Mercedes-Benz és una de les marques que ha marcat l’evolució del segment premium durant dècades. Què aporta avui aquesta aliança amb Quadis Autolica al mercat de Tarragona?
«Quadis Autolica és el concessionari Mercedes-Benz més veterà d’Espanya, amb activitat des del 1932. Aquesta trajectòria, sumada al lideratge tecnològic de Mercedes-Benz i la seva aposta per l’electrificació i la digitalització, ens permet oferir una proposta sòlida i de futur al Camp de Tarragona».
Els clients arriben buscant una marca o una tecnologia?
«Busquen una combinació de totes dues. La marca continua aportant confiança i prestigi, però avui també pesen l’autonomia, la connectivitat i el cost d’ús. El client escull una proposta global que combini
tecnologia, eficiència i una bona experiència».
Quina visió teniu del mercat actual i del futur de l’automoció?
«Vivim una transformació molt accelerada. Com va passar als anys 80 i 90 amb les marques japoneses i sud-coreanes, les noves marques xineses obligaran el sector a evolucionar. En els pròxims anys es consolidaran aquells fabricants amb producte, estructura i capacitat d’adaptació». Quin paper jugaran la intel·ligèn-
cia artificial i la connectivitat en el vehicle del futur?
«Seran determinants. El vehicle estarà cada vegada més definit pel software, la connectivitat i la intel·ligència artificial i menys per la mecànica tradicional Això permetrà personalitzar l’experiència de conducció, millorar la seguretat i avançar progressivament cap a la conducció autònoma. En el segment premium, i especialment en marques com Mercedes-Benz, aquesta evolució serà més ràpida, ja que són els primers a incorporar aquestes tecnologies i a validar-les en entorns reals».
Adrià Recasens Benaiges
BYD és un dels fabricants que més ha crescut en mobilitat electrificada. Què aporta la marca a QUADIS i al mercat que no oferien els fabricants tradicionals?
«BYD amplia l’oferta en un moment en què el mercat està canviant ràpidament. És una marca que ha apostat des del principi pel vehicle elèctric i ha desenvolupat molta tecnologia pròpia, especialment en bateries. Això ens permet oferir alternatives molt competitives». Com conviuen a QUADIS dues marques tan diferents com Mercedes-Benz i BYD?
«Es complementen. Mercedes-Benz està molt vinculada al segment premium, mentre que BYD destaca pel lideratge en electrificació i tecnologia. Disposar de totes dues ens permet adaptar-nos a perfils de client molt diferents». Quins obstacles frenen encara la
compra del vehicle elèctric?
«Encara hi ha dubtes sobre l’autonomia, la infraestructura de recàr-
rega o el preu inicial. Tot i això, la tecnologia ha avançat molt i l’oferta és cada vegada més completa. La
implantació serà progressiva, però amb un creixement constant». Cap a on avança el futur de l’automoció?
«Els vehicles ja no són només un mitjà de transport, cada cop incorporen més tecnologia. En el futur seran més segurs, eficients i personalitzats, amb actualitzacions constants i nous serveis que milloraran l’experiència de l’usuaria, gràcies a la intel·ligència artificial i la connectitivita, que cada cop guanyen major protagonisme».
Adrià Recasens Benaiges
Ponsmove acaba d’incorporar Geely a la seva oferta comercial, convertint-se en un dels principals grups de la demarcació en apostar per un fabricant xinès, un mercat en expació a Europa. Què representa per al projecte del concessionari de Toyota que vostè lidera a la demarcació?
«Per a nosaltres representa un pas estratègic molt important. Geely és un fabricant global, amb una gran capacitat tecnològica i una aposta molt clara per la innovació i la mobilitat del futur. Incorporar-la al nostre projecte ens permet ampliar l’oferta amb una marca que combina qualitat, tecnologia i una excel·lent relació qualitat-preu. A més, reforça la nostra voluntat d’estar al costat dels clients oferint-los les marques que marcaran el futur de l’automoció».
Confirma que les marques xineses han canviat les regles del joc?
«Sí, sens dubte. Han accelerat la transformació del sector. Han arribat amb una gran capacitat d’innovació, especialment en electrificació, connectivitat i tecnologia, i això ha obligat tota la indústria a evolucionar més ràpidament. Avui ja no es pot valorar un vehicle només per la marca o la tradició, sinó també per la tecnologia, l’equipament i el valor que ofereix al client. Aquesta nova competència és positiva perquè beneficia el consumidor i impulsa la innovació».
Toyota va ser pionera amb la tecnologia híbrida. Com està evolucionant avui la demanda de vehicles electrificats?
«La demanda continua creixent, però ho fa d’una manera més racional que fa uns anys. Els clients analitzen molt
bé quin tipus de vehicle s’adapta millor a les seves necessitats reals. Els híbrids continuen tenint una gran acceptació perquè ofereixen una transició còmoda cap a una mobilitat més sostenible, mentre que els elèctrics van guanyant pes a mesura que milloren les infraestructures de recàrrega, l’autonomia i l’oferta disponible. Estem en un moment de convivència entre diferents tecnologies». Però encara els clients continuen apostant majoritàriament pels híbrids davant els elèctrics?
«Sí. En aquests moments, els híbrids continuen sent l’opció preferida per a molts conductors perquè combinen eficiència, facilitat d’ús i no generen dependència dels punts de recàrrega. L’elèctric és una alternativa molt interessant, especialment per a determinats perfils i usos, però encara hi ha factors com la infraestructura o els hàbits de mobilitat que fan que molts clients optin per un híbrid. El més important és poder oferir una solució adaptada a cada necessitat».
Amb la continuada transformació del sector, quin serà el principal repte dels concessionaris per endavant?
«El gran repte serà adaptar-nos a un model de mobilitat molt més divers i tecnològic. El concessionari ja no només ven un vehicle; assessora el client sobre diferents tecnologies, serveis de mobilitat, connectivitat i noves formes d’ús del cotxe. Això exigeix una formació contínua dels equips, una gran capacitat d’adaptació i una experiència de client cada vegada més personalitzada. Crec que els concessionaris que aportin confiança, coneixement i un servei excel·lent continuaran sent una peça clau en aquesta nova etapa del sector».
GEELY AUTO
Geely
arriba a
Tarragona, Reus i Tortosa amb una nova manera d’entendre la mobilitat
El grup Ponsmove aposta per una mobilitat més intel·ligent, eficient i sostenible
d’un dels grups automobilístics més importants del món.
El sector de l’automoció està immers en una profunda transformació marcada per l’electrificació, la connectivitat i les noves tecnologies. En aquest context, Kymotor, concessionari del grup Ponsmove, incorpora a Tarragona la marca Geely Auto, una de les firmes amb més projecció internacional.
L’arribada de Geely representa una aposta per una mobilitat més intel·ligent, eficient i sostenible, amb el suport
Major seguretat, eficiència energètica, connectivitat i assistència avançada
Trajectòria
Fundada el 1997, Geely forma part del Zhejiang Geely Holding Group, que acumula més de 19 milions de vehicles venuts i va comercialitzar 4,1 milions d’unitats durant el 2025. Més del 56% de les seves vendes corresponen a vehicles electrificats, fet que reafirma el seu compromís amb la mobilitat del futur.
El grup també integra marques de prestigi internacional com Volvo Cars,
Polestar, Lotus, Lynk & Co, Zeekr, smart, LEVC i PROTON, compartint tecnologia, innovació i desenvolupament.
Electrificació
Un dels principals valors de Geely és la seva plataforma GEA (Global Intelligent Electric Architecture), creada per a la nova generació de vehicles elec-
trificats. Aquesta arquitectura ofereix elevats estàndards de seguretat, eficiència energètica, connectivitat i sistemes avançats d’assistència a la conducció, proporcionant una experiència de conducció moderna i adaptada a les noves necessitats dels usuaris.
Amb aquesta incorporació, Ponsmove amplia la seva oferta i reforça el seu compromís d’apropar als con-
ductors de Tarragona les marques que lideren el futur de l’automoció. Els primers models disponibles, com el Geely Starray EM-i i el Geely EX5, destaquen pel seu disseny, l’alt nivell tecnològic, la connectivitat i una excel·lent relació qualitat-preu, consolidant Geely com una de les marques amb més potencial de creixement en el mercat europeu.
~ PONSMOVE ~
Redacció
Geely Auto s’incorpora a les marques del grup Ponsmove. Cedida
XARXA DE RECÀRREGA DE VEHICLES
Iberdrola supera els 220 punts de recàrrega públics en marxa a Tarragona
Tots compten amb energia 100% verda, procedent de fonts renovables amb garantia d’origen (GdOS)
Iberdrola ha superat els 220 punts de recàrrega públics en funcionament per a vehicles a Tarragona. La companyia compta en total amb més de 1.100 a tota Catalunya, dels quals aproximadament 600 estan ubicats a la província de Barcelona, i a Girona i Lleida s’han aconseguit els 150 a cadascuna. A nivell nacional, la companyia compta ja amb 11.500 punts de recàrrega operatius a Espanya, després de posar en funcionament més de 2.500 punts el passat any 2025, la qual cosa reforça el seu lideratge, consolidant-se com la xarxa de recàrrega més extensa del país.
A aquests 11.500 punts caldria afegir 2.000 més que ja es troben en diferents fases d’instal·lació i posada en marxa. D’aquesta manera, a més d’impulsar l’avanç en l’electrificació de la mobilitat al país, contribueix a la transició cap a una economia independent de combustibles fòssils, més eficient i lliure d’emissions.
Pel que fa als carregadors, el tipus més nombrós, amb aproximadament 6.500 punts, és el de 22 kW, la qual cosa suposa el 60% de la xarxa. Aquesta tipologia, de menor cost, està dissenyada per a per a recàrregues més llargues de conveniència, com a l’hora de fer la compra, gaudir en un centre d’oci o treballar. També destaquen els més de 1.500 punts de recàrrega ultraràpida (100 kW o més) ja en funcionament, que permeten parar i carregar en menys de 15 minuts el 80% de la bateria per a seguir viatge i els 1.500 punts de recàrrega ràpids (50 kW) que ofereixen un equilibri entre càrrega ràpida i preu molt competitiu. Els punts de recàrrega d’alta potència són operats per Iberdrola | bp pulse, l’aliança creada al desembre de 2023 per Iberdrola i bp, companyia líder de càrrega ultraràpida en estacions de servei a Espanya.
Accessibilitat
tocharge’, la qual cosa facilita una experiència de recàrrega més fluida en permetre començar a recarregar la bateria amb només prendre el connector de càrrega i endollar-lo a la presa del cotxe, sense necessitat
Iberdrola es consolida com la xarxa de recàrrega més extensa de tot el país
La companyia estrena novetats per a millorar l’experiència dels conductors i aprofitar el temps
dels habituals passos previs.
bada, i iniciar les seves recàrregues amb qualsevol mitjà de pagament (pagament en l’app, amb targeta bancària, amb targeta de recàrrega (RFID) i amb ‘autocharge’). Els usuaris també podran consultar l’històric de consums o establir la ruta òptima de parades en els seus viatges.
Els carregadors ràpids d’Iberdrola disposen de la funcionalitat ‘Au-
A més, per a facilitar l’accessibilitat a la seva infraestructura, Iberdrola també compta amb la seva aplicació de mobilitat, la més valorada del sector, que permet als usuaris localitzar punts de recàrrega pròxims, conèixer el seu estat en temps real, reservar un punt per a trobar-lo disponible a la seva arri-
També, com a novetat, la companyia ha llançat innovacions per a millorar l’experiència dels conductors, com la comunitat d’usuaris des de la qual es pot accedir a les últimes notícies i novetats del sector, i a informació útil per als conductors de vehicle elèctric, una secció d’ajuda amb vídeos i consells per a nous usuaris de l’app, i la secció ‘En la zona’ amb informació de serveis pròxims al punt de recàrrega, restaurants, botigues o supermercats, perquè els usuaris puguin aprofitar el temps de la recàrrega.
Una novetat destacable és la possibilitat d’usar saldo ‘Mi Iberdrola’ per a pagar les recàrregues de vehicle elèctric realitzades a través de l’app, d’aquesta manera els usuaris adherits al programa de fidelització d’Iberdrola podran estalviar amb les seves recàrregues.
Redacció
La companyia suma ja 11.500 punts de recàrrega operatius repartits per tota Espanya. Cedida
‘Mi Iberdrola’, una novetat que permet estalviar amb les recàrregues. Cedida
marca que representa, Hyundai, la competència xinesa és una amenaça o més aviat pot esdevenir una oportunitat?
«Més que una amenaça, és un nou escenari competitiu. L’arribada de noves marques, moltes amb una proposta de preu molt competitiva, obliga tots els fabricants a continuar innovant i oferint més valor als clients.
Adrià Recasens Benaiges
Amb les noves tecnologies, el procés de compra d’un vehicle ha canviat en els darrers anys. Des de la seva experiència al capdavant d’Augusta Car i coneixedor del mercat de l’automoció a la demarcació, com valora l’evolució del perfil del comprador de cotxes a Tarragona?
«El client d’avui està molt més informat que fa uns anys. Abans de visitar el concessionari ja ha comparat models, preus i opinions a Internet. Tot i això, la tecnologia no ha substituït el valor del tracte personal. Quan arriba al concessionari busca algú que l’escolti, l’assessori amb professionalitat i proximitat, i l’ajudi a trobar el vehicle que millor s’adapti a les seves necessitats. La tecnologia facilita informació, però la confiança, la proximitat i l’assessorament personal continuen marcant la diferència».
D’altra banda el sector també afronta la irrupció dels fabricants asiàtics que cada cop guanyen major pes al mercat europeu. Per a la
Hyundai porta molts anys invertint en tecnologia, qualitat, electrificació i servei postvenda. A més del vehicle, el client també valora la confiança que aporta una xarxa consolidada, amb experiència, disponibilitat de recanvis i un servei tècnic amb un ampli coneixement dels seus productes. La competència sempre és positiva quan impulsa el sector a millorar, i al final és el client qui en surt beneficiat».
I un dels grans reptes de la indústria de l’automòbil és l’electrificació. De fet, Hyundai és un dels fabricants que més hi ha apostat amb una de les gammes electrificades més completes del mercat. No obstant, en termes generals, l’electrificació avança al ritme que esperava el sector?
«L’electrificació continua avançant, però probablement no al ritme que molts preveien fa uns anys. Encara hi ha factors que condicionen la decisió de compra, com el preu dels vehicles, la infraestructura de recàrrega o els hàbits de mobilitat de cada client.
Per això creiem que la convivència entre diferents tecnologies continuarà sent una realitat durant els pròxims anys. En aquest sentit, Hyundai és una de les poques marques que ofereix una gamma tan àmplia de solucions de mobilitat, amb cinc tecnologies: gasolina, híbrid, híbrid endollable, elèctric i hidrogen. L’important és oferir a cada client la tecnologia que millor s’adapti a les seves necessitats».
El 74% dels catalans prioritzen el preu del combustible a l’hora de repostar
SERVEIS AUTOMOBILÍSTICS
Agro Gas Truck, especialistes en
el
rentat de camions a mà
Les benzineres de baix cost continuen consolidant-se a Catalunya. Actualment, el 89% dels conductors catalans assegura haver utilitzat aquest tipus d’estacions de servei i, per al 54%, ja són la primera opció a l’hora de repostar. Es tracta del percentatge més alt de tot l’Estat i representa un increment de sis punts respecte del 2024. A més, vuit de cada deu conductors afirmen que els agradaria tenir una gasolinera de baix cost a prop de casa o del
lloc de feina., segons recull la tercera edició de l’estudi Hàbits de consum de combustible a Espanya, elaborat per IO Investigació per encàrrec de Plenergy. L’informe confirma que el preu és el principal factor que condiciona la tria de la benzinera: un 74% dels conductors catalans prioritzen el cost del combustible, deu punts més que fa dos anys. La sensibilitat al preu també es reflecteix en la fidelitat dels usuaris. Gairebé set de cada deu conductors canviarien de benzinera per estalviar fins a 10 cèntims per litre. En
concret, un 32% ho faria per una diferència de només cinc cèntims, mentre que un 34% canviaria per un estalvi de deu cèntims. L’estudi també posa de manifest un augment de la confiança en la qualitat del carburant de les benzineres de baix cost. El 70% dels conductors hi confia, set punts més que el 2024, i un 41% considera que no hi ha diferències de qualitat respecte a les estacions tradicionals. Entre els aspectes més valorats també destaquen el servei 24 hores i la rapidesa del repostatge.
SERVEIS PER A CONDUCTORS
Centre Mèdic Yxart: reconeixements mèdics, renovació del carnet i molt més
Experiència, agilitat i tracte proper el converteixen en centre referent a Tarragona
ARB
El Centre Mèdic Yxart, liderat pel Dr. Oscar Aguilar Yxart, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, ofereix un servei àgil per als reconeixements mèdics oficials i la renovació del carnet de conduir, gestionant tots els tràmits perquè el procés sigui ràpid i senzill, amb una atenció propera, accessible i centrada en les necessitats de cada pacient. També realitza reconeixements per a llicències d’armes, nàutica, se-
guretat privada, oposicions i altres certificats oficials. A més, posa a disposició dels seus pacients serveis d’atenció primària, psicologia i fisioteràpia, amb una oferta assistencial en constant creixement. Situat al centre de Tarragona, l’equip combina la medicina de sempre amb les facilitats dels nous canals d’atenció, oferint consulta presencial, domiciliària, telefònica, per videotrucada i també via xat, convertint-lo en una opció de confiança per mantenir tota la documentació al dia amb la màxima tranquil·litat.
Al polígon Industrial de Constantí hi trobaràs 35 anys de servei professional i de confiança
ARB
En qüestió de camions i un bon rentat, Agro Gas Truck t’ofereix un servei professional i de confiança, avalat pels seus 35 anys de trajectòria, dedicada i especialitzada en el rentat a mà. L’equip dedica temps i detall a cada vehicle perquè quedi com a nou, des de la cabina fins a les llantes i les parts més complicades. Tant si tens un camió cisterna, de càrrega o una furgoneta, la neteja arriba allà on moltes rentades automàtiques no són suficients. Per als vehicles industrials també ofereixen serveis complementaris, restauració de pintura o engreixat, que ajuda a mantenir
totes les parts en bon estat. Aquests serveis estan pensats per cuidar no només l’aparença, sinó també allargar la vida útil del camió, ajudant-te a fer que la teva eina de treball estigui sempre a punt.
L’empresa tarragonina està situada al Polígon Industrial de Constantí, on l’atenció personal i el tracte proper marquen la diferència. El personal escolta i adapta el servei a les teves necessitats perquè el camió surti impecable. Tant si ets autònom com si tens una flota, tenir un servei de confiança en rentat, a Tarragona, et dona tranquil·litat. Si vols que el teu camió estigui net i ben cuidat, Agro Gas Truck és aposta segura: experiència, detall i servei proper en cada rentat.
~ AGRO GAS TRUCK ~ Automoció
Tramitació i gestió integral, recollida i reciclatge amb totes les garanties
ARB
AAutomoció La Canonja trobaràs l’ajuda necessària per donar de baixa el teu vehicle. Com a Centre Autoritzat s’encarrega de tot el procés sense complicacions i amb gestió gratuïta. Recullen el cotxe, tramiten la baixa davant la DGT i lliuren el certificat corresponent. També ofereixen taxació, descontaminació, recuperació de recanvis, venda de peces garantides, rodes i vehicles d’ocasió. A Automoció La Canonja trobaràs un servei eficient i acord a la normativa ambiental vigent, i un assessorament proper.
~ CENTRE MÈDIC YXART ~
Dr. Oscar Aguilar Yxart, al capdavant del centre, metge tarragoní especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Cedida ARB
Comencen les obres de l’InstitutEscola Cap Salou per entrar en funcionament enguany
Educació l Els primers cursos es portaran a terme en barracons
El futur Institut Escola del Cap Sa lou fa els primers passos després d’engegar els treballs d’adequació el passat dilluns. Està previst que el centre obri les portes el pròxim curs 2026 2027 per ampliar l’oferta edu cativa del municipi amb unes no ves instal·lacions que acolliran els cursos des d’infantil fins al final de l’etapa formativa obligatòria (ESO). L’alcalde de Salou, Pere Granados, celebrava que les obres avancin des d’aquesta setmana després d’un treball «intens», «superant dificul tats i insistint davant les adminis tracions competents». «Avui les obres ja són una realitat i Cap Salou tindrà l’equipament educatiu que mereix», afirmava el batlle.
En aquesta línia, el centre en cara no té una estimació exacta de quants alumnes acollirà, però s’ha anunciat que la implanta ció de l’alumnat en el recinte serà «progressiva» per poder abastar la major part de la demanda edu cativa existent a la zona del Cap Salou. Fins ara, també s’ha donat
Imatge de l’inici de les obres als terrenys del futur centre educatiu. Cedida
a conèixer que l’escola obrirà amb dos grups d’I3 i evolucionarà per mostrar la funcionalitat del model «d’Institut Escola».
L’equipament fa gairebé 17 anys que resta en espera, des de la pri mera cessió de terrenys de l’Ajun tament al Govern per executar el
centre educatiu. Tal com es va con firmar des del consistori, els pri mers anys de classes es realitzaran en barracons per poder completar l’edificació, que serà una realitat en els pròxims anys. Previsiblement, el setembre del 2028 serà la data clau per a la proposta.
Història l Salou va commemorar ahir al vespre el 750è aniversari de la mort del rei Jaume I amb un acte insti tucional al passeig que porta el seu nom. La cerimònia va recordar el vincle històric del municipi amb el mo narca, que el 1229 va escollir el port de Salou com a punt de sortida de l’estol cap a Mallorca. L’acte va incloure
lectures del Llibre dels Feits, el descobriment d’una placa commemorativa i diverses ofrenes florals al mo nument del rei. La jornada es va cloure amb música, la participació d’entitats locals i la ballada dels gegants de Jaume I i Violant d’Hongria. Al matí, el batlle Pere Gra nados va fer una ofrena a Poblet. l Redacció / Gerard Martí
Imatge d’arxiu d’una sessió plenària al municipi de Perafort.
El PSC de Perafort i Puigdelfí denuncia que el govern no respon a les seves instàncies
Política l L’executiu atribueix la situació a un problema informàtic i assegura que aquestes s’han respost als plens
Redacció
El PSC de Perafort i Puigdelfí va denunciar ahir que l’equip de go vern no respon a diverses instàn cies presentades pel seu portaveu, Dani Esparza, en l’exercici de la seva tasca com a regidor de l’opo sició. Segons Esparza, el grup mu nicipal ha presentat sis instàncies en les darreres setmanes sobre qüestions com el trasllat de la co lònia felina de Puigdelfí, la instal· lació de plaques fotovoltaiques, les convocatòries d’actes municipals
o l’evolució dels fets delictius al municipi, sense haver rebut res posta. Per aquest motiu, el PSC ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de la Generalitat. Per la seva banda, l’equip de govern assegura que la manca de resposta es deu a «un problema informàtic» que també ha afectat consultes d’altres persones. A més, afirma que al regidor del PSC «se li ha respost durant les sessions ple nàries».
Gerard Martí
Salou commemora el rei Jaume I amb lectures, ofrenes florals i una placa
Adam Díaz Garriga
Valls impulsarà un pla per esterilitzar el 90% de les colònies felines de cara al 2030
Benestar animal l El consistori ha comptabilitzat fins a 67 grups arreu del municipi, dels quals només el 52,5% està desinfectat
Adam Díaz Garriga
Gairebé tots els felins de Valls hauran d’estar esterilitzats de cara a l’any 2030. Així ho estableix el Pla de gestió ètica de les colònies felines que l’Ajuntament impulsarà per començar a executar-se enguany. La intenció és controlar la criança de gats per evitar un creixement descontrolat de les comunitats identificades al municipi, que actualment ascendeixen a 67. Actualment, segons s’especifica en les primeres anàlisis realitzades pel consistori, el 52,5% de la població felina de Valls està esterilitzada, però la intenció és incrementar la xifra fins al 90% durant els pròxims cinc anys. Valls té identificats, avui dia, uns 694 gats —661 dels quals estan censats. El Pla detalla l’estat de les colònies a la localitat segons si estan disminuint (90% esterilitzades), estables (entre el 51 i el 70%) o augmentant descontroladament (entre el 50% i el 0% de felins comptabilitzats). La prioritat marcada serà actuar en colònies que tinguin els percentatges més baixos i preveuen una tendència de creixement sense
Els infants del Morell participen en la creació d’un mural col·lectiu a la Biblioteca Montoliu
Cultura l La Biblioteca Montoliu del Morell va viure ahir dilluns una tarda festiva amb l’activitat Pintem un mural, conduïda per l’artista Joan Turu. La proposta va reunir força canalla, que va participar en la creació col·lectiva del dibuix i va conèixer de prop la professió artística. L’ambient va ser ben animat en un dels actes familiars de la Festa Major. L’activitat continuarà demà dimecres, de quatre a set de la tarda, a la mateixa biblioteca. Avui dimarts, a les vuit del vespre, el Teatre Auditori acollirà El Gran Eclipsi, un espectacle de divulgació científica del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, amb entrada lliure fins a completar l’aforament. l Redacció
límits. D’entre la gairebé setantena de comunitats analitzades, fins a 17 punts del municipi se situen en un 0% de control d’esterilització i en 18 «augmenten sense control». Destaquen diversos carrers cèntrics i de l’entorn de la localitat, així com
punts importants com el carrer de l’Hort del Rector o l’estació de tren (Picamoixons). L’aparcament de l’Hospital PIUS de Valls, el Camí del Fornàs o la plaça Sant Josep Obrer també se sumen a la llista entre els menys controlats.
Les entitats Vallsgat, Vallencats i Bigotis de Pica, són les principals entitats encarregades de gestionar les 67 colònies existents, predominant el servei de la primera associació amb 32 grups controlats. La intenció és començar a implementar
El consistori crearà carnets per als cuidadors i marcarà els felins intervinguts
el pla d’actuació per millorar l’efectivitat i expandir el servei.
Set accions
L’Ajuntament proposa set actuacions per augmentar el control de colònies fins a l’any 2030. El sistema CER (Captura, Esterilització i Retorn) serà «l’eix principal» de la iniciativa. Inclou el marcatge de les orelles dels felins —esquerra els mascles, dreta les femelles— per identificar els gats intervinguts. L’alimentació controlada, la implementació de microxips i l’atenció sanitària periòdica també començaran a introduir-se. El consistori també preveu crear un «carnet identificatiu» per als cuidadors autoritzats, que rebran una formació específica. D’altra banda, s’encetaran campanyes de sensibilització i es valorarà el trasllat de colònies «només en casos excepcionals».
Un incendi forestal a Santa Coloma queda estabilitzat després de cremar vuit hectàrees
Successos l Un incendi forestal a Santa Coloma de Queralt va mobilitzar ahir dilluns 41 dotacions dels Bombers, set de les quals aèries, i 130 efectius. El foc va començar cap a tres quarts de sis de la tarda, empès pel vent de marinada, i va afectar un total de vuit hectàrees: un 55% de superfície forestal i un 45% de terreny agrícola. L’evolució va ser favorable durant el vespre, amb els flancs aturats i el cap de l’incendi ancorat en camps llaurats. Els Bombers el van donar per estabilitzat a les 20.34 hores. Les flames de l'incendi havien arrencat amb força, però el dispositiu va poder frenar-ne l’avenç. l Agències
A Valls s’han identificat gairebé 700 felins, 661 dels quals estan censats. Ajuntament de Valls
Infants i famílies van compartir una tarda creativa a la renovada Biblioteca Montoliu del Morell. Gerard Martí
El govern espanyol ajorna fins al mes de setembre el nou decret d’habitatge per falta de suports
Política l El govern espanyol ha ajornat fins al setembre l’aprovació del nou decret d’habitatge després de constatar que no disposa dels suports parlamentaris necessaris per tirar-lo endavant. La proposta, acordada entre el PSOE i Sumar, havia d’arribar al darrer Consell de Ministres abans de les vacances, però Junts se’n va desmarcar en considerar que incloïa mesures massa intervencionistes. El text preveia, entre altres actuacions, congelar el preu dels lloguers durant dos anys i elevar fins al 21% l’IVA aplicat als pisos turístics. L’executiu espanyol assegura que l’ajornament permetrà ampliar les negociacions i buscar un acord més ampli i transversal amb les forces parlamentàries. Des del Ministeri d’Habitatge remarquen que, després de setmanes intenses de converses, encara és possible assolir un pacte, però admeten que les presses podrien dificultar l’entesa per la complexitat del decret. Junts ja havia advertit que votaria en contra d’un nou reial decret òmnibus si es mantenien mesures que, al seu parer, perpetuen les ocupacions i no protegeixen prou ni els llogaters ni els petits propietaris. El govern prioritza ara la negociació i reservarà l’últim Consell de Ministres del curs polític per abordar la lluita contra els incendis vinculats a l’emergència climàtica. L’ajornament arriba després que Sumar anunciés dimecres l’acord amb el PSOE i confiés que la iniciativa pogués aprovar-se abans de l’aturada estival. l Agències
El foc d’Àvila millora després de cremar 50.000 hectàrees
Agències
La situació dels grans incendis que afecten el centre de la península va experimentar ahir dilluns una millora relativa, especialment al sud d’Àvila, on el dispositiu d’extinció va assegurar que l’evolució era «bastant més favorable» que en jornades anteriors. El foc, considerat el més extens de la història recent de l’Estat, ja havia arrasat més de 50.000 hectàrees i acumulava un perímetre d’uns 160 quilòmetres. El director tècnic de l’operatiu INFOCAL, José Luis Gutiérrez, va explicar que les maniobres dutes a terme durant una jornada molt complicada havien estat efectives, especialment a l’entorn del port de Casillas, l’entrada de la Reserva Natural de la Vall d’Iruelas, el Castañar de El Tiemblo i el port de Mijares. Tot i el fum que va cobrir bona part de la província i el risc de reproduccions durant els pròxims dies, els responsables de l’extinció es mostraven relativament optimistes, sempre pendents de l’evolució del vent. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també va apuntar que la nit es presentava amb condicions una mica més favorables, amb més humitat i sense ràfegues importants, fet que havia de permetre treballar amb tots els mitjans disponibles. La millora, però, es produïa en un context encara molt greu. Els incendis d’Àvila, Madrid i Toledo havien cremat conjuntament més de
L’acusació popular demana 13 anys de presó per a Begoña Gómez per tràfic d’influències i malversació
Tribunals l L’acusació popular, liderada per Hazte Oír, demana 13 anys de presó per a Begoña Gómez, dona del president espanyol, per un delicte de tràfic d’influències i dos de malversació de patrimoni públic. També reclama que Sánchez declari com a testimoni en el judici i sol·licita sis anys de presó per a l’assessora Cristina
Álvarez, acusada de cooperadora necessària en una malversació. La petició arriba després que l’Audiència Provincial de Madrid retirés a Gómez els delictes de corrupció en els negocis i apropiació indeguda. L’acusació havia reclamat 24 anys de presó per a Gómez i 22 per a Álvarez. La petició suma penes de dos, tres i vuit anys. l Agències
Els focs forestals ja han cremat enguany més de 170.000 hectàrees arreu de l’Estat
80.000 hectàrees i afectaven unes 91.000 persones, entre evacuades i confinades. A Madrid, el front que més preocupava era el del pantà de San Juan, on els equips intentaven impedir que les flames avancessin cap al nord i arribessin a l’entorn de la serra de Guadarrama. Durant la jornada es va ordenar l’evacuació
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
¡Felicidades, hermana mayor, por tus 30 años! Que la vida te siga regalando salud, felicidad y momentos inolvidables. Con cariño, tu familia te queremos.
de Valdemaqueda i es van suspendre temporalment les tasques de collita amb maquinària agrícola a Madrid, Àvila i Toledo per reduir el risc de nous focus. Tot i això, també hi va haver alguns avenços: va reobrir el càmping de l’Escorial, els residents d’un centre de gent gran de San Martín de Valdeiglesias van poder tornar-hi i es va permetre als ramaders accedir a zones afectades per alimentar el bestiar. Interior va autoritzar igualment el retorn dels veïns de nou dels onze municipis de Toledo que havien estat desallotjats, mentre es mantenien les eva-
que cumpla muchos años rodeada de todos los que la quieren mucho! Que este año esté lleno de amor y felicidad y que disfrute al máximo siempre la queremos mucho!
cuacions de La Iglesuela del Tiétar i Sartajada. També es van aixecar la majoria de restriccions viàries, excepte en dues carreteres.
Més calor i risc extrem Al tancament d’aquesta edició, els serveis d’emergències aprofitaven una finestra meteorològica que podia resultar decisiva abans de l’arribada d’una nova onada de calor. L’Aemet advertia que, a partir de dimecres, l’augment de les temperatures dispararia el perill d’incendi fins a nivells molt alts o extrems en bona part de l’Estat, en un episodi que es podria allargar almenys fins diumenge. Grande-Marlaska va qualificar dilluns i dimarts de jornades «absolutament centrals» per avançar en el control dels focs, ja que les previsions posteriors eren molt més adverses. Al conjunt d’Espanya, els incendis forestals ja havien afectat més de 170.000 hectàrees enguany, sis vegades més que en el mateix període de 2025, segons la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen. Des de la Vall d’Uixó, a Castelló, on un altre incendi havia superat les 7.200 hectàrees i obligat a desallotjar més de 16.000 persones, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va advertir que encara quedaven «hores difícils» i va demanar extremar la prevenció. També va vincular la successió i la intensitat dels focs amb l’emergència climàtica i va tornar a reclamar un pacte d’Estat per afrontar-la de manera coordinada.
Més de 16.000 persones han estat evacuades pel foc de la Vall d’Uixó, a Castelló. Agències
Feliz cumpleaños
Feliz cumple, 10 años dándonos alegría, Marclize. Te queremos mucho y te deseamos lo mejor del mundo, que cumplas muchos años más y que sigas siendo un ruso siempre, de parte de tu familia Ramírez.
k Tribuna k
AP-7,
perill en augment
Ja vaig fer un escrit quan tant sols era un rumor alliberar el peatge dient que comportaria més augment de trànsit, increment de camions, provocant la pèrdua de temps i, sobretot, de seguretat.
El poc temps transcorregut m’ha donat la raó: accidents mortals, augment d’accidents dels camions, avançaments entre camions generant més inseguretat als diferents conductors de la via i cues interminables. He observat també que el manteniment ha baixat, hi ha manca d’ingressos i augment de les despeses.
Aquesta veritat, que és incontestable, ens porta a dir que la decisió va ser un error i, ara, s’hauria d’assumir i corregir.
Tota autopista, per definició, ha de tenir al costat (a prop) una autovia.
Hi ha molts indrets de la península que ja és així i això ajuda a la mobilitat dels territoris (més connexions). Però a Catalunya no sé el què passa, però estem molt endarrerits, per exemple: primer, l’autovia A7 (N340) de Tarragona a Barcelona està aturada a Torredembarra. És la que passa per Vendrell, Vilafranca, Ordal …. fins a la connexió de la A2 a Molins de Rei (Barcelona-Lleida).
LPosar a prova les proves
a polèmica per les irregularitats detectades en l’aplicació de les proves PISA 2025 ha obert un debat que va molt més enllà d’una incidència tècnica. Hi ha en joc la credibilitat del sistema d’avaluació educativa i, sobretot, la confiança entre l’Administració i els centres escolars. En aquest context, les declaracions de Jordi Satorra, president de l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA), mereixen una atenció especial. No parla només com a director de l’Institut Martí i Franquès de Tarragona, sinó com a portaveu de centenars de direccions que, des de fa anys, assumeixen la complexa gestió de
les avaluacions externes. Quan afirma que «no es pot pretendre fer creure que 51 centres a la vegada s’estan equivocant», posa el focus allà on probablement correspon: en els mecanismes de supervisió i validació del sistema. La mateixa consellera d’Educació ha evitat atribuir responsabilitats als centres i ha admès que cal aclarir què va fallar abans d’assenyalar culpables. Però cal escoltar també els professionals que coneixen el funcionament quotidià dels centres i que alerten que un error d’aquesta magnitud no havia succeït mai. La confiança en el sistema educatiu passa també per protegir el prestigi dels seus professionals.
TAquesta visió de connexions entre el litoral i l’interior és necessària, cal teixir una malla entre el litoral i l’interior del país
Una altra mancança és la desaparició o inacabada CC246 ( Ctra. de la Santa Creu de Calafell que surt de la Plaça Espanya passa per L’Hospitalet, Sant Boi, Gavà, Castelldefels, costes de Garraf, Sitges etc.), només es va fer de Vilanova i la Geltrú fins a Sitges i de Vilanova i la Geltrú fins a Cubelles. En aquest territori forçosament l’alternativa a aquesta carretera és anar a la C32, autopista de peatge Pau Casals. La millora de la carretera C15 de Vilanova i la Geltrú fins a Manresa, passant per Canyelles, Olèrdola, Vilafranca fins a Igualada ha estat tot un encert. Aquesta visió de connexions entre el litoral i l’interior és necessària, cal teixir una malla entre el litoral i l’interior del país. És exactament igual de necessari ferho també amb el ferrocarril.
La pregunta sempre és la mateixa: per què triguem tant a tenir Catalunya ben comunicada si, per un cantó, el país ha d’acollir més població, ara 8´6 milions de persones, i algú ja comenta que anem i de forma ràpida cap els 10 milions?. Pel que fa a la vegueria Penedès, cal millorar la mobilitat per les persones i per a la indústria. Som un territori ròtula, però amb un alt dèficit de infraestructures.
De franc no hi ha res, però fem-ho ja.
Així ho veig.
ot coincidint amb la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de derogar la mesura impulsada pel president Donald Trump que pretenia limitar el dret constitucional de ciutadania als nascuts al país, el Partit Popular i altres formacions han recorregut davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea la regulació que afecta més d’un milió de residents estrangers a l’Estat espanyol. Són dos moviments que, amb matisos diferents, reflecteixen un mateix debat: com gestionar el fenomen de la immigració, accelerat des de l’inici d’aquest segle i percebut de manera molt diversa per les societats receptores.
Nacionalitat, com nació i també nacionalisme, provenen etimològicament de nàixer. Fan referència al lloc on es produeix un fet biològic universal: el naixement. El jus soli és el dret que s’adquireix pel fet de néixer en un determinat territori. Hi ha un altre principi, no menys vinculat al fet biològic del naixement: el jus sanguinis, segons el qual la nacionalitat s’adquireix a través dels progenitors.
Al llarg de la meva vida professional vaig assistir centenars de parts i vaig signar altres tants certificats de naixement. La rutina em va fer oblidar sovint la transcendència jurídica d’un gest aparentment tan senzill: certificar que un ésser humà havia nascut d’una mare determinada, en una data, una hora i un Estat concrets. Aquest document és molt més que una constatació mèdica: és la porta d’entrada a un conjunt de drets i obligacions.
Sovint preguntem a una persona d’on és. Ho fem per curiositat, perquè el seu accent, la seva fesomia o la seva llengua ens criden l’atenció, o simplement per iniciar una conversa.
Però quan es tracta de travessar fronteres o exercir drets, la resposta ja no és només sentimental: cal una documentació que acrediti la identitat i la nacionalitat.
Els cognoms també expliquen històries. Els qui portem un cognom toponímic —el nom d’un poble o d’una ciutat— conservem el rastre d’un origen, encara que sigui remot. Però l’origen i el lloc de naixement no sempre coincideixen.
certada per a tantes persones que, de joves, van haver d’abandonar el poble, el país o la terra on havien nascut. Les migracions —per feina, estudis o, massa sovint, per necessitat— fan que milions de persones tinguin fills lluny del seu lloc d’origen. Per a alguns, el jus solis és poc més que una circumstància administrativa; per a d’altres, determina decisivament el seu futur.
Sovint preguntem a una persona d’on és. Ho fem per curiositat, perquè el seu accent, la seva fesomia o la seva llengua ens criden l’atenció, o simplement per iniciar una conversa
L’exemple més universal és probablement el de Jesucrist. Conegut com a Jesús de Natzaret o el Galileu, milions de persones commemoren cada 25 de desembre el seu naixement a Betlem de Judea, avui ciutat palestina de majoria musulmana. Segons la tradició evangèlica, Josep i Maria hi havien anat per complir el cens ordenat per l’autoritat romana. La història il·lustra fins a quin punt els desplaçaments humans i les obligacions polítiques condicionen el lloc on neix una persona. Al capdavall, cadascú acaba sent d’allà on se sent i d’on diu que és. L’escriptor madrileny Paco Umbral afirmava que «hom és d’on ha fet el batxillerat», una metàfora de l’etapa en què es construeix bona part de la nostra identitat. La frase és especialment en-
Migrar és una constant de la història de la humanitat. Des que l’Homo sapiens va sortir de l’Àfrica oriental, els desplaçaments han modelat pobles, llengües i cultures. La Segona Guerra Mundial va provocar el desplaçament d’uns seixanta milions d’europeus, mentre les fronteres canviaven una vegada i una altra, convertint-se en simples ratlles sobre un mapa. Als Estats Units —on Donald Trump va intentar restringir el jus solis—, llevat dels pobles indígenes, tota la població és descendent d’immigrants. I avui, prop de quaranta-set milions de persones que viuen a Europa han nascut fora del país on resideixen. Les fronteres i les lleis de nacionalitat són construccions polítiques que evolucionen amb el temps. Les persones, en canvi, continuen naixent, emigrant, arrelen i formen noves famílies, tal com ho han fet sempre. Potser ha arribat el moment d’abordar aquest debat amb menys apriorismes i més coneixement de la realitat, perquè els drets de les persones no haurien de dependre tant de les emocions del moment com d’una reflexió serena sobre el món en què vivim.
Jus soli
k Tribuna k
Xavier Allué Tarragona
Jordi Sánchez Exalcalde de Calafell
k Tribuna k
La sepultura dels Dalmaus de l’Argilaga a l’església del Catllar
Encastada a una paret darrera de l’església del Catllar hi ha una làpida on es pot llegir: SEPVULTVRA ANTIGVA Y REEDIFICADA PER JPH DALMAV Y REFI DE LA ARGILAGA PER ELL Y LOS SEUS EN LO AÑY 1781. Devia ser tallada per un picapedrer local i les lletres presenten variacions rústiques respecte a la tipografia del cànon romà. Aquestes làpides solien estar integrades al paviment de l’església i donaven lloc a una cripta o cavitat subterrània.
Josep Dalmau Refí († 1805) era fill de Josep Dalmau Ribalta i Josepa Refí Vidal. Es va casar amb Teresa Domingo Romeu i amb Gertrudis Buscallà. Del primer matrimoni va néixer Josep Dalmau Domingo († 1765), el qual es va casar amb Teresa Boada i es va enterrar dins de l’església de l’Argilaga.
L’iniciador de la nissaga va ser en Joan Baptista Dalmau. Entre aquest i Josep Dalmau Refí hi ha quatre generacions. Aquest Joan Baptista va ser batlle de Montbuí, càrrec elegit pel comte del Catllar. Era el seu representant i s’encarregava de la justícia i dels impostos. Era una persona amb poder i prestigi. En el testament del 1693 i el codicil de 1696 va demanar ser enterrat a l’església de Sant Joan Baptista del Catllar. El 1700 ho va demanar la seva vídua Maria Elias de l’Om. El 29 de març i el 24 de desembre els seus cadàvers van ser dipositats a dit temple.
Del matrimoni de Joan Baptista († 1700) i Maria Elias († 1700) va néixer Josep Dalmau Elias. Aquest es va casar amb Teresa Manyé († 1711) i van tenir Gabriel Dalmau Manye († 1724). Aquest es va enterrar en «el vas de la casa». Gabriel Dalmau es va casar el 1704 amb Tecla Ribalta (†1739). Aquesta va demanar ser enterrada dins la capella del sant Crist de l’església del Catllar. D’aquest matrimoni va néixer Josep Dalmau Ribalta († 1750) i en el seu testament es parla de «la sepultura dels Dalmaus». Un sacerdot de Bràfim de nom Josep Dalmau Manyé († 1768) va demanar ser inhumat a “la sepultura dels seus avantpassats” de l’església del Catllar.
La construcció de la nova església del Catllar a les darreries del segle XVIII va destruir la sepultura. Tradicionalment s’havia llegit la data 1751 a la làpida. Lectures noves parlen de l’any 1781. En el Capbreu de 1753 apareixen els pubills de Josep Dalmau de l’Argilaga. En aquest cas segurament es tracta de Josep Dalmau Refi ja que Josep Dalmau Ribalta va morir el 1750. Pubills feia referència als hereus o successors de la família.
L’any 1753 es va concedir la llicència per fer un cementiri a l’Argilaga,
Marc
Dalmau
Arqueòleg i historiador
d’aquesta manera els seus habitants s’estalviaven de fer una hora i mitja de camí per enterrar els cadàvers al Catllar. No te sentit reedificar una sepultura al Catllar quan a l’Argilaga ja es disposava d’un cementiri propi si no era per un desig de distinció social i continuïtat històrica.
La làpida es troba a una paret exterior i no dintre de l’església. A més a més no està situada a la paret del temple sinó en un edifici contigu. L’ancestre més antic en enterrar-se al Catllar va ser Joan Batista. La sepultura devia ser destruïda a finals del XVIII. Josep Dalmau Refí va voler reedificar-la de nou. Aquesta obra s’hauria de relacionar amb jerarquia econòmica, poder polític i diferenciació social.
diu que els hereus de Josep Dalmau tenien una casa amb cisterna, corrals, obrador d’oli i safarejos. Els Dalmau, els Domingo i els servites eren els propietaris i terratinents del lloc. Tant en el capbreu de 1695 com el de 1753 els Dalmau tenien una torre i pagaven al comte del Catllar una tassa d’aigua. Aquesta torre estava ubicada on hi ha la casa Ca Manyé.
El
comercio y el agua: una fuerza que no admite puertas k Tribuna k
LEls rics i poderosos s’inhumaven a l’interior del temple com a símbol de fe i poder. Els seus successors també s’hi van enterrar esdevenint el lloc d’inhumació de la família
En Joan Baptista i la seva esposa es van enterrar dins de l’església del Catllar. Al fossar vell s’enterrava la major part de la població i estava ubicat al costat de l’església. Els rics i poderosos s’inhumaven a l’interior del temple com a símbol de fe i poder. Els seus successors també s’hi van enterrar esdevenint el lloc d’inhumació de la família. És possible que aquest enterrament s’ubiqués a la capella del sant Crist com mostra la petició testamentaria de Tecla Ribalta.
as recientes declaraciones del presidente estadounidense Donald Trump, en las que afirma haber ordenado la suspensión de todo el comercio con España tras calificarla de «socio pésimo» en la OTAN, vuelven a situar en primer plano una cuestión que trasciende la coyuntura política: la naturaleza profunda del comercio y su resistencia a ser detenido por decreto. No es la primera vez que el mandatario formula esta amenaza; ya en marzo, tras el veto de Moncloa al uso de las bases de Rota y Morón, prometió «cortar todo el comercio». La reiteración del gesto revela más sobre la lógica del intercambio humano que sobre la propia disputa diplomática. El comercio es, en esencia, una actividad tan antigua como la Humanidad pensante. Surgió de manera espontánea, casi simultánea al despertar de la conciencia: dos individuos que descubren que pueden mejorar su vida intercambiando aquello que poseen. Desde ese origen elemental, el comercio ha fluido a través de épocas, culturas y sistemas políticos, adaptándose a cada forma de organización social sin perder su impulso fundamental.
Por eso, intentar clausurarlo por completo —ponerle puertas, levantar muros, decretar su interrupción absoluta— suele producir efectos similares a los de intentar detener el agua. El agua siempre encuentra una grieta, un cauce alternativo, un modo de seguir su curso. El comercio también. Allí donde se cierran fronteras, surgen rutas nuevas; donde se imponen prohibiciones, aparecen formas alternativas de intercambio; donde se restringe la circulación de bienes, emergen redes informales que la sustituyen. No por desafío, sino por naturaleza.
Un document del 1805 ens diu que a l’església de sant Roc de l’Argilaga hi havia dos sepultures de les famílies de Josep Dalmau i Josep Domingo. Josep Dalmau Refí va morir aquest mateix any i va ser sepultat en la tomba pròpia de la seva casa al temple de l’Argilaga.
Joan Baptista es va convertir en l’hereu de la casa d’Elies gràcies al matrimoni amb Maria. La propietat dels Dalmaus havia estat de Joan i Anton Elies al segle XVI. El capbreu de 1753
Amb la construcció de la nova església del Catllar es devia enderrocar la sepultura dels Dalmaus. En Joan Dalmau Refí contemplava com finalitzava l’època en que els seus familiars s’hi enterraven i va decidir reedificar la seva tomba com a símbol del seu noble llinatge. La làpida no es devia arribar a col·locar mai a dintre de l’església i es va instal·lar en el seu lloc actual. Algunes veus diuen que es va situar fora com un avís ja que el comportament dels habitants de l’Argilaga no havia estat l’adequat i no es mereixien de ser enterrats al seu interior. Hi ha una llegenda que diu que fins que la làpida no es col·loqui en lloc sagrat, la família i el poble no descansaran en pau.
Las palabras de Trump, más allá de su impacto diplomático, ilustran esta condición. La idea de suspender “todo el comercio” entre dos países con economías profundamente interdependientes es, en la práctica, tan difícil de ejecutar como impedir que un río avance. Las cadenas de suministro, los flujos financieros, los contratos vigentes, las necesidades de empresas y consumidores, los vínculos tecnológicos y logísticos: todo ello conforma un entramado que no se detiene de forma súbita. Puede desviarse, ralentizarse, transformarse, pero no desaparecer.
Esto no significa que las decisiones políticas carezcan de efecto. Las regulaciones, sanciones y vetos pueden modificar el curso del intercambio, encauzarlo o tensionarlo. Pero incluso en esos casos, el comercio actúa como el agua ante un obstáculo: se reorganiza, busca alternativas, encuentra resquicios. La historia económica está llena de ejemplos en los que las restricciones han generado rutas inesperadas, intermediarios nuevos o soluciones creativas para mantener el flujo.
Comprender esta dinámica es esencial para interpretar el presente. En un mundo interconectado, donde las economías dependen unas de otras en múltiples niveles, la idea de “cortar todo el comercio” es más una declaración de intención política que una posibilidad real. El comercio, como el agua, no admite puertas herméticas. Es una fuerza natural de la vida humana, una expresión de su capacidad de intercambio, cooperación y necesidad mutua.
En definitiva, las tensiones diplomáticas pueden alterar la superficie del río, pero no su existencia. La tarea de los responsables públicos no es intentar detenerlo, sino comprender su naturaleza, acompañar su curso y, cuando sea necesario, guiarlo hacia cauces más justos, equilibrados y sostenibles.
Ricardo Mor Solá Diplomático
Sepultura dels Dalmaus a l’església vella del Callar. AI
Necrològiques
Reus
Ramon Torres Piñol.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori Municipal.
Antònia Fontgivell Caparó.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Reus.
Azucena Parrilla Pérez.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal.
Isidoro Jiménez Pérez.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus.
Núria Bargalló Vendrell.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori Municipal.
Lluís Sotoca Girona.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h a la Parròquia
Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus.
Ferran Altès Armengol.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.
Valls
Maria Bargalló Domènech.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori Mémora de Valls.
Cambrils
Ramona Sanuy Cudos.
Ha mort als 82 anys. El funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora de Cambrils.
Càmping Prades Park celebra 35 anys amb una jornada commemorativa
Aniversari l Càmping Prades Park va celebrar el darrer dissabte el seu 35è aniversari amb una jornada commemorativa compartida amb les persones allotjades al complex. La celebració va incloure activitats per a totes les edats, animació, música i diversos moments de reconeixement a les persones que han contribuït al creixement del projecte. Un dels instants més emotius va ser l’homenatge a la família fundadora, formada per Josep Sans i Margarita Vilamajó, així com el reconeixement a l’equip directiu. Durant l’acte també es va lliurar una il·lustració creada per l’artista lleidatana Alexandra Balaguer, que representa la trajectòria i l’essència del càmping. Fundat el 1991, el complex va néixer amb la voluntat d’aprofitar l’entorn natural de Prades per crear un espai de vacances familiar, proper i vinculat al territori. Actualment Dídac i Mireia Sans, segona generació de la família, lideren el projecte, mantenint els valors dels inicis i adaptant les instal·lacions i els serveis a les noves necessitats dels visitants. l Redacció
Avui felicita als que es diuen: Caterina, Víctor, Nazari, Cels i Ursus
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Estaràs contradictori en la teva manera d’actuar. D’una banda vols bullici de l’altra relaxació soledat. La parella t’ajudarà a trobar l’equilibri.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Novetats en l’àmbit financer juntament amb el coneixement de persones importants que t’aportaran suport. Bon moment per iniciar empreses.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No permetis que la lentitud dels altres perjudiqui les il·lusions. Llança’t a conquerir els objectius sense esperar ajuda. Marca el teu propi ritme.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Deixa de donar consells i pensa si el que dius ho vols per a tu. Predica amb l’exemple. Analitza si no t’estàs oblidant de cuidar la parella.
23/08 al 22/09 VERGE
Sentiràs algunes paraules que no t’agradaran gens, fruit de les enveges d’algú que no dona la cara. Mantén-te ferm en les teves idees.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et veuràs en una situació curiosa on coneixeràs un personatge fora de sèrie. Sigues amable amb els nous coneguts: et poden aportar.
BESSONS
21/05 al 20/06
És fàcil que apareguin conflictes amb gent important. El teu to dogmàtic s’accentuarà no t’ajudarà gaire. Mantén-te en segon pla.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No tinguis por de mostrar-te tal com ets. Es resoldran problemes familiars. Activa’t entra de ple en el joc que els altres semblen voler fer; confia més en tu.
20/01 al 18/02 AQUARI
Avui tindràs el caràcter molt exaltat. Tant a la feina com a casa seràs centre d’atenció i se t’entendrà a la primera. Avanços socials econòmics.
21/06 al 22/07 CRANC
Assumptes d’última hora retardaran els teus desitjos de tranquil·litat. Connectaràs amb una persona molt activa que t’ajudarà. Arribada de diners.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Serà un dia molt especial: pots trobar l’amor de la teva vida o viure un ambient desitjat. Aprofita però no barregis diversió feina.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Sigues més comprensiu amb els que t’estimen. Tots podem equivocar-nos tu també ho has de reconèixer. Medita les teves paraules.
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA:
Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Antoni Brufau, Teresa Brufau Passeig Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL Tel: 600.776.788
PROFESSIONALS
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 745.008.994
SEÑOR DESEARÍA CONOCER CHICA para compañía y para paseos. Dias y horas a convenir. 14€/hora. Tel: 646.804.006
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies (r)
15:30 Clipping
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Caminant per catalunya
18:30 Converses connecticat
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies
20:30 Fot-li estiu
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li estiu
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li estiu
23:00 Notícies (r)
23:30 Efecte mosaic. Tarda CANAL REUS TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Finet pel mig
15:30 Moving
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu
18:00 Caminant per Catalunya
18:30 Converses Connecticat
19:00 Notícies en xarxa. Estiu
20:00 Notícies12. Edició vespre
20:30 Objectiu Sagrada Família
21.10 Gaudeix la festa
21:30 Pista oberta
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Objectiu Sagrada Família
23.10 Gaudeix la festa
23:30 Pista oberta
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Sentiria odi contra algú o alguna cosa. Comença un crit. Existeix. 2. Despullaré. Antics emperadors de Rússia. 3. Dues lletres juntes. Situa dins del seu lloc. 4. Ocell que ve de l’est. Alcoholitzades. Mal sense principis. 5. Cinquanta tots junts. Fusta de l’heura. Poesia. 6. Reial sense la part que ho confirma. Metall valuós. Coneixement. 7. Cridar com un gat. Proposició d’una idea. 8. Fer alguns nusos seguits. Joc de taula. N’hi ha dues en totes. 9. Cel sense entrada. Deixa tot ben ple d’aigua. Societat anònima. 10. Geli. Estan dins els eixos. 11. Anima el foc. Una d’oberta. Enmig de la fira. Cinquanta-un. 12. Resta les vocals. Entretingudes. VERTICALS: 1. Deixi el cabell arrissat. Dir no rotundament. 2. Portava. Allunyen els mals esperits. 3. Noi alegre girat. S’ajunta amb un amic. Unitat de mesura informàtica. 4. Talla al revés amb dents de ferro. Resarà. 5. L’han tornat a absoldre. Nota musical. Dues d’ara i una d’ahir. 6. Una de vi. Acció pròpia d’un mal frare. Nen sense principis. 7. Dues de l’àtic. Les dues que faltaven. Estranya. Tres a l’inici. 8. Pobles germànics enemics dels romans. El punt més alt d’una possibilitat. 9. Pots entrar a dins. Lletra grega que ve girada. Ràbia. 10. Comença un riure. Molt pesada. Una de dos i de deu. 11. Divisions fetes com un tauler d’escacs. Pronom femení girat. 12. Una de set. Crit d’una bèstia. Després del cinc.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè en general. Tot i això, de matinada i fins a primera hora del matí són probables alguns intervals de núvols baixos al litoral i prelitoral sud i, de forma més local, a altres punts del litoral i de l’interior del quadrant nord-est.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar al litoral i prelitoral central i lleugerament més alta a la resta del territori, tot i que a punts de la meitat oest podrà pujar moderadament. La màxima pujarà de forma lleugera, tot i que en alguns sectors serà moderada, tret de punts del litoral on es mantindrà similar.
PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL Tel: 600.776.788
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
TEL. 626.010.186
MASAJISTA PROFESIONAL Tel: 643.840.135
MASAJE RELAJANTE, MUSCULAR Juan 645.412.113
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
L’any 1921, Josep Carner va fundar a Barcelona els Amics de la Poesia amb la voluntat de convertir l’entitat en un espai de referència per a la promoció de la poesia catalana, sobretot entre la societat benestant barcelonina. Aquella iniciativa va comptar, ja d’entrada, amb la complicitat de Guerau de Liost, Carles Soldevila, Ramon Sunyer, Marià Manent i J. V. Foix entre d’altres.
Més d’un segle després, i després de dècades d’inactivitat derivades de la Guerra Civil, l’exili i la postguerra, l’associació ha estat refundada amb l’objectiu de recuperar aquell esperit i adaptar-lo als reptes actuals. La nova etapa, iniciada el novembre del 2025, aspira a convertir-se en un punt de trobada de poetes, lectors i amants del gènere de tots els territoris de parla catalana.
El principal impulsor de la iniciativa és Aarón de Balaguer i Marquina, actual president de l’entitat. Ho va fer després de constatar, durant els seus estudis de Filologia Catalana, que l’associació creada per Carner mai no havia reprès la seva activitat. «Em va semblar que teníem el deure de recuperar-la. En part, és gràcies als nostres predecessors que avui tenim una literatura catalana de gran qualitat i una llengua plenament apta per expressar qualsevol realitat», explica.
Més enllà de la idea original
El primer que va fer va ser connectar amb altres poetes i persones vinculades a la literatura per donar forma al projecte. Actualment, l’entitat aplega un perfil divers, amb socis d’edats molt diferents. «Som, sobretot, amants de la poesia. A la majoria ens agrada llegir-ne, molts n’escrivim, encara que no tothom ha publicat llibres. Tenim gent que supera la cinquantena, però també joves de divuit anys», assenyala.
Tot i reivindicar el llegat noucentista de Carner, els nous Amics de la Poesia volen anar més enllà del marc original estenent l’activitat arreu dels territoris de parla catalana. «Volem ser la casa gran de la poesia catalana, no com una editorial, sinó com una associació oberta que representi tots els poetes en català», afirma De Balaguer.
Per al president, la poesia continua ocupant un espai
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Associacions l L’entitat, fundada pel poeta el 1921 i refundada el 2025, vol convertir-se en un punt de trobada dels amants de la poesia dels territoris de parla catalana
Amics de la Poesia: recuperant el llegat de Carner
Membres dels Amics de la Poesia el passat Sant Jordi. Cedida
Territoris de parla catalana
Carner va fundar el grup per a la societat benestant barcelonina, ara se’n vol ampliar l’abast
massa discret dins del panorama cultural. Recorda que «ja és un gènere minoritari i, en català, encara ho és més». Per això reclama una implicació més gran tant de les institucions com dels agents culturals. «La poesia necessita més visibilitat. Per exemple, per Sant Jordi no té sentit que les llistes dels llibres més venuts només diferenciïn entre Ficció i No-ficció. La poesia és un gènere propi i hauria de tenir el seu espai, perquè això també ajudaria a despertar la curiositat de nous lectors», defensa.
Malgrat que la refundació és recent, l’associació ja ha començat a posar en marxa
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
activitats. Entre les iniciatives consolidades destaquen els Jocs Florals, que aquest any han celebrat la segona edició amb una participació que s’ha incrementat respecte a la de l’any passat.
La nova junta també vol acostar la poesia als més joves incorporant formats més actuals. Entre els projectes hi ha l’organització de slams, concursos de glosa i activitats relacionades amb el freestyle. «Al capdavall, el rap també és poesia. Volem que els joves que s’interessen per aquests llenguatges trobin aquí un espai on compartir aquesta passió», explica.
Els Amics de la Poesia mantenen oberta la incorporació de nous socis i confien que aquesta nova etapa contribueixi a reforçar la presència social de la poesia catalana. «Volem fer coses per la poesia i fer que el jovent s’hi engresqui. Tothom que estimi la poesia, sigui des de la lectura, l’escriptura o altres formes d’expressió, hi és benvingut», conclou el president.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k El Vigilant del Camp
La Musa del Camp
Per tancar la temporada i per celebrar que, un altre any, en aquesta casa m’han deixat escriure sempre el que m’ha donat la gana (cosa que no puc dir de gaires més llocs), em permetré una llicència poètica. Faré servir paraules de Josep Aladern, el nacionalista camptarragoní més ben parit que ha donat aquest país i que, a “El Camp de Tarragona, vist del campanar de Reus estant” ens va saber clixar com ningú no ho ha fet. L’alcoverenc ens hi va descriure: «Quin és son caràcter? Ni jo mateix ho sé. Solament sé que a l’estiu té quelcom de paradís [encara no havia arribat el canvi climàtic], i no poc d’infernal a l’hivern amb ses ventades; que els seus homes adoren Déu amb fanatisme o el maleeixen com a la cosa més ordinària; que un senzill deure fa vessar la pròpia sang o una fútil paraula fa vessar la d’altri, segons impulsi la sang grega o la sang mora barrejada en les nostres venes; que ni l’odi ni l’amor duren; però com el llamp, són violents». Però Aladern també intuïa que sí que hi ha algun amor etern, i per això va compondre un poema que hauria de ser el nostre himne, “La meva musa”: «Al Camp de Tarragona jo tinc ma humil caseta voltada d’oliveres de fulla sempre verda. Del Camp de Tarragona ma musa és jardinera; dels boscos és la fada, del mar és la sirena. Per ço del bosc em porta la mel de l’Abellera, amb poms de farigola, de romaní i de ginesta. Sovint també li agrada petjar les platges belles d’aquesta mar llatina que el seu jardí li besa; i marinera airosa, del mar endins navega i al ritme de les ones reviu els cants de Grècia.» Bon istiu (el que quedi després de l’eclipsi).
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Miquel Bonet Escriptor
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
