Dimarts 29 de setembre de 2026

dimarts, 29 de setembre de 2026

Sanitat

5

Recerca i Universitats destina 2,5 milions d’euros a l’ampliació de l’IRB CatSud de Tarragona Opinió

Número: 5635

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Política 19 El govern vol aprovar avui el decret per prorrogar dos anys els lloguers i prohibir desnonaments a persones vulnerables

20 Gerard Mora. Les infermeres, agents clau davant el canvi climàtic: «Cal que es doni veu i s’escolti les infermeres»

TARRAGONA

Viñuales preveu congelar els impostos municipals el 2027 L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona planteja no modificar la fiscalitat local el pròxim exercici, mantenint el criteri aplicat els dos últims anys, després de la important pujada realitzada el 2024 4 Gerard Martí

Camp de Tarragona 16

Nit de gala de l’hostaleria tarragonina El Sopar Anual de l’AEHT va reunir ahir més de 460 assistents i una nodrida presència institucional

Infraestructures

Es licita el projecte per adequar el TramCamp a l’estació de Vila-seca 14 i 15

Energia

Enagás crema etapes per a la construcció del corredor d’hidrogen verd a Tarragona

La companyia ha presentat l’estudi d’impacte ambiental per un tram de 62 km de canonada, entre Tivissa i Constantí l 2 i 3

Reus

Heroïnes Anònimes realitza 588 intervencions de suport a dones en només vuit mesos l8

2 dimarts 29 de setembre de 2026

Enagás presenta l’estudi d’impacte ambiental del corredor d’hidrogen verd Energia l El tram Tivissa-Tarragona preveu onze mesos d’obres i un traçat de 62 quilòmetres que en gran part seguirà els gasoductes ja existents Oriol Castro Sanz Enagás ha presentat recentment l’estudi d’impacte ambiental del corredor d’hidrogen verd que passarà per Tarragona, que es va publicar ahir al Boletín Oficial del Estado. Es tracta d’un tram de 62 quilòmetres que formarà part de la futura Xarxa Troncal Espanyola d’Hidrogen i del corredor europeu H2Med. De fet, el tram que arrenca a Tivissa es preveu que arribi fins al Port de Barcelona, tot i que la connexió entre Barcelona i Tarragona no s’ha incorporat en l’estudi ambiental presentat. Així, ara s’obre el procediment d’informació pública del projecte, pas previ a obtenir, si s’escau, l’autorització administrativa, l’aprovació del projecte constructiu, així com la declaració d’utilitat pública i la declaració d’impacte ambiental. La conducció passarà per dotze termes municipals. Els que en concentren més quilòmetres són Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (12.604 metres), Tivissa (11.848), Mont-roig del Camp (9.572) i Cambrils (6.558). Segueixen Vila-seca, Constantí, Reus, Pratdip, Móra la Nova, Vinyols i els Arcs, la Canonja i, amb només 150 metres, Tarragona. El projecte inclou també set posicions de vàlvules, les úniques instal·lacions visibles en superfície. Les acompanyaran les línies elèctriques corresponents: dues d’enterrades en baixa tensió, quatre d’aèries en baixa tensió i una d’aèria de 25 kV. Per definir els corredors de pas, s’han tingut en compte els nodes potencials d’agregació de l’oferta

i la demanda a les zones de Reus i el Papiol (Barcelona), on s’agrupen futurs projectes industrials. La xarxa seguirà en gran mesura el traçat dels gasoductes existents per minimitzar l’impacte ambiental i social. Un altre dels aspectes clau dels projectes són les expropiacions de terreny que comportarà si s’acaba aprovant. Ara s’obre el període per presentar al·legacions, ja que comportarà limitacions a l’edificabilitat en aquestes zones i als seus possibles usos en un futur. S’han de presentar a la Subdelegació del Govern o de forma on-line. 17.200 nous llocs de treball Quant a la inversió, el projecte comportarà una inversió bruta de 3.310 milions d’euros fins al 2030. Segons un estudi d’impacte socioeconòmic elaborat per PwC per a Enagás el 2023, l’economia de l’hidrogen a Espanya podria generar més de 32.000 milions d’euros de PIB anual i mantenir uns 81.000 llocs de treball durant el seu desenvolupament. La construcció de la

xarxa crearia al voltant de 17.200 nous llocs de treball, als quals se n’afegirien uns 900 de permanents en les fases d’operació i manteniment. Els promotors del projecte subratllen que l’impacte ambiental serà limitat gràcies a la reutilització d’infraestructures existents: el 80% del traçat discorrerà per la traça de gasoductes o vies de comunicació ja construïdes, i aproximadament el 21% de la xarxa aprofitarà gasoductes actuals adaptats per al transport d’hidrogen. Els impactes identificats en una fase preliminar fan referència a la coberta vegetal, la geomorfologia temporal durant les obres, la fauna en la fase de construcció, el paisatge en les instal·lacions de superfície i la generació de residus de construcció. En tots els casos, els estudis previs conclouen que les afeccions serien compatibles o d’impacte moderat, sempre que s’apliquin les mesures correctores adequades. La documentació del projecte estarà en exposició pública fins a finals de febrer de l’any vinent.

L’apunt

Una xarxa pionera que ha de trobar potencials clients L’hidrogen verd, obtingut a través de l’electròlisi de l’aigua amb electricitat d’origen renovable, es presenta com un dels vectors energètics clau per descarbonitzar sectors d’alta intensitat com la indústria pesant, la producció d’acer i fertilitzants o el transport de llarga distància. Però la clau està en el preu, com sempre. Si es més competitiu que el gas, tindrà futur. A més, a diferència dels combustibles fòssils, el seu ús no genera emissions de CO2 i té una gran capacitat per ser emmagatzemat.

El traçat preveu evitar zones d’alta densitat de població i espais protegits L’economia de l’hidrogen podria generar més de 32.000 MEUR de PIB anual

3 dimarts 29 de setembre de 2026

El Govern avala el protocol d’intencions per fer realitat el Parador al Banc d’Espanya Política l El Consell Executiu dona avui llum verda al document, que va aprovar Viñuales i que reforça el compromís de la Generalitat C.D El Govern de la Generalitat avalarà avui el protocol d’intencions per fer realitat el Parador Nacional al Banc d’Espanya de Tarragona. El Consell Executiu donarà llum verda al document que ja va aprovar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, el passat 15 de setembre mitjançant un decret, tal com va avançar Diari Més. «Aquest projecte exemplifica el model turístic que impulsem des del Govern: més qualitat, més valor afegit i més vinculació amb el patrimoni», diu en declaracions a aquest mitjà el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper. L’operació per aprovar la mutació i cessió del Banc d’Espanya a Paradores encara ha de passar pel Consell Plenari, previsiblement aquest mes d’octubre. La Generalitat considera que la implantació d’un Parador «pot contribuir a atraure un turisme que aporti més valor a la destinació, ampliar l’oferta hotelera de qualitat i reforçar la vinculació entre l’activitat turística i el patrimoni cultural de la ciutat». El projecte també «pot generar nova activitat econòmica i contribuir a la creació d’ocupació de qualitat», indiquen des de la Generalitat. Segons el conseller Sàmper, «un Parador aporta prestigi a la destinació». «A més, ens permet recuperar un edifici històric emble-

Recreació digital d’una de les estances del Parador projectat al Banc d’Espanya. Paradores

Sàmper: «Un parador aporta prestigi a la destinació i recuperem un edifici històric» màtic i convertir-lo en un nou actiu al servei de la ciutat, del patrimoni i de la prosperitat del territori», acaba dient. El protocol d’intencions El protocol d’intencions preveu la creació d’una comissió de seguiment que s’encarregarà d’impulsar i coordinar les actuacions necessàries per avançar en el projecte. Hi haurà representació de la Direcció

General de Turisme de la Generalitat, de l’Ajuntament de Tarragona, del Ministeri, de Paradores i de Turespaña. Segons la declaració conjunta, a la qual va tenir accés Diari Més, la Generalitat col·laborarà en totes aquelles qüestions que recaiguin en la seva competència, amb l’objectiu de facilitar l’obertura del Parador a la Rambla Nova. El punt setè de l’escrit deixa clar que «no es deriva cap compromís ni obligació econòmica per a cap de les parts» i que «les possibles necessitats econòmiques quedaran condicionades a les disponibilitats pressupostàries i als procediments» de cada institució. El pressupost del projecte és d’uns 20 MEUR.

4 dimarts 29 de setembre de 2026

El govern vol congelar impostos i taxes el 2027, mentre l’oposició reclama rebaixes Política l ERC, PP i Junts reclamen reduir la pressió fiscal i ECP planteja modificar l’ICIO per afavorir l’habitatge protegit John Bugarin El govern de Rubén Viñuales (PSC) vol mantenir congelats els principals impostos i taxes municipals de cara al 2027, una proposta que mantindria la línia seguida en els dos darrers exercicis. La proposta s’haurà de negociar ara amb els grups de l’oposició, amb qui l’executiu abordarà en els pròxims dies les possibles modificacions de les ordenances fiscals per a l’any vinent. Seria el tercer any consecutiu que els tributs municipals no es tocarien, després de la important pujada que els socialistes van impulsar el 2024, en el seu primer any al capdavant del consistori. En aquell moment, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) va pujar un 7,4% i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), un 33%. També es va incrementar un 20% la taxa de terrasses i un 12% la taxa de la brossa, i es va triplicar el recàrrec de l’IBI sobre els habitatges buits fins al 150%. Aquest augment impositiu, avalat per Junts i ECP, es va fer per tapar el forat econòmic de 14 milions d’euros que va assegurar Viñuales que patia l’Ajuntament. Des d’aquella pujada, el govern no ha volgut incrementar de nou la pressió fiscal municipal, però tampoc rebaixar-la. En canvi, sí que s’han introduït millores en les bonificacions ambientals i socials, com les aplicades a la taxa de residus. «L’objectiu del govern és que els tar-

Imatge d’una sessió plenària de l’Ajuntament de Tarragona el passat mes de gener. Gerard Martí

Seria el tercer any sense tocar tributs, des de la important pujada del 2024 ragonins i les tarragonines no hagin d’assumir un augment d’impostos ni de taxes. Som conscients de l’esforç que fan cada dia les famílies, els autònoms i les empreses, i volem actuar amb sensibilitat davant aquesta realitat», ha afirmat la con-

En Comú Podem reclama reforçar els trens entre Tarragona i Barcelona de cara al Concurs de Castells Política l El grup municipal d’En Comú Podem va reclamar ahir un dispositiu especial de mobilitat ferroviària de cara al Concurs de Castells, davant la saturació que, segons la formació morada, es repeteix cada diumenge a l’estació de Tarragona en els trens de tornada cap a Barcelona. El portaveu, Jordi Collado, va advertir que la situació

habitual podia agreujar-se aquest cap de setmana, amb la ciutat plena per la celebració del certamen: «Cada diumenge veiem gent que no pot pujar als trens de les 5.30, les 6 o les 6.30, en la franja de tornada». En aquest sentit, va reclamar que l’Ajuntament es coordinés amb la Generalitat, Rodalies i Renfe per reforçar la capacitat dels combois.

«no va saber en què gastar». «Només s’espera que abaixi els impostos amb la mateixa energia amb què els va apujar», conclou. «Seguim dient el mateix que el primer dia: necessitem abaixar els impostos i les taxes», afirma també la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell. La consellera popular reclama deixar enrere «la brutal pujada del 2024» i sosté que «el temps ha demostrat que no calia apujar-los». Des de Junts, Jordi Sendra també defensa una rebaixa fiscal i posa el focus en l’esforç que va assumir la ciutadania per contribuir al sanejament dels comptes municipals. «L’Ajuntament té marge legal per baixar l’IBI i per ampliar la bonificació de la plusvàlua. No té sentit pagar dos cops pel mateix», afirma l’edil, que anuncia que la formació presentarà pròximament el seu Pla Fiscal. «Els tarragonins van pagar quan calia. Ara toca retornar-los l’esforç fet», conclou. El portaveu d’ECP, Jordi Collado, planteja bonificar l’ICIO als habitatges de protecció oficial per facilitar les futures promocions socials de l’Ajuntament i incentivar els promotors privats. L’edil també proposa elevar l’IBI dels grans centres comercials fins al tipus màxim, del 10%: «Per a ells no és res i això ens genera recursos per al comerç». D’altra banda, aposta per obrir el debat sobre l’IBI i el finançament municipal: «És evident que la situació econòmica no és la del 2023».

sellera d’Hisenda, Isabel Mascaró. La quarta tinenta d’alcalde defensa que Tarragona ha de «continuar millorant els serveis i executant inversions estratègiques», però que la voluntat de l’executiu socialista és fer-ho «sense repercutir aquest cost en la ciutadania». «Ara obrirem el diàleg amb la resta de grups per abordar les ordenances amb esperit constructiu. És a dir, el govern presentarà la seva proposta als grups i escoltarà les aportacions que es puguin fer», ha

assenyalat Mascaró. Esquerra i el PP ja han avançat que plantejaran una reducció de la pressió fiscal. El portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, critica que el PSC encara no hagi explicat quina és la seva proposta i considera que mantenir els actuals tributs suposaria consolidar les pujades aprovades el 2024: «Prorrogar impostos és prorrogar aquest abús». El republicà també retreu al govern que, després de les pujades, l’Ajuntament tanqués el 2025 amb 19 milions d’euros de superàvit que

La proposta d’ECP passa per «doblar» la composició dels trens que actualment cobreixen els trajectes entre Tarragona i Barcelona, sense necessitat de crear serveis nous. Collado va apuntar que, mentre els trens de Girona cap a Barcelona circulen habitualment amb doble composició, els que parteixen de Tarragona, Reus o Tortosa ho fan amb una sola. «La ciutat no es pot permetre que un dels esdeveniments més importants de l’any acabi marcat per problemes de transport que ja coneixem amb antelació», va afirmar. l J.B.

Imatge d’arxiu del portaveu d’ECP, Jordi Collado. Laura Quiñones

5 dimarts 29 de setembre de 2026

L’IRB CatSud doblarà el seu espai de recerca a Tarragona amb una inversió de 2,5 milions Infraestructures l Les obres, que sumaran una nova planta a les instal·lacions actuals, estaran enllestides a finals del 2027 Marta Omella Blanco La Generalitat invertirà 2,5 milions d’euros en l’ampliació i la millora de les instal·lacions de recerca de l’IRB CatSud a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. L’actuació permetrà ampliar l’espai actual, d’uns 600 metres quadrats, fins a assolir uns 2.000 metres quadrats entre laboratoris i despatxos. Es preveu que les obres puguin estar enllestides a finals de l’any vinent. El director de l’IRB CatSud, Josep Vendrell, va explicar que l’actuació respon a la necessitat de donar més espai als més de nou grups d’investigació que treballen actualment a l’edifici. «L’objectiu és millorar l’habitabilitat dels espais i dotar-los de noves estructures de recerca, que actualment s’han quedat petites», va apuntar ahir al matí durant la presentació del projecte. Concretament, aquest planteja aixecar una nova planta i ampliar també els espais per la zona posterior. A més, es millorarà l’eficiència energètica de l’edifici i es construirà una nova façana, així com un nou nucli exterior de comunicació vertical dotat d’escala i ascensor accessible. Es tracta, va destacar Vendrell, de «la primera inversió en infraestructures que s’ha fet en els 20 anys d’existència de l’IRB CatSud a Tar-

Actualment, l’edifici té una superfície d’uns 600 metres quadrats, amb més de nou grups de recerca. Eloi Tost/ACN

ragona». «Volem agrair aquest reconeixement a la tasca en recerca que fem des de l’institut i el compromís

Demà, concentració a Tarragona contra els desnonaments i la precarietat residencial Societat l Els sindicats de l'Habitatge de Tarragona i Reus han convocat per demà una concentració a la ciutat contra els desnonaments i la precarietat residencial. La convocatòria arriba després del recent desnonament a Madrid de la Mari Carmen, una veïna de 87 anys que ha estat expulsada de la casa on havia residit durant els darrers 70

anys. L’acció té com a objectiu denunciar l’agreujament de la crisi de l’habitatge i assenyalar la responsabilitat de les administracions públiques i el sector immobiliari davant la proliferació de desnonaments de persones vulnerables i tindrà lloc a les 19.00 hores a la plaça Imperial Tàrraco. «S’ha normalitzat fer fora de casa seva famílies amb menors,

També es millorarà l’eficiència energètica i l’accessibilitat de l’edifici cas de la unitat de Citometria, situada a la setena planta de Joan XXIII, que es preveu traslladar a les noves instal·lacions. L’IRB CatSud mantindrà, però, les estructures d’investigació vinculades als centres hospitalaris. «La voluntat de l’IRB CatSud és una recerca molt vinculada als pacients i amb una implicació el més directa possible amb la seva translació a la clínica real», va remarcar el director. Entre les línies de treball hi ha l’estudi de malalties infeccioses, la gestió de dades de pacients crítics, el metabolisme, les malalties hepàtiques i inflamatòries intestinals, així com la recerca de biomarcadors en pacients amb càncer de pròstata, entre d’altres. L’institut també compta amb biobancs vinculats als hospitals Joan XXIII i Sant Joan de Reus. «El que hem de fer ara amb aquesta infraestructura, modernitzant-la i fent-la créixer, és dignificar també els professionals creant unes instal·lacions de primer nivell», va afirmar la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. «El potencial científic de Catalunya es construeix i es desplega al llarg del territori i enfortir un pol de recerca de referència a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre és essencial per garantir la cohesió territorial i l’equitat en l’accés a la innovació en salut», va assegurar. Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va celebrar la inversió i va destacar el paper de la recerca al territori. «Aquí no tenim petroli, però tenim l’excel·lència en recursos humans, i és això en el què hem de perseverar», va assenyalar.

que suposa aquesta inversió per continuar impulsant-lo», va afegir. Una altra de les actuacions serà

reorganitzar espais de recerca que actualment es troben repartits en diferents punts de l’hospital. És el

gent gran i gent treballadora que només busca exercir el dret bàsic a un habitatge digne», indiquen des dels col·lectius convocants. Les organitzacions acusen fons d’inversió i propietaris d’especular amb un bé de primera necessitat i critiquen la passivitat dels poders públics davant la desprotecció de la població precaritzada. Així mateix, l’organització recorda el cas de l’Olga, veïna de l’Hospitalet de Llobregat i mare de dues filles, que es va suïcidar recentment després de vuit anys de lluita contra l’execució del seu desnonament.l Diari Més

Imatge d’aquest dilluns de l’acampada per l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid. EFE

6 dimarts 29 de setembre de 2026

L’Hospital Viamed inaugura ‘El Racó de l’Aventura’ per als nens de Pediatria Societat l En col·laboració amb la Fundació PortAventura, s’ha creat una sala d’espera més propera, amable i lúdica per als més petits John Bugarin Els infants que esperin per ser atesos a l’àrea de Pediatria de l’Hospital Viamed Tarragona no ho faran en una sala d’espera convencional. El centre sanitari va inaugurar ahir El Racó de l’Aventura, un espai pensat perquè els més petits puguin jugar i distreure’s durant els minuts previs a la visita mèdica. «Sabem que els nens, quan venen a l’hospital, sempre pateixen estrès perquè surten de la seva rutina», explica Patricia Amador, adjunta de la gerència de Viamed Tarragona, que considera que disposar d’un entorn més agradable «dona un valor afegit» al servei que ofereixen. La iniciativa s’emmarca en la col·laboració entre l’hospital i la Fundació PortAventura i coincideix amb l’impuls d’una nova unitat de Pediatria integral al centre. En aquest sentit, Amador va destacar

la possibilitat d’oferir atenció en especialitats com la pneumologia, la cardiologia, l’al·lergologia, la psicologia o la logopèdia dins del mateix equipament. La nova sala incorpora petits tobogans, una taula amb cadires per dibuixar i pintar, llibres i una petita cuina de joguina: «Volem humanitzar els espais perquè els nens es trobin en un ambient còmode». També hi ha una figura de resina de Woody, l’icònic personatge de PortAventura, i un quadre que l’artista Toni Ortiz va pintar amb motiu del 15è aniversari de la Fundació PortAventura. Per la seva banda, el president de la Fundació PortAventura, Josep Andreu, va explicar que el projecte amb Viamed Tarragona respon a la voluntat de l’entitat d’estendre la col·laboració de l’entitat als hospitals del territori: «És molt important apropar-nos als hospitals de la nostra terra». «Quan els nens

‘El Racó de l’Aventura’ és un espai pensat perquè els usuaris més petits puguin distreure’s abans de la visita mèdica. Gerard Martí

L’espai incorpora petits tobogans, llibres i una taula amb cadires per dibuixar i pintar entren en un espai així, ja saben que estan en un lloc que els acompanya», va destacar Andreu. La nova sala d’espera vol fer més amable, així, un moment que per als infants pot estar marcat pels nervis i la incertesa abans de passar consulta. Tanmateix, oferirà a les famílies un espai més confortable i contribuirà a fer que la seva estada al centre sigui més propera i agradable.

Hi ha un quadre de l’artista Toni Ortiz pel 15è aniversari de la Fundació PortAventura. G.M.

Protecció Civil alerta de pluges molt intenses avui al Camp de Tarragona Meteorologia l Els xàfecs poden superar els 40 l/m² en 30 minuts i arribar a 90 en tres hores Joan Lizano Protecció Civil va activar ahir dilluns l’alerta del pla INUNCAT davant la previsió de pluges localment molt intenses per aquest dimarts al litoral i prelitoral català. Al tancament d’aquesta edició, les previsions havien empitjorat i situaven l’episodi especialment intens entre les 8 i les 14 hores, amb un nivell màxim de perill de 5 sobre 6 al litoral i prelitoral central. Les precipitacions poden superar els 40 litres per metre quadrat en 30 minuts i els 90 litres en tres hores, mentre que les tempestes, de desplaçament lent,

podrien deixar acumulacions locals d’uns 150 litres. Els xàfecs també poden anar acompanyats de tempesta, fenòmens de temps violent i fortes ratxes de vent. Al Camp de Tarragona, l’avís afecta el Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. Les pluges poden intensificar-se des de matinada i avançar de sudest a nord-est, afectant primer les comarques tarragonines del litoral. Protecció Civil demana extremar la prudència entre el matí i el migdia, evitar desplaçaments innecessaris i no acostar-se a rius, rieres, barrancs ni altres zones

inundables, que poden créixer sobtadament. També recomana no travessar acumulacions d’aigua ni a peu ni amb vehicle, evitar aparcar en punts subterranis o inundables i consultar l’estat de les carreteres abans de sortir. El pla INUNCAT es mantenia en alerta al tancament de l’edició i el Comitè Tècnic s’havia tornat a reunir per analitzar les darreres previsions i valorar possibles mesures. Com a mesura preventiva, Protecció Civil va enviar ahir al vespre un ES-Alert als mòbils de 13 comarques del litoral i prelitoral, entre les quals les cinc del Camp de Tarragona afectades per l’avís.

7 dimarts 29 de setembre de 2026

Els municipis petits disposaran d’un servei per captar fons europeus Política l El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior va presentar ahir a Tarragona la nova oficina adreçada als ens locals Oriol Castro Sanz El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior va organitzar ahir a Tarragona una sessió informativa per donar a conèixer als ens locals els serveis que posa a la seva disposició per captar fons europeus. La iniciativa compta amb un equip que ofereix acompanyament, especialment als municipis de menys de 20.000 habitants, per facilitar l’accés dels governs locals als fons europeus que gestiona directament la Comissió Europea o les seves agències executives.

Per al conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, «la dimensió internacional ha de deixar de ser una possibilitat reservada a uns pocs municipis i s’ha de convertir en una eina a l’abast del conjunt del món local». «El territori té capacitat per competir en convocatòries europees», i aquesta eina «ho fa possible», va reivindicar. El servei ofereix suport durant tot el cicle de vida d’un projecte europeu: des de les fases de capacitació, prospecció i redacció de la proposta, fins a les fases d’execució, avaluació i justificació davant la

Imatge de la presentació als serveis territorials de Cultura a Tarragona. Generalitat

L’acompanyament està dirigit sobretot als municipis de menys de 20.000 habitants

ALEJANDRO QUINZÁN Secretari general de PANASEF

«El futur dels serveis funeraris passa per la sostenibilitat, la digitalització i la IA» Tarragona acull el Fòrum PANASEF el 6 i 7 d’octubre amb un programa atractiu i variat

T

Adrià Recasens Benaiges

arragona i l’àmbit funerari es donen cita el dies 6 i 7 d’octubre amb la 4a edició del Fòrum PANASEF al Palau Firal i de Congressos, amb entrades gratuïtes al seu web. El secretari general , Alejandro Quinzán, ens parla de la cita i repassa els reptes i transformacions d’un sector que requereixen vuit mil families a l’any a la ciutat.

—Què és el Fòrum PANASEF i què hi ha programat? —És un esdeveniment professional que més enllà del congrés amb 300 professionals del sector funerari de tot l’estat, també té un vessant social i cultural obert i gratuït a tota la ciutadania i edats. Comptem amb un programa molt divulgatiu amb propostes de teatre, música, fotografia, història, gastronomia i activitats infantils... i la participació d’agents

Alejandro Quinzán, secretari general de PANASEF. Cedida

i professionals locals com el chef Moha Quach o el baríton Àngel Òdena, entre d’altres. Hi haurà un taller gastronòmic sobre sabors vinculats a Tots Sants, un de simbologia floral, exposicions i activitats didàctiques sobre l’origen i evolució dels rituals funeraris... —El fòrum també preveu activitats infantils/juvenils...

Comissió Europea. «Ens cal, fonamentalment, comptar amb governs locals forts, preparats, i amb capacitat de participar també en aquests espais europeus i internacionals», va afirmar el conseller. Entre el 1986 i el 2021, Catalunya ha rebut 6.000 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió. En el cas de Tarragona,

formar part d’un mercat interior de 450 milions de persones «ha contribuït a consolidar el port industrial petroquímic més important del sud d’Europa», va explicar Duch. En paral·lel, també s’ha posat en marxa una convocatòria de subvencionsper promoure la internacionalització dels ens locals.

—Perquè també cal parlar de la mort amb els joves i més petits. Uns 600 infants assistiran a una obra de teatre, haurà activitats amb contes, teatre i música, pensades també per donar eines als centres educatius per abordar el dol a les aules, i lliurament dels premis del concurs de curtmetratges sobre la mort amb l’Institut Martí i Franquès, entre d’altres. Volem apropar la mort a la societat, normalitzar-la i trencar tabús.

rant molt temps ha estat un tabú. Ara se’n parla més obertament i es creen espais específics per a aquests comiats. Normalitzar aquest trauma ajuda a afrontar millor el procés.

—Per què s’ha escollit Tarragona? —Buscàvem una ciutat ben comunicada, atractiva i amb prou dimensió perquè el fòrum no passés desapercebut. Tarragona, pel seu patrimoni històric i cultural, encaixa molt bé amb el lema de conèixer l’origen per parlar del futur. A més, una de les activitats serà una recreació històrica funerària teatralitzada amb una companyia local. —Encara donem l’esquena a la mort? —La mort i el dol continuen sent tabús per com hem estat educats. Però això està canviant: cada vegada es parla més de salut mental i d’acompanyar millor les famílies durant el procés de dol. Per exemple el perinatal és un dels dols més dolorosos i du-

—La IA també ha arribat als serveis funeraris. De quina manera i on estan els límits ètics? —La intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se. Ja permet conservar la veu o crear interaccions digitals amb persones difuntes, però planteja un debat ètic: mantenir aquest contacte artificial pot interferir en el procés natural del dol. Ho abordarem també. —Han canviat molt les tendències? —Sí. La incineració ha crescut molt i a Tarragona ja representa entre el 70% i el 80% dels casos. També augmenten els rituals personalitzats, en una societat més diversa culturalment i religiosament. —Quines previsions té el sector per endavant? —Els serveis seran cada vegada més personalitzats, sostenibles i digitals. Avancem cap a més economia circular, materials reciclables i eines digitals, amb la intel·ligència artificial obrint també noves possibilitats.

~ ASSOCIACIÓ NACIONAL DE SERVEIS FUNERARIS, PANASEF ~

8 dimarts 29 de setembre de 2026

L’entitat Heroïnes Anònimes du a terme 588 intervencions en només vuit mesos Societat l L’associació de suport a dones llança una campanya de micromecenatge per garantir la continuïtat del projecte Sergi Peralta Moreno Heroïnes Anònimes és una associació de suport i empoderament a dones i identitats dissidents. La seva faceta es coneix per l’acompanyament de víctimes de violències masclistes, però les tasques van més enllà. «Fem activitats per a persones que se senten soles, per dones que pateixen violències i necessiten comunitat i xarxa de suport, assessorem a l’hora de completar diferents tràmits, preparem els tallers de masculinitats alternatives...», enumera la presidenta de l’entitat, Laura Recasens Salvadó. Només entre gener i agost del 2026, s’han dut a terme 588 intervencions, 136 acompanyaments a dones i 204 activitats a Ca la Conxita, la seva seu. Ara, per garantir la viabilitat i continuïtat del projecte, han llançat una campanya de GoFundMe. «Si no féssim res, no hauríem dit res», clama la presidenta. Recasens Salvadó subratlla que «el que volem és fer feina, acompanyar dones a escala comunitària, que és on les institucions no acaben d’arribar; volem ser l’enllaç real entre la comunitat i els serveis». «Per sostenir tot això, necessitem diners, perquè hi ha gent darrere que està treballant perquè el projecte existeixi i, sense ell, moltes dones es

Una de les activitats que es duen a terme a la seva seu a Reus, Ca la Conxita. Gerard Martí

L’entitat desenvolupa el paper d’«enllaç» entre la comunitat i els serveis públics quedarien sense aquest sosteniment comunitari, i és important», reflexiona. «Us ho demanem per-

què ho necessitem», declara. Heroïnes Anònimes ha decidit impulsar la campanya de micromecenatge per les dificultats de fer front a totes les despeses a temps, situació agreujada pels retards en les convocatòries i les entregues de les subvencions de les administracions públiques. «Has de fer molts malabarismes perquè tot funcioni», co-

menta. Malgrat els dubtes inicials, han optat per «demanar una mica de responsabilitat social davant la feina que estem fent». «588 intervencions des del gener són moltes, i s’ha de posar en relleu», assenyala Recasens Salvadó, qui afegeix que «les institucions s’haurien d’adonar que no pot ser que les entitats, amb tota la feinada que fem, hàgim de

dependre d’aquesta manera de les subvencions». «Si depenem d’elles, almenys que funcionin bé», declara. La presidenta de l’entitat recorda que «fem de tot una mica». Cita tasques i iniciatives com l’Armari Solidari, amb roba per a persones necessitades; tallers i activitats en comunitat; l’acompanyament a l’hora de completar tràmits com l’escolarització dels fills, la sol·licitud de cites prèvies, la preparació d’un currículum, la renovació del DARDO o situacions als jutjats; o l’assessorament a les persones derivades del circuit de violències masclistes. També informen dels serveis que hi ha a l’abast de la ciutadania, com el SIE o el SIAD. A més, treballen en tallers de masculinitats alternatives i tenen programes de ràdio. La majoria d’activitats les duen a terme voluntàries. De fet, recorda que, a l’agost, tot i que Ca la Conxita estava tancada, l’equip no estava de vacances, sinó que estava disponible a través dels telèfons mòbils perquè «si una dona necessita demanar hora, completar un paper, parlar, hi hem de ser». «De totes maneres, encara que no tinguem diners, intentarem empènyer-ho sempre, perquè si desapareixem, desapareix també un lloc segur per a aquestes dones», conclou.

El congrés sobre transició energètica EnerHub Reus celebrarà la seva segona edició el 3 de desembre Energia l Enerhub Reus, el congrés sobre transició energètica organitzat per l'Ajuntament de Reus, la Cambra de Comerç de Reus i el Col·legi d'Enginyers de Tarragona, celebrarà la seva 2a edició el dijous 3 de desembre de 2026 a FiraReus sota el lema Cuidem avui el que ens mourà demà. L’esdeveniment, de caràcter gratuït, preveu reunir als professionals del sector entorn de ponències tècniques, taules ro-

dones i espais de networking. Les inscripcions ja s’han obert al web enerhubreus.cat. «Després de l’èxit de la primera edició, EnerHub Reus fa un pas endavant amb la voluntat de consolidar-se com un espai de referència per compartir coneixement, experiències i projectes vinculats a la transició energètica», va manifestar el regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública de

l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio. Les ponències i taules rodones tindran lloc a l’Auditori Antoni Gaudí de FiraReus mentre que el Foyer Marià Fortuny acollirà el coffee break i una zona expositiva ampliada, amb un espai per a la col·laboració comercial d’empreses del sector. La jornada s’estructurarà en 4 blocs temàtics, amb un ponent principal i una taula rodona amb 4-5 participants cadascun. l Diari Més

Imatge d’arxiu de la primera edició del congrés. EnerHub

9 dimarts 29 de setembre de 2026

El 12è Reus Ocult visitarà onze espais com l’Hospital, l’Estadi Municipal o el Mas Barrufet Patrimoni l També s’han programat un total de tres rutes que permetran visitar espais històrics com el carrer de l’Hospital o el Centre de Lectura de Reus Miquel Llaberia La 12a edició del Reus Ocult torna aquest 3 i 4 d’octubre amb visites a 11 espais i 3 rutes repartides per tota la ciutat. Les visites són gratuïtes amb propostes diverses que pretenen descobrir, per un costat, patrimoni o històries de la ciutat no tan conegudes i, per un altre costat, el funcionament d’espais quotidians entre bastidors. Les propostes d’enguany són l’Arxiu Municipal i Comarcal, l’Hospital Universitari Sant Joan, el convent de les Missioneres Claretianes, el Palau Bofarull, l’Institut Salvador Vilaseca, la Comercial Valira, el Mas del metge Barrufet, la Bassa Nova, l’Estadi Municipal o el Newart Centre. A més, les tres rutes permetran descobrir, per un costat, el passat i el present del Centre de Lectura a través d’una ruta teatralitzada, una ruta pel carrer de l’Hospital, un dels carrers més antics de Reus, i una ruta que permetrà conèixer la història i petjada dels bancs reusencs en la ciutat. La presidenta de l’Associació Espais Ocults, Cori Domingo, destaca que enguany l’esdeveniment té un significat especial en coincidir amb l’Any Internacional de l’Arquitectura i l’Any Gaudí: «Des de l’associació volem aprofitar per a reivindicar encara més la importància d’entendre

Acte de presentació del 12è Reus Ocult davant del Mas Barrufet, un dels indrets que es visitaran en aquesta edició. Gerard Martí

Indrets del 12è Reus Ocult: Seu dels Guardadors de la Tronada Arxiu Municipal i Comarcal Hospital Universitari Sant Joan Convent de les Missioneres Claretianes Palau Bofarull Institut Salvador Vilaseca Comercial Valira

Mas del metge Barrufet Bassa Nova Estadi Municipal Newart Centre Rutes: Passat i present del Centre de Lectura Ruta pel carrer de l’Hospital Ruta dels bancs reusencs

El COAC ha decidit atorgar una medalla a Espais Ocults per la seva tasca els espais que ens envolten». «L’arquitectura és identitat, és memòria i una manera d’explicar allò que és nostre», afegeix. Tots els espais es podran visitar de manera gratuïta i sense necessitat d’inscripció prèvia a excepció de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que caldrà fer reserva i que es durà a terme el dissabte 3 d’octubre en tres passis. Per la seva banda, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, destaca que Reus Ocult és una demostració més d’aquesta «cultura a la ciutat que mai s’atura» que, precisament, és gràcies a les entitats que hi ha darrere i «que fan que aquest calendari estigui tan ple». «Els Espais Ocults han aconseguit posar-se la ciutadania al cor i, per tant, la tardor no arrenca si no arrenca el Reus Ocult», afegeix. A la vegada, tal com va afirmar el president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Tarragona, Jordi Romera, va confirmar que des del Col·legi s’ha decidit atorgar una Medalla COAC a Espais Ocults per la seva tasca. A més, des de l’entitat recorden que els assistents disposen de la xarxa d’autobusos de la ciutat amb la qual es pot arribar a tots els indrets amb visites programades. Fins i tot, s’ha adaptat la L50 perquè tingui una parada a prop al Newart Centre. Per a més informació es pot consultar la pàgina web espaisocults.wixsite.com/espaisocults/reusocult. Alhora, per estar assabentats de qualsevol informació d’última hora, els interessats poden afegir-se al canal de Telegram de l’entitat on rebran informació sobre les activitats en temps real.

10 dimarts 29 de setembre de 2026

Sergi Peralta Moreno

E

l Círcol ha obert la càpsula del temps. Accedir a les dependències de la societat comporta, ara, fer un viatge al passat, el present i el futur. El vestit de posada de llarg per a la festa dels 18 anys de Dolors Cuadrada Ornosa (1945); la butaca de la barberia (1901), servei que s’oferia a l’actual bany de senyores; o la cadira de l’enllustrador de sabates que hi havia a la plaça de Prim (primera meitat del segle XX) són tres dels primers objectes que permeten al visitant treure el cap a èpoques remotes. La seva presència no és casual, sinó que formen part de l’exposició El Círcol, 175 anys fent ciutat, que l’entitat ha programat amb motiu del seu 175è aniversari. La mostra, comissariada pel periodista i historiador Josep Cruset, teixeix la trama des de la gènesi d’una nova societat recreativa i cultural, l’any 1852, amb Pere Sardà com a primer president —i Joan Prim essent nomenat soci d’honor—, fins al present, amb la primera dona a ocupar el màxim càrrec. Aquesta persona, Patrícia Terradellas, va destacar que la proposta és una de les més importants de la commemoració dels 175 anys, ja que permet «tirar la vista enrere». «La història de la ciutat de Reus seria distinta sense la presència de les seves entitats», va expressar. L’actual presidenta va remarcar que «entre aquestes parets han passat multitud d’esdeveniments de tota mena que han marcat l’esdevenir de la història de la ciutat», des de la inauguració del Teatre Fortuny a la creació de les primeres pistes de tenis, passant per la creació d’importants empreses o el seu paper com a viver de la classe dirigent. El casal dels Marquesos de Tamarit, l’actual Centre de Lectura, al carrer Major, va ser la primera seu de l’entitat. Inaugurada l’11 de juliol del 1852, disposava inicialment de cafè, sales de lleure, biblioteca i jardí interior. El Círcol va estar al darrere, també, de la construcció d’un nou teatre, el Fortuny. Els compradors del solar on s’alçaria n’eren socis i el projecte plantejava edificar la seu d’una societat recreativa. Amb les obres acabades, es traslladaria a la plaça de Prim. A les vitrines centrals de l’exposició, es mostren els documents més antics que es conserven del Círcol, com el reglament constitutiu (1852), una quota d’entrada (1853), un rebut de soci (1853) o actes de les assemblees de socis. També hi

El comissari Josep Cruset, desgranant els secrets de l’exposició. A la dreta, invitació per Carnaval i programa de les Festes del Centenari. Gerard Martí

l Entitats

Els 175 anys del Círcol: del carrer Major a la plaça Prim La societat inaugura una exposició per recordar passat, present i futur amb motiu del 175è aniversari

ha invitacions de Carnaval, una de les grans empremtes que ha deixat la societat, bé sigui pels seus balls o per les seves carrosses. Fins i tot, s’han trobat menús de l’època, que permeten descobrir que, per festes, els assistents s’alimentaven amb delícies com consomé, llagosta, pollastre rostit o panaché. També hi ha referències de les primeres dones documentades que, tot i no ser sòcies de dret, n’hi ha 33 que van signar una petició perquè es construïssin pistes de tenis als jardins del Teatre Circ, el teatre d’estiu que s’havia creat el 1901 i que acabaria desapareixent el 1935, deixant lloc per al Mercat Central. Un dels episodis més convulsos de la seva història van viure’s amb l’esclat, l’avenç i les conseqüències de la Guerra Civil. El 1936, la socie-

Terradellas: «Entre aquestes parets han passat esdeveniments de tota mena»

Patrícia Terradellas i Josep Cruset, a la vitrina de documents històrics. Gerard Martí

tat va ser confiscada per la UGT i el PSUC. Marx i Lenin serien exposats a la façana. Amb l’entrada de les

tropes insurrectes, va ser ocupada per la Falange Española i les efígies canviarien pels retrats de Franco i

Primo de Rivera. El governador de Tarragona ordenaria la dissolució de l’entitat, que havia quedat inactiva durant el conflicte bèl·lic i acumulava deutes, però els socis s’hi negaren, en una ajustada votació que acabà amb 45 opinions favorables a la desaparició i 46 en contra. La mostra acaba amb una aproximació als temps actuals, amb episodis com la remodelació del Teatre Fortuny, el paper del Círcol com a espai de debat públic al segle XXI o l’assoliment de la paritat de gènere i d’oportunitats.

11 dimarts 29 de setembre de 2026

El Teatre Bartrina acollirà la final del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2026 Gastronomia l La gala tindrà lloc el diumenge 4 d’octubre i l’entrada serà gratuïta i oberta a tothom Miquel Llaberia La ciutat de Reus acollirà la final del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2026 aquest diumenge 4 d’octubre, organitzat pel Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català. Un concurs que l’any passat el guanyador va ser el Forn Sistaré de Reus i que, enguany, farà d’amfitrió amb Xavier Pàmies al capdavant. Ara bé, tal com afirma el regidor d’Innovació, Coneixement i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, la voluntat és que aquesta setmana esdevingui la «Gran setmana de l’IGP Pa de Pagès a Reus» amb tot un seguit d’activitats organitzades. «Volem que la gent visqui l’essència del que és el pa de pagès, reivindicant la qualitat i el bon fer artesà dels forners de casa nostra i d’arreu de Catalunya», afirma el regidor. Així i tot, l’acte central serà la final la gran final del diumenge que es durà a terme al Teatre Bartrina a partir de les 11 hores amb entrada gratuïta. Aquí s’hi enfrontaran els cinc finalistes on els seus pans de pagès seran valorats per un jurat format per cinc membres; el president de la IGP Pa de Pagès Català, Antoni Vila, el guanyador del certamen l’any anterior, Xavier Pàmies, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, el catedràtic en nutrició per la URV, Jordi Salas i la presidenta de la DOP Avellana de Reus, Ester Gomis. «Molta gent es pensa que tots els

L’apunt

Els 5 forns finalistes com a millor pa de pagès català La final al Teatre Bartrina del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2026 comptarà amb cinc finalistes d’alt nivell. Seran el Forn Mistral i Montserrat Forners, de Barcelona i guanyadors en anteriors edicions, el Forn-Pastisseria Gil i L’Obrador dels 15, de Barcelona i finalistes en anteriors edicions, i Maia Flequers de Figueres que per primera vegada arriben a la final del certamen a càrrec de l’IGP Pa de Pagès Català.

Fotografia de l’acte de presentació de la final del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2026 a Reus. Diari Més

S’han programat activitats relacionades amb el pa de pagès durant la setmana pans de pagès són iguals i segurament són semblants, però només n’hi ha un que està identificat amb un segell de qualitat de manera que indica que es compleix una normativa i aquest és el pa de pagès dins de l’IGP», va fer valdre el forner. Per

la seva banda, Vila apunta que tot i que finalment hi haurà «un sol guanyador», qualsevol de tots els pans finalistes és un «molt bon pa de pagès»: «El que decidirà el guanyador serà qüestió de detalls o matisos». Per un altre costat, tal com destaca Pàmies, des de l’organització s’ha decidit que aquesta final sigui també un esdeveniment solidari i, per aquest motiu, hi haurà durant la gala una taquilla inversa en benefici de la Fundació Mossèn Bara, dedicada a donar ajut a infants i famílies

vulnerables o en risc d’exclusió. Alhora, per assistir a la gala com a públic caldrà fer una inscripció prèvia a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat. Setmana d’activitats La Gran setmana de l’IGP Pa de Pagès a Reus va començar ahir amb una taula rodona a la Llotja de Reus i continua avui al vespre amb una xerrada al Centre d’Amics de Reus, a les 19.30 hores, que comptarà amb el testimoni de Miquel Caelles, de la

Pastisseria Caelles, amb motiu del 70è aniversari que està a punt de celebrar el seu negoci. Demà dimecres 30 de setembre tindrà lloc un matí de pa pagès amb tomaca al Mercat del Carrilet, a les 9.30 hores, i el dijous 1 d’octubre al Mercat Central hi haurà una exhibició dels millors pans del Forn Sistaré. Divendres 2 d’octubre el Gremi de Forners de Reus presentarà una varietat de pans elaborats amb la farina de Mestral de quilòmetre zero a la Biblioteca Xavier Amorós, a les 19 hores i dissabte 3 d’octubre, durant la celebració del TEDxReus, els assistents podran tastar el millor pa de pagès durant la pausa de l’acte.

La Casa Navàs estrena una nova visita teatralitzada dedicada a la mirada dels grans genis del Modernisme Cultura l La Casa Navàs se sumarà un any més a la Reus 1900. Festa Modernista, que se celebrarà del 8 a l'11 d'octubre. La principal novetat serà l'estrena de La Forma de Mirar, una visita teatralitzada de nova creació, mentre que Entreteles tornarà per tercera edició després de la bona acollida dels dos anys anteriors. Les dues activitats tindran lloc el cap de setmana del 10 i 11 d’octubre i les entrades es posen a la venda aquest

28 de setembre a través de la pàgina web de la Casa Navàs. La Forma de Mirar neix expressament per a l’edició d’enguany de la Festa Modernista, dedicada a Antoni Gaudí. La proposta parteix de la percepció i l’observació per acostar els visitants al particular univers creatiu dels grans genis del Modernisme, com Gaudí o Lluís Domènech i Montaner, arquitecte de la Casa Navàs. El recorregut teatralit-

zat tindrà lloc a la Planta Noble de la Casa Navàs i tindrà una durada aproximada de 40 minuts. Les sessions es faran el dissabte 10 d’octubre, entre les 11 i les 14.40 hores i entre les 16 i les 19.40 hores, amb passis cada 20 minuts. L’11 d’octubre es podrà participar en l’activitat entre les 11 i les 14.40 hores, també amb passis cada 20 minuts. El preu de l’entrada serà de 20 euros. l Diari Més

Imatge d’arxiu de la visita teatralitzada ‘Entreteles’ a la Casa Navàs. Cedida

dimarts 29 de setembre de 2026

Dia Mundial del Cor 29 DE SETEMBRE - DIA MUNDIAL DEL COR

«No perdis ni un sol batec!» Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort al món Adrià Recasens Benaiges

C

ada 29 de setembre se celebra el Dia Mundial del Cor, una iniciativa de la Federació Mundial del Cor per conscienciar sobre les malalties cardiovasculars, que continuen sent la principal causa de mort al món. L’edició del 2026 manté el lema «No perdis ni un sol batec», una crida a detectar a temps els senyals d’alerta, protegir la salut del cor i reclamar més accions públiques per prevenir aquestes malalties.

La campanya recorda que moltes patologies cardiovasculars poden passar desapercebudes fins que és massa tard. La hipertensió sovint no presenta símptomes, moltes dones tenen signes diferents dels habituals en un infart i nombroses cardiopaties congènites no es diagnostiquen al naixement. Segons la Federació Mundial del Cor (World Heart Federation), les malalties cardiovasculars causen prop de 20,5 milions de morts cada any, l’equivalent a aproximadament

un terç de totes les defuncions al món. L’entitat assenyala que una part important d’aquestes morts es podria prevenir actuant sobre factors de risc com el tabaquisme, el sedentarisme, una alimentació poc saludable, la hipertensió o la diabetis. L’objectiu és reduir les morts prematures promovent la prevenció, la detecció precoç i l’accés equitatiu a l’atenció sanitària. La Federació també reclama que els governs desenvolupin plans nacionals específics contra les malalties cardiovasculars.

CENTRE D’ENTRENAMENT I VIDA SALUDABLE

Zois Training, per una vida saludable i prevenir malalties cardiovasculars Al centre, ubicat a Tarragona, la teva transformació comença de veritat

L

ARB

’esport, l’alimentació i una vida d’hàbits saludables són claus per garantir i gaudir una bona salud i prevenir també les malalties cardiovasculars. Si fa temps que penses que és el moment de posar-te en forma, perdre greix, guanyar força o tornar a sentir-te bé amb tu mateix, deixa de pensar-ho. Aquest és el teu moment. Zois Training és el centre de cross training i vida saludable que necessites. Cada entrenament és dinàmic, efectiu i adaptat al teu nivell. Tant si mai has trepitjat un box com si ja fa anys que entrenes, progressaràs amb seguretat, amb mètode i amb una comunitat que t’empeny a millorar cada dia. El centre, ubicat al Polígon Industrial Francolí de Tarragona, compta amb 1450 metres quadrats dedicats

Zois Training està ubicat al Polígon Industrial Francolí de Tarragona. Cedida

a la comunitat i a crear un ambient positiu on puguis entrenar en les millors condicions possibles. No sols trobaràs un espai ampli i ben equipat, sinó també als millors professionals del sector, llestos per a ajudar-te a aconseguir les teves metes de fitnes i benestar. A Zois trobaràs cross

training motivador, entrenament adaptat a tots els nivells i una comunitat que et motiva a superar-te cada dia sempre! Comença avui el teu canvi. A més, la primera sessió és totalment gratuïta. Amb Zois Training, entrena millor i viu millor!

~ ZOIS TRAINING~

La campanya crida a detectar a temps els senyals d’alerta i protegir la salut del cor. Pexels

Entre els consells principals hi ha caminar almenys 20 minuts al dia, pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor, seguir una alimentació rica en fruita i verdura, controlar la pressió arterial, fer revisions mèdiques peri-

òdiques i reduir l’estrès amb petites pauses durant la jornada. En definitiva, que petits gestos quotidians poden ajudar a mantenir el ritme del cor i prevenir moltes malalties que poden ser evitables.

dimarts 29 de setembre de 2026

Dia Mundial del Cor

13

Joan Vendrell Director de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud

El director de l’IRB CatSud, a les instal·lacions de l’entitat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Gerard Martí

Joan Vendrell: «La recerca en prevenció cardiovascular acaba revertint en benefici de la població» Entrevista l Parlem amb Joan Vendrell, director de l’IRB CatSud, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud. El centre, amb més de 20 anys de trajectòria, es beneficiarà de la recaptació de la 6a edició del Sopar Solidari de l’Hotel Olympus Palace 4*, per a la prevenció de malalties cardiovasculars Adrià Recasens Benaiges L’IRB CatSud complia l’any passat 20 anys, apostant per un canvi de nom i estrenant nova imatge. Què representa aquesta nova etapa? «En sí, el nom d’Institut Pere Virgili segueix com a nom de la fundació, però de cara a la ciutadania voliem reflectir millor la tasca de l’institut, que és la recerca biomèdica, i la seva ubicació en una zona concreta del territori: la Catalunya Sud. Representem les tres regions sanitàries —Baix Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre— i volem que això permeti entendre millor la tasca que fa l’institut. I amb això la nova imatge per tal

de reflectir la marca». De què se sent més orgullós d’aquesta trajectòria? «Del que estic més orgullós és sense dubte de les persones que formen part de l’institut i de la seva capacitat per, tot i la divisió en regions, treballar com una unitat única i nexe arreu del territori, apropant investigadors, projectes i coneixement, i fent créixer la recerca al territori, i projectar-la més en-

Sopar solidari «La recerca no és quelcom llunyà: ens pot tocar en el dia a dia, per tant, col·laborar ens beneficia a tots» llà». I com ha canviat la recerca biomèdica al territori «Hem crescut, i encara ha de créixer més, i per això tenim reptes per endavant. Som un institut distribuït en diferents centres. Tenim un territori en què estem treballant amb unes ubicacions que no són les ideals. Som

l’únic institut de recerca sense una seu central: estem ubicats en seus dins d’hospitals, com l’Hospital Sant Joan de Reus i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, el Pere Mata i alguns altres espais, com l’Hospital Verge de la Cinta. No tenim encara, per tant, una estructura única, i això dificulta poder interactuar entre investigadors i optimitzar l’ús dels recursos. Cal que l’Administració ens acompanyi en aquest objectiu que el territori mereix». Com impacta aquesta recerca en la

ciutadania? «Molt. Cal valorar que una recerca competitiva millora també l’assistència i ajuda a retenir i atraure talent. Oferir recerca, docència i assistència de qualitat fa que el territori sigui més atractiu per als professionals i evitar així que no hagin de marxar o optar per altres indrets enlloc del nostre territori». Per què és tan important investigar per prevenir les malalties cardiovasculars? «Perquè la prevenció i el diagnòstic precoç poden millorar el pronòstic, però també cal avançar en els tractaments. Les morts per malalties cardiovasculaes són la segona causa de mort després del càncer. Disposar de serveis actualitzats té un impacte directe en la salut de la població». Què farà possible el Sopar Solidari? «Permetrà impulsar projectes de recerca del servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII. Les donacions són essencials per fer avançar línies de recerca que poden acabar beneficiant els pacients». Per què és important que la recerca es concebi com un projecte de territori? «Perquè invertir en recerca al territori significa generar coneixement i oportunitats aquí, i fer que els resultats acabin revertint en benefici de la població de la Catalunya Sud». Quin missatge enviaria per animar a participar en el Sopar Solidari del proper 1 d’octubre a les 19 h? «La recerca no és quelcom llunyà: ens afecta a tots. Col·laborar-hi ajuda a millorar l’activitat en cardiologia i la prevenció cardiovascular, i pot tenir un retorn directe per a la població, per a cadascun de nosaltres. A més, les empreses, entitats i administracions del territori tenen un paper important. Cal que donin el seu suport i revertir-ho en el mateix territori».

Amb el suport de

14 dimarts 29 de setembre de 2026

Un viaducte i un pas inferior resoldran el pas del tramvia del Camp per Vila-seca Equipaments l Les dues estructures, licitades per 14,38 milions d’euros, tindran quinze mesos d’obres i podrien començar a principis de l’any vinent Joan Lizano El nou tramvia del Camp de Tarragona ja té definida la solució per a un dels punts més delicats del recorregut: l’entorn de l’estació de Vila-seca, on ha de conviure amb la línia 210 d’Adif (Miraflores–Sant Vicenç), encara en servei. El projecte constructiu de la fase 3, redactat per AYESA al maig, va sortir ahir dilluns a licitació. L’actuació concentra en uns 400 metres de via dues estructures: un nou viaducte ferroviari sobre l’avinguda de Ramon d’Olzina (N-340) i un pas per a vianants sota les vies. Les ofertes es podran presentar fins al 26 d’octubre. L’actuació s’emmarca en la primera fase del tramvia, que operarà Ferrocarrils de la Generalitat entre Cambrils, Salou i Vila-seca, amb uns 14 quilòmetres de via doble i 14 parades: sis a Cambrils, quatre a Salou i quatre a Vila-seca. Arrenca a Cambrils Nord, aprofita en bona part l’antic corredor ferroviari fins a Salou i continua amb infraestructura nova. El Govern va adjudicar durant el març el gruix de l’obra, per 135,8 milions d’euros amb IVA, dins d’una inversió total estimada en 245 milions, i l’objectiu és entrar en servei el 2028. El recorregut acaba a l’estació de Vila-seca, on hi haurà intercanvi amb els trens d’Adif. De moment, el tramvia no arribarà ni al centre de Tarragona ni al de Reus, que queden per a una segona fase encara en planificació. El viaducte és, d’ambdues, la peça amb més pes. Tindrà un sol tram de 42,40 metres de llum, amb una gelosia metàl·lica de cantell variable i una llosa de formigó, i una amplada

interior de 13,40 metres. Se subjectarà amb estreps sobre micropilons i permetrà el pas de la calçada actual i de la nova plataforma tramviària. La novetat és el mètode, ja que es construirà al costat de la via i es col·locarà ripant-lo durant un tall total de la línia, sense haver d’aixecar l’estructura directament sobre un tram ferroviari en servei. L’altre element és el pas inferior de l’estació del municipi, que consisteix en un calaix de formigó armat empentat sota la via, de 14 metres d’amplada, 14 de llum i 3,55 metres d’alçada lliure. Unirà la ciutat amb la futura parada del tramvia sense interrompre els trens i inclou rampes d’accés, pantalles de pilons, drenatge, enllumenat amb vuit lluminàries LED i una rampa provisional cap a l’andana d’Adif. El projecte suma la reposició dels serveis afectats (electricitat, gas, telefonia, fibra i clavegueram), la reposició ferroviària (via, catenària, canalitzacions i cablejat) i un moviment de terres d’uns 27.500 metres cúbics de desmunt. El termini d’execució serà de quinze mesos, amb dos anys de

Hi haurà cinquanta nits de treball i talls de trànsit a l’entorn de Ramon d’Olzina Cambrils, Salou i Vila-seca sumaran 14 quilòmetres de via doble i 14 parades

garantia, i el ripat del viaducte es preveu, de manera estimada, el primer trimestre de 2028. Aquest tall ferroviari total serà de cinc dies i coincidirà amb l’empenta final del calaix. S’hi afegeixen talls nocturns de set nits per als micropilons de la via, vint-i-vuit per a l’estintolament i els estreps, i quinze per als acabats del pas, a banda de limitacions temporals de velocitat. Per carretera, l’avinguda de Ramon d’Olzina quedarà tallada des de la construcció del pont provisional fins al final de les obres de la zona, amb desviaments pel pas inferior de l’avinguda de la Generalitat o per les sortides 1153 i 1154 de l’A-7. Quant costa i què falta? Tal com s’explica a la memòria del projecte, Infraestructures de la Generalitat contractaria les dues actuacions en un sol lot, per la forta interdependència tècnica. El pressupost d’execució material és de 9,99 milions d’euros; amb el 13% de les despeses generals i el 6% de benefici industrial arriba als 11,88 milions, sense IVA, i als 14,38 amb l’IVA del 21%. Pesen sobretot les estructures (5,93 milions), les reposicions ferroviàries (1,39) i els serveis afectats (0,88). Les expropiacions no es valoren, ja que el sòl és públic. Queda, però, feina per resoldre, ja que el conveni entre Adif, la Generalitat i l’Ajuntament sobre el pas inferior encara està en tramitació, i caldrà sol·licitar l’excepció d’horaris per als treballs nocturns. A més, l’obra de plataforma i sistemes del tramvia no podrà començar fins que no s’acabi el viaducte, així que la nova estructura marca ara el calendari.

Estació de Renfe

El projecte que ara s’ha tret a licitació correspon al pas soterrani que es farà a l’estació i el viaducte a l’avinguda Ramon d’Olzina, sota el recorregut ferroviari actual. Cedida

15 dimarts 29 de setembre de 2026

Recreació virtual del projecte d’implantació del TramCamp a la zona de l’estació de Vila-seca. Cedida

El Morell estrena un pumptrack a la Granja dels Frares Esports l L’equipament compta amb uns 1.700 metres quadrats i una inversió de més de 120.000 € Diari Més El Morell ja compta amb un nou pumptrack, una instal·lació esportiva i de lleure pensada per apropar els esports sobre rodes a la ciutadania. El circuit està situat a la zona de la Granja dels Frares i ocupa aproximadament 1.700 metres quadrats, integrant-se en una parcel·la d’uns 2.100 metres quadrats. El nou equipament ha requerit una inversió total de 123.212,24 euros. El recorregut està format per rectes, dubbies i corbes peraltades i està pensat per adaptar-se als diferents ritmes, nivells i edats dels usuaris. El circuit té aproximadament dos metres d’amplada, un únic sentit de circulació i espais de descans vinculats al recorregut. Hi podran circular bicicletes, patinets, patins, skate, longboard i altres elements amb rodes no motoritzats, tant per part de persones amb experiència com de principiants, aproximant així l’esport professional i el lúdic. «Amb aquest pumptrack ampliem les possibilitats de practicar esport a l’aire lliure al nostre poble i incorporem un equipament pensat per a persones de diferents edats i nivells d’experiència», va destacar la regidora d’Esports, Mònica Casas. «És un espai per gaudir dels esports sobre rodes de manera segura, divertida i compartida», va afegir. L’aposta per l’espai per part de l’Ajuntament del Morell va més enllà de la part esportiva. La regidora de Granja i Francolí, Èrika Moreno,

Imatge del nou equipament de pumptrack situat a la Granja dels Frares del Morell. Ajuntament del Morell

Diumenge a les 18 h s’inaugurarà amb una exhibició dels campions de Catalunya va destacar que la transformació de l’espai continuarà durant els pròxims mesos. «Aviat engegarem la segona fase de l’estintolament de l’edifici principal de la Granja, que ens permetrà continuar avançant en la recuperació d’aquest espai», explica. A més, l’Ajuntament posarà en marxa pròximament un procés

públic per trobar un masover que assumeixi la gestió de l’espai. «La nostra voluntat és continuar recuperant la Granja i donar-li ús i activitat, perquè es converteixi en un espai viu i obert a la ciutadania», va afegir. «El projecte s’integra en la remodelació de tot l’espai de la Granja dels Frares i es complementarà amb un parc infantil i una zona de barbacoes», va detallar l’alcalde, Eloi Calbet. «Amb totes aquestes actuacions volem fer més amable i atractiva aquesta àrea a l’aire lliure i dotar-la de diverses propostes

vinculades a l’oci i al lleure, perquè la ciutadania hi pugui gaudir amb família i amistats», va concloure. Inauguració El nou pumptrack s’inaugurarà aquest diumenge amb una gran festa. A partir de les 18 hores, la campiona de Catalunya i Espanya Berta Martínez i el campió de Catalunya Axel Rojas faran una exhibició perquè tots els assistents puguin veure aquest nou circuit disputat al seu màxim nivell. La jornada continuarà amb un berenar per a tots els assistents a l’acte.

16 dimarts 29 de setembre de 2026

A l’esquerra, els premiats que van rebre les ‘jaquetilles’ de l’AEHT durant la gala celebrada aquest dilluns al vespre a La Boella i, a la dreta, el conseller Miquel Sàmper i el president de l’AEHT, Francesc Pintado. Gerard Martí

L’hostaleria tarragonina exhibeix múscul i talent en la gran nit de l’AEHT Gastronomia l El 49è Sopar Anual va reunir més de 460 assistents a La Boella i va sumar la representació institucional més àmplia de la seva història Joan Lizano El 49è Sopar Anual de l’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona (AEHT) va reunir ahir dilluns al vespre més de 460 persones a La Boella, en l’edició més multitudinària i amb més representació institucional celebrada fins ara. La trobada, que va congregar professionals de l’hostaleria, empreses col·laboradores i representants polítics i institucionals de tota la demarcació, va tornar a situar-se com una de les grans cites anuals del sector. Entre els assistents hi havia el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper; la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó; la subdelegada del Govern, Elisabet Romero; el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà; el rector de la Rovira i Virgili, Josep Pallarès, i alcaldes i alcaldesses de diversos municipis del Camp de Tarragona. L’AEHT, que agrupa més de vuit-cents establiments i compta amb més d’una vuitantena d’empreses i entitats col· laboradores, va reivindicar durant la vetllada el pes econòmic i social de l’hostaleria al territori.

La celebració va començar amb una recepció i un aperitiu als jardins de La Boella, on les empreses col·laboradores van presentar els seus productes i serveis, abans de traslladar l’acte al saló principal. Els parlaments del president de l’AEHT, Francesc Pintado, i del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, van donar pas als reconeixements de la nit. Un dels moments destacats va ser l’homenatge a la xef pastissera cambrilenca Montse Abellà, padrina de l’edició i nomenada membre d’honor del Consell d’Experts de l’AEHT. També es van projectar els millors moments de la primera temporada de Cuina amb Caràcter, produït per l’AEHT i TAC12, i es van lliurar els guardons dels concursos gastronòmics i hotelers. El grup vallenc Figa Flawas va oferir una actuació en acústic i la vetllada va incloure un reconeixement a Fernando Palacios, abans del sorteig d’estades en hotels. La jornada va aplegar gastronomia, música i reconeixements i va servir per reforçar els vincles entre professionals, empreses i institucions vinculades al sector local.

Montse Abellà va ser nomenada membre d’honor del Consell d’Experts de l’AEHT La vetllada va reunir una àmplia representació institucional i empresarial. Gerard Martí

Premis Booking AEHT: Els hotels més ben valorats de la província 1r. May Altafulla Beach Boutique Hotel 2n. Altafulla Mar Hotel 3r. Cal Blasi Hotel Les millors cartes de vins de la Terra de les 8 DO Categoria “Tiquet mig fins a 40€” 1r premi: 2n premi: Categoria “Tiquet mig a partir de 40€” 1r premi: 2n premi:

Altafulla Altafulla Montblanc

Restaurant La Sardineta de Tarragona Òxid de Torredembarra La Xarxa de Tarragona Miramar de Cambrils

III Concurs de Tapes, Pintxos i Tastets de Tarragona 1r premi: ‘Brioix farcit de romesco de calamars i gamba blanca’ del MRKT Gastrobar de Salou 2n premi: ‘Cruixent de Mar i Mel’ del Restaurant Hostatgeria de Poblet 3r premi: ‘Brisa del Delta sobre coca d’avellana’ d’El Galliner de l’Antiquari de Tarragona

17 dimarts 29 de setembre de 2026

Salou homenatja els agents de la Policia Local en la festa del seu patró Seguretat l La celebració reconeix la dedicació dels efectius amb distincions, homenatges, exhibicions policials i actuacions culturals Joan Lizano Salou va celebrar ahir dilluns a la tarda la festivitat del patró de la Policia Local amb un acte al Teatre Auditori de Salou (TAS), dedicat a reconèixer la professionalitat, la dedicació i la vocació de servei dels agents. La cerimònia, presidida per l’alcalde Pere Granados, va reunir autoritats, representants dels cossos de seguretat i emergències, entitats, agents i familiars. L’acte va incloure felicitacions, medalles i distincions a membres del cos i professionals, amb agraïments a

entitats i serveis col·laboradors. Granados va reivindicar una Policia Local «forta, preparada, respectada i amb autoritat» i va defensar una seguretat planificada i coordinada en una ciutat turística com Salou. El regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, va anunciar que aquesta era la seva última festivitat del patró com a responsable de l’àrea i va agrair la tasca de tota la plantilla municipal. La jornada també va permetre mostrar la feina quotidiana del cos, amb un audiovisual sota el lema Som la vostra policia. Som com tu i

PROGRAMACIÓ FESTIVA

Tot llest a Vilallonga del Camp per a la Fira i les Festes del Roser Tradició, música, cinema, cultura i activitats familiars del 2 al 12 d’octubre

D

Diari Més

el 2 al 12 d’octubre, Vilallonga del Camp celebrarà una nova edició de la Fira i les Festes del Roser amb un programa pensat per a totes les edats. Durant deu dies, el municipi combinarà tradició, cultura, música, cinema i activitats familiars per convertir els carrers en un punt de trobada per als veïns i visitants. Els actes previs inclouran la commemoració del Dia Internacional de les Persones Grans i el taller de fanalets a la biblioteca per anar a rebre la Mare de Déu del Roser. La programació cinematogràfica oferirà «Minions & monstruos» el 5 d’octubre i «La bola negra» els dies

11 i 12. L’inici oficial arribarà el 2 d’octubre amb l’arribada de la Mare de Déu del Roser, acompanyada per la Colla Gegantera, seguida del besamans, el Cant dels Goigs i el sopar de carmanyola a la plaça de la Creu. La nit continuarà amb el tradicional ‘Fot-li gasto’, que arriba a la 28a edició. També hi haurà la V Fira del Disc de Vilavinils, la Fira d’Entitats i Comerç per descobrir la tasca d’associacions i negocis locals, i la Setmana Cultural dels Amics del Roser, amb xerrades, tastos, sardanes i els actes centrals de la festa a l’ermita. La celebració culminarà amb la missa, el besamans i el Cant dels Goigs a l’Ermita del Roser.

~ AJUNTAMENT DE VILALLONGA DEL CAMP ~

Agents, familiars i autoritats van participar aquest dilluns en la celebració del patró de la Policia Local de Salou. Gerard Martí

Granados: «Defensar els espais públics és defensar els drets de la ciutadania»

amb el balanç de l’inspector en cap, José Luis Gargallo, que va destacar l’esforç de la plantilla i la coordinació amb la resta de cossos. Un dels moments més emotius va ser l’homenatge als membres de la Policia Local que han mort al llarg dels anys, amb un record especial per al company Saül i el lliurament de

flors a la seva família. La celebració havia començat a l’exterior del TAS amb una exhibició de la Unitat Canina i una mostra de vehicles i mitjans policials. Atabaladors, Gegants, Salou Destroy Silence i Diables Els Pasqualets van completar la jornada amb cultura popular, reconeixement i participació ciutadana.

18 dimarts 29 de setembre de 2026

Diego Gómez i Carlos Segura, els dos revulsius d’or del Nàstic de Xisco Campos Futbol l Els dos jugadors van canviar el partit des de la banqueta i la seva connexió ja ha valgut dos gols aquest inici de curs Arnau Montreal Quesada El Nàstic va demostrar que té una gran varietat d’opcions en el seu planter. Hi ha un tòpic entre els entrenadors que no existeixen els titulars, perquè tots els jugadors ho poden ser. Diego Gómez i Carlos Segura han demostrat a través del seu rendiment que són els revulsius d’or i es mereixen un lloc a l’onze. Dissabte, quan l’equip més ho necessitava, Diego Gómez i Carlos Segura van capgirar el partit. Després d’una primera meitat poc inspirada amb la pilota, el càstig va ser doble quan el Sant Andreu es va avançar en el marcador de penal a l’inici de la segona. L’equip necessitava donar resposta, el Nou Estadi els va acompanyar i Xisco Campos va fer el moviment. Diego Gómez i Carlos Segura van entrar i van tenir efecte immediat, perquè van marcar l’empat en qüestió de minuts. La sacsejada des de la banqueta va trigar en arribar. El partit ho requeria i Xisco Campos va trigar una mica més del compte en reaccionar, però va quedar clar l’encert en poc temps. Amb Diego Gómez, el Nàstic va guanyar un davanter pressionant i de pura lluita contra la defensa rival i, Carlos Segura va sal-

Els jugadors grana Diego Gómez i Carlos Segura celebrant el gol contra el Sant Andreu. Nàstic/Gerard Sala

Tots dos van demostrar per rendiment que mereixen ser titulars pebrar amb talent la davantera. Dit i fet: Diego Gómez es va obrir espai entre els defensors i va baixar una

passada en llarg amb el cap, servint la pilota en safata a Segura. Aquest va posar la màgia i va enviar la pilota a l’escaire per marcar el golàs de l’empat i posicionar el Nàstic camí a la remuntada. Tot i que no es va materialitzar per l’error final. La connexió entre Diego Gómez i Carlos Segura ja va donar un gol contra el Real Zaragoza. La jugada

va ser similar, amb Diego Gómez guanyant el duel i la pilota i servint la diana al punta valencià. El Nàstic disposa d’una gran varietat de davanters i, de moment, gairebé tots han destacat pel que va de temporada. Sinan Bakis, Diego Gómez i Carlos Segura han marcat i Joan Prohens ha sigut titular indiscutible fins ara. L’últim en arribar a

la festa ha sigut Pere Marco, encara sense minuts per personar-se en la cursa per la titularitat. Diego Gómez i Carlos Segura han presentat la millor candidatura convertint-se en els revulsius d’or de la davantera, ara la decisió queda en mans de Xisco Campos i si cal o no revolucionar l’atac per enfrontar-se contra el Real Murcia.

19 dimarts 29 de setembre de 2026

El govern espanyol negocia fins al final els suports per al nou decret d’habitatge Política l El text preveu prorrogar fins a dos anys els lloguers, limitar les pujades al 2% i suspendre desnonaments vulnerables Joan Lizano / Agències El govern espanyol va fer arribar ahir dilluns als grups parlamentaris un esborrany del decret d’habitatge amb què vol arribar avui al Consell de Ministres amb prou suports per superar després la convalidació al Congrés. El text de 65 pàgines planteja prorrogar fins a dos anys els contractes de lloguer d’habitatge habitual que acabin abans del 31 de desembre del 2028 i limitar-ne les actualitzacions anuals al 2% fins a finals del 2027. Els llogaters al corrent de pagament durant els últims vuit mesos podrien demanar ampliacions anuals fins a un màxim de dos anys, que el propietari hauria d’acceptar excepte en supòsits com la necessitat de recuperar l’immoble per a ús propi o familiar. L’esborrany incorpora també mesures fiscals i ajudes per facilitar l’accés a l’habitatge. Preveu una deducció del 10% del lloguer de l’habitatge habitual en zones tensionades per a contribuents amb una base imposable inferior a 33.007,20 euros, amb una base màxima de deducció d’11.630 euros per a les rendes més baixes. Els propietaris que signin nous contractes amb rebaixes superiors al 5% podrien beneficiar-se de reduccions fiscals d’entre el 70% i el 100%. Per a la compra del primer habitatge, el document crea préstecs complementaris a la hipoteca privada equivalents al 20% del valor de l’immoble, amb un màxim

però, advertia que l’entesa «encara no està a prop» i reclamava la renovació automàtica dels contractes i regular el lloguer d’habitacions. ERC qualificava d’«inacceptable» que l’esborrany no inclogués el topall de preus al lloguer d’habitacions i exigia una prohibició efectiva de la compra d’habitatges per part de fons voltor. Junts, per la seva banda, considerava que els canvis introduïts «allunyen» un acord i denunciava que el text deixa sense protecció els petits propietaris davant d’ocupacions. Fonts del govern espanyol es mostraven optimistes sobre la possibilitat d’obtenir el suport dels grups de la investidura, tot i que les negociacions continuaven obertes al tancament de l’edició.

Avui és el teu cumple. Per molts i molts anys!!!

Muchas felicidades runner. Ya te quedan menos para los treinta… esto se pone serio! Disfruta y sueña mucho, que todo lo que te propongas llegará. Cuando tengas tiempo lo celebramos. Tu familia loves you mucho.

La Puerta del Sol de Madrid es va omplir ahir d’acampats per l’habitatge en la seva tercera nit de protesta. EFE/Borja Sánchez-Trillo

Sumar, ERC i Junts reclamen canvis en diverses mesures previstes a l’esborrany de 50.000 euros, un interès del 0%, sense comissions i amb un termini de devolució de fins a deu anys. Un altre dels eixos és la suspensió fins a finals del 2028 dels desnonaments que afectin persones vulnerables sense alternativa residencial.

El president del Constitucional defensa amnistiar la malversació atribuïda als líders del Procés Tribunals l El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va defensar ahir aplicar l’amnistia a la malversació atribuïda als líders del Procés. En la ponència sobre el recurs de Dolors Bassa, considera que és «l’única conclusió conciliable» amb la lògica, el sentit comú i la finalitat de la llei, i critica que el Tribunal

especulativa d’habitatges dels fons voltor, tot i que aquest punt encara no està desenvolupat, i incorpora canvis en els lloguers de temporada i un IVA del 10% per als allotjaments turístics a partir de l’1 d’octubre. Al tancament d’aquesta edició, l’acord polític continuava obert. Pedro Sánchez va demanar ahir al vespre «altura de mires, sentit d’estat i responsabilitat» als grups i va assegurar que el govern havia incorporat propostes de totes les forces amb què havia negociat. Sumar,

Protestes al carrer La negociació va coincidir amb noves mobilitzacions per la crisi de l’habitatge. Unes 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van tallar ahir al vespre l’avinguda Diagonal de Barcelona davant del Palau de Congressos, on Sánchez participava en un acte. La protesta va durar unes quatre hores i va acabar amb dos detinguts per desordres públics i atemptats. Les entitats convocants reclamaven contractes indefinits, mesures contra els desnonaments, congelar l’IPC i regular els lloguers de temporada i d’habitacions. A Madrid milers de persones afrontaven a la Puerta del Sol la tercera nit d’acampada pel dret a l’habitatge.

Suprem en fes una interpretació «oposada» al seu esperit. El text conclou que es van vulnerar drets de l’exconsellera i proposa ordenar al Suprem que dicti una nova resolució que declari amnistiat el delicte. La ponència es debatrà al ple del Constitucional del 6 d’octubre. La decisió pot obrir la via al retorn de Puigdemont. l Agències

Quan el procediment l’impulsi un fons voltor, la suspensió s’aplicaria si els llogaters acrediten vulnerabilitat i manca d’alternativa habitacional. En altres casos, els jutges haurien de requerir a les administracions una solució residencial i podrien aturar el procediment fins que aquesta es garanteixi. El text preveu compensacions per als propietaris particulars, incloses rendes impagades, subministraments pendents i desperfectes. També es vol limitar temporalment la compra

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Que aquest nou any et porti tota la felicitat del món. I que ben aviat tinguem una nova tarragonina fent pinya amb nosaltres! JackiManu.

20 dimarts 29 de setembre de 2026

k Tribuna k

Festa del Cel. Reflexions des de Cambrils

D

es de l’Ateneu Popular de Cambrils volem alçar la veu davant la celebració de la Festa del Cel de Salou i expressar el nostre rebuig a la presència de material militar en un esdeveniment que es presenta com una festa i un espectacle per a la ciutadania. Volem deixar clar que respectem profundament l’exhibició d’acrobàcies aèries i la tasca dels Bombers, de Salvament Marítim i de tots els serveis d’emergència, així com les seves exhibicions d’avions i helicòpters, perquè són serveis públics que treballen per salvar vides i protegir la població. Però una cosa és mostrar els mitjans que serveixen per ajudar i salvar persones i una altra molt diferent és convertir en espectacle avions de guerra i helicòpters militars, màquines creades i preparades per a la guerra, la destrucció i la mort. Ens preguntem quin sentit té educar els nostres nens i nenes en la fascinació per aquestes màquines mentre, a pocs milers de quilòmetres, hi ha persones que viuen sota les bombes, famílies que perden les seves cases i infants que perden la vida. És aquest el missatge que volem transmetre a les noves generacions? És pedagògic convertir les armes de guerra en un espectacle familiDemanem que ar? Hem perdut la capaes replantegi la citat de commoure’ns presència d’avions i davant del dolor que helicòpters militars provoquen les guerres? en aquesta mena Mentre recordem d’esdeveniments i que cada dia les víctimes les festes populars de la guerra d’Ucraïna serveixin per celebrar i mentre continuen arla vida, la convivència ribant imatges del pai la solidaritat, no per timent de la població normalitzar la guerra palestina i les denúncies de greus crims i genocidi a Gaza, sembla una contradicció que aquí celebrem i aplaudim les eines de la guerra com si fossin simplement una atracció més. També volem posar sobre la taula l’impacte acústic de l’esdeveniment, un soroll extraordinari que no pateixen únicament els veïns i veïnes de Salou, sinó també els de Cambrils i d’altres municipis del nostre entorn. La ciutadania té dret al descans, a la tranquil·litat i a un entorn saludable, i aquests impactes també haurien de ser tinguts en compte. Des de l’Ateneu Popular de Cambrils defensem una cultura de pau, de solidaritat i de respecte per la vida, i creiem que les institucions tenen la responsabilitat de transmetre aquests valors, especialment als infants i joves. Per això demanem que es replantegi la presència d’avions i helicòpters militars en aquesta mena d’esdeveniments i que les festes populars serveixin per celebrar la vida, la convivència i la solidaritat, no per normalitzar la guerra ni convertir les seves eines de destrucció en un espectacle. Perquè davant la guerra i el patiment de tantes persones, la nostra resposta no hauria de ser l’admiració per les armes, sinó la defensa de la pau.

Artur Folch Ateneu Popular de Cambrils

k Editorial k

Perdre la casa és perdre la xarxa

E

l cas de Maricarmen, una dona de 87 anys a la qual han fet fora del pis on vivia des de fa més de set dècades, ha obligat a mirar què hi ha darrere de les xifres de desnonaments. Perdre casa vol dir també perdre el barri, la seguretat i les persones de cada dia. A Reus hi ha casos semblants, i també hi ha qui hi fa front. Heroïnes Anònimes acompanya dones vulnerables perquè no hagin d’afrontar soles situacions que les superen. Entre gener i agost ha fet 588 intervencions. L’entitat no només atén violències masclistes. Ajuda les dones amb tràmits, procediments judicials, l’escolarització dels fills i la cerca de recursos. Ho fa des

d’un espai comunitari que funciona com a pont entre la ciutadania i els serveis públics. Per això sorprèn que hagi de recórrer al micromecenatge per continuar. Amb aquesta feina, la continuïtat hauria d’estar assegurada. El debat obert arreu de l’Estat a partir del cas de Maricarmen hauria d’incloure també ciutats com Reus. Una llei pot protegir d’un desnonament, però només és efectiva si hi ha recursos, serveis i professionals que acompanyin qui està a punt de quedar-se sense llar. La política d’habitatge no es fa només amb decrets. Es fa al carrer, en llocs com Ca la Conxita. Si aquestes xarxes desapareixen, moltes dones quedaran més soles.

k Tribuna k

Les infermeres, agents clau davant el canvi climàtic

E

l canvi climàtic és un dels desafiaments més crítics que la humanitat enfronta en el segle XXI i el seu efecte, ampli i devastador sobre el medi ambient, impacta de manera profunda en la salut humana. Enguany a Catalunya 1.835 persones han mort per la calor. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre 2030 i 2050, el canvi climàtic causarà 250.000 morts addicionals cada any. Una xifra que és només la punta de l’iceberg, perquè l’escalfament global afecta progressivament molts processos de salut, altera l’entorn on vivim i incrementa el risc de malaltia, especialment en els col·lectius més vulnerables. D’un costat, l’efecte directe que tenen els fenòmens meteorològics extrems, cada cop més freqüents i severs, amb onades de calor i de fred i altres episodis d’inestabilitat atmosfèrica marcats per la manca de pluges o, ans al contrari, les pluges torrencials i les tempestes; i també els vents huracanats, entre altres. Aquestes situacions actuen de manera immediata sobre el cos, poden empitjorar condicions prèvies i posar en risc la vida de qui té menys marge de recuperació. De l’altra, hi ha els anomenats efectes indirectes derivats dels danys produïts pel canvi climàtic en l’ecosistema, que fan augmentar exponencialment la propagació de les malalties infeccioses, respiratòries o la desnutrició, alhora que s’incrementa la morbiditat. Aquest impacte, a més, no és igual per a tothom: afecta de manera especialment intensa els infants, les persones grans, les

miològica i vacunació, amb especial atenció a l’augment i prevalença de les malalties transmeses per vectors –com la malària, el paludisme, la leishmaniosi o alguns tipus d’encefalitis, Gerard Mora etc.– i que ja representen el 17% de President del Coŀlegi Oficial d’Infermeres les malalties infeccioses. de Tarragona (CODITA) Per tot això, des de CODITA volem instar les institucions de tots els persones que pateixen malalties crò- àmbits territorials i competencials a niques i, també, aquelles comunitats dissenyar i executar polítiques púamb menys recursos econòmics i sa- bliques que vetllin per la salut i cura del planeta. Cal també crear un marc nitaris. Davant d’aquesta realitat, des del normatiu i legal que protegeixi perCol·legi Oficial d’Infermeres de Tar- sones i comunitats davant els efectes ragona (CODITA) manifestem el nos- del canvi climàtic, garantint l’atenció en salut i els retre compromís per Liderem i aportem cursos econòmics i ser agents de canvi. la nostra mirada socials per a la seva Liderem i aportem professional per seguretat i cura. I, la nostra mirada impulsar polítiques i molt especialment, professional per impulsar polítiques accions transversals que integrar la salut en la mitiguen els efectes del planificació urbana i i accions transvercanvi climàtic sobre la territorial per gasals que mitiguen salut de les persones rantir ciutats, infraels efectes del canestructures i espais vi climàtic sobre la salut de les persones. Per tant, que més saludables. Les infermeres, des de la nostra entenem que cal incorporar la visió de salut i cura infermera a tota la proximitat a les persones i a la cosocietat des d’una perspectiva salu- munitat, som agents clau en aquesta togènica. Perquè cal trencar amb el lluita contra el canvi climàtic. Una paradigma que tracta la salut només amenaça global que requereix una des de la reacció biomèdica i avançar resposta integral i coordinada. Per cap a una perspectiva més completa, això, cal que es doni veu i s’escolti les amb consciència dels determinants infermeres en els espais on es prenen de salut i de com condicionen el dia decisions polítiques i sanitàries, i cal també que se’ns garanteixin el suport a dia de la comunitat. El nostre perfil de prevenció i acom- i els recursos adequats per afrontar panyament des de l’Atenció Primària aquesta crisi de salut pública. Només així podrem abordar de ens situa en un marc immillorable per participar tant en els programes manera efectiva l’impacte devastador de salut comunitària en què l’educa- del canvi climàtic i construir un futur ció i la prevenció són claus, com en més saludable per a les persones i per els programes de vigilància epide- a la nostra societat.

21 dimarts 29 de setembre de 2026

F

a unes setmanes que faltaven a la nostra cita a les pàgines de Diari Més. Problemes de salut de tots els membres de la meva colla (humana i felina) ens han tingut apartats de la nostra cita periòdica. Solucionats de diverses maneres les nostres malures... Sí, sí, també les nostres plantes n’han patit! Doncs, com deiem, ens em assegut (així, en plural: Mixeta, Boni, Bonic i un servidor) davant l’ordinador per parlar de... tatuatges. Resulta que durant una visita al quiròfan, mentre esperava em portessin al taller de reparacions, vaig ser testimoni d’un curiós diàleg entre un infermer i un pacient. Dic curiós, perquè aquest darrer personatge era un tatuatge ambulant, a més d’un mostrari de pírcings i el sanitari li va demanar si se’n podia treure alguns. La resposta fou que no, perquè estaven com a encastats. L’infermer va comentar que no era bo entrar amb tota aquella ferralla al quiròfan, a banda que amb tanta decoració també es plantejava un problema. No sé com va acabar la facècia, perquè se’m van endur cap al taller i vaig passar unes hores dormint com una soca. Quan vaig tornar a casa, vaig explicar a Mixeta i companyia aquell fet, que els va provocar una riallada. Quan van deixar de riure, Mixeta va sentenciar: «La moda de cobrir-se el cos de tatuatges, que avui és tan habitual, és en realitat el resultat d’un llarg viatge des de la marginalitat fins al centre de la cultura popular». La Boni, que aprofita d’allò més el fet de tenir la meva biblioteca «okupada», ens va obsequiar amb una disertació força erudita, que els transcric a continuació: «El tatuatge és una pràctica mil·lenària. La trobem a l’antic Egipte (amb la sacerdotessa Amnet, cap al 1994 aC) i, sobretot, a la Polinèsia, on és considerat un art sagrat d’ori-

k El meu gat i jo k

k Tribuna k

Tatuatges

Bikinis por la Rambla

dor Samuel O’Reilly va patentar la primera màquina elèctrica el 1891, popularitzant l’art i permetent nous estils com el Old School americà i el New School. Dídac Bertran & Mixeta Actualment, el tatuatge és una forma d’art i una declaració estètica personal. El ritu de passatge, però, continua sent-hi: marcar gen diví. La paraula ‘tatuatge’ ve la pell suposa un canvi vital, una del tahitià ‘tātau’ o del samoà ‘ta- elecció decidida. La comoditat tau’, que significa ‘golpejar’. Per a d’avui en dia, amb màquines que les cultures de l’oceà Pacífic, els minimitzen el dolor, ha contributatuatges anaven molt més enllà ït a aquesta democratització de la de l’adorn: eren un ritu de pas, pràctica». un distintiu de rang social (com En Bonic i un servidor no sabimés tatuat, més em quina cara prestigi), un posar després «La moda de cobrir-se testimoni de d’aquesta exfortitud i una el cos de tatuatges, que plicació, però connexió amb avui és tan habitual, és Mixeta em va en realitat el resultat els avantpassats. preguntar quina d’un llarg viatge des Aquesta pràcde la marginalitat fins mena de dibuitica de cobrir el xos decoraven al centre de la cultura cos sencer, el al personatge popular» que avui anoque ha motivat menem ‘bodyaquestes ratlles. suit’, té la seva màxima expressió Jo li vaig contestar que era una a la tradició japonesa de l’irezumi, borratxera de calaveres i d’éssers que pot cobrir l’esquena, els bra- terrorífics. Un veritable catàleg de ços i les cames amb un sol gran malsons. disseny. Tot i els seus orígens saEn sentir això, Boni va acabar de grats, a Occident el tatuatge va pontificar: «L’obsessió pels tatuatser vist durant segles com una ges de temes ‘horrorosos’, els dark marca de primitivisme, associat tattoos, reflecteix una elecció esa mariners (qui portaven tatuat- tètica i, sovint, una narrativa perges com a ‘curriculum’ dels seus sonal en què la foscor forma part viatges), presos, i membres de la de la identitat de qui els porta... ‘mala vida’. Aquesta imatge va co- Per cert, has pensat en passar pel mençar a canviar a la dècada dels tatuador?» 60, gràcies als moviments contra–Jo? Ni embriac de gasosa! Ja culturals com el hippisme, que el tenen prou feina els soferts provan reivindicar com un signe de fessionals de la salut, perquè, a distinció i rebel·lia. Però va ser a sobre, els doni més feina. Ja m’han finals dels anys 90 i principis dels punxat prou si no vols per força, 2000, amb la popularització mas- perquè, al damunt, em punxin per siva per part d’estrelles del rock, gust i pagant... ni que sigui amb esportistes (com Beckham o Mes- una d’aquestes màquines que ha si) i celebritats, que el tatuatge va dit la Boni. És clar que, com diu la esclatar com un fenomen de moda dita castellana «Sarna con gusto global». no pica...» Servidor va restar esglaiat de –«... però mortifica» –va comtanta saviesa felina, sobretot quan pletar la dita Mixeta. va prosseguir el seu discurs amb –Doncs... Això!– va cloure un aquestes observacions: «El tatua- servidor.

T

arragona ha empezado a descubrir que también puede ser una ciudad de vacaciones. Conviene ordenar el fenómeno sin apresurarnos a combatirlo como una desgracia importada. Nuestra querida ciudad se transforma lentamente. Muchas veces, exasperantemente lenta. Pero, de vez en cuando, salta la liebre y uno descubre que algo ha cambiado. Desde hace algún tiempo han aparecido por nuestra Rambla y por la zona este —la más cercana al mar— nuevos personajes: familias en traje de baño, con sombrilla, chancletas y, a veces, neverita. Deambulan por unas calles que también son suyas camino del Miracle y, al atardecer, regresan a sus residencias. ¿Dónde está el milagro? Para empezar, la playa a la que se dirigen ya se llama así: el Miracle. La pasarela que desde Pons d’Icart atraviesa las vías del tren ha tenido éxito. También ayuda el insoportable túnel de la plaza dels Carros, pese a su lamentable estado. Pero el principal motivo es otro: este turismo ha encontrado en las viviendas de uso turístico —las VUT— el producto que le faltaba a Tarragona. Hasta hace poco, nuestra ciudad permanecía en cierta oscuridad turística. Tenemos una arqueología de primerísimo nivel, playas magníficas y geografía privilegiada. Los visitantes las contemplaban y probablemente se preguntaban: «¿Qué le ocurre a esta ciudad, que lo tiene todo, pero en la que no apetece quedarse?». Tarragona dispone de pocas camas vacacionales. Salvo dos o quizá tres hoteles de costa, el resto de la planta hotelera es urbana. Magníficos hoteles, pero poco inspiradores para ponerse el biquini, coger a los niños con sus patitos y pelotas y caminar hacia la playa. ¿Por qué encontramos entonces más visitantes playeros en chancletas por Pons d’Icart, la calle Orosi o la plaza dels Carros? La respuesta es sencilla: han escogido Tarragona para pasar sus vacaciones. Después de una mañana de playa, regresan a descansar a la vivienda alquilada. Tras una buena siesta -institución mediterránea que todavía no exige licencia-, recorrerán la ciudad, visitarán sus monumentos y museos, comprarán y cenarán. Tal vez irán a PortAventura, harán la Ruta del Císter, se acercarán al Priorat o incluEspaña nunca ha sido so visitarán la Sagrada Família. Pero volun país de inquilinos, verán a su casa temporal en Tarragona. sino de propietarios. El Nuestra ciudad empieza así a ahorro familiar se ha convertirse en un punto de entrada y invertido poco en fondos salida desde el que conocer el territorio, y mucho en viviendas y no en una parada de dos horas para visitar el anfiteatro y comprar un imán. Hay ciudades, como Barcelona, que consideran las viviendas de uso turístico un problema. Es posible que allí el fenómeno se les escapara de las manos. Las grandes ciudades padecen dificultades que las pequeñas no tenemos; en este caso, el tamaño sí importa. Las viviendas de uso turístico deben estar registradas, cumplir las normas y convivir con sus vecinos. Pero regular no significa prohibir ni aplicar en Tarragona soluciones concebidas para Barcelona. Actualmente, las VUT están siendo castigadas porque han tenido éxito: ahora toca suprimirlas porque, según dicen, así se solucionará el alquiler. Como si su desaparición hiciera brotar, por arte de magia, miles de pisos asequibles. El problema de la vivienda tiene causas más profundas: la prolongada inacción de las administraciones para construir vivienda protegida de alquiler; la retirada de inversión privada porque alquilar ha dejado de ser un negocio razonablemente seguro; el control de rentas, y la inseguridad jurídica relacionada con ocupaciones y desahucios por impago. Además, parece haberse olvidado una realidad histórica: España nunca ha sido un país de inquilinos, sino de propietarios. El ahorro familiar se ha invertido poco en fondos y mucho en viviendas. Gracias a ello, varias generaciones han construido un patrimonio que les ha permitido vivir con cierta seguridad. Antes de liquidar las viviendas de uso turístico en nombre de soluciones fáciles, convendría estudiar qué función cumplen en cada ciudad. Tarragona no es Barcelona. Aquí las VUT no solo alojan visitantes: ayudan a convertirnos en un verdadero destino turístico, a llenar calles, comercios y restaurantes y a reconciliar, por fin, la ciudad con su playa. Quizá el problema no sean los bikinis por la Rambla. Quizá el verdadero milagro sea que por fin hayan aparecido.

Urbano Rifaterra Membre de la Junta de govern de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

22 dimarts 29 de setembre de 2026

Necrològiques Tarragona Javier Hierro Busto. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona. Elena Renedo Puertas. Ha mort als 80 anys.

Rosa Jorba, primera dona de l’Estat nomenada membre d’honor de l’American College of Surgeons Salut l La directora clínica de Cirurgia del Joan XXIII rep a Washington una de les màximes distincions de l’ACS Joan Lizano

RECEPCIÓ D’ESQUELES Dilluns - divendres 8:00 - 14:00 16:00 - 18:00 esqueles@diarimes.com

Diumenge - dijous 18:00 - 22:30 tancament@diarimes.com

La doctora Rosa Maria Jorba, directora clínica del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, s’ha convertit en la primera dona de l’Estat espanyol nomenada membre d’honor de l’American College of Surgeons (ACS), l’organització de cirurgians més gran del món. La distinció es va lliurar el darrer dissabte a Washington, durant la cerimònia prèvia a l’obertura del Clinical Congress 2026. Amb aquest nomenament, Jorba esdevé la novena persona de l’Estat que rep l’Honorary Fellowship i la primera dona a incorporar-se a aquest grup, fins ara integrat per vuit professionals espanyols, tots homes. Enguany, l’ACS ha reconegut vuit cirurgians i cirurgianes d’arreu del món per la seva

trajectòria i projecció internacional. Jorba ha destacat que rep el reconeixement amb il·lusió, però també com una distinció compartida amb la feina desenvolupada al llarg dels anys. «Em fa sentir especialment orgullosa poder portar el nom de l’Hospital Joan XXIII i de Tarragona fins a l’American College of Surgeons. Una mica de Tarragona avui també és aquí», va afirmar durant l’acte. L’American College of Surgeons la defineix com una especialista en cirurgia de l’aparell digestiu, acadèmica de prestigi i líder en l’àmbit quirúrgic. L’Honorary Fellowship s’atorga des del 1913 a professionals que exerceixen fora dels Estats Units i que han assolit una reputació internacional en cirurgia o medicina, o bé han fet contribucions humanitàries destacades. L’organització compta amb prop de 95.000 membres.

El reconeixement situa Rosa Jorba entre les figures de referència de la cirurgia. Cedida

També és professora de la Rovira i Virgili i responsable d’un grup de recerca en cirurgia La trajectòria de Rosa Jorba està estretament vinculada a la ciutat i al Joan XXIII, on exerceix com a directora clínica del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu des de 2014. També és professora agregada de la Facultat de Medicina i Ciències

de la Salut de la URV i responsable del Grup de Recerca en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, vinculat a l’hospital i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud. Al capdavant del servei ha impulsat l’activitat assistencial i investigadora, noves tecnologies quirúrgiques i la participació en estudis multicèntrics estatals i internacionals. Entre 2021 i 2025 va presidir la Societat Catalana de Cirurgia i, des de 2023, és acadèmica de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

23 dimarts 29 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Miquel, Gabriel, Rafael, Fratern i Gudèlia.

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Per mantenir la Encara que la teva Moltes idees et Seran pocs els tranquil·litat ambi- i m atg e p e rs o - passaran pel cap que entenguin de ental avui et tocarà nal continua sent i et costarà po- veritat el teu comobeir més d’un. No bona, avui passa- sar-les al seu lloc. portament d’avui. es tracta que ce- ràs per una baixa- Una certa dificultat Estaràs molt susdeixis en tot, però da anímica que et per descansar et ceptible i fins i tot mantén-te flexible perjudicarà si no la portarà a un estat ple de contradiccii ho guanyaràs tot. controles. d’ansietat. ons difícils.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Gastaràs més que Dedica avui més Dins de la teva llar Domina més les altres dies en as- temps a l’ordre o família sorgiran passions o et veusumptes del teu in- de papers i docu- alguns canvis o si- ràs enfrontat a una terès i tot això t’aju- ments; entre ells tuacions noves. És situació extrema darà a concretar trobaràs més d’una bon moment per fer relacionada amb més la teva imatge sorpresa. Rebràs mudances i arranja- els sentiments. personal de cara a moltes trucades ments a casa teva. Compte amb les la societat. d’amistats. Llança’t a l’aventura. aventures fortes.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La jornada es pre- Continuarà els És molt possible Autocontrola’t ja s e n t a b a s t a n t nous contactes que apareguin ri- que avui estaràs complexa pel que amb la societat al valitats en l’amor. susceptible i a la fa a la comunica- llarg de la jornada. Les situacions es primera saltaràs vició amb els altres, Sabràs contentar transformaran en olentament. Dediperò els resultats tothom ja que et crítiques si et po- ca més temps a la seran molt positius trobes físicament ses dramàtic. Notí- lectura o a les llarsi et deixes portar. en plena forma. cies sorpreses. gues passejades.

6

TV local

9

CANAL REUS TV

TAC 12

13:00 Impuls

13:30 Finet i pel mig

14:00 Notícies migdia

14:30 Finet i pel mig

14:30 Teló de fons

15:30 La PostDiada. Diada de Santa Tecla 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r)

18:00 + Bàsquet 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies12. Edició vespre 20:30 Ciutadella 21:00 [Re]Poblem 21:30 Spi+TV

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies12. Edició vespre

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Ciutadella

22:30 Fot-li (r)

23:00 [Re]Poblem

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Spi+TV

23:30 Fot-li (r)

00:00 Notícies12. Edició vespre

Solucions

12

15:30 +Bàsquet

18:00 +Bàsquet

8

11

14:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte mosaic. Tarda

7

10

13:30 Cercle central (r)

15:00 Notícies migdia (r)

5

TARRAGONA: Font-Quer Pellicer, Maria Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603 Ciutat Montserrat, Rosa Maria - Molero Ciutat, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Bofarull Masip, Josep Carrer Batan, núm. 30 Tel. 977345988 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Magriña, Esteve Magriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569 VALLS: Galimany,Roman Murillo,, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

HORITZONTALS: 1. Inundacions que van durar quaranta dies i quaranta nits, diuen. Intent solucionador. 2. Nenes que venen sense cap. T’enfiles a la figuera. 3. Objectiu capgirat. Estris. Estossega. 4. Tocs de campana. Productor de pinyes. Una gota d’aigua. 5. Un mal dia. És millor que la còpia. 6. Central de dades. Tenir marit. Deté sense dues. 7. Torno a dir el mateix d’abans. Empipadíssima. 8. Declarar a comissaria. Enmig del progrés. 9. Buidar els canals. Estimulo una bèstia a seguir caminant. 10. S’expressa amb consonància. Inculcats. 11.Actua pel darrere. Idèntica a una altra. Final del foc. 12. Diàmetre del projectil d’artilleria. Més lluny d’ací. VERTICALS: 1. Va ser l’assassinat de Crist. Treu foc pels queixals als contes. 2. Exagera el volum. Preu oficial. 3. Tanquem el cercle. Confessem els errors. La final del mundial. 4. Utilitzes. Que sembla de sorra. 5. Victoriós. Relativa als mals humors. Mig calb. 6. Estigui als llimbs. Escollir. 7. Vivia a l’asil. Ven en mal estat. 8. Oferta immobiliària. Continent ple de licors. 9. Centre termal. Fuig, esperitat. Un invent per rodar. 10. Triïn un dels molts camins a seguir. La part de la columna que permet identificar l’esportista. 11. La cantant que parla en nom de molts. Entre el largo i l’andante. Extrem de futbol. 12. Irrupció en camp enemic. Espiral del cargol.

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Anuncis classificats REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-60 años. Tel. 685.253.084

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES URGE SEÑORITA MASAJES RELAX. Zona Tarragona. Tel. 692.780.087 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES y algo mas….

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. SALIDAS.

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Tel. 643.840.135

LEYRE. REUS. Tel: 631.147.469

MASAJES REUS.

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

22º 28º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins a primeres hores de la tarda el cel romandrà entre molt ennuvolat i cobert, amb nuvolositat menys compacta a Ponent. A partir de llavors la nuvolositat minvarà, especialment al quadrant nord-oest. Al final del dia tornaran a augmentar al litoral i prelitoral. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. La màxima serà semblant a Ponent i a les Terres de l’Ebre, sectors on es registraran els valors més elevats, i davallarà lleugerament a la resta.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 29 de setembre de 2026 Cristina Serret Alonso

S

anta Rosalia. Quan la por es feu pregària es presenta com un drama històric en tres actes. La peça, escrita per Jordi Guasch Gómez, porta a escena l’episodi de pesta que va assolar Torredembarra entre 1651 i 1652, el vot de poble i l’inici del culte local a Santa Rosalia. El text beu de la investigació que el mateix Jordi Guasch va publicar i que va ser premiada amb la VI Beca de Recerca Històrica Manuel Crehuet. Si bé la tradició situa el miracle i l’alliberament de la pesta l’any 1640, la recerca de Guasch assenyala, en canvi, la gran epidèmia de 1651-1652 i situa l’inici del culte local l’any 1653. Així i tot, la peça no busca confrontar versions, sinó posar de manifest la manera com els pobles transformen els fets per acabar fent-ne tradició. Santa Rosalia. Quan la por es feu pregària, és una producció teatral impulsada per l’Associació Cultural Torrenca La Sínia i compta amb Vivian Segurana en la direcció escènica i David Velasco en la direcció adjunta. Amb ells, una vintena d’actors i actrius recrearan els fets que van tenir lloc a la vila quan la pesta es va estendre sense control i els habitants van haver de buscar solucions. En aquest context de por i mort, alguns confiaren en les autoritats, uns altres en la medicina i uns altres en la fe. Tres actes per a una sola història La representació es divideix en tres actes que recorren el pas de la por a l’esperança a través de la història de Torredembarra. El primer presenta una vila costanera encara immersa en la vida quotidiana, fins que els primers casos de pesta, el ban de les autoritats i l’arribada d’un pelegrí alteren la normalitat i installen la incertesa entre els habitants. En el segon acte, el conflicte es trasllada als espais on es prenen les decisions. La casa del rector, la del batlle i el Consell de la vila es converteixen en escenaris de debat entre la medicina, la política, els interessos econòmics i la religió. El tercer acte culmina amb el vot de poble i la processó. La peça es clou amb uns epílegs que connecten aquella experiència amb la memòria que ha arribat fins avui. La representació compta amb una escenografia audiovisual i música en directe, amb la solista Meritxell Puigdevall. A més, hi in-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Teatre l ‘Santa Rosalia. Quan la por es feu pregària’ porta a escena l’epidèmia que va assolar Torredembarra entre 1651 i 1652 i l’origen del culte a la santa

k El Vigilant del Camp

Torredembarra reviu l’origen del vot a Santa Rosalia

A

Assaig i detall de l’escenografia audiovisual. Cedides

tervenen les dansaires del Ball de Gitanes de Torredembarra. Pel que fa al vestuari, s’ha fet un treball per traslladar l’espectador a la Torredembarra de 1652 a través de la roba de pescadors, pagesos, dones treballadores, autoritats i religiosos. Els teixits, els colors i l’estat de les peces contribueixen a recrear una comunitat marcada pel treball, la religiositat i la precarietat. Santa Rosalia. Quan la por es feu pregària, es representarà al Casal Municipal de Torre-

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Fets i memòria La peça es basa en la investigació històrica de Jordi Guasch Gómez dembarra (carrer de la Capella, 6) divendres 9 i dissabte 10 a les 20.30 h; i diumenge 11 a les 18 h. Les entrades valen 10 euros i es poden comprar la Cotilleria Ciuró (de 9 a 13 h i de 17 a 20.30 h) o per WhatsApp (699 750 224).

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

L’endemà de la festa major

vui és Sant Miquel, patró de Montroig, i s’acaba el cicle —pel meu gust llarguíssim— de festes majors a les principals localitats del Camp de Tarragona, que va començar a Valls per Sant Joan. Una successió de cercaviles, grallers, castells, bèsties de cartró, aglomeracions, suor i alcoholisme de baixa intensitat que han pres la regió i les consciències dels ciutadans durant tres mesos. Jo, com a amant de la cultura elitista, no he estat mai gaire amic d’aquestes manifestacions festives populars, però amb els anys he après a apreciar-les. Sempre com a observador extern i sense implicar-m’hi. Per al jovent, he vist, la festa major és el moment d’aprendre que els carrers els pertanyen a ells i no als ajuntaments. I per a exercir el ritual, iniciàtic i important, de drogar-se en comunitat. Per a les famílies, amb aquells pares entre la trentena i la quarantena que fan cara de no saber on s’han fotut, la festa major és una bona ocasió, instructiva i controlada, per treure la canalla a les places i fer-los partícips de les tradicions ancestrals de la tribu. Per als vells és, juntament amb Nadal, el seu parc temàtic de la nostàlgia: allà on poden calmar l’ansietat de veure que el món ja no és el que era, però es mantenen certes constants culturals al seu entorn. ¿Però, i per a la generació oblidada, els que entren a la cinquantena i només pensen a arribar a la jubilació? Són els menys proclius a gaudir de la festa major, però per a ells també té un sentit i un propòsit. Es tracta de sortir al carrer i mirar-se la gent de la teva edat que només veus d’un any a l’altre. Saludar-se desmenjats, fixar-se en fins a quin punt el temps els ha espatllat i dir-se, amb moderada satisfacció festiva, «doncs tampoc estic tan malament».

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: