Skip to main content

Dimarts 20 d'octubre de 2026

Page 1

dimarts, 20 d’octubre de 2026

Societat

12

Salou tornarà a acollir l’elecció de Míster RNB Espanya, amb 52 candidats provincials Opinió

Número: 5649

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Tribunals 18 El jutge Llarena cedeix a contracor i retira definitivament les ordres de detenció contra Comín, Puig i Puigdemont

20 Andreu Rodríguez. Vicente Matallana, l’art de fer possibles les idees: «Com podem conservar una obra interactiva sense perdre’n l’essència?»

Salut

Tarragona

Tarragona preveu més de 620 nous diagnòstics de càncer de mama aquest any

El cas Inipro quedarà vist per sentència el pròxim 11 de desembre Malgrat la modificació del calendari, la resolució de la jutgessa encara podria produir-se abans de les municipals l 2

Tarragona

La xifra és lleugerament superior a la prevista per al 2025, segons el Registre de Càncer, integrat al Catalunya Sud Cancer Center A les comarques de Tarragona hi ha prop de 6.300 dones afectades per la malaltia, segons les darreres dades recollides enguany

L’ATM crea una plaça de doctorat per realitzar un estudi de mobilitat en tres anys

15

l3

Gerard Martí

Reus 8

El Bravium torna a canviar de casa L’entitat continuarà el seu ‘exili’ per les obres al teatre del Centre Catòlic en un nou espai al carrer de Sant Lluís

Altafulla

El MITECO es mostra favorable a cedir a l’Ajuntament el passeig de les Botigues l 11

Reus

Dues usuàries del servei de passeig en tricicle. Cedida

Pedals Solidaris o com fer que la gent gran recuperi els seus carrers l 10


2 dimarts 20 d’ octubre de 2026

L’apunt

La declaració de 21 testimonis aquesta setmana Aquesta setmana hi ha programades quatre sessions del judici d’Inipro, la primera de les quals tindrà lloc avui amb quatre testimonis. Demà estan citats quatre agents de la Guàrdia Civil, mentre que dijous declararan sis testimonis i divendres, set més. El calendari testifical s’allargarà fins al 4 de novembre, amb 28 compareixences més. També resten pendents les proves pericials, previstes també per al dia 4 i el 18 de novembre.

plena campanya de les eleccions generals del 29-N.

Imatge de la sala de vistes en el primer dia del judici del cas Inipro celebrat a l’antiga presó de Tarragona. ACN

El judici del cas Inipro acabarà l’11 de desembre, tres setmanes més tard del que estava previst Tribunals l Tot i l’endarreriment, la sentència encara podria arribar abans de les eleccions municipals John Bugarin El judici del cas Inipro s’allargarà finalment fins a l’11 de desembre, tres setmanes més del que estava previst inicialment. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha notificat a les parts un nou calendari de sessions que desplaça la finalització de la vista oral, fixada fins ara per al 20 de novembre. El canvi arriba després que tres jornades de declaracions, programades el 7, 8 i 9 d’octubre, s’haguessin de suspendre per la baixa mèdica d’una de les advocades de la defensa. Aquells dies estava previst que declaressin 18 testimonis, entre els quals sis agents de la Guàrdia Civil. La suspensió d’aquelles tres sessions va obrir la porta a un possible allargament del judici fins a la primavera del 2027. Diversos mitjans

van informar que el tribunal hauria demanat extraoficialment a les defenses que busquessin dates per fer una pausa al novembre i reprendre la vista al març de l’any vinent, una possibilitat que hauria situat amb pràcticament tota seguretat la sentència després de les eleccions municipals del maig de 2027. El nou calendari, però, descarta de moment aquest escenari i concentra les sessions pendents entre l’octubre i el desembre. Si es compleixen les noves dates, el judici quedarà vist per a sentència abans d’acabar l’any. Tot i això, encara no es pot determinar quan es farà pública la resolució. El marge entre l’última sessió i les eleccions municipals deixa oberta la possibilitat que la sentència es conegui abans dels comicis, tot i que també podria arribar amb posterioritat. El precedent més pro-

per és el de la peça principal del cas Innova, a Reus, que va quedar vist per a sentència el passat 3 de juliol i del qual es preveu el veredicte per a finals d’any, uns cinc o sis mesos després. Si l’Audiència Provincial seguís un calendari similar amb Inipro, la resolució se situaria aproximadament entre maig i juny, tot i que el temps de deliberació i redacció pot ser diferent en cada causa. El nou calendari també redistribueix les proves que encara resten per practicar. Els interrogatoris dels nou acusats, que inicialment estaven previstos per al 4 i el 18 de novembre, passaran ara al 19 i 20 de novembre. El 3 de desembre serà el torn de les declaracions dels partícips a títol lucratiu i dels responsables civils. Posteriorment, les conclusions i els informes de les parts, juntament amb la darrera paraula

La suspensió de tres sessions per una baixa mèdica obliga a modificar el calendari S’ha descartat l’opció de traslladar part de la vista oral al març de l’any vinent dels acusats, ocuparan quatre jornades —4, 9, 10 i 11 de desembre— en lloc de les dues que inicialment tancaven el judici els dies 19 i 20 de novembre. Això farà que els interrogatoris dels acusats, entre ells l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros i les exconselleres Begoña Floria i Victòria Pelegrín, coincideixin amb

Tres sessions celebrades La causa jutja nou persones per la presumpta contractació irregular d’Inipro i el desviament de fons de l’Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST), en un cas en què la Fiscalia demana penes de fins a cinc anys i deu mesos de presó. El judici havia començat el 18 de setembre, tretze anys després de l’inici de les investigacions, amb les qüestions prèvies. Les defenses van demanar excloure el disc dur de l’IMSST i les proves derivades dels correus que s’hi van trobar, però l’Audiència va mantenir-los dins del procediment i va deixar per a la sentència la valoració de la seva validesa. Les primeres declaracions testificals van tenir lloc el 2 d’octubre, amb l’exsecretari i l’exinterventor de l’IMSST entre els qui van comparèixer. La vista oral es va reprendre divendres passat, 16 d’octubre, després d’una setmana d’interrupció, amb les declaracions de treballadors de l’Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i de l’exregidora de la CUP Laia Estrada. Juan Antonio Rivas, expresident del comitè d’empresa, va explicar que li havia cridat l’atenció una factura d’Inipro d’uns 8.000 euros mensuals, tant per l’import com pel concepte «ambigu». Per la seva banda, Estrada va assenyalar que la CUP havia rebut informacions sobre possibles irregularitats, algunes procedents de treballadors, que van portar el partit a acudir a la Fiscalia.


3 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Ofereixen un doctorat per solucionar la mobilitat al Camp de Tarragona Recerca l El CIMNE busca un investigador que durant tres anys treballi en l’estudi i la planificació d’aquest problema al territori Oriol Castro Sanz El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) ha obert una convocatòria per incorporar un investigador predoctoral que treballi en l’estudi i la planificació de la mobilitat al Camp de Tarragona. La plaça s’emmarca en un conveni de col·laboració amb l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona i busca aportar coneixement científic per millorar l’organització dels transports al territori. La convocatòria arriba en un context en què la planificació de la mobilitat ha d’afrontar diversos reptes, com la dependència del vehicle privat en els desplaçaments entre municipis, la coordinació dels diferents mitjans de transport i l’adaptació dels serveis a les necessitats de la població. A aquests factors s’hi afegeixen els moviments vinculats a l’activitat industrial i turística, que plantegen necessitats específiques de connexió i accessibilitat. L’oferta correspon a un contracte predoctoral de tres anys, amb una jornada completa de 40 hores setmanals i una retribució bruta anual de 25.079,88 euros. La persona contractada desenvoluparà la seva activitat entre les oficines de la unitat CENIT, a Barcelona, i les instal·lacions de l’ATM del Camp de Tarragona, a Tarragona. Cal recordar que el CIMNE és una institució de titularitat pública, constituïda

L’apunt

El Pla Director continua a l’espera de la seva aprovació El Pla Director de la Mobilitat del Camp de Tarragona continua a l’espera de ser aprovat. La previsió de l’ATM és poder-ho fer l’any vinent. Aquest Pla es remunta al 2022, quan el Consell d’Administració de l’ATM va acordar començar els treballs necessaris per a la seva redacció. El calendari es va anar endarrerint i per ara tot continua en l’aire. Mentrestant, es van prorrogar les concessions dels autobusos de la Generalitat.

Imatge d’arxiu de diversos usuaris pujant a un tren de l’R2-Sud. ACN

L’objectiu és estudiar com es poden adaptar els serveis a les necessitats reals com a consorci entre la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC), la Generalitat de Catalunya i la UNESCO. Per optar a la plaça, cal disposar d’un grau o màster en enginyeria o una titulació similar i reunir els

requisits per accedir a un programa de doctorat. També es demana un bon nivell oral i escrit de català i anglès. Es valoraran especialment la formació en mobilitat urbana i transports i l’experiència prèvia en l’anàlisi de la mobilitat. El procés de selecció tindrà en compte les titulacions acadèmiques, la formació complementària, l’experiència professional i els idiomes. L’ATM del Camp de Tarragona ja disposa d’eines per analitzar els patrons. Entre aquestes hi ha l’En-

questa de Mobilitat Quotidiana, que estudia els desplaçaments de la població de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. L’última edició inclou 14.008 entrevistes i incorpora preguntes sobre perspectiva de gènere, seguretat percebuda i responsabilitats de cura per aprofundir en el coneixement dels hàbits de mobilitat. Coordinació entre serveis Un dels principals àmbits d’actua-

ció de la plaça serà l’anàlisi de l’oferta de transport públic i de la coordinació entre els serveis ferroviaris i la resta de transports col·lectius. L’objectiu és estudiar com es poden adaptar els serveis a les necessitats reals dels usuaris i facilitar els desplaçaments quotidians entre els diferents municipis. L’ATM també ha assenyalat la importància de disposar de dades per entendre millor la mobilitat als polígons industrials i els increments estacionals dels desplaçaments turístics a la Costa Daurada. Aquest coneixement pot ajudar a ajustar les infraestructures i els serveis a les necessitats de cada zona i època de l’any.

L’Ajuntament substitueix 208 llumeneres del PP9 i de La Floresta-Parc Riu Clar Espai Públic l L’Ajuntament de Tarragona inicia les obres per renovar l’enllumenat públic del Polígon Mongons (PP9) així com el d’algunes zones del barri de La Floresta i Parc Riu Clar. En concret, l’actuació inclou la substitució de 208 llumeneres a tecnologia led, incloent també la il·luminació que es troba als accessos a les passeres de vianants elevades que creuen l’Autovia Tarragona-Reus (T-11), pròxims al

barri de la Floresta-Parc Riu Clar. Les noves llumeneres de tecnologia led suposarà una reducció de la potència instal·lada de 41,47 kw, passant de 54,07 Kw a 12,6 Kw. A més, es milloraran les característiques lumíniques i es millorarà l’eficiència energètica. Els treballs tindran un impacte favorable tant en termes econòmics com de sostenibilitat. S’aproxima que aquesta substitució suposarà un estalvi de

consum de 152.333 kWh / any i un estalvi econòmic de 20.814 € anuals. A més, a nivells d’emissions, s’estalviaran uns 53.319 kg CO₂ l’any. La intervenció té una ajuda del Ministeri que consisteix en un finançament del 100% de la inversió amb un tipus d’interès al 0% a retornar en 10 anys i l’import atorgat a l’Ajuntament és d’1,2 milions d’euros. Està previst que les obres tinguin una durada màxima de 6 mesos. l Diari Més

Imatge d’arxiu de l’enllumenat de la zona. Ajuntament de Tarragona


4 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Alicia Vicente, nova Comissària Provincial de la Policia Nacional Seguretat l És la primera dona que assumeix aquest càrrec a Tarragona, on va arribar el 1999 John Bugarin Alicia Vicente Tamames s’ha convertit en la primera dona que dirigeix la Comissaria Provincial de la Policia Nacional a Tarragona. La salamantina va prendre possessió oficial del càrrec ahir, en un acte celebrat a la Subdelegació del Govern, després d’haver-ne assumit la direcció en comissió de serveis —de forma temporal— des de l’octubre del 2025. Inspectora des del 1996 i comissària des del 2024, va ser nomenada oficialment el passat agost. «El que va començar com una destinació professional s’ha convertit, al llarg de gairebé tres dècades, en l’escenari de la meva vida», va expressar durant el seu discurs, en què va recordar que a Tarragona ha format la seva família i s’ha forjat com a policia. Vicente va agrair la confiança dels seus superiors i el suport dels companys, i va assegurar que afronta aquesta nova etapa amb «el cor ple de gratitud cap a aquesta província». Entre els objectius, va situar el reforç de la cooperació amb la resta de cossos de seguretat i la lluita contra el crim organitzat en totes

Vicente va prendre possessió ahir a la Subdelegació del Govern. Diari Més

les seves especialitats, des del tràfic de drogues i d’éssers humans fins a la ciberdelinqüència, el terrorisme i els delictes d’odi. «La criminalitat actual, cada vegada més organitzada, interconnectada i itinerant, exigeix unir voluntats entre tots els integrants de les forces i cossos de seguretat», va defensar. La nova comissària provincial també va posar l’accent en la diversitat del territori i en la necessitat de garantir una resposta especialitzada davant la importància del

port de Tarragona i l’aeroport de Reus, dues infraestructures estratègiques. Alhora, va reivindicar un model de direcció basat en la col· laboració i la implicació de la plantilla. «Crec fermament en el valor d’un equip cohesionat, participatiu i motivat», va afirmar, i va assumir el compromís de vetllar per la seguretat i el benestar dels professionals perquè puguin desenvolupar la seva tasca amb les màximes garanties. També va remarcar la importància de mantenir la col·laboració amb la

judicatura i la Fiscalia. L’acte va estar presidit per la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero, i va comptar amb la presència del cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, Manuel Rodríguez; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López, entre altres autoritats judicials i representants dels cossos de seguretat. Rodríguez va destacar que, amb la incorporació de Vicente, el 75% de les comissaries provincials de Catalunya estan dirigides per dones, i va posar en valor la seva trajectòria i el coneixement del territori. Llicenciada en Dret i diplomada en Ciències Policials, Vicente va arribar a Tarragona l’any 1999 i ha exercit diverses responsabilitats a la Brigada Provincial de Policia Científica, el lloc fronterer de l’aeroport de Reus i unitats d’Estrangeria i Documentació i de la UDYCO —especialitzada en la lluita contra el tràfic de drogues i el crim organitzat—. També és especialista en gestió de la immigració i ha rebut diverses condecoracions i reconeixements al mèrit policial.

