Tarragona 6 i 7
El festival Tarraco Viva dedicarà l’edició d’enguany a la plebs romana amb uns 500 actes diferents
Apagada general
Reus 8
L’Ajuntament bonificarà la taxa d’escombraries en un 20% als ciutadans que utilitzin les deixalleries municipals
L’electricitat va desaparèixer a tota la península al migdia i es va restablir progressivament a partir de primera hora de la tarda
El govern espanyol no ha descartat cap hipòtesi sobre l’origen de la incidència. S’espera que durant el dia d’avui torni la normalitat 2 a 5
ACN
Una incidència va provocar ahir una apagada generalitzada a tot Espanya. Milers d’usuaris catalans i de la resta de l’Estat denunciaven des de les 12.30 hores que no tenien electricitat. Arran de l’incident Protecció Civil va activar en prealerta el pla Procicat per la caiguda general de l’electricitat arreu de l’Estat.
Poc temps després, es coneixia que l’apagada també afectava Portugal, Andorra i algunes zones del sud de França properes a la frontera amb l’Estat.
Red Eléctrica va anunciar a través d’un missatge a X que s’activaven els plans de reposició del subministrament elèctric amb col·laboració amb les empreses del sector.
A dos quarts d’una de la tarda, a demanda d’energia elèctrica a Espanya havia caigut gairebé a la meitat, segons dades de Red Eléctrica. A les 12.35 hores, la demanda va passar dels prop de 27.000 MW als 15.970 MW de sobte.
La tensió es va començar a recuperar pel nord i sud de la península Ibèrica. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va desplaçar a la central operativa de Red Eléctrica, acompanyat per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen. Moments després, al voltant de les 15 hores, Sánchez, va convocar el Consell de Seguretat Nacional per
Brussel·les
Un restaurant de Centelles cuinant amb espelmes. Jordi Borràs/ACN
abordar la situació. En acabar la reunió, el president advertia que es desconeixen les causes que van generar l’apagada i no descartava «cap hipòtesi». «Encara no tenim informació concloent sobre els motius d’aquest tall, i per això demano a la ciutadania que s’informin pels canals oficials. És millor no especular», refermava. Durant la compareixença
Pedro Sánchez va reunir el Consell de Seguretat Nacional a les 15 hores
diu que «no es pot afirmar que no hi hagi un boicot o ciberatac»
Europa Von der Leyen expressa el seu suport a Sánchez
ACN
La Comissió Europea defensa que «de moment no hi ha res que permeti afirmar que hi hagi hagut cap tipus de boicot o ciberatac» darrere de l’apagada a tot l’Estat espanyol i Portugal. En declaracions als mitjans, La presidenta de
la CE, Ursula Von der Leyen, ha dit en un missatge a X queva trucar al president espanyol, Pedro Sánchez, per expressar-li el seu suport i coordinar-se en els esforços per restaurar el servei. «Hem acordat seguir en contacte estret», ha afirmat l’alemanya.
La vicepresidenta, Tere-
sa Ribera ,va admetre que es tracta d’un dels episodis «més greus que s’han registrat a Europa» en el subministrament elèctric des de fa temps. «És una alteració extraordinària», indicava.
«Per ara no hi ha proves que es tracti d’un tema de ciberseguretat, però estem
el president també va informar que el trànsit portuari funcionava sense incidències, mentre que el transport aeri va quedar reduït en un 20% per part del govern espanyol «per garantir la seguretat i el funcionament fluid». Alguns aeroports van ampliar el seu horari per tal d’atendre els vols reprogramats.
En paral·lel, el ministre de Transports, Óscar Puen-
parant atenció a tot per restaurar el sistema», insistia Ribera. «Per ara no hi ha res que ens permeti pensar que hi hagi qualsevol cosa intencionada», refermava.
D’altra banda, Portugal assegurava que «tot apunta» que l’origen de la gran apagada elèctrica és a Espanya. «Lamentem molt aquest episodi, que ha afectat molt la vida diària dels portuguesos. Sabem que no s’ha originat a Portugal», apuntava, admetent que la situació ha estat totalment «inesperada» i descartant un ciberatac.
te, descartava que el servei ferroviari de mitjana i llarga distància es pugues recuperar durant el dia. Els serveis de Rodalies van caure a moltes comunitats autònomes, però van poder ser recuperats durant el dia. Barcelona i Madrid van mantenir incidències fins entrada la nit.
Vora les 22 hores, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente,
explicava que ja s’atenia el 43,28% de la demanda de llum, amb una producció d’11.899 MW i 421 subestacions operatives sobre 680, el 62% del total.
Declaracions d’emergència
La capital estatal va ser un dels punts més afectats per l’apagada. Fruit d’això, l’Agència de Seguretat i Emergències de Madrid (Asem 112) va sol·licitar al govern espanyol la declaració «d’emergència d’interès nacional». La comunitat autònoma va activar la situació operativa dos, de tres, del Pla Territorial d’Emergències de la Comunitat de Madrid.
Durant bona part del dia, la ciutat va estar marcada pel caos, on van deixar de funcionar bona part del transport públic (trens i metro) i els semàfors es van apagar. A les grans carreteres que rodegen la ciutat, la policia va desviar el trànsit.
A la demanda de declaració d’emergència també s’hi van sumar les comunitats autónomes d’Extremadura, Múrcia i Andalusia, totes governades pel PP. Cal remarcar que aquesta mesura suposa la centralització de la gestió de la crisi a mans del govern espanyol.
La petició de declaració d’emergència va ser acceptada pel Govern espanyol hores després, a la compareixença de Sánchez després del Consell de Seguretat Nacional.
Política l El president Pedro Sánchez va agrair ahir les interconnexions als països veïns, França i el Marroc
Agències
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va manifestar en una compareixença ahir al vespre que l’objectiu era recuperar «totalment» el subministrament elèctric al conjunt de Catalunya durant la matinada d’aquest dimarts per poder començar la jornada «amb normalitat».
El cap del Govern va subratllar «l’excepcionalitat» de la situació, va apel·lar a la «prudència» i va dir que el restabliment seria «progressiu». D’altra banda, Illa també va informar que Mossos desplegava per aquesta matinada 7.120 agents i que a darrera hora d’ahir, dilluns, treballaven en l’evacuació de cinc combois ferroviaris.
En la seva compareixença, Salvador Illa va informar que, a les 19.30, s’havia restablert un 41% del sistema elèctric, uns 2.068 Mw de potència del pic màxim d’un dia ordinari a Catalunya, i que aquesta recuperació havia abastat uns 1,23 milions d’usuaris. «És una recuperació que s’està produint de manera paulatina i progressiva», va deixar clar Illa, tot traslladant «prudència» en les seves afirmacions.
Sánchez agraeix la «solidaritat» dels països veïns
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer a la Moncloa una hora abans que Salvador
Illa i va advertir de l’arribada d’«hores crítiques» per a les telecomunicacions, tot i que confiava a restablir «aviat». El subministrament ja va tornar ahir a primera hora de la tarda a diversos territoris del nord i del sud de la Península gràcies a les interconnexions amb França i Marroc, a qui Sánchez va agrair «la seva solidaritat». A més, es van reactivar els cicles combinats i les
El president espanyol va demanar restringir l’ús del mòbil i les trucades
centrals hidroelèctriques de tot l’Estat, un fet que, segons va dir ahir a la tarda el president espanyol, «hauria de permetre recuperar el subministrament a tot l’Estat aviat».
