21
Drets Socials
Judicial 20
L’Audiència Nacional eximeix Pujol de declarar pel seu estat de salut i queda exonerat de la causa
Laboral 8
La Generalitat preveu contractar en poques setmanes un assistent psicològic pels treballadors del servei 112
De la solitud de la Nevenka al reconeixement de les diferents formes de violències masclistes
A Tarragona ciutat, el temps mitjà de resolució dels Serveis de Valoració de la Dependència és de 221 dies, segons dades del maig de l’any passat, la segona xifra més alta de Catalunya
Tarragona 4
Després d’anys envoltada de bastides, l’epicentre del call jueu ja ha estat rehabilitat i llueix nova il·luminació
Serveis públics
Territori l Es treballarà a partir de Reus Energia i es preveu fer una primera prova amb la capital del Baix Camp i Tarragona
John Bugarin
L’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona ha encarregat l’elaboració d’un estudi per analitzar les vies jurídiques existents per impulsar una eina metropolitana orientada a la prestació de serveis energètics a nivell municipal. Aquest document haurà de permetre identificar les opcions disponibles i les corresponents fórmules legals per avançar cap a una gestió més sostenible, eficient i coordinada de l’energia al territori.
La redacció de l’informe s’ha adjudicat a la consultora especialitzada SAMSO EDS SL, amb trajectòria en dret vinculat a la transició energètica i en l’estudi de models públics de gestió. Aquest treball, inclòs en el Pla de Treball de l’associació metropolitana, servirà per examinar diferents escenaris jurídics — com ara la configuració d’un mitjà propi, la creació d’una empresa pública o altres mecanismes de cooperació— i valorar-ne tant els beneficis com els riscos, així com les possibles vies d’implantació.
Segons ha pogut saber Diari Més, la idea és que el desplegament de la futura proposta es faci de forma gradual. Inicialment, el projecte es desenvoluparà només amb Tarragona i Reus, amb l’objectiu de validar el model escollit i, posteriorment, s’obrirà l’estructura a la resta d’ajuntaments. L’anàlisi partirà del bagatge i l’experi-
ència acumulada amb Reus Energia, la comercialitzadora i productora elèctrica pública que forma part de l’empresa Reus Serveis Municipals SA. En l’estudi, es contemplarà la possibilitat d’ampliar el seu àmbit d’actuació per donar cobertura també a Tarragona i, en el futur, esdevingui un servei d’abast metropolità.
Entre les alternatives que es valoraran, s’inclou la declaració de Reus Energia com a mitjà propi per part de l’Ajuntament de Tarragona o la creació d’una nova empresa pública participada pels consistoris de Reus i Tarragona —amb la integració de l’actual estructura de Reus Energia—; així com la constitució d’un consorci participat amb la possible incorporació d’altres municipis i actors privats. També es posarà sobre la taula la possibilitat d’aprofitar estructures existents com la Mancomunitat per a la gestió integral de residus urbans.
El document incorporarà una anàlisi per comparar les diferents propostes i una
L’Associació per a l’Impuls Metropolità ho ha adjudicat a SAMSO EDS SL
S’avaluaran altres opcions com la creació d’un consorci participat
avaluació mitjançant metodologia DAFO per identificar fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces de cada escenari. L’objectiu d’aquest informe —que s’elaborarà en quatre mesos aproximadament— serà facilitar la selecció de la fórmula més adequada. Després de realitzar una diagnosi inicial amb recopilació d’informació i plantejament d’alternatives, es redactarà l’estudi complet. Finalment, un cop escollida la millor opció, s’elaborarà el full de ruta per posar-la en marxa.
Una «eina compartida» «És un primer pas per analitzar amb rigor què podem fer com a territori en un àmbit tan estratègic com l’energia», destaca el president de l’Associació per l’Impuls Metropolità, Roc Muñoz, qui insisteix que «no implica cap decisió prèvia, sinó la voluntat de disposar de tota la informació per valorar si té sentit avançar cap a una eina compartida». En aquest sentit, subratlla que es tracta d’una oportunitat «per millorar la sostenibilitat del sistema energètic, incrementar la capacitat de control sobre els costos municipals i disposar d’instruments per donar resposta a situacions de vulnerabilitat energètica».
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, també defensa que «la manera més eficient d’afrontar els reptes energètics actuals —tant pel que fa a la generació com a l’em-
Rubén Viñuales Alcalde de Tarragona
«La col·laboració entre Tarragona i Reus permet sumar capacitats, optimitzar recursos i avançar cap a un model energètic més sostenible i beneficiós per a la ciutadania»
magatzematge i l’autoconsum— és fer-ho des d’una escala metropolitana». El batlle remarca que la col·laboració amb Reus permet «sumar capacitats, optimitzar recursos i avançar cap a un model energètic més sostenible, autònom, resilient i beneficiós per a la ciutadania». Pel que fa a l’anàlisi, diu que ha de servir per «trobar la millor fórmula
Sandra Guaita Alcaldessa de Reus
«La necessitat d’abaratir costos, reduir la dependència exterior i apostar per l’autoconsum és comuna. Si es pot, cal explorar les solucions d’abast supramunicipal»
jurídica per fer-ho possible amb garanties».
Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, recorda que «l’àmbit energètic és un dels que es va identificar des del primer moment que es podia treballar des d’una perspectiva metropolitana». En aquest sentit, apunta que la necessitat d’abaratir costos, reduir la dependència
Roc Muñoz
President Associació Impuls Metropolità
«Aquesta anàlisi no implica cap decisió prèvia, sinó la voluntat de disposar de tota la informació per valorar si té sentit avançar cap a una eina compartida»
exterior i apostar per l’autoconsum és «comuna», i que, si es poden trobar solucions d’abast supramunicipal — com ja s’ha fet amb l’aigua o els residus—, «cal explorar-les». També destaca que, a partir de l’experiència amb Reus Energia, han posat a disposició de l’Associació el seu «coneixement i expertesa a l’hora de prendre decisions».
Imatge d’arxiu de la presentació de l’estratègia metropolitana en un acte celebrat el passat mes de febrer. Cedida
L’apunt
L’Associació per l’Impuls
Metropolità té tres estudis en marxa
Des del passat mes de març, l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona ha impulsat fins a tres estudis diferents amb l’objectiu de reforçar el desenvolupament del projecte territorial que vol impulsar l’ens. El primer va consistir en la definició del model de la futura Agència de Competitivitat
i Atracció d’Inversions per concretar-ne les funcions, els serveis, els mecanismes de coordinació i el full de ruta per a la seva posada en marxa. A inicis d’abril, també es va impulsar un informe qualitatiu sobre la mobilitat als municipis de la demarcació, amb la intenció de millorar la connectivitat i avançar cap a un model metropolità més eficient, ben coordinat i útil per a la ciutadania. Ara, s’hi suma un tercer encàrrec per analitzar la viabilitat d’una nova empresa pública energètica.
Política l L’alcaldable mostra la voluntat de reeditar la coalició amb Podem, que assegura no haver pres cap decisió encara
John Bugarin
Jordi Collado tornarà a ser el candidat dels Comuns a Tarragona a les eleccions municipals del 2027 després d’obtenir l’aval de la militància en un procés de primàries que va iniciar el partit el passat 8 d’abril. «Hem estat decisius en molts moments aquest mandat, però crec que és el moment de fer un salt polític», va afirmar ahir l’actual portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament, qui va reivindicar la feina feta durant els últims tres anys i va defensar la continuïtat del projecte.
«Hem aconseguit destacar i marcar alguns temes. Especialment, l’habitatge, però també la mobilitat, l’educació o la tarifació social en impostos i taxes», va assenyalar. L’alcaldable va assegurar que afronta aquesta nova etapa amb suport intern i la motivació renovada: «L’accepto amb alegria i amb motivació». Amb la mirada posada en el futur, Collado considera que és moment de fer un pas endavant i defensa que han d’aspirar a tenir més capacitat d’incidència. «Quan som capaços de condicionar els
acords, la ciutat tira a l’esquerra de manera decidida i protegeix la gent més vulnerable», va remarcar. El coordinador dels Comuns a Tarragona, Toni García, va detallar que en el procés de primàries només es va presentar la candidatura encapçalada per Collado, que va obtenir «el 40% dels avals possibles». El 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, es va formalitzar la seva proclamació com a alcaldable per segona vegada consecutiva.
Ara fa tres anys, Collado ja es va imposar a Àngels Pérez
L’actual portaveu d’ECP ha rebut el 40% dels avals possibles
(39 vots a 32) en les eleccions internes celebrades pels Comuns i va acabar liderant la candidatura conjunta amb Podem a les municipals del 2023. Tot i el convuls mandat que va viure la coalició —amb la dimissió de Carla Aguilar i l’expulsió d’Hermán Pinedo—, En Comú Podem va aconseguir mantenir la seva representació al consistori amb dos regidors.
Reeditar l’aliança Collado va expressar clarament la voluntat de reeditar la fórmula d’ECP en els pròxims comicis. «Comuns té clar que la coalició té sentit i ha de seguir avançant», va afirmar el portaveu municipal, tot assegurant que «el que funciona no es toca» i que la intenció és «anar més enllà». En aquest sentit, va indicar que «l’espai està obert sempre» i que el projecte pot créixer com a referència de l’esquerra alternativa, incorporant nous actors. Des de Podem, però, van assenyalar en un comunicat que «no s’ha pres cap decisió sobre les persones que representaran l’organització ni sobre la fórmula amb què es concorrerà» l’any que ve. El partit apunta que aquest debat forma part del calendari estatal que es desenvoluparà «en els pròxims mesos de manera coordinada arreu del territori».
Malgrat l’anunci d’ahir, Collado va voler rebaixar el to electoralista i centrar-se en el tram final del mandat. «Ens queden molts mesos de treball, hi ha molt a fer», va advertir l’alcaldable.
Patrimoni l L’epicentre del call jueu de la ciutat estava sostingut amb
Oriol Castro Sanz
Després d’anys d’espera, per fi, Ca la Garsa ja s’ha rehabilitat. El que va ser l’epicentre del call jueu de Tarragona portava des del 2018 sostingut per unes bastides, fruit d’una actuació d’urgència. Aques-
tes estructures no s’havien pogut treure fins ara, quan s’han consolidat les estructures existents en la cantonada entre plaça dels Àngels i carrer Talavera, que torna a estar obert. «Serà un nou centre de la ciutat, ple de vida. Un espai que torna. Fins ara no s’havia
pres la decisió ferma de recuperar-lo», va dir ahir Rubén Viñuales, l’alcalde, en l’acte d’inauguració, al qual també va assistir Lluis Maria Moncunill, propietari de l’edifici adjacent i home clau per la recuperació d’aquest patrimoni. «Tot va ser gràcies a ell, que
Societat l Les inscripcions s'obriran aquest dijous a les 10 hores, amb un total de 3.200 places disponibles
Redacció
L’Estiu Jove de Tarragona celebra 40 anys amb una programació que acull més de 115 propostes i un total de 3.200 places. Com és habitual, l’edició d’enguany es desplegarà durant els mesos d’estiu arreu de la ciutat i inclourà activitats de lleure educatiu, cultura, esport, salut, formació i participació juvenil. A més, incorpora una programació especial en el marc del Dia Mundial de la Joventut, el 12 d’agost, que s’escamparà per totes les zones del municipi ,amb cinc activitats destacades que tindran lloc entre el
10 i el 14 d’agost. La proposta inclou una setmana de circuits d’aventura, una intervenció mural a l’espai públic, activitats vinculades a l’eclipsi total i el pas del Tour de França per Tarragona i una nit jove amb concerts i DJ, coorganitzada amb la Conselleria de Cultura, amb artistes com Sra. Tomasa, Compota de Manana i Wu Shid. També es repetirà la Korean Vibes Week, amb una programació ampliada dedicada a la cultura coreana i el K-Pop, després de l’èxit de l’any anterior. Un altre esdeveniment que
serà un eix destacat de l’edició és el pas del Tour de França per la ciutat de Tarragona, el proper 5 de juliol. Amb aquesta temàtica s’ha organitzat l’enigma El Contrarellotge del Tour o activitats esportives, com la primera cursa d’hidropedals que es realitza a Tarragona, o les classes magistrals i exhibicions Ciclo Indoor Kesse i el Pumptrack Sprinter.
«l’Estiu Jove 2026 es configura com una proposta àmplia, diversa i transversal, que reforça el compromís municipal amb el lleure educatiu, la participació juvenil i la cohesió territorial», va afirmar
va veure des de casa seva que alguna cosa no anava bé quan s’hi volien fer pisos», va afegir el batlle.
Les obres de consolidació s’han centrat en quatre línies d’acció. D’una banda s’ha efectuat el recalç dels fonaments del mur del carrer Ta-
«Serà un nou centre de la ciutat, ple de vida. Un espai que torna»
lavera; s’ha estabilitzat i cosit les esquerdes existents; s’ha reforçat i millorat els materials dels arcs i s’ha fet un sanejament general per tal de retirar tots els elements degradats de les estructures que han perdut la seva funció, així com la reobertura dels carrers als vianants.
A més, com a millora del contracte, també s’ha aprofitat per instal·lar nova illuminació ornamental que posa en valor les arcades de Ca la Garsa. S’han installat quatre llumeneres per il·luminar els arcs grans des de la seva part inferior, dues més per il·luminar els arcs del passatge i una per al seu interior. A més, dos projectors per il·luminar des de l’exterior. El pressupost d’adjudicació de l’obra ha estat de 109.796,38 euros i ha tingut una durada aproximada de cinc mesos. En paral·lel a l’obra de consolidació, Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa), en el marc del Pla de millora de la xarxa de clavegueram, ha rehabilitat els col·lectors de la xarxa de l’entorn de Ca la Garsa i la plaça d’en Rovellat. En concret, s’ha fet un tram d’uns 20 metres amb el sistema de mànega sense obertura de rasa i un altre tram d’uns 30 metres amb obertura de rasa. Els treballs han tingut un cost aproximat de 10.000 el tram amb mànega i prop de 50.000 la intervenció amb obertura de rasa. Han estat uns treballs d’elevada complexitat per la presència de restes arqueològiques a la zona.
ahir el conseller de Joventut de l’Ajuntament, Guillermo García de Castro durant la presentació de la nova edició. Aquesta proposta s’emmarca
en el desplegament del Pla Local Tarragona Jove, que actua com a marc estratègic i operatiu i orienta les polítiques municipals de joventut
des d’una mirada integral, transversal i de drets. Les inscripcions s’obriran aquest dijous a les 10 h al web tarragonajove.org
Imatge de la protesta de la Plataforma Més Places Públiques d’I3 TGN. Gerard Martí
Educació l Les famílies denuncien que l’oferta és «insuficient» i reclamen la reobertura de línies a l’Escola Pràctiques i El Miracle
Marta Omella Blanco
Més d’una cinquantena de famílies es van concentrar ahir a la tarda davant els Serveis Territorials d’Educació a Tarragona per reclamar, un cop més, més places d’I3 als centres públics de la ciutat. La protesta arriba just abans del sorteig de desempat, que determinarà l’assignació de places. La llista definitiva es farà pública demà. «No volem que s’oblidin de nosaltres. Estem molt angoixat perquè veient les dades es corrobora que n’hi haurà que quedarem fora del sistema públic»,
va assegurar Sandra Burillo, membre de la plataforma d’afectats.
El grup alerta que hi ha més demanda de places públiques que oferta, especialment a les zones del centre, és a dir la 3 i la 4. En conjunt, la xarxa pública ofereix 545 places per a 547 sol·licituds, mentre que la concertada té 101 places vacants d’un total de 540. Així, la plataforma denuncia que aquest desequilibri obliga a moltes famílies a optar per centres que no han triat o a desplaçar-se fora de la seva zona. Assenyalen
Avui es farà el sorteig de desempat, que determinarà l’assignació
també s’ha eliminat una línia. Només la zona 1, als barris de Ponent, presenta més oferta que demanda. «Se’ns va assegurar que tothom tindria una plaça pública dins al seva zona, però amb l’oferta actual, això no serà possible», va lamentar Burillo. Tot plegat, denuncien que les decisions del Departament d’Educació s’han pres de manera «unilateral», i recorden que el plenari municipal va aprovar recentment una moció per demanar una millor planificació.
especialment els canvis de zonificació i el tancament de línies com a factors que han agreujat la situació, exigint la seva reobertura.
La zona 3 és la més tensionada, amb un dèficit de 23 places públiques i un excedent de 59 places concertades, mentre que a la zona 4, la supressió d’una línia de l’Escola El Miracle deixaria 19 famílies sense una plaça pública de proximitat. A la zona 2 l’únic excedent de places es concentra a Sant Salvador, situat a més de tres quilòmetres de l’Escola Pràctiques, on
Entre les famílies afectades hi ha la de la Fanny Asencio, veïna de la zona 3, que ha sol·licitat només escoles públiques. La seva primera opció, l’Escola Saavedra, té una forta demanda. «Hi ha 34 sol·licituds per 17 places i, un cop descomptes les reserves, en queden molt poques. Si no entrem, ens quedarem sense cap escola pública de la zona», va explicar. «No sabem què passarà. Potser ens oferiran una plaça a Sant Salvador, però això trenca totalment la conciliació familiar», va lamentar. Tot i això, va assegurar que es mantindran ferms en la seva aposta per la pública: «No volem renunciar-hi». Un altre cas és el de la Natàlia Martínez, que partia amb més puntuació en el procés, però els canvis en la zonificació i l’oferta l’han obligat a replantejar la seva tria. «Volíem que anés al Miracle, perquè ens encaixava el projecte educatiu i està a prop d’on treballo, però ja no és a la nostra zona i tampoc hi ha prou places», va assenyalar.
L’enfonsament d’una part de la calçada al carrer Unió obliga a tallar el trànsit temporalment
Carreteres l Un enfonsament a la calçada del carrer Unió va obligar ahir a tallar la circulació del tram final entre els carrers Governador González i Reding. Ematsa va dur a terme una inspecció per determinar l’origen del problema, però no es van detectar afectacions ni al clavegueram, ni a les connexions d’aigua, ni al col·lector. Tot seguit,
es va procedir a omplir amb formigó la cavitat detectada. Els treballs continuaran amb l’aplicació d’una capa d’asfalt per restituir completament la calçada. El tram afectat romandrà tancat durant un mínim de 48 hores. Paral·lelament, també quedarà prohibit l’estacionament al carrer Unió fins a les 20 h del 30 d’abril. Rubén Pizarro
Més de 2.100 alumnes de secundària coneixen la URV durant les Portes Obertes
Educació l S'han obert les dotze facultats per mostrar els espais als futurs estudiants
Redacció
Les dues Jornades de Portes Obertes que ha organitzat aquest 2026 la URV han rebut una resposta positiva per part de l’alumnat de secundària del territori, que ha pogut conèixer de primera mà els plans d’estudi dels ensenyaments de grau que ofereix la Universitat, així com les instal·lacions, els equipaments i els serveis de les dotze facultats i escoles. En total, entre la jornada de febrer i la d’aquest divendres 24 d’abril, la URV ha rebut més de 2.100 futurs estudiants, acompanyats en la majoria dels casos per familiars.
Les pràctiques externes, les sortides laborals i les opcions de mobilitat a l’estranger han centrat, com és habitual, l’interès de l’alumnat d’educació secundària que ha participat en les dues jornades i que no
ha volgut deixar escapar cap dubte al voltant de les qüestions més pràctiques. Els nois i noies, i els seus acompanyants, han pogut visitar els diferents espais de la Universitat, no només les aules sinó sobretot els CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) i els laboratoris.
Les jornades han comptat amb la col·laboració de professorat i d’estudiants, que han explicat en primera persona la seva experiència, han respost tots els dubtes dels assistents, que també han mostrat interès per les activitats no docents i d’extensió universitària, com ara les esportives i de voluntariat. Però no només hi ha visites presencials, ja que aquests últims mesos s’han ofert sessions informatives telemàtiques per tal que qui no pogués participar.
Societat l Els Serveis de Valoració de la Dependència de la ciutat triguen més de set mesos en resoldre
Oriol Castro Sanz/ACN
Passar de més de set mesos d’espera, a només dos. Aquest és el pla que el Govern de la Generalitat va anunciar fa pocs dies per simplificar l’accés a la dependència i «desbloquejar el tap» de sol·licituds que el sistema arrossega des de fa anys. En el cas de la ciutat de Tarragona, les dades d’espera són les segones pitjors a Catalunya, només superades per les dels Serveis de Valoració de la Dependència de Girona centre i litoral, segons dades del maig del 2025. Un dels canvis clau és que la valoració del grau de dependència i el Pla Individual d’Atenció (PIA) es farà en un sol pas. A més, el tràmit podrà iniciar-se al CAP, on metges i treballadors socials es coordinaran per oferir una atenció més propera. Les dades del Departament de Drets Socials mostren que a les comarques de Tarragona la distribució dels beneficiaris per grau de dependència és similar a la de la resta de Catalunya: el Grau I (dependència moderada) és el més freqüent, seguit del Grau II (dependència severa) i el Grau III (gran dependència). El 2025 es van registrar 158.000 sol·licituds inicials de dependència, el doble que fa deu anys. A les comarques de Tarragona, hi ha més de 4.500 valoracions pendents, segons les xifres més recents publicades per la Generalitat. Davant d’aquesta pressió creixent, el Govern ha dissenyat el pla Cura per agilitar el procediment.
La nova estratègia s’ha presentat com «la via ràpida» per donar sortida a l’actual saturació del sistema de dependència. Segons fonts dels departaments de Salut i Drets Socials, es tracta d’un «canvi
Temps mitjà de resolució per Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD)
Girona centre i litoral
Camp de Tarragona Nord (ciutat)
Osona-Berguedà-Bages
Alt Pirineu Terres de l’Ebre
Alt Penedès-Garraf
Camp de Tarragona Sud
Vallès Oriental Maresme
Barcelona III
Barcelona II
Vegueria Lleida
Barcelonès nOrd
Baix Llobregat centre/nord
L’Hospitalet i el Prat
Barcelona IV
Baix Llobregat litoral
Girona nord oest
Barcelona I
Anoia
Vallès Occidental Est Castelldefelds
VAllès Occidental oest
Garraf - Alt Penedès
Vall d’Aran
L’apunt
El sector celebra que es desbloquegi «el tap»
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) va celebrar l’impuls del pla Cura per simplificar l’accés a la dependència i «desbloquejar el tap» de sol·licituds que el sistema arrossega des de fa anys. La presidenta, Cinta Pascual, va assegurar que l’associació està «encantada» amb tot allò que permeti que els procediments siguin més ràpids. «Farem el que calgui perquè la gent gran del nostre país estigui on vol estar», va insistir, «i també estarem al costat del Govern per complir amb aquesta voluntat». Des de l’Associació, l’anunci es veu com «un cop d’aire fresc» per a totes aquelles persones que estan esperant l’ajuda de la dependència.
tasques d’higiene. ACN
Es desplegarà una eina d’intel·ligència artificial per agilitzar processos
Es considera «la reforma més ambiciosa» del model
de paradigma» i de «la reforma més ambiciosa» del model des que es va aprovar la Llei de dependència.
Sis mil noves places
Amb tot, els responsables de l’executiu autonòmic van recordar que l’executiu català treballa per oferir 6.000 noves places concertades de residència i centre de dia en els quatre anys vinents, 2.500 de les quals ja s’han posat en marxa. El pla també inclou més recursos humans, tecnològics i tècnics. Per primer cop al país, a més, es desplegarà el vSocial, una eina informàtica que ajuda a organitzar i compartir la informació dels serveis socials per a tot el procés, amb intel·ligència artificial per gestionar les dades. Tot plegat es farà sota el paraigua de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya.
Laboral l És una de les millores que preveia el nou contracte i el procés de selecció està «en marxa»
Sergi Peralta Moreno
El nou contracte per a l’atenció i la gestió de les trucades d’emergències del 112, en vigor des de l’1 d’abril, havia d’incloure una sèrie de millores relatives a la continuïtat i la qualitat del servei i al benestar del personal, com la incorporació de professionals a sala per donar suport psicosocial. Fonts del CAT112 confirmen que el procés de selecció d’aquest perfil per a Reus «està en marxa» i que «s’ha d’incorporar en les pròximes setmanes». En el cas de l’edifici Gran Via, de Barcelona, el tràmit està «gairebé enllestit» i l’arribada es produirà en els «següents dies». El CAT112 afirma que, en ambdós casos, «s’està anant al màxim de ràpid possible en el marc d’un procediment rigorós per contractar professionals amb formació i experiència». Així mateix, vol recordar que el servei de suport psicològic «es troba disponible en la seva versió no presencial, com sempre, des que es va incorporar fa dos anys». Addicionalment, el Govern pretén incorporar més perfils de suport. En concret, quatre
Fotografia d’arxiu d’una sala de gestió de trucades del servei d’emergències CAT112. CAT112
La plantilla afirma que «la vaga no es desconvoca sense millores obtingudes»
professionals vinculats amb la formació i la qualitat, dos per a cada sala operativa. Segons fonts del CAT112, a Reus ja estarien «treballant», mentre que a Gran Via es comple-
L’ambaixador de Libèria visita Reus per impulsar vies de cooperació
Societat l L'Espai Boule va convidar l'enviat especial a visitar la ciutat
Miquel Llaberia
L’Espai Boule de Reus va rebre ahir dilluns la visita institucional de Sheikh Al-Moustapha Kouyateh, ambaixador per a missions especials i enviat presidencial especial de Libèria. La seva visita s’emmarca dins d’una agenda de
treball orientada a reforçar la cooperació internacional i explorar oportunitats de collaboració amb actors públics i privats. «Durant la meva visita a Madrid vaig conèixer al senyor Blasi i em va convidar a visitar Reus. Hem tingut una reunió profitosa amb l’alcaldessa i he conegut alguns
dels estudiants que hi ha aquí, alguns vinguts des d’Àfrica, i m’han parlat sobre l’hospitalitat d’aquesta ciutat», explica l’ambaixador a Diari Més. Alhora, destaca que durant la seva visita a Reus ha trobat una ciutat «neta, amb gent amable i acollidora i m’he sentit molt ben atès. He
tarà la quota amb l’arribada d’un segon individu en els «pròxims dies».
La Generalitat va adjudicar a Serveo el nou contracte de gestió de les trucades
estat en ciutats com Madrid, París o Milà, però he vist coses aquí molt interessants». Per un altre costat, també a través de la Sheikh Kouyateh Foundation, treballa en diferents projectes vinculats en àmbits com l’educació, la sanitat, l’emprenedoria o la tecnologia. «Durant la història, Europa ha mirat Àfrica com una colònia, amb superioritat. Això ja no és així i hem de teixir una relació entre iguals; com a aliats estratègics. Cada estat africà és un estat totalment independent», afegeix l’enviat especial de Libèria.
de dotze mesos cadascuna. Això no obstant, la intenció és que sigui un contracte de transició cap a l’eventual internalització del servei.
d’emergències. Era la mateixa empresa que ja se’n responsabilitzava. L’acord tindrà una durada de 2 anys, si bé existeix la possibilitat d’aprovar dues pròrrogues addicionals,
La vaga es manté Mentrestant, la plantilla del CAT112 de Reus manté la vaga que va convocar l’agost del 2023 per reclamar millores en les condicions laborals. Des del comitè d’empresa, s’explica que «encara avui dia no gaudim de cap millora salarial, com tampoc cap persona de suport psicològic a sala, i es manté el conveni de contact center». «El que tenim molt clar és que la vaga no es desconvoca sense millores obtingudes», s’assevera. El comitè afirma que s’està trobant dificultats «quant a la certesa del que podem demanar, ja que no ens faciliten les dades de la massa salarial». «I ens trobem, sobretot, sense internalització i amb el contracte que no s’ajusta a les tasques que fem ni a les responsabilitats que se’ns atribueix als treballadors», lamenta. «Estem desemparats davant qualsevol responsabilitat que se’ns pugui demanar; per exemple, en cas d’alguna trucada d’emergència que esdevé una situació greu i es valora la trucada del gestor i el desenvolupament d’aquesta, se’ns pot demanar responsabilitat a escala laboral i judicial», analitza. «Estem avui dia esperant millores que s’allarguen en el temps, després de quasi gairebé tres anys de vaga, encara en lluita pel que ens correspon i el que cal per dur a terme la nostra feina amb la millor qualitat possible», conclou.
