Dimecres 19 d'agost de 2026

dimecres, 19 d’agost de 2026

Futbol

11

L’arribada del jove porter valencià Vicent Abril al Nàstic, qüestió d’hores Opinió

Número: 5607

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Reus 5 La renovada Biblioteca Central Xavier Amorós tindrà itineraris accessibles sense barreres arquitectòniques

13 Jerusalem Torra. El Joisme: decidir pels altres, projectant el nostre Jo: «Ens hem acostumat a mirar la vida de l’altre des de la nostra finestra»

REUS

Municipal

El deute viu de l’Ajuntament de Tarragona cau fins al 55,41% l’any 2025

El pla del futur espai escènic obert, congelat fins al pròxim mandat

Junts critica que «s’han quedat sense executar 72,5 milions d’euros» i ECP demana «reforçar els equips tècnics» l 2

El projecte es va redactar l’any 2023 amb l’alcalde Pellicer i va passar a mans de l’actual equip de govern, qui el va incloure en el Pla d’Actuació Municipal i ja ha anunciat que no farà noves passes

Tarragona

4

Tjerk van der Meulen

Els més petits participen en l’arribada de l’aigua de Sant Magí. Tjerk van der Meulen

L’aigua miraculosa de Sant Magí arriba al Portal del Carro l3

Camp de Tarragona

Maspujols ampliarà la llar d’infants per la previsió de creixement demogràfic l8

Societat 7

Cambrils recorda les víctimes Amb un solemne acte davant el Club Nàutic es va retre homenatge ahir a les persones assassinades durant els atemptats del 17-A de 2017

Baix Penedès

Sant Jaume dels Domenys restaurarà els seus conjunts arqueològics l9

2 dimecres 19 d’ agost de 2026

Tarragona va reduir el deute viu a 129,4 MEUR el 2025 situant la ràtio en el 55,4% Economia l El Compte General de l’any passat xifra en 22,6 milions d’euros la capacitat de finançament de l’Ajuntament John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona va tancar el 2025 amb un deute viu de 129,39 milions d’euros, una xifra que situa la ràtio legal d’endeutament en el 55,41% respecte als ingressos corrents, que van ser de 233,49 milions d’euros. La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha destacat que «en quatre anys hem reduït el percentatge en 30 punts». El 2022, aquest se situava en el 85,46%, per sobre del límit legal del 75%. La tendència a la baixa es va mantenir l’any passat amb l’amortització de quatre préstecs que el consistori arrossegava des de feia anys mitjançant el romanent de tresoreria del 2024. L’edil ha destacat que les dades del Compte General del 2025, que es van presentar ahir en comissió als grups de l’oposició, «confirmen que Tarragona avança en una situació financera cada vegada més sòlida». A més, ha remarcat que aquesta reducció s’ha fet «mantenint la capacitat de per prestar serveis, executar inversions i donar resposta a les necessitats de la ciutat». «Una administració financerament sanejada té més marge per invertir i per protegir els serveis públics», ha assenyalat Mascaró. Els comptes consolidats acrediten també el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Un cop aplicats els ajustos del Sistema Europeu de Comptes (SEC), el conjunt municipal presenta una capacitat de finançament de 22,6 milions d’euros. La liquidació pressupostària presenta un resultat positiu de 24,81 milions i un romanent de tresoreria de 23,43 milions —dels quals estan disponibles 19 milions—. En aquest sentit, s’indica que els tres organismes autònoms van tancar l’exercici amb resultats positius: Tarragona Esports, amb 973.000 euros; Tarragona Turisme, amb 536.000, i l’IMSST, amb 1,16 milions d’euros.

Imatge d’arxiu del Palau Municipal de l’Ajuntament de Tarragona. Isaías Mena

La despesa corrent va pujar un 6,3% respecte al 2024, sobretot en el capítol de personal Segons l’informe, la despesa corrent va augmentar un 6,30% respecte al 2024. Les de personal van créixer en 4,04 milions d’euros, principalment pels increments salarials de 2024 i 2025 i els endarreriments; mentre que la incorporació de 6,36 milions de romanents de 2024 vinculats a projectes Next Generation i al Servei Municipal d’Ocupació també va contribuir a l’increment. També va afectar l’entrada en funcionament del nou contracte de recollida i neteja viària, amb 2,89 milions més, i l’increment de les despeses d’incineració i valorització, amb 737.000 euros més. En el document també es destaca

L’apunt

ECP i Junts critiquen la baixa execució de les inversions municipals Junts per Catalunya i En Comú Podem han criticat la baixa execució de les inversions municipals. Junts es va abstenir en el dictamen del Compte General i va assenyalar que dels 94 milions d’euros pressupostats en inversions només se n’han executat 21,5, amb 72,5 milions pendents. «El que no avalarem és la gestió que hi ha al darrere», va afirmar el portaveu, Jordi Sendra, qui va criticar que «portem un any

de rodes de premsa i de calendaris que després no es compleixen». El grup apuntava que bona part de les inversions pendents són projectes arrossegats d’anys anteriors i reclamava un calendari d’execució. La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha defensat, en canvi, que l’Ajuntament «ha executat 2 milions d’euros més que el 2024». ECP també va qüestionar que la solvència municipal no es tradueixi

en inversions i millores dels serveis públics. El portaveu, Jordi Collado, va remarcar que, amb un endeutament del 55,41%, 14,7 milions d’euros més d’ingressos dels previstos i només un 22,9% d’execució de les inversions, «reduir deute no pot convertir-se en l’única bandera d’un Ajuntament». La formació morada reclama reforçar els equips tècnics encarregats de contractes i inversions, i analitzar si la baixa execució respon a manca de personal, problemes organitzatius o colls d’ampolla en certes àrees.

que el període mitjà de pagament es va mantenir dins dels límits legals durant tot el 2025. Al desembre es va situar en 16,78 dies per a l’Ajuntament i en 16,81 dies per al conjunt del grup municipal.

Tramitar-lo al ple La Comissió Especial de Comptes va donar ahir llum verda a continuar la tramitació del Compte General i elevar-lo al consell plenari. Abans, però, l’expedient s’ha d’exposar al

públic durant quinze dies perquè s’hi puguin presentar al·legacions. Posteriorment, haurà de passar pel ple per a la seva aprovació i es remetrà a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i al Tribunal de Comptes.

3

dimecres 19 d’agost de 2026

Cultura l Els Portants de l’Aigua de Sant Magí van arribar ahir a la ciutat, que un any més es va bolcar amb la tradició

L’aigua miraculosa obre el camí de la festa

D

esprés de recórrer més de 60 quilòmetres des de les fonts del Santuari de la Brufaganya, l’aigua de Sant Magí arribava de nou ahir a Tarragona. El camí, iniciat el 17 d’agost, tornava a fer possible una tradició que cada any combina devoció, patrimoni i cultura popular. A les set de la tarda, els portants arribaven a la plaça de la Font amb la satisfacció d’haver completat, un any més, aquesta missió. L’arquebisbe beneïa l’aigua, a la qual la tradició atribueix propietats beneficioses per a les articulacions, la sang i l’ànima, en un moment de solemnitat que aviat donaria pas a la festa. Amb la benedicció acabada, la comitiva reprenia el camí cap al Portal del Carro encapçalada pel Magí de les Timbales. El Seguici avançava pels carrers de la Part Alta amb els Gegantons Negritos, els Gegants Moros —que enguany celebren 175 anys—, els Gegants Vells de la ciutat i del Cós del Bou, els Nanos Vells i Molts tarragonins esperaven a la baixada de la Pescateria per veure els cavalls i els carruatges superant el pendent. Tjerk van der Meulen Nous, el Ball de Bastons i els BasDarrere dels carruatges de l’aigua L’ambient toners de l’Esbart Santa Tecla. A la baixada de la Pescateria arribava avançava la carrossa del Sant, que L’olor d’alfàbrega un dels moments més icònics del abans de girar cap al carrer de l’Arc anunciava el pas dels recorregut, amb els carruatges es- de Sant Llorenç era rebuda amb els carruatges pels carrers tirats pels cavalls afrontant el fort pilars de les quatre colles castelleres pendent. Cap a les 19.45 h, el so de de la ciutat. La Banda Unió Musical de Tarragona tancava la diria amb les festes: «Ha sigut una les gralles i els timbals comitiva i, al carrer de sorpresa molt agradable. És una anunciava la seva arles Coques, feia sonar tradició molt bonica i ens encanta ribada al carrer de les l’Amparito Roca, posant conèixer i viure cultures diferents. Coques, ple de gom a el punt més festiu a l’ar- Ens han dit que l’aigua pot fer miragom. L’olor de l’alfàbreribada. Entre el públic hi cles, intentarem aconseguir-ne una ga, escampada pels porhavia la Marta Jiménez, mica». Al Portal del Carro tenia lloc tants, s’obria pas entre la de vacances a la ciutat el repartiment dels càntirs. L’aigua multitud, mentre alguns amb la seva parella i que ja ha arribat al seu destí, però la fesafortunats aconseguien desconeixia que la ta continua avui amb el dia gran de endur-se’n un graDurant el recorregut, es va repartir la tradicional alfàbrega. Tjerk van der Meulen seva estada coinci- les festes de Sant Magí. pat a casa. John Bugarin

Sant Magí culmina la festa amb la diada castellera i la Professó com a grans protagonistes Agenda l Sant Magí afronta avui el seu gran dia de festa, amb la diada castellera i la Professó del sant com a grans protagonistes. La jornada arrencarà a les 5 h amb la Missa primera a l'església del Portal del Carro. Aquesta es repetirà cada hora fins a les 10 h. A les 7 h tindran lloc les matinades de Sant Magí, des de

la plaça de la Font, i a les 11 h se celebrarà la Missa solemne del sant. A les 11.30 h està prevista l’entrada de les colles castelleres a la plaça de les Cols. A les 12 h la Colla Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau actuaran per torn rotatiu en

tres rondes. A les 19.30 h, des del Portal del Carro es podrà seguir la Professó de Sant Magí, en la qual els integrants del Seguici procedeixen la creu processional acompanyada per dos cirals i martiri de sant Magí pels soldats romans. A les 20.30 h, està prevista l’entrada de Sant Magí a la capella del Portal del Carro. Una entrada acompanyada de foc pirotècnic i trons, que culmina amb la imatge del patró entrant pel portal. Clourà les festes la tradicional tanda de lluïment del Seguici a les 21 h a la plaça de la Font. l Diari Més

4 dimecres 19 d’ agost de 2026

L’espai escènic a l’aire lliure queda en ‘standby’: no s’esperen novetats Equipaments l Tot i que l’Ajuntament no descarta el projecte, no hi ha hagut cap pas en ferm durant el mandat per impulsar-lo Miquel Llaberia El projecte de crear un espai escènic a l’aire lliure a Reus queda en stand by i, probablement, no se’n sàpiga res per al que queda de l’actual mandat. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-2027 en el punt 1.05.1.01 i es tracta d’una idea que prové del mandat anterior. Precisament, el consistori ja va presentar el desembre del 2022 una primera idea d’aquest espai escènic, el qual se situaria a la plaça d’Anton Borrell i seria un lloc en què un ampli ventall de manifestacions artístiques tindrien cabuda, des de la música i la dansa fins al circ, passant pel teatre i el cinema. La voluntat era que fos un punt de trobada per a la comunitat en un entorn natural, atès que la intenció era que el parc mantingués el seu caràcter com a tal i no es reconvertís en un auditori tancat. Així mateix, es pensava estudiar la possible instal·lació d’un umbracle de gran capacitat per actuar com a refugi climàtic. La redacció del projecte va sortir a concurs públic i, després d’una pròrroga, va ser entregat. Ara bé, des d’aleshores no s’han conegut novetats al respecte. A l’estiu de 2025, el regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Re-

L’apunt

L’espai escènic del carrer de la Presó continua endavant Tot i la falta de novetats per l’espai escènic a l’aire lliure, l’obrador escènic del carrer de la Presó, conegut popularment com a Centre Catòlic, es troba immers en les obres de rehabilitació. Aquestes van iniciar el passat setembre de 2025 i es preveu que, com a d’hora, puguin acabar a finals de 2026. Aquestes tenen un cost d’execució material que, amb modificacions recents, ascendeix fins a gairebé els 2 milions d’euros.

Plaça d’Anton Borrell, al parc Sant Jordi, on originalment s’havia pensat ubicar l’espai escènic a l’aire lliure. Gerard Martí

La plaça d’Anton Borrell va ser la primera proposta d’indret per a aquest espai casens, reconeixia que el projecte de l’espai escènic a l’aire lliure no havia avançat «amb la mateixa agi-

litat que s’han anat treballant altres espais», com és el cas del Centre Catòlic. No obstant això, Recasens afirmava que el projecte continuava a l’agenda del govern, «però segurament d’una manera diferent». Tot i que el regidor de Cultura no va entrar a detallar com seria de diferent el projecte respecte a la idea inicial, deixava caure que aquest po-

dria abandonar la ubicació inicial al parc Sant Jordi i es podria col·locar en algun altre indret de la ciutat. Així i tot, un any després d’aquestes declaracions es continua sense novetats ni nous detalls al respecte mentre s’encara el darrer any del mandat 2023-2027. Fonts del consistori reusenc consultades per Diari Més comenten que no hi ha

novetats al respecte ni s’espera que hi hagi en un futur pròxim. Ara bé, neguen que el projecte hagi quedat definitivament descartat. Per tant, aquest projecte ha quedat en l’aire i a l’espera de les pròximes eleccions municipals. Mentrestant, la ciutat disposa com a espais escènics els teatres Fortuny i Bartrina, a més de la Sala Santa Llúcia i l’Orfeó Reusenc. Per un altre costat, s’està a l’espera del projecte de l’Auditori de la Diputació i el Centre Catòlic, actualment en obres.

El Teatre Bartrina acollirà la projecció dels vint-i-cinc curtmetratges de l’onzena edició del Psicurt Cultura l El Psicurt, el Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental organitzat des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i els Ajuntaments de Reus i Tarragona, ha donat a conèixer la selecció dels 25 curtmetratges que competiran en l'XI edició del certamen. El festival se celebra cada any amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que es commemora el 10 d'octubre, amb l'objectiu de conscienciar

la ciutadania sobre la importància de la salut mental i de contribuir a projectar Reus com a ciutat de referència cultural. Les obres escollides s'han seleccionat entre els 430 presentats a concurs, una xifra rècord que consolida l'esdeveniment. En aquest sentit, l'organització del festival destaca l'elevada qualitat artística de les obres seleccionades, que compten amb la participació de professionals reconeguts del cine-

ma com Emma Vilarasau, Tristán Ulloa, Mabel Lozano o Carlos Bardem. A més del nivell cinematogràfic, les peces han estat escollides per la capacitat d'abordar, des de diferents mirades, qüestions vinculades amb la salut mental. Entre les temàtiques presents enguany hi ha la identitat, la pressió estètica, l'estigma, la rebel·lia juvenil, la nostàlgia, la reconciliació o la infància, entre altres. l Diari Més

Fotografia d’arxiu de la inauguració del Festival Psicurt l’any 2024. Ajuntament de Reus

5 dimecres 19 d’ agost de 2026

La BCXA serà més accessible amb rampes i nou arbrat Cultura l L’actuació planteja resoldre les barreres arquitectòniques presents als jardins exteriors Sergi Peralta Moreno La Biblioteca Central Xavier Amorós (BCXA) està immersa en un procés de renovació per portar l’equipament cultural al següent nivell. A banda de la creació d’una gran àgora verda que connecti amb l’entrada principal, l’Ajuntament de Reus té previst actuar per millorar l’accessibilitat i la funcionalitat del pati posterior, amb la resolució de les barreres arquitectòniques existents i facilitant la programació regular d’activitats a l’exterior. El projecte contempla la creació d’itineraris accessibles entre l’interior de la biblioteca i els jardins exteriors, la construcció de rampes, l’arranjament i adequació del pati i la plantació d’arbrat per garantir ombra i confort climàtic i, d’aquesta manera, crear un entorn agradable, segur, inclusiu i plenament operatiu. Els jardins exteriors, ubicats a la part posterior de l’equipament, s’utilitzen per celebrar una extensa programació cultural. L’activitat es concentra especialment a la primavera i l’estiu, mitjançant propostes com els cicles Biblioteques amb

Juna ha protagonitzat, aquesta setmana, el concert del cicle Biblioteques Chillout al jardí exterior de la BCXA. Reus Cultura

DO, que combina l’enologia amb la lectura; Biblioteques Chill Out, que presenta concerts en petit format; o la revetlla literària de Sant Jordi; i està oberta al públic general. En l’actualitat, el públic ha de travessar uns metres de gespa i baixar un graó per accedir a l’espai reservat per als espectadors. Aquestes circumstàncies representen unes

barreres arquitectòniques que dificulten el pas de persones amb mobilitat reduïda i famílies amb cotxets i que, per ara, s’aborden amb solucions provisionals com la col·locació de fustes, que no resolen el problema de fons de forma permanent. Per això, la intenció és crear itineraris accessibles entre l’interior i l’exterior amb la forma-

ció d’un recorregut pavimentat, que eviti l’acumulació de fang i permeti una circulació segura en qualsevol època de l’any, i la construcció de rampes per eliminar els desnivells existents. A més, l’escalfament global obliga a idear respostes per garantir el gaudi durant les activitats. Amb la plantació d’arbrat —lledoners i

A més, s’està duent a terme la conversió de la zona blava de davant en un entorn verd aurons negres—, es pretén millorar la situació i, al mateix temps, oferir una possibilitat agradable per a les persones sensibles o que no tolerin bé els sistemes de climatització interiors. Les obres, una vegada comencin, tindran una durada estimada de 3 mesos. El pressupost base d’execució serà de 88.056,35 euros. De zona blava a verda En paral·lel, el consistori està executant les obres de conversió de la zona blava d’aparcament que hi havia davant la Biblioteca Central Xavier Amorós en una nova plaça verda. Els treballs van encetar oficialment a finals de juny i ha estat en les últimes setmanes que els avenços han estat més notables, amb la presència de la maquinària sobre el terreny. La intervenció pretén convertit l’antic pàrquing en un entorn obert que tingui vocació cultural, social i ambiental. Tot mantenint les parades d’autobús existents i incorporant-ne del Bus x tu, busca millorar la connectivitat entre els passejos Prim i Sunyer i l’equipament cultural, oferir racons de descans i hidratació i crear una àgora a l’aire lliure que actuï com a extensió de la biblioteca i permeti dur-hi a terme activitats culturals, trobades comunitàries i lectures col·lectives.

L’Agència Reus Promoció treballa per organitzar un ‘fam trip’ a la tardor Projecció l Es tracta d’un viatge de familiarització per captar l’interès d’activitats econòmiques i possibles visitants Sergi Peralta Moreno L’Agència Reus Promoció està treballant per organitzar un fam trip (viatge de familiarització) per donar a conèixer la ciutat in situ. La voluntat era impulsar la iniciativa l’any passat, però, finalment, es va acabar posposant. En aquests moments, s’estan vessant esforços per poder realitzar-la «a la tardor», segons confirmen fonts municipals. Encara no es coneixen els detalls

de la proposta, que funcionaria com una missió comercial inversa. La regidora en cap de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, va avançar, l’estiu del 2025, en una entrevista amb Diari Més, que el fam trip es planteja per tal que les empreses puguin descobrir Reus «i veure que és una oportunitat venir a invertir aquí». La idea original era que anés adreçat al sector de la venda al detall, si bé no es tancava la porta a altres àmbits, com la restauració o

Fotografia d’arxiu del carrer de Llovera, una de les principals artèries comercials de la ciutat. Tjerk van der Meulen

els serveis. Així mateix, el mercat objectiu era el català i estatal, però «també estem oberts a escala internacional». «Hem de ser més proactius del que ja som, encara podem anar més enllà. [...] No podem espe-

rar que s’interessin per nosaltres, sinó que hem d’anar i dir-los ‘veniu, que quedareu captivats de la nostra ciutat i voldreu instal·lar-vos aquí’», va reflexionar Llauradó en el seu moment. La proposta forma part

de l’estratègia de projecció exterior que Reus ha preparat per posicionar-se com un pol d’atracció d’inversions, talent i turisme, presentant-se de portes enfora per captar visitants i activitats econòmiques.

6 dimecres 19 d’ agost de 2026

Creix fins a 368 el nombre d’inscrits al Punt de Voluntariat Societat l Els voluntaris col·laboren en projectes de 103 entitats sense ànim de lucre i 27 organismes Diari Més Ha crescut el nombre de voluntaris inscrits al Punt de Voluntariat de Reus, un servei municipal de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials. En aquests moments, hi ha 368 ciutadans que col·laboren en projectes impulsats per 103 entitats sense ànim de lucre i 27 organismes de la ciutat, segons dades del 30 de juny. L’increment coincideix amb la proclamació del 2026 com a Any Internacional de les Persones Voluntàries per al Desenvolupament Sostenible per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides. En comparació amb el primer semestre de l’any passat, la borsa de voluntaris ha augmentat en 52 persones. També ha pujat el nombre d’entitats col·laboradores, que ha passat de 102 a 103, mentre que es mantenen en 27 els organismes participants. Aquests desenvolupen projectes en àmbits diversos, com la gent gran, la diversitat funcional, la infància, la joventut, el suport social, l’esport o la salut. L’objectiu d’aquest servei municipal és promoure i donar a conèixer els projectes de voluntariat que im-

Fotografia d’arxiu d’un curs del Punt de Voluntariat de Reus. Ajuntament de Reus

pulsen les entitats i els organismes de la ciutat per afavorir la incorporació de nous col·laboradors. Així mateix, assessora els interessats perquè coneguin les diferents opcions disponibles i els orienta cap a l’alternativa que millori s’ajusti als seus gustos. El servei també dona suport a les institucions, facilitant els contactes per contribuir al

desenvolupament de les iniciatives. El Punt de Voluntariat està ubicat al Centre Cívic del Carme. L’horari d’atenció al públic, de setembre a juny, és els dimarts, de 17 a 19 hores, i els dijous, de 10 a 12 h. Durant els mesos de juliol i agost, el servei només obre en horari de matí. Per a més informació, es pot consultar la pàgina web www.reus.cat/serveis/

punt-de-voluntariat-de-reus. Activitats Durant el primer semestre del 2026, el Punt de Voluntariat de Reus va organitzar dues accions formatives i tres xerrades adreçades a voluntaris i membres de les entitats que formen part d’aquest servei municipal. Totes les iniciatives van dur-

S’està preparant una exposició sobre l’Any Internacional de les Persones Voluntàries se a terme al Centre Cívic del Carme. Les formacions van ser La gestió del NO, en què es van proporcionar tècniques comunicatives per gestionar la negativa en els processos de selecció i orientar els interessats d’acord amb el seu perfil, i Curs bàsic de voluntariat social, amb l’objectiu general de donar a conèixer i comprendre què implica l’acció voluntària. Una de les conferències va girar entorn del deteriorament cognitiu i les altres van ser ofertes a organismes d’inserció laboral de joves tutelats i extutelats, per tal de donar a conèixer el Punt de Voluntariat. Una exposició El Punt de Voluntariat, conjuntament amb entitats de la ciutat, està preparant una exposició que es podrà visitar aquesta tardor als centres cívics i el vestíbul de l’Antic Hospital amb motiu de l’Any Internacional de les Persones Voluntàries per al Desenvolupament Sostenible. Reus se suma, així, a una commemoració que valora, a escala mundial, la contribució dels voluntaris a la construcció d’una societat més justa, cohesionada i sostenible. L’Assemblea General de les Nacions Unides busca reconèixer i impulsar el voluntariat com una força essencial per avançar.

Reus celebrarà el seu particular ‘matsuri’ estival amb la divuitena edició de la fira Hikari Cultura l La proposta està inspirada en els festivals d’estiu japonesos i tindrà lloc a la Palma el dissabte 5 de setembre Sergi Peralta Moreno

Quatre docents d’una escola de Martinica visiten centres educatius de Reus Educació l Quatre mestres de l'Escola Madinina International, de l'illa de Martinica, han visitat aquest estiu Reus en el marc d'una activitat de job shadowing del programa Erasmus+, coordinada per Espai Boule. Aquesta modalitat de mobilitat permet al professorat conèixer de prop el funcionament d’altres centres educatius, observar noves metodologies pedagògiques i intercanviar experiències amb professionals del sector. Durant la seva estada a la capital del Baix Camp, van visitar les escoles Prat de la Riba i Maria Rosa Molas. l Diari Més

Reus és a punt de viure el seu matsuri particular. La Palma serà la seu, el dissabte 5 de setembre, de la divuitena edició de Hikari, una fira de cultura japonesa inspirada en els festivals d’estiu nipons i organitzada per l’associació Amakuni. D’entrada gratuïta, hi haurà propostes entre les 12.30 i les 22 hores, entre les quals s’inclouen estands gastronòmics, comercials, culturals, artesanals i d’oci; tots ells, relacionats amb la tradició del país

del sol naixent. En l’última edició, més de 2.400 persones van passar per la Palma durant el transcurs del Hikari per endinsar-se en els natsu matsuri i conèixer de primera mà el món oriental. El programa d’activitats incorporava accions com exhibicions d’arts marcials, concursos de cosplay, demostracions de cal·ligrafia i jocs de taula japonesos i conferències. A més, cal recordar que l’associació Amakuni ha estat reconeguda amb el Premi al Mèrit del Consolat General del Japó a Barcelona.

7 dimecres 19 d’ agost de 2026

Cambrils recorda les víctimes del 17-A: «Aquí encara ho tenim dins nostre» Societat l Les autoritats i el supervivent Josep Maria Rovira van completar l’ofrena floral anual pels atemptats del 2017 Adam Díaz Garriga Els atemptats jihadistes de la rambla de Cambrils van tornar a recordar-se aquest 18 d’agost amb un acte solemne al monument de la Pau, just davant del lloc dels fets. Nou anys després, el dolor continua expressant-se de la mateixa manera al municipi i així es va demostrar durant l’ofrena floral, on va participar novament una de les víctimes supervivents, el cambrilenc «d’adopció», Josep Maria Rovira. L’home, de 87 anys, va assegurar que, malgrat reviure «puntualment» l’escena d’aquella matinada al passeig marítim, hi continua passejant al vespre «com ha fet sempre per costum». «El meu camí era deixar el cotxe al Club Nàutic i anar fins a la torre, i ho continuo fent», explicava el cambrilenc. Rovira va ser ferit amb arma blanca durant la fugida d’un dels terroristes abatuts per les autoritats durant la matinada del 18 d’agost de 2017. Després dels fets, però, l’afectat explica que no recorda ni tan sols el que va fer dies abans. «La meva dona m’ho va explicar i jo no ho recordava, ho vaig viure a posteriori», assegurava el supervivent. Juntament amb les autoritats i el cap de la Policia Local, Carles Besora, es va fer entrega d’unes roses

lamentar el batlle després de l’ofrena floral. Durant el manifest, Klein també va advertir que la localitat té «zero toleràncies» davant els actes que sembren el terror en la ciutadania i que, aquests en concret, no «es poden ni es volen oblidar». En aquest sentit, el batlle va fer especial referència amb les seves paraules a la víctima mortal, la saragossana Ana María Suárez, qui freqüentava el municipi de vacances.

El supervivent Josep Maria Rovira i diverses autoritats van entregar roses blanques al Memorial de la Pau. Tjerk van der Meulen

El consistori també va rendir homenatge a la víctima mortal, Ana María Suárez blanques sobre el memorial i, posteriorment, es va fer el silenci durant un minut al voltant de les diverses

ofrenes aportades per l’Ajuntament de Cambrils. En aquest sentit, Rovira detallava que el consistori sempre li ha ofert suport i una línia directa de comunicació en els últims anys. Des del consistori també es va recordar a «l’Omar, el Rubén i la Núria», algunes de les persones que també van viure l’atemptat i que, posteriorment, van patir seqüeles

d’estrès postreumàtic. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, afirmava que, gràcies a l’actuació dels cossos de seguretat i els plans de seguretat actuals, Cambrils és un municipi que «se sent còmode». «A Cambrils ho tenim dins nostre i no hauria d’haver passat mai, però al món sempre hi ha gent que sembra la discòrdia», va

Més enllà de Cambrils Part de l’acte també s’ha centrat a recordar les desenes de víctimes que van perdre la vida a la Rambla de Barcelona el dia 17 d’agost, només hores abans que els cinc atacants fossin abatuts a Cambrils de matinada. L’alcalde cambrilenc també va fer incís en la necessitat que en la societat existeixi «el respecte, la comprensió i el diàleg entre les persones que pensen diferent», assegurant que «cap idea, creença ni diferència justificarà mai la violència». A la capital catalana l’acte homenatge va portar-se a terme el passat dilluns, també amb presència institucional de la Generalitat de Catalunya, afectats i familiars de les víctimes que van viure aquell tràgic 17 d’agost del 2017.

L’empresa Clere Iberica, a l’espera del vistiplau ambiental del Govern per instal·lar 4.000 plaques solars a Cambrils Sostenibilitat l El polígon de Cambrils preveu ser la seu d’una nova planta fotovoltaica a la província d’unes 4.000 plaques per generar energia. L’empresa madrilenya Clere Iberica 3 SL. és la impulsora de la proposta, la qual podria aportar més de 2.000 kV de potència nominal. El projecte encara no va rebre el vistiplau ambiental per part de la Generalitat, que va publicar l’acord per tirar endavant la instal·lació a la

parcel·la 3 de l’espai 42 del polígon, concretament. En total, la iniciativa te previst abastar 5,15 hectàrees. Actualment són considerades d’interès agrícola, però poden resultar compatibles amb la proposta, segons s’esmenta a l’informe mediambiental. Els equipaments solars només han rebut una valoració desfavorable per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquest sentit, l’ACA esta-

bleix que «no s’ha acreditat que l’actuació prevista quedi fora de la zona on pot haver-hi fluxos d’aigua» i, sempre que un informe no digui el contrari, no es garanteix la seguretat en cas d’inundacions. D’aquesta manera, el Govern demana a l’empresa un informe favorable per part de l’ACA per aprovar el projecte, així com «complir altres consideracions» de l’Ajuntament i l’administració. l ADG

Imatge de mostra d’una planta solar fotovoltaica a Terrassa. ACN

8 dimecres 19 d’ agost de 2026

Maspujols renovarà les Escoles Velles per ampliar la capacitat de la llar d’infants Serveis l El consistori impulsarà la proposta amb l’objectiu d’adaptar-se al creixement demogràfic dels pròxims anys El municipi també es troba immers en la construcció de la nova escola municipal

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Maspujols dona llum verda al projecte que permetrà ampliar l’actual llar d’infants Els Cargolins de cara a la futura demanda demogràfica del municipi. Des del consistori se situava la proposta com una «actuació estratègica» que reformarà les edificacions de les Escoles Velles de la localitat per donar forma a un nou espai educatiu. La intenció és ampliar la superfície actual del recinte i reformar les instal·lacions per incrementar la capacitat d’alumnes entre els 0 i els 3 anys. Les actuacions previstes a l’antiga edificació plantejen passar d’una aula per a infants a dues per incrementar l’oferta de les 20 a les 28 places. D’aquesta manera, segons es destaca des del consistori, la proposta permetria «oferir una millor cobertura de les necessitats de les famílies», amb més places per a grups d’I0, I1 i I2. «La realitat del municipi ja ha comportat la construcció de la nova escola, i ara portarà a reforçar els serveis educatius destinats a la primera infància», ex-

Imatge de la Llar d’Infants dels Cargolins a Maspujols. Ajuntament de Maspujols

plicava l’alcalde de Maspujols, José Antonio Rodríguez. En aquest sentit, el batlle feia referència al projecte de l’escola que s’estrenarà enguany a la localitat després de gairebé dues dècades i un projecte encallat des del 2008.

La previsió, d’acord amb Rodríguez, era inaugurar la nova escola durant l’últim trimestre d’aquest 2026. Durant el passat mes de maig van realitzar-se els treballs de pavimentació dels entorns de la nova escola per l’accés de Rocabruna fins a l’es-

pai on se situaran l’aparcament dissuassiu i una zona d’emergències. En el cas de les escoles velles, construïdes dècades enrere, la intenció és modernitzar les instal·lacions i adequar-les a les necessitats actuals de la localitat, que se situa

com una de les «més joves de Catalunya». Concretament, Maspujols és la quarta localitat més amb menys edat mitjana (38,28 anys). L’alcalde feia referència a que l’ampliació de la llar d’infants representarà una de les actuacions «més importants dels pròxims anys» i assegurava que «invertir en educació des de les primeres etapes és també invertir en cohesió social, arrelament i futur». Ara, el consistori va aprovar defintivament el projecte que definirà les bases de la reforma i la proposta per fer més adequades les instal·lacions que, actualment, resten sense manteniment parcialment. L’objectiu principal de la inciativa, segons es ressaltava des de l’Ajuntament, és fer atractiu el municipi per a «famílies joves» i ampliar la gamma de serveis municipals en comparció a dècades enrere.

La Canonja crea una llista de difusió per agilitzar els avisos comercials Comerç l El canal permetrà enviar avisos de seguretat, mobilitat i incidències als establiments Diari Més La Guàrdia Municipal de la Canonja ha posat en marxa la llista de difusió Comerços la Canonja, un nou canal de comunicació directa amb els establiments del municipi per fer arribar de manera més àgil i ordenada avisos i informacions d’interès per a l’activitat comercial. El sistema substitueix els grups de WhatsApp que s’utilitzaven fins ara amb comerços, bars i establiments dels polígons industrials i centralitza totes les comunicacions en una única llista de difusió. Per preparar-ne la posada en funcionament,

agents de la Guàrdia Municipal han visitat 120 establiments per actualitzar les dades de contacte, explicar el funcionament de la nova eina i facilitar la incorporació dels negocis interessats. A través d’aquest canal es podran enviar avisos sobre incidències, afectacions a la mobilitat, mesures de seguretat, comunicacions preventives i altres informacions municipals útils per als establiments adherits. Les comunicacions es rebran de manera individual i les dades de contacte no seran visibles per a la resta de destinataris, fet que permet preservar la privacitat dels negocis adherits i garantir una co-

municació més directa. La llista tindrà caràcter unidireccional i estarà destinada a l’enviament d’informació per part de la Guàrdia Municipal. Per fer consultes, comunicar incidències o sol·licitar assistència, els establiments hauran de continuar utilitzant els canals habituals de contacte amb el cos municipal. Els comerços, bars i establiments dels polígons que encara no hi formen part i hi vulguin participar poden contactar amb la Guàrdia Municipal de la Canonja per facilitar les seves dades i demanar-ne la incorporació. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament reforça la

La Guàrdia Municipal reforça la comunicació amb el teixit comercial. Aj. de la Canonja

comunicació amb el teixit comercial i empresarial local i aposta per una relació més propera, ràpida i efectiva, especialment en situacions que requereixen una resposta coordinada. La nova eina s’emmarca en

la voluntat municipal de continuar millorant els canals d’informació amb els diferents sectors del municipi i d’oferir serveis útils i adaptats a les necessitats de la ciutadania i de l’activitat econòmica local.

9 dimecres 19 d’ agost de 2026

Sant Jaume dels Domenys restaurarà tots els conjunts arqueològics del municipi Patrimoni l L’Aqüeducte del segle IV dC viurà la seva revisió anual i es restauraran el pont romà, la torre de Lletger i la necròpolis alt-medieval Adam Díaz Garriga El servei de bany assistit garanteix l’entrada i sortida del mar amb seguretat. Aj. Vendrell

Les platges del Vendrell registren més de 60 usuaris del bany assistit en tres dies Inclusió l El servei facilita l’accés al mar a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda amb suport especialitzat Diari Més Més de 60 persones amb diferents discapacitats, tant físiques com intel·lectuals, han gaudit durant tres dies del servei de bany assistit a les platges del Vendrell. Els usuaris van fer ús del servei entre dissabte i dilluns, distribuïts en diversos grups i allotjats a l’Alberg de Coma-ruga. Gràcies als recursos de suport al bany i a les mesures d’accessibilitat disponibles al litoral vendrellenc, els participants van poder entrar al mar i banyar-se amb seguretat i en condicions adaptades a les seves necessitats. El servei té com a objectiu facilitar l’accés a la platja a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda i compta amb personal especialitzat, cadires amfíbies, ajudes tècniques i suport professional durant tot el procés, des de l’entrada

a l’aigua fins a la sortida del mar. L’elevada participació registrada aquests dies evidencia, segons el consistori, la importància de disposar de platges accessibles i de recursos que permetin adaptar l’experiència del bany a les diferents necessitats dels usuaris. L’Ajuntament del Vendrell, a través de la Regidoria de Platges, reivindica aquest servei com una de les eines per avançar cap a un litoral més inclusiu i garantir que el gaudi de les platges estigui a l’abast de tothom. El govern municipal reafirma així el seu compromís amb l’accessibilitat universal i assegura que continuarà treballant per consolidar i millorar els serveis existents. L’objectiu és que les platges del municipi avancin progressivament en accessibilitat i inclusió i esdevinguin espais oberts a totes les persones.

L’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys impulsarà enguany un projecte per restaurar tots els seus conjunts patrimonials arqueològics. En total, quatre espais es rehabilitaran i viuran treballs de neteja per augmentar el seu estat de conservació de cara a les pròximes dècades. La proposta va aprovar-se en Junta de Govern Local el passat 3 d’agost i es preveu una inversió de 35.737,06 euros, la qual serà possible amb una ajuda extraordinària de la Diputació de Tarragona. L’Aqüeducte dels Arquets, l’espai arqueològic més emblemàtic de la localitat, viurà la seva rehabilitació Imatge de l’Aqüeducte dels Arquets de Sant Jaume dels Domenys. Cedida anual per detectar desperfectes en el material original, netejar els conl’estructura i el seu entorn. «És una El consistori afirma junts i identificar les parts més deactuació que repetim cada any per que les actuacions teriorades. conservar l’origen i la integritat El pont romà de Sant Jaume dels dels conjunts», explicava l’alcalde ajudaran a adaptar-se Domenys és un dels elements patride Sant Jaume dels Domenys, Magí al canvi climàtic monials més antics de la localitat, el Pallarès. L’aqüeducte, datat del sequal travessa el torrent de Ca l’Antic gle IV dC té una amplada de tres metres i ja ha viscut diverses actu- actuacions per tal de no perdre el i té una longitud de 4,5 metres. Pel que fa a la torre de Lletger, el seu oriacions per solucionar afectacions patrimoni», destacava el batlle. gen és medieval i va ser construïda derivades dels efectes climàtics i el durant el segle X per comunicar-se Prevenció vandalisme en els últims anys. Enguany, s’inclouran també tres Les noves actuacions s’enfocaran amb municipis veïns. L’últim elepunts d’interès patrimonials junta- en «adaptar-se als efectes del canvi ment que es restaurarà, la necròment amb els recintes dels Arquets. climàtic i les futures tempestes», polis alt-medieval, va descobrir-se L’acompanyaran el pont romà, segons va confirmar Pallarès. Els l’any 1983 durant les obres de l’antic l’entorn de la torre de Lletger i la treballs de restauració es basaran, hort de la rectoria i els experts estinecròpolis alt-medieval. «Conside- en major part, en recompondre men que van ser excavades entre els rem important invertir en aquestes elements patrimonials respectant segles VIII i IX, en època visigòtica.

La Festa Major de l’Arboç arrencarà aquest divendres amb el pregó de mossèn Lluís Simón Pascual Tradició l Mossèn Lluís Simón Pascual serà l’encarregat de donar el tret de sortida oficial a la Festa Major de l’Arboç 2026 amb la lectura del pregó, que tindrà lloc aquest divendres, 21 d’agost, a les 20 h, a la plaça de la Vila. Nascut el 1970, va arribar a l’Arboç el 1973 i hi va créixer, va estudiar al municipi, va formar part durant dos anys del Ball de Diables infantil i va jugar als equips benjamí i aleví de futbol. Lli-

cenciat en Dret l'any 1993, va exercir d’advocat a Tarragona entre 1994 i 2000, quan va decidir ingressar al Seminari de Tarragona. El febrer de 2006 va ser ordenat sacerdot a la Catedral de Tarragona. Des d’aleshores ha desenvolupat una extensa tasca pastoral, especialment vinculada a l’àmbit hospitalari i a l’acompanyament de persones malaltes i amb discapacitat. També ha exercit en diverses parròquies i el 2022 va

ser designat Missioner de la Misericòrdia pel papa Francesc. Des de l’1 de juliol és rector 'in solidum' de les parròquies de la Unitat Pastoral del Vendrell. L’Ajuntament de l'Arboç li ha confiat el pregó per la seva estreta vinculació amb el municipi i per una trajectòria marcada pel servei als altres. La Festa Major se celebrarà del 21 al 26 d’agost. El pregó donarà pas a sis dies de cultura popular, música i foc. l Diari Més

Mossèn Lluís Simón Pascual, pregoner de la Festa Major de l’Arboç 2026. Cedida

10 dimecres 19 d’ agost de 2026

La segona Festa al Cel aterrarà a Salou del 18 al 20 de setembre Aeronàutica l L’esdeveniment reunirà aviació militar, civil i històrica, equips internacionals i exhibicions acrobàtiques durant tres jornades Joan Lizano Falta només un mes perquè Salou torni a mirar al cel. Del 18 al 20 de setembre, la capital de la Costa Daurada acollirà la segona edició de la Festa al Cel Salou, un dels grans esdeveniments aeronàutics del calendari. Després dels més de 350.000 assistents de la primera edició, l’organització confia superar aquesta xifra amb un programa reforçat que combinarà aviació militar, civil i històrica, acrobàcies, tecnologia i divulgació. El divendres 18, de les 11 i fins a les 15 hores, se celebraran

els vols d’entrenament i les comprovacions tècniques. Dissabte 19, de les 18 a les 21.25 hores, arribarà una de les principals novetats, el PortAventura Sunset Airshow, amb acrobàcies aèries, llums LED, fum, làser i pirotècnia coincidint amb la posta de sol. Diumenge 20, d’11 a 15 h, tindrà lloc la gran exhibició aèria, amb avions de combat, helicòpters, aviació històrica, mitjans d’emergències i formacions acrobàtiques. El festival vol consolidar-se com una de les grans cites de Salou i de la Costa Daurada, amb una proposta adreçada a tots els públics.

Eurofighter, A400M, Chinook i equips acrobàtics internacionals formaran part d’un cartell amb més presència i varietat. Aj. de Salou

Entre els participants destacaran l’Eurofighter Typhoon, l’A400M i el Canadair CL-415T de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, els helicòpters Tigre i Chinook de les FAMET i aeronaus de la Guàrdia Civil. La presència internacional inclourà els Baltic Bees Jet Team, Scandinavian Airshows, Aerosparx i Flying Dragons

Paramotor Team. També hi participarà un Airbus A320 de Vueling, els Bombers amb un AT-802F Fire Boss, els Yakstars, la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya i diversos aeroclubs. El vol de Vueling preveu utilitzar 2,5 tones de combustible sostenible d’aviació per reduir l’impacte ambiental. A peu de platja hi

haurà simuladors de l’AVIOCAR i l’A400M, zones de restauració i espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda. Es recomana arribar amb antelació i prioritzar el transport públic. Hi haurà quatre zones d’aparcament gratuït i tretze de pagament, mentre que algunes vies podran patir talls de trànsit.

11 dimecres 19 d’ agost de 2026

La cessió de Vicent Abril al Nàstic, imminent Futbol l La situació del meta a València es va desbloquejar ahir i el porter competirà amb Ayesa Arnau Montreal Quesada Vicent Abril serà porter del Nàstic en qüestió d’hores. El culebrot està a punt de desbloquejar-se oficialment i, d’aquesta manera, el conjunt grana per fi podrà comptar amb un segon porter que fes la competència a Gaizka Ayesa. Fa setmanes que Nàstic i València van arribar a un acord per fer aquest moviment. La Segona Federació quedava massa petita a Vicent Abril i el conjunt valencià havia escollit Tarragona com la destinació perfecta perquè la seva perla pogués agafar més brillantor. El Nàstic va veure en el porter valencià un perfil sub-23 capaç de competir realment amb Ayesa. Fins i tot, hi ha acord des de fa dies amb el mateix Abril, perquè el jove guardameta va escollir el conjunt grana per davant d’altres competidors. Només quedava un moviment per desencallar la situació, que el València incorporés un segon por-

L’apunt

El Nàstic rescindeix el contracte de Pau Martínez Pau Martínez posa fi a la seva etapa al Nàstic després de disputar 31 partits oficials amb el primer equip i dos gols. L’extrem grana no comptava en la planificació de Xisco Campos i, des del principi d’estiu, es buscava una sortida per a un futbolista que no havia arribat a mostrar mai el nivell esperat. Amb aquesta sortida, el Nàstic allibera una fitxa sènior. Imatge d’arxiu del porter del València Vicent Abril. VFC

La clau per desencallar el moviment era que el València fitxés un segon porter

ter per al primer equip i, com van anunciar ahir els mitjans valencians, aquest moviment es completarà avui mateix, perquè el València obtindrà la cessió del porter Kayne van Oevelen. De fet, segons van apuntar mitjans valencians,

Vicent Abril no va arribar a entrenar-se ahir a Paterna, en saber que la situació estava per solucionar-se. D’aquesta manera, el Nàstic podrà completar el segon dels tres moviments esperats d’aquí a final del mercat d’estiu. El primer ja el va

completar ahir amb la sortida de Pau Martínez Vicent Abril arribarà al Nàstic, d’aquesta manera, per competir amb Gaizka Ayesa i no serà com un porter suplent més. Abril arriba per competir i per disputar minuts i posarà les coses molt difícils a Xisco Campos. El guardameta és una de les perles més ben guardades del planter valencianista. És un porter amb bons reflexos i un talent demostrat, perquè ja s’ha convertit com el meta de la selecció espanyola sub-21. Abril aterrarà a Tarragona en la recta final de la pretemporada, però això no vol dir que estigués aturat. De fet, ha completat tota la preparatòria amb el primer equip del València, mà a mà amb l’exporter grana Stole Dimitrievski. El desitjat El conjunt gran guardava diverses opcions a la porteria, sempre buscant un perfil de porter sub-23 capaç de competir amb Ayesa i oferir un futur de garanties. Fins i tot, va rebre porters a prova, com va ser el cas de l’ucraïnès Vladislav Kravets. Amb tot, Vicent Abril era la peça desitjada per a Tomeu Nadal i, poc a poc, tota la resta d’opcions van anar caient una a una. El Nàstic va haver d’esperar dies i dies. Fins i tot quan tots els implicats ja havien donat el vistiplau. Finalment, el serial s’ha acabat i Vicent Abril serà grana.

L’Ibersol CBT tanca el planter amb la renovació del capità David Fernández

El CB Salou es reforça amb el talentós base Aaron Patrick Ganal del Morabanc Andorra Bàsquet l El CB Salou incorpora el jove base Aaron Patrick Ganal, procedent del Morabanc Andorra. El jugador, de 20 anys i 1,85 me-

tres, arriba per reforçar la direcció de l’equip de Jesús Muñiz. Ganal aportarà ritme, intensitat i mourà el joc dels salouencs. l AMQ

Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona ja té tots els seus soldats de cara a la temporada 2026/27. La darrera és, potser, la més important del vestuari: David Fernández. El capità renovarà als seus 35 anys i sumarà la seva 18a temporada amb la samarreta blava. El seu rendiment esportiu, el compromís amb l’entitat i el lideratge al vestidor li han permès defensar competir amb el CBT a Primera, Segona i Tercera FEB, exercint de capità des de la temporada 2014-2015 i convertint-se en un referent tant a la pista com a fora. L’entrenador de l’Ibersol CBT, Toni Larramona, va destacar que «és la peça bàsica per assegurar la consolidació del projecte, que

El capità del CB Tarragona, David Fernández. Guillo Dehon

manté l’essència de l’any passat, però que incorpora alguns canvis». En aquest sentit, el tècnic creu que

«David és clau, pel seu rendiment individual, pel tir exterior, per la intensitat que aporta a la pista i per l’experiència que té en els moments decisius, però també per cohesionar el grup i alinear el talent que hem pogut reunir per treballar com un equip i perquè tothom entengui que el grup està per sobre de tot». Per la seva banda, David Fernández es va mostrar «molt content i amb moltes ganes de conèixer les noves incorporacions i començar a treballar amb la mateixa filosofia que vam aplicar l’any passat i que ens va donar molt bons resultats». Per a aquest curs, Fernández es marca com a objectiu «tornar a il·lusionar el Serrallo». l Diari Més

12 dimecres 19 d’ agost de 2026

Entre el 5 i l’11 d’agost, els jutjats ceutins van rebre 72 atestats amb civils detinguts o citats

Situació aquest dimarts a la platja del Trampolí de Ceuta. Agència EFE / Reduan

El CGPJ reclama més recursos per als jutjats de Ceuta Justícia l L’òrgan demana més jutges, funcionaris i intèrprets per afrontar l’increment de diligències Joan Lizano / Agències El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha reclamat reforçar els jutjats de Ceuta davant l’augment extraordinari de feina derivat de la crisi migratòria dels dies 30 i 31 de juliol. La Comissió Permanent va conèixer aquest dimarts un informe del Servei d’Inspecció que constata un impacte «extraordinari» sobre el servei públic de justícia. L’òrgan proposa incorporar dos magistrats, un per reforçar el servei de guàrdia i un altre per donar suport específic al jutjat amb competènci-

es en violència sobre la dona i delictes sexuals, arran de l’increment de procediments, especialment per presumptes agressions sexuals. Entre el 30 de juliol i el 5 d’agost es van tramitar 96 diligències per defunció, 23 per persones detingudes i posades a disposició judicial i 15 diligències urgents més. Entre el 5 i l’11 d’agost es van rebre 72 atestats amb detinguts o citats. El CGPJ també ha demanat al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla que tramiti aquestes mesures i ha traslladat al Ministeri de Presidència, Justícia

i Relacions amb les Corts la necessitat de reforçar temporalment el tribunal de Ceuta amb personal experimentat. En concret, reclama un gestor, dos tramitadors, un auxili judicial, dos intèrprets i un servei urgent de taxació pericial per al servei de guàrdia. Algunes mesures ja s’han aplicat, com la incorporació temporal de magistrats i funcionaris d’altres òrgans, però el Servei d’Inspecció considera que la prolongació de la crisi exigeix respostes més estables. Paral·lelament, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar el govern d’estar «absent» davant la situació de Ceuta i va carregar contra la gestió de l’Executiu, mentre el vocal del CGPJ José Antonio Montero preveu visitar els òrgans judicials de la ciutat per avaluar-ne l’estat. Més places d’acollida El govern central, per la seva banda, no descarta ampliar fins a 4.000 les 1.500 noves places d’acollida temporal previstes a Ceuta. La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va confirmar que ja ha començat el muntatge de quatre dispositius i va subratllar que l’atenció es farà de manera individualitzada. Brussel·les calcula que encara hi ha diversos milers de persones en situació irregular a la ciutat, tot i admetre que la xifra exacta no està clara. La Comissió Europea manté el seguiment de la situació i considera prioritari que el Marroc mantingui el control i faciliti el retorn de les persones que hi continuen irregularment. La Policia Nacional havia identificat fins aquest dimarts 2.168 menors a Ceuta.

Danys provocats pels terratrèmols a Granada, que van deixar tres ferits lleus. EFE

Granada registra diversos terratrèmols de fins a 4,8 graus amb tres ferits lleus Alerta l Els sismes van provocar més de 500 trucades al 112, desallotjaments i el tancament de diversos equipaments Agències Granada i la seva àrea metropolitana van tornar a tremolar aquest dimarts per una successió de terratrèmols que va deixar tres ferits lleus, desallotjaments preventius i diversos despreniments. En poc més d’una hora es van registrar diversos sismes, quatre dels quals per sobre de magnitud 4, amb epicentres en municipis com Gójar, Churriana de la Vega i Alhendín. El moviment més intens va arribar als 4,8 graus, segons l’Institut Geogràfic Nacional. Els tremolors van provocar més de 500 trucades al telèfon d’emergències 112 i una dotzena d’assistències sanitàries, majoritàriament per crisis d’ansietat, nerviosisme i algunes caigudes. Entre els tres ferits lleus hi va haver una menor que va ser traslladada a un centre hospitalari.

Com a mesura preventiva, l’Ajuntament i la Diputació de Granada van tancar al públic edificis administratius i equipaments no assistencials, mentre els serveis d’emergència continuaven plenament operatius. També es van interrompre temporalment les visites als Palaus Nassarites i a l’Alcassaba de l’Alhambra mentre els tècnics avaluaven possibles afectacions, i el centre comercial Nevada d’Armilla també va ser desallotjat. La Guàrdia Civil també va desplegar efectius a les zones afectades i la Junta d’Andalusia mantenia activa al tancament d’aquesta edició el seguiment de la situació davant la possibilitat de noves rèpliques sísmiques. Els terratrèmols arribaven després del sisme de magnitud 5 registrat la matinada de divendres a dissabte amb epicentre a Alhendín.

Els treballadors de Groundforce mantenen la vaga al Prat després de 270 vols cancel·lats i 6.000 maletes afectades Laboral l La vaga indefinida dels treballadors de Groundforce a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat acumula, després de dues setmanes, en plena temporada alta d’estiu, a l'agost, unes 6.000 maletes que no han arribat al seu destí i uns 270 vols cancel·lats, segons dades del comitè de vaga. Els treballadors retreuen a l’empresa que no s’avingui a negociar unes condicions laborals «dignes» i de-

nuncien mancances en conciliació, seguretat i salut laboral. La portaveu de CGT, Esther Garcia, assegura que l’aturada ha estat l’última eina davant la falta de diàleg amb la direcció i recorda que l’última mediació, celebrada el 24 de juliol, va acabar sense acord. El sindicat reclama l’aplicació dels procediments de prevenció i inspecció, un redimensionament dels torns i horaris que garanteixin el descans i la concilia-

ció. Garcia insisteix que no es tracta d’una reclamació salarial, sinó de garantir unes condicions mínimes de treball. Tot i el conflicte, a la T1 l’activitat manté una aparença de normalitat. Segons el comitè, les aerolínies han optat per cancel·lar o reprogramar alguns vols per reduir l’impacte sobre els passatgers, mentre la vaga continuarà si no hi ha canvis en les condicions de seguretat de la plantilla. l Agències

Cues als aparadors de facturació de l’aeroport de Barcelona. Jordi Pujolar / ACN

13 dimecres 19 d’ agost de 2026

k Editorial k

k Tribuna k

Accessibilitat puntual

E

n la societat actual encara hi ha nombrosos dèficits per a les persones amb mobilitat reduïda. En l’edició d’avui s’explica que al Vendrell el consistori ha ofert tres dies de bany assistit per a les persones que ho necessitessin, i que l’Ajuntament de Reus construirà quatre rampes a la Biblioteca Xavier Amorós per a les cadires de rodes. Es tracta de notícies positives, que refermen el compromís dels diferents governs municipals amb l’accessibilitat, però hi ha molta feina a fer. En cap cas les facilitats per a les persones amb mobilitat reduïda o capacitats diverses han de ser un fet puntual o un valor

afegit d’un projecte. S’han de convertir en conditio sine qua non per a qualsevol obra o programa públic. Tothom té dret a gaudir de les platges, a moure’s amb comoditat pels carrers o a decidir-se a visitar una biblioteca. Els exemples de greuge vers aquest sector de la societat són nombrosos any rere any, principalment per unes barreres arquitectòniques en la via pública que fan la guitza i que s’eliminen amb comptagotes. És feina de tothom, però especialment de governs i administració, assegurar-se que l’accessibilitat en espais públics no sigui flor d’un dia.

k Tribuna k

Colonialisme verd

L

a Unió Europea s’ha fixat un objectiu tan ambiciós com necessari: liderar la lluita contra el canvi climàtic. És una aspiració que comparteixo plenament. La descarbonització de l’economia és una obligació si volem deixar un planeta habitable a les generacions futures. Però aquesta transformació només tindrà sentit si és justa, equilibrada i coherent. Si no és així, correm el risc de substituir un model injust per un altre. I és precisament aquí on apareix un concepte que cada vegada guanya més força: el colonialisme verd. El colonialisme verd descriu una realitat incòmoda. La Unió Europea endureix les seves exigències ambientals, però moltes empreses responen traslladant la producció a països amb normatives menys estrictes, costos energètics més baixos i legislacions laborals més permissives. Sobre el paper, les emissions europees baixen. A la pràctica, però, la contaminació canvia de continent. És una reducció estadística, no una reducció real del problema. I té una segona cara: mentre exportem la contaminació, importem el liti, el cobalt i les terres rares extrets en condicions que no toleraríem dins de les nostres fronteres. Encara és més greu quan no respon a una necessitat inevitable, sinó a la voluntat d’incrementar els marges de benefici. Algunes multinacionals han descobert que és més rendible produir allà on els costos són inferiors, les inspeccions menys exigents i les sancions pràcticament inexistents. Després, aquests productes tornen al mercat europeu i competeixen amb empreses que sí que assumeixen els costos de complir la normativa ambiental, energètica i laboral. 1El resultat és pervers. Europa perd capacitat industrial, destrueix ocupació qualificada i incrementa la seva dependència exterior mentre el planeta continua suportant unes emissions similars.

Toni Carmona Conseller d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona

Aquí és inevitable pensar en Tarragona: un dels principals pols petroquímics del sud d’Europa i, durant dècades, motor econòmic i generador de milers de llocs de treball. Tanmateix, avui vivim amb preocupació processos que poden marcar el futur del territori. L’anunci de Dow de plantejar 138 acomiadaments a Espanya ha encès totes les alarmes. Encara és aviat per saber si respon a una deslocalització o a un simple trasllat de producció. Però una cosa és evident: no podem ignorar el context internacional en què es produeix. Els darrers anys, moltes de les grans inversions de la indústria química mundial s’han orientat cap a Àsia, l’Orient Mitjà i els Estats Units, on l’energia és més barata i la regulació, diferent. BASF n’és un exemple significatiu: la multinacional alemanya està desenvolupant a Zhanjiang, a la Xina, el complex químic més gran que ha construït mai fora d’Alemanya. Això no vol dir que abandoni Europa, però evidencia cap on es desplacen els esforços industrials globals. Això hauria d’obrir un debat profund. Si la Unió Europea imposa els estàndards més exigents del món però permet que els productes fabricats sota normes molt menys estrictes entrin lliurement al nostre mercat, la competència és desigual. Per això vam portar aquesta situació al Ple de l’Ajuntament de Tarragona, on la moció en defensa dels treballadors de Dow es va aprovar per unanimitat. No podem

continuar acceptant que es presenti com una victòria climàtica el fet que les emissions desapareguin de les estadístiques europees mentre continuen produint-se en altres continents. Una tona de CO₂ emesa a Europa té exactament el mateix efecte que una tona emesa a Àsia. Ara bé, defensar la indústria de Tarragona no vol dir defensar-la tal com està. Vol dir exigir que cada euro invertit en descarbonització es noti a l’aire que respiren Bonavista, la Canonja i Camp Clar, que la transició es negociï amb els comitès d’empresa i que els compromisos de reducció d’emissions siguin públics, mesurables i retuts anualment davant del territori, no només als consells d’administració. Sense això, tindríem un canvi de titulars, no un canvi de model. La resposta tampoc pot consistir a rebaixar la protecció ambiental europea. Seria un error enorme. El que cal és exigir reciprocitat: si les empreses europees han de complir determinats estàndards, els productes importats també haurien d’incorporar aquests mateixos costos ambientals. El Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni és un pas, però mirem on som: l’ampliació proposada el desembre de 2025 cobreix 180 productes de l’acer i l’alumini i no arriba fins al 2028; la química orgànica i els polímers només tenen previst un informe el 2027. El principal pol petroquímic del sud d’Europa queda fora del mecanisme que l’hauria de protegir fins al final de la dècada. La Unió Europea necessita continuar liderant la lluita contra el canvi climàtic, però també necessita defensar la seva indústria, els seus treballadors i la seva capacitat tecnològica. Si no ho fem, el colonialisme verd acabarà convertint-se en el nou nom d’una pràctica molt antiga: obtenir beneficis traslladant els costos als territoris més vulnerables. I això no és ni justícia climàtica ni progrés. És, senzillament, una nova forma d’hipocresia.

El Joisme: decidir pels altres, projectant el nostre Jo

V

ivim en una societat que parla constantment d’autonomia, de llibertats i del dret a decidir. Però quan una persona es fa gran, massa sovint aquests principis comencen a desaparèixer. Poques persones grans decideixen, de manera plenament personal, que volen anar a viure a una residència. Poques participen realment en l’elecció del centre, del servei o del tipus de suport que volen rebre. I, moltes vegades, no és perquè no puguin decidir. És perquè decidim per elles abans de preguntar-los què volen. Familiars, persones properes i fins i tot professionals podem caure en un error que sovint neix de la voluntat de cuidar i d’un paternalisme : projectar-nos en l’altre. Ens hem acostumat a mirar la vida de l’altre des de la nostra pròpia finestra. Projectem les nostres pors, les nostres necessitats, la nostra manera d’entendre el benestar i, fins i tot, la nostra idea de com voldríem envellir. Però aquella vida no és la nostra. Potser aquella persona prefereix continuar a casa seva amb ajuda domiciliària. Potser vol anar a un centre de dia i tornar cada tarda a casa seva. Potser necessita una residència i vol participar en l’elecció de quina. O potser la seva prioritat no és la mateixa que la nostra. Cuidar no hauria de significar subsVivim en una època tituir la voluntat de profundament l’altre. Cuidar també individualista. Sabem és preguntar, escol- moltes coses de persones tar i explicar. Resque són a centenars de quilòmetres i, de pectar una decisió vegades, desconeixem encara que nosaltres què li passa al veí de la n’hauríem pres una porta del costat altra. Vivim una època profundament individualista. Sabem moltes coses de persones que són a centenars de quilòmetres i, de vegades, desconeixem què li passa al veí de la porta del costat. Podem estar permanentment connectats i, alhora, sentir-nos cada vegada més allunyats. Hem anat perdent aquella mirada de comunitat que feia que algú preguntés per la veïna gran que feia dies que no sortia, que es truqués a una porta simplement per saber si tot anava bé o que cuidar fos, en certa manera, una responsabilitat compartida. Potser no ha desaparegut l’empatia o potser sí. I l’empatia no consisteix a imaginar què voldria jo si fos tu. Consisteix a tenir la valentia de preguntar-te: Què vols tu? Potser aquesta és una de les preguntes més senzilles que podem fer a una persona gran. I, contradictòriament, una de les que menys fem.

Jerusalem Torra L’Arc Serveis Assistencials

14 dimecres 19 d’ agost de 2026

Necrològiques Tarragona Javier Cañardo Lacueva. Ha mort als 65 anys. La cerimònia civil serà

El Quartet Satz protagonitzarà dissabte el tercer concert del cicle Música als Jardins del Pau Casals

avui a les 13 h al Tanatori Municipal.

Agenda l El concert tindrà lloc de 19.30 a 20.15 h i inclourà obres d’Eduard Toldrà, Franz Schubert i Dmitri Xostakóvitx

Reus

Joan Lizano

Carme Briansó Torlà. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol. Juani Llano Velasco. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Xavi Antolín Sancho. Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori Municipal.

Cambrils Joan Bargallo Muria. Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pere.

El Museu Pau Casals continuarà aquest dissabte, 22 d’agost, el cicle Música als Jardins amb la tercera actuació de l’edició d’enguany, després de la bona acollida dels dos primers concerts. La cita tindrà lloc als jardins del museu, de 19.30 a 20.15 h, i anirà a càrrec del Quartet Satz, una formació nascuda l’any 2025 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). El grup està integrat per Jordi Prim i Paula Ros als violins, Toni Massegú a la viola i Carla Artigau al violoncel. El nom del quartet ret homenatge al Quartettsatz en do menor de Franz Schubert i reflecteix també la seva vinculació amb el repertori de cambra. Des de la seva creació, la formació ha treballat obres del repertori clàssic i composicions d’autors contemporanis, amb una proposta

marcada per l’energia, la complicitat entre els seus membres i la formació rebuda a l’ESMUC, en un entorn amb referents com Arnau Tomàs, violoncel·lista del reconegut Quartet Casals. La iniciativa permet acostar la música de cambra al públic en un espai estretament lligat a la figura i al llegat de Pau Casals, i reforça la programació cultural que el museu desplega durant l’estiu. Per al concert al Museu Pau Casals, el Quartet Satz ha preparat un programa que recorrerà diferents períodes i llenguatges de la música de cambra. La sessió inclourà Vistes al mar, d’Eduard Toldrà; el Quartettsatz en do menor D.703, de Franz Schubert, i el Quartet núm. 8 en do menor, op. 110, de Dmitri Xostakóvitx. El grup, que abraça en el seu repertori des del classicisme fins a la música contemporània actual, afronta aquesta etapa inicial amb

Els quatre integrants del Quartet Satz, formació nascuda a l’ESMUC l’any 2025. Cedida

L’actuació tindrà un aforament limitat a 100 persones i requerirà reserva prèvia la voluntat de continuar creixent i consolidant el seu projecte artístic. El concert forma part de les activitats d’estiu del Museu Pau Casals i tindrà un aforament màxim de cent persones. Per assistir-hi cal adquirir l’entrada anticipadament a través

del web del museu, ja que les activitats del cicle tenen places limitades i requereixen reserva prèvia. El Museu Pau Casals també ofereix informació i reserves mitjançant els seus canals habituals, amb l’objectiu de facilitar l’accés del públic a una proposta que combina patrimoni, música i l’entorn dels jardins de Vil· la Casals. El recital es presenta així com una nova oportunitat per descobrir una formació jove i un repertori exigent en un entorn singular i únic del litoral del Vendrell.

15 dimecres 19 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Magí i Lluís

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Si vius algun desai- Utilitza més el teu Viure l’amor és Com més t’obris i re per part d’algu- temps en tasques molt bonic i sobre- trenquis el gel que na persona, no en productives que et tot quan es donen avui et separa de facis cas: simple- donin resultats rà- circumstàncies tan les vivències reals ment sent enveja pids i no caiguis en particulars com les del teu entorn, més de la teva excel·lent deprimir-te amb d’avui, però comp- vital et sentiràs i la situació d’avui. Tu a pensaments ne- te: més d’un et pot teva projecció sola teva i endavant. gatius. observar. cial serà òptima.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva necessitat El contacte amb la Els teus cinc sen- El s a s s u m ptes d’intercanvi amorós societat serà aspre; tits funcionaran al professionals i de es veurà una mica amb una mica de màxim i fins i tot el projectes cenlimitada per raons paciència ho su- sisè et guiarà cor- tralitzaran tota la que escapen al teu portaràs. Només rectament en to- teva atenció i inteenteniment. Només seran agradables tes les accions que rès, fent-te oblidar els més propers els moments amb emprenguis. Tindràs coses importants t’entendran. els més propers. una sorpresa a casa. com l’amor.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Un comentari ma- Ni un sol segon Controla les des- Estàs enviant seliciós limitarà tota dubtis a assumir peses, avui poden nyals d’alarma: alla teva energia i responsabilitats ser més altes del guna cosa t’ha fet alegria. Intenta no professionals que normal. Algunes mal i esperes amb entrar en conflicte i avui et confiïn. Es- persones et de- ansietat que es curi veuràs el problema tàs en plena for- manaran diners i la ferida. Mira al teu resolt. Demostra el ma i amb totes les potser no te’ls re- voltant i trobaràs que vals. possibilitats d’èxit. tornaran. algú que t’escolti.

6

TV local

9

5

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia

11.55 Diada castellera de Sant

14:30 Caminant per catalunya

Magí a Tarragona (en

15:00 Notícies (r)

directe)

15:30 Converses connecticat

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Carreteres secundàries

18:00 Carreteres secundàries 18:30 Terreny desconegut 18:30 Terreny desconegut

19:00 Notícies en xarxa. Estiu

19:00 Nex estiu

20.00 Notícies 12. Edició vespre

20:00 Notícies

20.30 Converses Connecticat

20:30 La Comarcal estiu

21.00 Carreteres secundàries

21:00 Notícies (r)

21:30 Hospital de proximitat

21:30 La Comarcal estiu

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:00 Notícies (r)

22:30 Converses Connecticat

22:30 La comarcal estiu

23.00 Carreteres secundàries

23:00 Notícies (r)

23:30 Hospital de proximitat

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00.00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Piqué de Celis, Mª Luisa Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286 Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 M. Mercè Maduell - M. Mercè Estapé Ctra. de Riudoms, 49 Telèfon 977 320 707 SALOU: Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138 VILA-SECA: Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702 VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654 EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Perxa més o menys horitzontal, subjecta a un pal per l’extrem de proa. Un nombre primer. 2. Fet de tenir l’ovulació. Femella d’un ca. 3. Mitja cara. Deixar sense pues un eriçó, pobre animaló. Tub sense límit. 4. Període històric, al revés. És un noi mal posat. Acceptar una herència. 5. No es poden moure. Agafi gana. 6. Humor serós. Posem moltes cintes al terrat. 7. Dona que pateix molta fam. Té coneixement d’un fet. 8. Una de forta. Totes estan molt amunt. Ser sense límits. 9. Manyac. Lloc destinat al tresor públic. 10. Lletra grega. No és autèntica. Crit de carreter que torna. 11. Infusió. És molt brau. Fixador dels cabells. 12. Imitador de les elits. Degustar un menjar. VERTICALS: 1. Refinat en el menjar i el beure. Va deixar de banda. 2. Malaltia dels ovaris. Aconseguit. 3. Tub sense fons. Qüestió que s’origina fora. Quasi nega. 4. Lletra girada. Expressats amb la veu. Mitja tona. 5. Gots per beure. Té aversió a les innovacions. 6. Agafi violentament una cosa. Ous d’esturió. 7. Marca registrada. Untada amb oli. Llanterna. 8. Cap militar a Turquia. Sortides. Fons de la mina. 9. Pregant Déu. Llocs de moltes eres. 10. Policia nazi. Dona fantàstica. Gat sense cap. 11. Marca amb un ferro calent. Pedra dura. 12. Afeccionat als braus. Pasturar.

Màxima

25º 32º

Previsió pel Camp de Tarragona

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

MOTOR VENDO FURGONETA NUEVA FIAT DUCATO elevada - 9643NFS - por jubilación. PARTICULAR. Tel. 691.586.879

PÀRQUINGS LA POBLA de MAFUMET. LLOGO PLAÇA PARQUING. Tel: 654.365.921

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062 SALIDAS. DOMICILIOS.

Desconecta y disfruta!!! MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

Tel: 613.458.067 MASAJE RELAJANTE,

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Fins a migdia dominarà l’ambient assolellat, si bé hi haurà alguns intervals de núvols baixos preferentment a punts litoral i prelitoral sud i de la Catalunya central. A partir de migdia creixeran nuvolades al prelitoral i a punts de la meitat nord del país. A més, al llarg de la tarda augmentarà la nuvolositat pel terç oest del país. Temperatura La temperatura mínima pujarà, si bé serà similar o lleugerament més baixa a la Catalunya central i al nord-est. La temperatura màxima serà més alta, amb valors que podrien superar els 40 ºC al Pla de Lleida i a l’interior de les Terres de l’Ebre.

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135

MUSCULAR. Juan 645.412.113

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimecres 19 d’ agost de 2026

L

a figura de la Mare de Déu de Mise- Drets socials l La Casa Misericòrdia, fundada l’any 1998, atén persones sense llar a la capital ricòrdia a Reus no és un simple sím- del Baix Camp i desenvolupa una important tasca d’acompanyament psicològic bol més de la ciutat. Segons explica la història, a l’any 1592 la Mare de Déu se li va aparèixer a Isabel Besora, coneguda popularment com la Pastoreta, per salvar a la ciutat de la pesta. Aquesta missió protectora, segles després, continua exercint-la a través dels seus fidels més devots. Entre ells, els encarregats de la Casa Misericòrdia, una institució fundada l’any 1998 i ubicada al carrer de l’Hospital que acull a persones en situació de sensellarisme. «Un grup de persones va decidir que s’havia de fer alguna cosa per ajudar a la gent que està al carrer. Aleshores, van creure oportú que, a banda del santuari, calia buscar un nou lloc on poder cuidar aquesta gent», explica la directora de la Casa Misericòrdia, Teresa Maria Masdéu. Finalment, es va decidir ocupar l’edifici on s’ha ubicat el servei des de fa 27 anys, al número 41 del carrer de l’Hospital: «Això abans era una fàbrica i residència d’una família que va decidir donar la casa per a complir aquesta nova funció i gràcies als donatius que es van recollir es va poder remodelar i fer el que avui és la Casa Misericòrdia». Segons recull una placa col·locada davant la façana de l’immoble, suposadament aquell edifici és també la casa natalícia d’Isabel Besora, la Pastoreta, nascuda l’any 1576. D’aquesta manera, començava la trajectòria d’una institució que durant gairebé 30 anys ha treballat pel benestar dels més desvalguts a la capital del Baix Camp. A més, una feina que no només es limita en oferir un espai on dormir a la gent sense llar, sinó també Fotografia de la directora de la Casa Misericòrdia, Teresa Maria Masdéu, i el psicòleg, Fernando López, junt amb la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. Gerard Martí on trobar suport i acompanyament. «És veritat que la gent que acollim té molts perfils serveixin per recuperar en la mesura del pos- directora. Connectats amb la societat Precisament, aquest contacte directe amb Els reptes socials actuals, com diferents, però si tenen una cosa en comú és sible la seva vida, autoestima i autonomia», que s’han vist en un moment concret s’han detalla López. Per tant, la idea de la Casa la realitat que pateix la població fa que tots l’accés a l’habitatge, compliquen trobat al carrer i sense una xarxa social o fa- Misericòrdia no és només donar un espai els reptes socioeconòmics actuals, com les la tasca de la Casa miliar que els pugui donar suport», explica segur a aquestes persones en una situació dificultats a l’accés a l’habitatge o l’augment de vulnerabilitat important, sinó demogràfic a causa de l’arribada de famílies Fernando López, psicòleg de la també «donar unes eines amb estrangeres, dificulten encara més la feina amb aquestes persones: «És molt important Casa Misericòrdia. Una situació que en moltes ocasions comporta les quals puguin sortir i refer la de la Casa Misericòrdia. «Moltes vegades que guanyin independència econòmica per a seva vida». «Per exemple, els aju- optem per un habitatge compartit i això té ser autònoms, però no és l’única cosa. Alguns un problema de salut mental, el dem a accedir a pensions o ajudes una dificultat. Moltes d’aquestes persones necessiten també treballar les seves habiqual pot tenir un origen previ o ser una conseqüència d’aquest nou econòmiques o a aconseguir una pateixen un problema de salut mental a litats socials per a poder conviure millor en feina. I més endavant llogar una causa de la situació que han viscut i això, de societat». Per a dur a terme aquesta missió, escenari. habitació, perquè un pis està la vegades, comporta dificultats de convivèn- des de la Casa es treballa en xarxa amb altres «A Casa Misericòrdia el que cosa molt difícil. El que faci falta cia», comenta el psicòleg. Per aquest motiu, serveis sanitaris i socials i professionals de la fem és acollir aquestes persones i perquè puguin tornar a viure apunta que és molt important tota la feina salut mental, alhora que la casa desenvolupa fer un pla de treball amb ells, Miquel Llaberia Baselga per ells mateixos», afegeix la educativa i d’acompanyament psicològic activitats en conjunt entre els usuaris. marcar uns objectius que

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Misericòrdia, la Mare de Déu que cuida els reusencs més desvalguts

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: