«Els accessos a la ruta perimetral desmereixen el monument»
Per accedir a la ruta perimetral de passarel·les i miradors de la pedrera cal desplaçar-se fins a l’àrea de servei del Mèdol, ubicada a l’autopista. Fer-ho a peu és «difícil i perillós» perquè cal anar-hi des de la carretera nacional, segons assegura Xavier Mejuto, CEO de l’empresa cultural Itinere. Ells encara ofereixen una ruta guiada per diferents monuments ubicats a fora de la ciutat,
com la Torre dels Escipions o la Vil·la dels Munts. «L’accés des de l’aparcament de camions és rocambolesc. Els accessos al monument el desmereixen», etziba. En aquest sentit, explica que «sovint hi ha camions que amaguen l’entrada al monument» perquè «aparquen al davant i no està indicada amb línies grogues». Per altra banda, reivindica que s’obri la part interior de la pedrera: «És una assignatura pendent de la ciutat poder accedir-hi». Malgrat tot, defensa que la ruta perimetral «manté unes condicions dignes».
Marta Omella Blanco
Temples, botigues, places… on ara molts només veuen unes quantes pedres, segles enrere es trobava el cor de la vida social i política de la ciutat. Encara queden uns quants mesos fins que Tarragona pugui redescobrir el Fòrum de la Colònia. De moment, tant els residents com els turistes s’hauran de conformar amb observar amb curiositat les obres que prometen transformar aquest trosset de Tàrraco, alhora que unes noves excavacions s’endinsaran dins el sòl del recinte per primera vegada des de 1925. Si bé les columnes que anys enrere sostenien la basílica o els pòrtics de les tabernae conviden a aixecar la mirada, de vegades cal parar atenció allà on posem els peus per descobrir nous fragments de la nostra història. I és que entre les restes de l’antic centre neuràlgic de la ciutat s’hi amaga un tresor. Bé, s’hi solia amagar. Es tracta de l’aerarium (erari en català), el tresor públic de l’antiga ciutat romana.
Aquest edifici custodiava les arques municipals amb els impostos recaptats als ciutadans, va ser identificat per l’arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo. En el món romà, totes les ciutats importants comptaven amb un aerarium. Normalment, es trobava dins el podi del Temple de Saturn, al costat del tabularium. Solien estar ubicats prop de la cúria i formats per estructures blindades per garantir la seguretat dels fons. El cas de Tàrraco, però, apuntava a X l’arqueòleg tarragoní César Pociña, és excepcional, ja que no es coneix «cap paral·lel similar en altres ciutats de l’imperi».
El ‘tresor amagat’ del Fòrum
El recinte compta amb quatre ‘aerarium’, dipòsits soterranis destinats a custodiar les arques municipals
A primera vista, les restes poden semblar forats discrets en un lateral del conjunt arqueològic, fàcil de passar per alt. Però darrere del Temple de la Tríada Capitolina i annex a la basílica del fòrum, hi ha un espai amb un peristil que dona accés a una sala que comptava amb murs d’un metre de gruix. Aquesta està pavimentada amb signium, un recobriment de l’època romana format per una barreja impermeable de calç, sorra i fragments de terrissa. A l’interior s’obren quatre dipòsits
soterranis que, segons l’arqueòleg «surten bastant de l’habitual». Un d’aquests, detalla, va ser parcialment desmantellat durant unes obres als anys trenta, cosa que permet observar la seva construcció, dissenyada per a blindar i protegir el seu contingut. Això s’aconseguia amb lloses de calcària de 14 cm de gruix que folren les parets i el sòl de les arques. Aquestes pedres es troben superposades entre si, sense morter i amb una rebaixa perimetral d’un centímetre. Tot i que l’arca més gran
Les obertures estan blindades amb lloses de calcària de 14 centímetres de gruix
ja no compta amb parets, l’obertura conserva restes de formigó i quatre empremtes de bigues de fusta. Un altre element singular és l’arca doble, separada per una llosa de 28 cm de gruix. Als laterals, unes ranures demostren que probablement aquests dipòsits es tancaven amb portes o tapes, segurament de bronze.
Imatge dels quatre dipòsits soterranis, ubicats en un lateral del Fòrum de la Colònia. Pepo Segura
l Patrimoni
L’apunt
L’Ajuntament atribueix les possibles indemnitzacions del contracte de la brossa a la Generalitat
Administració l El consistori xifra la hipotètica reparació en 3 MEUR, però confia a no haver d’abonar-la
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona avança a empentes i rodolons cap a l’entrada en vigor del nou contracte de la brossa. En els últims mesos, el consistori ha treballat entre recursos, suspensions, sentències i crits d’alerta dels grups de l’oposició. Una de les qüestions més polèmiques recentment han sigut les possibles indemnitzacions a les empreses licitadores, que s’havien arribat a xifrar en 60 milions d’euros des d’ERC. Un escenari que, des de l’Ajuntament, es veu «impossible». «Si hem de pagar, que no ho creiem, seria, com a molt, al voltant del 3% del valor del contracte, que correspondria al benefici industrial. Uns tres milions d’euros. Cal tenir en compte que el benefici presentat per GBI Paprec és inferior al 3%», va explicar ahir Joan Anton Font, secretari general de l’Ajuntament, en una atenció a mitjans. El secretari general preveu que la disputa judicial podria acabar al Tribunal Suprem, que resoldria d’aquí uns nou anys, quan es faria efectiva la hipotètica indemnització. El contracte adjudicat a Urbaser és d’uns 20 milions d’euros anuals. Font va més enllà i exposa que, segons consideren els serveis jurídics del consistori, les hipotètiques indemnitzacions haurien d’anar a càrrec de la Generalitat, l’administració de la qual depèn el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. «Quina és l’administració que ha causat el dany? Aquesta és la discussió jurídica. Nosaltres creiem que el Tribunal es va equivocar. No pot ser que el 0,1% del contracte ho condicioni tot», va defensar el secretari general. Ara bé, tot això són escenaris hipotètics. El que queda clar és que l’Ajuntament continua pensant que el contracte amb Urbaser es podrà formalitzar al juliol i començar a exectuar-se a l’estiu. «FCC i GBI Paprec incideixen en
Reaccions
Els representants públics valoren les decisions de l’Ajuntament
L’Ajuntament
«Quina administració ha causat el dany?
Aquesta és la discussió jurídica»
Joan Anton Font
Sec. Gral. Ajuntament
«Seguim el que diu la llei. Nosaltres considerem que estem executant una resolució judicial, no és un nou acord. Tot el que s’al·lega als recursos ja s’ha jutjat»
Tres aspirants per a un sol contracte Urbaser
La segona classificada a la licitació de l’Ajuntament. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va resoldre l’any passat excloure la primera classificada i adjudicar el contracte a Urbaser. La companyia no ha presentat cap recurs i està a l’espera del consistori.
FCC
L’empresa FCC va quedar per darrere de les altres empreses a la licitació. És la companyia que porta prestant el servei les últimes dècades a la ciutat i actualment està en règim de continuïtat. Ha presentat recurs al TSJC contra la sentència del Tribunal i contra l’adjudicació a Urbaser.
Xavi Puig
Conseller d’ERC
GBI Paprec va ser la millor classificada a la licitació. El Tribunal va resoldre excloure l’empresa del contracte perquè incomplia els plecs. Aquesta sentència l’ha recorregut davant el TSJC. L’empresa també ha presentat recurs davant els acords del ple per adjudicar a Urbaser.
Jordi Sendra
Conseller de Junts
«L’alcalde està jugant al casino judicial, prenent decisions que només fan créixer el risc de recursos i d’indemnitzacions milionàries, de moment ja hi ha set recursos»
«S’està fent molta demagògia política, i fan demagògia aquells que, d’alguna manera, ja els agrada l’arma llancívola de la ciutat bruta. A ERC i els Comuns ja els hi va bé»
L’apunt
«FCC ens vol fer por, no ens espanten»
Joan Anton Font, secretari general de l’Ajuntament, es va mostrar molt dur vers la companyia FCC. «Ens volen fer por, no ens espanten». Font va fer referència a l’escrit de la companyia que va rebre el consistori després d’adjudicar el contracte a Urbaser, en la qual FCC apuntava a responsabilitats penals. «No entenem els crits de sirena. Tenen por. És una tàctica jurídica per espantar». Des de la companyia s’expressa que es va presentar l’escrit «perquè les coses no s’estan fent bé». «Res més. S’estava obviant el nostre dret a presentar al·legacions. No denota gens de por», afegeixen.
els seus nous recursos que la Mesa de Contractació va valorar malament les ofertes. Però això ja està jutjat. Els actes administratius no es poden anar recorrent tota l’estona. No acabaríem mai», va expressar Font.
