dimecres, 18 de novembre de 2026
Futbol
16-17
Xisco Campos, tècnic del Nàstic: «El més important és millorar la nostra identitat i ser més regulars» Opinió
Número: 5670
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com
Reus 11 Ramon Tremosa: «Sense l’euro, ens empobriríem i no podríem actualitzar les pensions»
20 Elena Zukova - Saül Garreta. Democràcia: «També s’equivoquen les elits i sovint pateixen un problema afegit: la desconnexió»
TARRAGONA
La majoria d’usuaris de bici i patinet se senten vulnerables pels carrers Ho constata un estudi del RACC que proposa a l’Ajuntament construir carrils bici segregats 4 Diari Més
Mobilitat 2 i 3
Els maquinistes de tren (també) alcen la veu Els ferroviaris reclamen més seguretat i inversió mentre que els usuaris lamenten l’incompliment dels serveis mínims
Reus
Una nova planta de tractament de residus demana llicència ambiental Els antics terrenys de Nanta podrien convertir-se en un centre de valorització i transferència de residus l 8
Medi ambient
La Diputació premia Falset per un projecte de refugi climàtic al Barranc de la Vila l 15
Societat
Valls tindrà un Centre d’Educació Intensiva per a noies tutelades l 12
2 dimecres 18 de novembre de 2026
Els maquinistes de tren es manifesten: «Més inversió i menys corrupció» Societat l Desenes de treballadors es van concentrar ahir a Tarragona per reclamar més seguretat, manteniment i reforç de les plantilles Diari Més / ACN / Eloi Tost «Més inversió i menys corrupció», aquest va ser un dels lemes que més es va sentir ahir durant la mobilització dels treballadors del sector ferroviari a Tarragona. Desenes d’empleats es van concentrar davant l’estació per reclamar més seguretat tant per als viatgers com per als professionals, en el marc de la vaga convocada pels sindicats majoritaris arreu de l’Estat després dels darrers accidents ferroviaris. Les protestes van ser convocades pel Comitè General d’Empresa (CGE) d’Adif. La mobilització va començar a les deu del matí amb una trentena de persones, principalment maquinistes de trens de passatgers i de mercaderies. Més tard, a les dotze del migdia, la concentració va reunir desenes de treballadors de diferents àmbits del sector. Amb pancartes, xiulets i petards, els manifestants van tallar durant una estona el carrer situat davant de l’entrada de l’estació, fet que va obligar a modificar la circulació de la zona. Una pancarta amb el lema «Per la seguretat en el ferrocarril» encapçalava la mobilització, que també va recórrer la Rambla Nova. A banda de les reivindicacions de seguretat, alguns empleats van expressar el seu malestar per les acusacions d’incompliment voluntari dels serveis mínims per boicotejar el sistema ferroviari. Segons van explicar, les incidències es van produir per errors de les empreses a l’hora de comunicar quins treballadors havien de presentar-se a la feina. Van assegurar que, en alguns casos, s’havia notificat per correu
electrònic a persones que estaven de permís, quan la comunicació s’hauria d’haver fet mitjançant una carta lliurada en mà. Més inversió i manteniment Juanlu González, secretari de la secció sindical de Renfe a Tarragona, va defensar que la vaga responia a les mancances de seguretat que pateix el sistema. «Demanem més inversions en seguretat i la internalització de les càrregues de feina de seguretat i manteniment», va assenyalar. Després dels accidents a l’alta velocitat, va remarcar que l’objectiu era que «tothom pugui arribar a la seva destinació». També demanen ampliar les plantilles i més formació, especialment en operació i control. González va posar el focus en la situació de la xarxa a la demarcació i va advertir que presentava un «dèficit d’inversió i manteniment evident». La protesta també va comptar amb personal auxiliar de Logirail, empresa participada íntegrament per Renfe que s’encarrega de tasques d’informació, comercialització i maniobres, entre altres serveis. Gemma Castillo, responsable de serveis auxiliars de Logirail a UGT Catalunya, va reclamar millores en les condicions laborals i econòmiques dels treballadors, que
Insten a equiparar les condicions laborals del personal de Logirail amb les de Renfe i Adif
considera que tenen «el pitjor conveni» de l’àmbit ferroviari. Castillo va demanar equiparar les condicions amb les dels empleats de Renfe i Adif, garantir l’estabilitat laboral i cobrir les places necessàries. També va insistir en la necessitat de reforçar la seguretat a les estacions i el manteniment de les vies.
Els usuaris, resignats, empatitzen amb les protestes però denuncien l’incompliment dels serveis mínims Diari Més Prop d’un centenar de persones s’aplegaven ahir al migdia a l’interior de l’estació d’Adif a Tarragona. Ho feien amb cares de resignació veient com no circulava cap tren. Els informadors tenien feina extra. Aquells qui volien dir-hi la seva ho
van fer, majoritàriament, empatitzant amb la jornada de vaga dels maquinistes, però denunciant l’incompliment dels serveis mínims. És el cas de l’Aina, una usuària habitual resident a Reus, explicava que «entenc les queixes dels maquinistes, cal empatitzar amb ells». I afegia que «amb les reper-
cussions que tindran aquests treballadors que fan vaga per no complir els serveis mínims és perquè ho veuen més dramàtic de com ho percebem els usuaris». En aquesta mateixa línia s’expressava la Judith, de Tarragona, que no és una usuària habitual del tren i tenia previst d’assistir a un enterrament
Les frases
Entenc les queixes dels maquinistes, cal empatitzar amb ells ∆ Aina. Usuària de Reus
S’han de complir els serveis mínims, això és un despropòsit ∆ Francesc. Usuari de la Palma d’Ebre
Les tragèdies ferroviàries no s’haurien de polititzar ∆ Judith. Usuària de Tarragona
3 dimecres 18 de novembre de 2026
Els manifestants es van concentrar davant de l’estació de trens i van portar la protesta a la Rambla Nova. Diari Més
El Govern obrirà expedients als empleats que no s’hagin presentat a la feina Política l Paneque veu «insuficients» les explicacions de Semaf sobre l’incompliment «sistemàtic» dels serveis mínims ACN
a Barcelona. «Entenc perfectament els motius de la vaga, però a qui acaba perjudicant és a la gent que es desplaça en tren». I afegia que «les tragèdies ferroviàries no s’haurien de polititzar i aprofitar l’ocasió per anar en contra d’un govern». També es mostrava resignada l’Irina, una jove ucraïnesa resident a Salou: «sortosament només agafo el tren un cop a la semana, i avui no podré assistir a les classes». Altres usuaris es mostraven més punyents. Ramon, de Cabacés (Priorat), qui reconeixia que «entenc les protestes, la gent està molt cremada. Hi ha motius per a
manifestar-nos, però uns ja estem esgotats». Miquel, de Tarragona, viatja un cop cada quinze dies en tren. «Les reivindicacions que les facin davant de qui té capacitat per a decidir, però que sempre ho haguem de pagar els viatgers no és correcte», va assegurar. Davant de la situació ferroviària que viu el país afegia que «la solució passa per invertir més i una bona gestió». Hi coincidien, també en Francesc, de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), que assegurava que «s’ha de respectar més els usuaris, s’han de complir els serveis mínims, això és un despropòsit».
L’incompliment dels serveis mínims durant la vaga de maquinistes ferroviaris va provocar ahir cancel·lacions i retards a la xarxa de Rodalies i Regionals. A Tarragona, els dos primers combois del matí en direcció a Barcelona no van circular i el primer tren cap al sud no va sortir fins a les 11.40 hores. Davant d’aquesta situació, el Govern va anunciar l’obertura d’expedients als maquinistes que no s’havien presentat a treballar i va advertir que els incompliments podrien comportar sancions. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va qualificar la situació d’«inexplicable» i va considerar insuficients les explicacions del sindicat Semaf. Paneque va remarcar que, mentre la resta de personal vinculat a Renfe havia respectat els serveis mínims, una part dels maquinistes no ho havia fet. «Si es respecta el dret a vaga, els serveis mínims també s’han de respectar», va afirmar. En aquest sentit, va anunciar que el Govern impulsaria expedients informatius als treballadors que no s’haguessin presentat a la feina, dels quals podrien derivar-se expedients sancionadors. Les conseqüències podrien anar dels 40 als 180 dies de suspensió de feina
i sou i, en els casos més greus o de reincidència, fins i tot a l’acomiadament. «El Govern arribarà fins al final», va advertir. La portaveu també va recordar que els expedients pels incompliments de les jornades de vaga del 10 i l’11 de novembre continuaven en tramitació. «Som al 2026» Per la seva banda, el director de Rodalies, Òscar Playà, va assegurar que tots els maquinistes havien estat notificats dels serveis mínims i va defensar l’ús de mitjans electrònics per comunicar-los. «Som al 2026 i és molt difícil poder lliurar una carta física en una xarxa de Rodalies de 1.200 quilòmetres on tenim maquinistes distribuïts per tota la xarxa», va argumentar. Semaf, en canvi, va atribuir les incidències al fet que només s’hauria repartit un terç de les notificacions i va defensar que les cartes s’havien de lliurar en mà. El sindicat rebutja que la comunicació dels serveis mínims es faci exclusivament per correu electrònic.
«Si es respecta el dret a vaga, els serveis mínims també s’han de respectar»
«Necessitem que es compleixin els serveis mínims perquè necessitem garantir la mobilitat de centenars de milers de persones que agafen cada dia el servei de Rodalies per treballar, per anar al metge, per estudiar i que, per tant, hi ha una afectació molt important en la vida de moltes persones», va lamentar Playà. El director de Rodalies va reiterar que els maquinistes que incompleixen els serveis mínims no són un grup majoritari, però va criticar que en les darreres vagues s’ha mantingut «aquest grup de persones que continuen sense respectar-los». Playà va indicar que han demanat a Renfe, a Madrid, que faci l’estudi de les persones que no han complert els serveis mínims i que s’apliqui la «normativa reglamentària». El director va remarcar que el 29 d’octubre, quan també va haver-hi vaga de maquinistes, es van complir pràcticament tots els serveis, però que els dies 10 i 11 de novembre es va viure una situació similar a la d’aquest dimarts. «S’ha de veure qui no està complit amb els serveis mínims i aplicar el règim reglamentari, però crec que també hem d’apel·lar a la responsabilitat», va expressar Playà, en referència als maquinistes de Rodalies. A Madrid, l’incompliment ha estat generalitzat, del 97,7%.
4 dimecres 18 de novembre de 2026
Infraccions per tipologies de via Correcte
80%
82%
31%
52%
81%
77%
76%
Incorrecte
20%
20% 21%
Carril bici bidireccional per vorera
18%
19% 16%
Carril bici bidireccional segregat per calçada
67% 71% Passeig central amb restriccions i calçades laterals
69%
Bici VMP
45% 57% Via ciclable amb zona de vianants
48%
29% 6%
23% 24%
19%
Carril bici bidireccional per vorera
23%
Carril bici bidireccional segregat per calçada
No respectar el pas de vianants
Circular fora infraestructura
El 31% dels usuaris de bici i patinet de Tarragona circula per fora dels espais permesos
Un 55% afirma sentirse vulnerable quan circula per la ciutat en bici o patinet òptima» són els carrils limitats a 30 km/h, també per un tema d’espai disponible a les grans ciutats. De fet, el 80,1% dels espais per on poden circular bicicletes i VMP a Tarragona són carrers de 30 km/h. Tot i això, és la via que obté una pitjor nota. Per això, des de l’entitat remarquen que cal «acostumar els usuaris, en un futur aquesta adaptació serà major».
Mobilitat l Un estudi del RACC exposa que la gran majoria d’usuaris són menors de 40 anys Oriol Castro Sanz El 31% dels usuaris de bici i patinet de Tarragona circula per fora dels espais permesos. Aquesta és una de les principals conclusions del primer Baròmetre de la Mobilitat Ciclista i de Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) a Tarragona, presentat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), que posa xifres a la realitat d’una mobilitat sostenible cada vegada més present als carrers de la ciutat, però que continua topant amb mancances d’infraestructura, problemes de convivència i una percepció d’inseguretat considerable. L’estudi dibuixa una fotografia amb clarobscurs. D’una banda, constata que les bicicletes i els patinets s’han consolidat com una alternativa de desplaçament per a una part de la població i que un de cada quatre usuaris ha substituït el cotxe o la motocicleta per aquests vehicles per fer el mateix trajecte. De l’altra, evidencia que les condicions per circular no satisfan una part important dels seus usuaris: el 60% dels ciclistes i el 76% dels usuaris de patinet consideren que la xarxa actual no és suficient, mentre que l’experiència global de desplaçar-se amb aquests mitjans per Tarragona
obté una qualificació de només cinc punts sobre deu. «Aquests resultats no són molt distants dels que hem registrat en els altres baròmetres que hem fet a Barcelona, Girona i Lleida», va explicar Max Zañartu, responsable de projectes de l’Àrea de Mobilitat del RACC, en l’acte de presentació de l’estudi. El 69% a la Rambla Nova La radiografia també posa el focus en els comportaments a la via pública. El 31% dels usuaris observats circulava per espais on no estava permès fer-ho, una proporció que s’eleva fins al 69% en el cas de la Rambla NOVA, un dels àmbits analitzats durant el treball de camp. A més, un 22% no respectava els passos de vianants i un 55% dels enquestats afirmava sentir-se vulnerable quan circulava per Tarragona amb bicicleta o patinet. Cal destacar que, en total, es van efectuar 848 observacions en deu punts de l’àmbit urbà de Tarragona. La selecció d’aquests espais pretenia representar diferents barris, zones de la ciutat i tipologies d’infraestructura ciclable. Els investigadors van comptabilitzar els vehicles que hi circulaven i van analitzar tant els perfils dels usuaris com els
24% 23% 24% Via ciclable amb zona de vianants
Tipus d’usuaris VMP Sharing
5%
Rider VMP
2% Bici mecànica
VMP
37% 27%
2% Rider bicicleta
12%
15%
Bicicleta esportiva
Bicicleta elèctrica
seus comportaments, especialment pel que fa al respecte de les normes de circulació i a l’ús correcte dels espais habilitats. La segona pota de l’estudi van ser les enquestes. El RACC va entrevistar 136 ciclistes i 87 usuaris de vehicles de mobilitat personal.
Davant aquesta radiografia, des del RACC asseguren que la millor opció pels usuaris és construir carrils bici segregats. En canvi, a Tarragona l’equip de govern els ha disminuït aquest mandat. El director de l’àrea de mobilitat del RACC, Cristian Bardají, va apuntar que «la solució
Patinets de lloguer L’enquesta del RACC es va fer al maig passat, quan encara el servei de patinets de lloguer funcionava a la ciutat. De fet, els seus usuaris valoraven amb un 8 sobre 10 el sistema. Ara bé, del total de persones que es movien amb bici o VMP, eren només el 5%. Bardají va exposar que la decisió de fer marxa enrere de l’Ajuntament de Tarragona «no és nova». «Les altres capitals de província catalanes no en tenen. Grans ciutats com Madrid els treuran i a Europa Brussel·les va ser de les pioneres i enguany també els treurà. És cert que provoquen problemes a l’espai públic i encara no s’han resolt d’una manera satisfactòria», va indicar el director de l’àrea de mobilitat. Per últim, el RACC insisteix que el desenvolupament de la xarxa no s’ha de mesurar únicament en quilòmetres construïts. També és necessari garantir la continuïtat dels itineraris, la seguretat dels encreuaments i la connexió entre els diferents trams. L’entitat defensa la implantació d’aparcaments tancats i segurs per a bicicletes.
5 dimecres 18 de novembre de 2026
Marta Omella Blanco
Q
uè fa que una família sigui una família? Amb aquesta reflexió comença el documental L’acolliment, una oportunitat. 5 vivències explicades en primera persona, projectat ahir al CaixaForum Tarragona. Les respostes dels cinc protagonistes s’allunyen de la majoria de les definicions que ofereix el diccionari i van molt més enllà dels llaços de sang. L’Olga, l’Anna, la Desiré, l’Òscar i el Cristian comparteixen records, pors i moments d’un procés que no sempre és fàcil, però que els ha permès trobar nous referents afectius. Les primeres trobades amb les famílies acollidores van estar marcades, en alguns casos, per la incertesa. L’Anna, per exemple, recordava que tenia 12 anys quan va començar les visites i que sentia «moltíssima por». «Estava molt nerviosa perquè anava a casa de persones que no coneixia i no sabia com eren», explicava. El procés va ser progressiu, primer amb estones durant el dia i, més endavant, amb caps de setmana i períodes més llargs. «Al principi estàvem revolucionats, enfadats i no estàvem còmodes. A poc a poc vam poder anar modelant la nostra història», reconeixia l’Òscar. Desiré també admetia que al principi se sentia estranya, perquè «no estava acostumada a rebre tota aquella atenció». Amb el temps, però, la família la va acollir com una més. Els testimonis també explicaven les dificultats de conviure amb dues
l Societat
Vincles que van més enllà de la sang El documental ‘L’acolliment, una oportunitat’ recull les experiències de cinc persones que van créixer amb famílies acollidores a Tarragona El film es va presentar ahir al CaixaForum pel 30è aniversari de la Casa Sant Josep
Imatge de la presentació del documental, que va tenir lloc ahir al CaixaForum. Adrià Borràs
realitats familiars. Mantenir el contacte amb la família d’origen podia generar sentiments contradictoris i tornar de les visites comportava,
de vegades, moments complicats. «Tens realitats paral·leles», apuntava l’Olga, que recordava la sensació de no acabar d’encaixar quan es
retrobava amb la família biològica. La seva acollida és la més llarga del grup, amb una durada de quinze anys. «Des del principi fins al final ha estat un treball en equip. Poder intercanviar el que sentíem em va permetre tenir aquests referents», resumia el Cristian. «L’acolliment no s’acaba als 18 anys, és per a tota la vida», afirmava després de veure la peça la Desiré, que està en procés de canviar els seus cognoms. «Vull que els meus futurs fills també els tinguin», explicava. El film, produït per Tomàs Varga, s’emmarca en el 30è aniversari del Centre d’Acolliments Familiars de la Fundació Casa Sant Josep. Té l’objectiu de donar visibilitat a l’acolliment i també s’ensenya a les famílies que es plantegen fer aquest pas.
Un empleat de Plana diu que el cop del conductor al cap de RRHH va sonar «fort» Judicial l Un treballador d'Autocars Plana va assegurar que el conductor acusat de matar al cap de personal d'aquesta empresa l'octubre de 2024 va propinar-li un cop al cap que va sonar «fort», fent caure la víctima de forma «molt violenta». El testimoni va explicar que el responsable de Recursos Humans li va demanar que l’acompanyés a notificar-li una sanció i que quan es van trobar a les cotxeres l’investigat va colpejar-lo en qüestions de segons, sense que es pogués defensar. Ahir, també va declarar l’empleada que li va fer els primers auxilis, la qual va indicar que primer li va fer les maniobres de reanimació i després va continuar el primer testimoni. «Crec que vam fer el correcte, si no no s’hagués pogut posar dret», va defensar. El treballador, que coordina els autobusos i les línies d'Autocars Plana, va explicar que el cap de personal li va demanar que l'acompanyés a notificar-li una sanció a l'acusat el dia dels fets, el 4 d'octubre de 2024. «No tenia por, no em va demanar protecció, sinó que volia que hi hagués algú que certifiqués que la signava», va puntualitzar. El testimoni va indicar que va veure com el conductor el va colpejar a les cotxeres. l ACN
La 26a Fira de l’Oli DOP Siurana omplirà la Plaça Corsini el 27 i 28 de novembre Gastronomia l L’oli de catorze cooperatives del territori serà el protagonista d’una variada programació Diari Més La 26a edició de la Fira de l’Oli DOP Siurana omplirà un any més la Plaça Corsini de Tarragona. Serà els dies 27 i 28 de novembre, quan una variada programació per a tots els públics acompanyarà l’oli de catorze cooperatives del territori en una de les cites gastronòmiques més esperades de la ciutat. La Fira està organitzada pel Consell Regulador de la DOP Siurana, Grup Unió i Mer-
cats de Tarragona, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, del Gremi de Pagesos de St. Llorenç i St. Isidre, i de Tarragona Turisme. Ada Parellada Entre les activitats programades destaca com a novetat enguany la demostració de cuina de la xef Ada Parellada. Tindrà lloc a la Plaça Corsini el divendres 27 de novembre a les 18.30h, un cop finalitzat l’acte in-
Imatge de l’acte de presentació de la fira al Mercat Central. David Oliete
augural de la Fira. La 26a edició edició de la Fira del’Oli s’ha presentat al Mercat Central de Tarragona, espai que juntament amb el Mercat de Torreforta com cada any distribuirà els dies previs butlletes per partici-
par al tradicional sorteig de la Fira, que per vuitè any sortejarà 5, 10, 15, 20 litres d’oli i també l’anomenat El teu pes en oli. Com és habitual, per participar al sorteig caldrà omplir les butlletes i dipositar-les a la urna
del mercat fins el 28 de novembre. El nom de la persona afortunada es desvetllarà en directe a la fira el mateix dissabte 28 de novembre a les 17.30h de la tarda. La programació completa es pot consultar a la web.
6 dimecres 18 de novembre de 2026
La tercera edició del NOW Fest reunirà 73 artistes digitals al Refugi 1 del Moll de Costa Cultura l El Festival se celebrarà els dies 27 i 28 de novembre, amb noms com Juana Dolores, Samantha Hudson i Antonio Luque Marta Omella Blanco Imatge de l’acte de presentació de la nova marca. Adrià Borràs
El Refugi 1 del Moll de Costa de Tarragona acollirà els dies 27 i 28 de novembre la tercera edició del NOW Fest, que reunirà 73 artistes i creadors al voltant de l’art digital i les noves tecnologies. El festival, impulsat per El Jardí Digital, ocuparà més de 2.000 metres quadrats amb instal·lacions immersives, realitat virtual, videojocs, performances i música audiovisual. Sota el concepte NEURO TECH. Reconnectar per habilitar-se i el lema Entra. Connecta. Muta, el festival proposa reflexionar sobre com les noves tecnologies i la intel·ligència artificial transformen les emocions, la identitat i les relacions humanes. «És summament important que les arts digitals, la tecnologia i les experiències immersives siguin transformadores i creadores de pensament crític», va afirmar ahir la directora d’El Jardí Digital, Daviana Muñoz, durant la presentació de la nova edició. Aquesta, va afegir, també posarà el focus en la salut mental i la soledat no desitjada. La programació comptarà amb noms destacats de l’escena cultural actual, com Samantha Hudson i Juana Dolores, que combinaran reflexió i creació escènica. També hi haurà propostes audiovisuals d’Antonio Luque i Simone Bosco, així com actuacions musicals de The
Oliva Motor enceta una etapa amb una nova marca dissenyada per Mariscal Empresa l Figa Flawas, ambaixadors de l'empresa, han dissenyat un 'jingle' per les promocions del grup Oriol Castro Sanz
Daviana Muñoz durant la presentació de la tercera edició del NOW Fest. Adrià Borràs
El programa comptarà amb realitat virtual, videojocs i música, entre d’altres Night FM, Adam Clark i Oriol Parés, entre altres artistes. A més, inclourà set projectes de videojocs i diverses experiències de realitat virtual creades a Catalunya. «El Moll de Costa és un espai obert a la ciutat, compromès amb les noves formes de creació i expressió artística», va assegurar el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà. Propostes com el NOW Fest, va destacar, permeten
incorporar «les concepcions més modernes de l’art» i situar el Port «a l’avantguarda artística». Per la seva banda, el conseller de d’Espai Públic, Medi Ambient i Joventut de l’Ajuntament, Guillermo García, va celebrar que la iniciativa contribueixi a fer de Tarragona una ciutat «més contemporània, més creativa i més innovadora». També va avançar que els dies 18 i 19 de desembre l’Amfiteatre acollirà CHRONO JOC, un videomapatge immersiu creat per l’artista digital Eudald Serrano. L’espectacle combinarà projeccions de gran format, so i elements interactius. Les entrades ja estan disponibles al web entradium.com.
Oliva Motor enceta una etapa amb una nova marca dissenyada per Xavier Mariscal. L’empresa va presentar ahir la seva nova imatge i nou nom comercial que busca englobar totes les seves firmes i apropar-se encara més als clients. «No volíem ser com qualsevol empresa, sinó trobar quelcom que ens indentifiqués. Ser gamberros i seriosos a la vegada. És un regal poder tenir un artista universal com Mariscal amb nosaltres», va expressar Santiago Oliva, president executiu. Per a l’artista, va ser una sorpresa conèixer la «sensibilitat» de l’empresa. «Hi ha un punt de carinyo, de cura. Ha de ser una marca seriosa, però també hi ha una gran part humana. I això és el que he buscat amb el disseny», va expli-
car Mariscal. «Hi havia un punt de trencar la seriositat, de divertir i riure’ns de nosaltres mateixos. Les lletres majúscules no acabaven d’encaixar», va afegir. Mirar al futur Amb tot, es tracten d’uns canvis que miren cap al futur de l’empresa. «Mostra com som i cap a on anem. Volem simplificar i mirar cap al futur, enfortint la nostra posició al mercat. Hem gaudit molt treballant amb Mariscal», va exposar Santiago Oliva Gorria, gerent d’Oliva Motor. A banda, l’empresa compta amb un nou ‘jingle’ per a les seves promocions, a càrrec dels Figa Flawas, ambaixadors també de la firma. Així, Oliva Motor arriba al final d’un 2026 «positiu» i que ha complert les previsions, a l’espera de veure com evoluciona el mercat automobilístic.
Intervenen 2.923 productes fasificats al mercat de Bonavista Policial l El material intervingut tenia un valor de mercat de 757.913 euros Diari Més Diumenge passat, un dispositiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Tarragona, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, la Inspecció de Treball i un pèrit judicial va permetre intervenir 2.923
productes falsificats al mercat de Bonavista, amb un valor de mercat de 757.913 euros. El material intervingut eren bosses de mà, xandalls, roba interior, sabatilles esportives i moneders. També es van intervenir joguines, clauers, carcasses de telèfon mòbil i
altres articles. A més, es van instruir dues diligències per delicte contra la propietat industrial i es va tramitar una denúncia per contraban. Es van identificar 16 persones. Dues van ser denunciades per alteració de l’ordre públic i dues més per venda ambulant no autoritzada.
Imatge del material intervingut a Bonavista. Guàrdia Urbana
7 dimecres 18 de novembre de 2026
Cruset (Junts) treu pit de la feina feta a Madrid: «D’altres han escalfat la cadira» Política l El candidat presenta el balanç dels tres últims anys al Congrés, amb 154 intervencions parlamentàries i prop de 600 activitats al territori. John Bugarin El cap de llista de Junts al Congrés per Tarragona, Josep Maria Cruset, va presentar ahir el balanç de la seva activitat parlamentària durant els tres anys de legislatura i va retreure la manca de rendició de comptes de la resta de formacions. «Alguns hem fet la feina mentre d’altres han anat a Madrid a escalfar la cadira», va afirmar. Cruset va recordar que, coincidint amb l’inici de la campanya, havia emplaçat la resta de partits amb representació a la demarcació a fer públic el seu balanç perquè els ciutadans poguessin comparar la feina dels seus diputats, però va lamentar que «els altres grups han fet silenci». Pel que fa a l’activitat al Congrés, el candidat va detallar que havia fet 154 intervencions parlamentàries, participat en 126 debats i acumulat més de 14 hores i 33 minuts de temps de paraula. També havia registrat 78 preguntes al Govern, presentat quatre proposicions no de
llei i quatre interpel·lacions urgents, i participat en la tramitació de set textos legislatius. Entre les actuacions que va reivindicar hi ha la incorporació de la taula de consens del Delta de l’Ebre als espais de seguiment institucional i les mesures de la llei d’atenció a la clientela per garantir l’ús del català. Cruset també va posar l’accent en la feina al territori, on va comptabilitzar prop de 600 activitats entre el juny del 2023 i l’octubre del 2026, amb presència a les deu comarques de la demarcació i en 87 municipis. Aquestes accions van incloure 238 actes, 171 reunions de treball i 92 visites. Com a exemples de resultats concrets, va citar el pagament de 800.000 euros als veïns del Coll de l’Illa pels danys de les obres minis-
«Hem aconseguit mesures i beneficis concrets per al territori»
terials i la preservació de la inversió de 1.500 milions d’euros de l’ecoplanta i l’electrolitzador, que, segons va defensar, permetrà garantir 1.000 llocs de treball qualificats: «Són mesures concretes i beneficis concrets per al territori». El candidat va assenyalar que «retre comptes és un exercici de transparència i un deure democràtic».
El candidat de Junts, Josep Maria Cruset, va atendre ahir els mitjans. Cedida
Comuns-Front Ampli respon: «El més important no és acumular números» Política l Comuns-Front Ampli va respondre ahir al repte de Josep Maria Cruset (Junts) de fer públic el balanç de la feina dels diputats durant l’última legislatura i va defensar que l’activitat parlamentària no s’ha de mesurar només pel nombre d’iniciatives, sinó pels resultats i els interessos que es defensen. La formació va reivindicar la feina de Félix Alonso, que va acumular 43
intervencions al Ple, 192 en comissions i 496 iniciatives de control al Govern. «El més important no és acumular números: és saber al costat de qui treballes i quins interessos defenses. Uns estem al costat dels treballadors i treballadores; Junts, de les elits», va afirmar. En aquest sentit, van retreure a Cruset haver frenat mesures de protecció dels llogaters. En clau
territorial, van destacar la feina d’Alonso en defensa del transport públic i les reivindicacions ferroviàries de la província de Tarragona, així com la creació d’una oficina parlamentària per canalitzar les demandes del territori. A més, van reivindicar la candidatura d’Ester Roca com a continuïtat d’aquesta tasca i va defensar que «el repte és millorar la vida de la gent». l D.M.
El PP promet un pla de 300.000 MEUR per al manteniment d’infraestructures
Montalvo (PSC) proposa blindar les pensions a la Constitució i la seva pujada amb l’IPC
Esquerra Republicana vol més inversió estatal per garantir el futur de la indústria tarragonina
Política l La candidata del PP de Tarragona al Congrés, Mónica Landete, va anunciar ahir un pla de 300.000 milions d’euros per al manteniment de les infraestructures i va denunciar el deteriorament de la xarxa de transport a la demarcació. «Falla Rodalies, fallen els Regionals, falla l’alta velocitat», va lamentar, tot assenyalant també la congestió de l’AP-7 i l’A-7, especialment al tram sud. Entre les propostes dels populars hi ha traslladar el transport de mercaderies cap a l’interior, amb una línia segregada allunyada dels municipis de la costa, i accelerar les obres del Corredor Mediterrani. l Diari Més
Política l La candidata socialista reivindica l’augment de les prestacions des del 2018
Política l Reclamen més implicació en la transició energètica i un corredor de mercaderies per l’interior
Diari Més
Diari Més
La cap de llista del PSC per Tarragona, Ione Montalvo, va situar ahir la defensa de les pensions públiques com un dels eixos de la campanya. En un acte a Calafell, va recordar que la demarcació té més de 188.000 pensionistes i que la pensió mitjana de jubilació ha passat dels 1.057 euros mensuals del 2018 als 1.537 actuals: «Les pensions no són un negoci, són un dret que assegura que moltes famílies de les comarques tarragonines pu-
guin arribar a final de mes». Entre les propostes socialistes hi ha blindar-les a la Constitució i garantir-ne la revalorització d’acord amb l’IPC, a més de continuar augmentant les pensions mínimes i reduir la bretxa de gènere. Montalvo també va alertar que un govern de PP i Vox podria posar en risc el sistema públic i va demanar concentrar el vot en el PSC per facilitar la continuïtat de Pedro Sánchez. «Tarragona, la nostra província, pot ser decisiva per decantar la balança», va afirmar la candidata.
Esquerra Republicana va defensar ahir a Tarragona que la transició energètica ha de permetre mantenir el pes del complex industrial i reforçar-ne la competitivitat. La candidata al Congrés, Norma Pujol, va reclamar més implicació de l’Estat en els projectes estratègics, amb inversions i ajuts, i va proposar prioritzar els vehicles fabricats a Europa en els programes d’electrificació. També va demanar integrar la petroquímica tarragonina
en el pla europeu per a la indústria química i impulsar un corredor ferroviari de mercaderies per l’interior, allunyat dels nuclis urbans de la costa. La candidata al Senat, Noemí Llauradó, va reivindicar una política industrial que garanteixi la sobirania productiva i els llocs de treball. Per la seva banda, l’alcaldable republicà a Tarragona, Xavi Puig, va advertir que la transformació del complex no n’ha de comportar la desaparició. «Ha de ser una transformació», va defensar.
8 dimecres 18 de novembre de 2026
Projecten una nova planta de valorització i transferència de residus als terrenys de Nanta Medi Ambient l El centre de treball del grup Corporación Everest tindrà capacitat per gestionar fins a 40.210 tones de material a l’any i preveu donar feina a setze persones Sergi Peralta Moreno L’empresa Planta Intercomarcal d’Economia Circular SL, amb seu a Sant Adrià de Besòs i del grup Cor· poración Everest, projecta establir un nou centre de treball destinat a la recepció, la valorització i la trans· ferència de residus als terrenys que antigament havien estat ocupats per la fàbrica de pinsos Nanta, a la carretera de la Canonja, 11, al vol· tant del Mercat del Camp. La planta crearà 16 llocs de treball —vuit per al torn de matí i vuit per a la tarda— i estarà en funcionament de 6 a 18 hores, horari que s’adaptarà a les necessitats. Podrà gestionar fins 40.210 tones anuals de residus. En el cas de la valorització d’aquells con· siderats no perillosos, es calcula que la capacitat màxima serà de 13.710 tones anuals. L’activitat que té previst dur a terme la companyia se centrarà en la valorització de residus no peri· llosos, és a dir, les operacions per· què puguin tornar a ser utilitzats, bé sigui totalment o parcial. Entre els materials amb què es treballa· rà, s’inclouen metalls, vidre, tèxtil, cable, paper, cartró, plàstic, fusta,
Fotografia dels terrenys on s’ubicava l’antiga fàbrica de pinsos de Nanta. Google
Avaluarà si els aparells elèctrics i electrònics són susceptibles de ser reutilitzats
poda, voluminosos, runa i resta. Així mateix, assumirà tasques vinculades amb la transferència de les deixalles de diferent índole, per exemple, dels aparells elèctrics i electrònics, com productes d’in·
formàtica i de telecomunicacions, monitors i pantalles, làmpades o panells solars, a l’espera de la seva expedició a altres gestors. En aquest cas, es procedirà a extreure’n les pi· les i s’avaluarà si algun dels utensilis
és susceptible de ser reutilitzat. La parcel·la on s’ubicarà té una superfície d’11.678 metres quadrats (m2). De les instal·lacions preexis· tents de Nanta, s’han preservat únicament la nau principal, l’edifici d’oficines, el centre de transforma· ció, casetes vinculades amb deter· minades activitats —antiincendis, bàscula— i unes cobertes amb an· tigues instal·lacions de tractament d’aigües residuals, que es troben fora de servei; espais que, majo· ritàriament, s’aprofitaran per als nous usos. El consum anual estimat d’energia elèctrica serà de 36.000 kWh per any. Planta Intercomarcal d’Econo· mia Circular SL ja ha sol·licitat la llicència ambiental corresponent a l’activitat de gestor de residus per a la seva implantació al terme muni· cipal de Reus. Sobre l’empresa En aquests moments, Corporación Everest, grup empresarial fundat l’any 1964 i especalitzat en serveis mediambientals, disposa de dues plantes per al tractament i la va· lorització de residus i classificació d’envasos, així com una flota de més de 220 camions i 10.000 contenidors distribuïts. Entre les seves activitats, s’inclouen la recollida i el transport de residus, la gestió integral, el trac· tament i el reciclatge d’aquests, la valorització de subproductes —pa· per, cartró, plàstic, metalls, fusta—, l’elaboració de combustibles alter· natius —per exemple, a partir de bi· omassa—, l’assessorament avançat i la consultoria. Col·labora amb el sec· tor públic i el privat. També compta amb un dipòsit controlat propi i de reciclatge d’àrids i residus de la construcció, que se situa al municipi de Castellar del Vallès.
Aigües de Reus reforça el programa pedagògic amb noves activitats Medi Ambient l S’han dissenyat les propostes en col·laboració amb l’Institut d’Horticultura Diari Més Aigües de Reus ha reprès el seu pro· grama pedagògic amb un conjunt d’activitats centrades en la gestió i la cultura de l’aigua, una oferta que, aquest curs, es veu reforçada amb iniciatives dissenyades en col·
laboració amb l’Institut d’Horticul· tura i Jardineria de Reus. En destaca una proposta que té com a finalitat promoure l’educació ambiental i di· gital a través del cultiu hidropònic com a eina educativa. Els conreus hidropònics són aquells en què el sòl és substituït per solucions aquo·
ses enriquides amb nutrients, oxi· gen i minerals, o bé per substrats inerts com la fibra de coco o la llana de roca. Es calcula que permet es· talviar fins al 90% d’aigua respec· te als cultius tradicionals. Més de 5.000 persones van participar en les accions al llarg del curs 2025-26.
Taller sobre cultius hidropònics d’Aigües de Reus. Ajuntament de Reus
9 dimecres 18 de novembre de 2026
Les noves necessitats detectades encareixen el projecte original en un 9,89% euros, en afegir els ítems mencionats—. L’increment és del 9,89%.
Fotografia de l’avenç de les obres a la primera part de l’Eix Astorga, entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix. Adrià Borràs
La fase 1.1 de l’Eix Astorga incorpora mesures per millorar la gestió de les aigües pluvials Urbanisme l Es construirà un nou col·lector per donar servei a les escomeses del barri Fortuny Sergi Peralta / Miquel Llaberia La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus ha aprovat modificar el contracte de la fase 1.1 de l’Eix Astorga —entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix— en constatar la necessitat d’incorporar mesures per millorar la gestió de les aigües pluvials, entre les quals s’inclou la construcció
d’un nou col·lector per donar servei al barri Fortuny. En conseqüència, l’actuació ha suposat un encariment del 9,89% del projecte original. Les noves necessitats deriven de «circumstàncies detectades durant les primeres visites d’obra i en l’anàlisi detallada de les condicions reals d’execució», afirmen fonts municipals. En concret, s’ha constatat «la necessitat de modificar
La Crispeta celebra el seu desè aniversari amb una festa a la plaça de la Patacada Entitats l L'entitat cultural La Crispeta celebrarà el seu desè aniversari el pròxim 21 de novembre amb una festa a la plaça de la Patacada. L'acte arrencarà a les 21 hores i comptarà amb quatre propostes musicals: Carme Vives Salas, que presentarà en solitari el seu disc Expressions temporals; Joan Cuadern i els im-
previstos, que mostrarà Genuïnament, un EP amb cançons d’estils i temàtiques molt diversos; Ypnosi, que portaran el seu nou disc, Em sap greu riure; i els DJs Bonkers, els DJ de capçalera de La Crispeta, que posaran el punt final a la vetllada. Durant aquesta dècada, La Crispeta s’ha anat fent un lloc en el calen-
determinats aspectes de la secció tipus del carrer per millorar la captació i conducció de les aigües pluvials, d’ampliar puntualment l’àmbit d’actuació a la confluència dels carrers d’Astorga i l’avinguda de Sant Bernat Calvó per optimitzar el drenatge i la retenció de les aigües de pluja, i de construir un nou col· lector destinat a donar servei a les escomeses existents dels immobles
dari cultural i festiu de la ciutat, a través d’iniciatives com la Festa de Sant Jordi, el Concert de Nadales o la Cursa de Carnestoltes, així com participant en activitats com el Correllengua o l’Arbre de Maig; idees que busquen dinamitzar la vida de Reus i fer-ho en català. Amb la festa d’aniversari, l’entitat vol celebrar el camí recorregut i mirar cap al futur. «Deu anys després del seu naixement, l’entitat manté les ganes de plantejar propostes culturals diverses i de donar veu a artistes i projectes musicals diversos», assegura en un comunicat. l Diari Més
del barri Fortuny que presenten un estat de conservació molt deficient», concreten. El projecte originari tenia un pressupost d’execució material d’1.279.987,02 euros —que ascendia als 1,84 milions d’euros en tenir en compte el benefici industrial, les despeses generals i l’IVA—, mentre que el modificat s’ha situat en 1.406.606,43 euros —2.025.372,61
Eix Astorga Les obres per convertir el carrer d’Astorga en un eix cívic van començar el passat maig. La fase inicial abasta entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix, a més dels carrers de l’Escultor Sunyol i el carrer de la Papallona. Al setembre, va encetar-se la part 1.2, que continua l’actuació fins a l’avinguda del Mediterrani. La inversió total per als dos trams ronda els 4 milions d’euros. La previsió és que els treballs estiguin completats de cara a l’estiu del 2027. El projecte consisteix en la transformació del carrer d’Astorga perquè doni més protagonisme al vianant i que incorpori verd, ombra i zones d’estada. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, va destacar en el seu moment que la intervenció permetrà eixamplar les voreres; millorar la sensació de seguretat, amb la instal·lació d’un centenar de nous punts d’enllumenat; i vertebrar l’entorn com una zona verda que connecti el sud amb el centre, a través de la plantació d’un centenar d’arbres, 3.000 arbustos i 8.000 plantes. Així mateix, es col·locaran bancs, cadires i jocs infantils. Entre els carrils de circulació, s’habilitarà un carril bici, segregat del trànsit rodat. El seu dibuix ja es pot percebre sobre el terreny, mitjançant la divisió de l’àmbit. Amb l’execució de les primeres dues parts del projecte, s’arribarà al barri Juroca. Això no obstant, la intenció és continuar fins al carrer de Flix, al barri Montserrat.
10 dimecres 18 de novembre de 2026
Els Premis Cambra tindran com a eix la transferència de coneixement Empresa l La gala d’entrega de guardons es durà a terme el 26 de novembre a les 20 hores a l’Auditori Antoni Gaudí de firaReus Events Miquel Llaberia Els Premis Cambra 2026 tindran lloc un cop més a les instal·lacions de firaReus Events amb la transferència de coneixement com a eix central. La gala d’entrega dels guardons tindrà lloc un cop més a l’Auditori Antoni Gaudí a les 20 hores del 26 de novembre. Com a convidat d’honor per a l’ocasió serà el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Pallarès, i l’acte serà conduït per la periodista Raquel Sans. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, des-
taca que el lema de la gala, «transferint coneixement per deixar empremta», posa l’accent en un dels reptes del territori, «aconseguir que el creixement es comparteixi, circuli i es transformi en oportunitats». «Tenim universitat, centres de formació, empreses capdavanteres i professionals amb una gran experiència, però tot aquest potencial només es pot aprofitar plenament si som capaços de connectar-lo», afegeix el president. Per aquest motiu, considera necessari que el talent generat a les aules arribi a les empreses que constantment
Acte de presentació dels Premis Cambra 2026 amb la regidora d’Empresa i Ocupació i el president de la Cambra. Adrià Borràs
Es tornaran a atorgar una vintena de guardons repartits per tot el territori
«ens traslladen que trobar personal qualificat és una de les assignatures pendents», especialment en sectors com la construcció, d’instal·lació o fusteria. Enguany, els Premis Cambra s’estructuraran amb les mateixes categories que l’any passat; Empresa familiar, Innovació i sostenibilitat i Internacionalitza-
ció. D’aquests, cadascuna oferirà 5 guardons, un per cadascuna de les comarques que formen part del territori Cambra: la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. A més, també s’entregaran els 5 guardons d’honor, sumant un total de 20 guardons.
Alguns dels reptes actuals plantejats tenen a veure amb la implementació de la IA
Fotografia de la jornada anual del Hub Foodtech & Nutrition 2026. Redessa
La jornada anual del Hub Foodtech & Nutrition reuneix una seixantena de professionals Agroalimentari l El Hub tanca l’any amb 93 empreses, centres de recerca i institucions adherides Diari Més Una seixantena de professionals, empreses, centres de recerca i institucions van participar ahir dimarts en la jornada anual del Hub
Foodtech & Nutrition, celebrada a firaReus Events, que permet compartir les fites assolides i les noves línies de treball. La sessió va comptar amb ponències sobre alguns dels principals reptes del sector
agroalimentari, com l’aplicació de la intel·ligència artificial a les pimes, la prevenció del malbaratament alimentari i els beneficis fiscals associats a la donació d’excedents. A més, el Hub tanca l’any 2026 amb un total de 93 empreses, centres de recerca i institucions adherides, ampliant el seu abast més enllà de la Catalunya Sud a través de col· laboracions amb empreses del sector d’altres demarcacions. Alhora, durant el 2026 s’han consolidat els eixos de treball en innovació, talent o internacionalització. En l’àmbit de la innovació, 11 empreses han plantejat una vintena de reptes dins del nou Programa de Reptes d’Innovació Oberta de Redessa i s’han presentat 6 projectes col·laboratius. També s’han incubat 6 projectes empresarials foodtech en el marc del programa de la Incubadora de Redessa. En internacionalització, destaca la primera participació conjunta del Hub a Alimentaria o l’organització de sessi-
Fotografia de l’acte d’inauguració de l’exposició ‘75 anys fent cultura’. Cedida
El Bravium celebra els 75 anys amb una exposició Cultura l Aquesta es podrà visitar fins al 22 de novembre al Centre Cultural El Castell del Cambrer Miquel Llaberia El Bravium Teatre continua immers en la celebració del seu 75è aniversari i, per aquest motiu, el passat dilluns 16 de novembre a la tarda va celebrar la inauguració de l’exposició 75 anys fent cultura
1951-2026. Aquesta exposició, que estarà disponible fins al 22 de novembre al Centre Cultural El Castell del Cambrer, exposa material fotogràfic o de vestuari que permeten fer un repàs de la història de l’entitat, la seva evolució i el seu teixit humà.
11 dimecres 18 de novembre de 2026
Ramon Tremosa: «Sense l’euro la inflació derivada de la pandèmia i de les guerres recents seria de tres dígits» Entrevista l Defensa que l’euro ha aportat la major estabilitat monetària al sud d’Europa i acusa a líders com Putin o Trump d’intentar boicotejar la Unió Europea per interessos propis Adrià Borràs
Miquel Llaberia Presentes el llibre En defensa de l’euro. Per què necessita que el defensem? «L’euro ha estat un èxit. Té 25 anys d’història i ens ha protegit millor de la inflació que el dòlar als Estats Units i la lliure esterlina a la Gran Bretanya. Ha donat estabilitat monetària al sud d’Europa amb un banc central capaç de controlar l’especulació i ens ha ajudat a resistir molt millor èpoques duríssimes com la pandèmia o conflictes com Ucraïna o Iran. I davant de tot això queda clar que des de Rússia, amb Putin, els Estats Units, amb Trump, i tots els seus amics oligarques estan finançant partits en contra de l’euro perquè no els agrada. Fa poques setmanes això ha sortit publicat en mitjans com La Vanguardia, on es parlava dels milions d’euros en ajudes a partits euroescèptics que posen en dubte el sistema». Davant de tot això, la teva publicació que vol aportar? «He volgut fer un llibre en positiu enmig de tot això. Són tot un seguit de capítols curts dedicats a països europeus els quals la Unió Europea i l’euro han fet millors i està fent millors. Crec que en un moment que veiem com creixen i creixeran partits de l’estil d’Agrupació Nacional de Le Pen a França o Vox i Aliança
Defensa «He fet un llibre en positiu, per demostrar tot allò que tenim a la nostra butxaca» Catalana aquí a Espanya és un llibre necessari. És un llibre que ha de servir per aguantar la posició i per a argumentar davant de tots aquests discursos i per què seria un mal negoci sortir de l’euro. Si ara mateix no hi hagués l’euro la infla-
ció derivada de la pandèmia o de les guerres recents seria de 3 dígits, ens empobriríem, no podríem comprar petroli, no podríem actualitzar les pensions. Per això he fet un llibre en positiu, per demostrar tot allò que tenim a la nostra butxaca».
Ramon Tremosa Autor del llibre ‘En defensa de l’euro’ i exconseller d’Empresa Per què han aparegut tants enemics últimament a l’euro i la Unió Europea? «Perquè ser enemic de l’euro funciona. Hi ha inversors al Japó, Canadà o Noruega que compren actius financers en euros. Grans fons de
pensió mundials que abans invertien 100% en el dòlar i ara ho tenen diversificat. Això és el que aprofiten polítics com Trump i per això aquesta agressivitat contra l’euro i a les exportacions europees. Alhora, prefereix portar-se bé amb dictadors que hi ha a Rússia o Corea del Nord que tenen els seus països en la misèria». És una visió absolutament egoista en un món globalitzat. «Per què Rússia va atacar a Ucraïna? Perquè Ucraïna vol entrar a la Unió Europea i a l’euro i seguir el camí de prosperitat que ja va seguir Polònia i això Putin no ho pensa tolerar. Si el poble rus veu com continuen empobrits mentre els seus països veïns augmenten la renda per càpita, què pensarà la població? Per això Rússia ataca brutalment a Ucraïna, perquè Zelenski va guanyar amb més d’un 70% dels suports les eleccions amb aquest mandat, el d’entrar a la Unió Europea». I si l’euro ha sigut tan bo pels europeus, per què aquests partits antieuro estan aconseguint tants suports? «Perquè estem davant d’una guerra híbrida. Les amenaces constants de Rússia o els Estats Units, amb els seus aranzels i el finançament d’aquests partits antieuro. O Elon Musk manipulant a la població a través de la seva xarxa social, X, per fer que els discursos antieuro tinguin predominança. Està més que clar que la guerra també s’està lliurant en l’àmbit de l’opinió i per això cal defensar-nos». I com ens podem defensar? «Ens defensem amb el nostre vot, amb la nostra informació rigorosa, amb les vagues, tenint criteri i analitzant els programes electorals. Ara que partits com Vox o Aliança Catalana han de pujar, cal posar en evidència per què aplicar els seus programes seria perjudicial».
12 dimecres 18 de novembre de 2026
El Mas Rodon serà un nou espai del Centre Residencial d’Educació Intensiva per a noies tutelades Societat l El projecte preveu adequar l’edicifi per adaptar-se a la demanda de la DGPPIA, crear noves aules i espais comunitaris per a incrementar els serveis dedicats als alumnes Adam Díaz Garriga El recinte de Mas Rodon de Valls preveu adequar-se per ampliar la capacitat del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) del Guaret. El projecte, impulsat per la Fundació Resilis, gestora de la institució a l’Alt Camp, i l’Ajuntament de Valls, permetrà adaptar les instal· lacions actuals per cobrir l’evolució del model educatiu de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescencia (DGPPIA — Antiga DGAIA) de la Generalitat en els últims anys. El CREI del Guaret fa 17 anys ofereix servei a la comarca i ara es planteja l’adequació del seu entorn i l’emblemàtica masia per fer front a la demanda docent. La proposta ha fet aquesta setmana el pas previ per tirar endavant l’autorització de les obres, després que l’Ajuntament de Valls fes pública l’aprovació d’un Projecte d’Actuació Específica (PAE). El document permetrà urbanitzar la zona, utilitzar Mas Rodon com a residència i regularitzarà diverses instal·lacions existents «sense títol urbà». Abans, però, haurà de passar pel ple i la Comissió Ter-
Plànol de la distribució dels equipaments del nou Centre Educatiu Intensiu. Diari Més
El recinte també incorporarà una nova piscina i zona esportiva per als residents
ritorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT). Per portar a terme la iniciativa, es plantejarà una Pla d’Etapes constructives per desenvolupar els nous espais un per un sense afectar
a l’activitat docent actual. La principal actuació preveu la construcció d’una nova piscina per al conjunt del recinte, que contribuirà a ampliar l’oferta educativa del centre, especialment en l’àmbit terapèutic,
activitats físiques, de lleure i convivència. Pel que fa a la Masia Rodon, inclosa en el Catàleg de Masies i Cases Rurals del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Valls, l’edificació es destinarà «únicament» a l’allotjament de les noies residents del centre. Segons s’especifica al projecte, l’habilitació d’un nou espai permetrà adaptar les necessitats dels residents i millorar les condicions de convivència i privacitat. CREI amb més comunitat Part del projecte també se centrarà en la creació de més zones comunitàries, juntament amb la nova piscina. El recinte per a residents que s’espera incorporar al centre del complex haurà de convertir-se, segons s’indica a la proposta, en el «principal espai per al desenvolupament d’activitats. En aquesta part de la finca, es planteja la instal·lació de noves aules per als alumnes per «facilitar un acompanyament educatiu més personalitzat». A més, en el mateixos espais s’incorporaran una sala polivalent, zones dedicades a les famílies i visitants dels alumnes i més dependències de seguretat. Una de les novetats més destacades serà l’aportació d’una pista esportiva i un hivernacle per introduir més recintes de comunió i activitats complementàries. La intenció és que, juntament amb l’adequació dels edificis i la creació de nous espais, es planti més vegetació per «potenciar la qualitat ambiental de la finca» i generant zones d’ombra. El projecte ha de respondre a «l’experiència acumulada», que ha «posat de manifest la necessitat de disposar nous espais educatius».
Calçotapp estrena el ‘Calçotòmetre’ per avaluar establiments de la província Comerç l La iniciativa presenta una segona temporada amb Damià Amorós com a padrí Adam Díaz Garriga La iniciativa Calçotapp celebrarà el seu segon any en funcionament amb l’estrena del ‘Calçotòmetre’, un nou sistema on els usuaris podran avaluar els establiments i restaurants de la província. Els usuaris, a
més, podran utilitzar-la per calcular les quantitats dels productes per organitzar una calçotada. Durant la temporada del 2025, l’aplicació per a mòbil va sorprendre amb una proposta on es podrien observar els punts de venda de calçots en un mapa digital interactiu.
Fins a 4.000 usuaris i 500 empreses van unir-se a la proposta. Enguany, a més, l’historiador i divulgador cultural, Damià Amorós, s’incorporarà a la iniciativa com a padrí i suport a l’hora d’oferir informació «de qualitat» amb persones que coneguin la tradició culinària del territori.
Fotografia de la trobada Vilardida el passat diumenge. Cedida
13 dimecres 18 de novembre de 2026
Constantí habilita un punt de vacunació contra la grip i la Covid-19 al Poliesportiu Salut l El Pavelló Poliesportiu Municipal de Constantí acollirà un punt de vacunació contra la grip i la COVID-19 aquest dijous 19 de novembre. La jornada, organitzada per l’Institut Català de la Salut (ICS), es desenvoluparà entre les 17.00 i les 19.30 hores i té com a objectiu facilitar l’accés a la vacunació a tota la població en el marc de la campanya de tardor. Les persones interessades podran acudir directament al punt habilitat al pavelló dins de l’horari establert per rebre les dosis de la vacuna contra la grip estacional i la COVID-19. Aquesta actuació s’emmarca en les estratègies de prevenció i promoció de la salut impulsades per les autoritats sanitàries, amb l’objectiu de reduir l’impacte d’aquestes malalties durant els mesos de més incidència, com cada any. La jornada compta amb la participació dels professionals de l’Institut Català de la Salut i del CAP de Constantí. Des de l’organització es recorda la importància de la vacunació, especialment entre les persones majors de 60 anys, els col·lectius vulnerables i aquelles amb factors de risc, tot i que la campanya s’adreça al conjunt de la població susceptible de rebre aquestes vacunes per evitar el contagi directe. l Diari Més
Torredembarra es prepara per veure de nou l’Alfa i Omega Patrimoni l El projecte de construcció i instal·lació de l’escultura ha comença la seva licitació La construcció de la replica s’haurà de fer en tres mesos i la col·locació en deu dies
Adam Díaz Garriga El ‘skyline’ de Torredembarra està cada dia més a prop de tornar a acollir l’escultura de Rafael Bartolozzi, l’emblemàtic Alfa i Omega. L’Ajuntament torrenc va començar aquest dimarts la licitació del projecte definitiu que detalla els passos que s’hauran de seguir per construir, traslladar i instal·lar la figura, la qual s’espera que estigui sobre ‘el Bloc’ l’any 2027. El consistori preveu un pressupost de 152.788 euros que es dividirà en dos lots. La part que requerirà més inversió serà la construcció de la rèplica de l’escultura, dotada amb més de 100.000 euros, mentre la instal·lació suposarà la resta de la inversió (51.887 euros). La intenció és que, un cop adjudicats els contractes, la proposta es porti a terme en tres mesos —en el cas de la fabricació— i deu dies —la col·locació de les peces sobre el massís de formigó. El projecte definitiu recull les propostes aprovades pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic de l’Estat (MITECO) a principis d’aquest 2026, ja que la
les condicions meteorològiques del dia que es decideixin portar a terme els treballs i planteja un impacte ambiental mínim.
Imatge de l’antic Alfa i Omega al litoral torrenc. Cedida
instal·lació de l’Alfa i Omega ha hagut de superar diversos obstacles, i en preveu més, per tornar-lo a veure. El primer de tot serà l’elecció del material de la nova figura, el qual tindrà la missió d’allargar la seva vida útil fins als 30 anys. Segons especifica la proposta, «s’ha optat per l’ús d’acer carboni» per poder executar soldadures més duradores, sòlides i assegurar que la sal del mar no tingui tant d’impacte en els elements. Ara bé, s’haurà d’avaluar,
abans de la fabricació, si l’acer CORTEN, una varietat menys corrosiva, també és adient per incorporar dins el projecte tenint en compte els «problemes» que presenta en ambients marins. Per altra banda, un altre dels reptes que presenta la proposta és el muntatge. D’acord amb la iniciativa que va rebre llum verda per part del MITECO, es preveu traslladar la figura en dues peces separades de 3,5 tones cadascuna i muntar-les «in situ». L’operació, però, dependrà de
Tocar terra Un cop l’escultura estigui al litoral es preveu instal·lar l’escultura per «medis marins» a través d’una pontona. La grua de grans dimensions s’aproparà al massís i haurà de treballar «amb precisió» i de manera «estàtica» per encaixar l’estructura sobre els forats existents al bloc de formigó. A més, una problemàtica afegida serà la troballa d’una pontona d’aquestes característiques «a causa de la forta dependència d’equips disponibles». L’Alfa i Omega sortirà des del Port i s’espera que el viatge fins a la zona indicada, les Antines, sigui de 22 minuts exactes. Després dels últims passos tècnics, tornarà a ser al seu lloc original.
La XIX Trobada Gegantera del Morell acull 300 persones en una jornada històrica Cultura l L’edició d’enguany va destacar per la recuperació dels Gegants tradicionals dels anys 80 Diari Més La XIX Trobada Gegantera del Morell va reunir aquest diumenge 15 de novembre prop de 300 persones en una jornada històrica de recuperació de patrimoni. Enguany, van participar les colles del Catllar, el Pla de Santa Maria, la Selva del Camp, les Borges Blanques, Alcover, la Pobla de Mafumet, Vila-seca i els Pallaresos, a més de l’Embruix. La cita, que se celebra cada dos
anys, va estrenar un nou format amb l’incentiu un esmorzar popular per a tots els participants a la plaça de l’Era del Castell. La plantada de gegants, un dels actes més esperats, es va fer entre l’Ajuntament i l’església amb els primers balls davant del consistori. El recorregut pel centre del poble va comptar amb una nombrosa assistància i va acabar a la plaça de l’Església, amb les ballades individuals de les colles, el lliurament d’obsequis i una balla-
Tres centenars de personesvan reunir-se aquest diumenge al Morell. Ajuntament del Morell
da conjunta de comiat. El regidor de Festes, Miquel Roig, va destacar «la participació de tants infants implicats en la cultura popular, i l’interès que ha despertat la recuperació dels antics gegants». Aquesta edició, a
més, s’emmarcava en la commemoració del 30è aniversari de Senén i Clariana. L’Embruix va participar-hi amb dues parelles de gegants que van ballar conjuntament: les actuals i
les dels anys vuitanta, que l’entitat ha recuperat i reconstruït per donar a conèixer la història gegantera. La celebració va deixar també imatges amb molta canalla fent ballar les noves figures de goma dels gegants.
14 dimecres 18 de novembre de 2026
Tres Patrons Majors revaliden els seus mandats en quatre confraries de la demaració Comerç l Només l’òrgan de la ciutat de Tarragona, amb Jaume Sans, renovarà el govern gestor a partir d’aquest 2026 Adam Díaz Garriga El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer aquest dimarts els nous Patrons Majors de les confraries d’arreu de la demarcació, de les quals només una viurà un canvi de governança. En concret, serà la de la ciutat de Tarragona, dedicada a l’arrossegament, amb la nova etapa sota el mandat de Jaume Sans Luengo. El professional del sector va ser l’únic candidat a presentar-se a la capital provincial i culminarà així el procés de selecció. L’anterior Patró, Esteve Ortiz, ha anunciat la seva dimissió enguany després de 23 anys al càrrec. Per altra banda, les confraries de Calafell, Torredembarra i Cambrils també repetiran. El Patró Major de la institució calafellenca, Joan Soler Guasch, revalidarà el seu càrrec a la confraria de Sant Pere després de gairebé dues dècades exercint. Per altra banda, a l’òrgan d’arts menors de Torredembarra, Josep Maria Fortuny Pons, sumarà quatre anys més com a Patró Major després de més d’una dècada com a referència del sector al municipi. A la confraria de pescadors de Cambrils, qui fa almenys 13 anys que està al càrrec és Francisco Gil Vega. El responsable repetirà també
L’artista coreana Shinae Ryul.Cedida
Imatge de la Confraria de pescadors de Cambrils. Cedida
Uns 22 Patrons Majors catalans repetiran mandat durant quatre anys més com a Patró fins al 2030, després de l’anunci de la revalidació per part de la Generalitat aquest dimarts. El procediment es va iniciar el 14 de setembre i, arreu de Catalunya, hi han participat un total de 1.742 professionals del sector, dels quals 481 són armadors i armadores i 1.261 treballadors i treballadores. En aquells casos en què el nombre de candidatures presentades era igual o inferior al nombre de
vacants a cobrir, s’ha procedit a la proclamació directa dels candidats, d’acord amb el que estableix la normativa electoral. Recanvi En total, arreu de les províncies catalanes procés electoral ha comportat la renovació dels òrgans de govern de totes les confraries participants. Dels 31 patrons majors elegits, 22 revaliden el mandat, mentre que 9 confraries comptaran amb un nou patró major per als pròxims anys. A Tarragona, la línia de les confraries seguirà en el mateix sentit arreu dels municipis, mentre en el cas de la capital de província Jaume
La coreana Shinae Ryu guanya la XIV Biennal de Ceràmica del Vendrell Cultura l El jurat valora la qualitat i complexitat tècnica de l’obra de l’artista
ACN L’artista coreana Shinae Ryu ha estat la guanyadora de la XIV Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell. El jurat ha valorat la qualitat i complexitat tècnica de l’obra de Ryu, el domini del material i el procés d’elaboració i, especialment “l’excel·lència tècnica de la peça i la resolució artística”. D’altra banda, la canadenca Silvia
Tagusagawa ha rebut una menció d’honor. El veredicte es va donar a conèixer en la inauguració de l’exposició de les 18 obres seleccionades, celebrada a la Sala Portal del Pardo el passat divendres. 62 artistes han participat en aquesta edició de la Biennal, on s’han presentat 138 obres. Com a part del premi, Shinae Ryu protagonitzarà una exposició individual l’any vinent.
Els Mossos desarticulen un grup criminal dedicat al robatori de peces de vehicles Seguretat l Els autors van cometre, presumptament, fins a 79 delictes de furts i danys Diari Més Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous, a Tarragona, dos homes de 38 i 57 anys com a presumptes autors de 79 delictes de furt, danys i pertinença a grup criminal. També investiguen dos homes més, de
37 i 45 anys, per la mateixa causa. Els agents van detectar, a principis d’any, un augment sobtat de fets delictius similars en carrers molt pròxims d’una mateixa zona de Reus. El modus operandi per sostreure els catalitzadors consistia a tallar els suports del sistema i el flexor
que uneix el tub d’escapament amb la sortida del bloc motor. Seguint diferents pistes, els agents van poder identificar quatre homes que acumulen fins a 75 antecedents policials per tota mena de delictes patrimonials. Es calcula que el perjudici econòmic es de 80.000 euros.
Imatge d’un intent de robatori per part dels autors. Mossos d’Esquadra
15 dimecres 18 de novembre de 2026
El Barranc de la Vila de Falset s’emporta el 22è Premi Iniciativa Medi Ambient Sostenibilitat l El projecte de recuperació va convertir l’espai en un refugi climàtic i centre d’activitats per als residents L’espai integrarà activitats de l’escola, llars d’infants i institut de Falset
Adam Díaz Garriga El projecte de recuperació del Barranc de la Vila de Falset es va coronar com a guanyador del 22è Premi Iniciativa Medi Ambient de la Diputació de Tarragona. L’Ajuntament va rebre una dotació de 15.000 euros gràcies a l’originalitat de la complexa iniciativa, la qual que ha suposat la reactivació d’un dels espais naturals més «eficients» ecosistèmicament del municipi. El recinte es trobava totalment abandonat des de feia dècades i el projecte es va centrar en la seva adequació amb mobiliari urbà, plantació de més vegetació autòctona i la creació de sistemes de recuperació hídrica per aprofitar els recursos de la localitat. «És un projecte que es mereix el reconeixement», assegurava la regidora de Medi Ambient, Montsant Ossó. En aquest sentit, l’edil explicava que, durant la valoració de terrenys per a la implantació d’un projecte d’un espai per a gossos, van descobrir que les condicions microclimàtiques de l’espai eren favorables per generar un nou refugi i recuperar
tava Ossó. Per altra banda, el refugi climàtic haurà de servir com espai de reunió i, en els últims mesos, ja ha acollit activitats com una Taula del Medi Ambient o jornades de conscienciació. La previsió, d’acord amb l’edil, és que integri esdeveniments per a l’escola, llar d’infants i institut de Falset i que es converteixi en una referència per a «les famílies que no es poden permetre l’aire acondicionat».
Fotografia del Barranc de la Vila de Falset, guanyador del guardó de la Diputació de Tarragona. Diputació de Tarragona
patrimoni del municipi. «Hem recuperat els marges de pedra seca que van caure i les antigues basses de reg agrícoles, que estaven enterrades», detallava Ossó. La proposta també va culminar amb un projecte de recuperació
impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), centrada en la retirada d’espècies invasores, la substitució del clavegueram antic i la restauració de l’aqüeducte existent, com també la Font del Batlle i els rentadors. Segons la regidora, part
L’associació ‘No Jubilem la Memòria’, guardonada amb el Pont de Ferro Societat l L’associació No Jubilem la Memòria, amb seu a la localitat de Marçà, al Priorat, va ser distingida, diumenge passat, amb el Pont de Ferro per la seva tasca de recuperació, preservació i divulgació
de la memòria històrica en la categoria col·lectiva. La investigadora Antònia Serres Buenaventura, de Pinell de Brai (Terra Alta), va ser distingida en la categoria individual. «Algú s’ha fixat en la feina que
fem i, si ens ho reconeixen, deu voler dir que estem fent les coses bé», va assegurar el president de l’entitat, Miquel Perelló. Els guardons els impulsen l’Ajuntament de Flix i el COMEBE. l Diari Més
important del projecte també serà la reutilització d’aigües grises (residuals, sense matèries fecals) de la piscina municipal per regar la nova vegetació autòctona. «Era una prioritat tenint en compte la situació de sequera que viu el Priorat», ressal-
Accèssit a l’Aleixar L’Aleixar també es va endur l’accèssit pel projecte ‘Banc de Terres de l’Aleixar: recuperació del mosaic agroforestal i adaptació al canvi climàtic, una iniciativa de gestió sostenible del territori i del paisatge que proposa recuperar terres agrícoles en desús i facilitar l’accés a la terra a nous agricultors.
16 dimecres 18 de novembre de 2026
Xisco Campos: «No és qüestió de sistemes, sinó de ser un equip agressiu i amb identitat» Futbol l L’entrenador del Nàstic de Tarragona explica al Diari Més les seves sensacions després de la darrera derrota, del que ha de millorar l’equip per continuar creixent després de disputar el primer tram del curs i també s’obre a nivell personal Arnau Montreal Quesada Com està l’equip després de la derrota a casa? «Està molt enfocat a millorar. Més enllà de mirar els números a casa o fora, el que es vol durant la setmana és millorar la nostra identitat i el nostre joc. A partir d’aquí, si ho aconseguim, els resultats arribaran. No cal tenir al cap el clixé de millor fora o a casa, siguin quins siguin els números. El que importa és millorar la nostra identitat i aconseguir ser més regulars». Com valora el duel contra el Real Madrid Castilla? «Crec que l’equip va començar bé, però després del gol ens van treure la pilota. Vam fer un pas enrere en l’altura del bloc, que no era el que volíem, perquè la intenció era pressionar a dalt. Hi havia un moment en què ens rodejaven les estructures i havíem de ser més saltadors, més valents o ajustar l’altura de la pressió, sobretot per la banda esquerra. Ho vam corregir al final del primer temps, vam ser més propositius i és quan Pere Marco va tenir l’ocasió». A la segona part l’equip va millorar. «Vam ajustar l’alçada del bloc, estem millor en les ubicacions i mostrem millor la nostra identitat. Aquest partit ens ha de servir per créixer i veure què passa si ens sortim del camí de l’autoexigència. Perquè els partits no són una qüestió d’orgull, sinó de personalitat i poder repetir i amplificar les coses que es van fer bé a la segona part i evitar que es repeteixin moments com el de la primera meitat». Va sortir emprenyat amb l’arbitratge. Sobretot per l’estrambòtic final de partit. «Quan s’acaba el partit hi ha dos perjudicats, el Nàstic i l’àrbitre, perquè s’equivoca i ho sap i es va generar una situació rara. A principis
de temporada sempre tenim una reunió informativa sobre les normes i maneres de fer, però després cada àrbitre xiula d’una manera. Penso que no ens podem desgastar més amb els arbitratges ni temes externs i hem de concentrar-nos en millorar nosaltres mateixos». Quan el Nàstic perd la seva essència de pressionar a dalt i baixa el bloc, és quan venen els problemes? «En aquest cas sí i es va veure en part per la virtut del rival. Després del gol ens van enfonsar el bloc i vam fer una línia de cinc molt plana que ens va perjudicar. No volíem això, però ens ho van forçar, perquè Pol Fortuny arrossegava molt Manel Royo i Almansa s’havia d’enfonsar per cobrir l’espai mentre que Fortea el fixava. A la segona part vam poder ajustar i ser agressius com volíem, vam estar ben ubicats en el terreny de joc. Al final penso que és una qüestió de distàncies, de ser un equip que sigui un bloc quan ataca i quan es defensa. Perquè si ataques bé és més fàcil reorganitzar-se en defensa. Si formes un bloc compacte al darrere, és més fàcil recuperar i atacar. El rival també juga, clar, però ens hem de centrar a millorar nosaltres mateixos i que la nostra identitat es vegi el màxim possible». És el moment d’insistir en el sistema, per què creu que acabarà sortint, o cal mirar cap a un altre tipus de dibuix amb 4 defenses? «Penso que hem de ser un equip líquid que canviï dins d’un mateix partit. Hem de ser un equip incòmode i tenim jugadors que s’adapten a diferents estructures. Aquí no hi ha un sistema capital o un que jo vulgui insistir i que cregui que és l’únic camí. Les estructures són un mitjà per arribar on volem arribar. Hi ha moments en el partit en què estem en el 4-2-3-1 o 4-3-3 i d’altres en què hem estat en un 5-3-2. És una estructura canviant. El que no ha de canviar és la intenció de ser
Xisco Campos Entrenador del Club Gimnàstic de Tarragona
El diagnòstic «L’equip ha tingut moments que il·lusionen, però estem en un procés de millora per poder ser regulars» un equip agressiu, de ser un equip incòmode i un equip capaç d’imposar-se contra qualsevol rival». Divendres toca visitar un Villarreal B que és l’equip més golejador de la categoria. És una bona prova de foc per corregir aquests punts que han fallat en els anteriors partits? «Sí, és una oportunitat per a nosaltres de fer un pas endavant. Juguem
contra un equip que té molta eficàcia golejadora i ens exigirà molt, però hem de sortir amb valentia sense mirar la classificació perquè ara mateix importa poc. Hem d’anar a jugar sense complexos i que la nostra identitat es vegi reflectida». Sempre ha comentat que la porteria a can Nàstic està molt viva. S’ha d’esperar un canvi?
«Tenim dos grans porters i anirem analitzant i veient el rendiment i a partir d’aquí, prendrem decisions. Tant Gaizka com Vicent entrenen com animals i l’un fa millor l’altre. Toca analitzar i veure quin és el millor per a cada context determinat». Perd Montalvo i Van Rijn. És el moment dels jugadors amb menys minuts de fer un pas endavant? «Sí, hem de mirar la part positiva de tot. Monti podrà descansar una mica perquè pràcticament no l’hem gestionat tot i que cada partit els números ens mostren que és qui més volum de quilòmetres fa. Tenim més d’una alternativa per cobrir el forat i estic segur que qui entri ho farà bé. De la mateixa manera que en els centrals, que és una posició que va rotant. Tinc confiança en la profunditat de la plantilla i les diferents alternatives que tenim. Puc dir que en el dia a dia es veu que els jugadors tenen moltíssimes ganes de millorar i treballar, juguin més o menys. Estic convençut que l’equip anirà a més». Normalment es diu que per valorar un equip s’ha de veure com juga durant deu jornades. Han passat unes poques més. Quin diagnòstic fa? «Crec que l’equip ha mostrat moments molt bons i moments que realment ens han d’il·lusionar. Però evidentment encara estem en un procés de millora i hem de ser molt autocrítics i exigents amb nosaltres mateixos. Hem de millorar tot allò que no ens ha portat regularitat i tots els comportaments els analitzem i revisem de manera grupal. Tot el que sigui millorar ha de ser la nostra obsessió, no ens hem de conformar amb les petites victòries que s’han aconseguit fins ara. Hem de ser més regulars, que la nostra iden-
17 dimecres 18 de novembre de 2026
titat es mostri més durant el partit i no durant mitja hora, que s’allargui cada cop més». Ser un equip renovat, amb molts jugadors que debuten o volen fer un pas endavant fa que tot sigui qüestió de confiança? «L’equip cada cop es coneix més i agafa més experiència a la categoria. Estic molt orgullós dels jugadors en el sentit que hi ha molta exigència interna. Quan les coses no surten veig els jugadors que no estan contents i ràpidament volen posar-se a treballar. Això té molt de mèrit i és una part que il·lusiona. L’equip sempre ha donat la cara en les derrotes dures i se’n va enfadat quan es pot guanyar i no s’aconsegueix, com el duel contra l’Águilas. El seu compromís és molt gran». Queda menys de cara al mercat d’hivern. Demanaria algun perfil concret que no té per millorar l’equip? «S’han de mirar les opcions de mercat. Tot el que hagi de venir ha de ser per millorar. Jo estic molt content amb l’equip i la profunditat de la plantilla». Però pensa que necessita algun reforç d’un perfil concret? «Potser és una qüestió més per Tomeu Nadal. Com deia abans, si ha de venir algú, ha de millorar el que tenim i ja estic content amb la plantilla». És un entrenador que dona molta importància a les estadístiques? «Normalment sempre em centro en la part qualitativa. És cert que hi ha una estadística que diu que som un dels equips que menys possessió sol tenir i això ho volem revertir. Volem ser cada vegada més un equip que porti la iniciativa, que sigui solvent amb la pilota i més vertical». Com està Xisco Campos vivint l’experiència Nàstic? «Primer de tot vull dir que estic molt agraït i estic gaudint moltíssim. El dia a dia amb el grup m’està donant molta força, ens deixen treballar en les millors condicions i estem intentant créixer de dins cap a fora. Si tot va cap a la millora és difícil no estar content. El que passa és que en el futbol tenim una cosa que pesa bastant que són els resultats. Si guanyes estàs molt content i, si no, dones més voltes a les coses. Abans parlàvem de tenir estabilitat emocional, també m’ho aplico a mi mateix, perquè s’ha d’analitzar cada partit en fred, ser estable i, per la meva part, anar a visitar la família quan puc». Com porta la distància amb la família? «Per a mi és la part més difícil. És la
Xisco Campos durant un partit del Nàstic d’aquesta temporada. Gerard Martí
L’apunt
El Nàstic Genuine convida a tots els equips tarragonins El Nàstic ha convidat els 168 clubs de futbol i futbol sala de la província de Tarragona a assistir a la jornada inaugural de LaLiga Genuine Moeve, que tindrà lloc al Nou Estadi Costa Daurada aquest divendres a partir de les 19 hores. L’entitat grana vol fer partícip tot el futbol territorial d’una celebració molt especial: el desè aniversari del seu equip Genuine i, de retruc, generar un espai de trobada i convivència que permetrà estrènyer vincles.
primera vegada que em toca treballar sense la meva família al costat i és una decisió que m’ha costat molt prendre. De fet, quan era futbolista vaig tenir ofertes que eren molt bones, però vaig dir que no pel simple fet de poder estar amb la meva dona i els meus fills. El Nàstic era una oportunitat que sabia que no podia deixar passar. Perquè sabia que, si no venia, me’n penediria tota la meva vida». Els troba a faltar? «Tinc un neguit segons quins dies, sobretot els que tinc menys feina o
El planter «Estic molt orgullós dels jugadors. Hi ha molta autoexigència, el seu compromís és molt gran» La família «Tenir la família a distància és la part més difícil, però el Nàstic era una oportunitat que no podia deixar passar» més temps lliure. Sempre que puc aprofito per tornar a casa i estar amb ells. És una dificultat afegida, perquè tinc tres nens que estan en una edat en la qual tenir el pare de teletreball no és el més adient. Sempre que puc els veig, perquè m’ajuden a desconnectar i carregar piles, perquè quan hi ha setmanes curtes pel tema de calendari, amb partits més seguits, estic pensant en el futbol 24 hores al dia». Com se sent com a entrenador? Hi ha molts jugadors que potser, com a capità, gestionaria d’una manera i ara ho ha de fer diferent. «Com a capità era diferent perquè podia ser més directe. Ara com a entrenador he de gestionar 25 persones més tota la gent que envolta el club, així que he de marcar molt més el que dic i com ho dic. Això sí, el tu a tu amb el futbolista sí que el tinc. Si hi ha alguna cosa que no m’agrada, no espero massa a enfrontar la situació. No soc un entrenador que deixi passar les coses, si hi ha algun problema amb algú, es
tracta de manera clara i directa al moment. Crec que és millor així, perquè així s’eviten situacions incòmodes o mals hàbits». L’experiència de ser excapità del Nàstic l’ajuda? «Sí, hi ha moltes coses que feia com a capità, com per exemple parlar davant del grup i haver de sortir a les rodes de premsa per donar explicacions. De fet, llavors sempre em tocava sortir a donar la cara en la derrota, era Manolo Martínez o jo [riu]. Potser ara estic més exposat que abans perquè he de sortir més a parlar, però no em fa neguit sortir en els mals moments, és part del futbol i crec que s’ha de ser honest amb el missatge i no buscar excuses». Què ha après amb el pas dels partits? «Que quan s’ha de reforçar el que sigui, es fa i que sí que has d’alçar la veu per defensar-te, també. A mi no m’agrada parlar dels àrbitres i en tota la temporada no he dit res. Però, per exemple, ho vaig haver de
fer en el darrer partit perquè quan et trepitgen ho has de dir. Has de dir per aquí no, perquè és una errada greu i no es pot deixar passar i has de mostrar caràcter. Això sí, ja dic que jo no seré l’entrenador que parla dels àrbitres, jo el que vull és parlar dels nostres jugadors, del nostre club, escut i tot el que significa ser del Nàstic de Tarragona». Com és la seva relació amb Tomeu Nadal en el dia a dia? «Tenim molta confiança i ell està molt en el dia a dia. Crec que és un valor afegit, perquè no es perd un entrenament. Està en la prèvia, està durant i està després. Hi ha coses que no he d’explicar-li perquè ja les veu. Hi ha confiança total, tenim una bona relació i bona sintonia per dir-nos qualsevol cosa. Ajuda molt que compartim una mateixa idea de veure el futbol i Tomeu ajuda a generar aquesta identitat de la qual tant parlàvem». Se sent acollit per l’afició en la seva tornada al Nàstic? «Sí, clar, perquè quan vaig arribar vaig veure molta gent que em coneixia de la darrera etapa com a jugador. Vulguis o no, això genera certa nostàlgia i una millor benvinguda. Quan acaben els partits intento que els jugadors s’acostin a l’afició, perquè se’ls ha de reconèixer i donar les gràcies. Jo només m’acosto quan perdem i l’altre dia just em vaig trobar un aficionat d’aquells que em van quedar gravats de la meva etapa com a jugador. Em va abraçar, es va emocionar una mica i em va animar. Això em va donar energia, perquè veus una persona que em coneix dels sis anys que vaig estar aquí i que segueix al peu del canó estimant el Nàstic. Amb aquesta afició el club acabarà tirant cap a dalt tant sí com no». Aconsella als jugadors a què siguin propers amb l’afició? «És una cosa que sempre he intentat inculcar. Els dic que ho donin tot i lluitin fins al final, com diu el nostre lema, perquè la gent del Nàstic t’ho agraeix i sempre està al nostre costat. S’han d’apropar a ells i se’ls ha de donar les gràcies. La gent de Tarragona és molt agraïda. Jo vaig poder estar aquí sis anys i, tot i tenir millors ofertes, es va forjar un sentiment de pertinença que em va fer quedar. Soc mallorquí, però tarragoní d’adopció i sento això com a casa. Molts jugadors i part del cos tècnic també ho senten. Això és un valor afegit, perquè es pateix cada derrota, però hi ha un gran compromís perquè tot surti bé, que l’equip continui millorant i que faci gaudir a l’afició».
18 dimecres 18 de novembre de 2026
El Reus FC Reddis, preparat per il·lusionar i il·lusionar-se amb la Copa Futbol l Els roig-i-negres reben al Barakaldo a les 20.30 h amb l’objectiu de tornar a viure una nit màgica a l’Estadi Municipal En cas de victòria, el Reus optarà a enfrontar-se a un equip de Primera Divisió
Arnau Montreal Quesada Torna el futbol a l’Estadi Municipal amb la Copa del Rei, una competició en la qual el Reus vol il·lusionar-se i també il·lusionar la seva afició. Els roig-i-negres reben el Barakaldo de Primera Federació a les 20.30 h i tenen entre cella i cella repetir una nit màgica com la viscuda la darrera temporada. Per als d’Edu Albacar el partit d’aquest vespre té doble premi. Per una banda, tenen l’oportunitat de passar de ronda per poder tornar a jugar contra un equip de Primera Divisió. De l’altra, consolidar la ratxa de victòries davant de l’afició amb un triomf que serveixi per acabar de pujar al carro d’aquest projecte els que encara tenen dubtes. Els d’Albacar van sumar el passat diumenge la segona victòria consecutiva en un partit amb més efectivitat que futbol. El mateix tècnic va ser autocrític per aquesta imatge mostrada, una que ha provocat certa irregularitat de resultats i que ha alçat més d’una cella entre els aficionats roig-i-negres, que enca-
Imatge del jugador del Reus FC Reddis Aitor Serrano durant el darrer partit de lliga. Adrià Borràs
ra s’adapten al canvi a la banqueta. Amb tot, els roig-i-negres es mantenen a tres punts del play-off d’ascens a la lliga i volen que el partit de Copa del Rei sigui l’impuls necessari per acabar de prendre el vol. Els reusencs es trobaran al davant
a un Barakaldo amb millor cara del que havia de venir fa tres setmanes. El duel de Copa va ser suspès en dues ocasions i, llavors, el conjunt basc estava ferit. Ara, els de Ricardo Arana sumen una dinàmica de cinc partits sense perdre i ja s’allunyen
del descens. El conjunt basc destaca pel seu joc directe i la seva capacitat defensiva, tot i que, a la Copa, s’espera que faci rotacions. Per al Barakaldo, entrar a la Copa del Rei va ser el premi de consolació el curs passat, després de quedar-se a les
portes del play-off en un triple empat amb Pontevedra i Real Madrid Castilla. Per al Reus, la Copa del Rei és la millor oportunitat. Els roig-i-negres recorden bé la gesta del curs passat contra l’Europa en la qual l’equip va empatar en una nit plujosa però animada. El duel va tenir el millor desenllaç, amb victòria roig-i-negra a la tanda de penals. Aquella nit va ser màgica perquè va servir per generar sentiment per als nouvinguts en un projecte que feia anys que es consolidava a la ciutat. Ara, des del club volen que es repeteixi per unir a tothom en el projecte que encapçala Edu Albacar. Aquest vespre, l’Estadi Municipal es tornarà a vestir de gala per una gesta difícil, com és guanyar un equip de superior categoria. El premi és molt gran i els roig-i-negres ho donaran tot per aconseguir-ho.
L’Ajuntament del Vendrell renovarà la gespa de la pista Cruyff Court ubicada al barri de Mas d’en Gual Poliesportiu l L’Ajuntament del Vendrell renovarà la gespa de la pista Cruyff Court, situada al barri de Mas d’en Gual, amb una inversió de 100.370,01 euros, IVA inclòs. El consistori ha adjudicat les obres a l’empresa VORACYS, SL, amb l’objectiu de millorar les condicions d’aquest equipament
esportiu, que registra un ús diari intensiu. L’actuació preveu retirar la gespa artificial actual, adequar la planimetria de la superfície i instal·lar-hi una nova gespa. Segons l’Ajuntament, la renovació és necessària perquè el paviment actual ja ha arribat al final de la seva vida útil. l Diari Més
Els regatistes del CN Cambrils s’imposen en totes les classes al Trofeu Vela l Els regatistes de Cambrils han aconseguit victòries en totes les classes de la competició de vela lleugera al Trofeu Cornudella que es va celebrar el darrer cap de setmana al Club Nàutic el Balís. Santi Bes va guanyar en Ilca 4 i també va ser primer Sub16 i Sub18. Félix Ramos es va imposar en Ilca 6 i Joan Fargas en Ilca 7, seguit de
Miguel Garcia, segon. En categoria femenina, Cristina Guillén va ser tercera Sub17. Aleix Monmany, responsable de la secció esportiva, ha destacat que aquests resultats confirmen la bona temporada dels equips i la qualitat del treball amb els regatistes de totes les categories. l Diari Més
19 dimecres 18 de novembre de 2026
Arrenca al MNAC el trasllat de les pintures profanes de Sixena Cultura l El govern d’Aragó, que va visitar ahir Barcelona, veu l’operació com «una prova pilot» per a les pintures de la sala capitular ACN Ahir va arrencar el trasllat de les pintures profanes de Sixena, que es troben a la sala 17 del MNAC. El director general de Cultura i Patrimoni Cultural, Pedro Olloqui, va assegurar que aquest trasllat és «una prova pilot» per al de les pintures de la sala capitular i va insistir en la «viabilitat» d’aquest trasllat. Sobre les pintures murals, va manifestar que entén el dol per la pèrdua, però no «la construcció d’un conflicte pel compliment de la sentència». Va fer aquestes declaracions a la porta
del MNAC abans de visitar la sala 17 on hi ha les pintures profanes. Olloqui, que va demanar reunir-se amb el director del MNAC, Pepe Serra, va parlar de «normalitat», «col·laboració» i també, va afegir, de «cordialitat personal». Olloqui va arribar al MNAC acompanyat per un equip tècnic de sis persones, tres tècnics de la direcció general i tres tècniques expertes en restauració i trasllat de patrimoni mural, que seran les encarregades de supervisar el procés juntament amb els tècnics designats pel MNAC i els tècnics de l’empresa SIT,
La delegació de Cultura i Patrimoni Cultural d’Aragó al MNAC. ACN
El director general de Cultura aragonès va insistir en la «viabilitat» del trasllat
El govern espanyol aprova la pujada del salari mínim en un 5,3% Economia l Els sous dels treballadors públics augmentarà un 4,5% ACN El govern espanyol ha aprovat l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) en un 5,3% per al 2027, fins als 1.286 euros bruts mensuals en 14 pagues, i la pujada del 4,5% dels sous dels treballadors
públics, la més alta des del 1992. Les mesures, aprovades en campanya electoral, beneficiaran uns 2,7 milions d’assalariats i tres milions de treballadors públics, respectivament. L’executiu també ha aprovat una rebaixa fiscal perquè els perceptors de l’SMI que cobrin 18.004
El Govern aprova una compensació de 50 euros per nit per als docents que participin en colònies escolars Política l El Govern va aprovar ahir una compensació econòmica de 50 euros per nit per als docents que participin en colònies i altres sortides escolars amb pernoctació fora del centre educatiu. La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va explicar que la mesura vol reconèixer una tasca que durant anys
ha depès del «voluntarisme» del professorat i del personal educatiu. La consellera Niubó també va anunciar que abans que acabi el novembre el Departament publicarà una instrucció per compensar les colònies amb un dia festiu i reforçar la protecció jurídica dels professionals davant possibles incidents o accidents. l ACN
euros anuals continuïn sense tributar per l’IRPF. A més, com a novetat, s’eliminen des del gener les retencions mensual a la nòmina de l’SMI. L’augment salarial pels funcionaris podria ser superior al 4,5%, ja que s’afegirà un 0,5% addicional vinculat a la inflació.
l’encarregada de dur a terme els treballs. Segons van explicar fonts del MNAC, la delegació aragonesa va ser rebuda pel director del museu Pepe Serra i el president del MNAC, Joan Oliveras. En accedir a l’equipament, Olloqui va seguir l’inici dels treballs de desmuntatge de les pintures profanes. A continuació,
va sol·licitar poder veure les obres de la sala capitular. Una vintena de tècnics participen dels treballs, entre professionals de l’empresa SIT i dels governs. Olloqui va manifestar que el trasllat de les obres profanes a Sixena és «una prova pilot» per a la realització també del trasllat de les pintures de la sala capitular.
El govern espanyol aplicarà una reducció de la tributació de l’IRPF de 1.033,58 euros per als salaris de fins a 18.004 euros anuals. La rebaixa també s’estendrà als sous immediatament superiors al salari mínim per evitar “el que es coneix com a error de salt”. En aquest cas, la reducció s’anirà aplicant de manera decreixent fins a arribar als contribuents amb rendiments anuals de 23.172 euros. Segons el ministre d’Hisenda, Arcadi España, la rebaixa fiscal arribarà a 2,7 milions de persones i suposarà un estalvi tributari de 1.200 milions d’euros.
Una altra de les novetats de la mesura és que, a partir del 2027, els perceptors del salari mínim deixaran de tenir retencions mensuals a la nòmina a partir de gener. Fins ara, tot i que la tributació anual de l’SMI acabava sent de zero euros, els treballadors podien tenir retencions durant l’any que posteriorment es compensaven en presentar la declaració de la renda. Com a exemple de l’impacte de la fiscalitat, el ministre ha assenyalat que un treballador que cobrés el salari mínim no pagava IRPF amb el sistema actual.
Feliç 31 aniversari, moltes felicitats dels teus pares i la Carla, t´estimem.
Avui l’Abril fa 18 anys. Cada dia estàs més guapa. T’estimem. Els teus pares.
Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
80 anys de sabiesa i amor, pels teus nets, fills i amics. La més reivindicativa i humil. T’estimem Àvia!
20 dimecres 18 de novembre de 2026
k Dels lectors Gratitud a l’hospital Joan XXIII: a la tercera, com a casa
personas cuando viajan en trenes que por mucho que hayan avisado los maquinistas, no se revisan las vías todo lo que deben. Passar per un procés Todo el mundo se queja de oncològic és una situació que no vamos bien, pero delicada i, sovint, pot ser ellos dicen que somos los molt complicada. Per primeros en todo. Permiten això són tan importants que te ocupen una vivienda les persones que en tenen y encima les has de pagar cura, equips de cirurgia, el agua, luz y gas. Se quejan d’oncologia, d’infermeria, de que las viviendas son auxiliars, zeladors, neteja, caras, pero no dicen que es tots cuiden i acompanyen. por culpa de que el gobierno A l’hospital J23 ens hem no ha hecho las suficientes trobat uns equips amb que se necesitan, por la gran una qualitat humana cantidad de gente que va extraordinària, per això el nostre agraïment a tots i, en entrando a nuestro país, sin concret a la tercera planta, ningún tipo de previsión. Van creando nuevos la que ha estat sovint la nostra «segona residència» ministerios y oficinas, colocan gente, mucha durant els darrers últims quatre anys i on ens han fet gente, pero no resuelven sentir com a casa, així com los problemas que se van acumulando, hasta que la el nostre agraïment també gente estalla. a l’equip d’hospitalització A ver si en estas elecciones domiciliaria pel seu prometen hacer las acompanyament. viviendas que tantos años Hi ha moltes maneres de han quedado olvidadas, curar, quan t’escolten i poner los jueces, médicos t’expliquen, quan et fan somriure, quan et donen la y profesores que faltan, ma, quan et pregunten com adecentar las escuelas que tengan calefacción y estàs, quan et dediquen el aire acondicionado. Que temps que probablement los trenes funcionen tanto no tenen, quan busquen si son de corta, media i proven aquell remei que o larga distancia. Que sembla que donarà bons logren consenso con las resultats i potser sí, potser peticiones del ciudadano y no, però sempre, sempre no se creen huelgas que van cuidant. destrozando el país, más És la vostra feina, sí, però mai us podrem agrair com aún cuando se añaden los violentos que causan tanto ens heu fet sentir, com heu daño. cuidat al nostre pare però En definitiva, que den al també l’acompanyament ciudadano, todo lo que que li heu fet a la nostra necesita que funcione para mare, sostenint als que su vida diaria. Que miren sostenen. Per últim agrair como si fuera para ellos. l’equip de pal·liatius, per También vigilar que no fer-ho dolç. tengan sueldos demasiado Cuidem als qui cuiden, altos los políticos, para que sanitat pública de qualitat haya más igualdad con los sí, però en tots els sentits. Família Caballé Capdevila trabajadores. Piensen que, en más de una ocasión, un Tarragona trabajador cualquiera rinde más que un político en su Ni honor, ni sillón de mando. dignidad Se oyen decir muchas cosas Se les llena la boca a los de los políticos, y ninguna políticos cuando están buena. Habrá alguno de promoción. Todo que lo haga bien, pero al palabrería, que muchos ciudadano le llega todo lo se creen, pero ellos no. Ya pueden pasar desastres por que hacen mal. Y he oído muchas veces que no hay ni falta de revisión, como las honor ni dignidad. vías y la electricidad. No invierten en lo que deberían. A ver si llegan tiempos Mueren policías por falta de mejores. María Elisa Aragonés tener lanchas adecuadas Domènech para cuando persiguen Tarragona narcotraficantes. Mueren Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
k Editorial k
El dret a vaga no pot deixar de banda els usuaris
E
l dret a vaga és irrenunciable. Els maquinistes, com qualsevol altre col·lectiu, tenen tot el dret a protestar i a reclamar millores laborals, més inversió, més seguretat i més manteniment en una xarxa ferroviària plena de mancances. Són reivindicacions legítimes i, en bona part, haurien de ser també dels usuaris. Però el dret a vaga conviu amb l’obligació de complir els serveis mínims. No s’imposen per capritx ni per frenar la protesta: existeixen perquè la vaga no deixi sense una activitat essencial els ciutadans que en depenen. Sense aquest límit, la protesta deixa de ser només un conflicte laboral i es converteix en un problema
col·lectiu que els viatgers no han triat. Quan no es compleixen, l’equilibri es trenca i en paguen les conseqüències els de sempre, els passatgers. Molts afectats, malgrat la indignació i el cansament, continuen entenent els motius dels treballadors, i això s’ha de valorar. Però aquesta comprensió no és una carta blanca per deixar-los sense alternatives, sense poder arribar a la feina, a la universitat o a una visita mèdica. No és gens just que paguin també els efectes d’un conflicte que no va amb ells. Defensar els drets laborals i respectar els dels viatgers no s’exclouen, i els serveis mínims són precisament la manera de garantir-ho.
k Tribuna k
Democràcia
S
òcrates desconfiava de la democràcia. O, més exactament, del risc que una majoria mal informada o manipulada pogués prendre males decisions. És una crítica antiga i actual. Votar, per si sol, no garanteix una democràcia de qualitat. Tampoc una assemblea. Tots hem vist assemblees on no guanya necessàriament la posició més representativa, sinó la més organitzada, la més activista o la que controla millor els tempos. També hem vist partits que es proclamen democràtics però que, quan existeix el risc que la gent decideixi una cosa diferent del que vol la seva direcció, apareixen maniobres o decisions cuinades abans del debat. Una direcció pot tenir preferències sobre qui hauria de ser candidat. Això no és antidemocràtic. El problema apareix quan s’utilitza una posició de poder per impedir una competició justa o per no respectar la decisió de la militància. El problema, doncs, no és només votar. És qui pot decidir, amb quina informació, en quines condicions i amb quina llibertat. Peter Mair ho va explicar amb una expressió magnífica: “governar el buit”. Va descriure com ciutadans i partits s’anaven allunyant: menys identificació, militància i confiança, i partits més instal·lats en les institucions i menys connectats amb la societat. Aquest és el buit: ciutadans convertits en espectadors i polítics sovint en gestors. Quan aquest buit creix, algú l’omple. Fenòmens com Trump o Bolsonaro ens haurien de fer reflexionar sobre què passa quan una part de la ciutadania deixa de sentir-se representada i apareixen lideratges que transformen el malestar en polarització o debilitament institucional. Però no tothom parteix de les mateixes condicions per participar. Una persona amb dificultats econòmiques, jornades laborals llargues o barreres lingüístiques no té les mateixes possibilitats d’implicar-se que algú amb temps i recursos. Una democràcia no és plenament participativa si una part de la ciutadania no
costa, quins beneficis té, quins riscos comporta i quins arguments hi ha a favor i en contra. La intel·ligència artificial pot ajudar a traduir informes incomprensibles i contrastar arguments abans de decidir. Partim d’una convicció democràtica: Elena Zukova quan una societat està ben informada, disCandidata a l’alcaldia de Salou per ERC posa de diferents punts de vista, pot partiSaül Garreta cipar en condicions dignes i decideix amb Arquitecte urbanista · Ex-president llibertat, el que vol la majoria acostuma a del Port de Tarragona ser sensat. No sempre. Les majories també s’equidisposa de les condicions materials neces- voquen. Però també s’equivoquen les elits i sovint pateixen un problema afegit: la sàries per participar-hi. Aquí també falla una part de la promesa desconnexió. És difícil entendre el drama socialdemòcrata europea: que el progrés de l’habitatge quan tenim la vida econòmimilloraria la vida de la majoria. Habitat- cament resolta. La majoria volem viure bé i també volem ge, salut, educació, feina i protecció social. que hi visquin bé els Quan una persona treLes majories també nostres fills. Quan enballa i no pot pagar un tenem que contaminar habitatge digne o quan s’equivoquen. Però la riquesa augmenta també s’equivoquen les un riu, destruir un bosc, escalfar el planeta o esperò es concentra, no elits i sovint gotar els recursos acaentra només en crisi pateixen un problema barà perjudicant-nos, un model econòmic. afegit: la desconnexió normalment tampoc Entra en crisi la legitiho volem. Perquè no vimitat de la democràcia. Queda una pregunta incòmoda: què vim al marge del planeta. En formem part. Potser la millor societat possible no serà passa quan una majoria decideix limitar els aquella governada pels savis ni aquella on drets d’una minoria? Una societat pot tenir eleccions lliures i simplement votem cada quatre anys. Potser serà aquella capaç de combinar majories legítimes, però això no converteix totes les decisions majoritàries en justes. coneixement, informació, participació, Democràcia no pot significar que el 51% drets, protecció de les minories i decisió pugui disposar dels drets del 49%. Necessi- majoritària. Una societat culta, lliure i materialment ta drets fonamentals, separació de poders i digna. protecció de les minories. Tenim la convicció que, si posem davant Alhora afrontem reptes immensos: canvi climàtic, intel·ligència artificial, desigual- de la majoria de persones tota la informatat, habitatge i transformació del treball. ció, totes les conseqüències i tots els punts No podem afrontar-los amb una demo- de vista, i els permetem decidir lliurement, cràcia d’un altre segle. Cal reformar-la. Cal aquesta intel·ligència col·lectiva estarà, la reformar també els partits: menys aparells majoria de vegades, més a prop del bé comú tancats, menys professionalització perma- que qualsevol minoria que pretengui decidir en nom seu. nent, més renovació i més participació. No sempre encertarem. Això també és La tecnologia ofereix una oportunitat. Imaginem que abans d’una decisió im- democràcia. Però almenys els errors seran portant qualsevol ciutadà pogués disposar nostres. I podrem rectificar-los. Plegats. d’un resum clar: què es proposa, quant
21 dimecres 18 de novembre de 2026
k Tribuna k
El Círcol, 175 anys
A
Reus hi ha dues entitats, entre altres, que marquen la tradició i l’excel·lència del seu passat. Val la pena recordar que al primer terç del segle XX, anys 1900, Reus era la segona ciutat catalana amb més població: tenia 30.000 habitants. La primera entitat és el Centre de Lectura, que és una institució cultural de referència del país. És un dels primers ateneus de Catalunya, fundat l’any 1859, amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir la població obrera i les capes més desfavorides de la societat. L’altra entitat és El Círcol, que és el segon club d’aquestes característiques més antic de Catalunya. El 28 de maig del 1852, destacats representants de la societat reusenca del moment es reuniren per aprovar el reglament fundacional de la societat recreativa El Círcol. Des de la seva fundació fins a l’actualitat, l’entitat ha estat sempre punt de trobada per a una part important de la societat civil reusenca. El Círcol, conegut popularment com ‘El Círcol dels Senyors’, ha contribuït d’aquesta manera i des dels seus inicis a mantenir el lideratge civil de la ciutat de Reus com a pol cultural i econòmic de la Catalunya Nova. En reconeixement a aquest lideratge, l’entitat ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d’Or de la Ciutat, atorgades respectivament per la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Reus. Mantenint-se fidel als seus principis fundacionals, ha sabut adaptar-se als ritmes dels temps amb una clara voluntat de permanència, i esdevenir un lloc per gaudir i debatre tot tipus de temes. Personalitats de tots els àmbits de la vida econòmica, cultural, social i política del país visiten aquesta entitat per fer-ne un espai de debat, reflexió, cultura, negoci i oci on les trobades socials i empresarials enriqueixen els socis i sòcies de l’entitat i tots aquells que hi participen. Ara i aquí vull parlar de l’exposició commemorativa dels 175 anys de la creació d’El Círcol, que té lloc a la tercera planta de l’edifici del Teatre Fortuny, a la plaça de Prim reusenca. La benvinguda ens la fa Pere Sardà i Caylà, empresari, polític i primer president elegit pels 115 socis fundadors el 3 de març de 1852. El Círcol neix el 28 de maig de 1852, quan són aprovats els estatuts constituents. Per cert, el jove Gaudí va ser convidat a presentar projecte per a construir el Teatre Fortuny. Gaudí va agrair la invitació i es va mostrar interessat a participar-hi «per a contribuir a l’embelliment de la meva inoblidable ciutat natal». Però la realitat va ser que va dir que lamentava no poder realitzar ‘el teatre de Reus’. No va presentar cap plànol al respecte. L’arquitecte municipal Francesc Blanch, que era de Manresa, va rebre l’encàrrec de la Societat del Teatre
ció en el Carnestoltes, de llarga tradició a Reus, i en els espectaculars carnavals del primer quart del segle XX. Personalment, recordo que en la meva infantesa i adolescència anava disfressat per compartir aquesta alegria, com també les rifes i els Josep M. Buqueras Bach sorteigs per Tots Sants: aquí i a l’Orfeó President executiu de la Fundació Trencadís Reusenc. Teatre Circ. El local d’estiu i cafè-quiosc i Casino, que ocupava el solar de l’antic d’El Círcol. L’apogeu del modernisme a convent i horts de les monges carmelites Reus amb la construcció del Teatre Circ. El descalces, la qual cosa va suposar la ur- 1900 la junta va aprovar edificar un teatre banització definitiva de la plaça de Prim, d’estiu i sala de cafè als terrenys on actualamb els edificis també d’Antoni Beringo- ment hi ha el mercat. El Círcol compra la seva seu, el Teatre la i Leopold Suqué, impulsors també del Fortuny i el Gran Café de París. El 1919, el projecte. L’exposició consta de diversos plafons, president Gabriel Ferraté Gili va promoure la compra de tot l’ediamb fotografies hisfici seu de l’entitat, el tòriques i sobretot El Círcol, conegut teatre i els baixos del amb documents que popularment com ‘El corresponen a cròniCírcol dels Senyors’, ha Gran Café de París. Aleshores era propicontribuït i des dels ques periodístiques seus inicis a mantenir etat dels hereus del de l’època. Ara i aquí el lideratge civil de la comerciant de vins Jovull fer esment de deu plafons que marquen i ciutat de Reus com a pol sep Boule, que l’havia sintetitzen, amb el seu cultural i econòmic de la adquirit el 1892 arran Catalunya Nova de la crisi de la Societat títol, la història gairebé del Teatre i Casino. de dos segles d’El CírLa Guerra Civil i la resistència a la liquicol. Un teatre i una seu a l’altura d’una gran dació ordenada pel franquisme. Els locals capital. Els compradors del solar n’eren d’El Círcol van ser confiscats pel PSUC i la socis i el projecte incloïa edificar la seu UGT, i les tropes franquistes els van ocud’una societat recreativa conjuntament par amb el partit polític de la Falange Esamb el futur Teatre Fortuny. El teatre es va pañola. 1945-1975. Un aixopluc de vida social i inaugurar el 16 de novembre de 1882 amb recreativa durant el franquisme. Amb la l’òpera Faust, de Gounod. 1852-1900. Una burgesia emprenedora desaparició de l’Olimp, que no va poder per a una ciutat en efervescència. Les tro- revertir la dissolució imposada pel règim bades de l’alta burgesia reusenca van con- franquista, El Círcol es va convertir en tribuir a gestar les empreses protagonistes l’única de les grans societats recreatives de la revolució industrial a la ciutat i la van reusenques que van sobreviure a les consituar al capdavant del desenvolupament seqüències de la Guerra Civil. 1979-1988. La recuperació del Teatre econòmic del país. Els vapors, el gas, el banc, el Carrilet, la Cambra de Comerç… Fortuny. L’any 1982 El Círcol va revertir estan promoguts per destacats socis de el contracte d’arrendament del Teatre Fortuny, liderat pel president Pepe Grau i l’entitat. 1882-1884. Un teatre i una seu a l’altu- avalat econòmicament per 24 socis. Això ra d’una gran capital. L’entitat i destacats va permetre la seva rehabilitació integral socis van ser alguns dels principals accio- i explotació. 1990-2026. El Círcol al segle XXI. Actunistes de l’empresa promotora. Reus, sens dubte, era l’epicentre industrial i comer- alment l’entitat és un fòrum de debat i recial del sud de Catalunya. El Gas Reusenc flexió política, econòmica, social i cultural, va portar l’enllumenat públic de gas als amb un ventall força ampli de personatges carrers, la Industrial Farinera va incorpo- referents en tots aquests àmbits. En definitiva, amics lectors, esteu invirar la maquinària de vapor, Pensilvània va esdevenir una de les primeres refineries tats a veure aquesta exposició i a aprofitar de petroli d’Espanya. Els comerciants de per veure també les instal·lacions d’aquesvins, fruita seca i productes agroalimen- ta entitat, que us sorprendran: sala de ball taris feien de Reus l’epicentre mercantil amb una làmpada espectacular, actual sala del sud de Catalunya, les botigues i magat- de conferències i exposicions, menjador, zems atreien compradors d’un amplíssim sala de joc (per jugar sobretot al bridge), territori, i les importacions i exportacions menjador obert a tota la ciutadania, biblioteca, secretaria, banys, cuina i una sala connectaven la ciutat amb tot el món. 1884-1919. El Círcol, referent de la vida privada, menjador si és el cas, en la qual social de les classes benestants. Sempre va estar dinant l’any 1986 Adolfo Suárez, s’ha volgut implicar en les festes de la quan era president del partit polític Centro ciutat. Hem de destacar la seva participa- Democrático y Social (1982-1992).
k Tribuna k
L’ictus no té carnet de partit
U
n ictus no espera que es faci de dia. No distingeix entre dies feiners i festius, ni entre Tarragona i Barcelona. Però avui, segons on es produeixi, les possibilitats de rebre tractaments amb rapidesa continuen sent diferents. I això, en ple segle XXI, és inadmissible. El desembre de 2024 Junts registrava al Parlament una proposta que exigia garantir la trombectomia mecànica les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. És el tractament necessari per afrontar l’ictus isquèmic greu amb garanties. El maig de 2025 la Comissió de Salut ho aprovà, com també disposar de professionals, recursos, coordinació hospitalària i descentralització dels serveis. No és cap interpretació interessada: consta al Butlletí Oficial. Inhumanitat de Pané Mesos després, el 27 de novembre, la consellera de Salut, Olga Pané (PSC), responia a una pregunta parlamentària de Junts sobre aquesta desigualtat. La justificació resultà desconcertant: Tarragona tenia uns indicadors de mortalitat inferiors a la mitjana catalana. Com si tenir menys morts fos un argument per no disposar dels mateixos recursos per salvar vides. La salut no és una loteria estadística. Darrere de cada percentatge hi ha persones, famílies i futurs que poden quedar estroncats. Segons dades faLa reivindicació ha cilitades per Salut, el crescut gràcies a 2025 fins a 44 paciprofessionals sanitaris, ents (el 36,1%) que entitats, la Plataforma necessitaven una trombectomia van per la Sanitat Pública, la Federació d’Associació haver de ser derivats de Veïns de Tarragona i des del Joan XXIII a ciutadans que no s’han Bellvitge. El temps resignat fins al tractament passava dels 140 minuts a Tarragona als 288 en cas de trasllat. Gairebé dues hores i mitja de diferència quan en aquesta malaltia cada minut compta. Una causa ciutadana La reivindicació ha crescut gràcies a professionals sanitaris, entitats, la Plataforma per la Sanitat Pública, la Federació d’Associació de Veïns de Tarragona i ciutadans que no s’han resignat. El Parlament hi ha insistit amb una moció de Junts aprovada al març i amb dues resolucions al novembre: una d’ERC i una altra subscrita per Junts, ERC, Comuns i CUP. És positiu que s’ampliïn els consensos. Però no poden esborrar els antecedents. Ni una iniciativa posterior pot presentar-se com si abans no hagués existit cap acord parlamentari. Reconèixer la feina dels altres no resta mèrits a ningú. Al contrari, dona credibilitat a la política. Llàstima que alguns prioritzin la política de plató i pancarta. Tampoc no podem confondre aprovar resolucions amb complir-les. El Joan XXIII ha ampliat l’atenció als caps de setmana, però les nits continuen sense cobertura pròpia de trombectomia. El que necessitem no són més fotos ni disputes de protagonisme, sinó un calendari verificable, professionals suficients i el servei complet. Hi ha causes que pertanyen a tota la ciutadania. Ningú no se les pot apropiar en exclusiva. La política ha de servir per sumar esforços, no per competir per una foto mentre el problema continua pendent. Perquè quan arriba un ictus, el que compta no és qui s’apunta la victòria, sinó quants minuts triguem a salvar una vida.
Jordi Bertran, Jordi Fàbrega i Noemí Nieto Diputats per Junts al Parlament de Catalunya
22 dimecres 18 de novembre de 2026
Necrològiques Tarragona Tomás León Agenjo. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori. Maria del Carme Millan Subirats. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus David Sánchez López. Ha mort als 46 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Imatge de l’espectacle ‘Bruixanteris’ que es representarà a Calafell. Cedida
RECEPCIÓ D’ESQUELES Dilluns - divendres 8:00 - 14:00 16:00 - 18:00 esqueles@diarimes.com
Diumenge - dijous 18:00 - 22:30 tancament@diarimes.com
Quatre pobles tarragonins s’adhereixen a Porta’m al Teatre, la gran jornada del teatre familiar Cultura l S’han programat espectacles a Calafell, el Catllar, l’Espluga de Francolí i Riudoms Diari Més Catalunya estrena una nova gran cita cultural de país. Aquest diu-
menge 22 de novembre té lloc la primera edició de Porta’m al teatre, una jornada d’abast nacional que situa, durant tot un dia, el teatre familiar
al centre de les cartelleres teatrals del territori. En aquest marc, a la demarcaciói de Tarragona es programaran quatre espectacles de teatre familiar a quatre municipis. Porta’m al teatre, proposta impulsada per la Comissió Familiar d’ADETCA, és una de les mesures del I Pla d’impuls del teatre de Catalunya 2023-2026, una iniciativa conjunta entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les associacions del sector. L’organització de la jornada compta amb la col·laboració de l’Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP), la Fundació La Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil de Catalunya i 3Cat, i amb el suport del mateix Departament de Cultura a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). El pròxim 22 de novembre, el Teatre Auditori Municipal Joan Colet del municipi de Calafell programarà Bruixanteris, de la companyia La Guilla Teatre, un espectacle de titelles i teatre d’objectes que explora el diàleg entre tradició i modernitat a través de la relació entre una bruixa i la seva aprenenta. El Teatre Auditori del Centre Cultural del Catllar oferirà Orelles de papallona, de la companyia Espiral Màgica, un especta-
Es tracta d’una iniciativa de l’Associació d’Empreses de Teatre cle de teatre musical que convida reflexionar sobre la importància de l’empatia, l’acceptació personal i el respecte cap a les diferències individuals. La Sala Folch i Torres del municipi de L’Espluga de Francolí presentarà Tròpic, de la companyia Teia Moner, una obra de teatre d’objectes i titelles que posa el focus en els animals originaris dels tròpics, la regió de la Terra que envolta l’Equador. El Teatre Auditori Casal Riudomenc del municipi de Riudoms mostrarà Frederick, de la companyia Teatre al detall, un espectacle de teatre que reflexiona sobre el valor de la poesia i l’art en la vida quotidiana. En aquesta primera edició, un total de 55 teatres i altres espais culturals de 33 municipis catalans s’han adherit a la iniciativa, programant 64 espectacles de 54 companyies, que abracen 8 disciplines escèniques diferents: circ i clown, màgia, música, dansa, teatre de text, teatre d’objectes i titelles, teatre musical i teatre visual.
23 dimecres 18 de novembre de 2026
Avui felicita als que es diuen: Romà i Aureli
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Aprofita per esta- Et veuràs obligat a Algunes persones Aguditza al màblir noves relacions controlar els nervis voldran reprimir les xim l’enginy, ja que i en el teu àmbit en els assumptes teves accions i els avui se’t presenprofessional; la sort socials; altrament, teus desitjos. Si no taran nombroses t ’aco m pa nya rà . podries perdre entres en conflicte oportunitats i nous Durant els viatges, una amistat. Evita aconseguiràs tots projectes de futur. vigila la teva preci- els enfrontaments els resultats que Toca de peus a pitació. amb tothom. esperes. terra i tria bé.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Si aconsegueixes Si t’ho mires amb El teu món senti- Et trobaràs en la siapartar del teu en- fredor, veuràs que mental es veurà re- tuació d’haver de torn les persones tens les coses a forçat al llarg de tota prendre una decipoc estimulants, l’abast; només et la jornada. Atrauràs i sió difícil respecte avançaràs molt en cal reforçar la ca- captivaràs els altres d’una persona. No el camí cap a l’èxit. pacitat de decisió. amb molta facilitat. perdis el temps Confia més en les No deixis escapar Però vigila amb els amb sentimentateves capacitats. les oportunitats. excessos. lismes i actua.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
Al principi serà una Vigila amb els nous Hi haurà un des- Ja és hora que jornada complica- coneguts i associ- plaçament que t r e n q u i s a m b da, però després ats: et prometran et proporcionarà aquesta monotodonarà pas a un moltes coses, però bons moments i nia que t’envaeix. munt d’experiènci- tot quedarà en pa- satisfaccions pro- Avui coneixeràs es i solucions que raules. Assegura’t fe s s i o n a l s . N o algú que et farà et portaran l’èxit i la bé de tot i no gas- prenguis decisions oblidar les penes. satisfacció. tis ni deixis diners. precipitades. No et reprimeixis.
6
TV local
9
CANAL REUS TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Caminant per catalunya 14.30 Entrevista. Eleccions 29N 15:00 Notícies migdia (r) 15:00 Teló de fons 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Recórrer
15:30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:30 Connecta 10 comarques 18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre
19:00 180º
20:20 Fem comptes
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20:30 La comarcal
20.30 Entrevista. Eleccions 29N
21:00 Notícies vespre (r)
21:00 Zeros i uns
21:20 Fem comptes 21:30 La comarcal (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:20 Fem comptes
7 8
10
TAC 12
14:00 Notícies migdia
15:30 Recórrer
5
21:30 Doc. “Revolució” 22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22.30 Entrevista. Eleccions 29N
22:30 La comarcal (r)
23:00 Zeros i uns
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Doc. “Revolució”
23:30 La comarcal (r)
00.00 Notícies 12. Edició vespre
TARRAGONA: Sabido Foraster, Julieta St Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Sanchez Urgelles, Nuria Avgda. Sant Jordi, 33 Telèfon 977 345 93 SALOU: Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912 VALLS: Galimany, Roman Murillo, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Parra, Pere-Parra, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
11
Solucions
12
HORITZONTALS: 1.Aliments que es prenen al final del dinar o del sopar. Bot de cuir. 2. Buscar arguments adequats. Només té una idea al cap. 3. Tots els ossos menys un que s’ha perdut. Element radioactiu. Tots menys dos. 4. Esquella petita. Defecte de fàbrica. 5. Repetida al principi. Aportis molta sorra. Il·lumina les nits dels mariners. 6. La lluna que no es deixa veure un cop al mes. Un llibre que encara no ha sortit d’impremta. 7. Ven les patates a cent euros el quilo. L’hort del pagerol. Inicia la pau. 8.Tirar els plats per terra. Lletra que torna per la dreta. 9. Mitja gota d’aigua. Rèptils descendents dels dinosaures. Au. 10. Caigui en gràcia. Suficient. 11. Per estrenar. Transformen l’or en joies. 12. Posar agafadors a les olles. Es capfica amb els seus problemes. VERTICALS: 1. Sobresou que es dona. Desig de menjar. 2. Frescor enmig del desert. Polígon de vuit angles. 3. Excavar per sota. Europeu que s’allunya de la UE. 4. Tren amb dos vagons menys. La de la famosa vall dels Pirineus. Vocal. 5. Rasurar.Viatjant que encara no ha tornat. 6.Totalment equivocat. Element bàsic de sabates i sacs. 7. Una del bosc. Arrenglerar tots els participants. Nota. 8. Obre la ràdio. Caminem per les serralades. 9. Defunció confirmada pel metge. Una altra nota. Detergent de les rentadores. 10. Dues que estan a dins. Posa a punt el ganivet i l’espasa. Mirin sense límits. 11. La imatge més aconseguida pel fotògraf. Deixen d’estar vius. 12. Mantenir-se en aquest món. Mandra d’aixecar-se d’hora.
Màxima
16º 24º
Previsió pel Camp de Tarragona
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
AMISTAT CHICA BUSCA AMISTAD con hombre. Posible relación estable. Tel: 745.008.994
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!
MASAJISTA ÁRABE.
Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310
Solució: nivell mitjà
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Solució dels mots encreuats
Estat del cel Circularan bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel poc o mig ennuvolat en general, tot i que a partir de la tarda, i sobretot a partir del vespre, augmentaran d’oest a est del país i deixaran el cel molt ennuvolat o cobert al final del dia arreu. Independentment, al Pirineu i Prepirineu occidental estarà molt ennuvolat de núvols baixos, que durant la tarda també arribaran a altres punts del terç nord. Temperatura La temperatura mínima i màxima pujarà entre lleugerament i moderadament.
VIUDO 76 años buena presencia DESEA CONOCER SEÑORA similar (sin cargas) que le guste viajar. Tel. 618.421.682
ALTRES COMPRO còmics, discos, àlbums futbol, joguines, scalèxtric, monedes, billets, plata, or, rellotges polsera, antiguitats en general. Tel: 679.736.491
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASSATGES
Tel: 613.458.067
El temps Mínima
Anuncis classificats
JÚLIA. MASAJES RELAJANTES Y SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389 MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135
OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dimecres 18 de novembre de 2026
k Golfus de Tàrraco
Gossets
A
Els periodistes Jordi Pacheco Garcia i Xavier Pete Vega. Cedida
E
ntre Gaudí i el cel. La crònica de les Llibres l Jordi Pacheco i Xavier Pete reconstrueixen la visita 36 hores de Lleó XIV a Catalunya històrica del Papa Lleó XIVa Catalunya a través d’un recull (Albada Editorial) és un dietari esperiodístic i literari de testimonis i històries personals crit pels periodistes Jordi Pacheco i Xavier Pete a partir del material que tots dos van recollir durant la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya el passat mes de juny. «En el llibre expliquem com vam viure aquelles hores com a periodistes, trepitjant el terreny que trepitjava el Sant pare, pràcticament sense descansar», detalla Pete. Tots dos hi van arribar amb la idea de recollir material per als «Per a mi era important que Tarragona no Un recull de veus mitjans amb els quals col·laboren, però ben quedés al marge. Tot i que Barcelona era l’es- Els dos periodistes van parlar aviat es van adonar que tot aquell material cenari principal de la visita, hi havia moltes amb voluntaris, joves, pelegrins, podia tenir també una dimensió literària. És persones d’aquest territori que havien viscut persones públiques i anònimes per això que es van dedicar a recollir històries l’esdeveniment de prop i que tenien coses inpersonals de voluntaris, joves, artistes, famí- teressants per explicar». És per això que el llilies, pelegrins, infants, persones vinculades a bre recull entre altres el moment de l’entrega manera especialment intensa. Admet que un la vida pública i fins i tot persones anònimes. del bàcul que Joan Serramià va confeccionar dels més significatius va ser quan va ser tesEl periodista assegura que «totes per a Lleó XIV; el testimoni de la timoni de l’entrada de Lleó XIV per la Porta aporten una mirada interessant Milla i el Nollver, dos joves tarra- de la Glòria de la Sagrada Família: «Vaig poal llibre, que no vol ser només una gonins que representen dues ma- der viure cada segon des de l’últim banc del crònica de l’esdeveniment des neres molt diferents d’acostar-se temple i observar la mirada i els gestos. Va ser d’una perspectiva cristiana o caa la fe, perquè ella és ortodoxa i un dels moments més màgics que he viscut». tòlica, sinó que també vol arribar ell agnòstic; o el de Joan Àguila, Entre Gaudí i el cel. La crònica de les 36 a tota mena de públic». Vicari General de l’Arquebisbat de hores de Lleó XIV a Catalunya es presentarà Xavier Pete, que és alcoverenc, Tarragona. divendres 20 a les 18.30 h a Cal Massó de Riuexplica que, tot i que el llibre recull Més enllà de la feina periodísti- doms i dilluns dia 23, a les 18.30 h, al Col·legi experiències molt diverses, ca, Pete també va viure alguns Sant Pau de Tarragona, amb un col·loqui conCristina Serret Alonso té un petit biaix tarragoní: moments de la visita d’una duït pel periodista Antoni Batista.
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Una crònica en primera persona i amb biaix tarragoní
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
mb la campanya electoral ha arribat el temps dels gossets. La gent que teniu la sort de ser rics en anys i vivències deveu recordar els gossets kitsch de plàstic que posaven a les safates del darrere dels cotxes, al costat oposat dels Sants Cristòfols i les fotos de la família amb el «papa, no corris». Tenien el coll articulat i anaven fent que sí a cada revolt o frenada. Envoltar els candidats de seguidors pilotes és tan antic com la paraula candidat. Els romans ho feien i Ciceró ho recomanava a son germà perquè no fes el pena. Però col·locar un decorat de gossets fidels que fan que sí amb el caparró per no deixar sol com un mussol el líder polític que fa un míting de campanya, i riure-li les gràcies, és un invent nord-americà. De l’època d’un altre invent, la tele, a qui els ianquis, reis del xou mandanga, van veure de seguida les possibilitats de crear espectacle polític. Nixon ho feia servir en campanya. Sí, el president que va perdre unes eleccions per dur a la tele el coll de la camisa suat. Després, Reagan, aquell altre president de qui crèiem que no n’hi podia haver de pitjor, abans de Trump, va perfeccionar-ho. I va arribar a les colònies. Manllevo la idea a l’analista política Estefania Garcia Esteve. Ella ho diu del míting a Sevilla de Pedro Sánchez i de la seva dona Begoña Gómez, i el crit del públic «no estàs sola». Ho descriu a LinkedIn com «una missa evangelista de telepredicador americà». Ben vist. Però crec que serveix per a tots els mítings multitudinaris i extasiants, només per a «correligionaris». Alfonso Guerra deia allò de «qui es mou, no surt a la foto». Però en aquests mítings, de tots els partits, qui no mou el cap fent que sí es queda sense càrrec.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: