Futbol 17
La Unión Deportiva Ourense serà el primer rival del Reus FCR en el camí cap a la Primera RFEF
Tarragona 3
La majoria dels grups municipals, a favor de modificar la protecció de la Tabacalera per facilitar les obres
Opinió 20 Jordi Bertran. Junts mou fitxa perquè Ca l’Ardiaca passi a mans públiques: «S’ha evidenciat la incapacitat dels projectes privats turístics anunciats»
Reus 9
La Ganxet Pintxo suma 37 establiments, que oferiran les seves originals propostes de tapes
Vol augmentar l’amplada de la platja per evitar l’efecte dels temporals, cada vegada més freqüents 11
Tarragona
L’Ajuntament permetrà fer habitatges plurifamiliars a Mas d’en Sorder
El PSC, amb el vistiplau de Junts, aposta per recuperar la tipologia que ja preveia el POUM del 2013 l 2
Reus
Les prospeccions amb georadar no localitzen la fossa franquista de Pich Aguilera
l 7
Engega la segona fase de la campanya per censar els gossos amb el seu ADN Tarragona l 4
Urbanisme l Esquerra i ECP consideren elitista el projecte, mentre que Junts i PP el celebren
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona fa temps que treballa en la confecció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Una eina vital pel futur de la ciutat, per desbloquejar projectes i definir el creixement en els pròxims anys. Aquí, un dels sector més polèmics i difícils és Mas d’en Sorder, ja que els grups municipals tenen visions força contraposades. En aquest sentit, la última proposta per aquest espai per part del govern municipal ha canviat.
L’executiu vol recupera rla delimitació el sector del POUM del 2013 amb el mateix aprofitament urbanístic. És un sector discontinu; on a la part nord es concentrarà l’habitatge, que ha passat de tipologia unifamiliar a plurifamiliar. A la part sud es preveu l’ús hoteler i una gran reserva de sistemes d’espais lliures i equipament per tal de garantir un corredor biològic est-oest. «L’objectiu és recuperar Mas d’en Sorder, elements patrimonials i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient i l’anella verda», exposa Nacho García, conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament. «La nostra obligació com ajuntament és contribuir que els projectes privats tinguin viabilitat econòmica», afegeix l’edil.
Aquest plantejament no es veu amb bons ulls des d’Esquerra Republicana, que considera que «contravé tots els objectius» de l’avenç del POUM que la ciutat va aprovar l’any 2022. «Ha de ser coherent amb l’avenç, no contradir-lo frontalment. Es tracta d’un barri elitista, vinculat al golf, desconnectat del centre, al qual només s’hi pot anar en cotxe, amb impacte paisatgístic a l’anella verda i
«La nostra obligació és contribuir que els projectes privats tinguin viabilitat»
on portar-hi els serveis serà caríssim per a tots. Pensem en la brossa, el bus o les necessitats educatives», expressa Xavi Puig, conseller d’ERC.
Inseguretat jurídica?
«Incloure Mas de Sorder al POUM és exposar-lo de nou a una gran inseguretat jurídica perquè qualsevol impugnació, a futur, podria acabar tombant el POUM, com ja va passar amb el CLH, en ambdós casos amb el lideratge del PSC Com a ciutat hem d’aprendre del què ens va passar i no repetir errors,
perquè una altra parada al POUM implicaria un immens dany reputacional i socioeconòmic per Tarragona. Cal que el POUM avanci ràpid i a pas ferm, no en fals», afegeix el conseller republicà.
Tot i això, des del principal grup a l’oposició s’exposa que «es veuria bé» que Mas d’en Sorder fos un hotel. «Però el que no pot ser és que per cada mas que restaurem a Tarragona hi hàgim de fer un barri sencer al costat», conclou Puig.
Xoc de models
Des d’En Comú Podem s’està en una línia semblant a la d’Esquerra i es considera un error la visió del govern municipal. «Aquest creixement no soluciona res, és una aposta pel vell model d’excuses. ‘Faig per salvar’ però en realitat l’ús hoteler del mas ja existeix i aquest desenvolupament desconectat de la ciutat perpetua el model de ciutat disgregada. Com assegurarem els serveis públics? Quines escoles estan previstes? Quin CAP obrirem per atendre? Com arribaran en bus al centre?», es pregunta Jordi Collado, conseller d’ECP. «Créixer com taca d’oli té sentit, amb espetecs urbanístics com aquest es demostra que no hem après de la bombolla immobilaria i de l’estafa financera», afegeix.
Línia vermella de Junts En canvi, Junts celebra l’aposta del govern, ja que qualifiquen el projecte com una «línia vermella» per arribar a acords. «Això no implica en cap cas el nostre suport al POUM. Encara queda molta feina i molta negociació. El govern avui encara no té el nostre aval per portar-lo a aprovació inicial. El que sí que és indigne és l’estat actual de Mas d’en Sorder. Tarragona no es pot permetre tenir aquest espai abandonat. Cal recuperar-lo, rehabilitar-lo i posar-lo al servei de la ciutat. El ciutadà ha de poder decidir on vol viure», exposa Jordi Sendra, conseller de Junts. Per últim, des del Partit Popular es considera que s’ha de recuperar el POUM del 2013. «La recepta és: més equipaments i zones verdes a Ponent, i més construcció controlada i sostenible a Llevant», diu Maria Mercè Martorell.
Urbanisme l La passarel·la de fusta de la Tabacalera ja és història. L'Ajuntament de Tarragona ha finalitzat les obres per eliminar l'estructura existent, que estava molt deteriorada i substituir-la per un caminal de terra. S'ha creat un paviment tou totalment integrat a l’espai i que garanteix la permeabilitat del sòl, evitant el sobrecalentament per temperatures altes. Els treballs han costat 23.000 euros. J.B./Cedida
Comuns registrarà preguntes al Govern per aclarir com serà el desenvolupament de Pou Boronat
Habitatge l La formació reclama que es tinguin en compte els veïns de la zona
Redacció
El grup parlamentari dels Comuns registrarà preguntes al Govern de la Generalitat per aclarir el desenvolupament del barri projectat al sector de Pou Boronat. Així ho va explicar ahir el diputat Lluís Mijoler, qui va defensar que Tarragona necessita més habitatge, especialment públic i de lloguer, i que la futura urbanització «s’ha de veure com una oportunitat». Això sí, va advertir sobre la incertesa del veïnat sobre els terminis i l’impacte que tindrà. En aquest sentit, els Comuns remarcaven que cal «evitar
el màxim perjudici per a les persones que ja hi viuen» i van assenyalar que aquest nou sector ha d’ajudar a connectar el centre de la ciutat amb els barris de Sant Salvador i Santa Isabel. El portaveu municipal d’En Comú Podem, Jordi Collado, va afegir que faran seguiment del pla 50.000 de la Generalitat i va destacar la licitació recent d’un solar al PP10. Tot i considerar que és un projecte «amb molt de sentit», va insistir que cal «apretar» per accelerar actuacions com els 150 habitatges previstos pel Govern al carrer Pont i Gol.
Política l ERC, Junts, Vox i els no adscrits Gómez i Duque ho veuen amb bons ulls, mentre que ECP dubta i el PP s’hi oposa
John Bugarin
La proposta del govern municipal (PSC) de Tarragona per rebaixar la protecció patrimonial d’una part de la Tabacalera ha generat un consens ampli entre bona part de l’oposició. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Vox i els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque veuen amb bons ulls el plantejament presentat per l’executiu socialista. En canvi, En Comú Podem té dubtes i el Partit Popular s’hi oposa frontalment.
El projecte del govern man-
té la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per al conjunt de l’edifici, però ajusta els nivells de protecció per espais. La façana principal conservaria la màxima categoria (B1), mentre que l’edifici principal passaria a B2 i els magatzems a B3, amb més flexibilitat per a obres i nous usos. L’objectiu és facilitar la implantació dels equipaments anunciats fins ara, com la Biblioteca estatal, el centre universitari d’Euses o la nova seu de l’ICAC, evitant tràmits excessivament rígids. «Els usos previstos a la Ta-
bacalera giren al voltant de la cultura de forma oberta, tal com vam plantejar des del govern republicà», afirma Xavi Puig (ERC), qui apunta que aquests «requereixen certa flexibilitat». En aquest sentit, sosté que «defensar el patrimoni no vol dir congelar-lo» sinó garantir que tingui «futur, ús i activitat». Per això, creu que ajustar la protecció pot ser «una eina necessària per fer possible una transformació real, ordenada i al servei de Tarragona». Jordi Sendra (Junts) també avala la proposta i remarca
Martorell critica que el govern «amenaça el patrimoni de Tarragona»
que sempre han estat «partidaris» de «fraccionar» el complex per «donar vida a un espai essencial per a la ciutat». «Si per fer-ho possible cal adequar el nivell de protecció de determinats espais, hi estarem d’acord», apunta l’edil. Judit Gómez (Vox) veu amb bons ulls «qualsevol pas que permeti desbloquejar la Tabacalera i obrir-la als ciutadans», sempre que es respectin els elements de major valor patrimonial. Els consellers Gómez i Duque també hi donen suport i consideren que el projecte «és bo per Tarragona», ja que permet posar en ús un edifici «abandonat des de fa vint anys». De fet, apunten que han estat «els precursors de moltes de les coses que s’estan aprovant». En canvi, Jordi Collado (ECP) admet que «no estem massa còmodes amb la proposta perquè entenem que respon als interessos d’Euses, que van endarrerits amb el seu projecte». «No entenem aquesta uniformització, quan encara hi ha moltes coses per definir a la Tabacalera», diu l’edil, qui adverteix que «desprotegirem l’edifici generant molts dubtes». Abans de posicionar-se, volen «esperar a les explicacions del govern» en la Comissió Informativa de Territori i Patrimoni de dimecres, on es votarà si s’eleva al ple per a la seva aprovació. Per la seva banda, Maria Mercè Martorell (PP) rebutja la proposta i considera que el govern «continua amenaçant el patrimoni de Tarragona que tant ens ha costat protegir».
Societat l S’enviaran fulletons informatius per augmentar el registre, que ara inclou 464 gossos
L’Ajuntament de Tarragona posarà en marxa aquesta setmana la segona fase de la campanya informativa per impulsar el cens genètic dels gossos, una mesura destinada a identificar els animals que deixen excrements a la via pública i sancionar els seus propietaris. Durant aquesta nova etapa s’enviaran fulletons explicatius a tots els domicilis i clíniques veterinàries de la ciutat, amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’animals registrats. La campanya va arrencar el 15 de febrer i s’allargarà fins al 15 d’agost. Segons dades de l’empresa responsable del sistema, ADN Canino, 464 animals ja han completat la prova genètica i 51 més la tenen pendent.
La xifra encara queda lluny dels prop de 15.000 gossos que l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia estima que viuen a la ciutat. Així i tot, des del consistori es fa una valoració positiva de l’inici de la campanya. «És una mesura nova que s’ha d’anar instaurant, però hi ha molts ciutadans que ja estan dema-
Dues persones passejant un gos a Tarragona. Gerard Martí
No registrar el gos pot comportar sancions de fins a 1.500 euros
nant informació i fent el tràmit», explica la consellera de Benestar Animal Sandra Ra-
mos, que confia que «aquesta xifra anirà augmentant, per descomptat». La iniciativa estableix que els propietaris han de censar els seus gossos mitjançant una prova d’ADN. Per formalitzar el registre cal omplir un formulari web i comprar un val, necessari per demanar cita prèvia. El
tindrà quatre nous murals interactius
Cultura l Ahir va engegar un nou projecte de murals interactius, amb quatre noves obres amb experiències de realitat augmentada. Els artistes que realitzaran els treballs són Ceser, Rul, Lalone, Sasa, Eslicer, Dery, Faker; a través de l’empresa Suite_of_art. El primer mural
se situarà al riu Francolí, on es completarà el gran projecte de l’any passat. Al centre de Tarragona es crearà un mural dedicat a la Nina d’Ivori. També es realitzarà una intervenció al camp de futbol de Campclar, i una altra a la llar de jubilats de Bonavista. Redacció/Cedida
procediment es realitza en clíniques veterinàries a partir d’un frotis bucal que s’analitza en laboratori i es vincula al microxip de l’animal. El cost del registre és progressiu: fins al 30 de maig la prova val 35 euros; de l’1 de juny al 15 d’agost, 40 euros; i a partir del 16 d’agost, 45 euros.
Els propietaris tenen fins al 15 d’agost per fer el tràmit. Un cop superat aquest termini, no tenir el gos registrat pot comportar sancions de fins a 1.500 euros, que se sumen a les multes per no portar xip o no recollir els excrements, ambdues de 300 euros. A més, la Guàrdia Urbana podrà requerir la documentació del cens a la via pública, i no comunicar les dades d’ADN està tipificat com una infracció molt greu. Les inspeccions començaran a l’agost, un cop finalitzi la campanya informativa, i es faran mitjançant la recollida de mostres de femta, que es compararan amb la base de dades genètica per identificar els animals i sancionar els propietaris.
Recel ciutadà
La iniciativa ha generat oposició entre part de la ciutadania. Una recollida de signatures en contra del cens ja suma més de 900 adhesions, que sol·liciten a l’Ajuntament que el registre no sigui obligatori i que s’eliminin les sancions associades a la no inscripció, entre d’altres. A més, l’impulsor ha presentat una denún-
L’apunt
En pràctica en una vuitantena de municipis
Tarragona es convertirà en la ciutat més gran de Catalunya en aplicar aquest sistema i la tercera de tot l’Estat, només per darrere de Màlaga i Alcalá de Henares. En el conjunt de Catalunya, una vintena de municipis ja l’han implantat, mentre a escala estatal s’aplica en prop d’una vuitantena. En municipis com Màlaga o Paterna, s’ha aconseguit reduir fins a un 80% la presència d’excrements a la via pública. A més, el registre genètic permet identificar els animals i facilita la seva localització en cas de pèrdua o robatori.
cia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) per «possibles irregularitats en el tractament de dades personals». Per la seva banda, el consistori insisteix que la mesura no té un objectiu recaptatori, sinó que busca millorar el civisme a l’espai públic. En aquest sentit, la consellera subratlla que «és una iniciativa per incentivar que tothom es faci responsable» i recorda que «qui no recull els excrements no és per desconeixement, sinó perquè decideix no fer-ho».
Societat l El Parc Central ha inaugurat la Pausa Room, un nou espai de calma pensat per millorar el benestar dels visitants. Es tracta d’una cabina situada a la planta —1 que ofereix un entorn tranquil, amb aïllament acústic, llum suau i recursos sensorials, per a
persones que necessitin desconnectar del soroll i l’activitat del centre. L’ús de la sala és gratuït, amb sessions de fins a 15 minuts, i es pot reservar al Punt d’Informació, per telèfon o WhatsApp. Les persones amb autisme tenen prioritat d’accés. Redacció/Parc Central
Tarragona commemora el 40è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea
Societat l També es va celebrar el Dia dels Drets de les Persones amb Discapacitat
Redacció
El Port de Tarragona va acollir ahir la commemoració del Dia d’Europa a la ciutat, organitzada per Catalunta Internacional. L’acte institucional es va realitzar al migdia i va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el conseller d’Unió Europa i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch; el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà; el cap de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro.
La jornada d’ahir es va avançar al Dia d’Europa, que des de l’any 1950 se celebra el 9 de maig, i també va servir per commemorar el 40è aniversari de l’adhesió de l’Estat espanyol a la Unió Europea i
Inscripcions
el Dia Nacional de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (3 de maig). L’acte institucional el va tancar el DJ Abadia amb la interpretació de l’himne d’Europa i durant tota la jornada s’ha comptat amb la participació de persones amb discapacitat.
Valors compartits
«Reivindiquem l’espai divers i inclusiu que és Europa, els valors compartits que ens uneixen i valorem positivament les dades fetes públiques aquest matí sobre l’europeisme dels catalans», va expressar el conseller Jaume Duch. Ell va inaugurar l’exposició itinerant que Catalunya Internacional ha preparat i que té com a objectiu donar a conèixer la importància de l’activitat i els valors de la Unió Europea, especialment a nivell local.
Un total de 492 vaixells mercants han atracat als molls tarragonins des de principi d’any. PortTarragona
Economia l El creixement de l’ens portuari se sosté en el dinamisme dels líquids a doll i els sòlids a lloure
El Port de Tarragona manté el creixement del tràfic marítim des de principi d’any, amb un 3,9% en el primer trimestre de 2026. Aquest bon comportament trimestral es deu a un gener i un febrer especialment actius, amb increments del 5,8% i el 3,5%, respectivament, i un mes de març on també ha incrementat un 2,4% les tones de tràfic. Concretament, s’han registrat 7,36 milions de tones en els tres primers me-
sos d’enguany. El creixement d’aquest inici d’any se sustenta, sobretot, en el dinamisme dels líquids a doll i els sòlids a lloure. El cru de petroli, els cereals i farines, i els productes químics són els grups de mercaderies de més tràfic. També destaca el fort ascens del mineral de ferro (un 78,8%) fins a la cinquena posició.El creixement del tràfic marítim al Port de Tarragona durant el mes de març va ser d’un 2,4% respecte que el mateix mes de l’any anterior, 2,32 milions de tones. Els líquids
Tornen les nits de música al claustre de la Catedral per la temporada d’estiu
S’han registrat 7,36 milions de tones en els tres primers mesos de l’any
a doll han estat el motor en el tercer mes de l’any, amb 1.542.505 tones mogudes, un 12% més que el març de 2025. Químics, biocombustibles i altres productes han crescut un 19,4%, fins a les 270.166 tones. El petroli cru ha registrat 650.519 tones (11,3%) i els altres productes petrolífers,
621.820 tones (9,7%). Els sòlids a lloure, en canvi, han retrocedit un 14,2% durant el mes de març, fins a les 600.755 tones. La davallada dels cereals, pinsos i farines és la causal. En canvi, els productes energètics han experimentat una notable recuperació, amb 63.322 tones i un creixement del 60,7%, mitigant la davallada. La càrrega general ha registrat 174.957 tones durant aquest últim mes, un 6,5% menys que el març de 2025. La mercaderia en contenidors ha disminuït un 7,2%, mentre que la transportada per altres mitjans ha estat un 6,4% inferior. El tràfic marítim acumulat entre gener i març ha assolit les 7.355.054 tones, un increment del 3,9% respecte al mateix període de l’any anterior. Els líquids a doll, pilar principal del Port, han assolit un acumulat de 4.606.142 tones, amb un augment del 3,3%. Dins d’aquest grup, destaca el creixement dels productes químics, que han crescut un 16,7%.
Empresa l El Port de Tarragona ha obert les inscripcions per a la setena edició internacional del Rail Day, que tindrà lloc el pròxim 20 de maig al Tinglado 1 del Moll de Costa. Sota el lema The new rail paradigm for Tarragona. New terminals and new gauge (El nou paradigma ferroviari per a Tarragona. Noves terminals i
nou ample de via), la jornada posarà el focus en el mercat ferroviari de mercaderies i en l’arribada de l’ample europeu a Tarragona, tot reunint prop de 200 professionals del sector. En aquesta setena edició, el programa s’estructurarà en dos blocs temàtics i una píndola informativa i s'analitzarà la situació actual del mercat ferroviari. Redacció
Cultura l Tornen les nits de música al claustre de la Catedral de Tarragona per a la temporada d'estiu. Es tracta de la sisena temporada enguany i arrencarà el dissabte 27 de juny, a les 21 hores, amb el Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral. La directora serà Anna Mateu i Jordi Pascual serà el pianista. La següent cita serà
el dissabte 4 de juliol, amb un recital líric que anirà a càrrec de Jesús Piñeiro, tenor, i Alessio Coppola al piano. La programació acabarà el 18 de juliol amb un concert dels flautistes Claudi Arimany i Eduard Sánchez, acompanyats per Marc Renau al violoncel. Les entrades per a tots els concerts programats costaran deu euros. Redacció
Economia l Promouran noves línies de treball conjunt per donar resposta als reptes del teixit productiu i ajudar les pimes
Redacció
Pimec i l’Ajuntament de Tarragona reforçaran la seva collaboració amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament econòmic i social, enfortir la competitivitat del teixit empresarial i del comerç de proximitat i afavorir la creació d’ocupació de qualitat a la demarcació. Ambdues institucions van signar ahir un nou acord de cooperació en un acte oficial amb la participació de l’alcalde, Rubén Viñuales; el president de Pimec Tarragona, Jordi Ciuraneta; la primera tinenta d’alcalde, Montse Adan, i el secretari ge-
neral de Pimec, Josep Ginesta. L’acord de l’organització empresarial i el consistori estableix línies de treball conjunt per impulsar iniciatives orientades a dinamitzar l’economia local, fomentar l’esperit empresarial, donar suport a la innovació i millorar la qualificació del capital humà de les petites i mitjanes empreses de la demarcació. D’aquesta manera, es reforçarà la col·laboració publicoprivada per generar propostes en matèria de desenvolupament econòmic, social i ocupacional, apostant pel diàleg i el consens com a eixos verte-
bradors.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va manifestar que «treballar de la mà dels organismes com Pimec que treballen pel petit i mitjà comerç, és vetllar per tots els tarragonins i tarragonines», tot agraïnt «la tasca i bona predisposició rebuda en aquesta trobada i signatura de conveni».
«Sumar esforços»
En el marc d’aquest acord, el president de Pimec Tarragona va destacar que «és una eina clau per sumar esforços entre l’administració local i el
Ciuraneta remarca que la col·laboració publicoprivada és «essencial»
teixit empresarial, amb l’objectiu de generar oportunitats reals de creixement per a les
pimes i els autònoms del territori» En aquesta línia, Jordi Ciuraneta va subratllar que «la col·laboració publicoprivada és essencial per donar resposta als reptes actuals que tenen les empreses i per avançar cap a un model econòmic més competitiu». Per la seva banda, el secretari general, Jo-
sep Ginesta, va posar en valor que «aquest acord reforça el compromís de Pimec amb el territori i amb les polítiques de desenvolupament econòmic local, apostant pel diàleg com a palanca per impulsar el teixit empresarial i contribuir a la creació d’ocupació de qualitat».
Turisme l Tamarit Beach Resort va celebrar el seu 65è aniversari amb un acte commemoratiu el passat dimecres. L'esdeveniment va estar presidit per la primera tinenta d’alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, i va comptar amb la participació de Carlos Dexeus, president de Tamba Group —
grup empresarial que gestiona Tamarit Beach Resort—. També hi va assistir la subdelegada del Govern d’Espanya a Tarragona, Elisabet Romero; la directora dels serveis territorials d’Empresa i Treball a Tarragona, Maria del Mar Giné; entre altres autoritats, agents de l’àmbit empresarial i turístic, col·laboradors i cli-
ents. La celebració d'aquesta efemèride va servir per reconèixer la trajectòria de Tamarit Beach Resort, un càmping-ressort de 5 estrelles que al llarg de més de sis dècades ha mantingut una evolució constant fins a consolidar-se com un dels referents del turisme familiar. Redacció/Cedida
Memòria Democràtica l Les institucions descarten, per ara, una intervenció arqueològica
Sergi Peralta Moreno
No s’han trobat indicis del pou de l’antiga fàbrica de Pich Aguilera on s’haurien inhumat els cossos de presoners encarcerats a la zona durant els primers compassos de la repressió franquista. És el principal resultat de la prospecció geofísica que va dur-se a terme a finals de març al carrer de Jacint Barrau i el pati de l’Institut Baix Camp per intentar trobar la fossa. Davant la manca d’evidències i la complexitat de l’entorn, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus descarten, per ara, una intervenció arqueològica. Això no obstant, es preveu senyalitzar l’espai per preservar
la memòria dels fets, tenint en compte que l’Escola del Treball va ser emprada com a centre de reclusió, una iniciativa que han demanat repetidament historiadors locals. La prova amb georadar, una tècnica que permet estudiar el subsol a partir de l’emissió d’ones electromagnètiques i que no és invasiva amb el terreny, no ha detectat cap estructura compatible amb el pou en les zones analitzades, plantejades per l’Arxiu Municipal i, una d’elles, coincident amb la hipòtesi dels historiadors Joan Olivella i Cristian Muñoz i el besnet d’un exdirector de la indústria, Miquel Pich Aguilera. En concret, es va actuar al carrer de Jacint Barrau i en una franja del pati
L’Ajuntament i el Govern romandran atents a l’aparició de nous indicis
de l’Institut Baix Camp, on la presència d’elements metàllics ha condicionat la qualitat de la resposta electromagnètica. També va intentar-se intervenir en un antic carreró adjacent, actualment tapiat, però les condicions, amb vegetació abundant i restes d’obra, van impedir obtenir dades fiables per a la seva anàlisi. Tot i això, les administracions públiques mantenen el compromís de restar atentes a l’aparició de possibles nous indicis que permetin
El compromís de senyalitzar l’entorn com un espai de memòria
Malgrat no haver trobat evidències de la presència d’una fossa franquista al carrer de Jacint Barrau, les institucions s’han compromès a continuar investigant i a senyalitzar l’espai per preservar la memòria dels fets. No és una de-
situar la fossa en altres punts. La presumpta fossa es troba documentada com a «pro-
A l’Escola del Treball i el seu entorn, va instal·lar-se un camp de concentració
de la Memòria Democràtica.
El testimoni de Batlle
Antoni Batlle i Mas, veí de Reus i home d’una intensa activitat política i clandestina —ajudà resistents i fugitius dels nazis a travessar la frontera francoespanyola—, va deixar constància per escrit de l’existència d’una possible fossa comuna, en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich Aguilera, l’any 2001. Segons va relatar, va ser el 1951 que, en un moment de sequera, la propietat de la sedera va interessar-se per l’estat del pou, que havia estat destinat a proveir-la d’aigua, i li va encarregar un informe. Un familiar de Batlle hauria baixat per fer-hi treballs de comprovació de l’estat freàtic, d’on tornaria sense color al rostre en haver descobert l’amuntegament de desenes de cossos. Davant dels fets, les autoritats de la sedera haurien ordenat tapiar l’estructura.
claració atzarosa, atès que les autoritats franquistes van instal·lar un camp de concentració de presoners de guerra i dissidents a l’Escola del Treball i a dos pavellons continguts el setembre del 1939. Fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica expliquen que la voluntat és que s’inclogui l’entorn a la Xarxa d’Espais de Memòria i, si bé no hi ha data definida, ja «està en marxa».
bable» al Mapa de Fosses de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, publicat al Banc
La hipòtesi més plausible és que els cossos que hi podria haver corresponguin a víctimes de la repressió franquista durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes insurgents van entrar a la ciutat el 15 de gener del 1939. Les noves autoritats van iniciar un procés repressiu que va culminar amb la instal·lació d’un camp de concentració de presoners de guerra a l’Escola del Treball —que s’havia emprat com a fàbrica de materials de guerra i taller d’aviació— i a dos pavellons continguts. Alguns dels encarcerats hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de la reclusió, i haurien estat abocats al pou. La resta dels reclosos haurien estat comminats a cobrir-los amb calç.
La presència de la possible fossa tornà a l’esfera pública amb la sortida a la venda de la finca de Pich Aguilera l’octubre del 2024. En l’expedient de la subhasta, s’alertava que, al llindar de la parcel·la, «podria aparèixer durant les excavacions dels soterranis» el pou.
Mobilitat l Les línies 10 i 11 de l’autobús urbà s’han desviat cap a l’avinguda de Salou
Miquel Llaberia
Les obres de transforma ció del carrer d’Astorga van començar ahir dilluns 4 de maig amb el tall del trànsit, la presència de maquinària i la col·locació d’elements previs com tanques. Tal com s’anunciava en cartells col· locats en els darrers dies en el tram entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Te renci Moix, que comprèn la primera fase de l’actuació, la prohibició d’estacionament començava ahir i s’allargarà fins al 31 de gener de 2027, co incidint amb els 8 mesos que es preveu que duri l’obra. A més, aquesta primera part de l’actuació també inclourà els carrers de l’Escultor Sunyol i de la Papallona. L’objectiu d’aquesta intervenció és mi llorar la connectivitat a peu i en bicicleta entre el sud i el nord de la ciutat.
L’Eix Astorga es planteja com l’element articulador amb nous espais de descans i joc, la renovació de l’enllume nat, més zones verdes i vore
res ampliades. Els carrils de circulació quedaran dividits per un carril bici. La iniciativa continuarà amb una segona subfase, que arribarà fins a
l’avinguda del Mediterrani; una part que es calcula que podria encetar se a l’estiu. En un futur, la renovació s’es tendrà cap al carrer de Flix.
Educació l L'Escola Doctor Alberich i Ca sas celebrarà avui 5 de maig la cinquena edició de l'Alberich Clothing Swap, un mercat d'in tercanvi de roba de segona mà que s'ha conso lidat com a proposta educativa. L'activitat ha estat ja avalada amb el Premi Medi Ambient
Ciutat de Reus 2024 i es destaca per estar ínte grament gestionat pels alumnes. Els alumnes de 4t actuen com a venedors, els de 5è gestio nen l'emmagatzematge de la roba i el banc de la moneda i els de 6è s'encarreguen de la logís tica de la cafeteria sostenible. Redacció/TvdM
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va afirmar que aques tes obres marquen «l’inici de la transformació dels barris del sud, amb els quals la ciutat
té un deute històric». «L’objec tiu és començar per la millora de la connexió amb el centre i la resta de la ciutat, però vin dran moltes altres», va afe
S’oferirà una targeta gratuïta al veïnat per aparcar al pàrquing de la Pastoreta
gir la batllessa, assenyalant projectes com la nova escola bressol L’Ametller.
Aparcaments alternatius Ara bé, a banda de les dificul tats de circulació pel tall que es produeix en un tram del carrer, una de les qüestions que més preocupa actual ment als veïns és la pèrdua de places d’estacionament de vehicles. La presidenta dels Amics del Barri Fortuny, Pe pita Roig, expressa que alguns veïns continuen amb dubtes sobre les alternatives pel que fa a transport urbà i la pèrdua de places d’aparcament.
La Guàrdia Urbana de Reus recomana utilitzar el carrer del Pintor Fuster i l’avinguda de Salou com a alternatives. En paral·lel, l’Ajuntament ha habilitat un solar del carrer de la Comunitat de Múrcia com a aparcament dissuasiu per l’ocasió, que pot servir com a alternativa d’estacionament. A més, s’oferirà una targeta gratuïta al veïnat del carrer d’Astorga amb plaça de pàr quing privada amb gual per què pugui deixar el vehicle a l’aparcament de la Pastoreta. Quant al transport urbà, les línies 10 i 11 es desvien cap a l’avinguda de Salou durant les obres, per després retornar al recorregut original.
La FAVR proposa una arengada solidària amb l’ELA
Veïnal l La Federació d'Associacions de Veïns de Reus (FAVR) celebrarà, el 17 de maig a les 10 h., la primera Festa de l'Arengada al Parc de la Família. Serà una trobada de caràcter lúdic, però també solidari, ja que la recaptació es destinarà a l'associació Swim for ELA per a la investigació sobre l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i el suport dels malalts i les seves famílies. SPM/Cedida
Gastronomia l Una tercera part dels establiments participen per primera vegada en la ruta de tapes reusenca
Miquel Llaberia
La ruta de tapes Ganxet Pintxo torna entre els dies 7 i 24 de maig amb 37 establiments participants, que oferiran variades creacions gastronòmiques al preu unificat de 4 euros per tapa i canya d’Estrella Damm. En el cas dels que vulguin una cervesa sense alcohol seran 20 cèntims més. En l’edició d’enguany s’augmenta en 7 els nous restauradors i, a més, una tercera part és la primera vegada que participen d’aquest esdeveniment
gastronòmic. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, convida a tota la ciutadania a participar d’una ruta «consolidada» com un dels «esdeveniments gastronòmics més importants de les nostres comarques».
«A molts municipis del voltant s’han llençat rutes de tapes, però s’han deixat de fer. Aquí, gràcies a la implicació de tothom, fa 25 edicions que continuem fent-ho i ha funcionat molt bé», reivin-
dica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, assegura que ja està «molt interioritzat dins de la ciutadania reusenca anar a fer la Ganxet Pintxo, que no és només anar a degustar les tapes, sinó també fer ciutat».
A més, ambdues destaquen el vessant solidari d’aquesta iniciativa que, un cop més, collabora amb el Banc de Sang i Teixits de l’Hospital Sant
‘Els moixons del cementiri’
Societat l El Cementiri General de Reus acollirà el dijous 14 de maig a les 19 hores la xerrada Els moixons del cementiri, a càrrec del naturalista i educador ambiental Màrius Domingo. L’activitat forma part del cicle Primavera al Cementiri, organitzat des de FuneCamp i l’Ajuntament de Reus, amb l’objectiu de fer valdre aquest espai des d’una perspectiva patrimoni-
al, cultural i mediambiental. La conferència oferirà una aproximació divulgativa a la biodiversitat present als espais funeraris, amb especial atenció a les espècies d’aus que habiten al cementiri. En aquest sentit, es posarà de manifest el paper dels cementiris com a refugis de fauna urbana i com a entorns que, més enllà de la seva funció principal, contribueixen
a la conservació de la biodiversitat i a la sensibilització ambiental de la ciutadania. Aquesta serà la segona participació de Màrius Domingo en el cicle, després de la bona acollida de la seva intervenció l’any 2024 amb la xerrada «Natura al cementiri». L’activitat té aforament limitat i requereix inscripció prèvia a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat Redacció
Joan de Reus. Aquells que vagin a donar sang mentre duri l’esdeveniment rebran un val per bescanviar per una tapa i ho podran fer els dies 12, 13, 14, 19, 20 i 21 de maig entre les 9 i 14 hores i de 16 a 20 hores. Albert Soley, del Banc de Sang i Teixits, calcula que es duran a terme unes 400 donacions, sent la segona campanya més important pel banc anualment.
A més, com a novetat d’enguany, dins del marc de la Ganxet Pintxo el proper
dilluns 11 de maig es durà a terme un tast de cerveses a la Llotja de Reus a càrrec d’Estrella Damm, amb entrada gratuïta i inscripció prèvia a través de la pàgina web de la Cambra de Comerç. A més, com que la ruta de tapes coincideix en el calendari amb el
L’esdeveniment torna a col·laborar amb el Banc de Sang i Teixits
Festival Roses, del 9 a l’11 de maig, i la Fira Trapezi, del 13 al 17 de maig, es preveu que es generi una sinergia que afavoreixi la vida i moviment pels negocis i carrers de la ciutat. També es repetiran els diversos sortejos relacionats amb l’esdeveniment i els premis per als restauradors. Entre aquests hi ha el premi a la millor tapa, que oferirà l’oportunitat de tenir un estand gratuït a la fira Reus Viu el Vi que se celebrarà entre els dies 5 i 7 de juny, entre altres premis.
Mobilitat l Pocs usuaris van utilitzar, en el dia de la represa, un servei ferroviari que es complementa amb autobusos
ACN
Els trens de passatgers de l’R15 tornen a circular entre les estacions de Móra la Nova i Reus des d’ahir. No ho feien des de finals de gener, coincidint amb el temporal Harry que va causar el caos a tota la xarxa de Rodalies del país i en una línia que encara està lluny de recuperar la normalitat absoluta, ja que en el tram reobert hi ha onze limitacions temporals de velocitat i el tall es manté entre Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre. En la represa, van registrar-se pocs usuaris. Hi ha quatre trajectes
per dia i sentit que s’aturin a totes les estacions, si bé hi ha sis autocars complementaris que connecten Móra la Nova i Reus només fent parada a les Borges del Camp, i dos més que s’aturen arreu. El primer tren que va sortir de Móra la Nova en direcció a Barcelona ho va fer poc després de les 6.30 hores del matí; mentre que el segon va procedir passades les 9.30 hores. A Falset-Marçà, va arribar amb una mica més de quinze minuts de retard. Al tren, van pujar tres persones, que van arribar a l’últim minut i van poder-lo agafar perquè
arribava endarrerit. A l’estació, la màquina expenedora de bitllets no funcionava i els horaris penjats a la porta encara eren els dels darrers mesos, si bé una pantalla informava correctament de les freqüències de pas i de si hi havia retards. Dins el comboi, amb prou feines es comptaven una quinzena de viatgers. A les Borges del Camp, sumaria cinc minuts més de retard. Això no obstant, regnaria la deixadesa, que arribaria a les vies, amb brutícia i vegetació alta per on els trens s’havien d’obrir pas, encara que una s’estava renovant. En aquest
Sostenibilitat l Es connectaran a la xarxa secundària de l'Agro-Reus
Redacció
Aigües de Reus ha adjudicat les obres per a la recuperació de dos pous, situats al camí del Roquís, i la destinació de la seva aigua a la xarxa de distribució d’aigua no potable que hi ha al polígon Agro-Reus. Aquesta aigua, però, que ara no és apta per
al consum de boca, sí que podria injectar-se parcialment a la xarxa convencional d’abastament un cop es completi, al llarg d’enguany, la construcció d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) en aquesta zona industrial. Aigües de Reus disposa d’una xarxa secundària de distribu-
ció d’aigua no potable al polígon Agro-Reus, la qual no és apta per a ús de boca i s’utilitza per usos municipals amb plenes garanties sanitàries. També es posa a disposició de les empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual. En total, cada any
L’Ajuntament adjudica les obres de la zona verda davant la Xavier Amorós
Cultura l L'Ajuntament de Reus ha adjudicat el contracte d'obres per la reurbanització de la zona verda de la plaça situada davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós, actualment destinada a places d'aparcament de vehicles. L'actuació s'ha encarregat a l'empresa RS Agrotècnica del Segrià per un import de 420.730,67 euros.
El projecte va ser redactat per Conchita Ruiz Terradillos i Gerard Yubero Sainz, de GYS Arquitectura, i aposta per la conversió de l'aparcament en una plaça de vianants amb vocació cultural, social i ambiental, reforçant el paper d'aquest àmbit com a espai de centralitat i connexió urbana. Entre els principals objectius de l'actuació destaquen la mi-
llora de la mobilitat dels vianants i la convivència amb el transport públic, l'increment de la biodiversitat urbana, la millora de la gestió de l'aigua i la consolidació d'un nou espai verd renaturalitzat al centre de Reus. L'espai es concep com un espai de relació i convivència, amb zones obertes i flexibles i petits racons de descans. Redacció
El tall a la circulació de trens es manté entre Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre
cas, no hi havia cap horari penjat, ni vell ni nou, ni pantalla informativa; els bancs
s’usen uns 70.000 metres cúbics d’aigua no potable per la neteja dels carrers de la ciutat. Fins avui dia, la xarxa de distribució paral·lela s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus, que tenen presència de nitrats i altres contaminants superior al màxim establert per llei i que, per tant, no pot subminsitrar-se per a consum humà. En aquesta línia, s’espera que la construcció de l’ETAP permeti eliminar aquests contaminants en un futur per al seu ús de boca.
de la marquesina havien estat arrencats i la màquina expenedora de bitllets estava destrossada i oberta. Amb la reobertura de l’R15, la connexió amb Barcelona per als usuaris de la Ribera d’Ebre, el Priorat i part del Baix Camp és una mica més senzilla. Tot i això, a causa de
les obres als túnels del Garraf, un cop arribats a Sant Vicenç de Calders, cal fer transbord amb autocar fins al Prat de Llobregat per, després, tornar a agafar altre cop un tren fins a Barcelona. És la mateixa situació que viuen la resta d’usuaris de les altres línies de Regionals del sud.
Adam Díaz Garriga
La direcció general de Costes del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic avança amb el procés per convertir en «domini públic marítim-terrestre» més espai de la zona de Voramar. En concret, el Govern proposa enretirar 20 metres la delimitació pública de l’espai, que anteriorment tenia com a límit la finca privada paral·lela al parc. L’any 2023, va encarregar-se des de l’administració una «proposta de revisió» que plantejava aquesta nova delimitació del tram litoral afectat, especialment en les últimes dècades, pel canvi climàtic amb diversos perjudicis sobre l’establiment de restauració existent i la pèrdua constant de sorra.
Litoral l La proposta té l’objectiu de guanyar terreny per pal·liar els efectes del canvi climàtic al municipi Nova delimitació proposada per la direcció general de Costes sobre la zona de Voramar, afectant finques privades. MITECO
El Ministeri preveu una concessió de 75 anys pels propietaris afectats
En el document, va presentar-se una anàlisi de l’espai, d’uns 300 metres de longitud, que comprèn els extrems situats entre l’inici del passeig marítim pavimentat i la intersecció entre el carrer Pons d’Icart i la platja. L’estudi indicava que la platja «es troba en regressió» a causa, principalment, de la construcció del Port de Torredembarra l’any 1993, que va «trencar l’equilibri», provocant variacions. Des de llavors, també ha incrementat la quantitat de sorra que acaba dins el parc de
Voramar, tot i la presència de les dunes incorporades l’any 2024, provocant acumulacions.
L’última delimitació va acordar-se per Ordre Ministerial els anys 1964 i 1973, i es va ratificar l’any 1998, tot i que va qualificar-se de «provisional». D’aquesta manera, ara fa tres anys es va proposar una nova
Altafulla avança per crear la bassa que mitigarà les inundacions al municipi
Propostes l El projecte entra a exposició pública després d'un any
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament d’Altafulla fa un pas ferm per la creació d’una bassa de laminació que tindrà l’objectiu de prevenir inundacions en zones «clau» del municipi, com el Barri Marítim. El projecte, que es tramita des de fa almenys
dos anys, proposava inicialment dues basses a l’entrada del municipi: una gran (a la Vinya Gran d’Altafulla) i una rasa més petita en un sector de davant. La proposta, però, es va modificar perquè l’entrada d’aigües pluvials no passes per Torredembarra i, segons la coalcaldessa, Alba
Muntadas, per evitar «tràmits intermunicipals». La petita, a més, es va descartar després de trobar unes restes arqueològiques, tal com va afirmar Muntadas.
D’aquesta manera, el projecte va sortir a finals del passat mes d’abril a exposició pública després de modificar-se.
delimitació, a falta de més estudis sobre l’evolució històrica del tram —entre 1956 i 2023—, de les característiques i riscos de la zona, recordant que entre el 2015 i el 2023 es van aportar 81.960 metres cúbics de sorra.
A més, l’informe del 2023 situava Voramar com una zona «susceptible al risc d’inunda-
Els nous documents inclouen els permisos per poder executar les expropiacions pertinents a la vinya, i continuar amb el projecte en cas que no es trobin novament restes arqueològiques.
El projecte preveia inicialment un pressupost d’uns 2 milions d’euros, que ara podria derivar un cop s’aprovi definitivament, després de plantejar-se un nou recorregut pel terreny on s’actuarà juntament amb l’ACA, entitat que havia d’atorgar una subvenció d’uns 1,5 milions d’euros.
públic del Ministeri durant el passat mes d’abril. Després de tres anys, des del Govern es va exposar a informació pública el procés complet.
Al·legacions
Els veïns afectats per les noves delimitacions podran presentar, fins al dia 5 de juny, al·legacions al procés de declaració de «domini públic marítim-terrestre». Posteriorment, en cas que es porti endavant un cop finalitzi el període de reclamacions, l’Estat preveu per aquestes situacions «concessions» als propietaris d’uns 75 anys per no «expropiar» directament els terrenys, però mantenir-los controlats.
La proposta inclou també que, juntament amb els 20 metres més que preveu obtenir Costes, s’enretiri la «servitud de trànsit» i «de protecció». Dues qüestions dedicades a delimitar per on poden circular les persones, on s’exerceix la vigilància del litoral i quines limitacions tenen els propietaris que queden afectats a l’hora de construir. En el cas de la costa, no poden ampliar en volum ni altura les edificacions.
cions» amb «probabilitat mitjana o ocasional». La conclusió de la proposta informava de la «necessitat d’incorporar més béns al domini públic», ja que el tram presenta «una influència marina molt marcada» amb «intensos i actius processos erosius», donant llum verda per incorporar la nova delimitació al domini
La iniciativa de l’administració afectarà, segons el llistat de titulars, a dos propietaris que tindran l’oportunitat de presentar reclamacions sobre el procés. D’altra banda, l’actuació de Costes es complementarà amb el projecte previst per l’Ajuntament d’Altafulla per reordenar els extrems del passeig marítim, que plantejava, entre altres qüestions, l’ampliació del parc de Voramar fins a la plaça Consolat de Mar.
Mobilitat l El tall per obres entre la Plana i Sant Vicenç fins al juliol obliga a substituir els trens per autobusos amb incidències
Mar Rovira / ACN
Queixes, resignació i enuig van marcar ahir dilluns el primer dia de servei alternatiu per carretera a l’estació de Valls arran del tall de la línia R13 per les obres d’Adif entre La Plana-Picamoixons i Sant Vicenç de Calders. Els treballs, fins al 6 de juliol, obliguen a desviar el servei per Tarragona i Reus, com a R14. A primera hora, pocs passatgers van agafar els autobusos habilitats per Renfe a l’exterior de l’estació. Segons els informadors, el bus de les 6.39 h no va circular perquè no es va localitzar el conductor. Cap a les 7.15 h van arribar dos autocars amb destinació al Prat: un va marxar buit i l’altre amb només sis persones. La jornada va evidenciar una arrencada amb poca afluència, dubtes i desinformació.
Entre els passatgers hi havia l’Anna Maria Bonet, que viatjava a Barcelona per motius personals i va lamentar els canvis en el servei. «Trobo una vergonya això», va afirmar, després d’explicar que el tren directe que preveia agafar no era i que el recorregut alternatiu l’obligava a fer més volta. «Farem una tombarella cap a Roda de Mar, Sant Vicenç i el Prat», va ironitzar, recordant que també l’afecten els treballs als túnels del Garraf. Tot i que en el seu cas no tenia pressa per arribar, va expressar la indignació dels usuaris davant una situació
Usuaris a l’estació de trens de Valls agafant ahir un autobús per anar fins al Prat de Llobregat en el primer dia de tall ferroviari per obres a l’R-13. ACN
que s’allargarà fins al juliol. «Estem enfadats, ens hem acostumat i això no és», va dir, reclamant a Renfe i a les institucions que organitzin millor el servei. També va pujar al bus Iolanda Angurell, veïna del Pont d’Armentera, que havia d’anar a l’aeroport de Barcelona. Va explicar que havia consultat els horaris per internet i no hi trobava els autobusos, motiu pel qual
Els usuaris critiquen la desinformació i la mala planificació del servei alternatiu
Cambrils acollirà el 16 de maig la cinquena edició de la Fira Xauxa
Agenda l Cucanyes, espectacles i concerts per a tots els públics
Redacció La Fira Xauxa de Cambrils celebrarà la cinquena edició el pròxim dissabte 16 de maig al Parc del Pescador amb una jornada d’activitats per a infants, famílies i joves. L’esdeveniment, organitzat per l’Agrupament Escolta
i Guia Gent de Mar amb la col·laboració dels departaments de Joventut i Igualtat de l’Ajuntament de Cambrils, tornarà a combinar cucanyes, espectacles, zona de restauració i concerts en una cita pensada per viure l’escoltisme i el poble amb família i amistats. La regidora de Joventut, Na-
talia Pleguezuelos, destaca la implicació constant de l’agrupament amb infants, joves i famílies, així com el seu compromís amb el municipi i la transmissió de valors durant tot l’any. La festa obrirà portes a les 18 h amb les tradicionals cucanyes i continuarà a les 20 h amb l’espectacle familiar
diumenge es va apropar a l’estació per informar-se. Tot i les molèsties, va admetre que, si la infraestructura no es va arreglar quan tocava, les obres són necessàries.
Planificació
El president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp, Nil Magrinyà, va defensar que el tall és necessari per millorar la in-
Katapulten, de la companyia cambrilenca Traüt Espectacles, una paròdia protagonitzada per una peculiar tropa medieval de soldats bàrbars del nord. Amb la posta de sol, la Fira Xauxa mantindrà la dinàmica d’altres edicions i oferirà música des de les 21 h fins ben entrada la matinada, amb xaranga, Grana i Moscatell, El Poni Pisador i el tancament amb Dj Sauri i PD Petxines. La cita serà possible gràcies als infants i famílies de l’entitat, que enguany celebra 50 anys d’història amb suport del consistori local.
fraestructura i permetre que els trens circulin a la velocitat que toca i amb seguretat pels túnels, però va carregar contra la manera com s’ha organitzat el dispositiu. Segons va denunciar, els horaris i el servei alternatiu s’han planificat «a correcuita, tard i malament», especialment pel que fa als autobusos. Magrinyà va lamentar que la informació no hagi arribat
fins a l’últim moment i va recordar que l’entitat havia treballat perquè hi hagués un bus directe de Valls a Sants a primera hora del matí i un altre de tornada a la tarda. «En el primer dia d’estrena, ja no ha passat», va criticar. També va reclamar que es mantingui la gratuïtat mentre durin les obres, perquè, segons va dir, el servei ha de funcionar abans de ser de pagament.
Reclam L’associació també considera que Renfe hauria d’haver ofert una solució immediata, com pagar un taxi a les persones que es van quedar sense el primer autocar directe cap a Barcelona. «La qüestió ja no és el nombre de persones, sinó que és un servei que s’ha de prestar i no es presta», va remarcar Magrinyà, que va descriure la situació com un cúmul de desinformació, mal servei i ineficiència. Més enllà del dispositiu per les obres, l’entitat reclama ampliar les poques freqüències de l’R13 i garantir horaris competitius. Magrinyà va recordar el compromís del secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, de posar dos trens més per sentit i dia a partir del gener vinent, però va advertir que caldrà evitar grans forats sense transport. Segons va apuntar, el problema és que l’horari de manteniment de la línia és diürn i deixa una finestra de gairebé set hores sense pas de trens.
Finances l Una residència, una pista poliesportiva, parcs infantils o un pla d’asfaltatge, entre els projectes
Eloi Tost / ACN
L’Ajuntament del Morell ha ingressat en les darreres setmanes prop de 14 milions d’euros per la llicència d’obres que ha atorgat a Repsol perquè construeixi l’Ecoplanta. Una quantitat que supera el pressupost municipal, d’uns 11 milions per una localitat de 3.900 habitants, i que el consistori ara estudia com gestionar. «No estirarem més el braç que la màniga», assegura l’alcalde, Eloi Calbet, que a la vegada afegeix que ja portaven «molts anys» treballant per si arribaven aquests diners. Així, tenen en marxa la construcció d’una residència assistida per a la gent gran i també tenen clar que faran una pista poliesportiva, arranjaran parcs infantils o milloraran l’asfalt dels carrers. Si bé de la inversió ja fa més d’una dècada que se’n parla, la confirmació oficial de Repsol va arribar fa poc més d’un any. Això ha fet que durant tot aquest temps des de l’ajuntament ho veiessin més com una aspiració que no pas com una realitat. «Mai ens havíem emocionat creient-nos-ho, però en els millors somnis vèiem que això arribaria algun dia», apunta. Així doncs, «per prudència financera», no han fet grans inversions de manera anticipada.
Entre les actuacions que ja tenen previstes tirar endavant amb aquests vora 14 milions d’euros hi ha una residència assistida durant les 24 hores, que complementarà el centre de dia que ja funciona. Alhora, al febrer van començar la construcció d’una pista poliesportiva coberta al
El consistori vol fer créixer els diners amb rendiments bancaris per reinvertir-los
costat del pavelló municipal que farà les funcions de «pavelló lleuger». Una altra de les iniciatives que el consistori impulsa és la recuperació de la Granja dels Frares, vinculada a la ruta del Cister i al monestir de Santes Creus. «Volem dinamitar aquell espai i necessitem posar-hi diners
per revitalitzar-lo urbanísticament», destaca. En l’àmbit del microurbanisme, l’alcalde posa el focus en un pla d’asfaltatge valorat en 1 milió d’euros, un pla de millora de voreres en el qual hi destinaran més de 400.000 euros o la renovació de parcs infantils, per valor de 800.000
euros. Totes dues iniciatives ja s’executaran aquest any. A la vegada, Calbet també cita millores en carrers del casc antic, a la xarxa d’aigua i un pla perquè l’enllumenat públic sigui LED en un 99% del municipi.
Rebre interessos dels bancs Així, Calbet vol desenvolupar plans de millora urbana «que són cabdals per al municipi per als propers anys» i que si no hagués estat per aquesta injecció econòmica «no es podrien fer en una sola legislatura». «Aquest mandat, el Morell serà un dels municipis de la demarcació de Tarragona on més inversió s’haurà pogut executar, i serà inversió sense incrementar l’endeutament», valora el batlle.
El Morell té a dia d’avui un dels índex d’endeutament municipal més baixos de la demarcació i que se situa al voltant del 20%. «Amb aquests ingressos hauríem pogut amortitzar tot el deute», explica. Tot i això, la intenció és una altra. Calbet subratlla que tenen «un préstec amb molt bones condicions» i que enlloc de suprimir-lo, posaran uns diners «en un pla fix amb entitats bancàries» que han subscrit després de fer un concurs i que han de generar «uns rendiments» en forma «d’interessos a nivell semestral» que permetran «invertir-los en fer més coses».
L’IAE, «un acte de fe»
A més, l’Ecoplanta aportarà ingressos anuals a llarg termini via IBI i IAE, tot i la incertesa sobre la quantitat final. L’alcalde preveu destinar-los a ampliar personal municipal, reforçant la brigada i la Guàrdia Municipal, confiant que el creixement de l’empresa beneficiï el municipi i generi retorn social positiu.
Activitats immersives i familiars els dies 16 i 17 de maig, cap de setmana de la setmana vinent, als jaciments de Kallípolis i Barenys de Salou. Cedida
Patrimoni l Hi haurà experiències participatives el 16 i 17 de maig als jaciments de Kallípolis i la Vil·la Romana de Barenys
Redacció
Salou tindrà presència pròpia dins la programació del festival Tarraco Viva amb una proposta que aposta per acostar el patrimoni històric al públic a través d’experiències immersives i participatives. Els dies 16 i 17 de maig, els jaciments de Kallípolis i la Vil·la Romana de Barenys es convertiran en escenaris vius per transportar els visitants a l’antiguitat i mostrar, d’una manera lúdica, formes de vida, comerç i relació social
del passat. La iniciativa vol reforçar el paper de Salou com a destinació cultural i posar en valor uns espais patrimonials que expliquen una part essencial de la seva història.
La programació arrencarà dissabte a Kallípolis amb una doble proposta. A les 17.30 h tindrà lloc l’activitat familiar Un dia al mercat de Kallípolis una experiència que utilitza el joc com a eina d’aprenentatge per recrear els intercanvis comercials de la protohistòria. Els participants podran interactuar amb cultures com la
El programa inclou recreacions històriques, visites guiades i tastos
íbera, la fenícia, l’etrusca i la grega, i descobrir com es produïen i s’intercanviaven béns en aquell període. La jornada continuarà a les 19 h amb una visita guiada al jaciment, conduïda per l’equip d’arqueòlegs d’Iber ATP, que permetrà aprofundir en el valor de l’espai. L’activitat inclourà un
Vandalisme l Més d’una vintena d’entitats de Vila-seca han expressat el seu rebuig ferm davant les pintades de caire nazi, feixista i d’odi aparegudes en diversos indrets del municipi. Alerten que aquests fets no són simples gamberrades, sinó una amenaça als valors de convivència, llibertat i respecte, i remarquen la gravetat que
hagin afectat patrimoni material del poble, com les Escoles Velles, i que incloguin atacs a representants electes. Les entitats reivindiquen la seva tasca per construir un municipi cohesionat, inclusiu i lliure d’odi i demanen a les autoritats que investiguin els fets amb diligència i que els responsables responguin davant la justícia. L’Ajunta-
ment també ha condemnat qualsevol actuació lesiva amb l’espai públic, especialment les que comporten missatges antidemocràtics i ofensius a la convivència. El consistori assegura que la Policia Local fa ús de tots els mitjans al seu abast per identificar els autors de les pintades per posar-los a disposició de les autoritats. Joan Lizano
tast de cervesa artesanal inspirada en receptes antigues, que afegirà una dimensió sensorial a la descoberta.
Patrimoni viu Diumenge, l’activitat es traslladarà a la Vil·la Romana de Barenys, on es recrearà el llegat romà de Salou. A les 11 h s’hi celebrarà Un dia al mercat de Barenys, una proposta familiar centrada en la creativitat, la comunicació i el treball en equip, que permetrà reviure una jornada comercial en època romana. Posteriorment, a les 12.30 h, s’oferirà una visita comentada amb tast de cervesa artesanal. Amb aquesta participació a Tarraco Viva, Salou reforça la seva aposta per la divulgació del patrimoni com a actiu cultural i turístic, amb activitats didàctiques, experiencials i accessibles, en línia amb un model de destinació que va més enllà del sol i platja. Els tiquets es podran adquirir a través del portal en línia www.reservaplay.com
Recerca l El sistema crea compostos químics realistes seguint les lleis de la química
Agències
Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat CoCoGraph, una eina d’intel·ligència artificial capaç de generar milions de molècules noves i químicament realistes. El sistema, que funciona de manera similar a altres models generatius de text o d’imatges, utilitza una tècnica de difusió per desordenar una molècula real i aprendre després a reconstruir-la. La recerca, publicada a la revista Nature Machine Intelligence, obre noves vies per al descobriment de fàrmacs i el desenvolupament de materials. Tot i que encara no respon a instruccions concretes, l’objectiu a mitjà o llarg termini és poder demanar a la IA molècules amb propietats específiques, com ara que siguin solubles, no tòxiques i útils per a una apli-
cació determinada. Els investigadors destaquen que l’espai de molècules possibles és immens, amb fins a 1060 combinacions, i que trobar-ne de noves i útils és com buscar una agulla en un paller gegantí. Una de les innovacions de CoCoGraph és que incorpora les regles bàsiques de la química, de manera que cada àtom manté el nombre correcte d’enllaços i el 100% de les molècules generades són vàlides. A més, és més eficient perquè requereix menys paràmetres, menys potència de càlcul i genera molècules més ràpidament. En una prova amb 121 experts de la URV, aquests van confondre molècules reals i generades en prop de 4 de cada 10 casos, confirmant que les molècules són plausibles i convincents. També obre la porta a crear variants noves de molècules existents.
Pintades amb esvàstiques, ‘AE’ (Arriba España) i símbols de les SS nazis aparegudes al municipi. Cedides
Agenda l Degustacions de vi, ‘food trucks’ i música en directe al pàrquing de l’Hort del Mas de l’Abeurador
Redacció
La Canonja celebrarà aquest dissabte, 9 de maig, la quarta edició de la Fira del Vi, que tornarà a convertir el pàrquing de l’Hort del Mas de l’Abeurador en un punt de trobada per als amants del vi, la gastronomia i la música en directe. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de la Canonja conjuntament amb el Celler Pallol, proposa una jornada festiva i participativa amb vins de diferents denominacions d’origen i una oferta pensada per a veïns i visitants. La fira comptarà amb la participació de diversos cellers de referència, com Miquel Pons, de la D.O. Penedès; Visendra i Magrinyà Calaf, de la D.O. Tarragona; La Conilla, de la D.O. Montsant; Puig-Batet, també de la D.O. Penedès, i El Novio Perfecto, de la D.O. València. La proposta vol donar visibilitat a productes de qualitat i reforçar el paper del municipi com a espai actiu dins el calendari d’activitats de promoció econòmica.
Els assistents podran degustar els vins adquirint un pack de tast per 15 euros,
que inclou quatre copes de vi, la copa commemorativa i el portacopa. Pel que fa a la gastronomia, diverses food trucks oferiran hamburgueses, pizzes i creps dolços i salats amb venda directa, sense necessitat de tiquet previ, de manera que la fira combinarà els tastos amb una oferta
informal i oberta a tots els públics. La música també tindrà un paper destacat durant tota la jornada. Al migdia, de 13 a 15 hores, i al vespre-nit, de 21.30 a 24 hores, DJ Kuman s’encarregarà de l’ambientació musical, mentre que a les 20 hores el grup Ready to Rock oferirà un concert en
directe per completar el programa. La cita es planteja així com una jornada per gaudir del vi i la gastronomia en un ambient de trobada, amb activitats que s’allargaran durant bona part del dia.
Impuls local La regidora de Promoció
Cultura l El Festival Constantí Sona ha tancat la primera edició amb tres dies intensos de música en directe i una molt bona resposta del públic. Del 30 d’abril al
2 de maig, l’aparcament de les Piscines Municipals va acollir concerts de l’Escola Municipal de Música, un tribut a El Último de la Fila i la V Mostra de Música Lo-
cal. La cloenda va arribar amb Els Pets, que van estrenar la segona part de la gira dels seus quaranta anys al municipi davant del públic assistent. DM/Aj. Constantí
La Torre reforça la vigilància de motos i ciclomotors
Per quinze euros, el pack de tast inclou quatre degustacions, copa i portacopa
Econòmica, Dolors Molina, ha destacat que la Fira del Vi és una cita que any rere any creix i es consolida com un espai de convivència, promoció del territori i dinamització econòmica. Molina ha remarcat que l’Ajuntament aposta per activitats que posen en valor la qualitat dels productes, el comerç i la restauració, alhora que generen un ambient atractiu per a tota la ciutadania. També ha afegit que la voluntat és continuar impulsant esdeveniments que facin poble, atraguin visitants i situïn la Canonja com un municipi actiu, viu i amb propostes de qualitat. Amb aquesta quarta edició, la fira es referma com una proposta festiva de referència al municipi i convida tothom a gaudir d’una jornada amb tastos, gastronomia, música i ambient al voltant del vi i de la convivència local, a més de voler créixer i atraure nous públics.
Trànsit l La Policia Local de Torredembarra ha iniciat aquest 4 de maig una campanya de control de motocicletes i ciclomotors que s’allargarà fins al dia 10, en coordinació amb el Servei Català del Trànsit i dins una acció institucional que es porta a terme a tot Catalunya. Els agents denunciaran la no utilització del casc homologat com a element de seguretat passiva en l’ús d’aquests vehicles i també revisaran la documentació obligatòria, com l’assegurança, la ITV i el permís de circulació. La campanya posa l’accent en la prevenció i en el compliment de la normativa de circulació, especialment entre els usuaris de motocicletes i ciclomotors. També es recorda que el conductor és responsable en cas que l’incompliment sigui de l’acompanyant, i que l’ús del casc és exigible a totes les persones que ocupin el vehicle. Redacció
Empresa La companyia impulsa proveïdors tarragonins com Pastisfred o Maverick
Redacció
Mercadona ha tancat el 2025 amb un volum de compres de 5.200 milions d’euros a Catalunya, treballant amb més de 1.900 proveïdors de producte, serveis i no comercials . La companyia consolida així un model basat en la relació estable i a llarg termini amb el teixit empresarial, amb una clara aposta pel producte de proximitat.
En aquest context, el territori tarragoní manté un paper destacat. Empreses com Pastisfred, amb seu a Montblanc, han subministrat 14,1 milions d’unitats de pastissos durant l’any, mentre que Laboratorios Maverick, a Ulldecona, ha produït més de 94 milions d’unitats de gels, xampús i altres productes d’higiene personal.
L’estratègia de compres també inclou productes agroalimentaris de diferents punts del país, com fruita, embotits o peix fresc, així com arròs del Delta de l’Ebre. En conjunt, aquestes dades reflecteixen el suport de la companyia al sector primari i a la indústria alimentària catalana.
En paral·lel, Mercadona ha creat més de 600 nous llocs de treball a Catalunya, arribant a una plantilla de 16.400 persones. Aquest creixement respon tant a l’expansió de l’activitat comercial com al reforç de serveis com la venda online i la logística, que han guanyat pes durant els darrers anys.
La companyia manté el seu model d’ocupació estable i de qualitat, amb una aposta clara per la contractació indefinida i la promoció interna. Entre les mesures destacades hi ha l’ampliació de la setmana de vacances, la revisió salarial vinculada a l’IPC per preservar el poder adquisitiu i un sistema de retribució variable amb primes per objectius que poden arribar a dues o tres
mensualitats en funció de l’antiguitat. Tot plegat forma part d’una política orientada
a la fidelització del personal i a la consolidació d’equips a llarg termini.
Inversió i expansió Pel que fa a la inversió, Mercadona ha destinat 73,1 milions
La companyia col·labora amb més de 1.900 proveïdors catalans
El 2025, Mercadona va donar 2.280 tones d’aliments a entitats socials
territori. D’aquest total, 63,6 milions s’han invertit en la xarxa de botigues, tant per a la seva modernització com per a l’adaptació al nou model eficient de la companyia i la integració del servei de compra online.
Precisament, el creixement d’aquest canal ha estat un dels eixos de l’any. A tancament de 2025, ja són 69 els supermercats a Catalunya que preparen i reparteixen comandes online des de la mateixa botiga, fet que ha comportat la incorporació de nous perfils professionals, com preparadors i repartidors.
En paral·lel, la companyia ha destinat 6,2 milions d’euros a la millora dels seus blocs logístics d’Abrera i Sant Sadurní d’Anoia, claus per garantir l’eficiència en el subministrament, i 3,3 milions més al centre exclusiu per a la venda online (rusc) situat a la Zona Franca de Barcelona. Durant l’exercici, Mercadona també ha continuat ajustant la seva xarxa comercial: ha obert un nou supermercat, n’ha reformat set i n’ha tancat tres que no complien els estàndards de la companyia . En conjunt, Catalunya suma 238 establiments, la majoria dels quals ja adaptats al model de botiga eficient. A més, la companyia segueix avançant en la mobilitat sostenible, amb 676 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics repartits pels seus centres.
d’euros a Catalunya durant el 2025, una xifra que consolida el seu compromís amb el
Compromís social i territorial Més enllà de l’activitat econòmica, Mercadona també ha donat 2.280 tones d’aliments a entitats socials catalanes, en el marc de la seva estratègia de reducció del malbaratament alimentari. Amb aquests resultats, la companyia consolida el seu model de creixement compartit amb proveïdors i reforça la seva implantació a Catalunya, amb una incidència destacada en territoris com Tarragona.
Futbol l El primer partit es disputarà dissabte a les 19 h a l’Estadi Municipal i tancarà a Galícia el dissabte 16 de maig
Montreal Quesada
El primer rival del Reus FC Reddis serà la Unión Deportiva Ourense. El club gallec és el primer escull en el pedregós, però il·lusionant camí cap a la Primera Federació. L’eliminatòria començarà aquest dissabte a les 19 h i es decidirà al Municipal d’O Couto, Galícia, el dissabte 16 de maig a les 18 hores.
Reus FC Reddis i UD Ourense guarden moltes similituds. Curiosament, a nivell esportiu, tots dos equips han acabat la competició amb 55 punts, però als gallecs els ha sigut suficient per assolir la tercera posició. Aquesta plaça els atorga diferents privilegis. El primer, que podran gaudir de la tornada a casa i també, en cas d’empat global després d’una pròrroga, accediria a la següent fase en haver quedat millor classificat.
L’Ourense compta amb l’avantatge en cas d’empat en ser tercer classificat
A més, els dos equips han passat per un mateix procés traumàtic en la seva història. Tots dos equips són refundats entre les cendres dels respectius CF Reus i CD Ourense. Els gallecs van veure com el seu club desapareixia el 2014 i els seus aficionats es van unir per fundar el club popular UD Ourense, que ha anat escalant posicions fins a situar-se ara a un pas de la Primera RFEF. Curiosament, en Primera
RFEF ja hi ha un club de la ciutat, l’Ourense CF, amb el qual comparteix estadi. Després de la desaparició del club originari, el llavors conegut com Ponte Ourense, segon equip de la ciutat, va canviar el nom i també va assumir el Municipal d’O Couto com a seu. Aquest moviment va cau-
sar una fractura a la ciutat, separant les aficions d’un equip i un altre. Malgrat ser en inferior categoria, la UD Ourense va ser l’equip que s’ha quedat amb l’ampli suport per part de l’afició, que omplen més O’Couto, estadi amb capacitat de 6.000 aficionats, que el seu equip veí.
D’aquesta manera, tant Reus com Ourense comparteixen aquesta il·lusió d’equip que ha renascut de les cendres que vol saltar a la categoria de bronze del futbol estatal.
Equip experimentat
Com el Reus, la UD Ourense és un equip que combina veterania i talent. Qui més destaca és el porter Yoel Rodríguez, un jugador que acumula més de 150 partits entre Primera i Segona Divisió. Tot i això, el gallec encara no ha debutat, ja que va arribar a l’equip fa només unes setmanes, després que el porter titular, Manu Vizoso, patís una fractura al pòmul que l’ha obligat a acomiadar-se de la temporada. En el planter també destaca Rufo Sánchez, davanter de 39 anys, però amb molt de gol. És el pitxitxi de l’equip amb 7 dianes i ja sap el que és pujar a Primera RFEF. El punta madrileny ho ha aconseguit en dues ocasions amb el Pontevedra i la darrera vegada va ser la temporada passada.
Reus i Ourense ja es van trobar el 2008
La ciutat de Reus i Ourense ja es van enfrontar l’any 2008. Concretament, ho van fer els ja desapareguts CF Reus i CD Ourense en la final de la Copa Federación. En aquell partit ja hi jugava com a titular un jove Xavi Molina, que ara continua vestint la samarreta roig-i-negra. Llavors, l’equip gallec es va emportar el trofeu després de guanyar 2-1 al seu estadi i empatar a un al Municipal. El partit, però, va destacar per la seva polèmica arbitral. Com va recordar Cristian García a X, del partit queda la imatge del llavors tècnic reusenc, Ramon Maria Calderé, que va acabar el partit ensenyant la cartera a l’àrbitre Jiménez Acosta destacant la frase «és l’últim que us queda per robar». L’apunt
La victòria agònica del Nàstic de Tarragona contra el Sevilla Atlético també va ser destacada per una gran absència. L’extrem Juanda Fuentes va caure de la convocatòria i va viure el partit des de les grades. La seva baixa no va ser ni per sanció ni lesió, sinó per decisió tècnica d’un Pablo Alfaro que va destacar que «necessitàvem un compromís diferent».
Per a bé o per a mal, Juanda Fuentes ha destacat en les darreres setmanes. En els darrers dos partits al Nou Estadi Costa Daurada va acabar per ser decisiu. Contra el Juventud Torremolinos va marcar un golàs de falta per segellar el 2-0 final i, contra el Real Murcia, va forçar el gol en pròpia porta a l’afegit. Aquestes actuacions, però, no es van traduir en més minuts, perquè entre els dos partits va jugar poc més de vint minuts en total. El motiu, Alfaro ja el va deixar entreveure des de llavors i és el compromís del jugador colombià.
En ambdós partits desta-
Fuentes celebrant el golàs
cats, Juanda va ser clau en una jugada puntual, però poc més va oferir sobre la gespa. De fet, Pablo Alfaro ja va fer un avís en el postpartit contra el Real Murcia: «Té unes capacitats importants i ens ha de donar també compromís col·lectiu».
El jugador va veure el partit des de la grada i va celebrar el triomf amb els companys
Motor l La prova se celebrarà entre divendres i dissabte
Redacció
El Rally Catalunya-Costa Daurada Legend aterra aquest cap de setmana en la seva desena edició. La competició es disputarà entre divendres i dissabte amb Reus i Salou com a epicentres. La prova, coorganitzada pel RACC i l’Escuderia Baix Camp, tindrà un desenvolupament molt similar al de l’anterior edició. Reus albergarà les verificacions i el parc tancat que unirà les dues etapes i el final de la cursa, a més de l’únic parc d’assistència, a firaReus, al qual els participants aniran diverses vegades. A Salou es
realitzarà la sortida oficial del ral·li. A més dels ajuntaments de les dues ciutats, la prova compta amb la col·laboració del patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i d’Esportcat-Generalitat de Catalunya.
En el 10è RallyRACC Catalunya Costa Daurada Legend hi competiran equips de cinc categories: Velocitat (cronometrada), Legend (exhibició), Regularitat Sport (fins a 70 km/h), Regularitat (fins a 60 km/h) i Legend RS. Igual com en les dues últimes edicions s’ha convocat la classificació especial Volant RACC Clàssic,
en les modalitats de Regularitat i Regularitat Sport, apartat obert a qualsevol model de cotxe que hagués participat en el trofeu de promoció del RACC des del 1979, any de la seva creació, fins al 1996, sense cap restricció per l’edat.
El ral·li es manté amb dues passades a quatre trams diferents, amb un total de 115 km cronometrats. Els trams són molt selectius i en el seu moment van veure competir els WRC del Campionat del Món. Entre els seus punts emblemàtics hi ha l’encreuament d’el Molar o el Coll de la Teixeta. La competició arrencarà a
Aquest compromís va brillar per la seva absència contra Marbella i Cartagena, destacant, sobretot, en un partit per oblidar al Cartagonova.
La gota que ha fet vessar el got no ha transcendit, però el tècnic sí que es va reunir amb
L’apunt
Hi haurà Marea Grana a Tarazona. Ahir, en qüestió d’unes hores, es van esgotar les 300 entrades que va atorgar el Tarazona al Nàstic de Tarragona de cara al partit d’aquest diumenge. El club aragonès les va repartir a un cost de 20 euros, fet que no va ser impediment per a una afició que vol estar amb el Nàstic i que va fer crida a les xarxes per donar suport a l’equip. El Nàstic ha informat que té 2 autocars confirmats per al partit més crucial dels darrers anys.
el jugador abans de dissabte per comunicar que es quedaria a les grades. El motiu del càstig va ser detallat en roda de premsa. Pablo Alfaro va ser clar i va destacar que «no ha estat convocat perquè
pensava que necessitàvem un compromís diferent». El tècnic, però, va deixar la porta oberta al seu retorn. Falten tres jornades per acabar la competició, el partit més clau serà diumenge a Tarazona i l’equip necessita a tots. En aquest sentit, Pablo Alfaro va subratllar que «no es tanca la porta a ningú i ell ho sap». Amb tot, també va deixar ben clar que el necessita al 100%: «Ara és qüestió que tinguem tots la humilitat per entendre el missatge i tornar per aportar a l’equip. Es tingui contracte o no, estiguis cedit o no, el que necessitem és sumar. Qui vulgui aportar serà benvingut».
Juanda Fuentes és un jugador que ha patit llums i ombres durant tota la competició. L’extrem ha patit etapes de titularitat amb també d’altres jornades en les quals era el revulsiu de l’equip. Amb tres gols i dues assistències, ha viscut la temporada marcat per la irregularitat sobre la gespa. Ara, si vol tornar, Alfaro el necessita al 100%.
David Alba, lesionat Ahir, el Nàstic de Tarragona va comunicar la lesió de David Alba. El central grana, que va patir una lesió fibril·lar a l’adductor esquerre, no ha fet net d’unes molèsties que l’han deixat fora de joc en els darrers vuit partits. Tot apunta que Alba, que encara no ha pogut debutar en l’etapa Pablo Alfaro, es perdrà el que resta de la competició.
Els diferents representants durant la presentació del Rally
les 8 hores de divendres amb les verificacions administratives i tècniques (Tecnoparc de firaReus), mentre que la sortida serà a l’avinguda Jau-
me I de Salou a partir de les 17 hores. Després de dos trams disputats la mateixa tarda, els vehicles entraran al parc tancat de Reus (plaça de la Llibertat) a partir de les 22.30 hores. El dissabte 9 de maig el ral·li es correrà entre les 9 i les 17.40 hores i tancarà amb el podi a Reus a les 19 h.
Un 26% dels catalans pujaria la despesa en defensa
Societat l Un de cada quatre catalans creu que cal augmentar la despesa de la UE en defensa en el context actual, i fins a un 40% dels joves de 18 a 24 anys, segons una enquesta del Parlament Europeu i el CEO. En aquest sentit, a l’hora d’identificar-se amb els temes prioritaris de cara als pròxims pressupostos comunitaris, només el 15% assenyala la seguretat i la defensa, mentre que fer front a la crisi de l’habitatge és la principal prioritat d’un 53% dels enquestats. L’enquesta es va realitzar entre el 23 de març i el 13 d’abril, en plena escalada bèl·lica. Agències
Crida a la vaga els dies 7 i 20 de maig a totes les escoles bressol
Educació l La Plataforma 0-3, que agrupa diverses entitats i sindicats, fa una crida a la vaga els dies 7 i 20 de maig a totes les escoles bressol de Catalunya, tant públiques com privades. Així ho van indicar en roda de premsa des de la plataforma coincidint amb l'inici de la preinscripció. Defensen el 0-3 com una etapa educativa «essencial» i reclamen la «dignificació» salarial, l’equiparació amb altres etapes de les condicions laborals i millores en salut laboral i reconeixement professional. Es queixen de ràtios massa elevades i condicions precàries. Agències
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Felicidades, Joan Marc, de todos los que te queremos y la Mamá desde el Cielo.
Successos l Parlon apunta que probablement hi ha algun tipus de problemàtica al darrere, però no terrorisme
Agències
La consellera d’Interior, Núria Parlon, va assegurar que «no es pot concloure de cap de les maneres» que l’assassinat d’una jove a Esplugues de Llobregat el dissabte estigui vinculat al gihadisme. «A priori és una persona que estava en una situació alterada i probablement algun tipus de problemàtica que no té res a veure amb el gihadisme», va subratllar en declaracions a Catalunya Ràdio, on va criticar aquelles persones «que alimenten els discursos d’odi» i que intenten «introduir imaginaris de por en el conjunt de la ciutadania». Parlon va mostrar preocupa-
ció pels dos homicidis i altres incidents d’aquest cap de setmana, i va reconèixer que quan passen fets com aquests «és difícil defensar les dades públicament».
No fomentar l’odi
Parlon va condemnar aquells que fan associacions per «generar por i fomentar l’odi», en referència a partits com Aliança Catalana, que ha vinculat l’assassinat de dissabte amb el terrorisme islamista. «Probablement estem parlant de problemàtiques diferents, és fàcil fer associacions d’aquest tipus, generar por i fomentar l’odi, però no ens trobaran aquí», va etzibar. La consellera va demanar
Foment del Treball denuncia
Economia l Sánchez Llibre el qualifica d’«alarmant» i reclama una solució definitiva
Agències
Foment del Treball ha elevat a 49.543 milions d’euros el dèficit en infraestructures a Catalunya entre els anys 2009 i 2025, una xifra que el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat d’«alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable». Segons l’entitat, la manca d’inversió afecta directament la competitivitat de les empreses i el benestar dels ciutadans, i respon a una gestió pública que no s’ha corregit. L’informe assenyala que l’Estat és l’administració amb un grau d’execució més baix a Catalunya, amb el 43% del pressupostat, davant del 89% de la Generalitat i el 85% dels ens locals. Adif se situa en el 48,6% i Renfe en el 62,2%.
La patronal veu millor situació en autopistes i transport aeri, però alerta del retard en ferrocarril, mercaderies i carreteres. Sánchez Llibre reclama al Govern de la Generalitat i a les forces parlamentàries el màxim consens per trobar una solució definitiva i evitar que el dèficit inversor es repeteixi. També alerta que les inversions pendents farien pujar el dèficit fins als 58.748 milions d’euros.
L’alcalde d’Esplugues mostra sorpresa pel lloc i les formes del crim
ser «respectuosos» amb el secret de sumari que hi ha en aquest cas, i va insistir que «fer determinades associacions públiques amb el gihadisme per fomentar discursos d’odi no és adequat».Després d’un cap de setmana amb diversos incidents amb armes blanques i dues morts, va assegurar que les dades de delinqüència «són bones», però va reconèixer que fets com aquests «no ajuden». «Hem de treballar amb les percep-
Agents en el lloc dels fets a Esplugues. ACN
cions», va indicar, alhora que va defensar la feina que s’està fent amb el pla Kanpai i el treball conjunt amb les policies locals per retirar armes blanques a l’espai públic.
Per la seva banda, l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, va dir a RAC1 que tampoc tenen cap confirmació que darrere
Ábalos nega haver cobrat d’Aldama i acusa la UCO de voler imputar-lo
Judicial l L’extitular de Transports denuncia «intencionalitat» en la investigació policial
Agències
L’exministre de Transports José Luis Ábalos va negar ahir dilluns haver rebut diners del comissionista Víctor de Aldama i va acusar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil d’actuar amb «ansietat» i «intencionalitat» per imputar-li delictes. Durant la seva declaració al Tribunal Suprem, va assegurar que li havien cridat l’atenció «les ganes d’imputar-li alguna cosa» arran d’una memòria portàtil intervinguda, on apareixia la propietat d’un petit immoble al Perú valorat en 700 euros i que la UCO va situar en dos milions de dòlars. «Pensaven que havien fet la gran troballa», va ironitzar. Ábalos va rebutjar la versió d’Aldama, que va afirmar que li pagava 10.000 euros
dels fets hi hagi una vinculació gihadista, ni per part de la policia ni dels veïns que haurien presenciat els fets. Sanz va explicar que l’agressor no és d’Esplugues i va relatar que la policia del municipi els ha traslladat que el fet «sorprèn sobretot pel lloc i per les formes».
mensuals. També va mostrar estranyesa pel fet que la seva exparella, Jésica Rodríguez, negués conèixer Aldama, i va suggerir que podria haver-hi algun acord entre tots dos. L’exministre va admetre que el seu exassessor Koldo García avançava despeses i després les cobrava en metàl·lic, i que quan el PSOE les hi va començar a abonar per transferència, ell les reenviava a Koldo. Segons Ábalos, això contradiu l’acusació d’enriquiment irregular. Un cop acabat l’interrogatori a Ábalos, el judici ja ha entrat en la fase de prova documental, en què acusacions i defenses aporten contractes, informes de la UCO, àudios de WhatsApp i respostes d’Hisenda sense nous testimonis. La Fiscalia ha demanat exhibir tres contractes vinculats a Soluciones de Gestión, l’empresa d’Aldama, mentre que l’acusació popular del PP vol reproduir converses entre Koldo i la seva dona, entre Aldama i Hidalgo, i entre Jésica i Koldo. Durant la declaració, Ábalos va defensar que Koldo era un home de confiança total, va negar haver participat en òrgans de contractació i va qualificar d’«èxit» la compra de les mascaretes.
L’exministre Ábalos, en el judici del cas Koldo, ahir. Tribunal Suprem
S’investiguen possibles beneficis econòmics vinculats a contractes públics
k Tribuna k
El grup parlamentari de Junts per Catalunya instem el Govern de la Generalitat a exercir el dret de tanteig o el de retracte i, així, adquirir l’edifici de Ca l’Ardiaca de Tarragona. Es tracta d’una iniciativa que respon a la necessitat d’actuar de manera decidida davant la degradació d’un immoble singular i d’alt valor patrimonial situat al cor de la ciutat, a tocar de la catedral. Des de 2014 una bastida enorme i lletja, que de moment evita que l’edifici caigui enfora, altera el paisatge monumental.
La història de la Generalitat democràtica en matèria d’adquisició d’edificis emblemàtics és llarga i consolidada, però ha prioritzat Barcelona, amb costos entre 3 M€ i 71 M€ per immoble. Des de la compra del Palau Robert o del Palau Moja fins a operacions més recents com la Foneria de Canons, el país ha demostrat que la intervenció pública és clau per preservar el patrimoni. Aquests precedents barcelonins legitimen plenament una actuació similar a Tarragona.
Palau tarragoní
Ca l’Ardiaca no és un edifici qualsevol. Parlem d’un palau urbà d’origen medieval, vinculat a la història de Tarragona, amb elements que es remunten als segles XII i XIII. A més, conserva restes pictòriques importants atribuïdes a l’entorn de Matteo Giovannetti, figura destacada del gòtic internacional.
Malgrat aquesta vàlua, l’estat actual de l’immoble és tremendament preocupant. La manca d’intervenció efectiva durant dècades ha derivat en una degradació que impacta negativament en un dels espais més emblemàtics de la ciutat, el pla de la Seu, un punt neuràlgic de la vida tarragonina. Les bastides en destrossen la panoràmica.
La declaració de Ca l’Ardiaca com a Bé Cultural d’Interès Nacional, desencallada per l’acció de Junts al Parlament i feta efectiva l’any passat, reforça encara més la necessitat d’actuar. Aquesta figura jurídica habilita la Generalitat per exercir el dret de tanteig o el de retracte en cas de transmissió, mecanismes pensats per garantir la preservació del patrimoni.
Hotel inviable
D’altra banda, s’ha evidenciat la incapacitat dels projectes privats turístics anunciats des de fa més de 25 anys per desenvolupar una proposta viable i compatible amb la conservació de l’immoble. Aquesta situació posa de manifest que només una intervenció pública pot assegurar-ne la recuperació i la posada en valor.
La proposta registrada per Junts planteja, doncs, una acció clara: adquirir l’edifici per evitar-ne la degradació, dignificar l’entorn urbà i reforçar el patrimoni públic del país. Alhora, aposta per obrir un procés de diàleg amb l’Ajuntament i els agents socials i culturals per definir-ne l’ús futur. Preservar el patrimoni no és només una qüestió de memòria, sinó també de futur. Tarragona no pot permetre’s perdre una peça clau del seu llegat històric. Catalunya, tampoc. Ara és el moment d’actuar amb responsabilitat i amb ambició de país. El 2031 la catedral celebrarà 700 anys de la seva consagració.
Jordi Bertran Diputat al Parlament per Junts
Lk Editorial k
a decisió de l’Estat d’impulsar la retirada de passejos marítims i la recuperació d’espais naturals al litoral és, més que una opció, una necessitat inajornable davant l’evidència del canvi climàtic. Durant dècades, el model de desenvolupament costaner ha prioritzat l’ocupació intensiva de la primera línia de mar, sovint ignorant la dinàmica natural de les platges. Ara, l’augment del nivell del mar, la intensificació dels temporals i la regressió de la sorra obliguen a rectificar. Els exemples recents mostren un canvi de paradigma: ja no es tracta només d’aportar sorra de manera artificial, sinó
de retornar espai al mar i restaurar sistemes dunars que actuen com a defensa natural. Aquest enfocament, tot i que encara incipient, apunta cap a una adaptació més sostenible i realista. El cas d’Altafulla, especialment a la zona de Voramar, és paradigmàtic. Aquí, a més dels efectes globals del canvi climàtic, s’hi suma l’impacte local de la construcció del port esportiu de Torredembarra, que va alterar l’equilibri sedimentari i ha accelerat la regressió de la platja. La proposta d’ampliar el domini públic marítim-terrestre evidencia que el problema no és conjuntural, sinó estructural.
k
El discurso internacional del Gobierno español, encabezado por Pedro Sánchez, presume de una defensa firme del derecho internacional y los derechos humanos. Sobre el papel, España se presenta como un actor comprometido con los principios que sustentan el orden global. Sin embargo, esa supuesta coherencia se desmorona cuando se analiza con detenimiento su actuación en el Sáhara Occidental. Lo que debería ser una política exterior basada en valores sólidos se ha transformado, en la práctica, en un ejercicio de hipocresía política cada vez más difícil de disimular y de justificar ante la opinión pública.
España ha sido especialmente contundente frente a conflictos como los de Ucrania o Gaza, invocando la legalidad internacional con determinación y reclamando el respeto a los derechos humanos sin ambigüedades. En esos escenarios, el Gobierno no ha dudado en posicionarse con claridad, apelando a normas internacionales y denunciando vulneraciones evidentes. Sin embargo, esa misma legalidad se relativiza —o directamente se ignora— cuando se trata del Sáhara Occidental. No estamos ante un simple matiz diplomático ni ante una cuestión menor de política exterior: estamos ante una doble vara de medir que erosiona gravemente la credibilidad internacional del país.
El principal responsable de este giro es el ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel Albares. Su gestión no solo ha implicado un cambio de rumbo respecto a la posición histórica de España, sino que muchos la interpretan como una claudicación en toda regla. Bajo su mandato, España ha abandonado su tradicional defensa del proceso de autodeterminación del pueblo saharaui para alinearse con los intereses de Marruecos. Esta reorientación ha situado al país en un papel claramente subordinado, muy lejos de la autonomía y la firmeza que cabría exigir a la política exterior de un Estado democrático consolidado.
El argumento de la estabilidad regional y la necesidad de mantener una buena relación con Marruecos se ha utilizado de forma recurrente para justificar este cambio. No obstante, esa supuesta “estabilidad” parece haberse construido a base de concesiones unilaterales por parte de España. Más que una estrategia pragmática cuidadosamente diseñada, lo que se percibe es una política marcada por la debilidad. Más que una hoja de ruta clara, improvisación. Y más que una diplomacia basada en el equilibrio de intereses, una preocupante disposición a ceder ante presiones externas sin obtener contrapartidas claras. España, además, no es un actor cualquiera en este conflicto. Es la antigua potencia administradora del territorio y, por tanto, arrastra una responsabilidad histórica que no puede eludir con facilidad. Sin embargo, el Gobierno parece empeñado en diluir ese papel, reduciéndolo a una cuestión secundaria en su agenda internacional. Convertir esa responsabilidad en una nota al pie, mientras se priorizan intereses coyunturales, no solo resulta políticamente cuestionable, sino también moralmente indefendible desde una perspectiva de derechos humanos.
La incoherencia no se limita al ámbito nacional. En el contexto de la Unión Europea, diversas sentencias relativas al Sáhara Occidental han sido ignoradas en la práctica cuando entran en conflicto con intereses económicos o comerciales. Lejos de liderar una respuesta firme que alinee las acciones con los principios proclamados, España se ha acomodado en esa contradicción. Esta actitud contribuye a vaciar de contenido los valores que dice defender, debilitando no
solo su posición, sino también la credibilidad del proyecto europeo en su conjunto. A todo ello se suma un silencio mediático que resulta tan conveniente como preocupante. La escasa atención que recibe el conflicto en los grandes medios permite que decisiones de enorme trascendencia se adopten sin un debate público real ni un coste político. Este vacío informativo favorece una política exterior opaca, con escasa rendición de cuentas y alejada del escrutinio ciudadano que debería acompañar a cuestiones de tal relevancia. En el plano interno, la situación de los saharauis en España reproduce el mismo patrón de incoherencia. Los discursos oficiales, cargados de referencias a los derechos humanos, contrastan con políticas insuficientes y, en muchos casos, ineficaces. La brecha entre lo que se proclama y lo que se hace se amplía, generando frustración y poniendo en evidencia la falta de compromiso real con los principios que se defienden en el ámbito internacional.
Lo más preocupante es que esta falta de coherencia no parece responder a una incapacidad estructural, sino a una elección deliberada. El Gobierno ha demostrado en otros contextos que es capaz de adoptar posiciones firmes cuando lo considera conveniente. Precisamente por ello, su actitud respecto al Sáhara Occidental no puede interpretarse como prudencia o neutralidad estratégica: es, más bien, una decisión política consciente de mirar hacia otro lado. El Sáhara Occidental no es únicamente un conflicto olvidado en la agenda internacional; es también una prueba directa de la credibilidad de la política exterior española. Y en esa prueba, el Gobierno de Pedro Sánchez no está logrando superar el examen. Si España aspira a mantener un discurso sólido sobre derechos humanos y legalidad internacional sin caer en el descrédito, necesita algo más que declaraciones: necesita coherencia, consistencia y compromiso real. Hoy por hoy, esa coherencia sigue brillando por su ausencia.
Tot just acabem de celebrar el Dia de la Mare. I si el celebréssim d’una altra manera? Com un Dia de la Dona 4.0. Una evolució en majúscules.
Perquè les mares sempre et donen la vida, i això és veritat.
Però el que realment canvia el rumb és l’experiència que en sorgeix: eines que es converteixen en coneixement.
Les primeres són necessàries. Les segones (les que ensenyen a pensar, a distingir, a respirar) són imprescindibles.
Si el Dia del Pare és el dia per aprendre a distingir l’aire que val la pena respirar, el Dia de la Mare hauria de ser el dia per aprendre a no deixar que ningú t’enverini l’aire que ja respires.
La mare com a primera defensa contra el fum aliè.
Una mare (i per extensió, tota figura de cura femenina) sovint ensenya abans de parlar. Ens ensenya amb el seu cos, amb la seva paciència, amb la seva manera d’absorbir el mal perquè a nosaltres no ens arribi del tot.
Històricament, les dones han estat els pulmons de les societats: han respirat el fum de les crisi, de la guerra, de la pobresa, de la violència domèstica, i l’han transformat en oxigen per als fills: una espècie de fotosíntesi clorofilhumana.
Ja a les societats preindustrials, les dones teixien la memòria col·lectiva mentre cuidaven els horts i els infants. A l’antiga Roma, la mater familias tenia autoritat moral, però no econòmica. Va caldre arribar al segle XX perquè el sufragi femení obrís la porta a la ciutadania, però el treball de cura encara no tenia nom ni sou. Aquest paper no és biològic. És cultural i polític. I durant segles ha estat invisible o donat per fet.
La nova era que ja és aquí, la transició ecològica i emocional que reclamem, no pot oblidar que la major part de la neteja (la real, la de cada dia) l’han feta elles.
Les primeres vagues de dones al tèxtil, al segle XIX, no només demanaven millors sous: demanaven guarderies per als fills perquè ja llavors sabien que sense cura, no hi ha llibertat. Netejar cases, netejar ferides, netejar la por. Reconèixer això no és homenatge: és justícia.
Una vegada més, no es tracta de fer un altre dia de regals i flors. Pertoca posar sobre la taula que el treball emocional, la cura, l’escolta activa, la gestió de conflictes, la memòria familiar, i tot
allò que evita que el món emocional es col·lapsi com un ecosistema, ha recaigut majoritàriament en les dones. I no ha estat pagat, ni reconegut, ni distribuït.
Un Dia de la Mare del segle XXI hauria de començar a ser la jornada per reconèixer el valor econòmic i social de la cura (com si fos un salari real); i en el mateix temps exigir que els homes assumeixin la meitat de la gestió emocional de la llar i de les relacions. A totes les latituds del nostre planeta.
net també es construeix dient «no puc més» i «t’estimo» en el mateix minut. Si el Dia del Pare va ser per aprendre a distingir l’aire fals del real; el Dia de la Mare hauria de ser per assegurar que les nenes d’avui no hagin de triar entre ser dones i ser lliures. I per als nens de demà: que les dones són sagrades, que no es toquen ni amb una flor. Això ensenyaven els meus avis i en això crec. Per massa temps, la dona ha estat definida per la seva relació amb els altres: filla, mare, esposa, àvia. I mai per ella mateixa.
El segle XXI que ja vivim, hauria de permetre que una nena pugui créixer sabent que el seu cos, el seu temps, la seva veu li pertanyen
La mare (també i sovint) és la figura principal (amb la dels avis també) que ensenya a no tenir por de qualsevol drac o si cal domesticar-lo: una mare que només protegeix, crea un fill poruc; una mare que ensenya a cavalcar el drac, és a dir, a enfrontar la realitat sense ser devorat per ella, crea un adult lliure i responsable.
En una societat que menysprea la vulnerabilitat i premia la duresa, les mares sovint han hagut de ser dures per sobreviure.
Però el nou que avança ha de permetre que la força femenina no sigui la duresa sinó la resiliència conscient: saber plegar quan toca, saber plorar quan cal, saber demanar ajuda sense vergonya.
Això és el que hauríem de celebrar: la mare que no és perfecta, sinó autèntica. Que no amaga la seva fatiga, sinó que la comparteix. Que ensenya que l’aire
k Tribuna k
De la decepció de la pròrroga a l’oportunitat de futur
LEl segle XXI que ja vivim, hauria de permetre que una nena pugui créixer sabent que el seu cos, el seu temps, la seva veu li pertanyen. I que cap tradició, cap religió, cap estructura de poder pot disposar d’ella sense el seu consentiment. Això no és antimaternal. És pro-llibertat.
Uns desitjos per a aquest Dia de la Mare 2026: que a partir d’ara, quan es faci la llista dels referents del món nou, hi apareguin tantes dones com homes: que les mares puguin deixar de ser heroïnes silencioses per convertir-se en companyes visibles; i que cap nena hagi d’esperar a ser mare perquè la seva vida sigui presa seriosament.
Segurament em deixaré altres desitjos i per això demano disculpes per avançat, però seguint els camins de les moltes victòries que les dones d’aquest segle XXI aniran aconseguint, és més que mai indispensable assumir la importància de reconèixer a les dones de totes les etapes de la humanitat, Justícia, Respecte i Resiliència. Feliç dia de l’aire net produït per les Mares de tot el Món.
I que la força femenina no sigui només la que sosté, sinó la que lidera, sense haver de demanar permís.
a mobilitat al Camp de Tarragona es troba en una cruïlla on la possible pròrroga de sis anys de les concessions d’autobús no pot ser un simple tràmit per “guanyar temps” davant el caos de Rodalies. Des d’ERC tenim clar que allargar fins al 2034 uns permisos atorgats originalment l’any 2003, sense aprofitar l’oportunitat per repensar la coordinació territorial, és un error que ens condemna més temps a un model caduc. Aquesta pròrroga és, en realitat, la conseqüència directa d’una manca de definició de conceptes integradors i d’una intermodalitat amb el ferrocarril deficient, agreujada per les mancances històriques de la política estatal. Una pròrroga no pot significar simplement perpetuar un sistema pensat fa més de vint anys; cal una adaptació real a les necessitats de mobilitat actuals. És una prioritat tancar definitivament el Pla Director de Mobilitat (PDM) de Tarragona, ja que és l’eina imprescindible per poder licitar les noves concessions amb garanties. No podem permetre que l’administració continuï incomplint els seus terminis; el debat sobre si l’impuls l’ha de fer la Generalitat, l’ATM o la futura Àrea Metropolitana és estèril i només provoca més retards. Qui tingui les competències ara mateix ha d’actuar amb determinació per disposar d’una diagnosi acurada que identifiqui els dèficits existents i no es limiti a pedaços temporals. Aquesta planificació ha d’integrar la distribució urbana, el transport de mercaderies i la lògica dels fluxos de les persones que vivim al territori, les que ens visiten i els milers de treballadors que s’han de desplaçar diàriament. S’ha de planificar amb una visió metropolitana per vèncer la dispersió, la fragmentació i la discontinuïtat del servei, però sense esperar que l’Àrea Metropolitana estigui totalment constituïda per començar a caminar. L’Àrea Metropolitana ha de ser el resultat del creixement de serveis concrets, i la gestió del transport a través de l’ATM n’és el primer pas de debò. Potenciar l’ATM ara ens permetrà definir el PDM i arribar a les noves concessions amb un resultat positiu per a pols com les ciutats de Reus i Tarragona i l’eix Cambrils-SalouVila-seca-La Pineda. Cal una gestió integrada que superi les insuficiències d’un contracte que ja suma 25 anys i sàpiga gestionar tant l’estacionalitat turística com la realitat quotidiana. El repte més immens el tenim en l’àmbit rural, on la mobilitat ha d’actuar com una eina real de cohesió territorial i de lluita contra el despoblament. En aquest sentit, la pròrroga suposa inicialment una decepció, ja que esperàvem reestructurar el servei i adaptar-lo a necessitats actuals vinculades fins i tot al mercat de l’habitatge. Tenim una dependència enorme del vehicle privat i és imprescindible revertir aquesta situació amb un canvi de paradigma: hem de passar d’un model basat exclusivament en la motorització a una planificació integrada de serveis que coordini la diversitat d’operadors existents per garantir la igualtat d’oportunitats a tots els municipis.
L’Àrea Metropolitana ha de ser el resultat del creixement de serveis concrets, i la gestió del transport a través de l’ATM n’és el primer pas de debò
Hem de convertir aquesta decepció en una oportunitat per transformar el sistema des de la base. Exigim un pla de xoc eficient i estratègic, que connecti realment el Camp de Tarragona amb el seu futur.
Mor Cruz Novillo, referent del disseny espanyol
Obituari l Ha mort José María Cruz Novillo, creador de la imatge de l’Espanya postfranquista, amb logos com els del PSOE, Correus, Renfe o Repsol i els bitllets de 1978. Nascut el 1936, va renovar l’imaginari visual del país i moltes de les seves creacions continuen vigents i marquen encara el paisatge quotidià amb una empremta clàssica. Agències
Tarragona
Rosa Canturri Brull.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Antonio Bizarro Pérez.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Emmanuel Monné Gelabert.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Juan Maria Acebal Remiro.
Ha mort als 89 anys. Reus
Antònia Ricart Capdevila.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Joan.
Joan Villalba Valencia.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Cèlia Merchán García.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Alicia Martínez Domingo.
Ha mort als 99 anys.
La Canonja
Josefa Garrido Moreno.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Sebastià.
El projecte neix amb voluntat d’expandir-se al
Cultura l La Riera de Gaià acollirà el cap de setmana del 30 i 31 de maig la primera edició del Rieralles, el Festival de Pallasses i Pallassos del Baix Gaià. L’esdeveniment, impulsat per l’Ajuntament amb suport de la Diputació de Tarragona i direcció d’Hèctor de la Salud, oferirà una quinzena d’espectacles gratuïts per al públic familiar. La programa-
ció reunirà 12 propostes d’11 companyies professionals en quatre espais del municipi. El festival vol esdevenir referent al Camp de Tarragona i inclourà sopar dissabte, dinar popular diumenge, música, parades locals i pintacares, reivindicant el pallasso com a expressió cultural i emocional, amb humor gestual i narrativa visual pròpia. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Àngel, Amador, Martí i Irene
L’horòscop
21/03 al 19/04
És un bon moment per a les finances, de fet les situacions d’avui t’hi inclinaran. No descuidis el costat romàntic. Sort en l’atzar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La tossuderia que imprimiràs avui en les teves accions no et deixarà avançar ni sentir-te bé. Intenta dialogar més amb els éssers propers.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No descuidis les teves finances ni et deixis portar pels guanys fàcils. Tota inversió ha de ser acuradament pensada, fins tot en l’amor.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Et sentiràs molt potent carregat de bones intencions. La teva imatge personal serà molt atractiva és molt fàcil que coneguis algú important.
23/08 al 22/09 VERGE
Et veuràs en l’obligació de prendre decisions importants durant la jornada. No temis els resultats, ja que triïs el que triïs tindràs guanys segurs.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
És fàcil que rebis diners, propietats o alguna cosa que augmentarà el teu patrimoni. Mantén-te alerta, ja que avui és un dia per fer inversions.
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Mantén-te previngut, ja que a la teva esquena s’està coent alguna cosa que no serà del teu gust. Aviat descobriràs el culpable que hi ha darrere.
23/09 al 22/10 BALANÇA
La teva actitud envers els altres serà de gran pacifisme, per això tota la gent que t’envolti trobarà amb tu l’equilibri just desitjat. Agradables sorpreses avui.
20/01 al 18/02 AQUARI
Serà difícil que et posis d’acord amb familiars o amb la parella. No esperis que d’ells surtin solucions als teus problemes. Treballa més en tu.
CRANC
21/06 al 22/07
Desplegaràs la teva energia de manera directa tant en l’àmbit professional com en el social. Sense voler-ho et mostraràs dominant.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
És molt probable que durant el dia es manifesti una situació de vital importància per al teu futur. Les associacions que facis tindran gran ressò.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La relació amb els familiars prendrà una nova i interessant dimensió. Tots estaran d’acord amb tu i, a més, seguiran totes les teves indicacions.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 La Tertúlia del Dorsal12 15:00 Com ho veus?
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Cuina amb caràcter. Resum de la temporada.
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter. Resum de la temporada.
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Cops donats amb les anques. És un degà molt desordenat. 2. Transpirar per la dreta. Un costat només. 3. Projectil dirigit. Uneix dos continents. 4. Rei de Pèrsia girat. Navegant proa al vent. Ho nega a mitges. 5. Quarta lletra grega. Idea irrealitzable. 6. En aquest instant. Matança d’animals en llibertat. Nitrogen. 7. Cremar el sol. Part que ha de ser repartida. 8. Pactes de cooperació mútua.Tens coneixement. 9.Tres al darrere.Va presentar una prova. Igualació d’alçàries. 10. Nounat. Iots amb motor. 11. És mig emèrit. Mamellam.Tap foradat. 12. Planta amb llavors comestibles. Mesura amb passos una distància llarga. VERTICALS: 1. La sisena flota americana, per exemple. Útils per als polítics, però poc per als altres. 2. Començaran a viure. Lletra girada. 3. Treballa amb fil i agulla. Plantes tubiflores. 4. Instrument de suplici. Dono tombs.Vocal. 5. Principi de dubte.Amb mal caràcter. Pom foradat. 6. Aquells d’allà. Va acceptar les responsabilitats. 7. Societat anònima. Estampes d’una història. Lletra grega. 8. Recipients per a la tinta. No deixa que el vi es faci vinagre. 9. Es responsabilitza de les nostres gestions. Perfum. 10. El setè és el més popular. Tocar suaument. Dues de sis. 11. Condemni justament. El que el nuvi estima filera i en cada caixa asimètrica hi hagi els números de l’1 al 9. de la núvia. 12. Ben vestit i a la moda. Una ics, per exemple.
El temps 22º
Màxima Mínima
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23
Telèfon 977 240 672
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Alsina Albert, Ginebra Ctra Alcolea, 27 Telèfon 977 321 070
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Precipitacions
De matinada és possible precipitació, feble, a punts de la meitat nord del litoral i del prelitoral. A partir del final del matí s’esperen ruixats i xàfecs a l’interior del quadrant nord-est, i resta del prelitoral; des d’aquests indrets podran arribar al litoral i a la resta del terç sud. En general, seran febles tot i que a les zones avisades podran ser forts. Acumularan quantitats minses de precipitació, localment abundants. Aniran sovint acompanyats de tempesta i puntualment de calamarsa. Temperatura La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà lleugerament més baixa.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
SEÑORA BUSCA
TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 670.352.600
ALTRES TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA
CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. También a domicilio. Tel: 642.139.874
LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
Festival En la sisena edició del certamen s’ha apostat per una nova línia d’acció, ‘Itinera Comunitats’, per treballar amb infants, gent gran i nous habitants dels micropobles
El Festival Itinera inicia el 23 de maig una nova edició que suposa un punt d’inflexió en la seva trajectòria: el pas d’un circuit de concerts a un model cultural amb impacte social arrelat al territori. Des de la seva creació el 2021, Itinera ha organitzat més de 1.000 concerts en 152 municipis, arribant a més de 20.000 espectadors. Aquest recorregut ha consolidat una xarxa musical estable en poblacions de menys de 1.000 habitants, però també ha evidenciat la necessitat creixent d’anar més enllà de l’escenari. A partir d’aquesta edició, la música continua sent el motor del projecte, però deixa de ser l’objectiu final per convertir-se en el punt de partida d’un procés més profund.
En aquesta sisena edició d’Itinera es manté l’essència itinerant amb una programació diversa en estils —amb jazz, blues, soul, gòspel, músiques del món i clàssica— i incorpora 40 noves propostes musicals. A més, estableix una col·laboració amb la Fundació Pau Casals en el marc del 150è aniversari del naixement del músic, integrant tres violoncel·listes dins del circuit. Aquestes novetats reforcen la qualitat artística, però sobretot evidencien un canvi de mirada.
La gran aposta d’enguany és Itinera Comunitats, una línia que situa la cultura com a eina de cohesió social. El programa s’articula en tres eixos: educació, memòria i acollida. D’una banda, involucra infants i joves en tallers vinculats als concerts; de
l’altra, recupera el patrimoni musical de la gent gran; i, finalment, utilitza la música com a espai de trobada entre veïns i nous habitants. «Quan el projecte entra en diàleg amb el municipi, passen coses que van més enllà de l’escenari. La música es converteix en un llenguatge compartit que connecta generacions i realitats diferents», apunta Agnès Fort, directora artística del festival.
Paral·lelament, el festival Itinera continua impulsant el talent emergent de l’àmbit rural. La convocatòria amb la Fundació “la Caixa” ha estat de prop de cent bandes inscrites, confirmant l’interès creixent d’artistes per accedir a cir-
cuits professionals. Els projectes seleccionats, que es donaran a conèixer l’1 de juny, s’integraran en el festival amb diversos concerts, reduint la bretxa d’oportunitats del sector.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Figuerola del Camp i Bràfim, els nous «paradisos fiscals» dels cotxes a la demarcació Economia
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Trencar la bretxa
Prop de 100 bandes s’han presentat a la nova convocatòria de talent emergent rural
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El Cuponazo de l’ONCE deixa 320.000 euros a Valls amb vuit premis de 40.000 euros Loteries
El vigilant del Camp
Santi Santamaria deia que la cuina d’un país és aquella que es fa a casa. No sembla una sentència gaire original ni trencadora, però tota la gent aficionada a la cosa culinària que es deleix per l’últim reel de qualsevol influencer maldestre d’aquests que corren o que col·lecciona visites a restaurants com cartes de Pokémon no ho han acabat d’entendre. De fet, per ser honestos, a molts també ens ha costat molts anys comprendre què volia dir el Santi. Fins al punt que el concepte de restaurant actual, que no deixa de ser un negoci sotmès — com tots—, a la pressió del capitalisme, és avui més enemic que aliat en la salvaguarda de la cuina tradicional, un fet polític de primer ordre. Però que ens hagi costat arribar a aquesta conclusió no vol dir que no tinguem gent que ja la tinguin païda de fa anys. Un cas exemplar, i opino que no prou conegut fora de l’àmbit reusenc, és el de la cuinera i divulgadora Mariona Quadrada. Una eminència —i ja em perdonarà l’excés, que no fa per ella— que ha escrit cinquanta llibres i ha dedicat a quaranta anys a la divulgació de la cuina popular catalana (i preferentment a la nostra, la del Camp). L’altre dia vaig tenir l’ocasió d’assistir a una de les seves classes casolanes a Castellvell. Durant dues hores intenses, i davant l’atenció dels seus alumnes aplicats, va cuinar alhora sis cassoles tradicionals de carn, mentre n’explicava detalls i contextos. Va ser una demostració de coneixement i experiència a l’abast de pocs, instructiva i divertida, i no se li va aferrar cap sofregit. Ja m’agradaria veure segons quin ídol amb peus de fang de la gastronomia nacional, d’aquests que obren i tanquen ferides, encarat a un repte la meitat d’exigent i no fer el ridícul.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
118 urbanitzacions amb «deficiències» a la demarcació, pendents de regularització Urbanisme