El CODITA alerta de la despesa sanitària d’una fractura d’osteoporosis Salut l El Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) ha advertit que les fractures per osteoporosi dupliquen la despesa sanitària durant el primer any. Així ho sosté d’un estudi poblacional català, elaborat per especialistes de l’àmbit de la salut i publicat el març del 2024, el qual detalla que una primera fractura d’osteoporosi major augmenta un 110,3% la factura, fins a una mitjana de 9.523 euros. En canvi, el cost previ a la lesió és de 4.564 euros. Per aquest motiu, des de l’entitat asseguren que aquestes dades posen de manifest que «prevenir les fractures és també una manera de protegir l’autonomia de les persones grans i d’evitar una important càrrega assistencial i econòmica». L’osteoporosi afecta especialment les dones després de la menopausa. A Espanya, s’estima que afecta el 22,5% de les dones majors de 50 anys, davant del 6,8% dels homes. Però l’osteoporosi no és una malaltia exclusiva de les dones: els homes també poden patir fractures per fragilitat i sovint estan infradiagnosticats. Un dels moments més importants és just després d'una primera fractura per fragilitat, perquè la persona que ja ha patit una fractura presenta més risc. l Diari Més

La 14a Jornada de Tarragona Impulsa se celebrarà el 27 d’octubre

La Cambra entregarà els seus premis aquest vespre a la Casa de la Punxa

Societat l El proper 27 d’octubre, el Palau de Congressos de Tarragona acollirà la 14a Jornada de Tarragona Impulsa, una cita oberta a la ciutadania, empreses i persones emprenedores que se celebrarà aproximadament entre les 9 h i les 14 h. Sota el lema’Noves realitats, noves estratègies, noves oportunitats’, s'abordaran els principals canvis que estan transformant el mercat laboral, l’emprenedoria i l’activitat econòmica. La jornada ja compta amb més de 300 persones inscrites. La trobada neix amb la voluntat d’oferir eines i coneixements per ajudar les persones i les organitzacions a adaptar-se a un entorn cada vegada més canviant, marcat per

Empresa l L’acte de lliurament arrencarà a les 19 hores i Josep Lluís Bonet serà el convidat d’honor

Imatge de l’acte de presentació de la jornada. JCBorrachero

la transformació digital, la irrupció de la intel·ligència artificial i l’evolució constant de les competències

professionals. En aquest context, la jornada es planteja com un espai de reflexió, aprenentatge i connexió per convertir els reptes actuals en noves oportunitats. El programa combinarà ponències inspiradores amb tallers pràctics centrats en la innovació, la tecnologia, la intel·ligència artificial i les competències del futur. Les sessions permetran conèixer noves tendències, compartir experiències i descobrir eines útils per millorar l’ocupabilitat, impulsar projectes emprenedors i reforçar la competitivitat empresarial. Les persones en recerca o millora de feina podran participar en activitats orientades a aprofitar el potencial de la IA. l Diari Més

Diari Més Aquest vespre a partir de les 19 hores la Cambra de Tarragona celebrarà l’acte de lliurament dels Premis Cambra de Tarragona 2026. Josep Lluís Bonet, president de la Cambra d’Espanya, serà el convidat d’honor dels Premis Cambra de Tarragona 2026, en el marc d’una vetllada que tindrà lloc a la Casa de la Punxa, seu de la Corporació tarragonina. Els Premis Cambra de Tarragona 2026 són el reconeixement públic

anual que la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona atorga a aquelles empreses que destaquen per les seves actuacions. La Cambra pretén amb aquests premis reconèixer la tasca que fan les empreses en les diferents categories que es consideren claus per la competitivitat empresarial, i servir d’exemple per altres. Els guardons es divideixen en cinc categories: Excel·lència Empresarial, Internacionalització, Digitalització, Sostenibilitat i Impuls a l’FP.


5 dimarts 20 d’ octubre de 2026

En algun moment de la història les tombes es van profanar, fet que dificulta la identificació és la seu de l’ONCE, abans era una caserna militar i els investigadors consideren que en algunes de les guerres que es van originar al país es podria haver dut a terme aquest acte vandàlic. A més, s’hi han trobat guixades de Josep Recasens Oliva, àlies El Sec de la Matinada, un líder sanguinari de les patrulles de la CNT-FAI a la ciutat. Amb tot, la intervenció representa un avenç significatiu en el coneixement de la història de Sant Agustí i obre noves possibilitats d’estudi i interpretació d’un espai fins ara poc conegut. Imatge de la cripta gran de l’església de Sant Agustí, on s’hi haurien enterrat persones de la comunitat dels jesuïtes. Eloi Tost/ACN

L’església de Sant Agustí recupera la seva cripta oculta i s’acondicionarà per visitar-la Patrimoni l S’han identificat restes d’una trentena d’individus en l’espai que data del segle XVIII Oriol Castro Sanz L’església de Sant Agustí de Tarragona ha recuperat la seva cripta, oculta durant molts anys, que es troba just sota el temple. L’actuació de l’Arquebisbat ha permès recuperar un espai històric, que constitueix un testimoni rellevant de l’evolució arquitectònica, religiosa i funerària d’aquest conjunt patrimonial. La retirada de material ha permès trobar les restes d’un mínim de 31 individus, majoritàriament homes però també alguna dona i un nadó. Els treballs, realitzats sota control arqueològic, han consistit principalment en la retirada dels materials que reblien l’interior de la cripta. Aquesta intervenció ha

permès recuperar la percepció del seu volum arquitectònic, documentar-ne la configuració i identificar diversos elements constructius que fins ara no eren visibles. En aquest sentit, s’han pogut establir dos espais diferenciats. Una cripta més gran i una més petita. Del 1700 La primera seria de quan els jesuïtes gestionaven el temple entre el 1700 i el 1770, i l’altra de quan ho feien els agustinians, entre 1780 i 1835. Sempre sota les hipòtesis dels arqueòlegs que hi han treballat. Cal destacar que en algun moment de la història les tombes es van profanar i això encara fa més difícil aquesta tasca. Al costat,el que ara

Imatge de la cripta petita de l’església de Sant Agustí. Eloi Tost/ACN

Consolidar els elements Un cop finalitzada aquesta fase d’intervenció arqueològica, el projecte preveu continuar amb les actuacions necessàries per garantir la conservació dels elements arquitectònics i patrimonials recuperats. Entre les intervencions que es plantegen hi ha la consolidació dels paraments, la fixació i estabilització dels arrebossats històrics, la conservació de peces ceràmiques i elements constructius singulars, així com les actuacions puntuals sobre paviments i altres estructures que es considerin necessàries. La voluntat dels promotors és que la cripta pugui esdevenir, en el futur proper, un espai visitable integrat en el recorregut dels Espais de Setmana Santa de Tarragona, que ja disposen d’àmbits museïtzats a l’església de Sant Agustí i a d’altres esglésies. L’horitzó previst és pel 2028. A banda, al temple també es preveu la rehabilitació de l’antiga sala de l’Assecador, situada a la part superior del temple, un espai singular d’aproximadament 380 m2 que ofereix noves possibilitats per al desenvolupament d’activitats culturals. S’està en fase de redacció del projecte. L’Ajuntament hi destinarà 25.000 euros, fruit d’un acord entre Junts i l’executiu municipal.


6 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Marta Omella Blanco

L

a Barnahus de Tarragona va atendre 277 casos de violència sexual contra infants i adolescents durant el 2025. En el conjunt de Catalunya, els serveis especialitzats en van registrar 2.878, el 56,7% dels quals es van produir dins l’àmbit familiar. Darrere d’aquestes xifres hi ha històries com la de N.P., una jove de 22 anys que denuncia haver patit abusos sexuals durant la infància. Els fets es remunten a fa aproximadament una dècada, però el procediment judicial continua obert, motiu pel qual prefereix mantenir l’anonimat. N.P. explica que els abusos es van allargar «des dels sis o set anys fins als dotze». Assegura que l’autor era el pare del seu cosí i succeïen en diferents domicilis familiars. «Ens banyava a tots dos i llavors passaven aquests fets», relata. Segons diu, el seu cosí també els va patir. «Ell només tenia tres anys», afegeix. Va guardar silenci durant anys. «Jo no ho vaig explicar fins que vaig fer 18 anys, perquè estava amenaçada que mataria el meu cosí», recorda. Mentrestant, la seva tieta i el nen van haver de marxar de Tarragona després de denunciar els fets. Als 17 va començar teràpia i, en aquella etapa, va passar per diversos ingressos hospitalaris, amb autolesions i intents de suïcidi. «Després d’un d’aquests intents, els psicòlegs em van ajudar a entendre què em passava», explica. Aleshores va decidir explicar-ho a casa. «Em vaig agenollar davant de la meva mare i de la meva tieta i els vaig explicar tot el que havia passat». Totes dues la van acompanyar a denunciar, el 24 de juny de 2023. Continua en tractament psicològic i psiquiàtric, tot i que lamenta les esperes de la sanitat pública. «A l’agost em van donar hora per a la

l Societat

«És una motxilla que sempre portaré a l’esquena» N.P., una jove de Tarragona, relata el seu testimoni sobre els abusos sexuals patits durant la infància Catalunya registra 2.878 casos d’abusos a menors, la majoria en l’àmbit familiar

psiquiatra al novembre, i el psicòleg m’ha donat hora per al 7 de gener», explica. Té reconegut un 69% de discapacitat i també pateix estrès posttraumàtic. «Quan passo davant

d’algun home, em tapo», detalla. Fa tres anys que no s’autolesiona i assegura que ara està millor, però no ho dona per tancat. «És com una motxilla que sempre portaré a l’es-

Cultura l L’espai acollirà una exposició d’Open Arms i el festival SCAN

El Moll de Costa es convertirà novament en un dels epicentres culturals de la ciutat de Tarragona i de tota la demarcació aquesta tardor. El conjunt d’equipaments i espais socials i culturals de Port Tarragona

neixement, el pensament crític, la reflexió i la divulgació, sempre amb un caràcter planer i amb activitats pensades per a tots els públics. «La missió dels espais culturals de Port Tarragona és actuar com un far de coneixement i com un espai de convivència ciutadana a tocar de mar. La nova programació de tardor reflecteix aquest esperit i consolida Moll de Costa com un dels grans actius culturals del territori», assegura la cap de divisió de Port-Ciutat de Port Tarragona, Teresa Jacas. La façana marítima i espais urbans exteriors de Port Tarragona són

un dels grans escenaris de les activitats esportives i lúdiques de la ciutat. Per a aquesta tardor, s’han programat dues cites esportives destacades: la cursa Tarraco Health Race i el Canicros. La primera de les activitats serà el Canicros i la Marxa Solidària pel Km0 organitzades pel Club Dojo i la Protectora d’Animals de Tarragona, el diumenge, 15 de novembre. Tota la recaptació d’aquesta activitat anirà destinada a la cura dels animals que estan a càrrec de la Protectora. El següent diumenge, serà el torn de la cursa Tarraco Health Race.

Una imatge de la infància de N.P. amb el seu cosí. Cedida

El Moll de Costa programa més de 30 activitats culturals per aquesta tardor Diari Més

quena, amb coses que he de sanar», resumeix. Ja ha declarat davant de dues psicòlogues, i el testimoni va quedar enregistrat en vídeo. Això, segons entén, li estalviarà haver

de tornar a explicar-ho davant del tribunal. Té previst que el judici se celebri l’any que ve, «si tot va bé, però no hi ha data». L’home, segons afirma, continua en llibertat provisional sota fiança. Més enllà del judici, N.P. vol explicar el que ha viscut perquè altres persones que han passat pel mateix no se sentin soles. Durant aquest procés, ella també s’ha sentit sola i explica que algunes amistats li han donat l’esquena. En canvi, destaca el suport de la seva família i dels terapeutes, que han estat al seu costat. «Ara vull donar veu al tema», diu. També ho fa pels anys en què ella va callar. «A mi m’hauria agradat escoltar-ho en aquell moment», apunta. Ara creu que la seva història pot encoratjar altres víctimes. «Aquesta idea m’ha ajudat a aixecar el cap», assenyala. Les víctimes poden recórrer a diferents recursos, com la Barnahus de Tarragona, en el cas dels menors d’edat; Infància Respon (116 111), per comunicar situacions de risc infantil; o l’associació AFASIT, que també ofereix acompanyament.

oferiran més de 30 activitats durant la temporada de tardor. Els actes culturals, lúdics, esportius i familiars són els grans protagonistes de la programació d’aquesta temporada. Entre les propostes destacades, hi ha el festival SCAN, la tercera edició del NOW FEST, una exposició sobre

Open Arms, la Setmana de la Ciència, la final del concurs de talents PortAutors, el III Territori Arxiu o la 5a edició de la cursa Tarraco Health Race. La temporada de tardor de Moll de Costa es caracteritza per incloure propostes orientades al co-


7 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Hi haurà bonificacions per facilitar l’accés a l’habitatge i promoure la vida als carrers

Fotografia d’arxiu d’un vermut popular que es va celebrar a la plaça del Baluard de Reus. Gerard Martí

Les entitats sense ànim de lucre no hauran de pagar per ocupar la via pública per actes culturals Hisenda l La majoria dels impostos i taxes es congelaran, excepte el preu de la brossa, que s’encarirà Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus congelarà tots els impostos i la majoria de les taxes de cara al 2027, amb l’excepció de la brossa, que pujarà un 1,6%. En paral·lel, mantindrà les línies de bonificacions vigents i n’introduirà per afavorir l’accés a l’habitatge —amb estalvis vinculats a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO)— i fomentar la celebració d’activitats a la via pública. «Congelar la fiscalitat no significa pas que congelem les polítiques; allà on podem utilitzar les ordenances fiscals per ajudar a resoldre els problemes concrets, ho fem», va compartir el regidor en cap de l’àrea d’Hisenda, Manel Muñoz. Una de les principals novetats serà la implementació d’una

