Futbol 18
El Nàstic, l’equip que més s’ha mogut fins ara en el mercat de fitxatges amb 10 incorporacions
Tarragona 3
L’empresa encarregada de l’espectacle de drons a la Sagrada Família farà avui la prèvia del Concurs Internacional de Focs
Opinió 20 Ricard Lahoz: Moltes idees sense concretar en trenta anys: «Em queda el dubte si tornar a la plaça del Rei és la millor opció per al gran MNAT»
Seguretat a les platges
La Generalitat autoritzarà la Guàrdia Urbana de Tarragona a controlar des de l’aire la zona del Fortí de la Reina i la del preventori de la Savinosa per evitar salts dels banyistes en espais restringits
Societat 8 a 10
La festa pren Reus
La capital del Baix Camp viu els actes centrals de la Festa Major de Sant Pere
Cambrils
Ferrmed reclama noves conexions ferroviàries per les mercaderies
L’ens demana una inversió superior als 7.000 milions d’euros i afirma que la rentabilitat està garantida l 4 i 5
2
El Port analitza la sorra de l’Hospitalet per regenerar la platja de la Pineda Vila-seca
l 12
Tarragona
L’ICIQ tindrà un ‘Laboratori d’Innovació Social’ dedicat a l’economia circular
l 6
Seguretat l La Generalitat autoritzarà la policia local a controlar el litoral tarragoní des de l’aire
La Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT) reforçarà aquest estiu la vigilància a les zones rocoses del litoral amb la Unitat de Drons (UDRON) per evitar que els banyistes saltin al mar des dels punts on aquesta pràctica està prohibida. L’ús d’aquests dispositius també permetrà controlar espais de difícil accés, com la Cova del Gos —situada entre el Miracle i l’Arrabassada—, escenari del fatídic accident del passat 19 de juny en què van morir ofegats tres menors d’edat.
Ahir, el sotscap de la policia local, Alberto Lacueva, va explicar que la decisió d’utilitzar aquests dispositius s’ha pres arran de la tragèdia viscuda fa onze dies; tot puntualitzant que, segons les darreres informacions, els joves no haurien
accedit al mar saltant des de les roques. «La idea és poder vigilar d’una manera més eficient aquesta problemàtica, que portem molts anys que no acabem de solucionar», assenyala.
Després de l’accident, l’Ajuntament de Tarragona va sol·licitar al Govern de la Generalitat autorització per poder desplegar els drons amb l’objectiu de millorar la seguretat a les platges. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va anunciar ahir que el Departament donarà llum verda a aquesta petició. Durant la presentació de la campanya
A l’aigua, fem equip, va recordar que des de l’inici de la temporada de bany, cinc persones han mort ofegades al litoral català, una xifra que «requereix l’atenció de tothom». En aquest sentit, va remarcar que «per molts recursos que tingui l’admi-
nistració, per molts socorristes que tinguem, per molta normativa que fem, si l’actitud de protegir-nos no neix de nosaltres mateixos, malauradament ens trobarem sempre en situacions dramàtiques».
Aplicació immediata
Lacueva va assegurar que la l’activació dels drons serà pràcticament immediata, un cop arribi l’autorització definitiva de l’administració catalana. «Hi ha un pla d’acció i pràcticament hi seran tots els dies en les zones de major incidència», va detallar el sotscap de la Guàrdia Urbana, qui va assenyalar que la vigilància se centrarà especialment en tres punts on es registren més salts: el Fortí de la Reina, el Preventori de la Savinosa i la zona de roques situada entre les platges del Miracle i l’Arrabassada.
«Pràcticament hi seran tots els dies, en les zones de major incidència»
Se centraran en les zones del Fortí de la Reina i del Preventori de la Savinosa
Els vols es concentraran en les hores de màxima afluència: «Com més gent hi hagi, més pujarà el dron». Segons Lacueva, els dispositius aeris actuaran com una eina de detecció ràpida que «avisarà la patrulla», la qual «anirà i denunciarà el que hagi de denunciar». La GUT ja disposa d’una unitat específica
L’apunt
Una infracció lleu que comporta multes de 100 euros
Segons l’article 134 de l’Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics, els usuaris de les platges han de seguir les indicacions dels responsables de salvament en matèria de seguretat i respectar la senyalització, com les banderes o qualsevol altre avís sobre les condicions del bany. L’incompliment d’aquestes obligacions es considera una infracció lleu i pot comportar sancions de fins a 100 euros. El sotscap de la Guàrdia Urbana, Alberto Lacueva, considera que són multes «força baixetes» i això fa que alguns banyistes «facin cas omís de la cartelleria».
de platges que treballa coordinadament amb la Creu Roja durant la temporada de bany. Aquesta «s’encarrega de controlar incidències i de sancionar la gent que no fa cas» de les indicacions dels socorristes o de la cartelleria. Els agents patrullen tant amb vehicle com a peu, recorrent la línia de costa per vigilar i intervenir quan és necessari. Es tracta d’un dispositiu que s’activa cada estiu i que, després dels fets del 19 de juny, es reforçarà amb la UDRON, que està formada per sis agents i dos aparells, tot i que habitualment només n’operarà un. Lacueva va recordar que aquesta unitat ja ha demostrat la seva utilitat en altres serveis. El passat 2 de juny, per exemple, la intervenció d’un dron va permetre localitzar un home de 58 anys mentre cometia un robatori amb força a l’interior d’un vehicle a Cala Romana, fet que va facilitar la seva posterior detenció.
Un lleuger increment
Respecte a l’evolució dels salts des de les roques, el sotscap de la Guàrdia Urbana va assegurar que el fenomen es manté «força estable», tot i un lleuger increment durant l’últim any. Amb tot, va apuntar que «no tenim res especialment destacable». Amb el desplegament dels drons, espera incrementar l’efecte dissuasiu de la vigilància i reduir aquesta pràctica al litoral tarragoní.
Afectacions al trànsit i dispositiu especial de l’EMT pel Concurs de Focs Artificials
Mobilitat l L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) reforçarà el servei d’autobús nocturn amb motiu del Concurs Internacional de Focs Artificials. Des de dimarts 30 de juny i fins dissabte 4 de juliol, les línies nocturnes L71, L72 i L73 comptaran amb horaris especials que se sumaran al servei habitual de l'L3. A més, durant la nit del dissabte 4 al diumenge 5 de juliol, el servei d’autobús municipal serà gratuït a partir de les 00.00 h, una actuació vinculada també al dispositiu especial preparat amb motiu del pas del Tour de França per la ciutat. El certamen també comportarà restriccions de trànsit i aparcament. La nit del 30 de juny i 1 de juliol la mobilitat serà l’habitual de cada any, mentre que la resta de nits de Focs, és a dir 2, 3 i 4 de juliol, en activar-se el Pla de Mobilitat del Tour, les afectacions seran més destacades i es demana, en la mesura del possible, l’accés a peu i/o en mitjà de transport públic. Després de l’exhibició de drons d’aquesta nit, el concurs arrencarà oficialment demà a les 22.30 h. La pirotècnia italiana Carmine Lieto serà la primera a estrenar el certamen. El segon dia, la protagonista serà la Pirotecnia de Alto Palancia S.L, fundada l’any 2024 al País Valencià. Divendres, l’empresa gallega Fuegos Artificiales Josman S.L, fundada l’any 1970, agafarà el relleu. Tancarà el concurs Caffero GmbH, fundada l’any 2016 als Països Baixos. Enguany també se celebraran les jornades gastronòmiques Foc i fogons. Redacció
Marta Omella Blanco
Abans que la pólvora prengui protagonisme, cinc-cents punts de llum es mouran aquesta nit de manera sincronitzada sobre la Punta del Miracle per donar el tret de sortida a la 34a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Per tercera vegada consecutiva, Flock Drone Art serà l’encarregada d’inaugurar el certamen amb un espectacle de drons que enguany dedicarà al pas del Tour de França per la ciutat. «L’espectacle serà, tal com es titula, ‘Un tour per Tarragona’. Jugarà amb el doble significat del nom: el recorregut ciclista i la mateixa ciutat», avança el fundador i CEO de la companyia, Fran Arnau. Flock Drone Art va néixer l’any 2019, convertint-se en la primera companyia espanyola a apostar pels espectacles amb drons. «Jo ja tenia una altra empresa, vinculada al món de la música en viu, i utilitzava drons per fer fotografia. A partir d’un projecte impulsat per la Generalitat ens vam trobar diferents professionals del sector i va sorgir la idea», recorda el CEO. La inspiració venia d’alguns xous que ja s’havien començat a veure en altres països, especialment a la Xina. «Vam pensar que ho podíem intentar i així va començar tot», explica. La primera exhibició la van fer a Manresa, durant la pandèmia. Moltes activitats de Nadal s’havien cancel·lat i els drons van permetre crear un espectacle que la ciutadania pogués veure des de casa. Des de llavors la companyia ha brillat als cels de grans esdeveniments nacionals i internacionals, destacant escenaris com la Sagrada Família, que el passat 10 de juny va inaugurar la Torre de Jesucrist. L’acte, presidit pel papa Lleó XIV, va coincidir amb l’aniversari de la mort d’Antoni Gaudí, retratat amb 800 punts lluminosos que es van enlairar just al costat de la seva obra cabdal. «Va ser un plaer i un honor poder-hi participar. Sabíem que era un projecte gran i feia més d’un any que es treballava, però no érem realment conscients de la magnitud», afirma Arnau, que preveu duplicar la seva xifra de negoci. També destaquen creacions com les del passat 19 de juny a Matosinhos, Portugal, que va reunir 3.097 drons, entrant al llibre Guinness dels Rècords com el «major espec-
L’espectacle de drons de Flock Drone Art il·luminarà Tarragona aquesta nit a les 22.30 h
L’exhibició, amb 500 drons, es dedicarà al pas del Tour de França per Tarragona
tacle de drons a Europa». La fita no és senzilla, i és que els aparells treballen amb sistemes de geolocalització molt precisos que permeten coordinar tots els moviments. «Tenim una tecnologia, l’RTK, que corregeix l’error del GPS fins a un centímetre. Això ens permet que els drons volin sense xocar i creïn les figures dissenyades», indica el CEO. De cara al futur, l’empresa treballa per millorar les seves exhibicions d’interior, així com introduir altres arts en les mostres, com la pirotècnica. «Sempre dic que no venim a substituir-la, sinó a sumar-nos, i el concurs de focs a Tarragona n’és un exemple», conclou.
PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI FERROVIARI DE FERRMED
Mobilitat l Un estudi de l’associació evidencia les limitacions estructurals de les terminals ferroviàries i reclama una inversió de 7.000 MEUR
Oriol Castro Sanz
«El tren està estancat o a la baixa. No pot absorbir la demanda diària. La gran part de productes alimentaris o manufacturats van en camió». En un moment on la gran aposta del transport passa per les vies, Fermmed, l’associació multisectorial a nivell europeu, denuncia les limitacions estructurals del sector arreu del continent. Unes mancances que s’evidencien encara més al nostre territori, on segons l’entitat cal una inversió de 7.000 milions d’euros en mesures de màxima prioritat. El port de Tarragona va acollir ahir la presentació dels resultats de l’estudi FERRMED Study of Traffic and Modal Shift Optimisation in the EU, que analitza el trànsit de mercaderies a Europa i les necessitats d’infraestructura ferroviària per assolir els objectius de transferència modal fixats per la Comissió Europea pel 2030. D’acord amb els càlculs de Ferrmed, si la Unió Europea vol assolir l’objectiu fixat per la Comissió Europea de traslladar
el 30% del trànsit de mercaderies al ferrocarril, calen centenars de terminals addicionals a les actuals.
El president de l’associació, Joan Amorós, va ser taxatiu en aquest punt: «sense aquesta inversió, no es podrà arribar mai al 30%».
Línies saturades
Una part important de la intervenció es va centrar en els colls d’ampolla detectats a Catalunya. Segons Fermmed, cal planificar de manera immediata la duplicació de
L’apunt
Terminals de mercaderies necessàries
- l’Arboç -la Boella
-Valls
-Montblanc
-Constantí
-l’Aldea
la línia entre Martorell i la zona de Sant Vicenç dels Horts, així com la separació de les línies de rodalies i de mercaderies, atès que avui en dia circulen diàriament al voltant de 170 trens de passatgers i entre 30 i 40 trens de mercaderies pel tram entre Barcelona i Martorell. Una xifra que situa el conjunt prop dels 200-250 trens diaris, llindar que es considera de saturació per a una línia convencional. Amorós va advertir que, si el percentatge de mercaderies que circulen per aquest tram passa del 3-4% actual al 10% previst pel Govern espanyol per al 2030, «els trens no hi caben». Per la qual cosa va reclamar al ministeri de Transports una planificació immediata, tenint en compte que aquest tipus d’obres requereixen, segons va indicar, entre set i deu anys d’execució.
Dues alternatives
«La rentabilitat d’aquestes actuacions està assegurada. Són necessàries»
Per resoldre la saturació prevista entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona, l’estudi planteja dues alternatives. La primera, considerada la més econòmica, consisteix a duplicar la línia existent. La segona implica desviar el trànsit procedent de Saragossa, Madrid i el País Basc per la línia Lleida-Manresa (duplicant-ne la via, actualment única) i construir un nou tram entre Cervera i Manresa, passant per Igualada, una opció que, segons Amorós, ja s’estaria discutint amb la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas, l’estudi conclou que el tram entre Sant Vicenç i Tarragona necessitarà
El port de Tarragona va acollir ahir la presentació dels resultats de l’estudi. Tjerk van der Meulen
duplicar-se sigui quina sigui l’opció escollida.
En aquest sentit, des de Fermmed es defensa que si es vol arribar al 30% s’haurien d’impulsar terminals a l’Arboç, Valls, Montblanc, Constantí i l’Aldea, més enllà de la de la Boella. En total, hi hauria d’haver 19 a tot Catalunya. Pel que fa a Tarragona, l’estudi assenyala la necessitat de recuperar la línia de mercaderies fins a Constantí i Reus, atesa la confluència de dues línies a l’altura de Sant Vicenç de Calders, una configuració que, tot i no presentar problemes de capacitat en l’actualitat, «en tindrà en el futur».
d’un tren de grans dimensions a la
Mobilitat l Ferrmed també va plantejar la possibilitat que trens de més d'un quilòmetre de llargada puguin circular pel Corredor Mediterrani en un futur. Amorós va citar, com a referència comparativa, l'experiència d'altres regions del món que ja operen amb combois de mercaderies de fins a 3 quilòmetres de longitud, com Xina, mentre que a Rússia s'hi treballa amb trens d'1,5
quilòmetres. En aquest sentit, va remarcar que Europa es troba «molt endarrerida» respecte d’aquests estàndards internacionals. La majoria de països europeus han anat homologant progressivament trens de fins a 740-750 metres, una mesura que, segons l'estudi, s'ha generalitzat sense que les terminals s'hagin adaptat al mateix ritme. Així, al voltant del 20% de les vies de càrre-
ga i descàrrega de les terminals europees analitzades no arriba als 250 metres de longitud útil, i un altre tram molt significatiu —que l'estudi xifra per sobre del 40% del total— tampoc supera els 450-460 metres. La conseqüència pràctica, segons va detallar Amorós, és que els trens llargs no es poden carregar o descarregar d'una sola vegada sinó que s'ha de fer per parts. l O.C.S.
Dos detinguts després d’una discussió amb una arma a la plaça Corsini
Successos l Els fets van tenir lloc diumenge al davant del Mercat i l’arma era una pistola d’aire comprimit
Dos homes, un de 19 i un de 22 anys, van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra aquest diumenge després d’una discussió a la plaça Corsini de Tarragona. Els fets van passar a les 21 hores del vespre, on hi havia gent passejant per la zona. En un vídeo penjat a les xarxes socials, es veu com dos homes discuteixen a la porta del Mercat Central de Tarragona i un d’ells porta una arma. Una patrulla dels Mossos va acudir a la zona i va iden-
tificar a les dues persones. El jove de 19 anys que exhibia l’arma va quedar detingut com a presumpte autor d’un delicte d’amenaces; per trencament de condemna i per resistència als agents de l’autoritat durant la detenció. Es dona el cas que l’arma era d’aire comprimit, tot i que a simple vista podria semblar de foc. El segon implicat va confessar que durant la disputa li va treure l’arma a l’altre i la va amagar en uns matolls a Reus i també va acabar detingut per un presumpte delicte d’amenaces.
Recerca l L’institut ha aconseguit finançament per un nou projecte
Redacció
L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) ha aconseguit nou finançament per impulsar un projecte destinat a afrontar alguns dels principals reptes ambientals i socials del sud de Catalunya. La iniciativa, sota el nom Tarragona: Salut i Economia Circular (TRAC), s’emmarca en el programa Regions del Coneixement, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El sud de Catalunya concentra un important nucli industrial, una activitat agrícola destacada i, alhora, un conjunt creixent de preocupacions ambientals i socials. Amb aquesta nova iniciativa, l’ICIQ vol connectar la química amb aquestes necessitats reals, donant suport a la transformació del territori, reforçant les col·laboracions existents i contribuint a un desenvolupament sostenible a llarg termini.
El projecte s’estructura en tres grans àmbits d’actuació: la indústria amb emissions netes zero, la circularitat de matèries primeres i metalls crítics, i la medicina social. El primer bloc se centrarà en el desenvolupament de processos industrials més nets i en el suport a les empreses per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle mitjançant l’adopció de solucions energètiques més sostenibles. Pel que fa a la circularitat de recursos, l’objectiu és optimitzar l’ús de materials crítics i trobar noves vies per convertir residus industrials i agrí-
El Serrallo posa el punt final a la Festa Major amb la tradicional processó de Sant Pere
Tradició l Ahir, el barri del Serrallo va posar punt final a la Festa Major amb la tradicional processó en honor a Sant Pere. El patró dels pescadors va recórrer els carrers del barri marítim fins a arribar a la Parròquia de Sant Pere Apòstol. La jornada també va comptar amb els Gegants del Serrallo, els nanos pescadors i la Vibrieta. l Redacció
Imatge de l’exterior de la seu de l’ICIQ a Tarragona. ICIQ
L’ICIQ crearà una nova unitat anomenada
Laboratori d’Innovació
Social
coles en recursos de valor afegit. El tercer eix, la medicina social, analitzarà com les millores ambientals i la transformació industrial incideixen en la salut i el benestar de la població, amb la finalitat d’entendre millor l’impacte social de la transició verda. La digitalització serà un element transversal en aquests tres àmbits, amb l’objectiu d’accelerar la recerca, afavorir la presa de decisions basada en evidències i millorar l’accés al coneixement i als serveis científics.
Per fer-ho possible, l’ICIQ crearà
una nova unitat anomenada Laboratori d’Innovació Social i Transformadora (LIST). Aquest equip estarà format per personal dels projectes, així com de les unitats de transferència de coneixement i tecnologia (KTT) i comunicació, i treballarà en estreta col·laboració amb centres de recerca, universitats, empreses, administracions públiques i entitats socials del territori.
Reptes i aliances
La seva missió serà identificar reptes, coordinar aliances i impulsar el codesenvolupament de solucions que es puguin provar directament al territori. Més enllà dels objectius estrictament científics, el projecte també aposta per fomentar la participació ciutadana i la sensibilització.
Festa l La diada de Sant Pere va emplenar carrers per veure el Seguici i l’esclat dels últims masclets
Sergi Peralta Moreno
«Visca Sant Pere nostre patró!». Era el missatge que es llegia en l’últim tram de la Tronada, serigrafiat amb pólvora; aquell que, en els sospirs abans d’esclatar, tot Reus ja comença a botar. Són uns salts de clímax compartit, d’eufòria desbordada, i que certifiquen l’inici del final de la Festa Major. Amb el contacte amb la flama, el missatge va cremar i va ser enviat cap al cel, com una promesa per viure, en 365 dies, un Sant Pere més.
La tarda de Sant Pere, el moment culminant de la Festa Major, va ser multitudinària. Era hora de berenar que els Diables, amb el seu toc de tabals, avisaren a tothom que l’acció es traslladaria cap al Fossar Vell. El Seguici vol ser inclusiu i, per això, el recorregut començava per un tram
tranquil, on el bestiari controlava les ganes de llançar foc i demostrava tenir, en el fons, bon cor. Alguns nens i nenes no podien evitar estremir-se en veure la Víbria, amb mirada enfadada i ensenyant els ullals. Amb tot, l’alat rèptil deixava que se li acostessin i, amb tendresa, es deixava acaronar. Amb una versió de goma a la mà, un menut es meravellava de veure el Lleó, ben gros i radiant àuricament, davant dels seus ulls. De flames no se’n veurien fins més endavant.
Bèsties i balls s’anaren passant el testimoni, mentre pares i fills imitaven els passos i moviments: del Ball de Cercolets —en què debutaven per Sant Pere bona part dels seus membres, visiblement emocionades i amb un somriure perenne als llavis—, del Ball de Gitanes, del Ball de Prims... A poc a poc, però, la
gent s’esmunyia per arribar a peus del Campanar, on l’Àliga acabava d’empolainar les daurades plomes i esperava, pacientment, la sortida del Sant Patró. Es feu esperar, però quan el bust va aparèixer davant la multitud, el silenci es feu unànime. Amb els mòbils preparats per immortalitzar el corprenedor instant, l’au va retre homenatge a Sant Pere, en els 400 anys de l’arribada de la relíquia a la Prioral, amb el seu millor ball. Succeïda per les autoritats polítiques i religioses —inclòs l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i mossèn Joaquim Fortuny, que viu els seus últims dies com a prior de Sant Pere—, la Professó Solemne inicià el seu recorregut.
La meta era la plaça del Mercadal on, sense gaire pausa, els elements del Seguici Festiu es remenaven enèrgicament fins a trobar un espai
on aturar-se. Els Xiquets de Reus eren rebuts com autèntics herois, en entrar amb un pilar caminant que es mantingué ferm. I darrere seu, el bust reliquiari de Sant Pere va fer acte de presència, D’esquena al Palau Municipal, estava preparat per presenciar l’última Tronada de la Festa Major.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Cultura, Daniel Recasens, van ser els encarregats d’apropar la metxa al camí de pólvora i, així, un rere l’altre, els mascles van esclatar. Amb el fum emboirant la plaça, els bots van arrencar fins i tot abans d’encarar la darrera aresta. Era el clímax de la festa. Tot Reus va vibrar.
Tot seguit, crits d’«independència» es deixaren sentir i nombroses estelades —amb una de gegant— van ser desplegades entre el públic,
La diada va posar punt final a aquesta edició de la Festa Major. Tjerk van der Meulen
amb els portadors fixant la mirada en l’Ajuntament. Els Segadors van ser entonats a continuació i, així, ja es feu hora de recollir. Els Diables prepararen la carretillada final, el Drac i la Víbria van treure foc pels queixals, els elements del Seguici van mostrar els seus passos prohibits, i el bust de Sant Pere va retornar a la Prioral i a l’urna de l’altar major, protegit per les tres claus. Fins a l’any que ve.
Després de la Tronada, es van ensenyar estelades i es van entonar ‘Els Segadors’
Festa l Les estelades i els crits d’independència van tornar a protagonitzar el final de la Festa Major
Feia molta calor. Tot i que sembla una excusa insulsa per mantenir una conversació banal amb qualsevol de les persones que només et creues per Festa Major, en els últims Sant Pere de Reus ha estat el principal tema de conversa i consens i el de 2026 no ha estat una excepció. Al matí, la tanda de lluïment del 29 de juny ningú tenia ganes que allò s’allargués més del compte. Tal com deia el Dr. Doofenshmirtz; si em donessin una moneda per cada vegada que hi ha hagut una Tronada enguany, tindria sis monedes, que no és la gran cosa, però és més del que m’esperava. Així que després de recollir la cinquena moneda, els diferents elements del seguici van començar a sortir un darrere l’altre per dur a terme el seu ball de lluïment. Des de Reus Cultura ja s’havia advertit que s’agilitzarien les entrades i sortides per tal d’afanyar-se i que a ningú li donés un cop de calor, la qual cosa van complir i ajudava a fer que la jornada es fes més entretinguda.
