dimecres, 21 d’octubre de 2026
Camp de Tarragona
12
El Govern atura el desnonament de 21 famílies de la Riera de Gaià enganyades per la promotora Opinió
Número: 5650
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com
Tarragona 2 Cas Inipro: L’informàtic de Serveis Socials afirma que no va alterar els arxius del disc dur que es va endur per arreglar
20 Joan Alonso Giménez. Tarragona no pot continuar sense els estudis d’Arquitectura Tècnica: «Les empreses i promotores necessiten tècnics»
Política
El Suprem amnistia Junqueras, Turull, Romeva i Bassa A la resolució no se n’està de criticar la «innecessària grandiloqüència» del Constitucional 19 Gerard Martí
Economia 4 i 5
Premis a l’empresa tarragonina La Cambra de Tarragona ha distingit cinc empreses locals en una nova edició dels guardons anuals, que enguany ha comptat amb la presència de Josep Lluís Bonet, president de la Cámara de España
Reus
L’Hospital, centre de referència per a noves tècniques contra el càncer l 8
2 dimecres 21 d’ octubre de 2026
L’informàtic de l’IMSST reconeix que va reparar a casa el disc dur, però nega haver alterat els arxius Inipro l El tècnic assegura que va trobar el dispositiu «de rebot» i que, un cop arreglat, va obrir carpetes per comprovar-ne el funcionament. L’endemà al matí, va entregar-lo a la Guàrdia Civil John Bugarin L’informàtic de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) que va lliurar a la Guàrdia Civil el disc dur amb correus de treballadors i de l’aleshores gerent, Antonio Muñoz, va negar haver-ne manipulat el contingut, si bé va explicar que havia obert carpetes després de reparar-lo per comprovar-ne el funcionament. Durant la sessió d’ahir del judici del cas Inipro, va assegurar que havia trobat el dispositiu «de rebot» mentre feia tasques de manteniment. La seva compareixença és clau, ja que les defenses havien demanat que el disc quedés fora del procediment per dubtes amb la cadena de custòdia, i el tribunal decidirà en la sentència la seva validesa com a prova. Durant el registre de la Guàrdia Civil a les dependències de l’IMSST, el 9 d’octubre del 2015, l’ordinador de Muñoz ja no hi era perquè s’havia traslladat a l’antiga Facultat de Lletres. Els agents van demanar al tècnic una còpia de seguretat dels correus del gerent, però ell els va dir que no en tenia. El 23 de febrer del 2016, el mateix dia que va declarar davant del jutge instructor, va anar al centre de serveis socials de Ponent, a la Granja, per resoldre una incidència i va aprofitar la visita per revisar les còpies de seguretat. En un armari tancat amb clau, va trobar el disc extern damunt i en posar-hi la mà, va notar que no vibrava: «En aquella època, això volia dir que estaven espatllats». Llavors, l’informàtic va decidir
Afirma que endur-se equips per reparar-los era habitual «en aquella època»
Imatge d’arxiu de la primera sessió del judici del cas Inipro, celebrat a l’antiga presó. ACN
endur-se’l a casa perquè hi tenia transformadors que no tenia a la feina i considerava que així podia reparar-lo amb més rapidesa. El tècnic va defensar que aleshores era habitual emportar-se material informàtic per arreglar-lo i que depenia del seu criteri valorar si calia fer-ho: «En aquella època no es registrava res». Un cop reparat, va obrir carpetes per assegurar-se que funcionava correctament: «Vaig comprovar si s’hi podia navegar i si el disc funcionava bé». Va negar haver-hi escrit o esborrat arxius tot i que no recordava si havia accedit als fitxers PST amb els correus. En trobar una carpeta anomenada Amunoz —Antonio Muñoz—, va decidir lliurar el disc a la Guàrdia Civil l’endemà al matí. En aquest sentit, va assegurar que ni el jutge instructor ni els agents li havien encarregat buscar aquell dispositiu concret, tot i que durant el registre li havien indicat que comuniqués qualsevol informació útil que trobés. El disc s’havia utilitzat per fer còpies de seguretat a la seu central i s’havia traslladat a Ponent sense esborrar-ne completament les dades perquè, segons va explicar, el procés de formatatge era molt lent. En aquest sentit va detallar que, mentre l’ordinador de Muñoz era a la seu central, els correus es replicaven al servidor, però que, després del trasllat a l’antiga Facultat de Lletres, es van configurar perquè es guardessin només «a nivell local», al mateix equip.
Dues treballadores de l’IMSST situen personal d’Inipro a la seu de Campclar i en projectes de mediació Judicial l Una tècnica recorda haver coincidit «en cinc o sis» reunions amb Mario Burzuri i Cecilia Mangini J. B. Dues treballadores de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) van explicar ahir, durant una nova sessió del judici del cas Inipro, què recordaven de la feina de Mario Burzuri i Cecilia Mangini, actual consellera de l’Ajuntament de Tarragona. Tots dos figuren com a responsables civils a títol lucratiu en una trama que hauria desviat fons d’un programa d’integració de nouvinguts per afavorir Josep Fèlix Ballesteros
(PSC). Contractats per Inipro, haurien fet tasques de ciberactivisme i promoció dels socialistes. Una de les testimonis, que treballava com a conserge a la seu de Serveis Socials de Campclar entre el 2010 i el 2012, va explicar que veia tots dos entrar i sortir de les instal· lacions amb freqüència, tot i que no recordava que hi anessin cada dia. Desconeixia les tasques concretes que hi feien, però sabia que els professionals de la UTIC treballaven sobre el terreny, visitant portals. No va poder precisar si Burzuri i
Mangini estaven adscrits a aquesta unitat o a Serveis Socials, i va dir que creia que procedien d’una empresa «externa». En una declaració anterior havia parlat d’un sopar d’empresa on hi eren presents tots dos, però ahir va recordar que era «un dinar», tot i que no va saber precisar-ne el motiu. L’altra testimoni, tècnica de l’IMSST en l’àmbit comunitari als barris de Torreforta i Riuclar entre el 2010 i el 2013, sí que va situar Burzuri i Mangini en reunions vinculades a un projecte de mediació
veïnal que va acabar convertint-se en Escales Actives. La iniciativa, va apuntar, implicava professionals de diferents serveis i departaments municipals i buscava abordar conflictes de convivència a les comunitats de veïns. La treballadora va puntualitzar que el projecte no estava dirigit específicament a la població nouvinguda, tot i que «la majoria» dels participants ho eren. Va recordar haver coincidit amb tots dos «en cinc o sis reunions» i va explicar que els assistents treballaven conjuntament en les propostes.
3 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El Departament de Salut investiga el maltractament d’un nadó atès al Joan XXIII Societat l El centre tarragoní va donar la veu d’alarma, tot i que prèviament el menor havia visitat diversos centres d’atenció primària EFE Imatge d’arxiu de la presentació pública del Consorci. Ajuntament de Tarragona
El Departament de Salut de la Generalitat investiga quatre casos de nadons maltractats —dos d’ells ja són coneguts, a Vall d’Hebron i Parc Taulí— que presumptament no van ser detectats a temps pels serveis sanitaris. Un dels casos s’hauria denuncia a finals de juny després de passar per l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Segons va informar ahir El Periódico i van confirmar a EFE fonts sanitàries, els quatre casos han ocorregut durant aquest any i existeixen indicis que alguna cosa podria haver fallat en la detecció a temps dels maltractaments o en el protocol contra la violència infantil als centres sanitaris. El Departament de Salut de la Generalitat, consultat per EFE, ha declinat comentar casos que encara estan en investigació, dos dels quals ja han sortit a la llum pública en els últims mesos. Un d’ells és el nadó d’un mes i mig, nascut el 3 de febrer i que va estar quatre setmanes ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron a causa de les lesions per presumpte maltractament. L’abril passat, la inspecció sanitària de la Generalitat va decidir sancionar els hospitals Sant Joan de Déu, Sant Pau i Vall d’Hebron per no haver actuat a temps en el cas d’aquest menor. El pare d’aquest nadó, que ara té vuit mesos i viu amb una família
El Govern concedeix una subvenció de 336.264 euros al Consorci de Tàrraco Patrimoni l L’ajut servirà per finançar despeses corrents del nou organisme per a l’exercici d’enguany Diari Més
Imatge d’arxiu de la façana de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Gerard Martí
Existeixen indicis que alguna cosa podria haver fallat en la detecció a temps d’acollida, segueix en presó preventiva, mentre que la mare està en llibertat amb càrrecs i, segons El Periódico, encara està de baixa i no s’ha reincorporat al seu treball com a infermera de Vall d’Hebron. Un altre cas que també va sortir a la llum pública és el nadó de tres mesos mort el 26 de juny a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell (Vallès Occidental), els pares del qual van ingressar a la presó. El nadó, que tenia lesions
L’Arxiu del Port acull la presentació d’un llibre sobre l’empresari Salvador Vidal Pons Societat l L’Arxiu del Port de Tarragona acollirà demà, a les 19 hores, la presentació del llibre ‘Salvador Vidal Pons, “Tercio” (1897-1976). Un home de negocis del barri del Serrallo de Tarragona, una obra que recupera la figura d’un dels empresaris més destacats de la història recent del barri marítim tar-
ragoní. La historiadora Sofia Mata de la Cruz, autora del treball, aprofundeix en la vida de ‘Tercio’ des dels seus inicis fins a tota la seva activitat empresarial. El volum, que s’ha publicat dins de la Col·lecció Saturnino Bellido, permet resseguir alguns dels principals episodis històrics del segle XX i com aquests
més antigues a les costelles, havia visitat fins a dues ocasions un CAP de Sabadell abans de morir al Parc Taulí. No havia trascendit Salut investiga un altre cas que no havia transcendit: el d’un nadó maltractat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, que prèviament havia visitat centres d’atenció primària. Per aquest cas, ocorregut el passat mes de juny, el pare del menor va passar a disposició judicial per presumptes maltractaments, segons El Periódico. El quart cas és el d’una nena que va presentar costelles trencades al maig, per la qual cosa se’ls va retirar la custòdia als pares.
van impactar en el dia a dia del Port de Tarragona i del barri mariner del Serrallo. El treball reconstrueix la trajectòria vital i empresarial de Salvador Vidal Pons, conegut popularment com a “Tercio”, a partir d’una acurada investigació basada en documentació d’arxiu i fonts orals. L’estudi mostra com, des d’uns orígens modestos, Vidal Pons va esdevenir un destacat home de negocis que va impulsar diverses iniciatives vinculades al sector pesquer, la fabricació de gel, la indústria conservera i l’activitat immobiliària. l Diari Més
El Govern ha autoritzat el Departament de Cultura a concedir una subvenció directa per import de 336.264 euros al Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco per finançar les despeses corrents de l’entitat de l’exercici 2026. Segons ha recordat el Consell Executiu, el conjunt arqueològic de Tàrraco està integrat pels béns declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO dels municipis d’Altafulla, Constantí, Roda de Berà i Tarragona. Tots aquests edificis, jaciments i monuments també estan declarats béns culturals d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco és un consorci participat de manera minoritària per la Generalitat de Catalunya i de manera majoritària per l’Ajuntament de Tarragona.
Segons han explicat, el Consorci gestiona el conjunt arqueològic amb la finalitat de recuperar, restaurar, conservar, millorar, gestionar, difondre i promoure històricament, científica, cultural i turística, de manera conjunta, coordinada i equilibrada, el patrimoni històric i cultural lligat al passat romà de la ciutat de Tarragona i de les poblacions del seu entorn. Aquests objectius s’emmarquen en l’interès general i en les prioritats del Departament de Cultura. A l’espera de director Mentrestant, el concurs públic per escollir la Direcció General del Consorci va tancar el termini de presentació de candidatures amb deu persones aspirants, tot i que el procés de selecció i valoració per part del tribunal encara s’està duent a terme.
4 dimecres 21 d’ octubre de 2026
PREMIS CAMBRA 2026
A l’esquerra, Josep Maria Gonzàlez, director territorial de CaixaBank, recollint el premi. A la dreta, Josep Lluís Bonet, president de la Cambra d’Espanya, rebent el seu reconeixement. Gerard Martí
Els Premis Cambra reconeixen la tasca i impacte de cinc grans empreses al territori Economia l CaixaBank, PortAventura, Xarxa Santa Tecla, Viamed i Applus+ han estat els guardonats Oriol Castro Sanz La Cambra de Tarragona va reconèixer la tasca de grans empreses al territori ahir en l’acte de lliurament dels cinc guardons dels Premis Cambra d’enguany. En aquesta edició, el Premi a l’Excel·lència Empresarial va ser per PortAventura World. El guardó el van recollir Arturo Mas-Sardá, president de PortAventura World i Fernando Aldecoa, director general de PortAventura World. «Compartir escenari amb els altres premiats mostra el potencial del territori», va dir el president. Des de 1995, el ressort ha invertit 1.800 milions d’euros i ha generat gairebé 18.000 milions d’euros de contribució al PIB, equivalent a 600
milions anuals. En l’àmbit laboral, genera 10.439 llocs de treball anuals equivalents a temps complet, dels quals el 91 per cent es concentren a les Comarques de Tarragona. El Premi a la Internacionalització va ser atorgat a Applus+ IDIADA. El va recollir Ignasi Ferrer, director d’Innovació i d’Integració Corporativa. En el seu discurs va recordar els inicis a Corea del Sud. Des dels seus primers passos amb l’obertura d’una oficina a Seül, Corea, l’any 1997, IDIADA ha demostrat una visió estratègica clara i compromesa amb l’expansió internacional. Avui, IDIADA està present en 24 països de tres continents i una xarxa de sucursals que abasta Europa, Àsia i Amèrica. El Premi a la Digitalit-
Els premiats van coincidir a destacar el potencial del sector empresarial tarragoní zació i la Innovació va ser per a l’Hospital Viamed Tarragona i el va recollir Josep Magí Morera, director gerent de l’Hospital. «Ens fa especial il·lusió perquè complim 25 anys com a grup», va expressar Morera. A Tarragona, el compromís de Viamed Salud es tradueix en un projecte de referència: un centre de més de 15.000 metres quadrats, amb una inversió superior als 50 milions d’euros, que s’ha consolidat com l’hospital privat més gran del
sud de Catalunya. L’Hospital Viamed Tarragona disposa de 96 llits i un bloc quirúrgic amb 11 quiròfans, a més d’una sala d’hemodinàmica d’última tecnologia. Disposa d’urgències 24 hores amb doble circuit d’adults i pediatria, assegurant una capacitat assistencial integral per tota la demarcació de Tarragona. El Premi a la Sostenibilitat va ser per a la Xarxa Santa Tecla i el va recollir el Dr. Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa, qui va recordar la figura d’Albert Abelló i la trajectòria de la Xarxa. En economia circular i gestió de residus, la Xarxa Santa Tecla ha implantat millores en la recollida selectiva i la monitorització dels residus, programes de formació i projectes per
L’apunt
Josep Lluís Bonet, distingit per la seva trajectòria Josep Lluís Bonet, president de la Cambra d’Espanya, va ser el convidat d’honor dels Premis Cambra. En el mateix acte el president va ser distingit amb el Reconeixement a la seva trajectòria professional. La presidenta de la Cambra, Laura Roigé, va mostrar la seva admiració per la seva feina. Bonet, que va fer el seu discurs en castellà, va reivindicar el paper del món acadèmic a l’empresa.
incorporar contenidors reutilitzables. També impulsa iniciatives de reciclatge en col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes. Per últim, el premi a l’Impuls de la Formació Professional va ser per a CaixaBank. Josep Maria Gonzàlez, director territorial a Catalunya, va recollir el guardó. «El premi és un estímul per continuar treballant en aquesta línia. Hem de reforçar la connexió entre els centres educatius i la formació professional, que té un paper fonamental», va dir González.
5 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Tgn Impulsa participa en la creació d’un curs de mariner de Port Esportiu Treball l La iniciativa es va presentar al Saló Nàutic de Barcelona Diari Més
Els directius de PortAventura World amb el guardó. Gerard Martí
Ignasi Ferrer, director d’Innovació d’Applus, amb el premi. Gerard Martí
Tarragona Impulsa, Ports de Catalunya i l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya (ENPC) han presentat al Saló Nàutic Internacional de Barcelona una nova formació de Mariner/a de Port Esportiu, una iniciativa que vol donar resposta a la necessitat creixent de professionals qualificats als ports esportius catalans i afavorir la inserció laboral en aquest àmbit. El curs, que es farà per primera vegada al sud de Catalunya, tindrà lloc a Tarragona entre els mesos de febrer i maig de 2027. Comptarà amb 15 places i un total de 357 hores de formació teòrica i pràctica. L’alumnat rebrà formació en maniobres d’embarcacions, amarratge, preparació de vaixells d’esbarjo, operació de maquinària portuària i atenció a les persones usuàries dels ports, amb una orientació directa cap a l’ocupació. La formació inclourà també la certificació en Formació Bàsica en Seguretat Marítima (STCW), així com visites tècniques a ports esportius i contacte directe amb empreses del sector per facilitar la incorporació al mercat laboral. Les entitats impulsores destaquen que el projecte contribueix al relleu ge-
Imatge de la presentació del curs al Saló Nàutic. Ajuntament de Tarragona
Comptarà amb 15 places i un total de 357 hores de formació teòrica i pràctica neracional dels oficis vinculats al mar i reforça l’aposta de Tarragona per l’economia blava. La iniciativa
Tarragona se suma a l’Ultra Clean Marathon 2026 amb una jornada de recollida de residus El Dr. Joan Maria Adserà amb el Premi a la Sostenibilitat. Gerard Martí
Josep Magí Morera, director gerent de l’Hospital Viamed, amb el premi. Gerard Martí
Societat l Tarragona se suma a la Ultra Clean Marathon 2026 (UCM26), la cursa per la natura que se celebrarà del 23 al 25 d’octubre i que mobilitza empreses, organitzacions i ciutadania d’arreu de Catalunya per combinar l’activitat física, la recollida de residus i el suport a projectes de conservació del medi natural. En el marc d’aquesta iniciativa, Tarragona organitza l’activitat kmSOStenibles, que tindrà lloc a l’entorn natural del Pont del Diable aquest dissabte 24 d’octubre. La jornada, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona a través de Tarragona Esports, començarà a les 9.30 h des del Centre Cívic Sant Salvador. l Diari Més
Imatge d’arxiu d’una de les jornades. Cedida
s’emmarca també en els objectius del Pla de Ports de Catalunya Horitzó 2030, que promou la formació i la qualificació professional per millorar la competitivitat dels serveis portuaris. El projecte uneix l’experiència del sector portuari, l’especialització formativa de l’ENPC i la tasca de Tarragona Impulsa en l’àmbit de l’ocupació.
6 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Ara es fan cinc incineracions diàries i amb el nou forn es podrà arribar fins a deu planta baixa en un espai enjardinat d’estada amb plataforma de fusta i bancs. També es va reformar el garatge, amb una segona porta per a vehicles i una nova sortida de vianants directa a l’exterior, i es va tancar el buit del muntacàrregues. Imatge d’arxiu d’un dels combois de la sèrie 106 d’Avlo. ACN
Denuncien la retallada de 400 places diàries de tren entre Lleida i Barcelona Mobilitat l El Fòrum Secore exigeix solucions a Renfe i diu que això aboca a l’ús del vehicle privat ACN El Fòrum Secore, format per agents socials i econòmics de la demarcació com CCOO, UGT, PIMEC i FEMEL, va denunciar una retallada de places de Renfe a la línia Lleida-Barcelona, que passa per Tarragona, que segons denuncien aboca als viatgers al vehicle privat. Apunten que la substitució dels trens de la sèrie 106 per combois amb menys capacitat suposa la pèrdua de 400 places diàries en les hores punta de treballadors i estudiants. Per això, exigeixen solucions urgents davant una mesura temporal sense data de finalització, que se suma a les vibracions cròniques a la línia d’alta velocitat i als retards estructurals de la xarxa convencional. Segons el Fòrum Secore, el servei ferroviari d’alta velocitat en-
tre Lleida i Barcelona pateix un greu deteriorament des del passat dilluns 21 de setembre. Ho atribueixen a la decisió de Renfe de substituir els trens Avlo per altres combois amb menor capacitat, provocant la pèrdua d’unes 400 places diàries en quatre de les freqüències amb més demanda de la línia. Afegeixen que aquesta retallada de l’oferta deixa pràcticament sense opcions de transport molts treballadors i estudiants que depenen d’aquest servei per als seus desplaçaments quotidians. Sense calendari Segons el Fòrum, tot i que Renfe ha assegurat que es tracta d’una mesura de caràcter temporal, l’operadora no ha concretat cap data de finalització ni el calendari previst per a la recuperació total de la capacitat.
Imatge d’arxiu dels treballs de la Fase 1 de les obres al Tanatori Municipal. Ajuntament
Emserfumt licita el nou forn crematori del Tanatori Serveis l El contracte també inclou les obres del nou edifici auxiliar i la nova sala de cerimònies Oriol Castro Sanz L’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) ha iniciat la licitació del contracte per instal·lar un nou forn crematori i executar les obres del nou edifici auxiliar i la sala de cerimònies del Tanatori Municipal. El valor estimat és d’1.607.955,97 euros sense IVA, uns 1,95 milions amb l’impost inclòs. L’actuació correspon a la segona fase del pla director d’obres 20192022 i busca ampliar la capacitat del servei de cerimònies i cremació per
fer front a l’increment de la demanda. Abans, la primera fase ha inclòs les obres de rehabilitació i millora tant a les zones d’atenció al públic com als espais logístics i tècnics. Concretament es va millorar la Sala d’Atenció a Famílies i es va reorganitzar la recepció i l’administració, creant un segon punt d’atenció al públic. També es van reformarel lavabos, incloent-ne un d’adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. A més es va col·locar un sòcol protector a la Sala d’Actes per millorar la durabilitat dels materials i es va transformar el pati central de la
Els alumnes del Cambridge English Centre reben els seus certificats a la Cambra de Comerç de Tarragona Educació l El dissabte 17 d'octubre, 35 dels 85 alumnes del Cambridge English Centre que es van presentar a un examen oficial de Cambridge el 2026, van assistir a l'acte de lliurament de certificats a la Cambra de Comerç de Tarragona, acompanyats per les seves famílies. Els directors del centre, Tim Bowring i Julia McDermott, van
comptar amb la presència de Michael Terry, d’Exams Catalunya, per fer entrega dels certificats. Va ser una oportunitat fantàstica per celebrar el gran esforç i la dedicació dels alumnes i professors, així com per agrair als pares el seu suport constant. Des del centre donen l’enhorabona a tots els estudiants. l Diari Més
Imatge dels estudiants amb els seus certificats corresponents. Cedida
Deu incineracions El consell d’administració va aprovar el novembre de 2025 els pressupostos i el PAIF de 2026, que ja incloïen la inversió de la segona fase. El projecte, redactat pels arquitectes Jordi Pla Clavell i Francesc Xavier Saura Manich, preveu construir un edifici annex a la parcel·la, amb una nova sala de cerimònies connectada a les instal·lacions existents. També inclou un casetó tècnic a la coberta per als equips del forn, la urbanització exterior i l’adequació puntual de la segona planta de l’edifici actual. El forn comptarà amb cambra de postcombustió, introductor automàtic de fèretres, cremulador de restes òssies i sistema de control d’emissions i xemeneia. Actualment es realitzen cinc incineracions diàries, i amb el nou forn es podrà arribar fins a deu. Finalment, la tercera fase se centrarà en la transformació de la cafeteria actual (en desús des de 2020 perquè va finalitzar la concessió) en un restaurant per millorar el servei als usuaris, així com en la renovació de les set sales de vetlla. Amb tot, des d’Emserfumt s’exposa que la reforma integral representa un pas endavant en la modernització dels serveis funeraris municipals, amb una clara aposta per la qualitat, la sostenibilitat i la millora de les condicions laborals del personal.
7 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Tornen els Bons Comerç de Tarragona amb una aportació municipal de 150.000 euros Economia l Es posaran en circulació 30.000 bons de 5 euros per incentivar les compres La ciutadania podrà començar a obtenir els bons a partir del 7 de novembre
Diari Més L’Ajuntament de Tarragona destinarà 150.000 euros a una nova edició de la campanya de Bons Comerç, que se celebrarà del 7 al 30 de novembre, amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat econòmica local, incrementar les vendes als establiments de proximitat. La campanya posarà a disposició de la ciutadania un total de 30.000 bons de 5 euros, que es podran bescanviar als comerços i serveis adherits. Cada persona major de 18 anys podrà obtenir un màxim de quatre bons, que representen fins a 20 euros de descompte en les seves compres. A la presentació, la consellera de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Montse Adan, va destacar «la importància d’aquest projecte, una iniciativa que va engegar el 2021 com a conseqüència de la pandèmia i que any rere any s’ha anat repetint i consolidant a la ciutat» i en conjunt, va afirmar «les quatre edicions dels Bons Comerç Tarragona
Per cada bo comerç de 5 euros caldrà fer una compra mínima de 15 euros
Imatge de l’acte de presentació de la campanya. JCBorrachero
han permès mobilitzar milions d’euros en consum de proximitat i han demostrat ser una eina efectiva per reforçar l’activitat econòmica de la ciutat». Adan va concloure que «des de l’inici fins a la consolidació del model actual, la iniciativa s’ha convertit en una cita habitual del
calendari comercial tarragoní i en un exemple de col·laboració entre administració, entitats empresarials i comerç local». Poden adherir-se a la campanya els establiments oberts al públic situats a Tarragona amb menys de 50 persones treballadores i que de-
senvolupin activitats incloses als epígrafs admesos a les bases reguladores. Entre els sectors que hi podran participar hi ha els comerços d’alimentació, moda, calçat i complements, llibreries i papereries, joguines, perfumeria, equipament de la llar, restauració, perruqueries, centres d’estètica, serveis de fotografia, tintoreries, allotjaments turístics, agències de viatge i parades de mercat autoritzades, entre altres. No serà necessari formar part de cap associació comercial. Així
mateix, la campanya estarà oberta a qualsevol persona major de 18 anys, independentment del seu municipi de residència, una decisió que busca reforçar la capacitat d’atracció comercial de Tarragona. Simplificació administrativa Com a novetat, aquesta edició incorpora mesures per facilitar la participació dels establiments, substituint diversos certificats per declaracions responsables durant el procés d’adhesió. A més, s’oferirà servei d’atenció telefònica i per correu electrònic als comerços a partir del 20 d’octubre i a la ciutadania des del 7 de novembre. També s’habilitarà un punt d’atenció presencial per donar suport a les persones amb dificultats digitals o sense dispositius compatibles, així com per lliurar bons impresos. El funcionament de la campanya és senzill: per cada bo de 5 euros caldrà fer una compra mínima de 15. Així, una compra de 15 euros tindrà un cost final de 10 euros; una de 30 euros quedarà en 20 euros, i una de 60 euros en 40 euros. Amb aquesta fórmula, la iniciativa generarà un impacte econòmic mínim estimat de 450.000 euros en consum als establiments participants. La primera fase de la campanya, que correspon al període d’adhesió per als comerços, es des d’avui, 20 d’octubre, fins al 2 de novembre. La campanya arrencarà oficialment amb una festa de llançament el divendres 6 de novembre al segon tram de la Rambla Nova amb una xocolatada.
Nova campanya de trànsit de la Guàrdia Urbana en marxa per protegir els vianants a la ciutat Societat l La policia tarragonina intensificarà el control i vigilància de les distraccions al volant fins al 25 d’octubre Diari Més La Guàrdia Urbana de Tarragona participa, fins al 25 d’octubre, en una nova campanya coordinada amb el Servei Català de Trànsit (SCT) centrada en la protecció dels vianants i la detecció de conductes de risc relacionades amb les distraccions al volant. L’objectiu principal d’aquesta actuació és reduir els factors que poden provocar accidents, com els vinculats a l’ús de telèfons mòbils, pantalles o auriculars durant la conducció.
La campanya també incideix en el compliment de la senyalització semafòrica i en altres comportaments que poden posar en perill la seguretat dels usuaris de la via pública. Durant aquests dies, els agents duran a terme dispositius de control en diversos punts de la ciutat amb la finalitat de prevenir conductes imprudents, disminuir el risc d’atropellaments i fomentar una mobilitat més segura i responsable. Per desenvolupar aquesta tasca, es desplegaran controls amb agents uniformats.
La Urbana incorpora les 12 persones que han superat l’última oposició d’agent Policial l La Guàrdia Urbana de Tarragona va incorporar aquest dilluns les 12 persones que han superat l’últim procés selectiu d’oposició lliure per cobrir places d’agent. En total, hi van participar més de 240 persones en aquesta convocatòria. En aquesta promoció s’incorporen 11 homes i una dona, que han obtingut les millors qualificacions del procés selectiu. Les noves incorporacions representen un nou reforç per al cos policial i contribueixen a consolidar la capacitat operativa de la Guàrdia Urbana. Amb aquesta incorporació, els nous aspirants inicien la primera etapa de la seva trajectòria professional dins del cos de la policia tarragonina. l Diari Més
8 dimecres 21 d’ octubre de 2026
L’apunt
Catalunya Sud Cancer Center, l’elit de l’oncologia La designació se suma a la certificació de l’entorn de l’assistència, la recerca i la docència del territori com a Catalunya Sud Cancer Center per part de l’Organització Europea d’Instituts de Càncer (OECI), que va donar-se a conèixer el primer semestre de l’any. El conglomerat format per l’Hospital Sant Joan, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i la URV va ser reconegut per la seva excel·lència en el tractament oncològic.
L’accelerador lineal és un dels instruments de nova generació per fer tractaments de radioteràpia. Diari Més
L’Hospital és distingit centre de referència per als estudis moleculars de càncer hereditari Salut l Per al pacient, significa avançar en qualitat i equitat en l’accés a proves del primer nivell Sergi Peralta Moreno L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha estat designat centre de referència per als estudis moleculars de càncer hereditari i tumors sòlids a les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. És el primer amb la qualificació a la província i novè de Catalunya —n’hi ha sis a Barcelona, un a Girona i un a Lleida—. El reconeixement, atorgat pel CatSalut en el marc del Programa d’Oncologia de Precisió de Catalunya (POPCat), significa, per al pacient, una garantia d’equitat, atès que «per viure aquí has de tenir el mateix dret a tenir accés a proves de primer nivell», i qualitat, ja que els estàndards són «altíssims» i comuns entre els equipaments destacats, tal com va explicar el director del Servei d’Anatomia Pato-
lògica i de la Unitat de Diagnòstic Molecular, Francesc Riu, de forma que «una prova que es faci aquí, si es fes a Barcelona, el resultat hauria de ser el mateix». A més, suposa avançar en proximitat. «Fins no fa gaire, els pacients havien d’anar amunt i avall, les mostres també, i es notava en el temps de resposta; això permet donar resposta en un temps adequat», va afegir el doctor. D’aquesta manera, els pacients i les famílies poden beneficiar-se d’estudis especialitzats sense haver de sortir del territori. El distintiu suposa un pas endavant en l’accés a la medicina de precisió, que permet adaptar les decisions clíniques i els tractaments a les característiques de cada pacient i la seva afectació. El càncer hereditari és el resultat d’alteracions genètiques que poden transmetre’s en el
si de la família, i els seus estudis ajuden a determinar la predisposició a desenvolupar-ne. D’altra banda, la recerca molecular de tumors sòlids analitza el material genètic d’aquest per contribuir al diagnòstic, establir-ne el pronòstic i orientar la selecció dels tractaments més adequats, ja que «cada tumor té un perfil propi», en paraules de la doctora Anna Hernández. «Per això es necessita un centre de referència, perquè tot plegat impacta en el pacient; que la dificultat no sigui una barrera, sinó que es pugui atendre el pacient en qualsevol centre de referència», va afegir. Les teràpies dirigides ajuden «a millorar la supervivència», va definir Riu. Així mateix, es treballa en xarxa amb els altres centres de referència per intercanviar informació.
Suposa un avenç en la medicina de precisió per adaptar cada tractament al pacient Riu: «Per viure aquí, has de tenir el mateix dret a tenir accés a proves de primer nivell» El reconeixement és el resultat d’un treball multidisciplinari que va començar l’any 1999, amb la creació del programa de càncer hereditari de l’Hospital Sant Joan de Reus. «Pretenia identificar famílies en què hi havia molts casos i es podia sospitar (que fos hereditari)», va detallar la doctora Marta
Rodríguez. El 2015, va ser designat centre de referència de la demarcació per a l’assessorament genètic en càncer. El 2021, va ampliar-ne les competències als estudis genètics germinals de càncer de mama i ovari hereditari, que analitzen canvis en determinats gens que es poden transmetre d’una generació a una altra. Ja el gener de l’any passat, va incorporar-se la recerca en tumors sòlids, orientats a identificar alteracions moleculars que ajudin a seleccionar els tractaments. Amb el reconeixement, l’hospital no vol abaixar els braços, ja que mantenir-lo també requereix esforços. «S’han de fer bé les coses, continuar», va detallar Riu. «No hem de fer res diferent del que estem fent perquè estem dins de l’esperable», va rematar. L’escenari consolida el paper del centre reusenc en el diagnòstic molecular del càncer i permet oferir una atenció especialitzada i de proximitat als 830.000 habitants del territori. En dades El càncer és una malaltia amb una alta prevalença. 1 de cada 20 persones que viuen a la demarcació pateix o ha patit un càncer. Els càlculs apunten que enguany es diagnosticaran 5.700 casos nous a la província de Tarragona, i que es registraran 2.000 defuncions relacionades, segons les dades del Registre de Càncer de Tarragona. Els avenços en la recerca i la investigació permeten oferir una medicina de precisió, amb tractaments cada vegada més personalitzats a cada cas, per millorar la supervivència dels afectats.
9 dimecres 21 d’ octubre de 2026
L’Ajuntament destaca la capacitat de «captar fons» per impulsar diversos projectes Hisenda l El pressupost del consistori reusenc per a l’any 2027 s’enfila fins als 242 milions d’euros, amb una pujada del 8,02% respecte a l’exercici anterior Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus presenta un pressupost consolidat pel 2027 amb un augment del 8,02% que el fa enfilar-se fins als 242.185.838 euros. Bona part d’aquest increment és gràcies al pressupost ordinari de l’Ajuntament, ja que el de les empreses municipals i els organismes autònoms registren canvis relativament poc importants. Dins d’aquests es pot destacar l’augment per a la partida de l’Institut Municipal de Formació i Empresa, que disposarà d’un pressupost de 4,1 milions d’euros (+11,04%), mentre que el de l’Agència Reus Promoció cau als 2,9 milions d’euros (-6,98%), ja que el 2026 va ser un any «extraordinari» a causa de la celebració de l’Any Gaudí. Pel que fa a les àrees de despesa del pressupost de l’Ajuntament, augmenten totes les partides i Via Pública es consolida com la més important en xifres absolutes, amb 26,4 milions d’euros (+6,57%). A aquesta li segueixen amb 18,5 milions (+6,93%) per a Serveis Generals i 18,3 milions d’euros (+6,30%) per a Seguretat Ciutadana. Ara bé, en termes d’augment percentual la que registra l’increment més important és Habitatge i Urbanisme, que amb 4,6 milions d’euros tindrà un creixe-
L’alcaldessa de Reus, el regidor d’Hisenda i els socis de govern presentant els comptes per a l’any 2027. Gerard Martí
La partida que creix més en percentatge és la d’Habitatge i Urbanisme ment del 34,66%. En aquesta línia, li segueixen l’augment del 16,86% en Salut Pública, amb 1,5 milions
d’euros, d’un 13,35% en Drets Socials, amb 16,2 milions d’euros, i un 13,70% en Edificis municipals, amb 3,9 milions d’euros. En l’àmbit d’Habitatge i Urbanisme el creixement servirà per a la posada en marxa de projectes com la reforma d’Escultor Rocamora i per l’aposta per fomentar polítiques d’habitatge amb les quals augmentar el parc públic
d’habitatge. «Les prioritats d’aquest pressupost són les prioritats del dia a dia de les persones. Volem donar més i millors serveis públics i ser propers», reivindica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que destaca especialment partides com les de Via Pública, Seguretat Ciutadana, Drets Socials o Habitatge. Un altre
àmbit que rep un creixement destacat per l’any vinent és la partida d’Educació, amb 13,8 milions d’euros (+11,85%), que respon també a la futura posada en marxa de l’Escola Bressol Municipal l’Ametller. Per la seva banda, el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus, Manel Muñoz, assenyala que aquest augment del pressupost ha estat gràcies a la gestió per part del govern municipal, coincidint amb la «congelació d’algunes de les principals taxes» i amb una caiguda sostinguda de l’endeutament de la corporació municipal. Precisament, l’evolució del deute de la corporació té previsions a la baixa, ja que l’any 2025 va tancar amb 114,52 milions d’euros i la previsió és que aquest 2026 tanqui amb 111,25 milions d’euros i el 2027 amb 108,51 milions d’euros. Increment d’ingressos Un augment del pressupost que suposa també la necessitat d’un increment dels ingressos per part de la corporació municipal. A banda de la fiscalitat, des de l’Ajuntament apunten que s’han pogut permetre augmentar un 8,02% del pressupost pel 2027 gràcies, en bona part, a elements externs. «Per un costat, l’aportació per part de l’Estat és cada any més gran, tot i que sempre ens queixem que no és suficient», comenta l’alcaldessa. Per un altre costat, també apunten a l’arribada d’inversions o subvencions com els fons FEDER o el Pla de Barris que suposen una important injecció econòmica en el pressupost. «Hem tingut una important capacitat de captar fons i això ens permet fer front a moltes inversions que amb el que recapta l’Ajuntament només seria impossible», afegeix el regidor d’Hisenda. En aquest sentit, ho exemplifiquen amb alguns dels grans projectes com les transformacions urbanístiques de l’Eix Astorga o d’Escultor Rocamora.
10 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Entitats del món rural convoquen una mobilització el 15 de novembre Sostenibilitat l Aquesta tindrà lloc a Móra d’Ebre, on es preveu la construcció d’una gigafactoria d’intel·ligència artificial Una quarantena d’entitats ecologistes i rurals s’han sumat a la convocatòria
Miquel Llaberia Una quarantena d’entitats vinculades a la defensa del territori en tots els seus àmbits han convocat per al 15 de novembre una mobilització a Móra d’Ebre que té com a objectiu denunciar els macroprojectes que afecten el conjunt de Catalunya, especialment a zones com el sud o ponent. L’acte s’ha presentat des del Centre de Lectura de Reus per tal de conscienciar i denunciar els múltiples projectes que, en opinió d’aquestes associacions, no estan dissenyats pensant en la sobirania energètica, el medi ambient i el respecte a la biodiversitat. L’indret de la mobilització no ha estat escollit a l’atzar, sinó que posa el focus en la gigafactoria d’IA que es pretén instal·lar allí i que requerirà una demanda energètica molt important. «Estem en un moment excepcional on hi ha molts atacs simultanis al món rural. A la natura, a la pagesia i a les condicions de vida de la població. Intenten resoldre les crisis del sistema, com l’energètica, a costa de les perifèries internes del mateix país», apunta el portaveu de
Fotografia de l’acte de presentació de la mobilització del 15 de novembre a Móra d’Ebre. Diari Més
la plataforma Pobles Vius, Gerard Batalla. Entre aquests projectes en destaca un dels que més rebombori ha causat en els darrers anys, la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que ha de connectar Aragó i Catalunya,
afectant múltiples municipis tant de les Terres de l’Ebre com el Camp de Tarragona. Al voltant d’aquest projecte també s’hi assenyala el Pla territorial sectorial per a la generació d’energia eòlica i fotovoltaica (PLATER) que va ser durament
criticat per part d’Unió de Pagesos. Segons denunciava el sindicat agrari, la manera en què aquest va ser plantejat suposava posar en risc terres fèrtils i, per tant, la sobirania alimentària de Catalunya i la supervivència de la pagesia al territori.
Un altre projecte que també ha estat durament criticat per la seva gran demanda energètica és el de la fàbrica de components de bateries elèctriques Lotte, amb previsió que s’instal·li a Mont-roig del Camp. Alhora, també s’ha apuntat a la simplificació dels tràmits ambientals, un aspecte que des del Govern s’està treballant per tal de reduir la burocràcia. Algunes entitats alerten que amb els canvis les tramitacions ambientals podrien ser molt més senzilles i no garantir que les empreses respectin la normativa ambiental. «Sembla que els espais rurals tornen a ser vistos com aquells llocs on anar a extreure recursos, retornar els residus i utilitzar-los com espais de massificació turística», critica Batalla. Per aquest motiu, fa una crida a què el territori es mobilitzi i s’afegeixi a la protesta convocada pel 15 de novembre.
La Creu Roja ofereix proves gratuïtes del VIH a la Patacada i informació preventiva Salut l La regidoria de Salut de l'Ajuntament de Reus es va sumar a la celebració del Dia Internacional de la Prova del VIH ahir dimarts 20 d'octubre amb una unitat mòbil de la Creu Roja que es va desplaçar fins a la plaça de la Patacada. Entre les 10 i les 13 hores van oferir de forma gratuïta i confidencial proves ràpides del VIH, a més d'informació i assessorament sobre salut sexual per part dels professionals presents. A la vegada, es va repartir material preventiu, com preservatius i fulletons informatius. La prova ràpida del VIH és molt simple i innòcua i es fa a partir d'una petita punxada al dit per tal d'obtenir una gota de sang. l Diari Més
Una autocaravana s’incendia i obliga a tallar el trànsit a l’avinguda de Salou de Reus
Una tècnica de la Creu Roja realitza una prova ràpida del VIH. Gerard Martí
Successos l Dues dotacions de Bombers van apagar ahir dimarts un incendi en una autocaravana a l'avinguda de Salou que va pro-
vocar una important columna de flames i fum. El foc també va afectar un arbre i un vehicle que estava estacionat al costat. l R. Pizarro
11 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Cedida
Macaco Cantant i artista
Macaco: «En aquesta mena de concerts, molta gent s’emociona i reconeix un altre Macaco» Entrevista l El carismàtic i polifacètic artista portarà un concert «acústic» i «galàctic» a la sala Lo Submarino de Reus el dijous 19 de novembre. Amb cançons del seu repertori i novetats de l’últim disc, el públic podrà conèixer un vessant de Macaco diferent de les actuacions dels grans festivals Sergi Peralta Moreno Què es pot esperar del seu concert a Reus? «L’últim disc, Futuro Ancestral, fa un any que va sortir. Ja vaig fer les presentacions, i ara oferiré uns concerts amb un format especial, únics, que m’estan agradant molt preparar. Jo dic que són acústics, galàctics. Toco cançons de tot el repertori de Macaco, també d’aquest disc, i la gent em demana temes que no pot escoltar als grans festivals». En què es diferenciarà? «Molta gent em coneix la part més up, i aquí n’hi haurà, però també són concerts on es juga amb elements més teatrals, poètics, llums, registres vocals molt diferents... Molta gent s’emociona i reconeix un altre Macaco, o una part que sempre
havia volgut escoltar. Als grans festivals, vaig amb una formació molt gran, amb músics increïbles d’arreu del món. Aquí vindré amb una formació més petita, però única». Serà tota una experiència. «No m’atrauen els concerts ni cap expressió artística on estiguis tota l’estona a baix o a dalt. Els tempos els regula la narrativa. És com quan estàs veient una pel·lícula costumista, que sembla que no passa res, però et mantenen atent uns matisos, i, de sobte, hi ha un gir que et deixa bocabadat. Amb els concerts, m’agrada el mateix. Passen moltes coses. La gent demana cançons, es canta amb el públic, baixo a ell, saltem, riem, plorem». Amb gairebé 30 anys de trajectòria, què el motiva a continuar? «Soc un artista que vaig començar
Trajectòria «Considero que em queda molt, la curiositat és el que fa que els projectes estiguin vius» Ideals «Intentar agradar a tot el món és la base del fracàs, [...] no tot s’hi val, ni per a una idea d’èxit» molt jovenet. Considero que em queda molt. És igual l’edat que tinguis, la curiositat és el que fa que realment els projectes estiguin vius, i que un també ho estigui. Per a mi, la vida no tindria cap sentit si no fos així. José Saramago deia ‘el padre del hombre que soy es el niño que fui’. Aquesta és la capçalera de la meva vida». Influeix en la seva música? «El nen aquest és curiós, vol experimentar, i cada disc, cada gira, és
un nou començament. Com deia el meu pare, m’agrada molt el so fet a mà, la música orgànica, el producte artesanal. Els que entenem la música com quelcom que has d’elaborar amb les teves mans, ens il·lusionem, gaudim del procés, estimem més la trama que el desenllaç». Hi ha molt de consum de shorts, fem scroll, hi ha contingut d’IA... Com afecta a la música? «Això està ja de caiguda. Tot va molt de pressa. A les xarxes, la gent dona
menys likes, i molts joves s’estan imposant no entrar-hi. A la gent ja no el sorprèn un vídeo d’un home anant en bicicleta amb cinc animals a sobre. Avui dia, hi ha un sentiment molt més contemporani en algú tocant una guitarra recitant poesia. És molt més modern que segons quins elements sobreproduïts». La clau és ser fidel a un mateix? «Sí, però s’ha d’estar obert sempre a l’evolució. A Cambio y corto, dic: ‘Ya no somos los de antes, ahora somos los de ahora en adelante’. No vol dir que no tinguis una manera de fer, però si alguna cosa et complau primer a tu, ho fas. Jo no componc per satisfer un públic. Hi ha molts hits de Macaco que han crescut gràcies al boca-orella, que ni la discogràfica ni les ràdios volien, deien que l’oient buscava altres coses, i han acabat creixent». Per exemple? «Per exemple, les cançons amb components d’activisme, consciència, que són ara mateix tan actuals per tot el que està passant. Fa anys que parlo d’aquestes coses i moltes s’han convertit en grans hits. Sense intentar agradar a tot el món. Intentar agradar a tot el món és la base del fracàs. Al final, jo crec que t’has d’escoltar a tu mateix i a la gent del teu voltant que et vol el bé i et parla des de la veritat, filtrar-ho tot i que aquesta sigui la teva guia. Per a mi, no tot s’hi val, ni per a una idea d’èxit». És la música una bona eina de crítica social i reflexió? «Sí, ho és, i en aquests moments tan convulsos que estem vivint, encara ho serà més. Hi ha una cançó que fa 15 anys la va escollir una nena de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per impulsar el coneixement del càncer infantil. Es diu Seguiremos. Es va convertir en una bola de neu. A partir de les donacions, es van recaptar milions d’euros per a la investigació. Ara regravarem la cançó, amb un cor de nens, i farem un nou vídeo. Estic preparant un disc, acompanyat d’un conte i una pel·lícula, que es diu Arrecife de coral. El cor, com a metàfora sonora del col·lectiu, contra l’individualisme extrem. He estat gravant a Colòmbia, Àfrica, aniré a Ucraïna... Entre les cançons, hi haurà Seguiremos, regravada. Tant de bo funcioni tan bé com la primera vegada. Els músics movem emocions. La gent del carrer té el poder».
12 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El Govern frena el desnonament d’una vintena de famílies a la Riera de Gaià Societat l Els afectats van continuar pagant el lloguer sense ser notificats que l’empresa gestora estava en situació de fallida Adam Díaz Garriga El departament de Territori de la Generalitat va intervenir en el desnonament de 21 famílies a la Riera de Gaià aquest dimarts. Estava previst que el jutjat del Vendrell executés l’ordre a mig matí, però l’activació de l’anomenat “decret Maricarmen” va aturar el procés. Centenars de persones van acudir al carrer Sant Jordi del municipi rierenc després que el vocalista del grup Els Pets, Lluís Gavaldà, fes una crida a la mobilització hores abans per tractar de frenar el desnonament de la seva germana, Annabel Gavaldà. Entre les persones afectades, segons assenyalava l’advocat de l’afectada, Xavier Tarrés, SAREB va detectar diverses situacions de vulnerabilitat, impagaments i situacions contractuals sense resoldre després d’una revisió efectuada aquest 2026. En aquest sentit, l’origen de les irregularitats provenia d’un canvi de la normativa d’arrendaments urbans entre els anys 2017 i 2019, en la qual alguns dels contractes, entre els que figura el cas de l’Annabel, no van ser registrats. «Hi va haver un període en què l’empresa no va demanar documents de consum ni renda, en cap moment van ser morosos», indicava Tarrés.
ble» amb una justificació que Tarrés qualificava de «poc ajustada i fora de dret». A més, el professional assegurava que es troben davant una «anomalia del servei públic i l’administració» i lamentaven que el seu cas «no s’hagi portat correctament». «Hem de fer una reflexió entre tots, s’està jugant amb la vida de les famílies i hi ha gent a qui se’ls va notificar fa vuit dies», ressaltava Francesc Ramón. Per la seva banda, l’Annabel criticava que s’ha donat «carta blanca per especular» a la promoció del carrer Sant Jordi.
L’alcalde de la Riera de Gaià juntament amb Annabel Gavaldà i Francesc Ramón. Gerard Martí
La família Gavaldà tindrà 60 dies més per gestionar el seu procés de desnonament SAREB ha adquirit enguany els habitatges a través d’una subhasta després de descobrir que la prime-
ra empresa estava en situació de fallida. Aquesta, però, no havia comunicat als seus inquilins la seva situació econòmica. Mentrestant, afectats com l’Annabel i el Francesc Ramón, la seva parella, havien continuat pagant mensualment des del 2014. Abans d’activar el procés de desnonament, l’advocat de la família
detalla que una jutgessa assignada al Jutjat del Vendrell va reconèixer l’existència dels contractes i els pagaments efectuats durant els últims anys. Els afectats van demanar un mes per gestionar la situació, però des del jutjat es va assegurar que, a causa de la saturació del sistema judicial, l’ajornament era «impossi-
Intervenció Fonts de la Generalitat van confirmar que la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van estar «informats» del cas. Des del departament es va actuar per aplicar el nou decret, el qual oferirà 60 dies de marge a les persones afectades. Des de l’Ajuntament de la Riera, anteriorment s’havia contactat amb SAREB per tractar d’aturar els desnonaments dels immobles. «Hi ha gent vulnerable amb la qual continuaran amb el procés, alguns han aconseguit un lloguer social, pero d’altres no», concloïa l’alcalde de la Riera de Gaià, Joan Casas Torres.
Constantí reasfalta 1.900 metres quadrats entre el carrer Major i les Creus per millorar la seguretat viària Urbanisme l L’Ajuntament de Constantí va iniciar dilluns els treballs de manteniment i reasfaltat dels trams més deteriorats entre el carrer Major i el carrer de les Creus, amb l’objectiu de millorar l’estat del paviment i reforçar la seguretat de vehicles i vianants. L’actuació abasta aproximadament 1.900 metres quadrats de calçada que presentaven desperfectes provocats pel pas del temps i l’ús continuat. Les
obres, adjudicades per un import de 48.334,60 euros, IVA inclòs, tenen prevista la finalització aquest dimecres, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. Durant l’execució dels treballs, la circulació pels carrers afectats pateix alteracions temporals, que també repercuteixen en el transport públic. En concret, la parada d’autobús del carrer Major, situada davant de l’Ajuntament, ha quedat anul·lada
provisionalment mentre es duen a terme les tasques d’asfaltat. Aquesta intervenció municipal se centra en els punts on el ferm es trobava en pitjor estat, amb la voluntat de recuperar unes condicions adequades per als desplaçaments quotidians i reduir les molèsties derivades del deteriorament de la via. La intervenció urbanística busca evitar que el desgast dels trams més malmesos continuï creixent. l Diari Més
L’Ajuntament de Constantí ha destinat més de 48.000 euros a millorar el paviment. Cedida
13 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El ministre de Turisme, Jordi hereu, durant una visita a Salou. Ajuntament de Salou
La retirada del pont de la riera d’Alforja permetrà eliminar els desnivells actuals de l’avinguda Països Catalans. Ajuntament de Cambrils
Cambrils inicia el desmuntatge del pont ferroviari de la riera d’Alforja aquesta setmana Urbanisme l La primera fase dels treballs tallarà un tram de l’avinguda Països Catalans en direcció nord i obligarà a modificar rutes d’autobús Diari Més La integració de l’antiga via ferroviària a la trama urbana de Cambrils avança amb l’inici, aquesta setmana, del desmuntatge del pont del tren sobre la riera d’Alforja. Els treballs, a càrrec de la Generalitat, permetran recuperar la cota natural del terreny i anivellar l’avinguda Països Catalans i el passeig Joan Baptista de La Salle, encara enfonsats al pas per sota del viaducte. La primera fase inclourà la retirada de les peces de la plataforma, les columnes i el gual de la banda de
llevant de la riera. L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat que l’actuació eliminarà una barrera que durant anys ha dividit el centre urbà i facilitarà la futura arribada del tramvia. Les obres comportaran afectacions a la mobilitat. D’entrada, es tallarà un tram de l’avinguda Països Catalans en direcció nord i s’habilitaran desviaments i canvis de sentit als carrers Bertran de Cambrils, Rambla Jaume I i Camí del Molí d’Avall. També es modificaran els recorreguts dels autobusos urbans i interurbans. En una segona fase, els treballs es traslladaran a la banda
El pont es retirarà per recuperar la cota natural i evitar inundacions a l’àrea de ponent i caldrà tallar el passeig La Salle. La remodelació donarà continuïtat al carril bici i al passeig de vianants, i resoldrà els problemes d’inundabilitat de la zona més deprimida. El projecte forma part del conveni amb la Generalitat per integrar el tramvia i transformar l’entorn de l’antic traçat ferroviari.
Vila-seca acull avui la reunió de la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona Benestar l El Castell de Vila-seca acull avui dimecres, 21 d’octubre, a les 12 hores, la reunió institucional de la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona, que reunirà entitats públiques i socials per fer balanç de la feina feta durant tot el darrer any. Sota el lema Teixir vincles és fer salut mental, la trobada reivindica la importància de les
xarxes de suport i els vincles socials per afavorir la igualtat d’oportunitats. La presidenta de la Taula i de la Coordinadora de Salut Mental del Camp de Tarragona, Pepi Benitorafe, obrirà l’acte, que inclourà la presentació dels resultats de quatre comissions de treball: seguretat i protecció civil, serveis socials, infància i joventut, i salut. Hi inter-
vindran Damaris Hiedra, Helena Garzón, Maria Taulats, Eva España i Míriam Romeu. La cloenda anirà a càrrec de la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat de Vila-seca, Lucía Teruel. Constituïda l’any 2013, la Taula treballa per detectar les necessitats del territori en salut mental i coordinar les actuacions dels agents implicats. l Diari Més
Salou reunirà Jordi Hereu i experts per debatre el futur del turisme sènior Jornades l La cita, el 6 de novembre, començarà a les 9.30 h al TAS i explorarà les oportunitats fora de la temporada alta Diari Més Salou acollirà el 6 de novembre una jornada estatal sobre el futur del turisme sènior i les oportunitats per desestacionalitzar l’activitat turística. La trobada, titulada Turisme Sènior: Oportunitats i tendències d’un mercat en expansió, començarà a les 9.30 hores al Teatre Auditori de Salou (TAS) i comptarà amb el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; l’alcalde, Pere Granados, i el president d’honor de la Fundació Más Sénior, José Luis Bonet. L’acte l’organitza aquesta fundació amb el Ministeri i l’Ajuntament. Segons l’Observatori Cetelem de 2025, el 74% dels majors de 55 anys va adquirir serveis relacionats amb els viatges i el turisme, i la despesa dels consumidors sèniors supera un 13% la mitjana espanyola. Cai-
xaBank Research xifra en un 15,6% el pes dels majors de 65 anys en la despesa turística dels espanyols. El programa abordarà els hàbits de consum i les necessitats d’un públic que valora la qualitat, l’accessibilitat i la seguretat. El sociòleg Juan Carlos Alcaide presentarà els resultats de l’estudi Periscopio Turismo Sénior, mentre que l’exjugador de bàsquet Fernando Romay parlarà del nou perfil de viatger. Les taules de debat tractaran com adaptar l’oferta a un segment amb flexibilitat per viatjar fora de la temporada alta. Per a Salou, aquesta tendència representa una oportunitat per mantenir l’activitat hotelera, comercial i de restauració durant tot l’any, aprofitant recursos com el Camí de Costa o les platges. Per informar-se sobre la inscripció, escriguin a comunicacion@fundacionmassenior.org.
14 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El futur Parc Sanitari de Valls fa el primer pas per tindre viabilitat urbanística Equipaments l L’Ajuntament impulsarà una modificació puntual del POUM per facilitar la construcció als terrenys escollits Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Valls dona el primer pas per consolidar els fonaments del futur Parc Sanitari de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Aquest dimarts va començar la licitació per definir la redacció d’una nova modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La revisió del plantejament permetrà al consistori definir els terrenys de la Porta de Nulles com a urbanitzables. La zona, d’uns 47.000 metres quadrats, havia estat escollida per la Generalitat l’any 2023 per executar la proposta i unificar els serveis municipals vinculats a la salut. Precisament, el plec de condicions tècniques publicat per l’Ajuntament detalla que l’espai «es veu com el lloc idoni per a la implantació del nou hospital». La previsió és que l’actual centre PIUS de Valls es traslladi al complet al Parc Sanitari amb les seves pròpies instal·lacions. Des del consistori es fa incís en què la ubicació actual «no li permet el creixement que avui requereix l’atenció al pes demogràfic que avui té encomanat». El plantejament del departament de Salut, a més, estableix que juntament amb el nou PIUS, la zona aculli el Centre d’Assistència Primària (CAP) i el Centre Sociosanitari del municipi. Els dos equipaments, actualment, pateixen el mateix problema que l’hospital i afronten el creixement de la demanda per
L’apunt
El Parc Sanitari, dins els plans del Govern des del 2023 El Parc Sanitari de Valls va veure la llum l’any 2023 amb l’acord entre el Departament de Salut, el Servei Català de Salut (CatSalut), l’Ajuntament de Valls i la direcció del PIUS. Les institucions van insistir en la necessitat d’incrementar la capacitat dels serveis mèdics de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, tenint en compte la tendència d’envelliment de la població que mostren les regions tarragonines.
Mapa orientatiu dels terrenys escollits per a la creació del Parc Sanitari de Valls, pròxim a l’Hospital PIUS. Diari Més
Des del PIUS es proposarà crear un heliport i unificar els serveis de Salut Mental part dels residents de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. «Ara comença el camí per construir el Parc Sanitari, però un cop s’obre, cal preparar la resta de processos», detallava el president del Consell d’Administració del PIUS de Valls, Martí Barberà.
En aquest sentit, «el següent pas» serà definir els plans funcionals que hauran d’acordar el Govern i la direcció de l’hospital. «Ens posarem en contacte amb el departament de Salut per ubicar cada proposta i tancar els plans per a cada equipament», explicava el president. El repte principal, d’acord amb Barberà, serà «ampliar els serveis i, alhora, trobar les sinergies que busca el Parc». Entre les propostes s’estan plantejant abans de definir el recinte,
des del PIUS destacaven la possibilitat d’integrar tots els serveis i institucions de salut mental de Valls al futur Parc Sanitari. «Creiem que la salut mental s’hi podria integrar i a nosaltres ens interessa, ara estan repartits i ho volem fer bé», expressava Barberà. D’altra banda, també es valorarà la reserva d’un espai per al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i les ambulàncies perquè «no hagin de descansar a més d’un quilòmetre del nucli urbà». Per altra banda,
una de les novetats que es podrien incloure en la proposta seria la construcció d’un heliport. «Serà una circumval·lació per a l’atenció ciutadana imprescindible i aquest serà el primer cop que es posin diners», ressaltava el president de la institució. Concretament, l’Ajuntament destinarà 58.685 euros per impulsar la modificació puntual del POUM. La creació del Parc Sanitari estarà vinculada a una transformació de la mobilitat de la zona del municipi, amb nous accessos des de l’antiga N-240 i l’entrada des de Barcelona. «És un projecte estratègic i ja no es pot aturar», concloïa Barberà.
Detinguts quatre homes quan fugien d’una deixalleria amb 2,7 kg de cablejat
Els números 41, 129 i 148 són els premiats al sorteig dels balcons per a la diada de Santa Úrsula
Successos l Els Mossos d’Esquadra van detenir diumenge quatre homes d’entre 36 i 65 anys quan sortien d’una deixalleria municipal de Valls amb 2,7 quilos de cablejat sostret. Els fets van passar cap a les 14.50 hores, quan la policia va rebre un avís per un robatori en una planta de tractament de residus del municipi. En arribar a les instal·la-
Castells l L’Ajuntament de Valls va celebrar aquest dimarts, 20 d’octubre, el sorteig per escollir les persones que podran seguir la diada castellera de Santa Úrsula des dels balcons de la casa consistorial. Els números premiats són el 41, el 129 i el 148, que corresponen a tres invitacions dobles per assistir a la jornada d’aquest diumenge 25
cions, els agents van sorprendre els quatre sospitosos a l’exterior del recinte, just a punt de fugir amb una manta plena de cablejat. Segons la investigació policial, dos dels homes vigilaven des de fora mentre els altres dos havien saltat la tanca perimetral per accedir a la planta. Després, es van coordinar per passar-se el material i treure’l de les
instal·lacions. L’actuació dels Mossos va comptar amb el suport de la Policia Local de Valls. Els detinguts acumulen fins a 64 antecedents policials i se’ls atribueix un delicte de robatori amb força. Els Mossos ja van assenyalar que estava previst posar-los a disposició de la secció d’instrucció del Tribunal d’Instància de Valls. l Diari Més
d’octubre. El consistori es posarà en contacte amb les persones guanyadores per confirmar-ne l’assistència i informar-les de la ubicació concreta des d’on podran presenciar l’actuació castellera. D’aquesta manera, els afortunats podran viure la celebració de Santa Úrsula des d’un dels espais reservats de l’Ajuntament de Valls. l Diari Més
15 dimecres 21 d’ octubre de 2026
La cultura popular ha estat una de les grans protagonistes de la Festa Major d’Alcover, amb l’estrena de la nova Mulassa al carrer i la celebració de la diada castellera a l’interior de l’Església Nova. Jordi Ribellas
El pregó del Cercle d’Amics, el tradicional correfoc i la representació del Ball de Dames i Vells han estat alguns dels actes destacats d’una Festa Major que ha combinat cultura, foc i tradició. Jordi Ribellas
Alcover clou una Festa Major amb música, tradició i canvis per les pluges Cultura l Els concerts, el correfoc, el seguici festiu i la diada castellera han protagonitzat les celebracions municipals
Diari Més Alcover va acomiadar aquest dimarts 20 d’octubre la Festa Major d’enguany amb el piromusical a l’avinguda de Tarragona, a les 20.30 h. El castell de focs, previst inicialment per a dilluns, va posar el punt final a unes celebracions marcades pels canvis d’agenda a causa de la
pluja i les previsions meteorològiques. Durant la festa, el municipi ha combinat actes de cultura popular, com el pregó del Cercle d’Amics, la Tronada, els versots i el correfoc, amb música, teatre i activitats familiars. Els concerts d’Els Catarres i Leire Martínez i les propostes del programa Alcover Ressona també han format part de l’oferta musical.
El seguici festiu, la processó dels Sants Patrons i el Ball de Dames i Vells també han tingut espai en una programació diversa. La pluja va obligar a reubicar diversos actes del tram final de la Festa Major. Diumenge, la diada castellera es va celebrar dins l’Església Nova; els concerts de la New Excelsior Big Band i Les Antines, al
Teatre del Cercle d’Amics, i el bingo musical, a la sala de cafè de l’entitat. Les dues funcions de Cancún es van
Els Catarres han compartit cartell amb Max Navarro, Big Bandida, K-Zu i Estoica
mantenir al Convent de les Arts. Dilluns, els aiguats continuaven i les instal·lacions familiars i l’espectacle Gota, de Txema Muñoz, es van traslladar al pavelló de les Escoles, mentre que la pel·lícula Elio es va projectar al Teatre del Cercle d’Amics. El piromusical, inicialment previst per dilluns, va cloure ahir dimarts la festa a l’avinguda de Tarragona.
16 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El Vendrell activarà la taxa turística a tot el municipi a partir de Setmana Santa Economia l El consistori planteja aplicar tarifes diferents segons el període de l’any, que podran ascendir fins als 4 euros Adam Díaz Garriga L’Ajuntament del Vendrell va aprovar provisionalment a finals del passat mes de setembre una nova ordenança que permetrà aplicar la taxa turística a tot el municipi a partir del 2027. La intenció és que la normativa número 37, que fa referència al «recàrrec municipal sobre l’impost d’estades en establiments turístics», s’activi a partir de la pròxima Setmana Santa. La possibilitat d’aplicar la taxa va quedar oberta des del passat 1 d’abril de 2026, tot i que fins ara pocs municipis de la demarcació han optat per utilitzar-la. En el cas del Vendrell, la previsió és que, un cop l’ordenança s’aprovi definitivament, el recàrrec s’apliqui segons el període de l’any. La normativa distingirà entre temporada baixa —entre els mesos de setembre i febrer—, Setmana Santa i temporada alta —juliol i agost—, per aplicar entre el 0%, el 50% i el 100% respectivament. Els preus de les quotes canviaran a partir del pròxim 1 d’abril del 2027, quan començaran a aplicar-se els preus de-
L’apunt
Quatre municipis de Tarragona l’aplicaran el 2027 La previsió, de moment, és que quatre municipis de la província de Tarragona comencin a aplicar el recàrrec turístic a partir de la pròxima Setmana Santa del 2027. Fins ara, Altafulla, Montroig del Camp i el Vendrell han oficialitzat les seves intencions. Vila-seca també espera sumar-s’hi, tot i que encara no ha esmentat terminis. Imatge d’un hotel al centre de Coma-ruga, al Vendrell. Cedida
La tarifa pujarà entre 15 cèntims i un euro segons l’establiment i la temporada finitius incrementats. Fins aleshores, es preveu que per Setmana Santa els establiments
turístics de la localitat que tinguin cinc estrelles o es defineixin com «luxosos», hagin d’aplicar una tarifa de 2 euros. Els de quatre estrelles o «qualitat superior» estaran obligats a un recàrrec de 90 cèntims, mentre els habitatges turístics arribaran als 87. Els creuers també hauran d’aplicar una tarifa d’1,5 euros, així com
els albergs juvenils (0,40 cèntims) i la resta d’establiments (0,45 cèntims). Un cop se superi el període del 21 al 28 de març, la tarifa augmentarà entre 15 cèntims i 1 euro en alguns casos. «La intenció és repartir part del sobrecost que genera el turisme i la sobreutilització dels serveis públics que genera i que paguen
els empadronats al Vendrell», indicava el regidor d’Hisenda, Baltasar Santos. Durant la temporada alta del 2027, la previsió és que els establiments de luxe arribin a cobrar 4 euros de recàrrec i mantinguin els 2 euros per Setmana Santa. Més competitivitat Santos afirmava que la decisió no s’ha pres conjuntament amb el sector turístic del Vendrell, però que la intenció és «explicar que és una oportunitat per competir amb empreses d’altres municipis que apliquen el recàrrec tot l’any». «És una eina que pot contribuir a la competitivitat, tenim un sector turístic fort i no hi ha risc que la gent deixi de venir per l’encariment», detallava el regidor. Algunes de les tarifes, com la dels creuers, està previst que passin dels 2 euros en temporada mitjana als 4 euros en temporada alta, mentre les dels hotels de quatre estrelles també es duplicaran (d’1,2 euros a 2,40). L’edil també va assegurar que la resta de l’any la taxa no es vol activar per «no agreujar al sector» i afavorir desestacionalització.
Els Pallaresos aborden avui l’espiritualitat de Jujol i Gaudí en una conferència Patrimoni l La ponència, a càrrec de l’Arquebisbat, se celebrarà a les 19 h a l’església de Sant Salvador Diari Més
Junts incorpora tres candidats del Baix Penedès a les llistes del 29-N Política l Junts per Catalunya ha presentat a la Garriga les candidatures per a les eleccions generals del 29 de novembre, amb tres representants del Baix Penedès a les llistes de Tarragona. Frederic Serramià, del Vendrell, ocuparà el número '3' al Congrés, mentre que Judith Vidal, de la Bisbal del Penedès, serà la número '8'. Josep Ràfols, de Banyeres del Penedès, hi figura com a primer suplent del segon candidat al Senat. La presentació s’ha fet durant el Consell Nacional de Junts, en què Míriam Nogueras, cap de llista per Barcelona, ha reivindicat la feina a Madrid. El partit ha presentat candidats de l’Alt Penedès, el Garraf i l’Anoia, integrats a les llistes de Barcelona. l Diari Més
Els Pallaresos acullen avui, dimecres 21 d’octubre, a les 19 h, una conferència sobre L’espiritualitat de Jujol i Gaudí. La comunicació directa amb Déu, a l’església de Sant Salvador i a càrrec de l’Arquebisbat de Tarragona. L’activitat forma part de les VI Jornades de Divulgació Històrica Modernista Els Pallaresos 1900, que enguany, coincidint amb l’Any Gaudí, exploren la relació entre els dos arquitectes sota el lema Jujol versus
Gaudí. La programació continuarà aquest dissabte 24 d’octubre, a les 11 h, amb una recreació històrica de la Tarragona de 1915 al Mercat Central de la ciutat, en col·laboració amb l’Ajuntament. Dimecres 28, a les 19 h, el Centre Jujol acollirà la conferència Jujol, Gaudí i el color, de Joan Mercadé, president del Comitè Científic de la Càtedra Gaudí. Les jornades culminaran del 6 al 8 de novembre amb la Gran Festa Modernista, que inclourà el pregó, mercats, tallers, la III Milla Modernista i diversos actes.
17 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Marc Montalvo, el rei a l’ombra del Nàstic que sosté l’equip sense sortir a la foto Futbol l El riudomenc és l’únic jugador que ha disputat tots els minuts i va ser clau en la victòria grana contra el Madrileño Arnau Montreal Quesada «Marc Montalvo és un jugador estructural», va destacar el tècnic del Nàstic Xisco Campos en la prèvia de l’Atlético Madrileño. L’entrenador ho va ratificar amb paraules, però també amb fets, perquè és l’únic jugador que ha disputat tots els minuts de la temporada. El riudomenc és el rei en l’ombra del Nàstic, perquè només queda exposat en els moments negatius, mentre que, quan és diferencial, no sol sortir a la foto. Contra el Madrileño va completar el partidàs que tant necessitava. Després d’unes darreres jornades difícils a nivell col·lectiu i individual, el riudomenc va tornar a mostrar la seva millor versió contra un filial talentós i exigent. Com és habitual, Montalvo va ser l’encarregat de fer la feina bruta. El de Riudoms és qui gestiona el mig del camp sense pilota, pressionant i molestant al rival, fent una feina de contenció que sol passar desapercebuda. Amb tot, va ser especialment clau, perquè ell sol va generar el 2-0 grana. Montalvo sap quan avançar-se per robar amb èxit i ho va aconseguir deixant a terra Kamate. El de Riudoms va convertir un possible contraatac visitant en el 2-0, pis-
fet, el riudomenc sap el que és patir i aguantar una temporada desastrosa, però també xalar i acabar plorant amb amargura anys que van acabar amb la il·lusió de l’ascens morta en el darrer moment. És l’únic jugador que del planter que ha mamat Nàstic des de sempre. Xisco Campos va subratllar aquest valor afegit. «És un jugador de club que ens aporta moltíssim a nivell futbolístic i a nivell de vestuari. Quan entra un jugador de fora Monti t’ensenya què és el Nàstic. Jugadors amb aquest sentit de pertinença s’ha de tenir al vestuari tant sí com no».
El migcampista del Nàstic Marc Montalvo durant el duel contra l’Atlético Madrileño. Nàstic
Montalvo va generar ell sol el 2-0 servint l’assistència a Carlos Segura pant una pilota a camp contrari i colant-se fins a la frontal de l’àrea. Qualsevol altre jugador, amb l’espai
Reus farà botar el bàsquet per tota la ciutat amb la Trobada d’Escoles del Pare Manyanet Bàsquet l L’Associació Esportiva Pare Manyanet, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i de la Federació Catalana de Basquetbol, organitzarà aquest diumenge una nova edició de la Trobada d’Escoles de Bàsquet, que enguany es convertirà en la més gran de la seva història. La jornada reunirà 30 equips escolars de la demarcació de
Tarragona i comptarà amb la participació de 300 nens esportistes. Es calcula que l’esdeveniment mobilitzarà al voltant de 2.000 persones entre familiars, públic assistent, equips arbitrals, organització i participants. Durant el matí es disputaran un total de 48 partits distribuïts en les vuit pistes de minibàsquet de l’Escola Pare Manyanet. La princi-
Va poder marxar Montalvo va poder marxar el darrer mercat d’estiu. El riudomenc va comptar amb ofertes de superior categoria fins a l’últim dia de mercat, però va apostar per quedar-se al seu Nàstic. Així ho va destacar el tècnic Xisco Campos: «Pensàvem que podia marxar, tenia ofertes inclús el darrer dia i va prendre la decisió de quedar-se i aportar al club de la seva vida». Normalment, si Montalvo no és notícia és bo per al Nàstic, perquè significa que les coses van bé i la resta de companys brillen. Diumenge, el riudomenc es va guanyar posar-se sota els focus amb una actuació que va fer millor a l’equip.
que tenia, s’hauria jugat la rematada ell mateix per penjar-se la medalla, però Montalvo no és així. Va veure Carlos Segura sol i va servir en safata un gol que va culminar el ja pitxitxi grana. Xisco Campos va ser clar a l’hora de definir la importància del jugador en el postpartit: «És un jugador que ens lidera i que ha de continuar
fent passos endavant, perquè si ho fa, l’equip estarà millor». El tècnic grana va afegir que Montalvo «és dels jugadors que més pilotes recupera de l’equip». «Té el timing controlat per entrar i robar la pilota», va afegir. Montlavo és, amb el desaparegut Gelardo, dels únics jugadors que queden de la darrera temporada. De
pal novetat d’aquesta edició serà la instal·lació d’una pista exterior al carrer, que es convertirà en un nou espai de joc i dinamització obert a tota la ciutadania. Aquesta pista acollirà també partits amb la participació del Club Esportiu Alba i del Club Costa Daurada, reforçant així el caràcter inclusiu i social. Paral·lelament, s’habilitarà una zona lúdica i un village amb diferents estands, així com diverses activitats i sorpreses. Divendres a les 17 iniciarà una acció especial pels carrers de la ciutat per escalfar motors i donar visibilitat al torneig. l Diari Més
Els diferents representants durant la presentació del torneig. Ajuntament de Reus
18 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El CB Valls ja somriu a la categoria amb el seu nou fitxatge Rafa Carton Bàsquet l Els de Miki Larraz van sumar el primer triomf dissabte contra el Roser (80-74) en l’estrena del jugador canari, que supleix David Acosta Arnau Montreal Quesada El CB Valls ja sap el que és guanyar. Dissabte, contra el Roser, els de Miki Larraz van tallar la ratxa negativa en un Joana Ballart –per fi– amb públic a la grada. Va ser un triomf lluitat en el qual els vallencs van poder veure lluir la seva darrera incorporació: Rafa Carton. Va ser arribar i moldre per a l’ala-pivot canari. Format als Estats Units i amb experiència a Tercera FEB amb el CD Quintanar, Bàsquet Azudense i CD Becedo, així com TuS59 HammStars d’Alemanya, va aterrar el darrer cap de setmana i va anar directe a la pista. El canari, que encara ha d’ajustar-se al ritme
del grup, va completar deu minuts sobre la pista i va deixar bones sensacions. Larraz va repartir els minuts de la nova incorporació, que en va fer una de freda i una de calenta en el seu temps a la pintura. Per una banda, va assolir 9 punts en poc temps que van ajudar l’equip, però, de l’altra, també va quedar-se sense jugar més temps en cometre cinc faltes. Falta polir, però passarà sense dubte pel martell de Miki Larraz, que el convertirà en un baluard per a l’equip. Dissabte va ser jornada de somriures al Joana Ballart. Oriol Besora i Pablo Santiago van liderar la primera victòria vallenca amb 14 i 13 punts respectivament i també va
arribar el retorn de Raül Neila, que torna a jugar després d’un any fora per una greu lesió. Carton per Acosta L’arribada de Carton (25 anys i 2,01 metres) ve condicionada per la baixa de David Acosta. El jugador dominicà i l’equip van posar fi a la seva vinculació, fet que deixava un forat en l’esquema de Miki Larraz. El club es va moure ràpid i va sumar a l’ala-pivot canari, que s’encarregarà d’obrir espais en atac i sumar en defensa. Ara és temps d’adaptació per al canari i de creixement per a un CB Valls que, després de trencar el gel de la primera victòria, vol agafar el ritme d’un grup exigent.
Imatge d’arxiu del nou jugador del CB Valls, Rafael Carton. Cedida
La FFB Reus i Sempre Reus 1909 celebraran el 50è aniversari de l’Estadi Futbol l Han constituït una comissió organitzadora per l’acte del 12 d’octubre del 2027 Diari Més Reus celebrarà el pròxim any el 50è aniversari de l’Estadi Municipal. La Fundació Futbol Base Reus i l’associació Sempre Reus 1909 van acordar constituir una comissió organitzadora per preparar els actes commemoratius del 50è aniversari de l’Estadi, que se celebrarà el 12 d’octubre de 2027. La iniciativa s’ha treballat en contacte amb Salvador Batlle, qui presidia el CF Reus Deportiu quan es va inaugurar l’Estadi l’any 1977, i respon a la voluntat compartida de donar a aquesta efemèride la dimensió institucional, esportiva i social que mereix. La comissió, impulsada per la Fundació Futbol Base Reus amb la participació activa de l’associació Sempre Reus 1909, treballarà en la preparació d’un programa d’activitats que permeti recordar els principals moments viscuts a l’Estadi Municipal i retre
Imatge de l’Assemblea General Extraordinària del Tennis Tarragona. CT Tarragona
El CT Tarragona aprova el finançament per acabar les obres de la zona Park Imatge d’arxiu de l’Estadi Municipal de Reus. Olivia Molet
La iniciativa s’ha treballat amb Salvador Batlle, expresident del CF Reus Deportiu homenatge a les persones que han contribuït a escriure la seva història des dels inicis destacats del CF Reus
Deportiu. Les dues entitats promotores treballaran amb la voluntat que el projecte pugui desenvolupar-se amb recursos propis. La comissió també buscarà la complicitat de les institucions i de les entitats vinculades al futbol reusenc, amb l’objectiu que la celebració tingui un caràcter obert i participatiu.
Tenis l La proposta va aprovar, per majoria absoluta, les condicions del nou préstec per un import de 700.000 euros Diari Més El Club Tennis Tarragona va aprovar el passat dilluns el finançament per finalitzar les obres de la zona Park el pròxim any. El projecte es va sotmetre a l’aprovació dels socis en una Assemblea General Extraordinària en la qual van as-
sistir 53 socis de l’entitat. Durant l’assemblea, el president de l’entitat Luis Salas va explicar l’evolució del projecte, la situació actual de les obres i el pla previst per completar-ne l’execució. Finalment, es van aprovar les condicions del nou préstec per un import de 700.000 euros.
19 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El Suprem aplica l’amnistia a Junqueras, Bassa, Turull i Romeva i els habilita de nou Justícia l Els quatre dirigents recuperen el dret a presentar-se a les eleccions després de la decisió del Constitucional sobre la malversació; Junqueras (31) i Romeva (suplent) han entrat a la llista d’ERC Joan Lizano / Agències El Tribunal Suprem va aplicar aquest dimarts la llei d’amnistia al president d’ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, condemnats en la causa del procés. La Sala Penal va declarar extingida la responsabilitat criminal derivada de la sentència del 2019 i va aixecar les inhabilitacions que els impedien ocupar càrrecs públics. La resolució els permet tornar a presentar-se a les eleccions i ordena cancel·lar els antecedents penals vinculats al cas. Junqueras estava inhabilitat fins al 2031 i els altres tres dirigents, fins al 2030. La cancel·lació dels antecedents també l’havien demanada Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Carme Forcadell i Josep Rull. El 2019, el Suprem va imposar a Junqueras tretze anys de presó i d’inhabilitació, mentre que Bassa, Turull i Romeva van rebre penes de dotze anys. El govern espanyol els va indultar parcialment de les penes de presó el 2021, però les inhabilitacions van continuar vigents. El juny del 2024, el Suprem va rebutjar aplicar l’amnistia al delicte de malversació perquè considerava que els condemnats havien obtingut un benefici personal de caràcter patrimonial, una de les excepcions previstes
La decisió del Tribunal Suprem permet que Junqueras, Bassa, Turull i Romeva puguin tornar a ocupar càrrecs públics. EFE
Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig encara esperen tràmits judicials per a l’amnistia a la llei. La resolució del Tribunal Constitucional del 6 d’octubre, que va emparar Bassa, va qüestionar
aquesta interpretació i va ordenar revisar l’exclusió de la malversació. Ara el Tribunal Suprem n’ha assumit la part dispositiva i n’ha aplicat les conseqüències. Tot i acatar la decisió, els magistrats del Suprem van criticar durament els arguments del Constitucional, que els havia atribuït una interpretació «extensiva i im-
CCOO i UGT registren la vaga general de l’11-N per reclamar salaris dignes Reivindicació l La protesta denuncia la pèrdua de poder adquisitiu i el cost de l’habitatge Agències CCOO i UGT van registrar aquest dimarts al Departament de Treball la convocatòria de vaga general de 24 hores per a l’11 de novembre, per denunciar la pèrdua de poder adquisitiu i exigir increments salarials i
mesures per intervenir el mercat de l’habitatge. El registre català arriba després del tràmit fet dilluns pels sindicats confederals a Madrid i se suma al d’altres organitzacions, com la CGT. La secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, va advertir que «la classe treballa-
dora està organitzada» i va reclamar topar els preus de l’habitatge, promoure contractes indefinits i desbloquejar la negociació dels convenis col·lectius. El secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros, va defensar que la vaga arriba en un moment «clau»
previsible» de la llei, allunyada del «sentit comú» i de la «lògica». Segons la Sala, aquestes expressions eren innecessàries i interferien en la seva funció d’interpretar la legislació ordinària. Els jutges també van recordar que cinc membres del mateix Constitucional havien discrepat del criteri majoritari. La decisió va ser celebrada per Jun-
i va assegurar que la mobilització, convocada abans de les eleccions generals del 29 de novembre, vol pressionar els partits perquè garanteixin sous i habitatge dignes. Ros també va carregar contra el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, per les crítiques a la proposta d’apujar un 7% els salaris més baixos i el va instar a negociar. La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, va fer una crida a les entitats i a la ciutadania a sumar-se a la protesta i va denunciar el pes elevat del lloguer en els pressupostos familiars.
queras, que va afirmar que «per fi s’ha fet justícia», i per Turull, que va defensar que l’independentisme ha d’«articular forces». Romeva va parlar d’un «punt de retorn» i Bassa, d’un «canvi d’etapa». Els governs espanyol i català també van valorar positivament l’aplicació de la llei. Puigdemont, pendent L’amnistia de l’expresident Carles Puigdemont encara no ha quedat resolta. Aquest dilluns, el jutge Pablo Llarena va confirmar a contracor l’anul·lació de les ordres de detenció nacionals contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, però queden tràmits judicials pendents. La decisió de Llarena es pot recórrer i el magistrat ha de dictar encara l’acte de conclusió del sumari. Per això no hi ha una data definitiva per a l’amnistia dels tres dirigents. Turull va reclamar que la mesura també s’apliqui als exiliats i va insistir que el conflicte polític amb l’Estat continua obert. Hores després de la resolució, ERC va aprovar en un Consell Nacional extraordinari les llistes de tota Catalunya per a les eleccions generals del 29 de novembre, amb Junqueras i Romeva incorporats simbòlicament a la candidatura al Congrés per Barcelona. El president del partit ocuparà el número ‘31’ i l’exconseller serà el primer suplent. Gabriel Rufián encapçalarà la llista barcelonina, que inclou Alejandra Sandoval i María Pozuelo, de Podem, als llocs sisè i desè. A Tarragona, la cap de llista serà Norma Pujol i Toni Carmona, també de Podem, ocuparà el quart lloc. L’acord dona compliment al pacte pel qual Podem no concorre per separat a Catalunya. Teresa Jordà liderarà la candidatura de Girona i Inés Granollers, la de Lleida. Per al Senat, Esquerra presenta, entre altres noms, Noemí Llauradó, Xavier Faura i Jean-Marc Segarra per Tarragona.
Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Feliç Aniversari ARYA, que passis un dia molt feliç, amb tot l’afecte dels teus avis.
20 dimecres 21 d’ octubre de 2026
k Roda el món i torna el mot k
k Editorial k
Pluja (1)
Nou pas endavant contra el càncer
L
’abundància pluviomètrica d’aquest començament de tardor, que ha fet arribar el fenomen d’allò que sovint anomenem precipitacions a les primeres pàgines dels informatius, també ha portat un canvi un poc més inesperat (i, per a mi, funest): la consolidació del terme pluges en plural, que a poc a poc va substituint la forma tradicional en singular, ‘la pluja’. Als qui encara parleu normal, aquesta afirmació potser us sobtarà i tal vegada pensareu que exagero, però ja estic massa escarmentat per no saber que actualment són els mitjans els que dicten llei en matèria lèxica. «S’esperen pluges a tot el territori», deixa anar el tomàsmolina de torn, i l’endemà ja tens la meitat de la parròquia repetint com lloros «Han dit que hi haurà pluges», en comptes de “Diu que plourà molt”, que era com es deia en català abans de la Corpo. O engega «Augmentaran les pluges a la tarda», en comptes de tirar de sinònims més precisos com ara aiguats, ruixats, xàfecs o tempestes, per dir només els quatre més coneguts. Sigui com vulgui, si sou dels que parleu com cal i ho voleu seguir essent, recordeu el vers d’en Raimon: «Al meu país la pluja no sap ploure». I ara que ja m’he esbravat, passem a la filologia històrica. El substantiu pluja no és cap de família, ans un derivat de ploure, verb que té una descendència curiosa: de les tres dotzenes llargues de fills que té, una dotzena han conservat la O etimològica (la que veiem a plovere) i les altres dues no. La curiositat és que en aquest cas la tradicional Si sou dels que parleu diferenciació deguda a com cal i ho voleu la derivació culta o vul- seguir essent, recordeu gar ja ve des de l’arrel, el vers d’en Raimon: «Al perquè el llatí clàssic, meu país la pluja no al contrari d’aquest sap ploure» plovere, ja la feia amb U: plûere. Aquest ball entre O i U té conseqüències encara avui en la manera de pronunciar-ho, tal com veurem més endavant. De moment, per no perdre’ns, començarem pels derivats que conserven la O vulgar, entre els quals hi ha tres verbs molt eixerits: ploviscar, plovisquejar i plovinejar, és a dir, ploure poc. Tots tres amb els seus propis derivats: plovisc, ploviscó i ploviscol per una banda i el més conegut plovisqueig per l’altra, germà pràcticament bessó del tercer en discòrdia, plovineig. Completen la branca un substantiu molt viu al País Valencià però desconegut a fora, com és ploguda; l’adjectiu plouer, és a dir, ‘plujós’, i el verb entreploure, ‘ploure a estones’, que és una cosa que passa tot sovint i que en canvi ignorem que disposem d’aquest verb tan precís per descriure-ho. La setmana entrant veurem els de la U.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
L
’Hospital Sant Joan de Reus ja és centre de referència en estudis moleculars de càncer hereditari i tumors sòlids. El CatSalut li ha atorgat la designació, la primera de la demarcació de Tarragona i la novena del país. Està bé que el territori se’n congratuli, però la notícia val sobretot pel que canvia als malalts. Fins ara, qui vivia al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre i necessitava segons quines proves havia de pensar en Barcelona. Amb aquest reconeixement, aquestes anàlisis es faran a Reus. Hi guanyen els pacients, que s’estalvien viatges en un moment ja prou dur, i hi guanya l’equip mèdic, que pot decidir amb més cri-
teri quin tractament encaixa amb cada tumor. En el cas del càncer hereditari, el benefici s’estén a les famílies, que poden saber si tenen un risc més alt i fer-ne un seguiment. Això té a veure amb una idea elemental d’equitat: la qualitat de l’atenció no hauria de dependre del codi postal. Quan les proves d’alt nivell queden lluny, hi ha qui renuncia a fer-les o les fa tard. Acostar-les és una manera de reduir aquesta desigualtat. Ara bé, un segell no manté un servei. Perquè la designació tingui sentit caldrà conservar els professionals, donar-los recursos per investigar i garantir que l’hospital pugui respondre a la demanda sense allargar les llistes d’espera.
k Tribuna k
Tarragona no pot continuar sense els estudis d’Arquitectura Tècnica
D
esprés de tota una vida dedicada a l’arquitectura tècnica, hi ha una reivindicació que considero que va més enllà dels interessos d’una professió: les Comarques de Tarragona han de poder formar els seus futurs arquitectes tècnics. No podem parlar de desenvolupament, d’oportunitats per als joves i de futur universitari mentre continuem sense oferir aquests estudis a la nostra demarcació. El Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) per veu del seu president ja impulsa aquesta reivindicació. Cal reconèixer aquesta feina i sumar-hi la veu de la ciutadania, de les empreses, de les institucions i de tots aquells que creiem que la formació és una inversió essencial per al territori. Una mancança que ens interpel·la Em vaig graduar com a arquitecte tècnic a Barcelona l’any 1979. Després vaig exercir durant més de trenta anys com a arquitecte tècnic municipal , a més de participar en actuacions d’edificació, rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic en el despatx d’arquitectura FGR. He conegut les exigències de l’obra, les responsabilitats de l’Administració i la necessitat de disposar de professionals preparats per donar resposta als problemes reals de la societat. Des d’aquesta experiència, em costa entendre que les comarques de Tarragona continuï sense oferir uns estudis que són necessaris per al sector de l’edificació. No es tracta de reclamar una titulació per prestigi ni de satisfer una demanda corporativa. Es tracta de preguntar-nos si estem aprofitant totes les possibilitats que tenim per formar els professionals que necessitarem demà. L’arquitectura també es construeix L’arquitectura i l’arquitectura tècnica són disciplines diferents, amb responsabilitats i competències pròpies, però profundament complementàries. Imaginar i projectar els edificis és inseparable de saber
Camp de Tarragona significaria tenir una nova possibilitat de formació universitària vinculada a sortides professionals reals, sense haver de marxar necessàriament a altres demarcacions amb l’esforç econòmic que representa pel joves. Per a les empreJoan Alonso Giménez ses, significaria acostar la formació a les Arquitecte tècnic seves necessitats. Per al territori, podria representar més capacitat per retenir talent i afrontar els reptes de l’edificació. És evident que la implantació del grau executar-los amb qualitat, controlar-ne els costos, garantir-ne la seguretat i assegurar requereix estudiar la demanda, els recurque responguin a les necessitats de les per- sos docents i la viabilitat econòmica. Però sones. El COATT ja te un servei anomenat aquests requisits han de servir per consobres en garantia que assessora i dona su- truir una proposta sòlida i fer-la avançar. port tècnic i de gestió al públic en general La universitat, les administracions i el i empreses davant cada vegada mes com- sector professional han de poder treballar plicada comunicació amb les administra- conjuntament per trobar-hi una resposta. Quan vaig publicar, cions. Imprescindible Disposar d’aquests juntament amb el meu tenir aprop professioestudis al Camp de company Joan Figuenals que donin aquest serveis d’acompanya- Tarragona significaria rola, el llibre 50 anys tenir una nova d’arquitectura, també ment. A Reus, la Universi- possibilitat de formació volíem donar a conèitat Rovira i Virgili ja dis- universitària vinculada xer les professions a posa d’estudis d’Arqui- a sortides professionals través de l’experiència reals viscuda. Crec que extectura. Implantar-hi plicar què fem, quines el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació permetria reforçar responsabilitats assumim i quines possiaquesta complementarietat i generar no- bilitats oferim és una manera d’apropar-la ves sinergies entre la universitat, els profes- als joves i ajudar-los a descobrir nous horitzons professionals. sionals i les empreses. Ara, des de la meva nova situació de La necessitat no és només futura. Les empreses constructores i promotores ne- jubilació activa en defensa del nostre pacessiten tècnics qualificats per incorporar trimoni, voldria contribuir a obrir una als seus equips de gestió i execució d’obres, porta a les generacions que venen darrere i el COATT ha advertit de dificultats per co- nostre. Perquè un territori no demostra el brir determinades ofertes laborals. Alhora, seu compromís amb el futur només consla rehabilitació energètica, l’accessibilitat, truint infraestructures, sinó també creant la conservació del patrimoni i la millora les condicions perquè els seus joves puguin dels edificis existents exigeixen coneixe- formar-se, treballar i desenvolupar-hi el ments cada vegada més especialitzats. El seu talent. Les comarques de Tarragona necessiten ventall de sortides professionals es molt aquests estudis. No com un privilegi, sinó ampli. com una oportunitat que mereixen els seus joves i que el seu futur professional i Una oportunitat que no podem econòmic justifica que ens prenguem sedesaprofitar Per als joves, disposar d’aquests estudis al riosament.
21 dimecres 21 d’ octubre de 2026
k Tribuna k
Santa Oliva diu prou: energies renovables sí, però no a qualsevol preu
E
l passat 14 d’octubre, la Plataforma per la Defensa del Territori de Santa Oliva vam portar la nostra veu al Parlament de Catalunya per denunciar una situació que considerem inadmissible: la tramitació d’un parc fotovoltaic de gairebé 8.000 plaques solars, a escassos centenars de metres del nostre poble i del seu patrimoni històric, malgrat les més de 200 al·legacions presentades. No estem en contra de les energies renovables. Estem en contra que la transició energètica es faci a costa del paisatge, el patrimoni i la identitat dels municipis. El projecte PSFV Santa Oliva preveu ocupar terrenys agrícoles amb valor productiu, en un entorn que mereix una protecció especial. Segons els mesuraments aportats a les nostres al·legacions, les plaques se situarien a només 304 metres del monestir de Santa Maria de Santa Oliva i a 358 metres de l’inici del nucli urbà. És raonable implantar una instal·lació d’aquestes dimensions tan a prop d’un conjunt històric i residencial? Qui ha valorat adequadament les conseqüències sobre el paisatge i la identitat del municipi? Les nostres al·legacions posen de manifest discrepàncies en les distàncies recollides a la documentació del promotor i reclamen una revisió rigorosa dels impactes paisatgístics, patrimonials, agrícoles i hidrològics. Però el problema va molt més enllà d’aquest projecte. Catalunya va aprovar la Llei del canvi climàtic l’any 2017 i, nou anys després, encara no disposa d’un PLATER aprovat definitivament que ordeni territorialment el desplegament de les energies renovables. Durant aquests anys s’han impulsat projectes mentre la planificació territorial avançava amb retard. I ara sembla que es vulgui recuperar el temps perdut accelerant els procediments. Primer es projecten les instal·lacions, després s’intenta planificar i finalment es volen simplificar els tràmits. Però qui protegeix els pobles? El mateix PLATER atribueix a Santa Oliva un objectiu de 32,9 MW fotovoltaics per al 2050, dels quals 15,7 MW corresponen a sòls no artificialitzats. Ens preguntem per què es continua pressionant el sòl agrícola quan existeixen cobertes industrials, aparcaments i altres espais ja transformats que haurien de ser prioritaris. A més, Santa Oliva ja suporta una important concentració d’infraestructures: autopistes, carreteres, ferrocarril, polí-
cions a aquesta reforma, reclamant que la simplificació no comporti una disminució de les garanties ambientals, urbanístiques i de participació pública. No es pot pretendre compensar anys gons industrials, IDIADA i instal·lacions de manca de planificació reduint les de sanejament. possibilitats de control dels municipis. Quantes infraestructures més ha d’asLa transició energètica ha de ser sossumir un municipi abans que es valori la tenible també per als pobles que n’assucàrrega territorial que ja suporta? meixen les conseqüències. I, per acabar-ho d’adobar, l’AvantproExigim una revisió rigorosa del projecte de llei de simplificació de tràmits jecte de Santa Oliva, criteris clars de urbanístics i ambientals planteja reduir distància i protecció dels nuclis habitats terminis i facilitar la i del patrimoni, una continuació de deter- Primer es projecten les planificació real de instal·lacions, després les renovables i el resminats procediments s’intenta planificar quan no s’han emès pecte efectiu a la pari finalment es volen informes dins del terticipació municipal i simplificar els tràmits. ciutadana. mini previst. Però qui protegeix els Ens preocupa proNo acceptem que pobles? fundament que, sota les presses d’avui es el pretext d’agilitzar converteixin en la del’Administració, es pugui debilitar la gradació irreversible del nostre territori capacitat real dels ajuntaments i de la demà. ciutadania per intervenir en decisions Santa Oliva no és un territori de sacrique afecten el seu territori. fici. I el seu futur no es pot decidir sense Per això també hem presentat al·lega- escoltar els seus veïns. Plataforma per la Defensa del Territori de Santa Oliva
Vista de l’entorn agrícola i patrimonial de Santa Oliva que es podria veure afectat pel projecte fotovoltaic.
Recreació orientativa de l’impacte visual que podria tenir la instaŀlació de gairebé 8.000 plaques solars sobre el paisatge actual.
k Tribuna k
Los clásicos y el asesinato de Kennedy
L
a escena es digna de una tragedia de Shakespeare. Bobby Kennedy, solo en una de las dependencias de la Casa Blanca, roto por el dolor, lanza un grito desesperado: «¿Por qué, Dios?». Acaban de asesinar a su hermano, el mítico JFK. Un golpe así resulta difícil de asimilar. En un intento por encontrar sentido a lo absurdo, empieza con las obras de los antiguos griegos: Sófocles, Esquilo… Su cuñada, Jackie, le recomienda esas lecturas. Es entonces cuando descubre los conceptos de destino e hibris, es decir, la desmesura, tal como nos cuenta su biógrafo Evan Thomas. Los clásicos de la Antigüedad le hacen preguntarse si los Kennedy, de alguna forma, han ido demasiado lejos en su búsqueda de la grandeza y han sido castigados por ello. El interés de Bobby por el mundo heleno se refleja también en la gran atención que presta a un conocido libro de Edith Hamilton, El camino de los griegos, recientemente reeditado en España por La Esfera. En su ejemplar de esta obra, sobre la que meditó ampliamente, subraya una cita de Heródoto: «Toda arrogancia recogerá una cosecha rica en lágrimas». Debió pensar, sin duda, que el padre de la historia tenía razón. La pérdida de John le empujaba una búsqueda espiritual para intentar comprender lo incomprensible. Según Evan Thomas, no es del todo extraño que él se viera como un personaje de tragedia griega puesto que tenía un sentido épico de su propia familia, al identificarla con la Casa de Atreo, un linaje maldito, como mostraba el trágico fin de persoLos clásicos de la najes como AgameAntigüedad le hacen nón. Pero la semepreguntarse si los janza más llamativa Kennedy, de alguna entre la mitología forma, han ido y el presente venía demasiado lejos en su dada por el peso de búsqueda de la grandeza los pecados de una y han sido castigados por generación en las ello siguientes. ¿En qué pensaba Bobby cuando se sumía en estas reflexiones? ¿Tenía algo que reprochar a la sed de poder de su padre, el turbio Joseph P. Kennedy? En esos momentos, el clan ya había sufrido demasiados golpes: la muerte del primogénito en la Segunda Guerra Mundial, la de Kathleen en un accidente de aviación, la lobotomía de Rosemary, el asesinato de John. Todas estas catástrofes no podían ser simples casualidades. Tal vez fuera imposible escapar al destino, pero sí entraba dentro de lo real la posibilidad de afrontarlo con valentía. Aquí entra de lleno la esperanza que Bobby halló en los poetas del siglo V a.C. La agonía, según un personaje de Esquilo, puede hacernos más sabios. Así, en medio de lo insoportable, Kennedy se lanzó a una tenaz búsqueda de los secretos existenciales que le permitieran sobrevivir y continuar la lucha. Sabía que en la gran literatura, no en la filosofía barata de la autoayuda, era donde iba a encontrar lo que necesitaba.
Francisco Martínez Hoyos Doctor en Historia
22 dimecres 21 d’ octubre de 2026
El rànquing Women Approved 2026 distingeix FuneCamp pel seu impuls a la igualtat en els serveis funeraris Paritat l FuneCamp Serveis Funeraris Municipals, que presta servei a Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, ha rebut una menció especial del rànquing Women Approved 2026, impulsat per l’Instituto Más Mujeres, pel seu compromís amb la igualtat de gènere i la promoció del talent femení dins l’empresa. El reconeixement arriba després del guardó que l’empresa ja va obtenir el 2024 i posa en valor la transfor-
mació d’un sector tradicionalment masculinitzat. A finals del 2016, FuneCamp va incorporar les primeres dues dones funeràries, quan fins aleshores les cinc treballadores de la plantilla no exercien tasques funeràries. Actualment, l’empresa té 19 dones, el 46,34% del personal, que ocupen càrrecs directius i llocs operatius. La consellera delegada, Montserrat Flores, destaca que aquesta diversitat contribueix
a modernitzar el sector i millorar l’atenció a les famílies, amb més pes de l’acompanyament emocional en moments de dol. La transformació també s’ha reforçat amb formacions sobre igualtat, cohesió i gestió emocional, incloent-hi activitats com l’Igualopoly d’enguany, que aborda els biaixos de gènere en l’àmbit laboral. FuneCamp figura entre les trenta distincions concedides aquest any. l Diari Més
La menció posa en valor el compromís de FuneCamp amb la igualtat de gènere. Cedida
Necrològiques Tarragona Pere Torné Segura. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori Municipal. Josefa Arroyo Pérez. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Salvador Domènech Sevil. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal.
Reus Pili López Rivera. Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori Municipal. Modesta Núñez Velasco. Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori Municipal. Gumersinda Martos Hector. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.
Vilanova de Prades Xavier Vila Miró. Ha mort als 71 anys. El funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de la Transfiguració del Senyor.
23 dimecres 21 d’ octubre de 2026
Avui felicita als que es diuen: Úrsula, Hilarió, Caius o Gai i Celina
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
En l’àmbit emoci- Et trobaràs en una Hauràs de deixar Assumptes penonal hauràs d’exi- situació anímica els assumptes ro- dents del teu integir-te més, ja que molt positiva per màntics per a mi- rès tindran durant durant la jornada portar a bon terme llors dies. Avui hau- la jornada una soles coses no sor- els teus projectes i ràs de cuidar més lució ràpida i fàcil. tiran tan fàcilment. desitjos. El teu en- la teva imatge da- Els propers t’ajuArma’t de pacièn- cant personal cap- vant caps i no en- daran en tot i amb cia i sigues ferm. tivarà tothom. trar en discussions. la sort.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Encara que al prin- Hi haurà tensió en Ves amb compte Assumptes famicipi et trobis una les teves relacions. amb les noves amis- liars cobraran avui mica sol, la situa- Si adoptes una tats o coneguts. No molta importància. ció canviarà ràpi- actitud liberal sor- et refiïs massa ni fa- Les teves emocidament. La tarda tiràs ben parat de cis préstecs de di- ons seran fortes. d’avui et depararà l’assumpte. No et ners. Amb la parella A la feina hi haurà sorpreses molt in- mostris tan exigent hi haurà total com- tensió però arribatenses i positives. amb els propers. prensió. ràs a tot amb èxit.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
L’a m b i e nt m é s La teva energia es Assumptes finan- Et mostraràs més agradable el tro- manifestarà amb cers alteraran els sensible davant baràs en la intimitat gran força durant teus plans per avui dels altres i és fàfamiliar o amb les la jornada i les te- i demà. No et pre- cil que algú proper amistats. En l’àm- ves premisses i cipitis en les de- faci néixer en tu un bit social i laboral projectes sortiran cisions. En l’àmbit afecte profund que actua amb calma i positivament. Es- sentimental hi hau- es transformarà en molt de tacte. colta els consells. rà grans sorpreses. passió.
6
TV local
9
TAC 12
16:00 Notícies migdia (r)
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte mosaic. Tarda
16:30 Efecte Mosaic. Tarda.
18:30 Connecta 10 comarques
18:00 Recórrer 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies vespre
20.00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 La comarcal 21:00 Notícies vespre (r)
20.30 Com la nit i el dia. On tour 21:00 Teló de fons
21:20 Fem comptes
21:30 Gaudeix la festa
21:30 La comarcal (r)
22.00 Notícies 12. Edició vespre
22:00 Notícies vespre (r)
22.30 Com la nit i el dia. On tour
22:20 Fem comptes 22:30 La comarcal (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 La comarcal (r)
8
11
Solucions
12
19:00 180 Graus 20:20 Fem comptes
7
10
CANAL REUS TV
18:00 Recórrer
5
23:00 Teló de fons 23:30 Gaudeix la festa 00.00 Notícies 12. Edició vespre.
TARRAGONA: Salazar Mena, Manuel Av. Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020 Ciutat Montserrat, Rosa Maria - Molero Ciutat, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Freixas Bazaco, Maria Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712 VALLS: Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
HORITZONTALS: 1. Que s’ajusta al conjunt de regles que dirigeixen el comportament de l’ésser humà. Llançament dur que arriba a la cara. 2. Caps que s’estiren per poder aixecar les senyeres. Anestèsic. 3. Fa menjars. Treu mig cos pel balcó. 4. Plata sense gent. Ocupen la plaça vacant. Cinc-cents. 5. Sembla una mareperla. En aquest lloc per la dreta. 6. Aguditzo els dos extrems. Passo per alt quelcom. 7. Lípid tallat. Marcir. Extrems de la fosca nit. 8. Sort inesperada de la vaca. Imitació de fusta dura. 9. Enmig del peu. Allarga el casament. Vas. 10. Posaré al foc l’escudella. Mestre espiritual hindú. 11. Els polzes plomats de les aus. Un cop d’ull per la finestra. 12. Aquests no són gens perfectes. Arròs en què s’ha posat massa gràcia. VERTICALS: 1. Incentiu de pesca. Un discurs raonable. 2. Aquest encara li agraden les corregudes de braus. Soldat llancer alemany. 3. Segona part del litigi. No hi ha ningú més amunt que ell. 4. Temptatives. Estat desorganitzat. 5. Afectat pel bacil de Hansen. Groller. 6. Viu dins les ostres. Magistrat espartà. Sofre. 7. Respira i pensa, en principi. Cuideu els convidats. 8. Una de dues. Formarà un gran munt. Societat limitada que puja. 9. Més que bé. Terreny improductiu. Menjar de porc. 10. Estupefacte. És com un facsímil. 11. Tinc un compte pendent de mil euros. Encaixa a la perfecció amb un altre. 12. Treballa la terra amb bous. Marcat, dibuixat a flor de pell.
Anuncis classificats REFORMES
PROFESSIONALS
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
AMISTAT CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994 SEÑORA BUSCA AMISTAD con hombre de 64 a 67 años con coche. Tel: 672.806.066
MASSATGES SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!
Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA ÁRABE.
Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310 MAYCA MASAJES. Explosión de terapiaplacer. Final al gusto. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS.
Tel: 698.788.062 MASAJISTA. SALIDAS. Tel. 643.840.135 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…Tel: 634.690.215
Solució: nivell mitjà
OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats
4 DIES + 1 GRATIS
El temps Mínima
Màxima
15º 23º
Previsió pel Camp de Tarragona
Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat per alguns núvols alts, més nombrosos de matinada i al final del dia, quan també n’arribaran de mitjans. També hi haurà intervals de núvols mitjans a l’extrem nord del país al llarg del dia, sobretot fins a migdia. A partir de migdia, creixeran nuvolades a punts del quadrant nord-est. Temperatura Temperatura mínima en descens lleuger i localment moderat, si bé a l’extrem sud serà similar. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa.
7 DIES + 3 GRATIS
Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dimecres 21 d’ octubre de 2026
Iolanda Bustos: «La mare feia un vinagre de magrana agre que era extraordinari» Entrevista l La cuinera i escriptora experta en gastronomia botànica acaba de publicar ‘La cuina dels arbres’ (Cossetània), un receptari per cuinar a partir d’elements com fruits, flors, fulles, brots o pinyes Fins ara has publicat llibres de cuina botànica centrats sobretot en les flors. Per què ara t’interessen els arbres i els grans arbustos? «Fixar-se en els arbres vol dir, d’alguna manera, girar la mirada. Jo faig sovint sortides de gastronomia botànica i em fixava que tothom mirava a terra, però poca gent als arbres. O, si ho feien, era per veure només els fruits. La intenció d’aquest llibre és mostrar que els arbres també ens poden donar moltes altres coses». És cert, perquè parles de fruit, però també de fulles, d’escorça, de resina… Tot això són coneixements ancestrals que ja tenies? «Jo he après molt de l’herència familiar. Els meus pares van venir d’Andalusia i sempre he vist com aprofitaven el que la natura els donava en cada moment. La meva mare, per Iolanda Bustos exemple, feia un vinagre de magranes agres Combina la cuina amb la divulgació fent servir aquest fruit que ningú aprofitava. i les experiències gastrobotàniques Després vaig fer entrevistes, em vaig moure, vaig viatjar i vaig conèixer altres cultures on fan coses que nosaltres no fem. Tot aquest llibre. Això és perquè has hagut de seguir coneixement l’he anat unint com un puzle. el ritme de la natura? Per això aquest llibre és una recopilació de «Sí, exacte. He hagut d’esperar que arribés receptes, però també de sabers i sabors del el fruit. I no només esperava: volia veure nostre paisatge, d’un coneixement que mol- què passa quan plantes un jardí o quan una tes persones havien perdut i que ara podem planta floreix. Després, tampoc volia haver d’inventar fotografies ni receptes sense tetornar a recuperar». També hi ha receptes actuals o revisades? nir el producte. És quan el tens a les mans i «Totes les receptes estan revisades i actualit- el transformes que realment ho entens tot». És un llibre sobre cuina, però zades amb criteris científics, especialment pel que fa a les propietambé una petita guia botànica. tats medicinals de moltes plantes Hi he descobert espècies que no i a les dosis de les preparacions. coneixia, com el sumac o l’aloc… Abans, moltes receptes tradicio«Segur que els coneixes, perquè nals no tenien en compte aquests te’ls deus haver trobat mil vegaaspectes. Ara podem recuperar des, però segurament no els has aquest coneixement i adaptar-lo posat el focus. Aquea és la idea del per garantir una cuina segura que llibre, també, sí». també tingui cura de la salut». Fas referència als boscos coCristina Serret Alonso Has trigat dos anys a fer el mestibles. Què són?
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
Muriel C. de Jong
«És un espai on podem obtenir aliments de manera silvestre, respectant l’estructura natural del bosc. Podem intervenir-hi plantant espècies autòctones i mantenint les diferents capes de vegetació, els arbres de copa més alta, les zones de sol, les d’ombra… Primer, però, cal observar el terreny durant un o dos anys per entendre com conviuen les espècies i quines condicions necessita cadascuna». Quins avantatges tenen aquests boscos? «La idea és que la parcel·la s’acabi autogestionant: les espècies es regulen entre elles i nosaltres només hi hem d’anar a collir els fruits. És una manera molt sostenible d’obtenir aliments, perquè no és una plantació tradicional que requereixi una intervenció constant. Es tracta d’anar un pas més enllà del bosc que ja tenim i introduir-hi espècies que enriqueixin aquest rebost natural. També pot ser una manera d’arrelar al territori per a les persones que hi passen els caps de setmana o les vacances, integrant-se en aquest paisatge».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
k Golfus de Tàrraco
Municipals a Sant Simplici
S
‘acosten les municipals i s’ha escrit força sobre el panorama polític a menys d’un any vista a pobles i ciutats del Camp. Però ens hem deixat Sant Simplici, petit poble del Tarragonès, prop del Mèdol. I no és just discriminar-lo només perquè és un municipi imaginari, que m’he inventat. El cas de Sant Simplici és singular, perquè té un sistema de partits diferent de la resta. No hi busqueu paral·lelismes. Hi ha el partit dels “descolorits”, que potser tornaran a guanyar: han après a manar i d’aquí no els treu ningú, ni els propis militants, que abans eren molt rebels. Han après, ai las, els trucs lletjos de governar i no se sap ben bé si són ja tan “simplicistes” (partidaris de la independència respecte als municipis veïns, que volen annexionar el poble). Hi ha els “anestesistes”, amb fama de bons gestors i a qui el partit ensenya a ser molt simpàtics, i a ser a tot arreu. De vegades són eficaços i d’altres adormen la vida política amb dosis de “normalitat”, i qui dia passa, empeny lluny el “simplicisme”. Hi ha també els “desorientats”, que volien ser la casa comuna del “simplicisme”, però guiats per unes enquestes electorals desfavorables han abandonat el centre i el “nord” per acostar-se perillosament a la dreta, que els malpensats diuen que és la dreta més dretana. D’aquesta dreta més dretana, dels de “l’Arca”, que encara no s’han presentat a les eleccions santsimplicianes, i els “Pòpuli”, no en parlaré. Digueu-ne cordó sanitari, digueu-ne mandra d’alimentar-los, cosa que han fet partits de Sant Simplici per fer la punyeta als contrincants. No patiu: això només passa a Sant Simplici, que és un poble de ficció, i qualsevol semblança amb la realitat és culpa de la realitat.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: