Entrevista 4 i 5
Gastronomia 15
Josep Poblet: «El Consell Social reclamarà un Pla Estratègic d’impuls a les humanitats a la URV»
Salou es convertirà durant un mes en l’epicentre gastronòmic de la demarcació amb les 7es Jornades de l’Arròs
Opinió 21 Ivana Martínez. El Govern de Salvador Illa: un any i mig de normalitat i decisions al Camp de Tarragona: «És una aposta per l’equilibri territorial»
Societat
Així ho demostra l’Informe Social de Catalunya de l’any 2025, que alerta de les desigualtats socioeconòmiques i les dificultats al municipi
En alguns casos, la diferència és de fins a 500 euros i només a les urbanitzacions i barris de la perifèria es registra una renda neta de la llar superior a les despeses 10 i 11
Gerard Martí
Astronomia 2 i 3
S’instal·larà un planetari i s’organitzaran tallers de divulgació, a més d’una festa posterior al fenomen del 12 d’agost
La Torre espera un últim informe per poder recuperar l’Alfa i Omega
Patrimoni l 14
Societat l La ciutat serà un dels millors llocs a Catalunya per a veure aquest fenomen «únic»: «Som molt afortunats»
Oriol Castro Sanz
Tarragona serà un dels mi llors llocs per a veure l’eclip si solar total del pròxim 12 d’agost. I l’Ajuntament vol aprofitar aquesta oportunitat «única» per a apropar la cièn cia a la ciutadania i visitants amb diferents actes abans i després del gran esdeveni ment.
Serà visible des de Tarra gona durant aproximada ment 62 segons, un interval de temps breu però «d’una intensitat extraordinària». Durant aquell minut llarg, la lluna s’interposarà comple tament entre la terra i el sol, provocant una foscor sobtada en plena tarda d’estiu. Aparei xeran estels al cel, baixarà la temperatura, s’aixecarà vent i els animals modificaran el seu comportament. L’última vegada que un eclipsi total d’aquestes característiques va ser visible des del territori va ser l’any 1905, i el pròxim no es produirà fins al 2180. «Volem que les persones que escullin Tarragona per veure’l s’emportin un gran record, la millor experiència possible en tots els nivells», va dir Rubén Viñuales, alcalde de la ciutat, en la presentació de la cam panya. Aquesta compta amb un ampli programa d’activi tats que s’estendrà des d’ara fins al dia de l’eclipsi. Entre les propostes destacades hi figuren la instal·lació d’un planetari de 360 graus, tallers
familiars vinculats a l’eclipsi organitzats pel Museu de les Matemàtiques, un cicle de conferències científiques so bre astronomia, història i se guretat en l’observació en col· laboració amb la universitat, i espectacles de carrer per a tots els públics. «Volem apro par la ciència a tothom d’una manera accessible i emocio nant. Convertir la ciutat en un gran escenari de divulgació científica i d’una experiència col·lectiva», va afegir el batlle.
Trobar el lloc La ubicació serà clau per po der veure l’eclipsi de la mi llor forma. Per això, sota el nom Captura l’eclipsi. Busca la teva ombra, l’Ajuntament convida a totes les persones a començar a mirar al cel aquest 29 d’abril i triar la seva ubicació de cara a l’eclipsi, i així preparar se pel gran es deveniment de l’estiu. Per fer ho de manera segura, atès que el sol mai s’ha d’observar directament per risc de lesi
Es recomana viure’l des dels balcons o terrasses, si és possible
«No hi ha cap altre fenomen de la naturalesa igual, efímer, però intens»
L’Ajuntament va presentar les seves accions abans i després de l’eclipsi amb el divulgador científic Joan Anton Català. G.Martí
ons oculars greus, només cal drà que el 29 d’abril a aquesta hora, tothom doni l’esquena al sol i miri si es projecta la seva ombra. Si la veu, voldrà dir que haurà triat un lloc òptim per veure l’eclipsi del 12 d’agost. «El sol anirà molt baix i no qualsevol indret val. Qui tingui balcó o terrassa des d’on ho pugui veure és l’opció més recomanable», va expo sar Joan Anton Català, divul gador científic.
Efímer, però intens
En aquest sentit, Català, que ha presenciat eclipsis solars totals en altres països, indica que és un moment «efímer, però molt intens». «No hi ha cap altre fenomen de la natu ralesa igual. És molt impor tant saber qui vols tenir al teu costat quan ho visquis. És un moment per reflexionar so bre la fortuna de la vida. Som molt afortunats», va dir Ca talà. Per últim, cal destacar que s’ha posat en marxa el web eclipsi.tarragona.cat, on tothom qui vulgui ja pot con sultar les activitats com tot el detall per planificar i viure aquesta fita inèdita i buscar els llocs on fer ho. L’Ajunta ment destinarà una partida de 155.000 euros a aquest fe nomen astronòmic.
Salut l L'oftalmòleg Pere Romero alerta dels riscos d'observar l'eclipsi sense protecció
Carlos Domènech Goñi
«Hi ha persones que s’han quedat cegues després d’ob servar un eclipsi». Amb aquesta rotunditat es va expressar ahir l’oftalmòleg Pere Romero, professor titu lar de la URV i coordinador del Grup de Recerca en Of talmologia, durant la jorna da divulgativa sobre l’eclipsi per a professionals de la co municació organitzada per la universitat i el Col·legi de Periodistes. «Es tracta d’un percentatge molt petit, però el risc hi és», aclaria Romero. Les ulleres homologades són l’eina clau per a poder gaudir de l’eclipsi total del 12 d’agost sense assumir riscos per a la salut. Es tracta del model homologat ISO 12312 2. «Si no s’utilitzen i es mira
Imatge de dos infants observant un eclipsi solar amb les ulleres homologades. Emily Maletz/NASA
al sol directament, poden produir se lesions en la reti na. És un fet que em preocu pa molt, sobretot per la gent que no anirà preparada», reconeixia el també director d’oftalmologia de l’Hospital Sant Joan de Reus. A més, aquesta protecció s’ha d’uti litzar si es vol gravar o foto grafiar amb el telèfon mòbil. De fet, el que es recomana és cobrir el telèfon amb unes ulleres i mantenir unes sego nes ulleres posades als ulls. I si s’usa una càmera professi onal, l’adient és instal·lar un filtre solar homologat. En cas que es produeixi una lesió, no es detecta de forma immediata. La pèrdua de visió apareix entre dues i sis hores després de l’eclipsi, quan la persona veu un punt negre. «Si això passa, ha de dirigir se directament a un hospital», recomanava Ro mero. Tot i això, manifestava que «no hi ha tractament» per aquest tipus de lesions, que es curen amb el temps. «La majoria de gent acaba recuperant la visió, però no ho fa fins al cap de mesos. Durant un període d’entre dos i sis mesos, concreta
ment, patirà pèrdua de visió», subratllava.
Reforços als hospitals
Per tot plegat, Pere Romero espera que es reforcin els serveis d’oftalmologia als hospitals de la demarcació i les Terres de l’Ebre durant la nit del 12 d’agost i el matí del dia 13. A més, també va demanar durant la seva intervenció que, des de la Generalitat, es reparteixin ulleres homologades. «El que més em preo-
cupa són els turistes que no venen per l’eclipsi, que se’l trobaran, i que no aniran preparats», expressava. Les ulleres ja es poden comprar a les òptiques per un preu que ronda entre els 3 i els 4 euros. «Sortiran mil persones més venent-ne a mesura que s’aproximi la data i diran que són homologades. No en feu cas, compreu-les de veritat», va acabar dient el director d’oftalmologia del Sant Joan.
k Els experts k
La vivència d’un eclipsi provoca una resposta emocional intensa. Un exemple és la retransmissió que la periodista
Lídia Heredia va fer mentre observava l’eclipsi total del 8 d’abril de 2024 a Pennsilvània.
Tot i la seva experiència davant de càmeres, durant els poc més de tres minuts de totalitat va mostrar un comportament poc habitual: es va quedar embadalida, amb gestos de sorpresa, davant la perplexitat de Toni Cruanyes, que l’entrevistava. Després va explicar que s’havia sentit molt petita i alhora part d’alguna cosa molt gran. Sense saber-ho, Lídia Hereida havia experimentat el que en psicologia s’anomena emoció d’admiració profunda. El detonant va ser el fenomen més impactant de l’eclipsi: a les 15:21h es va fer de nit de manera sobtada.
Per què es fa de nit durant un eclipsi solar?
Que es faci de nit durant un eclipsi pot semblar sorprenent, però la nit és una experiència quotidiana. La diferència és que la nit habitualment arriba de forma gradual. Durant el dia el cel és blau perquè la llum del Sol, en entrar a l’atmosfera, es dispersa en xocar amb molècules de nitrogen, oxigen i petites partícules. Aquest procés s’anomena dispersió de Rayleigh i afavoreix especialment la llum blava, de manera que percebem el cel de color blau. Quan el Sol es pon darrere l’horitzó un dia qualsevol, deixa d’il·luminar progressivament tota l’atmosfera que tenim sobre nosaltres i només en queden il·luminades les capes més altes. Com que la quantitat d’atmosfera illuminada disminueix, també disminueix la llum dispersada. El blau del cel es va apagant a mesura que la llum solar ja no il·lumina l’atmosfera situada sobre nostre. En aquest moment el blau desapareix i la nit és completa, amb els estels visibles. Aquest procés gradual dura aproximadament entre 70 i 90 minuts. Durant un eclipsi total, però, la nit arriba d’una manera molt diferent. En aquest cas és l’ombra de la Lluna la que provoca la foscor.
Com apagar i encendre el cel amb un ‘interruptor’ Imaginem una persona situada just al
límit de la zona d’ombra. Si poguéssim congelar el temps, veuria el cel blau sobre seu i l’ombra davant dels peus. Si fes una passa endavant i entrés a l’ombra, el cel es tornaria negre immediatament i apareixerien els estels; si fes una passa enrere, el cel tornaria a ser blau. Seria com si algú apagués i encengués el cel amb un interruptor. En la realitat, però, el temps no s’atura. L’ombra de la Lluna es desplaça sobre la Terra a uns 1 300 quilòmetres per hora i ens cobreix de cop. El resultat és que el cel blau s’apaga sobtadament i apareix una nit completa. Durant aquest moment es poden veure estrelles i la temperatura baixa. En l’eclipsi del 12 d’agost aquesta foscor durarà aproximadament un minut i mig. Quan l’ombra passa, el cel torna a il·luminar-se també de manera sobtada. La sensació és com si algú hagués apagat i encès el cel amb un ‘interruptor màgic’. Aquesta experiència, tan diferent de la nostra experiència quotidiana, desperta l’emoció d’admiració profunda.
percepció d’immensitat i la necessitat d’acomodació.
La impressió d’immensitat apareix davant experiències percebudes com molt més grans que les habituals, com paisatges imponents o fenòmens naturals extraordinaris, i sovint provoca una sensació de reducció del propi jo. La necessitat d’acomodació implica que aquestes experiències desafien els esquemes mentals existents i obliguen a replantejar la comprensió del món.
Imaginem una persona situada just al límit de la zona d’ombra. Si poguéssim congelar el temps, veuria el cel blau sobre seu i l’ombra davant dels peus
Un altre grup d’experts proposa que aquesta emoció podria haver estat seleccionada evolutivament perquè aporta avantatges en tres àmbits. En primer lloc, millora la cooperació social: experimentar admiració profunda fa que ens sentim petits i sentim la necessitat de cooperar amb les altres persones. Augmenta la generositat, la humilitat i la disposició a ajudar els altres, en part perquè redueix l’egoisme individual. En segon lloc, afavoreix el processament reflexiu. Les experiències que generen admiració impulsen a buscar significat, pensar de manera més analítica i explorar noves idees. Això pot haver contribuït al desenvolupament de sistemes de creences compartits i també al progrés del coneixement científic.
L’emoció de l’admiració profunda ens uneix
La psicologia recentment ha començat a estudiar aquesta emoció. Una emoció és un estat afectiu intens i passatger que apareix en resposta a estímuls rellevants i provoca canvis fisiològics, cognitius i conductuals. Exemples en són la por, la ira, l’alegria o l’enamorament.
L’admiració profunda produeix diversos efectes: sensació de petitesa personal, alteracions en la percepció del temps (com si s’alentís), pell de gallina i expressions facials o vocalitzacions similars en diferents cultures. Diversos autors expliquen que aquesta emoció es defineix per dos elements: la
Finalment, pot influir en la selecció de parella. Gaudir experiències estètiques o transcendents pot actuar com un senyal de qualitats personals desitjables, com la sensibilitat o el benestar psicològic.
Sentirà vostè una emoció profunda el pròxim 12 d’agost?
Si la sent, el mateix Einstein se sentiria orgullós de vostè. Tal com va dir, la cosa més bella que podem experimentar és el misteri, l’emoció fonamental que es troba a l’origen del veritable art i de la ciència.
Qui ja no pot meravellar-se ni sentir admiració és, segons ell, com una espelma apagada. Aquesta idea resumeix el valor d’experiències com l’observació d’un eclipsi, capaces de despertar en nosaltres la fascinació davant la immensitat de l’univers.
Entrevista l La Rovira i Virgili està en plena campanya d’eleccions al rectorat i el president del Consell Social de la universitat deixa clar que l’estament que presideix no hi ha d’intervenir, però «això no vol dir que no tinguem res a dir als candidats»
Carles Magrané
Per llei, els mandats ara seran de 6 anys. Això és bo o dolent?
«S’ha establert un mandat de sis anys, però que serà únic.
Per a mi, que vinc del món municipalista, tot i que no es pugui comparar, és un mandat massa curt. No crec en la limitació de mandats. Dos mandats de quatre anys em semblen els més adequats.»
Per què?
«Primer, perquè la gent pren les decisions que pertoquen en cada moment amb els seus vots. I també perquè tens els quatre primers en què fas polítiques serioses, transversals i molt globalitzades perquè arribis a totes les parts de la universitat i puguis revalidar la confiança. I tens un segon mandat, si guanyes i reps aquesta confiança, per poder fer polítiques d’absoluta utilitat sense electoralisme, sense pensar en les eleccions, sinó pensant en el futur de la universitat.»
El Consell Social té alguna intervenció directa en aquestes eleccions?
«No. Però sí que, des del nostre estament, crec que tenim coses a dir als candidats al rectorat.»
Endavant, doncs.
«D’entrada, cal dir-los que tenen una gran sort. I no és altra que el fet que la URV sigui una universitat que va bé. Ara mateix és una institució preparada per afrontar el seu futur amb tranquil·litat, optimisme i confiança.»
És una afirmació categòrica. En què es basa?
«Perquè no té cap element d’inquietud gran, no té cap desequilibri, no té cap disfunció ni cap dèficit que l’afecti. I les dades avalen aquestes afirmacions. No hi ha cap universitat catalana que en els últims quatre anys hagi crescut el 10% en nombre d’alumnes com ho ha fet la URV. De fet, el creixement encara podria considerar-se major tenint en compte que en primera petició estem en el 33%. Aquests
Creixement
«Cap altra universitat catalana ha crescut els últims quatre anys com ho ha fet la URV»
són indicadors importants, però no són els únics.»
Alguns exemples?
«L’evolució de la matrícula ha fet que en quatre anys s’hagi passat de 15.300 estudiants a gairebé 17.000. També s’han creat 192 places estructurals de docents, s’ha fet un esforç inversor de 20 milions d’euros dedicats a ampliacions i modernitzacions d’espais docents i de recerca, com la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, la millora de la Facultat de Medicina a Reus o els campus del Vendrell i Vilafranca.»
Entenc que no deixa de ser un posicionament, en aquest cas, valorant posi-
tivament la tasca feta els últims quatre anys?
«Bé, les dades mostren una URV més fiable avui que fa quatre anys. La universitat ha resistit en un període molt exigent i crec que n’ha sortit reforçada. La URV va bé i, si hi ha un però, és que no es tracta d’un punt final. És el moment en què la URV queda preparada per fer el següent salt. No s’ha fet el cim, ni de bon tros, i en realitat mai no el podrà fer, perquè ha d’anar servint allò que va demandant la societat a la qual representa.»
Ho té clar des de la seva posició al Consell Social, un ens que en certa manera defineix la relació de la so-
Demanda
«El Consell Social reclamarà als candidats un Pla Estratègic d’impuls a les humanitats»
cietat amb la universitat?
«Cal preguntar-se per què m’hi van posar a mi o a la resta del Consell Social. En realitat, la societat del Camp de Tarragona, l’ebrenca i la penedesenca són les titulars d’aquesta universitat. Nosaltres representem aquesta societat dins el Consell Social, on tenim majoria respecte dels representants del món acadèmic. Hem de ser la veu d’aquesta societat perquè la universitat en doni resposta.» Estan implicats, doncs, en el funcionament de la universitat?
«Així és. Quan ens arriben notícies de l’escassetat d’aparcament a Sescelades o altres
aspectes a millorar, ho traslladem als òrgans de govern de la universitat. I amb ells treballem colze a colze. Per tant, aquesta mútua implicació em dona dret a opinar, perquè conec la universitat, el seu funcionament del dia a dia i el seu funcionament global.»
La visió positiva de la URV creu que també és igual fora del seu àmbit territorial?
«Així és. Quan vaig a reunions on hi ha totes les universitats catalanes representades, amb tots els rectors i tots els presidents dels consells socials, m’adono que la URV no està al final de la rengla. Està al capdamunt. Ho contrasto pel
que vaig sentint, pel que vaig veient i per tot un seguit d’indicadors que, amb la multiplicitat d’òrgans en què participo, em fan constatar aquesta idea, que no és somiada, sinó real.»
Ja ha dit que la universitat va bé. Però hi haurà aspectes en què caldrà millorar?
«És clar. Hi ha coses que ja estan previstes, com ara la incorporació dels estudis de Farmàcia o el trasllat de la Facultat de Medicina a Bellissens, que ja té garantida una aportació important de la Generalitat perquè finalment sigui una realitat. També és destacable l’adscripció dels estudis de disseny i belles arts de BAU. Això últim permetrà interaccions d’aquestes disciplines amb centres que ja existeixen, com són, per exemple, els de la Diputació. Les escoles d’arts de Tortosa, Tarragona i Reus podran, en un futur, eixamplar, complementar i implicar-se en aquestes disciplines que es podran impartir des de casa nostra acreditades per la URV. També és destacable la remodelació de l’edifici de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació.»
De cara al futur, però, què demana el Consell Social als candidats?
«Aquest mateix dimecres, el Consell Social té previst aprovar formalment una petició directa als dos candidats a rector.»
Què demanaran?
«Que els seus programes de govern, amb què es presentin a aquestes eleccions, incloguin com un dels primers plans estratègics l’impuls de les humanitats.»
La URV té un problema amb l’ensenyament de les humanitats?
«No, no. Les humanitats van molt bé a la URV. Però si impulsem les humanitats, estem impulsant un àmbit essencial per a la nostra vida col·lectiva en el futur.»
Això és tota una declaració d’intencions. El món no va en aquesta direcció.
«Precisament perquè el món no va cap aquí, convé que tinguem gent formada, amb criteri, amb una visió humanística del món, amb coneixement de la cultura col· lectiva, que sàpiga quins són els pilars de la nostra cultura. Que sàpiguen de dret romà, d’humanisme cristià, que sàpiguen de raó grega. Que hi hagi tota aquesta base de coneixements ens importa moltíssim, perquè fiar ho tot al desenvolupament tecnolò gic no és el model de societat que volem. Hem arribat a la convicció que ara més que mai l’impuls a les humanitats té raó de ser. I la Rovira i Vir gili, que té molts bons estudis en aquest camp, pot esdeve nir encara millor. I podríem ser punters a Catalunya.»
Això que demanen al futur rector, com s’ha de concretar?
«Han de comprometre’s que, quan governin, un dels pri mers plans estratègics sigui l’impuls de les humanitats. Què vol dir? Redactar lo, tra mitar lo, aprovar lo i execu tar lo.»
Però aquest impuls no es podrà fer d’un dia per l’altre.
«Està clar que això no es fa en dos dies. Això durarà temps. Per tant, ha de ser una dinàmica nova dins de la URV. S’ha de començar dins un mandat i mantenir ho el temps que calgui, és a dir, fins que els gestors del pla estra tègic i els responsables de les facultats d’humanitats o de la Facultat de Lletres consi derin que es donen les condi cions per donar per finalitzat aquest pla d’impuls.»
Abans ha comentat les inversions en equipaments i això depèn de les disponibilitats econòmiques. El finançament també ha de ser un dels cavalls de batalla de la URV en el futur?
«Els ingressos de la univer sitat provenen de l’aportació del Govern, de les matrícules i també d’una tercera pota, que és la gestió econòmica. És gairebé tan essencial la bona gestió econòmica com els in gressos, perquè si ingresses poc i gastes malament, vas cap al desastre. Si ingresses el que se’t dona, tens unes ma trícules i gestiones bé, amb criteri d’estalvi, racionalitza ció i utilització dels recursos de la manera més eficaç pos sible, estàs fent una gran fei na. Li estàs donant més capa citat als minsos recursos que té el sistema universitari, que
Pressupost
«La bona gestió econòmica és gairebé tan essencial com les aportacions del Govern»
Sorpresa
«M’estranya que el candidat a substituir l’actual rector no hagi parlat mai amb mi»
mai són suficients.»
D’on més pot aconseguir recursos la universitat?
«La universitat, quan ja és madura, quan ja té una edat, unes capacitats, una trajec tòria de gestió i un entorn econòmic, s’ha d’espavilar a treure recursos alternatius del seu entorn econòmic. I aquí hi ha un factor impor tant que els dos candidats han de tenir present: aquest és un element a impulsar. És un element a exigir de la Fundació URV, la carta de presentació dels serveis que pot oferir la universitat da vant del món empresarial. Fins fa poc, però, no vam re bre aquest ‘catàleg’ de serveis de la universitat. La Fundació és l’òrgan de transferència de coneixement a la societat. En aquest sentit, n’ha fet molta feina. Però n’ha fet poca. No sé dir ho d’una altra manera. N’ha fet molta i cal elogiar ho, però n’ha fet poca perquè el resultat obtingut fins ara és insuficient.»
Falta, doncs, implicació del teixit empresarial amb el món universitari?
«El repte està en el fet que aquests propers sis anys aquest pla de presentació da
que és una descentralització en la regió. Això és especta cular. Des de Vilafranca fins a les Terres de l’Ebre. Tots aquests campus que formen aquest eix donen a la univer sitat una potencialitat i una visibilitat molt grans. Però això no és gratuït. El cost de gestió de la URV és més alt que el de les altres universi tats que tenen els seus cam pus concentrats. Per tant, aquesta dispersió ha sigut una gran oportunitat per a la gent i per a la societat, però per a la universitat és una complexitat més.»
Aquesta presència territorial està sent aprofitada o valorada com cal per les institucions públiques locals?
vant de les estructures eco nòmiques i empresarials es dugui a terme i comencem a tenir una nova relació amb el teixit econòmic. Si som la se gona economia de Catalunya, vol dir que tenim un teixit econòmic, a distància de la gran àrea econòmica barce lonina, però sens dubte molt important i molt diversificat.
La Rovira i Virgili i les em preses han d’incrementar la seva relació i el flux dels seus acords i col·laboracions.»
Els alts i baixos econòmics potser no ajuden en aquest sentit?
«No ajuda ningú quan hi ha inquietud econòmica, però la URV no hi és per una tempo rada, ni es deslocalitzarà, ni té la central a Munic. La URV té la central aquí i és una ins titució de servei públic per manent que estarà sempre en creixement. Creixerà la societat, creixerà l’economia i creixerà la universitat.»
La URV ha fet un esforç important per tenir presència a molts indrets del territori tarragoní. Això ajuda en aquest creixement o el complica?
«Tenim una cosa que no te nen les altres universitats,
«Unes més i altres menys. Jo diria que tota cosa que es mo gui al sud de Catalunya, de caràcter econòmic o empre sarial, en què el talent hagi de ser present i en què no hi hagi la URV, és un error. El pitjor és quan es va a triar un tercer de fora perquè no es refien del de casa. No és una políti ca aplaudible ni desitjable. I, naturalment, no ens podem quedar en la indiferència sense saber per què final ment s’ha anat a buscar algú de fora. El problema és quan, de vegades, simplement són raons de curta volada.»
Personalment, hi ha res que demanaria als candidats a les eleccions a rector?
«Amb l’actual rector hi des patxo de manera freqüent per raó del meu càrrec com a president del Consell Social, però he de dir que amb el can didat Domènec Puig no he tingut cap mena d’interacció. En aquest sentit, m’ha deixat un tant perplex que qui re presenta el Consell Social, si creiem en la universitat i en la funció d’aquest òrgan que representa tota la societat, no hagi estat requerit per man tenir una trobada per qui és candidat al rectorat.»
Dins el procés electoral que s’ha iniciat, espera que ho faci?
«M’estranya que una persona que aspira a conduir la uni versitat no vulgui anar des del moment zero en sintonia d’agenda amb el president del Consell Social. Se li ha fet tard, en aquest sentit. Com que aquest dimecres ens hi dirigirem de manera formal per dir li què volem, suposo que aleshores la reacció serà parlar ne. Si és així, estaré en cantat de la vida de fer ho.»
Empresa l S'està a l’espera de conèixer els projectes tècnic i econòmic
Redacció
Una única licitadora opta a la concessió de la terminal po livalent del Moll d’Andalusia. L’Autoritat Portuària de Tar ragona va dur a terme el pas sat dilluns l’acte d’obertura dels sobres número u del con curs públic per a escollir nou operador d’aquest espai. Ope radors logístics pertanyents als grups empresarials COS CO i PTP s’han presentat de forma conjunta al procés de licitació mitjançant una joint venture a constituir. En les pròximes setmanes, es farà
l’obertura dels sobres núme ro dos i tres, que inclouen el projecte tècnic i la proposta econòmica.
El procés licitador s’allar garà d’un a dos mesos fins a la resolució final i permetrà conèixer l’abast del projecte presentat. La terminal poliva lent del Moll d’Andalusia és la primera de les palanques que ha accionat Port Tarragona per a impulsar la transfor mació del seu model logístic, apostant per la diversificació de mercaderies i els tràfics d’alt valor afegit i la compe titivitat.
Societat l Tindran lloc divendres i dissabte, al Teatret del Serrallo i al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
Tarragona acollirà aquest divendres i dissabte unes jor nades de sensibilització so bre l’abús sexual infantil. Les sessions, organitzades per l’associació Agitando Conci encias sota el lema Cada pas compta, combinaran ponèn cies, tallers, i activitats cultu rals amb l’objectiu de donar eines a la ciutadania i trencar el silenci al voltant d’aques ta problemàtica. La primera jornada tindrà lloc aquest di vendres 24 d’abril al Teatret del Serrallo. Arrencarà a les 16.30 h amb la presentació de l’entitat i inclourà diverses xerrades, com la de Margarita García, psicòloga especialit zada en abusos i fundadora de l’associació AspaSI.
La seva intervenció abor darà el dibuix com a eina per detectar situacions d’abús se xual infantil. «Ens pot donar moltes dades, fins i tot els co lors que s’utilitzen poden co municar alguna cosa», avan ça la Núria Busom, presidenta d’Agitando Conciencias. «La majoria dels casos no es ver balitzen fins a l’edat adulta, però a través d’aquestes il·
lustracions podem esbrinar informació», destaca. També s’impartirà un taller pràctic per aprofundir en aquesta metodologia, pensada tant per professionals de l’àmbit educatiu i social com per fa mílies. «L’objectiu és sensibi
litzar a qualsevol persona que pugui estar en contacte amb infants i adolescents», apun ta, tot i que assegura que les jornades «poden ser útils per a tota la societat».
La sessió de divendres també comptarà amb la par
Presenten un llibre sobre l’artista Mariaelena Roqué
Cultura l El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona va acollir ahir al vespre la presentació d'un llibre sobre l'artista multidisciplinar Mariaelena Roqué. UnaDonaUna, a cura d'Assumpta Rosés. Escenògrafa, performer i creadora audiovisual, entre 1985 i 2010 l'artista tar ragonina formà part de la Companyia Carles Santos. Redacció/Cedida
ticipació de Maria Elena de Casas i Peter Berliner, psicò legs i fundadors del projecte Siunissaq. Els professionals es connectaran virtualment des de Mèxic per oferir una ponència sobre el corrent pe dagògic Educació per la pau i
Les sessions inclouran tallers, ponències i actuacions de màgia
la seva relació amb l’educació sexoafectiva. «Hi ha una ca rència molt gran sobre aquest tema, i fa molta por abor dar lo, però tenim la certesa que s’ha de fer d’una manera natural i directa», indica Bu som. Després de la xerrada, es durà a terme un taller partici patiu per fomentar la reflexió entre els assistents.
La jornada tancarà amb l’actuació del mag tarragoní Julián Mc Guy. La proposta s’emmarca dins el projecte Cultura Conscient, impulsat per l’entitat, amb l’objectiu d’aportar visibilitat a la cau sa mitjançant la programa ció cultural. «És una manera molt efectiva de donar a co nèixer la nostra plataforma», explica Susanna Tortosa, part de l’equip directiu i impulsora de la iniciativa. Aquesta orga nitza actuacions trimestrals amb artistes voluntaris que destinen els beneficis a finan çar l’associació. «Agraïm mol
tíssim la seva col·laboració, perquè s’impliquen en la cau sa de forma altruista i són un gran altaveu», afegeix. Les activitats continuaran dissabte a partir de les 10 h al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, on Marina Manso, educadora sexual i part de l’equip directiu de l’entitat, impartirà un taller sobre el consentiment. A la tarda, la psicòloga Alicia Núñez ofe rirà una xerrada sobre l’abús infantil en l’era de la intel· ligència artificial. També se celebrarà una taula rodona centrada en les estructures de poder i el seu impacte en la protecció de la infància. La jornada es clourà amb una actuació de màgia, aquest cop de mà de Gneis Circo. L’accés a ambdues sessions és gratu ït, però l’aforament és limitat. Les entrades es poden adqui rir al web d’Entradium.com. Agitando Conciencias es va fundar l’any 2024 amb l’ob jectiu de visibilitzar i prevenir l’abús sexual infantil. L’associ ació té base a Catalunya, però és de caràcter internacional, ja que té membres de dife rents països de Llatinoamèri ca i Europa. El col·lectiu està format per diversos perfils professionals especialitzats, així com per supervivents, que impulsen activitats divul gatives arreu de l’Estat. «És un tema que genera rebuig, perquè a ningú li agrada par lar ne. Sabem que no ompli rem estadis, però farem tot el possible per trencar el silen ci», conclou la presidenta.
El nombre de startups tarragonines creix un 18% l’últim any
Empresa l S'ha arribat a la xifra històrica més alta: 97
El nombre de startups a la demarcació de Tarragona ha crescut un 18,3% durant l’úl tim any, i ja hi ha un total de 97 empreses emergents tar ragonines (dades del 2025). Són dades d’ACCIÓ, l’agèn cia per al creixement de les empreses del Departament d’Empresa i Treball. Aquestes companyies, que donen feina a 800 persones, es dediquen principalment als sectors dels serveis empresarials i el software (16%), la tecnologia de la salut (16%) i l’’adtech & media’ (8%) —és a dir, la tecnologia publicitària i mit
jans . El secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró i Torres, ha anunciat aquestes dades en el marc de la cinque na jornada del cicle ‘ACCIÓ ON 2026’, que va tenir lloc a Reus davant de més d’un centenar d’empresaris i em presàries. Durant l’acte —que la setmana passada va cele brar se a Barcelona, Girona, Lleida i Vilafranca del Pene dès, i durant els pròxims dies es traslladarà a 6 municipis més d’arreu de Catalunya , es van donar a conèixer els nous ajuts i serveis de l’agència per impulsar el creixement em presarial aquest 2026.
Així es facilita el creixe ment de les empreses catala nes mitjançant l’impuls de la innovació, l’expansió interna cional i l’estratègia empresa rial, a més de ser l’entitat del Govern responsable de captar la inversió estrangera a Cata lunya. També ofereix acom panyament per fer projectes d’R+D, d’innovació verda i tecnològica, així com en els processos d’internacionalit zació i d’obertura de filials a l’estranger de les empreses catalanes. Davant del nou context in ternacional, l’agència també reforça les ajudes per expor tar a les empreses.
Política l Belén Riola, propera al portaveu municipal, s’imposa amb el 67,79% dels vots a Elisabet Taulats, del sector crític
John Bugarin
Les eleccions internes de Junts per Catalunya per escollir el nou comitè local del partit a Tarragona han tingut un clar guanyador: el sector afí al portaveu municipal, Jordi Sendra, que ha vist reforçada la seva posició després de l’àmplia victòria aconseguida per Belén Riola. La seva candidatura ha obtingut el 67,79% dels vots, imposant-se amb comoditat a la llista presentada per Elisabet Taulats, del sector crític, que s’ha situat en el 31,54%. Els resultats es van fer públics ahir de mane-
ra provisional i es proclamaran avui de forma definitiva.
Riola assumirà la presidència de l’executiva local, mentre que Javier de Higes s’encarregarà de l’àrea d’Organització, Roger Benaiges serà el responsable de Política Municipal, Magí Seritjol coordinarà la Militància i Eva Vallès assumirà la Comunicació. Completaran la nova direcció María Rosa Llurba i Adrià Marco com a vocals. «Assumim aquesta responsabilitat amb humilitat i determinació. Junts el fem entre tots, i volem que cada
militant se senti part activa d’aquest projecte col·lectiu», va afirmar Riola. En la mateixa línia, va remarcar la base del partit «ens dona la força i el rumb», tot defensant una formació cohesionada i amb capacitat d’organització.
La seva voluntat és impulsar mesures per dinamitzar la vida interna, com assemblees mensuals, una agenda de presència als barris, la reactivació de la comunicació digital i un pla de formació per als afiliats, amb l’objectiu de reforçar un partit «viu i connectat amb la realitat de
Política l Critiquen que la renovació de l'asfaltat es faci a «última hora»
Redacció
La portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Maria Mercè Martorell, va alertar ahir que els ciclistes del Tour de França hauran d’anar amb mountain bike per la ciutat, a causa del mal estat dels carrers. L’edil va recordar que, durant el plenari de març, ja
va avisar que retardar tant les obres de renovació de l’asfaltatge podria trobar-se amb problemes de darrera hora, «tal com ha passat després que el concurs públic per fer les obres hagi quedat desert».
D’altra banda, Martorell va lamentar que hagi de venir el Tour per tenir els carrers
Sendra surt reforçat de cara a unes possibles primàries per ser l’alcaldable
Tarragona». «Aquest resultat reforça que la militància vol un projecte sòlid, seriós i centrat en la ciutat», va concloure la nova presidenta del comitè local, qui va fer una crida a la unitat per afrontar els pròxims reptes.
A un any de les municipals
Amb la victòria de Riola, clarament alineada amb Sendra, el portaveu municipal consolida el seu lideratge dins de l’organització local i s’imposa a les veus més crítiques de la militància tarragonina a un any de les eleccions municipals. Aquest primer round no tanca el procés intern del partit per definir el seu futur més proper, sinó que obre una etapa clau dins de la formació de Carles Puigdemont a la ciutat. Les pròximes setmanes serviran per encarar el segon gran debat: la designació del cap de llista per al 2027. Jordi Sendra, que ja ha manifestat la seva voluntat de repetir com a alcaldable, ha guanyat força de cara a unes possibles primàries que la direcció nacional estaria intentant evitar. L’aposta de la cúpula de Junts seria Fede Adan, tot i que l’exregidor de CiU assegura que no ha rebut cap oferta formal de cap partit i tampoc ha mostrat la voluntat de presentar-se als pròxims comicis. El tercer nom que està sobre la taula és el de Roger Baiges —del sector crític, com Elisabet Taulats—. L’advocat defensa la celebració de primàries, de la mateixa manera que Sendra, perquè sigui la militància qui decideixi el candidat.
ERC
demana a
Viñuales
que parli sempre en català «sense discriminar per barris»
Política l Els republicans també reclamen que impulsi la Taula Local per la Llengua
J. Bugarin
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha reclamat al govern de l’alcalde, Rubén Viñuales, més compromís per fer efectius els acords aprovats en defensa del català —com l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua—, que consideren que encara no s’han traduït en accions visibles ni en un calendari definit. Ahir, el portaveu adjunt, Xavi Puig, va advertir que «el comportament municipal dista molt del que hauria de ser en termes lingüístics i culturals».
En aquest sentit, els republicans insten Viñuales i el seu equip a utilitzar el català sense excepcions. «Li demano a l’alcalde que faci ús del català, que xerri català amb tothom sense discriminacions», va afirmar el conseller, criticant que es canviï de llengua «en funció de la persona,
del barri o de la procedència». L’edil considera que és «un gravíssim error» que pot generar «segregació». També va reclamar impulsar la Taula Local per la Llengua per definir una estratègia de ciutat i reforçar el català com a eina de cohesió.
Per la seva banda, la portaveu municipal d’ERC, Maria Roig, va remarcar les limitacions actuals de l’Oficina de Promoció del Català impulsat per l’Ajuntament: «No és només ha de fer cursos, hauria de tenir moltes més competències». En aquest sentit, va reclamar més pressupost i personal, ja que «és impossible abastar-ho tot», i va defensar que aquest servei hauria de liderar accions com l’assessorament al comerç o la coordinació de polítiques lingüístiques per «implementar el català a la ciutat en tots els seus aspectes».
en condicions. «Si no arriba el Tour, els carrers estan bé, però si venen s’han de reparar. Per tant, estem encantats que arribi aquesta competició si el govern arranja l’espai públic. Que vinguin cada any», va ironitzar Martorell. De fet, els populars van denunciar que el nombre d’expedients
iniciats en reclamació de Responsabilitat Patrimonial per caigudes de vianants pel mal estat de la via pública ha augmentat més d’un 30% en el darrer any. La portaveu del PP va subratllar que aquesta manera de fer és un exemple més de com actua i com treballa l’equip de govern de l’alcalde Viñuales: «És una mostra més d’improvisació constant del govern municipal socialista». Amb tot, la consellera popular espera que l’asfaltatge previst pel Tour es pugui executar i «evitar donar una imatge terrible per la ciutat».
Els homes amb càncer de mama se senten estigmatitzats, segons un estudi del CODITA
Salut l Representen l'1% dels casos totals, però amb pitjor pronòstic i menys recerca
Redacció
Els homes amb càncer de mama sovint se senten estigmatitzats per patir una patologia socialment associada a les dones, fet que comporta manca d’informació, diagnòstics més tardans i pitjor pronòstic. També es detecta poca sensibilització entre professionals i societat, així com una clara manca d’investigació en aquest àmbit. Aquesta és una de les conclusions destacades de la tesi doctoral elaborada per la infermera Raquel Tejada Musté, vinculada al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).
En el conjunt de casos, els homes representen només aproximadament l’1% del total, una xifra que contrasta amb l’alta incidència entre les dones i que contribueix a la seva invisibilització. L’estudi analitza també l’impacte
global de la malaltia en dones i homes, posant de manifest que la quimioteràpia és el moment de major afectació física i emocional, amb símptomes com la caiguda dels cabells, les nàusees i la pèrdua de sexualitat. En aquest sentit, la recerca confirma que el gingebre pot ajudar a reduir les nàusees, tot i que no els vòmits, i planteja incorporar-lo com a complement als tractaments habituals.
Atenció més integral
La tesi subratlla el paper clau de la infermeria en tot el procés oncològic, des de la detecció precoç fins a l’acompanyament durant el tractament. «Les infermeres som sovint les primeres a detectar canvis físics o emocionals i les últimes acompanyant els pacients», diu Tejada, que defensa una atenció més integral i centrada en la persona.
l Mossos i Guàrdia Civil investiguen també el blanqueig de capitals
ACN
Els Mossos d’Esquadra i la Guardia Civil van dur a terme ahir dimarts un ampli operatiu policial a diversos municipis de la demarcació de Tarragona i a Granada amb l’objectiu de desarticular una xarxa criminal presumptament dedicada al cultiu de marihuana i al blanqueig de capitals. El dispositiu es va iniciar cap a les 9.30 hores i es va desenvolupar de manera simultània amb un altre a Lleida, tot i que, segons fonts policials, no tenen cap relació entre ells més enllà del tipus d’activitat delictiva investigada. En l’operatiu hi van participar prop d’un centenar d’efectius de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), unitats especialitzades en delictes econòmics, l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), la Policia Científica,
S’han fet entrades a immobles de Salou, Tarragona i Torredembarra Mossos i Guàrdia Civil van dur a terme un ampli dispositiu a diversos municipis de la demarcació.
la Unitat Canina, la Sala Central i la Unitat de Seguretat Ciutadana.
Sota secret de sumari
Les actuacions incloïen diverses entrades i escorcolls en immobles situats a Tarragona, Torredembarra, Salou i Granada. Paral·lelament, es van investigar empreses que podrien estar relacionades amb l’entramat delictiu. El cas està sota secret de sumari.
Isabel Immobiliària: Ven el teu immoble amb màximes garanties
Situat al carrer Pintor Fortuny,11 de Les Borges del Camp, l’equip d’Isabel Immobiliària treballa cada dia per ajudar-te a vendre el teu immoble amb les màximes garanties. L’empresa està formada per un equip jove i dinàmic amb un objectiu comú, satisfer les demandes dels clients, amb la promoció, compra, venda i construcció de tota classe de béns immobles urbans i rústics. A Isabel Immobiliària hi trobaràs un servei professional amb un tracte proper i totalment personalitzat, adaptant-se a les teves necessitats en cada etapa del procés per aconseguir el millor resultat i el millor preu possible. ARB
EEls sopars de Ca l’Anna, els divendres a la Selva del Camp
ls divendres al vespre, Ca l’Anna es converteix en punt de trobada amb sopars a partir de les 20 h, amb tapes, llesques, hamburgueses i plats a la brasa. Situat a la Selva del Camp, el restaurant ofereix cuina casolana amb història: l’Anna Martínez recorda amb estima quan ajudava la seva ‘iaia’ als fogons. Des del 2019, al polígon La Drecera, proposa menús diaris variats per 14,90 €, amb primers i segons, postres i beguda. També hi ha esmorzars de forquilla i racions generoses, com callos, pop o sépia, a més de servei per emportar i càtering. Reserva al 647644762. ARB
Nova obertura a Tarragona: el teu nou espai de confort ja és aquí
AOutlet Sofà, fan un pas més i arriben a Tarragona amb un nou espai pensat perquè trobis exactament el que casa teva necessita. Al centre comercial Les Gavarres t’espera una botiga on el confort, el disseny i el bon preu van de la mà. Descobreix una selecció acurada de sofàs, butaques, llits i matalassos, juntament amb complements que aporten personalitat i calidesa a qualsevol ambient. Treballen amb una idea clara: oferir-te bona qualitat a preus únics, perquè renovar casa teva sigui més fàcil que mai. Un lloc per inspirar-te, provar, imaginar i fer realitat l’espai que vols. Ho trobaràs al carrer A-PP9, 35 del Centre Comercial Les Gavarres. ARB
Sergi Peralta Moreno
El cost de la vida a Reus supera la renda neta de les llars. És la principal dada que s’extreu de l’Informe Social de Catalunya 2025, elaborat pel Departament de Drets Socials i Inclusió. L’estudi assenyala que a les cases de la capital del Baix Camp entren, de mitjana, 3.097 euros cada mes. En contrast, les despeses arriben als 3.185 euros cada 30 dies. «Les dades constaten la realitat a la qual els diversos equips de professionals d’atenció social i comunitària de l’àrea han de fer front cada dia: quan el cost de la vida supera la renda neta de les llars, la prioritat és mantenir la cohesió social», expressa la regidora de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez.
L’habitatge i els subministraments bàsics com aigua, electricitat i gas són la principal despesa dels reusencs, que hi han de destinar 1.106 euros mensuals de mitjana. Els aliments i begudes no alcohòliques (464 euros/mes) i el transport (312 euros/mes) continuen el llistat. També hi ha espai per a l’esbargiment. En la majoria dels barris de la ciutat, les despeses superen els ingressos que cada mes entren a les cases.
Per zones, les urbanitzacions de la perifèria registren una renda neta de la llar superior. És el cas del Pinar, Sant Joan, Blancafort i Aigüesverds, que superen els 4.000
euros en ingressos mensuals. Si bé també són les àrees en què la vida és més cara, el saldo acaba resultant favorable als inquilins. En l’altra cara de la moneda, els barris Gaudí, del Carme, Sardana, Pastoreta i el seu enllaç cap al sud — Carrilet, Fortuny, Juroca, Mas Abelló i Mas Pellicer— registren la menor renda neta de la llar de la ciutat. En determinats casos, la diferència entre ingressos i despeses supera els 500 euros de mitjana.
Davant d’aquest escenari de desigualtats econòmiques i socials, però de dificultats majoritàries i generalitzades, l’Ajuntament de Reus aborda el repte «amb una estratègia doble», subratlla Martínez. D’una banda, amb ajuts directes i immediats, «com els 547.000 euros que hem destinat darrerament a subvencionar despeses bàsiques com l’IBI, l’aigua o la llum per alleugerir la pressió econòmica de les famílies». De l’altra, mitjançant «la transformació dels barris on la vulnerabilitat és més alta».
L’habitatge i els subministraments són la principal despesa
El govern treballa per mantenir la cohesió social amb projectes com el Pla de Barris
De fet, el Pla de Barris Reus Sud incideix en la transformació dels barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat, un àmbit d’actuació homogeni que presenta unes rendes mitjanes més baixes que la resta de la ciutat i que la mitjana catalana, així com una forta presència de població jove i de la tercera edat, un parc d’habitatge envellit i una elevada diversitat cultural i d’origen. El projecte incidirà en actuacions urbanístiques, però també proposarà accions sociocomunitàries i iniciatives de transició ecològica, amb una inversió total de 25 milions d’euros.
La regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials assenyala que, a través del Pla de Barris Reus Sud i del reforç dels Plans Comunitaris, «a més de millorar l’entorn urbà, generem oportunitats i xarxes de suport per garantir que cap veí o veïna es quedi enrere». A més, recorda que està en funcionament el Centre Social El Roser, des d’on es gestiona el servei d’alimentació i d’allotjament temporal, i afegeix l’impuls de diferents programes «amb l’objectiu de promoure la cohesió», adreçats a infants, joves, dones i gent gran en situació de vulnerabilitat. En són exemple Pont entre Cultures, Xarxa d’Esports als Barris, Conviu l’Estiu, Taula d’Entitats, Caseta Jove, Projecte Escales, Apropa’t, Apropa Cultura o SEAP+60.
1. Habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles: 1.106€
2. Aliments i begudes no alcohòliques: 464€
3. Transport: 312€
4. Restaurants i serveis d’allotjament: 279€
5. Activitats recreatives, esport i cultura: 173€
6. Articles de vestir i calçat: 147€
7. Assegurances serveis financers: 133€
8. Sanitat: 131€
9. Mobles, articles de la llar i articles per al manteniment: 110€
10. Informació comunicacions: 106€
11. Cura personal, protecció social béns i serveis: 104€
12. Serveis d’educació: 84€
13. Begudes alcohòliques, tabac i droga: 30€
Empresa l La companyia suïssa ha xifrat en 301 els treballadors que seran acomiadats a Espanya
Nestlé ha anunciat que farà fins a 301 acomiadaments ar reu de l’Estat, que inclou tre balladors de la fàbrica de cafè de Reus. A mitjans de l’octu bre de l’any passat, la multi nacional suïssa ja va anunciar que en els pròxims dos anys tiraria endavant una reducció de plantilla que afectaria fins a 16.000 treballadors, gairebé el 6% de la plantilla global. La multinacional ha justifi cat l’ERO per «l’augment de despeses operatives i el canvi d’hàbits dels consumidors», que comporten avançar cap
a «l’automatització i la digi talització». Nestlé Espanya va reunir ahir al migdia a tots els comitès d’empresa per co municar la decisió i la xifra. Alhora, ha demanat als sin dicats que constitueixin una comissió formada per tretze representants, que s’haurà de reunir per primer cop amb l’empresa el 6 de maig. En aquesta data és quan es pre veu que la multinacional con creti com afectarà l’ERO als diferents centres de treball.
Des de Nestlé asseguren que el context actual «impul sa la necessitat d’adaptar la
companyia als reptes actuals del mercat» i «avançar cap a un model més eficient i àgil, focalitzat en les marques estratègiques i en l’automa tització i digitalització de processos». A la vegada, asse guren que la xifra d’acomia dament s’ha dut a terme a tra vés d’una «anàlisi exhaustiva de les estructures operatives» i s’han posat en marxa «diver ses mesures prèvies de con tenció de despeses». L’ERO afectarà a personal d’oficines, equips de vendes, centres de distribució i empleats de sis de les fàbriques que la mul
També afectarà la fàbrica de Girona i la seu d’Esplugues de Llobregat
tinacional té a l’Estat. Dins d’aquest llistat, hi ha les fà briques de cafè que Nestlé té a Reus i a Girona, a més de les fàbriques de Pontecesures (Pontevedra), Sebares (Astú ries), La Penilla (Cantàbria) i Miajadas (Càceres). També afectarà a la seu central d’Es plugues de Llobregat.
La UGT, en contra Des del sindicat d’UGT, majo ritari al comitè d’empresa de la fàbrica de cafè de Girona, han anunciat que s’oposen totalment al procés d’aco miadament. «Considerem que aquesta retallada mas siva d’ocupació és injusti ficada, desproporcionada i socialment inacceptable», subratllen en un comunicat. «Especialment, en el context d’una empresa que man té una posició de lideratge mundial al sector alimentari i continua generant beneficis multimillonaris», afegeixen. El sindicat recorda que Nestlé va facturar més de 89.900 mi lions de francs suïssos l’any passat, que el seu benefici net va assolir els 9.000 milions en aquesta divisa i que aquest 2026 es preveu incrementar vendes i créixer entre un 3 i un 4%.
Per aquest motiu, denun cien que la companyia està «prioritzant la rendibilitat financera a curt termini per damunt de l’estabilitat labo ral i familiar de milers de tre balladors». Per això, exigeix a la direcció de Nestlé Espanya que retiri «immediatament» el pla d’acomiadaments col· lectius i que n’elabori un altre d’alternatiu.
Benestar Animal l El calendari d’obres es demora dos mesos arran de les pluges de principis d’any
Sergi Peralta Moreno
La ciutat haurà d’esperar una mica més per disposar d’un espai d’acollida temporal, gestió i recuperació de gats. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, explica que el projecte continua «en obres» al carrer de Cervera, a tocar del polígon Dyna, i que hi ha un parell de mesos de demora respecte del calendari previst, arran de les intenses pluges de principis d’any, que van coincidir amb el moment que s’havia de dur a terme la cimentació de l’entorn. Els càlculs apunten que l’equipament estarà a punt durant els primers compassos de l’estiu. «Que el benestar animal és una prioritat del govern és evident», subratlla l’edil.
Rubio recorda que l’objectiu és portar-hi a cap accions com esterilitzacions o recuperacions per lesions i malalties en una zona controlada, que garanteixi «una millor cura dels animals», abans de re-
tornar-los al seu hàbitat d’origen. Remarca que serà una llar provisional perquè, en aquests casos, «costa» trobar una casa d’acollida perquè el
La ciutat acull avui
Reivindicació l La cursa arribarà a les 18 h i inclourà lectura del manifest i cultura popular
Redacció
El Correllengua Agermanat arriba avui, dimecres 22 d’abril, a Reus, en la vigília de Sant Jordi. La cursa popular entrarà a la ciutat a les 18 h per la carretera de Montblanc i l’avinguda de Marià Fortuny, i farà parada a la plaça dels Ganxets, on es llegirà el manifest, ballaran els Gegants Manotes de la Colla Gegantera de Reus i els Gegants de l’Embruix del Morell, i els Xiquets de Reus hi faran un pilar. Tot seguit, la marxa continuarà per la carretera de Bellissens en direcció a Tarragona. És
el primer cop que se celebra aquest Correllengua Agermanat, una iniciativa que porta la flama de la llengua pels Països Catalans per defensar el català. La cursa va començar el 19 d’abril a Prada de Conflent i arribarà el 5 de maig a l’Alguer, després de recórrer bona part de Catalunya, el País Valencià i les illes. L’activitat compta amb el suport d’entitats locals i de l’Ajuntament, i convida la ciutadania a sumar-s’hi, ja sigui corrent, en bicicleta o participant en els actes previstos. Més informació a la plana web correllenguaagermanat.cat
felí estigui en bones condicions durant el tractament. Tindrà capacitat per a 150 mixos.
La llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el
Garantirà l’esterilització o recuperació en un entorn controlat
amb prou espai i condicionat per a la retirada temporal de la seva colònia de gats comunitaris en cas de necessitat».
Rubio recorda que és l’administració local la responsable dels gats
benestar dels animals, determina que els municipis han de comptar amb un «lloc adequat,
El Trapezi posarà demà a la venda les entrades coincidint amb Sant Jordi
Cultura l Coincidint amb Sant Jordi, Trapezi Reus posarà a la venda demà, dijous 23 d’abril, les entrades de la seva 30a edició. La fira se celebrarà del 13 al 17 de maig amb més de 82 funcions, 10 showcases i 60 companyies. Les localitats es podran adquirir a la plana web i tindran preus populars d’entre 3 i 8 euros. L’edició celebrarà tres dècades de trajectòria com una de les grans cites del circ contemporani. DM/Gerard Martí
per això, a la capital del Baix Camp, «fa molts anys» que està en marxa el conveni entre l’Ajuntament i les entitats Reus Gats i Nou Refugi Baix Camp «per al control, l’esterilització, la recuperació i la reinserció d’aquests felins a les seves colònies». «Amb aquest projecte, ara fem un salt de qualitat», afirma el regidor. La ubicació s’ha triat per minimitzar la interferència entre les persones i els animals. El projecte es dividirà en tres franges, seguirà criteris d’eficiència energètica i es buscarà que l’enllumenat sigui de baix consum. Així mateix, hi haurà un pati per a l’esbarjo dels gats.
L’edil agraeix «infinitament la bona predisposició» de les entitats i dels més de 250 voluntaris que hi collaboren i que «ens ajuden a mantenir aquestes colònies». «Hem de posar en relleu i agrair la tasca que fan», tanca.
Oficina de Benestar Animal En paral·lel, l’Ajuntament de Reus ha desenvolupat en el present mandat municipal l’Oficina de Benestar Animal, amb la incorporació d’una veterinària que ha permès «professionalitzar» un àmbit de treball que ja es duia a terme des de la regidoria. Per exemple, s’encarrega del seguiment i les inspeccions del servei de recollida d’animals de la via pública o de contactar amb centres veterinaris si cal dur a terme intervencions concretes.
La Prioral de Reus commemora els 400 anys de la relíquia de Sant Pere amb un concert
Agenda l L’actuació tindrà lloc dissabte a les 19.30 h amb entrada lliure i taquilla inversa
Redacció
La Prioral de Sant Pere de Reus commemorarà els 400 anys de l’arribada de la relíquia de Sant Pere amb el concert Música a l’entorn de l’arribada de la relíquia de Sant Pere, que tindrà lloc dissabte a les 19.30 h. L’actuació, anunciada per la Prioral i la comissió organitzadora dels actes commemoratius anirà a càrrec de la Cobla de Ministrers de la Ciutat de Tarragona i serà d’accés lliure amb sistema de taquilla inversa, de manera que cada assistent podrà decidir la seva aportació en
acabar. El programa oferirà un recorregut sonor pel Reus de la primera meitat del segle XVII, amb obres de mestres del barroc català com Joan Cererols i Joan Pau Pujol, la polifonia de Tomás Luis de Victoria i peces de l’organista reusenc Antoni Martin i Coll. També s’hi podran escoltar danses de l’època com españoletas, canarios i hachas El concert forma part del programa commemoratiu, que inclou l’exposició del bust de 1626 al museu. La proposta vol recrear l’ambient sonor que envoltava la ciutat en l’arribada de la relíquia.
Comerç l En total, es destina una partida pressupostària de 73.000 euros
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha obert una nova convocatòria de subvencions per a nous emprenedors per tal d’afavorir la creació d’empreses a la ciutat, amb una partida pressupostària de 73.000 euros. Aquest ajut serà de, com a màxim, 2.500 euros per a cada empresa, i està dividida en dues línies. Per un costat, per a empreses de nova creació que dediquin una inversió mínima de 5.000 euros es destinaran 53.000 euros; per l’altre costat, els 20.000 euros restants es dedicaran a casos de traspàs d’empreses en què, a més, hi hagi una inversió mínima de 5.000 euros al darrere. Podran ser beneficiaris de les subvencions aquelles persones que compleixin els requisits generals i específics fixats a les bases i que hagin
iniciat l’activitat econòmica o fet el canvi de titularitat del negoci entre els dies 1 de setembre de 2025 i el 30 de juny
de 2026. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats,
afirma que l’interès demostrat en edicions anteriors per aquestes subvencions evidencia que «existeix un dinamis-
Es requereix una inversió mínima inicial de 5.000 euros per part de l’empresa
me emprenedor a la ciutat» i el «suport públic que es fa a l’emprenedoria». Precisament, en l’anterior convocatòria es van rebre un total de 58 sol·licituds, de les quals es van concedir 30. A més, també apunta l’àmplia diversitat de negocis que hi ha a la capital del Baix Camp. El termini per presentar les sol·licituds s’obrirà un cop publicat l’extracte de la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i fins al 30 de juny.
Per un altre costat, assistir a les sessions d’assessorament sobre com incorporar criteris
d’impacte social, econòmic i mediambiental a la creació de nous negocis serà un requisit indispensable per optar als ajuts. Les sessions comptaran amb la intervenció de persones emprenedores i es duran a terme en diverses sessions al matí o migdia fins al 22 de juny. La primera serà el 29 d’abril a les 14 hores. Per a més informació dels horaris i poder-se inscriure poden consultar-ho a la pàgina web inscripcions.reus.cat/subv2026.
Les subvencions es combinen amb altres serveis i opcions que ofereix la regidoria per tal de donar un cop de mà tant a empreses de nova creació com a d’altres ja consolidades. Per exemple, actualment s’està duent a terme el programa d’activitats d’enguany, la qual tracta diverses temàtiques, com la comunicació empresarial o les noves tecnologies aplicades a l’empresa, amb sessions fins al mes de desembre. La següent sessió serà aquest dimecres 29 d’abril a les 15 hores, que tractarà sobre l’aplicació dels valors de sostenibilitat i responsabilitat al negoci.
Propostes l El consistori va presentar tres propostes per instal·lar l’escultura, però una serà descartada
Adam Díaz Garriga
La panoràmica de la platja de Torredembarra espera recuperar aviat l’escultura emblemàtica del municipi, l’Alfa i Omega, després de vuit anys d’espera. L’alcalde de Torredembarra, Vale Pino, confirmava al ple ordinari del passat 20 d’abril que la figura està pendent de l’aprovació d’un informe del departament de Costes de l’Estat sobre la viabilitat mediambiental del projecte. El consistori va rebre el penúltim informe favorable per part de l’Estat a principis del passat mes de març, i la proposta es va traslladar al departament de Litoral de la Generalitat. Ara, l’Ajuntament resta a l’espera d’aquest últim document per engegar el procés de licitació i execució un cop rebi el vistiplau.
«La part municipal de l’Alfa i Omega són la voluntat i el pressupost», explicava el batlle, fent referència al fet que la decisió final recaurà en l’Estat. En aquest sentit, des de principis d’any el consistori assegurava que es projecten tres opcions per portar l’escultura a la plataforma situada davant la platja de Baix a Mar. Una d’aquestes, segons
Imatge de la retirada de l’Alfa i Omega del ‘Bloc’ l’any 2018. Ajuntament de Torredembarra
L’escultura es va enretirar el 2018 a causa del mal estat de l’estructura
va confirmar Pino durant la sessió plenària, serà descartada per l’Estat després de rebre un primer informe desfavorable. Les altres dues propostes seran les que, posteriorment,
Gestió l S’activa un visor per seguir les 167 actuacions del mandat
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra ha fet públic el retorn del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-2027, que arriba al 68,11% d’execució global. El consistori ha habilitat un nou espai de consulta perquè la ciutadania pugui se-
guir de forma clara, visual i actualitzada l’estat de les 167 actuacions previstes per al mandat. El PAM, estructurat en 4 eixos estratègics i 18 objectius, es presenta com el full de ruta de l’acció de govern i una eina de transparència i rendició de comptes. Segons l’alcalde, Vale Pino, aquest
retorn evidencia el compromís del govern municipal d’explicar amb dades el grau de compliment del programa. Per la seva part, el regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, ha remarcat que aquest visor facilita acostar el PAM a la ciutadania. Per eixos, el de ‘Torredembarra
s’avaluïn per tirar endavant un projecte definitiu per transportar l’Alfa i Omega.
La idea és que l’escultura conservi la seva forma i estructures originals, creades
per a les persones’ és de tots el més avançat, amb un 74,25%, seguit del de transformació urbanística i econòmica, amb un 69,32%, del de sostenibilitat, amb un 63,04%, i del de bon govern, amb un 57,58%. Entre les actuacions executades destaquen la renovació de la web municipal i del portal de transparència, la redacció i aprovació del Pla Local de Seguretat, la creació de la platja per a gossos, la primera fase dels vials d’accés al nou CAP i la remodelació dels carrers de Lleida, Girona i el primer tram del carrer dels Filadors.
d’entre 15 i 20 mil·límetres. L’Ajuntament va reservar als pressupostos del 2025 una inversió d’uns 180.000 euros, que continuen esperant per executar les futures obres de recuperació. A més, des del consistori va ressaltar-se que la plataforma també es va reforçar ara fa cinc anys per aguantar la nova estructura i renovar l’espai, el qual feia dècades que no patia cap actuació.
Ara fa vuit anys, la creació va enretirar-se a causa d’un deteriorament dels materials, que va qualificar-se de perillós pels veïns i visitants que pujaven al bloc. «Quan tinguem l’afirmació, començarem el procés i la licitació», destacava l’alcalde.
Consulta ciutadana
A dia d’avui, l’Alfa i Omega continua sent un dels elements «més estimats» de Torredembarra, com van demostrar els veïns del municipi en una consulta ciutadana portada a terme l’any 2022. El consistori va deixar escollir a la ciutadania amb la pregunta «Què hi vols, al bloc?», entre l’escultura de Bartolozzi o l’antiga piràmide metàl·lica. La segona estructura, erigida des dels anys 60 fins al 1999, donava servei als pescadors que varaven les barques al bloc mitjançant cables i politges.
per l’escultor i artista, Rafael Bartolozzi, i més adaptades a l’impacte ambiental del mar per evitar desperfectes. La rèplica es fabricaria amb capes d’acer de carboni d’un gruix
Tot i la història que acumulava la piràmide, més del 60% dels residents van decidir recol·locar l’Alfa i Omega. L’escultura, d’uns 12 metres d’alçada, es replicarà amb la original, que va crear-se per commemorar el 20 aniversari d’ajuntaments democràtics.
Restauració l L’edició d’aquest 2026 portarà dos establiments més i fins a quatre menús degustació
Adam Díaz Garriga
Els establiments de Salou tornaran a acollir una nova edició de les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs, on la versatilitat del producte cobrarà protagonisme als menús. Aquesta 7a festa culinària, que se celebrarà del 24 d’abril al 24 de maig, ampliarà la seva gamma de locals fins als 22 participants. Dos més respecte a l’any passat i amb la incorporació i renovació d’alguns dels establiments de la llista. En concret, nou dels locals que participaran aquest 2026 seran nous o debutaran en les Jornades.
Entre aquests, figuren el Brumma Infinitum Beach Club, el Garito Bistró, l’Huma o la Sardineta de Salou, els quals, juntament amb els restaurants Lunattic, Mendebal o la Pasión, i el Tabaré Gastrobar i el Panorama Nikkei Bar, completaran una alineació de «bon gust» assegurada. «Enguany es podrà trobar molta oferta, sobretot, de restaurants que ja inclouen l’arròs a les seves cartes i que no necessitaran adaptar-se a les jornades»,
indicava el xef i president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH), Pep Moreno. En aquest sentit, el professional destacava que la «diversitat gastronòmica» de Salou permetrà ajuntar-se a través de les receptes arros-
Nou establiments s’incorporaran a la llista de participants nous d’enguany
Gestió l El servei atén més de 9.300 persones, amb un augment del 70%, i dispara la tramitació d’ajuts, que superen els 875.000 euros
L’Oficina Local d’Habitatge de Valls va tancar el 2025 amb un balanç d’activitat de rècord, segons la memòria anual del servei municipal. Les dades confirmen un creixement generalitzat i consoliden l’OLH com un servei essencial per garantir l’accés a l’habitatge a la ciutat. En total, l’oficina va atendre 9.336 persones, un 70,1% més que el 2024. També van créixer amb força les sol·licituds d’habitatge gestionades, que es van situar en 262, gairebé el doble que l’any anterior, quan en van ser 144.
Aquesta evolució evidencia la pressió creixent sobre el mercat i reforça el paper de l’oficina per canalitzar la demanda i facilitar l’accés a pisos de lloguer assequible. Un dels àmbits on més es fa visible aquest augment d’activitat és la tramitació d’ajuts al lloguer. Durant el 2025, l’OLH va gestionar 606 expedients, un 32,6% més que el 2024 i la xifra més alta registrada fins ara. Una part important d’aquests ajuts corresponen al Bo Lloguer Jove de la Generalitat, una línia de subvencions de 250 euros mensuals durant dos anys adreçada a
joves de fins a 35 anys. En termes econòmics, el volum global d’ajuts en habitatge també va marcar un màxim històric: es van tramitar 875.394 euros, un 18,2% més que l’any anterior, especialment per al pagament del lloguer i per a collectius amb més dificultats d’accés a la vivenda.
A més dels ajuts directes als llogaters, l’OLH també gestiona incentius per als propietaris que posen els seus habitatges a disposició del servei municipal. Durant el 2025 es van concedir 43 subvencions vinculades a bonificacions de l’IBI, mentre que actualment
saires, assegurant que el producte és capaç de «connectar propostes molt diferents», des de l’àmbit internacional fins al «més tradicional». En aquesta 7a edició, els preus dels menús oscil·laran entre els 25,90 i els 50 euros.
Tot i que el menú serà l’opció més adoptada pels establiments, també s’oferiran degustacions en quatre locals, entre 8,50 (Restaurant Huma) i 24,90 (Lunattic). Les altres dues propostes les completaran el Garito Bistró (19,50
euros) i l’Amaranto (12 euros). Entre les propostes, es podran tastar plats com un arròs de melós de mar i muntanya amb vedella, ceps i rap (Brumma), arròs de cranc (Caffe di Mare) o, fins i tot, postres, com els xarrups de licor d’arròs de Segadors del Delta, que s’oferiran a tots els establiments.
Les jornades tindran el suport d’arrossos Bayo (Nomen Foods), que farà «un cop de mà» amb els productes. «El nostre arròs forma part de la identitat gastronòmica de la zona, i és un orgull veure com els professionals de la restauració el transformen en propostes d’alt nivell», va expressar el director de màrqueting de Nomen, Fortu Simón.
Arròs fora de temporada La proposta gastronòmica ve impulsada enguany pel desenvolupament per part del consistori d’una estratègia de desestacionalització turística que, en els últims mesos, està resultant efectiva quantificant visitants «fora de temporada». «Aquestes jornades contribueixen a reforçar Salou com a destinació gastronòmica. Aspirem a la desestacionalització i a allunyar-nos del turisme del sol i platja», ressaltava el regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez. El regidor afirmava que les Jornades són una «cita esperada» per al sector per començar a atreure visitants abans del període estiuenc.
El volum d’ajuts arriba als 875.394 €, un 18,2 % més que el 2024, amb suport a
l’oficina gestiona 129 pisos destinats a lloguer assequible. Valls compta a més amb 23 habitatges de caràcter públic, la xifra més alta mai gestio-
nada per l’OLH, després de la incorporació de vuit nous pisos de l’Agència d’Habitatge. Un altre element destacat és que la renda mitjana mensual
dels habitatges gestionats se situa en 320 euros, per sota del mercat, facilitant l’accés a joves, famílies amb rendes baixes i persones grans.
Ordenació l El consistori renova les bases d’enguany per a professionals de l’art a la zona marítima
Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Cambrils renovarà, a partir d’aquest estiu, la regulació creada anys enrere per a les activitats artístiques que es puguin dur a terme al passeig de Llevant. La limitació va aprovar-se en l’última Junta de Govern Local amb l’objectiu de controlar, en alguns aspectes, l’activitat de retratistes, pintors, caricaturistes o professionals «similars», que facin el seu treball «in situ» o que exposin les seves obres a l’espai. En total, el consistori oferirà una desena d’autoritzacions per situar-se al passeig. Concre-
tament, des de la continuació de la rotonda del Club Nàutic en direcció a l’avinguda de la Diputació.
Les activitats permeses també es concreten a les bases, especificant que només podran oferir serveis els pintors, caricaturistes i de tatuatges amb tinta temporal natural (henna), purpurina o similars.
Què es limitarà?
Entre les bases exposades, s’estableix que la ubicació de cadascuna de les parades haurà de respectar els 2 metres de distància amb ele-
Patrimoni l Ambdós documents recullen coneixements de pesca anteriors al GPS
ments municipals com baranes, bancs, papereres i altres elements de mobiliari, així com la necessitat de protegir el passeig amb una lona o plàstic en cas que l’activitat es realitzi al moment.
També es requerirà que, en cas de voler instal·lar parasols, hauran de ser d’un color «cru» i no es podrà clavar res al paviment. Els artistes, a més, no podran utilitzar aparells reproductors de música i, segons s’especifica a les bases, tampoc podran realitzar «activitats de música en viu». Tampoc es podran entrar vehicles a la zona, fer servir les
Les llicències seran vàlides entre el 15 de juny i el 15 de setembre d’enguany
zones enjardinades, ni portar generadors d’energia propis. El consistori també aclareix
que, en cas de ser un ciutadà o una empresa de nacionalitat estrangera, s’haurà de disposar de la targeta expedida pel Ministeri de l’Interior que justifiqui la seva estança legal a l’Estat. Una mesura enfocada al Top Manta, que des de fa temps és un dels elements més controlats al municipi.
Les llicències atorgades seran vàlides entre el 15 de juny i fins al 15 de setembre del 2026, quan acabi la temporada turística estiuenca, i els horaris habilitats se situaran entre les 18.00h de la tarda i la mitjanit. La taxa corresponent serà de 384,18 euros per cada l’espai.
L’Arxiu Municipal de Cambrils ha rebut la donació de dues antigues llibretes de senyes conservades per dues famílies de la comunitat pescadora local. El conveni de donació es va signar ahir dimarts entre l’alcalde, Oliver Klein, i els representants de les famílies, Lluís Font Fortuny i Antoni Piqué Aguiló, en un acte amb la participació del regidor Enrique Arce i del director del Museu d’Història de Cambrils, Gerard Martí. Els documents, que usaven els pescadors abans del GPS, van entrar al Museu d’Història, però finalment s’ha derivat la seva gestió a l’Arxiu Municipal per criteris tècnics. L’excepcionalitat del cas rau en el fet que les dues lli-
bretes mantenen una relació evident. La cedida per Antoni Piqué és una còpia feta cap a l’any 1960 que amplia el document conservat per Lluís Font i que en confirma la validesa i l’ús encara vigent en aquella data. A més l’origen de la primera llibreta es pot situar amb força seguretat abans de 1920 i, per tant, abans de la motorització de les embarcacions de pesca al port de Cambrils. Aquestes eren un dels béns més preuats de les famílies pescadores, ja que reunien indicacions aconseguides durant anys i transmeses per generacions com a part dels secrets dels bons pescadors.
Els documents permetien saber on pescar i també identificar maleses o accidents submarins on s’arrapaven
De les famílies Font Fortuny i Piqué Aguiló, daten d’abans de 1920 i dels anys 60
els arts de pesca i se’n podia provocar la pèrdua. Les senyes, a partir de l’enfilació de diversos accidents geogràfics o construccions visibles a ull nu, situaven el lloc exacte al mig de la mar on hi havia roques o altres elements so-
taiguats. Les dues llibretes parlen, a més, amb un català propi dels pescadors de Cambrils i recullen senyes úniques de la mar cambrilenca entre el Cap de Salou i el Coll de Balaguer. La llibreta de Lluís Font conté 43 pàgines mecanografiades amb anotacions a llapis i la d’Antoni Piqué, 22 folis mecanografiats i fotocopiats. Així, Cambrils preserva un patrimoni documental i immaterial vinculat a la tradició marinera del municipi.
Agenda l Dire Straits Legacy actuarà el 7 d’agost al Parc del Pinaret i completarà el cartell de la 51a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils, que se celebrarà del 28 de juliol al 10 d’agost. La formació, integrada per músics originals vinculats a la banda britànica de Mark Knopfler, oferirà l’únic concert a Catalunya d’aques-
ta gira. Amb aquesta incorporació, el FIMC arribarà als 14 concerts, dos més que l’any passat, recuperant el Parc Samà, incorporant el Nàutic i reforçant el Village com a espai de trobada amb oferta gastronòmica, actuacions des de les 20.30 h i sessions de DJ fins a les 2 de la matinada. Les entrades es poden adquirir a codetickets.com DM
Actuacions l El consistori també preveu licitar novament l'ampliació de vestidors
Adam Díaz Garriga
El recinte de la residència per a gent gran de la Muntanyeta del Vendrell preveu actuacions per adequar les seves entrades de vehicles per a camions de bombers. El projecte, publicat aquesta setmana, preveu el canvi de les portes principal i laterals del centre, dedicades als usuaris i al personal, per ampliar-les i adequar-les a vehicles més grans. Concretament, s’actuarà sobre les entrades situades al carrer Atzavara i la que dona servei des del carrer Jonquills. L’entrada s’ampliarà fins a aproximadament els 5 metres en els primers casos, i fins als 4,10 en el segon accés lateral.
Es preveu que els treballs durin uns quatre mesos (120 dies) i tindran l’objectiu d’incrementar la seguretat i la rapidesa en cas d’una actuació d’urgència al recinte sanitari.
Les obres tindran un pressupost de més de 29.500 euros. A més, el consistori preveu tornar a licitar l’ampliació dels vestuaris del personal sanitari, que va quedar deserta després de dos anys cercant una empresa executora. El projecte plantejava un pressupost de més de 186.000 euros per renovar els espais i crear una zona d’oficina per als treballadors de la residència.
La intenció del consistori era millorar les instal·lacions, que ara compliran 35 anys. La proposta també preveia reorganitzar els espais i realitzar l’ampliació a través del tancament de la coberta del pati exterior.
Ara, l’Ajuntament prepararà un nou procés per trobar una empresa i impulsar el projecte novament, juntament amb les millores dels accessos.
Innovació l Amb més de 90 projectes, hi han participat 325 alumnes de 21 centres del Camp, l’Ebre i el Baix Penedès
Una nova edició dels Premis InJUè Emprèn Dipta.cat ha reconegut el talent emprenedor dels joves amb la participació de 325 alumnes de 21 centres educatius del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Els guardons es van lliurar ahir dimarts a l’Auditori Diputació, amb la participació del diputat delegat de Persones i Talent, Vale Pino, i del director de la Càtedra d’Emprenedoria de la URV, Xavier Càma-
Mobilitat l La Diputació de Tarragona ha iniciat aquesta setmana les obres de condicionament de la carretera T-203, entre la TP-2031 i la Riera de Gaià pel Catllar, uns treballs que s’allargaran durant un any i suposaran una inversió de més de 3 milions d’euros. L’actuació permetrà ampliar la calçada fins als 8 metres en bona part del
traçat, millorar-ne el recorregut i reforçar la seguretat i la convivència entre vehicles, bicicletes i vianants. El projecte també inclou itineraris per a vianants i ciclistes que connectaran amb les urbanitzacions i arribaran fins a Mas Vilet dels Pins, així com la reordenació dels accessos i camins que conflueixen amb la via. A més, es reubicaran i
adequaran les parades d’autobús existents, se’n crearan de noves i s’hi instal·laran nous elements de senyalització i seguretat viària. Aquesta actuació dona continuïtat a la millora executada per la Diputació l’any 2024 a la carretera TP-2039. Per la via hi circulen cada dia 3.518 vehicles, fet que reforça la necessitat d’aquesta actuació. Redacció
ra. El certamen, impulsat per la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili des del 2019, té per objectiu fomentar l’esperit emprenedor entre els joves. Durant la seva intervenció, Pino va felicitar els centres participants i va remarcar que promoure la cultura emprenedora és una estratègia clau per donar resposta als reptes de la societat del coneixement, enfortir la relació entre el sistema educatiu i el productiu i dotar les persones d’eines i valors per impulsar projectes professi-
Quatre categories premien projectes d’ESO, Batxillerat i Formació Professional
onals i vitals. Xavier Càmara va destacar que emprendre és transformar idees en solucions reals per afrontar els reptes del territori. En aquesta edició s’hi han presentat més de 90 projectes, elaborats després de les formacions prèvies als centres per orientar i professio-
nalitzar les propostes. En la categoria ESO, el premi ha estat per a ODS Go, del Collegi Santa Teresa de Jesús de Tarragona; en Batxillerat, per a CULTIVANT EL FUTUR, de l’Escola Elisabeth de Salou; en Cicle Formatiu de Grau Mitjà, per a BUSINESSMAP, de l’Institut Baix Camp de Reus, i en Grau Superior, per a GREEN DELIVERY, de l’Institut Francesc Vidal i Barraquer de Tarragona. Els quatre projectes guanyadors rebran 1.300 € cadascun perquè els centres els destinin al foment dels valors emprenedors.
A més, també es van lliurar quatre reconeixements, dotats amb 700 euros per categoria, als projectes TRASHBOT, de Batea; RENOVA-IA, de Tarragona; LA REVOLUCIÓ DEL COMERÇ, de Vila-seca, i RECO, de Tortosa. L’acte també va comptar amb Karim Casado, cofundador de Somni Games Studios i guanyador de l’edició anterior. El certamen ja suma un total de sis edicions completades.
dels
de
Futbol l El capità va veure la seva quinzena groga i l’asturià va ser expulsat, fet que obligarà Pablo Alfaro a reorganitzar l’equip
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic encara una nova setmana sense la salvaguarda del Nou Estadi. Els grana tornen a jugar a domicili, aquesta vegada contra un Cartagena que es juga el playoff i ho faran sense les dues peces polivalents de l’equip: Óscar Sanz i Mángel Prendes. Els dos migcampistes van ser amonestats en el dolorós partit contra el Marbella. Tant Sanz com Mángel van representar durant diverses jornades l’estabilitat de l’equip, amb la capacitat de jugar com a centrals i al mig del camp. Dissabte, tots dos van mostrar la seva pitjor cara.
L’asturià va sortir com el més malparat, perquè va aparèixer en la fotografia dels dos moments clau del partit. Primer, en ser superat per falta de concentració en la jugada de l’1-0 i, posteriorment, en ser expulsat.
Des de l’arribada de Pablo Alfaro, Mángel havia aportat l’estabilitat que necessitava l’equip al darrere. L’eix de la defensa, canviant partit rere partit sense trobar la tecla, va guanyar fermesa amb Enric Pujol i el de Candàs. L’actuació de dissabte ja va generar
Una de cada sis amonestacions del Nàstic han sigut per Óscar Sanz
dubtes: primer, per la substitució de Pujol al descans, i també per l’expulsió. Ara,
L’Ajuntament de Tarragona comença a instal·lar les cortines divisòries motoritzades al Palau
Poliesportiu l L'Ajuntament de Tarragona va iniciar ahir la instal·lació de les cortines divisòries motoritzades al Palau d'Esports Catalunya. Aquestes permetran dividir la pista en tres espais per a dur a terme la pràctica simultània d'esports amb una major seguretat i menys interferències. De fet, el Palau acull 1.500 esportistes de
tretze clubs de la ciutat cada setmana. El conseller d'Esports, Mario Soler, va apuntar que l'actuació «s'emmarca en les millores que s'estan duent a terme en les instal·lacions esportives municipals». Els treballs van a càrrec de l'empresa Disseny TEA3 amb un pressupost de 43.197 euros i amb un termini d'execució de deu dies. Redacció
Alfaro tornarà a reorganitzar l’eix defensiu, amb Pedro Alcalá com el jugador que té més opcions de ser titular al camp del seu exequip.
Tercer cicle
Qui tampoc estarà serà Óscar Sanz. El capità del Nàstic complirà el seu tercer cicle
d’amonestacions després de veure la quinzena targeta groga de la temporada en el temps de descompte.
Quinze amonestacions s’ha emportat el capità grana aquest curs, una de cada sis grogues que ha vist l’equip ha sigut per Óscar Sanz. Aquesta dada és només un reflex de
la desesperació d’una temporada decreixent que ha esquitxat a tots i cadascun dels jugadors.
Sanz és el tercer jugador de camp més utilitzat, per darrere de Jaume Jardí i Marc Montalvo. De fet, les darreres setmanes va ser el riudomenc qui es va quedar a la banqueta
L’Associació
L’apunt
El Nàstic engega una campanya de cara al duel contra el Sevilla Atlético
El Nàstic ha iniciat una campanya de promoció per omplir l’estadi de cara al duel contra el Sevilla Atlético. Des del club grana apunten que regalaran dues entrades per compres superiors a 30 euros a la seva botiga oficial fins a final de mes.
per donar entrada a Gelardo a la rotació. Diumenge, la cosa canvia i es perdrà el partit i Montalvo tornarà a l’onze. Aquestes baixes donen poques alternatives a Pablo Alfaro. Sense els dos migcampistes, Gelardo i Montalvo esdevenen els únics disponibles, forçant l’ajuda de jugadors de la Pobla de Mafumet com Manuel Pavón, que haurà d’entrar a la convocatòria. Amb els disponibles, Alfaro buscarà una nova fórmula per millorar l’equip de cara al duel contra el Cartagena, no hi ha més remei.
Batecs de Mar es presenta diumenge en una jornada
solidària al Vendrell
Poliesportiu l Aquest diumenge la plaça Nova del Vendrell es convertirà en l'escenari de la primera Festa Solidària de l'Associació Batecs de Mar. Aquesta entitat esportiva neix centrada en la pràctica del rem i, concretament, està pensada especialment per a pacients oncològics. Des de l'organització volen encetar amb una jor-
nada solidària que encetarà a les 12 hores. Vermut, música i menjar farciran la jornada per una bona causa, perquè, segons va apuntar l'agrupació, el 100% de la recaptació es destinarà íntegrament a la compra del primer llagut del club. Els tiquets es podran adquirir per un preu de 6 euros a Bar Estepa, 7 de Vi, Goil i Forn Santa Oliva. Redacció
Bàsquet l Els salouencs van caure dissabte en la darrera jugada contra l'Albacete
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou es va acomiadar de la temporada amb una derrota ajustada contra l’Albacete el dissabte. Era un duel anecdòtic, cap dels dos equips tenia molt en joc amb els salouencs ja descendits. Amb tot, els de Jesús Muñiz van tornar a competir en un partit que es va decidir en la darrera jugada.
Aquesta temporada ha sigut especialment dura per als salouencs, més enllà del resultat final. Després de quatre temporades consecutives a Segona FEB, les dues darreres, arribant a play-off, cauen de la categoria de bronze. L’inici del curs ja va ser difícil. Canvi de presidència a l’estiu i problemes econòmics van forçar una confecció de la plantilla a correcuita. A l’hivern, amb els diferents reforços com l’entrada d’Álex Llorca i Charles Knowles, va
haver-hi un canvi palpable. L’equip va pujar el nivell competitiu, però es va a quedar a les portes en comptables ocasions. De fet, set de les derrotes de la segona volta es van decidir en la darrera jugada de partit, sortint sempre creu. Amb tot, el salt competitiu va allargar la sentència final fins a la penúltima jornada. Amb tot, no es va poder igualar el descens de categoria, tot i que caldrà veure fins al final de juny si apareix l’oportunitat de mantenir-se als despatxos. Aquesta va ser la desena temporada de Jesús Muñiz a la banqueta. El de Puertollano és tota una institució a l’entitat, portant l’equip des de Copa Catalunya a Segona FEB amb una entrega absoluta. Ara toca agafar aire abans de començar a planificar el pròxim curs i el primer pas serà assegurar la continuïtat del tècnic.
Tennis Taula l Les reusenques disputen avui el partit d’anada de la semifinal a casa contra el Linz a les 18 hores
Arnau Montreal Quesada
El Miró Ganxets Costa Daurada té avui una cita amb la història. L’equip reusenc disputa aquesta tarda el primer partit de les semifinals de l’Europe Cup contra el Linz austríac. L’al·licient és el millor de tots, assolir una victòria per disputar la primera final europea del club.
«És el partit més important de la nostra curta història», va afirmar ahir el president de l’entitat, Joan Carles Virgili. El bitllet a les finals es decidirà aquesta setmana. El primer assalt serà avui a partir de les 18 hores a la seu del club situada al carrer d’Evarist Fàbregas de Reus. Dissabte, es jugarà el partit de tornada en terres austríaques a les 15 hores.
El rival no apunta a ser senzill, de fet, en aquestes alçades de la competició, cap dels quatre finalistes ho és. «Serà un rival complicat. Tenen entre les seves files com a estrella a Eerland Britt, una jugadora que coneixem bé perquè ja va jugar amb nosaltres en el passat», va comentar Virgili. La tailandesa Suthasini Sawettabut i la croata Ivana Malobabic van completar l’equip que va arriba a semifinals després de passar per sobre del Son Cladera TTC Mallorca a quarts. Des del club reusenc afron-
Rugbi l El sènior femení del Club Rugby Tarragona es va proclamar el darrer cap de setmana campió de Segona Catalana. Les voltores ho van certificar després de superar amb escreix el Coques Inef BCN per un contundent 4612. L'equip de Damián Blanquero van consolidar un any de creixement amb un triomf molt esperat.
«El camp estava completament ple dissabte. Més de 500 persones es van apropar per animar l’equip i van acabar festejant amb les jugadores», va destacar el president de l’entitat, Óscar Quintela. L’equip es va quedar a les portes de poder participar a Primera al principi de curs, però han aprofitat bé el seu pas a Segona Catalana amb el títol
i reforçant un equip que ha crescut en volum. «Hem crescut en jugadores joves i amb ganes. Noies del sub-16 han fet el salt al sènior per donar més energia i, amb Damián, han format un grup espectacular», va apuntar Quintela. Encara queda per al pròxim curs, però l’objectiu de les tarragonines és competir-la a Primera. AMQ
ten amb il·lusió i ambició un partit important que serà molt llarg. «Crec que tenim opcions i podem somiar per arribar a la final. Serà difícil i més amb la tornada a Àustria amb la seva afició, però estem carregats d’il·lusió», va assenyalar el president ganxet. A més, va recordar que «a vegades aquest tipus de partits es defineixen per petits detalls.
El partit de tornada es disputarà aquest dissabte a Àustria a les 15 hores
El favorit no és sempre qui s’emporta la victòria, sinó l’equip que està en millor forma en el moment concret de la semifinal».
Des del club reusenc van destacar que «competirem aquest primer partit amb un equip potent. En funció com vagi, prepararem la tornada d’una manera o una altra». L’equip reusenc no es guardarà cap as sota la màniga i les estrelles que tantes alegries van donar a la Copa del Rei i en les darreres competicions seran presents.
Camí recorregut
El Miró Ganxets Costa Daurada ja va començar la temporada fent història. Les ganxetes van iniciar el curs a la Champions i van aconseguir accedir al top 12. Posteriorment, van quedar-se a les portes del top 8, però el seu camí europeu va continuar a l’Europe Cup. Les reusenques van entrar directament als quarts de final i van eliminar l’STK Zagreb amb un doble triomf. Avui arrenca la semifinal per un bitllet a la gran final, un títol europeu que el club afronta amb il·lusió i amb la voluntat d’escriure una nova pàgina en la seva curta però intensa història de 12 anys. L’altra semifinal enfrontarà l’ASD Cagliari italià amb l’SKST Plus Hodonín de Txèquia.
Ja classificades per a Europa El darrer cap de setmana, el Reus Ganxets va assegurar-se la participació europea de cara a la pròxima temporada. El club de la capital del Baix Camp va sumar un punt contra el Jaén, suficient per certificar la presència continental el curs vinent.
A falta de dues jornades per al final de la Superdivisió Femenina, el Miró Ganxets Costa Daurada és tercer, a tres punts del Jaén, segon classificat, i amb un marge de dos punts sobre el Museo de la Almendra, quart.
Guerra l La mediació del Pakistan força la pròrroga mentre dona marge a Teheran per negociar sota pressions internes
Agències
Donald Trump va anunciar a última hora del vespre d’ahir dimarts, a través de Truth Social, que amplia l’alto el foc amb l’Iran, però manté el bloqueig naval a l’estret d’Ormuz. El president nord-americà assegura que prorroga la treva a petició del mariscal pakistanès Asim Munir i del primer ministre Shehbaz Sharif, amb l’argument de donar temps als dirigents iranians perquè puguin presentar una proposta d’acord «unificada». Trump sosté que el go-
vern de l’Iran està «greument fracturat», però al mateix temps ha ordenat a les forces militars que continuïn el cordó marítim i es mantinguin preparades. L’anunci arriba després de suspendre el viatge del vicepresident JD Vance a Islamabad i en un moment en què Teheran no semblava ni tan sols disposat a tornar a asseure’s a negociar si els Estats Units no aixecaven abans el setge militar armat.
La decisió de Trump rebaixa, almenys de moment, el temor que Washington reprengui els atacs contra
Investiguen el cap de gabinet d’Illa en una causa de quan era l’alcalde d’Esparreguera
Tribunals l El cap de gabinet del president de la Generalitat, Eduard Rivas, figura com a investigat en una causa sobre contractes de l’Ajuntament d’Esparreguera de quan era alcalde. Fonts de Presidència han traslladat la «plena confiança» de Salvador Illa en Rivas i remarquen la seva disposició a col·laborar. La investigació,
sota secret d’actuacions, està oberta per un presumpte delicte de malversació de cabals públics i deriva del requeriment de documentació fet pels Mossos el 15 de gener sobre contractes dels serveis de neteja viària i manteniment de l’espai públic dels anys 2022, 2023 i 2024. L’Ajuntament ha expressat respecte pel procés judicial. Agències
El vicepresident
JD Vance cancel·la el viatge previst a Islamabad
tinada aquí. Enmig d’aquest galimaties, Trump va arribar a dir aquest dimarts al matí que estava «a punt» per reprendre els combats i que no volia allargar gaire la pausa, tot i continuar insistint que els EUA encara poden arribar a «un gran acord». Mentrestant, Tarar admetia que a les 19.30 h del Pakistan encara no hi havia confirmació iraniana sobre una nova ronda de converses a Islamabad. A més, la Casa Blanca tampoc no ha aclarit si la trobada pot acabar cancel·lant-se del tot davant la negativa iraniana.
Bloqueig a Ormuz
Citen a Pujol perquè un forense l’avaluï abans de decidir si declara
Judicial l L’Audiència Nacional ha citat presencialment l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol a Madrid perquè l’avaluï un forense abans de prendre una decisió sobre si pot declarar o no en la causa contra ell i la seva família. Està citat a dos quarts de deu del matí. Poc abans de l'inici del judici el novembre passat, els metges forenses ja van constatar llavors que Pujol no es trobava en condicions de salut. Redacció/ACN
l’Iran, però no resol la incertesa general sobre el futur de la treva. En les últimes hores, les versions sobre l’hora exacta de venciment de l’alto el foc havien estat contradictòries. Trump havia afirmat dilluns que expirava dimecres al vespre, hora de Washington, mentre que el ministre d’Informació del Pakistan, Attaulah Tarar, situava el final a les 4.50 h PST, és a dir, les 13.50 hores de dimecres a Catalunya. Paral·lelament, la televisió estatal iraniana parlava de les 3.30 h de dimecres, hora de Teheran, les dues de la ma-
De fet, el principal escull continua sent l’estret d’Ormuz. L’Iran considera el bloqueig un acte de guerra i, abans del nou gir de Trump, el ministre d’Exteriors Abbas Araghchi va denunciar a X que el setge als ports iranians i l’abordatge de vaixells comercials vulneren l’alto el foc. La tensió no s’ha reduït sobre el terreny: el cap de setmana la marina nord-americana va interceptar un vaixell iranià que intentava travessar el cordó, i ahir l’exèrcit dels EUA va abordar el petrolier sancionat M/T Tifani a l’oceà Índic, a 600 quilòmetres de Sri Lanka. Washington defensa que aquestes operacions formen part de l’estratègia per negar suport material a l’Iran i sosté que les aigües internacionals no poden ser refugi de vaixells sancionats. Amb Vance sense viatjar al Pakistan i sense garanties que Teheran accepti temporalment la treva, la fotografia continua oberta.
Les exportacions catalanes cauen un 3,5% al febrer
Economia l Les exportacions catalanes van caure un 3,5% al febrer en comparació amb el mateix mes de l'any passat, fins a situar-se en els 8.033,6 milions d'euros, segons les dades del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Tot i la lleugera caiguda interanual, Catalunya es va mantenir com la comunitat autònoma més exportadora. ACN
La UE planteja importar més cru dels EUA
Economia l El comissari europeu de Transports i Turisme, Apostolos Tzitzikostas, va reiterar que «que no hi ha indicis d’escassetat real» de combustible per avions a la Unió Europea pel bloqueig de l’estret d’Ormuz, però ha indicat que la Comissió Europea treballa per assegurar el subministrament al continent. ACN
Lleida planteja prohibir el vel integral
Societat l El govern municipal de la Paeria de Lleida ha presentat la proposta d'ordenança de civisme i convivència que preveu, entre altres, prohibir l'ús del vel integral a l'espai públic i oficines municipals. ACN/ACN
El Govern obre 50.000 places noves de català per a migrants regularitzats
Llengua l El Consell Executiu va aprovar el paquet de mesures que acompanyaran el procés de regularització de migrants. El Consorci de Normalització Lingüística reforça l’oferta de cursos de català amb 50.000 noves places de nivells bàsics per a les persones que regularitzin la seva situació. ACN
k Editorial k
Les dades de l’Informe Social 2025 dibuixen un escenari preocupant al Camp de Tarragona, on les dues principals ciutats, Tarragona i Reus, comparteixen una realitat marcada per les dificultats econòmiques, però amb matisos que evidencien una bretxa territorial cada cop més profunda. Fa unes setmanes explicàvem com, a Tarragona, la desigualtat es manifesta amb una claredat gairebé cartogràfica. La ciutat apareix dividida entre un Llevant amb rendes altes i capacitat d’estalvi, i un Ponent on moltes llars viuen amb dèficits mensuals estructurals. Aquesta fractura no és només estadís-
tica: condiciona oportunitats, qualitat de vida i cohesió social. Fins i tot dins d’un mateix barri, les diferències poden ser notables, fet que reforça la idea d’una ciutat fragmentada. A Reus, el problema adopta una altra forma, però no és menys greu. Aquí, el cost de la vida supera de manera generalitzada els ingressos de les famílies. Més enllà de les diferències entre barris, el que emergeix és una dificultat estesa per arribar a final de mes, que afecta amplis sectors de la població. Ambdues realitats apunten a un mateix repte: garantir la cohesió social en un context de creixent desigualtat.
k Tribuna k
El Govern de
Hi ha moments en què un país necessita tornar a allò essencial. A la normalitat institucional, a la capacitat de diàleg i, sobretot, a la voluntat de resoldre problemes reals. Aquest ha estat, des del primer dia, el compromís del Govern del president Salvador Illa.
En només un any, s’han començat a abordar qüestions que feia massa temps que estaven encallades al Camp de Tarragona. No perquè fossin fàcils, sinó precisament perquè eren complexes i requerien decisions valentes. Governar també és això: assumir responsabilitats encara que no agradin a tothom.
Un dels exemples més clars és el de l’aigua. La situació al Priorat i al conjunt de les Terres de l’Ebre ha estat durant anys una problemàtica latent, sovint ajornada. El Govern actual hi ha posat fil a l’agulla des del primer moment, amb una mirada realista i amb voluntat de trobar solucions sostenibles.
També s’estan reactivant inversions llargament esperades al territori. Projectes vinculats al patrimoni, com el desenvolupament del consorci de la Tàrraco romana, o equipaments estratègics com la Ciutat de la Justícia, tornen a estar damunt la taula després d’anys d’inèrcia. Són compromisos amb Tarragona que no podien continuar aturats.
Hi ha també decisions que exemplifiquen molt bé aquest canvi de manera de governar. A Reus, durant anys es va arrossegar un plantejament que preveia una estació enmig d’un parc, una solució discutida i poc integrada amb la ciutat. Ha estat ara, amb el lideratge municipal i el suport del Govern de la Generalitat, quan s’ha optat per una alternativa més coherent: una estació soterrada, més costosa però també més respectuosa amb l’entorn urbà i pensada a llarg termini. És un bon exemple de què significa prioritzar l’interès general per damunt de la inèrcia.
Ivana Martínez
Diputada del PSC per Tarragona
Al Baix Penedès s’han desencallat projectes tan importants com ara l’ampliació de l’hospital del Vendrell, el projecte IDIADA 2, l’adequació de centres d’atenció primària i d’escoles, o la millora de la connectivitat entre els diferents municipis. Projectes que representen les prioritats del Govern socialista: educació, sanitat i mobilitat.
Precisament en matèria de mobilitat, s’estan fent passos al Camp de Tarragona que, tot i comportar molèsties temporals, responen a una realitat inqüestionable: durant massa temps no s’ha invertit prou.
queja.
S’estan reactivant inversions llargament esperades al territori. Projectes vinculats al patrimoni, com el desenvolupament del consorci de la Tàrraco romana, o equipaments estratègics com la Ciutat de la Justícia
Les actuacions actuals en la xarxa ferroviària o en Rodalies poden generar incomoditats, però són imprescindibles per posar al dia unes infraestructures que arrossegaven dèficits estructurals. Una imatge senzilla ho explica bé. Quan una casa necessita reformes urgents, cal actuar encara que suposi conviure amb obres durant un temps. El mateix passa amb un país. La diferència és que ara, finalment, s’està intervenint. Aquest canvi també es nota en la manera de governar. Davant de cada repte, el Govern del president Illa ofereix escolta activa, però també pren decisions. Perquè sense decisions, els problemes no es resolen. I sense resolució, el país es blo-
k Tribuna k
QAquesta voluntat de normalitat institucional es tradueix també en una manera diferent d’entendre el territori. Les polítiques públiques no es fan en funció de qui governa cada ajuntament, sinó en funció de les necessitats de la ciutadania. Així s’explica, per exemple, que programes com el Pla Únic d’Obres i Serveis hagin posat el focus en municipis petits i d’interior, sovint allunyats dels grans centres de decisió. És una aposta clara per l’equilibri territorial. I també una mostra que es pot governar sense sectarisme, pensant en el conjunt del país. El mateix president Salvador Illa ha traslladat una idea molt clara: els alcaldes i regidors, siguin del partit que siguin, són una peça clau del sistema institucional i mereixen respecte, suport i col·laboració lleial. En àmbits diversos, com el de la seguretat, l’educació o l’energia, s’estan posant les bases per resoldre qüestions que feia anys que no trobaven resposta. Potser no sempre amb solucions immediates, però sí amb una direcció clara i amb voluntat de resultat.
I com aquests exemples, en podríem trobar molts més. Perquè el que està canviant no és només el ritme de les actuacions, sinó la manera d’afrontar-les. El Camp de Tarragona necessita estabilitat, inversions i una administració que estigui centrada en el que és important. Aquest és el camí que s’ha iniciat. I aquest és també el valor principal que aporta el Govern de Salvador Illa: normalitat, responsabilitat i capacitat d’actuar. Perquè governar no és prometre allò impossible. És fer allò necessari.
uan els antics alcaldes que van construir l’administració territorial ens veuen enlluernats pels fenòmens virals, perden la paciència i sentencien «Un municipi hauríeu de gestionar». Es pot considerar una expressió greu, carregada de la constatació empírica de qui sap que la política de faristol no tapa els sots del carrer, ja que no és el moment de contestar res, perquè no es fa una batalleta més, és la verbalització del límit orgànic insalvable que té la nova política mediàtica. De moment, la majoria continuem observant l’espectacle d’una Aliança Catalana que creix en intenció de vot de manera imparable, però que es troba incapaç de trobar gent disposada a encapçalar les seves llistes als ajuntaments. Sílvia Orriols diagnostica que l’estigmatització allunya els candidats, i és aquí on pren sentit la teoria de l’espiral del silenci de Noelle-Neumann ja que la por a l’aïllament emmudeix l’expressió pública als entorns de proximitat. Això no deixa de ser-ne el símptoma superficial, i l’autèntic diagnòstic és que estem davant d’un partit d’una sola escala, dissenyat per a la lògica parlamentària, on allò que cotitza és la confrontació simbòlica i el lideratge carismàtic. Estem assistint al xoc atàvic entre la hipercentralització d’una marca i la necessitat d’arrelament local, i és aquí on s’evidencia la resistència de les elits locals a ser absorbides per aquest nou actor. L’evidència s’agrupa de capital en capital, amb perfils institucionals com Jordi Masquef a Figueres, Sergi Perramon a Manresa o Carles Ribas a Girona; tots ells, temptejats per ser els candidats ideals, i han acabat declinant l’oferta perquè un bon regidor sap que l’etiqueta política té un cost social inassumible quan vius al mateix barri, portes els fills a la mateixa escola i saludes els mateixos veïns cada dia.
Estem assistint al xoc atàvic entre la hipercentralització d’una marca i la necessitat d’arrelament local
La recerca sistemàtica de quadres de l’espai postconvergent revela, a més, una dissonància estratègica, ja que el mateix projecte que ha construït la seva identitat assenyalant la casta catalanista i els que, segons ells, han cedit i traït, es veu oblidat a buscar el seu capital humà precisament en aquest establiment. Ho fan perquè l’espai convergent va deixar una sòlida empremta institucional de gestió i xarxes de confiança que cap altre moviment ha igualat i, sense reconèixer aquest llegat, en busquen els hereus. Al cap i a la fi, cal entendre que el vot cap a Aliança és un vot protesta, un vot que canalitza la frustració contra els partits independentistes tradicionals; beu d’una nostàlgia gairebé essencialista d’uns temps on perceben que Catalunya era més catalana, i d’aquest vot d’ofec de veure com acaba tot allò que representes com a català.
Hi ha ganes de partits flaix. Hi ha ganes de marques mediàtiques que ho fiïn tot a la inèrcia de la figura central, però una formació amb aquesta fragilitat estructural, sense la xarxa d’alcaldies i regidors que actuïn com a tallafocs, està condemnada a un col·lapse orgànic ràpid davant de qualsevol error del líder, exactament com li va ocórrer a l’arquitectura territorial de Ciutadans. Figuren ganes de preguntar-nos fins quan es pot mantenir un creixement basat exclusivament en l’audiència, si a l’hora de la veritat, cap d’aquests votants està disposat a representar el partit al seu propi poble.
Necrològiques
Tarragona
Gregorio Alberto Bosch.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a la Parròquia de Sant Pau.
Andres Arboledas Jimenez.
Ha mort als 89 anys.
Antonio Escardó Pinent.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Francisco Romero Felguera.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
María Alvarez Navas.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Lluís González Fernández.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Pepita Xifré Olesti.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori.
Vila-seca
María Antonia García García.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h a Sant Esteve.
Salou
Cristóbal Martínez Galisteo.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
El Morell
Maria Español Roig.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Martí Bisbe.
Indústria l Reconeixement a la seva trajectòria a Covestro i al sector químic
Redacció
La directora de Química Bàsica a Iberia de Covestro, Noemí Ferrer, ha estat guardonada en la III edició dels Premis Nacionals Avelino Corma en reconeixement a la seva trajectòria professional en el sector. Enginyera química per la Universitat Politècnica de València i membre del comitè de direcció de Covestro Espanya, Ferrer acumula gairebé dues dècades de vinculació amb la companyia. Al llarg d’aquest temps, ha liderat unitats de negoci estratègiques i ha assumit responsabilitats en en-
torns internacionals com Alemanya i la Xina, aportant una visió global a la indústria. El guardó també posa en valor l’aposta per l’excel·lència tècnica, la gestió d’equips basada en la confiança i la seva capacitat per impulsar projectes i desenvolupaments tecnològics transformadors. Ferrer ha assegurat que rep aquest reconeixement amb gratitud i sentit de la responsabilitat. En els últims anys, Ferrer ha format part de l’equip que ha fet possible la implantació industrial de la primera planta de clor world-scale amb tecnologia ODC a Covestro
Tarragona. Amb el seu impuls, la planta també ha assolit la certificació ISCC PLUS el 2026, reforçant l’aposta de la companyia per la sostenibilitat. A més de la seva trajectòria industrial, el premi reconeix el seu paper en la visibilització del talent femení al sector. Actualment, és
membre del Comitè Estratègic de FEIQUE. Els guardons, organitzats per la Federació Espanyola de Professionals d’Enginyeria Química, el Col·legi Oficial d’Enginyers Químics de la Comunitat Valenciana i el Col·legi Oficial de Professionals d’Enginyeria Química de Castella-la Man-
xa, es van lliurar a Barcelona el darrer dissabte, 18 d’abril, i reconeixen tant l’excel·lència acadèmica com la innovació empresarial i les trajectòries consolidades que impulsen el desenvolupament del sector. Els premis porten el nom d’Avelino Corma, referent clau de la catàlisi i materials.
Avui felicita als que es diuen:
Caius, Soter i Senorina
21/03 al 19/04 ÀRIES
Para atenció als teus viatges no deixis que els nervis o l’excitació et portin a prendre mesures dràstiques que després lamentaries.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Busca diversió o gent més alegre. No et quedis tancat amb o sense parella, ja que els ànims estan carregats els frecs es donaran amb facilitat.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et deixis portar pel que diguin els altres ni per les crítiques d’avui. La teva pitjor actitud seria deixar-te enfonsar deprimir per petiteses.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05
Si ja tens l’amor que desitjaves, atenció a les teves actituds d’avui. No siguis gaire absorbent, dona una mica més de llibertat sense por.
VERGE
23/08 al 22/09
Les teves necessitats seran urgènts, això es manifestarà tant en el professional com en l’amorós. En aquest últim viuràs moments irrepetibles.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La teva imatge personal destacarà davant dels altres i atrauràs la mirada del sexe oposat amb molta facilitat. Fomentaràs gelosies.
BESSONS
21/05 al 20/06
Estaràs condicionat per les situacions circumstàncies que visquin els altres. Segurament necessitaràs la seva ajuda comprensió, entrega’t.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva tasca intellectual laboral es veurà truncada per assumptes familiars que aportaran retards, però l’harmonia que regnarà després t’alegrarà.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si avui no et surten bé tots els teus plans podràs trobar l’ajuda que necessites al teu voltant, oblidant velles rancúnies entre companys.
21/06 al 22/07 CRANC
Alguna cosa o algú està fent créixer la teva atenció. Si realment et convenç, llança’t sense pors ja que el camí és fàcil el resultat serà bo per a tots.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Alguna cosa oculta està passant a la teva vida si no hi poses remei es girarà contra tu. Deixa ben clar davant dels altres el que dius fas.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Les necessitats amoroses de comunicació seran avui elevades. Controla la teva ansietat fent passos ferms cap a la meta.
10:00 Efecte Mosaic
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La Comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia 21:30 Va de moda
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Va de moda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Enganyós, calculador i dolent. Dirigir-se cap a un lloc. 2. Les de grills són un exemple. Església petita. 3. Llorer. Principis vitals entre els grecs. 4. Al fons del túnel. Molt tossut. Enllestit. 5. Estimaran algú. Resisteix encara que el trepitgin. 6. Estrany capicua. Plores de mala manera. Indica conductor novell. 7. Crearíem fortes tibantors. El final del final. 8. Consentit. Agafi amb força. 9. Mons sense fronteres. Caldeja l’aigua. Quasi tots. 10. Reflexioni. El que penja a la xarcuteria. 11. Alimenta les fòbies. Qüestió dubtosa. 12. Superar tots els obstacles de la cursa. Preparat per enllestir la feina ràpidament. VERTICALS: 1. És una cadena, encara que sigui d’or. Va amb el nas ben brut. 2. Antídot contra els vampirs, diuen. Alba. 3. Vessarem llàgrimes de dolor. Grup romà que és menyspreable. 4. Venedor de ciris. Excessivament satisfet. 5.Afirmació ascendent. Propi del paladar. Extrem de l’ala. 6. El cercle viciós. El cul del panarra. La flor dels innocents. 7. Escolta. Alcin les potes del davant sense fer caure el genet. 8. Torna a reunir la família. Cop sense cor. 9. Amulet trencat. Antic imperi. Portar a terme. 10. Genis femenins. El més fort del bosc. 11. Dones no creients. Arts petits de pesca. 12. Coses que pengen d’un fil. Relació de persones o coses.
TARRAGONA:
Font-Quer Pellicer, Maria Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Telèfon 977313 336
Sans Porta, Pau Llovera, 47 Telèfon 977 341 943
SALOU:
Oliva, Dolors - Cristià, Gil Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Galimany, RomanMurillo, Adelina
Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597
EL VENDRELL:
Parra, Pere - Parra, M.Carme
Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada hi haurà núvols alts i mitjans que deixaran el cel força ennuvolat, sobretot al nord-est fins a migdia. Al matí predominarà el sol, amb alguns núvols baixos al litoral sud. A la tarda i vespre augmentaran els núvols al sud, especialment al massís del Port, estenent-se cap a altres zones de la meitat sud. Temperatura
La temperatura mínima canviarà poc o baixarà lleugerament. La màxima serà semblant o una mica més baixa al nord-est, però pujarà lleugerament a la resta, sobretot a l’interior. En zones de Ponent, la vall de l’Ebre i la Catalunya Central es podran superar els 30 °C, amb màximes de fins a 32–33 °C a Ponent.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
PISO SEMINUEVO. CONSTANTÍ. 4 habitaciones, 2 baños. Zona muy tranquila. Todo exterior con terrazas, muy luminoso. Listo para entrar a vivir. Tel. 649.801.679
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PALETA Tel. 623.246.480
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y comunidad. Tel. 614.041.375
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SUSANA. Masajes sensitivos. Precios adaptables. Llámame!!! Tel. 642.900.956
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087
MOTOR
FURGONETA VENDO. PARTICULAR. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879
BUSCO SEÑORA PARA CASA en Tarragona. Limpieza, comida, plancha, ayuda con jardín y piscina. Coche imprescindible. Jornada partida de lunes a viernes. Contrato. Dedicación exclusiva. Tel: 609.717.973
AMISTAT
CENAS PARA HACER AMISTAD 50-65 años. . Tel. 685.253.084
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
«Defensar el fricandó és la política identitària que ens queda»
Entrevista L’escriptor reusenc publica ‘Fricandó Nation’ (Destino), una distopia farcida de sàtira gastronòmica
Quan vas començar a escriure, què va ser primer, el fricandó o la salsa?
«El fricandó és a l’origen de tot el projecte: la novel·la comença al seu voltant i inicialment té un gran pes, fins al punt que faig una descripció molt intensa de les emocions que li provoca a l’antagonista. A partir d’aquí ho vaig anar desenvolupant, fent-lo créixer a partir d’una intuïció».
I li vas trobar tot el sentit.
«Sí, vaig buscar justificacions i en vaig trobar moltes: històriques, per exemple. En Pep Salsetes explica molt bé la diferència entre el fricandó francès, l’occità i el català. Tots tres tenen un origen bastant similar, probablement occità, però les elaboracions són diferents. Per tant, això que sempre s’ha dit que el fricandó és una adaptació del plat francès, no és cert. I aquí és on apareix com a emblema de la identitat catalana, especialment a la ciutat, perquè a pagès no se’n fa».
Defensar el fricandó és fer política?
«Sí. Avui en dia tot el que tingui a veure amb signes identitaris ho és. I com que hem resolt que el fricandó és un signe identitari de la cuina catalana, i per tant de la cultura catalana, qualsevol reivindicació en aquest
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
sentit és política. És la política que ens queda: social, cultural, identitària, com li vulguis dir». Si es perd el fricandó, què perdrem?
«Un fil de la tradició. A mi me’l va ensenyar la meva mare, no la meva àvia, que era del Priorat, per allò que et deia del caràcter urbà. La meva mare era molt de Reus, i és un plat que em va transmetre molt directament. Aquest lligam també l’he vist en molta gent: és una transmissió generacional directa, no és un plat que hagis vist en un restaurant i decideixis fer a casa. És un plat molt viscut, potser dels més viscuts que tenim». Qui creus que està maltractant més el fricandó: la moda, els cuiners o els comensals, que ja no el demanem?
«Segurament els comensals, però els cuiners també, fins fa poc, perquè semblava un plat oblidat. Feia anys que no veia un fricandó en un restaurant, sobretot a Barcelona, que sempre va al capdavant de les modes. Ara torna a aparèixer, fins i tot en versions diferents: he vist fricandós de tonyina, de peix o fins i tot de tofu. És discutible, però pot estar bé si es respecta l’essència original».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
A la novel·la, el fricandó també es reinterpreta. On és el límit entre innovació i traïció?
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
«És difícil de definir, però quan t’hi trobes, notes si hi ha respecte per la recepta. Hi ha qui entén el concepte, fins i tot sense haver-lo mamat, i sap integrar-lo i fer-ne una variació respectuosa. I n’hi ha d’altres que no ho entenen gens, i per molts anys que hi dediquin, no se’n sortiran. Això depèn molt del talent».
Una de les gràcies del fricandó és la picada, que espesseix la salsa i li dona profunditat sense que es pugui distingir clarament què hi porta. Al llibre hi has fet una ‘picada d’identitats’ que també s’intueixen, sense estar del tot definides.
«Totalment, és una gamberrada. Veig la novel·la com un guinyol, com una representació de titelles, amb personatges molt exagerats i grotescos, sense gaire profunditat psicològica, però molt divertits. Això m’ha permès jugar, i els plats que hi surten també ajuden a fer avançar la història, que conté una deformació paròdica d’aquest
món».
Dius que vols que la gent s’ho passi bé llegint la novel·la.
Aquest Sant Jordi hi ha molta història profunda.
«Sí. Una part de la meva feina és fer de crític literari i sovint em trobo amb textos durs. Ara intento filtrar i evitar històries massa traumàtiques, perquè ja en tinc prou. Si volgués, jo també podria escriure moltes històries de traumes, però no en tinc ganes. I si ho fes, seria per riure-me’n. El llibre va una mica per aquí: fer un contrapunt a aquesta tendència més fosca».
Ja per acabar: el fricandó el fas o te’l fan?
«Jo el fricandó el menjo sobretot a casa de ma mare, que el fa amb detalls molt particulars. Per exemple, no hi posa tomàquet, cosa que genera debat, i sempre hi posa sajolida. Ella diu que sense sajolida no és fricandó. Mentre pugui, menjaré el que em faci ella. I, si no, el faré com ella me l’ha ensenyat».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Ja tenim aquí Sant Jordi i la polèmica anual. L’hauríem de proclamar dia del llibre, la rosa i la polèmica, literària o no. El que hauríem de pensar és en tenir la nostra polèmica camptarragonina. Ja està bé de penjar de l’última vomitada agra de senyors barcelonins que foren progressistes, a qui se’ls ha covat l’arròs i estan inflats de superioritat moral. Els posseïts per la síndrome Loquillo, diguem. Com Eduardo Mendoza, a qui sempre he llegit de gust i que vaig entrevistar per la revista Cultura. Em va semblar agradable, però s’ha comportat com la canalla que fa bullying: agredeixen amb intenció de fer mal, però si et queixes et diuen que era broma i que ets un fluix. No hi havia la intenció de vendre més llibres: en el fons només revela inseguretats i febleses. Mendoza és prou culte per saber que la festa de Sant Jordi i la rosa és anterior al dia del llibre, però el que ens vol dir és que els catalans som provincians i no cosmopolites com ell. No caigueu en la provocació: el drac no és un animal maltractat sinó un símbol didàctic del mal. Tu, Eduardo, ho saps, i t’has fet un fart de riure a costa dels pobres i ingenus catalanopensants. El Javier Mariscal, el pare del Cobi, a qui el diner públic ha pagat tantes mariscades, és una altra cosa, menys culte. Sempre s’apunta a un bombardeig si la víctima és el president Pujol. Ha vingut a dir que per Sant Jordi el que celebrem és el sant del Pujol. Saps què et dic, Javi? Que tens raó: que abans de Pujol, Sant Jordi no era el patró de Catalunya i que a Torredembarra no hem tingut patrona, Santa Rosalia, fins als concerts de la Rosalia. I Barcelona no existia abans del Cobi. Ai de les roses pansides que conserven les espines!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