Restringir l’ús del mòbil Sánchez també va llançar un seguit de recomanacions «fins que la crisi s’hagi resolt»: va demanar reduir «al mínim» els desplaçaments, i
seguir «únicament informació oficial». «No propaguem ni fem cas a informacions de procedència dubtosa com ha passat en altres crisis que són font de boles i desinformació». Per això va demanar «responsabilitat» per «no difondre informacions de procedència dubtosa». El president espanyol també va demanar «un ús responsable del mòbil». «Passarem
unes hores crítiques fins que recuperem totalment l’electricitat, i cal fer trucades breus i utilitzar el telèfon d’emergència 112 només quan sigui realment necessari», va expressar.
Comunicació amb l’OTAN i Felip VI
El president espanyol va afirmar ahir que al llarg de la jornada de dilluns i la matinada de dimarts el seu executiu s’ha estat comunicant amb el rei Felip VI, amb els grups parlamentaris, els socis europeus, les institucions comunitàries i l’OTAN. A més, va dir, les administracions públiques van posar en marxa els seus protocols, i «Espanya disposa de mecanismes per afrontar aquest tipus de situacions».
Un cop més va apel·lar a la ciutadania perquè col·labori amb les autoritats i actuï amb «responsabilitat i civisme». «Som conscients de l’impacte i la transcendència del que està passant, de l’alteració de la gent, de les pèrdues econòmiques i l’angoixa», va dir, però ara «la prioritat és treballar per recuperar la normalitat tan aviat com sigui possible». Durant la nit i matinada, més de 15.000 efectius de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil es van desplegar arreu de l’estat per a evitar incidents. Al tancament d’aquesta edició, no s’havia produït cap incident de rellevància vinculat amb la seguretat.
Eloi Tost / ACN
El Camp de Tarragona va tornar ahir a la normalitat al voltant de les 23 hores després de l’apagada general. A aquesta hora, a Tarragona, el 80% del centre de la ciutat tenia llum, un 90% als barris de Ponent i un 60% a Sant Pere i Sant Pau. Els Mossos d’Esquadra, Protecció Civil i Creu Roja van atendre els usuaris que van de passar la nit a les estacions ferroviàries de Tarragona i Camp de Tarragona i els repartiran aigua, entrepans i mantes. A Reus, Cambrils i altres municipis l’electricitat també torna progressivament.
A Reus el subministrament també es va recuperar a poc a poc a partir de les vuit del vespre. La ciutat va suspendre l’atenció a la ciutadania. Els centres cívics i els equipa-
ments municipals també van tancar l’activitat. La recuperació progressiva també es va anar produint al
llarg del vespre en localitats com Cambrils, la Secuita, els Pallaresos, Vilallonga del Camp o l’Espluga de Francolí,
entre altres.
La xarxa ferroviària va ser una de les que més ha patit. Una quarantena de persones
Unes 90 persones van haver de dormir a les estacions
Tarragona i del Camp
van haver de passar la nit a l’estació de Tarragona. Els Mossos d’Esquadra i Protecció Civil els van portar entrepans i aigua, respectivament.
A l’estació d’alta velocitat de Camp de Tarragona, dos trens AVE van quedar aturats a mig trajecte i 250 passatgers van haver de ser traslladades fins a l’estació. D’aquestes, 50 tenien problemes de mobilitat. Algunes van passar la nit allà. Creu Roja els va facilitar mantes i menjar i els serveis de la instal·lació estaran operatius.
Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra van informar que
túnel del coll de Lilla de l’A-27 va estar tancat durant tota la jornada i es va desviar el trànsit per vies alternatives. A banda, l’Ajuntament de Reus també va informar que l’aeroport ha funcionat amb normalitat al llarg del dia. En canvi, PortAventura sí que va patir afectacions, ja que les atraccions es van aturar. Protecció Civil va informar que han pogut treure amb seguretat totes les persones que s’havien quedat atrapades.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) va suspendre l’activitat acadèmica a causa de l’apagada general. «Aquelles persones que ja es trobin als edificis de la Universitat poden tornar cap als seus domicilis seguint en tot moment les indicacions de les autoritats competents», exposava en un comunicat a primera hora de la tarda. Al vespre, les autoritats universitàries han acordat que de cara a aquest dimarts es reprendrà l’activitat acadèmica en la mesura que hi hagi llum. «En previsió de possibles problemes de mobilitat es recomana al professorat que no es duguin a terme activitats avaluatives», informava la URV.
Energia l Es confirmà la seguretat de les nuclears i que les torxes no van implicar risc
Eloi Tost / ACN
Les tres centrals nuclears catalanes –Ascó, Ascó II i Vandellòs II– es van desconnectar automàticament de la xarxa ahir arran de l’apagada elèctrica general, tal com marca el protocol. Segons ANAV i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la pèrdua del subministrament exterior va activar la prealerta d’emergència del Pla PENTA i l’encesa dels generadors dièsel per garantir la parada segura de les plantes. Al llarg de la tarda, Ascó i Vandellòs II van recuperar l’alimentació elèctrica i van desactivar la prealerta. El CSN va confirmar que no hi ha hagut afectacions ni a persones ni al medi ambient. Paral·lelament, Protecció Civil va activar el sistema de seguretat de la indústria química a Tarragona. Les petroquímiques, com el complex de Repsol, van patir aturades
Imatge del polígon petroquímic nord de Tarragona durant l’apagada elèctrica d’aquest dilluns. Eloi Tost / ACN
Es van activar les torxes d’emergència per cremar els gasos acumulats
automàtiques i van activar les torxes d’emergència per cremar els gasos acumulats a les canonades. Aquesta mesura va provocar espectaculars columnes de fum negre visi-
bles des de diferents punts de la ciutat, tot i que Repsol va assegurar que el procés era segur i no suposava cap risc per a la població ni per a les instal·lacions.
Societat l Els paradistes del Mercat Central estaven amoïnats per les pèrdues que podria generar l’apagada general
«Què ha passat?». Aquesta va ser la pregunta més repetida ahir pels carrers de la ciutat.
La gent sortia en tromba dels establiments comercials per l’apagada general que havia deixat sense llum tota Catalunya i la resta de la península Ibèrica. El desconcert i les incògnites s’apoderaven dels tarragonins, que, capcots, intentaven trobar una resposta en els seus mòbils. Ho feien sense èxit, ja que també havien caigut totes les xarxes de comunicació i la cobertura era nul·la.
Les treballadores de la Clínica Baviera, que estava totalment a les fosques, es trobaven a l’entrada del local comentant la jugada. «Ens ha agafat per sorpresa, mentre sortíem del quiròfan, just després d’acabar una cirurgia», comentava una d’elles, qui reconeixia que, si l’apagada s’hagués produït enmig de la intervenció, «no hauria passat res» perquè compten amb un generador. Altres comerços no estaven tan ben preparats per a afrontar una situació així. En alguns casos, optaven directament per abaixar la persiana.
En el Mercat Central, la majoria dels paradistes ho van fer. «Si deixem el gènere exposat a l’aparador, es farà malbé», lamentaven a la parada Carn d’equí Angelines & Isaac, mentre recollien tots els seus productes per «marxar cap a casa». Amb el pas del temps, el desconcert inicial es convertia en preocupació perquè «no sabem fins quan s’allargarà». «Les càmeres frigorífiques tenen bateries, però, si la llum triga moltes
hores a tornar, haurem de tirar molt de gènere a la brossa», explicaven amoïnats. Més enllà de les pèrdues, el problema era que tampoc es podien generar beneficis. «Les bàscules no funcionen i no podem cobrar als clients» assenyalava Jordi Alcaraz, de la parada Arrels fruites&verdures. Jordi Montreal, de Pesca Salada i Conserves Balagué, es trobava en la zona de les càmeres frigorífiques quan va marxar la llum: «No vaig poder pujar els productes perquè l’ascensor no funcionava». El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona va activar un ampli dispositiu per a gestionar l’impacte del tall de subministrament elèctric. Des del primer moment, es va posar en marxa el Centre de Coordinació Operativa Municipal, ubicat a la comissaria de la Guàrdia Urbana, que va comptar amb la presència de l’alcalde, Rubén Viñuales. La policia local va sortir al carrer per ordenar el trànsit, ja que els semàfors no funcionaven. Entre les incidències més destacades, el batlle va mencionar casos de persones atrapades en ascensors i la necessitat d’assistència a persones grans, gestionades en coordinació amb bombers, Serveis Socials, el SEM i el 112. Protecció Civil i els Mossos d’Esquadra també van portar aigua i entrepans a les persones afectades que es trobaven a l’estació de trens. «De mica en mica s’han anat recuperant totes les zones de la ciutat», remarcava Viñuales, qui va agrair «la tasca de tots els treballadors municipals, voluntaris i cossos de seguretat».
Cultura l El certamen preveu recuperar les xifres d’assistència registrades abans de la pandèmia i consolidar el seu llegat
Oriol Castro
El festival romà de Tarragona Tarraco Viva celebrarà una nova edició del 12 al 25 de maig. Enguany, el certamen estarà dedicat a la Plebs, el poble romà. «Volem trencar amb la visió d’una plebs ociosa i dropa, de pa i circ, que és errònia. Era un poble treballador i orgullós de les seves professions», va explicar Magí Seritjol, director del festival. En aquest sentit, Tarraco Viva mantindrà el seu segell divulgatiu, però també presentarà novetats. «Tindrem un format nou d’il·lustracions, amb molts bons treballs. També tindrem pòdcast en directe. I vindran nous grups de representacions històriques», va apuntar Seritjol en l’acte de presentació del festival.
També s’organitzaran diferents conferències i hi haurà alguna dedicada a Ciceró. «La
història de la plebs la van escriure les elits. I això és el que ens ha arribat», va exposar el director. «Els últims estudis històrics ens aproximen més a la realitat. Evidentment, Roma no era Oslo, però tampoc era Calcuta. La història no és ni blanc ni negre. Era una societat dura, però no era apocalíptica com podem pensar. Durant tota aquella etapa es van aconseguir moltes coses a nivell de qualitat de vida», va dir el director.
Descobrir una nova visió Aquesta visió és la que es voldrà fer descobrir als assistents als festivals, un relat amb més matisos del que era la plebs i del que va suposar. Serijtol també va destacar que, al cap i a la fi, l’essència del festival és el contacte amb la gent. «El patrimoni no té sentit sense la gent», va indicar. Una visió que va compartir
l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. «Dediquem el festival a la gent anònima. És un any més, però és un any especial pel 25è aniversari de la declaració de la Unesco a Tàrraco», va expressar el batlle. Viñuales també va posar en valor l’escenari del certamen «el més real i més viu».
Lluita del poble «El nom dels emperadors que van passar per la ciutat els coneixem, però no coneixem tant la lluita del poble», va afegir l’alcalde. Des de l’Ajuntament, que aportarà 280.000 euros al festival, es confia en recuperar les xifres d’assistència registrades abans de la pandèmia. «Serà el Tarraco Viva més potent des de la pandèmia amb gairebé 500 actes. Serà una edició de consolidació», va explicar Nacho García, conseller de Patrimoni. Com és habitual,
el festival també organitzarà actes als diferents municipis del territori. «És un projecte coral i estratègic, que aglutina moltes institucions», va exposar Òscar Sánchez, alcalde de Constantí. Un altre dels patrocinadors principals és el Port de Tarragona. «Tarraco Viva no és només passar-ho bé, també és un gran espai de reflexió», va compartir Rafael López-Monné, director del Departament d’Acció Climàtica i Territori del Port. En
poques setmanes, Tarragona s’endinsarà en la vida i cultura de la gent de Roma. Tant els adults, com els infants, ja que es mantindrà el vessant educativa i de col·laboració amb els centres educatius. «Tots els nens de la ciutat han passat pel festival i hem après i gaudit molt. I és una forma d’ensenyar-lis el valor d’aquestes pedres, que sovint no valorem, i que formen part de la història», va expressar García. «Tenim molta il·lusió i ganes. És un any especial. Serà un programa molt variat, que també aprofundirà en temes com la religió i la vida
«Volem trencar amb la visió d’una plebs ociosa i dropa. Era un poble treballador»
quotidiana de la plebs», va dir Seritjol. Amb tot, el festival arribarà enguany a la seva edició número 27. «Festivals dedicats a la història hi ha molt pocs arreu», va destacar el director del certamen. En aquests anys, la fidelitat del públic ha sigut clau. «És molt important. Molta gent repeteix any rere any», va concloure García.
Activitats destacades
«Tots els nens de la ciutat hem passat pel festival i hem après i gaudit molt»
Mostra d’Il·lustradors del Món Antic
El Festival Tarraco Viva inicia una nova activitat que aproparà una part significativa del treball de recreació gràfica del món antic.
Ciutadà i Guerrer
L’objectiu d’aquesta recreació és mostrar el mode de fer la guerra, el seu temps de servei i l’impacte en les persones que el vivien en el món grec antic.
Músics de la plebs
Aquesta recreació històrica buscarà descobrir el món dels músics de la plebs a través dels instruments i les paraules d’autors antics.
Societat Aquesta aglutinarà tots els serveis sanitaris i socials
Redacció
La Xarxa de Santa Tecla Sanitària, Social i Docent ha reestructurat el seu equip de gerència i ha incorporat el Dr. José Augusto García Navarro com a responsable de la nova gerència sanitària i social de l’organització. García Navarro, especialista en geriatria i amb una àmplia trajectòria en direcció i gestió sanitària, havia estat des de 2013 director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) -associació pública representant d’un centenar d’entitats de govern local i més de 45.000 professionals a Catalunya-, i és president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) des de 2019.
Amb la seva incorporació, efectiva des d’aquest mes d’abril de 2025, la Xarxa Santa Tecla es reorganitza aglutinant en una gerència única tots els serveis sanitaris i els serveis socials que l’organització presta a la ciutadania de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. D’aquesta manera, el Dr. José Agusto García Navarro assumeix competències sobre totes les estructures assis-
del
García Navarro és especialista en geriatria i havia estat director del CSC
tencials sanitàries (atenció especialitzada, atenció primària, atenció intermèdia i salut mental) així com en els serveis socials (gent gran, infància, discapacitat i serveis a la comunitat).
El reforç organitzatiu de l’equip de gerència, afirmen des de l’organització, té com
a objectiu «afrontar amb garanties els grans projectes que a hores d’ara s’estan desenvolupant per consolidar-los com a elements fonamentals en l’assistència sanitària i social a la ciutadania tarragonina». En aquest sentit, cal recordar que en aquests moments la Xarxa Santa Tecla està duent a terme diferents obres en nous equipaments que ampliaran la seva capacitat de servei en l’àmbit sanitari i l’àmbit social a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès.
Societat l Qui faci ús de les deixalleries municipals podrà accedir a una reducció de fins al 20% a la taxa de la brossa
Redacció
L’Ajuntament de Reus posa en marxa una nova campanya informativa sota el lema A Reus, qui més recicla, menys paga, amb l’objectiu de donar a conèixer la bonificació de la taxa de recollida d’escombraries per a les persones que facin ús de les deixalleries municipals, tant fixa com mòbil. La iniciativa, que forma part de les ordenances
fiscals aprovades per al 2025, vol fomentar el reciclatge i la correcta gestió dels residus domèstics, premiant les bones pràctiques ambientals amb beneficis directes.
Els subjectes passius de la taxa de la brossa que realitzin aportacions a la deixalleria podran accedir a una reducció de fins al 20% sobre la part fixa del rebut, amb un màxim de 20 euros anuals. D’acord amb aquest barem, aquells
que realitzin de 4 a 6 aportacions anuals podran accedir a un 10% de bonificació; de 7 a 12 aportacions, un 15%; més de 12 aportacions, un 20% de bonificació.
Per accedir a la bonificació, cal ser titular del rebut de la taxa i identificar-se amb el DNI en el moment de fer les aportacions. Els usuaris podran consultar les seves aportacions i veure si tenen dret a la bonificació accedint
Societat l L’Ajuntament de Reus, a través de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, impulsa una edició especial del concurs de fotografia anual, centrada en Balcons Florits en el marc del projecte RENATUReus. L’objectiu és promoure el paper del verd privat en el procés de reverdiment i renaturalització de la ciutat. Les fotografies es po-
dran publicar del 28 d’abril al 18 de maig a la Instagram. Daniel Rubio, regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, afirma que «el concurs vol donar visibilitat a la tasca de les persones que tenen cura d’un espai de verd privat i a la seva contribució a millorar la qualitat de l’aire, embellir la ciutat i afavorir la biodiversitat urbana». La pro-
posta anima la ciutadania a participar fent fotografies del seu propi espai verd o el de persones properes. El tema de la fotografia ha d’estar relacionat amb la presència d’espècies vegetals i fauna associada en patis, balcons, terrasses, jardins i petits horts urbans de Reus ja es tracti de plantes ornamentals o de cultiu. Redacció
Les aportacions a les deixalleries s’han incrementat en un 36% aquest 2025
a la Carpeta Ciutadana, dins dels apartats «Altres dades», «Aportacions Deixalleria» o «Bonificacions en taxa».
Aquest 2025 ja s’ha produït un increment del 36% del nombre d’aportacions a les deixalleries. En 4 mesos de 2025 s’ha rebut una mitjana de 1.592 entrades. Mentre que la mitjana de l’any passat va ser de 1.173 entrades.
Per a participar al concurs, les fotografies han de ser en color. Ajuntament de Reus
Societat El certamen arribarà a la ciutat del 9 a l’11 de maig
La regidoria de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus ho té tot a punt per a una nova edició del Festival Roses de Reus, una iniciativa pensada com a festa d’homenatge a la rosa, l’emblema de la ciutat, que es farà del 9 a l’11 de maig. Roses de Reus coincideix amb el Concurs Exposició Nacional de Roses que organitza el Centre de Lectura de Reus amb l’objectiu d’unificar esforços per promocionar i posicionar Reus com a «Capital de la rosa».
Les decoracions estaran exposades des de divendres
vinent, 9 de maig fins al diumenge dia 11 de maig. Ocuparan diferents façanes i espais de la ciutat: el Palau Bofarull, el Palau Municipal seu de l’Ajuntament de Reus (enguany tant en la façana com al vestíbul) i el Gaudí Centre. També i com a novetat d’enguany es col·locaran unes bosses gegants pel centre de la ciutat.
Des de l’organització es convida a tota la ciutadania i als visitants «a què gaudeixin de les diferents decoracions perquè segur que no se sentiran decebuts», va remarcar durant la presentació del festival Noemí Llauradó, regido-
ra de Projecció de Ciutat.
Activitats i novetats
Per tal de dinamitzar el festival, s’han preparat diverses activitats programades a les places del centre de la ciutat. A Gaudí Centre tindran lloc diversos tallers per a tots els públics durant el dissabte. El primer, La rosa més bonica, es repetirà a les 10 hores i a les 12 hores, i tindrà una durada d’una hora i mitja. En aquest els participants aprendran a fer roses de paper. A les 17 hores se celebrarà el taller Gaudí, natura en tela, on s’utilitzarà la roba per recrear l’emblemàtica flor. Els dies 10
Formació l Inclou quinze pràctiques per aplicar el mètode científic basant-se en la indagació i el pensament crític
Redacció Actividades prácticas sobre ciencias naturales para educación primaria és el títol del llibre que les investigadores Anna Borrull, Cristina Valls i María Isabel Araque, totes tres integrants del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han publicat aquesta primavera amb l’objectiu de fomentar les activitats científiques i el pensament crític entre estudiants de les escoles d’educació primària.
L’obra ofereix un total de quinze pràctiques basades en
la indagació i el mètode científic dividides en tres grans blocs temàtics: el dedicat als microorganismes, el de les plantes i el dels animals. El treball proporciona recursos per tal de facilitar la implementació de totes aquestes pràctiques dins de l’aula i assegurar que l’equip docent que les supervisi en cada cas estigui preparat per tal de dur a terme cadascuna de les sessions pràctiques. «No es tracta de simples instruccions, sinó que volem que els estudiants s’hi involucrin com si fossin científics i científiques, desenvolupant
Enguany el festival incorpora la ‘Shopping Night’, amb descomptes i música
i 11 de maig també es podrà descobrir el Vermut Rosé a l’Estació Enològica de Reus.
Enguany, a més, s’incorpora a la iniciativa la Shopping Night, que arribarà amb diversos descomptes del comerç de Reus, acompanyat de la millor música durant totes les nits del festival. La iniciativa del Festival és de la regidoria de Promoció de Ciutat, mitjançant la qual
s’hi ha sumat la regidoria de Via Pública amb les seves brigades, i compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i la participació del Centre de Lectura, l’Escola d’Art i Disseny de Reus i l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus. També s’hi han sumat les entitats comercials de la ciutat.
el tema de forma autònoma, formulant hipòtesis, qüestionant els resultats i fomentant l’esperit crític des de les primeres etapes de l’educació», afirma Cristina Valls, una de les autores del treball. Tot i que estan dissenyades pensant en estudiants de l’etapa de primària, les activitats són fàcilment personalitzables i flexibles, la qual cosa permet que es puguin adaptar de forma senzilla als diferents interessos i nivells de cada alumne. Gràcies a això, també poden utilitzar-se en l’etapa de secundària i, en alguns casos, altres activitats fins i tot
Estan pensades per alumnes de primària, però s’adapten a diversos nivells
es poden realitzar també amb alumnes d’educació infantil. «Els experiments estan pen-
sats per poder-se fer també a casa, són una bona proposta per compartir moments en família mentre els infants aprenen. De fet, moltes pràctiques les hem fet les autores amb els nostres fills i filles», comenta Anna Borrull. El llibre, que ha estat publicat per Edicions Aula Magna,
ja es pot adquirir a les llibreries i a través de diferents plataformes. «Amb aquesta proposta volem fomentar vocacions científiques, empoderar l’alumnat i despertar la seva passió per la ciència», conclou María Isabel Araque, la tercera de les autores que ha participat en el projecte.
Laboral l Hi ha 55.500 persones aturades mentre que les ocupades són 375.900, 8.200 més que fa un any
ACN
La demarcació de Tarragona ha tancat el primer trimestre del 2025 amb una taxa d’atur del 12,87%, la més alta de Catalunya, dues dècimes per sobre del darrer trimestre del 2024 però un 0,53% menys que fa un any. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), hi ha 55.500 aturats, 300 més que el trimestre anterior i 1.400 menys que un any enrere. De persones ocupades a la demarcació n’hi ha 375.900, 4.300 menys que a finals de l’any passat però 8.200 més que el primer trimestre del 2024. El sector que dona més feina als tarragonins són els serveis, que ocupen 265.400 persones, 6.500 més que fa just un any però 10.900 menys que fa tres mesos. El segon motor econòmic en termes d’ocupació és la indústria, que al final del primer trimestre donava feina a
Taxa d’atur a la demarcació de Tarragona segons l’EPA (2002-2024)
El sector que dona més feina als tarragonins és el dels serveis
71.100 persones, 900 menys que en el mateix període de fa un any. La construcció en canvi continua generant llocs de treball i el 2025 ha començat amb 27.700 persones en aquest sector, 2.800 més que
fa un any i 4.000 més que fa tot just tres mesos. En canvi, l’agricultura continua amb registres similars. Ara s’hi dediquen 11.700 persones, 800 més que a finals del 2024 però 300 menys que en aquesta època del 2024. Per sexe, les dones acumulen una taxa d’atur més alta, en concret del 15,14%, per sobre del 10,88% dels homes. En xifres absolutes, hi ha 25.100 homes aturats i 30.400 dones aturades.
certamen tradicional
Serveis l Aquest mes de maig està prevista la implementació de nous serveis descentralitzats d’expedició del Document Nacional d’Identitat (DNI) a Valls que, com a novetat, incorporaran també l’expedició de passaports. La Policia Nacional desplaçarà a Valls, un o dos cops al mes en funció de la demanda, l’anomenat Vehicle Integral de Documentació (VIDOC) que permetrà tramitar el DNI i el passaport. El VIDOC s’instal·larà a la plaça del Quarter provisionalment i, com a novetat, tant el DNI com el passaport tramitats es lliuraran el mateix dia, evitant al sol·licitant haver de tornar una segona vegada a recollir la documentació. Les persones interessades poden sol·licitar cita prèvia adreçant-se a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament de Valls (bé presencialment o bé trucant al 977 636 010). Des d’aquesta nova unitat mòbil es podran realitzar els tràmits de DNI per a primeres inscripcions, renovacions com també canvis de domicili o variació de dades dels documents. Redacció
La Galera celebra tres dècades d’Argila, la seva fira de la terrissa i la ceràmica
De l’1 al 4 de maig es podran descobrir artesans de Catalunya, Europa i el Marroc
Més de 50 terrissers i ceramistes d’arreu de Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, Marroc, Hongria i França es retrobaran a la Galera (Montsià) amb motiu del trenta aniversari d’Argila, la fira de la terrissa i la ceràmica. El certamen se celebra de l’1 al 4 de maig, entre els carrers Major i Sant Llorenç, la plaça del Mercat, la plaça de l’Ajuntament, el Centre i la Travessia del Forn.
Amb motiu de les tres primeres dècades de la fira, l’Ajuntament de la Galera ha introduit alguns canvis, donant més protagonisme a l’espai de la plaça de
l’Ajuntament (on es troba Terracota, el Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera). Per altra banda, la comunitat convidada serà enguany Aragó, a través de la qual es podrà conèixer de primera mà les tècniques i característiques de la ceràmica d’aquest territori. Igualment, es faran els habituals tallers participatius i demostratius, on es podrà veure el treball al torn de terrisser, però també ser terrisser per una estona, a més de pintar una típica rajola valenciana amb la tècnica del socarrat, contribuir a la creació d’una ciutat efímera, partici-
Durant els quatre dies de la fira s’oferiran tallers i activitats relacionades amb la terrissa
par d’un taller de raku o veure una cuita de peces en viu per artesans d’Hongria. L’estand de l’Ajuntament acollirà el punt d’informació i la venda de la peça commemorativa d’aquesta fira: una edició limitada de 100 peces d’un cau de conill o conillera, peça tradicional de la Galera, elaborada pel Mestre Artesà Terrisser Joan Cortiella Garcia. Una altra novetat d’enguany serà l’espai ‘La Terrisseria’, amb una oferta gastronomia del territori. L’entrada i els tallers són gratuïts i l’horari serà de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 21.30 h.
Entrevista El president de la DOQ Priorat destaca el valor social i econòmic de la comarca, analitza els principals reptes de futur del sector vitivinícola i la participació en la 30a Fira del Vi de Falset, la qual se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de maig
La DOQ Priorat assistirà enguany a la trentena edició de la Fira del Vi de Falset. Com valoreu la fita i què representa per a la denominació?
«La Fira del Vi sempre ha estat la gran cita socialitzadora del vi i la presentació dels nostres vins a la demarcació. Quan parlem del nostre territori, ens referim principalment a les comarques tarragonines i a aquells qui estimen la viticultura catalana. Socialitzar el vi significa poder portar-lo a les taules, convertir-lo en tema de conversa, compartir-lo i viure’l.
Com més arrelat estigui, més fort serà el vincle amb la nostra terra i més valor tindrà el nostre producte».
Quina participació està prevista dels cellers de la DOQ Priorat a la Fira?
«Aquest any hi participaran prop de cinquanta cellers, aproximadament un 30-35% del total. També organitzarem dos tastos dirigits, un dissabte a la tarda i un diumenge al matí, pensats per aquells que volen aprofundir en el coneixement dels nostres vins. L’objectiu és oferir una experiència més íntima i enriquidora dins l’ambient global de la Fira».
Com ha evolucionat la presència de la DOQ Priorat a la Fira al llarg dels anys?
«Fa trenta anys, quan la Fira
tot just començava, hi havia unes 25-28 bodegues. Era un aparador per donar-nos a conèixer. Amb els anys, la cita s’ha anat convertint en un espai de trobada amb professionals de la restauració i de la sommelieria. No obstant això, vam entendre que mantenir l’essència social i propera era la clau. Avui mantenim aquest esperit: la presència directa dels propietaris de cellers reforça l’autenticitat i la connexió real amb el públic». Quin paper ha tingut la DOQ Priorat en aquest creixement?
«La DOQ Priorat ha estat fonamental per cohesionar el territori i projectar la seva identitat vinícola. El nostre paper ha estat potenciar el desenvolupament econòmic local, reforçar la projecció exterior del Priorat i consolidar la comarca com a referent mundial en la cultura del vi». Quines iniciatives porteu a terme per fomentar l’enoturisme a la zona?
«Treballem en dues línies estratègiques: per una banda, dinamitzem fires locals en municipis com Poboleda, la Vilella, Gratallops o Porrera; per l’altra, participem en esdeveniments exteriors per donar-nos a conèixer més enllà de la comarca del Priorat. També acollim grups d’estudiants de sommelieria i visitants que volen descobrir la cultura vitícola del territori de manera directa».
Salus Àlvarez, president de la DOQ Priorat.
Presència local
«El Priorat aposta per créixer dins el mercat català i reforçar el vi local»
La participació social dona resposta a aquestes activitats?
«Sí, de manera molt positiva. Implicar la gent del territori en el tast i el coneixement del vi reforça el vincle emocional
amb la terra. Quan un viticultor pot tastar el fruit del seu esforç, comprendre’l i compartir-lo, fa que s’enforteixi la cultura vinícola pròpia, autèntica i duradora». Com us afecten la sequera i les incerteses generades pel ball d’aranzels actual?
«La sequera era una preocupació greu, però les pluges recents i la col·laboració amb les administracions ens han portat certa estabilitat. Pel
que fa als aranzels, la incertesa persisteix, però de moment l’impacte directe no ha estat tan greu com es podia témer. Estem molt atents a l’evolució internacional». El mercat nord-americà és un destí important per al producte vinícola del Priorat?
«Sí, és un mercat important, però fins a cert punt. Ara mateix, el nostre objectiu principal és créixer dins
de Catalunya. Apostem per consolidar-nos a casa nostra, aprofitant el potencial del turisme i reforçant el consum local de vins del Priorat». En matèria de vins, el Priorat és reconegut a escala mundial. Què representa aquesta consolidació per a vosaltres?
«És una fita important. La marca Priorat és avui sinònim de qualitat i caràcter. Hem consolidat aquesta identitat gràcies a l’esforç col·lectiu i la fidelitat als nostres orígens. Cada celler aporta la seva personalitat, però tots compartim un mateix esperit». Quins trets caracteritzen el vi del Priorat?
«La combinació d’una orografia singular, una climatologia exigent i l’esforç humà dona als nostres vins volum, estructura i una expressivitat única, difícilment equiparable a altres regions». Quin missatge voleu transmetre als visitants de la Fira de Falset?
«Que el Priorat és una terra d’esforç, passió i autenticitat. Els nostres vins són productes d’alta qualitat alimentària i emocional. Apostem per un model de vinicultura artesanal i respectuós amb el territori, basat en la saviesa de generacions. Volem compartir aquesta manera d’entendre la vinya i el vi amb tots aquells que ens visitin i convidar-los a viure una experiència que va molt més enllà del tast».
Futbol l Amb un doblet, l’asturià va comandar la golejada d’un Nàstic que s’ha convertit en l’equip més anotador de la categoria
Arnau Montreal Quesada
Aquest Nàstic de Tarragona s’ha convertit en tota una màquina de fer gols. El conjunt de Dani Vidal va exhibir múscul contra el Real Unión en la que va ser la tercera golejada consecutiva al Nou Estadi. El protagonista del duel va ser Pablo Fernández, qui va fer història en convertir-se en el primer davanter en set anys en superar les dues xifres amb un doblet que el deixa pitxitxi amb 11 dianes.
L’últim en aconseguir-ho a can Nàstic va ser Manu Barreiro. El llegendari davanter gallec va assolir 10 dianes en la temporada 2017/2018. Llavors, els seus gols van ser essencials per certificar la permanència a la categoria. Els dos més recordats van ser al Nou Estadi en la remuntada i victòria per 5-3 contra la Cultural Leonesa.
Diumenge, Pablo Fernández es va vestir de Barreiro per asseure’s en el tron del killer del Nàstic, un càrrec que estava orfe des de fa set anys. L’asturià va retornar a la titularitat un mes després de perdre-la per una lesió a Zamora. Després, un partit de sanció i la implantació del 4-2-3-1 amb Antoñín com únic punta el va
Pablo Fernández i Antoñín Cortés sumen plegats un total de 20 gols
relegar a la banqueta. Contra el Real Unión el 4-4-2 va tornar i Pablo va reivindicar-se
amb la seva especialitat: les pilotes aèries.
A la segona part, Pablo va il·luminar el camí en un partit que s’havia complicat des de l’empat. L’asturià va caçar un centre de Migue Leal per rematar entre els dos defensors amb un cop de cap precís cap al fons de la xarxa. La seva
diana va fer esclatar d’alegria el Nou Estadi i va reactivar un gegant adormit. La resta, va ser història, perquè la potència grana va sobrepassar a un Real Unión que es va quedar amb un home menys per expulsió.
Pablo Fernández es va encarregar de rematar la fei-
na amb un nou cop de cap, aquesta vegada, però, el centre va ser de Marc Fernández.
Trencant un mite
Des de l’arribada de Pablo al Nàstic, es va crear el mite de la dificultat de l’asturià en fer gols. Pablo ha destacat durant els quatre anys al Nàstic
per ser la peça indispensable de l’atac grana, qui definia el joc i sempre amb l’entrega d’ajudar en diverses parts del camp, però amb menys gol. Aquesta temporada, però, ha desmentit d’una vegada per totes assolint 11 gols, la millor xifra de la seva etapa al Nàstic. «Estic tranquil i sempre he jugat de la mateixa manera i amb el mateix compromís. Sabia que era capaç de millorar els números i treballaré per assolir els màxims gols possibles», va destacar Pablo en el postpartit.
L’equip més potent
El Nàstic de Dani Vidal ha passat en un any de ser l’equip que menys gols rep de tota la categoria a ser el màxim anotador de tota la Primera Federació. Les darreres tres golejades a casa com la de 5-1 contra la Ponferradina, el 4-0 contra l’Unionistas i el 4-1 del darrer diumenge contra el Real Unión han posat a l’equip amb un total de 53 dianes, el millor potencial ofensiu dels dos grups.
Antoñín i Pablo són dues peces clau i, entre els dos, assoleixen un total de 20 gols. A més, el Nàstic millora en els seus habilitadors i homes com Víctor Narro acceleren un potencial que a casa és devastador.
La misericòrdia del papa
He llegit atentament les paraules de l’arquebisbe Planellas sobre el pontificat del papa Francesc acabat el dilluns.
Tot i que no és tot el que ha dit, em sembla que 3 frases seves sota donen una idea correcta de la seva perspectiva:
“Ha estat un promotor de la pau mundial, anant en contra de la barbàrie de la guerra…, el papa de la misericòrdia i el perdó… preferia una Església que surt, que s’enfanga pel camí, que no pas una Església tancada…”
Tot i que aquí a Tarragona no se n’ha parlat gaire, potser no se’ns ha permès, del tema, no tots els bisbes, menys encara tots els catòlics, hem trobat tan graciós o tan exquisit la manera de governar l’Església del papa difunt com es veu que ho ha trobat l’arquebisbe nostre. De totes les paraules a dalt, una de les més problemàtiques és ‘misericòrdia.’
Evidentment, en abstracte, encara és més potent aquella paraula que el famós seny català. Però en la seva aplicació indiscriminada de la paraula, el papa Francesc ha fet moltes equivocacions.
Una era el Divendres Sant del 2022, amb la invasió russa d’Ucraïna encara novel·la, quan el papa va decidir convidar una família russa a participar, juntament amb una família ucraïnesa, a les cerimònies al Colosseu.
Senyal evident i inequívoc d’una misericòrdia. Sense límits, potser.
Tot i això, el líder elegit de l’Església catòlica a Ucraïna, l’arquebisbe major Shevchuk (sacerdot que dècades abans havia
treballat directament sota els ordres del Cardenal Bergoglio a Buenos Aires) ha dit d’aquest pla del papa “Considero aquesta idea inoportuna, ambigua i tal que no té en compte el context de l’agressió militar de Rússia contra Ucraïna, incoherent i fins i tot ofensiu, especialment en el context del segon, encara més sagnant, esperat atac de les tropes russes a les nostres ciutats i pobles”.
Aquestes paraules ens mostren que Shevchuk és un líder religiós ‘sense misericòrdia’? O ens mostren una manca de discerniment per part del papa?
La metàfora d’una església ‘que surt, que s’enfanga pel camí’ ha estat un constant del pontificat. Però té 2 defectes greus:
i) El famós Sínode que ja ha durat diversos anys i que el bisbe Planellas continua explicar-nos és central a la missió de l’església molt evidentment s’ha construït sense la precaució elemental de comprar cap aplicació de Google Maps, encara menys una biblía sembla, atès que ningú però ningú del Sínode sap cap on ens dirigim!
ii) El tema del ‘fang’ dins de l’Església és el més delicat de tot. També el més important.
Potser l’arquebisbe pot parlar amb orgull del papa Francesc malgrat la seva ‘misericòrdia sense límits’ dirigida a sacerdots, amics personals seus, com Zanchetta i Rupnik, amb predilecció comprobada juridícament per abusos sexuals en contra de seminaristes i monges respectivament.
Però som molts els catòlics que no tenim tal disposició.
James Scott Valls
Lk Editorial k
a jornada d’ahir va ser del tot excepcional. Mai s’havia produït una apagada tan general del subministrament elèctric que afectés a tota la península Ibèrica, és a dir, milions de persones, és a dir, dos països al mateix temps. Abans del migdia la llum va desaparèixer de tot arreu. Literalment. Tan sols aquells establiments, pocs, equipats amb generadors i els serveis públics, com els hospitals, dotats amb equipaments d’emergència, van mantenir la seva activitat, tot i que reduïda. La desinformació, agreujada per la dificultat de comunicació provocada per la manca d’internet, va créixer com l’escuma i no
k
Qva ser fins hores després que les autoritats van sortir a intentar donar una explicació. I no hi havia explicació. De fet, a hores d’ara, quan ja gairebé s’ha recuperat la normalitat, encara ningú ha pogut explicar per què sobtadament va caure completament el consum, fins a zero. El què va passar queda clar, el per què va passar, no. I això és preocupant. Afortunadament, el restabliment va ser prou ampli i prou ràpid per no haver de viure situacions dramàtiques, sobretot perquè la població va assumir-ho amb paciència. Si les autoritats no van respondre, almenys cal treure’n com a nota positiva la reacció popular.
Tribuna k
uinze milions d’euros més per als ajuntaments del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. És a dir, 15 milions d’euros més per a les persones. Aquest és un dels rèdits positius del modificatiu de crèdit superior als 51 milions d’euros que hem impulsat a la Diputació de Tarragona.
Vàrem dir a l’inici del mandat que volíem ser el més eficients, àgils i ràpids possibles i així ho estem fent. En aquest sentit, vull remarcar que les ajudes que donem al món local gràcies al Pla ImpulsDipta amb aquests nous recursos ja superen els 162 milions d’euros per als nostres consistoris per aquest mandat municipal de quatre anys. Una quantitat, com veieu, realment molt significativa i rellevant que suposa una transferència directe de recursos econòmics a tots i cadascun dels 190 municipis que tenim a la demarcació de Tarragona.
A tots, amb un especial èmfasi amb els pobles demogràficament més petits que són els que, òbviament, tenen més dificultats per donar directament els serveis que necessiten els seus veïns i veïnes.
Parlava també de celeritat per tal que les ajudes i recursos arribin quan més aviat millor. En aquest sentit, cal posar l’accent en subratllar que aquest Pla ImpulsDipta ens ha permès també reduir un 90% els tràmits burocràtics de sol·licitud que teníem abans. Per tant, hem incrementat les partides econòmiques que arriben als pobles i ciutats que, a més, ara també arriben més ràpidament.
Tot això és possible, és just de reconèixer-ho, gràcies als professionals i als serveis tècnics de la Diputació de Tarragona que fan una feina professional realment
Fran Morancho Vicepresident de la Diputació de Tarragona
impagable en benefici de la ciutadania de les nostres comarques. En dono fe, perquè ho constato constantment.
Així, aquest modificatiu de crèdit ens permetrà, per posar només un exemple, donar un gran impuls al cicle integral de l’aigua a diversos pobles que gestionen aquest servei bàsic directament.
També hem augmentat les aportacions que fem als consells comarcals de les comarques tarragonines. En resum, aquest 2025 s’aportaran més de 6’6 milions d’euros per poder pagar despesa corrent i inversions als deu consells comarcals que tenim i que fan una tasca sovint invisible en termes de grans titulars però absolutament essencial per als habitants de moltes comarques, sobretot, de l’interior. I també és de justícia dir-ho.
però si que m’agradaria destacar, breument, dues idees que considero molt importants.
Primera, la demarcació de Tarragona serà cohesionada o no serà. Tenen els mateixos drets a uns serveis públics d’excel·lència els habitants de les grans ciutats com els municipis demogràficament petits de l’interior, i una de les nostres responsabilitats és garantir-ho. Així ho hem defensat i ho hem entès sempre, i així es reflecteix honestament, crec, en aquest modificatiu de crèdit.
Tot això és possible, és just de reconèixer-ho, gràcies als professionals i als serveis tècnics de la Diputació de Tarragona que fan una feina professional realment impagable en benefici de la ciutadania de les nostres comarques
S’inclouen moltes més partides però no vull avorrir-vos amb un bombardeig de dades. Qui vulgui consultar-ho pot fer-ho a través de la web de la Diputació
Segona, aquest equip de Govern seguirà treballant per millorar la gestió d’aquesta casa amb l’únic objectiu de continuar fent avançar les comarques tarragonines i ebrenques. Única i exclusivament, blindats de qualsevol pressió externa. Ningú ens apartarà del camí que estem determinats a seguir recorrent.
Sempre he estat convençut, més des de que soc diputat provincial, que en aquestes comarques ho tenim tot per ser una de les regions amb un major nivell de qualitat de vida de tot Europa. Fidels a la nostra identitat, des del respecte a les singularitats locals però posant l’accent en allò que ens uneix, la nostra demarcació -si fem, entre tots i totes, les coses bé-, serà imparable. Imparable, de debò.
Mor la llibrera i activista cultural Montserrat Úbeda als 60 anys
Defunció l Montserrat Úbeda, llibretera i activista cultural, ha mort als 60 anys. Directora d'Ona Llibres, va ser una lluitadora incansable per la cultura catalana. Fins fa poc gestionava la llibreria de Gran de Gràcia de Barcelona. El seu equip recorda el seu llegat i continuarà mantenint-lo viu. Redacció
Tarragona
Jose Canalda Mauri.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori. Reus
Ramón Andrada Serrano.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Josepa González Naya.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h a la Parròquia de la Puríssima Sang.
Mor als 86 anys el torero degà Alfonso Ordóñez
Defunció l Alfonso Ordóñez Araujo, torero sevillà i fill del Niño de la Palma, ha mort als 86 anys després d’una vida dedicada als toros. Va ser subaltern de prestigi durant trenta anys i assessor artístic a la plaça de toros de La Maestranza, a Sevilla. Va créixer envoltat de cultura taurina i sempre va mantenir viva la seva passió fins al final. Redacció
Cultura l En l’acte, les guanyadores van llegir fragments de les obres
L’Espai Jove de Valls va acollir aquest dissabte 26 d’abril la festa de lliurament dels premis de la 18a edició del Concurs de Relats Breus, organitzat per VallsJove en el marc de les celebracions de Sant Jordi. Durant l’acte, conduït per l’actriu vallenca Mònica Rius, es van lliurar els vuit premis de les diferents categories i les mateixes guanyadores van llegir fragments dels seus relats, en una jornada plena de cultura i emoció.
Aquest 2025, el certamen ha registrat una alta participació amb 160 obres presentades, majoritàriament d’alumnat dels centres educatius de Valls, destacant especialment la franja de 12 a 15 anys. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i la regidora d’Acció Cívica i Joventut, Natàlia Moncunill, acompanyades de membres del jurat, van
Algunes guardonades dels premis de la 18a edició a Valls. Aj. de Valls
El certamen ha registrat enguany un total de 160 obres participants
participar a l’acte, que també va comptar amb la música d’Hug Plana i Eloi Angelats, alumne i professor de l’Escola
Municipal de Música Robert Gerhard.
El Concurs de Relats Breus de VallsJove vol promoure la literatura i l’escriptura creativa i social en català entre el jovent, i l’organització ha agraït especialment la implicació dels departaments de català dels centres educatius de la ciutat.
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
!!Felicidades África!! Hoy cumples 12 años. Que esa maravillosa sonrisa no te abandone nunca.
Feliços 25 anys de casats! Avui celebrem el vostre amor, que durant més de 25 anys us heu estimat tant com a nosaltres, les vostres filles. Enhorabona de part de tota la família. Us estimem!
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
La primera part del dia serà molt tibant a l’hora de relacionar-te amb la gent sobretot si la teva actitud tendeix a ser despòtica, usa la diplomàcia.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Les tensions viscudes últimament desapareixeran com per art de màgia. Avui viuràs una molt interessant experiència de relació.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Estaràs obligat a dedicar gran part del teu temps a les activitats de grup. Seria recomanable que ho fessis després d’haver acabat.
20/04 al 20/05 TAURE
És molt possible que tinguis un enfrontament amb un superior. No deixis que la teva ambició o el teu afany de domini t’aconselli.
VERGE
23/08 al 22/09
La teva innata capacitat analítica seleccionadora t’ajudarà avui àmpliament en les teves labors professionals. Avançaràs molt en tot.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El teu rendiment en el professional serà de primer ordre, arribaràs amb summa facilitat a tots els objectius que et plantegis. Nit molt boja.
21/05 al 20/06 BESSONS
Et trobaràs més tranquil ja que molts problemes que giraven al teu cap trobaran una ràpida positiva solució. Viuràs moments agradables.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Avui t’espera una extrema activitat tant en el professional com en el casolà. Seràs centre d’atenció i les teves paraules seran ordres per als altres.
20/01 al 18/02 AQUARI
Procura prendre’t un respir i relaxar-te una mica. Amistats o coneguts et temptaran però seria millor que busquessis l’aïllament.
CRANC
21/06 al 22/07
Jornada molt positiva per a meditar treure conclusions dels teus futurs plans objectius a realitzar. La teva imaginació intelligència s’uniran.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs ben condicionat per a tota mena de treball que necessiti d’un excessiu detall. També en l’amor sabràs donar el punt exacte en tot.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Viuràs experiències que et semblaran una mica irreals, despreocupa’t d’això viu-les intensament perquè d’aquesta manera avancis.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Salvat Felip, Albert Dr. Mallafre Guasch, 2 Telèfon 977 223 255 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376.
SALOU:
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
CANAL REUS TV
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 La tertúlia del Dorsal12
11:00 Aventurístic
11:30 Concerts privats
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12 14:30 La tertúlia del Dorsal12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Efecte Mosaic. Tarda
17:30 Pica Lletres
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Apliques atentament l’orella per percebre remors. Immensitat d’aigua. 2. Regla d’execució. Posarà la data d’una reunió. 3. Presumptuosa i sense principis. Xicalla. 4. Inici del riu. Deixa la teoria es posa en marxa. Fòsfor. 5. Femella del cavall. Descans dins del caos. Mitja cosa. 6. Balla el vals. Acaba la por. Sot ple d’aigua. 7. Cant ball de les Canàries. Calamitat o pesta. Final de la nit. 8. Companyia. Mamífer més petit que el cérvol. Útil de la barca girat. 9. Dona que ha estat enganyada. País amb monarquia. 10. Ajudar de bon grat. Un conjunt de xais i cabres. 11. Temps indefinit. Prengui nota de la situació per la dreta. Respira i està viu. 12. Gravant amb el burí. Ruc que torna de l’est. VERTICALS: 1. Gènere periodístic. Bor. 2. Pagament mensual. Intoxicaríeu amb gas. 3. Viu dins la disbauxa. Dóna tombs per baix. 4. Els centres de Roma. Tallat molt arran. Jorn de 24 hores. Enmig de sis. 5. Monjo budista. Apadrinar sense límit. 6. Primera de totes.Ànec que puja.Aliat sense límits. Tàntal. 7. Faran una edició especial. Beguda alcohòlica. 8. Posis bé. Garanteix el que diu o proposa. 9. Deixada endevinar. Lletra. 10. El primer home que retorna. Oxigen. Mag capgirat. La de l’extrem. 11. Altar. Persones que ens donen feina diners. 12. Mitja rata. Cavall jove. Societat anònima.
Coret, Rosa i Miquel E. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA: Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL: Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució dels mots encreuats
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
VENDRELL. MASAJES ESTIMULANTES. Tel: 722.125.446
SORAYA, MASAJISTA. Reus. Tel: 643.463.403
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! Llama al Tel. 638.320.349 ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Fins al final del matí cel romandrà serè o poc ennuvolat en general, tret de punts del Pirineu i Prepirineu occidental i del litoral i prelitoral sud on romandrà mig ennuvolat. A partir de llavors, creixeren algunes nuvolades al Pirineu, Prepirineu que deixaran el cel transitòriament mig o molt ennuvolat en aquests sectors, i mig ennuvolat a punts del prelitoral. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa al litoral i prelitoral, sobretot al sud d’aquests sectors, mentre que a la resta serà similar o lleugerament més alta en general.
El plistocè, també conegut com l’edat de gel, va començar fa uns dos milions d’anys i va acabar fa uns 10.000. En aquella època la baixada de les temperatures va generar extensions de gel que van cobrir Europa fins a la meitat de França. En els moments més freds d’aquella edat de gel, el nostre continent va estar habitat per animals com mamuts, rinoceronts llanuts, lleons i ossos de les cavernes, mentre que en periodes interglacials fins i tot els hipopòtams campaven per la península ibèrica. Tots van compartir territori amb els homínids, els quals van competir amb espècies depredadores com els lleons cavernosos o els felins amb dents de sabre.
Tota aquesta història s’ha pogut reproduir gràcies al registre arqueològic, que ha permès fer hipòtesis i reconstruir modes de vida que, des de sempre, ens han fascinat.
Aquest mes de maig, CaixaForum Tarragona, coincidint amb l’exposició
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Ciència CaixaForum Tarragona ofereix un cicle de tres conferències centrades en l’edat de gel i les espècies que la van habitar
Mamut. El gegant de l’edat de gel, que es pot veure al centre fins el 27 de juliol, ha organitzat el cicle de ciència
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
De quan mamuts i homínids van compartir el món. Es tracta d’un cicle de tres conferències, totes elles impartides pel Doctor en Arqueologia Prehistòrica Ignacio de la Torre Sáinz, que té per objectiu parlar sobre com era el nostre planeta en l’època
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Sota zero
La megafauna prehistòrica es va adaptar a la vida dels erms congelats
En el marc d’aquesta mateixa
de les glaciacions, és a dir, quins animals es van adaptar a la vida als erms congelats i quins es van extingir, o quines espècies d’Homo interaccionaven amb la megafauna de l’edat de gel i com van influir en la seva extinció. Les sessions es faran els dimecres 7, 14 i 21 de maig a les 18 h a CaixaForum Tarragona i l’entrada té un preu de 6 euros. El conferenciant és doctor en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Complutense, així com Catedràtic honorífic d’Arqueologia Paleolítica a l’Institut d’Arqueologia de l’University College de Londres. A més, és científic titular a l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i responsable del Laboratori d’Arqueologia del Plistocè-CSIC.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
exposició, el centre també ofereix visites comentades, així com visites en família pensades per a infants a partir dels set anys i visites per a centres escolars.
La peça central de l’exposició que es pot visitar fins al juliol a Tarragona és l’esquelet fossilitzat real d’un mamut llanut, originari de la regió de Tiumén (Rússia), de 6 metres de llarg i 3,5 metres d’alçada i que té entre 40.000 i 50.000 anys d’antiguitat. La mostra indaga en la vida d’aquests animals fascinants l’edat de gel.
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
