Dimarts 4 d'agost de 2026

dimarts, 4 d’agost de 2026

Camp de Tarragona

8

Robert Figueras: «El que s’està fent al Convent de les Arts té projecció més enllà d’Alcover» Opinió

Número: 5596

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Futbol 11 El Nàstic de Tarragona valora reforçar la punta d’atac amb el davanter turc de trenta-dos anys Sinan Bakis

13 Jero Merino. Acortar el camino. Reflexiones desde la gestión pública: «El objetivo es conseguir que las cosas funcionen mejor»

TARRAGONA

El projecte de la seu del Museu d’Història, a un pas de licitar-se Els tècnics municipals ja analitzen el pla d’usos de l’equipament, que s’ubicarà a les instal·lacions de Ca l’Agapito, a la plaça del Pallol 3 Tjerk van der Meulen

Tradicions 7

El seguici torna a l’ofici La comitiva festiva de Vila-seca va acompanyar aquest dilluns les autoritats locals a l’ofici de la Festa Major, una tradició recuperada després d’un segle

Tarragona

La renovació d’un terç del clavegueram s’aconseguirà en acabar l’any l2

Reus

El Museu d’Art i Història assolirà enguany el seu rècord històric de visitants l5

Costa Daurada

La URV publica un mapa interactiu de l’accessibilitat a les platges l 10

2 dimarts 4 d’ agost de 2026

Tarragona tancarà l’any havent renovat prop de deu quilòmetres de clavegueram en mal estat Serveis l S’han rehabilitat fins a 5,8 quilòmetres de xarxa fins al juny d’aquest 2026, una xifra que augmentarà amb l'adequació d’«entre dos i tres quilòmetres més» durant el segon semestre John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona i Ematsa preveuen tancar el 2026 havent renovat prop de deu quilòmetres de la xarxa de clavegueram en mal estat, en el marc del pla de millora impulsat conjuntament des de principis del 2025. Durant el primer semestre de l’any, s’han executat obres de rehabilitació amb rasa al Polígon Francolí, aprofitant els treballs de renovació del paviment, i també s’ha completat la interconnexió de les galeries de grans dimensions dels carrers Apodaca i Barcelona, al barri del Port. Segons l’empresa municipal, aquestes intervencions han permès arribar als 5,8 quilòmetres arranjats.

De cara a la segona meitat de l’any, Ematsa té previst executar entre dos i tres quilòmetres més. En aquest cas, els treballs se centraran en col·lectors de grans diàmetres —d’entre 800 i 1.200 mm— i es farà ús de la tecnologia CCIPP, coneguda popularment com el sistema de mànega, que permet rehabilitar l’interior de les canalitzacions sense necessitat d’obrir una rasa ni aixecar el paviment. Aquest mètode,

Tècnics d’Ematsa renovant el clavegueram a Ponent amb el sistema de mànega sense obertura de rasa. Ajuntament de Tarragona

Ematsa haurà d’obrir rases per poder arranjar el col·lector del carrer Reial

El Port va rebre l’escala simultània de tres creuers amb més de 12.000 passatgers aquest diumenge Turisme l Tarragona Cruise Port, la terminal de creuers del Port de Tarragona, va viure una jornada intensa aquest diumenge amb l’escala simultània de tres creuers: l’MSC Virtuosa, el Norwegian Dawn i el Viking Star. En conjunt, van registrar uns 9.000 passatgers en operatives d’embarcament i desembarcament, als quals es van sumar els

viatgers que es trobaven en trànsit, fins a assolir un moviment total de 12.508 passatgers al Moll de Balears. L’MSC Virtuosa, que va fer la seva primera escala a Tarragona, va arribar procedent de Palma de Mallorca amb 6.338 passatgers a bord, en el marc d’un itinerari de 14 dies entre l’Atlàntic i la Mediterrània. Per la seva banda, el Norwegian Dawn

No obstant això, hi ha trams del clavegueram que, pel seu estat o per les seves característiques constructives, no poden rehabilitar-se amb aquest sistema i requereixen actuacions convencionals amb obertura de rasa. És el cas del col·lector del carrer Reial, entre els carrers Castaños i Jaume I. Ematsa va licitar el passat 1 de juliol la redacció del projecte executiu i la posterior direcció d’obres, amb un pressupost inicial de 66.944,45 euros (IVA inclòs). Al concurs públic, s’hi han presentat tres empreses.

La intervenció servirà per definir la renovació d’una antiga galeria de prop de 250 metres de longitud, construïda manualment amb maçoneria de pedra i volta de maó, que supera el centenar d’anys d’antiguitat i presenta problemes estructurals, deformacions, erosió i acumulació de sediments. La memòria justificativa del contracte assenyala que, en aquest cas, la rehabilitació mitjançant mànega és inviable a causa de les dimensions irregulars i de les deformacions que presenta la galeria.

Inversió global de 16 MEUR Aquestes actuacions formen part d’un programa a llarg termini que preveu rehabilitar 31,4 quilòmetres de la xarxa fins al 2033, amb una inversió global de 16 milions d’euros —prop d’1,9 milions anuals— i prioritzant els trams que presenten un pitjor estat de conservació. El pla de millora impulsat per l’Ajuntament i Ematsa es va definir després de les inspeccions efectuades entre els anys 2013 i 2022, que van revelar que, dels prop de 270 quilòmetres de clavegueram que té Tarragona, 21,4 quilòmetres es troben en estat greu i 10,1 en estat molt greu.

que s’utilitza en aproximadament el 75% de les actuacions, redueix considerablement l’impacte sobre la via pública, escurçant la durada dels treballs de prop de tres setmanes a només un o dos dies. A més,

millora el rendiment hidràulic de la xarxa, disminueix aproximadament un 50% els costos de les intervencions i contribueix a reduir el risc de sedimentació, les males olors i la proliferació de plagues.

també es va estrenar al port tarragoní, on va desembarcar 2.623 passatgers i en va embarcar 2.647, que van iniciar un creuer de vuit dies amb destinació a diversos ports de la península Ibèrica i Portugal. Finalment, el Viking Star va embarcar 900 passatgers en l’inici d’un itinerari de set dies per la Mediterrània Occidental, en la seva segona visita a Tarragona. Amb aquesta triple escala, el Port de Tarragona va continuar reforçant el seu creixement com a destinació de creuers i va avançar cap a una temporada que es preveia de rècord. l Diari Més

Van fer escala l’MSC Virtuosa, el Norwegian Dawn i el Viking Star. Cedida

3 dimarts 4 d’ agost de 2026

S’enllesteix el pla d’usos del que serà el futur Museu d’Història a Ca l’Agapito Patrimoni l Es tracta del pas previ perquè el consistori liciti la redacció del projecte constructiu de l’equipament Oriol Castro Sanz El projecte per convertir Ca l’Agapito en la futura seu del Museu d’Història de Tarragona (MHT) avança de fase.

Els tècnics municipals han rebut ja i estan revisant el pla d’usos de l’equipament, el document que ha de servir de pas previ abans de licitar la redacció del projecte constructiu definitiu. Segons detalla el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, el pla d’usos —que es podria equiparar a un avantprojecte— defineix aspectes com la distribució de sales, els metres quadrats de cada espai, les solucions constructives i les sortides d’emergència de l’edifici. Amb tot, ara es troba en fase de supervisió interna per part de l’Ajuntament.

«Si la revisió és favorable, podrem avançar cap a la licitació del projecte constructiu. En cas contrari, caldrà introduir ajustos abans de continuar», diu el conseller.

Pel que fa a la configuració de l’espai, García Latorre confirma que es mantenen les línies ja avançades en anteriors presentacions públiques.

L’edifici comptarà amb tres plantes expositives i, a la zona que dona a façana, s’hi ubicaran oficines i espais de trobada, pensats especialment per a públic familiar i grups escolars. A banda de l’àrea expositiva, l’antiga capella de l’edifici acollirà una sala d’actes amb entrada i sortida diferenciades de la resta del museu, de manera que es pugui utilitzar de manera independent fins

cop finalitzat el projecte constructiu de l’edifici.

La planta baixa de Ca l’Agapito tindrà un jardí obert a la ciutadania i una sala d’actes. Jaume Boldú

S’hi preveuen tres plantes expositives i una sala d’actes independent i tot quan la resta de l’equipament estigui tancat.

El conseller també confirma que el relat museogràfic, és a dir, el guió de continguts que explicarà la història de la ciutat, ja està tancat. La museografia pròpiament dita, és a dir, la instal·lació física de les peces i els recursos expositius, «serà un projecte posterior», que s’executarà un

La façana de Ca l’Agapito es va restaurar l’any 2023. Ajuntament de Tarragona

Ve de lluny Ca l’Agapito, conegut històricament com el Beateri de Sant Domènech, va acollir en el passat el convent dels Dominics i, posteriorment, el de les Dominiques. Amb el temps, l’edifici va passar a mans de l’antiquari tarragoní Agapito Franquet, que li va donar l’ús de magatzem i el nom pel qual és popularment conegut. L’Ajuntament de Tarragona va anunciar l’elecció de Ca l’Agapito com a futura seu del MHT el juny de 2024, coincidint amb la presentació del pla funcional de l’equipament.

El museu, que actualment no compta amb una exposició permanent perquè la seva seu històrica, Casa Castellarnau, roman tancada per obres, ha de convertir-se en un espai interactiu que expliqui l’evolució de la ciutat des de la seva fundació fins a l’època industrial, sense limitar-se a l’etapa romana.

La voluntat del consistori és allunyar-se del model del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i apostar per un equipament amb diorames i maquetes que no depengui únicament d’una gran col·lecció de peces. L’edifici, situat a la plaça del Pallol, es troba sobre restes romanes i havia estat objecte d’una restauració estructural finalitzada el juny de 2023, que va incloure la consolidació de la volta i l’eliminació de patologies constructives.

Suport unànime al xef Moha Quach d’El Terrat després dels atacs racistes patits al seu restaurant Societat l El xef de El Terrat Restaurant, Moha Quach, ha agraït a les seves xarxes socials el suport rebut després que el seu local hagi rebut un nou acte vandàlic aquest mes de juliol, quan van pintar la paraula «Vox» en un dels cartells de la façana. En tal sols un any, el local ha estat escenari de dos atacs racistes, els quals ha estan condemnats per multitud de persones. Els últims en pronunciar-se ha estat la Federació

d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) que ha expressat el seu suport més sincer a Moha Quach i ha condemnat «rotundament qualsevol acte que atempti contra la dignitat de les persones per motius d’origen, raça o qualsevol altra condició». Des de l’ens asseguren que «Moha representa els valors que fan gran la professió: l’esforç, la superació, el compromís i la passió per la

feina ben feta». Per la seva banda, el xef ha expressat que «aquests dies he rebut centenars de missatges, trucades, abraçades i mostres d’afecte que mai no oblidaré. He llegit cada comentari amb emoció, i només puc donar-vos les gràcies de tot cor». Tal com destaquen a l'AEHT «el camí personal i professional d'en Moha Quach és una història d'integració, construïda amb treball, constància i talent. l Diari Més

Fotografia del xef Moha Quach, propietari d’El Terrat Restaurant. Acadèmia de Gastronomia

4 dimarts 4 d’ agost de 2026

la mampara d’un Instal·len deu cartells sobre la Destrossa autobús després que el conductor prohibició de saltar a les roques li recriminés no validar el bitllet Societat l S’han començat a utilitzar drons per fer vigilància en punts clau L’Ajuntament diu que s’ha detectat que hi ha persones que fan cas omís de la restricció

Diari Més L’Ajuntament de Tarragona ha ins· tal·lat deu nous cartells a les platges que adverteixen de la prohibició de saltar des de les roques al mar.

El missatge és “Atenció. Zona de roques. Prohibit saltar”, està escrit en català, castellà, anglès i francès i s’acompanya d’un pictograma il· lustratiu.

Dos dels cartells s’han instal·lat a la zona del Fortí de la Reina a la platja del Miracle, dos mes a les ro· ques de Ponent a la Platja de l’Arra· bassada, un altre al camí de ronda de l’Arrabassada a la Savinosa, un altre a la platja dels Capellans a la Punta de Ponent, i l’últim cartell al camí de ronda des de la Llarga fins a Ca la Fonda passada la punta de la Creueta.

La mesura reforça la prevenció després que es detecti que hi ha per· sones que fan cas omís a la restric·

indrets, treballant de manera coor· dinada amb la Unitat de Vigilància de Platges (UVIP), que patrulla di· àriament la costa tant amb vehicle com a peu.

Imatge d’un dels nous cartells instal·lats.

Ajuntament de Tarragona

ció. La Guàrdia Urbana de la ciutat en les darreres setmanes també ha començat a utilitzar drons per fer vigilància en aquests punts.

Des del passat 6 de juliol, la Uni· tat de Drons (UDRON) ha iniciat les tasques de vigilància d’aquests

Prevenir riscos Aquesta actuació té com a objectiu reforçar la seguretat a les platges i prevenir conductes de risc, espe· cialment els salts al mar des de zo· nes rocoses. L’ús del dron permet ampliar la cobertura de vigilància, detectar conductes de risc i actuar amb més rapidesa per garantir una major seguretat tant dels banyistes com dels usuaris del litoral arreu de la ciutat.

Successos l Un nou episodi de violència va tenir lloc ahir al matí en un autobús de l’Empresa Muni· cipal de Transports (EMT) de Tar· ragona, segons va avançar el digi· tal El Caso i va poder confirmar el Diari Més. Els fets van passar cap a les 6.10 hores en un vehicle de la línia 5, que connecta el barri de Sant Salvador amb el centre de la

ciutat. Segons aquesta informació, dues persones han pujat a l’auto· bús sense validar correctament el bitllet. Quan el conductor li va re· criminar l’acció, un dels implicats es va mostrar molt agressiu i es va abalançar contra la cabina del conductor, colpejant amb força la mampara de protecció fins a tren· car-la.l Diari Més

Els Mossos busquen un lladre després del robatori d’una cadena al carrer Manuel de Falla Successos l Els Mossos d’Esqua· dra busquen un home com a pre· sumpte autor del robatori d’una cadena aquest dilluns a la tarda al carrer Manuel de Falla de Tar· ragona, davant d’un supermercat Mercadona. L’avís dels fets s’ha rebut a les 16.05 hores, moment en què diverses patrulles s’han desplaçat fins al lloc per atendre la

víctima i iniciar la recerca del sos· pitós.Segons diversos testimonis presencials, l’autor hauria sostret la cadena a una persona i hauria fugit corrent. Alguns ciutadans han intentat perseguir-lo i, durant la fugida, el presumpte lladre ha acabat llençant la cadena, que ha pogut ser recuperada i retornada al propietari. l Rubén Pizarro

5 dimarts 4 d’ agost de 2026

El Museu d’Art i Història apunta a batre rècord de visitants: 12.777 en cinc mesos Cultura l El nombre més alt que havia assolit l’equipament era 15.000 durant tot un any i la dada és d’abans de la covid-19 Sergi Peralta Moreno El Museu d’Art i Història va reobrir portes el 30 de gener després de viure una profunda renovació. La seva transformació, a banda d’actualitzar la museografia i adaptar les instal·lacions a les necessitats del present, ha servit per reimpulsar l’equipament i captar l’atenció dels visitants, nous i repetidors. En un mes, ja n’havia registrat 3.000. Fins al 30 de juny, per la seu de la plaça de la Llibertat han passat 12.777 persones. És una xifra que l’Ajuntament de Reus valora «positivament» i que apunta a batre rècords, ja que «el nombre més alt de visitants que havia assolit aquest equipament va ser abans de la pandèmia de la covid-19 i eren 15.000 visitants durant un any», concreten fonts municipals. A tall de comparació, el 2019, entre gener i juliol, els diferents espais del Museu de Reus van sumar 17.817 curiosos.

Amb l’excepció del primer mes, el 2026 serà el primer exercici des del 2023 que es completarà amb els cinc espais expositius de Museu de Reus —Museu Salvador Vilaseca, Museu d’Art i Història, Centre de la Imatge Mas Iglesias, Bòbila del Sugranyes, Refugi Antiaeri de la Patacada— oberts, ja que els últims dos exercicis van veure’s marcats pel

L’apunt

Obres addicionals per millorar la confortabilitat El Museu d’Art i Història serà objecte d’obres complementàries per «completar-lo i adequar-lo» per al «correcte funcionament de l’equipament un cop obert al públic». Les actuacions se centraran en la renovació de la climatització, la millora de l’accessibilitat i l’erradicació d’humitats en algunes sales. L’execució dels treballs haurà de ser compatible amb l’ús de l’edifici i es buscarà que les afectacions siguin les mínimes possibles.

L’equipament exposa treballs de genis locals com Antoni Gaudí després d’actualitzar la seva museografia. Ajuntament de Reus

La seu va tornar a rebre públic a partir del 30 de gener després de les obres de reforma tancament de la seu de la plaça de la Llibertat per les obres de reforma. Així, el 2025 va concloure amb

18.856 visitants, mentre que el 2024 ja ho havia fet amb el pas de 21.562 ciutadans, una reducció del 3,2% respecte del balanç anterior. Amb la recuperació entre les opcions gaudibles del Museu d’Art i Història, les previsions apunten a retornar a una tendència a l’alça.

La nova distribució del museu teixeix un relat per conèixer el pas-

sat de Reus i la comarca i entendre com s’ha arribat al present. A través de figures com el General Prim o episodis històrics com la batalla de Vilallonga i el Morell, s’explica l’auge del municipi com a centre econòmic, cultural i polític. El folklore local adopta un protagonisme destacat amb una sala dedicada en exclusiva a la seva presentació,

presidida pels Gegants i la Mulassa i sense oblidar detalls com el culte a Sant Sebastià. També hi ha espai per a l’obra de genis com Marià Fortuny, Antoni Gaudí —la documentació que va salvar-se de l’incendi de 1936 al seu taller—, Hortensi Güell, Josep Tapiró o Magda Folch. La persecució i salvaguarda del patrimoni artístic, el col·leccionisme o la relació amb el camp i el treball agrari completen un recorregut que mostra més de 300 peces del patrimoni històric i artístic.

El Centre de la Imatge Mas Iglesias i ART-AGERE uneixen art i salut per al benestar de pacients oncològics Cultura l El Museu de Reus ha acollit durant juliol una sessió pionera adreçada a un grup de pacients d'oncologia de l'Hospital Universitari Sant Joan, organitzada amb l'entitat ART-AGERE. L'activitat va desenvolupar-se al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) i va incloure una visita guiada a l'exposició temporal Gaudí i Natura. Els participants també van treballar amb una artterapeuta en un taller

pràctic. La iniciativa va posar en relleu la fotografia com una eina terapèutica clau per canalitzar emocions i fomentar l’expressió personal. L’èxit de l’experiència va reafirmar la voluntat de les institucions implicades de donar-li continuïtat i s’estan vessant esforços per organitzar noves sessions de cara a finals d’any, amb l’objectiu de continuar impulsant els museus com a espais inclusius i curatius. L’en-

titat ART-AGERE està dedicada a promoure el benestar emocional, la salut mental i la transformació social a través de l’artteràpia. La seva missió és contribuir a la transformació personal i social, promovent espais d’intersecció entre art, salut i comunitat. Aquest 2026, ha rebut finançament del Ministeri de Cultura, cosa que ha permès ampliar el seu desplegament a nous hospitals, com és el cas de Reus. l Diari Més

La sessió va incloure una visita guiada a l’exposició ‘Gaudí i Natura’ i un taller. Aj. de Reus

6 dimarts 4 d’ agost de 2026

Miquel Llaberia

E

l dol és un procés universal, alhora que individual i personal. Cada cultura ho passa diferent, però també el cas de cada persona és únic i, moltes vegades, difícil de comparar. És un procés complex, però necessari, per tal d’externalitzar i cicatritzar el dolor provocat per una pèrdua. De vegades, aquest es fa tan difícil que algunes persones necessiten una ajuda professional per tal de superar-ho i poder continuar. Per aquest motiu, des de fa 20 anys FuneCamp, anteriorment els Serveis Funeraris Municipals de Reus, ofereix un servei de suport al dol al Centre Cívic Llevant que es dur a terme cada primer dijous de mes. «És una aposta que es va fer en el seu moment i s’ha mantingut al llarg d’aquests anys i que forma part de la visió de servei públic que tenim com a empresa de serveis funeraris, en què hem de cuidar dues parts: al difunt i a les persones que pateixen la pèrdua», explica la consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores.

Es tracta de sessions gratuïtes en les quals es pot presentar qui vulgui sense necessitat de preinscripcions. «El que volem és facilitar que la persona faci el pas de buscar aquest acompanyament», afirma Mar Pérez, psicòloga i psicoterapeuta encarregada de dur a terme les sessions. «Els professionals del tanatori fan la seva feina i tothom a les sessions de dol estan encantats, però es va creure en el seu moment que calia fer un acompanyament a posteriori per a treballar el dol», explica la psicòloga. Segons descriu, els casos que assisteixen a les sessions són ben diversos, però reconeix el «coratge» d’atrevir-se a «anar a un lloc, a parlar de coses molt sensibles amb gent que no coneixen, però poden venir quan vulguin, les

l Societat

Acompanyar el dol, una necessitat actual Des de fa vint anys FuneCamp, anteriorment Serveis Funeraris Municipals, ofereix un servei d’acompanyament al dol amb sessions gratuïtes mensuals Les sessions no requereixen preinscripció per a facilitar la participació

Fotografia d’arxiu del Tanatori Municipal de Reus. Gerard Martí

sessions que vulguin i parlar i escoltar el que vulguin».

Segons comenta Flores, des de FuneCamp ja s’ofereix un acompanyament inicial, que «dura molt poc temps, el que dura la recollida, la vetlla i la cerimònia de comiat, on té lloc una part molt inicial del dol».

«L’equip de l’empresa té formació per a dur a terme aquest acompa-

nyament, fins i tot vam incorporar un equip de protocol que duu a terme aquesta tasca, però el procés de dol té una durada molt variable que va més enllà de la seva actuació».

Per un altre costat, Pérez apunta que amb els canvis socials la figura de professionals que donin assistència a qui pateix un dol s’ha fet més rellevant perquè el dol, sigui

per motius sanitaris o sociològics ha deixat de ser un procés natural: «Avui dia no vivim res amb naturalitat, un tanatori és un lloc escèptic. Abans quan moria l’avi estava a casa seva i allí anava tothom a veure’l. El dol, el procés, l’acomiadament era molt diferent».

«No hi ha espai per a la mort. No és que sigui un tabú perquè parlem de la mort, però es té por al patiment. Ens obliguem a mostrar-nos alegres, a Instagram tothom s’ho passa d’allò més bé, però per dins continuem tenint pors o tristeses.

Abans la gent, quan era més religiosa, anava al capellà per parlar d’aquests temes, però ara molts són ateus i els cal una nova figura que els ajudi a treballar aquestes emocions incòmodes», afegeix. Per aquest motiu, anima a les persones a posar-se en mans de professionals davant de dificultats a l’hora de passar un procés de dol. «Al llarg de la teva vida segurament tindràs més d’un dol. I si no saps gestionar emocions incòmodes el que fas és mantenir aquella energia dins del cos i pots acabar emmalaltint», clou.

La lectura inclusiva pren protagonisme a l’Espai Boule amb el projecte PICTOMIX Societat l La Lliga i l'Associació Supera't han organitzat una activitat conjunta a l'Espai Boule per tal d'apropar formes de lectura accessibles a través del projecte europeu PICTOMIX. Aquesta iniciativa promou recursos inclusius perquè totes les persones puguin gaudir de les històries de manera activa i participativa.

L'activitat ha girat al voltant del conte visual L’illa dels Cíclops, una adaptació inspirada en el mite d’Ulisses i Polifem. El material es presenta en format leporello, un llibre plegable que s’obre com un acordió i que permet seguir el relat combinant il·lustracions i text adaptat. l Diari Més

L’Aeroport de Reus registra la nit més càlida de tota la seva història Meteorologia l L'Aeroport de Reus va registrar el passat 1 d'agost la nit més càlida des que hi ha dades, amb una temperatura mínima de 26,3 graus, segons ha informat aquest dilluns l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Es tracta de la temperatura mínima més elevada registrada a les instal·lacions del Baix Camp, amb dades disponibles des de l'any 1953. El rècord es produeix en el marc d'un episodi de calor persistent que ha afectat bona part del país les darreres setmanes. L'Aemet també ha destacat que altres punts de l'Estat, com Valladolid, han registrat nits excepcionalment càlides. l DM

7 dimarts 4 d’ agost de 2026

Vila-seca posa punt final a la Festa Major amb una anada a l’ofici inèdita Cultura popular l El municipi clou les celebracions amb la ballada conjunta a la plaça de l’Església i un vespre ple d’actuacions Nou elements del seguici van participar en la nova ruta de l’anada a l’ofici

Adam Díaz Garriga Punt final a la Festa Major d’estiu de Vila-seca després de deu dies de celebració intensa. El reguitzell d’actuacions final es va viure entre el passat diumenge, dia 1 d’agost, i aquest dilluns, quan la festivitat va culminar amb un castell de focs quan el rellotge arribava gairebé a la mitjanit. La localitat, però, es va despertar amb les matinades vespertines de les 8.00h i donant pas a la principal novetat d’aquestes celebracions estiuenques, l’anada a ofici del seguici i les autoritats.

Enguany, la festa va ampliar-se per introduir el recorregut que, des de les 11.00h del matí, va mobilitzar fins a nou elements de l’imaginari popular vila-secà des de la plaça de l’Església Vella fins a l’Església gran. Ben puntuals, les tronades van estrenar la ruta amb el Ball de Diables de Vila-seca encapçalant la cercavila. Centenars de persones van observar des dels carrers i

bles omplien de pólvora el cel del municipi i les campanes repicaven, des de la colla del Ball de Pastorets va sentir-se el crit que va repetir tot el recinte: «Visca la Festa Major!».

El moment culminant de la festa va arribar amb l’esclat de tots els elements del seguici a la plaça de l’Església. Tjerk van der Meulen

places el pas dels elements tradicionals fins a l’arribada al seu destí.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura,

acompanyat de l’equip de govern local, van ser els últims a arribar a la plaça de l’Església. Allà, també pun-

tuals, totes les figures del seguici van començar a ballar alhora. Mentre els Trabucaires i el Ball de Dia-

El centre logístic de Bon Preu al Logis Montblanc començarà a construir-se aquest mes d’agost Indústria l La companyia invertirà 34,6 MEUR en una primera fase que inclourà els magatzems de productes secs i frescos Joan Lizano L’Ajuntament de Montblanc va aprovar aquest dilluns la llicència d’obres perquè el Grup Bon Preu pugui iniciar la construcció del seu nou centre logístic al Logis Montblanc. La Junta de Govern Local va donar llum verda al projecte, que representa la primera gran implantació empresarial al sector desenvolupat per CIMALSA. La companyia preveu començar les obres a mitjans d’agost amb una primera fase valorada en 34,6 milions d’euros,

mentre que el consistori ha ingressat 1,4 milions en concepte de llicència d’obres. L’alcalde, Marc Vinya, considera que l’actuació suposa un pas històric que permetrà generar activitat econòmica, ocupació i noves oportunitats a la comarca.

El centre ocuparà la parcel·la més gran del Logis Montblanc i serà la plataforma de distribució de Bon Preu per al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent. La primera fase inclourà un magatzem de secs de 26.500 m2 i un de frescos de 13.600, amb l’objectiu que el com-

El futur complex té previst començar a operar durant la primera meitat de 2028. Diari Més

La llicència d’obres ha suposat un ingrés d’1,4 milions d’euros per al consistori

plex entri en funcionament durant el primer semestre de 2028. L’inici de les obres coincidirà amb la fase final d’urbanització del Logis, que CIMALSA preveu completar abans d’acabar l’any. L’Ajuntament confia que el projecte consolidi Montblanc com un pol logístic de referència.

Vespre complet La festa va continuar un cop finalitzada la missa major amb una ballada de sardanes a la mateixa plaça de l’Església i un vermut per fer passar la calor.

La representació del Ball de Sant Esteve, tradicional del municipi, les havaneres amb rom cremat i la cercavila i el correfoc van acabar amb una vesprada completa. Passades les festes, Vila-seca es prepara per a l’any vinent amb més actuacions i dies de celebració.

8 dimarts 4 d’ agost de 2026

Robert Figueras: «No té sentit reclamar el Parc Natural de Prades i permetre empreses com Valogreene» Entrevista l El batlle alcoverenc confirma la seva intenció de repetir com a alcaldable de cara a les pròximes eleccions del 2027, mentre els principals projectes s’acaben de definir. El més important d’aquests és el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, que es preveu enllestir al setembre Cedida

Adam Díaz Garriga Falten deu mesos per a les eleccions municipals, pensa a tornar a presentar-se?

«Fa temps que ho parlem. Ara per ara, la intenció és continuar encapçalant la llista si el partit ho considera oportú, tot i que encara no hem fet cap assemblea. Poden passar moltes coses, però aquesta és la idea».

Quins projectes han marcat aquest desenvolupament?

«Fa anys que es treballa en el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, que és la joia de la corona. Estem esperant que es decreti definitivament des de fa temps, però no només ens ho hem mirat des de la distància. Alcover ha realitzat totes les accions possibles perquè s’aconsegueixi com, per exemple, amb l’adquisició de la finca pública de Mas d’en Forès. Vam rehabilitar l’espai i l’estructura del molí, dotant al parc d’una gran porta d’entrada. Hi van introduir un Centre d’Interpretació, s’ha treballat perquè hi hagi un Pla de gestió conjunta forestal i el nostre propi Pla de finca pública».

S’ha allargat el període d’exposició pública del Parc...

«Aquest parc té una gran complexitat i diverses realitats entre la part alta i la baixa. A més, nosaltres som una de les localitats amb més hectàrees i ens interessa més que a ningú. Malgrat que s’hagi allargat el període d’exposició, és una situació que podem assumir. S’ha allargat perquè puguin aprovar-se els dos projectes alhora: per un costat, el decret, i per l’altre les normatives que establiran què s’hi pot fer i que no. Ambdós s’haurien d’aprovar el 30 de setembre».

Hi ha altres propostes que s’hagin d’impulsar?

«Podem destacar el Convent de les Arts, un projecte iniciat l’any 2007.

Tampoc ha canviat la línia d’actuació envers el Convent per aconseguir

El CAP, a la vora «La base del SEM s’introduirà en les instal·lacions de la planta superior del nou CAP» Talls de llum «Fa poc vam actuar, però només per minimitzar els problemes. No entenem per què Endesa no actua» una tindre una residència d’artistes i un Centre d’Interpretació. És un projecte viu, però ens queden moltes etapes per actuar. La Generalitat ha de veure que aquest edifici té una projecció molt més enllà del poble d’Alcover i que és envejable.

En l’àmbit urbanístic, què queda pendent?

«Estem acabant les obres del carrer de l’Església. La gran tasca que ens queda és l’asfaltatge i la pintura, a

més dels petits serrells, com el mobiliari urbà, però la intenció és acabar a finals del mes d’agost. D’altra banda, tenim la reforma del Cercle d’Amics, que acollirà locals per a les entitats del municipi. És un dels projectes més reclamats perquè els ens requerien un magatzem i sales de reunió. La previsió, en aquest cas, és acabar-ho durant el mes de febrer del 2027. Finalment, portem amb un greu retard la sala multiconfessio-

Robert Figueras Alcalde d’Alcover i vpres. del Consell Comarcal de l’Alt Camp nal del tanatori. L’empresa adjudicada en el primer procés de licitació va abandonar les obres a la meitat.

Durant la segona licitació vam trobar el mateix problema, i ara hem de tornar a començar, però només ens queda l’última fase».

La pacificació de l’avinguda de Reus començarà a finals d’octubre...

«Preveiem començar-la després de la Festa Major i la Fira de Bandolers.

El principal problema de la zona són les aigües pluvials i les canalitzacions, que s’han de fer completament noves. Per altra banda, totes les actuacions urbanístiques que

fem comporten una redistribució de l’aparcament. Per exemple, a l’entrada de Mont-ral, on hem adequat l’aparcament per passar de 35 a més de 70 places per a vehicles. En el cas de l’avinguda de Reus, hem arribat a un acord amb els veïns per poder fer una cessió d’una zona que ells podran utilitzar, que serà segura i estarà il·luminada».

S’ha avançat amb el nou CAP? «La intenció era donar els terrenys adjacents al CAP actual, però l’estudi assistencial ha indicat que són petits per ampliar-lo. Ara, es preveu construir entre l’Escola de la Mare de Déu del Remei i el Pavelló Municipal. Allà, però, hi havia la base del SEM que, a causa de la nova legislació també s’ha d’ampliar. Per tant, el nou CAP ja incorporarà la base del SEM en la part superior aprofitant les diferents altures de la zona».

Alcover crearà més habitatge?

«De moment, vam impulsar habitatges sostenibles a la zona de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Som conscients que el municipi requereix aquestes actuacions, però la voluntat de l’Ajuntament de créixer ha d’anar lligada a la voluntat privada.

Actualment, disposem de tres espais més per construir i la intenció és que la gent es quedi».

Els talls de llum s’han solucionat?

«Tenim un problema principal que és l’abastament d’energia. Fa poc, vam actuar entre el carrer Pere Güell i el carrer Pintor Anton Català, però només hem minimitzat els problemes. Hi ha tres actuacions més previstes, però estem esperant llicències des de Valls. Exigim a Endesa que substitueixi íntegrament tota la línia fins a la Selva del Camp, que és on tenim dificultats. La setmana passada vam tenir talls de llum a les 7.00h del matí. Ja ens hem reunit amb tots els departaments d’Endesa, però no entenem per què no actuen. No pot ser que estem en la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya, amb tanta indústria, i patim talls de llum constants».

En els últims mesos, s’han posicionat respecte a la polèmica planta de piròlisi de la Selva del Camp...

«Nosaltres tenim dret a dir que no volem la planta de Valogreene, perquè té una afectació directa a la nostra població. Es va atorgar la llicència mentre a nosaltres, com a municipi, ni se’ns va informar. És impensable que una activitat així s’instal·li al costat d’Alcover, i no té sentit reclamar el Parc Natural de Prades mentre es permeten empreses com Valogreene. Nosaltres aspirem a una indústria que no sigui perjudicial».

9 dimarts 4 d’ agost de 2026

Eusebi Campdepadrós deixa Junts després que el Suprem li hagi aplicat l’amnistia Política l L’advocat montblanquí abandona la formació després d’anys de trajectòria al Parlament i al Govern Joan Lizano Eusebi Campdepadrós, advocat montblanquí i exsecretari primer de la mesa del Parlament, va anunciar ahir dilluns que deixa Junts, tal com va avançar el diari Ara. La decisió l’havia comunicat a l’executiva del partit el 27 de juliol, després que el Tribunal Suprem li apliqués l’amnistia i anul·lés definitivament la causa oberta contra diversos membres de la mesa per la tramitació de resolucions sobre l’autodeterminació i de rebuig a la monarquia. Campdepadrós, nascut a Montblanc el 1961, va ser cap de llista de Junts per Tarragona a les eleccions del 2017, diputat al Parlament i secretari primer de la mesa entre 2018 i 2020. Posteriorment va fer el salt al Govern com a secretari per a l’Administració de

El polític montblanquí Eusebi Campdepadrós en una fotografia d’arxiu. Cedida

Justícia, càrrec que va ocupar fins a la sortida de Junts de l’executiu.

Des de llavors s’havia anat desvinculant de la formació i considera que, un cop amnistiat, la seva etapa política ha arribat al final.

Constantí ha celebrat tres jornades festives amb tota mena de propostes. Aj. de Constantí

Música i tradició omplen la Festa Major de Constantí Cultura l Tres dies d’actes han combinat cultura popular, concerts i propostes familiars amb una elevada participació Diari Més Constantí ha tancat la Festa Major d’Estiu 2026 després de tres dies de celebració amb una gran participació ciutadana. La programació ha combinat tradició, cultura popular i música, amb actes com

el Seguici Popular, Dames i Vells, els correfocs, el pregó dedicat a La Trinca i una multitudinària Nit de Barraques amb Dr. Prats i Mama Dousha. La festa es va cloure diumenge amb activitats familiars, música al carrer, els Versots i un gran castell de focs artificials.

Vallmoll es prepara per viure la Festa Major d’Estiu 2026 Agenda l Els Catarres, Va parir Tour Flaixbac i l’Eclipsi, entre la programació L’Associació Cultural El Moll celebra el 30è aniversari del seu Ball de Diables

Adrià Recasens Benaiges Vallmoll ja escalfa motors per celebrar la Festa Major d’Estiu 2026, que tindrà lloc del 7 al 9 i del 13 al 17 d’agost, en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció. Durant aquests dies, el municipi oferirà una àmplia programació d’activitats pensada per arribar a tots els públics i convertir la festa en un gran espai de convivència, cultura popular i participació.

L’Ajuntament ha tornat a distribuir la programació en dos caps de setmana amb l’objectiu de facilitar l’assistència de veïns, famílies i visitants durant el període de vacances. L’alcalde, Josep Lluís Cusidó i Prats, destaca que la Festa Major és una de les cites més importants del calendari local, ja que reforça els vincles entre la ciutadania i posa en valor el sentiment de pertinença al municipi.

Enguany, la celebració tindrà alguns moments especialment desta-

El concert d’Els Catarres serà el dijous 13 a les 23.45 h a la pista poliesportiva. Xarxes

cats, com el 30è aniversari del Ball de Diables de l’Associació Cultural El Moll, una efemèride que reconeix la trajectòria d’una de les entitats més actives de Vallmoll. També sobresurt la col·laboració del C.E. Vallmoll i de l’Aeroclub Alt Camp, que obrirà

les seves instal·lacions per seguir l’eclipsi solar previst el 12 d’agost.

El pregó anirà a càrrec del periodista Josep Baiges, que defineix aquest nomenament com un gran honor i reivindica la Festa Major com el millor reflex de la identitat del poble, de les seves tradicions i de la força de la cultura popular com a element de cohesió entre generacions. Amb una programació que combinarà actes tradicionals, propostes familiars, música, espectacles i activitats per a totes les edats, Vallmoll tornarà a convertir la Festa Major en un punt de trobada per a veïns i visitants, reafirmant el seu esperit participatiu i festiu.

10 dimarts 4 d’ agost de 2026

La URV crea un visualitzador de platges accessibles a la Costa Daurada Recerca l El mapa interactiu reuneix dades de setanta-vuit espais del litoral tarragoní on es descriu quins serveis ofereix cadascun Adam Díaz Garriga Cada cop més, l’accessibilitat a les platges se situa com un requisit obligatori per a tots els municipis del litoral. Malgrat ser un servei considerat imprescindible, els visitants troben, alguns cops, que les platges no incorporen els equipaments necessaris per poder entrar-hi amb cadira de rodes, de manera segura o per treure’s la sorra còmodament.

L’equip de la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada de la Universitat Rovira i Virgili (URV), liderat per Marta Nel·lo, ha

impulsat un mapa interactiu que té com a objectiu facilitar la feina prèvia al bany.

La iniciativa preveu democratitzar la informació existent en un total de 78 punts del litoral que, actualment, introdueixen mesures accessibles per als seus residents i visitants. A través del lloc web de la càtedra, el visualitzador es pot consultar per veure quina mena d’equipament té cada platja. Des de places d’aparcament reservades, passarel·les fins a la vora del mar i fins a servei de bany assistit, el Mapa de platges accessibles —que funcio-

Imatge del mapa interactiu en el seu format en línia on s’indiquen les platges amb equipaments accessibles. URV / Instamaps

narà a través de la plataforma Instamaps— oferirà informació de 17 equipaments possibles.

Els usuaris, a més, podran contribuir al projecte aportant i actualitzant dades sobre els equipaments existents, novetats destacades o comunicant quins serveis requereixen una revisió. Des de l’equip

impulsor ressalten la importància de fer participar en els visitants per generar una xarxa de col·laboració conjunta.

La proposta, ja disponible, ha vist la llum després de mesos de treball en els quals s’han estudiat fins a 55 platges de la província i un total de 23 cales, que també s’incorporaran

en la web. En aquest sentit, des de la URV feien incís en què el mapa del litoral serà una «eina estratègica» també per a les administracions locals, de les quals es podrà tindre una «visió global» de les necessitats de la ciutadania. La pàgina és gratuïta i consultable a la web digital de la URV.

El festival esdevé també eina de promoció turística i dinamització econòmica. Cedida

Tivissa torna a viure Les Nits a la Baranova Tretzena edició l La programació combina música, patrimoni i gastronomia durant quatre nits d’agost ARB Les Nits a la Baranova 2026 celebren la 13a edició consolidant-se com un dels festivals culturals de referència de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Durant quatre nits d’agost, la plaça de la Bara-

nova de Tivissa esdevé un escenari únic on música, patrimoni i gastronomia s’uneixen per oferir una experiència cultural de qualitat. Una proposta que posa en valor el territori, el talent artístic i els productes de proximitat en un entorn incomparable, a partir del 8 d’agost.

11 dimarts 4 d’ agost de 2026

Sinan Bakis, una opció sobre la taula del Nàstic per reforçar la davantera Futbol l El davanter turc de trenta-dos anys ha jugat les darreres temporades amb el Real Zaragoza a Segona Divisió Arnau Montreal Quesada La pretemporada avança i, malgrat que la plantilla del Nàstic ja ha patit una gran renovació, les oficines de la Budallera encara treuen fum per acabar de perfilar l’equip amb noves incorporacions. Un dels punts de mira anunciats per la direcció esportiva era l’arribada d’un nou atacant i, entre les opcions, hi figura el davanter turc Sinan Bakis, actualment sense equip.

Tal com va avançar el Periódico de Aragón i ha pogut confirmar Diari Més, el punta de 32 anys és un dels perfils que hi ha sobre la taula de Tomeu Nadal per afegir més pólvora a l’equip. Bakis es presenta com un perfil diferent del que hi ha ara, en tant que és un davanter amb molta experiència en el futbol professional. Concretament, el turc és un davanter d’1,88 d’alçada que ha demostrat ser potent, capaç de

L’apunt

El Castellón ‘pesca’ al planter grana i fitxa Isaac Vidal El Nàstic i el Castellón han arribat a un acord per al traspàs del jugador Isaac Vidal Subirats.

El jove punta va disputar un total de 24 partits on va anotar 7 gols amb el Juvenil A a Divisió d’Honor. Vidal va aterrar el darrer estiu després de dos anys al planter del Reus, d’on va arribar procedent de la Rapitenca en la seva etapa cadet.

El davanter Sinan Bakis en la seva etapa al Real Zaragoza. Real Zaragoza

Bakis destaca per ser un davanter potent i expert a l’hora de jugar d’esquena a la defensa

jugar d’esquena a la defensa, baixar pilotes i ser un rematador nat.

Nascut a Troisdorf, Alemanya i format al planter del Bonner SC i Bayer Leverkusen, va començar a destacar com a golejador al FC Ad-

L’OCA Global CB Salou es mou: renova CJ Barksdale i fitxa Adrián Conti

El Reus FC Reddis cau eliminat del Torneig d’Històrics després de perdre contra l’Hospitalet (0-1)

Bàsquet l L'OCA Global CB Salou comença a moure's per completar una plantilla competitiva a la Tercera FEB. El primer moviment és la renovació de CJ Barksdale. El nord-americà és, amb Muñiz, un dels homes insígnia del club salouenc i aquesta temporada sumarà la seva desena. El conjunt salouenc ha obert la llauna amb els fitxatges i ha incorporat l'aler i ala-pivot Adrián Conti.

El jugador arriba procedent del Rivasket de Tercera FEB i destaca per la potència física, entrega i la seva intensitat a la pista. El madrileny, d'1,98 metres d'alçada, és el primer reforç d'un Salou que competirà a Tercera FEB. l AMQ

Futbol l Els d’Edu Albacar van encetar el triangular golejant al Sants (3-0), però van ensopegar en el duel decisiu Arnau Montreal Quesada El Reus FC Reddis es va acomiadar ahir del Torneig d’Històrics que es disputava al camp del Guinardó a Barcelona. El conjunt d’Edu Albacar va disputar el seu triangular contra el Sants i l’Hospitalet de Tercera Federació en una tarda on es van jugar tres partits de 45 minuts. Els roig-i-negres van golejar el Sants (3-0), però van caure contra l’Hospitalet en el duel decisiu (0-1).

Albacar va tenir dues noves oportunitats per a provar els seus futbo-

listes El primer duel va ser contra el Sants i Albacar va establir un onze amb molts fitxatges l’extrem Unai Rementería. També hi era present l’ex del planter Nàstic Agus Gutiérrez, a prova amb els roig-i-negres. El duel, dominat pel Reus, va quedar igualat fins a la recta final. Llavors, Agus es va guanyar el lloc amb un doblet que, salpebrat amb el gol de Sardà, van sentenciar el 3-0 final.

Menys sort va haver en el darrer partit. El fitxatge Fidel Rey va tenir l’oportunitat de marcar l’1-0 amb un tir sol davant del porter, però

mira d’Àustria i a l’Heracles Almelo d’Holanda amb 17 i 18 gols respectivament. El curs 2022/2023 va aterrar a Segona de la mà de l’Andorra, on va ser el tercer màxim golejador amb 12 dianes. L’estiu següent va

fitxar pel Real Zaragoza, on va arribar amb el cartell de referent i va signar per tres temporades. Amb tot, al club aragonès no va encaixar i va patir lesions, acomiadant-se amb 30 partits i 2 gols en tres temporades, amb una cessió al futbol polonès pel mig.

El Nàstic es presenta com una oportunitat per al davanter de recuperar la seva millor versió i aportar experiència i gols al conjunt grana en una demarcació bastant atapeïda. De fet, hauria de competir amb Pere Marco, Joan Prohens, Carlos Segura i Diego Gómez. Aquest últim, potser, és el perfil que més s’assembla al turc.

La pretemporada avança i el mercat també es mou. El Nàstic continua treballant per reforçar la porteria i l’atac, amb Bakis com a opció.

A més, també s’espera l’arribada de joves cedits del Marsella. Tot plegat, el conjunt grana ja ha fet 17 incorporacions i tot apunta que se sumaran algunes més.

Imatge del duel entre el Reus i l’Hospitalet. Torneig Històrics

L’exgrana Agus Gutiérrez va destacar amb un doblet en el triomf contra el Sants

va errar. L’Hospitalet va reaccionar i Boris va marcar el 0-1 i, fins i tot, l’equip riberenc va tenir opcions per marcar-ne algun més. D’aquesta manera, el Reus s’acomiada de l’Històrics, però continua avançant en una pretemporada que tot just acaba d’encetar.

12 dimarts 4 d’ agost de 2026

Ceuta condiciona noves instal·lacions per atendre més de mil menors migrants Saturació l Els centres d’acollida freguen el 3.000% de la capacitat ordinària i el govern ceutí reclama més recursos a l’Estat Joan Lizano / Agències Ceuta afronta una situació límit després de l’entrada massiva de migrants de dijous passat i ara calcula que haurà d’atendre entre 1.000 i 1.100 menors no acompanyats.

Al tancament d’aquesta edició, les autoritats de la ciutat autònoma tenien sota tutela 862 nois, una xifra que s’ha quadruplicat en només dues setmanes i que podria continuar creixent perquè encara hi ha menors al carrer o allotjats temporalment amb familiars i coneguts.

El Govern ceutí treballa a contrarellotge per ampliar la capacitat d’acollida i està condicionant una nau industrial i una altra gran instal·lació per reubicar-hi els joves en les pròximes hores o dies. Mentrestant, els serveis municipals han intensificat l’assistència amb menjar, roba i allotjament, i prioritzen els més petits en espais amb millors condicions. La ciutat admet, però, que els recursos estan completament desbordats: la capacitat ordinària fixada pel Ministeri de Joventut i Infància és de només 29 places, de manera que l’ocupació actual s’acosta al 3.000%. La previsió d’arribar al miler de menors es basa també en l’experiència de la crisi del 2021, quan entre 10.000 i 12.000 persones van entrar irregularment a la ciutat. Alguns menors van passar les primeres hores a l’exterior d’una nau prop del Tarajal.

El conseller de Presidència i

L’apunt

Dubtes sobre els avisos abans de l’entrada massiva La crisi ha obert un debat sobre si el govern central disposava d’avisos previs. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, va negar que cap informe del CNI advertís de la magnitud de l’entrada massiva, mentre el PP reclama explicacions. La polèmica creix després que la Moncloa cessés una responsable de Seguretat Nacional que havia publicat una estimació de 49.000 entrades a la seva web, retirada poc després perquè no era oficial.

Ceuta calcula que haurà d’assumir la tutela d’entre 1.000 i 1.100 menors en els pròxims dies. Agències

La ciutat ha passat d’uns 200 menors al juliol als 862 registrats aquest dilluns responsable de Menors, Alberto Gaitán, insisteix que la ciutat no pot assumir sola aquesta pressió i ara reclama més recursos i trasllats urgents a la Península. En els pròxims dies es començaran a tramitar derivacions a l’empara del Reial decret

llei 2/2025 sobre infància i migració, un mecanisme que Ceuta ja aplica des de finals de setembre de l’any passat i que ha permès traslladar 655 menors. A mitjans del mes de juliol, la ciutat només n’acollia uns 200; des d’aleshores, les arribades de nois i adolescents, molts d’ells nedant, han anat augmentant fins als 862 registrats aquest dilluns.

L’executiu local recorda que ja havia advertit que la situació s’estava complicant abans de l’entrada massiva i ara preveu demanar al Govern

Ingrid Monzo Marzal recull la cistella de Caprabo i Diari Més

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Promociól Ingrid Monzo Mar-

Hoy Cristiano Casà de Salou, cumple 45 años! Disfruta de tu día! Muchas felicidades de parte de tu familia y amigos.

Para muchos años más!!!

Si avui veiu al Marc, feliciteu-lo, fa 12 anys!!! Moltes felicitats, Kitus, que gaudeixis molt del teu aniversari!!! Un petó molt fort de part de tots, t’estimem moltíssim bitxete!!!

zal ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, l’Ingrid ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com.

central una aportació econòmica superior als 5,5 milions d’euros acordats el 16 de juliol dins del fons estatal destinat a les autonomies.

La crisi ha obert també un nou front polític i diplomàtic entre Madrid, Rabat i Brussel·les. El Marroc assegura que havia advertit Espanya dies abans que la sentència del Tribunal Suprem que impedeix les devolucions en calent de persones interceptades al mar podia debilitar la cooperació migratòria, tot i que afirma que la coordinació

amb el Govern espanyol continua sent estreta. Exteriors replica que la resolució judicial no obre cap via d’entrada al país i sosté que la pràctica totalitat de les persones que van creuar el 30 de juliol ja han estat retornades. La Comissió Europea ha felicitat Espanya i el Marroc per la gestió de la crisi, però ha demanat reforçar les fronteres en els punts crítics. A Melilla, mentrestant, els centres de protecció acullen 344 menors estrangers no acompanyats, més del doble que abans de la crisi de Ceuta, i el govern de la ciutat reclama que l’Estat assumeixi els que superen la seva capacitat prevista de vuitanta-quatre places.

13 dimarts 4 d’ agost de 2026

k Editorial k

k Tribuna k

Tarragona, el mur i el mar

Platges per a tothom

L

es platges de la Costa Daurada afronten un dels moments de transformació més importants de les darreres dècades. L’augment dels temporals, la regressió de la sorra i els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic obliguen a replantejar-ne la gestió. La renaturalització s’ha convertit en una necessitat, i projectes com la remodelació del front marítim de la Pineda apunten cap a un model en què el litoral recuperi part del seu comportament natural per garantir-ne la supervivència.

Preservar les platges no ha de significar limitar-ne l’ús, sinó fer-lo compatible amb el dret de tota la ciutadania a gaudir-ne. Per això

és especialment rellevant la iniciativa impulsada per la URV. El seu mapa interactiu centralitza, per primera vegada, tota la informació sobre els serveis d’accessibilitat de les platges del nostre litoral i elimina una barrera que sovint passava desapercebuda: la dificultat de trobar informació fiable i unificada. L’accessibilitat no es limita a instal·lar una passarel·la o una cadira amfíbia. També és oferir autonomia, facilitar la planificació i incorporar solucions innovadores, com el sistema acústic estrenat aquest estiu a la platja de l’Arrabassada perquè les persones amb discapacitat visual puguin banyar-se amb més independència.

k Tribuna k

Acortar el camino. Reflexiones desde la gestión pública

H

ay una pregunta que escucho casi cada día desde mi despacho en el Ayuntamiento de El Vendrell.

—«Jero, ¿cuándo tendré la licencia?»

La pregunta nunca viene sola. Casi siempre llega acompañada de otra preocupación: «El constructor solo me mantiene este presupuesto unos meses», «si la licencia tarda demasiado empezará otra obra», «no sé si el banco me mantendrá las condiciones de financiación» o «cada mes que pasa construir mi casa será más caro».

Con el tiempo he comprendido que detrás de una licencia urbanística nunca hay únicamente un expediente administrativo. Hay una familia, una empresa, un emprendedor o una inversión; en definitiva, personas que han decidido apostar por un proyecto de vida y necesitan una respuesta.

Cuando asumí la responsabilidad de Urbanismo, en julio de 2023, pensaba que una parte importante de mi trabajo consistiría en tramitar licencias y resolver expedientes. Dos años después sigo creyendo que esa sigue siendo mi principal obligación, pero también he descubierto otra responsabilidad igual de importante: no dejar solo al ciudadano mientras espera.

Los ciudadanos pueden entender que una Administración necesite un tiempo razonable para comprobar que un proyecto cumple la normativa. Lo que cuesta aceptar es la incertidumbre: no saber qué ocurre, quién tiene el expediente, cuánto queda o si aquella inversión que hoy es posible seguirá siéndolo dentro de unos meses.

Recuerdo una conversación con un vecino que nunca he olvidado. Tras explicarle el estado de su expediente me dijo: «Concejal, si la licencia tarda unos meses lo aceptaré. Lo que no puedo soportar es no saber cuándo podré empezar». Comprendí que muchas veces el mayor problema no era el plazo, sino la falta de infor-

Jero Merino Concejal de Urbanismo, Actividades Económicas y Promoción de Ciudad del Ayuntamiento de El Vendrell mación.

Desde entonces intento reducir esa incertidumbre. Hay cosas que no dependen de mí, pero sí puedo coger el teléfono, responder un correo, recibir personalmente a un arquitecto o explicar a una familia qué falta para resolver su expediente. También eso forma parte de gobernar.

Una licencia no autoriza únicamente una obra. Autoriza el futuro de muchas personas. Activa una inversión, genera empleo y da trabajo a arquitectos, aparejadores, empresas constructoras, electricistas, fontaneros, carpinteros, transportistas y proveedores.

Hoy, en El Vendrell, estamos tardando en conceder las licencias de obra mayor en torno a los doce meses. No es un plazo del que podamos sentirnos satisfechos, pero tampoco podemos resignarnos a considerarlo normal.

Durante estos dos años he procurado estudiar qué estaban haciendo otros ayuntamientos, qué soluciones estaban aplicando otras comunidades autónomas y cuáles eran las tendencias que estaban transformando el urbanismo y la construcción. Creo que gobernar también consiste en escuchar, aprender e incorporar aquello que ya funciona.

El urbanismo de hoy no tiene nada que ver con el de hace treinta años. Hoy intervienen normas sobre accesibilidad, eficiencia energética, seguridad contra incendios, patrimonio, sostenibilidad, telecomunicaciones, gestión de residuos y muchas otras materias a las que entonces apenas se prestaba atención. Y creo que a

todos nos parece razonable. El problema aparece cuando cada nueva obligación añade un trámite, pero casi nunca eliminamos aquello que ha dejado de aportar valor.

Vivimos en la capital de una de las comarcas con mayor crecimiento demográfico de Cataluña. Eso significa más viviendas, más empresas, más actividad económica y más inversión; en definitiva, una mayor responsabilidad para la Administración.

Por eso reorganizamos el departamento, reforzamos el equipo técnico, aprobamos la ORPIME, impulsamos una nueva página web de Urbanismo y abrimos un diálogo permanente con los profesionales del sector.

Valoro positivamente el Anteproyecto de Ley de Simplificación de Trámites Urbanísticos y Ambientales. Ahora toca desarrollar un buen reglamento y aprender de la experiencia de otras comunidades donde las entidades colaboradoras urbanísticas ya ayudan a agilizar procedimientos.

La construcción industrializada representa otra gran oportunidad. El Baix Penedès, por su tradición logística, su ubicación estratégica, Logis Penedès, el crecimiento de IDIADA y sus comunicaciones, puede convertirse en un territorio de referencia para esta nueva industria.

Hace años utilicé un lema que decía: «Jero Merino. Elige tu camino». Hoy creo que también puede entenderse desde la gestión pública. Los ciudadanos ya eligen su camino cuando deciden construir una vivienda, abrir un negocio o invertir.

Nuestra obligación es procurar que ese camino sea más claro, más sencillo y más previsible.

No siempre he podido acortar los plazos. Pero siempre he intentado acortar el camino.

Porque, al final, el objetivo de una buena acción de gobierno no es otro que conseguir que las cosas funcionen mejor.

U

n dels efectes de tenir les mercaderies circulant pel nostre litoral, que és on viu la gent, s’il·lustra bé amb el Pla contra el Soroll que acaba d’aprovar el Ministeri, i que preveu la construcció de pantalles acústiques de 5 metres a la via del tren. Torres Jordi, Carrer del Mar, Carros, Miracle, Arrabassada, Savinosa, Llarga... Una veritable amenaça a la nostra identitat, al nostre patrimoni i al nostre somni d’obrir-nos al mar!

A la barrera horitzontal que ja suposen les vies ara l’Estat espanyol pretén afegir-nos una barrera vertical de 5 metres perquè, suposadament, no hi passi el soroll. Però tampoc les vistes al mar, la llum, la brisa, la fauna... Quanta gent les vol aquestes pantalles, més enllà d’algun grafiter?

Xoca veure aquestes presses per posar aquestes pantalles que no vol ningú quan fa anys que les reclamem a l’A7, al seu pas per Parc Francolí, Monestir de Poblet i Boscos de Tarragona, i aquí de moment res. I a sobre els veïns del Roc de Sant Gaietà, on ja s’han instal·lat, denuncien que la vibració de les pantalles acústiques és més estrident que el mateix pas del trens. Prodigiós!

Estaria bé conèixer els pares de la idea de mitigar les onades de calor barrant el pas de l’aire del mar amb planxes metàl·liques rostides al sol a mode de gran radiador per tenir-hi una conversa, no fos cas que ens estiguem perdent alguna cosa.

La bona notícia és que això es pot salvar. Ja ho vam fer l’any 2021. En aquell moment jo formava part del govern de Tarragona i l’ofensiva, el govern de l’Estat i els arguments basats en el compliment de les directives europees eren els mateixos.

Vam posar el crit al cel, ens vam reunir amb ADIF i vam presentar al·legacions al projecte, mostrant oposició i oferint alternatives viables: micropantalles més a prop la via, com fan a Dinamarca, i tecnologies de rodament silenciós, com fan a Suïssa.

També vam fer front comú amb els 23 municipis afectats, impulsats per Tarragona i Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Així érem més forts que per separat!

Igual que llavors, ERC ha tornat a presentar una moció que ha tingut el suport unànime del Ple de Tarragona, treballada amb la complicitat de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior -que sempre hi són!-. Això permet, gràcies a la responsabilitat de tots els grups polítics, afirmar amb una sola veu que Tarragona no vol més barreres!

Tanmateix aquesta vegada l’Ajuntament no ha presentat cap al·legació contra el Pla del Soroll i això es podria llegir com una forma d’acceptar-lo. Suggereixo que una al·legació tardana és millor que una resignació silenciosa.

L’alcalde Viñuales durant el debat del Ple va intentar tranquil·litzar tothom afirmant que la solució final podria incloure menys trams de pantalles, però que de moment encara no li deien per escrit. Ja avancem que nosaltres no acceptarem ni un nyap sencer ni un nyap a trossos. Tarragona és una ciutat preciosa que ha d’obrir-se al mar, no recloure’s dins un mur!

Quin sentit té desmuntar el Mamotreto, obrir la Savinosa, peonitzar el Serrallo, crear el Parc del Port, apostar pel Pla Integral de la Part Baixa, naturalitzar el canal de la Mora i fer els carrils bici litorals i el passeig ciclable de Llevant si no és per relacionar-nos millor amb el mar? Què hi pinta una muralla enmig de tot això?

Si us plau, estimem-nos una mica i diguem no a aquesta ferida absurda i evitable. Aquí la ciutadania ha estat clau per bastir el vigent consens de ciutat i pot ser decisiva per guanyar la partida. La victòria necessària de tombar aquest mur i l’ambiciosa victòria d’obrir Tarragona al mar!

Xavi Puig i Andreu Alcaldable d’ERC a Tarragona

14 dimarts 4 d’ agost de 2026

Necrològiques Tarragona Maria Mercè Roca Torremadé.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Joan.

Guillermo Fernández Vidal.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Emilia Casanovas Salto.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a Sant Fructuós.

Jose Andrés Pedrola Rodríguez.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 16.45 h a Sant Joan.

Constantí Manuela Lara Cordero.

Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori Municipal.

El programa ha mobilitzat joves i famílies del municipi. Consell Comarcal de la Conca

L’Estiu Jove de Solivella clou amb èxit de participació Lleure l La programació ha omplert el juliol d’activitats lúdiques, culturals i esportives, amb gran resposta del veïnat Diari Més Solivella ha tancat amb un balanç molt positiu l’Estiu Jove 2026, una programació impulsada per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Oficina Jove de la Conca i diverses entitats. Durant el juliol, les activi-

tats lúdiques, culturals i esportives han tingut una gran participació, amb la Caminada nocturna al Tallat i el ‘làser tag’ com a propostes més multitudinàries. També ha destacat l’exposició Naturalitat.

El programa es va cloure dissabte 1 d’agost amb el mercat Tot Torni.

15 dimarts 4 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Perpètua i Joan-Maria

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Tingues una mica Tranquil·litza’t ja Seran poques les La intuïció jugarà més de mà suau a que les coses no persones que pu- un paper imporl’hora de contac- aniran tan ràpid guin arribar a com- tant en la jornada; tar amb persones com desitges. Els prendre les teves no deixis d’utilitnoves. Exigeix als viatges patiran re- necessitats. Per zar-la. T’ajudarà altres el necessari tards. Es resoldran tant, busca el teu molt en les elecciperò no t’excedei- assumptes antics equilibri en la inti- ons. Diners arriben xis. Canvis a la llar. pendents. mitat. de fàcilment.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Encara que els al- El fet de no auto- Hi haurà alts i baixos. Hi haurà situacions tres no entenguin censurar-te serà L’ambient general poc clares durant els teus objectius, el millor remei per que t’envolta t’em- la jornada. Hauràs al final et donaran aconseguir el que penyerà a prendre de prendre amb la raó. La parella es- vols. La teva pare- decisions. Pensa calma la mala distarà per a tu, però lla necessita més amb el cap fred, fes posició d’algunes mantén-te ferm en mims i cures. Aten- una pausa i no forcis persones. Utilitza la les teves idees. ció si condueixes. tant la màquina. diplomàcia.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Interessants nove- Pensaments del Dia ple de sorpre- Serà un dia cartats des del punt passat et faran vi- ses relacionades regat d’esdevenide vista financer. brar el cor. Separa amb el teu món ments vitals. Evita No deixis que ter- la feina dels teus social i laboral. La que ningú interfecers canviïn els assumptes emo- teva personalitat reixi en la teva vida teus objectius o li- cionals. No t’oblidis es mostrarà atrac- íntima. Si has de mitin la teva acció a dels temes impor- tiva, potenciant les signar documents, l’hora d’invertir. tants de la llar. passions. ves amb compte.

6

TV local

9

5

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

11

Solucions

12

14:30 Gastromòbil 2026

14:30 Finet i pel mig

15:00 Notícies (r)

15:00 La Post-diada. Les Neus

15:30 Clipping

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Caminant per Catalunya

18:00 Caminant per catalunya 18:30 Converses Connecticat 18:30 Converses connecticat

19:00 Notícies en xarxa. Estiu

19:00 Nex estiu

20:00 Notícies12. Edició vespre

20:00 Notícies

20:30 Objectiu Sagrada Família

20:30 Fot-li estiu

21.10 Gaudeix la festa

21:00 Notícies (r)

21:30 Pista oberta 22:00

21:30 Fot-li estiu

Notícies12. Edició vespre

22:00 Notícies (r)

22:30 Objectiu Sagrada Família

22:30 Fot-li estiu

23.10 Gaudeix la festa

23:00 Notícies (r)

23:30 Pista oberta

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00:00 Notícies12. Edició vespre

TARRAGONA: Esqué Englund, Francisco Rovira i Virgili, 6 Telèfon 977 219 455 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Cavallé Vallverdú, Jordi Raval de Jesús, 40 Telèfon 977 310 657 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819

HORITZONTALS: 1. Anava de dins a fora d’un recinte, habitació, casa. Combatents antifranquistes de postguerra. 2. Sagí. Amb molta capacitat de procrear. 3. Pirosi. Gallines vistes per un infant. 4. Bloc vitamínic. Ha presenciat un fet. 5. Nascuts. Reposi un menjar fora del foc. Cap de turc. 6. Una de dues.Va complir l’ordre. És fictici i sense límits. 7. Casa sense parets. Fan malbé la roba. Cent u que tornen. 8. Aula sense fons i capgirada. Fer la baca a algú. 9. Flor. Vocal. Extrem del marge. 10. Pantà de Catalunya. Arbre de fusta molt dura. Prepara per a la vida. 11. Garbells grossos. El Nadal, per exemple. 12. Sauna sense sodi. Sofre abreviat. Carril de ferro que torna de l’est. Soc, però amb una menys.

VERTICALS: 1. Dones que criden molt i es fan notar. 2. Mesura molt anglesa. Es mantindrà a l’aigua de la piscina sense enfonsar-se. 3. Forat d’una bota, al revés. Quasi tota. Grec heroic.

4. No beu gens de vi, al revés. L’est de Moscou. Enmig de París.

5. Part d’una mica. Ho conec a fons. Esglésies. 6. Captivades. 7.

Tres parts del mes. Toledo. Sala de projecció capgirada. Vocal. 8.

Membre d’un partit. The End. 9. Dedicat a la química.Vocal. Mira per baix. 10. Poso oli. Fets amb tiges. 11. Clavada. Estàs. 12. Mig sí. Igual, però sencer. Cent romans en semicercle. Ven molt car i puja des del sud.

Màxima

24º 32º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso.

Posible relación estable.

Tel: 745.008.994

PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788

MOTOR VENDO FURGONETA NUEVA FIAT DUCATO elevada - 9643NFS - por jubilación. PARTICULAR. Tel. 691.586.879

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

VIUDO 75 AÑOS buena presencia DESEA CONOCER SEÑORA similar (sin cargas) que le guste viajar.

Tel. 618.421.682

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard.

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJE RELAJANTE,

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

SALIDAS. DOMICILIOS.

MUSCULAR. Juan 645.412.113

Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067

Solució: nivell mitjà

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Dominarà l’ambient assolellat, si bé circularan bandes de núvols alts d’oest a est fins a mig matí i hi haurà intervals de núvols baixos al litoral sud. A banda, a partir de mig matí creixeran nuvolades al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector oriental, i de més aïllades al prelitoral i altres zones del nord-est que deixaran el cel molt ennuvolat en aquests sectors.

Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, si bé la màxima pujarà lleugerament.

MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 4 d’ agost de 2026

P

rades ha obert aquesta setma- Agenda l Del 3 al 7 d’agost, les Jornades d’Història de Prades recorren la vida de la reina des na una finestra a la Mediterrània de la seva etapa a Nicòsia fins al retorn a Catalunya, amb conferències, documents i cultura medieval per recuperar la figura d’Elionor d’Aragó, vinculada al llinatge dels comtes de Prades i convertida, per matrimoni, en reina de Jerusalem i de Xipre.

Les Jornades d’Història van començar aquest dilluns, 3 d’agost, amb una conferència de Stefano Maria Cingolani, i continuen avui amb Eusebi Ayensa Prat (19 h), que abordarà la projecció d’Elionor a ultramar. El cicle dona continuïtat a l’aposta de la vila per reivindicar el seu passat, després dels set-cents anys del comtat i de les jornades dedicades a Margarida de Prades. Filla de l’infant Pere d’Aragó, comte de Ribagorça i Prades, i de Joana de Foix, Elionor formava part d’una xarxa dinàstica que connectava la Corona d’Aragó amb grans cases europees. El 1353 es va casar amb Pere de Lusignan, hereu de Xipre i comte de Trípoli, en una unió que també afavoria els interessos comercials catalans cap a Orient. Aquell matrimoni la portaria lluny de Prades i al centre d’un regne sacsejat per les tensions de la baixa edat mitjana.

La seva trajectòria xipriota va semblar escrita amb els ingredients d’una tragèdia cortesana. Pere de Lusignan va ser assassinat a Nicòsia la nit del 16 al 17 de gener de 1369 i Elionor va romandre a l’illa per defensar els drets successoris del seu fill, Pere II. Les cròniques de l’època recollides al dossier descriuen una cort marcada per rivalitats familiars, venjances i lluites pel poder, enmig també de la intervenció de Gènova i Venècia en els afers de Xipre. Elionor abandonà definitivament l’illa el 1381 i, de retorn als territoris de la Corona d’Aragó, Pere el Cerimoniós li concedí una pensió i part del senyoriu de Valls. Hi residí durant anys, però tampoc allí va trobar una existència tranquil·la, perquè el conflicte de 1383 per l’impost del vi que arribava de Prades i Gratallops va provocar una Retrat de la reina Elionor d’Aragó i fotografia dels gegants Elionor d’Aragó i Pere de Lusignan de La Pessigolla de Valls. Cedida per l’Ajuntament de Prades / Viquipèdia (Joandrés) revolta amb morts i ferits, i el 1394 un nou avalot acabà amb l’assasografia d’aquesta reina medieval poeticomusical de Marc Guerris (19 h). El seu Divendres de cloenda sinat del seu majordom Bonanat del comtat de Prades. Les confe- rastre ha perdurat durant segles en la memò- Els gegants de la família reial de les Guarres dins del castell. rències es faran a la Sala 1 d’Oc- ria popular: a Valls se li atribueixen llegendes xipriota i el monòleg ‘Elionor, Elionor deixà Valls, es refugià a tubre del Centre Cívic de Prades sobre el carrer de la Cort, l’Àliga, la Santa Esregina’ tancaran les jornades Gratallops i acabà els seus dies a (c/ Muralla, 3). Dimecres, Eduard pina o la Torratxa. Divendres, la cloenda inBarcelona, retirada i dedicada a Juncosa Bonet analitzarà el retorn clourà El ‘making of’ de la recerca (12 h), una obres de caritat. Morí el 1416 i fou d’Elionor a Catalunya (19 h), i di- taula rodona amb documents; una cercavila Elionor, regina, interpretat per Encarna Laíenterrada amb solemnitat reial al jous Marina Navàs Farré tractarà amb els gegants i gegantons de la família re- nez. Entre conferències, documents i teatre, convent de Sant Francesc. la literatura i el folklore que ial xipriota, de La Pessigolla de Valls, acom- Prades rescata una dona que, sis segles desJoan Lizano Les jornades reviuen la bil’envolten, amb una proposta panyats de ministrers i bufons; i el monòleg prés, continua emergint entre llegendes.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Elionor de Prades, del tron de Xipre a la memòria popular de les terres catalanes

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: