Dimecres 2 de setembre de 2026

dimecres, 2 de setembre de 2026

Festes

10

Salou reviurà al llarg del cap de setmana la partida del Rei Jaume I per conquerir Mallorca Opinió

Número: 5617

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Futbol 11 El Nàstic de Tarragona tanca el mercat de fitxatges amb l’arribada del lateral esquerre Víctor Villote

13 Ricardo Mor Solà. Subvencions culturals que reforcen el teixit patrimonial: «Allò burgès i allò progressista no són necessàriament oposats»

Mobilitat

Més morts i ferits greus a l’AP-7, balanç de cinc anys sense peatges Per contra, l’aixecament definitiu de barreres a les autopistes ha contribuït, segons el Servei Català de Trànsit, a reduir la sinistralitat al conjunt de les carreteres del país Gerard Martí

Castells

8i9

Decidides les colles que participaran en cada jornada del Concurs l5

Tarragona 2 i 3

El Parador al Banc d’Espanya encara no té consens La majoria de l’oposició municipal no combrega amb la proposta i ERC i els Comuns reclamen traslladar-hi la Casa de la Festa

Reus

L’Ajuntament no tocarà la pilona del carrer Dr. Robert i compta que els conductors s’hi acabin adaptant l6

2 dimecres 2 de setembre de 2026

L’oposició no ‘compra’ el projecte del Parador Nacional al Banc d’Espanya Política l La majoria de grups presenten molts dubtes sobre la idoneïtat del projecte i plantegen alternatives mentre el govern no té els vots assegurats Oriol Castro Sanz Una carpeta porta sobre la taula del govern municipal diferents mandats: el Banc d’Espanya. L’edifici va tancar el 2003 i des de llavors s’han anat encadenant possibles projectes per l’espai, sense que cap fructiferés. Ara, amb l’executiu socialista de Rubén Viñuales l’aposta ha sigut fer-hi un Parador Nacional. El batlle va trobar la complicitat dels seus companys de partit tant a Barcelona com a Madrid i ha trobat en Jordi Hereu, ministre de Turisme, un aliat. Però la cessió de l’espai a Paradores ha de votar-se al consell plenari. El govern manté silenci i encara debat si portar-ho al ple d’aquest mes o a l’octubre mentre, de moment, l’oposició no garanteix els seus vots a favor. Una de les qüestions principals és la capacitat de la finca. Les primeres projeccions apunten cap a una quarantena d’habitacions, segons apunten fonts municipals. Un fet que aixeca les celles dels socis habituals de l’executiu. «Veiem bé donar un ús de primer nivell a l’edi-

fici, però seria convenient estudiar també altres alternatives que poguessin permetre un Parador amb més capacitat, serveis i possibilitats de desenvolupament», diuen Javier Gómez i Jaime Duque, consellers no adscrits. Des de Junts tampoc ho veuen clar. «Posar un Parador no és el nostre model i la nostra posició favorable no és cap xec en blanc. Volem saber-ho tot: la viabilitat jurídica i urbanística del projecte, la inversió prevista, qui l’assumirà i en quins terminis es farà», exposa el conseller Jordi Sendra. ERC, ECP i PP són els grups més en contra. De fet, els republicans van proposar ahir fer-hi una nova Casa de la Festa, així com un centre cívic. «L’actual seu no és un espai digne i és responsabilitat de la pròpia ciutat posar en valor la seva cultura popular», va defensar Xavi

Esquerra i En Comú Podem proposen que s’hi traslladi la Casa de la Festa

Posicionaments

Xavi Puig

Quin creuen que és el projecte més adient per al Banc d’Espanya?

Puig, conseller republicà. Un guant que ha recollit també En Comú Podem. Els dos grups treballen per presentar una moció conjunta al respecte durant el pròxim plenari. «Si Ballesteros, Ricomà i Viñuales haguéssin escoltat l’AV Centre, tindriem un espai social i cultural que donaria servei al centre de la ciutat. Que esdevingui el banc de la cultura popular és una proposta defensada per molta gent del seguici i compatible amb les necessitats veïnals, ens sembla encertat», expressa Jordi Collado, conseller d’ECP. Per la seva banda, el PP critica que les dimensions de la finca «no permeten instal·lar el Parador que Tarragona mereix». «És un edifici cèntric i emblemètic que ha de ser un espai al servei dels tarragonins», diu Maria Mercè Martorell, consellera popular. Per últim, Elvira Vidal és la membre de l’oposició més benèvola. «A la ciutat li calen allotjaments de nivell per atreure turisme de qualitat», defensa. Així tot, el PSC segurament apostarà per negociar els vots dels no adscrits i de Junts (14) que li donaria la majoria al ple.

M. Mercè Martorell

Jordi Collado

Consellera del PP

Conseller d’ECP

«L’actual Casa de la Festa no és un espai digne i és responsabilitat de la mateixa ciutat posar en valor la seva cultura popular»

«El Banc d’Espanya no és l’espai adient per un Parador Nacional. És un edifici cèntric que ha d’estar al servei dels tarragonins»

«Que esdevingui el banc de la cultura popular és una proposta de molta gent del seguici i compatible amb les necessitats veïnals»

Jordi Sendra

Javier Gómez

Elvira Vidal

Conseller no adscrit

Consellera no adscrita

«Seria convenient estudiar també altres alternatives que poguessin permetre un Parador amb més capacitat, serveis i possibilitats»

«Ja és hora de donar-li utilitat després de tants anys. A Tarragona li calen allotjaments de nivell per atraure turisme de qualitat»

Conseller d’ERC

Conseller de Junts «Posar un Parador no és el nostre model i la nostra posició favorable no és cap xec en blanc. Volem saber-ho tot»

3 dimecres 2 de setembre de 2026

A dalt, consellers d’ERC davant l’entrada principal. A baix, la finca disponible per construir si s’aprova un nou POUM. G.Martí

Llum verda definitiva al nou pàrquing dissuasiu d’Icomar Urbanisme l L’Ajuntament iniciarà ara la fase de licitació de les obres, un cop superat el darrer tràmit John Bugarin

A la pràctica, no es pot tocar res a la finca fins que no hi hagi un nou POUM L’altra qüestió clau del projecte és la tramitació administrativa i urbanística i els conseqüents expedients que estan preparant els tècnics municipals. Segons les normes subsidiàries que regeixen la ciutat, que van entrar en vigor l’any 2020 quan va caure el POUM del 2013, el Banc d’Espanya és un equipament comunitari (Clau 7) dins la subzona 13a2, la Rambla Nova. Això comporta que no s’hi poden dur a terme activitats lucratives o comercials. Evidentment, el govern municipal n’és conscient però confia en poder aprovar un nou POUM que canviï la situació de la finca i que ja contempli el Parador. Però això pot allargar-se anys, fet que genera recels a l’oposició. «És una pilotada endavant per tenir relat electoral. És una quimera que fará que espai estigui tancat com a mínim 10 anys més», considera Jordi Collado, d’ECP. Tot i així, qualsevol intervenció en l’edifici seria molt limitada i vigilada de ben a prop pel departament de Patrimoni per l’alt valor arquitectònic del Banc.

La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha aprovat definitivament el projecte per construir un nou aparcament dissuasiu a Icomar, en una finca de sòl no urbanitzable situada entre el carrer de l’Horta Gran, l’A-27 i l’N-340. L’espai, on hi havia unes antigues instal·lacions esportives i hivernacles abandonats, permetrà habilitar 440 places en una superfície d’uns 1,3 hectàrees. «L’aprovació definitiva és una molt bona notícia per a Tarragona i especialment per als barris de Ponent», assegura l’alcalde, Rubén Viñuales. «Fa temps que treballem en aquest projecte perquè entenem que oferir alternatives d’aparcament és fonamental per millorar la mobilitat de la ciutat», afegeix el batlle. El projecte havia superat prèviament el tràmit ambiental. El passat mes d’abril, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural va resoldre que no calia sotmetre’l a una avaluació d’impacte ambiental, en considerar que no tindrà efectes significatius sobre el medi sempre que s’apliquin les mesures preventives i correctores previstes. L’informe destaca, a més, la ubicació del futur pàrquing, en un dels principals accessos a la ciutat i sense afectar espais naturals protegits. Viñuales destaca que la nova infraestructura permetrà «recuperar un espai degradat per convertir-lo en un servei útil per a la ciutadania».

Es construirà en una finca entre el carrer d’Horta Gran, l’A-27 i l’N-340, on antigament hi havia instal·lacions esportives. Gerard Martí

Costarà un euro al dia per als residents i un euro per cada 12 hores per als que no ho siguin Connexió amb autobús De les 440 places previstes, 238 s’ubicaran en superfície sobre terres, 196 ocuparan l’àmbit dels antics hivernacles i la plataforma d’aparcament existent i sis estaran reservades per a persones amb mobilitat reduïda. L’actuació inclourà l’enderroc de les estructures abandonades,

enllumenat LED, una zona verda d’uns 1.300 metres quadrats, sistemes de reg i un punt de recàrrega per a sis vehicles elèctrics. El pressupost d’execució material és de 312.705 euros, mentre que la inversió municipal total, amb els serveis complementaris, arribarà aproximadament als 450.000 euros. «Aquesta infraestructura serà estratègica», assenyala l’alcalde, que remarca que «no només donarà servei als veïns i veïnes de la zona», sinó que també permetrà deixar el vehicle a l’entrada de la ciutat i continuar el trajecte amb al-

tres mitjans de transport En aquest sentit, assenyala que l’aparcament tindrà davant una parada de bus de les línies L3, L34, L54 i L6, fet que ha de facilitar el trasllat dels usuaris cap al centre. A més, s’hi aplicarà la mateixa tarifa que a l’aparcament dissuasiu de Torroja: un euro per 24 hores per als residents i un euro per 12 hores per als no residents. «Volem que sigui una alternativa real, pràctica i econòmica a l’entrada del vehicle privat al centre de la ciutat», afirma Viñuales. Amb l’aprovació definitiva, l’Ajuntament ja pot iniciar la licitació de les obres.

Sancionen una persona amb 6.003 euros per tres abocaments il·legals al mateix punt de Campclar Neteja l La Guàrdia Urbana de Tarragona ha imposat tres multes de 2.001 euros, 6.003 en total, a una mateixa persona per tres abocaments il·legals de residus a Campclar. L’autor va ser identificat després de la investigació de la Unitat de Medi Ambient, arran dels avisos de diversos veïns que van alertar que una furgoneta havia abandonat

residus al costat dels contenidors en diverses ocasions. Paral·lelament, una empresa de jardineria del Catllar ha estat sancionada amb 1.000 euros per abocar restes vegetals als contenidors del passeig de la Móra. L’Ajuntament recorda que la col·laboració ciutadana i l’aplicació Epp! són clau per detectar aquestes conductes. l Diari Més

Es va detectar gràcies a la col·laboració de diversos veïns. Neteja

4 dimecres 2 de setembre de 2026

El Mercat de Nit torna el 12 de setembre amb més de 40 tapes i tres xefs convidats Gastronomia l La jornada reunirà catorze parades i comptarà amb una programació musical que s’allargarà fins a la matinada Durant el matí també s’oferiran esmorzars de forquilla a la plaça Corsini

Marta Omella Blanco El Mercat Central tornarà a acollir el dissabte 12 de setembre el Mercat de Nit, que arriba a la seva setena edició amb més de 40 tapes i tastos gastronòmics. La cita reunirà catorze parades i comptarà enguany amb la participació de tres xefs convidats: Moha Quach, del restaurant El Terrat; Pep Moreno, del Deliranto, i Ramon Martí, d’El Llagut. A més, la gastronomia estarà acompanyada de música durant tota la nit, amb actuacions dins del mercat i, a partir de mitjanit, a la plaça Corsini. L’organització espera igualar l’assistència d’altres edicions, amb unes 8.000 persones. La jornada començarà al matí amb els esmorzars de forquilla de les parades Albert Ribot i La Selecta. Fesolets amb cansalada i botifarra, callos i truita de patates seran algunes de les propostes que s’hi podran trobar fins al migdia a la plaça Corsini. L’espai també acollirà l’emissió en directe del programa El Vermut de Llucià Ferrer, de Ràdio Flaixbac. Les tapes es podran tastar a partir de les 20 h, moment en què també

Fotografia de la presentació de la setena edició del Mercat de Nit, que se celebrarà el dia 12 de setembre. Gerard Martí

arrencarà la programació musical amb Dijeila, que actuarà dins del Mercat Centra. A les 21 h serà el torn de Gigi McFarlane i, a les 22.30 h, de DJ Monsieur Gustave. A mitjanit, després de l’aparició excepcional del carilló, la música es traslladarà a

la plaça Corsini amb Guillem Estadella punxadiscos. «Celebrar el Mercat de Nit per setè any consecutiu denota l’estima que li tenen els tarragonins i tarragonines a aquesta cita gastronòmica, que s’ha convertit en un dels

Neix ‘La Tecla a l’orella’, un pòdcast divulgatiu dedicat a la Festa Major Cultura l El projecte, fet per l’Ajuntament i Tarragona Ràdio, es presentarà demà a les 19 h Diari Més Tarragona estrenarà un nou pòdcast sobre Santa Tecla. Es tracta de La Tecla a l’orella, que es presentarà demà a les 19 h a l’Antiga Audiència. Es tracta d’una producció de l’Ajuntament de Tarragona i Tarragona Ràdio, amb el suport de BBVA, que té com a objectiu divulgar d’una manera amena i rigorosa diferents episodis i períodes de la Festa Major. La primera part del projecte inclou la publicació de cinc capítols amb temàtiques molt diverses: una Santa Tecla entre bandolers; la vida i martiri d’una patrona molt parti-

cular; l’origen i l’evolució del Ball de Dames i Vells; la Festa Major durant la Segona República i la Santa Tecla dels anys del tardofranquisme i la Transició. La segona part del projecte —amb altres cinc capítols— es presentarà el 2027. La Tecla a l’orella és una iniciativa ideada i dirigida pels periodistes Enric Garcia Jardí i Ricard Lahoz. Cada capítol, tindrà una durada d’entre 20 i 30 minuts, durant els quals es plantejarà un relat basat en reconstruccions històriques, paisatges sonors, les veus dels experts i els protagonistes, les dramatitzacions d’(H)istrionis Teatre i l’actor

Xavier Salsench, i el fil conductor del narrador —Ricard Lahoz— que va teixint cada història. El muntatge tècnic va a càrrec de Lluís Comes. Disponible el divendres Els primers cinc capítols es podran escoltar a partir del divendres 4 de setembre a les plataformes Spotify i Ivoox i a Tarragona Ràdio. Aquests recolliran els testimonis i les opinions de 25 persones entrevistades, amb més de 50 dramatitzacions i 200 efectes sonors. Durant l’acte de presentació intervindran alguns dels protagonistes del pòdcast. Aquest serà gratuït i obert al públic.

actes més consolidats dels primers dies del calendari tecler», va afirmar ahir la presidenta de Mercats de Tarragona, Montse Adan, durant la presentació de l’acte. També va agrair «l’esforç de tots els paradistes», als quals va definir com «l’àni-

ma del Mercat, que aquest dia estan més propers que mai». Així mateix, va destacar la participació dels xefs convidats, la principal novetat d’enguany. Per la seva banda, Quach i Moreno van avançar detalls de les seves propostes, tastos «simples» inspirats en el Mercat i elaborats amb productes locals i presents dins el recinte, com la tonyina vermella, el romesco o el Chartreuse. Les parades que participaran en aquesta edició són Carnisseria Meritxell, Carnisseria Virgili, Nipo Sushi, La Selecta, Albert Ribot, Bar Colón, Peixateria Carmeta amb la Taverna Al Padrí, Cal Jan, Bardolet Cansaladers, Arrels, Carns Bertran, Cristóbal Fruits Secs, Los Zamoranos i Fruiteria Dani Romero. A més, l’entorn comercial del Mercat Central també podrà obrir dissabte de manera excepcional fins a les 00 h.

Els Diables Voramar celebren la seva diada aquest diumenge amb molta música i una fideuada Agenda l La jornada arrencarà a les 12.30 hores a la Pèrgola del Serrallo amb un vermut rumbero Diari Més Els Diables Voramar celebraran aquest diumenge la seva diada. La cita tindrà lloc a la Pèrgola del Serrallo a partir de les 12 hores. La jornada començarà amb un vermut rumbero amb Vergüenza Ajena, mentre que a les 13.30 hores se celebrarà una fideuada. També es podrà gaudir de la sessió de PD Plyalist a partir de les 14.30 hores. La colla participarà també en un correfoc infantil aquest divendres a la Morera de Montsant amb la

Vibrieta, que enguany celebra 20 anys. L’acte tindrà lloc a les 20.30 hores. L’entitat també ha estat l’encarregada d’editar el portagots i la motxilla oficial de les festes de Santa Tecla d’enguany. La motxilla té un preu de 8 euros, mentre que el portagots costa 3 euros. Ambdós productes es poden obtenir a la botiga de marxandatge del Mercat Central, El Lloro de la Negrita, i l’estand de Festes de Santa Tecla, ubicat al vestíbul del Teatre Tarragona, de l’11 al 24 de setembre.

5 dimecres 2 de setembre de 2026

La CC Sant Pere i Sant Pau entra al diumenge del Concurs i els Nois de la Torre, al dissabte

1

Castellers de Vilafranca

59830

2

Colla Vella dels Xiquets de Valls

55090

3

Colla Joves Xiquets de Valls

48650

4

Colla Jove Xiquets de Tarragona

45890

5

Minyons de Terrassa

39375

6

Castellers de Sants

25050

Castells l Es va enviar ahir la invitació formal a les 42 colles classificades, que tenen 48 hores per confirmar la seva assistència a les tres jornades

7

Capgrossos de Mataró

23685

8

Moixanguers d’Igualada

20080

9

Xiquets de Tarragona

17485

10

Castellers de la Vila de Gràcia

17010

11

Xiquets de Reus

16970

12

Colla Castellera St. Pere i St. Pau

16920

13

Castellers de Barcelona

16870

14

Castellers de Sabadell

15900

15

Marrecs de Salt

15020

16

Xics de Granollers

14525

17

Sagals d’Osona

13550

18

Nens del Vendrell

13420

19

Castellers de Lleida

13180

20

Castellers de Sant Cugat

12860

21

Bordegassos de Vilanova

12090

22

Xiquets del Serrallo

11645

23

Colla Castellera Jove de Barcelona

11385

24

Xicots de Vilafranca

11220

25

Castellers de Castelldefels

10975

26

Colla Jove de Castellers de Sitges

10505

27

Castellers d’Esplugues

10025

28

Castelles de Terrassa

10005

29

Tirallongues de Manresa

9230

Diari Més Ja es coneixen les 42 colles classificades per participar en el 30è Concurs de Castells, un cop tancat aquest 31 d’agost el Rànquing Estrella Concurs. Entre les seleccionades hi ha la Colla Castellera Sant Pere, que participarà per segona vegada consecutiva en la jornada de diumenge a la Tarraco Arena, i els Nois de la Torre, que ho faran dissabte, després d’haver guanyat les dues darreres edicions de la jornada a Torredembarra. La distribució de les colles està condicionada també pel fet que els Minyons de Terrassa, cinquens classificats, no han participat mai al Concurs. Això farà que els Castellers de Barcelona, primers classificats per actuar dissabte, pugin un lloc i passin a la jornada de diumenge; els Castellers de la Sagrada Família, primers classificats per a Torredembarra, actuaran dissabte, mentre que els Xiquets de Cambrils, classificats en el lloc 43, entrarien a Torredembarra. Els Castellers d’Altafulla estan pendents també d’una possible renúncia dels Castellers de Cornellà, que els permetria participar en aquesta jornada. El Rànquing Estrella Concurs es calcula a partir de les tres millors construccions de les cinc millors actuacions de cada colla entre l’1 de setembre de 2025 i el 31 d’agost de 2026.

Imatge d’arxiu d’una edició passada del Concurs de Castells a la Tarraco Arena. ACN

La posició a plaça i l’ordre d’actuació se sortejarà l’11 de setembre al Vendrell Les tres jornades del certamen seran el diumenge 27 de setembre, a les 10 h, a la plaça del Castell de Torredembarra; el dissabte 3 d’octubre, a les 16.30 h, a la Tarraco Arena; i el diumenge 4 d’octubre, a les 10 h, també a la Tarraco Arena. L’organització ja ha enviat la invitació formal a les 42 colles classificades, que dis-

La Fira de Recursos i Entitats ‘Al barri fem pinya’ arriba a SPiSP aquest dijous d’11 a 14 hores Societat l La plaça Cuba de Sant Pere i Sant Pau acollirà aquest dijous 3 de setembre, d’11 a 14 h, la Fira de Recursos i Entitats Al barri fem pinya. És una iniciativa que s’emmarca en el projecte El Barri et Cuida impulsat per la Taula comunitària del barri i que té com a objectiu donar a conèixer els serveis

municipals, els recursos comunitaris i les entitats que desenvolupen la seva activitat a Sant Pere i Sant Pau. Durant el matí, diferents conselleries de l’Ajuntament de Tarragona participaran en la fira per apropar a la ciutadania els serveis, programes i activitats que ofereixen. Entre d’altres, hi seran presents la Xarxa de

posen de 48 hores per confirmar la seva participació. En cas de renúncies, les places s’oferiran a les colles següents del rànquing. La llista definitiva de participants es farà pública el 9 de setembre, un cop finalitzat el període de confirmacions i, si cal, de substitucions. Dos dies després, l’11 de setembre a les 19 h, se celebrarà al Teatre-Auditori Pau Casals del Vendrell el sorteig que determinarà la posició a plaça i l’ordre d’actuació de les colles en les tres jornades. Serà obert al públic i es retransmetrà per la Xarxa Audiovisual Local i TAC12.

Centres Cívics, la conselleria de Salut Pública, l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i els serveis adreçats a la gent gran, que compartiran espai amb diverses entitats del barri. Activitats festives La jornada també inclourà un ampli programa d’activitats obertes a tots els públics, amb propostes com una plantada de gegants, un torneig de dòmino, un toc de gralles i altres activitats festives que contribuiran a dinamitzar la plaça i afavorir la participació del veïnat. l Diari Més

Rànquing Estrella Concurs 2026

30

Nois de la Torre

8755

31

Castellers de la Sagrada Família

8725

32

Castellers d’Esparreguera

8515

33

Castellers de Sarrià

8430

34

Castellers de Badalona

8070

35

Castellers de Cornellà

7895

36

Castellers de Mollet

7865

37

Colla Castellera de Figueres

7775

38

Castellers de Berga

7745

39

Castellers del Poble Sec

7685

40

Esperxats de l’Estany

7475

41

Castellers de Caldes de Montbui

7395

42

Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample

7235

43

Xiquets de Cambrils

6205

Diumenge

Dissabte

Torredembarra

Reserva

6 dimecres 2 de setembre de 2026

S’ha millorat la senyalització sobre els canvis amb elements com un semàfor

El sistema de restricció d’accés va entrar en funcionament el 24 d’agost i, des d’aleshores, s’han introduït millores com un semàfor a la banda dreta. Tjerk van der Meulen

L’Ajuntament defensa la pilona de Doctor Robert: «Requereix un període natural d’adaptació» Mobilitat l Els tres vehicles accidentats en el punt no estaven autoritzats i haurien accelerat la marxa Sergi Peralta Moreno La regulació del trànsit a l’entorn del Pallol va entrar en vigor el dilluns 24 d’agost. La principal modificació va ser la instal·lació d’una pilona retràctil a l’entrada del carrer del Doctor Robert, que només permet l’accés als vehicles autoritzats —ja se n’han acreditat més de 1.200— entre les 11 i les 2 hores. En una setmana i escaig, s’han produït tres accidents en el punt i un tens debat a les xarxes socials. Passats nou dies, l’Ajuntament de Reus considera que «qualsevol reordenació viària i canvi de sentit a la xarxa urbana requereix un període natural d’adaptació dels hàbits de la ciutadania», remarca que ha adoptat mesures addicionals per millorar la senyalització, seguretat i comprensió del projecte, com és el cas d’un

L’apunt

Junts i Vox expressen el seu malestar amb la situació de Doctor Robert Els grups de Junts per Reus i Vox han expressat la seva disconformitat amb la regulació del trànsit entorn del Pallol. La portaveu de Junts, Teresa Pallarès, reclama la retirada immediata, o la baixada permanent, de la pilona. Qualifica la situació dels primers dies d’«absolutament inadmissible» i acusa el govern municipal «d’improvisació, negligència i manca de planificació» en la implantació d’un element

que «ha posat en risc la seguretat viària, ha generat alarma entre els veïns i comerciants». «Quan un dispositiu provoca tres accidents en pocs dies, amb ambulàncies, bombers i vehicles destrossats, no parlem d’un problema menor: parlem d’un fracàs rotund», assevera. A més, considera que el sistema «no resol cap problema i n’ha creat de nous». «Mantenir la pilona activa és ignorar els accidents, els testimo-

nis i la realitat», afirma. Per la seva banda, el portaveu de Vox, Javier Vaquero, reclama la dimissió de la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez. «No estem davant un simple període d’adaptació, sinó davant d’una mesura mal plantejada i executada que ja està tenint conseqüències directes sobre la seguretat i la mobilitat; tres accidents en una setmana són tres avisos massa seriosos i Reus no pot convertir-se en un laboratori d’experiments de mobilitat a costa dels veïns», diu.

semàfor a Doctor Robert, i vincula els incidents amb l’intent de pas de cotxes no autoritzats i a maniobres de seguiment antireglamentàries

aprofitant la baixada prèvia de la pilona. El consistori subratlla que els serveis tècnics han monitorat con-

tínuament el funcionament del nou sistema i han implementat millores immediates per facilitar l’adaptació dels conductors. Els exemples més

notables són la instal·lació d’un semàfor a la façana dreta del carrer del Doctor Robert, en sentit pujada; la col·locació d’un coixí berlinès, just abans de la zona d’accés, per reduir la velocitat dels vehicles; i el reforç de la senyalització horitzontal, vertical i acústica, incloent-hi tòtems informatius i sons que indiquen quan la pilona s’està movent. A més, l’anàlisi dels enregistraments de les càmeres de control viari dels tres incidents registrats, així com els informes tècnics dels agents de la Unitat d’Atestats de la Guàrdia Urbana i les declaracions de testimonis i implicats, constatarien un patró comú, conformat per l’intent de pas de turismes que no estaven autoritzats i maniobres de seguiment antireglamentàries, en què els conductors haurien accelerat per intentar aprofitar una baixada prèvia de la pilona i, en conseqüència, van acabar col·lidint amb el mecanisme en fase d’elevació automàtica. En dos casos, s’hauria desatès la minoració de velocitat. «Qualsevol reordenació viària i canvi de sentit a la xarxa urbana requereix un període natural d’adaptació dels hàbits de la ciutadania», expressen fonts municipals, que afegeixen que «s’espera que, a mesura que els conductors es vagin familiaritzant amb els canvis implantats, la circulació de vehicles sense un itinerari proper s’anirà reduint i anirà en benefici de la circulació del voltant, principalment riera d’Aragó i raval de Sant Pere, on fins a la implantació d’aquesta mesura hi havia retencions habituals». Per què s’ha instal·lat la pilona? La instal·lació de la pilona al carrer del Doctor Robert s’ha dut a terme per minimitzar la circulació motoritzada, així com per reduir el risc de seguretat viària, atesa l’amplada de les voreres, i les molèsties i la contaminació sonora i ambiental que generava el pas de més de 10.000 vehicles cada dia, amb pics que arribaven als 800 per hora. L’Ajuntament confirma que, durant el període legal d’informació pública, el projecte només va rebre l’al·legació del pàrquing Simonet.

7 dimecres 2 de setembre de 2026

Participació rècord als Premis TIC Catalunya Sud, amb 41 candidatures Tecnologia l Els projectes guanyadors es donaran a conèixer durant l’acte de lliurament, que se celebrarà el 16 de setembre Diari Més La tercera edició dels Premis TIC Catalunya Sud ha rebut 41 candidatures, la xifra més alta de participació registrada fins al moment. Aquesta dada representa un increment del 70% respecte a les dues primeres edicions, que van comptar amb 24 projectes cadascuna. L’edició d’enguany també destaca per l’àmplia representació territorial de les candidatures, amb projectes que provenen de municipis com Reus, Tarragona, Salou, Cambrils, Vila-seca, Segur de Calafell, el Ven-

drell, l’Hospitalet de l’Infant, Deltebre o Pratdip, entre d’altres. Reus encapçala la participació amb dotze projectes, seguida de Tarragona, amb nou. Organitzats per REDESSA i el Clúster TIC Catalunya Sud, i amb el suport de la Diputació de Tarragona, els Premis TIC Catalunya Sud tenen com a objectiu reconèixer i donar visibilitat a empreses, professionals i iniciatives que contribueixen al desenvolupament tecnològic, econòmic i social de les comarques del sud de Catalunya. La categoria amb un major nombre de candida-

Fotografia de les Botigues al Carrer a Reus d’una edició anterior. Gerard Martí

Les Botigues al Carrer mantindran les rebaixes d’estiu fins al 5 de setembre Comerç l La iniciativa arriba a la seva 52a edició i comptarà amb la participació d’uns noranta establiments del centre Diari Més Establiments dels sectors del comerç, bellesa i serveis de Reus posaran punt final a les rebaixes d’estiu amb la 52a edició de Les Botigues al Carrer, la campanya comercial organitzada per El Tomb de Reus amb el suport de

l’Ajuntament de Reus, a través de Reus Promoció. En aquesta ocasió, es duran a terme, com és habitual, durant els últims dies del període oficial de rebaixes: els dies 2, 3, 4 i 5 de setembre i amb la participació d’uns 90 establiments del centre de la ciutat (associats i no associats).

Fotografia de l’edició de l’any passat dels Premis TIC Catalunya Sud. Ajuntament de Reus

La categoria amb més candidatures ha estat la de Tecnologia Disruptiva

tures ha estat la de Tecnologia Disruptiva, amb 17 projectes. Els projectes guanyadors es donaran a conèixer durant l’acte de lliurament que tindrà lloc el pròxim 16 de setembre a les 18 h a firaReus Events. L’acte comptarà també amb l’assistència de la secretària general d’Innovació del Ministeri de Cièn-

cia, Innovació i Universitats, Teresa Riesgo, i del director general d’Innovació i Internacionalització Científica del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Javier Selva. La inscripció per assistir a l’acte de lliurament és gratuïta i es pot formalitzar a través del web de REDESSA.

8 dimecres 2 de setembre de 2026

L’augment de morts i ferits greus, el peatge de suprimir peatges a l’AP-7 Trànsit l Aquest 1 de setembre s’han complert cinc anys des de l’aixecament de les barreres a les principals autopistes catalanes Guifré Jordan / ACN Escasses hores abans de l’1 de setembre del 2021, les barreres dels peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 al Maresme i la C-33 es van aixecar per no tornar a abaixar-se més. Cinc anys després, la sinistralitat al conjunt de la xarxa viària ha caigut, però no ha estat el cas de l’AP-7, que ha concentrat la mobilitat i que, segons el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, té «una mala salut de ferro». L’autopista ha registrat un augment d’incidències amb camions implicats i els que involucren conductors de països de fora de la UE s’han duplicat des del 2019. L’AP-7 ha patit un 40% més d’avaries en els set primers mesos del 2026 respecte a l’any passat –un percentatge que puja al 60% en el conjunt de principals vies del país. Lamiel explica en una entrevista a l’ACN que la fi dels peatges «ha ajudat a reduir la sinistralitat», ja que ha concentrat molta mobilitat «en vies que no són perilloses, que són més segures», perquè s’eviten xocs frontals. Tant és així que, segons dades de Trànsit, les víctimes mortals a la xarxa viària del país entre l’1 de gener i el 28 d’agost ha caigut un 26,2% respecte al 2019 –l’últim any sencer abans de l’aixecament de barreres, deixant de banda el pandèmic 2020–. I la de ferits greus, ha caigut un 9,1%. Amb tot, a l’AP-7, similarment al conjunt de vies on han desaparegut les barreres, els ferits greus s’han duplicat en el mateix període, mentre que les víctimes mortals han crescut un 33% fins a les 12 –set de les quals, motoristes–. El motiu és l’augment del trànsit a la via, fins a unes puntes de 150.000 vehicles al dia en algunes localitzacions –25.000 dels quals, pesants–, uns nivells clarament superiors al període en què l’autopista era de pagament. Per exemple, a l’altura de Martorell, la intensitat mitjana diària l’any passat va ser de 113.929 vehicles,

Evolució de la sinistralitat a l’AP-7 per trams 2024 vs 2025

400% Accidents mortals o greus Accidents totals

300%

200%

100%

La Roca - Parets

0

Parets - el Papiol

El Pertús - la Roca

El Papiol el Vendrell El Vendrell Cambrils

Cambrils Ulldecona

-100% mentre que la xifra del 2019 –de gener a agost– va ser de 79.358. Segons Lamiel, l’AP-7 és la via que transporta «més mobilitat de tota la península», en especial el tram català. El resultat és que lidera el nom-

bre d’incidències en valors absoluts, per bé que en termes relatius té «un dels índexs de perillositat més baixos», és a dir, hi ha proporcionalment menys incidències que a altres vies pel volum de vehicles que

hi passen. Amb tot, Lamiel diu que la perillositat és més alta al tram central, des del Papiol fins a Mollet del Vallès. El 2022, el límit de velocitat entre Granollers i el Papiol es va reduir als 100 km/h per baixar la si-

nistralitat. I, tot i que el director del SCT diu que la mesura ha funcionat perquè les incidències han caigut, creu que «no n’hi ha prou”, perquè hi ha un “problema de la infraestructura».

9 dimecres 2 de setembre de 2026

Trànsit manté que l’AP-7 té baixa sinistralitat segons el volum de vehicles S’han reduït els accidents, però augmenten les morts i els ferits greus Accident a Tarragona el setembre del 2025 que va deixar tres ferits greus. ACN

k  Tribuna

Cambrils crea un nou espai de benestar emocional per a infants de 6è de primària

Autopistes catalanes

A

quest 1 de setembre de 2026, es compleixen 5 anys de la desaparició dels peatges de l’AP-7/AP-2, i davant tal efemèride, el sector del transport per carretera vol manifestar una sèrie de punts: 1r) Els camions que circulen estan treballant per proveir els ciutadans i empreses de tot allò que necessiten. 2n) Els camions no circulen gratis, perquè el seu combustible incorpora fins a un 55% del cost en impostos. 3r) Els camions tenen prohibit circular per la N-II, N-240 i N-340, per la qual cosa han de passar per l’autopista obligatòriament. 4t) Els camions no tenen alternativa, ni de pas, ni de mode, ja que el ferrocarril, el tan reclamat corredor mediterrani, ni està ni estarà, tal com s’està executant, que només podem qualificar de vergonyós. 5è) Els camions no són els culpables de tenir una infraestructura insuficient i mal mantinguda, qüestió de la qual ha de respondre una Administració Central que abdica de les seves responsabilitats a Catalunya amb massa freqüència. 6è) Els camions no són els que reclamen un peatge per solucionar un problema que requereix inversió, manteniment i alternatives per optar per canalitzar les mercaderies per les vies més eficients econòmicament i mediambientalment. Només els catalans som prou ‘imaginatius’ per creure que els peatges, que ens han martiritzat durant dècades, seran la solució!

Joventut l S’oferiran nou sessions mensuals per treballar l’autoestima, la gestió emocional i l’autoconeixement Diari Més

Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona FEAT

L’apunt

L’AP-7 és la via catalana amb més morts fins a l’agost d’aquest 2026 La sinistralitat a la xarxa viària de Catalunya va disminuir un 11% fins al 31 d’agost en comparació amb el mateix període de l’any passat i va acabar amb 87 morts, segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit (SCT) que ha publicat aquest dimarts. D’aquest total, 73 van ser homes i 14 dones que es van registrar en 83 accidents mortals. En comparació amb el 2019, any de

referència per al compliment d’objectius de reducció, la rebaixa ha estat d’un 29%. Pràcticament, el 40% de les persones mortes en aquests primers vuit mesos de l’any eren motoristes (34), cosa que suposa un 13% interanual més. L’SCT ha destacat que es tracta del col·lectiu del conjunt d’usuaris on s’han produït més pèrdues de vida. L’AP-7 va condensar el nombre més gran d’usu-

aris que van perdre la vida amb 12. L’A-2, quatre i l’N-340 i la C-25, tres cadascuna. Els tipus d’accident més freqüents van ser les sortides de via, amb 27 casos, i els xocs frontals, amb 24. Per demarcacions, Barcelona va aplegar 39 dels 87 morts. Tarragona va comptabilitzar-ne 17 fins al 31 d’agost, set menys que en el mateix període de fa un any (-29%). El Tarragonès i el Baix Ebre van registrar cinc i quatre, respectivament. Girona va sumar 20 víctimes mortals, deu més.

Un altre punt conflictiu és a Martorell, on es troben l’A-2 i l’AP-7 i on «no es pot aprofitar el voral per fer de manera fàcil una incorporació» perquè l’autopista es troba amb la base d’un pont pocs metres després. Entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia –entre els km 180 i 190– genera problemes especialment en el retorn dels diumenges per un problema d’orografia, de disseny i d’estructura de la via. «No és recta, fa pujades i baixades», afegeix. Aquells són els deu quilòmetres

amb més encalços de tota l’autopista els diumenges, explica. La mesura que han ideat en aquest tram també és reduir a 100 km/h els diumenges a la tarda, cosa que encara és aviat per a dir si està funcionant. El pas de l’AP-7 per les Terres de l’Ebre també és sensible quant a sinistralitat, cosa que va comportar una limitació en direcció sud a 100 km/h pel conjunt de vehicles i 80 km/h els pesants entre Calafat i el sud d’Amposta el desembre passat. A més, els camions tenen prohi-

bit avançar-se en cap direcció, cosa que desobeeixen un 2,5% d’aquests vehicles. A les zones de la resta del país on sí que poden avançar ho fan el 5%. Malgrat que és “aviat” per discernir si la mesura ha funcionat, no s’ha registrat cap accident mortal a l’AP-7 a la demarcació de Tarragona aquest any, així que els 12 han estat a les comarques de Barcelona i de Girona. I la majoria, set, han estat amb motos implicades, cosa que també les fa “el problema”, i no només els camions.

L’Ajuntament de Cambrils posarà en marxa aquest curs el projecte Estima’t Infants, una iniciativa de la Regidoria d’Infància adreçada a l’alumnat de 6è de primària per reforçar el benestar emocional abans del pas a l’institut. La proposta dona continuïtat al projecte Estima’t que ja desenvolupa el Departament de Joventut amb alumnes d’ESO i es treballarà de manera coordinada entre les àrees d’Infància, Educació, Benestar Social i Joventut. L’objectiu és oferir eines per fomentar l’autoestima, l’autoconeixement, l’autocura i les habilitats personals en una etapa de canvi educatiu i vital. La regidora d’Educació, Ocupació, Joventut i Infància, Natàlia Pleguezuelos, ha explicat que la incorporació del grup de 6è respon a la voluntat d’avançar aquest acompanyament perquè els infants arribin a 1r d’ESO amb més recursos per conèixer-se, expressar-se i gestionar les emocions. El programa es planteja com un procés continuat i no com un conjunt de tallers independents.

S’organitzarà en tres grups: un per a 6è de primària, un per a joves de 1r i 2n d’ESO i un altre per a 3r i 4t d’ESO, amb propostes adaptades a cada etapa. Constarà de nou sessions mensuals entre octubre i juny del curs 2026-2027, en què es treballaran aspectes com la identitat, els valors, l’autoconcepte, les necessitats i els límits, la gestió emocional, les pors i la confiança. La metodologia combinarà dinàmiques vivencials, moviment, dibuix, teatre, treball corporal i expressió artística. En el cas del grup de 6è, la darrera sessió comptarà amb la participació de les famílies per compartir el procés i fer-ne un tancament conjunt. Estima’t s’emmarca en l’eix Benestar Jove del Pla Municipal de Joventut de Cambrils. La iniciativa també vol afavorir que infants i joves es relacionin amb els altres des del respecte mutu, la confiança i l’autenticitat.

La metodologia combinarà moviment, dibuix, teatre, treball corporal i expressió

10 dimecres 2 de setembre de 2026

Salou reviurà des de demà i fins diumenge la partida de Jaume I cap a la conquesta de Mallorca Agenda l La festa inclourà mercat medieval, recreacions, teatre, conferències i activitats familiars Dissabte concentrarà els principals actes històrics i la sortida del Rei i el seu seguici

Joan Lizano Salou tornarà demà, dijous 3 de setembre, a mirar cap al seu passat medieval amb l’inici de la XXXI Festa del Rei Jaume I, que fins diumenge 6 recordarà la partida del monarca des del port de la ciutat l’any 1229 cap a la conquesta de Mallorca. La celebració reforça el vessant històric i divulgatiu amb conferències, exposicions, recreacions, teatre i activitats familiars, sense deixar de banda els espectacles de carrer i el Mercat Medieval. La programació s’obrirà a les 19 h, a la Torre Vella, amb la conferència Veles i vents: el mar, les platges i les naus del segle XIII, a càrrec d’Esther Lozano. L’espai acollirà fins al 26 de setembre l’exposició Memòria viva: imatges dels protagonistes del passat. Salou 1229. Paral·lelament, del 3 al 6 de setembre, els carrers del nucli antic i la plaça Bonet es transformaran amb parades, artesania, ambientació i activitats del Mercat Medieval. Divendres la Torre Vella es con-

Fotografia d’arxiu d’un espectacle itinerant durant la Festa del Rei Jaume I. Ajuntament Salou

vertirà en una taverna del segle XIII amb l’espectacle teatral i musical La taverna del port de Salou, amb sessions a les 20 i a les 22 h. El dissabte 5 concentrarà bona part dels actes principals, amb un taller infantil a la plaça del Carrilet, l’itinerari Jaume I, pirates i corsaris per la platja i la conferència Jaume I, entre tres cultures. Lo rei que té Lleida. El

moment més esperat arribarà a les 20 h amb la sortida del Rei Jaume I i el seu seguici des de la Torre Vella. La comitiva recorrerà la Via Aurèlia, Via Roma, el carrer Barcelona i el passeig Jaume I fins a la plaça de les Comunitats Autònomes, on tindrà lloc l’espectacle final. La desfilada tornarà a convertir els carrers en una recreació històrica amb nobles,

cavallers, soldats i religiosos. La festa continuarà diumenge amb el lliurament, a les 12 h, dels premis del III Certamen Literari Relats Curts, Jaume I 2026, a la Sala Costa Daurada del Centre Cívic. A la tarda, Santa Maria del Mar acollirà la missa solemne i, a partir de les 20 h, la processó de la Mare de Déu avançarà fins a l’Espigó del Moll, on començarà el tram marítim, abans de continuar pel passeig Jaume I. La jornada es tancarà a les 22 h amb un castell de focs artificials. La commemoració tindrà continuïtat del 10 al 12 de setembre amb la XL Regata Rei en Jaume, organitzada pel Club Nàutic Salou, que tornarà a evocar per mar la travessa que es va dur a terme el 1229 i els lligams històrics entre Salou i Mallorca.

La pensió mitjana a la demarcació arriba als 1.349 euros mensuals, segons el PSC Política l El PSC ha destacat que la pensió mitjana a la demarcació de Tarragona s’ha incrementat en prop de 430 euros mensuals en els darrers vuit anys i se situa, a data d’1 d’agost, en 1.349 euros al mes. Segons ha informat el diputat socialista Andreu Martín, la pensió mitjana ha passat d’uns 970 euros mensuals el 2018 als gairebé 1.400 euros actuals. Martín ha atribuït aquest augment a les polítiques del Govern de Pedro Sánchez i, especialment, a la revalorització de les pensions públiques vinculada a l’evolució dels preus. El diputat ha assenyalat que actualment hi ha 184.727 pensionistes a la província de Tarragona, mentre que al conjunt de Catalunya la xifra supera els 1,83 milions, i ha remarcat que Tarragona és la segona demarcació catalana amb una pensió mitjana més elevada, només per darrere de Barcelona. El PSC ha defensat la continuïtat del sistema de pensions i ha assegurat que l’objectiu és preservar-ne el poder adquisitiu. Martín també ha criticat PP i Vox, als quals ha acusat de qüestionar la sostenibilitat del sistema i de votar en contra de l’augment de les pensions al Congrés. Martín també ha volgut transmetre tranquil·litat als pensionistes. l Diari Més

Tres detinguts per cultivar 1.751 plantes de marihuana al Montmell i Querol Successos l Els Mossos desmantellen tres plantacions interiors i intervenen una pistola Diari Més Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres i dijous de la setmana passada tres homes, de 24, 29 i 35 anys, com a presumptes membres d’un grup criminal dedicat al cultiu intensiu de marihuana en plantacions interiors al Montmell i a Querol. La investigació, a càrrec de la Unitat d’Investigació de la comissaria del Vendrell, es va iniciar després de rebre informacions sobre l’existència de cultius en immobles de dues urbanitzacions. Les gestions policials van permetre identificar diversos integrants del grup i constatar una

activitat continuada vinculada a l’explotació de plantacions de cànnabis. Amb autorització judicial, el matí del 26 d’agost els agents van efectuar tres entrades i escorcolls, una al Montmell i dues a Querol, on van localitzar tres plantacions operatives. Els immobles havien estat adaptats al cultiu indoor i disposaven de sistemes de climatització, ventilació i il·luminació. També es van detectar connexions fraudulentes a la xarxa elèctrica, que van ser tallades després que els tècnics en confirmessin la manipulació. En total, els Mossos van intervenir 1.751 plantes de marihuana en

fases de creixement: 557 amb els cabdells madurs i preparades per a la collita, 630 en fase avançada i 564 en fase inicial. Segons els investigadors, aquesta distribució permetia obtenir collites de manera escalonada i mantenir una producció continuada durant tot l’any destinada al tràfic de drogues. En un dels escorcolls també es va localitzar una pistola semiautomàtica del calibre 22 amb abundant munició, i un dels arrestats està investigat per tinença il·lícita d’armes. La policia va intervenir material per al cultiu indoor, amb una infraestructura valorada en més de 60.000 euros. La inves-

L’operació ha permès intervenir una arma de foc i abundant munició. Mossos d’Esquadra

tigació apunta que el grup actuava amb funcions de gestió, vigilància i logística. Dos homes van ser detinguts durant el dispositiu del 26 d’agost i el tercer, considerat el principal responsable, l’endemà. Tots

tres van passar divendres passat a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell, acusats de delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal i defraudació de fluid elèctric.

11 dimecres 2 de setembre de 2026

El Nàstic tanca el mercat reforçant el carril esquerre amb Víctor Villote Futbol l El lateral arriba després de completar la pretemporada en el primer equip del Las Palmas després d’un bon any al filial Villote arriba per aportar competència i energia a la rotació de la banda esquerra

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona va fer la darrera pinzellada a la plantilla en les darreres hores de mercat. Xisco Campos va demanar un jugador de banda per afegir competència a Àlex Almansa i aquest home ja es va confirmar ahir amb l’arribada de Víctor Villote. Villote (01/07/2004) signa per una temporada i arriba a Tarragona procedent del Las Palmas, equip amb el qual va jugar la darrera temporada en el seu filial. El barceloní, format al planter del Cornellà, va créixer en el futbol base de l’Espanyol, Gavà, Bellvitge, Sants i Gimnàstic Manresa, abans de fer el salt al futbol sènior als 19 anys de la mà de l’Atlètic Lleida. Amb el conjunt lleidatà va jugar a Lliga Elit i, posteriorment, a Tercera Federació. El curs passat, el Las Palmas el va incorporar per al seu filial de Segona Federació, on va jugar un total de

El conjunt grana tanca el mercat de fitxatges amb 22 noves incorporacions

El jugador Víctor Villote en la seva etapa al Las Palmas. Las Palmas

29 partits i va anotar un gol. El jugador va deixar bones sensacions i va completar la pretemporada amb el primer equip. De fet, va entrar en les convocatòries dels primers par-

tits de lliga. Als seus 22 anys, Víctor Villote destaca per la seva potència, el seu recorregut per banda i qualitat per sumar-se a l’atac. Amb projecció

ofensiva i capacitat per repetir esforços durant els 90 minuts, el nou jugador grana reforça el carril esquerre de l’equip. Villote és la resposta a la necessitat demanada per Xisco Campos. Tot i no ser l’extrem desitjat, sí que és un lateral esquerre amb recorregut capaç de sumar competència a Almansa. 22 noves incorporacions El mercat de fitxatges de Primera

Federació va abaixar la persiana a mitjanit amb un Nàstic que va completar un total de 22 noves incorporacions. Després d’una temporada per a oblidar, el club grana, de la mà de la direcció esportiva encapçalada per Tomeu Nadal, ha renovat gairebé al complet tota la plantilla. El club ha format un planter jove amb jugadors que han destacat a Segona Federació i arriben amb gana per fer-se un nom amb d’altres experimentats a la categoria que tenen l’ambició de consolidar-se com a homes importants. Campos té, d’aquesta manera, un planter llarg i versàtil, amb jugadors capaços de jugar en diferents posicions. Només continuen dos Amb el tancament del mercat, el Nàstic només manté dos jugadors que van formar part del planter del darrer curs: Marc Montalvo i Aitor Gelardo. Aquest darrer, que va tenir opcions de sortir, finalment es quedarà per competir a la medul·lar.

El CB Tarragona torna a la feina per afrontar una temporada ambiciosa Bàsquet l Els de Toni Larramona van completar ahir el primer entrenament de la pretemporada amb tota la plantilla llesta Arnau Montreal Quesada El Club Bàsquet Tarragona va encetar ahir la seva temporada més ambiciosa. Tot el planter es van posar a les ordres de Toni Larramona en el primer entrenament del curs. Cinc renovacions i cinc incorporacions per formar un equip encarregat de tornar a fer les delícies al pavelló del Serrallo i lluitar a la part alta del grup. «Seguim el camí que vam recór-

rer el curs passat i tenim un any més d’experiència, així que esperem més», apuntava la presidenta de l’entitat del Serrallo, Núria Grados. «Com a club som ambiciosos i el que volem és repetir i millorar el que vam aconseguir el curs», va afegir. Amb tot, el que té entre cella i cella la presidenta és «tornar a tenir el Serrallo de gom a gom. Des de dintre del club ja es treballa per aconseguir-ho després d’un any on la gent es va reenganxar».

Els jugadors del CB Tarragona atenent les paraules de la presidenta Núria Grados. Diari Més

Pilars com David Loras, Adri Duch i David Fernández continuen com a referents mentre que se suma sang nova com Lucas Malary i Andi Duval. «Hem pogut incorporar primeres opcions per formar una

plantilla competitiva», va destacar Toni Larramona. El tècnic va posar la mirada en el dia a dia: «Primer l’objectiu és formar una pinya al vestuari com l’any passat. La idea de joc serà la de sempre, hem millorat

a nivell físic i en el tir exterior, però mantindrem la nostra essència», va cloure. Ahir, el CBT va fer el primer entrenament i els primers amistosos seran la pròxima setmana amb l’inici de la Lliga Catalana.

12 dimecres 2 de setembre de 2026

La Unió Europea veu activitat russa per amplificar la crisi, però no en prova l’origen

La partida més elevada, de 118 MEUR, es destinarà a menors i atenció humanitària. EFE

El govern mobilitza 309 MEUR per donar suport a Ceuta Ajuts l L’executiu espanyol destinarà recursos a seguretat, serveis, empreses i acollida de menors Agències El govern espanyol va aprovar ahir dimarts un reial decret amb mesures urgents per donar suport i dinamitzar l’economia de Ceuta després de l’entrada massiva de migrants del 30 i 31 de juliol. El paquet mobilitzarà 309 milions d’euros fins a final d’any, una quantitat equivalent al 16% del PIB de la ciutat autònoma. La partida més elevada, de 118 milions d’euros, es destinarà a l’atenció de menors i a ajuda humanitària; 90 milions d’euros aniran a seguretat; 21 milions d’euros, a

serveis essencials com sanitat, educació, justícia i aigua, i 80 milions d’euros, a empreses i treballadors. El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar que l’objectiu és donar «confiança i tranquil·litat» a Ceuta i recuperar la normalitat aviat. Dels ajuts econòmics, 36,6 milions es destinaran directament als 2.600 autònoms i 1.400 empreses de Ceuta, que podran sol·licitar-los a partir del 14 de setembre. Els autònoms rebran 5.000 euros i les empreses, entre 10.000 i 150.000 euros segons la facturació. També

es reservaran 14 milions per revitalitzar el petit comerç i el turisme, amb mesures com bonificacions al transport i un bo de consum en què l’Estat aportarà 25 euros per cada 100 euros de despesa. El decret inclou 12 milions en alleujament fiscal, 12,2 milions per bonificar quotes a la Seguretat Social i una línia d’avals ICO de fins a 50 milions. A més, es podran demanar ERTO amb exoneracions del 100%, prestacions extraordinàries per cessament d’activitat i ajornaments de quotes. Entre les mesures permanents hi ha l’augment de les bonificacions per contractació indefinida i de les deduccions de l’impost de societats. El paquet arriba enmig del debat polític i diplomàtic obert per la crisi migratòria. Rússia va reclamar ahir a Espanya proves de la seva suposada implicació en una campanya de desinformació relacionada amb els fets de Ceuta, després que Pedro Sánchez apuntés que països com Rússia o Israel podrien intentar desestabilitzar Espanya amb notícies falses sobre migració. Moscou va negar que hi hagi dades que ho acreditin. Paral·lelament, el PP va criticar Sánchez per les seves declaracions sobre una eventual visita de Felip VI a Ceuta i Melilla, mentre el govern va negar cap malestar amb la Casa Reial. A Melilla, la delegada del govern, Sabrina Moh, va considerar «positiva» la futura visita del monarca. En l’àmbit sanitari, el sindicat SAE va advertir que els tècnics d’infermeria de Ceuta estan «al límit» per la sobrecàrrega de treball i l’estrès acumulat, i va reclamar més suport logístic i un protocol específic davant els riscos psicosocials.

Els sindicats que signaven l’acord amb Educació, reunits amb la consellera Niubó. ACN

El Govern defensa la gestió de Niubó i reclama realisme als sindicats educatius Negociació l Paneque assegura que hi ha marge per avançar si les demandes s’ajusten als recursos disponibles Agències El Govern va advertir ahir dimarts els sindicats educatius que plantejar demandes «no possibles» dificulta la negociació, en plena represa de les converses abans de l’inici del curs. La portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, va assegurar que hi ha marge per avançar si les peticions s’ajusten al context real i va defensar que aquest curs comença amb més recursos i millores en condicions laborals, infraestructures, ràtios i inclusió. Les trobades es van reprendre ahir amb CCOO, UGT i Aspepc, signants de l’acord del maig, mentre que dijous està prevista la reunió amb USTEC i CGT, convocants de la vaga del 8 de setembre. Educació va afirmar que ja ha complert el 96% dels acords previstos per a l’inici de curs i que més de la mei-

tat de les mesures estan tancades o més avançades del calendari. Paneque també va reiterar la «confiança total» del Govern en la consellera d’Educació, Esther Niubó, després del relleu de la secretària general del departament. Marta Clari assumirà el càrrec en una «nova etapa de gestió interna» amb un perfil més vinculat a la gestió. Els tres sindicats signants de l’acord van mostrar prudència davant del canvi. CCOO va valorar positivament els avenços en la compensació de pernoctacions i els estadis; UGT va destacar el pagament del complement de millora a partir de l’octubre, amb efectes retroactius des de l’1 de gener, i Aspepc va reclamar una reforma del currículum. Sobre la vaga del primer dia de curs, el Govern assegurava que treballa perquè l’activitat comenci amb normalitat.

El Nepal i la Xina eleven a 1.003 els morts per la riuada i mantenen la recerca de 4.462 persones desaparegudes Tragèdia l El balanç de les autoritats del Nepal i la Xina per la gran riuada que dimecres passat va afectar la zona fronterera superava ja ahir dimarts el miler de morts, mentre continuava la recerca de milers de desapareguts. Al tancament d’aquesta edició, l’Autoritat Nacional per a la Reducció i Gestió del Risc de Desastres del Nepal havia elevat a 987 els cossos recuperats i situava en 3.916 les persones

desaparegudes al país. Sumades les dades de la regió tibetana, on la Xina mantenia 16 morts i 546 desapareguts, el balanç global arribava a 1.003 víctimes mortals i 4.462 persones sense localitzar. La recuperació del subministrament elèctric i de les telecomunicacions ha permès reduir progressivament la xifra de desapareguts, especialment entre els treballadors de centrals hidroelèctriques, tot i que es

tem que alguns hagin quedat atrapats en túnels subterranis. Almenys 583 estrangers continuaven sense ser localitzats. Més de 21.000 efectius participaven en les tasques de recerca i rescat als més de 150 km afectats, mentre l’exèrcit nepalès havia completat 573 vols d’helicòpter i evacuat 11.814 persones des de l’inici de l’emergència. L’organisme havia contactat diumenge amb tres ciutadans espanyols. l Agències

La policia nepalesa enterra víctimes de les inundacions al bosc de Gokarna. Agència EFE

13 dimecres 2 de setembre de 2026

k Editorial k

k Tribuna k

Cinc anys sense peatges

F

a cinc anys que les barreres dels peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 i la C-33 es van aixecar definitivament. La mobilitat del país va canviar i, segons el Servei Català de Trànsit, ha tingut una conseqüència positiva: la sinistralitat global de la xarxa viària catalana s’ha reduït. El trànsit s’ha desplaçat cap a vies d’alta capacitat, més segures que moltes carreteres convencionals, i això ha contribuït a reduir els accidents més greus. Però les estadístiques, com gairebé sempre, necessiten una segona lectura. Perquè mentre el conjunt de la xarxa millora, l’AP-7 ha assumit una pressió de trànsit que sembla difícil de

sostenir, concentrant més accidents, més ferits greus i més víctimes mortals. I aquesta realitat es fa especialment preocupant a Tarragona. El tram entre el Vendrell i Cambrils i el corredor cap a les Terres de l’Ebre suporten una intensitat de circulació enorme. Perquè darrere d’un percentatge de sinistralitat hi ha una família, una vida trencada, algú que no tornarà a casa. I si una millor infraestructura, una millor distribució del trànsit o unes mesures de seguretat més ambicioses poden evitar una sola d’aquestes tragèdies, ja no estem parlant només d’estadístiques. Estem parlant de persones.

k Tribuna k

Subvencions culturals que reforcen el teixit patrimonial

L

a petjada tarragonina que ha deixat plasmada el Reial decret 614/2026, de 22 de juliol, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a entitats relacionades amb el patrimoni cultural i les belles arts l’any 2026, ha quedat ben marcada. Ha estat una sort, per dir-ho així, que el ministre de Cultura del Govern, Ernest Urtasun, sigui un català nascut a Barcelona, i és per això -pot ser- que el ministeri que ell dirigeix i que assigna les subvencions estatals en matèria de cultura ha deixat una corrent d’euros del erari públic significativa a la província de Tarragona, on diversos municipis i entitats han estat seleccionats per rebre finançament destinat a la preservació del patrimoni, la rehabilitació d’equipaments i el suport a iniciatives culturals de llarg recorregut. Les ajudes, que sumen imports rellevants en el conjunt del territori, reflecteixen una aposta clara per la consolidació d’espais culturals i la dinamització de la vida associativa. La cultura popular hi té un espai rellevant. La Colla Vella dels Xiquets de Valls rep 250.000 euros per a la rehabilitació del seu local social, una inversió que reforça la infraestructura d’una de les colles castelleres més emblemàtiques del país. En la mateixa línia, els Nens del Vendrell obtenen 25.000 euros per a la renovació de la seva seu, contribuint a la preservació d’una tradició que forma part del patrimoni immaterial català. Ara bé, hi ha potser tres projectes que reforcen de manera més significativa el mapa cultural de Tarragona i que ja han ocupat espai informatiu en tots els mitjans de comunicació de la província: la muralla romana, l’art digital i el patrimoni associatiu. I pot ser d’interès aprofundir en la literatura del BOE que justifica les subvencions que s’han aprovat. En efecte, l’Ajuntament de Tarragona rep una aportació de 350.000 euros destinada a una intervenció directa en la muralla de la ciutat. El BOE especifica que la subvenció es concedeix «per a la intervenció en la muralla de la ciutat», una actuació que s’inscriu en la necessitat recurrent de mantenir, consolidar i restaurar un monument que forma part del nucli fundacional de la ciutat romana de Tàrraco. Aquest finançament reforça la línia

Ricardo Mor Solà Diplomàtic de treball que el municipi ha impulsat en els darrers anys per garantir la conservació d’un patrimoni que és, alhora, símbol identitari i recurs cultural de primer ordre. La muralla, amb trams que daten del segle II aC, requereix intervencions periòdiques per assegurar-ne l’estabilitat estructural i la correcta integració en el teixit urbà contemporani. La subvenció estatal permetrà avançar en aquest procés, consolidant la protecció d’un element que és Patrimoni Mundial de la UNESCO. Pel que fa a la New Art Foundation, amb seu a Reus, rep 35.000 euros per cobrir «despeses de funcionament del New Art Centre». Tot i que l’import és més modest, el seu impacte és significatiu en un àmbit emergent: la creació digital, la preservació de formats tecnològics i la promoció de pràctiques artístiques vinculades a la innovació. La fundació s’ha consolidat com un actor rellevant en l’escena catalana i internacional, amb projectes que connecten art, ciència i tecnologia. El suport estatal contribueix a sostenir la seva activitat ordinària, que inclou exposicions, residències, programes educatius i la preservació d’obres digitals, un camp que requereix metodologies específiques i recursos tècnics especialitzats. Reus, gràcies a aquesta entitat, es posiciona com un node destacat en la xarxa de centres dedicats a l’art contemporani tecnològic. Finalment, cal destacar la subvenció al Círcol de Reus destinada a la restauració d’un espai centenari de vida cultural. L’Associació El Círcol, també ubicada a Reus, és una de les entitats que rep una de les aportacions més elevades del conjunt provincial: 500.000 euros per a la «rehabilitació de l’edifici centenari d’El Círcol de Reus». El BOE, textualment, diu el següent: «La seu de la societat recreativa i cultural El Círcol de Reus, integrada en l’icònic edifici del Teatre Fortuny, edifici declarat Bé

Cultural d’Interès Nacional, es presenta com una empremta inesborrable de la vida burgesa reusenca, constituint-se com una font històrica de primer ordre de l’entramat social del segle XIX. Des de la seva fundació el 1852, aquest espai ha actuat com a epicentre de la vida cultural de la ciutat impulsant la modernització de la capital del Baix Camp. La importància de l’immoble, amb un interès arquitectònic notable, s’inscriu dins del moviment vuitcentista amb influències modernistes. Espais com el Saló dels Miralls, la Sala de Juntes, així com el mobiliari, paviments, sostres, fusteria… són una prova del llenguatge tan característic de Catalunya al segle XIX. El conjunt realitzat per Francesc Blanc i reconsiderat per eminències com Lluís Domènech i Montaner representa una de les manifestacions més cridaneres de l’arquitectura d’interiors a Catalunya, la protecció de la qual és indispensable per salvaguardar la memòria històrica i l’excel·lència artística vinculada al desenvolupament urbà de Reus.» Tot i que en una primera lectura pot sorprendre que el Ministeri de Cultura, de perfil progressista, en referir-se al Círcol de Reus, faci una referència a la «empremta inesborrable de la vida burgesa reusenca», la veritat és que, des d’una perspectiva política i sociològica, allò burgès i allò progressista no són necessàriament oposats absoluts, sinó que sovint mantenen una relació complexa de crítica, adaptació i convivència dins del sistema capitalista. Sens dubte, el fet que Ernest Urtasun també pertanyi a la Carrera Diplomàtica, com qui subscriu aquest escrit, pot haver facilitat la conciliació de protocols d’associacions privades sense caràcter estatal ni governamental amb els de les administracions públiques. En tot cas, siguem justos: en conjunt, les subvencions assignades a la província de Tarragona dibuixen un mapa d’actuacions que combina patrimoni monumental, cultura popular, creació contemporània i equipaments municipals. El resultat és una fotografia d’un territori que continua apostant per la preservació del seu llegat i per la vitalitat del seu teixit cultural, amb projectes que, un cop executats, contribuiran a reforçar la identitat i la cohesió comunitària.

La terra no és un producte financer

A

Unió de Pagesos defensem la implantació d’energies renovables si parlem d’instal·lacions de petita dimensió, amb planificació i consens del territori, si es prioritzen les plaques solars a les teulades de les edificacions i zones urbanitzades, amb connexió ja existent a la xarxa i l’adequació de línies obsoletes, i si es potencia l’autoconsum i la generació distribuïda. La terra és un dret, no un negoci. Per això, diem no a l’ocupació de sòls d’alt valor agrari i exigim, com obliga la Llei d’Espais Agraris, que el projecte del Pla territorial sectorial de les energies renovables [PLATER] inclogui correctament l’anàlisi d’afectacions agràries. Combatrem els projectes que impliquin grans ocupacions de terreny agrari. Defensem les petites i mitjanes explotacions agràries i ramaderes arrelades al territori, moltes de les quals, amb terres arrendades de propietaris sense cap vinculació directa amb la pagesia que es poden veure fàcilment temptats a acceptar contractes d’energètiques que els hi prometen ingressos amb els quals la pagesia no podem competir. Els pagesos i ramaders no ens podem quedar sense terres de treball. La sobirania energètica no pot posar en risc la sobirania alimentària. Nosaltres produïm aliments, no parcel·les d’inversió. En la fase d’informació La finalitat del PLATER, pública del PLATER diuen, és determinar s’ha incorporat una la producció d’energia anàlisi d’afectacions eòlica i fotovoltaica de agràries on hi man- cada municipi en funció quen molts dels critede la seva capacitat ris que la Llei d’Espais d’acollida tenint en Agraris considera que compte criteris de calen per delimitar solidaritat territorial els sòls aptes i prioriper assolir els objectius taris per a la instal·laen l’àmbit global ció de renovables. Per això, entre altres qüestions, en demanem la nul·litat. L’Administració no assumeix la responsabilitat ni la feina que li pertoca. La finalitat del PLATER, diuen, és determinar la producció d’energia eòlica i fotovoltaica de cada municipi en funció de la seva capacitat d’acollida tenint en compte criteris de solidaritat territorial per assolir els objectius en l’àmbit global. Però es veu que uns han de ser més solidaris que altres i, curiosament, els que tenen més demanda energètica (urbans) són els que han de ser menys solidaris. No compleixen un dels objectius del projecte, que diu que ha de ser equilibrat i equitatiu. Tampoc es molesten en dissimular l’esforç que destinen en jugar brut i disfressar les seves males intencions. A Unió de Pagesos no deixarem que el 2050 tinguem sobirania energètica però depenguem de països tercers per poder menjar. Aquest mes lliurarem al·legacions en defensa de l’espai agrari i treballem en un model simplificat perquè ens donin suport entitats i persones. Al cap i a la fi es tracta de sumar sinèrgies perquè ens afecta a tots. El sol fèrtil dona vida, no plusvàlua.

Raquel Serrat Coordinadora nacional d’Unió de Pagesos

14 dimecres 2 de setembre de 2026

Necrològiques Reus Alejandro Faulo Monterde. Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà

‘Peregrinos de la belleza’, protagonista dissabte de la tertúlia G-T de Tarragona Agenda l L’autora María Belmonte hi participarà per comentar l’obra amb els assistents

avui a les 20.15 h al Tanatori Municipal.

Joan Lizano

Torredembarra

La tertúlia de llibres G-T de Tarragona dedicarà la trobada d’aquest dissabte, 5 de setembre, a Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia, de María Belmonte, que assistirà a la sessió. La cita serà a

Ferran Bechini Bassons.

les 19 h, al carrer de Sant Magí, 4, i permetrà conèixer una obra que ressegueix la tradició dels viatgers que, des del segle XVIII, van convertir Itàlia i Grècia en destins de formació en la cultura occidental. Belmonte segueix les petjades d’aquells ‘peregrins de la bellesa’

fins als seus darrers exponents. Doctora en Antropologia Social i especialista en Història de les Religions, també ha publicat Los senderos del mar, En tierra de Dioniso i El murmullo del agua. La tertúlia G-T, creada el 2011, es reuneix mensualment a l’Ateneu de Tarragona.

María Belmonte, autora i especialista en Història de les Religions. Cedida per Acantilado

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.

Valls Andreu Ruiz Vera. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de la Verge del Lledó de Valls.

Jana Gaspà rep el reconeixement de Cambrils després d’obtenir el Premi Extraordinari de Batxillerat Educació l L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora d’Educació, Natàlia Pleguezuelos, van rebre ahir dimarts, l’estudiant Jana Gaspà Bargalló per felicitar-la pel Premi Extraordinari de Batxillerat de la Generalitat. La jove, que va acabar els estudis a l’Institut Cambrils amb una mitjana de 9,73 i Matrícula d’Honor, va ser la prime-

ra classificada de la demarcació de Tarragona i l’única alumna del territori distingida amb aquest guardó. Gaspà va obtenir un 13,178 sobre 14 en les PAU i aquest curs iniciarà a la Universitat de Barcelona el grau combinat de Llengües i Literatura moderna de català i anglès. Durant la recepció, l’Ajuntament li lliurà un diploma de reconeixement. l DM

Jana Gaspà rep el diploma de mans de l’alcalde i la regidora d’Educació. Ajuntament Cambrils

15 dimecres 2 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Raquel, Ingrid i Antolí o Antoní

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Se t ’acosta ra n Bona jornada per Analitza si no t’es- Passarà alguna persones noves o estabilitzar el teu tàs prenent mas- cosa molt interespersones que teni- món emocional sa a la lleugera les sant a nivell matees oblidades. L’am- i les relacions en teves relacions. rial que provocarà bient en general general. La teva Sense adonar-te’n un fort canvi en la serà bo i en trauràs capacitat de co- estàs sembrant teva vida. Les sorbeneficis per al teu municació serà gelosia i enfronta- preses estaran a futur. profunda. ments. l’ordre del dia.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Apareixeran emoci- Certa irritabilitat i El dia estarà mar- Apareixeran situaons fortes arran de nerviosisme seran cat per un creixe- cions i circumstànconèixer una per- la causa d’algunes ment important de cies que afavoriran sona. Et sentiràs distraccions que et les teves vivències la teva relació senmés vital i amb ga- faran perdre bones interiors. L’amor i els timental. La parella nes de menjar-te el oportunitats. Cen- sentiments pesaran i el seu món guamón. Endavant, avui tra’t en el teu ob- molt en les teves de- nyaran en experipots amb tot. jectiu i lluita per ell. cisions. ències.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Sentiràs una so- No és un dia per Alguna cosa o algú Estaràs més senlitud que et por- arriscar els teus t’atraurà sobtada- sible que mai al tarà a allunyar-te interessos en de- ment i captarà tota que diguin o facin del soroll del món. fensa dels altres. la teva atenció. Et les persones que Aviat recuperaràs Intenta gaudir més sentiràs com als t’envolten. La teva les forces i ningú de la vida sense núvols i això serà imatge personal podrà amb la teva carregar-te de res- font d’experiències serà captivadora i energia. ponsabilitats. interessants. aportarà equilibri.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Caminant per Catalunya 14:30h Objectiu Sagrada Família 15:00 Notícies (r)

15.00 Gaudeix la festa

15:30 Converses connecticat

15:30 Pista oberta

16:00 Notícies (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

18:00 Carreteres secundàries 18:30 Terreny desconegut 19:00 Nex estiu 20:00 Notícies 20:30 La comarcal estiu

7 8

10

CANAL REUS TV

16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu 18:00 Carreteres secundàries 18:30 Terreny desconegut 19:00 Notícies en xarxa. Estiu 20.00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Converses Connecticat 21.00 Carreteres secundàries

21:00 Notícies (r)

21:30 Hospital de proximitat

21:30 La comarcal estiu

22.00 Notícies 12. Edició vespre

22:00 Notícies (r)

22.30 Converses Connecticat

22:30 La comarcal estiu

23.00 Carreteres secundàries

23:00 Notícies (r)

23:30 Hospital de proximitat

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00.00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Roig Ferré, Eduard Raval de Santa Anna, 2 Telèfon 977 127 712 SALOU: Jornet Baiges, Rosa Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517 EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Dit d’un angle més obert que un angle recte. Acceptada. 2. Tres quartes parts de l’oceà. Borratxes. L’extrem mundial. 3. Un cop d’ull intens. Maquillatge dels antics escuraxemeneies. 4. Un parell de catets. Encara es valoren les més pures. Dit del matrimoni vàlid. 5. Costum. Imita el soroll de la llenya quan espetega. 6. Complir condemna a galeres. S’instal·li a casa del veí. 7. Delimiten un sòlid. La soga al coll del gos. NIF mancat d’identificació. 8. Aixella. Utilitzar abans de llençar. 9. Sol ser la primera d’arribar a port. Lleparà els culs més influents. 10. Captar el missatge. L’avantbraç de l’enamorat. L’última lletra del préstec. 11. Banys públics. Passeja la seva pena pel purgatori. 12. Amarats sota un sol fort. Utensilis. VERTICALS: 1. El seu punt de vista. Poden ser de llauna o de vidre. 2. Trenca el silenci dels anyells. Prohibiríeu caceres. 3. Guillotinem. Nyonya. 4. El millor número. Francès d’Estrasburg. Moto sense rodes. 5. Com més salvatge, més suau. De tota la tripulació. Transforma el gripau en príncep. 6. On hi ha diners. Cases amb caliu. 7. Arròs negre. Terra que ha estat compartimentada. Surt de mare. 8.Analitza les parts anatòmiques. Decret absolutista. 9. Ni teu ni seu. Ple de pus. 10. Esquinç . Assetjador de nimfes. 11. La primera de la setmana. Parir una colla de mixetes. Les mil i una. 12. Peu d’ànec. Quin fiasco de partit!

Màxima

23º 30º

Previsió pel Camp de Tarragona

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

LOCALS REUS. LOCAL-TRASTER. 17 m². 105€. Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS LA POBLA de MAFUMET. LLOGO PLAÇA PARQUING. Tel: 654.365.921

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MASAJES REUS.

MAYCA CATALANA.

Tel: 698.788.062

Excelentes masajes

MASAJES RELAJANTES.

Tarragona CIUDAD.

corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL

Tel: 977 21 26 12

NURU. Tel: 692.780.087

MASAJISTA

SALIDAS. DOMICILIOS.

PROFESIONAL.

Desconecta y disfruta!!!

Tel: 643.840.135

Tel: 613.458.067

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Predominarà el cel serè en general, o puntualment poc ennuvolat pel pas d’alguns núvols alts i prims durant la tarda. Malgrat tot, durant la matinada i les primeres hores del matí hi haurà alguns intervals de núvols baixos a punts de les Terres de l’Ebre. Al final del dia, la nuvolositat minvarà en general. Temperatura La temperatura mínima serà similar en general. Per la seva banda, la màxima pujarà entre lleugerament i moderadament, sobretot a l’interior.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem

TEL. 977 21 11 54

dimecres 2 de setembre de 2026

L

’estiu de 1976 es va celebrar la Marxa Història l Aquesta mobilització popular va recórrer el país fins al Monestir de Poblet l’estiu de de la Llibertat, una iniciativa impul- 1976 i va mobilitzar milers de persones malgrat haver estat declarada il·legal per Fraga Iribarne sada per Pax Christi, amb el suport de Justícia i Pau i d’altres entitats, amb la voluntat de convertir-se en una gran mobilització de país. La marxa es va articular en cinc columnes, quatre de les quals van recórrer diferents territoris del Principat i una va partir del País Valencià. Amb Lluís Maria Xirinacs, Arcadi Oliveres i Àngel Colom, entre altres al capdavant de l’organització, va ser la primera gran acció després del franquisme, en un context en què es reclamava Llibertat, Amnistia i Estatut d’autonomia. «En aquella època jo col·laborava amb Justícia i Pau en campanyes com la recollida de signatures contra la pena de mort, i em van convidar a la primera reunió dels organitzadors, que es va fer en un edifici que era propietat de l’Església», recorda Joan Cavallé. L’escriptor alcoverenc explica que «en aquella reunió, on hi havia un centenar de persones, jo era l’única persona del sud, per sota de Vilafranca». Per aquest motiu, Cavallé es va encarregar d’establir els primers contactes per pobles i ciutats del seu territori i, un cop va estar tot lligat, va assumir també la feina d’organitzar el pas de la marxa pel Camp de Tarragona. La Marxa de la Llibertat va ser declarada illegal pel ministre Manuel Fraga Iribarne només dos dies després de ser presentada, però els seus impulsors van decidir mantenir-la. «Els marxaires anaven caminant i en cada poble hi havia gent adherida a la Marxa que els acollia a casa seva», explica Cavallé. «Un A Valls es va fer l’acte simbòlic de netejar la font de la plaça del Carme, que es va rebatejar com a Font de la Llibertat. Cedida dels episodis que recordo més és el de l’arriL’escriptor alcoverenc recorda també «els netejar una font que havia estat abandonada. Esmolant l’enginy bada a Alcover, on es va congregar molta gent que no havia fet el recorregut, però que volia actes imaginatius», amb què van fer difusió En van treure runa, esbarzers i fins i tot una Es deixaven anar gallines amb la sumar-se a l’arribada», recorda. «La Guàrdia de la mobilització: «Uns dies abans que ar- moto, i la van batejar com a Font de la Lliber- samarreta de la Marxa perquè la Civil buscava gent amb la samarreta de la ribés la comitiva als pobles deixàvem anar tat. En l’acte d’aquest divendres hi participa- Guàrdia Civil les empaités Marxa, però ningú la duia. Això sí, l’ambient gallines amb samarretes de la Marxa en llocs ran Margarida Aritzeta i Joan Cavallé. També estava molt escalfat i només va faltar que el cèntrics, com el Pati de Valls, i era molt diver- es descobrirà la placa commemorativa del trar. Un d’ells va ser Jordi Tudó, que ara és 50è aniversari, instal·lada per l’Ajuntament. un dels impulsors de l’homenatge. El Jordi grup Unión 69, que tocava al Cercle d’Amics, tit veure la Guàrdia Civil empaitant-les». Precisament a la ciutat de Valls La cloenda anirà a càrrec de Gemma Bata- recorda que «les expectatives dels joves de es posés a interpretar L’Estaca. La s’ha programat un acte per com- lla, fundadora i primera directora de l’Escola l’estiu del 1976 eren les més altes possibles gent va començar a corejar-la i la memorar els 50 anys del pas de la Municipal de Música de Valls. A més, el dis- per aconseguir la llibertat dels Països Catapolicia va acabar detenint un noi Marxa de la Llibertat per la ciutat, sabte 5 de setembre es farà una taula rodona lans», i lamenta que «aquell jovent de l’estiu que portava una samarreta amb el que va tenir lloc el 4 de setembre Montblanc i el 12 de setembre hi haurà una del 76 avui pateix, com molta altra gent, un lema Guanyem la Llibertat, que no de 1976. Els convocants de l’ho- caminada entre l’Espluga de Francolí i el mo- desencís generalitzat i una certa frustració era de la Marxa, sinó del partit soper com han evolucionat les llibertats del menatge han escollit celebrar-ho nestir de Poblet. cialista. Això va provocar un cert La Marxa de la Llibertat tenia previst cul- nostre poble». És per això que insisteix en la aquest divendres, 4 de setembre, sarau: tothom va anar en comitiva a les 19 h a la plaça del Carme. minar a Poblet l’11 de setembre de 1976, però necessitat de «recordar aquella gesta i el que fins a l’Ajuntament i, finalment, es Allà, el 1976 els marxaires van es va impedir l’accés al monestir. Tot i això, va representar aquella Marxa l’estiu d’ara fa va aconseguir que el deixessin Cristina Serret Alonso dur a terme l’acte simbòlic de uns quants marxaires hi van aconseguir en- cinquanta anys». anar».

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Valls commemora els cinquanta anys del pas de la Marxa de la Llibertat

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: