Dimecres 13 de maig de 2026

Futbol 17

Andy Alarcón, jugador del Reus: «No hem de fer cap miracle, només guanyar un partit»

Camp de Tarragona

Els treballadors de l’Ajuntament de Cambrils anuncien que tornen a la vaga i estudien accions legals contra el govern

Opinió 20 Robert Casadevall i Camps, Josep Maria Milà Rovira. Fer habitatges, fer ciutat: «La urgència per a la construcció d’habitatges no és una novetat»

Tarragona 4 i 5

La Capona tornarà a donar les hores

Substitueixen el motor del martell que ha fet sonar la campana els últims trenta anys

Religió

Reus li regalarà al Papa un bàcul gaudinià

El projecte té el suport de l’Arquebisbat i s’ha encarregat a l’escultor Joan Serramià, que utilitzarà referències de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família

Mínima esperança pel Nàstic de mantenir la categoria: podria baixar fins i tot guanyant-ho tot

Futbol l 18

Tarragona l 8

L’Ajuntament licita les obres d’urgència per reacondicionar el Metropol

Comença Trapezi, la Fira del Circ que enguany compleix trenta anys Reus l 10 i 11

Gerard Martí

A licitació les obres d’urgència per resoldre els problemes estructurals del Teatre Metropol

Equipaments l Els treballs tindran una durada de tres mesos i actuaran sobre diferents elements deteriorats de l’edifici per garantir-ne la seguretat estructural

Marta Omella Blanco

El Teatre Metropol continua el seu procés de rehabilitació. Ahir el projecte va fer un nou pas amb la licitació de les obres d’urgència per solucionar els problemes estructurals de l’edifici, detectats l’any passat durant els treballs de restauració. El contracte surt amb un pressupost base de 134.206,67 euros amb IVA inclòs i un termini d’execució de tres mesos. La intervenció forma part del full de ruta de recuperació integral del Metropol impulsat per l’Ajuntament i arriba mesos després que el consistori confirmés la necessitat d’actuar d’urgència per preservar la seguretat estructural de l’equipament, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L’immoble va ser apuntalat d’emergència durant el mes de desembre, però ara busca una solució més permanent.

Segons indica el projecte tècnic, l’edifici presenta un estat de conservació «bastant deficient», especialment a la galeria sud, «que durant molts anys ha estat oberta i exposada a l’aigua de la pluja i a l’entrada de coloms». Les inspeccions, explica, van detectar «patologies greus», com corrosió en bigues metàl·liques, biguetes de fusta amb podriments, esquerdes en murs i fissures en columnes i llindes de pedra. El document assenyala que les actuacions previstes «es qualifiquen d’urgents o molt urgents» i tenen com a objectiu «restablir la seguretat estructural dels elements afectats».

Entre les actuacions previstes hi ha el reforç de pilars i pilastres de diverses plantes, la reparació de fissures i esquerdes, la consolidació de bigues a la zona de l’escenari i el reforç de la paret mitgera sud-est. També es reconstruiran falsos sos-

tres malmesos i es restituiran installacions d’electricitat, enllumenat, aigua i protecció contra incendis.

La memòria tècnica subratlla que bona part de les actuacions es duen

a terme dins l’àmbit de protecció del BCIN i, per tant, s’han plantejat «respectant les mesures originals i sense modificar ni el volum ni l’aspecte visual» de l’edifici.

Un cop realitzada l’actuació d’urgència, les obres s’ampliaran durant 5 mesos

L’edifici es va apuntalar d’emergència el 2025 després de detectar «patologies greus»

La licitació s’ha tramitat per la via d’urgència i les empreses interessades podran presentar ofertes fins al 3 de juny. El concurs valorarà tant el preu com l’experiència dels equips tècnics en restauració patrimonial i la memòria tècnica de la intervenció. Entre els requisits, les empreses hauran d’acreditar experiència en obres de gran reparació en edificis protegits com a Patrimoni de la Humanitat o BCIN.

L’apunt

Patrimoni reobre un refugi de la Guerra Civil adjacent

Dilluns al matí es va dur a terme una actuació de reobertura del refugi antiaeri de la Guerra Civil, preexistent al subsol de l’immoble adjacent al teatre. El destapiat, realitzat amb l’ajuda d’un dron, va confirmar l’existència d’un túnel excavat a la roca viva, d’uns 15 metres de longitud, sense cap galeria que continués i que, per tant, corrobora el fet que fos un refugi inacabat. Un cop analitzat i estudiat, es va aconsellar no accedir i tornar a tapar. Els treballs s’han dut a terme com a accions prèvies dels treballs d’impermeabilització de l’edifici i l’entorn.

Part d’una rehabilitació integral Aquest nou pas s’emmarca dins del projecte de transformació del Metropol, valorat en prop d’un milió d’euros. Des de l’estiu de 2024, al teatre s’hi han executat diferents treballs, com la recuperació d’elements originals de Josep Maria Jujol, la ignifugació de l’estructura metàl·lica, la reparació de cobertes per garantir una correcta evacuació de les aigües pluvials, la restauració de les voltes originals de fusta afectades per humitats i tèrmits, o l’anivellació del pati i del porxo per evitar filtracions, entre d’altres. Un cop executada aquesta actuació d’urgència, les obres previstes s’allargaran durant cinc mesos més per continuar amb la substitució de finestrals i fusteries, així com amb la millora de la rampa d’accés al pati i de la façana de l’equipament. A finals de 2025, l’Ajuntament ja va obtenir 500.000 euros del programa estatal del 2% Cultural per finançar les primeres fases de rehabilitació. Paral·lelament, el consistori treballa en l’ampliació del complex cultural amb la incorporació dels baixos i el primer pis de l’edifici del carrer Méndez Núñez, 8, adquirits recentment per integrar-los al Pla director del projecte Jujol. L’objectiu és sumar-hi uns 400 metres quadrats destinats a nous usos culturals i millorar l’accessibilitat del conjunt amb un nou accés directe des del carrer.

Imatge de la reobertura del refugi antiaeri de la Guerra Civil. Ajuntament de Tarragona

Imatge d’arxiu de les obres al Teatre Metropol, que van arrencar l’estiu del 2024. Tjerk van der Meulen

L’Ajuntament accelerarà el procés per internalitzar una altra vegada les llars d’infants

Educació l El govern municipal portarà al ple de juny l’acord per complir amb la sentència d’anul·lació del TSJC, la qual ja és ferma, i iniciar l’expedient per analitzar la viabilitat d’una nova municipalització

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la internalització de cinc llars d’infants municipals de Tarragona ja és ferma. La notificació ha arribat poques setmanes després que el Tribunal Suprem (TS) decidís no admetre a tràmit el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament contra el dictamen del TSJC que avalava la demanda de l’empresa Clece SA. Des del govern municipal calculaven que la fermesa de la resolució encara trigaria uns quatre mesos a arribar, però aquest contratemps obliga el consistori a accelerar els tràmits per tornar a municipalitzar les escoles bressol de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, El Serrallo, Miracle i Cèsar August. Tot i això, la consellera d’Educació, Isabel Mascaró, assegura que aquest escenari estava previst i que ja estan planificats els pròxims passos a seguir. La intenció de l’executiu socialista és portar al ple del mes de juny un acord per donar compliment a la sentència judicial i, paral·lelament, iniciar formalment un expedient per estudiar la viabilitat d’una nova internalització del servei. Amb aquest informe a la mà, que es preveu que sigui favorable, el consell plenari haurà d’aprovar que l’Ajuntament torni a assumir la gestió d’aquests. Des del febrer del 2025, l’Institut Municipal d’Edu-

La visita de l’alcalde, Rubén Viñuales, i la consellera Isabel Mascaró a la llar d’infants de Sant Salvador el passat setembre. JC Borrachero

Mascaró: «Volem que tot estigui perfectament traçat i jurídicament blindat»

El Pla d’Asfaltatge avança amb la renovació de diversos carrers del polígon Francolí i la Granja

Urbanisme l Tarragona continua endavant amb el Pla d’Asfaltatge de la ciutat en el qual invertirà un total de més de 4 milions d’euros, i que permetrà renovar vora 6 quilòmetres de ferm. «És una aposta del govern municipal que se suma a les diferents accions que s’han posat en marxa per dignificar l’espai públic,

que durant molts anys no ha estat cuidat com els tarragonins i tarragonines es mereixen», destaca l'alcalde, Rubén Viñuales. Actualment, s’estan duent a terme tasques de renovació del ferm a diferents punts de la ciutat. D’una banda, està en marxa la renovació d’unes vies especialment malmeses al barri de la

cació de Tarragona (IMET), Recursos Humans i el Viceinterventor han estat treballant en l’elaboració d’una memòria econòmica i jurídica per assegurar que, aquest cop, es compleixin tots els requisits legals i no es repeteixin els errors detectats pels tribunals.

El govern ha «sondejat» la possibilitat d’activar tot aquest procedi-

Granja, es tracta dels carrers Móra d’Ebre, Menorca, Gomera i Gran Canaria. Per l’altra banda, s’està actuant al vial principal del Polígon Francolí. Es tracta d’una obra complexa, i llargament reivindicada, que inclou també la creació d’una rotonda i la construcció d’un nou col·lector. Pròximament, a finals de mes, s’iniciaran els treballs de pavimentació de la segona fase del carrer Pere Martell. Posteriorment, també s'executaran els treballs a la rotonda de l’avinguda Catalunya, i els carrers Riu Onyar, Prades, Riu Anoia i Illes Balears. l Redacció

motivació econòmica i d’eficiència per dur a terme la municipalització no havia quedat prou acreditada per part de l’Ajuntament. A més, la companyia denunciava que el consistori no li havia garantit el tràmit d’audiència durant el procés. La filial de Florentino Pérez havia estat gestionant les cinc llars d’infants fins a l’agost del 2017, quan va finalitzar el contracte.

Compromís polític

ment en la sessió plenària d’aquest divendres, però s’ha acabat descartant perquè volen que «tot estigui perfectament traçat i jurídicament blindat». «El secretari general ens ha dit que no era necessari fer-ho ja perquè tenim dos mesos per complir la sentència», explica la quarta tinenta d’alcalde. Cal recordar que la demanda de Clece sostenia que la

Mascaró remarca que la voluntat de l’executiu local sempre ha estat mantenir la gestió pública de les llars d’infants. En aquest sentit, recorda que l’alcalde, Rubén Viñuales, ho va deixar clar en una trobada amb les treballadores el setembre del 2023: «Si el Suprem deia que la internalització no estava ben feta, el compromís del govern era treballar immediatament per fer-ne una de nova». Respecte a les condicions de les educadores subrogades, insisteix que «no han de tornar a Clece ni se’ls abaixarà el sou», sinó que «la seva situació queda congelada tal com està ara». «Jurídicament, s’estan analitzant tots els escenaris possibles», diu l’edil, tot apuntant que «hi ha unanimitat entre Intervenció, Secretaria i Recursos Humans que les treballadores continuen adscrites al servei municipal». Mascaró va traslladar ahir a la direcció de l’IMET els pròxims passos que es duran a terme, els quals es comunicaran també als grups polítics. La setmana passada, ja es va celebrar una Junta de Portaveus acordada entre l’alcalde i el grup d’En Comú Podem per resoldre dubtes sobre la situació de les llars d’infants. Avui està prevista una nova reunió en què el govern informarà de la fermesa de la sentència del TSJC i dels moviments que es faran per reiniciar la internalització, un procés que començarà formalment aquest mes de juny.

John Bugarin

Els treballs per recuperar el so de la Capona arrenquen: «El martell ha de picar al lloc exacte»

Patrimoni l El motor que s’ha substituït portava prop de tres dècades en funcionament continu

«Té un punt on la nota s’escolta millor i és el lloc més segur perquè no es trenqui»

Ja queda menys perquè la Capona torni a donar les hores a Tarragona. Ahir van arrencar els treballs de substitució del motor del martell que fa sonar la campana. El nou electromartell és més petit que el que s’ha substituït i procedeix d’una empresa francesa especialitzada. Segons Joan Oliva, tècnic de Rifer Rocafer, l’empresa que s’ha encarregat de la instal·lació, no és un material fàcil de trobar. «No és el tipus de martell més habitual, és un martell més especial per campana», va explicar. «Ve de França» Els gironins no són uns desconeguts a la Catedral. Aquesta empresa porta anys mantenint tot el sistema de campanes de l’edifici: «Hem fet pràcticament tot el sistema dels martells, el sistema elèctric, la cen-

tral, les programacions, tot ho hem fet, fa temps que ho portem nosaltres i no és la primera vegada que venim aquí a treballar».

Feina precisa

La instal·lació d’un electromartell en una campana és una feina que requereix molta precisió. Tal com ha explicat el tècnic, l’afinació de la campana no depèn del martell sinó de la campana mateixa: cada peça té la seva nota, el seu to propi, determinat per la seva composició i les seves dimensions. El que sí que cal fer correctament és assegurar-se que el cop es produeixi en el punt exacte de la campana. «L’únic del que ens hem de preocupar és que el martell piqui en el lloc exacte de la campana», ha detallat Oliva. «Té un punt exacte, que és on la nota s’escolta millor i és el lloc més segur

perquè no es trenqui la campana.»

Un error en el posicionament del martell no només faria sonar ma-

lament la campana, sinó que podria posar en risc la seva integritat estructural. Mossèn Joan Cañas, ca-

nonge de la Catedral, va subratllar que la decisió de reparar la Capona sense demora va ser presa de manera clara per part del capítol catedralici, malgrat que hi ha d’altres campanes pendents de reparació i projectes oberts. «El Capítol va considerar que era una cosa que s’havia de fer ja i que no es podia demorar el canvi», va explicar. «Tenim altres campanes que no sonen, tenim altres projectes que s’han d’arranjar, però bé, la Capona vam dir que no podia ser, que no es fes».

Tres dècades, cada dia

El motor que s’ha substituït portava prop de tres dècades en funcionament continu, una trajectòria que per si sola explica el desgast. «Calculem que aquest motor ha estat tocant uns 30 anys, i cada dia tocant... no crec que sigui l’obsolescència programada, sinó que s’ha mort de vell», va apuntar el canonge. La campana es va espatllar poc després de la Setmana Santa d’enguany. Durant el període de reparació, la tasca ha recaigut sobre la campana Fructuosa, més petita i amb un so diferent.

Oriol Castro Sanz

Una empresa gironina especialitzada ha començat a instal·lar un nou motor procedent de França. Gerard Martí

La Capona té un pes de 2.200 kg. Gerard Martí

L’apunt

La pluja ajorna la reparació fins al divendres

La pluja d’ahir va fer ajornar la instal·lació completa fins aquest divendres, quan els operaris tornaran a Tarragona per a fer entrar en funcionament definitivament el nou motor. Cal tenir en compte que la història de la Capona es remunta al 1511, quan va ser fosa. Té un un diàmetre de 157 centímetres i una alçada de més d’un metre. El popular nom que va rebre va ser en honor a Martín Cerezo, un capó de la Catedral amb una veu prodigiosa.

La terminal del Moll d’Andalusia crearà 150 llocs de treball

Economia l L’aliança COSCO–PTP preveu una posada en marxa progressiva a partir de 2027

Redacció

La futura terminal polivalent del Moll d’Andalusia del Port de Tarragona es perfila com un dels principals projectes logístics del recinte portuari en els pròxims anys i tindrà un impacte directe en l’ocupació del territori. Segons el projecte tècnic presentat per l’aliança entre COSCO i PTP, la instal·lació generarà 150 llocs de treball en una primera fase, amb previsió d’arribar fins als 180 quan entri en ple funcionament. El projecte fixa que la terminal estarà completament operativa a

finals de 2028, després d’un període de construcció de dos anys i una posada en marxa progressiva que començarà a partir de 2027. Es tracta d’una infraestructura concebuda com a plataforma polivalent, amb capacitat per gestionar contenidors, càrrega general i vehicles. En paral·lel a aquest impacte laboral inicial, la proposta també aposta per un model operatiu altament intermodal i connectat amb l’entorn logístic del territori.

En aquest sentit, la terminal es vincularà amb el node ferroviari de la Boella i amb altres plataformes

estratègiques com la terminal intermodal de Guadalajara–Marchamalo, reforçant els fluxos de mercaderies entre el port i el seu hinterland. L’aliança COSCO–PTP planteja una instal·lació amb una capacitat de disseny de fins a 682.000 TEU equivalents, amb una organització interna per zones d’activitat i la incorporació de tecnologia avançada, com grues electrificades i sistemes digitals basats en bessó digital. L’objectiu és incrementar l’eficiència operativa, la sostenibilitat i la seguretat de les operacions.

Pel que fa a l’àmbit laboral, el

La terminal es vincularà amb el node ferroviari de la Boella i el de Guadalajara

projecte prioritza la contractació de personal local i especialitzat, amb plans de formació específics i mesures d’igualtat i conciliació. La plantilla prevista s’estructurarà en perfils tècnics vinculats a l’operativa portuària i logística, en una aposta per consolidar ocupació estable al territori.

Imatge aèria del Moll d’Andalusia del Port. PortTarragona

L’expresident de Praxair Europe, Eduardo Gil, al centre de la imatge, sortint de l’Audiència de Tarragona. ACN

Cas Montoro: els primers investigats s’acullen al seu dret a no declarar a Tarragona

Judicial l Fonts de les acusacions populars asseguren que les defenses intenten dilatar el procediment amb recursos

ACN

L’expresident de Praxair, Eduardo Gil, i l’exresponsable fiscal de la mateixa companyia a Espanya i Portugal, Jacobina Escámez, investigats en el cas Montoro, es van acollir ahir al seu dret a no declarar en el primer dia de les citacions a la plaça 2 d’instrucció del Tribunal d’Instància de Tarragona.

L’instructor Rubén Rus investiga l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro i 34 persones més, de 9 empreses, per la contractació d’Equipo Económico, despatx fundat per Montoro, per poder obtenir beneficis fiscals gràcies a reformes legislatives. La causa està oberta per tràfic d’influències, suborn, malversació, falsificació documental i prevaricació. Segons fonts de les acusacions, les defenses intenten dilatar el procediment amb recursos.

Oberta des del 2018

Des del 2018, el jutjat tarragoní té oberta la investigació, sorgida arran de la troballa casual d’un correu electrònic de l’empresa Messer, que posava de manifest l’existència de «possibles pagaments» a l’empresa Equipo Económico per obtenir

«modificacions legislatives favorables» per a les empreses del sector del gas englobades a l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals.

En la primera jornada de les declaracions estaven citats tres investigats, dos de l’antiga Praxair, que va ser absorbida per Taiyo Nippon Sanso Corporation, i un altre d’una altra de les empreses gasistes, que no ha assistit per raons mèdiques. Gil també va ser president de l’Associació de Fabricants de Gases Industrials i Medicinals (AFGIM).

Deu acusacions personades Actualment, hi ha deu acusacions personades en la causa que instrueix Rus, que en interlocutòries ha justificat que la investigació es quedi a Tarragona. Segons fonts properes al cas, les defenses volen portar la causa cap a Madrid perquè considerarien que els podria ser més favorable, i han valorat positivament la independència del jutge de Tarragona per instruir la causa. De fet, defensen que l’instructor de Tarragona és el jutge «natural» i «independent». Segons les mateixes fonts, l’Audiència de Tarragona té uns quinze recursos pendents de resoldre, que atribueixen a la volun-

de l’edició passada. Manel

Tarragona

torna a viatjar al passat amb una nova edició de Tarraco Viva

Cultura l Ja s’han esgotat les entrades de la meitat de les activitats de pagament

Redacció

Es va xifrar en 812.533,76 euros la quantitat pagada al despatx de Montoro

tat d’endarrerir la causa.

L’Agència Tributària va xifrar en 812.533,76 euros la quantitat que les empreses gasístiques van pagar al despatx de l’exministre d’Hisenda Montoro entre el 2011 i el 2019. Segons l’informe al qual va tenir accés l’ACN, es feien pagaments de «forma fragmentada» no només en diferents imports i pagadors sinó també en diversos números de compte bancaris i diferents societats vinculades.

Montoro va fundar el despatx econòmic quan era ministre i el pagament de les empreses s’hauria fet per influir en les reformes de l’impost especial sobre l’electricitat i de l’impost sobre activitats econòmiques que s’estaven tramitant al Congrés dels Diputats. Les pròximes declaracions estan previstes per a finals de mes i durant els mesos d’estiu. Caldrà veure si, finalment, la causa s’acaba derivant als jutjats de la capital espanyola, tal com s’ha demanat.

Dilluns va començar la 28a edició del Festival Tarraco Viva, que durarà, com cada any, dues setmanes senceres, acabant amb la cloenda el 24 de maig. Sota el lema Per què Roma?, convida el públic a reflexionar sobre la vigència del món antic i sobre la necessitat de mirar el passat per comprendre el present. Pel que fa a les activitats de pagament, ja s’han esgotat les entrades en la meitat dels actes.

Cal recordar que només el 30% de les activitats són de pagament, mentre que el 70% dels actes són gratuïts, alguns d’ells amb accés lliure fins a completar aforament i d’altres pels quals cal fer reserva prèvia.

El tret d’inici es va donar amb la projecció de tres documentals, i el nombre d’actes diaris anirà

augmentant a mesura que avanci la setmana, amb un primer cap de setmana amb moltes activitats en monuments de la Part Alta, en diferents municipis de l’Ager tarraconensis –els pobles del territori del voltant de Tarragona– i amb alguna recreació i exposició al Port de Tarragona. El segon cap de setmana, seran els jardins i l’auditori del Camp de Mart els espais que acolliran la major part de les activitats, entre les quals en destacaran moltes destinades al públic infantil i familiar.

Com a novetat d’enguany, destaquen les converses entre experts i periodistes. La primera d’aquestes tindrà lloc demà dimecres, a les 19 h, a la Sala del Sarcòfag del Pretori Romà. També hi haurà converses sobre gastronomia, Grècia, el teatre clàssic, eclipsis i astronomia i la perspectiva de gènere.

Més de 2.000 alumnes participaran en la XXIV Jornada d’Aprenentatge Actiu demà al Camp de Mart

Societat l Demà el Camp de Mart de Tarragona acollirà la XXIVa edició de la Jornada d’Aprenentatge Actiu ‘Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco’, una activitat educativa organitzada pel Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona, Servei Educatiu del Departament d’Educació i Formació Professional de la Genera-

litat de Catalunya, dins la programació del Festival Tarraco Viva. La Jornada reunirà al voltant de 2.000 alumnes de 5è d’Educació Primària de centres educatius de Tarragona i del Tarragonès, tant públics com concertats, acompanyats per prop de 150 docents. Així, es transformarà enn un gran espai lúdic el Camp de Mart. l Redacció

Imatge

R. Granell

La inclusió sociolaboral i l’automoció

s’uneixen

a la fira Drivnow

Societat l Una quinzena de persones amb discapacitat intel·lectual treballaran a l’esdeveniment

El grup automobilístic Ponsmove organitzarà des de demà i fins dissabte la Fira del Vehicle d’Ocasió Drivnow. Ho farà amb la col·laboració de Down Tarragona i Nàstic Genuine amb l’objectiu de promoure la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. L’esdeveniment, que se celebrarà davant les instal·lacions de l’empresa al carrer Carabia de Tarragona, reunirà més de 100 vehicles i comptarà amb la participació d’una quinzena de persones vinculades a Down Tarragona i Nàstic Genuine. Els participants col·laboraran en diferents tasques relacionades amb l’atenció als visitants, el suport a l’organització o l’acompanyament de clients. La fira es podrà visitar de 10 h a 19 h. El CEO de Ponsmove, Joaquim Pons, va explicar ahir a la presen-

Ponsmove, Down Tarragona i el Nàstic Genuine col·laboren en la iniciativa

tació del projecte que aquest neix de la voluntat del grup de «donar un paper més social» a l’empresa i de crear experiències laborals reals per a persones amb discapacitat intel·lectual dins del sector de l’automoció. «L’objectiu d’aquesta fira va més enllà de vendre vehicles. El que volem és que aquestes persones puguin formar part del dia a dia d’una empresa i demostrar les seves capacitats», va afirmar Pons, que va convidar altres companyies tarragonines a sumar-se a la iniciativa. «La nostra intenció és que tingui continuïtat i que s’estableixi arreu del territori», va assegurar.

La fira també tindrà un vessant solidari, ja que part dels ingressos generats durant la fira es destinaran a Down Tarragona per ajudar a finançar els seus projectes socials i formatius. «Per a nosaltres aquesta col·laboració és importantíssima, perquè inclou dues de les nostres necessitats clau: visibilitzar i finançar», va explicar el president de Down Tarragona, Xavier Sanmiguel. «Ens costa moltíssim visibilitzar el col·lectiu. Aquesta tasca la fem mitjançant projectes i per poder-los executar necessitem recursos, així que aquesta iniciativa té un gran valor», va apuntar.

L’associació desenvolupa diverses accions en l’àmbit de la inserció sociolaboral. S’emmarquen dins del projecte Blau, que busca fomentar l’autonomia i la formació de persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Inclou tallers d’autonomia urbana, gestió de temps, formació ocupacional i orientació laboral, entre d’altres. A través d’aquest programa, les persones participants aprenen a buscar feina, elaboren videocurrículums, fan entrevistes, i entren en contacte amb empreses ordinàries amb l’objectiu d’accedir al mercat laboral.

Marta Omella Blanco

Imatge de la presentació de la fira, que se celebrarà de dijous a dissabte. Gerard Martí

Joan Serramià crearà un bàcul gaudinià per al Papa durant la seva visita a Catalunya

Religió l El projecte ha rebut el suport per part de l’Arquebisbat de Tarragona

Miquel Llaberia

Reus regalarà un bàcul al Papa Lleó XIV amb motiu de la seva visita a Catalunya entre el 9 i l’11 de juny, el qual serà obra de l’escultor Joan Serramià. Un projecte que tal com explica Serramià, ha estat un seguit de coincidències i les habituals propostes llençades a l’aire de: «I si fem...?», que en aquest cas té nom i cognoms. «Un dia em va trucar Xavier Fortuny, un riudomenc molt gaudinià, i em va dir que li havíem de fer un bàcul al Sant Pare amb motiu de la seva visita. Em va semblar una idea esplèndida», recorda Serramià. Ara bé, el projecte no va prendre un to seriós fins a la diada de Sant Jordi: «Durant aquell dia el projecte va arribar a orelles d’algunes persones de Reus que em van animar encara més a posar-ho en marxa». No obstant això, Serramià tenia clar que aquest no era un projecte personal ni d’algú en particular: «Jo no soc ningú per fer-li un bàcul al

Sant Pare, per això crec que ha de sorgir del poble. Per aquest motiu, hem buscat que la gent pugui dur a terme aportacions econòmiques a títol personal», comenta l’escultor.

L’obra s’inspirarà en la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, que inaugurarà el Papa

L’Arquebisbat de Tarragona s’ha implicat en la gestió de l’ofrena del bàcul

Així i tot, el projecte no es marca cap xifra econòmica per assolir, ja que l’autor del futur bàcul nega fer això per «motius econòmics». «Això va més enllà. Fins i tot, hi ha hagut companyies que s’han ofert a pagar íntegrament el bàcul i ens hem negat. Això és una cosa de la gent», insisteix. Per un altre costat, apunta

L’apunt

Un bàcul gaudinià amb motiu de l’Any Gaudí

El bàcul per al Papa Lleó XIV no és l’única obra gaudiniana de la qual Joan Serramià es farà càrrec enguany. Per un altre costat, també s’està encarregant de construir l’estàtua en honor a Gaudí que s’instal·larà al costat del campanar de la Prioral de Sant Pere, un encàrrec fet per l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus. Tot això coincideix durant la celebració de l’Any Gaudí, amb motiu del centenari de la mort de l’arquitecte.

que l’Arquebisbat de Tarragona ha donat suport al projecte i que estan gestionant la manera en què es farà entrega del bàcul al Papa.

Com serà el bàcul?

Tal com explica Serramià, la primera idea de quina seria la forma del bàcul «em va sorgir va ser quan li estava fent la creu pectoral a l’arquebisbe Planellas, inspirada en la Torre de Bernabé de la Sagrada Família, que és l’única que va veure Gaudí acabada. Vaig pensar que s’inspirés també en aquesta», apunta. Però, a l’hora de dibuixar va pensar en què, precisament, la visita del Papa era amb motiu de la inauguració de la Torre de Jesucrist i, per tant, que havia d’estar inspirada en aquesta. «És una creu que, la miris per on la miris, veus una creu. És molt gaudiniana», destaca.

A l’extrem superior del bàcul hi haurà una representació de la creu de la Torre de Jesucrist, feta amb material ceràmic acrílic de color blanc, similar a la creu original del temple. Aquesta se subjectarà amb una peça de plata, amb formes inspirades en els núvols dels àngels, amb quatre pedres naturals encalçades procedents del Mas de la Calderera. El bastó estarà compost amb la fusta de cinc arbres diferents, un per cada continent; l’olivera europea, el banús africà, el corall asiàtic, el coco boro americà i el xiprer australià oceànic. Finalment, la base comptarà amb una reproducció de la tortuga terrestre que fa de base a la columna del costat dret de la porta de la façana del naixement, cisellada en plata.

Esbós de com serà el bàcul inspirat en la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Cedida

Fotografia de l’escultor i joier Joan Serramià dibuixant esbossos del bàcul gaudinià que s’entregarà al Papa Lleó XIV. Cedida

Els Pressupostos Participatius tanquen amb 11 projectes guanyadors

Participació l El projecte amb més vots a favor va ser el de la substitució dels seients de l’Estadi Municipal de Reus

Redacció

Els Pressupostos Participatius tanquen amb 11 projectes seleccionats i que s’inclouran en la partida pressupostària de 750.000 euros reservats dins del Pla d’Inversions del 2026. En total, 1.461 persones van participar en el procés i es van

emetre un total de 3.716 vots. Pel que fa a la categoria de grans projectes, els guanyadors van ser, amb 339 vots de suport, la substitució dels seients de l’Estadi Municipal de reus i, amb 294 vots, la renovació de les estructures de joc dels patis de les escoles públiques de la ciutat.

L’Ajuntament ofereix un

nou

servei d’acompanyament en tràmits telemàtics

Redacció

L’Ajuntament de Reus posa en marxa un servei ampliat d’acompanyament en tràmits telemàtics per a la ciutadania. L’objectiu d’aquesta acció és facilitar l’accés a les gestions per Internet amb l’administració per tal de reduir la bretxa digital i millorar l’autonomia digital de les persones. El servei ofereix suport presencial en gestions com l’obtenció de certificats digitals, inscripcions i sol·licituds, descàrrega de document, acreditacions i accés a la Carpeta Ciutadana, entre altres tramitacions habituals. Per a beneficiar-se d’aquest servei cal cita prèvia, de dilluns a divendres, als Centres Cívics del Carme, Migjorn, Llevant, Mestral, Mas Abelló i Gregal. A més, fins a la reobertura del Centre Cívic Ponent, també es podrà fer a la Biblioteca Central Xavier Amorós. A més, l’Ajuntament també té en marxa el servei d’acompanyament

Presentació del nou servei d’acompanyament en tràmits telemàtics. Ajuntament

El servei, de dilluns a divendres, requereix de cita prèvia als centres cívics

i suport a través de videoconferència per dur a terme tràmits telemàtics. L’acompanyament i suport

via videoconferència és un servei personalitzat cara a cara, amb un horari més ampli que el de les oficines d’atenció presencial, en què personal de l’administració es connectarà amb la persona interessada per ajudar-la. El servei funciona de 8 a 20 hores trucant al 977 01 00 10 i marcant l’opció ‘Suport en tràmits telemàtics’.

de Reus

Societat l La iniciativa pretén reduir la bretxa digital

Fotografia d’arxiu del partit Reus-Ourense a l’Estadi Municipal de Reus. Cedida

30 anys de Trapezi: dels dubtes inicials i les crisis a ser referència i patrimoni de ciutat

A la dècada del 1990, Reus buscava ser referent cultural. D’activitat n’hi havia, però anhelava sobresortir i donar-se a conèixer més enllà de les fronteres municipals. Sobre la taula, un ventall d’opcions, com els titelles. L’opció elegida acabà sent el circ. De bracet amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, els tècnics Alfred Fort i Bienve Moya i la direcció artística de la companyia Escarlata, naixia el Trapezi. «No tothom ho veia bé», se sincera el regidor de Cultura de Reus del moment, Josep Maria Galofre. Calia ser valent i «jugar-se-la». El 15 de maig de 1997, Les

Arts Sauts van sortir a escena. La plaça del Mercadal, com a escenari. «Aquell primer espectacle, no n’havíem vist cap com aquell, i va colpir molt», recorda Galofre. Va permetre, per fi, respirar i destensar-se. L’actual edil de l’àmbit, Daniel Recasens, estava entre el públic. «Recordo que hi havia música en viu, treballs en alçada espectaculars; vaig quedar absolutament fascinat, amb ganes de veure més, i més, i més», expressa. 30 anys han passat de la prova de foc i el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, està d’enhorabona. És una cita imprescindible en el calendari i gaudeix d’una «salut de ferro».

La idea era que, cada any, el Trapezi alternés de seu principal entre Reus i Vilanova. La bicefàlia aviat quedà òrfena. Amb el tombant del 2000, Vilanova va comunicar que abandonava el vaixell. En comptes d’abaixar els braços, la capital del Baix Camp va decidir entomar el repte en solitari i protagonitzar una «aposta important per les arts escèniques». Xavier Filella havia agafat el relleu al capdavant de la regidoria de Cultura. «Vam haver de fer mans i mànigues, però vam superar el moment», relata. «Nosaltres ho vam tenir molt clar, no es podia perdre», afegeix. Tot i els dubtes inicials que el certamen es mantingués amb el

pas dels anys, la ciutat ja se l’havia fet seu i no se’n pensava desfer. «No pot ser una altra ciutat, el Trapezi no pot marxar de Reus», aporta una meitat de l’actual direcció artística, Cristina Cazorla. «No és una marca que pugui ser una franquícia exportable, és a Reus i només pot ser a Reus», remata Recasens. La seva trajectòria no ha estat sempre un camí de roses i ha travessat etapes de dura sequera. «Hi ha hagut èpoques molt complicades, que em feien patir», diu Galofre. Els reconeixements per part de la Generalitat i l’Estat van permetre revifar l’esperit i que el cor no perdés empenta. La crisi econòmica o la co-

L’espectacle inaugural del 1997 va esvair els interrogants sobre la idoneïtat del certamen

vid van ser dos obstacles de monumentals dimensions que va caldre eludir, demostrant que, dels espectacles, s’han après els secrets per adaptar-se i continuar endavant. «Recordo molt el que ens va costar la pandèmia, com va ser de difícil no defugir i trobar la manera que no es perdés el Trapezi», declara Recasens. «És en aquests moments que dius que val la pena, quan sents que formes part d’una galera en què remem tots en una direcció», assegura Cazorla. De fet, la directora artística ha viscut la fira des de tots els vessants, com a artista, públic i organització, i ha presenciat de primera mà el seu creixement. En el record roman l’edició del 2013. Embarassada, no va voler-se perdre la màgia del circ. Encara està «enamoradíssima de Reus».

30 anys més tard, Galofre comparteix que no es pensava que la fira del circ tindria el recorregut i l’èxit que ha viscut. «La il·lusió màxima

Sergi Peralta Moreno

El Trapezi va captivar des dels seus primers espectacles, l’any 1997. Les propostes posteriors van aconseguir fidelitzar el públic. Tjerk van der Meulen/IMRC

era que la ciutat se’l fes seu», narra. «Mirat en perspectiva, estic molt orgullós de cap a on ha evolucionat», emociona. «30 anys són molts, han passat diferents direccions artístiques i regidors i l’important és que s’hagi mantingut», remarca Filella. Arriba a l’aniversari amb una «salut

de ferro», confirma Recasens. «Hem aconseguit una implicació que ja no és només dels bogets del Trapezi, sinó que la bogeria és molt més col·lectiva», subratlla. «Per la llavor que en un moment es va plantar, ara tenim l’arbre ple de fulles i és hora de recollir el fruit», comenta Cazor-

L’apunt

Cinc dies de festa per celebrar el 30è aniversari del Trapezi

Reus serà, a partir d’avui, la capital del circ. El Centre d’Art Cal Massó donarà el tret de sortida a la trentena edició del Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, que impregnarà carrers, places i teatres del 13 al 17 de maig. Hi haurà més de 80 funcions, amb la participació de 60 companyies, d’origen català, estatal i internacional. Més enllà de piruetes, acrobàcies, diversió i exercicis que deixaran el públic bocabadat, els espectacles abordaran temàtiques d’actualitat i reflexió social, com la maternitat, la igualtat de gènere i la salut mental, amb la voluntat de connectar amb el públic i projectar una imatge del circ allunyada dels imaginaris tradicionals de feres i domadors. Amb una dotació de 600.000 euros, Cristina Cazorla, directora artística del certamen, assenyala que, en aquests moments, s’està collint el fruit d’una llavor plantada tres dècades enrere i que ha derivat en un arbre formós. Així mateix, assegura que «hem d’arribar més lluny» i «estem en el camí».

Protagonistes

la. Cada mes de maig, la capital del Baix Camp és «l’epicentre del circ». «Evidentment, hem d’arribar més lluny, però estem en el camí; tenim vies, tenim un tren i tenim carbó, i li estem posant per avançar i acabar d’arrelar», completa la directora artística.

En aquesta direcció opina, també, Xavier Filella, regidor de Cultura entre el 1999 i el 2007. «Potser li falta una mica de gasolina per ser un festival nacional», considera. En concret, creu que «li falta una mica de suport per part del país», atès que les aportacions no han variat excessivament en els últims temps. Per això, espera que la resolució del Parlament de Catalunya en què instava el Govern de la Generalitat a ampliar la seva aportació a la fira perquè pogués arribar al milió d’euros de pressupost s’acabi materialitzant. «Crec que seria el correcte per continuar anant al davant en arts escèniques i ser la referència al sud de Catalunya», conclou. A banda de les propostes i les exhibicions, la programació es completa amb les Jornades Trapezi Pro Catalan Arts, un punt de trobada que pretén afavorir els vincles entre els professionals i les entitats del sector per compartir coneixement, impulsar noves oportunitats i consolidar la fira com a plataforma.

Josep Maria Galofre

Regidor de Cultura (1995-1999)

«No tothom ho veia bé, però el primer espectacle que vam fer a la plaça del Mercadal, no n’havíem vist mai cap com aquell, i va captivar molt; des d’aleshores, cada any la gent espera el Trapezi, en té ganes i se’l sent seu»

Xavier Filella

Regidor de Cultura (1999-2007)

«Quan es va tirar endavant, era un projecte que potser es pensava que no el podríem mantenir gaires anys, i s’ha demostrat que és el contrari: la ciutat el viu, a la gent li va entrar molt bé i hi ha molta expectació; és una referència»

Daniel Recasens

Regidor de Cultura (2019-actualitat)

«És a Reus i només pot ser a Reus, no és una marca que pugui ser una franquícia exportable. [...] Té una salut de ferro perquè hem aconseguit que la implicació d’aquells bogets del Trapezi acabi sent una bogeria molt més col·lectiva»

Cristina Cazorla

Codirectora artística (2023-actualitat)

«En un moment donat, algú va plantar una llavor, hi va creure, i avui estem en plenitud, tenim l’arbre ple de fulles i és l’hora de collir el fruit. [...] Poder estar al càrrec d’aquesta direcció artística és un regal, un somni i una gran responsabilitat»

Amb el pas dels anys, la fira s’ha estès per nous espais de la ciutat, tant d’interior com d’exterior. Tjerk van der Meulen

Els treballadors municipals de Cambrils reprenen les vagues sis mesos després

Protestes l La jornada, convocada el dia 5 de juny, coincidirà amb la Fira Multisectorial i no afectarà la Policia Local

Adam Díaz Garriga

Els treballadors municipals han dit prou sis mesos després de paralitzar les vagues per arribar a un acord amb el govern municipal. Després dels dos comunicats publicats les últimes setmanes per part de la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa, on denunciaven «l’incompliment dels acords» aconseguits i una «imposició política» en el procés de negociació, els funcionaris confirmaven aquest dimarts que reprendran les protestes.

Més enllà de les comunicacions escrites, aquest cop la vaga serà total sobre les seves funcions —a excepció de la Policia Local, impossibilitada per la naturalesa legal del seu lloc de treball— i coincidirà amb l’inici de la Fira Multisectorial de Cambrils el dia 5 de juny. El Comitè, la Junta i les entitats sindicals van prendre la decisió en una reunió extraordinària el passat 8 de maig, un dia després de denunciar diverses situacions «crítiques» dins el consistori.

Les entitats estudiaran l’estratègia legal per denunciar els «incompliments»

Entre les accions anunciades pels treballadors, també es confirmava la realització d’una assemblea general informativa «per a tota la plantilla de l’Ajuntament de Cambrils i els seus Patronats i Organismes» aquest dijous a partir de les 13.00h, així com una dedicada al sector de la Policia Local. Tal com van advertir en els an-

El barri antic de Cambrils viurà una nova gran nit de foc amb el Cagafocs amb 800 participants el 30 de maig

Agenda l El correfoc Cagafocs tornarà a encendre les places i els carrers del barri antic de Cambrils el dissabte 30 de maig, amb una tercera edició que reunirà prop de 800 participants de diferents colles del territori. L’esdeveniment, organitzat per la Colla de Diables Els Cagarrieres i el Departament de Festes de l’Ajuntament de Cambrils,

es va presentar ahir dimarts amb la participació de l’alcalde, Oliver Klein; el regidor de Festes, Alfredo Clua, i el president dels Cagarrieres, Jacob Gil. La cita s’emmarca en els actes previs de la Fira Multisectorial i, segons Klein, posa en valor la riquesa del teixit associatiu cambrilenc i obre el tram més festiu del calendari local. El programa co-

teriors comunicats, la Junta de Personal i el Comitè també plantegen «l’estructuració de l’estratègia judicial» per denunciar els incompliments que descriuen com a «flagrants». Des de les entitats situen el passat dia 5 de maig com a punt clau per impulsar la decisió sobre les protestes, després que, durant l’última reunió de mediació a la De-

mençarà a les 19 h amb el correfoc infantil, que sortirà de la plaça del Setge i arribarà fins a la plaça de la Vila amb colles de Riudoms, Altafulla, Riudecanyes i Cambrils. A les 22 h, des de la plaça del Setge, es farà el tret de sortida del Cagafocs, amb una encesa individual de cada colla i el correfoc de colles grans, que enguany incorporarà un espectacle introductori creat pels més joves. La jornada acabarà amb la carretillada final a la plaça de la Vila i, de mitjanit a les tres, amb un gran concert al Parc del Pinaret amb Fan Boys i DJ Dimuca. l Redacció

legació Territorial del Departament d’Empresa i Treball, es van «constatar» aquests «incompliments». Les principals acusacions feien referència a l’endarreriment de pagaments i a la desvinculació del consistori de l’aprovació de les fitxes de llocs de treball (RLT). En concret, els treballadors advertien que continuen pendents per pagar

Des de 2021

Dos agents més per a la Policia Local després de cinc anys

Durant la jornada d’aquest dimarts, el consistori cambrilenc també va anunciar la incorporació definitiva de dos nous agents a la Policia Local. La presa de possesió es va portar a terme aquest dilluns, tot i que es va assegurar que els agents portaven treballant com a «interins» al cos des de l’any 2021. Des de l’Ajuntament, es valorava positivament l’actuació, ja que ambdós «coneixien bé la realitat organitzativa».

uns «80.000 euros a una seixantena de treballadors, només en triennis». Una afirmació que es va complementar amb mancances com «l’espera» sobre les millores de les condicions de feina i de departaments que asseguren que estan «saturats». Són els casos del sector de Recursos Humans i Enginyeria, pels quals asseguren que, tot i rebre informacions, encara «no s’han vist resultats». A més, s’havia advertit que les mobilitzacions podrien reactivar-se.

El programa inclourà correfocs, concert i una nova actuació introductòria. Aj. de Cambrils

Imatge d’una de les últimes concentracions de la Junta i el Comitè. Cedida

d’unes obres i els vessaments al

de l’Ermita. Cedida

El consistori de Roda de Berà acusa

Adif dels vessaments al c/de l’Ermita

Aigua l L’alcalde situa els problemes a partir d’un error en uns treballs i critica la desvinculació de l’empresa

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament de Roda de Berà va donar continuïtat a la problemàtica dels vessaments d’aigua al municipi, concretament al carrer de l’Ermita de Berà, apuntant a Adif com a principal responsable.

Després que l’empresa que abasteix a la localitat confirmés aquest dilluns al Diari Més que «no es tractava d’una fuita d’aigua potable», el consistori rodenc ratificava l’afirmació que contradeia dels fets denunciats, en un primer moment, per l’Associació Veïnal Costa Daurada-Berà.

En aquest sentit, l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, explicava que els vessaments del carrer de la zona costanera «ja es van advertir» i que fa «setmanes» que el consistori tracta de contactar amb Adif. El motiu, segons el batlle,

hauria estat un error en un procés de construcció en els terrenys dins els terrenys de l’empresa ferroviària. «Van trencar una canonada que portava aigua fins al clavegueram i la solució va ser tapar-ho amb formigó», confessava Virgili.

L’alcalde lamentava que, des d’Adif, es van derivar els treballs de reparació a l’Ajuntament: «Aquest dilluns els vam tornar a avisar i ells s’han desvinculat», afirmava. A més, assegurava que es va informar «de manera urgent» el càmping paral·lel a la via.

D’altra banda, des del consistori s’indicava que els problemes vistos als carrers veïns a la zona del Francaset «també es van solucionar» a falta d’un expedient que està pendent. «Els veïns havien connectat el clavegueram al revés i arribaven aigües brutes, però ja ho hem detectat», cloïa Virgili.

L’empresa ‘Niu’ crea un sistema de seguretat feminista

Serveis l Els dispositius de la proposta d’Altafulla preveuen arribar fora de Catalunya

Adam Díaz Garriga

L’empresa altafullenca Niu (il·lustració i artesania tèxtil SL.) portarà a la demarcació un sistema de seguretat feminista «pionera» per a repartir als Punts Liles durant els esdeveniments municipals. El dispositiu NIU-CLIC, que s’ha incorporat en objectes portables com lligacues, pulseres, xapes o clauers, oferirà a les dones que ho necessitin un sistema «ràpid» que, en menys de deu segons, podrà enviar una senyal «SOS» a qualsevol persona que els usuaris escolleixin. Lleida va ser

La Pineda estrenarà el nou passeig marítim amb una gran festa ciutadana dissabte amb

Transformació l La Pineda estrenarà aquest dissabte el nou passeig marítim amb una gran festa ciutadana organitzada per l’Ajuntament de Vila-seca, que omplirà el front litoral d’actuacions musicals, dansa, circ, clown i espectacles itinerants durant tota la tarda. La celebració servirà per descobrir el nou passeig després de les obres executades pel Ministeri de Transición Ecológica y el Reto Demográfi-

espectacles i música

co, que han suposat una inversió de 8.436.586 euros i una transformació profunda de l’espai. El projecte ha permès eliminar la carretera, enderrocar-ne el paviment i retirar 9.300 metres quadrats d’asfalt, recuperar el sistema dunar de la platja, guanyar 20 metres d’amplada, incorporar noves plantacions i renovar serveis i equipaments com el mobiliari urbà, l’enllumenat, les zones infantils, el carril bici i nous

elements lúdics i esportius. Les activitats es repartiran en tres punts del passeig —el Grup Escultòric Pineda, l’Espai Àgora i el tram del carrer dels Muntanyals— i comptaran amb Circ Bover, Le Poisson Soluble, Picto Facto, la Txaranga Band Tocats, Premohs, Tocats de La-La, Pistacatro i Zen del Sur. El passeig s’ha concebut com un espai més natural, obert, accessible i integrat amb l’entorn. l Redacció

El consistori de Lleida va repartir 800 objectes portables l’últim cap de setmana

vegades com es vulgui». «És molt fàcil d’activar, s’acosta el dispositiu al mòbil i funciona de manera totalment anònima», indicava Ferret. «Son materials útils i necessàris, han de continuar existint per visibilitzar i acompanyar, trobàvem a faltar un dispositiu que oferís un servei extra», subratllava la responsable. En aquesta línia, el dispopsitiu també servirà als ajuntaments per generar informes anònims sobre les zones, ubicacions i dies concrets a l’any on es generen més avisos. «Funcionarà amb un rang de precisió de 150 metres i serà molt intuïtiu», assegurava la creadora. El sistema tampoc requerirà descarregar una aplicació, sinó que es podrà detectar a través de la pàgina web de l’empresa.

Impuls

el primer consistori en implementar el sistema i, durant les celebracions del passat cap de setmana, es van repartir 800 unitats d’utils als punts autoritzats.

«Ara enviarem una segona tanda, han valorat els dispositius molt positivament», explicava la portaveu i creadora de Niu, Noemí Ferret. La iniciativa connecta els dispositius amb un sistema que, des dels telèfons mòbils, envia una alerta via WhatsApp a les persones que es predeterminin i els mostra la ubicació dels usuaris que han avisat, les quals es podran modificar «tantes

Els dispositius, afirmen des de l’empresa, es fabricaran de manera que sigui «assequible» econòmicament i en l’àmbit de distribució per als consistoris. A més, asseguren que el sistema podrien implementar-se en 15 ajuntaments més, no només de Catalunya, sinó del Païs Valencià i Illes Balears.

«No substituirà el servei del 112, perquè és l’opció preferible en cas que hi hagi una emergència, però serà útil per a situacions d’inseguretat, de dones que tornen soles a casa o tinguin males sensacions», ressaltava Ferret.

En aquest sentit, des de l’empresa destaquen el paper dels Punts Lila durant les celebracions municipals, afirmant que «segueixen fent i oferint materials i la voluntat de fer coses útils per a les dones».

La festa omplirà el nou passeig de música, circ i espectacles itinerants. Gerard Martí

Imatge

carrer

Imatge del sistema en funcionament des d’un telèfon mòbil. Niu

El Vendrell avança amb el seu ‘Central Park’ particular a la zona del Botafoc

Propostes l La nova zona verda, inclosa dins el nucli urbà més cèntric de la vila, tindrà 4 ha i comptarà amb zones de lleure

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament del Vendrell continua avançant per portar endavant, durant els pròxims mesos, el projecte que preveu transformar el parc del Botafoc. En total, la nova zona verda abastarà 4 hectàrees i la proposta serà impulsada per Ana Coello Paisaje y Arquitectura, qui va guanyar el concurs públic per executar el projecte l’any 2023 i, després de modificar diversos punts del contracte, podrà començar a plantejar l’espai.

En concret, les «modificacions» informades en un «procediment negociat» fan referència a l’adaptació del contracte de la proposta que facilitarà la rebuda de la subvenció FEDER de la Unió Europea, que aportarà 4,5 milions d’euros per portar a terme la iniciativa, l’ajuda «més gran aconseguida mai» al municipi. Amb aquest pas, el consistori assegura que treballa per engegar la licitació abans de l’estiu i . L’endarreriment en el projecte, segons el consistori, prové també del retard en «l’intercanvi de documentació» amb l’empresa creadora de la proposta.

La superfície que afectarà el projecte serà de 54.505 metres quadrats i tindrà com a objectiu «recuperar el paisatge perdut» al nucli urbà del Vendrell, aprofitant la riera. «Serà el Central Park del Vendrell, un punt

La tercera edició del Saló 1UP del Vendrell tanca amb més de 3.000 assistents

Videojocs l La zona retro i les activitats de K-pop i cosplay van ser alguns dels espais amb més èxit del cap de setmana

Redacció

La tercera edició de l’1UP, el saló del videojoc, còmics manga i jocs de taula organitzat per la Regidoria d’Infància i Joventut de l’Ajuntament del Vendrell, ha tancat amb una molt bona acollida i un total de 3.195 assistents durant els dos dies de l’esdeveniment. El saló, celebrat a l’edifici del Tabaris de Coma-ruga, va registrar 1.506 visitants dissabte 9 de maig i 1.689 diumenge 10 de

maig, amb una afluència elevada durant les franges de tarda, que pràcticament van doblar l’assistència dels matins. L’esdeveniment també consolida el seu format com un espai de trobada intergeneracional al voltant del videojoc, el manga, els jocs de taula i la cultura digital. Una de les propostes destacades ha estat la nova zona retro, que s’ha convertit en un dels espais amb millor rebuda entre el públic jove i les persones adultes, generant un

verd al centre del municipi», ressaltava l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. En aquest sentit, el batlle destacava que el nou parc es complementarà amb les actuacions de renaturalització sobre la riera de la Bisbal, que es definirà i connec-

tarà amb l’eliminació de barreres arquitectòniques i la promoció dels espais naturals. «Guanyarem verd per oferir qualitat urbana, serà una altra ciutat», destacava Martínez, afegint que el projecte serà «revolucionari».

El consistori ha resolt el contracte per licitar el projecte abans d’aquest estiu

L’espai es dividirà en dos espais remarcats i separats per un taulús, compartint un disseny que promogui «l’ús cívic, de lleure i relació ciutadana».

Més activitats

El futur parc del Botafoc planteja la construcció de diversos equipaments per generar zones d’ombra, així com espais de lleure i esport polivalent, on també es preveuen celebrar actes musicals. Els recintes contemplen l’ús per gent de «diferents edats», a més de zones de pícnic i d’estada.

També s’espera incrementar la vegetació de la zona i «potenciar l’arbrat» amb l’ús d’espècies autòctones i diversos camins adaptats per als visitants del parc. D’acord amb l’alcalde, el recinte haurà de servir per situar la natura al «focus de l’activitat».

El certamen va tornar a apostar pels videojocs, la cultura visual i les activitats intergeneracionals. Ajuntament del Vendrell

ambient participatiu i nostàlgic durant tot el cap de setmana. L’organització també valora positivament la participació d’expositors, talleristes i col·laboradors, satisfets amb el desenvolupament de l’esdeveniment i l’afluència de públic. Les activitats complementàries de Kaiga Idol, amb un concert de K-pop, i d’Akira Kinki Cos, amb un taller de perruques, celebrades dissabte a la tarda i diumenge al matí, van tenir

molt bona acollida. La Regidoria manté així l’aposta per consolidar l’1UP com un espai de referència per al jovent, les famílies i les persones aficionades al videojoc, els còmics manga i els jocs de taula.

Recreació digital del futur parc del Botafoc. Ajuntament del Vendrell

Tarragona compleix el primer any de normalitat per la sequera des del 2023

Aigua l Les limitacions a la província s’han eliminat després de la crisi climàtica viscuda entre els anys 2021 i 2025

Adam Díaz Garriga

La situació de la sequera al Camp de Tarragona respira tranquil·litat després de declarar-se la «normalitat» ara fa tot just un any. El Comitè Interdepartamental de Sequera, creat l’any 2022 arran de la crisi de l’aigua, va declarar la fi de l’alerta a Catalunya, desfent els límits d’ús en almenys vuit àrees diferents per tota la comunitat autònoma.

Des del 2021, Catalunya va entrar en fase de prealerta en diverses comarques i municipis després d’un any declarat «sec» amb unes precipitacions anuals inferiors als 328 mm (mil·límetres o litres per metre quadrat). Una manca de pluges que es va traduir en les primeres limitacions i afectacions. Des de llavors, el pluviòmetre no va fer més que baixar, batent rècords anualment, com els 308 mm l’any 2022 i els 309 mm el 2023. Any en què les Terres de l’Ebre van entrar, també, en fase d’emergència durant el mes de maig.

del

Els embassaments catalans se situen en un 94,22% de la seva capacitat

Poc després, a l’agost del mateix any, l’Agència Catalana de l’Aigua declarava situació d’emergència per la manca de subministrament per primer cop en conques internes a la demarcació, afectant la província inicialment per àrees del Baix Camp i, més concretament, sobre l’embassament de Riudecanyes. El recinte ja havia entrat en prealerta per primera vegada el dia 6 d’octubre del 2021, situant-se entre les unitats d’explotació aqüífera més afectades de Catalunya. Només patir menys afectacions per sota de l’embassament de Darnius-Boadella (Alt Empordà), que va arribar a estar en emergència per desaparició durant tres mesos el 2024, se-

El GEPEC reclama judicialment revisar la concessió d’aigua del riu Siurana a Riudecanyes

Tribunals l El GEPEC-EdC ha anunciat que ha formalitzat una demanda davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó contra la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per reclamar la revisió de la concessió de 4.000 litres per segon del riu Siurana a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

L’entitat ecologista considera que el riu és «absolutament incapaç» de suportar aquesta concessió i denuncia el «silenci administratiu» de la CHE davant les peticions presentades des del maig de 2023. Segons el GEPEC-EdC, la concessió, que es remunta als anys 30 i que ha anat augmentant amb el temps, incompleix la normativa ambiental i com-

gons xifres de la Generalitat. Aquell estiu l’aigua es va limitar al Baix Camp fins als 200 litres per habitant i els consistoris van demanar «solidaritat» a la ciutadania després que les conques internes registressin xifres per sota del 20% de la seva capacitat. Finalment, l’any 2024 el Govern i l’Observatori Fabra van presentar les primeres dades positives tres anys després de l’inici de la crisi climàtica, amb uns 400 mm de mitjana. Curiosament, en comarques com el Tarragonès,

promet la conservació d’hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000. La demanda incorpora un informe pericial elaborat per especialistes de la Universitat de Saragossa que certifica que el Siurana pateix un grau d’alteració hidrològica «molt alt» i que ni tan sols es respecten els cabals ecològics mínims fixats per la mateixa CHE. Els ecologistes demanen al tribunal que declari la incapacitat del riu per suportar l’atorgament actual, insti la Confederació Hidrogràfica a revisar ja la concessió i que garanteixi el bon estat ecològic de la conca. l Agències

Baix Camp, Penedès o Baix Ebre, l’anualitat del 2024 va situar-se entre els tres anys més plujosos de les últimes dues dècades. Cambrils, per exemple, van registrar algunes de les majors acumulacions a Catalunya amb 746 mm, segons el Meteocat.

Com estem actualment?

El 2025 va representar «la fi de la sequera», després d’un inici d’any dels més plujosos de la història. D’acord amb el Govern, es van enregistrar

Tranquil·litat

Riudecanyes, «d’excepció» al ple en tres anys

Durant la desactivació de l’alerta per sequera a la província ara fa un any, Riudecanyes va quedar en «situació de prealerta», situant-se com l’excepció de la demarcació. Actualment, l’embassament té habilitats tots els usos per abastir equipaments, regs i aigua d’ús domèstic, i es troba gairebé ple (99,8%). El passat mes de gener, el recinte va viure un desembalsament per treure aigua, una maniobra que no s’observaba des de l’any 2020.

pujades de fins al 30% en els embassaments i l’1 de juny ja arribaven al 82% de capacitat. Unes xifres que no es veien des del mes de juliol del 2021 i que van fregar el 14,36% de la capacitat en els recintes catalans en el pitjor moment de la crisi. Actualment, els embassaments se situen en el 94,22% de capacitat. Una recuperació que es demostra amb l’eliminació de les limitacions, com per exemple, a la Conca de Barberà, on durant dos anys van abastir-se amb camions cisterna en algunes zones com Prenafeta o l’Espluga de Francolí. Avui, cap municipi es troba en situació d’emergència.

informe pericial alerta d’un

Imatge aèria de l’estat

pantà de Riudecanyes durant la tardor del 2024, després de dos anys de sequera. ACN

Un

grau d’alteració hidrològica «molt alt» al riu. Agències

Granados participa en una experiència immersiva de l’ONCE sobre la ceguesa

Inclusió l L’alcalde de Salou es va posar en la pell d’una persona cega en una activitat a Reus

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va participar ahir dimarts en una experiència immersiva de l’ONCE a Reus per sensibilitzar sobre la realitat quotidiana de les persones cegues. L’activitat, dins la Setmana del Grup Social ONCE i sota el lema Connecta sense veure-hi, el va convidar a recórrer un tram de carrer amb els ulls tapats, ajudat per un bastó i una guia especialitzada. Durant la prova va travessar un pas de vianants i va afrontar obstacles quotidians per experimentar les dificultats de mobilitat d’una persona amb discapacitat visual.

Granados també va conèixer eines de tiflotecnologia que afavoreixen l’autonomia de les persones cegues, com mòbils accessibles amb lector de pantalla, ordinadors adaptats, sistemes de detecció de colors i recursos per consultar continguts digitals, inclosa la web de l’Ajun-

Granados durant l’experiència immersiva organitzada per l’ONCE a Reus. Gerard Martí

El batlle va defensar la necessitat de construir ciutats més accessibles i inclusives

tament de Salou. La jornada va incloure una demostració dels codis Navilens, que faciliten l’orientació

amb informació auditiva al mòbil, i una activitat quotidiana amb estris adaptats. Després, l’alcalde va dir que l’experiència li havia permès entendre les «dificultats invisibles» que moltes persones afronten cada dia, va defensar ciutats més accessibles i va expressar el seu respecte i admiració pel col·lectiu i per la tasca social de l’ONCE.

L’actuació dona continuïtat a les millores executades l’any 2023. Ajuntament de Valls

Valls ultima la graderia de la pista Marta Galimany

Equipaments l La nova estructura tindrà capacitat per a 300 espectadors i podria estar enllestida al mes de juny

Redacció

La pista d’atletisme Marta Galimany de Valls encara la recta final de les obres de la nova graderia del Centre Esportiu Municipal El Fornàs. L’actuació, adjudicada per 140.334,94 euros, va començar al

març i es preveu que acabi aquest maig o a principis de juny. La graderia tindrà 50 metres de llargada, tres nivells i capacitat per a 300 espectadors, amb accés directe des de l’aparcament, coincidint amb els 20 anys de la pista. L’obra dona continuïtat a les millores del 2023.

Redacció

Andy Alarcón: «Estic convençudíssim que, si guanyem contra l’Ourense, serem de Primera Federació»

Futbol l El defensa del Reus FC Reddis explica a Diari Més les sensacions de cara al duel clau contra l’Ourense i també fa un repàs de la seva trajectòria en un club amb el qual ha crescut en paral·lel

Arnau Montreal Quesada

Quines sensacions té del duel de dissabte contra l’Ourense?

«Sabíem que era un rival que jugava molt similar a nosaltres i teníem clar el pla de partit. Jugàvem a casa, així que vam sortir a mossegar per tot el camp fins que ens va durar la gasolina. Els vam tenir contra les cordes en molts trams del partit, però va faltar el gol».

Per passar l’eliminatòria no calen miracles, només guanyar un partit de futbol a O Couto.

«Així ho mirem nosaltres. A vegades és millor anar sense haver de defensar cap resultat. Hem de guanyar, fer la nostra feina i anar pel partit. Penso que l’equip ja ha demostrat ser sòlid i madur en els moments clau. A més, ara ells tenen la pressió, que l’empat els valgui els pot jugar una mala passada».

Va faltar el gol, però vau sumar la tercera porteria a zero consecutiva. Satisfet per aquest treball?

«És part de la nostra identitat. Hi ha molta qualitat del mig del camp cap endavant, així que si els del darrere tanquem la porteria, segur que els de dalt ho solucionen».

Al costat de Pol Fernández i Lluís

«Quan vaig arribar era un nen que pensava que sabia jugar i Xavi em va ensenyar el futbol de veritat»

La 5a edició del Trail Tarragona torna aquest diumenge amb prop de 400

participants

Poliesportiu l La Trail Tarragona, organitzada per Tarragona Esports i el Club Excursionista Trail Tarraco, torna aquest diumenge en la seva cinquena edició. Prop dels 400 participants ja formen part d’una cursa que encara té les inscripcions obertes al lloc web oficial de la cursa. La competició es farà des de la platja Arrabassada, la modalitat Trail començarà a les 8.30 h i a les 8.50 h serà el tret de sortida de la ca-

minada i cursa curta. La modalitat Trail, de 20 quilòmetres, és la prova puntuable i per ser finalista del Circuit Camp de Tarragona (CCTGN) 2026. Està oberta a cinc categories diferents: júnior (entre 16 i 17 anys); sub-23 (entre 18 i 22 anys); sènior (entre 23 i 40 anys); veterà (entre 41 i 50 anys); i màster (a partir de 51 anys). La cursa tindrà un itinerari circular que recorrerà part de l’anella verda i del litoral de la ciu-

tat passant per Mas de Sorder, Sant Simplici, Mas del Mèdol i les platges dels Capellans i de la Savinosa. La caminada i la cursa curta també recorrerà part de l’anella verda i les platges tarragonines amb un recorregut circular de 12,15 quilòmetres. Pel que fa als premis, hi haurà trofeus per als 5 primers classificats masculins i femenins, i primer classificat de cada categoria del Trail. l Redacció

«Penso que s’ha donat tot perquè això passi. És veritat que, quan em va trucar Marc Carrasco fa tres temporades ja em va presentar un projecte a mitjà-llarg termini. Em va dir que la meva evolució podria anar en paral·lel al club. La veritat és que el que hem viscut s’ha de valorar perquè és molt difícil que es tornin a donar tres anys d’ascensos com aquest».

És la unió en el vestuari i cos tècnic la clau de l’èxit?

Recasens, es podria dir que s’ha convertit en el Xavi Molina.

«Tant de bo [riu]. La veritat és que m’ha tocat assumir una mica aquest rol de veterà, però crec que entre els tres ens complementem molt bé i intentem cobrir de la millor manera possible la baixa, per desgràcia, de Xavi Molina, que ens estava donant moltíssim. És una feina conjunta, és la nostra tasca fins que torni Xavi, que fa l’impossible per tornar».

Xavi Molina va ser una peça important des que va aterrar al Reus ara fa unes temporades. Ha après molt d’ell?

«I tant. La major part del que soc ara és gràcies a ell. Quan vaig aterrar al Reus era un nen que pensava que sabia jugar una mica, però el Xavi em va ensenyar el futbol de veritat. És la persona més important que m’he creuat en el món del futbol i sé que m’emporto un amic per sempre».

Va aterrar amb el projecte a Tercera Federació i ja ha jugat cent partits. S’imaginava lluitar on és ara?

«Sí. El que ens ha inculcat Carrasco en aquests anys és el que ens fa diferents de la resta. Quan les coses van malament, seiem després del partit i ens diem les coses a la cara i quan les coses van bé, tot és més rodat. Fora del camp, anem a sopar junts i vivim com una família».

La massa social també ha crescut amb el club. Com ho valora?

«A Reus li feia falta trobar un equip que els identifiqués. El fet que la majoria siguem de quilòmetre zero ens dona un plus. Moments com el de l’altre dia contra la Real Sociedad, els desplaçaments contra el Barça Atlètic o el Terrassa... són una passada».

Vostè té un càntic particular. El va sorprendre?

«El dia del Sant Andreu el vaig escoltar una mica de lluny, però el dia del Terrassa va ser una bogeria. Em vaig quedar parat, tots els amics em van petar el WhatsApp amb missatges. La veritat és que estic molt agraït per sentir l’estima de la gent». Quin missatge envia a l’afició?

«En primer lloc, moltes gràcies pel que estan fent i el suport que donen al club. D’altra banda, dir que queda aquest partit i segurament dos més. Estic convençudíssim que, si guanyem contra l’Ourense, aquest equip serà de Primera Federació».

Xavi Molina

Andy Alarcón Jugador del Reus FC Reddis

Imatge de la darrera edició de la Trail Tarragona. Ajuntament de Tarragona

Les matemàtiques encara donen esperança al Nàstic: la salvació està a dues victòries

Futbol l El conjunt grana tanca la lliga contra l’Europa i l’Hércules i, tot i que no depèn de si mateix, encara té probabilitats d’assolir la permanència

La derrota contra el Tarazona va ser un cop molt dur per al Nàstic. Situa l’equip en descens i sense dependre de si mateix a falta de dos partits per al final. Amb tot, l’equip es manté amb mínimes esperances matemàtiques per assolir la salvació. De fet, aquesta podria estar gairebé garantida si els grana assoleixen una gesta com és sumar sis de sis.

A falta de dos partits hi ha un total de vuit equips implicats en la lluita per la permanència, amb Nàstic i Tarazona a l’ull de l’huracà, però també amb convidats especials. La victòria del Betis Deportivo contra el Murcia situa els dos equips en la disputa i obre un nou ventall de possibilitats. Gerard Costa, en el seu compte d’X @BigData_Nastic, va recollir totes les possibilitats en una simulació del final de curs amb els percentatges de salvació segons els punts aconseguits pel conjunt grana. Totes passen per guanyar un partit com a mínim.

Segons va apuntar, si el Nàstic assoleix el sis de sis, guanyant a l’Europa i després al camp de l’Hércules, els percentatges de salvació són del 98%. Amb tants equips implicats per davant, la probabilitat que cap ensopegui és molt baixa. I més tenint en compte els duels directes entre Torremolinos-Real Murcia i Betis Deportivo-Tarazona. Dues victòries situarien al Nàstic amb 49 punts, una xifra amb la qual mai s’ha descendit en la història de la Primera Federació.

Les matemàtiques també donen esperança amb quatre punts de sis, cosa que significaria una victòria i un empat contra Europa i Hércules. El percentatge de salvació està al 70%. Amb aquesta combinació, el Nàstic es quedaria amb 47 punts, la xifra marcada fa unes setmanes com la puntuació a assolir. Fins i tot hi ha un tercer escenari

possible, una victòria i una derrota. Aquest és el més improbable de fructificar amb un 18% de possibilitats de salvació. El percentatge es

redueix considerablement perquè, amb 46 punts, el Nàstic dependria molt més de factors externs com, per exemple, que Tarazona perdi

Els grana depenen de guanyar, però dissabte, si perden, podrien certificar el descens

favor contra la UD Ibiza, equip que té 47 punts i ha de jugar contra Cartagena i Europa, dos equips situats en la lluita pel play-off d’ascens. Pel que fa a la resta, el té perdut amb Tarazona, Alcorcón i Teruel. Cal dir que tant els madrilenys com els terolencs, amb 47 i 48 punts, són a la pugna, però ho tenen més senzill per assegurar la permanència aquest mateix cap de setmana. En el cas de Betis Deportivo, Real Murcia i Juventud Torremolinos, els grana tenen l’average individual igualat, però i, en diferència de gols, de -10, només la supera el filial.

El camí és la victòria

Això sí, ara mateix, amb 43 punts, tots els camins possibles cap a la salvació necessiten que el Nàstic guanyi. Començant amb el d’aquest dissabte contra l’Europa. Amb Pablo Alfaro, el Nou Estadi s’ha convertit en un valor segur. Més enllà del joc mostrat, els grana han assolit 10 de 12 punts possibles. Aquesta és una fortalesa que ha de quedar palesa dissabte contra un rival que destaca per la seva intensitat i que s’està jugant el play-off d’ascens.

Els rivals

contra el Betis Deportivo i contra el Sabadell en les darreres jornades. De tots els equips en disputa, el Nàstic només té el gol average a

El Nàstic té per davant dues finals clau. El primer és aquest dissabte contra l’Europa, un equip que està en plena lluita pel play-off d’ascens. Finalment, l’última jornada jugarà contra l’Hércules a l’Estadi José Rico Pérez. L’equip alacantí ja està salvat amb 50 punts i només té en joc la plaça per a la Copa del Rei. Amb tot, aquesta la conserva l’Algeciras, que té cinc punts d’avantatge quan hi ha sis en joc. D’aquesta manera, és probable que, a la darrera jornada, no tingui res a disputar. D’altra banda, hi ha tres equips a tres punts dels grana. El Tarazona jugarà contra Betis Deportivo i Sabadell, dos equips en ratxa: un es juga la salvació i l’altre, la primera posició. El Real Murcia i el Juventud Torremolinos s’enfronten entre ells la pròxima jornada. Finalment, tancaran la lliga contra Eldense, candidat a l’ascens directe, i l’Antequera, equip que no té res en joc. Les cartes estan sobre la taula. Les matemàtiques, sobre el paper, donen esperança d’una permanència possible. Ara s’han de fer realitat sobre la gespa.

Arnau Montreal Quesada

La ministra d’Habitatge obre la porta als incentius fiscals que demana Junts

Política l La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha obert la porta als

incentius fiscals per a la compra i el lloguer d’habitatge que reclama Junts. Considera que és «una oportunitat que hauríem d’aprofitar» i defensa utilitzar «tots els instruments» per aconseguir una rebaixa dels lloguers. l Agències

Onze ferits en una explosió de butà a Barcelona

Successos l Onze persones van resultar ferides aquest dimarts en una explosió de butà en un edifici

El pacient amb hantavirus del Gómez Ulla ja té símptomes

Salut l El Ministeri de Sanitat va confirmar ahir el positiu per hantavirus d’un espanyol ingressat a l’hospital militar Gómez Ulla. El pacient, que presenta símptomes respiratoris i febrícula, es manté estable i sense un empitjorament clínic evident. Les altres tretze persones en estudi al centre sanitari van donar negatiu en la segona prova de confirmació del patògen. l Agències

del carrer Venero de Barcelona. Una dona i el seu fill menor van quedar ferits greus. l Agències

Starmer es nega a dimitir tot i la pressió dels diputats laboristes

Política l El primer ministre britànic, Keir Starmer, es va mantenir ahir en el càrrec malgrat les pressions internes perquè dimiteixi després dels mals resultats electorals dels laboristes. Tot i la dimissió d’una viceministra i les crítiques d’una part del partit, Starmer va aconseguir evitar una rebel·lió interna i mantenir unit el govern en una reunió de gabinet a Downing Street. l Agències

Demanen 26 anys pel presumpte assassí de Jubany

Tribunals l La Fiscalia i l'acusació particular demanen 26 anys de presó per a Santi Laiglesia per l’as-

sassinat d’Helena Jubany, morta el 2001 després de ser llançada d’un terrat a Sabadell. l Agències

Cau el nombre de persones en situació irregular a la UE

Fronteres l El nombre de persones en situació irregular a la Unió Europea va caure un 21,7% el 2025, passant de 918.525 casos el 2024 a 719.395. Segons dades d’Eurostat, la UE també va denegar l’entrada a 132.600 persones de tercers països, un 7% més, mentre que les ordres d’expulsió van augmentar un 6% respecte a l’any anterior. l Agències

Manifestació multitudinària dels docents a Barcelona

Educació l Els sindicats exigeixen més recursos, menys ràtios i una proposta «en ferm» a Niubó

Agències

Milers de docents es van manifestar ahir dimarts a Barcelona en una nova jornada de vaga a tot Catalunya convocada per USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. La marxa va sortir de la plaça Urquinaona i va acabar a la plaça Sant Jaume, amb 26.000 assistents segons la Guàrdia Urbana i 80.000 segons els sindicats. Es reclamava més recursos per atendre l’alumnat amb més necessitats, abaixar ràtios, reforçar l’escola inclusiva i un increment salarial su-

Es van reunir 26.000 persones segons la Urbana i 80.000 segons els sindicats

perior al pactat amb CCOO i UGT. La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, va demanar la dimissió de la consellera d’Educació, Esther Niubó, si dijous no porta una proposta «en ferm» i voluntat negociadora a la reunió de la mesa sectorial. Segura va acusar el Govern d’«enrocament» i de defensar un acord que, segons va dir, ha rebutjat el 95%

El Govern demana als sindicats «principi de realitat» i recorda que «els recursos són els que són»

Política l La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va demanar ahir als sindicats «principi de realitat» davant les reclamacions del sector educatiu i va advertir que «els recursos són els que són». Després del Consell Executiu, Paneque va defensar l’acord signat amb CCOO i UGT, que preveu una inversió de

2.000 milions d’euros després d’una dècada de «desinversió acumulada» en educació. La portaveu va assegurar que el Govern és conscient del malestar dels docents, però va remarcar que la reunió de la mesa sectorial prevista per dijous servirà tant per explicar el desplegament de l’acord com per escoltar les rei-

del col·lectiu. També va reclamar la dimissió de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, per les infiltracions de mossos en una assemblea docent. Des de la CGT, Laura Gené va insistir que les vagues «no són només pels sous», sinó per una situació d’«emergència educativa», i va reclamar calendari i propostes concretes. Professors de Secundària i la Intersindical van exigir mesures sobre salaris, currículum, estabilitat i condicions. Els docents van arribar a la protesta «molt enfadats» i «indignats» per la manca de diàleg amb Educació i per un acord que consideren insuficient. Durant la marxa es van sentir crits contra Niubó i Salvador Illa, i alguns participants van encendre pots de fum i petards davant la Generalitat. Els sindicats van advertir que mantindran les mobilitzacions si dijous no hi ha una bona proposta i van amenaçar amb no corregir les PAU i no programar excursions ni colònies el curs vinent. L’escola concertada també es va manifestar convocada per la USOC.

vindicacions del col·lectiu. Segons Paneque, el pacte inclou mesures reclamades des de fa temps per la comunitat educativa, com la reducció de ràtios, menys burocràcia, més suport a l’escola inclusiva, millores salarials i més inversió en manteniment dels centres. Tot i insistir que «d’avui per a demà» no es poden revertir deu anys de deteriorament, va obrir la porta a introduir marges de maniobra en qüestions com la inclusiva o la disminució de ràtios, reiterant que l’acord és «importantíssim» dins un pressupost de 8.000 milions d’euros. l Agències

Milers de docents es van manifestar ahir pels carrers del centre de Barcelona en una nova jornada de vaga educativa. Agències

k Tribuna k

Andalucía, el amor siempre vence al odio

No se puede construir nada positivo sobre el odio. Todas lo sabemos. Se puede discrepar, discutir, debatir, contrastar… pero siempre desde el respeto y la empatía al considerado como “otro”. ¿Qué haríamos en nuestra vida diaria si, por poner un ejemplo, tenemos alguna discrepancia con algún vecino por algo que pase en nuestra comunidad? ¿Insultarlo? ¿Difamarlo?

LLa ciutat del circ

a celebració de la 30a edició de la Fira del Circ Trapezi confirma molt més que la consolidació d’un festival cultural. Confirma l’encert d’una ciutat que, ara fa tres dècades, va decidir assumir riscos per construir una identitat pròpia i projectar-se més enllà de les seves fronteres. En aquell moment, apostar pel circ no era ni evident ni còmode. El concepte encara arrossegava l’imaginari tradicional de les carpes, els animals i un entreteniment sovint considerat menor. Però Reus va saber veure-hi allò que encara molts no intuïen: una disciplina artística amb un enorme potencial creatiu i contemporani. El Trapezi

ha estat, des del primer dia, una finestra oberta a noves formes d’expressió cultural. Ha omplert places i teatres de pallassos, sí, però també de poesia visual, d’acrobàcies impossibles, de música, d’humor intel·ligent i de reflexió social. Ha contribuït decisivament a dignificar el circ com una de les grans arts escèniques del nostre temps i ha educat generacions de públic en aquesta mirada oberta, moderna i exigent. La trajectòria del festival tampoc no ha estat fàcil. Ha superat crisis econòmiques, dificultats institucionals i fins i tot una pandèmia. Però precisament aquesta resistència és el que avui dona encara més valor al projecte.

k Tribuna k

Fer habitatges, fer ciutat

SSi no vamos a votar, si el día siguiente nos encontramos con una mayoría de Vox y PP será demasiado tarde para lamentarlo

Sería un sinsentido, ¿no? Pues bien, me ha sorprendido -y parecía difícil, la verdad- el nivel de odio (odio literal) que la extrema derecha destila contra el presidente del Gobierno en los mítines que estos días se llevan a cabo en Andalucía. El portavoz nacional de Vox se permite calificar al presidente o a ministros democráticos del país como “mierda”, “rata”, “chuloputas”, “capo de la mafia” o “desgracia”, mientras el público asistente corea “Pedro Sánchez, hijo de…”. Este es el nivel de los socios del PP, el partido “de centro liberal” que se congratula cuando la extrema derecha es derrotada en Hungría… pero se abraza con esta misma extrema derecha en España. Qué cosas, ¿no? Mirad, a todos y todas aquellos que podéis votar en las elecciones del domingo -o que tenéis familiares, amigos, etc.- en Andalucía el único peligro auténtico que tenemos los progresistas es la resignación. Indignarnos con los insultos de los ultras o con la privatización de servicios públicos que impulsa el PP, pero luego “pasar” de ir a votar porque, total, no va cambiar nada o los redes dicen no-sé-que. Y es justo, al contrario. Nada está escrito hasta que se abran las urnas. En estos días que quedan tenemos que hacer un esfuerzo extra para llegar a todos nuestros conocidos en Andalucía, a cada pueblo, a cada rincón, y pedirles que reflexionen sobre el modelo que quieren para los suyos. Tenemos que elegir entre la tarjeta sanitaria para todos o la tarjeta bancaria privada para unos pocos, así de claro. A los que respondan la primera opción, la gran mayoría, les pido una cosa: tenemos, primero que ir a votar y, segundo, concentrar el voto en la candidatura socialista, la única capaz de derrotar a la derecha que insulta y defender el Estado del bienestar y los servicios públicos fuertes que todos y todas queremos para nuestros hijos e hijas. Eso es lo que hacemos los socialistas, reforzar la economía y proteger a la gente. Si no vamos a votar, si el día siguiente nos encontramos con una mayoría de Vox y PP será demasiado tarde para lamentarlo.

Cada voto cuenta. Cada nuevo votante puede cambiar la realidad y asegurar un futuro de progreso. La única papeleta que puede garantizarlo es la del PSOE. La sanidad pública tiene que volver a proteger a la gente, no abandonarla. De nuestro voto decide.

No se puede vivir instalado en el odio. No podemos resignarnos a convivir con una realidad que no queremos. Sí, el amor siempre vence al odio. Siempre.

Ivana Martínez Diputada del PSC por Tarragona

embla poc discutible el fet que ens trobem en una greu crisi d’habitatge. Crisi per l’accés a l’habitatge -la gent no pot accedir a un habitatge en condicions- i crisi d’oferta d’habitatges, lligada a increments accelerats de població i a la manca d’una rehabilitació intensa i a tot arreu. Per això és saludable que s’hagin emprès diverses mesures per a fer front a aquesta crisi, però la urgència, evident, no ens hauria de fer perdre un punt de prudència, no fos cas que espatlléssim més coses de les que volem arreglar.

Així, és preocupant el discurs genèric d’augmentar densitats, de manera gairebé indiscriminada. No només discursos: el Govern, en les mesures per a mobilitzar sòl per habitatge, diu, entre d’altres coses, que “en tot cas, s’assegurarà una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea” als sectors a mobilitzar.

De veritat? Així, com a norma general? No sembla gaire aconsellable, i no s’adiu gens amb les bones pràctiques -de fet, les pràctiques elementals- de l’urbanisme. I és que el disseny del creixement, la forma, les tipologies, les condicions, inclosa la densitat, han de tenir en compte el seu context particular i el model de ciutat, i no es pot fer un planejament abstracte, estàndard, amb decisions preses al marge de la realitat concreta, i esperar que encaixi amb la diversitat de situacions existents. Si fos així, si el planejament fos una simple aplicació de tècniques teòriques, no caldria gent fent planejament ni plans de participació: amb un programa informàtic n’hi hauria prou.

De fet, en declaracions diverses, el Govern insisteix en la necessitat de densificar i de fer habitatges, i hauríem d’aixecar una mica la mirada. Densificar

Robert Casadevall i Camps Geògraf

Josep Maria Milà Rovira Arquitecte

en lloc de la dispersió de baixa densitat que ha empastifat el territori i que genera models ineficients? És clar que sí! Densificar per a fer coses com la Florida, barri de l’Hospitalet de Llobregat, i un dels mes densos d’Europa? Millor que no. I és que calen habitatges, és cert, però el que necessitem fer és més que això, el que necessitem fer és ciutat. La ciutat és més, molt més, que habitatge. I la urgència de fer habitatge no ens hauria de fer perdre de vista que habitatge sense espais lliures, sense equipaments, sense carrers i places, sense espai per al treball, sense la mobilitat necessària per a connectar tots aquests usos, és un tret al peu. Tot això alhora, i de manera indestriable, és ciutat i és ordenació del territori. La urgència per a la construcció d’habitatges no és una novetat. En un altre període de la nostra història, ara fa una seixantena llarga d’anys, i també fruit d’un intens procés migratori, va caldre construir ràpidament. Durant una quinzena d’anys es van construir milers d’habitatges, també esprement densitats. Van ser aquells polígons anome-

La urgència per a la construcció d’habitatges no és una novetat. En un altre període de la nostra història, ara fa una seixantena llarga d’anys, i també fruit d’un intens procés migratori, va caldre construir ràpidament

nats Sant Ildefons, Sant Cosme, Bellvitge, Sant Salvador, Ciutat Badia... Barris sovint densos, amb enormes deficiències en serveis i en espais lliures, i sovint mal comunicats. Van caldre molts anys de reivindicacions i de lluites veïnals -a Tarragona ho sabem molt bé- i molta feina per part dels ajuntaments democràtics, ja a partir del 1979, per a redreçar la situació, equipar i dignificar aquests barris, per a fer-los ciutat. Tenim bons exemples del que es pot fer. A la dècada dels vuitanta, quan tantes coses semblaven possibles, l’acabat de crear Incasol va engegar una feina de generació d’eixamples de poblacions mitjanes. Creació de sòl ben comunicat, absolutament lligat a la ciutat, equipat -de fet, sovint servia per solucionar dèficits d’equipaments històrics- i amb espais lliures. Ens hem d’assegurar, doncs, que la urgència no ens faci deixar enrere totes les necessitats, a més de l’habitatge. Ens hem d’assegurar que estem fent ciutat, i la ciutat és molt més que on vivim, és un lloc per a relacionar-nos, per a crear, per a compartir, per a conèixer, per a descobrir, per a tenir cura els uns dels altres. A l’edat mitjana es deia que l’aire de la ciutat ens fa lliures. Ens fa ser ciutadans. Fem ciutat, doncs, amb habitatge i amb tot el que cal, per a generar espais de llibertat.

k As I Please k

IA vs IA

Inteŀligència

Artificial contra Intuïció Afectiva (Part I)

Tot comença on comença gairebé tot el que val la pena: a una escola. El director de l’institut dels meus fills, Francisco Sardaña, va fer un discurs dirigit als pares i als alumnes. No va llegir dades. Els va mirar i va dir més o menys aquestes paraules: «No els ensenyem a competir amb les màquines. Els ensenyem a ser més humans».

Aquella frase em va seguir dies després. Perquè era exactament el contrari del que sentim a tot arreu: «prepara’t perquè la IA et substituirà», «aprèn a programar», «sigues més eficient que un algoritme». Ell deia una altra cosa (i que penso obstinadament jo des de fa temps, gairebé tota la vida): la humanitat (i la HUMANITAS) no és un desavantatge; de fet és l’única avantatge real.

A partir d’aquí vaig començar a re-trobar algunes veus d’un recent passat meu quan estava preparant les jornades, al Monestir de Poblet, dedicades al Human Enhancement.

Com sempre faig, he anat reunint algunes... i després sense donar-me compte durant el “IND+I day” del passat divendres (8 de maig), a Viladecans, tot ha agafat un sentit, potser una mica erràtic, però real.

I sense pensar massa em vaig trobar amb quatre veus contemporànies que, sense saber-ho (i en diferents moments), parlaven el mateix idioma.

Però aviat em va quedar clar que no en teníem prou amb advertències i alarmes. Calia algú que ens donés un rumb clar, una brúixola ètica per a tota aquesta transformació.

Per això he cridat a una cinquena veu, encara més recent i potser, per algunes coses més radical: la de Mariana Mazzucato, l’economista que ha passat anys intentant redefinir què vol dir, realment, el bé comú en un món complex. I vist que encara somiar és gratis (i és humà), m’he imaginat una taula rodona on fer-les seure totes les cinc juntes.

Començarem amb Norbert Wiener, matemàtic del MIT i que l’any 1950 va escriure un llibre: The Human Use of Human Beings. Com un profeta ignorat va advertir que els règims autoritaris utilitzarien la nova tecnologia informàtica per rastrejar, manipular i controlar poblacions a una escala mai vista. No en un futur llunyà, sinó aviat. Va dir que les mateixes tècniques que

Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking

feien útil la cibernètica per guiar míssils s’usarien per guiar societats. Les decisions petites i incrementals com què optimitzar, a qui vigilar, com realimentar el sistema, per exemple. I que es convertirien en un control tout court que no necessitaria la força. La gent faria el que el sistema volgués perquè el sistema modelaria allò que la gent volgués. Va veure els estats de vigilància moderns 75 anys abans que existissin.

treure del cap: la IA com un exosquelet intel·lectual. Una eina que multiplica el talent de qui ja té criteri, profunditat i responsabilitat. Aquestes persones multiplicaran la seva productivitat, aprendran més de pressa i connectaran idees que abans trigaven setmanes. Però al mateix temps, la IA redueix a zero el cost d’aparentar competència: qualsevol pot generar informes brillants sense entendre’n res: simular és cada cop més barat.

Què hem de deixar als nostres fills? La seva resposta és senzilla i revolucionària: no més competició amb les màquines. Més pensament crític. Més afecte. Que tota la teoria es valida o es trenca a l’aula

El més estrany de llegir el llibre avui (al 2026 i amb una lectura en la qual no havia caigut en el 2014) és adonar-se de com pocs d’aquests problemes s’han abordat seriosament, fins ara. Val la pena recordar que Wiener no era contrari a la tecnologia. Ell mateix l’havia ajudat a construir. No enyorava un món sense màquines. Advertia que qualsevol eina prou potent per amplificar la capacitat humana també ho és per amplificar l’estupidesa, la cobdícia i la indiferència humanes. I que el perill no era a les pròpies màquines, sinó en la falta de voluntat de les institucions humanes per fer-se les preguntes difícils sobre per a qui es construïen les màquines. I què ens diu avui? En síntesi que el problema no és nou: fa 75 anys que sabem que les màquines només fan el que diem, no el que volem. I que si no hi posem seny, ens convertiran en peces d’un engranatge que no podrem seguir.

k Dels lectors

1-M: sobirania i divisió internacional del treball

I de cop és el torn d’en Xavier Ferràs que deixa una imatge que ja no em puc

I què ens diu, aquesta observació d’un dels propulsors de l’IND+I day? Que la bretxa decisiva no serà entre qui usa IA i qui no, sinó entre qui té criteri propi i qui només sap simular-lo. Resultat? Serà més difícil que mai distingir el talent real del talent aparent. I quan arribin les decisions difícils amb incertesa, contradiccions i contextos nous, entre molts altres elements, la màquina no ajudarà. Només quedarà el criteri humà autèntic.... i potser ja estarem perduts, o no. I mentrestant Sting pren la paraula i en lloc de llançar un message in a bottle, afegeix que les comunitats i les relacions humanes tornen al centre del debat com a moneda autèntica. L’antic mestre que va ensenyar al nord d’Anglaterra, va dir alguna cosa que hauria de ser un cartell penjat a totes les escoles: tots estem en perill de perdre la nostra feina per la IA. Però l’única cosa que realment ens salvarà és la comunitat. En poques paraules ens diu que l’automatització ens aïlla per disseny. I que l’antídot no és tecnològic. És humà: cuidar el que tens al costat, teixir complicitats, recordar que la pedra no roda sola. No és un eslògan. És una observació precisa. Fins aquí les veus que ens adverteixen. Però l’article no s’acaba aquí perquè avisar no és suficient. Cal escoltar també les que ens assenyalen un camí.

El Primer de Maig és un dia per reivindicar la conservació de les conquestes socials, recuperar les ja perdudes, models econòmics alternatius, dignificar totes les professions i contra el classisme, professionalitzar sectors no reconeguts, la sobirania nacional i contra les guerres en tenir tot relació amb el món laboral; però també per qüestionar l’actual divisió internacional del Treball com a procés de producció global especialitzada per països, intensificat a l’era colonial (assignant les potències europees a les seves colònies el rol de productors i proveïdors de matèries primes) i avui sota el control de grans empreses i poders financers. Una divisió també relacionada amb la precarietat laboral conseqüència de l’actual model econòmic i productiu capitalista salvatge on els beneficis d’aquesta divisió (eficiència i reducció de costos aprofitant economies de escala) es bescanvien per desigualtat i pobresa, pèrdua de poder adquisitiu i de valor de matèries primes obligant als països posseïdors d’aquestes a produir cada cop més per comprar el mateix, més dependència cap als països rics, deslocalització d’indústries de països rics cap a països pobres pels baixos costos salarials i fiscals, etc. I és que la industrialització és ineludible pel desenvolupament econòmic i per això calen polítiques nacionals

al respecte i contra la deslocalització empresarial per assolir la sobirania industrial com a part de la sobirania nacional, com també és ineludible una divisió internacional del treball que sí busqui l’eficiència en la distribució productiva segons els recursos de cada país, però també la plena igualtat de drets i l’amistat entre els pobles, que era el que, a pesar dels seus errors, cercava la divisió socialista internacional del treball. Per humanitat, justícia i contra els ‘dracs’ incloent els vestits de virtuosos que són a l’aguait, visca el Primer de Maig Social i Sobiranista!

Toni Yus Piazuelo Tàrrega

Ca l’Ardiaca Llegeixo amb gran tristesa com es va deteriorant aquest edifici situat a la plaça de la catedral de Tarragona. Són 800 anys d’història que anem destruint amb la nostra mala manera de procedir. La nostra il·lusió de veure’l convertit en hotel de luxe, o qualsevol altre edifici que dignifiqués el conjunt, se’n va anar en orris per diversos motius. Ara també lluiten contra l’okupació il·legal. Però tapiar-ho no vol dir que sigui una millora, sinó que seguirà sent un niu de rates i una vergonya per als tarragonins, acostumats ja que res vagi endavant. No hi ha lleis que obliguen a conservar edificis que són Bé Cultural d’Interès Nacional?

Això seria una altra pregunta del milió ¿Qui està al capdavant de tot aquest tinglado?

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Els Guies de Montblanc repetiran la visita singular pel patrimoni de la vila medieval el 24 de maig

Agenda l Els Guies de Montblanc oferiran el diumenge 24 de maig una nova edició de la visita singular De guia en guia coneix la vila, una proposta amb petites explicacions sobre la història i el patrimoni montblanquí a càrrec de diferents guies. L’activitat començarà a les 11 h al Pont Vell, a preu de 3 euros, i les places són limitades. l Redacció

Necrològiques

Tarragona

Laura Fernández Cabrera.

Ha mort als 19 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia del Loreto. Francesca Baldrich Gallart.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Reus

Miquel Pascual Anguera.

Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori Municipal. Gemma Cruz Mas.

Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal. El Morell

Josep Guinovart Dalmau.

esqueles

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de St. Martí Bisbe. 977 21 11 54

La ruta començarà a les 11 del matí i tindrà un cost de 3 euros. Cedida

Avui felicita als que es diuen: Fàtima, Pere, Muç Miquel

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Aixeca l’ànim només començar el dia, si no ho fas així portaràs una mena de càrrega tota la jornada les altres persones s’allunyaran de tu.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Dia tranquil sense alts i baixos. S’anuncien bones notícies a la feina algunes sorpreses que potenciaran canvis en les teves activitats.

22/11 al 21/12 SAGITARI

Una alta tensió t’envoltarà durant el dia. Busca amb urgència la manera de canalitzar totes les teves ansietats perquè no s’acumulin més.

TV local

20/04 al 20/05

T’envoltaràs de gent que requerirà els teus serveis. Organitza la teva feina o dispersaràs energies quedaràs insatisfet. Fes algun esport.

VERGE

23/08 al 22/09

Atreveix-te a mostrar-te tal com ets realment amb la parella deixa la timidesa de banda. Un detall bonic amb els propers et portarà felicitat.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Sorpreses més sorpreses apareixeran en el teu cercle de feina d’amistats. Compte amb prestar diners o demanar crèdits, deixa-ho.

REUS TV

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per Catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Recórrer

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Recórrer

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La Comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La Comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La Comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La Comarcal (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

La jornada es presenta amb esdeveniments socials inoblidables. Intenta viure’ls amb tranquil·litat arribaràs a recordar-los amb afecte.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Tots els consells que avui donis a amistats o persones properes aplica’ls també a tu mateix. Controla la teva tendència a dir paraules feridores que lamentaràs.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si mantens la teva intransigència podries arribar a perdre allò que et va costar temps aconseguir. Pensa cada paraula acció per no perdre.

CRANC

21/06 al 22/07

Quin embolic se’t plantejarà si tardes a prendre aquesta decisió important. Els altres podran donar-te la seva opinió, però ningú viu la realitat com tu.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Avui et trobaràs tranquil i la teva ment totalment ocupada en projectes avançats.assumptes És bon moment, sobretot per l’amor.

19/02 al 20/03 PEIXOS

La situació feixuga que venies suportant tant a nivell familiar com laboral anirà desapareixent. Avui es reconeixeran els teus mèrits dedicació.

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 La Tertúlia del Dorsal12

15:00 Com ho veus?

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:30 Efecte Mosaic

18:00 + Bàsquet

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Aventurístic

21:00 Ciutadella

21:30 Teló de fons

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Objectiu Tour de França

23:00 Ciutadella

23:30 Teló de fons

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Articulacions de les cames. Fil de coure. 2. Urpa. Fer ondes. 3. Resistència que es té. Mesura anglesa. 4. Guió tallat. Antiga moneda musulmana. Crit d’atenció. 5. Indica un bilió. Producte oliós de l’oli. Trilita. 6. Ben mirada és una lletra. Crit de xai girat. Artèria. 7. Plantar arbres. Unitat de velocitat de transmissió de senyals d’informació. 8. Nècia sense cap. Cant poètic. Vocal. 9. Set sense una. Va fer una maledicció. Extrem del pal. 10. Barret anglès. No està dividida. 11. Continent. Una de deu. Acció destinada a fer riure. Cinquanta romans junts. 12. Felí capgirat. El totpoderós. Ella, la casa on visc, em pertany. VERTICALS: 1. Fa un cop d’ull. Esbatiment. 2. I per tant... Disacàrid natural. 3. No pot utilitzar-se resumit. Producte de la cera. Falta la meitat. 4. Marejada fins al límit. Bombolla. 5. Produeix llana. Una d’oberta una de feble. Enmig de Londres. 6. Cinquanta. Necessari per viure. Preposició. 7. Crit per parar un cavall. Interjecció. Demostreu alegria. Urani. 8. Mamífer bòvid. Espai de combats. 9. Primer home. Ràbia menyspreu. En cap moment, al revés. 10. Poc habitual. Muntatge fals. 11. Beguda forta. Nota musical. Entrada de vi. 12. Mil. Enderrocava l’edifici des de baix. Ben mirat fa un metre noranta, aproximadament.

Màxima Mínima

Precipitacions

Farmàcies

TARRAGONA:

Fullana Fiol, Tomeu

Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Antoni Brufau, Teresa Brufau Passeig Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089

SALOU:

Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672

CAMBRILS:

Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751

VALLS:

Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

De matinada hi pot haver ruixats al litoral/prelitoral central i al vessant nord del Pirineu. Des del matí, s’estendran al nordest, amb alguna tempesta puntual. En general seran febles o moderats, però localment forts al nord-est, on es pot acumular força pluja. La cota de neu se situarà cap als 2.200 m.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més baixa, i localment moderadament més baixa a punts elevats del quadrant nord-est.

IMMOBILIÀRIA

REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989

CAMBIO UN PISO EN REUS por otro en Cambrils de 75m2. Tel. 600.470.009

ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU. Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. Tel. 649.831.644

PÀRQUINGS

VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222

MOTOR

VW TIGUAN, 4 MOTION, 180 CV, automàtic, sostre elect., 4x4. Oficial: Revisions, ITV, 85.000 Km. Pneumàtics 4 estacions. Ocasió 17.500€. Particular. Envio fotos. Tel. 619.541.49

REFORMES

SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469

MASAJISTA PROFESIONAL. ESTETICIEN. Tel. 631.944.118 / 670.412.299

Poesia l La ciutat acollirà, del 3 al 6 de juny, la cinquena edició del festival de poesia Transvers, que ha programat una desena d’activitats adreçades a tots els públics

Tot a punt perquè Tarragona torni a respirar poesia

El Festival Transvers entén la poesia com un gènere que pot adoptar diverses formes i arribar a totes les oïdes, independentment de l’edat o la formació de qui l’escolta. Així es va plantejar ja en la primera edició i així ha arribat a la cinquena, que enguany se celebrarà la primera setmana de juny en diversos escenaris de la ciutat de Tarragona.

Així ho van explicar aquest mateix dimarts els impulsors del projecte, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), en la presentació del programa que es va fer al Teatre Tarragona. Un any més, el festival aposta per una programació que reivindica la poesia catalana i el talent local, que es faran el seu espai en llocs emblemàtics de la ciutat com l’església de Sant

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Miquel del Pla, el Passeig Arqueològic, la Plaça Verdaguer, el Teatre El Magatzem, l’Antic Ajuntament o la Cooperativa Obrera.

Totes les formes de la poesia

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Tot plegat s’articula a través d’una desena d’activitats que adopten els formats de concerts, recitals, espectacles performatius, rutes literàries, micro obert i propostes familiars. Així per exemple, el festival arrencarà amb l’espectacle inaugural Poemes fets cançó, a càrrec del Cor DaCapo, que es farà a l’Església Sant Miquel del Pla. La programació inclourà també propostes com Poeta, sisplau, un viatge sonor a través de l’obra de Montserrat Abelló de la mà de Neus Pàmies i Gerard Marsal; Gaudí, versos de pedra i llum, de l’Escola de Lletres de Tarragona; o Com la

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

gasela vas. Conferència performada, del grup Lleona, format per Blanca Lamar i Maria Callís, que reflexiona sobre la creació, el cos i l’experiència de ser dona creadora. També hi destaca Arnau, una proposta conjunta entre els tarragonins Adrià Targa i Roger Conesa al Passeig Arqueològic, així com el micro obert Canto la lluita, organitzat pel col·lectiu Vespres de Poesia a la Cerveseria Twins. La programació familiar tindrà el seu espai amb El viatge de les paraules, dels tarragonins Àkrida Produccions, mentre que la proposta La força de la poesia comptarà amb la participació de l’escola La Muntanyeta, l’escola SOLC i la Fundació Estela, que presentaran peces creades pels seus alumnes. Aquest mateix dimarts, i ja en el marc del festival, es va inaugurar al vestíbul del Teatre Tarragona l’exposició El País d’Estellés, l’Estellés del País, que es podrà visitar fins al 2 de juny. Transvers combina activitats gratuïtes amb espectacles de pagament. També s’oferirà un abonament de 40 € pels cinc espectacles de pagament. Les entrades i tota la informació es poden consultar a apellc.cat/ transvers).

Una selecció amb tota la intenció El festival reivindica la poesia catalana i el talent local amb actes en espais emblemàtics

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

k Golfus de Tàrraco

Un clàssic al Fortuny

Joan Cavallé ha escrit un clàssic. No és un elogi, que també, sinó que és literal. L’escriptor d’Alcover ha escrit L’aigua, els morts i les mentides, una tragèdia grecollatina, un clàssic, sobre una tragèdia real: la mort de 230 persones al País Valencià a causa de la DANA, el 29 d’octubre del 2024. A causa de l’aigua però també, o sobretot, de les mentides: mentre tanta gent moria, el president de la Generalitat valenciana, identificat com a M. a l’obra, dinava tranquil·lament al tristament famós Ventorro, fotent-se una farra amb vi i companyia.

L’obra no és un pamflet ni un reportatge dramatitzat, ni treu profit del politiqueig de baixa estofa, sinó una cosa més difícil: converteix la tragèdia en forma i la forma en veritat. El paral·lel clàssic més exacte és Els perses, d’Esquil: el rei Xerxes, un iranià que diríem avui, l’únic governant de la història representat en la derrota. Va encadenar l’Hel·lespont —ara seria l’estret d’Ormuz—, posant obstacles a l’aigua, i la seva hybris, l’orgull, la van castigar les forces naturals i divines. La diferència és que Xerxes plora i M. no es penedeix de res.

M. és Xerxes sense grandesa, fruit d’una democràcia mediocre i no d’una cosmologia heroica. Ridícul com El soldat fanfarró de Plaute, creu que escaparà de la ‘jutge roja de Catarroja’. Però rep el pitjor càstig: passarà a la posteritat com a personatge d’un clàssic, condemnat per sempre per la literatura. La peça és una missa de funeral sense absolució, on el públic és convocat no a plorar sinó a actuar. I jo us convoco al Teatre Fortuny de Reus: avui a les 7 del vespre a la presentació que farem del llibre, i el dimarts 19 a 2 quarts de 9, que se’n farà la lectura dramatitzada.

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Amb la coŀlaboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Impulsors, coŀlaboradors i participants en el Festival Transvers en la presentació aquest dimarts al Teatre Tarragona. Cedida