Ara bé, en el dia d’ahir a la gent el que li venia de gust era la festa final del vespre, ja que al matí una bona part encara estaven paint les malifetes durant la nit de Completes. Com és habitual, el Mercadal es va omplir de gom a gom a mesura que el Seguici Festiu anava prenent posicions. Al cap de poca estona el cordó de seguretat ja estava envoltat per reusencs i reusenques immunes als sorolls explosius i estridents. No obstant això, el que cridava l’atenció a peu de plaça era el constant repartiment de cartells amb estelades mida DIN A3 d’estranquis, gairebé com si repartissin material
Tradició
Es va a tornar a intentar desplegar una estelada al balcó consistorial
il·legal. Amb l’experiència dels anteriors anys era ben clar que la Tronada no seria el punt final de la festa. Per tant, el que succeí posteriorment no va sorprendre a ningú. La Tronada va esclatar, vaig recollir la sisena moneda, i es va estendre un núvol de fum i cendra que, durant uns segons, va deixar la plaça totalment emboirada. En dissipar-se la pols, es va començar a albirar el roig de les quatre barres sobre fons groc repartit per tota la plaça de desenes de cartells, alhora que una gran
la tarda
van
com el
estelada ben llarga es desplegava amb crits d’independència simultàniament. Tot es va posar tens en el moment que un jove va intentar desplegar una estelada al balcó consistorial, sent ràpidament enxampat i retirat per agents de la Guàrdia Urbana, increpats per la multitud. Les primeres notes de l’himne dels Segadors van començar a sonar i, ara sí, podíem dir oficialment: fins a l’any vinent!
Miquel Llaberia
ue la Festa Major de Sant Pere hagi estat des de fa temps un espai divers i reeixit, ple de tradicions de la ciutat, ha estat gràcies a l’esforç de diverses persones vinculades a aquesta. Portadors i restauradors, encarregats d’aixecar i fer ballar gegants i bèsties, però també d’historiadors i dansaires, responsables de representar les danses tradicionals vinculades a èpoques o episodis viscuts pels nostres avantpassats. En aquest últim cas, la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus ha tingut un paper destacat amb la recuperació de diversos balls que, enguany, estan de celebració. Entre ells el Ball de Cercolets, que celebra els 30 anys des de la seva recuperació per la Festa Major de Sant Pere de 2026. Una dansa vinculada a l’època de la verema i a l’inici de la primavera, ja que la forma del cèrcol utilitzat en el ball representa el cèrcol dels barrils. Una fita que una de les membres actualment més veteranes del ball i tresorera de la Coordinadora, Núria Prats, fa valdre: «Al cap i a la fi, la Coordinadora es dedica a recuperar i vetllar per les danses tradicionals reusenques i al 96 va ser el torn del de Cercolets, que va ser el quart ball recuperat. Amb el temps, ha esdevingut un dels balls més reconeguts del seguici i que més gent demana per ballar, la llista d’espera de petits està tancada i tot». Un èxit que Prats atribueix a què «és un dels més bonics de veure pels nens petits, en general els sol atraure més el de Cercolets o Gitanes. És veritat
Els Xiquets de Reus tanquen un any més la tanda de Lluïment de Sant Pere
Cultura l La Festa Major de Sant Pere va tancar la Tanda de Lluïment amb la tradicional diada castellera dels Xiquets de Reus. Posteriorment als balls dels elements del Seguici Festiu, els de la camisa avellana van portar a plaça castells ja practicats i consolidats que van descarregar sense dificultats, amb el 3de8, el 4de8 i el 5de7. Finalment, l'actuació tancava amb el tradicional pilar sota el balcó de la casa consistorial, recollint des d'aquest tant a l'enxaneta com a l'aixecadora. D'aquesta manera, la colla de la capital del Baix Camp escalfava motors de cara la celebració al vespre de la professó final, en què van aixecar els pilars caminants. l MLB
El Ball de Cercolets ha celebrat enguany el 30è aniversari des de la seva recuperació per part de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus
que és molt subjectiu també, però també és cert que són els dos balls
Els balls de Cercolets i Gitanes són els que tenen una llista d’espera més llarga
futurs cercolets i cercoletes també ha permès garantir el relleu generacional al capdavant del ball; fins i tot quan s’ha de rellevar a 8 dansaires de cop. «Eren 10 cercoletes i fa 3 anys vam entrar jo i una altra, perquè algunes sembla que es van posar d’acord per ser mare i vam entrar», afirma Prats. No obstant això, les altres 8 cercoletes van deixar per Sant Pere de l’any passat el ball «en bloc», perquè totes portaven 10 anys dins del Ball: «Aleshores, va entrar una fornada de 8 persones noves». «En aquell moment vaig entrar jo, després de 2 anys dins la llista d’espera. Que en realitat és molt poc temps, perquè hi ha casos que s’han d’esperar molts més anys i acaben entrant en altres balls», afegeix Martina Roig, membre del Ball de Cercolets.
amb més llista d’espera». Ara bé, aquesta bona collita de
Una situació que no és senzilla de gestionar, però que la dedicació mostrada pels dansaires s’encarrega de resoldre amb escreix. «Jo i la meva companya ja vam entrar pensant en el relleu i a més ja havia format part des de feia temps de la Coordinadora, així que tampoc era tot del tot nou», recorda Prats, que també comenta que, per molt que la nova fornada va debutar per Misericòrdia, van estar assajant amb les anteriors cercoletes ja de cara a Sant Pere.
Fonts, cantimplores i vanos per combatre la calor durant la Festa Major de Sant Pere
Festa l La calor ja s'ha convertit en una protagonista més de Sant Pere. Per ajudar a resistir les temperatures, a banda de l'ús de vanos
per airejar-se a l'instant, l'Ajuntament ha impulsat mesures com la instal·lació de fonts o el repartiment de cantimplores. l SPM
Memòria l Reus acorda incloure'l a la llista de pendents del nomenclàtor
La Comissió de Vials de l’Ajuntament de Reus ha acordat afegir el nom de Joan Garcia Oliver a la llista de pendents del nomenclàtor. Tal com detallen fonts municipals, l’organisme «té una llista i, a partir d’allà, quan sorgeix necessitat de posar nom a un carrer, parc, plaça, etcètera, la comissió es reuneix i debat quin nom posar-li, tenint en compte els pendents». D’aquesta manera, l’històric líder anarcosindicalista podria acabar batejant un espai de la via pública en un futur. En aquests moments, al directori esperen torn 34 noms.
Garcia Oliver (1902-1980), nascut al carrer de Sant Elies, a l’antic barri de Santa Teresa, va ser un revolucionari anarcosindicalista, clau en el moviment obrer de principis del segle XX i que va acabar sent ministre de Justícia en el govern de Francisco Largo Caballero, durant la Guerra Civil. Es tracta d’una figura complexa i polièdrica, que va resultar incòmoda no només per a l’oposició ideològica i política, sinó també per a companys de files, atesa la seva participació en el Govern republicà o, malgrat haver rebut el pseudònim de rei de la pistola obrera, haver-se expressat en contra dels paseos. Va
acabar morint a Mèxic, a l’exili. A Reus, en els últims temps s’ha volgut recordar la seva figura amb accions vàries. L’artista Roc Blackblock va inaugurar un mural al carrer de Sant Jaume que ja definia Garcia Oliver com a «obrer, sindicalista, pistoler, revolucionari, ministre». El programa va comptar amb conferències i una taula rodona, així com una creació dramatúrgica i l’estrena del documental L’eco dels passos. Història de Joan Garcia Oliver, del director Gonzalo Mateos i que, basant-se en les memòries del líder anarcosindicalista, ressegueix les seves petjades. Les propostes van culminar el maig amb una ruta
històrica pels indrets de la ciutat vinculats a la seva trajectòria vital i sindical, com la casa natal; el carrer de Sant Pau i Sant Blai, on anà a l’escola; les Galeries Quer, atès que va treballar a Cal Quer; o els baixos del palau Bofarull, on hi hagué un bar on desenvolupà funcions de xerric. A més, al carrer de Sant Elies es va col·locar una placa commemorativa que bateja la via com a «carrer Joan Garcia Oliver» i que el descriu com a «revolucionari, anarcosindicalista clau en la lluita obrera i la Guerra Civil». També va ser un dels veïns immortalitzats en l’exposició Carrers d’ahir, espais d’avui, emmarcada en la tercera fase del Reus Espais Vius.
Medi Ambient l L’Autoritat Portuària preveu 48 proves en diferents profunditats per analitzar la qualitat de l’arena i fer una última aportació a Vila-seca
Adam Díaz Garriga
El Port de Tarragona escull l’Hospitalet de l’Infant per realitzar els primers estudis de viabilitat que valoraran la futura estabilització de la platja de la Pineda. L’objectiu, establert pel departament de Costes de la Generalitat, és avaluar la qualitat de la sorra en diversos punts per decretar si té prou característiques per fer pal·liar els problemes de regressió que pateix el tram costaner del municipi de Vila-seca. Tal com va avançar el Diari Més, l’ens portuari va iniciar el procés el passat mes de març per la redacció de l’estudi i ubicava les foses marines «entre l’Ametlla de Mar i Cambrils» com a principals candidates per a realitzar la recerca.
El Port va ampliar les actuacions concretes després de definir «el jaciment d’Hospitalet de l’Infant» com a punt d’interès. La intenció és la mateixa que es va especificar en les demandes per redactar l’estudi: definir si la sorra que actualment hi ha a la Pineda és l’adequada, ja que «no ha aconseguit equilibrar-se» malgrat les aportacions. Des del Port de Tarragona va ressaltar-se que en els últims 20 anys s’ha aportat aproximadament més d’un 10% del volum necessari a la costa vila-secana (més d’1,66 milions de metres cúbics en total) i que la dimensió de la sorra aportada és «sensiblement inferior al nadiu» de la platja (0.24 mil·límetres).
L’Autoritat Portuària va encarregar a principis d’any a l’empresa IHCantabria l’estudi per analitzar alternatives per millorar la situació i acabar definitivament amb les aportacions. Segons fonts de l’ens tarragoní, l’anàlisi és necessari per a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que analitza el compliment de les condicions per pal·liar els
efectes ambientals del futur contradic de Ponent. Entre les actuacions, es descriuen dues zones de dragat que, actualment, emmagatzemen més
d’1.020.000 milions de metres cúbics de sorra. La primera zona, més propera a Cambrils, seria la més extensa, amb 636.965 metres quadrats d’exploració previstos. La segona,
El Port, en deute amb la Pineda des dels anys 70
La construcció del dic de Llevant durant la dècada dels 70 continua representant el principal problema de la Pineda. Les regressions constants de sorra van obligar el Port a aportar més de 100.000 metres cúbics de sorra anuals a l’espai durant 20 anys consecutius i a implantar una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) per pal·liar els efectes de la construcció. Des de llavors, la platja de la Pineda ha patit les conseqüències i espera, des del 2022, el contradic de Ponent que l’ajudi a frenar els efectes ambientals que fa gairebé 40 anys que enfronta.
L’estudi avaluarà l’estat de la sorra, la seva contaminació i els metalls que conté
El consistori vila-secà critica la gestió del Port amb els projectes que afecten a la Pineda
més cèntrica, ocuparia una superfície de 626.825 metres quadrats. En total, els treballs suposarien 24 sondeigs profunds i 24 superficials per avaluar l’arena, els metalls que conté, el seu nivell de contaminació i els usos ambientals que realitza. Es planteja mapejar una superfície total d’uns 1,6 milions de metres quadrats.
El Port de Tarragona preveu un pressupost de 250.000 euros per tirar endavant l’estudi i espera obtenir resultats de cara a l’any vinent, establint un termini d’execució de sis mesos.
Vila-seca demana celeritat Des de l’Ajuntament de Vila-seca, la mesura es valorava positivament per «avançar cap a una aportació definitiva», però lamentaen que el municipi «no es pot conformar amb anuncis sense calendari». El consistori assenyala el retard del Port de Tarragona per posar fi a la situació de regressió que viu la Pineda i, tot i que es destaca la «bona relació» amb l’Autoritat Portuària, critiquen que la platja «fa massa anys que espera una solució estable».
En aquest sentit, indiquen que l’estudi anunciat pel Port «pot ser un pas necessari», però que podria «convertir-se en una nova excusa per ajornar decisions que fa massa temps que són imprescindibles». D’altra banda, afirmen que tenen coneixement del mètode de treball de la institució pel que fa a «terminis, imports i horitzons quan es tracta de projectes vinculats al creixement de la seva activitat», posant com a exemple de proposta el futur moll de Balears que s’ha d’executar al complex.
