Dimarts 21 d'abril de 2026

Reus 8 i 9

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Salut Sant Joan tanca el seu pla triennal complint objectius i repetint el model per al període 2026-30

Opinió 20 Xavier Allué. Libri et rosae: «Desapareixen les biblioteques personals»

Economia

Una empresa brasilera invertirà 12 M€ en una nova planta al polígon de Valls

La companyia Raft Embalagens, dedicada a l’embalatge, crearà inicialment una quinzena de llocs de treball i es preveu que arribin a la seixantena en el termini de tres anys

Mobilitat 12 i 13

Junts presenta una alternativa per a Rodalies

La proposta es durà al Parlament i planteja un nou model que connecti de manera efectiva el Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que passi a ser gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat

Exconsellers de Vox demandaran l’Ajuntament, perquè els reclama diners de la dedicació exclusiva

Tarragona l 5

El nou Fòrum de la Colònia s’estrenarà al juny i serà «la porta d’accés a una nova ruta patrimonial de Tàrraco»

Patrimoni l 2 i 3

L’ampliació dels centres d’atenció redueix les cues per la regularització Immigració l 4

Gerard Martí

El Fòrum de la Colònia reobrirà aquest estiu: «Està preparat per ser viscut»

Patrimoni l Les obres de rehabilitació superen l’any, en el qual «gairebé no s’ha deixat un pam sense excavar»

Oriol Castro Sanz

Les obres de rehabilitació del Fòrum de la Colònia de Tàrraco s’acosten a la seva fi i el recinte podrà reobrir aquest estiu, a partir del juny. Dependrà dels tràmits administratius de recepció de l’obra i del grau d’avenç de la museografia, ja adjudicada. Malgrat la rellevància del conjunt patrimonial, el jaciment havia estat, en paraules del consistori, «massa defenestrat històricament». El projecte de rehabilitació pretén ara revertir aquesta situació i convertir el recinte en porta d’accés a una nova ruta patrimonial que connectarà el centre de Tarragona amb la part baixa de la ciutat, integrant la Necròpolis, la Tabacalera, el Teatre i el Camí de la Fonteta. En aquest sentit, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va qualificar l’obra d’«estratègica per a la ciutat» per dos motius. El primer és la recuperació del patrimoni urbà, que el govern municipal ha assenyalat com un dels seus objectius de legislatura. El segon és la creació d’un nou espai públic accessible, segur i de qualitat al centre de la ciutat. «No estem només recuperant un jaciment arqueològic, sinó retornant a Tarragona un espai històric de primer nivell preparat per ser viscut, visitat i entès per la ciutadania i per les futures generacions», va afirmar el batlle. L’obra no es limita als límits del recinte tancat, sinó

que inclou una reurbanització de l’entorn que, segons l’equip d’arquitectura, vol fer «tot més intel·ligible» i millorar la connexió visual i física entre el jaciment i el teixit urbà circumdant. S’ha previst també una petita zona de jocs infantils i àrees d’ombra per facilitar el descans en un indret que pateix temperatures molt elevades a l’estiu.

Més accessible

Fins ara, l’entrada al Fòrum es feia a través d’escales, i el pas entre les illes de cases requeria travessar un pont i tornar a baixar. «L’accessibilitat era fonamental, això ens preocupava molt», van dir els encarregats. La solució inclou una nova plataforma a nivell que, a més de suprimir les barreres físiques, crea una zona d’ombra per als vianants i recupera la cota original dels carrers i cases de l’època romana. «Des de l’any 69 no s’havia actuat, però és que les restes no s’havien restaurat», van afegir. L’obra ha inclòs una extensa campanya de restauració

«Estem retornant a Tarragona un espai històric de primer nivell»

Des de l’any 1969 no s’hi havia actuat i les restes no s’havien restaurat

paral·lela als treballs arquitectònics. Segons l’equip responsable, «no ha quedat un pam sense excavar» de tota la superfície del recinte. Amb tot, els treballs tenen la voluntat de fer el nou espai pel gaudi dels veïns i de la ciutadania de Tarragona. En aquest sentit, els veïns i comerços de la zona valoren positivament el projecte després de molts anys sense fer-hi «res». «Les afectacions de soroll i de mobilitat són comprensibles i hem tingut paciència. Els únics punts que veiem negativament és l’alçada del pont que connecta les dues parts i que l’accés a la zona adoquinada queda molt davant de la sortida del pàrquing de Corsini», diuen un grup de veïns del carrer Cervantes.

Entrada pel carrer Cervantes

Patrimoni l L'espai museístic comptarà amb una entrada i sortida per als visitants, situada al carrer Cervantes, on s’han construït tres mòduls, tres estructures de fusta visibles i diferenciades de les restes arqueològiques. Redacció/Gerard Martí

Nou pont que connecta les restes

Accessibilitat l La nova plataforma, un element clau del projecte de transformació integral d’aquest recinte té com a funció principal connectar les dues parts del fòrum separades pel carrer Soler. Redacció/Gerard Martí

Carrer Lleida

Carrer de Soler

Carrer Cervantes

Visita l També forma part de la nova ordenació les grades de fusta ubicades al final de la visita, al carrer Lleida, que serviran tant per a grups grans com visitants que vulguin fer ús d'un espai d'ombra i descans. Redacció/Gerard Martí Noves graderies de fusta

L’Ajuntament destinarà 90.000 euros a les tanques del Tour

Contractes

l La licitació de l’asfaltat queda deserta i es busquen solucions

Oriol Castro Sanz

L’Ajuntament de Tarragona destinarà uns 90.000 euros per desplegar les tanques necessàries per l’etapa del Tour de França que acollirà al juliol. El consistori ha iniciat la tramitació urgent del contracte per al subministrament, transport, muntatge i desmuntatge d’aquestes peces. La segona etapa de la prova, que arrencarà des de Tarragona, recorrerà aproximadament sis quilòmetres pel centre urbà, passant per diversos punts emblemàtics

com la Rambla Nova, la plaça Imperial Tàrraco, el Balcó del Mediterrani o l’Amfiteatre. Aquest traçat incrementa la complexitat logística i obliga a desplegar un dispositiu de seguretat ampli per controlar l’afluència de públic i garantir la protecció tant dels ciclistes com dels assistents, explica el consistori en la memòria justificativa de la licitació.

«Imprescindible»

Segons la documentació municipal, la contractació de les tanques és imprescindible, atès que l’Ajuntament no dis-

posa dels recursos materials ni humans suficients per afrontar un operatiu d’aquestes dimensions amb els seus propis mitjans. A més, la instal·lació requereix una execució ràpida i coordinada en múltiples punts del recorregut. La definició del dispositiu, que serà de grans dimensions, no s’ha concretat fins a fases avançades, en coordinació amb l’organització del Tour, els cossos de seguretat i els serveis municipals.

Aquest no és l’únic contracte sobre la taula de l’Ajuntament en relació al Tour. El

L’etapa recorrerà sis quilòmetres pels carrers del centre de la ciutat

consistori va licitar fa setmanes els treballs de renovació d’asfaltat en diferents punts de la ciutat. Però el concurs públic ha quedat desert. «Des dels serveis tècnics municipals s’estan buscant les fórmules més adequades per dur a terme aquestes actuacions a temps», indiquen fonts municipals.

Imatge d’arxiu del final d’una etapa de la Vuelta a Espanya l’any 2023 a Tarragona. Gerard Martí

Els treballs al Fòrum de la Colònia han permès conèixer més sobre el recinte, que encara amaga incògnites. Gerard Martí

Tarragona reforça els serveis municipals en el primer dia de regularització presencial

Societat l L’Ajuntament habilita els centres cívics i amplia els horaris d’atenció

El procés de regularització extraordinària va tornar a generar cues ahir a Tarragona durant el primer dia de tràmits presencials. Així i tot, les persones migrants no es van concentrar massivament davant l’oficina de Correus ni a les dependències de la Tresoreria General de la Seguretat Social per presentar les seves sol·licituds. La majoria, de fet, encara espera reunir la documentació necessària per accedir al procés. El document més sol·licitat és el certificat de vulnerabilitat, un requisit que molts interessats desconeixien fins la setmana passada i que ara està tensionant els serveis socials municipals Per fer-hi front, l’Ajuntament desplega des d’ahir un dispositiu específic arreu de la ciutat. A més dels sis centres de serveis socials, també s’han habilitat els cinc centres cívics per informar i registrar les persones interessades, que seran citades en els pròxims dies per obtenir aquest certificat. La consellera de Serveis Socials de Tarragona, Cecilia Mangini, va explicar ahir en una atenció als mitjans que el consistori es troba «immers en un procés molt excepcional» i en constant adaptació. «Estem atenent i donant resposta a la ciutadania, però és una casuística canviant: avui sabem coses que no sabíem fa dos dies», va afirmar. Davant l’augment de la demanda, l’Ajuntament ha reforçat la plantilla de la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania (UTIC) amb nous

La cua davant el centre de serveis socials de la plaça

Molts migrants encara estan esperant el certificat de vulnerabilitat

efectius i preveu ampliar els horaris d’atenció als serveis socials, també en franja de tarda. «La nostra prioritat és no tensionar ni els equips ni la ciutadania», va subratllar.

Tot i que la pressió s’ha reduït lleugerament després dels primers dies, ahir les cues persistien. A l’UTIC, l’Oussama Berima, d’origen marroquí, explicava que fa quatre anys que viu a Espanya, després de passar per diverses ciutats buscant feina.

Diversos carrers del sector nord

Mobilitat l Els canvis al carrer Mallorca es faran dilluns vinent

Redacció

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) durà a terme durant els pròxims dies diverses actuacions en la zona regulada d’aparcament als sectors Nord i 3 de la ciutat. Les peticions de modificació han

estat prèviament valorades en comissions tècniques de trànsit, i formalitzades mitjançant la corresponent signatura del decret.

En primer lloc, a la zona Tarragona 2, dins del sector Nord, i a petició del veïnat i de l’escola Pax, es procedirà al canvi de zona verda a zona

taronja, amb un total de 58 places. Concretament, s’actuarà al carrer Josep Gramunt i Subiela, amb 35 places, i al carrer Casas de Müller, amb 23 places. Els treballs es duran a terme entre avui dilluns 20 i dimarts 21 d’abril. D’altra banda, als carrers Florenci Vives i Castellers de Tarragona,

molts altres, està pendent del certificat de vulnerabilitat. «Ho tinc tot, només em falta això» deia, mentre reconeixia que el procés encara genera dubtes i por davant el volum de sol·licituds, que s’acceptaran fins el 30 de juny.

Una situació similar viu Juan Sebastián, d’origen colombià, que fa poc més d’un any que és a Tarragona. «Vull fer les coses bé i tenir els meus papers, per la meva família i per un futur millor», explicava mentre esperava davant el centre de la plaça Prim. Relatava que, arran de l’anunci de la regularització, la seva perspectiva havia canviat. «Ja veus el futur d’una altra manera, amb més oportunitats», admetia. Tot i això, destacava que el procés ha estat «de diners i de paciència».

Sancionades 21 persones per distraccions al volant

«És difícil treballar sense papers, però sempre hi ha algú que t’ajuda per fer algunes hores i poder tirar endavant», relatava. Fa un any que el jove viu a Tarragona, on agraeix el suport que ha rebut. «Una senyora catalana em cedeix una habitació de forma gratuïta fins que aconsegueixi els papers. M’ajuda molt», assenyalava. «Molts portem anys sense veure la família ni treballar legalment. Ara estem molt contents», assegurava. Com

també al sector Nord, es realitzarà el canvi de 49 places de zona blava a zona verda per a residents. Aquesta actuació, prevista entre dimecres 22 i divendres 24 d’abril, respon també a una demanda del veïnat i té com a objectiu equilibrar l’oferta de places amb les necessitats d’aparcament dels residents.

Finalment, el dilluns 27 d’abril es duran a terme les actuacions al carrer Mallorca, on es transformarà l’espai de l’anterior parada de bus de creuers en zona blava regulada, amb 12 places disponibles.

Paral·lelament, ahir a la tarda les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social a Tarragona van començar a atendre presencialment les persones migrants que volen tramitar el procés. L’atenció es fa amb cita prèvia, fet que va evitar grans cues. També es poden fer aquests tràmits a les oficines de Correus o per via telemàtica, tot i que cal disposar del certificat digital. En el conjunt de Catalunya, entre 2.000 i 2.500 persones ja han demanat cita prèvia per iniciar el tràmit presencial. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, va valorar positivament l’inici del procés, tot i admetre que ha faltat temps per coordinar-se amb ajuntaments i entitats. El govern espanyol preveu aprovar un paquet de mesures per millorar la informació, reforçar l’acompanyament de les persones vulnerables i facilitar la inserció laboral, així com una campanya per combatre les notícies falses.