Entrevista l El responsable de la Unitat de Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’Hospital Sant Joan i secretari general de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport demana posar més èmfasi en l’educació física a les escoles
Miquel Llaberia
Quina funció té la Societat Espanyola de la Medicina de l’Esport?
«Ha canviat bastant en els últims 10 o 15 anys sobre el que hauria de ser un especialista de medicina de l’esport. Fins ara estava centrat en el que era l’esport de competició i això era una errada, perquè hem d’estar al servei de la població en general. Tot allò que nosaltres sabem que produeix canvis positius en l’esportista perquè millori el seu rendiment hem d’intentar que això ho faci la població en general, ja sigui aquella que pateix una patologia que amb l’exercici pugui millorar el seu estat com per prevenir malalties. L’objectiu de la Societat és recuperar la formació d’especialistes de medicina de l’esport. L’última vegada que es van formar va ser l’any 2015, a causa que la Unió Europea va determinar que totes les formacions havien de ser hospitalàries. En aquell moment t’havies d’especialitzar en una escola, no ho podies fer en un hospital. Aleshores, esperem que en la MIR de 2027 o 2028 torni a haver-hi especialistes de medicina de l’esport».
Quina problemàtica pot provocar aquest buit d’especialistes en aquests últims 10 anys?
«Els especialistes que hi som ara, d’aquí a 5 o 10 anys, ens jubilarem tots i després gai-
rebé no n’hi haurà. Per tal de pal·liar-ho, des de la Societat treballem per formar metges que haurien volgut agafar aquesta especialitat per tal de capacitar-los. Aleshores, hi ha metges d’altres especialitats que també estan accedint a aquesta formació, però també pel que comentava abans. Han vist que no és una especialitat destinada exclusivament a l’esportista, sinó també a la població en general que ells ja tracten. Tots els metges haurien d’aprendre a prescriure exercici, com si fos un medicament. Però som una rara avis, perquè metges de l’esport en la majoria d’hospitals públics no n’hi ha».
Hem passat d’una medicina molt específica a una molt més transversal
«Exacte, aquí a l’Hospital treballem així. La resta de serveis ens envien pacients perquè valorem i prescrivim exercici; de cardiologia, endocrinologia o oncologia, entre d’altres. En això m’agradaria recordar al doctor Luis Franco, exresponsable de la Unitat de Medicina de l’Esport i ja jubilat, que va ser dels primers que va començar a insinuar això. Gràcies a això, ara mateix el 80% dels nostres pacients no són esportistes d’elit». Costa molt que un pacient agafi aquestes rutines esportives?
«Depèn de la patologia. El principal problema el tenim amb l’obesitat i el sedenta-
«Cal fer un mínim de 4.000 passos seguits al dia, tot i que en recomanem 7.000» Passos
risme. 1 de cada 3 pacients que ens envien amb aquestes patologies no acaben funcionant ara mateix, mentre que en altres especialitats funcionen pràcticament tots. Això és perquè la persona que s’ofega,
deixa d’ofegar-se, el que fa un tractament oncològic el tolera millor o l’asmàtic pot passar a fer coses que abans no podia fer. En l’obesitat costa més. A més, parlem de gent que mai ha fet exercici. Tenen problemes articulars, els costa moure’s i alguns tenen vergonya de sortir al carrer a fer exercici o a un gimnàs i es tanquen a casa. Però puc dir que un 66% dels casos tenim èxit ara mateix, sempre picant molta
pedra. I sempre hem de parlar amb ells d’una manera constructiva; avui dia la medicina funciona quan et poses en la pell del pacient». Ara mateix hi ha molts creadors de contingut i informació en xarxes sobre esport. Com ho valores? «És important verificar les fonts d’informació. Jo de vegades els hi dono enllaços als meus pacients amb videotutorials de com fer alguna
cosa, però hem d’anar amb compte».
Ara mateix la població general fa prou esport?
«No. Fins als 18 anys haurien de fer una hora d’exercici intens al dia i un adult hauria de fer tres dies d’exercici de força de tots els grups musculars i de tres a quatre dies d’exercici aeròbic a la setmana. Això hauria de ser el mínim i alhora els nens cada vegada són més sedentaris. A més, alguns instituts i escoles intenten reduir les hores d’educació física per donar-ho a altres assignatures que creuen que necessiten més. I ara mateix hi ha patologies que abans veia als 50 anys i ara les veig amb 20 i llargs, sigui obesitat, diabetis o colesterol. Així que, com a mínim, a l’escola haurien de fer tres dies a la setmana d’exercici físic, perquè més de la meitat dels nens no fa esport fora de l’escola». Últimament, s’ha dit molt que s’han de fer 10.000 passos. És veritat?
«A veure, jo puc anar 10.000 vegades del meu escriptori a la cafetera i estic sumant passos, però no són útils. El millor seria fer mínim 4.000 passos seguits, que és més o menys caminar mitja hora. Després, tot el que sumis és bo. Les evidències científiques diuen que a partir de 7.000 passos seguits hi ha una important disminució de tenir malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió o càncer».
Joan Lizano
Adrián Cabezas fa anys que transita els escenaris, però amb Otro Hamlet ha decidit aturar-se, mirar enrere i començar de nou.
Format des del 2012 en centres com l’Escalante Centre Teatral, l’Estudio Dramático o l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, ha construït una trajectòria que uneix interpretació, direcció i escriptura. Ha treballat amb Chema Cardeña, Eva Zapico, Toni Aparisi, Manuel Ángel Conejero, María José Peris o Juan Mandli, i s’ha format en improvisació, esgrima, lluita escènica i clown. El 2011 fundà una companyia pròpia, amb la qual durant nou anys representà espectacles en diverses ciutats. Ara presenta a Reus una proposta íntima: un Hamlet que no és exactament el popular príncep del dramaturg i poeta anglès, sinó algú que intenta entendre’l.
Otro Hamlet s’estrena a Reus aquest diumenge, 3 de maig, de 19 h a 20 h, al Raval de Robuster, 34, amb entrades a onze euros. El projecte neix, segons Cabezas, d’una crisi i d’una necessitat de prendre el control de la seva carrera artística, després d’anys amb la sensació d’haver-la gestionat d’una manera massa passiva. «Soc actor, soc director, soc un creador escènic i la meva especialitat és Shakespeare. No soc un expert, però és la meva especialitat», afirma. El muntatge funciona com un
l Teatre
Adrián Cabezas estrenarà una relectura física i humorística de l’obra del geni anglès diumenge a la sala Santa Llúcia
punt de partida i com un reinici, després d’una trajectòria constant, però amb una assignatura pendent: consolidar un projecte estable. La tria de Hamlet no és casual. Cabezas hi torna perquè hi reconeix una matèria viva i latent, capaç d’absorbir el present i de convertir-se en mirall. Quan va rellegir l’obra, hi va trobar un punt de contacte amb el seu moment vital, el dol. «Hamlet descobreix gairebé d’un dia per l’altre que tot allò que abans era casa seva ha desaparegut. I en aquest punt de la meva vida em trobo», explica. D’aquí neix aquest «pallasso perdut en la tragèdia», un personatge
immers en Hamlet, que l’explica i el viu, però que també s’hi amaga. Shakespeare apareix aquí com un escut per parlar de la pròpia tristesa.
L’obra manté els elements més reconeixibles de l’imaginari popular de la tragèdia de Shakespeare: el «ser o no ser», la calavera, els fantasmes, la bogeria, la mort i la comèdia.
Reinterpretació física
La peça no vol ser una adaptació clàssica, sinó una «relectura lliure». Hi ha poc text, però el que hi ha prové de l’original, sense afegir-hi «textos moderns». En canvi, el cos, la gestualitat, la música i la imatge hi guanyen pes.
Memòria l Hi haurà activitats com una taula rodona i una ruta històrica per recordar la polièdrica figura del pistoler, anarcosindicalista i ministre
Sergi Peralta Moreno
Joan Garcia Oliver, obrer, pistoler, anarcosindicalista i ministre de Justícia en el govern de Largo Caballero durant la Guerra Civil, serà recordat per la ciutat que el va veure néixer, Reus, amb tres activitats durant maig. El clímax arribarà amb l’estrena del documental L’eco dels passos. Història de Joan Garcia Oliver. Basant-se en les seves memòries, el treball del director Gonzalo Mateos resseguint les seves petjades es projectarà al Teatre Bartrina el 19 de maig, a les 20 hores. L’entrada serà lliure.
Una setmana abans, el 12 de maig, el Centre Cultural El Castell serà testimoni de la taula rodona El llegat de Joan Garcia Oliver. Passat, present i futur del sindicalisme. La trobada, moderada per Marta Minguella, de CGT Ensenyament, comptarà amb la participació d’Ermengol Gassiot, l’arqueòleg, sindicalista i professor de la UAB, i Jordi Martí Font, escriptor i filòleg. Les propostes continuaran fins al dissabte 30 de maig, moment en què l’historiador Joan Navais encapçalarà la ruta de memòria Joan Garcia Oliver, el rei de la pistola obre-
El dol personal marca una relectura on el protagonista esdevé tant mirall com refugi
Cabezas imagina un espai proper, adaptable a una sala, a un escenari o al carrer, amb el públic a la mateixa alçada
que el personatge. El clown hi aporta tendresa i comèdia, que, segons l’actor, Hamlet necessita. Defensa que una escena dramàtica pot ser més forta si abans el públic ha rigut, i reivindica l’humor com a motor per parlar de coses serioses.
Estrenar a Reus i a la sala Santa Llúcia té per a Cabezas
un valor especial, perquè assegura que és el més semblant al que pot considerar una llar. Aquesta primera funció és «un salt» i «un inici», però també el punt de partida d’un projecte amb volada. La seva gran intenció és connectar amb el públic «no teatral» i que en surti amb un somriure i «una punxada al cor».
ra de Reus, un recorregut pels indrets de la ciutat vinculats a la trajectòria vital i sindical de Garcia Oliver. El punt de trobada serà el carrer de Sant Elies, un indret que no és casual, atès que el líder anarcosindicalista va viure al cor de l’antic barri de Santa Teresa.
La polièdrica figura d’un home que va acabar sent ministre ja s’ha anat recuperant els últims mesos, amb propostes que han volgut difondre la seva vida i obra perquè no caigui en l’oblit. A finals de l’any passat, el carrer de Sant Jaume va estrenar un mural, obra de Roc Blackblock, amb
la seva efígie. Més endavant, es van celebrar col·loquis per aprofundir en un dels reusencs més destacats i oblidats del segle XX i va represen-
tar-se la creació dramatúrgica Nosaltres, els sense nom, basada en les memòries de Garcia Oliver. A més, és un dels veïns il·lustres que s’im-
mortalitzaren en l’exposició Carrers d’ahir, espais d’avui, emmarcada en la tercera fase del projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius.
sindicats
denuncien la situació laboral a l’Ajuntament
Laboral l Els sindicats
CSIF, CCOO i CGT denuncien que el personal municipal viu una «greu vulneració dels drets laborals», derivada de «l'incompliment sistemàtic» del conveni col·lectiu i dels acords signats amb la plantilla. La concentració a les portes de l'Ajuntament del passat divendres va marcar l'inici d'una onada de mobilitzacions per denunciar «la manca d'esperit negociador» de l'equip de govern i per exigir que es reverteixi la situació. Les organitzacions asseguren que no s'estan aplicant els acords assolits l'octubre del 2022, ni la valoració de llocs de treball aprovada aquell desembre. Els representants de la plantilla critiquen aspectes com la no publicació del conveni col·lectiu, el «silenci sistemàtic» davant la «majoria» de les sol·licituds presentades i la «proliferació de contractació precària». «Ens trobem davant d'una estratègia de retallada encoberta de drets, basada a no aplicar el que s'ha acordat i en buidar de contingut la negociació col·lectiva», assenyalen. Així mateix, alerten que aquesta gestió no només «perjudica» la plantilla, sinó que també repercuteix en la ciutadania. Redacció
Reus acull unes jornades per unir aerolínies i destinacions
Mobilitat l Reus acollirà la cinquena edició de les Jornades de Connectivitat Aèria, organitzades per l'Institut de Turisme d'Espanya (Turespaña) i Aena i que són el principal fòrum de col·laboració publicoprivada per a l'impuls de la connectivitat aèria a Espanya. La trobada s'ha convertit en una eina estratègica per al desenvolupament de rutes internacionals i l'enllaç de destins turístics amb aerolínies i altres actors clau. L'esdeveniment es dividirà en dos dies, entre avui i demà, i comptarà amb la participació d'entitats com ALA i IATA. Redacció
Gastronomia l S’organitza en el marc dels Premis de Dansa Contemporània
Miquel Llaberia
L’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus torna a organitzar l’Òrbita Gastronòmica en el marc de la celebració dels Premis Òrbita de Dansa Contemporània. Aquesta és la tercera edició d’un acte que pretén fusionar els sectors de la dansa i la gastronomia i amb el qual, enguany, s’hi suma l’Espai Boule com a col·laborador. «Aquest és un acte innovador i que genera aliances entre la gastronomia i la cultura, dos àmbits en els quals Reus es reivindica com una capital més», defensa
el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, representant la regidoria que també col·labora en aquest esdeveniment.
L’activitat tindrà lloc el dissabte 2 de maig, de 10 a 14 hores, al vestíbul del Centre de Lectura i a la platea del Teatre Bartrina. Al llarg del recorregut, els assistents gaudiran de degustacions econòmiques de productes de proximitat provinents dels Mercats de Reus, la DOP Siurana, el Forn Sistaré i Vermuts de Reus. Alhora, es presentaran core-
Fotografia de l’acte de presentació de l’Òrbita Gastronòmica.
ografies creades i interpretades per l’alumnat de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura. «El concurs de dansa contemporània ha estat tot un èxit i això ens va animar a voler treballar amb altres àmbits, no necessàriament relacionats amb la dansa, però sí la cultura. Així va néixer», re-
corda la directora de l’Escola de Dansa, Teresa Aguadé. No obstant això, en un inici es va començar organitzant de la mà de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils que, per motius interns, s’ha hagut d’apartar enguany. Per aquest motiu, Alfred Blasi de l’Espai Boule remarca que ha
estat un plaer donar suport a l’esdeveniment. A més, Aguadé assegura que, de la mateixa manera que el certamen de dansa, que arriba a la quarta edició, està «consolidat», la voluntat és que la celebració gastronòmica també s’acabi consolidant en un futur pròxim.
Actuacions l La proposta preveu pacificar la via i ampliar les voreres per augmentar l’espai per a vianants
Adam Díaz Garriga
La Pobla de Mafumet viurà una transformació en l’eix vertebral del municipi, la Rambla Jaume I, que preveu la pacificació i adequació el tram per «donar més protagonisme als vianants». El nucli del projecte se centrarà a urbanitzar la zona entre els carrers Major i Sant Joan, la qual, segons el projecte, actua actualment com a «impediment» per unir el Casc Antic amb el Nucli Urbà més modern del municipi.
La proposta, dissenyada l’any 2021 per Philae Enginyeria Projecte SL, tindrà un pressupost de més de 950.000 euros i preveu executar-se en diferents fases al llarg de vuit mesos. La idea principal és iniciar pels diferents enderrocs que contempla el projecte al carrer del Calvari, la intersec-
ció que «talla» el pas entre els nuclis urbans. En total, cinc edificacions quedaran afec-
tades, tres s’enderrocaran «totalment» i dues patiran treballs parcials per ampliar el
tram de la via. Aquestes actuacions duraran un mes, mentre la urbanització completa del
tram suposarà set mesos de treballs. Després dels enderrocs,
Els treballs inclouen fins a cinc enderrocs d’edificacions per ampliar el tram
està prevista l’ampliació de les voreres en la totalitat de la Rambla Jaume I fins als 6 metres, deixant únicament una amplada de 3 metres per als vehicles. La proposta també inclou «l’ordenació» dels llocs d’aparcament i generar una «pavimentació inversa», que oferirà més espai a persones i bicicles per circular, així com aparcaments concrets per a les bicicletes.
Dins del tram que ha de servir de nexe, al carrer Calvari, la vorera es reduirà, però disposarà de 2 metres d’espai i una plaça d’uns 12 metres d’amplada. Suposarà un espai verd, que tindrà zones d’estada, i un espai de lleure infantil amb diversos jocs.
Amb la transformació del tram, es preveu regular la moderació de la velocitat i integrar les noves actuacions a l’entorn paisatgístic. Aquest objectiu es preveu complir a través de l’adequació i de les façanes i parets dels edificis enderrocats, que es cobriran amb colors en coherència amb la connexió amb el Nucli Antic del municipi.
Més eficiència
Paral·lelament, la iniciativa també tindrà en compte la renovació de la xarxa d’illuminació de la Rambla, que tindrà un nou disseny amb tecnologia LED. A més, s’integrarà un nou arbrat i vegetació amb espècies autòctones. El projecte també tindrà la particularitat d’intentar «no promoure excavacions» i està previst que els residus de les obres es reciclin per integrar-los a la pavimentació o en diferents aspectes del tram. «És un projecte molt important per al municipi, perquè es tracta d’una necessitat històrica ja recollida als Plans Generals més antics», explicava l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà. En aquesta línia, el batlle també destacava la proposta perquè servirà per «guanyar en connexió» i assegurava que està previst que «en un any s’iniciï una nova etapa al municipi» tarragoní.
Una taula rodona analitzarà les ‘fake news’ a Salou el 4 de maig
Mitjans l L’Ajuntament de Salou iniciarà dilluns vinent, 4 de maig, a les 19 h, un cicle de conferències sobre temes d’actualitat amb una taula rodona dedicada a la desinformació i les anomenades fake news, coincidint amb el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió. L’acte servirà també per presentar la sala de premsa municipal, un espai remodelat i polivalent per acollir rodes de premsa i conferències. Després de la intervenció de l’alcalde, Pere Granados, tindrà lloc el debat Fakes? No, gràcies, amb el degà dels jutges de Reus, Diego Álvarez de Juan; la periodista Norian Muñoz; el periodista d’investigació Carlos Enrique Bayo, i el director general del Diari Més, Marc Just. La sessió serà moderada pel corresponsal d’EFE a Tarragona i coeditor de La Vila, Javier Díaz. Serà oberta i inclourà torn de paraula públic. Redacció
Mor un home en una col·lisió frontal a l’N-340 a Roda de Berà
Successos l Un home de 47 anys, A.T.A., veí de la Pobla de Montornès, va morir ahir dilluns en una col·lisió frontal entre un turisme i una autocaravana a l’N-340, al punt quilomètric 1.183,9, a Roda de Berà. L’avís es va rebre a les 12.28 h i, per causes que encara s’investiguen, el conductor del turisme, únic ocupant del vehicle, va perdre la vida, mentre que el conductor de l’autocaravana va resultar il·lès. El sinistre va obligar a tallar la via en tots dos sentits de la marxa i va mobilitzar cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques. Amb aquesta víctima, ja són 30 les persones mortes enguany a les carreteres catalanes, segons dades provisionals del Servei Català de Trànsit. El SIAVT dona suport als familiars i afectats tot l’any. Redacció
Propostes l Després d’anys de tràmits, el consistori rep llum verda i licita el projecte
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de la Canonja impulsarà finalment aquest 2026 la nova zona esportiva municipal amb diversos camps de futbol reglamentats. El projecte espera posar fi a la manca d’espai que viuen els 31 equips de futbol del municipi amb l’actual recinte, el qual «no dona cobertura a totes les necessitats» dels més de 300 usuaris federats que consten al registre. La proposta fa almenys dos anys que havia de desbloquejar-se amb l’objectiu, segons el consistori, que la pràctica esportiva «continuï creixent».
Els treballs es troben en procés de licitació, a l’espera d’adjudicar-se, i preveuen executar-se amb un pressupost d’1.350.076 milions d’euros en la totalitat de les obres. S’espera que, un cop s’adjudiquin els treballs, el camp de futbol estigui enllestit en uns 90 dies, tot i que el global de l’execució ascendirà als set mesos. «Ens fa molta il·lusió, després de totes les complicacions en l’àmbit administratiu, ara veiem una mica la llum», confessava el regidor d’Esports, Miki Pérez. En concret, les noves installacions comptaran amb un camp de futbol 11 i podrà dividir-se en dos de futbol 7. Els espaus seguiran la reglamentació FIFA, amb unes mesures de 100x62 metres, en el cas del gran, i de 62x40 metres en el cas dels petits. En total, la superfície construïda pels camps serà de 6.825 metres quadrats i comptarà amb gespa artificial totalment nova. «El camp s’ha fet pen-
El nou recinte esportiu tindrà un camp de futbol 11 i dos de futbol 7
sant en més endavant poder realitzar partits de futbol professional», explicava Pérez. El nou recinte, però, ocuparà un terreny de 14.517 metres quadrats i se situarà, en parallel, per la zona sud, de l’antic camp d’esports de la Canonja. La ubicació no serà la mateixa plantejada inicialment, que plantejava la seva construcció en un terreny no viable. Ara bé, la nova localització del camp també estarà marcada per la proximitat a la
Convivència l L’Ajuntament de la Canonja ha posat en marxa la campanya La Canonja sona millor amb tu per sensibilitzar la ciutadania sobre la contaminació acústica i promoure hàbits que ajudin a reduir el soroll al municipi. Tot i que la qualitat acústica és adequada, s’han detectat punts de millora vinculats al trànsit rodat, principal font
de soroll. La iniciativa posa el focus en gestos quotidians com conduir suau, reduir la velocitat en zones urbanes, evitar l’ús innecessari del vehicle, respectar els horaris de descans i moderar el soroll en el dia a dia. La regidora de Medi Ambient, Gloria Virgili, ha remarcat que el soroll és una qüestió de salut pública i convivència, i ha apel·lat a la
corresponsabilitat per fer una Canonja més tranquil·la, saludable i agradable. La campanya inclou dues xerrades el 8 de maig, una per a la gent gran i una per al públic jove, un punt informatiu itinerant al maig i tallers a l’escola i a l’institut els dies 15 i 22. El consistori controla els nivells de soroll, elabora mapes acústics i plans d’acció. DM
dates, portem anys amb la tramitació», ressaltava el responsable.
Detalls
El projecte preveu també la instal·lació de sis xarxes atura pilotes, una darrere de cada porteria, entre les de futbol 11 i de futbol 7. A més, el recinte esportiu estarà rodejat per una tanca de protecció i s’executarà un mur de prevenció a la zona de l’avinguda Collblanc d’uns 51,23 metres per evitar despreniments i salvar la veta d’argiles existent al terreny.
Els detalls han definit un projecte que, ara, preveu una segona fase d’actuacions un cop finalitzi la totalitat de l’ampliació. En aquest segon tram de treballs, es preveu executar una nova graderia millorada i adaptada a més públic, així com uns vestidors moderns. «Ja podem dir que hem engegat tot perquè aquesta segona fase sigui una realitat», assegurava Pérez. Entre les actuacions que es proposen, també es planteja la modificació d’alguns aspectes de l’antic recinte esportiu, com la zona del bar i diverses afectacions estructurals detectades.
zona industrial química de la Canonja, la principal qüestió per la qual es van endarrerir els treballs.
«Vam haver d’aprovar una sèrie de mesures extraordinàries, com sensors especials, perquè l’espai quedés cobert», explicava el regidor d’Esports, afegint que, després dels tràmits, s’espera que en aproximadament un any, els treballs estiguin enllestits.
«Ara sembla que es portarà a terme, però no volem posar
Els nous espais tindran l’objectiu d’abastar l’increment del nivell en les categories que disputen els equips de la Canonja. «Tenim molts equips i enguany ens hem hagut d’ajustar i limitar-los perquè no hi havia espai», destacava el regidor. Durant aquesta temporada 20252026, els equips de les categories inferiors del CF Canonja han utilitzat els espais esportius de les escoles del municipi per realitzar els entrenaments. «És una circumstància extraordinària, però que hem de solucionar», cloïa Pérez.
Altafulla l La situació política al municipi torna a tensar-se arran de la causa presentada conta l’exalcalde
Adam Díaz Garriga
El «cas Fèlix Alonso» pren dimensió després que el passat divendres es fes pública la causa presentada pel Tribunal Suprem contra l’exalcalde d’Altafulla. La tensió política va quedar palesa després del Ple ordinari celebrat aquest passat dilluns, on no es va fer referència a la situació que, ara mateix, envolta el consistori. Des del grup municipal dels Comuns, no es van voler oferir declaracions als mitjans, argumentant la necessitat de respectar la «presumpció d’innocència» sobre l’exbatlle, que va exercir a la localitat entre els anys 2011 i 2019.
L’única resposta va arribar a través d’un comunicat, on el grup municipal justificava l’actuació de l’exbatlle a causa de la «Llei Montoro» que, afirmen, «asfixiava els consistoris impedint-los contractar personal propi i deixant-los sense recursos». «Serà la justícia qui haurà de determinar
si la fórmula administrativa utilitzada era la més adequada», asseguraven. El Tribunal Suprem va donar l’últim pas la setmana pas-
sada per oficialitzar la causa d’un cas que Alonso arrossegava, almenys, des del 2022. El cas prové d’una investigació portada a terme per Antifrau,
Agenda l El programa inclou curses de carretera, BTT, gravel i trial, així com marxes, circuits, propostes infantils i la bicicletada popular
Redacció
La setena edició de Cambribike, presentada aquest dilluns a Cambrils, se celebrarà del 22 al 24 de maig al Parc del Pinaret, que tornarà a ser l’epicentre d’un cap de setmana dedicat a la bicicleta en totes les seves disciplines. L’esdeveniment, que per primera vegada porta el nom de Jordi Mariné Tarés en record del ciclista olímpic cambrilenc que defallí l’any passat, reunirà ciclistes i aficionats de totes les edats amb un programa que inclou carretera, BTT, gravel, trial i activitats familiars. L’al-
calde, Oliver Klein; la regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Patricia de Miguel; el director de Naturetime, Joan Carbonell, i el president del Club Esquirols, Àngel Batlle, van donar a conèixer les propostes. Klein va remarcar l’aposta pel turisme esportiu i pel cicloturisme, i va defensar que la bicicleta és esport, transport, salut i atractiu turístic per al municipi costaner. Recordà la tradició ciclista anterior a Cambribike, vinculada a l’Eixample i a la família Mariné, i es va mostrar orgullós de l’homenatge. La regidora Patricia de Mi-
guel va afirmar que Cambribike és una cita consolidada dins del calendari esportiu i turístic, va recordar que Cambrils disposa dels certificats de destinació de turisme esportiu i familiar, i va agrair la feina dels clubs ciclistes locals i del voluntariat. Naturetime i el Club Esquirols van repassar les activitats, entre les quals destaquen la marxa amb BTT, ebike o gravel, amb quatre recorreguts; la Bioracer Cambrils Road; les curses Eliminator; el circuit d’habilitats per a totes les edats; l’exhibició sobre dues rodes del Club Esquirols, i les propostes
arran d’una denúncia anònima, sobre diverses contractacions menors irregulars de les quals, segons consta en la interlocutòria, l’exalcalde «tenia
ERC-EINA va rebutjar dos pagaments enviats per Sinergia l’any 2019
coneixement».
En concret, fa referència a diversos contractes vinculats a les empreses Milà Advocats SLP i Sinergia Energía, Dret i Medi Ambient SLP. En el cas de Milà Advocats, la causa detallen fins a «dotze factures sense contracte» i altres pagaments no regularitzats que es van fraccionar de manera «coordinada» per no superar els 18.000 i «fer-los passar per contractes menors».
Amb Sinergia, també s’especifica que l’alcalde va mantenir «relacions sense estar subjectes a la normativa que devia». En aquest cas, s’inclouen pagaments de 5.000 euros sense IVA (fins a 6.050 euros, inclòs) vinculats a la «redacció del plec de clàusules per la licitació del Casal Violeta». En aquell moment, es van emetre
13 factures i nou més «fora de contracte», dues de les quals, impagades.
Les dues factures que consten com a «no pagades» van ser rebutjades pel grup municipal d’ERC (EINA) l’any 2019 després que, des de Sinergia, es demanés un pagament poc després d’entrar al govern d’Altafulla. «Vam tallar tota relació contractual amb Sinergia, des del 2017 vam advertir al Ple», indicava l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, afegint que, arran del cas obert contra Fèlix Alonso, «la resta de grups hauran de prendre partit en aquesta situació». «Volem defensar Altafulla, però ara estem al mapa per culpa d’aquesta causa», lamentava l’alcalde.
Des del govern també s’ha assegurat que «es respectarà la presumpció d’innocència», però criticaven que es van amagar els avisos d’antifrau «pocs mesos abans de les eleccions del 2023». «Vam facilitar tota la informació possible i jo vaig declarar com a testimoni voluntari», ressaltava Molinera.
Expectativa
Des del grup municipal de Junts per Altafulla es va fer referència al fet que el partit juntaire «no formava part del govern» durant els anys d’actuació. «No teníem coneixement directe dels fets, defensem la presumpció d’innocència sempre que no es demostri», indicava la regidora de Junts, Eva Martínez.
infantils de Rodabike, com la quarta cursa federada BTT Kids Cup i la cursa no federada Open Kids, dins del Parc del Pinaret. Una novetat serà
la recuperació de la bicicletada popular pels carrers de Cambrils, adreçada al públic familiar, diumenge al matí. El programa també inclou
carpes d’expositors, circuit d’educació viària i circuits d’accés lliure. La Copa d’Espanya de Trial es disputarà al setembre al nou Bikeparc.
La instal·lació
Estabanell inicia al Catllar el seu parc solar al Tarragonès amb 7.000 MWh anuals
Energia l La planta tindrà 4 MW, abastirà 2.325 llars i suposarà una inversió de 2,7 MEUR
Redacció
Estabanell va iniciar ahir dilluns la instal·lació del primer parc fotovoltaic al Tarragonès amb la col·locació dels primers panells solars al terme municipal del Catllar. El projecte, que s’emmarca en el model de generació distribuïda de la companyia, ocuparà aproximadament el 0,3% del municipi i comptarà amb una potència instal·lada de 4 MW. La planta generarà uns 7.000 MWh anuals d’energia renovable, l’equivalent al consum elèctric d’unes 2.325
llars durant un any, i evitarà l’emissió de 1.046 tones de CO2. La inversió prevista és de 2,7 milions d’euros i l’energia produïda s’abocarà a la xarxa de distribució de la zona. El director de Generació d’Estabanell, Pere Borràs, ha destacat que el parc reforça un model basat en installacions proporcionades, properes al consum i integrades al territori. El Catllar forma part dels projectes solars que la companyia impulsa a Tarragona, amb Figuerola del Camp, Vinyols i els Arcs i el Pla de Santa Maria.
Simulacre l Els missatges d’avís, en castellà i català, arriben correctament a tots els municipis en un radi de 10 quilòmetres
Aquest dilluns a les 11.12 hores es va fer la primera prova del sistema ES-Alert a l’àrea d’influència de la central nuclear de Vandellòs II, en un radi de deu quilòmetres. El simulacre, coordinat per la subdelegació del govern espanyol, va consistir en l’enviament d’un missatge d’alerta als municipis inclosos en el pla d’emergència: Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp, Pratdip, l’Ametlla de Mar i Tivissa. Tot i això, l’avís també va arribar a altres poblacions properes. La subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, va confirmar que els missatges es van rebre a totes les poblacions, tot i que apuntà que caldrà esperar l’informe de les empreses de telecomunicacions per conèixer els detalls i detectar possibles zones fosques.
A les 11.12 hores, els telèfons mòbils de l’àrea d’influència de Vandellòs II van rebre un primer missatge ES-Alert en
castellà advertint que es tractava d’una prova de cobertura i que no calia fer cap acció. Uns minuts després va arribar el mateix text en català. L’enviament es va fer des del Centre estatal de Seguiment i Coordinació d’Emergències, el CENEM a petició de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona. Es tracta del primer simulacre organitzat
La ciutadania ha rebut un qüestionari per avaluar com ha funcionat el sistema
amb aquest sistema d’alerta mòbil en l’entorn d’una central nuclear i responia a una demanda dels municipis del PENTA I a Catalunya.
DFIRA TRADICIONAL
El municipi esdevé capital internacional de la terrissa durant quatre dies
Adrià Recasens Benaiges
es d’aquest 30 d’abril i fins al 3 de maig, la Galera acull la celebració de la XXXI edició «d’’Argila», la Fira de la Terrissa de la Galera. Durant quatre dies, el municipi del Montsià reunirà terrissers i ceramistes procedents de Catalunya, la resta de l’Estat, així com de Portugal, el Marroc, Hongria i França, consolidant-se com una cita de referència per als amants de l’artesania. El recorregut firal s’estendrà pels carrers Major i Sant Llorenç, i per espais emblemàtics com la plaça del Mercat, el Centre, la Travessia del Forn, i la plaça de l’Ajuntament que enguany guanya protagonisme com a
punt neuràlgic, amb una programació centrada en la participació i la descoberta. Galícia serà la comunitat convidada, aportant una mostra de la seva ceràmica tradicional i expressions culturals pròpies. Els visitants podran gaudir de tallers en viu i activitats pràctiques: des del torn tradicional fins a l’experimentació amb torn elèctric, la decoració de rajoles amb tècnica de socarrat, la construcció amb tova o la creació col·lectiva d’una ciutat efímera. També hi haurà demostracions com la cuita de peces en directe. La fira inclourà un punt d’informació municipal i la venda d’una peça
La fira acollirà ceramistes de Catalunya i la resta de l’Estat, Portugal, Marroc, Hongria i França
commemorativa d’edició limitada, signada pel mestre artesà local Joan Cortiella Garcia. A més, el centre Terracota obrirà portes amb exposicions permanents i temporals vinculades a la tradició terrissera. La programació es completarà amb el concert ‘El so de la terrissa’ a càrrec de la Banda de música Sant Llorenç de la Galera que interpretarà música amb peces de terrissa del mestre terrisser local, Joan Cortiella García, a més d’una zona gastronòmica a la plaça del Mercat. L’entrada i les activitats són gratuïtes, amb horari de matí i tarda. de 10 h. a 14 h. i de 16 h. a 21 h.
Paral·lelament, també es va fer arribar un qüestionari a la població perquè cada ciutadà pogués explicar si l’alerta havia funcionat correctament o si havia detectat alguna mancança en l’exercici. Romero va remarcar que era una prova de cobertura i que, un cop es disposi de l’informe tècnic s’aplicaran mesures si es constaten disfuncions.
Més proves
L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, va fer una valoració «molt positiva» del simulacre i va assenyalar que aquestes proves ajuden a comprovar que no hi hagi cap punt fosc de cobertura al municipi. També va recordar que, durant l’apagada de fa un any, es van detectar alguns punts foscos i que cal resoldre’ls. Castellví va reclamar que aquests simulacres es facin «més sovint» i que s’expliqui a la població com hauria d’actuar en cas d’accident radiològic. Així, Romero va avançar que hi ha previst un simulacre amb participació ciutadana, tot i que no va concretar calendari. L’alcaldessa també recordà que un informe de la Síndica de Greuges advertia que només un 28% de les viles han rebut formació sobre emergències nuclears. La subdelegada remarcà que la prova no respon a l’informe, que alertava que el 55% dels municipis exposats no tenen aprovat el PAMEN sinó que «feia falta i s’ha fet».
celebració - efemèride
Es compleixen 30 anys de la llei de prevenció de riscos laborals i el focus enguany recau en els factors psicosocials
Adrià Recasens Benaiges
El treball està canviant, i amb ell també els ris cos. El Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Tre ball, que se celebra aquest 28 d’abril, situa enguany al centre del debat els factors psicosoci als sota el lema ‘El treball que canvia: nous desafiaments psicosocials’. Impulsada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), la jornada posa el focus en aspectes com la càrrega laboral, l’autonomia o la gestió del temps, elements cada vegada més determinants per a la salut de les persones treballadores.
L’objectiu és clar: conscien ciar i avançar en la prevenció d’accidents i malalties laborals en un context on els riscos ja no són només físics. L’entorn psicosocial —és a dir, la manera com s’organitza, es gestiona i
es viu el treball— pot esdevenir un factor clau tant de benestar com de risc. Quan aquests ele ments fallen, impacten direc tament en la salut, la seguretat i el rendiment laboral.
Per això, l’OIT aposta per un enfocament integral que ana litza els riscos en tres nivells: el lloc de treball, l’organització i les polítiques globals que el regulen. Amb motiu de la jor nada, l’organisme publicarà un informe global i materials es pecífics per reforçar la cultura preventiva. de.
Any decisiu
La commemoració arriba en un moment especialment sig nificatiu. El Govern espanyol ha declarat el 2026 com l’Any de la Seguretat i la Salut en el Treball, coincidint amb el 30è aniversari de la llei de preven ció de riscos laborals. La inici ativa busca impulsar un canvi
cultural profund que situï la seguretat laboral com un dret fonamental i una responsabili tat compartida.
Aquest impuls institucional pretén adaptar la normativa als nous riscos emergents, re forçar la recerca i la innovació, i estendre la sensibilització a tots els àmbits, des de l’em presa fins al sistema educatiu. Tot plegat en un escenari on el benestar físic, mental i social esdevé un pilar clau per a la co hesió social i la competitivitat econòmica.de.
Entorns psicosocials
Els experts coincideixen que garantir un entorn laboral sa ludable ja no es limita a evitar accidents visibles. Factors com la claredat de rols, el suport organitzatiu o la transparència en els processos són determi nants per prevenir riscos invi sibles però cada vegada més
presents.
Quan aquests factors es gesti onen adequada ment, contribuei xen a entorns més segurs i produc tius. Però quan fallen, es conver teixen en riscos que cal abordar amb la mateixa ri gorositat que els físics, químics
El benestar físic, mental i social suposa un pilar clau per a la cohesió social i la competitivitat econòmica
o biològics.de.
Les mútues
En aquest nou escenari, les mútues col· laboradores amb la Seguretat Soci al assumeixen un paper estratègic. La seva experièn cia les situa com a aliades en la reducció de la
sinistralitat, l’assessorament a empreses i autònoms i la di fusió de bones pràctiques pre ventives.
Amb un protagonisme refor çat durant aquest 2026, aques tes entitats insisteixen en la necessitat d’entendre la segu retat laboral com una qüestió estratègica. Un missatge que també interpel·la les instituci ons a consolidar una cultura preventiva sòlida i coherent.
ACULTURA DE LA PREVENCIÓ
vui, 28 d’abril, Dia Mundial de la Segure tat i Salut en el Treball, vull llançar una idea que pot sorprendre: la prevenció no comença amb el casc ni amb l’armilla de l’em presa. Comença a casa.
Pensem en els nostres gestos quotidians. Com travessem el carrer, mirant o amb el mòbil a la mà? Quan pugem a l’escala portàtil per a canviar una bombeta, la secundem bé o la col·loquem de qualsevol manera? Desconnectem el corrent abans de canviar la bombeta d’un llum o pen sem «total, és un moment»? Llegim l’etiqueta del producte de neteja abans de barrejar lo amb un altre? Usem el ganivet de cuina com a torna vís perquè ens fa mandra buscar l’adequat? Ens
Luis D. Ollé Arrola. Pèrit judicial en Prevenció de riscos laborals
cordem el cinturó per a un trajecte curt? Baixem les escales amb calma o a tot córrer sense agafar se al passamà?.
Segurament ens re coneixem en més d’una d’aquestes situacions. I és que cadascun d’aquests gestos construeix una cosa invisible, però molt poderosa: la nostra cultura personal de la segu retat. I aquí ve l’important: els nostres fills ens observen, fins i tot quan no ens n’adonem. Un nen que veu al seu pare o mare pujar se’n a una
cadira en lloc d’usar l’escala aprèn que la drecera val. Una nena que veu bar rejar lleixiu amb amoníac sense obrir la finestra entén que no és per a tant. Una criatura que passa un semàfor en vermell de la mà d’un adult aprèn que les normes són opcionals. El que veuen és el que aprenen. I el que apre nen a casa ho repetiran demà en el seu lloc de treball.
La prevenció no és un mode d’actu ar que s’activa en fitxar. És una actitud que s’en trena cada dia, en cada gest domèstic. Qui aprèn a cuidar se i a protegir se a casa arriba al treball amb la millor formació preventiva que existeix.
Aquest 28 d’abril la reflexió és senzilla: la pre venció comença a casa. I comença amb cadas cun de nosaltres.
La prevenció és una actitud que s’entrena cada dia, en cada gest domèstic
Luis D. Ollé Arrola Pèrit judicial en Prevenció de riscos laborals www.dictamina.com | 657920614
RISCOS LABORALS
Vol establir un temps mitjà de resposta a denúncies sobre seguretat
ACN / Redacció
El Parlament ha aprovat demanar al Govern l’aprovació aquest 2026 d’un pla de reforç de la Inspecció de Treball en prevenció de riscos laborals, dotació pressupostària, increment d’efectius, i calendari d’incorporació.
També instar l’executiu a fixar i fer públic aquest any el temps mitjà real de resposta a denúncies i comunicacions sobre la mateixa matèria i a establir un objectiu públic de reducció amb fites periòdiques. Així mateix, s’ha exigit la publicació anual d’indicadors d’activitat i resultats en
prevenció de riscos laborals, incloent-hi denúncies rebudes i actuacions, i també dur a terme un protocol d’actuació davant accidents molt greus i mortals.
També es va aprovar l’impuls d’un pla operatiu específic per intervenir en pimes i cadenes de subcontractació
en sectors prioritaris d’alta sinistralitat, a desenvolupar durant els pròxims dotze mesos. A més, s’ha acordat dema-
nar l’avaluació i rendició de comptes sobre l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2021-2026 i presentar
al Parlament abans del 30 de novembre un informe d’avaluació i una proposta d’objectius a partir del 2027.
El Ministeri de Treball ha declarat el 2026 Any de la Seguretat i Salut al Treball, coincidint amb el trentè aniversari de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Una gesta que hauria d’ajudar a augmentar la consciència en matèria de sinistralitat laboral. Les xifres parlen per si soles: l’any passat, a l’Estat espanyol, segons dades del Ministeri, 686 persones van morir a la feina i es van registrar 575.000 accidents laborals. A Catalunya, les dades oficials apunten a un total de 99 persones mortes en l’entorn de feina i 88.055 accidents.
Per combatre aquesta xacra cal que es produeixi un veritable avenç en matèria (i cultura) de prevenció, per convertir la vida i la salut en drets inalienables i, per tant, en una obligació inexcusable per a les empreses. Els accidents
i malalties professionals són riscos que massa sovint tenen a veure amb una multiplicitat de factors que no són fruit exclusiu de la casualitat: manca d’inversió, temporalitat, formació insuficient en matèria de prevenció, reducció de costos... i tot en un entorn on cada cop hi ha més pressió per incrementar la producció i els beneficis.
A aquesta pressió cal sumar-hi la infradiagnosi de patologies relacionades amb la feina, darrere la qual trobem sovint les mútues collaborades de la Seguretat Social i el propi INSS, que causa grans dificultats a persones que la pateixen, sovint dones, i les obliga a acudir als tribunals per accedir a les prestacions i indemnitzacions corresponents. Un recent informe de Comissions Obreres analitzant la salut laboral de 2025, desmunta el frau de les baixes mèdiques i posa precisament el presentisme for-
çat com un problema estructural greu, revelant que més de la meitat de la població acudeix al lloc de treball tot i estar malalta. I posa un especial accent en els riscos psicosocials, vinculats a la salut no només física, sinó també mental de les persones treballadores. De fet, els riscos psicosocials són encara una assignatura pendent en matèria preventiva, tot i que cada vegada siguin més freqüents i tinguin més incidència, des de l’estrès fins a l’ansietat o la depressió. Casos que malauradament poden tenir desenllaços molt greus si no es prevenen a temps. A Col·lectiu Ronda tenim clar que cal una denúncia constant d’aquests incompliments per part de les empreses per fer que les condicions de treball siguin veritablement dignes. En aquest sentit, a la nostra cooperativa hem aconseguit que, primer el Jutjat Social 2 de Tarragona i ara el TSJC, hagin condemnat
les mercantils Alcover Química SL i Cromogenia Units SA, ambdues connectades societàriament, a indemnitzar amb més d’un milió d’euros a la família de l’antic director de fàbrica, que es va suïcidar a les instal·lacions de l’empresa el maig de 2020, reconeixent així l’incompliment del deure de la companyia d’aplicar mesures de vigilància de la salut respecte dels riscos psicosocials. Un cas extrem, però que posa sobre la taula els greus incompliments en matèria preventiva, molt especialment quan afecten la salut mental de les persones treballadores. La sentència també posa en relleu la importància de continuar lluitant per fer compatible salut i treball. Mentrestant, continuarem batallant als tribunals quan faci falta per aconseguir les indemnitzacions i prestacions corresponents de manera justa, ja que mentre les condicions no millorin, tenim drets que ens emparen.
Passen les jornades i cada vegada és més difícil imaginar un futur en el qual el Nàstic de Tarragona assoleix la permanència a la Primera Federació. Contra el Cartagena es va posar un clau més al taüt. Sent sincers, perdre al Cartagonova estava dins de l’esperable, tenint en compte el rendiment de l’equip, però va haver d’arribar a l’afegit. El cas és que ja són cinc derrotes consecutives fora de casa, les darreres tres, sense ser capaç de marcar un sol gol. Caure en descens ara és jugar a la ruleta russa amb una bala en el carregador i només quatre tirs.
Comparat amb el partit contra el Marbella, el Nàstic va fer un pas endavant, sobretot a la primera part. Clar que, comparat amb el ridícul viscut a Andalusia, qualsevol millora és un món. Va haver-hi més del Nàstic, sí, però insuficient per emportar-se el partit. Insuficient per tremolar la porteria del Cartagena quan millor estava el conjunt grana i insuficient en una segona part que, des del primer minut, els locals van anar pel partit i el Nàstic va voler segellar l’empat.
Futbol l La derrota contra el Cartagena deixa el Nàstic en descens i amb un camí difícil per recórrer
En aquesta defensa a la desesperada es va veure la trista realitat i és que a l’equip li falta futbol. No hi ha més. Quan el Cartagena va voler buscar les pessigolles a l’equip, les va trobar fàcilment. L’equip es va tancar al darrere i va fer la guerra pel seu compte a l’atac. Que si xuts des del mig del camp, que si males decisions... En definitiva, la pilota cremava als peus dels grana i tothom se la volia treure de sobre sense pensar gaire. Tampoc van destacar les suposades estrelles. Juanda Fuentes, que en deu minuts força un gol en pròpia contra el Murcia i ho celebra traient-se la samarreta i donant-se cops al pit, no va fer absolutament res quan va gaudir de mitja hora. Ni en ajuda defensiva –tampoc s’esperava, perquè no ho ha fet mai–ni en atac, perquè l’única que va tenir la va perdre ensopegant amb si mateix. Potser el premi dels minuts s’ho mereix més Keyliane Abdallah. El francès pot estar més o menys encertat, però és un dels pocs que surt desinhibit i amb ganes
de marcar la diferència.
La banqueta és un problema afegit i és que el Nàstic empitjora amb el pas dels minuts i els canvis. Va sortir del camp Sergio Camus i la banda dreta es va enfonsar amb ell. Sergio Santos va ser un dels altres assenyalats, superat una vegada darrere l’altra i, sumes la cobertura del seu amic Juanda Fuentes, ja està tot dit.
Quatre jornades
Amb la derrota ja s’han encès totes les calculadores, mirant la fórmula màgica per trobar els punts neces-
Futbol l El Nàstic Genuine va tancar amb èxit el darrer cap de setmana la tercera fase de LaLiga Genuine a Granada. El conjunt grana dirigit per Rafel Magrinyà va disputar dos partits. El primer va ser dissabte, que va acabar amb empat a un gol contra el Levante i, diumenge, els grana van tornar a igualar-se a un gol contra la Fundación
Atlético de Madrid. Amb tot, la part important del cap de setmana va més enllà, perquè els grana aconsegueixen acabar la tercera fase amb un nou ple de punts de Fair Play. D'aquesta manera, el Nàstic és un dels tres únics equips, dels 48 participants, en sumar tots i cadascun dels punts de Fair Play, a falta que es jugui la segona part de la
tercera fase a Burgos. L'UD Ibiza i el Real Betis són els altres dos, sent l'equip andalús rival del Nàstic en el grup Respecte. En aquesta tercera fase disputada a Granada van participar més de 500 jugadors distribuïts en tres grups. El Nàstic només té per davant una fase per acabar la competició, la que es disputarà 19, 20 i 21 a Las Rozas. Redacció
Un clau més al taüt
El Nàstic suma cinc derrotes seguides fora de casa i tres sense marcar
saris per mantenir la categoria. Els convidats a la festa són el Torremolinos i el Tarazona, però el primer sembla difícil que caigui, i més quan dos dels quatre rivals que té al davant són andalusos. I no baixaran cinc equips andalusos. Tot i que la salvació sembla que ha d’arribar perquè o Torremolinos
o Tarazona ensopeguin, el Nàstic no pot fer més que mirar-se a si mateix. Com va dir Alfaro, no mirar més enllà que el Sevilla Atlético. Té raó, en part, perquè qualsevol cosa que no sigui guanyar el filial andalús significarà el descens del Nàstic. En definitiva, quin desastre de temporada i quin desastre de planificació esportiva. Tot va començar aquell 11 de maig quan es va decidir destrossar un projecte amb la destitució de Dani Vidal i va continuar l’estiu següent amb el desmembrament de l’equip restant.
bitllet a la Champions,
Hoquei l Els verds depenen de si mateixos per ser quarts i el Reus necessita que punxin
Arnau Montreal Quesada
La quarta posició de l’OK Lliga val un bitllet per a la pròxima edició de la Champions i, ara per ara, en la lluita entre el Calafell i el Reus Deportiu per assolir-la, són els del Baix Penedès qui estan més a prop. Durant les darreres setmanes, la posició ha anat canviant de mans. A la jornada 23, la victòria del Reus davant el Noia i l’empat del Lleida van situar els de Jordi Garcia en quarta posició, just després de la Copa del Rei. Tanmateix, els roig-i-negres la van perdre només una jornada més tard, arran de la derrota a casa contra el Voltregà, mentre que el Calafell s’imposava a l’Alcoi.
El darrer cap de setmana va haver-hi una nova sacsejada. L’OK Lliga va castigar el Calafell amb una derrota als despatxos per cometre alineació indeguda en el duel
contra el SHUM de la primera volta. Això va donar una nova oportunitat al Reus, que va recuperar la quarta posició. Un dia després, el darrer dissabte, la situació va tornar a canviar de forma dràstica. El Reus va perdre per 5-2 contra el CH Caldes en un resultat inesperat, tenint en compte que el rival dels roig-i-negres ja està descendit matemàticament. Per la seva banda, el Calafell va fer la feina i va superar, precisament, al SHUM per una golejada d’1-8. Ara mateix, a falta d’un partit, el Calafell depèn de si mateix per segellar la quarta posició que dona el factor pista al play-off i garanteix un bitllet a la pròxima Champions. Els de Guillem Cabestany han de guanyar a casa el Cerdanyola, equip ja descendit. D’altra banda, el Reus necessita guanyar el Lleida i esperar que el Calafell punxi.
El Reus FC Reddis està a tres punts de tocar el cel i continuar somiant en gran. De fet, els de Marc Carrasco ho van tenir a la mà fins al minut 90, abans que el Barça Atlètic remuntés miraculosament a l’Atlètic Lleida al temps de descompte. Diumenge, els roig-i-negres van superar la primera de les dues finals per ser present al play-off d’ascens a Primera Federació. La victòria va ser un èxit en diferents nivells, en l’esportiu, perquè el Reus va recuperar la millor versió i, en la part social, pels més de tres mil aficionats a la grada i la marea per venir contra el Terrassa.
Malgrat que el Reus no va poder celebrar que és equip de play-off, sí que va assegurar-se la classificació de cara a la pròxima edició de la Copa del Rei. Els cinc primers classificats de cada grup de Segona Federació obtenen un bitllet per participar a la Copa el pròxim any. A falta d’un partit, el Reus només pot quedar cinquè o sisè. En el cas de quedar sisè, en ser el cinquè el Barça Atlètic, un filial, la participació copera rebotaria al Reus perquè el conjunt blaugrana no pot participar.
La Copa del Rei va ser una competició que enguany ha donat moltes alegries al Reus, amb nits per al record, com la victòria contra l’Europa i l’Estadi Municipal de gala després de rebre la Real Sociedad, qui va acabar guanyant el trofeu. Amb tot, potser és l’últim pensament que va tenir planter i afició el darrer diumenge. Amb la primera final superada, el Reus continua depenent de si mateix per assolir el play-off. Les matemàtiques són clares, si guanya el Terrassa, equip que la darrera jornada es va acomiadar de les seves aspiracions, serà equip de play-off. De la mateixa manera, si el Barça Atlètic punxa al camp del Torrent, equip ja descendit.
Diumenge, contra l’Olot, el Reus va recuperar la seva essència. Va ser un equip ofensiu i eficaç en el primer tram de partit i Ricardo Vaz va posar l’alegria del gol. Posteriorment, va estar encertat al darrere, tancant-se en banda i sabent patir fins a segellar la victòria. No s’esta-
Futbol l La victòria del Reus assegura el bitllet per a la competició copera i anirà a Terrassa a rematar la feina
va donant aquesta versió durant la segona volta i ni el tècnic Marc Carrasco va trobar una resposta al perquè ha tornat. «El futbol són dinàmiques. La proposta ha sigut sempre la mateixa i hem estat encertats. Teníem un desig molt gran perquè això passés i, en molts moments, el cap va més enllà que les cames», va destacar Carrasco.
Sold-out a Terrassa Diumenge, tothom va pujar al tren de Marc Carrasco. L’estadi, amb més de 3.500 persones a les grades, va vibrar amb els seus i, ara, prepara tota una invasió al camp del Terrassa. Ahir, l’afició roigi-negra va penjar el primer sold-out a la pàgina web del Terrassa, adquirint més de 300 entrades de la
Qüestió de minuts
La remuntada del Barça Atlètic a l’afegit va frustrar la celebració a casa
grada visitant. Des del club roig-i-negre ja preparen també un desplaçament per garantir que se superi la xifra de les 400 persones presents al Narcís Sala. Marc Carrasco va destacar en el postpartit que el missatge que va donar a la plantilla durant tota la setmana passada és que creure és crear. Diumenge, els roig-i-negres no estaran sols i estaran preparats per assaltar l’Olímpic de Terrassa acompanyats pels seus. Tres punts són el que separen els reusencs del playoff d’ascens. A partir d’aquí, només quedarà gaudir del camí i somiar en els quatre restants. La temporada ja queda per al record, però el Reus vol un final feliç.
L’Audiència Nacional va decidir ahir dilluns eximir l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol de declarar com a acusat en el judici contra la seva família i diversos empresaris, després que els metges forenses i el tribunal concloguessin que no es troba en condicions físiques ni mentals per ser interrogat ni per assumir els càrrecs pels quals la fiscalia li demana nou anys de presó. Pujol va arribar a la seu judicial de San Fernando de Henares prop de les nou del matí, acompanyat del seu fill Pere i en un vehicle amb els vidres tintats. A partir de dos quarts de deu, els forenses el van examinar durant mitja hora i després els magistrats van mantenir amb ell una breu entrevista. A la sala mèdica hi va entrar sol, mentre que davant del tribunal ho va fer amb el seu advocat. Tot i haver comunicat al seu entorn més proper que volia declarar, l’Audiència Nacional va dictaminar que no podia fer-ho amb garanties.
El magistrat president, José Ricardo de Prada, va ex-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Rosa Maria avui has de posar una espelma més al pastís! Ets la millor ‘influencer’ de terres sallentines. La teva familia t’estima.
plicar que els jutges tenien un «especialíssim interès» a entrevistar-se presencialment amb Pujol per conèixer «de primera mà» el seu estat de salut. El tribunal va constatar la «impossibilitat de romandre amb plenitud
L’Iran planteja un acord en tres fases a Washington
Guerra l Teheran va traslladar ahir a Washington una proposta de pau en tres fases que exigeix primer el cessament total dels atacs a l’Iran i al Líban, segons agències iranianes. El pla inclou després la gestió de l’estret d’Ormuz i deixa per al final el debat sobre el programa nuclear, principal punt de fricció amb els Estats Units. Agències
de coneixement i capacitat en aquest judici»; i el va deixar «fora del procediment», que ara continuarà contra els seus fills i altres acusats. De Prada va justificar que se’l fes desplaçar a Madrid perquè el «contacte personal» era
«imprescindible». Divendres ja havia defensat la citació per evitar caure en «l’edatisme». En la primera sessió, al novembre, Pujol s’havia connectat telemàticament i havia admès dificultats de memòria i comunicació, però també
Sáenz de Santamaría assegura que no sabia res de l’operació Kitchen ni del paper del CNI
Tribunals l La seva declaració s’alinea amb la de l’expresident Rajoy, que també ho va negar
Agències
L’exvicepresidenta primera del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría va assegurar aquest dilluns, en el judici del cas Kitchen, que no tenia «cap constància» de cap operatiu parapolicial per robar documentació comprometedora per al PP a l’extresorer del partit, Luis Bárcenas. Sáenz de Santamaría, que va ser màxima responsable del CNI entre 2013 i 2015, va dir que no recorda informacions sobre l’operació ni que ningú de Comunicació o d’Interior li hagués comuni-
cat res, i que Mariano Rajoy tampoc li va preguntar mai pel cas. També, va negar que el CNI participés en vigilàncies o seguiments a Bárcenas i la seva família. La seva declaració va anar en la línia de la de Rajoy, que dijous passat va negar conèixer l’operació. El judici analitza una presumpta trama impulsada des d’Interior per espiar Bárcenas i sostreure-li documents sobre el finançament irregular del Partit Popular. Entre els acusats hi ha Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez i comandaments policials, acusats de diversos delictes.
Es conclou que no està en condicions físiques ni mentals per ser interrogat
havia expressat la voluntat de col·laborar amb la justícia en el cas. Per això, aleshores, el tribunal va ajornar la decisió fins a l’inici de les vistes orals. El judici, que havia quedat condicionat pel seu estat de salut, va reprendre així el calendari previst inicial.
La deixa andorrana Amb l’expresident ja apartat de la causa, el focus de la jornada es va desplaçar cap al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, que va assegurar que el seu pare mai no els va donar detalls sobre l’origen dels fons familiars a Andorra, la coneguda «deixa» de l’avi Florenci. Segons va relatar, ell es va fer càrrec dels diners el 1990, quan consistien en 110 milions de pessetes en dòlars i uns 390 milions en deute públic. Va explicar que gairebé no hi havia documentació, només una carta de Florenci Pujol adreçada a Marta Fer-
rusola, de la qual faltaven pàgines. El primogènit va sostenir que l’avi desconfiava de l’estabilitat política de l’Estat espanyol i havia volgut protegir la família guardant diners a l’estranger. També va dir que el seu pare mai no va aclarir com havien arribat els fons al Principat ni per què no constaven a l’herència oficial. Ho va resumir amb una frase: «els diners fiscalment opacs mai deixen rastre».
Negocis i patrimoni Durant l’interrogatori, el fiscal Fernando Bermejo va repassar diverses operacions i negocis de Pujol Ferrusola, que va defensar-ne la realitat i la legalitat. El fill gran de l’expresident va afirmar que en moltes operacions actuava facilitant «informació privilegiada», que treballava «a risc» i que, si el negoci no prosperava, no cobrava. També va dir que molts contractes eren verbals per la confiança amb els interlocutors i es va negar a revelar alguns noms perquè, segons va lamentar, la causa s’ha convertit en una «trituradora». A preguntes del fiscal, va negar haver tingut comptes opacs a Mèxic o Suïssa i va assegurar que els seus comptes i negocis a l’estranger han estat transparents fiscalment a Espanya. Sobre el possible intent de despatrimonialitzar-se després de començar a ser investigat, va atribuir els moviments societaris al divorci de Mercè Gironès i a acords de repartiment al 50%.
Arxivada la causa contra els mossos investigats per ajudar a escapar Puigdemont l’any 2024
Tribunals l La resolució descarta delictes i no acredita cap actuació per facilitar l’escapada
Agències
La jutgessa ha arxivat provisionalment la causa contra els tres mossos d’esquadra investigats per haver ajudat a escapar Carles Puigdemont de Barcelona el 8 d’agost del 2024. La interlocutòria conclou que, després de la investigació, no s’ha pogut justificar degudament la perpetració del delicte ni constatar que els agents actuessin de manera conjunta i coordinada per evitar la detenció i facilitar la fugida de l’expresident del Govern. Tot i que el material audiovisual els situa
al lloc dels fets, enmig de milers de persones, no s’ha individualitzat cap conducta que contribuís eficaçment a l’escapada, ni cap gest d’ocultació o ajuda. La inspecció dels seus mòbils tampoc ha detectat comunicacions entre ells ni amb cap número vinculat a Puigdemont entre el 8 de juliol i el 9 d’agost del 2024. La resolució recorda que cap agent estava de servei, que no tenien competència per ordenar la detenció ni consta que rebessin ordres per fer-la. I també descarta l’encobriment, la desobediència i la denegació d’auxili.
k Editorial k
El col·lapse del sistema de dependència a Catalunya fa anys que és una realitat incontestable, amb milers de persones atrapades en un laberint administratiu que retarda ajudes essencials. Les xifres són eloqüents: esperes que superen els 300 dies de mitjana, més de 128.000 persones en alguna fase del procés i territoris com Tarragona amb retards especialment greus. En aquest context, qualsevol iniciativa orientada a desbloquejar el sistema no és només oportuna, sinó urgent. El pla Cura representa un intent seriós de revertir aquesta situació. La simplificació dels tràmits –unificant la valoració del grau i el PIA en un sol
pas– i la integració amb l’atenció primària apunten en la bona direcció: menys burocràcia i més proximitat. També és rellevant la incorporació de tecnologia i l’augment de recursos humans, factors clau per modernitzar un sistema reconegudament obsolet. Ara bé, la importància del pla no rau només en l’eficiència administrativa, sinó en el seu impacte social. Parlem de persones vulnerables, moltes amb dependència severa, per a qui cada dia d’espera implica una pèrdua de qualitat de vida i una càrrega afegida per a les famílies. Reduir els terminis a 60 dies no és només un objectiu tècnic, sinó una qüestió de dignitat.
k Tribuna k
Fa més de dues dècades, la Nevenka Fernández es va enfrontar a un sistema que no sols no la va protegir, sinó que la va sotmetre a un judici públic i personal devastador; dues dècades de cultura política masclista i el silenci d’una societat còmplice. La seva denúncia contra el llavors alcalde de Ponferrada va suposar la primera condemna a Espanya a un polític per assetjament sexual, però el preu va ser molt car, el seu propi exili a Irlanda.
Més de vint anys després, hem de reflexionar sobre com aquell procés va ser el paradigma del que ara denominem violència institucional, una altra forma de violència masclista, que encara tenim pendent, totes i tots els operadors jurídics, en aquest cas, d’eliminar.
La violència institucional ocorre quan l’Estat, a través de les seves lleis, polítiques o pràctiques, perpetua estereotips de gènere que discriminen la dona. En el cas de Nevenka, (i en altres bastant recents) el vam veure de manera nítida, per exemple, al seu judici: va ser interrogada, com si fos l’acusada, qüestionant la seva credibilitat per no haver abandonat el seu lloc de treball davant l’assetjament, entre d’altres.
Aquesta ‘desmaterialització’ de la violència, que encara avui persisteix en alguns sectors jurídics, tendeix a minimitzar l’assetjament laboral i sexual, reduint-lo sovint a mers ‘conflictes de parella’ o ‘incidents puntuals’.
Jennifer Macía Morilla
Advocada i copresidenta de la Comissió
d’Igualtat de l’Iŀlustre Coŀlegi de l’Advocacia de Tarragona
una visió estereotipada que encara contamina alguns processos.
k Tribuna k
«Tranquils,
«Cap a les vuit i vint del vespre he pogut parlar telefònicament amb Sa Majestat el Rei, qui m’ha tranquil·litzat completament entorn dels incidents que s’han desenvolupat aquesta tarda (el 23 de febrer de 1981) al Congrés dels Diputats de Madrid», declarava l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, en el decurs d’una improvisada conferència de premsa. En efecte, segons es va destacar en el seu dia, l’avui lamentablement exiliat rei Joan Carles va dir al president de la Generalitat: «Tranquil, Jordi, tranquil».
Se’m posen els pèls de punta ara que tindrem la possibilitat d’indagar en els documents classificats com a secrets del 23-F, ja que, segons s’ha anunciat davant dels mitjans de comunicació després del Consell de Ministres d’ahir 24 de febrer, el Govern ha aprovat la desclassificació de documentació relativa a l’intent de cop d’Estat que va tenir lloc a Espanya el 23 de febrer de 1981. En la referència oficial s’indica que «la decisió s’ha tramitat de conformitat amb el que estableix la Llei sobre Secrets Oficials i, tal com ha detallat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del Govern, Elma Saiz, ‘permetrà que es desclassifiqui tota la informació que s’ha trobat fins al moment’, quan es compleixen 45 anys de la data».
L’entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del ‘sol sí que és sí’, cerca precisament trencar amb aquests esquemes, el canvi de paradigma és radical: el consentiment se situa en el centre, ja no s’exigeix que la víctima present marques físiques de resistència, superant el vell estereotip que la violència només és real si ‘deixa rastre’. No obstant això, la llei, per si sola, no basta si no va acompanyada d’una especialització professional profunda, com a operadores i operadors jurídics, tenim l’obligació d’evitar la victimització secundaria, l’empatia i evitar la utilització d’estereotips de gènere.
La Nevenka va donar veu contra la violència masclista, i contra una cultura política masclista, ella va dir no, quan ningú no s’atrevia. El cas de la Nevenka mostra un reflex de les múltiples formes de violència que pateix una dona, davant una violència masclista, i tot i la evolució (tant legal com de la societat en si) encara no és suficient.
És imperatiu erradicar el mite de les ‘denúncies falses’ i la classificació de les dones entre ‘víctimes reals’ — aquelles que es mostren submises i espantades— i ‘falses víctimes’
Des de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, reafirmem el nostre compromís amb una justícia que no sols castigui, sinó que repari integralment. La reparació no és només econòmica; inclou la recuperació física i social, així com accions simbòliques que restitueixin la dignitat de la dona.
El camí que ha iniciat Nevenka en solitud és avui una responsabilitat col·lectiva de l’advocacia per a assegurar que cap dona torni a ser qüestionada pel sistema que ha d’emparar-la.
El nou marc legal garanteix la formació obligatòria i contínua en perspectiva de gènere i interseccionalitat per a tota la carrera judicial, fiscal i per a l’advocacia. És imperatiu erradicar el mite de les ‘denúncies falses’ i la classificació de les dones entre ‘víctimes reals’ —aquelles que es mostren submises i espantades— i ‘falses víctimes’,
Precisament el proper dilluns, 4 de maig, podreu escoltar la Nevenka Fernández a Tarragona i serà a la seu de l’ICAT, on presentarà el seu llibre El poder de la verdad. L’acte forma part de la programació del PreTETA, espai previ al Festival TETA dedicat al pensament crític, la denúncia de les violències masclistes i la promoció de la igualtat.
Llàstima que en aquells temps amb prou feines hi havia mòbils —es deien cel·lulars?—, ni whatsapps, ni tweets mortífers capaços de situar qualsevol ciutadà agosarat en posició d’investigat, que no pas ferms per l’arribada de Tejero i companyia, ja que seria més manejable desxifrar el llenguatge criptogràfic, absent de preposicions i complements circumstancials que —la veritat— avui ja amb prou feines s’utilitzen donada la rapidesa amb què ens enviem els missatges digitals, s’entenguin o no per al comú dels usuaris de les Xarxes Socials. Però, permeti’m l’amable lector, faré un intent, ja que a partir del 25 de febrer s’ha posat a disposició d’historiadors, investigadors i de la pròpia ciutadania un bloc de 153 unitats documentals que durant dècades han romàs classificades com a secretes i que a partir d’ara podran ser consultades a través de la pàgina web oficial de La Moncloa. Així, doncs, el dimecres 25 de febrer es dona a conèixer al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre PJC/125/2026, de 24 de febrer, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 24 de febrer de 2026, pel qual es desclassifica documentació relativa a l’intent de cop d’Estat de 23 de febrer de 1981. Busco amb veritable interès algun registre documental classificat d’aquella famosa frase del Rei
Joan Carles cridant a la tranquil·litat de Jordi Pujol que era com dir «tranquils, catalans, tranquils», ja que «tant muntava, muntava tant», Jordi Pujol com Catalunya (encara que aquí no rimi), crec jo, en aquells temps de revolució i rebel·lió alhora. Tanmateix, l’esforç ha resultat infructuós: no he trobat indicis sobre l’existència de material classificat relatiu al 23-F que transcrigui la conversa que ens ocupa. No hi ha, doncs, detalls addicionals al respecte, llevat dels ja coneguts pel públic en general. Tranquil·litat absoluta! Ara bé, amb l’ensurt al cos i la trucada de Pujol al Rei, hi havia un pensament que ja tenia un precedent amb Josep Tarradellas, el seu antecessor: l’estabilitat de Catalunya era (i és, afegeixo jo) inseparable de l’estabilitat d’Espanya. Encara que tingui poc a veure amb documents desclassificats, sí que podrem recordar amb l’ajuda de les hemeroteques la cita poderosa que reflectia el pensament d’una de les figures més pragmàtiques de la Transició espanyola: Tarradellas va dir amb rotunditat: «Si no hi ha unitat a Espanya, a Catalunya, al País Basc, a tot el país, no ens salvem. Sóc un ciutadà català i espanyol apassionadament preocupat pel país». Aquesta reflexió no ha deixat de tenir sentit avui dia, al meu entendre, però podem estar tranquils 45 anys després del 23-F?
Ricard Mor Solà Diplomàtic
Tarragona
Antonio Rivero Moreno.
Ha mort als 74 anys. El funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant
Josep Obrer, a Torreforta.
Reus
Mercè Salvat Miquel.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Jesus Astillero Aranda.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Maria del Carme Pascual Iglesias.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Vila-seca
Teodoro García Neila.
Ha mort als 73 anys. El funeral serà avui a les 10 h a la Sala Multiconfessional del Cementiri de Vila-seca.
Indústria l Vopak Terquimsa ha reconegut els seus proveïdors estratègics en la tercera edició del Gold Supplier Meeting, celebrada al Moll de la Química del Port de Tarragona amb prop de 50 assistents. L’acte, emmarcat en el pla estratègic
2023-2027, ha distingit Proalba, Ton Batlle i, a títol pòstum, José Luis Carpintero. La companyia també hi ha presentat l’Innovation Lab, un espai per guanyar agilitat, innovació i digitalització amb els proveïdors de servei i reforçar aliances clau. DM/Cedida
Avui felicita als que es diuen:
Prudenci, Cirí Valèria
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Com més reafirmis la teva personalitat dins de la relació, millors moments viuràs en un futur proper. No cedeixis per por de ferir els altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Pocs inconvenients s’interposaran en el teu camí cap a l’assoliment dels objectius. Hi haurà canvis positius a la feina. Jornada plena de sorpreses.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Avui les persones que t’envolten sabran valorar totes les teves aportacions i idees per a nous projectes. Endavant, no et quedis curt.
20/04 al 20/05 TAURE
Continua calmant els teus mals humors a casa a la feina o podries desconcertar els més propers. A última hora del dia dedica’t a passejar.
23/08 al 22/09 VERGE
Et sentiràs ple d’alegria per notícies relacionades amb la família. Si hi ha reunions socials, mantén-te el més callat possible i observa-ho tot.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
T’arribaran notícies agradables de familiars i amics que feia temps que no veies. El teu estat d’ànim serà excellent conquistaràs un amor.
10:30 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca pica
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Un cert sentiment de solitud t’envairà el cor. Les amistats la parella podran omplir aquest buit interior. No et llancis a noves aventures. Cautela.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sempre és bo fer una certa tria entre la gent que t’envolta, però no siguis massa selectiu no perdis les persones valuoses. Relaxa’t; avui no cal córrer tant.
20/01 al 18/02 AQUARI
Intenta calmar els nervis no vulguis fer massa coses en un sol dia. Calma fes només l’indispensable. Hi haurà desacords amb superiors.
21/06 al 22/07 CRANC
A Qualsevol dubte que et passi pel cap no esperis que els altres el resolguin; només et podran donar la seva opinió, però al final has de decidir tu.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Cautivaràs amb facilitat, ja que la teva imatge va en augment i de tu brolla una sensibilitat especial que es notarà en cada paraula gest.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Viatges d’última hora canviaran els plans. Procura no enfadar-te, ja que coneixeràs gent important per al futur. Agradables sorpreses familiars.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11.30 Com ho veus?
12.00 Aventurístic
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 La Tertúlia del Dorsal12
15:00 Com ho veus?
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. La persona que fa la feina més pesada d’una casa, d’una empresa. Surten de viatge. 2. Pastís de Nadal foradat. Llengua nostra que volen eliminar. 3. No pot menjar més de ple que està. Petard que puja per la dreta. Consonants. 4. Números eliminats. Mostreu felicitat al revés. 5. Demà sense dues. República Francesa. Tàntal. Transpira. 6. Cap de nen. Fa gràcia, al revés. Senyor. 7. Donar garanties. L’aguanta l’atles.Vocal. 8. Dona amb fills. Nom de noia Bond. 9. Facin una errada fatal. Piràmide amb la base aixecada. Peça dels escacs. 10. Naip tallat. Propi dels aiguamolls. 11. Dies passats al treball. Una de pas. 12. Sastre partit pel mig. Proposició teòrica. Sis romans en dos grups. VERTICALS: 1. Preparacions esportives. 2. Descansem una mica. Posarà un vaixell a la mar. 3. Per trepitjar el raïm. Bosses d’espart. 4. Mals sense límits. Presa de corrent d’un tramvia. Cap de be. 5. Beguda dolça. Despullat. 6. Lletra amb cua. Fet sense començar. No és cuit. Tercera persona que puja. 7. Apropa una cosa. Camins de ferro. 8. Bossa de paper o d’espart. Poden ser romans, gòtics... Que dona alegria. 9. Cap de turc. Urani. Plaers sentits. 10. Esperances fallides. Llisos. 11. Amb molt d’orgull. La veu del seu... Victòria! 12. Explicarà una obra de teatre. Longitud de filatura de cotó.
TARRAGONA:
Sole Pons, Mª Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572
Martí Bartolí, Raúl Segarra, 19 Telèfon 977 541 489
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Telèfon 977313 336
Escudero Sanchez, Veronica
Sant Antoni M. Claret,14 Telèfon 977 771 022
SALOU:
Oliva, Dolors - Cristià, Gil Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè en general durant el matí. Tot i aixì, arribaran núvols alts i mitjans pel sud, sobretot a partir de migdia, que s’estendran a la resta del país durant la tarda i vespre, i es faran més abundants amb el pas de les hores a la meitat sud. A més, és probable la formació d’estrats baixos arran de costa a partir de mig matí.
Temperatura La temperatura baixarà lleugerament, tant la mínima com la màxima.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
PISO SEMINUEVO. CONSTANTÍ. 4 habitaciones, 2 baños. Zona muy tranquila. Todo exterior con terrazas, muy luminoso. Listo para entrar a vivir. Tel. 649.801.679
TARRAGONA
Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada. Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€ Tel. 661.737.951
SEÑORA BUSCA
TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA Tel. 623.246.480
PINTOR, QUITAR GOTELÉ,
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
L’exposició Trenta-cinc anys després de Nani Nolla parteix d’una imatge aparentment senzilla: cinc nens mirant a càmera en una processó de Setmana Santa, a la Selva del Camp, l’any 1990. «Tinc una carpeta amb els treballs de quan estudiava Fotografia i també anava disparant fotos per tot arreu. Aquesta imatge era allà dins, i sempre em venia al cap el pensament de què hauria passat amb aquells nens», explica la Nani. Fins que un bon dia va decidir transformar aquella pregunta en acció i va contactar, a través d’un conegut del poble, amb els cinc protagonistes, que ara ja són adults. «Tots viuen a la Selva excepte un, però vam aconseguir reunir-los».
Un cop els va tenir al davant, la fotògrafa els va proposar un exercici de memòria: tornar als llocs que van marcar la seva infantesa. Ella, els acompanyaria i documentaria, de nou, el moment.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Fotografia L’exposició ‘Trenta-cinc anys després’ de Nani Nolla es pot visitar al Castell del Paborde de la Selva fins al 3 de maig
Així és com la Nani va acompanyar i retratar el David als Escorralons, el Xavi, al Camp de futbol, el Lluís, al Pont Alt, i el Marcel a la mateixa Setmana Santa que els va unir aquell hivern del 1990. Un cas especial és el del Rafael, que va fer anar la fotògrafa fins a l’estació per retratar l’Elefant amb què jugava la canalla quan sortia de l’escola i que la mateixa Nani desconei-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
L’Ajuntament de Tarragona paga mig milió a l’any per la gestió dels voluminosos Finances
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
xia: «Havia passat unes quantes vegades per allà i no m’hi havia fixat mai. Ara forma part de l’exposició i del meu imaginari».
D’aquesta manera, més enllà del retrat, el treball també incorpora una mirada de descoberta. L’autora, que no és originària del poble, s’acosta als espais dels protagonistes amb curiositat: «És el punt de vista d’una persona forana». Això aporta una doble capa de lectura: la dels retratats, carregada de vivències, i la de la fotògrafa, que observa i reinterpreta. «Tornar-los a foto-
grafiar en entorns que recorden de la infantesa és un diàleg entre el que van ser i el que són. Aquesta exposició explora el pas del temps no com una pèrdua, sinó com una acumulació de capes: records, absències i continuïtats que conviuen dins de cada mirada», afirma l’autora. Aquesta dimensió emocional es reforça amb l’ús del blanc i negre, una decisió conscient «com a cosa evocadora del passat».
La mostra, que es pot visitar al Castell del Paborde de la Selva del Camp, recull totes aquestes imatges i també l’original, «que en el seu moment vaig revelar jo mateixa al meu laboratori, i que tenia un paspartú perquè la vaig presentar a un concurs de fotografia que feien a la Selva».
L’exposició Trenta-cinc anys després es podrà visitar fins al 3 de maig.
La fotògrafa va buscar cinc nens que havia retratat el 1990 i els ha tornat a fotografiar Memòria fotogràfica
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Ferran Cerro tanca una etapa a Reus: «Perdó si algú ha sentit que no hem estat a l’altura» Gastronomia
Just a la desembocadura de la riera de Riudecanyes s’acaba el terme municipal de Cambrils i comença el de Mont-roig del Camp. És just a l’altre extrem de la població de la plaça Venus que glossava l’altre dia. I si allà hi ha un monòlit que anuncia amb grandiloqüència la Porta de Llevant, aquí l’ajuntament hi té una altra fita igual que marca la Porta de Ponent. O, més ben dit, marcava, perquè les últimes ventades la van tombar i s’ha estat ajaguda tres mesos. Per la instal·lació d’una nova estructura, ara sembla que aviat tornaran a erigir el monòlit. Quan va caure es van sentir diverses queixes pel potencial perill que va representar. Ningú s’hi va fer mal, però tampoc no hi va haver cap alerta de la possibilitat d’un esfondrament potencialment mortal (és una zona de gran trànsit de passejants i runners). Cosa curiosa perquè uns dies més tard es va paralitzar tot el país per uns cops de vent similars o inferiors. Des d’aquest mateix punt també es pot distingir perfectament la central nuclear de Vandellòs. Ahir es van assajar les primeres ES-Alert de la seva zona d’influència, però resulta que només van saltar les alarmes als mòbils a un costat de la riera, perquè el terme de Mont-roig forma part d’aquesta zona de risc i, en canvi, el de Cambrils ja no. De la mateixa manera que en el cas de les ventades ens vam exclamar perquè el sistema no sectoritzés, seria absurd que ara en queixéssim del contrari. Però davant de l’evidència que si el reactor de Vandellòs fot un pet lleparem tant els d’un costat com els de l’altre, la meva conclusió és que el sistema va molt bé per calmar consciències polítiques, però la seva efectivitat doncs bé, és una mica com tot el que fem.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Un enginyer reusenc serà controlador en les pròximes expedicions de la NASA a la Lluna Ciència