D’aquesta manera, demanaven celeritat per a la Pineda, on lamenten que «massa sovint els compromisos es converteixen en estudis, tràmits i calendaris oberts» i no es prioritzen projectes ambientals.
del tram de carril bici finalitzat al maig. Ajuntament de Torredembarra
Serveis l El consistori assegura que està avançant en els tramits urbanístics per fer-ho possible
L’Ajuntament de Torredembarra té la intenció de portar el carril bici de l’N-340 fins a la Zona Esportiva Municipal i el Polígon de Roques Planes. En declaracions al mitjà Ona la Torre, el regidor de Via Pública i Serveis, Vale Pino, va indicar que la proposta estava sobre la taula i que s’estava «avançant en els tràmits urbanístics» per fer possible l’actuació. Després de finalitzar les últimes obres d’execució del carril per a vianants i bicicletes entre l’N-340a, el passeig Miramar i l’antiga T-214 el passat mes de maig, el consistori vol continuar ampliant els serveis per al transport alternatiu i sostenible.
L’actuació preveu enllaçar amb les obres de pacificació del tram on se situarà el futur CAP de Torredembarra, que preveu ser una
zona on es prioritzin els vianants i la seguretat viària. L’objectiu és continuar aquest mateix tram executat fins a la rotonda del Puntet per donar accés a la zona industrial i a l’esportiva.
L’evolució del projecte, segons va confirmar el regidor, no depèn únicament del consistori, sinó que haurà d’esperar a la promoció urbanística per part d’una empresa privada que es portarà a terme en els terrenys pròxims a la Zona Esportiva. Concretament, fa referència a la promoció de Metrovacesa, que suposarà una inversió de 16,16 milions d’euros.
Pino també va fer referència al plantejament d’una actuació per enderrocar l’antiga nau de Renault paral·lela al pàrquing de Mañé i Flaqué per «donar millors vistes del Nucli Antic» en un futur, sense explicitar terminis.
Societat l Els ajuts s’han repartit a 730 famílies en els últims dotze anys
Adam Díaz Garriga
La Pobla de Mafumet va celebrar aquest cap de setmana l’arribada de la cinquantena edició del Xec Nadó, una iniciativa que, des del 2012, dona suport a les famílies del municipi. En el transcurs dels últims 14 anys, l’Ajuntament ha lliurat 730 ajuts sumant quinze nadons nascuts durant aquest primer semestre del 2026. La iniciativa «dona la benvinguda» als infants del municipi i ofereix un suport econòmic de 300 euros a les famílies. Enguany, a més, es va lliurar un val bescanviable per una cistella de productes de puericultura, valorada en 50 euros, i un obsequi per a estimular els sentits dels infants.
La xifra de més de 700 ajuts atorgats també inclou 23 parelles de bessons i, d’acord amb el consistori, «consolida» la proposta impulsada en els últims anys. D’aquesta manera ho va definit l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, qui va destacar la validesa del programa per a les famílies de la localitat i la seva evolució, la qual també ha estat demogràfica. En aquest sentit, Sardà ressaltava que, des del 2012, el municipi ha passat d’uns 2.800 habitants a més de 4.200, assegurant que «l’arribada de cada nou infant contribueix al creixement de la Pobla».
D’altra banda, subratllava la voluntat del consistori per continuar apostant per la proposta i iniciatives de «suport familiar». L’alcalde va indicar que representa «una
Enguany s’han repertit els ajuts a quinze famílies sol·licitants del Xec Nadó
mostra de compromís amb els benestar dels veïns» durant els primers anys de vida.
La Pobla de Mafumet se sitúa com la localitat amb la mitjana d’edat més jove de la província de Tarragona, amb 35,78 anys, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El municipi supera a poblacions com Maspujols (38,28), Renau (38,5) o Salou (40,1). Des del consistori, fa temps que es defensa un creixement poblacional i un
impuls de les iniciatives per promocionar l’arribada de famílies a la localitat.
El Xec Nadó continua sent una de les principals iniciatives d’ajuda de l’Ajuntament i es reparteix entre les famílies amb un o els dos membres progenitors empadronats. L’atorgament de l’ajut roman repartit entre els 300 euros per transferència bancària i 50 en el xec regal que pot utilitzar-se únicament en establiments del municipi.
L’Ajuntament va celebrar que la mesura continua vigent després de 50 edicions a la sala Tarsici Baget, on van reunir-se les famílies premiades amb els quinze nadons i es va oferir un refrigeri. També es va mantenir una xerrada entre l’alcalde i els assistents sobre la importància del Xec Nadó.
Urbanisme l Les obres preveuen la creació d’espais d’ombra, recintes de joc infantils i esportius de cara a l’octubre
Redacció
El parc Maria Mercè Marçal canviarà la seva imatge de cara al pròxim mes d’octubre per tranformar-se en un recinte més accessible, verd i confortable. El projecte preveu una inversió de gairebé 600.000 euros per renovar l’equipament en el seu àmbit oest, incorporant nou arbrat, zones d’ombra i àrees d’estada. Aquest dilluns van començar els treballs del projecte de remodelació per adaptar l’espai a les necessitats que requereixen els infants del municipi i les seves famílies, millorant els seus accessos i la qualitat d’estada del parc.
La intervenció afectarà una superfície de més de 2.400 metres quadrats i compta amb un pressupost de gairebé 600.000 euros. Les obres tindran un termini d’execució previst de cinc mesos. «Els parcs infantils ja no s’han de pensar només com un lloc on instal·lar jocs, sinó com espais de convivència per a tota la família», destacava l’alcalde del Morell, Eloi Calbet. En aquest sentit, el batlle explicava que «s’ha posat especial atenció en la creació
d’espais confortables que permetin gaudir del parc durant tot l’any i consolidar-lo com un espai de referència per al joc i el lleure familiar».
Una de les actuacions més rellevants serà la renovació de les àrees de joc, amb la incorporació de nous
elements que promouran l’estimulació i la realització d’activitat física, la creativitat i el joc compartit. Entre les novetats, també hi haurà jocs «inclusius», espais de sorra i aigua, llits elàstics, circuits d’equilibri, gronxadors i altres propostes
Administració l El consistori aprova la tranformació de l’actual Jutjat de Pau per al nou servei
Adam Díaz Garriga
El govern municipal d’Altafulla va aprovar per unanimitat durant la sessió plenària d’aquest dilluns la implantació a la localitat de les futures Oficines de Justícia Municipals (OJM). La previsió és acollir les noves oficines a través de la transformació de l’actual espai del Jutjat de Pau per ampliar els seus serveis. El municipi altafullenc acollirà les secretaries judicials de la Riera de Gaià, la Nou de Gaià, Salomó, Vespella i la Pobla de Montornès per centralitzar els serveis de tràmits administratius.
Segons va confirmar durant el Ple ordinari la coalcaldessa d’Altafulla, Alba Muntadas, el personal a les noves oficines s’haurà d’ampliar per poder garantir el servei. L’ampliació va rebre el vistiplau del departament de Justícia per incrementar la justícia «de proximitat». Amb aquesta novetat administrativa, els municipis integrats compartirien dos professionals al servei de justícia: un gestor processal i administrativa i un altre del cos d’auxili judicial. «Tots els municipis han de tenir aquest espai per donar aquest ús professional», explicava Muntadas. Com a seu, Altafulla
també tindrà un espai per situar el vehicle elèctric que utilitzarà el personal de la nova OJM. La intenció és millorar l’atenció en els diversos municipis involucrats per oferir un servei més ampli i especialitzat, sense requerir traslladar-se a altres localitats per resoldre problemàtiques jurídiques. La sessió plenària de juny a la localitat va estar marcada per la creació d’aquest servei, més enllà de temes com l’aprovació de les festes organitzades pel municipi el 2027 i modificacions de preus públics en referència a l’Escola Municipal de Música.
adaptades a diferents edats, enfocades en l’esport. Paral·lelament, s’hi incorporarà nou arbrat i vegetació autòctona adaptada al clima mediterrani. El consistori també preveu ampliar les zones de descans segures amb
L’Ajuntament dedicarà una partida d’uns
600.000 euros per impulsar els treballs
la incorporació de tendals entre les principals zones de joc, mentre els arbres preveuen oferir-la de manera natural. L’actuació també inclourà nous espais d’estada i convivència amb bancs, taules de pícnic i una font d’aigua potable que se suma a la ja existent, així com millores en l’enllumenat, el drenatge i l’accessibilitat de l’entorn.
Les millores preveuen un termini d’execució de cinc mesos i esperen estar enllestides el mes d’octubre per obrir al públic i oferir un servei ampliat al municipi. El projecte estava prevista des del mes de febrer, quan el consistori va inciar el període de licitació per avaluar les empreses que optarien als treballs. L’actuació se situarà dins de les polítiques de millora de serveis impulsada per l’Ajuntament en l’àmbit de millora d’equipaments públics per fer-los sostenibles.
El consistori d’Altafulla anul·larà les sancions «errònies» imposades al carrer de Dalt
Societat l El sistema de control d’accés va patir una incidència tècnica i va provocar sancions irregulars
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla informava aquest dilluns que anul·larà totes les sancions que s’hagin pogut imposar a vehicles a causa d’una incidència tècnica detectada en el sistema de regulació del trànsit del carrer de Dalt.
L’error, segons el consistori, va ser detectar quan alguns vehicles que constaven com a autoritzats van figurar com a sancionats de manera incorrecta. Tan bon punt esva detectar l’incidència, el consistori
es va en contacte amb BASE per iniciar el procediment d’anul·lació de totes les denúncies afectades. Es tracta d’un tràmit administratiu senzill que ja està en marxa i que permetrà deixar sense efecte aquestes sancions. Per tal d’agilitzar la gestió dels expedients, les persones que hagin rebut per error una sanció han d’enviar un correu electrònic a sancions@altafulla.cat, indicant les seves dades de contacte i les dades del vehicle sancionat (matrícula).
Política l L’actual regidor es mostra convençut que a la capital del Priorat «hi ha ganes de canvi»
Redacció
L’actual regidor falsetenc Jaume Capdevila serà l’alcaldable del PSC a la capital del Priorat a les properes eleccions municipals. Així ho va ratificar el darrer Consell Nacional del PSC, que va validar a uns altres 16 caps de llista socialistes de les comarques tarragonines. Un cop proclamat oficialment alcaldable Jaume Capdevila es va mostrar convençut que «a Falset hi ha ganes de canvi. Es nota a peu de carrer, parlant amb la gent, prenent el pols al poble... amb els seus encerts i els seus errors l’actual equip de Govern està esgotat, al final d’un cicle i, amb tots els respectes, l’única alternativa real al que hem vist fins ara és la candidatura que tinc l’honor d’encapçalar», va emfatitzar.
Imatge de Jaume Capdevila, qui serà l’alcaldable del PSC a Falset. Cedida
Capdevila també va explicar que en aquests 10 mesos que queden fins a les eleccions treballarà per presentar la millor candidatura pel poble i també un programa de Govern el més ambiciós possible.
Un mort, un ferit greu i sis de lleus en un accident per encalç contra un camió a l’AP-2, a Montblanc
Successos l Un home de 55 anys veí de Girona va morir ahir al matí en un accident a l'AP-2, a Montblanc. Segona va poder saber Diari Més, la col·lisió entre la furgoneta i el vehicle pesant, que transportava ferros, hauria estat per encalç. També es van veure afectades set persones més que viatjaven a la furgoneta: una de gravetat i sis
més de caràcter lleu. Totes van ser traslladades a l’hospital de Sant Pau. Els fets van passar a les 08.02 hores al quilòmetre 193 en sentit Lleida. Els Bombers van enviar fins al lloc dels fets tres unitats i el SEM va enviar l’helicòpter, sis ambulàncies i un equip de psicòlegs. La via va estar tallada fins a les 10.20 hores. l Shaila Cid
Agricultura l Demanen treure vinyes del mercat per equilibrar oferta i demanda
Mar Rovira / ACN
Unió de Pagesos (UP) va reclamar ahir que es faci un recompte de les vinyes d’arreu de Catalunya i que s’impulsi una arrencada «social» i «ordenada» d’aquest cultiu davant l’estoc de raïm. Segons el sindicat, la disminució del consum de vi «mundialment», el canvi climàtic i la situació geopolítica són els principals motius que han fet caure el seu consum. «L’única manera de salvar el sector és equilibrant aquesta oferta i la demanda i això suposa poder treure vinyes del mercat», va
asseverar David Sendra, responsable de la Vinya i el Vi d’UP. Aquest dilluns, els agricultors van entregar una carta a les oficines comarcals d’Agricultura del Vendrell, Falset, Valls, Gandesa i Tàrrega per demanar la implementació d’aquestes mesures al Departament. L’entrega de la missiva és la primera acció que el sindicat ha posat en marxa per demanar mesures urgents i per denunciar la situació del sector vinícola, ja que cellers del Priorat o de la Terra Alta ja els han comunicat que no compraran raïm aquesta campanya pels elevats es-
Enguany es preveu una bona collita i temen que quedi molt raïm fora, sense comprador
tocs existents. «La DO Cava és qui absorbeix el gran volum de raïm, tenim un gran problema, enguany, només es vendran 190 milions de botelles, quan eren un històric de 255 milions», va indicar Sendra.
Segons el responsable de la Vinya i el Vi d’UP, es tracta d’una problemàtica «estructural i no conjuntural» i, per això, va demanar mesures en aquest sentit. Concretament, va sol·licitar que el Departament d’Agricultura faci un recompte de les hectàrees afectades —les que no tinguin comprador per aquesta verema— i que pregunti quants pagesos estarien disposats a arrencar les vinyes per sortir del sector. L’objectiu sosté, és «compensar» l’oferta i la demanda que «ara mateix està desequilibrada».
Problemes a França Des del sindicat subratllen que estan afectades finques de tot el país i que és un fenomen mundial. «A La Rioja ja fa anys que tenen problemes, França ja està fent arrencades i quan un país veí com França que mundialment és conegut pels seus vins, està arrencant, ara ens toca aquí», va etzibar Sendra. Els agricultors també van reclamar que els contractes siguin de llarga durada i van lamentar que molts pagesos fins pocs dies abans de la verema no saben si tindran comprador.
«Enguany es preveu una gran collita, millor que de l’any passat, això significarà que es quedarà molt raïm fora», apuntava Sendra. Alhora, va explicar que ja van demanar al Departament que es comencessin a aplicar les mesures el desembre passat.
SECTOR ODONTOLÒGIC
Espanya augmenta gairebé un 2% la xifra de professionals de l’odontologia respecte l’any anterior
Adrià Recasens Benaiges
El nombre de dentistes col·legi ats continua creixent a Espa nya. Segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al 2025 i actualitzades aquest 2026, l’Es tat compta amb 43.672 professionals col·legiats, el que significa un 1,9%
més que l’any anterior. Catalunya es manté com la terce ra comunitat autònoma amb més dentistes, amb 6.507 professionals registrats, només per darrere de la Comunitat de Madrid, que lidera el rànquing amb 9.707 col·legiats, i An dalusia, amb 7.154. Per darrere se si tuen la Comunitat Valenciana, amb 4.852; Galícia amb 2.590; i el País Basc
CLÍNICA DENTAL
Dentist, tractaments dentals de confiança i somriures sans
Clínica Dentist Vendrell és el teu centre dental de confiança a El Vendrell. Hi trobaràs un equip de professionals qualificats i amb experiència, especialitzats en estètica dental, higiene bucodental, endodòncies, odontologia restauradora, implantologia, pròtesis fixes, periodòncia i ortodòncia. La clínica, amb més de 20 anys de trajectòria i més de 15 mil pacients, aposta per un tracte proper, personalitzat i per l’ús de tecnologia actual per oferir diagnòstics precisos i tractaments adaptats a cada pacient i amb els millors resultats. ARB
~ DENTIST ~
amb 2.013 dentistes col·legiats. Les dades també evidencien la consolidació de la feminització de la professió. Del total de dentistes col· legiats a Espanya, 26.159 són dones i 17.513 són homes. Això significa que gairebé sis de cada deu professionals de l’odontologia són dones, que re presenten el 59,9% del col·lectiu.
Des del Consell General de Dentis tes alerten, però, que aquest incre ment sostingut obliga a reflexionar sobre la planificació del sector, re cordant que cada any es graduen al voltant de 2.000 nous odontòlegs a Espanya.
El Consell assenyala que l’incre ment de places universitàries, es pecialment en centres privats, està generant un desequilibri entre el nombre de professionals formats i les oportunitats laborals reals. Per aquest motiu, defensen una formació de qualitat, una incorporació ordena da al mercat laboral i una assistència bucodental segura per als ciutadans.
Sis de cada deu professionals de l’odontologia són dones. Pexels
Les xifres a més serien un indica dor de la necessitat de planificar els recursos humans del sistema sanitari, segons el Consell qui, en aquest sen tit, adverteix que una sobreoferta de professionals podria acabar afectant tant les perspectives laborals dels nous titulats com la qualitat de l’aten ció odontològica.
Tot i aquest debat, les dades de l’INE confirmen que l’odontologia continua sent una professió en ex pansió, amb Catalunya consolidada entre els territoris amb més pes dins del sector a escala estatal.
Sis hàbits quotidians que poden perjudicar la salut de les teves dents
Hi ha costums que afecten la nostra salut bucodental sense saber-ho
ARB
Tenir una dentadura sana no depèn només d’una bona hi giene bucodental, sinó també d’evitar alguns hàbits quotidians que poden malmetre les dents sense que en siguem conscients. Entre els més
habituals hi ha mossegar bolígrafs o ungles, utilitzar les dents per obrir objectes o tallar fils, o recórrer als escuradents en lloc del fil dental o els raspalls interdentals. També cal moderar el consum d’aliments molt àcids, ja que poden afeblir l’esmalt i augmentar la sensibilitat dental. Un
altre error freqüent és raspallar se les dents just després de menjar, es pecialment si s’han consumit cítrics, refrescos o dolços. Per tot plegat, els experts recomanen esperar almenys 30 minuts perquè el pH de la boca es recuperi i així protegir millor l’esmalt dental.
Avenços tecnològics en robòtica dental poden millorar la precisió i reduir les visites al dentista
Adrià Recasens Benaiges
Anar al dentista per tractar una càries profunda sovint implica més d’una visita. Quan una dent necessita una corona, el procediment habitual requereix preparar la peça, prendre’n un motlle, col·locar una corona provisional i esperar uns dies fins que la definitiva estigui fabricada. Ara, un grup d’investigadors de la Universitat de Basilea, a Suïssa, treballa en una tecnologia que podria simplificar aquest procés.
Es tracta de MIR (Miniature Intraoral Robot), un petit robot de menys de cinc centímetres dissenyat per treballar a l’interior de la boca amb una gran precisió. El dispositiu forma part d’un projecte de recerca que busca combinar la planificació digital amb la robòtica per optimitzar alguns dels procediments més habituals de l’odontologia restauradora.
La idea és que el tractament comenci amb un escaneig digital de la boca del pacient. A partir d’aquest model en tres dimensions, l’odontòleg pot planificar exactament quina part de la dent cal eliminar abans de col·locar-hi una corona. Amb aquesta informació, el laboratori podria començar a fabricar la pròtesi des del primer moment, mentre el robot s’encarrega de preparar la dent segons el pla establert.
A diferència dels sistemes convencionals, MIR s’adapta a una guia personalitzada i dissenyada per a cada pacient. Aquest suport manté el robot sempre alineat amb la dent, fins i tot si la persona mou lleugera-
ment el cap durant el tractament. Els motors que accionen el dispositiu es troben fora de la boca i transmeten el moviment mitjançant un sistema flexible, fet que permet que el robot sigui molt compacte.
Desenvolupament
Els primers assajos s’han dut a terme sobre models artificials que reprodueixen les característiques de les dents humanes. Durant les proves, el robot ha estat capaç de preparar les peces amb una desviació inferior als 0,2 mil·límetres, una precisió molt elevada per a aquest tipus d’intervencions. El procés es realitza en dues etapes: primer es rebaixa la superfície superior de la dent i, posteriorment, es defineixen els laterals perquè la futura corona encaixi perfectament.
Els investigadors també han estudiat la força aplicada durant el fresatge, per protegir el teixit dental, i el nivell de soroll, clau per al confort del pacient.
Malgrat els bons resultats inicials, els responsables del projecte recorden que encara es tracta d’un prototip de laboratori. Abans d’arribar a les consultes dentals serà necessari incorporar càmeres i sensors que permetin controlar en temps real la posició de l’instrument i corregir qualsevol desviació durant el procediment. Aquesta tecnologia també faria possible reprendre el tractament amb exactitud si es produís una interrupció inesperada.
Si es confirma la seva eficàcia, podria reduir visites i fer els tractaments més precisos i còmodes.
CLÍNICA DENTAL
Odontologia moderna, preventiva i personalitzada a Salou
Adrià Recasens Benaiges
La salut bucodental va més enllà de l’estètica. Des de la seva obertura, Luve Dental treballa amb un objectiu clar: oferir tractaments d’última generació amb un tracte proper, honest i totalment personalitzat. L’equip multidisciplinari està format per professionals amb experiència en diferents especialitats, fet que permet abordar cada cas de manera integral i dissenyar solucions adaptades a les necessitats de cada pacient. La clínica, situada al carrer de l’Església, 5 de Salou, destaca en àrees com la implantologia, l’ortodòncia, la periodòncia, les pròtesis dentals o l’estètica dental, sempre amb la voluntat de millorar tant la salut oral com la confiança dels seus pacients. A més, incorpora eines i protocols avançats que permeten
planificar els tractaments amb més precisió, seguretat i predictibilitat. Per a l’odontòleg i director Víctor Moreno, les revisions periòdiques i la detecció precoç són claus per evitar intervencions més complexes en el futur. Aquesta visió preventiva es complementa amb un servei
d’urgències àgil i una atenció personalitzada que acompanya el pacient en tot moment. Amb un equip compromès amb l’excel·lència i la proximitat, Luve Dental treballa amb l’objectiu que cada somriure sigui sinònim de salut, confiança i qualitat de vida.
Futbol l Avui 30 de juny acaba oficialment la temporada i la direcció esportiva encapçalada per Tomeu Nadal ja ha tancat 10 incorporacions, només seguit per les nou del Huesca i vuit de l’Hércules
El Nàstic de Tarragona ha anat per feina. Avui 30 de juny tanca oficialment la temporada 24/25, els contractes dels jugadors vinculats s’expiren i enceten nous projectes i el conjunt grana ho farà amb 10 incorporacions. Tomeu Nadal ha aterrat amb força a la direcció esportiva i ha convertit el club grana en el més agitador del mercat de fitxatges d’estiu.
Fa un any, el primer anunci oficial va arribar l’1 de juliol amb la incorporació de Noé Calleja a la direcció esportiva. Les situacions també són ben diferents. Llavors, el Nàstic va competir fins al dia de Sant Joan en el play-off d’ascens, mentre que aquesta temporada es va acabar a finals de maig.
El conjunt grana havia d’aprofitar el temps i, des que Tomeu Nadal va aterrar el tres de juny a la direcció esportiva grana, el club ha premut l’accelerador. Dos dies després ja tenia nou entrenador, amb el retorn del capità Xisco Campos a la banqueta. L’11 de juny la parella Nadal-Campos es presentava al Tarra-
Els grana encara busquen cinc o sis incorporacions més d’aquí al final d’estiu
gona Blau i, el mateix dia, es va obrir la veda del mercat de fitxatges amb la incorporació del tarragoní Eugeni Valderrama.
Després del migcampista, el Nàstic va oficialitzar sis fitxatges més en una setmana. El davanter Pere Marco va ser el segon i Manel Royo, Toni Gabarri, José Amo, Shinnosuke Katsushima i Joseda Menagues van continuar. A la següent setmana l’entitat grana va mantenir el rit-
me amb les tres incorporacions restants. El punta Joan Prohens i el defensor Nico Van Rijn van arribar, mentre que el porter Gaizka Ayesa va ser el darrer en ser oficial.
D’aquesta manera, Nadal va establir l’estructura de l’equip de la següent temporada i, ara, toca acabar de completar els detalls. A la llista hi ha un porter i lateral esquerre capaços de competir amb Ayesa i Manel Royo, en solitari en les seves demarcacions. Posteriorment, cal apuntalar l’atac amb jugadors diferencials i de qualitat i ajudar a enfortir altres demarcacions que poden tenir baixes en forma de rescissions de jugadors en nòmina.
El Nàstic necessitava un lífting total i, per aquest motiu, ha sigut un dels equips que més s’ha mogut. Ara mateix, hi ha dos equips més que han tingut una bona sacsejada. L’SD Huesca de l’exdirector esportiu grana Javi Sanz ha sumat nou incorporacions. L’equip, creat per lluitar per l’ascens, compta amb els dos exgrana Gorostidi i Djetei com alguns dels seus fitxatges.
D’altra banda, qui també s’ha animat amb força és l’Hércules del vallenc Beto Company. Ahir, el conjunt alacantí va tancar quatre incorporacions d’una tacada i dos porten bons records al Nàstic. Víctor Narro i Antoñín Cortés es tornaran a ajuntar a l’Hércules per liderar un planter amb un objectiu ambiciós. Allà, tots dos es retrobaran també amb l’exgrana Álex Jiménez.
D’altra banda, el Nàstic comença a oficialitzar amistosos de pretemporada. Ahir, el club va confirmar dos d’una tacada: Olot-Nàstic l’1 d’agost a domicili a les 19 h i, dijous 13 d’agost a les 20 h, es disputarà el XVII Trofeu Ciutat de Tarragona contra l’SD Huesca.
Món l Es portaran 50 tones d’equipament mèdic i altres subministraments essencials
ACN
La Unió Europea ha entregat uns cinc milions d’euros en ajudes a Veneçuela per fer front a les necessitats humanitàries a causa dels terratrèmols. El bloc comunitari també ha organitzat un pont aeri per transportar equipament mèdic i altres subministraments essencials com aigua i material per refugiar-se. El primer vol està previst que s’enlairi a principis d’aquesta setmana des de Copenhaguen (Dinamarca) amb unes 50 tones de material. La comissària europea a càrrec de Gestió de Crisis, Hadja Lahbib, va dir ahir que «la UE continua compromesa per ajudar als ciutadans veneçolans». En total, 14 països han enviat equips o ajuda al país afectat pel desastre natural. «Els estats membres continuen demostrant
una solidaritat remarcable». Els 5 milions d’euros serviran per donar ajuda immediata a les comunitats més afectades. Els fons distribuïts se centraran principalment a facilitar refugi i assistència mèdica per aquelles persones afectades pels terratrèmols de la setmana passada. Onze països han enviat ajuda i equips de rescat a través del mecanisme europeu de Protecció Civil. A més a més, durant el cap de setmana un grup d’11 experts tècnics d’Espanya, Àustria, Itàlia, Luxemburg, Bèlgica, Estònia i del Centre de Coordinació de Resposta a Emergències (ERCC) de la Comissió Europea va arribar a Veneçuela. Segons ha informat la Comissió Europea en un comunicat aquest dilluns, les noves ajudes europees se sumen als 52 milions d’euros que la UE ja havia entregat aquest any.
El Govern espanyol aprova una reducció progressiva de les ajudes al carburant
Economia l El Consell de Ministres va aprovar ahir un decret que prorroga la majoria de les mesures fiscals aprovades al març per palliar els efectes de la crisi a l’Orient Mitjà, però que estableix una reducció gradual de les ajudes per a la compra de carburants. Així, el decret recupera el 21% de l’IVA, però introdueix una rebaixa de l’impost especial d’hidrocarburs de 15 cèntims al juliol, 10 a l’agost i 5 al setembre, abans de desaparèixer a l’octubre. El decret incorpora una clàusula automàtica de reactivació que permetria recuperar l’ajuda al complet si tornen a augmentar de manera significativa els preus internacionals del petroli i del gas.Agències
Judicial l El magistrat veu «indicis de criminalitat» en el marc de la peça que investiga irregularitats en adjudicacions públiques
El jutge de l’Audiència Nacional (AN) Santiago Pedraz ha acordat citar com a investigades 25 persones més en la peça del ‘cas Leire’ sobre presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes públics. El magistrat ha pres aquesta decisió a petició de la fiscalia Anticorrupció, que és qui va sol·licitar els interrogatoris. Entre els nous investigats hi ha la presidenta de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) Belén Gualda, l’expresident de Tubos Reunidos – l’empresa basca rescatada pel govern espanyol durant la pandèmia – Francisco Irazusta, o l’expresident de l’empresa pública Enusa José Vicente Berlanga. Pedraz argumenta que els cita davant l’existència «d’indicis de criminalitat».
També figuren com a imputats María de la Concepción Ortiz Fuerte; Marcos López Domingo; Fernando Samper Rivas; Roberto Pérez Águeda; Eduardo Pérez Águeda; Carmelo Aznarez Pellicer; Juan Ignacio Fernández-Micheltorena i Mikel Arrarás Abejón. Es tracta de la trama que hauria realitzat maniobres per influir en processos judicials i ajudes públiques, tal com consta en diversos informes de la UCO, que entre altres assumptes inclou el pagament d’una comissió pel préstec de 112,9 milions d’euros rebut per
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com Felicitacions
Hoy cumples 13 años y comienzas una etapa llena de ilusión y grandes momentos por vivir. Que la vida te regale siempre motivos para sonreír y que sigas creciendo con esa luz tan especial que te hace único. Te queremos con todo el corazón. ¡Feliz cumpleaños cariño!
L’exmilitant del PSOE, Leire Díez. ACN
A la investigació s’inclou el pagament d’una comissió pel préstec de 112,9 MEUR
Tubos Reunidos. La Fiscalia Anticorrupció sosté que el grup denominat Hirurok (‘Nosaltres tres’, en
basc, i presumptament integrat per Leire Díez, l’expresident de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales Vicente Fernández i l’empresari Antxon Alonso) hauria dut a terme «accions per a l’atorgament» de l’ajuda. A canvi d’aquesta gestió els acusats de la trama judicial van percebre un total de 114.950 euros
k Tribuna k
Catalunya i les mercaderies per ferrocarrils.
L’associació Pro Vegueria Penedès portem més de dos anys treballant de forma voluntària amb el propòsit de complementar la feina de gestió que no arriben a fer els polítics en acció. I per què ho fem? Doncs, senzillament, perquè és la única vegueria (la darrera aprovada el 2017) que encara no disposa d’una Ordenació Territorial, 72 municipis sumant les 4 comarques que la integren, Anoia, Alt i Baix Penedès i el Garraf.
Aquesta situació, cal dir ben alt, perjudica les persones que habitem en aquest meravellós territori i, com no, l’actual i futur destí del sector empresarial (tots), la mobilitat, la salut, l’educació, la seguretat, l’alimentació, l’habitatge, l’energia, l’eliminació de residus, el cicle de l’aigua, la protecció del patrimoni, tant de paisatge com històric, material com immaterial i, en definitiva, tot el necessari en el segle XXI.
Lk Editorial k
a tragèdia de la platja de l’Arrabassada, on tres joves van perdre la vida, ha obligat a revisar la seguretat en alguns punts del litoral tarragoní. Sovint els grans canvis arriben després dels episodis més dolorosos. Independentment de si els joves van accedir al mar saltant des de les roques o si l’accident va estar condicionat pels corrents marins, el debat va més enllà del cas concret. Entre les diferents platges existeixen zones rocoses que no són espais de bany massiu i que, precisament per aquesta característica, fan gairebé impossible mantenir-hi una presència estable i permanent de vigilància.
Els recursos humans tenen límits evidents i no es pot desplegar un control continu a cada metre de costa. A més, els riscos no són desconeguts. Hi ha cartells que adverteixen clarament del perill de llançar-se des de les roques i també existeixen sancions per a qui ignora aquestes advertències. Potser la resposta definitiva no passava per mirar més el terra, sinó per canviar la perspectiva. Metafòricament i de manera precisa alhora, la solució ha acabat arribant des de l’aire: les noves tecnologies i els drons oferiran ara una nova mirada sobre un problema que feia anys que no trobava una resposta eficaç.
k Tribuna k
DÉs necessari sortir de la teranyina de diverses declaracions que apareixen en els mitjans de comunicació, en què sembla que no sabem on som?
Costa saber on som, per exemple, amb el tema del traçat del ferrocarril de mercaderies pel nostre territori català. Vàrem recuperar la feina feta l’any 2010 pel govern català sobre aquesta qüestió, l’Eix Transversal Ferroviari, executat de Lleida fins a Girona, preveient l’amplada necessària per construir el ferrocarril, han passat 16 anys. Després de parlar-ne amb els agents del territori, alcaldes, ports de Barcelona i Tarragona, empreses en general, experts enginyers, plataformes diverses, havent fet jornades per informar-ne, tant a Vilafranca com al Vendrell, a diferents grups polítics de Catalunya, també a la delegació estatal, a la Direcció de Territori de la Generalitat, a la consellera i responsables del Departament. Acabant amb una exposició amb la presència de la nostra associació a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per explicar la feina feta i, més concretament, l’aportació de l’opinió positiva de tothom És necessari sortir de la teranyina de diverses declaracions que apareixen en els mitjans de comunicació, en què sembla que no sabem on som?
Doncs si això es així, demanaríem ordre i concreció, allò que es diu ‘clar i català’. Som conscients que tot costa diners, per això sempre diem que se n’executi una primera fase, la que va des de Lleida, passant per Cervera, Tàrrega, Igualada, Martorell fins a Barcelona. El recorregut de Lleida a Tarragona hauria de ser el mateix a l’inrevés: Tarragona-Lleida i l’Eix Transversal . Anar a Sant Vicens de Calders i continuar per l’Arbós, Vilafranca i Martorell no resol el problema; el ferrocarril de mercaderies ha de tenir un traçat propi fora dels centres urbans És necessària una sola veu, un sol dibuix i no perdre més temps, això porta implícit que figuri la proposta en el tràmit del Pla Territorial Parcial del Penedès. Comencem per aquí i desbloquegem el col·lapse actual. Així ho veig.
Jordi Sánchez Exalcalde de Calafell
el 16 de juny del 2018 al 28 de juny del 2026. Durant vuit anys, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha ocupat el Tinglado 4 del Moll de Costa del Port amb l’exposició de síntesi TARRACO/MNAT Una exposició «temporal», se’ns va dir en el seu moment, probablement perquè els mateixos gestors del museu no esperaven estar-s’hi tant de temps. L’estada «temporal» a la vora del mar ha estat massa llarga, sens dubte. Difícilment comprensible, quan inicialment es va parlar d’un període de tres anys, fins al 2021.
En un exercici de transparència, el 2018 la directora del museu Mònica Borrell ens mostrava als periodistes la mudança de les peces més emblemàtiques de l’edifici de la plaça del Rei cap al seu nou destí «provisional». Els visitants havien estat substituïts per museòlegs, documentalistes, restauradors, conservadors, manipuladors i installadors que participaven en la logística necessària per traslladar les obres al Tinglado 4 o al magatzem del MNAT on es guarden les peces no exposades al públic. Ara, el procés serà a l’inrevés amb l’objectiu que el museu remodelat de la Part Alta reobri l’últim trimestre d’aquest 2026. Al capdavant de la mudança hi ha la nova directora de l’equipament, Elena Juncosa.
En els últims anys han passat moltes coses al voltant del MNAT, que ara es redefineix com a Museu Arqueològic de Tàrraco. Ha estat un període on s’ha parlat abastament de la possibilitat d’ubicar el gran equipament museístic de la ciutat al complex de Tabacalera. De fet, quan es fa la mudança al Port per començar les obres de reforma integral de la plaça del Rei, no s’abandona la idea de l’antiga fàbrica de tabacs
Per l’espai disponible en metres quadrats i per la ubicació al costat de la Necròpolis paleocristiana, molts han defensat durant
Ricard Lahoz Periodista
anys que el gran museu de Tàrraco havia d’anar a Tabacalera. Havia de ser el gran revulsiu de la ruta patrimonial de la part baixa de la ciutat (amb el teatre romà, les termes del carrer Sant Miquel, la Font dels Lleons i la pròpia necròpolis) i havia de formar part de la gran remodelació urbanística al voltant del Francolí, perquè esdevingui un nexe d’unió i no una frontera entre el centre i els barris de ponent
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense va reclamar en diverses ocasions que era millor pensar en gran i en clau de futur (Tabacalera) i no en una remodelació de l’edifici construït l’any 1960 (plaça del Rei) amb evidents limitacions d’espai. La majoria de partits polítics i l’Ajuntament com a institució van apostar per aquesta ubicació a partir del 2008, quan la fàbrica ja havia tancat i havia passat a formar part del patrimoni municipal El 2019, a la recta final dels tres mandats de l’alcalde Ballesteros, es va presentar el Pla Funcional i Arquitectònic de Tabacalera que preveia albergar el Museu Nacional Arqueològic, el Museu d’Història de Tarragona i la Biblioteca Pública (actualment al carrer Fortuny). Però després de retards, dubtes, canvis d’opinió i falta de sintonia entre Estat (titular del museu), Generalitat (administració competent) i Ajuntament, el MNAT torna definitivament a la Part Alta i la Tabacalera espera
altres equipaments culturals com la Biblioteca Provincial i el Conservatori de Música de la Diputació L’antiga fàbrica —tancada des de fa gairebé dues dècades— semblava la ubicació ideal, però hem estat més de trenta anys escoltant altres idees i propostes més o menys serioses i creïbles per trobar una nova seu al museu estatal. A la dècada dels noranta, es va parlar dels Jardins de la Reconciliació i del Teatre Romà. També val la pena recordar que la Generalitat es va plantejar la compra del Govern Militar (avui, subdelegació de Defensa) a la Rambla Vella per unir-lo al Teatre Tarragona, que llavors estava tancat
Em queda el dubte si tornar a la plaça del Rei és la millor opció per al gran MNAT
Aquest projecte —quan el conjunt de Tàrraco aspirava a ser declarat Patrimoni Mundial—contemplava l’entrada al MNAT per la Rambla Nova i la sortida per l’edifici militar, davant la Capçalera del Circ. El director del museu era Josep Maria Carreté, que defensava la proposta perquè es guanyava en espai i unia el passeig emblemàtic de la ciutat amb el nucli antic i el conjunt patrimonial. Hi va haver converses amb el Ministeri de Defensa, però l’operació no va fructificar Idees, n’hi ha hagut moltes. Concrecions, cap. Totes les propostes s’han basat en la necessitat de comptar amb una seu nova i amb més superfície per mostrar més peces de la gran col·lecció del museu. Al final, però, el MNAT es queda a l’edifici de la plaça del Rei restaurat i rehabilitat, amb un discurs museogràfic actualitzat. Les administracions hi han invertit més de 9 milions d’euros, segons les xifres oficials, però a mi em queda el dubte si aquesta és la millor opció per al gran Museu Arqueològic de Tàrraco del segle XXI.
Immersos ja en l’estiu i a punt d’acomiadar Sant Pere, és bon moment per fer balanç del curs polític. Un curs on hem demostrat que Reus és una ciutat que avança, que té projectes engrescadors i transformadors en marxa i que som una ciutat referent al sud de Catalunya. En destacaré alguns exemples.
Una de les grans fites d’aquest curs és que, d’entre els 947 municipis de Catalunya, Reus ha estat una de les vint ciutats seleccionades per la Generalitat en la primera convocatòria del Pla de Barris. I dic fita perquè ens permetrà accelerar de forma molt notable els plans de transformació que teníem previstos pels barris del Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat. Barris amb els quals teníem un deute històric i als quals destinarem 25 milions d’euros en cinc anys a transformar. Una veritable injecció econòmica que ja ha començat amb la transformació del carrer Astorga en un gran eix cívic verd, amb voreres entre 2 i 3 vegades més amples, més de 100 arbres i 8.000 plantes noves així com més de 100 nous bancs i 120 fanals renovats per afavoritat la conviència i l’ús de la via pública.
L’eix Astorga no és l’única actuació prevista al Pla de Barris. Des de fa mesos estem construïnt la primera escola bressol municipal, en 17 anys. L’Ametller, entre l’escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri i que ens permetrà donar resposta a l’alta demanda de places públiques que hi ha a la ciutat. I també actuarem a l’entorn del Mercat del Carrilet, gràcies als 6 milions atorgats pels
Al nord també aquest curs hem desbloquejat per fi dues reinvindicacions històriques que milloraran el dia a dia dels seus veïns i veïnes. Un és el soterrament de les torres elèctriques entre Reus i Castellvell. Des de principis d’any les excavadores treballen a la urbanització d’El Pinar per eliminar la línia d’alta tensió que exercia de barrera entre els dos municipals. L’altre recuperar per la ciutat part dels terrenys de l’antiga estació de trens, la coneguda com a platja de vies. El passat novembre vam signar el protocol amb Adif per fer-ho possible i aviat podrem començar a dissenyar el seu futur que passa per més zones verdes, equipaments públics i si podem també habitatge assequible. A l’est, treballem per generar riquesa i oportunitats laborals pel talent de la nostra ciutat al voltant del Tecnoparc i per reconvertir l’antiga caserna de la Guàrdia Urbana en un revulsiu pels voltants del carrer del Roser.
k Tribuna k
A l’oest, ben aviat començarem la segona fase de transformació del carrer Doctor Ferran, després de culminar la primera aquest mes i la setmana vinent arrenquen les obres per convertir l’actual zona blava d’aparcament al costat de la Biblioteca Central Xavier Amorós en un entorn verd i renaturalitzat.
I molt a prop, al barri Mare Molas, acompanyant a la societat civil, hem iniciat el camí per vincular definitivament Reus amb Gaudí amb la construcció al Parc Gandhi de la primera rèplica d’una obra del geni reusenc fora de la Sagrada Família, en aquest cas la capella de l’Assumpta.
Al centre, després d’anys d’espera, l’Incàsol ja ha convocat el concurs per construir un nou CAP, 40 habitatges de lloguer assequible i un centenar de places d’aparcament públic al Barri del Carme.
Aquest juny hem posat a disposició 75 places gratuïtes al carrer Múrcia i hem començat les obres d’un aparcament gratuït de 220 places al polígon Dyna. Volem tancar el mandat doblant les places gratuïtes a la ciutat i situar-nos en més de 1.500. A més, després de l’estiu obrirem el nou pàrquing municipal de La Riera, que tindrà el triple de places que la zona blava anterior i amb el qual sumarem 11 aparcaments públics i prop de 5.000 places a un preu màxim de 4,5 euros al dia.
Reus avança. Avança per les persones, per transformar-se, per ser una ciutat referent en ple segle XXI i més verda i sostenible
Per tant, Reus avança al nord, al sud, a l’est, a l’oest i al centre, convençuts i convençudes que la transformació de la ciutat passa per la transformació dels barris. En paral·lel, Reus avança en alguns dels àmbits que els reusencs i reusenques més ens demanen. Ja tenim les bases per lliurar les claus d’un pis assequible a Mas Iglesias i La Riera a 192 famílies a finals d’any. Seran les primeres promocions públiques construïdes des de 2009 i ens permetran multiplicar per dos l’oferta d’habitatge municipal a la ciutat. Un salt endavant important que no es quedarà aquí ja que els darrers mesos hem promogut, reservat sòl, comprat o tancant acords per arribar a 800 pisos protegits públics en els propers anys.
Reus també progressa signicativament en aparcaments públics i gratuïts.
k Tribuna k
Quan un projecte urbanístic pot alterar de manera tan profunda el model de poble que tenim avui, el deure d’un alcalde és no eludir el debat, sinó situar-lo al centre Des d’aquest postulats, és interessant destacar una presència constant des de fa anys en la premsa a partir d’articles d’opinió que no només es llegeixen amb ganes i amb gust sinó que donen llum a espais tant de lluites com de territori sovint massa absents dels debats generals del país.
La llista de projectes en marxa no s’atura aquí. Coincidint amb l’Any Gaudí i el centenar d’actes organitzats a la ciutat en col·laboració amb una quarentena d’entitats, l’Ajuntament acaba de renovar la tercera planta del Gaudí Centre amb una nova sala immersiva vanguardista i moderna que estic segura ens portarà nous visitants i rellançarà aquest equipament únic al món dedicat al nostre fill il·lustre més universal com a visita cultural i turística de referència al país. Fa menys d’una setmana també hem començat els treballs de renovació de la gespa artificial del camp de futbol municipal La Pastoreta per seguir pels del Reddis i l’annex a l’estadi municipal i estem ultimant el concurs d’idees per impulsar el pulmó verd més grand de la ciutat, de 18 hectàrees, entre l’estadi i les piscines municipals. També per guanyar ombra acabem d’estrenar nous tendals a La Palma i aquest mateix estiu instal·larem sistemes d’ombratge a la plaça Cultura de la Pau.
Són només alguns dels exemples que expliquen el títol d’aquest article: Reus avança. Avança per les persones, per transformar-se, per ser una ciutat referent en ple segle XXI i més verda i sostenible. Tenim en marxa un projecte de ciutat ambiciós i engrescador, un projecte amb una doble pmirada: atendre el més urgent i quotiià com la neteja, la via pública o la seguretat, però també pensant en el futur, en les necessitats dels reusencs i reusenques pels propers anys, en lideratge i en transformació.
L’any 2021 es van iniciar la redacció d’un projecte d’ampliació del polígon industrial ‘Les Comes’ que suposava duplicar l’actual superfície amb una activitat industrial categoritzada com a Seveso. Paral·lelament, el projecte impulsava un desenvolupament residencial de 601 vivendes. Tot això es va anar desenvolupament a esquena de la població, ja que l’antic equip de govern no va informar en cap moment de l’existència del projecte d’ampliació ni de les reunions ni treballs que anaven definint el projecte
Aquesta informació ens arriba als que actualment estem al capdavant de l’Ajuntament, d’una forma molt genèrica, el setembre de 2025. Aquest fet propicia que fem una pregunta pública al ple del mes de setembre, però per sorpresa nostra se’ns respon que no existeix res d’aquesta ampliació sinó que és una mera ‘conversa de bar’. Això provoca que Tots Som Perafort i Puigdelfí segueixi estirant el fil fins a conèixer la magnitud de tot el que ja s’havia treballat. El projecte ens va generar molts dubtes des del primer moment, precisament perquè, si arribava a tirar endavant suposava un canvi radical de la fisonomia, l’escala i la vida quotidiana del nostre municipi Aquest assumpte va ser el principal motiu que va justificar la moció de censura. Enteníem que no es podia avançar cap a una transformació d’aquest nivell sense un debat clar, obert i honest. Volem saber si els veïns i veïnes dels nuclis de Perafort i Puigdelfí desitgen que canviï el model de poble que tenim avui. Al cap i a la fi, un municipi no és simplement un tros de terra; és un lloc per viure, per conviure i per reconèixer-nos com a comunitat. Entenem, però, que l’Ajuntament no ha de decidir-ho en solitari. Una qüestió d’aquesta envergadura afecta el conjunt del poble i, per tant, ha de ser conegut, debatut i valorat per tothom. Governar no és imposar una visió, sinó crear les condicions perquè la ciutadania pugui opinar amb tota la informació sobre la taula
Per això hem volgut fer aquest primer pas en forma de presentació pública, oberta i participativa. Ho hem fet com a mostra de la nostra manera d’entendre la política municipal: amb transparència, amb respecte i amb voluntat de rendir comptes. Si la gent ha de pronunciar-se sobre el futur del municipi, primer cal explicar-li amb claredat què hi ha damunt la taula, què comporta i quines conseqüències pot tenir. Això és el mínim exigible en una administració que es vol seriosa i honestament compromesa amb el seu poble
Aquest contrast és important. Perquè mentre nosaltres hem optat per exposar el projecte amb llum i taquígrafs, l’anterior alcalde va gestionar aquest assumpte amb una discreció que, sincerament, no ajudava gens a la transparència. De fet, durant massa temps el projecte va avançar en un marc excessivament opac, sense el debat públic que una decisió d’aquest abast mereix. I és justament aquesta manera de fer la que corregim. No es tracta de dir no a tot, ni de defensar una posició per inèrcia. Es tracta de protegir allò que fa que Perafort i Puigdelfí siguin el que són, i de fer qualsevol canvi només si la ciutadania el coneix, l’entén i el comparteix. Per això aquest debat no es pot tancar en despatxos ni en silencis. S’ha de fer a la vista de tothom, amb arguments i amb respecte per totes les opinions.
Així és com entenem la transparència: no com una consigna, sinó com una pràctica real de govern. I així és com entenem també el lideratge municipal: no com una imposició, sinó com la responsabilitat d’obrir el procés, d’escoltar la gent i de posar el futur del poble per damunt de qualsevol altra consideració
Jordi Cacho
Alcalde de Perafort i Puigdelfí
Necrològiques
Tarragona
Elena Garcia Raso.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 16.00 h al Tanatori.
Reus
Baltasar García Carratalà.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16.00 h al Tanatori.
Pilar García Martín.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h al Tanatori.
Juliana Cortés Mañero.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 9.00 h al Tanatori.
Xerrada l El director financer de Schwartz Hautmont és també secretari del Col·legi d’Economistes de Tarragona
Redacció
Miquel Àngel Fuster, director financer de Schwartz Hautmont i secretari del Col·legi d’Economistes de Tarragona, va ser divendres 26 de juny el protagonista del ja tradicional esmorzar-col·loqui mensual que el Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona celebra l’úl-
tim divendres de cada mes i que en aquesta ocasió va tenir lloc a la seu del Col·legi d’Economistes de Tarragona. Va fer la presentació, en qualitat d’amfitrió, l’Arnau Farré, president de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes i soci del despatx ETL. El Miquel Àngel Fuster va parlar sobre ‘El càlcul dels ràtios empresarials i l’economia del Camp de Tarragona’, una xerrada que es va convertir en una molt interessant lliçó magistral d’Economia. Després de la ponència, els assistents van poder gaudir d’un esmorzar i intercanviar opinions.
felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04
Aquesta nit no et trobaràs amb el dinamisme habitual en tu, però el contacte amb els éssers estimats potenciarà la teva imaginació.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Al teu voltant giraran avui molts esdeveniments. Vigila amb els excessos o ho pagaràs car. El teu magnetisme anirà en augment i naixeran amors.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Notaràs vibracions molt positives de l’entorn. La salut t’acompanyarà del tot, però vigila els excessos. Els desplaçaments seran feliços.
20/04 al 20/05
Et vindran nombroses sorpreses en aquest dia que promet ser molt mogut. Seràs el centre d’atenció de molts notaràs canvis importants.
23/08 al 22/09 VERGE
El costat creatiu de la teva persona es veurà accentuat. Controla els nervis no et precipitis en l’acció. Hi haurà sorpreses en el teu cercle familiar.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Intenta controlar el mal humor que avui et vindrà. Oblida’t dels problemes viu intensament les emocions que les persones t’ofereixen.
21/05 al 20/06
Les teves dots comunicatives es veuran molt potenciades durant la jornada. El contacte amb els altres et farà recordar vells temps.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Brillaràs amb tota plenitud. Sabràs atreure la mirada de molts i el teu magnetisme serà especial. L’amor i els afectes es potenciaran en gran manera.
20/01 al 18/02 AQUARI
S’ampliaran els teus contactes socials és possible que neixi una nova relació. Els canvis en l’amor seran forts molt apassionats.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
CRANC
21/06 al 22/07
Sentiràs una sensació molt agradable de renovació en la teva persona en les circumstàncies. L’amor estarà de la teva part seràs correspost.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El contacte amb la gent serà molt útil. En trauràs profit. Familiars llunyans et donaran una agradable sorpresa. No t’entestis en idees fixes.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Serà una jornada molt activa des del punt de vista emocional. Qui realment t’estima t’ho demostrarà apassionadament. Descansa més.
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Finet pel mig
15:00 La Post-Diada. Resum de la diada castellera del cap de setmana
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic
18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies12. Edició vespre 20:30 Aventurístic
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Objectiu Grand Départ
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. La porta d’accés a casa nostra, per exemple. La de tots o la nostra. 2. Avalot tumult. Jove i girat. 3. Pararies atenció a un malalt. Entrada de segle. 4. Lletra sense cap. Cap de pèl. Aixeques la veu. 5. Perfumar amb mirra. De l’orella. 6. Decau sense una. Tornar el menjar. Cap de fera. 7. Mitja taca. Tot, però sense una. Acceptable. Quasi sempre van amb els uis. 8. Extrem del mur. Qualsevol persona. Una de més. 9. Tornada de dalt. Poemes. 10. Lletra. Festa de luxe. Quasi tota. 11. Sincer. Fons de l’ull. Crit de llop. 12. Nota girada. Rep cops per Nadal. Pren una casa que no és seva, sense escrúpols ni cap vergonya. VERTICALS: 1. Actuarà amb decisió. Fil que no acaba. 2. Relacionada amb la mar.Autèntics. 3. Escollirà entre molts. Entrada de mar. 4. Regalarà per baix. Amb reflexos brillants. 5. Menjada important. Teixit de seda. Convergència i... 6. Fer donació. Mil cinc. Cap de tripulació. Punt eròtic. Oxigen. 7. Pis més alt. Pot ser d’homes o de dones, al revés. 8. Model reduït d’avió. Zero. 9. Primera de moltes. Situat en un lloc. Li’n falta una per ser araucà. 10. Forta i feble. Frase popular. La punta del nas. Dur sense límit. 11. Dolor constant que no ens deixa viure. Nucli d’un àtom. 12. Consonants. Fas alguna cosa sense cor. S’ha quedat abandonada trista.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume Apodaca, 22 Telèfon 977 232 516
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia
Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Jornet Baiges, Rosa
Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Vaquer Llop, Marta
Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
TARRAGONA. ALQUILO DORMITORIO. 405€. Incluido desayuno. Tel. 977 24.34.69
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
TREBALL
PRECISO SEÑORA CATALANA/ESPAÑOLA limpieza piso Cambrils. Experiencia. 14€/hora. Tel: 630.430.736
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
AMISTAT SEÑOR DESEARÍA CONOCER CHICA para compañía y para paseos. Dias y horas a convenir. 14€/hora. Tel: 646.804.006
PASSO CINTES DE
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Màxima Mínima Estat del cel Fins a mig matí el cel romandrà serè o poc ennuvolat. A partir de llavors, creixeran nuvolades a la resta del prelitoral, que al llarg de la tarda podran arribar a altres punts de la meitat est i deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. Independentment, hi haurà núvols baixos al nord del Pirineu de matinada i novament a partir del vespre, quan també n’hi haurà al litoral sud.
Temperatura
Serà semblant o lleugerament més baixa, si bé al litoral i prelitoral serà lleugerament més alta, sobretot a la meitat nord on es podrà superar el percentil 98 amb molta xafogor.
«Antoni Gaudí sempre va voler casar-se i tenir fills, però va tenir molt mala sort amb les dones»
Entrevista l Josep Maria Tarragona és l’autor de ‘100 coses que no saps de Gaudí (Ed. Cossetània), on repassa la biografia artística i personal del geni
Aquest llibre parla de Gaudí arquitecte, però també de la part més humana del geni. Qui van ser els seus grans amics?
«El doctor Pere Santaló, l’escultor Llorenç Matamala i l’arquitecte Francesc Berenguer. Ja en la maduresa, també va mantenir una bona amistat amb el bisbe Torras i Bages i amb l’arquitecte Josep Maria Jujol».
També relata episodis de la seva vida amorosa, amb una bona pila d’amors impossibles.
«Gaudí sempre va voler casar-se i tenir fills, però les primeres dones amb qui ho va intentar seriosament li van donar carabasses.
A partir dels quaranta-un anys, quan la seva vida religiosa esdevé més intensa, s’acosta
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
a un altre tipus de dones, d’un ambient molt més religiós. De fet, les dues últimes d’aquesta etapa van acabar fent-se religioses… El pobre va tenir molt mala sort amb les dones».
Això no obstant, sí que hi va haver una dona molt important a la seva vida: la seva neboda Roseta.
«La família de Gaudí va quedar formada pel seu pare, que va viure molts anys, i per la seva neboda Roseta. La Roseta va quedar òrfena de mare als tres anys, quan va morir la germana de Gaudí, i el pare de la nena va desaparèixer. A partir d’aquell moment, se’n van fer càrrec l’avi i l’oncle. Se la va estimar moltíssim».
Parles del caràcter de Gau-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Llarga llista d’espera per aconseguir un pis de protecció oficial a Tarragona Societat
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
dí amb cites dels seus col·laboradors com ara A Gaudí cal matar-lo o donar-li la raó. «Gaudí tenia un caràcter de llamp, com se sol dir al Camp. Durant tota la vida va intentar dominar aquest mal geni, però no se’n va acabar de sortir mai. Ell mateix deia que havia aconseguit superar moltes coses a la vida, excepte el seu mal geni. No era una mala persona, però tenia un caràcter molt difícil de controlar. També és cert que, de gran, es va suavitzar bastant».
Hi ha un capítol dedicat a la relació de Gaudí amb Reus i el Camp de Tarragona. Sempre va mantenir aquest vincle?
«Sí. Molts dels seus col·laboradors eren d’aquí, igual que moltes de les famílies del seu entorn a Barcelona. També va tenir clients molt importants del Camp de Tarragona, com Roser Segimon, propietària de la Pedrera i reusenca. L’última dona amb qui va pensar a formar una família, Dolors Canals, també era de Reus. I, més endavant, en els moments difícils de la Sagrada Família, va trobar un gran aliat en el cardenal Vidal i Barraquer, natural de Cambrils».
Què n’opina del debat sobre el lloc de naixement de Gaudí?
«No crec que valgui la pena fer-ne una gran discussió. Gaudí va néixer abans que existís el Registre Civil. En aquella època, el document equivalent a una partida de naixement era la inscripció al llibre de baptismes. En el seu cas, consta a la parròquia de Sant Pere de Reus. I hi ha un altre fet important: al llarg de tota la seva vida, Gaudí mai no va impugnar ni desmentir aquest document. Ara bé, és cert que en algun moment ell mateix deia que havia nascut al Mas de la Calderera. Ho feia perquè estava molt enfadat amb Reus». Recordi’m per què estava tan enfadat. «Perquè mai no el van deixar construir cap edifici a la ciutat. L’última decepció va ser especialment dolorosa, perquè era la reforma del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Ja n’havia fet l’avantprojecte i li feia una il·lusió enorme, perquè era un edifici a Reus i dedicat a la Mare de Déu, de qui era profundament devot. Aquell projecte frustrat li va fer molt de mal».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Exhibeix una arma durant una discussió a Tarragona que acaba amb dos detinguts Successos
Remeno la biblioteca d’Anton Dilla, vallenc il·lustre (exregidor i casteller de la Vella dels Xiquets de Valls, esclar) recentment traspassat. L’autodidacte Dilla va reunir, durant tota la seva vida, una col·lecció curiosa i eclèctica de volums amb clara consciència de pertànyer al Camp de Tarragona. Hi trobo un parell de llibres dels que m’agraden. És el que abans se’n deien anecdotaris. Un gènere perdut que va arribar a ser molt popular i que retratava la quotidianitat faceciosa de la urbanitat burgesa i menestral. Fullejo un ‘Anecdotario Barcelonés Ochocentista’ recopilat per Felip Font i Vila i ordenat per J.M. Riutort a l’editorial Millà, a la crua postguerra de 1946. En perfecte espanyol franquista, naturalment. S’hi beslluma una entranyable nostàlgia per l’esplendor del segle anterior, com si el començament del XX no hagués estat tràgic i com si no hagués passat res. Me’n sorprèn, entre el catàleg de personatges enginyosos que poblaven Barcelona, la presència aclaparadora de camptarragonins. Hi desfilen Bartrina, Alfred Opisso, Toda, Gaudí, Pin i Soler, Mañé i Flaquer, Yxart o Gras i Elias (la darrera trompeta de la fama del seu poble). Els nostres sempre són els més divertits i sorneguers, fent gala de l’humorisme desacomplexat característic dels campestres. Fins i tot del General Prim es conta que quan va tornar triomfant de l’Àfrica, el 1860, se li va organitzar a correcuita un homenatge al Liceu. En poques hores i suant, l’escenògraf Soler i Rovirosa li va haver de pintar un decorat per a l’ocasió i guarnir la sala del banquet. Amb les presses, Prim no les tenia totes que l’espai quedés lluït. Però quan va veure la feina artística, va fer cridar el pintor, li va estrènyer la mà i li va amollar, recordant el que diria Salvador Dalí just un segle més tard: «Noi, tu no ets de Reus… ¡Però mereixes ser-ho!».
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Miquel Bonet Escriptor
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Francisco Mascarenhas ‘Masca’, el virtuós que el Nàstic somia incorporar aquest estiu Futbol