Policial l La Guàrdia Urbana ha posat 21 denúncies en el marc de la campanya de protecció dels vianants i de control de les distraccions al volant, portada a terme entre el 6 i el 12 d’abril. L’operatiu s’emmarca en les accions periòdiques que es duen a terme per reforçar la seguretat viària i reduir la sinistralitat a la ciutat. Durant aquesta setmana de controls intensius, els agents van detectar 11 infraccions per no respectar les indicacions dels semàfors, una conducta que posa en risc tant els vianants com la resta d’usuaris de la via. A més, es van registrar 10 sancions per conduir utilitzant el telèfon mòbil o altres dispositius que requereixen la intervenció manual del conductor, una de les principals causes de distracció i d’accidents de trànsit. L’objectiu d’aquesta campanya era reduir les distraccions en la conducció, sobretot les motivades per a l’ús dels dispositius mòbils, pantalles o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so i també vetllar perquè els conductors respectin les indicacions dels semàfors, entre altres. Parallelament, els agents també van detectar altres infraccions. En concret, s’ha sancionat a 9 persones per conduir amb un permís d’un altre país o sense l’autorització administrativa corresponent, 7 per conduir sense haver obtingut mai el carnet o el permís i 1 per conduir amb el permís retirat per ordre judicial. Redacció

Marta Omella Blanco

Prim a Tarragona ahir al matí. ACN / Eloi Tost

Imatge de vehicles al carrer Florenci Vives. Google

Antifrau va constatar «mancances en el control administratiu» en el

canvi de dedicació dels exVox

Judicial l Els edils demandaran l'Ajuntament per reclamar-los el retorn dels diners del règim d'exclusivitat

John Bugarin

Els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque preparen un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Tarragona. L’origen del cas es remunta al 2024, quan es va formalitzar el canvi de dedicació dels exedils de Vox —el primer al febrer i el segon a l’agost—, de parcial a exclusiva. El setembre d’aquell any, l’Oficina Antifrau de Catalunya va rebre una denúncia en què s’alertava que tots dos continuaven exercint l’advocacia sense haver obtingut l’informe de compatibilitat corresponent. Ambdós regidors sostenen que sí que van sol·licitar aquest informe al Secretari General, però que mai es va elevar al consell plenari per a la seva aprovació —només es va donar compte dels decrets d’alcaldia on s’acordaven aquests canvis—. Aquest tràmit és obligatori segons la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal públic; però Gómez i Duque asseguren que ho «desconeixien» quan es va tramitar. Així doncs, defensen que es va produir «un error administratiu de base» i recorden que, un cop assabentats de la situació, van tornar voluntàriament al règim de dedicació parcial. A més, es recolzen en la re-

solució de l’Oficina Antifrau que van rebre el juliol del 2025, en el qual es constataven «indicis suficients de vulneració del règim d’incompatibilitats i mancances en el control administratiu del règim de dedicació i compatibilitats dels càrrecs electes municipals». En l’escrit signat pel director

Els edils neguen que hi hagi cap cas de «responsabilitat personal»

La Rambla Nova acollirà 150 parades de flors i llibres per Sant Jordi

Cultura l Aquest dijous 23 d’abril Tarragona celebrarà la diada de Sant Jordi amb una programació carregada d’actes però, amb els llibres i les roses com a protagonistes destacats a la Rambla Nova. I és que son 150 parades situades a la Rambla que aquest any presenta una novetat important, s’amplia l’espai a la calçada, per tal d’incloure

més punts de venda. Els partits polítics s’ubicaran aquest any tots a la calçada. A part de la Rambla, 28 parades repartides per la ciutat faran arribar la diada a tots els barris. La jornada s’esdevindrà també a tots els racons de la ciutat i culminarà amb la tradicional ballada de sardanes amb la Cobla Cossetània a les 19 h a la plaça Verdaguer i la

diada castellera, que marca l’inici de la temporada a les 20 h a la Rambla Nova amb les quatre colles de la ciutat. Com a novetat d’enguany, durant el migdia se celebrarà un marató de lectura en veu alta, obert a tota la ciutadania, amb la finalitat de donar visibilitat al teixit associatiu de la ciutat, tot fomentant la lectura. Redacció

d’Investigacions, Manel Díaz Espiñeira, també s’indicava que «no consta que els consellers afectats haguessin obtingut l’autorització prèvia preceptiva per compatibilitzar el règim de dedicació exclusiva amb l’exercici privat de la professió d’advocat». Igualment, el document qües-

tiona la concessió d’una dedicació exclusiva amb millora retributiva a un conseller no adscrit. En el cas de Gómez, però, encara era el portaveu municipal de Vox quan es va produir el canvi.

Investigacions «concloses»

Antifrau va donar per «con-

closes» les investigacions i va traslladar «les referides irregularitats al Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona». Aquesta resolució està datada el 15 d’abril del 2025, tot i que no ha estat fins a principis de 2026 quan el consistori els va notificar l’inici d’un procés de reintegrament per reclamar-los la devolució de les quantitats percebudes en excés durant el període en què van cobrar per dedicació exclusiva. Els consellers rebutgen de manera rotunda aquest requeriment, ja que «en cap cas ens trobem davant un supòsit de responsabilitat personal», sinó «davant una qüestió estrictament administrativa». Per aquest motiu, van presentar al·legacions, les quals van ser desestimades; i el 6 de març van registrar un nou recurs de reposició. Davant el «silenci administratiu» i «la manca de resolució en termini», Gómez i Duque han decidit interposar, la setmana vinent, un recurs davant el Jutjat Contenciós-Administratiu. Tot i això, els exregidors de Vox asseguren que la seva voluntat sempre ha estat resoldre aquesta situació sense arribar als tribunals.

Els no adscrits insisteixen que no es tracta d’una qüestió econòmica —els imports a retornar serien d’uns 3.000 i uns 1.000 euros—, sinó reputacional. En aquest sentit, reiteren que han exercit les seves funcions «d’acord amb el règim de dedicació vigent, amb total transparència i dins d’un sistema aprovat i conegut per la mateixa administració». A més, remarquen que la mateixa Oficina Antifrau ha tancat l’expedient «sense apreciar cap conducta il·lícita o irregular» per part seva, «limitant-se a assenyalar qüestions de caràcter administratiu».

Imatge de l’ambient a la Rambla l’any passat durant Sant Jordi. Gerard Martí

Imatge d’arxiu del conseller no adscrit Javier Gómez durant una intervenció en una sessió plenària. Gerard Martí

Marta Omella Blanco

Una imatge ho va desencadenar tot. A la televisió, un grup de joves migrants amuntegats a terra després d’un salt massiu a la tanca. «Semblava com si els haguessin recollit amb una pala», recorda l’escriptora Tecla Martorell. Aquella escena, narra, li va provocar una sensació de dolor i indignació difícil d’ignorar. Pocs dies abans, Europa s’havia mobilitzat per acollir refugiats ucraïnesos. El contrast li va semblar «massa descarat». I va començar a escriure. D’aquesta mateixa necessitat neix Epítom d’una esperança, una novel·la que relata la travessa en caiuc des del Senegal a través de la veu d’un adolescent.

El llibre, explica l’autora, no és només una història de migració, sinó un intent de mirar de prop una realitat sovint simplificada o deshumanitzada. El protagonista, en Buba, és un personatge de ficció, però construït a partir de fragments reals. «El personatge és inventat, però està inspirat en diversos nois que he conegut a l’aula», explica Martorell, que també és mestra d’adults. A partir d’aquestes experiències i de testimonis reals, construeix una història que vol ser fidel a la realitat. «Hi ha coses que jo no me les puc inventar, me les han explicat o les he vist», assegura.

Però la història no es que-

l Llibres

La necessitat d’escriure contra la indiferència

Tecla Martorell relata la travessa en caiuc d’un jove senegalès a la seva darrera novel·la, ‘Epítom d’una esperança’

da només en el viatge. També posa el focus en què queda enrere. «Ell no sap què es trobarà, però sí que sap el que es deixa», diu l’escriptora, que reivindica la necessitat d’entendre les causes i els contextos d’aquestes decisions. També posa l’accent en allò que sovint queda fora del relat. «Sempre els veiem des de la pobresa o el conflicte, però hi ha molt més: família, música, amistats, vida», defensa. La novel·la també qüestiona les expectatives que sovint acompanyen el viatge migratori. «La major part de les vegades no responen a la realitat. És probablement encara més dur del que imaginen.

Han d’aprendre una nova llengua, treballar moltíssim i carregar, segurament per sempre, amb l’etiqueta d’estranger i el que això implica davant la societat», assenyala. Epítom d’una esperança és, segons la mateixa autora, un llibre «dur, però també tendre». «Volia tocar el cor, i la duresa és una eina, però també la humanitat», explica. Així, l’equilibri el va trobar fàcilment, afirma, gràcies a la prosa poètica. «Aquesta musicalitat li dona un to més proper, més amable», opina. Més enllà de la història, l’autora té clar quin és el propòsit de la novel·la. «Aquest llibre té la intenció de fer

d’arxiu

L’escriptora firmarà exemplars a la Rambla Nova durant la diada de Sant Jordi

pensar», afirma. I, en alguns casos, sembla que ho aconsegueix. «Algú em va dir que, després de llegir-lo, creia que

s’havia fet millor persona», comenta. Tot i que no aspira a grans transformacions, sí que defensa el paper de la literatura. «Jo no escric res que no tingui un fons. No canviaré el món, però sí que puc fer observar coses». Tot plegat, conclou, la història d’en Buba és «un homenatge a totes aquelles persones que arrisquen la

vida buscant un futur millor». Martorell estarà firmant exemplars del llibre durant la diada de Sant Jordi a diferents parades de la Rambla Nova. D’11 a 12 h signarà a la de la Casa del Llibre, de 12 a 13 h a la de la Llibreria Adserà, de 17 a 18 h a la de l’Abacus, i de 18 h a 19 h a la de la Llibreria La Capona.

Olga Xirinacs presenta el seu nou llibre ‘Passeig pel claustre’ al Teatre Tarragona

Cultura l Ahir a la tarda, al vestíbul del Teatre Tarragona, es va presentar el llibre Passeig pel claustre d’Olga Xirinacs, en un acte de la programació de Primavera Literària i Sant Jordi. La professora Maria Joana Virgili va fer la glossa de l’obra, destacant el seu vincle amb el patrimoni espiritual i històric de la ciutat. Redacció/G. Martí

Imatge

de Tecla Martorell amb el seu llibre ‘Epítom d’una esperança’. Biblioteca Dr. Marc Ribas Massó

La Fira d’Abril torna a Bonavista amb una vintena d’actuacions

Societat l Se celebrarà del 30 d’abril al 3 de maig i comptarà amb la participació de set entitats

Redacció

La 32a Fira d’Abril de Bonavista encara les setmanes prèvies a la seva inauguració el proper dijous 30 d’abril. Un total de set entitats socials de la ciutat sense ànim de lucre, vinculades a la difusió de la cultura, la tradició i la gastronomia andalusa, ocuparan enguany les catorze casetes de l’edició 2026 d’aquesta tradicional i històrica fira de la ciutat, amb l’objectiu de repetir un any més l’èxit organitzatiu d’edicions anteriors. Una desena d’escoles de dansa i entitats s’afegiran a la dotzena d’artistes que formaran la programació artística d’aquest any, on com a novetat hi destaca l’aposta per una actuació dirigida a públic familiar el diumenge 3 de maig al matí a càrrec de

Landry amb la seva banda. Així doncs, un total de vint-itres actuacions programades a l’escenari principal comple-

mentaran l’habitual ambient musical de les casetes de cada entitat. Un altra de les novetats de l’edició d’enguany és el

L’Ajuntament crida al voluntariat per a l’etapa del Tour de França

Societat l Les inscripcions ja s'han obert a través de la plana web

Tarragona fa una crida a la ciutadania per formar part del voluntariat del Grand Départ del Tour de França 2026, un dels esdeveniments esportius més importants del món, que arribarà a la ciutat, amb la sortida de la segona

etapa, el pròxim 5 de juliol. Tarragona se suma així a la campanya impulsada pel Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, en un dispositiu global que inclou Barcelona, Tarragona, Granollers i una seixantena de municipis de pas. Les inscripcions per poder viure de

El cicle Jornal: Land Art es consolida com una proposta que connecta art i paisatge

Cultura l El cicle Jornal: Land Art als marges de Tarragona ha tancat amb èxit les activitats d’aquest passat divendres 17 i dissabte 18 d’abril, amb una molt bona resposta de públic i consolidant-se com una proposta cultural que connecta art, paisatge i territori. L’activitat principal va tenir lloc dissabte al matí amb la caminada

artística de 6 km entre Parc Riu Clar, les hortes de l’Anella de Ponent i la zona de Mangons, que va reunir un total de 140 participants. Al llarg del recorregut, els assistents van poder gaudir de diverses intervencions artístiques en viu, com la performativa d’Anton Roca, la dansa del duet Cris y Gracia i de Maite Serna. Redacció

prop aquest esdeveniment mundial ja estan obertes via on-line. A la ciutat, la coordinació del voluntariat del Tour de França es du a terme des de Tarragona Esports amb la col·laboració del Punt del Voluntariat. «Des de Tarragona volem que el voluntariat sigui una experiència única, que

trasllat a dissabte a la tarda de la tradicional doma de cavalls. D’aquesta manera es pretén afavorir el flux de persones i

permeti a la ciutadania formar part activa d’un esdeveniment històric». ha destacat el conseller d’Esports, Turisme Esportiu i Voluntariat de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, que ha assenyalat que «la voluntat és implicar a tota la ciutadania i especialment el teixit esportiu i educatiu de la ciutat».

Els únics requisits són tenir 16 anys o més, parlar català, castellà o francès; i participar en una sessió informativa prèvia. Rebran suport logístic durant tota la jornada.

«Tenim la voluntat de poder repetir l’èxit organitzatiu de les darreres edicions»

vehicles, al no coincidir amb la celebració del mercadet de Bonavista el diumenge al matí. La doma tindrà lloc a l’aparcament no asfaltat del costat de la llar de jubilats de Bonavista.

13.000 m2

Pel que fa a la ubicació de la Fira d’Abril, aquesta serà un any més l’aparcament asfaltat inferior del mercadet de Bonavista, un espai de més de 13.000 m2, que per les seves dimensions garanteix les mesures de seguretat necessàries, millora el flux de persones i de circulació de vehicles i

compleix alhora amb els requisits de Protecció Civil. La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, ha subratllat que «afrontem els darrers dies de preparació de la Fira d’Abril amb molta il·lusió amb la voluntat de poder repetir l’èxit organitzatiu de les darreres edicions. Enguany tenim una programació artística molt destacada i com cada any volem agrair la incondicional implicació de les entitats, la qual serà com sempre una de les claus d’aquesta 32a edició a Bonavista».

Les set entitats participants a la Fira són la Casa de Andalucía de Tarragona y província, Asociación cultural y folklòrica andaluza de Tarragona, AAVV progresista de Torreforta, AAVV Campclar zona esportiva, Resistència Bandera Negra, Asociación de vecinos de Bonavista i Club Cultural Bonavista. Pel que fa ala programació musical a l’escenari principal, la Fira d’Abril 2026 comptarà amb les actuacions de Con Duende y Compàs, Dijeila, Rubén de Molina, entre d’altres.

Més de 100 persones participen en una jornada per impulsar l’economia blava

Societat l Es posa de manifest la necessitat de connectar talent, formació i empresa

Redacció

El Teatret del Serrallo va acollir amb ple total la jornada Descobreix les professions del sector marítim i de l’economia blava, organitzada pel GALP Costa Daurada, amb la col·laboració de Port de Tarragona i Apportt. La sessió formativa ha reunit un centenar d’assistents entre alumnat, empreses de treball, centres educatius, teixit empresarial, administracions públiques i persones en cerca de feina.

La jornada va posar de manifest la necessitat de

connectar talent, formació i empresa, generant sinergies reals al voltant de l’economia blava i abordant un dels grans reptes del sector: el relleu generacional. La jornada va ser clausurada per la gerent del GALP Costa Daurada, Claudia Masdeu, qui va sentenciar que aquest tipus d’actuacions evidencien que el sector marítim ofereix ocupació real i de qualitat, que compta amb múltiples oportunitats. No obstant això, va reconèixer que el repte actual és saber connectar-les amb l’ocupació juvenil i facilitar la incorporació de joves.

Imatge d’un dels moments del cicle cultural. Cedida

Redacció

Imatge d’una de les actuacions de l’edició de l’any passat de la Fira. Mercats Tarragona

Salut Sant Joan tanca el Pla

Estratègic

2023-25: la UIC i millores al servei d’urgències

Salut l L’entitat ja assumeix el següent full de ruta per assolir l’exceŀlència en atenció, gestió i formació

Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, l’entitat de dret públic que gestiona l’Hospital Universitari Sant Joan i altres equipaments de la comarca, ha tancat el Pla Estratègic 2023-25, el full de ruta per impulsar l’excel·lència en la gestió interna, l’atenció pública, la formació i la docència en aquest trienni. La valoració ha estat tan positiva que s’ha reproduït el model per al lustre següent i, de fet, ja està a punt d’entrar en vigor el Pla Estratègic 2026-30. Serà un document de caràcter continuista, atès que es fonamentarà en els mateixos quatre pilars —aprenentatge i futur, intern i processos, ciutadania

i financer i social—. Presentarà 286 projectes diferents, però és un guió «viu» que s’adapta a les necessitats que es detectin en el temps. El 2025, es van treballar 97 projectes, amb un grau d’assoliment del 78%. Destaquen el desenvolupament de la Unitat d’Investigació Clínica (UIC), que estarà llesta a finals d’any i que permetrà dur a terme assajos i estudis

El grau d’assoliment dels projectes previstos per al 2025 va ser d’un 78%

Què s’ha aconseguit el 2025?

EIX APRENENTATGE I FUTUR

Línia 1: Compartir coneixement i promoure una entitat sostenible

Desenvolupar la Unitat d’Investigació Clínica (UIC) i homogeneïtzar la recerca.

Consolidar el curs en línia de recerca bàsica (20 hores).

Implantar l’eina Qlik Sense als serveis assistencials.

EIX INTERN I PROCESSOS

Línia 2: Cercar l’excel·lència en tots els processos i activitats

Dissenyar i iniciar la implementació de la interconsulta inversa entre l’hospital i l’atenció primària.

Iniciar el procés de rehabilitació cardíaca el Patient Journey Map. Avançar en la millora del procés d’atenció a urgències hospitalització mèdica.

EIX CIUTADANIA

Línia 3: Satisfer i donar resposta a les necessitats dels usuaris

Desplegar l’oncologia de precisió territorial. Avançar en el procés d’acreditació Cancer Center de l’OECI. Crear l’Observatori d’Experiència Ciutadana en Salut (OECS).

EIX FINANCER SOCIAL

Línia 4: Creació de valor per a l’entitat i la comunitat

Selecció del CAP Marià Fortuny de Reus com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR).

Participar activament i conjuntament amb el CAIROS en el procés de planificació estratègica 2026-2030.

Desplegar el Pla de reconeixement als professionals i implementar el model d’avaluació.

clínics de fàrmacs en totes les seves fases, els avanços ferms per assolir l’acreditació de Cancer Cen-

ter, l’elecció del CAP Marià Fortuny com un dels nous centres de salut integral de referència (CSIR), el desplegament de l’oncologia de precisió territorial i l’inici del procés de rehabilitació cardíaca per ajudar els pacients que havien patit un infart agut de miocardi a reincorporar-se a la

seva vida quotidiana. La cap d’estudis i responsable de docència, la doctora Lourdes Rofes, subratlla com a acció «estrella» la reformulació d’urgències i els canvis en la seva manera de funcionar. Es va analitzar el servei per detectar aspectes de millora, deficiències i l’origen dels «embuts». Amb les modificacions introduïdes, com revisar en diversos moments del dia la disponibilitat de llits a planta per als pacients que hagin d’ingressar, en comptes de només al vespre, els temps d’espera i de resolució han disminuït.

Així mateix, s’ha dissenyat i iniciat la implementació de la interconsulta inversa. Fins ara, des dels centres d’aten-

Sergi Peralta Moreno

La doctora Lourdes Rofes, cap d’estudis i responsable de docència, explicant les accions del pla estratègic. Gerard Martí

Un dels reptes per al 2026 serà millorar la comunicació de les cites als usuaris

ció primària es podia contactar amb l’hospital per cercar un assessorament especialitzat sobre tractaments. El 2025, es va garantir que la comunicació pogués ser «al revés», per enviar informació al metge de capçalera sobre un pacient que rebi l’alta, per exemple.

La cap d’estudis valora que el factor que el Pla Estratègic 2023-25 no hagi estat «un document estanc, que s’aprova i queda allí», sinó que era «viu» i s’ha anat actualitzant segons les necessitats del moment, és una de les seves principals qualitats. Així mateix, hi ha un comi- tè

de seguiment de planificació estratègica que ha vetllat pel seu compliment.

2026-30

El Pla Estratègic 2026-30 s’ha elaborat de forma participada. Les propostes han provingut dels pacients, d’una jornada estratègica, dels professionals que cursen el postgrau en Lideratge, del personal de l’entitat de dret públic, del Consell d’Administració i de la Regió Sanitària. Rofes destaca la implicació de la ciutadania, que va fer arribar una trentena d’idees, i la voluntat és incidir en quatre o cinc d’elles cada any. La més urgent anirà vinculada amb les citacions. Els usuaris consideren que hi ha marge de millora en els tiquets per anar a la consulta, en les notificacions per telefonia mòbil i a l’hora de comunicar canvis o anul- lacions de visites.

El pati de l’Escola

Rosa Sensat serà renaturalitzat

Educació l L’Ajuntament de Reus planteja incrementar-hi la vegetació i l’ombra per fer front a l’escenari climàtic

Sergi Peralta Moreno

El pati de l’Escola Rosa Sensat serà naturalitzat. L’Ajuntament de Reus planteja transformar l’espai exterior del centre en un entorn «més saludable, sostenible i adequat a les necessitats educatives actuals» mitjançant la incorporació de vegetació,

ombra, jocs i zones de calma «que millorin el benestar infantil i la qualitat ambiental del centre».

El pati de l’Escola Rosa Sensat, situada a Mas Pellicer i que dona servei a 227 alumnes que cursen educació infantil i primària, presenta, en l’actualitat, moltes superfícies dures i àrees poc natu-

El Grup Oliva Motor celebrarà la Fira Seminous del 22 al 25 d’abril

Comerç l Enguany l'esdeveniment comptarà amb més de 300 vehicles multimarca

Redacció

El Grup Oliva Motor celebrarà una nova edició de la Fira Seminous entre els dies 22 i 25 d’abril, que tindrà lloc a les instal·lacions de Gomotor situades a l’avinguda dels Mercaders número 2 de Reus. En aquest esdeveniment, que durarà quatre dies, es reunirà a més de 300 vehicles multimarca del Grup, entre unitats de quilòmetre 0, de gerència i seminous. La fira obrirà les portes en un horari ininterromput de 9 a 20 hores i es planteja com una proposta oberta per a tota la ciutada-

nia, que va més enllà de l’àmbit estrictament comercial. En aquest sentit, la fira incorporarà ambientació musical i servei de foodtruck per generar un entorn més dinàmic i atractiu pels visitants.

A més, coincidint amb la celebració de Sant Jordi, l’organització ha previst accions especials com el repartiment de roses entre els assistents.

A més, les persones que adquireixin un vehicle durant la fira rebran com a incentiu una experiència a PortAventura, reforçant així el valor de la proposta. D’aquesta forma,

Serà el sisè centre educatiu de la ciutat que es convertirà en refugi climàtic

escolar. L’equip encarregat d’elaborar la proposta haurà d’analitzar l’estat actual del pati i identificar les oportunitats de millora en termes de confort climàtic, biodiversitat, funcionalitat i ús pedagògic. A continuació, definirà una proposició de naturalització que incorpori vegetació, ombra, espais de joc natural, zones de calma i elements que fomentin l’activitat diversificada i l’aprenentatge a l’aire lliure.

Refugis climàtics

ralitzades. Aquesta situació incrementa l’exposició a la calor i dificulta el confort climàtic de l’alumnat, escenari que ha comportat a planificar la seva reforma.

L’Ajuntament de Reus ha tret a licitació el contracte per a la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres de naturalització de l’entorn

Aquest serà el sisè refugi climàtic que impulsa el consistori als centres educatius. Ja s’han inaugurat els patis naturalitzats de les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Teresa Miquel i Marià Fortuny, emmarcats en el projecte RENATUReus. Així mateix, el febrer es va formalitzar el contracte per a la redacció del projecte referent al pati de l’Escola Eduard Toda, que busca, també, millorar el confort per a usos escolars i per a la ciutadania en general. En aquest cas, la solució es basarà en el projecte bàsic redactat pel despatx El Globus Vermell, finançat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, en el marc de la iniciativa Patis x clima

Fotografia d’arxiu de la Fira Seminous. Cedida

Es preveuen accions especials amb motiu de la celebració de Sant Jordi

Oliva motor ofereix una oportunitat per accedir a vehicles de totes les marques amb condicions exclusives i el suport de l’equip de professionals del grup.

Fotografia aèria de l’Escola Rosa Sensat, amb un pati amb escassa vegetació. Cedida

L’Ajuntament invertirà més de 300.000 euros en l’arranjament de voreres en 5 punts de la ciutat

Urbanisme l Alguns punts seleccionats són l’avinguda Pere el Cerimoniós o el carrer Roger de Belfort

Miquel Llaberia

Amb l’aprovació del Pla de Voreres de 2025 durant la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus del passat 17 d’abril, es preveu l’arranjament de voreres en cinc punts de la ciutat, que suposarà una inversió de 342.152,17 euros. Els vials en concret on s’actuarà són el carrer Frederic Soler amb Bernat Cabrera, el carrer Doctor Domènech, carrer Roger de Belfort, carrer Constantí i avinguda de Pere el Cerimoniós. L’actuació té com a objectiu resoldre les deficiències detectades, principalment per l’envelliment de les voreres pel seu ús continuat dia rere dia pel pas de vehicles de càrrega i descàrrega de mercaderies o pel creixement de les arrels dels arbres de la vora, que aixequen els escocells i els panots.

Per tal d’escollir els punts de millora on es duran a terme les actuacions, l’Ajuntament ha fet servir criteris tècnics com la millora de l’accessibilitat, la seguretat viària, l’estat de degradació actual i aspectes normatius. El regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, afirma que es pretén donar resposta «a les demandes de manteniment i posada al dia de la via pública. Ho fem de manera planificada, amb

Mapa dels punts de millora de voreres previstos a Reus

Joan Valls presenta ‘Catalunya: 50 cementiris emblemàtics’ a Reus

Cultura l El Cementiri

General de Reus va acollir ahir dilluns 20 d'abril al vespre la presentació del llibre

Catalunya: 50 cementiris emblemàtics, a càrrec de l’autor, el periodista Joan Valls Bassa. Aquesta obra recorre alguns dels recintes funeraris més singulars del país i n’explica el valor arquitectònic, les escultures més destacades i

les sepultures més populars. En el seu recorregut, l’autor ha fet una tria singular, des d’autèntics museus a l’aire lliure on s’erigeixen obres dels arquitectes i escultors més rellevants dels segles XIX i XX, fins a altres llocs artísticament més humils, però amb molta personalitat. L’activitat formava part de la quarta edició del Cicle

Primavera al Cementiri de Reus, un conjunt d’activitats que se centren a reflexionar sobre diversos aspectes relacionats amb aquest entorn. La següent activitat tindrà lloc el dijous 14 de maig, a les 19 hores, quan el naturalista i educador ambiental Màrius Domingo ofereixi la xerrada anomenada Els moixons del cementiri Redacció

Es resoldran els danys causats pels vehicles de càrrega o les arrels dels arbres

criteris tècnics i objectius». La renovació de les voreres tindrà un acabat de paviment de panot o paviment de formigó prefabricat d’imitació de granit, depenent del tram. A més, s’adaptaran els corresponents guals. El paquet d’inversions actua en indrets on requereixen treballs de més calat, per a actuacions menors, i la regidoria de Via Pública gestiona els treballs a través de les Brigades Municipals.

Per un altre costat, pel que fa als pressupostos de l’Ajuntament per l’exercici 2026, Via Pública continua sent la regidoria amb el pressupost més alt; amb 24,8 milions d’euros. També el pla d’inversions per enguany recollia diverses actuacions en la via pública de rellevància, com la transformació del carrer Astorga en un eix cívic, la urbanització d’Escultor Rocamora o la millora de Doctor Ferran.

Romanents del 2025

Per un altre costat, amb el tancament del pressupost municipal de l’any 2025, amb un superàvit de 2,7 milions d’euros, s’espera dur a terme diferents millores pel que fa a l’espai públic i la ciutat verda. Es destinaran 50.000 euros a millores de camins, 50.000 a millores a rieres, 50.000 a millores a la zona de jocs infantils de la plaça de la Sardana i 50.000 més a millorar la jardineria de la plaça Teresa Miquel i Pàmies. Per un altre costat, es destinaran 40.000 a instal·lar elements reductors de velocitat i 50.000 més per habilitar una zona de jocs infantils al Parc Bellissens Sud.

Carrer Constantí

Carrer Roger de Belfort

Carrer Doctor Domènech

Carrer Frederic Soler amb Carrer Bernat de Cabrera

Avinguda Pere el Cerimoniós

Acte de presentació del llibre ‘Catalunya: 50 cementiris emblemàtics’ a Reus. Gerard Martí

Reus engega un programa per fer més competitiu el comerç de proximitat

Municipal l La primera edició de la iniciativa ‘Avança!’ oferirà una desena de places per als interessats

Redacció

L’Ajuntament de Reus engega un nou programa destinat a reforçar la competitivitat i sostenibilitat dels negocis comercials i serveis de la ciutat a través d’un model d’acompanyament personalitzat.

Aquesta iniciativa, anomenada Avança! i impulsada des de les regidories de Projecció de Ciutat i Empresa, Formació i Ocupació, pretén donar resposta a les necessitats detectades dins del sector comercial local i oferir eines útils per afrontar els reptes actuals del mercat. Els objectius específics que abordarà aquesta

iniciativa són diagnosticar la situació actual de cada negoci, detectar necessitats específiques i definir un full de ruta estratègic personalitzat. D’aquesta manera, es busca millorar la competitivitat dels negocis, impulsar la seva digitalització, enfortir l’estratègia comercial i de màrqueting i professionalitzar la gestió empresarial. Aquesta primera edició del programa compta amb 10 places disponibles.

A més, com és habitual en altres programes d’acompanyament de la regidoria d’Empresa, el principal element distintiu del programa

Les Biblioteques Municipals registren 240.000 visitants, un 8% més que l’any anterior

Cultura l Les Biblioteques Municipals de Reus van tancar l'any 2025 amb un creixement positiu respecte a l'any anterior, d'un 8%. En total, es van registrar 243.230 visitants, la majoria d'ells a la Biblioteca Central Xavier Amorós, que representa el 82% del total. També van augmentar els documents prestats, amb 117.330, i els usuaris

dels serveis d'internet, amb 9.296. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, afirma que «les Biblioteques Municipals no són només espais de lectura i cal posar en valor que es treballa per oferir una programació cultural tot l'any». En aquest sentit, es van organitzar 1.298 activitats amb 28.729 participants. Redacció

és l’atenció personalitzada a cada cas. Per tant, la proposta combina sessions grupals amb assessorament individualitzat per tal d’analitzar la situació de cada negoci, detectar oportunitats de millora i definir un full de ruta adaptat a les seves necessitats. Concretament, el programa inclou 4 hores i mitja de sessions grupals, distribuïdes en tres sessions de treball, i 8 hores d’assessorament individualitzat per a cada empresa. És totalment gratuït i està valorat en uns 600 euros per empresa.

El programa es desenvo-

El programa destinarà uns 600 euros per empresa participant

luparà entre els mesos de maig i octubre i constarà de quatre fases diferenciades.

FORMACIÓ

Institut d’Horticultura

i Jardineria, un futur amb sortides laborals reals

El centre oferirà aquest dissabte, 25 d’abril, una Jornada de Portes Obertes de 10 a 13 h

Si t’agrada la natura, el medi ambient, la jardineria, la salut ambiental, la construcció o la prevenció de riscos, l’Institut d’Horticultura i Jardineria, situat a l’Av. Bellissens, 41 de Reus, és una excel·lent opció per construir el teu futur professional. El centre ofereix una formació pràctica, moderna i connectada amb el món laboral, amb itineraris que faciliten la inserció o la continuïtat d’estudis. L’alumnat disposa de 5 cicles formatius de grau superior: Gestió forestal i del medi natural, Paisatgisme i medi rural (matí), Educació i control ambiental, Prevenció de riscos professionals i Química i salut ambiental (tarda); i de grau mitjà: Aprofitament

i conservació del medi natural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica. Com a novetat, incorpora els cicles de Sanitat ambiental aplicada i Obres d’interior, decoració i rehabilitació, amb alta demanda professional. També ofereix Certificats de professionalitat per millorar l’ocupabilitat. L’alta inserció laboral, les pràctiques en empreses, els projectes reals i la participació en programes Erasmus+ i activitats innovadores obren oportunitats internacionals. L’Institut d’Horticultura i Jardineria aposta per un ensenyament proper, pràctic i amb futur, ajudant a cada estudiant a trobar el seu camí professional. Aprofita i visita el centre aquest 25 d’abril amb la Jornada de Portes Obertes, de 10 h a 13 h.

En primer lloc, la selecció de les empreses participants, seguidament de la diagnosi i planificació de les accions. A continuació, s’executarà el pla de millora per finalitzar amb l’avaluació dels resultats. S’espera que aviat s’obri el termini per tal de presentar les candidatures en aquest

programa. A més, amb aquest projecte, l’Ajuntament també vol promocionar l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 i 11, la promoció del creixement econòmic inclusiu i sostenible i crear ciutats i comunitats sostenibles, respectivament.

Redacció

Presentació del nou programa d’assessorament empresarial ‘Avança!’. Ajuntament de Reus

Visita del regidor de Cultura a la Biblioteca Xavier Amorós. Aj. Reus

Junts presenta una xarxa ferroviària alternativa amb més connexió municipal

Transports l La proposta incorpora la reorganització de les línies de regionals de mitja distància i la creació de dues línies més

Adam Díaz Garriga

Els grups municipals de Junts van presentar aquest dilluns, acompanyats de diputats i representants del partit, una proposta per reorganitzar l’actual xarxa ferroviària de la zona sud de Catalunya en l’àmbit de la mitjana distància. Els futurs terrenys que ocuparà l’estació Intermodal de Vila-seca van ser l’escenari per anunciar una iniciativa que, després de superar estudis de viabilitat, el partit posarà sobre la taula del Govern. La intenció és reformular les línies actuals dels Regionals de mitja distància, que donen servei a 1,2 milions de persones, i «acabar» amb un sistema que proposa «línies curtes i aïllades» creant nous eixos per tota la demarcació.

En aquest sentit, es preveu una reorganització total iniciant per la RT1 amb una ampliació, que incorporaria el municipi de Montblanc i Valls en la línia fins a Reus, i que permetria facilitar l’arribada a Barcelona des de la capital de la Conca de Barberà. En el cas de la RT2, que actualment passa entre Salou (PortAventura) i Sant Vicenç de Calders, es connectaria amb les Terres de l’Ebre a través d’un nou tram cap a Tortosa. Pel que fa a la RT3, la línia es crearia des de zero amb l’objectiu d’oferir més servei, concretament a Valls. Seria l’únic cas, d’acord amb l’alcalde de Vilaseca, Pere Segura, que requeriria una inversió econòmica «real». Finalment, la RT4 serviria com a nus de connexió entre Reus i Sant Vicenç amb la Intermodal de Vila-seca com a eix vertebrador.

La proposta impulsada per Junts, a més, podria assignar-se gairebé immediatament a Ferrocarrils de la Generalitat. «Això ens indica que hi ha una alternativa i que és viable, però cal voluntat per desplegar-la», subratllava Segura. A més, la nova planifi-

La proposta de Junts per reorganitzar el servei de mitja distància

La nova línia R18 enllaçaria Reus amb Figueres passant per Girona i Cerdanyola

cació també incorporava una opció qualificada pel batlle com «ambiciosa»: la creació d’una línia R18. La nova via connectaria Reus amb Figueres, passant per Girona i per Cerdanyola.

Ara, el partit portarà la proposta al Parlament a través del portaveu de Junts, Salvador Vergés, per tractar d’estudiar-ne una futura incorporació al servei.

Junts es conjura a Vila-seca i critica el sistema «radial» que abandona Tarragona

Política l Els alcaldes de la demarcació i representants de Junts van reunir-se a Vila-seca per presentar una alternativa al model «radial» actual de Rodalies. La presentació va enfocar-se en una dura crítica sobre «la centralització de la xarxa», segons va lamentar l'alcalde de Cunit, Jaume Casañas, que «només beneficia a Barcelona». En aquest sentit, l’alcalde

de l’Aldea, Xavier Royo, també va focalitzar-se en la «ineficiència» d’un sistema que «deixa de fora el sud del país», subratllant també la importància d’impulsar la construcció d’una intermodal al municipi. A l’acte també hi van assistir representants com el diputat al Congrés, Josep Maria Cruset i el portaveu al Parlament, Salvador Vergés. ADG

Jaume Casañas durant la seva intervenció en la reunió. Gerard Martí

Connectar amb l’Aeroport sense passar per Sants

Una de les iniciatives proposades per Junts és la millora de la connexió amb el Prat de Llobregat. Una demanda que van descriure com «bàsica» durant la reunió d’aquest dilluns per facilitar l’accés a l’Aeroport de Barcelona sense pas-

sar per l’Estació de Sants i enllaçant amb la línia L9 de metro. En aquest sentit, des del partit juntaire es va proposar també invertir per realitzar ajustos entre les línies R13 i R17, assegurant una «millor gestió de les freqüències i les parades». «Suposaria un canvi de paradigma», indicava l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ressaltant la integració del TramCamp al nou traçat.

El projecte ‘Casa Nostra’ guanya la VIII Beca DOP Siurana

Propostes l L’alumna Júlia Domènech va rebre els 1.000 euros del primer premi

Redacció

El projecte ‘Casa Nostra’ va ser escollit com a guanyador de la VIII Beca DOP Siurana amb un premi de 1.000 euros. La iniciativa, impulsada per l’alumna de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, Júlia Domènech, proposava extreure suc d’oliva produïda per la família de l’alumna a casa i «maximitzar» la rendibilitat del producte. La valoració del projecte va enfocar-se en la «continuïtat» que la iniciativa aportarà a l’activitat agrària i a la indústria, posant l’accent en l’obertura d’una botiga de queviures pròpia. Allà, es comercialitzarà l’oli d’oliva verge extra produït de les mateixes oliveres, on es posaran a la venda paquets especials.

L’alumna va posar èmfasi a aprofitar les 500 oliveres que té la seva família, de les quals

Imatge de la presentació dels projectes de la Beca DOP Siurana. Cedida

Domènech va explicar com reaprofitar 500 oliveres pròpies

El CSN classifica com a anomalia un incident a Vandellós II per una vàlvula fora de servei no detectada

Nuclear l El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha classificat com a nivell 1 (anomalia) en l’Escala Internacional de Successos Nuclears i Radiològics (INES) l’incident notificat per la central nuclear de Vandellós II el passat 14 de març. El titular va comunicar que la instal·lació havia detectat una condició no permesa per les Especificacions

Tècniques de Funcionament, a causa del funcionament incorrecte d’una vàlvula de la línia d’alleujament del generador de vapor A, que va romandre inoperable per un temps superior al límit permès. S’ha conclòs que, tot i que la inoperabilitat va superar el temps previst, la funció de seguretat es va mantenir adequada. Redacció

se’n processarà el producte a la Cooperativa de Riudoms. La versatilitat de la proposta, d’acord amb la DOP, és el que ha impulsat la deliberació final. El jurat, a més, destacava la «qualitat» de la resta de propostes finalistes. Entre aquestes, el projecte Camí de l’Oli, de Clara Ara; el Pack Coca en Recapte, d’Izan Soriano; Siurana en tres mossegades, d’Ainoa Muñoz i Siurana Origen d’Eric Buxó.

El succés no va tenir impacte en treballadors ni població.

L’apunt

Eloi Tost / ACN

Torredembarra aprova la subvenció per la nova llar de la Fundació Onada

L’Ajuntament de Torredembarra va donar llum verda a la subvenció nominativa que impulsarà el projecte de la futura llar residencial de la Fundació Onada. L’acord, aprovat en l’última Junta de Govern Local, permetrà invertir 468.000 euros, una proposta que desenvoluparà dos vessants principals. Per una banda, ajudarà a crear nous pisos tutelats per a persones amb capacitats diverses, i habitatges amb suport per a famílies, tots gestionats per l’entitat. A més, permetrà la integració de dos pisos d’emergència social en cas que els usuaris o veïns necessitin un allotjament de manera urgent o per circumstàncies extraordinàries. Una qüestió que l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino, assegu-

rava al ple ordinari que «es va detectar fa molts anys».

L’edificació s’ubicarà al carrer Santa Rosalia, després de

El carrer Castellers d’Altafulla tindrà zona

verda i nou pàrquing

Urbanisme l La proposta projecta una urbanització dels dos solars de la zona

Adam Díaz Garriga

Els solars situats al carrer Castellers d’Altafulla patiran una renovació integral per urbanitzar-se i reformar-se enguany amb dos espais. D’aquesta manera ho defineix la proposta aprovada definitivament pel consistori en l’àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) del municipi. La intenció és transformar els espais i adequar les dues parcel·les existents, que actualment s’utilitzen com a aparcaments «informals».

En total, l’espai que s’urbanitzarà serà de 667 metres quadrats, on es construiran una nova zona verda i un aparcament pavimentat que donarà servei amb 24 places gratuïtes per a turismes. La intenció és implementar nous sistemes de drenatge i

enllumenat, equipaments inexistents a l’espai ara mateix, i que es complementarà amb la zona urbanitzada en parallel on hi ha edificis.

La zona enjardinada ocuparà l’espai més petit, amb poc més de 71 metres quadrats, i preveu incorporar un banc, una zona de descans i una paperera. A més, s’incorporaran gairebé 200 plantes, arbusts i arbres. Sis espècies noves que redefiniran la zona, juntament amb un nou sistema de reg.

La iniciativa tindrà un cost d’aproximadament 130.000 euros i preveu estar enllestida en un termini de tres mesos un cop s’adjudiquin les obres.

Canvis

Al carrer Castellers d’Altafulla es renovarà la senyalització i

mesos de cerca per trobar un espai adequat. El consistori, que col·labora amb la Fundació des de l’any 2003, situa

aquesta acció com a «totalment necessària» a causa de la demanda de pisos d’emergència social i d’assistència

La zona verda incorporarà fins a sis espècies noves i zona de descans

se n’incorporarà de nova per millorar l’organització del nou aparcament, ja que l’actual no està dotat de senyalització.

Els treballs es portaran a terme en cinc fases, a l’espera de definir quina empresa

executarà el projecte. Ara bé, la proposta haurà de ser examinada i caldrà un control arqueològic de la zona abans no s’executin els primers moviments de terres per detectar possibles jaciments o altres afectacions, segons s’estableix a l’anunci del projecte publicat pel consistori. La renovació formarà part del conjunt d’actuacions plantejades dins el PMU, on va esmentar-se la necessitat de millorar aquestes parcel·les.

tava Pino, afegint que la «impossibilitat tècnica aquest 2026» de les obres d’aquests carrers va ajudar a impulsar la subvenció.

Horitzó econòmic

El consistori signarà pròximament un nou conveni amb la Fundació Onada

que té el municipi. En aquest sentit, el consistori també donava a conèixer que s’impulsarà un nou conveni de collaboració amb l’entitat, que oferirà més detalls del reforç que aportarà l’Ajuntament.

Planificació

El batlle també va explicar al ple que serà possible atorgar la subvenció a causa d’una partida sobrant reservada per obres de diversos carrers, com Moragas, Sort i Gibert. «No estava contemplat als pressupostos perquè estava plantejat pel Pla d’Habitatge establert fa uns anys», ressal-

Durant la sessió plenària, també va aprovar-se el Pla econòmic financer, que donarà forma a la planificació en aquest àmbit del consistori fins al 2027. Aquesta mesura, d’acord amb el regidor d’Hisenda, Eduard Rovira, servirà per «corregir desequilibris puntuals» i recuperar el compliment de regles fiscals en pròxims exercicis després que l’any 2025 «no s’aconseguís l’objectiu d’estabilitat pressupostària».

D’aquesta manera, el document preveu un estat de despeses i ingressos per al 2027 d’aproximadament 29,3 milions d’euros. Una xifra «suficient» per «garantir la prestació de serveis essencials i cobrir les despeses planificades». La sessió també va servir per tirar endavant una millora en la gestió integral del padró municipal. En aquest sentit, es finalitzarà la gestió informatitzada per part de la Diputació de Tarragona.

Vehicle en flames després de l’accident a Pira.

Denunciat un jove per provocar un accident amb un avançament temerari a Pira i fugir del succés

Policial l Un jove de 25 anys va provocar un accident a la carretera C-14, a Pira, a la Conca, en intentar avançar dos turismes alhora sense calcular bé la maniobra. En trobar-se amb un vehicle de cara, va tornar bruscament al seu carril i va topar lateralment amb un dels cotxes que avançava, que va sortir de la carretera, va fer dues voltes de campana i es va incendiar. El conductor va poder sortir, resultant ferit lleu. El responsable va fugir abans d’arribar els serveis d’emergències, però després es va posar en contacte amb la comissaria dels Mossos de Tàrrega. Els agents el van fer desplaçar fins a Montblanc, on fou denunciat com a presumpte autor de diversos delictes. ACN

Mossos d’Esquadra

Adam Díaz Garriga

El consistori va aprovar la mesura en l’última Junta de Govern Local. Aj de Torredembarra

Estat actual de la parcel·la del c/Castellers d’Altafulla. Aj. d’Altafulla

Raft Embalagens obrirà una planta a Valls amb una inversió de més de 12 milions d’euros

Indústria l El projecte crearà quinze llocs de treball inicials i preveu arribar als seixanta en tres anys

Redacció

La companyia brasilera Raft Embalagens ha escollit Valls per iniciar la seva implanta ció industrial a Europa, en el marc de l’estratègia d’expan sió internacional que impulsa fora del mercat llatinoameri cà. L’empresa, especialitzada en solucions per a l’embalatge, l’emmagatzematge i el trans port de productes, invertirà més de 12 milions d’euros en una nova planta de producció al polígon industrial vallenc. La confirmació del projecte s’ha produït en el transcurs d’una reunió entre l’alcaldes sa de Valls, Dolors Farré, i el representant de la companyia a Catalunya, Xavier Guinovart Castán. Durant la trobada, Raft Embalagens ha traslla dat el seu compromís amb aquesta implantació i ha de tallat el calendari previst per a la posada en marxa de les no ves instal·lacions. L’operació situa Valls com a porta d’en trada europea d’una empresa amb una trajectòria consoli dada al Brasil i amb voluntat de créixer en nous mercats internacionals.

Segons el calendari exposat per la companyia, els treballs de muntatge de la planta començaran el mes de juny, amb l’objectiu que l’activitat industrial s’iniciï el setembre. El projecte es desplegarà al

polígon industrial de Valls, on l’empresa ocuparà unes instal· lacions de 12.500 metres qua drats. La ubicació del muni cipi, amb connexions viàries estratègiques i proximitat a infraestructures logístiques de primer nivell, ha estat un dels factors determinants en la decisió empresarial. La

L’empresa iniciarà el muntatge al juny i preveu començar l’activitat al setembre

Generalitat i Cambrils impulsen noves vies de cooperació en economia social

Aliances l Bonvehí i Klein es reuneixen per reforçar el cooperativisme

Redacció

El director general d’Econo mia Social i Cooperativisme de la Generalitat, David Bon vehí, i la directora dels Ser veis Territorials d’Empresa i Treball, Mar Giné, es van reu nir aquest dilluns a Cambrils amb l’alcalde, Oliver Klein, per

reforçar vies de col·laboració en economia social i coopera tivisme. La jornada de treball va començar a l’Ajuntament, on les dues institucions van compartir els projectes que el consistori té en marxa i els que vol impulsar amb l’ob jectiu de sumar esforços en tre administracions. Durant

la trobada, van posar sobre la taula diferents línies de col·laboració per impulsar l’economia social, fomentar el cooperativisme i reforçar el teixit productiu local. Posteri orment, Bonvehí, Giné i Klein es van traslladar a la Coopera tiva Agrícola de Cambrils, on van ser rebuts pel president i

planta s’emmarca en la pla nificació de Raft Embalagens per consolidar la seva presèn cia a Europa amb una base productiva pròpia. Al mateix temps, la implantació reforça l’atractiu industrial de Valls i afegeix un nou operador a un entorn productiu que ja con centra empreses de diversos

la Junta Rectora. La visita va permetre conèixer les instal· lacions, el procés d’elaboració de l’oli i els reptes i projectes de futur de l’entitat, així com el seu paper en la promoció del sector agrícola i la dina mització econòmica del mu nicipi. La jornada es va tancar amb el compromís de man tenir una col·laboració fluida i continuada. David Bonvehí va destacar el valor del coo perativisme cambrilenc i el batlle, Oliver Klein, va agrair la predisposició de la Genera litat a sumar se als projectes plantejats al municipi.

l’ocupació. En una primera fase, el projecte permetrà crear 15 llocs de treball, però la previsió de la companyia és ampliar progressivament l’activitat fins a assolir una plantilla de 60 persones en un termini aproximat de tres anys. Aquest creixement respon a la planificació amb què l’empresa vol consolidar la seva presència al mercat europeu i incrementar la seva capacitat productiva a mesura que avanci el des plegament de la nova planta. Durant la reunió mantinguda amb l’Ajuntament es va acor dar el suport de l’Institut Mu nicipal de Desenvolupament Local Vallsgenera en el procés d’implantació, així com la col· laboració en els processos de selecció i formació del perso nal. D’aquesta manera, el con sistori vol acompanyar el pro jecte i facilitar la incorporació de treballadors a la fàbrica.

Trajectòria

àmbits. La firma desenvolupa solucions destinades a garan tir la protecció de mercaderi es, el seu transport i l’optimit zació logística en diferents sectors productius.

Ocupació

La implantació de Raft Em balagens tindrà impacte en

Raft Embalagens és una em presa amb seu al Brasil i amb més de 40 anys de trajectòria en el desenvolupament i la producció de solucions d’em balatge industrial. La compa nyia orienta els seus produc tes a la protecció, el transport i l’emmagatzematge de mer caderies, i ha consolidat la seva activitat amb una aposta per la innovació, l’adaptació a les necessitats específiques dels clients i la producció de solucions a mida. L’empresa incorpora també criteris d’efi ciència, avantguarda i soste nibilitat en els seus processos. Aquest posicionament és el que li ha permès créixer al seu país d’origen i obrir se de manera a nous mercats inter nacionals. La implantació a Valls s’inscriu en aquesta línia d’expansió i contribueix a re forçar i diversificar l’activitat econòmica del municipi.

La trobada d’aquest dilluns fixa noves línies de treball conjunt. Aj. Cambrils

Dolors Farré i Xavier Guinovart Castán, durant la reunió en què es va abordar la implantació de Raft Embalagens a Valls. Ajuntament de Valls

Els Nens del Vendrell presenten el llibre del seu centenari

Castells l L’obra recull cent actuacions destacades d’entre les 1.758 documentades al llarg del període 1926-2025

Joan Lizano / Adam Díaz

L’Auditori del Tívoli del Vendrell va acollir aquest dilluns al vespre la presentació del llibre commemoratiu del centenari de la Colla Castellera Nens del Vendrell, Nens del Vendrell: cent anys en cent actuacions, coordinat per Pere Ferrando Romeu i Alfonso González Bondia i coeditat per Cossetània Edicions i la mateixa colla. L’obra, de 240 pàgines, ofereix una visió rigorosa i divulgativa de la trajectòria dels Nens del Vendrell entre els anys 1926

i 2025. El projecte parteix d’una recerca de 1.758 actuacions documentades, de les quals se n’han seleccionat cent per la seva significació històrica, social i castellera. El volum s’obre amb una ‘actuació zero’ dedicada als orígens i construeix el relat de la colla a partir del seu espai d’expressió més genuí, la plaça. Cada una de les actuacions seleccionades ocupa dues pàgines, amb text, imatge i fitxes de dades bàsiques que faciliten una lectura àgil. El llibre recull cent cròniques de més de cinquanta col·laboradors,

entre historiadors, cronistes castellers, periodistes especialitzats i testimonis directes. Una part d’aquests textos recupera cròniques històriques i homenatja els cronistes que van deixar empremta en la memòria castellera local. El volum es completa amb un ampli treball iconogràfic procedent d’arxius públics i privats, així com amb materials de síntesi final: la glossa commemorativa del centenari, quadres estadístics, el llistat de caps de colla, la cronologia dels principals castells assolits, les participa-

La Primavera Vendrellenca torna amb activitats per a tots els públics

Oci l Els actes s’iniciaran dissabte amb música i propostes familiars

Redacció El Vendrell donarà el tret de sort aquest dissabte, 25 d’abril, a una nova edició de la Primavera Vendrellenca, un cicle d’actes festius que va néixer l’any 2021 amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat d’oci, turística i comercial del

municipi. La programació d’enguany manté l’aposta per oferir espais de diversió, música i festa per a tots els públics i torna a reservar un espai específic per a la canalla, amb activitats pensades perquè els infants puguin gaudir de moments en família i amb amics en diferents punts de

És un volum de 240 pàgines amb cent cròniques i un ampli treball iconogràfic

cions en concursos, el quadre de poblacions visitades i un apartat dedicat a la memòria audiovisual de les cent actuacions, amb un codi QR que enllaça amb filmacions, reportatges, documentals i retransmissions televisives. El resultat de l’obra és un llibre de referència que documenta la memòria col·lectiva de la colla i difon el patrimoni immaterial casteller.

Mirada de futur

La presidenta de la comissió organitzadora del centenari, Maria Cunillera, ha fet una valoració global molt positiva del moment que viu la colla i del camí recorregut fins ara. En aquest sentit, ha assegurat que els Nens del Vendrell es troben en una dinàmica de progressió positiva i ascendent, amb una entrada destacada de gent jove i amb una base social sòlida que reforça el projecte col·lectiu. Cunillera ha destacat també la bona feina que s’està fent a nivell tècnic, que ha permès recuperar castells de nou i tornar a situar la colla en una línia de creixement sostingut després de l’impacte que va suposar la pandèmia. Segons ha remarcat, aquesta evolució es veu reflectida també en l’alta participació als assajos i en la implicació de totes les peces de la colla, des de la base fins als equips tècnics. En aquest context, ha insistit que el centenari no s’ha d’entendre com un punt final, sinó com un impuls per seguir creixent i consolidar-se entre les millors colles del panorama casteller actual.

El Vendrell posa en marxa el desallotjament de set pisos ocupats al carrer Josep Carner

Convivència l El dispositiu tanca un procés amb incidències al barri des de l’any 2024

Redacció

Ahir dilluns es va iniciar al Vendrell el desallotjament del bloc ocupat del carrer de Josep Carner amb l’execució del llançament de set habitatges. La intervenció, liderada per una comitiva judicial, posa punt final a un procés iniciat arran d’una ocupació que es remunta a l’any 2024 i que havia generat una situació conflictiva al barri, amb problemes de convivència i inseguretat. En aquest context, es va detectar la presència de persones amb antecedents i es van produir diverses detencions al llarg dels mesos. Des del primer moment, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local han actuat de manera coordinada amb controls i gestions amb les companyies subministradores per augmentar la pressió sobre les ocupacions.

Paral·lelament, l’Ajuntament va activar l’Oficina Antiocupacions i va coordinar actuacions des de diferents àrees municipals, com Urbanisme, Salut i Serveis Socials, amb l’objectiu d’avaluar l’estat de l’immoble i atendre les persones vulnerables. Tot i el seguiment sostingut, el bloc va continuar ocupat durant mesos fins a la resolució executada aquest dilluns. El regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, ha destacat que l’oficina ha evitat més de 170 ocupacions al municipi i ha agraït la col·laboració veïnal. Per la seva banda, l’alcalde Kenneth Martínez ha valorat la tasca dels cossos de seguretat i ha subratllat la importància de mantenir mecanismes per garantir la convivència. El desallotjament afecta set pisos, mentre que la resta queda pendent d’altres processos judicials.

la vila. A més, enguany les activitats amb servei de barra comptaran amb un got solidari relacionat amb el Torneig d’hoquei Joan Petit, que se celebrarà el 30 de maig al Pavelló Quim Tomàs del CE Vendrell, i els diners que es recaptin es destinaran a la investigació de tractaments per

al càncer infantil. La regidora de Festes, Mariona Figueras, ha destacat la participació d’escoles de dansa, grups de cultura popular i els Administradors de Santa Anna, i ha convidat grans i petits a gaudir amb responsabilitat d’una Primavera Vendrellenca solidària que omplirà places i carrers de música i colors. La iniciativa vol consolidar-se un any més, com una proposta de primavera oberta, familiar i participativa, capaç d’atraure públic divers i reforçar alhora la vida festiva i l’ambient de la vila aquesta primavera.

La iniciativa omplirà carrers i places de música i colors. Ajuntament Vendrell

La presentació del llibre es va dur a terme aquest dilluns a l’Auditori del Tívoli del Vendrell. Cedida

L’actuació posa fi a una situació prolongada d’ocupació irregular. Cedida

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però el Nàstic ja ho ha fet en 7 ocasions fora de casa, i només si comptem els partits disputats el 2026. El redactor que escriu aquestes línies sent que està vivint en el dia de la marmota. La mateixa pel·lícula de sempre, amb els mateixos protagonistes de sempre i amb un guió que ja està molt trillat: menys intensitat que el rival, gol en contra i una remuntada que ni està ni se l’espera.

El primer pensament en arribar després de la derrota per 2-0 contra el Marbella va ser particular. Concretament, van ser els noms d’Alberto Varo, Pol Domingo i Joan Oriol, com a exemples d’una plantilla que sí que van lluir els colors amb orgull, que marcaven la diferència en el vestuari i representaven a l’afició, tot i que, l’any passat, precisament guanyar fora de casa no era el punt fort. Com a mínim, l’afició s’avergonyia menys. Tot va començar l’11 de maig de 2025, quan, amb la destitució de Dani Vidal es va posar fi a un projecte que va il·lusionar per donar la benvinguda a la planificació dels pegats. Aquesta va culminar a l’estiu, quan va haver-hi una neteja sistemàtica dels líders de l’antic vestuari que van plantar cara als poderosos, per donar entrada a una renovació absoluta dels jugadors que ens han portat on som ara.

La derrota contra el Marbella va ser un ridícul, perquè el penúltim classificat, virtualment descendit, va mostrar més caràcter que un Nàstic que es jugava la vida. El 2-0 va ser una vergonya que ho va veure tothom, també els mateixos jugadors. Així ho va assenyalar Sergio Camus titllant amb aquesta

Futbol l Nova derrota del Nàstic a domicili amb una imatge horrible i ja en van set aquest 2026

El dia de la marmota

paraula els partits fora de casa. Així ho va indicar també Dani Rebollo, subratllant que l’equip va fallar «des del primer minut a l’últim». A més, el porter grana va salpebrar la situació apuntant el desig d’encarar la pròxima setmana amb l’objectiu d’empatar contra el Cartagena, perquè ni el mateix vestuari es creu capaç de guanyar.

Pablo Alfaro també va assenyalar una evidència. El tècnic va

apuntar cap a l’actitud dels jugadors per com van entrar al partit amb menys tensió que el Marbella, tot i tenir més en joc. També va fer autocrítica, destacant que «la meva gran frustració és no poder transmetre que tots els minuts són vitals». Ja és el tercer entrenador aquesta temporada, potser ni amb Pep Guardiola el missatge arribaria.

Que algun equip sigui pitjor Si el Nàstic no va acabar en descens va ser gràcies al favor del Betis Deportivo. El filial andalús va guanyar el Juventud Torremolinos i va man-

Tot igual

La derrota del Torremolinos va deixar el Nàstic fora del descens

tenir la classificació tal com es va quedar la darrera setmana. De fet, tot va quedar igual gràcies a la desfeta compartida de tots els equips de la part baixa: l’Ibiza, el Real Murcia, el Tarazona, el Torremolinos i el Nàstic van perdre. Resten cinc partits per acabar el curs i el descens és molt real. Amb

tres fora de casa i dos al Nou Estadi, el descens és tan real com el fet d’esperar la salvació no per guanyar-la al camp, sinó perquè hi hagi un altre equip que ensopegui més vegades. El calendari és capritxós i ha posat al Nàstic un segon desplaçament consecutiu aquest diumenge. Una nova final, una nova funció d’aquesta pel·lícula. Alfaro va destacar que el compromís de la plantilla ho ha de mostrar «des del treball tots els maleïts dies». Dit i fet, aquesta setmana no ha deixat ni un dia de descans. Esperem que aquest no acabi sent el dia de partit.

Arnau Montreal Quesada

El capità del Nàstic, Óscar Sanz, durant el duel contra el Marbella del darrer diumenge. Nàstic

El Reus FCR depèn de si mateix per segellar el play-off d’ascens

Futbol l Malgrat la derrota contra el Sant Andreu, si els roig-inegres guanyen els dos partits restants seran a la promoció

Montreal Quesada

El Reus FC Reddis va caure derrotat contra el Sant Andreu, però va sortir molt viu del Narcís Sala. L’empat del Barça Atlètic contra l’Olot va fer que els reusencs depenguin de si mateixos per segellar la seva presència en el play-off d’ascens.

El tècnic del Reus, Marc Carrasco, va ser clar en la roda de premsa postpartit: «Els trens no passen una sola vegada. He dit als jugadors que si van a l’estació veuran que cada quart d’hora en surt un i el nostre és diumenge que ve. Animo a tothom de Reus que cregui, perquè estem molt vius». Així mateix ho ha dictaminat la classificació. El Reus és cinquè, l’última plaça del play-off, amb 49 punts, igualat amb el Barça Atlètic, però amb el gol average guanyat.

Les dues darreres jornades es disputaran en horari unificat i el camí per aconse-

guir-ho del Reus és guanyar a l’Olot a casa i també al Terrassa a domicili. Aquest és un camí rocós, però que la plantilla del Reus està disposada a recórrer amb el cap ben alt. «Ens deixarem l’ànima», va prometre Marc Carrasco, un tècnic que ja ha celebrat més d’un i de dos ascensos amb l’entitat roig-i-negra.

El mateix entrenador va

El Cèvol Torredembarra fa la gesta i es classifica a la

fase d’ascens a Primera Nacional

Voleibol l Les torrenques van guanyar el derbi contra el CV Reus per 3-2

El Cèvol Torredembarra va fer història el diumenge i es va classificar per a la fase d’ascens cap a Primera Nacional després de vèncer el CV Reus per 3-2. Les noies entrenades per Óscar Aliseda disputaven un derbi de David contra Goliat, perquè les reusenques arribaven com a líders de la fase regular i del grup de promoció, però les locals van fer valer el factor club amfitrió per completar la gesta. «Va ser un partit igualat i intens, però la nostra afició

ha sigut clau per pujar la motivació i perquè ens van empènyer en moments clau del partit», va apuntar el tècnic torrenc Aliseda. El duel va començar amb aquesta igualtat. El Reus es va emportar el primer set (17-25), però el Cèvol va igualar l’1-1 (25-21). Les reusenques van guanyar el tercer (21-25), però les torrenques van donar la volta al partit. Amb un equip jove, de 20 anys de mitjana d’edat i amb el 100% de jugadores formades a l’entitat, el Cèvol ha assolit la classificació a la fase d’ascens en el seu tercer any

A nivell esportiu, l’equip va recuperar la seva versió més competitiva, sent protagonista per moments al camp del líder i gaudint d’oportunitats per esgarrapar algun punt. A nivell social, també va sortir reforçat, perquè va ser acompanyat per més de 400 aficionats que es van desplaçar al Narcís Sala per animar els seus. La comunió amb els seus va ser total i tant cos tècnic com jugadors es van acomiadar amb una arenga per l’autèntica final contra l’Olot d’aquest diumenge a les 12 hores.

La classificació es comprimeix

El primer «tren» que ha d’agafar el Reus és diumenge a les 12 hores contra l’Olot

destacar que, malgrat la derrota contra el Sant Andreu –equip que va celebrar l’ascens a Primera Federació– va marxar «més orgullós que mai».

La victòria del Poblense contra el Terrassa va classificar els balears matemàticament per al play-off. Això deixa només dues places per assegurar, la de l’Alcoyano, que té 51 punts, i la del Reus, que té 49. En la disputa, el principal candidat és el Barça Atlètic, també amb 49 punts i, en segon pla, el Terrassa amb 46. Els egarencs depenen d’una gesta per assolir el repte. De fet, si aquest cap de setmana cauen contra l’Atlètic Balears, el segon classificat, s’acomiadarien de les seves opcions. D’aquesta manera, el Terrassa arribaria a l’última jornada contra el Reus sense cap incentiu.

Amb tot, les matemàtiques són simples i no cal mirar més enllà. Si guanya els següents dos partits, el Reus serà de play-off.

Les jugadores del Cèvol Torredembarra celebrant el triomf.

Les torrenques disputaran al maig una fase d’ascens encara per definir

a la categoria. La seu i les dates fixes encara són per confirmar, però les torrenques competiran el mes de maig per assolir un ascens històric a Primera Nacional.

Albert Quesada guanya el Campionat Mediterrani

i l’MVP amb la selecció

Handbol l El de Castellvell del Camp va ser l'heroi de la final amb una aturada clau

Arnau Montreal Quesada

Albert Quesada es va proclamar campió del Campionat Mediterrani amb els Hispanos Juveniles convertint-se en l’heroi de la final disputada el darrer dissabte a Eslovàquia. El de Castellvell del Camp es va guanyar també l’MVP després de ser decisiu amb una gran aturada final contra Sèrbia (34-33). Amb el temps complet, l’àrbitre va xiular una falta final a favor de Sèrbia. El jove Mihailo Popovic es va preparar per al llançament i Albert Quesada no va fallar. El mur

de Castellvell del Camp va anar a terra per posar la cama i evitar el gol. Una aturada que va fer embogir els seus companys. Una intervenció que va valer un títol. El porter que juga al juvenil del Barça –tot i que també va arribar a debutar en un amistós amb el primer equip– va ser un jugador important per a la selecció en el seu pas pel torneig. Finalment, va ser guardonat amb el guardó de millor porter del torneig, aturant, precisament, un llançament del guardonat com a millor tirador, Popovic.

El CB Valls tanca la temporada amb victòria i renova el pivot David Acosta

Bàsquet l El CB Valls va tancar dissabte la lliga amb una victòria final contra l'Alfidén (98-69). Els de Miki Larraz s'acomiaden cinquens i ja van per feina per al pròxim curs. Ahir, els vallencs van confirmar la continuïtat del pivot dominicà David Acosta. Malgrat no tenir molta continuïtat per culpa de les lesions, des del club van apuntar que renoven «ben valorada i que està cridada a tenir un paper rellevant». Redacció/CB Valls

Arnau

El davanter del Reus, Ricardo Vaz, celebrant el gol. Andrés Romero

Arnau Montreal Quesada

Cèvol

Albert Quesada amb el trofeu i el guardó de l’MVP. Cedida

Trump manté el bloqueig mentre negocia un nou acord

Món l El president dels EUA assegura que el pacte amb l’Iran serà «molt millor» que el del 2015, mentre manté el bloqueig naval i confirma estar «guanyant la guerra»

Agències

El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar ahir dilluns que l’acord nuclear que negocia amb l’Iran serà «molt millor» que el del 2015 impulsat per Barack Obama. En missatges publicats a Truth Social, Trump va carregar de nou contra aquell pacte i va afirmar que havia obert el camí perquè Teheran avancés cap a una arma nuclear. Segons el mandatari nordamericà, el nou acord ha de garantir «la pau, la seguretat i l’estabilitat» per a Israel, l’Orient Mitjà Europa, els Estats Units i la resta del món. Al mateix temps, Trump va defensar la seva gestió del conflicte i va assegurar que està «guanyant la guerra», alhora que advertia que no aixecarà el bloqueig sobre els ports iranians fins que no s’arribi a una entesa. Segons va dir, aquest setge provoca pèrdues milionàries diàries a l’Iran i és un element clau de pressió en la negociació.

Mentrestant, la situació diplomàtica continua marcada per la incertesa i les acusacions creuades. L’Iran va denunciar ahir dilluns que les «contínues violacions de l’alto el foc» per part dels Estats Units són un obstacle important per a la continuació del procés diplomàtic. Així ho va traslladar el ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, al seu homòleg pakistanès, Ishaq Dar, en una

Les negociacions continuen enmig d’acusacions creuades entre els EUA i l’Iran. Agència EFE

El vicepresident J.D. Vance preveu viatjar a Islamabad per reactivar el diàleg

conversa telefònica recollida en un comunicat oficial. Araghchi també va assenyalar que Teheran decidirà com procedir tenint en compte tots els aspectes de la situació. En paral·lel, el Pakistan continuava treballant en els preparatius per a una possible nova ronda de converses a Islamabad, mentre l’Iran manté a l’aire la seva participació. Tot plegat passa quan

falta poc perquè expiri la treva i enmig del bloqueig naval a l’estret d’Ormuz, que Teheran considera una violació de l’acord de cessament de les hostilitats armades.

Treva fràgil

La possibilitat de reconduir les negociacions continua oberta, però sense garanties. Tot i que està previst que el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, viatgi aquest dimarts a Islamabad, les autoritats iranianes encara no han confirmat una segona trobada. Al llarg del dia, Teheran va enviar senyals contradictoris: mentre algunes fonts apunta-

Bárcenas declara que va encarregar destruir

gravacions sobre Rajoy

Judicial l L'extresorer va respondre davant l'Audiència Nacional

ACN

L’extresorer del PP Luis Bárcenas va declarar que va ordenar a un pres de Soto del Real que destruís una gravació relacionada amb l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. En la seva declaració d’ahir a l’Audiència

Nacional (AN) pel judici del ‘cas Kitchen’, l’extresorer va explicar que el reclús tenia coneixements informàtics i que el va pagar per esborrar una gravació que tenia en el seu «núvol» d’emmagatzematge.

Preguntat per si el pres va fer aquest encàrrec, Bárcenas va dir que «alguna cosa devia

fer» perquè quan va recuperar la llibertat «al núvol no hi havia res». També va relatar que en un dels àudios que tenia s’escoltava com Rajoy «destruïa» en una trituradora un full amb els moviments de la ‘caixa B’ del PP. Durant l’interrogatori, Bárcenas va reconèixer com a

El preu del petroli torna a pujar un 5,6%

Economia l El preu del petroli Brent, la referència a Europa, va repuntar un 5,6% ahir i el barril torna a superar els 95 dòlars després de l'anunci per part de l'Iran d'un nou tancament de l'estret d'Ormuz. Menys de 24 hores després que Teheran anunciés la reobertura del pas marítim el divendres passat, el règim va restablir un «control estricte». ACN

Kallas sondejarà ‘els 27’ per pressionar Israel

Política l L'alta representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha demanat tornar a «avaluar» les mesures de represàlia comercials contra Israel que la Comissió Europea va posar sobre la taula el setembre passat abans de discutir sobre la suspensió total de l’acord que reclama el president espanyol, Pedro Sánchez. ACN

ven que es valora tornar a la taula, oficialment no hi havia cap compromís tancat. També el president iranià, Masoud Pezeshkian, va admetre que la guerra «no beneficia» ningú, però va reiterar la profunda desconfiança envers Washington. En aquest escenari, Trump va insistir en les seves amenaces i va advertir que, si no hi ha acord, els Estats Units podrien intensificar encara més les seves accions. La treva arriba així a la recta final enmig d’una tensió creixent, amb el pas per Ormuz alterat, les converses pendents i sense certesa sobre la seva continuïtat.

pròpia una nota enviada al reclús, Isidre Sánchez, a la presó. «S’han de destruir tots els àudios de M.R quan jo et doni l’ordre. No ha de quedar res. És el meu compromís (...)» diu la nota que s’ha projectat durant el judici. L’extresorer va concretar que les inicials M.R fan referència a l’expresident espanyol.

Bárcenas va afirmar que va donar al pres les instruccions per a esborrar els àudios «per escrit» i que li va oferir els correus electrònics i les claus d’accés perquè ho pogués fer.

El Govern i ERC escenifiquen la creació del Consorci d’Inversions

Política l La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i el director general d'ERC, Lluís Salvadó, van presentar ahir davant dels agents econòmics del país el futur Consorci d’Inversions, un organisme de «llarg recorregut» que ha de servir per passar «de la queixa a la proposta». La creació de l’organisme es debatrà el 28 d’abril al Congrés dels Diputats, després que la proposició de llei dels republicans. ACN/ACN

Un terratrèmol de 7,7 graus colpeja el Japó i activa l’alerta per tsunami

Successos l Un terratrèmol de magnitud 7,7 va sacsejar ahir dilluns el centre del Japó i va activar l’alerta de tsunami, segons l’Agència Meteorològica. Es van detectar onades i danys com l’ensorrament de murs, mentre el govern avalua l’abast i demanava evacuar les zones afectades. Agències

Illa: «El lloguer tanca el 2025 amb dades positives»

Política l El president Illa ha destacat que el mercat de lloguer ha tancat el 2025 amb dades positives, amb 9.000 contractes més i una moderació de preus. Ha subratllat la reducció dels lloguers de temporada i ha advertit: «Inverteixin en habitatge si volen, però no facin trampes». i defensa que les polítiques del lloguer han donat resultats. Agències

Els floristes alerten del caos per Sant Jordi

Comerç l Els floristes alerten del caos en la venda de roses per Sant Jordi i denuncien l’augment de l’intrusisme, amb més del 70% de parades en mans de particulars. El sector critica un sistema de llicències que permet l’aparició d’empreses «pirata» i demana revisar-lo per garantir el control, la viabilitat del comerç de proximitat. Agències

k Dels lectors

El Vendrell no demana miracles

En els darrers temps, el debat ciutadà al Vendrell ha anat guanyant intensitat, especialment a través de les xarxes socials, on molts veïns expressen les seves inquietuds sobre la gestió municipal encapçalada per Kenneth Martínez Molina. Les queixes són diverses i recurrents: incidències en la recollida de residus, mancances en el manteniment de carrers i espais públics, o actuacions promeses que no acaben de materialitzar-se.

Aquestes preocupacions són legítimes i, de fet, formen part essencial d’una ciutadania activa i exigent. Ningú no vol viure en un entorn degradat ni veure com els serveis bàsics fallen. Ara bé, també convé situar aquestes demandes en el context real de la gestió pública, que sovint està condicionada per limitacions pressupostàries, procediments administratius complexos i una distribució de competències que no sempre és tan clara com podria semblar.

Dit això, la realitat quotidiana té una manera molt directa de fer-se notar. Quan un contenidor desapareix i no torna, quan la brossa s’acumula més dies del compte o quan un carrer sembla haver estat oblidat pel manteniment, la teoria administrativa serveix de poc consol. És aquí on apareix la ironia ciutadana, cada cop més afinada: potser, suggereixen alguns, si determinades despeses sortissin directament de la butxaca dels responsables polítics, la rapidesa en les solucions seria una altra. També s’ha fet evident una certa desconnexió en la comunicació

institucional. Explicacions sobre competències difuses o responsabilitats compartides poden ser tècnicament correctes, però difícilment satisfan qui conviu cada dia amb el problema. I en aquest buit és on creix la percepció de deixadesa, encara que no sempre respongui a una manca real d’acció. Tanmateix —i aquí cal fer un exercici d’honestedat col·lectiva—, no tot és tan simple com sovint es planteja. Governar un municipi no és resoldre immediatament cada incidència, ni tampoc és possible satisfer totes les demandes amb la rapidesa desitjada. Pretendreho seria desconèixer la complexitat real de l’administració pública.

El repte, per tant, no és només exigir —que és legítim—, sinó també entendre els límits i alhora reclamar amb criteri. De la mateixa manera que l’Ajuntament ha de millorar en eficiència, proximitat i capacitat de resposta, la ciutadania també ha d’assumir que no tot pot ser immediat ni perfecte. Ara bé —i aquí ve la part que no sempre agrada—: tampoc ens enganyem. Un ajuntament no és Amazon. No tot arriba en 24 hores, ni tot es pot arreglar quan volem. Governar és més complicat del que sembla des d’un comentari.

El Vendrell es troba, en definitiva, en aquest equilibri delicat entre l’exigència i la realitat. I potser la clau no és només assenyalar errors —amb més o menys ironia—, sinó construir, entre tots, una mirada més completa: crítica, sí, però també conscient de les dificultats que implica governar. Perquè exigir és necessari. Però entendre també ho és.

Montserrat Nin Duran

El Vendrell

k Editorial k

Proposta de viabilitat

La proposta presentada per Junts per Catalunya per reordenar el servei de Rodalies al sud del país arriba en un moment de desgast evident del sistema ferroviari. Retards crònics, manca de freqüències i una planificació excessivament centralitzada han convertit la mobilitat quotidiana en una font constant de frustració per a milers d’usuaris. En aquest context, qualsevol iniciativa que intenti sacsejar l’statu quo mereix, com a mínim, ser considerada amb atenció. El plantejament de Junts posa el focus en un dels grans dèficits històrics: la visió radial i barcelonacèntrica de la xarxa. Apostar per una estructura més

policèntrica, que connecti de manera efectiva el Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, no és només una qüestió tècnica, sinó també territorial i política. Tanmateix, cal evitar caure en simplificacions: la magnitud del problema exigeix consensos amplis i una coordinació institucional que difícilment pot liderar una sola formació. Aquí rau una de les principals limitacions de la proposta. El partidisme pot acabar diluint-ne el potencial si la resta de forces opten per posicionaments reactius en lloc d’un debat de fons. Més que una solució tancada, pot esdevenir una eina útil per confrontar models i explorar vies de millora.

Libri et rosae, (en grec: , que sona: «biblia kai triantafila»). Llibres i roses. Saludem el cor de la primavera amb la Diada nacional de la cultura escrita.

L’escriptura és el reducte de la memòria, tant en el sentit dels records com dels pensaments que, a més, permet comunicar-los als altres que ho puguin llegir. L’escriptura té cinc mil anys. El suport manejable, bastant menys: papirs, pergamins, paper fins fa vuit-cents anys en forma de rotllos que ja els grecs denominaven ‘llibres’ (Biblos). Relligats en paper, més fi i la reproducció amb tipus i premsa, tot plegat només fa cinccents vuitanta anys.

Els darrers anys hem vist i gaudit de veure la comunicació reproduïda en mitjans electrònics, com hem vist l’aplicació de la impressió electrònica en suport de paper o la de la veu llegida o actuada en pòdcasts. O les imatges cinematogràfiques, que també són llibres.

Els llibres en paper tenen encara un futur i això ho demostra que cada dia s’imprimeixen i es publiquen més llibres. I voldria, doncs, creure que cada dia es llegeix més, individualment i collectiva, puix que cada dia hi ha menys analfabets en el món.

El que si ha minvat és la conservació, el col·leccionisme de llibres, la bibliofília. Els llibres ocupen espais que no tothom es pot permetre i no tot el coneixement que s’adquireix per la lectura mereix conservar-se. Molts llibres de text d’ensenyament tenen un grau d’obsolescència notori que sovint no ultrapassa en curs acadèmic. La con-

servació privada de llibres com a objectes decoratius simplement s’ha passat de moda i amb això desapareixen les biblioteques personals. Amb un cert neguit contemplo que la meva modesta biblioteca no em sobreviurà. La part de llibres acadèmics, de ciències mèdiques, han envellit pels avenços extraordinaris de la ciència del darrer mig segle i ni a les biblioteques universitàries els volen. Les rengleres de les enciclopèdies, arraconades pel Google i la IA, van de pet al contenidor. Com els diccionaris, tots disponibles ‘on line’ i gratis.

La conservació privada de llibres com a objectes decoratius simplement s’ha passat de moda i amb això desapareixen les biblioteques personals

Tal és també el destí de les publicacions periòdiques. Diaris i revistes són obsolets l’endemà de la seva publicació. I les publicacions periòdiques científiques van gradualment reduint-se exclusivament als formats electrònics.

Això no ens ha de fer patir. Com

l’altre component simbòlic de la festa de Sant Jordi, la rosa, a la seva bellesa, acompanya una pervivència efímera d’uns quants dies. No passa res. L’important és el gest d’acompanyar el símbol, d’expressar l’estima, l’amor. Ni que ara portin les roses des de Colòmbia i les facin dels colors de la samarreta de Lamine Yamal. Ni que costin dos euros més que l’any passat, i diguin que és per la guerra al Golf Pèrsic. Tampoc ens ha de sorprendre que algun escriptor, que viu dels llibres que escriu, els valori per sobre de la llegenda de Sant Jordi. Sant Jordi és venerat com a patró en una dotzena de països (Geòrgia de Caucas, Georgia, estat als EUA, Anglaterra, Bòsnia, Malta, Portugal…), i altres tantes ciutats. Els Templers incorporaren la seva creu als seus escuts. «Sant Jordi mata l’aranya/L’aranya que ell va matar/tenia molt mala bava, /enteranyinava les flors/i se’n xuclava la flaire…» Símbols amb arrels religioses embolcallats de llegendes, si no és que totes les religions són llegendes santificades. Ben cert que, i, però, que les religions del Llibre són les que més adeptes en tenen.

Bona diada a tothom.

Libri et rosae

k Tribuna k

Xavier Allué Tarragona

No és una frase. És una decisió. ‘Tot anirà bé’ no descriu el que passarà, defineix des d’on actuaràs. No neix de la certesa ni de l’evidència, neix en el moment exacte en què decideixes no esperar més garanties per començar a moure’t... encara que tot al teu voltant sembli indicar el contrari.

La realitat és exigent i sovint contradictòria. Et demana prudència, et convida a esperar, et recorda tot el que pot fallar. Et diu que siguis realista, que posis els peus a terra, que no avancis sense tenir-ho clar... i té sentit.

La lògica protegeix, però també limita, perquè hi ha una veritat que incomoda: les coses que realment canvien vides no han nascut mai de tenir-ho tot resolt, han nascut d’algú que, sense proves ni certeses, va decidir creure.

No perquè fos fàcil, ni perquè ho tingués clar, sinó perquè va entendre que esperar seguretat és, moltes vegades, la manera més elegant de no començar mai. És en aquest punt on es produeix el gir. No és un canvi extern, és un canvi de posició interna. Deixes de buscar garanties i assumeixes responsabilitat. Deixes d’esperar validació i comences a actuar.

Aquí és on entra el que no es pot ensenyar del tot, però es reconeix de seguida: el foc. No és impuls ni precipitació. És una energia sostinguda que no depèn de l’estat d’ànim ni de les circumstàncies. El foc no dema-

k Dels lectors

Tratado del Atlántico Norte

“Las partes de este Tratado reafirman su fe en los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas y su deseo de vivir en paz con todos los pueblos y todos los Gobiernos. Decididos a salvaguardar la libertad, la herencia común y la civilización de sus pueblos, basados en los principios de la democracia, las libertades individuales y el imperio de la ley. Deseosos de promover la estabilidad y el bienestar de la

k Tribuna k

Tot anirà bé

na permís, no negocia amb el dubte, no espera a sentir-se preparat. S’activa… i quan s’activa, transforma la manera com mires, com parles, com decideixes i com aguantes. Creure de veritat no és repetir una idea positiva. És comportar-te com si fos possible abans de tenir cap prova que ho sigui. És entrar en una reunió amb una actitud diferent, és sostenir una conversa amb més calma, és no recular a la primera resistència. No elimina la por, però la reordena. La por deixa de dirigir i passa a conviure amb la decisió. Ho sé, perquè hi ha moments en què el cos no acompanya, en què la incertesa no és teòrica sinó real, i, tot i així aquesta veu continua allà, intacta.

Deixes d’esperar que les coses passin i comences a generar-les. Deixes de protegirte constantment i comences a construir

mès amb el moviment. A partir d’aquí, alguna cosa canvia. Deixes d’esperar que les coses passin i comences a generar-les. Deixes de protegir-te constantment i comences a construir. Deixes de mirar obsessivament què pot fallar i comences a veure què pots fer amb el que tens... i això no elimina la incertesa, però elimina la paràlisi. Quan desapareix la paràlisi, passen coses. No sempre ràpides, no sempre espectaculars, però inevitables. Moviment. Aprenentatge. Progrés. Des de fora, a vegades sembla sort. Des de dins, és decisió sostinguda. És la suma de petits passos que només existeixen perquè algú va decidir començar sense tenir-ho tot garantit.

‘Tot anirà bé’ no és optimisme. És posicionament. És entendre que no controlaràs el resultat, però sí la manera com hi arribes. Que no necessites tenir totes les respostes per començar, i que moltes d’aquestes respostes només apareixen quan ja estàs en moviment.

Això té conseqüències molt concretes. Quan creus, no necessites validació constant. No busques que algú et confirmi que vas bé. No esperes veure tot el camí per fer el primer pas. Actues. Ajustes. Aprens. Tornes a intentar-ho. No perquè estiguis segur, sinó perquè estàs compro-

zona del Atlántico Norte. Resueltos a unir sus esfuerzos para la defensa colectiva y la conservación de la paz y la seguridad. Acuerdan, en consecuencia, este Tratado del Atlántico Norte: Artículo 1: Las Partes se comprometen, tal y como está establecido en la Carta de las Naciones Unidas, a resolver por medios pacíficos cualquier controversia internacional en la que pudieran verse implicadas de modo que la paz y seguridad internacionales, como la

k Tribuna k

Reducció de plantilles: impactes, riscos i moralitat

És evident que es poden donar situacions excepcionals en què una empresa travessi dificultats reals i es vegi obligada a plantejar ajustos a la seva plantilla per garantir la seva viabilitat. Ningú discuteix que, davant crisis sobrevingudes —ja siguin econòmiques, geopolítiques o sectorials—, es puguin adoptar mesures traumàtiques per preservar la continuïtat de l’activitat. Però fins i tot en aquests escenaris, aquestes decisions han d’estar plenament justificades, ajustar-se estrictament a la legalitat i, sobretot, comptar amb un veritable diàleg social que garanteixi que els drets de les persones treballadores no queden en un segon pla. Perquè sabem prou bé que, sense pressió sindical, aquest equilibri rarament es produeix.

Però també és força evident que, en molts altres casos, i per la picaresca habitual —de vegades molt contraproduent— de determinats estils erràtics de gestió, aquest recurs d’efectes traumàtics per a la vida de les persones s’utilitza quan fer-ho no és ni moral ni positiu per millorar la situació de l’empresa. Aquestes reduccions de treballadors poden comportar retrocessos en la competitivitat, perquè perdre persones és perdre coneixement, o bé retrocedir en els estàndards de seguretat, ja que menys persones —o més persones amb poca experiència— normalment significa més riscos laborals.

Ho hem vist les darreres setmanes amb la reducció estructural de les plantilles a Repsol, on el nostre sindicat és majoritari. Són retallades que no es justifiquen ni per la càrrega de treball ni pels resultats de la companyia, que continuen sent molt bons i que, en el context actual d’augment de preus, podrien fins i tot millorar. A més, s’estan emparant en suposats projectes d’eficiència i digitalització que, en molts casos, ni tan sols s’han implantat encara. Des de l’STR no estem en contra del progrés ni de la modernització —ben al contrari—, però sí que defensem que qualsevol avenç ha d’estar al servei de les persones i no utilitzar-se com a excusa per retallar ocupació. L’única explicació d’aquesta deriva és una gestió miop que pretén reduir costos a curt termini per la via de l’externalització i la precarització del treball.

Al final, no és que ‘tot anirà bé’ sigui una garantia. És que quan ho creus de debò, deixes d’esperar que passi i comences a fer que passi. En aquest gest, aparentment simple però profundament radical, és on comencen totes les històries que, vistes des de fora, semblen impossibles… fins que algú les fa reals.

justicia, no sean puestas en peligro, y a abstenerse en sus relaciones internacionales de recurrir a la amenaza o al empleo de la fuerza de cualquier forma que resulte incompatible con los propósitos de las Naciones Unidas.” Washington DC, 4 de abril de 1949.

Con el artículo número 1 de la OTAN, Estados Unidos debería haber sido expulsado hace mucho tiempo. André J. Moreno Vila-seca

Però, com diem, això és immoral i comporta uns riscos que van molt més enllà del compte de resultats immediat. L’empresa que prescindeix d’una part de la seva plantilla sense una causa real està debilitant el seu propi múscul productiu: trenca equips consolidats, dilueix l’experiència acumulada durant anys i genera incertesa entre qui es queda. Aquesta desconfiança interna acaba traduint-se en una menor implicació, una menor capacitat d’innovació i, en definitiva, en una pèrdua progressiva de competitivitat que no es corregeix amb balanços a curt termini.

Des de l’STR no estem en contra del progrés ni de la modernització —ben al contrari—, però sí que defensem que qualsevol avenç ha d’estar al servei de les persones i no utilitzar-se com a excusa per retallar ocupació

A més, no podem obviar l’impacte directe en la seguretat i la salut laboral. La reducció de personal sol implicar càrregues de treball més elevades, ritmes més intensos i, en molts casos, la substitució de perfils experimentats per altres de més precaris o externalitzats. Aquesta combinació incrementa de manera clara el risc d’accidents i deteriora les condicions de treball, cosa especialment greu en sectors industrials on la prevenció no és una opció, sinó una obligació ètica i legal.

A tot això s’hi afegeix el dany social. Darrere de cada lloc de treball hi ha un projecte de vida, una família i un entorn que també pateix les conseqüències de decisions empresarials injustificades. La destrucció d’ocupació en empreses amb beneficis no només agreuja la desigualtat, sinó que erosiona la cohesió social i debilita el teixit econòmic dels territoris on operen. No és només un problema laboral: és un problema col·lectiu.

Per això, des del sindicalisme responsable, defensem que la competitivitat no pot construir-se sobre la precarietat ni sobre decisions a curt termini. Apostar per l’ocupació estable, per la formació i per l’aprofitament del coneixement intern no és només una qüestió de justícia, sinó també d’intel·ligència empresarial. Reduir plantilles sense necessitat pot semblar una solució ràpida, però a mitjà i llarg termini és, senzillament, un mal negoci per a tothom. També perquè quan les empreses redueixen els seus costos amb acomiadaments, impacten directament en la renda disponible de la societat. I això acaba destruint, empresa a empresa, el mercat del qual totes viuen.

Jordi Margalef Secretari de Comunicació del Sindicat

de Treballadors

Pere Domingo Fornell Autor de ‘L’art de creure en un mateix’

Necrològiques

Tarragona

Jose Manuel Jiménez Martínez.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Manuel Tejero Espejo.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Santa Maria Assumpta, a Bonavista.

Tomás Villanueva Canalejas.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Josefa Cobo Berrocal.

Ha mort als 90 anys.

Reus

Francisco Romero Felguera.

Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

Pere Lopez Jimenez.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.

Rosa Maria Amorós Seguí.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a Sant Joan.

Vila-seca

Dolores Crespo Crespo.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Sant Esteve.

Valls

Maria Rosa Ripoll Font.

Ha mort als 86 anys.

Salou acull la trobada dels grups de seguiment d’aus

marines de Catalunya

Biodiversitat l Salou va acollir dissabte la segona trobada dels grups del programa de Seguiment d’Aus Marines (SAM) de Catalunya, amb més d’una vintena de participants. La jornada va combinar una xerrada sobre gavines i una sortida de camp a la Punta del Cavall, on es van observar diverses espècies marines. La trobada ha servit per reforçar la coordinació entre grups i contribuir al coneixement i conservació d’aquestes aus. Redacció/Diana Vizán

Avui felicita als que es diuen:

Anselm, Silví i Conrad

21/03 al 19/04 ÀRIES

El vessant financer de la teva vida cobrarà més interès i et vindran bones propostes a nivell professional d’alt rendiment per al teu futur.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Coneixeràs, dins del teu cercle d’amistats, una persona que captivarà el teu cor. Ataca sense por actua amb calma, que tens les de guanyar.

SAGITARI

22/11 al 21/12

No vagis d’un lloc a un altre volent fer moltes coses que no vas poder acabar o acabaràs malament; relaxa’t. Atenció als consells.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

No forcis les situacions que avui afrontis per no crear-te enemics i, sobretot, persones que et difamin. La nit promet ser molt passional.

VERGE

23/08 al 22/09

Estaràs obligat a fer activitats de poc interès per a tu que penses que no seran rendibles. No facis bromes pesades avui. Atén més la teva parella.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Algú s’allunyarà de tu de manera incomprensible. Et farà mal, però com menys hi insisteixis menor serà el problema. La nit promet passions.

CANAL REUS TV

10:30 180 Graus

11:30 Cercle central (r)

12:00 Aixeca i pica

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Teló de fons

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Gastromòbil 2026

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 +Bàsquet

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

El teu atractiu personal es veurà potenciat en qualsevol reunió social que tinguis avui. Et vindran confidències que utilitzaràs per al teu benefici.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Canvis novetats en el teu món domèstic alguns moments tensos potenciats per persones poc afins a les teves idees. Desconfia de les coses fàcils.

20/01 al 18/02 AQUARI

Viuràs compensacions emocionals que et calaran molt endins. Algú proper et demanarà un favor important. A la llar hi haurà felicitat canvis.

21/06 al 22/07 CRANC

El matí s’alterarà a causa dels teus nervis. Paciència a tots els nivells avui. Relaxa la ment triomfaràs en tot. L’atzar t’acompanyarà.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Jornada conflictiva amb els amics o companys. Només la teva bona voluntat paciència salvaran la situació. Escolta els consells.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Si has de concretar assumptes laborals o de contractes, ocupa tot el matí, serà el millor moment. La nit utilitza-la per a intercanvis emocionals.

10:00 Efecte Mosaic

10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r) 11.30 Com ho veus?

12.00 Aventurístic

12:30 La tertúlia del Dorsal12

13:00 Com ho veus?

13:30 La Tertúlia del Dorsal12

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 La Tertúlia del Dorsal12

15:00 Com ho veus?

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:30 Efecte Mosaic 18:00 + Bàsquet

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Cuina amb caràcter

21:00 Ciutadella

21:30 Teló de fons

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Cuina amb caràcter

23:00 Ciutadella

23:30 Teló de fons

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Menges del final dels àpats. Bot de cuir. 2. Buscar arguments adequats. Només té una idea al cap. 3.Tots el ossos menys un que s’ha perdut. Element radioactiu. Tots menys dos. 4. Esquella petita. Defecte de fàbrica. 5. Repetida al principi. Aportis molta sorra. Il·lumina les nits dels mariners. 6. La lluna que no es deixa veure un cop al mes. Un llibre que encara no ha sortit d’impremta. 7. Ven les patates a cent euros el quilo. L’hort del pagerol. Inicia la pau. 8. Tirar els plats per terra. Lletra que torna per la dreta. 9. Mitja gota d’aigua. Rèptils descendents dels dinosaures. Au. 10. Caigui en gràcia. Suficient. 11. Per estrenar. Transformen l’or en joies. 12. Posar agafadors a les olles. Es capfica amb els seus problemes. VERTICALS: 1. Petita gratificació. Desig de menjar. 2. Frescor enmig del desert.Té vuit angles. 3. Excavar per sota. De Moscou. 4.Tren amb dos vagons menys. La de la famosa vall dels Pirineus.Vocal. 5. Rasurar.Viatjant que enca- ra no ha tornat. 6. Equivocat. Element bàsic de sabates sacs. 7. Una del bosc. Arrenglerar tots els participants. Nota. 8. Obre la ràdio. Caminem per les serralades. 9. Defunció. Una altra nota. Detergent de les rentadores. 10. Dues que estan a dins. Posa a punt el ganivet. Mirin sense límits. 11. Representació d’una persona. Deixen d’estar vius. 12. Ser. Mandra d’aixecar-se d’hora.

Màxima Mínima Estat del cel

Farmàcies

TARRAGONA:

Cogul Ardèvol, Francesc Cristófor Colom, 23 25

Telèfon 977 212 183

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Telèfon 977313 336

Sans Benet, Gerard Av. Barcelona

Telèfon 977 313 457

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi

Plaça Bonet, 1

Telèfon 977 380 343

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1

Telèfon 977 394 084

CAMBRILS:

Valls CB

Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654

EL VENDRELL:

Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Al llarg del dia circularan algunes bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel poc o puntualment mig ennuvolat. A més, al centre de la jornada creixeran nuvolades al Pirineu i, posteriorment, algunes al Prepirineu que deixaran el cel molt ennuvolat, o puntualment cobert, en aquests sectors. A partir del vespre, aquests núvols minvaran. A banda, a punts del litoral sud es podran formar alguns estrats baixos al llarg del dia, preferentment fins a mig matí a l’extrem sud.

Temperatura

La temperatura no patirà canvis significatius.

IMMOBILIÀRIA

REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989

REFORMES

SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

BUSCO SEÑORA PARA CASA en Tarragona. Limpieza, comida, plancha, ayuda con jardín y piscina. Coche imprescindible. Jornada partida de lunes a viernes. Contrato. Dedicación exclusiva. Tel: 609.717.973

ECONÓMICO Tel: 667.471.534 PALETA Tel: 623.246.480

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y comunidad. Tel. 614.041.375

MOTOR

FURGONETA VENDO. PARTICULAR.

Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

SUSANA. Masajes sensitivos. Precios adaptables. Llámame!!! Tel. 642.900.956

JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

Xavier Grasset:

«Sempre porto una fava a la butxaca, em recorda la terra, l’arrelament»

Entrevista El periodista vila-secà ha publicat ‘El bon gust’ (La Campana), un recull d’articles en què reflexiona sobre cuina, cultura i memòria

El llibre recull articles publicats en premsa. És una manera de fer-los més perdurables. «Sí, quan els articles es recullen en un llibre agafen un nou cos. Són de moments i anys diferents, no responen a un únic fil, però junts adquireixen un sentit acumulat. Guanyen pes, fins i tot canvien d’alguna manera. M’agrada pensar que ressusciten com el bacallà de Quaresma».

Funciona també com un recull de memòria personal. «I vull pensar que també de memòria col·lectiva, perquè parlo de coses que m’ha passat a mi, però que potser també ho han viscut els lectors. Quan escric, penso que allò que m’afecta pot ser compartit. Intento parlar de vivències pròpies que poden ser universals».

També hi ha una clara voluntat de compartir coses que a tu t’agraden molt.

«M’agrada compartir el que m’interessa, fer que la gent s’hi apunti o s’hi aboni. De vegades també són coses que els altres potser ja saben, però igualment tinc ganes d’explicar-les. I m’agrada establir lligams: una cosa et porta a una altra. Una pel·lícula et porta a un llibre, un llibre a una obra de teatre…».

Aquesta manera d’entendre la cultura com una xarxa de connexi-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

ons és molt present

«Totalment. Per exemple, vaig anar a veure El barquer al Teatre Lliure, que parla del conflicte irlandès, i això em va portar Caront, el barquer mitològic. Aquest personatge apareix a L’Eneida de Virgili, però també als Pastorets de Serafí Pitarra. I de petit, segurament alguna vegada havia fet els Pastorets de Pitarra, al Centru de Vila-seca. Llavors potser no ho vaig situar, però amb el temps ho acabo relacionant. Són connexions que formen part d’un substrat cultural mediterrani i occidental».

El bon gust és innat o s’educa?

Jo crec que s’educa. A través dels pares, germans, amics… Es va construint amb capes d’experiències vitals. El que no acabo de formular, perquè suposo que respon a passions més primàries, és perquè hi ha gustos més primaris i altres que requereixen més elaboració cultural».

En el llibre també hi apareix una certa idea d’elegància (física, intel·lectual, gastronòmica…). Creus que té relació amb el bon gust?

«Bé, a mi, per exemple, m’agrada molt la roba, em torna boig. I és veritat que hi ha una part del bon gust que també passa per la taula… Quan no treballo puc anar a comprar-me

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Incertesa entre els veïns del passeig Bonaire per l’àrea residencial de Pou Boronat Tarragona

roba, a un restaurant, al teatre, a llegir, a passejar o al tros. És a dir, puc treballar el gust. I potser sí que també hi ha un component d’elegància, però m’agrada desvincular-lo d’una idea aristocràtica. Abans semblava que estava reservat a un grup exquisit, però avui, gràcies als mitjans digitals, tothom pot accedir a continguts culturals. Així i tot, cal un motor: la curiositat».

Mostres la teva admiració per un bon nombre de persones, sense manies.

«Sí, perquè entenc la cultura com una cadena de transmissió. Admirem gent perquè fan coses que nosaltres no fem i ens aporten plaer. Penso en persones que fan feines que m’hauria agradat fer a mi, com les de cuiner o filòleg, i que em proporcionen moments que després queden a la memòria. Per això hi ha aquesta idea de baula, de transmissió».

Com a periodista, mostres una especial sensibilitat per parlar

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

del Camp de Tarragona.

«Sí. Hi ha molt de barcelonacentrisme, i crec que cal visibilitzar tot el país. Si una història com la de la Colometa, situada a Gràcia, és universal, també ho pot ser parlar de Reus, Vilaplana o Salou. Podem sentir el mateix passejant per Gràcia que fent el Tomb de Ravals de Reus».

Diuen que Gaudí portava un grapat d’avellanes a la butxaca. Miró, una garrofa. I tu, un bocí de llicorella del Priorat.

«Sí, la tinc al cotxe. I a la butxaca, hi porto una fava. Em recorda l’arrelament, la connexió amb la terra i que cal deixar que les coses creixin».

Al llibre també es parla molt de llegat. Com t’agradaria que et recordessin els teus fills i nets? «Com una persona curiosa, amb neguit per descobrir coses noves. També com un bon vivant, algú que gaudeix de la vida i d’estimar. M’agrada molt estimar, soc carinyós de mena».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

L’Ajuntament preveu instal·lar càmeres als carrers de Ponent i al Pont del Diable Tarragona

El vigilant del Camp

Els del sud estem empestats?

La polèmica ja té uns dies però encara cueja. Resulta que la setmana passada la societat gironina es va exaltar, fins a un punt que no m’estalviaré de titllar de ridícul, perquè la gestió del cinema Truffaut de Girona va sortir en concurs públic i la va guanyar una empresa de Cambrils. Quan els titulars van arribar a la premsa nacional ser apocalíptics. «En risc d’acabar en mans privades i perdre l’essència» deia el 3CatInfo. Indignació general, segons el Diari de Girona. S’hi van afegir gironins en principi assenyats com Josep M. Fonalleras («és una estructura gironina d’estat»!) o Íngrid Guardiola. Agus Izquierdo va escriure inclús: «Quina notícia més devastadora. Quina tristor i impotència. Girona deixa de ser menys Girona». Bé, tot plegat fa riure, esclar. Deixarem de banda que s’ha de ser ben pedant per tenir un cine dit «Truffaut» (es deuen pensar que només ells saben que són els Cahiers du Cinéma) i aquesta tendència refistolada dels gironins a pixar colònia. La cosa que fa més mal és el desconeixement profund des del nord de qui són els guanyadors de la licitació, Rambla de l’Art, que com sabem tots per aquí baix és una empresa privada, però amb una sensibilitat cap al cinema fora de tot dubte, amb una programació que lluita contra l’estandardització comercial del cinema i amb pedigrí cultural, gairebé únic al Camp de Tarragona. A més, tampoc és veritat que el Truffaut passi de mans públiques a privades, perquè la gestió gironina estava en mans d’una associació sense ànim de lucre. Els cambrilencs ja han hagut de fer un comunicat tranquil·litzador, on diuen que estan dolguts. I n’hauríem d’estar tots els sudistes, de què ens presentin com a bèsties semianalfabetes i, perquè, com sempre, sembla que del riu Foix en avall no sapiguem què és la cultura.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

nocturn de dos excursionistes desorientats al Parc

Distribució controlada:

El periodista Xavier Grasset i Foraster a Reus. Gerard Martí

Cristina Serret Alonso