L’apunt

Intentant no traslladar la pressió de la marcada inflació a la ciutadania El regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, va subratllar que, davant l’encariment dels costos de vida, que afecten també les necessitats de l’Ajuntament de Reus, hi havia dues opcions sobre la taula: «O traslladar automàticament els increments als ciutadans o assumir-ne una part des de l’administració». El govern municipal va decantar-se per la segona opció, amb la congelació de la majoria dels impostos

i taxes, amb l’excepció del preu de la brossa. La mitigació de l’impacte de la inflació anirà acompanyada pel «manteniment de l’aposta per una fiscalitat progressiva i la continuïtat de les bonificacions fiscals». «La proposta té tres grans objectius: contenció fiscal, justícia social i utilitzar la fiscalitat per donar resposta als problemes reals de la ciutadania i de Reus», va expressar Muñoz. Per assumir la pujada de

l’IPC tocant mínimament els tributs, l’edil va mencionar que «el finançament de l’Ajuntament no és només els impostos i taxes que es recapten», i va destacar la importància d’aconseguir fonts externes com els Next Generation, el FEDER o el Pla de Barris. Va acabar explicant que la congelació no és «una decisió política adoptada perquè venen unes eleccions, sinó una opció que ja vam prendre el primer dia». «Entenem que aquesta ha de ser la forma de gestionar la hisenda de l’Ajuntament», va tancar.

exempció de la taxa de via pública per a ocupacions sol·licitades per entitats sense ànim de lucre i vinculades a activitats socials, culturals

o polítiques, entre altres supòsits. També serà vàlid per a les atraccions de fira demanades per les associacions de veïns. «La fiscalitat

ha de distingir entre ocupar l’espai públic i contribuir a donar-li vida; volem una ciutat amb unes entitats fortes, actives, que contribueixin a

la promoció de la ciutat», va valorar Muñoz. Així mateix, entraran en vigor bonificacions destinades a facilitar l’accés a l’habitatge, tal com va avançar Diari Més en l’edició del 19 d’octubre. En concret, hi haurà una reducció del 50% de l’IBI per mobilitzar habitatges buits. La propietat haurà de cedir el domicili, que haurà d’haver aparegut al registre de pisos desocupats, a la Borsa de Lloguer municipal i tenir-lo arrendat un mínim de tres mesos l’any anterior. També s’ampliarà la reducció del tribut als sostres destinats a lloguer social. A partir del 2027, també podran beneficiar-se’n les entitats socials i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. «Qui posa l’habitatge al servei del lloguer social i assequible tindrà l’Ajuntament al costat», va apuntar l’edil. Addicionalment, quan un contribuent interessat a construir una promoció o dur a terme obres de reforma demani la bonificació de l’ICIO abans o en el moment de presentar l’autoliquidació provisional, el descompte s’aplicarà de forma immediata, escenari condicionat per una posterior confirmació dels requisits. «Això suposa menys burocràcia, diners avançats innecessàriament pel contribuent que després ha de retornar l’Ajuntament, i incentivar els constructors i els particulars que vulguin fer alguna obra de millora als habitatges», va dir Muñoz. Taxa de la brossa La gran majoria de les taxes municipals es congelaran, tot i l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC), que a la província s’ha situat en un 5%. Es mantindran les tarifes de serveis com les escoles bressol municipals, l’activitat econòmica, l’assistència domiciliària o la teleassistència, per tal de «protegir les famílies, però no afegir més costos als sectors econòmics de la ciutat». L’excepció serà la taxa de la brossa, que s’actualitzarà amb una pujada de l’1,6% per equilibrar la recaptació al cost real de la recollida i el tractament dels residus, una directriu determinada per la legislació vigent.


8 dimarts 20 d’ octubre de 2026

El Bravium Teatre adquireix i es trasllada a un nou local del carrer de Sant Lluís Cultura l L’entitat ha hagut de comprar l’espai perquè la propietat de l’actual emplaçament ven l’edifici i no disposaran de magatzem al carrer de la Presó

El Bravium va abandonar el seu espai al carrer de la Presó ja fa més de 5 anys actes, com la previsió de tornar a fer el Don Cuan Tanoriu i hem de veure quan fem la presentació del llibre», comenta Figuerola. A més, tot apunta que la reobertura del Bravium Teatre es retarda també, fent que l’entitat ja treballi en aquesta temporada 2026-2027 sense comptar amb el retorn al carrer de la Presó que s’esperava per inicis de l’any vinent. «L’activitat continuarà al teatre de l’Orfeó Reusenc com fins ara, nosaltres no pararem. Aquest nou local servirà com espai de magatzem i de treball per a la junta. Quan puguem tornar al carrer de la Presó, traslladarem la feina allí i així guanyarem més espai per dedicar al magatzem», afegeix.

Miquel Llaberia El Bravium Teatre ha adquirit el local ubicat al carrer de Sant Lluís número 66 on s’establiran durant l’etapa final del seu «exili». L’entitat fa més de 5 anys que va abandonar les instal·lacions del carrer de la Presó, que s’espera que hi puguin tornar l’any vinent quan finalitzin les obres de reforma. Mentrestant, han pogut mantenir l’activitat traslladant-se a un immoble propietat d’un membre de l’entitat al carrer de Sant Llorenç número 22 al llarg d’aquests 5 anys. «Ara la propietat ha decidit vendre l’immoble, una decisió que entenem i respectem. Ningú s’esperava que aquesta etapa anés a durar més de 5 anys», comenta el president de l’entitat teatral, Ferran Figuerola. En aquestes últimes setmanes han estat duent a terme accions per condicionar el local, que portava tancat des de feia uns 20 anys, i per traslladar material de l’anterior seu a la nova. Ara bé, l’adquisició d’aquest local no és una mesura transitòria mentre s’espera que acabin les obres del Centre Catòlic, sinó que és una compra de l’entitat. Un dels motius, segons explica el president, és perquè «quan vam veure els plànols del nou teatre vam comprovar que no hi havia magatzem per ningú i

L’activitat es mantindrà a l’Orfeó Reusenc durant aquesta temporada

Fotografia de l’estat actual del nou local del Bravium Teatre, que servirà de magatzem. Gerard Martí

nosaltres el necessitem. Va ser aleshores quan ja ens vam començar a bellugar». Després d’una llarga cerca van acabar optant per aquest local, relativament a prop del centre i per un pressupost que l’entitat podia assumir.

El president del Bravium, Ferran Figuerola, davant el local al carrer Sant Lluís. Gerard Martí

Temporada de transició No obstant això, s’obre ara una època de molta feina per a l’entitat, totalment bolcada enguany en els actes de celebració del 75è aniversari. «Se’ns ha girat tanta feina que hem hagut de posposar alguns dels

El nou Bravium Actualment, s’estan duent a terme les obres de reforma del Centre Catòlic, un projecte elaborat per la UTE dels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez. La proposta, a banda de resoldre les patologies detectades per salvaguardar l’immoble, pretén definir un nou espai central que impulsi i intensifiqui la coordinació, producció, treball i acompanyament de totes les disciplines escèniques. Les obres van començar el setembre de 2025 i el pressupost d’execució material del projecte preveu, després de modificacions, un import de gairebé 2 milions d’euros.

FuneCamp rep fins a 2.205 peticions per a les visites nocturnes al Cementiri General de Reus Societat l El Cementiri General de Reus acollirà avui, demà i passat demà el 18è cicle de visites nocturnes guiades. Com en anteriors edicions, s'han programat cada dia tres passis en horaris de 19.30 hores, 20.30 hores i 21.30 hores. Aquestes visites nocturnes, organitzades per FuneCamp, es fan a través d'un sistema de sorteig, ja que cada passi té un màxim de fins a 40 visitants. Per a l'edició d'enguany, s'han rebut un

total de 2.205 peticions, de les quals només 360 seran les premiades amb un passi, cosa que demostra un interès continuat en els anys per la iniciativa. La consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores, destaca que aquesta bona acollida respon al «creixent interès per descobrir el patrimoni i la història del cementiri, i més encara enguany, que els serveis funeraris municipals compleixen 40 anys». «Des de Fu-

neCamp promovem una programació estable de propostes al llarg de l'any, com aquestes visites nocturnes teatralitzades, que s'han consolidat després de 18 anys seguits de celebració», afegeix. Novament, el col·lectiu La Gata Borda seran els encarregats de guiar temàticament el recorregut per l'equipament funerari durant la visita, destacant algunes de les sepultures i capelles presents. l Diari Més

Fotografia d’arxiu d’una edició anterior de les visites nocturnes al cementiri. Aj. Reus


9 dimarts 20 d’ octubre de 2026

El terra dels porxos de la plaça Prim, en obres per evitar filtracions d’aigua Urbanisme l Únicament s’actua, per ara, en el tram que connecta amb el carrer de Llovera perquè és on s’ha trobat la patologia Sergi Peralta / Miquel Llaberia El terra dels porxos de la plaça de Prim està sent objecte d’unes obres de reforma per impermeabilitzar-lo, evitar que continuï havent-hi filtracions d’aigua i garantir la vida útil de l’estructura. El pas pel tram que connecta la part coberta amb el carrer de Llovera ha estat bloquejat els últims dies, amb la col·locació d’un tancat que delimita l’àmbit d’actuació, el començament dels treballs de rehabilitació i la retirada del paviment. El projecte ha estat redactat per Gallego Arquitectura i

executat per Reicons, SCP. Fonts de Gallego Arquitectura expliquen a Diari Més que s’havien detectat «petits enfonsaments» al paviment per la filtració d’aigua a través dels porxos, situació que «no vol dir que caigués», però sí que requeria dur-hi a terme una intervenció de manteniment per evitar que empitjorés. «No es podia demorar, els porxos són d’àmbit privat, però d’ús públic, ho han de reparar els propietaris, però del pas en pot gaudir tothom; si passés qualsevol cosa, és responsabilitat de la comunitat», esmenten. La impermeabilització

L’acte central del Correllengua se celebrarà aquest dissabte, 24 d’octubre. Cedida

El Correllengua implica el comerç de la ciutat en el foment de l’ús del català Llengua l Els establiments inicien una campanya per indicar la voluntat de relacionar-se en català amb els clients Diari Més La Unió de Botiguers, el Tomb de Reus, Mercats de Reus, el Passeig Comercial El Pallol i Comerç Solidari se sumen al Correllengua, que dissabte viurà l’acte central, amb la Marxa per la Llengua. Els establiments que vulguin adherir-se

a la campanya podran identificar amb un distintiu la seva voluntat de contribuir a mantenir viu el català i fer-ne una llengua d’ús natural en la relació amb els clients. «Volem que els comerços de Reus siguin també refugis lingüístics per al català», va expressar Víctor Perales, president del Tomb.

El pas dels vianants queda bloquejat per la col·locació d’un tancat a l’àmbit de l’actuació. Diari Més

Els treballs se centraran a reforçar i impermeabilitzar l’estructura

que hi ha en actiu és de la dècada del 1990, quan «no hi havia les tècniques actuals». Les deficiències es van localitzar en una inspecció tècnica. D’aquesta manera, es treballarà per reforçar i impermeabilitzar l’estructura del terra. Així mateix, concreten que s’està actuant únicament en un tram per-

què és el «més exposat, més afectat», en fer baixada i connectar amb el carrer Llovera. En un futur, segurament s’haurà d’actuar en la resta dels porxos, però «no ara», atès que la patologia només s’ha detectat en l’àmbit de l’actuació i aixecar el paviment de forma generalitzada podria expandir la problemàtica.


10 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Miquel Llaberia

D

e vegades pensem que per a ajudar a la població s’han de fer grans coses o aportacions econòmiques. Ara bé, també hi ha altres maneres de poder ajudar a les persones com, per exemple, pedalant. Aquesta és la proposta amb la qual treballa la futura entitat Pedals Solidaris de Reus, que actualment està en procés de constitució. La seva activitat principal serà oferir sortides i passejades per la ciutat amb uns tricicles adaptats que permeten transportar fins a dues persones. «La idea principalment està pensada per a gent que té dificultats de moviment, sigui per la seva edat o per una malaltia», explica el futur president de l’entitat, Jaume Girona. D’aquesta manera, gràcies a la col·laboració de futurs voluntaris, es podria intentar combatre el que avui dia es coneix com a «soledat no desitjada». «Estem parlant de persones que, si no la traiem nosaltres al carrer, no sortiran», posa èmfasi Girona, que explica que gràcies a aquests passejos amb el tricicle per la ciutat aquests usuaris podrien recuperar part de la seva vida social. «A més, hi ha persones que tot i tenir aquests problemes de mobilitat, encara tenen un entorn familiar. Però hi ha gent que, a banda d’estar en aquesta situació, no tenen a ningú al seu costat», afegeix. Per aquest motiu han decidit impulsar aquesta activitat a la ciutat de Reus, però s’han trobat amb la necessitat d’establir-se com a entitat. «Nosaltres ja hem anat a trucar a portes d’institucions i entitats, per intentar trobar ajuts, subvencions i fer sinergies, però clar, no som ningú. Per aquest motiu hem acabat decidint impulsar l’associació Pedals Solidaris de Reus», comenta. Una entitat que esperen que

Fotografia dels impulsors de l’entitat Pedals Solidaris de Reus durant la Fira d’Entitats 2026. Cedida

l Solidaritat

Pedalar per tornar les persones als seus carrers La futura entitat Pedals Solidaris de Reus pretén oferir passejos per a gent amb dificultats de mobilitat

pugui començar a caminar l’any vinent i, per tant, pugui optar a ajuts per iniciar la seva activitat. Alhora, preveuen que podrà anar especialment de bracet amb residències o entitats que tinguin contacte amb potencials beneficiaris. Ara bé, per començar l’activitat seran necessàries dues coses: per un costat, els tricicles, i per l’altra,

els voluntaris. «Hi ha dos models de tricicles, un de bàsic que permet portar a dues persones i un altre que permet portar cadires de rodes», explica. A més, cal tenir en compte que aquests tricicles porten incorporats motors elèctrics per a ajudar el ciclista a poder pedalejar en les pujades més fortes. Per un altre costat, requeriran voluntaris

disposats a portar aquestes persones. En aquest sentit, afirmen tenir ja algunes persones simpatitzants amb el projecte, però es mantenen oberts a què qualsevol vulgui participar. Cal tenir en compte que per a cada passeig hi ha d’anar dos ciclistes: «Un ciclista és el que portarà el tricicle i l’altre l’acompanyarà amb una bicicleta normal. Així, si passa

Els impulsors preveuen poder iniciar l’activitat des de l’entitat a partir de l’any vinent qualsevol cosa o qui porta el tricicle es troba malament o cansat, poden canviar».

