Skip to main content

Dimarts 3 de novembre de 2026

Page 1

dimarts, 3 de novembre de 2026

Societat

13

La Festa del Modernisme dels Pallaresos programa més d’un centenar d’actes del 6 al 8 de novembre Opinió

Número: 5659

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Tarragona 6 Un passatger que s’havia quedat adormit a l’interior d’un bus a Battestini agredeix tres treballadors de l’EMT

21 Enric Casanovas Ripoll. Tarragona, AP-7 ‘connection’: «Fer créixer la ciutat cap a ponent és un error de dimensions bíbliques»

REUS

La nova residència ICASS no tornarà a obrir fins al 2030 La Generalitat manté el projecte d’enderrocar l’edifici i construir un nou equipament, que disposarà d’entre vuitanta i noranta places per a gent gran 9 Gerard Martí

Futbol

Mobilitat 2

El Nàstic es queda congelat i cau derrotat contra el Huesca (2-0)

«El servei d’alta velocitat és precari, fa anys era molt millor» Els usuaris de l’alta velocitat han afrontat una nova jornada de retards i la suspensió del servei d’Ouigo

Els grana van tornar a mostrar la versió més irreconeixible fora de casa durant els noranta minuts l 16 a 18

Després de la tragèdia

Els controladors d’Adif critiquen la filtració d’àudios de l’accident i preparen una vaga l3

Salut

Santa Tecla incorpora al seu hospital del Vendrell el sistema de cirurgia robòtica Da Vinci

Habitatge

l8

El Catllar és el municipi tarragoní amb el preu del lloguer més disparat, per sobre de la mitjana del país

l 12


2 dimarts 3 de novembre de 2026

Nova jornada d’incertesa al servei d’alta velocitat marcada per l’aturada d’Ouigo Mobilitat l Més de 20.000 usuaris i una quarantena de trens van quedar afectats arreu de l’Estat per la cancel·lació de tots els trens aquest dilluns Adam Díaz Garriga «És un descontrol», afirmava l’Arantxa, usuària d’alta velocitat, mentre esperava el seu tren a l’Estació del Camp de Tarragona. El seu transport va patir una incidència que la va deixar esperant 40 minuts i va haver de canviar els bitllets. «M’han costat més de 100 euros i no hi ha reemborsament», explicava. El servei ferroviari estatal torna a ser el centre d’atenció després de l’accident ferroviari del passat 28 d’octubre a Urda, municipi de Terol, que va deixar almenys 69 morts. Aquest dilluns es va veure perjudicat el servei d’alta velocitat per part de la companyia Ouigo. Més de 20.000 persones i 40 trens arreu de l’estat van quedar afectades després que l’empresa cancel·lés tots els serveis durant 24 hores. Segons l’organització, la decisió es va prendre «únicament i exclusivament» per «evitar una confusió més elevada a les estacions i afectació als passatgers en el context actual». En el cas de Tarragona, des de les 7.00 h del matí les pantalles del recinte ja mostraven el missatge de «tren cancel·lat». La companyia vinculava la manca de servei a les vagues anunciades pel Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) el passat dijous 29 i aquest dilluns en relació amb un «conflicte laboral sobre el conveni col·lectiu». La intenció, segons la institució, era mantenir els serveis mínims «en un 72%», però l’Audiència Nacional va provocar la inhabilitació d’aquests a última hora del passat divendres. A causa de la impossibilitat de «decretar

quins eren els trens que podien circular», Ouigo va decidir anul·lar tots els serveis restants. Entre les mesures preses per l’entitat, els usuaris van poder demanar una compensació immediata del 200% del seu bitllet i un canvi del seu bitllet sense cost. Els passatgers, però, van posar el focus en la contínua alteració del servei d’altra velocitat, assegurant que, fins ara, «no es pot garantir la seva eficàcia». «El servei és precari, fa anys era molt millor», indicava l’Arantxa mentre esperava el seu tren. Emprenyament La inversió en les infraestructures ferroviàries i la poca fiabilitat del servei són els dos principals arguments de queixa dels usuaris que utilitzen habitualment els trens d’alta velocitat i Rodalies. És el cas de Maria Dolors, qui ha d’agafar el tren des de Torredembarra per anar a Tarragona cada cert temps i es mostrava enfadada mentre esperava l’arribada del transport: «Tenim un molt mal servei i les inversions

Els usuaris també van detectar incidències a Rodalies amb retards durant tot el dia Els maquinistes del Grup Renfe preveuen dues noves vagues el 10 i 12 de novembre

no van a cap lloc», etzibava la veïna torrenca. Per altra banda, Vicenç, un veí de Reus que esperava el tren d’alta velocitat, va aprofitar per criticar «l’abandonament de Rodalies» i destacava que, al Camp de Tarragona, el servei «sempre ha anat bé». «Han invertit en alta velocitat i als trens de mitjana distància els han deixat de banda», lamentava Vicenç. El reusenc, a més, es va mostrar preocupat pels talls que està valorant fer el Ministeri de Transports de l’Estat per millorar la línia entre Madrid i Barcelona. «El problema serà que, si tanquen la via, l’alternativa serà l’avió», indicava Vicenç. Durant la jornada d’ahir, els trens entre Tarragona i Madrid van ser els més afectats pels endarreriments i les incidències. Carla, usuària de Renfe, també viatjava a la capital de l’Estat i va patir un retard de gairebé una hora. «Normalment, arribo a temps, però últimament va fatal», explicava la usuària. En aquest sentit, detallava que, en els últims mesos, el servei s’ha vist agreujat. «Crec que el servei podria ser més eficient i sense tantes incidències», concloïa la passatgera. Més vagues En línia amb les vagues convocades pels maquinistes d’Ouigo a través del Semaf aquesta setmana, els treballadors del Grup Renfe també preparen dues convocatòries els pròxims dies 10 i 12 de novembre. Les noves protestes afectaran el servei de Rodalies, mitjana i llarga distància, com també als trens

Usuaris de les estacions del Camp de Tarragona i d’Adif esperant l’arribada de trens amb retard en una jornada marcada per les aturades i les incidències. Gerard Martí

d’alta velocitat. En el cas del dia 10, la vaga serà de 24 hores, mentre durant la següent es viuran aturades parcials al llarg de la jornada. El motiu de les noves aturades seguirà la motivació de les ja convocades: el descontentament dels treballadors sobre la manca d’inversió en infraestructures i reforç de la seguretat ferroviària. Un compromís sobre el qual el ministre de Transports, Óscar Puente, va fer incís durant les últimes compareixences, analitzant la possibilitat de tancar-les temporalment.

El servei és precari, fa anys era molt millor i arribaven puntuals, ara és un descontrol ∆ Arantxa. Usuària d’AVE des de Tarragona

Han invertit en alta velocitat i Rodalies l’han deixat de banda. El problema és que si tanquen la línia, l’alternativa serà l’avió ∆ Vicenç. Veí de Reus i usuari de Rodalies


3 dimarts 3 de novembre de 2026

Renfe proposarà limitar a 40 km/h la represa de la marxa quan caigui l’LZB Seguretat l També demanarà que el centre de control confirmi que no hi ha un altre tren ACN Renfe està treballant en una proposta per limitar sempre a 40km/h la represa de la circulació dels trens després d’una caiguda del sistema LZB. En un document que ja circula públicament, però que fonts de Renfe remarquen que encara no és una decisió definitiva ni una instrucció aprovada, també es demana que el maquinista sempre confirmi amb el centre de control que no hi ha cap altre tren dins del seu cantó de bloqueig. La proposta, que arriba després d’una petició similar dels sindicats, s’està treballant conjuntament amb Adif i l’ERTMS, el sistema europeu de gestió del trànsit ferrovari, i formaria part d’un paquet més ampli de mesures. En tot cas, Renfe recorda que no és ni el regulador ni gestor de la circulació. La mesura, a més, no afectarà a les línies de Tarragona El Sindicat Espanyol de Maqui-

nistes Ferroviaris (Semaf) ja va reclamar dissabte fer servir sempre la marxa a la vista, que impedeix als trens circular a més de 40 km/h, quan es desconnecti algun dels sistemes de seguretat i pugui haver-hi més d’un tren aturat a la via. El sindicat va enviar un escrit a l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) on es demanava que es modifiquin els protocols de manera «urgent» arran de l’accident d’Urda. Al text, el Semaf subratllava que la normativa no tan sols s’ha de refer en cas que hi hagi una desconnexió de l’LZB (el sistema que guiava els trens al tram de la tragèdia) sinó també l’ERTMS (el

Els sindicats reclamen la mesura, que no afectarà les línies tarragonines

model europeu que també s’utilitza en circulació ferroviària). Aquest dilluns, el sindicat ha tornat a insistir sobre la mesura a l’AESF, perquè «no trigui a acceptar la proposta» que ara ja planteja obertament Renfe, i que la faci extensiva a tots els operadors amb «l’objectiu d’elevar les restriccions de la circulació per ser més garantistes amb la seguretat i mitigar la pressió per temps». Mentrestant, el sindicat demana a tots els maquinistes que «extremin la precaució en la seva operativa diària per estar 100% segurs que tot compleix rigorosament la normativa vigent». «Resulta incomprensible que els maquinistes hàgim d’estar convocant dies de vaga per forçar als responsables de garantir la seguretat ferroviària a posar tota la voluntat possible i complir amb els compromisos que garanteixin un canvi en seguretat», ha destacat el sindicat.

Els controladors d’Adif preparen una vaga per denunciar manca de personal Ferrocarrils l Els controladors de circulació d'Adif preparen una vaga per denunciar les condicions laborals després de l'accident ferroviari d'Urda (Toledo), en què l'AVE va envestir un tren Iryo que estava aturat. El Sindicat de Circulació Ferroviària (SCF) preveu activar aquesta setmana la comissió de conflictes, pas previ a uns aturaments encara

sense data. El col·lectiu denuncia que al Centre de Regulació i Control d'Atocha falta un 20% de la plantilla necessària, que les incidències s'han multiplicat i que sovint no es respecten les pauses obligatòries davant les pantalles. També assegura que rep pressions per restablir el trànsit ràpidament i evitar indemnitzacions als viatgers. Els treballa-

dors consideren que se'ls assenyala per l'accident després que el ministre Puente qualifiqués d'errònia l'autorització perquè l'AVE reprengués la marxa amb normalitat quan havia fallat el sistema de seguretat LZB. Els serveis mínims limitarien l'impacte de la vaga en la circulació, però el sindicat vol fer visibles les reivindicacions. l Joan Lizano


4 dimarts 3 de novembre de 2026

Inicien les obres dels habitatges socials a l’Arrabassada Urbanisme l L’Ajuntament comença l’excavació de la parcel·la i preveu lliurar els pisos cap al 2028 Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona ha començat la primera fase de les obres per construir 40 habitatges de protecció oficial (HPO) a la zona de l’Arrabassada, al carrer Joan Fuster. L’actuació consisteix en el desbrossament i l’excavació de la roca de la parcel·la municipal. El conseller de Territori, Nacho García, va visitar ahir el solar i va presentar l’actuació als mitjans de comunicació. Segons García, aquesta primera fase s’allargarà fins a l’entorn del primer trimestre del 2027. Un cop acabada l’excavació, es podrà passar a la construcció de l’edifici, que acollirà els 40 habitatges, que tindran superfícies d’entre 70 i 80 metres quadrats. El projecte constructiu està «pràcticament acabat» i en les properes setmanes passarà a supervisió municipal, abans de licitar les obres. L’objectiu és encavalcar el final de l’excavació amb la licitació de l’obra, per poder començar la construcció sense interrupcions. Quan comencin les obres de l’edifici, el termini d’execució serà d’uns 18 mesos. Això situa el lliurament dels habitatges aproximadament

Els treballs d’excavació tenen una durada prevista de sis setmanes. Joan Carles Borrachero

cap al 2028. «Creiem que cal que tots els barris de la ciutat disposin d’oferta d’habitatge assequible protegit i aquesta promoció és la punta de llança d’aquesta política», va indicar el conseller. El conseller va subratllar que l’actuació a Llevant té un valor simbòlic. Fins ara, l’HPO s’havia concentrat en determinades zones de

la ciutat. L’Ajuntament vol canviar aquesta tendència i portar-lo a tots els barris, perquè, va dir, «tothom té dret a viure a qualsevol lloc de Tarragona». García va recordar que l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania, com mostren les dades i les enquestes de diversos àmbits. Va afegir que el consistori hi treballa des de fa molts anys per do-

nar sortida a les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge digne. Els treballs d’excavació tenen un pressupost base de licitació de 760.046,44 euros (IVA inclòs) i una durada prevista de sis setmanes. Les actuacions previstes inclouen l’excavació en terreny rocós, la retirada i gestió dels materials resul-

«Cal que tots els barris de la ciutat disposin d’oferta d’habitatge assequible protegit» tants, la formació de plataformes i talussos, així com totes aquelles operacions necessàries per garantir les condicions adequades d’estabilitat i preparació del solar per a la futura edificació. García va explicar que «hem dividit l’obra en dues fases, l’excavació i la construcció poder sincronitzar-nos amb l’obra del solar del costat i així minimitzar l’afectació al veïnat». L’accés als habitatges de Llevant seguirà el mateix procediment que la resta d’HPO que desenvolupa el consistori. Cal estar inscrit al registre oficial de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial de la Generalitat. García també va fer referència al Pla de Millora Urbana 34, a l’entorn del Nàstic, on el 40% dels habitatges seran de protecció oficial. Si tot va com està previst, la Comissió Territorial d’Urbanisme l’aprovarà definitivament demà. Això permetrà supervisar els projectes d’urbanització, redactar la reparcel·lació i, finalment, licitar les obres. ECP ho celebra «Això és exactament per al que serveix la política i per al que serveixen els pressupostos: per transformar la vida de la gent. Porta el segell de la feina que hem fet des d’En Comú Podem», assenyalen des del grup municipal lila.

L’exposició d’Open Arms arriba a Tarragona per mostrar els més de 10 anys de rescats i defensa dels drets humans Societat l L'exposició 'Open Arms. Una missió a contracorrent' es va inaugurar ahir al Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona i es podrà veure gratuïtament fins al 6 de desembre. La mostra és un recorregut pels més de deu anys de trajectòria de l'organització en els rescats de persones al mar Mediterrani i en altres escenaris d'emergència. A través de fotografies, audiovisuals i material utilitzat durant les accions

humanitàries, la mostra reivindica la defensa dels drets humans i posa el focus en combatre els discursos d'odi. «Abandonar persones al mar per decisions polítiques no és acceptable, és immoral», va afirmar Òscar Camps, fundador i director de l’entitat, que va dir que els 35.000 morts durant aquesta dècada «eren evitables». Després d'exposar-se al Palau Robert de Barcelona i a la Casa de la Cultura de Girona, l'expo-

sició d'Open Arms arriba a Tarragona per oferir una mirada sobre els rescats marítims, les migracions i la defensa dels drets humans. L'origen de l'organització humanitària, les diferents dimensions de les seves accions i els moments «més significatius» dels deu anys de vida es recullen en aquesta mostra. «No pretén ser una exposició còmoda, però sí que segurament us fareu algunes preguntes», va dir Camps. l ACN

Fotografia de l’acte d’inauguració de l’exposició al Tinglado 1. Port Tarragona


5 dimarts 3 de novembre de 2026


6 dimarts 3 de novembre de 2026

Tres treballadors de l’EMT de Tarragona pateixen una agressió mentre treballaven Societat l L’empresa condemna els fets i treballa en una modificació de l’ordenança municipal per endurir les sancions per conductes violentes Oriol Castro / Rubén Pizarro Imatge d’arxiu d’una protesta de Cel Net a les escales de la Catedral. Cel Net

Tres conductors de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) van patir diumenge una agressió mentre desenvolupaven la seva jornada laboral a Battestini. Un home es va quedar dormit a un bus i aquest va acabar la seva ruta. Quan els treballadors el van despertar, es va comportar de forma molt agressiva i va agredir els treballadors. L’empresa ha condemnat els fets i ha traslladat el seu suport als treballadors, que, segons ha informat, es troben bé. En un comunicat, l’EMT explica que des del primer moment ha estat al costat dels tres professionals, oferint-los «l’acompanyament i el suport necessaris». També ha confirmat que es van activar els protocols d’actuació establerts i ha agraït la «ràpida intervenció» dels Mossos d’Esquadra. Arran dels fets, l’empresa municipal ha anunciat que treballa en una proposta de modificació de l’ordenança municipal per endurir les sancions davant de conductes violentes i agressions contra els professionals del transport públic, sempre dins del marc legal vigent. «Cap professional hauria de patir una situació de violència mentre desenvolupa la seva feina», ha remarcat l’EMT, que considera la seguretat de la plantilla una prio-

Cel Net rebutja participar en la pròxima reunió de la Taula de Qualitat de l’Aire Societat l La plataforma considera que aquesta ha esdevingut un espai «estèril» Diari Més

Fotografia d’arxiu de l’intercanviador de Battestini. Ajuntament de Tarragona

Comitè d’empresa: «Assumir que el risc zero és impossible no significa resignar-se» ritat i assegura que continua treballant per reforçar les mesures de prevenció i protecció. Les seccions sindicals de CCOO, STR i USOC han condemnat «rotundament» les agressions i han expressat el seu suport als tres treballadors. Protocol activat Els representants sindicals han valorat que el protocol de l’empresa es va activar correctament i que la

intervenció policial va ser ràpida, però han advertit que aquestes mesures no van poder evitar els fets. Els sindicats reclamen a les administracions que revisin els instruments legals i normatius per reforçar la protecció dels professionals dels serveis públics i establir conseqüències més contundents davant les agressions. També demanen avançar en prevenció, coordinació entre administracions i cossos policials, i mecanismes de resposta més eficaços. «Assumir que el risc zero és impossible no significa resignar-se ni acceptar que les agressions formin part del nostre treball», assenyalen des dels sindicats en un comunicat.

La Plataforma Cel Net va anunciar ahir que no assistirà a la sessió de la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona convocada pel Govern de la Generalitat el pròxim divendres 6 de novembre. Es tracta de la novena convocatòria d’aquest espai des de la seva creació, l’any 2015, que es reprèn després de més de quatre anys d’inactivitat. Malgrat haver estat convocada a participar-hi, Cel Net ha decidit no assistir-hi davant la manca de resultats tangibles al llarg de més de deu anys de funcionament de la Taula. L’entitat, que fa vint anys que treballa en defensa de la salut de la població i pel control de la contaminació generada pel complex petroquímic de Tarragona, qüestiona la mateixa raó de ser d’aquest espai i denun-

cia que les propostes tècniques i científiques que ha impulsat «no han rebut una resposta efectiva per part de l’administració». «La Taula de la Qualitat de l’Aire ha demostrat ser un mecanisme polític ineficaç i estèril», diuen. Més de deu anys després de la seva creació per part del Departament de Territori i Sostenibilitat a instàncies del Parlament de Catalunya, i després de diversos períodes d’inactivitat, la plataforma denuncia que la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona «no ha complert les expectatives amb què es va crear». «Durant aquest temps, aquest espai no ha ofert cap solució ni resultat tangible per afrontar la problemàtica de la contaminació industrial al territori, malgrat les evidències científiques sobre els riscos que comporta per a la salut».

L’Ajuntament i el Port organitzen la primera edició de la Jornada d’Economia Blava, que serà el 24 de novembre Fòrum l L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Impulsa, i l’Autoritat Portuària organitzen el pròxim 24 de novembre la I Jornada d’Economia Blava de Tarragona. Aquesta serà una trobada que reunirà experts de referència, empreses, centres de coneixement i agents clau del territori per reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que ofereix l’economia vinculada al mar. La jornada, que

tindrà lloc al Teatret del Serrallo, neix amb la voluntat de generar un espai de debat, coneixement i connexió entre els diferents agents de l’ecosistema blau del territori, així com d’impulsar noves aliances i projectes que contribueixin al desenvolupament econòmic sostenible de Tarragona. Aquesta primera jornada s'inscriu en l'aposta que Tarragona està desenvolupant en els darrers anys per impulsar una

economia blava innovadora, sostenible i competitiva. L'Ajuntament, a través de Tarragona Impulsa, lidera aquesta estratègia amb la implicació dels principals agents del territori reunits al Pacte per a l'Economia Blava de Tarragona, del qual forma part l'Autoritat Portuària com a actor estratègic. Sota el lema Reptes globals, oportunitats locals, la jornada abordarà els desafiaments de futur. l Diari Més

Imatge d’arxiu de barques al Port de Tarragona. Isaias Mena


7 dimarts 3 de novembre de 2026


8 dimarts 3 de novembre de 2026

La Xarxa Santa Tecla incorpora un nou robot quirúrgic per a intervencions de més precisió Salut l L’Hospital del Vendrell ha estrenat el Da Vinci amb una primera operació ginecològica El robot ofereix més control i estabilitat i pot reduir el traumatisme quirúrgic

Diari Més La Xarxa Santa Tecla ha incorporat el sistema de cirurgia robòtica Da Vinci, una tecnologia que amplia les possibilitats de la cirurgia de precisió i reforça la qualitat assis· tencial en intervencions de més complexitat. L’Hospital del Vendrell és el primer centre que disposa d’aquest equip, que donarà servei a tota la Xarxa Santa Tecla i a la seva població de referència. El passat 23 d’octubre s’hi va dur a terme amb èxit la primera intervenció amb aquesta tecnologia: una histerecto· mia realitzada per l’equip del Servei de Ginecologia, encapçalat pel doc· tor Jordi Sentís. Aquesta operació marca l’inici de la cirurgia robòtica a la Xarxa Santa Tecla i representa també la primera intervenció amb el sistema Da Vinci al Baix Penedès. La incorporació del Da Vinci suposa un nou pas en la moder· nització dels recursos quirúrgics de la Xarxa Santa Tecla. El sistema permet als cirurgians controlar uns

El sistema permet als cirurgians controlar uns braços mecànics des d’una consola indicada, pot contribuir a reduir el traumatisme quirúrgic, les pèrdues de sang i el temps de recuperació. Fotografia de la primera intervenció amb el robot Da Vinci. Elena Gavaldà

braços robòtics des d’una consola, que reprodueixen els seus movi· ments amb gran precisió i ofereixen una visió tridimensional ampliada del camp quirúrgic. Entre els principals avantatges hi ha una major precisió en espais anatòmics reduïts, una millor vi·

sualització de les estructures i un suport addicional en determinades cirurgies complexes. Per als professionals, aquesta tecnologia ofereix més control i es· tabilitat durant la intervenció, així com una millor ergonomia. Pel que fa als pacients, quan la tècnica està

Diverses especialitats La implantació del Da Vinci s’em· marca en l’estratègia de modernit· zació dels recursos quirúrgics de la Xarxa Santa Tecla. En una primera fase, el sistema s’utilitzarà en pro· cediments seleccionats de gineco· logia, urologia i cirurgia general, sempre en funció de les necessitats clíniques de cada pacient i de les in·

dicacions de cada intervenció. En ginecologia, aquesta tecnolo· gia és especialment útil en procedi· ments complexos que requereixen una gran precisió. En urologia, faci· lita les intervencions en què la visió ampliada i la capacitat de maniobra són especialment importants. Pel que fa a la cirurgia general, s’aplica· rà en aquells procediments en què pugui aportar un benefici clínic. Amb aquesta incorporació, la Xarxa Santa Tecla posa a disposició dels seus professionals noves eines per abordar intervencions cada ve· gada més complexes. Formació dels professionals La posada en marxa del sistema Da Vinci també ha anat acompanyada d’un procés específic de formació per als professionals implicats. Actualment, la Xarxa Santa Tecla ja compta amb professionals acre· ditats en ginecologia, urologia i cirurgia general per realitzar inter· vencions amb aquesta tecnologia. Paral·lelament, altres professionals continuen el seu procés formatiu per ampliar progressivament el nombre d’especialistes acreditats. Amb la incorporació del Da Vinci, asseguren des de la Xarxa Santa Te· cla, aquesta «reforça el seu compro· mís amb la innovació, la modernit· zació dels equipaments i la millora contínua de l’atenció sanitària». Aquesta tecnologia, asseguren, per· met continuar desenvolupant els serveis quirúrgics i posar a l’abast dels professionals i dels pacients eines més avançades per millorar la qualitat assistencial.

Els treballadors de DOW es manifesten contra els acomiadaments per l’ERO Laboral l Els empleats de la companyia faran vaga del 10 al 13 de novembre ACN / Marta Omella Blanco Prop de 300 treballadors de DOW Chemical es van concentrar ahir al matí als accessos de la compa· nyia al polígon petroquímic nord, a la Pobla de Mafumet, per protes· tar contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que preveu 116 acomiadaments a l’Estat, la majoria als centres de Tarragona. La planti· lla reclama a la direcció que negociï una reducció real del nombre de llocs de treball afectats. Els treballa· dors denuncien que l’empresa està «cremant el període de consultes» amb reunions que no permeten

avançar en la negociació. «El pla social que ha presentat la companyia és una autèntica ver· gonya i una falta de respecte», va afirmar David Navarro, president del comitè d’empresa de DOW al polígon sud. També critica que no es vulguin estudiar alternatives per salvar llocs de treball. En aquest sentit, el comitè proposa analitzar individualment els llocs de treball que es volen suprimir per buscar possibles alternatives. «No volen escoltar arguments», va lamentar el president. Després de sis reunions, segons els representants sindicals, l’únic moviment de l’empresa ha

estat reduir en tres el nombre d’aco· miadaments previstos. Demà la plantilla tindrà una nova reunió amb la direcció i man· té convocades quatre jornades de vaga, del 10 al 13 de novembre. «Si continuen amb aquesta actitud, hi haurà més convocatòries de vaga, més aturades i més actes reivin· dicatius», va advertir Navarro. Els treballadors també alerten que la reducció de personal podria com· prometre la seguretat de les instal· lacions, ja que, asseguren, disposar de menys efectius pot dificultar la detecció d’incidències i la resposta davant possibles problemes.

Fotografia de la protesta dels treballadors de DOW d’ahir al matí. ACN

Per la seva banda, DOW assegura que continua centrada en el període de consultes i en el diàleg amb els representants dels treballadors per assolir «el millor acord possible per a totes les parts». L’ERO es va pre·

sentar inicialment al juny amb 138 acomiadaments, una xifra que pos· teriorment es va rebaixar fins als 116. La majoria afecten Tarragona, on la companyia concentra 690 dels 730 llocs de treball que té a l’Estat.


9 dimarts 3 de novembre de 2026

Fotografia d’arxiu de la residència de gent gran ICASS, que es preveu que sigui enderrocada l’any vinent per a construir-ne una de nova. Gerard Martí

La residència ICASS tindrà entre 80 i 90 places i es posarà en marxa l’any 2030 Drets Socials l També es pretén crear un centre de dia vinculat a la residència amb una trentena de places Miquel Llaberia La futura nova residència ICASS disposarà d’entre 80 i 90 places per a residents organitzades en diverses unitats de convivència. Segons confirmen fonts del departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, la voluntat continua sent l’enderroc de l’edifici actual per a construir-ne un de nou, un projecte que està encara en «fase d’estudi tècnic». A més, també preveuen que es creï un centre de dia amb 30 places disponibles. Així i tot, des del departament asseveren que «la capacitat definitiva quedarà subjecta a l’anàlisi arquitectònica». La voluntat és que l’inici d’obres sigui el 2027 i s’espera que l’equipament es posi en funcionament l’any 2030. Aquesta és la primera vegada que des de la Generalitat s’han atrevit a donar alguns detalls inicials sobre com s’albira el futur de l’ICASS. El

passat mes d’abril l’Estat ja va donar el vistiplau perquè el Govern pogués enderrocar la residència i construir una de nova, ja que l’immoble i el solar són propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Ara bé, el nou edifici serà de titularitat de la Generalitat, tot i que els terrenys els mantindrà l’òrgan central. En el seu moment la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, va explicar que s’havia optat per l’enderroc i construcció d’un nou edifici perquè la rehabilitació de l’actual «no era ideal». Segons va argumentar, les instal·lacions eren molt antigues i l’actuació «extremadament cara». Precisament, l’any 2024 la Generalitat de Catalunya ja va aprovar destinar 14 milions d’euros per a la reforma integral de l’equipament. Amb tot, la inversió necessària s’enfilava als 19,5 milions d’euros en actualitzar el projecte. A més, l’aspecte positiu de construir un nou

L’apunt

Les famílies de la residència ICASS, les més crítiques amb la gestió La plataforma de familiars afectats pel tancament de la residència de gent gran ICASS a Reus han estat especialment crítics amb la manera que des de la Generalitat han gestionat tant el tancament com la reconstrucció de l’edifici. Al llarg dels més de dos anys des del tancament de la residència el passat mes de juliol de 2024, els residents han denunciat reiteradament sentir-se «abandonats» per part de les administracions i sense respostes que els satisfacin els seus dubtes. Per aquest

motiu, han exigit, a banda de què la Generalitat mantingui el seu compromís de què la residència continuï sent pública, un calendari clar, a banda de tenir més detalls tècnics sobre per què s’han pres les decisions que s’han pres com, per exemple, enderrocar l’edifici per a construir un de nou. Alhora, també han estat crítics amb l’Ajuntament de Reus que, tot i que no sigui una administració competent en la matèria, consideren que no ha exercit tota la pressió necessària cap a la Generalitat.

edifici és que «permet obrir una nova etapa de pensar quin model de residència volem, amb les màximes qualitats, el compromís amb

la sostenibilitat i petites unitats de convivència». Alhora, la consellera va expressar en el seu moment la intenció de fer que la ciutadania

La voluntat continua sent enderrocar l’edifici actual i construir-ne un de nou fos «partícip de la construcció d’un equipament tan important». Des del govern municipal sempre s’ha afirmat que s’ha treballat i pressionat a la Generalitat per tal que les administracions competents duguessin a terme l’obra. La mateixa batllessa de Reus, Sandra Guaita, va expressar en el seu moment que s’havia instat a la Generalitat perquè el nou projecte fos una residència «del segle XXI» i que «s’adapti a les necessitats i l’estil de vida que vol la ciutadania». Alhora, des dels partits de l’oposició al consistori reusenc com Junts, la CUP o el PP han criticat reiteradament la «falta de transparència» durant tot el procés.


10 dimarts 3 de novembre de 2026

MaserGrup duplica la seva presència al mercat d’Amèrica del Nord Empresa l El grup ha adquirit la totalitat del negoci de fabricació de ‘pouches’ per a tercers d’Skjodt-Barrett als Estats Units i al Canadà Diari Més MaserGrup ha adquirit el 100% del negoci de fabricació per a tercers (productes en format pouch) d’Skjodt-Barrett als Estats Units i el Canadà. L’operació inclou els actius ubicats a Lebanon (Indiana), un complex industrial de 130.000 metres quadrats (m2), que acull una planta de producció de 50.000 m2. La incorporació d’Skjodt-Barrett, que passarà a denominar-se SBFoods, actuant sota el paraigua de Fruselva, «aporta coneixement tècnic, una sòlida cartera de clients

i un equip amb àmplia experiència en la fabricació d’alimentació infantil», es valora des de MaserGrup. Skjodt-Barrett compta, a més, amb una posició consolidada en el mercat nord-americà, un factor clau per accelerar el desenvolupament a la regió. La transacció converteix el hòlding MaserGrup en el principal fabricant per a tercers de productes en format pouch a Amèrica del Nord, duplicant la seva presència en el mercat i ampliant la seva capacitat per atendre marques i retailers. Així mateix, l’adquisició enforteix la seva posició produint baby food

Instal·lacions productives d’Skjodt-Barrett a Indiana, Estats Units, que han passat a mans del hòlding industrial. Cedida

i snacks saludables per a infants. «Aquesta adquisició representa una fita en el nostre projecte empresarial», afirma Xavier Martínez, president de MaserGrup. «Skjodt-Barrett ha construït una organització de gran qualitat, amb clients de primer nivell, grans proveïdors, un profund coneixement del sector, i un equip

humà altament qualificat», destaca, i afegeix que «volem recolzar-nos en aquestes fortaleses per obrir una nova etapa de desenvolupament conjunt i continuar oferint el millor servei als nostres clients». El procés d’integració es durà a terme preservant la continuïtat operativa i fomentant la col·

laboració entre els equips d’ambdues organitzacions. A més de mantenir la plantilla actual de 350 professionals als Estats Units i 10 al Canadà, el grup preveu incorporar prop d’un centenar de nous col·laboradors per acompanyar el creixement previst de l’activitat a la planta de Lebanon, a Indiana.

Imatge d’una xerrada al CAP Marià Fortuny de Reus. Cedida

Salut Sant Joan posa en relleu la veu dels pacients Societat l Més de 40 activitats per millorar els serveis de salut han marcat la II Setmana de l’Experiència de Pacient Diari Més La II Setmana de l’Experiència de Pacient a Salut Sant Joan ReusBaix Camp va cloure divendres, després de cinc dies amb activitats dedicades a reforçar l’atenció centrada en les persones i a donar pro-

tagonisme a la veu dels pacients en la millora dels serveis de salut. «Ha estat una setmana que ens ha permès escoltar, compartir i aprendre de les vivències de pacients, famílies i professionals», afirma Raquel Gutiérrez, cap d’Atenció al Ciutadà i Experiència de Pacient.


11 dimarts 3 de novembre de 2026

Sergi Peralta Moreno

E

l viatge de Ramon Go· mis pel món del teatre va començar l’any 1970. Metge de professió, amb especialització en endocrinologia i nutrició, el seu debut artístic no va sorgir del no-res. Ja a l’institut, va formar part del repartiment d’una obra basada en una locució radio· fònica d’un partit de futbol. Va ser allà que el seu camí va creuar-se per primera vegada amb el futur direc· tor Lluís Pasqual, amb qui establiria una estreta i prolífica amistat. Des d’aleshores, ja no ha deixat de cos· tat la dramatúrgia —arribà a fundar la companyia La Tartana—. «En cada moment, el teatre va lligat a la nostra vida; es viu, històricament i en la meva vida», se sincerava. A punt de celebrar el 80è aniversari, Arola Editors ha publicat Ramon Gomis. Teatre reunit (1970-2026), una compilació dels seus textos que va presentar-se en societat al Centre de Lectura i que va comptar amb la lectura de fragments a càrrec de la directora i actriu Rosa Mateu. La directora de la biblioteca de l’ateneu, Neus Anglès, ja va avisar que el volum va més enllà dels lí· mits d’una antologia tradicional: «No només ressegueix la trajectòria dramatúrgica de l’autor, sinó que, en un primer moment, ens acom· panya a copsar la Catalunya més popular de la dècada dels 70 i els 80, mentre que, posteriorment, ens endinsa en el cosmos de la intimitat humana, de la nostra vulnerabilitat i en el món de les emocions més

l Cultura

Cinc dècades de teatre de Ramon Gomis El Centre de Lectura acull la presentació del llibre ‘Ramon Gomis. Teatre reunit (1970-2026)’, una compilació dels textos del dramaturg

Ramon Gomis va estar acompanyat per Lluís Pasqual i Fina Masdéu durant l’acte celebrat ahir. Gerard Martí

profundes, però també més ba· nals». La cronologia ho demostra. La primera etapa, entre el 1970 i el

1976, conformada per una trilogia dramàtica de caràcter social —Petita història d’un home qualsevol,

Vermell de xaloc i Llumí d’or — va ser testimoni de reconeixements i premis, però, també, de la censura.

Ramon Gomis: «En cada moment, el teatre va lligat a la nostra vida, es viu històricament» «Si les escrivissis ara, les enfo· caries de la mateixa manera?», va preguntar la filòloga Fina Masdéu a l’autor. La resposta va desgranar-se en tres ítems. El primer, «el teatre era una eina d’antifranquisme, te· nia una visió social, era coral». El se· gon, «les tres primeres obres estan fora de mi», és a dir, encara que hi hagués personatges inspirats en la realitat, «no soc jo el protagonista». Així mateix, sense apuntadors que col·laboressin, els actors havien de memoritzar els seus papers i, per facilitar la tasca, «els textos eren curts». «Si fos en aquell moment, seguiria fent aquesta mena de tea· tre», va rubricar Gomis. Al període caldria sumar 28 de juny, que no havia estat representada amb ante· rioritat, un «divertiment reusenc», amb un toc irònic, amb la Tronada a l’epicentre. La seva producció va patir una se· quera de deu anys, fins a finals dels 80, conseqüència d’uns temps can· viants. «Quan va passar un temps, vaig pensar que havia d’explicar co· ses meves, que havia de deixar clar que el món tenia un impacte sobre mi», digué el dramaturg. «Per a mi, el teatre també era una cerimònia i, en certa manera, és una missa», va reflexionar. S’obria un període en què s’atreví a parlar temes dispars com l’amistat o la immigració.

Reus acollirà una jornada sobre salut mental i benestar en la comunicació Societat l L’acte comptarà amb la presència de la Premi Pulitzer 2017, Mar Cabra Diari Més El Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya i la regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus organitzen una jornada sobre sa· lut mental i benestar en el món de la comunicació i la informació el dijous 5 de novembre. Aquest acte, que tindrà lloc entre les 17.30 i les 20.30 hores al Centre Cívic Gregal, ubicat al carrer d’Antoni Gaudí nú· mero 18, i comptarà amb la presèn· cia de la periodista d’investigació, guanyadora del Premi Pulitzer 2017 i cofundadora de The Self-Investigation, Mar Cabra, com a ponent

principal de la sessió. La jornada té la voluntat de posar l’accent sobre com la càrrega de treball, la preca· rietat de les condicions laborals, les pressions internes i externes, la sobreexposició informativa o un entorn laboral advers són factors que incideixen negativament en la salut mental dels periodistes. De fet, segons una enquesta interna realit· zada l’any 2024 a càrrec del Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya, un 60% dels periodistes consultats considerava que l’abandonament de la professió era una opció viable a causa de problemes en l’àmbit de la salut mental.

Posteriorment a la ponència de Mar Cabra, es durà a terme una taula rodona sobre els efectes del context laboral en la salut mental enfocat en el sector periodístic. Aquest col·loqui comptarà amb la participació dels periodistes col· legiats Laia Díaz i Jaume Vich, de la tècnica de salut pública de l’Ajunta· ment de Reus, Míriam Cid, i de Ma· ria José Serrano, psicòloga experta en factors de risc psicosocials en el treball. El debat serà moderat pel vicepresident de la Demarcació de Tarragona del Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya, Carlos Domènech. Per acabar, després de

Fotografia de la periodista d’investigació i Premi Pulitzer 2017, Mar Cabra. Cedida

gaudir d’una pausa per a fer un cafè amb els assistents de l’acte, la jor· nada conclourà amb els monòlegs a càrrec del col·lectiu d’humoristes Risses. L’esdeveniment compta també amb la col·laboració del Col·

legi Oficial de Psicologia de Cata· lunya. L’activitat és gratuïta i totes aquelles persones que estiguin inte· ressades a assistir-hi han d’inscriu· res previament a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat.


12 dimarts 3 de novembre de 2026

El preu mitjà del lloguer puja un 11% a Reus i un 8% a Tarragona respecte al 2024 Economia l Les rendes han augmentat dels 569 als 631 euros a la capital del Baix Camp, però la Generalitat deixarà de considerar-la zona tensionada John Bugarin / ACN El cost mitjà del lloguer ha arribat als 700 euros mensuals a Tarragona durant el segon trimestre del 2026, un 7,9% més respecte del mateix període del 2024. A Reus, l’increment va ser encara més pronunciat: la xifra ha passat dels 569 als 631 euros, un 10,9% més. L’evolució de les dues principals ciutats del Camp s’emmarca en un mercat català on els preus continuen a l’alça, dos anys després de l’entrada en vigor dels topalls impulsats per la Generalitat. Al conjunt del país, l’import mitjà s’ha situat en 877,81 euros, un 2,7% més que fa un any. L’encariment no ha estat homogeni a la demarcació tarragonina. Entre els municipis analitzats, Vila-seca destaca amb una pujada del 24,1% en dos anys, en passar de 548 a 680 euros mensuals. També han augmentat les rendes a Valls, un 10,4%, i a Cambrils, un 9,2%, fins als 550 i 739 euros, respectivament. Salou registra un increment més moderat, del 5,7%, i se situa en 689 euros. A l’altra banda, Torredembarra pràcticament no ha variat, amb un augment de només el 0,3% —de 622 a 624 euros—, mentre que Montblanc és l’única de les principals localitats analitzades on el lloguer ha baixat, un 1,8%, fins als 432 euros. El Catllar té el lloguer mitjà més elevat dels municipis de la llista, amb 947 euros mensuals, per sobre de la mitjana catalana. Tot i això, la xifra és inferior als 1.033 euros que registrava el mateix període del 2024. La comparació entre capitals de província situa Tarragona per sota de Girona, amb 827 euros, i molt

lluny de Barcelona, amb 1.140,89 euros. Lleida se situa en 582 euros. En els dos darrers anys, Tarragona ha augmentat un 7,9%, per sobre de Girona (5,9%) i Lleida (6%), mentre que Barcelona presenta una variació més continguda, del 0,8%. Aquestes xifres s’emmarquen en la regulació que va impulsar la Generalitat fa dos anys i que limita el preu dels nous contractes als municipis declarats zones de mercat residencial tensionat. Segons el balanç presentat ahir per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, des del primer trimestre del 2024 els lloguers han augmentat un 0,7% de mitjana a les zones tensionades, davant de l’11% als municipis no regulats. El preu mitjà dels nous contractes en les primeres ha estat de 894 euros, mentre que el Govern calcula que, sense els topalls, hauria arribat als 1.023 euros. Canvis en les zones tensionades Cal recordar que la Generalitat ha decidit no prorrogar la declaració de Reus com a zona de mercat residencial tensionat quan caduqui, el març del 2027, malgrat que el preu mitjà del lloguer a la ciutat ha augmentat prop d’un 11% en dos anys. El Govern va anunciar la decisió al juliol i la va justificar per la millora de la situació arran de mesures com la limitació de les rendes i la promoció d’habitatge públic. En canvi, a l’octubre va ampliar la relació de municipis tensionats amb quatre localitats de la demarcació: Constantí, Vila-seca, la Pobla de Mafumet i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. En els dos anys anteriors,

els lloguers havien pujat un 54,6% a Constantí, fins als 640 euros; un 24,1% a Vila-seca; un 34,9% a la Pobla de Mafumet, fins als 676 euros, i un 16,9% a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, fins als 610 euros.

Només el Catllar està per sobre de la mitjana catalana, que se situa en 877,81 euros

Imatge d’arxiu d’un bloc de pisos situat al centre de la ciutat de Tarragona, on el cost mitjà del llogue

L’evolució del preu del lloguer als municipis tarragonins MUNICIPI Valls Cambrils Mont-roig del Camp Reus Montblanc Falset Altafulla Constantí Salou Tarragona Torredembarra Vila-seca Alcover Montbrió del Camp Riudoms La Selva del Camp Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant La Canonja El Catllar Creixell El Morell La Pobla de Mafumet Roda de Berà Vilallonga del Camp

Preu (€) 2n trimestre 2024 498 677 570 569 440 792 414 652 649 622 548 546 546 564 631 522 546 1.033,33 644 604 501 723 567

Preu (€) 2n trimestre 2025 554 714 670 585 486 407 867 526 648 673 659 629 493 482 557 592 580 614 710 567 659 672 640 614

Preu (€) 2n trim


13 dimarts 3 de novembre de 2026

Els Pallaresos viatjarà al 1915 amb la festa del modernisme Agenda l Del 6 al 8 de novembre, el municipi acollirà més de cent actes i més de dos-cents recreadors Joan Lizano

er s’ha situat en 700 euros. ACN/Mar Rovira

mestre 2026 550 739 671 631 432 452 722 640 689 700 624 680 591 624 610 581 610 539 947 588 541 676 689 654

És zona tensionada? març de 2024 març de 2024 juliol de 2024 surt el març del 2027 juliol de 2024 març de 2024 juliol de 2024 octubre de 2026 març de 2024 març de 2024 març de 2024 octubre de 2026 juliol de 2024 juliol de 2024 juliol de 2024 juliol de 2024 octubre de 2026 març de 2024 No juliol de 2024 juliol de 2024 octubre de 2026 juliol de 2024 No

Els Pallaresos tornarà a principis del segle XX aquest cap de setmana, del 6 al 8 de novembre, amb la sisena edició de les Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900. La Gran Festa oferirà més d’un centenar d’actes i reunirà més de 200 recreadors als carrers del nucli antic, que s’ambientaran en l’any 1915. La trobada fictícia entre Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol serà un dels eixos d’una edició marcada pel centenari de la mort de Gaudí. El programa inclou mercats modernistes, d’antiquaris, d’entitats i d’oficis, més de quinze tallers, visites guiades, música i representacions teatrals. La celebració s’obrirà divendres a les 19 h al Centre Jujol amb el pregó de Jordi J. Romera, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes. La jornada també inclourà el lliurament dels IV Premis Jujol, la presentació d’un curt sobre els cinc primers anys de les jornades i una exposició de roba d’època. Dissabte concentrarà bona part dels actes centrals. A les 10.30 h, el president del Parlament, Josep Rull, tallarà la cinta inaugural al Centre Jujol, abans del primer passacarrers, obert a les persones que vulguin vestir-se d’època. Al migdia, la plaça de l’Era acollirà la recreació de l’arribada de Gaudí al poble, acompanyat dels arquitectes Jujol i Josep Maria Pujol, i la posterior visita protocol·lària al nucli antic. També s’hi representaran manifestacions

Un grup de participants amb indumentària modernista passeja pels carrers dels Pallaresos durant una edició anterior. Francesc Sech

Les jornades recrearan l’arribada fictícia de Gaudí acompanyat de l’arquitecte Jujol populars contra la ‘llei del soldat de quota’, que permetia escurçar el servei militar a canvi d’un pagament, i una exhibició castellera a l’antiga dels Xiquets del Catllar. Els visitants hi podran veure escenes de safareig i les fresques del poble. Entre les novetats destaca un mural de més de 130 metres quadrats, obra de Carles

Arola, dedicat a la relació entre Jujol i Gaudí i a personatges de la història local. La jornada es completarà amb tallers artesanals, visites a la Casa Bofarull, música al carrer, la presentació dels nous gegants modernistes, Josep i Teresa, un ball de Festa Major i un concert de piano al pati de la Casa Bofarull. Diumenge, la III Milla Modernista obrirà el programa a les 9 h amb una cursa de 1.609 metres en què els participants hauran de portar vestuari d’època. Els mercats i el carrer dels oficis continuaran actius, així com les visites teatralitzades

al patrimoni de Jujol, els jocs tradicionals, els tallers familiars i les recreacions de la vida quotidiana del 1915. També es repetiran l’arribada fictícia de Gaudí, les protestes populars i els passacarrers. La festa s’acomiadarà a les 18 h amb el concert Recordant la Belle Époque, de la Cobla Reus Jove, a la Casa Bofarull. L’alcaldessa, Maria Grau, destaca el valor cultural i de cohesió social de les jornades, mentre que la regidora de Turisme, María Jesús Coronado, reivindica la implicació del veïnat i de les entitats. El programa es pot consultar a elspallaresos1900.cat.

CaixaBank i la FEHT renoven l’acord per impulsar finançament i serveis a les empreses turístiques del territori Conveni l CaixaBank i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) han renovat el conveni de col·laboració per facilitar a les empreses turístiques l’accés a serveis financers adaptats. L’acord, signat pel director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep Maria Gonzàlez, i la presidenta de la FEHT,

Berta Cabré, inclou finançament per renovar establiments, gestió de pagaments, assegurances i banca digital. També preveu activitats formatives i la difusió d’informes de CaixaBank Research i dades de big data. CaixaBank també serà el patrocinador principal de la cinquena Nit de les Estrelles, el 3 de desembre a l’Aeroport de Reus. l Diari Més

Berta Cabré i Josep M. Gonzàlez durant la signatura del conveni de coŀlaboració. Cedida


14 dimarts 3 de novembre de 2026

Cambrils dedicarà 2,1 milions d’euros a renovar els contenidors del municipi Serveis l El ple municipal aprova la mesura per facilitar la cessió d'equipaments a la pròxima empresa de recollida de residus Adam Díaz Garriga El ple de Cambrils va aprovar inicialment la renovació dels contenidors del servei municipal. La iniciativa es va presentar en sessió extraordinària aquest dilluns i serà possible gràcies a l’impuls atorgat pel romanent econòmic del consistori de l’exercici del 2025.. En total, es preveuen destinar 2,1 milions d’euros per tirar endavant la substitució dels elements, la qual s’executarà en el marc d’un canvi històric del servei de recollida de la brossa el 2027. D’acord amb el regidor d’Hisenda, David Chatelain, la renovació «constitueix una inversió estratègica» que es portarà a terme amb «els recursos de l’Ajuntament». A partir del pròxim mes d’abril de l’any vinent, el consistori preveu licitar el nou servei de recollida després d’anunciar que no renovarà el conveni amb l’empresa comarcal, Secomsa. S’espera que l’entitat continuï fent treballs a la localitat fins que s’adjudiqui el nou servei, previsiblement a finals de l’any 2028. En aquest sentit, la intenció de l’Ajuntament és que la inversió en la millora de contenidors permeti cedir els equipaments a la futura empresa de manera més efectiva administrativament. «Tot plegat farà que es pugui fer la cessió sense modificacions i amb els costos liquidats», detallava Chatelain.

L’apunt

Aprovada la concessió de dotze medalles al Mèrit Una de les aprovacions del ple de Cambrils va ser la concessió de 12 de medalles al Mèrit Civic i Cultural. El guardó s’entregarà a persones o entitats que, durant el 2026, han destacat en diferents àmbits. L’acte de lliurament serà el pròxim 4 de desembre a partir de les 19.00 h a la Sala de Plens. Persones com l’artista David Callau, el fotògraf Lluís Domingo o, a títol pòstum, el metge Alphonse Arceline, seran alguns dels reconeguts.

Fotografia d’equipaments de contenidors al carrer Liles de Cambrils. Cedida

El consistori també invertirà 726.000 euros en millores urbanes en cinc punts Per contra, la mesura va rebre crítiques per part dels diferents partits de l’oposició. «Els nous contenidors no milloraran la difícil situació de la neteja que tenim al municipi», va lamentar l’edil Enric Daza, qui s’estrenava en el ple d’aquest dilluns

com a regidor no adscrit. En aquesta línia, la resta de formacions polítiques feien referència a la casuística que viu la localitat des del 2025, quan l’executiu local va aprovar la pròrroga del servei amb Secomsa abans que caduqués el contracte, davant la manca d’opcions per substituir l’entitat comarcal. Segons va confirmar el regidor de Serveis, Enrique Arce, l’Ajuntament de Cambrils va encarregar un estudi per decidir el model de recollida de residus que tindrà el municipi en

els pròxims anys. Ara, el consistori treballa en l’elaboració del plec de condicions per licitar el servei basat al document. 4 milions d’euros en actuacions Durant el ple, també es va donar llum verda modificacions de crèdit que, en total, sumaran inversions per valor de 4 milions d’euros. Una de les més destacades va ser la millora de voreres i pavimentació de cara a l’any vinent, per a la qual es destinaran 726.640 euros.

Segons va detallar el regidor d’Hisenda, es preveu actuar en cinc punts concrets del municipi. Els carrers Còrsega i Belgrad rebran la dotació més gran, de 232.000 euros, per portar a terme millores urbanes també amb romanents. Per altra banda, els trams dels carrers Plàcid i Creus (170.000 euros), Monestir de Scala Dei «i adjacents» (150.000 euros), Diputació (46.000 euros) i Til·lé i Joan Violetes (124.000 euros) també viuran reformes. «La millora d’espais era una de les qüestions que més preocupaven, no serà l’última vegada que hi destinarem recursos», concloïa David Chatelain.


15 dimarts 3 de novembre de 2026

La Setmana de la Ciència arriba a la Canonja amb sis jornades d’activitats Coneixement l Des de diumenge i fins al 14 de novembre, la vila oferirà activitats gratuïtes sobre química, natura, intel·ligència artificial i prehistòria Diari Més La Canonja tornarà a sumar-se a la Setmana de la Ciència amb una programació gratuïta, familiar i participativa que, del 8 al 14 de novembre, acostarà la química, la natura, la intel·ligència artificial, l’alimentació sostenible i la prehistòria a públics de totes les edats. Les activitats començaran aquest diumenge amb una sortida ornitològica a l’Anella Verda, guiada per Marc Cutrina, per identificar els ocells de l’entorn i reconèixer-ne els cants. Dilluns vinent, dia 9, l’Institut Català d’In-

vestigació Química (ICIQ) conduirà Química en joc!, una proposta amb jocs de cartes i de taula per descobrir els cicles del carboni i del nitrogen, els plàstics intel·ligents i la recerca del centre, amb l’estrena del videojoc QuimiCAT. Dimarts 10, el taller infantil Literatura màgica: els dibuixos cobren vida! mostrarà com la intel·ligència artificial pot convertir els dibuixos dels participants en imatges realistes. Dimecres 11, la restauradora Ada Parellada, propietària del restaurant Semproniana, oferirà la xerrada Què pebrots és l’alimen-

FESTIVITAT

Vilallonga del Camp es prepara per celebrar la Festa Major d’Hivern Del 5 a l’11 de novembre, una setmana plena d’activitats en honor al patró Sant Martí Bisbe

V

Diari Més

ilallonga del Camp celebrarà del 5 a l’11 de novembre la Festa Major d’Hivern, dedicada a Sant Martí Bisbe, amb una setmana de tradició, cultura, música i espectacles per a tots els públics. La programació comença aquest dijous 5 amb la inauguració de l’exposició «El món dels Castellarnau», al Museu Pere Virgili. Divendres alguns dels actes més tradicionals, com el despertar dels gegants, el pregó amb el Centre d’Estudis Pere Virgili, i el repic de campanes. El cap de setmana compta amb un espectacle familiar i música

amb «Los chicos de las Converse» dissabte i per diumenge se celebrarà la 10a Trobada Gegantera, amb cercavila pels carrers, i l’obra de teatre «Els fills, els néts i la mare que els va parir», amb Mayte Carreras i Ramon. La cultura continuarà dilluns amb una sessió de cinema, i amb la retransmissió de l’òpera «Carmen», des de la Royal Opera House de Londres, dimarts. La diada de Sant Martí, dimecres 11, inclourà una sessió de contacontes a la Biblioteca Josep Trenchs Òdena, amb l’obra «Olga», d’Olga Xirinacs. Els actes finals seran la missa solemne en honor al patró i el concert de Festa Major, a càrrec de la Cobla de Mitja Lluna.

~ AJUNTAMENT DE VILALLONGA DEL CAMP ~

El programa inclou una sortida ornitològica, jocs de química, tallers infantils, una xerrada sobre alimentació i el Mammuthus. Aj. Canonja

tació sostenible?, sobre la relació entre alimentació, salut, ciència i emergència climàtica. Dijous 12, el laboratori de lectura familiar Naturalistes, adreçat a infants a partir de cinc anys, convidarà a descobrir i classificar plantes i animals. La programació es tancarà dissabte 14 amb una jornada de portes obertes

a l’Espai Mammuthus, on les visites guiades permetran conèixer la Canonja de fa un milió d’anys a través dels fòssils del jaciment del Barranc de la Boella. El regidor de Ciència i Coneixement, Salvador Ferré, defensa que aquest patrimoni ha d’arribar més enllà de l’àmbit acadèmic i destaca el futur Planetari Digital

com una altra eina per despertar vocacions científiques. Ferré també reivindica la divulgació com una manera de diversificar l’activitat del municipi, vinculat tradicionalment a la química. Algunes activitats tenen places limitades i requereixen inscripció. El programa complet es pot consultar al web municipal.


16 dimarts 3 de novembre de 2026

Jornada 10

2

0

Huesca

Nàstic

Huesca. Gazzaniga, García, Kembo, Fornós (Djetei, 74’), Salva Ruíz, Jimmy (Mario, 83’), Gorostidi, Pascu (Luismi, 64’), Diego Gómez, Douglas (Collado, 64’) i Sergi Enrich (Herrera, 74’).

Nàstic. Gaizka Ayesa, Àlex Almansa, Fran Gil, Nico Van Rijn, Manel Royo (Marco, 78’), Joseda Menagues, Marc Montalvo, Eugeni Valderama (Gabarri, 64’), Babanzila Meshak (Borja Sánchez, 46’), Carlos Segura (Darío Ramírez, 71’) i Sinan Bakis (Diego, 71’).

Gols. 1-0, Joseda en pròpia porta (28’) i 2-0, Collado (81’). Àrbitre. Mario Pacheco Cotero (Cantàbria). Va mostrar la targeta groga als locals Gorostidi i Djetei i als visitants Joseda i Pere Marco. Va expulsar amb doble groga a Darío Ramírez. Incidències. Partit de la jornada 10 disputat a El Alcoraz.

Les dades: Primera RFEF Grup 2 Pts PJ PG PE PP GF GC DG 1. Villarreal B

21

10

6

3

1

23

12

11

2. Real Zaragoza

21

10

6

3

1

19

12

7

3. Real Jaén

19

10

5

4

1

16

11

4. Real Murcia

19

10

6

1

3

12

8

RESULTATS Jornada 10 Primera RFEF At.Madrileño-Alcorcón

1-1

UD Ibiza-Europa

3-0

5 UE Sant Andreu-Teruel 4 RM Castilla-Cartagena

2-0

2-0

5. UD Ibiza

17

10

5

2

3

17

13

4 Real Zaragoza-Villarreal B

2-2

6. Hércules

16

10

5

1

4

10

11

-1 Antequera-Real Murcia

0-1

7. Alcorcón

15

10

3

6

1

18

10

0-0

8. FC Cartagena

15

10

4

3

3

14

11

9. Huesca

15

10

3

6

1

13

11

10. RM Castilla

15

10

4

3

3

13

11

8 J.Torremolinos-Águilas Hércules-Rayo Majadahonda 3 Real Jaén-Algeciras 2 Huesca-GIMNÀSTIC 2

11. GIMNÀSTIC

14

10

4

2

4

15

16

-1

12. Algeciras CF

13

10

4

1

5

15

16

-1

13. UE Sant Andreu

12

10

3

3

4

12

12

0

14. Atlético Madrileño

11

10

2

5

3

18

16

2

15. Antequera CF

11

10

2

5

3

14

14

0

16. Águilas FC

8

10

1

5

4

9

15

-6

17. Rayo Majadahonda

7

10

2

1

7

7

12

-5

18. J. Torremolinos

7

10

1

4

5

11

20

-9

2-0 3-2 2-0

PRÒXIMA JORNADA Alcorcón-Real Jaén Antequera-Rayo Majadahonda Cartagena-UE Sant Andreu Real Zaragoza-Huesca Águilas-GIMNÀSTIC Europa-At.Madrileño Teruel-UD Ibiza Villarreal B-J.Torremolinos

19. CE Europa

7

10

2

1

7

6

18

-12

RM Castilla-Hércules

20. CD Teruel

6

10

1

3

6

4

17

-13

Real Murcia-Algeciras

Fa molt de fred lluny del Nou Estadi Futbol l El Nàstic va ser superat contra un Huesca superior que va enfonsar uns grana irreconeixibles

F

ora de casa al Nàstic no que els locals van posar coherènse’l reconeix. cia al partit amb l’1-0. A Derrota frela segona meitat, petita da a El Alcoreacció grana que es va raz pel temps viscut esmicolar amb els mia Huesca i també pel nuts i amb el 2-0 de la joc d’un equip que es sentència. va enfonsar davant un Xisco Campos ho rival més endollat. Els va tenir clar i va posar grana es van veure tansobre la gespa el seu cats al darrere al onze de gala que va primer temps fins Arnau Montreal Quesada superar l’Hércules.

Era l’onze del domini i la verticalitat, però els primers minuts es va veure que poc d’això tenia aquest Nàstic. Això no era el Nou Estadi, era El Alcoraz i el Huesca ho va deixar clar des del primer minut, amb un tir llunyà de Douglas. Els d’Albert Rudé van enfonsar al Nàstic a l’àrea i van dominar el partit per complet. En sis minuts, els aragonesos ja havien aconseguit tres córners i, poc a poc, les


17 dimarts 3 de novembre de 2026

A l’esquerra Van Rijn durant una acció del duel contra el Huesca i, a la dreta, Marc Montalvo lluitant la pilota. Huesca

L’equip va ser dominat pel Huesca gairebé en tots els minuts del partit seves aproximacions venien amb més perill. Els grana s’havien ofuscat a provar un joc associatiu i creat des del darrere, però quan la pilota arribava a Meshak la jugada moria perquè sempre hi havia un jugador a sobre seu. Els minuts passaven i el pla era

el mateix. El Nàstic cada vegada més tancat i mantenint a ratlla el perill, fins que el Huesca va trencar les files. L’única pilota que no va salvar Van Rijn va acabar en gol. Pascu rescata la jugada i centra al punt de penal. Allà estava Diego, sol entre Fran Gil i Joseda i, amb la calma, va rematar amb la mala fortuna que el lateral grana la va desviar en direcció a la porteria. El Nàstic va continuar fent aigües i Gaizka Ayesa, amb els

punys, va evitar que un cop de cap d’Enrich acabés en el 2-0. Els de Xisco Campos estaven enfonsats al darrere amb Bakis gairebé jugant de lateral. Mentrestant, el Huesca xalava. Douglas era tot un maldecap per Royo i Ayesa i es va treure del barret un remat que, per sort, el pal va escopir. La tònica va ser la mateixa fins que, cinc minuts abans del descans, els locals van deixar fer. Per fi, els grana van tenir la possessió i aquesta teràpia de pilota va venir bé, perquè van

poder quadrar un contraatac que Gazzaniga va actuar per tallar la festa a Segura. El Nàstic va sortir amb més valentia a la segona meitat. Amb Borja dins com a enllaç, els grana es van moure més en atac i, ben aviat, van aconseguir la seva ocasió. Borja va posar la centrada i Montalvo va entrar amb tot des de segona línia per rematar amb potència, però Gazzaniga va posar la mà. Aquesta reacció es va desfer

com un terròs de sucre, perquè amb els moviments a la banqueta la tendència inicial va tornar. El Huesca dominava i dominava, fins que va matar el partit. Diego, tot sol, va rematar des de la frontal, però el pal va evitar el golàs. El rebot li va caure als peus de Collado que, sol i a porteria buida, va matar el partit. Poc més va passar en uns darrers minuts fred pel temps a Huesca i pel joc d’un equip que fora de casa és irreconeixible.


18 dimarts 3 de novembre de 2026

L’1x1

Jornada 10 2 Huesca 0 Nàstic Gaizka Ayesa

José David Menagues

Manel Royo

Nico Van Rijn

Batut

Desafortunat

Patidor

Treballador

Poc va poder fer per evitar els dos gols del Huesca. De fet, va estar atent perquè el gol de la sentència no arribes abans.

Va ser molt exigit per la banda i va patir. En defensa vas tenir dificultats i va estar tapat en atac. Es va marcar en pròpia.

Per l’esquerra va estar molt exigit per Douglas. Va ajudar a Almansa on va poder, però va tenir un partit molt difícil.

Un dels puntals de la defensa que ho va donar tot per evitar les accions de perill, però va quedar desbordat per la insistència.

Fran Gil

Àlex Almansa

Marc Montalvo

Eugeni Valderrama

Exigit

Tallat

Ascendent

Fred

No era el duel més fàcil per instal·lar-se a la titularitat. Va treballar amb tot per evitar les ocasions, però va sortir a la foto del gol.

Poc va poder fer en atac. De fet, durant tot el partit el que va fer és patir de valent per intentar l’impossible de tapar a Douglas.

A la primera part es va diluir amb la resta de l’equip. A la segona, va fer un pas endavant i va poder marcar l’empat.

Va estar com el temps de Huesca. El rival no el va deixar repartir el joc mai i, sense pilota, va patir les conseqüències.

Babanzila Meshak

Carlos Segura

Sinan Bakis

Borja Sánchez

Agobiat

Insistent

Solitari

Intermitent

No va ser el partit de Meshak. Va rebre pilotes, però sempre tenia un home en defensa que el va tapar. Canviat al descans.

Un dels pocs fars del Nàstic en atac. Va estar molt actiu per pescar una pilota entre línies i era difícil, perquè no li arribava cap.

Ni va poder lluitar per les pilotades en llarg ni tampoc aparèixer per tenir alguna ocasió. Necessita treballar més sense pilota.

La seva sortida va ser el revulsiu de l’equip a l’inici de la segona meitat, però es va diluir amb la resta de l’equip amb el pas dels minuts.

L’entrenador

Xisco Campos Derrotat

Va repetir l’onze que va brillar contra l’Hércules va estar desconegut contra el Huesca. El seu plantejament es va veure superat per la intensitat i el domini del Huesca. Malgrat que va fer reaccionar l’equip al segon temps, va ser insuficient.

Toni Gabarri Refresc Més cames per un mig del camp que necessitava treball per evitar les escomeses del Huesca. Versió molt defensiva del migcampista.

Darío Ramírez Expulsat Debut oficial de l’extrem que va acabar de la pitjor manera possible. Expulsat al final del partit per la revisió del VAR de l’àrbitre.

«Hem de fer més, hem de millorar i fer autocrítica perquè si som nosaltres mateixos som més solvents» Futbol l El tècnic del Nàstic de Tarragona va marxar decebut després de la derrota contra el Huesca. No se’n surt l’equip fora de casa i, més amb una cara tan desconeguda. «Hem estat molt imprecisos. El Huesca ha estat molt bé en la primera pressió i la sensació era que d’aquesta no en sortíem. A la segona meitat hem ajustat les coses i hem entrat millor i hem assolit ocasions, però amb el segon s’ha acabat», va apuntar l’entrenador grana. Xisco va incidir que «la imprecisió amb la pilota» és el que ha acabat per

acompanyar la derrota contra un Huesca superior. El de Binissalem va ser clar i va apuntar que «hem de fer més, hem de millorar i fer autocrítica, perquè quan som nosaltres mateixos som més solvents». Ahir, l’equip va estar lluny de la seva versió mostrada a l’estadi. Més que falta d’ambició, Campos va assenyalar que «és una falta de precisió. Si no ets capaç d’encadenar jugades tens conseqüències. Si no interpretes bé la jugada o no surts bé, malament. Som millors jugant a camp rival i no s’ha donat». l AMQ

Diego Gómez Desconegut No va poder mostrar la lluita de les seves darreres aparicions. Va entrar amb el partit tocat de mort i no va poder revifar-ho.

Pere Marco Impotent No va mostrar la garra i el perill necessari per capgirar la situació. Com la resta de l’equip, va morir en el partit sense la pilota.


19 dimarts 3 de novembre de 2026

Els EUA voten en unes eleccions de mig mandat marcades pel desgast de Trump Política l Els demòcrates aspiren a recuperar el Congrés en uns comicis marcats pel cost de la vida i la guerra a l’Iran Agències Els Estats Units celebren aquest dimarts, 3 de novembre, unes eleccions de mig mandat que examinaran el suport a Donald Trump i el control del Congrés. Els republicans arriben a les urnes amb majories ajustades a les dues cambres, enmig del malestar per l’encariment de la vida i pel conflicte a l’Orient Mitjà, iniciat al febrer amb els atacs dels EUA i Israel contra l’Iran. El preu de la gasolina, la pèrdua de poder adquisitiu i el rebuig a la guerra han erosionat la popularitat del mandatari, mentre que els demòcrates aspiren a convertir el descontentament en una recuperació del poder legislatiu. Les eleccions es presenten com un examen a Trump quan encara li resten dos anys a la Casa Blanca, i una majoria demòcrata en una o totes dues cambres podria frenar part de la seva agenda política. Es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants i 35 del Senat: 33 d’ordinaris i dos per cobrir els llocs que van deixar JD Vance, a Ohio, i Marco Rubio, a Florida, en entrar al govern. Actualment, els republicans disposen de 218 representants i els demòcrates de 214, amb un independent alineat amb els primers i dues vacants. Al Senat, els republicans controlen 53 escons i el bloc demòcrata en suma 47, inclosos dos independents. Per assegurar-se la majoria al Senat, els demòcrates necessiten un guany

Amb les majories en joc, Trump s’ha implicat personalment en els últims dies de campanya, amb actes en estats com Iowa i Kansas, on els republicans intenten retenir escons disputats. Al setembre, en una convenció a Dallas, va prometre 5.000 dòlars a cada ciutadà adult si els republicans conservaven les dues cambres. La proposta, qüestionada pels demòcrates, també ha suscitat dubtes sobre el cost i la manera de finançar-la. Els comicis de mig mandat acostumen a castigar el partit que ocupa la Casa Blanca. Trump ja va viure un precedent el 2018, quan, durant el seu primer mandat, els demòcrates van recuperar la majoria a la Cambra de Representants. Ara, el resultat condicionarà la capacitat del president per impulsar reformes i negociar els pressupostos fins al 2028. El president nord-americà, Donald Trump, arriba a les eleccions enmig del malestar ciutadà per l’augment del cost de la vida. EFE

Els comicis renovaran els 435 escons de la Cambra i també 35 dels 100 del Senat net de quatre escons. A la Cambra, el canvi de majoria exigeix un guany net de tres escons als demòcrates. Si aconseguissin controlar les cambres, podrien bloquejar lleis i dirigir comissions amb capacitat per investigar el govern. La Cambra

també pot iniciar un procés de destitució presidencial, malgrat que per consumar-lo cal una majoria de dos terços al Senat. Els sondejos reflecteixen les dificultats republicanes. Segons l’enquesta de Reuters i Ipsos publicada el 26 d’octubre, el 32% dels nord-americans aprovava la gestió de Trump i el 66% la desaprovava. Entre els votants registrats, el 47% es decantava pels demòcrates en una pregunta sobre el vot al Congrés, davant del 36% que preferia els

republicans. L’estudi assenyalava el cost de la vida com una preocupació central. La corrupció governamental figurava, igualment, entre els principals problemes citats pels electors en una enquesta de la CNBC. Les xifres arriben gairebé dos anys després del retorn de Trump a la presidència, el gener del 2025, quan va prometre una nova etapa de prosperitat econòmica. Els resultats electorals mostraran fins a quin punt el malestar es tradueix en canvis de representació.

Set immigrants moren en una jornada tràgica amb 510 persones rescatades a les Illes Canàries

Inspecció de Treball requereix a Glovo que informi del seu protocol en cas de temporals adversos

Successos l Set persones immigrants van morir ahir en una petita embarcació a 150 quilòmetres de Lanzarote, en una jornada en la qual Salvament Marítim va rescatar a un total de 510 persones que intentaven arribar a les Canàries amb fins a vuit embarcacions. De les persones mortes només s'han pogut recuperar fos cadàvers que

Empreses l Inspecció de Treball ha obert un expedient a Glovo, Uber Eats i Amazon per requerir-los que informin de quins protocols tenen per protegir els ‘riders’ durant episodis de temporal advers com els que s’han viscut a Catalunya en els últims mesos. La decisió del Govern s’ha pres d’ofici per l’augment d’aquest tipus de

encara estaven a l'embarcació, ja que els altres cinc cossos van acabar a les aigües de l'Atlàntic en unes circumstàncies que encara s'han d'aclarir, segons el testimoni dels supervivents. La Guardamar Urania va rescatar l'embarcació a les 5 hores de la matinada amb un total de 132 supervivents, 120 homes i 12 dones. l Agències

fenòmens climatològics extrems. Aquest tipus de protocols són obligatoris i Inspecció de Treball en funció de la investigació oberta detecta que no existeixen o no estan ben elaborats podria fer més requeriments o obrir expedients. En el temporal del 6 d'octubre, els sindicats van registrar denúncies per aquests motius. l Agències

Estats clau La disputa pel Senat passa per Michigan, Maine, Texas, Iowa, Kansas, Alaska i Ohio. A Michigan, el demòcrata Abdul El-Sayed s’enfronta al republicà Mike Rogers i podria convertir-se en el primer senador musulmà del país. A Texas, James Talarico prova de trencar la llarga hegemonia republicana davant de Ken Paxton: cap demòcrata no hi guanya un escó al Senat des del 1988. També hi ha districtes de la Cambra de Representants molt disputats a Michigan, Carolina del Nord, Nova York, Florida i Iowa.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Felicitats en el teu sisè aniversari. T’estimem molt el papa i la mama.


20 dimarts 3 de novembre de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

L’11-N, les persones grans també en vaga

L

’economia espanyola va bé. Les empreses de l’Íbex-35 han augmentat els beneficis, en canvi la gent de a peu no veu millora en les seves condicions de vida. Els habitatges no són assequibles a moltes persones, sobretot joves, que tenen moltes dificultats atès que els salaris són baixos i la carestia de la vida més els preus de l’habitatge fan impossible tenir un projecte de vida estable i de futur. I això també afecta a les persones grans, de les que sovint es projecta una imatge irreal: la d’un col·lectiu homogeni amb la vida resolta, un habitatge en propietat completament pagat i una pensió folgada que permet viure sense cap mena de preocupació econòmica. Però la realitat és radicalment diferent. Les persones grans no vivim en una bombolla aïllada dels problemes socials, al contrari, patim en primera persona l’impacte directe de la inflació, el cost de la vida i el col·lapse de l’accés a un habitatge digne. Cal desmuntar el mite que totes les persones grans son propietàries. Milers viuen de lloguer, sovint sotmeses a pujades d’interès o a l’amenaça de no veure renovat el seu contracte. Una pujada de cent euros en la quota mensual del lloguer significa haver de triar entre mantenir un sostre o omplir el cistell de la compra amb aliments bàsics. Un desnonament als setanta o vuitanta anys és una condemna directa a la pèrdua de l’arrelament, a la solitud no desitjada i a l’exclusió social sense cap marge de recuperació. La carestia de la vida ha erosionat greument el nostre poder adquisitiu. Malgrat la revalorització de les pensions, la realitat per a la majoria de les famílies és que el cost dels subministraments bàsics com la llum, el gas Un desnonament als o l’aigua, sumat al preu setanta o vuitanta dels medicaments no anys és una condemna coberts i l’atenció a la directa a la pèrdua de l’arrelament, a la dependència, fa impossible arribar a final solitud no desitjada i a l’exclusió social de mes. I això deteriora dràsticament la qualitat de vida i la salut física i mental de la gent gran. I, a més, no podem quedar-nos de braços creuats mentre els nostres fills i nets afronten feines precàries, salaris d’indigència i la impossibilitat real d’emancipar-se i construir un projecte de vida digne. La seva lluita per una feina digna i un habitatge assequible és la nostra. Per això, el dia 11-N la gent gran també sortim a defensar el present de tots i totes i el futur de les pròximes generacions.

M. Teresa Fortuny Solà Secretària General de la Federació de Pensionistes de CCOO Tarragona

El civisme no és negociable

T

res treballadors de l’EMT han estat agredits quan feien la seva feina. Un passatger s’havia adormit al final del trajecte i, en despertar-lo, va reaccionar amb violència. No és un fet aïllat. Tarragona té antecedents. El 2017 es van documentar agressions a conductors, alteracions de l’ordre i pedrades contra autobusos, amb vidres trencats i perill per als viatgers i la plantilla. El maig del 2019, un conductor de la línia 6 va rebre dos cops de puny i li van robar la recaptació. El gener del 2021, dos usuaris que no volien portar mascareta van agredir un inspector fins a deixar-lo inconscient. El 2023, els sindicats ja denunciaven que els

insults, les amenaces i les pedrades s’havien convertit en habituals. I aquest 2026, un conductor de la línia 85 ha estat agredit després de discutir amb un passatger que fumava dins el vehicle. Cada una d’aquestes notícies correspon a algú que va sortir de casa per anar a treballar i va acabar ferit, insultat o amenaçat. Un autobús és un espai que compartim tots, i ningú no té dret a fer-hi servir els punys per treure’s la ràbia de sobre. Una discussió, per justificada que sembli, no dona dret a pegar. Cal prevenció, suport als treballadors i sancions que s’apliquin de debò. I una exigència collectiva: respectar qui treballa és una de les bases de la convivència.

k Tribuna k

Sant tornem-hi, l’habitatge clama al cel

E

m veig obligar a tornar a escriure sobre l’habitatge ja que és un tema que està en tots els mitjans de comunicació, tertúlies, enquestes sociològiques, comentaris familiars. Estem, vulguem o no, immersos de la gran problemàtica que genera el fet de disposar o no d’un lloc on viure d’una forma digna. Els que tenim certa edat, més de setanta anys, quan tenies 25/30 anys podies llogar un pis pagant la quarta o la cinquena part del sou que guanyaves. Et casaves i te hipotecaves, això si amb interessos de l’orde del 15 % anual i solament es feien com a màxim per quinze anys. Això ara ha canviat i força: molt més anys i els interessos molt baixos. El que ha passat els darrers anys és totalment increïble, però és totalment cert. Quelcom s’ha fet molt malament, mani qui mani al govern central, als autonòmics, als municipis. També és responsabilitat de les patronals i els sindicats. Tothom és còmplice d’aquest desgavell descomunal vers el dret constitucional com es poder accedir a un habitatge en condiciona normals. El sistema està clar que ha fet fallida i ara tothom sembla ser que volen solucionar l’esvaïda. Ara tots els poders fàctics, polítics, socials i econòmics estan a la recerca de les possibles solucions. Disposar de solars per construir i agilitzar tots els tràmits burocràtics son assignatures pendents a resoldre urgentment. Ara faré un recull de titulars de notícies periodístiques de forma cronològica dels darrers dies. 2 d’octubre. Junts tomba els decrets d’habitatge i demana al Gobierno que els refaci. Una derrota amb seqüeles. El sector alerta de que els decrets vulneren la legalitat. Les compravendes segueixen a la baixa: Barcelona – 1,9%, Girona – 6,9%, Lleida – 5,5% i Tarragona - 7,4%. Les mesures restarien 2.000 milions anuals als ingressos. Hisenda recaptarà 170 milions més per l’IVA del 10% dels habitatges de lloguer turístic. 3 d’octubre. El Govern pretén comprar uns 2.000 pisos a mitges amb particulars. El tanteig i el retracte pot ajudar a la Generalitat. Economistes i els API demanen diàleg al

Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís Govern central. O votes als que han agreujat l’habitatge o ets un cor-dur. L’habitatge col·loca la legislatura al límit, despès d’una tensa sessió al Congrés. Rajoy i Conzález demanen eleccions i un ‘pacte d’Estat’ en habitatge. Sánchez abona l’avenç electoral després del cop de Junts a la legislatura. El president adverteix a la dreta: «La història els jutjarà abans del que creuen». L’habitatge naufraga en el Congrés davant una majoria irreconciliable. Feijóo repta a Sánchez a convocar eleccions. 4 d’octubre. El carrer camina per l’habitatge. El ‘aticazo’ d’Ayuso es troba en l’inici de l’acampada de Sol. El desnonament de la humanitat. El problema de la casa no es resolt amb un decret. Els promotors alerten d’un transvassament del lloguer a la compra. Els inversors es retiren del lloguer davant la incertesa jurídica. Sols el 4,56% del parc habitacional està en mans de societats, segons dades del Cadastre. L’emergència residencial dura més d’una dècada, és un problema estructural que no hem sabut resoldre. El mercat de l’habitatge comença a moderar-se. Els preus de renda pujant un 6%, davant al creixement industrial interanual del 12,9% registrat a finals del 2025. L’oferta d’immobles en lloguer s’ha pràcticament doblat en els darrers sis mesos. 8 d’octubre. Mor Maricarmen, símbol de la lluita contra els desnonaments a Espanya. El llegat de Maricarmen “ens farà més forts”. diu el Sindicat de Llogaters. El decret final d’habitatge veta la compra barata a empreses amb més de deu pisos. El Gobierno elimina de la llei definitiva la paraula‘ fons voltor’. Els propietaris alerten de que la confusió pels decret ja afecta al mercat. Els promotors i constructors critiquen la ‘vorà-

gine legislativa’. 9 d’octubre. Les empreses privades acumulen 31.287 habitatges en Tarragona. Quatre persones físiques concentren entre 26 i 100 estatges segon el Cadastre. La Cecot demana eficàcia i eficiència per a construïr més habitatges. Illa recorda el compromís de construir 25.000 pisos. El problema no es resoldrà amb paraules destrempades, sinó amb pactes. Feijóo alerta contra la ‘manipulació emocional’ de Sánchez per l’habitatge. 10 d’octubre. Hi ha moltes inquilines indignades. En el PP han passat de forma inhumana al atac, i ni guarden un minut de silenci per Maricarmen. 11 d’octubre. Convertir locals en un habitacle, és econòmic? Això és una alternativa, però es deuen superar traves urbanístiques i tècniques. Si de veritat es vol resoldre aquest problema, els grans partits deuen buscar solucions junts. La taxa d’emancipació està a Espanya en el 14,5%. 13 d’octubre. Es tenen que modificar normatives, tramitar projectes, edificar més. Es té que garantir que tots els residents a Catalunya disposin d’una casa digna. Per finalitzar, també hem de tenir present que l’increment de la població és cada vegada més sobtat, el dèficit d’habitatges està a la vista i les noves construccions manquen a tot arreu. Hem d’adreçar totes aquestes realitats per resoldre lo més ràpidament possible aquesta necessitat vital. Sense obviar que la pujada de preus dels pisos porta l’import mig de les hipoteques a rècords. Ja qui titula Habitatge, mentides i rock&roll. Els préstecs per comprar un pis superen els 180.000 euros, un 10% més. El president Illa dibuixa una Catalunya ‘més pròspera’ i redobla la seva aposta per l’habitatge, situant-la en el centre de la seva batalla contra l’extrema dreta. PSOE i Sumar salven el paquet d’habitatge després de trossejar-lo en dos decrets. La qüestió de tot plegat és suficient? De moment potser el malestar s’ha calmat, però el problema no és soluciona. El Govern situa en 38.000 els pisos en marxa dels 50.000 promesos. Sens dubte, l’habitatge clama al cel (i potser al infern també).


21 dimarts 3 de novembre de 2026

k Repensant la nostra ciutat k

k Tribuna k

Siempre hay un 29 de noviembre

Tarragona, AP-7 ‘connection’

T

arragona és una ciutat mol mal connectada. Progressivament s’ha allunyat d’una connexió fèrria adequada de passatgers. I tanmateix d’un adequat flux de transit envers l’autopista AP-7, que corre bastant parallela a la ciutat pel nord, però que no hi te entrada pel centre. Ja vaig dir fa temps, que un POUM assertiu, ha de pensar en tot. I les comunicacions son essencials. I Tarragona te una carència històrica d’accés a l’autopista AP-7. I això provoca una gran lentitud i col·lapse de vies que, un dia o altre, hauran de ser passejos arbrats, com ara via Augusta i reestructurar la ciutat d’una manera moderna, tova i sostenible amb l’excusa de ser la porta del mar. Sortir de Tarragona o arribar-hi en cotxe des de les sortides de Torredembarra comporten 20 minuts o més fins al centre. I fer-ho per Riu Clar poc menys. Tarragona està aïllada. Mal connectada. I malgrat pugui ser un repte intercalar una nova sortida d’autopista, és una obligació política millorar la ciutat i reestructurar-la millor. I per això cal una entrada a Tarragona directe d’autopista i pel centre, per Mas Enric. Millor impossible. Autopista en trinxera i sortides en corba peraltada, a dos rotondes estratègiques. Una magnifica connexió a llocs de molta població deslligats pel nord com Sant Pere i Sant Pau i Pallaresos. I podria ser el tret de sortida d’un creixement urbà ordenat que lligui Sant Pere i Sant Pau, Budellera, Llorito i Viladegats. Agradi o no, aquest es el discurs d’un convençut que fer créixer la ciutat cap a ponent és un error de dimensions bíbliques que pagaran les generacions futures, i d’assumpció de riscos innecessaris. Cal créixer cap a llevant i nord. Sense entrar a fons, no pertoca ara un estudi d’enginyeria, la Orden FOM/273/2016, de 19 de febrero, por la que se aprueba la Norma 3.1 IC Trazado, de la Instrucción de Carreteras permet una distància entre entrades i sortides d’autopista distanciades un mínim de 1.200 m, essent la distància entre Mas Enric i Riu

xe. No em queda cap dubte (o pocs) que dissenyar el futur d’aquesta ciutat necessita comunicar-la molt millor. Si bé es cert que el vehicle tendeix a determinada recessió a les ciutats, no cal oblidar que les autopistes Enric Casanovas Ripoll son també espais per a sistemes de transArquitecte i Arquitecte tècnic port públic eficaços que redueixin cotxes. I no oblidem que si Budellera-Llorito-Viladfegats ha de desenvolupar-se, cal tenir molt Clar de 3.000 m. Compliria. clar que seria destructiu per la ciutat fiar la No és estrany que certes ciutats tinguin connectivitat la Via Augusta i no connectar més de dues entrades aquest nou creixement d’autopista. I això no urbà pel nord i a l’SP7. Fer créixer la ciutat implica necessàriaPer altra banda, l’alleucap a ponent és un ment vendre “la moto” geriment de transit que error de dimensions de que els cotxes con el surt de la ciutat pel nord bíbliques que pagaran futur. Però mirin com ajudaria millorar i verles generacions futures, estan les coses per Catebrar d’altre manera i d’assumpció de riscos talunya. No seria gens els carrers de la ciutat i innecessaris descabellat que Tarraevitar que els fluxos de gona tingui una sortida transit que busqui l’aumés. Les autopistes, algun dia seran vies de topista hagin de travessar d’est a oest total super- vehicles. No pensin només en el cot- la ciutat. Ciutat

Autopista

Enllaços

Distancia entre ells

Mollet del Vallès

AP-7

4

1–2,5 km

Granollers i entorn

AP-7

3

2,5–3 km

Vilafranca del Penedès

AP-7

3

2,1–2,9 km

Sant Cugat del Vallès i entorn

AP-7

3

2–5 km

Sitges i entorn

C-32

4

2–4 km

C-32 / AP-7

Varis

1–3 km

El Vendrell

A

lo largo de la historia de España, y en particular cuando nos referimos a Catalunya, el 29 de noviembre ha sido escenario de alianzas reales, hitos deportivos memorables y giros políticos cruciales. Ahora, cuando la hoja del calendario anual pasa de octubre a noviembre, es el tiempo en que España afrontará una nueva cita electoral masiva tras la convocatoria de elecciones generales anticipadas para, precisamente, un 29 de noviembre, decidir qué derrota, en el sentido de derrotero, por supuesto, seguir en nuestro transcurrir democrático colectivo. Le pido el favor a la ya denostada IA para que me ayude a buscar más acontecimientos históricos relevantes sucedidos en esta fecha, con elemento español y/o catalán y, a pesar de los agravios que recibe por todos los lados, amablemente me destaca no pocos 29N. Primer caso: un 29 de noviembre de 1291 los reyes Jaime II de Aragón y Sancho IV de Castilla firmaron el Tratado de Monteagudo en Soria, consolidando la paz entre ambos reinos y delimitando sus futuras áreas de influencia en el norte de África, resultando que -¡oh, sorpresa intelectual!- en el río Muluya, en la época medieval, ya habrían caído las semillas que germinarían las modernas Ceuta y Melilla Segundo caso: el 29 de noviembre de 1835 el general Francisco Espoz y Mina declara el estado de sitio en Barcelona, aplicando por primera vez la ley marcial en la historia de España para contener las revueltas populares liberales. Si el tiempo fuera elástico, aunque ya sabemos que Albert Einstein se encargó de decir que no, que solo es relativo, habría que ver en el espejo de los recientes disturbios de adolescentes en Barcelona si había realmente una mano liberal o bien un brazo antiliberal. La segunda mitad del siglo XIX también es prolija en la fecha que nos ocupa. El 29 de noviembre de 1878 se aprueba la Ley Constitutiva del Ejército español, una reforma legislativa clave para reestructurar las fuerzas armadas tras la restauración borbónica; o el 29 de noviembre de 1879, cuando el rey Alfonso XII contrae segundas nupcias con la archiduquesa austriaca María Cristina de Habsburgo-Lorena en Madrid, quien más tarde asumiría la regencia de España. Pero volvamos a nuestra tierra. Acaso hemos olvidado que fue un 29 de noviembre de 1899 cuando el suizo Joan Gamper funda oficialmente el Fútbol Club Barcelona, que con el tiempo se convertiría en una de las instituciones deportivas más influyentes y laureadas del mundo. O ya no recordamos que fue en ese dichoso 29 de noviembre, en 1907, cuando falleció el histórico político e intelectual de nuestra Cataluña, Francisco Pi y Margall, quien fuera el segundo presidente de la Primera República Española. No me olvido del fútbol, deporte escapista si acaso, puesto que permite a los aficionados apartar el estrés diario, la rutina y los problemas personales o sociales, que no es poco en estos momentos. Hagamos memoria: fue un 29 de noviembre de 2010, cuando el FC Barcelona de Pep Guardiola lograba una de sus victorias más icónicas al golear 5-0 al Real Madrid de José Mourinho en el Camp Nou. Y ya en un 29 de noviembre no tan lejano, en 2013, el canal de televisión autonómico de nuestros vecinos de la Comunidad Valenciana, Canal Nou, apagó su señal definitivamente tras 24 años de emisiones continuas por decisión del gobierno autonómico de la época. Pero ha sido un 29 de noviembre, el de 1939, cuando se supone que las reliquias de ‘joseantonio’, sí José Antonio Primo de Rivera, habrían llegado a la capital española, que me ha impulsado a proponer al amable lector una reflexión a partir de lo que escribe el valenciano oriundo de Genovés, Paco Cerdà, en su relato Presentes. ‘Tercer Año Triunfal. Hala, Madrid’, apunta este periodista y escritor, convocando lo que otro escritor, Antonio Muñoz Molina, dice: «una galería de fantasmas reales que habitan en la negrura de la primera posguerra». No es en forma de susurro que deba decirse, hay que subrayarlo si honestamente deseamos hacer un llamamiento a la sensatez no solamente a los políticos sino también a los electores el próximo 29 de noviembre de 2026.

Ricardo Mor Solá Diplomático


22 dimarts 3 de novembre de 2026

Necrològiques Tarragona Adela Ortiz Pérez. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal.

Reus Prosperitat Sirach Angles. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Crist Rei. Matilde Herrero López. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal. Enriqueta Mercadé Roig. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus. Manuel Fernández Tejado. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà

La Pobla de Mafumet programa tres actes per la 31a Setmana de la Ciència

avui a les 17 h al Tanatori Municipal.

Vimbodí i Poblet Maria Dolors Plassa Òdena. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí i Poblet.

Divulgació l La Pobla de Mafumet se suma a la 31a Setmana de la Ciència amb tres activitats divulgatives i gratuïtes, organitzades a través del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i adreçades a tots els públics. La programació arrencarà aquest dissabte 7 de novembre, a les 18 h, a l’Auditori, amb la inauguració del curs acadèmic del Campus Extens i la lectura dramatitzada Personalment, Pla, de La Corriola Teatre, amb la participació de Fermí Fernàndez. Dimarts 10, a les 19 h, la sala Tarsici Baget

acollirà la conferència Del laboratori a la bàscula: com funcionen els nous fàrmacs per perdre pes, a càrrec de l’investigador Xavier Escoté, que abordarà els tractaments basats en anàlegs de GLP-1. Dijous 12, també a les 19 h i al mateix espai, Maria Joana Gabucio conduirà Arqueologia de la brossa: de les deixalles del Paleolític als reptes actuals, una activitat participativa sobre la gestió dels residus i l’impacte ambiental. L’accés és gratuït, però cal inscriure-s’hi prèviament a seu.poblamafumet@urv.cat. l Diari Més


23 dimarts 3 de novembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Martí, Ermengol, Sílvia i Malaquies

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

El teu estat mental Avui els enemics Un dia ple de vi- a teva vida íntiserà de tensió i és ocults poden do- talitat. Si viatges, ma adquirirà avui recomanable que nar la cara. És re- para atenció quan u n a i n te n s i t a t busquis activitats a comanable que no condueixis i no et molt gran. Sort en l’aire lliure. La rela- entris en discus- deixis portar pels l’amor i en els jocs ció de parella serà sions amb ningú i impulsos. Poden d’atzar. La teva difícil i explosiva. que facis servir la sorgir amors apas- sensibilitat estarà a Prepara’t per viure. diplomàcia. sionats. flor de pell.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Et mostraràs dinà- Les tensions fami- Un dia molt espe- Avui es produiran mic al llarg de tota liars ressorgiran i cial: la teva imatge i canvis importants i la jornada. Aconse- et provocaran una el teu magnetisme profunds en la teva guiràs tot allò que certa angoixa. No personal seran molt vida quotidiana. El emprenguis. Fins i facis cas de les intensos i desper- teu cor bategatot en l’amor viuràs paraules d’algunes taran l’admiració de rà amb força per situacions molt gra- persones i man- moltes persones. La l’amor, però vigila tificants. tén-te ferm. teva intimitat serà or. amb la gelosia.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Bon moment per Controla la teva ir- Tant en l’àmbit so- Despeses impreampliar el teu cer- ritabilitat al llarg del cial com en la in- vistes i molt movicle d’amistats i dia. Estaràs molt timitat, les coses ment al teu voltant. consolidar tot el sensible a tot i sal- se’t posaran molt La parella no estaque has aconse- taràs a la prime- de cara. No desa- rà gaire en sintonia guit fins ara. Dels ra de canvi, sense profitis l’oportunitat amb les teves nenous contactes en adonar-te de les d’ampliar els teus cessitats, però tot trauràs beneficis. conseqüències. horitzons. passarà aviat.

TV local CANAL REUS TV 14:00 Notícies migdia

5 6 7 8 9 10

TAC 12

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia (r) 15:00 Ciutadella 15:30 +Bàsquet 15:30 Aixeca i pica 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 + Bàsquet 18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10 comarques 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 19:00 180 Graus 20:00 Notícies12. Edició vespre 20:00 Notícies vespre 20:30 Finet i pel mig 20:20 Fem comptes 21:00 La Post-Diada. Diada de 20:30 Fot-li Tots Sant a Vilafranca del 21:00 Notícies vespre Penedès 21:20 Fem comptes 22:00 Notícies12. Edició vespre 21:30 Fot-li (r) 22:30 Finet i pel mig 22:00 Notícies vespre 23:00 La Post-Diada. Diada de 22:20 Fem comptes Tots Sant a Vilafranca del 22:30 Fot-li (r) Penedès 23:00 Notícies vespre (r) 00:00 Notícies12. Edició vespre 23:30 Fot-li (r) 14:30 Teló de fons

4

TARRAGONA: Esplugas Solé, Laura Jaume I, 46 Telèfon 977 139 854 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Padilla Papaceit, Olga Ronda Subirà, 12 Telèfon 977 756 967 SALOU: Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Pl. de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139 CAMBRILS: Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751 VALLS: Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490 EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. És la màxima autoritat d’un municipi. Antítesi de la ciutat. 2.Arbre. Allargar els mots. Dues al centre. 3. Psicòtics. Cobreixen les espatlles amb elegància, en principi. Campió al circuit. 4. Cabell clar que ve de l’est. Tribulacions. 5. Una de tantes. Singularitat. Roba de llit. 6. Poseu els pèls de punta. Vegetal que té les flors masculines i femenines. 7. Treure la gota. Pobladors dels saücars. Una de més. 8. Enrabiat. Embolicat en una guerra santa. 9. Dins la ment. Un bistec quasi cru. Dos nous a la romana. 10. Acaparareu les copes de la competició. El despatx del paleta. 11. Faci servir. Desinfeccions. 12. Omple els vasos del cos. Fa madurar a pagès. VERTICALS: 1. Juguesques arriscades. L’euro no li va deixar pas. 2. Animaló dormilega i beneit. Economia peninsular abocada a la bancarrota. 3. Cent. Accelerar la marxa de la mula. Decora solapes, en principi. 4. Així acaba el pollastre. Anarquista. Quasi gens. 5. Mitja dècada. Defecte de fàbrica. 6. Dues en defensa. Ciutat del Baix Camp. Demana favors a Déu. 7. Tot gira al voltant seu. Fas el teu paper. 8. Clivella, tall molt estret. Pis sense cor. 9. Diner popular. Persona amb mals humors. 10. Principi d’Arquimedes. Pedra plana de les teulades. Prefix ple de vida. 11. Entrada al metro. Una illa que puja. Mouen fitxa. 12. Fets amb només dos dits. La llar.

Màxima

12º 15º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES REFORMES

Solució: nivell mitjà

CARPINTERO, CARPINTERO,EBANISTA. EBANISTA. www.carpinteria www.carpinteria ebanisteriaafrah.com ebanisteriaafrah.com Tel: Tel: 623.387.479 623.387.479 // 977.265.389 977.265.389 EMPRESA EMPRESA de de CONSTRUCCIÓN CONSTRUCCIÓN yy REFORMAS REFORMASINTEGRALES. INTEGRALES. Tel: Tel: 688.342.060 688.342.060

TAPICERIA, TAPICERIA, REPARACIÓN REPARACIÓN SOFAS SOFAS YY NAÚTICA NAÚTICA .. CAMBIO CAMBIO de de LONAS. LONAS. Tel: Tel: 691.586.879 691.586.879

AMISTAT AMISTAT CHICA CHICASIMPÁTICA SIMPÁTICABUSCA BUSCA AMISTAD AMISTADcon con hombre hombre cariñoso. cariñoso. Posible Posible relación relación estable. estable. Tel. Tel. 745.008.994 745.008.994

Precipitacions - Perill per Intensitat De matinada s’esperen ruixats al sector central del litoral i prelitoral. Al llarg del matí s’estendran gradualment cap a l’interior i a partir de migdia podran afectar qualsevol punt, tot i que seran menys probables a l’extrem més occidental del País. Al final del dia quedaran restringits a punts del litoral i prelitoral central i nord i resta de la meitat est. La precipitació serà localment abundants (entre 20 i 50 mm/24 h) al nord del Camp de Tarragona i al sud del litoral i prelitoral central. És probable que hi hagi alguna tempesta, però probablement quedarà sobre el mar. Malgrat això, és possible que els ruixats siguin de forta intensitat fins a migdia a la zona avisada.

PASSO PASSO CINTES CINTES DE DE VIDEO VIDEO II DVD´S DVD´S A A MEMÒRIA MEMÒRIA USB. USB. VHS, VHS, VHS-C VHS-C Video8, Video8, Hi8, Hi8, mini mini DV, DV, BetaBetamax, max, pel·lícules pel·lícules de de super8 super8 ii cassettes cassettes de de música. música. Salva Salva les les teves teves cintes cintes abans abans que que sigui sigui massa massa tard. tard. Pots Pots probar probar primer primer amb amb una una cinta. cinta. TamTambé bé passo passo fotografotografíes fíes ii diapositives diapositives aa digital. digital. Recupera Recupera ii recorda recorda els els teus teus anys anys passats. passats. Recollida Recollida ii lliurament lliurament aa domicili. domicili. TEL. TEL. 626.010.186 626.010.186

MASSATGES MASSATGES SALIDAS. SALIDAS. DOMICILIOS. DOMICILIOS. Desconecta Desconectayydisfruta!!! disfruta!!! Tel: Tel: 613.458.067 613.458.067

MASAJES MASAJES RELAJANTES RELAJANTES yy algo algo mas…. mas….

Tarragona Tarragona ciudad. ciudad. Tel: Tel: 977 977 21 21 26 26 12 12 MASAJES MASAJES REUS. REUS.

Tel: Tel: 698.788.062 698.788.062

MASAJES MASAJES RELAJANTES. RELAJANTES. MAYCA MAYCA CATALANA. CATALANA. Libera tus tensiones… Libera tus tensiones… Excelentes Excelentesmasajes, masajes, Tel: Tel:634.690.215 634.690.215 precios preciosadaptales. adaptales.Final Final al algusto. gusto.Tel. Tel.692.780.087 692.780.087 MASAJISTA MASAJISTA CAROLINA. CAROLINA. Particular. Particular.Tarragona. Tarragona. MASAJISTA. MASAJISTA. SALIDAS. SALIDAS.

Tel: Tel:643.840.135 643.840.135

Solució dels mots encreuats

ALTRES ALTRES

FACHADAS COMPRO còmics, còmics, FACHADAS YY REFORMAS. REFORMAS. COMPRO discos, Tel: discos, àlbums àlbums futbol, futbol, Tel: 610.866.909 610.866.909 –– joguines, 977.33.03.83 joguines, scalèxtric, scalèxtric, 977.33.03.83 monedes, plata, monedes, bitllets, billets, plata, or, or, rellotges rellotges polsera, polsera, PROFESSIONALS PROFESSIONALS antiguitats antiguitats en en general. general. Tel: 679.736.491 679.736.491 CARPINTERO, CARPINTERO, MONTAJE. MONTAJE. Tel: Tel: Tel: 624.651.215 624.651.215

MASAJISTA MASAJISTA ÁRABE. ÁRABE. Buenos Buenosmasajes... masajes...Salou. Salou. AAdomicilio domiciliotambién. también. Tel. Tel.637.523.310 637.523.310

El temps Mínima

Anuncis Anuncisclassificats classificats

Tel: Tel:603.254.131 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


dimarts 3 de novembre de 2026

A

quest dijous el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona obrirà les seves portes a l’espectacle Les filles del vent. Tast poètic amb avellanes, una proposta que combina poesia, música i un tast d’avellanes per acostar el públic a la cultura i al paisatge que envolten aquest fruit, emblema del Camp de Tarragona. L’espectacle l’encapçalen Antònia Farré i Jaume Salvat, que assumeixen el paper de rapsodes. El projecte va néixer el 2023 i des de llavors ha anat fent camí sense parar. L’actuació de dijous a Barcelona serà, de fet, la número vint-i-cinc. La proposta es vertebra al voltant d’un relat escrit pel mateix Salvat, però amb una mirada molt concreta. «Volíem que l’avellana fos protagonista en tots els moments, però no fer un espectacle des de la reivindicació permanent ni des de la nostàlgia, sinó situant-la en el marc de la cultura i la festa», explica. La proposta de Farré i Salvat recorre diferents dimensions d’aquest univers. Així, hi apareixen els records d’infantesa, quan els avis ensenyaven als més petits com eren les avellanes, però també la relació entre el conreu i la vida dels pobles en una època en què la collita era motiu de trobada, activitat i celebració. La mirada s’estén, a més, al paisatge dels avellaners, sovint observat únicament des de la seva funció productiva, i a aspectes menys coneguts de la planta, com la singularitat de les seves flors.

Poesia l Antònia Farré i Jaume Salvat estrenaran a Barcelona el seu espectacle, una proposta que reivindica el paisatge, la cultura i la memòria vinculats al conreu de l’avellaner

‘Les filles del vent’ porta a Barcelona l’univers cultural i poètic de l’avellana

Connectar generacions Antònia Farré, Jaume Salvat i Joan Martínez durant la representació de ‘Les filles del vent’. Cedida «L’avellaner també està molt vinculat a la màgia i forma part del nostre imaginari cul- al piano, en substitució de l’acordionista Joan altra manera un producte que sovint arriba tural», apunta Salvat, que reivindica la neces- Martínez, que acompanya habitualment el a taula sense que es tingui present tot el tresitat de descobrir aquests elements des d’una projecte. «La música de piano li dona un altre ball que hi ha al darrere. «Quan poses un pot perspectiva més lúdica i cultural. La intenció aire. És el mateix espectacle, però també és d’avellanes damunt la taula, la gent n’agafa, és que l’espectacle connecti amb públics de molt interessant la sensibilitat que aporta», se les menja i ja està. Amb el tast volem generar una altra mirada cap al productor i vadiferents edats, tant amb les persones grans assenyala Farré. La representació té una durada aproxi- lorar la feina que hi ha darrere del paisatge», que han viscut de prop el món de l’avellana mada de quaranta minuts, divi- explica Salvat, que a més de dedicar-se a la com amb els més joves que potser dits entre la part poètica i musical docència ha estat consultor en Turisme i Culno el coneixen tant. i el tast final. Aquest segon mo- tura d’Eurecat i director de l’Oficina Tècnica El relat de Salvat s’intercala ment és, precisament, una de les de l’Avellana. amb poemes i textos d’autors vinLa cita d’aquest dijous a Barcelona té un particularitats de la proposta, ja culats al territori i a la cultura caque el públic pot tastar diferents significat especial per als dos impulsors de talana, entre els quals hi ha Mercè varietats d’avellanes, crues i tor- l’espectacle, ja que és la primera vegada que Rodoreda, Gabriel Ferrater, Lena rades, mentre Salvat n’explica les actuaran fora de les comarques tarragoniPaüls o Xavier Amorós, entre d’alcaracterístiques i les particulari- nes. «Ens fa molta il·lusió sortir de la nostra tres. La paraula es combina amb la tats. Més que una degustació, zona de confort. Fins ara ens hem mogut música, que en aquesta ocasió Cristina Serret Alonso és una invitació a mirar d’una sobretot en entorns on l’avellana és molt coanirà a càrrec de Mar Martori

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Una degustació conscient L’espectacle de música i poesia es clou amb un tast guiat d’avellanes crues i torrades neguda, especialment al Camp de Tarragona, i tenim ganes de veure com respon el públic de Barcelona», comenta l’Antònia. Els dos protagonistes assumeixen així, amb un punt d’orgull, el paper d’ambaixadors d’aquest univers cultural i agrícola en un escenari que va molt més enllà del territori on és més conegut. L’espectacle Les filles del vent. Tast poètic amb avellanes també forma part de la programació de Temps d’Avellana, i després de la de Barcelona hi haurà una nova representació el 14 de novembre a l’Aleixar.

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook