Dimecres 16 de setembre de 2026

dimecres, 16 de setembre de 2026

Número: 5626

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Actualitat

19

El Suprem rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín després de la sentència del TJUE

Ensenyament 11 Once centre educatius tarragonins, entre els considerats com a prioritaris en el pla de climatització del Govern

Opinió 21 Marc Dalmau. La imatge de la Mare de Déu del Lloret de Renau: «Uns documents que han arribat fins als nostres dies ben definits són els goigs» Gerard Martí

Tarragona 2 i 3

La Crida encén Santa Tecla Es va homenatjar els portadors dels Gegants Moros i Negritos com a Perpetuadors i els Teclers d’Honor

Municipal

Tarragona inspecciona cinc-cents pisos turístics en un any i en ‘tanca’ 60 Entre l’abril del 2025 i l’abril del 2026 el consistori va obrir noranta-tres expedients després de revisar mig miler d’habitatges declarats com a turístics a la Part Alta, al barri del Port i al Serrallo

Successos

Un mort i un ferit crític al pàrquing del Mercat Central de Tarragona Una acumulació de monòxid de carboni durant unes tasques de manteniment va deixar inconscients els dos operaris l 4

Reus

La primera fase del futur Eix Astorga ja ha arribat al 40% d’execució 5 l8 i 9

2 dimecres 16 de setembre de 2026

Fotografia dels Perpetuadors i els Teclers i Tecleres d’honor d’aquesta Santa Tecla durant La Crida, celebrada aquest dimarts a la tarda a la plaça de la Font de Tarragona. Gerard Martí

Festes l La plaça de la Font es va omplir ahir per l’acte, amb els portants dels Gegants Moros i els Negritos com a Perpetuadors

Tarragona dona el tret de sortida a una Santa Tecla que promet fer vibrar la ciutat

S

anta Tecla ja és oficialment res d’Honor. Enguany, Tarragona ha aquí. Com cada any, la pla- volgut dedicar el màxim reconeiça de la Font es va anar xement festiu als portants dels Geomplint ahir al vespre de gants Moros i els Negritos, tant als tarragonins que no es volien perdre d’abans com als d’ara, i al conjunt La Crida. A mesura que s’apropaven del col·lectiu gitano que ha mantinles 19 h, costava més trobar un forat gut aquesta tradició durant geneentre la gent i moure’s per la plaça racions. «Generacions senceres de sense acabar trepitjant algun veí. famílies gitanes tarragonines que, Les converses del públic van que- amb passió i una perseverança indar interrompudes per la música condicional, han carregat sobre les de la Cobla de Ministrers espatlles aquestes peces del Consell Municipal i tan representatives del els caps es giraven cap a nostre Seguici Popular», l’escenari. Per fi comenva destacar l’alcalde, çava l’acte.

Rubén Viñuales.

El tradicional toc La consellera de Culd’obertura donava pas tura, Sandra Ramos, va al moment central de la posar noms a aquestarda: el nomenament ta història, recordant dels Perpetuadors i portants d’altres Marta Omella Blanco dels Teclers i Tecleèpoques i de l’actua-

litat, des del Mangarro, el Faba o el Toreo fins a Gordete, els Carnicers, els Algar o el Miguelín. «Són els que han fet de la festa una manera de viure, de sentir i d’estimar Tarragona», va reivindicar Ramos, que va acabar defensant una Tarragona «diversa, oberta i mestissa». Seguir les paraules de la consellera, però, no era fàcil. Els xiulets i els crits del públic guanyaven terreny a la seva veu, fins al punt que durant alguns moments costava més escoltar el discurs que la protesta. La plaça deixava així ben clar que no estava contenta, i que algunes decisions de les festes encara couen, un malestar del qual tampoc es va lliurar l’alcalde, també escridassat durant la seva intervenció.

La cosa canviava quan prenia la paraula Miguel Ximenis, president

Homenatge L’acte va reivindicar el paper de la comunitat gitana a la festa

Moments de tensió La plaça va rebre els discursos institucionals amb xiulets

dels portants dels Gegants Moros, a qui la plaça sí que va voler escoltar.

Des de l’escenari, va prometre que «enguany Tarragona vibrarà amb nosaltres, paraula de gitano». Va agrair també a la comunitat gitana de la ciutat la seva implicació amb la festa, sense oblidar els músics que acompanyen cada sortida de la colla. Entre els homenatjats també hi havia els Teclers i Tecleres d’Honor, persones i entitats amb més de 25 anys de dedicació a la festa major.

Acabats els homenatges, l’Esbart Santa Tecla va oferir el tradicional Ball d’Homenatge als guardonats.

La festa va girar llavors la mirada cap al balcó de l’Ajuntament: la Cobla de Ministrers va interpretar el Toc de Crida i l’alcalde va cridar el tradicional «Visca Santa Tecla!», abans que arribés la pólvora.

Viñuales i els Perpetuadors van calar foc a la metxa que va encendre els Onze Morters i va donar pas a la primera tronada, a càrrec de Caffero Fireworks. Amb la pluja de confeti, el públic sortia de l’embadaliment de la pirotècnia i es llançava a terra a buscar algun dels bocins colorits com a record d’una Santa Tecla que ja prometia ser inoblidable.

3 dimecres 16 de setembre de 2026

Fotografia de la inauguració de l’exposició ‘Tecla Icònica’. Gerard Martí

El Col·legi Lestonnac repassa 163 anys de Santa Tecla a través dels cartells Exposicions l ‘Tecla Icònica’ recorre l’evolució de la imatge de la festa major des de 1863 fins al 2026 Marta Omella Blanco

La plaça de les Cols s’omple de petits tarragonins que entreguen el xumet a la Víbria Tradició l La Víbria va tornar ahir a la plaça de les Cols per ajudar els més petits de Tarragona a fer-se grans. Al voltant de les 17.30 h, la bèstia va baixar les escales de la Catedral al ritme dels timbals i amb un gran xumet penjat al coll, a punt per rebre els darrers xumets dels infants. Les famílies esperaven el seu torn mentre els

petits observaven la bèstia amb una barreja de curiositat i respecte.

Alguns ja feia setmanes que havien deixat el xumet, però volien fer el pas simbòlic; d’altres s’hi acomiadaven per primera vegada. A canvi, els petits van rebre una piruleta per celebrar aquest gran pas. l M. O. B.

El Col·legi Lestonnac va inaugurar ahir Tecla Icònica, una exposició que repassa l’evolució dels cartells de Santa Tecla des de 1863 fins al 2026. La mostra, instal·lada a l’església del centre, reuneix prop de 60 cartells originals i reproduccions d’altres exemplars recuperats dels fons digitalitzats de la Biblioteca Municipal de Tarragona. La proposta permet fer un recorregut per més d’un segle i mig de festa major a través de les diferents capelles de l’església.

Els cartells comparteixen espai amb programes de festa del segle XX i diverses peces relacionades amb la iconografia de Santa Tecla.

Un dels punts centrals de la mostra recorda també els 600 anys de l’inici del retaule de Santa Tecla de la Catedral, encarregat l’any 1426

a l’escultor Pere Joan. «Veus la retrospectiva de com ha evolucionat el cartell, però com va en sintonia amb el canvi de vida i la forma de viure que tenim els tarragonins», va explicar el director del centre, Jesús Blanco.

Vessant solidari La visita es completa amb fotografies del projecte de la Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de Maria (FISC) a l’escola de Bedou, a Haití, on es treballa en la reforma del centre educatiu.

«Podem estar de festa, però sempre hi ha espais molt vulnerables i sobretot nosaltres com a escola podem donar la mà a persones i a escoles que ho passen malament», va apuntar el director. Tecla Icònica es podrà visitar avui, dijous i divendres, d’11 a 14 hores i de 16 a 19 hores. L’entrada és gratuïta.

4 dimecres 16 de setembre de 2026

Un treballador mor i un altre queda crític en una fossa sèptica del Mercat Central Accident l Una acumulació de monòxid els va sorprendre fent manteniment

Política l Els republicans reclamen que només es pagui la feina portada a terme Diari Més

Joan Lizano / ACN Un treballador va morir i un altre va resultar ferit crític ahir dimarts al vespre mentre feien tasques de manteniment en una fossa sèptica situada a la planta —3 de l’aparcament soterrani del Mercat Central de Tarragona. Els dos operaris, d’una empresa externa contractada per a aquestes feines, treballaven en el desguàs de la fossa, on hi ha una trituradora per desfer els sòlids que arriben per les canonades. El desguàs estava embussat i s’hi hauria acumulat una bossa de monòxid de carboni que va afectar els dos treballadors, que van quedar inconscients. L’avís es va rebre poc abans de les 20 h i els Bombers els van extreure fins a l’exterior. A un dels operaris se li van practicar maniobres de reanimació cardiopulmonar per la gravetat de la intoxicació.

Finalment, es va confirmar la seva mort, mentre que l’altre treballador va ser traslladat en estat crític a l’Hospital Joan XXIII. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar set dotacions dels Bombers de la Generalitat, efectius del Sis-

ERC denuncia la «falta de control» per part del govern sobre el servei de neteja

Tres efectius dels Bombers sortint de l’aparcament soterrat del Mercat Central de Tarragona aquest dimarts al vespre. Eloi Tost / ACN

tema d’Emergències Mèdiques, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. Els equips d’emergències van desallotjar preventivament les plantes subterrànies de l’aparcament i el mateix Mercat Central, i van establir un ampli perímetre de seguretat mentre revisaven i ventilaven la zona. L’Ajuntament havia informat inicialment d’un «incident» durant unes tasques de manteniment i fonts properes van

descartar que es tractés d’una fuga, tot apuntant a una concentració de gasos provocada per l’embús del desguàs. L’operatiu també va obligar a tallar la circulació de vehicles al carrer Colom i a restringir el pas de vianants en part de la plaça Corsini. Al tancament d’aquesta edició, els serveis d’emergències continuaven treballant a la zona i no s’havien facilitat més detalls sobre l’evolució del treballador ferit a última hora.

El grup municipal d’ERC a Tarragona va assegurar ahir que «la pèssima gestió i fiscalització del servei de neteja provoca que la ciutadania continuï patint problemes de males olors, incivisme, brutícia a l’espai públic i grans quantitats de brossa fora dels contenidors».

«Tarragona està bruta i fa més pudor que mai, i això, amb un contracte nou signat fa un any, és del tot inacceptable», va expressar l’alcaldable republicà, Xavi Puig.

Els republicans assenyalen «la falta de control del govern del PSC» sobre la neteja a la ciutat com a «principal causa de la situació» i exigeixen pagar a l’empresa «només per la feina feta».

El candidat d’ERC Tarragona va recordar que el nou contracte de recollida de residus, fet durant el mandat republicà, presenta dues novetats, com són les eines d’inspecció per al seu compliment i el fet que es pagui només si la feina està ben feta. «Això és una gran avantatge que cal saber aprofitar, però no serveix de res si el govern està més pendent de caure-li sim-

pàtic a l’empresa que d’apretar-la perquè Tarragona estigui neta», va criticar Puig.

A les portes de Santa Tecla Davant d’aquest escenari, el candidat d’ERC Tarragona es va mostra preocupat per la neteja durant les festes de Santa Tecla. «És el moment més especial de l’any, però també el de més activitat al carrer i, per tant, la generació de residus creix exponencialment. Demanem a l’alcalde que supervisi i prepari un dispositiu especial perquè les veïnes i veïns puguin gaudir de la festa amb un espai públic en bones condicions, que és el que hauríem de tenir durant tot l’any», va reclamar Puig. Des d’ERC Tarragona demanen a l’alcalde que no se centri només en la Part Alta i en el centre, ja que la manca de neteja afecta tota la ciutat, i el conviden a passejar per diferents barris per comprovar la problemàtica. «Afecta la Part Baixa, Campclar, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, la Móra o, fins i tot, la Rambla Nova, que és un exemple molt il·lustratiu del que passa a tota Tarragona», va dir Puig.

CaixaBank i l’Ajuntament renoven el seu acord de patrocini per al Concurs Empresa l L’Ajuntament de Tarragona i CaixaBank han formalitzat la renovació del contracte de patrocini per al Concurs de Castells de Tarragona 2026, reafirmant així la seva voluntat de continuar impulsant una cita de referència dins el calendari cultural català. Amb aquesta col·laboració, CaixaBank manté el seu suport a un esdeveniment que projecta els valors, la tradició i la identitat del fet casteller, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’acord contempla la presència de la imatge de l’entitat en els diferents suports de comunicació vinculats al concurs i la seva participació com a empresa patrocinadora de l’esdeveniment. l Diari Més

5 dimecres 16 de setembre de 2026

Tarragona inhabilita 60 pisos turístics després d’inspeccionar-ne 502 en un any Municipal l Prop del 20% dels habitatges revisats van ser expedientats per manca d’activitat entre l’abril de 2025 i el de 2026 John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona està mirant amb lupa els habitatges d’ús turístic que hi ha a la ciutat. En només un any, el consistori ha obert expedient a 93 pisos en els quals ha detectat que no s’hi exercia de manera efectiva l’activitat. En 60 d’aquests casos, ja s’ha inhabilitat la llicència. Segons el darrer recompte municipal, que comprèn el període entre el 15 d’abril de 2025 i el 10 d’abril de 2026, es van revisar 502 pisos i es va detectar aquesta situació en gairebé un de cada cinc immobles inspeccionats.

Les inspeccions es van començar fent de manera aleatòria a diferents punts de la ciutat, però posteriorment es van concentrar en les zones amb més presència d’habitatges d’ús turístic, especialment la Part Alta, el barri del Port i el Serrallo. Per determinar si els pisos continuaven destinats a aquest ús, els tècnics van contrastar les dades del Registre de Turisme de Catalunya amb la informació del padró i el cens municipal. Quan es constatava que el pis no s’havia destinat a aquesta finalitat durant l’any anterior, l’Ajuntament iniciava el procediment per deixar sense efecte l’autorització concedida, una mesura prevista a l’article 36 de la Llei 18/2020.

Dels 93 expedients iniciats, 23 van rebre al·legacions i, a data 10 d’abril, encara estaven pendents

La Part Alta és una de les zones amb més concentració de pisos d’ús turístic i on s’han efectuat més inspeccions. Gerard Martí

La Part Alta, el barri del Port i el Serrallo concentren la majoria de les revisions de resolució. Tot i això, el conseller d’Urbanisme i Llicències, Nacho García Latorre, explica que «en la majoria de les revocacions que hem fet no s’han presentat recursos»

i apunta que la majoria de les impugnacions es desestimaven quan es podia acreditar que hi havia una persona empadronada a l’immoble.

Un dels casos que arribarà al ple d’aquest divendres és el d’un habitatge del número 84 del carrer Ripollès, a la Móra. L’Ajuntament va retirar el 7 d’octubre de 2025 l’autorització per funcionar com a habitatge d’ús turístic després de constatar que el pis no havia es-

tat utilitzat amb aquesta finalitat durant els dotze mesos anteriors.

L’immoble consta de baixa del Registre de Turisme de Catalunya des del novembre de l’any passat. Ara, la propietat ha demanat revisar d’ofici aquella resolució i n’ha sol·licitat la nul·litat, al·legant indefensió perquè les notificacions del procediment s’haurien enviat a una adreça electrònica que, segons sosté, corresponia a un tercer. Els serveis jurídics

municipals consideren, però, que no hi ha prou motius per iniciar aquesta revisió i el ple haurà d’inadmetre la sol·licitud.

La inspecció dels pisos turístics és una de les mesures que s’estan impulsant per abordar el problema de l’accés a l’habitatge. «Ho estem atacant des de molts punts de vista», defensa García Latorre, que considera que els pisos d’ús turístic poden contribuir a incrementar la pressió sobre el mercat residencial.

L’objectiu, apunta, és que «les persones que hi viuen no sentin una pressió de marxar fora de casa per culpa del turisme».

El govern municipal ja va donar compte dels primers resultats de la revisió l’octubre de l’any passat, quan l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va presentar una primera radiografia de les inspeccions amb 32 llicències revocades. El va acompanyar el portaveu d’ECP, Jordi Collado, que ara celebra que la iniciativa sigui efectiva. El conseller la defineix com «una eina efectiva i pionera», però adverteix que «hauria d’anar més ràpid». L’edil remarca que aquests pisos turístics «inoperatius» poden acabar sent utilitzades amb una perspectiva especulativa, ja que «el pis val més a l’hora de vendre’l si té llicència».

En aquest sentit, reclama «posar ordre» i critica la «manca de determinació» en la regulació d’aquest tipus d’allotjaments i que l’elaboració del pla director «va molt tard».

tervindrà puntualment amb arreLa Diputació consolidarà els dos bossats en aquelles zones on sigui pavellons del preventori de la Savinosa necessari. Finalment, es realitzaran cosits estructurals en les esquerdes més propers al nou camí de ronda detectades per frenar el procés de

El festival Psicurt torna amb 25 obres seleccionades Cultura l El Psicurt celebrarà del 3 a l’11 d’octubre la seva onzena edició a Tarragona i Reus, amb 25

curtmetratges seleccionats entre un rècord de 430 propostes rebudes en aquesta edició. l Diari Més

Equipaments l La Diputació de Tarragona durà a terme treballs de sanejament i millora de l’estabilitat dels dos pavellons de l’antic preventori de la Savinosa més propers al nou camí de ronda. L’actuació té un pressupost de 97.470,75 euros. L’expedient de contractació i l’inici del procediment de licitació d’aquestes obres es va aprovar ahir a la Junta

de Govern. L’actuació plantejada se centra en la intervenció parcial de les façanes orientades al nou camí de ronda. Les tasques previstes inclouen el sanejament previ i la neteja de les plantes existents, així com el tapiat de les obertures actuals i l’aplicació d’un nou arrebossat.

Pel que fa a la coberta, es reposaran i fixaran les rajoles despreses i s’in-

deteriorament i millorar l’estabilitat de la façana. Els treballs tenen com a objectiu principal millorar la seguretat dels edificis, frenar el deteriorament de les façanes i garantir l’estabilitat dels immobles.

El projecte s’ha impulsat de manera coordinada entre la Diputació, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i l’Ajuntament. l Diari Més

6 dimecres 16 de setembre de 2026

Puig de Travy: «Europa ha confiat massa en els seus actius tradicionals» ràpid en innovació i captació de talent».

Després de l’aturada estiuenca, la Cambra va engegar ahir un nou curs del cicle de conferències ‘Bon dia’. Cambra

El cost elèctric, la fiscalitat i el talent són els colls d’ampolla de la indústria tarragonina Economia l El degà del Col·legi d’Economistes, Carles Puig de Travy, va reclamar una «autonomia estratègica» per a Catalunya al ‘Bon dia’ de la Cambra de Tarragona Oriol Castro Sanz El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, va inaugurar ahir un nou curs dels ‘Bon dia’ a la Cambra de Tarragona en una conferència en què va alertar que Europa ha perdut velocitat d’adaptació respecte als Estats Units, la Xina i la Índia, i va reclamar més «autonomia estratègica»

per al continent i, en particular, per a Catalunya. En una intervenció de caràcter econòmic i industrial, Puig de Travy va repassar l’estat de competitivitat d’Europa, el paper de Tarragona com a motor industrial del país i els reptes que, al seu parer, han d’afrontar les empreses catalanes en els propers anys, entre els quals va destacar la intel·ligència artificial, la fiscalitat, l’admi-

nistració pública i la captació de talent.

Segons el degà dels economistes catalans, la clau de la competitivitat del segle XXI no depèn només de la capacitat tecnològica dels territoris, sinó sobretot de la seva capacitat d’adaptar-se amb rapidesa a un entorn canviant.

En aquest sentit, va assenyalar que mentre els Estats Units han

apostat per incentivar la inversió i la recerca, la Xina ha prioritzat el desenvolupament industrial i l’Índia ha impulsat una formació tècnica i matemàtica de gran abast, Europa hauria arribat tard a aquesta cursa, «confiada en els seus actius tradicionals, universitats, indústria consolidada i institucions sòlides sense adonar-se que altres blocs econòmics avançaven més

La Nit Europea de la Recerca torna amb prop d’un centenar d’activitats arreu de la demarcació Societat l La presentació avui de la revista de divulgació científica de la URV Mirades de ciència, dona el tret de sortida a les activitats de la Nit Europea de la Recerca. Aquest gran esdeveniment divulgatiu, coordinat i organitzat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV, ofereix prop d’un centenar

propostes adaptades a diferents tipus de públic, repartides per tota la demarcació de Tarragona. L’activitat central de la Nit Europea de la Recerca és la fira de tallers científics que, durant la tarda del divendres 25 i el matí de dissabte 26 de setembre, tindrà lloc a la plaça Corsini de Tarragona. Entre els dos dies, 50 ta-

El cost: decisió, no detall També es va referir al cost energètic. Puig de Travy va esmentar que les empreses europees paguen de mitjana un 150% més per l’electricitat que les nord-americanes, i entre quatre i cinc vegades més pel que fa al gas. Per al degà, aquesta diferència de costos «no és una qüestió menor», sinó un factor que «condiciona directament» les decisions d’inversió de les grans companyies a l’hora de triar on instal·lar una nova planta productiva. Puig de travy també es va referir al debat sobre l’energia nuclear, afirmant que la seva substitució hauria de planificar-se amb antelació i no esperar a l’últim moment, atesa la rellevància d’aquestes instal·lacions en l’ocupació i els ingressos municipals dels territoris on es troben.

Transformació de la química El degà també va defensar el paper de la indústria química un sector que sovint es percep de manera «esbiaixada» tot i ser «imprescindible» per fabricar bateries, medicaments, plaques solars o microxips, i va reclamar-ne una transformació cap a processos «més eficients, digitals i segurs sense renunciar a la seva competitivitat internacional».

Per últim, entre els projectes que poden marcar el futur industrial de la demarcació, va citar la futura gigafactoria de bateries prevista a Móra, un projecte que va emmarcar en la política industrial europea de suport a sectors estratègics, amb inversions milionàries associades.

llers posaran científics a l’abast dels assistents propostes molt experimentals, de diferents àmbits de coneixement, per apropar la ciència, en la seva varietat de disciplines, a petits i grans de forma lúdica i accessible. A banda, fins al 24 de setembre els centres de secundària de la demarcació rebran la visita d’investigadores i investigadors de la URV i dels instituts de recerca que impartiran diferents xerrades i tallers divulgatius sobre temes tan diversos com intel·ligència artificial, arqueologia, cultura del consum o biologia. l Diari Més

7 dimecres 16 de setembre de 2026

Els Xiquets fan una crida a la ciutadania de cara al Concurs de Castells Societat l Amb el lema «Reus va al Concurs» es convida la gent a participar en els assajos dels de la camisa avellana Miquel Llaberia Els Xiquets de Reus encaren la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia com la recta final abans de la cita més esperada del món casteller; el Concurs de Castells que se celebrarà a la Tarraco Arena el 3 i 4 d’octubre. Per aquest motiu, han llençat una campanya amb el lema «Reus va al Concurs», amb el qual volen motivar a la ciutadania a donar suport a la colla i acompanyar-la al Concurs de Castells 2026.

«Ens esperen unes setmanes molt importants i volem compartir-les amb totes aquelles persones que ens segueixen a plaça, que alguna vegada s’han plantejat venir al local o que tenen ganes de provar què vol dir formar part d’una colla», afirma Lluís Domingo, membre de la junta directiva dels Xiquets de Reus.

La campanya impulsada pels de la camisa avellana consisteix a motivar a la ciutadania a acompanyar a la colla durant els assajos previstos com a prèvia del concurs, els quals tindran lloc els dies 18 i 27 de setembre i 2 d’octubre. En cas d’assistir a un mínim de dos assajos, es regalarà la samarreta de la colla, l’entrada a l’arena del Concurs el diumenge 4 i l’autobús d’anada i tornada. A més, des de l’entitat posen l’accent en l’assaig del diumenge 27 de setem-

Fotografia d’arxiu de la final del XXIX Concurs de Castells de Tarragona, amb presència dels Xiquets de Reus. ACN

Qui assisteixi a dos dels tres assajos podrà acompanyar la colla durant el Concurs bre, que tindrà lloc a les 12 hores a la plaça del Mercadal i que acabarà amb un dinar popular al local soci-

al, situat al carrer de Rosich.

Per un altre costat, la Diada de Misericòrdia del dissabte 19 de setembre servirà també com a escalfament previ al Concurs de Castells.

Aquesta començarà a les 18 hores i comptarà amb la participació dels Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Lleida. En acabar, la festa continuarà a la plaça de la Llibertat

amb discjòqueis i concerts a partir de les 23 hores. Segons confirma el cap d’estructures dels Xiquets de Reus, Joan Ferran, la voluntat de la colla és arribar a la Diada de Misericòrdia amb un castell nou.

«Els assajos que queden ens han de servir per acabar de valorar com hi arribem i prendre la decisió», afegeix. Per la seva banda, el regidor de

l’àrea de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, dona suport a la iniciativa i assegura que «Reus és una ciutat que estima els castells». Per aquest motiu, el regidor se suma a animar a la ciutadania reusenca a acompanyar a la colla durant el seu camí cap al Concurs de Castells d’enguany.

La Colla Gegantera de Reus inaugura el seu nou local social, l’Aixeca Fustes, al carrer Vallroquetes Societat l La Colla Gegantera de Reus va inaugurar ahir dimarts 15 de setembre el seu nou local social a la ciutat, anomenat l'Aixeca Fustes, el qual està ubicat al carrer Vallroquetes número 8. Amb la presència d'autoritats municipals, membres de la colla i d'altres entitats culturals de Reus, es va dur a terme l'acte d'inauguració amb el tall de la cin-

ta com a acte simbòlic. D'aquesta manera, la voluntat és servir com a punt de referència per a la colla i desenvolupar activitat oberta a la ciutadania de Reus. Per exemple, el dilluns 21 de setembre el nou local acollirà l'acte de presentació de l'estudi dels Gegants Japonesos amb motiu de la celebració del 70è aniversari. l M. Llaberia

Fotografia de l’acte d’inauguració del nou local social de la Colla Gegantera de Reus, l’Aixeca Fustes. Diari Més

8 dimecres 16 de setembre de 2026

Les autoritats locals, encapçalades per l’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, van visitar ahir les obres, junt amb el president de l’associació veïnal del barri Juroca, Manuel Villalba. Gerard Martí

El carrer d’Astorga enceta la segona part de la seva conversió en eix cívic Urbanisme l Deixarà enllestit el tram entre les avingudes de Sant Bernat Calvó i del Mediterrani

Sergi Peralta Moreno L’Eix Astorga avança per convertir-se en una realitat. La fase inicial del projecte, que abasta entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix, a més dels carrers de l’Escultor Sunyol i de la Papallona, ha assolit el 40% d’execució. En

paral·lel, aquesta setmana s’encetarà la segona part, que arribarà fins a l’avinguda del Mediterrani. Es tracta d’una «renovació total del carrer d’Astorga, adaptat al segle XXI, que tant ens demanaven els veïns i veïnes», en paraules del regidor de Via Pública, Daniel Marcos. La inversió necessària ronda els 4 milions d’eu-

ros, per unes obres, encarregades a la unió temporal d’empreses CCDL Baix Camp-Tarragonès, que hauran de durar, en total, 14 mesos, de forma que s’espera la seva compleció de cara a l’estiu del 2027.

El projecte consisteix en la transformació del carrer d’Astorga en un eix cívic, que doni més protagonis-

me al vianant i que incorpori verd, ombra i zones d’estada. Marcos va subratllar que l’actuació permetrà eixamplar les voreres —fins a un 90% en determinats trams—; millorar la sensació de seguretat, amb la instal·lació d’un centenar de nous punts d’enllumenat; i vertebrar l’entorn com «una zona verda que

comunica els barris del sud amb el centre», a través de la plantació d’un centenar d’arbres, 3.000 arbustos i 8.000 plantes. Així mateix, es col·locaran bancs, cadires i àrees de jocs infantils.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va concretar que la intervenció es desenvoluparà progressivament «perquè les molèsties siguin les mínimes per a l’entrada i la sortida dels guals». També va agrair les aportacions de les associacions de veïns dels barris afectats que, per exemple, van manifestar les seves preocupacions sobre el recorregut de les línies d’autobús urbà.

En primer terme, s’havia plantejat modificar-ne el traçat, però, finalment, s’ha decidit mantenir l’actu-

9 dimecres 16 de setembre de 2026

Els primers treballs s’han centrat especialment en aspectes com el clavegueram, les connexions i els embornals, a més de dibuixar el traçat del carril bici i delimitar les voreres. Gerard Martí

Les obres de la fase 1.1, fins al carrer de Terenci Moix, assoleixen una execució del 40%

L’actuació contempla eixamplar voreres, incorporar més verd i crear zones d’estada

al, per no perdre serveis de pujada ni baixada. Durant les obres, sí que hi haurà afectacions que obligaran a desviar temporalment els mitjans de transport.

Entre els carrils de circulació, s’habilitarà un carril bici, segregat del trànsit rodat. El seu dibuix ja es pot percebre sobre el terreny, a través del monticle central que divideix l’àmbit de la intervenció.

També s’han preparat les bases del nou enllumenat, les planxes que delimiten les voreres i s’han enllestit

aspectes vinculats amb el clavegueram, les connexions i els embornals. Fins i tot, hi ha veïns que han aprofitat l’ocasió per dur a terme obres complementàries en els seus habitatges.

L’actuació compta amb finançament de la Diputació de Tarragona, amb una subvenció del Pla Impuls Dipta, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, mitjançant ajuts del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i el Pla de Barris i Viles.

Amb l’execució de les dues pri-

meres parts del projecte, anomenades 1.1 i 1.2, s’arribarà al barri Juroca.

Això no obstant, la intenció és continuar la conversió del carrer d’Astorga fins al carrer de Flix, al barri Montserrat. L’Ajuntament de Reus està analitzant com tirar endavant la següent fase i cercarà formes de finançar l’operació per al futur.

Transformació del sud Guaita va recordar que, en els darrers mesos, s’han estat executant obres a diferents barris, amb una incidència molt notable al sud, on es considera que hi havia un deute històric pendent. «Tots els barris es mereixen carrers dignes, a l’altura de la nostra ciutat i del segle XXI», va expressar la batllessa. Va recor-

dar iniciatives en marxa, com l’escola bressol municipal L’Ametller, que s’ubicarà entre l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri, o la remodelació del carrer de l’Escultor Rocamora, que aquesta setmana ha vist l’inici dels treballs previs, centrats en la xarxa d’abastament d’aigua. Va emfatitzar una «aposta molt clara pels barris del sud». «I no ens quedarem aquí», va declarar. «Aquí hi ha accions que queden pendents de fer i continuarem treballant perquè això tiri endavant», va tancar.

A la zona meridional, estan en procés altres projectes, com la rehabilitació de pisos del barri Fortuny per millorar-ne l’eficiència energètica o la naturalització del pati de

l’Escola Eduard Toda, ideació que es troba en fase de redacció i revisió de les directrius. A més, l’evolució del carrer de l’Escultor Rocamora és la primera pota visible de la renovació de l’entorn del Mercat del Carrilet, que també incidirà en punts com el mateix edifici del mercat, l’estació d’autobusos, l’avinguda del Carrilet o el carrer de Balmes.

Les següents passes seran l’enderrocament de la nau de l’avinguda del Carrilet, on s’havia proposat traslladar el mercat en l’anterior mandat i que s’acabarà convertint en pisos i baixos per a un equipament municipal, i dels edificis del carrer de Balmes que actuen com a frontera entre l’avinguda i el Tomb de Ravals.

10 dimecres 16 de setembre de 2026

Miquel Llaberia

L

a visió de la societat envers la discapacitat intel·lectual ha necessitat molta pedagogia. Pot ser que avui dia sembli que està tot fet i que hem deixat enrere temps foscos, cosa que és en bona part certa, però que no hauria estat possible sense la feina incansable i constant de dos actors. Per un costat, de les famílies, un agent crucial i moltes vegades silenciat i que a la dècada dels 80 van ser una força impulsora de diverses cooperatives de treball. I, per un altre costat, de les institucions que durant molt de temps han acompanyat tant a usuaris com a famílies i que han evolucionat per, cada vegada, donar una millor atenció i servei.

Per aquest motiu, quan la Fundació Villablanca celebra enguany el 75è aniversari no és una efemèride qualsevol; és la constatació de dècades d’esforç i de la voluntat de fer valdre i millorar les vides de les persones amb discapacitat intel·lectual. Cal recordar que, actualment, la Fundació atén unes 600 persones només en espais residencials.

«Villablanca va néixer fa 75 anys i el servei ha anat canviant, s’ha especialitzat i ha introduït moltes teràpies i maneres d’intervenir en la vida d’aquestes persones», destaca la gerent de la Fundació, Cori Rodríguez. Precisament, un fet en el qual es posa especial èmfasi ha estat en la individualització d’aquesta atenció, passant d’un model que cada vegada ha posat a la persona més en el centre. «Hem passat d’una institució molt gran amb una perspectiva molt gran a centrar-nos més en allò que necessita cada persona per tenir una vida tan autònoma com sigui possible», afegeix la gerent.

En aquesta línia responen projectes com el Rehab Lab, que amb una impressora 3D la Fundació ha pogut

l Inclusió

Setanta-cinc anys afrontant reptes i trencant estigmes La Fundació Villablanca celebra l’efemèride fent valdre la transformació del servei S’han trencat tabús com la sexoafectivitat en persones amb discapacitat

Fotografia d’usuaris de la Fundació Villablanca durant una teràpia. Diari Més

començar a dissenyar i fabricar els seus propis productes de suport adaptats al mil·límetre per a cada individu.

Però per a dur a terme aquest

canvi, alhora, institucions com Villablanca han hagut de tenir la valentia d’afrontar nous reptes i trencar estigmes que la societat encara avui dia guarda cap a les persones

amb alguna mena de discapacitat intel·lectual. Per exemple, el reconeixement i treball de la sexoafectivitat entre persones amb discapacitat intel·lectual ha estat una de les

fites recents més rellevants que van portar la institució a celebrar el passat mes de març la primera edició del Congrés Nacional de Sexualitat i Discapacitat Intel·lectual. «Sembla com si la discapacitat intel·lectual hagués de fer una barrera al voltant d’aquestes persones sobre alguns temes com és la sexoafectivitat i no és així», comenta la directora assistencial de la Fundació Villablanca, Àngels Ortega.

Però per a afrontar aquests i molts altres reptes cal superar murs que requereixen, principalment, dos elements imprescindibles: recursos i pedagogia. Per aquest motiu, entre les diferents línies d’acció que s’han dut a terme per implementar una transformació del servei hi ha la reconversió dels espais residencials en unitats de convivència o afrontar la manca de professionals amb la figura de la facilitadora.A més, també s’ha impulsat la recerca especialitzada en discapacitat intel·lectual a través de la Unitat d’Investigació en Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (UNIVIDD).

Junts per Reus demana agilitzar les subvencions dirigides a les entitats

Els Bombers extingeixen un incendi en un magatzem d’una empresa de productes veterinaris

Política l Junts per Reus demana que l'Ajuntament es doti d'un sistema de subvencions «àgil, previsible i ajustat» a la realitat del teixit associatiu, com també uns criteris de permisos de via pública «proporcionats i adaptats a les activitats que organitzen». La portaveu del grup municipal, Teresa Pallarès, alerta que les entitats «denuncien que

Successos l Nou dotacions dels Bombers de la Generalitat van treballar ahir en un incendi en un magatzem d'una empresa de productes veterinaris. L'avís el van rebre a les 11.07 hores i es van mobilitzar fins al carrer dels Boters on hi havia l'empresa afectada, Cenavisa.

L'origen del foc hauria estat en uns dipòsits d'additius. Tot el personal

han d'avançar diners que no tenen, assumint una càrrega econòmica que no els correspon». Per aquest motiu, considera que «no és admissible que les subvencions arribin tard, que les convocatòries s'aprovin amb mesos de retard o que els tràmits siguin tan feixucs que acaben desanimant el voluntariat».

En conseqüència, els juntaires han

registrat una moció que denuncia que enguany les entitats veïnals no han rebut cap notificació de la resolució de subvencions fins a l'1 de juliol, quan moltes festes i activitats de barri ja s'havien celebrat. «Les entitats no demanen privilegis, demanen poder treballar amb normalitat», clou la portaveu adjunta, Mariluz Caballero. l Diari Més

va sortir de la nau afectada i no hi consten ferits o afectats. Els dipòsits afectats es van cobrir amb escuma i els bombers van supervisar la recollida de l'aigua feta servir per l'extinció. Alhora, tot i que el fum no afectava indrets amb habitatges, els Bombers van demanar el confinament preventiu de l'Escola Bernat Calvó. l Shaila Cid

11 dimecres 16 de setembre de 2026

El Govern anuncia la climatització d’onze centres educatius de la província de cara al 2028 Equipaments l La Generalitat va publicar una llista inicial d’un centenar d’escoles i instituts que s’ampliarà fins al 2031 per tot Catalunya amb un total de 2.530 centres climatitzats Adam Díaz Garriga Onze centres educatius de la província de Tarragona han estat escollits per començar la climatització d’equipaments públics. El nou Pla Actualitza Clima va aprovar-se ahir en el Consell Executiu després que el president del Govern, Salvador Illa, anunciés el passat 14 de setembre que es climatitzarien «tots els centres educatius públics i totes les residències públiques de Catalunya» de cara al 2031.

La primera llista elaborada per l’administració inclou un centenar de centres públics d’arreu de Catalunya i ha «sorprès» a més d’una desena d’escoles i instituts de la demarcació. «Ens n’hem assabentat pels mitjans, però la valoració és molt positiva», explicava la directora de l’Escola l’Antina de Torredembarra, Elena Luna. El pla del Govern preveu dotar de millors sistemes d’aire condicionat a uns 2.530 edificis públics dedicats a l’ensenyament amb una inversió que podria ascendir als 2.500 milions d’euros.

Als centres escollits en la primera taula, definits com a «prioritaris», s’hauran d’incorporar les millores

Els primers centres que climatitzarà el Govern Institut Cambrils Institu Ramón Berenguer Institut Constantí Institut Àngel Guimerà

Cambrils Cambrils Constantí el Vendrell

Institut Tapiró Ins. Torreforta Ins. Campclar Escola Bonavista Escola Marcel·lí Domingo Escola Antina Institut Ramón Berenguer

Reus Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona Torredembarra Vandellòs

Imatge de l’Institut Ramon Berenguer IV de Cambrils, un dels centres escollits. Ajuntament de Cambrils

«abans del 2028» amb una inversió de 100 milions d’euros. La intenció és instal·lar una climatització «integral», ventilació mecànica i energies renovables.

Cambrils ha estat un dels municipis més beneficiats per la mesura amb la inclusió de l’Institut públic i el centre Ramon Berenguer IV. Des del consistori valoraven l’anunci «no com un luxe, sinó com una ne-

El Vendrell obre una enquesta ciutadana per definir el futur Pla Local d’Habitatge

Denuncien la desaparició d’un noi de 17 anys al Vendrell durant la nit de dilluns

Societat l L’Ajuntament del Vendrell ha posat en marxa una enquesta ciutadana per «conèixer les necessitats i prioritats» en matèria d’habitatge i incorporar-les a la redacció del futur Pla Local d’Habitatge (PLH) del municipi. El qüestionari aborda aspectes com la situació residencial de les llars, l’accés al lloguer i a la compra, les

Successos l Una família busca en Pol, un jove de 17 anys desaparegut al Vendrell durant la matinada de dilluns. És de complexió normal i fa aproximadament 1,67 metres d’alçada. La família assegura que va marxar a les 2 de la matinada sense documentació i sense telèfon i que desconeixen amb quina roba va sortir de casa. l Diari Més

necessitats d’emancipació dels joves, l’habitatge assequible i socia o la rehabilitació. També permet indicar quines actuacions i polítiques d’habitatge es consideren prioritàries i formular propostes concretes. Les aportacions recollides a través de l’enquesta s’incorporaran al procés de participació i l’anàlisi tècnica. l Diari Més

Els centres escollits admeten que «no entenen» els criteris de selecció cessitat vinculada al benestar social de la ciutadania».

Desconcert Tot i que la mesura ha estat valorada «positivament» per part de centres educatius i ajuntaments, la primera llista publicada per la Generalitat va generar «desconcert» davant el desconeixement dels criteris que han de complir. «No entenem per què ens han escollit», indicava Elena Luna.

En el cas de l’escola torrenca, detallaven que fa quatre anys van dotar les aules de ventiladors amb una inversió conjunta amb les famílies, però que ha estat «insuficient».

D’altra banda, Luna advertia que no només l’Antina té problemes, sinó «totes les escoles de Torredembarra».

Un diagnòstic amb el qual coincidia l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví: «Estem decebuts i no entenem per què no s’han escollit la resta d’escoles», assegurava la batllessa. En el seu cas, l’escollit ha estat l’Institut Ramon Berenguer d’Entença.

La capital, Tarragona, ha estat la més beneficiada en la llista inicial de la Generalitat amb quatre centres. Els instituts Torreforta i Campclar, i les escoles Bonavista i Marcel·lí Domingo figuren entre els que rebran la inversió. L’Institut Tapiró de Reus, el centre públic de Constantí i l’Àngel Guimerà del Vendrell, completaven el taulell.

Fotografia d’en Pol, el noi de disset anys desaparegut dilluns al Vendrell. Cedida

12 dimecres 16 de setembre de 2026

Cambrils manté congelats els impostos i bonificarà la domiciliació de l’IBI i l’IVTM Fiscalitat l El Pla de domiciliació premiarà l’any vinent els contribuents amb descomptes de fins al 2% en diversos tributs Joan Lizano L’Ajuntament de Cambrils va presentar ahir dimarts la proposta d’ordenances fiscals i preus públics per al 2027, que manté congelats els impostos i les taxes per segon any consecutiu i incorpora noves bonificacions vinculades a la domiciliació de l’IBI urbà i de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM). L’alcalde, Oliver Klein; el regidor d’Hisenda, David Chatelain, i el primer tinent d’alcalde, Alfredo Clúa, van defensar que la millora de la gestió municipal permet traslladar beneficis a la ciutadania. Klein va situar la proposta en el canvi de rumb iniciat el 2026 i va remarcar tres eixos: congelar impostos, premiar els contribuents que compleixen i utilitzar la fiscalitat per afavorir l’habitatge protegit i assequible.

La principal novetat és la creació d’un Pla de foment de la domiciliació tributària. Els rebuts de l’IBI urbà tindran una bonificació de l’1% el 2027, que passarà al 2% a partir del 2028. En el cas de l’IVTM, el descompte serà del 2% el 2027 i arribarà al 4% des del 2028. El sistema

L’apunt

L’impost de vehicles, el gran repte de la domiciliació El nou Pla de domiciliació té més marge de creixement en l’impost de vehicles que en l’IBI. Actualment, prop del 80 % dels rebuts de l’IBI urbà ja estan domiciliats, mentre que en l’IVTM el percentatge se situa per sota del 45%. L’Ajuntament confia que les bonificacions incentivin més contribuents a domiciliar aquest tribut a partir del 2027.

Presentació ahir dimarts de la proposta d’ordenances fiscals i preus públics. Cedida

Les bonificacions per domiciliació s’aplicaran d’ofici, sense haver-les de sol·licitar cada any serà voluntari, compatible amb altres bonificacions fiscals i s’aplicarà d’ofici de forma àgil una vegada

l’Ajuntament comprovi que el rebut està domiciliat, correctament pagat i que el contribuent està al corrent de les obligacions tributàries. Per beneficiar-se’n el primer any, caldrà domiciliar els rebuts abans del 30 de novembre de 2026 i estar al corrent de pagament a 31 de desembre.

Els rebuts ja domiciliats i pagats correctament durant el 2026 també

hi podran accedir.

La proposta amplia els incentius fiscals vinculats a l’habitatge. La bonificació de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a nous habitatges protegits es duplicarà, passant del 15% al 30%.

A més, es preveu també una bonificació excepcional del 95% per a les promocions destinades íntegra-

ment al lloguer assequible o social que siguin declarades d’interès especial o utilitat pel ple del municipi i que estiguin impulsades pel sector públic, entitats sense ànim de lucre o mitjançant convenis amb l’Ajuntament cambrilenc.

Simplificació de la gestió Les ordenances incorporen ajustos per reduir tràmits, aclarir procediments i adaptar la normativa municipal. Entre les modificacions hi ha canvis en la bonificació de l’IBI per lloguer social, l’actualització de la regulació dels vehicles històrics i les autocaravanes, més flexibilitat per als vehicles de rènting i per a les reserves breus d’estacionament davant de les farmàcies. Pel que fa a la taxa de residus, el consistori cambrilenc mantindrà suspesa durant l’any vinent l’aplicació del component variable mentre continua adaptant el servei a les obligacions de la legislació estatal. Segons el govern, el conjunt de mesures busca combinar estabilitat fiscal, incentius al compliment i una gestió més senzilla, sense traslladar l’efecte de la inflació als contribuents.

La Teca Teatre enceta aquest dijous un any de celebracions pels seus seixanta anys Cambrils l Albert Om i Josep M. Pou obriran l’agenda amb l’espectacle ‘Què t’ha passat’, a les 20 h al Teatre del Casal Diari Més

La ‘Marxa Rosa Llums invisibles’ sensibilitza sobre el càncer de mama Cambrils l Cambrils va presentar ahir dimarts la primera Marxa Rosa Llums invisibles, una iniciativa solidària impulsada per ACAM amb la col·laboració de l’Ajuntament per sensibilitzar sobre el càncer de mama. La caminada se celebrarà el 3 d’octubre, tindrà un recorregut circular de 4 quilòmetres i sortirà a les 20h del Pla de les Serenes.

Amb el lema Caminem per fer visible allò que no es veu, la proposta vol donar visibilitat a l’impacte físic, emocional i social de la malaltia i reivindicar la prevenció, la detecció precoç i l’acompanyament. La inscripció costarà 14 euros i la recaptació es destinarà als projectes i serveis sociosanitaris d’ACAM per ajudar les afectades. l Diari Més

La Teca Teatre obrirà demà els actes de celebració del seu 60è aniversari amb l’espectacle Què t’ha passat, protagonitzat pels periodistes Albert Om i Josep M. Pou al Teatre del Casal de Cambrils.

La proposta, en format pòdcast, portarà a l’escenari una conversa directa, irònica i sense els filtres habituals de la ràdio o la televisió.

La programació continuarà l’11 d’octubre amb Cambrils, campo de demonios; el 23 d’octubre amb

La niña bonita, del Peyu; i el 22 de novembre amb El ressò dels esquellots, dels Oncle’s i Tietes Band. Per Nadal, La Teca representarà Avui assagem els dies 25 i 27 de desembre, mentre que l’1 de gener de 2027 Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries tancaran els actes amb Lo misteri de Nadal.

La commemoració també inclou una exposició fotogràfica sobre la història de la companyia, un nou logotip per al Teatre del Casal i millores a la façana i la cartelleria després de 60 anys de vida teatral.

13 dimecres 16 de setembre de 2026

UGT denuncia pressions als agents de la Policia Local de Vila-seca per part del seu cap Conflicte l El sindicat va demanar informació sobre el cobrament d’hores extra i l’Ajuntament recorda que el tema ja l’investiga Antifrau Adam Díaz Garriga UGT Serveis Públics de Tarragona va denunciar en un comunicat aquest dimarts l’existència de «pressions» per part del cap de la Policia Local de Vila-seca per frenar la investigació en curs sobre les seves hores extra. Segons va avançar el mitjà independent, Porta Enrere, el responsable policial, José Valiente, hauria «demanat signar a cada agent en persona per adherir-se a la seva oposició a facilitar informació sobre les hores de treball» després que UGT fes una consulta.

D’acord amb les informacions publicades pel mitjà, el cap de la Policia Local, qui és objecte d’una

investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) des de fa més d’un any i mig, hauria decidit oposar-se a la demanda de documentació per part d’UGT. En aquesta línia, un informe d’Intervenció del juliol de 2025 ja assenyalava que «Valiente havia cobrat hores de forma indeguda». Concretament, entre 10.760 euros l’any 2021, fins a 25.213 euros l’any 2022 i uns 23.200 entre el gener i juliol del 2024. A més, l’informe detallava que el cap cobrava «un plus de jornada partida que no hauria de cobrar perquè ja percebia un complement específic» i que, durant un període, ell mateix va autoritzar les hores extraordinàries».

Després dels fets, UGT exigia a

l’Ajuntament de Vila-seca que «actuï amb transparència» i «posi en marxa una investigació interna» per garantir que els registres, l’autorització i el control dels pagaments «es fa d’acord amb la normativa».

D’altra banda, en cas que en la investigació es trobessin «d’irregularitats o actuacions contràries a la normativa», UGT reclamava que «es depurin les responsabilitats que corresponguin i que es reclamin les quantitats indegudament percebudes».

Des de la secció sindical d’UGT al consistori, a més, consideraven «inacceptable» que l’Ajuntament «retingués» el comunicat sindical per informar sobre la situació al

Imatge de recurs de la Policia Local de Vila-seca. Diari Més

personal i reclamen ara que se’n faci difusió.

Defensa institucional Des del consistori vila-secà, la resposta ha estat contundent, assegurant que el comunicat publicat per UGT «descontextualitza els procediments administratius i projecten una imatge que no es correspon amb la realitat del funcionament del municipi».

L’Ajuntament detallava que el procediment de la recollida de signatures «per oposar-se al lliurament d’informació» forma part del

«tràmit d’audiència de les persones afectades previst expressament per la legislació catalana de transparència», el 31 de la Llei 19/2014.

Aquesta estableix que els individus o terceres persones afectades per la sol·licitud d’informació pública han de tenir coneixement de la petició i poder formular al·legacions. Tal com declara el consistori, «aquestes al·legacions no decideixen si la informació s’entrega o no».

El comunicat del consistori també destacava la «necessitat d’aclarir els fets» per deixar clar que «seguir un tràmit no és una maniobra».

14 dimecres 16 de setembre de 2026

El bus directe entre Altafulla, la Torre i Barcelona es mantindrà Mobilitat l Els usuaris reclamen més freqüències, millors parades i facilitar la recàrrega d'abonaments Joan Lizano Els ajuntaments de Torredembarra i Altafulla donaran suport a les reivindicacions dels usuaris del bus directe amb Barcelona i traslladaran al Departament de Territori la petició de consolidar i millorar el servei directe. Segons han avançat Ona la Torre i Altafulla Ràdio, aquest dilluns al vespre els alcaldes de les dues poblacions es van reunir a l’estació de Torredembarra amb usuaris de la línia i representants de la plataforma Dignitat a les Vies. La principal novetat és que el departament de Territori ha confirmat que l’autobús continuarà funcionant més enllà del setembre, tot i que les obres dels túnels del Garraf, que van motivar la seva posada en marxa al març, ja han acabat. Els usuaris celebren la continuïtat, però reclamen ampliar les freqüències, revisar les parades i facilitar la recàrrega dels abonaments. Actualment hi ha una expedició al matí, amb sortida d’Altafulla a les 5.50 hores, i una de tornada des de Barcelona a les 18.20 hores. La demanda és incorporar, com a mínim, una nova anada cap a les 7 hores i una altra tornada a

La línia continuarà activa i els usuaris reclamen ara més opcions d’anada i tornada. Cedida

primera hora de la tarda o al vespre, per adaptar millor el servei a les necessitats laborals i acadèmiques.

L’alcalde de Torredembarra, Raúl García, s’ha compromès a traslladar aquestes peticions a Territori en una reunió prevista per al 25 de setembre amb el director territorial al Camp de Tarragona, Xavier Villacampa. L’Ajuntament d’Altafulla

també manté pendent una trobada amb el departament. Entre les demandes concretes hi ha recuperar la parada situada al costat de l’estació de tren de Torredembarra, eliminar una de les parades d’Altafulla i estudiar una ruta alternativa d’entrada a Barcelona per la Diagonal, en lloc de plaça Espanya, per donar servei a una altra zona

de la ciutat. També es reclama que els abonaments de deu viatges es puguin recarregar sempre als autobusos i que hi hagi algun punt de recàrrega a Barcelona, ja que actualment alguns vehicles no disposen de lector de targetes. Dignitat a les Vies ha resumit les peticions en tres punts: una nova freqüència d’anada i tornada, revisió de les parades i

Prop de 3.000 viatgers van utilitzar la línia durant els seus tres primers mesos més opcions per carregar les targetes, una millora que la plataforma considera extensible als usuaris de Tarragona. Les peticions es recolliran en un document conjunt que es farà arribar a la conselleria perquè puguin ser abordades en les pròximes reunions institucionals previstes entre els ajuntaments i Territori.

Una alternativa al tren Dignitat a les Vies defensa que mantenir el bus no significa renunciar al tren, sinó disposar d’una alternativa útil mentre continuïn les incidències ferroviàries. «El bus no és renunciar al tren. És apostar per la vida de les persones mentre arreglen el tren», ha remarcat la plataforma a les xarxes socials després de la trobada. El servei es va implantar el 16 de març arran de les obres als túnels del Garraf i inicialment estava previst només mentre duressin les afectacions ferroviàries, però la bona resposta dels usuaris ha contribuït a la seva continuïtat. Entre mitjan març i mitjan juny el van utilitzar prop de 3.000 viatgers. La línia, operada per Plana, connecta Altafulla i Torredembarra amb Barcelona i permet viatjar per 4 euros amb l’abonament 10/120.

Dignitat a les Vies també reclama més promoció del servei perquè es consolidi com una alternativa real.

La Torre acollirà diumenge la primera jornada del XXX Concurs de Castells Castells l La cita començarà a les 10 h a la plaça del Castell amb la participació de dotze colles Diari Més Torredembarra va presentar ahir dimarts la primera de les tres jornades del XXX Concurs de Castells, que se celebrarà diumenge 27 de setembre a partir de les 10 h a la plaça del Castell. La cita reunirà les dotze colles classificades entre els llocs 31 i 42 del Rànquing Estrella Concurs i tornarà a convertir la vila, per sisena vegada, en una de les seus del certamen. En cas de previsió de pluja, la competició es traslladaria al Pavelló Sant Jordi, una decisió que es prendrà dijous 24 a les 8 h. L’acte de presentació, celebrat al Saló de Plens

de l’Ajuntament, va comptar amb l’alcalde, Raúl García; la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, i el director del Concurs, Xavier González. Entre les principals novetats d’aquesta edició hi ha el nou funcionament de les rondes: les tres primeres es dividiran en tres cicles, cadascun amb una actuació conjunta, mentre que la quarta i la cinquena tindran un únic cicle. A més, les colles actuaran en solitari quan intentin una construcció d’igual o superior dificultat al cinc de set.

La jornada també estarà marcada per l’estrena al Concurs de Cas-

tells dels Xiquets de Cambrils i dels Esperxats de l’Estany. Si es produeixen actuacions en solitari, els Castellers de Badalona obririen la diada i els Xiquets de Cambrils tancarien ronda. Els Castellers de Badalona i els Castellers de Castelldefels continuen sent les úniques colles que han assolit un castell de vuit a Torredembarra, concretament el quatre de vuit. En canvi, els Nois de la Torre no participaran en aquesta primera jornada perquè s’han classificat per a la sessió de dissabte a la Tarraco Arena de Tarragona. L’organització preveu una edició molt oberta i amb possibilitats de supe-

Sandra Ramos, Raúl García i Xavier González, durant la presentació d’ahir. Manel Granell

rar els millors registres assolits fins ara a la plaça. Les darreres victòries a Torredembarra han estat per a la Colla Castellera de Figueres el 2018, els Nois de la Torre i els Castellers de Berga ex aequo el 2022, i nova-

ment els Nois de la Torre el 2024. La jornada es podrà seguir en directe a través de TAC12 i La Xarxa+. La cita manté així el vincle entre Torredembarra i el Concurs, iniciat ja el 1997 amb el Concurs7.

dimecres 16 de setembre de 2026

Setmana Europea de la Mobilitat MOBILITAT

El 2026 reivindica una mobilitat per a totes les persones Del 16 al 22 de setembre, Catalunya celebra la Setmana Europea de la Mobilitat 2026 Adrià Recasens Benaiges

D

el 16 al 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat 2026, una campanya que convida administracions, entitats i ciutadania a replantejar la

manera com ens desplacem. Amb el lema «Mobilitat per a totes les persones», l’edició d’enguany, a la que novament s’hi suma Catalunya, posa el focus en una mobilitat més inclusiva, segura i accessible.

L’argumentari enguany defensa

que carrers, voreres, carrils bici i transport públic s’han de dissenyar tenint en compte infants, gent gran i persones amb discapacitat, alhora que anima a prioritzar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic per reduir emissions, soroll i sinistralitat.

A Tarragona, la setmana tindrà també accent local amb activitats obertes a tots els públics i amb l’arribada aquest dimecres 16 de la XIII Cursa de Transports del Camp de Tarragona, una iniciativa que compara diferents formes de desplaçar-se per posar en valor el transport públic i la mobilitat activa. El 22 de setembre, el Dia Sense Cotxes tornarà a ser un dels moments centrals de la setmana.

Iniciativa ‘Bici sense edat’ amb dos tricicles elèctrics la passada edició a Reus.

GERARD MARTÍ

16

dimecres 16 de setembre de 2026

Setmana Europea de la Mobilitat INICIATIVA

TRANSPORT SOSTENIBLE

Quin és el millor camí i mitjà de transport per arribar a Tarragona?

Reus amplia un 25% la flota d’autobusos amb quatre vehicles híbrids

Avui té lloc la XIII Cursa de Transports del Camp de Tarragona en el marc de la Setmana de la Mobilitat

Adrià Recasens Benaiges

Imatge de grup de la iniciativa en una edició anterior. Ajuntament de Tarragona

l’accessibilitat de cada alternativa.

L’objectiu, però, no és proclamar otxe, tren, autobús, bicicleta o un únic guanyador. L’organització a peu. Quin mitjà és més ràpid, vol posar sobre la taula que cada tramés econòmic o més sosteni- jecte i cada persona tenen necessitats ble per arribar a Tarragona? Aquesta diferents. Les esperes, els transbordés la pregunta que vol respondre aments, la informació disponible, la aquest dimecres 16, la XIII Cursa de seguretat o les barreres d’accessibiliTransports del Camp de tat també condicionen L’organització l’experiència de mouTarragona, una iniciativa de l’Associació per a la vol mostrar que re’s pel Camp.

Promoció del Transport A l’arribada a Tarcada trajecte i Públic (PTP) i l’ATM del ragona es registrarà cada persona Camp de Tarragona que tenen necessitats l’hora i el mitjà utilitzat obre la Setmana Europea per elaborar la compadiferents de la Mobilitat. ració final. Els resultats Entre les 9 i les 11 del permetran obtenir una matí, persones, entitats i ajunta- fotografia pràctica de les diferents ments sortiran de diferents punts del opcions per desplaçar-se pel territoterritori per arribar a Tarragona amb ri i dels reptes que encara planteja la diferents modes de transport. La pro- mobilitat quotidiana.

La cursa arriba enguany a la tretzeva es farà en condicions reals i permetrà comparar no només el temps na edició i es consolida com una de de trajecte porta a porta, sinó també les activitats vinculades a la Setmana el cost, les emissions, la fiabilitat i de la Mobilitat al Camp de Tarragona.

Tarragona treballa en la reordenació de la xarxa de transport municipal

R

eus Transport ha ampliat aquest setembre la seva flota un 25% amb quatre nous autobusos híbrids, incorporats al servei coincidint amb l’inici del curs escolar. Els vehicles es van presentar el 3 de setembre a la plaça de la Llibertat, en una jornada oberta a la ciutadania, i van començar a circular el dia 8.

Apostar per autobusos híbrids permet avançar cap a un transport urbà més sostenible, amb una reducció del consum de combustible i de les emissions contaminants, sense renunciar a l’autonomia i la flexibilitat del servei convencional.

L’ampliació de la flota permet reforçar especialment el servei adreçat als estudiants. Una de les principals novetats és la renovació del programa «A l’insti en bus», que compta amb cinc línies específiques per facilitar els desplaçaments dels alumnes als instituts de la ciutat.

Adrià Recasens Benaiges

C

Fotografia de la presentació dels nous busos híbrids a principis de setembre. Gerard Martí

La incorporació dels quatre híbrids respon també a l’augment sostingut de la demanda del transport urbà. La presidenta de Reus Transport, Marina Berasategui, explicava que l’increment de flota es va planificar amb mesos d’antelació precisament per donar resposta a aquest creixement i reforçar el servei.

Per la seva banda, Tarragona preveu reformular la xarxa de transport municipal a finals de 2026. La reordenació actualitzarà una estructura de línies configurada originàriament als anys vuitanta, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos i adaptar recorreguts i connexions a les necessitats actuals de mobilitat.

AUTOMOCIÓ

Perdre menys temps és viure més A Bormar Motos trobaràs la moto que s’adapti millor a les teves necessitats

C

Diari Més

ada matí passa el mateix: sortir amb el temps just, creuar Reus o Tarragona, aparcar i arribar sense haver perdut mitja vida pel camí. Qui va en moto ho sap. La mobilitat urbana no és córrer més, sinó moure’ns millor i recuperar temps per a allò que importa.

No tothom necessita la mateixa moto. Hi ha qui busca un escúter àgil per treballar, una opció elèctrica per als trajectes curts o més

versatilitat per combinar ciutat i carretera.

A Bormar Motos, situat a Raval de Martí Folguera,36 de Reus, escoltaran com és el teu dia abans de recomanar-te res. Amb models de KYMCO, Yadea i Motorhispania, t’ajudaran a trobar una moto que encaixi amb el teu ritme, el teu recorregut i la teva manera de conduir. Perquè anar sobre dues rodes no és només mobilitat: és una llibertat que comença quan arranques, sabent que arribaràs a temps i sense complicar-te la vida.

Bormar Motos, situat a Raval de Martí Folguera,36 de Reus Cedida

~ BORMAR MOTOS ~

17 dimecres 16 de setembre de 2026

La fórmula de l’èxit que acompanya el Nàstic a casa: si marca primer, puntuarà Futbol l A Primera RFEF, quan el conjunt grana ha inaugurat el marcador ha assolit 48 victòries i 10 empats, però mai ha perdut El Nàstic ha assolit 6 de 6 punts possibles aquesta temporada al Nou Estadi

Arnau Montreal Quesada Si una cosa ha demostrat la Primera Federació és que els equips que són sòlids a casa tenen la meitat de la feina feta per competir amb tranquil·litat a la categoria. En el cas del Nàstic, aquesta temporada ha assolit el 6 de 6 al Nou Estadi, una solidesa que ha de ser clau en el creixement del projecte de Xisco Campos. L’efectivitat grana a Tarragona va més enllà d’aquest curs, perquè, com va recollir l’analista de dades Pedro González, el Nàstic mai ha perdut quan s’ha avançat en el marcador. En els darrers cinc anys: 48 victòries i 10 empats.

En aquests dos primers partits de lliga al Nou Estadi, el Nàstic ha posat a prova aquesta fórmula des de ben d’hora. Sinan Bakis va ser l’encarregat de posar l’1-0 en el minut 2 contra el Real Zaragoza i el minut 3 contra l’Algeciras. En el par-

La fortalesa a casa ha sigut el millor termòmetre per mesurar l’èxit grana

Els jugadors del Nàstic celebrant el darrer gol contra l’Algeciras. Nàstic/Joan Baseda

tit contra els aragonesos, els grana van rebre més d’una vintena de tirs a porteria i es van quedar amb un 30% de possessió, però la pilota no va entrar. Contra l’Algeciras, els

andalusos van arribar a empatar el partit, però l’equip va contestar amb més pólvora per certificar la golejada final (4-2). Aquesta màxima s’ha mantingut en els 58 partits

que s’ha complert el requisit inicial.

En 48 ocasions, el Nàstic es va emportar la victòria i només 10 van acabar en empat, però el conjunt grana sempre va puntuar.

La fortalesa al Nou Estadi Costa Daurada és el millor termòmetre per a l’èxit final grana. En els 5 anys que el Nàstic ha disputat la Primera Federació, ha acabat jugant el play-off quan l’estadi va ser un baluard. El curs 21/22, amb Raül Agné, l’equip va morir a la final del play-

off amb només 2 derrotes a Tarragona. Els cursos 22/23 i 23/24, que també van acabar al darrer partit de promoció, van acabar amb 2 derrotes a casa cadascun.

La darrera temporada va ser un avís del que passa quan la seguretat del Nou Estadi s’esvaeix. En un curs, el Nàstic va acumular les mateixes derrotes que les tres temporades abans mencionades juntes: 6 partits perduts. Amb tot, la fórmula del gol grana es va mantenir per assolir triomfs claus per a la salvació.

Cas contrari Fins a la darrera temporada, el Nàstic era com el Dr Jekyll i Mr Hyde. Com diu la fórmula, mai va ser remuntat a casa, però també va acumular més anys sense poder remuntar un partit fora de casa. Amb tot, aquella maledicció es va trencar amb l’1-2 contra l’Atlético Madrileño, tot i que el Nàstic espera que la fórmula màgica a casa es mantingui molts anys més.

Els Jocs Special Olympics 2026 aterraran a Tarragona del 9 al 12 d’octubre Poliesportiu l La competició es va presentar ahir en un acte al Palau Robert de Barcelona Diari Més Els Jocs Specials Olympics 2026 aterraran a Tarragona del 9 al 12 d’octubre. La competició organitzada per la Federació ACELL i l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport de la Generalitat i les Diputacions, es va presentar ahir en un acte al Palau Robert de Barcelona. Els Jocs Special Olympics són un esdeveniment esportiu en què persones amb discapacitat intel·lectual provinents

de diferents indrets de Catalunya, Espanya i d’altres països d’Europa es reuneixen per competir en diverses disciplines esportives, gaudir de l’esport i contribuir a la construcció d’una societat més inclusiva. Tarragona acollirà enguany la 13a edició dels Jocs, que se celebraran del 9 al 12 d’octubre.

Concretament, l’esdeveniment, que se celebra cada quatre anys, preveu reunir 1.600 esportistes d’una desena de països d’arreu

Fotografia de l’acte de presentació dels Jocs Special Olympics Tarragona 2026 al Palau Robert de Barcelona. Generalitat de Catalunya

d’Europa. La cita contempla fins a 15 disciplines esportives (atletisme, floorball, natació, bàsquet, futbol-7, tennis, pàdel, vela, handbol, gimnàstica, bàdminton, ciclisme, tennis-taula, futbol-5, petanca i les pro-

ves del Young Athletes Program) que es duran a terme tant a les instal·lacions esportives de l’Anella Mediterrània com en altres equipaments esportius municipals i altres entitats del territori. El conseller

d’Esports, Berni Álvarez, va destacar durant la presentació que «els jocs seran una eina poderosa per a la inclusió social, per a la igualtat d’oportunitats i per a la visibilització de les capacitats diverses».

18 dimecres 16 de setembre de 2026

Aaron Patrick Ganal i Diagné, el llamp i el tro del CB Salou Bàsquet l Els dos fitxatges d’estiu van ser claus en el triomf del Salou en l’amistós contra el CBT Arnau Montreal Quesada L’OCA Global CB Salou es va presentar en societat el passat diumenge en el primer duel de lliga catalana. Debut especial, perquè va ser un derbi contra el CB Tarragona que va tenir una gran intensitat i un final feliç per als salouencs. Els de Jesús Muñiz van sortir victoriosos, però en aquest amistós per començar a agafar rodatge, es van mostrar detalls dels que apunten a ser els dos referents de l’equip: Aaron Patrick Ganal i Mamadou Diagné. El base va mostrar-se veloç per trencar línies i picar on fa més mal, mentre que el pivot va destacar sota la pintura, fent-se notar en cada duel.

Els dos jugadors van ser claus en la victòria salouenca i, de fet, tots dos van mantenir viu l’equip: Diagné va forçar la primera pròrroga sobre la botzina i Ganal la segona des de la línia de tres.

Aaron Patrick Ganal, amb 17 punts i 15 rebots, va ser el jugador amb millor valoració de partit (30).

El base de 22 anys va ser dels fitxatges més destacats de l’estiu. Des-

Ganal va ser el més ben valorat del partit (30) i Diagné el més anotador amb 19 punts

Mamadou Diagné lluitant pel rebot amb el cebetista Blázquez. Tjerk van der Meulen

prés de créixer al planter del Barça i gaudir de l’experiència ACB i lliga europea amb el Morabanc Andorra, el jove va aterrar al Salou per acumular minuts i responsabilitat i mostrar el seu talent. De moment, en el seu primer partit amb els de la

Costa Daurada va mostrar primeres pinzellades del que és capaç.

En els 39,37 minuts que va disputar, Ganal va destacar per la seva velocitat. En més d’una ocasió va poder trencar al defensa cebetista per la rapidesa de les seves transi-

cions. Va castigar cada forat que es va trobar amb una cistella i això va quedar palès amb els 10 punts des de l’interior i els 4 encertats des del tir lliure. Com a líder de l’atac salouenc, va liderar i distribuir al perímetre de forma incansable.

D’altra banda, Mamadou Diagné va tancar el partit com el jugador més anotador amb 19 dianes i 11 rebots. Si Ganal va ser el llamp veloç, Diagné va ser el tro sota la cistella.

El pivot de 2,04 se les va tenir amb el cebetista Bron Diallo durant tot el partit, lluitant cada acció en el joc interior i assolint la major puntuació del partit. En les darreres tres temporades va sumar uns 20 punts per partit i és que és difícil de superar en duel sobre la pintura.

Amb tot, aquest derbi només va ser un amistós. Els de Jesús Muñiz tenen encara marge de millora, però amb Diagné i Ganal, el CB Salou té bona matèria prima.

El CN Tàrraco acull aquest cap de setmana les 24 hores de natació Natació l El CN Tàrraco es prepara per donar el tret de sortida a la 38a edició de les 24 Hores de Natació. La jornada tindrà lloc aquest cap de setmana a les instal·lacions del club, en plenes festes de Santa Tecla, com és tradicional. Per cinquè any consecutiu, la jornada tindrà un vessant solidari i destinarà la recaptació a La Muntanyeta. En aquesta edició, els fons es destinaran a la compra d’una cadira adaptada i pantalles interactives per al nou Taller de Teràpia Ocupacional de l’entitat, situat a Sant Pere i Sant Pau. El president del CN Tàrraco, Alex Jerez, va destacar que les 24 Hores són «tota una jornada esportiva i social», però també una oportunitat perquè el Club «s’obri a tota la ciutat» i per donar visibilitat a la realitat de les persones amb paràlisi cerebral. El gerent del Club, Francesc Bordas, va remarcar que la iniciativa va més enllà de la recaptació econòmica i que l’objectiu és «involucrar-nos més i ajudar en el dia a dia dels afectats». Durant els dies previs, es posarà a la venda una samarreta solidària. El dissabte 19, de 12 a 16 h, també se celebrarà un Vermut Solidari amb Vicenzzo’s Beach i diversos DJs. La iniciativa comptarà, a més, amb el suport d’empreses del territori. l Diari Més

Dinou equips del Reus Deportiu completen amb èxit el torneig 24 hores Bàsquet l El passat cap de setmana planters des de preinfantil fins a sènior van disputar duels en dues jornades de 12 h Diari Més La secció de bàsquet del Reus Deportiu va estrenar el darrer cap de setmana un torneig que apunta a convertir-se en tradició. Dinou equips del club que encara no tenen competició oficial van ser els protagonistes de la primera edició del Torneig 24 h. Aquesta competició, ideada per preparar les plantilles per l’inici de curs, va comptar amb bàsquet ininterromput dissabte i

diumenge en dues jornades de 12 hores.

En total, dinou equips des de la categoria pre-infantil fins a la sènior han disputat un partit amistós durant aquesta jornada. D’altra banda, els quatre equips formatius restants que competeixen en àmbit català ja han iniciat la competició oficial i, per tant, no van participar en el torneig amistós. El torneig tampoc ha comptat amb els equips de mini-bàsquet del club, (fins a 8

Un dels equips participants en el torneig 24 hores del Reus Deportiu Bàsquet. Reus Deportiu

equips més) ja que els més petits inicien la competició oficial més tard que els equips de bàsquet base.

En total, 24 hores de bàsquet que han servit per sumar hores de competició i preparar tots els con-

junts per l’inici de les competicions oficials, una iniciativa que, a més, va omplir de dinamisme dues jornades que han servit també per fer convivència entre els diferents jugadors del club roig-i-negre. Durant

tot el torneig s’ha pogut viure un ambient competitiu al pavelló, però també distés i festiu que ha consumat l’èxit d’aquesta primera edició.

Des del club esperen que aquest format continuï el pròxim any.

19 dimecres 16 de setembre de 2026

El jutge Llarena rebutja amnistiar Puigdemont i Comín malgrat la sentència del TJUE Tribunals l El Suprem manté el criteri del benefici patrimonial i espera la decisió del Constitucional Una eventual amnistia al Tribunal de Comptes no comportaria de facto l’amnistia penal

Joan Lizano / Agències El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va tornar a rebutjar ahir dimarts aplicar la llei d’amnistia a l’expresident Carles Puigdemont pel delicte de malversació i va mantenir vigent l’ordre de detenció.

La decisió arriba després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que al juliol va avalar la compatibilitat de la norma amb el dret comunitari i va descartar que els fets vinculats a l’1-O afectessin els interessos financers de la Unió Europea. Llarena admet que aquest pronunciament l’obliga a retirar un dels arguments que havia utilitzat per excloure la malversació de l’amnistia, però considera que continua vigent l’altre: l’existència d’un suposat benefici personal de caràcter patrimonial. Amb aquest criteri, també rebutja aplicar l’amnistia a l’exconseller Toni Comín i manté les ordres de detenció.

El jutge sosté que el benefici patrimonial no exigeix que els dirigents

La justícia europea va descartar que l’1-O afectés els interessos financers de la Unió

L’expresident Carles Puigdemont, sobre qui es manté vigent l’ordre de detenció. EFE

independentistes rebessin directament diners públics. Segons la seva interpretació, el guany consistiria a haver impulsat el referèndum i haver-ne carregat les despeses a la Generalitat en comptes d’assumir-les amb el patrimoni propi. Aquesta lectura és la que el Suprem ha man-

El transport ferroviari de mercaderies cau a la meitat en cinc anys, fins al 3% del total Logística l El volum transportat per tren ha caigut un 47% des del 2020 i els experts reclamen més inversions Agències El transport ferroviari de mercaderies va representar l’any passat només el 3% del total terrestre a Catalunya, el nivell més baix des que hi ha registres, segons l’Observatori de la Logística de Cimalsa. El pes del tren s’ha reduït a menys de la meitat des del 2020, quan era del 6,3%, i el volum transportat ha caigut un 47% en cinc anys. Diversos experts atribueixen la davallada a dècades de retard en inversions i situen ja Catalunya i l’estat espa-

nyol a la cua d’Europa, on la mitjana ferroviària és del 17%. Entre les prioritats assenyalen l’arribada de l’ample europeu al Port de Tarragona el 2027, el desdoblament de trams amb més demanda i la creació de noves terminals logístiques. També alerten que, sense més capacitat i fiabilitat entre Tarragona i Castellbisbal, l’augment previst del trànsit de mercaderies saturaria la xarxa. En el conjunt del transport de béns, el ferrocarril suposa només un 1,4%, davant del 77,4% de la via marítima.

tingut des de l’entrada en vigor de la llei i que les defenses combaten davant del Tribunal Constitucional.

Llarena reconeix que la sentència europea impedeix continuar al·legant una afectació dels ingressos de la UE, en cas d’independència, però afirma que no invalida la interpre-

tació sobre el benefici personal. La resolució també rebutja que la causa s’hagi de traslladar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o als jutjats de Barcelona i manté la competència del Suprem perquè s’haurien fet despeses relacionades amb l’1-O des d’organismes de la Generalitat a l’exterior.

Llarena també diferencia la responsabilitat penal de la comptable.

Així, assenyala que una eventual aplicació de l’amnistia per part del Tribunal de Comptes en la causa

sobre les despeses de l’1-O no comportaria automàticament el mateix resultat al Suprem. La resolució remarca que extingir la responsabilitat comptable i l’obligació de retornar diners no equival a deixar sense efecte la responsabilitat penal per malversació. Amb tot, el mateix magistrat deixa oberta la possibilitat de revisar el seu criteri més endavant: admet que ni les sentències del TJUE ni les resolucions dictades fins ara pel Constitucional han validat la interpretació del Suprem sobre el benefici patrimonial.

Per això, situa el desenllaç en els recursos d’empara que els dirigents independentistes tenen pendents davant del tribunal de garanties.

A l’espera del Constitucional El Constitucional té previst abordar el 22 de setembre el recurs d’empara de l’exconseller Jordi Turull contra la negativa del Suprem a aplicar-li l’amnistia per malversació. La decisió pot ser determinant per a Carles Puigdemont, ja que Llarena aplicarà la doctrina que fixi el tribunal de garanties sense esperar que es resolgui el recurs de l’expresident. Si el Constitucional rebutja el criteri del Suprem sobre el benefici patrimonial, el magistrat podria haver de rectificar i aplicar l’amnistia també a Puigdemont i als altres processats afectats. De moment, la resolució manté intacta la situació judicial de l’expresident, però deixa el desenllaç pendent de la doctrina que estableixi el Constitucional sobre la malversació vinculada al procés independentista català.

El govern aprova el DORA III amb 191,9 milions per preparar l’ampliació del Prat Inversions l Aena destinarà 62,7 M€ a Reus per millorar controls, accessos, aparcament i pista Agències El govern espanyol ha aprovat el DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària per al període 20272031, que incorpora per primer cop una partida vinculada als primers passos de l’ampliació de l’aeroport del Prat. En concret, s’hi destinaran 191,9 milions d’euros per a actuacions preparatòries, com la redacció del projecte i les futures compensacions mediambientals, però no per executar les obres. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha remarcat que en aquest període no es tocaran pistes ni s’amplia-

rà la capacitat de cap aeroport. El DORA III mobilitzarà 9.991 milions d’euros d’inversió regulada a tota la xarxa estatal, als quals s’afegiran uns 3.000 milions d’inversió no regulada. Les taxes aeroportuàries augmentaran un 0,33% anual, força per sota del 3,8% que havia proposat Aena inicialment durant aquest període. D’aquest total, 1.765 milions es destinaran al Prat, principalment per reconfigurar les terminals T1 i T2, millorar aparcaments i fer actuacions al camp de vol.

Aena preveu invertir uns 3.200 milions d’euros en l’ampliació del Prat al llarg dels pròxims cicles re-

guladors, tot i que l’inici de les obres no s’espera, en el millor dels casos, fins al 2029. Abans caldrà avançar en el nou pla director i superar l’avaluació ambiental, que haurà de rebre l’aval de Brussel·les. En el conjunt del país, la inversió prevista és de 1.963 milions d’euros, dels quals gairebé el 90% es concentraran al Prat i la resta es repartiran entre Girona, Reus i Sabadell. Reus rebrà 62,7 milions d’euros entre 2027 i 2031 per millorar les instal·lacions de l’aeroport. Les actuacions inclouen nous controls de passaports, millores als accessos, l’aparcament, la pista i el drenatge.

20 dimecres 16 de setembre de 2026

k Dels lectors

k Editorial k

Pisos turístics: posar ordre per protegir els barris

T

arragona té un problema amb els habitatges d’ús turístic que no es pot resoldre només amb registres i llicències. Cal una vigilància constant, perquè darrere de cada pis que deixa d’estar disponible per als residents hi ha una conseqüència per al conjunt de la ciutat: menys oferta de lloguer, més pressió sobre els preus i barris que, progressivament, perden veïns. Les dades de les inspeccions municipals ho confirmen. Entre l’abril de 2025 i l’abril de 2026 es van revisar 502 habitatges i se’n van expedientar 93 per manca d’activitat efectiva. En 60 casos ja s’ha inhabilitat la llicència: gairebé un de cada cinc pisos inspeccio-

Arcs califals Fent us, altra vegada, de les cartes al director, escric ara sobre la porta de pas entre l’esglèsia i el claustre de la Catedral.

Des de la seva construcció han passat per ella infinitat de persones, turistes, historiadors i tractaristes d’art. Han descrit: el seu timpà, magnífic, els capitells laterals i el capitell central (naixement de Jesús, els reis d’Orient, etc) Fins aquí tot correcte PERÒ si ens fixem en molt més detall, veurem que a cada costat hi ha una columna coronada per un capitell.

Aquí ve la part inèdita del capitell. Cada una d’aquestes quatre columnes acaben en un petit capitell amb dos arcs al capdamunt de cada un d’ells i... oh, sopresa! en tres d’aquests els arcs són CALIFALS/FERRADURA i només en un d’ells són ROMÀNICS. No he llegit mai cap referència a aquests arcs califals i no tinc constància que en el món romànic n´hi hagi cap d’igual d’aquestes característiques. D’on prové aquest capitell?

Qui va ser el seu escultor?

Era del nord o del sud?

Era cristià o mudejar? El cabildo ho sabia? Ho va permetre? Quin missatge extraiem de tot això?

Joan Pere Cadena La Vilella Baixa

Banc d’Espanya S’ha fet públic l’acord a tres bandes per a

fer realitat el projecte de l’’esperat’ Parador Nacional destinat a gent d’upa en el malaguanyat edifici de l’antic Banc d’Espanya, a obrir a finals de 2030. Segons sembla, la dimensió de l’equipament abasta l’immoble adjacent del carrer d’August amb un increment previst de superfície addicional de 4.000 metres quadrats, cosa sorprenent i fins ara desconeguda sense que se’n coneguin més detalls. Amb un total resultant de més de 7.000 metres quadrats, sense comptar l’àrea del sempre desangelat espai enjardinat de darrere per a una possible ampliació com ja s’ha especulat alguna vegada, no s’hauria pogut tenir la pensada per al Conservatori de Música o per a la Biblioteca Provincial? La cultura, malgrat que se’ls omple la boca quan els convé, no és una prioritat per als polítics “benpensants” que tenen altres plans.

Però més val un parador nacional, encara que la pleballa hi haguem de passar de llarg, que una mesquita, la proposta més forassenyada i desenraonada de totes les estrambòtiques que ha tingut, que va fer perdre la plaça al saló de plens a la formació que la va amollar però que més tard va recuperar perquè la memòria col.lectiva és molt feble.

Joan Aragonès Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

nats. El control, doncs, no és una qüestió menor ni burocràtica. És una eina per recuperar habitatges per al mercat residencial i evitar que una llicència turística acabi convertida en un actiu especulatiu. Com ja ha advertit el mateix Ajuntament, aquests immobles poden incrementar la pressió sobre el mercat residencial i contribuir a expulsar-ne els residents. Però l’impacte va més enllà del preu de l’habitatge. Quan els veïns marxen, també canvia el comerç, les relacions de proximitat i la vida al carrer. Tarragona necessita el turisme, però no a costa de perdre ciutat. Controlar els HUT és, sobretot, defensar el dret a viure-hi.

k Tribuna k

La integració a Catalunya: una assignatura pendent

D

’ençà de la reinstauració de l’autonomia el 1980, la majoria de l’arc polític català ha sostingut com un dogma de fe l’axioma de Jordi Pujol que afirmava que «és català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya», tesi oficial de la transició que fou bastida sota el conegut eslògan de «Catalunya, un sol poble». Tanmateix, en l’actualitat aquest oasi discursiu s’està esfondrant davant la cruesa de la realitat demogràfica. Sempre havia estat un miratge.

D’antuvi el pujolisme cometé dos errors flagrants: el primer, confondre la situació administrativa o legal dels habitants (ciutadania, residència o irregularitat) amb el seu component nacional o etnolingüístic.

En segon lloc, l’afirmació de ser un únic poble no es pot sostenir en termes absoluts ni tan sols en països ètnicament tan compactes com el Japó actual, amb una escassíssima població estrangera i on la xifra d’habitants que s’identifiquen amb la llengua japonesa i se senten exclusivament japonesos és de 95%, no pas del 100%. A l’era actual de la globalització, amb tantes facilitats per a les migracions, a tot arreu hi resideix un major o menor nombre de població d’origen forà que insisteix a preservar la seva identitat, tot resistint-se a la plena integració lingüística i cultural, o bé que es troba en un procés de transició i encara no ha completat la integració.

Des del punt de vista antropològic, històric i cultural, el principal tret que identifica els membres d’una comunitat nacional o etnolingüística és la llengua pròpia i el sentiment de pertinença.

Per tant, ni jurídicament ni tampoc des de l’òptica sociològica i antropològica, és català tothom qui viu a Catalunya, sinó qui té o adopta el català com a llengua d’identificació pròpia i el fa servir i, alhora, qui se sent català i defensa la nació catalana. De la mateixa manera, com és lògic, no tots els habitants de Dinamarca són legalment ciutadans danesos, ni tots aquells que tenen el document de ciutadania se senten només danesos i s’identifiquen amb la llengua pròpia del país.

Endemés, el fet d’haver hagut d’aprendre el català i de parlar-lo ocasionalment

o d’identificació i que un 40% només se sent català o més català que espanyol. Això és molt greu i preocupant. Uns nivells tan baixos només es troben en territoris que han patit una immigració massiva en poc temps (75 anys), superior a la de la població Víctor Lluís Pérez Garcia autòctona, especialment quan han estat Doctor en arqueologia, professor colonitzats per un estat ocupant, com és d’història i escriptor el cas que ens pertoca (Espanya al sud dels Pirineus i França al nord).

Dos terços de la població actual de Cano implica que qui ho fa se senti català, talunya (65%, IDESCAT) tenen origen imigual que no ens sentim anglesos sempre migrant —és a dir, que ells, els seus pares que fem servir l’anglès en les nostres relaci- o avis han nascut fora—, la xifra més alta ons internacionals. Recordem que, lingüís- d’Europa per a un país independent o no ticament, els filòlegs distingeixen entre L1 independent, deixant de banda microestats (llengua materna o nativa) i L2 (la resta de com Mònaco, Liechtenstein i Luxemburg, llengües apreses posteriorment). de mides no comparables. A més, aquests També cal fer una darrers no són casos altra distinció concepd’immigració al·lolinMalgrat les invasions tual: podem definir güística, sinó majoritài prohibicions immigrant com la perriament isolingüística, sona que decideix anar lingüístiques, cap a l’any és a dir, que pel fet de a viure a un altre lloc, 1950 l’ús social del català procedir del mateix domentre que colonitzamini lingüístic ja comera encara del 95% dor és el tipus d’immiparteixen la L1 del lloc grant que, un cop hi de destinació. Vaja, que arriba, en comptes d’adoptar la cultura i la a efectes pràctics equivalen a una immigrallengua autòctona que hi troba pretén que ció de tipus interior, no pas exterior. siguin els locals els que adoptin la seva i li La nostra no és una situació que hagi de parlin en aquesta. Per consegüent, conver- romandre anquilosada in aeternum, ans al tits en punta de llança del colonialisme po- contrari, es pot i s’hauria de revertir, torlític i en instruments de la substitució lin- nant al punt de partida, anterior a aquest güística, d’una banda rebutgen integrar-se canvi radical. La clau de volta és la integrai de l’altra recorren a la imposició, amb el ció. Per bé que, amb el temps, molts nousuport del seu govern invasor, perquè con- vinguts i els seus descendents s’han anat sideren erròniament que hi tenen dret. integrant, també hi ha un nombre elevat Tant el fenomen en alça de la globalitza- que no ho ha fet, o bé ho ha fet a mitges, ció com l’imperialisme, que encara perdu- o directament s’hi ha mostrat renitent, ra, dilueixen i posen en risc la continuïtat àdhuc hostil. No és una opinió, sinó una de les identitats locals i de les llengües au- obvietat contrastada que es reflecteix en tòctones que no compten amb la protecció les dades. I com més aviat la societat ho red’un sòlid estat propi, o bé que no té la força conegui, més aviat podrem posar-hi remei. per assimilar fluxos migratoris tan grans i Es pot solucionar, és clar, però requereix minimitzar l’impacte de les llengües més voluntat, tant personal com social i polítipotents del món. ca. La integració plena a la llengua pròpia i Malgrat les invasions i prohibicions lin- al sentiment nacional de la terra és, doncs, güístiques, cap a l’any 1950 l’ús social del un assumpte pendent a Catalunya, de vital català era encara del 95%. Per contra, totes importància per a la seva supervivència i les enquestes (EULP i CEO) mostren que per a garantir la cohesió del país. Fins que avui dia tan sols un 35% de la població de aquesta no s’assoleixi, no serem veritableCatalunya té el català com a llengua pròpia ment «un sol poble».

21 dimecres 16 de setembre de 2026

k Tribuna k

La imatge de la Mare de Déu del Lloret de Renau

L

a Mare de Déu del Lloret de Renau és una imatge del segle XVI d’estil flamenc vinculada a l’ermita d’aquesta població. Mesura 29 cm i és de fusta policromada. La devoció popular diu que va ser portada pel baró de Renau, Onofre de Montoliu, del seu viatge de conquesta a Tunis amb Carles I el 1535. Es diu que aquest va aixecar l’ermita del Lloret, construcció documentada a la segona meitat del segle XVII. Va ser substituïda per una de nova que s’inicià el 1690 i que es va beneir el 1704.

Aquesta imatge devia formar part d’un retaule gòtic que va ser cremat el 1936. El pintor Santiago Tarragó Lafau (Belltall, 1907 – Reus, 1982) va dur a terme la decoració pictòrica de l’altar major en substitució de l’antic retaule. Va pintar quatre àngels, dos del quals sostenen una casa sobre un núvol que simbolitza la casa de la Mare de Déu de Natzaret. Al centre hi ha un pedestal on s’ubicava la imatge de Lloret.

La Mare de Déu apareix dempeus, amb una expressió serena, ulls ametllats fins i cabells llargs que cauen sobre les espatlles. Vesteix una túnica llarga i un mantell que genera plecs verticals al voltant del seu cos. L’infant Jesús està subjectat sobre el braç dret de la Mare de Déu. Es mostra en posició asseguda, amb una mirada frontal cap a l’espectador i abraçant a la seva mare.

A la roba apareixen uns elements decoratius florals molt interessants. També hi ha traços vermells que fan pensar en una inscripció decorativa o un motiu ornamental. A més a més s’observa una textura puntejada, granulada i petits cercles concèntrics que potencien l’efecte ornamental del vestit.

L’arquitecte Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) va restaurar l’ermita el 1925. Tant la Mare de Déu com l’Infant portaven corones reials de plata ben definides al cap. A més, darrere del cap de Maria destacava una gran aureola coronada amb deu estrelles de vuit puntes. Al costat del cap li penjaven dues arracades o penjolls. Al pit s’observava un fermall floral compost per pedres incrustades o joies que penjaven d’una cadeneta del coll.

D’acord amb la tradició catòlica, els àngels van traslladar la casa de Nazaret, on va viure Maria, per salvar-la dels infidels.

Després d’unes quantes ubicacions la van dipositar en un bosc de llorers a Itàlia, un terreny que pertanyia a una dona rica que es deia Laureta o que es coneixia com a Camp Laureta. D’aquí prové el nom de Loreto que a Renau va rebre el nom de Lloret i a Tarragona Llorito.

La talla es guardava en una caixa a l’església. Una veïna que es deia Àurea Veciana en tenia les claus. Era la germana

lona, 1973). Aquests van ser publicats per Salvador Torrell (Reus, 1900 – Barcelona, 1990). Probablement es cantaven amb la melodia dels goigs antics.

Una tercera versió de gojos daten d’inicis de la dècada dels anys 70. El de 1970 Marc Dalmau Arqueòleg i historiador va ser revisat i adaptat per l’impressor Ricard Vives Sabaté ( Reus, 1907 – Vilanova i la Geltrú, 1995) amb xilografies antigues del Josep Veciana (Renau, 1919 - Tarrago- anònimes. El del 1973 procedeix del mana, 2007). La gent del poble l’anomenava teix text anònim revisat i amb dibuixos Laura o Làurea. L’escultor Eustaqui Vallès del mateix on apareixen la Mare de Déu (Tarragona, 1937) va fer-ne una còpia que i l’infant amb les corones.

El professor Cortiella i Òdena (Vilaes guarda a l’església. L’original se la van emportar a Tarragona. Actualment es verd, 19333 – Tarragona, 1987) va transtroba a la sala de reserves del Museu Di- criure un document en el que el 26 d’agost de 1781 es va ocesà amb el número treure la talla de l’erD-0292.

Uns documents Uns documents que han mita essent presents que han arribat fins arribat fins als nostres el rector, els regidors als nostres dies ben dies ben definits són els i el poble. A canvi de goigs parar l’epidèmia de definits són els goigs. febres es va prometre Aquests són composicions poètiques i poemes cantats popu- una festa solemne i una missa cantada lars que es dediquen a la Mare de Déu o cada any. El dia 10 de desembre se la va als sants durant la seva festa. Els d’aques- pujar a l’església parroquial i el dia 11 va ta ermita lloen directament el vincle de tornar a l’ermita. L’any 1782 es va fer la la Mare de Déu de Lloret amb Renau. Els festa a l’ermita amb solemnes completes gojos tenen una funció clara: reactivar la el dia 9 i ofici el dia 10. A partir d’ara la força arcana i la potència tel·lúrica de la festa es va fer solemne.

En la celebració de la concentració imatge a través de la joia i la satisfacció durant la festa. Hi ha uns gojos impresos d’imatges de la Mare Déu que va tenir per la impremta Moncunill de Valls on lloc el 7 de novembre de 1954 a Tarragoapareix el nom Llorito. Aquests tenen na, la imatge del Lloret va ser convidada una il·lustració amb la casa de Natzaret a participar-hi. Durant el juliol de 2026 amb la Mare de Déu i el seu fill asseguts la imatge va ingressar al fons de reserva damunt de la teulada. No apareix cap del Museu Diocesà procedent d’una antidata. Aquesta mateixa lletra apareix re- ga ubicació dins del mateix museu. Vaig produïda en uns gojos amb dibuixos de poder ser testimoni d’aquest fet. Amb la Josep Maria Jujol datats possiblement el Mare de Déu entre les mans vaig reviure el cercle que va iniciar el baró Onofre de 1934.

Hi ha una altra sèrie de gojos que daten Montoliu al segle XVI i que van continuar del 1957, fets per mossèn Ramon Munta- generacions de renauencs i renauenques nyola (L’Espluga de Francolí, 1917 – Barce- fins al dia d’avui.

Imatge de la Mare de Déu del Lloret amb corones i sense. SegleXVI. Marc Dalmau

k Tribuna k

Bombers, Barcelunya o Catalunya?

D

es d’Impulsem Penedès, Impulsem Lleida i Impulsem Camp de Tarragona fa temps que alertem d’una realitat que ja no podem continuar normalitzant: Catalunya avança a dues velocitats.

I aquesta desigualtat territorial no és només una qüestió d’infraestructures, d’inversions o de serveis. És una qüestió de model de país. De si realment volem construir una Catalunya cohesionada, policèntrica i equilibrada o si, per contra, continuarem acceptant que massa sovint el país es pensi, es decideixi i es governi des d’un únic centre de gravetat, Barcelona.

Nosaltres no tenim res contra Barcelona. Al contrari. Barcelona és una gran capital europea i un motor imprescindible de Catalunya. Però una Catalunya forta no pot confondre la fortalesa de la seva capital amb la concentració de totes les oportunitats, decisions i recursos al seu voltant.

Per això volem posar damunt la taula una reivindicació que aquests dies protagonitzen els Bombers de la Generalitat de Catalunya, on els hi han assegurat, que no juguen a la mateixa lliga que els de Barcelona.

Els bombers de la Generalitat són els bombers de tot Catalunya. Són els professionals que protegeixen les nostres comarques, els nostres pobles, les nostres ciutats, els nostres boscos i les nostres indústries. Són allà quan hi ha un incendi forestal al Camp de Tarragona o Lleida, una emergència al Penedès, una inundació a les Terres de l’Ebre o qualsevol altra situació de risc arreu del país.

No hi ha bombers de primera i bombers de segona.

Quan els Bombers de la Generalitat denuncien mancances, quan reclamen més recursos, més personal, millors condicions i quan posen sobre la taula les diferències Una Catalunya forta salarials amb els Bomno pot confondre bers de Barcelona, la fortalesa de la no hauríem de mirar seva capital amb la aquesta reivindicació concentració de totes les com un conflicte labo- oportunitats, decisions i recursos al seu voltant. ral més.

Hauríem de mirar-la com un símptoma del mateix problema territorial que nosaltres denunciem.

Perquè si acceptem que un servei públic nacional pugui tenir realitats tan diferents segons on presta servei, estem acceptant, en certa manera, aquesta Catalunya de dues velocitats.

No volem que els professionals que garanteixen la nostra seguretat hagin de treballar amb menys recursos o pitjors condicions pel simple fet de formar part d’un servei que depèn de la Generalitat.

Aquí és on la reivindicació dels Bombers ens interpel·la especialment.

Perquè si volem una Catalunya de primera, necessitem serveis públics de primera a tot arreu.

No es tracta de treure recursos a Barcelona per donar-los a la resta. Aquesta és una falsa dicotomia.

Es tracta de fer que la prosperitat de Barcelona serveixi per reforçar el conjunt de Catalunya i que el potencial del conjunt de Catalunya reforci també Barcelona. Es tracta de repartir millor les oportunitats. De garantir serveis públics suficients i de qualitat allà on viu la gent.

L’emergència és la mateixa. El risc és el mateix. I la vida de les persones val exactament el mateix. I els Bombers de la Generalitat de Catalunya son els de tots.

Marc Rovira. Impulsem Camp de Tarragona Manel Solé. Impulsem Lleida Jaume Casañas. Impulsem Penedès

22 dimecres 16 de setembre de 2026

Necrològiques Tarragona Rafel Simó Viñes.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a l’Església de Natzaret de Tarragona.

Ascension González Casado.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

Reus Montserrat Águila Rodríguez.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

Raquel Sardà Pérez.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Adela Sierra Ambel.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal.

José Pérez Lorente.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori Municipal.

Representants del sector i de les institucions, aquest dimarts durant la presentació de les jornades. Cedida per l’AEHT

El Baix Penedès presenta les IV Jornades de l’Arròs i Tastets amb 25 restaurants Gastronomia l La quarta edició aposta per l’arròs, el producte local i els vins de la DO Penedès Diari Més El Baix Penedès va presentar ahir dimarts les IV Jornades Gastronòmiques de l’Arròs i Tastets, que se celebraran del 18 de setembre al 18 d’octubre amb la participació de 25 restaurants de Calafell, Segur de

Calafell, Cunit, el Vendrell i la Bisbal del Penedès. Els establiments oferiran propostes centrades en l’arròs i en productes i sabors de la comarca, maridades amb vins de la DO Penedès. La iniciativa, impulsada pel Gremi d’Hostaleria i Turisme del Baix Penedès, vol reforçar la gastro-

nomia com a eina de promoció del territori. Entre les novetats, destaca ara una nova plataforma web que premiarà els comensals que visitin establiments de diferents municipis, permetrà votar els restaurants més ben valorats i animarà a descobrir nous racons de la comarca.

23 dimecres 16 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Corneli i Cebrià

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Els teus canvis Pensa molt bé tot Durant el dia acon- La teva sensibilid ’h u m o r se ra n allò que avui vols seguiràs conquerir tat i els teus nervis molt notables i les canviar o eliminar. tots els objectius una mica tensos, persones que t’en- Qualsevol acció que et proposis. La potenciats per una volten no els en- que facis avui per- societat et garanti- intensa activitat, et tendran. La parella durarà en el temps, rà tot el seu suport faran gastar més es mostrarà una fins i tot en l’amor. en tot allò que em- energia de la nemica difícil.

Viatge feliç. prenguis. cessària. Relaxa’t.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva ambició en Les situacions ex- Al llarg de la jorna- Si entres en conel terreny dels sen- tremes en els sen- da notaràs que els tacte amb molta timents serà molt timents es mani- teus sentiments ani- gent, intenta no alta i, d’alguna ma- festaran fàcilment, ran variant a mesu- entrar en discussinera, les persones ja que avui tens la ra que experimentis ons o comentaris que tens al voltant sensibilitat a flor de noves sensacions que puguin comet criticaran per la pell. Busca la rela- amb les persones prometre la vida teva possessivitat. xació mental. que s’acostin a tu. d’altres persones.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Et sentiràs molt Diuen que una re- Les coses ja no És cert que la temestimulat per les tirada a temps pot poden anar a pitjor. porada no és tan p e r s o n e s m é s arribar a ser una T’espera una situ- bona com esperes, properes. La teva victòria; avui és el ació de tranquilitat però intenta durant necessitat d’aven- dia per posar-ho que s’anirà decan- un moment viure tura i risc quedarà en pràctica. No et tant cap a millores les coses amb una plenament com- fiquis on no et de- en el camp més actitud més positipensada. manen. personal. va. Tot canviarà.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia (reemissió)

15:30 Recórrer

15:30 Pista Oberta

16:00 Notícies migdia (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

18:00 Recórrer 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 La comarcal

16:30 Efecte Mosaic. Tarda.

18:00 Carreteres secundàries 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20.00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Especial Santa Tecla. Primer programa

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Hospital de proximitat

21:30 La comarcal (r)

22.00 Notícies 12. Edició vespre

22:00 Notícies vespre (r)

22.30 Especial Santa Tecla. Primer

22:30 La comarcal (r)

8

11

14:30 Caminant per Catalunya 14:30h La Crida. Santa Tecla 2026.

16:30 Efecte mosaic. Tarda

7

10

CANAL REUS TV

15:00 Notícies migdia (r)

5

programa

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Hospital de proximitat

23:30 La comarcal (r)

00.00 Notícies 12. Edició vespre.

TARRAGONA: Salazar Echavarria, Antonio Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Solanellas Juncosa, Nuria Pintor Tapiró, 2 Telèfon 977 315 359 SALOU: Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138 VILA-SECA: Escobar Poblet, FrancescRequet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672 CAMBRILS: Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270 VALLS: Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Contes per descobrir la solució d’una cosa enigmàtica. 2. De l’Aràbia Saudita. Reflexió d’ones sonores per la dreta. 3. Infecció de pus. Nota girada. 4. Península de Grècia.Viu a ciutat.Vocal. 5. Trobada concertada. Una mica afònic. Conseqüència de l’anterior. 6. Arbre de la família de les rosàcies. Obsessions. 7. Un naip. De la península Ibèrica. Extens, dilatat. 8. Una al llit. Acte sexual. Dolor. Cercle. 9. Sarcosina. Col·labora dins d’un partit polític. 10. Casa gran vella, ruïnosa i girada. Despullada. 11.

Dins del coll. Coll d’una bastida. 12. Argent. Pals desordenats. És en anglès. La del punt.

VERTICALS: 1. Relatiu o pertanyent als espais. Mig gat. 2. Mariners. Molècula d’aigua que puja. 3. Component mat de l’hulla.

Estil de natació. 4. Allò que cal tenir, a més de respecte. Bastó girat. 5. Ciutat. Que té dues mans, com els humans. Enmig de París. 6. Mite sense cap.Varietat de fluorita. 7. Nom aplicat a diverses espècies de nimfeàcies. Protectors de la casa a Roma.

8. Qüestió de l’univers. 9. Angle recte. Les dues primeres de la famosa sèrie. Lletra. Gat sense cap. Sis romans. 10. Entrada local.

Unes de la població itàlica d’Atella. 11. So de tornada. Cosa sense principi. Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles. 12. Garbell fet de pèls d’animal. Sencera. Enmig del cim més alt.

Anuncis classificats REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-60 años.

Tel. 685.253.084

PROFESSIONALS

ALTRES

CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Solució dels mots encreuats

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard.

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

Solució: nivell mitjà

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 LEYRE. REUS. Tel: 631.147.469

MASAJES para parejas.

Tel. 634.690.215 URGE SEÑORITA QUIROMASAJISTA TERAPÉUTICA. Zona Tarragona.

Tel. 692.780.087

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

21º 30º

Previsió pel Camp de Tarragona

Precipitacions A partir del final del matí, s’esperen alguns xàfecs a punts del litoral i prelitoral central i en són possibles al sud del litoral i prelitoral nord. Seran d’intensitat entre feble i moderada, localment forts a punts de la meitat est del país durant la tarda.

Al final del dia seran d’intensitat forta a punts del sector central del litoral i prelitoral, i és possible que localment siguin d’intensitat torrencial. Aniran acompanyats de tempesta i és possible que vagin associats a temps violent i, a més, que puntualment hi hagi calamarsa durant la tarda. S’acumularan quantitats poc abundants de precipitació, tot i que és possible que molt abundants al sector central del litoral i prelitoral.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimecres 16 de setembre de 2026

C

antar plegats és una celebració d’amistat. Entre tots dos, i amb els de baix», afirmava Joaquín Sabina el juny de 2007 en una entrevista a El País. En aquell moment el músic madrileny es trobava promocionant la gira Dos pájaros de un tiro, en què compartia escenari amb el seu estimat amic Joan Manuel Serrat. Serrat i Sabina van portar la seva amistat als escenaris en dues gires més: Dos pájaros contraatacan (2012) i No hay dos sin tres (2019-2020).

En totes tres van compartir i intercanviar repertori, combinant les seves cançons amb la complicitat de dos amics.

Ara, aquella complicitat i el talent de dues de les grans figures de la música es retroba de nou amb una proposta original. Es tracta de Tribut Serrat & Sabina al 100%, un espectacle de gran format que es podrà veure dissabte 19 de setembre al Camp de Mart de Tarragona.

Música l Dissabte 19 de setembre el Camp de Mart de Tarragona acull el concert ‘Tribut Serrat & Sabina 100%’, amb Ernest Bertran i David Collado al capdavant de l’espectacle

k Golfus de Tàrraco

Un concert per reviure l’èpica de Serrat i Sabina

l patinet elèctric ha fracassat a Tarragona. El de lloguer. El model no funciona, diu l’Ajuntament, que en tanca el servei de lloguer. Em sap greu per l’empresa, però hi ha gent que se n’alegra. La consellera de Mobilitat, Sònia Orts, afirma que s’han constatat incompliments que afecten la “seguretat ciutadana, la convivència i l’espai públic”.

Tots els números de la loteria, que havia d’acabar tocant. Però no als VMP privats, ara com ara.

Amb l’antropòleg Manuel Delgado compartíem jurat al premi de cultura popular Joan Amades, que es donava a Tarragona. Per cert, quina pena que desaparegués aquest premi. Delgado s’oposa a l’estigma classista que hi ha sobre els patinets, com a vehicles de la gent amb menys recursos. Afirma que trenquen un pacte tàcit d’indiferència ciutadà perquè fan visible i sorollosa la presència d’uns usuaris que fins fa poc no es veien, i això crea conflicte. La reacció negativa contra els patinets seria sobre qui té dret a ocupar i definir la ciutat. Per aquí van les paraules d’Orts, quan diu que la dels patinets “no és una decisió ideològica.”

No em discutiré amb Manuel Delgado.

Ja ho fèiem, amistosament, als premis Amades. Però quin poder representa la gent gran que ha d’arrambar-se a les parets perquè no l’atropellin? Que els VMP – bonic eufemisme – hagin de respectar les normes de circulació és classista? Ho és que haguessin de portar matrícula? Ho és que fossin com qualsevol altre vehicle?

No és més classista tractar-los com a menors d’edat socials?

Soc de l’època de les mobylettes i les Derbis paleta. Una mica cafres també ho érem. Però no ens ha fet cap mal pagar assegurança. Els atropellaments no distingeixen persones de dretes i d’esquerres.

Una idea original La gènesi del projecte cal buscar-la en el moment en què Serrat anuncia la retirada dels escenaris i en la voluntat de recuperar l’esperit dels concerts que el cantautor català va compartir amb Sabina. «El promotor d’aquest espectacle, Xavier Bové, va tenir la Sobre l’escenari actuen fins a catorze músics. Cedida feliç idea de muntar una gira de tribut a Serrat i va contactar amb mi, perquè va considera que la meva veu s’assemblava molt a la del cantautor», explica Ernest Bertran. Després de la gira, aquella idea va evolucionar cap a la recreació dels concerts compartits per Serrat i Sabina. La banda va incorporar David Collado per donar vida a Sabina i així és com es va començar a construir un espectacle que pren com a referència aquella gira.

A Tribut Serrat & Sabina al 100% Bertran i Collado actuen acompanyats d’una banda de Bertran i Collado canten les cançons, però també catorze músics, sota la direcció musical de reprodueixen la complicitat de Serrat i Sabina. Cedida Paco Martín i David Ferré. Completen aquest equip Rakel Esteve i Laia Sans, tarragonins, fills de la ciutat o de municipis del voltant». que assumeixen el paper de corisEl concert que ara arriba a Tartes, per bé que en algunes peces fan duets amb els intèrprets. ragona dura gairebé dues hores, durant les quals Bertran i Colla«En total som prop de vint-i do desgranen els grans èxits del -cinc persones que formen part del projecte, encapçalat per Xapopular duet, entre els quals no falten grans himnes com Medivier Bové, que és l’ideòleg, mànager i promotor», explica l’Ernest. terráneo, Paraules d’Amor, Hoy «I amb l’afegit que la majoria puede ser un gran día, Quién Cristina Serret Alonso de membres de l’equip som me ha robado el mes de abril o

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Talent local Un 80% dels músics que formen part de l’espectacle són tarragonins 19 días y 500 noches, entre molts altres.

La proposta, però, va molt més enllà d’allò que és estrictament musical: «Serrat ha actuat tota la vida amb un tamboret de Bocaccio.

Doncs bé, un artesà ens ha fet una rèplica exacta del tamboret per al concert. I, en el cas de Sabina, el David vesteix el seu típic jaqué i porta l’ampolla de whisky. Està tot molt cuidat», afirma Bertran. Fins i tot les interaccions entre els dos intèrprets reprodueixen la relació de complicitat i amistat original. «No només cantem les 25 cançons, l’esperit de la gira també el portem a dalt de l’escenari», subratlla l’Ernest.

El concert Tribut Serrat & Sabina al 100% començarà a les 22 h al Camp de Mart i les entrades estan disponibles a través d’internet (entrades.tarragona.cat). Els preus oscillen entre els 18 i els 26 euros.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

La vida és un patinet

E

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: