dimecres, 12 d’agost de 2026
Avui amb el diari
Edició especial amb les recomanacions dels experts i les ubicacions per gaudir de l’eclipsi Opinió
Número: 5602
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com
Futbol 13 Manel Royo, Marc Montalvo, Eugeni Valderrama i José Amo seran els capitans del Nàstic durant aquesta temporada
16 Francesc Xavier Llorens. Arquitectura Tècnica, una necessitat urgent per al futur de Tarragona: «La implantació del Grau ha de ser una prioritat»
L’eclipsi total
Tjerk van der Meulen
Tic-tac
Viñuales, Illa i Montserrat van engegar el compte enrere per a l’eclipsi, que tindrà lloc a les 20.29 h amb el Camp de Tarragona com a escenari privilegiat 2i3
Medi Ambient
El Govern incorporarà un nou aparell portàtil que analitzarà amb precisió els contaminants en cas d’accident químic
l5
Camp de Tarragona
La Generalitat analitza les restes d’una antiga necròpolis trobada durant les obres d’una carretera al Catllar
l8
2 dimecres 12 d’ agost de 2026
Tarragona ja compta les hores per a l’eclipsi total: «És un regal de la natura» Societat l Més d’un centenar de persones es van reunir al Parc de l’Amfiteatre 24 hores abans del fenomen per iniciar el compte enrere amb un acte on van estar presents Rubén Viñuales, Salvador Illa i Núria Montserrat John Bugarin Tarragona ja compta les hores per viure un d’aquells moments que la natura reserva molt de tant en tant. Ahir al vespre, la ciutat va iniciar el compte enrere per a l’eclipsi solar total d’aquest dimecres en un acte al Parc de l’Amfiteatre que va reunir més d’un centenar de persones davant del Mediterrani. Cada cop queda menys perquè el cel es faci fosc durant 61 segons, amb un fenomen excepcional que no tornarà a contemplar-se fins al 2180. Amb el Mediterrani com a teló de fons, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, van prémer conjuntament un botó per posar en marxa l’espera oficial. Ho van fer a les 20.29 h, exactament 24 hores abans del moment en què la Lluna cobrirà completament el Sol. En aquell instant, el cel es va omplir de confeti. Més d’un centenar de persones, entre ciutadania i turistes encuri-
osits, van gaudir d’aquest esdeveniment. El parc es va transformar per a l’ocasió en un petit escenari astronòmic, amb elements de gran format com plantes inflables i un telescopi gegant, que contribuïen a crear una atmosfera especial i a submergir els assistents en el món de l’eclipsi. La Banda Unió Musical de Tarragona va posar banda sonora a aquest moment d’expectació mentre que la periodista Rosa Marquès va ser l’encarregada de conduir l’acte, que va combinar divulgació científica i ambient festiu. Abans d’activar el botó, però, els tres representants institucionals van intervenir per posar en valor tant l’excepcionalitat del fenomen com l’oportunitat que representa per acostar la ciència a la ciutadania. Un moment únic L’alcalde, Rubén Viñuales, va destacar el caràcter excepcional de la cita d’avui i el paper de la ciutat com a escenari privilegiat per contemplar-la, en un moment que, va
assegurar, «formarà part de la nostra memòria col·lectiva». El batlle va remarcar que serà «un d’aquells dies que recordarem durant molts i molts anys» i que podrem explicar a les generacions futures com «un moment únic» per a Tarragona. A més, va apuntar, serà una ocasió que també permetrà projectar la ciutat al món. L’alcalde va aprofitar l’acte per reivindicar el paper de la ciència, «una forma de comprendre el món, però també una eina per combatre la desinformació i construir coneixement». Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, va destacar que la iniciativa «Catalunya mira al cel» és fruit d’un any i mig de treball conjunt amb el territori. Montserrat va remarcar que el Govern ha volgut «posar la ciència al centre de les decisions» i apropar l’eclipsi a tota la societat. Aquest programa ha permès arribar a més de 2.500 infants i joves, així com a centres residencials per a gent gran i centres penitenciaris. També va subratllar que l’objectiu ha estat «estimular noves vocacions científiques» i «posicionar Catalunya al centre» amb
Els tres representants institucionals van prémer un botó que va omplir l’aire de confeti
L’espai es va omplir d’elements inflables com planetes o un telescopi gegant
aquesta acció conjunta. Una voluntat de despertar l’interès per la ciència que també va compartir el president de la Generalitat, que va definir l’eclipsi com «un regal de la natura» i «un espectacle gratuït que ens regala la vida». En aquest sentit, va reivindicar la necessitat d’«apreciar» la ciència com
«l’esforç continuat de la humanitat per entendre la natura, conèixer-la i estimar-la». Illa també va remarcar la importància de divulgar-la, especialment entre «persones que habitualment ens semblen que queden al marge de la ciència», i va defensar la curiositat com «el gran motor del coneixement».
Les frases destacades
Núria Montserrat
Rubén Viñuales
President de la Generalitat
Consellera de Recerca i Universitats
Alcalde de Tarragona
«L’eclipsi és un espectacle gratuït que ens regala la vida»
«Esperem haver pogut estimular noves vocacions científiques»
«Aquest dia formarà part de la nostra memòria col·lectiva»
Salvador Illa
3 dimecres 12 d’ agost de 2026
Illa va reivindicar la ciència com una eina per entendre i estimar la natura. Tjerk van der Meulen
Trànsit preveu que un 60% de la mobilitat sigui «més propera» Carreteres l Els Mossos desplegaran 700 efectius, amb 180 a l’AP-7 i l’A-2 Lamiel ha demanat que el retorn després de l’eclipsi solar sigui «esglaonat»
Agències El Servei Català de Trànsit (SCT) va preveure que al voltant del 60% de la mobilitat per veure l’eclipsi solar total a Ponent i al sud de Catalunya fos de proximitat, principalment dins de la mateixa comarca i sense desplaçaments de llarg recorregut. El director de l’organisme, Ramon Lamiel, va explicar ahir que les dades recollides no feien preveure «una allau», tot i que encara s’estaven acabant de compilar les previsions. Al Camp de Tarragona, les reserves ja superaven les 3.000 persones, davant de les 2.500 previstes, i hi havia més de 700 vehicles, per sobre dels 650 calculats inicialment. Lamiel també va indicar que dilluns la circulació al comptador de Martorell havia augmentat un 2% respecte de la setmana anterior. Lamiel va insistir que estava prohibit aturar-se o estacionar als
Imatge dels cons col·locats a la sortida de Montblanc de l’AP-2. ACN
vorals per observar l’eclipsi i va advertir que els Mossos controlarien aquesta pràctica. Per garantir la seguretat, es desplegarien 700 efectius, 180 dels quals de trànsit, especialment a l’AP-7 i l’A-2. El director del SCT va recomanar sortir
amb temps i preservar la capacitat de l’AP-7. Per als desplaçaments cap a Tarragona i les Terres de l’Ebre, va suggerir utilitzar l’A-7 a l’altura del Camp de Tarragona, així com la T-11 i l’N-420. També va anunciar restriccions de camions en sentit sud entre les 17 h i la mitjanit, mentre que en sentit nord només podrien circular pel carril dret i a un màxim de 80 km/h. Amposta havia demanat regular els navegadors per evitar que els vehicles travessessin el municipi. De cara al retorn, Lamiel va demanar que fos «esglaonat» i va recomanar aprofitar les activitats posteriors a l’eclipsi per allargar l’estada.
Un univers de personalitats polítiques i científiques davant el Mediterrani
L’EMT desplegarà un dispositiu especial amb quatre busos de reforç
L’acte va reunir una àmplia representació institucional i científica. Hi van assistir el conseller de Presidència, Albert Dalmau; el d’Esports, Berni Álvarez; la delegada territorial del Govern a Tarragona, Lucía López; el delegat territorial a les Terres de l’Ebre, Joan Castor; la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero; el rector de la URV, Josep Pallarès,
Mobilitat l L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) desplegarà aquest dimecres 12 d’agost un dispositiu especial amb quatre autobusos de reforç, operatius entre les 18.30 i la 1.30 h, per facilitar els desplaçaments durant l’eclipsi solar, davant l’augment de mobilitat previst a la ciutat. Els vehicles es distribuiran entre les dife-
L’apunt
i el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, així com alcaldes i alcaldesses de municipis catalans on es viurà l’eclipsi i representants de l’Ajuntament. També hi van participar figures com el Premi Nobel de Física 2019 Didier Queloz, l’astronauta estatunidenca Ellen Baker o l’astrofotògraf iranià de National Geographic Babak Tafreshi, entre d’altres.
rents línies segons la demanda. A les 00.25 h, tres autobusos sortiran simultàniament de la plaça Imperial Tàrraco per fer expedicions nocturnes especials de les línies L71, L72 i L73. Les rutes connectaran la plaça amb Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, Ponent i Parc Riuclar, i Llevant i la Móra, respectivament. La L22 també tindrà un re-
forç especial durant la tarda. Per les restriccions de trànsit a l’entorn de la platja del Miracle, l’última sortida des de Platja Miracle-Nàutic serà a les 15.40 h i, a partir de les 16 h, el servei sortirà i arribarà a El Serrallo. La freqüència serà d’uns 20 minuts fins a les 21.53 h i de 40 minuts fins a l’última sortida, prevista a les 23.50 hores. l Diari Més
4 dimecres 12 d’ agost de 2026
Marta Omella Blanco
E
ncara queda gairebé un mes perquè els alumnes tornin a les aules, però aviat els centres educatius començaran a preparar el nou curs. Amb la tornada arriba també una part menys visible de la feina dels equips directius: revisar normativa, elaborar informes i actes, analitzar dades o gestionar la comunicació amb les famílies. Com pot ajudar la intel·ligència artificial en aquestes tasques? És la pregunta que ha guiat durant gairebé tres anys el projecte AI2LEAD de la Universitat Rovira i Virgili, que ha treballat amb una cinquantena de centres educatius de tot l’Estat per explorar com aquesta tecnologia pot facilitar la gestió i la presa de decisions. «Inicialment, estava plantejat per desenvolupar-se a Catalunya, però l’interès dels centres va fer que acabés tenint un abast estatal. Vam rebre més de 250 sol·licituds», explica la professora i investigadora Mar Camacho, que ha liderat el projecte. Abans de seleccionar els participants, l’equip investigador va enviar un qüestionari a uns 25.000 centres de tot Espanya per conèixer les seves necessitats relacionades amb l’ús de la IA. «Una de les principals ha estat la desburocratització. L’àmbit educatiu, com molts altres, està saturat», apunta Camacho. I és aquí on la IA pot tenir una de les aplicacions més immediates, resumint, organitzant o extraient els aspectes més rellevants. «El processament intel·ligent de documents (IDP) és una eina que, amb bones indicacions, pot digerir moltíssima informació», indica. També pot facilitar la generació d’actes i informes o donar suport en tasques de comunicació amb les famílies, per exemple, a través de newsletters, missatges o chatbots que responguin preguntes fre-
l Recerca
La intel·ligència artificial entra al despatx del director El projecte AI2LEAD de la URV ha investigat els usos de la IA en el lideratge de centres educatius El projecte ha comptat amb la participació de 50 centres educatius d’arreu de l’Estat venció amb els 50 centres participants, que han pogut comptar amb experts en IA per resoldre dubtes i explorar quines possibilitats tenien les diferents eines.
Imatge de la primera trobada de la Xarxa Internacional de Recerca en Lideratge Educatiu i Intel·ligència Artificial. Cedida per la URV
qüents. La finalitat, però, no és que la màquina assumeixi la feina de la direcció. «Ben utilitzades, de manera molt significativa i ben apresa, sí que serveixen per alliberar temps per dedicar-lo a fer altra feina que potser és més necessària que aquesta, que és la que se’ns menja cada dia», assenyala Camacho.
La IA també pot convertir-se en una eina per interpretar les dades que ja generen els centres i utilitzar-les per prendre decisions. «Per exemple, si un centre vol millorar els resultats de català, la tecnologia pot ajudar a analitzar les dades disponibles per entendre exactament en quin punt es troba i quina ten-
dència segueixen aquestes qualificacions», detalla. L’objectiu del projecte ha estat, precisament, aportar coneixement basat en la recerca perquè les direccions puguin incorporar aquestes eines amb criteri. Per això, AI2LEAD ha combinat qüestionaris, revisions de literatura científica, publicacions i una inter-
De Tarragona al món El passat mes de juny, la URV va presentar a Tarragona la Xarxa Internacional de Recerca en Lideratge Educatiu i Intel·ligència Artificial, una iniciativa que connecta investigadors i especialistes d’Europa, Àsia i Amèrica. La idea, avança Camacho, és mantenir almenys una trobada presencial anual, a més de reunions virtuals, i facilitar també estades d’investigadors, professors i estudiants de doctorat entre les diferents universitats. A més, l’equip vol elaborar una publicació que reculli les experiències dels centres participants i acabar les investigacions i articles científics pendents. A partir de l’any vinent, es plantejarà com donar continuïtat al projecte. «Això ja depèn de les administracions. Si ells ho volen escalar, això serà el millor resultat per nosaltres», afirma Camacho.
El Cós del Bou i la Baixada de la Pescateria es preparen per viure una nova edició de les festes de Sant Roc Agenda l Les festes de Sant Roc tornaran demà a la Part Alta, omplint el Cós del Bou i la Baixada de la Pescateria de cultura popular, música i patrimoni fins al 16 d'agost. Els trons del Canó de Sant Roc donaran demà a les 19 h el tret de sortida a les celebracions, seguit de la inauguració de l'exposició Sant Roc i els reporters inconscients i el pregó de les festes, enguany a càrrec dels Grallers Tocaferro. L’acte inclourà
també la proclamació de la Pubilla i el dia clourà amb el tradicional sopar de germanor. La segona jornada arrencarà a les 18 h amb la Plantada de Gegants i continuarà a les 18.30 h amb la presentació del nou nano del barri i la cercavila. A partir de la mitjanit se celebrarà la revetlla popular, amb l’Orquestra Dalton Bang. La nit continuarà amb els punxadiscos Cris&Petes i DJ Pubilla.
El 15 d’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu, la imatge de Sant Roc desfilarà pels carrers del barri. A les 19.30 h tindrà lloc la gran diada castellera. La diada de Sant Roc arrencarà a les 8 h amb les matinades i la missa en honor al Sant. També se celebrarà el concert-vermut amb la xaranga Tocabemolls i la festa infantil. La traca, el correfoc i la revetlla tancaran la festa. l Diari Més
Imatge d’arxiu de les festes de Sant Roc a Tarragona. Gerard Martí
5 dimecres 12 d’ agost de 2026
Costarà 95.000 euros i l’equip tindrà un temps màxim de resposta de 150 segons
El nou dispositiu complementarà els mitjans que té disponibles el Grup de Control Ambiental, que inclouen sensors, tubs colorimètrics i dues unitats de cromatografia portàtil. ACN
El Govern reforçarà el PLASEQTA amb un nou analitzador portàtil de contaminants químics Seguretat l Alguns equips actuals estan obsolets i tenen limitacions per detectar certs compostos John Bugarin La Generalitat de Catalunya ha licitat l’adquisició d’un nou analitzador portàtil que permetrà detectar i mesurar amb més rapidesa i precisió els contaminants presents a l’atmosfera en cas d’un accident químic. L’equip, amb un pressupost de 95.590 euros, IVA inclòs, estarà a disposició del Grup de Control Am-
biental (GCA) del PLASEQTA, el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona. Aquesta unitat, integrada al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, té la funció d’avaluar l’abast de possibles fuites i determinar-ne l’afectació exterior al recinte industrial i, si escau, sobre la població. Per fer-ho, necessita obtenir mesures ràpides i selectives direc-
tament sobre el terreny, especialment durant els primers moments d’un incident. La incorporació del nou analitzador permetrà reforçar aquesta capacitat i complementar els mitjans disponibles actualment, que inclouen sensors per detectar determinats gasos, tubs colorimètrics i dues unitats de cromatografia portàtil. Aquestes últimes permeten quantificar diferents
L’ALC Club Diògenes organitza una nova Tarracolúdica per Sant Magí aquesta tarda Societat l La plaça Carles Llorach acollirà avui, a partir de les 18 h, la Tarracolúdica de Sant Magí, una tarda dedicada als jocs de taula moderns, les partides de rol i els jocs de miniatures. L’activitat és oberta a tots els públics i està organitzada per l’ALC Club Diògenes Tarragona per compartir una tarda de diversió amb família i amics. l Diari Més
Imatge d’una edició passada de la Tarracolúdica a la plaça Carles Llorach. Cedida
compostos orgànics volàtils (COV). Segons els plecs de la licitació, una part dels sensors ha quedat tècnicament obsoleta i es troba en vies de descatalogació, fet que dificulta el manteniment i la reposició de components. A més, presenten limitacions per detectar alguns contaminants inorgànics i les mesures poden veure’s afectades per la presència d’altres substàncies a l’am-
bient. Els tubs colorimètrics cobreixen parcialment aquest buit, però estan limitats a un grup de substàncies, ofereixen una precisió menor i poden incrementar el temps de resposta. Per això, es considera necessari incorporar una tecnologia complementària que permeti obtenir mesures més selectives i fiables. El nou dispositiu serà un analitzador portàtil basat en tecnologia FTIR (espectrometria d’infraroig per transformada de Fourier), especialment adequada per detectar gasos tòxics fins i tot a baixes concentracions. Disposarà d’una biblioteca amb més de 400 compostos gasosos i d’una eina automàtica per facilitar-ne la identificació i quantificació, inclosos els compostos inicialment desconeguts. Entre les substàncies que podrà analitzar hi ha gasos inorgànics com l’amoníac, el monòxid de carboni i el diòxid de nitrogen, com també hidrocarburs com el propà i el butà i compostos aromàtics com el benzè i el toluè. L’analitzador estarà pensat per treballar en moviment i haurà de ser fàcilment transportable, fins i tot en forma de motxilla. Incorporarà una bomba d’aspiració, una sonda portàtil i una bateria per funcionar de manera autònoma, així com connexions sense fils i protecció davant les inclemències meteorològiques. També haurà de resistir vibracions, permetre l’operació remota i disposar d’alarmes visuals. Un dels requisits principals és que pugui efectuar mesures amb un temps de resposta inferior als 150 segons, per obtenir ràpidament valors vàlids de concentració dels contaminants alliberats a l’atmosfera.
6 dimecres 12 d’ agost de 2026
La Casa Navàs oferirà guies en japonès i xinès davant l’interès creixent del mercat asiàtic Patrimoni l Es durà a terme una prova pilot en aquests idiomes durant la tardor i ja s’han confirmat grups interessats per aquestes visites Miquel Llaberia La Casa Navàs durà a terme una prova pilot de visites en xinès i japonès durant la tardor davant de l’interès per part de visitants d’aquests indrets. Segons explica la directora de la Casa Navàs, Montse Grau, es tracta d’un mercat que «aprecia l’excel·lència artesanal, les arts decoratives i el patrimoni històric». Per aquest motiu, explica que han detectat que els visitants del Japó i la Xina a Catalunya es fixen bastant en el modernisme, com és el cas de l’emblemàtic edifici de Lluís Domènech i Montaner: «La Casa Navàs representa tots aquests aspectes de manera excepcional». «Per tant, veiem interessant apropar-los a la casa oferint aquestes visites en la seva llengua, d’aquesta manera potser aconseguim una repercussió més gran», afegeix. Una oportunitat que han detectat des de la direcció de la casa modernista de la plaça del Mercadal i amb una resposta inicial que, segons la directora, demostra que no van mal encaminats: «No ens ha fet falta fer cap mena de publicitat d’aquesta nova oferta. Ja teníem grups inte-
Fotografia d’arxiu d’una visita a la Casa Navàs de Reus. Cedida
Des de la Casa Navàs ja oferien fins ara visites en català, castellà, anglès i francès
ressats i, com ho estàvem preparant, els hem pogut oferir. Ha estat una coincidència, però que demostra que la nostra intuïció era encertada». D’aquesta manera, l’oferta d’idiomes amb els quals s’ofereixen
visites a la Casa Navàs incrementaria fins a 6 en total. Fins ara, les visites ja s’oferien en català, castellà, anglès i francès, a les quals se sumarà el xinès i el japonès. Es tracta de visites que es
duen a terme en horari de 10 a 19 hores de dilluns a dissabte i de 10 a 14 hores els diumenges, amb un preu de 16 euros per a adults, de 13 euros per a majors de 65 i menors de 15 anys i gratuïtes per a menors de 8 anys. Per a més informació, es pot consultar a través de la pàgina web casanavas.cat. Visites a l’alça Aquesta ampliació dels idiomes en les visites arriba en un moment en el qual les dades refermen l’interès que genera l’emblema modernista de Domènech i Montaner en els mercats tant de dins com de fora de les fronteres del país. Segons va explicar Grau, la primera meitat d’any 2026 va registrar un increment d’un 5% dels visitants respecte al mateix període de l’any passat. Pel que fa a la procedència del públic, gairebé la meitat són catalans, amb un 48%. La majoria d’aquests provenen de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. A continuació vindria el turisme internacional, amb un 27% del total, dels quals hi ha un predomini clar dels visitants francesos. Finalment, el 25% restant provenen de la resta de l’Estat, especialment de la Comunitat Valenciana, Madrid i Aragó. La torratxa A més, enguany hi ha l’expectativa generada al voltant del retorn de la torratxa de la Casa Navàs, la qual va ser destruïda l’any 1938 durant els bombardejos de la Guerra Civil. La previsió és que aquesta es presenti de manera oficial el 12 de novembre, amb una gran festa oberta a la ciutadania. Sobre aquest esdeveniment, des de la Casa Navàs esperen donar més informació més detallada més endavant.
Les activitats socioeducatives d’estiu finalitzen després d’oferir 761 places a infants i adolescents Drets Socials l L'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus va finalitzar la setmana passada les activitats socioeducatives d'estiu, que enguany han oferit un total de 761 places a infants i adolescents de la ciutat, 84 més que l'edició anterior. Aquesta oferta ha inclòs el programa «Conviu l'estiu», el casal adaptat ASPI Reus i les places facilitades als casals organitzats per entitats de la
ciutat amb el suport de la regidoria d'Educació i Ciutadania. Amb la temàtica de l'univers, els infants han participat durant sis setmanes en activitats de lleure amb un marcat caràcter socioeducatiu, descobrint els planetes, les estrelles i els fenòmens astronòmics mitjançant tallers, jocs i dinàmiques participatives. La programació també ha disposat de la col·laboració d'entitats de la ciutat com AstroDiver-
sitat o els Xiquets de Reus. A més, cada setmana els diferents grups han gaudit d'activitats aquàtiques a les piscines del Club Natació Reus Ploms i a les piscines municipals, una de les propostes més esperades pels participants. En conjunt, les activitats han permès garantir l'accés al lleure educatiu a centenars d'infants i adolescents, reforçant la igualtat d'oportunitat i la inclusió social. l Diari Més
Fotografia d’una activitat socioeducativa d’estiu. Ajuntament de Reus
7 dimecres 12 d’ agost de 2026
l Ciència
La NASA aterra a Reus per l’eclipsi total James Green, excap de l’agència, apunta que el fenomen servirà per observar l’atmosfera solar Miquel Llaberia
M
irar el sol fixament, tot i que hi hagi un eclipsi, és una molt mala idea. Els oftalmòlegs estan farts de repetir-ho les últimes setmanes. No obstant això, amb l’equipament idoni, per a la comunitat científica és una oportunitat per veure coses que, de normal, no es poden observar. L’excap científic de la NASA, James Green, ha visitat aquests dies la capital del Baix Camp per oferir conferències sobre astronomia aprofitant l’ocasió i apunta que «els eclipsis s’han fet servir moltes vegades per a treballs científics molt importants». Ara bé, el que desperta més interès, en opinió de Green, a la comunitat científica per aquest eclipsi és, precisament, l’estudi de l’atmosfera solar: «Quan la lluna s’interposa entre nosaltres i el sol el que fa és blo-
quejar la llum més intensa d’aquest. Això ens permet veure l’atmosfera solar». Una atmosfera la qual el científic descriu en dues parts. Per un costat, l’inferior, la qual és d’un vermell brillant, i per l’altre costat, la superior, que forma filaments i vents solars molt intensos i on passen «tota mena de fenòmens». «És una gran oportunitat, perquè el sol és molt brillant. Per molt que nosaltres intentem tapar el Sol no podríem ser capaços de veure aquesta atmosfera des de la Terra», afegeix. I no tan sols permetrà veure aquesta atmosfera, sinó entendre millor la relació del gran astre amb els planetes que orbiten al seu voltant: «Com calenta el sol el nostre planeta? És només llum? No! En realitat, perd matèria contínuament cap a totes direccions i podrem veure cap a on es dirigeix quan bloquegem la llum. Això és important, perquè és
L’excap científic de la NASA, James Green, va oferir ahir una conferència sobre astronomia. Tjerk van der Meulen
un fenomen molt estrany, coses que són expulsades amb molta energia entre flames, això és el que els físics volem estudiar». L’astronomia és cosa de tots Per un altre costat, aquest esdeveniment que tindrà lloc avui al vespre és un moment idoni per fer que la ciutadania s’interessi pel camp de l’astronomia, un fet que James Green considera «cabdal»: «Com a espècie, no sobreviurem molt de temps a la Terra si no estudiem
l’espai que ens envolta». «Com es mou el sol al voltant de la galàxia? El Sol pot ser molt agressiu, pot produir erupcions que afectin les nostres comunicacions, a la nostra llum solar i moltes altres coses. Estudiant el sol podem crear alertes per aquestes coses. Afecta la nostra vida», assenyala. Per tant, tot i que pugui semblar que el que passa a anys llum del planeta Terra, al sol o a qualsevol planeta del sistema solar, no ens afecti, l’excap de la NASA ho descarta
Green: «No sobreviurem si no estudiem l’espai que ens envolta» categòricament: «Ens pot afectar». «Tenim evidències del passat. Hem vist com asteroides han entrat en la nostra òrbita i han impactat contra el nostre planeta. No és una qüestió de si passarà, sinó de quan passarà».
Un detingut a Reus en una operació contra una xarxa de prostitució coactiva Policial l L’entramat obligava les víctimes a prostituir-se i a lliurar la meitat dels ingressos Agències
Una hamburgueseria de la ciutat denuncia que diversos clients van marxar del local sense pagar el compte Incivisme l Una hamburgueseria de Reus ha denunciat que diversos clients van abandonar el local sense pagar el compte després de consumir-hi. Es tracta de Kalavia, situat al carreró del Gas, que ha explicat els fets a través de les xarxes socials. L’establiment lamenta la impotència que gene-
ren aquestes situacions i recorda que darrere de cada servei hi ha cuiners, cambrers, personal de neteja, proveïdors i altres despeses del negoci. Kalavia ha compartit imatges de les persones implicades, amb els rostres ocults, i ha demanat informació per mirar d’identificar-les. l D. Cabezas
La Policia Nacional ha detingut una persona a Reus en el marc d’una operació contra una organització presumptament dedicada al tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual i a la prostitució coactiva. L’actuació s’ha completat amb tres detencions més a Castelldefels, cinc dones alliberades i una víctima de tràfic acreditada. Segons la investigació, l’entramat obligava les dones a estar disponibles les 24 hores del dia, acceptar totes les pràctiques sexuals requerides pels clients, lliurar la meitat dels ingres-
sos i desplaçar-se a altres indrets quan se’ls ordenava. Els agents també han practicat tres escorcolls i han intervingut diners en efectiu, documentació relacionada amb l’activitat investigada, telèfons mòbils i ordinadors portàtils. L’organització fixava les tarifes dels serveis i controlava directament els pagaments efectuats pels clients. També gestionava els anuncis de les dones. La investigació es va iniciar arran del testimoni d’una dona captada a Colòmbia aprofitant la seva situació de vulnerabilitat econòmica. Un home li hauria ofert feina com a teleoperadora i, més tard, traslla-
dar-se a Espanya per treballar com a encarregada d’una casa de cites per 6.000 euros mensuals. Un cop al país, però, la van obligar a prostituir-se i li van comunicar que havia contret un deute de 4.000 euros pel viatge, que havia de retornar amb els serveis sexuals. La víctima no podia sortir sola de l’immoble ni tenir dies de descans i també havia de facilitar cocaïna als clients sota les ordres dels responsables. La investigació va determinar que altres dones es trobaven sotmeses a condicions similars. L’operació ha permès desarticular la xarxa, amb una de les quatre detencions a Reus.
8 dimecres 12 d’ agost de 2026
La Generalitat estudia una necròpolis descoberta durant unes obres al Catllar Patrimoni l Els treballs de la T-203 continuaran mentre el Govern analitza les restes trobades en l’entorn del coll de Tapioles Adam Díaz Garriga El patrimoni continua emergint del sòl del Camp de Tarragona en forma de restes que, a vegades, passen desprevingudes. Les obres de la carretera T-203 en el seu pas pel coll de Tapioles del Catllar han deixat al descobert una necròpolis sense datar. Els treballs de condicionament, gestionats per la Diputació de Tarragona, van començar el passat mes d’abril amb la intenció d’ampliar la secció transversal de la carretera i millorar el traçat per a principis del 2027. Segons va explica l’arqueòleg, Marc Dalmau, al Diari Més, les restes van aparèixer durant la retirada de terra del talús en el tram, quan les màquines excavadores van deixar a la vista «un gran nombre de fosses». Des del passat dilluns 3 d’agost, l’empresa tarragonina A Priori Cultural S. L. és l’encarregada de realitzar la recerca sobre el jaciment sota la supervisió de la Generalitat. Els treballs, segons ha pogut confirmar aquest mitjà, estan «degudament autoritzats pel Servei d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern». L’Ajuntament del Catllar, però, no tenia coneixement de la descoberta. S’espera que la condició de necròpolis de les restes dificulti la seva datació i, d’acord amb fonts del departament de Cultura, caldrà esperar que els treballs arqueològics finalitzin i es portin a terme els estudis antropològics corresponents. La durada prevista del permís d’intervenció és de sis setmanes i, després de la valoració de l’anàlisi, es debatrà si cal ampliar els terminis. Per altra banda, des de la Diputació de Tarragona asseguren que durant el mes d’agost s’executaran les actuacions per traslladar les restes i poder continuar les obres a la T-203. A més, indiquen que la descoberta no hauria de provocar endarreriments en els treballs, els quals s’espera que acabin «dins el termini
Una de les sepultures trobades amb lloses en l’àmbit superior a la carretera T-203 del Catllar. Cedida / M. D.
En el jaciment trobat s’aprecien restes d’ossos humans de segles enrere
L’apunt
Què es pot haver trobat al jaciment del Catllar?
El Servei d’Arqueologia del Govern ha aprovat l’extracció de les restes aquest mes d’agost previst» l’any vinent. L’arqueòleg també ha detallat que, en les primeres observacions de les restes, poden advertir-se restes òssies humanes conservades tot i el pas del temps en la necròpolis. D’altra banda, la manca de restes ceràmiques podrien endarrerir la datació. Pel que fa als detalls, la troballa inclou una sitja apareguda al tal·lus de la carretera i retalls que
La sitja descoberta en el tal·lus de la carretera on s’estava actuant. Cedida / M. D.
corresponen a sepultures antigues excavades en la roca, algunes en les quals s’observen lloses en l’àmbit superior. En aquest sentit, Dalmau també indicava que el jaciment podria ser «més extens del que les obres a la carretera han deixat al descobert».
Gairebé 20 anys enrere, durant els treballs de documentació d’una necròpolis a la vil·la dels Munts d’Altafulla, ja s’havia alertat que podria existir un jaciment militar en la zona. La bona posició del terreny hauria estat la principal motivació per construir-la al Catllar.
La ubicació de la necròpolis se situa en un espai sense població ni esglésies en l’entorn, com tampoc cap jaciment arqueològic. D’altra banda, el fet d’estar situada en una zona boscosa hagués dificultat trobar les restes en condicions normals i ha ajudat el fet que la troballa hagi estat fortuita, segons explica l’arqueòleg Marc Dalmau. El professional afirmava que, per les seves condicions, «fa pensar que es tracta d’una necròpolis d’època antiga». Concretament, l’aparició d’una sitja i les sepultures ajudaria a situar el jaciment «en l’època romana».
9 dimecres 12 d’ agost de 2026
El nou radar de l’entrada d’Altafulla redueix un 92% les infraccions de velocitat Mobilitat l D’entre els més de 87.000 vehicles que han passat per davant del dispositiu, només 133 han comès irregularitats Adam Díaz Garriga Gairebé vuit mesos després de posar en funcionament el radar a l’entrada del municipi, l’Ajuntament d’Altafulla ja presumeix que la mesura és un èxit. D’entre els 87.299 vehicles que han creuat el tram de Marquès de Tamarit, on se situa el dispositiu, només 133 han rebut una multa. En aquesta línia, el consistori destaca que «l’efectivitat» del radar s’ha traduït en la reducció de fins el 92% dels vehicles que superen els paràmetres de velocitat en comparació al mes de gener, quan es van detectar 1.590 infraccions. Actualment, la via està limitada a 30 quilòmetres per hora i el 99,85% dels usuaris que han passat pel tram al juliol ha respectat aquesta obligació. Entre les dades recollides per l’Ajuntament, també destaca que cap dels vehicles enregistrats va superar els 65 quilòmetres per hora. Una situació que, d’acord amb el coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, era freqüent abans de la implantació del radar. Durant el període de proves, a més, alguns vehicles van superar els 90 quilòmetres per hora. «Només el 0,15% dels vehicles que ha passat per aquí ha estat sancionat, és una xifra molt positiva», explicava el batlle. Durant el balanç de dades, Molinera també va remarcar que la mesura «mai ha tingut la intenció de ser recaptatòria» i apuntava a l’existència d’una «pedagogia» ge-
segurar que enguany s’ha activat el radar mòbil del barri de Baix a Mar de la localitat. «Els veïns ens avisen que, sobretot en torns nocturns, hi ha vehicles que van a més velocitat del permès», indicava Molinera.
Imatge del radar instal·lat a Marquès de Tamarit, a l’entrada del municipi d’Altafulla. Tjerk van der Meulen
Només el 0,006% de les persones multades viuen al municipi de manera habitual nerada arran de la instal·lació del dispositiu. En aquest sentit, assegurava que haver donat a conèixer el radar ha aconseguit frenar les irregularitats de manera «considerable». «Sempre hem pensat que només era una mesura de segure-
tat», subratllava l’alcalde. D’altra banda, les sancions se situen entre els 100 euros, si es paguen durant els primers dies, i els 200 euros si no és el cas. Durant el mes de juliol, però, l’Ajuntament podria assolir xifres d’entre 13.300 i 26.600 euros amb les recaptacions un cop es dipositin totes. «L’objectiu era reduir dràsticament el punt on havíem tingut algun ensurt de vehicles avançant a vianants», va destacar el coalcalde. La implantació del carril bici en el
lateral de la via i les proteccions de fusta també han estat alguns dels elements que, segons Molinera, han ajudat a pacificar el tram i convertir-lo en una entrada més accessible i segura per al municipi. «Els cotxes que vulguin poden anar per la variant, que està allà per alguna cosa, que passin per aquí si volen, però a una velocitat raonable», va concloure el batlle. Respecte al radar mòbil que va instal·lar-se a la Ronda no van oferirse dades concretes, però si es va as-
Turistes, els més afectats D’entre els gairebé 90.000 usuaris que van travessar la via de Marquès de Tamarit, només el 0,006% són residents a Altafulla. En total, sis dels cotxes que s’han detectat realitzant irregularitats paguen l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) al municipi. Des del consistori s’apuntava al desconeixement de l’existència del radar per part dels usuaris que visiten la localitat de manera anual o temporal. Segons el coalcalde, la remodelació del tram per oferir prioritat i seguretat als vianants i a les bicicletes també ha estat un dels principals motius per a la considerable reducció de les infraccions per part dels visitants puntuals. Malgrat quadruplicar-se la dada de vehicles que han passat per davant del dispositiu de control en els últims mesos, l’increment no ha tingut incidència en la captació de multes. Fins al passat mes de maig, la mitjana de vehicles que creuaven el tram era de 21.000 setmanals, mentre que es multaven a 35 usuaris diàriament. El batlle també va ressaltar que s’han solucionat diversos problemes amb els sistemes de captació automàtics.
La Diputació de Tarragona destina 2,5 milions d’euros a impulsar 563 propostes culturals arreu de la demarcació Suport l La Diputació de Tarragona destina enguany 2,5 milions d’euros a donar suport a 563 propostes culturals impulsades per més de 500 entitats sense afany de lucre del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Els ajuts per al foment d’activitats culturals permeten reforçar una programació estable i consolidada arreu de la demarcació, alhora que faciliten la creació de nous projectes, cicles,
jornades i festivals amb l’objectiu d’apropar la cultura a la ciutadania i contribuir al desenvolupament cultural, social i econòmic. Entre les iniciatives beneficiàries hi ha el cicle Permanent de Jazz Altafujazz 2026, a Altafulla; el Festival de Cinema Ambiental Suncine Calafell; el Festival Àuria, de música d’autor, a Montblanc; les Nits de clàssics de Valls; el Digit 2026, microfestival d’arts digitals i música electròni-
ca de Pratdip; el Concurs de Teatre Amateur M. del Carme Baget, a la Pobla de Mafumet; el Festival Escèniques 2026 d’Amposta, i el Festival de teatre musical TOTEM de Roquetes. Amb aquesta línia de subvencions, la Diputació reforça el paper de les entitats com a motor de l’activitat cultural i artística al territori i amplia l’oferta cultural a municipis de tota la demarcació durant l’any. l Diari Més
El Festival Àuria de Montblanc és una de les propostes culturals beneficiades. Cedida
10 dimecres 12 d’ agost de 2026
Mont-roig va retirar els ‘ninots mironians’ l’any 2011 per un conflicte sobre l’originalitat Patrimoni l L’entitat dels hereus de l’artista va demanar-ne la retirada i eliminació en considerar que alteraven i desvirtuaven l’obra del pintor Joan Lizano L’Ajuntament recomana utilitzar les grans zones d’estacionament. Ajuntament de Salou
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha fet públics els antecedents sobre els anomenats ‘ninots mironians’ arran de diverses consultes i informacions aparegudes recentment a El Nacional. Aquests elements, de caràcter popular i festiu, es trobaven a les dependències de l’Església Vella i havien estat creats amb finalitats divulgatives i d’animació cultural. L’any 2011, però la Successió Miró, encarregada de vetllar per la integritat de l’obra i la imatge de Joan Miró, va demanar-ne la retirada i eliminació en considerar que constituïen una alteració de l’obra de l’artista. La petició arribava en un moment en què el consistori començava a estudiar la creació d’una institució dedicada a Miró i, segons l’Ajuntament, no podia ser desatesa. La Junta de Govern Local va acordar el 13 Els ‘ninots mironians’, creats amb finalitats divulgatives i d’animació cultural. Cedida d’abril de 2011 comunicar al Centre Miró que els elements serien Les figures es trobaven Baluard de Mallorca i en col·lecretirats, i posteriorment van ser a l’Església Vella i cions particulars. També recoreliminats. den que aleshores van advertir tenien un caràcter L’entitat Successió Miró CB, a que, si els elements no es retirapopular i divulgatiu través de Joan Punyet Miró i Luven, actuarien per via judicial. cía Punyet Ramírez, ha expressat Tot i considerar legítim el debat dels drets d’autor, defensen que el seu suport a les persones que el 2011 van complir les demandes ninots i les peces creades amb l’Ajuntament va actuar seguint la dels titulars dels drets d’autor. La Joan Baixas en vida de l’artista, petició dels hereus. El consistori família sosté que existia un con- conservades a la Fundació Joan vol aclarir així els motius que van flicte d’originalitat entre aquests Miró de Barcelona, al Museu Es propiciar la retirada dels ninots.
Unió de Pagesos reclama a Territori una resposta ràpida pels danys de la cotorra argentina a la fruita seca Fauna l Unió de Pagesos reclama al Departament de Territori una actuació urgent davant els danys creixents que la cotorra argentina provoca als conreus d’ametller i avellaner del Camp de Tarragona. El sindicat denuncia que aquesta espècie invasora trenca la closca de l’ametlla i l’avellana i se’n menja el gra, fet que comporta pèrdues de
producció i de renda per a la pagesia. L’organització ha intercedit en el cas d’un pagès amb una finca d’ametllers a Reus molt afectada. Després de diverses gestions, Territori va autoritzar les actuacions de control, tot i que inicialment el Servei de Fauna i Flora havia advertit que el permís podia trigar fins a un mes i mig, un termini que el sindi-
cat considera inacceptable davant l’evolució dels danys. Ara, com que la finca es troba dins la Zona de Seguretat Declarada de Reus, l’Ajuntament ha de pronunciar-s’hi, i Unió de Pagesos demana que ho faci de manera immediata per evitar més pèrdues. El sindicat critica que la pagesia hagi d’assumir les conseqüències econòmiques dels retards administratius i reclama més celeritat, reforçar els mecanismes de control de la cotorra argentina i establir protocols d’intervenció ràpids per impedir que els danys continuïn augmentant. l Diari Més
Salou habilita prop de 2.000 places d’aparcament per seguir l’eclipsi solar total Mobilitat l Es recomana arribar amb antelació, prioritzar el transport públic i evitar l’accés amb vehicle a Cap de Salou Diari Més L’Ajuntament de Salou ha desplegat aquest dimecres, 12 d’agost, un dispositiu especial de mobilitat coincidint amb l’eclipsi solar total, davant la previsió d’una elevada afluència de persones i vehicles en plena temporada turística. Per reduir congestions, el consistori recomana prioritzar el transport públic, compartir vehicle i planificar els desplaçaments amb antelació. Per a qui arribi en cotxe, s’han habilitat i recomanat diverses zones que sumen prop de 2.000 places. Entre els aparcaments gratuïts hi ha Emprius, amb 320 places; Carles Roig, amb unes 500, i Camí de la Mata, amb 250. També es recomanen les zones blaves del passeig Jaume I Nord, amb 282 places; passeig Jaume I Sud, amb 261, i Joan Fuster, davant de l’Hotel Regina,
amb 219. L’Ajuntament demana no esperar als minuts previs a l’eclipsi per entrar al municipi i aconsella arribar amb temps, estacionar en aquestes zones i completar a peu el trajecte fins als punts d’observació. També desaconsella expressament accedir amb vehicle privat a Cap de Salou, on la xarxa viària és limitada i una alta concentració de cotxes podria complicar la mobilitat i l’accés dels serveis d’emergència. Durant tota la jornada hi haurà un dispositiu policial i de regulació del trànsit per garantir la seguretat i actuar davant possibles incidències. El consistori recorda que cal seguir les indicacions dels agents, portar aigua, evitar desplaçaments innecessaris en cotxe i organitzar amb temps l’arribada i la sortida de Salou. Les zones permeten arribar còmodament a peu fins als diferents punts d’observació.
La cotorra argentina afecta especialment els cultius d’ametller i avellaner. Claudio Dias / ACN
dimecres, 12 d’agost de 2026
Eclipsi
2
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi FENOMEN EXCEPCIONAL
12 d’agost de 2026 El dia que es farà de nit per un instant Aquest vespre la lluna apagarà el sol i el Camp de Tarragona serà testimoni i indret privilegiat per gaudir de l’eclipsi total
Cap a les 20.29 hores, la Lluna cobrirà completament el Sol durant prop d’un minut i mig. Pexels
Adrià Recasens Benaiges
H
Camp de Tarragona, testimoni privilegiat
a arribat el dia. Durant els No és un fenomen qualsevol. L’últim últims mesos i especialment eclipsi total visible des de Catalunya les darreres setmanes i dies, es va produir el 1905 i han hagut de gairebé no s’ha parlat d’una altra passar 121 anys perquè el territori cosa que del fenòmen excepcional torni a viure una experiència semque avui viurem, l’Eclipsi. Xerrades, blant. A més, el Camp de Tarragona i conferències, activitats familiars, les Terres de l’Ebre seran dels últims recomanacions per observar-lo amb indrets d’Europa on es podrà obserseguretat, mapes dels millors punts var en tota la seva plenitud abans d’observació, dispositius i un comp- que l’ombra de la Lluna abandoni el continent. Mentre aquí te enrere compartit per La URV ha es farà de nit durant uns institucions, científics impulsat el instants, bona part del i aficionats a l’astronoprograma de planeta només el podrà mia. Avui, 12 d’agost, divulgació veure de manera parcil’espera s’acaba. A les 19.35 hores la Lluna científica ‘Eclipsa’t al o, senzillament, no el començarà a avançar veurà. de ciència’ lentament davant del Conscient de la transSol i, cap a les 20.29 hocendència d’aquest esres, el cobrirà completament durant deveniment, la Universitat Rovira i prop d’un minut i mig. Seran només Virgili ha convertit l’eclipsi en una uns noranta segons, però suficients gran oportunitat de divulgació cienperquè el dia es faci fosc, i el Camp tífica. A través del programa Eclipsa’t de Tarragona sigui testimoni i es con- de Ciència, impulsat per la Unitat de verteixi en un dels llocs més privile- Comunicació i Divulgació de la Cièngiats del planeta per contemplar un cia (ComCiència) amb la participació eclipsi solar total. del Campus Extens, la universitat ha
organitzat durant mesos desenes de xerrades, tallers, observacions, vídeos i materials divulgatius per apropar aquest fenomen a la ciutadania. El resultat és un projecte col·lectiu que ha implicat investigadors de disciplines molt diverses per explicar que un eclipsi és molt més que un simple espectacle astronòmic.
Alienació d’astres
Però, què passarà exactament aquest vespre? La resposta és tan senzilla com fascinant: la Lluna passarà just entre la Terra i el Sol i en projectarà l’ombra sobre una petita franja del nostre planeta. Quan aquesta ombra arribi al Camp de Tarragona, el Sol quedarà completament ocult durant uns instants i només serà visible la seva corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, que habitualment queda amagada per la intensa brillantor de l’astre. També serà possible distingir Venus i notar una lleugera baixada de la temperatura, mentre el paisatge adquirirà una llum crepuscular que desconcertarà tant les persones com molts animals.
En qualsevol moment podem pre- la distància exacta a què es troben guntar-nos com pot tapar la lluna de nosaltres. Si la Lluna fos una mica completament el sol si és més petita. més petita o estigués una mica més És aquí on ens trobem davant d’una lluny, mai no podria ocultar compleqüestió de perspectiva i d’una coin- tament el Sol La casualitat encara és més excepcidència astronòmica extraordinària en l’alienació dels astres. Carlos Gar- cional si es té en compte que la Lluna cía, investigador del Departament s’allunya de la Terra uns pocs centíd’Enginyeria Informàtimetres cada any. Això ca i Matemàtiques de la El darrer eclipsi significa que, d’aquí a milions d’anys, ja no URV, explica que contotal visible des tindrà la mida aparent cretament la Lluna és de Catalunya va suficient per ocultar fins a 400 vegades més tenir lloc l’any completament el Sol i petita que el Sol. Tot 1905 els eclipsis totals deixai això, també es troba aproximadament 400 ran d’existir tal com els vegades més a prop de coneixem. la Terra. A més, les òrbites A l’antiguitat Aquesta doble coinde la Terra i la Lluna cidència fa que, vistos els eclipsis eren no coincideixen exacdes del nostre planeta, sinònim de mals tament i, per això, la tots dos astres tinguin majoria de llunes noves presagis pel pràcticament la matei- desconeixement passen per damunt o per sota del Sol sense xa mida aparent i que científic que passi res. Només la Lluna sigui capaç de quan tots aquests eletapar completament el Sol. És una coincidència extraordi- ments encaixen amb una precisió nària, perquè no només depèn de la gairebé mil·limètrica es produeix un mida dels dos astres, sinó també de eclipsi total com el d’avui.
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi
De mal presagi a fascinació
La paraula eclipsi prové del grec ‘ekleipsis’ i significa «abandó» o «desaparició». Durant segles, aquell instant en què el Sol deixava d’il·luminar el cel va provocar por i desconcert. En moltes cultures antigues, des de l’Índia fins a la Xina o els països nòrdics, es creia que un ésser sobrenatural —un drac, un dimoni o un llop— devorava el Sol. A l’antiga Roma l’eclipsi era interpretat com un mal presagi i senyals dels deus, i sovint anava acompanyat de rituals, sorolls o pregàries per intentar fer tornar la llum, cosa que s’aconseguia per la seva fugaç durada. Va ser a l’antiga Grècia on aquesta manera d’entendre el fenomen va començar a canviar. Al segle V abans de Crist, el filòsof Anaxàgores va defensar que el Sol i la Lluna no eren divinitats, sinó cossos celestes, i que un eclipsi no era res més que el pas d’un davant de l’altre. Aquella idea, revolucionària per a l’època, va obrir el camí a una astronomia capaç de predir aquests fenòmens amb una precisió que avui arriba fins al segon exacte en què començaran i acabaran. I, malgrat tot, conèixer l’explicació no ha reduït la capacitat de meravellar-nos. Urbano Lorenzo,
Carlos Garcia, Urbano Lorenzo i Jesús Carruesco en una de les xerrades divulgatives, al Centre Cívic Gregal de Reus. URV
catedràtic de Ciències del Comportament de la URV, explica que quan el cel s’enfosqueix de manera sobtada el cervell rep una informació que no encaixa amb cap experiència quotidiana. Aquesta ruptura del que considerem normal provoca una intensa sensació de fascinació i explica per què, encara avui, un eclipsi continua emocionant milions de persones arreu del món.
D’aquí a unes hores el sol aparèixer rere la Lluna i posteriorment el cel recuperarà la normalitat. Tot haurà durat poc més d’un minut, però serà un d’aquells instants que molts recordaran tota la vida. Perquè hi ha fenòmens que la ciència és capaç d’explicar amb absoluta precisió i, malgrat tot, continuen despertant la mateixa sorpresa i fascinació que la humanitat deuria sentir fa
milers d’anys la primera vegada que va veure com el sol desapareixia del cel. Aquesta excepcionalitat també ha convertit el Camp de Tarragona en un punt de trobada per a milers d’aficionats a l’astronomia, fotògrafs i curiosos arribats d’arreu. És el cas de Babak Tafreshi, fotoperiodista científic i col·laborador habitual de National Geographic, considerat un
3
dels grans referents mundials de l’astrofotografia i la fotografia nocturna. Nascut a Teheran el 1978 i resident als Estats Units, fa més de tres dècades que documenta els cels nocturns i els grans fenòmens astronòmics arreu del món. Entre el 1999 i el 2009 va recórrer el planeta seguint eclipsis solars per a la sèrie televisiva Eclipse Chasers, i en aquesta ocasió ha triat la ciutat de Tarragona per contemplar i fotografiar la totalitat. Com ell, aquest vespre molta gent aprofitarà la jornada per desplaçar-se fins a miradors, platges, espais naturals o punts elevats amb l’horitzó oest ben descobert, imprescindibles per seguir l’eclipsi fins al final. Aquest moviment de visitants representa també una oportunitat per al territori, que aquests dies es projecta internacionalment com un dels millors indrets d’Europa per observar el fenomen. Més enllà del minut i mig de foscor, l’eclipsi situa el Camp de Tarragona al mapa de l’astronomia i obre la porta a mostrar també el seu patrimoni, el paisatge i l’oferta cultural i turística als milers de persones que han escollit aquestes comarques per viure una experiència única, la del dia que durant un instant es converteix en nit.
4
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi EXPECTACIÓ
El Camp de Tarragona s’atura per mirar el cel Desenes d’activitats repartides pel territori i milers de persones pararan al mateix temps per contemplar el fenomen situa el punt d’observació al Parc de la Festa. Hi haurà food trucks, banys, activitats familiars i música amb DJ. ActiviLand oferirà un espai familiar amb tallers inspirats en l’exploració espacial. A més, el projecte inclusiu LightSound, impulsat per l’Associació Astrodiversitat, permetrà que persones amb discapacitat visual puguin viure l’eclipsi a través d’una experiència sensorial adaptada.
Adrià Recasens Benaiges
P
oques vegades un fenomen natural ha estat capaç de mobilitzar tantes institucions, municipis i entitats del Camp de Tarragona. L’eclipsi solar total d’aquest 12 d’agost no serà només un espectacle astronòmic; serà també una gran festa de la ciència i de la divulgació que, durant mesos, ha omplert auditoris, places, centres cívics i equipaments culturals amb conferències, tallers, exposicions i activitats familiars. Avui, però, tota aquesta feina prèvia culmina en una jornada molt especial: la del dia que milers de persones s’aturaran, gairebé al mateix temps, per mirar el cel. La magnitud del fenomen ha obligat administracions i organismes a preparar-se amb molta antelació. La Generalitat, els ajuntaments, les agrupacions astronòmiques i la Universitat Rovira i Virgili han treballat conjuntament per convertir un esdeveniment que durarà poc més d’un minut en una oportunitat única per acostar la ciència a la ciutadania i, alhora, projectar el territori arreu del món. No és casualitat que moltes de les activitats programades durant aquest 2026 hagin girat al voltant de l’eclipsi i s’hagin fins i tot integrat en festes majors. Catalunya no vivia un fenomen d’aquestes característiques des del 1905 i el Camp de Tarragona és un dels indrets privilegiats des d’on es podrà observar en tota la seva plenitud.
Constantí viu l’Eclipsi
Constantí ha organitzat Constantí viu l’Eclipsi, que tindrà com a escenari l’aparcament del carrer Joan Miró on a partir de les 19 hores s’oferirà una breu sessió divulgativa amb recomanacions per seguir el fenomen amb seguretat, observació, i sopar de motxilla, amb servei de bar. A les 22 hores s’ha programat la xerrada audiovisual «La vida d’una estrella» i, tot seguit, una observació amb telescopi de la pluja d’estels de les Perseides. Els diversos municipis i administracions han repartit milers d’ulleres homologades. Joan Carles Borrachero
ves han preparat el terreny per arribar a aquest 12 d’agost amb una ciutadania molt més conscient del privilegi que suposa viure aquest fenomen.
Eclipsi a Tarragona
Si Tarragona ha estat un dels grans motors de la programació, avui també serà un dels principals punts de trobada. Després del compte enrere oficial d’ahir dimarts al Parc de l’Amfiteatre amb música en directe i una proposta inspirada en l’univers i Eclipsa’t de ciència La Universitat Rovira i Virgili ha estat l’exploració espacial, la ciutat ha preuna de les grans impulsores d’aques- parat per avui el programa ‘Eclipsi a ta mobilització. Amb el programa Tarragona’, que culmina aquesta tarEclipsa’t de Ciència, coordinat per la da a partir de les 17 h a la Marina Port Unitat de Comunicació i Tàrraco, un dels espais Divulgació de la Ciència amb millor visibilitat per El Parc (ComCiència) i el Camseguir el fenomen, amb Astronòmic de activitats divulgatives i pus Extens, investigadors de disciplines tan Prades celebra el propostes per seguir en Festival Eclipsi directe el moment de diverses com la física, la psicologia, l’economia, amb programació la totalitat. La trobada la filologia, la història o del 10 al 13 d’agost de les colles castelleres de la ciutat, una gran la medicina han recorresindriada popular, l’acgut el territori explicant què és un eclipsi, com observar-lo tuació del Quartet Mèlt i diferents amb seguretat i per què continua fas- sessions musicals escalfaran l’ambicinant la humanitat després de milers ent abans del moment més esperat. d’anys. Xerrades, tallers, materials di- Pocs minuts abans de la totalitat, a dàctics, podcasts i sessions divulgati- les 20.05 hores, l’espectacle ORIGEN,
Torredembarra mira al cel
Torredembarra celebra aquesta tarda Torredembarra mira al cel, amb un gran espai d’observació al polígon de les Roques Planes, amb obertura de portes a les 18 hores, des d’on els assistents podran seguir totes les fases del fenomen amb activitats per a tots els públics, tallers infantils, un planetari mòbil, música, zona de restauració i observació guiada, abans que arribi el moment culminant de la totalitat, i seguidament una observació de la pluja d’estels dels Perseids, aprofitant una de les nits astronòmiques més especials de l’any.
Festival Eclipsi a Prades
La Marina Port Tàrraco, epicentre de la celebració a Tarragona. Joan Carles Borrachero
creat pels artistes tarragonins Aurelio “Piry” Morales, Rubén Jones i Alejandra Brúgarolas, posarà la banda sonora als instants previs que la Lluna tapi completament el Sol. Després de l’eclipsi, la festa continuarà amb l’actuació de ProleBand i una sessió de DJ fins al vespre. Durant els darrers mesos, la ciutat ha acollit conferències, tallers familiars, activitats als centres cívics i iniciatives per explicar el fenomen des de perspectives tan diverses com la història de Tàrraco, les matemàtiques o l’astronomia. A
més, s’han repartit prop de 23.000 ulleres homologades gratuïtes i s’han habilitat dispositius especials de seguretat, informació, assistència sanitària i mobilitat tant a la Marina Port Tàrraco com a la resta dels espais recomanats per observar l’eclipsi.
Reus mira al cel
A Reus, la divulgació científica ha estat especialment intensa durant les darreres setmanes amb un cicle de conferències i activitats impulsat per l’Ajuntament. Reus mira al cel
Si hi ha un municipi que aquests dies es converteix en la capital catalana de l’astronomia, aquest és Prades. El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades ha organitzat el Festival Eclipsi 2026, una proposta que s’allarga del 10 al 13 d’agost i que combina divulgació científica, observacions, concerts, espectacles, gastronomia i activitats familiars al voltant del gran fenomen astronòmic. Per avui una programació continuada durant tot el dia que inclourà observació segura del Sol amb telescopis, planetari mòbil, tallers infantils, espectacles, jocs, activitats divulgatives i, com no podia ser d’una altra manera, el se-
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi
guiment col·lectiu del moment de la totalitat. La celebració es completarà amb propostes singulars com un sopar temàtic, concerts, observació del cel nocturn i activitats vinculades a les constel·lacions. L’aposta de Prades no és casual. Gràcies a la qualitat del seu cel, l’escassa contaminació lumínica i la seva altitud, les Muntanyes de Prades s’han consolidat com un dels principals referents de l’astroturisme a Catalunya i un dels indrets més recomanables per seguir un eclipsi d’aquestes característiques. Aquest prestigi ha fet que allotjaments de la zona pengessin el cartell de complet amb molts mesos d’antelació i que el municipi esperi l’arribada de nombrosos aficionats, fotògrafs i astrònoms procedents de diferents punts de Catalunya, de la resta de l’Estat i de l’estranger.
Terres de l’Ebre i altres
A les Terres de l’Ebre, on també es podrà observar la totalitat en condicions excel·lents, diversos municipis s’han sumat a la celebració amb observacions populars i activitats divulgatives. Espais com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Delta seran també alguns dels indrets més buscats per aficionats i fotògrafs, atrets per la
5
nomia, fotògrafs, curiosos i visitants arribats d’altres punts de Catalunya, de la resta de l’Estat i fins i tot de l’estranger compartiran un mateix objectiu: no perdre’s un espectacle que, per a molts, serà irrepetible.
Promoció turística
Reus mira al cel amb observació i activitats entorn a l’Eclipsi al Parc de la Festa. Ajuntament de Reus
qualitat del cel i els amplis horitzons. La resta de la provincia tampoc s’ha volgut quedar al marge. Cambrils compta amb punt d’observació a la Cooperativa Agrícola, activitats divulgatives i fins i tot una proposta de viure l’experiència des d’un catamarà; Salou recomana les seves platges; la finca Camp de Blat de
Montbrió del Camp comptarà amb pantalla gran, escenari i zona de restauració i activitats; o Valls ha situat un punt d’observació al seu polígon, entre d’altres.
Mobilització ciutadana
Però més enllà de la programació institucional, el gran protagonista
serà el territori. Des de primera hora de la tarda, milers de persones es desplaçaran fins a platges, miradors, espais oberts i punts elevats del Camp de Tarragona per assegurar-se una bona visibilitat de l’horitzó oest, imprescindible per seguir un eclipsi que es produirà amb el Sol molt baix. Famílies, aficionats a l’astro-
Aquesta afluència converteix també l’eclipsi en una oportunitat de promoció per a tot el territori. Hotels, càmpings i allotjaments fa mesos que pengen el cartell de complet i les administracions han preparat dispositius especials de mobilitat i seguretat per gestionar l’arribada de desenes de milers de visitants. Més enllà del minut i mig de foscor, el Camp de Tarragona es projecta aquests dies com una destinació d’astroturisme, capaç d’unir patrimoni, paisatge, divulgació científica i oferta cultural en un mateix esdeveniment. Quan aquest vespre la Lluna abandoni el Sol i la llum torni a imposar-se, les activitats arribaran al seu final. Però el llegat d’aquest eclipsi anirà molt més enllà dels noranta segons de totalitat. Avui, dia 12 d’agost de 2026 quedarà també com el dia en què tot un territori es va aturar, encara que només fos per uns instants, per aixecar la mirada cap al cel.
6
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi OBSERVACIÓ
Platges, muntanyes, miradors i campanars, indrets per veure l’eclipsi al Camp de Tarragona El Sol es pondrà molt baix sobre l’horitzó i escollir bé el lloc serà clau per gaudir dels noranta segons de totalitat Adrià Recasens Benaiges
A
quest vespre no n’hi haurà prou amb aixecar el cap i mirar al cel. El moment culminant de l’eclipsi arribarà quan el Sol sigui molt baix sobre l’horitzó, a pocs minuts de pondre’s. Això fa que escollir bé el lloc des d’on observar-lo sigui gairebé tan important com portar unes ulleres homologades. Un edifici, una línia d’arbres o una petita elevació poden amagar els últims instants del fenomen i impedir gaudir de la totalitat en tota la seva espectacularitat. Per aquest motiu, la Generalitat, la Diputació de Tarragona, els consells comarcals i els ajuntaments fa mesos que treballen per identificar els millors indrets des d’on seguir el fenomen. El Govern, per exemple, ha seleccionat una vintena de punts oficials repartits al llarg de la franja de totalitat, escollits no només per la bona visibilitat cap a l’oest, sinó també per la seva accessibilitat, la capacitat per acollir milers de persones, la disponibilitat d’aparcament i la presència de serveis bàsics. Paral· lelament, el portal Eclipsi Catalunya 2026 incorpora un mapa de visibilitat elaborat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya que permet conèixer quines zones gaudiran de més segons de totalitat, així com un cercador amb els horaris exactes de cada municipi. A aquesta xarxa de punts oficials s’hi afegeixen altres propostes singulars impulsades des del territori que permetran seguir l’eclipsi des de platges, miradors, espais naturals o fins i tot des de campanars i embarcacions.
La costa
Al litoral, les platges es perfilen com una de les opcions més atractives. La façana marítima ofereix un horitzó completament obert cap a ponent, ideal per seguir els últims minuts de l’eclipsi sense obstacles visuals. Municipis com Salou, Cambrils, Altafulla o Torredembarra es preparen per rebre nombrosos visitants, mentre que a la ciutat de Tarragona l’Ajuntament ha recomanat fins a sis punts d’observació: Bonavista (fins a 15.000 persones); Anella Mediterrà-
La bona visibilitat, la capacitat d’afluència o la durada de l’eclipsi, entre els factors per escollir el millor indret. EFE
nia (fins a 10.000); Parc del Francolí (2.000); Aparcament Campus Sescelades (7.000); Marina Port Tarraco (20.000); i el Camp de futbol de Sant Pere i Sant Pau (fins a 1.500 persones). Tots ells ofereixen una bona orientació cap a l’oest, tot i que els espais més oberts del litoral permetran gaudir dels últims instants de la totalitat fins que el Sol desaparegui rere l’horitzó.
L’interior
A l’interior, els grans espais oberts seran els protagonistes. La Generalitat ha habilitat punts oficials en municipis com Reus, Valls, Constantí, Montbrió del Camp o Gandesa, escollits per la seva bona visibilitat, la facilitat d’accés i la capacitat per absorbir una gran afluència de públic. Alguns d’aquests espais podran acollir més de 4.000 persones, amb aparcaments, serveis i dispositius especials de seguretat pensats per gestionar una jornada que es preveu històrica.
La muntanya
Per als qui busquin una experiència diferent, la muntanya també serà una gran aliada. Prades i les Muntanyes de Prades, referent de l’astroturisme català gràcies a la qualitat del seu cel nocturn, esperen centenars d’aficionats coincidint amb el Festival Eclipsi 2026. L’altitud i la baixa
contaminació lumínica converteixen aquest entorn en un dels més atractius del país, especialment per als qui vulguin allargar la jornada amb l’observació de les Perseides un cop hagi passat l’eclipsi. El territori també ha apostat per propostes molt més originals. Al Baix Ebre, el Consell Comarcal ha impulsat la Via Verda com un dels grans miradors naturals de l’eclipsi, aprofitant el seu recorregut elevat i les àmplies panoràmiques cap a l’oest. En altres municipis, i també a Tarragona ciutat, s’han organitzat observacions des de campanars, aprofitant la seva privilegiada alçada, mentre que la Costa Daurada també oferirà la possibilitat de contemplar el fenomen des del mar, amb sortides en catamarà com a Cambrils, que prometen una perspectiva completament diferent. Més enllà d’aquestes propostes singulars, els punts oficials comparteixen un mateix objectiu: garantir una observació segura i còmoda. La majoria disposaran d’espais amplis, serveis, informació, dispositius sanitaris i una capacitat adaptada a la previsió d’assistents. A les comarques de Tarragona destaquen, per exemple, els recintes habilitats a l’Aldea (4.500 persones), Amposta (4.400), Valls (4.100), Móra la Nova (3.800) o Camarles (3.000), mentre que altres municipis com Reus,
El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre concentren bona part dels punts oficials d’observació recollits al mapa interactiu del portal Eclipsi Catalunya 2026.
Montbrió, Cambrils, Torredembarra, Constantí o Altafulla també comptaran amb espais específics per seguir el fenomen. A més d’aquests llocs oficials, les autoritats recomanen a la població observar l’eclipsi des d’espais propers al seu lloc de residència per evitar desplaçaments massius d’última hora. La Direcció General de Trànsit preveu milers de moviments per
carretera durant les hores prèvies i posteriors al fenomen, especialment a les zones on la visibilitat serà millor. Sigui des d’una platja, un mirador de muntanya, una plaça o un polígon habilitat per a l’ocasió, els experts coincideixen en una recomanació: arribar-hi amb temps, buscar un horitzó net cap a ponent i deixar que, durant poc més d’un minut, sigui el cel qui ofereixi el millor espectacle.
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi IMMORTALITZAR EL MOMENT
En canvi, si es vol observar l’eclipsi directament, cal fer-ho sempre amb ulleres específiques homologades (EN ISO 12312-2:2015). No serveix mirar el Sol a través de la càmera o del mòbil sense filtre: la llum concentrada pot arribar als ulls i provocar lesions.
Les claus per gravar i fotografiar l’eclipsi de manera segura
Per a un telèfon mòbil
La captura del fenomen astronòmic ha suscitat dubtes entre la ciutadania
T
Agències / Diari Més
enint en compte que avui podrem ser testimonis del primer eclipsi visible a Espanya en més de cent anys, el fenomen ha generat força expectació i en certa manera el «FOMO» (síntoma de no perdre’s allò que gaudeixi la resta). Sumat a una era on captar qualsevol instant i mostrar-lo a xarxes és gairebé més important que veure’l, el fenomen del moment ha suscitat dubtes respecte a la seva captura, ja no nomès per obtenir un bon resultat sinó també pel fet de que els dispo-
sitius poden veure’s afectats. Com es pot fotografiar i gravar amb càmera o mòbil i de forma segura? José Luis Mur, expert i propietari de Fotocasión, explica els imprescindibles per a una bona instantània. La clau estaria en col·locar un filtre solar en l’objectiu, ja que el sensor de la càmera, ja sigui d’un telèfon mòbil o d’un aparell professional de fotografia, pot espatllar-se.
Per a una càmera professional
En aquest cas és imprescindible utilitzar un filtre solar d’entre 16 i 20 passos, ja que mirar o fotografiar el
7
José Luis Mur, expert en fotografia.
EFE. Victor Lerena
Sol sense aquesta protecció pot da- preu aproximat d’entre 50 i 100 eunyar el sensor, assenyala. Es poden ros i la seva venda s’ha disparat, i en combinar, per exemple, alguns casos esgotat. Si dos filtres de vuit pas- Tant per observar la càmera incorpora corsos per aconseguir un com per captar rectament el filtre solar, efecte equivalent a un no caldrà posar-se les l’eclipsi, cal de 16. Són filtres especíutilitzar sempre ulleres mentre es mira a través de l’objectiu, ja fics per a ús astronòmic un filtre solar que el filtre impedeix el i, segons l’especialista, homologat pas de la llum intensa. actualment tenen un
Si volem captar el moment amb el nostre telèfon mòbil, la recomanació de l’expert és similar: cal protegir l’objectiu amb un filtre solar per evitar danys al sensor. Es poden col·locar les ulleres homologades, però és més eficaç col·locar un filtre específic. N’hi ha de senzills, que es col·loquen davant de la càmera, per menys de 10 euros, i d’altres de més sofisticats, amb filtre de 20 passos i suport adaptat al dispositiu. També es recomana utilitzar el màxim zoom possible per aconseguir que l’eclipsi ocupi una part més gran de la imatge. D’altra banda, comenta que per obtenir millors resultats, especialment amb una càmera professional, un teleobjectiu i un trípode permetran aconseguir imatges més estables i detallades. En tots els casos, però, la regla és clara: mai s’ha de mirar ni fotografiar el Sol directament sense un filtre solar adequat.
8
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi RECERCA CIENTÍFICA
L’Observatori de l’Ebre liderarà la recerca sobre el Sol en el seu segon eclipsi solar total El centre de Roquetes oferirà avui activitats de divulgació i retransmetrà el fenomen astronòmic en directe
L
Agències / Diari Més
’Observatori de l’Ebre, a Roquetes (Baix Ebre), tornarà a liderar la recerca i el seguiment de eclipsi solar total, el segon de la seva història, amb un ampli dispositiu científic i divulgatiu. El fenomen té un valor simbòlic especial, ja que l’eclipsi de 1905 va servir per inaugurar públicament el centre ebrenc i donar-li projecció internacional. Els investigadors estudiaran la corona solar, la temperatura, la radiació, el magnetisme terrestre i la ionosfera durant la fase de totalitat, moment en què la Lluna cobrirà completament el Sol. El centre retransmetrà l’eclipsi en directe per internet i organitzarà xerrades, tallers i activitats obertes al públic per apropar la ciutadania a aquest esdeveniment astronòmic excepcional.
Estudi de la relació del Sol i la Terra
L’Observatori de l’Ebre va ser fundat a principis del segle XX pels jesuïtes com a centre d’estudi de la física de la Terra i de la relació entre el Sol i el nostre planeta. El centre encara conserva els edificis i instruments originals d’aquella època. Que Tortosa fos la tercera ciutat del país a finals del segle XIX, va atreure els jesuïtes a Jesús que, com apunta Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i responsable de cultura científica de l’Observatori de l’Ebre, l’orde religiós tenia la voluntat de crear un centre dedicat a l’estudi de la natura. El lloc escollit per al projecte científic va ser Roquetes perquè oferia «un entorn més naturalitzat» i adequat per observar fenòmens físics i geofísics, lluny de la contaminació urbana i on poder fer experimentació. L’eclipsi solar total de 1905 va ser l’excusa per inaugurar «més solemnement» l’Observatori, i l’esdeveniment va reunir científics i autoritats de tot el país. El centre es va convertir en un dels observatoris solars més destacats de l’estat espanyol i també un dels «centres referents i singulars» a Europa durant el segle passat. «Va arribar a tenir un prestigi internacio-
Un investigador de l’Observatori de l’Ebre fent les fotografies diàries al sol amb un telescopi Zeiss. ACN
l’Ebre serà l’epicentre al territori per titat brutal d’energia i és com mirar nal molt gran», ha assenyalat Curto Actualment, l’Observatori de seguir l’eclipsi solar total i prepara un focus de cara. Només quan tapem l’Ebre institució «s’ha anat decan- un ampli dispositiu científic i divul- aquell focus podem veure el que hi tant més» en l’estudi de la ionosfera gatiu. Els seus científics estan llestos ha més enllà», ha exemplificat el cii el magnetisme, especialment en el per estudiar la corona solar, la tem- entífic del CSIC. magnetisme d’origen extern relacio- peratura, la radiació, el magnetisme També es mesuraran amb gran nat amb el Sol. El centre té una vin- i la ionosfera durant el fenomen. precisió els temps de contacte entre tena de treballadors i continua de- Segons Curto, el moment més im- la Lluna i el Sol, dades que permeten senvolupant recerca en observació i portant serà la fase de totalitat, quan obtenir informació sobre el diàmetre solar. «Traurem suc científic», dades solar. L’Observatori de S’estudiarà la També es ha dit Curto. Paral·lelament, l’Ebre és Institut Universitari corona solar, la registrarà la es farà un seguiment metede la Ramon Llull des de 1991, temperatura, temperatura, però el patronat de la Fundaorològic des de l’estació de la radiació, el la radiació i l’Observatori, on es registrarà ció Observatori de l’Ebre és l’òrgan col·legiat que govermagnetisme i la altres variables l’evolució de la temperatura, na, administra i representa ionosfera atmosfèriques la radiació i altres variables atmosfèriques abans, durant aquesta històrica institució i després de l’ocultació comcientífica de Roquetes. Està presidit per l’Ajuntament de Roque- la Lluna cobrirà completament el pleta del Sol. També es monitorarà tes i compta amb la participació de Sol. En aquell moment es podrà ob- el camp magnètic terrestre i la ionosla Generalitat, la Diputació de Tarra- servar la corona solar, habitualment fera per detectar possibles variacions gona, l’Ajuntament de Tortosa i grans invisible perquè l’oculta la intensa associades a la desaparició temporal organismes de recerca com el CSIC, llum de la fotosfera. També hi haurà de la radiació solar. Els investigadors compararan les l’AEMET, l’IGN i el Servei Meteorolò- possibilitats de veure la cromosfera, les protuberàncies i altres estructu- dades obtingudes amb les d’altres gic de Catalunya. res situades al límit del Sol, així com eclipsis observats arreu del món i algunes de les estrelles més brillants amb les condicions normals d’un Ampli dispositiu científic Avui 12 d’agost, l’Observatori de del cel. «La fotosfera envia una quan- dia sense aquest fenomen. Curto ha
recordat que cada lloc té característiques diferents i que «les comparacions s’han de normalitzar perquè cada latitud presenta condicions solars i atmosfèriques pròpies». Els responsables del centre subratllen que els eclipsis totals han estat històricament una eina fonamental per avançar en el coneixement del Sol. Curto ha recordat que a principis del segle XX alguns astrònoms van arribar a pensar que la corona contenia un element desconegut, el «coronium (coroni)», fins que posteriorment es va demostrar que aquella radiació corresponia a ferro altament ionitzat. «Moltes de les coses més evidents ja han estat estudiades, però la recerca és sorprenent per ella mateixa. Sempre pots trobar alguna cosa que no encaixa del tot amb el que sabies», ha apuntat. En els dies previs al fenomen, el centre ebrenc ha oferit activitats divulgatives com xerrades, tallers, activitats experimentals i explicacions pensades per aproximar la ciutadania al fenomen astronòmic.
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi
ESTUDI CIENTÍFIC CIUTADÀ
La reacció del cos humà a l’eclipsi, a estudi amb SOLARIS La iniciativa de ciència ciutadana compta amb més de 1.000 participants Adrià Recasens Benaiges
M
és de 1.000 persones ja s’han sumat a SOLARIS, el projecte de ciència ciutadana que aprofitarà l’eclipsi total de Sol d’aquest 12 d’agost per estudiar com reacciona el cos humà davant d’un fenomen capaç de transformar sobtadament la llum, la temperatura i l’entorn. La iniciativa, impulsada pel Departament de Recerca
i Universitats conjuntament amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), converteix així l’eclipsi en un gran experiment científic col·lectiu. Els interessats havien d’inscriure’s abans del dia 12 descarregant l’aplicació SOLARIS, registrar-s’hi, completar el consentiment informat i disposar d’un rellotge intel·ligent que permeti registrar la freqüència cardíaca. Avui, men-
L’estudi analitza les respostes fisiològiques i emocionals en reacció a l’eclipsi. EFE
tre els participants observen l’eclipsi, els dispositius recolliran dades abans, durant i després de la totalitat que posteriorment podran ser analitzades pels equips investigadors. L’objectiu és estudiar la relació entre les emocions que desperta un eclipsi
total i les respostes fisiològiques de l’organisme. Segons el model de rellotge utilitzat, es podran registrar variables com la freqüència cardíaca, el ritme respiratori, la saturació d’oxigen en sang o la temperatura cutània. Les dades es recolliran de manera anònima i perme-
9
tran comparar què passa al cos abans, durant i després de la totalitat. La recerca parteix d’un buit de coneixement: mentre els efectes dels eclipsis s’han estudiat en animals, plantes i insectes —amb canvis documentats en l’activitat, l’alimentació, el repòs o la pol·linització—, encara hi ha pocs estudis sobre la resposta fisiològica i emocional dels humans davant d’un eclipsi total. I això resulta especialment interessant perquè els observadors habituals descriuen la totalitat com una experiència d’una gran intensitat, capaç de provocar admiració, sorpresa, eufòria o una sensació de connexió col·lectiva. SOLARIS proposa, en definitiva, viure l’eclipsi d’una manera diferent: no només com a espectadors d’un fenomen astronòmic excepcional, sinó també com a participants d’una investigació que vol descobrir què passa dins nostre quan, durant uns instants, el dia es converteix en nit.
ANÀLISI
L
Per què ens emocionem durant un eclipsi solar total?
a vivència d’un eclipsi provoca una resposta emocional intensa. Un exemple és la retransmissió que la periodista Lídia Heredia va fer mentre observava l’eclipsi total del 8 d’abril de 2024 a Pennsilvània. Tot i la seva experiència davant de càmeres, durant els poc més de tres minuts de totalitat va mostrar un comportament poc habitual: es va quedar embadalida, amb gestos de sorpresa, davant la perplexitat de Toni Cruanyes, que l’entrevistava. Després va explicar que s’havia sentit molt petita i alhora part d’alguna cosa molt gran. Sense saber-ho, Lídia Hereida havia experimentat el que en psicologia s’anomena emoció d’admiració profunda. El detonant va ser el fenomen més impactant de l’eclipsi: a les 15:21h es va fer de nit de manera sobtada.
Per què es fa de nit durant un eclipsi solar?
Que es faci de nit durant un eclipsi pot semblar sorprenent, però la nit és una experiència quotidiana. La diferència és que la nit habitualment arriba de forma gradual. Durant el dia el cel és blau perquè la llum del Sol, en entrar a l’atmosfera, es dispersa en xocar amb molècules de nitrogen, oxigen i petites partícules. Aquest procés s’anomena dispersió de Rayleigh i afavoreix especialment la llum blava, de manera que percebem el cel de color blau. Quan el Sol es pon darrere l’horitzó
un dia qualsevol, deixa d’il·luminar L’emoció de l’admiració profunda progressivament tota l’atmosfera que ens uneix tenim sobre nosaltres i només en queLa psicologia recentment ha començat a estudiar aquesta emoció. Una emoden il·luminades les capes més altes. Com que la quantitat d’atmosfera il·lució és un estat afectiu intens i passatminada disminueix, també disminueix ger que apareix en resposta a estímuls la llum dispersada. rellevants i provoca canvis fisiològics, El blau del cel es va apagant a mecognitius i conductuals. Exemples en són la por, la ira, l’alegria o l’enamorasura que la llum solar ja no il·lumina Urbano l’atmosfera situada sobre nostre. En ment. Lorenzo aquest moment el blau desapareix i la L’admiració profunda produeix dinit és completa, amb els estels visibles. versos efectes: sensació de petitesa Investigador del Aquest procés gradual dura aproximapersonal, alteracions en la percepció Departament de del temps (com si s’alentís), pell de gadament entre 70 i 90 minuts. Durant Psicologia de la URV un eclipsi total, llina i expressions però, la nit arrio vocalitL’emoció de l’admiració profunda ve donada facials ba d’una manera zacions similars molt diferent. En per la percepció d’immensitat i la necessitat en diferents culaquest cas és l’omtures. Diversos d’acomodació en la comprensió del món autors expliquen bra de la Lluna que aquesta emola que provoca la foscor. ció es defineix per dos elements: la tres per hora i ens cobreix de cop. El resultat és que el cel blau s’apaga sob- percepció d’immensitat i la necessitat Com apagar i encendre el cel amb un ‘interruptor’ tadament i apareix una nit completa. d’acomodació. La impressió d’immensitat apareix Imaginem una persona situada just al Durant aquest moment es poden veure davant experiències percebudes com límit de la zona d’ombra. Si poguéssim estrelles i la temperatura baixa. congelar el temps, veuria el cel blau En l’eclipsi d’avui 12 d’agost aques- molt més grans que les habituals, com sobre seu i l’ombra davant dels peus. Si ta foscor durarà aproximadament un paisatges imponents o fenòmens nafes una passa endavant i entrés a l’om- minut i mig. Quan l’ombra passa, el cel turals extraordinaris, i sovint provoca bra, el cel es tornaria negre immediata- torna a il·luminar-se també de mane- una sensació de reducció del propi jo. ment i apareixerien els estels; si fes una ra sobtada. La sensació és com si algú La necessitat d’acomodació implica passa enrere, el cel tornaria a ser blau. hagués apagat i encès el cel amb un que aquestes experiències desafien els esquemes mentals existents i obliguen Seria com si algú apagués i encengués «interruptor màgic». el cel amb un interruptor. Aquesta experiència, tan diferent a replantejar la comprensió del món. Un altre grup d’experts proposa que En la realitat, però, el temps no de la nostra experiència quotidiana, s’atura. L’ombra de la Lluna es despla- desperta l’emoció d’admiració profun- aquesta emoció podria haver estat seleccionada evolutivament perquè ça sobre la Terra a uns 1.300 quilòme- da.
aporta avantatges en tres àmbits. En primer lloc, millora la cooperació social: experimentar admiració profunda fa que ens sentim petits i sentim la necessitat de cooperar amb les altres persones. Augmenta la generositat, la humilitat i la disposició a ajudar els altres, en part perquè redueix l’egoisme individual. En segon lloc, afavoreix el processament reflexiu. Les experiències que generen admiració impulsen a buscar significat, pensar de manera més analítica i explorar noves idees. Això pot haver contribuït al desenvolupament de sistemes de creences compartits i també al progrés del coneixement científic. Finalment, pot influir en la selecció de parella. Gaudir experiències estètiques o transcendents pot actuar com un senyal de qualitats personals desitjables, com la sensibilitat o el benestar psicològic.
Sentiràs una emoció profunda avui?
Si la sents, el mateix Einstein se sentiria orgullós. Tal com va dir, la cosa més bella que podem experimentar és el misteri, l’emoció fonamental que es troba a l’origen del veritable art i de la ciència. Qui ja no pot meravellar-se ni sentir admiració és, segons ell, com una espelma apagada. Aquesta idea resumeix el valor d’experiències com l’observació d’un eclipsi, capaces de despertar en nosaltres la fascinació davant la immensitat de l’univers.
10
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi EXPERIÈNCIA SEGURA I SATISFACTÒRIA
abandonaran els punts d’observació al mateix temps, de manera que tenir paciència ajudarà a reduir la congestió.
Protegir la vista, un dels requisits per observar l’eclipsi
La vista, sempre protegida
També és imprescindible escollir el lloc, planificar el desplaçament i respectar l’entorn
G
Diari Més / ARB
audir amb garanties un fenomen com el que hi ha previst per aquest vespre, requereix d’una mínima i certa previsió. Escollir on veure l’eclipsi, planificar el desplaçament i, sobretot, protegir correctament la vista són les tres claus per convertir l’experiència en un record inoblidable.
Un bon lloc, i amb temps
Escollir un espai amb una bona visibilitat cap a ponent i sense edificis, arbres o altres obstacles que puguin tapar-lo és la primera premisa i arribar-hi amb temps serà fonamental. La previsió és que milers de persones es concentrin als municipis situats dins de la franja de totalitat i que molts espais assoleixin una elevada afluència. Planificar la jornada evitarà presses i permetrà
No es pot observar l’Eclipsi sense ulleres homologades per evitar danys a la vista. EFE
gaudir del fenomen amb més tranquil· litat.
Planificar el desplaçament
Abans de sortir, és recomanable consultar l’estat del trànsit, informar-se sobre els accessos i aparcaments habilitats i seguir les indicacions dels
dispositius de seguretat. Sempre que sigui possible, es recomana prioritzar el transport públic o els desplaçaments a peu. No s’ha d’estacionar en vorals, accessos o espais no habilitats que puguin dificultar la circulació o el pas dels vehicles d’emergència. També cal tenir present la tornada: moltes persones
La recomanació més important és clara: mai s’ha de mirar directament el Sol sense una protecció adequada. Durant les fases parcials, observar-lo a ull nu pot provocar lesions oculars greus. Les ulleres de sol convencionals tampoc serveixen. Cal utilitzar ulleres específiques per a eclipsis que compleixin la norma ISO 12312-2. No serveixen radiografies, CD, filtres casolans ni altres sistemes improvisats, també filtres per als dispositius i observar a través d’ells. Únicament durant la totalitat, quan la Lluna cobreixi completament el Sol, es pot observar directament sense ulleres. Planificar, arribar amb temps i protegir la vista. Tres gestos senzills per gaudir d’uns instants que no es repetiran en moltes generacions.
ECLIPSI A CAMBRILS
Cambrils, a punt per viure l’eclipsi total de sol Punt d’observació a la Cooperativa Agrícola amb entrades exhaurides i dispositius LightSound per a persones cegues o amb discapacitat visual
C
Diari Més
ambrils viurà aquest 12 d’agost de 2026 una jornada excepcional. El municipi es troba dins de la franja de totalitat i serà un punt privilegiat des d’on es podrà observar com la Lluna cobreix completament el Sol i el dia es transforma momentàniament en nit. L’eclipsi començarà a les 19.35 h i arribarà a la totalitat a les 20.29 h. Durant 1 minut i 9 segons, el disc solar quedarà completament ocult abans que el Sol reaparegui fins a la
posta. Davant l’excepcionalitat del fenomen i la seva coincidència amb la màxima afluència turística, l’Ajuntament ha preparat un dispositiu d’observació, seguretat i mobilitat. El punt oficial s’ha habilitat en una finca de la zona de la Cooperativa Agrícola, un espai ampli i pla amb un horitzó idoni per observar l’eclipsi amb el Sol a poca altura i bons accessos. El recinte obrirà de 18 a 22 h. L’accés és gratuït amb entrada prèvia, i les 4.900 places ja estan exhaurides:
les primeres 3.500 es van esgotar en poques hores i les 1.400 restants, en només 10 minuts. Cada assistent rebrà unes ulleres homologades d’observació solar vinculades a l’entrada. La protecció ocular és imprescindible durant les fases parcials i les ulleres de sol convencionals no són adequades. Els menors hauran d’estar supervisats per una persona adulta. La jornada incorpora també una vessant inclusiva. Cambrils disposarà de dos dispositius LightSound, desenvolupats en col·laboració amb
el CSIC, que transformen els canvis d’intensitat de la llum en so i permeten a persones cegues o amb discapacitat visual seguir l’eclipsi. Només hi haurà un centenar d’aquests equips a Espanya. Es podrà accedir al recinte amb cadires plegables, però no amb para-sols ni paraigües per no obstaculitzar la visibilitat. Es recomana portar gorra o barret, hidratar-se i arribar amb antelació. Estarà prohibit fumar pel risc d’incendi. S’habilitaran els aparcaments de l’Agrobotiga de la Cooperativa
Agrícola i de l’Oleus, sense garantia de places, i un servei de llançadora amb el trenet turístic des de l’avinguda de l’Esport. Cambrils figura entre els punts d’observació recomanats per la Generalitat per a l’eclipsi de 2026. Més enllà del seu valor astronòmic, la jornada combinarà divulgació científica, accessibilitat i promoció del territori en una experiència compartida per residents i visitants. Durant 1 minut i 9 segons, Cambrils apagarà simbòlicament l’estiu per mirar al cel.
~ AJUNTAMENT DE CAMBRILS ~
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi
IMPACTE ECONÒMIC
Un eclipsi que també es mira amb ulls d’economia L’astroturisme, una oportunitat segons Josep Maria Arauzo-Carod, economista de la URV El turisme atret per l’eclipsi se suma al propi de l’època estival. Biel Roquet-Jalmar
Adrià Recasens Benaiges
L
’eclipsi que avui convertirà el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en un dels pocs territoris del planeta des d’on es podrà contemplar la totalitat no només és un fenomen astronòmic. També representa una oportunitat econòmica i turística per a les comarques del sud de Catalunya. Milers de persones s’han desplaçat o es desplaçaran per trobar un bon lloc des d’on contemplar com, durant poc més d’un minut, el dia es converteix en nit. I aquest moviment de persones també es tradueix en activitat per al territori. «Un fenomen astronòmic com
l’eclipsi té un interès bàsicament científic, però també econòmic», apunta Josep Maria Arauzo-Carod, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili. L’especialista recorda que la possibilitat de veure un eclipsi total és molt limitada geogràficament i que això converteix els territoris situats dins de la franja de totalitat en destinacions especialment atractives per als aficionats a l’astronomia. L’impacte més evident és el que generen els visitants en hotels, càmpings, apartaments, restaurants, comerços o transports. Però Arauzo-Carod assenyala que l’efecte va més enllà d’aquesta despesa directa. L’arribada de visitants també
genera activitat als proveïdors i em- i el carburant van augmentar signifipreses que donen servei als sectors cativament. Tot i que aquestes dades turístics i, posteriorment, pot pro- no són extrapolables a Catalunya, duir nous efectes sobre l’economia mostren la capacitat de mobilització local. És el que l’economista diferen- i l’oportunitat turística d’un eclipsi cia entre impactes directes, indirec- total. En el cas català, el fenomen arriba tes i induïts. L’experiència d’altres eclipsis re- en plena temporada turística. Això cents mostra el potencial econòmic i pot limitar la capacitat d’oferir nous turístic d’aquest fenomen. Als Estats allotjaments, especialment al litoral, però alhora fa que una Units, l’eclipsi del 2024 va generar un impacte L’eclipsi com a part important de les inde 5.985 milions de dò- reclam turístic per fraestructures i serveis lars, amb 1.558 milions atraure visitants i ja estiguin operatius. El repte és gestionar de despesa directa. En generar impacte aquesta concentració alguns territoris, les al territori extraordinària de vireserves hoteleres, la despesa en restaurants sitants en un període
11
molt curt: «La coordinació entre administracions i operadors turístics és clau per evitar col·lapses i maximitzar l’impacte al territori», defensa Arauzo-Carod. L’economista apunta, però, una oportunitat que pot anar molt més enllà de les hores que durarà l’eclipsi: convertir l’interès astronòmic en un atractiu turístic més permanent. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre disposen de paisatges, espais naturals i municipis d’interior que poden complementar l’experiència amb activitats de divulgació científica, observació del cel i propostes vinculades a l’astroturisme. En aquest sentit, l’eclipsi pot actuar com a porta d’entrada a un territori que el visitant descobreix per primera vegada. «Amb l’excusa de l’eclipsi s’han organitzat actes durant els dies anteriors i posteriors», assenyala l’expert, amb l’objectiu d’allargar l’estada i evitar que l’impacte quedi reduït als minuts de la totalitat. I el calendari hi juga a favor. L’eclipsi coincideix amb les Perseides, la pluja d’estels que aquests dies arriba al seu màxim d’activitat. L’excepcionalitat d’avui pot ser una oportunitat per consolidar el territori com una destinació vinculada al cel, la ciència i l’observació astronòmica.
COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE TARRAGONA
Quan mirar el Sol també ens recorda que hem de cuidar la mirada cada dia
Q
uan arriba l’estiu tots tenim molt clar que hem de protegir la pell. Ens posem crema solar, busquem una ombra o ens posem una gorra abans de sortir de casa. Però hi ha una part del nostre cos que sovint oblidem: els ulls. Aquest estiu, però, tenim un motiu especial per parlar-ne. Avui dimecres 12 d’agost, Tarragona serà un dels pocs indrets privilegiats des d’on es podrà observar un eclipsi solar total. Serà un fenomen excepcional: el darrer eclipsi total visible des d’Espanya va tenir lloc l’any 1905 i no se’n tornarà a veure un altre fins al 2180. A casa nostra, la totalitat començarà a les 20.29 h i només durarà 1 minut i 1 segon, just abans de la posta de sol. Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna s’alinea entre la Terra i el Sol i n’oculta totalment o parcialment el disc. El fenomen sempre s’inicia amb una fase parcial, durant la qual és imprescindible protegir la vista. Només durant el breu instant en què el Sol queda completament cobert —la fase de totalitat— és segur observar-lo a ull nu. Tan bon punt reapareix el primer
raig de llum solar, cal tornar-se a protegir immediatament. A la farmàcia ja fa setmanes que ens fan preguntes com: «Em serveixen les ulleres de sol?» o «Només serà un moment, passa res?». La resposta és clara: les ulleres de sol convencionals no serveixen per mirar un eclipsi, encara que siguin de bona qualitat. Només són adequades les ulleres específiques homologades segons la norma ISO 12312-2:2015, dissenyades per filtrar la intensa radiació solar. A més, si voleu immortalitzar el moment amb el mòbil o una càmera fotogràfica, cal recordar que les ulleres homologades protegeixen els ulls, però no l’objectiu de la càmera ni el sensor del dispositiu. Per fotografiar les fases parcials de l’eclipsi és imprescindible utilitzar un filtre solar específic col·locat davant de l’objectiu. Sense aquesta protecció, la intensa radiació solar pot malmetre tant l’equip com la visió si s’observa el Sol a través d’un visor òptic. Només durant la breu fase de totalitat es pot retirar aquest filtre, igual que les ulleres d’observació Cal tenir en compte que el més traï-
Helena Molero Farmacèutica comunitària i optometrista dor d’un eclipsi és que sembla inofensiu. En disminuir la llum ambiental, les pupil·les es dilaten i és més fàcil mantenir la mirada fixa al Sol sense notar molèsties. Però la radiació ultraviolada i la infraroja continuen arribant a la retina i poden provocar una retinopatia solar, una lesió que sovint no fa mal i els símptomes de la qual poden aparèixer hores o dies després: visió borrosa, una taca al centre del camp visual o dificultat per distingir els colors. En alguns casos, el dany és irreversible. Des de les farmàcies i les òptiques tenim un paper fonamental en aquesta prevenció. No només podem facilitar
ulleres homologades, sinó també explicar quan s’han d’utilitzar i resoldre els dubtes que inevitablement genera un fenomen tan poc habitual. Perquè protegir-se no depèn només del producte, sinó també de saber-lo utilitzar correctament. Ara bé, més enllà de l’eclipsi, m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per recordar una realitat que sovint passa desapercebuda: la salut ocular també s’ha de protegir els altres 364 dies de l’any. Cada vegada passem més hores a l’aire lliure: fem esport, anem a la platja, a la muntanya o simplement sortim a passejar. En totes aquestes situacions els nostres ulls estan exposats a la radiació ultraviolada, fins i tot quan el cel és ennuvolat. Aquesta exposició acumulada pot afavorir, amb els anys, l’aparició de cataractes, lesions de la còrnia o altres alteracions oculars. També convé desfer un mite molt estès: unes ulleres molt fosques no protegeixen més. El que realment protegeix és que incorporin un filtre que bloquegi el 100% de la radiació ultraviolada. De fet, unes ulleres fosques
sense aquest filtre poden resultar més perjudicials, perquè dilaten la pupil·la i deixen entrar encara més radiació. Els infants mereixen una atenció especial. Els seus ulls són més sensibles i acumulen molts anys d’exposició per davant. Per això és important acostumar-los, des de petits, a portar ulleres de sol de qualitat quan passen moltes hores a l’exterior. Com a farmacèutica i optometrista, una de les coses que més valoro de la professió és poder prevenir abans que aparegui el problema. Sovint, una conversa de dos minuts al taulell és suficient per evitar una conducta de risc o ajudar una família a protegir correctament la seva salut visual. Perquè cuidar la salut també és preservar allò que ens permet contemplar el món. I si aquest eclipsi ens serveix per recordar la importància de protegir els nostres ulls, potser el millor llegat d’aquest espectacle de la natura serà convertir la protecció ocular en un hàbit de cada dia. La farmàcia, com sempre, hi serà per acompanyar-nos també en aquesta mirada cap a la salut.
12
dimecres 12 d’ agost de 2026
Eclipsi
11 dimecres 12 d’ agost de 2026
El FIM Cambrils tanca la 51a edició amb prop de 20.000 espectadors en 14 concerts Música l Siloé, Joan Dausà, La Grande Chapelle i Emma Smith & Ignasi Terraza Trio van penjar el cartell de complet L’organització destaca la bona resposta del públic i la consolidació dels nous escenaris
Diari Més El Festival Internacional de Música de Cambrils ha tancat la seva 51a edició amb prop de 20.000 espectadors repartits entre els 14 concerts programats i una valoració positiva de l’organització. El festival es va acomiadar dilluns a la nit amb Ana Torroja, que va reunir més de 1.600 persones al Parc del Pinaret amb l’espectacle Se ha acabado el show. Durant gairebé dues hores, l’exvocalista de Mecano va combinar clàssics com Cruz de navajas, Hijo de la Luna o Mujer contra mujer amb temes del seu nou disc, en un concert marcat per la complicitat amb el públic. Després del repertori previst, Torroja va interpretar a cappella diverses peticions dels assistents i va tancar l’actuació amb Me cuesta tanto olvidarte. Aquest dimarts, en la roda de premsa de balanç, l’organització va destacar que els catorze dies de música s’han desenvolupat amb normalitat i sense incidències destacables, i que s’han complert les previsions d’assistència. La resposta del públic ha estat especialment destacada en quatre
Ana Torroja va posar dilluns el punt final al 51è FIM de Cambrils davant de més de 1.600 persones al Parc del Pinaret. Claudia Win
concerts que van exhaurir les entrades: Siloé, amb més de 2.600 espectadors; Joan Dausà, amb 2.900; La Grande Chapelle, al Parc Samà, i Emma Smith & Ignasi Terraza Trio, al Club Nàutic, dos espais incorporats enguany al circuit del festival.
També han tingut una bona acollida Jethro Tull, Dire Straits Legacy, Coldday, Valeria Castro i La Ludwig Band, que va fregar el ple al Parc del Pescador. L’edició va començar amb el concert gratuït de Ladiva i la Barcelona Big Blues Band al Port,
davant de prop de 2.000 persones. Segons l’organització, aproximadament la meitat del públic ha procedit de Cambrils, les comarques de Tarragona, Barcelona i Lleida, però també hi ha hagut assistents de l’Aragó, el País Basc, Navarra, el País
La Festa Major de Vimbodí i Poblet tanca amb bona resposta veïnal i una programació diversa Balanç l La vila ha viscut quatre dies d’activitats amb cultura popular, música, homenatges i propostes per a totes les edats Diari Més Vimbodí i Poblet ha tancat una nova edició de la Festa Major, celebrada del 6 al 9 d’agost, amb una valoració positiva per la participació veïnal i una programació per a totes les edats. La festa va arrencar dijous amb la cercavila de gegants, l’Ofici Solemne, la XXII Mostra d’Art Jove i el pregó, dedicat al 25è aniversari de la Llar d’Infants Les Orenetes. Les mestres van compartir unes paraules amb el veïnat per commemorar l’efemèride i reivindicar els 25 anys
de trajectòria de l’equipament. La jornada es va completar amb el concert de la Societat Coral Veu de la Terra i una nit de música i ball. Divendres, els infants van prendre protagonisme amb diverses activitats i la benvinguda als nascuts al municipi durant el 2025, que van rebre una peça de vidre elaborada per les noves vidrieres de Vimbodí i Poblet. També es va presentar el nou capgròs Perdut i es va homenatjar les jugadores de futbol femení, antigues i actuals, per la seva contribució a l’esport local. Dissab-
La diada castellera va ser un dels actes destacats de la jornada de diumenge. Cedida
El pregó va celebrar els vint-i-cinc anys de trajectòria de la Llar d’Infants Les Orenetes
te, la trobada gegantera va omplir els carrers de música i tradició, mentre que diumenge les sardanes, la diada castellera, GastroVIP i la cantada d’havaneres a les Fonts del Gorg van posar el punt final. L’Ajuntament ha agraït la implicació d’entitats, artistes, voluntaris i veïns.
Valencià, Castella i Madrid. L’alcalde, Oliver Klein, va remarcar la qualitat de la programació i la capacitat del FIMC d’atraure públic de fora del territori, mentre que el regidor de Cultura, Carlos Caballero, va posar en valor la feina de l’empresa organitzadora i dels serveis municipals. El codirector del festival i director de RGB, Xavi Fortuny, va destacar la consolidació d’un model descentralitzat, eclèctic i en evolució, amb nous espais i una presència destacada de dones artistes i creadors catalans. L’organització valora positivament la recuperació del Parc Samà, l’estrena del Club Nàutic, els concerts de presentació en altres municipis i la vinculació amb productors locals. El FIM Cambrils tanca així una edició que reforça un model propi basat en la diversitat artística, el territori i la participació ciutadana.
12 dimecres 12 d’ agost de 2026
Territori rep més de 12.000 al·legacions pel PLATER i ja estudia les «viables» Medi Ambient l El pla se situa com el que més reclamacions i propostes ha rebut en la història de la Generalitat després de presentar-se a l’abril Agències / Diari Més El Pla Territorial que preveu facilitar l’impuls d’energies eòliques i fotovolàiques (PLATER) a Catalunya se situa com el que més al·legacions ha rebut en la història de la Generalitat. En total, el projecte ha rebut fins ara més de 12.143 al·legacions, segons va confirmar el passat dissabte 9 d’agost al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Un mal inici per a la proposta després de portar-se a exposició pública el passat 29 d’abril per començar a implantar-se en totes les
províncies catalanes. Ajuntaments, institucions, entitats i particulars s’han sumat a les reclamacions. Des del Govern es va assegurar que ja s’estan estudiant les propostes que són «tècnicament viables» per incorporar-se al pla i adaptar-se a les diferents demandes. Un procés que preveu allargar-se durant mesos per resoldre totes les qüestions plantejades al departament. Segons Territori, la participació pública «és una de les prioritats« en l’elaboració del PLATER, que és l’eina de planificació territorial per definir on cal instal·lar projectes d’energies re-
Imatge del parc eòlic de Trucafort, entre el Baix Camp i el Priorat. Parcs Eòlics de Catalunya
Durant el període d’informació pública, el Govern ha mantingut setanta reunions
novables als diversos municipis per descarbonitzar el model energètic català l’any 2050. Durant el període d’informació pública s’han fet més de 70 reunions bilaterals amb els ajuntaments que ho van sol·licitar per resoldre’ls dubtes, com també reunions periòdiques amb els equips tècnics dels
consells comarcals que donaven suport als municipis, segons Territori. Entitats supramunicipals i corporacions locals han creat taules de treball i espais de diàleg, i han presentat 1.312 aportacions en les al·legacions. També s’han rebut més de 500 al·legacions d’entitats i la resta provenen de la ciutadania.
13 dimecres 12 d’ agost de 2026
Manel Royo, Marc Montalvo, Eugeni i José Amo: els nous capitans del Nàstic Futbol l Tres dels quatre jugadors escollits per portar el braçalet han format part del planter del club grana El braçalet llueix un disseny especial per commemorar el 140è aniversari del club
Arnau Montreal Quesada El Nàstic ja té els seus comandants del vaixell per afrontar la temporada 2026/2027. Els mateixos jugadors han estat els encarregats d’escollir els quatre futbolistes que agafaran les regnes d’una plantilla gairebé renovada al complet respecte al curs passat. Cares noves requereixen nous líders i, els encarregats de posar-se al capdavant són Manel Royo, Marc Montalvo, Eugeni Valderrama i José Amo. Manel Royo serà l’encarregat de portar el braçalet com a primer capità. El jugador d’Alcanar, format al planter grana, recull el testimoni d’Óscar Sanz i es posa al capdavant del vestidor com una de les veus autoritzades tant sobre la gespa com dins del vestidor. Tot i ser un dels fitxatges d’aquesta temporada, Royo transmet lideratge tant per la seva personalitat com per una trajectòria que l’avala. El futbolista d’Alca-
De dreta a esquerra, Manel Royo, Marc Montalvo, Eugeni Valderrama i José Amo. Nàstic
nar coneix bé el club tarragoní, amb el qual manté un fort vincle, i arriba amb una experiència notable, tant a
les categories del futbol estatal com a l’Eredivisie dels Països Baixos. Marc Montalvo repetirà com a se-
gon al càrrec. El de Riudoms suma un any més d’experiència i es presenta com gairebé l’únic jugador
que té gravat a foc els problemes del vestuari del curs passat. Eugeni Valderrama serà el tercer capità en el seu retorn a l’equip que el va veure créixer i a la seva ciutat. Finalment, tanca el grup José Amo que, com Eugeni, compta amb més d’un centenar de partits a Segona Divisió. Després d’una temporada en la qual el Nàstic gairebé va caure a l’infern, un curs marcat ple de problemes sobre la gespa i en la plantilla, el Nàstic posa a les mans el lideratge en un grup de quatre jugadors en el qual la majoria coneix l’entitat i la sent com casa seva. Enguany, el club estrenarà braçalet per commemorar el 140è aniversari del Club Gimnàstic i Royo, Montalvo, Valderrama i Amo el lluiran amb honor.
El Reus FCR afronta una setmana de doble partit i decisions a la plantilla Futbol l Els d’Albacar es posen a prova contra l’Atlético Saguntino i l’Atlètic Lleida Arnau Montreal Quesada La pretemporada avança i el Reus FC Reddis arribarà aquesta setmana a l’equador de la seva preparació. Els roig-i-negres afronten dos nous amistosos i, alhora, una setmana important per començar a prendre decisions sobre la plantilla, especialment pel que fa als jugadors a prova que han convençut Edu Albacar. En l’àmbit esportiu, el conjunt reusenc tornarà a posar-se a prova davant de dos rivals de Tercera Federació. El primer serà aquest divendres contra l’Atlético Saguntino, en un partit especial perquè serà la
primera vegada que l’equip d’Edu Albacar jugarà davant dels seus aficionats a l’Estadi Municipal. Fins ara, els roig-i-negres havien disputat els seus compromisos a domicili, en el cas del Torneig d’Històrics, i a Salou i a l’Annex, a porta tancada, contra el Manresa i el Petro de Luanda. Diumenge arribarà el segon test de la setmana. El Reus s’enfrontarà a l’Atlètic Lleida a les 19.30 hores, novament a porta tancada. Cares noves Aquesta setmana també serà important per començar a definir i anunciar noves peces. El grup ja
està pràcticament perfilat, però, tal com va apuntar Edu Albacar el darrer cap de setmana, ara toca prendre decisions amb els futbolistes que continuen a prova. El primer a fer-se oficial va ser Agus Gutiérrez. El migcampista, ex del Nàstic i la Pobla de Mafumet, va ser un dels protagonistes del Torneig d’Històrics després de marcar un doblet contra la UE Sants. El jove jugador de Calafell, de talent contrastat, fa el salt a Segona Federació de la mà del Reus. En una situació similar es troben dos jugadors més: l’extrem Mladjan Ivankovic i el davanter Ayla Camara.
Agus Gutiérrez, el darrer fitxatge anunciat del Reus, durant un amistós. Reus FC Reddis
Tots dos continuen a prova a les ordres del tècnic reusenc aquesta setmana tindran una nova oportunitat per acabar de convèncer Albacar. El primer va jugar al mateix grup del Reus el curs passat amb l’Andratx i
Camara amb l’Atlètic Lleida. A l’horitzó també hi ha el moviment que podria posar el llacet a la plantilla: la renovació de Kenneth Soler. El club continua treballant per fer-la realitat.
14 dimecres 12 d’ agost de 2026
El patinador cambrilenc Lucas Caballero competirà en el Mundial Futbol l El jove ha estat convocat per a la selecció espanyola de cara a la competició que tindrà lloc del 5 al 18 d’octubre a Paraguai Diari Més El patinador cambrilenc Lucas Caballero competirà al campionat mundial World Skate Games 2026, que se celebrarà a Asunción (Paraguai) del 5 al 18 d’octubre. El jove ha estat convocat per la selecció espanyola en la modalitat Scooter Street, després de proclamar-se campió de Catalunya i Espanya, i haver arribat a les semifinals del campionat europeu de Noruega. El jove, de 22 anys, va rebre ahir un reconeixement de l’alcalde Oliver Klein per la seva trajectòria i
èxits esportius dels últims anys, amb fites importants en nombroses competicions, entre les que també destaca la tercera posició al campionat mundial Extreme Barcelona del Parc del Fòrum. L’alcalde va destacar ahir el palmarès de Caballero a nivell estatal i internacional, la capacitat de treball i l’esforç que hi ha al darrere de cadascuna de les medalles aconseguides. Oliver Klein també va explicar que la modalitat Scooter apunta a ser olímpica en el futur, gràcies a l’ascens en la popularitat dels esports urbans. A més, Klein ja va fer
Imatge d’un dels partits disputats a Calafell. Beach Volley KDM Tour
Més de 650 persones participen en la 10a edició del Beach Volley KDM Tour de Segur de Calafell Voleibol l S’han disputat un total de 879 partits entre les proves 4x4 i 2x2 de juliol i agost
Diari Més La platja de Segur de Calafell s’ha convertit aquests darrers caps de setmana en la seu del vòlei platja
popular català amb la celebració de la desena edició del Beach Volley KDM Tour 2026. El circuit popular va comptar amb dues grans cites: el KDM Tour juliol (18 i 19 de juliol) i el KDM Tour
El patinador cambrilenc Lucas Caballero, ahir, durant una exhibició. Ajuntament de Cambrils
el seu moviment i va avançar que Cambrils està treballant per acollir un campionat a nivell estatal i europeu. De la diversió a la competició Lucas Caballero va començar a patinar als 12 anys per passar-s’ho bé, sense pensar a competir, però poc a
poc va anar avançant fins que l’any passat ja va participar en el mundial del Japó. El rider va recordar que en aquella ocasió no va aconseguir classificar-se per la final, però confia que ara arriba més ben preparat a la competició i sabrà controlar millor els nervis per realitzar els millors
trucs i acrobàcies d’aquest estil urbà, lliure i creatiu. La modalitat Scooter Street és una disciplina de patinatge amb patinet en la qual els participants fan trucs i maniobres aprofitant elements com baranes, escales o rampes. En la competició es valora la dificultat, la tècnica i la creativitat.
La desena edició del torneig va superar les expectatives pel que fa a la participació
El CB Salou suma talent jove en el seu projecte amb el fitxatge de Rabah Mallik
agost (8 i 9 d’agost). Durant els dissabtes es van jugar les proves 4x4 mixt, mentre que els diumenges van estar dedicats a les competicions de 2x2 en les modalitats masculina, femenina i mixta. En total, la desena edició va superar totes les expectatives amb 216 equips participants, 651 esportistes i 879 partits disputats, oferint un gran espectacle esportiu i un magnífic ambient festiu sobre la sorra. L’esdeveniment va ser organitzat pel Club Voleibol Calafell i KDM Events, amb el suport de l’Associació Joves Dirigents Catalans com a entitat de voluntaris per a l’execució del torneig, i l’Ajuntament de Calafell. Més enllà dels vencedors de cadascuna de les proves de juliol i agost en els diferents nivells i categories, la classificació final del circuit general per punts acumulats va quedar configurada amb Tuffa Team com el guanyador, Este año nos retiramos en segona posició i Calafuego en tercera posició.
Bàsquet l El jugador arriba del CB Alginet de Tercera FEB on va ser un dels millors sub-22 de l’any Arnau Montreal Quesada El CB Salou continua reforçant el seu projecte esportiu i incorpora l’escorta Rabah Mallik, jugador nascut el 2006 que arriba procedent del CB Alginet, de Tercera FEB. El valencià ha estat una peça important de l’equip aquesta temporada, amb una mitjana d’11,4 punts per partit a la lliga regular, i va contribuir a classificar-lo per al play-off d’ascens. El nou jugador del conjunt salouenc destaca especialment per la seva intensitat defensiva i la capacitat de generar energia, virtuts que combina amb un joc ofensiu vertical, explosiu i valent a l’hora d’atacar la cistella. A més, la temporada passada també va ser un dels jugadors sub-22 més destacats de la categoria.
El nou jugador del Salou Rabah Mallik. CB Salou
Amb aquesta incorporació, el CB Salou aposta de nou per la joventut i suma a la plantilla un perfil combatiu, amb projecció i capacitat per aportar energia des del primer dia.
15 dimecres 12 d’ agost de 2026
El terratrèmol a Colòmbia deixa almenys 250 morts i més d’un miler de ferits Sisme l Prop de 200 persones continuen desaparegudes mentre les tasques de rescat avancen entre desenes de rèpliques Joan Lizano / Agències El terratrèmol de magnitud 7,4 que dilluns va sacsejar l’oest de Colòmbia deixava, al tancament d’aquesta edició, almenys 250 morts i més d’un miler de ferits segons els recomptes de les autoritats locals, mentre que el Govern central situava el balanç en 181 víctimes mortals i 2.595 ferits. Els equips d’emergència continuaven treballant contra rellotge entre la runa per localitzar supervivents, amb prop de 200 desapareguts comptabilitzats només en algunes de les zones més afectades. El sisme, amb epicentre a l’entorn de San José del Palmar, al departament del Chocó, va colpejar amb especial duresa l’eix cafeter i ciutats com Cali i Pereira. Milers de persones han perdut casa seva o han hagut de passar les nits al carrer, mentre els danys en habitatges, centres educatius, infraestructures i serveis bàsics compliquen la resposta a una emergència que el Govern colombià ha declarat desastre nacional. Segons les primeres estimacions, uns sis milions de persones van arribar a sentir la sacsejada. El president, Abelardo de la Espriella, va xifrar en 1.136 els habitatges destruïts, més de 8.300 els afectats i 807 els centres educatius amb danys, unes dades que donen una idea de l’abast material del desastre. Cali és un dels punts més crítics de la tragèdia. Les autoritats locals hi comptabilitzaven desenes de
L’apunt
El Salvador sosté que s’han rebutjat equips de rescat La gestió de l’ajuda internacional després del sisme ha generat polèmica. El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va assegurar que el govern colombià havia rebutjat, de moment, equips estrangers de rescat i personal mèdic i que només havia demanat ajuda humanitària. Abelardo de la Espriella va agrair el suport salvadorenc, però no va desmentir aquesta versió. El Salvador enviarà dues aeronaus amb cent tones d’ajuda humanitària.
Operació de rescat entre la runa d’un edifici a Pereira després del terratrèmol a Colòmbia. Agència EFE / Carlos Ortega
Milers de persones han perdut casa seva i els danys afecten habitatges i hospitals morts, centenars de ferits i nombroses persones atrapades sota edificis ensorrats. La situació sanitària també és especialment delicada després dels danys patits per diversos centres de salut, alguns dels quals van quedar parcialment o
totalment destruïts, fet que ha obligat a atendre pacients a l’exterior. Malgrat el panorama, els rescats de persones amb vida continuaven alimentant l’esperança entre familiars i veïns. A Risaralda, l’altra gran zona castigada, Pereira concentrava bona part de les víctimes i presentava barris amb greus destrosses i desenes d’estructures col·lapsades. Les autoritats hi han adoptat mesures extraordinàries per facilitar les tasques dels equips d’emergència i evitar incidents, mentre en zones
del Chocó els talls d’electricitat, aigua i comunicacions dificulten encara molt més l’accés i la distribució d’ajuda. A Cali, més de 600 persones van haver de ser ateses al carrer després dels desperfectes en hospitals, mentre els equips buscaven supervivents sota la runa. La terra, a més, no ha deixat de tremolar. Durant les primeres 24 hores després del terratrèmol es van registrar prop d’un centenar de rèpliques, la majoria amb epicentre a prop de San José del Palmar i Sipí.
Óscar Puente carrega contra el rei per fotografiar-se amb l’activista d’extrema dreta Javier Negre
Bashar al-Assad és condemnat a mort en rebel·lia per assassinats, tortures i crims de lesa humanitat
Polèmica l El ministre de Transports, Óscar Puente, ha intensificat les crítiques a Felip VI per la fotografia del rei amb Javier Negre durant la investidura del president colombià, Abelardo de la Espriella. Dilluns, Puente va qualificar la situació d’«absoluta ignomínia» i ahir va insistir que la imatge del monarca «es contamina» quan es
Tribunals l Un tribunal penal de Damasc ha condemnat a mort en rebel·lia l’exdictador sirià Bashar al-Assad per assassinat premeditat, tortura, detenció arbitrària i crims de lesa humanitat. La sentència, la primera dictada a Síria contra Al-Assad des de la caiguda del règim el desembre del 2024, el considera responsable d’ha-
fotografia, fora d’un context institucional, amb un activista d’extrema dreta. El ministre acusa Negre de difondre falsedats i assetjar polítics progressistes. Les declaracions, inusuals en un ministre socialista, han provocat ara una reacció del PP, mentre que Vox ha acusat el govern de voler erosionar la monarquia. l Agències
ver mobilitzat les institucions de l’Estat per cometre aquests crims. L’exmandatari viu exiliat a Rússia. El tribunal també ha condemnat a mort el seu germà Maher al-Assad i el seu cosí Atef Najib, antic responsable de seguretat a Deraa i l’únic dels principals acusats que ha estat jutjat presencialment. Najib està pres a Síria. l Agències
Una nova sacsejada de magnitud 3,8 va obligar dimarts a desallotjar temporalment una zona de rescat de Cali, mentre la rèplica més intensa havia arribat a magnitud 4,8. Les autoritats marítimes han descartat el risc de tsunami, tot i mantenir la vigilància sobre el nivell del mar. La comunitat internacional ha començat a mobilitzar recursos econòmics i ajuda humanitària, mentre continuen les tasques de recerca i assistència. Espanya, per la seva banda, encara no havia pogut localitzar 164 ciutadans que constaven al país en el moment del sisme, tot i que al tancament no hi havia constància de morts ni ferits espanyols.
Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Ester, avui fas deu anys i el cel ho celebra amb un eclipsi total. Ja necessites les dues manetes plenes de dits per dir la teva edat! Fes servir aquestes mans per agafar ben fort els teus somnis. T´estimem fins a l’infinit. Gaudeix d’aquest dia tan màgic!
16 dimecres 12 d’ agost de 2026
k Editorial k
k Tribuna k
Biblioteca Provincial sí, però no a la Tabacalera
E
ls grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona han aprovat cedir i regalar una part de la ciutat a l’Estat per, suposadament, encaixar la tan promesa Biblioteca Provincial, en aquest cas, a la Tabacalera. Des del Grup Municipal del PP estem absolutament en contra d’omplir per omplir aquest espai emblemàtic, que poques ciutats al món tenen i que tants esforços ens va costar protegir, com per arribar ara i posar-la en risc. El projecte que se’ns presenta falla per la base. S’ha triat primer l’edifici i només després s’intentarà encaixar-hi el programa bibliotecari. Aquest ordre és l’invers del què exigeix el sentit comú. Abans de comprometre una peça estratègica de la ciutat, calia un programa funcional definitiu, un estudi de mobilitat i accessibilitat, una anàlisi de la població servida, una estimació del cost del cicle de vida i dels terminis reals d’execució. Res d’això s’ha posat mai sobre la taula de manera transparent, ni tampoc s’ha publicat una comparació objectiva amb altres localitzacions possibles. Ens demanen que votem a cegues. I aquí és on radica un dels problemes. I és que una biblioteca d’aquesta envergadura necessita grans superfícies diàfanes, una circulació intuïtiva, il·luminació natural controlada, dipòsits bibliogràfics adequats i una gran flexibilitat per reorganitzar espais durant dècades. La Tabacalera es va construir per fer-hi tabac, i adaptar-la obligarà a multiplicar plantes i recorreguts verticals, a reforçar la seva mateixa estructura per aguantar el pes dels llibres i el fet mateix que hagi calgut modificar la protecció patrimonial de l’edifici ja demostra que no s’hi adaptava fàcilment. Però, al marge de tot això, hi ha un problema que fa que aquest projecte sigui, senzillament, inoperatiu: la manera com es divideix la gestió de l’espai. L’Ajuntament cedirà la titularitat de la finca al Ministeri, l’Estat en redactarà i executarà el projecte, i la Generalitat gestionarà la biblioteca un cop feta. Tres administracions diferents, tres responsabilitats encavalcades sobre un mateix edifici. Tres administracions, tres calendaris, tres pressupostos per resoldre les problemàtiques que es puguin presentar en un sol espai. Això no és un pol cultural: és un calaix de sastre de competències que es convertirà en un caos de gestió des del primer dia. A això s’hi afegeixen els riscos que ja coneixem de qualsevol rehabilitació d’un edifici industrial protegit: sobrecostos, retards i patologies ocultes que apareixen quan s’obren els murs o s’aixeca el terra (no oblidem que Tabacalera està a sobre d’una part de la necròpolis). Concentrar a la Tabacalera el Conservatori, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i un arxiu municipal té sentit des d’un punt de vista de revitalització del mateix espai i del barri. Però una biblioteca en aquest espai no té sentit. L’estat ha de presentar un espai alternatiu. Una veritable nova Biblioteca Provincial de referència. Un espai accessible, funcional, de grans dimensions i apta per acollir el tan necessari equipament que tota la província necessita. És que a Tarragona no mereix un nou edifici completament operatiu per fer-hi la nova biblioteca? Per què a altres ciutats les construeixen noves, funcionals i espectaculars, amb totes les problemàtiques previstes, i aquí ens hem de conformar a encaixar-la en el calaix de sastre en què l’equip de govern de l’alcalde Viñuales vol convertir la Tabacalera? No podem cedir l’edifici noble sense comparar alternatives, no podem sacrificar la funcionalitat d’una biblioteca pública per encabir-la en una fàbrica, i no podem consagrar un model de gestió compartida que, ja sabem, que serà un caos.
Maria Mercè Martorell Portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona
Gaudir de l’eclipsi amb precaució
E
l Camp de Tarragona viurà avui un moment únic i irrepetible: l’eclipsi solar total. Els ajuntaments i el Govern de la Generalitat han adaptat diversos punts de visualització, s’ha organitzat un pla de mobilitat especial per tal que les principals artèries del territori no col·lapsin i s’han desplegat 700 agents dels Mossos d’Esquadra per vetllar per la seguretat de la població. Tot està preparat perquè la ciutadania, i també els nombrosos visitants que han arribat atrets per aquest fenomen, puguin gaudir d’un fet que no es tornarà a repetir a Tarragona fins d’aquí a més d’un segle. Cal, però,
que tothom tingui clares les recomanacions dels experts perquè els rajos del sol no malmetin els ulls. En la Contraportada de l’edició de Diari Més del 3 d’agost, l’oftalmòleg Fernando Dolz deixava clar que és imprescindible fer ús de les ulleres homologades amb la certificació ISO 12312-2 durant l’eclipsi. «La retina no té receptors del dolor i es pot lesionar sense notar-ho», recordava. Tampoc es poden utilitzar radiografies, vidres fumats, filtres de soldador ni altres mètodes casolans, i si s’usen prismàtics, telescopis o càmeres la protecció s’ha de mantenir. Gaudeixin de l’eclipsi, però amb precaució.
k Tribuna k
Arquitectura Tècnica, una necessitat urgent per al futur de Tarragona
C
osta d’entendre, i de justificar, que una demarcació com Tarragona, amb activitat constructiva, indústria, turisme, rehabilitació pendent i un parc d’edificis que necessita cada vegada més intervencions tècniques, continuï sense estudis d’Arquitectura Tècnica. La demanda de professionals hi és perquè és obvi que les empreses els reclamen, que els ajuntaments els necessiten i la ciutadania també. Però mentre altres demarcacions formen els seus futurs arquitectes tècnics, Tarragona els continua enviant fora. Aquesta és una anomalia que fa anys que arrosseguem i que avui ja no es pot mirar com una simple mancança acadèmica. És un problema real del nostre territori perquè quan un jove del Camp de Tarragona o de les Terres de l’Ebre vol estudiar Arquitectura Tècnica ha de marxar a Barcelona, Girona o Lleida. I sovint, quan un estudiant marxa a formar-se fora, també comença a construir fora la seva vida professional. Amb tot aquest panorama, el resultat és evident i ens obliga a dir que ens falta relleu, que no tenim suficients arquitectes tècnics i que, a sobre, ens falten en un moment en què la professió és més necessària que mai. L’arquitecte tècnic és una figura clau dins del sector de la construcció, és el professional que intervé en la direcció d’execució de les obres, en el control de qualitat, en la seguretat i salut, en els amidaments, en les certificacions, en la rehabilitació, en les inspeccions tècniques, en les cèdules d’habitabilitat, en l’eficiència energètica, en l’accessibilitat, en la gestió d’obres i en l’assessorament tècnic. És, en definitiva, un professional que, a més de construir, ajuda a mantenir, millorar i fer més segurs els edificis on vivim i treballem. I aquí hi ha una altra paradoxa. Avui, l’Arquitectura Tècnica és una carrera amb una gran sortida laboral, amb una ocupació elevada i amb una demanda creixent, però continua sent massa desconeguda per molts joves que es troben en el moment de decidir el seu futur. Molts saben què fa un arquitecte, però no sempre saben què fa un arquitecte
cada 1.000 habitants, una de les més baixes de l’Estat i molt per sota de la mitjana. El sector necessita professionals, però el territori no disposa de l’eina bàsica per formar-los i aquesta contradicció no es pot allargar indefinidament. Francesc Xavier Llorens La implantació del Grau d’Arquitectura President del Coŀlegi Oficial Tècnica a la Universitat Rovira i Virgili ha de de l’Arquitectura Tècnica ser una prioritat. No és una demanda corde Tarragona (COATT) porativa del col·legi, és una necessitat del tècnic. Aquesta manca de coneixement és la territori. Ho és per al sector de la construcció, per a les empreses, per als ajuntaments, per que fa més mal. Per això, des del Col·legi Oficial de l’Arqui- a les comunitats de propietaris, per als joves tectura Tècnica de Tarragona hem reforçat i per a la mateixa universitat pública, que ha les accions d’orientació als instituts, amb de donar resposta a les necessitats reals del iniciatives com el programa “Escoles i pro- seu entorn. En aquest sentit, fessió” o el Gran Concurs el suport rebut fa poc del Formigó. No es tracta Avui, l’Arquitectura només d’explicar una carTècnica és una carrera temps per l’Ajuntament de Reus a rera, tenim la ferma volunamb una gran sortida aquesta reivindicatat d’apropar als estudiants laboral, amb una una realitat professional ocupació elevada i amb ció és un pas imporque té feina, futur i una una demanda creixent, tant. També ho és que aquesta qüestió utilitat social molt clara. però continua sent La construcció ja no es pot massa desconeguda per s’hagi traslladat a la entendre només com obra molts joves que es troben Generalitat. Però ara nova. Avui parlar de cons- en el moment de decidir cal anar més enllà de les bones paraules i trucció és parlar també de el seu futur convertir aquesta rehabilitació, sostenibilitat, necessitat en una deeficiència energètica, accessibilitat, manteniment del parc edificat i cisió concreta. Tarragona no pot continuar sent l’única seguretat. Les dades confirmen aquesta realitat. Els demarcació catalana sense el Grau d’Arquigraduats en aquest àmbit presenten una tectura Tècnica. No pot resignar-se a perdre base de cotització mitjana de 34.341 euros talent jove ni a dependre de professionals als quatre anys d’haver acabat els estudis. I formats fora per cobrir una demanda que l’interès dels estudiants també creix perquè neix aquí. Tenim activitat i el sector, de la maentre 2020 i 2025, les notes de tall del Grau teixa manera que tenim necessitat i universia Catalunya han passat del 5 o poc més del tat. El que falta és el Grau. Implantar-lo a la URV seria una decisió 5 a situar-se per sobre del 8 en tots els centres que l’ofereixen. No estem parlant d’una de territori, però també una decisió de sentit opció menor, parlem d’una titulació amb de- comú ja que formar arquitectes tècnics a Tarmanda acadèmica, sortida laboral i capacitat ragona vol dir donar oportunitats als joves, per donar resposta a alguns dels grans reptes retenir talent, reforçar el teixit professional i preparar la demarcació per als reptes consque tenim al davant. A Tarragona, a més, la situació és espe- tructius, socials i ambientals dels pròxims cialment delicada. La nostra demarcació anys. No oblidem un element clau: els reptes té una ràtio de 0,67 arquitectes tècnics per mai esperen.
17 dimecres 12 d’ agost de 2026
k Tribuna k
L’espurna del silenci
C
ada estiu mirem les mateixes imatges. Muntanyes en flames. Cases evacuades. Animals fugint. Bombers exhausts. El cel tenyit d’un taronja estrany. Ens indignem, compartim una fotografia, escrivim un missatge a les xarxes i, al cap de pocs dies, continuem amb la nostra vida. Fins al següent incendi. Potser el més preocupant no és que els boscos cremin. El més preocupant és que ja gairebé no sabem què dir davant del foc. Vivim envoltats de paraules. Missatges, vídeos, comentaris, opinions, titulars, notificacions. El nostre dia és una successió infinita de converses. Però hi ha una diferència enorme entre produir soroll i trobar les paraules capaces d’explicar què ens està passant. Potser aquesta és una de les grans malalties del nostre temps: hi ha molta xerrameca i poques paraules sinceres. El problema no és només que els boscos es cremin, sinó que estem creant una societat que perd la capacitat de donar sentit, i acaba convertint fins i tot les tragèdies en un producte de consum. Sigmund Freud va descobrir que allò que una persona no pot dir no desapareix. El dolor silenciat no s’evapora. Torna. Ho fa sota altres formes: angoixa, símptomes, repeticions, violència o un malestar que sembla no tenir explicació. La paraula no és només una manera d’explicar el que ens passa; és LA manera que tenim d’evitar que el que ens passa ens acabi governant. Jacques Lacan va portar aquesta idea encara més lluny. Va afirmar que els éssers humans no simplement usem el llenguatge. El llenguatge ens constitueix. Som els noms que hem rebut, les històries que ens han explicat i les paraules que ens han permès entendre qui som i quin llocl ocupem. Quan una societat degrada la importància del llenguatge, no només parla pitjor. També comprèn menys. I quan una societat deixa de comprendre’s, deixa d’imaginar alternatives. Potser aquí és on hauríem de començar a mirar el nostre present. Ens hem acostumat a pensar que qualsevol problema té una solució immediata. Si alguna cosa ens inquieta, busquem una resposta ràpida. Si ens sentim sols, obrim una aplicació. Si estem cansats, continuem produint. Si alguna cosa ens fa mal, procurem distreure’ns abans que escoltar-nos. Ens han ensenyat que donar-se temps és improductiu, que el silenci és incòmode i que el buit és un error que cal corregir. Però la psicoanàlisi diu exactament el contrari. Ens diu que el buit és inevitable, la falta forma part de ser humans, que hi ha preguntes que no s’han de respondre de pressa, que no tot dolor necessita
i no tenim prou eines per comprendre-la. Potser aquesta és la malaltia que travessa la nostra època. Sabem moltes coses. Però cada vegada entenem menys el que ens passa. Tenim dades sobre el clima, però no sabem parlar de la por. Sabem calcular el Lorena Sales creixement econòmic, però no sabem mePsicoanalista surar què perd una comunitat quan deixa anestèsia i que el desig existeix precisament de parlar. perquè mai no podem tenir-ho tot. Aquest Potser els grans incendis del nostre és, segurament, el gran conflicte entre la temps no són només forestals. També són psicoanàlisi i el capitalisme. incendis de la paraula, com per exemple El capitalisme viu de prometre que qual- cada vegada que convertim una conversa sevol falta es pot satisfer. Sempre hi ha un en una discussió; que preferim tenir raó objecte nou, una experiència nova que abans que comprendre; que una persona sembla prometre’ns que aquesta vegada pateixi en silenci perquè creu que mostrar sí, aquesta vegada ens la seva fragilitat és fraEl capitalisme viu de sentirem complets. cassar o que una panPerò aquesta pro- prometre que qualsevol talla ocupa el lloc d’una falta es pot satisfer. mesa no es compleix trobada. mai. No perquè com- Sempre hi ha un objecte No es tracta de denou, una experiència prem poc. Si no perquè monitzar la tecnologia nova que sembla el que intentem omplir ni de romantitzar el prometre’ns que aquesta no és un buit material. passat, es tracta de vegada sí, aquesta És un buit simbòlic. preguntar-nos: què vegada ens sentirem Aquest buit només pot estem perdent mentre complets ser abordat amb parauguanyem velocitat?; les, temps i llaç social. què desapareix quan ja Potser per això consumim tant i, alhora, no sabem esperar?; què mor quan deixem ens sentim tan cansats. Igual no estem can- d’escoltar?; què crema quan les paraules es sats de treballar. Potser estem cansats de no converteixen només en una eina per ventrobar sentit. dre, competir o convèncer? I ara, tornem al foc. Els incendis tenen La contribució més important que la psiexplicacions científiques. El planeta s’es- coanàlisi pot fer avui és recordar-nos que calfa. Les sequeres són més llargues. Els una societat que deixa de simbolitzar els boscos acumulen combustible. L’abando- seus conflictes acaba patint-los d’una altra nament del món rural augmenta el risc. Tot manera. Allò que no s’elabora retorna. això és real i necessita respostes polítiques, Potser el primer pas no és buscar grans ecològiques i tècniques. respostes. Potser el primer pas és molt més Però les societats també produeixen humil. Aturar-nos. Escoltar. Aprendre a metàfores. I el foc n’és una. Perquè el foc elaborar les preguntes adequades i accepsempre apareix quan alguna cosa ha deixat tar que molts cops no hi ha una resposta d’estar cuidada. immediata. Cap bosc crema només per la flama. Les societats també acumulen material Abans hi ha hagut mesos de sequera. Anys inflamable (silencis, individualisme, presd’abandonament. Temps d’acumulació. sa, soledat...), una manera de viure que ens Una petita espurna només fa visible un fa creure que no necessitem ningú, mentre procés molt més llarg. cada vegada ens sentim més sols. No ens passa una mica el mateix? Quants Potser encara hi som a temps. No només silencis acumulem abans de trencar-nos? de protegir els boscos, també de protegir les Quantes converses deixem passar? Quan- paraules donant-los el valor que els correstes hores dediquem a consumir informació pon. i quants minuts a entendre-la? Quantes Perquè un bosc no comença a cremar el vegades hem substituït una pregunta difícil dia que apareix la primera flama. I una soper una distracció fàcil? cietat tampoc no es trenca el dia que esclata Potser la temperatura no només està una crisi. Les dues coses es preparen molt pujant als boscos. Potser també està pujant abans, i en silenci. La diferència és que els dins nostre. boscos ens avisen amb fum. Lacan anomenava el Real allò que irPotser la pregunta no és només qui aparomp quan les paraules no són suficients. garà el pròxim incendi. Potser la pregunta El Real no és només una catàstrofe. És és molt més incòmoda. aquell moment en què descobrim que les Quines paraules estem deixant morir nostres explicacions s’han quedat petites. avui que demà necessitarem per salQuan intuïm que alguna cosa està canviant var-nos?
k Tribuna k
Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel (Mt. 15, 24)
A
questes paraules de Jesús ressonaven en els nostres cors després del taller “El ressorgiment de la religió entre el Jovent” de l’Aplec Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona del passat 25 d’abril de 2026. És l’impuls evangelitzador que motiva les dades del Baròmetre de Religiositat de la Joventut Catalana del 2023. Aquest estudi conclou que la secularització no implica que les persones no intervinguin en pràctiques culturals religioses, tot i que el creixement que s’observa en la joventut catalana, també està influenciat per la creixent presència de l’islam i de les esglésies evangèliques. Una dada significativa és que els joves catalans no són anticlericals però sí indiferents. I una dada significativa: hi ha un 39,6 % de joves entre 16 i 35 anys que diuen ser catòlics i en aquest context general, un 48 % dels majors de 16 anys es consideren persones amb creences religioses. Entre els 16 a 34 anys és del 41 %, entre els 35 a 64 anys és del 46 % i en els majors de 65 anys un 63 %. Una altra dada significativa és que davant la afirmació “Sé que Déu existeix” els joves de 16 a 24 anys responen afirmativament en un 29%, solament superat pels que tenen més de 65 anys amb un 33 %. Actualment hi ha un menor refús a les creences religioses i actualment el percentatge de nois que es reconeixen catòlics supera al de les noies, sobre en la franja de 15 a 34 anys. Totes aquestes dades es veuen corroborades pels que acullen a les parelles que es preparen per celebrar el seu matrimoni i entre els alumnes dels cicles universitaris on també es percep un profund desconeixement del fet religiós i de la seva significació. Tampoc es pot desvincular de la presència en mitjans de comunicació i audiovisuals de pel·lícules i artistes que expressen la seva fe o les seves conviccions. I tampoc es pot desvincular, potser, de la llarga presència, amb llums i ombres, de la religió catòlica a casa nostra i de les arrels cristianes de Catalunya que han deixat la seva petja i el seu pòsit. Potser l’acció l’Esperit Sant, que és indomable, va donant els seus fruits. Una dada paral·lela és el creixement del nombre de catecúmens (adults que demanen ser batejats, és a dir, ser cristians catòlics) a Tarragona. Si el 2021 eren tan sols 5 adults, enguany han estat 20 i al voltant de 500 a totes els bisbats catalans. Però també creix el nombre d’adults que demanen un acompanyament perquè volen actualitzar la seva fe. Tot aquest context planteja alguns interrogants. Creix la religiositat o l’espiritualitat? Fins a quin punt l’actual situació socio-política-econòmica amb una creixent manca de seguretats, cerca trobar àncores de salvació? Déu segueix sent la única esperança possible? L’Església està acompanyant aquesta set de Déu? Creix la fe o la pràctica religiosa? Es percep per part d’alguns sectors eclesials que potser ens preocupa més anar o no a missa, que la vivència i experiència de la fe de cada creient i aquí la mateixa Església ha de fer un esforç d’autocrítica, perquè potser de vegades està una mica allunyada de la realitat que es viu al carrer. Potser cal enfortir les parròquies perquè poden esdevenir realment la casa comú o familiar que aplega sensibilitats i vivències de la fe diferents. Unes parròquies obertes al públic poden ajudar a trobar respostes en els que busquen satisfer la seva set religiosa, I en aquest sentit hi ha experiències satisfactòries. El papa Francesc va asseverar que l’Església és «en sortida» o «no és Església», remarcant així mateix que l’Església «està cridada a ser sempre la casa oberta del Pare». De manera que «si algú vol seguir una moció de l’Esperit i s’acosta buscant Déu, no es trobarà amb la fredor d’unes portes tancades».
Jordi d’Arquer Grup de Pensament Cristià de l’Arquebisbat de Tarragona
18 dimecres 12 d’ agost de 2026
Necrològiques Reus Maribel Ranz Bulnes. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de la Puríssima Sang. Juan Ortega Felicidad. Ha mort als 86 anys. Carme Cervera Masgoret. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà demà a les 16 h al Tanatori Municipal. Maria Isabel Teres Guirado. Ha mort als 85 anys.
Salou Diego Domínguez Barranco. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal de Salou.
Torredembarra Jaime Esparza Sánchez. Ha mort als 91 anys.
Moix Ebenisteria homenatja Paco Giménez després de 50 anys a l’empresa Jubilació l L'empresa Moix Ebenisteria de Reus ha homenatjat Paco Giménez amb motiu de la seva jubilació després de 50 anys de trajectòria a l’empresa, tota una vida professional vinculada a la mateixa casa. Nascut a Barbastro, Giménez hi va començar com a aprenent i, amb el pas dels anys, va ocupar pràcticament totes les posicions fins a arribar a encarregat. Coincidint amb el seu comiat, l’empresa familiar, fundada el 1976 i especialitzada en fusteria i projectes d’alta qualitat, va organitzar una celebració interna
amb tota la plantilla. Durant l’acte se li va lliurar un detall simbòlic en reconeixement de cinc dècades de dedicació, compromís i professionalitat. Des de Moix Ebenisteria han volgut destacar especialment la seva «exemplaritat com a persona i com a company de feina» i han remarcat que Giménez representa els valors de l’empresa. «Moix Ebenisteria és i serà sempre casa seva», han assenyalat. Un refrigeri estiuenc i un llarg aplaudiment van posar el punt final a un homenatge carregat d’afecte. l Diari Més
19 dimecres 12 d’ agost de 2026
Avui felicita als que es diuen: Herculà i Hilària
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Evita que la teva Els temes familiars No sempre es pot Avui tindràs diverimaginació et jugui t’obligaran a can- guanyar a la vida i sos canvis d’ànim una mala passada viar plans i hauràs avui la sort no es- que alteraran el teu fent-te veure una d’adoptar una ac- tarà del teu costat. funcionament harealitat inexistent titud enèrgica per Estigues atent a les bitual. Vigila si fas en les accions dels ser escoltat. Et fa- poques però bo- viatges o desplaaltres. Augmenta el ran una proposta nes oportunitats i çaments. Et vindrà teu esperit crític. de viatge. tingues paciència. diners inesperats.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Despeses per so- Et semblarà que Dia tens tant en L a teva i n te l bre de les possibi- els teus projectes l’àmbit professional ligència et salvarà litats que complica- s’estanquen. No com en l’amor. No dels inconvenients ran la teva activitat pensis en negatiu, es recomana sig- que et plantegin i la relació amb els perquè tot s’aca- nar documents ni socis o amistats més propers. A úl- barà ordenant. Una discuscutir, perquè avui. Els consells tima hora dedica’t a persona llunyana perdries. A casa tro- dels altres ajudala vida social. et sorprendrà. baràs pau. ran.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
Lluita contra les El poder dels teus Si notes fredor en Posa en pràctica idees negatives a fe c te s p o d rà el comportament tots els teus reque apareixeran a contrarestar els dels altres, no te- cursos físics i intella teva ment. Busca conflictes de pa- mis pels teus in- lectuals per ajudar vies d’evasió per rella. La tossuderia teressos. Tant en els altres. La teva no caure en estats serà el teu pitjor l’àmbit material sola presència ja depressius. La pa- enemic i t’impedirà com sentimental és un suport per rella ajudarà molt. veure oportunitats. rebràs suport total. als més dèbils.
6
TV local
9
TAC 12
14:00 Notícies migdia
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Caminant per Catalunya 14:30 Objectiu Sagrada Família 15.10 Gaudeix la festa 15:00 Notícies (r) 15:30 Pista oberta 15:30 Converses connecticat 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:00 Notícies (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu
18:00 Carreteres secundàries 18:30 Terreny desconegut
18:00 Carreteres secundàries 18:30 Terreny desconegut 19:00 Notícies en xarxa. Estiu 20:00 Notícies 12. Edició vespre
19:00 Nex estiu
20.30 Converses Connecticat
20:00 Eclipsi solar total 2026
21.00 Carreteres secundàries
21:00 Notícies (r)
21:30 Hospital de proximitat
21:30 Eclipsi solar total 2026 22:30 La comarcal estiu
7 8
10
CANAL REUS TV
16:30 Efecte mosaic. Tarda
5
22:00 Notícies 12. Edició vespre 21:30 Converses Connecticat 23.00 Carreteres secundàries
23:00 Notícies (r)
23:30 Hospital de proximitat
23:30 Efecte mosaic. Tarda
00:00 Notícies 12. Edició vespre
TARRAGONA: Peya Capellà, Marta Avda. Ramon i Cajal, 59 Telèfon 977 527 586 Domingo Garcia, Núria Partida Platja Llarga, 2 Canaria, 11 Telèfon 977 207 884 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Piqué, Joaquim i Tània Pl. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Pl. de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139 CAMBRILS: Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510 VALLS: Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
11
Solucions
12
HORITZONTALS: 1. Recobrir d’oli o d’una altra matèria greixosa. Mantega de la llet. 2. Famós incendiari italià. Deixi’l com mort. 3. Mida sense principi. Tret del pou. Repetició. 4. Macar d’oli la roba. Tempestats de vent. 5. Habitants d’Arezzo. Dona aire per la dreta. 6. Enmig de la barba. Records del llit. Llop sense cap ni cua. 7. Dues vocals. Quasi net. Habitant de Lícia. Angle recte. 8. Paret entre negra i blanca. Captivador. 9. Quasi un sant. Res mal fet. Cant de les Canàries. 10. Culpable. Carn fresca de porc. 11.Vaixell molt inclinat per la dreta. Drecera que torna. 12. Una de feble. Cobriràs d’arena un terreny. Només cent. VERTICALS: 1. Conjunt lligat voluntari o no. De poca durada. 2. Surar damunt de la mar. Illes d’un mar grec. 3. Fas una ratlla amb el llapis. Crida com una granota. 4. Empat sense gols. Ple d’estupor. Metall valuós. 5. Una pe amb cua. Gens obeses. Aturada mecànica. 6. Maduresa. Nit sense alba. Just a tocar. 7. Pertanyent al tars. Després del sisè. 8. Recíproc. Peduncles. Final de por. 9. Dues d’obertes. Nit sense lluna. Agència americana d’informació. 10. Estiren molt fort. Llis. 11. Sals de l’oxigen. Dificultat respiratòria. 12. Afirma per baix. Desitja. Extrem de la corda. Dues-centes romanes.
Màxima
26º 32º
Previsió pel Camp de Tarragona
MOTOR VENDO FURGONETA NUEVA FIAT DUCATO elevada - 9643NFS - por jubilación. PARTICULAR. Tel. 691.586.879
PÀRQUINGS LA POBLA de MAFUMET. LLOGO PLAÇA PARQUING. Tel: 654.365.921 SE ALQUILA PARQUING. Avgda.Catalunya. Tel: 977 21 80 34
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. DOMICILIOS.
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
MUSCULAR. Juan
Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJE RELAJANTE,
645.412.113 LEYRE. REUS.
Solució: nivell mitjà
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Solució dels mots encreuats
El temps Mínima
Anuncis classificats
Estat del cel Fins a migdia dominarà l’ambient assolellat, si bé fins a primera hora del matí hi haurà intervals de núvols baixos a l’extrem nord de la Costa Brava així com al terç sud on a partir del vespre se’n tornaran a formar. A partir del vespre la nuvolositat minvarà en general, malgrat que al terç nord es mantindran núvols alts i mitjans com a conseqüència de la dissipació dels nuclis convecius precedents. Temperatura Les temperatures mínimes seran similars i les màximes pujaran lleugerament, amb valors de 35-39 °C a l’interior i 31-36 °C a la costa. Hi haurà força xafogor.
Tel: 631.147.469 MASAJES RELAJANTES.
Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dimecres 12 d’ agost de 2026
D
e vegades tenim el mal costum Gastronomia l El projecte municipal de pots de melmelada de taronja amarga de Reus de creure que el món es mou per fa valdre el producte de quilòmetre zero i ajuda a la inserció laboral de persones grans decisions. Parlem d’accions faraòniques, amb pressupostos milionaris i gent de corbata fent encaixades de mans i tallant una cinta amb un somriure fals davant de les càmeres. No obstant això, hi ha altres actuacions que, per petites i humils que siguin, tenen la capacitat de tenir un impacte ampli. El que abans podia ser un element que embruta les voreres de la ciutat es pot transformar en un projecte alimentari que serveix com un exemple clar dels múltiples impactes positius de l’economia circular. És el cas de les taronges de l’arbrat de Reus, que, en una col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació d’Espigoladors, han collit aquests fruits per convertir-los en pots de melmelada de taronja amarga. «El més important del projecte no està a oferir pots de melmelada, sinó en conscienciar a la població que el que avui és una molèstia o residu, pot acabar sent un recurs», apunta Gisela Ibáñez, de la Fundació Espigoladors. A més, el projecte no tan sols ha tingut un vessant sostenible i econòmic, creant un producte amb fruits «absolutament de quilòmetre 0», sinó també social, ja que, des d’un primer moment ha estat vinculat al Centre Social El Roser i l’obrador social de la fundació compta amb la participació de persones en procés d’inserció laboral. Quan es va dur a terme la primera espigolada dels 174 tarongers de la ciutat l’any 2025 els pots de melmelada es van destinar als usuaris del Fotografia d’espigoladors collint taronges de l’arbrat urbà de Reus per a fer melmelada. Ajuntament de Reus Rebost Social del centre. Enguany s’ha fet un Per a tothom pas més enllà i, en comptes que l’espigolada hagi anat a càrrec de les Brigades Munici- Es posaran a la venda 1.500 pals, han estat els mateixos usuaris del Cen- pots de melmelada de taronja a tre Social El Roser els encarregats. «És una un preu de 3,50 euros la unitat manera que gent amb dificultats en la inserció laboral trobin una feina», apunten fonts dos objectius. Per un costat, donar a conèixer del consistori reusenc. a la població el projecte i els seus valors i, per A més, per donar a conèixer el un altre costat, recaptar diners projecte es preveu que enguany que serveixin per reinvertir en el els pots es posin a la venda al púprojecte que aquest 2026 ha amblic general. En total, la previsió pliat l’espigolada a altres arbres és que s’ofereixin fins a 1.500 pots com l’oliver i el garrofer. «És el de 160 grams de melmelada de tacercle perfecte; aprofitament alironja amarga cadascun a un preu mentari, refinançar el projecte, fer de 3,50 euros la unitat. Aquesta valdre el producte local, conscienvenda, que es preveu que sigui a ciar a la població i ajudar a persotravés d’equipaments munines vulnerables», clouen des Miquel Llaberia Baselga Fotografia dels pots de melmelada de taronja amarga que es posaran a la venda. Ajuntament de Reus cipals i turístics de la ciutat, té de l’Ajuntament.
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Melmelada de taronja ganxeta: sostenible, social i econòmica
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: