Dimarts 27 d'octubre de 2026

dimarts, 27 d’octubre de 2026

Camp de Tarragona

15

La DOP Siurana preveu un 40% menys de collita aquesta temporada i una reducció del rendiment Opinió

Número: 5654

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Reus 8 L’Institut Gaudí, amb la coŀlaboració de FuneCamp, engega un cicle formatiu de grau mitjà en Serveis Funeraris

20 Josep M. Buqueras Bach. Quan les dones guanyen, hi guanya tothom: «L’exposició dona veu a esportistes d’elit que han lluitat per la igualtat»

TARRAGONA

Un 15% dels propietaris de pisos turístics en tenen més de vint Als barris marítims els ingressos pel lloguer turístic poden arribar a ser un 65% més alts que els que genera el lloguer residencial

Rubén Viñuales: «Hem d’actuar, si no, la ciutat es convertirà en un decorat»

PSC, ERC, En Comú Podem i els no adscrits aproven castigar fiscalment tots els propietaris d’HUTs 2i3 Gerard Martí

Eleccions 29-N

El PP pacta amb Vox no presentar cap candidat al Senat per Tarragona A la demarcació, els populars mai han tingut representació a la Cambra Alta i ara ‘cedeixen’ els vots a la ultradreta l 5

Reus

Societat 12 i 13

Salou ja està de Festa Major Maria Teresa Villagrán ha estat la pregonera de la commemoració del 30 d’octubre, que recorda la segregació del municipi

Les obres del Centre Catòlic acabaran set mesos després del previst l7

Municipal

Montblanc prepara un projecte pel Pla de Barris consensuat amb els veïns l 11

2 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Els propietaris guanyen un 10% més amb lloguers turístics que amb lloguers habituals Habitatge l Als barris marítims la diferència arriba a ser del 65% i l’activitat arreu de la ciutat podria arribar a moure més de 2 milions d’euros al mes Oriol Castro Sanz Els lloguers turístics (LT) de Tarragona ingressen de mitjana uns 800.889 euros al mes, segons l’estudi Diagnosi de l’habitatge d’ús turístic a Tarragona, elaborat per Eurecat amb la supervisió científica d’Antonio Paolo Russo, de la Universitat Rovira i Virgili, i datat el 17 d’abril de 2026. La xifra correspon als dotze mesos entre l’agost del 2024 i el juliol del 2025 i només inclou els allotjaments que es comercialitzen a plataformes. Són, de mitjana, 875 euros mensuals per unitat, gairebé un 10% més que els lloguers habiuals, que ingressen 798 euros de mitjana. El 2017, el sector va ingressar 116.081 euros al mes, 150 euros per unitat. Des d’aleshores, els ingressos totals s’han multiplicat gairebé per sis, i els ingressos per unitat, per cinc. L’informe ho atribueix al creixement de l’oferta, a la millora progressiva de les taxes d’ocupació i a la major professionalització del sector, en un context de demanda turística creixent i d’estancament relatiu de l’oferta convencional d’hotels i càmpings. Cal tenir en compte que l’estudi exposa que si es tinguessin en compte també els habitatges d’ús turístic registrats que no es comercialitzen a plataformes, els ingressos podrien arribar als 2,1 milions d’euros mensuals. Els autors adverteixen que és un topall màxim, perquè suposa que tots aquests habitatges estarien actius i tindrien una ocupació semblant als de les plataformes. Si els ingressos mesuals es divideixen per barris, els Barris Ma-

rítims encapçalen la classificació amb 1.155 euros, per davant de les urbanitzacions de Llevant, 1.077 euros, i la Part Alta 861 euros. La dada més destacada és que els propietaris d’aquests habitatges al Serrallo i el Barri del Port guanyen un 65% més amb l’ús turístic que amb un lloguer habitual, del qual la mitjana està en 700 euros en un pis de 70 m2. En canvi, la diferència a la Part Alta és d’un 4% més. Qui gestiona l’oferta Un dels eixos de l’estudi també és l’estructura de la propietat. Dels 2.648 habitatges associats a un propietari o gestor, fins a un 56,7% estan en mans d’unipropietaris, una xifra que els autors consideren una estimació a l’alça perquè en alguns casos no se sap amb certesa. Els multipropietaris de 2 a 5 unitats en gestionen aproximadament el 14,3%, els de 6 a 20 unitats, el 13,6%, i els de més de 20, el 15,4%. Aquests últims cada cop creixen més. En general, l’informe parla d’una «progressiva consolidació de la propietat dels LT», que considera menys espectacular que en altres ciutats amb més pressió turística. Tot i això els autors destaquen que una gran part d’aquesta oferta està ubicada a la mateixa secció censal al centre de la ciutat. A banda, l’estudi contrasta si els multipropietaris obtenen més rendiment i con-

Els autors exposen una «progressiva consolidació de la propietat dels HUTs»

clou que la hipòtesi no es confirma de manera «unívoca». Els preus per nit són més alts en els grans gestors (190 euros de mitjana per als de més de 20 unitats, davant dels 139 euros dels unipropietaris), fet que els autors vinculen al fet que les propietats més grans i ben situades tendeixen a ser gestionades per professionals.

Ingressos de mitjana per nit i al mes dels pisos turístics DISTRICTE

ADR p/unitat*

Tarragona 01 (Part Alta) Tarragona 02 (Eixample Tarragona) Tarragona 03 (Barris Marítims) Tarragona 04 (Nou Eixample Nord-est) Tarragona 05 (Nou Eixample Nord-oest) Tarragona 06 (Nou Eixample Sud) Tarragona 07 (Torreforta i Barris Adjacents) Tarragona 08 (Campclar) Tarragona 09 (Bonavista) Tarragona 10 (Sant Salvador) Tarragona 11 (Sant Pere i Sant Pau) Tarragona 12 (Urbanitzacions de Llevant) TOTAL

106,0 € 113,9 € 107,9 € 109,1 € 79,9 € 96,0 € 84,9 € 0,0 € 76,1 € 305,8 € 71,6 € 201,2 € 133,1 €

REVMONTH p/unitat** 861,1 € 713,3 € 1.155,4 € 632,2 € 710,3 € 577,8 € 449,1 € 1.509,1 € 586,0 € 362,0 € 1.077,1 € 875,3 €

* ADR: rendiment mitjà diari per unitat. ** REVMONTH: rendiment mensual (total i per unitat).

Comparació dels ingressos segons el lloguer Àmbit Barris Marítims Part Alta Eixample Conjunt Tarragona

Lloguer turístic mensual 1.155 € 861 € 713 € 875 €

Lloguer habitual mensual (70 m²) 700 € 826 € 826 € 798 €

Diferència d’ingressos +65,1% +4,2% -13,7% +9,6%

3 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Els lloguers turístics de Tarragona ingressen de mitjana uns 800.889 euros al mes. Gerard Martí

El ple extraordinari de l’Ajuntament es va celebrar ahir al Palau de la Diputació. Gerard Martí

El plenari aprova el recàrrec de l’IBI als HUTs amb una majoria d’esquerres Política l PSC, ERC, En Comú Podem i els no adscrits van votar a favor Les dades

Oriol Castro Sanz

13,6% 14,3%

De qui són els pisos turístics?

15,4%

Propietaris d’un sol pis Propietaris de 2 a 5 pisos

56,7%

Propietaris de 6 a 20 pisos Propietaris de més de 20 pisos

Els unipropietaris abasten més de la meitat de les llicències disponibles Dels 2.648 habitatges associats a un propietari o gestor, fins a un 56,7% estan en mans d’unipropietaris, una xifra que els autors consideren una estimació a l’alça perquè en alguns casos no se sap amb certesa. Els multipropietaris de 2 a 5 unitats en gestionen aproximadament el 14,3%, els de 6 a 20 unitats, el 13,6%, i els de més de 20, el 15,4%

L’Ajuntament de Tarragona va aprovar ahir en un ple extraordinari incrementar l’Impost de Bens Immobles (IBI) dels pisos turístics fins a un màxim del 150% respecte la tarifa actual. Ho va fer amb una majoria d’esquerres, força inusual durant aquest mandat, ja que va comptar amb els vots a favor de PSC, ERC, En Comú Podem i els tres consellers no adscrits. PP, Junts i Vox van votar-hi en contra. «Tenim un problema gegantí. La ciutat ja està expulsant gent perquè no tothom que vol pot viure a Tarragona. Sabem que amb aquesta mesura no se solucionarà tot, però hem d’actuar. Sinó la ciutat es convertirà en un decorat», va exposar l’alcalde Rubén Viñuales. Cal recordar que hi haurà tres trams d’aquest recàrrec. Així, els propietaris que tinguin un únic immoble turístic pagaran un recàrrec del 50%, als que en posseeixin dos o tres se’ls doblarà el rebut, mentre que els que en tinguin quatre o més són els que acabaran pagant el 150%. El grup d’Esquerra Republicana va exposar que «no podem seguir vivint amb l’oferta de lloguer actual». «Tot i això, creiem que s’ha d’invertir molt més en habitatge i

que s’ha d’avançar amb els treballs del POUM. Ens preocupa», va dir el conseller Xavi Puig. Per la seva banda, els més satisfets del ple segurament van ser els consellers d’En Comú Podem, que van poder influir en l’executiu municipal perquè el ple extraordinari se celebrés i s’aprovés la mesura. «Ens ha de permetre regular una qüestió que sovint ens supera», va argumentar el portaveu Jordi Collado. La formació va posar com a condició el recàrrec a l’IBI per poder negociar uns nous pressupostos amb l’executiu socialista. A l’altra banda, Junts va criticar les formes i les «presses» per aprovar-ho. «Hi ha urgència electoral. Ningú sap si d’aquí tres setmanes aquest decret existirà», va lamentar el conseller Jordi Sendra. En una línia semblant, des del Partit Popular van exposar que «no hi ha evidència» sobre els possibles efectes positius al mercat de lloguer de la mesura.

«La ciutat ja està expulsant gent perquè no tothom que vol pot viure a Tarragona»

L’apunt

L’aplicació arrencarà l’1 de gener del 2027 L’aplicació d’aquest recàrrec està supeditada a que la diputació permanent del Congrés dels Diputats aprovi els decrets de l’habitatge, l’anomenat ‘Decret Maricarmen’, el 18 de novembre. Un fet criticat ahr al ple pels grups de dreta. L’Ajuntament de Tarragona, com les demés ciutats, havia d’aprovar la mesura ara per demanar acollir-s’hi en els terminis establerts. Amb tota probabilitat s’aprovarà ja que els socis habituals durant la legislatura de Pedro Sánchez tenen majoria a l’òrgan. Un cop aprovat a Madrid, la mesura automàticament es començarà a aplicar l’1 de gener del 2027 i mínim tindrà vigència per un any. Si després de les eleccions generals les majories al Congrés dels Diputats canvien i hi hagués un nou Govern que apostés per aturar aquests recàrrecs, haurien d’aprovar un nou decret.

4 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Liciten les obres de les noves dependències de Serveis Socials al barri de Bonavista Societat l L’Ajuntament invertirà 246.000 euros en l’adequació de dos locals situats al número 43 del carrer Vint-i-dos Albergarà el centre obert de l’IMSST i el Servei d’Intervenció Socioeducativa

John Bugarin El barri de Bonavista comptarà amb unes noves dependències per als Serveis Socials després que l’Ajuntament de Tarragona hagi tret a licitació les obres d’adequació de dos locals del carrer Vint-i-dos, número 43. L’actuació permetrà traslladar-hi els serveis que actualment es presten al Centre Cívic de Bonavista i concentrar en aquest mateix espai l’atenció dels professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST). Els locals són de propietat municipal i, de fet, ja havien acollit anys enrere el centre de serveis socials del barri. Els dos baixos, que estan interconnectats, tenen una superfície construïda conjunta de 216 metres quadrats i es troben actualment sense ús. El projecte planteja una reforma interior per adaptar-los a les necessitats dels serveis municipals, sense intervenir en l’estructura de l’edifici. La distribució inclourà una zona de recepció i espera, quatre despatxos per a l’atenció individual, una sala de reunions i una sala polivalent que es podrà dividir

«Amb aquestes noves instal·lacions garantim una millor atenció a la ciutadania»

S’ubicaran en els baixos del número 43 del carrer Vint-i-dos. Google

per acollir activitats de grup. També hi haurà espais de suport per als professionals i un lavabo adaptat. Un espai més adequat El canvi d’ubicació respon, principalment, a la necessitat de disposar d’un espai més adequat per desenvolupar l’atenció social. L’informe

que justifica les obres assenyala que l’IMSST arrossega «un problema d’espais des de fa molts anys» i destaca que els nous locals permetran fer entrevistes individualitzades en un entorn amb més intimitat. L’objectiu és que l’atenció a les persones i les famílies es pugui fer amb unes condicions de privacitat i confort

que les instal·lacions actuals no permeten garantir de la mateixa manera. La nova ubicació també permetrà millorar l’accessibilitat del servei, ja que es tracta d’uns locals situats a peu de carrer que seran adaptats per garantir un itinerari accessible des de l’exterior. Aquesta era una de les qüestions incloses en les necessitats detectades per l’IMSST, juntament amb la millora de les condicions dels espais de treball. La documentació municipal assenyala que l’actuació havia estat reivindicada durant anys i que ha de servir tant per «dignificar» l’atenció a les

persones usuàries com les condicions dels professionals. La consellera de Serveis Socials i presidenta de l’IMSST, Cecilia Mangini, defensa que disposar d’un espai adequat forma part de la qualitat del servei. «En serveis socials, disposar d’un entorn adequat per escoltar, orientar i acompanyar les persones no és un element secundari», afirma l’edil. En aquest sentit, remarca que les noves instal·lacions han de permetre resoldre els problemes d’espai actuals i avançar cap a uns serveis socials «de proximitat» que garanteixin «la dignitat i la privacitat de les persones». Les obres de rehabilitació tenen un pressupost inicial de 246.270,97 euros (IVA inclòs) i el termini d’execució màxim serà de quatre mesos. Les empreses interessades podran presentar les seves ofertes fins al 16 de novembre. La posada en funcionament dels locals permetrà, així, reunir en unes mateixes dependències els serveis d’atenció social del barri i el Servei d’Intervenció Socioeducativa (SIS), amb la voluntat de facilitar una intervenció més coordinada.

La ciutat tornarà a acollir la gala dels Premis Arc el 24 de novembre Societat l Se celebrarà al Palau Firal i de Congressos, coincidint amb els 50 anys de l’entitat Diari Més Tarragona tornarà a acollir els Premis ARC per segon any consecutiu. La 24a edició dels guardons de la indústria musical en directe se celebrarà el 24 de novembre, a les 20.30 h, al Palau Firal i de Congressos, i serà l’acte central del 50è aniversari de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). Les novetats i les nominacions es van presentar ahir en una roda de premsa amb la participació de les conselleres municipals Sandra Ramos i Montse Adan, la presidenta d’ARC, Raquel

Bassas, i el president de l’Associació de Músics de Tarragona, Xavier Pié. Després de celebrar-se l’any passat al Teatre Tarragona, la gala es trasllada al Palau de Congressos amb una producció escènica i audiovisual de gran format, i s’obrirà gratuïtament a la ciutadania. Els premis compten amb 48 candidatures repartides en 12 categories. La Pegatina, Els Catarres, Ginestà i La Fúmiga opten al guardó de millor gira, mentre que NAINA, Partiperes, LECOCQ i ALOSA competeixen com a artistes emergents. Entre les propostes tarragonines nominades figuren el Teta Fest, la

Sala Zero i Sílvia García. La cerimònia, presentada per Yolanda Sey, inclourà actuacions de Northern Cellos, Roger Mas, Svetlana i Siderland, i es podrà seguir per La Xarxa, amb interpretació en llengua de signes. Les invitacions gratuïtes es poden sol·licitar fins al 17 de novembre a través de Musticket. Sandra Ramos va destacar que repetir com a seu consolida Tarragona com una ciutat preparada per acollir grans esdeveniments, mentre que Bassas va remarcar el caràcter especial d’una gala que commemorarà mig segle de trajectòria d’ARC. El mateix dia se celebrarà la

Ahir es van presentar les nominacions i les novetats de l’edició d’enguany. JC Borrachero

cinquena edició del ProARC, una jornada professional destinada a connectar artistes, promotors i programadors del sector musical amb administracions i municipis. A més, la jornada donarà visibilitat

al talent emergent amb actuacions obertes al públic de SODI i M.U.R., dues formacions tarragonines, i de Duendes del Parke, seleccionades amb la col·laboració de l’Associació de Músics de Tarragona.

5 dimarts 27 d’ octubre de 2026

El PP pacta amb Vox i renuncia a concórrer al Senat per Tarragona Política l Els populars, que mai han obtingut un escó a la demarcació, renuncien a Girona i Guipúscoa John Bugarin El Partit Popular no presentarà candidatura al Senat per Tarragona en les eleccions generals del 29 de novembre. Els populars han acordat amb Vox una estratègia conjunta per a la cambra alta que comporta la retirada d’una de les dues formacions en diverses circumscripcions, amb l’objectiu declarat de concentrar el vot de centredreta i preservar-ne la majoria. L’entesa també deixa el PP fora de la cursa a Girona i Guipúscoa, mentre que la formació de Santiago Abascal mantindrà la seva llista en aquests territoris. Els populars cedeixen el seu lloc en una demarcació on mai no han aconseguit representació electa al Senat, una situació que també afecta Vox des de la seva fundació. En les eleccions generals del juliol del 2023, els quatre escons de Tarragona van quedar repartits entre el PSC, amb tres representants, i ERC, amb un. Tot i això, el PP sí que ha tingut una senadora tarragonina durant l’última legislatura: Lorena Roldán, designada pel Parlament de Catalunya, que va renunciar a l’acta el juliol del 2025.

Imatge d’arxiu d’una sessió plenària del Senat, que renovarà la seva composició en les eleccions generals. Senat

L’acord entre PP i Vox afecta 23 circumscripcions i estableix fórmules diferents segons el territori. En sis províncies —Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, València, Castelló i les Balears—, Vox no presentarà candidatura pròpia

i el PP incorporarà un candidat independent proposat per la formació d’Abascal. En altres catorze, Vox limitarà la seva llista a un únic aspirant, mentre que els populars en presentaran tres. A Tarragona, Girona i Guipúscoa, en canvi, serà el

PP qui es retiri. El secretari general del PP, Miguel Tellado, va remarcar que l’objectiu és protegir la majoria de centredreta al Senat. El dirigent popular també va contraposar el pacte amb Vox al que han tancat el PSOE i el Front

La formació de Santiago Abascal no es presentarà en altres sis províncies Ampli. «Aquí no hi ha dos partits que es dilueixin», va afirmar, abans d’assegurar que els populars no han pensat en els interessos particulars de cada formació, sinó en «el que és millor per a Espanya». Per part de Vox, el secretari general, Ignacio Garriga, va justificar l’entesa com una manera d’evitar que Sánchez «assalti» el Senat amb el suport de forces que va qualificar d’«extremistes i radicals». L’acord entre les dues formacions arriba després que el PSOE i el Front Ampli tanquessin un pacte per concórrer amb una papereta conjunta al Senat sota la marca Senado de Progreso. La coalició agrupa els socialistes amb diverses formacions d’esquerres per afavorir la representació del bloc progressista a la cambra alta. L’acord, però, no s’aplica a Catalunya. Per això, el 29-N el PSC i el Front Ampli presentaran candidatures separades al Senat per Tarragona. Alhora aconsegueix els avals Alhora ha recollit 1.281 signatures a la demarcació de Tarragona, més del doble de les 627 que necessitava per concórrer a les eleccions del 29-N. La formació independentista ha reunit 15.386 avals al conjunt de Catalunya per presentar-se a les quatre circumscripcions.

El setè recompte nocturn de persones sense sostre comptarà amb 145 voluntaris Societat l El dispositiu d’aquesta nit comptabilitzarà també persones que dormen en tendes, caravanes o cotxes Diari Més Un total de 145 persones voluntàries participaran aquest dimarts en el setè recompte nocturn de persones sense sostre a Tarragona, impulsat per l’IMSST i la Xarxa d’Atenció Integral a les Persones Sense Llar. Com a novetat, la ciutat s’incorpora al projecte de recomptes del Ministeri de Drets Socials, que vol obtenir una diagnosi del sensellarisme a escala estatal. El dispositiu també comptabilitzarà les persones que passen la nit

en tendes, caravanes, vehicles, edificis en ruïnes i aparcaments. El recompte es farà amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Creu Roja i diverses entitats socials. Els voluntaris s’organitzaran en equips de tres persones distribuïts per la ciutat. La recepció començarà a les 22 h a l’Ajuntament i a l’oficina de Serveis Socials de la plaça Prim, i el recompte i s’allargarà des de les 23 fins a les 2 h. Les dades recollides serviran per orientar les polítiques d’atenció a les persones sense llar.

Renoven l’asfalt de l’avinguda Montsant i el passeig de Santa Isabel Urbanisme l Ahir van començar les obres de renovació del ferm d’un tram de l’avinguda Montsant i la d’un tram del Passeig Santa Isabel, així com algun dels vials adjacents de les dues vies al barri de Sant Salvador. Els treballs tenen un import d’adjudicació de 121.707,86 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució previst de tres setmanes. El conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, va explicar que «la millora de l’asfaltat és una prioritat d’aquest govern, que se suma a les diferents accions que s’han posat en marxa per dignificar l’espai públic, que durant molts anys no ha estat cuidat com els tarragonins i tarragonines es mereixen». l Diari Més

6 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Les projeccions audiovisuals sobre el Palau de la Diputació i les intervencions artístiques al carrer van formar part de la festa dels cinquanta anys del Museu d’Art Modern de Tarragona. Cedides per la Diputació de Tarragona

Joan Lizano

E

l Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) va celebrar di· vendres passat el seu 50è aniversari fent sortir l’art al carrer. Sota el lema Mirem, i alguna cosa passa, una festa oberta a la ciutada· nia va transformar el trajecte entre la seu actual i el Palau de la Diputa· ció en un recorregut d’instal·lacions, dansa, música i projeccions. La ini· ciativa, dirigida artísticament per Judith Pujol, va reunir una vintena de creadors vinculats a la demar· cació per explorar el passat i el fu· tur de l’equipament. La celebració va arrencar a l’interior del MAMT amb una peça de benvinguda d’Al· ba G. Corral, una exposició de Lluc Queralt construïda a partir de l’ar· xiu fotogràfic del centre tarragoní i una intervenció de la companyia La Im.perfecta, amb Magí Capdevila i Neus Pàmies. Els assistents també van participar en diferents accions artístiques del recorregut.

l Cultura

L’art pren els carrers en la festa dels 50 anys del MAMT Una vintena d’artistes participen en un recorregut entre el Museu d’Art Modern i el Palau de la Diputació

El públic va continuar la festa pel carrer de Santa Anna, la plaça del Fòrum, el carrer d’en Granada, l’Arc de Sant Antoni i el passeig de Sant Antoni fins a arribar al Palau de la Diputació, previst com a futura seu del MAMT. Al llarg de l’itinerari, CaldodeCultivo, Susanna Inglada i Quim Packard van reinterpretar obres de la col·lecció permanent, com L’Astrònom, de Saumells, el Monument als Herois, de Julio An· tonio, i l’Esfinx de Roscoff, de Josep

Nogué. Ja al Palau, Josep Poblet va presentar Balisa mòbil, una instal· lació de llums suspeses que queda· rà al Palau. La música de Terrae i Meli Perea, la llum de Manoly Rubio, els dibuixos d’Alba Domingo i les projeccions d’Alba G. Corral sobre la façana de l’equipament van com· pletar el programa artístic. També hi va destacar una reproducció co· mestible d’El Tapís de Tarragona, de Joan Miró, elaborada amb bom· bons per David del Campo.

La celebració va comptar amb la presència de la presidenta de la Di· putació de Tarragona, Noemí Llau· radó, i de la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, entre altres representants instituci· onals i del sector cultural. Llauradó va reivindicar mig segle de creativi· tat i compromís del MAMT amb el territori, així com el paper social de la cultura. Hernández va destacar la feina del museu en la preservació i difusió del patrimoni i la voluntat

El públic va gaudir de dansa, música en directe i projeccions sobre les façanes compartida de convertir-lo en un referent de l’art modern i la fotogra· fia. La festa va unir el museu actual amb el Palau de la Diputació, futura seu del museu, i va simbolitzar el pas cap a una nova etapa.

Anna Castelló Puado recull la cistella de productes Caprabo i Diari Més

El Centre Cívic Torreforta acollirà divendres al matí una jornada de salut digital per a gent adulta

Promoció l Anna Castelló Pua·

Formació l El Centre Cívic Torre· forta acollirà aquest divendres, 30 d’octubre, a les 9.20 h, la jornada gratuïta Connectivitat, cansament i equilibri: la salut digital en adults, sobre els hàbits digitals i el benestar emocional. L’especialista en cultura digital Genís Roca oferi· rà una xerrada col·loqui conduï· da per Esther Sotillo, doctora en

do ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinze· nalment. Així doncs, l’Anna ja té a les seves mans els productes d’alimenta· ció i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com.

Psicologia i referent de benestar emocional a l’ICS. La programació inclourà tallers participatius sobre els límits de l’exposició digital, el seu impacte en la salut mental i el cansament de la connexió perma· nent. La cita acabarà a les 13 h amb la posada en comú. La jornada és per a tothom, amb inscripció al web municipal. l Diari Més

7 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Les obres del Centre Catòlic es prorroguen fins al 20 de juny per modificacions en el projecte Cultura l L’Ajuntament de Reus justifica l’endarreriment perquè les modificacions estructurals no eren previsibles en fase de projecte i han alterat el ritme de l’obra Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus ha concedit una pròrroga a l’empresa constructora adjudicatària de les obres de rehabilitació del Centre Catòlic, Construcciones Asensio SL, per modificacions estructurals en el projecte. La pròrroga suposa que la nova data límit de finalització d’obres és el 20 de juny de 2027, mentre que la data inicial era a final del mes de novembre de 2026. Aquest canvi va ser aprovat per la Junta de Govern Local del passat 9 d’octubre i, segons expliquen fonts de l’Ajuntament de Reus consultades per Diari Més, la decisió està «avalada pels informes tècnics dels serveis municipals d’arquitectura i de la direcció facultativa de l’obra». «Els informes constaten que durant l’execució de l’obra han sorgit necessitats de modificacions estructurals no previsibles en fase de projecte, que han alterat el ritme de l’obra; i que per motius de seguretat estructural i per garantir la correcta execució dels treballs, resulta necessari ampliar el termini previst inicialment», afegeixen.

Imatge digital del projecte guanyador per a la rehabilitació del Teatre Bravium. Ajuntament de Reus

La previsió inicial era que les obres acabessin a finals de novembre d’enguany

Concretament, els informes fan referència al fet que amb l’obra començava «han aparegut diverses circumstàncies», com incidències detectades durant l’execució dels treballs estructurals i les succes-

sives redefinicions de les solucions de fonamentació i estructura, i també la necessitat de modificar la solució prevista per al reforç del sostre del teatre. Tota una sèrie d’inconvenients «que no podien

L’Arxiu incorpora una col·lecció de documents dels segles XVIII i XIX sobre xarxes comercials de la ciutat Societat l L'Arxiu Municipal incorpora una important col·lecció de documentació vinculada al comerç marítim, que aplega prop de 350 registres de coneixements d'embarcament i documents relacionats amb l'activitat mercantil desenvolupada entre els anys 1777 i 1811. La documentació, cedida per Lluís Albert Font de Rubinat, recull

expedicions comercials amb origen o destinació a Reus, Salou, Tarragona i altres ports de la Mediterrània. A més, permet seguir la circulació de mercaderies i les connexions comercials establertes per comerciants reusencs amb ciutats com Amsterdam, Cadis, Sevilla, Barcelona, València, Cartagena, Màlaga o Palma de Mallorca. l Diari Més

Fotografia de detall d’un dels documents cedits a l’Arxiu Municipal. Gerard Martí

ser previstos en fase de projecte». Per aquest motiu, la fase 1 del projecte, destinada als enderrocs interiors, moviments de terres i fonaments, s’ha prorrogat fins al 25 de novembre de 2026 i la fase 2, dedicada a les cobertes, tancaments, acabats interiors i instal·lacions tècniques, s’ha endarrerit fins al 20 de juny de 2027. En aquest sentit, des del consistori afirmen que les circumstàncies tècniques que han motivat a la pròrroga de la fase 1 «han afectat també el desenvolupament de la fase 2, perquè l’execució d’aquesta depèn en bona part de la finalització dels treballs estructurals per poder continuar amb l’execució de la resta del projecte». El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, va afirmar que la voluntat és que el Teatre Bravium sigui «un centre de referència». El projecte El projecte, elaborat per la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, tenia com a intenció rehabilitar l’edifici, resoldre les patologies detectades i definir un nou espai central que impulsi i intensifiqui la coordinació, producció, treball i acompanyament de totes les disciplines escèniques. Les actuacions suposen intervenir respectuosament, conservant la memòria i l’atmosfera de l’edifici, preservant els elements valuosos com l’escala, els paviments originals més preuats, la ferradura, el sostre de voltes del teatre, les portes i finestres nobles. Zones com el vestíbul, l’atri, el teatre o els terrats serien els principals modificats, tot i que respectant la seva essència.

8 dimarts 27 d’ octubre de 2026

L’Ajuntament espera reobrir el passeig Nord el desembre amb una «solució provisional» Via Pública l Encara sense asfaltar, es permetrà el pas pel vial, afectat per esfondraments i esvorancs, mentre s’estudien les causes de la degradació i es determina una «solució definitiva» Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus és «conscient» de l’estat del passeig Nord i treballa per «trobar una solució». La calçada s’ha degradat els últims anys, amb l’aparició d’esfondraments i esvorancs, situació que va obligar a tallar la circulació per qüestions de seguretat. La previsió municipal és poder reobrir el vial el desembre amb una «solució provisional», sense asfaltar, fins que no es comprovi «la consolidació de les terres de reomplert que s’hi aboquin». En paral·lel, estudia una mesura definitiva i té previst asfaltar el tram que hi ha entre l’Escola Els Ganxets i l’Institut Lluís Domènech i Montaner «en els pròxims mesos». Fonts municipals concreten que van començar a detectar-se «petits moviments del paviment» fa un parell d’anys, el 2024, «fins ara sense importància». Amb les pluges viscudes en el present any, «s’han obert petits esvorancs que han obligat a tallar el vial». «Brigades ja hi està treballant en dues línies: identificar les causes i trobar una solució», afegeixen. El consistori ha mantingut contactes amb Endesa, Aigües de Reus i Renfe per avaluar l’afectació i les possibles causes de la degradació del passeig Nord, «probablement

Unes barreres New Jersey han tallat el pas per un vial en què les pluges haurien accelerat la degradació. Cedida

Està previst asfaltar el tram entre els centres educatius «en els pròxims mesos» vinculades al fet d’haver passat d’una època de forta sequera a una pluja intensa», prediu. La xarxa

ferroviària que passa per sota no s’ha vist perjudicada, de forma que caldrà aprofundir en la qüestió per establir una solució definitiva. Les fonts també asseguren que, responent a una petició del centre, l’administració local ha traslladat a la comunitat educativa de l’Escola Els Ganxets informació de la situació i dels treballs.

El passeig Nord és un vial que dona servei a les famílies de les comunitats educatives de l’Institut Lluís Domènech i Montaner i l’Escola Els Ganxets, així com als veïns dels barris Gaudí i Mineta. El tram que presenta una degradació més evident es troba entre l’entorn acadèmic i el camí de la Pedrera del Còbic, amb pèrdua de paviment,

erosions, enfonsaments, esvorancs i bassals inundables, escenari que va obligar a tallar la circulació amb barreres New Jersey. En conseqüència, els usuaris de l’artèria han d’emprar rutes alternatives per arribar a les seves destinacions. Salvem el Passeig Nord Per donar a conèixer la situació i reivindicar la seva resolució, del veïnat i la comunitat educativa va sorgir la plataforma Salvem el Passeig Nord. «Considerem que l’estat actual de la via no només genera importants problemes de mobilitat, sinó que també pot acabar comportant riscos per a la seguretat de les persones si no s’hi actua amb celeritat», defensa l’entitat, en declaracions recollides per Diari Més en l’edició del 26 d’octubre. Per això, reclama «explicacions i, sobretot, una solució definitiva». Els afectats alerten que «no pot considerar-se una simple incidència de manteniment» i demanen que s’estudiï l’origen de la problemàtica i es plantegi una actuació «definitiva» sobre la plataforma viària. «La sensació que tenim és que aquesta problemàtica no està rebent la prioritat que considerem necessària, malgrat l’afectació que està generant a nombrosos veïns, famílies i usuaris», expressen. Així mateix, remarquen els problemes que suposa la restricció de pas per a la mobilitat. Segons detallen, a les hores d’entrada i sortida a les aules, acostuma a haver-hi «retencions i acumulacions de trànsit». «El sistema d’adscripció i escolarització fa que moltes famílies tinguin fills escolaritzats en diferents centres», comenten. «Trajectes que abans es podien fer en 5 minuts poden arribar ara a requerir-ne 20 o 25», afegeixen, i recorden que el trànsit es desvia «cap a altres vies que ja suporten una circulació elevada».

L’Institut Gaudí i FuneCamp posen en marxa el cicle formatiu de grau mitjà en Serveis Funeraris Formació l Aquest mes d'octubre s'ha iniciat per primera vegada el grau mitjà en Serveis Funeraris a l'Institut Gaudi de Reus, una iniciativa pionera a Catalunya juntament amb un centre de Terrassa. A més, aquest primer any comença amb èxit, ja que es van exhaurir les 30 places disponibles el mateix matí en què es va obrir la preinscripció. Aquest nou ensenyament compta amb la col·laboració del Departa-

ment d'Educació i Formació Professional i l'empresa supramunicipal FuneCamp Serveis Funeraris. El cicle, de dos cursos acadèmics i 2.000 hores lectives, capacita l'alumnat en aspectes claus com la contractació i organització d'actes de protocol, i també el manteniment i maneig de forns crematoris. La consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores, afirma que «celebrem l'excel·lent resposta d'aquesta primera

promoció i reafirmem el compromís de FuneCamp per continuar apostant per una formació de qualitat que dignifiqui, professionalitzi i aporti una clara dimensió humana a un sector tan imprescindible per a la societat». Un dels moments clau del grau tindrà lloc a finals d'octubre i inicis de novembre, quan l'alumnat iniciarà les estades formatives previstes a les instal·lacions de FuneCamp. l Diari Més

Primera promoció del grau mitjà en Serveis Funeraris a l’Institut Gaudí. FuneCamp

9 dimarts 27 d’ octubre de 2026

L’Ajuntament millorarà l’accés al servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan Mobilitat l Es pretén crear una nova rotonda i un nou pas de vianants a l’avinguda de Bellissens El trànsit quedarà regulat amb un semàfor per donar seguretat als vianants

Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus ha aprovat ja de manera inicial el projecte per a millorar l’accés al servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Sant Joan a través de la construcció d’una nova rotonda i un nou pas de vianants a l’avinguda de Bellissens. La nova infraestructura té com a objectiu optimitzar la mobilitat a la zona, reduir els temps de resposta dels serveis sanitaris i facilitar l’accés tant de les ambulàncies com dels vehicles particulars. Per tant, tot plegat contribuirà a millorar la seguretat viària i minimitzar els punts de conflicte. A més, el trànsit quedarà regulat a través d’un semàfor per tal de facilitar el pas segur dels vianants. L’actuació també preveu construir la nova base del vial i les noves voreres adaptades al nou traçat. El projecte ha estat redactat pels serveis tècnics de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis amb un pressupost de licitació de 188.433,24 euros. El termini d’execució de les obres previst serà de 2 mesos a partir de la data de l’acta de replanteig

Fotografia de l’emplaçament on s’ubicarà una rotonda d’accés al servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan. Gerard Martí

i el termini de garantia serà de fins a 12 mesos a partir de la recepció de les obres. Actualment, l’accés des de l’avinguda de Bellissens es realitza a través de la rotonda que està situada aproximadament a 500 metres, on

conflueixen tant l’entrada principal del mateix hospital com l’accés al seu aparcament. Aquesta configuració pot generar retencions i dificultats en la circulació, especialment durant les hores de màxima afluència. El regidor de l’àrea

de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, afirma que amb aquesta futura actuació «pacifiquem el trànsit de l’avinguda, reforcem la seguretat dels vianants i, sobretot, donem resposta des de l’escolta activa a una llarga reivin-

dicació de les persones que visiten i treballen a l’hospital». Per fer possible l’actuació, s’enderrocarà una part de la mitjanera i de les voreres existents. Posteriorment, es construirà la nova base del vial i s’executaran les noves voreres adaptades al nou traçat. Finalment, s’instal·laran semàfors al nou pas de vianants per garantir-ne la seguretat i també millorar la regulació del trànsit. L’ull de la rotonda s’executarà mitjançant una vorada esbiaixada, amb l’espai interior cobert amb terra vegetal. Al voltant de tot el perímetre exterior de la vorada s’executarà una franja de formigó estampat de 50 centímetres d’amplada, destinada a suportar el pes dels vehicles i facilitar el pas ocasional de les rodes. Alhora, es preveu tornar a executar la senyalització horitzontal amb pintura a tot el tram.

El comitè d’empresa de Reus Net iniciarà «accions» per reclamar les 37,5 hores Laboral l La representació apunta que la reivindicació culminarà «amb mobilitzacions durant les festes nadalenques» Sergi Peralta Moreno El comitè d’empresa de Reus Net, l’empresa adjudicatària del servei de recollida de brossa i neteja viària, iniciarà «un seguit d’accions que culminaran amb mobilitzacions durant les festes nadalenques», per tal de reclamar una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. Els representants de la plantilla lamenten que, si bé la reducció generalitzada respecte de les 40 hores actuals va

ser debatuda al Congrés dels Diputats i defensada per partits al govern municipal, la mesura no s’aplica en l’àmbit local. El comitè d’empresa recorda que, durant la negociació del conveni laboral vigent, aprovat a finals del 2024, es va acordar deixar de banda el debat sobre la jornada laboral per abordar-lo més endavant. «Així ho vam fer, però, quan ens vam reunir amb l’Ajuntament, la resposta va ser una sola: no a tot», critiquen les

Fotografia d’arxiu d’un operari netejant una àrea de jocs infantils. Ajuntament de Reus

seccions sindicals. «Pel que fa a la reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals, considerem que la posició del govern municipal contradiu la defensa d’aquesta mesura que els seus representants polítics han

fet al Congrés», conclouen. L’actual contracte de la brossa té vigència fins al 2031, fet que limita les modificacions que es puguin dur a terme respecte de les condicions inicials. En el passat, la representació de la

plantilla va expressar que, si no era viable incorporar la reducció ara, cercaria el compromís de tots els grups polítics municipals perquè al següent plec de condicions s’incorporés la mesura.

10 dimarts 27 d’ octubre de 2026

El Tomb anima a «anar a l’Ample» per celebrar la Castanyada Comerç l Els establiments del carrer Ample han preparat activitats i tallers diversos que tindran lloc dijous a la tarda, de 17 a 22 hores Sergi Peralta Moreno El Tomb de Reus emet una crida per «anar a l’Ample». Amb la fi d’obres a l’entorn de la plaça del Pintor Fortuny i amb la Castanyada com a oportunitat, el carrer Ample s’engalanarà de joia dijous a la tarda en una ocasió per omplir-se «d’alegria i tradició». «Ara més que mai volem que la ciutadania vingui a passejar, redescobrir aquest espai, retrobar-se amb un comerç local més actiu i compromès que mai», va expressar el president de l’entitat, Víctor Perales.

Més de 30 locals s’han implicat en la iniciativa, que es durà a terme entre les 17 i les 22 hores. Hi haurà tallers infantils, pintacares, oferta de productes de proximitat, xocolatada, venda de castanyes, descomptes exclusius, tallers d’olis essencials, retallables, animació i música. Així mateix, es llançarà un nou col·leccionable de cromos, que estarà dedicat a la Castanyada, i es comptarà com a convidat d’honor amb el Nano Panarra Volador. «Estem convençuts que, quan gaudim del carrer, fem créixer Reus», va compartir Perales. En aquesta línia, la regido-

Víctor Perales, del Tomb, la regidora Noemí Llauradó i les propietàries de Cultura de Taller van assistir a la presentació. Diari Més

Perales: «Ara més que mai volem que la ciutadania vingui a redescobrir l’espai»

ra de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, va subratllar que, amb la segona edició de l’Anem a l’Ample, «venen les famílies, s’omple de vida, i això fa que la gent vagi anant coneixent els diferents establiments». «Són de qualitat, són reusencs i són molt diversos», va definir. La jornada arriba amb la conclu-

sió de les obres de transformació de l’entorn del Condesito. «La vostra paciència, resiliència, esforç diari, han estat exemplars», va dedicar Perales als comerciants i veïns. «Gairebé 2 anys de transformació, feina molt intensa, pols, tanques i complicacions logístiques, però les obres s’han acabat», va tancar.

Diferents personatges misteriosos recorreran els carrers a partir de demà a la tarda

La campanya estarà activa del 26 al 31 d’octubre. Cedida

La Unió de Botiguers torna a impulsar el Castaween amb més comerços i una ruta més llarga Comerç l L’entitat ha dissenyat una ruta temàtica que permetrà descobrir 28 establiments i aconseguir adhesius Diari Més La Unió de Botiguers de Reus (UBR) celebra, per segon any consecutiu, el Castaween, una iniciativa que pretén unir el comerç de proximitat, la

tradició i la diversió per dinamitzar els establiments. En aquesta edició, la proposta creix amb la incorporació de més botigues participants, una ruta més llarga i més dies per completar-la. Del 26 al 31 d’octubre,

els clients podran gaudir d’una ruta temàtica per 28 establiments. Per iniciar l’aventura, només caldrà aconseguir el passaport en un dels locals adherits, fent-hi una compra mínima de 10 euros. Amb el document a la mà, s’hauran de recórrer les botigues per col·leccionar, de manera gratuïta, els adhesius personalitzats. Una de les novetats serà la presència de personatges misteriosos, que caminaran pels carrers els dies 28, 29 i 30 d’octubre, de 17 a 20 hores, i el 31 d’octubre, de 10 a 13 i de 17 a 20 h. Fer-se una fotografia amb ells permetrà aconseguir un adhesiu exclusiu daurat i sumar una participació extra al sorteig de vals de compra. Per saber on es troben, es podran seguir les pistes proporcionades a l’Instagram de l’entitat. En concret, les persones que completin el passaport participaran en el sorteig de cinc vals de compra de 20 euros, per gastar als comerços adherits a la iniciativa.

Acte de presentació de la Marató de Donants de Sang a Reus 2026. Ajuntament de Reus

La Marató de Donants de Sang tindrà lloc avui i demà Solidaritat l S’espera arribar a les 650 persones durant les dues jornades previstes Diari Més Reus celebra avui i demà la Marató de Donants de Sang i Plasma amb l’objectiu d’aconseguir com a mínim que 650 persones participin. Enguany, la cita se celebrarà al Centre d’Art Cal Massó en horari de

15 a 21 hores avui i demà dimecres de 9 a 21 hores. L’any passat es van aconseguir fins a 744 donacions entre sang i plasma, xifra que els organitzadors considerarien un èxit en cas de superar-la. L’acció està impulsada pel Banc de Sang i Teixits i l’Ajuntament de Reus.

11 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Montblanc prepara una proposta «més sòlida» pel Pla de Barris del 2027 Urbanisme l El consistori obrirà les sessions participatives amb veïns al novembre i treballarà paral·lelament el Pla de Pobles Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Montblanc obrirà les primeres sessions perquè els veïns facin les seves aportacions per al Pla de Barris el pròxim mes de novembre. El consistori es troba ara en l’equador de la preparació de la proposta de cara al 2027 amb la intenció de presentar un projecte «més sòlid». Enguany, la localitat va ser una de les capitals de comarca que no es va proposar a la convocatòria després de valorar que «la idea no estava prou madura». El pròxim 3 de novembre se celebrarà la primera trobada per «identificar problemàtiques dels barris», mentre els dies 10 i 17 de novembre s’avaluaran les propostes i s’acordaran quines són les necessitats principals del municipi. «Forma part del procediment i la participació ciutadana ens ajudarà», destacava l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya. Tots els encontres es portaran a terme entre les 18.00 i les 19.00 h a la Sala de les Corts del claustre de Sant Francesc. Segons el batlle montblanquí, l’objectiu de cara a l’any vinent és focalitzar les actuacions i la possible inversió del Pla de Barris «en l’entorn de la muralla de Santa Tecla». «Encara no ho hem definit totalment, però ens haurem

L’apunt

La definició del Pla de Barris d’enguany, més a prop La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va confirmar la setmana passada que la convocatòria del Pla de Barris del 2026 es resoldrà «en les pròximes setmanes». De cara al 2027, el procés de selecció preveu anunciar-se a principis d’any. Enguany, les convocatòries van obrir-se entre el 6 i el 17 de juliol. Pel que fa al Pla de Pobles, la culminació de l’edició del 2026, la qual també es va obrir al juliol, es preveu resoldre l’abril del 2027.

Fotografia d’arxiu d’un tram de la muralla de Montblanc. Cedida per Turisme Conca de Barberà

L’objectiu actual del consistori és prioritzar la zona de la muralla de Santa Tecla de centrar en un sector concret», ressaltava Vinya. En aquest sentit, des de l’Ajuntament asseguren que

les millores podrien produir-se en dues direccions des del punt central de la muralla: fins al punt de recàrrega de Repsol, situat entre el carrer de la muralla, Pau Casals i el Batlle Dionís o la plaça Santa Anna. L’alcalde, però, assegurava que «no s’oblidaran de les zones adjacents a la muralla». Un dels reptes principals de l’ela-

boració de la proposta per a l’any vinent serà treballar en paral·lel a la convocatòria del Pla de Pobles. Vinya ha confirmat que el consistori té la intenció de presentar-se als dos processos impulsats per la Generalitat i configurar els projectes alhora, tot analitzant les necessitats diferents segons els requisits. «La proposta del Pla de Pobles ha de do-

nar continuïtat a la del Pla de Barris, estem treballant les dues amb suport extern», explicava el batlle. L’Ajuntament haurà d’esperar a les propostes ciutadanes per integrar-les dins projecte del Pla de Barris amb el Programa de Memòria d’Intervenció (PMII) i definir la proposta a principis del 2027. A més, segons va confirmar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’edició del pròxim any augmentarà el finançament d’uns 200 a 300 milions d’euros.

El Mercat de la Vila de Cambrils comença el procés de licitació de les seves parades tres anys després de tancar Comerç l El Mercat de la Vila de Cambrils ja busca empreses per gestionar les parades després de tres anys de registrar la seva última activitat. L’Ajuntament va començar aquest dilluns el procés de licitació dels espais que ompliran novament el recinte de comerços. En total, es liciten vuit lots diferents i predomina la demanda de negocis de restauració. Quatre parades en total podran

convertir-se en fleques, espais de tapes o bars, mentre la resta es reservaran a una xarcuteria, una peixateria, una carnisseria i una fruiteria. A més, les concessions demanials de les parades s’atorgaran fins a un màxim 25 anys, segons el que acordin el consistori o les empreses. D’altra banda, els negocis de restauració tindran els cànons econòmics anuals més alts, amb 1.755 euros per comerç. La peixateria,

amb 1.040 euros, tindrà la taxa més baixa, mentre la resta de negocis s’establiran entre els 1.482 i els 1.550 euros. Per aconseguir les places, les empreses interessades hauran d’aportar una garantia provisional del 2% del valor del domini públic de la concessió. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Cambrils preveu tancar en els pròxims mesos l’adjudicació de les parades després d’anys d’espera. l ADG

Recreació digital de les futures parades del Mercat de la Vila. Ajuntament de Cambrils

12 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Salou enceta la Festa Major del 30 d’octubre amb un pregó marcat per l’orgull local Efemèrides l El Saló de Plens va acollir l’acte protagonitzat per la presidenta de la Colla Gegantera per donar pas a quatre dies de festa Adam Díaz Garriga La identitat salouenca tornarà a ser la protagonista de la 37a Festa Major del 30 d’octubre per celebrar la independència del municipi. L’efemèride va encetar-se aquest dilluns amb un pregó marcat per la proximitat i els sentiments per les entitats de la localitat de la mà de la presidenta de la Colla Gegantera, Maria Teresa Villagrán. L’escenari, un any més, va ser la sala de plens de l’Ajuntament, on va rememorar-se la segregació de Vila-seca i el desenvolupament que han viscut el municipi i la seva cultura popular en les últimes dècades. En aquesta evolució, el paper de Villagrán a Salou es va destacar per la seva passió i el creixement paral·lel que han tingut les entitats juntament amb les seves vivències personals. «Cada cop que sortim amb els Gegants, veure gaudir a la gent és un orgull enorme», exposava la responsable. Abans del pregó, Villagán va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament i, acompanyada dels Atabaladors, entrar al recinte entre aplaudiments en una cerimònia que va donar pas al seu emotiu discurs. Les primeres paraules de Villagrán sobre el faristol van fer referència als seus inicis com a ciutadana salouenca, quan va arribar durant la dècada dels 90, i «l’amor a primera vista» que va existir amb la cultura popular del municipi costaner. «Quan vaig portar la gegantina Gralleta per primer cop em tremolava tot, aquell dia jo no vaig escollir la Gralleta, ella em va escollir a mi», va confessar Villagrán. El seu discurs, va passar per diverses anècdotes, centrant-se en “l’orgull de ser de Salou” i la “importància d’estimar les tradicions” que

s’han mantingut al municipi en les últimes quatre dècades. “Portar un gegant no és només carregar una figura, és representar un poble i sentir-te orgullosa de reivindicar una tradició que existeix des d’abans que nosaltres”, subratllava la pregonera. En aquest sentit, també va assegurar que “tenim una responsabilitat molt bonica” i enfocada “en què els nostres fills i nets s’emocionin com nosaltres en un futur carregant els Gegants”. Per finalitzar, la pregonera va protagonitzar un moment emotiu amb la dedicatòria dels agraïments als membres de la colla i «les persones que treballen desinteressadament per fer possibles les celebracions», animant al centenar d’assistents de l’esdeveniment que “visquin les festes”. “Vull demanar un desig, que els Gegants continuïn ballant pels carrers i nosaltres continuem transmitent aquest sentiment de generació en generació”, culminava Villagrán. Traca i festa Durant l’acte de previ de benvinguda amb la presidenta, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va destacar «l’honor» que representava la proclamació de Villagrán com a pregonera per a una edició de la festivitat que s’apropa als 40 anys. «La decisió que la Teresa sigui pregonera és un reconeixement cap a la seva empremta al capdavant de la colla», va indicar el batlle. Un cop va finalitzar el pregó, el passeig 30 d’octubre va ser testimo-

Villagrán va signar el Llibre d’Honor i va ser proclamada ambaixadora

ni de la traca que donava el tret de sortida oficialment a la Festa Major. Posteriorment, la Mulassa de Salou, acompanyada dels grallers, van tancar amb els balls protocol·laris i l’entrega de les roses una festa marcada per la vinculació amb les entitats locals. Trenta-set anys de creixement L’acte inaugural va servir per perquè des del consistori es recordés «a les persones que van lluitar durant anys perquè Salou pogués decidir el seu futur». El pròxim divendres, el municipi celebrarà 37 anys des que el Tribunal Suprem va reconèixer en una sentència el dret de la localitat a esdevenir independent. «Trenta-set anys després, podem mirar el camí reconegut amb orgull. Hem demostrat amb fets la capacitat d’aquest poble per avançar, transformar-se i tirar endavant un projecte col·lectiu», va ressaltar Granados. Ara el municipi afrontarà cinc dies de festa popular per recordar les tradicions que les han portat fins a l’actualitat amb cercaviles, paellades i activitats per a infants.

Maria Teresa Villagrán durant la signatura del Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Salou i la seva procla

Júlia Gómez, Maria Teresa Villagrán i Pere Granados durant el reconeixement a la pregonera (esquer

Quan vaig portar la Gralleta per primer cop em tremolava tot. Jo no vaig escollir la Gralleta, ella em va escollir a mi ∆ Teresa Villagrán. Pregonera i presidenta de la Colla Gegantera de Salou

Trenta-set anys després podem mirar el camí fet amb orgull. Hem demostrat la capacitat per tirar endavant un projecte col·lectiu ∆ Pere Granados. Alcalde de Salou

13 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Els tres guanyadors del certamen de bellesa posen amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, després de rebre les bandes. Aj. de Salou

La gala de Míster RNB Espanya 2026 corona els nous representants a Salou Bellesa l Un jurat de dinou professionals va triar els guanyadors entre els 52 aspirants

amació com ambaixadora del municipi. Diari Més

rra). La traca inaugural va donar el tret de sortida a la Festa Major de Salou (dreta). Gerard Martí

Diari Més Salou va acollir dissabte passat la gala de Míster RNB Espanya 2026, que va reunir 52 aspirants al Teatre Auditori de Salou (TAS). Un jurat de 19 professionals va proclamar Nacho Monclús, d’Osca, Míster Global; Diego Tarjuelo, de Sòria, Míster International, i Iván Cardell, de les Illes Balears, Míster RNB Espanya Supranational. Monclús també va rebre la banda de Míster Turisme Salou; serà ambaixador de la destinació en substitució de Pol Badia. La gala, emesa en directe per TAC12, va culminar una setmana de convivència, assajos i activitats per conèixer el municipi, des de les platges fins a PortAventura World i la Torre Vella. Els participants també van

Els candidats del certamen de bellesa masculina durant la gala de dissabte. Aj. de Salou

compartir una trobada amb gent gran i van presentar projectes socials i solidaris. L’alcalde, Pere Granados, els va felicitar per l’esforç i els

va convidar a continuar promocionant Salou. Els guanyadors podran participar en certàmens internacionals de bellesa masculina.

14 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Torredembarra preveu apujar la taxa de residus i mantenir congelat l’IBI Fiscalitat l Els habitatges arribaran a pagar 179 € per la taxa de deixalles l’any vinent, abans de les bonificacions, si el ple ho aprova Joan Lizano El ple de l’Ajuntament de Torredembarra debatrà demà dimecres la modificació de les ordenances fiscals per al 2027, que preveu un augment de la taxa de residus, una reorganització de la zona blava i la congelació de l’impost sobre béns immobles (IBI). La proposta es presentà ahir dilluns en roda de premsa amb l’alcalde, Raúl García, el regidor d’Hisenda, Eduard Rovira, i els portaveus municipals del PSC, Vale Pino, i de Junts, Xavier Suárez. La quota anual de recollida i tractament de residus per als habitatges passarà dels 146 euros actuals als 179 euros, un increment de 33 euros. El govern justifica l’actualització per la necessitat d’apropar la recaptació al cost del servei, d’acord amb la normativa vigent. García va remarcar que, tot i la pujada, l’import proposat se situaria per sota de 202 euros de mitjana dels municipis propers analitzats pel consistori. Una altra novetat és la creació d’una tarifa diferenciada de 283,28 euros anuals per als habitatges d’ús turístic, que fins ara no disposaven

L’apunt

Nous preus i límits d’estacionament depenent la zona La zona blava preveu tarifes especials per a residents dels carrers regulats. A les platges pagaran 0,50 euros al dia, sense límit temporal; al centre, 0,06 euros l’hora, generalment fins a dues hores. A Baix a Mar, costarà 0,06 euros l’hora en temporada alta amb un màxim de quatre hores, i 0,25 euros al dia la resta de l’any, sense límit temporal. Imatge de la roda de premsa de presentació de les ordenances fiscals del 2027. Aj. Torre

Els pisos de lloguer social continuaran tenint una bonificació del 95% de l’IBI d’una quota pròpia. El govern local argumenta que aquests immobles desenvolupen una activitat econò-

mica, generen més residus i presenten nivells de separació inferiors als dels habitatges habituals. Es mantindrà la reducció del 15% per separar correctament els residus en les zones de recollida porta a porta, que també s’aplicarà als pisos turístics: amb el descompte, les quotes seran de 152,15 i 240,79 euros, respectivament. En canvi, la taxa dels residus

comercials es congelarà. El cost net previst del servei, inclosa la deixalleria supramunicipal, és de 4,69 milions d’euros per al 2027. Amb la proposta, els ingressos en cobririen el 71,6%, mentre que el 28,4% restant continuaria sense quedar finançat per la taxa. La implantació de cubells amb xip ajudarà a avançar cap a una taxa més justa. També es

mantindrà l’IBI i la bonificació del 95% per als habitatges de lloguer social incorporats a la Borsa de Mediació gestionada pel Consell Comarcal del Tarragonès. Pel que fa a la zona blava, la proposta reorganitza l’estacionament en cinc sectors: Els Munts–Canyadell, Els Pins–Martineta, Nova Torredembarra, Centre urbà i Baix a Mar. S’hi aplicaran tarifes generals, reduïdes i especials per a residents, segons les necessitats de la zona. La general serà d’1,50 euros l’hora a les zones de platja i a Baix a Mar, i d’1,20 euros al centre urbà. La reduïda, de 0,30 euros l’hora, es reservarà als vehicles amb l’impost de circulació domiciliat al municipi i al corrent de pagament, sempre que el titular no tingui deutes en període executiu amb l’Ajuntament. També hi podran accedir determinats vehicles de rènting o lísing. El preu es calcularà per minuts, amb un mínim de deu minuts. L’alcalde, Raúl García, sosté que el canvi facilitarà l’aparcament als residents i la rotació a les àrees amb més demanda. La nova regulació es preveu que entri en vigor el 19 de març de l’any vinent.

Altafulla aprova un conveni per impulsar El xef Edu Cuesta assumeix presidència de l’AEH Salou una promoció de 33 habitatges protegits la en relleu de Pep Moreno

Societat l El ple signarà la proposta amb l’Agència d’Habitatge Catalana aquest dijous Adam Díaz Garriga El ple de l’Ajuntament d’Altafulla va tirar endavant aquest dilluns l’aprovació d’un conveni que permetrà l’impuls de 33 futurs habitatges protegits. La proposta s’oficialitzarà el pròxim dijous en col·laboració de l’Agència de l’Habitatge Catalana (AHC) i habilitarà un solar municipal inscrit a la reserva pública del Govern per crear pisos en un futur. Concretament, els allotjaments serien de caràcter temporal i lloguer assequible. Segons es va explicar durant la sessió ordinària, el consistori va

registrar diversos espais possibles per construir habitatges socials, entre els quals figuraven l’aparcament obert del carrer Canem. Aquest últim espai, situat darrere de l’església de Baix a Mar, va ser l’escollit finalment per portar a terme futurs projectes. «Sense fer una modificació del POUM es podria construir habitatge», confirmava el regidor d’Habitatge, Àlex Cañas. En aquest sentit, l’edil afirmava que «estan contents» perquè en la recerca de solars a Altafulla, «en què el nombre d’habitatges no són suficients», el Govern va apostar per un espai on s’integraran més

d’una trentena de pisos. A més, Cañas confirmava que els futurs habitatges mantindran l’aparcament. «Hi haurà una reserva per a qui tingui un habitatge al futur edifici, però una de les coses que farem és mantenir el pàrquing per a residents i visitants», destacava el regidor. La intenció és que els pisos estiguin ocupats durant tot l’any a través del lloguer temporal per «dinamitzar la zona i que hi hagi vida tot l’any». L’increment de residents també preveu contribuir a la desestacionalització dels comerços del barri de Baix a Mar.

Hostaleria l El nou president vol reforçar la col·laboració entre restaurants i la promoció gastronòmica al municipi Diari Més El xef Edu Cuesta, del restaurant MRKT, és el nou president de l’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Salou (AEH Salou), en lloc de Pep Moreno, xef i propietari del Deliranto, que deixa el càrrec després de set anys per traslladar el seu negoci a Andorra. Des de 2019, sota la presidència de Moreno, l’entitat ha treballat per donar visibilitat a la restauració local i reivindicar la gastronomia com un atractiu turístic de Salou. El presi-

dent sortint ha agraït la implicació dels establiments associats, dels professionals i de les institucions, i ha expressat la voluntat de continuar vinculat al sector. Cuesta assumeix el relleu i aposta per la continuïtat, la professionalitat i el treball entre restaurants i administracions. El seu objectiu és reforçar la promoció de Salou com a destinació gastronòmica. L’AEH Salou organitza, amb el suport de l’Ajuntament, iniciatives com les jornades de l’Arròs i del Calamar o els Vermuts Nadalencs.

15 dimarts 27 d’ octubre de 2026

La DOP Siurana preveu que la collita d’oli caigui fins a un 40% aquesta campanya Agricultura l El litre d’oli es podria vendre per menys de deu euros i les garrafes de cinc litres quedarien per sota dels quaranta euros Arnau Martínez / ACN Fotografia d’ambient de la quarta edició de la FiraBirra de la Canonja. Aj. de la Canonja

La FiraBirra de la Canonja tanca la quarta edició amb 2.300 tiquets venuts Gastronomia l La cita anual ha incorporat una fideuà popular i nous jocs infantils per ampliar l’oferta familiar Diari Més La Canonja va celebrar dissabte la quarta edició de la FiraBirra, una cita que combina cervesa artesana, gastronomia, música i activitats familiars i que es consolida al calendari del municipi. Organitzada per la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, la fira va vendre 2.300 tiquets i va tancar amb un balanç molt positiu. Una de les principals novetats va ser l’ampliació de les activitats per a infants i famílies, amb jocs i propostes lúdiques pensades per convertir la jornada en un punt de trobada per a totes les edats. També va destacar la fideuà popular, incorporada a l’oferta gastronòmica com a complement de les cerveses artesanes. La música i l’ambient festiu van completar una programació que va posar en

valor la cultura cervesera i la participació ciutadana a la vila. La regidora de Promoció Econòmica, Dolors Molina, va mostrar la seva satisfacció amb els resultats i va subratllar l’encert d’incorporar propostes per al públic familiar. «Hem volgut continuar fent créixer la proposta, incorporant novetats i pensant també en les famílies i els infants», va afirmar. Molina va defensar que la FiraBirra va més enllà de la gastronomia, ja que permet donar visibilitat als productes artesans, afavorir la convivència i generar activitat econòmica. Va destacar que l’objectiu és continuar consolidant la cita i afegir-hi noves iniciatives que la facin més atractiva. Així, l’Ajuntament reafirma l’aposta per un esdeveniment anual que uneix gastronomia, lleure i dinamització de la vida social i econòmica de la Canonja.

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana preveu una davallada de la producció d’oli d’entre el 35% i el 40% respecte de la campanya anterior. Així ho va anunciar ahir dilluns a Riudoms el president de l’entitat, Pere Albà, que va situar la previsió d’enguany entre 3,5 i 4 milions de quilos d’oli, davant dels més de 5 milions obtinguts l’any passat. La sequera acumulada durant els darrers anys és la principal causa d’una collita que Albà va qualificar de «curta», tot i que va destacar la «gran qualitat» de les olives. Segons va explicar, la calor de l’estiu ha reduït la incidència de plagues als camps del territori, fet que ha afavorit l’estat del fruit malgrat la manca de precipitacions. La disminució de la collita també es reflecteix en el rendiment de les olives. Si durant la campanya passada s’obtenien entre 16 i 17 litres d’oli per cada 100 quilos d’olives, enguany la previsió és d’entre 11 i 12 litres per la mateixa quantitat. Pel que fa als preus de venda, Albà va avançar que el litre d’oli podria situar-se per sota dels 10 euros i que les garrafes de cinc litres no arribarien als 40 euros. Va precisar, però, que encara no hi ha un preu definitiu. El president de la DOP va advertir que la tendència a la baixa del mercat, especialment en l’oli a granel, no

Els Pets han apadrinat enguany la campanya de l’oli de la DOP Siurana. Arnau Martínez

Albà defensa preus que permetin als pagesos viure de la feina sense ajudes hauria de comportar una pèrdua del valor del producte. «Fem un producte de qualitat i hem de donar-li valor afegit», va defensar, reclamant condicions que permetin als pagesos guanyar-se la vida sense dependre de les subvencions. La DOP Siurana atribueix la pressió sobre els preus a diferents factors, entre els quals hi ha l’evolució del mercat a Andalusia i l’entrada d’oli importat de països com Tu-

nísia, el Marroc i Portugal, que es comercialitza a imports inferiors. Albà considera que aquestes importacions representen una competència important per als productors locals i va assegurar que en alguns dels països d’origen es fan servir productes químics no autoritzats aquí, a més de disposar d’uns costos laborals més baixos. Davant d’aquest escenari, el president de la denominació va insistir en la necessitat de defensar el valor de l’oli de Siurana i la feina del sector productor en un mercat força exigent. La previsió, per tant, relaciona menys volum de producció amb una oliva que la DOP considera d’alta qualitat i amb incertesa sobre el preu final.

La Pobla de Mafumet celebrarà dissabte la Gran Nit de Monstres amb desfilada i sopar per a 700 persones Agenda l La Pobla de Mafumet celebrarà aquest dissabte una nova edició de la Gran Nit de Monstres, una festa que combina els productes tradicionals de la Castanyada amb l’ambient terrorífic de Halloween. La jornada començarà a les 19.30 h amb la Desfilada de Monstres, que reunirà personatges com Freddy Krueger, Frankenstein, l’Exorcista i la Família Addams, a més de Catrinas i mariachis del

Dia dels Morts mexicà. La cercavila sortirà de davant del Pavelló municipal i hi tornarà després de recórrer l’avinguda del Pintor Marià Fortuny, l’avinguda de la Generalitat, la Rambla de Jaume I i el carrer del Bassal. L’Ajuntament convida el veïnat a sumar-se a la comitiva: qualsevol persona disfressada amb motius de terror podrà incorporar-s’hi al final del recorregut, sense inscripció prèvia. Un cop acabada la

desfilada, la celebració continuarà al Pavelló amb el Sopar de Monstres, que aplegarà 700 persones amb reserva prèvia. L’espai tindrà ambientació especial i s’hi serviran dolços i aliments típics de la Castanyada, com castanyes o panellets. La nit es completarà amb espectacles d’animació, una sessió de discoteca i diverses sorpreses per als assistents, per disfrutar d'una nit que unirà tradició i diversió. l DM

Ambient de la Gran Nit de Monstres de la Pobla en una edició passada. Cedida

dimarts 27 d’ octubre de 2026

Festivitat de Tots Sants

Panellets, castanyes i moniatos, aliments propis de la festivitat i la Castanyada. Diari Més

Record als difunts amb visita als cementiris, manteniment i flors. Cedida

Tradició entre sabors i records La Festivitat de Tots Sants manté viva la memòria cap als difunts i els sabors més tradicionals de la tardor Adrià Recasens Benaiges

T

ots Sants és una de les celebracions més representatives de la tardor a Catalunya. És una època marcada per l’arribada del fred, l’escurçament dels dies i els colors de la natura, però també per unes tradicions gastronòmiques molt arrelades, com menjar castanyes torrades, panellets i moniatos. La festa combina, així, un vessant festiu i familiar amb un altre de més solemne, relacionat amb el record de les persones que ja no hi són, i d’aquí

la compra de flors aquests dies. La diada de Tots Sants se celebra l’1 de novembre i, tradicionalment, és un moment per recordar els difunts i visitar els cementiris. Moltes famílies hi porten rams i aprofiten aquesta jornada per fer-ne manteniment i retre homenatge als seus avantpassats. El 2 de novembre és el Dia de Difunts, una jornada dedicada específicament a la commemoració dels fidels difunts. Amb el pas del temps, però, alguns dels costums vinculats a aquestes dues dates s’han anat concentrant al voltant de

l’1 de novembre. La celebració també està molt vinculada al canvi d’estació. Antigament, en una societat majoritàriament agrícola i ramadera, el novembre representava el final d’un cicle de treball al camp i l’entrada en una etapa més freda i fosca de l’any. Aquesta transformació de la natura va afavorir que diverses cultures relacionessin aquestes dates amb la mort, el record dels avantpassats i el pas d’un període a un altre. En aquest context, sovint es parla de la festa celta del Samhain, cele-

brada a l’entorn de l’inici de novembre. Els pobles celtes dividien simbòlicament l’any entre un període de llum i un altre de foscor, i aquest moment de transició tenia una especial relació amb el món dels morts. Amb la posterior cristianització d’aquestes celebracions, es van consolidar les festivitats de Tots Sants i del Dia de Difunts. Un dels elements més coneguts de la tradició catalana és la Castanyada. Antigament, la família es reunia després de sopar per menjar castanyes, panellets i beure vi dolç, en un am-

DOLÇOS ARTESANS

Una Castanyada dolça amb el Forn i Pastisseria Huguet

P

er celebrar una Castanyada ben dolça, la Pastisseria Huguet a Reus posa al teu abast una gran varietat de productes casolans. Podràs triar entre els clàssics panellets artesanals de pinyons, ametlla o cirera confitada, a més d’innovadores opcions com els de xocolata, cafè, codonyat o rovell d’ou, tots elaborats amb ingredients de qualitat. A banda d’això, l’establiment també compta amb moniatos cuits al forn i galetes decorades amb temàtica de Halloween. ARB

~ FORN PASTISSERIA HUGUET ~

bient relacionat també amb el record dels difunts. Amb el temps, aquesta celebració s’ha convertit en una festa popular que avui es pot viure tant en família com amb amics, a les escoles, als carrers o en activitats organitzades per entitats i associacions. Els panellets són probablement el dolç més característic d’aquestes dates. S’elaboren principalment amb massapà i n’hi ha de moltes varietats, tot i que els de pinyons són els més tradicionals. També se’n fan de coco, cafè, xocolata o altres ingredients. L’origen exacte dels panellets no és conegut, però antigament existien pans i dolços d’ofrena relacionats amb els difunts. També havia estat habitual que les padrines regalessin panellets als seus fillols. Actualment, Tots Sants i la Castanyada conviuen amb altres maneres de celebrar aquestes dates, especialment el Halloween, que ha guanyat presència durant les darreres dècades. Tot i això, les castanyes, els panellets, les castanyeres i la visita als cementiris continuen formant part de l’imaginari de la tardor catalana i mantenen viva una tradició que combina gastronomia, memòria i cultura popular.

17 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Futbol l El Nàstic va mostrar la seva millor versió en atac per passar per sobre de l’Hércules i continuar en línia ascendent

Llum, foc, destrucció!

V

enia l’Hércules de les cares conegudes. Tot un equipàs amb aquells Víctor Narro, Antoñín i Andy Escudero que tant van fer xalar l’afició en el passat. Potser es pensava que el Nàstic els trobaria a faltar i es desitjava que tornessin a lluir de grana. Però en vint minuts de fantasia va quedar clar que no fa falta, que ja tenim prou pólvora. Va costar entrar en el partit davant d’un Beto Company més dominant amb la pilota. Fins i tot, els visitants es van avançar en el marcador. Però, en el moment clau, l’equip va mostrar els seus punts forts: caràcter i potència en atac. No van caldre més de tres minuts per convertir el drama de l’1-0 en la fantasia del 4-1, com si fos una sèrie d’animació. De petit, aquest periodista gaudia i xalava veient com en Son Goku derrotava els seus rivals. Cada capítol començava amb la mateixa cançó: «Llum, foc, destrucció!». I, de fet, això mateix és el que Els jugadors del Nàstic celebrant un dels quatre gols aconseguits contra l’Hércules. Gerard Martí va patir la defensa de l’Hércules. Va semblar molt fàcil, perquè Al- tauró la sang, va estar preparat per ma vol ser això: un equip vertical, Hércules desesperat, que va acabar mansa ho va fer fàcil. Dos esprints recollir el refús i posar el 3-1. El 4-1 potent, golejador i valent. Vol ser penalitzant amb el 4-2. En certa mava ser tota una autènti- un equip que tapa els gols en contra nera es va patir, fins que Borja Sáncper la banda i dues cenca meravella. Un golàs amb un ventall de dianes en atac. hez va arreplegar la possessió i va trades: la primera va de museu que sembla Durant aquesta primera part es va matar el partit. acabar en gol de Joseda que sigui ja habitual a veure el millor exponent d’això. i, la segona, amb el peAmb el 4-1, el Nàstic havia de ges- «Peus a terra» can Nàstic, amb un xut nal sobre Montalvo que d’Eugeni des del mig del tionar l’avantatge en els següents 45 Xisco Campos, com és habitual, va va transformar Bakis. minuts. En aquest punt hi entra la ser clar en el postpartit. Va destacar camp. El tercer el va generar El Nàstic que va cons- part millorable del partit. En comp- que «té molt mèrit» el que ha aconMeshak, conduint i fitruir Tomeu Nadal a tes de buscar el domini estèril o ma- seguit l’equip contra l’Hércules i nalitzant dins de l’àrea l’estiu i que Xisco tar el partit en els duels, els grana es que va ser un triomf que reforça la i Carlos Segura, que olora un gol com un Arnau Montreal Quesada Campos li dona for- van enfonsar i cedir la pilota a un idea i la identitat d’aquest Nàstic.

CaixaBank impulsa una Grada Solidària amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama Futbol l CaixaBank ha impulsat una nova edició de la seva Grada Solidària coincidint amb el partit disputat entre el Nàstic i Hércules al Nou Estadi Costa Daurada. La iniciativa ha reunit 130 dones i familiars de l'Associació Contra el Càncer de Tarragona i voluntaris i empleats de CaixaBank en una jornada que ha combinat esport, convivència i sen-

sibilització. L'acció s’ha emmarcat en la commemoració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama i ha volgut retre homenatge a totes les persones que conviuen amb la malaltia, així com reconèixer la feina de les entitats que els ofereixen suport. Els assistents han pogut gaudir del partit i compartir una gran experiència col·lectiva. l Diari Més

La grada solidària de CaixaBank a la preferent del Nou Estadi Costa Daurada. CaixaBank

Reacció Dos minuts van fer falta al Nàstic per empatar el gol visitant Això sí, la vida continua i l’equip ha de millorar. «Peus a terra», va apuntar el tècnic. A la jornada 9, victòries com aquesta generen la confiança necessària per poder somiar en coses boniques al maig. Però cal continuar creixent.

18 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Nico Aguzzi, el davanter de moda de la Pobla Futbol l El punta va obrir camí en el triomf del Mollerussa amb un golàs Arnau Montreal Quesada La Pobla de Mafumet s’agrada a casa, guanya i somriu amb el seu davanter de moda. Nico Aguzzi va liderar la victòria del filial del Nàstic contra el Mollerussa en un golàs per obrir la llauna. Entre els golassos vistos al Nou Estadi de Joseda i el d’ahir d’Eugeni sembla que aquestes maniobres són fàcils, però el que va aconseguir Aguzzi per propulsar els seus contra un Mollerussa sòlid al darrere va tenir mèrit. Després d’un inici fulgurant sense la recompensa del gol, l’equip lleidatà de l’exgrana Manel Cazorla va portar el partit allà on volia, entre el fang dels duels direc- El davanter de la Pobla de Mafumet Nico Aguzzi. Guillem Pasano/Pobla de Mafumet tes i poca verticalitat. zi va aterrar a la Pobla de Mafumet D’aquí va sorgir la genialitat. El davanter és el per reivindicar-se procedent del Juanki va tirar una pilotada amunt pitxitxi de l’equip amb juvenil del Sant Andreu i, fent poc i Nico Aguzzi va guanyar la seva un total de cinc dianes soroll i treballant de valent, es va marca xocant d’esquena amb el seu en vuit partits obrir camí. defensor per girar-se esperant el bot Com la resta del grup, el canvi de de la pilota. El davanter va procesla categoria no ha fet més que ressar la informació ràpid i, quan va veure Pepo Campanera avançat, va d’esquena i xocar al duel contra de- saltar els seus punts forts i ha evolucionat en una amenaça persisenviar un míssil cap al fons de la fensors més corpulents. tent. El punta pressiona i té molta porteria des de 30 metres. picardia per trobar les pessigolles i El golàs és el que sol sortir a la Pitxitxi foto i per on ha de destacar un da- Nico Aguzzi és el davanter de moda les escletxes de la defensa. La Pobla no és un equip depenvanter, però Xavi Vilagut va desta- i també el pitxitxi amb cinc gols en car també la seva feina de desgast. vuit partits. L’any passat ja va de- dent del seu davanter, però té un Com a punta referent, va anar a llui- mostrar el seu idil·li amb el gol. Lla- atacant que aporta més que gols. tar-les totes. Un dels seus factors vors, el conjunt pobletà tenia més Aquesta força de grup ha deixat més destacats és la seva capacitat dificultats de cara a porteria, però els de Xavi Vilagut, ara mateix, en de lluitar cada pilota i no tenir por també els seus 14 gols va ser un dels tercera posició. Cal veure ara, fins en els duels individuals. El davanter jugadors clau per assolir l’anhelat on pot créixer tant l’equip com un jugador que ja ha entrat en convono destaca per la seva alçada preci- ascens a la Tercera Federació. El davanter es va estrenar en el catòries del primer equip, però que sament, però va demostrar durant tot el partit que és capaç de jugar filial del Nàstic el curs passat. Aguz- està decidit a tirar la porta a terra.

Imatge d’arxiu de la darrera edició de la cursa. Gerard Martí

La Tarraco Health Race prepara noves activitats per celebrar el cinquè aniversari Poliesportiu l Una de les novetats és l’organització de tres Social Runs obertes i no competitives Diari Més La Tarraco Health Race arriba enguany al seu cinquè aniversari i ho celebra amb una programació especial d’activitats que anirà més enllà del dia de la cursa, el 22 de novembre. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha preparat diverses iniciatives per continuar promovent l’activitat física i els hàbits saludables. Una de les principals novetats d’aquest cinquè aniversari és l’organització de tres Social Runs, trobades obertes i no competitives que es faran en col·laboració amb clubs de running del territori. Les sortides tindran lloc l’1 de novembre a Reus, amb Red Runners; el 7 de novembre a Tarragona, amb Fullest; i el 14 de novembre a Torredembarra, amb Dual Run Club. Aquestes trobades, que compten

amb el patrocini de Grup Oliva Motor, tenen l’objectiu d’apropar la Tarraco Health Race a la comunitat corredora, fomentar l’activitat física i generar espais de trobada abans del dia de la cursa. La programació també inclourà un acte commemoratiu del cinquè aniversari de la Tarraco Health Race, que servirà per repassar la trajectòria de la cursa des de la seva primera edició, l’any 2022. A més, des de l’organització preparen una festa postcursa. La celebració dels cinc anys també tindrà continuïtat el mateix dia de la cursa, el 22 de novembre, amb una festa al Parc Saavedra. Enguany, aquest espai tindrà encara més protagonisme, amb foodtrucks, música i diverses propostes per allargar la jornada en un ambient festiu en el qual se sumaran els participants de la Women Race.

19 dimarts 27 d’ octubre de 2026

La Fiscalia reclama internar sis menors arran dels aldarulls a Barcelona Seguretat l La consellera d’Interior, Núria Parlon, defensa el dispositiu policial i anuncia una investigació de les convocatòries Agències La Fiscalia ha demanat l’internament de sis menors detinguts pels aldarulls de dissabte a Barcelona i 29 mesures de llibertat vigilada amb prohibició d’assistir a manifestacions o d’acostar-s’hi a menys de 1.000 metres. Segons va informar dilluns, 89 menors havien passat o havien de passar a disposició aquesta setmana. Diumenge ho van fer 43 i la resta van quedar en llibertat a l’espera de comparèixer, a un ritme d’entre vuit i deu al dia. Per als adults, el ministeri públic no va sol·licitar presó provisional, però sí prohibir-los anar a concentracions, amb l’avís que en reclamaria l’ingrés a presó si incompleixen la mesura. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van comunicar 130 detinguts, 76 dels quals menors, i una quarantena d’adults van passar dilluns a disposició judicial. Interior demanarà judicialment el tancament dels grups de WhatsApp i Telegram utilitzats per convocar els aldarulls. La consellera Núria Parlon va assegurar aquest dilluns que aquests canals incitaven a la violència i que els Mossos investiguen qui va promoure els missatges i qui va participar en els incidents. Va advertir que l’ús de noms falsos dificulta identificar-ne els responsables i va explicar que el Govern treballa amb la Fiscalia de Menors i la judicatura per prevenir noves convocatòries. Segons Par-

saquejos. L’alcalde, Jaume Collboni, i representants de la Generalitat es van reunir dilluns amb comerciants del centre. La tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Raquel Gil, va explicar que es prioritzaran els establiments petits i mitjans, amb assessorament per reclamar a les asseguradores, facilitar les reparacions i cobrir danys no assumits per les pòlisses. Barcelona Activa i els serveis jurídics municipals habilitaran una finestreta única. Els desperfectes en espais públics s’estimen inicialment en 36.000 euros, mentre que els danys privats encara no s’han quantificat. Els comerciants van valorar positivament les mesures i l’Ajuntament ampliarà les reunions durant la setmana.

Els Mossos realitzaven detencions al centre de la Ciutat Comtal després dels aldarulls del darrer dissabte al vespre. Oriol Escudé / ACN

El consistori estima en 36.000 euros els desperfectes causats en espais públics lon, els fets no responien a cap reivindicació de drets o polítiques públiques, sinó a l’objectiu de saquejar establiments i provocar desordres. També va reclamar la implicació de les famílies dels detinguts i va insistir que la investigació policial ha

d’arribar fins al final. Els aldarulls van deixar una vintena de comerços vandalitzats i una quinzena d’agents lesionats, segons Interior. Parlon va defensar el dispositiu dels Mossos davant les crítiques per falta de previsió: va afirmar que s’havien mobilitzat 210 efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i que, abans dels incidents, s’havien fet escorcolls i identificacions i s’havien retirat esprais i altres objectes sospitosos. Va argumentar que

no es pot detenir algú per portar aquests objectes si no ha comès cap delicte i que les identificacions ajudaran a reconstruir els fets. Parlon va distingir els episodis de Barcelona dels de Manresa: segons va dir, a la capital hi actuaven grups petits i dispersos que atacaven aparadors, cometien robatoris i s’enfrontaven a la policia, sense seguir el patró d’una manifestació convencional. L’Ajuntament de Barcelona ha habilitat un fons de fins a 500.000 euros per als negocis afectats pels

Reaccions polítiques Els incidents també van generar reaccions polítiques. La líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, va donar 48 hores al Govern perquè expliqui per què no es van evitar els aldarulls i va advertir que, si no rep respostes satisfactòries, el partit demanarà cessaments. Junts reclama detalls sobre la prevenció, la coordinació policial i la protecció dels comerços. El candidat del PPC Xavier García Albiol va vincular els fets amb problemes d’integració de persones d’origen magribí, una afirmació no acreditada per les dades policials, i va responsabilitzar els governs municipal i català d’haver afavorit, segons ell, aquest context.

Els Bombers retiren l’autobús a Fogars de Montclús i descarten més víctimes després d’inspeccionar la zona Sinistre l Els Bombers van descartar ahir dilluns que hi hagués més víctimes en l’accident d’autobús de diumenge a Fogars de Montclús (Vallès Oriental), després de retirar el vehicle i inspeccionar el terreny que ocupava. L’autocar, que s’havia estimbat per un marge d’uns vint metres, va ser extret cap a les 19.45 h en una operació complexa que va requerir tres camions i grues de gran tonatge. Els equips van haver

d’assegurar el vehicle des de l’interior i superar les dificultats d’un revolt estret, una tanca enganxada als baixos i la manca de llum. Un cop aixecat, van comprovar que no hi havia ningú sota l’autobús ni als voltants i van lliurar als Mossos objectes personals recuperats. El SEM havia atès 83 persones arran del sinistre i, segons les darreres dades, 37 continuaven ingressades o en observació en diversos centres hos-

pitalaris, una d’elles en estat molt greu. Els Mossos han descartat la implicació d’altres vehicles i el conductor va donar negatiu en alcohol i drogues. La investigació haurà d’aclarir les causes de l’accident i si hi viatjaven passatgers drets. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha plantejat endurir les normes perquè tots els usuaris dels autobusos interurbans viatgin asseguts i amb cinturó. l Agències

Estat de l’autobús sinistrat a Fogars de Montclús, remolcat amb un camió grua. ACN

20 dimarts 27 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

El Reus del futur comença ara

T

enir la ciutat al cap és saber cap on volem anar i prendre avui les decisions que ens hi han de portar. Reus creix, i aquest creixement ens exigeix planificació, ambició, lideratge i responsabilitat. A ERC Reus volem que es tradueixi en més benestar per a les persones i les famílies. Per això, l’habitatge, els serveis, els equipaments i les infraestructures formen una mateixa mirada. El meu compromís és una ciutat que avanci en conjunt, amb serveis d’excellència a l’abast de tothom. L’habitatge és la primera condició perquè aquest futur sigui possible. Els joves han de poder emancipar-se a Reus i les famílies han de poder continuar vivint a la seva ciutat. El Carrilet, el Carme o les promocions de l’antiga Hispània i el Mas Iglésias són exemples d’una feina sostinguda per promoure habitatge assequible públic. Hi ha altres opcions, a més. Apostem per reforçar la Borsa de Lloguer municipal perquè més petits propietaris hi confiïn els seus pisos, amb garanties de cobrament, seguiment i ajuts a la rehabilitació vinculats a lloguers assequibles. També es poden recuperar baixos comercials sense ús per convertir-los en habitatges dignes, allà on sigui viable i preservant els eixos comercials actius. Aquestes mesures han de complementar la defensa d’un parc assequible estable. Una ciutat que creix també necessita repensar com cuida els seus carrers. La neteja viària és un servei essencial i una responsabilitat pública que s’ha de notar cada dia. Cal exigir el compliment del contracte, reforçar la inspecció i resoldre les incidències. Alhora, hem de reformular el servei perquè respongui a les dimensions, els usos i les necessitats del Reus que ve. Això vol dir revisar freqüències i recorreguts de neteja i recollida de residus, recursos i àmbits d’actuació, amb criteris clars i resultats que el veïnat pugui comprovar. La seguretat demana proximitat. Apostem per la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, amb una resposta efectiva als punts amb incidències reiterades i un espai públic ben il·luminat i cuidat. Proposem, a més, agents cívics de convivència nocturna que coneguin el veïnat, detectin problemes, ofereixin acompanyament i activin els serveis competents. Amb funcions ben definides i coordinació policial, poden aportar presència, confiança i tranquil·litat. Una ciutat que cuida ha d’acompanyar les persones en totes les etapes de la vida. La màxima prioritat en aquest àmbit és recuperar la residència pública tancada a tocar de l’estació de trens. Reus necessita recuperar aquest servei amb un calendari clar, places i atenció garantides. També cal reforçar l’atenció domiciliària, la teleassistència i els habitatges accessibles amb suport. Fer-se gran a Reus ha de permetre conservar autonomia, vincles i qualitat de vida, amb suport també per a les famílies que cuiden. Esquerra aporta, al govern, una manera de fer, un mètode, un lideratge que dona fruits: pensem la ciutat en conjunt, planifiquem les transformacions, assolim acords pressupostaris per als projectes que tenim i treballem per fer-los realitat. En els anteriors mandats vam posar les bases de la transformació de Reus. Ara ens correspon donar-hi continuïtat i anticipar les necessitats que vindran. Aquest és el meu compromís al capdavant d’ERC Reus: integrar les polítiques i els projectes perquè tota actuació contribueixi a millorar la vida de les persones. Tinc la ciutat al cap perquè la conec, la visc i l’estimo. I perquè sé que preparar el Reus del futur és una responsabilitat de present.

Daniel Recasens Salvador Candidat d’ERC Reus a l’alcaldia

Tarragona no pot ser un decorat

L

’habitatge és, abans que cap altra cosa, un dret i una necessitat. Quan una ciutat deixa de garantir que els seus veïns hi puguin viure perquè resulta més rendible allotjar-hi turistes, alguna cosa falla. Tarragona comença a patir aquesta contradicció. L’estudi d’Eurecat, supervisat científicament per la Universitat Rovira i Virgili, posa xifres a una realitat preocupant. Els pisos turístics comercialitzats en plataformes ingressen de mitjana 875 euros mensuals per unitat, un 9,6% més que els 798 euros del lloguer habitual. Als barris marítims, la diferència s’enfila fins al 65%. Des del 2017, els ingressos totals del sector gairebé

s’han multiplicat per sis. No és estrany que el lloguer residencial perdi atractiu. El recàrrec de l’IBI aprovat pel plenari municipal és, per tant, una resposta necessària. No resoldrà per si sol la crisi de l’habitatge, però és legítim que l’administració actuï per desincentivar usos que tensionen el mercat residencial. La mesura, a més, haurà de superar les condicions que en permeten l’aplicació. Però la prioritat ha de ser inequívoca: els barris no poden convertir-se en escenaris turístics mentre els veïns es veuen obligats a marxar. Una ciutat sense residents perd molt més que habitants: perd identitat, cohesió i futur.

k Tribuna k

Quan les dones guanyen, hi guanya tothom

E

n primer lloc he que reconèixer que en el meu darrer article sobre el Banc d’Espanya versus Parador, vaig obviar el noms dels arquitectes que van projectar l’entitat financera Juan de Zavala Lafora i José Yarnoz Larrosa i les dades son els anys 1927 i 1929. En el llibre coral ‘Guia d’arquitectura de TarragonaSXX’ editat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Tarragona, l’any 2018, coordinat per l’arquitecte Jordi Guerrero, situen aquesta finca urbana en el capítol La República i la vigència del Gatpac (1923-1936) Les grans construccions en les finques extramurs i el Passeig Arqueològic, escrit per Ramon Aloguín Pallach. També val la pena Aquest és el títol d’una exposició que reivindica l’aportació de les dones amb qualsevol tipus d’esport, que ha tingut lloc recentment en el Club de Tennis de Tarragona. Es tracta de dotze plafons, col·locats com si fos un llarg paravent. Cadascun d’ells està protagonitzat per esportistes de primera línia, amb una paraula i una frase seva. 1. Respecte, Jaël Bestué, atleta olímpica, finalista europea de velocitat: No m’agrada posar-me límits mai i això m’ajuda molt, perquè així el cap no em frena. 2. Lideratge, Laia Palau, capitana històrica i campiona d’Europa de bàsquet: Tan de bo quedi per sempre la nostra imatge com a equip. La gent parla de medalles, però nosaltres el que ens sabria greu és no ser qui som.

(atletisme), Paula Leitón (waterpolo), Edurne Pasaban (alpinisme), Laia Palau (bàsquet) i Sandra Sánchez (karate). El Tennis de Tarragona m’ha faciliJosep M. Buqueras Bach tat un document que diu: «Les esporPresident executiu de la Fundació tistes expliquen en primera persona Trencadís els obstacles que han hagut de superar al llarg de les seves carreres, com ara la pressió estètica, les desigualSer genuïnes és no trair-nos mai. tats salarials, la manca d’accés a re3. Visibilitat. Ona Carbonell, me- cursos o la poca cobertura mediàtica dallista olímpica de natació sincro- de l’esport femení. A través de la seva nitzada: Com més visibles siguem, experiència, l’exposició ofereix una més fàcil serà per a les nenes somiar mirada crítica sobre les barreres essense límits i creure que qualsevol tructurals que encara avui dificulten somni és possibles sense importar el la plena igualtat entre dones i homes gènere. en el món de l’esport». 4. Empoderament. Edurne PasaAquesta exposició, del set al onze ban, primera dona d’octubre coincidia Els sis conceptes, a coronar els catoramb la Cursa atlètiparaules, respecte, ze cims de més de ca que organitzava lideratge, visibilitat, 8.000 metres del empoderament, igualtat el club situat a Cala món: Totes les doRomana i hem de i suport sempre tenen que acompanyar la nes hem de ser les significar que tots pràctica esportiva no protagonistes de les els plafons porsols de les dones, sinó nostres vides. ten els logos de la també dels homes 5. Igualtat. Pau‘Fundació Vicente la Leitón, medalla Ferrer. Transforma olímpica de waterpolo a París 2024: la societat en humanitat’ i l’AjuntaTinc l’esquena prou gran perquè els ment de Sant Cugat. Els sis concepcomentaris em rellisquin i 6. Suport. tes, paraules, respecte, lideratge, Sandra Sánchez, karateka or olímpic visibilitat, empoderament, igualtat i i campiona mundial de kata: Hi ha suport sempre tenen que acompatanta gent que m’ha empès i que m’ha nyar la pràctica esportiva no sols de ajudat arribar aquí. les dones, sinó també dels homes. En resum, l’objectiu d’aquesta exActualment els plafons estan exposició és donar veu a sis esportistes posats al Mercat central. Amic i desd’elit que han lluitat per la igualtat conegut lector et recomano que conde gènere en l’esport: Ona Carbonell templis i llegeix les frases de tots els (natació sincronitzada), Jaël Bestué esportistes

21 dimarts 27 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

No saps què està vivint la persona que tens davant

C

ada dia et creues amb persones de les quals no coneixes gairebé res. Algunes et saluden. D’altres passen de pressa. Algunes somriuen. D’altres semblen distants... però darrere de cadascuna hi ha una història que no veus: una preocupació, una pèrdua, una esperança, una batalla o simplement un dia que està costant més del compte. Mai sabem què està vivint la persona que tenim davant... i, precisament per això, mai hauríem de subestimar el poder de la manera com la tractem. Saludar algú pel carrer. Mirar als ulls quan et parla. Donar les gràcies de debò. Aguantar una porta. Somriure a qui t’atén. Preguntar “com estàs?” i escoltar realment la resposta. Recordar el nom d’algú. Felicitar una persona pel seu esforç, no només pel seu resultat. Són gestos tan petits que gairebé no ens costa fer-los i, tanmateix, poden arribar a algú en un moment en què els necessitava més del que nosaltres podíem imaginar. Vivim tan de pressa que hem après a passar pel costat de les persones sense arribar a veure-les. El veí de l’ascensor. La persona de recepció. Qui et serveix un cafè. El company que arriba abans que tu. Algú que et demana pas. Algú que et somriu. Hem convertit massa trobades humanes en simples intercanvis funcionals... i potser una de les formes més senzilles de recuperar una mica d’humanitat és tornar a mirar les persones com a persones, no com a obstacles, serveis, càrrecs o cares conegudes. Hi ha una pregunta que pot transformar la manera com entres a qualsevol lloc: “Com vull que se senti aquesta persona després d’haver estat amb mi?” No sempre podràs ajudar-la. No sempre tindràs la resposta. No podràs solucionar-li la vida... però gairebé sempre podràs decidir si la teva presència hi afegeix pes o

seu costat pensem millor, respirem més tranquils, recuperem energia o ens sentim una mica més capaços. No ocupen simplement un espai: milloren l’espai que ocupen. Pere Domingo Potser no recordarem totes les conAutor de ‘L’art de creure en un mateix’ verses que tindrem aquesta setmana. Ni tots els noms. Ni tots els llocs... però algú pot recordar durant anys que un dia qualsevol, en un moment qualsevol, hi aporta una mica de llum. No sempre algú el va mirar als ulls, el va saludar, el podem canviar el que una persona està va escoltar o li va fer sentir que imporvivint, però sí que podem decidir què li tava. El més extraordinari és que probaafegim a allò que està vivint. blement nosaltres ni tan sols recordaA la feina aquesta diferència encara rem haver-ho fet. es fa més visible. Una reunió pot deixar Al final, potser la nostra empremta no algú més petit o més es mesurarà només Hi ha una pregunta gran. Una correcció pel que vam aconque pot transformar pot humiliar o fer seguir, sinó per com la manera com entres créixer. Un “gràcies” feien sentir els altres a qualsevol lloc: «Com pot semblar insigniquan coincidien amb ficant o arribar exac- vull que se senti aquesta nosaltres. Cada pertament quan més es persona després d’haver sona que passa per la estat amb mi?» necessita. Un responnostra vida rep alguna sable pot aconseguir cosa de nosaltres: una que una persona compleixi una tasca... paraula, una actitud, una energia, una o pot aconseguir que descobreixi una mirada. La pregunta és què rep. capacitat que encara no sabia que tenia. No sabem què està lluitant la persona La qualitat d’un professional també es que tenim davant... però sí que podem mesura per la qualitat humana que dei- decidir no fer-li més difícil el camí. Potxa en les persones amb qui treballa. ser aquesta és una de les formes més Aquí apareix una idea que sovint obli- extraordinàries d’èxit: aconseguir que, dem: no necessites tenir poder per tenir després d’haver coincidit amb nosaltres, influència. No necessites un càrrec, un algú marxi una mica més tranquil, una gran èxit ni una audiència. Pots canviar mica més fort o una mica més esperanun moment amb una sola frase. Pots re- çat. tornar confiança amb una mirada. Pots No pots canviar-li la vida a la persona fer sentir important algú que acostuma que tens davant... però pots canviar-li a passar desapercebut. Pots ser aquella els minuts que passarà després d’hapersona que, sense saber-ho, arriba just ver-te trobat. Si ho fas prou vegades, quan algú necessitava recordar que en- potser un dia descobriràs que la teva cara hi ha gent que tracta bé els altres. gran empremta no va ser tot allò que vas Les persones que més admirem no aconseguir, sinó totes aquelles persones sempre són les que més impressionen que, gràcies a haver coincidit amb tu, quan arriben. Sovint són les que dei- van marxar del món una mica millor de xen alguna cosa bona quan marxen. Al com l’havien trobat.

k Dels lectors La salut pública al Camp de Tarragona, una estació de pas? Soc tarragoní i actualment curso un màster en Salut Pública a Barcelona. Com més aprenc sobre aquesta disciplina, més m’adono de la seva importància i, alhora, més em pregunto si al nostre territori estem aprofitant tot el seu potencial. La salut pública va molt més enllà dels hospitals i els centres d’atenció primària. Consisteix a prevenir malalties, vigilar amenaces sanitàries, promoure entorns saludables, estudiar les desigualtats poblacionals i intervenir sobre els factors socioeconòmics i ambientals que condicionen la nostra salut. A Barcelona, l’Agència de Salut Pública disposa d’una estructura pròpia que impulsa programes comunitaris, estudia la salut de cada barri i avalua l’impacte de les intervencions i polítiques públiques. Al mateix temps, la Generalitat compta amb una extensa cartera de serveis de salut pública, bona part dels quals es coordinen des de la capital. I ara, a Saragossa, s’hi establirà la nova Agència Estatal de Salut Pública d’Espanya, creada per a reforçar la vigilància, la prevenció i la resposta davant les amenaces sanitàries. Curiosament, entre Barcelona i Saragossa hi ha una estació de l’AVE: la del Camp de Tarragona. Aparentment situada en terra de ningú, i a mig camí entre dues capitals. Tant de bo la salut pública del nostre territori no acabi patint la mateixa sensació d’aïllament, mentre els trens de les grans decisions passen de llarg. Seria injust afirmar que aquí no es fa salut pública. Tenim professionals, serveis de vigilància epidemiològica, laboratoris, programes municipals i iniciatives comunitàries. Però quins recursos hi destinem? Quants professionals tenim per habitant? Quines intervencions s’avaluen? Disposem d’una capacitat comparable a la d’altres territoris? No ens falten reptes: tenim un dels complexos petroquímics més importants del sud d’Europa, a més de riscos ambientals, desigualtats socials i amenaces infeccioses emergents. El brot de dengue autòcton de Vila-seca, detectat l’any 2024, ens recorda que aquestes últimes no són cap hipòtesi llunyana.

No es tracta de reclamar una altra Agència ni de menystenir la feina que ja es fa. Es tracta de demanar transparència, recursos adequats a les necessitats del territori i una salut pública descentralista amb capacitat d’anticipar-se als problemes, a més de respondre-hi. Tant de bo, entre Barcelona i Saragossa, el Camp de Tarragona sigui molt més que una estació de pas. Cesc Bertran Cobo Tarragona Siempre es culpa del gobierno Tantos años dándose cuenta que faltaban viviendas, pero han permanecido de brazos cruzados. Prometen viviendas cada vez que hay elecciones, pero nunca cumplen. Si no se hubieran hecho viviendas en plan privado, ahora todos estaríamos en campamentos. Las personas que han invertido en alquilar, y con ello hacerse un complemento de su salario, deben contar con la seguridad de que no les va a fallar. En el caso de incumplimiento de pago, la justicia debería actuar siempre a favor del que deja de cobrar. Si la persona que usa la vivienda no puede pagar, el gobierno le ha de procurar un sitio donde vivir. No vale ocupar una vivienda con la excusa de ser vulnerable. Es el gobierno quién tiene que acudir a favor del que lo necesita, nunca una persona privada que ha ganado lo que tiene con su esfuerzo. Mientras esto siga así, iremos de mal en peor. Si hubieran hecho todo lo que prometían y prometen, todos podrían disponer de viviendas sociales, aunque algo tendrán que pagar para mantenerlas. Y deben ser conocedores de que las viviendas sociales, se hacen a cargo de los impuestos de las personas que trabajan. No cae el dinero del cielo. La solución está en manos del Gobierno. Que actúe como debe ser y haciendo lo que debería hacer. No castigar al ahorrador. Hablo siempre de personas que lo han ganado trabajando. Muchas han sufrido la ocupación ilegal y el gobierno mirando a otro lado. Es una pena ver tantos jóvenes que aún y trabajando, no pueden acceder a una vivienda. No sé si el gobierno se da cuenta de la negligencia cometida durante tantos años. Pero dinero ha tenido. María Elisa Aragonés Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

22 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Necrològiques Reus Juanjo Martín García. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori Municipal.

Vila-seca Maria Álvarez Ortega. Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori Municipal.

Torredembarra Benito Gimeno Lanuza. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori Mémora de la Torre.

Valls Enrique Egea Felez. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori Mémora de Valls.

23 dimarts 27 d’ octubre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Florenci i Gaudiós

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Tindràs més facili- La relació amb les Llançar-te de ple Dedicar-te als altats per assolir vic- persones properes als teus assump- tres serà prioritari toriosament totes serà una mica ten- tes professionals i durant la jornada. les metes que et sa, ja que estaràs laborals serà el mi- Tot el temps que proposis, sempre molt sensible a les llor camí. En el teu inverteixis en els que no barregis accions i les pa- cercle d’amistats que estimes tindrà l’amor amb les res- raules dels altres. sorgiran enveges i una recompensa ponsabilitats. Dia molt animat. mal humor. immediata.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Mostraràs als al- Hi haurà un ambi- Comparteix més les Para atenció als tres un dinamisme ent familiar excel- teves obligacions i consells de les i una activitat sense lent i et serà fàcil tasques quotidianes persones de conlímits. La teva ener- establir contactes amb les persones fiança i no et deixis gia vital t’acompa- socials, que avui més properes. Tin- endur pels dognyarà i et permetrà et faran sentir feliç dràs molta activitat i matismes ni pels aconseguir molts i plenament realit- et convé trobar una ressentiments.Poèxits. zat. Vigila. estona de relaxació. dràs amb tot i més.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

E l s a s s u m ptes Els assumptes fi- Les relacions fa- Dedica més atenpendents es resol- nancers i els inte- miliars es com- ció a les teves pridran ràpidament i ressos personals plicaran i podries oritats actuals. La del tot durant la jor- seran prioritaris tenir algun enfron- teva capacitat nanada. No et deixis avui. La sort esta- tament. No entris tural de lluita estarà endur per la passió rà del teu costat en discussions i a l’altura de les ciri controla més les si prens les teves deixa que els altres cumstàncies i poteves accions. pròpies decisions. parlin. dràs arribar a tot.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Teló de fons

14:30 La tertúlia del Dorsal12

15:00 Notícies migdia (r)

15:00 Ciutadella

16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 +Bàsquet

15:30 Aixeca i pica 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:30 Connecta 10 comarques 18:00 + Bàsquet 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre

19:00 180º

20:20 Fem comptes

20:00 Notícies12. Edició vespre

20:30 Fot-li

20:30 Finet i pel mig

21:00 Notícies vespre

21:00 La Post-Diada. Diada de

21:20 Fem comptes 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre 22:20 Fem comptes 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

7 8

10

CANAL REUS TV

15:30 +Bàsquet

5

Santa Úrsula a Valls 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Finet i pel mig 23:00 La Post-Diada. Diada de Santa Úrsula a Valls 00:00 Notícies12. Edició vespre

TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Andreu Prats, Mª. Dolors Deltebre Edf. Mont-roig Telèfon 977 547 870 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712 VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Eminència d’un òrgan, generalment d’un os. Llaçada. 2. Suren sobre la mar. Faré servir. 3. Té una malaltia consumptiva. Excessiu interès en un préstec. 4. Crit de carreter girat. Gènere d’ocells. Melilla. 5. Extrem del món. Espai per a la pràctica d’esports. Conjunt pensant. 6. Nits sense vespre. Amor a mitges. Prepara la collita. 7. Enmig del peu. Educa un infant. Fet heroic. 8. Combat al ring. Faci un traç amb llapis. Fons de l’aigua. 9. Centre de la cara. Satisfacció dels sentits. Nega sense vocals. 10. Utensili per cosir. Rebrotava. 11. Complirà una ordre. Barri marítim girat. 12. Passa un instrument de tall. Gènere d’arbres. Expressió que busca una confirmació. VERTICALS: 1. Nom d’home. Mirar sense mirar. 2. Capaç de viure a l’oceà sense respirar l’aire. Abans de la praxi. 3. Odes amb una de menys. Està present. Creu inclinada. Cub amb punts. 4. Realitzaves una feina. Castrat. 5. Induir a fer. Envoltat de terra. 6. Una de més. Imitador d’Adam. Mitja rata. 7. Les febles. Final del fred. Utilitzar la pandereta de Castelló. 8. Sirià antic. En aquest instant. Una de feble. 9. Bassa sense fons. Boca d’ocell. Despullada. 10. Planeta que puja. Petxina. 11. Element no metàl·lic. Dono la volta. 12. Fons de la piscina. Aliatges de coure o zinc. És màgic sense límits.

Màxima

12º 23º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

SEÑORITA RUSA busca amistad con señor. Edad 60-70a. Tel. 657.777.834

ALTRES PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067

MASAJES RELAJANTES y algo mas….

Tarragona ciudad.

MASAJISTA ÁRABE.

Tel: 977 21 26 12

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

MASAJES REUS.

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087

Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general. A partir de mitja tarda arribaran núvols alts i mitjans, que localment deixaran el cel mig ennuvolat. Independentment, hi haurà núvols baixos fins a mig matí i de nou al final del dia a la vall de l’Ebre, punts de la depressió central i del litoral i prelitoral. Temperatura La temperatura mínima pujarà lleugerament. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més alta, si bé ascendirà moderadament a punts del litoral i prelitoral central; superarà els 20 °C a bona part del territori i fins i tot els 25 °C al prelitoral central i Terres de l’Ebre.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 27 d’ octubre de 2026

k El Vigilant del Camp

Del vagó al blindat

S

Fa dies que els membres de l’entitat treballen en la recuperació del camí que se seguirà el 8 de novembre. Cedides

E

l Camí de Muntanya és una activitat amb més de seixanta anys d’història. Era l’any 1964 quan el metge reusenc Joan Domènech va pensar que cada vegada era més difícil sortir d’excursió, perquè molts camins de muntanya s’havien anat perdent com a conseqüència de la despoblació i de l’abandonament de les zones rurals. Per això va reunir diverses entitats excursionistes del territori i els va proposar treballar conjuntament per recuperar aquests itineraris. El sistema es va mantenir al llarg dels anys. Cada edició, una entitat excursionista assumeix la recuperació d’un camí i vetlla per la seva conservació. Durant els mesos previs es duen a terme els treballs necessaris i, el dia de la caminada, les entitats excursionistes de la quarta vegueria es reuneixen per estrenar i consolidar l’itinerari. La jornada acostuma a completar-se amb un refrigeri o un dinar i un petit acte commemoratiu.

Entitats l La Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus organitza el 61è Camí de muntanya de la IV Vegueria, que es farà el 8 de novembre entre Vilaplana i la Mussara

Els camins de la muntanya, un patrimoni recuperat

coincidint amb el seu centenari. En cadascuna d’aquestes edicions, l’entitat va participar en la recuperació de diferents itineraris. Ara, coincidint amb el seu 125è aniversari, torna a prendre el relleu. Des de fa dies, membres de l’entitat han estat treballant en el camí així com en la senyalització del recorregut amb pals indicatius i altres elements relacionats amb la seguretat. Més enllà de la caminada d’un sol dia, l’objectiu és que el camí recuperat continuï sent transitable i es mantingui en el temps. Una entitat compromesa El 8 de novembre la jornada La Secció Excursionista del Cencomençarà a les 7.30 h amb la retre de Lectura ha assumit aquesta cepció i la verificació de les instasca en diverses ocasions. Ho va cripcions i a les 9 h està prevista fer el 1975, el 1977, el 1981 i el la sortida. El recorregut es poCristina Serret Alonso 2001, aquesta última vegada drà completar en unes quatre

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Economia

hores. Les inscripcions es tramiten a través de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i tenen un cost de 10 euros per als participants no federats, corresponents a l’assegurança d’un dia (per a les persones federades és gratuït). El termini d’inscripcions finalitza el 30 d’octubre a les 21 h. El 125è aniversari de la Secció Excursionista es clourà el 22 de desembre amb una festa al Centre de Lectura amb la presència dels expresidents de l’entitat. Hi haurà una exposició fotogràfica sobre els actes de l’any, així com parlaments.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

El 39,6% de les subhastes d’habitatges a Tarragona finalitzen el darrer any sense licitacions

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Un any per commemorar La Secció Excursionista es troba immersa en els actes de celebració del 125è aniversari

i alguna cosa sabem segur en aquest país és que el merder ferroviari no ens l’arreglaran mai i Sant Vicenç de Calders seguirà sent el nostre Checkpoint Charlie. Per això m’ha semblat molt interessant descobrir que empreses tarragonines que fins ara fabricaven peces de tren es vulguin passar a les de tanc. Si els combois de l’R13 no arriben a Valls no passa res, ja hi arribaran els carros de combat. El nou negoci del rearmament europeu ha obert una aixeta de milions i, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, a la província hi ha una vintena de companyies amb tecnologia d’ús dual, que és l’eufemisme per dir que el mateix caragol serveix per a un vagó de Rodalies que per a un blindat lleuger. A Valls, un taller de mecanitzats que feia peces de ferrocarril declara que «ara volem entrar en Defensa». Al Baix Penedès n’hi ha un altre que ja treballa en l’estructura d’un míssil de curt abast i presumeix que «el que abans portava mesos ara ho fem en dies», que és exactament la frase que no sentirem mai a cap portaveu d’Adif. Inclús el president de Pimec Tarragona suggereix que el sector agroalimentari té un paper en la reconversió. Ja m’imagino el calçot liofilitzat com a ració de campanya. No seré jo qui posi bastons a les rodes —o a les erugues— de la reindustrialització. Però fa una mica d’angúnia que l’única cosa capaç de despertar l’economia europea de la migdiada sigui la perspectiva de matar-nos. I, en tot cas, que ningú no s’il·lusioni gaire. El mateix informe de la Cambra explica que l’any passat Catalunya es va endur el 0,8% dels contractes de Defensa de l’Estat, i que el 80% va anar a empreses de Madrid. Ja podem fabricar el millor tanc del món, que el contracte el firmaran allà. Com sempre. Com tot. Com els trens, que no ens els arreglaran mai.

Viral

Mario Vaquerizo revela que de jove estiuejava a Cambrils i en recorda els partits de futbol

Concurs

Montblanc s’enfronta a Besalú per obtenir una il·luminació nadalenca de Ferrero Rocher