Dimecres 17 de desembre de 2025

Número: 5440 www.diarimes.com

DIMECRES 17 DE DESEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Cultura

4

Elena Juncosa Vecchierini serà la nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Opinió

Reus 9 L’Ajuntament estudia crear una nova planta de voluminosos més gran que donaria servei a altres municipis

21 Oriol Pallissó. Sant Francesc: quan les obres expliquen allò que no s’havia volgut dir: «Montblanc ha pogut aprofitar una oportunitat històrica»

TARRAGONA

A la Canonja li costarà 1 milió d’euros mantenir el servei d’EMT l’any vinent Aquest any s’acabava el conveni i després de mesos de negociacions s’ha acordat renovar-lo per un any més. La quantitat abonada costejarà les línies 3 i 30, que arriben fins al municipi veí Arxiu/ACN

2

Tarragona

El consistori recula i modificarà el pla d’obres a l’ermita de la Salut perquè no afectin l’escola l3

Església

L’arquebisbe suspèn tota activitat de culte a la Parròquia de la Puríssima Sang de Reus l 12

Seguretat 14

Les pitjors carreteres La T-314 entre Cambrils i Reus és la carretera més perillosa de Catalunya i la TP-7225 de Reus al Morell, la novena segons un nou estudi elaborat pel RACC

2

dimecres 17 de desembre de 2025

Enguany acabava el conveni entre els dos ajuntaments i en els últims mesos els dos consistoris han mantingut negociacions per arribar a un pacte. Gerard Martí

La Canonja pagarà un milió d’euros per tenir servei de l’EMT durant un any més Transport l Enguany acabava el conveni i la quantitat abonada servirà per costejar gran part de les línies 3 i 30 Oriol Castro Sanz Tarragona i la Canonja han renovat el servei d’autobús de l’EMT per a un any més.

Enguany acabava el conveni entre els dos ajuntaments i en els últims mesos els dos consistoris han mantingut negociacions per arribar a un pacte. Així, els busos municipals de Tarragona, concretament les línies L-3 I L-30, continuaran arribant a la Canonja.

L’acord entre els ajuntaments contempla que el consistori canongí es faci càrrec en gran part del que costa mantenir aquestes línies, al voltant del milió d’euros.

«Aquest treball conjunt s’ha desenvolupat amb voluntat de diàleg i rigor tècnic. Des del punt de vista tècnic, el servei s’ha pressupostat tenint en compte els criteris de qualitat que caracteritzen l’EMT,

així com una tarifa basada en els quilòmetres recorreguts, que permet garantir un servei eficient, adequat a les necessitats de la ciutadania i econòmicament sostenible», explica Sonia Orts, presidenta de l’EMT, en declaracions al Diari Més. En aquest sentit, el govern municipal de Tarragona té clar que no vol que aquest servei al municipi veí perjudiqui els seus ciutadans.

«Aquesta renovació no té cap impacte en el servei que l’EMT presta dins del terme municipal de Tarragona, de manera que els usuaris i usuàries de la ciutat no veuran cap afectació en el seu dia a dia», referma Orts.

La línia 3 arrenca a la Canonja i fa parades a Bonavista, la Granja, Torreforta i Icomar, acabant al Mercat Central. La línia 30 és més directa i no para a Torreforta. Aquest con-

veni pel transport públic es va signar ara fa deu anys en el marc dels acords en el procés de segregació de la Canonja.

Precisament, el transport és una de les últimes vinculacions entre els dos municipis. El 2023, l’ajuntament canongí ja es va desvincular del contracte de la neteja de Tarragona.

Tarifes igual Més enllà, les tarifes de l’EMT es mantindran de la mateixa forma de cara a l’any vinent.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que s’estendran les ajudes vigents al transport públic. Així els preus continuaran bonificats al 50%. Un 30% a càrrec de l’Estat i un 20% a càrrec del consistori.

L’EMT ja ha superat els 11,5 milions d’usuaris aquest novembre i es preveu que batrà un nou rècord absolut abans

L’apunt

Sense diners del polígon sud L’any vinent també acaba un dels acords entre l’Ajuntament de Tarragona i el de la Canonja. És el cas de l’acord econòmic sobre els impostos de les empreses químiques a la Canonja. Aquest 2025 ha sigut l’últim any en què l’Ajuntament percebrà diners del polígon sud i el municipi canongí passarà a recaptar el 100%. El pacte es va signar l’any 2010.

d’acabar l’any. Aquest increment sostingut s’afirma que demostra que les bonificacions contribueixen a consoli-

«Aquesta renovació no té cap impacte en el servei que l’EMT presta a Tarragona» El transport és una de les últimes vinculacions entre els dos municipis dar un sistema de mobilitat més sostenible, accessible i ajustat a les necessitats de la ciutadania.

A nivell de tot Catalunya, el Govern de la Generalitat i els Comuns van acordar ahir també mantenir les actuals bonificacions al transport públic durant l’any 2026. Amb aquest acord, el preu de la TJove i de la T-Usual continuarà bonificat al 50% en totes les

zones de Catalunya. Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels Comuns, va apuntar que «en principi» Generalitat i Estat assumiran la bonificació en un 30% i en un 20%, respectivament, com fins ara. L’acord és una de les exigències per a negociar uns futurs pressupostos.

Justament aquest dilluns Sánchez va anunciar un abonament únic de transport vàlid a tot l’Estat i que costarà 60 euros mensuals, 30 per als menors de 26 anys. Albiach va apuntar que com que aquest abonament afecta Regionals i Mitja Distància, «en principi serà plenament compatible» amb la bonificació pactada amb el Govern. La rebaixa acordada amb Paneque afecta els abonaments de metro, autobusos urbans, metropolitans i interurbans, tramvia i Rodalies.

dimecres 17 de desembre de 2025

Modifiquen el pla d’obres de Parcel·les Iborra per evitar les molèsties a l’Escola l’Arrabassada Municipal l Ajuntament i constructura han acordat no treballar al costat del centre mentre hi hagi classes Tant les famílies del centre com els veïns veuen amb bons ulls els canvis proposats

John Bugarin Les queixes de les famílies de l’Escola l’Arrabassada per l’inici de les obres de Parcel· les Iborra han acabat fent efecte. Ahir, l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa encar· regada d’executar els treballs van acordar modificar el pla de treball inicial per evitar molèsties als alumnes i el pro· fessorat del centre educatiu.

El principal canvi és que la construcció del vial que con· nectarà l’entorn de l’Ermita de la Salut amb el carrer Mer· cè Rodoreda just al costat de l’escola es farà fora d’horari lectiu. La idea és que el gruix de les obres s’executi durant els mesos d’estiu, quan hi ha vacances escolars. No obstant això, ja s’aprofitaran les festes de Nadal per realitzar treballs previs a la zona on està pre· vist rebaixar set metres de roca calcària.

Quan es reprenguin les classes el 8 de gener, la crea· ció del nou camí quedarà en stand by. Això sí, les obres de

El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, va comparèixer ahir davant dels mitjans. Cedida

Parcel·les Iborra no quedaran paralitzades, ja que les mà· quines començaran a operar en una altra part del barri, allunyada del centre. El pas·

La Justícia accepta que ERC pregunti a Viñuales per què va retirar el consistori del cas Inipro Judicial l El Tribunal Contenciós dona 10 dies als republicans perquè enviï un qüestionari ACN El Tribunal Contenciós Ad· ministratiu 1 de Tarragona ha rectificat i finalment ha acceptat que els regidors del grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Tarragona preguntin, per escrit, a l’al· calde, Rubén Viñuales, per què va signar un decret per retirar el consistori com a acusació particular del cas Inipro. La magistrada ha do· nat deu dies als republicans perquè enviïn un qüestionari, que serà estudiat per la jut· gessa, que serà qui finalment decidirà quines preguntes són «pertinents». Tal com ha

avançat El Món, inicialment el Contenciós va desestimar la petició d’ERC, però ara la jutgessa ha reconegut que aquella interlocutòria tenia un «manifest error».

L’estiu del 2023, ERC va demanar al TSJC que sus· pengués cautelarment el de· cret signat per Viñuales per retirar l’ajuntament del cas, una petició que el tribunal va rebutjar. Van obrir una al· tra via a través del Tribunal Contenciós Administratiu, que també va desestimar el recurs d’Esquerra el passat novembre. Un mes després, però, ha acabat rectificant.

sat 5 de desembre, el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, va assegurar que era necessari fer primer el vial per executar correctament la res·

ta del projecte; però, ara, s’ha trobat «una solució tècnica» que permet fer-ho així. Ho as· segurava ahir el mateix edil, que va mantenir una reunió al

matí amb els tècnics munici· pals i l’empresa adjudicatària per treballar la nova proposta.

«La constructora ha accep· tat i, abans que acabi la set· mana, ens presentarà un nou pla d’obres», indicava. El ter· cer tinent d’alcalde assegura· va que els canvis no afectaran els terminis de l’obra global, que duraran deu mesos, ni suposaran cap sobrecost. Cal recordar que els veïns assu· meixen pràcticament la tota· litat de la inversió global, que és de 3,9 milions d’euros.

«La sensibilitat de l’Ajun· tament cap a les famílies i, especialment, els nens i nenes de l’Arrabassada hi era des del començament», assegurava García Latorre, qui explicava que les obres es van licitar amb la intenció d’iniciar-les al juny, però el gran nombre

3

d’ofertes rebudes va fer en· darrerir el procés. En aquest sentit, recordava que el con· sistori va pactar un canvi de maquinària per reduir el soroll i l’afectació sobre els infants. Finalment, no serà necessari, ja que els treballs es faran quan no hi hagi classes.

Satisfacció generalitzada «Estem satisfets i agraïts», reconeix Sergi Albarrán, president de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Arrabassada, que dilluns es va reunir amb el consistori i la direcció de l’escola. «Ha costat, però han entès que era una gran problemàtica per a la comunitat educativa», apunta. El president de l’Asso· ciació Administrativa de Co· operació Ermita de la Salut, Enric Casasayas, també veu amb bons ulls el nou pla de treball: «Estem contents que hagin trobat una solució i no hàgim de pagar cap sobrecost ni acceptar retards».

«Només ens preocupa que, a l’estiu, no hi hagi temps a acabar les obres del vial», in· dica el veí de Parcel·les Iborra.

També ha celebrat els canvis adoptats per l’Ajuntament i la constructora el portaveu d’ECP, Jordi Collado. «Aquests dies han estat una demostra· ció de què vol dir defensar, de debò, el dret a l’educació i al benestar dels infants», diu l’edil, qui felicita les famílies per «guanyar una batalla molt important» i també els veïns perquè les obres d’urbanitza· ció continuaran endavant.

4

dimecres 17 de desembre de 2025

La mediació administrativa tanca el primer acord a la ciutat Municipal l L'Ajuntament de Tarragona va signar, el passat 27 de novembre, el primer acord fruit de la mediació administrativa.

L’acord va arribar després de quatre reunions amb els interessats i els seus representants. El conflicte tenia a veure amb liquidacions tributàries de diferents anys.

Aquest és el primer acord que ha arribat l’Ajuntament des de l’aprovació i la posada en marxa de l’ordenança de mediació. Tarragona és pionera en l’ús de la mediació en l’àmbit administratiu.

Cal tenir en compte, que en el dia a dia de l’activitat de l’Administració es donen situacions en les quals no sempre es troba un encaix entre l’interès general i els interessos particulars. En aquestes situacions, cal trobar una forma equitativa per abordar les discrepàncies i la mediació ofereix una manera diferent d’encarar el conflicte. La mediació té com a objectiu que els conflictes no es tanquin per la via de la imposició, el venciment, el càstig o la retribució, sinó mitjançant un camí orientat cap al diàleg, l’acord i la reparació. L'alcalde, Rubén Viñuales, va presentar l'ordenança el passat mes d'abril. Redacció

Elena Juncosa, nova directora del Museu Nacional Arqueològic Cultura l La candidata designada pel Departament de Cultua ha dirigit la Fundació Mas des de l’any 2015 Ha participat en la realitzaci´o de projectes muesogràfics

Redacció El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha conclòs el procés de selecció per la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) amb la designació d’Elena Juncosa Vecchierini com a nova directora. La successora de Mònica Borrella —que ocupava el càrrec des del 2017— estat seleccionada, mitjançant concurs públic, per una comissió de valoració formada per representants del Departament i experts externs.

Juncosa és llicenciada en Història, amb especialització en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, i Màster en Museologia i gestió del Patrimoni Cultural, també per la mateixa universitat.

A més, va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Didàctica de les Ciències Socials i espais de comunicació per la Universitat de Barcelona. Fins ara, ha exercit com a directora-gerent de la Fundació Mas Miró, càrrec que ocupa des del 2015. Anteriorment, va coordinar el

Imatge de la nova directora del Museu Nacional Arqueològica de Tarragona, Elena Juncosa. ACN

Centenari Miró Mont-roig, i ha participat en la realització i assessorament de projectes museogràfics i plans directors de diversos equipaments culturals.

També va ser investigadora associada del grup de recerca Arqueobalear de la Universitat de les Illes Balears, dedicat

a l’estudi de la cultura material, la producció i la distribució en l’arqueologia prehistòrica balear, i a la posada en valor del patrimoni. En aquesta etapa, va participar en diversos projectes I+D, i va codirigir diverses excavacions arqueològiques. Ha participat en diversos llibres, articles,

publicacions científiques i conferències sobre arqueologia i patrimoni cultural.

Moment clau Juncosa arriba a la direcció del museu en un moment clau per a la ciutat, que està immers en el procés de formació del nou Consorci de

Tàrraco. A més, serà l’encarregada d’inaugurar el nou projecte museogràfic del MNAT, així com la rehabilitació integral de l’edifici.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona més antic de Catalunya en la seva especialitat. Des de la seva creació, a mitjan segle XIX, treballa per a la custòdia i la difusió d’un patrimoni que és testimoni de l’impacte de la cultura romana a Tarragona, al seu territori i a la península Ibèrica. Una tasca dirigida a la conservació, la investigació, l’exhibició, l’aprenentatge i el gaudi per connectar directament l’herència cultural de l’antiga Tàrraco amb el present. De titularitat estatal, però amb la gestió transferida a la Generalitat i exercida per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el MNAT l’integren diversos monuments i jaciments d’època romana del Tarragonès.

Comença la fase 2 del concurs de projectes per al trasllat de l’ICAC Equipaments l Hi han passat les tres propostes amb més puntuació J. Bugarin El concurs de projectes per a definir el trasllat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la Tabacalera ha rebut fins a tretze propostes. D’aquestes, tres han passat a la segona fase del certamen: ‘lema.yevons’, ‘en6’ i ‘Sala III’. En una resolució signada aquest mes de desembre pel director de l’ICAC, Josep Maria Palet Martínez, se’ls convida a presentar la documentació corresponent en el termini màxim de 30 dies per participar en aquesta darrera fase per escollir el guanyador.

En aquest ocasió, els criteris de valoració de les propostes es basaran en la integració amb l’entorn, la mínima intervenció en el subsol, l’accessibilitat a l’edifici, la ventilació, iluminació i aspecte social i divulgatiu de l’espai; i l’aspecte econòmic. Qui obtingui la puntuació més alta, serà l’encarregat de redactar el projecte bàsic i executiu de la nova seu de l’ICAC. Aquesta s’ubicarà al mòdul 6 de la Tabacalera, que disposa de 2.852,40 metres quadrats útils dividits en quatre plantes. El passat mes de juny, el consistori tarragoní ja va

aprovar en consell plenari la cessió de l’espai a l’ICAC per un termini de 50 anys i sense cànon d’explotació. L’institut fa dues dècades que es va instal·lar a l’edifici de la plaça d’en Rovellat, a la Part Alta.

Major amplitud Aquest canvi d’ubicació, i segons destaquen en el plec tècnic, «suposa una major amplitud espacial no només pel que respecta a l’edifici, sinó també pel context, l’accés i la mobilitat urbana de l’entorn, que permetrà créixer i augmentar la plantilla entorn al centenar de persones, a uns

La licitació de la redacció del projecte bàsic i executiu ha rebut tretze ofertes. Diari Més

25 anys vista».

El nou centre de l’ICAC a la Tabacalera comptarà amb un centre de documentació i biblioteca d’uns 240m2, així

com magatzems i espais de càrrega i descàrrega, laboratoris, espais de treball, una sala d’actes, despatxos i sales de reunions. Tots aquests

equipaments tindran uns 480m2 cadascun. Si la planificació prevista amb la redacció del projecte es compleix, aquest estarà enllestit el 2026.

dimecres 17 de desembre de 2025

5

Cirque Pardi omple l’Anella de circ per a tota la família entre el 20 i 26 de desembre Cultura l La companyia francesa presenta l'obra 'Low Cost Paradise' Redacció El circ arriba aquest cap de setmana a l’Anella Mediterrània. Des del dissabte 20, fins al divendres 26 de desembre, s’instal·la a Tarragona la carpa del Cirque Pardi! per oferir la seva obra Low Cost Paradise. Aquesta és una obra on tota la família podrà gaudir de la comèdia, dansa, malabars, acrobàcies i música en directe.

La companyia francesa planteja, tot i tenir els elements més tradicionals de circ de carpa, una representació innovadora i contemporània que crea un «univers màgic i teatral» caòtic, còmic i absurd. S’oferirà una actuació diària, a les 19 h, a excepció del diumenge 21, que el passi tindrà lloc a les 18 h. L’obra té una duració de 90 minuts i és recomanada per a tots els públics. El recinte disposa de serveis de taquilles, bar i restauració. Les entrades es podran comprar a la mateixa taquilla de la carpa o a l’espai web entrades.tarragona.cat.

Els menors de quatre anys tenen l’entrada gratuïta, la tarifa dels infants de 4 a 16 anys és de deu euros i la dels adults és de quinze euros. També es proposa la tarifa solidària de vint-i-cinc euros, per ajudar a sostenir aquest projecte.

Cirque Pardi! és un col·

lectiu internacional de circ contemporani format per artistes, tècnics i professionals de diversos àmbits, units al voltant d’un projecte itinerant i compromès. Amb una línia artística sincera, experimental i en constant procés de recerca, la companyia proposa un circ progressiu que combina bellesa, fragilitat i reivindicació.

Universos singulars Els seus espectacles construeixen universos singulars que són alhora un homenatge a la confusió del món actual i un crit de joia que reclama justícia. A través de llargues estades als territoris que visiten, el seu envelat esdevé un espai viu d’intercanvi cultural i de trobada amb el públic i altres disciplines artístiques.

La companyia ha actuat arreu d’Europa i compta amb un equip de més de quinze professionals de l’actuació.

D’aquesta forma, es planteja una forma diferent i divertida de passar els dies de Nadal a la ciutat de Tarragona i on gaudir de l’espectacle del millor circ.

Hi haurà comèdia, dansa, malabars, acrobàcies i música en directe

La companyia francesa planteja, tot i tenir els elements més tradicionals de circ de carpa, una representació innovadora i contemporània. CirquePardi

6

dimecres 17 de desembre de 2025

Marta Omella Blanco

T

othom que ha perdut un ésser estimat sap, de primera mà, que una cadira buida a taula pot fer més soroll que qualsevol nadala. A molts, la «millor època de l’any» se’ls fa bola perquè, quin sentit tenen les festes quan no tens ganes de celebrar? Amb aquesta idea com a fil conductor, la Casa del Mar de Tarragona acollia ahir una nova trobada de suport al dol impulsada pel programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació la Caixa. La iniciativa, que se celebra anualment des de fa deu anys, està pensada especialment per acompanyar les persones que afronten el primer Nadal sense algú estimat. «És una època associada a l’alegria, però quan transites un procés de dol l’emoció inherent és la tristesa. Aquesta contradicció és el que dona sentit a la jornada», explica Imma Lillo, una de les psicòlogues encarregades de conduir l’acte. L’objectiu d’aquest, afirma, és «facilitar eines a les persones que han d’afrontar aquest primer Nadal després d’una pèrdua». «No és necessàriament el més dur, però és el més xocant, quan seus a taula i aquella persona no hi és», apunta.

La trobada, diu, no ofereix receptes tancades, sinó «pautes flexibles perquè cadascú es quedi amb allò que li pugui semblar útil». Entre les reco-

l Societat

Afrontar el primer Nadal amb una cadira buida Ahir Tarragona va acollir una trobada sobre la gestió del dol durant les festes manacions, destaca la importància de planificar les festes amb antelació i fer una reunió familiar prèvia. «Compartir ‘què espero del Nadal, què m’agradaria i què no’, ajuda a reduir tensions. Cadascú gestiona el dol com pot, i no tothom té per què tenir les mateixes necessitats tot i formar part de la mateixa família», assegura Lillo. És important, detalla, que tots els membres formin part de la conversa.

«Moltes vegades apartem de manera automàtica als infants i la gent gran amb la voluntat de protegir-los, però també se’ls ha de donar veu i vot», adverteix.

Adaptar o transformar les tradicions, assenyala, és una altra clau. «Potser aquella persona que ens ha deixat era qui s’encarregava de cert costum, o li feia especial il·lusió.

Cal considerar si possibles canvis són necessaris, què volem mantenir i què no», explica la psicòloga. «També es poden buscar nous rituals de commemoració per a re-

Imatge de l’Elena Roca i l’Imma Lillo, assistent i psicòloga de la trobada. Diari Més

cordar aquella persona que ja no hi és», afegeix. A més, posa l’accent en reservar moments de descans, ja que «són dies

amb les agendes molt atapeïdes i també cal disposar d’un temps per parar i recuperar-se».

«Moltes vegades el dol es viu en soledat, i trobar un espai segur amb gent que està passant pel mateix ajuda

La iniciativa, de la Fundació La Caixa, se celebra anualment des de fa 10 anys molt», assegura l’Elena Roca, que ha perdut el seu pare aquest any. «Sembla que la mort d’un pare gran ‘ja toca’. I sí, és llei de vida, però és igual de dolorós», diu. «Els consells han estat molt útils, especialment el de la reunió familiar.

Tinc fills petits, i fins ara no m’havia plantejat preguntar-los com volen viure les festes. He pensat molt en la il·lusió dels nens, però no els havia preguntat què necessitaven, quan ells encara parlen de l’avi el recorden constantment», comenta.

Permetre’s estar trist «Hi ha moments en què estic bé i d’altres en què estic trista, i he de poder-ho estar», afirma Roca. «També hi ha dies que estic emprenyada amb el meu pare, per exemple. No hi ha una norma escrita de com passar el dol, l’important és escoltar-se a un mateix. Mentre no facis mal a ningú, tot és vàlid», indica. Així mateix, també és important permetre’s estar content. «De vegades durant aquests primers anys també es donen sentiments de culpa, però tenir ganes de celebrar i il·lusionar-te no és incompatible amb aquesta tristesa intensa. La nostra feina com a psicòlegs és normalitzar aquesta contradicció», assenyala.

El Global Ranking of Academic Subjects situa 4 disciplines de la URV entre les millors del món Educació l Les disciplines de Química i Gestió en Turisme han quedat primeres a Catalunya Redacció

Intervenen prop d’un miler d’objectes falsificats al mercat de Bonavista Policial l Diumenge es van intervenir prop d'un miler de productes fasificats al mercat de Bonavista en un dispositiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil. Els efectius dels tres cossos van inspeccionar tres parades i dos bars. Van intervenir 753 joguines, amb un valor estimat de 1.949 euros, i 113 bosses de mà falsificades, amb un valor estimat de 52.650,00 euros. Redacció/Cedida

La Universitat Rovira i Virgili se situa entre les millors del món en Gestió de Turisme i Hoteleria, Química, Ciència i Tecnologia dels Aliments i Sanitat Pública. Així ho indica l’edició d’enguany del Global Ranking of Academic Subjects, publicat per ShanghaiRanking Consultancy.

Coneguda principalment per elaborar l’Academic Ranking of World Universities, aquesta organització independent amb seu a Shanghai està especialitzada en informació sobre educació superior i en tasques de consultoria.

El rànquing ha situat aquesta disciplina de l’àrea de les ciències socials entre les 51-75 millors del món, la qual cosa implica una millora vers l’edició de l’any passat, en què la URV va ocupar la posició 76-100. Aquesta valoració posiciona la Universitat com la millor universitat catalana en aquest àmbit i com la tercera de l’Estat espanyol.

En ciències naturals, la URV destaca en Química, on es manté entre les posicions 201 i 300 a nivell mundial, respecte a les dades de 2024.

Això la situa com la primera universitat del sistema català en aquesta disciplina, empa-

tada amb la Universitat de Barcelona, i en la tercera posició a l’Estat, compartint plaça amb cinc universitats més.

La URV també ha fet un bon paper en Ciències de la Salut —top 301-400 del món— en què figura com la tercera universitat catalana, empatada amb la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Salut Pública, on apareix al rànquing general entre les

Enguany el rànquing ha avaluat prop de 2.000 institucions en 57 matèries

401-500 millors, la qual cosa la situa a la quarta posició del sistema universitari català.

Aquesta edició del Global Ranking of Academic Subjects ha avaluat prop de 2.000 institucions en 57 matèries.

Per tal de ser incloses, les universitats han de complir amb un llindar mínim de publicacions realitzades durant el període 2020-2024. La classificació es basa en una sèrie d’indicadors acadèmics agrupats en cinc categories: professorat de classe mundial, producció de classe mundial, recerca d’alta qualitat, impacte de la recerca i col·laboració internacional.

dimecres 17 de desembre de 2025

PROTECCIÓ CIVIL 04_AAFF-Gene-RS-KIT-OPIS-3.pdf

8

27/11/25

12:45

Ja ho tens tot preparat?

A casa □

Ràdio de piles

□

Llanterna

□

Piles de recanvi

□

Aliments de llarga durada

□

Aigua embotellada (1,5 L per persona i dia)

En cas d'evacuació

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

□

Documentació: DNI, passaport, targeta sanitària, pòlissa d’assegurança (guarda-la en una bossa de plàstic o similar)

□

Diners en efectiu

□

Farmaciola i medicació crònica

□

Roba i sabates de recanvi

□

Impermeable

□

Productes d’higiene personal

□

Telèfon mòbil i carregador

□

Claus de casa i del cotxe

Informa-te'n a través dels canals digitals.

Es recomana tenir el kit d’emergències en una motxilla, a prop de la porta d’entrada de casa, amb tots els elements que apareixen en la llista de la dreta. CEDIDES/Departament d’Interior i Seguretat Pública

‘Prepara’t. Protegeix-te.

El teu kit sempre a punt!’

La Generalitat impulsa una campanya per tal que cada llar tingui un kit d’emergències a punt davant possibles confinaments, apagades i riscos climàtics creixents

U

Redacció

na riuada inesperada. Una apagada que s’allarga més del previst. Un incendi forestal que obliga a confinar-se.

Les situacions d’emergència, cada vegada més habituals en un context de canvi climàtic i de forta dependència tecnològica, poden agafar-nos desprevinguts. Però, segons la nova campanya de Protecció Civil de la Generalitat, no cal que sigui així. La clau és tan senzilla com tenir un kit d’emergències preparat a casa per afrontar qualsevol imprevist i autoabastir-se durant un màxim de 72 hores, és a dir, tres dies.

Els kits d’emergència són una eina bàsica i imprescindible per fer front a situacions extremes, reduir la sensació d’estrès i fomentar la cultura de l’autoprotecció. «Estem davant una societat que cada cop té més riscos», reconeix la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon.

Amb el lema ‘Prepara’t. Protegeix-te. El teu kit sempre a punt!’, la campanya consisteix en un vídeo didàctic que explica què cal tenir a casa i per a quins casos és útil. El material audiovisual es difondrà per xarxes socials. A més, també hi haurà anuncis en premsa escrita i digital, cartellera al carrer i accions d’influència per a col·lectius específics.

Què cal incloure en el kit?

El kit bàsic hauria d’incloure una motxilla amb una ràdio de piles, una llanterna amb piles de recanvi, una petita farmaciola i la medicació crònica necessària, així com una targeta de crèdit i diners en efectiu protegits en una bossa estanca.

També és recomanable disposar d’aigua, aproximadament 1,5 litres per persona i dia, i aliments que no es fan malbé. A més, el kit ha de contenir la documentació essencial en una bossa estanca, el telèfon mòbil i un carregador.

Segons Protecció Civil de la Ge-

neralitat, el millor lloc per tenir-lo qüents i destructives, i les inunés prop de la porta d’entrada, per dacions de la tardor del 2025 a les exemple en un armari del rebedor, Terres de l’Ebre en són un exemple de manera que sigui fàcil d’agafar recent. Moltes famílies van haver d’estar tancades a casa durant hoen cas d’evacuació.

A la llar on viuen infants, perso- res, pendents de les actualitzacions de Protecció Civil. nes grans o persones El risc d’incendis amb necessitats espeUna ràdio i forestals, agreujat per cials, el kit també ha llanterna de piles, una sequera persisd’incorporar els seus aigua, aliments tent, tampoc dona productes específics: duradors i treva. En situacions bolquers, medicació concreta, bastó o ca- farmaciola: el kit de foc actiu, els equips d’emergència poden minador, o aliments essencial demanar el confinadeterminats. El mateix ment preventiu fins s’aplica si hi ha animals domèstics, que requeriran el que les flames quedin sota control. seu menjar, documentació, medi- I aquí és on un kit d’emergència esdevé especialment útil. cació i element de transport.

A tot plegat s’hi suma una deEn el cas d’haver de ser evacuats, a més cal disposar de roba de recan- pendència tecnològica creixent.

La “gran apagada” del 28 d’abril de vi i un kit d’higiene personal.

2025 va evidenciar fins a quin punt Estem preparats? la vida quotidiana pot quedar alteCatalunya ja fa anys que experi- rada en qüestió de minuts: sistementa episodis que posen a prova mes de pagament caiguts, oficines la seva capacitat de resposta. Les aturades, famílies sense llum ni inpluges torrencials són més fre- formació actualitzada. Molta gent

no tenia diners en efectiu, ni llanternes, espelmes, ni ràdios de piles.

Tampoc provisions bàsiques per passar unes hores sense serveis.

Estratègia europea

Això ha portat tant la Unió Europea com els governs estatal i català a insistir en la necessitat d’adaptació i conscienciació, perquè els ciutadans puguin ser autosuficients durant un màxim de 72 hores.

Fins i tot, organismes com el Banc Central Europeu han arribat a suggerir que cada llar tingui entre 70 i 100 euros en efectiu per fer front a possibles interrupcions de serveis digitals.

Protecció Civil de la Generalitat recorda que les pautes d’autoprotecció són essencials i que cal socialitzar-les en l’àmbit familiar, laboral i comunitari per minimitzar l’impacte dels episodis adversos i enfortir la resiliència col·lectiva.

Més informació: gen.cat/kitemergencies

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

7

8

dimecres 17 de desembre de 2025

Starraco Infinity revolucionarà el Palau Firal i de Congressos Societat l El nou saló de la ciència-ficció, que pren el relleu d’Starraco Unlimited, tindrà lloc els dies 21 i 22 de març Redacció El nou saló de la ciència-ficció i la fantasia, Starraco Infinity, revolucionarà els pròxims 21 i 22 de març el Palau Firal i de Congressos. Es tracta d’un gir de 180 graus de l’antiga Starraco Unlimited, que liderarà l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona, sota la direcció artística de l’Associació Starraco Unlimited.

El projecte omplirà d’activitats i continguts per a tots els públics els dos edificis. Un saló familiar, on grans i petits trobaran atractiu i diversió.

Cosplayers caracteritzats com a personatges de sagues galàctiques i altres sèries i pel·lícules fantàstiques passejaran lliurement per les instal· lacions, fent-se fotos amb els assistents. A més, impressionants decorats faran de la visita al saló una experiència vivencial de gran ressò.

La presidenta de l’EMDET i consellera de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, va destacar ahir durant la presentació que «aquest esdeveniment serà de gran impacte per a l’economia de la ciutat» i va animar els ciutadans a assistir-hi, ja que «Starraco Infi-

nity revoluciona el que s’ha fet fins ara a Tarragona en el món de la ciència-ficció i de la fantasia i crea un portal cap a una nova dimensió».

Entrades gratis per a menors de 8 anys Les entrades tindran un cost de 14 euros per adults, 9 euros per l’entrada júnior i serà gratuït pels menors de 8 anys. Sobre això, Montse Adan va destacar que «pel que costa una tarda de cinema i crispetes podeu passar tot el dia amb infinitat d’activitats: exposicions, tallers per a la canalla, espai per a gamers i zona de

Imatge de l’espectacular presentació que va tenir lloc aquest dimarts. Cedida

Les entrades es podran adquirir a partir d’aquest divendres jocs ARCADE, espectaculars cosplayers caracteritzats dels personatges de les diferents

sagues, podreu participar en concursos, jocs i molt més.

S’espera que les entrades es posin a la venda aquest divendres a través de la plataforma inscripcions.tarragona.cat, coincidint amb la campanya nadalenca. Iván Carrasco, president de l’Associació Starraco Unlimited, serà l’encar-

regat de la direcció artística del saló i portarà continguts de gran valor per al públic més especialitzat. Hi haurà rèpliques de vehicles emblemàtics, la celebració del 60è aniversari de la mítica sèrie Star Trek amb una exposició i continguts d’Star Wars, Harry Potter i Stargate, entre altres.

L’acte de cloenda va tenir lloc a la Cambra tarragonina. Cedida

La Hackató Comerç Tarragona de la Cambra aplega 64 alumnes de graus i cicles formatius Societat l Èxit de par-

La Caminada per l’Ictus de Joan XXIII recapta 3.500 euros Solidari l La III Caminada per l’Ictus, organitzada per la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII, ha recaptat 3.559 euros per a l’Associació Sobreviure a l’Ictus Tarragona. Els fons es destinaran a donar suport i acompanyament a les persones

afectades i les seves famílies. La iniciativa es va celebrar el 15 de novembre al Serrallo i ha comptat amb la implicació de ciutadania i diverses entitats col·laboradores, com RAPEJUN i els Col·legis Oficials de Metges i d’Infermeria. Redacció/Cedida

ticipació a l’acte final de la Hackató Comerç Tarragona de la Cambra. La iniciativa, impulsada per la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, ha aplegat 64 alumnes de graus i cicles formatius de tres centres d’FP vinculats al comerç, que han dissenyat solucions per reforçar i fer més atractiu el comerç de proximitat a la ciutat. El primer premi ha estat per a Adiectum, d’Alba Paulino, Esther Raya, María Salgado i María Montoya, de

l’INS Vidal i Barraquer, una proposta que transforma el carrer en un tardeig mensual tematitzat, amb música, comerç, experiències i dinamització pensada per atraure el públic jove. En l’acte de cloenda, que es va realitzar ahir a la Cambra, els equips han disposat de cinc minuts de presentació per defensar el seu projecte davant d’un jurat format per representants de la Corporació tarragonina, el sector comercial i la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Redacció

dimecres 17 de desembre de 2025

Reus estudiarà crear una nova planta de voluminosos més gran i amb «mirada supramunicipal» Sostenibilitat l L’Ajuntament ha reservat 30.000 euros del pla d’inversions del 2026 per analitzar l’opció Sergi Peralta Moreno El pla d’inversions de l’Ajuntament de Reus per al 2026 reserva una partida de 30.000 euros per estudiar la possibilitat de crear una nova planta de voluminosos. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, detalla que s’està plantejant l’opció de tenir «un espai més gran que el que tenim ara, on també hi hagi una part de selecció i reaprofitament» i que l’anàlisi servirà per «fer un dimensionament de què necessitaria la ciutat de Reus i, fins i tot, el territori». «És a dir, no només ens estem plantejant una planta que doni cobertura a la ciutat de Reus, sinó que també tingui una mirada més supramunicipal com a capital que som», expressa.

L’edil subratlla que la intenció és que «no només hi hagi trituració o que vinguin camions per emportar-se objectes com els matalassos». «La línia és la de potenciar l’economia circular i reaprofitar mobles que ens trobem, cadires, taules, prestatgeries, etcètera, que estan en un estat molt digne i als que es podrien

A la planta de voluminosos de la ciutat arriben objectes com matalassos, cadires, sofàs i palets. Ajuntament de Reus

El servei de recollida de voluminosos s’ha ampliat als set dies de la setmana

donar una segona vida», expressa. Així mateix, comenta que a la deixalleria es va habilitar un espai de recuperació d’aparells electrònics i mobiliari, «hem fet alguna petita

P3 preveu enllestir els treballs inicials sobre el terreny del sector H-12 el gener Urbanisme l És la fase prèvia a la construcció de la gran nau logística Redacció L’empresa P3 Logistic Parks avança en el projecte d’alçar una nau logística de grans dimensions al sector H-12 Mas Sunyer, davant de Jardiland.

La previsió de la companyia és acabar el gener «els primers treballs sobre el terreny

i l’adaptació del planejament urbanístic». «D’aquesta manera, el projecte es troba en la fase prèvia a la construcció i ha estat dissenyat per adaptar-se als requisits operatius del client final», s’assegura en un comunicat. Va ser l’estiu passat que es va encetar la intervenció al solar. El parc

logístic comptarà amb uns 111.250 m2 de superfície construïda, disposarà de 118 molls de càrrega i capacitat per emmagatzemar fins a 85.000 palets, a més d’una instal·lació fotovoltaica. En la jornada El retail com a dinamitzador del desenvolupament de grans plataformes logístiques, orga-

9

actuacions permeten «continuar en la línia de l’economia circular i el reaprofitament», valora Rubio.

Recollida de voluminosos Des de l’1 de desembre, el servei de recollida de voluminosos s’ofereix cada dia de la setmana, i no només entre dilluns i divendres. Els objectes es poden deixar al carrer entre les 19 i les 21 hores, un horari una mica més ajustat que l’anterior, que busca minimitzar l’impacte visual i les molèsties a veïns i vianants, ja que els elements romandran menys temps a la via pública.

El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, afirma que «amb un servei més freqüent i horaris més ajustats, aconseguirem reforçar la imatge de Reus com a ciutat compromesa amb la sostenibilitat i la qualitat de vida». «Facilitem que el servei s’adapti millor a les necessitats de la ciutadania», afegeix.

El servei municipal de recollida de voluminosos ha estat últimament més emprat. Gestiona anualment unes 4.000 tones de residus, que es tracten en la planta específica. De les 36 recol·lectes de mitjana diàries del 2023 s’ha passat a les 53 del 2025. Aquest creixement el vincula l’Ajuntament a les campanyes de comunicació efectuades que recorden l’existència del servei i la possible sanció a què s’afronten els incívics que deixen els objectes abandonats al carrer sense avisar.

A més, això es complementa amb l’auge de les deixalleries, que estan sent utilitzades entre un 40 i un 60% més cada mes respecte del 2024.

experiència i hem vist que hi ha possibilitats».

Si bé l’estudi determinarà la viabilitat —o no— de la nova construcció, així com les característiques i concrecions

del projecte, el consistori té previst destinar 250.000 euros a la planta de voluminosos actual per efectuar-hi obres de millora i adquirir maquinària específica. Aquestes

nitzat per P3 i UNO Logística, es va posar en relleu el paper de Tarragona i Catalunya com a nodes estratègics i logístics emergents. «La regió s’està consolidant com un dels grans pols tractors del sector, capaç d’atreure inversió i impulsar el desenvolupament de plataformes de gran format», va destacar Javier Mérida, director general de P3.

«Desenvolupaments com els de P3 Reus resulten opcions molt atractives per a qualsevol operador», va afegir David Oliva, director industrial i de logística de CBRE Barcelona.

Imatge virtual del projecte logístic P3 Reus. Cedida

10 dimecres 17 de desembre de 2025

La transformació del ‘Condesito’ portarà canvis en la mobilitat i el trasllat de la parada del bus Urbanisme l La intervenció es dividirà en tres parts, s’encetarà a partir del gener i s’allargarà cinc mesos Sergi Peralta Moreno La tercera fase de la reforma de l’entorn del carrer Ample arribarà a la plaça del Pintor Fortuny a partir del 13 de gener. Serà una obra que es dividirà en tres parts i que permetrà guanyar espai per al vianant, convertint una zona de pas en una àrea d’estada, amb jocs, bancs i vegetació. La intervenció implicarà canvis importants, com la mobilitat.

La parada d’autobusos de la plaça de la Llibertat serà traslladada, s’obrirà el vial del pas d’emergències i s’instal·laran pilones lectores de matrícula.

En una reunió amb veïns, la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, i el tècnic Leo Blázquez van informar que la parada d’autobús Llibertat quedarà anul·lada, tenint en compte que per l’actual calçada deixaran de circular els vehicles. Els usuaris hauran de pujar i baixar pel nou vial que s’ha obert al pas d’emergències, per on virarà el trànsit i on s’aturarà el transport públic.

Imatge virtual de com s’espera que quedi la plaça del Pintor Fortuny, una vegada completades les obres. Ajuntament de Reus

Els assistents van valorar que no s’hauria de reobrir el camí, que separarà la plaça de la Llibertat de l’accés al pàrquing soterrat, per la seva

«perillositat». També van aportar que la parada d’autobús més pròxima hauria de ser directament a l’avinguda de Sant Jordi. Blázquez va

apuntar que l’actual parada és molt utilitzada i que s’ha volgut oferir una alternativa al més a prop possible. Així mateix, com ja ocorre en l’ac-

tualitat, en períodes de gran afluència de persones, com la campanya de Nadal, podria valorar-se l’opció de deixar la parada sense ús i que el trans-

S’instal·laran pilones lectores de matrícula en diferents punts per reduir el trànsit port públic es dirigís directament a Sant Jordi.

Per als taxis, les motos i els carregadors elèctrics, s’habilitarà un carril de serveis, a l’entorn dels establiments Roslena, Pi del Cugat o Correus.

A més, s’instal·laran pilones amb lectura de matrícules al carrer d’Antoni Gaudí, per on entraran els veïns, comerciants i gent autoritzada cap al carrer Ample —es preveu que funcioni igual que altres zones restringides, amb l’accés lliure entre les 2 i les 11 hores—; a l’entrada del Condesito, només per a casos molt puntuals; i a l’avinguda Prat de la Riba, que no estarà en ús durant els primers dos anys.

«Els veïns podreu comunicar-nos les necessitats, el que no volem és que sigui un colador per tirar carrer Ample amunt», va dir Berasategui.

Per fases La tercera fase de la transformació es durà a terme en tres parts i durarà uns cinc mesos.

La primera afectarà directament les places de la Llibertat i del Pintor Fortuny. Quan la pilona del carrer Gaudí s’hagi pogut instal·lar, podrà abastar-se el segon episodi, amb el gir cap al carrer Ample. La tercera incidirà en l’avinguda Prat de la Riba.

L’Ajuntament aprova l’avantprojecte de reordenació del Carrilet Urbanisme l L'objectiu de l'Ajuntament és començar obres l'any 2026 Redacció El projecte de reordenació urbana i construcció de nous equipaments entorn del Carrilet continua avançant amb l’aprovació de l’avantprojecte amb la Junta de Govern Local celebrada el divendres 12 de desembre. L’objectiu des de l’Ajuntament és accelerar el desenvolupament i poder iniciar les obres l’any 2026.

Alhora, continua la tramitació administrativa de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana aprovada pel ple de l’Ajuntament de Reus del

passat 24 d’octubre. L’equip redactor dels treballs urbanístics i arquitectònics, Comas i Pont, engegarà la primera fase executiva amb la redacció del projecte de remodelació del carrer de l’Escultor Rocamora. Al seu torn, la Generalitat té previst publicar aviat la licitació del contracte per redactar el projecte bàsic de la nova estació d’autobusos.

L’avantprojecte proposa una intervenció integral de regeneració urbana entorn del Carrilet amb l’objectiu de transformar aquesta part de la ciutat amb la voluntat de

Imatge virtual de com serà la reordenació urbana del Carrilet. Ajuntament de Reus

potenciar-la i millorar-ne les condicions de vida. La intervenció preveu un impacte que

va més enllà del seu propi àmbit i pretén donar un impuls social i econòmic al sud de la

ciutat. L’actuació ha de contribuir a generar vida quotidiana i cohesió social al barri a partir

de tres equipaments públics; el Mercat, l’edifici Belvedere i l’estació de busos.

dimecres 17 de desembre de 2025

El Parc de Nadal de Reus obrirà del 27 de desembre al 4 de gener i retrà homenatge a Gaudí Joventut l Un cop més s’habilitarà la Zona Jove destinada a adolescents d’11 a 17 anys L’entrada tindrà un cost de 4 euros per cada menor, amb dos adults de franc

Redacció El Parc de Nadal de Reus tor· narà a obrir portes a les instal· lacions de FiraReus Events, al Tecnoparc, a partir del 27 de desembre fins al 4 de gener de 15 a 21 hores. L’únic dia que no obrirà portes serà el 31 de desembre i l’1 de gener en ho· rari de 16 a 21 hores. El que és el Parc de Nadal més veterà de la demarcació de Tarra· gona repeteix el format dels darrers dos anys, amb apostes d’oci com la Zona Jove, que pretén donar un espai pels adolescents d’11 a 17 anys. A més, enguany el Parc retrà homenatja a la figura d’Antoni Gaudí, coincidint amb la com· memoració de l’Any Gaudí que celebra el centenari de la mort de l’arquitecte. D’aquesta ma· nera, es tematitzarà les instal· lacions amb referències a la seva figura a través de plafons visuals amb obres i espais emblemàtics que permetran fer un recorregut educatiu i visual per descobrir el seu llegat i curiositats de la seva

Fotografia de l’acte de presentació del Parc de Nadal de Reus 2025-2026. Gerard Martí

vida i apropar la seva figura a infants i adults.

En total, l’edició d’enguany tornarà a ocupar l’espai co· bert interior disponible de

FiraReus, que suposa una superfície superior als 6.000 metres quadrats, i a més s’am· plia amb la zona exterior del recinte. En total, a banda de

l’Ajuntament de Reus, hi par· ticiparan més d’una vintena d’empreses, entitats i orga· nismes de manera activa en aquesta 45a edició per poder

oferir un ventall d’activitats diverses. A més, una de les novetats d’enguany és que el públic assistent podrà penjar una nota o dibuix on es reflec· teixi els sentiments que evoca Nadal i també s’habilitarà un espai amb informació sobre el SOABEM, el servei d’ori· entació i acompanyament al benestar emocional de l’Ajun· tament.

La zona interior del parc comptarà amb activitats clàs· siques com són els inflables, els pintacares, jocs de fusta o el circuit viari junt amb no· vetats com un nou circuit de gimcana esportiu o la diver· sitat d’animacions al teatret.

A la zona exterior, hi haurà el tradicional kàrting, inflables, un circuit d’aventura o cotxes de xoc. Per un altre costat, la Zona Jove inclou un ampli

ventall d’activitats per fer el Parc de Nadal una zona adap· tada als interessos dels ado· lescents. Per aquest motiu, hi haurà l’escape room ‘Gaudí, un personatge cabdal al mo· dernisme’, tallers de cuina, zona E-Games, estampació de bosses, propostes vincu· lades a la cultura K-Pop, una pista americana, espai de jocs de taula i esports adaptats. A més, per tal de fer el Parc un espai per a tots els públics, es disposarà d’una hora tranquil· la els dies 29 de desembre i 2 de gener de 15 a 16 hores, amb el mínim soroll, música i il·luminació per reduir l’estrès que pateixen determinats col· lectius.

Entrades Els preus es mantenen com en els anys anteriors amb l’ob· jectiu de reduir el cost per a les famílies. Només pagarà el pú· blic de 2 a 17 anys i, amb cada menor, podran entrar 2 adults acompanyants de forma gra· tuïta. El preu de les entrades serà de 4 euros. Les entrades es podran adquirir de forma presencial en el parc o en lí· nia a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat. Els jo· ves que disposin de la Targeta Jove de Reus tindran un des· compte del 25% en el cost de l’entrada i també s’aplicaran els descomptes habituals en els casos de famílies nombro· ses, famílies monoparentals, titulars de targeta acreditativa de persones amb discapacitat o titulars del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya.

La nova associació Reus Tot Vinil El Centre d’Amics de Reus es presentarà en societat aquest tanca l’Any Fortuny amb una divendres a La Fàbrica conferència del seu comissari Cultura l La nova associ· ació Reus Tot Vinil (RTV) es presentarà en societat amb un vespreig aquest diven· dres 19 de desembre a les 17 hores a La Fàbrica de Reus.

Segons explica David Sán· chez, membre impulsor de l'entitat, l'objectiu de l'associ· ació és ampliar l'oferta d'oci musical a Reus que, en opinió de l'entitat, "ha quedat molt

reduïda a estils comercials".

Per aquest motiu, pretenen generar un espai per a gau· dir d'altres estils alternatius com són el rock, funk, disco o electrònica. Per aquest mo· tiu, els seus objectius a partir del seu tret de sortida aquest divendres serà organitzar es· deveniments tant en format d'espais tancats com a l'aire lliure. MLB

Cultura l El Centre

d'Amics de Reus va tancar el passat 11 de desembre un any de commemoració del 150è aniversari de la mort de Marià Fortuny a través d'una conferència magistral del Comissari de l'Any Fortuny, Francesc Quílez, que va re· flexionar sobre la relació del pintor amb la seva família.

Un any que ha servit per ce·

lebrar una efemèride que va començar el 20 de novembre de 2024 amb una conferència de l'historiador Jaume Massó i que continuaria amb dife· rents activitats. Quedarà pen· dent el 15 de gener una confe· rència en col·laboració amb la Fundació Privada Reddis amb el títol La safata que va portar el cor de Fortuny a Reus. Redacció

11

Fotografia de la conferència sobre Fortuny al Centre d’Amics. Cedida

12 dimecres 17 de desembre de 2025

Miquel Llaberia otser no serà un repte arquitectònic de la mida de la Sagrada Família, però sense cap mena de dubte pel sentiment i estima del modernisme dels reusencs els seus responsables senten sobre ells un gran pes. La reconstrucció de la torratxa de la Casa Navàs, que va quedar destruïda durant la Guerra Civil, es troba ja en una fase bastant avançada d’un procés que l’arquitecte redactor del projecte, Joan Tous, de Tous Arquitectes, assegura que ha estat molt complex. Tan complex, que ni ell ni Xavier Nualart, arquitecte tècnic i cap d’obra de Constècnia, encarregats de l’execució de la reconstrucció, es van atrevir a mullar-se en donar una predicció de quan estarà acabat durant la ponència duta a terme ahir al vespre a la Casa Navàs al voltant de la reconstrucció. «És com un regal enverinat», va deixar caure Tous amb una rialla, fent referència al gran honor que suposa reconstruir un element d’un dels principals símbols modernistes de Reus, alhora que a les dificultats d’una obra que ha anat a poc a poc i amb bona lletra.

No obstant això, ahir al vespre calia respondre tres preguntes: per què, què i com.

Potser per la població que no entenem sobre temes tècnics com càrregues de pes i normatives de seguretat actuals, la pregunta que més ens des-

P

l Patrimoni

El repte d’alçada de la Casa Navàs Els encarregats de reconstruir la torratxa van explicar els detalls de l’actuació taca és per què reconstruir una torratxa que des de l’any 1938 ha deixat de formar part de la façana de l’edifici. En aquest sentit, Tous va donar tres motius que justifiquen per què dur-ho a terme. En primer lloc, una motivació arquitectònica, ja que la torratxa esdevé un element important per les dues façanes de la Casa Navàs: «La Casa té dues façanes, la de la plaça del Mercadal i la del carrer de Jesús. Aleshores, la cantonada, on estava situada la torratxa, és un punt molt important en la seva articulació. Domènech i Muntaner volia singularitzar aquella cantonada».

Ara bé, el com va desaparèixer també és crucial i esdevé el motiu històric a favor de reconstruir-la, ja que no va ser perquè «feia nosa o per desgast», sinó que va ser d’una manera «traumàtica» a causa dels bombardejos de l’aviació durant la Guerra Civil. I, per acabar, el tercer motiu és perquè es disposa de prou documentació per «no haver

Imatge d’arxiu de l’aspecte original de la Casa Navàs. Cedida

d’inventar-nos res». «Tenim documentació i fotografies que ens permeten no haver d’imaginar, sabem amb bas-

tanta precisió com era. Potser si no haguéssim tingut tota aquesta informació no ho hauríem fet», va comentar

Tous.

Què i com Pel que fa al repte tècnic, una

Una dificultat ha estat adaptar l’obra a la normativa de seguretat actual de les grans dificultats va ser l’adaptació del projecte a la normativa de seguretat, ja que una rèplica idèntica no la complia. Per aquest motiu, el projecte va haver d’incorporar una estructura d’acer inoxidable per donar més resistència. «La torratxa estava feta de pedra de Vinaixa, que és la pedra utilitzada en tota la casa a excepció dels porxos, que estan fets amb pedra de Montblanc, més resistent», va explicar Tous. La pedra de Vinaixa és més tova i arenosa, per aquest motiu s’han hagut de cuidar detalls com la col· locació dels caragols de subjecció o de la base que sustenta l’estructura d’acer, feta amb forma de sis aspes que han de procurar «no carregar el pes en la torratxa».

A partir d’aquí, la recreació de la gàrgola, les decoracions, els vitralls o el vaixell que coronava la torratxa, s’afegeixen a una obra que no ha patit greus contratemps. «Quantes reconstruccions de torratxes s’han fet a Catalunya en els últims anys? Cap. Per sort hem hagut de corregir algunes coses durant l’obra, però en cap moment ha calgut desmuntar res», va afegir Nualart. Per sort, la mida de l’obra ens fa predir que, com a mínim, no caldrà esperar el mateix que la Sagrada Família.

La Prioral assumeix l’activitat pastoral de la parròquia de La Sang Religió l Es mantindrà mentre duri la situació irregular amb la Reial Congregació de la Puríssima Sang Miquel Llaberia L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha suspès tota activitat de culte, així com qualsevol manifestació pública de pietat o devoció, a la parròquia de la Puríssima Sang de Reus. Una decisió motivada a causa de la situació irregular que es viu causada pel conflicte entre la junta cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus amb l’Arquebisbat. Per tant, fins que no es resolgui, els actes de culte i les activitats pastorals de la parròquia es traslladaran a l’església i als locals de la

Prioral de Sant Pere. L’arquebisbe de Tarragona es mostra “preocupat” per la cura pastoral de tots els fidels de la parròquia de La Sang i assegura que “s’ha vist obligat” a prendre aquesta decisió.

Actualment, la parròquia està tancada després que la junta cessada hagués canviat el pany de la porta d’entrada principal a l’edifici fa uns mesos. Des d’aleshores, totes les gestions fetes per l’arquebisbat per accedir a l’església i restablir el culte públic “han estat infructuoses”. Consideren, per tant, que el bàndol insurgent està “vulnerant el

dret fonamental dels fidels a la llibertat religiosa”. En tot cas, fonts de l’Arquebisbat de Tarragona consultades per Diari Més refermen el seu compromís de resoldre aquesta situació a través del diàleg, tot i que fins ara des de la junta cessada «no contesten mai els missatges» que els envien.

Cal recordar que la junta va ser destituïda el passat 23 d’octubre per decisió de l’arquebisbe i l’advocat Javier Balañá de Eguía va ser l’home escollit per dirigir temporalment la Congregació amb el càrrec de Comissari Delegat.

Fotografia d’arxiu de l’interior del Temple de la Puríssima Sang de Reus. Gerard Martí

Entre les responsabilitats que li van ser confiades hi havia la de presidir una Comissió Assessora que tenia com a objectius principals el resta-

bliment de les relacions institucionals, especialment amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus que la Congregació de la Sang va

decidir abandonar prèviament, reformar els estatuts de l’entitat religiosa i revisar i actualitzar, si escau, el cens de congregants.

dimecres 17 de desembre de 2025

13

Tarragona consolida el seu potencial com a líder en projectes d’energia fotovoltaica Sostenibilitat l Enguany s’han autoritzat 44 projectes de plantes energètiques a la demarcació i 36 continuen en tramitació tualment nou projectes con· tinuen en tramitació i podria situar-se com la zona amb més potència acumulada en els pròxims anys. Les instal· lacions més importants son les macroplantes projectades a Passanant i Betall, amb més de 172 MW de potència previs· tos i 403 hectàrees afectades, impulsades per l’empresa ma· drilenya Pasos Agigantados SL, que van rebre al·legacions per part de diverses entitats mediambientals durant l’any 2023 i, actualment, continuen aturades.

Destaquen també les plan· tes solars fotovoltaiques PSF Constantí I i II, que van rebre reclamacions oficials per part de l’entitat Unió de Pagesos a causa del seu impacte medi· ambiental sobre terrenys de· nominats agraris.

Adam Díaz Garriga El Camp de Tarragona con· solida l’increment d’instal· lacions de parcs solars foto· voltaics tancant l’any amb 518 MW (Megavats de potèn· cia) tramitats a través de pro· jectes durant aquest 2025. La província acabarà l’any amb 22 MW actius provinents re· cintes de generació d’energia solar a través de plaques, i se situarà com la segona provín· cia amb més hectàrees ocupa· des per instal·lacions (24,86) per darrere de Lleida. El crei· xement és visible en la quan· titat de propostes tramitades per la Generalitat i el Ministeri de Transició Ecològica de l’es· tat, amb un total de 36 projec· tes que superen els 253 MW. Una xifra que representa més del doble de la potència que actualment s’utilitza a tota Catalunya (116 MW).

Enguany, s’han autoritzat al Camp de Tarragona 44 projec· tes, entre els quals destaca els parc solar fotovoltaic del Pla de Santa Maria (Alt Camp), que preveu aportar en els prò· xims 15 anys més de 48 MW de potència i ocuparà 78 hec· tàrees amb la nova instal·lació PSFV Almenara Solar. En el cas de Cabra del Camp, tam· bé s’instal·larà la planta PSVF Merlot Solar, de gairebé 67 hectàrees i de 35,91MW de potència, i la tercera més po· tent a la província se situarà pròximament a Vila-rodona, la PSVF Les Clotes, aportant 29,66 MW en 48,7 hectàrees.

D’aquesta manera, la de· marcació ha consolidat el seu auge amb un creixement res· pecte notable respecte al 2024, sumant les últimes aprovaci· ons administratives entre oc· tubre i desembre de projectes a Constantí, la Selva del Camp i Vilallonga del Camp, i l’ad· missió mediambiental d’un últim projecte a Cambrils.

Entre les quatre instal·lacions, que resten a l’espera de ser tramitades i portades a ter· me, s’espera la construcció de

Imatge d’arxiu de la planta solar fotovoltàica Constantí-42. Cedida

Les últimes quatre plantes licitades projecten gairebé 40.000 plaques gairebé 40.000 panells solars.

Aquests projectes superaran en total les 22 hectàrees, amb una inverisó total de de 9,6 mi· lions d’euros.

Futur i afectacions Respecte als projectes no au· toritzats per defectes admi· nistratius o afectacions dels terrenys, sumen un total de nou aquest 2025. Els més im· portants no aprovats van ser la planta Geoide III, també al Pla de Santa Maria, que plan· tejava l’ocupació de 85 hectà· rees, i la Perafort Mapesol I, prevista a Alcover amb 61,34 hectàrees.

Ara mateix, quatre plantes donen servei a Tarragona. La més gran és la Constantí-42, que ocupa 17,46 hectàrees i genera 14,63 MW de potèn· cia. Tot i que la perspectiva de futur sembla enfocar-se a la Conca de Barberà, on ac·

Les plantes en tramitació a Tarragona Nom PSFV Baix Camp Solar Energy PSFV Els Carpis PSFV Reus PSFV Pilo PSFV Tatan PSFV Pipe PSFV Alcover PSFV Albió-1 PSFV Nulles PSFV Botarell PSFV Riudecols PSFV Cambrils PSFV La Selva PSFV Puigpelat HYP PSFV Parsosy Los Prados PSFV Montbrió I PSFV Constantí-22 PSFV Tres Puigs I PSFV Cambrils PSAV FV La Pineda PSFV Vila-seca-45 PSFV Parsosy Bajo Martin PSFV Alcover III PSFV La Selva 22 PSFV Les Forques II PSFV Pinsos del Segre PSFV Agrovoltaica Espluga I PSFV Gavarres Green Energy PSFV La Caseta PSFV Riudecols 2 PSFV BCN SOLAR 2 PSFV BCN SOLAR 2 PSFV BCN SOLAR 2 PSFV BCN SOLAR 1 PSFV BCN SOLAR 1 PSFV BCN SOLAR 1

Potència (MW) 3 4,576 4,25 5 5 5 2 1 2 1,95 1,28 5,94 5,94 2,078 4,95 3,168 5,632 1,238 2 4 5,28 2,85 3,96 4,9 9,3 1 2,22 4,95 4,12 1,03 57,56 0 0 115,12 0 0

Superfície Municipi (Ha) 8,38 Riudoms 5,2 Pla de Santa Maria, el 4,6 Reus 5,6 Reus 5,4 Reus 5,7 Reus 2,66 Alcover 1,8 Llorac 2,91 Nulles 2,43 Botarell 2,1 Riudecols 8,82 Cambrils 9,27 Selva del Camp, la 7,8 Puigpelat 7,3 Reus 4,98 Montbrió del Camp 8,8 Constantí 1,79 Reus 4,6 Cambrils 4,6 Vila-seca 7 Vila-seca 3,85 Constantí 6,83 Alcover 6,5 Selva del Camp, la 15,67 Passanant i Belltall 1,22 Vilallonga del Camp 6,08 Espluga de Francolí, l’ 6,97 Constantí 5,9 Altafulla 1,1 Riudecols 145 Passanant i Belltall 0 Montblanc 0 Vallfogona de Riucorb 258 Passanant i Belltall 0 Forès 0 Solivella

Comarca

Sol·licitant

Baix Camp PARQUE SOLAR ENERGY NODE 05, SL Alt Camp ESTABANELL GENERACIÓ, SLU Baix Camp URBASOLAR ESPAÑA PLANTA FV 17, SL Baix Camp URBASOLAR ESPAÑA PLANTA FV 2, SL Baix Camp URBASOLAR ESPAÑA PLANTA FV 1, S.L.U. Baix Camp URBASOLAR ESPAÑA PLANTA FV 31, S.L.U. Alt Camp Energía, Innovación y Desarrollo Fotovoltaico, SA Conca de Barberà Attika Dynamics, SL Alt Camp Energía, Innovación y Desarrollo Fotovoltaico, SA Baix Camp DESPRO FV A EBRO, SL Baix Camp FAMITEX INVERSIONES SL Baix Camp EWD ENERGY FV I SOCIEDAD LIMITADA Baix Camp EWD ENERGY FV I SOCIEDAD LIMITADA Alt Camp HYP Renewables Spain, SL Baix Camp PARSOSY LOS PRADOS, SL Baix Camp NAOLIN ALFA, SL Tarragonès IOSA GREEN ENERGY SL Baix Camp TRES PUIGS SOL, SL Baix Camp CLERE IBERICA 3, SL Tarragonès SACOREN PORTICHUELOS,SL Tarragonès BE CATALÁ FV, SLU Tarragonès Parsosy Bajo Martin S.L Alt Camp NAVACHE SOLAR BETA, SL Baix Camp COMSA FOTOVOLTAICA, SLU Conca de Barberà NATURGY RENOVABLES, S.L.U. Tarragonès PIENSOS DEL SEGRE, SA Conca de Barberà ABIO ESLUGA SENIOR, SL Tarragonès GAVARRES GREEN ENERGY, SL Tarragonès TOYIN INVESTMENTS, SL Baix Camp FAMITEX INVERSIONES SL Conca de Barberà EL VIAJE COMIENZA AQUÍ, S.L. Conca de Barberà EL VIAJE COMIENZA AQUÍ, S.L. Conca de Barberà EL VIAJE COMIENZA AQUÍ, S.L. Conca de Barberà PASOS AGIGANTADOS, S.L. Conca de Barberà PASOS AGIGANTADOS, S.L. Conca de Barberà PASOS AGIGANTADOS, S.L.

14 dimecres 17 de desembre de 2025

Dues carreteres del Baix Camp estan entre les deu més perilloses de Catalunya Mobilitat l Es presenta el 24è estudi iRAP elaborat pel RACC Norma Vidal / ACN La T-314, entre Cambrils i Reus, s’ha convertit en la via amb l’índex de perillositat més alt de la xarxa viària catalana i pren el relleu a l’Arrabassada, segons el 24è estudi iRAP del RACC corresponent al trienni 2022-2024. Pel que fa als vehicles pesants, el tram amb més accidents es troba a l’N-340, a la variant de Torredembarra. Segons l’informe, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal, dos punts més que en el període anterior, i aquest risc es concentra a carreteres convencionals. Alhora, ha revelat que els sinistres greus i mortals han crescut gairebé un 5% i que les motos estan implicades en el 47% dels accidents mortals tot i representar només el 3,2% de la mobilitat global.

L’estudi iRAP (abans EuroRAP) ha comparat el nombre d’accidents greus i mortals que s’han produït durant els darrers tres anys (2022-2024) en cada tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen, mesurat en termes d’intensitat mitjana diària de trànsit. L’anàlisi ha abastat més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes, on es concentra el 93% de la mobilitat del territori i on tenen lloc el 79% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals.

El president del RACC, Josep Mateu, ha explicat que el treball ha mostrat que l’índex de risc s’ha incrementat un 0,44% a causa de l’augment del nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus, que han passat de 509 a 581, un creixement mitjà del 14,1% en el conjunt del trienni.

Aquest increment es produeix en paral·lel a un augment menor de la mobilitat, que ha crescut fins al 8%.

A més, el treball ha mostrat que a Catalunya, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal, dos

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, amb el president del RACC, Josep Mateu. ACN

La variant de Torredembarra de l’N-340 la pitjor pels vehicles pesants punts més que en el trienni anterior. Els quilòmetres amb un índex de risc mitjà han augmentat un punt respecte del període 2021-2023, del 20% al 21%. A banda, els trams de risc baix s’han mantingut en el 34%, mentre que els de nivell molt baix han disminuït dos punts, del 22% al 20%.

Mateu ha explicat que les carreteres convencionals,

amb un sol carril per sentit, són els que concentren la totalitat dels trams amb risc molt alt, alt i mitjà. De fet, ha detallat que aquest tipus de vies presenten un risc 3,4 vegades més alt de patir un accident greu o mortal que les autopistes.

Per demarcacions, a Lleida i Tarragona ha augmentat el nombre de quilòmetres amb risc alt i molt alt en set i deu punts percentuals, respectivament. A Barcelona ha baixat en dos punts i a Girona quatre punts. Lleida ha liderat el percentatge de quilòmetres amb risc alt i molt alt, amb el

34%, seguida de Barcelona (25%), Girona (23%) i Tarragona (21%).

Els 10 trams amb més risc Com en estudis anteriors, els deu trams de la xarxa viària amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única. D’aquests, cinc pertanyen a la demarcació de Barcelona, dos a la de Girona, dos a la de Tarragona i un a la de Lleida.

Un dels trets més destacats de l’iRAP d’enguany és que primer cop des del 2019, la carretera de l’Arrabassada ha baixat a la segona posició del

rànquing i ha quedat per darrere de la T-314 entre Cambrils i Reus. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, s’ha referit a aquest canvi i ha explicat que a la T-314 hi ha hagut dues víctimes mortals i un ferit greu (una persona jove que es troba en situació de mort cerebral), fets que «han fet saltar els números».

Tot i apuntar que en els sinistres sempre hi intervenen diversos factors, ha reconegut que en aquesta via hi ha uns arcs amb proteccions per accedir als camps i que «hi havia un element que travessava la carretera i una protecció que no hi era».

Al llistat de les deu carreteres més perilloses també hi figuren la BC-5224 entre Manlleu i Torelló, que s’incorpora per primer cop a la classificació, seguida de la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts, també nova al rànquing. A continuació se situen la GI673/GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera, en quarta posició, i la BV-5001 entre Martorelles i Vilanova del Vallès, en cinquena. Completen la llista la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona; la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l’Estartit; la TP-7225 entre Reus i el Morell, i la C-31 entre Sitges i Castelldefels, que apareix al rànquing per primera vegada.

Vehicles pesants Pel que fa als vehicles pesants, el 50% dels accidents greus s’han concentrat en només l’11,2% dels quilòmetres analitzats. El tram amb més sinistres ha estat l’N-340, a la variant de Torredembarra, que en l’anterior període analitzat ocupava la cinquena posició.

Tot i això, Lamiel ha afirmat que el SCT no contempla restringir el pas de camions per aquesta via.

Trams amb més risc d’accident greu o mortal (2022-2024) Carretera

Inici

1

T-314

Cambrils

Reus

7km

Molt alt

2

5.401

2

BP-1417

Barcelona

Sant Cugat del Vallès

11km

Molt alt

3,7

6.947

3

BV-5224

Manlleu

Torelló

6km

Alt

1,3

6.525

4

C-14

Artesa de Segre

5

GI-673/GI-674

Caldes de Malavella

6

BV-5001

Martorelles

7

B-502

Vilassar de Mar

8

GI-641

9

TP-7225

10

C-31

Final

Longitud

Risc

Accidents (*)

IMD

Ponts

13km

Alt

2

5.391

Llagostera

11km

Alt

1,7

5.501

Vilanova del Vallès

7km

Alt

1,7

9.295

Argentona

6km

Alt

1,3

8.085

Torroella de Montgrí

l’Estartit

6km

Alt

1,3

9.382

Reus

El Morell

8km

Alt

1,3

6.342

Sitges

Castelldefels

15km

Alt

6

16.319

(*) Mitjana anual d’accidents greus | IMD: Intensitat Mitjana Diària de Vehicles

Valls: Dèbora Fernández (ERC) renuncia a l’acta de regidora Política municipal l

La secció local d’Esquerra Republicana de Valls ha anunciat que la regidora Dèbora Fernández, que fins ara era la responsable de les àrees d’Acció Social i Comunitària i Igualtat i Feminismes de l’Ajuntament de Valls ha decidit renunciar a l’acta de regidora. La formació ha indicat en un comunicat que «respectem la seva decisió i expressem el nostre agraïment per la tasca que ha desenvolupat al capdavant de dues àrees tan sensibles i importants per al progrés i la cohesió social de la ciutat». El Grup Municipal d’ERC té previst anunciar els pròxims dies el nom de la persona que la substituirà i, «si s’escau, la nova atribució de responsabilitats entre els membres del grup municipal». La renuncia de Fernández es farà afectiva durant el plenari municipal previst pel pròxim 29 de desembre Redacció

Troben un home mort a casa seva a l’Aleixar Successos l Els Mos-

sos d’Esquadra han trobat aquest dimarts el cos sense vida d’un home al seu domicili de l’Aleixar. Segons les primeres investigacions la víctima, de 47 anys, hauria perdut la vida de forma accidental per inhalació de monòxid de carboni. . Una de les hipòtesis apunta a una mala combustió d’una caldera. Redacció

Decomissen 180 joguines a Cambrils Comerç l El dispositiu policial conjunt ‘Joguines segures’ realitzat dilluns a Cambrils va acabar amb el decomís de 180 joguines que no complien la normativa vigent en matèria de consum per tenir deficiències en la seguretat, en les instruccions o en l’etiquetatge.

La inspecció es va realitzar en tres establiments del muniicpi. Redacció

dimecres 17 de desembre de 2025

15

Veïns de Vinyols i els Arcs demanen canviar la deixalleria per falta de manteniment Municipal l Denuncien que l’espai substitutiu es va situar massa pròxim a les llars i acumula brutícia diàriament Adam Díaz Garriga La comunitat de veïns i veïnes de Vinyols i els Arcs fa tres mesos que demana explicacions a l’Ajuntament per la instal·lació de la deixalleria d’urgència només a 20 metres dels habitatges. Una situació que, durant els últims tres mesos, s’ha agreujat a causa de l’incivisme i la falta de manteniment del recinte, que substitueix a la deixalleria principal que actualment està tancada per obres des del passat 4 de setembre.

Els veïns argumenten el canvi d’ubicació «sense donar cap explicació, ni consulta

prèvia», que ha provocat un «prodund malestar», materialitzat en l’entrega de 130 signatures recollides en només cinc dies, que van ser presentades al consistori, sense resposta. «Els hem plantejat cinc alternatives, però des del setembre no sabem res», explicava una veïna del carrer Sant Josep, on està ubicada la deixalleria substitutiva.

A més, les queixes també s’enfoquen en la contaminació lumínica que provoca el nou recinte, amb focus d’alta intensitat que arriben als habitatges, i la «falta de funcionalitat» que presenta el sis-

tema Porta a Porta gestionat pel consistori, provocant més abocaments dins l’àrea. Segons els veïns, la situació es veu agreujada pel cost de les instal·lacions, amb un total de 600.000 euros.

Mesures i resposta Entre els canvis d’ubicació proposats pel veïnat, se situava la parcel·la actual, però més allunyada de les vivendes. El consistori, finalment, ha oferit resposta sobre la situació, argumentant que les alternatives d’ubicació proposades no son viables, ja que es tracta de parcel·les ja ocupades per

Les expropiacions i el material pel TramCamp seran 21 MEUR més cars Mobilitat l La Generalitat ha aprovat l’increment del cost ACN

El Govern de la Generalitat ha autoritzat aquest dimarts incrementar en 21,1 milions d’euros (sense IVA) l’import màxim destinat a l’adquisició de material mòbil, taller i senyalització del tramvia del Camp de Tarragona. Per a la contractació del subministrament i el manteniment integral de les set unitats del tramvia, inclòs el taller i la senyalització, el Govern va autoritzar una despesa de 76.050.000 euros (sense IVA).

Un cop avançada la definició del projecte s’ha dut a terme una actualització dels costos d’inversió previstos per a l’adquisició del material mòbil, el taller, la senyalització, els estudis i projectes i les expropiacions que excedeixen en 21,1 milions d’euros l’import autoritzat inicialment, que era de 54 milions d’euros (sense IVA),

corresponents a l’adquisició de material mòbil, el taller i la senyalització, i 22.050.0000 euros corresponents al manteniment durant un període de 15 anys. Així doncs, l’import màxim aprovat pel Govern ascendeix a 97.150.000 euros (sense IVA).

D’altra banda, el Govern català també ha donat llum verda a la signatura del conveni entre la Generalitat, Adif i l’Ajuntament de Vila-seca per adaptar l’actual estació de tren a les noves necessitats ferroviàries i connectar-la a la futura xarxa del TramCamp.

El document ha de permetre «millorar i avançar la coordinació» del sistema públic de transport del Camp de Tar-

El Govern també ha acordat la millora de l’entorn de l’estació de VIla-seca

ragona, integrant la parada de Vila-seca del futura tramvia amb l’actual equipament ferroviari. Es preveu adaptar l’entorn de l’estació als requeriments ferroviaris i tramviaris; connectar aquestes infraestructures per formar un sistema d’intercanvi modal; així com les connexions urbanes i la urbanització de l’entorn proper al ferrocarril al seu pas per Vila-seca mitjançant l’adequació de l’estació. L’acord també incorpora el disseny i l’execució de dos nous passos transversals que permetin millorar l’accés a l’estació de ferrocarril i al tramvia i la relació entre ambdós mitjans de transport, així com la permeabilitat i la connexió entre ambdós costats de la ciutat.

El projecte, que ja es va presentar a finals del passat novembre, permetrà millorar els accessos a la zona del polígon i del barri del Colomí.

Imatge de la deixalleria d’emergència instal·lada per l’Ajuntament. Cedida

L’Ajuntament no preveu eliminar l’espai per «un col·lectiu concret» altres usos o que no son de titularitat municipal. A més, expliquen que «la parcel·la

actual ja es va valorar, però permet un major control de la neteja, facilita el subministrament i possibilita una vigilància més efectiva.

Ara, l’Ajuntament ha assegurat que «no es tralladarà ni s’eliminarà» el recinte «per la queixa d’un col·lectiu concret», però que sí s’aplicaran

mesures com la instal·lació de càmeres per sancionar els veïns infractors, i l’aprovació d’una nova ordenança fiscal que penalitzarà «qui no utilitzi el Porta a Porta». Tot i això, els veïns qualifiquen la resposta «d’indignant» i critiquen que «les càmares ja hi eren des del primer dia»,

16 dimecres 17 de desembre de 2025

Adam Díaz Garriga ’originalitat tornarà a premiar-se a Tarragona aquest dimecres amb els Guardons Excel·lència Agrària Rec Major, que arribaran a la seva 32a edició impulsant propostes d’arreu de la província. Enguany, les iniciatives pioneres i tradicionals, vinculades amb la resiliència de resistir mercats competitius i forans, han estat les protagonistes entre els quatre seleccionats per les categories d’enologia i viticultura, innovació, gestió forestal i qualitat oleícola. «Hem destacat les entitats pel seu treball de promoció, recerca, comercialització i divulgació dels productes al món agrari», explicava el secretari del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Carles Samper, com són els casos de la reserva Caves Reverté i l’empresa Microalgae Lab. En el cas de la productora de bruts natura, ubicada a Salomó des de l’any 2007, el seu cava ecològic ha rebut el guardó a l’Excel·lència en l’àmbit de la viticultura i l’enologia pel seu paper destacat amb la producció d’un producte sostenible i «particular» per les característiques de la zona d’elaboració. «Fa tres anys que produïm amb l’etiqueta ecològica i intentarem fer caves de llarga criança i bruts natura que no portin sucre», explicava el propietari de Caves Reverté, Enric Reverté.

L’impulsor de el celler també mencionava la principal característica del seu producte, comparant-lo amb altres importats de fora de Catalunya, que definia com «més comercials»: «Fem el cava natural, no el modifiquem. Si és un any molt plujós o un any molt sec, ens canviaran les aromes, però no canviem l’elaboració».

A més, indicava que «no segueixen els passos» de la indústria del cava tradicional, que «introdueix aromes de brandi, conyac i derivats per estandarditzar el producte», afirmava Reverté, assegurant que és una característica que «agrada als consumidors més exigents», i que prové també de les qualitats de la terra de cultiu. «Estem en una zona bastant fèrtil», ressaltava el propietari. D’altra banda, també destacava l’evolució de l’empresa que, des de fa 18 anys, produeix per a tota la província de Tarragona, a més de Bèlgica, França i Alemanya: «Vam començar ve-

L

(En ordre) Enric Reverté (propietari de Caves Reverté), Mario Muñóz (gerent de Mircroalgae) i Carles Samper (representant de Gremi de Pagesos. Gerard Martí

l Comerç

Algues i cava ecològic, premis a la innovació agrària La 32a edició dels Guardons Excel·lència Agrària van tornar a visibilitzar quatre propostes del territori

nent 2.000 ampolles de cava, i ara són 20.000», tot i que confessava que «continuen sent petits». Caves Reverté disposa de 34 hectàrees que «donen feina», i respecte al guardó rebut aquest 2025 asseguren que «és una demostració que les coses s’han fet bé».

El menjar del futur Entre les propostes, Microalgae Lab SL. també va rebre el guardó a l’Excel·lència en innovació. L’empresa tarragonina, dedicada a la producció de microalgues, s’ha especialitzat durant els últims cinc anys al processament, cultiu i comercialització de l’espirulina, un producte denominat per l’Organització Mundial de la Salut com «superaliment» per les seves grans quantitats de proteïna.

Microalgae produeix en un complex de 300 metres quadrats, creat «des de zero» l’any 2020, format per diverses piscines on es crien i s’assequen les microalgues.

Mario Muñóz, fundador i gerent de Microalgae, explicava que creuen que «han arribat massa aviat» al mercat, tot i que preveu «un creixement exponencial» durant les pròximes dècades. A més, la seva empresa és pionera a Catalunya, ja que no existeix cap altre comerç especialitzat en l’explotació de microalgues i dels seus subproductes. «Ens

especialitzem en l’espirulina blava, l’únic pigment blau que dona la natura», subratllava el gerent, que explicava que l’espirulina té «infinitat possibilitats» en relació amb la quantitat de subproductes que desenvolupa l’empresa. «És un 50% proteïna i té molts antioxidants i antiinflamatoris. També podem treure biocombustibles, bioplàstics o menjar per a peixos», destacava.

Tot i que defineix el sector com «evolutiu», els principals sectors interessats en iniciatives com Microalgae són el far-

La OMS va declarar l’espirulina com a «superaliment» per la seva proteïna

També s’ha premiat la col·laboració amb l’Esglesia de Sant Llorenç

macèutic, l’alimentari, l’agricultura i la cosmètica. «És un producte que està creixent i que a poc a poc s’introdueix al mercat», confirmava Muñóz.

Ara, l’interès de diversos inversors plantejarà l’expansió de l’empresa fora de Tarragona, concretament a Terres de l’Ebre, amb unes instal·lacions de 3.000 metres quadrats per multiplicar la producció de microalgues. Com afirmava el gerent de l’empresa, «la tecnologia ja està creada i el projecte desenvolupat», i preveu un «gran creixement» gràcies a la «visibilitat» del guardó d’Excel·lència.

Més Excel·lència Juntament amb els dos projectes, el Gremi de Pagesos reconeixerà el projecte tarragoní Bioforestal Buscail per

la seva labor en la implicació i protecció del món rural del Camp de Tarragona, així com per la producció de biomassa forestal. També s’entregarà el guardó a Oli Mare, empresa del Mas Montseny dedicada a la producció d’oli ecològic d’alta gamma amb diferents reconeixements internacionals i nacionals.

A més, aquest 2025 s’entregarà novament la Medalla de Sant Llorenç, que reconeix la voluntat d’ajuda al patrimoni cultural i religiós de l’església de Sant Llorenç. Les tarragonines Eva Santiago i Rosita Bigorra seran les guardonades per les seves accions col· laboratives amb l’entitat, com feines de costura o recerca de màrqueting per «trobar la màxima qualitat» durant els treballs voluntaris.

dimecres 17 de desembre de 2025

L’alcalde de Salou, Pere Granados, felicita els treballadors i les treballadroes municipals

17

Municipal l L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha presidit aquest dimarts l’acte institucional de felicitació de Nadal als treballadors i treballadores municipals. L’acte, celebrat a la Sala Mediterrània del Teatre Auditori de Salou (TAS), que s’ha omplert, ha servit per retre homenatge a la trajectòria i al compromís del personal municipal. En aquest marc, l’alcalde ha lliurat un pin de plata de l’Ajuntament als treballadors i treballadores que han complert 25 anys de servei, i un rellotge commemoratiu a les persones que s’han jubilat. Redacció/Aj. Salou

La cantada de la Nadala Conjunta reuneix centenars d’infants de Constantí Festes l La tradicional cantada de la Nadala Conjunta va tornar a reunir a centenars d’alumnes dels centres educatius de Constantí a la plaça de les Escoles Velles, en un dels actes tradicionals i amb major participació de la programació nadalenca al municipi. La nadala escollida per aquest any va sert una adaptació de la tradicional

Fum, fum, fum, en una versió i una lletra adaptada per a l’ocasió i relacionada amb Constantí. Més de 700 alumnes de la Llar d’Infants Gu-gu, les escoles Centcelles, Mossèn Ramon Bergadà i l’Institut, han participat d’aquesta cantada, un projecte de col· laboració i treball conjunt que enguany ha celebrat la seva desena edició. Redacció

La cantada va ser coordinada per l’Escola Municipal de Música Rafel Gibert Recasens. Cedida

Buscant els tions per Constantí Nadal l Un total de 37 famílies i més d’una setantena d’infants van participar diumenge de l’activitat ‘Anem a buscar el tió en família’.

La sortida es va fer des de la Plaça de l’Hospital, davant de la Biblioteca on van poder gaudir d’un espectacle infantil de temàtica nada-

lenca. Des d’allà van iniciar l’aventura d’anar a buscar el tions que aquest any es trobaven amagats als voltants del Conjunt romà de Centcelles. L’activitat va comptar amb la col· laboració d’un grup d’alumnes de l’Institut de Constantí. Redacció/Cedida

Àngel Balsells Virgili recull la cistella de Caprabo i Diari Més Promoció

Àngel Balsells Virgili ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, l’Àngel ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com.

18 dimecres 17 de desembre de 2025

La venda de jugadors pal·lia els comptes del Nàstic, que perdrà uns 600 mil euros Futbol l El traspàs de jugadors i l’augment de socis cobreix el dèficit de 1a RFEF. Wester demana relleu a la direcció per invertir Oriol Castro Sanz La venda de jugadors ha pal·liat el pressupost del Gimnàstic de Tarragona per aquesta temporada. El club grana ha presentat uns comptes de gairebé 6 milions d’euros, on es preveu acabar perdent uns 600.000 euros a final del curs. El Nàstic ha ingressat 904.500 euros per la venda de jugadors com Antoñín i Victor Narro i pels drets de formació de Jan Virgili. «Ha sigut vital. Feia anys que no teníem aquests ingressos», va exposar ahir Lluis Fàbregas, president executiu del club, després de la Junta General d’Accionistes. L’augment de massa social i de socis també ajuda a cobrir el dèficit, ja que enguany suposarà 1,3 milions d’euros d’ingressos.

El Consell d’Administració ha decidit augmentar la importància de l’àrea esportiva al pressupost, que arribarà fins al 58%. Els salaris esportius i gestió esportiva comportarà una despesa d’uns 3,1 MEUR. «L’objectiu és l’ascens.

Parralo i els jugadors tenen la nostra màxima confiança. La trajectòria és ascendent», va expressar Fàbregas.

Pel que fa al pressupost de la temporada passada, els

L’apunt

Nàstic i Olot demanen cautelars al Consell Català de l’Esport La Unió Esportiva Olot i el Nàstic han presentat davant el Consell Català de l’Esport l’escrit de soŀlicitud de mesures cautelars per tal que suspengui amb efectes immediats la decisió de la Federació de no convocar l’assemblea.

El club grana ha presentat uns comptes de gairebé 6 milions d’euros, on es preveu acabar perdent uns 600.000 euros a final del curs. Gerard Martí

Lluis Fàbregas: «Ha sigut vital. Feia anys que no teníem aquests ingressos»

l’equilibri econòmic encara», va començar el president. La Primera Federació és un pou econòmic i el club grana intentarà sortir-ne el més aviat possible.

comptes es van tancar amb unes pèrdues d’uns 920 mil euros. «No podem aconseguir

«Decisions difícils» Més enllà, després de molts mesos sense expressar-se,

Fredik Wester, un dels màxims accionistes, va llençar un missatge al Consell d’Administració. Mitjançant Albert Garrofer, el seu representant, va expressar que «estic preparat per contribuir al club econòmicament i estratègicament, però només dins d’una nova etapa». «El club

necessita canviar amb decisions difícils però necessàries.

La meva inversió va lligada al relleu d’algunes de les persones clau que el dirigeixen», va afegir.

Per la seva banda, Fàbregas va expressar que «tots els canvis que siguin per millorar seran benvinguts, afectin

a qui afectin». Ara bé, també va exposar que «han de tenir coherència» i que «de cap manera» l’aportació de l’empresari suec és «indispensable».

Sigui com sigui, el president va mostrar la voluntat de reunir-se i tractar-ho en la pròxima reunió del Consell d’Administració.

Per últim, es va obrir la porta a fer una jornada econòmica aquesta temporada, on tots els aficionats grana paguin entrada. La Junta d’ahir també va servir per a aprovar l’entrada de David Marzo com a conseller.

El Volei SPiSP visita Almeria per buscar els primers punts de la lliga Poliesportiu l El Club

Voleibol Sant Pere i Sant Pau visita aquesta tarda la pista de l'Almeria Volei per buscar els primers punts del curs a la Superlliga Masculina. El partit arrencarà a les 19:30 hores i es podrà seguir per streaming a VoleyTV. S'espera un partit exigent on els tarragonins buscaran el pas endavant que el treball setmana rere

setmana es mereiX. El conjunt andalús ocupa la novena posició a la classificació amb nou punts i el matx és una bona oportunitat pels rojillos per sumar la primera victòria.

Els cooperativistes arriben al duel després de perdre a casa davant el millor equip d’Espanya, el CV Guaguas. Amb jugadors de talla mundial al capdavant, com Osmany

Juantorena, els cooperativistes no tenien res a perdre, però sí molt a guanyar. Tot i això, el conjunt canari va fer valer la seva qualitat i va superar per 0 a 3 el Sant Pere i Sant Pau. Els de Vlado Stevovski acabaran el 2025 també a domicili, visitant la pista del Conectabalear CV Manacor. El partit serà el dia 20 a les 18 hores. Oriol Castro Sanz

El conjunt cooperativista busca la primera victòria davant el novè classificat. Albert Fabregat

dimecres 17 de desembre de 2025

Brussel·les permetrà més ajudes públiques a l’habitatge assequible, però manté les regles fiscals Unió Europea l Descarten actuar sobre el dret a la propietat per permetre prohibir la compra especulativa ACN Brussel·les permetrà més ajudes públiques a l’habitatge assequible, però manté les regles fiscals. Després de mesos preparant una flexibilització de les ajudes d’estat per facilitar la concessió d’ajudes públiques a l’habitatge assequible, la Comissió Europea va presentar ahir la seva proposta per relaxar aquestes regles.

L’executiu comunitari vol donar via lliure als estats per injectar fons públics a l’habitatge assequible sense l’autorització prèvia de Brussel·les.

Fins ara aquesta flexibilitat només es concedia a l’habitatge social, dirigit a llars vulnerables, però ara també es vol donar a l’habitatge assequible, destinat a classes mitjanes o baixes amb dificultats per accedir a un habitatge de qualitat a un preu assequible.

L’aliança Mayors for Housing, liderada per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, havia exigit, entre altres mesures, que la inversió pública en habitatge no computi en els càlculs per avaluar el compliment de les regles fiscals.

A Brussel·les continuen reticents a permetre l’endeutament dels estats per afrontar la crisi de l’habitatge, però asseguren que estan «assessorant» els governs per donar ajudes a l’habitatge social i assequible sense saltar-se les

Dan Jørgensen i Teresa Ribera en la presentació del Pla Europeu d’Habitatge Assequible. Marta Vidal / ACN

regles fiscals. Fonts comunitàries veuen «molt complicat» utilitzar la «clàusula d’exempció», tal com s’ha fet per promoure el finançament públic del sector de defensa.

«La Comissió creu fermament en la probitat fiscal i en assegurar-nos que es respecten aquestes», remarquen.

El PSOE i PP celebren el pla, però discrepen en les prioritats de l’estratègia

Les regles sobre les ajudes d’estat restringeixen la quantitat de fons que les administracions públiques poden concedir a determinats sectors per evitar una distorsió o competició econòmica desigual entre els països membres de la UE. Per combatre la crisi d’habitatge arreu del

bloc europeu, Brussel·les ha optat per relaxar les normes catalogant l’habitatge assequible com una activitat «d’interès econòmic general» i, per tant, subjecte a regles més laxes pel que fa a les ajudes d’estat. Fins ara, els estats havien de demanar permís a Brussel·les si volien destinar

suposa «un salva- cotxes puguin beneficiar-se Proposen allargar la venda de vehicles Séjourné, vides» per a la indústria au- de crèdits per incentivar la tomobilística europea. «Em- producció a la Unió Europea prem tots els recursos a la de vehicles elèctrics «petits i de combustió més enllà del 2035 nostra disposició; [...] les me- assequibles». Alhora, es fixen

Economia l La Comissió Europea es planteja acceptar la proposta ACN La Comissió Europea torna a reduir les seves ambicions climàtiques i planteja ara que s’autoritzi la venda de vehicles de combustió més enllà del 2035. La proposta presentada aquest dimarts a Estrasburg corregeix l’original que va posar Brussel·les sobre la

taula a mitjans de 2021, que en un primer moment suggeria posar fi a la venda de cotxes de combustió més enllà del 2035 i assolir la neutralitat climàtica. Amb la nova proposta de la Comissió, els fabricants d’automòbil hauran de reduir ara les emissions en almenys un 90% fins al 2035

—respecte als nivells de 2021-, i no un 100%. Pel que fa al 10% restant, les emissions s’hauran de compensar a través de l’ús de biocombustibles, e-fuels i l’ús d’acer de baixes emissions fabricat a la UE. La mesura, segons el vicepresident executiu per a l’Estratègia Industrial, Stéphane

sures constitueixen el nostre compromís per restaurar el lideratge industrial d’Europa al mateix temps que liderem la transició climàtica a escala global», va dir en una roda de premsa des d’Estrasburg.

Més incentius A banda de rebaixes les exigències al sector de l’automoció, Brussel·les va proposar que els productors de

objectius a nivell dels estats membres per accelerar la descarbonització de les flotes de vehicles corporatives.

Per altra part, la Comissió va recordar que té intenció de posar en marxa préstecs lliures d’interessos per 1.500 milions d’euros a fabricants europeus de bateries per reforçar la indústria comunitària per «reduir la dependència d’altres potències globals».

19

més de 15 milions d’euros a habitatge assequible.

Descarten actuar sobre el dret a la propietat La vicepresidenta de la Comissió Europea a càrrec de Competitivitat i Transició Justa i Neta, Teresa Ribera, va descartar actuar «sobre el dret a la propietat» per permetre que els estats membres puguin prohibir la compra especulativa d’habitatge. El govern d’Espanya defensa que, per vetar la compravenda especulativa, cal una normativa europea. Tanmateix, Ribera va evitar respondre si és necessària una intervenció de la UE en aquest sentit.

A Catalunya, el Govern de Salvador Illa té sobre la taula la possibilitat d’aplicar una prohibició de la compra d’habitatges amb finalitats especulatives. Per ara, la iniciativa s’està estudiant i, a finals d’octubre, el Govern va encarregar diversos informes jurídics.

També s’ha creat una comissió al Parlament per analitzar la mesura. Per la seva banda, el PSOE i el PP veuen amb bons ulls el pla, tot i que discrepen en les prioritats de l’estratègia europea.

En el ple del Parlament Europeu, l’eurodiputada del PSOE Iratxe Garcia va dir que el pla és «un pas històric», però va reclamar una «inversió massiva» de 300.000 milions d’euros i «l’execució ràpida» del pla. En declaracions als mitjans, l’eurodiputat del PP Borja Jiménez va celebrar que Brussel·les aposti per la construcció i que prepari una legislació que impedirà que es puguin «prohibir els allotjaments turístics» en ciutats com Barcelona. Els Comuns reconeixen que el pla és «un avenç polític», però lamenten que «no fa una aposta prou clara» contra l’especulació.

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Felicidades Martí!!! 13 años.

De parte de papá y abuelos.

20 dimecres 17 de desembre de 2025

k Tribuna k

k Editorial k

Vetllar i guarir per la vida

A

rran del soroll generat a les xarxes socials les darreres setmanes sobre el que fa l’Església a Tarragona per la preservació i acompanyament per la vida és interessant reflexionar i donar conèixer quins són els serveis arxidiocesans que s’ofereixen des de la Delegació per a la Pastoral Social. És obvi, com es podrà comprovar a continuació, que la defensa i la lluita per la vida entren plenament en el full de ruta marcat des de l’arquebisbat.

Hi ha tres projectes sense afany de lucre que van en aquesta línia. D’una banda, Llar Natalis, que es va iniciar a Tarragona l’any 2016 i que, per les seves característiques, és l’únic que existeix entre les altres diòcesis de Catalunya. El centre té com a finalitat l’acolliment de noies gestants que, per la seva vulnerabilitat -de caràcter social o familiar-, està en risc la continuïtat del seu embaràs. Aquest projecte ofereix atenció individualitzada a les futures mares, que es tradueix en quatre actuacions: “acolliment i acompanyament psicosocial; atenció psico-maternal; i promoció sociolaboral i assimilació de valors i hàbits, de cara a millorar la dignitat i la vida tant de la mare com de la del fill”, com va definir la seva exdirectora, Carmen Cumplido. La Llar ofereix acollida les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

El centre compta amb una treballadora social com a tècnica, mentre que la gestió va a càrrec de la comunitat de les Germanes Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà -sense oblidar l’aportació de l’important nombre de voluntaris que ajuden segons la seva formació i especialització-.

El finançament prové de la Fundació Obra Pia Montserrat, de Càritas Diocesana de Tarragona i d’altres entitats, així com també de les aportacions voluntàries de tipus econòmic.

El segon projecte, implantat a l’arquebisbat de Tarragona el 2015 amb el nom de Raquel, es va crear per la Fundació Spei Mater i pretén donar resposta a aquelles persoLa defensa i la lluita nes que han participat de per la vida entren forma activa en un avorplenament en el full tament provocat, el qual, de ruta marcat des de posteriorment, els ha sul’arquebisbat posat una ferida oberta.

Aquests projectes, dirigits per la Rocío Quintanal, busquen guarir tant des de l’aspecte espiritual, físic i psicològic. Per portar-los a terme compten amb l’ajuda d’un grup diocesà de sacerdots, psicòlegs, psiquiatres i conselleres. Cal tenir en compte que el procés de curació passa per diferents estadis: el primer és el de la visualització de la realitat; el segon és el de perdó i reconciliació; i finalment cal ajudar a transcórrer el dol, tenint en compte que la sanació i la reconciliació passen per la misericòrdia de Déu.

Pel que fa al tercer projecte, anomenat Àngel, iniciat a l’arquebisbat l’any 2017 per la mateixa Fundació Spei Mater, té com a objectiu ajudar dones que tenen un embaràs complicat, a les quals, des d’una atenció individualitzada, se’ls hi ofereix un suport integral. En aquest cas, també existeixen tres figures clau: el rescatador, que actua en els primers moments de crisi; l’àngel, que condueix i orienta durant l’embaràs i que s’estén en els primers mesos de la criatura; i el facilitador, que es cuida de cercar l’ajuda material que necessita aquesta família per a poder continuar endavant.

Són tres projectes diferents, però que comparteixen el mateix objectiu: vetllar i guarir per la vida, des d’una visió d’Església, i formar les persones acompanyants.

M. Montserrat Esporrín Pons Delegada diocesana per a la Pastoral Social

Celebrar sense culpa

L

a «millor època de l’any» no ho és per a tothom. Per a qui ha perdut un ésser estimat, les festes poden esdevenir un recordatori dolorós d’una absència irreparable. Aquesta contradicció entre l’alegria col·lectiva i la tristesa individual és molt complicada de dur sense cap mena de suport. La iniciativa de la Casa del Mar, impulsada pel programa d’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació la Caixa, posa llum sobre una realitat que sovint resta en l’ombra. Deu anys després del seu inici, aquesta trobada anual continua sent necessària perquè visibilitza allò que la societat tendeix a silenciar: el dol no

s’atura perquè arribin les festes. El primer Nadal sense aquella persona estimada no és necessàriament el més dur, però sí el que evidencia de manera més crua l’absència. Les recomanacions que ofereixen des del programa són tan simples com essencials: planificar, comunicar-se en família, adaptar tradicions i, sobretot, permetre’s sentir sense jutjar-se. Estar trist i estar content no són incompatibles. La tristesa per la pèrdua pot conviure amb la illusió de celebrar. Normalitzar aquesta contradicció és imprescindible perquè les persones en dol puguin transitar les festes sense culpa, amb llibertat per sentir allò que necessitin sentir.

k Tribuna k

1.038 milions d’euros menys per Catalunya

L

a política és millorar la vida diària i quotidiana de la gent.

Aquesta és la meva convicció personal i aquest és el compromís ètic que em va portar a militar en un partit polític. Es a dir, quan tens qualsevol problema de salut i vas al CAP o a l’hospital, quan els teus pares cobren una pensió o quan els teus fills van a l’escola pública, tot això és política. No és política l’acte en sí, és política la decisió d’un Govern democràtic emanat de les urnes de crear un sistema públic de salut, de pensions o d’educació universal i gratuïta. Tots tres, per cert, desenvolupats per Govern socialistes.

Dic això perquè enmig de notícies permanents que posen l’accent en presumptes trames corruptes o comportaments individuals il·lícits i repugnants, un pot tenir la temptació de confondre la política en una mena de cova dels lladres d’Ali Baba. I no és així. La política democràtica consisteix en decidir sobre com ens posem d’acord, com a societat, per assolir els majors nivells de llibertat combinats amb els millors paràmetres de benestar social. És això i no cap altre cosa. Que l’arbre no ens amagui mai el bosc...

En canvi, l’anti-política és votar, objectivament, en contra de la satisfacció de les necessitats de les persones. Quan un veu com Vox i PP voten en contra d’augmentar les quanties de les pensions el missatge està claríssim. És una cosa així com dir: m’és igual que els nostre avis i àvies rebin menys diners, el que m’importa és carregar-me el Govern de Pe-

aquests milions s’han volatilitzat.

Diversos grups nacionalistes tant a Catalunya com a Espanya ens acostumen a parlar en nom de «Catalunya» o «d’Espanya» per després Valle Mellado votar en contra de que «els catalans» Diputada del PSC al Congrés per o «els espanyols» tinguin més recurTarragona sos, més diners i millors serveis. El que no deixa de ser un acte, possidro Sánchez com sigui. Al preu que blement gent conscient, d’atiar la paconvingui, sense escrúpols. I sí això radoxa com a mecanisme de reflexió suposa votar en contra d’augmentar política. les pensions, les beques per als joves El que vull deixar meridianament o l’augment del salari mínim dels tre- clar és que el Partit Socialista, ja siballadors doncs ho fan i es queden gui al Govern o a l’oposició, ha fet, tan amples. fa i farà sempre poAquests dies hem L’anti-política és votar, lítica. Això vol dir tingut en exemple que sempre tenim objectivament, en ben palès del que contra de la satisfacció raó? No. Que mai suposa l’anti-polí- de les necessitats de les ens equivoquem? tica. Molts i moltes persones. Quan un veu Tampoc. Què no hi com Vox i PP voten en de vosaltres hauha contradiccions contra d’augmentar reu escoltat com puntuals, sobretot les quanties de les Junts, Vox i PP han pensions el missatge està quan has de gover‘tombat’ el sostre nar amb un escenari claríssim de dèficit que havia internacional tan proposat el Govern progressista. De inquietant? Evident. Però sempre vegades ens perdem amb vocabula- dedicarem tota la nostra capacitat ris i tecnicismes que poden confon- d’acció política en millorar la teva dre el comú dels mortals. Què vol dir vida, de tu que estàs llegint aquestes això de «tombar el sostre de dèficit»? línies, i de la teva família.

Doncs, ras i curt, que –per exemple– La bona política, la que després la Generalitat disposarà de 1.038 mi- es tradueix en que puguis anar a lions d’euros menys per invertir i per un hospital públic i rebre una bona gastar. Repeteixo: 1.038 milions d’eu- atenció, en que els teus pares tinros que es podrien haver tingut, però guin una pensió amb els increments que en ser ‘tombada’ la proposta de anuals garantits i en que els teus fills dèficit s’han perdut. O sigui, hi haurà rebin la millor educació possible en persones reals que es quedaran sen- una escola pública. Aquesta praxis se una prestació que podien haver política real és la que sempre seguirà obtingut o que tindran pitjors serveis aplicant el Govern del president Peque no es veuran millorats perquè dro Sánchez.

dimecres 17 de desembre de 2025

21

k Tribuna k

Sant Francesc: quan les obres expliquen allò que no s’havia volgut dir

A

Montblanc tenim la sort d’haver aconseguit una subvenció de gairebé tres milions d’euros per restaurar l’Església de Sant Francesc i el seu claustre. Ho dic així, en positiu i en present, perquè és una oportunitat que molts municipis voldrien tenir: posar al dia un equipament singular, amb un potencial enorme, i fer-ho pensant en el servei a la gent de Montblanc i a totes les entitats que l’utilitzen.

Aquest article també vol donar resposta a una pregunta que molts montblanquins i montblanquines ens han fet aquests darrers mesos: per què s’està actuant a la coberta del claustre? La resposta és clara: perquè l’obra del 2014 es va fer malament i perquè les filtracions feien impossible mantenir en bones condicions tot el conjunt. Explicar-ho és un exercici de transparència, i és important que tothom en conegui els motius.

Un equipament nou que no hauria d’haver donat problemes El convent de Sant Francesc, tal com el coneixem avui, és fruit d’unes obres que es van acabar el 2014. Estem parlant, per tant, d’un equipament relativament nou. En condicions normals, un espai de només 11 anys no hauria de necessitar més que un manteniment ordinari.

De fet, el projecte inicial de Sant Francesc preveia una part immersiva dedicada a la figura de Sant Jordi, una proposta museogràfica que, sobre el paper, era molt interessant.

I ho continuo pensant: és una idea potent, atractiva i coherent amb la identitat de Montblanc. Però hi ha un matís important: primer cal tenir els equipaments en bones condicions, i després és quan podem parlar de continguts immersius, experiències turístiques o grans discursos.

Per això, quan vam afrontar el projecte actual, la prioritat va ser clara: posar l’edifici al dia, assegurar-ne l’estabilitat i la dignitat, i adaptar-lo a les necessitats reals dels montblanquins, de les montblanquines i de les entitats que en fan ús.

També és important recordar que si aquesta gran subvenció es va destinar a Sant Francesc i no al Palau del Castlà, com pretenia l’exalcalde Andreu, és perquè des del primer moment nosaltres teníem la convicció

que l’equipament que Montblanc necessitava restaurar era Sant Francesc, i no un edifici que ni tan sols és municipal i que caldria haver comprat abans. La pressió i la insistència perquè la proposta es dirigís a Sant Francesc va ser determinant. I el temps ha deixat clar que era la decisió correcta.

Oriol Pallissó Balanyà Regidor de Patrimoni, Promoció Econòmica (Indústria), Mobilitat, Esports, Habitatge, TIC i Coordinació d’Esdeveniments de l’Ajuntament de Montblanc

La realitat del claustre: una coberta mal feta i una ocasió perduda Un dels imprevistos més grossos que ens hem trobat és el mal estat de la coberta del claustre. I aquí és on cal explicar la veritat completa.

Quan es van acabar les obres el 2014, ja hi havia informes tècnics que deixaven clar que el material utilitzat a la coberta del claustre no era l’adequat i que presentava deficiències. És a dir, no es tracta d’un problema que hagi aparegut amb el temps, ni d’un desgast normal: es va detectar d’entrada que la solució adoptada no era bona.

En un funcionament normal de les coses, això hauria d’haver comportat una actuació clara: parlar amb l’empresa constructora, demanar la correcció de les deficiències i, si calia, exigir per via contractual que reparés allò que no estava ben executat. Per això hi ha garanties; per això es fiscalitzen les obres.

Això, però, no es va fer. No sabem per què.

L’alcalde d’aquell moment, Josep Andreu, mai ha donat una explicació convincent sobre per quin motiu, tenint informes que alertaven de la mala execució de la coberta, no es van activar les garanties ni es va requerir a l’empresa que ho arreglés.

El resultat, onze anys després, és que hem tingut filtracions d’aigua i humitats a pràcticament tots els espais del claustre: al restaurant, a la sala del Seguici, a la sala de les Corts, als passadissos... I això no només afecta l’ús quotidià de l’equipament, sinó que acaba malmetent el conjunt del convent i, sobretot, l’Església de Sant Francesc, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Per tot plegat, avui ens veiem obligats a destinar prop de 500.000 euros a reparar

una coberta que, si s’hagués actuat quan tocava, s’hauria pogut corregir dins del període de garantia. Aquest és el fet objectiu. No es tracta d’una opinió, sinó de la conseqüència d’una decisió (o d’una no- decisió) presa en el seu moment.

Quan aquest projecte estigui acabat, Montblanc no només tindrà un edifici “restaurat”; tindrà un equipament capaç de fer un salt de qualitat en molts àmbits.

Sant Francesc ha de ser: • un equipament al servei de les entitats i de la vida associativa de Montblanc • i, al mateix temps, un autèntic palau de congressos, • un espai preparat per acollir convencions i trobades d’empresa, • un pol d’atracció de turisme cultural i de qualitat.

La singularitat arquitectònica i històrica de Sant Francesc no és fàcil de trobar en municipis de la nostra dimensió. Si ho fem bé, aquest espai ens ha d’ajudar a projectar Montblanc al món, a atreure gent nova, a generar activitat econòmica i a reforçar la nostra identitat.

Fer la feina que deien que no seríem capaços de fer Malgrat aquest llast, el projecte de Sant Francesc no només tira endavant, sinó que ho fa amb solidesa i amb garanties de futur. L’empresa adjudicatària està treballant molt bé, amb criteris tècnics seriosos i amb una cura especial per l’edifici i pel seu valor patrimoMirar endavant amb orgull i amb la nial.

I també cal recordar un altre element: du- veritat sobre la taula rant molt de temps s’ha repetit, des d’alguns Explicar tot això no és buscar culpables per sectors, que no seríem capaços de tirar enda- sistema, ni instal·lar-se en el retret permavant aquest projecte. Que la Generalitat mai nent. És un exercici de transparència: la ciuno ens concediria la cessió de l’església. Que tadania té dret a saber per què avui hem de no aconseguiríem quadrar els terminis amb gastar mig milió d’euros en una coberta que l’Estat. Que no podríem gestionar una obra es va detectar que no estava bé l’any 2014 i de la qual no es van exigir les garanties. d’aquesta magnitud.

Al mateix temps, també té dret a saber Doncs bé, la realitat és una altra: • Hem aconseguit de la Generalitat de Ca- que, malgrat aquests entrebancs, Montblanc ha estat capaç d’aprofitar talunya la cessió de l’Esgléuna oportunitat històrica: sia de Sant Francesc per 75 Montblanc ha estat aconseguir una gran subanys, sense haver de pagar capaç d’aprofitar una cap quota anual pel seu ús. oportunitat històrica: venció, obtenir la cessió de Sant Francesc per 75 anys, • Hem obtingut del Miaconseguir una gran prorrogar els terminis amb nisterio de Industria y Tusubvenció, obtenir la rismo del Govern espanyol cessió de Sant Francesc l’Estat i encaminar una per 75 anys, prorrogar obra que deixarà un llegat una pròrroga fins al juny els terminis amb l’Estat de primer nivell. de 2026 per poder acabar i encaminar una obra Quan entrem a la nova les obres en condicions i que deixarà un llegat de Església de Sant Francesc sense córrer riscos inneprimer nivell i al claustre restaurat, quan cessaris. hi fem activitats, congres• I, sobretot, les obres estan en marxa i avancen bé, malgrat tots sos, fires, concerts, trobades i actes d’entitats, els entrebancs heretats. Tot allò que alguns quan veiem com aquest espai ajuda a dinadonaven per impossible, avui és una realitat. mitzar el poble i a reforçar el nostre prestigi, No per cap afany de confrontació, sinó per- tot plegat tindrà un sentit molt clar.

I podrem dir que, malgrat tot, ha valgut la què quan hi ha feina, rigor i persistència, les pena fer la feina, explicar-la i assumir-la de coses surten.

Sant Francesc: d’equipament pendent a cara. Perquè Montblanc i el seu patrimoni s’ho mereixen tot. palau de congressos

22 dimecres 17 de desembre de 2025

Necrològiques Tarragona Francisco de la Torre Cruz.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11.00 h al Tanatori.

Jose Ramon Salgado Combalía.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la Parróquia de Sant Fructuós.

Jaime Pérez Parra.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16.00 h al Tanatori.

Reus Fredy Edilson Archila Angarita.

Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h al Tanatori. Àngela Llort Roig.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.

Ester Muixí Botanch.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà a Almoster.

‘Traces del temps’, calendari 2026 del Centre d’Estudis Canongins Societat l Amb fotografies aèries de Pep Torrents Redacció El Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, ha editat el calendari 2026 amb el títol genèric ‘Traces del temps’, amb textos de Francesc Roig Queralt, disseny gràfic de Mo Espasa

Trobada dels 25 anys dels cartaginesos de Tarragona Societat l L’Associació Cultural de cartaginesos residents a Tarragona i Reus ICUE tanca l’any dels seus 25 anys amb un dinar de germanor. A l’acte hi vanassistir una nombrosa representació de regidors del grup del Moviment Ciutadà de la corporació municipal de l’Ajuntament de Cartagena. Redacció

Canadell i realització de fotografies aèries de Pep Torrents Gómez. La seva finalitat, expliquen des del centre d’estudis, «és assolir tres objectius: Aconseguir que la curiositat fixi la mirada en indrets de la Canonja que sovint passen desapercebuts; comprendre de quina manera el passat

segueix habitant els llocs i les vides presents i explorar la transmissió de la memòria històrica per evitar l’oblit». El calendari recull fotografies que descobreixen detalls d’un passat històric que sovint passen desapercebuts.

dimecres 17 de desembre de 2025

23

Avui felicita als que es diuen: Llàtzer, Esturmí i Franc

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Avui et costarà O bé et confiaran Els assumptes fi- Jornada força alprendre decisions, secrets o et veuràs nancers i un cert terada per esdeperò la situació embolicat en una mal humor com- veniments de pert’obligarà a fer-ho relació on els as- plicaran la relació sones properes com més aviat mi- sumptes ocults o amb els altres, ja que et faran perdre llor i amb fermesa. la por de ser des- que tindràs els cinc temps i algunes No esperis més o cobert et perse- sentits posats en la oportunitats proaltres s’avançaran. guiran tot el dia. feina. fessionals.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

No siguis tan pessi- Serà la teva imatge La teva situació dins Bons moments per mista ni tan detallis- personal i la segu- la parella es tornarà a la vida social en ta en els assump- retat en la mane- una mica inestable i general, acompates del cor ni en la ra d’actuar el que poden sorgir alguns nyats de sorpreses manera de relacio- et farà avançar enfrontaments sen- i trobades que senar-se dels altres. avui tant en l’àmbit se gaire importància ran profitoses per Aquesta actitud et professional com però que t’alteraran avançar en la feina portarà problemes. emocional. molt els nervis. i en l’àmbit social.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

De moment els Situacions favo- Un possible can- L’ambient familiar teus plans i pro- rables per al teu sament general o tornarà a ser força jectes laborals van progrés personal una certa tendèn- pesat i requeriran la ben encaminats; es veuran potenci- cia depressiva po- teva presència per només la teva in- ades per una rapi- den fer-te perdre resoldre assumpquietud pot provo- desa poc habitual una bona ocasió tes bastant comcar retards o males en els teus movi- o posar fi a un as- plicats. Concentra’t interpretacions. ments i reflexos. sumpte d’interès. i podràs amb tot.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 Fot-li (r) 12:00 +Bàsquet 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Teló de fons 13:30 Fot-li (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Caminant per Catalunya 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Recórrer 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Recórrer 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 La comarcal 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 La comarcal (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 La comarcal (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 La comarcal (r)

10:00 Efecte Mosaic 10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Ben sonat!

11:30 Carreteres secundàries 12:00 Cuina amb caràcter.

Oriol Grau.

12:30 Ben sonat!

13:00 Carreteres secundàries 13:30 Cuina amb caràcter.

Oriol Grau 14.00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Cuina amb caràcter.

Oriol Grau 15:00 Carreteres secundàries 15:30 Ben sonat 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Recórrer 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Com la nit i el dia 21:30 Teló de fons 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Premis Zirkòlika 2025

11 12

HORITZONTALS: 1. Síncope o pèrdua accidental dels sentits.

Té la boca molt grossa. 2. Marxo fora de casa. Persona que ha begut massa vi. 3. Feres solcs. Un dels extrems de l’esfera terrestre. 4. Regidor a la vila. Raïm que no és madur. 5. Nota musical.

Deixaran una imperfecció en un tall d’eina. Una del tall. 6. Quasi té. Format i educat. No s’afanya gens. 7. Existiré. Faci explotar. 8.

Esquerdes. Paga sense dues lletres. 9. Punt on només es pot anar des del nord. Edicte autoritari. El sentiment més negatiu.

10. Utilitzaràs el rentaplats. El més adequat. 11. Color vermell i blavós. Tenen càrregues negatives. 12. Existirà des de la dreta. Posa balises.

VERTICALS: 1. Parlen molt bé i amb facilitat. Operació aritmètica senzilla. 2. Fugida col·lectiva del país. Dispositiu de conversió d’energia. 3. Múscul de la cama. Alçaré la veu. 4. Mil. Desinfectes l’aigua. Soldat sense galons. 5. Acumuli diners. Així ha quedat després de córrer. 6. Fiarà sense límits. No es poden menjar, estan fora de data. Una d’oberta. 7. Regatera petita. Entrada de l’abadia. 8. Fer un petó. Treball de final de curs. 9. En primera persona i de pujada. Persona obtusa. Dolor davant la mort. 10.

Converteixen en capons. Efectuï la poda. 11. Crit planyívol d’una bèstia. Dones del Japó. 12. Separat amb un bisturí. Persona sense brillantor.

TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, núm. 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Antoni Brufau, Teresa Brufau Passeig Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089 SALOU: Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13.

Telèfon 977 009 688

Solucions

Màxima

10º 16º

Previsió pel Camp de Tarragona

LOCALS REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €.

Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes.

Tel: 689.848.125

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964 MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia.

Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!!

638.320.349

MASSATGES

Solució: nivell mitjà

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES.

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Fins a mig matí hi haurà núvols baixos a l’extrem nord i sud del litoral i prelitoral; al llarg de la tarda se’n formaran a altres punts del litoral i prelitoral i punts de la meitat est. A la resta del territori s’imposarà el cel serè o poc ennuvolat. Independentment, a la tarda podran crèixer algunes nuvolades de distribució irregular a punts de l’interior, preferentment del prelitoral sud.

Temperatura Temperatura mínima lleugerament més baixa, sobretot a l’interior. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa.

Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12 MASAJES REUS.

SALIDAS. RELAJATE

Dulcemente conmigo.

Tel: 673.838.453

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS TEL. 977 21 11 54

dimecres 17 de desembre de 2025

E

nguany, el tradicional pessebre de Ca la Rosona, situat als baixos d’una casa entre el carrer de Sant Pere i la plaça de Sant Magí del Serrallo, està d’estrena. Després d’uns anys sota la direcció artística de Joan Serramià, aquest Nadal l’escultor ha passat el testimoni al seu fill Pau, que amb els Pessebristes del Serrallo ha coordinat un nou pessebre, completament ambientat en el barri. «En Martí de la Guita ha confeccionat una cinquantena de figures noves, de tradició popular, que es presentaran en una escenografia que reprodueix diferents indrets del barri», explica el Pau. Entre elles, assegura, serà fàcil reconèixer-hi serrallencs i serrallenques.

La inauguració del nou pessebre de Ca la Rosona es farà Una actuació del Paszebra vivent, l’any passat a Tarragona. Gerard Martí aquest dissabte a les 18.30 h, en una festa que comptarà amb un Nadal Dissabte s’inaugurarà el nou Pessebre petit berenar popular per a tots els assistents –coca i melindros de Ca la Rosona amb el Cor de Nadales per a la canalla i una copa de cava porques de Dames i Vells per als adults–, així com la també ja tradicional cantada de nadales Paszebra vivent. Cor de nadales porques, de Dames i Vells.

Aquest projecte, explica Oriol Grau, va néixer ara fa cinc anys d’una necessitat molt simple: «Teníem ganes de cantar i s’acostava Nadal». Grau també recorda que la proposta partia de la reinterpretació de nadales clàssiques, però amb camins ben clars: la sàtira, la crítica social i, sobretot, una irre- ran dues noves cançons: «una na- ensucrades, que de vegades es fan verència gruixuda que contrasta dala descaradament cotxina i una difícils de suportar».

Vestits de personatges del pesfrontalment amb l’esperit ensu- altra de crítica social, sense ni una crat, religiós i solemne del Nadal. sola paraulota». L’objectiu, admet, sebre, actuant a peu de carrer i ja no és només pro- sense filtres generacionals, aconSegons Grau, anar vocar: «Ho vam co- segueixen que tothom pari l’orecap a la marranada mençar a fer com lla: adults, canalla, avis… creients i «era el camí més un divertiment, i descreguts. «Sí que hem vist que, fàcil i, alhora, el més ara ens estem tro- de vegades, pares que venen amb efectiu per genebant que fem una nens, educadament se’n van quan rar contrast». Tot i funció social, per- senten les lletres, però bé, cadascú això, també apunta què gràcies a nos- educa els fills com vol, no?». Això que, en aquests cinc altres la gent es re- no obstant, Grau assenyala que anys, el projecte concilia amb unes la canalla ha estat també qui s’ha també ha evoluciofestes enganxo- fet més còmplice del desvergonat. Enguany, per Cristina Serret Alonso ses, empalagoses i nyiment de les nadales marranes: exemple, estrena-

El Serrallo estrena pessebre a ritme de nadales sense filtre

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Golfus de Tàrraco

Parlen les àvies

L

«El nostre gran hit, que és El 25 de desembre, pel cul, pel cul, pel cul, els encanta i sempre ens el demanen».

El calendari complet de la resta d’actuacions del Paszebra Vivent per a aquestes festes es pot consultar a les xarxes socials de Dames i Vells de Tarragona. Les representacions es faran a la ciutat, però també en municipis com Vila-seca, El Catllar, Els Pallaresos i Montferri. Totes les sessions són gratuïtes, però en acabar hi ha un passi de barretina per recollir la voluntat.

El Pessebre de Ca la Rosona, per la seva banda, es podrà visitar fins al 8 de gener, en horari de 10 a 22 h. També és gratuït, encara que els seus impulsors solen instal·lar una petita guardiola per rebre donacions. El pessebre ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Associació de Veïns del Serrallo.

Cares conegudes El pessebre lluirà una cinquantena de figures noves obra de Martí de la Guita

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

es àvies volen parlar però no les escoltem. Si les dones topen amb un sostre de vidre, el sostre que pateixen les dones grans és d’uralita, tòxic.

Les àvies han bregat des de joves contra discriminacions, masclisme, estretors econòmiques i ara contra l’edatisme dominant. El que redueix a crits de “no em ratllis” les històries de les àvies a batalletes pesades, que us estalviarien disgustos si les sabéssiu escoltar i aprendre’n. Encara bo que l’antropòleg Jordi Suñé ha viatjat per racons del país, com ara la Pobla de Montornès, i n’ha recollit paraules i experiències, costums i tradicions. Com les de les dones grans de Castellvell del Camp, aplegades en el llibre ‘Parlen les àvies’.

Ara, en el taller de teatre que Càritas, amb la col·laboració de la Fundació Onada, organitza cada any li hem manllevat al Jordi Suñé algunes de les vivències de les àvies de Castellvell, les hem convertides en torrenques i les hem posades en la veu de les nostres lectores. Que no tan sols llegeixen els textos, sinó que les emocions que hi posen són seves i ben seves: els sentiments viscuts en carn pròpia en els batejos, la infantesa, l’escola, les excursions...

En algun cas i tot, com el de la Lucía, ens narra en paraules pròpies com va ser el seu casament en el seu poble d’Andalusia, i com s’hi divertien. No us ho perdeu, com tampoc us podeu perdre les veus i la saviesa de la Isabel, la Montserrat, la Iris, la Carme, la Marian o la Manoli. Que ens hem imaginat competint en una mena de concurs televisiu, conduït pels de l’Onada, que ja tenen experiència en ràdio: la Montse, el Vicens i el Rafel.

Parlen les àvies, i les heu d’escoltar.

Aquest dissabte a dos quarts de sis a Cal Maiam, de la Torre.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: