Dimecres 10 de juny de 2026

Religió 19

El Papa Lleó XIV aterra a Catalunya i reuneix més de 40.000 persones a l’Estadi Lluís Companys

Opinió 21 Ignacio Buqueras i Bach. Gaudí en Madrid

Societat 8

Gaudí es fa lloc a Reus

L’Associació Amics de Gaudí de Reus ha impulsat l’escultura, obra de Joan Serramià, que s’ha col·locat als peus de la Prioral de Sant Pere

Serveis

Tarragona tindrà el primer cementiri públic abans de dos anys

El pròxim ple aprovarà l’estudi de viabilitat d’un equipament de 13.000 m2 que es construirà en tres fases a tocar de l’actual parc del Llorito 2

La Generalitat no preveu reactivar el Centre Català per a la Descarbonització malgrat la cessió de terrenys a la Canonja

Indústria l 12

Més de 4.000 estudiants s’enfronten al sedàs de les PAU Tarragona l 6

Reus l 9

Els Diables volen més diners públics per mantenir el nivell de les actuacions

A concurs les llicències dels mercadets que van caducar el 2025 Tarragona l 3

Gerard Martí

«Treballarem per tenirlo el més aviat possible i prestar aquest servei a la ciutadania»

ERMITA DEL LLORITO

Oriol Castro Sanz

El pròxim ple a l’Ajuntament aprovarà pròximament l’estudi de viabilitat del nou cementiri civil i públic que es preveu construir a a la muntanya del Llorito, en un terreny de titularitat pública de vora 140.000 metres quadrats. Per al consistori, és una obligació tenir-lo, ja que es pot afirmar que des de l’any 1825 l’Ajuntament de Tarragona no ha prestat el servei obligatori de cementiri. Aquest és un fet compartit amb molts d’altres municipis. No obstant, la diferència fonamental és que en la majoria de municipis aquest servei el prestaven les parròquies, ja que els cementiris eren de la seva titularitat, i a Tarragona, es prestava per la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla (FHSPST). L’estudi de viabilitat, redactat per

ZONA D’APARCAMENT

ANTENES TELECOMUNICACIONS

El nou cementiri s’ubicarà en un terreny de titularitat pública de vora 140.000 metres quadrats. Google Earth

L’Ajuntament aprovarà l’estudi de viabilitat del nou cementiri, que sortirà aviat a concurs

Societat l L’espai preveu captar el 50% del mercat a Tarragona, on moren unes 1.200 persones l’any

Es crearà una zona d’enterrament musulmana amb 24 sepultures

La primera fase de construcció del cementiri que inclourà la creació d’un vial d’accés i de les xarxes d’abastament, la construcció d’un edifici de serveis, la urbanització del recinte i la construcció de les unitats d’enterrament: 270 unitats de nínxols a 3 altures, 120 unitats de columbaris al prat, 80 unitats de columbaris a la paret, 20 unitats de sepultura a la gespa, la creació d’una zona d’enterrament musul-

amb la col·laboració tècnica de Funespaña S.A. —empresa que ostenta el 49% del capital d’Emserfumt, sent l’Ajuntament titular del 51%

mana amb 24 sepultures, parc i espai de cinerari comú de 4.500 metres quadrats. «És un cementiri laic i fem un espai per musulmans perquè són els únics que necessiten una forma diferent d’enterrament a la ciutat. Ara mateix no poden fer-ho. Si el dia de demà també enterrem persones d’altres sensibilitats que necessiten altres qüestions, també ho farem», aclareix Ivana Martínez. Aquesta ac-

restant—, planteja la construcció del nou cementiri en quatre fases escalonades en el temps, amb un horitzó que s’estén fins al 2049.

tuació inclouria el recinte perimetral, els vials, aparcament, jardins i mobiliari urbà. Tot aquest entorn estarà envoltat d’espais verds i vegetació. De fet, aquesta és una de les singularitats del projecte i és que el nou cementeri serà un gran jardí, és a dir, un espai dissenyat per al descans etern, integrat a la natura. A diferència dels cementiris tradicionals, aquests indrets es preveuen lliures de làpides visibles i que estigui caracteritzat per àrees verdes que ofereixen tranquil·litat i harmonia.

El total global d’inversions del projecte s’eleva a 4.707.725 euros. El finançament se sustenta en dues fonts principals. D’una banda, el

finançament bancari privat, xifrat en 3.350.000 euros, distribuïts en préstecs per a cada fase amb terminis de deu anys cadascun. D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona hauria d’aportar 850.000 euros en concepte de subvenció de capital. que preveu fer-ho mitjançant un modificatiu de crèdit l’últim trimestre d’enguany. Aquests diners es farien efectius en dos trams iguals de 425.000 euros: el primer en el moment d’inici de la concessió, i el segon un any després. L’informe de l’Ajuntament és explícit en aquest punt i condiciona expressament la viabilitat del pla a la incorporació d’aquesta aportació en el pressupost municipal i que el seu finançament sigui confirmat. La resta de fases es finançarien íntegrament amb capital privat. Les projeccions de demanda s’han basat en les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre l’evolució de la població i les defuncions al municipi. Les previsions indiquen una tendència estable i creixent, amb una mitjana superior a les 1.200 defuncions anuals a Tarragona. L’estudi estima una captació de mercat del 50% del total d’inhumacions, tenint en compte l’existència del cementiri actual, gestionat per la FHSPST. La infraestructura preveu espais per a nínxols, sepultures, columbaris i una zona específica per a la població musulmana.

De 98.000 a 425.000 euros Els ingressos provindrien de la venda d’unitats d’enterrament, la prestació de serveis de cementiri i les taxes de manteniment. El compte d’explotació projecta resultats positius cada any, amb uns ingressos abans d’impostos que parteixen dels 98.314 euros el 2027 i assoleixen els 424.921 euros el 2049. Els resultats acumulats al llarg de tota la concessió s’estimen en 4.549.732 euros. «Participarem al concurs que obrirà l’Ajuntament i esperem guanyar-lo. Treballarem per tenir-lo el més aviat possible i prestar aquest servei necessari a la ciutadania», exposa Ivana Martínez, presidenta d’Emserfumt.

L’apunt

El cicle En Dansa i

Cultura en Família conviden a viure les arts escèniques al carrer aquest estiu

Cultura l Tarragona Cultura presenta les edicions d’estiu dels cicles En Dansa i Cultura en Família, que ompliran els carrers de la ciutat i espais singulars, esdevenint una vegada més, escenaris vius, espais de trobada, d’emoció i de complicitat. La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, va presentar ahir la programació i va destacar que «són grans oportunitats per gaudir d’espectacles molt cuidats en entorns diferents als convencionals». De la mateixa manera que en edicions anteriors, el cicle Cultura en Família continua portant les arts escèniques als carrers i places de la ciutat amb una programació d’espectacles familiars d’accés lliure i gratuït. Aquest estiu el cicle porta quatre propostes que ocuparan diferents espais del centre i de la Part Alta de Tarragona els dissabtes al vespre. Així, circ, clown, propostes immersives i molta diversió ompliran els carrers per apropar la cultura a tothom i convidar petits i grans a gaudir-ne a peu de carrer. El tret de sortida anirà a càrrec de la companyia Le Puant amb el seu espectacle de clown Gran Sonata, a la Plaça Verdaguer. La setmana següent, el Passeig de les Palmeres acollirà l’espectacle de circ Tartana, de la companyia Trocos Lucos. La companyia Holoqué deixarà bocabadat al públic amb La Caixeta, que es podrà veure a la Rambla Nova, davant del Teatre Metropol. A la Plaça del Rei, la companyia Minimons oferirà una proposta original. l Redacció

L’Ajuntament ven una finca del PP-13 de Constantí, a les Gavarres

Urbanisme l Ahir es va publicar l’adjudicació de l’alineació per subhasta de la finca 2308 de l’Inventari de Béns Immobles Municipal corresponent al solar ubicat a la Partida de les Gavarres a Constantí per un import d’adjudicació 518.608,42 euros, IVA inclòs. Es tractava del tercer intent del consistori de vendre-la. l Redacció

Tarragona posarà a concurs les llicències dels mercadets caducades des de l’octubre

Comerç l Els actuals titulars no tindran preferència i la formació tindrà un pes decisiu en l’adjudicació

John Bugarin

L’empresa municipal Mercats de Tarragona traurà a concurs les llicències dels mercadets de la ciutat que van caducar el passat octubre. El Consell d’Administració va aprovar ahir les bases que regularan l’adjudicació de les concessions per explotar les parades durant els pròxims quinze anys. Actualment, la societat municipal gestiona 423 autoritzacions de venda no sedentària. D’aquestes, 340 van expirar el 7 d’octubre de 2025 després d’assolir el termini màxim de vigència. Tot i això, els titulars afectats han pogut continuar desenvolupant l’activitat gràcies a una pròrroga aprovada el setembre de l’any passat. Segons els plecs, als quals ha tingut accés Diari Més, el procediment es regirà pels «principis de concurrència competitiva, transparència, imparcialitat i publicitat». La presidenta de Mercats, Montse Adan, destaca que estarà obert «tant als paradistes que després de 15 anys els ha caducat la concessió, que representen aproximadament un 75% del total, com a nous interessats a tenir una parada».

El document aprovat recorda que la normativa europea impedia la renovació automàtica de les concessions expirades fa vuit mesos, obligant Mercats a convocar un nou concurs públic. La puntuació màxi-

Els aspirants podrà obtenir fins a 60 punts realitzant els cursos impulsats per Mercats

ma serà de 100 punts. D’aquests, 20 correspondran a la valoració d’un pla d’empresa que haurà d’incloure informació sobre l’activitat, les inversions, els costos, les instal·lacions i fotografies dels productes. Els 80 punts restants s’atorgaran mitjançant criteris objectius. La

formació serà l’aspecte amb més pes: els cursos oferts per Mercats relacionats amb el comerç, la venda no sedentària, la gestió empresarial, la normativa, els idiomes o les eines digitals podran aportar fins a 60 punts. Adan recorda que l’empresa municipal «va impulsar durant el 2025 un pla formatiu en què van participar més de 250 paradistes». «Es valorarà positivament haver realitzat aquests cursos», subratlla. En canvi, els actuals titulars no tindran cap avantatge pel fet d’haver disposat fins ara d’una parada.

També es valorarà amb fins a 10

punts la comercialització de productes ecològics o amb distintius de qualitat i origen, especialment si estan vinculats a la demarcació de Tarragona. Uns altres 10 punts es reservaran per a criteris socials relacionats amb col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat laboral, com joves, dones, aturats de llarga durada, majors de 45 anys, persones amb discapacitat o famílies monoparentals i nombroses. Els interessats disposaran de dos mesos naturals per presentar les seves sol·licituds una vegada es publiqui la convocatòria.

Els terrenys se situen darrere l’aparcament dels cinemes. JustRetail

Imatge d’arxiu del mercadet de la plaça Corsini, davant del Mercat Central. Gerard Martí

Política l La militància està pendent de saber si se celebraran primàries o el partit designarà directament l’alcaldable per al 2027

Junts no mourà fitxa a Tarragona fins que resolgui l’elecció del seu candidat a Barcelona

Tarragona és l’única capital catalana on Junts per Catalunya encara no ha activat formalment el procés per escollir el seu candidat per a les eleccions municipals del 2027. Mentre Girona i Lleida ja tenen alcaldable i Barcelona es prepara per celebrar primàries el 20 i 21 de juny, la direcció nacional manté congelada qualsevol decisió a la ciutat. Fonts de la formació sobiranista vinculen directament els tempos amb el procés a la Ciutat Comtal: «A Tarragona es començarà a moure alguna cosa quan Barcelona estigui resolt». Tot i això, els noms fa mesos que circulen. El portaveu municipal de Junts, Jordi Sendra, vol repetir com a alcaldable després d’haver encapçalat la candidatura el 2023. La seva continuïtat al capdavant de la llista, però, no està assegurada.

L’advocat Roger Baiges s’ha postulat com l’alternativa del sector crític i ha demanat la celebració de primàries perquè la militància pugui

Tarragona acull diumenge la semifinal de la Lliga del Porc i la Forquilla

Gastronomia l La Pèrgola del Serrallo del Port de Tarragona serà l’escenari, aquest diumenge a partir de les 10 hores, de la semifinal tarragonina de la Lliga del Porc i la Forquilla, la competició catalana que reivindica els esmorzars de forquilla com a patrimoni gastronòmic. La jornada combinarà la competició entre diversos establiments del territori amb un esmorzar popular obert a tothom, en què els assistents podran degustar un mar i muntanya de costella de porc amb gambots. La prova es va presentar a l’Ajuntament de Tarragona amb la participació de l’alcalde, Rubén Viñuales, i del director de la Lliga, Rafa Gimena. l Redacció

escollir el futur número ‘1’ de la llista. Tot i això, la cúpula nacional prefereix evitar un procés d’eleccions que pugui accentuar les divisions internes i aposta per explorar una tercera via de consens. En aquest context ha aparegut el nom de Fede

Adan, president de l’Associació contra el Càncer a Tarragona. Tot i això, entre la militància tarragonina hi ha una demanda clara perquè la decisió final recaigui en les bases. La incògnita sobre si el partit optarà per unes primàries obertes als militants o per una designació avalada des de Barcelona genera un neguit creixent, especialment en l’entorn de Sendra, que es

manté a l’espera de novetats sobre el procés d’elecció del candidat. A un any per a les eleccions municipals, voldrien començar a preparar la candidatura i a treballar el programa, una tasca que difícilment es podrà accelerar fins que la direcció aclareixi qui n’assumirà el lideratge. En cas que s’acabin celebrant primàries, Sendra arribaria amb una posició reforçada. El passat abril, la

L’últim de la fila

El partit va proclamar les candidates de Girona al març i de Lleida al maig

candidatura de Belén Riola, alineada amb el portaveu municipal, es va imposar amb el 67,8% dels vots en les eleccions per renovar el comitè local del partit. Aquella victòria àmplia va situar-lo en una posició favorable davant un possible procés per escollir alcaldable que, a hores d’ara, continua sense calendari ni fórmula definida.

Tot apunta que el candidat de Junts a Tarragona per al 2027 es tornarà a proclamar durant el pròxim mes de juliol, seguint un calendari similar al de fa quatre anys. Nou mesos abans de les eleccions del 2023, Sendra es va imposar a Josep Maria Llort en unes primàries internes per ser el cap de llista del partit de Carles Puigdemont a la ciutat. De moment, però, totes les mirades apunten a Barcelona, on Jordi Martí, Pilar Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas es disputen la primera posició de la candidatura de Junts a la capital catalana.

Corazul Cruceros cancel·la la seva temporada al Mediterrani i no farà parada a Tarragona

Turisme l La naviliera havia programat tres aturades al Port els mesos de juliol, agost i octubre

Shaila Cid

Canvi de plans de la naviliera Corazul Cruceros en la seva aposta pel Mar Mediterrani. La companyia va anunciar la setmana passada que cancel·la totes les sortides que tenia previstes per aquest 2026 des dels ports del Mediterrani. Justament, aquest mes de juliol estava previst que la companyia atraqués al Moll de Balears del Port de Tarragona per fer la primera travessa del vaixell Buenavista. La nova naviliera havia escollit Port Tar-

ragona per realitzar el seu primer viatge el proper 4 de juliol, un itinerari de quatre dies amb escales a Toulon (França), Livorno (Itàlia) i Barcelona.

Segons ha comunicat la companyia, la decisió de cancel·lar els creuers al Mediterrani respon a una combinació de factors que inclouen el context geopolític internacional, una demanda inferior a la prevista i les condicions actuals del mercat europeu de creuers, caracteritzat per una elevada competència.

Imatge de la presentació ahir a l’Ajuntament de Tarragona. JCBorrachero

John Bugarin

Imatge de les jornades de treball del grup parlamentari de Junts a Tarragona el passat gener. Junts

Més de 4.000 estudiants de la demarcació s’examinen a les PAU

Educació l Es va iniciar el pla pilot de detecció de radiofreqüències i no hi va haver grans incidències

John Bugarin / ACN

Fins a 4.435 estudiants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van començar ahir les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Són 260 alumnes més respecte a l’any passat, quan n’eren 4.175. Del total, 3.924 són de batxillerat mentre que 511 provenen de cicles formatius. En global, hi ha 26 tribunals repartits per Tarragona, Reus, Vila-seca, Valls, Cambrils, Tortosa, Móra d’Ebre, Amposta i el Vendrell. Enguany, s’usaran una quinzena de detectors de dispositius electrònics a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el marc de la prova pilot. Al Campus Catalunya, l’ambient ja bullia a primera hora del matí. Segons va explicar el coordinador de les PAU a la URV, Pere Millan, l’inici de les proves es va desenvolupar sense grans incidències. «Sempre n’hi ha alguna, però l’hem pogut resoldre, i la vaga de professorat tampoc ha tingut afectació», va manifestar Millan. A les 9 del matí, els alumnes ja es trobaven amb l’examen a sobre de la taula. Ahir també s’estrenava la prova pilot de detecció de dispositius elec-

trònics. Millan va detallar que, aleatòriament, es farien controls a les aules per a detectar radiofreqüències. «La idea és desincentivar que els estudiants intentin fer trampa utilitzant aquest mena de dispositius, que ara amb tot el tema de la IA és relativament fàcil», subratllava el coordinador. A més, de cara a l’any vinent, la intenció és augmentar la

presència d’aquests detectors per tal d’incrementar el control.

En cas que algun alumne sigui enxampat intentant fer trampa amb dispositius electrònics o amb una xuleta clàssica, «es considerarà que està copiant a l’examen i això comportaria automàticament un zero en aquell examen i possibilitat de suspendre totes les PAU en cas de la

gravetat del fet que detectem».

Darrer any d’increment de candidats

Pel que fa a l’augment dels candidats a les PAU, Millan va augurar que serà el darrer any a l’alça. «Estem en període ascendent i segurament és l’últim any. A nivell demogràfic l’any 2008 vam tenir un pic de

LLUITA CONTRA L’ALCOHOLISME

Es preveu que aquest any sigui el darrer amb un nombre d’inscrits a l’alça

natalitat i, 18 anys després, el 2026, aquestes persones volen entrar a la universitat i estan desenvolupant la prova d’accés a la universitat», va argumentar el coordinador de les proves. No només a Tarragona hi ha hagut l’increment, també a nivell de Catalunya, amb un total de 45.821 inscrits i cinquè any consecutiu de rècord.

La primera prova a la qual es van enfrontar els joves va ser la de llengua castellana. Els estudiants van haver de fer anàlisis inverses o analitzar textos i poemes de Blas de Otero i Gloria Fuertes. En general, la van trobar fàcil. «Més assequible del que em pensava», va reconèixer Samuel Djadri, de l’institut Pons d’Icart de Tarragona.La seva companya, Montserrat Rendo, ho va qualificar de «passeig». Gerard Andreu, de l’Institut Altafulla, va explicar que «han canviat el model d’examen», però que això no havia suposat cap problema. La jornada va continuar amb l’examen de llengua estrangera —generalment anglès— i una de les assignatures específiques.

Avui, dimarts, l’alumnat s’examinarà d’assignatures com Història, Ciències, Llengua i Cultura Llatines, Matemàtiques, Biologia o Tecnologia i Enginyeria, segons les especialitats escollides.

Alcohòlics Anònims celebra 91 anys ajudant persones a recuperar-se de la dependència de l’alcohol i compartint experiències de superació

La comunitat, amb grups a Tarragona, Penedès i Garraf, basa la seva tasca en els Dotze Passos i el suport entre iguals

Adrià Recasens Benaiges

Alcohòlics Anònims (A.A.) celebra aquest 10 de juny el seu 91è aniversari a nivell mundial amb una reunió oberta informativa a les 18.30 hores a la sala d’actes de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès. L’acte commemora la trajectòria de la comunitat i serveix per donar a conèixer la seva tasca d’ajuda mútua.

A Espanya, A.A. s’organitza en 24 àrees territorials. L’Àrea 22 inclou diversos grups de Tarragona i zones

del límit amb Barcelona, amb una desena de grups que realitzen reunions regulars. El funcionament és assembleari, sense jerarquies, i amb l’objectiu comú d’ajudar persones amb problemes d’alcohol a iniciar i mantenir un procés de recuperació. A.A. és una associació sense ànim de lucre formada per persones que comparteixen experiència, fortalesa i esperança. L’únic requisit per formar-ne part és voler deixar de beure. L’anonimat és un dels pilars del col·lectiu, entès com una forma de protecció i respecte que afavoreix

la confiança i evita l’estigmatització.

La seva activitat es basa en reunions periòdiques on els membres comparteixen vivències i suport mutu. La recuperació es fonamenta en els Dotze Passos, que inclouen l’acceptació del problema, la revisió personal, la reparació de danys i la transmissió de l’experiència. L’organització es manté amb aportacions voluntàries i no accepta contribucions externes. També realitza tasques de divulgació i visites a institucions.

Un dels membres explica que du-

rant anys no era conscient de la magnitud del seu problema. «Intentava portar una vida normal, però qualsevol situació era una excusa per beure. Si estava bé, bevia; si estava malament, també». Recorda que sovint es repetia que una copa no tindria conseqüències, però «aquella una sempre acabava convertint-se en moltes més».

L’alcoholisme va afectar les seves relacions personals, la vida laboral i la salut emocional. «Cada vegada el pou és més profund i arriba un moment que no veus cap sortida», rela-

ta. Un altre membre explica que va començar a consumir durant l’adolescència i que als 25 anys va buscar ajuda després de comprovar que no podia controlar el consum. «Al principi penses que podràs controlar-ho. Després t’adones que no pots sortir-ne sol»

Per això insisteixen que la recuperació es viu dia a dia: «La recuperació es construeix en 24 hores». El missatge final és clar: «Si tens problemes amb l’alcohol, no esperis. Demanar ajuda és possible i ensortir-se també».

Imatge d’una estudiant durant l’inici de les Proves d’Accés a la Universitat al Campus Catalunya. Gerard Martí

La Via T recupera les jornades ‘Foc & Fogons’

Gastronomia l Unirà menjar, música en directe i espectacle pirotècnic durant el Concurs de Focs

establiments de la ciutat: Món Pastissers, El Llagut, Soho Sea Food, Raffa Gelati, Bar Nou Centre, Aboccaperta i Pizzeria 8 1/2. Les propostes tindran preus entre 6 i 12 euros, amb variacions en el cas de les opcions de gelateria, amb la voluntat d’oferir una experiència gastronòmica de qualitat, accessible i pensada per a tots els públics.

Contacontes amb La Capona

Del 30 de juny al 4 de juliol, coincidint amb el Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona, el Passeig de les Palmeres es convertirà en l’escenari de la primera edició de Foc & Fogons, una proposta que unirà gastronomia, música en directe i espectacle pirotècnic en un entorn privilegiat davant del mar. Impulsat per La Via T Tarragona, amb la col·laboració i el patrocini de la Conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Foc & Fogons recupera l’esperit de les antigues

Es podrà gaudir d’una oferta variada amb la participació de set establiments

jornades gastronòmiques associades als focs artificials. L’objectiu és tornar a convertir aquest espai en un punt de trobada per a la ciutadania i els visitants durant una de les cites més emblemàtiques de l’estiu tarragoní. Durant cinc nits, de 19.00 h a 01.00 h, el públic podrà gaudir d’una oferta gastronòmica variada amb la participació de set

Joan Cavallé presenta el

A més de l’oferta culinària, Foc & Fogons inclourà una programació cultural i musical per a totes les edats. Cada tarda, de 19.00 h a 20.00 h, els infants podran gaudir de sessions de contacontes a càrrec de la Llibreria La Capona i tallers tematitzats del Tour i Eclipse, donant inici a les activitats diàries.

El certamen compta amb el pressupost incrementat de l’any passat, on les pirotècnies participants rebran un import de 25.000 euros i el guanyador, a més, participarà a les Festes de Santa Tecla, valorat amb 26.000 euros. Un Concurs que un any més, ve encapçalat per una nit prèvia amb espectacle de drons.

seu últim

llibre

demà al Campus Catalunya de la URV

Cultura l L'escriptor d'Alcover Joan Cavallé presentarà demà a les 19 hores al Campus Catalunya de la URV el seu nou llibre, titulat La nit, en una referència molt directa a la cançó homònima de Raimon. Hi participaran Antoni Batista i Mònica Batet. La història tracta d’un jove universitari està a punt de participar en la seva primera acció

clandestina, en un moment en què ja s’ha produït la mort de l’Excelsa Podridura, un dels molts noms que s’utilitzen en el relat per designar el dictador Francisco Franco, i es comencen a albirar algunes possibles sortides a aquella foscor. L’acció té lloc durant unes poques hores d’una nit, en una ciutat mitjana que no és mai esmentada pel seu nom,

però on hi ha llocs que es diuen La Geganta, el Bar-Quet o el Motoclub. L’obra ha estat publicada per Angle editorial, a la seva col·lecció Narratives, on ja han vist la llum altres novel·les de Cavallé i un recull de relats: Contemplant el monstre (2007), Els arbres no es podien moure (2015) i Les benaurances (2019). l Redacció

Redacció

Imatge de la presentació de les jornades gastronòmiques ahir al Passeig de les Palmeres. Gerard Martí

Inauguració de l’estàtua de Gaudí amb la presidenta de la Diputació, l’alcaldessa de Reus, la presidenta de l’associació d’Amics de Gaudí de Reus i l’autor de l’escultura. Gerard Martí

L’estàtua dedicada a Antoni Gaudí ja ocupa el seu espai al costat de la Prioral de Sant Pere

Patrimoni l El projecte ha estat impulsat des de l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus

Miquel Llaberia

L’estàtua d’Antoni Gaudí —gran— ja és una realitat a Reus. El que fa un any semblava una idea massa agosarada per part d’una petita entitat, ahir dimarts 9 de juny es va inaugurar als peus del campanar de la Prioral de Sant Pere. L’obra ha estat dissenyada per l’escultor Joan Serramià i que consta de dues parts; l’estàtua, forjada en bronze de la mà de Serramià i la foneria Ginfer, i la base feta amb una pedra cedida per la Sagrada Família i que ha estat treballada pel mestre picapedrer Joan Mateu. A més, ha rebut el suport tant de l’Ajuntament de Reus com de la Diputació de Tarragona. «Com a associació volem fer aquest lliurament simbòlic d’aquest monument de bronze i pedra a la ciutat de Reus, perquè sigui un testimoni permanent de la gratitud, memòria i admiració cap al seu fill

més il·lustre», va asseverar amb solemnitat la presidenta de l’Associació Amics de Gaudí de Reus, entitat impulsora del projecte, Maite Gaudí. Per la seva banda, Joan Serramià va destacar que havia estat un «honor» haver sigut l’escollit per a dur a terme l’escultura: «Jo sempre he sigut ‘gaudinista’, tot i que soc de Tarragona». «M’he format molt a Reus. De ben jovenet ja venia molt per aquí i sempre dic que jo mai he estudiat ni a Harvard o Oxford, però he estat a Reus i he tingut amics reusencs i això és més que estar en una d’aquestes universitats», va afegir.

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va afirmar que l’escultura era una forma genial de recordar a un home que «va transformar la natura, la fe i l’emoció en un llenguatge artístic universal». Per un altre costat, l’alcaldessa de

L’apunt

El bàcul gaudinià, obra de Joan Serramià, arribarà a mans del Sant Pare

El bàcul gaudinià, obra de Joan Serramià, va ser entregat el passat dilluns 8 de juny al Palau Episcopal de Barcelona. Amb el suport de l’Arquebisbat de Tarragona, s’ha aconseguit que aquesta ofrena pugui arribar a mans del Papa Lleó XIV, durant la seva visita a Catalunya. Ara bé, l’objectiu dels impulsors del projecte és que aquest sigui utilitzat pel Papa durant la missa solemne que oficiarà a la Sagrada Família de Barcelona, durant la inauguració de la Torre de Jesús. No obstant això, per no haver seguit els procediments establerts per falta de temps, la decisió de fer servir l’obra creada per l’ocasió recaurà, personalment, en el Papa. «Les cartes estan llençades i el Sant Pare demà ens pot donar una alegria», afirma Joan Serramià. El bàcul està inspirat en la Torre de Jesucrist, amb una representació de la creu de la torre feta amb material ceràmic acrílic de color blanc en la part superior.

El conjunt escultòric dedicat a Gaudí ha estat obra de Joan Serramià i Joan Mateu

Reus, Sandra Guaita, va fer valdre el gran esforç que hi ha hagut darrere del projecte de l’escultura i que tot el procés ha quedat en mans de gent del territori. «Tant el mural que vam inaugurar l’altre dia com ara l’estàtua farà que l’arquitecte es quedi permanentment a casa nostra», va apuntar la batllessa.

L’estàtua

L’estàtua la formen la figura d’Antoni Gaudí en bronze a mida real, acompanyat també del seu banc de treball i la maqueta de la façana del Santuari de Misericòrdia que mai es va dur a terme. A més, a l’escultura en formen part altres elements que fan referència a la figura de l’arquitecte, com les avellanes o el rosari. Aquest conjunt escultòric s’alça damunt d’una base de pedra tallada en forma de núvol.

Aquesta disposa d’esgraons per a poder pujar damunt per tal de ferse fotografies amb l’escultura o per a asseure’s. Concretament, el núvol fa aproximadament 2,80 per 1,60 metres de base i uns 80 centímetres d’alçada. Sumant els 1,90 metres d’alçada de l’estàtua, el conjunt suma gairebé 3 metres d’alçada, que és visible des del Fossar Vell.

Fotografia del bàcul

gaudinià entregat al Papa Lleó XIV. Cedida

El Ball de Diables reclama un augment de l’aportació econòmica de l’Ajuntament

El Ball de Diables de Reus ha exigit que des de l’Institut Municipal de Reus Cultura (IMRC) s’incrementi l’aportació econòmica que es fa a l’entitat en 5.000 euros. Segons argumenten, necessitarien un increment d’uns 5.000 euros respecte a l’actual subvenció anual, que actualment seria d’uns «29.000 euros».

No obstant això, critiquen que fins ara la resposta de l’Ajuntament de Reus ha estat negativa, «al·legant que la regidoria de Cultura compta amb el mateix pressupost que el 2019». Per aquest motiu, enguany han decidit «cenyir-se» als diners rebuts i que, en conseqüència, «el nivell de les actuacions disminuirà».

Alhora, afirmen que en els dar-

rers anys se’ls han ofert altres opcions per disposar de més diners, però que no han estat efectives. Entre aquestes, hi ha hagut la venda de marxandatge de la Festa Major de Sant Pere, una mesura que en els dos últims anys ha servit per a poc més que cobrir costos. Per un altre costat, comenten que fa uns anys des del consistori se’ls va demanar fer servir carretilles de carbó en

ser més econòmiques. La problemàtica d’aquesta mesura és que les espurnes d’aquesta tipologia de carretilles tenen una temperatura més elevada i, per aquest motiu, és més fàcil fer malbé els vestits dels diables i incrementa el risc de lesions en els participants i públic assistent.

Per tal de fer front a aquesta situació, comenten que des de l’entitat

L’Ajuntament afirma que va augmentar la subvenció l’any 2022 en un 13,36%

han hagut de posar recursos en els darrers anys per tal de no reduir la qualitat de la festa, calculant una inversió d’uns 2.000 euros anuals. A més, reivindiquen el model de participació individual, identitari del Ball de Diables de Reus, i la necessitat de salvaguardar aquest element com a patrimoni del ball i de la ciutat.

L’Ajuntament

En resposta, fonts de l’IMRC asseguren que s’han mantingut en contacte «de manera continuada amb el Ball de Diables de Reus per intentar fer front a les necessitats plantejades» i que l’any 2022 es va apujar la subvenció que se’ls atorga en un 13,36%. Per un altre costat, afirmen que l’any 2023 es va encarregar un estudi per desenvolupar un nou model de carretilla per utilitzar durant les processons que no malmet els vidres. A partir d’aquest moment, la despesa de les carretilles de les processions grans i infantils, que fins aleshores cobria el Ball de Diables, les va assumir l’IMRC. Per una altra banda, consideren que la venda de marxandatge, com la samarreta oficial de la Festa Major, resulta un «èxit de vendes» i que els anys 2025 i 2026 es va seguir amb l’acord de marxandatge, alhora que es continuaven cercant «noves vies de finançament». «Des del consistori es vol deixar clar que el compromís amb la cultura popular, i en aquest cas amb els actes de foc, és ferm i continuat. L’Ajuntament ha treballat sempre per preservar, impulsar i donar visibilitat a aquesta tradició i així ho continuarà fent», clouen.

Miquel Llaberia

Fotografia d’arxiu de la Baixada del Ball de Diables de Reus, que es veuria afectada a causa de la falta de recursos econòmics. Gerard Martí

El director gerent de Shirota assegura que Manté defensava

«els interessos d’Innova»

Judicial l El testimoni ratifica, en una nova sessió del Cas Innova, que l’investigat «no tenia cap mena de retribució» per presidir el consell d’administració de la societat d’investigació nutricional

els nous equipaments que s’havien impulsat a Barcelona, per disposar d’uns serveis «que fossin útils, econòmics i eficients», tal com va explicar el testimoni.

Auditoria

Xavier Gómez, que va ser director gerent de Shirota Functional Foods des de la seva constitució, va assegurar que Carles Manté sempre va «defensar els interessos d’Innova» durant el seu pas com a president del consell d’administració de la societat mixta d’investigació nutricional, un càrrec per al qual «no tenia cap mena de retribució», ni es va pagar «cap despesa de representació», ni tan sols pel concepte de dietes. Gómez, citat com a testimoni del Cas Innova, va declarar que l’exdirector del CatSalut sempre consultava quin «risc» representava per al hòlding d’empreses municipal en debatre possibles projectes, de forma que, «internament», acabava representant Innova.

El director gerent de Shirota va detallar que l’investigat desenvolupava una funció executiva «directa», intentant conciliar «totes les sensibilitats» de les parts implicades en la societat —La Morella Nuts, Innova, Tecnoparc, URV i Hospital Sant Joan—, que moltes vegades tenien interessos «contraposats», i que demanava que s’anessin analitzant «el grau d’execució dels projectes i del finançament». En els programes, el control era «molt exhaustiu» per part d’Innova i Esther Ventura, l’exdirectora financera i acusada en el cas, «estava sempre al corrent».

Hospitals de Barcelona

La consellera de Salut, Olga Pané, va comparèixer atès la posició que ocupava el 2011, com a gerent de l’Hospital del Mar. Pané va comentar que havia parlat amb Manté perquè li «acabés d’explicar» l’aliança estratègica que s’havia teixit entre el centre barceloní i l’Hospital de Sant Joan. La col·laboració ja s’havia concretat en la constitució de la societat Imatge Mèdica Intercentres, que permetia «gestionar el servei» de radiologia en cas que la concessionària, que s’encarregava dels dos equipaments,

Olga Pané va parlar del paper de Manté en la creació d’Imatge

Mèdica Intercentres

Teresa Gomis exposa reunions amb Batesteza per acreditar la seva feina

«ens fallés», atès que era un moment que «estava entrant en crisi, amb problemes de material, per pagar nòmines». La consellera va declarar que Manté havia intervingut en la constitució de la companyia tot «pronosticant aquest procés» i que representava «un grup d’empreses de Reus».

Jaume Kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau entre el 2008 i el 2019, va avançar que s’havia reunit amb l’exdirector del CatSalut per tractar «si podria haver-hi alguna

col·laboració» entre el centre barceloní i Shirota. L’acord, debatut entre el 2008 i el 2011, giraria al voltant de proteòmica. Això no obstant, «no eren reunions formals» i «crec que es van quedar en converses i explorar què es podia fer, però no vam arribar a cap acord en concret». Josep Soler, que va ser director

mèdic de l’Hospital de Sant Pau, va coincidir a parlar de la possibilitat d’establir sinergies entre Sant Pau i Sant Joan de Reus, concretament, referents a radiologia i laboratoris. En aquell moment, Manté «estava treballant a Innova i amb l’Hospital de Sant Joan» i la intenció «era si es podien aplicar a l’Hospital de Reus»

La sessió va encetar amb la intervenció de l’auditor Jordi Casals, soci de la consultoria Faura-Casas. La firma va auditar els comptes de Shirota «alguns anys» i va col·laborar en l’elaboració d’un pla de viabilitat per a la societat. També s’havia encarregat dels números de l’hospital i, amb l’excepció del primer any, d’Innova. Referents al hòlding d’empreses, els resultats havien estat «favorables segur», afirmà.

En la jornada, també va parlar Lluís Maria Arola, exrector de la Universitat Rovira i Virgili i, durant un temps, director científic de Shirota, que va exposar la vinculació entre la societat d’investigació nutricional i el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS).

Batesteza

Teresa Gomis, qui va ser regidora i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Reus, va centrar la seva intervenció en l’arquitecte Jorge Batesteza, un altre dels encausats. Gomis va recordar una reunió, mantinguda durant els primers compassos del mandat 2011-15, en què Batesteza havia de «portar-nos acreditacions de la seva feina» durant la legislatura anterior. A més, va assegurar que el contingut de les actes coincidia amb el que havia succeït a les trobades, ja que «si no, no les hauríem signat».

La dona de Manté

La darrera persona a declarar en la represa del judici oral del Cas Innova aquesta setmana va ser Maria Cot, esposa de Carles Manté. Cot va recordar que, amb el canvi de govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya l’any 2006, el seu marit «pensava que continuaria» dirigint el CatSalut perquè «quatre anys eren molt pocs i havien fet molta feina». Això no obstant, «es va trobar de la nit al dia sense cap feina». En la cerca d’alternativa, Josep Prat, exdirector general d’Innova i també investigat, «li va trucar i li va proposar que anés a treballar» amb ell. Malgrat els «avantatges» d’ofertes provinents del sector privat, el matrimoni va decantar-se per la proposta pública.

Finalment, Cot va fer referència a la pressió mediàtica que va patir la família i a un correu electrònic intercanviat amb Prat el 2013.

Sergi Peralta Moreno

Carles Manté, entrant a l’Audiència de Tarragona l’11 de maig. ACN

Imatge del judici del Cas Innova, en la sessió de qüestions prèvies. ACN

Els Premis Gaudí Gresol distingiran deu trajectòries d’excel·lència el 17 de juny

Distincions l La 19a edició de la gala es farà a l’auditori Gaudí del Tecnoparc firaReus amb guardonats com Antoni Bassas, Ona Carbonell o Alba Sotorra

Joan Lizano / Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus i la Funda ció Gresol van presentar aquest dimarts la 19a edició dels Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel· lència, que es lliuraran el 17 de juny, a les 19 h, a l’auditori Gaudí del Tec noparc firaReus. La gala distingirà deu trajectòries professionals i per sonals: Santiago J. Castellà, presi dent del Port de Tarragona, en lide ratge empresarial; Antoni Bassas, en periodisme; la cineasta reusenca Alba Sotorra, en cinema; Lluís Gau sa, en medicina; Josep Santacreu, en economia; Ona Carbonell, en es port; Jeroni Castell, en gastronomia; Mònica López, en televisió; Òscar

Camps, en acció humanitària, i Xa vier Martínez, director general de la Sagrada Família, en arquitectu ra. Tots els guardonats assistiran a la gala i recolliran personalment el guardó, una reproducció en bronze del bust d’Antoni Gaudí. El sopar solidari serà en benefici d’Open Arms, entitat que enguany celebra deu anys protegint la vida de persones vulnerables i defen sant els drets humans. L’organit zació s’ha convertit en un referent internacional de cerca i rescat al Mediterrani central i ha contribuït a salvar i protegir més de 70.000 per sones. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va posar en valor el paper d’Open Arms en la dignificació de

La recaptació del sopar solidari es destinarà a l’organització de rescat Open Arms

les persones migrades i en la llui ta perquè no hi hagi més morts al Mediterrani. També va destacar la col·laboració pública i privada entre l’Ajuntament, la regidoria i la Fun dació Gresol, per acompanyar pro jectes que, va dir, són reeixits i situ en ciutat i talent en un primer pla.

Trajectòries exemplars

El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, va remar

El carrer del Doctor Ferran guanya espai verd i pacificació del trànsit

Urbanisme l Amb 428.737 euros, l’actuació ha incorporat 25 arbres nous i més punts de llum

Redacció

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guai ta, va inaugurar aquest dimarts les obres de la primera fase de remode lació del carrer del Doctor Ferran, entre l’avinguda dels Països Cata lans i el carrer de Roger de Belfort. L’actuació ha permès resoldre el mal estat de la via i introduir criteris d’accessibilitat, mobilitat sosteni ble i pacificació del trànsit, sobretot a l’entorn de l’escola General Prim. En el primer tram, entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer de Lepant, el carrer és de plataforma única, mentre que entre Lepant i Roger de Belfort manté dos nivells, amb calçada i voreres diferenciades i passos adaptats. El projecte també aposta per fer el carrer més amable i verd. En to tal s’hi plantaran 44 arbres nous, 25 dels quals ja s’han incorporat en aquesta fase, seguint els objec tius de Reus Respira per reduir la

La remodelació ha pacificat el tram entre Països Catalans i Roger de Belfort El carrer incorpora plataforma única i passos de vianants adaptats. Ajuntament de Reus

de la

car que per a Reus és «un orgull» vincular el nom de la ciutat a uns premis que ja són un referent soci al i empresarial, i més encara fer ho sota el nom de Gaudí. Segons Subi rats, parlar dels Gaudí Gresol és parlar de talent, innovació, esforç i trajectòries exemplars. El president

de la Fundació Gresol, Emili Cor reig, va recordar que els premis són l’activitat de l’entitat amb més ressò social i que, amb aquesta edició, su maran 190 guardonats en 19 anys. També expressà el desig d’omplir l’auditori en benefici dels premiats, de Reus i de l’entitat solidària.

temperatura urbana, millorar la qualitat de l’aire i crear espais més agradables. També s’ha renovat

l’enllumenat públic, que ha passat de 7 punts de llum a 19, amb llumi nàries més baixes per reduir molès ties al veïnat i millorar l’eficiència energètica. Les obres, executades per Construccions Vinaixa SA, han tingut un pressupost de 428.737,14 euros. L’Ajuntament ultima la fase següent, entre Roger de Belfort i l’Escorxador, amb 250.000 euros.

Presentació

19a edició dels Premis Gaudí Gresol a l’Ajuntament de Reus. Aj. de Reus

El Govern continua sense plans de futur pel Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria

Indústria l El projecte no preveu desenvolupar-se a curt termini malgrat la intenció de l’Ajuntament de la Canonja d’afavorir la seva construcció després d’aprovar la cessió dels terrenys

Adam Díaz Garriga

El Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria continua sense expectatives per integrar-se a la demarcació de Tarragona. El projecte, presentat l’any 2023, va prometre’s des de la Generalitat com a referència per a la recerca sobre la producció d’hidrogen verda a la província, però des de fa tres anys l’administració no ha mogut fitxa. El centre havia d’instal·lar-se a la Canonja, concretament, a l’entrada del municipi per l’N-340, just davant del complex petroquímic i als terrenys que anteriorment ocupava l’edifici del San Vicente Ferrer.

L’Ajuntament de la Canonja va reactivar la pressió cap al Govern per engegar novament la implantació de la proposta al municipi. Durant l’últim ple ordinari del passat 29 de maig, el govern municipal va aprovar la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per facilitar els terrenys acordats amb l’administració durant el 2023.

«El que fem és dir-li a la Generalitat que aqui tenen els terrenys i que sàpiguin que es pot fer, però no sabem si serà una prioritat», explicava en declaracions a TAC12 l’alcalde de la Canonja, Roc Muñóz.

La resposta de la Generalitat respecte al moviment del consistori, de moment, és inexistent i, segons han confirmat fonts del departament d’Empresa, tampoc es preveuen actualitzacions. Durant la seva presentació, es va anunciar una partida de 5 milions d’euros per impulsar la proposta amb l’objectiu de capacitar a la indústria de tota Catalunya amb solucions tecnològiques per potenciar l’hidrogen verd.

«El projecte fa temps que està damunt la taula i la URV, juntament amb l’ICIQ, intenta donar forma a la proposta», explicava el rector de

la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès. La URV va ser presentada com «un dels socis científics del projecte», entre els quals es van anunciar diversos centres forma-

tius catalans. Des de fa tres anys, però, no ha rebut resposta sobre les intencions de la Generalitat per desenvolupar el projecte. «Té moltes opcions derivades i funcionaria bé

Promeses

El Centre es va presentar l’any 2023 oficialment

Les instal·lacions de la Universitat Rovira i Virgili van acollir el 2 de febrer del 2023 l’assamblea de la Vall de l’Hidrogen, on van presentar-se diversos projectes per impulsar la recerca en la indústria sobre la descarbonització. Allà, el director de l’Oficina tècnica de la Vall de l’Hidrogen, Isaac Justícia, va assegurar que el projecte ajudaria a assolir la «neutralitat climàtica i la prosperitat econòmica» a Catalunya respecte a l’hidrogen verd. La iniciativa havia d’acompanyar a la Vall de l’Hidrogen, també paralitzada, en les funcions educatives i d’investigació.

La URV i l’ICIQ asseguren que no hi ha cap moviment per part de la Generalitat

La Canonja va modificar el POUM perquè el Govern reactivi el projecte

en l’àmbit de la descarbonització a Tarragona, però no ens consta cap moviment», lamentava el rector. Des de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) es va reiterar aquesta posició, confirmant la manca de novetats.

D’altra banda, Pallarès va valorar positivament les intencions del consistori canongí amb la reactivació dels terrenys, però ressaltava que l’Ajuntament només portava a terme «els passos que li toquen si el projecte mai arriba a ser una realitat». «Valorem l’interès de l’alcalde per tirar endavant la iniciativa, però qui ho valida és la Generalitat», subratllava el responsable seguin la línia exposada per l’alcalde de la Canonja.

Amb la Vall de l’Hidrogen

El projecte del Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria va presentar-se, curiosament, en una assemblea de presentació de la proposta de la Vall de l’Hidrogen. Una iniciativa que va iniciar el seu camí l’any 2020 i que, des del 2024, també es troba aturat i sense ordenació normativa per executar-se a la demarcació de Tarragona. Des de la URV, es va confirmar que existeixen «moviments» per portar endavant la proposta i, tot i que no es van especificar terminis, si es va assegurar que l’interès procedeix «d’empreses privades». Pel que fa a les instal·lacions dedicades a l’estudi de la descarbonització, tampoc es va parlar de terminis i no es coneixen novetats en aquest aspecte.

L’horitzó de la Vall de l’Hidrogen se situava en l’any 2030 per «suportar» el procés de descarbonització de Tarragona. Un fet que sembla que es precipitarà aquest 2026 després de l’impuls de projectes com el corredor H2Med o les instal·lacions d’H2Pro per generar milers de tones d’hidrogen verd.

Imatge de la presentació portada a terme per presentar la proposta l’any 2023. URV

Mapa d’on es va preveure situar el Centre Català per a la Descarbonització davant l’N-340 de la Canonja. Diari Més

Els sindicats renuncien a la negativa de fer hores extres a la Policia Local de Cambrils

Laboral l Deixen sense efecte la mesura de manera momentània per preservar la seguretat de les patrulles

Redacció

La Junta de Personal, el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals de CSIF, CCOO i UGT de l’Ajuntament de Cambrils han deixat sense efecte, de manera momentània, la mesura de no fer hores extraordinàries voluntàries a la Policia Local. Segons van informar ahir a través d’un comunicat, la decisió arriba després de la vaga parcial i la mobilització del 5 de juny i respon a l’interès del col·lectiu, amb la voluntat de preservar la seguretat de les patrulles, garantir el descans dels agents i mantenir el compromís amb el servei públic. La mesura s’havia acordat en l’assemblea sectorial del 14 de maig, en el marc del conflicte laboral al consistori, per reforçar la pressió sindical fins a la jornada de vaga, que la Policia Local no va secundar

per raons legals. Superada aquesta data, la representació sindical considera que la mesura decau transitòriament, tot i que es podria reactivar.

Els sindicats sostenen que mantenir la negativa a fer hores extres ja no és eficaç i podria tenir efectes no desitjats sobre els agents, com ara en la seguretat de les patrulles, la cobertura mínima dels serveis, la càrrega de treball o la possibilitat de gaudir de descansos. També critiquen que els efectius ordinaris s’hagin concentrat a combatre la venda ambulant al Cap de Sant Pere, deixant descoberta la resta de la població. La representació sindical remarca que la decisió no suposa renunciar a les reivindicacions del cos, i anuncia que traslladarà una nova proposta per actualitzar conceptes retributius vinculats a la Policia Local.

El futur planetari digital de la Canonja tira endavant

Divulgació l L’Ajuntament va publicar aquest dimarts l’aprovació definitiva del projecte

Adam Díaz Garriga

El projecte del planetari digital que s’instal·larà al Mammuthus de la Canonja tira endavant i preveu iniciar les obres enguany. La proposta es va aprovar «inicialment» el mes de febrer i s’impulsarà després d’aprovar-se aquest mes de juny. La iniciativa va ser redactada per la unió temporal d’empreses (UTE) Meteor i la inversió del consistori ascendirà a més de 2 milions d’euros. Aquesta versió definitiva del projecte, a més, incorporarà la creació d’un «projecte audiovisual» que afegirà més de

El Tastamons tornarà aquest dijous al barri de l’Estació de Cambrils amb gastronomia,

jocs, música i activitats

gairebé 410.000 euros al pressupost amb IVA inclòs. La previsió sobre els terminis d’execució del projecte és que no superi els 18 mesos un cop iniciïn els treballs, que s’integraran entorn de la proposta del Centre de divulgació de Paleontologia Mammuthus.

El planetari ja havia obtingut el suport en sessió plenària el passat mes d’abril per portar-se a terme, però amb l’última publicació, el consistori va acabar de confirmar les seves intencions per desenvolupar el centre de més de 443 metres quadrats. Més enllà del replanteig

La proposta incorporarà un projecte audiovisual per uns 410.000 euros

de l’entorn i la renovació de la zona del Mas de l’Hort de l’Abeurador, l’espai que ocuparà en total el planetari serà de 324,47 metres quadrats.

Recreació de mapes espacials L’espai que més ocuparà dins la proposta serà la sala de l’observatori digital, que obtindrà uns 104 metres quadrats per integrar tot l’equipament. En concret, s’introduiran projectors «d’alta tecnologia» per mostrar la recreació de mapatges o vídeos relacionats amb la divulgació científica educativa, el principal objectiu del projecte.

Per altra banda, dins el recinte s’inclouran un hall principal per acollir els visitants, el qual tindrà graderies amb capacitat per a 61 persones. L’espai preveu ser polivalent per a l’execució d’activitats amb visitants o xerrades. Entre les actuacions plantejades pel consistori, també s’estableix «l’harmonització» de la zona amb la millora dels jardins agrícoles que conformen el Mas de l’Hort de l’Abeurador, així com la construcció de nous sistemes de drenatge d’aigües o vegetació. El planetari es completarà amb la gran cúpula que ocuparà l’espai, que tindrà sistemes d’energia solar fotovoltaica pròpia. L’estructura de la cúpula imitarà l’ommatidi dels insectes (el seu contingut ocular) amb una sèrie d’escames a l’exterior.

La intenció de l’Ajuntament és crear un espai familiar i de referència per al municipi en l’àmbit de la divulgació científica en el conjunt del Mammuthus, que es va estrenar el passat estiu del 2025.

Diversitat l El barri de l’Estació de Cambrils celebrarà demà dijous, 11 de juny, la segona edició del Tastamons, una trobada veïnal que donarà el tret de sortida a les festes del barri a les 17.30 h a l’avinguda Vidal i Barraquer. La festa, oberta a tot el veïnat, combinarà gastronomia, jocs, música, lectura i activitats familiars per promoure la convivència, la participació i el reconeixement de la diversitat cul-

tural. La iniciativa, impulsada per l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de l’Estació, s’ha construït col·lectivament a través de quatre reunions comunitàries obertes, en què veïns, entitats i serveis han definit la programació. Després de la bona acollida de la primera edició, el Tastamons torna amb propostes com el contacontes familiar Aquí hi ha lloc per a tothom, tastos de plats d’arreu del món preparats pel ve-

ïnat, jocs tradicionals, espai nadó, lectures sobre gastronomia, diversitat cultural i antiracisme, música en directe i el Passaport Tastamons, que incorpora petits jocs, preguntes i reptes per obtenir segells. La jornada compta amb l’Espai Sòcioeducatiu Saltirons, la Biblioteca Josep Salceda i Castells, el SADI, el Servei d’Inclusió, el PICI, l’Associació d’Uruguaians a Cambrils i el veïnat que s’hi vulgui sumar. l Redacció

Cada agent podrà decidir si vol fer hores extraordinàries voluntàries. Cedida

La festa tindrà lloc a les 17.30 h a l’avinguda Vidal i Barraquer. Ajuntament de Cambrils

Recreació digital del futur espai del planetari. Cedida

L’Hospitalet de l’Infant corregirà els desnivells detectats a la pista Nova Llum

Adam Díaz Garriga

La pista de la Nova Llum de l’Hospitalet de l’Infant haurà de corregir desperfectes només quatre anys després de la seva integració al municipi. L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va aprovar inicialment el passat divendres el projecte que haurà de redefinir l’espai per millorar-ne la seguretat i adaptar-se a les dimensions reglamentàries. La intenció és replantejar el parc de lleure esportiu creat l’any 2022 per l’últim govern local del municipi, el qual presentava desperfectes i desnivells «transversals i longitudinals» que afectaven al joc dels usuaris.

La proposta preveu corregir les deficiències, adequar la pista i integrar l’espai a l’entorn, respectant algunes característiques de la zona consolidades ara fa quatre anys com l’eliminació de les graderies al costat nord o les zones verdes. El termini màxim establert pel consistori per executar les obres serà de quatre mesos, mentre el pressupost ascendirà a 281.702 euros, 111.354 dels quals els cobrirà el Pla Impuls-

Dipta.

L’última reforma va realitzar-se l’any 2022 i ja incloïa «l’eliminació de desnivells»

cessible «pels dos extrems» des del carrer o el parc amb rampes d’un pendent menor al 10%.

Il·luminació

En aquest sentit, també es planteja la correcció de la il·luminació actual, que presenta deficiències. Es corregiran diversos punts lumínics i s’adaptaran també a la nova normativa de joc i la topografia que s’integrarà en l’espai.

El projecte executat durant l’any 2022 ja havia incorporat «l’eliminació de desnivells» per convertir l’espai en una sola plataforma d’un mateix nivell i pla, però es van detectar irregularitats en diverses zones de

la pista de la Nova Llum. Concretament, presenta per un costat un desequilibri transversal d’aproximadament 0,30 metres, des de les graderies fins al parc, mentre que per l’altre costat, el desnivell ascendeix als 0,50 metres, de nord a sud.

La Policia Local de Torredembarra incorpora quatre agents de reforç per a l’estiu

Seguretat l La Policia Local de Torredembarra compta aquest estiu amb el reforç de quatre agents, que presten servei entre l’1 de juny i fins al 30 de setembre, coincidint amb l’increment de població i d’activitat dels mesos d’estiu. Els efectius s’han incorporat després de superar el procés selectiu gestionat a través de la Direcció General de Coordinació de les Policies Locals de la Generalitat i han fet un curs de formació, adaptació i acompanyament al cos de 40 hores. La regidora de Seguretat Ciutadana, M. Carmen Martín, ha destacat que aquest reforç permet donar una millor resposta a les necessitats de seguretat i convivència i reforçar la presència policial. l Redacció

L’objectiu és crear una nova plataforma equilibrada i situar-la en una cota de 9,25 metres, coincidint amb el nivell de les primeres graderies existents per corregir el desnivell mitjà d’1,2 metres. La nova proposta haurà de garantir un recorregut ac-

D’aquesta manera, la pista creixerà pels seus costats nord i est a conseqüència de les obres. La nova superfície per a la plataforma, segons el consistori, «s’haurà d’extreure de camins pavimentats del parc i de la jardinera situada a l’extrem sud».

En total, l’àrea afectada arribarà als 1.181,53 metres quadrats entre la pista esportiva, les millores de circulació i l’adaptació de l’espai també amb les millores lumíniques. Inversions l El projecte tindrà l’objectiu de millorar la

El Morell modernitzarà la xarxa d’aigua potable amb una inversió de més de 76.000 euros

Serveis l Permetrà millorar el control de la xarxa, detectar incidències amb més rapidesa i reduir les pèrdues d’aigua

Redacció

L’Ajuntament del Morell ha posat en marxa un projecte per modernitzar i fer més eficient la xarxa municipal d’aigua potable, amb una inversió de 76.079,25 euros. L’actuació vol millorar el control de la xarxa, optimitzar la gestió del servei, detectar incidències amb més rapidesa i reduir les pèrdues d’aigua. El projecte preveu millores tècniques en quatre punts estratègics del municipi, entre les quals destaca la sectorització de

la xarxa en baixa. Aquesta mesura permetrà dividir el municipi en tres àrees de control —est, nordoest i sud-oest— per fer un seguiment més detallat dels consums i localitzar possibles fuites. També s’hi instal·laran nous cabalímetres, sistemes de telecontrol per obtenir dades en temps real i una plataforma digital de gestió de dades que facilitarà el seguiment, l’històric dels consums i la planificació del manteniment. L’alcalde, Eloi Calbet, afirma que l’actuació és un pas important en la gestió de l’aigua.

La pista de la Nova Llum després de les últimes reformes. Aj. de Vandellòs l’Hospitalet de l’Infant

Consells comarcals demanen que l’ICS gestioni el PIUS

Valls l Des de l’Alt Camp i la Conca de Barberà reclamen descentralitzar la gestió del consistori

Adam Díaz Garriga

Els consells comarcals de l’Alt Camp i la Conca de Barberà van aprovar per unanimitat una moció per «garantir una gestió totalment pública de l’Hospital PIUS de Valls». L’ordre del dia dels dos ens comarcals presentava la proposta per descentralitzar l’organització del centre sanitari, que actualment situen com a «referència per a la ciutadania de les dues zones». L’Ajuntament vallenc és l’encarregat de la gestió de la institució, però des dels consells assenyalen la «manca de represen-

tació» dels municipis externs que fan ús del servei del PIUS i reclamen la intervenció de l’Institut Català de la Salut (ICS).

«No tenim ni veu ni vot sobre com es gestiona, amb el creixement demogràfic de l’Alt Camp, l’hospital necessita inversió i una aposta que només pot fer la Generalitat», lamentava l’alcalde d’Alcover i actual vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Robert Figueras. La moció va rebre el suport de tots els grups polítics representants als ens i va enfocar-se en la «preocupació per la situació actual

Valls habilita una vintena de refugis climàtics per fer front a les onades de calor aquest estiu

Prevenció l L’Ajuntament de Valls posa a disposició de la ciutadania 23 refugis climàtics aquest estiu, entre equipaments municipals i zones públiques amb ombra, pensats per oferir espais frescos durant episodis meteorològics extrems com les onades de calor. La xarxa inclou vuit equipaments públics gratuïts,

La reclamació es va reactivar a l’Espluga de Francolí amb el suport de tots els grups locals

La Selva del Camp, Vilallonga i Constantí tindran dos projectes fotovoltaics amb 13.000 panells

que estaran habilitats a partir de l’1 de juliol: el Centre Cívic al Barri de les Comarques; la Biblioteca Carles Cardó, el vestíbul de l’Ajuntament, l’Oficina Municipal d’Informació i Turisme i Ca Xapes, al Centre Històric; el Museu de Valls i Vallsgenera, a l’eixample, i el pavelló municipal Xavi Tondo, al Fornàs. A més, la

del sistema sanitari públic al territori». Tot i que l’àmbit de la demanda era general i instava al Govern, tenia com a rerefons la intenció de «reforçar la cartera de serveis, impulsar noves inversions i garantir condicions laborals dignes» al PIUS.

La moció va reactivar-se a l’abril durant el ple municipal ordinari de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, on es va impulsar una moció per part de tots els grups polítics per reclamar aquest canvi de gestió. Un any abans, ja s’havia presentat una moció a l’Ajuntament de Valls per demanar el traspàs a l’ICS.

Comissió de treball

La moció aprovada també planteja la creació d’una comissió de treball institucional entre els municipis afectats, representants sanitaris i treballadors del centre per «fer seguiment de la situació» a l’hospital. «Donem suport perquè l’ICS presti servei a tot el territori i volem millors condicions respecte a l’equip humà», indicaven des del govern municipal de Montblanc.

Els consells comarcals, a més, posaven com a exemple la situació de l’Hospital Sant Joan de Reus, gestionat actualment per l’ICS. «És una demanda consensuada pel territori, però es busca una unitat de criteri amb el PIUS», explicava Robert Figueras. En aquest sentit, des del PIUS de Valls encara no s’ha ofert resposta sobre la moció, que preveu avançar en els pròxims mesos per arribar a l’administració. Fonts properes a l’organització del PIUS de Valls, però, contrariaven aquesta afirmació.

ciutat compta amb quinze espais exteriors amb ombra, entre places, passejos i parcs, com Mas Clariana, Pompeu Fabra, les Escudelles, la Xamora, President Companys, Sant Francesc, Santa Úrsula, Bon Sol, Vilar, els passeigs dels Caputxins i de l’Estació, i els parcs del Mas Miquel i Barrau. L’Ajuntament recorda que cal beure aigua sovint, evitar el sol directe i les hores de més calor, fer àpats lleugers, portar roba clara i fresca i tenir cura de persones vulnerables i animals. Poden consultar els punts i els horaris a: https://goo. su/IwHbVPB l Redacció

Energia l Cada planta comptarà amb una potència de 3,5 MW i un pressupost superior als 2 milions d’euros

Agències

L’empresa Decoae Energies Renovables 2, SL ha iniciat els tràmits per construir una central fotovoltaica de gairebé 13.000 panells solars al Baix Camp i al Tarragonès, repartida en dos projectes de 6.480 panells cadascun. La planta la Selva Solar II tindria una potència de 3,50 MW i s’instal·laria als termes de la Selva del Camp i Vilallonga del Camp, mentre que la Selva Solar III es projecta a Constantí i assoliria la mateixa potència.

Cada planta compta amb un pressupost de més de 2 milions d’euros i el projecte s’ha sotmès ara a informació pública per a la seva tramitació. Les dues instal·lacions disposarien de la seva pròpia línia d’evacuació. En el cas de la Selva del Camp i Vilallonga del Camp, es preveu una línia soterrada d’alta tensió de 25 kV i onze metres, que es connectaria a una línia aèria ja existent. La planta projectada a Constantí també tindria una línia de 25 kV, en aquest cas d’un total de 4,2 quilòmetres soterrats.

Imatge d’arxiu del PIUS de Valls. Cedida

l Dia Internacional dels Arxius Històrics

Genealogia o com estirar de les arrels

L’Arxiu Municipal d’Altafulla va organitzar ahir una jornada de portes obertes per al veïnat interessat

Adam Díaz Garriga

Qui no ha sentit mai curiositat per descobrir quines són les seves arrels o la seva descendència? Aquesta és la pregunta que, setmanes abans del Dia Internacional dels Arxius Històrics, es va fer l’organització de l’Arxiu Municipal d’Altafulla. Ahir, les instal·lacions van oferir al veïnat altafullenc una jornada de portes obertes on múltiples residents van acudir per revisar documentació i intentar resoldre els seus dubtes més profunds o,

simplement, per «xafardejar» una estona sobre els besavis de cadascú. Des de l’arxiu, es va facilitar als veïns el Manual d’introducció a la recerca genealògica, una eina que va permetre als visitants entendre la disciplina des d’una perspectiva «entenedora i propera». Des de l’Arxiu Municipal, asseguraven que molta gent no sap que, paradoxalment, la primera font que han de consultar no són els arxius. «Nosaltres orientem als visitants i els indiquem que la font principal que han de consultar és la família», destacava la Sònia, auxiliar a l’Arxiu

Isabel Immobiliària: Habitatge a Alforja amb tres habitacions i dos magatzems

Isabel Immobiliària, al carrer Pintor Fortuny, 11 de Les Borges del Camp, és una empresa jove i dinàmica que t’ajuda a vendre el teu immoble amb màximes garanties. Hi trobaràs un equip professional i proper, especialitzat en promoció, compra, venda i construcció d’immobles urbans i rústics, que t’ofereix un servei personalitzat per obtenir el millor resultat. Entre d’altres, ara té a la venda un pis cèntric al nucli urbà d’Alforja, amb entorn natural i a 15 minuts de Reus i les platges. Amb 3 habitacions i saló amb xemeneia, l’habitatge disposa de dos magatzems amplis i privats a peu de carrer, ideals com a garatge, taller o negoci. ARB

Municipal d’Altafulla i creadora del manual. En aquest sentit, la responsable de la iniciativa explicava que, per descobrir dades sobre els nostres familiars, la font principal han de ser «els documents que trobem per casa».

Durant la jornada, van apropar-se veïns curiosos que no coneixien el concepte de la genealogia. Un fet

INICIATIVES LOCALS

que, segons l’auxiliar, és comú. «Si comences de zero i no saps com fer recerca, no és fàcil», assegurava Sònia, afegint que a Catalunya «no hi ha un gran interès en aquesta disciplina d’estudi», que se centra en la recerca sobre els llinatges i avantpassats de les famílies. Malgrat tot, també afirmava que la genealogia «cada cop desperta

Els sopars de Ca l’Anna els divendres, a la Selva del Camp

Els divendres al vespre, Ca l’Anna es converteix en punt de trobada amb sopars a partir de les 20 h, amb tapes, llesques, hamburgueses i plats a la brasa. Situat a la Selva del Camp, el restaurant ofereix cuina casolana amb història: l’Anna Martínez recorda amb estima quan ajudava la seva ‘iaia’ als fogons. Des del 2019, al polígon La Drecera, proposa menús diaris variats per 14,90 €, amb primers i segons, postres i beguda. També hi ha esmorzars de forquilla i racions generoses, com callos, pop o sépia, a més de servei per emportar i càtering. Al juny, juliol i agost, els dissabtes i diumenges tancat. Aprofita ara i reserva al 647644762. ARB

L’Arxiu d’Altafulla va oferir un manual per entendre la disciplina de la genealogia

més curiositat», però que els que s’iniciïn en la investigació ho fan amb desavantatges com la pèrdua dels familiars que els podien facilitar informació, la dificultat de trobar documents o la desaparició de documents a la província arran de la Guerra Civil o conflictes anteriors.

«Vam pensar que havíem de connectar amb la ciutadania i, amb la tipologia de residents d’Altafulla, va funcionar», assegurava la creadora. A més del manual, es van oferir consells diversos per a facilitar la recerca i quines vies podien explorar els interessats per arribar al seu objectiu. «Depèn del que necessitin, s’agafava informació de l’Ajuntament o d’abans del 1870, quan les parròquies van deixar de ser la principal font de registres civils», explicava l’auxiliar. El Dia Internacional dels Arxius va servir al municipi per recordar i investigar sobre el passat i incentivar d’un espai que continua acumulant informació.

Nova obertura a Tarragona: el teu nou espai de confort ja és aquí

AOutlet Sofà, fan un pas més i arriben a Tarragona amb un nou espai pensat perquè trobis exactament el que casa teva necessita. Al centre comercial Les Gavarres t’espera una botiga on el confort, el disseny i el bon preu van de la mà. Descobreix una selecció acurada de sofàs, butaques, llits i matalassos, juntament amb complements que aporten personalitat i calidesa a qualsevol ambient. Treballen amb una idea clara: oferir-te bona qualitat a preus únics, perquè renovar casa teva sigui més fàcil que mai. Un lloc per inspirar-te, provar, imaginar i fer realitat l’espai que vols. Ho trobaràs al carrer A-PP9, 35 del Centre Comercial Les Gavarres. ARB

La regidora de Cultura i l’arxivera municipal, durant la presentació de l’arxiu. Aj. d’Altafulla

Futbol l L’aragonès va marxar «amb la satisfacció del deure complert» en un acte acompanyat de membres del Consell i la plantilla

Pablo Alfaro s’acomiada del Nàstic sense retrets, molt agraït i «per la porta bonica»

Pablo Alfaro ja és passat del Nàstic de Tarragona. L’entrenador aragonès es va acomiadar ahir «amb la satisfacció del deure complert» en un acte poc habitual, com va destacar en les seves paraules. «La meva experiència em diu que poder marxar amb una roda de premsa no és normal. Sol passar que et destitueixin i marxis per la porta d’enrere. Jo puc marxar per la porta bonica». El ja extècnic grana va ser precís amb les paraules. Va ser «per la porta bonica» i no «per la porta gran», perquè ell va ser molt conscient de la duresa de la seva història al Nàstic. De fet, des que va arribar va demostrar ser l’home més conscient de la dificultat que suposava la salvació. Tot un repte que ha sigut «el més difícil i complicat de la meva carrera professional». No va ser habitual la roda de premsa, en gran part perquè Alfaro va estar acompanyat per representants de la plantilla com Marc Montalvo, Jaume Jardí, Enric Pujol i Óscar Sanz, però també pel Consell d’Administració. David Marzo, Josep Maria Andreu pare –i fill també–i el president executiu Lluís Fàbregas van ser presents en el comiat, un gest que no va tenir Dani Vidal en la seva roda de premsa. Fàbregas va tenir les seves paraules per al tècnic, assenyalant que «ha sigut un autèntic plaer compartir amb Iago Martínez i tu el breu període de temps, Has assolit l’objectiu, has assolit la responsabilitat en els bons i mals moments. Sempre tindràs les portes obertes al Nàstic». Alfaro es va mostrar com un home agraït en el seu breu discurs. Va marxar sense retret ni males paraules, tot i caure en la cursa final davant Xisco Campos per convertir-se en l’entrenador del Nàstic. «Els qui ja tenim una edat sabem com funciona el món del futbol. No miraré enrere

El ja exentrenador del

de

més enllà del necessari per sentir nostàlgia. Espero que al club li vagi molt bé en el futur».

Pablo Alfaro, ahir, durant la roda de premsa de comiat al Nou Estadi Costa Daurada. Nàstic

Ben conscient

El tècnic va reconèixer haver-se reunit amb Tomeu Nadal, però tampoc va tenir paraules dolentes per ell: «És un home de la casa que arriba amb les seves idees i el seu projecte. No puc fer més que desitjar el millor». A més, tot i no mencionar-lo per respectar un moviment que s’ha de fer oficial avui, també va deixar un consell a Xisco Campos: «Que dignifiqui la banqueta, tindrà una grandíssima oportunitat». Pablo Alfaro va aterrar al Nàstic al març en un vaixell que estava en flames. No va tenir temps per a moltes alegries, però, sigui com sigui el final, va arribar a port. «Em

Pablo Alfaro: «Ha sigut el repte més difícil de la meva carrera»

Sempre benvingut

Fàbregas, a Alfaro: «Sempre tindràs les portes obertes al Nàstic»

quedo amb la satisfacció del deure complert, d’haver conegut un club i una ciutat centenària, d’un cos tècnic sempre a la meva disposició i components d’una plantilla que han valgut a pena». L’aragonès també va tenir paraules per a Luis César i Cristóbal Parralo, entrenadors que «amb els seus punts, tots plegats, hem assolit la permanència». Després d’una ovació final, es va acomiadar amb un «de tot cor, moltes gràcies, Nàstic».

L’apunt

Pere Marco, una opció per reforçar l’atac del Nàstic

El Nàstic de Tarragona 26/27 arrenca avui amb la presentació de Tomeu Nadal com a director esportiu. Avui serà també l’anunci oficial de Xisco Campos a la banqueta que, ahir, es va acomiadar del Mallorca en una entrevista a SER Baleares. Amb els dos moviments, també comencen els primers rumors. El periodista Ángel García va assenyalar l’interès del club grana en el davanter Pere Marco. El punta de Gandía va jugar aquesta temporada a l’Unionistas de Salamanca cedit pel Castellón. Marco, de 22 anys i 1,83 metres d’altura, ha jugat un total de

30 partits i ha assolit 6 gols aquesta campanya. El jove futbolista va anar de menys a més, perquè va agafar més protagonisme quan els salmantins van perdre Gastón Vallès a l’hivern.

Nàstic

Tarragona,

El davanter de l’Unionistas, Pere Marco. Unionistas

Èric Mora, el talent tarragoní que guia la Pobla de Mafumet al play-off

Futbol l El central de Sant Pere i Sant Pau va marcar el primer dels dos gols contra el San Mauro i és un peça important a l’esquema de Xavi Vilagut

La Pobla de Mafumet es juga dissabte l’ascens contra el San Mauro a casa. Els pobletans arriben amb l’avantatge de l’1-2 a domicili, un partit en el qual va destacar Èric Mora, jove talent tarragoní que és una peça fonamental a l’esquema de Xavi Vilagut.

Tarragoní del barri de Sant Pere i Sant Pau de tota la vida, amb arrels a la part alta, Mora s’ha establert aquesta temporada com un dels homes forts a l’eix de la defensa. El jove central va fer els primers passos al planter del Nàstic, per continuar creixent també a Reus. De fet, va retornar a la disciplina grana el

curs passat al Juvenil A de Xavi Vilagut. Llavors, va ser el company de batalla d’Enric Pujol abans que el de Gandesa fes el pas al primer equip a final de curs.

Enguany, va pujar a la Pobla de Mafumet amb Xavi Vilagut i ha sigut un dels centrals titulars. «És un jugador d’un perfil tècnic molt bo, amb una bona visió de joc i sortida de la pilota. Va força bé a les jugades d’estratègia i, malgrat que ha de millorar certs aspectes defensius, és un jugador amb potencial de disputar categories superiors», va destacar el tècnic pobletà.

Els números avalen la importància en les jugades d’estratègia. De fet, és un dels golejadors amb 4 di-

Imatge dels diferents equips que van participar en la competició. Cedida

Un total de 118

esportistes participen en el Campionat de Salvament i Socorrisme a Cambrils

Poliesportiu l El CN Salou va assolir la primera posició general i el Reus Ploms ho feia al campionat d’adults masculí

La platja del Regueral de Cambrils va ser l’escenari del Campionat de Catalunya EAN (Espais Aquàtics Naturals) els darrers dies 30 i 31

de maig. El torneig de Salvament i Socorrisme a la platja va reunir un total de 118 esportistes de clubs de natació d’arreu de Catalunya. Concretament, el dissabte, 44 esportistes van participar en el campionat

anes. Contra el San Mauro, també es va exhibir marcant el 0-1 de falta directa des de la frontal de l’àrea. Aquesta temporada, també es va presentar amb nota amb el primer equip. Ho va fer en Copa Catalunya, tot i que en lliga va anar convocat en el duel contra l’Atlético Sanluqueño, sense arribar a debutar. En el duel disputat a la Nova Creu Alta, Mora va ser l’encarregat de barallar-se amb Alan Godoy. De fet, ho va aconseguir, mostrant una bona imatge. Dissabte, el de Sant Pere i Sant Pau lluitarà amb la resta per assolir l’ascens a Tercera Federació. Això sí, ja ha quedat demostrat que és un talent que el Nàstic haurà de cuidar i tenir en compte.

La competició va reunir clubs de tot Catalunya a la platja del Regueral

base CIAB (cadet, infantil, aleví i benjamí) i, l’endemà diumenge, 77 socorristes van competir pels premis de les categories d’adults MAJJ (juvenil, júnior, absolut i màster). En la classificació conjunta, el Club Natació Salou aconseguir la primera posició del campionat base CIAB, mentre que el Club Natació Reus Ploms va encapçalar la masculina del campionat d’adults MAJJ i el Club Amics de Riudoms la femenina.

La regidora d’Esports, Gemma Balanyà, va destacar la importància d’acollir campionats de Catalunya com el de salvament i socorrisme, que posicionen el municipi com a seu d’esdeveniments i «són un atractiu turístic per donar a conèixer la destinació». Cal recordar que només durant el mes de juny es portaran a terme un total de 16 esdeveniments esportius a Cambrils, com la Triatló, el Campionat d’Espanya de Beach Sprint o el Daurada Games de Crossfit.

Vlado Stevovski continuarà al capdavant del CV Sant

Pere i Sant Pau

Voleibol l El tècnic macedoni complirà la seva 15a temporada a la banqueta del primer equip

Vlado Stevovski i el CV Sant Pere i Sant Pau aniran de la mà una temporada més. El tècnic macedoni sumarà enguany la seva 24a temporada al club de Sant Pere i Sant Pau i la 15a a la banqueta. Stevovski és una de les figures més emblemàtiques del club i continuarà al capdavant amb la intenció de tornar a lluitar per arribar a la màxima categoria del voleibol estatal. Stevovski va destacar que «estic molt content per continuar un any més i agraït al club per la confiança any rere any. És una gran responsabilitat, però també molta il·lusió per afrontar la nova temporada». En aquest sentit, el tècnic va afegir que «ens espera un any de reconstrucció de la Superlliga 2. Enguany serà una categoria més

El tècnic del CV SPiSP, Vlado Stevovski. CV Sant Pere Sant Pau

competitiva i complicada i estem preparant un equip per ser competitius. S’ha de treballar, millorar i donar l’alegria a la nostra afició». El macedoni ja treballa en la confecció de la plantilla.

Arnau Montreal Quesada

El tarragoní Èric Mora celebrant el gol anotat contra el San Mauro. Guillem Pasano

Redacció

Redacció

Lleó XIV insta els catalans a ser «constructors d’unitat» en la seva primera homilia a Barcelona

Religió l El pontífex va llegir fragments en català, va demanar als fidels treballar per l’acollida, la pau i la concòrdia, i va defensar que la Ciutat Comtal té una responsabilitat especial per afavorir la unitat

Agències

El papa Lleó XIV va celebrar ahir al matí la seva primera homilia a Catalunya a la catedral de Barcelona i va instar els cristians a l’acollida, la concòrdia i la pau. Davant dels fidels, el pontífex va afirmar que Barcelona, com a «Cap i Casal de Catalunya», dona als barcelonins i als catalans «una vocació i una responsabilitat especial» per convertir-se, amb l’ajuda de Déu, en «constructors d’unitat». En un món «esquinçat per guerres i divisions» i en una societat cada cop més «fragmentada i individualista», va demanar ser testimonis i profetes d’unitat, fins i tot a costa de sacrificis i renúncies, i va defensar la necessitat de «renunciar al que és superflu» per construir sobre allò que és essencial. L’homilia va començar amb una salutació en català: «Estimats germans i germanes, amb gran goig començo la visita resant l’Hora sexta en aquesta catedral amb tots vosaltres». El Papa va tornar a utilitzar el català en diversos fragments més i també en la salutació final a la Mare de Déu de la Mercè. Lleó XIV va recordar que Barcelona té una gran tradició d’Església i va citar Joan Pau II, que en la seva visita de 1982 va lloar l’ànim acollidor dels barcelonins i catalans. També va recuperar missatges del papa Francesc sobre fraternitat, unitat i amor més enllà de la llengua, el poble o la nació, i va demanar als fidels que treballin per construir harmonia i comunió més enllà de la polarització.

El pontífex havia arribat directament de l’aeroport del Prat a la catedral, on va ser rebut pel cardenal Joan Josep Omella i pel degà del temple enmig dels aplaudiments dels concentrats a la plaça. Abans de l’homilia, va entrar a la capella del Sant Crist de Lepant per tenir un moment de recolliment davant del Santíssim

Sagrament, i després va recórrer la nau central i el cor entre crits de benvinguda. Omella li va adreçar unes paraules en català i va assegurar que no calia traduir-les perquè Lleó XIV

ja les entenia. La celebració va incloure bona part dels càntics, salms i lectures en català, fragments en llatí i la conclusió en castellà. En acabar, el Papa va pregar davant la tomba de

Salvador Illa va agrair al Papa la seva visita i la seva «sensibilitat» cap a Catalunya

La vetlla de Montjuïc va incloure música, testimonis, pregària i referències a Gaudí

Politització

El PP defensa que no correspon al Papa «salvar el català»

El portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández, va criticar ahir la «politització» de la visita del papa Lleó XIV i va carregar contra l’independentisme per exigir-li una defensa del català. Fernández va recordar que es tracta d’una «visita apostòlica, no política» i va qualificar d’«artificial» la polèmica sobre l’ús de la llengua. Segons el dirigent popular, no correspon al Papa «salvar el català», sinó als partits que han governat Catalunya durant les darreres dècades. També va retreure a Junts una actitud «fora de lloc» i va demanar una imatge comuna de convivència.

Audiència privada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la seva dona, es va reunir amb Lleó XIV al Palau Episcopal. Segons fonts de la Presidència, Illa li va donar la benvinguda a Catalunya i li va agrair la visita i la seva «sensibilitat» cap al país. Tots dos van conversar sobre el context internacional, els missatges de l’última encíclica i la necessitat de posar els avenços tecnològics al servei de la humanitat. També van valorar la figura d’Antoni Gaudí i la importància de la inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Illa li va lliurar tres obsequis: una reproducció de les Homilies d’Organyà, una reproducció de la nina d’ivori articulada de la necròpolis paleocristiana de Tàrraco i una còpia de l’acta notarial de col·locació de la primera pedra de la Sagrada Família.

Vetlla a Montjuïc

L’Estadi Olímpic Lluís Companys va acollir el primer gran acte públic de la visita, una vetlla de pregària amb més 40.000 persones. El papa va demanar des de l’Estadi Olímpic Lluís Companys «que aquest país sigui un espai acollidor per a tothom», on cadascú «sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és. El pontífex va reivindicar el diàleg, la recerca de la veritat i el bé comú, i ha demanat mirar «amb humilitat i sense prejudicis» la realitat social per preguntar-se «què estem cridats a canviar» i quina societat es vol «construir». En el tram més social del discurs, Lleó XIV ha apel·lat a les «antigues i noves pobreses» de les ciutats i de la societat, i ha situat la dignitat de la persona al centre del seu missatge. «No deixem de buscar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també en el cor de la nit», ha afirmat.

Santa Eulàlia i va saludar els fidels de l’exterior..

Lleó XIV i Salvador Illa es van reunir ahir al Palau Episcopal de Barcelona. Agències

Lleó XIV, aquest dimarts a la catedral de Barcelona, en la seva primera homilia davant dels fidels catalans. Agències

Els sindicats docents

Protesta l La marxa va arribar al Parlament amb una carta reivindicativa i milers de participants

Agències

Els docents van tornar ahir dimarts a la vaga amb una manifestació a Barcelona convocada per USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS, coincidint amb l’arribada del papa Lleó XIV a la ciutat. La marxa va sortir poc després de les 11 h de la plaça Espanya, des de les Torres Venecianes, i va recórrer la Gran Via, plaça Tetuan i el passeig de Sant Joan fins arribar al Parlament cap a les 13.30h. La protesta va aplegar 6.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 45.000, segons els sindi-

Albert Català i Casas recull la cistella de productes Caprabo i

Diari Més

Promoció l L’Albert Català i Casas, acompanyat de la seva senyora Mª Dolors, van recollir la cistella de productes Caprabo que sorteja quinzenalment Diari Més. Així doncs, la persona guanyadora ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal, obtinguts després de participar en el sorteig del web diarimes.com

Els col·lectius es van reunir amb Junts, ERC, Comuns i CUP, però el PSC no va assistir-hi

cres amb la consellera Esther Niubó i li traslladarà que la negociació ha estat «molt difícil», amb «confrontacions innecessàries», i que cal una etapa «oberta, d’escolta i de construcció». També va criticar la «contradicció» que, segons els sindicats, suposa dir que no hi ha més recursos disponibles mentre es destinen milions d’euros a la visita del Papa. Des de la CGT Ensenyament, Isarn Pardes va situar la mobilització com una continuïtat del rebuig al preacord i en defensa de l’educació pública i en català, i va tornar a exigir el cessament de la consellera. La Intersindical, la COS i la CNT també van avisar que les mobilitzacions continuaran si no hi ha avenços, mentre el Sindicat d’Estudiants va donar suport als docents.

Carta al Parlament

Adif portarà Siemens als tribunals per la doble aturada de Rodalies

l La xarxa va quedar interrompuda dues vegades ahir, primer a l’àrea de Barcelona i després a tot Catalunya

Agències

cats, sota el lema Demanem fets, no miracles i amb la voluntat dels convocants de «col·lapsar» la ciutat. La d’ahir va ser la darrera vaga del curs, segons va explicar la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, que va defensar que el «no rotund» al preacord evidencia que el model actual d’escola «no funciona», perquè ha precaritzat els treballadors i no dona l’atenció que cal a l’alumnat. Segura va reclamar un «canvi estructural» i va avançar que USTEC obrirà un procés de deliberació per concretar com continuar la protesta. El sindicat es reuneix avui dime-

Un cop la manifestació va arribar al Parlament, dos representants de cada sindicat van entrar a la cambra per entregar una carta als grups parlamentaris. En l’escrit, USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS reclamen que es registrin esmenes als pressupostos de la Generalitat per incloure les demandes del professorat i garantir una inversió mínima del 6% del PIB en educació, tal com, segons recorden, preveia la llei per al 2017. Els sindicats denuncien que la inversió educativa dels darrers comptes se situa en el 2,75% del PIB i consideren «ofensiu» que es qualifiqui de maximalista una plataforma reivindicativa que, fins i tot assumida sencera, no arribaria al compromís fixat fa disset anys. Es van reunir amb Junts, ERC, Comuns i CUP, i hi va mancar el PSC.

Adif portarà als tribunals Siemens per la doble aturada que va patir ahir la xarxa de Rodalies a Catalunya. La primera incidència es va produir a les 12.25 h al Centre de Control de Trànsit de l’estació de França, que regula en temps real senyals, agulles, catenàries i altres elements clau. Renfe va haver de suspendre durant mitja hora els trens de l’àrea de Barcelona fins que els tècnics van resoldre el problema i es va verificar que el servei es podia reprendre amb seguretat, cap a les 13 h. L’aturada va afectar les línies R1, R2, R3, R4, R8, R11, R14, R15, R16, R17, RG1, RL3, RL4, RT1 i RT2, i va deixar retards de fins a 30 minuts. Tres hores després, a les 15.30 h, la circulació es va tornar a interrompre, en aquest cas a tot Catalunya, en

Felicitacions

Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Muchas felicidades, bruski. Felicidades por tu día y felicidades por luchar cada día como lo haces. Eres el mejor guerrero!

una segona incidència més breu, d’uns vuit minuts, però d’abast total. Adif atribueix les dues fallades a la gestió informàtica del centre de control per part de Siemens, encarregada del suport dels sistemes que permeten regular la circulació, i considera la situació «injustificada, inadmissible i intolerable». Per això, un cop analitzada la informació, iniciarà les accions judicials que consideri necessàries i obrirà un expedient per aclarir els fets i aplicar possibles penalitzacions. El Govern sospita que les incidències podrien estar vinculades a la implementació d’un nou programari de seguretat de Siemens en el procés d’unificació dels centres d’operacions de Renfe i Adif. La consellera Sílvia Paneque va admetre que el sistema està generant alguns problemes, tot i defensar que serà segur quan s’implanti.

El judici del germà de Pedro Sánchez queda vist per a sentència

Tribunals l El judici del germà de Pedro Sánchez i de deu càrrecs de la Diputació de Badajoz va quedar ahir vist per a sentència a l’Audiència de Badajoz. Les acusacions populars reclamen a David Sánchez sis anys de presó pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències per presumptes irregularitats en la seva contractació. Fiscalia i defenses en demanen l’absolució. l Agències

Les incidències van provocar retards generalitzats de fins a 30 minuts. Agències

Trens

La manifestació docent d’ahir va recórrer Barcelona fins al Parlament. Agències

k Tribuna k

Paraules, paraules...

Encara que covard és un adjectiu (i també un substantiu) que descriu una persona amb manca de valor, por davant del perill, dels riscos o de les dificultats, s’utilitza no poques vegades com un insult. I així ho ha fet el President dels Estats Units per assenyalar els seus aliats de l’OTAN com a països que senten por, manca de valor o pusil·lanimitat davant el perill o el risc que implica la seva guerra conjunta amb Israel contra l’Iran.

En escoltar els freqüents ‘no’ de diversos fins fa poc fidels euroatlàntics, Trump s’ha dedicat a qüestionar la integritat o la valentia d’aquells que consideren que s’ha descontrolat una situació a l’Orient Mitjà precisament a causa d’una iniciativa unilateral, sense comptar, almenys, amb el consens de Brussel·les, per l’OTAN, o de Nova York, per l’ONU. El tràgic estigma de la violència gairebé perpètua a l’Orient Mitjà i la força implacable del temps, que s’oposa a una solució ràpida del desastre creat des de la Casa Blanca, a Washington, fan inútils els intents d’humiliar els socis dels Estats Units amb paraules feridores.

Ha estat llegint La violència del temps de l’escriptor peruà, nascut a Piura, Miguel Gutiérrez, que he recordat, en un enquadrament musical sobtat, la composició Parole parole, interpretada originàriament pel duet format per Mina Mazzini i Alberto Lupo, tots dos recriminant-se a la cançó la suposada falsedat dels seus respectius discursos romàntics. Com transcriu Miguel Gutiérrez de les anotacions d’un dels personatges de la seva història, que forma part d’«un poble de bastardos, fruits de la violència, la derrota i l’engany», les paraules tenen un poder arcà. ‘Covard’, sens dubte, gaudeix d’una ‘entitat sonora’.

Transformo la idea de Miguel Gutiérrez fent-la meva i compartint-la amb l’amable lector.

Lk Editorial k

Sentit comú

a figura del papa Lleó XIV ha aconseguit depassar la frontera del que hauria de ser estrictament el seu mandat sobre aquells que professen la fe catòlica. Malgrat que va començar el seu pontificat de manera força discreta, ha estat capaç de convertir-se en un referent, no tan sols moral, sinó també polític. En els últims anys hem assistit a la configuració d’un nou ordre mundial, sobretot per l’adveniment de polítics maldestres i gairebé irracionals com Donald Trump –sense obviar que ha estat escollit per a dirigir el país més poderós del planeta– i també han crescut els conflictes armats que deixen enrere milers i milers de

víctimes, sempre innocents, fins i tot aquelles que es veuen forçades a lluitar per pàtries que només els veu com a armes. El papa ha aconseguit aplicar la política del sentit comú, –més enllà d’allò simplement religiós– i en lloc de refugiar-se en la comoditat de l’equidistància, ha assumit un paper actiu contra les polítiques de la guerra, de l’enriquiment que fomenta la pobresa de la majoria i contra l’estigmatització d’una immigració que, en moltes ocasions, tot just fuig de la guerra o la fam que té els seus orígens en una cultura occidental que els ha dut a haver de patir governs establerts en la corrupció o en enfrontaments armats inacabables.

k Tribuna k

Gaudí en Madrid

Gaudí y los papas Francisco y León XIV

Ignacio Buqueras i Bach Académico. Empresario. Presidente de la Fundación ADIPROPE

Trump s’ha dedicat a qüestionar la integritat o la valentia d’aquells que consideren que s’ha descontrolat la situació a l’Orient Mitjà

Dic, doncs, que ‘covard’ és una paraula «de naturalesa múltiple, ambigua i mal·leable, però amb una mal·leabilitat infinitament més gran, per exemple, que l’aire i el foc». Amb aquest insult es pot jugar, imprecar, exorcitzar, seduir, esclavitzar, aniquilar, i no sempre, quan és un adjectiu veritable, resulta victoriós, ni el seu missatge entès; i ajuntant aquest insult amb d’altres ja expressats pel president nord-americà es podrien potser crear mons profanats autènticament, o d’execració veritable que, sens dubte, és el que succeeix en les circumstàncies presents.

Com llegeixo a La violència en el temps, «les paraules, un cop dites, un cop proferides, (són) irreparables, i integrades en l’alè del vent i en el riu del temps, (són) inextingibles i perpètues. Els homes (moren) definitivament en cos i ànima, però (sobreviuen) les seves paraules, substàncies del seu ésser, que, empenyudes i arrossegades per vents sediciosos i contraris, (travessen) deserts, pèlag, muntanyes i selves i ciutats i pobles i llogarets, conformant la vasta i fèrtil memòria de la terra». Pobre Trump, càndid i desventurat en el seu afany de destruir l’Iran fins a fer retrocedir aquell país «a l’Edat de Pedra». Només una catàstrofe nuclear com la subtilment insinuada recentment davant la mateixa Primera Ministra del Japó, Sanae Takaichi, a qui també va incomodar amb el seu alienat humor negre, podria fer-ho. Però el cert és que la història, amb les seves pròpies paraules, ja ho ha escrit: només un home com Alexandre el Gran fou capaç de conquerir l’Imperi Persa i, així i tot, va morir a Babilònia.

Ricardo Mor Solà Diplomàtic

Antonio Gaudí, es el único arquitecto en la historia mundial que ha sido distinguido por la UNESCO declarando a siete de sus edificaciones Patrimonio de la Humanidad. Sus obras Patrimonio Mundial son: Parque Güell, Palacio Güell y Casa Mila en Barcelona, declaradas en 1984. En 2005, bajo la denominación de obras de Antonio Gaudi fueron distinguidas por la UNESCO: Casa Vincens, Fachada de la Natividad y Cripta de la Sagrada Familia y Casa Batllo, las tres en la Ciudad Condal; y la Cripta de la Colonia Güell en Santa Coloma de Gramanet. Gaudí es uno de los genios más relevantes de la cultura europea con fuerte proyección internacional. Sus creativas, innovadoras y cuidadas construcciones nos acercan a la naturaleza y nos hablan, motivan e invitan a la reflexión de los valores evangélicos.

Los últimos años de la vida de Gaudí, los dedica íntegramente a la construcción de la Sagrada Familia, que desde noviembre de 1925 se convierte en su hogar.

El Papa León XIV, efectuará su apostólica e histórica visita a España del 6 al 12 de junio. Estará en Barcelona para visitar la Sagrada Familia el día 10, fecha del C Aniversario del fallecimiento de Antonio Gaudi. El prioritario objetivo será la inauguración de la Torre de Jesucristo, la más alta de la basílica y del mundo -172,5m.-. Tiene medio metro menos que la montaña de Monjuic -173m.-. Gaudí no deseaba que la obra del hombre superara la de la naturaleza. La Torre de Jesucristo está rematada por una gran cruz de cuatro brazos con las siguientes medidas: 17m. de altura y 13,5m. de anchura.

Debemos recordar que el Papa Francisco el 14 de abril de 2025, 7 días antes de su fallecimiento firmó el decreto de reconocimiento de las “virtudes heroicas” de Antonio Gaudí, iniciándose el proceso de su beatificación. Gaudí es considerado como el “arquitecto de Dios” por sus trabajos en el diseño y la construcción de la Sagrada Familia. El paso dado por el Papa Francisco es el primero del largo, complejo y dificultoso camino para su posible declaración de Santo. La Santa Sede, en el 2000, aprobó el inicio del proceso

El Papa Francisco el 14 de abril de 2025, 7 días antes de su fallecimiento firmó el decreto de reconocimiento de las “virtudes heroicas” de Antonio Gaudí

Ciclo 8 mesas commemorativas del centenario del fallecimiento de Antonio Gaudí

La Fundación ADIPROPE, tiene como objetivos prioritarios un mejor conocimiento, conservación, valoración, difusión y promoción del Patrimonio Mundial de España. Ante la celebración del Año Internacional Gaudí, conmemorativo del centenario de su fallecimiento, tomó el acuerdo de promover y organizar el Ciclo de 8 Mesas sobre su vida, genial obra y su potente proyección internacional. El citado importante y trascendente

Ciclo tiene como significativo precedente el Ciclo de 6 Mesas que la Fundación Independiente, que presidía, desarrolló en la Villa y Corte en el 2002, con motivo del 150 aniversario del nacimiento de Antonio Gaudí, Reus, 1852. El Ciclo 8 Mesas Conmemorativas del Centenario del fallecimiento de Antonio Gaudí ha sido presentado con fuerte proyección en: Casa Botines, obra de Gaudí en León, 13/II; Real Casino de Madrid, 24/III. Centre de Lectura de Reus, 7/ IV; y Real Academia Europea de Doctores, en Barcelona, el 8/IV; … Celebración de las mismas han sido: Universidad Camilo José Cela, Gaudí y su tiempo, 15/IV; Círculo Catalán de Madrid, Gaudí, su biografía, 22/IV; Colegio Arquitectos de Madrid, Gaudí arquitecto, 29/ IV; Caixa Forum Madrid, Gaudí y la Sagrada Familia, 6/V; Ateneo de Madrid, Gaudí y el Modernismo, 13/V; Círculo de Bellas Artes, Gaudí y su Proyección, 13/V; Conferencia Episcopal Española, Gaudí y el camino al Misticismo, 27/5; Universidad San Pablo CEU/ RADE, Gaudí: Arquitectura, Educación y Espiritualidad, 10/VI.

A las 8 Mesas celebradas seguirán 2 importantes actos de BALANCE de las mismas. En Madrid tendrá lugar el acto en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 16 de junio, a las 12:00 h.; y en Barcelona en el Círculo Ecuestre el 28 de junio, a las 17:00 h. El mes de julio promovido por la Fundación ADIPROPE, se publicará un importante libro que recogerá los cuatro actos de presentación del Ciclo, las 8 Mesas celebradas y los dos Balances del Ciclo.

Necrològiques

Tarragona

Maria Lourdes Julbe Alejos.

Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori Municipal.

Isabel Sepulveda Romero.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal.

Lorenzo Fernandez Garcia.

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Reus

Puri Nalda Benés.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori Municipal.

Catalina López Romero.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

María Rosa Jiménez Carrasco.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà demà a les 17 h al Tanatori Municipal.

Vistabella

Isidro Brunet Farrera.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a l’Església del Sagrat Cor.

La campanya ‘Cap llar sense aliments’ arrenca la setena edició per ajudar famílies vulnerables

Solidaritat l La iniciativa de la Fundació ”la Caixa”, CaixaBank i FESBAL comença amb una aportació d’un milió d’euros

Redacció

La setena edició de la campanya solidària Cap llar sense aliments, impulsada per la Fundació ”la Caixa” i CaixaBank a favor de la Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL), va arrencar aquest dimarts 9 de juny amb l’objectiu de garantir una alimentació digna a les famílies que acudeixen als Bancs d’Aliments. La iniciativa comença amb una aportació d’un milió d’euros de la Fundació ”la Caixa” i fa ara una crida a la participació de tothom. Segons l’informe El estado de la pobreza 2025. Avance de resultados, de l’EAPN-ES, prop de 10 milions de persones a l’Estat, el 19,5% de la població, estaven el 2025 en risc de pobresa, amb ingressos inferiors a 12.220 euros. Aquesta situació afecta la capacitat de moltes llars per cobrir necessitats bàsiques.

En aquest context, la FESBAL ha alertat de la precarietat en què viuen moltes famílies, una realitat no sempre visible que les obliga sovint a escollir entre omplir la nevera o fer front a despeses com la llum, l’aigua o l’educació dels fills. El president de la FESBAL, Pedro Llorca, ha recordat que darrere les xifres de pobresa hi ha milions de persones amb dificultats reals per cobrir una necessitat tan bàsica com menjar, i ha remarcat que cada aportació es transforma en ajuda concreta. També el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, ha destacat que a Espanya hi ha 12,6 milions de persones en risc de pobresa i exclusió i que un de cada tres infants creix amb manca de recursos. Per la seva banda, el director d’Acció Social de CaixaBank, Josep Parareda, ha subratllat que la campanya facilita canals de donació. En l’edició de l’any passat, Cap

llar sense aliments va recaptar prop de 2,1 milions d’euros, l’equivalent a 1.395 tones d’aliments bàsics, distribuïts arreu de l’Estat a través dels Bancs d’Aliments associats a la FESBAL i de prop de 6.000 entitats socials. A Tarragona, la campanya va recollir més de 64.900 euros, mentre que al conjunt de Catalunya la xifra va superar els 282.700 euros. Les donacions es poden fer a www. capllarsensealiments.org, per Bizum al 38014, a la banca digital.

Les donacions es poden fer al web, per Bizum o per la banca digital. CaixaBank

Avui felicita als que es diuen: Maurici i Asteri

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Hauràs de fer un gran esforç per dominar avui els teus nervis. No pensis que per voler córrer més arribaràs abans. Controla’t.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Enemics ocults causaran cert desànim amb les seves accions. La millor manera de combatre’ls serà mantenint-te ferm fins al final en tot.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Algú tindrà un detall fabulós amb tu, a partir d’això aquesta persona passarà a tenir un paper important per tu, el temps t’ho demostrarà.

TV local

TAURE

20/04 al 20/05

Demostraràs una gran agilitat a l’hora de treballar, però tingues en compte els detalls o després hauràs de tornar a començar. Armonitza.

23/08 al 22/09 VERGE

La teva relació amb els altres, sobretot a nivell íntim, serà de profunda compenetració molt contingut. Avui t’estimaran fins tot els més difícils.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Durant tota la teva activitat d’avui intenta no mostrar les teves cartes. Com més amaguis els teus plans, millor et sortirà tot. Possibles viatges.

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Recórrer

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Recórrer

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La comarcal (r)

El temps

BESSONS

21/05 al 20/06

Se’t presenta un dia excel·lent per organitzar el teu món sentimental. Les teves decisions seran les més encertades no les posarà en dubte.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Controla les teves paraules i accions ja que avui t’enxamparan en errors més d’una vegada. Per al teu orgull això serà insuportable. L’acció ha de ser lenta.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si et veus obligat a signar documents o fer noves inversions, cal que llegeixis la lletra petita controlis l’orgull les paraules. Nit on renaixerà la passió.

21/06 al 22/07

Bona jornada per a la teva feina intellectual la teva vida íntima. Et decantaràs per tasques molt detallades que donaran fruits ràpidament.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Encara que vegis molts canvis al teu voltant, no en temis els resultats. Avui estàs protegit en tots els àmbits. Faràs noves amistats.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Jornada excel·lent per dedicar-te a conrear noves amistats aconseguir-ne un suport total a les teves idees. Les trobades seran nombroses.

14.00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Objectiu Grand Départ

15:00 Ciutadella

15:30 Teló de fons

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Recórrer

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20.30 Com la nit el dia

21:30 Va de moda

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Com la nit el dia

23:30 Va de moda

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Tomba prehistòrica. Ocell mare en un niu. 2. Enginy per inventar. Treure d’un lloc. 3. Bàsica per ser religiós. Pelat, broix. Formi llar l’àguila. 4. Burro superlatiu. Lletra que de vegades traeix. Vent. 5. Mil. Part del cos nua però normalment tapada. Més que empipat. 6. Viuen a les glàndules sebàcies. Serveix perquè no perdi altura el globus. 7. Nota. Fer sortir fum al cap. Dues del Joan. 8. Moneda fraccionària de la rúpia. Remant cap a popa. 9. Música d’un caràcter determinat. Dones.Vocal. 10. Mancades de simpatia. Escotadura. 11. La Mediterrània a França. Seient de diputat. Déu romà. 12. Plantes acampanades. Juguesca. VERTICALS 1. Dir mentides sobre algun personatge. Necessària per caminar. 2. Composicions poètiques líriques. Conjunts de raïm. 3. S’acaba el cole. Lletra. Mancats de cua. 4. Líquid nom de dona. Ferits per les ungles dels depredadors. Vent. 5. El mateix. Deixades de costat. Flexible que es manté tibant. 6. Van cap a dones. Afectades de nanisme. 7. Destinats a ser venuts. Llengua oscoúmbrica parlada pels oscos. 8. Buit. Natural del Laci. Dues de consecutives. 9. Lletra capgirada. Quotidians. Vent. 10. Del nostre satèl·lit. Plural de protecció als desemparats. 11. Manifestació literària medieval. Mancat d’accent. Nascut. 12. Giny per abatre muralles. Excitarà els afectes.

Màxima Mínima Estat del cel

28º 18º

Farmàcies

TARRAGONA:

Boronat Poderós, Jorge Reial, 23

Telèfon 977 240 672

Ciutat Montserrat, Rosa

Maria - Molero Ciutat, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Padilla Papaceit, Olga Ronda Subirà, 12 Telèfon 977 756 967

SALOU:

Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217

CAMBRILS:

Guillen Lacue, Núria

Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Al matí el cel estarà entre mig i molt ennuvolat per una banda de núvols alts i mitjans que creuarà d’oest a est. A banda, a punts del Pirineu i quadrant nord-est estarà cobert per intervals de núvols baixos i el creixement de nuvolades a partir del migdia.

Temperatura

Temperatura mínima i màxima lleugerament més baixa, si bé el descens podrà ser localment moderat.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534

PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158

CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

MANITAS, ARREGLATODO. Económico. Tel: 614.041.375 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

MASSATGES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

Llibres l L’autor de ‘Tarragona 1811, la veritat’ sosté que la ciutat no només va ser víctima de l’exèrcit napoleònic, sinó també de la incompetència dels seus propis comandaments

Didac Bertran revisa dos segles de relat històric

Didac Bertran i Vallvé, periodista i investigador tarragoní, acaba de publicar Tarragona 1811, la veritat, un llibre que revisa alguns dels episodis més coneguts del setge de Tarragona i posa en qüestió bona part del relat tradicional sobre la caiguda de la ciutat en mans de les tropes napoleòniques.

L’origen de la seva investigació es remunta a una troballa realitzada fa anys a l’Arxiu General Militar de Segòvia, quan treballava en un estudi sobre els regiments de guarnició de Tarragona. Llavors, Bertran va localitzar el consell de guerra instruït contra Luis González Torres de Navarra y Castro, marquès de Campoverde, per la pèrdua de Tarragona i la posterior desfeta de l’Exèrcit de Catalunya. Aquell document, assegura, havia sigut pràc-

ticament ignorat durant més de dos segles. «No tinc la pretensió d’haver descobert tota la veritat, però aquest document ofereix una visió molt diferent del que s’ha explicat fins ara», explica.

L’autor sosté que Tarragona va ser «assassinada» per l’exèrcit napoleònic, però també «traïda» pels seus propis dirigents militars. Una tesi que desenvolupa al llarg d’una obra construïda a partir de documentació inèdita i de nombroses fonts militars consultades durant anys.

Bertran no qüestiona l’heroisme dels defensors ni el sacrifici de la població civil. Ben al contrari, assegura que «hi va haver heroisme i patriotisme, però també una incompetència monumental». Segons la seva investigació, el principal responsable del desastre va ser el comanda-

ment superior de l’exèrcit borbònic, encarnat sobretot en tres figures: el marquès de Campoverde, el general Contreras i el general Sarsfield.

«El braç executor va ser l’exèrcit napoleònic, però el veritable assassí va ser la vanitat, l’estupidesa i la incompetència dels caps militars espanyols», sosté.

El paper de Campoverde

La crítica és especialment severa amb Campoverde. Bertran el presenta com un comandament obsessionat pel poder, incapaç d’avaluar correctament la situació militar i responsable de decisions que van deixar Tarragona pràcticament condemnada. Malgrat els advertiments rebuts, Campoverde va prioritzar operacions lluny de Tarragona quan els francesos preparaven el setge. Per contra, Bertran reivindica el paper de la Milícia Urbana, dels artillers i de molts soldats anònims que van resistir fins al final.

L’autor defineix el llibre com un intent d’oferir «una visió diversa, allunyada de tòpics més o menys interessats» sobre un episodi que va marcar profundament la història de Tarragona. L’obra s’estructura en cinc grans apartats que analitzen el context polític i militar de l’època, els antecedents de la crisi, el desenvolupament del setge, el consell de guerra contra Campoverde i una àmplia selecció de documents inèdits. Entre aquests materials destaca la transcripció íntegra del procés judicial contra el capità general, així com correspondència de Napoleó i dels seus principals comandaments relacionada amb Tarragona. Per a Bertran, la conclusió és clara: la ciutat va pagar les conseqüències d’un sistema militar incapaç de fer front a la guerra moderna que representava l’exèrcit napoleònic.

L’Associació Setge de Tarragona 1811 i l’autor presentaran l’obra dijous 18 de juny a les 19 h als Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona (carrer Major, 14). El llibre està dedicat a Oleguer Bertran i Figueras, fill de l’autor que va morir el maig de l’any passat.

Testimonis inèdits

El llibre inclou el document que recull el consell de guerra al marquès de Campoverde

k Golfus de Tàrraco

Gaudí és d’aquí

Sí, jo també parlaré de la visita papal! Però només la de la Sagrada Família, el Big Bang de la parafernàlia que se li ha anat superposant. I en el Big Bang, la Gènesi, hi ha Gaudí, les arrels que avui permeten que la Torre de Jesús s’alci fins al cel des d’una terra rica però humil. No faig cap metàfora suada. És literal: la forma de treballar de Gaudí, l’equip de què s’envoltava i el lloc d’on era. No em vull afegir a la polèmica d’on va néixer. Fa poc Marc Arza la va rematar per sempre dient que “Gaudí era del Camp”. I el company Miquel Bonet, en la seva meitat del llibre Gaudí és de Reus / Gaudí és de Riudoms, esmenta que en la seva nòmina de col·laboradors hi havia “una veritable i fèrria militància en la tarragonitat”, amb noms com Jujol, Martinell, Opisso, Joan Rubió o Francesc Berenguer. I la nòmina “d’aquí” ha continuat després de la mort de Gaudí. Avui, si el papa alça la mirada a la Torre de Jesús veurà al tronc de la creu peces d’ònix blanc treballades pels artesans de Marbres Castelló de Tarragona, amb quatre generacions al darrere. Col·laboradors que no volen protagonisme, com Gerard Gavaldà, de les Borges del Camp, amb un ofici de cinc generacions transmès per l’avi Maqueda. O com Francesc Farràs, d’Horta de Sant Joan, on Picasso ho va aprendre tot. Em deixo noms, però l’important per a ells no són els egos. Com per al mateix Gaudí, que sabia que l’obra viuria més que ell. No soc creient, però si una cosa té “eternitat” és l’art. La Sagrada Família, quan cap de nosaltres, ni aquest papa, no hi siguem, continuarà mostrant a dalt de tot la feina modesta d’artesans sorgits del mateix terrer on va créixer un creador tan humil i poc amic del protagonisme com ells.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

«Sense l’ajut no podria haver obert»: Tarragona ofereix 6.000 euros per obrir comerços Municipal

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

Medi Ambient

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

La bocana del Riuet de Coma-ruga es recuperarà després de la pressió veïnal

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

El cambrilenc Javi Torrente suma dos premis principals a la Barber League 2026 Viral

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

El periodista Didac Bertran i Vallvé aquest dimarts a Tarragona. Gerard Martí