Reus 10
Cinema 13
Joan Mateu, picapedrer: «Al jovent, ara no li agrada embrutar-se les mans, només vol xarxes socials»
Opinió 20 Mary López. El preu de la vida digna: «Cal alleugerir el cost de la vida amb mesures concretes»
Salou acollirà durant els pròxims dos dies part del càsting de la nova peŀlícula ‘Enredados’ de Disney
2 i 3
Els sindicats majoritaris al sector educatiu han convocat tres dies d’aturades a tot Catalunya i dos més a Tarragona durant les pròximes quatre setmanes. La protesta pot estendre’s també a les escoles bressol
Una trentena de docents van tallar aquest dimarts a la tarda de manera intermitent l’N-240 a Montblanc
Esports 18 i 19
Berni Álvarez
«M’omple d’orgull que Tarragona aposti per grans esdeveniments»
El Govern allarga sis anys les concessions dels busos quan encara no s’ha definit el pla de mobilitat metropolità
Camp de Tarragona 4
Per Sant Pere es commemorarà amb una tronada l’arribada, ara fa 400 anys, de la relíquia a la Prioral
Reus l 8
Baix Penedès l 16
Es constitueix la taula de treball entre la Diputació i el Consell Comarcal
MOBILITZACIONS AL SECTOR DE L’ENSENYAMENT
Societat l USTEC, Professors de Secundària, Intersindical i CGT han anunciat aturades el 12, 21 i 27 de maig i el 3 i 5 de juny
J. Bugarin/M. Omella
Els sindicats contraris al recent acord signat pel Departament d’Educació amb CCOO i UGT han posat en marxa un nou cicle de mobilitzacions que s’allargarà gairebé fins a finals de curs amb l’objectiu de forçar el Govern a reobrir les negociacions. USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical van anunciar ahir un extens calendari d’aturades arreu de Catalunya, que combina dies de seguiment general amb convocatòries territorials per mantenir la pressió de les últimes setmanes sobre l’executiu de Salvador Illa. Les jornades de vaga unitària a tot el país estan fixades per als dies 12 i 27 de maig i 5 de juny. En el cas de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre, el personal docent també està cridat a la mobilització el 21 de maig i el 3 de juny. A aquestes dates, s’hi sumen també dues jornades específiques d’aturada en les escoles bressol: la primera, de caràcter estatal, serà el 7 de maig; i la segona, d’àmbit autonòmic i amb el suport de la Plataforma 0-3, el 20 de maig. Els sindicats convocants plantegen aquesta estratègia com un pols sostingut amb el Departament d’Educació. Segons expliquen, la voluntat és que l’impacte no es limiti només als dies d’aturada. «La idea és que, durant les jornades de vaga a altres territoris,
es facin diferents accions a la resta d’escoles i instituts per donar suport als companys i incrementar la pressió. Parlem de protestes davant del centre, pancartes, sortides...», assenyala Noé Muñiz, portaveu d’USTEC a Tarragona.
De fet, no descarten allargar el conflicte més enllà del curs escolar, si no hi ha moviments per part del Govern català: «Si el Departament no reacciona i no hi ha unes negociacions reals, intentarem continuar amb les mobilitzacions i no acabar el curs». Fins i tot, valoren prendre mesures «més dràstiques» que «podrien afectar la selectivitat o les qualificacions finals». Ricard Massó, del sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) fa una lectura similar a la del representant d’USTEC.
«El Departament segueix ignorant les nostres peticions», assenyala, tot criticant que «va tancar amb dos sindicats uns acords totalment insuficients». En aquest sentit,
Veuen «insuficient» l’augment salarial acordat pel Govern amb CCOO i UGT
Volen fer «pressió» perquè el Departament reobri les negociacions
remarca que el nucli de la protesta és la manca de resposta a demandes que consideren bàsiques: «La major part del professorat continua insistint en la lluita per obtenir un augment de salari digne i més inversió en ensenyament».
Mancances «insostenibles» Massó critica que «l’augment de sou acordat ha estat insuficient» i, a més, «ens el fan diferit fins a tres anys, augmentant-lo a poc a poc». Per això, els sindicats educatius que «s’incrementi el complement específic i tot d’una». Més enllà d’aquest tema, també demanen un augment de la inversió per reduir ràtios i reforçar plantilles, una disminució efectiva de la càrrega burocràtica i una revisió dels currículums amb participació del professorat.
En el cas de secundària, Massó posa sobre la taula qüestions específiques com la creació de càtedres, canvis en el model d’educació inclusiva i la regularització de deutes vinculats als sexennis. Tot plegat, indica, forma part d’un conjunt de mancances que consideren «insostenibles».
Aquest conflicte s’emmarca en el rebuig dels sindicats que han convocat el nou cicle de vagues a l’acord subscrit per Educació amb CCOO i UGT, que inclou millores salarials progressives, reducció gradual de ràtios i més recursos per al sistema educatiu.
Mobilitzacions convocades pels sindicats educatius (maig-juny)
Tot i això, les organitzacions convocants consideren que aquestes mesures són insuficients i arriben tard, i denuncien també una manca de negociació real amb la
majoria sindical. A més, des d’USTEC critiquen el que consideren un desequilibri en la planificació educativa: «S’estan reduint el nombre de places a la pública mentre
s’incrementen les places a la concertada».
Sarai Rodríguez, delegada de CGT Ensenyament, subratlla que el principal objectiu de les mobilitzacions és forçar
Imatge de la manifestació dels docents a Tarragona el passat febrer. Gerard Martí
que el Departament «s’assegui a negociar». Tot i admetre la importància de la part econòmica, insisteix que el nucli de les reivindicacions va més enllà: «Tot el tema d’invertir en l’escola inclusiva, millorar les ràtios o posar més personal d’atenció educativa té molt de pes per a nosaltres».
La posició del Govern Malgrat l’anunci de les noves aturades als centres educatius, el Govern manté intacta la seva posició. La portaveu de l’executiu català, Sílvia Paneque, va reiterar ahir que el Departament d’Educació ja ha fet un pas important amb l’acord subscrit per CCOO i UGT, i va defensar que suposa «la mobilització més gran de recursos dels últims anys». Tot i respectar el dret a vaga per part dels docents, el Govern insisteix a «estendre la mà» per desplegar el pacte ja signat, sense plantejar noves concessions.
Valls l Els alumnes de 4t d’ESO del Narcís Oller fa dos dies que no entren a classe en senyal de protesta
La majoria dels alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Oller de Valls fa dos dies que no entren a classe i es concentren a la porta del centre per protestar per la decisió del professorat de deixar d’organitzar activitats no acadèmiques. Aquest dimarts, una vuitantena de joves protesten per la vaga de zel aprovada per més del 80% del claustre de l’institut, que s’ha impulsat des del col·lectiu docent en diferents punts de Catalunya com una de les accions per reclamar a la Generalitat millors condicions laborals i salarials. Amb pintades i cartells, els estudiants carreguen contra la direcció del centre, que al seu torn creu que el detonant és que enguany els docents no organitzaran la festa de graduació, si bé la poden fer les famílies. El primer dia de la protesta, aquest dilluns, el nombre d’alumnes mobilitzats va ser superior i englobaven més cursos. Aquest dimarts però, molts dels estudiants han tornat a les aules. Segons ha explicat a l’ACN el director de
l’institut, Andreu Dexeus, a excepció de 4t d’ESO s’ha fet classe amb total normalitat entre el conjunt dels 1.100 alumnes. A més, ha emfatitzat que tot i la vaga de zel, els estudiants de 3r d’ESO han anat d’excursió a Barcelona i que totes les activitats no acadèmiques que ja estaven planificades amb anterioritat, es faran.
En un comunicat publicat a xarxes socials, els estudiants donen suport a les reivindicacions del professorat però consideren que la vaga de zel els perjudica més a ells que no pas al Departament. «Som conscients de la necessitat d’aquesta lluita però la vaga de zel és una decisió que impacta principalment en els estudiants, mentre que té una repercussió limitada sobre l’administració responsable», han expressat. «Creiem que quan l’equip directiu decideix emprendre una mesura de pressió que genera aquest desacord generalitzat en l’alumnat, és imprescindible obrir un espai perquè es pugui tenir en compte la nostra opinió», han afegit.
Per tot plegat, en el comu-
Les pancartes: «No som moneda de canvi» o «no som el vostre escut»
nicat han reclamat «un espai de diàleg» amb el professorat. A la porta del centre, cartells a favor de l’educació pública però també altres com «directiva dimissió», «no som el vostre escut», «no som moneda de canvi» o «l’alumnat no hauria de ser qui assumeixi les conseqüències d’un conflicte que no ha generat». Dexeus ha subratllat que la decisió dels docents va ser aprovada amb més d’un 80% del claustre. «Algunes famílies entenen la vaga de zel com una vaga a l’alumnat quan en cap cas és això. Entenc que totes les decisions que es prenen afecten els alumnes, és inevitable i ens sap greu. Però crec que no s’han entès les demandes i no han posat en valor el que s’ha fet fins ara», ha remarcat. Alhora, ha alertat que la concentració no és una vaga d’alumnes ja que no ha estat convocada per cap sindicat.
Una trentena de docents fan talls intermitents a l’N-240 per denunciar el seu malestar
Montblanc l Fan una crida a «paralitzar el país» per fer pressió a l'administració
ACN
Una trentena de docents van fer talls intermitents ahir des de les sis de la tarda a l’N-240 i a la rotonda d’accés a l’Ap-2 a Montblanc. Mestres i professors es van mobilitzar per evidenciar el «malestar» de la comunitat educativa amb el Govern. Un professor de l’institut Martí l’Humà de Montblanc, Jordi Romeu va avisar que es tracta d’una «lluita prolongada» que s’allargarà fins a l’any vinent, més enllà dels mesos de maig i juny quan hi ha convocades diverses jornades de vaga. «Això no va de floretes, ni de fer batucades ni timbals, sinó
de doblegar la voluntat de l’administració», va assenyalar. Romeu va insistir que no estan conformes amb l’acord assolit entre el Departament d’Educació i UGT i CCOO. «Qui està portant aquesta lluita són els sindicats majoritaris», va recordar. El professor va dir que cal «atacar l’economia» i va fer una crida a «paralitzar el país» per tal de fer «pressió» i «doblegar l’administració». Va apuntar que cal «mantenir de manera prolongada» les mobilitzacions i va explicar que fer talls com el d’avui a les tardes pot ser una mesura de pressió perquè no «perden el salari».
Mobilitat l La pròrroga serà fins al 2034, mentre el territori es troba en ple debat sobre la seva mobilitat
Oriol Castro Sanz
El Consell Executiu de la Generalitat va aprovar ahir un decret llei que allarga les concessions d’autobusos interurbans per a sis anys addicionals, fins al 2034, a canvi d’exigències en matèria de descarbonització de la flota. Després d’anys de declaracions dels responsables de les administracions públiques, que peroraven sobre aprofitar la fi de les llicències el 2028 per reconfigurar la mobilitat al Camp de Tarragona, la crisi de Rodalies ho ha tirat tot per terra i el planejament general continuarà de forma molt semblant en els pròxims anys. Pel que fa a les afectacions que aquesta pròrroga tindrà en el planejament metropolità de la mobilitat al Camp de Tarragona, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, va expressar ahir que «jo no l’he vist definit enlloc». «L’àrea metropolitana, a la qual donem suport, encara no s’ha constituït. El que estem fent és avançar actuacions que són imprescindibles. Quan la llei metropolitana estigui feta, podrem decidir quines competències assumeix cada administració», va dir el secretari de Mobilitat. En aquest sentit, va destacar la importància del TramCamp per vertebrar el territori. Més enllà, les empreses hauran d’assumir el cost de la renovació de la flota, que passarà dels actuals 1.700 autobusos a 1.900 vehicles. «Dels quals el 75% haurà de ser elèctric, híbrid o de gas natural com a màxim l’1 de gener del 2029», va explicar Nadal. A més, va assegurar que la renovació dels vehicles ja es començarà a veure enguany. Cadascuna de les concessionàries haurà de presentar un programa econòmic i financer que justifiqui l’amortització dels nous vehicles. Si el programa és rebutjat per la Generalitat, la línia corresponent sortirà a concurs públic.
Principals operadors del transport públic per carretera
Desplegar el model de transport metropolità en dos anys és «inviable»
Política l Els alcaldes metropolitans volen un full de ruta per assolir la governança territorial
Resignació. Aquest era segurament el sentiment comú entre els alcaldes i alcaldesses de l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona després de conèixer les intencions del Govern de la Generalitat respecte les concessions dels busos interurbans. Una representació dels batlles es va reunir dilluns amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, qui els va informar de la seva decisió. Segons un comunicat de l’entitat metropolitana, «es va posar de manifest» que desplegar un model de transport metropolità nou al territori en un termini de dos anys és «inviable» i que «existia el risc de no arribar a temps al 2028».
Tot i això, el president de l’Associació, Roc Muñoz, expressa que «esperem en dues setmanes, o en tot cas en menys d’un mes, poder concretar i traslladar a la ciutadania un full de ruta bàsic però clar cap a aquest model metropolità de transport».
Demandes «prioritàries» Paral·lelament, els alcaldes i alcaldesses han traslladat altres demandes prioritàries de millora, com la digitalització del servei amb informació en temps real, la millora dels sistemes de pagament, l’accessibilitat, el desplegament de transport a demanda, així com la implantació d’una imatge i vinilització unificada de tots els serveis de transport de la Generalitat al Camp de Tarragona. En aquest con-
(10) AUTOCARS POCH SA
HISA (La Hispano Igualadina)
EMPRESA PLANA SL HIFE
Una decisió que agafa per sorpresa el territori
La decisió del Govern de la Generalitat va agafar per sorpresa els alcaldes del Camp de Tarragona i també els Serveis Territorials. I és que la previsió amb la qual es treballava no era aquesta. Fa menys d’un any, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va dir que la finalització de l’actual mapa concessional, prevista per al 2028, era «una oportunitat adequada per redefinir els serveis de mobilitat del Camp de Tarragona». En els últims anys, s’han encadenat els anuncis de plans o estudis de mobilitat al territori. Una planificació fragmentada que de moment no dona resposta a la ciutadania. L’apunt
Les empreses hauran de renovar el 75% de la flota abans del 2029
Els batlles reclamen la digitalització del servei amb informació en directe
text, s’ha acordat continuar amb les enquestes qualitatives als ajuntaments, ja iniciades des de l’àmbit metropo-
lità, per recollir totes aquestes necessitats i poder-les incorporar progressivament durant la pròrroga.
Altafulla ho celebra A banda, qui van valorar ahir l’allargament de les concessions dels busos interurbans van ser els coalcaldes d’Altafulla, Jordi Molinera i Alba
Muntadas: «La valorem positivament perquè dona estabilitat al servei i garanteix la continuïtat de dues línies que són importants per a la mobilitat dels veïns i veïnes d’Altafulla. El nostre desig és poder anar més enllà i ampliar tant el nombre de línies com la seva freqüència. Una oferta més àmplia i flexible és clau».
Mobilitat l La Generalitat reconeix que va fer curt amb la primera inversió, que es va fer fa un any
Un any després d’activar el primer Pla de Xoc pels autobusos interurbans, la Generalitat ha decidit activar-ne un segon, per valor de 21,5 milions d’euros, dels quals gairebé 5 aniran destinats al Camp de Tarragona. «Es van fer millores però a mesura que s’han anat posant en funcionament s’ha vist que les línies ja estaven saturades», va explicar ahir Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures. El nou pla pretén donar resposta a un augment sostingut de la demanda, en gran part atribuïble a la crisi de Rodalies, que ha provocat una migració de passatgers del ferrocarril cap als serveis d’autobús interurbà. Les línies beneficiades en l’àmbit territorial del Camp de Tarragona i les Terres
de l’Ebre inclouen connexions com Alcanar-Tortosa, Tortosa-Barcelona, TortosaTarragona, Tortosa-Santa
Isabel Immobiliària: Ven el teu immoble amb màximes garanties
Situat al carrer Pintor Fortuny,11 de Les Borges del Camp, l’equip d’Isabel Immobiliària treballa cada dia per ajudar-te a vendre el teu immoble amb les màximes garanties. L’empresa està formada per un equip jove i dinàmic amb un objectiu comú, satisfer les demandes dels clients, amb la promoció, compra, venda i construcció de tota classe de béns immobles urbans i rústics. A Isabel Immobiliària hi trobaràs un servei professional amb un tracte proper i totalment personalitzat, adaptant-se a les teves necessitats en cada etapa del procés per aconseguir el millor resultat i el millor preu possible. ARB
Bàrbara-Ulldecona, Ulldecona-Amposta, Hospitalet de l’Infant-Tarragona, Gandesa-Móra d’Ebre-Barcelona,
Tortosa-Jesús, Terra AltaGandesa-Tarragona-Barcelona, Vendrell-Barcelona, Reus-Tarragona, Tarragona-
Pineda-Salou-Cambrils, Tarragona-Valls, Miraculosa-Tarragona, Reus-Salou, Tarragona-Pineda-Port
INICIATIVES LOCALS
Els sopars de Ca l’Anna els divendres, a la Selva del Camp
Els divendres al vespre, Ca l’Anna es converteix en punt de trobada amb sopars a partir de les 20 h, amb tapes, llesques, hamburgueses i plats a la brasa. Situat a la Selva del Camp, el restaurant ofereix cuina casolana amb història: l’Anna Martínez recorda amb estima quan ajudava la seva ‘iaia’ als fogons. Des del 2019, al polígon La Drecera, proposa menús diaris variats per 14,90 €, amb primers i segons, postres i beguda. També hi ha esmorzars de forquilla i racions generoses, com callos, pop o sépia, a més de servei per emportar i càtering. Reserva al 647644762. ARB
Les actuacions al territori es posaran en marxa al llarg de l’any 2026
d’Aventura-Vilafortuny, ReusPineda-Cambrils, TarragonaBarcelona i Montblanc-VallsTarragona, entre d’altres. Les actuacions es posaran en marxa al llarg de l’any 2026.
Altres accions
A banda d’aquestes mesures urgents, el secretari va esmentar actuacions ja previstes amb anterioritat, com la connexió Tarragona-Aeroport de Reus, la línia Vespella-Tarragona o millores a la Conca de Barberà i el corredor Vandellós-Hospitalet de l’Infant-Mont-roig del Camp. «Tot això anirà acompanya d’un pla de serveis del transport públic, que s’està redactant. I també s’estan fent estudis de mobilitat, a través de la Diputació. Nosaltres apostem de forma molt clara i decidida per aquest procés metropolità. Ja hi ha una infraestructura articulada a Tarragona», va exposar el secretari de Mobilitat i Infraestructures.
Nova obertura a Tarragona: el teu nou espai de confort ja és aquí
AOutlet Sofà, fan un pas més i arriben a Tarragona amb un nou espai pensat perquè trobis exactament el que casa teva necessita. Al centre comercial Les Gavarres t’espera una botiga on el confort, el disseny i el bon preu van de la mà. Descobreix una selecció acurada de sofàs, butaques, llits i matalassos, juntament amb complements que aporten personalitat i calidesa a qualsevol ambient. Treballen amb una idea clara: oferir-te bona qualitat a preus únics, perquè renovar casa teva sigui més fàcil que mai. Un lloc per inspirar-te, provar, imaginar i fer realitat l’espai que vols. Ho trobaràs al carrer A-PP9, 35 del Centre Comercial Les Gavarres. ARB
FORMACIÓ
Cursos 100% subvencionats pel SOC per a aturats o per reorientar la carrera professional
Royal Escola de Formació continua la seva oferta educativa amb una nova programació de cursos que començaran a principis de maig. Amb més de 15 anys d’experiència, el centre aposta per formacions homologades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), orientades a facilitar l’accés al mercat laboral amb titulacions oficials i enfocades a sectors amb alta demanda de professionals qualificats. En l’àmbit esportiu, l’escola consolida la seva aposta amb diversos itineraris formatius orientats a la professionalització dins del sector. Destaca el curs de Socorrisme en espais aquàtics naturals, en Grau B,
una formació imprescindible per treballar en platges, piscines naturals i altres entorns aquàtics, amb una elevada inserció laboral, especialment durant la temporada d’estiu. Aquest curs combina continguts teòrics amb pràctiques reals per garantir una preparació completa i adaptada a les necessitats del sector. A més, també s’ofereix el Grau C en Condicionament Físic en Sala d’Entrenament Polivalent, una formació clau per a aquelles persones interessades a desenvolupar una carrera en el món del fitness. Aquest curs permet accedir al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC) i obre les portes a treballar com a entrenador personal, monitor de sala i tècnic esportiu en gimnasos
i centres especialitzats. La formació posa especial èmfasi, en la pràctica, la planificació d’entrenaments i el coneixement del cos humà. Pel que fa a la ubicació, totes les formacions es duen a terme a Tarragona, excepte el curs de Condicionament Físic, que tindrà lloc a El Vendrell, facilitant així l’accés a estudiants de diferents punts del territori. Cal destacar que tots els cursos són 100% subvencionats pel SOC,
amb finançament del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, fet que els converteix en una oportunitat accessible i de gran valor per a persones en situació d’atur o que vulguin reorientar la seva trajectòria professional. Amb una clara vocació d’acompanyar l’alumnat cap a la inserció
Oportunitat per accedir al mercat laboral amb titulacions oficials i de sectors amb alta demanda ~
laboral, Royal Escola de Formació ofereix un entorn d’aprenentatge proper, pràctic i adaptat a les exigències del mercat actual. Les places són limitades i les inscripcions ja estan obertes a royalformacio.com, on es pot consultar tota la informació detallada dels cursos i iniciar el procés de matrícula.
Els treballadors de la neteja reben un kit per fer front a la calor
Municipal l L’Ajuntament i Urbaser han avançat l’entrega de la roba d’estiu
John Bugarin
Els treballadors i treballadores del servei de neteja de Tarragona ja es preparen per afrontar els mesos més calorosos de l’any amb millors condicions. Al llarg d’aquesta setmana, l’Ajuntament de Tarragona i Urbaser —empresa adjudicatària del servei— lliuraran a tot el personal un kit per fer més suportables les jornades sota altes temperatures. Aquest pack d’estiu està integrat per una motxilla porta-objectes, una gorra i una ampolla d’aigua tèrmica.
L’entrega d’aquest material s’ha avançat tres setmanes respecte al calendari habitual, després que el Comitè de Seguretat i Salut alertés de la necessitat d’adaptar-se a l’augment de les temperatures dels darrers anys. La consellera de Neteja, Sonia Orts, assenyalava ahir que la prioritat del consistori és «garantir que el personal disposi dels recursos necessaris per treballar amb seguretat».
El kit es complementarà, a partir de l’1 de juny, amb el repartiment d’una crema solar amb protecció contra els mosquits. A més, els treballadors més vulnerables a la
calor —com els majors de 50 anys— i el personal de platges disposaran d’una polsera tèrmica per controlar la temperatura corporal i detectar possibles situacions de risc.
A més, els serveis tècnics municipals i Urbaser estan ultimant un protocol que entrarà en vigor també a inicis de juny i que fixarà mesures concretes davant episodis de calor, fred o vent: «Serem proactius i no esperarem que s’activi l’alerta groga, taronja o vermella». L’objectiu és evitar incidents registrats els últims anys, com cops de calor i desmais de treballadors. El president del comitè d’empresa, José Duarte, va celebrar que l’Ajuntament i Urbaser «s’hagin posat d’acord en tan poc temps pel tema de la calor». Especialment, després d’una etapa anterior amb certes mancances. També ha destacat que l’arribada de la nova maquinària afavorirà la situació dels treballadors durant l’estiu.
Al juny, es lliurarà una crema solar i antimosquits, i una polsera tèrmica
Medi Ambient l El projecte vol potenciar la biodiversitat urbana i controlar la població de coloms i estornells
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona ha instal·lat nou caixes niu per a aus rapinyaires repartides en diversos punts de la ciutat amb l’objectiu de potenciar la biodiversitat urbana i afavorir la nidificació d’espècies com el falcó pelegrí, el xoriguer, el xot i l’òliba. El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, va explicar ahir durant la presentació de la iniciativa que aquesta busca recuperar espècies protegides i reforçar l’equilibri ecològic dins del nucli urbà. «Les ciutats han ocupat molts espais que ocupava la natura», va assenyalar.
«L’òliba, per exemple, està en greu perill. Per tant, són espècies que volem recuperar i potenciar dins de tota la cadena tròfica», va afirmar. La presència d’aquestes aus també pot ajudar a controlar espècies en superpoblació, com els coloms o els estornells. A més, el conseller va avançar que el projecte ja co-
INNOVACIÓ PEDAGÒGICA
mença a donar els primers resultats. «Ja hi ha hagut algun albirament en alguna de les caixes niu», va apuntar, tot i que encara no hi ha nidificat cap au.
«Podríem dir que la ciutat s’ha anat convertint en un nou ecosistema capaç d’acollir espècies que, fins fa poc, només habitaven espais fo-
Teresianes Hub: un espai on les idees neixen i es transformen en acció
Entorn pedagògic amb metodologies actives i tres espais de coneixement
En un moment en què l’educació aposta cada vegada més pel pensament crític, la creativitat i el treball col·laboratiu, alguns centres educatius també estan transformant els espais on té lloc l’aprenentatge. És el cas del Teresianes Hub, un nou entorn pedagògic pensat per potenciar el treball amb metodologies actives, i que combina tres espais metodològicament estructurats, per aconseguir coneixement.
El cor d’aquest espai és l’àgora, un
lloc concebut per a la paraula, el diàleg i l’escolta, on els alumnes presenten idees, exposen projectes, debaten i aprenen a argumentar mirant-se als ulls. És un espai generador d’idees, on el contrast de punts de vista i la reflexió compartida esdevenen el punt de partida de l’aprenentatge. A partir d’aquí, les idees passen a l’acció en un segon espai, destinat al treball en equip, amb taules i cadires mòbils que permeten reorganitzar l’entorn segons les necessitats de cada activitat. Aquesta flexibilitat facilita dinàmiques col·laboratives, desenvolupament de
projectes i formes d’aprenentatge més participatives. El concepte es completarà amb un tercer espai actualment en construcció: el Teresianes Lab, un entorn pensat per a l’experimentació i la pràctica. Un lloc on els alumnes podran posar a prova les idees nascudes a l’àgora i desenvolupades en el treball en equip. El Lab vol convertir-se en l’espai on investigar, provar, equivocar-se, i tornar a intentar-ho, com a part natural del procés d’aprenentatge. Més que una aula, el Teresianes Hub és un ecosistema d’aprenentatge, versàtil i obert a qualsevol àmbit del
Els nius busquen atreure falcons pelegrins, xoriguers, xots i òlibes
del projecte és que aquestes aus no només visitin la ciutat durant l’hivern, sinó que s’hi estableixin de manera permanent.
En el cas concret del falcó pelegrí, López va afirmar que des de fa una dècada ja se n’observen exemplars durant els mesos freds, però que fins ara no hi nidificaven «perquè no trobaven lloc adient per fer-ho». «Durant molts anys, en aquest edifici de la Rambla Nova venia una femella des de Noruega i passava aquí l’hivern», va relatar. «Penseu que un falcó pelegrí pot menjar fins a 300 coloms. Si és una parella, al voltant de 500, i si és una parella amb polls, podem parlar de 700 o 800 coloms a l’any», va assenyalar el coordinador.
restals o rurals», va explicar Txiqui López, coordinador del projecte. Segons l’expert naturalista, aquest procés ha comportat l’arribada progressiva de diferents espècies dins de la cadena tròfica. «Primer van arribar els coloms i els estornells, i ara ho fan els seus depredadors naturals», va detallar. L’objectiu
Les nou caixes s’han distribuït en diferents espais estratègics del municipi. Aquests són l’avinguda Roma, la Rambla Nova, el parc de la Muntanyeta, Sant Salvador, l’Anella Mediterrània, l’escola Marcellí Domingo i el viver municipal. Paral·lelament, també hi ha instal·lats nius de falcó pelegrí al Port de Tarragona. «Això implica que molts coloms es desplacin al centre de la ciutat. Amb aquesta acció mirem d’equilibrar la situació», va indicar López.
coneixement. En un centre en el que el el treball per projectes, és una de les metodologies utilitzades, aquest nou entorn vol reforçar i impulsar aquesta manera d’aprendre. La iniciativa connecta amb una idea
cada vegada més present en la pedagogia contemporània: l’espai també educa. Al Teresianes Hub, l’arquitectura i l’educació es troben per fer possible que les idees neixin, creixin i es transformin en aprenentatge real.
Religió l L’acte extraordinari tindrà lloc durant el matí del 28 de juny d’enguany
Miquel
Llaberia
La relíquia de Sant Pere celebra enguany els 400 anys des de l’arribada a la Prioral i, per aquest motiu, s’ha decidit que l’efemèride tindrà un paper rellevant en la Festa Major de Sant Pere d’enguany. El diumenge 28 de juny tindrà lloc un acte festiu extraordinari en què es viurà una Tronada commemorativa per aquest aniversari centenari. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, destaca que l’objectiu des del primer moment ha estat commemorar l’esdeveniment d’una manera festiva: «Hem treballat diferents escenaris i la nostra voluntat és que sigui una festa reeixida i que acompanyés tant allò que és solemne com el vessant festiu».
L’acte de commemoració dels 400 anys de l’entrada de la relíquia començarà el dia 28 de juny amb l’anada de la Corporació Municipal, a les 9.30 hores, des de la plaça del Mercadal fins a la Prioral de Sant Pere. Allí es farà l’obertura de l’arca de l’altar major amb les tres claus i sortirà el bust reliquiaria custodiat per les autoritats municipals i religioses
Fotografia d’arxiu del bust de Sant Pere durant la Tronada de la Processó Solemne de Sant Pere de 2025. Tjerk van der Meulen
S’ha programat una visita històrica sobre la ciutat de Reus de l’any 1626
i els penons de les confraries de la ciutat. Retornaran a la plaça del Mercadal on es durà a terme la ballada conjunta del seguici festiu i, finalment, es farà l’encesa de la Tronada commemorativa.
Després de l’esclat de la Tronada, la imatge de Sant Pere retornarà a la Prioral, precedida pel seguici festiu de la ciutat, on el bust restarà
Salut l Reus acollirà el Sex Education Film Festival amb diverses activitats que es duran a terme al Teatre Bartrina. Aquesta iniciativa pionera que utilitza el llenguatge audiovisual per fer pedagogia al voltant de la sexualitat va néixer fa anys a Terrassa i ja suma un total de sis edicions. La seva arribada a la ciutat de Reus respon a una de les peti-
cions expressades pel programa d'Infants Ciutadans que demanaven més informació sobre sexoafectivitat. Aquest esdeveniment començarà el 20 de maig a partir de les 19 hores amb una sessió adreçada a les famílies, la comunitat educativa i el públic general, amb la projecció de curtmetratges guanyadors en anteriors edicions del fes-
tival i la presència del director del festival i la sexòloga Eva Cañete. Prèviament, Cañete haurà dut a terme sessions a centres educatius dirigides a alumnat de 6è de primària i 1r d'ESO. Finalment, el 9 de juny tindrà lloc una sessió matinal amb el visionament de curtmetratges adaptats a l'edat dels participants i un col·loqui posterior. MLB
exposat per la seva veneració. Per la seva banda, el prior de la Prioral de Sant Pere, mossèn Joaquim Fortuny, remarca que des de la Prioral fa gairebé un any que es treballa en
aquesta celebració. «Una sortida extraordinària per Sant Pere és un goig. La Tronada té molta importància, és un moment d’alegria, de goig i de festa i, per tant, és també una alegria fer aquesta Tronada commemorativa», afirma el prior.
Programa d’activitats
Per un altre costat, també s’han programat conferències i exposicions relacionades amb aquesta efemèride. Aquestes començaran el dijous 14 de maig amb la conferència sobre Fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana, a càrrec de la doctora en Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Narváez, i que tindrà lloc a la Prioral de Sant Pere a partir de les 19 hores. La resta de conferències i xerrades tractaran sobre el retaule major de la prioral, l’argenter Francesc Via i el bust reliquiari de Sant Pere, la restauració del bust i sobre les relíquies de sants a Catalunya. A la vegada, s’ha programat també una visita històrica i cultural pels dissabtes 23 i 30 de maig, que servirà per conèixer més sobre la ciutat de Reus de l’any 1626, any de l’entrada de la relíquia a la Prioral. Aquesta ruta començarà des de l’Antic Hospital Sant Joan a les 19 hores i anirà a càrrec de l’arqueòleg i historiador, Joan Olivella. Per una altra banda, també s’exposarà l’antic bust reliquiari de Sant Pere. Actualment, està exposat al Museu d’Art i Història fins al 17 de maig. Posteriorment, s’exposarà a partir del 19 de maig a la Prioral de Sant Pere.
La promoció de Mas Iglesias s’està alçant al carrer de Jaume Vidal i Alcover, just davant de l’Estació de Bellissens, també en construcció. A més, en pocs metres estan en marxa les obres de la futura escola bressol municipal L’Ametller i s’hi projecta el Pavelló del Molinet. S. Peralta/G. Martí
Tots els habitatges tindran cuina i bany, però n’hi haurà de dues menes. 78 pisos seran de dos dormitoris i d’entre 49 i 55 m2. A més, hi haurà 54 domicilis de tres dormitoris, d’entre 63 i 72 m2 Un total de sis estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. S. Peralta/G. Martí
Les obres de construcció de la promoció d’habitatge de Mas Iglesias han arribat al 90% d’execució. Està previst que els treballs estiguin llestos el juny i que l’entrega de claus dels llogaters pugui produir-se a finals d’any. S. Peralta/G. Martí
Cada planta disposa d’espais comuns per fomentar la convivència entre els veïns. Seran les famílies les que decideixin què ha d’ocórrer en aquests indrets compartits. Alguns exemples són muntar-hi un petit gimnàs, un menjador o una bugaderia o practicar ioga. S. Peralta/G. Martí
Habitatge l L’entrega de les claus per permetre l’entrada dels veïns s’hauria de produir a finals d’any
Sergi Peralta Moreno
Les obres de la promoció d’habitatge de Mas Iglesias ha arribat al 90% de la seva compleció. Els treballs, que acabaran el mes de juny, permetran disposar de 132 nous pisos de protecció oficial, amb la
previsió que les claus puguin ser entregades als llogaters a finals d’any. Per accedir als domicilis, cal estar inscrit en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. Això no obstant, en aquest projecte hi haurà una reserva per a col-
lectius com els joves —amb la intenció que sigui el punt de sortida per a la seva emancipació—, la gent gran o les persones amb discapacitat.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, recorda que, en aquests moments, hi ha 192 pisos en construcció, jun-
tament amb l’alçament del Complex Riera, un factor que respon a la «voluntat de facilitar l’habitatge» en una «zona tensada». La batllessa assenyala que «tenim el triple de demanda» d’habitatge que «els que tenim en aquest moment», de forma que interpel-
la les administracions a «continuar fent polítiques d’habitatge públic». A banda de les dues intervencions en marxa, recorda que hi ha mecanismes en actiu com el protocol de compra per tanteig i retracte, que «permet accedir molt més ràpid» a un
sostre, i que s’estan tramitant modificacions urbanístiques per sumar 397 espais més, en punts com els carrers del Ball de Diables i de VIlafortuny, l’entorn de Pich Aguilera o els barris del Carme i del Carrilet.
La promoció de Mas Iglesias s’està alçant al carrer de Jaume Vidal i Alcover, just davant de l’Estació de Bellissens. La seva execució és possible a través de la col·laboració publicoprivada, mitjançant la constitució d’un dret de superfície adjudicat per Redessa, per un termini de 75 anys. La construcció, promoció i gestió dels habitatges anirà a càrrec de Llogueralia.
Entrevista l El mestre artesà picapedrer explica la seva experiència treballant per al temple ideat per Antoni Gaudí i subratlla la necessitat d’impulsar l’ofici del treball de la pedra entre els més joves. L’Escola dels Oficis seria «una bona oportunitat»
Sergi Peralta Moreno
Com va començar com a picapedrer?
«Vaig començar de jovenet, als 14 anys. Vaig entrar d’aprenent a un taller de marbrista al barri del Carme. Primer escombrava, després vaig començar a dibuixar, vaig passar a picar i vaig aprendre a esculpir i a gravar. Amb la crisi del 1992, vaig deixar el marbre i em vaig centrar en la construcció. Des del 2018, em dedico només a la pedra. A banda de participar en fires medievals i d’oficis, col·laboro amb un taller a Juneda. Treballem per a la Sagrada Família. Moltes peces exposades estan treballades per mi i els meus companys».
Per què només treballa amb pedra?
«Perquè hi ha demanda i, a més, era el meu ofici, tot i que el tenia una mica abandonat. Soc mestre artesà picapedrer».
Va ser reconegut com a mestre artesà picapedrer. Què significa per a vostè? «És un orgull i una satisfacció. Al cap i a la fi, només és un diploma, però, per a mi, és un reconeixement a tota la meva lluita. Jo volia que la pedra fos el meu ofici, que em pogués guanyar la vida amb això, i, al final, ho he aconseguit. Ensenyo, faig classes, i la gent queda al·lucinada. És teràpia. Si agafes una pedra, hi dibuixes quelcom i comences a picar,
Reus commemora el Dia Internacional de la Dansa al llarg d’aquesta setmana
surts descansat, tranquil, la mar de bé, i t’emportes una artesania feta per les teves mans. És perfecte».
Li agrada ensenyar l’ofici?
«M’agrada molt. Estic lluitant per veure si podem muntar una escola d’art o d’oficis, però costa. Al meu taller de Castellvell del Camp, faig classes i ensenyo a picar, però l’ideal seria que hi hagués una escola per aprendre oficis com fuster, lampista o mecànic de cotxes. Ara no hi ha ni fusters, són muntadors de mobles. Hi estic lluitant, però és molt difícil. Primer, perquè la joventut no vol embrutar-se les mans. Vol xarxes socials. Amb els de 7 i 8 anys, sí que hi veig més futur».
Com més aviat se’ls ensenyi un ofici...
«Sobretot és que agafin interès, ganes i curiositat. Els adolescents, que són els que podrien desenvolupar una carrera per guanyar-se la vida, és més reticent, no vol embrutar-se les mans. Jo vaig començar amb 14 anys, però l’època d’ara no és la meva».
A Reus es vol impulsar l’Escola dels Oficis.
com a mestre artesà picapedrer. Gerard Martí
possible que la Sagrada Família es pugui acabar». Com el fa sentir?
«Molt bé. És cert que les peces estan a dalt de tot, no es veuen pràcticament, però fa dos anys vaig anar-hi de visita, vaig pujar a la Torre de la Passió i vaig veure una de les nostres esferes. No sé si era la meva o d’un altre, però jo sé que estan allí. Ara estem preparant la façana de la Glòria». Com va ser l’experiència a la Torre de la Passió?
«S’hi va fixar el meu fill. ‘Papa, allò ho vas fer tu’, em va dir. Ostres! Em vaig sentir molt bé, molt. Orgullós. Ara visc del meu ofici, veig que el que faig està a lloc i que perdurarà molts anys. És cert que no està posada la meva signatura, però no passa res». I la seva feina no acaba aquí.
Jubilació
«Mentre pugui picar pedra, estigui fort i tingui feina, no ho penso deixar»
Amb la Sagrada Família passa quelcom semblant.
«Ho volen sempre manual».
Demanda n’hi ha. I relleu?
«No n’hi ha, i l’Escola dels
«Sí, ho sé, però he intentat trucar a la porta i no m’han contestat. Si és una escola dels oficis, què millor que ensenyar sobre tèxtil, ceràmica i, també, pedra, perquè falten picapedrers. Mirem la Casa Navàs. Si no hi hagués en Florenci Andreazini (qui ha esculpit els blocs de pedra per a la torratxa), qui faria aquestes pedres?».
Oficis seria una bona oportunitat. Provem-ho. Que no funciona? No passa res, traiem de les opcions la pedra, però com a mínim intentem-ho i no deixem-ho perdre. És que, a més, és molt satisfactori. Agafes una pedra quadrada i en treus el que vols. Acabes molt content. Jo ho veig en els tallers que imparteixo».
Com ha canviat l’ofici amb els avenços tecnològics?
«Ha canviat molt. Un pedrot
grandiós, abans l’havies de rebaixar a cops de martell, de radial... Ara, és molt més fàcil desbastar el bloc. Ara bé, això no te’l deixa acabat, aquesta és la teva feina. Tu l’has de rematar perquè sigui com vol el client».
Es pot dir que ha posat un granet de sorra perquè la Sagrada Família pugui acabar-se?
«Sí, correcte. Jo i els meus companys ajudarem a fer
«Jo també treballo molt per a particulars. A més, tinc la sort que participo en moltes fires medievals, d’artesania i d’oficis. La gent reconeix la meva feina i em demanen encàrrecs.
Per on passa el seu futur?
«Continuar picant pedra. Fa poc, el cap de Juneda em va dir ‘Joan, quin pla tens tu? Que t’has de jubilar?’. Em podria jubilar als 63 o 64 anys, però mentre pugui picar pedra, estigui fort i tingui feina, no ho penso deixar. No, perquè m’agrada. Què faré, allà, a la muntanya? A picar pedra. Mentre pugui, picaré pedra».
Comerç l El Bon Paladar Peye i Carla, local reconegut per la seva oferta de xurros d'autor, abaixarà la persiana definitivament diumenge 3 de maig. Situat al raval de Santa Anna, s'acomiada després de cinc anys en què s'ha convertit en un punt de trobada habitual per a molts veïns. DCR/SPM/El Bon Paladar
La xurreria El Bon Paladar tanca després de cinc anys al raval Santa Anna Cultura l La ciutat celebra aquesta setmana el Dia Internacional de la Dansa, que es commemora el 29 d'abril. La plaça de la Llibertat va ser testimoni de l'exhibició de Loop Dance Studio ahir a la tarda. Avui, serà el torn de la Coordinadora d'Escoles de Dansa Autoritzades de Reus, al Pallol. DM/GMR
La Fundació
Reddis farà xerrades sobre la Guerra Civil
Història l La Fundació
Privada Reddis presenta un nou cicle de conferències coincidint amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil espanyola. La proposta ofereix una aproximació històrica al conflicte des de diferents perspectives, amb especial atenció al territori i a les vivències locals. Aquest nou cicle s'enfoca en els primers moments del conflicte i la seva expansió al territori, amb quatre actes repartits entre els mesos de maig i juny. L'encarregat d'inaugurar el cicle el 14 de maig serà l'historiador Joan Navais, amb la conferència anomenada Estiu de 1936: l’esclat de la guerra i la revolució a Reus. A continuació, el 26 de maig serà el torn d’Axel Baiget, amb la xerrada Lluitar per la utopia. Els primers mesos de la guerra als pobles del Camp. La tercera conferència anirà a càrrec de Lluís Colomés, president de la Fundació Privada Reddis, que parlarà sobre Com la Guerra Civil va arribar a tots els racons de Catalunya: el cas de la Terreta. I, finalment, tancarà el cicle Andreu Dalmau, que parlarà sobre les Brigades Internacionals a Cambrils: llums i ombres de la solidaritat internacional a les nostres terres. Aquest cicle dona continuïtat a la línia de treball iniciada per l’entitat en l’àmbit de la memòria històrica dels darrers anys. Totes les sessions tindran lloc a la sala d’actes de la Fundació a partir de les 19 hores i seran obertes al públic fins a omplir l’aforament. Redacció
Coneixement l Gairebé el 70% es dediquen a l’àmbit de la ciència i la tecnologia
El programa Reus Talent Global impulsat des de Redessa es consolida amb la participació de fins a 82 professionals reusencs que treballen a l’estranger. Aquests estan repartits en 21 països, una dada que des de Redessa destaquen com una evidència de l’abast internacional de la comunitat i el seu alt nivell de qualificació. A més, també destaca que gairebé el 70% d’aquests es dediquen a l’àm-
Successos l Els Bombers van acordonar ahir una part de la plaça del Mercadal per la presència d'un eixam d'abelles. Van delimitar la zona amb una cinta i van col·locar una caixa especial per capturar les abelles. Rubén Pizarro/Diari Més
bit de les STEM, és a dir, a la ciència i tecnologia. Europa en concentra la major part del talent, amb un pes molt destacat d’Alemanya i Suïssa, però també en altres països com Regne Unit. El país fora del Vell Continent amb la presència més important és els Estats Units. El Reus Talent Global té com a objectiu reconèixer, visibilitzar i reconnectar aquest talent, fomentant l’intercanvi de coneixement, experiències i oportunitats i
reforçant el relat de Reus com a ciutat de ciència, innovació i talent, amb projecció internacional.
Els països amb més presència de talent reusenc són Alemanya i Suïssa
Des de l’empresa municipal defensen que aquestes dades reforcen el posicionament de Reus com a ciutat connectada amb el món i capaç de generar talent competitiu a escala internacional. El regidor de l’àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, afirma que les dades que registra el Reus Talent Global demostren que la capital del Baix Camp «és una ciutat capaç de formar talent que competeix als principals ecosistemes internacionals». «El repte, ara,
és mantenir aquest vincle actiu i convertir-lo en una oportunitat compartida perquè la ciutat continuï mantenint arrelat aquest talent», afegeix el regidor Baiges.
Per un altre costat, també consideren molt rellevant la gran presència de professionals de les STEM, especialment en els sectors de la ciència, tecnologia, enginyeria, salut i biomedicina. Aquesta proporció permet afirmar que Reus exporta talent qualificat especialment en sectors clau per al desenvolupament econòmic i la innovació, amb perfils relacionats amb la tecnologia digital o la indústria, entre d’altres. Ara bé, també cal remarcar que el programa integra a professionals que pertanyen al món de l’educació, la comunicació o el dret, la qual cosa configura una comunitat «diversa i estratègica».
Jornada de l’eclipsi
Dins del marc del programa d’activitats anuals del Reus Talent Globa, Redessa organitza la conferència Que res t’eclipsi! Aquesta activitat tindrà lloc a firaReus Events el dimarts 12 de maig a partir de les 10.15 hores. La xerrada anirà a càrrec de Joan de Dalmau, enginyer industrial reusenc amb una llarga trajectòria a l’Agència Espacial Europea i a l’International Space University que oferirà una mirada experta sobre l’eclipsi solar del pròxim 12 d’agost. L’activitat està oberta a tota la ciutadania i adreçada especialment a joves estudiants, amb la voluntat de contribuir a despertar l’interès per la ciència i les vocacions científiques. Per a més informació i inscriure’s per assistir a la xerrada es pot visitar la pàgina web de Redessa, redessa.cat.
Recursos l La vila entra amb dotació de reserva mentre la Conca torna a licitar unes obres de 3,1 MEUR
Joan Lizano
Alió torna a formar part del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). L’assemblea general ordinària celebrada ahir dimarts a l’Ampolla va aprovar la reincorporació del municipi de l’Alt Camp, que es converteix així en el 71è municipi consorciat de l’ens. Alió ja havia estat integrat al CAT fins al 2022 i ara hi entra de nou amb dotació de reserva, ja que encara no disposa d’una connexió efectiva a la xarxa de subministrament. La petició respon a la previsió d’una nova demanda d’aigua vinculada al possible desenvolupament industrial del municipi. Aquesta incorporació permet al consistori situar-se dins l’estructura del consorci i preparar-se per a futures necessitats de subministrament sense que, de moment, això impliqui cap aportació efectiva d’aigua a la xarxa local. El moviment reforça el pes territorial del consorci i situa l’Alt Camp i la Conca de Barberà en un mateix escenari de planificació hídrica, amb necessitats diferents, però vinculades a la garantia futura d’un recurs compartit. L’assemblea també va admetre Tarragona Poliolefinas Ibérica com a nova indústria consorciada, amb una dotació procedent d’una cessió permanent de Basell i sense incrementar les dotacions efectives actuals.
L’entrada d’Alió coincideix amb un altre moviment important en l’àmbit de l’abastament, en aquest cas a la Conca de Barberà. El ple del Consell Comarcal ha aprovat la nova licitació de les obres de connexió del Consorci d’Aigües de Tarragona entre Sarral i Forès, una infraestructura considerada prioritària per garantir l’arribada d’aigua
La qualitat de l’aigua permet retallar en un 17% els reactius, com el clorur fèrric i el CO₂
Vila-seca estrenarà al maig un dipòsit regulador del CAT de prop de 10 MEUR
potable a vuit municipis de la comarca. El pressupost base de licitació és de 3.115.405,32 euros, amb l’IVA inclòs, i el termini d’execució previst és de vuit mesos. Es tracta del segon intent per tirar endavant els treballs, després
que l’ens comarcal rescindís el contracte amb l’anterior empresa adjudicatària per l’incompliment dels terminis
establerts. Les obres havien començat el setembre de 2024, però només se n’havia executat aproximadament la
meitat quan el contracte es va donar per acabat el gener. El projecte preveu la construcció de conduccions principals, estacions de bombament, creuaments de carreteres i rius, installacions auxiliars i sistemes de control, a més de treballs associats de gestió ambiental i seguretat. La tramitació del contracte s’ha declarat d’urgència per accelerar una obra que ha de connectar la xarxa del consorci amb el dipòsit municipal de Sarral i, des d’allà, bombejar l’aigua fins al dipòsit comarcal de Forès. Aquest darrer equipament s’està construint en paral·lel i ja té aproximadament un 40% de l’obra executada. El primer tram el gestionarà el CAT i, a partir d’aquest punt, l’abastament s’anirà desplegant per fases sota la gestió del Consell Comarcal de la Conca.
Abastament comarcal
La connexió entre Sarral i Forès ha de ser el primer pas d’un projecte més ampli que beneficiarà Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Sarral i Savallà del Comtat. La segona fase, que s’està acabant de redactar, preveu una conducció des del dipòsit comarcal de Forès fins a Santa Coloma de Queralt, amb servei també a Conesa. La tercera i última fase haurà de cobrir la resta de municipis inclosos en el projecte.
Qualitat de l’aigua
El CAT tanca el 2025 amb 30,8 MEUR i 17 MEUR d’inversió
El Consorci d’Aigües de Tarragona ha tancat l’exercici 2025 amb una xifra de negoci de 30,8 milions d’euros, un 3,8% inferior a l’any anterior, en un context marcat per l’augment de la inversió, que ha arribat als 17 milions d’euros. L’ens ha registrat un resultat positiu ajustat al seu caràcter no lucratiu, consolidant una estructura financera sòlida i amb capacitat de creixement futur.
En la mateixa assemblea, el CAT també va aprovar la memòria anual corporativa del 2025, que recull l’informe del laboratori LQAIGUA. El document assenyala que la qualitat de l’aigua gestionada pel consorci durant els anys 2024 i 2025 ha estat excepcionalment òptima, amb els millors indicadors de les dues últimes dècades. Aquesta situació ha permès reduir un 17% l’ús de productes reactius per a la potabilització, especialment clorur fèrric i diòxid de carboni, gràcies també a l’optimització dels processos a l’ETAP de l’Ampolla. El president del CAT, Marc Brunet, va destacar que aquesta millora permet subministrar aigua de més qualitat als consorciats i avançar cap a una gestió més eficient, sostenible i digital.
acull part del càsting de la nova pel·lícula
Cultura l El procés s’amplia a dos dies i s’obre en línia per l’allau d’aspirants a Girona
Daniel Cabezas
Disney ha escollit Salou com un dels escenaris de la seva nova producció internacional, que ja té nom confirmat: serà la versió amb actors reals d’Enredados, inspirada en el clàssic conte de Rapunzel. Segons ha informat el Diari de Tarragona i ha pogut confirmar el Diari Més, el rodatge es farà aquesta mateixa setmana i inclourà diferents localitzacions espanyoles, entre elles Alacant i Burgos. A la demarcació de Tarragona, el punt assenyalat és l’Hotel Sol Costa Daurada de Salou, on aquest dijous començarà el càsting per seleccionar figurants. La convocatòria, inicialment prevista per a una jornada, s’ampliarà finalment dos dies, dijous i divendres, després de l’expectació generada a Girona. També s’habilitarà una opció en línia
per a les persones que no puguin anar-hi presencialment i per reduir les cues. L’organització aplicarà més requisits relacionats amb la imatge dels candidats, pensats per a l’ambientació del film. Es demanarà evitar tatuatges visibles, colors de cabell cridaners o trets poc compatibles amb una producció d’època. La decisió arriba després del que va passar aquest dilluns a Girona, on milers de persones van acudir al càsting, les cues van ocupar diversos quilòmetres i alguns aspirants van passar la nit al carrer per aconseguir plaça. La nova versió d’Enredados estarà protagonitzada per Teagan Croft com a Rapunzel i per Milo Manheim com Flynn Rider. L’arribada suposa un nou impuls per a Salou, que també espera enguany un film sobre els Beatles dirigida per Sam Mendes.
Litoral l L’actuació, amb un cost de 33.000 euros, preveu acabar dijous i reforça el perfil i les defenses naturals, prioritzant Botigues de Mar i la Zona Esportiva
Redacció
La platja d’Altafulla encara la recta final de la seva posada a punt per a la temporada d’estiu amb l’inici de la segona fase de reposició de sorra. Els treballs consisteixen en l’aportació de 7.000 metres cúbics de Torredembarra, que havien quedat pendents del pacte amb el Port, i tenen un pressupost de 33.000 euros. La previsió és que l’actuació pugui quedar enllestida aquest dijous. L’objectiu és consolidar el perfil de la platja i, sobretot, reforçar les defenses naturals del municipi davant els temporals. La coalcaldessa i regidora de Territori, Alba Muntadas, va explicar que la situació de partida és millor que la del desembre gràcies a l’aportació i a la dinàmica dels temporals passats, que han permès mantenir un perfil inclinat en lloc del mur vertical que hi havia mesos enrere.
L’estratègia d’aquest any no busca només guanyar amplada de sorra, sinó afavorir-ne la retenció a llarg termini. Segons Muntadas, els treballs serviran per reforçar els frontals del cordó dunar i donar més força a aquesta estructura natural. A més, durant el mes de maig es preveu vegetar les dunes per fixar millor la sorra i crear una barrera de defensa més estable. El repartiment dels 7.000 metres cúbics prioritzarà diversos punts crítics del
Tomàs Serra: «Afrontarem l’estiu amb una platja molt àmplia i digna»
litoral. A Botigues de Mar, la sorra s’utilitzarà per reforçar el perfil dissipatori d’energia davant les onades. A la Zona Esportiva, es volen arranjar els danys causats per les darreres pluges i per la correntia superficial. També es garantirà el bon estat de la sorra a la zona d’instal·lacions abans de la col·locació de les xarxes de voleibol. Una actuació que arriba abans del desplegament
dels serveis d’estiu a la platja local. La coalcaldessa va subratllar que aquesta aportació és una mesura temporal i que el consistori treballa en projectes definitius, com la redacció d’un projecte al passeig, a l’àmbit de la plaça Consolat de Mar, per guanyar espai i fer la zona més resilient davant nous temporals.
Solidaritat territorial
Des del vessant turístic, el regidor altafullenc Tomàs Serra va expressar la satisfacció del govern local per l’arribada d’aquests recursos i va destacar que el municipi podrà disposar aquest estiu d’una
platja «molt àmplia i digna». Serra també va agrair la mediació de Costes de l’Estat i de Ports de la Generalitat, així com la bona voluntat de l’Ajuntament de Torredembarra i del Port, que han permès tancar l’acord. El regidor va remarcar que es tracta d’un exercici de solidaritat entre municipis i de repartiment dels recursos naturals. També va celebrar que l’entesa hagi evitat mesures judicials o l’execució d’avals, i va donar per tancat el conflicte de manera amistosa. «Estem satisfets perquè afrontarem l’estiu amb una bona platja», va concloure Serra.
Cultura l L’obra de Marcel Esteve combina aire clàssic amb referències barroques
Redacció
La Festa Major de Sant Joan 2026 de Valls ja té cartell, presentat ahir dimarts, amb la nova Àliga com a gran protagonista. El disseny és obra del vallenc Marcel Esteve Sentís, que ha volgut donar a la imatge un aire clàssic, proper als cartells antics i coherent amb la naturalesa solemne d’aquest element del seguici cerimonial del municipi. La nova Àliga és fruit d’una recuperació històrica, documentada abans de la Guerra Civil i amb més de 300 anys d’història, i ha estat manufacturada amb tècniques tradicionals, fet que li atorga un alt valor artístic i patrimonial. El cartell combina aquest vincle amb el passat amb recursos contemporanis i pren com a referència l’origen barroc de la figura. El marc que envolta
El cartell reflecteix la dualitat entre foc i tradició amb elements propis del seguici
La imatge posa en valor els més de 300 anys d’història de la figura recuperada
l’Àliga, inspirat en el retaule de l’església de Sant Joan, funciona com una porta d’entrada a la ciutat. La composició incorpora també les masses dels diables, encerclades de vermell, per simbolitzar la
dualitat entre el foc i Sant Joan, i un sol amagat entre cintes, en al·lusió al solstici d’estiu, al triomf de la llum sobre la foscor i a l’inici d’un nou cicle. El cartell recull la història de la peça de la vila.
Feijóo es reuneix amb l’AEQT per abordar la competitivitat de la indústria química
Reptes l L’AEQT va traslladar ahir al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, la necessitat de reforçar la competitivitat de la indústria química per garantir l’autonomia estratègica i el desenvolupament industrial. En la reunió, la junta directiva va reivindicar el paper del pol químic de Tarragona com el principal del sud d’Europa i
va alertar de l’impacte dels costos de l’energia elèctrica i de les emissions. L’entitat va plantejar un pla específic per al sector, centrat en reduir costos energètics, compensar el CO2, impulsar la química circular, els productes renovables i l’hidrogen, reforçar infraestructures, simplificar tràmits administratius i captar talent. Redacció
Empresària tarragonina, és fundadora del grup Ag Planning, especialitzat en l’organització d’esdeveniments, gestió d’espais i servei de càtering. Amb el temps, ha ampliat la seva activitat cap al sector de la salut amb la creació de la clínica estètica Odita i la clínica de salut mental Nordés. Lidera també la Fundació Nordés, centrada en la prevenció i l’acompanyament en salut mental de joves i famílies. Presideix l’Associació de Dones Empresàries i Directives de Tarragona i el Consell Territorial de Dones d’Empresa de Catalunya, de Foment del Treball, des d’on treballa per visibilitzar el talent femení i reforçar el paper de la dona en els espais empresarials.
Ana
hi ha més
Més dona l L’empresària tarragonina parla amb Diari Més sobre la seva trajectòria, els seus projectes i la seva labor com a presidenta de l’ADET i el Consell Territorial de Dones d’Empresa de Catalunya
Marta Omella Blanco
Com es va iniciar en el món empresarial?
«Vaig treballar molts anys com a hostessa de trens, però quan em vaig quedar embarassada aquella feina va deixar de ser compatible amb la meva situació. Això em va obligar a replantejar-me el futur professional. Sempre havia tingut la il·lusió de muntar una empresa d’hostesses, i així va començar tot. Però només amb això era complicat, així que vaig ampliar cap a l’organització d’esdeveniments, la gestió d’espais i, més endavant, la gastronomia.
D’aquí neix Ag Planning, que és la mare de totes les empreses. Després han vingut altres projectes com la clínica Odita, la clínica de salut mental Nordés i, finalment, la Fundació
Nordés».
Lidera diversos projectes en àmbits molt diferents.
Com ho gestiona?
«La clau és delegar. Ag Planning, per exemple, ja funciona de manera molt autònoma; recentment vaig cedir la direcció a Marta Prats i jo em mantinc en un rol més estratègic. Això m’ha permès centrar-me més en la Fundació Nordés, que és el projecte més nou i al qual actualment dedico més esforç. Hi ha èpoques de més estrès i d’altres de més tranquil·les, com a qualsevol professió».
Quin balanç fa d’aquest
primer any de la Fundació Nordés?
«És un projecte que em genera molta il·lusió, però també sentiments de tristesa, ràbia i impotència. Tot i que socialment sembla que hi ha una major consciència sobre la importància de la salut mental, la realitat és que encara no se li dona la prioritat que mereix. Des de la fundació treballem amb joves i adolescents amb l’objectiu de prevenir trastorns més greus, però ens trobem amb moltes dificultats per fer-nos escoltar. No demanem finançament, sinó espais per poder fer tasques de sensibilització, divulgació i prevenció — com xerrades o diagnòstics precoços—, però sovint topem amb
portes tancades, tant en institucions com en altres àmbits».
Veig que aquest tema l’indigna.
«Sí, perquè és un tema que em toca de prop i que patim diàriament a casa. A Tarragona no hi ha recursos suficients, i per això vaig crear la fundació: per prevenir casos greus i per donar suport a altres famílies. Sovint són realitats que es viuen en silenci per l’estigma que encara existeix». Recentment, també ha assumit la presidència del nou Consell Territorial de Dones d’Empresa de Catalunya de Foment del Treball.
«El Consell neix de la necessitat d’unificar veus i donar visibilitat al talent femení al territori. Des del primer moment vaig donar suport a la iniciati-
Aparences
«Encara em truquen per sortir a una foto perquè hi aparegui alguna dona»
Talent local
«Vull posar el talent tarragoní al mapa i descentralitzar Barcelona»
va, i a partir del meu rol com a presidenta de l’Associació de Directives i Empresàries de Tarragona (ADET) es va anar consolidant la meva implicació fins al nomenament com a presidenta. Ara estem en una fase inicial de contacte amb diferents associacions d’arreu de Catalunya per identificar necessitats específiques i posar-les en comú. A partir d’aquí, l’objectiu és treballar conjuntament per reduir desigualtats i reforçar el paper de la dona en el món empresarial. També em proposo posar Tarragona al mapa. M’encanta Barcelona, però crec que cal descentralitzar-la i ja és hora de demostrar que Tarragona també té moltíssim talent i potencial». Quines són les principals necessitats de les dones empresàries al territori?
«Tot i que cada vegada hi ha més dones en càrrecs directius, encara hi ha un dèficit en posicions de presa de decisions. També es percep una clara desigualtat en la representació en espais empresarials, especialment en aquells més exclusius, on la presència masculina continua sent majoritària. A mi encara em truquen per sortir a una foto perquè hi aparegui alguna dona. És important posar en valor el lideratge femení, les dones tenim molt a dir i crec que aportem una mirada diferent, més empàtica. Cap és més vàlida que l’altra, però s’haurien de complementar i tenir en compte per igual». El sostre de vidre continua present. «I tant. S’han fet avenços però són lents. Cal continuar treballant, també des de l’àmbit educatiu, per trencar estereotips i fomentar la presència femenina en sectors tradicionalment masculinitzats. Així i tot, soc optimista. Crec que les noves generacions tenen una mentalitat diferent, més igualitària. Encara arrosseguem inèrcies del passat, però el canvi ja s’està produint». Què opina sobre les quotes? «Crec que, en molts casos, es queden en el discurs. Sobre el paper poden semblar una bona eina, però a la pràctica encara es donen situacions en què es busca una dona només per complir una quota, no pel seu valor professional. Això pot acabar deslegitimant el talent femení».
Abans parlava de les noves generacions. Quin consell donaria a una jove que vol emprendre?
«Que sigui forta, valenta i perseverant. Emprendre és difícil i requereix molta resiliència. Hi haurà obstacles —financers, burocràtics— i moments complicats, però amb constància i il·lusió s’acaben veient els resultats És important tenir clar que no és un camí fàcil, però també és molt gratificant».
Baix Penedès l Es vol crear un espai estable de cooperació institucional
Redacció
La Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Penedès han fet un pas significatiu en l’enfortiment de la seva relació institucional amb la constitució d’una nova Comissió de Treball bilateral. Aquest òrgan neix amb la voluntat de consolidar un espai estable de cooperació que permeti abordar de manera coordinada les necessitats del territori, així com planificar i executar inversions estratègiques orientades al desenvolupament i al creixement sostenible de la comarca.
Aquest nou instrument de treball institucional vol donar resposta a aquestes necessitats mitjançant una acció coordinada, eficient i adaptada a la realitat del territori.
La sessió constitutiva de la Comissió de Treball s’ha celebrat aquest dimarts a la tarda a les Oficines de la Diputació al Baix Penedès, un espai que simbolitza l’aposta de la institució supramunicipal per reforçar la seva presència a la comarca. La reunió ha estat encapçalada pel vicepresident primer de la Diputació, Rubén Viñuales, i pel presi-
dent del Consell Comarcal del Baix Penedès, Ramon Ferré, que han coincidit a destacar la importància d’aquest nou marc de col·laboració per donar resposta a les demandes del territori.
A la trobada també hi han participat diversos representants institucionals, tant de la Diputació com del Consell Comarcal i dels municipis de la comarca. Entre els assistents, hi havia la vicepresi-
denta quarta de la Diputació, Marta Ventura; els diputats Joan Sans i Jordi Molinera; el conseller delegat de Promoció Econòmica i Empresa, José Maria Roldán; així com representants municipals com l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez; la tinenta d’alcalde de la Bisbal del Penedès, Judith Vidal, i l’alcaldessa de Llorenç del Penedès, Montserrat Ventosa.
Durant aquesta primera
sessió, s’han establert les bases de funcionament de la comissió. En concret, s’ha acordat un calendari de reunions trimestrals que permetrà fer un seguiment continuat de les actuacions i garantir una coordinació efectiva entre les institucions implicades. Igualment, s’ha definit una metodologia de treball orientada a l’anàlisi de necessitats, la priorització d’actuacions i l’avaluació dels resultats.
Cèlia del Diego, nova directora de la Fundació Mas Miró
Cultura l La Fundació Mas Miró, ubicada a Montroig del Camp,
Cèlia del Diego nova directora de la institució després de resoldre el procés de selecció obert. Del Diego té més de vint anys d’experiència amb responsabilitats destacades com la direcció del Centre d’Art la Panera de Lleida i del Centre d’Art de Tarragona. També ha exercit com a responsable de relacions institucionals del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). La nova directora planteja «reforçar» la singularitat del Mas Miró com a espai patrimonial vinculat a la figura de Joan Miró. ACN
Política l La mesura per prorrogar contractes de lloguer decau amb 177 vots en contra i 166 a favor, i deixa sense efecte una iniciativa clau per als inquilins
Agències
El Congrés va fer decaure ahir al vespre el decret del govern espanyol que permetia prorrogar contractes de lloguer, després del vot en contra del PP, Vox i Junts. La mesura, aprovada feia un mes per fer front als efectes econòmics de la guerra a l’Iran, va rebre 166 vots a favor, 177 en contra i 5 abstencions del PNB. El ministre de Sumar Pablo Bustinduy va defensar que no era «una batalleta més» entre partits, sinó una decisió amb conseqüències directes per a moltes persones que podien continuar a casa seva. Segons va explicar, des de la publicació del decret hi havia hagut una allau de peticions d’informació i assessorament per exercir aquest dret, i molts llogaters havien pogut negociar amb més força l’actualització dels contractes.
Bustinduy va denunciar que el mercat de l’habitatge està cada vegada més concentrat en mans de grans propietaris, empreses i fons, i va advertir que no es pot deixar els inquilins al caprici de bancs i agents financers.
Junts va justificar el vot contrari a través de la diputada Marta Madrenas, que va acusar el govern de Pedro Sánchez d’haver ignorat les objeccions «tècniques i de fons» plantejades pel seu grup. Madrenas va qualificar el decret d’«operació de propaganda molt defectuosa
Junts qualifica el decret d’«operació de propaganda» amb defectes jurídics
jurídicament» i va retreure a l’executiu una «al·lèrgia sistemàtica als propietaris». La formació de Carles Puigdemont havia obert la porta els últims dies a estudiar la mesura si s’hi incorporaven propostes com desgravacions a les hipoteques i els lloguers, una opció que Bustinduy havia acceptat negociar. El Partit Popular també va carregar contra el text i
La Casa Blanca acull Carles III amb una cerimònia marcada pels elogis i bromes de Trump
Diplomàcia l Donald Trump va rebre ahir Carles III i la reina Camil·la amb tots els honors als jardins de la Casa Blanca, en l’inici de la visita d’estat britànica als Estats Units. La cerimònia, marcada per la pluja, els gestos de cordialitat i el protocol, va servir al president nord-americà per elogiar el monarca, recordar Elisabet II i reivindicar la
«relació especial» entre Washington i Londres. En un discurs de més de deu minuts, Trump també va fer bromes personals sobre Melania i el seu matrimoni, va subratllar els vincles històrics entre els dos països i no va evitar dards polítics després, com la referència al retorn del bust de Winston Churchill al Despatx Oval. Agències
va aprofitar l’absència de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, per descriure el debat com «un circ», mentre que Vox va defensar que la política d’habitatge del govern ha empitjorat el problema i va reclamar més construcció, control de la demanda i tancament de fronteres.
Xoc polític
El moment més tens el va protagonitzar Gabriel Rufián, que va treure un bitllet de 50 euros de l’americana i va afirmar que aquesta és «la bandera» de Junts, compartida amb PP i Vox. El portaveu d’ERC va acusar els diputats
de Junts de no obeir la seva gent, sinó interessos particulars, i va reclamar al PSOE que torni a portar el decret al Congrés «una vegada i una altra» fins que s’aprovi. Rufián va repetir els noms dels set diputats de Junts i els va assenyalar com a responsables que milions de persones visquin amb més angoixa. El PSOE va demanar al Partit Popular i a Vox que es disculpin per tombar una mesura que, segons els socialistes, ajudava milers de famílies vulnerables, mentre que Sumar va criticar que el PSOE no s’hagués implicat prou en la negociació de la mesura.
amb força i l’ocupació cau en 7.600
Laboral l El nombre d’aturats supera les 56.500 persones el primer trimestre d’enguany
Agències
L’atur va créixer en 12.100 persones al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre durant el primer trimestre de 2026, segons l’EPA. La xifra total de desocupats se situa en 56.500 persones, davant les 44.400 del trimestre anterior, amb un increment superior al 28,3%. En comparació amb l’any passat, quan hi havia 55.500 aturats, l’augment és d’un miler de persones. La pujada ha estat més acusada entre els homes, que passen de 19.400 a 28.100,
L’ACA blinda el servei d’aigua en apagades
Serveis l L’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat un pla per garantir 24 hores de servei del cicle de l’aigua en cas d’apagada elèctrica. La mesura arriba després que, fa un any, uns 400.000 usuaris es quedessin sense subministrament. Es preveuen reforçar generadors i combustible i assolir 72 hores d’autonomia en installacions crítiques. Agències
mentre que entre les dones l’increment és més moderat, de 25.000 a 28.400. Les dades apunten a una destrucció de 7.600 llocs de treball respecte a l’últim trimestre de 2025, fins a situar el nombre d’ocupats en 391.800 persones. Tot i el retrocés, l’ocupació augmenta en 15.900 persones si es compara amb fa un any. Per sectors, els serveis concentren la major part de l’activitat, amb 268.200 ocupats, seguits de la indústria, amb 67.500; la construcció, amb 40.800, i l’agricultura, amb 15.300.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡Felicidades, África!! Hoy cumples 13 años. Que esa maravillosa sonrisa no te abandone nunca.
Poliesportiu l El conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya fa balanç al Diari Més dels reptes dels dos anys del seu mandat i també parla de l’esport local, els reptes a futur i el paper de Tarragona al Tour
Gairebé suma dos anys al càrrec. Quin balanç fa?
«Entra una mica de vertigen, perquè ha passat molt ràpid. Estic content, és una conse lleria nova i això fa que sigui una gran responsabilitat, per què la gent està expectant per veure què pots aconseguir. Malgrat les dificultats pres supostàries, perquè tenim un pressupost del 2023 de secre taria general i això fa que sigui més difícil, penso que tenim molt avançat el pla que vam dissenyar al principi de man dat».
Com per exemple?
«La millora a nivell adminis tratiu dels registres d’entitats i terminis,que era un desastre, el pla de xoc de millores d’in fraestructures esportives, que feia més de 20 anys que no es feia i era necessari. Per en guany tenim el repte dels cen tres d’alt rendiment i la pres cripció esportiva dels metges. A més, també treballem en temes transversals com la nova llei de l’esport i l’activitat física i treballar en la llei del mecenatge».
En aquests anys, a nivell de Tarragona, ha vist una millora d’equipaments?
«Sí, crec que des que vaig ser regidor, l’alcalde tenia molt clar que l’esport podia ser un dels motors de la ciutat, tant a nivell econòmic, social o inte grador. Feien falta diverses co ses i una era millorar les instal· lacions. Amb el pla de xoc de la Generalitat ho està fent. També feia falta acabar el Pa lau d’Esports Catalunya amb les grades, ho vam prometre i les vam poder gaudir durant la Copa de la Reina. Barcelo na és un epicentre molt gran, però Tarragona està agafant un protagonisme que jo crec que és més que positiu».
«El Tour deixarà un llegat recordat tant per l’àmbit esportiu com pel ciutadà» Tour de França
Quin projecte li ha fet més il·lusió d’aconseguir en aquests primers dos anys?
«El del pla de millora d’infra estructures esportives. Són 120 milions d’euros que no teníem, perquè és més que tot el pressupost del Departa ment ara mateix, però tant el president Salvador Illa com la consellera d’Economia Alícia Romero es van implicar molt perquè era necessari per Ca talunya. Jo ho tenia molt clar, perquè era usuari a Tarragona
d’una instal·lació esportiva pràcticament a diari».
I a nivell de Tarragona?
«Que Tarragona hagi seguit aquesta aposta per l’esport i acollir grans esdeveniments com, per exemple, la Copa de la Reina fa molt poc. A més del paper que tindrà Tarrago na amb la sortida del Tour de França, m’omple d’orgull». Parlant del Tour de França, s’imaginava abans d’arribar a la Generalitat, quan era regidor a Tarragona, que la ciutat pogués acollir un esdeveniment com aquest?
«L’aposta per l’esport i el tu risme esportiu es va fer en aquesta direcció. Treballàvem amb federacions per atraure
esdeveniments. El Tour estava en una fase avançada amb el Grand Départ i les tres etapes eren bàsicament a Barcelona. Que el Tour arribi a Tarragona ha sigut gràcies a la feina de la Generalitat, del Departament i també de la generositat de l’Ajuntament de Barcelona. S’està fent un treball ingent, coordinem 11 departaments involucrats perquè tot surti a la perfecció. La implicació és molt elevada, a Tarragona hi ha pràcticament 2.000 volun taris apuntats». Tarragona estarà preparada per l’arribada del Tour de França?
«Sí que estarà preparada. La gent que coneix de ciclisme, fins i tot amics meus, em de
ien que tenir el Tour a la ciutat és una barbaritat i al principi no es creien ni que la possi bilitat existís. La gent que no coneix tant de ciclisme potser s’espera molt, però crec que l’expectativa quedarà des bordada. Gaudir de 5,9 km de recorregut neutralitzat per la ciutat és un privilegi, la gent ho podrà veure a peu de car rer. Penso que el Tour deixarà un llegat que serà recordat per molt de temps i no només per l’àmbit esportiu, sinó també pel ciutadà».
Aquests dos anys Tarragona ha gaudit d’un bon nombre de grans esdeveniments esportius. Es pot millorar o mantenir aquest ritme en el futur?
«El 2026 és un any especta cular, però ja pensàvem el 2025 que no es podria superar, perquè vam tenir el Premier Pàdel, Copa del Rei i Reina de Tennis Taula, Campionat Ab solut d’Atletisme, Lligues Ca talanes ACB... El 2026 ha tin gut Copa de la Reina, arribarà el juny l’europeu de Triatló i, com no, el Tour de França a l’estiu. Tarragona està pre parada per a més, les fede racions volen la ciutat per la idiosincràsia de l’entorn i no és perquè algú pensi que, com soc de Tarragona, escombro cap a casa. Hi ha una feina al darrere i, potser, algun any és una miqueta més alt i l’altre més baix, però el ritme és im parable perquè l’esport sigui un motor del territori». És una bola de neu positiva, com més esdeveniments, millor es treballa, millor s’està preparat i més es dona a conèixer la ciutat.
«Sí. L’equip de Tarragona Esports és molt bo i l’entorn ajuda molt. A Reus es treba lla molt bé i Cambrils i Salou també han fet aquesta aposta cap al turisme esportiu i amb les seves places hoteleres for men un entorn òptim i tenen un impacte positiu». Dos anys assolits com a conseller i dos més per endavant. Quin projecte encara amb més il·lusió per poder completar-lo en el futur?
«Tenim dos reptes grans aquest any. El primer és la modificació del decret d’alt rendiment català. La prime ra pota és la capacitat de do nar serveis a tots els centres de tecnificació, no només al CAR i la Blume. Els serveis mínims que un esportista d’elit es mereix i no es donen ara mateix, com un fisiotera peuta, benestar emocional i nutricionista. La segona pota és que els nostres esportistes internacionals tinguin ajuts i premis econòmics, com a altres comunitats. A més, l’acompanyament a la reti rada. Quan un esportista es retira, ajudar lo els primers dos anys per una reinserció laboral correcta».
Dilluns va començar el desplegament de la prescripció esportiva.
«És un gran repte. No és un esdeveniment esportiu que tingui una gran visibilitat,
sinó que és un canvi conceptual. Que el metge pugui ser prescriure activitat física a un pacient i això derivi a un educador esportiu i, d’aquesta manera, es derivi a una rutina esportiva més saludable.
Dins del sistema de salut és un canvi, perquè recomanacions d’anar a caminar i jornades per fomentar l’esport ja es fan, però poder coordinar-ho a nivell de dades, entrant de ple a salut, canvia totalment el paradigma».
I més treball per endavant.
«Enguany treballarem molt també per projectes per a l’any que ve, com és la nova llei de l’esport i l’activitat física i també en la llei de mecenatge. Aquest és un canvi històric que volem que sigui real. A més, volem millorar les subvencions i apujar-les entre el 20 i 30%, però això depèn si tenim pressupostos».
És clau desbloquejar els pressupostos per treballar més tranquil?
«Sí, perquè ens marca molt, sobretot a l’hora de planificar. Tenim moltes coses clares que volem fer en el futur i a nivell pressupostari canvia molt el com ho podem fer. Planificar amb la tranquillitat de tenir un pressupost i no un de prorrogat que hem fet com hem pogut és una millora. També per desfer-nos de tràmits administratius que ara mateix tenim i retarden moltes coses que vol fer la conselleria».
Com veu la salut del futbol a Tarragona? Ara mateix són contrastos, el Nàstic pateix pel descens i el Reus lluita per l’ascens.
«Soc soci i seguidor del Nàstic i sap greu la situació esportiva. Des de la distància, segueixo els resultats i és un any
Pressupostos
«Desbloquejar-los és clau perquè marca com poder fer el que hem planificat»
de patir i molt. El Nàstic necessita segurament tranquillitat institucional i feina per encetar un projecte esportiu adequat. D’altra banda, estic content pel Reus. Conec molta gent que treballa allà i fa goig veure tot el que han fet i com ho han fet per recuperar el futbol a la ciutat. Això sí, els balanços definitius s’han de fer al final de temporada». Està feliç de veure el CBT en una fase d’ascens?
«És un bon any pel CBT. Quan vaig marxar acabàvem de pujar a LEB Plata i el projecte tenia una il·lusió molt gran, però després van arribar dos anys molt durs. Ara, aquest equip ha tornat a engegar aquella il·lusió i no és fàcil. Té un gran equip per la categoria i jo crec que tenen moltes opcions de pujar. Ara bé, sabem que les fases i play-off les carrega el diable i ens va passar de no pujar quan érem favorits i, quan menys ho esperàvem, l’últim any, ho vam aconseguir. Em fa il·lusió veure’ls a dalt. A Catalunya hi ha sis equips a ACB i a Tarragona no en tenim. Considero que hem d’estar a prop i per això fa falta molta feina tant a dins dels clubs com a fora».
A la demarcació tenim el Reus Deportiu d’hoquei com l’únic equip en una màxima categoria. Li fa falta a Tarragona implicació privada per tenir més equips a l’Elit?
«Crec que hi ha dues parts molt clares. Una és que, darrere dels grans projectes cata-
lans hi ha el suport de la part privada amb espònsors forts i gent capaç. Tenim Marc Gasol i el Girona, l’Andrés Iniesta involucrat a l’equip ciclista i ara el Messi ha comprat el Cornellà. Tampoc fa falta una persona, el Lleida és un bon exemple en el bàsquet de ser capaç de teixir el seu suport en una gran quantitat d’empreses al darrere. L’altra part a treballar és tenir una bona estructura pròpia i també eficient per poder anar a buscar aquests diners». Es pot fer alguna cosa per fomentar aquesta implicació?
«Treballem en la llei del mecenatge, una cosa que sense la conselleria no hauria passat. Primerament, aquesta llei estava molt enfocada a la cultura i l’àmbit esportiu es quedava fora, però des de la conselleria ens hem posat entre cella i cella que s’ha d’aconseguir. Ajudarà molts als clubs perquè fomentaria la inversió privada i, al mateix temps, també repercutiria a l’administració pública, perquè, segurament, els clubs no trucarien tant a la porta demanant diners».
Han de fer els clubs de Tarragona el salt al Palau d’Esports Catalunya?
«Entenc que costa fer aquest pas, perquè és còmode i també part de l’essència de cada club estar al seu barri, com el vòlei a Sant Pere i Sant Pau i el CBT al Serrallo. Però crec que, si realment vols créixer, el projecte ha d’anar cap allà. Ara mateix la gent ja té l’hàbit d’anar a l’Anella, perquè ho ha fet amb la Copa de la Reina i diversos esdeveniments. La instal·lació està en el seu punt òptim amb les grades i la veig com l’espai per créixer».
Futbol l Set punts, com a mínim, és el que necessitaria l’equip si vol salvar la categoria
Arnau Montreal Quesada
La derrota contra el Cartagena va deixar el Nàstic en posicions de descens a falta de quatre partits del final de lliga. Un escenari pessimista que ja ha provocat que les calculadores dels aficionats grana treguin fum per calcular els punts necessaris per salvar la categoria. Les darreres temporades marquen els 46 punts, dues victòries, però tot apunta que no serà suficient i que el Nàstic ha de guanyar els dos partits a casa, però millorar fora.
Amb l’ensopegada contra el Cartagena ja són cinc derrotes de forma consecutiva lluny del Nou Estadi. A més, en l’era Alfaro, són quatre partits sense marcar un gol. La millora fora de casa és necessària. És obligatòria. I més quan hi ha un partit marcat amb vermell en el calendari: el Tarazona-Nàstic. Ara mateix, la classificació deixa tres equips com a candidats del descens. El Nàstic, amb 40 punts, el Juventud Torremolinos, amb 40 punts i el Tarazona, amb 41 punts. El conjunt grana depèn de si mateix i, la via ràpida per
assolir la permanència seria assolir dues victòries a casa i també assaltar el Municipal de Tarazona la setmana que ve. Un escenari, però, poc probable si es té en compte els resultats obtinguts en el passat en aquell camp i la dinàmica de l’equip fora de casa.
En els quatre partits que té el Juventud Torremolinos per davant, dos són contra Marbella i Antequera, dos rivals andalusos que no es tenen res en joc. El primer, ja descendit, i, l’últim, perquè en la darrera jornada ja estarà salvat. No seria estrany un cop de mà dels seus compatriotes per segellar dues victòries. D’altra banda, aquest cap de setmana rep l’Atlético Madrileño, un filial que es juga l’ascens directe, i, en la penúltima jornada, el Real Murcia, un equip que encara es podria complicar la vida si perd, segons els resultats.
Pel que fa al Tarazona, aquest cap de setmana visita el Teruel en el derbi aragonès del grup. La pròxima setmana es juga la vida contra el Nàstic a casa i acaba el curs amb Betis Deportivo, probablement ja descendit, i el Sabadell, que
Els grana han de guanyar tant sí com no al Sevilla Atlético dissabte
es juga l’ascens directe, però que en la darrera jornada potser ja ho té tot decidit. Tot apunta que el Nàstic haurà de suar i molt per assolir una permanència que sortirà molt cara. El primer pas és la victòria contra el Sevilla Atlético. En cas de no guanyar contra el cuer dissabte, l’escenari es complicaria i molt, per no dir que, pràcticament, significaria perdre la categoria. Com a mínim, els grana haurien de puntuar a Tarazona per conservar el gol average a favor. Finalment, està la dificultat de guanyar un Europa que es juga el play-off d’ascens i, segurament, acabar el curs jugant-se la vida al camp de l’Hércules, equip que encara té opcions de lluitar pel play-off.
Les calculadores treuen fum i el resultat és que, com a mínim, s’han de sumar set dels dotze darrers punts. Tota una gesta.
k Tribuna k
Parlar des de la ràbia no em portarà enlloc. Decideixo parlar des de el cor, la sinceritat i el perdó.
Desprès de fer-se públic la meva situació personal, vull en primer lloc donar les gràcies a tots els que d’una manera o una altra han manifestat una certa empatia. I voldria demanar perdó a l’Església, als sacerdots, perquè soc conscient que aquest fet embruta una mica mes el treball dels bons i valents sacerdots que tenim a la nostra arxidiòcesis de Tarragona. Aquest no es un mal de l’Església, sinó d’alguns membres de l’Església que encara no han ordenat del tot la seva sexualitat, la seva vida i viuen encara pensat que per la seva condició tenen un poder que no l’usen per al bé. L’Església esta formada per tots els batejats i batejades, per tant, considero que fer un atac als milions de creients no es just. Ni tampoc fer un atac als sacerdots. La majoria d’ells, amb les seves limitacions i virtuts donen la seva vida al servei del poble sant de Déu.
l final de curs als centres educatius catalans es preveu especialment tens i incert. La convocatòria de vagues durant quatre setmanes evidencia un conflicte que no només es manté viu, sinó que s’ha cronificat. El calendari d’aturades impulsat per USTEC, CGT, Intersindical i Professors de Secundària no és un gest puntual, sinó una estratègia de pressió sostinguda que busca forçar el Govern a reobrir negociacions que consideren tancades en fals. Aquest escenari arriba, a més, amb una acció sindical fragmentada. L’acord signat amb CCOO i UGT ha trencat la unitat i ha generat un doble relat: mentre uns defensen avenços
en recursos i salaris, altres denuncien mesures insuficients i tardanes. Aquesta divisió debilita la força global del moviment, però no n’atura la capacitat d’incidència. El risc principal, però, recau sobre l’alumnat. Les advertències sobre possibles afectacions en les qualificacions finals o fins i tot en la selectivitat apunten a un escenari delicat, en què el conflicte laboral pot acabar impactant directament en el dret a l’educació. Sense un gest polític que recondueixi el diàleg, el sistema educatiu català corre el risc de tancar el curs immers en un conflicte que transcendeix les aules i posa en qüestió la seva estabilitat.
k Tribuna k
Hi ha una realitat que cada vegada més persones comparteixen: treballar ja no garanteix viure amb dignitat.
A Tarragona i arreu del país, cada cop són més les famílies que, tot i tenir feina, no arriben a final de mes. Aquesta és la gran paradoxa del nostre temps: arribar a final de mes s’ha convertit en un repte, fins i tot amb ingressos regulars.
Mary López
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Tot i que m’ha costat, perdono aquells que durant la meva joventut no van saber acompanyar-me de forma correcta i van abusar de la meva immaduresa, de la meva ment i del meu cos
Dit això, vull dir que des de el primer moment he trobat escolta i actuació per part del Sr Arquebisbe, Joan Planellas, i dels membres de la vicaria judicial. No es fàcil, ho entenc. Tampoc han sigut fàcils aquest 25 anys de silenci, un silenci que ha afectat a la meva salut. Un silenci motivat per la por, per la vergonya. Un silenci que m’ha fet qüestionar constantment el meu sentit de la vida. Un silenci frustrat, per veure trencat el meu camí vocacional, de donació, de servei. Només volia ser un senzill capellà de poble. Els abusos, de poder, sexuals, no només afecten a l’església, sinó en tots els àmbits de la societat, començant per la família. Per això hem d’estar disposats a escoltar, i hem d’aprendre a acompanyar, des de el respecte, a les víctimes. Potser aquesta es la única tasca que li cal a l’Església acabar d’ajustar: aprendre a acompanyar. Perquè no podem només veure a través del Dret Canònic, ni des de la sagristia, s’ha de sortir de portes enfora, i bategar amb el mateix cor que el poble fidel. No ho dic com una critica destructiva, ho dic amb el respecte i el convenciment que es la única eina que falta.
Desprès de tot el que s’ha publicat, falta una cosa important. El perdó. Tot i que m’ha costat, perdono aquells que durant la meva joventut no van saber acompanyar-me de forma correcta i van abusar de la meva immaduresa, de la meva ment i del meu cos. Ho perdono, perquè estic convençut que l’únic que guareix l’ànima es perdonar i no viure des de la ràbia. Tot i que de per vida hauré de portar una creu damunt, vull que això serveixi perquè els que han fet mal, demanin perdó, no se’ls crucifiqui, sinó que puguin trobar el seu camí de conversió i guariment. Els braços de Jesús oberts a la creu son per a tots els que vulguin caminar amb ell.
Per últim obro el meu cor, la meva vida, a tots els que hagin patit, i avui visquin tancats dins d’ells mateixos per aquestes causes. Estic per a vosaltres, per acompanyar-vos, per ajudar-vos a trobar la sortida. Val la pena viure, val la pena viure per Jesucrist.
José Ruiz Martínez Reus
Vivim en un context global marcat per la inestabilitat, els conflictes internacionals i una economia que massa sovint trasllada els seus costos a les espatlles dels de sempre. L’encariment de l’energia, de la gasolina, dels aliments i del transport es tradueix en neveres més buides, en rebuts més alts i en renúncies quotidianes. A tot això s’hi suma l’habitatge, un dels principals factors d’empobriment. Lloguers desorbitats expulsen veïns i veïnes dels seus barris, allarguen desplaçaments i roben temps de vida, especialment a joves i famílies treballadores.
El més preocupant és que això passa en un moment en què l’economia creix. Però aquest creixement no arriba a la majoria social. Els salaris no segueixen el ritme del cost de la vida mentre els beneficis empresarials continuen augmentant. Aquesta desconnexió entre les grans xifres i la vida quotidiana fa que la classe mitjana perdi capacitat d’estalvi i visqui amb més incertesa. A Catalunya, a més, el cost de la vida és més elevat que en altres territoris de l’Estat, fet que agreuja les desigualtats i incrementa la pobresa laboral. Davant d’aquesta situació, cal actuar. Cal alleugerir el cost de la vida amb mesures concretes: intervenir en el mercat de l’habitatge, però també reforçar els
serveis públics i avançar cap a polítiques com la gratuïtat dels menjadors escolars o de les activitats extraescolars.
És imprescindible plantar cara a l’especulació, ampliar el parc d’habitatge públic i regular els preus del lloguer per garantir el dret a viure dignament. En aquesta línia, des del Grup Municipal d’ERC hem defensat propostes com destinar 10 milions d’euros del romanent de l’Ajuntament de Tarragona a habitatge de lloguer assequible o impulsar 1.800 habitatges nous, 900 dels quals protegits, a Pou Boronat.
paper. Cal un sindicalisme fort, arrelat al territori i connectat amb la realitat de la gent treballadora. Això és clau per revertir aquesta situació. Cal recuperar poder adquisitiu, garantir salaris dignes i avançar cap a una reducció de la jornada laboral que permeti repartir millor el temps i la riquesa.
Com a consellera i com a persona vinculada al món sindical, tinc clar que els drets es lluiten i es conquereixen. I s’ha de fer de manera col·lectiva, amb organització, mobilització i compromís. L’1 de maig n’és un exemple, amb la gent als carrers defensant drets i dignitat.
Si la vida cada cop és més cara, els sous han de pujar.
Si la riquesa creix, s’ha de repartir
Arribar fins a aquest punt no és casual. És el resultat de decisions econòmiques i polítiques que han prioritzat el curt termini i els interessos d’uns pocs per sobre del benestar col·lectiu. Davant d’aquest escenari, el sindicalisme hi juga un gran
Cal ambició per fer més fàcil el dia a dia de la gent.
Si la vida cada cop és més cara, els sous han de pujar.
Si la riquesa creix, s’ha de repartir.
Per a tot això cal voluntat política, compromís col·lectiu i una ciutadania activa.
Cal tornar a posar la vida al centre i entendre que el treball ha de servir per viure, no per sobreviure. Així podrem construir una societat més justa, cohesionada i amb oportunitats reals per a tothom. Perquè el futur no es pot construir des de la precarietat, i la dignitat no pot ser mai un privilegi!
k Tribuna k
Més enllà de les classes formals
L’interès per aprendre llengua catalana i la voluntat d’utilitzar-la en situacions comunicatives diverses ha generat des de fa temps la necessitat de facilitar als nous parlants contextos segurs on poder practicar-la i exercitar-se en la interacció d’una manera natural i espontània. Aquesta necessitat ve originada perquè fora de l’aula són poques les ocasions que poden trobar per comunicar-se en llengua catalana, en un entorn de minorització lingüística i on, per tant, té molt poca presència social. Més enllà de les classes formals, cal que els nous parlants puguin desenvolupar-se en català en la vida quotidiana. L’aprenentatge requereix espais en què el parlant agafi seguretat en l’ús de la llengua i se senti còmode fent-ho. És per això que han anat sorgint projectes per fomentar l’ús informal del català, des de parelles lingüístiques promogudes pels Centres de Normalització Lingüística fins als grups Xerrem incentivats per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i grups Vincles, un programa d’Òmnium Cultural. Totes aquestes iniciatives no substitueixen els cursos formals, sinó que en són una extensió pública i social per promoure’n l’ús.
Xerrem i Vincles són dues iniciatives que proposen contextos d’acompanyament als nous parlants necessaris per a l’ús i per establir un vincle emocional amb la nova llengua i el país que els acull. El vessant social és fonamental per a la inclusió de les persones nouvingudes i per a generar el sentiment
Lurdes Malgrat
Escriptora i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)
de pertinença a una nova comunitat lingüística. Els grups són conduïts per voluntaris que reben una formació per dur a terme la seva tasca. Els voluntaris-guia, en el cas de Xerrem, i els acompanyants en el cas de Vincles propicien diàlegs assertius i focalitzen la pràctica de l’oralitat atenent a les situacions quotidianes, el coneixement del país i de l’entorn cultural. El projecte Xerrem arrela al territori i estableix lligams de cooperació amb entitats. Al Camp de Tarragona, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes i el Casal Popular Sageta de Foc hi participen. Actualment, hi ha set grups de xerraires. Tres grups a Altafulla a l’escola La Portalada i a l’Era de l’Esteve amb xerraires del Vietnam, Marroc, Astúries, Galícia, País
El vessant social és fonamental per a la inclusió de les persones nouvingudes i per a generar el sentiment de pertinença a una nova comunitat lingüística
Basc, Andalusia, França, Itàlia i EEUU. Dos grups a Torreforta a la Biblioteca Pepita Ferrer amb xerraires del Marroc i d’Hondures. Dos grups a Tarragona ciutat al Casal Popular Sageta de Foc amb xerraires d’Itàlia i Brasil. El projecte Vincles d’Òmnium Cultural també busca enfortir la parla oral i la creació de relacions de confiança i complicitat entre els participants. Òminum Cultural del Tarragonès, aquest 2026, té en funcionament onze grups: tres al Fòrum Espai Cultural de Bonavista, dos a Tarragona ciutat a la seu d’Òmnium, un a l’Escola de Sant Salvador de Tarragona, un a l’Escola El Serrallo de Tarragona, dos a l’Escola Riu Clar de Tarragona, un a l’escola Voramar de Salou i un als Pisos per a Majors de Salou. En total, són cent-disset aprenents i vint acompanyants.
Algunes de les llengües d’origen dels aprenents són castellà, àrab, dàrija, amazic, ucraïnès, rus, hindú, francès i romanès. Aquests grups també fomenten el vincle dels nous parlants amb catalanoparlants habituals, per superar les dinàmiques de racisme, segregació i falta d’oportunitats. Catalunya és un país d’acollida amb una forta xarxa associativa que arriba on no arriben les administracions. És just un reconeixement a l’esforç i la tasca de les nostres entitats que dia a dia treballen per enfortir la nostra llengua i dotar-la de nous parlants
k Dels lectors
Està millorant la neteja a Tarragona?
Jo he estat molt critica amb el Sr. Viñuales i amb els anteriors alcaldes de Tarragona, per la molt deficient neteja pública de la nostra ciutat. Però, m’agradaria expressar en aquesta ocasió el meu reconeixement per la visible millora que està experimentat la neteja pública, en els últims mesos, almenys en la zona on jo resideixo que està situada entre els carrers August, Comte de Rius, Sant Agustí, Pl. Verdaguer, Girona,... Especialment respecte a la gairebé diària utilització en aquests carrers d’aigua a pressió, que penso afavoreix molt la neteja en general i especialment la desaparició d’elements de brutícia adherits, d’excrements de coloms i gossos, i de males olors. En aquest sentit m’agradaria destacar també la molt digna i sacrificada labor, dels dos o tres empleats de TGN Neta que, faci fred o calor, ho fan eficaçment. No fa molt vaig veure com un d’aquests empleats es va posar completament perdut d’aigua en trencarse una de les velles i apedaçades mànegues que utilitzen i ca continuar treballant com si res Encara que segons em diuen veïns que resideixen en altres barris de la ciutat, aquest tipus de tasques no s’estan duent a terme en molts carrers. Si és així l’ajuntament l’hauria de fer extensible a tota la ciutat, perquè la millora de la neteja de la via pública té molt a veure amb la qualitat de vida dels ciutadans.
Carme Vidal González Tarragona
La otra cara de la lesión
Desde fuera, una lesión grave en un adolescente parece un problema puramente físico, un contratiempo temporal
que se solucionará con tiempo y rehabilitación. Sin embargo, para quienes vivimos el deporte, sabemos que el diagnóstico médico es solo la punta del iceberg. Cuando un joven se lesiona, no solo piensa en el dolor, piensa en los meses que pasará lejos del campo, en los partidos que verá desde la grada y en la pérdida de ese espacio vital donde disfruta, desconecta y se encuentra con sus amigos.
Una lesión de larga duración no solo afecta al cuerpo, sino que sacude la autoestima y la identidad. El deporte, que para muchos es un refugio y nuestra principal forma de socializar, desaparece de golpe, dejando un vacío en la rutina diaria. Aparece entonces el miedo: el temor a no volver a ser el mismo, a perder el nivel alcanzado y a sentir que el resto del mundo sigue avanzando mientras nuestra vida se ha quedado en pausa. En este proceso, el papel de la familia, los amigos y los entrenadores es determinante. No se trata solo de acompañar a las sesiones de fisioterapia, sino de evitar que el deportista se sienta solo. La recuperación es mucho más rápida y efectiva cuando se mantiene la motivación y las ganas de luchar, pero para eso hace falta un entorno que entienda que el sufrimiento va mucho más allá de lo físico.
Como jugadora de fútbol, he visto a compañeras sufrir por algo que ninguna radiografía puede mostrar. Escribo esto para que se comprenda mejor a los adolescentes que pasan por esto; para que no olvidemos la cara invisible de la lesión. Perder la rutina donde te sentías cómodo y feliz es un proceso duro, y entender la parte emocional es el primer paso para una verdadera recuperación.
Maria Lopez Reus
Necrològiques
Tarragona
Amalio Valero Perez.
Ha mort als 83 anys.
Reus
Josefa Garcia Gimenez.
Ha mort als 103 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Ángel Candalija Peña.
Ha mort als 58 anys.
Mercè Salvat Miquel.
Ha mort als 96 anys.
Jesus Astillero Aranda.
Ha mort als 80 anys.
Maria del Carme Pascual Iglesias.
Ha mort als 76 anys.
Vila-seca
Teodoro García Neila.
Ha mort als 73 anys.
esqueles
977 21 11 54
Gran ambient a la 5a Fideuada Popular del Morell amb un miler de persones. Ajuntament del Morell
Oci l Un miler de persones van gaudir el darrer dissabte de la 5a Fideuada Popular del Morell, que va omplir l’esplanada del carrer Àngel Guimerà. La festa, organitzada per la regidoria de Cultura i Festes, es va allargar de les 11 a les 23 hores amb inflables, xaranga,
música en directe, DJ i molta gresca. L’Ajuntament en fa una valoració positiva i destaca el bon funcionament de l’organització. Enguany també es va fomentar l’ús de vaixella reutilitzable i la separació de residus, i s’hi va habilitar un punt nadó per a les famílies. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Caterina, Ramon i Robert
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Succeirà quelcom interessant a nivell material que potenciarà canvis a la teva vida. Les sorpreses estaran a l’ordre del dia seran positives.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Hi haurà un creixement important de les teves vivències internes. L’amor els sentiments pesaran molt en el teu cor. Et guanyaràs l’estima d’algú molt es-
SAGITARI
22/11 al 21/12
Algú t’atraurà de manera sobtada i captarà tota la teva atenció. Et sentiràs com en un núvol i això serà font d’experiències interessants.
20/04 al 20/05
Sense adonar-te estàs sembrant enfrontaments. Aprofita el teu magnetisme, però no descuidis els sentiments dels altres.
VERGE
23/08 al 22/09
Un cert nerviosisme serà la causa d’algunes distraccions que et faran perdre oportunitats. Centra’t en un objectiu lluita per ell.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Bona jornada si has de tractar amb superiors o caps o amb el públic en general. La imatge que donis potenciarà l’admiració el respecte de molts.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Sentiràs fortes emocions a partir del coneixement d’una persona. Et notaràs més vital i amb ganes d’engolir-te el món, endavant.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Jornada per estabilitzar el teu món emotiu les relacions en general. La teva capacitat de comunicació serà profunda comptaràs amb la sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
No t’enfrontis de manera rígida amb els problemes que sorgeixin en la parella o amb amics. Escolta els consells. Bon moment per ser detallista.
21/06 al 22/07
Jornada complicada per resoldre els teus assumptes. Pèrdues de temps errors de tercers alteraran el teu humor, mantén la calma.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
En l’àmbit privat es produirà una situació nova atractiva. L’amor es farà sentir molt això t’elevarà tant físicament com espiritualment.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La relació amb caps o superiors farà que acceptin les teves idees plans, encara que d’una manera més lenta del que esperes. Tranquil·litat.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Va de moda
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Va de moda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Lloc a propòsit per a prendre-hi el sol. Per... de. 2. Sedueixi. Xampany català. 3. Vaixell. Caure oli als vestits. 4. Cap de tro. Vocal. Droga sintètica. Consonants. 5. Manipulava. Prefix que indica igual. Bor. 6. Peça bàsica per a la construcció de cases. Nitrogen. Ànec. Negació. 7. Preposició. Inclinar-se per resar. 8. Japonès. Fet de blat. Fons de la casa. Marca registrada. 9. Plataforma humana. Gota sense marges. Pica abeuradora. 10. Dreta, però girada. Sofisma. 11. Angle recte. Disparar al cap. Extrem del món. 12. Nombre. Cor de lleó. Part del tren. Marxa fora de casa. VERTICALS: 1. Mostren fàcilment les seves emocions. 2. Ondulació sobre el mar. Obsessions. Línia dreta. 3. Part de la casa. Agafes fort un estri. 4. Camí sense principi. Urani. Important vas sanguini. 5. Mig conjunt britànic dels seixanta. Cap d’ànec. Principi de llei. 6. Colorar amb set colors. Crit d’atenció. Lletra girada. 7. Les més dèbils. Mitja nota. Màquina de guerra romana. 8. Cap de mot. Principi del tema. Descans invertit. Monstre. 9. Provocats. Cau girat. 10. Prefix de molt gros. Coral desfeta. 11. Amb forma d’ou. Nau sense cua. Sis romans.Victòria de Churchill simbolitzada. 12. Respecte difícil de trobar avui. Població propera a Vila-real.
Màxima Mínima Estat del cel
22º 13º
TARRAGONA:
Bueno Senante, M.Carmen
Torres Jordi, 14 Telèfon 977 211 878
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Viana Fresquet, Estefania
Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Circularan núvols alts i mitjans que deixaran el cel mig ennuvolat en general, o transitòriament molt ennuvolat a l’oest del país. Tot i això, al Pirineu i Prepirineu, sobretot al vessant sud del sector occidental, el cel quedarà molt ennuvolat o cobert a partir de mig matí. A banda, fins a mig matí hi haurà alguns estrats baixos a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més alta en general, sobretot al litoral i prelitoral. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa, especialment al terç sud i a la Costa Brava.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
SEÑORA BUSCA TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO
Tel. 667.471.534
PALETA Tel. 623.246.480
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SUSANA. Masajes sensitivos. Precios adaptables. REUS TEL. 642.900.956
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
CENAS PARA HACER AMISTAD 50-65 años. . Tel. 685.253.084
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 670.352.600
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. También a domicilio. Tel: 642.139.874
Per tercer any consecutiu, l’associació cultural Santa Teca organitza, conjuntament amb Marges Priorat, la jornada Al marge, una trobada que té com a eix central la voluntat de posar en valor el patrimoni arquitectònic de la pedra seca. La cita serà el pròxim dissabte 9 de maig a la partida del Fornàs de La Nou de Gaià, al Tarragonès. Allà, els participants podran aprendre, de la mà dels experts de Marges Priorat a reparar i reconstruir els marges de pedra seca que han quedat danyats o deteriorats a causa de les inclemències meteorològiques o el simple pas del temps. La trobada començarà a les 9 del matí i s’allargarà fins a mitja tarda. Durant el dia, els assistents podran participar en un taller de reconstrucció de marges de pedra seca i, al migdia, recuperar forces amb un arròs de tros que anirà a càrrec de Santa Teca. En aquest context, Carles Giménez, de Marges Priorat, explica que actualment el sector combina la restauració amb noves construccions: «Es fa de tot. Es fa reconstrucció, sobretot entre gent que té un marge que li ha caigut, però també es fa molta construcció nova, tant per a l’administració com per a particulars o cellers». Segons Giménez, l’interès per aquesta tècnica tradicional es manté viu: «Hi ha molta construcció de zero, perquè molta gent vol integrar els marges de pedra seca als seus espais». Pel que fa a la vigència d’aquesta arquitectura ancestral, Giménez en destaca els avantatges: «La pedra seca ho té pràcticament tot: és un material molt barat, de quilòmetre zero, durador i que es pot muntar i desmuntar sense generar residus». A més, subratlla la seva
Jornades El dissabte 9 de maig, la partida del Fornàs de la Nou de Gaià acollirà la tercera edició de les jornades ‘Al marge’
La pedra seca, un patrimoni col·lectiu que cal preservar
funcionalitat: «És ideal per contenir la terra, donar forma al terreny i preservar la fertilitat del sòl, a la vegada que té un valor estètic molt atractiu». Finalment, posa l’accent en la importància de conservar aquest llegat, fins i tot en zones on l’activitat agrària ha disminuït: «Preservar i reconstruir aquests marges és donar continuïtat a tot l’esforç que es va fer en el seu dia. Quan entens la feina que hi ha darrere, encara ho
valores més». En aquest sentit, conclou que participar en iniciatives com aquesta també té una dimensió emocional: «Contribuir-hi et fa sentir orgullós i part d’una causa col·lectiva». La tècnica de la pedra seca, que l’any 2018 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, continua sent un element essencial del paisatge mediterrani. Des de Santa Teca insisteixen que la jornada «és una oportunitat per fer pedagogia de l’arquitectura històrica i patrimonial que ha definit l’activitat agrària al llarg dels anys a l’arc Mediterrani».
Les places per participar en Al marge són limitades i cal inscriure’s a través de la web de Ticketic. El preu és de 50 euros per persona. Aquesta jornada forma part de la programació anual de Santa Teca, que aquest estiu celebrarà la segona edició del festival Llamp al Castell Monestir d’Escornalbou. L’entitat ja n’ha avançat la data: serà el 20 de juny.
Reconstruir marges
Els participants en la jornada n’aprendran la tècnica i dinaran un arròs de tros
Golfus de Tàrraco
Feria de Abril, morena de la serra
És arribat al Camp de Tarragona el temps de la Feria de Abril a Catalunya: a la Torre, ara a Bonavista... Però he dit Fira d’Abril a Catalunya i ara veig que potser he pecat de redundant. Perquè el cas és que l’últim cop que vaig visitar Sevilla, fa un any i mig, vaig descobrir amb sorpresa que aquesta Feria, que en principi era de bestiar, va ser un invent d’un català i d’un basc! Sí, sembla un acudit de l’Eugenio: “van un catalán, un vasco y un sevillano...” però no és broma, va ser així. El català es deia Narcís Bonaplata i no era de Girona, com semblaria pel nom, sinó barceloní, de la família de la coneguda fàbrica El Vapor, la del primer teler a vapor de tot l’estat. El Narcís va muntar una fàbrica a Sevilla, que va fer els ferros del pont de Triana. No és un cas insòlit, i a les nostres terres del sud, les de Catalunya, en tenim de semblants. Les germanes Bofarull portaven els seus negocis a Andalusia des de casa seva dels Pallaresos.
Tenim doncs uns catalans i catalanes, alguns del Camp, que algú podria afirmar que van anar a aixecar Andalusia. Tot i que Andalusia, com Catalunya, ja estava prou aixecada de per si. Ja ho diu l’himne andalús: “Andaluces, levantaos”. I és que cadascú aixeca el que pot i cada terra fa sa guerra. I tenim una Feria de Abril “de ida y vuelta” com el “cante” que porta aquest nom. No reivindicaré en excés els empresaris catalans que van “fer les Andalusies”. Amb la moda actual, molt masoquista i catalana, de flagel·lar-nos assumint que tots els indians eren “negreros”, encara acabaríem carregantnos el mort que els “señoritos” causants de la pobresa i l’emigració també eren catalans. Això sí que seria un pecat “de ida y vuelta” imperdonable.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Equipaments
Mont-roig obrirà un restaurant a un vagó de tren amb capacitat per a trenta comensals
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El TSJC ratifica la condemna d’un milió d’euros a dues empreses pel suïcidi d’un directiu Tribunals
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Oriol Grau: «Tenia ganes de dir que, davant una ordre injusta, el més sensat és desobeir» Cultura