Dimecres 23 de setembre de 2026

dimecres, 23 de setembre de 2026

Societat

9

TEDxReus convoca enguany vuit ponents que plantejaran com aturar-se, escoltar i ‘fer clic’ Opinió

Número: 5631

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Alcover 17 La plataforma pro Parc Natural de les Muntanyes de Prades vol que es recuperin les 43.700 hectàrees inicials

21 Andreu Martín. L’aeroport de Reus enlaira el vol...: «És un equipament del qual tots i totes som potencials usuaris»

Indústria

La química tarragonina reclama energia més barata per poder subsistir

Reus

Eliminar les torres elèctriques del Pinar serà més barat del previst El cost del soterrament de la línia elèctrica serà uns 150.000 euros més econòmic del que s’havia pressupostat l 8

Judicial

El ‘cas Montoro’, aturat fins que el Tribunal Suprem no decideixi on s’ha de jutjar

L’AEQT alerta de la pèrdua de competitivitat local davant les ajudes que reben la indústria americana i la de la Xina i espera que l’administració mogui fitxa per poder garantir la viabilitat i continuïtat del sector

l 17

2i3 Gerard Martí

Entrevista

Kayed Hammad «Vaig enterrar el meu cor a la tomba del meu fill» 4

Camp de Tarragona

Santa Tecla 6

La sàtira de les festes Dames i Vells varen engegar ahir les representacions de la Festa Major tornant a repassar l’actualitat amb l’humor àcid i escatològic que els caracteritza

El Govern busca alternatives de captació d’aigua per als regants del Gaiàl 12 Valls

Aprovada la segona fase dels habitatges de La Titaranya a Ca l’Alemany l 15

2 dimecres 23 de setembre de 2026

L’AEQT reclama bonificar l’energia per poder competir amb la Xina i els Estats Units Economia l L’associació d’empreses fa temps que alerta de la pèrdua de competitivitat i espera que des de l’administració es mogui fitxa Oriol Castro Sanz El sector químic a Tarragona està en perill per la pèrdua de competitivitat. Això no és nou, fa anys que l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) ho alerta, però la situació no canvia. I el temps juga en contra. Fa pocs mesos la patronal va presentar el seu Informe Públic de l’any passat i posa l’accent en els reptes que amenacen la viabilitat futura del sector a llarg termini. El missatge de fons, repetit en diversos apartats de l’informe, és inequívoc: la indústria química tarragonina es troba en un moment decisiu i necessita decisions estratègiques urgents per no perdre competitivitat davant altres territoris europeus i mundials, sobretot la Xina i els Estats Units. La mare dels ous és el cost, tant de l’energia com de les emissions de CO2. Des de l’AEQT exposen que Espanya és el país de la Unió Europea on més cara es paga l’energia i es reclama una bonificació sobre el preu per tal de poder ajustar els costos i les tarifes de venda. Cal destacar que els grans competidors del sector químic tarragoní gasten la meitat o menys en energia, fet que provoca que el mercat compri cada cop més en aquests estats. A més, en aquests països no es paguen impostos o són molt mínims per les emissions de CO2. El mateix president de l’AEQT, Javier Sancho, obre l’informe reconeixent que el sector s’enfronta a «grans transformacions industrials, energètiques i geopolítiques» i que «la transició energètica i la necessitat de mantenir la competiti-

vitat industrial en un entorn global cada vegada més exigent ens obliguen a accelerar decisions estratègiques». Coll d’ampolla A aquesta situació se li suma la falta de infraestructures elèctriques del territori. L’AEQT adverteix que les infraestructures actuals ara mateix «són insuficients» tenint en compte el creixement del consum elèctric que exigirà el procés de descarbonització. Segons els càlculs presentats per l’associació a la secretaria d’Estat d’Energia, l’electrificació requerida serà un 380% superior a l’actual per al 2030 i un 620% superior a l’actual per al 2050. L’AEQT reclama que l’actualització de la línia elèctrica Escatrón-Els

Aubals-La Secuita a 3 GW —qualificada de «punt de partida bàsic»— es materialitzi com més aviat millor, juntament amb la nova subestació Químic i les interconnexions previstes en la nova Planificació Elèctrica Espanyola Horitzó 2030, actualment en consulta pública. Sense aquest desplegament, adverteix el document, el Polígon Nord, el Polígon Sud i el Port no podran donar resposta a les necessitats de subministrament fiable que exigeix la transformació del sector. L’informe també situa els reptes en el terreny normatiu. Pel que fa a la circularitat, l’AEQT insisteix que «per a aconseguir una economia circular és fonamental que des de l’Administració es faciliti la declaració dels residus com a subproduc-

Evolució de la xifra de negoci del sector químic

tes i la fi de condició de residu», i sentencia: «Sense aquesta premissa la circularitat no serà possible». Així tot, el lideratge econòmic del sector tarragoní no està assegurat i cal prendre decisions.

La patronal demana accelerar les noves infraestructures elèctriques del territori

3 dimecres 23 de setembre de 2026

Imatge aèria d’arxiu de les instal·lacions del complex petroquímic de Repsol a Tarragona. Gerard Martí

Imatge aèria del Port de Tarragona. PortTarragona

El Port de Tarragona mou més de vint milions de tones fins a l’agost Economia l El tràfic marítim acumulat creix un 6,3%, amb els sòlids a lloure i els líquids a doll com a motors principals Diari Més El Port de Tarragona ha tancat els vuit primers mesos de 2026 amb un moviment de 20,07 milions de tones de tràfic marítim en els seus molls, un 6,3% més que l’any anterior. La xifra confirma la tendència alcista d’aquest 2026 i situa el Port per damunt dels vint milions de tones abans del darrer terç de l’exercici. Només al mes d’agost, les instal·lacions portuàries tarragonines van moure 2.494.071 tones per via marítima, un 6,3% per sobre de les 2.345.357 tones de l’agost de 2025. Els líquids a doll continuen representant el gruix de l’activitat, amb 13,11 milions de tones i un augment del 5,4% fins a l’agost. El tràfic total de petrolis va arribar a 10,46 milions de tones. Els altres productes petrolífers van repuntar un 13,8% i els productes químics

Repunt en els accidents laborals a les empreses de serveis Un altre dels punts destacables de l’Informe Públic de l’AEQT de l’últim any és el repunt que s’ha detectat en els accidents amb baixa laboral a les empreses de serveis del sector. Des de la patronal exposen que s’està treballant amb les empreses per esbrinar-ne els motius i posar-hi solució. L’índex de freqüència d’accidents amb baixa de les empreses associades a l’AEQT

ha estat de 2,38 el 2025, davant el 5,75 de mitjana del sector químic espanyol, mentre que les empreses de serveis que operen a les instal·lacions han registrat un índex de 4,30, a l’alça respecte als 2,07 de l’any anterior. En termes d’índex d’incidència les empreses de l’AEQT es mantenen en 3,96, molt per sota no només del conjunt del sector químic espanyol. l O.C.S.

un 7%, mentre el cru de petroli es va mantenir pràcticament estable en dades acumulades. Tràfic ramader Mentrestant els sòlids a lloure van registrar el creixement més alt de tots els segments: un 11,1% fins a 5.705.511 tones. Dins d’aquest apartat el tràfic agroalimentari i ramader va sumar 4.006.954 tones, la qual cosa suposa un increment del 6,1%. Els cereals i les seves farines van aportar 2,73 milions de tones, i els pinsos i farratges, 1,08 milions. En contraposició la càrrega general ha estat l’únic gran grup que no ha augmentat tot i que el segment de contenidors, en canvi, ha remuntat un 5,1% en pes i un 8,6% en TEU. L’activitat de creuers va mantenir el ritme ascendent dels darrers exercicis. Fins a l’agost, el port va rebre 84.529 passatgers.

Les exportacions de Tarragona i l’Ebre arriben als 1.052 milions al juliol, amb un increment del 10,4% Economia l Les exportacions de les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre van arribar als 1.051,8 milions d'euros el mes de juliol passat, una xifra que suposa un creixement del 10,4% respecte fa un any. Així consta a l'informe mensual de Comerç Exterior que publica el Ministeri d'Economia. Segons aquest mateix document,

les importacions, tot i decréixer un —13,8% respecte el mateix període de fa un any, continuen molt per sobre en xifres absolutes, arribant als 1.449,5 milions d’euros. Així doncs, si bé s’ha reduït respecte els —728,4 milins de 2025, la balança comercial del territori continua sent negativa, amb —397,7 milions d’euros. l Diari Més

4 dimecres 23 de setembre de 2026

Kayed Hammad: «El que passa a Palestina no és nou, però per primera vegada Israel ha perdut el relat» Entrevista l El periodista, productor i traductor gazià va ser dijous a Tarragona per explicar en primera persona la realitat de Gaza i participar en una visita institucional Marta Omella Blanco Ha viscut més de sis guerres i una vida marcada pel conflicte. Com ha estat arribar ara a Espanya i descobrir una vida sense bombardejos? «Jo ja havia viscut abans a Espanya, però els primers mesos no ens cabia al cap que estàvem en un lloc segur, on no hi ha bombardejos. La meva dona i els meus fills mai havien sortit de la Franja. Els meus fills han vist una llum durant 24 hores. Poden anar de nit o de dia amb seguretat i no escolten el brunzit dels drons. Moltes vegades pensava que era un somni i que algú em despertaria. Però estar tan bé aquí també provoca una sensació de culpabilitat. Jo puc estar tranquil, menjar tres vegades al dia i moure’m, sabent que tinc familiars allà i que potser no aconsegueixen ni un tros de pa o un medicament. Tenim el cor i la ment dividits entre Gaza i Espanya». Creu que es pot arribar a entendre des de fora què significa viure una situació així? «Per molt que se’n parli i s’expliqui, no és el mateix que viure-ho. El patiment deixa cicatrius al cor i a la ment. Jo he perdut un fill i no hi ha paraules per descriure què significa. No perquè no domini l’espanyol o l’àrab, sinó perquè en cap idioma

Kayed Hammad Periodista, productor i traductor gazià refugiat a Espanya

Gerard Martí

La realitat des de lluny «Estar tan bé aquí també provoca culpabilitat. Tenim el cor dividit entre Gaza i Espanya»

es pot descriure. Vaig enterrar el meu cor a la tomba del meu fill. Com s’explica una realitat on els nens no tenen infància? Allà naixem grans. Durant la guerra, el meu fill de quinze anys, en lloc de jugar o anar al col·legi, havia de sortir al matí a buscar llenya i aigua. I no sabíem si tornaria viu, igual que ell no sabia si, quan tornés, ens trobaria vius a nosaltres. No la coneixem, la infància». Ha arribat a dir que allà els animals tenen més drets que els ciutadans. Què vol dir amb això? «Si et fixes, aquí a Espanya ningú no pot fer passar gana o pegar, i encara menys matar, un animal al carrer. Nosaltres, en canvi, moríem davant els ulls de tot el món, en directe a la pantalla, i molta gent no es movia. Per això penso que ni hem arribat a tenir els drets dels animals». Porta més de vint anys treballant amb periodistes. Què creu que encara costa explicar sobre Gaza? «La premsa ho està explicant bastant bé, però els periodistes no reben dels seus governs el suport que mereixen. El periodisme no és una afició qualsevol. Té la funció de revelar la veritat i donar veu a

El Concurs de Castells s’estén per la ciutat amb cultura, música i activitats al carrer Castells l El XXX Concurs de Castells ampliarà la seva programació més enllà de les tres jornades castelleres de Torredembarra i Tarragona. Del 26 de setembre al 4 d’octubre, la ciutat acollirà propostes de cultura, música, cinema, divulgació i activitats al carrer vinculades al món casteller. El programa

arrencarà dissabte 26 de setembre al Teatre Tarragona amb Pau, de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, i continuarà dilluns 28 amb la projecció del documental Castells, de Gereon Wetzel. Dimecres 30, la URV acollirà Castells de ciència, una proposta que explora la relació entre els castells i diferents

causes que són justes i humanes. I això és molt difícil de fer arribar a tothom. El periodisme és avui una professió molt important i, al mateix temps, molt perillosa per a qui és periodista de veritat». Com es pot explicar la veritat quan la teva pròpia vida corre perill a cada instant? «No hi ha cap metre quadrat segur. No vol dir que, si no treballes de periodista, estiguis fora de perill. Quan una persona està amenaçada les 24 hores del dia, intenta trobar una manera de resistir i dir: ‘Aquí estic’. Això és una reacció humana. Durant aquest temps, els periodistes locals han estat pràcticament els ulls del món. I avui fins i tot un nen pot fer la feina d’un periodista voluntari fent fotos o gravant el que està passant». Malgrat tot, continua parlant d’esperança. «L’esperança és el que ens manté lluitant des de l’ocupació britànica fins avui. I també la dignitat. Això m’ho va ensenyar el meu pare. Els meus pares pertanyien a dues famílies riques del nostre poble i, en un sol dia, ho van perdre tot. Però el meu pare em deia: ‘Hem perdut tot el que és material, però hem de mantenir l’esperança i la nostra dignitat’. I em deia que, si ell no aconseguia veure una Palestina lliure, jo la veuria, o el meu fill o el meu net. Això és el que ens manté lluitant. I malgrat tot, per primera vegada des del 1948, els israelians han perdut alguna cosa importantíssima: el relat. Han deixat de ser vistos com les víctimes de sempre, i això s’ha notat arreu del món, fins i tot als Estats Units». I imagina sovint el moment de tornar a casa? «Per descomptat. Quan penso en aquest moment, no sé si aguantaré aquesta sorpresa. Potser un mor de l’alegria. Després de tants anys, la llibertat no té preu».

disciplines científiques. Un dels actes destacats serà la V Diada Internacional de Colles Castelleres, dissabte 3 d’octubre a la plaça de la Font, amb la participació de colles d’Andorra, Xile, París, Londres, Madrid i Copenhagen, entre d’altres. Durant les dues jornades del Concurs, el carrer Mallorca disposarà d’una pantalla gegant per seguir les actuacions, fira castellera, inflable, Punt Lila, servei de bar i un punt d’hidratació. Dissabte a la nit, la Pèrgola del Serrallo acollirà una revetlla castellera amb Esbarzers i PD Xati. l Diari Més

5 dimecres 23 de setembre de 2026

La Baixada de l’Àliga torna a omplir els carrers de festa Tradició l L’Àliga, els Gegants Vells, la Mulassa i el Lleó van protagonitzar una de les cites més multitudinàries de les festes de Santa Tecla Joan Lizano La Baixada de l’Àliga va tornar a convertir la matinada de dimarts en un dels moments més multitudinaris de Santa Tecla. Quan tocaven les dotze, l’Àliga, els Gegants Vells, la Mulassa i el Lleó, acompanyats de les seves bandes, van baixar les escales entre la plaça de les Cols i el Pla de la Seu davant una gran concentració de públic. Com marca la tradició, les figures van ser portades també per ciutadans, amb l’assis-

tència dels seus portadors titulars. La comitiva va arribar fins a la plaça del Rei, on els DJs D-Broma van posar música a la tradicional tanda d’Amparitos, abans que la segona Baixada arrenqués a la 1.30 h cap a la plaça de la Font. Enguany, l’Àliga va protagonitzar una edició singular en no lluir cap disfressa especial. Els seus responsables van explicar que la diversitat de qüestions socials, polítiques i locals feia difícil escollir una única causa. Per això van optar per reivindicar la Baixada

com un espai popular, participatiu i obert a tothom, i només van incorporar una ampolla de Chartreuse en homenatge a les primeres baixades dels anys vuitanta i noranta. La nit va tornar a omplir de festa els carrers del centre de Tarragona.

L’Àliga va baixar sense disfressa especial per la dificultat d’escollir una única causa L’Àliga protagonitza la tradicional Baixada per les escales de la Catedral. Cedida per Tac12

Actes destacats

dimecres 23 Toc de matinades

Representació del Ball de Dames i Vells

Veneració de la relíquia del Braç de Santa Tecla

18.15 h. Des de la plaça de la Font

Tornada de Professó amb la Baixada del Seguici

11.30 h. Plaça de la Pagesia

16.00 h. Capella de Santa Tecla, Catedral

Representació del Ball de Dames i Vells

Tot seguit. Des del pla de la Seu

Fotografia’t amb els Nanos Vells

Tocs de Classe

18.30 h. Plaça dels Natzarens

Cant dels Goigs i retorn de la relíquia

Professó del Braç de Santa Tecla

Simultàniament. Catedral

19.00 h. Des del pla de la Seu

Darrera tanda de lluïment del Seguici Popular

Representació del Ball de Dames i Vells

Tot seguit. Plaça de la Font

19.30 h. Plaça de la Pagesia

Darrers parlaments del Ball d’en Serrallonga

Representació del Ball de Dames i Vells

22.00 h. Pla del Pallol

18.00 h. Associació Ebrium Project, avinguda de la Reina Maria Cristina, 27

20.30 h. Plaça dels Natzarens

Castell de focs de Santa Tecla

Anada a la Professó amb el Seguici Popular

21.00 h, aproximadament. Pla de la Seu

7.00 h. Des de la plaça de la Font

Missa i tocs de campanes 8.00 h. Capella de Santa Tecla, Catedral

Anada a Ofici amb el Seguici Popular i salutació a la Senyera

11.45 h. Balcó del Mediterrani

18.00 h. Campanar de la Catedral

Fes-te una foto amb els Nanos Nous

Vespres solemnes en honor de Santa Tecla

11.45 h. Capçalera del Circ

9.15 h. Des de la plaça de la Font

Ofici de Santa Tecla

Teclatapa, la taverna dels tastets

10.00 h. Catedral

12.00 h. Plaça de Verdaguer

Tornada d’Ofici

Entrada a plaça de les colles castelleres

10.45 h. Des del pla de la Seu

Tanda de lluïment del Seguici Popular 11.00 h. Plaça de la Font

12.45 h. Plaça de la Font

Diada castellera de Santa Tecla 13.00 h. Plaça de la Font

18.00 h. Catedral

Teclatapa, la taverna dels tastets 18.00 h. Plaça de Verdaguer

Festa del Dia de la Bisexualitat

Entrada del Braç de Santa Tecla

23.00 h. Des de la punta del Miracle

Músiques de canya. Ball de gralles 24.00 h. Plaça del Rei

6 dimecres 23 de setembre de 2026

Societat l Les primeres representacions van omplir les places de la Part Alta de riures i reivindicació

El PSC i l’extrema dreta, l’ase dels cops del Ball de Dames i Vells

D

esenes de tarragonins van omplir ahir a la tarda les diferents places per on el Ball de Dames i Vells van fer les seves primeres representacions de la Santa Tecla d’enguany. Unes actuacions que com sempre van fer sàtira del context sociopolític de la ciutat i el país i on el PSC i l’extrema dreta, tant catalana com espanyola i internacional, van ser l’ase dels cops. El text va arrencar aputant directament a l’escalfament global, les guerres de «quatre vells subnormals» i l’encariment del petroli i dels aliments, amb una crítica als ‘senyors tecnofeudals’ que porten la societat cap a una nova edat mitjana governada per algoritmes. La corrupció política i institucional espanyola va rebre igualment el seu La plaça de Dames i Vells es va omplir per veure la primera representació del ball. Gerard Martí torn de burles. En la repassada de l’actualitat hi va haver referències a projectes dit sobre el consum de cocaïna i va com la gigafactoria, als proble- acabar disfressat de superheroi, mes de gestió de Renfe, i a la crisi amb una capa taronja, per tenir un de l’habitatge. En certs moments record del passat. El batlle també l’espectacle es va interrompre per va intentar vendre a les parelles acprotestants escolars i de la sanitat, cions del Gimnàstic, sense èxit. De rabiosa actualitat tamtot i que no acabaven bé és el cas Inipro i s’hi de tenir molt clars els va fer esment, així com motius de les seves reies van criticar projectes vindicacions. A més, es específics com la pèrgova denunciar la falta de la de la plaça Corsini o el llibertat d’expressió encamí de ronda de la plattre els professionals de ja de la Savinosa. la Diputació. La gran novetat va ser Pel que fa a l’alcalde que una dona del Rubén Viñuales, ball vestia un burka, El ball tornarà a representar-se avui en diferents espais. Gerard Martí no va faltar l’acuOriol Castro Sanz

Protestes Les manifestacions dels escolars i sanitaris també van arribar a l’espectacle que a la vegada estava casada amb un militant d’Aliança Catalana. Quan es va destapar, ella va dir que era blanca i que l’única ‘tara’ que tenia era que era de Reus. Els altres partits polítics no van tenir protagonisme. El guàrdia civil va arribar per posar ordre a petició del batlle, però el poble va ser clar i va avisar: l’any que ve hi haurà eleccions i tot pot passar.

Com marca la tradició, l’Ajuntament reuneix en un dinar les Tecles de la ciutat Societat l Aquests dies grans de la festa major de Tarragona l'agenda s'omple dels actes més tradicionals. Un també està marcat en vermell el dia de la vigília de Santa Tecla. Es tracta del tradicional dinar que l’Ajuntament de Tarragona ofereix a les Tecles de la ciutat cada any en la vigília del dia de Santa Tecla. L’alcalde, Rubén Viñuales, ha participat

d’aquest dinar celebrat a Casa Miret a on han assistit enguany 18 Tecles. L’acte del dinar va començar a celebrar-se l’any 1991. Actualment hi ha empadronades a Tarragona 33 persones amb el nom de la patrona de la ciutat. La dona Tecla més gran té 90 anys i la més jove 1 any. Una tradició que fa ciutat any rere any. l Diari Més

Fotografia de família de les Tecles que van assistir al dinar amb l’alcalde Rubén Viñuales i la consellera Montse Adan. JCBorrachero

7 dimecres 23 de setembre de 2026

La Cercavila de Santa Tecla omple els carrers de festa en la primera gran sortida del Seguici Popular

Festes l La Cercavila de Santa Tecla va omplir ahir els carrers de Tarragona amb la primera sortida al complet del Seguici Popular. La Part Alta es va convertir en un formiguer de famílies i canalla, amb espectadors fent mans i mànigues per trobar un bon lloc des d’on seguir el pas de diables, bèsties, gegants, nanos i balls. La cer-

cavila va arribar de nou a la plaça de la Font, on el Seguici va oferir la primera tanda de lluïment. Més tard, els balls parlats van prendre el relleu amb els seus versots i parlaments. Avui, el Seguici tornarà a sortir pels carrers en l’Anada a Ofici i, a la tarda, amb la Professó del Braç de Santa Tecla. l Marta Omella / Gerard Martí

8 dimecres 23 de setembre de 2026

Soterrar les torres del Pinar costarà 150.000 euros menys del que es preveia Energia l Les obres avancen seguint el ritme previst i el desballestament s’espera per al primer quadrimestre del 2027 Sergi Peralta Moreno Les obres de soterrament de les torres del Pinar sortiran més econòmiques del que s’havia calculat en primer terme. El conveni original, signat pels municipis de Reus i Castellvell del Camp i l’empresa E-distribución Redes Digitales —marca d’Endesa—, deixava en 3.569.955,22 euros el finançament dels treballs. Es tractava d’un import provisional, a l’espera de la taxació definitiva del cost dels materials, que es tindria amb l’inici de la intervenció. Recentment, la companyia elèctrica ha presentat la tarifa final, que es fixa en 3.412.863,15 euros, és a dir, 157.092,07 euros menys (una rebaixa del 4,4%). Els dos consistoris implicats hauran de pagar l’import segons les proporcions acordades. Això no obstant, cal recordar que l’Institut Català d’Energia (ICAEN) va concedir una subvenció de 2,46 milions d’euros que cobreix bona part de la factura. L’Ajuntament de Reus ja va donar llum verda a la proposta del nou cost, presentat com una addenda al conveni establert entre les tres parts, en la darrera Junta de Govern Local. L’actuació sobre el terreny va començar a principis del 2026, amb la senyalització del perímetre, el des-

l’altura de l’avinguda de les Torres (Reus) i l’avinguda del President Companys (Castellvell del Camp) respon a una reclamació històrica del veïnat. En concret, es remunta a 53 anys enrere. La petició va portar els residents de la zona a mobilitzar-se per pressionar i exigir avenços fefaents en el projecte, per exemple, amb la col·locació de pancartes a la urbanització del Pinar. El compromís de retirar l’estructura es va establir el 2006, però la crisi econòmica i la falta d’entesa van impedir convertir-lo en una realitat en aquell moment.

La intenció és urbanitzar les avingudes de les Torres i del President Companys una vegada es retiri l’estructura metàl·lica. Gerard Martí

Bona part de l’import es finançarà amb una subvenció de 2,46 MEUR de l’ICAEN brossament de l’entorn, el marcatge tipogràfic i l’obertura de la primera rasa, i el compromís és que tot hagi

conclòs el 31 de desembre del 2027, si bé s’espera que no s’hagi d’exhaurir el termini. Fonts d’Endesa confirmen que les obres «segueixen el ritme» i que tot està «en curs». El desballestament de les torres, el moment més esperat per al veïnat i que més canviarà la fisonomia de l’entorn, està programat per al primer quadrimestre del 2027. L’última

passa serà el reforç dels convertidors, als extrems de la nova línia soterrada d’1,4 quilòmetres, ja que és on tornarà a ser aèria. La intenció és que el subministrament es mantingui durant la totalitat del procés. Reivindicació històrica El soterrament de les línies d’alta tensió Reus-Valls i Reus-Seròs a

Urbanització posterior Amb les torres fora de l’equació, la transformació no haurà acabat encara. Els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp tenen prevista una urbanització posterior de les avingudes perquè esdevinguin un espai «digne, entre urbà i rural», un passeig verd de mobilitat suau que s’integri en el paisatge, segons va expressar l’alcaldessa de la capital del Baix Camp, Sandra Guaita, amb l’inici de les obres. La proposta es treballarà conjuntament amb la ciutadania. Per la seva banda, el seu homòleg castellvellenc, Josep Sabaté, va declarar que la intenció és que la idea estigui «alineada» entre les dues urbs.

L’ExproReus torna del 9 al 12 d’octubre amb la fira d’automoció amb més marques de Catalunya Empresa l L'ExproReus tornarà del 9 al 12 d'octubre amb més de 45 marques i prop de 600 vehicles en exposició. D'aquesta manera, la fira es consolida com una de les principals plataformes comercials del sector i com el saló de l'automòbil amb més marques de tot Catalunya. Per tant, la fira oferirà als visitants una mostra representativa de l'actual mercat de l'automòbil, amb fabricants generalistes, marques

prèmium i nous operadors especialitzats en la mobilitat elèctrica. D'aquesta manera, les habituals marques com Ford, Toyota, Renault o Seat seran acompanyades per d'altres com Ebro, BYD o Omoda, entre d'altres. Aquesta convivència permetrà als visitants conèixer en un únic espai les principals tendències que estan transformant el sector de l'automoció gràcies a l'assessorament dels concessio-

naris presents. Per un altre costat, l'ExproReus tornarà a oferir un espai amb presència destacada de diferents marques de motocicletes i vehicles de mobilitat personal com Kawasaki, Honda, Suzuki, Aixam o Polaris. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que l'ExproReus ha esdevingut un aparador «privilegiat» per al sector, el qual «viu una transformació profunda». l Diari Més

Fotografia d’arxiu de l’ExproReus de l’any passat. Gerard Martí

9 dimecres 23 de setembre de 2026

La nova edició del TEDxReus convida a aturar-se, escoltar, descobrir i fer «clic» Coneixement l La jornada tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre, a partir de les 16 hores, al Teatre Bartrina, i comptarà amb vuit ponents Sergi Peralta Moreno El Teatre Bartrina tornarà a ser l’epicentre d’una nova edició del TEDxReus el dissabte 3 d’octubre. A partir de les 16 hores, vuit ponents de trajectòries molt diverses, com la ciència, l’empresa, la comunicació, l’art i l’emprenedoria, exposaran les seves idees i promouran la reflexió, individual i col·lectiva. Amb el lema Clic, serà «una invitació a aturar-nos, escoltar, entendre i descobrir perspectives que potser no ens havíem plantejat fins ara», en paraules de l’organitzador de la jornada, Amadeu Bonet.

Bonet va desgranar que «vivim envoltats d’informació, missatges constants», però que és quan fem «un clic» que els problemes troben solució. «A vegades, no cal que canviï tot, sinó només que una cosa faci clic», va expressar. Eduard Llobet, Manel Fernàndez Jaria, Judith Calzada, Clàudia Mateo, Farners Pei Hong, Néstor Catalan, Jordi Serrano i Bea Mesas conformen la plantilla per a l’ocasió. Les entrades tindran un preu d’11 euros i ja es poden adquirir a través d’Eventbrite. Cal recordar que el 2025, es va penjar el cartell d’aforament complet, amb 435 persones

Els regidors Josep Baiges i Daniel Recasens; Amadeu Bonet, organitzador del TEDxReus; i representants de BBVA. Gerard Martí

El Bartrina va penjar el cartell d’aforament complet amb la sessió de l’any passat presents a la sala, a més de cent espectadors que van seguir l’esdeveniment en format streaming.

«Omplir el Bartrina té un significat molt especial, perquè demostra que ja forma part del patrimoni de la ciutat», va celebrar Bonet. El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, va destacar que iniciatives com el TEDxReus promouen un «enriquiment personal de les persones que hi participen». Per la seva banda,

l’edil de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, va expressar que la jornada s’alinea amb la voluntat de potenciar «el coneixement» en totes les seves branques. «En un món amb gent que es guia per impulsos, cal demanar a la població que faci un clic, per saber on som i cap a on volem anar», va tancar.

Ponents del TEDxReus 2026 Eduard Llobet – catedràtic de Tecnologia Electrònica a la URV i referent internacional en sensors intel·ligents basats en nanomaterials.

Farners Pei Hong – creadora de contingut i escriptora, autora de Sota pell fràgil, cor valent, que connecta amb una nova generació a través de la poesia i la identitat.

Manel Fernàndez Jaria – expert en lideratge, desenvolupament d’equips i benestar organitzacional, i autor de diversos llibres sobre lideratge conscient.

Néstor Catalan – emprenedor i fundador de PLASTICPeople, un projecte que transforma residus plàstics en nous materials amb valor afegit.

Judith Calzada – directiva internacional i professora universitària, actualment Global Deputy General Manager de pHformula, reconeguda entre les Top 20 Transformative Women in Spain.

Jordi Serrano– metge de família, consultor en innovació per diferents hospitals, consultor de la OMS i nomenat entre els 50 innovadors més destacats de la Salut Digital a Europa.

Clàudia Mateo – enginyera de telecomunicacions que lidera l’estratègia del sector espacial a i2CAT i impulsa el talent femení en àmbits STEM.

Bea Mesas – cofundadora d’Incapto, l’empresa que està transformant el consum de cafè apostant pel gra, la sostenibilitat i la transparència.

La Unió de Botiguers de Reus fa una cessió de fons documental a l’Arxiu Municipal Societat l La Unió de Botiguers de Reus (UBR) va signar ahir el contracte de cessió del fons documental de l'entitat amb un total de 16 metres lineals de documentació. Un fons que la mateixa directora de l'Arxiu Municipal, Elisenda Cristià, va definir com a «extraordinari» per tal de conèixer «la història comercial de la ciutat». El fons aplega documentació produïda entre els anys 1978 i 2021, coincidint amb

més de quatre dècades d'activitat de l'entitat que enguany celebra el 50è aniversari. El fons incorpora tota mena de documentació com actes de reunions, correspondència amb diverses entitats, campanyes de dinamització comercial a la ciutat, informes, estudis comercials, material publicitari, fotografies i premsa. «La Unió de Botiguers de Reus ha estat formada per gent treballadora, que aixeca la persi-

ana cada dia i el comerç és molt important a Reus. Hem considerat que havíem d'estar aquí, perquè és una associació que ha fet història a la ciutat», va apuntar la presidenta de la UBR, Rosa Lucas. Des del punt de vista de la recerca el fons constitueix una font de primer ordre per a l'estudi de la història local, l'economia urbana, el comerç de proximitat i la transformació dels hàbits de consum a Reus. l MLB

La regidora de Bon Govern i la presidenta de la UBR observant el fons documental. GMR

10 dimecres 23 de setembre de 2026

Miquel Llaberia

E

ls balls de diables, la representació de la lluita entre el cel i l’infern, són un dels elements festius de municipis de tot Catalunya més reconeguts i vistosos. Però a Reus són molt més que un element qualsevol del seguici festiu, són un tret identitari més de la ciutat. «Aquí a Catalunya hi ha històricament dos models de ball de diables, el penedesenc i el de les comarques del Camp de Tarragona, també conegut com de Participació Individual», explica Raquel Ferret, divulgadora cultural. El que això suposava era que el Ball de Diables a Reus i als municipis del voltant no eren una entitat estandarditzada, sinó una activitat que naixia des de l’interès puntual de persones o grups de persones. Tal com explica l’etnòleg reusenc, Salvador Palomar, les primeres referències del Ball de Diables a Reus fan referència a finals del segle XVIII: «El Gremi de Boters pren com a manifestació pròpia el Ball de Diables i estem parlant d’un gremi molt potent. Entre els segles XVIII i XIX és el moment àlgid de l’exportació de vi i aiguardent i tot això es porta en bota». A més, Palomar també apunta que un fet que va donar força al ball de diables a Reus va ser la forta indústria pirotècnica del moment: «En aquell moment els gremis tenien homes armats que feien servir armes d’avantcàrrega, que fan ús de pólvora. Aleshores, era habitual que als dies de festa es disparessin salves i d’aquesta manera la pólvora esdevenia un gest que solemnitzava la festa». Per la seva banda, Ferret assenyala que l’origen del ball també resideix en l’aparició de la burgesia, una classe social a la qual «li agradava ostentar»: «Es feien els seus propis vestits, de manera que els dissenys eren molt variats, i sor-

l Cultura

Misericòrdia, un viatge al passat dels diables La Baixada de Misericòrdia manté el model tradicional del Ball de Diables de Reus L’origen del Ball de Diables a la capital del Baix Camp el trobem a finals del segle XVIII tiples anuncis que ofereixen ofertes de compra d’un centenar de carretilles i, a canvi, li deixaven el vestit de diable: «Era una manera que qui no tenia tants recursos o tenia curiositat ho pogués provar».

tien a tirar carretilles quan a ells els venia de gust». A més, aquesta activitat es va popularitzar en diverses festivitats com la nit de Sant Joan, les visites

reials o les festes de barri. «Cada vegada que sortia el ball podien ser les mateixes persones o canviar totes. Probablement, els diables que participaven en una festa religiosa

no pertanyien al mateix estament que els que sortien per Carnaval», comenta l’etnòleg. Alhora, per tal d’arribar a tothom, és visible com a mitjan segle XIX apareixen múl-

Actualitat del model Ara bé, aquest model va trobar el seu mur en les noves normatives de seguretat europees sobre la pirotècnia que no estaven pensades per posar les coses fàcils a les festivitats de foc com els diables i, encara menys, al model de participació individual: «Allò podria haver suposat el final de les festes de foc». Ara bé, per poder salvar la festivitat es van buscar les «escletxes legals», amb l’ajut i la complicitat dels ajuntaments, per salvar la «tradició». Malgrat tot, aquelles poblacions com Reus que seguien el model de participació individual van haver d’adaptar-se, van fundar les colles com a associacions estructurades i van limitar les sortides obertes a diables de tot arreu a dates puntuals, com en el cas de Reus és la Baixada a Misericòrdia.

dimecres 23

18.30h. Plaça del Mercadal

Misericòrdia

Baixada del Seguici Festiu

Inici de la cercavila del Seguici Petit

dijous 24

11.00h. Des de la plaça de la Pastoreta

Sortida del Seguici Festiu i altres elements

El rosari acabarà a l’interior del Santuari, on tindrà lloc la cantada dels goigs i la veneració de la Mare de Déu.

18.00h. Des de l’Ajuntament

El Col·lectiu El Masclet llançarà botes a l’inici i el final del recorregut. La cercavila passarà pel carrer de les Galanes, la plaça de Catalunya, el raval de Santa Anna, el carrer de Llovera i la plaça de la Llibertat.

Fotografia d’arxiu de la Baixada del Ball de Diables a Misericòrdia de l’any 2024. Gerard Martí

Programa d’actes

Els elements festius recorreran la plaça del Mercadal, el carrer Major, la plaça de Sant Pere, els carrers de les Peixateries Velles, de l’Hospital i de la Presó, la plaça de la Farinera, el carrer de Santa Anna, el raval de Santa Anna, la plaça de Prim i el carrer de Monterols, tornant a la plaça Mercadal.

Gentilesa de Borges.

18.30h. Diferents punts del centre de la ciutat

Revetlla del Reggus

Els Gegants i la resta d’elements festius passejaran pels carrers i les places del nucli urbà, protagonitzant trobades úniques.

Amb les actuacions de Tarraco Reggae, Naycoster & The Surwalkers i Dasplanta.

Rosari de Torxes Cercavila del Masclet

Berenar popular

21.00h. La Palma

20.30h. Plaça del Mercadal

22.30h. Des de la plaça de la Pastoreta i pel passeig de

Ball de revetlla 23.00h. Plaça d’Anton Borrell Amb La Nova Blanes Orquestra.

Fins al Santuari. En arribar, ballada dels elements, balls i danses.

Ball solemne curt de l’Àliga 19.00h. Interior del Santuari En honor a la Mare de Déu de Misericòrdia.

Revetlla jove 23.30h. Plaça de la Llibertat Amb les orquestres de versions Akelarre i Allioli.

divendres 25

Baixada del Ball de Diables 19.30h. Passeig de Misericòrdia Tradicional baixada fins al Santuari. A continuació, encesa.

11 dimecres 23 de setembre de 2026

La 32a Trobada de Misericòrdies reuneix a una cinquantena de filles de la patrona Festa l Es va tornar a obsequiar a la Misericòrdia més petita amb una barra de pa que pesava un total de vuit quilos La segona barra de pa es va tornar a sortejar entre les Coris assistents

Miquel Llaberia La 32a Trobada de Misericòrdies va reunir un cop més a les Misericòrdies, Coies, Coris o Còrdies de la ciutat al saló de plens, omplint gairebé la totalitat dels bancs del públic. Una imatge que fa goig perquè, tot i l’estima cap a la Mare de Déu de Misericòrdia, no es tracta d’un dels noms més populars actualment, tot el contrari. «Teniu el llegat històric de tenir el nom de la patrona de la nostra ciutat, un llegat que també explica el paper de les dones en aquesta ciutat. Que mantingueu aquest llegat és molt bonic», va destacar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, encarregada de rebre les Misericòrdies. Ara bé, el moment més esperat de totes les Misericòrdies va ser quan es va donar pas als seus forners de confiança, Xavier Pàmies pare i fill, amb les habituals barres de pa de 8 quilograms. La primera de totes va ser entregada a la Misericòrdia més petita de la sala, una habitual assistent en els últims anys, la qual la barra feia el doble de la seva alçada. Tot i que els seus progenitors van haver d’ajudar

Fotografia de família de la 32a Trobada de Misericòrdies de Reus a l’Ajuntament. Gerard Martí

la petita Cori a agafar el pa, aquesta ja va demostrar actitud quan li va fotre una bona queixalada. Ara bé,

tocava resoldre com s’entregava el segon pa. Des de l’any passat s’havia decidit que ja no es donaria a la Mi-

sericòrdia més gran perquè aquesta ja devia estar fins al monyo de rebre una barra de pa del Sistaré cada

Bravium Teatre torna a celebrar el Carro dels Romanços per Misericòrdia Cultura l El Bravium Teatre va tornar a celebrar, amb la col·laboració dels Amics del Cavall, el Carro dels Romanços, amb passis tant dilluns com dimarts 21 i 22 de setembre al vespre. Aquesta passejada teatral pels carrers del centre, habitual per la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, es basa en la rica producció reusenca de romanços de fil, canya i de cordill, composicions en vers del 1900 impreses amb plecs de quatre pàgines. Els venedors els recitaven i cantaven com a reclam i la gent els adquiria per llegir-los en reunions familiars, amb amics o al cafè. A més, Reus Cultura va donar suport a l'acte aportant un intèrpret de llenguatge de signes. l Diari Més

Fotografia del passi de dilluns al vespre del Carro dels Romanços, a càrrec de Bravium Teatre. Cedida

any. Per aquest motiu, l’any passat la presidenta de l’Associació de les Misericòrdies de Reus, Misericòrdia Salvadó, va decidir que qui encertés la seva pregunta sobre el Santuari de la patrona rebria la barra de pa com a premi. L’any passat l’enigma va ser quants angelets hi havia en el santuari, amb un total de 69 com a resposta. Enguany, un servidor ha estat difícil d’entendre quina era la pregunta i, després d’un guirigall de Misericòrdies, Coies, Coris i Còrdies cridant números, ha acabat sorgint una guanyadora. Per tant, per aquelles Misericòrdies que vulguin guanyar la barra de pa del Sistaré l’any vinent, no tindran més remei que començar a contar elements del Santuari de Misericòrdia que, aquest divendres, esdevindrà el centre neuràlgic de la festa en honor a la patrona.

12 dimecres 23 de setembre de 2026

El Govern estudia alternatives perquè les comunitats de regants del Gaià no treguin aigua del riu Medi Ambient l Un informe adverteix que les entitats d’agricultors han rebut «reiterades multes considerables» per «captar massa aigua» i que la millor opció seria la creació de pous

d’aigua. Entre les especificacions, també es feia incís en què la proposta s’hauria d’executar a través d’un projecte propi del departament d’Agricultura, el qual es faria res-

3.500 metres cúbics anuals La principal mesura plantejada pel Govern i l’ACA serà imposar limitacions. El document publicat menciona que, «en cap cas», s’haurà de superar una dotació màxima dels pous de 3.500 metres cúbics anuals. Aquesta, però, dependrà dels conreus i les necessitats dels agricultors. Els que podran optar al màxim per any seran els avellaners, la fruita dolça i l’horta. L’olivera, en canvi, podria rebre fins a 2.500 metres cúbics, mentre les vinyes i «altres conreus» no podrien superar els 1.500. En total, el projecte abastaria fins a 162 hectàrees al llarg del riu Gaià de forma intermitent. També detalla que no inclourà «hortets familiars, ni superfícies abandonades». El futur projecte també haurà de definir si és necessari construir «una o més basses d’emmagatzematge» d’acord amb el càlcul final de l’ús requerit. Per aquest motiu, s’estudiarà la possibilitat d’incorporar regadius regulats amb degoteig. La Generalitat planteja, a més, un sistema mixt d’abastament elèctric, que ajudarà al funcionament dels pous amb energia provinent de la xarxa convencional i de les plantes fotovoltaiques properes. La proposta encara es troba en fase inicial i haurà de ser avaluada per l’ACA i la futura empresa adjudicatària.

útil per a la ciutadania» i ha qualificat el desplegament de la plataforma com «un pas endavant en la manera de gestionar Cambrils». En l’àmbit econòmic i turístic, la plataforma permetrà integrar informació procedent de fonts obertes i incorporar dades, com el registre de comerços classificats per activitats. Això farà possible conèixer millor l’oferta turística i comercial del municipi, millorar la gestió, reforçar la competitivitat i valorar la implantació de noves empreses. La regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, ha remarcat que

disposar d’informació en temps real ajudarà a comprendre millor el comportament de l’activitat turística i a obtenir una fotografia més precisa de la realitat econòmica del municipi de Cambrils, amb l’objectiu de generar noves oportunitats per al teixit local. L’actuació forma part del projecte Cambrils, Vila Marinera Sostenible, aprovat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme dins la convocatòria extraordinària de 2023 dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destins i finançat íntegrament amb Fons Europeus Next Generation-EU.

Adam Díaz Garriga El departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat estudia mesures alternatives per reduir el consum d’aigua del riu Gaià per part de les comunitats de regants. La subdirecció general d’infraestructures rurals, concretament, va ordenar un informe previ de la situació de la demarcació, on s’esmenta que les entitats d’agricultors «han rebut, de manera reiterada, denúncies i multes considerables perquè captaven massa aigua». Fins a quatre comunitats es veuran afectades per les mesures plantejades: les del Pont d’Armentera, les Hortes de Vila-rodona, Marge Esquerre del riu Gaià, de Montferri, i les de l’Ala dreta, ubicades a Bràfim. En aquest sentit, l’informe detalla que els Serveis Territorials del Govern a Tarragona van mantenir converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per avaluar possibilitats. Durant les reunions, van posar-se sobre la taula «diverses alternatives», d’entre les quals va destacar la creació de pous a la zona per evitar més extraccions del cabal. Des de la

Les dotacions d’aigua també es preveuen limitar segons el conreu: per a l’horta, la vinya, l’olivera i els fruits dolços o secs. Cedida

El projecte preveu limitar l’ús d’aigua amb un sistema de regadiu amb degoteig

subdirecció, a més, asseguren que la proposta «es va fer a les comunitats» amb «la corresponent infraestructura per fer-los funcionar» i els detalls tècnics que explicaven com seria la futura xarxa de transport

Cambrils impulsa una plataforma per centralitzar i analitzar dades de ciutat Digitalització l L’eina permetrà millorar la gestió municipal i la presa de decisions Diari Més L’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa la primera fase de la plataforma Cambrils Vila Marinera, una eina per centralitzar la informació de la ciutat i facilitar-ne l’anàlisi mitjançant taulers de

control. El projecte, finançat amb Fons Next Generation de la Unió Europea, permetrà disposar d’una visió precisa de l’estat del municipi, identificar necessitats i fer-ne un seguiment. Els primers continguts es poden consultar amb accés lliure a plataforma.cambrils.cat. La centra-

lització de dades ha de contribuir a avançar cap a una administració més oberta, moderna i eficient, capaç de prendre decisions basades en informació. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha destacat que la tecnologia «ha d’estar al servei d’una gestió pública més àgil i més

ponsable del 85% del cost de la iniciativa, mentre les comunitats pagarien el 15% restant. A canvi, segons s’esmenta a l’informe, el departament va demanar «que les quatre comunitats s’agrupessin en una sola» per facilitar els tràmits. «És un projecte ambiciós, no té sentit que hi hagi més d’una comunitat de regants», indicava l’alcalde de Vila-rodona, Josep Maria Comas.

13 dimecres 23 de setembre de 2026

Recels polítics per la nova terminal de mercaderies que es preveu al Penedès Logística l La infraestructura plantejada incorporaria una zona logística de 20 a 30 ha entre l’Arboç i Banyeres del Penedès Joan Lizano El projecte d’una nova terminal ferroviària de mercaderies al Penedès ha tornat al primer pla arran de l’estratègia de terminals ferroviàries impulsada per la Generalitat, que situa el Penedès entre els quatre nodes estratègics de Catalunya. La infraestructura es planteja a l’entorn del corredor ferroviari existent i ha d’anar associada a una zona logística de suport d’entre 20 i 30 hectàrees, destinada a càrrega, descàrrega i estacionament de camions. La ubicació exacta encara no està decidida: el Govern ha indicat que l’estudi d’alternatives pot afectar terrenys de l’Arboç i Banyeres del Penedès. CIMALSA, l’empresa pública de la Generalitat especialitzada en infraestructures logístiques, va adjudicar el 2025 la redacció de l’estudi informatiu de la terminal i en paral·lel, l’estudi d’impacte ambiental i de mobilitat generada. Per tant, el projecte es troba en fase d’estudi i tramitació, sense una ubicació definitiva ni un projecte constructiu aprovat. L’objectiu del Govern és reforçar el transport ferroviari de

L’apunt

El nou projecte deixa enrere l’antic Logis Penedès L’actual projecte no recupera l’antic Logis Penedès de 177 hectàrees, descartat com a gran centre logístic. La Generalitat planteja ara una terminal ferroviària amb una zona de suport més reduïda i compatible amb el futur CIVAC/IDIADA 2. La primera fase ja preveu una inversió d’uns 30,4 MEUR i trens de fins a 750 metres en ample europeu. Un tren de mercaderies circula per l’Arboç, on s’estudia la futura terminal. Viquipèdia

mercaderies i el trasllat de càrregues de la carretera al tren, en connexió amb el Corredor Mediterrani. L’anunci ha provocat les primeres reaccions polítiques a la comarca. ERC del Baix Penedès ha fet públic que no pot donar suport al projecte en les condicions actuals i reclama al Govern que n’aturi els treballs fins que s’expliquin amb detall les

L’Escola d’Adults de Constantí obre fins al 30 de setembre les inscripcions per al curs 26-27 Matrícula l L’oferta inclou formació reglada, ocupacional, competències bàsiques i cursos de català i anglès Diari Més L’Escola d’Adults de Constantí va obrir aquest dilluns les inscripcions per al curs 2026-2027, que es poden formalitzar fins al dia 30. L’oferta formativa s’articula en quatre àmbits: formació reglada, formació ocupacional, competències bàsiques i cursos de llengües. El centre ofereix el Graduat en Educació Secundària, preparació per a proves d’accés a Grau Superior, cicles formatius i orientació per continuar estudis a través de

l’IOC. També s’impartiran certificats professionals del SOC en administració i atenció sociosanitària, a més de cursos de logística, transport, carretoner i operari de magatzem, i tallers per buscar feina i fer el CV. La programació inclou alfabetització, informàtica, ús de mòbils i tauletes, benestar emocional per a majors de 50 anys, català, anglès i més de 120 cursos de l’Aula Mentor. Les inscripcions es poden fer a l’Escola d’Adults, al carrer Sant Pere, 49, al 977 52 42 28 o a escolaadults@constanti.cat.

dimensions, la ubicació, els accessos, l’impacte territorial i ambiental i les previsions de trànsit de mercaderies. Els republicans denuncien que la proposta s’ha plantejat sense prou participació del territori i reclamen que qualsevol decisió vagi precedida d’un debat amb els ajuntaments, el Consell Comarcal, els agents econòmics i socials i les

entitats ambientals. ERC defensa que el model de desenvolupament del Baix Penedès ha de prioritzar la preservació del paisatge i de la vinya, l’aprofitament dels polígons industrials existents i les activitats de més valor afegit. També vincula el debat a la necessitat d’aprovar el Pla territorial parcial del Penedès i de millorar la mobilitat quotidiana

abans d’assumir noves infraestructures de gran abast. Pressió per les inversions Junts i Impulsem Penedès també reclamen que la Generalitat no impulsi noves infraestructures al Baix Penedès sense reforçar abans els serveis públics. Les dues formacions vinculen el debat al dèficit d’inversió que, segons denuncien, arrossega la comarca després del fort creixement demogràfic. L’alcalde de Cunit i diputat provincial, Jaume Casañas, afirma que el territori no pot continuar assumint infraestructures estratègiques mentre manté mancances en Rodalies, sanitat, educació, seguretat i mobilitat. La diputada juntaire Montse Ortiz defensa que el desenvolupament econòmic ha d’anar acompanyat de recursos per a escoles, centres hospitalaris, Mossos d’Esquadra i bombers. A diferència d’ERC, que demana aturar els treballs de la terminal, Junts i Impulsem no rebutgen noves grans infraestructures, però les condicionen a una resposta prèvia al dèficit de serveis públics que atribueixen a la Generalitat.

El cicle ‘Gaudim Junts’ portarà joc i lectura a les famílies de Torredembarra Lleure l Les activitats es faran els dies 14, 16 i 30 d’octubre a la Biblioteca Municipal Diari Més La Biblioteca Municipal Mestra Maria Antònia de Torredembarra acollirà durant el mes d’octubre el cicle Gaudim Junts, una proposta adreçada a infants, famílies, estudiants d’educació i monitors de lleure que vol reforçar els vincles familiars a través del joc, la lectura i un lleure educatiu allunyat de les pantalles. El cicle està organitzat pel SOAF, del Departament de Benestar i Família de la Generalitat, i Cuentropia, amb Judit Besora, fundadora de La Tribu, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra.

La iniciativa també vol fomentar la lectura en família, donar valor al joc com a eina educativa i oferir alternatives al món digital. La primera jornada tindrà lloc dimecres 14 d’octubre, a les 17.30 h, amb la conferència El joc com a eina educativa, a càrrec de Besora, que oferirà recursos als adults per usar el joc com a suport en processos com la superació de pors, l’assumpció de reptes o el desenvolupament d’habilitats. La programació continuarà divendres 16 d’octubre, de 17 a 19 h, amb un Cafè literari per a adults i una Llibregimcana per a infants a partir de 6 anys, en què les famí-

lies podran adquirir estratègies educatives mentre els més petits redescobreixen la lectura a través del joc. El cicle es tancarà divendres 30 d’octubre, també de 17 a 19 h, amb un Laboratori de contes que combinarà creativitat, literatura i competències educatives. Totes les activitats són gratuïtes, però l’aforament està limitat a 25 persones i cal reservar plaça prèviament a través de l’app Viu La Torre o del web municipal. També hi haurà servei de canguratge per a infants a partir de 3 anys. Per a més informació, es pot trucar al 667 171 291 o escriure a biblioteca@torredembarra.cat.

14 dimecres 23 de setembre de 2026

Salou vol sextuplicar els espais protegits amb un nou Catàleg de Béns Patrimonials Propostes l El consistori ha presentat el document de les futures mesures de protecció per a 154 edificacions del municipi Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou preveu actualitzar el seu Catàleg de Béns Patrimonials 23 anys després dels últims registres. El consistori va publicar el passat mes de juliol un Avanç del Pla Especial de protecció que definiria les mesures sobre els espais i preveu incrementar el nombre d’edificacions i recintes protegits fins a 154. D’aquesta manera, la llista patrimonial de l’any 2003 on hi havia només 26 béns, podria gairebé sextuplicar-se un cop el catèleg actualitzat superi tots els tràmits. El consistori salouenc, a més, va donar el primer pas per tirar endavant la iniciativa amb l’acord de la suspensió de tràmits urbanístics, projectes i llicències que, actualment, afectin els espais que figuren en la primera llista publicada. Des de l’Ajuntament destacaven que es troba en una «fase incipient» que permetrà recollir propostes d’usuaris, entitats i institucions interessades, però què requerirà modificar el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) per ser viable. «Volem escoltar, valorar aportacions i millorar el document», subratllaven fonts de l’Ajuntament. Les principals novetats de l’actualització del Catàleg de Béns Patrimonials se centren en la incorporació d’espais desenvolupats durant l’evolució turística del municipi al segle XX, elements paisatgístics, sistemes dunars i monuments.

les capes d’història del municipi» i «integrar-les amb l’evolució del nucli urbà».

Imatge del Xalet Bonet de Salou, un dels elements que consten en l’avanç del Catàleg de Béns Protegits. Cedida

La llista actualitzada inclou edificacions turístiques i bungalous amb «valor històric» En aquesta línia, el document presentat planteja també sis nivells de protecció. Aquests van des de l’Integral (nivell 1), per a actuacions de restauració i consolidació, fins a l’Àrea d’expectativa arqueològica (nivell 6), la qual preveu actuacions

que impliquin moviments de terra i obligarà a presentar un informe tècnic en matèria de protecció. Els àmbits intermedis se centraran en la Conservació d’espais (nivell 2), protecció Parcial (nivell 3), Ambiental (nivell 4) i Documental (nivell 5). A més, s’inclouen noves especificacions que hauran d’adaptar-se segons la tipologia del patrimoni. Per a la nova selecció de béns, l’Ajuntament ha valorat fins a una desena de criteris que preveuen servir per elevar a més d’un cen-

tenar els elements de patrimoni protegit. En concret, l’elaboració del document s’ha basat en el valor urbanístic, ambiental, simbòlic o històric de les edificacions i espais, entre d’altres. També s’han escollit segons la seva qualitat com a «testimoni de fets històrics», per la seva «singularitat» o valor «tècnic». Curiosament, el document adverteix que «cal evitar que Salou es converteixi en un espai museïtzat» i que la selecció de criteris s’ha portat a terme per «tractar d’identificar

Turisme i història La secció que més béns preveu incorporar serà la de Conservació, amb un total de 74, entre els quals hi ha referències tan diverses com els nius d’ametralladores de la Punta del Cavall, l’Església de Santa Maria del Mar o la Font Lluminosa. Destaca també la incorporació d’un gran nombre d’edificacions turístiques, com els apartaments Paraíso, Barlovento o l’Hotel Cala Vinya, entre altres. D’altra banda, també podrien obtenir el nivell 2 de protecció el Pavelló o la Biblioteca Municipals com a equipaments. De caràcter Integral, en canvi, se’n proposen 66, dels quals ressalten el Conjunt de la Torre Vella, la fortalesa de Salou o la Torre del telègraf, declarats Béns Culturals d’Interés Nacional (BCIN). La majoria dels dos primers nivells formen part de la secció arquitectònica de la localitat, que inclou també xalets modernistes, edificacions noucentistes o bungalous turístics. La protecció Parcial només s’aplicaria en dues edificacions, l’Edifici Barcelona i Sol i Mar — Mar i Sol, mentre l’Ambiental prioritzaria 11 espais, com la punta Cala Morisca o els jaciments Paleontològics de Cala Crancs. En el cas del Documental, només constaría la Casa Van der Veeken.

Cinc escoles de Tarragona participaran durant tres anys en el programa ‘+Escola’ de la Fundació ”la Caixa” Equitat l Cinc centres educatius de la província de Tarragona participaran en la primera edició de +Escola, el nou programa d’EduCaixa de la Fundació ”la Caixa” adreçat a escoles d’entorns vulnerables per millorar l’èxit escolar i reduir les desigualtats educatives. Els centres seleccionats són l’Escola General Prim i l’Escola Marià Fortuny, de Reus; l’Escola La Canaleta, de Vila-seca; l’Escola Vora Mar, de Salou,

i l’Escola La Mercè, de Tortosa. Durant tres anys rebran formació en lideratge pedagògic i ús d’evidències, mentories, espais d’intercanvi entre centres i suport econòmic per desenvolupar projectes de millora. Les iniciatives se centraran principalment en la lectoescriptura, la comprensió lectora, l’oralitat i el benestar emocional, amb propostes com Paraules que transformen, La biblioteca com a laboratori narra-

tiu, Paraules que connecten: El Pont de l’Endurance, Llegir i escriure per aprendre millor i Aprenem amb emoció. Cada centre podrà rebre fins a 30.000 euros per implementar els projectes. La convocatòria ha seleccionat 50 centres de tot l’Estat entre 238 candidatures. En total, la Fundació destinarà més de 3 milions d’euros en aquesta edició, amb una inversió mitjana superior als 61.000 euros per centre. l Diari Més

Els centres seleccionats són de Reus, Vila-seca, Salou i Tortosa. Cedida per la Fundació “la Caixa”

15 dimecres 23 de setembre de 2026

Via lliure a la nova promoció de 16 habitatges de la cooperativa la Titaranya a Valls Urbanisme l El projecte preveu rehabilitar el conjunt d’edificis de Ca l’Alemany Diari Més La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha aprovat definitivament aquest dimarts una modificació del planejament municipal de Valls que permetrà a la cooperativa La Titaranya impulsar la segona fase del seu projecte d’habitatge cooperatiu al nucli antic de la ciutat. L’actuació preveu rehabilitar el conjunt d’edificis de Ca l’Alemany, al carrer dels Metges, i implantar-hi 16 habitatges. Els nous habitatges se sumaran als set que La Titaranya va posar en servei el juny de 2023 a Ca Robusté, al carrer de la Carnisseria, juntament amb dos locals. Aquella actuació va donar lloc a la primera cooperativa d’habitatges en cessió d’ús de la demarcació de Tarragona i a la primera del territori català basada en una gran rehabilitació. La segona fase es desenvoluparà sobre tres parcel·les contigües dels números 14, 16 i 18 del carrer dels Metges, que limiten pel nord-oest

Imatge de l’interior de l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil Ca l’Alemany, al centre històric de la ciutat. Cedida per La Titaranya

amb el pati d’illa de Ca Robusté. Els immobles tenen la particularitat que l’accés original es feia a través d’un antic passatge que connectava els carrers dels Metges i de la Carnisseria. El número 16 és, a més, una casa pont, amb una planta baixa que permet el pas entre els dos

Valls programa tres sessions formatives per a la prevenció de violència contra infants Societat l Han estat impulsades per la regidoria d’Igualtat i Feminismes de l’Ajuntament Diari Més L’Ajuntament de Valls ha programat tres activitats formatives per reforçar la prevenció i la detecció de les violències que poden afectar infants i adolescents, així com facilitar eines per saber com actuar davant de possibles situacions d’abús. La primera de les activitats tindrà lloc el 29 de setembre, de 17 h a 19 h, a la sala d’actes de Vallsgenera, i consistirà en una formació adreçada a AFA, entitats i serveis sobre el Protocol d’atenció, detecció i pre-

venció de les violències en la infància i l’adolescència en equipaments municipals. El dimarts 6 d’octubre, també de 17 h a 19 h, se celebrarà una xerrada especialment adreçada a les famílies sobre la prevenció de les relacions abusives, amb l’objectiu d’oferir eines per identificar i prevenir dinàmiques que poden derivar en situacions d’abús. Finalment, el dijous 8 d’octubre, de 16 a 19 h, tindrà lloc una formació destinada específicament al monitoratge d’activitats extraescolars i menjadors escolars.

carrers. El projecte preveu recuperar aquest espai de connexió i el pati d’illa per crear un espai públic d’ús comunitari entre les dues promocions residencials. La modificació urbanística també amplia la protecció patrimonial

de Ca l’Alemany. Fins ara, el planejament només catalogava la portalada de pedra de l’edifici del número 14 del carrer dels Metges, mentre que ara la protecció s’estendrà a tot el conjunt. Ca l’Alemany és un dels pocs edificis de caràcter industrial que es

conserven al barri antic de Valls, dins l’àmbit de creixement de la ciutat corresponent a la primera muralla medieval. El conjunt és fruit de la unió de diversos immobles que es van adaptar a l’activitat industrial i conserva elements característics d’aquest ús, com unes alçades interiors superiors a les dels habitatges de l’entorn i espais diàfans. L’edifici va funcionar com a fàbrica tèxtil durant els segles XIX i XX i posteriorment com a fàbrica de calçat, entre el 1979 i el 2004. Al soterrani també conserva un antic celler que durant la Guerra Civil es va transformar en refugi antiaeri, d’acord amb un projecte de l’arquitecte municipal de l’època. La modificació del planejament permetrà mantenir aquests elements i, alhora, adaptar les condicions urbanístiques a la realitat dels edificis. En concret, es modifiquen els paràmetres relatius als volums, les alçades entre plantes i la profunditat edificable, sense incrementar l’edificabilitat. L’objectiu és poder conservar les alçades interiors originals dels antics espais industrials i garantir l’accessibilitat entre les diferents plantes una vegada els immobles s’hagin agrupat per configurar els nous habitatges. Amb aquesta actuació, La Titaranya ampliarà el projecte iniciat a Ca Robusté i consolidarà una intervenció de regeneració urbana basada en la rehabilitació d’edificis existents, la creació d’habitatge cooperatiu i la recuperació d’espais del nucli antic de Valls.

La Fundació Ciutat de Valls convoca el VIII premi Josep Moncunill i Cirac Ensenyament l Dotat amb 4.000 euros, vol distingir iniciatives didàctiques educatives realitzades a la ciutat Diari Més La Fundació Ciutat de Valls ha fet pública la convocatòria del Premi Josep Moncunill i Cirac que enguany arriba a la seva vuitena edició. Aquest premi vol distingir i donar suport a les millors iniciatives didàctiques que es duguin a terme en el camp de l’educació a la ciutat de Valls, tant en el vessant curricular com educatiu i en el de lleure. Poden optar al Premi tots els centres d’educació infantil i primària,

els instituts i escoles d’educació secundària, les entitats de lleure i d’educació ambiental i també els particulars i la resta d’entitats i organitzacions que treballin projectes en l’àmbit educatiu a Valls, en foment dels valors humans com la solidaritat, la integració, la igualtat, la convivència, així com també el foment i desenvolupament del patrimoni natural i de conservació de la biodiversitat. El premi es convoca sota el patrocini de la família Moncunill Giró i

Imatge d’arxiu de Josep Moncunill Cirac. Cedida

està dotat amb 4.000 €. Els projectes que vulguin participar en aquesta convocatòria hauran d’enviar-se per correu electrònic a l’adreça de la Fundació, fcv@fcvalls.org , fins el dia 19 de març del 2027.

16 dimecres 23 de setembre de 2026

Falset preveu una nova fase d’obres al Castell per evitar danys en l’estructura Patrimoni l El projecte abastarà les zones del baluard, la cripta i l'entorn del castell, on s'han detectat desperfectes Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Falset preveu una nova fase d’obres al Castell per re· soldre danys materials amb l’ob· jectiu d’evitar danys en l’estructura. Serà el quart projecte impulsat per reformar espais al recinte des del 2004. El consistori va aprovar inici· alment la proposta que haurà de so· lucionar els desperfectes detectats entre la zona del baluard, la cripta i l’entorn del Castell, els quals podri· en generar ensorraments parcials i afectacions greus en el patrimoni a llarg termini. El pressupost destinat per portar a terme el projecte as· cendirà a 835.438 euros. La part més afectada, segons s’especifica al projecte, és la faça· na nord de l’església, on es poden observar diversos danys provocats pel robatori de material en segles passats i les filtracions d’aigua. En concret, s’adverteix una degrada· ció dels murs del lateral esquerre a causa dels efectes de l’aigua, el vent i la presència de sals solubles, com també taques negres provocades per l’aparició de fongs, vegetació i l’erosió de les juntes a l’arc de l’Es· glésia causades, també, per la pluja. Entre les actuacions a realitzar, també es fa referència a la retirada de dues pintades situades a la zona baixa del mur de la mateixa zona i pal·liar la mancança de materials que, centenars d’anys enrere, van ser espoliats per vendre’s o iniciar noves construccions als voltants.

L’apunt

La Fase 4 serà la primera actuació des del 2017 Des del 2004, l’Ajuntament de Falset ha portat a terme tres fases d’actuació per rehabilitar les zones més afectades del Castell. La primera va actuar sobre tota l’estructura del recinte, mentre les següents dues van centrar-se en la construcció de l’Arxiu Comarcal del Priorat i la pavimentació de la plaça. El 2017, va iniciar-se un projecte per recuperar el patrimoni, però van quedar pendents la cripta, el baluard i l’entorn.

L’informe de la proposta indica que la cripta es troba «en situació de col·lapse» Respecte a l’estructura de les zones afectades, la proposta menciona la necessitat d’assegurar parcialment la cripta, que es troba «en situació de col·lapse», tot i que no imminent, i de les coronacions dels murs més exposats als fenòmens meteorolò·

gics. Aquestes zones, concretament, acumulen una gran quantitat de filtracions d’aigua «cap al nucli del mur», les quals «en el pitjor dels ca· sos», segons s’esmenta al projecte, podria comportar «l’ensorrament dels mateixos». Durant la quarta fase d’obres, la proposta preveu finalitzar els treballs de rehabilitació plantejats l’any 2017 que no es van arribar a realitzar. La intenció és portar a terme «actuacions de contenció»

Territori l La proposta combinarà visites, tastos, patrimoni, gastronomia i allotjament rural

La Conca de Barberà participarà els dies 3 i 4 d’octubre en una nova edició de Benvinguts a Pagès – La Festa, una iniciativa que obre explo· tacions agràries i obradors perquè els visitants coneguin de primera

producció i, en alguns casos, tastar i comprar directament els productes als elaboradors. El programa es completa amb propostes vinculades al patrimoni i la cultura agroalimentària, com la visita guiada a la Fassina Balanyà, a l’Espluga de Francolí, amb destil· lació en directe i tast d’aiguardent i licors. Benvinguts a Pagès – La Festa planteja també una escapada de cap de setmana combinant les visites amb allotjaments rurals i restaurants de cuina de proximitat. Entre els establiments participants hi ha Casa Miret, Casa Ca l’Espe·

ranso, Niu Rural, Cal Bomber, Cal Passió i Cal Bertran, mentre que l’oferta gastronòmica inclou l’Hos· tal-Restaurant Les Disset Fonts i el Molí del Mallol. La iniciativa, im· pulsada per la Generalitat, l’Agència Catalana de Turisme i la Fundació Alícia, vol promoure el turisme de proximitat, donar visibilitat als productors i elaboradors i generar retorn econòmic als establiments i municipis de la Conca de Barberà. Les visites volen acostar el públic al sector agroalimentari local. Poden reservar la seva visita al següent en· llaç en línia: goo.su/pMV45St.

Imatge de l’entrada a la part museïtzada del Castell de Falset. Ajuntament de Falset

‘Benvinguts a Pagès’ tornarà a la Conca de Barberà els dies 3 i 4 d’octubre Diari Més

per omplir els forats existents entre els dos baluards per millorar la seva conservació i crear un sistema per filtrar l’aigua. Pel que fa a la cripta, la restaura· ció l’haurà de portar a terme perso· nal especialitzat per «consolidar» els elements del recinte i del cemen· tiri del segle XIX. A més, es preveu netejar els nínxols i reomplir-los amb grava i sorra fina. D’altra ban· da, per facilitar les visites s’hi instal· larà una barana. Les actuacions de l’entorn del

Castell representaran la culmina· ció de diversos anys d’espera per acabar la quarta fase de treballs. Les obres descrites esmenten la instal·lació d’un nou mobiliari urbà, vegetació autòctona i la millora de l’enllumenat. La neteja i posterior conservació de la façana nord de l’Església i el Castell també serà in· tensiva per tal d’augmentar la vida útil dels elements existents en les pròximes dècades. A part de la rehabilitació dels es· pais històrics, es pretén dinamitzar de la zona amb la creació d’un nou parc infantil a la zona de les escales d’accés al recinte per la part sud del Castell.

mà com es treballa la terra i com s’elaboren els productes del territo· ri. Les reserves ja estan obertes i són obligatòries, ja que les places són li· mitades. Les visites costen 2,50 eu· ros per a les persones majors de 15 anys i són gratuïtes per als infants i joves. A la comarca es podran conèi·

xer els projectes vitivinícoles Mas de la Sabatera, a Prenafeta, i Car· lània Celler, a Barberà de la Conca, així com la Tocineria Cal Silo i Ca la Cova, a Vimbodí i Poblet, coincidint amb la Festa del Vidre Artesanal VITRUM. Les activitats permetran descobrir els oficis, els processos de

17 dimecres 23 de setembre de 2026

Entitats reclamen que el futur parc de Prades recuperi les 43.700 hectàrees Conservació l Els col·lectius també demanen una junta rectora més reduïda i una regulació més estricta dels usos dins del parc Juncosa, Porrera i altres espais del Priorat han quedat fora de la proposta final del parc

Arnau Martínez / ACN La plataforma pro Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena va reclamar aquest dimarts al matí que el futur espai protegit recuperi les 43.700 hectàrees previstes inicialment per la Generalitat. El projecte final redueix l’extensió fins a les 38.900 hectàrees, una retallada que les vint-i-tres entitats de la plataforma atribueixen a les pressions de sectors contraris a determinades regulacions. El president del GEPEC, Xavi Jiménez, va denunciar que s’han deixat fora zones d’interès natural i va assenyalar especialment Juncosa i Porrera, així com altres espais limítrofs del Priorat. Segons la plataforma, a les Garrigues l’exclusió estaria relacionada amb futurs projectes d’energies renovables, mentre que al Priorat respondria a la voluntat de no regular l’escalada. Les entitats defensen que aquesta activitat és compatible amb la protecció ambiental si es delimiten espais i condicions, com ja ocorre actualment al Parc Natural de la Serra de Montsant. Les entitats presentaran al·lega-

al·legacions també demanaran concretar millor aspectes com els treballs i aprofitaments forestals, que consideren regulats actualment de manera massa laxa.

Representants de diverses entitats a favor del parc natural de les Muntanyes de Prades, aquest dimarts. Arnau Martínez / ACN

cions abans que acabi el termini, el 30 de setembre, i també reclamaran canvis en la governança del futur parc. Consideren que una junta rectora formada per 35 membres seria poc operativa i proposen reduir-ne el nombre perquè sigui un òrgan

més àgil, representatiu i capaç de prendre decisions amb diligència. La plataforma també vol una regulació més precisa dels usos i activitats per evitar que se superi la capacitat de càrrega de l’espai natural. També demanen limitar afo-

raments. Joan Cartanyà, membre de la cooperativa Reboll, va advertir que la normativa inicial era més ambiciosa que la proposta actual i va qüestionar que es puguin autoritzar activitats multitudinàries en determinats punts del parc. Les

Crítiques a l’oposició La plataforma també va criticar els col·lectius contraris al parc natural, especialment País Rural, a qui acusa d’haver difós informació esbiaixada. Joan Cartanyà va parlar de «populisme» i va assegurar que hi ha entitats de fora del territori que busquen condicionar altres debats. Xavi Jiménez va insistir que la protecció és compatible amb l’activitat econòmica tradicional i va recordar que en altres espais naturals protegits es mantenen l’agricultura, la ramaderia, la caça i els aprofitaments forestals, sempre que les activitats es planifiquin i regulin adequadament de manera consensuada.

L’Audiència deixa al Suprem decidir si el ‘cas Montoro’ continua a Tarragona Tribunals l La defensa d’Equipo Económico reclama que la instrucció es traslladi a Madrid Joan Lizano L’Audiència de Tarragona ha decidit no resoldre quin jutjat ha d’assumir el ‘cas Montoro’ i deixa la qüestió en mans del Tribunal Suprem. La secció segona considera que no és competent per dirimir un conflicte territorial entre òrgans de comunitats autònomes diferents. La defensa d’Equipo Económico, el despatx fundat per l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, havia reclamat que la instrucció deixés el jutjat número 2 de Tarragona i passés a Madrid. Fins que el Suprem no es pronunciï, la causa continuarà en mans

del jutge Rubén Rus. La investigació afecta Montoro i trenta-quatre persones més vinculades a nou empreses i està oberta per presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, malversació, falsedat documental i prevaricació. La causa va néixer a Tarragona arran d’un escorcoll a Messer Ibérica en una altra investigació relacionada amb una planta de l’empresa a l’entorn del Morell. Els Mossos van localitzar correus de directius de la gasista que feien referència a possibles pagaments a Equipo Económico per obtenir modificacions legislatives favorables al sector. A partir

d’aquella troballa, el jutjat va obrir el 2018 unes diligències que es van mantenir sota secret durant gairebé set anys. La hipòtesi judicial és que el despatx hauria utilitzat contactes amb alts càrrecs d’Hisenda per influir en reformes fiscals beneficioses per a empreses gasistes, entre elles canvis en l’impost elèctric i l’IAE. Montoro i Equipo Económico neguen irregularitats. El jutjat tarragoní ha ampliat les diligències amb l’anàlisi de moviments bancaris, informes de l’Agència Tributària i declaracions d’investigats. Diversos directius s’han acollit al dret a no declarar mentre

El director general de Messer Ibérica, Rubén Folgado, entrant al Palau de Justícia. ACN

hi ha recursos pendents. Les defenses qüestionen l’ús dels correus trobats en l’escorcoll inicial i reclamen el trasllat a Madrid, on tenen la seu el Ministeri d’Hisenda i Equipo Económico. La Fiscalia Anticorrupció

s’hi oposa i defensa que hi ha prou connexions amb Tarragona per mantenir-hi la instrucció judicial. Ara serà el Tribunal Suprem de l’Estat qui haurà de decidir quin òrgan judicial és competent.

18 dimecres 23 de setembre de 2026

Gelardo i Gabarri encara no s’han estrenat al mig del camp del Gimnàstic Futbol l Xisco Campos ha confiat plenament en Montalvo i Meshak, que han jugat tots els minuts de la lliga fins al moment Oriol Castro Sanz Enguany està més car que mai tenir minuts amb el Gimnàstic de Tarragona. La direcció esportiva encapçalada per Tomeu Nadal han confeccionat una plantilla extensa, amb molta competència en totes les posicions. En especial, al mig del camp, on Xisco Campos ha fet pocs ‘invents’ en l’arrencada de la temporada. Així, Aitor Gelardo i Toni Gabarri encara no s’han estrenat a la sala de màquines grana i esperen la seva oportunitat, que podria arribar aquest dissabte contra el Sant Andreu. Gabarri va arribar aquest estiu com una de les apostes de futur de la direcció esportiva grana, amb contracte fins al 2028. Procedent del Castellón B, on la temporada passada va ser titular indiscutible (28 partits, més de 2.200 minuts), el migcampista de Benicàssim ha de reforçar un centre del camp que l’entrenador de moment ha acabat configurant Meshak, Montalvo i Eugeni. El bon nivell del gabonès i del de Riudoms està fent difícil tenir-hi lloc. Pel que fa al tarragoní, va arrencar de gran forma la lliga però en l’últim partit contra l’Alcorcón se’l va veure patir molt més, sobretot en les tasques defensives. Un àmbit on el valencià pot donar un

Aitor Gelardo i Toni Gabarri encara no s’han estrenat a la sala de màquines grana i esperen la seva oportunitat. Gimnàstic de Tarragona

El central esquerrà Fran Gil també espera la seva oportunitat per sumar minuts plus a l’equip. Si Gabarri era una aposta de futur, Gelardo és un jugador que va

estar a prop de sortir del Nàstic durant el mercat de fitxatges, però al final es va quedar a Tarragona. Durant la pretemporada va acumular minuts de manera irregular i s’ha perdut alguna convocatòria en l’inici de lliga. Amb tot, és una incògnita el grau de confiança que dipositarà Xisco Campos en ell. Més enllà, qui encara no ha debutat tam-

poc en competició oficial aquesta temporada és Fran Gil. El defensa murcià és també una aposta de futur del club. Va arribar a Tarragona després de disputar el segon tram del curs passat, en qualitat de cedit, al CE Europa, equip amb el qual va disputar el play-off d’ascens a LaLiga Hypermotion. Amb tot, espera la seva oportunitat a la defensa grana

Nayara Sanjuan conquereix el Tennis Europe Sub 16 i suma un nou èxit per al Club Tennis Tarragona Tennis l La jugadora del Club Tennis Tarragona Nayara Sanjuan es va proclamar campiona del Tennis Europe Sub 16 — Laietà Barcelona Cup, una prestigiosa competició internacional del circuit europeu juvenil disputada del 12 al 19 de setembre a Barcelona. Sanjuan va completar una setmana excel·lent i es va imposar a la final a la principal favorita

del torneig, la neerlandesa Samar Lammers, per 4/6, 6/3 i 6/1, demostrant una gran solidesa competitiva per capgirar el marcador i aixecar el títol. El Tennis Europe Junior Tour és el principal circuit internacional de tennis base del continent europeu i reuneix algunes de les millors jugadores europees de la categoria sub 16. l Diari Més

Nayara Sanjuan amb el guardó de guanyadora del torneig. Club Tennis Tarragona

on enguany també s’ha multiplicat la competència després d’una campanya desastrosa. Van Rijn i José Amo està sent la parella preferida de l’entrenador en aquest inici de competició, on Athuman ha tingut també un lleuger protagonisme. Després de la derrota clara a Alcorcón, caldrà veure si Xisco Campos vol començar a remenar l’onze.

19 dimecres 23 de setembre de 2026

El TC aplana el camí per aplicar l’amnistia a la malversació del Procés Tribunals l El Suprem rebutja la ponència contrària a exonerar Jordi Turull i encarrega un text abans del ple del 6 d’octubre, que també tractarà Bassa Joan Lizano / Agències El Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar aquest dimarts la ponència del magistrat conservador José María Macías, que proposava desestimar el recurs d’empara de Jordi Turull i avalar el criteri del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. La majoria progressista del tribunal es va imposar i va encarregar al mateix Macías que presenti una nova proposta ajustada als criteris expressats pel ple. El text es tornarà a debatre el 6 d’octubre, quan el TC també estudiarà el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa, amb ponència del president del tribunal,

Cándido Conde-Pumpido. El Constitucional ja havia avalat el gruix de la llei d’amnistia, però encara no s’havia pronunciat específicament sobre la interpretació del Suprem que exclou la malversació atribuïda als dirigents del Procés. El TS sosté que hi va haver un benefici patrimonial perquè els responsables de l’1-O van destinar diners públics al referèndum i es van estalviar haver de sufragar-lo personalment. La decisió del TC aplana el camí perquè la primera sentència sobre aquests recursos fixi una doctrina favorable a aplicar l’amnistia també a la malversació, tot i que la resolució definitiva encara s’ha de votar i redactar. El criteri que adopti el

Puigdemont, Comín i Puig podrien veure aixecades les ordres nacionals de detenció Constitucional serà rellevant per als recursos de Turull, Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Fonts jurídiques apunten que el Suprem podria aplicar aquesta doctrina a la resta de dirigents sense esperar una resolució individual per a cadascun. En el cas de Puigdemont, Comín i Puig, això podria comportar que el jutge Pablo Llarena deixés sense efecte les ordres nacionals de

El secretari general de Junts, Jordi Turull, aquest dimarts. Sara Soteras / ACN

detenció; per als condemnats i inhabilitats, podria obrir la porta a recuperar els drets polítics. El TJUE ja va descartar al juliol que l’1-O hagués afectat els interessos financers de la Unió Europea, de manera que el principal argument que manté ara el Suprem per excloure la mal-

versació de l’amnistia és el suposat benefici patrimonial. Turull i Junqueras han reclamat que, quan es fixi la nova doctrina, l’amnistia s’apliqui sense més demora. La decisió definitiva s’adoptarà al ple del 6 d’octubre i després caldrà redactar i publicar la sentència.

Trump intensifica la pressió sobre l’Iran i Llatinoamèrica mentre Washington reforça la presència a Groenlàndia Diplomàcia l El president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar ahir davant l’Assemblea General de l’ONU amb utilitzar la força militar a Llatinoamèrica si considera amenaçats els interessos del seu país. Va posar com a exemple l’operació del 3 de gener a Caracas que va acabar amb la detenció de Nicolás Maduro i va comparar els càrtels de la droga amb l'Estat Islàmic. Trump també va elevar el to contra l’Iran i

es va preguntar si havia d’«aniquilar» la República Islàmica o arribar a un acord després de les eleccions del 3 de novembre. Sobre Ucraïna, va assegurar que la guerra acabarà «més ràpid» del que es pensa i va recordar que els EUA poden imposar aranzels als països que comerciïn amb Rússia o l’Iran. També va acusar Mèxic de ser «l’epicentre» del narcotràfic. En paral·lel, els EUA, Dinamarca i Groenlàndia van sig-

El Govern accelera el futur Hospital de les Terres de l’Ebre amb la declaració d’interès general Equipaments l El Govern ha declarat d’interès general el projecte del futur Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre, una consideració estratègica que permetrà accelerar-ne la planificació, tramitació, execució i posada en funcionament. El nou centre substituirà l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i integrarà en un mateix

entorn l’assistència sanitària, la docència vinculada als estudis de Medicina de la URV, la recerca, la innovació i la simulació clínica. El projecte preveu crear un campus de salut integrat i requerirà actuacions urbanístiques, d’accessibilitat i mobilitat a l’Àrea Residencial Estratègica Raval de la Llet i transport i emergències. l Agències

nar un pacte per ampliar la presència militar nord-americana a l’Àrtic. Trump va assegurar que l’acord dona als EUA el «control de la seguretat» de l’illa, mentre que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va defensar que el pacte respecta la sobirania de Dinamarca i el dret de Groenlàndia a l’autodeterminació. Trump també va assegurar que, mentre altres «parlen de pau», ell «la fa» a l’ONU. l Agències

Donald Trump, durant la seva intervenció d’ahir a l’Assemblea General de l’ONU. Cedida

La UE deixa de nou sense resoldre l’oficialitat del català després d’una discussió de set minuts Europa l Els ministres d’Afers Europeus de la UE van tancar ahir en només set minuts el debat sobre l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec, sense adoptar cap decisió. El secretari d’Estat espanyol per a la UE, Fernando Sampedro, va defensar que la Moncloa ha respost tots els dubtes jurídics i econòmics i va

insistir que «no hi ha cap motiu per continuar posposant» la mesura. Només Alemanya, Suècia i Lituània van intervenir després de l’exposició espanyola i totes tres van reclamar que l’oficialitat de les llengües no es vinculi amb l’ampliació de la UE. Lituània va considerar «inacceptable» barrejar els dos debats,

mentre que Alemanya va rebutjar utilitzar l’ampliació com a moneda de canvi i Suècia va defensar que «l’ampliació és una cosa, i les llengües una altra». El govern espanyol, però, va remarcar que cap estat va rebutjar la proposta i que les intervencions van mostrar disposició al diàleg. La presidència irlandesa del Consell va encoratjar Espanya a continuar negociant, tot advertint que encara cal resoldre dificultats legals abans d’un possible acord. Era el primer debat sobre aquesta qüestió des del juliol de 2025 al Consell de la UE. l Agències

20 dimecres 23 de setembre de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

Fot-li, que ets de Reus!

Q

uè pensaríeu si us dic que el centre de Reus és un dels més densos comercialment d’Europa? Probablement em diríeu que faig cofoisme, que és només una dada i que els rècords estan per ser superats. Molt bé. Al centre de Reus, entre el Raval de Santa Anna, el Raval de Jesús i el Raval de Robuster, hi ha més de 500 establiments comercials en una àrea d’unes 20 hectàrees, uns 0,2 quilòmetres quadrats. Si feu una simple regla de tres, veureu que això dona una densitat de 2.500 establiments per quilòmetre quadrat. Això és molt o és poc? Doncs són més de mil establiments per quilòmetre quadrat més que a Múnic (1.400 est./km²) i mil més que a Milà (1.500 est./km²). I tres-cents més que al Soho, l’àrea comercial més densa de Nova York (2.200 est./km²). I aproximadament els mateixos que a l’àrea més densa de París, al voltant del Boulevard de Sébastopol i el centre comercial Forum des Halles. I queda per sota del Born (3.400 est./km²) i Ginza (3.500 est./km²), les àrees més denses de Barcelona i Tòquio, respectivament. Tòquio, Reus, Milà. I si us dic que, a més a més, Reus té cinc eixos de primer ordre? Què vol dir «eix de primer ordre», i quina rellevància té això? Segur que t’ho inventes!, em diríeu. És cert: tot mesurament és un invent en el moment que es crea. Si té sort i es mostra útil, el mesurament es torna convenció, co-invenció, i llavors esdevé un estàndard que tothom dona per bo. Vaig visitar Reus per primer cop fa quinze anys, precisament, per comprovar in situ que una informació que estàvem a punt de publicar era certa. El 2012, a Eixos.cat, havíem fet el primer mapa de locals comercials de tota Catalunya que s’havia fet mai, visitant i classificant sobre el terreny prop de 150.000 locals a tot el territori, i el carrer Llovera apareixia al Top 10 d’eixos comercials més punyents. Efectivament, les daAl centre de Reus, des que teníem es corentre el Raval de responien amb la realitat: Santa Anna, el Raval Llovera tenia més de 40 de Jesús i el Raval de establiments oberts —en Robuster, hi ha més vam comptar 47—, una de 500 establiments ocupació comercial claracomercials ment per sobre del 80% (95,90%) i una presència d’establiments de no quotidià per sobre del 30% (78,7%). Era, per tant, un eix de primer ordre. I era entre els deu primers eixos de primer ordre de tot el territori català, juntament amb el Portal de l’Àngel de Barcelona, el carrer Nou de Girona o el carrer de Sant Antoni de Lleida, entre d’altres. El mapa de Reus que hem elaborat aquest 2026, visitant i classificant més de 5.000 locals comercials, ens diu que hi ha cinc vies que acompleixen plenament, o gairebé, aquests tres requeriments: Llovera, carrer del Vent, Raval de Santa Anna, Raval de Jesús i Prat de la Riba. I un sisè eix, fet de tres vies que enllacen — Monterols, Mercadal i carrer Major—, que conjuntament també passa els tres llistons. Cinc eixos de primer ordre són molts o pocs? Són gairebé els mateixos que té Múnic, que en té 6 i té deu vegades més habitants que Reus. I deu vegades menys que Londres, que en té 49 i té una població que és més de setanta cops la de Reus. Al final resultarà que allò de «Reus, París, Londres» continua vigent!

David Nogué Fundador i director d’Eixos.cat

Estacions transformadores

L

a terminal ferroviària de mercaderies que la Generalitat projecta al Penedès arriba amb una idea difícil de qüestionar: cal aconseguir que més mercaderies viatgin en tren i menys per carretera. Catalunya té una quota ferroviària molt baixa i el Govern vol reforçar una xarxa connectada amb el Corredor Mediterrani. El Penedès és un dels quatre nodes estratègics escollits. Però una cosa és compartir l’objectiu i una altra, donar per bona qualsevol manera d’assolir-lo. La proposta preveu una terminal vinculada a una zona logística d’entre 20 i 30 hectàrees, encara sense ubicació definitiva, amb alternatives que poden

afectar l’Arboç i Banyeres del Penedès. El projecte, per tant, encara està en fase d’estudi. I és precisament ara quan el territori ha de parlar. Els dubtes plantejats sobre els accessos, el trànsit, l’impacte ambiental, les dimensions i el model de desenvolupament no poden quedar reduïts a una disputa partidista. Tampoc no es poden despatxar amb l’argument que qualsevol infraestructura ferroviària és, per definició, sostenible. El Penedès ja ha viscut el debat sobre grans projectes logístics. L’actual proposta és més limitada que l’antic Logis Penedès, però continua tenint una dimensió suficient per transformar el territori.

k Tribuna k

Diferenciar-nos per a prosperar: mostrar la identitat catalana també és un motor de futur

P

assejar pels carrers de les nostres viles i ciutats és molt més que un simple desplaçament físic. És recórrer una història acumulada, observar com interactuen els veïns en el seu dia a dia i respirar una personalitat col·lectiva pròpia. En un món globalitzat i homogeni, la identitat d’una comunitat i la llibertat per expressar-la tenen una rellevància central. Sovint es comet l’error de reduir la identitat a una mirada nostàlgica o de percebre l’exercici dels drets fonamentals com un element incòmode. Les imatges recents d’un aficionat de futbol a qui es va retirar una bandera estelada —en un episodi que va derivar en la seva detenció amb un ús desproporcionat de la força— tornen a posar sobre la taula un altre cop un debat fonamental. La llibertat d’expressió i d’opinió no són concessions condicionades del poder; són pilars innegociables d’una societat democràtica. En un entorn lliure, qualsevol ciutadà té el dret legítim d’expressar la seva identitat i els seus sentiments pacíficament, utilitzant els símbols que millor el representin com a persona. La llibertat d’expressió és el veritable termòmetre democràtic d’un país. Tanmateix, excercir la identitat catalana, a part d’un dret fonamental, és també un actiu de futur de primer ordre. Des del màrqueting i la gestió empresarial, qualsevol projecte d’èxit busca un fet diferenciador clar, un element singular que aporti valor afegit i prestigi de marca. En un mercat globalitzat on l’estandardització ho iguala tot, mostrar la catalanitat amb orgull, en qualsevol de les seves formes, no és només un

Des de la meva trajectòria professional en l’arquitectura i la gestió de projectes, sé bé que cap estructura s’aguanta en el temps si s’afebleixen els seus fonaments. En l’àmbit social i econòDavid Soley mic, aquests pilars indispensables són Arquitecte, empresari i músic el respecte a la diversitat, el rigor en les regles del joc, la garantia de les llibertats individuals i la valorització del patrimosentiment, sinó un avantatge econòmic ni cultural com a motor de prosperitat. Expressar el que som i mostrar catai de posicionament indiscutible. La nostra llengua, la nostra cultura i les nostres lanitat, com a cultura pròpia, no és immaneres de fer —basades en el treball posar res a ningú; és sumar des de la lliben fet, el rigor i la qualitat— són la nos- bertat i el valor afegit. Els catalans tenim tra millor marca d’excel·lència davant el dret de mostrar la nostra identitat, la nostra llengua i els del món. La llengua i la cultura nostres símbols amb La identitat catalana no és un con- catalanes funcionen com absoluta naturalitat. la millor porta d’entrada Una societat madura cepte excloent, sinó a la convivència, és aquella que resun projecte viu i inarticulant la cohesió tegrador. La llengua social i oferint un marc pecta la diferència, i la cultura catalanes d’acollida clar i amable defensa els drets de la seva gent i entén que funcionen com la per a tothom la seva identitat colmillor porta d’entrada a la convivència, articulant la cohesió lectiva és la millor garantia de futur i de social i oferint un marc d’acollida clar i progrés compartit. Diferenciar-nos amb amable per a tothom. Quan un entorn naturalitat amb el que som i com som manté viva la seva personalitat, no no- no és només un dret, sinó una oportumés reforça el seu teixit intern i l’auto- nitat per a posicionar-nos com un dels estima col·lectiva, sinó que guanya en motors de futur en un món cada cop més globalitzat. respecte i atractiu exterior.

21 dimecres 23 de setembre de 2026

k Tribuna k

Més transparència, més participació, més ciutat

G

overnar és prendre decisions i també compartir-les i explicar-les: fer que la ciutadania formi part de la construcció de la ciutat. Per això, des d’ERC Reus sempre hem defensat una manera de governar basada en tres principis fonamentals: participació, ètica i rendició de comptes. Durant aquest mandat, a la regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació hem treballat per reforçar una administració més propera, més accessible i més útil per a les veïnes i els veïns de Reus. Una administració que no només gestiona, que no només informa, sinó que s’explica, i que entén que la confiança en les institucions es construeix cada dia amb rigor, honestedat i proximitat. Aquesta és la manera republicana d’entendre la política: posar les institucions al servei de les persones i fer que la ciutadania sigui protagonista de les decisions que afecten el seu dia a dia. Un dels avenços més importants ha estat consolidar la participació ciutadana com una eina real d’incidència en les polítiques públiques. Els Pressupostos Participatius en són el millor exemple. La ciutadania ha pogut proposar, debatre i escollir directament projectes als quals es destina una part del pressupost municipal. Més de 1.400 persones han participat en aquesta edició i s’han emès més de 3.700 vots. D’aquest procés n’han sorgit onze projectes guanyadors, propostes concretes i útils que responen a necessitats de la ciutat i de tots els seus barris. Gràcies a elles i ells tindrem passos de vianants més segurs, jocs nous als patis de les escoles i nous seients a l’Estadi, entre altres. Aquest és el valor de la participació: entendre que les reusenques i els reusencs no són només destinataris de les polítiques públiques, sinó també agents actius en la definició del futur de la ciutat. Aquesta voluntat d’obrir l’ajuntament a la ciutadania també s’ha reflectit en la feina feta en matèria de bon govern i rendició de comptes. La planificació estratègica, amb eines com el Pla d’Acció Municipal i el projecte Reus Horitzó 32, ens ha permès avançar cap a una manera de governar amb objectius clars, obtenció de recursos i finançament, seguiment i

tografia i cada testimoni incorporat a l’arxiu contribueixen a explicar la rica història compartida de la ciutat. Activitats com Memòries de Reus apropen aquest patrimoni a la ciutaMontserrat Flores dania i ens recorden que la memòria Regidora d’Esquerra Republicana de no és només passat: és també una Catalunya a l’Ajuntament de Reus eina per entendre el present i projectar el futur. I aquesta defensa de la memòria té també una dimensió democràtica. Les Llambordes de la Memòria o la recerca de la fossa francapacitat d’avaluació. quista del carrer de Jacint Barrau són Perquè una administració transpa- exemples del compromís d’ERC Reus rent és una administració que expli- amb la dignificació de les persones ca què fa, com ho fa i per què ho fa. I represaliades pel feixisme i el nazisaquesta transparència és també una me. Una ciutat democràtica és una eina imprescindible ciutat que recorda, per reforçar la conque reconeix i que Des d’ERC Reus fiança en les instirepara. continuem i continuarem treballant tucions. Finalment, aquest perquè l’ajuntament Al mateix temps, mandat també ha hem continu- sigui una institució més permès consolidar oberta, més útil i més at avançant en la FuneCamp com un propera transformació digiprojecte de servei tal de l’ajuntament. públic supramuniI això vol dir que se simplifiquen trà- cipal liderat des de Reus. La seva pomits, es facilita obtenir la informació sada en funcionament demostra que que ens afecta personalment a cadas- la gestió pública, quan es fa amb placú i es fa més fàcil la relació quotidia- nificació i responsabilitat, és capaç na entre la ciutadania i l’ajuntament. d’oferir serveis excel·lents, propers i Una administració moderna ha de pensats per acompanyar les famílies ser més eficient, i propera. Aquest és en moments especialment sensibles. el repte: utilitzar les noves eines per FuneCamp representa una aposta ser encara més a prop de les perso- per un model públic de qualitat basat nes. en la cooperació entre municipis i en Aquesta mateixa mirada de ser- la defensa de l’interès general. vei públic és la que també ens porta Al mateix temps, hem continuat a protegir i difondre la memòria de treballant per subratllar el Cementiri la ciutat. L’Arxiu Municipal és molt General de Reus com un espai de memés que un servei per assegurar que mòria, patrimoni i cultura. Activitats els documents administratius circu- com Primavera al Cementiri han ajulin eficaçment per l’Ajuntament i un dat a apropar aquest espai singular a espai de conservació de documents la ciutadania i a descobrir una part amb valor històric. És una eina per del patrimoni de la ciutat sovint poc entendre d’on venim, com hem evo- coneguda. lucionat i quines històries formen Totes aquestes polítiques comparpart de la nostra identitat col·lectiva. teixen un mateix fil conductor: una Gràcies a la col·laboració de moltes manera d’entendre la política basada empreses, entitats i particulars de en el servei públic, la transparència i Reus que ens han confiat els seus la participació. Des d’ERC Reus confons documentals, conservem una tinuem i continuarem treballant perpart essencial del nostre patrimoni i què l’ajuntament sigui una institució construïm una memòria col·lectiva més oberta, més útil i més propera. més plural i representativa. Una mePerquè el nostre tarannà republicà mòria on hi figuren amb veu pròpia, és aquest: escoltar de debò la ciutaentre molts altres aspectes, el comerç dania, donar explicacions, preservar tradicional, les entitats de tot tipus, la memòria per fer ciutat i país i consles vides de dones, persones activis- truir serveis públics forts que pensin tes en àmbit social o polític, artistes en les persones. És una manera de fer de diferents disciplines... Cada do- que no es limita a les paraules, sinó cument escrit, cada plànol, cada fo- que es demostra amb fets.

k Tribuna k

L’aeroport de Reus enlaira el vol...

M

és de 62 milions d’euros d’inversió pel nostre aeroport que permetran executar les obres de millora que són necessàries. Així ho ha decidit i ho ha comunicat el Govern aquesta mateixa setmana. Gràcies a aquests diners es podrà crear una nova zona de control de passaports a la zona d’arribades, així com la remodelació dels vials d’accés a la terminal. En el mateix sentit, es preveu una millora del conjunt de la zona d’embarcament i la renovació estructural de l’equipament de l’aparcament. Finalment el paquet d’actuacions permetrà la millora de les condicions de seguretat, el recreixement de la pista i l’adequació del sistema de drenatge. Tot plegat, es tracta d’un conjunt d’iniciatives realment molt necessàries que permetran millorar el servei, la seguretat i l’oferta integral del nostre aeroport gràcies a aquests 62 milions d’euros. No és una flor d’estiu. Aquesta inversió no és puntual sinó que forma part d’un paquet de quasi 2.000 milions d’euros que el Govern preveu destinar als aeroports catalans en els propers cinc anys. És un tema menor? No, en absolut, és un equipament del qual tots i totes som potencials usuaris. De fet, el conjunt de la província serà la principal beneficiaria d’aquesta actuació. Mireu, en el conjunt del país els aeroports generen més de 600.000 llocs de treball i representen quasi el 6% del PIB, fixeu-vos si són importants. Es tracta d’un pas endavant, de gegant. Pel volum de la inversió i pel que suposa. Alguns, en el passat, van intentar convertir el nostre aeroport en un aeroport de fireta, de segona, subsidiari, i no. És un tema menor? L’aeroport de Reus és No, en absolut, és un una infraestructura clau pel conjunt de equipament del qual tots i totes som potencials les comarques tarrausuaris gonines, igual com ho és el port de Tarragona o autovies clau com l’A-7 o l’A-27. Millorant l’aeroport ajudem a crear nous llocs de treball, a augmentar les inversions i a millorar la nostra connectivitat amb el món. I com diu la saviesa popular: el món de Reus és el món... Vull posar en valor aquesta nova inversió del Govern que ens beneficia directament (una altra més). Crec que és de justícia fer-ho perquè hi ha una voluntat evident d’ocultar tota aquesta acció de Govern que millora la vida de la gent amb un mantra permanent d’insults, desqualificacions, quan no directament de mentides. Però aquest Govern de progrés és el que ha creat ocupació i baixat l’atur, el que està invertint en educació, salut i beques com mai, els que ha apujat les pensions i el que s’ha enfrontat sense vacil·lar amb determinats interessos poderosos que no volen contribuir al bé comú. I ho seguirem fent. Sabent que la construcció d’aquest benestar general es fa amb molts maons i amb molts instruments. I que un maó necessari, com s’ha demostrat, és millorar i adequar l’aeroport de Reus que és un aeroport de primera per una societat i per gent, com nosaltres, de primera.

Andreu Martín Diputat del PSC per Tarragona

22 dimecres 23 de setembre de 2026

Necrològiques Tarragona Josep Maria Grau Cabeza. Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Agapita Luisa Salazar Perise. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Santa Clara de Tarragona. Hipólito Gómez Sánchez. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal. Francisca Navarrete Doncel. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal. Maria Ángeles Cepero Martí. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori Municipal.

Reus Rosa Maria Martí Vilalta. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Salou Jose Rodríguez Vega. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h a la Sala de Cerimònies del Tanatori Municipal de Salou.

Valls Maria Carme Reverté Vives. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Valls.

L’Espluga de Francolí acull 253 participants en la XXIX Trobada de la Gent Gran Convivència l La XXIX Trobada de la Gent Gran de la Conca de Barberà va reunir diumenge, 20 de setembre, 253 persones de diversos municipis de la comarca a l’Espluga de Francolí. La jornada, organitzada per l’Associació de Jubilats i Pensionistes del municipi amb la col·laboració de l’Ajuntament i de l’Àrea d’Igualtat, Migracions i Acció Comunitària del Consell Comarcal, va combinar activitats lúdiques, culturals i de convivència. La trobada va començar a les 10.30 hores amb un esmorzar al Jardí dels Francolins, ame-

nitzat amb música en directe i amb la benvinguda dels representants de les entitats i institucions participants. Al migdia, els assistents van visitar la Cooperativa Agrícola Celler i, tot seguit, van compartir el tradicional dinar de germanor al Pavelló del Casal. La jornada es va tancar amb un ball amb música en directe. Com cada any, es va habilitar un autocar per facilitar el desplaçament de les persones que ho necessitaven. La trobada és una cita anual consolidada entre la gent gran de la comarca. l Diari Més

23 dimecres 23 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Tecla, Lli o Linus

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Avui no assumeixis Compte amb els E s re s s a l t a ra n S’incrementaran més feina ni res· nous coneguts, ja totes les teves les teves activitats ponsabilitats que que avui et podri· qualitats, la imat· laborals i t’arriba· aquelles de les en jugar una mala ge personal que ran projectes in· quals estiguis molt passada. El dia es transmetràs serà teressants. Atén segur de poder re· presenta molt ac· molt atractiva, però els consells sense alitzar. No comptis tiu i amb sorpreses cuida les paraules i oblidar la teva intu· amb els altres. agradables. les crítiques. ïció. Dia de sort.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Recull forces i no Et vindran despe· L’activitat laboral i A partir d’avui la et desgastis en as· ses que alteraran professional serà teva ambició s’in· sumptes sense in· el teu pressupost. molt alta i en trauràs tensifica tant a ni· terès, ja que t’ha ar· Els oblits i les dis· profit. Sort en l’atzar i vell material com ribat una etapa de traccions et poden els viatges. Canvis a emocional. No cal gran activitat. Ves ocasionar pèrdues. la llar i a la família que que et posis límits, amb compte en els Atenció als nous aportaran beneficis. però controla les viatges. coneguts. Cuida la dieta. despeses.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Et sentiràs molt Augmentarà la Si vols viure mo· No et deixis influir atractiu per al sexe complexitat de ments feliços i per gent pessimis· oposat, cosa que les teves tasques. plens de sorpre· ta. Si analitzes la si· et farà sentir or· Busca ajuda en ses, dedica més tuació, veuràs mol· gullós, però no altres persones temps a les teves tes coses positives. t’excedeixis o pots que avui estaran relacions i cercle L’amor et somriurà perdre el que has disposades a col· social. Atrauràs avui: activa’t i ves a guanyat. laborar. molt els altres. per totes.

TV local 14:00 Notícies migdia

09.30 Dames i Vells. Santa Tecla 2026. Tarragona 11.00 Tanda de Lluïment del Seguici Popular. Santa Tecla 2026. Tarragona (en directe) 13.00 Diada castellera de Santa Tecla. Santa Tecla 2026. Tarragona (en directe) 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Tanda de Lluïment del Seguici Popular. Santa Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 Processó del Braç de Santa Tecla. Santa Tecla 2026. Tarragona (en directe) 22.00 Dames i Vells. Santa Tecla 2026. Tarragona 23.00 Processó del Braç de Santa Tecla. (reemissió)

15:30 Recórrer 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Recórrer 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 La comarcal 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 La comarcal (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 La comarcal (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 La comarcal (r)

6 7 8

10

TAC 12

15:00 Notícies migdia (r)

5

9

CANAL REUS TV 14:30 Caminant per catalunya

4

TARRAGONA: Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120 Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

Anuncis classificats REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-60 años. Tel. 685.253.084

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Cadàvers que es conserven indefinidament HO sense podrir-se. Posi un pal a les rodes. 2.Aplaudeixi un espectacle. Natural d’una vall del Pirineu. 3. Llanterna. Passarà la pilota al porter. Oxigen. 4. Imiti els àrabs. Tapa la cara de les anteriors. 5. Enmig de l’ala. Conjunt d’objectes sense triar. Producte de les abelles. 6. Poden ser elèctrics o de vapor. Pensa amb seny. 7. Tinc coneixement. Desfà un sòlid dins un líquid. Mitja dama. 8. Fa poms de fruites. Adonar-se d’alguna cosa. 9. Part final dels intestins. Estri de fuster. Punt eròtic. 10. No admet més aliment. Senyal. Terme musical. 11. Subjectar un vaixell al port. Ho és del seu pare i la seva mare. 12. Còpia amb paper transparent. Àrea petita. VERTICALS: 1. Estan a l’hospital. Ofensiva militar. 2. Perfum agradable o no. Li torna la vida després d’un xoc. 3. Eliminaré tots els mosquits. Escrit, ordre del papa. 4. Matrícula girada. Anunci fet en un municipi. Crom girat. 5. Sortíssim al carrer. En aquest instant. 6. Sofre. Útil de tot servei. Venç un obstacle tot sol. 7. Fets incontrolables. Moneda a Roma. 8. Va enganyar els amics, els va vendre. Pertanyent a les muses. Final de por. 9. Estrany. Au de les ciutats. Convicció total amb algú. 10. Marxaven ara mateix. Pena bíblica. 11. Torna de viatge. Batuda. Planta picant. 12. Separa els uns dels altres. Mena de roca terrosa.

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES URGE SEÑORITA MASAJES RELAX.

MASAJISTA. SALIDAS.

Tel. 643.840.135

Zona Tarragona. Tel. 692.780.087 MASAJISTA ÁRABE.

11

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310 MASAJES RELAJANTES.

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones…

Tarragona CIUDAD.

Tel: 634.690.215

Tel: 977 21 26 12

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

4 DIES + 1 GRATIS

El temps Mínima

Màxima

18º 30º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Cel serè en general. Tot i això, fins a primera hora del matí hi haurà alguns estrats baixos a punts de la Catalunya Central, nord de Ponent i extrem sud del litoral. A migdia i primera hora de la tarda es podria formar algun núvol d’evolució al Pirineu. A partir del vespre es podran formar alguns estrats baixos al litoral nord. Temperatura La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa en general, tot i que localment pujarà a punts de l’oest de la Catalunya Central i nord de Ponent.

7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimecres 23 de setembre de 2026

k Golfus de Tàrraco

‘Imsersió’

U

Participants en la Caminada solidària Orienta’t del 2025. Cedida

D

iumenge 27 de setembre se celebrarà la tercera edició de la Caminada d’orientació solidària amb l’esclerosi múltiple a Reus. La iniciativa està impulsada conjuntament per Trek&Team, Entrecamins i la Fundació Esclerosi Múltiple i té dos objectius principals. D’una banda, donar visibilitat i suport a les persones amb esclerosi múltiple i altres malalties neurodegeneratives, així com també a les seves famílies. De l’altra, recaptar fons per al Centre Neurorehabilitador Mas Sabater de Reus de la Fundació Esclerosi Múltiple.

Esport l La tercera edició de l’Orienta’t se celebrarà el 27 de setembre amb tres itineraris per a tota la família i recaptarà fons per al Centre Neurorehabilitador Mas Sabater

Caminar en família per una causa solidària

a més, una motxilla amb la samarreta de la cursa, aigua, fruita i algun dolç. A més, pel fet d’inscriure’s tothom participarà en el sorteig Tres colors, tres itineraris d’una cinta caminadora. La data límit per La caminada Orienta’t té com a punt de par- comprar les inscripcions serà el dissabte 26 tida i arribada el Centre Neurorehabilitador a les 20 h. Si algú es vol inscriure més tard ho de Reus–Mas Sabater (avinguda Onze de Se- podrà fer presencialment a la mateixa cursa. tembre, 120), i els participants podran escollir Tots els recorreguts són de dificultat baientre tres itineraris: el Verd (urbà i xa i estan pensats per fer-los en adaptat per a tothom, amb un refamília. A més, la caminada està corregut d’1 km); el Blau (adaptat gamificada amb activitats senziper a tothom amb un recorregut lles d’orientació. de 3 km); i el Lila (de 6 km). L’horaDes de l’organització subratri és de 9.30 a 11 h i les inscripcions llen el fet que, més enllà de la retenen un preu de 15 euros en el cas captació de fons, l’Orienta’t «és dels adults i de 8 euros en el dels una oportunitat per retrobar-nos, infants menors de 14 anys. compartir una bona estona i, soTotes les persones que parbretot, sumar esforços per Cristina Serret Alonso ticipin en l’Orienta’t rebran, millorar la vida de les perso-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Caminar tant com es vulgui Els participants en la cursa poden escollir entre tres itineraris d’1, 3 i 6 quilòmetres nes amb esclerosi múltiple». L’Orienta’t es va celebrar per primera vegada l’any 2022, i se’n va fer una segona edició el 2024, aplegant més de 300 participants entre totes dues edicions, sempre amb la collaboració i el suport d’empreses patrocinadores i entitats. Entre totes dues caminades s’ha aconseguit recaptar més de 6.000 euros que han estat destinats a les activitats de Mas Sabater. «Orienta’t s’ha consolidat com una activitat inclusiva, popular, festiva, familiar i participativa que connecta salut, esport, i solidaritat», afirmen els organitzadors.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

n dia a l’any el meu carrer s’omple de soroll. Bé, s’omple de soroll cada dia i nit de l’any. Però el d’aquest dia és diferent perquè és un soroll de gent gran i feliç. Com per festa major però de dia i amb post-búmers. Davant de l’agència de viatges de prop de casa hi ha una cua llarga com les que hi havia a la URSS per comprar plàtans o veure la mòmia de Lenin. Regalen alguna cosa? No, és la cua de l’Imserso. És el dia que els grans busquem el nostre destí. El de viatge, vull dir. L’Imserso, perquè m’entengueu els jòvens, és com el nostre Erasmus, però dura menys i la parella te la portes, o et porta, de casa. I és per les ‘provincias’ (sempre ho escriuré amb castellà i sense accent) de l’estat. Com un capítol de la sèrie Oh, Espanya de TV3. També viatgem amb autobús i la guia, que no es diu Meritxell, ens ensenya museus i coses. O és com allò que en deien la mili, que no defensaré: marxes amb gent de la teva ‘provincia’ que no coneixes i acabes fent amistats. I algú et cau fatal. És com la mili perquè voldries un bon destí i et toca el que et toca. Enguany a Tarragona ‘provincia’ ha estat vergonyós, ens han tocat les restes. Als que demanem el viatge per ordinador ens han tingut deu minuts penjats per ‘actualització’ del web. Actualització des de l’edat mitjana, suposo. Quan hi hem pogut entrar, els ‘tarragonins’ teníem poc més de mitja dotzena de ‘destins’. Els més llaminers no hi eren, a la nostra llista. A més, gairebé tots, els més lletjos i tot, estaven exhaurits. Què passa? Ens tenen mania als de ‘Tarragona’? Les agències es queden els paquets amb els millors dies? Això sí que és una bona immersió en Espanya i els seus ‘misterios’. Perdó, volia dir ‘ministerios’.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: