Miró Vermouth crearà una línia exclusiva per al consumidor més exigent: «Serà un luxe»
Futbol 11
El Nàstic encetarà la lliga a casa contra el Real Zaragoza i el Reus FC Reddis ho farà al Municipal vers l’Osasuna Promesas
Martí Font. L’amor és (im)possible, o la llibertat d’estimar i ser estimada: «La llarga nit del franquisme es fa evident en tota una generació»
S’activa l’agència metropolitana per atraure inversions
L’Associació per l’Impuls Metropolità va aprovar ahir la creació de l’òrgan, que tindrà l’objectiu de planificar i pensar l’estratègia del conjunt del sòl industrial del Camp de Tarragona i simplificar-ne la gestió administrativa i burocràtica
Tarragona 4
Els drons donen la benvinguda al Tour
L’espectacle va ser l’avantsala del Concurs de Focs, que arrenca avui
declara que va contractar Manté i
La regularització de migrants podria acabar a la justícia europea Nacional l 12
ERC ofereix ajuda al govern municipal per a l’aprovació del POUM
l 3
Salou recupera camins històrics per a fer-hi «senderisme de qualitat» Urbanisme l 8
Opinió
Jordi
Tjerk van der Meulen
L’Agència
Metropolitana de Competitivitat i Atracció d’Inversions comença a caminar
Economia l Operarà sota l’estructura de l’Associació fins que es defineixi una figura jurídica pròpia
John Bugarin
L’Associació per a l’Impuls Metro polità del Camp de Tarragona va aprovar aquest dimarts, durant la seva segona assemblea, el full de ruta per posar en marxa l’Agència Metropolitana de Competitivitat i Atracció d’Inversions. Aquest nou instrument neix amb l’objectiu de reforçar la projecció econòmica del territori, captar finançament i im pulsar una estratègia compartida entre municipis. En una primera fase, funcionarà sota el paraigua de la mateixa l’Associació —sense crear noves estructures adminis tratives—, mentre es treballa en la definició i aprovació d’una figura jurídica pròpia.
El pla aprovat inclou actuacions com la definició de la marca territo rial, la creació d’una web i materials
de promoció, un portafolis d’actius, un mapa de sòl d’oportunitats, la captació de projectes europeus i el desenvolupament d’indicadors compartits. A banda de la futura agència, també està previst que es constitueixi una Oficina de Planifi cació Estratègica. «La idea és clara. D’aquí a final d’any volem anar apli cant actuacions concretes. Potser farem poc soroll, però volem fer feina», va afirmar el president de l’Associació i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz. «L’objectiu és que sigui útil perquè el Camp de Tarragona tingui més capacitat per defensar projectes, captar oportunitats i par lar amb una veu més coordinada». Més enllà de liderar la promoció econòmica conjunta, el nou ens impulsarà l’atracció d’inversions, la projecció exterior del territori, els ecosistemes d’innovació i talent i ei
nes d’intel·ligència territorial. Paral· lelament, la ponència de Desenvo lupament Econòmic i Innovació, integrada tant per actors públics com privats, marcarà les prioritats d’actuació de la futura Agència, d’acord amb el full de ruta establert. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va defensar que el Camp de Tarragona s’ha de presentar davant dels inversors com un únic territori, seguint models d’altres ciutats europees com Eindhoven o Göteborg. «Les empreses no veuen municipis, veuen territoris. El que no entenen és la complexitat bu rocràtica de tractar amb múltiples administracions», va assegurar. El batlle també va destacar que com partir una estratègia sobre el sòl industrial i els projectes europeus permetrà fer el territori més com petitiu i accedir a noves oportuni
Ahir es va formalitzar l’adhesió de set nous municipis al projecte metropolità
El Camp de Tarragona vol seguir exemples com el d’Eindhoven o Göteborg
tats de finançament. En el transcurs de l’assemblea, també es va aprovar l’adhesió d’Al tafulla, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, el Catllar, Creixell, els Garidells i Vespella de Gaià a l’As sociació per a l’Impuls Metropolità. Amb aquestes incorporacions, l’or ganisme ha passat dels set munici
L’apunt
La pròxima assemblea tindrà lloc al novembre
«No ens aturem aquí», va afirmar ahir el president de l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, Roc Muñoz, després de donar la benvinguda als set municipis que s’hi van adherir. L’alcalde de la Canonja va assenyalar que la idea és que es produeixin noves incorporacions a la pròxima assemblea, prevista per al novembre. En aquella sessió també s’abordaran possibles canvis en la junta directiva.
pis fundadors als catorze actuals, reforçant el seu pes institucional. A la sessió hi van assistir els alcaldes dels nous municipis, juntament amb Roc Muñoz; Rubén Viñuales; la vicepresidenta i alcaldessa de Valls, Dolors Farré; el secretari i al calde de Constantí, Óscar Sánchez; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i el regidor d’Hisenda i Gestió Econò mica de Salou, Yeray Moreno.
Guanyant múscul
«La incorporació dels nous muni cipis confirma que aquest projecte creix i que cada vegada hi ha més ajuntaments que volen treballar plegats», va destacar Muñoz. Per la seva banda, Sandra Guaita va remarcar que les noves adhesions evidencien el «múscul» que està adquirint un projecte, tot recordant que només fa tres anys que Tarra gona i Reus van iniciar aquest camí. L’alcaldessa reusenca va explicar que tant l’Agència com la futura Ofi cina de Planificació Estratègica són «dues peces fonamentals» per pre parar la futura llei metropolitana. L’elaboració d’aquest marc legal és una de les principals prioritats de l’Associació. «Hem d’aconseguir una estructura tan sòlida i evident que cap dels grups del Parlament pugui votar en contra», va apun tar Guaita, qui va remarcar que «ja actuem com a àrea metropolitana, però el que volem és que Catalunya entengui que el Camp de Tarrago na és el segon motor de tot el país i ha de tenir una estratègia pròpia i capacitat pròpia per decidir què vo lem ser i cap on volem anar».
Imatge de la segona assemblea celebrada per l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Tjerk van der Meulen
En Comú Podem proposa un pla específic de prevenció i resposta a les platges
Política l En Comú Podem va defensar, en el marc del Consell Municipal de Protecció Civil, la necessitat que Tarragona incorpori al DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal), és a dir, un marc específic de prevenció i resposta per garantir la seguretat al litoral. El grup municipal considera que la ciutat ha d’actualitzar la seva planificació davant els nous usos de platges, cales, camins de ronda i zones rocoses, especialment després de les darreres millores que s'han fet i s'estan fent al litoral tarragoní i que produirà un efecte crida en la ciutadania. Per a En Comú Podem, el debat no pot quedar reduït a si Tarragona compleix o no els mínims legals exigits. ECP diu que el compliment normatiu és imprescindible, però no pot ser el sostre de l’acció municipal i que la ciutat té un litoral extens, divers i cada vegada més utilitzat, amb espais de bany, passeig, activitat esportiva i contacte amb la natura que requereixen una mirada preventiva més àmplia i transversal. «La gestió ambiental de les platges i de la costa no es pot deslligar d’una gestió de protecció civil que de forma transversal planifiqui la prevenció i la resposta de la nostra ciutat. Cuidar el litoral també vol dir fer-lo més segur», va defensar el grup municipal. En aquest sentit, ECP proposa que l'actualització de la planificació municipal incorpori un apartat específic sobre seguretat al litoral. Aquest apartat identificaria punts de risc i zones de difícil accés. l Redacció
El Port i Joan Maria Adserà, entre els premiats dels guardons president Macià
Societat l L'Autoritat Portuària de Tarragona i el metge Joan Maria Adserà són alguns dels premiats enguany pel Govern de la Generalitat als guardons president Macià. Creades l’any 1938, les medalles i plaques al treball president Macià són un dels reconeixements institucionals més antics i estan obertes a qualsevol persona o entitat. l ACN
ERC s’ofereix a aprovar el POUM: «Volem entendre’ns»
Política l El grup municipal denuncia que el govern fa un any que no els reuneix per tractar-ho
El grup municipal d’Esquerra Republicana reclama a l’alcalde Rubén Viñuales que acceleri la tramitació del POUM i s’ofereix a «ajudar-lo», però alerta que fa més d’un any que no es reuneixen per a tractar la qüestió. «Fa mesos que no tenim cap reunió amb el govern del PSC per conèixer l’estat dels treballs ni les possibles modificacions que es plantegen. Tarragona no es pot permetre repetir els errors del passat, amb tramitacions inacabables i resultats poc sòlids jurídicament. No volem un altre POUM trigui molt i pugui caure, per això ens posem a disposició de l’alcalde per ajudar en el que faci falta. Volem entendre’ns», va dir el portaveu adjunt, Xavi Puig, en un to conciliador amb el PSC que pocs cops s’ha escoltat durant el mandat.
Els republicans també proposen reforçar amb més recursos i personal l’àrea d’Urbanisme perquè pugui atendre amb més agilitat tant la gestió urbanística del dia a dia com la tramitació del nou POUM. «Tenim uns tècnics extraordinaris, però les prioritats polítiques s’han de traduir en més recursos perquè aquesta àrea pugui avançar més ràpidament i millor i no entri en una situació de paràlisi. falten mans», va assenyalar Puig, que va descartar externalitzar els treballs.
Els republicans van assenyalar que, entre les explicacions que han rebut per justificar els retards, hi ha la
Imatge de l’atenció a mitjans per part dels representants d’ERC. Esquerra
Xavi Puig: «Cal lideratge polític i voluntat d’arribar a grans acords»
demora en l’elaboració de l’informe econòmic, l’informe d’inundabilitat i l’increment dels criteris de prevenció respecte al risc d’inundació arran de la dana de València.
També reiteren la seva preocupació per qüestions estratègiques com la preservació de Mas d’en Sorder i la protecció de l’Anella Verda. En
aquest sentit, recorden que l’Avanç del POUM és un document aprovat pel Ple de Tarragona amb majoria absoluta l’any 2022 i que constitueix la base sobre la qual s’ha de redactar el nou planejament. «De vegades sentim dir que el govern ha incorporat determinades qüestions a l’Avanç del POUM, però això no és així. L’Avanç és el document aprovat pel Ple i s’ha de respectar. Si es vol un altre plantejament, el que correspon és iniciar un nou procés participatiu i aprovar un nou Avanç», van remarcar els republicans. «Vam deixar un POUM encarrilat,
amb una base tècnica sòlida i avalat per la ciutadania. Ara cal lideratge polític, capacitat de treballar en equip i voluntat d’arribar a grans acords. L’alcalde ha de saber que, si el govern necessita ERC per tirar endavant un bon POUM, ens hi trobarà. Les polítiques d’habitatge i el desenvolupament econòmic necessiten seguretat jurídica, celeritat i majories àmplies. Tarragona no es pot permetre perdre més temps i nosaltres estem disposats a ajudar perquè la ciutat disposi com més aviat millor del planejament que necessita», va concloure Xavi Puig.
Oriol Castro Sanz
Imatge d’arxiu del metge Joan Maria Adserà. COMT
l Flock Drone Art va il·luminar ahir el cel amb un espectacle dedicat a l’esdeveniment ciclista
Cinc-cents drons fan volar el Tour sobre el cel de Tarragona
Pícnics a la sorra, famílies escampades pel passeig del Miracle i una fila de persones que creix davant del Balcó del Mediterrani. És evident que l’estiu ja ha arribat a Tarragona. I també que una de les seves cites més esperades és a punt de començar. El Concurs Internacional de Focs Artificials encara no ha encès la metxa, però ahir el cel tarragoní ja va començar a escalfar motors. Si bé el certamen arrenca oficialment aquesta nit, com ja és costum, els drons van actuar un any més com a teloners abans que la pólvora prengui el protagonisme.
Enguany la proposta de Flock Drone Art va arribar com a avançament del pas del Tour de França per la ciutat. Abans que els ciclistes rodin per l’asfalt de Tarragona aquest diumenge, van ser els 500 drons els que van començar a moure’s sobre el Mediterrani. L’espectacle va començar amb el títol «Un Tour per Tarragona» il·luminant el cel. En qüestió de segons, els cercles de la «o» es van convertir en rodes de bicicleta, donant
el tret de sortida a un recorregut visual per alguns dels símbols més reconeixibles de la ciutat.
La primera parada va ser el Pont del Diable, que va aparèixer dibuixat sobre el mar abans que el viatge continués cap a l’amfiteatre romà. El recorre-
gut va seguir fins a la Catedral, fi tot seguit els drons van prendre la forma de l’Àliga, mentre l’Amparito Roca transportava els espectadors a l’ambient festiu de Santa Tecla Tampoc hi van poder faltar els castells, acompanyats del so de les gralles. La seqüència va donar pas a un eclipsi, en referència a l’esdeveniment astronòmic històric que es podrà veure des de la ciutat el
Un art que creix
L’espectacle va enlairar 500 drons, 200 més que en l’edició anterior
12 agost. Finalment, la figura d’un ciclista amb el mallot groc tancava l’exhibició mentre la platja aplaudia el primer capítol d’una setmana que promet ser intensa per a la ciutat.
La priotècnia italiana Carmine Lieto enceta aquesta nit el Concurs Internacional de Focs
Cultura l Arrenca aquesta nit el Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. La pirotècnia italiana de Carmine Lieto donarà el tret de sortida al certamen que, com cada any, tindrà lloc a les 22.30 h des de la Punta del Miracle. Demà serà el torn de Pirotecnia de Alto Palancia, del País Valencià, mentre que divendres agafarà el relleu la gallega Fuegos Artificiales Josman, guanyadora del concurs tarragoní l'any 2024. El certamen es clourà dissabte amb la neerlandesa Caffero GmbH. De manera complementària, el passeig de les Palmeres comptarà amb les jornades gastronòmiques Foc & Fogons, amb set establiments de la ciutat que oferiran tapes, plats i postres davant del mar entre les 19 h i la 01 h, a més de contacontes, tallers infantils i música en directe, així com a l’esplanada del passeig del Miracle, una altra zona de restauració amb entrepans i begudes a preus populars, amb les comparses del Carnaval. Pel que fa a la mobilitat, cal recordar que enguany les restriccions de trànsit coincideixen amb el pla especial del Tour, motiu pel qual l'Ajuntament recomana accedir a peu o en transport públic. L'EMT ha ampliat també el seu servei nocturn. l Redacció
Cultura
Marta Omella Blanco
Imatge de l’espectacle de drons que va tenir lloc ahir a la nit sobre la platja del Miracle. Tjerk van der Meulen
Prat declara que els ‘fitxatges’ de Manté i Batesteza per Innova van ser «indicacions» de Salut
Judicial l Natàlia Torrell i Esther Ventura, també acusades pel Cas Innova, afegeixen que el director general del hòlding d’empreses va donar «poques explicacions» sobre les dues contractacions
Sergi Peralta Moreno
L’exdirector general d’Innova, Josep Prat, va afirmar que les contractacions de Carles Manté i Jorge Batesteza pel hòlding d’empreses municipal van produir-se a suggeriment de la conselleria de Salut. «Difícilment hauríem tancat l’acord amb aquests senyors si no hi hagués hagut aquest interès i aquestes indicacions per part de la conselleria que els contractéssim, però ens va venir genial per al bon final de les obres de l’hospital», va declarar en una nova sessió del Cas Innova, marcada per les declaracions de cinc dels acusats.
Prat, investigat a la causa i qui va arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia abans del judici, va relatar que, en mig de les negociacions per construir el nou Hospital Sant Joan de Reus, va haver-hi un canvi al Govern de la Generalitat que va comportar el cessament de Manté com a director del Servei Català de la Salut. En les reunions mantingudes amb l’executiu català, «la consellera (Marina Geli, de Salut) va explicar que li interessava molt que es contractés Manté, i com que l’obra era important, podria assessorar-nos».
En tractar-se d’un «cost afegit», però aparegut com una «indicació de la conselleria», s’hauria decidit que el Govern «ens proporcionaria el flux econòmic corresponent a través de l’increment del concert en el contracte entre l’hospital i el Servei Català de la Salut», va assegurar Prat. «L’hospital rebia els diners del concert, els passava a Innova mitjançant la factura, i Innova pagava el senyor Manté», va afegir.
Mesos més tard, en un escenari similar s’hauria gestat el fitxatge de Batesteza. «Va haver-hi una altra indicació que faria falta que contrac-
Prat: «Difícilment ho hauríem tancat si no hi hagués hagut l’interès de la conselleria»
L’exalcalde Lluís Miquel Pérez decideix acollir-se al dret de no declarar
téssim el senyor Batesteza, que era el cap d’arquitectura del Servei Català de la Salut», va detallar. L’apreciació l’hauria fet el nou director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Sabaté, «corroborant-ho amb la consellera». Ja que era l’arquitecte un «professional de reconegut prestigi», aportava «un valor afegit important» i, per a les arques municipals, «tenia un cost neutral», «ens
anava bé», va expressar Prat. L’acusat va assenyalar que va comentar les contractacions amb la directora econòmica i financera d’Innova, Esther Ventura, i l’assessora legal i secretària del consell d’administració del hòlding, Natàlia Torrell, ambdues també acusades en el cas, perquè seguissin les indicacions per elaborar el contracte i una factura, amb la justificació «que són persones que ens donen un valor afegit». En tractar-se d’una situació excepcional, «els vaig dir que, si volien cerciorar-se, que parlessin amb el conseller delegat, l’alcalde (Lluís Miquel Pérez), i que ells els ho explicaria». Segons va rematar, haurien tramès la consulta. Així mateix, l’exdirector general d’Innova va comentar que «mai» ningú havia advertit que pogués estar-se incorrent en una il·legalitat amb les incorporacions de Manté i Batesteza. També va asseverar que
L’apunt
L’arquitecte Jorge Batesteza reconeix els fets
Jorge Batesteza va reconèixer els fets dels quals se l’acusa i va relatar la motivació per acceptar l’oferta d’Innova. Cal recordar que, juntament amb Prat, l’arquitecte va arribar a un acord amb la Fiscalia abans de l’inici del judici. En la mateixa sessió, l’exalcalde Lluís Miquel Pérez va acollir-se al dret a no declarar. El director regional d’Euroconsult a Catalunya, Sergi Luqui, va detallar com va canviar-se el project management per a la construcció del nou hospital, amb el veto per part d’Innova i la futura implicació de l’empresa BBATS, de Batesteza i la seva família.
no s’havia enriquit amb sengles acords i que «cobrava religiosament el meu sou d’Innova i hi feia la meva funció».
Torrell i Ventura, contra Prat
Les investigades Natàlia Torrell i Esther Ventura van contradir Prat en la mateixa sessió. Torrell, que va ser assessora jurídica i secretària del consell d’administració d’Innova, va mostrar-se «disgustada» per les afirmacions de Prat respecte a la seva persona, ja que, en els termes expressats, «per a res» s’ajustarien amb la realitat. «Li he tingut un gran respecte fins fa exactament 2 hores, quan ha mentit clarament; no és veritat ni que m’expliqués ni que ens digués que anéssim a parlar amb el conseller delegat», va acusar Ventura, que va desenvolupar funcions de directora economicofinancera del hòlding. «Així era d’hermètic, que ens deia les coses estrictes perquè continuéssim treballant», va sumar. Torrell va declarar que, per redactar els contractes de Manté i Batesteza, el director general li va comentar «que agafés un model de contracte, el que se li va fer a ell el 2003 quan es va incorporar a Innova, i em va indicar els termes a mantenir o modificar». En veure que els imports voltaven els 160.000 euros, en el cas de Manté, hauria comentat «si havien de fer algun expedient o licitació». «Em va dir que no, que estava justificat i que les explicacions les donaria ell», va reblar. «Se’m van donar poques explicacions», va rematar, tot assenyalant que «només em va dir que ell ho havia parlat amb Pérez». L’argumentació hauria rondat en què eren «persones de confiança institucional» i que ajudarien a portar a bon port unes «obres importantíssimes» com eren les del nou hospital. Ella no hauria arribat a «parlar mai» amb l’alcalde dels contractes.
Al seu torn, Ventura va comentar que el comptable era qui portava el dia a dia d’Innova sobre factures i pagaments i que parlava directament amb el director general perquè signés les ordres. Això no obstant, s’haurien acabat acumulant sis factures, corresponents als encàrrecs a Carles Manté entre els mesos de juny i desembre del 2011, que no foren signades per Prat. Amb la seva marxa el gener del 2012, va decidir retornar les factures a la consultoria de l’acusat, CCM Estratègies de Salut.
Els acusats Josep Prat i Jorge Batesteza, arribant a l’Audiència de Tarragona per declarar en el Cas Innova. ACN
Empresa l Des de Miró Vermouth es pretén crear un nou producte de luxe en un futur
Miró, un vermut que no en té prou amb ser el millor de tot el món
Diuen que el món dels negocis és per a gent agosarada, inconformista i valenta. I aquest és el cas de la història de Miró Vermouth des que va entrar dins de MaserGrup, amb l’aposta clara per fer d’aquesta la millor marca de vermuts del món i que, ara, pretén assaltar la categoria més luxosa del sector. El president de MaserGrup, Xavier Martínez, ha fet valdre la trajectòria des de l’adquisició de la marca l’any 2020 fins ara, amb unes instal·lacions renovades i ampliades. «Abans tot el que es produïa s’havia de vendre, per cap altre motiu que perquè no hi havia espai», recorda l’empresari dels inicis, marcats per la pandèmia. L’adquisició de diversos espais i la inversió en noves tecnologies han permès a la marca esdevenir com a referent i ampliar la gamma de productes. Una aposta que no acaba aquí, ja que les actuals instal·lacions viuran noves millores a partir d’aquest mes d’agost. Aquesta tasca ha culminat amb el premi com a Millor Vermut del Món al Miró Gran Reserva, rebut fa poques setmanes en els World Drinks Awards 2026. Ara bé, tot i que es mostra content i treu pit d’aquest reconeixement internacional, Martínez ho relativitza alhora: «Si rebem premis ho agraïm i és genial, però no hem vingut a això.
El que volem és que la gent ens esculli». En aquest sentit, té clar que «el millor vermut per a mi no té per a què ser el millor vermut per a un altre». Per tant, la dedicació que s’ha posat darrere de la creació d’una gamma àmplia i diversa ha estat molt important, amb l’aparició de nous productes com el Miró Zero: «Això ha estat una feina d’equip molt
important». A més, una feina en la qual en cap moment han perdut de vista a un actor crucial en aquesta pel·lícula; la competència.
Assaltar el cel Així i tot, des de Miró Vermouth no en tenen prou amb haver rejovenit la marca, augmentat la facturació i que el seu vermut prèmium hagi estat considerat el millor del món, el següent pas serà assaltar les gammes més altes. La primera acció per part de l’empresa va ser l’adquisi-
Tot a punt per a l’inici d’obres de la futura zona verda de la Biblioteca Central Xavier Amorós
Urbanisme l Les obres per a reurbanitzar l'espai davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós i transformar-la en una zona verda estan a punt de començar. Tot i que s'havia advertit sobre les obres, encara ahir hi havia vehicles estacionats com fins ara en l'espai que estava dedicat a places d'aparcament en zona blava. Així i tot, i tal com advertien cartells col·locats en els parquímetres de la zona, ja s'advertia que
l'àrea quedava fora de servei de manera indefinida. L'actuació es va adjudicar a l'empresa RS Agrotècnica del Segrià per un import total de 420.730,67 euros, apostant per la conversió de l'aparcament en una plaça per a vianants amb vocació cultural, social i ambiental, reforçant així el paper en aquest àmbit com a espai de centralitat i connexió urbana. A més, la voluntat del consistori és relacionat aquest nou
espai amb l'equipament cultural d'allí al costat, la Biblioteca Central, podent-hi organitzar activitats culturals a l'aire lliure. A més, la proposta manté les parades d'autobús existents i incorpora de noves, garantint una millor connexió entre el passeig Sunyer, la Biblioteca i els carrers de l'entorn. La nova plaça es concep com un espai de convivència amb racons de descans i una font d'aigua potable. l MLB
Però ni Perucchi ni el Gran Reserva han estat l’última idea per augmentar el prestigi del grup dins del sector, ja que ara es proposen fer el vermut «més car del món». «Serà un producte estrella, de luxe, un regal únic», albira el CEO de MaserGrup. Per tant, es cuidarà fins a l’últim detall d’aquest vermut, no tan sols del beuratge, sinó de tot allò que l’envolta, com l’estoig o l’ampolla: «L’ampolla tindrà un disseny únic, esvelt. Serà d’aquelles ampolles que guardaràs, que per Sant Jordi hi col·locaràs allí la rosa».
Tot i que encara no es tenen massa detalls de com serà el producte final o de quan sortirà al mercat, ja s’ha pogut tastar una mostra d’aquest i queda ben clar que es tracta d’un producte per aquells que els agrada un bon vermut reserva. Només apropar-se a la copa l’olor omple les fosses nasals, similar a un brandi, però sense ser tan fort i amb una graduació inferior. En tastar-lo no deixa indiferent des del primer glop, notant-se el sabor a espècies. Una opció perfecta per poder celebrar un brindis per les ocasions més especials.
Èxit internacional
Diversitat
MaserGrup ha apostat per incrementar la gamma de productes
ció, fa gairebé un any, de la marca Perucchi 1876, la marca de vermut més antiga d’Espanya. Aquesta aposta per part del grup per a l’excel·lència, la tradició i la innovació en el sector tenia com a objectiu crear una marca amb una imatge molt més prèmium respecte a Miró.
Des de Miró Vermouth s’han aconseguit destacades distincions en els darrers anys amb medalles aconseguides al Concours Mondial de Bruxelles en diverses edicions, el Bacchus Or de Madrid el 2023, la Medalla d’Or als San Francisco World Spirits Competition el 2024 o la distinció del Miró Gran Reserva com a Millor Vermut de Catalunya als Premis Vinari 2025. Enguany no ha estat menys, havent rebut la Medalla Gran Or al Frankfurt International Trophy, la Medalla d’Or a l’International Wine Challenge i, el més recent, el reconeixement al Miró Gran Reserva com a Millor Vermut del Món als World Drink Awards.
Encara ahir hi havia vehicles estacionats en la futura zona verda. Tjerk van der Meulen
Miquel Llaberia Baselga
Fotografia d’una visita dins la fàbrica de Miró Vermouth a Reus. Diari Més
Salou avança en la millora de camins històrics per fer senderisme patrimonial
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Salou continua impulsant enguany la recuperació de camins vinculats al valor patrimonial del municipi per realitzar senderisme «de qualitat». El consistori va fer pública aquesta setmana la fi de l’execució del projecte amb una addenda que incorporarà canvis tècnics i econòmics per donar forma a diversos trams de la localitat i generar una futura xarxa de «corredors verds». En concret, el consistori preveu actuar sobre cinc camins que enllacen amb la costa i els seus entorns durant una extensa primera fase, per la qual s’ha previst un increment del 10% respecte al pressupost inicial de més de 806.000 euros marcats per «excessos d’amidament».
El camí de Racó serà un dels espais que viurà una transformació per impulsar la pràctica del senderisme «patrimonial». Dins aquest tram s’eliminarà la fila d’aparcaments actual i s’ampliarà i elevarà la vorera. A més, s’incorporaran zones de parada i descans, i es crearà un nou tram de doble sentit per a la circulació de bicicletes que preveu, a més, el desenvolupament del cicloturisme. Aquesta primera actuació preveu també la millora de la connectivitat del camí marítim
el traçat original cobert des de fa anys amb un paviment natural que donarà «continuïtat» al projecte. Entre els trams on s’actuarà, una quarta proposta se centrarà en el del carrer del Fonoll.
Aquest espai, que recorre l’entorn de la zona esportiva del Pavelló Cap Salou, es delimitarà amb pals de fusta i s’adequarà per creuar entre els pins existents. També es milloraran els sistemes de drenatge per evitar inundacions. En el cas del tram del carrer del Bosc Gran, habilitarà un pas elevat en l’encreuament de la carretera per millorar la seguretat i dins el carrer del Margalló es recuperarà el traçat que dona accés a les parcel·les urbanes més altes del Bosc Gran. En aquest tram, s’intervindrà per adaptar-lo a persones amb mobilitat reduïda.
Detalls per millorar
de Ronda —ara «de Costa»— amb el Pla del Maset i el camí de la Farola. El consistori va començar amb
els treballs per la recuperació del recinte històric del Pla del Maset el passat mes de maig, configurant dos itineraris nous i 1,5 quilòmetres de camins per facilitar les visites. La proposta també va incloure la restauració d’una barraca tradicional. Per altra banda, aquest primer tram també preveu crear connexions amb el jaciment de la Cella i
Mor un home ofegat a la platja de Llevant de Salou i ascendeixen a sis les victimes a les platges Catalanes
Successos l Un home de 83 anys i nacionalitat espanyola va morir la tarda d’aquest diamrts a la platja de Llevant de Salou. Emergències va rebre l’avís per telèfon a les 12.29 hores, alertant d’un banyista que s'havia enretirar de l'aigua totalment inconscient. La platja, que disposa de servei de vigilància, va ser testimoni d'una nova víctima malgrat que la bandera onejava amb el color verd.
Fins al lloc dels fets, es van desplaçar tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i patrulles dels Mossos d’Esquadra, que es van fer càrrec de les diligències judicials. Malgrat les maniobres de reanimació, no es va poder salvar la vida de l’home. Amb aquesta víctima, ja són 6 les persones mortes a les platges catalanes des que el 15 de juny va començar oficialment la campanya de bany.
Tres de les morts van ocorrer a Tarragona, mentre un va perdre la vida a l’Ampolla.
Des de Protecció Civil de la Generalitat, es recordava en un anunci oficial la importància d’extremar les precaucions a les platges, piscines i aigües interiors aquest estiu. Si s’observa que algú es troba malament o té dificultats dins l’aigua cal avisar urgentment el servei de socorrisme o al 112. l Redacció
la ruta de miradors de la costa, on s’enretiraran tanques i es remarcarà el traçat.
La iniciativa també planteja la recuperació del camí antic del Fanal, on es preveu una integració del tram actual amb l’entorn a través de la introducció de sauló i el tractament dels voltants. En la part final del camí, a més, es recuperarà
Pel que fa als camins del Barranc de Barenys o Castellots, camí Reial i camí de la Mata, no s’executaran les actuacions inicials fins que es resolgui el desenvolupament urbanístic de la zona.
El projecte integrarà millores a través de «detalls» com la renovació de la senyalització, mobiliari urbà o l’habilitació de places d’aparcament per a persones amb discapacitat a l’avinguda de Cap Salou.
L’avís va arribar a Emergències a les 12.29 hores. Cedida
Mapa parcial de les actuacions que es preveuen als camins del municipi. Ajuntament de Salou
Perafort, compromès a reactivar el projecte de les Comes
Urbanisme l La proposta està aturada en fase prèvia des de l’encàrrec de l’estudi inicial el 2021
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí va exposar a la ciutadania aquest dilluns quin és l’estat actual del projecte urbanístic de les Comes, aturat des del 2021. La reunió veï-
nal, on van assistir un centenar de persones, va servir per informar els residents dels dos nuclis de la intenció del consistori de reactivar la proposta, que va quedar en standby de l’entrada de l’actual govern de la Generalitat.
Cambrils es prepara per
El consistori va organitzar una reunió informativa amb un centenar de veïns
Segons es va explicar durant la sessió, el projecte consta de dues actuacions diferenciades. D’una banda, preveu l’ampliació del polígon industrial existent amb un ús logístic de l’activitat Seveso. De l’altra, contempla un sector de creixement residencial amb la construcció de 601 habitatges.
Durant la presentació, es va recordar que l’anterior equip de govern va avançar en els tràmits principals per portar endavant l’ampliació del polígon i, fins i tot, s’havia de presentar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.
Transparència
La proposta continua en «estudi previ» des de fa cinc anys i des del govern municipal es va voler «demostrar transparència». En aquest sentit, l’alcalde de Perafort, Jordi Cacho, qualificava de «preocupant» que l’anterior govern local no traslladés informació sobre la iniciativa a la iniciativa durant els últims anys. L’Ajuntament preveu impulsar la proposta a través d’una assemblea veïnal.
L’alcalde, a més, va afirmar que «no es pronunciarà favorablement sense la participació de la ciutadania i si no hi ha un clar benefici» per a la localitat.
les festes del Carme entre l’11 i el 19 de juliol
l El municipi viurà vuit dies on s’honrarà, un any més, la tradició pesquera
Redacció
Cambrils tornarà a honrar la tradició pesquera entre l’11 i el 19 de juliol per celebrar les festes de la Mare de Déu del Carme. Les activitats dedicades a la patrona i a la «gent de mar» iniciaran el dissabte dia 11, el cap de setmana previ a la festivitat, amb la Diada Castellera dels Xiquets de Cambrils a la plaça Mossèn Joan Batalla a partir de les 19.00h. El mateix dissabte, la revetlla comptarà també amb un concert al parc del Pescador amb el grup Làctik i un dijòquei, que serà gratuït. El dijous 16 de juliol, coincidint
amb una segona Diada per a la Mare de Déu del Carme, s’oferirà una missa a partir de les 19.00h en homenatge a la patrona a l’església de Sant Pere, combinant a les 19:30 hores amb la ballada de sardanes a la plaça del Pòsit. La festa s’allargarà amb l’espectacle El ressò dels esquellots, d’Oncle’s i Tietes Band a les 21:30 hores al Parc del Pescador. El divendres 17, arribarà la cantada d’havaneres al Passeig de les Palmeres amb grups com Rom Cremat i Americanus. El preu del gotet de rom cremat serà de 2 euros. L’endemà, la festa començarà a les 9.00h amb una sardinada popular
a la Llotja de Pescadors. El preu de la degustació de sardines serà de 5 euros, i inclou pa i beguda. Després, a partir de les 18.00h, es farà una segona missa en homenatge a la patrona i a les 19 hores s’iniciarà la tradicional processó, la qual sortirà de la plaça de l’Església i es dirigirà al Moll de Ponent per continuar per mar.
Durant la processó per mar, la barca amb la Verge del Carme i barques acompanyants es col·locaran pròximes al moll de Ponent del Port i les embarcacions passaran a homenatjar la Verge. Seguidament, es farà el desembarcament.
Cultura
Jordi Cacho, alcalde de Perafort, durant la reunió. Aj .de Perafort Puigdelfí
Els ecologistes marquen amb una «bandera negra» la platja de la Paella de Torredembarra
Medi Ambient l L’entitat assenyala els desperfectes provocats al litoral per les exportacions de sorra l’any 2024
L’entitat advertia sobre impacte «econòmic, social i ambiental» de les exportacions
A la localitat del Baix Gaià, l’entitat adverteix que la Direcció General de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica fa extraccions periòdiques de sorra superficial per regenerar altres platges, d’acord amb una clàusula de la concessió administrativa del port esportiu de Torredembarra, i alerta de «greus impactes ambientals, socials i econòmics».
Ecologistes en Acció va presentar aquest dimarts l’informe anual «Banderes negres», que des del 2005 identifica els casos que l’enti-
tat considera més significatius de contaminació i mala gestió del litoral a l’Estat i n’escull dos per província. A Catalunya, els situen enguany a la platja de la Paella de Torredembarra i a l’Ametlla de Mar.
A més assenyalen que en aquesta mateixa platja hi ha un sobreeixidor del sistema de clavegueram que evacua part del cabal de les aigües residuals en situacions de sobrecàrrega per pluges intenses; unes aigües, asseguraven, «recorren més de 100 metres de platja fins a arribar al mar» i creen «una zona contaminada amb residus fecals». En una roda de premsa aquest dimarts per presentar l’informe, a Avilés, l’entitat ha deixat clar que en total identifica 48 punts negres, però en podrien ser diversos «milers».
La T-319 es tallarà a causa de les obres del nou pont del TramCamp
Mobilitat l Les afectacions es faran efectives el pròxim 2 de juliol i fins el dia 3 a les 6.00h del matí
Redacció
La Diputació de Tarragona va anunicar aquest dimarts les pròximes afectacions que viurà la T-319 a partir del 2 de juliol des de les 18.00h. Els treballs preveuen impulsar la construcció del nou
pont que facilitarà les connexions del futur Tranvia del Camp de Tarragona.
El tram restarà tallat totalment fins el pròxim 3 de juliol a les 6.00h del matí, quan reobrirà el pas als vehicles pel ramal de sortida fins a Port Aventura.
Mapa del tram que quedarà afectat, al ramal que va a PortAventura. Cedida
Laura Fíguls / ACN
Imatge dels desperfectes provocats a la Paella l’any 2024. Cedida
El Nàstic de Tarragona suma més pólvora amb el fitxatge de Diego Gómez
Futbol l Ahir també es va donar a conèixer el calendari 26-27 i l’equip grana debutarà a casa contra el Real Zaragoza
El darrer duel de la temporada serà al Nou
La roda del Nàstic no s’atura. Ahir, el conjunt grana va fer oficial l’arribada d’un nou punta mentre que la Real Federación Española de Fútbol va definir el camí de la pròxima temporada. Diego Gómez ha sigut l’escollit per Tomeu Nadal. El punta lluitador arriba procedent del Cacereño on va marcar 6 gols i va assolir 6 assistències. El de Trescasas signa per dues temporades i serà present en el debut grana contra el Real Zaragoza.
Gómez, de 26 anys, és tot un obrer del futbol. Després de tota la vida a la Gimnástica Segoviana, va aterrar a la Primera Federació fa tres temporades amb el Fuenlabrada. Posteriorment, va sumar un curs amb la Segoviana i, la darrera temporada, al Cacereño. En el club extremeny ha fet el seu millor curs a la categoria amb 6 gols i 6 assistències.
No és un davanter de molts gols, però sí de feina necessària. Amb els
Estadi Costa Daurada contra el Real Murcia
seus 1,87 metres d’alçada, Gómez té la tasca de bregar amb els defenses, baixar pilotes i alliberar el camí als seus companys. El curs passat va anar de menys a més, convertint-se en una figura clau en la salvació del club de Cáceres. D’aquesta manera, és una figura similar a la de Pablo Fernández.
Real Zaragoza és el primer rival
El Nàstic de Xisco Campos tindrà una primera prova ben exigent. El Real Zaragoza serà el primer rival grana de la temporada. El duel es disputarà el cap de setmana del 30 d’agost, amb horari exacte per confirmar, i serà, també, l’estrena en la categoria del club aragonès. Jaume Jardí tornarà aviat a Tarragona i, de
la mateixa manera, també s’espera una gran afluència de públic aragonès.
El final de curs serà igual de complicat. El conjunt grana tancarà la
El Reus FCR d’Edu Albacar s’estrenarà a casa contra l’Osasuna Promesas
Futbol l El conjunt roig-i-negre tancarà el curs al Municipal contra l’Arnedo, equip de la Rioja
L’era d’Edu Albacar a la banqueta del Reus FC Reddis ja ha començat i, ara, ja sap el camí que ha de recórrer enguany a la Segona Federació. El conjunt reusenc debutarà contra l’Osasuna Promesas a l’Estadi Municipal el cap de setmana del 6 de setembre.
El conjunt roig-i-negre ha volat al grup 2 de la Segona Federació i jugarà contra navarresos, catalans, aragonesos i riojans. El primer rival serà un navarrès i un dels més durs. El filial de l’Osasuna, un dels equips que l’any passat van jugar a la Pri-
mera Federació i que tot apunta que lluitarà de nou per l’ascens. El primer desplaçament del Reus serà a Aragó, concretament contra el CD Ebro, equip de Zaragoza. Posteriorment, el Náxara, modest equip de la Rioja, serà el tercer rival del curs i el segon al Municipal, mentre que el primer tram de curs el completarà visitant l’Utebo FC, equip aragonès que cada any brega per les posicions de play-off. El primer derbi català no serà fins a la jornada 5 amb el Reus-Manresa. Com a partit destacat, el Reus s’enfrontarà contra el Barça Atlètic primer a domicili el 13 de desembre, la jornada
15. El filial blaugrana jugarà la tornada a Reus el cap de setmana del 21 de febrer.
Finalment, el conjunt reusenc s’acomiadarà de la fase regular a l’Estadi Municipal contra l’Arnedo, un dels equips de la Rioja que acaba d’ascendir a la categoria. La recta final de la temporada la començarà rebent l’Ebro el 25 d’abril, visitant el camp de l’SD Logroñés el 2 de maig i, finalment, contra l’Arnedo a l’Estadi Municipal.
El conjunt roig-i-negre no ho tindrà fàcil aquesta temporada, però afrontarà un curs ambiciós amb una nova era a la banqueta.
lliga a casa contra el Real Murcia, un duel que, fa uns anys, va ser un partit clau en el play-off d’ascens.
El primer tram de la temporada no admetrà molts errors. Després del
Dates marcades al calendari
Primera jornada: 30 d’agost
Nàstic Real Zaragoza
Derbi: 27 de setembre
Nàstic Sant Andreu
Europa Nàstic
Darrera jornada: 23 de maig
Derbi: 20 de desembre Nàstic Real Murcia
Zaragoza, el Nàstic visitarà el camp del Cartagena, per rebre l’Algeciras i visitar el camp de l’Alcorcón. El primer derbi català serà contra el Sant Andreu el 27 de setembre a casa.
Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant un gol aquesta temporada. Gerard Martí
Data marcada al calendari
Primera jornada: 6 de setembre
Reus FC Reddis - Osasuna Promesas
Arnau Montreal Quesada
Diego Gómez en la seva etapa contra el Cacereño. Cacereño
Arnau Montreal Quesada
L’esperança
i el desànim caminen entre les runes a Veneçuela
Món l La xifra de ferits ha superat ja els 5.000 segons les autoritats del país i hi ha 855 edificis afectats
Agències
L’esperança i el desànim van confluir ahir a Veneçuela, cinc dies després del doble terratrèmol ocorregut el passat dimecres que ha deixat almenys 1.719 morts, principalment pel col·lapse de nombrosos edificis, mentre la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, va prometre noves vivendes abans que acabi l’any.La fe persisteix amb dificultats després que, segons va dir a EFE un metge de l’Institut Veneçolà de les Assegurances Socials (IVSS), els rescatistes trobessin un supervivent en un sector de l’estat costaner de La Guaira (nord, contigu a Caracas), el més colpejat, per la qual cosa confia que encara hi ha «moltes vides sota la runa».
L’ONU està coordinant més de 2.000 rescatistes enviats des de
27 països per buscar supervivents sota la runa després dels sismes de magnitud 7,2 i 7,5 del passat 24 de juny. El coordinador resident i humanitari de Nacions Unides per al país sud-americà, Gianluca Rampolla, va indicar que 27 països han desplaçat més de 40 equips de cerca i rescat, fet que inclou 160 gossos. Governs d’altres països van informar o actualitzar xifres dels seus connacionals morts, entre els quals hi ha 60 portuguesos, dos cubans i onze italians, així com l’esposa i els dos fills del futbolista argentí Lucas Trejo, qui va aconseguir sobreviure ja que es trobava entrenant juntament amb el seu equip a Caracas. A més, quatre peruans han estat reportats com a desapareguts i uns altres dos seran evacuats al Perú, segons la Cancelleria d’aquest país. Xina ha enviat també ajuda.
Els excursionistes que es van trobar
Jonathan Andic el van veure bloquejat i en estat de xoc
Judicial l Els dos excursionistes que el 14 de desembre del 2024 es van trobar Jonathan Andic just després de la caiguda mortal del seu pare, Isak Andic, han dit aquest dimarts al jutjat de Martorell que l’home estava en estat de xoc, bloquejat i afectat per l’incident. Tots dos han declarat com a testimonis, i fonts jurídiques han explicat que
El Suprem diu que la regularització pot ser il·legal
Judicial l El tribunal alerta que pot contradir la normativa europea
ACN
El Tribunal Suprem (TS) ha avisat que la regularització extraordinària de migrants aprovada pel govern espanyol pot contravenir la normativa europea i ha activat el procés per presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En una providència, l’alt tribunal dona cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre elevar la qüestió al TJUE després que les comunitats d’Aragó i València presentessin un recurs contra el decret. Entre d’altres, el Suprem qüestiona que el decret pugui entrar en «col·lisió» amb les normes implementades pel Pacte de Migració i Asil i adverteix que l’arribada de migrants no ha de ser assumida pels estats membres per separat, sinó per la Unió Europea «en conjunt».
En la providència, el TS recorda que la UE va aprovar el Pacte de Migració i Asil a finals d’abril – va entrar en vigor el passat 12 de juny— i dubta que els estats puguin aprovar normes que vagin en contra d’aquest acord encara que aquestes s’hagin acordat abans de l’entrada en vigor del pacte, com és el cas de la regularització extraordinària de migrants. Els magistrats també plantegen una possible col·lisió amb la Directiva de Retorn de la UE i qüestionen si «és admissible» que aquells que estan en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn amb les excepcions que la mateixa norma comunitària
Plantegen una possible col·lisió amb la Directiva de Retorn de la UE
autoritza, sinó que «se’ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general i pel mer fet de l’estança irregular a Espanya».
No s’ha notificat
Alhora, el TS posa en dubte que el reglament de la UE permeti que un estat adopti i apliqui, mitjançant una norma reglamentària de rang «infralegal», un procés de regularització massiva de nacionals de tercers països en situació irregular. El tribunal comptabilitza que la regularització afectarà entre 900.000
i 1.650.000 persones i avisa que no s’ha notificat prèviament a la Comissió Europea.
Afectar veïns
El Suprem també es refereix a l’espai Schengen i adverteix que la regularització de l’executiu espanyol pot afectar els països que en formen part. El tribunal posa en dubte que els migrants tinguin dret a circular lliurement per aquest espai durant 90 dies en períodes de 180 i que ho puguin fer sense que consti cap coordinació prèvia amb els estats membres.
Per tot això, l’alt tribunal ha traslladat a les parts que tenen un termini de cinc dies per informar sobre l’opció d’acudir al TJUE perquè analitzi si la regularització compleix amb la normativa europea.
el camí de les coves del Salnitre de Collbató, on va morir l’amo de Mango, no és perillós, però es pot perdre l’equilibri i no hi ha gaires llocs on agafar-se. Els senderistes han explicat que es van trobar el fill d’Isak Andic bloquejat emocionalment, afectat i en estat de xoc. Quan van arribar al lloc, ell ja parlava amb el telèfon d’emergències 112, i van
sentir com Jonathan explicava per telèfon que ell anava per davant del seu pare i que va sentir com queien unes pedres. Un d’ells també va parlar per telèfon amb el 112 i va acabar de donar coordenades a l’operador telefònic. Aquest mateix home el va acompanyar fins a les escales de l’aparcament i des d’allà van reprendre l’excursió. D’altra banda, un d’ells ha assegurat que el camí no és extremadament perillós, però si es perd la verticalitat es pot caure i no hi ha lloc on agafar-se. Tots dos coneixen bé el camí perquè el fan almenys un cop l'any. l ACN
Imatge de la terapeuta de la família Andic. ACN
Migrants fent cua per obtenir el certificat de vulnerabilitat. ACN
Rescatistes buscant desapareguts sota les runes a Catia La Mar. EFE
k Dels lectors
Carta oberta a la societat catalana, a les entitats i a les institucions
No és fàcil escriure aquestes paraules. He cregut que els fets parlarien per si sols.Però arriba un moment en què el cor pesa més que la força de voluntat.
Em dic Gal·la Rouge i fa anys que treballo, de manera completament altruista, per la societat, per Catalunya, per la diversitat, per la igualtat i pel col·lectiu LGTBIQ+. No ho he fet per protagonisme ni per reconeixement. Ho he fet perquè hi crec.
L’any 2020, des de Prades, vaig impulsar el primer Orgull Rural Català, quan gairebé ningú parlava de portar l’orgull als pobles. L’any 2021 vaig impulsar també el primer concurs Drag del món rural de Catalunya, demostrant que la cultura i la reivindicació també poden néixer lluny de les grans ciutats. Prades també va ser el primer municipi del Baix Camp i el segon del Camp de Tarragona a instal·lar una placa institucional amb el missatge: “Aquest municipi no tolera les agressions masclistes ni LGTBI-fòbiques”. És el símbol d’un poble de 670 habitants que va decidir posicionar-se quan encara no era habitual fer-ho. Tot això ho he fet pràcticament sola.
Sense grans estructures. Sense equips. Sense subvencions. Sense recursos.
Cada projecte, cada activitat, cada desplaçament i cada despesa han sortit de la meva butxaca i de moltes hores robades a la família, a les amistats, al descans i a la meva pròpia vida.
Abans de continuar, necessito donar les gràcies.
Gràcies a l’Ajuntament de Prades per haver cregut en aquestes iniciatives des del primer moment. Gràcies al teixit associatiu i al poble de Prades, perquè sempre m’he sentit acompanyada i estimada. Heu demostrat que un poble petit pot tenir un cor immens i ser capaç d’impulsar grans canvis.
I, sobretot, gràcies a la meva família i a les meves amistats. Per la paciència, per entendre les meves absències i perquè, durant tots aquests anys, també m’heu perdut una mica perquè jo pogués dedicar tant temps, tanta energia i tanta vida a aquesta causa. Sense vosaltres, aquest camí hauria estat impossible. El que més em dol no és l’esforç. És la sensació que tot allò que vam ajudar a construir s’ha anat esborrant de la memòria. Recordo quan Prades era un referent. Quan institucions, mitjans de comunicació i
entitats parlaven d’aquest poble com un exemple de valentia i d’innovació social. Avui el moviment ha crescut, i això és una gran notícia. Han nascut noves entitats, nous col·lectius i nous projectes, molts d’ells amb més recursos i més possibilitats. I me n’alegro.
Però no puc evitar fer-me una pregunta que fa molt de temps que em ronda pel cap: Quin lloc ocupa avui Prades en el moviment de l’Orgull Rural, si un dels pobles que va obrir aquest camí sembla haver desaparegut del relat? Cal pertànyer a una gran entitat o viure en un municipi amb milers d’habitants perquè la feina feta tingui valor i sigui escoltada?
De vegades tinc la sensació que, si treballes sola i des d’un poble petit, acabes sent invisible. No escric això des de l’enveja. Ho escric des de la tristesa. Perquè hi ha persones que obrem camins perquè altres els puguin recórrer.
I, massa sovint, quan arriba el moment de recordar qui els va començar, ja ningú mira enrere. Aquesta carta no és una reclamació de protagonisme. És una petició de justícia. És una petició de memòria. Perquè no s’oblidi qui va obrir els camins.
Perquè les institucions mirin també cap als pobles petits. Perquè les entitats escoltin també les persones que treballen des de la base.
Perquè la societat entengui que moltes de les transformacions que avui celebrem van començar gràcies a persones anònimes que només volien fer les coses una mica millor. No sé quant més temps podré continuar assumint sola aquest pes. No perquè hagi deixat de creure en aquesta lluita. Sinó perquè ningú pot sostenir indefinidament, en solitari, una responsabilitat que hauria de ser compartida.
Només demano que no s’oblidi qui va començar a caminar quan encara no existia cap camí.
Que no s’oblidi Prades. I que no s’oblidi que darrere de Gal·la Rouge no hi ha una gran estructura.
Només hi ha una persona. Una persona que ha deixat temps, diners, salut, il·lusió i una part de la seva vida perquè altres trobessin un camí una mica més fàcil. Si algun dia deixo de fer tot això, no serà perquè hagi deixat d’estimar aquesta causa. Serà perquè, fins i tot les persones que més estimen allò que fan, també necessiten sentir que no estan soles, que estàn recolzades, reconegudes. Amb tristesa, però amb la dignitat intacta, Gaŀla Rouge La Drag Queen de Prades i referent del món rural.
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
ASeduir
k Editorial k
inversors amb visió conjunta
hir al matí, l’assemblea de l’Associació per a l’Impuls Metropolità va aprovar la creació de l’agència que s’encarregarà d’atraure inversors i planificar l’estratègia de competitivitat del Camp de Tarragona. Aquest serà un dels pilars de l’òrgan metropolità: facilitar les coses perquè els possibles inversors acabin seduïts i s’instal·lin a les comarques tarragonines. El territori és ric en terrenys amb un alt potencial industrial i logístic, més enllà de la ja consolidada indústria química o l’entorn del Port. És per això que l’Agència Metropolitana de Competitivitat i Atracció, si fa la feina, es conver-
tirà en una de les peces més útils de l’engranatge metropolità que ja comença a caminar. Serà interessant per a les grans ciutats, com Tarragona i Reus, però també per als municipis més petits que també han decidit apuntar-se a l’aventura de l’associació. Ahir, tot just set van signar la seva adhesió. Cal entendre el territori com un conjunt únic, i no com a diverses parcel·les amb la seva burocràcia particular. Ara bé: caldrà escollir quines inversions són les adients pensant a llarg termini i tenint en compte factors com la sostenibilitat, el patrimoni i la identitat.
k
Tribuna k
L’amor és (im)possible, o la llibertat d’estimar i ser
estimada
L’amor és (im)possible és el títol de la primera novel·la de la Carme Abril. La Carme era, fins ara, una coneguda i reconeguda activista social de les Terres de l’Ebre, present en bona part de les lluites d’aquest tros dels Països Catalans en els darrers decennis, des de la defensa del territori fins al feminisme, des de la defensa de l’educació pública fins a l’independentisme d’esquerres. Això ha comportat la seva presència en multitud de mobilitzacions i associacions que sempre ha anat aparellada amb la que és la seva vocació i ha estat la seva professió: la filologia i les dues branques que se’n deriven: la llengua i la literatura catalanes i específicament, també tot i que no només, les més relacionades amb el territori on viu i transita. La Carme ha estat professora de Secundària anys i panys i sempre des d’una visió transformadora de l’educació
Des d’aquest postulats, és interessant destacar una presència constant des de fa anys en la premsa a partir d’articles d’opinió que no només es llegeixen amb ganes i amb gust sinó que donen llum a espais tant de lluites com de territori sovint massa absents dels debats generals del país. Ara, a més, hem d’afegir a la seva llarga trajectòria vital i professional el seu vessant creatiu literari, en aquest cas novel·lístic amb un primera obra que no pot passar desapercebuda. L’amor és (im)possible és la història de la Bruna, una lectora de català que deixa enrere una relació amb el Marc que es troba estancada per anar a Birmingham a fer de lectora de català en un espai i un país on no té arrels
Jordi Martí Font Editor i escriptor
ni passat i, per tant, tot el que hi troba pot ser i és nou i motivador. Allí, al voltant de la universitat d’aquella ciutat i les lluites sindicals a què s’afegeix, hi trobarà nova gent com la Lídia, el Tom o el Jaume. Alhora, a nivell pràctic hi coneixerà altres forme d’estimar, com la que tenen a Londres la Pepa, la Jana i el Robert Amb el Tom i el Jaume, la Bruna hi establirà dues relacions basades sobretot en l’estima i el sexe sense els lligams ni les dependències que genera la parella única que li faran recórrer a conceptes i conèixer llibres i literatures que abans d’aquell moment la Bruna desconeixia i que a poc a poc va assimilant fins a convertir-se en part de al seva pròpia vida, primer a nivell teòric i després des de la pràctica
per donar llum a un passat desconegut i alhora fascinant en què les idees llibertàries sobre l’amor i les relacions il·luminen uns fets que la pròpia família de la Bruna desconeix i que en bona part rebutgen. El pes de la llarga nit del franquisme es fa més que evident en tota una generació, la dels pares de la Bruna, la qual es troba més a prop de l’àvia anarquista que no d’ells
Les múltiples formes d’amor i les reaparicions d’homes i dones del passat que esdevenen part del relat central de la novel·la la converteixen en un joc literari que és alhora una proposta lliure i vital, intel·ligent i rigorosa
Paral·lelament, la novel·la és també la història de l’Aurora, la seva àvia, que abans de ser la dona del seu avi va tenir una relació amorosa i vital amb la Pura i el Joaquim, una relació que la Bruna descobreix a partir d’unes cartes que troba mentre passa el Nadal a casa seva. Aquestes cartes serviran
Les relacions entre persones i com gestionar-les, sense cap mena d’intenció de ser manual de res, les múltiples formes d’amor i les reaparicions d’homes i dones del passat que esdevenen part del relat central de la novel·la la converteixen en un joc literari que és alhora una proposta lliure i vital, intel·ligent i rigorosa que demana lectures i omple d’emocions. Unes emocions que poden esdevenir intenses, tal com han estat en la meva lectura, en molts dels capítols de l’obra, sobretot els darrers, que evidentment no explicaré. En aquesta part final, els personatges, amb una profunditat que han anat construint mentre els anem coneixent, passen a ser més importants que les idees i viuen plenament, el que suposa un autèntic alliberament catàrtic que demostra que, ben al contrari del que diu el títol de l’obra, l’amor no només no és impossible sinó que és, sobretot i més que qualsevol altra cosa, necessari i imprescindible... Això sí, l’amor que no és només amor sinó, sobretot, amors
Necrològiques
Tarragona
Pedro Mare Solé.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16.00 h al Tanatori.
Educació l Des del col.legi El Carme de Tarragona, ubicat al carrer Reial, ens fan arribar la imatge d’un comiat molt especial, el de la Magda Tomàs, que s’ha produït després de 40 anys al servei de la comunitat educativa del centre. l Redacció
Els antics treballadors de Banca Catalana a Tarragona es reuneixen en un dinar
Trobada l El divendres passat, dia 26 de juny, el restaurant Pòsit de la Pineda va acollir un dinar que va reunir a antics empleats de Banca Catalana. La data coincidia amb la commemoració dels 60 anys de l’obertura de les oficines de l’antiga banca a la ciutat de Tarragona. Va ser un bon moment per a recuperar anècdotes. l Redacció
Imatge dels extreballadors de la banca que van participar a la trobada. Cedida
Avui felicita als que es diuen: Domicià, Aaron Elionor
L’horòscop
21/03 al 19/04
Per mantenir la tranquil·litat ambiental avui et tocarà obeir més d’un. No es tracta que cedeixis en tot, però mantén-te flexible ho guanyaràs tot.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Gastaràs més que altres dies en assumptes del teu interès i tot això t’ajudarà a concretar més la teva imatge personal de cara als altres.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La jornada es presenta bastant complexa pel que fa a la comunicació amb els altres, però els resultats seran molt positius si et deixes portar.
TV local
20/04 al 20/05
Encara que la teva imatge personal continua sent bona, avui passaràs per una baixada anímica que et perjudicarà si no la controles.
VERGE
23/08 al 22/09
Dedica avui més temps a l’ordre de papers documents; entre ells trobaràs més d’una sorpresa. Rebràs moltes trucades d’amistats.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Continuarà la mobilitat els nous contactes amb la societat al llarg de la jornada. Sabràs contentar tothom ja que et trobes físicament preparat.
BESSONS
21/05 al 20/06
Moltes idees et passaran pel cap et costarà posar-les al seu lloc. Una certa dificultat per descansar et portarà a un estat d’ansietat.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Dins de la teva llar o família sorgiran alguns canvis o si- tuacions noves. És bon moment per fer mudances arranjaments a casa teva. Llança’t a l’aventura.
20/01 al 18/02 AQUARI
És molt possible que apareguin rivalitats en l’amor. Les situacions es transformaran en crítiques si et poses dramàtic. Notícies sorpreses.
CRANC
21/06 al 22/07
Seran pocs els que entenguin de veritat el teu comportament d’avui. Estaràs molt susceptible ple de contradiccions difícils de controlar.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Domina més les teves passions o et veuràs enfrontat a una situació extrema relacionada amb els sentiments. Compte amb les aventures.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Autocontrola’t ja que avui estaràs molt susceptible a la primera saltaràs violentament. Dedica més temps a la lectura o a les passejades.
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA:
Larrea Clausell C.B.
Enginyer Cabestany, 2 Telèfon 977 216 959
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Ferré, Marc Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 32 Telèfon 977 752 242
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13
Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
SEÑOR DESEARÍA CONOCER CHICA para compañía y para paseos. Dias y horas a convenir. 14€/hora. Tel: 646.804.006
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r) CANAL REUS TV
El temps
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Objectiu Grand Départ
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia
21:30 Va de moda
22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Com la nit el dia
23:30 Va de moda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Inundacions que van durar quaranta dies i quaranta nits, diuen. Intent solucionador. 2. Nenes que venen sense cap. T’enfiles a la figuera. 3. Objectiu capgirat. Estris. Estossega. 4. Tocs de campana. Productor de pinyes. Una gota d’aigua. 5. Un mal dia. És millor que la còpia. 6. Central de dades. Tenir marit. Deté sense dues. 7. Torno a dir el mateix d’abans. Empipadíssima. 8. Declarar a comissaria. Enmig del progrés. 9. Buidar els canals. Estimulo una bèstia a seguir caminant. 10. S’expressa amb consonància. Inculcats. 11.Actua pel darrere. Idèntica a una altra. Final del foc. 12. Diàmetre del projectil d’artilleria. Més lluny d’ací. VERTICALS: 1. Va ser l’assassinat de Crist. Treu foc pels queixals als contes. 2. Exagera el volum. Preu oficial. 3. Tanquem el cercle. Confessem els errors. La final del mundial. 4. Utilitzes. Que sembla de sorra. 5. Victoriós. Relativa als mals humors. Mig calb. 6. Estigui als llimbs. Escollir. 7. Vivia a l’asil. Ven en mal estat. 8. Oferta immobiliària. Continent ple de licors. 9. Centre termal. Fuig, esperitat. Un invent per rodar. 10. Triïn un dels molts camins a seguir. La part de la columna que permet identificar l’esportista. 11. La cantant que parla en nom de molts. Entre el largo i l’andante. Extrem de futbol. 12. Irrupció en camp enemic. Espiral del cargol.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Matí amb cel serè en general, tot i alguns núvols baixos a la costa Central fins a migdia. A la tarda creixeran nuvolades al nord-est i al prelitoral central, amb cel mig o molt ennuvolat. Al vespre la nuvolositat disminuirà, però es formaran nous núvols baixos al prelitoral.
Temperatura
La temperatura mínima baixarà lleugerament o moderadament, sobretot a l’interior, mentre que al litoral es mantindrà similar o una mica més alta, amb nits càlides al nord. La màxima baixarà lleugerament, però a la Costa Daurada es mantindrà elevada, entre 33 i 36 ºC.
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
catalans hem après a fer mofa de moltes de les coses que ens defineixen com a nació»
Llibres l Josep Maria Bunyol és l’autor del ‘Quadern de passatemps històrics’ (Columna Ed.). El presentarà aquest dissabte, 4 de juliol, a les 12 h, a la llibreria La Galatea de Reus amb la periodista reusenca Montse Llussà
Com vas afrontar el repte de fer un quadern de passatemps sobre història, una matèria que sovint es percep com a feixuga?
«Bé, al final es tracta de jugar igual que en altres passatemps, però en aquest cas amb uns conceptes diferents. La idea era convertir la història en un motiu de joc i de diversió. Mentre resols els reptes, aprens coses o recuperes coneixements que potser tenies oblidats de l’escola o l’institut. I, sovint, allò que aprens jugant queda més fixat».
A qui va adreçat aquest quadern? Hem de patir pels nostres coneixements d’història?
«No, i ningú s’hi ha d’acostar amb por. De fet, el mateix quadern ja avisa des de la introducció que alguns passatemps requeriran suport logístic extern. No ho podem tenir tot emmagatzemat al cap. És un llibre pensat per a qualsevol persona interessada en la història de Catalunya, tant si en sap molt com si en sap poc. Està adreçat a un públic adult, tot i que m’estic trobant que també hi ha gent jove que el fa. Fins i tot pot ser una bona activitat per compartir en família».
El llibre està farcit d’un humor molt ben afilat. Queda demostrat que pot ser una bona eina de divulgació.
«Sí, jo crec que l’humor és una bona eina sempre, en totes les circumstàncies, encara que hi hagi a qui li pugui molestar. I més quan parlem de temes que poden ser seriosos, com guerres o moments molt traumàtics que ha viscut Catalunya i que, d’alguna manera, ens defineixen com a nació. El mínim que podem fer, i crec que els catalans això ho tenim clar des de fa temps, és fer mofa d’algunes de les coses que ens han passat. Penso que l’humor és una píndola que ajuda a fer passar millor tot plegat».
El llibre fa un repàs que va des de la prehistòria fins a
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
k Golfus de Tàrraco
La serp multicolor
LMontse Llussà
Rosalía. Com has fet el càsting de personatges i la tria dels episodis històrics?
Josep Maria Bunyol Duran
Periodista i guionista de programes com ’En guàrdia!’ de Catalunya Ràdio.
què som un país petit. Sembla que fem un salt des del Desperta ferro! fins al Ja soc aquí, amb permís de Companys i el seu Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar… o la intervenció de Pau Casals a l’ONU On me’n sortien més era a l’època del Procés, perquè entenc que és la nostra èpica més propera. Una altra cosa que he constatat preparant el passatemps Repressió s’escriu amb F, és que algunes mesures aplicades contra el català en època de Felip V pràcticament es poden confondre amb les del franquisme, i viceversa. Quan al català li ha tocat el rebre, determinades situacions s’han anat repetint».
En plena era digital, aposteu pel llapis i el paper. Encara hi ha espai per a aquest format?
«Ha estat, sobretot, una feina d’equilibrar les èpoques, sabent que n’hi ha algunes que, potser perquè les hem romantitzat, tenen més protagonisme. És el cas de l’edat mitjana i de la història de la Corona catalanoaragonesa, amb episodis com els almogàvers. Sovint es considera un dels moments més gloriosos de la nostra història, tot i que això no vol dir que no anéssim fent mal per tot arreu, una cosa que de vegades oblidem quan parlem de la nostra pròpia nació. Per raons òbvies de proximitat, els segles XIX i XX també hi són molt presents. Tot i així, hem intentat que cap període tingués un pes excessiu en detriment dels altres».
Què has constatat, fent aquest quadern, sobre la nostra història?
«Primer, que no tenim gaires frases mítiques, potser per-
«Sí, i tant. Els passatemps ofereixen una interacció diferent, sense pantalles pel mig, excepte quan necessites buscar alguna resposta. La gent té ganes de guixar llibres, d’escriure-hi, de completar-los. La gràcia d’aquest quadern és que no està acabat fins que el lector hi posa el seu granet de sorra. És gairebé un Work in Progress. Crec que aquest tipus de propostes tenen recorregut perquè a la gent li agrada sentir que participa en l’obra que té a les mans».
Presentes el llibre dissabte a la Galatea de Reus amb la Montse Llussà. Què fareu?
«Serà una presentació convertida en joc. Hem preparat un concurs interactiu amb preguntes extretes del llibre. En aquest cas no caldrà llapis, sinó el mòbil, perquè utilitzarem una aplicació tipus Kahoot. Els participants respondran preguntes amb opcions i qui n’encerti més s’emportarà un premi. L’objectiu és exactament el mateix que té el llibre: jugar, aprendre i passar-nos-ho bé».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
es bicicletes són per a l’estiu. I el Tour de França, per a les llargues migdiades de juliol. De nen m’agradava molt anar amb bici. En tenia una ‘de carreres’ – encara la tinc, però cria teranyines –, portava una gorra de l’equip Bianchi i era, com tothom, fan de l’Eddy Merckx, ‘el Caníbal’. Amb els amics passàvem hores al taller de bicis de l’Àngel Ibáñez – que va córrer el Tour l’any 1967 – al carrer Roser, de la Torre, que ens arreglava les punxades i avaries. El taller encara existeix, en un altre carrer. I el meu amic Lluís encara surt cada setmana en bici per les carreteres del voltant. De gran només veig una etapa del Tour de França per la tele, la darrera, la de l’arribada a París. I això per la meva declarada, contradictòria i, ho reconec, masoquista francofília. Que coneixen bé a Tarragona Ràdio, que abans m’hi cridaven de tant en tant per parlar d’algun tema d’actualitat de França. Pep Suñé, cosí, què passa que fa anys que no m’hi crideu? Que no hi ha notícies de París, o què? Quan l’hi vaig comentar a un conegut, que ha escrit molts llibres de ciclisme, que només veia l’etapa de París i potser alguna més, em va dir que no m’agradava el ciclisme. Potser, però m’agraden els Camps Elisis. Ho sé, soc masoquista. Aquesta setmana hi haurà aquí una bogeria pel Tour, una tour-tura. Potser el veurem amb la Carme quan passi per la Torre. O per la tele, que els paisatges s’hi veuen millor. No deixarà tants calers com voldríem, però sí que arreu del món es veurà Tarragona, Altafulla, les estelades... Només espero que no generi una sobtada i exagerada afició per sortir en bici a la carretera de la Mussara, que ja prou que sembla que hi corrin la Volta a Tarragona cada dia!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]