Dimecres 14 d'octubre de 2026 by Diari Més

dimecres, 14 d’octubre de 2026

Mobilitat

Creix el volum interanual de passatgers que utilitza l’Aeroport de Reus, que estrenarà cinc rutes Opinió

Número: 5645

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Reus 8 L’Hospital de Dia Polivalent del Sant Joan es reformarà i redistribuirà per acollir noves consultes

21 Francesc Pintado. Omplir el restaurant ja no és suficient: «El futur turístic no pot dependre exclusivament dels grans pics de demanda»

TARRAGONA

La compra de Ca l’Ardiaca encara no està garantida L’empresa hotelera Iruña Palace supedita la seva adquisició a una inspecció tècnica de l’edifici i afirma que l’operació està en una fase «molt inicial» Gerard Martí

Costa Daurada

Preocupació entre els hostalers per la caiguda de la despesa que fan els turistes l 12 i 13

Empresa 2 i 3

Dow xifra en 116 els acomiadaments previstos La companyia ha obert un període de consultes amb els treballadors, que han acusat les administracions de no implicar-se en el conflicte laboral

2 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Els treballadors de Dow denuncien la «inacció» de les administracions vers els acomiadaments Societat l L’empresa rebaixa de 138 a 116 el nombre d’acomiadaments que planteja i obre el període de consultes amb els empleats Oriol Castro Sanz La plantilla a Tarragona de Dow rebutja els acomiadaments que planteja l’empresa i que afectaran 116 treballadors a tot l’Estat. Així ho va expressar el president del comitè d’empresa, David Navarro, després de la primera reunió amb la direcció per abordar el procediment, en què la companyia va reduïr de 138 a 116 el nombre de llocs de treball afectats respecte a la proposta inicial, anunciada el 3 de juny. Navarro va qualificar la xifra d’«excessiva» i va assegurar que el comitè no contempla que l’activitat es pugui mantenir en les mateixes condicions amb 116 persones menys. «116 persones no és un número. Són 116 famílies», va remarcar, en una crida a la societat i als representants polítics perquè prenguin consciència de l’impacte que pot tenir la mesura. Segons el president del comitè, l’empresa justifica els acomiadaments per motius organitzatius i per la voluntat d’optimitzar recursos a escala europea. En un comunicat, Dow va exposar que «és conscient que aquest procés genera incertesa entre els empleats i les seves famílies» i que vol «mantenir un diàleg obert i constructiu» amb els treballadors, «actuant en tot moments amb el màxim respecte envers les persones afectades i en estricte compliment de la legislació». Cal recordar que la plantilla de Dow a Espanya és d’uns 732 treballadors, dels quals aproximadament 687 es troben a Tarragona. Els 116 llocs de treball afectats corresponen al conjunt de l’Estat, i no

La xifra

116

treballadors La xifra de treballadors de Dow a Espanya que es preveuen acomiadar. El gran gruix afecta la plantilla de Tarragona. exclusivament al complex tarragoní. Navarro també va lamentar la manca de mesures concretes per part de les administracions des que es va anunciar l’ERO. El comitè havia demanat suport tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, amb l’esperança que els governs català i espanyol intervinguessin per obrir una via de diàleg amb la direcció de la companyia. Paraules contra fets «Tot han sigut bones paraules, però el fet és que som aquí, amb 116 acomiadaments damunt la taula», va afirmar. El representant sindical considera que les administracions haurien d’haver impulsat contactes amb els responsables de la multinacional als Estats Units per explorar alternatives que permetessin mantenir l’ocupació i garantir la continuïtat de les instal·lacions a Tarragona. El president del comitè va insistir que la defensa dels llocs de treball va més enllà de la situació individual dels afectats i que està vinculada al futur de la indústria química del territori. En aquest sentit, va recordar que unes 44.000 persones depenen directament o indirectament d’aquest sector a

Tarragona. Un dels principals punts de la reivindicació és la necessitat de facilitar inversions per adaptar les plantes industrials als objectius de descarbonització. Navarro va defensar que les administracions han d’oferir ajudes directes a les empreses per afrontar els costos de la transició energètica i evitar que les exigències reguladores europees comprometin la competitivitat de les instal·lacions. 80 MEUR En el cas de Dow, va assenyalar que la companyia ha de desenvolupar un projecte de descarbonització al cracker de Tarragona, valorat en uns 80 milions d’euros. La iniciativa va quedar fora del programa d’ajudes del PERTE al qual es va presentar. «Si de veritat ens creiem que hem de descarbonitzar i volem donar futur a les plantes de Tarragona, hem d’ajudar les empreses a descarbonitzar-se», va defensar. Navarro considera que el suport públic a aquestes inversions pot contribuir a reforçar el compromís industrial amb el territori i a evitar que les empreses es plantegin reduir la seva presència a Tarragona o a l’Estat. La primera reunió entre l’empresa i la representació dels treballadors va servir per constituir formalment la taula de negociació i lliurar la documentació de l’expedient. El comitè preveu analitzar-la per preparar preguntes i plantejar les seves demandes en les pròximes trobades amb la direcció. La següent reunió està prevista per divendres. De moment, no s’han abordat possibles mesures.

La pròxima reunió entre la plantilla i l’empresa està prevista per divendres

«Si creiem que hem de descarbonitzar, hem d’ajudar les empreses»

3 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Uns 150 treballadors es van concentrar ahir a la porta de l’empresa. Gerard Martí

La 60a trobada anual de l’EPCA ha reunit més de 2.500 professionals. PortTarragona

El Moll d’Andalusia desperta l’interès de les químiques Economia l El Port manté reunions amb diferents companyies a la trobada del sector L’apunt

ECP exigeix al Govern que s’impliqui

Els empleats demanen una major implicació de les administracions públiques. Eloi Tost/ACN

En Comú Podem va expressar ahir el seu suport als treballadors i treballadores de Dow a Tarragona, que es van concentrar davant de les instal·lacions de l’empresa en senyal de protesta. Jordi Collado, portaveu de la formació a Tarragona, i Toni Carmona, conseller d’En Comú Podem, van estar presents a la mobilització per acompanyar la plantilla i defensar el manteniment dels llocs de treball. En Comú Podem reclama al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, encapçalat per Miquel Sàmper, que «deixi de mirar cap a una altra banda» i «s’impliqui activament en la negociació». La formació política considera que el Govern «no pot mantenir-se al marge davant d’una decisió que afecta directament l’ocupació, el teixit productiu i el futur industrial del Camp de Tarragona». La formació també qüestiona el silenci de l’Associació metropolitana.

Diari Més Port Tarragona consolida el seu posicionament com a hub per a l’emmagatzematge de productes petroquímics a la Mediterrània en el marc de la 60a trobada anual de l’European Petrochemical Association (EPCA). Una delegació de Port Tarragona i ChemMed ha assistit a la principal cita del sector petroquímic europeu per a estrènyer vincles amb representants de tota la cadena de valor dels productes químics i petroquímics. En el marc de la trobada, es va constatar l’alt interès

El desenvolupament de la terminal de la Boella també genera expectació que desperta en el sector la terminal polivalent del Moll d’Andalusia, adjudicada la primavera passada a l’aliança COSCO-PTP, i també el desenvolupament ferroviari de la terminal intermodal de la Boella, associada a aquesta concessió. La delegació de Port Tarragona i ChemMed a l’EPCA va mantenir 25 reunions de treball amb repre-

sentants de tota la cadena de valor del sector petroquímic: productors, operadors logístics, empreses ferroviàries i terminals, clients finals, entre altres. En elles, s’ha pogut intercanviar visions sobre tendències sectorials i noves oportunitats de negoci. Les trobades van evidenciar l’interès dels diferents actors del sector en reforçar el rol de Port Tarragona com a node logístic i d’emmagatzematge de productes químics i petroquímics a la Mediterrània per a la seva posterior distribució a la resta del continent europeu. La seva ubicació geogràfica estratègica, les seves instal·lacions i el seu knowhow com a principal soci logístic del pol petroquímic més gran del sud d’Europa, fan del port tarragoní un dels enclavaments més interessants a la Mediterrània Occidental per a esdevenir hub. La 60a trobada anual de l’EPCA va reunir a més de 2.500 professionals de més de 500 companyies a Viena durant quatre dies amb l’objectiu de potenciar la competitivitat del sector petroquímic europeu.

La indústria química europea busca recuperar competitivitat Economia l L’últim informe de tendències del Consell Europeu de la Indústria Química (Cefic), publicat el 5 d’octubre, confirma que la recuperació del sector encara no s’ha consolidat: la producció química de la UE-27 va disminuir un 2% entre el gener i el juliol del 2026 respecte al mateix període de l’any anterior, mentre la demanda ro-

man feble i les pressions sobre la competitivitat continuen condicionant l’evolució del sector. Tot i que alguns indicadors han mostrat una evolució positiva, Cefic adverteix que encara no es pot parlar d’una sòlida i generalitzada recuperació. Les vendes químiques van augmentar un 2,1% entre el gener i el juny, però aquest creixement va estar im-

pulsat principalment per un increment del 5,1% dels preus de producció, i no per una millora dels volums fabricats. Alhora, les exportacions extracomunitàries van disminuir un 4,2 %. El cost energètic, més car que fora del continent, continua essent un dels factors principals que condicionen l'evolució de la química europea. l Diari Més

4 dimecres 14 d’ octubre de 2026

L’hotelera Iruña Palace supedita la compra de Ca l’Ardiaca a una inspecció tècnica de l’edifici Patrimoni l La firma navarresa ha presentat una oferta de 2,4 MEUR a l’actual propietària, Arbe Desarrollos, però vol comprovar l’estat de l’immoble abans de decidir si formalitza l’adquisició John Bugarin La compra de Ca l’Ardiaca per part de l’empresa hotelera Iruña Palace SA encara està pendent d’un pas clau abans de concretar-se: una inspecció tècnica de l’immoble. Fonts de la companyia asseguren que han presentat una oferta de 2,4 milions d’euros a l’actual propietària, la promotora aragonesa Desarrollos Arbe SL, però que l’operació està «supeditada» a una revisió de l’edifici que encara no s’ha dut a terme. La intenció de la firma navarresa és que els seus tècnics visitin el palauet pròximament per avaluar-ne l’estat i determinar si finalment es formalitza l’adquisició de la finca. Amb seu a Pamplona i una llarga trajectòria en el sector hoteler, Iruña Palace té com a principal referent l’Hotel Tres Reyes, un establiment emblemàtic de la capital navarresa que va obrir les portes el 1963. El seu interès per Ca l’Ardiaca respon, en bona part, a la seva ubicació privilegiada, al pla de la Seu i davant de la Catedral. Tot això, tenen clar que l’atractiu de l’emplaçament haurà d’anar acompanyat de la viabilitat tècnica del projecte, tenint en compte les particularitats arquitectòniques i arqueològiques de la finca. Des de l’empresa apunten que l’operació es troben encara

Imatge d’arxiu de Ca l’Ardiaca, protegida per una bastida, durant les obres d’emergència que es van dur a terme l’estiu del 2024. ACN

La companyia assegura que l’operació encara està en una fase molt inicial en una fase molt inicial i que la inspecció serà necessària per valorar les condicions de l’edifici abans de

prendre una decisió definitiva. Precisament, les particularitats patrimonials de Ca l’Ardiaca són un dels principals factors a tenir en compte a l’hora de plantejar qualsevol intervenció. El palauet, d’origen medieval i amb elements que es remunten als segles XII i XIII, conserva vestigis romans, arquitectura gòtica i pintures murals d’interès

històric. L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’abril del 2025, una catalogació i protecció que obliga a preservar els elements patrimonials protegits i a complir els requisits corresponents en les actuacions que s’hi duguin a terme. Tot i el seu valor històric i la situació estratègica al nucli antic, fa més de dues dècades que l’immoble

està pendent d’una recuperació que permeti donar-li un nou ús, compatible amb la seva conservació. Propostes fallides Durant aquest primer quart de segle, Ca l’Ardiaca ha estat objecte de diferents propostes per convertir-lo en un hotel de luxe, però cap no ha acabat materialitzant-se. La promotora Desarrollos Arbe, actual propietària, també havia plantejat aquest ús, però els obstacles urbanístics, arqueològics i de conservació han dificultat el desenvolupament del projecte. Els problemes de l’edifici, però, venen de lluny: el 2013, els tècnics municipals ja van detectar deficiències estructurals i l’Ajuntament va instal·lar un tancament per protegir els vianants davant el risc que comportava l’estat de l’immoble. La situació es va agreujar el febrer del 2024, quan l’esfondrament parcial de la coberta i els problemes estructurals van obligar el consistori a intervenir-hi de manera subsidiària per garantir-ne la seguretat. A les dificultats tècniques s’hi afegeix la situació econòmica de la propietat. Desarrollos Arbe acumula un deute amb l’Ajuntament de Tarragona que s’acosta al milió d’euros, derivat principalment de les actuacions d’emergència que va executar el consistori el 2024, amb un cost d’uns 600.000 euros, i de les sancions imposades per l’incompliment de les obligacions de conservació de l’edifici. L’adquisició de l’immoble per part d’Iruña Palace per més de dos milions d’euros inclouria també aquest deute pendent en l’operació. Abans, però, l’empresa haurà de comprovar sobre el terreny l’estat real de la finca i valorar l’abast de les intervencions necessàries, un examen que serà determinant per saber si l’oferta presentada acaba convertint-se en una compra efectiva i obre una nova via per recuperar Ca l’Ardiaca.

Martorell (PP) proposa convertir l’edifici de l’antic Banc d’Espanya en un centre d’interpretació cultural Arquitectura l El grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona vol convertir l’edifici del Banc d’Espanya en un centre d’interpretació cultural que aculli serveis per a la ciutadania, exposicions i activitats socials. La proposta es presentarà en forma de moció al ple municipal d’aquest divendres. La portaveu, Maria Mercè Martorell, va defensar que l’equipament ha de mantenir una vinculació directa

amb la ciutat i amb la permuta urbanística del 2010 que va permetre que passés a mans municipals. Segons la líder popular, l’edifici ha de ser un espai obert als tarragonins, i no quedar condicionat per la proposta del govern socialista de destinar-lo a un Parador. La iniciativa del PP planteja habilitar un espai de recepció de visitants a l'històric edifici que expliqui la història i la identitat de Tarragona. També pro-

posa recuperar les exposicions de la Casa Castellarnau que actualment no es poden mostrar, permetre visites a l’antiga caixa forta i crear sales polivalents per a conferències, concerts de petit format i projeccions de cinema. A més, la consellera Martorell defensa que el Banc d’Espanya disposi d’espais perquè els veïns, especialment la gent gran, hi puguin desenvolupar activitats culturals i socials. l Diari Més

El grup municipal del PP presentarà una moció al ple d’aquest divendres. Cedida

5 dimecres 14 d’ octubre de 2026

El cicle ‘Tarrorífic’ i la rua de Halloween tornen per la festivitat de Tots Sants Societat l La desfilada tindrà lloc el dia 24 d’octubre a la tarda i, al matí, hi haurà activitats relacionades amb la Castanyada John Bugarin Què tenen a veure els panellets i les castanyes amb les antigues ofrenes als difunts? Tarragona ho descobrirà amb la desena edició del cicle Tarrorífic, que enguany proposa un viatge pels orígens i el simbolisme de les tradicions de Tots Sants a través de la gastronomia. Aquesta proposta és una de les activitats estrella la programació que l’Ajuntament de Tarragona ha preparat per a la Castanyada i Halloween, que tindrà un altre dels seus moments destacats el dissabte 24 d’octubre amb la tercera rua pels carrers de la ciutat. La consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Montse Adan, va explicar ahir que «s’ha combinat patrimoni, tradició, gastronomia i animació familiar amb l’objectiu de reivindicar les arrels culturals d’aquestes dates i del nostre territori» Sota el títol Menjant amb els morts, la nova edició del Tarrorífic convida el públic adult a descobrir com han evolucionat les celebracions dedicades als difunts des de l’antiga Roma fins als nostres dies, passant per costums d’altres cultures, com la mexicana. L’activitat, impulsada per Tarragona Turisme amb l’empresa Argos Tarragona, recupera una iniciativa que va néixer fa deu anys per donar contingut cultural propi a aquestes dates. Julio Villar, d’Argos Tarragona, va reivindicar la necessitat de recupe-

Ahir es va presentar la programació amb les activitats per a la festivitat de Tots Sants a l’Espai Turisme. Joan Carles Borrachero

Enguany la rua acabarà a la plaça Corsini, amb una sessió de DJ que durarà fins al vespre rar el significat d’uns aliments que cada tardor arriben a les taules, però dels quals sovint es desconeix l’origen. «Molts fem els panellets cada any i tenim les castanyes, però ni els adults sabem realment què hi ha al darrere», va apuntar. Segons

La URV situa deu investigadors entre els vint més influents de l’Estat en els seus camps d’estudi Societat l La Universitat Rovira i Virgili (URV) destaca en la classificació del 2025 de la Universitat de Stanford sobre els investigadors més influents, amb 61 investigadors i investigadores presents en els llistats, deu més que l’any anterior. D’aquests, deu se situen entre els vint més influents de l’Estat espa-

nyol en els seus camps d’estudi, i quatre es troben entre els cinc primers: Urbano Lorenzo Seva, primer en psicologia i ciències cognitives; José Luis Domingo Roig, segon en recerca biomèdica; i Anthony Pym i Agustín Cocola Grant, cinquens en comunicació i estudis textuals i ciències socials, respectivament. A

va explicar, la proposta vol anar més enllà de la celebració actual i entendre per què determinats productes s’han vinculat tradicionalment amb el record dels difunts. La xerrada repassarà els costums de l’antiga Roma, on les ofrenes als morts incloïen aliments com les faves, que es consumien en celebracions familiars i també es feien servir en rituals dedicats als difunts. Les sessions tindran lloc els dies 23 i 30 d’octubre, a les 19 i les 20 hores, a l’Espai Turisme i l’Antic Ajunta-

més, la URV ocupa la segona posició entre les universitats catalanes i espanyoles en proporció d’investigadors destacats, tant pel que fa a les citacions de tota la carrera com a les de l’últim any. En total, 26 investigadors apareixen en tots dos llistats. L’estudi analitza l’impacte científic a partir de diversos indicadors, com el nombre de citacions rebudes, l’ordre de signatura dels articles i les autocitacions. En el còmput de tota la carrera, la Universitat Rovira i Virgili compta amb 47 investigadors entre els 243.949 inclosos a escala internacional. l Diari Més

ment. Cada passi tindrà un aforament màxim de 25 persones i l’activitat s’oferirà en català i castellà. Les inscripcions es poden formalitzar a través del correu electrònic reservas@argostarragona.com. La programació tindrà continuïtat el dissabte 24 d’octubre amb activitats a la plaça Corsini i al Mercat de Torreforta. Durant el matí hi haurà tallers de manualitats de la Castanyada, maquillatge de tardor i un espectacle infantil a les 11 hores. La cuina del Mercat Central acollirà,

a més, dos tallers de panellets per a infants d’entre 6 i 9 anys, a les 10.30 i les 12.05 hores, amb dotze places per sessió. «No volem deixar mai de banda aquesta tradició tan nostra, sinó apostar-hi i consolidar-la», va remarcar Adan. La jornada acabarà a les 19 hores amb la rua de Halloween, que reunirà prop de 80 artistes i comptarà amb la participació de la Batucada, Camaleón Conjunt, Camaleón Flamencs, Colours Fantasy, Disc 45 i l’Esquelet de Creatics, entre altres elements d’animació. La desfilada es manté el cap de setmana anterior al 31 d’octubre perquè aquests dies ja concentren nombroses activitats arreu del territori: «Els èxits dels darrers dos anys ens han fet apostar per consolidar la rua el dissabte anterior». La principal novetat d’enguany serà el final del recorregut: la plaça Corsini es convertirà tant en el punt de sortida com en el d’arribada de la desfilada, que passarà per la Rambla Nova fins al Balcó abans de tornar a la plaça. Un cop acabada la rua, una sessió de DJ allargarà l’ambient festiu fins al vespre. La iniciativa forma part de l’aposta municipal per concentrar les activitats a l’entorn dels mercats i dinamitzar la ciutat durant aquestes dates. En aquest sentit, Adan va remarcar que la programació està pensada, en primer lloc, per als tarragonins, però també per a les persones que visitin la ciutat.

6 dimecres 14 d’ octubre de 2026

L’Arrabassada tindrà sensors per controlar el barranc de Terres Cavades Medi Ambient l L’actuació permetrà supervisar en temps real la sortida de la galeria i possibles sobreeiximents Si es detecten obstruccions, es podran activar les tasques de neteja

Oriol Castro Sanz La platja de l’Arrabassada disposarà d’un sistema de vigilància per con· trolar la sortida de la galeria canalit· zada del barranc de Terres Cavades. El projecte d’Ematsa preveu instal· lar una càmera de videovigilància (CCTV) i un sensor de nivell que permetran fer un seguiment conti· nu de l’estat de la infraestructura i detectar possibles incidències. L’ac· tuació respon a la necessitat de con· trolar els possibles sobreeiximents de la xarxa de clavegueram unità· ria, que recull les aigües residuals i pluvials de la Vall de l’Arrabassada. Quan les pluges són d’intensitat mitjana o forta, el bombament d’ai· gües residuals situat a la platja pot superar la seva capacitat i provocar que les aigües sobreeixeixin cap a la galeria del barranc, tal com s’ex· plica a la memòria justificativa del contracte. A la boca de sortida de la cana· lització hi ha instal·lades diverses xarxes de retenció per evitar que els residus sòlids arribin al medi natu· ral. Tanmateix, aquestes malles han patit actes vandàlics en diverses

L’objectiu és establir un sistema de vigilància les 24 hores del dia

Imatge del sobreeixidor que es preveu controlar des del centre de control d’Ematsa. Ematsa

ocasions, fet que reforça la neces· sitat de disposar d’un sistema de control permanent. La càmera i el sensor permetran obtenir imatges en temps real i transmetre les da·

des al centre de control d’EMATSA. L’objectiu és establir un sistema de vigilància les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, que faciliti una resposta ràpida davant possibles

incidències. Tasques de neteja Així, si es detecten obstruccions o problemes en el funcionament

del sobreeixidor, es podran activar les tasques de neteja necessàries. El sistema també facilitarà el se· guiment de l’estat de les malles de retenció i permetrà planificar-ne la reposició quan estiguin plenes o no compleixin adequadament la seva funció. Per fer possible la ins· tal·lació dels dispositius, el projecte preveu executar una rasa d’uns 200 metres al carrer d’Ernest Lluch, al costat del caminet de formigó inte· grat a la zona enjardinada. El pres· supost total d’execució per con· tracte ascendeix a 20.995,86 euros. La durada estimada de les obres és d’aproximadament tres setmanes.

Tarragona acollirà dissabte la Jornada del Dol Perinatal i Gestacional

El Recompte de persones sense sostre incorpora nous espais per obtenir més dades

Societat l Tarragona celebrarà aquest dissabte, 17 d'octubre, una nova Jornada d'acompanyament al dol amb motiu del Dia Mundial de Sensibilització sobre la Mort Ges· tacional, Perinatal i Neonatal. La trobada, organitzada per l'Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Munici· pals de Tarragona (EMSERFUMT) i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Delegació Territorial de Tarragona, tindrà lloc a les 17.30 h als jardins de l'Àncora, al passeig marítim Rafael Casanova. L'objectiu de la jornada és oferir un espai de reconeixement, suport i record a les famílies que han viscut la pèrdua d'un fill o filla durant la gestació o poc després del naixement. Alhora,

Societat l La ciutat s’adhereix al projecte de recomptes nocturns impulsat pel Ministeri de Drets Socials

Imatge de la jornada celebrada a la ciutat l’any passat. Ajuntament

la iniciativa vol contribuir a visibi· litzar una realitat que sovint con· tinua sent silenciada i afavorir una

mirada social més empàtica i res· pectuosa envers les persones que travessen aquest procés de dol. La presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez, destaca la impor· tància de generar espais en què les famílies puguin compartir les seves vivències i sentir-se acompanyades. «El dol gestacional i perinatal és una realitat que encara necessita més visibilitat i comprensió social. Amb aquesta jornada un any més volem oferir un espai de respecte, escolta i record, i transmetre a to· tes les famílies que no estan soles», assenyala Martínez. La jornada in· clourà la lectura d’un manifest i un espai de reflexió amb un mural de missatges i relats. l Diari Més

Diari Més Tarragona realitzarà el pròxim 27 d’octubre el setè Recompte de persones sense sostre. Impulsat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la Xarxa d’Atenció Integral a les Per· sones Sense Llar de Tarragona, el Recompte té com a objectiu prin· cipal quantificar el nombre de per· sones que es troben dormint als carrers de la ciutat. Aquest 2026, com a novetat, Tarragona s’ad· hereix al projecte de recomptes

nocturns impulsat pel Ministeri de Drets Socials, amb l’objectiu de po· der obtenir una diagnosi conjunta de la situació de sensellarisme a tot l’estat espanyol, realitzant el recompte nocturn en les mateixes dates o en dates pròximes. A més aquest any el Recompte a Tarrago· na amplia les categories d’obser· vació passant a comptabilitzar a banda de les persones que dormen al ras, les persones que dormen en tendes de campanya, caravanes i cotxes, en edificis ruïnosos i interi· or d’aparcaments.

7 dimecres 14 d’ octubre de 2026

La Tardor Literària escamparà més d’un centenar de propostes arreu de la ciutat Cultura l La programació arrenca demà amb la presentació de la novel·la guanyadora del 36è Pin i Soler ‘En una gota l’oceà’, d’Andreu Carranza Diari Més Agustí Forné, referent de la comunicació castellera, durant un Concurs de Castells. 3Cat

La Colla Jove presenta els 16 finalistes dels Premis Agustí Forné de comunicació Castells l La gala se celebrarà aquest dissabte, a les 19 h, al Seminari Tarraconense, amb tres categories i un jurat Diari Més La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha donat a conèixer els 16 finalistes de la primera edició dels Premis Agustí Forné a la Comunicació Castellera, que es lliuraran aquest dissabte, 17 d’octubre, a les 19 h, al Seminari Tarraconense. Els guardons, de caràcter anual, volen reconèixer iniciatives que contribueixen a difondre i posar en valor el món casteller, repartides en tres categories. En informació i divulgació hi opten Ophélie Giralt, pel projecte fotogràfic Sant Magí. L’aigua, la transmissió i el que no es veu; Kevin Prados, pel llibre Contra la gravetat; Rut Nolla, per un estudi sobre els renoms castellers; el digital Dillums, per la cobertura del Concurs de Castells, i TAC12 i la URV, pel documental Castells de Ciència, coproduït amb La Xarxa.

En promoció, els nominats són els Nens del Vendrell, els Castellers de Vilafranca, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, els Nois de la Torre, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Minyons de Terrassa, per diferents campanyes i produccions audiovisuals. En entreteniment, els candidats són Els Amics de les Arts, pel tema Encara som aquí; el pòdcast Km45; la preestrena de la sèrie Pubertat; Laura Grau, pels vídeos Drama Extra, i el pòdcast La Turra. El jurat, encarregat d’escollir els tres guanyadors, està integrat per Albert Mercadé, Raquel Sans, Esteve Giralt, Laia Díaz i Irene Sabás. La gala, oberta al públic, serà presentada per Oriol Grau i Núria Jacas. Els premis homenatgen el periodista tarragoní Agustí Forné, referent de la divulgació televisiva castellera durant més de tres dècades.

La Tardor Literària torna a omplir Tarragona amb una programació farcida amb 120 activitats per celebrar i compartir la lectura i la literatura a tots els racons de la ciutat. Coordinada per la Casa de les Lletres de l’Ajuntament de Tarragona i impulsada pels diversos agents literaris i culturals de la ciutat, La Tardor Literària inclou presentacions de llibres, clubs de lectura, tallers d’escriptura, recitals, conferències, exposicions, activitats familiars, projectes educatius i propostes escèniques que des d’aquest octubre fins al desembre conformen aquesta oferta diversa que convida la ciutadania a viure la literatura des de múltiples mirades. Segons va destacar aquest matí la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, «es tracta d’una programació oberta i en constant creixement, construïda gràcies a la complicitat d’entitats, llibreries, biblioteques, centres educatius i creadors que contribueixen a fer de la ciutat un espai actiu de creació, lectura i pensament». Ramos també va posar en valor «la gran aposta sense precedents que fa Tarragona per desplegar un dels eixos essencials del Pla Estratègic Tarragona Cultura: el foment per la lectura, i apropar la literatura a tots els públics i connectar-la amb altres àmbits de

L’Associació Contra el Càncer reclama una atenció més humana a les dones Salut l La campanya ‘Ens ho prenem a pit’ demana més escolta i s’organitzen actes a la ciutat Diari Més L’Associació Contra el Càncer a Tarragona reivindica que les dones amb càncer de mama se sentin escoltades, informades i acompanyades durant totes les etapes de la malaltia. Amb motiu del Dia Mun-

dial contra el Càncer de Mama, el 19 d’octubre, l’entitat impulsa una nova etapa de la campanya Ens ho prenem a pit, centrada en les necessitats que les mateixes pacients consideren prioritàries: rebre una atenció que vagi més enllà del tractament, disposar d’informació

clara per participar en les decisions i trobar espais de suport. El president de l’associació a Tarragona, Fede Adán, recorda que cada dona viu un procés diferent i que cal tenir en compte també l’impacte emocional, familiar, social i laboral del diagnòstic. Segons les previsions

Imatge de l’acte de presentació de la programació. JCBorrachero

«Volem apropar la literatura a tots els públics i connectar-la amb altres àmbits»

De punta a punta La Tardor Literària acull demà la presentació de la novel·la En una gota l’oceà amb Andreu Carranza, guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. Per segona Tardor Literària consecutiva

enguany també es realitzaran els Raconets lectors a tots els centres cívics els dimarts. Enguany el cicle comptarà amb diverses activitats de dinamització lectora a Sant Salvador entre les quals destaca el projecte de Veus i mirades compartides, evidenciant el potencial de la literatura com a eina de cohesió social, expressió personal i construcció comunitària. Es tracta d’un treball de mediació cultural en què una cinquantena de persones han escrit i han il·lustrat relats sobre la seva relació amb el barri. Els relats s’han editat en un catàleg disponible que acompanya l’exposició i es podran veure del 7 al 29 de novembre al Centre Cívic del barri.

difoses per l’entitat, aquest 2026 es diagnosticaran 38.318 casos de càncer de mama a Espanya. Durant el 2025, l’associació va atendre 22.827 dones, amb serveis de suport psicològic, social i sanitari. Per sensibilitzar la ciutadania, l’Associació Contra el Càncer a Tarragona ha programat activitats durant el mes d’octubre. Avui dimecres es farà una xerrada de prevenció a la Canonja i el 15, una jornada al Seminari de Tarragona amb professionals sanitaris i testimonis de pacients i familiars. El 17 s’organitzarà una cadena rosa a Ulldecona

i s’instal·laran taules informatives en municipis com Tarragona, Torredembarra, Altafulla i Reus. També hi haurà xerrades sobre nutrició, menopausa i l’impacte laboral i social de la malaltia. L’entitat ha sol· licitat que diversos edificis públics s’il·luminin de rosa el 19 d’octubre. A més, es destinen més de 32 milions d’euros a 110 projectes de recerca sobre el càncer de mama i subratlla la importància de la detecció precoç i els programes de cribratge. El telèfon gratuït 900 100 036 atén pacients i familiars les 24 hores del dia i els set dies de la setmana.

la cultura, l’educació, el territori i la vida comunitària, consolidant Tarragona com una ciutat que llegeix, crea i comparteix».

8 dimecres 14 d’ octubre de 2026

El Sant Joan reformarà i redistribuirà l’espai de la unitat d’Hospital de Dia Polivalent Salut l L’actuació es va adjudicar finalment a COMSA SERVICE per un import total de 169.641,93 euros, amb un termini d’execució previst de 3 mesos Miquel Llaberia L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus reformarà els espais la unitat de l’Hospital de Dia Polivalent, situat en la planta baixa de l’edifici a la zona F, de color vermell. Aquest és l’espai que ofereix els serveis de medicina interna o sociosanitària. L’actuació pretén fer una redistribució i reforma arquitectònica i de les instal·lacions de l’àrea, amb l’objectiu d’adaptar-los a les noves necessitats funcionals i assistencials. La superfície afectada és de 396 metres quadrats aproximadament i es preveu un termini d’execució de 3 mesos. Per un costat, es durà a terme dos tancaments a la sala de rehabilitació per convertir-ho en 3 sales independents. Una de les sales es denominarà com a sala de butaques 3, mentre que les altres es convertiran en consultes. Els accessos a aquestes sales seran modificades i s’adequaran els tancaments verticals. A la sala de butaques existent es farà un tancament central per tal de dividir la sala amb un despatx de gestió clínica i una consulta. Es crearà un nou accés al despatx i també

Fotografia d’arxiu de l’exterior de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Adrian Disch

L’espai guanyarà noves consultes, una sala de descans i un despatx

s’adequaran els tancaments verticals. Alhora, el magatzem passarà a ser una sala de descans, l’office es convertirà en un despatx i la sala de descans es transformarà en una consulta de pneumologia.

Per un altre costat, es modificaran i s’obriran nous accessos a espai com un box individual o despatxos. Pel que fa a equipament i instal·lacions, es durà a terme una adequació del sistema de força, telecomunica-

cions, avís d’infermeria i gasos (oxigen i gas medicinal). Es connectarà la instal·lació a la xarxa existent de gas sense modificar aigües amunt i es reubicarà la zona de control d’infermeria. Les dues noves sales de consultes s’adequaran amb el sistema de telecomunicacions i avís d’entrada, climatització, força i lluminàries. També s’adequaran el sistema de fontaneria i sanejament per a la implementació de 3 nous punts de consum. A la nova sala de descans es dotarà d’un punt d’aigua i sanejament, punts de força i sistema de climatització, el nou despatx s’adequarà el sistema de climatització i la nova consulta de pneumologia disposarà de gasos medicinals. Per a poder dur a terme aquesta actuació serà necessari, des del punt de vista arquitectònic, dur a terme de forma prèvia l’enderroc dels elements corresponents. Pel que fa a les instal·lacions, s’haurà de procedir a la retirada de diversos elements com els sensors de presència i els fluorescents del magatzem, mecanismes elèctrics i cablejat que quedaran sense servei a causa de la reforma, tubs, canonades, terminals i equips de clima. Tots aquests residus hauran de ser traslladats a un abocador autoritzat. L’aspecte més difícil en aquest sentit serà la retirada del fals sostre a la planta —1, que també quedarà afectada durant l’obra, per tal de fer la connexió de la xarxa de sanejament. L’execució del projecte es va adjudicar el passat 7 d’octubre a COMSA SERVICE FACILITY MANAGEMENT, S.A.U, per un import total de 169.641,93 euros. Per aquest motiu, la previsió és que l’actuació finalitzi durant el mes de gener de l’any 2027.

Reus participa a Croàcia en una assemblea europea per donar a conèixer el patrimoni local i la cultura del vermut Promoció l L’Agència de Promoció de Ciutat Reus Promoció va participar, del 8 a l’11 d’octubre, en l’assemblea de la Ruta Cultural Europea Iter Vitis, celebrada a Ilok, a Croàcia. La trobada va reunir representants europeus vinculats al vi i al turisme enogastronòmic per compartir projectes i analitzar el patrimoni vitivinícola com a motor de desenvolupament turístic. Reus va donar a conèixer, conjuntament amb Torí,

experiències relacionades amb la cultura del vermut de totes dues ciutats, que ja formen part dels continguts de la ruta. La iniciativa va permetre presentar el vermut de Reus com un element distintiu del patrimoni local i un atractiu per als visitants. Iter Vitis és una Ruta Cultural certificada pel Consell d’Europa que connecta territoris amb tradició vitivinícola i promou la conservació i difusió d’aquest

llegat. L’assemblea va incloure sessions de treball, visites i intercanvis sobre la creació de productes turístics i el desenvolupament sostenible. Amb aquesta participació, Reus Promoció vol reforçar la projecció internacional de la ciutat, establir aliances amb altres territoris i explorar noves accions de promoció. L’activitat s’emmarca en l’estratègia exterior prevista al Pla d’Acció Municipal de Reus. l Diari Més

Els participants en l’assemblea de la Ruta Cultural Europea Iter Vitis. Ajuntament de Reus

9 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Redessa vol escollir a finals d’octubre l’estudi guanyador per a l’InnoReus Innovació l El concurs d’idees ha rebut una quarantena de propostes i servirà per definir el disseny del futur cinquè centre d’empreses Miquel Llaberia Redessa està cada vegada més a prop de poder fer un pas més en la definició de l’InnoReus, el que serà el cinquè centre d’empreses i innovació a la capital del Baix Camp. Segons fonts de l’empresa municipal consultades per Diari Més, s’espera escollir l’estudi guanyador «a finals d’aquest mes». Segons van explicar en el seu moment, el concurs d’idees havia rebut fins a una quarantena de propostes, un èxit important de participació que ha comportat un endarreriment en prendre la

decisió. L’InnoReus es construirà sobre uns terrenys propietat de Redessa ubicats al carrer d’Hongria número 4, al sud del municipi. Es tracta d’un solar edificable que forma part del polígon únic del pla parcial del sector A-12 ‘Riera del Molinet’, amb 9.053,09 metres quadrats i de forma rectangular. Està previst que l’edifici tingui un total de 6.200 metres quadrats repartits en una planta baixa i tres pisos en alçada. Segons previsions a desembre de 2025, el concurs de projecte, la contractació dels serveis de redacció dels projectes bàsic i executiu, l’es-

Fotografia d’arxiu del final d’obres de l’edifici Redessa Innovació, el quart centre d’empreses municipal. Redessa

La previsió és que el projecte tingui un cost total superior al mig milió d’euros

El cicle ‘Gaudí Inspira a l’Empresa’ suma tallers i jornades durant aquesta tardor Innovació l El Círcol acull aquest dijous una sessió per explorar el patrimoni amb peces en 3D Diari Més La Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de Reus amplia aquesta tardor el cicle Gaudí Inspira a l’Empresa, emmarcat en l’Any Gaudí 2026, amb activitats que relacionen el pensament

de l’arquitecte amb els reptes empresarials. Sota el lema L’ordre invisible, l’empremta visible, la iniciativa reivindica l’observació, el rigor i la innovació com a eines per afrontar la transformació empresarial i la sostenibilitat. La programació continuarà demà dijous 15 d’octubre al

Círcol amb el taller Del patrimoni al prototip, amb la participació de Scandraw, empresa de digitalització arquitectònica. La sessió proposarà explorar peces impreses en 3D a través del tacte, sense utilitzar la vista, per reflexionar sobre l’accessibilitat i les aplicacions de les no-

Una jornada empresarial impulsarà la inclusió laboral de les persones amb Asperger-TEA aquest dijous

El Taller Baix Camp obrirà dijous una botiga d’artesania inclusiva a la ciutat

Ocupació l La Cambra de Comerç de Reus acollirà demà dijous a les 11 h una jornada adreçada a empreses per presentar Orienta TEA, el programa d’Aspercamp que promou la inserció laboral de persones amb Asperger-TEA. La iniciativa, organitzada amb la col·laboració de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació

Comerç l El Taller Baix Camp inaugurarà demà dijous a les 18.30 h L’Ànima del Taller Baix Camp, una botiga al carrer Santa Teresa de Reus. Oferirà espelmes, sabons i articles de paper creats per persones amb discapacitat intel·lectual. La iniciativa forma part de Reus Espais Vius i vol impulsar la inclusió i el comerç local. l Diari Més

de l’Ajuntament, vol donar a conèixer les capacitats professionals del col·lectiu i sensibilitzar el teixit empresarial sobre la diversitat. La trobada també buscarà establir vincles amb empreses i administracions, compartir experiències en xarxa i obrir oportunitats d’ocupació. Per assistir-hi cal inscriure’s al web goo.su/NUtbc. l Diari Més

tudi de seguretat i salut i la posterior direcció de les obres suma un pressupost estimat de 550.575,39. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Reus ja va aprovar fa gairebé un any la concessió d’una aportació directa a Redessa per un import total de 410.000 euros. Cal recordar que l’any 2025 Redessa va tancar amb

181 empreses dins del seu ecosistema, que suposaven una ocupació del 95% dels espais disponibles en aquell moment. Per aquest motiu, des de l’empresa municipal esperen que el cinquè centre d’empreses pugui permetre en un futur continuar creixent en la xifra d’empreses associades.

ves tecnologies al patrimoni. El 22 d’octubre, de 16 a 20 h, la Facultat d’Economia i Empresa de la URV acollirà un taller de Manuel Moranta sobre poesia, pensament lateral i creativitat aplicada als negocis. El programa inclou l’exposició El secret de Gaudí al Baix Camp, que es podrà visitar a firaReus Events i aprofundirà en els vincles de l’arquitecte amb el territori i en aspectes menys coneguts de la seva trajectòria. El 4 de novembre, REDESSA Tecno acollirà una jornada amb l’arquitecte tècnic i divulgador Jordi Martí, especialitzat en cons-

trucció i sostenibilitat, i Jordi Faulí, director de les obres de la Sagrada Família. La programació continuarà el 21 de novembre al Círcol amb el Simposi Gaudinià, organitzat pels Amics de Gaudí, que reunirà especialistes per analitzar l’obra, el pensament i la influència de l’arquitecte reusenc. L’Any Gaudí també serà present al Parc de Nadal. Amb aquestes propostes, l’Ajuntament vol acostar el llegat de Gaudí a altres àmbits, des de la digitalització del patrimoni fins a l’emprenedoria, i mostrar com el seu mètode inspira projectes empresarials.

L’entitat impulsa projectes que promouen l’autonomia i la participació. Cedida

10 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Noves rutes temporada 2027

Katowice Poznan Polònia Polònia Bournemouth Regne Unit Amsterdam Països Baixos

REUS

Newcastle Regne Unit

L’Aeroport de Reus estrenarà cinc rutes per a la temporada del 2027 Turisme l Jet2.com, Transavia, Ryanair i TUI Poland han anunciat les principals novetats per ara Sergi Peralta Moreno L’Aeroport de Reus estrenarà un mínim de cinc noves rutes per a la temporada del 2027. El llistat de possibles destinacions es veurà ampliat amb les introduccions d’Amsterdam, Bournemouth, Poznan i Katowice, mentre que la connexió amb Newcastle es veurà reforçada amb la nova operativa programada per Ryanair. Jet2.com serà l’encarregada de moure els viatgers entre Bournemouth i la Costa Daurada. L’aero-

línia va haver de posposar els seus plans d’expansió per l’endarreriment en l’arribada de nous avions, però la localitat costanera del sud d’Anglaterra ja apareix en els seus plans per al 2027. L’enllaç estarà actiu entre el 2 de maig i el 17 d’octubre, amb una freqüència d’un vol setmanal en cada direcció, que tindrà lloc els diumenges. Els bitllets ja estan a la venda. Transavia connectarà Reus i Amsterdam entre el 30 de març i el 30 d’octubre, amb tres freqüències setmanals, que seran dimarts,

El llistat de destins creixerà amb la recuperació d’Amsterdam i Polònia dijous i dissabtes. D’aquesta manera, es recuperarà una ruta que la companyia ja havia ofert entre 2017 i 2019. El moviment permetrà que l’aerolínia torni a tenir presència a la capital del Baix Camp. Els Països Baixos conformen un mercat estratègic per a la demarcació. De

fet, l’enllaç amb l’única proposta neerlandesa en aquests moments, Eindhoven, ha vist un increment d’usuaris del 4,3% en la present temporada. En paral·lel, quatre anys després, es recuperarà la connectivitat aèria amb Polònia. A partir del maig del 2027, TUI Poland vincularà Reus amb les ciutats de Katowice i Poznan, que funcionaran amb una freqüència setmanal. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona veu en Polònia un mercat emissor amb una elevada potenci-

alitat per a la Costa Daurada, així que també està preparant accions comercials al país del centre d’Europa per incentivar la demanda. Els paquets de vacances ja estan disponibles per al mercat polonès. Finalment, Ryanair ha donat a conèixer que, per al pròxim any, estrenarà la ruta Newcastle-Reus. Es tracta d’una operativa que ja oferien TUI, Easyjet i Jet2.com, de forma que la companyia irlandesa incrementarà les possibilitats per anar cap al nord d’Anglaterra i descobrir la ciutat bressol de geordies com Alan Shearer, Peter Higgs o Benjamin Satterley ‘PAC’. Ryanair volarà entre el 28 de març i el 28 d’octubre, amb tres viatges setmanals —dimarts, dijous i diumenges— en les dues direccions. L’Aeroport ja ha enregistrat, enguany, 1.281.053 passatgers. La xifra representa un creixement del 8,1% respecte de la temporada anterior.

El taller Avall confirma que els caps dels gegants de Segòvia daten de l’any 1697 Patrimoni l La intervenció de l’empresa reusenca ha permès documentar l’origen dels caps i recuperar set figures Arnau Martínez / ACN El taller Avall Patrimoni Viu de Reus ha restaurat les ‘gigantillas’ de Segòvia, unes figures que podrien ser els gegants originals més antics de l’Estat. Tot i que fins ara es dataven del 1920, l’anàlisi dels materials i les estructures internes va fer sospitar els restauradors que eren anteriors. La recerca impulsada amb la comparsa segoviana ha permès localitzar a l’arxiu un

contracte de construcció del 1697 i confirmar que els caps conservats són els originals d’aquella època. El restaurador Aleix Álvarez destaca que es tracta de peces tangibles i no de reproduccions posteriors. La intervenció, encarregada per l’Ajuntament i la comparsa de Segòvia, ha abastat set figures: l’Alcalde i l’Alcaldessa, dues parelles de romans i africans i l’inca. Durant els treballs, també s’ha descobert que la parella representada avui com a

Els gegants de Segòvia durant els treballs de restauració al taller, on s’ha descobert l’antiguitat dels seus caps. Arnau Martínez / ACN

africana havia estat originalment una parella de reis, transformada el 1933 durant la Segona República. Els cossos de vímet, un sistema lleuger que permetia conservar els caps i renovar les estructures, han estat

restaurats per la cistellera Anna Sínia. La comparsa ha recuperat les figures després de la restauració, amb una reestrena ja a Segòvia. La coordinadora, Amada Peñalosa, considera que la descoberta obli-

ga a repensar el valor patrimonial d’unes peces fins ara poc reconegudes. Avall també havia restaurat els gegants de l’Arboç, amb busts del segle XVII, si bé aquestes figures es van concebre com a gegants el 1827.

11 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Sergi Peralta Moreno

el drama històric a la comèdia negra, passant per un cant a les segones oportunitats i un drama social entorn la salut mental. Anar al Teatre Bartrina serà, el 24 d’octubre, sinònim de pujar a una muntanya russa, en què les emocions fluiran i confluiran en el transcurs de 60 minuts. Semblarien quatre propostes completament diferents i, en certa part, vertaderament ho són. Tenen, però, dos factors en comú: Reus com a escenari i les Reusenques de Lletres en l’autoria. Reusenques, a escena! és un espectacle basat en el novè llibre del col·lectiu. En comptes d’una novel·la, tocava escriure dramatúrgia. I quina millor manera de tancar el capítol que amb una representació al teatre? Les Reusenques de Lletres van entomar un repte diferent: en comptes d’escriure novel·les, aquesta vegada tocava endinsar-se en la dramatúrgia. Els únics requisits eren que Reus hi havia d’aparèixer i que havia de ser microteatre, peces breus. No van tardar a adonar-se que calia enfocar el text d’una manera innovadora. Rosa Mateu, actriu, directora i professora d’Expressió i Comunicació, va ser la brúixola que va ajudar les autores a orientar les creacions. «No pensava ningú que acabaríem anant a escena de debò», reconeix Antònia Farré, responsable d’una de les obres que es representaran al Bartrina i codirectora de l’espectacle. «De seguida vaig veure que un text teatral era una llàstima que no es presentés a un teatre, ni que no fos el més normal», aporta Mateu. La primera passa va ser mostrar el volum al Teatre Bartrina i acompanyar l’acte amb una lectura dramatitzada dels seus fragments. Va ser el novembre del 2025. «Tothom va estar molt content i va ser un èxit»,

l Cultura

Del paper a l’escenari, les Reusenques arriben al teatre El Teatre Bartrina acollirà l’estrena de l’espectacle ‘Reusenques, a escena!’ el 24 d’octubre La proposta neix a partir del novè llibre del col·lectiu Reusenques de Lletres

Les peces que es representaran al Teatre Bartrina tindran Reus com a fil conductor. Diari Més

celebra Mateu. El segon acte va traslladar-se a Cal Massó. El passat febrer, es va gaudir de més lectures dramatitzades. Faltava el desenllaç. «Per què no triem

alguns textos per ser representats en un teatre? Seria la cirereta del pastís, oi?», va preguntar la directora teatral i actriu. Dit i fet. Amb la col·laboració del públic, es van

Un home resulta intoxicat per fum en un incendi a la cuina d’un habitatge del carrer Miramar

Majaraca guanya la darrera sessió de Catalunya Freestyle celebrada a la Palma

Successos l Un home va resultar intoxicat per inhalació de fum dilluns a la nit en un incendi declarat en un habitatge del carrer Miramar. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 23.35 h i van mobilitzar quatre dotacions terrestres. El foc es va originar a la cuina d’un pis situat a la segona planta, que va quedar completa-

Cultura l Majaraca va ser el guanyador de la classificatòria de Catalunya Freestyle que va tenir lloc la setmana passada a la Palma. Marina i Poveda van completar el podi, mentre que Pana va quedar en quarta posició. La iniciativa, centrada en el rap improvisat en català, s'emmarcava, alhora, en la programació del Correllengua. l SPM

ment calcinada, mentre que el fum va afectar la resta de l’habitatge. Els efectius van extingir les flames i van ventilar l’immoble. L’únic ocupant va poder sortir-ne pel seu propi peu, però va haver de ser atès pel Sistema d’Emergències Mèdiques per inhalació de monòxid de carboni i traslladat a l’Hospital Sant Joan de Reus. l Shaila Cid

seleccionar quatre peces, que es representaran a l’escenari del Teatre Bartrina el 24 d’octubre, a partir de les 20 hores. Tot i ser històries independents, el col·lectiu ha tramat un

relat amb Reus com a fil conductor. «La gent que les vingui a veure farà un tomb circular per Reus, començant i acabant al centre, i passant per la perifèria, per l’Institut Pere Mata i el barri Gaudí», assenyala Mateu. Hi haurà monòlegs, diàlegs, representacions, i temàtiques ben diverses. Així mateix, s’ha volgut que, a banda de les autores i l’escenari, l’equip tècnic i artístic fos «també de quilòmetre zero», de forma que la capital del Baix Camp i, com a molt, la província han produït tot el talent responsable de portar l’obra del paper a l’escenari. Ja no serà una lectura dramatitzada, sinó «una representació teatral amb tots els ets i uts», conclou Farré. El compte enrere per a l’estrena ja s’ha activat. Tot i això, Mateu i Farré reconeixen que estan més nervioses per al dia 19: serà la setmana d’assajos, quan totes les peces entraran en contacte i quedarà palès si la maquinària funciona. «És quan podrem treballar tots alhora i, si realment l’encaix comença a quadrar, és quan surt la satisfacció d’una feina feta», tanca Mateu.

Majaraca, amb el trofeu que l’acredita com a campió de la vetllada. Catalunya Freestyle

12 dimecres 14 d’ octubre de 2026

L’hostaleria tarragonina apunta a un canvi de model després d’un estiu amb daltabaixos Economia l El sector avalua una temporada turística agredolça marcada per una davallada de la despesa dels clients i la calor extrema Adam Díaz Garriga La temporada d’estiu del sector hostaler de Tarragona no ha anat com esperava. La Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) va publicar aquest dimarts la seva avaluació anual, la qual detallava una «realitat compartida» per tots els actors de la demarcació: l’empitjorament d’algunes xifres respecte als últims anys. El sector coincideix en el fet que, des de l’inici del període turístic per Setmana Santa, s’han detectat diversos factors, com una davallada generalitzada de la despesa dels consumidors, la disminució de les sortides a causa de la calor extrema i l’encariment dels costos per a les empreses. El president de l’AEHT a Tarragona Ciutat, Javi Escribano, també destacava que, enguany, les vacances dels visitants es podrien haver modificat a causa de la celebració del Mundial i de l’eclipsi total, que va atreure més gent a l’agost. «Això probablement hagi generat la caiguda d’entre el 15% i el 20% del consum al mes de juny». Per altra banda, Escribano detallava que les dades d’ocupació i restauració es van mantenir al mes de juliol, però amb la diferència que els visitants deixaven menys diners. «Creiem que la situació mundial ha frenat el consum», assegurava el responsable. Segons dades d’Hostaleria de España, el 58,3% del sector coincideix a dir que s’ha produït una reducció de la despesa. «El tiquet mitjà està entre els 20 i 25 euros per persona aquesta temporada, però en alguns

casos baixa a 15 euros», indicava el president. En aquest sentit, el 45% restauradors detallen que els sopars són els moments de més afluència. Des de l’AEHT, però, assenyalen que l’increment de visitants «no s’ha reflectit en un augment dels beneficis, ni necessàriament ha representat més consum». De fet, el 46,2% dels hostalers i restauradors declaren una rendibilitat menor respecte al 2025. La clau, d’acord amb Escribano, recau en la despesa dels visitants en el transport i l’allotjament, que ocupa la major part del pressupost. «Es tracta de gastar el mínim», afirmava. Enguany, el 29,5% dels hostalers assegura que ha facturat «entre un 5 i un 10% menys», mentre que només el 32,2% creu que l’ha incrementat. El 20%, en canvi, destaca que ha tingut les mateixes xifres que el 2025. Renovació La temporada turística del 2026 acabarà, tot i que no oficialment, un cop finalitzi el mes d’octubre. Fonts de l’AEHT afirmen que els mesos

L’AEHT assenyala que l’augment de visitants no s’ha reflectit en una major facturació Des del sector indiquen que els mesos d’agost i setembre han estat «perfectes»

d’agost, setembre i els primers dies d’octubre han estat «perfectes», i que la tendència es mantindrà «fins que es produeixi el canvi d’hora», el pròxim dia 25 d’octubre. De cara a l’últim trimestre de l’any, Hostaleria de España indica que el 41,4% dels hostalers espera una facturació menor respecte al 2025 per tancar la temporada. Malgrat les sensacions finals, després d’observar dades negatives durant l’estiu, el sector hostaler tarragoní apunta a un «canvi de model» per als pròxims anys que comporti la desestacionalització del turisme. «Hem d’acabar amb aquesta muntanya russa que no ens deixa tindre personal estable i provoca estius exasperants», advertia Escribano. En la mateixa línia, el president de l’AEHT a la demarcació, Francesc Pintado, ressaltava que «fa temps que l’entitat defensa que el futur turístic de la província no pot dependre exclusivament dels grans pics de demanda». Els alts i baixos, a més, han provocat enguany que el 58,5% dels restauradors tinguin problemes amb la contractació de personal. «Costa mantenir les plantilles, part de l’any no podem retenir a la gent», lamentava Escribano. Des de l’AEHT tanquen el balanç a la província d’aquest 2026 amb un «repte àmpliament compartit» entre la costa i l’interior de cara als pròxims anys. L’objectiu serà expandir la fortalesa dels cinc mesos actuals a una temporada anual, «que no passi únicament pels bons nivells d’ocupació», sinó per garantir consum i sostenibilitat.

Hem d’assumir que el clima condiciona cada vegada més la nostra activitat; canvien els horaris i es buiden els carrers∆ Francesc Pintado. President de la FAEHT

Hem d’acabar amb aquesta muntanya russa que no ens deixa tindre personal estable i provoca estius exasperants∆ Javi Escribano. President de l’AEHT a Tarragona Dades generals del sector aquest 2026

13 dimecres 14 d’ octubre de 2026

El preu mitjà del tiquet a Tarragona se situa entre els 20 i els 30 euros per persona aquest 2026. Gerard Martí

Fotografia de l’acte de constitució oficial dels Consells de Participació en el PLASEQTA. Gerard Martí

Protecció Civil crea els Consells de Participació per implicar la ciutadania en el PLASEQTA

L’apunt

La calor extrema com a condicionant per planejar les vacances El consum per part dels visitants de la província de Tarragona també s’ha vist afectat enguany per diverses onades de calor extrema. Des de l’AEHT assenyalen l’augment de les temperatures com un condicionant per «reduir la presència de persones als carrers», una situació que «ha perjudicat especialment les terrasses». «Hem de començar a assumir que el clima condiciona cada vegada

més la nostra activitat. Canvien els horaris i es buiden els carrers durant determinades franges», indicava el president de l’AEHT a la demarcació, Francesc Pintado. En aquest sentit, aconseguir la desestacionalització, d’acord amb fonts de l’entitat, serà «un dels principals reptes» per ampliar l’oferta durant la temporada d’hivern, quan la meteorologia «afavoreix» els desplaçaments turístics.

Societat l Els organismes estan dividits entre els polígons nord i sud de Tarragona i impliquen una desena de municipis Miquel Llaberia Protecció Civil va constituir ahir els Consells de Participació del PLASEQTA amb la signatura per part de tots els municipis implicats. Aquests Consells tenen com a objectiu fomentar la participació ciutadana en els municipis afectats pel PLASEQTA, en aquest cas especialment vinculats als polígons de Tarragona. Precisament, els Consells de Participació, que inclouen a una desena de municipis a banda de la capital, s’han dividit entre el polígon nord i polígon sud de Tarragona. En el del polígon nord s’hi incorporen Constantí, els Garidells, el Morell, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Perafort i Vilallonga del Camp, mentre que en el del polígon sud inclou La Canonja, Salou i Vila-seca. La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, va afirmar que el PLASEQTA és «un pla del territori» i seguint aquesta línia «fem un exercici de transparència i de voler involucrar els ciutadans en el que és

la gestió del PLASEQTA». La voluntat és que sigui un espai de «valoració i intercanvi d’opinions» sobre el pla per tal d’evolucionar tant els sistemes de seguretat com en fer «conscients a les persones de la cultura de l’autoprotecció i que sàpiguen com han d’actuar». La previsió inicial és que se celebrin fins a dues reunions ordinàries anuals, tot i que també es preveu que es puguin convocar sessions extraordinàries en cas de considerar-ho necessari per a la situació. La secretaria dels consells serà assumida pels serveis territorials de Protecció Civil i romandran constantment oberts a la incorporació de nous ciutadans interessats a participar. «Encara s’ha de parlar com es duran a terme aquestes reunions, just avui és l’acte de constitució i tot això comença

Els interessats s’han de dirigir als Ajuntaments corresponents per poder participar-hi

a caminar a partir d’ara», va comentar Cassany. Pel que fa a les temàtiques previstes a tractar en aquests consells, la directora general de Protecció Civil va assegurar que estan «expectants» per conèixer què és allò que la ciutadania té més interès a tractar: «El pla és viu i sempre l’estem treballant, incorporem noves tecnologies o fem simulacres. Per aquest motiu, aprofitarem per preguntar què és allò que més li interessa a la gent i així també podrem nosaltres traslladar informació útil sobre autoprotecció». Les persones que estiguin interessades a participar ho poden fer adreçant-se a l’Ajuntament corresponent d’algun dels municipis implicats en algun dels Consells dels dos polígons. «El nostre esperit és de millora del PLASEQTA, fer passes per avançar. I últimament ens hem centrat molt en la ciutadania amb simulacres o campanyes informatives. Això és un pas més en aquesta línia de fer participar la ciutadania», va reivindicar Marta Cassany.

14 dimecres 14 d’ octubre de 2026

La 16a Fira del Vi de Cambrils tanca el pont del Pilar amb una gran afluència Balanç l La cita reforça la promoció dels vins del territori i la connexió turística entre la Costa Daurada i les comarques de l’interior El Bearn francès ha participat com a territori convidat al festival vitivinícola

Diari Més La 16a edició del Festival del Vi i la Gastronomia Cambrils, entrada al País del Vi ha registrat una gran afluència de públic durant el pont del Pilar, del 9 al 12 d’octubre, al Parc del Pescador. El Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils fa una valoració molt positiva de la cita, tot i que encara no disposa de les dades definitives d’assistència i consumicions. Les cues en els moments de màxima concurrència evidencien, segons l’organització, l’interès per una proposta que combina vins, gastronomia, cultura i descoberta del territori. El festival ha tornat a reunir productors, restauradors i visitants en un espai que dona visibilitat als cellers i als productes locals. El consistori destaca que l’activitat generada va més enllà del recinte firal i contribueix a dinamitzar els establiments de la ciutat fora de la temporada estival. La regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, ha assegurat que «la resposta del públic és molt satisfactòria» i ha defensat un esdeveniment que

Nombrosos visitants han omplert el Parc del Pescador durant els dies de celebració del Festival del Vi i la Gastronomia. Cedida

uneix gastronomia i vi. Segons la regidora, la Fira crea oportunitats per als negocis de Cambrils i per als productors de les comarques tarragonines, alhora que ajuda a mantenir l’activitat turística més enllà de l’estiu. De Miguel també ha expres-

sat la voluntat que l’interès despertat es transformi en noves visites als cellers i en una major demanda dels productes del territori. El balanç definitiu servirà per introduir millores. Per la seva banda, l’alcalde, Oliver Klein, ha atribuït la bona

acollida a la feina conjunta dels participants i ha remarcat la capacitat de Cambrils per atraure visitants. També ha reivindicat el paper de la ciutat com a punt de connexió entre la Costa Daurada i les zones vitivinícoles de l’interior.

La presència de denominacions d’origen de les comarques de Tarragona ha reforçat la dimensió territorial de la Fira del Vi. Amb el lema d’enguany, el festival convida a descobrir els paisatges, el patrimoni i la tradició vitivinícola que uneixen la Costa Daurada amb l’interior, i a complementar el turisme de sol i platja amb noves experiències. La novetat d’aquesta setzena edició ha estat la participació del Bearn com a territori convidat, amb vins de Jurançon i propostes gastronòmiques d’aquesta regió francesa, per ampliar l’intercanvi cultural. L’Ajuntament ha agraït la implicació dels cellers, restauradors, entitats i equips organitzadors, així com la resposta del públic. Quan es disposi de les dades definitives d’assistència i consumicions, es completarà el balanç per millorar el festival i la seva projecció turística.

Perafort i Puigdelfí s’uneix al projecte metropolità del Camp de Tarragona Cooperació l La iniciativa busca coordinar serveis, mobilitat i desenvolupament econòmic Joan Lizano L’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí ha aprovat en sessió plenària l’adhesió a l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, l’entitat que treballa per articular la cooperació entre els municipis de la futura àrea metropolitana. Amb aquest acord, el consistori vol participar en la definició d’un model compartit per afrontar necessitats que van més enllà dels límits municipals, especialment en àmbits com la mobilitat, els serveis públics i el desenvolupament econòmic. L’alcalde, Jordi Cacho, ha defensat que

«és evident que el nostre territori ja és una àrea metropolitana real. Ara es tracta d’estructurar i donar forma a aquesta realitat». També ha remarcat la voluntat de Perafort i Puigdelfí de contribuir activament a l’organització del projecte. L’associació considera que incorporar poblacions de dimensions diverses permet ampliar la representativitat territorial i tenir en compte les particularitats de cada municipi. La ubicació de l’estació ferroviària d’alta velocitat entre Perafort i la Secuita atorga rellevància a la mobilitat. El projecte metropolità va començar a prendre forma el desem-

bre del 2023 amb la constitució d’un grup impulsor promogut per la Diputació de Tarragona, davant les relacions laborals, econòmiques i de mobilitat que ja connecten Tarragona, Reus i altres poblacions de l’entorn. L’associació es va constituir formalment el 31 d’octubre del 2025 amb set municipis fundadors: Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou, Constantí i la Canonja. Des d’aleshores, s’hi han anat sumant altres ajuntaments, entre els quals Mont-roig del Camp, que va aprovar l’adhesió al setembre. El febrer del 2026, la Diputació va presentar una estratègia metropolitana amb

La incorporació de Perafort i Puigdelfí amplia la representació municipal. Cedida

sis línies d’actuació i 115 propostes de projectes, centrades en la connectivitat, l’equilibri territorial, la cohesió social, l’economia, la sostenibilitat i la gestió compartida de serveis. Al setembre, la Generalitat

va expressar el seu suport institucional a la iniciativa i va acordar col·laborar en la definició del seu futur encaix jurídic. Tot i això, l’àrea metropolitana encara no està constituïda com a administració pròpia.

15 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Les rebaixes es volen incrementar entre els 20 i 25 euros de cara a l’any 2028

Imatge d’espais del Vendrell ocupats per residus a la via. Cedida

El Vendrell rebaixarà fins a 38 cèntims la taxa de residus Medi Ambient l El consistori penalitzarà els veïns que no tinguin targeta ni cubells per reciclar Adam Díaz Garriga El govern local del Vendrell va aprovar provisionalment en Ple extraordinari del passat divendres la nova taxa de recollida de residus després de dos anys sense modificacions. L’ordenança pretén augmentar la quantitat de persones que fan ús del servei. Segons va anunciar el regidor de Serveis Centrals i Hisenda, Baltasar Santos, aquest objectiu es preveu aconseguir a través de penalitzacions per als habitants que no utilitzin el servei de recollida i bonificacions per als que hi participen.

L’Ajuntament va anunciar que continuarà fent servir el sistema de tarifes segons els metres quadrats de l’habitatge de cada resident, però, durant el 2027, les reduccions en la tarifa no arribaran a l’euro. «Serà un procés progressiu d’implantació de la taxa, deixarà de ser un instrument recaptatori per ser una eina d’aportació mediambiental», detallava Santos. Les residències de fins a 50 metres quadrats pagaran 33 cèntims menys respecte al 2026, rebaixant la seva taxa de 140,21 euros a 139,88. Pel que fa als habitatges d’entre 50 i

100 metres quadrats, la rebaixa pujarà a 38 cèntims, mentre els habitatges de 100 a 150 arribaran als 40. Les grans residències d’entre 200 i 600 metres quadrats també es veuran beneficiats. D’acord amb el regidor, la intenció és apujar les reduccions entre 20 i 25 euros de cara al 2028. En aquest sentit, ambé assegurava que es mantindran les exempcions a persones vulnerables, amb ingressos baixos o que compleixin amb el nombre de membres en la unitat familiar. Els establiments també podran quedar exempts si així ho determina una auditoria per avaluar el seu ús del servei. Per altra banda, qui no tingui la targeta per als contenidors intel·ligents o els cubells de reciclatge serà penalitzat, en alguns casos, amb un increment de fins a 100 euros. Un 40% més respecte a la tarifa actual. «Situació catastròfica» Des de l’oposició, les diferents formacions vendrellenques van recordar la «situació catastròfica» que ha viscut durant l’última setmana el municipi en l’àmbit de recollida de residus. Esquerra Republicana va qüestionar «l’ultimàtum» de l’alcalde a l’empresa de recollida actual, lamentant que, segons va confirmar el Consell Comarcal del Baix Penedès, l’Ajuntament va demanar el dia 2 d’octubre una ampliació del servei. «No entenem si l’empresa no compleix o si el govern no va calcular les necessitats bé», assenyalava el portaveu d’ERC, Albert Rovira, destacant que «recollir la targeta no vol dir que es recicli bé».

Els voluntaris de Protecció Civil de Constantí col·laboren en el dispositiu INUNCAT Solidaritat l L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí ha participat en el dispositiu INUNCAT durant el pont del Pilar per ajudar municipis afectats pels aiguats. Diumenge va retirar fang dels carrers de Cardedeu i dilluns també va fer tasques preventives i va facilitar l’accés a una urbanització de Vilanova del Vallès. l DM

L’equip de voluntaris de Protecció Civil que ha participat en el dispositiu INUNCAT. Cedida

Salou ha commemorat el Dia de la Salut Mental amb un acte de sensibilització. Cedida

Salou reivindica els vincles socials i l’acompanyament per cuidar la salut mental Benestar l L’Ajuntament i les entitats Aspercamp i La Muralla llegeixen un manifest contra la soledat no desitjada Diari Més Salou va reivindicar escoltar, acompanyar i crear vincles per cuidar la salut mental en un acte celebrat aquest dimarts al passadís del Teatre Auditori de Salou (TAS). Sota el lema Teixir vincles és fer salut mental, la trobada amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental va reunir representants de l’Ajuntament i de les entitats La Muralla i Aspercamp, que van llegir un manifest contra la soledat no desitjada i l’estigma. L’alcalde Pere Granados va defensar que tothom necessita sentir-se escoltat i formar part d’una comunitat, i ha reclamat eliminar prejudicis i afavorir la participació social. També va posar l’accent en les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA), especialment les que tenen necessitats de suport de nivell 1 i 2,

per garantir-los espais accessibles i oportunitats de relació. La regidora de Sanitat, Beatriz Morer, va iniciar la lectura del manifest del Comitè en Primera Persona de Salut Mental Catalunya, que alertà que la soledat també es viu quan una persona se sent exclosa o no disposa de recursos per desenvolupar el seu projecte de vida. Les entitats La Muralla i Aspercamp van reclamar habitatge digne, oportunitats laborals, atenció social i sanitària accessible i espais comunitaris inclusius. El manifest defensà que les persones amb experiència pròpia en salut mental tinguin veu en les decisions que les afecten. «No som una càrrega. No som una xifra. La nostra veu importa», reivindica el text. L’acte va recordar Marta Plaza, Jesús Robles i Pere Puig, activistes de la salut mental morts enguany.

16 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Barberà de la Conca preveu una cinquena fase d’actuacions per reforçar els efectes de l’esquerda Seguretat l El fenomen ha provocat cinc enderrocaments d’habitatges en els últims setze anys a causa del greu impacte que genera en les seves estructures Adam Díaz Garriga Barberà de la Conca afronta el seu setzè any d’actuacions per frenar l’impacte que té sobre les edificacions del municipi una gran esquerda de 240 metres d’allargada. Des que es va detectar el fenomen el 2010, l’Ajuntament ha portat a terme quatre fases d’actuacions de reforç i aquest 2026 preveu impulsar un cinquè pla de consolidació. Durant els últims anys, s’han enderrocat tres cases, i el nou període d’obres planteja l’enderroc de dues més amb «condicions estructurals molt malmeses», segons s’especifica a l’últim informe. L’empresa barcelonina Valeri Constructors, la qual fa seguiment de l’esquerda des del 2016, ha estat l’encarregada de redactar la nova proposta. La pròxima fase preveu més enderrocs, l’adequació de solars i l’arranjament de carrers que pateixen els desperfectes visibles del fenomen. Una de les cases mencionades en l’informe, concretament l’habitatge número 12 de la plaça de l’Església, va ser enderrocada pel consistori setmanes enrere per la seva «amenaça imminent de ruïna». L’altra, el del número 2 del carrer Hortolans, haurà de viure la mateixa situació pel mal estat que presenta i el qual l’ha deixat «inope-

Mapa orientatiu del pas de l’esquerda de 240 metres de llargada per Barberà de la Conca. Institut Cartogràfic de Catalunya

La pròxima fase de treballs de reforç preveu un cost de més de 259.000 euros rativa». Des de l’any 2013, l’Institut Cartogràfic de Catalunya controla i mo-

El festival Brickània registra 12.600 visitants en tres dies en la seva primera edició de tardor a Montblanc Cultura l La vuitena edició de Brickània, el Festival de Construccions LEGO de Montblanc, ha tancat el pont del Pilar amb 12.600 visitants en tres dies, fet que confirma la bona acollida del canvi de dates. La cita, recuperada després de la suspensió de l’any passat per les obres a l’antiga església de Sant Francesc, ha registrat 3.400 assistents dissab-

te, 5.700 diumenge (dada de rècord) i 3.500 dilluns. Totes les places dels tallers i del concurs de creativitat s’han exhaurit, mentre que les botigues especialitzades han venut gairebé totes les existències. L’espai rehabilitat ha acollit diorames, jocs i activitats, amb bones valoracions de la distribució i les construccions exposades. El públic ha estat

«s’hagin vist afectades». D’altra banda, s’adequaran els solars que deixin els habitatges enderrocats i es crearan murs de contenció per reforçar la resta d’edificacions, com és el cas de la plaça de l’Església. L’actuació es preveu resoldre amb una nova rocalla, una solució què, segons l’informe, «ja ha estat exitosa en altres ocasions». En últim lloc, la proposta planteja una revisió dels murs que separen l’església i els horts del carrer, ja que no es garanteix la seva seguretat. De fet, una part del mur va caure recentment i l’empresa vol definir «si calen disposicions de millora per via d’urgència». La intenció és augmentar la seguretat dels murs de contenció existents i prevenir situacions de risc. Manca de recursos La cinquena fase preveu una inversió de 314.098,95 euros i un termini de vuit mesos d’execució. Una de les principals reclamacions del consistori és la manca de recursos econòmics que afronta quan ha d’intervenir els efectes de l’esquerda. Actualment, compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, que cobreix la major part dels ajuts d’una ajuda anual de 500.000 euros. La resta (poc més de 200.000 euros), l’aporta el Govern. Tot i això, l’alcalde de Barberà de la Conca, Marc Rovira, afirmava en declaracions a 3Cat que «quan s’han de tirar endavant les fases, és un drama». En aquest sentit, el consistori destina la meitat del seu pressupost anual —enguany és de 670.000 euros— per a les actuacions. En total, l’esquerda ha generat unes despeses d’1,5 milions d’euros des de la seva detecció. Una xifra que duplica la capacitat de l’Ajuntament anualment i que, d’acord amb l’alcalde, «no deixa marge per actuar» en molts casos.

nitoritza a través de sensors tot el municipi i estima que, actualment, uns 45 habitatges estan afectats per l’esquerda. La institució va donar el vistiplau a la cinquena fase de treballs, la qual va aprovar-se inicialment el passat dia 13 d’agost. Ara, juntament amb els enderrocaments, les actuacions previstes se centraran a urbanitzar un tram

del carrer Sant Victorià, en l’àmbit situat al darrere de l’església, on s’observa una esquerda àmplia. La intenció és reforçar el paviment i substituir els vorals per tal d’assegurar la zona i prevenir incidents amb vehicles i veïns. En el projecte, a més, s’especifica que és possible que algunes instal·lacions de subministrament sota el paviment

sobretot familiar i de proximitat, procedent de diversos punts de Catalunya, i l’afluència ha beneficiat el comerç i l’hostaleria locals. El canvi de calendari deixa enrere les dates de juny, cada vegada més condicionades per la calor. Davant el resultat, l’Oficina de Turisme proposa alternar Brickània i Clickània cada dos anys; el festival de Playmobil tornarà del 9 al 12 d’octubre de 2027. L’èxit de Brickània, juntament amb el de Terrània, ha impulsat les consultes turístiques i una arrencada de tardor molt positiva per al municipi de Montblanc. l Diari Més

El públic ha pogut gaudir dels diorames, els tallers i les activitats del festival. Cedida

17 dimecres 14 d’ octubre de 2026

El sistema de tres migcampistes reforça l’atac i la pressió del Nàstic Futbol l El retorn d’Eugeni va ser una de les notes més positives de dissabte i va ajudar al creixement ofensiu de l’equip Arnau Montreal Quesada Hi ha elements positius que es poden extreure de l’empat del Nàstic contra el Juventud Torremolinos del darrer dissabte. El conjunt grana va créixer a camp contrari amb només un moviment: el retorn d’Eugeni Valderrama. El migcampista tarragoní va demostrar en el gol el seu valor per se, però l’equip va mostrar una imatge més sòlida en el seu atac i la pressió a camp contrari amb el sistema de tres migcampistes, amb Meshak i Montalvo com a escuders. Dissabte, el conjunt grana va recuperar el múscul al mig del camp amb el retorn d’Eugeni, una figura que es va perdre en els darrers dos partits. Meshak i Montalvo, indiscutibles a l’esquema, havien quedat encotillats en el control de la medul·lar, sense llibertat per mostrar-se en atac i, amb Eugeni, això va canviar. Els de Xisco Campos van presentar una pressió elevada i més completa al mig del camp, organitzant, de retruc, el joc sense pilota a camp contrari. D’aquesta manera, l’equip va aconseguir presència en els primers minuts, guanyant superioritats que van acabar en faltes a la frontal de l’àrea i, per descomptat, amb el primer gol del partit. En

El migcampista grana Eugeni Valderrama, amb Babanzila Meshak i Marc Montalvo a banda i banda, celebrant un gol amb Sinan Bakis. Aleix Colilla/Nàstic

Eugeni va demostrar el seu valor afegit com a expert en la pilota aturada aquest cas, Eugeni va robar una pilota i, en la triangulació amb Bakis, va assolir l’1-0. Dissabte, el sistema

va mantenir la coherència al partit, fins que es va desdibuixar en el caos després de l’1-1. El trident al mig del camp va mostrar la millor versió contra l’Algeciras. Llavors, va ser Meshak qui es va beneficiar del reforç d’Eugeni. Amb els tres a la medul·lar, un s’allibera de les responsabilitats del treball brut per connectar l’atac i així

El Gimnàstic de Tarragona prepara la prèvia contra l’Atlético Madrileño amb menjar de forquilla i un DJ

El Juvenil A del Nàstic treu un punt d’or contra el Juvenil B del Girona (2-2)

Futbol l El Nàstic comença a escalfar motors per encarar el retorn al Nou Estadi Costa Daurada diumenge a les 16 h. Després de dos partits fora de casa de forma consecutiva el club està organitzant una prèvia amb menjar i música. A partir de les 13 hores, menú de forquilla amb ració de mandonguilles amb tomàquet i beguda al

Futbol l El Juvenil A del Nàstic va esgarrapar un punt d'or al camp del Juvenil B del Girona. El conjunt entrenat per Joan Oriol va ser el primer en fer sagnar el conjunt gironí i, de fet, va començar amb avantatge després del gol d'Adrián Alves. Biel Santanach va capgirar el marcador pels locals, però el grana Achraf Ayady segellar el 2-2 final l AMQ

Bar de l'Estadi i, de 13 a 16 h, l'establiment Totem Cafè serà l'encarregat d'amenitzar l'espai amb sessions musicals del DJ residents, dinamitzant la trobada. Pel que fa al menjar, el preu de venda anticipada és de 6 euros, mentre que adquirir el tiquet el mateix dia de partit serà de 7 euros fins a exhaurir existències. l Diari Més

va ser com el gabonès va sumar tres assistències. El valor d’Eugeni L’entrada d’Eugeni té un valor afegit: el perill de la pilota aturada. El tarragoní és un dels millors llançadors de l’equip, si no el millor i així ho va demostrar dissabte amb tres faltes que van obligar a actuar al

porter rival en dues ocasions i, la tercera, va anar a la fusta. Amb tot, Eugeni va demostrar contra el Real Zaragoza l’efectivitat en la jugada d’estratègia, assistint l’1-0 de Bakis. En partits anteriors, Borja Sánchez i Carlos Segura han ocupat la posició. De moment, la més efectiva és quan Eugeni allibera feina a Meshak i Montalvo.

Imatge de l’onze del Juvenil A del Nàstic abans del partit. Nàstic

18 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Unai Rementeria, el despertar d’un jugador que ja és diferencial al Reus Futbol l El migcampista basc ha liderat les darreres victòries reusenques i ja és el pitxitxi de l’equip amb tres gols El basc ha marcat en els darrers triomfs a domicili contra Utebo i Tudelano

Arnau Montreal Quesada El Reus FC Reddis necessitava un jugador diferencial i l’ha trobat en Unai Rementeria. El conjunt roig-i-negre va buscar a l’estiu un jugador de talent i ofensiu per quadrar la sala de màquines, una operació que va acabar amb l’aposta per un talent que requeria assentar-se i continuïtat. De moment, el basc està despertant la seva millor versió i, de fet, ja ha sigut necessari en les darreres victòries roig-i-negres. Si el Reus va marxar de Tudela amb els tres punts sota el braç va ser, en gran part, gràcies a Unai Rementeria. El migcampista basc va ser qui va obrir la llauna i va posar terra pel mig amb un doblet el passat diumenge. De fet, també va ser clau en l’anterior victòria a domicili al camp de l’Utebo, quan va aparèixer a l’últim minut per segellar els tres punts. Rementeria és una de les apostes de l’estiu de la secretaria tècnica per pujar el nivell de la plantilla. Als seus 27 anys, el migcampista

Unai Rementeria celebrant un dels seus darrers gols. Bertín Berbel/Reus FC Reddis

ja sap el que és jugar a Segona Divisió, ho va fer la temporada 21/22 amb el Mirandés. Amb tot, era una jugada arriscada, tenint en compte l’historial recent. Després del seu

ascens a Segona, va protagonitzar una caiguda als inferns en gran part per culpa d’un parell de lesions al genoll. Aquestes el van deixar fora de combat i, a més, això va forçar

Arriba al Reus per buscar estabilitat després de passar per 4 equips en dos anys

ració. Malgrat començar amb força a sobre la gespa, el seu minutatge es va anar reduint progressivament, obligant-lo a buscar una sortida en el mercat d’hivern, quan va fitxar pel Yeclano Deportivo, equip que va precedir a la seva incorporació al Reus. D’aquesta manera, Rementeria suma quatre equips en dues temporades i, malgrat que només té 27 anys, el conjunt roig-i-negre és el seu catorzè equip.

que es quedés sis mesos sense equip, abans de recalar al Talavera de la Reina de Primera RFEF el curs 22/23. Va fitxar a l’hivern i va descendir amb els manxecs, però va continuar erigint-se en l’home important a l’onze a Segona RFEF. A partir d’aquella temporada, va encetar un període de dues temporades més convulses. El 24/25 va començar el curs al Numancia, però només va jugar mitja temporada, perquè va acabar el curs al Tudelano. El seu rendiment va convèncer un recent ascendit, el Cacereño, que va aprofitar el seu potencial per sumar-lo al projecte de Primera Fede-

Estabilitat i rendiment Rementeria és un talent que requereix estabilitat i confiança i, de moment, això ho està aconseguint en el Reus. Sis partits i cinc titularitats per un migcampista que aporta quelcom diferent a la medul·lar roig-i-negra. A més, ja és decisiu, perquè ha despertat la seva faceta golejadora. Amb tres gols, iguala el seu rècord de les darreres temporades. La temporada tot just acaba de començar, però les peces comencen a encaixar-se al sistema d’Edu Albacar. El Reus necessita créixer, però, de moment, ja té el seu heroi en Unai Rementeria.

Èxit de la Otso Ultra Trail Serra Montsant-Costa Daurada amb més de 600 dorsals

El 22è Mundial de dòmino conclou a Salou amb domini americà Poliesportiu l El 22è Mundial de dòmino va concloure diumenge a Salou amb domini americà. El veneçolà Carlos Marquina va proclamar-se campió en la categoria individual; Mèxic, per equips, i els veneçolans Jackeline Parisi i Carlos Marquina, en parelles mixtes. El campionat va reunir al pavelló Ponent de Salou 816

jugadors de 17 països d'arreu del món des de dijous passat fins aquest diumenge. La delegació espanyola va ser la més nombrosa, seguida de l'americana, amb representants de diferents països com Puerto Rico, Xile, el Brasil, la República Dominicana, Veneçuela, els Estats Units i Mèxic. l Diari Més

Trail l L'Otso Ultra Trail Serra Montsant-Costa Daurada va celebrar amb èxit la seva desena edició el darrer cap de setmana. Ple absolut amb més de 600 dorsals van participar en les sis modalitats de distàncies diferents. La distància més dura, l'Ultra Trail de 63 K+25 K va tancar amb el triomf d'Albert

Egea, de l'Ateneu La Falç d'Artes amb un temps de 13h40'38''. D'altra banda, la modalitat de 63 K va tenir a David Prades com a guanyador. Totes aquestes distàncies van tenir lloc dissabte, mentre que diumenge va per la jornada de les modalitats més curtes així com la caminada. l Diari Més

19 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Els reis salden un «deute» amb Ceuta en una visita de suport institucional Monarquia l El president ceutí, Juan Vivas, va parlar de la tensió social que pateix la ciutat després de la crisi migratòria de finals de juliol Agències Els reis Felip VI i Letícia van fer ahir dimarts la primera visita oficial del seu regnat a Ceuta, que van definir com «llargament desitjada i pendent». Al llibre d’honor de l’Ajuntament van assegurar que saldaven així un deute amb la ciutat autònoma i van expressar el suport del país als seus habitants. La parella reial

va recórrer la Gran Via entre milers de persones que els van rebre amb banderes i aplaudiments. A la seu de l’Ajuntament, van rebre les claus de la ciutat de mans del president ceutí, Juan Vivas, i es van reunir amb representants institucionals. Vivas va agrair la visita i va advertir de la situació de tensió que travessa Ceuta arran de la crisi migratòria de finals de juliol, amb l’entrada mas-

Toni Comín anuncia el retorn a Catalunya a peu el 24 d’octubre després de nou anys a Bèlgica Política l L’exconseller ha convidat el seu entorn a una caminada d’una hora des de la Catalunya del Nord Agències L’eurodiputat electe de Junts i exconseller Toni Comín va anunciar ahir que té previst tornar a Catalunya el dissabte 24 d’octubre, després de nou anys a Bèlgica. Ho va comunicar en una carta al seu entorn, en què proposa travessar a peu, cap al migdia, un coll entre la Catalunya del Nord i la del Sud, en una caminada d’una hora. Comín convida familiars i amistats a acompanyar-lo, tot remarcant que ningú no s’ha de sentir obligat

a participar-hi. A la carta assegura que «l’amnistia pels exiliats ja és una realitat» i descriu el retorn com un moment molt esperat i emotiu. L’anunci arriba després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi indicat que preveu proposar, entre aquest divendres i dimarts, el sobreseïment de la causa contra Comín, l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Lluís Puig. L’exconseller afirma que vol compartir la tornada amb aquells que l’han acompanyat durant aquests anys.

Moltes felicitats pel teu aniversari. Ets el millor i pots fer gaudir de tota la teva companyia. De la teva mare, el teu tiet i tota la teva família política.

Felip VI i Letícia saluden els ciutadans durant el recorregut pels carrers de Ceuta. EFE

va acabar amb una trobada amb la societat civil al Parador de Ceuta. La visita, que el govern espanyol va qualificar d’«històrica» i emmarcada en la normalitat institucional, va tenir lloc dinou anys després

del viatge de Joan Carles I i Sofia el 2007. Els monarques van passar la nit a Ceuta, un fet inèdit per a un cap d’Estat en democràcia, abans de continuar aquest dimecres l’agenda oficial a la ciutat de Melilla.

ERC torna a rebutjar el Front Ampli i defensa la col·laboració amb Podem Política l Ada Colau i els Comuns insisteixen en una candidatura única abans de divendres Agències ERC va tornar a descartar ahir dimarts una aliança electoral amb el Front Ampli per al 29 de novembre que impliqui «diluir les sigles» del partit, malgrat la petició del seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, perquè republicans i Comuns s’asseguin a negociar. El portaveu d’ERC, Isaac Albert, va defensar un acord de col·laboració amb Podem com una fórmula per fer de «mur de contenció» a l’extrema dreta sense renunciar a la identitat republicana. Va subratllar que ERC mantindrà el seu programa electoral i les sigles, i

Gregorio Sánchez Quiles recull la cistella de productes de Caprabo i Diari Més

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Moltes felicitats pel teu aniversari. Ets el millor i pots fer gaudir de tota la teva companyia. De la teva mare, el teu tiet i tota la teva família política.

siva de persones i víctimes mortals. A la tarda, Felip VI i Letícia van visitar el col·legi Vicente Aleixandre i van participar en un acte de record al cementiri musulmà de Sidi Embarek per les persones mortes al mar durant els episodis del 30 i 31 de juliol. La commemoració va reunir representants de les comunitats cristiana, musulmana, jueva i hindú, presents a la ciutat. La jornada

Promoció l Gregorio Sánchez Quiles ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, el Gregorio ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com.

que membres de Podem s’integraran a les candidatures sense ocupar cap dels set primers llocs de la llista al Congrés. Albert també va justificar que no s’hagi consultat l’acord a la militància perquè, segons va remarcar, no és una coalició, tot i que les llistes hauran de passar per l’Executiva i el Consell Nacional. Per la seva banda, Irene Montero va descartar incorporar-se al Front Ampli, impulsat per IU, Comuns, Más Madrid i Movimiento Sumar, però va assegurar que el pacte amb ERC està obert a altres formacions. La dirigent de Podem va afirmar que continuaran explorant vies de

col·laboració i va evitar concretar negociacions fins que no hi hagi acords. Rufián i Montero compartiran alguns actes de campanya. Mentrestant, l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, proposada com a candidata del Front Ampli, va insistir en la necessitat d’una candidatura única de l’esquerra i va recordar que hi ha temps fins divendres. El diputat dels Comuns Gerardo Pisarello també va confirmar converses amb Podem i va demanar pragmatisme per arribar a un enteniment. Les posicions continuen allunyades a pocs dies del termini màxim per registrar coalicions electorals.

20 dimecres 14 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

Pere i Pedro: el mateix nom, el mateix model

n anunciar eleccions generals per al 29 de novembre, Pedro Sánchez va dir que els espanyols hem de triar entre dos models de govern. Té raó. Hi ha un model que governa des del despatx, que no escolta i que es creu per sobre de les normes. I n’hi ha un altre que es fa al carrer, al costat dels ciutadans. A Vila-seca coneixem bé el primer, perquè és el que practica el nostre alcalde, Pere Segura. Sánchez governa així. Quan el Congrés li diu que no, busca triquinyoles per no respectar la voluntat popular expressada a les urnes. Ho fa ara amb la Diputació Permanent i ho ha fet moltes altres vegades, governant a cop de decret i d’esquena al Parlament. Segura governa igual. Ha limitat la pesca més enllà del que li permet la normativa catalana. Durant mesos va ignorar els pescadors que li demanaven una reunió i, quan el PP ho va fer públic, els va rebre, però no els va dir la veritat. Ells es van refiar de la seva paraula i van desconvocar la manifestació prevista a la Pineda. L’alcalde no ha complert el que va pactar. També ha retallat en neteja i recollida de residus i, quan han aparegut les rates i les paneroles als carrers de Vila-seca, en lloc de gestionar, ha culpat els veïns al·legant un suposat incivisme. No és incivisme, és mala gestió. I tot plegat es paga amb multes: el mateix alcalde va dir en un ple que les multes són necessàries per pagar els sous. Sánchez ens escanya a impostos; Segura, a multes. No és casualitat que s’assemblin. Junts, el partit de Segura, ha estat la crossa de Sánchez. Els seus vots el van fer president i li han permès aplicar unes polítiques que també hem patit a Vila-seca: un habitatge cada vegada més No és casualitat que inaccessible, l’ocupació s’assemblin. Junts, i una immigració il·legal el partit de Segura, sense control, premiada ha estat la crossa de Sánchez. Els seus vots a sobre amb una regulael van fer president i rització massiva. Molts li han permès aplicar vilasecans ho vam deiunes polítiques que xar clar quan vam sortir també hem patit a al carrer en suport de Vila-seca Ceuta. Ara se’n volen desmarcar, però els vilasecans tenim memòria. L’alternativa és una altra manera de fer política. Escoltar abans de decidir. Respectar la llei també quan no convé. Obrir l’Ajuntament als veïns i posar l’administració al seu servei, i no al revés. Parlar amb qui no troba aparcament i a sobre el multen, amb el comerciant de la Pineda, amb la família que no pot pagar un pis. Aquest és el model del Partit Popular, el de Feijóo a Espanya i el que defensem a Vila-seca: seguretat, habitatge i un alcalde que escolti. Hi ha esperança, i hi ha una altra manera de fer les coses. El 29 de novembre, a Vila-seca, podem començar el canvi fent fora Sánchez i els qui l’han sostingut: el Junts de Segura, el PSC i els seus socis d’esquerres. I al maig podrem completar-lo amb un alcalde del Partit Popular al servei dels vilasecans.

José Martínez Raya President del PP de Vila-seca

Repensar el model turístic

quest estiu els hotels i els restaurants han estat plens, però això no ha servit perquè a molts els surtin els comptes. L’hostaleria tanca la temporada amb sensacions barrejades: els clients gasten menys, els costos han pujat i la calor ha buidat moltes terrasses a les hores centrals. Les xifres ho reflecteixen. El 58,3% dels professionals nota que la clientela es gasta menys, i el 46,2% assegura que guanya menys que l’any passat. Com en pocs mesos de feina es concentra tota l’activitat, tampoc és fàcil trobar gent per contractar ni, sobretot, mantenir-la després de setembre. Cal un negoci que funcioni tot l’any, i això exigeix més

que campanyes de promoció. La gastronomia, el patrimoni, el vi i els paisatges de l’interior poden ser un reclam fora de temporada, però només si els municipis i les empreses s’hi posen d’acord i ho venen plegats. També toca adaptar-se a la calor: canviar horaris i repensar espais. I cal invertir en formació i en feines amb condicions prou bones perquè la gent es quedi. Les administracions, per la seva part, haurien de treure obstacles en comptes de posar-ne. Al capdavall, el que importa no és quanta gent arriba, sinó quant deixa i quants llocs de treball estables sosté. Un territori turístic només és fort si ho són també els negocis que el fan funcionar.

k Tribuna k

Banc d’Espanya = Parador de Turisme

l Banc d’Espanya amb 2.400 metres quadrats és un edifici històric que es caracteritza per la columnata dòrica gegant que engloba les plantes primera i segona. Per accedir tenim un seguit de grans portalades de mig punt. El basament és de pedra de llisós, mentre que la resta és de pedra de la Floresta (Vinaixa, Lleida). Hem de destacar les columnes jòniques sobreposades esglaonat amb balcons als intersticis i un frontó esglaonat, que conté un fris amb el nom de l’entitat i l’escut al mig, tot plegat a la façana principal. El solar adient està envoltat per una reixa dissenyada per l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol Sevil (1902-2001) El proppassat divendres 2 d’octubre en aquest mitjà de comunicació es va publicar l’article ‘Ja és nostre? Doncs el volem’, signat per Patrícia Olivé Conde i Núria Sabat i Achon, Copresidentes de l’AV/Tarragona Centre/AVTC. D’antuvi vull felicitar a les autores per tota l’argumentació que manifesten. Ens recorden, com molts tarragonins, la pancarta que deia Ja es nostre! També va ser motiu de diàleg entre els senadors municipals (jo era un d’ells) amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. L’AVTC va presentar una proposta recolzada amb més de 800 signatures per demanar que l’edifici ex-bancari fos un gran centre cívic i cultural, amb sales polivalents i molts serveis més. La proposta va ser una moció que es va aprovar per unanimitat al Plenari municipal Aquesta proposta està a la vista i no ha prosperat per raons diverses, una d’elles són no disposar dels vuit milions per fer tot plegat. Tarragona és de les poques ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO que no disposa de Parador. L’actual govern municipal liderat per l’alcalde Rubén Viñuales sap que la Generalitat avala el protocol d’intencions per fer realitat el Parador al Banc d’Espanya. El Conseller d’Empresa i Treball Miquel Samper manifesta que “...pot contribuir a atraure un turisme que aporti més valor a la destinació , ampliar l’oferta hotelera de qualitat i reforçar la vinculació amb l’activitat turística i el patrimoni... un Parador aporta prestigi a la

divendres no se sap que farà Junts/2 i els dos consellers ex-Vox, Jaime Duque i Javier Gómez mediten què fer al plenari. Ja qui qüestiona que l’avançament electoral deixa en l’aire el futur del Parador i la Biblioteca de la Tabacalera. Es plantegen molts interroJosep M. Buqueras Bach gants, que són presents i condueixen a crear President executiu de la Fundació dubtes a tothom. Suposo i espero que ara es Trencadís tractarà de blindar legalment l’operació amb les empreses públiques, que tenen la seva autonomia. El 9 d’octubre Enric Casanovas Ripoll, destinació... a més, ens permet recuperar un arquitecte i arquitecte tècnic també escrivia edifici històric emblemàtic i convertir-lo en al Diari Més al respecte. Sempre Casanovas, un actiu al servei de la ciutat, del patrimoni i d’acord al seu estil/tarannà, fica el dit a la nafra. Tot el seu argumentari és força coherent, de la prosperitat del territori”. El següent pas serà la creació d’una co- però no el comparteixo: Després de setze missió amb la representació de la Direcció anys tancat el Banc d’Espanya la botigueta General de Turisme de la Generalitat, de d’idees... va de mal en pitjor. Malgrat que el projecte està en un estat l’Ajuntament, del Ministeri d’Indústria, de Quan ens acostem a les força embrionari, es teParadores (empresa municipals de 2027, els nen que superar moltes estatal) i de Turespaña.. ciutadans ens trobarem tanques tècniques-administratives, com en La ciutat assumirà la vint anys després amb una cursa atlètica,. Hem presidència i la secredos temes, el Banc taria de la comissió que d’Espanya i el POUM, que de creure també que els es reunirà de forma or- tornaran a formar part tècnics tant de l’admidinària cada sis meses de la conversa política a nistració. Central com autonòmics i municiEl proper divendres 16 Tarragona pals, ja han dedicat tamd’octubre està prevista bé moltes hores de feina aprovar la mutació de Quan ens acostem a les municipals de domini públic de l’edifici a favor del Ministeri d’Indústria i Turisme. Per les notícies 2027, els ciutadans ens trobarem vint anys periodístiques se sap que PSC/9, Vox i la con- després amb dos temes, el Banc d’Espanya i sellera no adscrita Elvira Vidal estan a favor, el POUM, que tornaran a formar part de la sumant 11 vots. En contra estan ERC/6, PP/4 i conversa política a Tarragona. Crec que els ECP/2, total 12. Dels que voten en contra ho consellers tenen que sé valents el proper fan amb convicció de que la ciutat no ha de divendres en el plenari i aprofitar aquesta tenir un Parador, quan l’empresa estatal vol oportunitat, donar l’OK amb quinze vots a fer la inversió? O ho fan per anar en contra favor, com a mínim, per que la ciutat pugui del govern actual municipal, autonòmic i es- gaudir d’un Parador. En el DNI del tarragoní històricament està tatal, sobretot el PP,? Ara ja sabem que els informes municipal instal·lat, moltes vegades, el pessimisme, la avalen l’ús hoteler del Banc perquè manté inseguretat: la decisió que la prengui un altre el caràcter públic i l’executiu municipal ja o posar pals a les rodes. És una costum? Avui ha aprovat la mutació demanial per cedir dilluns, quan estic escrivint aquest article l’ús de la finca del número 101 de la Rambla tenim la notícia Ca l’Ardiaca serà, per fi, un Nova al Govern central, i aquesta Admi- hotel de luxe. Tant de bo comenci una cursa, nistració és la que afrontarà la inversió de a veure qui inaugura primer? Tarragona es 20 milions d’euros. Ara fins el plenari del mereix això i molt més. Som’hi doncs.

21 dimecres 14 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

Omplir el restaurant ja no és suficient

vui celebrem el Dia de l’Hostaleria, una iniciativa impulsada per Makro, partner de la Federació AEHT, que ens convida a posar en valor la feina de milers de professionals que cada dia aixequen la persiana d’un bar, un restaurant o un allotjament. És una bona ocasió per reconèixer-los, sens dubte. Però també per preguntar-nos en quin moment es troba el nostre sector. Durant molts anys hem tendit a mesurar la salut turística d’un territori a partir de les xifres d’afluència. Quanta gent ens visita, quantes places ocupem, quants carrers i terrasses veiem plens. Però la realitat que avui ens traslladen els empresaris d’hostaleria de la província és més complexa: tenir més gent no significa necessàriament tenir més consum. I facturar el mateix tampoc significa guanyar el mateix. El consumidor ha canviat. Mira més què gasta, reserva més tard, fa escapades més curtes i selecciona molt més quan i com consumeix. L’encariment general de les vacances fa que una part important del pressupost ja s’hagi destinat a l’allotjament, al transport o als desplaçaments abans d’arribar a la destinació. I això acaba repercutint en la despesa que es fa als nostres restaurants. Al mateix temps, a l’altra banda de la taula, els costos dels negocis continuen creixent. Personal, producte, energia... Mantenir la facturació amb una estructura de costos superior significa treballar amb marges més estrets. Per això crec que hem de començar a mirar més enllà de les grans xifres. No podem conformar-nos amb dir que tenim molts visitants; hem de preguntar-nos quin impacte real genera aquesta activitat sobre les empreses i sobre el territori. I aquí hi ha una reflexió que considero especialment important. La restauració i els hotels d’interior i urbans generen prop del 50% del PIB turístic de la província, una activitat que representa al voltant del 12% del PIB provincial. Parlem, per tant, d’una part fonamental de la nostra economia. D’establiments que no depenen exclusivament del turisme de sol i platja ni dels grans pics de la temporada, sinó que obren els 365 dies

dependre exclusivament dels grans pics de demanda ni del sol i platja. Tenim gastronomia, cultura, vi, paisatge, natura, patrimoni i un interior amb un enorme potencial. Tenim arguments més que suFrancesc Pintado ficients perquè visitar-nos tingui sentit President de la Federació AEHT els dotze mesos de l’any. I alguns dels nous hàbits del consumidor poden jugar a favor d’aquesta de l’any, generen activitat de manera transformació. Les escapades més curcontinuada i sostenen milers de llocs de tes i repartides al llarg de l’any, fora dels treball arreu del territori. mesos de més calor, poden ajudar-nos En molts municipis i comarques, a reforçar ponts, caps de setmana i meaquesta hostaleria és una de les princi- sos que tradicionalment havien tingut pals indústries i una font imprescindible menys activitat. Desestacionalitzar no és de riquesa i ocupació. Manté restaurants només aconseguir que arribin visitants i hotels oberts, però fora de temporada; és també activa una exaconseguir que aquesFa temps que des de tensa cadena de prota activitat reforci prel’AEHT defensem que veïdors, productors cisament aquest teixit el futur turístic de i serveis vinculats al empresarial que manla província no pot sector. Per això, quan dependre exclusivament té viu el territori tot parlem de garantir la l’any, generi ocupació dels grans pics de rendibilitat dels neestable i faci viables demanda ni del sol i gocis d’hostaleria, no els negocis durant els platja estem parlant només 365 dies. dels comptes de resultats de les empreAquest és, probablement, un dels ses. Estem parlant de llocs de treball dig- grans reptes que tenim al davant. Som un nes i estables, d’activitat econòmica als territori turístic potent i tenim un sector nostres pobles i ciutats i, en definitiva, que ha demostrat sobradament la seva d’una part molt important de la riquesa capacitat d’adaptació. Ara hem d’aconde la província. Ens hi juguem molt més seguir que aquesta fortalesa turística del que sembla. es transformi en fortalesa empresarial. A tot això hi hem d’afegir altres reptes Perquè només amb empreses rendibles que ja formen part del dia a dia del sector: podem garantir ocupació de qualitat, un dels més importants és la dificultat inversió, continuïtat dels negocis i capaper trobar i retenir professionals. Sense citat per continuar generant riquesa al persones no hi ha hostaleria. Podem par- territori. lar de producte, d’experiències, de proPer això, en un Dia de l’Hostaleria com moció o de noves infraestructures, però aquest, crec que el millor reconeixement necessitem equips formats, motivats i es- que podem fer als nostres professionals tables per poder oferir el nivell de servei és mirar de cara la realitat del sector. que volem i que el nostre territori mereix. Celebrar tot el que aporta l’hostaleria al També hem de començar a assumir nostre territori, sí, però també entendre que el clima condiciona cada vegada què representa econòmicament i socialmés la nostra activitat. Els episodis de ment i treballar perquè darrere de cada calor extrema canvien els horaris, bui- terrassa plena, de cada menjador amb den carrers durant determinades franges activitat i de cada visitant hi hagi emprei retarden l’activitat de les terrasses. Són ses rendibles, llocs de treball estables i transformacions que ens obliguen, una projectes amb futur. vegada més, a adaptar-nos. Perquè omplir és important. Però el Però els canvis no només plantegen veritable èxit és que aquesta activitat dificultats; també generen oportunitats. generi valor, riquesa i oportunitats al terFa temps que des de l’AEHT defensem ritori i ens permeti continuar aixecant la que el futur turístic de la província no pot persiana demà.

k Tribuna k

Els 86.400

magina que cada matí, només despertar-te, el teu banc ingressés 86.400 euros al teu compte. Sense explicacions. Sense condicions. Sense límits. Cada dia la mateixa quantitat. Una fortuna nova esperant-te només obrir els ulls... però amb una única norma: tot el que no gastes abans d’acabar el dia, desapareix. No es guarda. No s’acumula. No es recupera. Demà, si la vida vol, el compte es tornarà a omplir, però el d’avui… s’haurà acabat per sempre. Tothom sap què faria. Ningú deixaria perdre ni un euro. Buscaríem la manera d’aprofitar-ho tot. Invertiríem, compartiríem, gaudiríem, arriscaríem. Seria absurd deixar escapar una fortuna així. Així i tot, això és exactament el que fem cada dia sense adonar-nos-en. La vida ens ingressa 86.400 segons cada matí… i molts els deixem marxar com si fossin infinits. Els segons no s’acumulen. Els que no vius, desapareixen. Els que no aprofites, s’esborren. Els que dediques a allò que no importa, ja no tornen... i aquesta és la veritat que més costa mirar de cara: si aquests 86.400 fossin euros, controlaríem cada moviment, però com que són segons, els tractem com si no tinguessin valor. Cada nit, el compte queda a zero. Això ho entén tothom, però hi ha moments en què deixes d’entendre-ho amb el cap… i ho entens amb la vida. Hi ha dies en què el teu cos et recorda que el temps no és una teoria. Que les forces canvien. Que hi ha coses que abans feies sense pensar i que ara requereixen lluita, paciència i acceptació. És llavors quan cada segon deixa de ser una unitat de temps per convertir-se en alguna cosa molt més profunda: una oportunitat irrepetible. Quan la vida et posa límits que no esperaves, no t’ensenya a córrer més. T’ensenya a mirar diferent. T’enQuan la vida et posa senya que hi ha dies en límits que no esperaves, què no pots fer més… no t’ensenya a córrer però encara pots senmés. T’ensenya a mirar tir més. T’ensenya que diferent potser no pots viure més ràpidament, però sí més despert... i descobreixes una cosa que abans ignoraves: hi ha persones que passen anys sencers sense viure de veritat… i hi ha instants que contenen més vida que una dècada sencera viscuda en automàtic. Hi ha qui gasta els seus segons en preocupacions que mai passaran, en discussions que no porten enlloc o en rutines que només serveixen per anar sobrevivint. També hi ha qui un dia entén que cada segon és una moneda irrepetible. Que el temps no està fet per omplir-lo… sinó per honorar-lo. És aquí on tot canvia, perquè deixes de preguntar-te quant temps tens… i comences a preguntar-te què estàs fent amb el que tens. Quan prens consciència que el compte no és infinit, la vida canvia de ritme. Deixes d’ajornar aquella conversa. Deixes de guardar-te aquella decisió. Deixes de viure esperant un “millor moment” que ningú t’ha promès. Comences a prioritzar. A dir sí al que et dona vida i no al que només et desgasta. Entens que moltes vegades el gran problema no és que la vida sigui curta… sinó que nosaltres tardem massa a començar-la de veritat. Llavors arriba la pregunta que ho transforma tot: en què gastaràs els teus 86.400 d’avui? No cal canviar el món. No cal fer grans gestes. Només cal deixar de malgastar allò que ja no tornarà. Hi ha una veritat que el temps acaba ensenyant-nos a tots, tard o d’hora: els diners es poden perdre i recuperar. El temps, no. Al final, la vida no es mesura en anys. Es mesura en allò que has sentit, compartit, estimat i viscut amb els segons que t’han estat donats. La gran pregunta no és quant temps et queda. Potser la gran pregunta és molt més incòmoda… i molt més important: estàs vivint els teus 86.400… o només els estàs deixant passar?

Pere Domingo Autor de ‘L’art de creure en un mateix’

22 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Cambrils dona la benvinguda a quatre docents de Polònia i Suècia en una estada Erasmus+ al Guillem Fortuny Educació l L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va rebre ahir quatre docents europeus que participen en una estada d’observació a l’Escola Guillem Fortuny del 13 al 16 d’octubre, dins del programa Erasmus+. Es tracta de tres professors de Polònia i una mestra vinculada a la Universitat d’Örebro, a Suècia. La visita permet conèixer el model

innovador del centre, basat en la metodologia STEAM i l’aprenentatge integrat de continguts i anglès (CLIL). La recepció va comptar amb la directora, Maria Teresa Lacueva, i la coordinadora Erasmus, Maria Segura. L’estada coincideix amb l’Erasmus Week, que inclou propostes culturals i científiques per fomentar valors europeus. l DM

Els quatre professionals europeus han estat rebuts a Cambrils en el marc de la seva estada a l’Escola Guillem Fortuny. Cedida

Necrològiques Tarragona Maria del Pilar Jansa Solé. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal. Ana Novés Moreno. Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

Reus Rosa Prats Torrell. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

La Canonja Josefa Cobo Campos. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Sebastià.

23 dimecres 14 d’ octubre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Calixt, Just i Fortunata

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Es facilitaran els vi- Sense necessitat El teu magnetisme La relació que avui atges però hauràs de caure en una personal serà molt mantinguis amb d’anar amb molta serietat absoluta, gran avui. Sabràs els altres serà procura en cadascun mantén-te al mar- arribar fàcilment i funda i molt vital. d’ells. La dispersió ge dels comen- profundament als És possible que i les distraccions taris; si hi entres, altres i això t’obri- visquis moments et provocaran pèr- hi perdràs encara rà portes interes- apassionats de dues. que tinguis raó. sants. forma íntima.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva imagina- Hauràs d’apren- Allibera’t com més Una forta necessició potenciarà el dre d’experiències aviat millor de per- tat de comunicateu poder creador. passades abans sones negatives. Si ció envairà la teva Amb això et troba- de prendre qual- analitzes la situació ànima i et llançarà ràs avui en plenes sevol decisió avui. veuràs que si les co- a la conquesta de facultats per co- En principi deixa’t ses no van bé és per noves persones i mençar nous rep- aconsellar per per- les teves males as- experiències. Cuites i projectes. sones expertes. sociacions. da més la dieta.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

Vés amb comp- Interessos materi- Avui la teva activi- Els assumptes fate amb el tipus de als i familiars s’unitat social avançarà miliars cobraran persones amb qui ran avui per com- força. Et comuni- una gran imporet relaciones avui. plicar-te la vida i caràs amb infinitat tància i et veuràs Els nous contactes posar a prova les de persones de barrejat, gairebé semblaran bene- teves aptituds or- manera fluida i sense voler-ho, en ficiosos però esti- ganitzatives. Pen- agradable, traient la recerca d’una gues alerta. sa abans de parlar. profit de totes elles. solució. Confia.

TV local

CANAL REUS TV

7 8

TAC 12

14:00 Notícies migdia 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Caminant per catalunya 14:30 Spi+TV 15:00 Notícies migdia (r) 15:00 In situ 15:30 Recórrer 15:30 Com la nit i el dia. On tour 16:00 Notícies migdia (r) 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Recórrer 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:30 Connecta 10 18:00 + Bàsquet comarques 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 19:00 180º 20:00 Notícies vespre 20:20 Fem comptes 20:00 Notícies12. Edició vespre 20:30 La comarcal 20:30 Finet i pel mig 21:00 Notícies vespre (r) 21:00 La Post-Diada. Diada Santa 21:20 Fem comptes Teresa. El Vendrell 21:30 La comarcal (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:20 Fem comptes 22:30 La comarcal (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:20 Fem comptes 23:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Finet i pel mig 23:00 La Post-Diada. Diada Santa Teresa. El Vendrell 00:00 Notícies12. Edició vespre

TARRAGONA: Martínez Batiste, Ernest Caputxins, 21 bis Telèfon 977 225 776 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Dalmau Cortes, Mercedes Dom Bosco, 7 Telèfon 977 343 329 SALOU: Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041 VALLS: Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490 EL VENDRELL: Bonet Serrano, Jaume Avda. Palfuriana, 48 Barri Maritim de Sant Salvador Telèfon 977 684 069

Solucions

HORITZONTALS: 1. Extremadament devot. Xerrameca que resulta una llauna. 2. Un que vagareja sense sentit. Pugi a l’avió. 3. El del piano. Adjectiu de nassos. 4. Mig clam. Plomalls. Un angle recte. 5. Responsable de les teories, sovint antiquades, d’un partit. Pomar sense límits. 6. Que viurà sempre. Pintar amb els set colors. 7. Contracció. Dues de deu a la baralla. Infusió de les cinc. 8. Fer servir l’aspirador. La mà de l’ordinador. 9. La primera de la cua. Empastifada amb oli. Ella sola. 10. Deixa el mercat sense existències. Mineral, sílice hidratada. 11. Deixar un plat mig trencat. Bóta grossa. 12. Greix de la llana dels moltons. Matèria que sovint és excessiva. VERTICALS: 1. Entre l’alfa i la gamma. Instruïts inhabituals avui. 2. Ermitans. Ensopega i va a parar a terra. 3. L’arma dels indis. Cantarà amb traïdoria. 4. Que va a les palpentes. Pelar al zero. 5. És millor barrar-los. La flor del cardenal. 6. Posat a totes les cobertes de llibres. Resar. El fons de la casa. 7. A l’extrem del llac. Superfície heràldica amb dues parts diferenciades. 8. Una de bé. Lletra gruixuda. Llom tallat. 9. Aquest prefereix que els altres siguin solidaris amb ell. És igual. Indica mar moguda. 10. Cabells clars. Són fetes per ampliar la imatge. 11. Ral mal fet. Dels matins. 12. Deixaré incomunicat. Més lluny d’aquí.

Màxima

18º 26º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215

VHS, VHS-C Video8,

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

max, pel·lícules de

CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479

de música. Salva les

Hi8, mini DV, Beta-

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

super8 i cassettes teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA.

SALIDAS. DOMICILIOS.

Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES y algo mas….

MASAJES REUS.

Tarragona ciudad.

Tel: 698.788.062

Tel: 977 21 26 12

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215

JÚLIA. MASAJES

MASAJISTA. SALIDAS. Tel. 643.840.135

RELAJANTES Y SENSITIVOS. Reus. Tel:

634.777.389

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general pel pas de bandes de núvols alts, si bé hi haurà alguns estrats baixos matinals a punts de l’interior que durant la tarda s’estendran a punts del litoral i prelitoral, especialment central, on localment el cel quedarà mig o molt ennuvolat. Temperatura La mínima serà semblant en general, tot i que en sectors del Prepirineu i del Prelitoral serà lleugerament més baixa, i, en canvi, punts de Ponent, Terres de l’Ebre, Plana de Vic i Litoral nord serà lleugerament més alta; la màxima, més alta.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimecres 14 d’ octubre de 2026

k Golfus de Tàrraco

El cel sobre Tarragona

El Teatret del Serrallo. Port Tarragona

l Teatret del Serrallo ha posat en marxa la campanya Fem Memòria per recuperar els records de l’antic Pòsit de Pescadors i preservar la història d’un dels edificis emblemàtics del barri mariner de Tarragona. La iniciativa vol reunir anècdotes, vivències, testimonis i material gràfic de les activitats socials i culturals que s’hi van desenvolupar fins als anys vuitanta. Tot plegat s’emmarca en la commemoració del desè aniversari de la recuperació de l’espai com a equipament cultural. L’objectiu és recollir les experiències de veïns del Serrallo i de persones de la resta de la ciutat que van tenir algun vincle amb l’edifici, que al llarg de la seva història va acollir diferents usos, des de l’escola fins a l’esplai i el local social. «Amb aquesta iniciativa volem recuperar la memòria que es conserva viva en totes aquelles persones que van estar vinculades a l’espai en les seves diferents formes», explica Sandra Coloma, responsable del Teatret.

Campanya l ‘Fem Memòria’ busca testimonis i fotografies de la vida social i cultural de l’edifici, que celebra el 10è aniversari des que es va recuperar com a equipament cultural tarragoní

Què en recordeu de l’antic Pòsit del Serrallo?

del Port de Tarragona, les primeres construccions del Centre de Pescadors daten de cap al 1910, mentre que l’immoble es va incorporar al patrimoni de l’entitat el 1929. La inauguració oficial va tenir lloc el juny de 1932, amb un cafè a la planta baixa i una sala de ball al primer pis. Durant la Guerra Civil l’edifici va patir desperfectes i, entre 1944 i 1945, va començar a funcionar-hi l’Escola del Pòsit. El 1956 es va dissenyar el rellotge que corona la façana, un dels elements més identificatius de l’immoble. Durant les dècades següents, el Un edifici amb història Pòsit va mantenir una intensa L’edifici, situat a l’actual Moll de activitat al barri, fins que el 1984 Pescadors, té una història que es va començar-ne l’abandonament remunta a principis del segle progressiu. Des de llavors s’hi Cristina Serret Alonso XX. Segons la documentació van mantenir usos com el

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Que no es perdi Es busca material documental i testimonis de les activitats que s’hi van fer fins als anys vuitanta restaurant, el Casal de l’Avi Pescador i els assajos de la coral del Serrallo. La recuperació de l’espai va arribar quan el 2011 l’Autoritat Portuària de Tarragona va adquirir l’edifici amb la voluntat de rehabilitar-lo i tornar-lo a posar al servei del barri. El nou espai va obrir les portes el juliol del 2016. Les persones que vulguin contribuir a Fem Memòria poden enviar els seus records, vivències, anècdotes o fotografies per correu electrònic (elteatret@porttarragona.cat i sandra.coloma@cemapt.cat). També per missatge de veu de WhatsApp (682 793 907).

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

ordi Ribas, poeta i narrador, acaba de publicar un llibre que participa de les dues facetes: ‘Memòria d’una volva’, que em recorda la pel·lícula ‘El cel sobre Berlín”, amb més ironia i sense l’actor Peter Falk (Colombo). Segur que vaig errat d’osques i no és una referència per a Ribas però sí que ho és per a mi. Dirigida per Wim Wenders, amb guió de Peter Handke, s’inspira en l’obra del poeta Rilke. El que en la pel·lícula són dos àngels que vaguen per Berlín, sense ser vistos, en el text de Ribas és una volva, resultat de la cremació del protagonista, que sobrevola Tarragona. Els àngels són espectadors de la vida dels berlinesos i la volva ho és d’alguns tarragonins, habitants d’espais marginals, d’on la ciutat deixa de ser ciutat i la natura ja no és natura. Wenders medita sobre Berlín i l’homenatja, pocs anys abans de la caiguda del mur. A Ribas me’l va presentar Julià Guillamon, també abans de la caiguda del mur. Ell (Ribas) és de Barcelona. Ningú és perfecte. Però està vinculat a Tarragona a través de l’artista plàstica Isabel Pons Tello, que hi té una casa prop del camp del Nàstic i d’un abocador. Aquesta Tarragona que és i no és Tarragona, entre el camí de la Budallera i el del Llorito, de “descampats plens de brutícia” i “alopècies del terreny a punt de requalificació urbanística”, és l’hàbitat principal, però no únic, per on vola la volva. Un dels àngels de Berlín es torna humà per amor d’una artista de circ, mentre la nostra volva... bé, ja ho llegireu. Llibre molt recomanable però no per als que us agradin les novel·les més venudes, als que només tingueu ulls per la Tàrraco monumental i als que trobeu que en les meves columnes hi escric paraules que no s’entenen.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: