Esports 18
Reus torna a somiar amb la Copa del Rei: avui, primera eliminatòria contra l’Europa (20.30 h)
Empresa 8
La Cambra de Comerç portarà importadors del Benelux a Reus per a donar-los a conèixer el vermut
Opinió 21 Jordi Collado Álvarez. Construir metròpolis és més que repartir projectes: «La ciutadania té dues preocupacions: viure i moure’s»
Empresa
La companyia xinesa estudia establir una factoria de vehicles elèctrics en terrenys del Port i la Zona d’Activitat Logística (ZAL)
3
Institucions 4
La Diputació convocarà un concurs d’idees per la reforma de la futura seu a la Imperial Tàrraco i el cost s’encarirà un 40%
Falten taxistes a Tarragona i es faran proves per aconseguir més conductors Serveis
El sector ha demanat a l’Ajuntament que faci una nova convocatòria per aconseguir la cartilla de taxista l 2
Es formalitza l’acord per a la creació del Centre d’Innovació Territorial a Falset Priorat
l 13
Municipal l El sector ho va demanar quan va saber que no hi haurà una prova al novembre com cada any
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha obert una nova convocatòria d’examen per a obtenir la cartilla municipal de taxista. El consistori ha hagut de tramitar d’urgència aquest procediment arran de la reclamació per part del sector, que ha traslladat «la situació de manca de conductors habilitats per prestar aquest servei públic». Així s’exposa en una resolució signada pel tercer tinent d’alcalde, Nacho García Latorre, aquest dilluns.
En el text, s’assenyala que «aquesta circumstància està generant dificultats per garantir la cobertura adequada a la demanda de mobilitat de la ciutadania, especialment
en franges horàries de major afluència i en zones amb menys disponibilitat de servei». La declaració d’urgència permetrà «reduir els terminis de tramitació» de la nova prova convocada per al pròxim 23 de desembre, «facilitant que nous aspirants puguin obtenir la cartilla municipal en un termini més breu».
El president de l’Agrupació Ràdio Taxi de Tarragona, Miguel Barragán, explica que «l’Ajuntament sempre fa dos exàmens a l’any, un al maig
L’examen tindrà lloc el pròxim 23 de desembre i la taxa serà de 5,95 euros
Reunió entre l’Ajuntament i Ràdio Taxi aquest divendres
L’Agrupació Ràdio Taxi de Tarragona i Élite Taxi es reuniran aquest divendres amb el tercer tinent d’alcalde, Nacho García Latorre. Durant la trobada, l’entitat posarà sobre la taula les seves demandes, com l’eliminació de l’examen per obtenir la cartilla municipal o l’impuls d’ajuts municipals per part de l’Ajuntament per a la compra de vehicles adaptats. Una altra de les problemàtiques del sector que traslladaran al conseller serà l’ocupació indeguda de les parades de taxi de la ciutat per part de cotxes particulars. «També ens queixarem per la demora en els tràmits per fer el canvi de llicència de taxi», diu el president de Ràdio Taxi, Miguel Barragán. Cal recordar que les cartilles municipals són l’habilitació específica per poder conduir a Tarragona el vehicle adscrit a una llicència de taxi, un permís que s’ha d’adquirir a banda i pel qual «s’arriba a pagar més de 6.000 euros». «Volem tenir una bona relació amb l’Ajuntament i poder trobar solucions junts», assegura.
i un altre al novembre». Enguany, però, el consistori no tenia previst obrir una segona convocatòria el mes vinent
com havia estat fent fins ara. «Com vèiem que no feien cap anunci, vam anar a fer una reclamació», indica Barragán,
qui assegura que «no ens van donar explicacions de per què no durien a terme la prova». Finalment, s’acabarà realit-
Són les que hi havia comptabilitzades a Tarragona el mes de maig
zant al desembre.
La dificultat de les proves
El president de l’Agrupació Ràdio Taxi també assenyala que un dels principals motius pels quals manquen conductors és la «dificultat» dels exàmens per obtenir la cartilla. «Sempre es presenten unes trenta persones i només l’aproven tres o quatre», apunta Barragán, qui considera que «haurien de ser menys estrictes». La prova del desembre consta de dos exercicis: vint preguntes referents a la legislació específica del sector del taxi i a coneixements de la ciutat, i una conversa amb especialistes per determinar el grau de coneixement dels aspirants en català. Barragán també proposa que la taxa a pagar per poder fer l’examen «no sigui de 5,95 euros, sinó de 100 euros i que inclogui classes de formació». Tot i això, creu que el més adient seria «eliminar» l’examen per obtenir la cartilla municipal, ja que «en els municipis del voltant com Salou o Reus no ho exigeixen». «A canvi, podrien ser més durs en altres aspectes, exigint als taxistes que tinguin un contracte a jornada completa o no tinguin antecedents penals», apunta. L’Associació Gremial Taxistes de Tarragona és «reticent» a aquesta proposta. «No creiem que sigui bo que entrin a treballar persones que no compleixin un mínim de requisits», diu el seu secretari, Agustí Calvache, ja que «pot afectar a la qualitat del servei».
Per tant, aposta per mantenir els exàmens, però «facilitant» l’aprovació dels aspirants. A més, considera que «cal més convocatòries». Per al sector, és necessari posar solució a la manca de taxistes habilitats, que «no permet tenir relleu per a les jubilacions, cobrir baixes o contractar segons conductors a l’estiu».
Neteja l La setmana passada es va iniciar la campanya per espantar els estornells amb la posada en funcionament d’un total de 32 emissors en 13 punts de la ciutat. La consellera de Neteja Sonia Orts ha explicat que «les localitzacions s’han definit després de realitzar un estudi dels espais on els ocells passen la nit». En cada un d’aquest punts, s’ha instal·lat una centraleta amb 2 emissors de sons, una placa solar i altaveus. Està previst que durant la campanya es puguin moure alguns dels emissors collocats, per adaptar-se a les rutines dels ocells que es traslladen als arbres de fulla perenne quan els altres es queden sense fulles. Cada emissor emet diferents sons bioacústics que reprodueixen de forma aleatòria, el crit d’alarma del propi estornell, sons de rapinyaires i també sorolls artificials (petards, sirenes,...). Els sons es reprodueixen diàriament en dos o tres seqüències que duren entre 10 i 15 minuts en total, a l’hora de la posta de sol. Aquests dies ja s’ha detectat nombrosos estornells a la ciutat. Tot i això, encara no s’ha observat l’arribada dels grans estols migradors que arriben del centre i nord d’Europa. Des del departament de Neteja, es recorda a la ciutadania que si detecta punts amb acumulació d'estornells que generin molèsties que informin a l'ajuntament a través del telèfon verd. La Tabacalera i la plaça Imperial Tàrraco són alguns dels espais. Redacció
Empresa l Es tracta del primer fabricant d’automòbils al gegant asiàtic. Astúries també és una opció
Oriol Castro Sanz
La marca de cotxes xinesa BYD es planteja obrir una fàbrica a Tarragona. Segons va avançar El Periódico i ha confirmat el Diari Més, l’empresa asiàtica valora instal·lar-se en terrenys pròxims al Port i a la Zona d’Activitat Logística. Fonts del Port expliquen que la zona que s’ha posat a disposició casa amb «l’estratègia d’industrialització de la Generalitat de Catalunya i una inversió relacionada amb l’economia sostenible, com per exemple el sector de l’automòbil elèctric» i que «estaria alineada amb els interessos del Port dins de l’objectiu d’augmentar i diversificar els seus tràfics».
En aquest sentit, el Port col·labora amb la Generalitat a través d’Acció per captar inversions que contribueixin a la reindustrialització del país, mitjançant contactes amb institucions i empreses xineses, principalment. Amb tot, el Port està a l’espera que la companyia prengui una decisió definitiva sobre on vol fer la seva nova fàbrica de cotxes elèctrics. L’altra ubicació amb la qual competeix Tarragona és Astúries, en una zona també portuària que donaria accés directe a l’exportació dels vehicles. Més enllà, Hongria i Turquia també serien altres opcions de l’empresa asiàtica. BYD es va fundar el 2003 i en els darrers anys ha experimentat un gran creixement i
Arrenquen les obres de consolidació de Ca la Garsa, apuntalada des del 2018
Patrimoni l Ja han començat les obres de rehabilitació estructural de Ca la Garsa, que consisteixen en la consolidació de les estructures existents en la cantonada entre plaça dels Àngels i carrer Talavera, a la Part Alta. Aquestes estructures actualment estan sostingudes de manera temporal per una bastida d’estabilització que
es va muntar a causa d’unes actuacions d’emergència l’any 2018. Les obres se centraran en quatre línies d’acció. D’una banda s’efectuarà el recalç dels fonaments del mur del carrer Talavera; estabilitzar i cosir les esquerdes que s’han format; reforçar i millorar els materials dels arcs i fer un sanejament general. Redacció
El projecte s’alinea amb l’estratègia comercial del Port, que espera la decisió
expansió, arribant a ser el primer fabricant d’automòbils de Xina.
El número u La companyia va vendre 3.024.417 vehicles a nivell mundial el 2023, set vegades
més en comparació amb la xifra de 427.302 vehicles del 2020. L’augment va ser degut en part a la creixent popularitat dels vehicles de nova energia a la Xina, que van representar el 27,5 % de les vendes de vehicles al país.
Node logístic preferent
Aquesta possible nova inversió s’emmarca en el treball que ha fet el Port darrerament per atreure nous tràfics i activitats, sobretot amb la
mirada posada a la Xina. El passat setembre, l’Autoritat Portuària de Tarragona i el China Construction Bank van signar un acord de cooperació. L’entesa té com a objectiu posicionar Port Tarragona com un node logístic preferent per a les cadenes de subministrament eurasiàtiques. Les dues entitats treballaran conjuntament per atreure noves inversions a l’entorn portuari tarragoní i incrementar els tràfics portuaris, tant ma-
rítims com ferroviaris, amb origen o destinació a la Xina i altres països de la regió ÀsiaPacífic.
Bona relació amb la cònsol El passat mes de febrer, la cònsol general de la Xina a Barcelona, Meng Yuhong, junt amb una delegació de representants del consolat, van visitar Port Tarragona per a conèixer els seus projectes estratègics i buscar vies de collaboració.
Administració l L’ens supramunicipal convocarà un concurs d’idees per iniciar les obres el 2027 i poder reobrir l’edifici el 2029
Oriol Castro Sanz
La nova seu operativa de la Diputació de Tarragona a la plaça Imperial Tàrraco s’encarirà un 40%. Així ho va explicar ahir la presidenta de l’ens supramunicipal, Noemí Llauradó, en la presentació del concurs d’idees que es licitarà per a reformar l’antic edifici Caixa Tarragona, que preveu acollir més de 300 treballadors. Si bé les primeres aproximacions pressupostàries de la Diputació apuntaven que la intervenció tindria un cost de 5,5 milions d’euros, finalment la inversió prevista serà de 8,9 milions d’euros. Aquest augment és principalment degut a la voluntat de fer una seu el màxim sostenible possible i amb un consum energètic gairebé nul.
A banda, l’edifici també s’ha de posar al dia normativament, ja que es va inaugurar fa 50 anys i moltes estructures no compleixen la legislació vigent. «Les primeres aproximacions contemplaven els canvis de vidres i algunes qüestions més. Però ara la norma és molt més exigent que als anys 70», va explicar ahir Eduard Rovira, diputat delegat de Serveis generals i instal·lacions corporatives.
Més enllà de l’àmbit de consum energètic de la nova seu, el govern de la Diputació també vol que l’edifici sigui «icònic». «No volem fer una licitació ordinària. Volem donar la rellevància que mereix
L’edifici s’ha de posar al dia normativament, ja que es va inaugurar fa 50 anys i moltes estructures no compleixen la legislació vigent. Gerard Martí
aquesta seu. És una aposta clara de futur», va apuntar Llauradó. La licitació del concurs de projectes per a la transformació de l’edifici es publicarà els pròxims dies, amb un pressupost de 569 mil euros, més IVA.
Un jurat, format per representants de la Diputació i per experts designats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), serà l’encarregat de
«Volem donar a la seu la rellevància que mereix. És una aposta de futur»
Societat l La campanya de sensibilització de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), ‘RockpelsXuklis’, arriba per segon any consecutiu a Tarragona. Aquesta vegada ho farà amb un vespreig solidari i amb el millor pop-rock i rumba dels anys 80 i 90 amb les bandes Las Locas del Pan-
da i Silver Monkeys. El concert, que comptarà amb alguna sorpresa més, tindrà lloc el pròxim diumenge 16 de novembre a partir de les 18 hores a la Sala Zero de Tarragona. Les entrades ja estan a la venda. L’entrada anticipada al web de la Sala Zero i als punts habituals té un preu de 10 euros i, a taquilla, de 15 euros. A la sala, també hi haurà un
estand de marxandatge solidari de ‘RockpelsXuklis’ i de l’AFANOC. ‘RockpelsXuklis’ va néixer amb l’objectiu de donar suport a iniciatives musicals que vulguin posar el seu granet de sorra per ajudar a les famílies amb infants i adolescents amb càncer i alhora fer visible la realitat dels joves amb càncer des d’espais que els identifiquin. Redacció
valorar els projectes, elaborats a partir dels criteris i paràmetres establerts en els informes tècnics previs de la Diputació. «Es valorarà que es plantegi un edifici públic de qualitat arquitectònica, que es preservin elements d’alt valor com les façanes i els mosaics ceràmics i que millori la connexió amb l’Edifici Síntesi», va exposar la presidenta. De totes les propostes rebu-
des, se n’escolliran cinc que passaran a la fase final on es decidirà la guanyadora.
Funcional i oberta
Un cop escollit el projecte, es licitaran les obres, que podrien començar a mitjan de 2027. «La intenció és que al 2029 ja sigui una seu operativa i funcional també pels nostres treballadors. Una seu més oberta al món local», va dir Llauradó.
La presidenta també va fer èmfasi en la localització. «La reforma també garanteix la rellevància econòmica i social de la plaça Imperial Tàrraco, que es veuria molt afectada si l’edifici continués abandonat», va expressar Llauradó.
4,5 MEUR de compra L’ens supramunicipal va comprar l’edifici per 4,5 milions d’euros. Una «oportunitat« que s’ha convertit en «la pedra angular del pla d’espais de la Diputació», donat que permet la concentració dels serveis operatius de la institució, amb més de 600 treballadores i treballadors en un sol espai. D’altra banda, l’activitat institucional, política i de govern es mantindrà al Palau de la Diputació, al Passeig de Sant Antoni, on a més de les sessions plenàries al Saló de Plens se celebraran reunions i recepcions institucionals i actes diversos.
La incògnita del MAMT D’altra banda, des de l’ens supramunicipal s’explica que s’està treballant per avaluar la possibilitat de destinar part de l’espai del Palau per ubicar-hi el Museu d’Art Modern de la Diputació. Un estudi del Govern de la Generalitat avala l’operació, que comportaria una inversió de 12 milions d’euros. La intervenció arrencaria l’any vinent i acabaria cap al 2032. Suposaria un salt qualitatiu per al museu, que reclama una millora.
Consum l La campanya arrencarà el 7 de novembre amb una gran festa itinerant des de la plaça Corsini
Marta Omella Blanco
La quarta edició dels Bons Comerç arribarà a Tarragona el 7 de novembre. La campanya distribuirà un total de 30.000 bons de descompte, els quals es podran adquirir i utilitzar fins al 22 de novembre. Cada bon tindrà un valor de 5 euros, que es podrà bescanviar als establiments comercials, de serveis, hostaleria i restauració de la ciutat adherits a la iniciativa. Es podran adquirir un màxim de 4 bons per persona, i cadascun d’aquests tindrà una durada setmanal. Després de set dies, es posaran a disposició de nous usuaris que vulguin descarregar-los. Aquells que no hagin fet ús dels seus bons, no en podran adquirir de nous.
«Els Bons Comerç són una oportunitat espectacular per estalviar i donar un impuls
al petit comerç i als negocis del barri. És una aposta que ens demanen tant els ciutadans com els botiguers», va
afirmar ahir la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, durant la presentació de la
campanya. Aquesta, va apuntar, enguany disposa d’una dotació municipal de 150.000 euros. L’any passat, va recor-
Cada persona podrà descarregar 4 bons per un valor de 5 euros cadascun
dar la consellera, la iniciativa va comptar amb la participació d’uns 160 establiments i va tenir un impacte superior als 630.000 euros.
Enguany la campanya arrencarà el 7 de novembre amb una festa itinerant que iniciarà el seu recorregut a la plaça Corsini i finalitzarà a la plaça Verdaguer després de recórrer la Rambla Nova. L’esdeveniment inclourà tallers infantils, pallassos al carrer, música en directe, espectacles de màgia i cuina en directe, entre altres propostes. A més, va avançar Adan, s’està treballant per repetir la festa
el dia 8 a Torreforta i la Vall de l’Arrabassada.
De cara a l’any vinent, va explicar, la intenció és celebrar dues edicions. La primera tindria lloc durant el primer trimestre de l’any, mentre que la segona conservaria les dates actuals. «Intentem ferla durant aquests mesos més baixos, perquè realment es veu un impacte positiu. Atrau molta gent», va assenyalar. També es treballa per incrementar els establiments de restauració adherits a la campanya, ja que tenen menys presència que altres tipus de negoci.
Com s’obtenen els bons?
Per obtenir els bons caldrà accedir al web oficial de la campanya (https://bons. tarragona.cat/), introduir el DNI o document d’identitat, i descarregar-los. Per bescanviar-los s’haurà d’ensenyar el codi QR o la versió impresa. A més, s’oferirà atenció presencial a la guingueta dels Bons Comerç, situada la Rambla Nova, on podran assistir aquells ciutadans que tinguin dubtes. Estarà disponible de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, de dilluns a dissabte.
Societat l Molts veïns es mostren escèptics davant el nou tram, on aviat finalitzaran els treballs de pintura
Marta Omella Blanco
Després d’un parell de setmanes d’obres i restriccions, la circulació ha retornat a l’avinguda Andorra, on ja només resten els treballs de pintura per poder estrenar el seu nou carril bici. Aquest se situa al lateral dret de la calçada al tram comprès entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Catalunya i s’emmarca dins el pla municipal de millora de la via pública i foment de la mobilitat sostenible. El projecte, adjudicat a l’empresa Eiffage Infraestructuras, SA., té un cost total de 223.366 euros.
La instal·lació del carril arriba acompanyada d’una remodelació de l’asfaltatge i de cert escepticisme, ja que molts veïns es fan la mateixa pregunta: «Necessitem un nou carril bici?». I és que molts residents no acaben de trobar-li el sentit de tot plegat, imaginant ja una repetició de la situació a Pere Martell, on el carril bici va desaparèixer després d’una curta vida de
quatre anys. «És com una obsessió ara, això dels carrils bici, i aquí tampoc n’hi ha tantes, de bicicletes. No estem a Holanda»,
diu la Marta Vidal. «Fa uns dotze anys que visc a Tarragona i potser he vist passar unes 15 bicicletes. Patinets moltíssims, però bicis po-
ques. Jo crec que l’acabaran traient», concorda en Jesús Padillo. «Aquí no tenim el costum, suposo. M’encantaria equivocar-me i que el carril
L’IISPV troba biomarcadors al semen per predir l’agressivitat del càncer de pròstata
Salut l Els investigadors Matilde Rodríguez i Xavier Ruiz-Plazas han liderat l'estudi
Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas prometedor en la millora del diagnòstic i el seguiment del càncer de pròstata. L’estudi, liderat per Matilde Rodríguez Chacón i l’especialista del Servei d’Urologia del mateix hospital, Xavier Ruiz-Plazas, ambdós membres del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes
Moleculars (DIBIOMEC), ha explorat un panell de biomarcadors detectables en mostres de semen que, en els casos analitzats, ha mostrat resultats prometedors quan s’ha combinat amb variables clíniques tradicionals. Les dades preliminars apunten que aquest enfocament podria ser útil en diversos contextos clínics, com ara la detecció precoç, la identificació de pacients amb un risc elevat de recurrència després d’un tractament amb intenció curativa, i el seguiment de pacients en
segura que a causa de la reforma s’han canviat d’ubicació els contenidors d’escombraries, fet que els resulta inconvenient. Padillo s’ha trobat el mateix problema. «Molts veïns pensem que un nou pas de vianants seria molt necessari. Hauríem de poder creuar el carrer amb seguretat sense haver de fer una volta enorme», apunta.
El carril se situa a la dreta de la calçada, entre la plaça Imperial i l’avinguda Catalunya
prosperés, perquè en soc molt partidari, però penso que és probable que, com en altres carrers, l’acabin eliminant», lamenta en Luis Miguel Muñoz.
Tot i que la creació del nou carril no ha requerit l’eliminació dels carrils existents de circulació, l’amplada de la calçada ha quedat reduïda. També s’han perdut algunes places d’aparcament situades a les parts inferiors i superiors del carrer, fet que tampoc il·lusiona gaire als seus veïns. «Hi ha moltíssim moviment aquí, i vulguis o no aquest canvi dificulta encara més la circulació», assenyala la Lucia Martínez. «Crec que ho estan complicant. No era fàcil trobar aparcament, però ara serà un xou, ens han deixat no res», etziba Vidal. També as-
Arreglar les voreres Les obres que aquests dies afecten l’avinguda Andorra han obert un altre debat entre el veïnat: l’estat de les voreres. «Potser s’hauria d’haver prioritzat això. Hi viu molta gent gran en aquest carrer, i ara mateix corren el risc d’ensopegar-se. També dificulten el pas a persones amb mobilitat reduïda, per exemple», afirma la Gabriela Romero. «Crec que fa uns 30 anys que no es renova el paviment, i fa falta. Tenim lloses trencades, desnivells, trams aixecats... Això no només és perillós, sinó que a més dona una mala impressió, al cap i a la fi, es tracta d’una de les entrades principals a la ciutat», assegura Martínez.
«Aquesta és la porta d’entrada a Tarragona, i fa pena veure-la així. Si t’hi fixes una mica, les rajoles són de colors diferents. Quan es trenca una, en posen una altra, i prou. Reparen un tros i en deixen un altre malmès. Més que anar posant pedaços, necessitem una reforma més integral», diu Padillo.
l’equip
És un avenç significatiu en la recerca d’eines diagnòstiques
vigilància activa per aquest tumor. La recerca ha estat publicada recentment a la revista Journal of Urology, òrgan oficial de l’Associació Nordamericana d’Urologia (AUA).
Saül Garreta participa en el cicle sobre la mobilitat dels Sopars X la República
Societat l L'arquitecte parlarà sobre el traçat de les mercaderies
Saül Garreta abordarà la qüestió de com planificar el traçat de mercaderies al Camp perquè descarbonitzi l’economia, enforteixi la indústria i protegeixi els barris, situant el territori com a node estratègic del país. La 3a Joventut X la República continua així amb el cicle ‘No parem quiets: la mobilitat al Camp de Tarragona’ en format de conferència i sopar, dirigit pel geògraf Robert Casadevall. La mobilitat humana i de les mercaderies a Catalunya i al Camp de Tarragona és una qüestió fonamental que condiciona la vida de les persones, de l’activitat econòmica i de la societat. La conferència de Saül Garreta és la segona de cinc que presenta el cicle, que està obert a tothom. A més d’una panoràmica general, s’hi pre-
Imatge de l’expresident del
senta la situació de la mobilitat en les diferents activitats humanes i econòmiques.
Quart cicle
Aquest és el quart cicle que organitza la 3a Joventut X la República, després dels dedicats a la llengua, al finançament de Catalunya i a l’amnistia.
Redacció
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona ha organitzat una processó extraordinària i commemorativa que tindrà lloc el proper dissabte 22 de novembre de 2025, amb sortida a les 18 hores des de l’Església de Santa Maria de Natzaret (Plaça del Rei).
Aquest acte, de gran rellevància històrica i espiritual, commemora els 475 anys des de la primera processó documentada del Sant Enterrament, celebrada a la ciutat l’any 1545. La processó, que transcorrerà pel nucli antic de Tarragona, comptarà amb la participació de diverses imatges emblemàtiques, com el Sant Crist de la Sang, acompanyat pels Armats de la Sang, i els passos de La
Flagel·lació i el Crist de la Humiliació. A les 19:30 h, se celebrarà una missa principal a la Catedral de Tarragona, punt culminant de la jornada.
La processó del Sant Enterrament va ser declarada
Festa Patrimonial d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya, un reconeixement que subratlla la seva importància com a peça clau del patrimoni religiós i cultural català. Aquesta celebració no
«És molt més que una processó; és un pont entre el passat i el present»
només té un profund significat espiritual, sinó que també representa una manifestació cultural que enriqueix la identitat tarragonina i atreu visitants d’arreu, fomentant el turisme cultural i la dinamització econòmica local. Segons ha manifestat Maria Grau Alasà, sots-prefecta de la Congregació: «Aquest esdeveniment és molt més que una processó; és un pont entre el passat i el present, un record viu de la fe, la història i la tradició que han configurat Tarragona al llarg de cinc segles. Invitem tots els ciutadans a compartir la jornada històrica».
Empresa l La Cambra de Reus ha organitzat l’acció per projectar internacionalment el producte
Sergi Peralta Moreno
La Cambra de Comerç de Reus durà a terme els dies 3 i 4 de novembre una missió comercial inversa amb el vermut com a eix temàtic. Importadors provinents de la regió del Benelux —Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg— viatjaran a la capital del Baix Camp per reunir-se amb productors del territori, degustar l’elixir i, si hi ha sort i entesa, tancar acords i difondre el vermut a casa seva.
La cap del Departament d’Internacional de la Cambra, Elena Andreu, subratlla que el tret diferencial de les missions inverses és que els professionals del país objectiu amb què es volen establir relacions
comercials viuen una «immersió directa en el nostre territori, la nostra cultura, els nostres valors, la nostra gastronomia», una experiència que genera un impacte «sensitiu i emocional» més fort per als importadors. En aquesta ocasió, s’ha decidit centrar-se en el client potencial del Benelux perquè respon a un perfil amb molta sensibilitat per als productes de proximitat i qualitat, que aprecia la «gastronomia de valor» i la tradició dels «aperitius a casa». «El nostre vermut encaixava perfectament amb aquesta cultura del nord d’Europa», expressa Andreu. Set representants internacionals s’han sumat en aquesta primera iniciativa,
Que sigui la primera missió inversa «d’una llarga llista»
El vermut protagonitzarà la primera missió comercial inversa de la Cambra, però Andreu espera que no es tracti d’una actuació «puntual», sinó «la primera d’una llarga llista». A banda del vermut, s’està treballant
que formen part de sectors com la restauració, la distribució o l’hoteleria, amb la presència de cadenes de re-
amb les DO de vi del territori per preparar una acció d’aquesta índole. «De producte vitivinícola en tenim molt i de molt bona qualitat, i podem posicionar-lo molt bé a escala europea i mundial», assegura la cap d’Internacional de l’ens. Així mateix, la voluntat és fer extensiu l’esforç al sector agroalimentari i, més concretament, a l’oli d’oliva. «La nostra estratègia interna és reforçar molt el rol que tenim d’agent, d’ajudar les empreses a connectar, a trobar compradors, a ajudar-los a fer actuacions de promoció internacional que siguin d’impacte, de rellevància, perquè puguin promocionar els productes, donar a conèixer la marca i, al final, fer negoci i vendre, perquè no deixem de necessitar generar ingressos», tanca Andreu.
nom com Marriott, Eurostars i Melià. «Tenim una forquilla d’importadors amb diferents canals de negoci i creiem que
això també dona molt de valor a la missió», relata la cap d’Internacional de la Cambra. Per part del territori, inter-
Vindran sectors com la restauració, l’hoteleria i la distribució
vindran en la missió Vermuts Miró, Yzaguirre, Priorat B&D Lab (Vermouth Dos Déus) i el Celler Cooperatiu de Gandesa (Pessigolla i TerrAlta).
L’activitat estrella durant els dos «intensos» dies de la missió comercial seran les reunions business-to-business (B2B, o negoci a negoci) entre importadors i exportadors. Els participants tindran franges d’entre 30 i 40 minuts per trobar-se «amb tothom» i que, així, «no quedi ningú que no pugui tancar la visita, presentar els seus productes, tastar-ne, veure si hi ha possibilitat de fer negoci». També hi haurà dinars de networking i visites a les instal·lacions de Miró i Yzaguirre. «Volem que els empresaris del Benelux marxin al seu país amb la sensació que la nostra zona té productes i marques molt bons i que vulgui repetir l’experiència, també amb altres productes», certifica Andreu. Amb els exportadors locals, es busca que tanquin collaboracions i acords comercials i que s’adonin que «la Cambra de Comerç de Reus és l’agent al territori idoni per poder fer actuacions com són missions i fires».
L’acció s’emmarca en l’estratègia d’internacionalització i promoció exterior de la corporació, així com en el programa Pyme Global de la Cámara de Comercio de España, ajudat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
De fet, en els últims anys, la Cambra està impulsant l’acompanyament, suport i assessorament a les empreses per a la seva internacionalització. Exemples fefaents són la consolidació de la presència a la Fira Nacional del Vi (FENAVIN) o el debut a Wine París aquest 2025, una experiència que es mantindrà l’any vinent i en què cellers presents en la primera edició ja han confirmat que repetiran. En aquest context, també s’ha marcat l’objectiu d’estudiar com arribar a fires d’Àsia.
S. Peralta / M. Llaberia
Pere Puig té 54 anys. Veí de Reus, pateix «una malaltia greu i crònica que els metges no poden tractar perquè tinc intolerància a quinze fàrmacs diferents; les meves patologies no tenen solució mèdica». «Estic impossibilitat per fer qualsevol mena de tasca quotidiana: no puc netejar, cuinar, ni fer res», assenyala. «Estic en un punt límit, la meva situació vital és insuportable», comparteix. El patiment constant i la manca de tractaments efectius van portar-lo a sol·licitar el dret a morir dignament en dues ocasions. Va ser refusat. Tampoc se li han concedit cures pal·liatives per alleugerir la càrrega. «He trucat a totes les portes que havia de trucar», apunta.
La llei orgànica de regulació de l’eutanàsia concreta que tenen dret a sol·licitar l’ajuda per morir les persones que sofreixin «una malaltia greu o incurable» o bé «un patiment greu, crònic i impossibilitant». La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) va analitzar la reclamació de Puig davant la segona negativa. L’òrgan «no posa en dubte el patiment psíquic i insuportable que manifesta el reclamant, i que sent que la seva vida no es digna en aquests moments». Amb tot, conclou que «el reclamant té un patiment greu i crònic, però aquest no és impossibilitant», que «no produeix limitacions sobre la seva autonomia física ni de les activitats de la vida diària que faci que no pugui valdre’s per si mateix» i que «no presenta una malaltia que tingui un pronòstic de vida limitat». En conseqüència, «no compleix amb els requisits de context
l Societat
«Que no em quedin opcions
l’eutanàsia»
El reusenc Pere Puig pateix «una malaltia crònica que els metges no poden tractar»
eutanàsic». «He trucat a totes les portes i me les han tancat als morros. No hi ha solució. Què se suposa que he de fer?», es pregunta Puig, que comenta que, per exemple, necessita ajuda per dutxar-se o per posar-se dempeus. «Tinc 54 anys i sembla que en tingui 90, el deteriora-
ment físic és brutal», diu. La resposta va arribar el març del present 2025 i «jo segueixo empitjorant». «Jo compleixo els criteris per a l’eutanàsia, és així», considera.
El seu periple va començar el 1997. «Des d’aleshores, m’han diagnosticat un munt de coses que després han des-
Reconeixement l L'acreditació la concedeix la SECHC
Redacció
La Unitat d’Espatlla i Colze de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, adscrita al Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, ha estat reconeguda com a centre d’excel·lència de formació en cirurgia d’espatlla i colze
per la Sociedad Española de Cirugía de Hombro y Codo (SECHC). La distinció reconeix la qualitat assistencial, docent i investigadora del servei, que compleix els criteris exigits per l’acreditació. Els requisits inclouen tenir una unitat amb almenys cinc anys d’experiència, ser centre
universitari amb activitat docent en cirurgia ortopèdica i traumatologia, desenvolupar recerca i publicar estudis en l’àmbit, i mantenir una elevada activitat quirúrgica anual: més de 100 artroscòpies, 50 artroplàsties i 50 cirurgies de fractures d’espatlla i colze. La unitat la integren pels doctors
diagnosticat, no saben què em passa», explica. La CGAC atribueix el diagnòstic principal a un trastorn de personalitat amb trets obsessius, però el veí de Reus reclama que «no ens quadrava a ningú». No hi ha una explicació clara del perquè del seu malestar. «No saben què em passa», reitera.
Albert Ferrando i Santiago Castañeda, que destaquen que «aquesta distinció és un reconeixement al treball realitzat durant els darrers anys i una oportunitat perquè residents i traumatòlegs d’altres hospitals puguin formar-se amb nosaltres». Segons el Dr. Ferrando, l’Hospital Sant Joan «és un centre de referència en patologia artroscòpica i protèsica de l’espatlla, i aquest certificat ens impulsa a continuar millorant». Amb aquest nomenament, la SECHC reconeix nou hospitals de l’Estat com a centres d’excel·lència.
Els tractaments no han resultat efectius i Puig és intolerant a molts fàrmacs
Pot sol·licitar l’ajuda per morir qui tingui un patiment crònic i impossibilitant
passo tot el dia al llit, amb ansietat les 24 hores, atacs de pànic diaris, nul·la activitat física i social, agorafòbia greu, pèrdua de massa muscular, gairebé no em puc mantenir dempeus, dolor crònic...», menciona.
Puig explica que ha arribat a demanar l’alta mèdica del seguiment perquè «senzillament s’han acabat totes les opcions». «L’única opció que em donaven de tractament era anar unes hores al matí a un hospital de dia, però no em puc desplaçar perquè tinc agorafòbia i ansietat severa, i no em poden medicar», relata. «He fet tractaments amb medicacions molt bèsties, però m’han arribat a hospitalitzar per intolerància; ho he intentat absolutament tot i no hi ha manera», declara. «El fet que no em quedin opcions és el que em fa demanar l’eutanàsia», conclou.
El 2006, se li va decretar un grau de disminució del 68%, arran d’un trastorn límit de la personalitat i un trastorn obsessivocompulsiu «que després em van desdiagnosticar». El 2012, els símptomes es van agreujar i, el 2023, van convertir-se en insofribles. «Fa gairebé tres anys que
Davant d’aquesta situació, va sol·licitar derivació a cures pal·liatives i atenció domiciliària, però les seves peticions tampoc es van acceptar, afirma. «Si em denegues l’eutanàsia, per què em negues cures pal·liatives? És un peix que es mossega la cua. Quina solució tinc?», lamenta.
Contactada al respecte, l’associació Dret a Morir Dignament es mostra oberta a escoltar el cas de Puig i assessorar-lo i acompanyar-lo en conseqüència.
L’excursionisme és una activitat vinculada a múltiples conceptes: als espais naturals, al descobriment d’allò no domesticat i a visualitzar paisatges mai vistos. Una atracció de l’ésser humà pel que és desconegut que des de fa molt de temps ha captivat a incomptables persones durant la història i, per aquest motiu, no és d’estranyar que la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus sigui una de les més rellevants i longeves. Ahir la Sala Emili Argilaga es va omplir de gom a gom per assistir a l’acte inaugural del 125è aniversari d’aquesta secció, fent palès aquesta estima des de l’entitat per aquesta. «Aquest aniversari és un moment per mirar el passat amb orgull, però sobretot és un bon moment per encarar el futur i plantejar-se el repte d’aconseguir la participació del jovent», es va fixar com a objectiu gairebé només començar l’acte la presidenta del Centre de Lectura de Reus, Empar Pont. Per tal d’aconseguir aquest objectiu des de la secció van anunciar un ampli ventall d’activitats que s’estendran fins al mes de desembre del 2026, deixant ben clares les intencions que això no quedarà en un senzill homenatge. Pel que fa a l’excursionisme reusenc van ser diversos els noms que es van recordar durant la jornada, però la presidenta de l’entitat va voler posar l’accent en el paper també de les dones, tot i que invisibilitzat, en teixir aquesta comunitat. Entre diversos noms va recordar a Rosa Magrané, persona molt activa dins de la Secció Excursionista i que va ser presidenta durant la celebració del centenari. El naixement de la secció és arran d’una sortida d’uns socis a Santes Creus el juliol de 1901 per part de persones com Josep Carbonell, Arcadi Fort o Pere Cavallé. La primera excursió oficial seria el març de 1902, amb destí Vilanova i la Geltrú i Sitges. «No n’hi ha prou amb fer, s’ha de dir
Maria Mercè
Porqueras, primera confraressa de Sants Just i Pastor
Religió l Maria Mercè
Porqueras pren el relleu en la presidència de la Confraria dels Sants Just i Pastor, que encapçalarà fins a l'any 2029. Substituint a qui fins ara ocupava el càrrec de president de la Confraria, Marià Gil, Porqueras esdevé la primera confraressa de la història de l'entitat. Redacció/Cedida
Instantània de l’acte d’inauguració del 125è aniversari de la Secció Excursionista del Centre de Lectura en el moment que mostren el logo commemoratiu. Gerard Martí
Societat l La Secció Excursionista del Centre de Lectura organitza diversos actes pel 125è aniversari
Miquel Llaberia Baselga
que es fa i què es fa. La voluntat d’acció ha d’anar acompanyada de rememoració», va reivindicar el filòleg Josep Murgades. Per aquest motiu, fa 25 anys, en la celebració del centenari de l’entitat li van encarregar a un jove historiador fer un llibre sobre la història, un tal Òscar Subirats Torrebadell. Ara, 25 anys després, l’actual regidor al consistori reusenc torna a col·locar-se el barret d’historiador per tal de tornar a explicar una història escrita per persones d’acció
i aventura. «Quan parlem d’excursionisme hi ha quatre components que es repeteixen. Un és la muntanya, sense la muntanya seria molt difícil imaginar-nos l’excursionisme. L’atracció cap a la natura salvatge», destaca Subirats. Un espai que no és baladí, ja que ens trobem just en el sorgiment de la Revolució Industrial que instaura un nou ordre socioeconòmic i unes ciutats que viuen una profunda transformació. En aquest sentit, l’historiador recordava unes paraules escrites l’any 1901, any de naixement de la Secció Excursionista, de Cavallé, qui fou president del Centre de Lectura entre els anys 1915 i 1922 i un dels fundadors de la sec-
Essència
La muntanya és un dels elements propis de l’excursionisme
ció: «Qui com jo ha estat condemnat a viure a la ciutat, sent eixamplar el seu cor i revifar el seu esperit quan pot anar al camp a assaborir tots els encants que ens ofereix la natura».
Activitats d’aniversari
Les activitats de la celebració dels 125 anys de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus continuaran el 15 de desembre i s’allargaran durant tot l’any següent. Cal
destacar hi ha el concert a càrrec de l’Escolania de Montserrat al Teatre Bartrina el 9 de gener la xerrada a càrrec de Núria Burgada, mare i membre de la Fundació Kilian Jornet, el 12 de febrer o les conferències d’homenatge a Joaquim Santasusagna el 22 de gener, a Salvador Vilaseca el 14 de maig i a Josep Iglésies el 15 d’octubre, entre altres. A més, s’han programat també múltiples excursions a diversos indrets com la Mola dels Quatre Termes, al cim del Tossal del Rei, a la vall del Gaià, a la Serra de Mont-ral o a la Serra de Llaveria. Totes aquestes aniran sota el nou logo dissenyat en homenatge a l’efemèride que se celebra.
L’Ajuntament aprova el projecte de transformació urbanística del Carrilet
Reurbanització l El ple de l'Ajuntament de Reus va aprovar de manera inicial el passat divendres 24 d'octubre la modificació puntual de la Revisió del Pla general d'ordenació urbana en l'àmbit del Carrilet i la nova estació d'autobusos per tal d'impulsar la transformació urbanística projectada a la zona. El document va ser redactat per Comas-Pont Arquitectes,
SLP per encàrrec municipal. L'àmbit de modificació, amb una superfície de 33.048 metres quadrats, té el seu límit nord al passatge de Lluís Mas i Ossó, a l'est al carrer Escultor Roca i part de l'avinguda del President Macià, al sud per la plaça del Canal i a l'oest per les avingudes de Salou i Jaume I. La proposta es concentra en reduir les intervencions de nova edificació,
disminuint així l'impacte ambiental de l'actuació. La nova estació d'autobusos es veurà ampliada i reforçada per cobrir una major demanda de transport públic i concentrarà la intermodalitat amb els taxis, els vehicles de mobilitat personal i el ferrocarril. També es contempla l'ampliació del parc Mas Iglesias més enllà de l'avinguda President Macià. Redacció
Comerç l La Unió de Botiguers de Reus (UBR) reafirma el seu compromís amb la promoció de les tradicions, tant aquelles arrelades i tradicionals com les arribades de manera més recent, a través d'una nova iniciativa; el Castaween Aquesta acció, que compta amb el suport de Reus Promoció, serà una ruta que tindrà lloc des d’avui dimecres 29 d’octubre fins al divendres 31 d’octubre que convida la ciutadania a visitar una dotzena de comerços associats a l’entitat, combinant l’esperit del Halloween i la Castanyada amb disfresses, caramels i castanyes. Per tal de participar-hi només cal disfressar-se de castanyer o castanyera o de monstre per obtenir els 12 adhesius. Enguany es posen a disposició 200 colleccionables d’edició limitada i els 50 primers a completar la col·lecció rebran un val de 10 euros per gastar en botigues participants. Entre la dotzena de botigues participants del Castaween hi ha Tomas Barberà, Gelats Xixona, Bormar Motos, Discos Qui’k, Cristaleria Marsal, Pastisseria Caelles, Nina’s Cake, Corseteria Minimun o Sabateria Centpeus, entre altres. Redacció
Cultura l La jornada matinal comptarà amb diverses activitats per a tots els públics
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus organitza el Festival de la Paraula, una iniciativa sorgida des de les sessions participatives del Pla de Lectura de Reus que pretén acostar la lectura al conjunt de la població. La jornada festiva tindrà lloc el 22 de novembre entre les 11 i 14 hores a la plaça de la Patacada amb la voluntat d’adherir a la ciutadania i entitats al manifest de suport del Pla de Lectura, impulsat des de les Biblioteques Municipals de la ciutat. «El pla reposa sobre tres pilars; la lectura com una eina de transformació social, la llengua catalana com un vehicle de cohesió i la lectura per xalar. Volem democratitzar la lectura i reinvidicar-la com una eina educativa, creativa i que generi benestar», apunta el regidor de l’àrea de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens.
Per aquest motiu la programació establerta pel Festival compta amb diversos actes que volen interpel·lar a tota la
El V Concert Solidari en benefici de l’Associació
Supera’t recapta 4.000 euros
Suport l Enguany s’han doblat els ingressos, que es destinaran a activitats socials
Redacció
El V Concert Solidari en benefici de l’Associació Supera’t de persones amb Condició de l’Espectre Autista que es va celebrar el passat 17 d’octubre va recaptar 4.000 euros, una quantitat que supera totes les expectatives dels organitzadors. Ahir es va fer l’entrega del xec amb la recaptació. El president de la Cambra, Mario Basora; el vicepresident, Jaume Batista, i el gerent de Mémora a la província de Tarragona, Javier Ríos, van ser els responsables d’entregar el xec a Mònica Bellido, coordi-
nadora i presidenta de l’Associació Supera’t. L’objectiu del concert era recaptar fons per col·laborar amb la tasca que està duent a terme l’Associació Supera’t millorant la qualitat de vida de les persones amb Condició de l’Espectre Autista i les seves famílies. La coordinadora i presidenta de l’associació, Mònica Bellido, va agrair la donació i va explicar que es destinarà a activitats de caire social que organitza l’entitat al llarg de l’any. L’acte, organitzat per la Cambra de Comerç de Reus i Mémora
de l’acte de presentació del
L’esdeveniment s’impulsa des de les biblioteques municipals de Reus
ciutadania com una biblioteca silenciosa, on els assistents podran seure o estirar-se en una hamaca, col·locar-se uns auriculars i gaudir de la veu de narradors que explicaran històries, o parades de llibres. A més, també hi haurà activitats encaminades als més
Imatge de l’entrega del xec de 4.000 euros.
L’entitat treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA
Fundación, va estar patrocinat per Mémora i va comptar amb la col·laboració de l’Arxiprestat de Reus, l’Associació Supera’t, Unió de Botiguers i El Tomb de Reus.
me acollirà l’activitat ‘Naturalistes’, on es podrà aprendre sobre zootècnia i botànica mentre els assistents observen, descriuen i classifiquen animals i plantes. «Hem volgut que en lloc de solemnitat sigui un moment de festa. Creiem que val la pena celebrar les coses bones de forma comunitària i que serveixi com un espai per compartir-ho tots plegats», afirma el regidor Recasens. Finalment, de 12 a 12.30 hores es presentarà el Manifest per la Lectura de Reus, un text que pretén fer una crida oberta a la societat per reivindicar la lectura com una eina transformadora. Per aquest motiu, també s’instal·larà un mural per donar a conèixer el Pla de Lectura i adherir-se al Manifest.
Competències bàsiques
petits, amb un espai en què infants de 0 a 5 anys podran iniciar-se en el món de la lectura. I pels amants de la poesia, d’11.30 a 12 hores es durà a terme la ‘Poesia a la Patacada’, un recital poètic a càrrec de diferents poetes reusencs. També el Centre Cívic del Car-
Tot i que Recasens insisteix que aquesta jornada està dedicada i oberta a tota la ciutadania, admet que un dels grups importants a tenir en compte és el públic infantil i juvenil, especialment després de l’última caiguda de les dades en competències bàsiques en l’assignatura de llengua catalana a Catalunya. «L’escola és potentíssima, però no és omnipotent. Aleshores, la resta d’agents de la ciutat s’han d’implicar en l’educació i, dins de l’educació, pel que fa a la llengua i la lectura», defensa el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus.
Urbanisme l Adif no podrà edificar fins que no es redacti un projecte amb menys impacte sonor, visual i mediambiental
Redacció
La instal·lació de pantalles acústiques a la via ferroviària de la costa posa punt final, fins a nou avís. La pressió de l’associació de veïns i veïnes de Costa Daurada i Berà, jun tament amb l’Ajuntament de Roda de Berà, han aconseguit aturar el projecte després d’un any de gestions legals que, ara, els avalen per reti rar la proposta d’Adif. L’ens de gestió ferroviària haurà de replantejar les alçades de les pantalles que estaven projec tades davant de diverses zo nes de habitatges rodencs, al gunes de les quals «arribaven als vuit metres», d’acord amb els informes presentats.
Durant la reunió definiti va, celebrada aquest dilluns entre el consistori, Adif, les entitats veïnals i la subdele gació del Govern, els ens de fensors de la retirada de les pantalles i el replantejament del projecte van proposar la instal·lació d’estructures més baixes en alguns trams, sen se poder superar els quatre metres. L’objectiu de les noves condicions és reduir l’impac te paisatgístic «greu» d’unes edificacions «invasives», a més de l’impacte mediambi ental i sonor.
L’associació de veïns i veïnes
Els nous projectes hauran de rebre l’aprovació del consistori rodenc
Entre les principals recla macions, les entitats veïnals defensaven que les pantalles, en lloc de disminuir el soroll, «l’havien incrementat». En informes presentats, també
constaven les afectacions so bre els habitatges, que «que daven tapats» per les estruc tures metàl·liques opaques de diversos metres d’alçada. Una de les constants presentades va ser, també, la variació de les alçades depenent del tram, definides per l’Ajuntament «sense un criteri clar» i que en
Mobilitat l Proposen passos zebra en el tram direcció al Vendrell
Redacció
Les federacions Xarxa Ven drellenca i l’Associació de Veïns de Roda de Berà han proposat a la Unitat de Car reteres de l’Estat diverses millores per la seguretat dels vianants en un dels trams de l’N 340 direcció al Vendrell.
Concretament, en el punt quilomètric 1.185, la zona que uneix les urbanitzacions costaneres de Roda de Berà amb diversos punts d’inte rès. Entre ells, una zona de restauració, la ferreteria in dustrial i una parada de bus, també direcció a la capital del Baix Penedès. Les entitats
argumentant que hi ha una detecció de «riscos elevats» per als vianants, i que «mal grat el pas elevat existent a uns 600 metres» els usuaris creuen a través de la rotonda. Una zona de «trànsit intens», asseguren. La proposta con templa la instauració de dos passos de vianants, a banda i
alguns trams superaven «fins i tot l’alçada de la catenària».
L’alta sonoritat dels treballs a les vies que, segons els veïns, es produïen durant el dia i en hores nocturnes, va provo car un estudi de sonometria encarregat pel consistori ro denc. L’Ajuntament pretenia comparar entre els trams que
banda de la rotonda, a més de la instal·lació de senyals verti cals d’advertència per alertar als conductors i millorar la il·luminació del tram per «ga rantir la visibilitat nocturna». En un comunicat, les dues federacions han argumentat que «és una intervenció sen zilla per prevenir accidents», ja que la zona és freqüentada per famílies i treballadors, o visitants que hi accedeixen des de la platja. També recor den la necessitat de la reduc ció de la velocitat al tram, una demanda antiga que ha gene rat afectacions al tram.
tenien pantalles acústiques i els que no, per fer arribar a di ferents autoritats, entre elles la Generalitat i el Congrés de diputats, les múltiples afecta cions.
Ara, el projecte que presen ti Adif, sense termini previst, haurà de tenir l’aprovació de l’Ajuntament de Roda de
Berà. L’alcalde ha fet una «va loració positiva» de la reunió, i juntament amb les entitats veïnals es consideren «molt satisfets». «Ens hem sentit es coltats» ha argumentat Virgili després d’aconseguir el canvi de postura de l’ens ferroviari: «Fa uns mesos l’única respos ta d’Adif era una negativa ro tunda a aturar les obres».
L’inconvenient del plante jament de nous projectes serà l’afectació de més barris de Roda de Berà, com ara La Bar quera. Unes conseqüències provocades per la suspensió del projecte de 2021 d’instal· lació de pantalles acústiques a tota la línia ferroviària de la costa. Ara Adif treballa en els contactes inicials amb altres ajuntaments afectats.
Un llarg procés La definició de les condicions per aturar la instal·lació de les pantalles s’ha dut a terme du rant una reunió entre l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, el director de Projectes i Infra estructures d’Adif, Juan Carlos Monge, i la subdelegada del Govern, Elisabet Romero. A més, s’hi han sumat les enti tats veïnals, l’arquitecte mu nicipal i un enginyer extern. D’acord amb el consistori, el paper de la subdelegada «ha estat fonamental» durant el procès de negociació.
Recerca l El projecte, que s'instaurarà a Falset, planteja una inversió total de 850.000 euros en els pròxims cinc anys
Adam Díaz Garriga
El conveni per la instal·lació a Falset del Centre d’Innovació Territorial (CIT) s’ha formalitzat amb diversos canvis respecte a l’informe inicial. La Diputació de Tarragona, en referència a l’aportació de personal per a l’impuls del projecte, tindrà la principal responsabilitat. La iniciativa, gestionada conjuntament entre la institució provincial i el Ministerio para la Transformación Ecológica, detalla en un nou informe les competències de cada ens, destacant el paper com a subministrador de la Diputació amb relació als «professionals contractats expressament» que gestionaran el funcionament del centre. Les primeres informacions situaven aquesta competència en mans del Ministeri, que ara només figurarà com a «suport tècnic i de personal per a activitats de coordinació».
Les dades també estableixen un acord de pagament durant cinc anualitats, entre el 2025 i el 2029, tot i que el contracte estableix un termini de quatre anys. La primera quantia, que s’oficialitzarà enguany, proporcionarà 20.000 euros per posar en marxa el Centre d’Innovació, que serà el segon actiu a Catalunya. Les pròximes quatre completaran el pressupost amb tres pagaments anuals de 240.000 euros i un de 110.000 l’últim any.
L’antiga fàbrica Falbar de Falset acollirà el projecte cofinançat per la Diputació i el
La proporció de la inversió, tal com va acordar-se en un primer moment, tindrà més pes per part del Ministeri, que aportarà 510.000 finalment. L’ens provincial tarragoní invertirà 340.000 euros. El pressupost final estableix una inversió de 50.000 euros menys. D’acord amb la primera proposta, la inversió total era de 900.000 euros, i ara es completarà en 850.000. Això
El nou pressupost estableix una inversió de 50.000 euros menys que l’inicial
Els usuaris del Centre de Dia d’Alcover cultiven tradició i memòria
Envelliment l L’escarola enceta el projecte social 'Slow Food Educa'
El Centre de Dia d’Alcover s’ha convertit en el primer centre d’aquest tipus que participa en el programa Slow Food Educa, una iniciativa que promou l’educació alimentària, la sostenibilitat i el coneixement de la procedència dels
aliments. El passat 21 d’octubre, els usuaris i usuàries van viure una jornada especial plantant escarola perruqueta, una varietat tradicional que va servir per despertar records llunyans, compartir històries de vida i connectar amb la natura. El projecte consisteix a tenir cura del
planter fins al moment de la collita. Quan arribi aquest punt, un cuiner professional acudirà al centre per elaborar plats amb els productes conreats, que després usuaris i equip podran tastar plegats, convertint l’activitat en una experiència compartida. L’objectiu és ampliar el
sí, augmentant la part proporcional aportada pel Ministeri i reduint la de la Diputació de Tarragona, que retallarà en 60.000 euros la seva inversió. L’Ajuntament de Falset encara no ha anunciat terminis, i espera resposta per a executar el projecte.
Competències i objectius Entre les competències repartides, el Ministeri priorit-
projecte progressivament, incorporant més participants i fomentant l’intercanvi generacional entre persones grans i joves implicades en la iniciativa. Des del centre assistencial celebren formar part d’aquesta xarxa pionera, on el protagonisme el tenen les vivències i experiències dels usuaris. «És una manera de mantenir viva la tradició i d’educar en sostenibilitat, fent valdre la memòria i el saber de la gent gran», han destacat. Slow Food Educa promou aprendre combinant plaer, responsabilitat i valors.
zarà les funcions de difusió, avaluació i coordinació del projecte, a més del desenvolupament de nous continguts de formació. En el cas de la Diputació, serà l’encarregada de la gestió general i la comunicació del projecte. També haurà d’aportar un o més espais, segons figura al nou informe, i contempla una ampliació en l’antiga fàbrica Falbar de Falset, que serà el
centre operatiu.
El CIT, situat a la capital del Priorat, té l’objectiu d’impulsar estudis per prevenir el despoblament i dinamitzar socialment i econòmicament del territori tarragoní. Especialment, d’aquelles zones afectades per l’envelliment i la masculinització de la població, que pateix un decreixement predominant en les zones rurals.
Redacció
L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa el projecte de renovació del paviment asfàltic i de la senyalització horitzontal més ambiciós mai realitzat a la ciutat. Es tracta d’una actuació que suposa una inversió de 2,8 milions d’euros i que abastarà més de 72.500 metres quadrats de via pública. L’objectiu és millorar de manera notable la seguretat viària, la mobilitat i la imatge urbana del municipi, amb especial atenció als dos grans eixos que vertebren Salou: el passeig Jaume I i el passeig Miramar.
Els treballs s’executaran al llarg de cinc mesos i es dividiran en diverses fases, planificades amb criteris d’eficiència i sostenibilitat per reduir al màxim les afectacions a la ciutadania i garantir la fluïdesa del trànsit. La primera fase, prevista entre el 17 de novembre i el 19 de desembre, inclourà actuacions als passejos Miramar i Jaume I, així com a l’avinguda Andorra. Aquestes intervencions es faran amb calendaris diferenciats i amb talls puntuals de
circulació només quan sigui estrictament necessari, amb l’objectiu de minimitzar les molèsties.
Per definir els punts d’intervenció, s’han valorat criteris tècnics objectius, com el volum i la intensitat del tràn-
Les obres s’allargaran durant cinc mesos amb afectacions puntuals al trànsit
Urbanisme l Les obres s’allargaran dos mesos i suposen una inversió de 61.200 euros, amb nova il·luminació LED i plantació d’arbrat
L’Ajuntament de Valls ha iniciat aquest octubre les obres de millora del carrer dels Ametllers, al barri de Sant Josep Obrer. Amb un pressupost de 61.200 euros i dos mesos de durada, l’actuació renovarà el vial i prioritzarà la mobilitat i la seguretat dels vianants. La vorera s’ampliarà fins als dos metres en un tram de 103 metres, facilitant el pas i la circulació. El projecte renova la xarxa d’enllumenat amb sis punts LEDs, eficients i sostenibles, que milloraran la il·luminació. A més, s’hi plan-
taran deu lledoners i s’installarà una xarxa de reg. En els propers mesos s’activarà una inversió de 90.000 euros per modernitzar l’enllumenat a 14 carrers i espais públics del barri: avinguda Catalunya, plaça Alt Camp i els carrers Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Ametllers, Joan Maragall, Amadeu Vives, Santiago Rusiñol, Onze de Setembre, Roger de Flor, Camí de la Verneda i Sor Filomena Ferrer.
L’actuació del carrer dels Ametllers s’inclou en el paquet de projectes de Via Pública a tota la ciutat, amb una
inversió propera als 6 milions. A l’estiu es van fer obres als carrers Paborde, Freixa, Bisbe Mora i Narcís Oller, i al vial lateral d’un tram de la carretera del Pla al polígon industrial. A l’octubre han començat la millora de voreres i la renovació de la xarxa d’aigua al carrer Pont de Goi, a la Xamora, i l’obra del carrer Creu de Cames, a la Fraternal, escollida als pressupostos participatius. També s’han renovat zones de jocs infantils a Santa Magdalena, la Candela i Santa Úrsula; al parc del Vilar s’han instal·lat veles d’ombra i tirolina, i el nou parc de salut
sit, la mobilitat general del municipi i la centralitat dels carrers. Així, es prioritzarà actuar allà on la millora sigui més necessària i on tingui més impacte en el dia a dia de residents i visitants. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha
destacat que «aquesta és la inversió més important que s’ha fet mai en asfaltat al nostre municipi, i simbolitza la voluntat de continuar transformant Salou en una ciutat moderna, segura i de qualitat. No parlem només d’una
millora de l’asfalt, sinó d’una aposta per la dignitat urbana, per oferir als salouencs i salouenques carrers més confortables, transitables i sostenibles. Tot allò que fem per millorar la mobilitat i l’espai públic és, en definitiva, una inversió en el benestar i en la imatge del nostre municipi».
Pausa nadalenca
El projecte també es durà a terme amb una pausa durant les festes de Nadal per evitar afectacions durant un període de màxima activitat social i comercial. Un cop finalitzat aquest parèntesi, les obres es reprendran amb noves fases que arribaran a una trentena de carrers del nucli urbà, en una actuació integral que vol donar continuïtat a la millora progressiva de l’espai públic. Les dates i els trams d’actuació s’han planificat amb criteris d’eficiència i sensibilitat ciutadana, adaptant les obres als períodes de menor afluència turística per reduir al mínim les molèsties tant a veïns com a visitants. L’alcalde Granados insisteix que «invertir en asfaltat és invertir en qualitat de vida i en la imatge de ciutat. Volem que Salou continuï sent un municipi amable, segur i atractiu per viure-hi i visitar-lo tot l’any».
Aquesta operació d’asfaltatge forma part de la planificació municipal per mantenir i modernitzar l’espai públic, amb el propòsit de garantir una mobilitat més segura, còmoda i sostenible.
ja està adjudicat. Pel que fa a l’enllumenat, hi ha actuacions a la plaça i passeig de Mas Clariana i als carrers Segarra, Portal Nou i Colon, mentre
continua la renovació al polígon industrial. També s’han fet millores a la xarxa d’aigua, com la interconnexió amb Fontscaldes i la modernitza-
ció de l’anella sud, i es preveuen actuacions al Camí Nou, en licitació, i al camí de Fontscaldes, amb projecte tècnic imminent i licitació prevista.
Societat l La proposta aprovada de Som Poble-ERC fomentarà l’acompanyament a la gent gran
Adam Díaz Garriga
Els grups municipals del Vendrell van aprovar per unanimitat, durant l’últim ple ordinari celebrat d’aquest dilluns, una proposta presentada per Som Poble-ERC que fomentarà l’acompanyament a la gent gran i les persones vulnerables del municipi. La intenció de la iniciativa és reduir la soledat no volguda a la localitat, especialment entre la gent major de 65 anys, que actualment representa un 20% de la població total. El projecte proposa la «millora de la qualitat de vida» de les persones grans a través de l’oferiment, per part del consistori, d’una atenció concreta. El focus proposat per ERC és la promoció d’un envelliment actiu mitjançant la participació en les activitats de la comunitat.
Un dels objectius que pretén complir el grup municipal és la reducció de la pressió sobre els serveis sanitaris i social
Es presenta el projecte RENAT3R per recuperar la riera de la Bisbal i els torrents urbans
Bioenginyeria l La tècnica vendrellenca
Laura Manyer l’ha exposat al Congrés AEIP
Redacció
L’Ajuntament del Vendrell ha presentat el projecte RENAT3R al Congrés AEIP de Bioenginyeria del Paisatge, celebrat a la Vall de Núria del 22 al 24 d’octubre, una iniciativa per renaturalitzar la riera de la Bisbal i els torrents del Lluc i del Cullerer al pas per la zona urbana. La comunicació, a càrrec de la tècnica municipal Laura Manyer, es va incloure en la sessió sobre bioenginyeria de l’aigua, dedicada a solucions basades en la natura. El projecte compta amb el suport de la Fundació
Biodiversidad del MITECO i del PRTR i té com a objectiu millorar l’estat ecològic, paisatgístic i social dels cursos fluvials i reduir el risc d’inundació. La primera fase abasta 11,16 hectàrees i preveu millores morfològiques, restauració de vegetació autòctona i un camí fluvial connectat a la xarxa verda urbana. Segons la regidora de Medi Ambient, Núria Rovira, «la participació al Congrés AEIP posa en valor la feina per transformar el Vendrell en un municipi més verd i resilient». El projecte continuarà fins al març amb 2,14 milions de pressupost.
del municipi, per «prevenir situacions de dependència», a més del reforç de la inclusió en la xarxa social ciutadana
del Vendrell.
Així, l’aprovació del projecte impulsarà la incorporació a l’ens municipal d’un servei
La iniciativa de Som Poble demana una atenció personalitzada
d’acompanyament personalitzat i un espai de dinamització comunitària. També es plantejarà la creació d’una eina digital «senzilla» per facilitar el contacte entre persones grans, familiars, professionals i entitats.
Entre les accions també destaquen el foment de la collaboració entre el govern i les entitats socials del municipi, a més de la cerca de línies de finançament supramunicipals, entre aquestes la Diputació de Tarragona o la Generalitat. El projecte, segons han acordat en la proposta de Som Poble, haurà de determinar les acci-
ons concretes en un termini de tres mesos, i en cas que no es completi, informar periòdicament de les accions puntuals proposades fins a la seva implantació definitiva com a eina d’ajuda al municipi.
Inspiració ciutadana
Durant el ple, el grup municipal d’Esquerra Republicana va fer referència a la iniciativa ciutadana Mai Sols, impulsada per un col·lectiu vendrellenc que, sense recursos, proporcionen assistència als grups vulnerables del municipi amb acompanyament. La proposta ciutadana va intentar institucionalitzar-se, però el consistori va argumentar «la falta de viabilitat i els impediments de tràmits legals» abans de denegar el projecte. D’acord amb Som Poble, es demana «reconeixement» per la proposta que, argumenten, «no ha de topar-se amb cap impediment» sinó amb «voluntat política».
Des de l’any 2015, l’augment de persones d’edat avançada a capital del Baix Penedès ha estat del 33%, una dada que també ha incrementat els indicadors de vulnerabilitat arreu del municipi.
Nova campanya per conscienciar sobre la pressió estètica i la salut mental
El Vendrell l El darrer dijous es va presentar al Centre Cívic L’Estació del Vendrell la campanya No maquillem la realitat, destinada a sensibilitzar sobre la pressió estètica. La regidora de Feminismes, Sílvia Vaquero, va remarcar la importància de
cuidar la salut mental dels joves davant unes dades preocupants. La iniciativa, amb missatges creats per estudiants del Vendrell i dissenyats per Joaquim Sicart, es difondrà en cartells i banderoles als centres educatius i zones escolars. DM/Aj. Vendrell
Pagesia l S’esperen cinc milions de litres, amb millor qualitat que l’any passat i amb preus més moderats
Arnau Martínez / ACN
La Denominació d’Origen
Protegida Siurana espera doblar aquest 2025 la campanya d’oli verge extra de l’any passat i produir-ne cinc milions de litres. Es tractaria d’una collita per damunt de la mitjana, segons ha explicat el president de la DOP Siurana, Antoni Galceran. Enguany, l’oli tindrà una qualitat «molt bona», perquè els arbres no han patit malalties com la mosca de l’oliva o altres tipus de fongs. Es preveu una campanya amb uns preus «més moderats». Calculen
vendre les garrafes de 5 litres a 42 euros i les de 2 litres a 19 euros. Galceran ha assegurat que amb aquestes xifres ja es poden «complir» els costos de producció després de tres campanyes marcades per la sequera i la baixa producció. Aquest dilluns s’ha donat el tret d’inici a la campanya de l’oli de la DOP Siurana des de la Bisbal de Montsant (Priorat) i amb la dibuixant Pilarín Bayés com a padrina. Després de tres anys amb una producció d’uns 2,5 milions de litres d’oli per campanya, enguany la DOP Siurana es mostra satisfeta per la collita. Preve-
uen superar els cinc milions de litres. «És el doble d’una campanya horrorosa com la de l’any passat», ha recordat Galceran.
Tot i que la DOP no pot fixar uns preus, el seu president calcula que les garrafes de 5 litres es vendran a 42 euros i les de 2 litres a 19 euros aproximadament. Galceran ha insistit en el «valor» que té aquest producte, assenyalant que es necessiten molts quilos d’olives per poder fer oli. A més, ha destacat el paper de la pagesia a l’hora de «mantenir» pobles com la Bisbal de Montsant i del territori del voltant.
Civisme l Sis operaris han treballat a l’exterior del recinte durant tres dies
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha dut a terme un dispositiu especial de neteja i condicionament de l’entorn del cementiri coincidint amb la proximitat de Tots Sants, una data molt significativa per a la ciutadania. Durant tres
dies, un equip format per sis operaris ha realitzat treballs de poda d’arbres, desbrossament d’herbes i matolls i retirada de residus sòlids de l’exterior del recinte funerari, amb l’objectiu d’oferir un espai net, endreçat i agradable per a les visites del 1 de novembre. L’alcalde de Cam-
brils, Oliver Klein, ha remarcat la importància d’aquestes feines, especialment en aquestes dates en què moltes famílies es desplacen al cementiri per homenatjar els seus éssers estimats. «La festivitat de Tots Sants és molt especial per a molts cambrilencs i cambrilenques», ha
Política l L’Ajuntament de Mont-roig del Camp va aprovar dilluns les ordenances fiscals per al 2026, amb la decisió de congelar els principals impostos municipals (IBI, ICIO i IAE) per evitar un increment de la pressió fiscal sobre particulars i empreses. La proposta va comptar amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC i IMM), els vots en contra de
Junts i d’ERC i l’abstenció de Vox. També es va recuperar la bonificació de l’IBI per a la instal·lació de plaques solars per a les sol·licituds anteriors al 31 de desembre del 2024, una mesura que «fomenta l’autoconsum i reconeix l’esforç de les famílies que impulsen la transició verda», segons fonts municipals. A més, es va modificar la taxa de residus,
La DOP calcula que les garrafes de 5 litres es vendran a 42 € i les de 2 litres a 19 €
Galceran ha explicat que després de tres anys de sequera, ara gairebé tots els pagesos
afirmat, i ha destacat que «la nostra responsabilitat com a Ajuntament és garantir que aquesta visita es pugui fer en les millors condicions possibles, en un entorn cuidat, net i agradable». L’alcalde també ha agraït la tasca de la brigada municipal i de l’empresa que ha participat en els treballs. Amb aquest operatiu, el consistori reforça l’aposta per la cura dels espais naturals i urbans del municipi, atenent les necessitats dels veïns i veïnes en el dia a dia i també en moments d’alt significat emocional com Tots Sants.
ja reguen amb «normalitat».
Tot i això, hi ha pous que no s’han «recuperat» i que necessiten encara més pluja.
La DOP Siurana és la denominació que ven més oli envasat a Catalunya. Un 85% de la producció es consumeix al país, mentre que el 15% restant s’exporta als Estats
Units, l’Àsia, França i Alemanya, entre altres indrets. En total, l’entitat agrupa 8.000 productors.
La DOP Siurana confia que aquesta campanya serveixi per començar a recuperar estabilitat, garantir la rendibilitat del sector i reforçar el consum de proximitat del seu oli.
condicionant
amb una reducció mitjana del 2% en la part fixa i una part variable vinculada a la gestió real de cada llar o activitat econòmica, seguint el principi que «qui més recicla i menys residus genera, menys paga». El consistori defensa que les mesures aporten estabilitat fiscal, donen suport a les economies i reforcen el compromís ambiental. Redacció
Futbol l L’andalús va aterrar el 25 d’agost i, entre la pretemporada particular i un esquinç al turmell, no va debutar fins dissabte
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona ja té el seu lateral esquerre titular. S’ha fet pregar, han passat dos mesos des de la seva presentació, però Moi Delgado va debutar amb la samarreta grana contra el Sabadell.
L’andalús va disputar tota la segona meitat a la Nova Creu Alta i, de fet, va ser una de les poques notes positives del partit. Més enllà de la seva reaparició, se’l va veure preparat per liderar la sortida de la pilota així com a l’hora d’aportar a la seguretat defensiva. Aquesta és una peça més que necessària per a un equip que, fins ara, ha hagut de sobreviure en aquella posició amb diferents invents i apostes.
Delgado va ser l’escollit per la direcció grana per acompanyar David Juncà al lateral esquerre aquesta temporada.
Delgado va disputar tota la segona meitat contra el Sabadell i va complir
L’andalús va ser un reforç d’última hora, arribant la darrera setmana d’agost amb galons de convertir-se en el successor de Joan Oriol com a titular. De fet, és un jugador que les últimes tres temporades les ha disputat a Segona Divisió. Amb tot, el seu aterratge ha sigut més que accidentat. El lateral va incorporar-se fora de ritme a uns dies de començar la temporada regular. Delgado havia de fer la seva
pretemporada particular per posar-se a punt i, d’aquesta manera, es va perdre els tres primers partits de lliga. A mitjans de setembre, tot just abans del duel contra l’Europa, el lateral va veure la seva progressió interrompuda amb una lesió. Un esquinç de turmell va tornar el compta-
Futbol l El filial del Nàstic acumula cinc duels sense perdre
Arnau Montreal Quesada
La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut ja ha alçat el vol a la Lliga Elit. El filial del Nàstic va sumar el darrer cap de setmana la seva segona victòria consecutiva al camp del San Mauro i confirma la tendència a l’alça amb cinc par-
tits sense perdre que situen l’equip setè amb nou punts. El del darrer cap de setmana va ser un triomf patit. Rubén Maya va resoldre l’encontre a les acaballes del partit amb un autèntic golàs des de fora de l’àrea. El jugador format a les categories inferiors del Nàstic va tornar al conjunt
pobletà a l’estiu i s’està convertint en un dels referents d’un equip que compta amb més talent local, com també el retornat Xavi Samper. Albert Querol se situa com el referent sobre la gespa i està acompanyat de jugadors que ja han debutat al primer equip com Agus Gutiérrez i
dor a zero, per fer-li perdre cinc partits més. Aquesta situació va provocar un maldecap a Luis César, que va ocupar la seva posició amb David Juncà –que ja no compta per al tècnic després del seu error contra l’Europa–, Sergio Camus i, en els darrers partits, Álvaro García, un moviment
David Cabezas. Després d’un inici de curs frenat, amb una victòria i tres empats, Xavi Vilagut ha donat amb la tecla d’una plantilla jove i renovada que aspira a l’ascens a la Tercera Federació. De moment, la tasca del filial del Nàstic és batre el líder, el San Juan Atlético Montcada el pròxim diumenge a l’Estadi Municipal de la Pobla a les 12 h. Els pobletans estan a un punt del play-off d’ascens, però no és l’equip tarragoní millor classificat, perquè la UE Valls ha arrencat amb més força i és quarta amb 11 punts.
de la direcció esportiva fora de mercat per intentar pal·liar la situació.
A la novena jornada va arribar el seu moment i, contra el Sabadell, va jugar els seus primers 45 minuts amb el Nàstic. El jugador va apuntar a micròfons de Tarragona Ràdio que «tenia moltes ga-
nes de jugar, sobretot veient com la gent anima a casa i els que s’han desplaçat a la Nova Creu Alta».
Luis César per fi compta amb el seu lateral esquerre titular. Tot i que Delgado encara ha d’agafar el ritme dels seus companys, com a mínim ho podrà fer sobre el verd.
El Reus FC Reddis torna a escriure pàgines de la seva història aquest vespre en el retorn de la Copa del Rei a l’Estadi Municipal. Fa set anys que la ciutat no veia aquesta competicivió i, després de quatre anys de nou projecte, el conjunt de Marc Carrasco afronta avui una nit màgica contra l’Europa a les 20.30 h.
El conjunt d’Aday Benítez serà la primera pedra en el camí del Reus en aquesta competició. Si el conjunt roig-i-negre vol un equip de Primera Divisió a l’Estadi, primer haurà de guanyar el conjunt barceloní. I no serà fàcil perquè l’Europa, com els reusencs, arriba amb el cartell d’equip revelació, però d’una categoria superior. A més, és un rival ferit després de la derrota contra l’Atlético Madrileño del passat cap de setmana.
La Copa sempre és l’oportunitat per als menys habituals per fer-se notar, però el tècnic del Reus Marc Carrasco no creu que aquest sigui el cas de l’Europa. «No espero cap rotació, m’agradaria i entenc que vindran amb el seu onze per emportar-se un partit que serà també exigent per ells», apuntava. Carrasco va definir el seu rival com «un equip exigent en les transicions,
el
Xavi Molina, Andy Alarcón i Alberto Benito són les baixes confirmades
Xavi Pueyo, campió de Catalunya de Pàdel +45
Pàdel l El director de les seccions de Pàdel, Tennis i DiR Fitness del Golf Costa Daurada, Xavi Pueyo, es va proclamar el darrer cap de setmana campió de Catalunya de Pàdel en la categoria +45 anys, al costat del seu company de joc Néstor Hernández. Pueyo van remun-
tar els quarts per imposar-se per 4-6, 6-2 i 6-4 a Marc Andreu i Jordi Lluís, per després accedir a ala final guanyant els cap de sèrie John Chun i Toni Gómez per 7-6 i 6-3. A la final, Pueyo va superar Dario Gauna i Albert Martin per un doble 6-4. Redacció/Cedida
que juga un futbol vertical i té l’ADN guanyador en els duels, a més de ser fort a la pilota aturada». En definitiva, «serà un partit amb moltes coses que visualitzar. Ens espera un rival més que exigent».
El Reus arriba al duel amb
la fletxa cap amunt. Els reusencs van batre l’Alcoyano per 0-1 i se situen tercers a la classificació, en places de play-off d’ascens a Primera Federació. Això sí, aquest cap de setmana els espera un altre duel exigent contra l’Atlético Ba-
Álex Pérez brilla a Móra d’Ebre i té a tocar el campionat de PromoRACC 1
Motor l Álex Pérez està a un pas de proclamar-se campió de Catalunya de PromoRACC 1. El pilot dels Pallaresos va brillar el darrer cap de setmana en la penúltima prova a Móra d'Ebre. Pérez, d'onze anys, va assolir la primera posició en la cursa sprint i la segona en la cursa llarga. El pallaresenc és l'actual líder i haurà de certificar el campionat en la darrera prova que tindrà lloc a Juneda el 8 i 9 de novembre. Redacció/Cedida
leares, així que el duel d’avui serà tota una prova de gestió de minuts per a una plantilla que, a diferència de l’Europa, no pot tirar de jugadors del filial.
Baixes importants
El Reus no podrà afrontar el repte de l’Europa amb tot el seu arsenal. Marc Carrasco no podrà comptar amb la seva parella de centrals titular. Xavi Molina i Andy Alarcón continuen recuperant-se de les seves lesions i, com el duel contra l’Alcoyano, seran baixa i obligaran a la inventiva al tècnic roig-i-negre. Diumenge, Pol Fernández i Lluis Recasens van ser els escollits de formar el mur roig-i-negre. Qui també s’afegeix a aquesta llista és Alberto Benito. El lateral dret, un dels jugadors més proactius del Reus, va retirar-se a la mitja part del passat diumenge després de sentir unes molèsties i tampoc estarà disponible. Qui ja té l’alta és Miquel Ustrell, tot i que el migcampista encara no es troba al 100%.
Ambient
El duel d’aquest vespre tindrà un ambient especial. Uns 2.000 aficionats roig-i-negres ja han retirat la seva entrada per veure el partit de Copa del Rei i més de 250 escapulats ompliran la grada visitant. Carrasco, va apuntar que «necessitem que els nostres ens donen suport. L’equip ha demostrat ser millor quan l’afició ens sosté».
Arrenca el torneig Internacional
Costa Daurada
Tennis Taula l Tret de sortida pel Torneig Internacional Costa Daurada de tennis taula. La competició se celebrarà a Salou des d'avui fins al diumenge amb més de 160 jugadors i amb la presència del campió del món +85, Josep Madurell. El barceloní serà un dels grans atractius de la competició per a jugadors veterans que comptarà amb palistes de 28 països diferents. A més, també hi haurà Svetlana Skobkina, del Club Tennis Taula Ganxets de Reus, que ha estat medallista en el darrers Campionats d'Europa de Veterans i lluitarà pel títol a Salou. Redacció
Tribunals l Va elevar la proposta al subdirector d’Emergències, que va dir que ja s’estava gestionant
Agències
La cap del servei de coordinació del 112 de la Comunitat Valenciana va declarar aquest dimarts davant la jutgessa que instrueix la causa sobre la DANA que, a les 18.35 hores del 29 d’octubre, el servei d’Emergències de la Generalitat ja estudiava la possibilitat d’enviar un missatge massiu a la població (l’Es-Alert), avís que no va arribar fins a les 20.11 hores.
Segons la testimoni, el cap de la unitat d’anàlisi d’Emergències va enviar un correu a la sala del 112 amb una proposta de redacció del missatge i ella, «en paral·lel» i en privat, va comentar aquesta possibilitat amb una responsable de Protecció Civil de la Delegació del Govern, que li va indicar que era «necessari» fer l’enviament. Davant d’això, va decidir elevar la proposta al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, qui li va respondre que ja ho estaven «gestionant».
La compareixença es va fer a la seu judicial de Catarroja, on s’instrueix la causa penal per la gestió de la DANA, i la testimoni va detallar que
Netanyahu trenca l’alto el foc i ordena nous
Món l Hamàs també va anunciar l'aturada del retorn de cossos d'ostatges israelians
Agències
Benjamin Netanyahu va ordenar ahir «atacs contundents» a la Franja de Gaza aquest dimarts a la tarda, tot acusant la milícia islamista de Hamàs de trencar l’alto el foc pactat a principis d’octubre amb la mediació de Donald Trump. El primer ministre d’Israel va prendre la decisió en una jornada marcada pels errors en el retorn de cossos d’ostatges de Hamàs a Israel i per un enfrontament entre soldats israelians i membres de la milícia, que han intercanviat
foc obert al sud de la Franja. De la seva banda, Hamàs ha indicat en un comunicat que atura el retorn de cossos d’ostatges pel que ha considerat, també, una violació de l’alto el foc d’Israel. La cadena de Qatar Al Jazeera, el mitjà de comunicació amb major presència a la Franja de Gaza, va assegurar que es van produir fortes explosions a la ciutat de Gaza (nord); mentre que l’agència de notícies Saneu (vinculada a Hamàs) va registrar més bombardejos d’artilleria a Deir al Balah i atacs al sud de la Franja.
el cap de la unitat d’Anàlisi d’Emergències va plantejar a la sala del 112 l’enviament del missatge amb una proposta concreta de text.
Això va passar, segons la seva declaració, a les 18.35 hores del 29 d’octubre, segons ha pogut saber l’Agència EFE de fonts judicials.
La Moncloa insisteix que esgotarà la legislatura el 2027 i presentarà pressupostos
Política l L'executiu parla d'«alts i baixos» en la relació, però confia en el «diàleg»
ACN
El govern espanyol sosté que la decisió de Junts de deixar de negociar les seves iniciatives no afecta la seva determinació d’esgotar la legislatura l’any 2027 i presentar al Congrés uns pressupostos generals de l’Estat (PGE) que a hores d’ara no tenen possibilitat de prosperar. Ahir, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, van restar transcendència al canvi d’escenari que imprimeix Junts, i van afirmar que «com sempre» el seu govern «tre-
ballarà» i «dialogarà» amb totes les formacions per poder aprovar lleis que són bones per al conjunt de l’Estat, «també per a Catalunya». «És el que hem fet des del 2018», va apuntar Bolaños a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. «Totes les relacions tenen els seus alts i baixos, però nosaltres seguirem amb la mateixa tònica de diàleg i mà estesa», apuntava Alegría. Segons l’executiu, en les pròximes setmanes el govern aprovarà els objectius de dèficit i la senda d’estabilitat i els portarà a un Consell de Política Fiscal i Financera.
aquell oferiment va arribar a través del que es coneix com a «registre departamental» i que no va ser descarregat pel personal d’Emergències fins l’endemà, 30 d’octubre. Igualment va afegir que des de la sala del 112 ja al migdia del 29 d’octubre s’observaven trucades i incidents en municipis on no plovia, fet que la va portar, juntament amb els seus companys, a deduir que «els problemes venien d’aigües amunt».
L’avís massiu es va acabar enviant a les 20.11 h, gairebé dues hores més tard
La conversa amb la responsable de Protecció Civil va ser privada, segons va precisar la testimoni, que també va confirmar, a preguntes de les acusacions, que aquesta no disposava de cap informació sobre la situació d’emergència que no tingués ja el Cecopi. També va explicar que l’aleshores consellera d’Interior, Salomé Pradas, va tenir dubtes sobre la possibilitat legal d’establir un confinament de la població després de l’experiència de la pandèmia de la covid.
Preguntada pel motiu pel qual es va ignorar, des d’Emergències, l’oferiment d’agents mediambientals —procedents de la Conselleria de Medi Ambient— per vigilar els cursos d’aigua, la testimoni va assenyalar que
Adopció d’animals
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
LA GATERA.
Hermanitos de 3 meses buscan adopción. Se entregan desparasitados, 1a vacuna, testados (-) y chipados. Contacto 666676021 (solo whatsapp escrito)
Alertes tardanes
Sobre les diferències amb la recent DANA Alice, la cap de coordinació del 112 va exposar que una de les principals diferències entre la DANA d’octubre de 2024 i aquesta última va ser l’antelació dels avisos. El 2024 «no hi va haver aquesta informació prèvia», ja que dos dies abans els avisos eren genèrics i el dia 28 es van anar a dormir amb avisos grocs. «Era molt difícil saber què passaria; es treballava sempre amb fenòmens observats», va declarar.
A preguntes de la defensa de l’exconsellera, la testimoni va explicar que hauria esperat un avís especial de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en cas de detectar-se una situació de risc. Va afirmar que creu que la CHJ té «una part de responsabilitat» per això i que no va sentir el president d’aquest organisme, Miguel Polo, dir res sobre la rambla del Poyo, tot i que participava telemàticament en el Cecopi.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Muchas felicidades Elia!!! Hoy hace 12 años que estas en nuestras vidas, te queremos muchísimo!!!
k Tribuna k
Algunes persones que es dediquen a la política, contínuament es troben trepitjant contextos opacs on manquen un exercici constant de transparència i que ens obliga a repensar sobre la necessitat d’una regeneració democràtica urgent i que ha de ser veritablement inclusiva, ja que, totes i tots, no volem polítics superherois sinó persones honestes que intentin posar tots els recursos útils per solucionar els seus problemes, posar sentit comú en tot allò que portin a terme i una visió inconformista de la vida. Aquells que es dediquen a la política, no els hi podem demanar-los miracles, però si petits gestos que demostrin que serveixen per quelcom més que per omplir diaris, platós de televisió o programes de telerealitat. Com deia, es fa palès la urgència de la regeneració i no només democràtica. De fet, compartireu amb mi que ens trobem en una situació greu on ens hem deixat guanyar el dret a viure d’acord amb els nostres objectius vitals per acabar vivint amb allò que imposadament ens diu la societat.Tota imposició gairebé sempre és dolenta i no és saludable pel conjunt de la societat perquè més enllà dels plantejaments estrictament ideològics, el que ens cal o almenys així ho entenc jo, és aprofundir en la recepta de la justícia social i aquesta posada al servei de tothom, ja que tothom mereix un suport institucional vàlid que mogui consciències i ofereixi un programa de millora individual, sempre tenint en compte que vivim en una societat col·lectiva. És fonamental restar importància a les ideologies, algunes tòxiques i altres manipulades, que embruten la política per a persones adultes que no és la que promovia M. Rajoy sinó que és la que es porta a terme a peu de carrer treballant pel bé comú. Cal exercitar l’escolta activa tant a la ciutadania com també la de la societat civil. Altrament, seria un error perquè totes dues són una eina poderosa per canviar les coses i fer-les més inclusives, empàtiques, realistes i fins i tot ètiques. No crec que a ningú li agafi per sorpresa, si afirmo que la nostra societat, penso jo, s’ha emborratxat d’indiferència i encara no s’ha llevat de la ressaca sinó que a més l’ha agrupat amb la sempre perillosa ignorància, més pròpia d’aquelles societats on hi ha superioritats morals que ataquen als febles per acontentar els poderosos.
La manera en com s’ha gestionat al llarg de la història i en l’actualitat els casos de corrupció és millorable. Ho hem de tenir present si volem que els poders públics compleixin la seva funció. És molt millorable. La valentia de denunciar la corrupció hem de reconèixer que no pot ser catalogada com una actuació admirable que fa d’una persona, un ésser humà extraordinària sinó que ha de ser una màxima quotidiana heretada de generacions en generacions que capaciti a les societats que volen ser més transparents i més dignes.
A Catalunya no podem renunciar a ser una societat millor. M’atreveixo a dir com qualsevol societat més o menys decent. Però la societat catalana, tan diversa i desitjosa de ser rica en talent, drets humans, justícia social i pau no hi podem clausurar. Tot el que sigui, rendir-nos és dolent per la societat i no encaixa amb el nostre caràcter. Els nostres polítics han d’acompanyar empàticament la ciutadania, no deixar-la a l’atzar d’aquella sort que ningú espera i que acostuma a portar incorporada maldecaps. El que cal certament és fer fora la màfia i iniciar un camí imparable cap a la democràcia reial.
Moltes persones veuen en mi un possible perfil polític disposat a servir. Els hi vull agrair. Com sempre he dit i em reafirmo avui, que la política necessita nous lideratges, si pot ser femenins i feministes, que parlin en plural i lluitin pels diferents reptes de la societat. Sense formar part de cap partit polític, ara per ara, em dedico a fer política al carrer atenent persones i estant disposat a ajudar a tothom. Només espero, que la gent que em coneix percebin en mi, una persona plena de capacitats diverses i orgullosament humil de tenir-les, que vol acompanyar persones pas a pas de forma proactiva, generosa, competent i respectuosa.
Álvaro Solà Pérez
k Editorial k
La retirada del projecte de pantalles acústiques a Roda de Berà posa de manifest la importància de la mobilització ciutadana davant d’actuacions mal planificades. Després d’un any de lluita intensa, l’associació de veïns de Costa Daurada i Berà, juntament amb l’Ajuntament, han aconseguit aturar una iniciativa que, paradoxalment, agreujava els problemes que pretenia resoldre. Adif es va enrocar inicialment en la seva posició, argumentant que les pantalles «complien la llei» i oferint només solucions cosmètiques com panells de metacrilat que els veïns van rebutjar per insuficients. La per-
sistència va ser clau. Els estudis sonomètrics encarregats pel consistori van demostrar amb dades objectives les deficiències del plantejament inicial. Ara, Adif haurà de replantejar la proposta amb pantalles de màxim quatre metres i l’aprovació municipal. Roda de Berà ha demostrat que la participació ciutadana no és un obstacle, sinó la garantia d’un projecte millor. I en aquest cas ha estat determinant la intervenció de la subdelegada del Govern, Elisabet Romero que, precisament defugint d’un perfil polític, ha aconseguit una victòria ‘tècnica’ acceptada per les dues parts.
k Tribuna k
Superat l’equador del mandat 2023-2027, i fet el balanç corresponent, hem començat fa unes setmanes el curs polític 2025-2026. L’encarem amb ambició, amb l’objectiu de fer avançar Reus cap a un futur millor. Esquerra proposa, lidera i executa projectes de ciutat de gran abast. Projectes que milloren la vida de la gent, que transformen la ciutat i que, per la seva dimensió, es projecten cap a futurs mandats.
Oportunitats i reptes
Aquest curs polític és, de fet, el més determinant del mandat. Som en un moment clau per culminar projectes que hem treballat en mandats anteriors i per desenvolupar-ne de nous. Per tant, tenim oportunitats i reptes importants, i estem preparades i preparats per entomar-los:
Volem continuar avançant en els projectes transformadors que ja són en marxa. Parlem de nous equipaments de ciutat, com l’espai escènic ‘Presó 13’, el renovat Museu d’Art i Història o el nou auditori que impulsem des de la Diputació de Tarragona.
Volem continuar enfortint el nostre model de ciutat per avançar cap a un Reus més cohesionat, més ben connectat, amb intervencions urbanístiques com les transformacions del carrer Ample, el Carme i a la zona sud. En aquest sentit, a Esquerra celebrem la resolució provisional que concedeix 6 milions d’euros de fons europeus FEDER al projecte que tenim per transformar el Carrilet i el seu entorn.
Volem mantenir la cultura participativa que fa que anys que fomentem des d’ERC Reus, i per això tindrem de nou pressupostos participatius, per empo-
Noemí Llauradó Regidora d’ERC Reus
derar les veïnes i els veïns, perquè siguin protagonistes de l’acció política. Volem que les reusenques i els reusencs tinguin llocs de feina de qualitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats, i de progrés social. I un projecte clau, en aquest sentit, és l’Escola dels Oficis, que el teixit empresarial ens reclama.
2026: Any Gaudí I pel que fa a la meva responsabilitat com a regidora de Projecció de Ciutat, vull destacar quin serà el repte i l’objectiu central d’aquest curs polític: la preparació de l’Any Nacional Gaudí 2026. Serà un esdeveniment de ciutat que tindrà un impacte extraordinari per una raó molt clara:
la projecció de Reus a través de la figura d’Antoni Gaudí, fill il·lustre i un dels grans genis universals de l’arquitectura. L’Any Gaudí ens permetrà situar Reus com a ciutat modernista de referència, com a ciutat amb un comerç de tradició i d’excel·lència, i alhora ens ajudarà a enfortir la nostra identitat col·lectiva. Ha de ser una ocasió perquè ens sentim encara més orgullosos de ser reusenques i reusencs, de formar part d’una ciutat que es projecta enfora amb ambició, amb força i amb confiança.
Entre les fites més visibles hi haurà la renovació del Gaudí Centre, que serà un equipament clau en aquesta projecció, però cal remarcar que l’Any Gaudí és molt més: és una oportunitat magnífica per mostrar-nos com el que som: una ciutat amb un patrimoni modernista únic, amb un comerç de referència i amb serveis de qualitat.
Volem continuar enfortint el nostre model de ciutat per avançar cap a un Reus més cohesionat, més ben connectat, amb intervencions urbanístiques com les transformacions del carrer Ample, el Carme i a la zona sud
Per tot plegat, des d’Esquerra farem que el 2026 sigui un gran any per a Reus, i per a les reusenques i els reusencs.
k Tribuna k
Ol’àrea metropolitana parla de les persones, o no serveix per a res, això ho sap qualsevol que hagi estat en contacte amb les institucions, de la mateixa manera que cooperar és més transformador que competir
Sovint la política (també la municipal), queda atrapada entre els titulars del qué farem i les batalletes internes. Això fa que s’oblidi que darrere de cada estructura administrativa hi ha vides concretes, carrers, serveis i oportunitats que depenen d’un model de cooperació real. Ho deia al ple i ho repeteixo avui: si l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona no serveix per millorar la vida de la gent, per què hauria d’existir? No caldria.
Aquestes setmanes, el debat sobre la nova associació per a l’impuls metropolità ha tornat a posar sobre la taula un vici antic: el de confondre lideratge amb soroll. Hem vist titulars, declaracions enceses i fins i tot cops de peu dins del mateix partit. Però el problema no és tant el conflicte com les seves conseqüències: el descrèdit i la desconfiança de la gent. La política electoralista i provinciana ha aprofitat la manca de diàleg i d’informació prèvia per convertir la gestió en soroll. Quan els governs —especialment els que estan en minoria— no expliquen ni comparteixen, el que neix no és debat sinó retrets, desconnexió... I en això, l’alcalde ha tingut un paper protagonista i cal que es corregeixi, l’acceptació d’una comissió especial de seguiment és in bon principi. Perquè una ciutat que aspira a ser referent metropolità no pot fer-ho des de l’hiperlideratge i la falta de cooperació
A En Comú Podem ho tenim clar: no venim a votar papers, venim a donar-los sentit. Hem revisat els documents previs, hem proposat modificacions i hem aconseguit incorporar noves ponències de treball. No és poc. En un espai on massa sovint es prioritzen les infraestructures i les competències, hem col·locat el focus en la dimensió humana i social del territori. Perquè el que defineix una àrea metropolitana no són els quilòmetres de carretera ni la burocràcia, sinó el projecte de vida que comparteixen les seves ciutats i la seva ciutadania.
Per això, hem impulsat tres eixos nous o reformulats.
La ponència d’Urbanisme passa a ser d’Urbanisme i habitatge, perquè el dret a viure-hi ha de ser el primer pas de qualsevol planificació. Sense habitatge assequible, no hi ha territori cohesionat.
D’altra banda, hem creat la ponència d’Inclusió i cohesió social, perquè una
Jordi Collado Álvarez Portaveu d’En Comú Podem a Tarragona
àrea metropolitana sense mirada social és un castell de cartes. Els serveis socials de Tarragona ja fan de paraigua per municipis de l’entorn; cal coordinar-se, compartir i planificar.
I si hi ha un àmbit que avui ja és una realitat metropolitana, aquest és la Cultura. Aquesta ponència és imprescindible, perquè la identitat del Camp de Tarragona no es construeix només amb ciment i asfalt, sinó també amb imaginari col·lectiu. Des del Centre d’Art Modern fins a les programacions compartides, ja tenim una responsabilitat metropolitana cultural que encara no hem assumit del tot. Els drets culturals i la mediació són els dos fars que ens han de marcar el camí metropolità.
EEl nostre vot afirmatiu no és un xec en blanc. És un sí constructiu i exigent. Hem posat condicions clares: que la informació sigui compartida amb la ciutadania i amb tots els grups municipals; que la governança sigui plural; que les decisions es prenguin des del territori i no des dels despatxos; i que la finalitat sigui reduir desigualtats. Construir una àrea metropolitana que no reparteix poder, sinó que el concentra, seria tornar a començar malament. Nosaltres no volem una àrea metropolitana amb forma de club d’alcaldes com fins ara, sinó una àrea metropolitana de ciutadania
Necessitem que l’Autoritat
Metropolitana del Transport sigui una operadora pública, gestionada i amb decisions preses des del territori, i no dependre d’una oficina a Barcelona, com passa ara
Hi ha qui confon “tenir pes” amb “imposar”. Tarragona ha de jugar un paper clau, sí, però no des de la superioritat, sinó des de la cooperació. El municipalisme transformador que defensem no és la suma de jerarquies, sinó de complicitats. És el dret a la ciutat de Jordi Borja, perquè liderar és servir, no manar.
k Tribuna k
Cal equiparar el Trapezi de Reus a altres fires estratègiques d’arts en viu
El sud de Catalunya continua patint discriminacions en negatiu que fan urgent un veritable reequilibri territorial. La cultura no n’és cap excepció. L’any vinent, la Fira Trapezi de Reus —nascuda com a iniciativa municipal per impulsar el circ contemporani— celebrarà la seva trentena edició.
Junts per Catalunya ha registrat una proposta al Parlament perquè l’efemèride vagi acompanyada d’un reconeixement real per part de la Generalitat. És hora de superar l’estigma històric que ha relegat el circ a un paper menor dins les arts escèniques i situar-lo en igualtat de condicions amb la música, el teatre o la dansa.
Prou discriminacions
El Trapezi ha de disposar, a partir de 2026, d’un pressupost equiparable al de Fira Tàrrega (teatre), el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira Mediterrània de Manresa (creacions d’arrel). El circ és avui una disciplina innovadora i transversal que integra dansa, teatre, música i arts visuals amb una alta exigència física i creativa, i que connecta amb públics molt diversos.
El Govern ha de garantir el reequilibri territorial del mapa cultural dotant el Trapezi dels mateixos recursos que les altres fires estratègiques. Només així es podrà anivellar el conjunt de plataformes d’exhibició i contractació que fan possible la circulació de la producció artística catalana en arts en viu. Aquestes fires són instruments essencials per dinamitzar el sector, afavorir la contractació i consolidar nous públics.
Aquests tres eixos poden semblar menors per a l’urbanisme desenvolupista dominant, però en realitat són el cor polític del projecte. Dibuixen una àrea metropolitana amb ànima, no només amb mapa. Una metròpoli no és un projecte d’infraestructures, és un projecte de vida col·lectiva
Totes les enquestes d’opinió ens diuen que la ciutadania té dues preocupacions: viure i moure’s. L’habitatge i el transport públic són les dues cares d’una mateixa moneda. Cap model metropolità pot funcionar si obliga la gent a viure a quinze quilòmetres del seu lloc de treball sense un bus assequible o un tren fiable, mentre creem ZBE als municipis sense planificar ni coordinar com hi arriba la resta del territori
Per això defensem la creació d’una empresa pública de transport del Camp, en coordinació amb Reus i Tarragona. Una empresa pública, no com a tòtem ideològic, sinó com a eina de servei. Perquè un autobús que arriba a temps és més progressista que mil discursos
Necessitem que l’Autoritat Metropolitana del Transport sigui una operadora pública, gestionada i amb decisions preses des del territori, i no dependre d’una oficina a Barcelona, com passa ara
Per això, cada cop que una institució fa passes cap a la governança compartida, guanyem democràcia. I cada cop que tornem al “jo primer”, perdem ciutat El repte metropolità no és només tècnic: és també polític. Parlem de repensar com vivim, com ens movem, com generem i redistribuïm riquesa. Parlem d’un model que combini habitatge assequible, mobilitat sostenible, cohesió social i transició ecològica
I això només és possible si canviem el relat: no es tracta d’una àrea que reparteixi subvencions o projectes, sinó d’una eina per redistribuir oportunitats. No d’una estructura burocràtica, sinó d’una estratègia de justícia territorial amb participació dels agents socials. Vivim temps de viralitats, mítings permanents i de política a curt termini. És més fàcil fer una roda de premsa que fer una reunió de treball. Però l’esquerra que val la pena no és la que guanya relats, sinó la que construeix respostes. I en aquest sentit, el pas que fem pot semblar petit, però obre una finestra. Cooperar, en temps de trinxeres, és un acte quasi revolucionari. I fer-ho des del municipalisme és una manera d’afirmar que el territori és més fort que els egos.
O l’àrea metropolitana parla de les persones, o no serveix per a res. Per això hi som: per posar la mirada social al centre, el peu al territori i la veu de la gent a les decisions.
Cal blindar un creixement pressupostari progressiu que situï el Trapezi a l’òrbita d’1.000.0001.200.000 € en tres exercicis, alineant així l’aportació de la Generalitat amb la de les altres fires. Aquesta hauria de passar dels 250.000 € actuals a 360.000 € el 2026, 445.000 € el 2027 i 500.000 € el 2028. Aquest salt permetria millorar l’excel·lència artística, descongestionar franges horàries, facilitar la feina dels programadors i reforçar el prestigi del certamen.
Internacionalització
El Govern ha de garantir el reequilibri territorial del mapa cultural dotant el Trapezi dels mateixos recursos que les altres fires estratègiques
Alhora el Govern Illa ha d’impulsar la dimensió internacional i professional del Trapezi, projectant-lo a través de les delegacions exteriors del Govern i de les oficines de l’Institut Català de les Empreses Culturals. L’objectiu és consolidar-lo com a mercat estratègic del circ a nivell mundial, sobretot a Europa però també en altres continents. Finalment, cal que la Generalitat no calli, sinó que planti cara a Madrid i lideri les negociacions perquè l’Estat augmenti la seva aportació econòmica al Trapezi, en proporció als grans esdeveniments culturals del país i al rang de Premi Nacional de Circ que el Ministeri de Cultura li atorgà el 2012. És el moment que ni el Trapezi ni el Camp de Tarragona siguin menys que altres fires artístiques i estratègiques de l’Estat espanyol, situades en altres contrades.
Jordi Bertran
Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
Teresa Pallarès
Senadora de Tarragona per Junts
Mor als 55 anys l’actriu Esther Uria, de ‘Cuéntame’ i ‘Hospital Central’
Obituari l Ha mort als 55 anys l’actriu donostiarra Esther Uria, coneguda per sèries com ‘Cuéntame cómo pasó’ i ‘Hospital Central’. Va destacar al teatre basc i posteriorment es va dedicar a la docència i la investigació en pedagogia. El seu traspàs l’ha comunicat El Diario Vasco Agències
Reus
Montserrat Olesti Masdeu.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral
serà avui a les 10.45 h a la Parròquia
de Sant Joan Baptista.
María del Carmen Durán Merino.
Ha mort als 86 anys.
Altafulla
Ignasi Marqués Aramburu.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral
serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Martí.
La Riera de Gaià
Josefa Bosch Vallverdú.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral
serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Margarida.
Suport l Ja es poden adquirir per un preu de cinc euros
Redacció
Ja es pot adquirir el calendari solidari 2026 de Down Tarragona, que un any més posa a disposició de la ciutadania per donar visibilitat a les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals i, alhora, recaptar fons per finançar la tasca assistencial i formativa de l’entitat. Té un cost de 5 euros i es pot aconseguir a la seu de Down Tarragona a Reus (carrer Manuel Hugué 1 baixos E-B), contactant amb algun soci o trucant al 977 75 65 36. El calendari, amb una tirada de 3.500 exemplars, compta amb fotografies realitzades a espais cedits per la cadena H10 Hotels, concretament als establiments Cambrils Playa, Imperial Tarraco, Vintage Salou i Salauris Palace. També hi han participat una cinquantena d’empreses que han donat suport a la inicia-
Una de les fotografies del calendari solidari 2026. Josep
Les fotos les ha fet Josep Alba als hotels d’H10 a Tarragona, Salou i Cambrils
tiva. Les imatges són obra de Josep Alba, d’A2J Fotografia, amb un ampli grup de nois i noies usuaris de Down Tar-
ragona com a protagonistes, que donen vida a la portada i als dotze mesos de l’any. La presentació del calendari va tenir lloc el darrer divendres al Teatret del Serrallo, cedit per l’Autoritat Portuària de Tarragona. L’acte va comptar amb les intervencions de representants institucionals i de dos dels joves participants.
Avui felicita als que es diuen: Narcís i Eusèbia
21/03 al 19/04 ÀRIES
Com més reafirmis la teva personalitat dins de la relació, millors moments circumstàncies viuràs en un futur proper. No cedeixis per por de ferir.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Pocs seran els inconvenients que s’interposin en el teu camí cap a la realització dels teus objectius. Hi haurà canvis positius a la feina.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Al llarg del dia, la gent del teu entorn laboral valorarà les teves aportacions idees per a nous projectes. Endavant, no et quedis curt: avui arrisca’t.
20/04 al 20/05
Continua calmant els teus mals humors o acabaràs desconcertant els més propers. A última hora del dia dedica’t a passejar en solitud.
23/08 al 22/09 VERGE
Avui et sentiràs ple d’alegria per notícies relacionades amb la família. Si hi ha reunions socials, mantén-te discret observa bé els qui t’envolten.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Rebràs notícies sorpreses agradables de familiars amics que feia temps que no veies. El teu estat d’ànim estarà en plena forma.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 +Bàsquet
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Un cert sentiment de solitud t’envairà el cor, però les amistats la parella podran omplir aquest buit interior. No et llancis a noves aventures.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sempre és bo fer una certa selecció entre la gent que t’envolta, però no siguis massa exigent acabis perdent les bones persones. Relaxa’t més.
20/01 al 18/02 AQUARI
Intenta calmar els nervis no vulguis fer massa coses en un sol dia. Calma’t fes només el necessari. Poden sorgir desacords amb superiors.
21/06 al 22/07 CRANC
No esperis que els altres et resolguin els dubtes que tens; només et poden donar la seva opinió, però al final has de ser tu qui decideixi.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Captivaràs amb facilitat, ja que la teva imatge personal està en augment i desprens una sensibilitat especial que es notarà en cada paraula.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Viatges d’última hora canviaran els plans. No t’enfadis, ja que coneixeràs persones importants per al teu futur. Agradables sorpreses.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Finet i pel mig
11:30 La Post Diada. Santa Úrsula
12:30 Finet i pel mig
13:00 La Post Diada. Santa Úrsula
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Finet i pel mig
15:00 La Post Diada. Santa Úrsula
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Confiar, encomanar, endosar a algú alguna cosa important. Entrada de fred. 2. Explica històries. Tanqueu el pas a tothom. 3. Tub tallat. Estimeu. Mantenen el gas del xampany. 4. Pertanyent a l’orella. Enganyat. Una sola en talla. 5. Conjunt de flors. Expressió lletja. Expressió dels valencians que no parlen castellà. 6. Una de nou. Deixi ple d’aigua. Vitamina triple. 7. Argent. Ministres islàmics. Entrada de casa. 8. Impacienti’s. Color terrós. 9. Vestit atacat per les arnes. Lletra girada. Nota girada. 10. Criminal xinès que va envair el Tibet a sang foc. Pop sense entranyes. Es mou pel firmament. 11. Fòsfor breu. Projectarem quelcom. Beguda. 12. Disbauxa per la dreta. Bonica. VERTICALS: 1. La realitat més propera. Gana. Una gota de mel. 2. Mariner. Esgarrapa. 3. Límits del cor. Somio. Nitrogen. 4. Rostre girat. Mil. Societat anònima. Nota musical. 5. Immensitat d’aigua. Seduir per baix. 6. Una de por. Són quasi transparents. Arpa girada i tallada. 7. Semblants al vori. Vocal. Xai que puja. 8. Gat sense cua. Vocals. Països mahometans. 9. Malalties de la pell. Extrem del rem. 10. Boig de ràbia. Ruc. Traca interrompuda. 11. Cep tallat. L’antic rei de Pèrsia. Corren des de baix amb una de menys. 12. Tros d’arbre. Part submergida d’un vaixell de càrrega.
23º 13º
TARRAGONA:
Cogul Ardèvol, Francesc Cristófor Colom, 23 25 Telèfon 977 212 183 Domingo Garcia, Núria
Partida Platja Llarga, 2 Canaria, 11 Telèfon 977 207 884
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Gispert Voltas, Rafael M Raval Martí Folguera,51 Telèfon 977 322 751
SALOU:
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva Passeig Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555
VILA-SECA: Magriña, EsteveMagriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 Telèfon 977 368 569
VALLS:
Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Durant la matinada s’iniciarà precipitació a l’extrem sud del país que progressivament s’estendrà a la resta del territori de forma feble i dispersa, si bé durant el matí també s’esperen alguns ruixats i xàfecs moderats al sector central de litoral i prelitoral. A partir de mitja tarda la precipitació minvarà en general, tot i que serà més probable a punts del terç oest. Al llarg del jorn, s’acumularan quantitats de precipitació minses en conjunt, però poc abundant o localment abundant al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental; a més, a trams del sector central del litoral i prelitoral localment també serà poc abundant.
BUSCO PIS A TARRAGONA CIUTAT. Amb 2 habitacions i moblat. Tel: 632.214.191
PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias. Tel. 602.894.858
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
REFORMAS EN ALBAÑILERIA, INSTALACIONES
SANITARIAS Y ALICATADOS. Tel: 610.700.850
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
CERCO COMPANYA DE VIDA. Major de 50 anys, atractiva. Tel: 665.979.820
MASSATGES
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES
Han estat tres anys de recerca d’un relleu, però a dia d’avui Neus Montcusí Valldosera afirma, satisfeta, que ha trobat els venedors perfectes per fer-se càrrec de la seva botiga de moda, Madonna Moda, que va obrir ara fa 53 anys. «No acabava de trobar qui agafés la botiga ara que m’he de jubilar, perquè són més de cinquanta anys de bagatge i no era fàcil que algú n’agafés el relleu sense que jo m’hi hagués de quedar i ensenyar-li com funciona tot», explica. La solució li va arribar a través d’una de les marques amb qui treballa, que la va posar en contacte amb Borja Ávila Zárate, comerciant valencià amb un bagatge paral·lel al seu. «A la ciutat de València tenim quatre botigues multimarca. Som una empresa familiar, fundada el 1969 pel meu pare, i quan ens vam posar en contacte amb la Neus de seguida vam veure que a Tarragona ella estava fent el mateix que nosaltres a València: treballar oferint el millor producte a la clientela, fidelitzant-la i creant un vincle d’amistat», afirma. Aquella primera impressió, confirma la Neus, va ser recíproca: «De seguida que van venir a Tarragona es van sentir identificats amb el nostre producte i la nostra manera de fer. I a mi m’ha passat el mateix amb ells, som dues famílies amb un bagatge molt similar».
Ara, el Borja i la Neus estan treballant frec a frec per acabar de formalitzar el relleu, que serà definitiu cap al mes de febrer, quan la Neus plegui definitivament de la botiga. «La nostra idea és canviar poques coses, volem que el seu llegat es mantingui», assegura el valencià. «Tots dos treballem de manera molt similar, coneixent els proveïdors, anant a les fàbriques i després oferint les marques a les clientes explicant exactament
Comerç La històrica botiga de Tarragona ha trobat relleu en una família de botiguers valencians amb un projecte afí
qui són i què fan. No és només comprar i vendre, és explicar una història, oferir una experiència de compra», confirma.
Un altre punt en comú, explica la Neus, és que «totes dues famílies creiem molt en el món de la moda i ens agrada organitzar desfilades i esdeveniments». En aquest punt, la Neus avisa que «en aquesta ciutat cal que ens moguem i, sobretot, que els nostres
polítics inverteixin en nosaltres perquè el comerç de Tarragona es mantingui viu». El Borja, que és president de l’Associació de comerços del centre de València –entitat que compta amb mig miler d’associats– explica que allà «el teixit comercial és força robust», i es presta a oferir la seva experiència a la nostra ciutat: «La Neus de seguida em va posar en contacte amb La Via T i estic disposat a ajudar en el que convingui». A la ciutat de València, explica, «hem dinamitzat molt els eixos comercials», tot i advertir que «la
desregulació de les rebaixes, les promocions constants i les Mid seasons estan fent molt de mal». És per això, coincideix, «que cal una regulació i que els polítics apostin pel comerç, perquè el sector no és només un comprar i vendre: una ciutat que té el comerç viu és una ciutat segura, neta… En definitiva, els comerciants fem molt per les ciutats». Tarragona, explica el comerciant, li ha semblat «una ciutat còmoda, passejable i amb molt de potencial».
«Al capdavall», afirma, «és un luxe que les ciutats tinguin persones com la Neus o el meu pare, que estan en edat de jubilació, però que no es desvinculen mai del comerç». I avisa: «La Neus hi serà fins al febrer, però això sempre serà casa seva, pot venir quan vulgui. Aquesta generació l’hem de conservar i ens hem de reflectir en ells com un mirall».
Traspàs sense pressa
L’actual propietària, Neus Montcusí, hi serà fins al febrer de l’any vinent
Golfus de Tàrraco
El 24 d’octubre es complien 80 anys de la fundació de l’ONU. Amb bones intencions, però amb un nom mal triat. No són Nacions sinó estats, i no estan Units. Ni Organitzats. Potser per això en anglès en diuen UN. I potser per això passen per UN problema financer greu. Els grans «paganus», com Estats Units o la Xina, no paguen o paguen tard. Però una persona que treballa al departament d’Acció Exterior de la Generalitat em diu que és una ocasió per a Catalunya. No és broma. En un moment que les agències de l’ONU pateixen manca de diners, la Generalitat pot fer un paper destacat, dissenyant una estratègia pròpia de projecció exterior solidària. No vull que soni a cosa woke ni a allò del «món (o Europa) ens mira», no la tornem a cagar. És realisme polític. Cal combinar diplomàcia, cooperació tècnica i lideratge territorial per posicionar Catalunya com a soci fiable de l’ONU. Sobretot dels països que pateixen la reducció del 15 % del pressupost de manteniment de la pau, i l’amenaça del col·lapse financer d’algunes agències humanitàries abans que acabi enguany. És la segona oportunitat de tenir-hi pes. El 1971 Pau Casals (qui si no?) va rebre l’encàrrec de compondre l’Himne de les Nacions Unides. Li va fer U Thant, que no és el nom de l’OTAN en cap idioma sinó l’aleshores secretari general de l’organisme. I el Pau va compondre l’himne de la Pau mundial, amb lletra del poeta W. H. Auden. Però no ha estat mai oficial, perquè Casals era catalanista i antifranquista. I Auden brigadista a la Guerra Civil. Per rescabalar-lo podríem demanar que el Vendrell fos seu d’una agència de l’ONU. Però no ens passem, perquè a més del derrotisme el defecte ciclotímic català és l’excessiu optimisme.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Estafen telefònicament un treballador de Mercats fent-se passar pels seus superiors Tarragona
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Cambrils limitarà la subdivisió dels terrats comunitaris i permetrà els elements movibles Urbanisme
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
L’olor de marihuana i el soroll delaten dues plantacions a Almoster amb 861 exemplars Policial