.

dica també la idea de Pensar per a moure, entenent que la coordinació dels fluxos de mercaderies, informació, energia, persones i capital exigeix una visió global del sistema. El programa s’articularà al voltant de tres grans eixos —logística, indústria i comerç internacional— i tres principis transversals: coneixement, comunitat i equilibri. La primera jornada abordarà les disrupcions provocades pel canvi climàtic i la intel·ligència artificial i inclourà un sopar-diàleg amb el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu. L’endemà, la inauguració institu-

cional comptarà amb la consellera Sílvia Paneque i els presidents dels ports de Tarragona i Barcelona, Santiago J. Castellà i José Alberto Carbonell. El secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, oferirà la ponència principal, abans de tres taules rodones sobre comerç internacional, competitivitat industrial i transformació logística. La cloenda anirà a càrrec de representants del govern espanyol i de la Generalitat, i el congrés finalitzarà amb un dinar-col·loqui en què està prevista la intervenció del president Illa.

Plànol de situació de la futura carpa-nau poliesportiva de Mas Clariana, al costat de l’escola i del Centre Cívic de Vilafortuny. Cedida

grups. L’annex inclourà magatzem, cambra d’instal·lacions i lavabos-vestuaris adaptats.

La nau tindrà 1.210 m² construïts i una pista reglamentària de 40 per 24 metres

15 dimecres 30 de setembre de 2026

Els Pallaresos, de festa modernista del 3 d’octubre al 8 de novembre

El programa oferirà gastronomia, festa als carrers, conferències i cantada d’havaneres

Tradició l Les jornades dedicaran la 6a edició a l’any 1915 i recrearan una trobada entre Jujol i Gaudí Joan Lizano Les VI Jornades Modernistes del Camp de Tarragona arrencaran aquest dissabte, 3 d’octubre, als Pallaresos amb la inauguració del mural modernista Els Pallaresos 1900, obra del pintor Carles Arola. L’acte tindrà lloc a les 18.30 hores i donarà el tret de sortida a més d’un mes d’activitats, que culminaran els dies 6, 7 i 8 de novembre amb la Gran Festa Modernista Els Pallaresos 1900. Enguany les Jornades es traslladaran simbòlicament a l’any 1915, moment en què Josep Maria Jujol i Antoni Gaudí van deixar de col·laborar directament per centrar-se en projectes propis. A partir d’aquesta referència històrica, la programació recrearà, dins d’una ficció didàctica, una visita de Gaudí als Pallaresos convidat per Jujol per conèixer la seva obra al mu-

Un nou mural de Carles Arola s’inaugurarà el 3 d’octubre a les 18.30 h al carrer Nou nicipi. Les Jornades, organitzades per l’Ajuntament dels Pallaresos, amplien un any més el nombre i la varietat d’actes amb la voluntat de reforçar la divulgació del patrimoni modernista del poble. El principal element de l’obertura serà el mural que Carles Arola ha realitzat a Ca l’Estevet, al carrer Nou, 24, la casa on va néixer el Mestre Gols i un dels immobles vinculats a la memòria local. L’obra representa una casa de poble de principis del segle XX en procés de restauració i embelliment per part de Jujol i hi apareixen diversos personatges destacats de la història dels Palla-

Salou rebutja les crítiques de Vox i defensa la tasca i integritat del Comitè d’Ètica Política l L’equip de govern proposa no acceptar les renúncies dels cinc membres i ratificar-los en el càrrec Joan Lizano L’equip de govern de Salou ha expressat el seu suport als cinc membres del Comitè d’Ètica municipal després que presentessin la renúncia arran de les acusacions de Vox sobre el funcionament, la composició i la independència de l’òrgan. El govern proposa no acceptar les renúncies i ratificar els membres, i defensa la seva professionalitat i la tasca desenvolupada en matèria d’integritat i transparència. També considera greu que el grup de Vox hagi atribuït públicament la dimissió a la pressió exercida per la formació. El partit havia denunciat el 17 de setembre que el comitè havia estat «nomenat a dit» i havia reclamat explicacions sobre la composició, el funcionament i les retribucions. L’endemà, la forma-

ció va vincular la renúncia en bloc a la pressió política i sindical. L’Ajuntament defensa que el Comitè d’Ètica no es va crear arbitràriament i recorda que la seva constitució es va aprovar en el marc del Pla d’Integritat municipal, aprovat pel Ple el 26 de gener de 2022. Segons el govern, l’òrgan ha celebrat vint sessions, ha fet tres autoavaluacions, ha establert el Protocol de banderes vermelles i ha intervingut en la gestió del canal de denúncies. També sosté que les compensacions dels membres són indemnitzacions regulades per assistència, i no sobresous discrecionals. L’executiu local reivindica, a més, el reconeixement extern rebut per les polítiques d’integritat i bon govern de l’Ajuntament, i defensa la continuïtat dels membres dins l’òrgan municipal.

Detall del mural modernista ‘Els Pallaresos 1900’, obra de Carles Arola. Cedida per l’Ajuntament

resos i del seu entorn modernista. Entre ells hi ha Ramon Rabasó, el Mestre Gols, Josep Maria Jujol, Antoni Gaudí, les germanes Bofarull, el rector i l’alcalde de l’època, així com el carro amb cavall blanc característic de l’artista. La regidora de Turisme, María Jesús Coronado, explica

que l’objectiu era crear «un referent perpetu de la memòria modernista del poble», visible i cèntric. Després de la presentació institucional i d’una explicació de l’obra, el rector beneirà el mural i l’acte continuarà amb el Ball de Gegants, la tabalada del Ball de Diables i la participació

de l’Escola de Música Lautaro. La jornada inaugural també servirà per commemorar el 35è aniversari de l’Associació l’Afer de la Dona dels Pallaresos, la primera entitat que es va incorporar a les Jornades Modernistes. Cap a les 20 hores s’inauguraran les II Jornades Gastronòmiques Ramon Rabasó, amb parlaments institucionals i una actuació de Susan Huertas & Company amb pasdobles vinculats al record del cuiner. A continuació, diversos establiments i entitats del municipi oferiran tapes inspirades en el llibre El Práctico, de Ramon Rabasó, i el públic podrà votar-ne la guanyadora. El programa de les Jornades continuarà durant l’octubre amb tres conferències i un concert extraordinari d’havaneres, el 20 d’octubre, a càrrec del grup Mar i Vent. El punt àlgid arribarà el 6 de novembre amb la inauguració de la Gran Festa Modernista i els dies 7 i 8 amb la celebració als carrers.

16 dimecres 30 de setembre de 2026

La Conca reclama més pes municipal i garanties d’aigua al futur parc natural Al·legacions l Els sis municipis afectats també demanen preservar el PNIN de Poblet i concretar les seus del nou espai protegit Les alcaldies reclamen més pes en la presa de decisions del nou espai natural

Agències Els sis municipis de la Conca de Barberà afectats pel projecte del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena —l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vimbodí i Poblet, Vallclara, Vilanova de Prades i Vilaverd— han presentat al·legacions conjuntes per introduir canvis en la proposta inicial. Entre les principals demandes, les alcaldies reclamen garantir l’abastament d’aigua, reforçar el paper dels ajuntaments en la presa de decisions i concretar la distribució de seus i equipaments. En matèria hídrica, demanen que la normativa permeti autoritzar noves captacions per a l’abastament municipal i asseguri el manteniment i la millora de les infraestructures existents. Recorden que ja disposen de captacions a la zona i defensen que l’aigua de boca ha de tenir un tractament prioritari, perquè la protecció ambiental sigui compatible amb les necessitats de la població. Un altre dels punts centrals és el futur del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN). Les sis

Fotografia de la reserva natural parcial de la Trinitat, a la Conca de Barberà. Cedida per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí

alcaldies demanen que la creació del nou parc no dilueixi la identitat ni l’autonomia de funcionament d’aquest espai protegit i que s’eviti que quedi absorbit per la nova estructura. Per això, reclamen mantenir-ne la direcció i l’equip humà

actuals i preservar-ne la independència financera, amb un pressupost propi que no depengui del futur parc. Els ajuntaments també volen tenir més pes en els òrgans de govern i proposen que l’Assemblea d’Alcaldies passi de tenir un paper

consultiu a disposar de capacitat de decisió vinculant. A més, plantegen ampliar de cinc a deu els representants municipals a la Junta Rectora: cinc escollits per l’Assemblea d’Alcaldies, un per comarca, i cinc més en representació dels municipis

que aportin més superfície al parc. Les al·legacions proposen repartir territorialment les funcions del futur parc natural. La seu institucional se situaria al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, pel seu valor històric, cultural i simbòlic, el reconeixement com a Patrimoni Mundial de la UNESCO i la vinculació amb l’entorn natural. Montblanc acolliria la seu administrativa per les bones connexions ferroviàries i viàries i la disponibilitat de serveis. A l’Espluga de Francolí, es planteja aprofitar els espais que quedin lliures si la seu del PNIN es trasllada al monestir per crear-hi un centre d’informació, interpretació i acollida de visitants. Amb aquest repartiment, els municipis afectats volen assegurar una presència equilibrada al territori i mantenir el protagonisme de la Conca de Barberà, dins l’estructura del futur parc natural.

El Govern destina 4,1 milions al nou celler de recerca enològica de Falset Equipaments l El projecte s’ubicarà a l’antiga fàbrica Falbar i es desplegarà fins al 2029 Diari Més El Govern ha aprovat una inversió de 4.122.910,85 euros per impulsar el Celler de Recerca Experimental i Intel·ligent de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Falset. El finançament, a càrrec del Departament de Recerca i Universitats, es desplegarà entre enguany i 2029 i permetrà posar en marxa una nova infraestructura científica orientada a la digitalització, la sostenibilitat i la recerca aplicada al sector vitivinícola català. El projecte s’ubicarà a l’antiga fàbrica tèxtil Falbar i està impulsat con-

juntament pel Departament, l’IRTA-CERCA (amb la participació de VITEC, el Centre Tecnològic del Vi, actualment en procés d’integració a l’IRTA) i l’Ajuntament de Falset. La previsió és que el nou equipament reforci la competitivitat del sector i tingui un impacte directe sobre el conjunt de les denominacions d’origen catalanes, facilitant l’aplicació de noves tecnologies i solucions més sostenibles en els processos de producció i elaboració del vi. El nou centre vol esdevenir també un punt de connexió entre la recerca i el teixit productiu, amb eines que permetin provar innovacions abans

d’aplicar-les als cellers i afavorir una modernització més eficient del sector local. El futur celler disposarà de més de 1.000 metres quadrats i inclourà una sala d’elaboració experimental, laboratoris químics i microbiològics, espais de criança i sistemes avançats de monitoratge i anàlisi de dades. El centre estarà obert a la col·laboració amb cellers, empreses i centres de recerca i actuarà com a plataforma de demostració, experimentació i transferència tecnològica. La inversió es distribuirà en quatre anualitats: 28.226 euros el 2026, 162.589,53 euros el 2027, 2.292.677,52

Recreació del futur Celler de Recerca Experimental i Intel·ligent. Cedida per la Generalitat

euros el 2028 i 1.639.417,80 euros el 2029. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, ha valorat positivament el projecte i ha destacat que la recuperació de la Falbar permetrà convertir de nou aquest antic complex

industrial, que durant anys va ser la fàbrica més gran de la comarca, en un pol de dinamització adaptat al present. Brull ha remarcat també el caràcter emprenedor del Priorat com a territori vitivinícola.

17 dimecres 30 de setembre de 2026

El Nàstic, davant el repte d’aixecar-se i recuperar confiança fora de casa Futbol l Diumenge, els de Xisco Campos visiten l’imponent Real Murcia i la pròxima setmana el camp del Juventud Torremolinos Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona s’ha de tornar a aixecar. Després de dues ensopegades consecutives, els de Xisco Campos no han variat el seu rumb de creixement diari i afronten ara el repte de recuperar sensacions en l’inici d’un calendari muntanya russa. Els grana enceten a partir d’aquest diumenge un tram de temporada ben particular. Ara mateix, els de Campos tenen per davant dos partits consecutius fora de casa per reafirmar les bones sensacions. El més immediat és el més imponent: visitar l’Estadi Enrique Roca per jugar contra el Real Murcia, un dels poderosos de la categoria que, de moment, ha guanyat els dos partits que havia de disputar al seu estadi. D’altra banda, la pròxima setmana toca visitar el camp del Juventud Torremolinos, un dels fanalets vermells de la categoria, però que l’any passat ja va demostrar el seu domini a casa. A partir d’aquí, comença la muntanya russa. Després de dos partits consecutius fora de casa, toca dues jornades seguides al Nou Estadi Costa Daurada contra Atlético Madrileño i Hércules de Alicante. Tot seguit, dos duels més fora de casa

L’apunt

Comença la ressembra de la gespa del Nou Estadi El Nàstic ha iniciat els treballs de ressembra de la gespa del Nou Estadi. L’actuació, que aprofita que l’equip jugarà dues jornades consecutives fora de casa, està programada perquè el terreny es mantingui en condicions òptimes a l’hivern. El procés consisteix en el raspat de tota la superfície del terreny de joc i la posterior ressembra amb llavor de la varietat Ray-grass, una espècie adaptada a les condicions climàtiques dels mesos freds.

Oriol Subirats, un dels jugadors més destacats del duel contra el Sant Andreu. Joan Baseda/Nàstic

Els grana juguen ara dos partits fora de casa i després dos seguits al Nou Estadi contra Huesca i Águilas per encetar el mes de novembre. Sis partits que seran tot un món per l’evolució del

El Reus Deportiu i el CP Calafell s’estrenen a la Lliga Catalana amb victòria contra Caldes i SHUM Hoquei Patins l El Reus Deportiu i el CP Calafell van encetar el darrer cap de setmana la Lliga Catalana amb victòria. Mentre que la resta d'esports culminen les pretemporades i es preparen per a l'inici de lliga, l'hoquei patins comença a moure's en una temporada atípica causada pel Mundial de Paraguai que es disputa del 2 al 18 d'octubre. De fet, l'OK

Lliga no començarà fins a la darrera setmana d'octubre. De moment, els d'equips comandats per Jordi Garcia i Guillem Cabestany van encetar la preparatòria amb triomfs. El conjunt roig-i-negre es va estrenar al Palau d'Esports de Reus superant el CH Caldes per 4-2. El fitxatge Roc Pujadas va marcar el seu primer gol de roig-i-negre i, amb l'aportació de

Nàstic i, ara mateix, no cal mirar més enllà del d’aquest diumenge.

Campos executa una nova sacsejada de cara al duel contra el Real Murcia. El conjunt entrenat per Sergi Guilló no va jugar el darrer cap de setmana, en tenir el seu derbi contra el Cartagena ajornat, però avui té partit intersetmanal contra el Navalcarnero per un bitllet per a la Copa del Rei. El Nàstic ha de continuar creixent, però ho haurà de fer lluny del Nou Estadi. Arriben dos partits fora de casa i, el primer, diumenge a les 12 contra el Murcia.

Dilema Les derrotes acostumen a arribar amb sacsejades als onzes inicials. El darrer cap de setmana, Xisco Campos va fer un total de quatre moviments, alguns de forçats per lesió i d’altres per decisió tècnica.

D’aquestes novetats, el més encertat va ser Oriol Subirats. El jove lateral va ocupar el lloc al carril dret i va ser escoltat per Joseda com a central dret. El de Sant Jaume d’Enveja, com la resta de l’equip, va anar de menys a més, tot i que va ser canviat en el millor moment. Després de la derrota contra el Sant Andreu, caldrà veure si Xisco

Pol Martínez, Marc Julià i Guillem Jansà, el partit va acabar amb el 4-2 final. D'altra banda, el CP Calafell de Guillem Cabestany va guanyar per 2-1 al SHUM al pavelló Joan Ortoll. Joan Pujalte va ser l'encarregat d'obrir el marcador després d'un primer quart d'hora igualat i Ton Alarcón va posar el 2-0 abans del descans. El SHUM va retallar distàncies ben aviat a la represa, però els calafellencs van saber gestionar l'avantatge. Aquest dissabte, Reus i Calafell s'intercanvien els rivals en la segona jornada de la lliga catalana. l AMQ

Guillem Jansà i Pol Martínez celebrant el gol assolit el passat dissabte. Juanjo Viña

18 dimecres 30 de setembre de 2026

El CBT se centra a millorar les sinergies en la darrera setmana abans d’encetar la lliga Bàsquet l Larramona espera comptar amb els tocats David Loras i Fer Suárez contra el Tecla Sala L’estrena dels de Toni Larramona serà aquest diumenge a les 18 h a la pista del Tecla Sala

Arnau Montreal Quesada L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona ultima la darrera setmana abans de l’inici de lliga. La pretemporada ja queda enrere i, ara, els de Toni Larramona ultimen els darrers detalls per encetar el repte de la Tercera FEB. L’exigència i la pressió interna és màxima, de la mateixa manera que saber que el dia a dia és la millor fórmula per somiar com el curs passat. «Estem en fase de construcció, d’agafar hàbits, crear automatismes i sinergies... En definitiva, estem construint un equip després de rebre moltes peces noves que no estan acostumades a treballar com ho fem aquí», va destacar el tècnic Toni Larramona. Cinc jugadors es van quedar i arriben cinc nous per aportar una nova versió d’un CBT que vol xalar i molt aquest curs. La pretemporada ha sigut el millor moment per començar a encaixar aquestes peces i, per Toni

Larramona avisa: «Si algú espera un curs plàcid està equivocat, la igualtat és màxima»

Els jugadors del CBT durant un temps mort aquesta pretemporada. Tjerk van der Meulen

Larramona, això va més enllà que el resultat. «La derrota o la victòria a la pretemporada no té cap valor. Contra Mollerussa i Salou l’equip va competir i vam fer mèrits tot i no guanyar i és amb el que em quedo. Potser si haguéssim guanyat els dos arribaríem al duel de diumen-

ge confiats i aquesta temporada no serà cap passeig militar, la competència és màxima», va advertir el tècnic tarragoní. Diumenge, el CBT s’estrena a Tercera FEB contra el Tecla Sala. Abans, però, queden unes sessions d’entrenaments molt valuoses que

el tècnic veu com a més important. De fet, Toni Larramona és un ferri defensor del dia a dia: «La pressió és treballar el dia a dia amb la màxima exigència. L’equip té molt marge de millora i això és un procés. Construir un equip sòlid com l’any passat no es fa de la nit al dia, sobretot amb jugadors nous que no tenen els automatismes». Ara mateix, Larramona se centra en fer créixer l’equip en fase defensiva. «El curs passat érem la millor defensa i això va ser gràcies al tre-

ball diari. Vull una defensa agressiva, de contacte i molt física. Tenim els jugadors ideals per fer-ho, ara toca perfeccionar els detalls que ens ajudaran a ser millor equip». Ensurts El CBT arriba al duel amb els dubtes de Fer Suárez, Bron Diallo i David Loras, així com el capità David Fernández, que està passant per un procés gripal. Els tres primers van ser víctimes d’una Lliga Catalana intensa, en la qual els cebetistes van jugar dos duels d’alta exigència contra Mollerussa i CB Salou que van acabar passant factura. «Van ser dos partits, el darrer amb dues pròrrogues i només 24 hores de descans quan feia una setmana que els equips havien començat a entrenar. Penso que la Lliga Catalana es pot gestionar de forma diferent per evitar que els equips perdin jugadors importants, perquè això no només ha passat al CBT», va destacar Larramona. De moment, Loras, Diallo i Suárez romanen com a dubte i el cos tècnic decidirà la seva aportació sobre la pista segons l’evolució durant la setmana. Estrena Diumenge, els cebetistes s’estrenen a la pista del Tecla Sala. Toni Larramona va descriure el rival com «un equip enganyós». «Tot i que va patir per salar-se el curs passat, s’ha reforçat bé», va comentar. «És un equip que es vol fer fort a casa i que s’haurà preparat molt bé per contrarestar-nos, però estem preparats», va cloure.

Francesc Mosquera i Josep M. Mateo, campions de Catalunya Màster Poliesportiu l El Club Atletisme Tarragona ha tornat del Campionat de Catalunya de Pentatló de Llançaments i Decatló Màster, celebrat aquest passat cap de setmana Palafrugell, amb dos títols de campions de Catalunya. Francesc Mosquera, que enguany s’estrenava en la categoria M70, va completar una gran actuació en el Pentatló de Llançaments i es va proclamar campió de Catalunya amb una puntuació final de 3.211 punts. Per la seva banda, Josep M. Mateo, en la categoria M60, també va pujar al més alt del podi en el Decatló Màster, després de sumar un total de 4.842 punts i completant així la bona participació tarragonina en el torneig. l Diari Més

El Club Nàutic Cambrils es penja cinc medalles en la regata Terres de Mestral del CN Hospitalet-Vandellòs

Els atletes del CA Tarragona Francesc Mosquera i Josep M. Mateo. Gerard Martí

Regata l El CN Cambrils es va penjar cinc medalles en la regata Terres de Mestral del CN Hospitalet-Vandellòs. Iker Múgica es va

proclamar campió en Ilca 7, a més de primer Sub21. Félix Ramos, Cristina Guillén i Santi Bes van completar el medaller. l Diari Més

19 dimecres 30 de setembre de 2026

Marta Rovira, amnistiada per desobediència en l’organització de l’1-O Política l L’exsecretària general d’ERC va marxar a Suïssa abans que el Suprem la pogués empresonar i jutjar Agències El vicepresident primer del govern espanyol, Carlos Cuerpo. Miquel Vera Ligero/ACN

El govern espanyol prorroga el descompte als carburants fins a finals d’any Economia l El text, que estarà vigent fins a finals d’any, renova també les ajudes al camp, la pesca i el transport ACN El Consell de Ministres va aprovar ahir un nou paquet de mesures per contenir l’escalada dels preus energètics arran de la guerra a l’Iran i l’Orient Mitjà. De nou, s’estableix una rebaixa a l’impost especial als carburants que es retirarà gradualment si la crisi acaba. Pel mes d’octubre, el descompte en el gasoil i la gasolina serà de 20 cèntims per litre, i anirà baixant a 13 cèntims al novembre i 6 cèntims al desembre. Si els preus pugen més d’un 15%, es reactivaria el descompte. També s’allarga fins al 31 de desembre l’ajuda al gasoil agrícola amb una bonificació de 20 cèntims. També s’aplicaran altres mesures energètiques de cara a l’hivern, com la limitació de la pujada de la tarifa d’últim recurs (TUR) del gas,

fixada en un 35% a l’octubre i un 15% els mesos posteriors. Pel que fa al preu de la bombona de butà, es deixarà en 19,55 euros. El govern espanyol va argumentar que, si no es limita la tarifa regulada del gas, la factura podria augmentar fins a un 50%. En electricitat, si la dada de l’IPC del setembre del 2026 és un 15% superior a la del mateix mes de l’any anterior, l’IVA de la llum i el gas es reduirà del 21% al 10% i l’Impost sobre l’Electricitat baixarà del 5,1% al 0,5%. El Consell de Ministres ha ampliat, també, les ajudes al camp, la pesca i el sector del transport per carretera, i s’hi inclou per primera vegada el transport de mercaderies amb trens de combustible. Les mesures es prorrogaran fins al 31 de desembre. El paquet de mesures disposa d’un pressupost de 12.000 milions d’euros.

El temporal deixa al voltant de cent litres a l’Alt Penedès i l’Anoia, i més de setanta a l’àrea metropolitana Meteorologia l El temporal d'ahir va deixar al voltant de 100 litres a la zona de l'Alt Penedès i l'Anoia. Canaletes, al terme municipal de Mediona, a cavall entre les dues comarques, ha registrat 97,1 l/m², el registre més alt de les estacions del Meteocat. Altres observatoris no oficials, recollits per Meteoclimatic, van superar el llindar del cen-

tenar de litres, com ara un a Sant Pere de Riudebitlles (105,8) i un a Sant Pau d'Ordal (104,6), tots dos a l'Alt Penedès. Les pluges també van ser significatives als Hostalets de Pierola (87,7), a l'Anoia, així com a l'àrea metropolitana, amb valors per sobre dels 70 litres. A Sant Cugat, l'episodi de pluges va deixar negat diversos comerços, baixos i

L’Audiència Provincial de Barcelona ha decidit aplicar l’amnistia a l’exsecretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Marta Rovira a la causa del procés, en què se la va processar per un delicte de desobediència. Rovira no va arribar a ser jutjada ni empresonada pel Tribunal Suprem perquè el maig del 2018 va fugir a Suïssa. Mentrestant, el delicte de rebel·lió va passar a ser de sedició i, quan aquest va ser derogat, va passar a desobediència, que no comporta presó. Aleshores el Suprem va passar el cas a l’Audiència de Barcelona, ja que no estava aforada, i ara se li ha aplicat l’amnistia, amb l’aval de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat i l’oposició de Vox, segons la interlocutòria avançada per la Cadena SER. En l’escrit, el tribunal afirma que el cas de Rovira «es troba inclòs en el marc objectiu d’aplicació» de l’amnistia, «sense que es concorri cap dels supòsits d’exclusió previstos» a la llei. Rovira, una de les líders del procés que va fugir de la justícia espanyola —En el seu cas es va instal·lar a Ginebra des de març de 2018—, va retornar a Catalunya el juliol del 2024, quan un error processal de l’Audiència Nacional va obligar a arxivar la causa de Tsunami Democràtic, oberta entre altres per un

garatges de la plaça Doctor Galtés de Sant Cugat i alguns carrers adjacents i ha malmès material de comerços i magatzems. D'altra banda, els Bombers van rescatar ahir una dona de 34 i anys i el seu nadó de cinc mesos de dins d'un vehicle arrossegat per la crescuda de la riera de Canyars, al municipi de Gavà. La riera es fa servir com a lloc de pas habitual i l'arribada sobtada de la riuada la va sorprendre. El portaveu dels Bombers, Oriol Corbella, va confirmar prop de 400 actuacions i més de 1.400 trucades al 112 a causa dels aiguats. l ACN

Imatge d’arxiu de Marta Rovira arribant a la seu del partit. Jordi Borràs/ACN

Rovira va tornar a Catalunya el 2024, després que s’arxivés la causa per terrorisme delicte de terrorisme. Poc després del seu retorn, i després dels mals resultats d’ERC a l’últim cicle electoral, Rovira va deixar els càrrecs directius al partit, que pilotava de la mà d’Oriol Junqueras, amb qui va acabar enfrontat en la crisi interna desencadenada. ERC celebra l’amnistia a Rovira En un comunicat, Esquerra ha celebrat l’amnistia a Rovira «després

d’anys de persecució política» i de «dilacions» i ha exigit la «immediata aplicació de la llei» a la resta de causes, per poder «restaurar tots els drets polítics de totes les persones represaliades». A més, el partit agraeix la «ingent feina» de l’equip jurídic que ha representat Rovira, encapçalat per l’advocat Iñigo Iruin. Per la seva banda, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, també va aplaudir ahir la notícia, mitjançant un missatge a la xarxa social X. «Acaba un periple de persecució política durant sis anys d’exili. Exigim l’aplicació completa de l’amnistia per a totes les causes que es mantenen obertes. Justícia i llibertat!», va expressar el republicà.

El rescat d’una dona i el seu nadó dins d’un vehicle arrossegat per l’aigua a Gavà. ACN

20 dimecres 30 de setembre de 2026

k Dels lectors Ens treuen el dret a ballar La Misericòrdia és una de les festes més importants de Reus i el Seguici Festiu n’és una part fonamental. Durant aquests dies, els carrers s’omplen de música, cultura i tradició, i moltes persones hi participen després d’haver-hi dedicat anys d’esforç. Nosaltres també en volem formar part. De fet, des de quart de primària formem part de Valencians, i durant tot aquest temps hem anat creixent dins del ball, aprenent, assajant i vivint aquesta tradició. Per això, ens costa molt entendre que ara no se’ns permeti continuar ballant. Des de Sant Pere d’aquest any se’ns va dir que, des de sisè de primària fins als divuit anys, no podíem ballar. En aquell moment ho vam acceptar perquè pensàvem que es tractava d’una norma establerta i que, per tant, simplement l’havíem de respectar. Però després vam començar a preguntar i a intentar saber d’on sortia aquesta norma. Vam parlar amb diferents persones i vam moure fils també en nom d’altres nenes i joves que es trobaven en la mateixa situació. Després de tot això, vam descobrir que no hi ha trobat cap norma escrita de l’Ajuntament ni del Protocol del Seguici que estableixi aquesta prohibició. Aquesta situació ens fa plantejar una pregunta molt senzilla: si aquesta norma existeix, on està escrita i qui l’ha establert? No volem saltar-nos cap norma ni tenir un tracte especial. Si realment existeix una condició que ens impedeix ballar, considerem que tenim dret a conèixer-la i a saber quin n’és el motiu. El que ens costa d’entendre és que una decisió que afecta directament la

k Editorial k nostra participació en una tradició de la nostra ciutat no tingui una explicació clara. A més, sabem que hi ha altres elements del Seguici que tenen estatuts propis on està escrit que, per formar part del seguici gran, cal ser major d’edat. En aquests casos, la norma està establerta i és coneguda. Nosaltres, però, no tenim constància que hi hagi cap document que digui que des de sisè de primària fins als divuit anys no podem ballar. Per això tenim la sensació que, simplement pel fet de ser menors, sembla que tenim menys drets a participar en les tradicions de la nostra ciutat. Per mi, aquesta situació és especialment difícil perquè la dansa és una part molt important de la meva vida. Ballo des dels tres anys, faig ballet i danses urbanes i dedico aproximadament deu hores cada setmana a entrenar. Durant aquests anys he tingut moments complicats, sobre tot amb el genoll, però això no ha fet que deixés de ballar. Al contrari, he continuat perquè és una de les meves grans passions. I el mateix passa amb les altres noies: totes ballem habitualment, entrenem cada dia i tenim moltes ganes de continuar fent allò que ens agrada. Per nosaltres, formar part de Valencians no és simplement posar-nos una roba i sortir a ballar durant unes festes. Fa anys que hi som, que aprenem i que vivim aquesta tradició. Per això, poder continuar participanthi és important per a nosaltres. La dansa forma part de la nostra vida i també ens agradaria que pogués formar part de la nostra manera de viure i mantenir les tradicions de Reus.

Helena Alagarda López Reus

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

L’incivisme també és una forma d’individualisme

H

i ha gestos que, sols, semblen poca cosa. Deixar les caques del gos a la vorera, tirar una burilla o una llauna a terra o colar-se en espais reservats: molts ho despatxarien com una simple falta d’educació. Però els efectes s’acumulen. A Tarragona, l’Ajuntament ha hagut de recórrer a l’anàlisi genètica dels excrements per localitzar els amos que no els recullen. A Reus, l’incivisme d’alguns usuaris ha fet aturar el Pati Obert de l’Escola General Prim, on van aparèixer deixalles i usos que no tocaven. Són casos diferents, però tenen un origen comú: quan algú es salta les normes elementals de convivència, ho paga tothom. I el

que més sorprèn és que calgui la multa, la vigilància o una prova d’ADN perquè es faci el que tocaria per pròpia iniciativa. Sovint parlem del respecte, la responsabilitat o la consideració pels altres com si fossin «valors tradicionals», quelcom d’una altra època. Ens equivoquem. No són coses del passat ni de cap ideologia concreta. Són el mínim que cal per viure junts, i la llibertat de cadascú s’acaba just on comencen els drets dels altres. Sense això, la convivència no funciona. Per això l’incivisme no és una anècdota. Quan es normalitza, la comoditat d’un es converteix en el deteriorament d’allò que és de tots, i és, en el fons, una manera d’individualisme.

k Tribuna k

Per què es produeixen desnonaments?

D

es de la Gran Recessió que va afectar l’economia mundial a partir de 2007, els desnonaments van entrar de ple en les preocupacions de la societat espanyola. L’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya es va unir a la pujada dels tipus d’interès i a l’augment de l’atur provocat per la crisi global, i va fer que moltes famílies es veiessin impossibilitades de pagar -bé les seves hipoteques, bé els seus lloguersi perdessin els seus habitatges. Han passat gairebé 20 anys des d’aleshores i la preocupació es manté. Des de mitjan 2024, les execucions hipotecàries, a diferència dels desnonaments arrendataris, han patit un repunt en algunes comunitats autònomes, especialment a Andalusia i Catalunya, segons dades de l’INE. Propietaris, arrendataris i okupes Els desnonaments poden ser de tres tipus: als propietaris -com a conseqüència de l’execució de la hipoteca per impagament-, als arrendataris -si deixen de pagar la renda, si maltracten l’habitatge, si tenen un mal comportament o si, en acabar el termini contractat o legal, no abandonen voluntàriament l’habitatge- i als okupes. El fonament d’aquests tres desnonaments és diferent, encara que el resultat sigui el mateix (l’abandonament forçós de l’habitatge o llançament): • El primer, perquè es van incomplir els pagaments promesos del préstec concedit -generalment, centenars de milers d’euros a pagar durant diverses dècades- sense el qual no s’hauria pogut efectuar la compra de l’habitatge, que es va posar com a garantia de la devolució dels diners prestats. • El segon, perquè l’arrendatari, que viu en una casa aliena i ha de compensar-ne el propietari mitjançant el pagament de la renda, ha de complir amb els pagaments i amb el termini de durada del seu dret a utilitzar l’habitatge. • El tercer, perquè l’okupa entra i es manté en un immoble aliè sense cap títol. Aquestes regles es basen en els principis

Sergio Nasarre Aznar Investigador del Departament de Dret Privat, Processal i Financer de la URV

la concentració de l’habitatge en cada vegada menys mans (fons d’inversió, estrangers, segones i ulteriors residències), convertint les persones amb menys recursos en dependents (en molts casos, a perpetuïtat, atesos els preus) d’aquests. Han creat societats de rics propietaris i de pobres llogaters, de les quals els països mediterranis érem aliens gràcies a una propietat privada dels habitatges molt distribuïda. Això ha canviat des que la Unió Europea ha anat dificultant l’accés de les famílies al finançament hipotecari, a Espanya clarament des de la Llei 5/2019.

del Dret civil, que ens acompanyen des de fa milers d’anys, i es fonamenten en l’obligació de complir allò acordat (pacta sunt servanda). Però els desnonaments es produeixen a tots els països europeus, com expliquem L’habitatge subsidiat en el nostre treball Homeless prevention in A l’altra banda del problema hi ha comunitats the context of evictions (2016), i fins i tot, en com, per exemple, Catalunya, on hi ha més molts casos, més a sode 105.000 persones en vint que a Espanya. llista d’espera per a un Hi ha comunitats habitatge social, alhora com, per exemple, El descontrol del Catalunya, on hi ha més que el parc que actualdeute en el context ment gestiona acumula de 105.000 persones europeu un deute de 39 milions en llista d’espera per Un bon indicador per d’euros el 2025, segons a un habitatge social, veure el risc de desnol’Agència de l’Habitatge alhora que el parc que nament és el sobrede Catalunya. actualment gestiona endeutament familiar acumula un deute de 39 En principi, són els a causa de l’habitatge milions d’euros el 2025 poders públics els que (llars que destinen més han de crear les condidel 40 % dels seus incions perquè les famílies gressos al sosteniment d’aquest) a les ciutats, puguin procurar-se un habitatge pels seus fet que fa augmentar el risc d’impagament (de propis mitjans; però, davant dels desnonala hipoteca o del lloguer). ments, les administracions públiques han Segons Eurostat, el 2025, tant la mitjana d’evitar que la persona que es trobi davant europea de sobreendeutament familiar a les d’aquesta situació quedi desemparada, ciutats a causa de l’habitatge (9,6 % de les oferint-li una alternativa residencial. Només famílies) com la dels països del nord d’Europa així es compleix plenament l’art. 47 CE. (com Dinamarca, Noruega, Suècia, els Països Si s’arribessin a aprovar les mesures preBaixos o Alemanya) són més altes que a Espa- vistes en el Projecte de decret llei d’habitatge nya (8,2 %). A Dinamarca, el triple, i a Norue- decaigut el juliol de 2026 pel que fa als desnoga, el doble, per exemple. naments, les comunitats autònomes haurien En la mateixa línia, les dades de l’OCDE de d’oferir un habitatge alternatiu a les famílies 2024 mostren les elevades taxes de desnona- afectades. En cas de no fer-ho, s’invalidaria el ments a Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit i llançament i la comunitat autònoma hauria Bèlgica, comparades amb Espanya. d’assumir els impagaments de l’inquilí i pagar Durant dècades, en la política d’aquests pa- el lloguer al propietari, si aquest no és un gran ïsos ha prevalgut el lloguer sobre la compra tenidor, afectant així els seus propis comptes, d’habitatge, cosa que ha acabat provocant com ho demostra l’experiència a Polònia.

21 dimecres 30 de setembre de 2026

k Tribuna k

Del discurs metropolità als fets: acords, àmbit concret i recursos

Q

uan parlem de gestió del territori en l’àmbit del Camp de Tarragona, una idea que tenim clara és que hem de superar l’eterna guerra de campanars per fer realitat l’immens potencial que diem sempre que tenim. Amb aquest plantejament, sorgeix la necessitat de crear l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. No hi ha cap dubte que al nucli central del Camp de Tarragona es donen unes dinàmiques territorials pròpiament metropolitanes. Ens referim a la part més densa, més poblada, més travessada per mil i una infraestructures, ocupada per dotzenes d’hectàrees de gran indústria i servida per un port i un aeroport. Aquí i ara hem de veure què fem a partir de la constatació de l’existència d’aquestes dinàmiques, que generen un espai amb oportunitats, problemes, i necessitats, i que ha de ser governat. El que s’ha fet de moment -l’Associació i algunes propostes que anem coneixent, més els debats generatsno creiem que sigui la millor manera. Sobretot per la manca de claredat en l’instrument i en els objectius. Sembla que vulguem fer una institució prospectiva: creem un ens per veure què podem fer. I així s’encarreguen estudis que proposen una amplitud enorme de funcions, entre les quals algunes molt pròpiament metropolitanes -ordenació del territori o mobilitat- però també algunes més dubtoses. Des d’ERC compartim la necessitat d’afrontar determinades qüestions de forma conjunta, perquè es tracta de problemes conjunts, però pre-

fet costarà. Aquesta voluntat de cooperació, de compartir, de parlar, de pactar, de cedir, no es pot proclamar i prou. Metropolità vol dir que hi ha deEduard Rovira cisions que es prendran d’una altra Secretari general de la Federació manera. Vol dir que hi haurà equiRegional d’ERC al Camp de Tarragona paments pensats en clau metropolitana, de tota mena, agradables i no, ferim centrar-nos en el que és indis- i que s’hauran de decidir col·lectivacutible, en el que és possible, i fer-ho ment. Vol dir que hi ha recursos que bé. No volem arrencades de cavall i es distribuiran d’una altra manera, i aturades de somera. -molt important- que cal tenir clar Pel que hem vist no és clar de quin qui i com ho paga. Si no hi ha un veriàmbit parlem. La realitat metropo- table esperit metropolità, una volunlitana més estricta tat metropolitana, i no és un afer disassumir que hi hem La realitat crecional o volunde posar recursos metropolitana més estricta no és un afer tari: és una manera econòmics, això no de funcionar dins discrecional o voluntari: funcionarà. és una manera de d’un espai concret. Vol dir, doncs, que funcionar dins d’un Hem d’encertar en ho hem de deixar espai concret. Hem la mida. Però ara córrer? Al contrari, d’encertar en la mida ens trobem amb vol dir que ho hem una Associació de fer bé. Assumir oberta “a tot el Camp de Tarragona” i que l’àmbit metropolità, el propi no podem pretendre que tot el Camp de les eines metropolitanes, és més sigui àrea metropolitana. Es predica reduït, i deixar de generar falses exun “abast territorial de l’estratègia” pectatives. Vol dir que necessitem amb trenta municipis. Potser caldria un rodatge sobre qüestions concreaclarir què vol dir això, de quin espai tes abans de pensar a dissenyar adparlem, i no generar confusió. ministracions. Tenim a l’abast, amb Encara estem molt lluny d’haver eines que ja existeixen, moltes posconcretat què i per a què, i, sobre- sibilitats de treballar en clau metrotot, estem molt lluny de tenir una politana des d’ara mateix. L’Autoritat voluntat de treball metropolitana. Territorial de Mobilitat, o el futur Una voluntat realment exercida, no Pla director urbanístic metropolità. simplement proclamada. Quan dos Molta feina possible, necessària, en dels vuit municipis centrals es discu- la qual podem -i necessitem- consteixen per una possible estació, quan truir les confiances necessàries per dos dels vuit municipis no saben -o anar més enllà. I quan aquestes conno volen- arribar a acords per man- fiances hi siguin, quan les eines que tenir una mobilitat compartida, es tenim se’ns quedin petites, podem fa palès que passar de la paraula al parlar de crear noves eines.

k Dels lectors La paradoxa energètica de la Conca de Barberà La Conca de Barberà és una de les comarques catalanes amb major tradició en generació d’energia renovable. Els aerogeneradors que formen part del nostre paisatge contribueixen de manera significativa a la producció d’electricitat verda per al conjunt de Catalunya. De fet, la planificació energètica del país reconeix la Conca com un territori clau per a l’energia eòlica, amb una important capacitat instal·lada . Tanmateix, molts ciutadans es fan una pregunta legítima: com és possible que una comarca productora d’energia continuï patint interrupcions del subministrament elèctric? Aquest estiu diversos municipis de la Conca han experimentat repetides incidències i talls de llum. Més enllà de les incomoditats quotidianes, aquests episodis afecten habitatges, comerços, empreses, explotacions agrícoles i serveis essencials. La situació genera una sensació de contradicció difícil d’explicar a la ciutadania: produïm energia renovable molt a prop de casa, però continuem essent vulnerables a les incidències de la xarxa de transport i distribució. El model energètic actual està dissenyat perquè l’electricitat generada pels parcs eòlics s’integri a la xarxa general. Això significa que, encara que la generació es faci a la Conca de Barberà, l’energia passa a formar part del sistema elèctric global i no pot destinarse automàticament al consum local en cas d’incidència. Aquí és on apareix un

debat cada cop més rellevant: la necessitat de desenvolupar sistemes de microxarxes locals o funcionament en mode illa. Aquestes tecnologies permeten que un determinat territori pugui continuar alimentant-se amb generació local quan es produeix una fallada a la xarxa principal. En altres paraules, si una comarca disposa de suficient generació renovable i d’elements d’estabilització, podria mantenir operatius serveis essencials encara que hi hagués una interrupció externa. La transició energètica no hauria de consistir únicament a instal·lar més aerogeneradors o més plaques fotovoltaiques. També hauria d’incloure inversions en resiliència, emmagatzematge energètic, bateries, digitalització de la xarxa i capacitats d’operació local. La ciutadania ha d’obtenir beneficis tangibles per ser un territori productor d’energia renovable. La Conca de Barberà té l’oportunitat de convertirse en un exemple de territori productor, sostenible i resilient. Si generem una part molt significativa de l’energia renovable que consumeix el país, és raonable plantejar que en el futur també puguem disposar de mecanismes que redueixin la dependència de fallades externes i millorin la qualitat del subministrament als nostres municipis. La pregunta que cal plantejar és senzilla: si som capaços de generar energia renovable per al conjunt del país, no hauríem de ser també capaços de garantir un subministrament més robust i fiable per als veïns de la Conca de Barberà?

Pep Lloses Esteve Conca de Barberà

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

22 dimecres 30 de setembre de 2026

Necrològiques Tarragona Antonio Álvarez Ortega. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Sant Salvador de Tarragona. Gregorio Vilas Payo. Ha mort als 55 anys.

Reus Jordi Estradé Miró. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Teresa Bosch Farré. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Crist Rei de Reus.

Cambrils Manuel Caballero Padilla. Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Cambrils.

El Catllar Joan Maria Reynals Salas. Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar.

La Pobla organitza una visita cultural i litúrgica a Montserrat el 12 d’octubre Tradició l La Pobla de Mafumet tornarà a Montserrat el 12 d’octubre amb una nova visita cultural i litúrgica organitzada per l’Ajuntament. L’activitat és gratuïta i exclusiva per a persones empadronades al municipi, que s’hi poden inscriure fins aquest divendres, 2 d’octubre, al Casal Cultural. La comitiva sortirà al matí des de l’aparcament de l’avinguda Mina de Madró i es desplaçarà fins a Monistrol de Montserrat, des d’on accedirà al santuari amb el tren cremallera. La jornada inclourà una ofrena floral, l’assistència

a la missa conventual, una trobada amb l’Abat de Montserrat i la salve amb el cant del Virolai. Els participants també recorreran el Camí dels Degotalls per visitar la majòlica de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la Pobla, instal·lada i beneïda l’any 2022. La peça, encarregada pel consistori als ceramistes Esteve-Via de Can Fontanals, que incorpora elements vinculats al municipi. Després de la visita, els participants disposaran de temps lliure per dinar i recórrer Montserrat, abans de tornar a la Pobla. l Diari Més

23 dimecres 30 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Jeroni i Sofia

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La teva vena caso- Et relacionaràs Cuida una mica Tindràs ganes de lana es veurà po- amb molta facili- la teva butxaca, ja canviar coses de tenciada i podràs tat i habilitat amb que avui tindràs lloc i de renovar viure sensacions tothom. Serà una despeses per so- plans de futur. Demolt vitals. Hi haurà jornada plena de bre de les teves dica’t a ordenaR, una comunicació n o u s co n e i xe - possibilitats i no però no barregis clara i intensa amb ments i d’ajuda podràs recórrer a responsabilitats els familiars. mútua. ajuda externa. amb diversió.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Durant la jornada T’agradarà desco- Si vols relaxar-te i No deixis la feina acabaràs amb l’es- brir llocs descone- passar-t’ho bé, bus- sense acabar si très dels últims dies guts on aprendràs ca espais oberts. No vols bons resultats. i tindràs energia su- coses noves i gau- deixis que els pen- Vigila els canvis de ficient per fer allò diràs del teu temps saments t’aïllin del temperatura i els que més et vingui lliure. Passions fà- contacte social. Vi- descuits amb pade gust. Arriben di- cils i un atractiu gila més les despe- pers i documents. ners per atzar. sensual molt alt. ses d’avui. Nit molt moguda.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La millor manera Tens a l’abast la Algunes persones G ràcies a u n a de reduir l’ansietat p os s i b i l i t at d e et sorprendran i et amistat coneixeràs serà fer activitat fí- conquerir la per- donaran ganes de algú interessant. Hi sica. Expressa’t al sona que desitges viure noves expe- haurà canvis socimàxim, sobretot sense risc si ho riències. Viatges als i noves responen l’amor. La nit fas amb respecte molt feliços amb sabilitats. La teva serà molt intensa i i amb calma. Nit retrobaments ro- vida farà un gir impassional. molt apassionada. màntics. portant, prepara’t.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Caminant per

14:30 Ciutadella

Catalunya

15:00 [Re]Poblem 15:30 Spi+TV

15:30 Recórrer

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda.

18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 La comarcal 21:00 Notícies vespre (r)

8

11

Solucions

12

15:00 Notícies migdia (r)

18:00 Recórrer

7

10

CANAL REUS TV

16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

18:00 Recórrer 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20.00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Finet i pel mig 21:00 Teló de fons 21:30 Gaudeix la festa

21:30 La comarcal (r)

22.00 Notícies 12. Edició vespre

22:00 Notícies vespre (r)

22.30 Finet i pel mig

22:30 La comarcal (r)

23:00 Teló de fons

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Gaudeix la festa

23:30 La comarcal (r)

00.00 Notícies 12. Edició vespre.

TARRAGONA: Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Bofarull Masip, Mercé Roger de Belfort, 49 Telèfon 977 316 666 SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223 VILA-SECA: Magriña, Esteve Magriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003 VALLS: Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

HORITZONTALS: 1. Construcció cilíndrica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell. Notes que es prenen a classe. 2. El de les orelles més llargues. Les que pateixen més d’angines. És d’aviram. 3. Inicia la nit i no l’acaba pas. Un bon trago de vi, d’aigua... Allò que fa ràbia. 4. Té fòbia. Un telèfon trencat. Lligat de troncs que torna riu amunt. 5. Una mica més de cent. Casaries. Vocal. 6. No és plana. Reclutem combatents. 7. Canal interior. Dues sense roba. 8. Producte del treball. Resseca. La quarta de la sèrie. 9. Urani. La part més gruixuda de l’arbre. Adulterat. 10. Ram sense roses. Una mica de massilla. El de les taques. 11. Cançoner que no agrada. Raja a doll. 12. Una pistola. Acumular diners. VERTICALS: 1. Quasi com una oca. Neteja intestinal. 2. Assignatura dura i difícil. Sí, parli. El Negre o el Roig. 3. Reial. Grans ciutats. Venen amb l’ànima. 4. Acaba el dinar i el sopar. Decisió arbitral. La més gran i peluda de l’Àrtic. 5. Jo, jo i només jo, diu ell. Esport passat per aigua. 6. Prengui una decisió útil. Conjunt d’eres. Al peu de la lletra. 7. Cua de pardal. Els estalvis de tot un país. Dolor que puja. 8. Contorn vist de costat. Un gran dia si no plou. 9. Fa servir l’escombra tot sovint. Tot l’instrumental de fuster junt. El fèmur, per exemple. 10. La primera de nom. Allargueu la sessió a causa dels aplaudiments. El que no vulgui aquesta que no vagi a l’era. 11. El ram de la núvia. El moll de l’os. 12. Quasi com la mel. Ordenar els capítols d’una sèrie.

Solució: nivell mitjà

Anuncis classificats REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186 PROPIETARIS D´HORTS FAMILIARS Si no pots conrear-lo S´OFEREIX JUBILAT PER fer-ho a canvi de compartir les verdures de temporada. Ubicats preferentment a prop de Reus o Riudoms. WhatsApp 622.139.159

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

y algo mas….

LEYRE. REUS. Tel: 631.147.469

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215

Solució dels mots encreuats

ALTRES

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. SALIDAS.

Tel. 643.840.135 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

21º 28º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins a mig matí, el cel romandrà entre poc i mig ennuvolat al quadrant nord-est i entre mig i molt ennuvolat a la resta. A partir de llavors, augmentarà la nuvolositat d’oest a est fins a deixar el cel entre molt ennuvolat i cobert en general, sobretot de núvols alts i mitjans. Temperatura La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa; la màxima pujarà lleugerament. A sectors de les Terres de l’Ebre i del quadrant nord-est, la temperatura arribarà i, fins i tot, superarà els 31’°C.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimecres 30 de setembre de 2026

E

l pròxim 4 d’octubre l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca arrenca la seva 24a temporada amb una programació que inclou trenta-quatre concerts i que s’allargarà fins al 6 de juny. La cartellera combina música simfònica i de cambra, creació contemporània, jazz, lírica, talent jove i projectes solidaris. Aquest any, però, la temporada incorpora una novetat que va més enllà de la programació puntual: la creació de la figura del compositor resident, una residència artística que cada any inclourà l’encàrrec d’una obra nova. El primer a assumir-la serà Ramon Humet, compositor guanyador del XXIV Premi Reina Sofía de Composició Musical i estretament vinculat a Vila-seca des de fa més de dues dècades. Dimarts, durant la presentació de la temporada, la presidenta de la Fundació Auditori Josep Carreras, Manuela Moya, va reivindicar la trajectòria d’Humet i la seva vinculació amb el Conservatori de Vila-seca, on és cap del Departament de Llenguatge Musical. «És un nom important de tot el país i és un mestre de mestres», assegurava, tot destacant la influència que ha tingut en la formació de compositors com Joan Magrané, que han continuat desenvolupant la seva trajectòria de manera brillant.

Música l Aquest dimarts es va presentar la 24a temporada de l’Auditori vila-secà amb un programa que incorpora 34 propostes i l’estrena del projecte de residència artística

k Golfus de Tàrraco

Ramon Humet, compositor resident del Josep Carreras

T

Pep Solórzano, Manela Moya i Ramon Humet en la presentació de la temporada a l’AJC. Cedida

Un valor humà Per la seva banda Humet va explicar que, per Estrena absoluta a ell, ser compositor resident té un signifiHumet ha rebut l’encàrrec de cat que va més enllà de l’àmbit estrictament artístic: «ser compositor resident d’un lloc compondre una peça amb motiu que t’estimes té un valor no només artístic, de l’Any Subirachs sinó també humà». El compositor ja havia estat resident del Palau de la Música, una un dels eixos de la seva residència a Vilaexperiència que va qualificar d’«artística seca. Al llarg de la temporada, Humet estarà de primera», però va assegurar que aquesta vinculat a tres estrenes. La primera és l’obra nova residència té un component diferent que l’Auditori li ha encarregat amb motiu de perquè es desenvolupa en un lloc amb el qual l’Any Subirachs. El 21 de febrer s’estrenarà manté una relació personal. Humet va situ- mundialment a Vila-seca On hi ha silenci, interpretada per MuOM Overtone at aquesta tasca en una idea més Singing Choir, una formació que àmplia: «La composició és l’ànima treballa amb tècniques vocals de la música». En aquest sentit, vinculades als cants mongols, va defensar la necessitat de conticom el cant harmònic, i la tercera nuar incorporant música de nova serà U, Cinc meditacions sobre el creació als programes i va posar Shin Jin Mei, una obra per a piano l’accent en el risc que assumeixen que el pianista Daniel Ariño estreequipaments com el Josep Carrenarà el 25 d’abril. Ariño, va expliras quan encarreguen obres que car Humet, va contactar amb encara no s’han escoltat. Cristina Serret Alonso ell per proposar-li la creació Aquest serà, precisament,

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

d’una peça vinculada a la meditació, un àmbit que també interessa al compositor. Aquesta aposta per la creació contemporània s’inscriu en una temporada que manté, alhora, una programació àmplia. L’Auditori hi ha previst set formacions orquestrals, moltes vinculades al territori, i concerts amb solistes com Katja Maderer, Àngel Òdena, Maria Florea, Judith Jáuregui i Mireia Tarragó. També hi haurà música catalana, recuperació de patrimoni musical i propostes solidàries, entre les quals la 24a Gala Benèfica de la Fundació Josep Carreras amb Rodrigo Cuevas i el concert a benefici de PortAventura Dreams Village amb Manu Guix. Humet va destacar especialment les condicions acústiques de l’Auditori Josep Carreras, que considera «impecables» i adequades per a la música de cambra i instrumental, i va definir l’equipament com una «reserva cultural», en el sentit que «és un espai destinat a preservar i impulsar la música entesa com a art».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Calendari republicà tarragoní

arragona es regeix pel calendari republicà francès. Res a veure amb el Consell de la República ni amb cap partit polític. És perquè el cicle anual de la ciutat comença per Santa Tecla. Cites, fenyes, vacances..., tot es programa en funció del 23 de setembre. El calendari revolucionari que va instaurar el 1793 la revolució francesa també s’iniciava el 23. O el 22 o 24, segons queia l’equinocci de tardor. Cap problema per a naltros, també són dates assenyalades: el 22 és la Vigília, amb la cercavila. I el 24 la Mercè, amb els pilars i el correfoc, un jorn que se celebra gairebé tant com a Barcelona. És un dia d’aquells laborables, com Sant Jordi, que qui més qui menys converteix en festiu. El calendari republicà canviava el nom dels mesos pels de fenòmens naturals o de l’agricultura. Us proposo canviar-los per dates claus de l’any tarragoní i resoldre de pas la confrontació entre revolució i religió. A l’original, els de tardor acabaven en -ari, els d’hivern en -ós, els de primavera en -al i els d’estiu en -dor. Jo demano que es diguin: teclari, castanyari (a partir del 22-24 d’octubre), teatrari (el novembre és temporada alta de teatre), cavalcadós (la cavalcada de Reis és l’acte més emblemàtic del nostre Nadal), carnavalós (Carnaval és una data mòbil, però hem de ser cartesians i establir un nom fix per als mesos), quaresmós, divendressantal (en podríem dir setmanasantal però la processó de divendres és única), santjordial, tarracovival, santjoandor, campdemartdor (o platjador, segons els gustos) i santmagidor. No és del tot broma: a l’Alguer, ciutat germana de Tarragona, tenen calendari propi, amb mesos amb noms civils o de sants. I allà setembre és Cap d’Any. Com aquí.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: