Futbol 17
Camp de Tarragona
El Nàstic fa oficial el fitxatge de Pere Marco i ultima les arribades de Shin Katsushima i Nico Van Rijn
El Santuari de Montferri, obra de Jujol, ha de rebre una actuació de consolidació a parts de la façana i el sostre
Opinió 20 Oliver Klein Bosquet. Cambrils i l’economia del talent: «El futur econòmic dels territoris no es basarà només en tenir sòl industrial»
L’expedient de la Generalitat queda pendent del tancament del període d’exposició pública
Reus 8 i 9
L’alcaldessa va donar a conèixer el projecte durant la Conferència de Ciutat d’ahir, dedicada al balanç dels tres anys de mandat
Tarragona
La nova temporada de platges engegarà el 22 de juny amb nous lavabos i dutxes i l’increment de les tasques de neteja
l 2 i 3
STR es reunirà aquest dimecres amb diversos grups al Congrés per tractar els acomiadaments a Dow
Laboral l 7
Neteja l El nou contracte permetrà ampliar les zones de cobertura com els aparcaments de terra i ampliar les freqüències en entorns com el camí de ronda
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona va presentar ahir la temporada de platges a la ciutat. Segons el govern municipal, l’element més destacat d’aquesta temporada és l’entrada en vigor del nou contracte de neteja, que permetrà augmentar la freqüència dels serveis, millorar les instal·lacions i ampliar l’accessibilitat a totes les platges de la ciutat. Destaca l’augment de la freqüència de neteja de les cales i les roques, que passa de ser quinzenal a setmanal. S’incorpora també la neteja sistemàtica del camí de ronda amb periodicitat setmanal —fins ara no es feia de manera regular i calendaritzada— i la neteja diària dels aparcaments de terra del Fortí de la Reina, la platja Savinosa i la platja Llarga.
Una altra novetat és la creació d’un servei de neteja complementària de tardes i urgències per als caps de setmana i festius, que s’encarregarà del buidat de les papereres de les platges del Miracle, l’Arrabassada i la Mora, a més del repàs de la neteja manual.
En matèria de transport públic, a partir del 22 de juny i fins al 7 de setembre entren en vigor els horaris d’estiu de l’EMT, adaptats a les necessitats de la temporada de platges coincidint amb la fi del curs escolar. La línia de les platges, la L-16, va sumar l’any passat 70.000 passatgers. «Enguany tornem a reforçar la línia L-16, per tercer estiu consecutiu, i ja s’ha consolidat com la connexió de referència cap a la platja de l’Arrabassada», va dir la consellera de
Del 22 de juny i fins al 7 de setembre entraran en vigor els horaris d’estiu de l’EMT
Mobilitat, Sonia Orts.
Més enllà, Tarragona continua sent una de les últimes capitals de província d’Espanya que permet fumar a les platges. El conseller García va indicar que, de moment, l’Ajuntament mantindrà la normativa actual, tot apel·lant al civisme dels fumadors. Sobre el projecte de naturalització de la platja del Miracle, que està a l’espera del vistiplau de Costes de l’Estat, el conseller va confirmar que no arribarà en aquesta temporada, ja que és una actuació de llarg termini. Men-
trestant, el consistori preveu dur a terme algunes actuacions prèvies i temporals al llarg de l’estiu.
Època de les tortugues
També es va recordar que el protocol d’actuació en cas de detecció d’un niu de tortuga careta ja està activat. «Cal que tots actuem amb la màxima prudència i atenció i coneguem els protocols d’actuació en cas de trobar-nos davant d’un possible cas de nidificació», va apuntar Guillermo García, conseller de Medi Ambient. L’Ajuntament manté el
Serveis l Tots estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i es netejaran tres vegades al dia
O.C.S.
L’Ajuntament incorpora lavabos nous, en total vuit unitats, sis de les quals seran dobles. «Són una monada», va dir la consellera Sonia Orts. Tots estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i es netejaran tres cops al dia, en lloc d’un sol cop com es feia fins ara. Quant a la ubicació, s’instal·laran en totes les platges durant la primera setmana de juliol, després de la nit de Sant Joan per evitar actes de vandalisme, i estaran operatius en horari de 10 del matí a 8 de la tarda, coincidint amb la resta de serveis de la platja. També, s’ha dut a terme una renovació de les passarel·les, amb 700 metres nous instal·lats. Cada platja disposarà d’una passarel·la adap-
tada per a persones amb discapacitat, d’una amplada de 80 centímetres, coincidint en la mesura del possible amb la ubicació de les casetes de la Creu Roja. D’igual forma, es renovaran 27 dutxes i 19 rentapeus distribuïts per les platges. Les dutxes ubicades a les passarel·les adaptades comptaran amb seient i barana per facilitar-ne l’ús a persones amb mobilitat reduïda.
Tres fraccions
A més, totes les papereres passaran a tenir tres fraccions de residus: resta, envasos, i paper i cartró. Anteriorment, la majoria eren de fracció única. Es disposarà d’aproximadament 100 punts de papereres a la sorra de les platges i 67 als passejos i accessos. D’altra banda, les platges del Miracle i la Llarga
grup de voluntaris que va resultar clau durant el seguiment del niu detectat l’any 2024, i té preparats tots els materials de tancament i protecció necessaris. Amb el projecte Greenbelt’26 s’han creat i millorat prop de 20.000 m2 de sistemes dunars a les platges durant l’últim any. Segons ha expressat el conseller García, «això es tradueix alhora en uns millor espais i en una millor qualitat de vida». Pel que fa a la Guàrdia Urbana, la unitat de vigilància de platges (UVIP) ja està activa fins al 13 de setembre.
comptaran aquesta temporada amb plaques solars als llocs de socors de la Creu Roja. La platja de la Llarga s’afegeix enguany a aquesta mesura, que ja es va posar en marxa l’any passat al Miracle.
Es renovaran 27 dutxes i 19 rentapeus distribuïts per les platges
La presentació de la temporada de platges es va celebrar ahir al matí a l’Arrabassada. Gerard Martí
Tornem a reforçar la línia L-16, que s’ha consolidat com la connexió de referència cap a l’Arrabassada ∆
Sonia Orts. Consellera de Mobilitat
Protecció Civil i la Creu Roja posaran el focus en la gent gran que es banya
Societat l Es demana màxima precaució, especialment amb la vigilància de menors, per evitar ofegaments
El coordinador de platges de la Creu Roja, Aleix Font, va detallar el desplegament del servei de prevenció, vigilància, salvament i socorrisme per a aquesta temporada. El dispositiu comptarà amb 30 socorristes distribuïts entre les set platges que tenen cobertura. Font va admetre que aquest any han tingut més dificultats que en temporades anteriors per trobar socorristes, si bé han aconseguit cobrir la plantilla prevista. També va aprofitar per posar en context l’augment d’ofegaments registrat recentment a la costa espanyola, tot assenyalant que la majoria s’han produït en condicions de mar en calma i que responen a múltiples factors, com l’edat o les
condicions físiques de la persona. «Aquí a Tarragona, per sort, encara no hem patit cap d’aquests problemes. Però la prioritat sempre és la bona prevenció. Si no, farem molts més rescats», va indicar.
Seguiment de l’evolució Durant tota la campanya de platges, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat farà seguiment de les incidències i la seva evolució de manera coordinada amb els municipis que gestionen la seguretat a les platges i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Així, s’han incorporat com a novetat dues persones de reforç que vetllaran exclusivament per la seguretat i s’ha obert la web de les platges.
Turisme l Presentaran de nou una moció perquè s’apliqui a partir del 31 d’octubre i n’impulsaran una altra per feminitzar la façana de l’Ajuntament
El grup municipal d’En Comú Podem tornarà a presentar al ple d’aquest divendres la moció per implantar el recàrrec municipal a la taxa turística a partir de l’1 d’octubre de 2026. La proposta ja es va debatre en la sessió del maig, però no va prosperar després d’un empat de vots condicionat per l’absència de dos regidors i pel vot de qualitat de l’alcalde, Rubén Viñuales (PSC), que va acabar rebutjant-la. El portaveu del grup, Jordi Collado, va defensar ahir que la mesura és necessària en un context d’alta pressió turística i de rècords d’ocupació. «Si el sector privat funcio-
na tan bé, la fiscalitat ha de jugar a favor de la ciutat», va sostenir el conseller, qui va criticar la manca de concreció per part govern municipal. El grup confia que aquesta vegada hi hagi prou suport per aprovar la iniciativa. Aquesta serà la primera de tres mocions que la formació portarà al ple. La segona proposa iniciar la venda del 7% de les accions municipals del Gimnàstic de Tarragona, amb l’objectiu de destinar recursos a l’esport base, femení i disciplines minoritàries. La tercera moció planteja incorporar dues figures femenines a la façana de l’Ajuntament per corregir el «desequilibri actual» —només una de les disset imatges és dona—. El
Sanitat l La intervenció s’ha dut a terme amb el robot Da Vinci i una sonda ‘drop-in’, que permet localitzar amb precisió la lesió
Redacció
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha realitzat recentment la primera cirurgia radioguiada de pulmó al centre amb llavors de iode I-125, una tècnica innovadora que permet localitzar lesions tumorals amb una alta precisió a la sala d’operacions. El procediment s’ha fet amb el suport del robot Da Vinci i d’una sonda que ajuda l’equip
Celebren l’adhesió de les treballadores de les llars d’infants al conveni de l’Ajuntament
regidor Toni Carmona va defensar la proposta com «una reivindicació de la memòria col·lectiva». «Les dones han estat fonamentals en la construcció de la nostra història, però aquesta aportació no té una traducció equivalent en els nostres espais monumentals», va afirmar. ECP planteja la creació d’una comissió d’experts que proposi diversos noms i que sigui posteriorment la ciutadania qui decideixi.
Permetria programar la cirurgia trenta dies després de col·locar el marcador
de cirurgians toràcics a detectar el marcador col·locat prèviament en el pacient i a extirpar el teixit afectat de manera molt precisa.
La tècnica, que du a terme l’equip de Radiologia amb el suport d’un supervisor acreditat d’instal·lacions radioactives, consisteix en la col·locació prèvia d’una petita llavor radioactiva a la lesió. Posteriorment, ja a quiròfan, aquesta llavor es detecta mitjançant una sonda específica, que guia els professionals durant la intervenció. Aquest sistema és especialment útil en lesions petites, profundes o de difícil localització, ja que facilita una cirurgia més precisa. Un metge especialista en medicina nuclear dona suport a l’equip de Cirurgia Toràcica durant la localització i l’extracció de la lesió. En aquest primer cas, la col·locació de la llavor i la cirurgia s’han dut a terme el mateix dia. Tot i això, el procediment permetria programar la cirurgia fins a 30 dies després de la col·locació del marcador.
Celebració dels acords Finalment, el grup va destacar que el modificatiu de crèdit que es votarà al mateix ple incorpora diverses propostes acordades amb el govern, com actuacions a Sant Salvador, millores a Bonavista, suport a entitats socials com Todos
en Azul i l’ampliació del contracte de la Brigada d’Intervenció Ràpida. També van celebrar l’adhesió de les treballadores de les llars d’infants municipals al conveni de l’Ajuntament, una mesura que consideren una «victòria» després de mesos de negociació i reivindicació.
de la desfilada de models a la Casa del
Societat l Es va celebrar el darrer divendres a la tarda i va anar a càrrec del Club de Pensionistes
Redacció
El passat divendres, la Casa del Mar va viure una nova edició de la desfilada de models de la mà del Club de Pensionistes. Com és tradició, aquest acte va engegar la setmana cultural. La presentació
va anar a càrrec de Montse Consarnau i va comptar amb desenes de participants, com Esperanza Rubias, Pepi González, Josefa Gasull, Montse Fortuny o Ángeles López. L’acte va estar presidit pel president de l’Autoritat Portuària, Santi Castellà.
Urbanisme l Les obres hauran finalitzat per al pas del Tour el dia 5
Les obres de pacificació del primer tram de la Rambla Nova, entre els carrers de Girona i de Roger de Llúria, avancen segons el calendari previst i es preveu que estiguin enllestides a principis de juliol. El nou espai quedarà operatiu coincidint amb la sortida de la segona etapa del Tour de França des de Tarragona, el 5 de juliol. L’actuació, centrada en el tram més proper al Balcó del Mediterrani, té com a objectiu consolidar la prioritat per als vianants amb la renovació de la calçada. Els treballs inclouen la col·locació d’un paviment continu acolorit amb acabat tipus sauló, que servirà de base per a una intervenció artística posterior.
Aquesta anirà a càrrec de l’artista tarragoní Edu Polo desenvoluparà el mural «Naltros», que inclourà una capçalera amb aquesta paraula —símbol del vocabulari tarragoní— i 28 figures vinculades a la història i la cultura de la ciutat, com Santa Tecla, Maginet, Minerva o l’emperador August. Les tasques de pavimentació, iniciades a principis de juny, van ser adjudicades a Arnó Infraestructuras SLU per 159.194,71 euros (IVA inclòs), amb un termini d’execució de cinc setmanes. El projecte també incorpora dues pilones retràctils per regular l’accés de vehicles, situades a l’entrada i la sortida del tram. Aquestes obres donen continuïtat a la prova pilot de pacificació impulsada entre finals de 2023 i principis de 2024.
L’IE L’Arrabassada impulsa una campanya per protegir la tortuga careta
Educació l Els alumnes de l’IE L’Arrabassada estan duent a terme aquests dies una intensa campanya de sensibilització i difusió sobre la nidificació de la tortuga careta a les platges del litoral tarragoní. L’activitat té com a objectiu informar els usuaris sobre com identificar un possible niu i activar correctament el protocol. l Redacció
L’apunt
Queixes dels restauradors per les «molèsties» que generen les obres
Els restauradors de la zona han expressat queixes per les «molèsties» que estan generant les obres, especialment per la pols aixecada durant les tasques de fressatge i d’adequació del ferm, que ha acabat a les terrasses; així com per la «forta olor de l’asfaltatge». Aquesta situació ha provocat que alguns clients hagin optat per
La intervenció permetrà estrenar una nova imatge de la primera coca durant el pas del Tour de França, quan els ciclistes de la segona etapa
marxar de la taula on seien. «Molta gent acaba marxant a un altre lloc», expliquen des d’El Cafetó. En aquest sentit, lamenten que els treballs coincideixin amb la temporada alta. Des de l’Ajuntament asseguren que no tenen constància de queixes. Tot i així, apunten que faran seguiment «per si cal implementar alguna millora».
sortiran de Tarragona i recorreran aquest tram de la Rambla Nova passant pel Balcó del Mediterrani, un espai emblemàtic de la ciutat.
Imatge de la representació que va tenir lloc al Teatre Tarragona. Carles Uriarte
Mostra de Teatre Jove l La Companyia Obsidiana posa punt final a la Mostra de Teatre Jove amb ‘El noi a qui els musicals no li van’
Cristina Artacho Porta
Has pensat mai en com seria la teva vida si fos un musical? Jo sí, més vegades de les que m’agradaria reconèixer. Soc d’aquelles que quan puja a l’autobús, es posa els auriculars i s’imagina que està en un videoclip. De fet, sempre he pensat que en una altra vida, seré actriu de musicals. Tot i que a mi m’encanten, sé que els musicals no són per a tothom. No ho comparteixo, però puc arribar a comprendre aquelles persones que no entenen per què els actors, de sobte, es posen a cantar «sense sentit». Sigui com sigui, sempre està bé i aporta riquesa que a la Mostra de Teatre Jove hi hagi representació del gènere.
En aquest cas, ha estat a càrrec de la Companyia Obsidiana, que ha fet una adaptació de l’espectacle d’off-Broadway El noi a qui els musicals no li van. Es tracta d’una comèdia absurda, però alhora terrorífica on el protagonista, en Pol, és un oficinista que odia els musicals. La seva vida canvia quan cau un meteorit al teatre del poble, i, arran d’aquest fet, tothom comença a viure la vida cantant i ballant. Cal destacar tota la feina ingent, de dos anys, que hi ha darrere d’aquest espectacle. No és fàcil fer un musical. Requereix dir text, cantar i ballar alhora. El simple fet de tirar-se a la piscina i intentar-ho, té molt de mèrit
Com deia, és una comèdia absurda però de terror, i tots els habitants del poble que canten són realment zombis musicals. Es camuflen per intentar expandir-se i contagiar a tothom d’aquest «caos musical» que, a poc a poc, va transformant tots els personatges. Incloent en Pol, que es defensa durant gran part de l’obra perquè odia els musicals. Finalment, l’apocalipsi musical és inevitable i el poble queda condemnat a la destrucció
D’entrada pot semblar un espectacle que només busca fer riure, però sempre cal anar més enllà. Torno a l’inici. Heu imaginat mai com seria la vostra vida si fos un musical? Potser no seria millor, però segur seria més divertida i més despreocupada. La majoria estem subjectes a una rutina, a una feina, que per molt que ens agradi no deixa de ser-ho i, inevitablement, es pot fer feixuga. Vivim en un món potser massa seriós, on massa sovint tenim la sensació d’anar corrents, de no arribar mai a temps. Seria un alè d’aire fresc, de sobte, que, com als musicals, la vida es parés i nosaltres i el nostre voltant ens poséssim a cantar sobre algun dilema poc important. Al cap i a la fi, tampoc seria tan diferent del temps que invertim moltes vegades en preocupacions que, a la llarga, es demostren molt menys rellevants del que crèiem d’inici Cantar, ballar, la música en general, ens fa més lliures. Moltes vegades passar-s’ho bé durant el procés i du-
Empresa l Ha rebut dues nominacions a projectes d’impacte social i ambiental
Redacció
Valoració Tarragona té molts tresors i poca autoestima. La Mostra n’és un d’ells
rant la funció és molt més important que tot surti perfecte. De fet, es podria debatre si existeix la perfecció en el món de les arts escèniques, on tot és absolutament subjectiu. Però el que vinc a dir amb això és que m’ha encantat veure als intèrprets de la companyia gaudir a sobre l’escenari. Sembla un fet evident, però no sempre és així
Aquest espectacle marca el final de la Mostra de Teatre Jove d’enguany, i ja en són 33. Gairebé totes les persones que hi han participat no havien nascut quan es va posar en marxa. Joves que han crescut pensant que tenir l’oportunitat d’ensenyar el teu talent cada any, amb llibertat de producció i creació totals i un teatre a disposició, és normal. No ho és, i no ho serà mai. Que siguin molts anys no vol dir que cada edició no tingui un valor total Tarragona té molts tresors i poca autoestima. La Mostra de Teatre Jove és un d’ells. Una aposta pel teatre local durant més de tres dècades que ha contribuït al fet que actualment, la ciutat tingui grans professionals de les arts escèniques. Professionals que un dia van ser joves, a qui la Mostra va donar la seva primera oportunitat. Llarga vida al teatre, al talent kilòmetre 0, i a la Mostra de Teatre Jove
Parc Central, el centre comercial de Tarragona, és finalista amb dues candidatures als premis Solal Awards, uns guardons que distingeixen l’excel·lència i la innovació en campanyes de màrqueting de centres comercials a escala internacional. El reconeixement posa en valor dues iniciatives impulsades pel centre comercial durant l’últim any i que compten amb una clara dimensió social i ambiental. D’una banda, es reconeix el documental sobre l’Alzheimer de Parc Central i, de l’altra, la campanya nadalenca centrada en la biodiversitat i la protecció dels hàbitats naturals.
Els guanyadors d’aquesta edició es donaran a conèixer el pròxim 13 d’octubre a Budapest, durant la gala dels premis. Concretament,
les nominacions de Parc Central corresponen a Un ball inoblidable en la categoria Corporate Social Responsibility, un documental produït per Parc Central per donar visibilitat a la realitat de les persones amb Alzheimer, els seus familiars i cuidadors; i a Un Nadal amb ànima, en la categoria Tactical Activation, una campanya d’educació ambiental que va transformar el Nadal del centre comercial en un recorregut divulgatiu sobre biodiversitat i protecció dels hàbitats naturals.
Ambdues accions reflecteixen la voluntat de Parc Central d’impulsar experiències que connectin amb la població i aportin valor més enllà de l’activitat comercial, combinant sensibilització, participació i col·laboració amb entitats. Parc Central ja va ser premiat als Solal Awards.
Dídac Bertran presentarà demà el llibre ‘Tarragona 1811. La Veritat’ als Serveis Territorials de Cultura
Societat l L'investigador i periodista tarragoní Dídac Bertran Vallvé presentarà demà el seu llibre Tarragona 1811. La veritat. L’acte, a càrrec de Francesc Roig Queralt, tindrà lloc a les 19 h a la sala d’actes dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (carrer Major núm. 14). La presen-
tació s’emmarca dins els actes organitzats per l’Associació Setge de Tarragona 1811, que enguany commemora el 215 aniversari d’aquest fet històric. La tradicional ofrena floral tindrà lloc el 28 de juny a les 20 h, als peus del monument dels Herois de 1811. Comptarà també amb el grup de recreació històrica Projecte 1800. l Redacció
Imatge de l’aspecte de les pistes de Bonavista. Ajuntament de Tarragona
Equipaments l L’actuació permetrà renovar 1.710 metres quadrats de superfície amb 40.000 euros de pressupost
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona millorarà les pistes esportives municipals de Bonavista amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions i oferir un espai més segur, funcional i de qualitat per a la pràctica esportiva de veïns i veïnes del barri. El projecte consistirà en la renovació integral del paviment i té un cost de 41.036,08 euros, partida que s’elevarà al ple municipal previst per aquest divendres per a la seva aprovació mitjançant un modificatiu de crèdit amb el suport del municipal d’En Comú Podem. «Aquestes pistes esportives es mereixen una renovació per tal que el veïnat pugui dur a terme la pràctica esportiva amb les millors condicions. L’actuació forma part de les millores que s’estan fent en les instal·lacions esportives muni-
cipals de la ciutat i avui parlem de Bonavista, un barri amb un gran teixit social», va manifestar el conseller d’Esports, Mario Soler. L’actuació preveu la renovació integral de 1.710 metres quadrats de superfície esportiva, corresponents a una pista de futbol sala i una pista de bàsquet. Els treballs inclouran el tractament i reparació del paviment existent, la restauració de fissures i juntes, així com l’aplicació d’un nou revestiment esportiu multicapa d’altes prestacions.
Més resistència
El nou sistema de paviment, dissenyat per a la pràctica poliesportiva, ofereix una elevada resistència al desgast, propietats antilliscants i un manteniment mínim. Els treballs finalitzaran amb el repintat complet de les línies de joc de les dues pistes.
Laboral l Els treballadors es reuniran avui amb els partits per buscar el seu suport institucional
Marta Omella Blanco
Els treballadors de Dow Tarragona es reuniran avui amb diversos grups polítics del Congrés dels Diputats per buscar suport contra els 138 acomiadaments anunciats per la companyia a Espanya. Des del Sindicat de Treballadors (STR) denuncien que la multinacional continua sense facilitar informació sobre els llocs de treball afectats ni sobre les causes que justifiquen la reducció de plantilla. «L’únic que ens han comunicat és que el procés d’acomiadament col·lectiu començaria al
La reducció de plantilla anunciada per l’empresa afectarà 138 treballadors a Espanya
setembre, quan ens entregarien la documentació pertinent», explica el president del comitè d’empresa de Dow Sud, David Navarro. «No creiem que sobri ningú. 138 acomiadaments ens semblen una autèntica barbaritat», afirma el representant sindical, que recorda que la retallada equival a prop d’un 20% de la plantilla de Dow a Espa-
nya. «Hi ha una manca de transparència total que genera incertesa a la plantilla, malestar i preocupació. Parlem de més d’un centenar de treballadors, però aquests també tenen famílies, hipoteca, i un projecte de vida que es pot veure truncat», lamenta.
Davant aquesta situació, el sindicat ha iniciat una ronda de contactes institucionals. «El pla és buscar el suport de tots els partits polítics al Congrés, buscar que facin una mediació amb l’empresa i reduir dràsticament aquest nombre d’acomiadaments plantejats», explica Navarro, que confia que la intervenció política pugui ajudar a modificar els plans de la multinacional. La setmana passada, els representants dels treballadors ja van mantenir reunions amb diversos grups al Parlament de Catalunya. Segons Navarro, els partits amb qui es van entrevistar van mostrar la seva predisposició a donar suport a les reivindicacions sindicals. «Creiem que és possible salvar aquests llocs de treball, i per això lluitarem i farem tot el que calgui», assegura.
Política l L’alcaldessa, Sandra Guaita, va anunciar el projecte, equivalent a 25 camps de futbol, durant la conferència de ciutat ‘Reus avança’
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament crearà el pulmó verd «més gran» de Reus entre les piscines i l’Estadi Municipal. Tindrà una superfície de 18 hectàrees, «com 25 camps de futbol, gairebé set vegades el Parc de Sant Jordi o cinc més que la platja de vies d’Adif». És el gran anunci que l’alcaldessa, Sandra Guaita, va deixar caure durant la conferència de ciutat que va pronunciar ahir al parc de Federico García Lorca, titulada Reus avança i que va servir per desgranar els «tres anys intensos» que ha superat el govern municipal i analitzar els reptes de futur; una feina completada amb la visió d’«intentar anar transformant la ciutat» per «fer la vida de la nostra gent una miqueta de millor», meta «que pot ser molt senzilla dient-la, però complicada de fer».
La batllessa va detallar que «ben aviat» es publicarà el concurs d’idees per concretar com serà el nou pulmó verd de l’oest, tot i que té clar que serà «un espai gran, per a gaudir en família, que permeti la pràctica multiesportiva». «Creiem que és un deute que tenim», va expressar. La relació amb el medi ambient i la sostenibilitat va ser el colofó final de la conferència. Amb el lema Reus avança per ser més verda, el fil conductor va resseguir les iniciatives que s’estan duent a terme per vincular-se amb la biodiversitat, en pro de la tranquil·litat i la salut de tots plegats. A més del gran pulmó de l’oest, es van repassar propostes com les Basses del Pedret, un oasi a tocar d’Aigüesverds «que et transporta» a un altre món, ple de «natura, diversitat, pau interior», o
la Bassa Nova, que ha permès recuperar «patrimoni i natura», a més de la tradició de menjar-hi la Mona. A les escoles, s’ha volgut redreçar el costum de tenir patis encimentats, transformant-los en zones verdes. Quatre centres educatius —General Prim, Teresa Miquel, Marià Fortuny i Pompeu Fabra— ja han estat objecte de la conversió, un modus operandi que arribarà a Eduard Toda i Rosa Sensat. A més, el Pla Reus Respira ha establert el compromís de plantar 5.000 arbres en una dècada, de forma que s’incrementarà en un 30% l’arbrat a Reus. «Aquest any ja n’hem plantat 371, en 44 carrers», va remarcar l’alcaldessa. I en aquells punts «on no podem plantar arbres», s’ha impulsat el Pla d’Ombres, en què s’ofereixen solucions com tendals i lones per mitigar l’exposició al sol i garantir la confortabilitat de la via pública. La plaça de la Cultura de la Pau, La Palma o el carrer de Llovera es beneficiaran de la mesura.
Deixar empremta «en positiu»
Guaita va dividir la ponència en tres parts: Reus avança per les persones,
Ben «aviat» es publicarà el concurs d’idees per concretar com serà l’espai
Sandra Guaita: «Volem deixar empremta quan ja no hi siguem, però en positiu»
Reus avança per transformar-se i Reus avança per ser més verda. Un mapa va servir per il·lustrar tot el que hi ha sobre la taula i «ensenyar-vos que no és una qüestió d’idees». «Tot el govern municipal ha ficat la banya perquè no sigui un eslògan, sinó una realitat; perquè Reus avança sigui el batec de la nostra ciutat», va expressar la batllessa. «Hem passat de les propostes als projectes. [...] Volem deixar empremta quan ja no hi siguem, però en positiu», va afegir.
L’alcaldessa va refermar que «qualsevol porta la picarem perquè hi hagi impacte a la ciutat i, sobretot, per a la vida de la nostra gent», sigui a escala local, a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, a la Generalitat de Catalunya o al Govern de l’Estat. Així mateix, va animar els representants d’entitats, empreses i institucions «que us sumeu al projecte de ciutat». «Remem per aquesta gran ciutat que tenim, posicionem-la com a capital europea del segle XXI», va assenyalar.
Com a casa
El parc de Federico García Lorca, al barri Muralla, va ser l’escenari seleccionat per compartir la presentació. No va ser una tria a l’atzar. Guaita va explicar que la intenció era que fos un espai «agradable» per als assistents, amb ombra i refugi davant del sol, però, alhora, es tracta d’un indret que «em vincula molt amb la nostra ciutat» perquè «és el meu barri, on ha viscut tota la meva família, on he crescut». L’alcaldessa va destacar la importància de no «perdre les arrels» i de sentir-s’hi orgullós.
Hi haurà un concurs d’idees per dinamitzar l’antiga caserna de la Urbana
Urbanisme l L’edifici, tancat des del 2005, viurà una nova etapa que ha de permetre reimpulsar el barri
Sergi Peralta Moreno
Guaita va destacar que «no ens volem deixar cap part del mapa per transformar», en l’anàlisi de la segona part de la intervenció, anomenada Reus avança per transformar-se. Al nord, s’està treballant per donar resposta a reivindicacions històriques com el soterrament de les torres del pinar o la cessió de la platja de vies d’Adif per convertir-la en una gran zona verda amb equipaments. Al sud, el Pla de Barris és l’instrument que permetrà incidir en l’urbanisme, les accions sociocomunitàries i la transició ecològica, amb accions com l’Eix Astorga, l’evolució
de l’estació d’autobusos —s’està a punt de signar el contracte per a la redacció del projecte— i l’entrada en funcionament de l’Estació de Bellissens. Això no obstant, les actuacions arribaran a la resta de punts cardinals.
A l’est, destaca la feina de Redessa i la distinció com a Ciutat de la Ciència i Innovació, que es vehiculen en la voluntat de convertir el Tecnoparc en un districte tecnològic. InnoReus, el següent centre d’empreses municipal, serà una pota fonamental per a la captació de tecnològiques. L’àmbit del coneixement s’ampliarà amb el hub sanitari entorn del Campus Bellissens i l’hospital. A més, l’antiga
El consistori transformarà baixos en «habitatge digne» i començarà pel barri Gaudí
Política l Guaita treu pit d’haver «activat» les polítiques d’habitatge a través de diversos mecanismes
Estadi municipal
Gran parc projectat
Parc de la Festa Piscines municipals
caserna de la Guàrdia Urbana, desocupada des del 2005, serà objecte d’un concurs d’idees per «dinamitzar» l’edifici i, de retruc, el barri. «Tenim un deute amb aquesta zona de la ciutat; l’antiga caserna serà un gran equipament municipal», va apuntar l’alcaldessa. A l’oest, va mencionar projectes com la reproducció de la Capella de l’Assumpta, la zona verda de la Biblioteca Xavier Amorós o la remodelació dels carrers Mare Molas i Doctor Ferran. Al centre, es recuperarà la regeneració del Carme.
L’Ajuntament de Reus transformarà els baixos municipals que estan en desús en «habitatge digne, ben fet». L’actuació encetarà pel barri Gaudí, intervenint en quatre locals. Els detalls dels projectes es donaran a conèixer les següents setmanes. Va ser el gran anunci que va compartir l’alcaldessa, Sandra Guaita, en matèria d’habitatge, l’àmbit que va emprar per iniciar la seva conferència de ciutat i inaugurar el bloc titulat Reus avança per les persones
«Som ciutat tensada», va recordar. Amb 160 pisos públics actius i l’última promoció remuntant-se al 2009, la batllessa va subratllar que s’han volgut «activar» les polítiques per impulsar 618 nous domicilis de lloguer assequible. La suma permetrà rondar les 800 places, «multiplicant per cinc els pisos que teníem a l’inici del mandat». «Són suficients? No, però haurem fet un salt endavant prou important i volem continuar remant perquè això no decaigui», va afirmar Guaita.
Les promocions del Complex Riera i de Mas Iglesias seran les primeres a completar-se i «a finals d’any rebran les claus 192 famílies de la nostra ciutat». «És habitatge públic de qualitat, innovador, que serà referent», va assegurar l’alcaldessa. En marxa hi ha projectes al barri del Carme, a l’entorn de Pich Aguilera, a l’avinguda del Carrilet i als carrers del Ball de Diables i de
Vilafortuny. Així mateix, per tanteig i retracte, l’Ajuntament ha pogut adquirir cinc nous immobles i set estan en espera d’accedir a la borsa. A més, la col·laboració amb la societat civil ha permès posar a disposició de la població 22 pisos públics més.
En qüestions de seguretat, s’adjudicarà la nova aplicació de seguretat i s’instal·laran 39 lectors de matrícules, amb «la voluntat que la gent estigui segura i que prevalgui la convivència». La construcció de l’escola bressol municipal L’Ametller és la principal carta de presentació en educació, mentre que la consecució del compromís de la Generalitat de Catalunya per «tirar endavant» el Pavelló del Molinet és la medalla en esports. L’Any Gaudí i el Centre Catòlic destaquen pel valor patrimonial.
En mobilitat, Guaita va assenyalar la importància d’ampliar el nombre de places d’aparcament dissuasiu i de pàrquings municipals. El següent a incorporar-se a la xarxa serà el del Complex Riera, amb la previsió que s’obri a l’estiu i que afegirà 340 espais d’estacionament. «Ens donarà una mica de pulmó», va analitzar l’alcaldessa, tot subratllant la proximitat entre la zona i el centre.
«Haurem multiplicat per cinc l’oferta de pisos públics de l’inici de mandat»
Miquel Llaberia
UGT ha tornat a guanyar les eleccions pel comitè d’empresa de la UTE Reus Net i manté la majoria absoluta amb 5 delegats sindicals. Així i tot, li ha suposat la pèrdua d’un delegat, passant de 6 en l’anterior comitè als 5 de l’actual. Les eleccions van tenir lloc ahir dimarts 16 de juny, en què la plantilla va poder votar en diferents espais i horaris. Per un costat, a la central situada al Polígon Agro-Reus, en horaris de 4 a 7 hores, de 13 a 14 hores i de 17 a 18 hores, a més de 12.30 a 13.30 hores en un espai situat a l’avinguda Pere el Cerimoniós.
L’apunt
El conveni, l’element clau de les eleccions a Reus Net
La divisió dins del comitè d’empresa de Reus Net es va fer evident després de l’aprovació de l’actual conveni que va entrar en vigor l’any 2025. Una de les principals crítiques de CCOO i USOC aleshores va ser contra la congelació de l’antiguitat a canvi de percebre 25.000 euros bruts en complir deu anys, 25.000 euros bruts més al cap de cinc anys i 32.500 euros bruts després de cinc anys més, mesura que UGT defensava.
En total han votat 209 treballadors, dels quals 114 han donat el seu suport a UGT
En total, els guanyadors van aconseguir 114 vots dels 209 treballadors que van decidir anar a votar. En segona posició va quedar el sindicat USOC, que va aconseguir passar d’1 a 2 delegats sindicals amb 57 vots. Per un altre costat, CCOO en va sortir castigat d’aquests comicis i, amb només 26 vots, passa dels 2 sindicats que tenia anteriorment a tan sols 1 ara. Finalment, una llista independent va aconseguir sumar l’últim delegat sindical amb un total de 12 vots. D’aquesta manera, el sindicat UGT continua mantenint la majoria absoluta dins del comitè d’empresa de la UTE Reus Net, tot i que per la mínima, i revalida la confiança després d’haver impulsat durant l’anterior mandat la signatura d’un nou conveni per la plantilla. Precisament, les eleccions arribaven després de dos últims anys molt tensos entre el sindicat majoritari d’aleshores, UGT, i els minoritaris, CCOO i USOC, que estaven en desacord pel que feia al conveni. Mentre que UGT va defensar la implementació del nou conveni, que
va entrar en vigor a partir de l’any 2025, CCOO i USOC van considerar que acabava perjudicant la plantilla. Una polèmica negociació que va tenir, com a punt àlgid, l’amenaça d’una convocatòria de vaga per part del sindicat per la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia de l’any 2024.
Avançament electoral
El comitè d’empresa de la UTE
Reus Net va acordar per unanimitat avançar les eleccions sindicals al
La interventora de l’Estat diu que els contractes de Manté requerien procediments amb concurrència i publicitat
Judicial l La interventora de l'Estat va assegurar que els contractes entre Innova i CCM Estratègies i Salut SL, societat propietat de Carles Manté, acusat al Cas Innova, requerien, segons la legislació vigent, que es fessin per la via de procediments amb concurrència i publicitat. Ho va fer a l'Audiència de Tarragona, en el marc del judici oral del Cas Innova. Segons la pèrita, es donaven tots els requisits
perquè les contractacions estiguessin subjectes a la capacitat de l'empresa, publicitat, procediments de licitació i formes d'adjudicacions d'acord amb l'article 2.1 de la llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovada pel reial decret 2/2000. Segons va afegir, el director general del hòlding, el també investigat Josep Prat, va fer una contractació directa i no es va acreditar «la capacitat, solvència
econòmica i financera de CCM». Per contra, una altra pèrita va defensar que es tractaria d'una infracció administrativa. El Cas Innova és una macrocausa judicial per presumptes pagaments irregulars i contractacions a dit, essent la peça més important la construcció del nou Hospital Sant Joan. S'espera que els acusats compareguin a l'Audiència de Tarragona per poder declarar a partir del 25 de juny. l ACN
dia d’ahir dimarts 16 de juny, aprofitant el màxim que permet la llei que són 3 mesos. La decisió, que es va prendre durant el passat mes de novembre de 2025, va arribar després de la pressió per part dels sindicats minoritaris dins del comitè aleshores; CCOO i USOC. Segons argumentaven, l’objectiu era evitar que els comicis coincidissin en període estival, afirmane tque durant aquesta època de l’any la plantilla creix en volum a través de treballadors temporals i, com a conseqüència, poden
alterar el resultat final. Tot i que les eleccions hagin caigut en el mes de juny, la llei només permet participar en aquestes votacions als treballadors amb un mínim d’un mes d’antiguitat a l’empresa, tal com estipula l’article 69.2 de l’Estatut dels Treballadors, i, per tant, només els contractats abans del 17 de maig formaven part del cens electoral. En cas de no haver arribat a aquest acord, ambdós sindicats van amenaçar de tenir recollides la quantitat de signatures necessàries per poder convocar una assemblea per tal de revocar el comitè vigent aleshores i anar a eleccions.
Mobilitat l L’execució de les obres de la primera fase sencera supera els 4,5 milions d’euros de pressupost
Miquel Llaberia
El pressupost d’execució de la fase 1.2 de les obres de transformació del carrer Astorga en un eix cívic ascendeixen fins als 2.724.820,82 euros. Aquesta fase donarà continuïtat a la 1.1, que es va a començar a executar el passat 4 de maig, i recorre el carrer Astorga des de l’altura del carrer de Terenci Moix fins a la rotonda de l’avinguda Mediterrani. La suma d’ambdues parts suposa una inversió total que arriba gairebé als 4,6 MEUR. La previsió actual és que la fase 1.2 comenci aquest estiu. La previsió inicial és que l’execució de les obres tingués una durada de 8 mesos, donant un marge que s’estén fins al mes de gener de 2027. El projecte sencer té com a objectiu millorar la connectivitat a peu i en bicicleta entre el sud i el nord de la ciutat i l’Eix Astorga es planteja com l’element articulador d’aquest propòsit. Aquest espai reformat disposarà de nous espais de descans i joc, la renovació de l’enllumenat, més zones verdes i voreres ampliades. Els carrils de circulació quedaran dividits per un carril bici, es plantaran més d’un centenar d’arbres i s’instal·larà nou mobiliari urbà. A la vegada, es veurà incrementada la superfície drenant amb la voluntat de millorar la capacitat i resposta hídrica en episodis de pluja intensa davant del context actual de canvi climàtic.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va afirmar que aquesta actuació marca «l’inici de la transformació dels barris del sud, amb els quals la ciutat té un deute històric».
«L’objectiu és començar per la mi-
llora de la connexió amb el centre i la resta de la ciutat, però vindran moltes altres», va afegir la batllessa, assenyalant projectes com la futura escola bressol municipal L’Ametller que s’està construint al costat de l’Escola Eduard Toda i l’Institut Ro-
Política l Des del govern municipal defensen que la pertinença a un partit polític no qüestiona la trajectòria professional
El grup municipal de Junts per Tortosa denuncia les «greus irregularitats» que presumptament s’han dut a terme dins del Consell d’Administració de GESAT per la proposta de nomenament d’Òscar Subirats, actual regidor d’ERC a Reus, com a futur gerent de la societat municipal. La portaveu del grup, Meritxell Roigé, considera que el nomenament, que s’ha d’aprovar demà dijous, «frega la prevaricació». El passat dilluns el Consell d’Administració va acceptar la proposta de nomenament que haurà de ser ratificada
aquest dijous en la junta general. Per la seva banda, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà (ERC), defensa aferrissadament la «transparència del procediment» per l’elecció d’Òscar Subirats com a futur gerent de la societat municipal GESAT i considera que les crítiques des de l’oposició són per la condició de regidor republicà de Subirats. Segons Lleixà, el fet que Subirats sigui regidor d’un partit concret «no és una condició que faci que una persona no es pugui presentar a processos de selecció» i recorda que és un fet que s’ha produït en el passat sense que hagi servit per «qüestionar» els
«mèrits professionals» dels aspirants. Per aquest motiu, la batllessa tortosina ha demanat «coherència» al grup de Junts per Tortosa davant les seves acusacions. Precisament, recorda que la gerent sortint, Matilde Villarroya, va ser regidora del govern tortosí amb el PDeCAT i mai es va qüestionar la seva validesa per aquest motiu.
La junta general d’aquest dijous haurà d’aprovar la proposta de nomenament
No obstant això, la portaveu juntaire justifica la posició des del seu grup afirmant que l’acord vulnera el requisit de majoria absoluta previst tant a la normativa mercantil, a la llei de societats com als estatuts de la societat, mentre que Subirats va rebre el suport d’una majoria simple dins del Consell d’Administració. Precisament, la portaveu recorda que la setmana passada la proposta no va prosperar precisament perquè no s’havia obtingut aquesta majoria absoluta, com així va fer constar la secretària i, per tant, qualifica la situació de «barbaritat jurídica».
L’objectiu és convertir l’Eix en un vial que connecti a peu i en bici el nord i sud de la ciutat
Aparcaments alternatius
També quedaran reubicades les places d’aparcament, que quedaran eliminades al llarg del traçat de nou eix. A canvi, es va habilitar abans de l’inici de l’actuació un solar del carrer de la Comunitat de Múrcia com a aparcament dissuasiu, que pot servir com a alternativa. Alhora, des de la Guàrdia Urbana es va recomanar utilitzar el carrer del Pintor Fuster i l’avinguda de Salou com a alternatives. A més, durant les obres s’ha ofert una targeta gratuïta al veïnat del carrer d’Astorga amb plaça de pàrquing privada amb gual perquè pugui deixar el vehicle a l’aparcament de la Pastoreta. Pel que fa al transport urbà, les línies 10 i 11 es van desviar cap a l’avinguda de Salou durant les obres, per després recuperar el recorregut original.
Patrimoni l L’espai també és catalogat com a Zona Arqueològica i li atorgarà la màxima protecció per part de la Generalitat per tal de dedicar-la exclusivament a la recerca
Adam Díaz Garriga
El departament de Cultura de la Generalitat feia oficial aquest dimarts la integració de la vil·la romana de Cal·lípolis dins el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacional. La confirmació cloïa un procés de més d’un any per al consistori de Vila-seca, el qual ha «lluitat», des del passat mes de març del 2025, per assolir la qualificació per part del Govern. L’anunci donava continuïtat a l’informe favorable que va emetre la Direcció General del Patrimoni Cultural a principis del passat mes de desembre del 2025 i es complementarà amb la catalogació del recinte del segle II d. C. com a Zona Arqueològica.
El recinte, situat al Prat d’Albinyana, comptava des del 2024 amb la condició de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i només haurà d’esperar l’expedient de declaració per fer-se oficial el seu canvi a BCIN. El nou «títol» atorgat per la Generalitat permetrà ampliar la protecció de l’espai i elevar-lo al màxim rang que contempla l’Administració, delegant qualsevol acció o intervenció a la vil·la directament al Govern. En aquest sentit, la condició de Zona Arqueològica limitarà l’espai «solament» a la recerca i l’estudi «en profunditat» de les restes. L’Ajuntament de Vila-seca atorgarà, d’aquesta manera, la capacitat d’autoritzar llicències d’obres de manera exclusiva i qualsevol moviment haurà de «passar» pel departament de Cultura.
Un dels aspectes que també es regularan després de la declaració serà l’establiment d’una «àrea de protecció», exigida per l’Administració, per evitar alteracions en l’entorn i en la visibilitat del recinte. Una condició que altres elements com l’Ermita de la Mare de Déu de
d’un any. Cedida
la Pineda o les torres de Virgili i d’en Dolça ja integren. D’altra banda, a partir d’ara l’espai haurà d’obrir obligatòriament quatre dies al mes, segons la legislació sobre Patrimoni
Cultural Català, i optarà a subvencions culturals més beneficioses com «l’1% cultural».
D’aquesta manera, l’espai aconsegueix després de 32 anys la màxi-
El jaciment romà va obtenir l’any 2024 la categoria de Bé Cultural d’Interès Local
El Govern controlarà a partir d’ara totes les reclamacions administratives
ma protecció possible, després que l’any 1994 l’Autoritat Portuària de Tarragona adquirís els terrenys per protegir el jaciment, delimitar-lo i aturar els possibles projectes industrials que es desenvolupessin en l’entorn.
Des del segle II dC Cal·lípolis, un espai de comerç i patrimoni
La vil·la romana de Cal·lípolis, situada a la partida del Prat d’Albinyana a la Pineda, va registrar una gran activitats des del segle II d. C. El jaciment va representar un nucli residencial d’uns 10.000m2, el qual va convertir-se en un punt de referència agrícola, pesquera i d’exportació de productes conreats en l’entorn. En aquest espai, es va descobrir entre els anys 1950 i 1960 el «Mosaic dels Peixos», ara preservat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Des de llavors, s’han identificat xarxes de clavagueram, edificis i fins a un petit port.
La Cal·lípolis com a referència A Vila-seca, el Cal·lípolis no només donarà nom en els pròxims mesos a la vil·la romana del segle II d. C. L’espai servirà de referència per desenvolupar durant aquest 2027 el Centre Experiencial Cal·lípolis, que se situarà exactament a poc més d’1,5 quilòmetres del jaciment romà i preveu potenciar la zona i l’aposta patrimonial del consistori. El modern recinte planteja activitats basades en experiències divulgatives per als usuaris, principalment relacionades amb el patrimoni de Vila-seca i el nucli urbà de la Pineda. La construcció d’aquest centre també anirà acompanyada amb un nivell de protecció, concretament de les 37 hectàrees totals d’aiguamolls propers a la vil·la romana, que es convertiran en una reserva natural on es reintroduiran espècies animals. A més, la zona també es renaturalitzarà amb la plantació d’uns 300 pins que arribaran a la zona marítima.
La zona del Cal·lípolis esdevindrà a partir enguany amb la declaració i l’inici de les obres del Centre Experiencial, en una referència a Vila-seca per al desenvolupament de projectes destacats. En el cas del recinte tecnològic, que ocuparà una superfície de més de 3.000 metres quadrats, la inversió ascendirà als 8,2 milions d’euros i preveu un termini d’execució d’uns 18 mesos. L’adjudicació va completar-se a finals del mes de gener d’aquest 2026, gairebé dos mesos després de la declaració «favorable» per part de la Generalitat perquè el recinte romà obtingués la màxima protecció.
Prevenció l La campanya de Capitania Marítima comprova que es compleixin els criteris de seguretat
Salou va acollir aquest dilluns la presentació de la campanya de control que la Capitania Marítima de Tarragona du a terme als centres de busseig i a les empreses de lloguer de motos aquàtiques del litoral, amb l’objectiu de comprovar que compleixen els criteris de seguretat. L’acte es va celebrar al centre cívic de l’Ajuntament de Salou i va servir també per difondre la campanya d’estiu de seguretat nàutica del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, enguany centrada en les motos d’aigua sota el lema En la moto nàutica, seny. La iniciativa es desplega en coordinació amb el servei marítim de la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i Política Marítima. Segons es va exposar, les inspeccions ja han començat i volen arribar al 100% del sector.
Les actuacions revisen assegurances, titulacions, equips i protocols de seguretat
Les actuacions sobre el terreny verifiquen el compliment dels requisits fixats pel Reial decret 259/2002, en el cas de les motos nàutiques, i pel Reial decret 550/2020, en l’àmbit del busseig recreatiu. Pel que fa a les motos, es comprova que les empreses disposin de les assegurances de responsabilitat civil i d’accidents, que ofereixin la xerrada teòrica als usuaris abans de navegar i que comptin amb espais adequats. També es revisa la placa de normes bàsiques de seguretat al xassís de cada moto, l’ús d’armilles salvavides homologades CE d’almenys 100 N amb xiulet, el llibre
Un incendi crema una caseta i dues autocaravanes al Camí dels
Successos l Una caseta de fusta i dues autocaravanes van cremar ahir dimarts al vespre a Montbrió del Camp. Segons van informar els Bombers, l’avís es va rebre poc després de les nou de la nit i fins al lloc dels fets, al Camí dels Campassos, s’hi van desplaçar sis dotacions. En arribar, els efectius van comprovar que el foc afectava
tant l’immoble com els dos vehicles, situats en aquest vial que surt de prop del nucli urbà i s’endinsa cap a la zona de Riudecanyes. Cap a dos quarts de deu, la intensitat de les flames ja havia disminuït. Al tancament d'aquesta edició no havia transcendit si l’incendi va afectar persones ni tampoc l’origen concret del foc. l Agències
La jornada tècnica es va celebrar aquest dilluns a l’Ajuntament de Salou. Ajuntament de Salou
El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca rep 1.130 obres de 61 països en la seva 11a edició
Cultura l La 11a edició del FICVI, Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca, ha tancat el període d’inscripcions amb 1.130 curtmetratges procedents de 61 països, una xifra que confirma la consolidació i la projecció internacional del certamen. El volum d’obres presentades es manté en la línia de l’edició del desè aniversari,
celebrada l'any passat, quan es van superar els 1.100 curtmetratges, i l’increment de països representats evidencia la capacitat d’atracció del festival entre creadors, productores i professionals del sector audiovisual d’arreu del món. Organitzat pel Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, el FICVI se celebrarà del 17 al 25 d’octubre de 2026 al Celler
d’activitats diari, la titulació dels monitors i la inscripció al ROPEC. En el cas del busseig recreatiu, se supervisen els bateigs, que han de garantir l’acompanyament individual de cada participant per part d’un instructor i la declaració responsable de salut.
La inspecció també comprova l’ús obligatori d’embarcacions de suport a partir de les distàncies reglamentàries, que hissin la bandera Alfa, que mantinguin el motor desembragat amb bussejadors a l’aigua i que el patró tingui la titulació adequada. Igualment, es revisa el respecte als límits de profunditat per edats, la vigència de les assegurances i el control del temps màxim d’exposició hiperbàrica. El capità marítim de Tarragona, José Manuel Robledano, va remarcar que la seguretat no és un tràmit, sinó un element central de la qualitat turística, i va subratllar que el compromís de les empreses garanteix la seguretat al mar. La campanya estatal sobre motos d’aigua vol reduir les emergències, que el 2025 van créixer un 11%, i els expedients sancionadors greus relacionats amb la navegació en zones de bany, l’excés de velocitat, la manca de titulació o l’ús incorrecte de l’armilla.
de Vila-seca, amb una programació que inclourà curtmetratges nacionals i internacionals, combinant talent emergent i produccions reconegudes. Un cop tancades les inscripcions, l’equip de selecció inicia el visionat de totes les obres per escollir els títols que formaran part de la Secció Oficial, que es donaran a conèixer durant els propers mesos. El festival manté, a més, el seu reconeixement com a col·laborador en la preselecció dels Premis Goya en les categories de ficció, animació i documental, fet que reforça el seu prestigi dins del sector. l Redacció
Serveis l L’espai incorporarà noves dependències municipals «més acollidores» per atendre gent gran
El recinte integrarà el jutjat de pau i l’oficina de benestar social per ampliar el servei local
a les entrades principals del recinte. En concret, els treballs abastaran 435,59 metres quadrats i inclouran la reforma d’espais com les cambres higièniques, els vestidors, despatxos i el vestibul principal. Un dels espais es dedicarà al futur jutjat de pau gestionat pel consistori i s’habilitaran una sala de reunions, i l’oficina de benestar social. Les obres principals s’enfocaran sobretot en la renovació de la fusteria, afectada pel pas del temps, i la renovació de la pintura i les parets del centre. «Seran unes dependències que personalitzaran els serveis als residents del municipi perquè sigui acollidor», indicava Cusidó, assegurant que «les persones amb necessitats requereixen estar en un espai tranquil i acollidor» quan acudeixin als serveis. En aquest sentit, l’alcalde destacava també el paper dels fons ImpulsDipta, que cobriran gairebé la totalitat del finançament per portar endavant les actuacions.
Retornar el servei
L’Ajuntament de Vallmoll avança amb la futura renovació de les escoles velles de la plaça Major. L’espai, construit durant els anys 30 del segle XX, es convertirà en pròxim centre SAIAR (Servei d’atenció integral en l’àmbit rural) entre la diversitat d’usos que preveu el consistori un cop es rehabiliti el recinte. La pro-
posta també planteja la integració de dependències municipals a les plantes superiors, mentre el SAIAR se situarà a la part baixa de l’edificació.
La restauració estava prevista des de l’any 2023, quan van finalitzar-se les instal·lacions actuals de l’Escola de la Mare de Déu del Roser del Vallmoll que, actualment, donen servei a mésde 130 alumnes. El projecte va
entregar-se durant el mes de setembre del 2025 i preveu executar-se enguany amb un pressupost previst de 516.532 euros. «És una proposta ambiciosa i ens ajudarà a ampliar els serveis en l’àmbit rural», explicava l’alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó.
L’edifici encara conserva les aules després del seu abandonament dècades enrere, així com les depen-
dències del professorat, el bar situat al semisoterrani, magatzems i una llar d’infants. Els espais, però, mostren un deteriorament parcial i requeriran actuacions. «Es renovarà principalment per a que la ciutadania tingui un lloc on es pot atendre a la gent gran, serà la filosofia», explicava el batlle. On no s’intervindà, segons s’especifica a la iniciativa, seran a la planta del semisoterrani i
La construcció de les anitigues escoles de Vallmoll data del 1933 i van inaugurar-se poc després de l’inici de la Guerra Civil. Durant dècades, l’edifici va segregar els alumnes en dues parts diferenciades entre gèneres. Des de principis dels anys 90, l’escola va formar part de la zona escolar rural (ZER) Francolí, per desvincular-se de l’organització durant el curs 2008-2009.
L’any 2023, es van inaugurar les noves instal·lacions i abandonar les escoles velles. «Sempre haviem tingut aquesta idea per oferir un servei a totes les persones i, en aquest cas, serà el SAIAR», cloïa Cusidó.
amb música, foc i activitats familiars
La Pobla de Mafumet encara un nou cap de setmana de Festa
Agenda l La Pobla de Mafumet continua immersa en la Festa Major de Sant Joan després d’un cap de setmana intens, amb la participació d’artistes com Jandro i Doctor Prats, que va fer vibrar el públic amb un directe ple d’energia, ritmes alegres i una posada en escena impecable. Ara, els pobletans ja tenen la mirada posada en els propers dies, amb un programa que tornarà a combinar música, foc i activitats
familiars. Dissabte al matí tindrà lloc el tradicional esmorzar popular i tirada al plat, organitzat per la Societat de Caçadors la Deportiva, mentre que al parc de les Pobles hi haurà festa de l’escuma, animació infantil, club dance, mini disco i jocs. A la tarda, el Tardeig de Festa
Major oferirà food trucks, mercat tradicional, animació amb DJ Ian Tules i espai infantil. A la nit, el correfoc infantil, amb el Ball de diables
infantil Els 7 Pecats Capitals i colles convidades, donarà pas al concert tribut a El Canto del Loco, a càrrec d’Encanto de Loco. La festa continuarà amb una disco mòbil dels 80 i 90 amb DJ Neus González i amb l’espai chill out dels jardins del Pavelló. Diumenge la música seguirà amb el Vermut electrònic amb mafulina, la mini disco familiar amb festa de l’escuma i berenar saludable, i una nova sessió chill out l Redacció
Patrimoni l Un segon projecte planteja la naturalització de part de l’espai i la creació d’un nou sender des de l’extrem nord
El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri viurà una restauració enguany per consolidar l’espai i prevenir reforçar elements de la façana i el seu sostre. L’Ajuntament de Montferri va aprovar definitivament el passat dia 5 de juny dos projectes que donaran forma als treballs, redactats per l’empresa Brull i Alfonso, Arquitectura i Patrimoni, SLP. Els principals àmbits d’actuació seran la part alta de l’edificació i els gablets de les façanes, elements arquitectònics triangulars que vesteixen part de les obertures i els murs exteriors. A més, es renovarà part de l’entorn del Santuari i es faran reparacions puntuals. El projecte primer projecte contempla solucionar la «manca d’estanquitat» que té actualment la coberta, la qual provoca filtracions i podria perjudicar en un futur l’estructura del Santuari. A més, es planteja donar estabilitat als gabalets i reforçar-los de cara al futur, tenint en compte la seva funció «emfatitzadora» en les façanes. El pressupost per a aquesta prime-
ra iniciativa se situarà en més de 111.000 euros i començarà quan s’adjudiqui el contracte.
D’altra banda, la segona proposta preveu més obres en l’entorn de l’estructura creada per Josep Maria Jujol. Paral·lelament, s’executaran
treballs de restauració en els marges i talussos de l’altiplà, els quals repararan. El consistori planteja també la creació d’un sender «als peus» de l’extrem nord, darrere del Santuari, i la naturalització del vessant sud-oest, on es preveu aug-
La Canonja celebrarà l’eclipsi solar total amb música, divulgació i espectacle
Astronomia l La jornada començarà a les 19 h a la Plaça Catalunya amb el repartiment d’ulleres
La Canonja es prepara per viure l’eclipsi solar total del 12 d’agost amb una jornada d’activitats oberta a tothom que combinarà divulgació científica, música, espectacle i convivència ciutadana local. L’Ajuntament ha preparat una programació especial per convertir aquest fenomen astronòmic excepcional, visible des del municipi, en una experiència col·lectiva. La jornada començarà a les 19 hores a la Plaça Catalunya, on es repartiran ulleres homologades per garantir una observació segura. La tarda esta-
rà amenitzada amb una selecció musical pensada per crear una atmosfera relaxada mentre el públic espera l’inici del fenomen. L’eclipsi començarà a les 19.35 hores i culminarà a les 20.29 hores amb la fase de totalitat, el moment més impactant. Durant aquests minuts, el cel s’enfosquirà, la temperatura baixarà i es podrà observar un paisatge inusual. Per preservar la intensitat d’aquest instant únic durant dècades, la música s’aturarà i es convidarà el públic a viure el moment en silenci.
La jornada comptarà també amb el divulgador científic Marc Cutrina Gallart, que guiarà l’observació.
Després de la reaparició del Sol, la celebració continuarà amb una festa musical dedicada als èxits dels anys 80 i 90, amb projeccions audiovisuals i temes emblemàtics. La programació culminarà a les 22.30 hores amb l’espectacle de llum Eclipsi etern i la Canonja, un poble viu, una proposta visual creada per a l’ocasió que posarà el punt final a una vetllada que es preveu històrica per al municipi. L’alcalde de la Canonja destaca que aquesta és una oportunitat extraordinària per viure un fenomen científic excepcional de manera compartida i remarca la voluntat que el municipi sigui un
mentar la quantitat de vegetació existent.
En el cas d’aquesta segona proposta, la partida reservada serà de més de 90.000 euros amb l’IVA inclòs. Serà la primera intervenció que es porti a terme en l’estructura
Les noves obres suposaran una inversió d’uns 200.000 euros per reformar el recinte
de l’espai des de l’any passat, quan es van executar actuacions de manteniment de la coberta i l’Ajuntament va rebre una subvenció per a «immobles de notable valor cultural».
Conservació
No és el primer cop, però, que el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat també va viure treballs l’any 2023, quan va reforçar l’estructura amb una «cimentació especial» a la part de situada sota l’altar per pal·liar l’excés del pes estructural. A més, durant el 2021, es va renovar la il·luminació i es va dignificar el recinte per evitar la degradació acumulada en els últims anys.
En total, les principals intervencions s’han realitzat en els últims cinc anys i la inversió ascendeix als gairebé 400.000 euros, tenint en compte les noves inversions.
La celebració continuarà amb música dels anys 80 i 90 i un espectacle de llum. Cedida
referent d’aquesta jornada i que els veïns i veïnes en guardin el record durant molts anys. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament reafirma la seva aposta per apropar la ciència, la cultura i les activitats de qualitat a la ciutadania, transformant un esdeveniment astronòmic únic en una experiència participativa i oberta a tothom. La participació serà gratuïta i el consistori recomana arribar amb antelació.
Un nou servei oferirà orientació i suport emocional a les famílies del Vendrell
Benestar l L’Ajuntament del Vendrell impulsa el Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF), un recurs universal, gratuït, preventiu i de proximitat destinat a oferir suport integral a les famílies del municipi i a promoure el seu benestar emocional i relacional. El servei neix com un espai d’orientació, acompanyament i suport, especialment en aspectes vinculats a l’educació i la criança dels fills i filles, així com en situacions de dificultat relacional o emocional i altres necessitats familiars. El SOAF treballarà des d’una perspectiva sistèmica, reforçant les capacitats de les famílies i promovent relacions saludables i criança positiva. Oferirà tallers i treball comunitari en coordinació amb recursos del territori. Les famílies podran demanar hora per correu electrònic, a través del web municipal, amb el codi QR dels materials informatius o trucant al 977 166 416. l Redacció
Turisme
Redacció
El Turismar 2026 es consolida com la gran fira de benvinguda a l’estiu al Vendrell i els nuclis marítims de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs, amb una aposta clara per les activitats i els productes de proximitat km 0. Entre el 19 i el 21 de juny, d’aquest divendres a diumenge, la plaça dels Germans Trillas serà l’epicentre d’un esdeveniment que promou l’activitat turística, comercial i gastronòmica de la costa vendrellenca. Enguany, el Turismar coincideix amb actuacions que transformen l’entorn de Coma-ruga: la inauguració del nou Parc de la Música, inspirat en Pau Casals; l’obertura de la pista esportiva Eduard Manchón i la fase final de la renaturalització del Riuet, un dels espais més singulars de la
Isabel Immobiliària: Habitatge a Alforja amb tres habitacions i dos magatzems
Isabel Immobiliària, al carrer Pintor Fortuny, 11 de Les Borges del Camp, és una empresa jove i dinàmica que t’ajuda a vendre el teu immoble amb màximes garanties. Hi trobaràs un equip professional i proper, especialitzat en promoció, compra, venda i construcció d’immobles urbans i rústics, que t’ofereix un servei personalitzat per obtenir el millor resultat. Entre d’altres, ara té a la venda un pis cèntric al nucli urbà d’Alforja, amb entorn natural i a 15 minuts de Reus i les platges. Amb 3 habitacions i saló amb xemeneia, l’habitatge disposa de dos magatzems amplis i privats a peu de carrer, ideals com a garatge, taller o negoci. ARB
costa. Aquestes infraestructures reforcen l’atractiu d’una zona que combina l’essència natural amb equipaments culturals, oferint als visitants un espai renovat on gaudir del patrimoni i la tradició durant
aquests primers dies de la temporada estival en un entorn privilegiat.
L’oferta del festival és diversa i inclou el Coma-ruga Market amb propostes d’artesania i moda, així com un programa musical amb Magaré,
Els sopars de Ca l’Anna els divendres, a la Selva del Camp
Els divendres al vespre, Ca l’Anna es converteix en punt de trobada amb sopars a partir de les 20 h, amb tapes, llesques, hamburgueses i plats a la brasa. Situat a la Selva del Camp, el restaurant ofereix cuina casolana amb història: l’Anna Martínez recorda amb estima quan ajudava la seva ‘iaia’ als fogons. Des del 2019, al polígon La Drecera, proposa menús diaris variats per 14,90 €, amb primers i segons, postres i beguda. També hi ha esmorzars de forquilla i racions generoses, com callos, pop o sépia, a més de servei per emportar i càtering. Al juny, juliol i agost, els dissabtes i diumenges tancat. Aprofita ara i reserva al 647644762. ARB
l’Orquestra Girasol, Sonia Linares i havaneres. Els visitants podran gaudir de portes obertes al Tabaris per conèixer la Reserva Marina de la Masia Blanca, visites a la Colònia Ferroviària i activitats esportives com vòlei platja, zumba i mugendo. La gastronomia de km 0 tindrà un paper protagonista, complementada amb tallers familiars, planetaris i l’art de les catifes florals dels Amics de les Catifes de Bellvei . Per als més petits hi haurà contacontes i activitats a les Madrigueres, mentre que el punt final de l’edició d’enguany el posarà el castell de focs del Drac de Foc El Cabrot el 23 de juny. Aquesta celebració uneix la riquesa local amb l’entorn costaner, creant una experiència completa per a tothom que busca lleure prop del mar. El Vendrell convida a viure un estiu ple de tradicions festives.
Nova obertura a Tarragona: el teu nou espai de confort ja és aquí
AOutlet Sofà, fan un pas més i arriben a Tarragona amb un nou espai pensat perquè trobis exactament el que casa teva necessita. Al centre comercial Les Gavarres t’espera una botiga on el confort, el disseny i el bon preu van de la mà. Descobreix una selecció acurada de sofàs, butaques, llits i matalassos, juntament amb complements que aporten personalitat i calidesa a qualsevol ambient. Treballen amb una idea clara: oferir-te bona qualitat a preus únics, perquè renovar casa teva sigui més fàcil que mai. Un lloc per inspirar-te, provar, imaginar i fer realitat l’espai que vols. Ho trobaràs al carrer A-PP9, 35 del Centre Comercial Les Gavarres. ARB
va
amb el
El Nàstic de Tarragona no s’atura. Les oficines de la Budallera treuen fum per confeccionar la plantilla i, després dels dos primers fitxatges oficials, ja se sumen noms a la recambra. Els següents que estan pròxims a arribar són l’atacant Shinnosuke Katsushima i el central Nico Van Rijn.
La direcció esportiva comandada per Tomeu Nadal avança a planificació amb bon ritme. L’objectiu és engegar la pretemporada al juliol amb la major part de la plantilla feta i ara per ara, tenen oberts molts fronts, alguns més avançats i d’altres en camí.
Un dels més avançats és Shinnosuke Katsushima. El jugador japonès de 22 anys arriba lliure procedent del Girona B, equip amb el qual acaba contracte el 30 de juny. Shin, nascut a Shiga, va aterrar al filial gironí el curs 21/22 procedent del Tokushima Vortis japonès. Des de llavors, va convèncer el club català per apostar per ell i ha anat creixent fins a la darrera temporada. A banda d’una aventura a l’Europa, club amb el qual va assolir l’ascens a Primera Federació tot i gaudir de pocs minuts, ha destacat
en el Girona a Segona Federació.
L’any passat va jugar un total de 30 partits i va anotar 5 gols.
Tomeu Nadal el coneix bé. De fet, 2 de les 5 dianes les va fer contra el Castellón B, equip en el qual era
vals, per la seva qualitat a les botes i per tenir un bon remat exterior. De fet, no li falta caràcter per voler decidir partits. El jove jugador fa el salt a Primera Federació de la mà del Nàstic,
potenciant el seu talent.
La rereguarda El següent jugador en el punt de mira és el central
Tots dos jugadors acaben contracte amb els seus equips el 30 de juny
Futbol l El de Gandia arriba lliure després de jugar amb l’Unionistas, on va marcar sis gols
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona comença a presentar els seus nous cromos de cara a la pròxima temporada. El conjunt grana va anunciar ahir l’arribada del davanter Pere Marco, segon fitxatge després d’Eugeni. Marco (Gandía, 16 de setembre de 2003) arriba lliure després d’acabar contracte amb el CD Castellón i signa amb els tarragonins per a les pròximes dues temporades. L’any passat, Marco va jugar amb l’Unionistas, equip amb el qual va anar
de menys a més durant el curs sumant 6 gols en 30 partits. Marco, amb el sobrenom de tauró, arriba per aportar gol, mobilitat i sacrifici. A més, aportarà perill aeri perquè, dels seus 7 gols assolits a Primera Federació en els darrers anys, 5 han sigut de cap.
Nico Van Rijn. Tal com va avançar el periodista Ángel García i ha
confirmar Diari Més és una opció prioritària. El central de 25 anys i 1,92 metres d’alçada va jugar la darrera temporada amb el Teruel, on va ser titular indiscutible acumulant 35 partits. Els números l’avalen, perquè el modest club aragonès va ser el tercer que menys gols va rebre amb 33, només per darrere del Sabadell i Villarreal B.
Van Rijn, nascut a Barcelona, però amb família holandesa, es va formar a la Damm i va jugar al Lleida, Algeciras, Recreativo Granada, Austin FC (Estats Units) i el Teruel. Amb 25 anys, ja ha jugat més de cent partits a Primera Federació.
Nico és un defensor alt i contundent en els duels i contrastat, tot just el que vol el club i que, ara mateix, treballa per confirmar la seva arribada.
Bàsquet l El de Puertollano va renovar un any més a la banqueta a l’espera de saber si l’equip jugarà a Segona o Tercera FEB
Arnau Montreal Quesada
Parlar de l’OCA Global CB Salou és parlar de Jesús Muñiz. El tècnic de Puertollano és tota una institució a l’entitat de la Costa Daurada i, enguany, sumarà l’onzena temporada de forma consecutiva. Muñiz i el CB Salou renoven contracte a l’espera de saber si afrontaran el curs a Segona o Tercera FEB. Això sí, sigui quin sigui serà un projecte de garanties, perquè Muñiz és el capità del vaixell.
Amb onze temporades a l’esquena, Muñiz ha viscut moltes alegries i ha suat i treballat de valent per fer créixer el projecte salouenc. Ho va agafar a Copa Catalunya i el va entrenar a Segona FEB, sempre aconseguint un equip competitiu, amb més sort o menys en els resultats. El tècnic va apuntar que «moltes vegades renoves en moments fàcils i d’altres, per temes esportius, més difícils. Em sento afortunat per la confiança que han mostrat en mi des del club i per la il·lusió de cada any. Entrenadors i jugadors a vegades tenen contracte any rere any en diferents llocs, però tinc la sort
L’exposició
d’estar en el mateix durant molt de temps i em sento valorat».
Fa molts anys que Jesús Muñiz es dedica al bàsquet salouenc i, per aquest motiu, està preparat per encarar un projecte a qualsevol categoria. «Crec que a Salou s’ha demostrat que sempre es creu en el bàsquet i es treballa perquè sigui
del Deporte’ ja llueix a Tarragona amb prop
Poliesportiu l L’alcalde Rubén Viñuales va estrenar la mostra ahir al vestíbul del Teatre Tarragona
Redacció
L’exposició itinerant Leyendas del Deporte ja llueix al vestíbul del Teatre Tarragona. Ahir, l’alcalde Rubén Viñuales es va encarregar d’inaugurar la mostra de l’associació Museo del Deporte que exhibeix prop de 200 objectes històrics del món de l’esport. L’arribada de l’exposició s’emmarca en les activitats per la sortida de la segona etapa del Tour de França 2026, així que, com a novetat, la mostra reuneix elements icònics de la història del ciclisme.
millor. En deu anys hem viscut moments bonics i més complexes, però el bàsquet sempre ha estat allà. Es creu en el treball des del planter base i, poc a poc, els fonaments són més sòlids. Volem que això tiri endavant i sabem que és un estiu difícil. Esperar a saber on jugarem l’any vinent sempre fa que es planifiqui
Muñiz ha entrenat el conjunt salouenc des de Copa Catalunya a Segona FEB
L’entitat apurarà els terminis per poder obtenir una plaça a Segona FEB
més tard».
Muñiz, però, és una persona que respira bàsquet. Un home que, quan s’acaba el darrer partit de la temporada ja comença a veure visionats per captar nous jugadors. Un entrenador que descansa poc i treballa molt per potenciar l’equip. De fet, ell mateix va destacar que, després d’un any tan complicat com l’anterior, «hauria començat la nova temporada a la setmana següent. És la meva passió, és el meu treball i m’encanta el que faig. Soc un afortunat».
Sobre la taula està ara el futur del Salou. Una de les primeres da-
tes marcades al calendari és el 20 de juny, quan els equips de Segona FEB poden renunciar a la seva plaça. Allà pot sortir l’oportunitat salouenca que, després del descens esportiu, lluitarà per poder assolir una plaça a la categoria de plata. Si no, el club està preparat per construir un projecte potent a Tercera FEB. De fet, així ho va destacar el president Joan Eduard: «Si hem de sortir a Tercera serà un projecte sòlid i un candidat a pujar i, si és a Segona, serà un equip competitiu». El curs passat, el CB Salou va certificar el descens esportiu a Tercera FEB. Amb tot, cada any hi ha equips que es guanyen la plaça a Segona FEB, però que acaben renunciant per motius econòmics. Amb tot, Eduard va subratllar que «toca de peus a terra» i no fa desmereix la Tercera FEB, categoria on estan els drets federatius: «És apassionant i, sobretot, pels derbis que pot haver-hi que sempre omplen els pavellons».
Sigui com sigui, el que queda clar és que, amb Jesús Muñiz al capdavant, tenir un equip treballat i competitiu està assegurat.
Entre els objectes hi ha peces com la bicicleta Pinarello de l’equip Banesto amb la qual Miguel Indurain va conquerir els seus cinc Tours. A més, també comptarà amb el mallot de Federico Martín Bahamontes, primer ciclista espanyol a guanyar el Tour. També hi ha atractius d’altres esports, com un Fórmula 1 de Ferrari que va conduir Sebastian Vettel el 2017, així com les sabatilles d’Usain Bolt que li van donar l’or als Jocs de Río 2016 i objectes del món del futbol com la pilota del gol d’Andrés Iniesta al Mundial de 2010. L’alcalde
Tecnologia l El projecte aspira a mobilitzar 5.000 milions d’euros entre recursos públics i privats
Agències
El Consell de Ministres va autoritzar aquest dimarts una aportació pública de 719 milions d’euros per impulsar el projecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial de Móra la Nova, una inversió que es canalitzarà a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT). L’operació permetrà a la SETT entrar a l’accionariat de la societat publicoprivada que ha de presentar la candidatura espanyola a la convocatòria europea per desenvolupar gigafactories d’IA. El projecte, que aspira a mobilitzar fins a 5.000 milions d’euros entre recursos públics i privats, tindrà una candidatura multisede, amb Móra la Nova com a emplaçament principal i una segona ubicació a San Fernando de Henares. Segons el Ministeri, l’objectiu és dotar Espanya i Europa de
Les previsions situen l’inici de la construcció durant el segon trimestre del 2027
capacitat pròpia de còmput avançat, reduir dependències tecnològiques i garantir que la IA es desenvolupi sota regles europees. El consorci impulsor encara no està constituït, però els treballs per crear-lo es troben en la fase final. Telefónica, que ha liderat el projecte des de l’inici, hi participarà amb ACS, Banco Santander i Multiverse Computing, a més de les administracions públiques. La Generalitat ja va aprovar aquest dimarts els estatuts i el pacte de socis que han de permetre crear la societat mercantil, així com les autoritzacions per posar a disposició del projecte els
La Generalitat també ha aprovat els estatuts i la cessió dels terrenys afectats. Cedida
Tribunals l La directora general de la Guàrdia Civil, González, va negar ahir al Senat haver participat en cap trama contra la Unitat Central Operativa (UCO) ni haver estat influïda per l’exmilitant socialista Leire Díez. En la seva compareixença a la Comissió d’Interior, González va repetir que «mai» havia intentat interferir en les investigacions de
la UCO i va afirmar: «Jo no controlo ningú per la porta del darrere». La responsable de l’institut armat va admetre dos contactes presencials amb Díez però va assegurar que en cap cas s’hi van tractar peticions per entorpir investigacions. Sobre una de les trobades, va explicar que Díez li va plantejar la possible restitució del comandant Rubén Villal-
La Mesa del Congrés rebutja que es voti la petició de PP i Junts d’avançar eleccions
Política l La Mesa del Congrés va impedir ahir que es votessin les esmenes presentades pel PP i Junts per reclamar al president espanyol, Pedro Sánchez, la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions generals. Les dues formacions havien registrat iniciatives similars, sense caràcter vinculant, però amb
generals
l’objectiu de forçar els socis parlamentaris del govern a posicionar-se en un moment de màxima tensió política. Junts va introduir la petició a través d’una esmena a una moció del PP sobre la debilitat de l’executiu, mentre els populars van elevar la votació a una mena de qüestió de confiança. La Mesa, amb
ba, investigat en la causa de Koldo García, i que ella va tallar la conversa perquè era impossible. González també va defensar l’obertura de tres informacions reservades sobre possibles filtracions a la UCO, que va descriure com un mecanisme habitual i va recordar que ja van ser arxivades sense conseqüències per als agents. l Agències
majoria progressista, va inadmetre les esmenes en considerar que la convocatòria electoral és una prerrogativa exclusiva del president del govern, no una competència del Congrés. El PSOE va defensar la decisió, mentre que PP i Junts van acusar l’executiu de voler evitar una votació incòmoda. El debat de la moció podia mantenir-se, però sense que es votés la petició d’avançament electoral. ERC advertia que aguantar la legislatura només té sentit si serveix per fer polítiques, mentre que EH Bildu va rebutjar la convocatòria. l Agències
terrenys afectats. Segons el repartiment avançat pel govern, l’Estat tindria el 47,99% del capital a través de la SETT; Telefónica, ACS i Banco Santander un 15,67% cadascun; Multiverse un 4%, i l’Incasòl un 1%. La candidatura haurà de concórrer a la convocatòria europea vinculada a InvestAI, amb la qual Brusselles vol finançar cinc gigafactories i reforçar l’autonomia tecnològica de la UE. La convocatòria es preveu per a la primera quinzena de juliol.
Des del territori, l’alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, va valorar positivament que el municipi aculli la seu jurídica de la futura societat perquè considera que això aproparà el projecte a la comarca. Álvarez va defensar que les decisions es puguin prendre des de la Ribera d’Ebre i que els recursos generats reverteixin a la zona, en un context marcat per la necessitat de diversificar l’economia i generar oportunitats. El consistori treballa en l’adequació urbanística del polígon industrial del Molló. També el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, va celebrar els avenços coneguts ahir i va assenyalar que la candidatura va «pel bon camí», tot i demanar prudència fins que es resolgui el procés europeu.
El jutge Calama rebutja suspendre la declaració de Zapatero per les joies
Tribunals l El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama va rebutjar aquest dimarts suspendre la declaració de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per les joies trobades al seu despatx, valorades en 1,3 milions d’euros. El magistrat manté la citació i també defensa que la peça separada no incorpora fets nous ni vulnera el dret de defensa de l’expresident. l Agències
Aquest artista del futbol fa 12 anyets. Felicitats Aleix! De tota la familia, molts petonets!
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Gràcies al SIEI de l’Institut
Tarragona
Com a cap de Càritas de la parròquia de Sant Pau de Tarragona i delegada diocesana per a la Pastoral social, tinc el deure de donar les gràcies a l’aula SIEI (Suport Intensiu Escolarització Inclusiva) d’aquest institut. Agraeixo la tasca de voluntariat que han portat a terme els alumnes i la seva tutora, Sra. Montserrat Domènech, durant tot aquest curs a la Càritas de Sant Pau.
El projecte Cuina Solidària ha permès que, un dia al mes, vinguessin els alumnes al Servei de distribució d’aliments de la nostra Càritas, perquè coneguessin el concepte voluntariat. En primer lloc, ens han ajudat en l’endreça dels aliments i productes d’higiene i neteja que, setmanalment, distribuïm a aquelles famílies més vulnerables del nostre entorn. En segon lloc, han vist i comptabilitzat quins són aquests productes de primera necessitat, destinats al voltant d’unes cinquanta famílies, que atenem mensualment.
D’altra banda, al llarg del curs, tutora i alumnes han elaborat, a partir d’aquests productes, un receptari de cuina solidària molt detallat, ben presentat i, alhora, d’aprofitament d’aliments. Receptes culinàries que ells, prèviament, han preparat a l’aula i de les que en donen fe que funcionen. D’aquesta forma, als usuaris de la parròquia els podrem obsequiar amb aquest receptari que aquesta aula ens ha regalat per a cada família.
A vegades, potser, no calen grans expectatives. Només fa falta imaginació, creativitat, optimitzar recursos i saber treballar en equip.
Un cop més, MOLTES GRÀCIES!!
Us ho mereixeu!!
M. Montserrat Esporrín
Cap de servei Càritas
Sant Pau i Delegada diocesana per a la Pastoral Social
La visita del Papa
León XIV
El comienzo de su visita en Madrid, fue muy bonito, lleno de buenos momentos y reuniendo una multitud que no imaginaba. Lo disfrutó mucho, se le notaba. Sus mensajes, tanto en el Bernabeu, con 80.000 personas, como en el Congreso de los Diputados, donde obtuvo una histórica ovación de 7 minutos, calaron hondo. Aunque todos sabemos que muchos seguirán con lo mismo. Todo resultó espectacular. Y tengo la esperanza de que algo cambie.
Me vinieron a la mente, Caín y Abel, cuando habló de las guerras y que somos hermanos. Lo de Sodoma y Gomorra, cuando habló de la corrupción, y la Torre de Babel, cuando dijo que debíamos entendernos y formar todos juntos una familia. Si ocurriera esto, sería como vivir en el Paraiso, pero sabemos que no será.
Su llegada a la Catedral de la Santa Cruz y Santa Eulalia de Barcelona, muy esperada por personas llegadas de todas partes, mostrando su alegría y veneración. La oración en silencio ante el sepulcro de Santa Eulalia fue muy emotiva.
También hubo gran expectación cuando llegó a Montserrat. Todo a rebosar. Escuchar a la Escolanía de Montserrat, es como oír cantar a los ángeles. Se llevará un gran recuerdo.
La apoteosis de esta visita, ha sido la bendición de la Torre de Jesús de la Sagrada Familia. Quedará grabada en nuestra memoria. No se puede describir. Y la iluminación final, con los cánticos, fuegos artificiales y el rostro de Gaudí formado por drones es lo más hermoso que se ha hecho hasta ahora, dentro de este campo.
La Sagrada Familia, con sus 172,5 metros es la iglesia más alta del mundo, gracias al diseño del arquitecto Antoni Gaudí, y al trabajo de todos los que han intervenido. Gracias
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Lk Editorial k
’alcaldessa de Reus ha fet aquest dimarts el seu balanç dels tres anys de mandat, un mandat en què el seu partit, el PSC, ha format equip de govern amb ERC i Ara Reus. La fórmula del tripartit no ha generat conflictes evidents, almenys des d’una visió externa. Però això no vol dir que pugui donar per fet que l’acord es repetirà després de la nova convocatòria electoral, prevista per d’aquí a un any. De fet, la mateixa conferència de ciutat ha tingut molt d’arrencada electoral per a Guaita i el grup socialista segur que aspira a no haver de compartir poder novament. Els grans eixos del balanç de l’alcaldessa s’han centrat en un dels mals
endèmics que no tan sols ha de patir la capital reusenca: la dificultat de disposar d’habitatges accessibles per la majoria de la població. I dins d’aquest àmbit urbanístic, també ha destacat la millora de la mobilitat a través de l’increment d’aparcaments dissuasius. I sense deixar d’evidenciar que es tracta de dues qüestions que preocupen als ciutadans, la proposta estrella de la conferència ha estat la creació d’un gran pulmó verd. Una jugada intel·ligent, perquè fer nous habitatges és important, però fer-los en un entorn urbà que sigui més amable i de qualitat –la qual cosa garanteixen els espais verds–, és determinant.
En el passat, quan es parlava de desenvolupament econòmic, es parlava sobretot d’indústria, de turisme, de comerç o d’infraestructures. Avui continuem parlant de tot això, però hi ha un factor nou que cada vegada és més determinant: el talent.
El món ha canviat molt ràpidament en els últims anys. El teletreball, la digitalització, les empreses tecnològiques i el fenomen dels nòmades digitals han modificat la manera de treballar i també la manera de viure. Cada vegada hi ha més professionals que poden treballar des de qualsevol lloc i que trien on viure en funció de la qualitat de vida, dels serveis, de les comunicacions i de l’entorn. Això representa una gran oportunitat per a Cambrils.
Nosaltres no som una gran capital, ni ho volem ser. Però sí que som una ciutat amb mar, amb clima mediterrani, amb qualitat de vida, amb una dimensió humana, amb serveis, amb bona gastronomia, amb seguretat i amb unes comunicacions que ens situen molt a prop del Port de Tarragona, de l’estació de l’AVE, i dels aeroports internacionals de Reus i de Barcelona. Tot això, que per als qui vivim aquí és normal, per a molta gent de fora és un factor determinant a l’hora de decidir on viure i treballar. El futur econòmic dels territoris no es basarà només en tenir sòl industrial o grans infraestructures. Es basarà en la capacitat de generar oportunitats, d’atraure talent, de retenir-lo i de generar activitat econòmica vinculada al coneixement i a la tecnologia. Però a tots aquests factors cal afegir-n’hi un que és definitiu: la qualitat de vida, que ja s’ha convertit en un factor econòmic de primer ordre. I a Cambrils en sabem molt i
ho coneixem de primera mà. El Camp de Tarragona i la Catalunya Sud estan fent passos importants per posicionar-se com un territori vinculat a la tecnologia, la innovació i el coneixement, especialment gràcies a la feina de moltes empreses que inverteixen en aquestes estratègies, gràcies a la visió i lideratge de la URV i, també, gràcies a iniciatives com el Clúster TIC Catalunya Sud, que treballen per crear un ecosistema tecnològic al territori. Just fa una setmana, aquest Clúster va celebrar la seva assemblea a Cambrils i va ratificar tot aquests factors anomenats.
Les ciutats que tindran futur seran aquelles que combinin qualitat de vida amb oportunitats econòmiques; les que siguin atractives per viure, però també per treballar i emprendre
tica, comercial i de serveis, sinó d’afegir noves capacitats a la nostra economia i diversificar el nostre futur. Des de l’equip de govern treballem amb aquesta visió: mantenir la nostra identitat tradicional i, al mateix temps, obrir-la a noves oportunitats econòmiques vinculades a la tecnologia, al coneixement i a l’emprenedoria digital. Tots els experts ho afirmen: les ciutats que tindran futur seran aquelles que combinin qualitat de vida amb oportunitats econòmiques; les que siguin atractives per viure, però també per treballar i emprendre; i aquelles que entenguin que el talent és avui el principal motor de desenvolupament.
Els cambrilencs i cambrilenques hem de formar part d’aquest futur. Continuarem sent una ciutat on s’hi viurà bé, però també hem de liderar un espai en el que sigui fàcil emprendre, innovar i desenvolupar projectes professionals de valor afegit. No es tracta de deixar de ser una ciutat turís-
Cambrils serà, sense cap mena de dubte, una d’aquestes ciutats. Una ciutat amable per viure, però també una ciutat amb oportunitats, amb futur i amb capacitat d’atraure talent i activitat econòmica. Governar una ciutat no és només gestionar el present, és preparar el futur. I el futur de Cambrils passa per generar oportunitats per a tothom, atraure talent i continuar fent de la nostra ciutat un bon lloc per viure, treballar i construir projectes de vida. El futur ja ha començat i Cambrils ja en forma part.
k Tribuna k
Aquests dies, he sentit enveja sentint parlar companyes i companys de feina i de lluita mentre deien que votarien «no» a la proposta d’acord d’Ustec i Aspec amb la Conselleria d’Educació perquè no havien fet vaga per quatre euros més sinó per millorar el conjunt de l’educació pública de Catalunya. Una companya no estrictament militant però que ha fet totes les vagues em va arribar a dir, fins i tot, que el que volia era canviar-ho tot, no posar pedaços. Altres, que lluitant la gent havia canviat, a fora i dintre de la feina, i ara s’havia d’aprofitar. I he sentit enveja... Tenien tota la raó. No som els mateixos que vam començar a fer vaga l’11 de febrer. I no és un fet extraordinari quan passes per un cicle de lluites com aquest; només ho constato.
Deia que he sentit enveja perquè jo mentrestant parlava des del mig del no res, com si no tingués opinió, allò que en diríem «objectivament» o tan objectivament som sé. Només m’he pronunciat pel
Aquest matí, he sigut un dels centenars de reusencs que s’ha acostat als peus del campanar a presenciar l’acte d’inauguració de l’escultura dedicada a Antoni Gaudí, impulsada per l’Associació d’Amics de Gaudí i creada per l’escultor Joan Serramià. Ha estat un d’aquells moments que et recorden com d’intensa pot ser la relació entre una ciutat i el seu llegat, i com la iniciativa cívica continua sent un dels motors més potents de la identitat reusenca, de fet aquest acte m’ha dut a escriure avui aquest article.
Els reusencs tenim una virtut i un defecte que sovint són la mateixa cosa: no acostumem a presumir gaire de nosaltres mateixos, però si d’on venim... també quan algú ens toca allò que és nostre. Llavors sí, llavors apareix aquell orgull reusenc que portem a dins i que ens fa recordar al món una evidència incontestable: Antoni Gaudí era fill de Reus. Ho dic perquè aquest Any Gaudí està deixant una imatge que m’agrada especialment. No és la dels actes
no en un article, per xarxes tot i que poquet i en xerrades d’amics i coneguts. No volia donar opinió continuadament per no posar damunt la taula les cartes marcades, no calia. Elles i ells, en canvi, deixaven enrere el silenci i esdevenien altaveus de coses que han passat i que ens han portat a canvis que no són només cosmètics sinó transcendentals.
Ho repeteixo: no som les mateixes que vam fer vaga l’11 de febrer de 2026. Avui, després de talls de vies, de fer pancartes i compartir lemes de tota mena, de llegir-nos i dir-nos i escoltar-nos, després del pacte de les gambes..., sabem que quan el poder diu que no es bellugarà més ens ho diu com a amenaça i diguin el que diguin els que manen, si empenyem tots, els poder es mou i, si cal, cau..., o tot alhora. És aleshores quan cal negociar, des de postures de força collectiva, sense por per veure si ens donaran res sinó amb la seguretat que ho aconseguirem tot perquè lluitem per allò que és just.
Des de la millor de les intenci-
oficials, ni la de les «grans» inauguracions (que van fer parlar a Gaudí en castellà...). És la imatge d’una ciutat que s’ha posat en marxa. Una ciutat que ha decidit celebrar el seu fill més universal tal com sap fer les coses, des de baix, a través de les entitats, de la gent que hi dedica hores, de les persones que no surten a les fotografies però que són les que mantenen viva l’ànima de Reus. Perquè si una cosa defineix aquesta ciutat no són només els edificis o els carrers, són les entitats. Durant aquest any hem vist com els Amics de Gaudí han continuat fent allò que el Sr. Guix Sugranyes i un grup de prohoms van començar el 1955: explicar, divulgar i reivindicar la figura de l’arquitecte reusenc amb una fidelitat admirable. Quan encara no existien grans commemoracions ni aniversaris rodons, ells ja hi eren. Quan Gaudí era més conegut a fora que a casa nostra, ells continuaven treballant perquè els reusencs no oblidéssim qui era aquell noi nascut al carrer Sant Vicenç que acabaria canviant la història de l’arquitectura
ons (no crec que ni Ustec ni Aspec siguin ccoougt), al costat de CGT i Intersindical, els sindicats que proposaven el «sí» a la consulta han negociat tant com han pogut en defensa dels nostres drets però crec que no han estat conscients de totes les coses que ja són diferents i, si tot va bé, no tornaran a ser com abans, almenys durant un temps. Ara, la majoria de centres educatius de Catalunya tenim assemblees educatives i tothom té clar que totes les persones que treballen en educació en aquest país quan anem a una podem guanyar i guanyarem. I per fer-ho no podem hi hem de deixar enrere cap col-
lectiu, ni les companyes del 0 a 3, ni el PAE, ni Laborals, ni ningú. Mentre escoltava la gent parlar, em venia sovint al cap l’escena del còmic d’Alan Moore «V» en què V disfressat de carceller diu a Evey Hammond, després d’empresonar-la i torturar-la, que ja era lliure perquè ja no tenia por. I és que aquestes vagues ens han fet perdre la por com a col·lectiu i ens han fet conèixer molt més a fons què som, què volem i, sobretot, que tot és possible quan hi som totes.
Segurament, el PSC, l’Illa i la Niubó (i els seus sindicats) no tenen ni idea dels canvis transcendents que s’han produït durant aquest curs de lluites compartides
S egurament, el PSC, l’Illa i la Niubó (i els seus sindicats) no tenen ni idea dels canvis transcendents que s’han produït durant aquest curs de lluites compartides. Per això continuen intentant dividir-nos, enfrontar-nos i fer-nos creure que l’enemic és al nostre costat. No saben que si abans dubtàvem d’ells ara no ens els creiem de cap de les maneres, ni tan sols una mica. Per això, com que ja no els tenim por els hem dit que no volem l’acord que proposen i que aspirem a canviar-ho tot començant per l’Educació. Que s’asseguin i escoltin el que volem, començant per 6% que ells mateixos deien que s’havia de dedicar a Educació. Nosaltres sabem que per canviar les coses cal lluitar, i lluitarem; cal debatre, i debatrem; cal pactar, i pactarem; i, sobretot, ens cal guanyar, i guanyarem. Ara sabem que no és només possible fer-ho sinó que hem triat que sigui la nostra vocació, la nostra obligació. Perquè ha quedat més que clar que això que va començar sent una vaga i es va convertir en un cicle de vagues, avui és ja una revolta amb tota l’amplitud del significat d’aquesta paraula. Tal com deia el Toni Álvarez, una REVOLTA EDUCATIVA!
universal.
També hem vist l’Associació de Concerts de Reus sumant-se a la commemoració amb la convicció que la música i la cultura és una de les millors maneres d’honorar un llegat com el de Gaudí. Perquè Gaudí no era només arquitectura, era sensibilitat, creativitat i bellesa. I això també s’expressa a través de la música i més concretament amb el Musical Gaudí que va ser estrenat el 19 de febrer a l’Auditori homònim de la Fira.
També han pres part institucions com El Círcol o el Centre de Lectura, entitats que formen part del paisatge sentimental de la ciutat i que han sabut incorporar-se a aquesta
celebració demostrant, una vegada més, que la societat civil reusenca continua sent un dels grans motors culturals del territori.
La llista seria llarguíssima. Gremis d’oficis, associacions de veïns, clubs esportius, entitats culturals, escoles, col·lectius artístics, entitats socials i religioses. Cadascú des del seu àmbit. Cadascú aportant el seu granet de sorra. Amb aquella manera tan reusenca de treballar que consisteix a fer feina i després, si de cas, ja en parlarem. I això és precisament el que més m’agrada de tot plegat.
Perquè Gaudí era un geni universal, sí. Però abans de ser universal va ser reusenc. Va néixer i créixer en una ciutat emprenedora, inquieta, comercial, oberta al món i orgullosa de la seva identitat. Una ciutat acostumada a pensar en gran. Una ciutat on ja en ple segle XIX s’hi respirava la curiositat, la capacitat d’innovar, el gust per la feina ben feta, l’esperit associatiu i la voluntat d’anar una mica més enllà. En el fons, Gaudí també és fill d’aquesta manera de ser.
Per això no me’n puc estar d’aixecar la cella quan encara avui reapareix, de tant en tant, alguna discussió sobre si era més d’aquí o més d’allà. Nosaltres ja sabem com acaba aquesta conversa. Amb educació, amb elegància i, si convé, amb aquella ironia tan nostra. Perquè mentre alguns encara discuteixen, a Reus fa molts anys que ens dediquem a una cosa molt més útil: cuidar-ne el llegat i projectar-lo enfora.
Aquest Any Gaudí està servint per recordar-ho. Però sobretot està servint per demostrar una altra cosa, que darrere del nom d’Antoni Gaudí hi ha una ciutat viva, una ciutat que continua generant cultura, idees, projectes i compromís cívic. I potser aquest és el millor homenatge que podem fer-li.
Perquè les grans obres de Gaudí no es van construir en un dia. Van ser el resultat de la perseverança, de la il·lusió compartida i del treball constant de moltes persones. Exactament igual que les grans coses que passen a Reus. I això, afortunadament, continua sent molt nostre.
Tarragona
Maria Vallès Pomar.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori Municipal.
Roser Sentís Maté.
Ha mort als 58 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori Municipal.
Reus
Francisco Guerrero Sabaté.
Ha mort als 81 anys. .
Javier Gutierrez Alcolea.
Ha mort als 60 anys.
Santiago Martínez Borrego.
Ha mort als 78 anys.
El Morell
Inma Vidal Benseny.
Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Martí Bisbe.
Valls
Magdalena Llort Gelonch.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Verge del Lledó.
Dignitat l La plaça de les Garrofes del Vendrell va acollir aquest dilluns una jornada de sensibilització i prevenció davant l’abús i el maltractament a les persones grans, coincidint amb el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre aquesta problemàtica. L’activitat, organitzada per l’Associació L'Arc Social, tenia com a objectiu conscienciar la ciutadania sobre la importància de protegir els drets i la dignitat de la gent gran, i va comptar amb la participació dels Mossos d’Esquadra, la Policia Local del Vendrell i professionals de l’àmbit social i psicològic. Durant tot el matí es van repartir bosses de roba, tríptics i material divulgatiu sota el lema El bon tracte no envelleix amb informació sobre detecció, prevenció i actuació davant possibles casos de maltractament. També es va distribuir un còmic elaborat per l’alumnat de l’Escola Àngel Guimerà sobre diferents formes d’abús. La regidora de Gent Gran, Montse Martí, va explicar el concepte d’edatisme, i l’acte va cloure amb la lectura del manifest institucional. l Redacció
Avui felicita als que es diuen: Gregori Barbarigo i Emília.
ÀRIES
21/03 al 19/04
La força energètica es farà més visible demostraràs totes les teves capacitats poder. Res t’aturarà cap a l’èxit. Experiències amoroses.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva capacitat analítica s’enfortirà t’ajudarà a trobar solucions fàcils als problemes. Arribaran diners inesperats. Algú t’observa amb ulls de passió.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Controla els teus instints ordena els sentiments per no caure en excessos amorosos avui. Estàs potenciant gelos fàcils en la parella. Compte.
20/04 al 20/05
Encara que les coses van més lentes del que haurien, no et desesperis: la nit et guarda una sorpresa excitant. Aquesta nit tens les de guanyar.
23/08 al 22/09 VERGE
No comptis amb l’ajuda dels altres, hauràs d’afrontar-ho resoldre-ho tot pel teu compte. Equilibri en l’amor. Viatge feliç. Controla el descans.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et comportaràs d’una manera una mica estranya amb els altres. Tracta els propers amb tacte tot anirà sense alteracions. Més control.
BESSONS
21/05 al 20/06
Dia complicat pel que fa a les relacions. La comunicació amb els altres serà difícil, però arribaràs a l’èxit mitjançant la diplomàcia el tacte.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Desconfia de les persones que et facin promeses fàcils. Intenta arribar al final de les coses amb el teu propi esforç. Viatges molt rendibles una nit passional.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els plaers l’amor t’esperen a cada cantonada. Però no descuidis els assumptes financers, podries tenir més d’una sorpresa. Nova passió.
CRANC
21/06 al 22/07
Sentiràs cert estrès amb les teves activitats, però aviat tot es posarà al teu favor, fins tot en el terreny passional. La sort et somriurà avui.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs més còmode a casa amb els teus. La teva sensibilitat et farà guanyar amor comprensió. A la nit, una sorpresa emocional.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Atenció a les paraules i comentaris de persones properes: hi ha possibilitat de calúmnies. Aclara sempre la teva actitud. La nit serà ardent.
TARRAGONA:
Salvat Felip, Albert Dr. Mallafre Guasch, 2 Telèfon 977 223 255
Ciutat Montserrat, Rosa Maria - Molero Ciutat, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Robuste Folch, Xavier Av. Països Catalans, 207 Telèfon 977 345 901
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
POLÍGONO FRANCOLÍ. URGE vender almacén con todos los servicios y altillo. Recomendable ver. Precio negociable. Tel. 637.588.69 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
PASSO CINTES DE
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Objectiu Grand Départ
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia
21:30 Va de moda
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Va de moda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Posats a les llistes dels delinqüents habituals. Rostre. 2. Fereixo de l’ala. Ballaràs el vals a Viena. 3. Transformar en suc. Greixós. 4. Consonant. Feies un cop d’ull. Bond contra el Dr... 5. Xerren amb Crist. Capicua total. Jugada definitiva. 6. Avançar de qualsevol manera. Ser ric. 7. Dues del mar. Expressares amb consonància. Vocal. 8. Eixugar-se la suor. Treuen profit. 9. Molt burro. Patrocini. 10. Morta de fam. Abundàncies de coses en moviment. 11. Vocal. S’agafen amb força. Nota. 12. Tindràs identitat. Verb de la millor defensa. VERTICALS: 1. Faldar. Antigues sentències. 2. Romans. Típica de l’extravagant. Enmig del vent. 3. Creen contacte. Ordenat entre parells. 4. Resultat: dos a dos. Pertanyents a l’os cúbit. Molt content. 5. Document per a la solvència personal. Crescudes notables. 6. Defectuós en qualsevol sentit. Cartografiar. 7. Certa empresa. Ho farà el demòcrata convençut. Un ésser sobrehumà. 8. Jersei gruixut de llana. Estudis d’una facultat. 9. Porten una vida de gossos. Cèl·lula del teixit nerviós. 10. Habilitat. Projectil per a llargues distàncies. Mig zero. 11. Adduir els motius que justifiquen alguna cosa. D’aquí cap allà. 12. Eina de masoquista. Aromatitzar el cafè amb un licor.
Mínima Estat del cel
CAMBRILS:
Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè en general. Amb tot, a partir de migdia creixeran nuvolades al Pirineu, on tendirà a quedar transitòriament entre mig i molt ennuvolat.
Temperatura
Tant la temperatura mínima com la màxima seran lleugerament més altes, tot i que en alguns sectors de l’interior la mínima serà semblant. S’assoliran els 37 ºC a força sectors de la meitat occidental del País i es podran superar els 35 ºC a punts de l’interior.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 LOCALS
REUS. LOCAL. 6 m2. 45€. Tel: 666.140.989
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Espectacles l El 20 de juliol el Grec acollirà l’espectacle
‘Cançons del Grec: 50 anys de música, ponts i mestissatge’, que té com a directora artística la tarragonina Cristina López
El Grec celebra mig segle de música i mestissatge
El Festival Grec celebrarà el seu mig segle d’història amb una proposta concebuda expressament per mirar enrere, reivindicar el present i imaginar el futur. La cita serà el pròxim 20 de juliol amb l’espectacle Cançons del Grec: 50 anys de música, ponts i mestissatge. Es tracta d’una producció única que reunirà algunes de les veus més destacades de la música catalana i mediterrània. Així, hi actuaran Maria del Mar Bonet, Mayte Martín, Estrella Morente, Lucía Fumero, Tarta Relena, Rosa Zaragoza, Meritxell Gené i Borja Penalba, que estaran acompanyats per una banda de deu músics vinculats al Taller de Músics i un cor de vint veus femenines coordinat per Selma Bruna.
La directora artística i musical del projecte, la tarrago-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
nina Cristina López Gómez, explica que la proposta neix de la voluntat de celebrar el 50è aniversari del Grec a través d’un dels seus elements més universals: «És una reivindicació de la cançó com a eina de memòria, de diàleg entre la cultura catalana i el món, especialment amb la Mediterrània i Llatinoamèrica». La Cristina subratlla també el fet que «la cançó és una manera de dialogar, de traçar camins, d’acostar-se a altres cultures» a la vegada que recorda que «també ha estat sempre una eina de reivindicació, una forma d’expressar idees, de queixar-nos o de visibilitzar allò que passa». El punt de partida de l’espectacle és la història del Grec, però sense caure en la nostàlgia. Segons López Gómez, la selecció musical respon a diferents criteris: recuperar peces i au-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
tors vinculats a la història del festival, reflectir la identitat cultural del Grec i, al mateix temps, incorporar mirades contemporànies. «No hem volgut parlar només del passat, sinó també plasmar el present i el futur», assegura. Per això, el repertori combinarà referències històriques i noves creacions en una proposta que connecta tradicions i llenguatges diversos.
Sense revelar les sorpreses del programa, la directora musical avança que el recorregut travessa segles i geografies. Els textos seleccionats inclouen referències a Aristòfanes i la seva Lisístrata, poemes d’Al-Mu’tamid, versos de Kavafis, textos populars afganesos i evocacions de figures cabdals de la Cançó com Lluís Llach, Raimon, Joan Manuel Serrat o Víctor Jara. «En la tria dels textos hi ha un context històric, ideològic i polític molt present», assenyala.
Una mirada contemporània
La Cristina també explica que Cançons del Grec: 50 anys de música, ponts i mestissatge combina peces conegudes amb material de nova creació. «Hi ha cançons que ja existeixen, però tot el que té a veure amb els arranjaments i la dramatúrgia és completament nou». Entre les novetats destaca una composició creada especialment per a l’ocasió per la mateixa directora musical, concebuda com una obra coral i col·lectiva. «És una cançó on participen les artistes convidades, la banda base i també el cor. Volíem que fos una obra compartida que sintetitzés l’esperit de la celebració».
Un esperit que la tarragonina defineix com «un viatge transgeneracional i històric, però també emocional», que a la vegada vol ser «un homenatge a un festival que va començar de manera molt modesta i que avui és un dels grans referents de la cultura catalana».
L’espectacle és una coproducció de TRESC (Abacus) i el Grec Festival de Barcelona, en col·laboració amb el Taller de Músics, i arribarà al Teatre Grec en una única funció. Les entrades es poden comprar a través del web oficial del Festival Grec i de TRESC.
Un cartell irrepetible
Hi actuaran, entre altres, Estrella Morente, Maria del Mar Bonet, Mayte Martín i Tarta Relena
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
k Golfus de Tàrraco
Des del primer dia que vaig començar a escriure aquestes columnes tinc al davant meu, al costat de l’ordinador, un llibret del 1935, un anuariguia de Tarragona. Pertanyia al meu sogre, que era més tarragoní que tocar ferro. És un far que em guia. Literalment. Perquè és un foc, una foguera de Sant Joan i, encara més, una pira romana. Sapigueu que durant la segona República, a la ciutat de Tarragona durant la nit de Sant Joan s’hi cremaven pires, una mena de falles valencianes però inspirades, en principi, “en temes decoratius d’estil romà”. Dic en principi perquè a les fotos, al costat d’una pira que reprodueix un Pont del Diable coronat per un gran diable amb banyes, n’hi veig una altra amb forma d’Estàtua de la Llibertat, que només podem considerar grecollatina amb bona voluntat. També he dit que podem comparar les pires tarragonines amb les falles de València però seria més just fer-ho amb les Fogueres d’Alacant, que es cremen per Sant Joan. El 1935 era el tercer any que se celebraven les pires. Els autors eren Adolf Ariño, Francesc Canet i Rafel Raga. Al 1934 en van arribar a plantar sis però al 35 només en van continuar tres, les de la Rambla Nova, aleshores Rambla 14 d’abril, la plaça Prim i la plaça Francesc Macià, actual plaça dels Carros. El 2017 el Casal Popular Sageta de Foc va intentar recuperar-les. Estaria bé tornar-ne a tenir, i que com les d’Alacant i València fossin satíriques i cremessin polítics corruptes. Simbòlicament. I que n’indultessin els que no ho són. Un costum molt propi d’aquest “magnànim” estat, l’indult. A mi a la mili em van indultar un dia de Sant Josep d’un dels meus múltiples arrestos. Però què voleu que us digui, jo prefereixo l’amnistia.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