L’Ajuntament torna a activar el dispositiu de Tots Sants amb un horari d’obertura especial al Cementiri Societat l L'Ajuntament de Reus activa a partir d'avui dimarts 20 d'octubre i fins al dilluns 2 de novembre el dispositiu especial amb motiu de la celebració de la festivitat de Tots Sants, per tal de facilitar l'accés a la ciutadania al Cementiri General de Reus. Aquest any es posa novament èmfasi a habilitar espais d'aparcament, reforçar el transport públic i ampliar els horaris d'accés al cementiri. L'horari d'obertura

serà ininterromput entre les 9 i les 18.30 hores, a excepció del 30 i 31 d'octubre i 1 de novembre que serà de 7 a 18.30 hores. Per tal de millorar l'aforament a l'interior no es podrà accedir ni aparcar amb vehicle dins del recinte del cementiri. Cal destacar, però, que les persones amb mobilitat reduïda tindran reservada una part important dels aparcaments de davant del cementiri, tant a la part de l'entrada principal com

a la de la zona nord. Alhora, s'habilitaran altres espais d'aparcament per tal d'ampliar el nombre de places disponibles. A la vegada, Reus Transport oferirà un servei d'autobús específic que connectarà cada hora el centre de la ciutat i els aparcaments de la zona Granja Vila i Pi del Burgar amb el Cementiri General. Concretament, serà la línia 35, amb servei entre les 9 i les 19 hores. l Diari Més

Fotografia d’arxiu del Cementiri General de Reus. Ajuntament de Reus


11 dimarts 20 d’ octubre de 2026

L’Estat dona llum verda a Altafulla per gestionar el passeig de Botigues de Mar Urbanisme l El consistori només requereix un últim informe de la Generalitat per poder construir-hi amb més flexibilitat Adam Díaz Garriga L’Ajuntament d’Altafulla preveu tindre més flexibilitat per operar al passeig de les Botigues pròximament. El consistori ha rebut llum verda per part del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) i només requerirà un últim informe per part del departament Costes de la Generalitat de Catalunya per fer possible el trasllat de competències. L’aprovació per part de l’Estat i el Govern suposarà la concessió del tram de manera definitiva a l’Ajuntament perquè pugui dur a terme actuacions de manteniment i reparacions sense el vistiplau de l’administració catalana. Segons detalla la coalcaldessa d’Altafulla, Alba Muntadas, Costes va comunicar al govern altafullenc que «ja s’havia signat la resolució d’aprovació de la sol·licitud». La petició per part del consistori es va efectuar per primer cop a finals de gener del 2024, quan el ple municipal va acordar demanar a l’Estat la concessió de l’espai, actualment situat en domini públic maritimoterrestre. Durant el mes d’agost de l’any passat, la sol·licitud va sortir a exposició pública. D’aquesta manera, tal com detalla la coalcaldessa, la Generalitat

L’apunt

Gestió ràpida per a un passeig marítim canviant En els informes entregats per l’Ajuntament d’Altafulla a l’Estat sobre el passeig de les Botigues, es fa incís en la situació de canvi que afronta el tram. Els temporals i les transformacions del litoral han obligat —en diverses ocasions— a replantejar la seva viabilitat. La zona va urbanitzar-se durant la dècada dels 90 amb l’impuls del Govern, però la gestió va passar a mans del MITECO. El consistori mai ha tingut la seva titularitat.

Imatge del passeig de les Botigues d’Altafulla. Ajuntament d’Altafulla

Altafulla tindrà la titularitat del passeig per primer cop en la seva història tindrà l’última paraula. «Hem preguntat per saber quin és l’estat del procés», explicava Muntadas. Un

cop l’Ajuntament rebi l’informe del Govern català, es portarà a terme el registre definitiu de la concessió, tot i que des del consistori no es preveu cap termini. La superfície del passeig marítim sol·licitada és de 5.577,35 metres quadrats i la corresponent als accessos a la platja, de 472,80. Els principals avantatges que suposaran

per a l’administració altafullenca es veuran reflectides en les tasques de manteniment del passeig, especialment després dels temporals al litoral, abans supervisades pel MITECO. Pel que fa a la instal·lació de terrasses, no comportarà cap afectació per als negocis i permetrà a l’Ajuntament gestionar de manera

directa les concessions de l’espai dels establiments. D’altra banda, en cas d’obres més grans, l’Ajuntament hauria de seguir els mateixos procediments que s’havien realitzat fins ara. L’aprovació, a més, no quedarà afectada per les eleccions generals del 29 de novembre, ja que, com detalla Muntadas, la proposta «està a la taula del Govern». L’informe de la Generalitat serà l’últim pas d’un procés iniciat fa dos anys i que podria culminar el 2027.

El cantant Lluís Gavaldà crida a la mobilització pel desnonament de la seva germana a la Riera de Gaià Societat l El vocalista dels Pets, Lluís Gavaldà, crida a la mobilització per aturar el desnonament de la seva germana, Annabel Gavaldà, aquest dimarts a la Riera de Gaià. La convocatòria esta prevista per a les 9.45 h del matí al carrer Sant Jordi, número 24, del municipi rierenc. Gavaldà va indicar a través d’un comunicat a la xarxa social Instagram que «necessiten gent que faci força per evitar-ho, encara que sigui uns

dies, per a recollir tot i marxar amb dignitat». «Fa tretze anys que aquesta casa és nostra i paguem el lloguer puntualment, cuidem la nostra llar i vivim amb la tranquil·litat de qui creu que està fent les coses bé», assegurava l’afectada a través del comunicat. En aquest sentit, Gavaldà explicava que «l’empresa que va llogar la casa no va pagar la hipoteca al banc, però va continuar cobrant el lloguer du-

rant anys». Ara, el desnonament, segons la família, es produirà sense temps previ per poder actuar. «Vam demanar un acord, nou lloguer i, fins i tot, la possibilitat de comprar l’habitatge, però no hem trobat cap porta oberta», lamentaven. La setmana passada ja es va portar a terme un desnonament a la mateixa localitat, concretament a l’avinguda Francesc Macià. l ADG

Imatge dels dos germans Gavaldà. Cedida per Lluís Gavaldà a través de les xarxes socials


12 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Salou dona el tret de sortida a Míster RNB Espanya amb 52 candidats Certamen l La gran final del concurs se celebrarà aquest dissabte, 24 d’octubre, a les 22 hores, al Teatre Auditori Es valorarà el carisma, la personalitat, la comunicació i el compromís social

Diari Més Salou va donar aquest dilluns al matí el tret de sortida a Míster RNB Espanya 2026 amb la tradicional imposició de bandes als 52 candidats que participen en el certamen. La pluja va obligar a canviar l’escenari previst per a la cerimònia, que s’havia de celebrar a l’emblemàtic espigó del Moll i que finalment es va traslladar al passadís del Teatre Auditori de Salou (TAS). Tot i aquest imprevist, l’acte va mantenir l’ambient festiu, entre nervis, somriures i fotografies. L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va ser l’encarregat d’imposar les bandes als aspirants, arribats de diferents punts de l’Estat. Un a un, els concursants van rebre la distinció del territori que representen, en la cerimònia que obre una setmana de proves, activitats i convivència a la capital de la Costa Daurada. Després de la imposició de bandes, Granados va donar la benvinguda als participants i els va convidar a descobrir els principals atractius de Salou durant la seva

Els cinquanta-dos candidats a Míster RNB Espanya 2026, després de la imposició de bandes al Teatre Auditori de Salou. Ajuntament Salou

estada. L’alcalde va destacar les platges i les cales del municipi, el patrimoni natural i cultural, la gastronomia i els espais més emblemàtics de la ciutat. També va posar en valor el caràcter acollidor de la destinació i va animar els candidats a

compartir les experiències viscudes i a convertir-se en ambaixadors de Salou. En la seva intervenció, va remarcar igualment el vessant humà dels aspirants i la importància dels projectes socials que defensaran al llarg del concurs. La celebració de

Míster RNB Espanya contribueix, a més, a donar projecció al municipi fora dels mesos de màxima afluència turística i a consolidar-lo com a escenari de grans esdeveniments durant tot l’any. El certamen, però, no es limita

a l’aparença física. El jurat també valorarà la personalitat, la cultura general, el carisma, la seguretat i la capacitat de comunicació dels participants. Els 52 aspirants, amb trajectòries acadèmiques i professionals diverses, hauran de superar entrevistes personals i presentar un projecte vinculat a una causa social, una oportunitat per mostrar les seves inquietuds, motivacions i compromís amb la societat. Per a molts d’ells, la cita representa el resultat de mesos de preparació i una possible porta d’entrada al món de la moda, la comunicació o els concursos internacionals. La gran gala final tindrà lloc dissabte 24 d’octubre, a les 22 hores, al Teatre Auditori de Salou. Durant la vetllada s’escolliran els guanyadors dels títols que permetran competir en certàmens com Mister Supranational, Mister International i Mister Global.

El Sopar Solidari de l’Hotel Olympus Palace comptarà dijous amb una pintura en directe de Myriam Arnol

La FiraBirra torna dissabte a la Canonja amb cervesa, música i gastronomia Agenda l La Canonja celebrarà aquest dissabte, 24 d’octubre, la quarta edició de la FiraBirra, ajornada el 3 d’octubre per la pluja. L’aparcament del Mas de l’Hort de l’Abeurador acollirà la fira d’11 a 15 hores i de 18 a 24 hores, amb parades de cervesa artesana, foodtrucks, activitats familiars, música en directe i sessions de DJ. Una de les novetats serà la fideuà popular, que se servirà a partir de les 13 hores i es podrà adquirir amb els tiquets de la fira. Organitzada per la Regidoria de Promoció Econòmica amb la col·laboració del Celler del Pallol, la cita festiva manté tota la programació inicial i vol impulsar la gastronomia, el comerç i la vida social del municipi. l Diari Més

Compromís l La pintora tarragonina establerta a Salou Myriam Arnol crearà aquest dijous 22 d’octubre un quadre en directe durant el Sopar Solidari de l’Hotel Olympus Palace. L’obra se subhastarà per contribuir a la recerca en malalties cardiovasculars de l’IRB CatSud i l’Hospital Joan XXIII.

Amb una pintura plena de color, personatges i atmosferes oníriques, l’artista sumarà el seu llenguatge creatiu a una vetllada que vol mobilitzar la ciutadania a favor de la investigació. Arnol reivindica la força dels petits gestos i anima a participar en iniciatives solidàries com aquesta. l Diari Més


13 dimarts 20 d’ octubre de 2026

El Projecte RE obre una convocatòria estatal de fotografia sobre la memòria comercial Alcover l El Projecte RE d'Alcover ha obert una convocatòria estatal de fotografia per recuperar la memòria del comerç local i reflexionar sobre la desertificació comercial als pobles i ciutats. Amb el lema Allò que no es compra ni es ven, la iniciativa convida professionals i aficionats a retratar els vincles humans, els records i els valors que envolten les botigues de proximitat, així com els canvis dels espais urbans i els reptes actuals. La participació és gratuïta i cada persona pot presentar fins a dues fotografies, en color o blanc i negre, tant actuals com d’arxiu, sempre que en tingui els drets de cessió. Les imatges s’han d’acompanyar d’un text breu de reflexió o memòria. La convocatòria, oberta fins al 15 de novembre a les 23.59 h, repartirà 450 euros en premis: 250 euros per a la proposta guanyadora i dos accèssits de 100 euros. El jurat, format per Aida Bañeres, Gabriela Córdoba i Alba Rodríguez, valorarà la qualitat, l’originalitat, el valor documental i l’adequació al tema. El veredicte es publicarà el 25 de novembre i les fotografies seleccionades s’exposaran als comerços d’Alcover en una mostra itinerant que s’inaugurarà el 3 de desembre. Impulsat per la cooperativa Saurines, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcover i diverses entitats locals, el Projecte RE busca recuperar la memòria del petit comerç i repensar col·lectivament els espais en desús del centre històric. Les bases i el formulari es poden consultar a la plana web projectere.cat. l Diari Més

L’Alt Camp externalitzarà el servei de recollida de residus el 2027 Neteja l El Consell Comarcal aprova definitivament la mesura per facilitar tràmits administratius Adam Díaz Garriga La comarca de l’Alt Camp tindrà un nou model de recollida de residus a partir del mes de setembre del 2027. Així ho preveu el Consell Comarcal de l’Alt Camp després d’aprovar definitivament la setmana passada l’externalització del servei. Amb aquest canvi, l’òrgan comarcal posaria fi a dues dècades d’autogestió i confiaria en una empresa privada per encarregar-se de tots els municipis. Des de la comissió de Serveis Municipals asseguren que la decisió pretén afavorir els tràmits administratius de contractació de personal, així com la situació econòmica de la institució. «Fins ara només dos consells de la demarcació teníem el servei internalitzat, però amb les normatives actuals és més complicat», indicava el responsable de Medi Ambient de la Comissió Informativa de Serveis Municipals, Josep Silvestre. En aquest sentit, la previsió és que al maig s’adjudiqui el nou contracte extern i, aproximadament al setembre, el servei es posi en marxa. «Els temps són lents, l’any 2022 pensàvem que s’enllestiria el 2025», confessava el responsable. Des del Consell assenyalaven que aquesta fórmula és «la més adequada per garantir un servei de qualitat que compleixi els exigents objectius marcats per la legislació europea i estatal». «Quan hi ha una baixa, és més complicat perquè tardem en contractar i moltes vegades

el qual també haurà d’oferir nous equipaments a la futura empresa de recollida de cara a l’any vinent. «No ho farem tot de cop, volem amortitzar-ho», explicava el conseller. Un dels aspectes que també afavorirà el canvi s’espera que sigui l’econòmic. D’acord amb el membre del Consell, el finançament del model actual és una de les justificacions que s’inclouen en els informes per portar a terme la seva substitució. «El consell no podria acollir una despesa de més d’1,4 milions d’euros, és un fet justificable per a la seva externalització», concloïa Silvestre.

Imatge de contenidors de recollida selectiva a Alcover. Ajuntament d’Alcover

La mesura afavorirà econòmicament al Consell Comarcal a partir de l’any vinent no tenim el personal necessari», ressaltava Silvestre, lamentant que aquesta situació pot provocar que s’ofereixi «un mal servei». L’externalització del servei ha de facilitar diversos requisits normatius, entre els quals s’especifica l’augment de les quantitats de residus reciclats, la implantació «obli-

gatòria» de la recollida separada i la reducció de l’impacte ambiental. «Amb una empresa al càrrec, es preveu que el servei sigui molt més àgil i menys confús», destacava el responsable. Els canvis s’acompanyaran des del Consell Comarcal de l’Alt Camp amb la renovació de la flota de camions de recollida. Segons detallava Silvestre, «tots els alcaldes de la comarca tenien la determinació de modernitzar els vehicles, que estaven obsolets». La proposta s’inclourà en un plec de clàusules que es preveu aprovar pròximament,

Cinc anys de feina La cronologia del procés comença a finals de l’any 2021, quan el Consell d’Administració de l’Organisme Especial de Gestió de Residus Municipals (OERGM) va demanar revisar la viabilitat de l’actual sistema. Des d’aquell moment, Josep Silvestre assegura que es va començar a treballar de manera intensa en l’externalització a partir del 2023. L’any següent, el 2024, el consell va acordar la voluntat de continuar amb els tràmits per complir amb les lleis estatals i europees. Enguany, la comissió d’estudi va definir que l’externalització era «l’opció més viable». Ara, el Consell Comarcal de l’Alt Camp espera enllestir els processos per disposar d’un nou servei a partir de l’últim trimestre de l’any que vinent.


14 dimarts 20 d’ octubre de 2026

La 45a Gran Festa de la Calçotada presenta la imatge de l’edició del 2027 Valls l La celebració tindrà lloc el 31 de gener de l’any vinent i reforçarà la promoció internacional de la festa, la calçotada i els seus ingredients Diari Més La Cambra de Comerç de Valls va presentar ahir dilluns la imatge de la 45a Gran Festa de la Calçotada, que tindrà lloc diumenge 31 de gener de l’any vinent a la ciutat d’origen d’aquesta tradició gastronòmica. A l’acte hi van participar el president de la Cambra, Josep M. Rovira; el regidor de Turisme, Joan Ibarra; representants de les empreses patrocinadores i responsables de l’IGP Calçot de Valls i la Cooperativa Agrícola. El nou cartell, d’estètica aquarel·lada, combina el groc i el

taronja de les flames, els tons rosats i bordeus del vi i el verd dels calçots. Sobre un fons blau hi apareixen, amb un traç infogràfic, elements característics de la calçotada com el porró, els calçots, la salsa, els tomàquets, els alls i el morter. Aquesta imatge protagonitzarà la campanya promocional, la qual es donarà a conèixer públicament aquest cap de setmana, del 23 al 25 d’octubre, a la Fira Multisectorial d’Andorra. Una de les principals novetats de l’edició serà el reforç de la difusió i la projecció internacional de la festa, de la calçotada i dels seus

La Cambra de Comerç de Valls va presentar aquest dilluns la nova imatge de la 45a Gran Festa de la Calçotada. Cedida per la Cambra de Valls

ingredients. L’organització també preveu millores al web i estudia accions innovadores de promoció. Les empreses del territori Salses Fruits, Europastry i Domenio seran els patrocinadors oficials: la primera col·labora amb la cita des de fa vuit anys, la segona des de fa quatre i la marca de Cellers Domenys com-

pleix el segon any. Les empreses patrocinadores també tindran presència destacada en la promoció, que vol projectar la calçotada més enllà del territori. El programa complet es donarà a conèixer els pròxims dies, però mantindrà propostes tradicionals com les demostracions de cocció de calçots a la graella, el mer-

cat de la calçotada, els concursos de cultivadors, d’elaboració de salsa i de menjar calçots, així com la degustació popular. La festa està organitzada per la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Valls, amb el suport de les entitats i institucions vinculades a la gastronomia, el comerç i la promoció turística del territori.

El procés de regularització deixa 134 expedients tramitats per les entitats Valls l La Xarxa Migrant i la Comunalitat presentaran l’informe dijous a la Biblioteca Popular Diari Més La Xarxa Migrant i la Comunalitat de Valls presentaran aquest dijous, 22 d’octubre, a les 19.30 h, a la Biblioteca Popular, un informe sobre el seguiment del procés extraordinari de regularització de persones migrants, en el marc del festival de fotografia de gran format Mitgeres. El document recull el perfil de les persones ateses, els factors de vulnerabilitat, els expedients gestionats i l’estat de les sol·licituds. El procediment, obert del 16 d’abril al 30 de juny, ha mobilitzat més de 35 voluntaris, quatre juristes d’Alerta Solidària i set entitats. Aquesta feina ha permès elaborar 426 certificats de vulnerabilitat i tramitar 134 processos de regularització. Tot i el tancament del termini, la xarxa continua acompanyant les persones en la resolució dels expedients i en tràmits com l’obtenció de la targeta d’identitat d’estran-

Noemí Nieto (Pius Hospital) i Josep M. de Magrinyà (Centre) amb el Premi Top20. Cedida

El procés extraordinari de regularització de persones migrants ha mobilitzat diverses entitats socials. Cedida per la Comunalitat de Valls

Les entitats impulsen accions contra els rumors i sessions sobre drets laborals ger o el número de la Seguretat Social. A més, les entitats impulsen una campanya contra els rumors

i prejudicis, organitzen sessions informatives sobre drets laborals i mantenen contactes amb empreses de l’Alt Camp per afavorir una contractació regular. L’informe vol fer visibles les necessitats pendents i aportar dades per a orientar les polítiques públiques i garantir que la regularització es tradueixi en millores reals de les condicions de vida.

El Pius Hospital, premiat per segon any als premis TOP20 Valls l El guardó reconeix els resultats assistencials i l’eficiència en la gestió global del centre sanitari vallenc Diari Més El Pius Hospital de Valls ha rebut, per segon any consecutiu, el premi de Gestió Hospitalària Global als Hospitals TOP20, organitzats per IQVIA. El guardó reconeix la qualitat assistencial i l’eficiència en la

gestió del centre, que ha estat un dels quatre hospitals distingits en aquesta categoria entre prop de 200 participants. Els premis es van lliurar el 15 d’octubre, a Madrid, on la gerent Noemí Nieto i el director del centre Josep M. de Magrinyà van recollir el reconeixement.


15 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Els diagnòstics de càncer de mama es preveuen duplicar enguany a Tarragona Salut l El Registre de Càncer de la demarcació estima que la xifra de dones detectades amb la malaltia ascendirà a les 624 Adam Díaz Garriga La demarcació de Tarragona preveu acumular el doble de diagnòstics de càncer de mama respecte al 2025. L’informe anual de previsió publicat pel Registre de Càncer de la demarcació, integrat al Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer del Catalunya Sud Cancer Center, estima que la xifra ascendirà a 624 dones detectades amb la malaltia. Des de la institució asseguren que les dades, exposades en el marc del Dia Mundial del Càncer de Mama, «posen de manifest la importància de continuar avançant en la detecció precoç, la recerca i els tractaments personalitzats de la malaltia». Segons dades de la Conselleria de Salut, l’any passat van registrar-se 383 casos oficial només al Camp de Tarragona. Les previsions del 2025, en canvi, també arribaven als 600 casos. Actualment, nou de cada deu dones superen aquest tipus de càncer i la supervivència continua consolidant-se. En aquest sentit, el percentatge es manté en més del 89% i, des del Catalunya Sud Càncer Center, es destacava la importància de realitzar exàmens regularment per captar els casos amb antelació. «En el marc de l’Octubre Rosa, el centre vol recordar que, darrere de cada diagnòstic, hi ha una persona amb una realitat, unes necessitats i unes inquietuds pròpies», indicaven des de l’organització.

lars de l’atenció oncològica», juntament amb «el rigor clínic i l’escolta». «Conèixer les pors, les prioritats i les circumstàncies personals de cada dona permet construir una relació de confiança i adaptar l’acompanyament», concloïen.

El Catalunya Sud Càncer Center, situat a l’Hospital Sant Joan de Reus, és l’impulsor de les dades d’enguany. Cedida

Gairebé 6.300 dones a la demarcació es veuen afectades per la malaltia actualment Les dades publicades també estableixen que aquest tipus de càncer és el més freqüent entre les dones i la tendència d’augment a partir dels 50 anys. Precisament, professionals sanitaris del centre insisteixen en «la importància de participar en

els programes de Detecció Precoç de Càncer de Mama», destacant el barem d’edat entre els 50 i els 69 anys. «Conèixer el propi cos i estar atentes als possibles canvis també és important, tot i que l’autoexploració mamària no substitueix les proves de mèdiques», ressaltaven. D’altra banda, un dels aspectes que afavoreixen la prevenció són l’alimentació equilibrada, practicar l’activitat física de manera regular i evitar el consum del tabac i l’alcohol. «Són hàbits que poden contri-

buir a reduir el risc de desenvolupar un nombre important de determinats tipus de càncer», detallaven des de la institució. Un aspecte rellevant pel que fa al tractament de les persones diagnosticades es la personalització de cada cas. Des del Catalunya Sud Càncer Center afirmen que l’abordatge del càncer de mama és cada any més precisa i s’adapta a les característiques de cada pacient. En aquest sentit, situaven el treball multidisciplinari com «un dels pi-

Comunicació i seguiment Les dades actualitzades aquest 2026 mostren que, a la província de Tarragona, unes 6.297 dones estan afectades pel càncer de mama. Tal com destaquen des del Catalunya Sud Càncer Center, una de les parts fonamentals en el seguiment de les pacients és la comunicació amb els professionals. Els equips assistencials treballen, precisament, «per oferir una atenció integral que combina el rigor clínic amb l’escolta, la proximitat i el suport emocional» al llarg del procés. A més, destacaven que la interacció és important «fins i tot amb un seguiment prolongat després de finalitzar els tractaments». El Catalunya Sud Cancer Center, ens impulsor de les dades previstes per enguany, és un centre oncològic integral de referència que integra assistència, recerca i docència per oferir una atenció coordinada a les persones amb càncer. Ubicat a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, treballa en col·laboració amb l’IRB Catalunya Sud i la Universitat Rovira i Virgili, en un model que connecta l’atenció clínica amb la recerca i la formació de professionals.


16 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Futbol l El Nàstic va saber competir i derrotar un Atlético Madrileño ple de talent encertant els moments clau en atac i en defensa

Tres punts de confiança i una promesa

U

na flor no fa estiu, ni dues primavera, però sí que significa que els brots verds que es van veure en el joc les darreres jornades mostren que l’equip està creixent de nou pel bon camí. El Nàstic va tornar a guanyar, va ballar contra un dels rivals més perillosos en potència ofensiva com és l’Atlético Madrileño i va saber portar el ritme i brillar en els moments clau per assolir el triomf. Va ser una victòria d’ofici, d’entendre la categoria i el resultat són tres punts de confiança i una promesa, que l’equip anirà a més. El Nàstic va arribar al partit amb els dubtes i la incertesa en els moments clau que arrossegava dels darrers partits. Al davant tenia l’equip més potent a nivell ofensiu de la categoria, amb permís del Real Zaragoza. De fet, l’Atlético Madrileño ja va demostrar contra els aragonesos que era el rei del caos, l’equip capaç de ferir quan el partit es torna boig, amb la seva incisió en els contraatacs. El capità del Nàstic de Tarragona Manel Royo anant a refusar una pilota dividida contra l’Atlético Madrileño. Gerard Martí El conjunt grana va de Joseda Menagues. El Amb la reaparició de Nico Van Rijn demostrat que és tota una garantia acceptar el tango del Malateral va engaltar una a l’eix, l’equip va mostrar-se més sò- en els metres finals. drileño i va saber portar En definitiva, el conjunt grana pilota perduda en camp lid al darrere. Concretament, va esel ritme del partit, provopropi i la va col·locar al tar més concentrat i no va concedir va saber construir un partit simicant un duel en què pasfons de la xarxa al quart cap acció en tot el partit, evitant els lar al del Real Zaragoza per frenar sessin poques coses a les els punts forts del rival i aprofitar desastres de duels anteriors. d’hora de partit. àrees, poques ocasions El Nàstic va saber percudir en els moments clau per tallar la mala Com va dir Xisco, a vei, en definitiva, un caos gades cal que la moneda atac. Marc Montalvo va ser essenci- dinàmica. L’equip guanya, per dacontrolat. Això va ser caigui, per una vega- al amb el seu treball fosc i va brin- vant de tot, confiança en si mateix més fàcil de construir gràcies al golàs Arnau Montreal Quesada da, del costat grana. dar el 2-0 a un Carlos Segura que ha i també oxigen per continuar adap-

El Nou Estadi Costa Daurada tornarà a ser la seu inaugural de LaLiga Genuine Moeve 2026/2027 Futbol l LaLiga Genuine Moeve, com és tradició, arrencarà a Tarragona amb la participació dels 50 equips. La fase se celebrarà del 19 al 22 de novembre; La inauguració tindrà lloc al Nou Estadi Costa Daurada i els partits es disputaran al Mediterranean Sports Hub de Salou. La competició seguirà a les ciutats de Tenerife, Pamplona, Cadis, Gijón

i Madrid. Per aquesta temporada 2026/2027 repetiran els 50 equips participants del curs anterior i, novament, se superaran els 1.400 jugadores i jugadors. En la darrera fase, a les instal·lacions de l’Atlético de Madrid, al Centro deportivo Alcalá de Henares) es determinaran els campions del Fair Play i els campions esportius dels diferents grups

participants. LaLiga Genuine Moeve torna a posar de manifest que el futbol és molt més que una competició esportiva. A través d’aquest projecte, jugadors de tot Espanya troben un espai per créixer, compartir experiències i demostrar valors com la companyonia, la superació, el respecte i la inclusió. Cada trobada es converteix en una oportunitat per continuar fent caure barreres i visibilitzar el poder transformador de l’esport com a eina d’integració social. El millor equip de la història del Nàstic tornarà a jugar del 19 al 22 de novembre. l Diari Més

Nom propi La tornada de Nico Van Rijn va donar sentit i serietat a la defensa tant-se a la proposta. La lliga no espera i un altre equip de nivell com és l’Hércules posarà a prova aquesta promesa de millora contínua.

Imatge del Nou Estadi Costa Daurada. Diari Més


17 dimarts 20 d’ octubre de 2026

El CF Pobla de Mafumet, motor de cohesió social a través de la pilota Futbol l El club, amb prop de 300 jugadors, reafirma el seu compromís amb la formació humana i esportiva del jovent del municipi i la comarca Diari Més El CF Pobla de Mafumet va caure aquest cap de setmana al camp d’un dels gegants de la categoria, l’Hospitalet de l’Infant. Els de Xavi Vilagut van lluitar i competir, però ni l’aparició de Nico Aguzzi va ser suficient per treure un punt. Amb tot, la derrota no taca l’inici impecable de l’equip a la categoria. A més, el sènior és només la punta de llança d’una estructura que va molt més enllà d¡aquest equip i dels resultats sobre la gespa. Amb una estructura que inclou tècnics titulats, servei de fisioteràpia per a tots els jugadors i entrenaments específics per a porters, entre

altres serveis, l’entitat està plenament consolida com un element integrador indispensable i un pilar fonamental per a la cohesió social a la Pobla de Mafumet i al seu entorn. A més dels infants i joves del pobletans, també defensen la samarreta vermella jugadors i jugadores procedents d’altres municipis de l’entorn. Així, el camp de futbol esdevé cada tarda un punt de trobada on es cuida tant la faceta esportiva com el vessant humà de cada futbolista. Concretament, l’entitat compta amb un total de 19 equips i prop de 300 llicències actives. Aquest èxit s’emmarca en una estructura organitzativa sòlida i coordinada que compta amb dues

La Federació Catalana de Futbol destina 353.127 euros en subvencions a la delegació de Tarragona Futbol l La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha destinat un total de 353.127 euros en subvencions a la delegació de Tarragona per donar suport als clubs de futbol del territori. Els ajuts formen part del repartiment de prop de quatre milions d’euros entre les 14 delegacions de l’organisme federatiu. Segons l’FCF, aquesta distribució de recur-

sos té com a objectiu contribuir al creixement de les entitats, impulsar l’activitat federativa i reforçar el desenvolupament del futbol. En el còmput global, Tarragona ocupa la cinquena posició entre les delegacions que reben més subvencions. Una de les principals partides correspon a la campanya «Tots Som Un Equip», que destina gairebé

L’equip de Xavi Vilagut va caure lluitant contra l’Hospitalet el darrer diumenge branques. Per una banda el futbol formatiu i de base, que es desenvolupa amb la Fundació Privada Escola de Futbol Pobla de Mafumet, entitat encarregada d’acollir els equips des de baby a veterans. D’altra banda, el CF Pobla de Mafumet recull el testimoni d’aquest planter futbolístic i l’acaba de cuiinar en les etapes més avançades des del juvenil, el segon equip sènior a Tercera Catalana i el primer equip a Tercera

100.000 euros als clubs tarragonins amb equips sèniors. La iniciativa s’emmarca en les mesures de suport a les entitats i a la seva activitat competitiva. El futbol femení també tenen un pes destacat en el repartiment. A través de la campanya #Orgullosa, l’FCF destina gairebé 40.000 euros a impulsar la participació femenina. A més, la federació assigna 102.248 euros a pilotes per als clubs de la demarcació. Pel que fa a la campanya #JocNet, Tarragona és la tercera delegació que hi destina més recursos, amb una partida de 9.200 euros. l Diari Més

Imatge d’un jugador de la Pobla amb el seu braçalet de capità. Pobla de Mafumet

Federació, també filial del Nàstic. Tot plegat configura el club pobletà com un autèntic teixit comunitari, un espai de trobada on joves de diferents orígens i realitats comparteixen una mateixa passió, fent del futbol una eina de creixement personal i d’inclusió. Aquest full de

ruta s’estén també al Pavelló Municipal, instal·lació annexa a l’Estadi i a on desenvolupa la seva activitat l’equip sènior de futbol sala, també integrat en l’estructura pobletana, així com en l’aposta decidida pel futbol femení, actualment líder de Segona Divisió amb l’equip Juvenil.

Imatge d’arxiu de la seu de la Federació Catalana de Futbol. FCF


18 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Llarena ratifica la retirada de les ordres de detenció contra els exiliats de l’1-O Tribunals l El jutge considera que l’amnistia a la malversació obliga a retirar les ordres, però l’arxivament depèn de la Sala Penal Agències El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va confirmar ahir dilluns l’aixecament de les ordres nacionals de detenció contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. En una interlocutòria, el magistrat va ratificar la decisió provisional adoptada el 6 d’octubre, després que el Constitucional avalés l’amnistia a la malversació dels líders de l’1-O. Llarena considera que, amb aquesta doctrina, mantenir les ordres ja no és compatible amb la resolució. Tot i discrepar de la interpretació jurídica, reconeix que l’ha d’acatar sense poder-ne retardar els efectes. La decisió deriva de la sentència del Constitucional que va estimar el recurs d’empara de l’exconsellera Dolors Bassa i va fixar el criteri per als altres dirigents de l’1-O. El magistrat, però, deixa clar que l’aixecament de les ordres no suposa encara el sobreseïment de la causa ni l’extinció definitiva de les responsabilitats penals per als acusats. El procediment continua pendent de determinats recursos, inclòs un recurs dels tres exiliats, i correspondrà a la sala d’enjudiciament del Tribunal Suprem resoldre sobre el seu arxivament. Un cop s’hagin trami-

L’apunt

Puigdemont no preveu tornar abans del 29-N Carles Puigdemont encara no ha fixat data per tornar a Catalunya després que el Suprem hagi confirmat l’aixecament de l’ordre de detenció que pesava contra ell. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha indicat que l’expresident no preveu tornar abans de les eleccions del 29 de novembre. Tot i que la retirada de l’ordre facilita el seu retorn, el procediment judicial continua obert i el tancament final de la causa judicial resta pendent.

El jutge Llarena ha ratificat la retirada de l’ordre nacional de detenció que pesava sobre l’expresident Carles Puigdemont. EFE

El Suprem haurà de decidir sobre el sobreseïment definitiu de la causa judicial tat els recursos pendents, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió del sumari i elevar el cas

a la Sala Penal. En el seu escrit, l’instructor insisteix que no comparteix els arguments del Tribunal Constitucional sobre la malversació. Fins ara, el Suprem havia defensat que els responsables de l’1-O havien obtingut un benefici patrimonial personal perquè l’ús de fons públics per organitzar el referèndum els havia estalviat assumir-ne el cost amb

recursos propis. El Constitucional, en canvi, va rebutjar que aquesta interpretació permetés excloure el delicte de l’amnistia. Llarena recorda que cinc magistrats del Constitucional van discrepar de la sentència amb vots particulars i considera que la divisió mostra que hi havia més d’una interpretació plausible, tot i reconèi-

xer que la majoria fixa una doctrina vinculant. La resolució permet que els tres dirigents tornin sense les ordres nacionals de detenció, però encara no hi ha una data comuna. Puigdemont no ha anunciat quan tornarà i el lletrat Gonzalo Boye ha indicat que no ho preveu abans de les eleccions del 29 de novembre. Toni Comín, per la seva banda, té previst anar dijous a Madrid per recollir l’acreditació d’eurodiputat. El tancament de la causa continua en mans del Tribunal Suprem.

Toni Comín viatjarà dijous a Madrid per recollir la seva acreditació d’eurodiputat i tornarà diumenge a Catalunya Independentisme l L'eurodiputat electe de Junts Toni Comín viatjarà aquest dijous 22 d'octubre a Madrid per acatar la Constitució i recollir l'acreditació d'eurodiputat de la Junta Electoral Central (JEC), abans del seu retorn a Catalunya, que ara situa per aquest diumenge, 25 d'octubre. En una entrevista a Els matins de TV3, l’exconseller ha explicat que arribarà a la capital espanyola des de França, sense passar

per Catalunya, i que després tornarà a sortir de l’Estat. Comín considera que el seu exili no s’acabarà fins que trepitgi territori català, una tornada que vol fer acompanyat de familiars i amics i que inicialment havia anunciat per dissabte. També ha acusat la JEC d’intentar posar-li «una trampa» amb la convocatòria del dia 22, perquè, segons ell, l’obligació de recórrer l’acord podria generar una cadena de recursos i

alterar els seus plans. El dirigent assegura que la visita a Madrid serà només un tràmit institucional. Tot i el retorn després de l’aplicació de l’amnistia i l’aixecament de l’ordre de detenció, Comín mantindrà la residència a Lovaina, Bèlgica, per poder exercir la seva activitat al Parlament Europeu. Segons ha assenyalat, preveu repartir el temps entre Brussel·les i Catalunya, on tornarà després de nou anys. l ACN

L’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, al Parlament Europeu. Gerard Escaich / ACN


19 dimarts 20 d’ octubre de 2026

La dana Adam deixa tres morts al País Valencià i una víctima a Catalunya pel fort temporal Inundacions l El País Valencià aixeca els últims confinaments després de més de mil rescats, unes 2.000 persones evacuades i registres de pluja superiors als 700 litres per metre quadrat Agències La dana Adam va deixar aquest dilluns almenys quatre morts, tres al País Valencià i un a Catalunya, en un episodi de pluges torrencials especialment intens a la Safor i la Marina Alta. En alguns punts del territori valencià es van superar els 700 litres per metre quadrat, amb carrers negats, carreteres tallades i veïns atrapats als habitatges. La situació va començar a millorar al llarg del dia amb la disminució de les pluges i la baixada del nivell de l’aigua. La Generalitat Valenciana va aixecar cap a les vuit del vespre els últims confinaments, mentre els serveis d’emergències continuaven treballant a les zones més castigades. Segons el balanç del vespre, s’havien fet més d’un miler de rescats i unes 2.000 persones havien estat evacuades. Dues de les víctimes mortals es van registrar a Oliva, una de les localitats més afectades. Els equips de rescat van trobar sense vida una dona de 79 anys amb mobilitat reduïda, que vivia sola, a la planta baixa de casa seva. També va morir un home de 64 anys que va patir un infart en un càmping del municipi. Aquestes defuncions se sumen a la d’una dona que va desaparèixer diumenge mentre es banyava a la platja de Corint, a Sagunt, i a la d’una altra dona arrossegada per una riera a Cabrera de Mar, al Maresme. A Oliva, el centre polivalent va continuar acollint persones rescatades, mentre els dispositius d’emergència intentaven arribar a cases i zones aïllades. Durant el dia hi van intervenir fins a quinze mitjans aeris, amb operacions especialment complicades per la força de l’aigua i els accessos impracticables. També es va mobilitzar la Unitat Militar d’Emergències (UME) per reforçar els treballs. El confinament havia arribat a afectar aquest dilluns al matí uns 850.000 habitants de 145 municipis

Els aiguats han deixat vehicles amuntegats i nombrosos desperfectes als carrers de les zones més afectades pel temporal. EFE

L’apunt

La dana inunda fins a 4.000 hectàrees agrícoles a Almeria

Les pluges torrencials han fet créixer entre diumenge i dilluns el cabal dels rius. EFE

valencians. A primera hora de la tarda, les restriccions es van limitar a Bellreguard, Daimús, Miramar, Oliva i Piles, a la província de València, i a Xàbia, Pego i els Poblets, a la d’Alacant. Finalment, la Generalitat va donar per acabada la mesura en aquests vuit municipis en constatar una millora meteorològica i de l’es-

tat de la mar. Això no va significar, però, el retorn immediat a la normalitat: nombrosos carrers i baixos continuaven inundats, alguns accessos seguien tallats i les classes es mantenien suspeses per avui en sis localitats. Les autoritats van insistir a evitar els desplaçaments innecessaris i les zones inundables mentre

El pas de la dana Adam també ha provocat afectacions al camp andalús, especialment a la província d’Almeria. Les organitzacions agràries calculen que entre 3.000 i 4.000 hectàrees de conreus han quedat inundades per les fortes pluges, amb els principals desperfectes concentrats als municipis d’El Ejido, La Mojonera i Roquetas de Mar. El sector agrícola i les administracions avaluen els danys materials provocats pel temporal, que s’afegeixen a les inundacions i les incidències registrades en altres punts del territori. Les xifres són encara provisionals. persistissin els riscos. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va visitar el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emer-

Torredembarra registra 23 l/m², Falset 67, 64,4 a Tivissa i 55,4 a Torroja del Priorat Els Bombers catalans atenien 106 avisos per les pluges fins a les deu de la nit d’ahir dilluns gències, a Madrid, i va demanar prudència a la població. A la Marina Alta, el desbordament del riu Girona va inundar diversos sectors dels Poblets, on l’alcalde va assegurar que gairebé la meitat dels 900 veïns del nucli urbà havien resultat afectats, tot i que no hi havia víctimes mortals ni ferits greus. A Pego, diverses persones van haver d’esperar ajuda a les teulades, ja que l’aigua impedia l’entrada fins i tot dels vehicles pesants. Els bombers van concentrar els rescats i les tasques de buidatge d’aigua també al Verger. A Gandia, en canvi, l’alcalde va informar d’una millora gradual i va assenyalar que el barranc de Beniopa i el riu Serpis estaven sota control, encara que caldrien dies per recuperar la normalitat. A les Balears, el temporal també va deixar precipitacions destacables, amb 83,4 litres per metre quadrat a Eivissa en 24 hores. L’Aemet va advertir que, malgrat haver passat la fase més crítica, el temps encara era advers, si bé per a avui s’esperava una tendència a l’estabilització. Catalunya, sota vigilància Protecció Civil mantenia ahir dilluns a la nit els sistemes d’alerta activats per possibles xàfecs intensos al litoral i prelitoral, tot i que no s’havien registrat incidències greus. El Meteocat va allargar fins a les vuit del matí d’aquest dimarts l’avís taronja a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, amb un risc de quatre sobre sis. Al territori català, es van acumular 67 litres per metre quadrat a Falset, 64,4 a Tivissa, 55,4 a Torroja del Priorat i 53,4 al pantà de Siurana. A Torredembarra van caure fins a 23 litres en mitja hora. Fins a les deu de la nit, els Bombers havien atès un total de 106 avisos per arbres caiguts, vehicles bloquejats per l’aigua i petits esfondraments, sense persones ferides. El sotsdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado, va demanar prudència i evitar travessar rieres, mentre es preveia que el temporal acabés avui al matí.


20 dimarts 20 d’ octubre de 2026

k El meu gat i jo k

TAC12 i Tarragona Ràdio, també de 10

Q

uan vaig arribar a casa, vaig sentir força enrenou a la biblioteca «okupada» per la meva família felina i a Mixeta dient: «Quan arribi el ‘capo’ li direm que parli de bigotisdepica@gmail.com, perquè la gent posi una mica d’intel·ligència a les seves vides adoptant un/a mixo/a, però que d’això no en volem ni parlar». –I de què no en voleu parlar? –va intervenir un servidor– A què venia tanta cridòria? Us he sentit sense voler-ho. –Mira –va començar Mixeta–, el dia 29 de novembre hi haurà eleccions generals i ja portem mesos de precampanya... I després ven les municipals, que acabaran empalmant la campanya amb les del mes vinent. –I es pot saber per què no en voleu parlar? –És que mira –va intervenir la Boni–, en aquestes es tracta de triar entre un senyor que és un autèntic triler de la política; un altre que és amic de narcotraficants i es passa la vida acusant els altres de corruptes quan... Bé, deixem-ho! I un tercer que és tan «patriota» que, quan arriba el nou virrei (vull l’ambaixador de Ianquilàndia), el primer que fa és retre-li acatament com a bon vassall... i dels d’aquí no en parlem, que fan de tot menys entendre’s. I quan arribin les locals, igual. –Dona, igual-igual... –Sí que haurem de triar entre un senyor que té un munt de jaquetes a l’armari i d’altres que no donen gaire més de si, sense comptar amb els que seran nous a la plaça. Per tant, parlem d’altres coses. –I què us sembla si parlem de castells?– va fer un servidor. El miol significant «sí» ho va ser per aclaparadora majoria. –El passat XXX Concurs de Castells fou extraordinari!– va miolar entusiasmat Bonic– Quina emoció, quins nervis... Això és un esport i no pas aquests espectacles que, quan els dona la gana que no és sempre, ens ofereixen uns pesseters milionaris donant puntades de peu a una pilota! Era esborronador, –Jo –digué Mixeta– vaig esfereïdor, «escoltar» flipar veient el nivellàs de totes les dotze colles, des el silenci religiós que es feia a la Tarraco Arena de la primera a l’última. –Si això es fes a Can Fanga –comentà la Boni– ens ho menjaríem cada dia i cada hora. –Sort en tenim de Tac12 i de Tarragona Ràdio, que ens van fer arribar tota l’emoció d’una diada memorable– reflexionà Mixeta–. Van ser sis hores i mitja d’una transmissió modèlica, a un nivell tècnic i de comentaris que per a elles voldrien televisions i ràdios a escala mundial. Només cal dir que foren aquestes estacions les que facilitaren el senyal a altres que tenen un pressupost bestial... i no assenyalo a ningú. –És que van arribar a filar tan prim, que es van oferir fins i tot el silenci –va fer ús del miol la Boni–. Era esborronador, esfereïdor, «escoltar» el silenci religiós que es feia a la Tarraco Arena quan les colles bastien els seus castells. –Realment, totes les colles eren de 10, fins i tot les que no passaren de 9 –sentencià Mixeta–. Ara, qui són de 10, de supergamma extra, són Tac12 i Tarragona Ràdio, que et fan sentir orgullós de ser tarragonins. –És que tant Tac12 i Tarragona Ràdio senten les nostres coses –va cloure la Boni–, i això es nota! –Veus –observà Mixeta– com hi ha vida més enllà de la política. No en parlem d’ella. Nosaltres parlarem amb el que dipositis a les urnes, perquè als gats no ens permeten votar. Una injustícia.

Dídac Bertran & Mixeta

k Editorial k

La valentia de trencar el silenci

H

i ha motxilles que ningú no hauria de carregar mai. I n’hi ha que, quan es comencen a portar durant la infància, pesen tant que poden condicionar tota una vida. La història de N.P., una jove de 22 anys que denuncia haver patit abusos sexuals quan era petita, ens recorda fins a quin punt el silenci pot arribar a fer mal i com costa trobar la força per trencar-lo. Durant anys, la por i les amenaces la van mantenir callada. Va necessitar temps, ajuda professional i el suport dels seus per poder explicar què havia viscut i denunciar-ho. Ara, mentre el procediment judicial continua obert, ha decidit fer un pas més: compartir el seu

testimoni perquè altres persones que hagin passat pel mateix no se sentin soles. No ho fa per buscar notorietat ni per alimentar cap desig de venjança. Ho fa perquè allò que ella ha viscut pugui servir a algú altre per trobar el coratge que potser encara li falta. N.P. diu que aquesta experiència és una motxilla que sempre portarà a l’esquena. Potser no se la podrà treure mai del tot, però explicar-la pot ajudar-la a fer-la més lleugera. En aquest gest hi ha una valentia que mereix respecte: convertir el dolor en una mà estesa als altres. La seva veu no esborra el passat, però pot obrir camins perquè altres víctimes deixin de caminar en silenci.

k Tribuna k

Vicente Matallana, l’art de fer possibles les idees

H

i ha persones que deixen empremta per les obres que creen i d’altres que ho fan perquè aconsegueixen que les idees dels altres esdevinguin realitat. En Vicente Matallana pertanyia a aquesta segona categoria, tan imprescindible com sovint poc visible. La seva mort inesperada, el juliol passat, als 59 anys, ens ha deixat sense una de les figures que més han contribuït a consolidar l’art electrònic a Espanya i a projectar-lo internacionalment. Però, sobretot, ens ha deixat un llegat que va molt més enllà dels projectes que va dirigir. Format en Psicologia Cognitiva, en Vicente va entendre molt aviat que la tecnologia no era simplement una nova eina per als artistes, sinó una manera diferent de crear, experimentar i relacionar-se amb el món. Aquesta convicció el va portar a fundar LaAgencia, el 1998, una estructura pionera dedicada a fer possibles projectes artístics que, en aquell moment, sovint no trobaven resposta en els circuits tradicionals. Ell mateix acostumava a definir la seva funció com la de la persona que feia possibles les idees dels artistes, comissaris i teòrics. Una descripció aparentment senzilla que resumeix tota una manera d’entendre la cultura. La seva trajectòria està estretament vinculada a algunes de les iniciatives que han marcat l’evolució de l’art tecnològic. Des de la seva participació en les seccions de noves tecnologies d’ARCO fins a la producció de l’exposició Máquinas & Almas, presentada al Museu Reina Sofía el 2008, en Vicente va contribuir a obrir les portes de les grans institucions a unes pràctiques artístiques que encara buscaven el seu lloc. Un capítol fonamental d’aquesta història és el Premi ARCO/BEEP d’Art Electrònic, impulsat el 2006 per Andreu Ro-

l’art tecnològic, el centre representa una manera singular d’entendre la creació contemporània: un lloc on artistes, enginyers, científics i conservadors poden treballar conjuntament i on el públic pot Andreu Rodríguez descobrir no només les obres, sinó tamPresident del NEWART Centre bé tot allò que les fa possibles. El pròxim 22 d’octubre, el NEWART Centre inaugurarà AND PRAXIS, una dríguez Valveny i Marie-France Veyrat. exposició vinculada a l’Encyclopedia of En Vicente va participar decisivament New Media Art que reunirà artistes pien la seva creació i gestió i, posterior- oners del new media art. És un projecte ment, va dirigir la Col·lecció BEEP, avui que el mateix Vicente havia iniciat i en NewArt Collection. Sota la seva direc- el qual havia treballat, i que ara es conció, aquella iniciativa va evolucionar vertirà també en un homenatge a la seva fins a convertir-se en una col·lecció in- figura. Difícilment es podria imaginar ternacional de prop una manera més code dues-centes obres, herent de recordar-lo Com podem conservar que donant continuamb presència en una obra interactiva institucions i festivals ïtat a una iniciativa sense perdre’n d’arreu del món. destinada, precisal’essència? En Vicente va Però potser una ment, a preservar i dedicar bona part dels de les seves aportatransmetre el coneiseus esforços a trobar cions més valuoses xement artístic. respostes a aquestes va ser entendre que En Vicente Matallapreguntes adquirir una obra na ens deixa molt més tecnològica també que una trajectòria implica assumir la responsabilitat de professional excepcional. Ens deixa una preservar-la. Què passarà quan deixin xarxa internacional de complicitats, insde funcionar els ordinadors, els progra- titucions i projectes construïts durant mes o els dispositius amb què va ser cre- dècades, però també una responsabiada? Com podem conservar una obra litat compartida: continuar defensant interactiva sense perdre’n l’essència? En un art que dialogui amb la ciència, la Vicente va dedicar bona part dels seus tecnologia i la societat, i garantir que el esforços a trobar respostes a aquestes patrimoni digital que avui construïm no preguntes, convençut que conservar desaparegui demà. l’art electrònic significa preservar tamLa continuïtat de la NEWART Founbé els processos, el comportament, el dation i del centre de Reus serà una part context i la intenció dels artistes. essencial d’aquest llegat. Perquè la miAquesta visió va prendre forma amb la llor manera d’honorar algú que va dediNEWART Foundation, que va dirigir des car la vida a fer possibles les idees dels del 2015, i va culminar amb el NEWART altres és continuar fent-les possibles. I Centre de Reus. Concebut com un espai aconseguir que allò que en Vicente va d’uns 3.000 metres quadrats dedicat a imaginar continuï viu, obert als artistes, la producció, l’exposició, la investiga- a la investigació i a les generacions que ció, la documentació i la conservació de vindran.


21 dimarts 20 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

k Tribuna k

La salut no és una opció del menú

Q

uan arriba el final d’any, moltes persones revisen la seva assegurança de salut. És un bon moment per comparar preus i cobertures, però també per recordar el valor de tenir algú a prop quan realment el necessitem. Quan s’acosta el final d’any, arriba també el moment de revisar decisions que afecten l’economia familiar. Entre rebuts, contractes i despeses que ens esperen al gener, moltes persones es plantegen si han de renovar l’assegurança de salut, canviar de companyia o contractar-ne una per primera vegada. És lògic comparar preus i cobertures. Però potser hauríem de començar per una altra pregunta: què passarà el dia que necessitem ajuda de debò? Una assegurança de salut no és com canviar de tarifa telefònica. Quan tot va bé, les diferències semblen petites; quan arriba una preocupació, el que ens interessa no és només què diu el contracte, sinó com ens ajuden a aplicar-lo. Segur que us resulta familiar. Truquem a un servei d’atenció i una veu impecablement educada ens anuncia: «Si vol ser atès en català, premi l’1. Para ser atendido en castellano, pulse el 2». Tot seguit ens demana que expliquem el motiu de la trucada. Ho fem. «Perdoni, no l’he entès». Ho repetim. Després arriben els menús, la musiqueta i alguna transferència. Al cap d’una estona, gairebé hem oblidat què volíem preguntar. Ens hi hem acostumat tant que parlar amb una persona sembla, de vegades, el premi final d’una gimcana telefònica. En qüestions de salut, però, la broma fa menys gràcia. Una autorització que no arriba, un dubte sobre una prova mèdica o la necessitat de trobar un especialista poden generar inquietud. I no sempre encaixen en les caselles d’un formulari. A vegades només necessitem explicar què passa i sentir que hi ha algú disposat a ajudar-nos. El preu importa, però no ho és tot Aquestes setmanes són un bon moment per revisar amb calma les condicions de la pòlissa. El primer és comprovar-ne el venciment i el termini de preavís si pensem do-

les assegurances. Té molt a veure amb el tipus de ciutats que volem. El valor de tenir-nos a prop Les grans plataformes ens ofereiSílvia Ruano xen rapidesa, comoditat i serveis Directora de DKV Reus extraordinaris. Formen part de la nostra vida. Però també és veritat que concentrem cada vegada més nar-nos de baixa o canviar de com- compres i gestions en empreses que panyia. No totes les assegurances tenen els seus centres de decisió a milers de quilòmetres. funcionen exactament igual. Elon Musk o Mark Zuckerberg Després convé mirar més enllà de la quota mensual. Quins met- difícilment vindran a comprar ges i hospitals tenim disponibles, unes sabates a una botiga de Reus, a prendre un especialment a cafè a la plaça del prop de casa? Les aplicacions, les Mercadal o a diQuines proves i videoconsultes i les nar al restaurant tractaments esgestions digitals ens tan coberts? Hi faciliten moltes coses. No de Cambrils. En ha copagaments? tindria sentit renunciar- canvi, les persoS’apliquen perí- hi. El problema comença nes que treballen quan la tecnologia en una oficina del odes de carència deixa de ser una eina barri, que regeno exclusions per i es converteix en una ten un comerç o malalties preebarrera que porten una xistents? Són prepetita empresa guntes poc espectaculars, però poden estalviar-nos del territori, segurament sí. Aquestes persones contracten disgustos. I, si decidim canviar d’assegu- serveis aquí, creen ocupació aquí i radora, és important conèixer les contribueixen a mantenir vius els condicions de la nova pòlissa i carrers. Triar una empresa de protenir-ne confirmada l’acceptació ximitat no és només una decisió de abans de cancel·lar l’actual. El més consum: també és una manera de barat sobre el paper pot deixar de cuidar l’economia i la vida quotidisemblar-ho quan arriben les neces- ana del lloc on vivim. Això no significa comprar semsitats reals. Hi ha, tanmateix, un aspecte que pre a prop, costi el que costi. Significap comparador no acaba de reflec- ca incorporar la proximitat a l’equatir: la qualitat de l’atenció. Saber si ció, al costat del preu i la qualitat, i podrem contactar amb algú que valorar què ens aporta poder posar ens escolti, ens orienti i faci segui- cara i nom a qui ens atén. No es tracta d’enfrontar les emment d’una incidència també forpreses grans amb les petites, ni les ma part del servei que contractem. pantalles amb els taulells. Una gran companyia també pot prestar un Tecnologia sí; laberints, no Les aplicacions, les videoconsultes servei proper si disposa de professii les gestions digitals ens faciliten onals arrelats al territori. Es tracta, moltes coses. No tindria sentit re- senzillament, de no donar per fet nunciar-hi. El problema comença que tot el que és digital és millor ni quan la tecnologia deixa de ser una que el tracte personal és una relíquia. eina i es converteix en una barrera. Ara que toca revisar asseguranPoder enviar un WhatsApp, fer una trucada o entrar en una oficina ces, comparem preus, sí. Llegim i trobar una persona que conegui cobertures i preguntem tot el que el nostre cas continua tenint un calgui. Però afegim-hi una última valor enorme. No perquè tot s’ha- qüestió: quan tingui un problema, gi de fer presencialment, sinó per- sabré a qui trucar? Perquè la tecnologia pot oferirquè, quan alguna cosa es complica, necessitem algú que assumeixi el nos mil opcions. La tranquil·litat, problema com a propi i ens ajudi a sovint, consisteix a no haver-ne de prémer cap per trobar algú que ens avançar. Aquesta idea va més enllà de escolti.

Quaranta anys cotitzats, vuit anys esperant justícia

A

l Ple de l’Ajuntament de Tarragona del 16 d’octubre s’havia de debatre una moció elaborada per ASJUBI40 i presentada per En Comú Podem per eliminar els coeficients reductors de les pensions de les persones amb quaranta anys o més cotitzats. Finalment, es va convertir en una declaració institucional. Celebrem el consens, però cal explicar tota la història que hi ha darrere d’aquesta reivindicació. Perquè aquesta lluita no comença avui. Parlem de persones que van començar a treballar amb catorze o quinze anys, que han passat dècades a la indústria, al camp, a la construcció o als serveis i que, després de més de quaranta anys cotitzant, pateixen una reducció permanent de la pensió per haver-se jubilat anticipadament. No demanen cap privilegi. Demanen justícia. El maig de 2018, Esquerra Republicana, a iniciativa del diputat tarragoní Jordi Salvador i Duch, va presentar al Congrés una proposició no de llei per eliminar aquests coeficients, tant en les jubilacions voluntàries com en les involuntàries, i corregir les pensions ja reconegudes. Aquella iniciativa es va aprovar el 26 de setembre de 2018. Fa vuit anys! I la reforma encara és pendent. Celebrem que En Comú Podem hagi portat al Ple la proposta d’ASJUBI40. Però també cal recordar que forces del seu espai polític van participar en el Govern espanyol i que aquesta reivindicació no es va resoldre. No n’hi ha prou amb presentar mocions als ajuntaments. Cal convertir els compromisos en lleis quan es tenen responsabilitats de govern. És una qüestió de coherència. Per tant esperem que sigui qui sigui qui que mani a Madrid tiri endavant la proposta, doncs tots els grups polítics han donat suport a Tarragona. I podem pensar com diria Josep Pla: «I això qui ho paga?». Doncs posem-hi números. El mateix Govern espanyol calcula que eliminar aquestes penalitzacions als pensionistes afectats actualment costaria 3.358 milions d’euros anuals. Una quantitat important, certament, però que representa aproximadament l’1,77% dels gairebé 190.000 miliNo n’hi ha prou amb ons destinats a pensions el 2025. presentar mocions Per tant, no parlem d’una despesa als ajuntaments. desconeguda ni podem donar per Cal convertir els fet que sigui inassumible. compromisos en És més, els ingressos per colleis quan es tenen titzacions socials van créixer responsabilitats de un 7,4% interanual fins al juliol govern de 2026. Aquest creixement no significa que els diners estiguin disponibles automàticament, però demostra que reforçar els ingressos mitjançant més ocupació, millors salaris i cotitzacions és una via real que cal continuar explorant. I encara hi ha una altra qüestió. Les pensions no són només despesa pública: també sostenen l’economia. Un estudi del Banc d’Espanya constata que, en determinades estimacions, l’augment de les pensions es trasllada gairebé íntegrament al consum de les llars. Parlem de més activitat als mercats, als comerços i als serveis. Una part d’aquesta activitat també genera recaptació fiscal. Tot plegat ens obliga a estudiar-ne no només el cost brut, sinó també els retorns econòmics i socials. ASJUBI40, que fa anys que manté viva aquesta reivindicació, ha reconegut públicament el compromís de Jordi Salvador i Duch. Segons la moció, hi ha més de 870.000 pensions afectades a l’Estat, més de 207.000 a Catalunya i una estimació de 4.200 a Tarragona. Des d’Esquerra Republicana continuarem defensant aquesta causa, com ja vam fer el 2018. Celebrem el consens de Tarragona, però no volem un altre acord guardat en un calaix. De fet queda clar que la única garantia de no deixar-ho en un calaix és la insistència d’ERC i d’ASJUBI40. Quaranta anys cotitzats mereixen reconeixement, no una penalització permanent. La justícia amb els pensionistes no pot esperar vuit anys més.

Jordi Fortuny Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona


22 dimarts 20 d’ octubre de 2026

Necrològiques Tarragona Immaculada Vinyes Ponsic Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 11.00 h al Tanatori. Arturo Parreu Massague Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 16:30h a la parròquia Santa Maria de Cambrils.

Reus Assumpció Pouget Huguet Ha mort als 90 anys. Pili López Rivera. Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà dimecres a les 18.00 h al Tanatori. Rosa Cavallé Manuel. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h a la parròquia de Sant Francesc.

Vila-seca José Fúnez Martín Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h a la Sala Cementiri de Vila-seca.

L’òpera acomiada Martina Arroyo, la soprano que va fer història amb ‘Aida’ Obituari l La soprano nord-americana Martina Arroyo ha mort després d'una destacada trajectòria als grans escenaris operístics internacionals. Nascuda a Harlem, Nova York, el 1937, va formar part de la generació de cantants afroamericanes que van contribuir a trencar les barreres racials de l'òpera als Estats Units. Va debutar al Metropolitan

Opera el 1959, però el gran impuls de la seva carrera va arribar el 1965, quan va substituir Birgit Nilsson en el paper d'Aida. Especialista en el repertori de Giuseppe Verdi, va destacar per la potència de la veu, l'elegància del fraseig i la capacitat expressiva. Va actuar en teatres com La Scala de Milà, Covent Garden de Londres i l'Òpera de París, i va dei-

xar nombrosos enregistraments de referència. També va interpretar obres de Mozart, Puccini i Wagner. Compromesa amb la formació de noves generacions, el 2003 va crear la Martina Arroyo Foundation per ajudar joves cantants d'òpera. La seva trajectòria va ser reconeguda amb el NEA Opera Honor i el Kennedy Center Honor. l Agències

Arturo Parreu Massague Ens ha deixat el dia 19 d’octubre de 2026 (E.P.R.)

Tota la família volen assabentar llurs amics i coneguts de la trista notícia. Preguen que el tingueu present en les vostres oracions. La cerimònia tindrà lloc el dimarts 20 d’octubre, a les 16:30 hores a la Parròquia de Santa Maria de Cambrils.

Tarragona, 20 d’octubre de 2026


23 dimarts 20 d’ octubre de 2026


dimarts 20 d’ octubre de 2026

E

l músic de Sabadell Carles Argelaguet acaba de publicar el seu primer treball en solitari. Es tracta de Som (Microscopi, 2026), un treball farcit d’escenes quotidianes escrites i cantades des de la maduresa personal i musical. L’exguitarrista de Tancat per Defunció explica que tot plegat va sorgir d’una manera molt natural, més per la pròpia inèrcia de la seva trajectòria que per la voluntat de publicar un disc: «Vaig començar fent cançons de Llach, però aviat vaig veure que havia d’anar per un altre camí». El punt d’inflexió va arribar quan va començar a escriure les seves pròpies cançons, primer amb una peça dedicada a un amic i després a partir de poemes de diversos autors. «Després, algú em va dir que estava molt bé musicar poemes, però que, si ets cantautor, has de fer les teves pròpies lletres. I llavors m’hi vaig posar», assegura. El pas final va ser enregistrar-les i convertir-les en el seu primer disc. El resultat és un treball que reflecteix un moment de canvi vital i que l’autor defineix com un procés catàrtic. «He canviat de feina, he canviat de parella i he fet un disc», explica. Les cançons parteixen de la seva experiència i d’una mirada que defuig artificis.

Música l L’exguitarrista de Tancat per Defunció ha publicat un treball amb quinze cançons d’autor que transiten entre la memòria emocional i el retrat de la societat contemporània

Carles Argelaguet fa el salt en solitari i publica ‘Som’

El músic sabadellenc Carles Argelaguet. Cedida

14 cançons d’autor i un poema Som és un treball format per catorze cançons d’autor escrites i musicades pel mateix Argelaguet. Així i tot no es va poder resistir a incloure també una peça (Pau total), que és un poema del reconegut escriptor sabadellenc Roc Casagran. En l’enregistrament Argelaguet ha comptat amb Jordi Torras al baix elèctric, Carles Rambla al contrabaix, Marc Ruiz a la bateria i Valentí Adell als teclats, acordió i producció musical. El mateix Argelaguet s’encarrega de les guitarres i els La portada de ‘Som’, el primer treball en solitari arranjaments, mentre que Josep Tyrdy és d’Argelaguet. Cedida l’enginyer de so. Marc Real hi participa amb El músic sabadellenc, que defenles veus de la tornada final de Som. El disc arrenca amb una peça, Golsa escriure sobre allò que coneix i ha viscut, admet que el disc és, fes, que també ha sigut la targeta sobretot, un exercici d’honestede presentació del treball, ja que va ser el primer senzill que Argedat personal: «L’he escrit des de la veritat». Una veritat que també el laguet va publicar. La cançó funfa parlar des d’una mirada adulciona com un inventari d’objectes però també de records i vivències, ta, amb temes com La nit de Sant una metàfora que es pot fer extenJoan, dedicada a l’amistat i a les siva a la resta de peces que petites litúrgies compartides, Cristina Serret Alonso conformen Som. o Et somio a prop i M’agrada-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

El primer senzill El disc arrenca amb ‘Golfes’, un inventari d’objectes, però també de records i vivències ria, on apareix l’Argelaguet més sensible. Aquesta mateixa voluntat d’escriure des de l’experiència es combina amb una especial cura per la llengua, fet que es fa molt evident en les lletres de tot el treball. «No és ni tan sols una qüestió de militància, sinó de compromís amb la nostra llengua», assegura. Som ja ha començat a rodar en sales. En els directes, Argelaguet adapta la formació respecte als músics que van participar en l’enregistrament del disc i defensa que l’escenari té unes regles pròpies. Ho resumeix amb una comparació: «Un disc és una pel·lícula, un directe és una obra de teatre». També es mostra crític amb els artistes que simulen tocar instruments mentre sona una base pregravada: «Posar músics fent veure que toquen quan no és veritat em sembla que és enganyar el públic».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

k El Vigilant del Camp

Autocombustió

E

l Centre de Formació d’Adults de Reus ens va convidar, a l’Elena Domingo i a mi, a inaugurar el curs present tot parlant de l’Any Gaudí. Va ser una sessió simpàtica i divulgativa, però no us volia parlar d’això. La direcció va voler tenir un detall amb naltros, i ens va obsequiar amb entrades per al Teatre Fortuny. Sempre s’agraeix que et regalin cultura (també oli, vi i avellanes, que són la nostra tríada de l’obsequi institucional), però aquest regal, com allò del ‘timeo Danaos et dona ferentes’ de l’Eneida, duia un advertiment associat: «Però us haureu d’esperar que s’acabin les obres per anarhi». No sabia que el Fortuny encara estava tancat, perquè tenia entès que només havien d’arreglar unes goteres, però pel que sembla ja fa més de mig any que no s’hi pot dur a terme la programació habitual. El mateix dia a la tarda, encara corprès i divertit per l’obsequi condicional reusenc, vaig anar al Teatre Tarragona, convidat per la Festa del Romesco. Aquest equipament cultural sí que està operatiu, però en passar per davant del Metropol una mica més avall em va caure l’ànima als peus. Brut, deixat, ruïnós. Sort que l’estàtua de l’arquitecte Jujol la van posar d’esquena a la façana, perquè a l’home li agafaria un cobriment. El Metropol, joia modernista, no fa la seva funció natural de teatre públic des del 2017. I a diferència del Fortuny, no hi ha data prevista de reobertura. Hem sortit del cap de setmana amb les imatges impactants de l’incendi de l’Ajuntament de Llemotges (de la mateixa època que el Fortuny, per cert). I amb la tranquil·litat que aquí el vandalisme no ens fa ni fred ni calor perquè, al capdavall, ja ens ocupem naltros d’anar cremant el nostre patrimoni per dins. Amb negligència metòdica.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Dimarts 20 d'octubre de 2026 by Diari Més - Issuu