Executant la resolució El consistori defensa que no ha firmat el contracte amb Urbaser perquè «no podem» i espera a la resolució del Tribunal. «Seguim el que diu la llei. Nosaltres considerem que estem executant una resolució judicial, no és un nou acord», va explicar el secretari general. En aquest sentit, la defensa jurídica de l’Ajuntament és que les empreses haurien de presentar un incident d’execució, en entendre que Tarragona no està interpretant bé la sentència, cosa que no han fet. Ara bé, si ens dos mesos el tribunal donés la raó a les companyies, el procediment hauria d’arrencar de nou. «No podem estar més anys sense adjudicar el contracte», va defensar Font.
Maria M. Martorell
Consellera del PP
«Tot el procediment s’ha fet d’una forma precipitada i amb poca previsió. Ara el consistori no controla la situació, la situació ens domina. Ja ho vam avisar»
Jordi Collado
Conseller d’ECP
«Cal replantejar el procés de licitació amb garanties jurídiques sòlides i amb la participació de tots els grups per assegurar un servei de recollida de residus eficient»
manté les seves previsions i confia en poder signar el contracte amb Urbaser al juliol i que comenci a executar-se a l’estiu. Gerard Martí
GBI Paprec
Un mosso fora de servei enxampa un lladre mentre robava a l’interior de cotxes
Successos l Va ser detingut a Torreforta i comptava amb nombrosos antecedents
Un mosso fora de servei va enxampar in fraganti un home mentre robava a l’interior d’un vehicle al barri de Torreforta. Els fets es van produir aquest passat diumenge, 4 de maig, quan, al voltant de les 01.30 hores de la matinada, els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís que un company seu tenia retingut un lladre al carrer Riu Glorieta.
Un cop al lloc dels fets, el mosso fora de servei va explicar als seus companys que havia vist com el lladre havia trencat el vidre del cotxe i havia entrat a l’interior del vehicle. Així doncs, els Mossos van portar a terme les tasques d’identificació i escorcoll de l’individu.
Mentre realitzaven aquestes tasques, un testimoni es va apropar als agents i els va explicar que havia escoltat
que l’alarma del seu vehicle estava sonant i que havia vist a l’individu que estaven identificant intentant obrir el seu cotxe, tot i que no ho havia aconseguit.
Al lladre, que era multireincident, se li va intervenir un cúter, que és el que hauria utilitzat per trencar els vidres, una navalla, dues ulleres, una funda per a les ulleres i una armilla.
A més a més, els agents van descobrir que tenia una de les butxaques del seu jersei plena de vidres.
Per aquest motiu, els Mossos van procedir a la detenció d’aquest individu per un presumpte delicte de robatori a l’interior de fins a quatre vehicles -un Mazda, un Seat, un Kia i un Toyota-. El detingut, de 31 anys, ja comptava, abans d’aquest fet delictiu, amb nombrosos antecedents.
jornada bon dia tarragona
La Guàrdia Urbana abat a trets un gos desorientat a l’A-7
Successos l El cos municipal justifica l’actuació al·legant risc per als conductors
Pep Santos Alasà
L’Ajuntament de Tarragona va emetre ahir un comunicat en relació amb una actuació policial de la Guàrdia Urbana d’aquest passat diumenge que va acabar amb l’abatiment d’un gos a l’autovia A-7, a l’altura de les Gavarres, en direcció València. Els fets van generar controvèrsia entre alguns veïns, que han criticat durament l’actuació policial. Segons la Guàrdia Urbana, el cos policial va ser alertat pels Mossos d’Esquadra sobre la presència d’un gos a la via ràpida. L’animal, que es trobava en un tram mullat i amb poca visibilitat, hauria posat en greu risc la circulació, provocant maniobres perilloses de diversos vehicles. Els agents asseguren que van tallar la circulació de manera intermitent mentre in-
‘Transformant amb IA la prevenció de riscos i la salut laboral de l’empresa’
Salut i Treball i la Cambra organitzen una jornada sobre com la tecnologia pot ajudar de forma realista
Tetiana Klymchuk, CEO i cofundadora de Somia Solutions, i Albert Puntí, CTO i cofundador de Somia Solutions, visitaran la Cambra de Tarragona el proper 8 de maig a les 9 del matí per tal de prendre part a una nova sessió del cicle de jornades Bon dia Tarragona, organitzat per la corporació empresarial tarragonina i Salut i Treball.
Abans, de l’acte, a les 8.45 hores, els participants podran gaudirt d’un cafè, esmorzar i ‘networking’, el qual es podrà continuar un cop finalitzada la jornada.
Els ponents parlaran de ‘Transformant amb IA la prevenció de riscos i la salut laboral de l’empresa’ i,
basant-se en la seva experiència en el desenvolupament de projectes d’intel·ligència artificial en l’àmbit de la seguretat i la salut laboral, oferiran una visió pràctica i realista del que es pot aconseguir.
Primer, introduiran què hi ha realment darrere de la IA, desmuntant mites i explicant conceptes clau de forma entenedora.
Seguidament, compartiran casos d’èxit reals i aplicacions concretes de la IA en la millora de la prevenció de riscos i l’optimització de processos. Finalment, abordaran els riscos ètics, legals i operatius associats a l’ús de la IA, destacant com poden ser gestionats. La sessió servirà també per conèixer de primera mà què es pot fer avui amb la IA, més enllà de la teoria.
tentaven capturar el gos, que es desplaçava d’una banda a l’altra de la calçada de forma esquiva i ràpida. Tot i diversos intents d’intervenció, no es va aconseguir reduir l’animal. En una d’aquestes ocasions, el gos hauria intentat mossegar un agent. Finalment, i davant la persistència del perill per als usuaris de la via, es va decidir disparar-li. El comunicat afirma que l’actuació es va fer con-
El desenllaç de l’actuació ha estat condemnat per alguns ciutadans
forme al que estipula la Llei 16/1991 de les policies locals i que s’han obert diligències informatives, com és preceptiu en qualsevol cas d’ús de l’arma reglamentària. Tanmateix, la versió dels fets contrasta amb la d’alguns testimonis. Una lectora, que afirma haver presenciat l’escena, denúncia al Diari Més, que l’actuació va ser «despreciable» i «impròpia». Segons aquesta testimoni, l’animal es trobava desorientat, però no mostrava agressivitat, i estava esgotat per la persecució dels cossos policials. L’escrit assegura que s’haurien disparat tres cops a l’animal.
Tetiana Klymchuk és actualment CEO i cofundadora de Somia Solutions, i és doble doctora en Matemàtiques i Física per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Nacional de Kíev (Ucraïna), a més de doble màster en Matemàtiques Aplicades per la Universitat Nacional de Kíev i la Universitat de Toulon (França). Klymchuk ha escrit també més de 15 articles científics publicats en revistes Q1/Q2 i, en l’àmbit docent, és
professora al programa de Màster en Ciència de Dades a la Universitat Internacional de Catalunya.
Per altra banda, Albert Puntí és CTO i cofundador de Somia Solutions, a més d’enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya; Deep Learning, Deep Reinforcement Lear-
La xerrada permetrà conèixer casos d’èxit en l’ús de la IA i també els riscos ètics
ning, NLP Nanodegrees (Udacity) i té més de cinc anys d’experiència liderant projectes d’IA. Ha desenvolupat més de 20 projectes de Deep Learning i és tutor al programa de Màster en Ciència de Dades a la Universitat Internacional de Catalunya. Informació i inscripcions a www.cambratgn.com
Redacció
Albert Puntí i Tetiana Klymchuk desenvolupen bona part de la seva tasca professional a Somia Solutions. CEDIDA
Imatge de l’A-7 a l’altura de les Gavarres. Google Maps
Daniel Cabezas
El cicle Primavera al Cementiri, finalista del ‘IX Concurso de Cementerios de España’
Cultura l El Cementiri General de Reus ja va ser guardonat com a millor cementiri espanyol l’any 2024
Redacció
El cicle Primavera al Cementiri General de Reus ha estat escollit com a finalista en la categoria de Millor Activitat de Portes Obertes del IX Concurso de Cementerios de España 2025 que organitza la Revista Adiós. Cal recordar que aquesta publicació ja va atorgar en el passat diverses distincions al Cementiri General de Reus, la més destacada de totes quan va ser guardonat com a Millor Cementiri de l’Estat Espanyol l’any 2024. Un comitè d’experts ha fet una primera selecció de tres finalistes i, a partir d’ara s’ha obert un període de votació popular per escollir el guanyador. Aquesta votació estarà oberta fins al dia 4 de juny a través de la pàgina web www.revistaadios.es. En el cas del Cementiri General de Reus, el jurat d’experts ha avaluat la proposta reusenca com a finalista junt amb dues altres candidates de Cadis i Còrdoba. Del cicle Primavera de Reus, el jurat en destaca el
seu «enfocament innovador i el seu èxit en la divulgació de la riquesa històrica i artística d’aquest espai funerari». Des de la publicació tam-
bé consideren que a través d’aquest cicle de Primavera, que enguany celebra la seva tercera edició, el Cementiri de Reus «ha aconseguit po-
El Treball als barris de Mas Carandell assoleix les 35 contractacions directes
Laboral l El programa ha permès atendre més de 300 persones
Redacció
El projecte Treball als barris de Mas Carandell amplia l’àmbit d’actuació a zones i barris de la ciutat, arribant als barris Fortuny, Juroca, Montserrat, Carrilet, Pastoreta, Horts Miró, Muralla, Gaudí, Alcolea, Mas Abelló, Mas Iglesias i Casc Antic - Centre. L’actual projecte, que va començar a finals d’any i finalitzarà el 31 d’octubre, ja ha obtingut en el seu equador resultats satisfactoris, amb un total de 35 contractacions directes, més de 300 persones ateses i 17 insercions laborals per compte d’altri.
Entre les diferents actuacions hi ha els Plans d’experienciació laboral, els quals han permès a l’IMFE contractar 14 persones. En primer lloc, el pla de manteniment d’horts urbans i escolars, ha permès qualificar un tècnic i quatre peons, el pla de foment de l’estalvi energètic i la gestió de residus, amb la contractació d’un tècnic i quatre peons.
També el pla d’atenció al públic i suport als tràmits administratius digitals, dotat amb tres auxiliars administratius i, finalment, el pla de suport psicològic a les persones en recerca de feina, en què s’ha
contractat a una psicòloga a jornada completa que ja ha atès 29 persones.
Una altra de les actuacions amb més trajectòria és la del Dispositiu de suport a la inserció laboral. Des del novembre fins avui han rebut orientació 100 persones, de les 180 previstes fins a l’octubre. S’atén des dels centres cívics Carme, Migjorn i Llevant i des de Mas Carandell, aconseguint fins ara 17 insercions laborals i 102 participants en els Espais Activa. Pel que fa a la Casa d’Oficis de Creació i producció audiovisual, que combina formació i treball,
sicionar-se com a una proposta cultural destacada en el calendari local». «Amb activitats com ara conferències històriques, xerrades sobre
El cicle ofereix activitats sobre arquitectura, història o música, entre altres
rituals funeraris o concerts, aquest cicle ofereix una experiència enriquidora que uneix història, art i música en un context únic», afegeixen.
El cicle Primavera 2025 Enguany el cicle Primavera al Cementiri General de Reus suma la tercera edició d’un programa que, a poc a poc, ha guanyat en nombre d’activitats i amb varietat amb el pas dels anys. El cicle va començar el passat 1 d’abril amb una conferència històrica sobre La batalla de l’1 de març de 1838 entre liberals i carlins, que va anar a càrrec de Pilar Riera, del Centre d’Estudis Pere Virgili de Vilallonga del Camp. Va continuar amb una xerrada sobre arquitectura el 29 d’abril, a càrrec de l’arquitecte reusenc Anton Maria
Pàmies, en què va parlar sobre els mausoleus del Cementiri General de Reus a través dels projectes que s’han conservat a l’Arxiu Municipal de Reus. El cicle continua avui dimarts 6 de maig amb la tercera de les activitats programades, una xerrada Rituals funeraris: el cas de la societat catalana, a càrrec de Laia Merino, antropòloga i coordinadora del Crematori Municipal de Reus. El següent acte serà un diàleg amb la psicòloga i psicoterapeuta els Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Mar Pérez, el dimarts 27 de maig, per parlar sobre el dol. Seguit d’aquest, es durà a terme la sessió musical de Músiques al Bosquet, el dimarts 17 de juny. Enguany anirà a càrrec d’Anna Amigó, amb l’arpa, que presentarà l’obra El cançoner R-Evolucionat. I, per acabar, les visites diürnes al Cementiri, a càrrec de la gestora cultural Raquel Ferret, el diumenge 22 de juny.
Altres distincions
El Cementiri General de Reus ja ha estat reconegut en el passat amb destacats guardons en aquesta convocatòria estatal en passades edicions, com el reconeixement com a Millor Cementiri de l’Estat Espanyol de l’any passat. A més, també es van rebre distincions destacades en la categoria de Millor Monument funerari amb el Panteó General Prim, l’any 2022, o per les Fosses Històriques, l’any 2024.
a l’abril s’ha finalitzat amb la fase formativa i entre maig i octubre els nois i noies passen a tenir contractes laborals de 6 mesos com aprenents. L’ob-
jectiu és que posin en pràctica les competències professionals adquirides en les especialitats de videojocs i audiovisuals. En l’àmbit de videojocs,
el grup s’ha format en l’ús de programari per al desenvolupament d’entorns, escenaris i efectes visuals de cara al projecte final de curs.
Fotografia del programa Treball als Barris. Ajuntament de Reus
Fotografia de la primera activitat del cicle Primavera al Cementiri de 2025. Gerard Martí
Cultura l L’exposició que acull el Castell del Cambrer dona a conèixer la figura de Josep Maria Baiges i Jansà, un artista polifacètic
Baiges, l’artista tot terreny que obria casa seva cantant
El Castell del Cambrer va acollir ahir al vespre la inauguració de l’exposició amb motiu del centenari del naixement de Josep Maria Baiges i Jansà, un dels artistes més polifacètics que ha trepitjat Reus, que s’allargarà fins al 10 de maig. El fet que Baiges era un tot terreny es demostrava només accedir a l’edifici; a una banda, el seu vessant com a dibuixant, a l’altra banda, les obres pictòriques. Entre aquestes últimes, hi havia una de les peces més interessants de l’exposició; l’Omnipotència, conegu-
da per la seva similitud amb el Sant Crist de la Creu que Salvador Dalí va pintar posteriorment. En ascendir al pis superior de l’edifici els assistents, que no van tardar a omplir la sala, descobrien les altres facetes de Josep Maria Baiges com a caricaturista, decorador, cineasta i compositor. «Comences a mirar les diferents facetes i penses a quedar-te amb el Baiges aquarel·lista, després amb el Baiges dissenyador i així fins que no saps amb quin Baiges et quedes, perquè tots són molt bons», va reconèixer el regidor de Cultura
Fotografia de la inauguració de l’exposició sobre Josep Maria Baiges i Jansà al Castell del Cambrer.
de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens.
El fill petit de Josep Maria Baiges i regidor de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, va ser el centre d’atenció dels assistents en tot moment, interessats per l’obra del seu pare. En arribar l’hora indicada, els visitants de l’exposició es van congregar a la sala superior per tal que el regidor els dirigís unes paraules alhora que sonava En Peret Ganxet, l’himne sardanista de la ciutat que va com-
La Palma organitza una quinzena d’activitats aquest maig adreçades als joves
Joventut l El Casal de Joves La Palma va encetar ahir la programació del mes. El regidor de Joventut, Daniel Marcos, explica que «oferir espais formatius, de participació i d'oci és clau per al desenvolupament personal, social i comunitari dels joves i, amb aquest objectiu, hem preparat una programació amb diferents activitats, pensada per promoure la creativitat,
el pensament crític, la convivència i l'empoderament juvenil». Les propostes, pensades per a persones entre 12 i 35 anys, són d'àmbit cultural, esportiu, participatiu i de sensibilització, plantejades per respondre els interessos i inquietuds dels ciutadans. L'agenda continuarà aquesta tarda, a les 17 hores, amb una ruta de descoberta d'ocells al passeig de la Boca de la Mina.
Demà, a les 18 h., a la Biblioteca Pere Anguera s'inaugurarà un nou punt jove, mentre que el parc de Mas Miarnau serà escenari, dijous, d'un entrenament obert de jugger Durant maig, també tindran lloc tallers sobre temàtiques com la intel·ligència artificial. També se celebraran la tercera Gala Drag de Reus i un torneig de petanca intergeneracional. Redacció
La Fundació Privada Reddis aprofundirà en les conseqüències de la Guerra Civil
Memòria l La Fundació Privada Reddis celebrarà, entre els mesos de maig i juny, un nou cicle de conferències per aprofundir en la memòria històrica del territori. Després de la proposta Auditoria de guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, que es va desenvolupar l’últim trimestre del 2024, l’entitat presentarà Conseqüències de la Guerra Civil, amb l’objectiu de posar en re-
lleu el drama de l’exili, els efectes de la derrota republicana i de la repressió posterior i la importància de recuperar la memòria històrica. Obrirà el programa el president de la fundació, Lluís Colomés, el 13 de maig, amb Dr. Julià Fuster: de la Serra d’Almos al Gulag de Kengir. L’historiador Axel Baiget indagarà en la figura de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat
republicana, el 20 de maig. El 27 de maig serà el torn de l’historiador Joan Navais, que parlarà dels deportats reusencs als camps nazis. Finalment, el 3 de juny, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, i la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià, comentaran la tasca de recuperació de la memòria històrica des dels arxius. Redacció
Música
La inauguració ha finalitzat amb la interpretació de ‘A casa tenim convidats!’
pondre Josep Maria Baiges i Jansà. «Volem ensenyar totes les cares com a pintor, decorador, dissenyador, publicista, músic, compositor i no acabaríem», va comentar el Baiges fill.
A més, la família Baiges present es va atrevir a compartir una inte-
rioritat amb els assistents, i era la manera de rebre les visites a casa; cantant la cançó composta per Josep M. Baiges i Jansà amb motiu de les Festes dels Barris de Riudoms, A casa tenim convidats! Aleshores, acompanyats pel so de l’acordió de Maria Montserrat Baiges, filla també de Josep M. Baiges, els membres de la família Baiges presents van entonar el cant per recordar amb enyorança a un artista únic per les seves habilitats tot terreny.
Miquel Llaberia Baselga
Gerard Martí
Valls cedeix tres solars del centre històric a la Generalitat per fer-hi 41 habitatges
Urbanisme l L’Ajuntament planifica entregar dos solars més que encara no són de titularitat municipal, però seran expropiats
ACN
L’Ajuntament de Valls ha registrat tres solars a la reserva de la Generalitat per tal de construir 41 habitatges al centre històric de la ciutat.
Aquest anunci respon a la convocatòria del Govern per construir habitatge en sòl públic, arribant als 50.000 pisos el 2030 a Catalunya.
L’Ajuntament també ha planificat l’entrega de dos solars més que encara no són de titularitat municipal a les pròximes convocatòries que faci el Govern per assolir la xifra de 62 noves residències. Amb aquesta mesura, esperen assolir el nombre de 50.000 nous pisos l’any 2030.
En la primera convocatòria, s’ha registrat el solar ubicat entre els carrers Santa Marina i Santa Úrsula, on actualment hi ha un aparcament de superfície. En aquest espai s’haurien de construir 27 habitatges repartits en dos blocs.
Per a un dels edificis, ja existeix un conveni amb l’Incasòl per fer habitatge temporal per a col·lectius determinats com ara jovent i gent gran. Els altres solars inscrits es troben entre el carrer Santa Marina i Sant Francesc, on es faran vuit habitatges, i al carrer del Pouet on se’n faran sis.
De cara al futur, l’Ajuntament també vol promocionar les cases del pany nord, a la plaça de l’Oli. Abans, però, cal expropiar els immobles. Dels set que hi ha, l’ajuntament ja en disposa de tres. En aquesta ubicació, el govern preveu construir tretze pisos.
També hi ha un terreny entre el carrer Sant Antoni i Santa Margarida on l’Ajuntament vol fer vuit habitatges. La regidora d’Urbanisme, Sònia Roca, afirma que l’expropiació es farà «ben aviat».
Un repte de ciutat
L’alcaldessa de Valls insisteix que l’habitatge és un «repte
Un dels solars registrats està ocupat per un aparcament en superfície
L’alcaldessa afirma que la crisi de l’habitatge és un «repte de ciutat»
de ciutat». «Hem de donar una resposta sí o sí», apunta. L’alcaldessa comenta que es «prioritza volgudament» el barri antic que es troba força degradat i amb diverses cases que han caigut els últims anys. Farré destaca que els últims mesos han detectat que hi ha famílies que volen anar
Cases a la plaça de l’Oli que l’Ajuntament vol expropiar. Arnau Martínez/ACN
a viure al centre històric. Per això, subratlla que cal «ampliar» el parc d’habitatge.
La regidora d’Habitatge municipal, Natàlia Moncunill, recorda que «l’emergència habitacional és real i creixent». I
defensa que cal «augmentar de manera decidia el parc d’habitatge públic d’arreu del país». «És una necessitat per revertir l’emergència social que vivim, assevera. Així mateix, remarca que el pla del
Govern és una proposta per prestar «habitatge assequible a la nostra ciutadania».
A la convocatòria de la Generalitat hi poden concórrer solars públics que ja disposin de promotor i requereixin els ajuts; solars públics sense promotor, però que el titular vulgui que la Generalitat es faci càrrec de la construcció dels habitatges; i promotors privats que vulguin construir els habitatges amb ajuts.
Pel que fa al règim de tinença de les persones adjudicatàries, en el cas de solars dotacionals s’admet únicament la modalitat de lloguer que és el règim prioritari del Pla 50.000. En sòls d’ús residencial no dotacional, es podrà combinar el lloguer amb el dret de superfície a setantacinc anys.
L’apunt
Tercer municipi tarragoní en inscriure solars a la reserva
Valls es converteix en el tercer municipi de la demarcació en fer ús de la reserva de solars de la Generalitat de Catalunya. El primer va ser el Vendrell, amb cinc espais amb els quals es podran construir una cinquantena d’habitatges públics. Cambrils també va confirmar la cessió de tres solars on es preveu la construcció d’un total de 138 habitatges on es prioritzarà el règim de lloguer assequible destinat a gent jove, gent gran i famílies.
Solar ubicat als carrers Santa Margarida i Santa Úrsula que l’Ajuntament ha registrat a la reserva de la Generalitat. Arnau Martínez/ACN
La 38a Setmana Medieval de Montblanc atrau més de 7.000 visitants
Cultura l Els allotjaments locals van fregar la plena ocupació turística
Redacció
Montblanc tanca amb èxit la 38a Setmana Medieval de Sant Jordi, una edició marcada per l’alta afluència de visitants i la durada excepcional de la festa. L’Oficina de Turisme de Montblanc fa un balanç molt positiu, destacant que els punts d’informació van atendre 2.297 consultes, equivalents a 7.070 persones. El dia amb més activitat fou el dijous 1 de maig, amb 541 consultes i 1.712 persones ateses.
L’edició ha coincidit amb una Setmana Santa molt tardana i un pont llarg per la festivitat del Primer de Maig, fet que ha propiciat un segon cap de setmana de quatre dies molt intensos. Ni l’amenaça de pluja ha pogut frenar l’activitat als carrers, plens d’espectacles, parades i visitants. Els punts d’infor-
mació, gestionats conjuntament amb l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, s’han ubicat a l’Oficina de Turisme, la torre de Sant Francesc i l’antiga església del mateix nom. El total d’atencions del mes d’abril ha estat de 2.652 consultes i 8.856 persones. La campanya conjunta a Instagram també ha estat un èxit, amb increments destacats als comptes @montblanc_medieval i @setmanamedieval El públic, majoritàriament català, prové sobretot de Barcelona, Tarragona i Lleida. El perfil familiar i de colles d’amics es manté, i enguany s’ha detectat més afluència de visitants d’Espanya i de França. Els allotjaments del municipi han fregat la plena ocupació, però el dèficit estructural ha fet que la majoria optessin per estades d’un dia o allotjaments al litoral.
L’ACA planeja transvasar 1 hm3 de Siurana a Riudecanyes
Recursos l Unió de Pagesos defensa que aquesta aigua sigui només per ús agrari
Redacció / ACN
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha proposat transvasar 1,03 hectòmetres cúbics d’aigua de l’embassament de Siurana cap al de Riudecanyes, segons es va plantejar aquest dilluns en la comissió de desembassament. La mesura, condicionada a la garantia d’unes reserves mínimes a ambdós pantans, té com a objectiu assegurar l’abastiment als municipis del Priorat i del Baix Camp. Això sí, el transvasament només es faria efectiu si Riudecanyes baixa
del 50% de capacitat —actualment està al 59%—, mentre que Siurana es troba al 25%.
L’ACA ha fixat un volum mínim de 2,1 hm³ a Siurana per assegurar el cabal ecològic i les demandes locals. Els 1,03 hm³ restants serien els que podrien derivar-se. A Riudecanyes, l’ACA ha calculat una reserva mínima de 0,97 hm³ per garantir l’abastament i evitar problemes de qualitat. Això deixaria un màxim de 3,2 hm³ disponibles per a regadiu i altres usos, incloent-hi els de l’Ajuntament de Reus. Tot i això, la
proposta no va obtenir unanimitat: el Gepec hi va votar en contra i diverses entitats, com Unió de Pagesos, s’hi van abstenir. El representant del Gepec va reclamar que no es faci cap transvasament fins que Siurana no arribi al 60% de capacitat. També va exigir que l’aigua es destini exclusivament a usos agrícoles i no a municipis amb alternatives d’abastiment, com Reus o la Selva del Camp.
Unió de Pagesos, que s’ha abstingut en la votació, defensa que l’aigua s’ha de destinar només al reg agrícola i critica
La mesura només es farà efectiva si el pantà de Riudecanyes baixa del 50%, està al 59%
que part es reservi a Reus, tot i el seu compromís de no captar-ne fins passat l’estiu. Davant la falta de suport del Govern de la Generalitat, el sindicat ha convocat una tractorada per avui, dimarts 6 de maig i reclama prioritzar l’ús agrari i accelerar els projectes de reg i l’arribada d’aigua regenerada.
Imatge del pantà de Siurana, al 25%, el darrer dimecres 30 d’abril. Eloi Tost / ACN
Un dels participants en la mostra d’oficis històrics. Gerard Martí
La Canonja calcula en dos milions d’euros el cost del planetari digital
Equipaments l L’Ajuntament espera tenir aviat el projecte definitiu i començar les obres a inicis del 2026
Álvaro Rodríguez
La Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona va donar llum verda la setmana passada a la construcció d’un planetari digital a la finca del Mas de l’Abeurador a la Canonja. El projecte, avançat pel Diari Més, vol servir com a complement a l’espai Mammuthus, ubicat al mateix terreny.
Amb el vistiplau de Territori, l’Ajuntament espera tenir enllestit el projecte definitiu en uns «tres o quatre mesos» i posar en marxa la licitació per tenir enllestits «a finals d’any» els tràmits adminis-
tratius. D’aquesta manera, la construcció de l’equipament podria començar a inicis del 2026 i l’alcalde, Roc Muñoz, preveu que aquesta s’allargui durant més d’un any.
La cúpula del planetari farà uns 12 metres de diàmetre i una alçada total d’uns 18 metres, el que significa una mida «molt gran», segons apunta l’alcalde. L’espai podrà acollir a més d’una seixantena de persones i el rebedor d’aquest podran servir per acollir exposicions.
L’alcalde explica que un dels planetaris en els quals s’han emmirallat és el d’Àger,
al Parc Astronòmic del Montsec, que té una mida similar al projectat a la Canonja. Muñoz reconeix que el municipi no compta amb «un cel adient per l’observació», però espera poder complementar l’oferta del planetari amb l’Observatori Astronòmic de Prades. Segons els càlculs de l’Ajuntament, el cost d’aquest projecte s’elevarà «per sobre dels dos milions d’euros». El consistori assumirà aquest import íntegrament amb les seves arques i sense demanar subvencions. De fet, Muñoz explica que en els darrers dos pressupostos ja s’han desti-
Imatge de la intervenció de la Guàrdia
de la
Detingut un home a la Canonja per intent de robatori amb força
Successos l La Guàrdia Municipal de la Canonja va detenir un home quan intentava cometre un robatori amb força a una empresa del municipi el passat 1 de maig. Cap a quarts de dotze de la nit una patrulla va veure com un individu sortia corrent de l'interior de la
nau, pujava ràpidament a una furgoneta i fugia a gran velocitat. Instants després, una segona persona també va intentar marxar a peu. Els agents el van poder interceptar i reduir, malgrat va oferir resistència. L'arrestat ha estat posat a disposició judicial. ACN
El planetari s’ubicarà al costat de l’espai Mammuthus, que obrirà abans de l’estiu
nat algunes partides a posar en marxa el planetari. En qualsevol cas, Muñoz remar-
ca que l’import final de l’obra «dependrà del projecte definitiu» i es mostra «disposat» a assumir sobrecostos.
Obertura del Mammuthus D’altra banda, Muñoz ha detallat que l’Espai Mammuthus, el centre d’interpretació del jaciment de la Boella,
d’arxiu
Mor un intern a Mas d’Enric en provocar un incendi a la seva cel·la
Successos l L'home complia una pena per assassinat fins a l'any 2043
ACN
Un intern va morir ahir a la matinada a la seva cel·la del mòdul 5 del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar. Tot apunta que podria tractar-se d’una mort per suïcidi.
En el moment dels fets, l’intern, que es trobava sol a la cel·la, va provocar un incendi al matalàs.
Els funcionaris, un cop alertats, van acudir ràpidament al lloc dels fets, van activar el protocol d’emergència
obrirà les portes de manera «imminent». Després de més d’un any de demora, l’alcalde apunta que la inauguració es podrà fer «entre aquest mes de maig i principis de juny». Muñoz detalla que les obres del futur planetari no afectaran el funcionament del centre adjacent.
Tot apunta que podria tractar-se d’una mort per suïcidi
i van extingir el foc. L’intern, primer va ser atès pels funcionaris que van realitzar maniobres de recuperació i tot seguit pels professionals sanitaris del centre, que malgrat els esforços, només van poder certificar la seva mort, probablement per inhalació de fums, segons el Departament de Justícia
L’intern, que estava classificat en segon grau, complia una condemna de 22 anys per un delicte d’assassinat. La llibertat definitiva del presoner estava prevista per l’any 2043. La comitiva judicial es va desplaçar al centre penitenciari i està investigant les circumstàncies del decés.
Paral·lelament, la Direcció General d’Afers Penitenciaris i el centre penitenciari estan recollint tota la informació per analitzar en profunditat el cas a la recerca de senyals d’alerta a tenir en compte en la millora constant dels sistemes de prevenció.
Responsables de l’Ajuntament de la Canonja als terrenys on es farà el planetari. Diari Més
Imatge
de la presó de Mas d’Enric. Mar Rovira/ACN
Municipal
Canonja i dels Mossos d’Esquadra. Cedida
Futbol l Amb la derrota a Andorra, el Nàstic torna a donar un cop de volant en el seu camí cap a l’ascens en direcció al tumultuós ‘play-off’
No hi ha més remei que continuar remant fins al final
La falta de regularitat s’acaba pagant. El Nàstic de Tarragona va tornar a donar un cop de volant a domicili amb una derrota contra l’Andorra de les que fa mal. No és només perdre contra un rival directe, si no és acomiadar-se definitivament –ara sí– de la primera posició i dirigir-se cap a un play-off que fa la sensació que sigui més un càstig que una oportunitat.
A més, com a punt més important, la derrota significa que s’arreli la malaltia que s’ha convertit jugar fora de casa en la qual el Nàstic suma ja tres derrotes consecutives.
El conjunt de Dani Vidal té dues cares diferents a casa i a domicili.
Diumenge, els grana van fer un pas endavant a nivell de joc respecte a les darreres sortides. Es va veure un equip millorat, però encara a anys llum de la trituradora que és al Nou
Estadi Costa Daurada.
De fet, aquesta falta de contundència en atac, poc pròpia dels grana, va ser un dels motius de la tercera derrota consecutiva fora de casa. «És estrany que a casa tenim molta més facilitat amb menys situacions de gol. Contra la Pon-
ferradina vam marcar 5 gols i contra l’Andorra ens hem quedat a zero malgrat haver tingut més ocasions de gol que llavors», va afirmar Dani Vidal en el postpartit.
Era un partit que podria haver caigut per les dues bandes per la intensitat que es va mostrar des dels 10 primers minuts. En aquell tram, l’Andorra podria haver començat guanyant amb un gol fantasma per una errada de Dani Rebollo que l’àrbitre no va veure, però que va compensar no xiulant un penal clar sobre David Concha a la següent jugada. El més amarg és com es va donar la derrota, perquè va ser la mateixa cançó de sempre: un error defensiu. Aquesta vegada, un mal refús de Jaume Jardí va brindar una oportunitat que l’Andorra no va saber desaprofitar. Una vegada més, el gol en contra va ser una ferida de mort immediata, perquè, tot i que faltaven vint minuts per acabar el partit, el Nàstic no va donar signes en cap moment de poder recuperar-se i empatar el partit. D’aquesta manera, l’equip que suma 5 victòries consecutives a l’estadi –les tres últimes amb golejada inclo-
Ratxes
El Nàstic suma 3 derrotes consecutives a domicili i 5 victòries a casa
sa– és el mateix que acumula tres derrotes consecutives a domicili i vuit sense guanyar fora de casa. Ara, toca tornar al Nou Estadi per recuperar les bones sensacions. Passi el que passi aquest dissabte, el conjunt grana no perdrà la seva posició en el play-off d’ascens. Això sí, es torna a necessitar una victòria anímica per carregar de nou bateries i consolidar el play-off abans d’encarar la darrera sortida de l’any contra la Segoviana. El futbol és un joc de sensacions i dinàmiques, i els grana necessiten treure’s aquesta llosa de no guanyar fora de casa si vol encarar el play-off
El Nàstic assoleix l’ascens a Primera Catalana després de guanyar el derbi
Futbol l L'equip femení del Nàstic jugarà la pròxima temporada a Primera Catalana. Les jugadores de Fran Rodríguez es van imposar per 0-2 en el derbi tarragoní contra el Club Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau i van obtenir l'ascens de categoria en ser un dels segons classificats amb millor coeficient de Segona Catalana. Les juga-
dores grana depenien d'elles mateixes per tancar la segona posició i ho van aconseguir en el derbi. La intensitat del Nàstic va ser superior i Anaïs Fernández va marcar el 0-1 en el primer minut del partit. El gol de la tranquil·litat el va posar Andrea Moral a la segona meitat per posar el 0-2 definitiu que deixava a l'equip segon amb 66 punts.
El projecte grana encapçalat per les coordinadores Mariona Martí i Marta Líria, de la mà del tècnic Fran Rodríguez, assoleix el seu primer ascens. El conjunt continua el seu creixement després de tancar una temprada en la qual les grana van ser l’equip menys golejat de la categoria i un dels més generadors d’ocasions. AMQ
amb garanties.
Oportunitat o càstig Enguany la Primera Federació s’ha encarregat de teixir un tram final de temporada ple d’oportunitats. La inestabilitat del líder i dels seus perseguidors van oferir obrir la porta a una darrera possibilitat de l’ascens directe, però la falta de regularitat del Nàstic ha acabat condemnant a enfocar-se en el play-off. Aquest tràmit fa coure les ferides del passat i converteix en un càstig el que hauria de ser una oportunitat. Dissabte s’obre una nova lliga per al conjunt grana, una lligueta de tres partits que ha de servir, en primer terme, per donar confiança al bloc per al tram final i, d’altra banda, per acabar en la millor posició possible a la classificació.
L’apunt
El duel entre el Nàstic i el Lugo per cinc euros
El Nàstic ha preparat una promoció per omplir el Nou Estadi dissabte contra el Lugo. Els socis grana podran retirar fins a 4 entrades al preu de 5 euros a la zona on estigui abonat. La promoció està vigent fins al dia de partit de manera online i presencial al punt d’atenció al soci del Nou Estadi. La promoció està limitada a l’aforament de cada una de les zones fins que es completi. Llavors, el soci podrà continuar beneficiant-se de la promoció en altres sectors.
Arnau Montreal Quesada
El jugador del Nàstic Marc Fernández durant el duel contra l’Andorra del passat diumenge a l’Estadi Nacional. FC Andorra
La plantilla del Nàstic de Tarragona Femení després d’una victòria a la Ciutat Esportiva. Nàstic
El Reus trenca un nou sostre per continuar creixent
Futbol l L’ascens és la consolidació del projecte de la Fundació Futbol Base Reus, que té com a objectiu «estar en una categoria atractiva per a les jugadores de la casa»
La Fundació Futbol Base
Reus va trencar diumenge un nou sostre en el seu creixement. El conjunt reusenc va celebrar l’ascens a la Tercera Federació, el que és la tercera promoció en quatre anys per a un projecte que ha demostrat que el futbol femení és una potència a la ciutat. El president de la Fundació, Xavi Guix, va destacar que «estic entre content i emocionat per haver assolit l’objectiu que vam plantejar quan vam iniciar aquest projecte». En aquest sentit, va afegir que «no sabíem el que tardaríem, però volíem estar en una categoria prou atractiva perquè les joves jugadores de la casa es plantegessin quedar-se». El conjunt entrenat per Adri Calderón va superar per 2-5 al Terrassa per aconseguir un bitllet per l’ascens de categoria, un premi a l’esforç i el compromís de tot l’equip. Guix va subratllar que «només tinc paraules bones per a tot el cos tècnic i les jugadores».
El Reus Femení va aprofitar la reestructuració de la Tercera RFEF per assolir l’ascens. L’any que ve es formarà un grup íntegrament amb equips catalans, més igualats i tot un repte per a les roig-inegres. Xavi Guix va afirmar que «des de fa anys la Tercera Federació s’havia devaluat.
Any rere any el Reus Femení suma equips femenins i l’any vinent en tindrà deu
Hi havia grups d’equips bons i d’altres que no acabaven de ser el que representa la categoria. L’any vinent pròxima categoria s’igualarà molt i haurem de competir amb la potència dels equips de Barcelona». Pel que fa a l’objectiu a la nova categoria, Guix estableix que «fins ara hem aconseguit ascens rere ascens, però ara serà més complicat. Si soc sincer, l’objectiu
del club sempre ha sigut ser en una categoria atractiva per a les jugadores de la casa. No buscarem fitxatges de fora i si amb els de la casa podem continuar creixent i pujant, perfecte. Això sí, hem de centrar-nos a treballar en la permanència i, en cas de perdre la categoria, lluitar per recuperar-la amb la nostra essència de jugadores del club».
Des dels inicis
El president Xavi Guix és una part vital del projecte de la Fundació Futbol Base Reus. «Vaig arribar al club el 2014 i el 2017 vaig abandonar-lo perquè no m’agradava el tarannà
de com s’estaven gestionant les coses. No m’esperava el daltabaix que va suposar la desaparició i quan va sorgir l’oportunitat de recuperar el futbol base amb la fundació no m’ho vaig pensar», va apuntar Guix. Des de llavors, amb la pandèmia pel mig, el femení del Reus ha crescut exponencialment. «Llavors, hi havia tres equips femenins. La temporada vinent en tindrem deu amb equips en totes les categories». A més, des de la Fundació també es treballa per tenir un equip amateur B. L’ascens és un premi al creixement d’un club que trenca sostres any rere any.
La Copa Espanya de Trial torna diumenge a la platja del Regueral de Cambrils
Trial l La prova esportiva comptarà amb la participació de prop de 140 pilots
Redacció
Cambrils acollirà per setè any consecutiu la Copa d’Espanya de Trial en bicicleta aquest diumenge, en el marc de la 6a edició de CambriBike. Prop de 140 pilots s’aplegaran a la platja del Regueral del municipi per superar un circuit d’obstacles format per contenidors, tubs de formigó i materials naturals com troncs i roques.
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va destacar «el nivell i l’espectacularitat» d’aquesta competició, que «reforça el posicionament del municipi com a destinació de turisme esportiu». Klein també va posar en valor l’aposta de Cambrils pel ciclisme i va anunciar que enguany CambriBike homenatjarà el cambrilenc Jordi Mariné Tarés, que a més de tenir una llarga trajectòria professional i
nombrosos reconeixements, va ser fundador de la Penya Cicloturista de Cambrils i president de la Federació Catalana de Ciclisme.
El director tècnic, l’excampió del món Àngel Batlle va explicar que la competició reunirà prop de 140 pilots d’arreu de l’estat, entre els quals hi ha destacades figures del rànquing mundial en diferents categories com Vera Barón, Julen Saénz, Travis Asenjo i Benito Ros. A nivell de públic i repercussió, Àngel Batlle va afirmar que cada any l’esdeveniment atrau milers de persones que es concentren a la platja per gaudir de l’espectacle, perquè «es tracta d’un esport molt visual que, a més, es disputa en un entorn idíl·lic amb el mar de fons». Les proves es disputaran des de categoria prebenjamí a elit durant la jornada de diumenge.
La regidora Gemma Balanyà, l’alcalde Oliver Klein i Àngel Batlle. Cedida
Arnau Montreal Quesada
Les jugadores del Reus Femení celebrant el primer gol de Júlia Francesch contra el Terrassa. FFB Reus
El govern espanyol obre avui una consulta pública abans de decidir sobre l’opa del BBVA al Sabadell
Política l Sánchez vol recollir l’opinió de ciutadans i associacions per poder fer una valoració «amb garanties»
ACN
El govern espanyol obrirà aquest dimarts una consulta pública per recollir l’opinió de ciutadans, associacions i organitzacions abans de decidir si autoritza o no l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Així ho va anunciar ahir el president Pedro Sánchez durant el seu discurs inaugural a la 40a Reunió Anual del Cercle d’Economia, a Barcelona. Segons va remarcar, l’objectiu és prendre una decisió «amb garanties» i en funció de l’interès general. «Volem que les empreses espanyoles creixin i guanyin competitivitat, sempre que això beneficiï l’interès comú», va subratllar.
Sánchez va explicar que la consulta s’obrirà dins del termini de quinze dies hàbils que té el govern per decidir si eleva l’operació al Consell de Ministres. L’anunci es va produïr poques setmanes després que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) hagi donat
llum verda a l’operació, amb condicions, tot remarcant la necessitat de preservar la competència.
La vicepresidenta europea
Artur Mas va ser espiat per Pegasus durant 5 anys quan era president de la Generalitat
Política l L'expresident es querellarà contra els responsables de l''operació Catalunya'
polítiques importants.
L’expresident de la Generalitat Artur Mas va ser espiat amb el programa Pegasus durant 5 anys, des del juliol del 2015 fins al maig del 2020. L’expresident ja apareixia el 2022 a l’informe de Citizen Lab que va destapar que uns 65 polítics i membres de la societat civil catalana havien estat espiats. Rac 1 ha fet públic el detall de l’espionatge contra Mas, la primera víctima de Pegasus a l’Estat i la segona del món. El seu mòbil va rebre 32 infeccions coincidint amb actes o reunions
L’expresident de la Generalitat ha confirmat que presentarà una querella criminal contra els responsables de l’anomenada ‘operació Catalunya’ i l’espionatge a líders polítics sobiranistes. Ho va revelar ahir al Congrés dels Diputats, on va declarar a la comissió que investiga l’operació Catalunya. «Tinc decidit presentar una querella criminal contra totes aquelles persones que van causar un mal tan gran contra el nostre sistema democràtic», explicava Mas, que ho considera una «obligació política».
Teresa Ribera va mostrar «plena confiança» en les autoritats espanyoles i advertí que tenir «un o dos grans gegants nacionals» pot generar «efec-
tes indesitjats» sobre els consumidors. Ribera va destacar la importància de protegir les pimes i d’avançar cap a un mercat europeu més integrat.
Trump ordena imposar un 100% d’aranzels a les pel·lícules produïdes a l’estranger
Economia l El president vol reobrir la presó d’Alcatraz per tancar-hi «criminals perillosos»
ACN
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat al departament de Comerç dels EUA començar «immediatament el procés» per imposar aranzels del 100% a totes les pel·lícules produïdes a l’estranger. En un missatge publicat a The Social Truth aquest diumenge a la nit, Trump va defensar promoure el rodatge de pel·lícules als EUA amb nous aranzels i critica que «altres països» estan oferint «tota mena d’incentius» per atraure rodatges. «La indústria cinematogrà-
fica d’Amèrica està morint molt ràpidament», assegura.
En un altre missatge a xarxes, Trump ha anunciat la «reobertura» i «reconstrucció» de la presó d’Alcatraz per tancar-hi els «delinqüents més despietats i violents».
«Quan érem una nació més seriosa, en temps passats, no dubtàvem a tancar els criminals més perillosos i mantenir-los lluny de qualsevol persona que poguessin fer mal», assenyala sobre la presó a la petita illa d’Alcatraz, davant de San Francisco. El centre penitenciari de màxima seguretat va tancar el 1963.
de Catalunya en una qüestió que afecta el teixit econòmic del país i que pot tenir conseqüències estructurals per al sector financer català.
Les patronals i Pimec l’acullen positivament, però avisen dels riscos per a les pimes
Des de la mateixa trobada, el president del BBVA, Carlos Torres, va defensar que la fusió amb el Sabadell aportaria beneficis a tota la societat. En paral·lel, Josep Oliu, president del Sabadell, va valorar positivament la voluntat d’escoltar del govern espanyol.
Els accionistes minoritaris del Sabadell van celebrar l’obertura de la consulta. El seu representant, Jordi Casas, va aplaudir que Sánchez reconegui l’oferta com una «opa hostil» i va mostrar confiança en que l’operació no prosperarà. També va destacar que la pujada en borsa del banc demostra la solidesa del seu projecte independent. Per la seva banda, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va remarcar la importància de defensar els interessos
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Feliz cumpleaños Joan Marc, de todos los que te queremos y Mamá desde el cielo.
Des de l’àmbit polític, Junts per Catalunya va reclamar al president espanyol que «s’escolti i s’aturi» l’opa, mentre que Esquerra Republicana va donar suport a la consulta, reivindicant el dret a participar en decisions estratègiques. La presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach, va demanar vetar directament l’operació per l’impacte que podria tenir en llocs de treball, l’economia catalana i els drets dels consumidors.
Les patronals Foment del Treball i Pimec també van acollir positivament la consulta. Antoni Cañete, president de Pimec, va assegurar que «hi ha partit» i va advertir dels riscos per a les pimes. Josep Sánchez Llibre, president de Foment, va demanar al govern espanyol que paralitzi l’operació per motius estratègics i d’interès general. Foment va recordar que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha identificat riscos de no competència a Catalunya i les Balears, i ha presentat un recurs a l’Audiència Nacional.
El debat continua obert i la consulta pública que arrenca avui es presenta com una eina clau per calibrar el pols social i territorial davant una de les operacions financeres més rellevants dels últims anys a l’Estat espanyol.
Tu eres como el vino que mejora con los años. Disfruta de tu día y recuerda que quedan muchos desayunos y paseos por disfrutar.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a les jornades del Cercle d’Economia. ACN / Jordi Borràs
k Tribuna k
La Ciutat del Repòs – un gran tenidor que no fa res?
Fa no massa, uns tres anys, la Ciutat del Repòs i de vacances ‘La Residencial’ s’oferia en una concessió a 50 anys per un cànon de 480.000 euros anual. D’això no en va sortir res. Ningú ho volia. Per què? Ja en vaig parlar en un article. Després han estat altres idees sobre un edifici tancat i barrat, com un alberg juvenil, un projecte parat. Ara es pensa en una fàbrica d’Startups. Pensar... pensar i no actuar.
Però mentre algú paga idees que no floreixen, tenim 15.735 m² tancats sobre rasant i 1.216 sota rasant (d’acord a cadastre). Aquest era el sostre edificat als anys 90. El 1995 ja s’havien enderrocat moltes edificacions residencials (bungalous) i van sorgir les actuals.
D’aquests metres quadrats actuals, 4.171 m², segons anunci publicitari, són residencials, àlies bungalous, àlies apartaments perfectament habitables, almenys fa 5 anys ho eren i en dono fe. Només caldria posar o actualitzar un equip de cuina bàsic prefabricat.
Segons cadastre hi ha un total potencial de 8151 m² d’habitatges, amb un total de 180 habitatges, donant una mitjana de 45,28 m². Marca tipologies d’habitatges des de 54 m², 45 m² i 38 m² aproximadament que donen lloc a la possibilitat d’allotjar almenys 180 famílies. Segons les dades que va publicar en aquesta oferta de concessió la Generalitat de Catalunya, és cert que actualment ens arriben uns 4.171 m² (ja que al llarg dels anys s’havien enderrocat algunes edificacions d’habitatge envellides) amb un potencial aproximat de 90 habitatges i 90 famílies a allotjar en espais ben conservats.
És aleshores quan el cor et diu que les petites accions, sumades una a una, generen una taca immensa d’actuacions de regeneració d’espais de forma immediata per a habitatge. Tot això sense depreciar la possibilitat d’instal·lar bungalous-habitatges prefabricats en aquesta zona allà on n’hi havia hagut. Recordo que el cadastre consten un total de 180 habitatges que es podrien recuperar. Què ho impedeix? I és que poder allotjar ràpidament 180 famílies, amb una mitjana de 3-4 persones, generaria de forma ràpida uns lloguers socials i uns ingressos per a la mateixa administració per afrontar altres microactuacions. Recordin allò de la
Enric Casanovas Ripoll
Arquitecte i Arquitecte Tècnic
taca d’oli. A poc a poc, cas a cas. No gens lluny d’aquí, a la residencial, a la banda de mar hi ha un altre habitatge (tipus xalet) tancat i barrat i mort de fàstic que també podria allotjar una família. I n’hi ha d’altres similars a Tarragona tancats, com el ‘xaletet’ de Sanitat i Beneficència de Camp Clar, Quin sentit té no donar un servei de lloguer d’habitatges, amb la temporalitat que calgui, fins que hi hagi
Quin sentit té no donar un servei de lloguer d’habitatges, amb la temporalitat que calgui, fins que hi hagi una idea lluminosa per a un edifici tancat des del 2011 ara fa ja 13 anys
una idea lluminosa per a un edifici tancat des del 2011 ara fa ja 13 anys. Ja tenim experiències en edificis tancats 50 anys i absolutament deteriorats per la impunitat i manca d’idees, com és el cas del preventori de la Savinosa. No hi ha lloc al dubte i recol·locar a 180 famílies i donar-li un habitatge temporal digne és un pas més de l’administració per predicar amb l’exemple. Cal reutilitzar espais i edificis tancats, d’ús residència o no i fer-los habitatges, temporals o permanents. I em pregunto. Perquè no hi ha un exercici de transparència de les administracions catalanes i ajuntament per ajuntament, per a posar sobre la taula tot el patrimoni reutilitzable tancat. Potser el defensor del poble hi té quelcom a dir. O no pas...?
k Tribuna
k
La Pedrera romana del Mèdol, tres anys i mig tancada
Des de l’1 de gener 2022 a Tarragona l’interior de la Pedrera romana del Mèdol –Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1931 i Patrimoni Mundial de la Humanitat des de 2000– roman tancat al públic, igual que l’espai interpretatiu annex.
El 2014 l’empresa Abertis, gestora de l’autopista AP-7 que hi passa a tocar, va adequar la Pedrera, invertint 1,5 milions d’euros ampliant l’àrea de servei d’El Mèdol en direcció al monument i permetent-ne l’arribada a peu.
També mantingué obert l’accés preexistent des de la carretera N-340 i, amb l’Ajuntament, van col·locar-hi vigilància.
Va crear un recorregut museïtzat per facilitar la visita a l’interior del recinte i un espai d’interpretació per divulgar la importància històrica i mediambiental del Mèdol. El 2017 la Pedrera rebé 30.000 visites.
Tancada des de 2022
Tanmateix, amb la fi de la concessió d’Abertis el 31 d’agost de 2021, l’AP-7 i l’espai d’interpretació passaren a mans de l’Estat. El gener de 2022 el recinte es tancà i avui només es pot contemplar, perimetralment, des de fora. El web del Patronat de Turisme de Tarragona manté que Abertis el gestiona, i el de l’Ajuntament redirigeix a un enllaç inactiu.
Transcorreguts dos anys, el juliol de 2023, Abertis anuncià haver traspassat l’espai d’interpretació a l’Estat. Però el Govern espanyol assegurava que «no tenien cap intenció d’explotar-lo» i va oferir-ne la cessió a la Generalitat. Malgrat això, segons asseguraven, «no hi ha hagut cap resposta al respecte».
Paral·lelament, Abertis havia iniciat converses amb la Generalitat per a la donació de la finca, però el juliol de 2023 encara no s’havia formalitzat. «Les gestions avancen però condicionades pels terminis dels tràmits administratius, que segueixen el seu curs, però la titularitat encara és d’Abertis», apuntà la Generalitat.
Reobertura
Hem demanat que la Generalitat reobri l’interior del Mèdol amb horaris similars als del Conjunt arqueològic de Tàrraco
Davant tanta inacció, Junts per Catalunya ha registrat una proposta al Parlament perquè la Generalitat informi si la cessió s’ha fet efectiva i, sinó, que se n’acceleri la tramitació. També per conèixer si la de l’espai d’interpretació ofert per l’Estat a la Generalitat s’ha dut a terme o, en tot cas, resoldre-ho.
Així mateix, hem demanat que la Generalitat reobri l’interior del Mèdol amb horaris similars als del Conjunt arqueològic de Tàrraco, verifiqui l’estat de l’espai d’interpretació custodiat per l’Estat, asseguri que no hi hagi hagut robatoris de restes arqueològiques de la zona annexa, millori la senyalització i la il·luminació, i actualitzi la informació institucional on line.
Aquesta encara diu que es commemora el 20è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, quan en realitat enguany se’n celebra el 25è. El Govern de tothom? Del sud del país, una mica menys.
Jordi Bertran Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
Necrològiques
Tarragona
Emilio Ontoso Blanco.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Reus
Adoración Alpañes González.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Cambrils
Pilar Vizcarro Bardina.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pere.
Mor Manolo
‘el del bombo’ als 76 anys
Defunció Manuel Cáceres Artesero, conegut com a Manolo ‘el del bombo’, ha mort als 76 anys, símbol de la selecció espanyola durant mig segle. Va ser l’animador incondicional de ‘la Roja’ amb el seu inseparable bombo en més de 400 partits, 10 Mundials i 8 Eurocopes. Ha estat una figura popular homenatjada i icona del futbol espanyol. EFE
Constantí ret homenatge a les víctimes de Mauthausen
Història l L’acte es va celebrar davant del monument commemoratiu del municipi
Redacció
Aquest dilluns 5 de maig, l’Ajuntament de Constantí va organitzar un acte d’homenatge i record a les víctimes de Mauthausen i a totes les persones deportades als camps de concentració nazis.
L’acte es va celebrar al cementiri municipal, davant el monument commemoratiu que recorda aquestes víctimes, i va consistir en una ofrena floral per part del consistori.
També es va comptar amb una actuació musical a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal de Música Rafel Gibert
Recasens, que van posar el toc emotiu a una jornada de memòria i reconeixement.
L’Ajuntament de Constantí va voler, amb aquest acte, mantenir viva la memòria de totes aquelles persones que van patir la deportació i la repressió, i que formen part indestriable de la història democràtica del país pel seu exemple de sacrifici i lluita per la llibertat. El record es va fer especialment extensiu als vuit veïns de Constantí que van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen i hi van perdre la vida. L’acte va comptar amb la presèn-
cia de familiars d’algunes d’aquestes víctimes, així com de diversos representants municipals.
Els actes de record no s’acaben aquí. El dijous 22 de maig, el municipi acollirà una Xerrada sobre els deportats a camps nazis, a càrrec de Joan M. Calvo, president
de l’Amical de Mauthausen. La trobada tindrà lloc al Sindicat Agrícola i s’emmarca dins del conjunt d’iniciatives de divulgació i sensibilització que promou el municipi per tal de preservar i transmetre la memòria d’aquells fets a les noves generacions. El 5 de maig és, des de l’any
2019, el Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya, establert pel Consell de Ministres. Aquesta data commemora l’alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945, situat a Àustria.
Autoritats i veïns de Constantí en l’homenatge celebrat per recordar les víctimes de Mauthausen. Aj. Constantí
