Dimarts 18 d'agost de 2026

dimarts, 18 d’agost de 2026

Actualitat

11

Els familiars de les víctimes dels atemptats del 17-A denuncien que se senten «sols» Opinió

Número: 5606

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Castells 4 Les quatre colles tarragonines volen oferir les seves millors cartes a les Cols per a fer una diada de Sant Magí de màxims

12 Oliver Klein. Cambrils sona bé: «La 51a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils ens deixa orgull de ciutat»

Camp de Tarragona

La DOP Tarragona s’adapta als reptes del canvi climàtic L’INCAVI avala una modificació del plec de condicions perquè la denominació d’origen ampliï les tècniques d’elaboració i doni més flexibilitat al sector 7 Tjerk van der Meulen

Sant Magí 3

Nanos per un dia Més d’una desena de famílies tarragonines van poder viure ahir en primera persona les sensacions d’un nano del Seguici Popular

Reus

Les pilones del carrer Doctor Robert entren en funcionament la setmana vinent l5

Camp de Tarragona

El pàrquing d’autocaravanes de Torredembarra es convertirà en blocs d’habitatge social l8

Tarragona

La renovació dels punts de llum genera un estalvi a la ciutat de 307.000 euros l’any

l2

2 dimarts 18 d’ agost de 2026

L’apunt

Petits projectes que s’executaran a demanda dels veïns En el que resta de mandat, també s’executaran petites intervencions sorgides de les demandes dels veïns. García de Castro explica que s’han detec· tat punts amb mancances d’il· luminació i actuar-hi amb mesu· res concretes, com la renovació integral de les lluminàries de la plaça d’Anselm Clavé, reforços a la plaça d’Orleans i la plaça de Sant Fructuós o la substitució per tecnologia LED de diversos punts de Tarragona 2.

El Parc de la Ciutat és un dels espais de la ciutat on l’Ajuntament ha renovat l’enllumenat. Gerard Martí

Tarragona renova 4.031 punts de llum en tres anys i genera un estalvi de 307.000 euros anuals Espai Públic l L’Ajuntament va invertir 2,3 MEUR entre 2023 i 2025 per implementar tecnologia LED John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona ha ac· celerat durant els darrers tres anys la transformació de l’enllumenat públic de la ciutat amb la substi· tució progressiva de les antigues lluminàries per tecnologia LED. Entre 2023 i 2025, el consistori ha destinat 2.318.575 euros a diferents actuacions que han permès instal· lar o renovar 4.031 punts de llum, amb un estalvi energètic estimat de 2.198.219 kWh anuals i una reduc· ció de la despesa de 307.364 euros cada any. El balanç municipal situa en 4,88 anys el període de retorn de la inversió. Les dades dels darrers anys evi· dencien el salt que ha fet la ciutat en aquest àmbit. El 2018 Tarragona tenia 1.137 punts LED, mentre que el 2023 ja en disposava de 5.174. En

només dos anys, la xifra ha crescut fins als 8.652 el 2025, gairebé el 27% de tot l’enllumenat públic. «Amb les dades es veu clara l’aposta que hem fet des del govern. Era prioritari i encara queda molta feina a fer», ex· plica el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, que resumeix els beneficis del desplega· ment en «l’estalvi econòmic, l’estal· vi energètic i també l’estalvi d’emis· sions de CO2 a l’atmosfera». L’edil també destaca que s’han retirat lluminàries antigues i con· taminants, algunes de les quals ja ni tan sols es fabriquen. «Estem molt contents perquè es veu la feina i els números donen», afirma. El 2023 es va actuar, entre altres punts, a Ferran, les pistes esportives de Sant Salvador, el pàrquing Guillem Oliver i el carrer Orosi. Es van re· novar 553 punts, amb una inversió

de 158.736 euros i un estalvi anual de més de 324.000 kWh. El 2024 es van invertir 844.796 euros en 1.418 punts, amb actuacions al Parc de la Ciutat, la Rambla Nova, la plaça Alcalde Lloret, la plaça de la Font i diversos polígons industrials, a més de diferents equipaments i espais esportius. L’impuls de l’IDAE El 2025 va concentrar l’esforç més gran amb 1,315 milions d’euros i 2.060 nous punts LED. Les actuaci· ons van arribar al Front Marítim, la Via Augusta, Sant Pere i Sant Pau, el Parc Francolí, la Imperial Tarra· co, Sant Salvador, el Cementiri, el passeig Torroja, el passeig Rafael Casanovas i la platja de l’Arrabas· sada, entre altres punts. L’estalvi energètic total estimat d’aquestes intervencions supera els 1,25 mili·

Es reduiran les emissions de CO₂ amb un estalvi energètic de 2,2 milions de kWh El govern municipal preveu destinar-hi més d’1,5 milions d’euros addicionals fins al 2027 ons de kWh. Una part de l’esforç ha comp· tat amb finançament de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), organisme adscrit al Ministeri per a la Transició Eco· lògica i el Repte Demogràfic. L’estiu de 2024, el projecte LUX TARRACO va ser un dels 54 seleccionats de tot

l’Estat en la primera convocatòria d’ajudes per renovar l’enllumenat exterior municipal. El consistori va obtenir un préstec 1.2 milions d’eu· ros, amb un tipus d’interès del 0% i un termini de retorn de deu anys. García de Castro remarca que la renovació continuarà els prò· xims anys. L’estiu passat, Tarrago· na va ser seleccionada per segon any consecutiu per l’IDAE per a un nou projecte —anomenat Tarraco a LED— que preveu substituir 937 lluminàries a l’Eixample Nord, el centre, Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Llevant. Es calcula que perme· trà estalviar 342.964 kWh anuals i 89.424,89 euros, a més d’evitar unes 120 tones de CO2. El conjunt dels treballs estaran executats abans de finals de 2027. També es trobava en tràmit la re· novació integral de l’enllumenat de diversos carrers de Torreforta, una instal·lació de més de 40 anys. Amb un pressupost de 554.369,73 euros, l’actuació permetrà renovar llumi· nàries, suports i cablejat i estalvi· ar 45.030 kWh anuals. El projecte compta amb 239.126,12 euros del Pla ImpulsDipta 2026 de la Dipu· tació de Tarragona. A aquestes ac· tuacions se sumen altres projectes previstos, com reforços a l’avinguda dels Països Catalans i les pistes de la Móra, la renovació dels llums del carrer Colom i de la il·luminació or· namental del Camp de Mart, actua· cions a la Floresta i la instal·lació de punts de llum solars a la platja Llar· ga. En total, als 2,3 milions d’euros invertits entre 2023 i 2025 se suma· ran més d’1,5 milions en noves actu· acions repartides per tota la ciutat.

3

dimarts 18 d’agost de 2026

Tarragona viurà la vigília de Sant Magí amb l’arribada de l’aigua i una nit de revetlles Cultura l Tarragona viurà aquest dimarts un dels moments més esperats de les festes de Sant Magí amb l’arribada de l’aigua a la ciutat. Des de primera hora del matí, els portants hauran completat el tradicional camí de l’aigua des del santuari de la Brufaganya, passant per diversos municipis del territori. A les 19.15 h, la plaça de la Font donarà el tret de sortida a la Pujada cap al Portal del Carro, amb el Seguici de Sant Magí, que comptarà amb gegants, nanos, balls, grallers, timbalers, carros enramats, la Carrossa del Sant i la Banda Unió Musical de Tarragona. Un cop al Portal del Carro, l’aigua de Sant Magí entrarà a la ciutat per donar pas a la celebració de la vigília. Enguany, a més, els Gegants Moros seran especialment protagonistes, ja que celebren el seu 175è aniversari. L’arribada de l’aigua tornarà a omplir de tradició i ambient festiu els carrers del centre de Tarragona. La nit continuarà amb diverses propostes per a tots els públics. A les 21 h, la plaça del Rei acollirà la Revetlla familiar de Sant Magí, protagonitzada pels quatre elements de la festa —el Càntir, el Carro, la Síndria i la Petxina Pelegrina—, en un format pensat especialment per a les famílies. A les 23.30 h arribarà la Revetlla Il·luminada de Sant Magí, amb la companyia d’Espectacles Pa Sucat i Dj de la Llum. A la mateixa hora, la plaça de la Font serà escenari de la Revetlla de Sant Magí, amb les actuacions de Tàrraco Surfers i Las Locas del Panda. l Diari Més

Festes l Més d’una desena de famílies van poder endinsar-se de ple ahir en el Seguici tarragoní

El «repte» de ser nano per un dia i descobrir què s’amaga darrere la festa

L

a Casa de la Festa de Tarragona va acollir ahir a la tarda l’activitat «Sigues Nano per un dia», organitzada pels Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, que va permetre a més d’una desena de famílies descobrir com és donar vida a un dels elements més estimats del Seguici Popular. Pares, mares, avis, fills i nets van poder posar-se el cap i la vestimenta dels Nanos Marquesos i experimentar, encara que només fos durant uns minuts, què significa ser nano. Els més petits també van poder provar el Nano Capità Petit, amb el seu característic bastó llarg, en una tarda marcada pels riures i l’ambient familiar. A dins dels nanos, però, la visibilitat i la calor van posar a prova els participants. «No veig, mama!» o «Ajuda!» eren algunes de les expressions que se sentien entre ria- Els assistents van tenir l’oportunitat de provar els Nanos Marquesos i el Nano Capità Petit. Tjerk van der Meulen lles. Els nanos pesen uns deu quilos i, un cop a dins, la calor es fa notar. l’Òscar Vendrell, d’11 anys, que hi de tres anys, «fanàtic de tot aquest La calor «La majoria que s’ho proven ja quan va anar amb els seus germans i el folklore tarragoní». Després de pro- «Sembla molt fàcil, però surten diuen: “Ostres, fa caloreta seu avi. «Som molt fans de Santa var un nano, admetia que portar-lo no ho és», assegurava aquí dintre”», explicava el portador Tecla i ara que és Sant Magí, tenim durant tota una cercavila seria «tot un dels participants David Miralles, que destacava que ganes de viure l’experiència des de un repte». «Sembla molt fàcil, però dins», explicava. No era no ho és», assegurava. l’activitat vol «traslladar Per als portadors, però, l’esforç assegura. I és precisament aquesta la primera vegada que com és viure les festes ho provava, ja que dos compensa. Lídia Larrañaga explica connexió amb la canalla una de les des de dintre d’una de anys enrere ho havia fet que portar un nano permet viure parts més gratificants de l’experiles entitats, del seguici». amb els Nanos Nous. moments molt especials, sobretot ència: «És molt bonic». Activitats L’experiència també perTambé hi va participar amb els infants que esperen a pri- com aquesta permeten apropar la metia apropar-se a les Júlio César Zuaznabar, mera fila per rebre una salutació. cultura popular a la ciutadania, desfigures, tocar-les i descoresident a Tarragona «Tot i el cansament, tot i la calor, cobrir què s’amaga darrere de les fibrir què s’amaga darrere des de fa onze anys, que jo al final sempre acabo el seguici gures i, potser, despertar en algunes la festa. va acompanyar la supercontenta d’haver-hi partici- persones les ganes de convertir-se Entre els partiseva dona i el seu fill pat i de fer contents els més petits», algun dia en portadors. cipants hi havia John Bugarin

4

dimarts 18 d’ agost de 2026

Castells l La plaça de les Cols, preparada per viure aquest dimecres a les 12 h una diada de Sant Magí on Jove, Xiquets i CC SPiSP volen estrenar castells i els Xiquets del Serrallo completar la clàssica de vuit

Les colles de Tarragona van a màxims

D’esquerra a dreta: 2d9fm de la Colla Jove a Vilanova, 4d9f dels Xiquets a Vila-seca, 4d8a de Sant Pere i Sant Pau per Sant Roc i 3d8 dels serrallencs per la Mare de Déu del Carme. Jove / Xiquets / CC SPiSP / Xiquets del Serrallo

N

o és un dia qualsevol per nyats d’un bàsic de nou. Els objeca les colles de la ciutat tius semblen clars i la colla arriba de Tarragona. Per la ce- amb garanties de completar la seva lebració, per l’escenari i millor actuació de l’any. El 2de9 pel moment de la temporada. Sant amb folre i manilles ja l’han descarMagí és festa major i això represen- regat tres vegades aquesta tempota ensenyar les millors cartes que rada per Sant Joan, el Quadre a Tortens fins el moment i fer-ne de no- redembarra i Les Neus a Vilanova i ves; la plaça de les Cols és un indret la Geltrú i les dues últimes vegades, únic on les quatre colles han viscut fins i tot, ha estat el castell de sortimoments molt especials i on s’ha da. El repte repte, sense dubte, és el escrit part de la història del món 5de9 amb folre. Les últimes proves casteller i superar la primera quin- han anat molt bé, però no descarrezena d’agost és aproximar-se a les guen aquest castell des de Santa Tedates clau del calenresa de 2023. Postedari amb el Concurs riorment van fer un de Castells a l’horitzó intent per Sant Magi més proper. Per tot 2024 i el van carregar plegat, aquest dimeal Primer Diumenge cres (12h) s’espera una i el Concurs del madiada castellera de teix any. La tempomàxims a Tarragona. rada passada no el Qui presenta un van portar a plaça i cartell amb castells hauran de jugar tammés grans és la Jove, bé amb aquest factor que vol fer dos gammental. El 3de9 amb ma extra acompafolre i el pilar de 7 Carles Cortés

folrat completarien la seva actuació. Queda descartat el pilar de 8 després de la gesta de la temporada passada on es va mostrar la complexitat de fer aquest castell a la plaça de les Cols. Els Xiquets de Tarragona tenen ganes de més, d’ensenyar nous castells, però depenen de les últimes proves a assaig. Fins el moment el seu sostre està en el 4de9 amb folre descarregat a Altafulla i Vila-seca, que tornaran a portar aquest dimecres, igual que el 7de8, que està consolidat i saben que és una autèntica garantia. A partir d’aquí les opcions d’estrena serien el 3de9 amb folre o el 5de8, que es resisteixen des de l’any 2024. El primer el van descarregar per última vegada per Sant Magí de fa dos anys i després el van carregar a la diada del Primer Diumenge. L’última vegada que el van intentar el van haver de desmuntar al Concurs 2024. El 5de8 completat també es remunta a Sant Magí 2024. Des d’aleshores només han

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

Ordre d’actuació X. Serrallo obrirà les rondes per davant de Xiquets, Jove i SPiSP fet dos intents desmuntats per Tots Sants de fa dos anys. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau està en un moment dolç, ja que les dues últimes diades als Pallaresos i Cos del Bou han estat les millors del seu historial gràcies al 4de8 amb l’agulla descarregat a les dues places. Són els dos primers que han fet mai i per Sant Magí es podria convertir en el castell de sortida. Si aquest és un repte majúscul, a la segona ronda podria arribar l’estrena de la temporada amb el 5de8. Les tres vegades que l’han portat a plaça l’han descarregat: Concurs 2024, Sant Magí 2025 i Santa Tecla 2025. Ara tenen ganes de fer el pòquer amb dels seus castells límit. El 3de8 i el pilar de 6 tancarien la seva actuació. El pilar de 7

amb folre carregat dissabte passat per Sant Roc estaria descartat després de l’ensurt que van patir amb aquesta estructura a la plaça de les Cols l’any 2018. Finalment els Xiquets del Serrallo arriben amb la clara missió de descarregar els seus tres millors castells de l’any que, de fet, són els tres millors del seu historial. Caldrà veure en quin ordre els ensenyen però els objectius són el 3de8, completat per la Mare de Deu del Carme i carregat fa uns dies a Gràcia; el 4de8 que van descarregar per primera vegada per Sant Pere i van repetir pel Carme i a la festa major de la Riera de Gaià i el 2de7, que ha passat de ser la seva bèstia negra a convertir-se en el millor castell enguany: set descarregats. Cal tenir en compte que els serrallencs mai han descarregat un castell de vuit a la plaça de les Cols i si fan aquesta clàssica de vuit tornaran a segellar la millor actuació de la seva trajectòria.

5 dimarts 18 d’ agost de 2026

Les pilones del carrer Doctor Robert entraran en funcionament el 24 d’agost Mobilitat l Només els vehicles autoritzats podran accedir-hi entre les 11 i les 2 h, mentre que la resta es desviarà a la riera Miró Sergi Peralta Moreno Les pilones automàtiques del carrer del Doctor Robert ja tenen data d’entrada en funcionament. Serà el 24 d’agost que l’accés del trànsit rodat quedarà restringit entre les 11 i les 2 hores. L’activació del sistema s’ha endarrerit un mes més del previst per problemes amb el proveïment del material. D’aquesta manera, l’artèria deixarà de ser emprada com una connexió directa entre l’entorn del Pallol i la plaça de la Llibertat, el seu ús principal en l’actualitat. En conseqüència, els conductors hauran d’adaptar la ruta i enfilar alternatives com la riera de Miró —des de la plaça de Catalunya s’hi pot arribar, travessant part del carrer del Roser— o la corona exterior de l’avinguda de Marià Fortuny. Durant els primers dies, la Guàrdia Urbana desplegarà un dispositiu de reforç per informar la ciutadania i resoldre dubtes i possibles incidències. A banda de l’entrada al carrer del Doctor Robert a través de la plaça de Catalunya, el sistema de mobilitat regulat amb pilones intel·ligents s’ha ampliat amb nous punts al carreró de la Puríssima Sang, en les cruïlles amb la plaça de la Puríssima Sang i el carrer del Roser, i al carrer de Sant Pere Apòstol, tocant el raval de Sant Pere.

res, el pas serà lliure per a la totalitat dels usuaris de la via pública. En aquests moments, l’Ajuntament de Reus ja ha tramitat més de mil autoritzacions de circulació per al veïnat de la zona. La sol·licitud del permís es completa presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (plaça del Mercadal, 1) o via telemàtica, a través de la Seu Electrònica.

Plànol del sistema de mobilitat regulat amb pilones intel·ligents de Reus. Ajuntament de Reus

Molts cotxes passen per Doctor Robert per anar entre les places Catalunya i Llibertat Entre les 11 i les 2 hores, només tindran potestat per accedir a l’àrea

limitada els vehicles autoritzats. Lectors de matrícula abaixaran les pilones en verificar la correcta inscripció. Tindran permís les persones empadronades en l’àmbit, els mitjans de transport de serveis públics, d’emergències i sanitaris i els taxis. També podran sol·licitar-ne els propietaris o llogaters d’un pàr-

quing a la zona, els familiars de residents d’edat avançada (a partir de 70 anys) i els clients d’hotels o allotjaments turístics de l’entorn, a més dels vehicles vinculats a una activitat econòmica dintre del perímetre. Finalment, supòsits puntuals, com obres o activitats, permetran demanar l’entrada. Entre les 2 i les 11 ho-

Entorn congestionat L’actuació respon a la necessitat de millorar la seguretat dels vianants, en un entorn amb voreres molt estretes, i descongestionar el trànsit. Un estudi elaborat l’any passat determinava que pel carrer del Doctor Robert passen més de 10.400 vehicles cada dia, amb pics d’intensitat que arriben als 800 per hora. El raval de Sant Pere (7.331 per dia) i la plaça de la Puríssima Sang (4.210) també registraven un volum elevat. A més, l’anàlisi va concloure que la majoria dels conductors utilitzava aquesta ruta per anar a la plaça de la Llibertat i evitar circular per l’anell exterior de la ciutat. A banda de les pilones automàtiques, s’implementen mesures addicionals com millores en la senyalització horitzontal i vertical o el ja aplicat canvi de sentit d’un tram del carrer del Roser, entre la plaça de Catalunya i la riera de Miró.

L’enderroc de la nau de l’avinguda del Carrilet estarà condicionat per la retirada del fibrociment Urbanisme l L'Ajuntament de Reus ha tret a licitació l'encàrrec per enderrocar la nau situada a l'avinguda del Carrilet, 16, on, en l'anterior mandat, va plantejar-se l'opció de traslladar el mercat del barri. La intenció és aprofitar el solar resultant per construir-hi habitatge assequible —una quarantena de pisos— i, amb aquest objectiu, oferir els terrenys a la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla 50.000. A més, tal

com va avançar l'alcaldessa, Sandra Guaita, a Diari Més, els baixos s’aprofitarien per a equipaments municipals. Les obres de demolició s’allargaran uns 2 mesos i costaran, com a màxim, 400.495,79 euros. Això no obstant, els treballs tindran la complexitat addicional que caldrà retirar les plaques de fibrociment presents en la construcció. Per això, s’haurà d’elaborar un Pla de Treball amb Amiant que haurà

de ser autoritzat expressament pel Govern català abans de l’inici de qualsevol actuació de desmuntatge. La intervenció serà finançada, en un 40%, pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En paral·lel, el consistori tramita l’enderroc dels immobles situats al carrer de Balmes, 30, 32 i 34, que deixaran pas a una nova zona de jocs infantils i permetran perllongar l’avinguda del Carrilet. l Diari Més

Fotografia d’arxiu de la nau de l’avinguda del Carrilet, 16. Ajuntament de Reus

6 dimarts 18 d’ agost de 2026

A l’esquerra, sortida de tropes republicanes des de la plaça Prim a l’inici de la guerra. A la dreta, grups d’aviadors republicans al camp d’aviació de Reus. CIMIR/Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus/Martra Nolla, Antoni/Autor desconegut

Miquel Llaberia

L

a història d’Espanya ha estat marcada durant una llarga època per constants insurreccions i cops d’estat. Recentment, s’han celebrat els 90 anys del moment en què es va decidir encendre la metxa que va acabar amb 40 anys molt foscos per a Espanya i Catalunya. Com era d’esperar, el mètode va ser amb un cop d’estat, gairebé una tradició en els darrers segles d’Espanya, però la diferència d’aquest amb els anteriors és que les forces feixistes no van aconseguir l’èxit a tota Espanya el 19 de juliol de 1936, provocant la consegüent guerra civil. A Catalunya qui va liderar la insurrecció va ser la guarnició de l’exèrcit de Barcelona, però no va triomfar. També es van alçar en armes altres guarnicions catalanes, però la de Tarragona va romandre al marge. Així i tot, tal com apunta l’historiador local reusenc, Joan Navais, la ciutat de Reus no va ser del tot alie-

l Història

Noranta anys des de l’esclat del terror i l’inici de la resistència El 19 de juliol de 1936 la insurrecció feixista es va alçar en armes, tot i que va fracassar a Catalunya

na a aquesta situació: «Hi va haver una petita temptativa d’insurrecció que no va reeixir. Si bé la ciutat era un objectiu molt secundari en els plans dels colpistes, diversos elements de dreta i extrema dreta van ordir un complot per alçar-se en armes». La temptativa insurreccional a Reus «va comptar principalment amb la cooperació del requetè i un grapat de militants d’extrema dreta que es van concentrar al quarter de la Guàrdia Civil els dies 18 i 19 de

Finalitzen les obres de la nova instal·lació solar fotovoltaica de l’Escola La Vitxeta Sostenibilitat l L'Ajuntament de Reus ha finalitzat les obres de la nova instal·lació solar fotovoltaica de la coberta de l'Escola La Vitxeta. Els treballs es van adjudicar per 74.542,62 euros (IVA inclòs) i s'han finançat amb una subvenció de la Diputació de Tarragona del Pla ImpulsDipta. La instal·lació compta

amb una potència pic de 115,20 kWp i una generació anual de 158.985 kWh/any, de forma que s'amplia la producció solar a l'escola, que ja disposava d'un primer sistema de 14,8 kWp. Així mateix, el projecte dona continuïtat al compromís de desplegar noves instal·lacions fotovoltaiques als centres educatius de la

juliol, esperant l’ordre per actuar». Així i tot, amb la inacció de la guarnició de Tarragona i la derrota de la insurrecció a Barcelona, no es va produir cap moviment. A Reus, com a la resta de Catalunya, també es va acabar configurant «un contrapoder armat obrer, tot i que a més petita escala». Un canvi de paradigma que va esdevenir un nou òrgan de govern frontpopulista que agrupava la majoria dels partits i sindicats d’esquerres,

ciutat. Funcionarà en règim d'autoconsum col·lectiu amb compensació d'excedents. El regidor de l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, subratlla que el consistori «continua amb el desplegament de noves instal·lacions solars fotovoltaiques als centres educatius de la ciutat i altres equipaments municipals». «Amb aquesta obra, Reus fa un pas més per avançar cap a un model energètic que vol ser de referència al territori i a Catalunya pel seu compromís mediambiental per l'energia neta, verda i assequible», afegeix l'edil. l Diari Més

el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA), de qui el reusenc Joan Garcia Oliver en va ser un dels seus líders. L’esclat definitiu a Reus va ser el dilluns 20 de juliol, «quan es va escampar el rumor que una columna de revoltats es dirigia a la ciutat des d’Aragó». Segons explica Navais, els militants més decidits van assaltar els locals dels partits dretans. «La troballa a la seu del partit carlí d’una llista que contenia els noms i les adreces de molts

A Reus hi va haver un moviment insurreccional que no va acabar de fer el pas militants d’esquerra va acabar d’encendre els ànims i va desfermar una onada d’escorcolls als domicilis dels carlins i els monàrquics més coneguts». Així va començar tot pels ganxets.

El jardí de la Casa Rull serà escenari del II Festivalet Jazz Reus del 10 al 13 de setembre amb cinc sessions Cultura l El jardí de la Casa Rull serà l'epicentre del segon Festivalet Jazz Reus, que tindrà lloc entre el dijous 10 i el diumenge 13 de setembre. El certamen presentarà quatre concerts i una jam session. La primera actuació, el 10 de setembre a les 19.30 hores, serà protagonitzada per Mas del Jazz Orchestra. L’endemà serà el torn

de Pau Terol Trio i Mayte Alguacil. El següent relleu l’agafaran Isa Mirallas, Rai Paz i Giuseppe Campisi. A la jornada de diumenge, hi haurà dues tongades. Al migdia, es gaudirà de la jam session i de Miguel Viejo Trio. Al vespre, Albert Cirera & Tres Tambors abaixaran el teló. Les entrades estan a la venda a masdeljazz.org. l Sergi Peralta

7 dimarts 18 d’ agost de 2026

La DOP Tarragona flexibilitza la seva normativa d’entrada de vins per «adaptar-se al mercat» Vinícola l El reglament actual canviarà per sisena vegada en 93 anys per agilitzar la producció del vi amb la «situació econòmica» del sector i el canvi climàtic en el punt de mira Adam Díaz Garriga La Denominació d’Origen Protegida (DOP) de Tarragona preveu reformar part de la seva normativa actual per flexibilitzar-la de cara a les pròximes dècades. L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) va donar el vistiplau perquè la mesura sortís a exposició pública el passat 27 de juliol. Des de la DOP tarragonina asseguren que les modificacions realitzades «estan en la fase final per oficialitzar-se» i s’espera que «siguin les definitives aviat». La intenció és oferir més alternatives als cellers interessats a formar part de l’organisme vinícola i «adaptar a la DOP a la situació i les dificultats dels pròxims anys» amb el canvi climàtic i la situació econòmica del sector com a principals reptes L’últim plec de condicions per entrar o mantenir-se a la institució vinícola va aprovar-se l’any 2005 amb motiu de la seva vinculació amb el Govern català unes quatre dècades abans. Prèviament, però, la DOP havia seguit les normatives establertes entre el 1947 i el 1959, quan es van incorporar diverses varietats de vins i productes. Aquesta representarà la sisena modificació del reglament en els seus 93 anys d’història, des que es va reconèixer la denominació d’Origen amb l’Estatut del Vi estatal l’any 1933. Des de la DOP Tarragona també insisteixen que les novetats «han d’ajudar a la indústria i donar una garantia de qualitat al consumidor». Destaquen també que l’actualització preveu «oferir més possibilitats» en els pròxims anys. En la nova normativa es mantindrà el vi Brisat, que s’havia incorporat l’any 2023 després de ser aprovat per la Unió Europea com a subtipus de la varietat blanca. També es mantenen la varietat del

Imatge del Celler Mas Bella de Valls, que forma part de la DOP Tarragona. DOP Tarragona

La capacitat de conservació de la bota i el roure augmentarà fins als 600 litres El grau alcohòlic del vi negre, blanc i rosat s’haurà de produir en un mínim de 9,5% Xarel·lo vermell i l’Escumós de qualitat anunciat el 2021 per reforçar l’oferta de la DOP. La resta de modificacions se centraran, en major part, en especificacions tècniques que esperen agilitzar la producció. Els primers canvis afectaran al seu temps d’espera per comercialitzar els escumosos. Aquesta varietat, la qual no pot vendre’s abans del primer dia de primavera de l’any

següent a la verema, també haurà de complir un període mínim de fermentació de nou mesos per sortir al mercat. És a dir, si el procés de fermentació comença l’octubre del 2026, el vi s’haurà de vendre al juliol de l’any vinent i no al març (quan comença la primavera el 2027). Respecte a l’àmbit tècnic, les descripcions organolèptiques —que fan referència a l’olfacte, la visió i el gust— seran més detallades a l’hora d’elaborar els productes. El vi blanc, a més, ampliarà el ventall dels tons groguencs i verdosos als daurats i amb una qualitat olfactiva enfocada en els gustos com la fusta, els fumats i la fruita madura. En boca, hauran de ser «sedosos» tindre «més persistència». Pel que fa als rosats, la DOP Tarragona concreta els colors entre el rosa pàl·lid i la cirera. En el cas del negre, les modificacions també defineixen que la seva

L’apunt

Quatre municipis s’incorporen a la DO Catalunya Aquest dilluns, la Denominació d’Origen de Catalunya va anunciar la incorporació de 60 nous municipis. D’entre els nous integrants, quatre provenen de la província de Tarragona. Tres d’ells, Amposta, Arbolí i Salou, ho faran de manera plena, mentre un d’ells, la Morera de Montsant, s’hi incorporarà íntegrament després d’un temps només com a integrant parcial. La DO Catalunya controla actualment el 50% de la producció de vi català embotellat amb la denominació d’Origen i l’objectiu és incorporar «bona part del territori català» en un temps.

producció es definirà en funció de l’envelliment. El més jove haurà de tindre un aspecte «fresc», mentre el de criança requerirà «notes d’envelliment» sense presentar defectes. La mistela, el moscatell o el vi ranci també incorporen, dins el reglament, definicions més exactes basades en la tonalitat, l’aroma o el nivell d’alcohol especificat en les noves condicions. Capacitat màxima Entre les indicacions, el nou document actualitza diverses condicions respecte a l’envelliment dels vins. En bota, s’estableix una nova capacitat màxima d’emmagatzematge de 600 litres, en comparació als 330 anteriors. Aquests canvis també s’aplicaran amb el vi conservat en roure. Les etiquetes de les ampolles hauran d’especificar en quina mena de recipient ha estat i quant de temps. La resta de canvis tècnics respecte a la modificació del 2023 tenen a veure amb el grau alcohòlic dels productes (vol %), que s’establirà en un mínim de 9,5 % de graduació en negres, blancs i rosats. Tarragona, al centre Un dels objectius, segons indiquen des de la denominació d’Origen, és augmentar el prestigi i dotar de més importància a la província en la comercialització dels productes. Un exemple clar d’aquesta proposta és el vi de Missa, ja que les noves condicions especifiquen que haurà de canviar la seva definició a l’hora de posar-se en venda. En el seu nom, s’inclourà la frase «vi tradicional elaborat a la Denominació d’Origen de Tarragona» i es planteja la seva classificació segons el seu contingut en sucre —de sec (4 grams per litre), fins a dolç (45 grams per litre). La normativa continuarà obligant a incorporar en totes les etiquetes dels productes «amb caràcters clars» el nom de la DOP Tarragona. També serà necessari que la paraula «Tarragona» s’escrigui amb majúscules i, com a novetat, podrà substituir-se la definició «denominació d’Origen Protegida» per «denominació d’Origen», únicament. Només queda que els canvis superin el període d’exposició pública per fer-se efectius després de rebre el vistiplau de l’INCAVI. Des de la DOP, però, no es van confirmar terminis concrets.

8 dimarts 18 d’ agost de 2026

Torredembarra cedirà el sòl del parc de caravanes per crear 34 habitatges públics Urbanisme l El consistori cercarà un nou emplaçament per a l’aparcament per tal de dotar-lo de serveis i més espai La proposta passarà per la comissió informativa i s’aprovarà a finals de setembre

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Torredembarra cedirà a la Generalitat el solar on actualment se situa el principal part de caravanes del municipi. Està previst que l’espai, situat entre el carrer del Ferrocarril i l’N-340, abasti la construcció de fins a 34 habitatges dotacionals, segons va avançar el regidor d’Urbanisme, Javier Perellón a Ona la Torre. La superfície cedida al Govern serà de més de 2.000 metres quadrats, però no representarà el recinte existent al complet. El consistori va presentar, ara fa un any, dos solars durant la primera convocatòria del pla de la Generalitat per construir habitatge públic, dels quals només aquest va acceptar-se. La previsió ara és que la proposta passi per comissió informativa durant la segona setmana de setembre i s’aprovi en la tercera. «No tenim la seguretat, però és un bon nombre d’habitatges, el Govern ho haurà de definir», explicava el regidor. El segon espai proposat, ubicat a l’avinguda Pompeu Fabra, va descartar-se a causa d’unes restes

entraran dins el pla de la Generalitat per construir 50.000 habitatges de lloguer assequible abans del 2030. Al principi d’any, el Govern ja va obrir un primer concurs públic per construir gairebé 2.000 pisos en solars municipals cedits en una vintena de pobles i ciutats. En aquesta primera promoció al nostre territori, hi ha dos terrenys a Tarragona ciutat, un a Cambrils i un a l’Arboç.

Imatge del pàrquing de caravanes del carrer del Ferrocarril de Torredembarra. Cedida

patrimonials que requerien conservació i dificultaven l’execució de la proposta. Tal com ha pogut confirmar el Diari Més, el consistori planteja dedicar la part més pròxima a la via del tren a la creació de nous es-

pais d’aparcament per no deixar la zona sense estacionament. El que més dificultat comportarà, d’acord amb Perellón, serà trobar un nou terreny adequat per a executar un aparcament de caravanes «amb tots els equipaments adequats», ja

que, en ser un recinte improvisat, l’actual no disposava de els serveis bàsics. «Durant l’any no hi ha tanta afluència, però a l’estiu és diferent. Volem un espai regulat», assegurava el regidor. Els pisos previstos pel consistori

Habitatge torrenc Entre els principals projectes d’habitatge al municipi, també s’incorporaran onze pisos d’habitatge protegit més a la zona del complex esportiu municipal. La promoció impulsada per l’empresa Metrovacesa, que preveu una inversió de 16,16 milions d’euros, impulsarà una setantena de pisos i reservarà un percentatge d’aquests construïts a lloguer assequible.

Salou celebrarà el 6 de setembre els actes de cloenda de les Nits Daurades Agenda l Les celebracions es van ajornar el 15 d’agost davant l’alerta vermella de l’INUNCAT Diari Més Salou recuperarà el diumenge 6 de setembre els principals actes de cloenda de les Nits Daurades 2026 que es van haver de suspendre el passat 15 d’agost arran de l’alerta vermella de l’INUNCAT activada per la Generalitat de Catalunya. La decisió es va prendre seguint els protocols de seguretat davant la situació meteorològica adversa i amb l’objectiu de garantir la integritat de la ciutadania, dels participants i dels nombrosos visitants que hi havia aquells dies al municipi. Un cop superat l’episodi, l’Ajuntament

ha reprogramat una de les jornades més tradicionals i multitudinàries de la Festa d’Estiu. La celebració començarà a les 20 h amb la missa solemne a l’església de Santa Maria del Mar i continuarà amb la tradicional processó de la Mare de Déu, especialment vinculada a la història marinera de Salou. Posteriorment tindrà lloc el recorregut marítim de la imatge, una de les estampes més singulars de les Nits Daurades, i la jornada culminarà amb el castell de focs artificials, que tornarà a il·luminar el litoral i servirà com a punt final simbòlic de l’edició d’enguany. L’alcalde de Salou, Pere Granados,

ha defensat que la suspensió dels actes del darrer dissabte, 15 d’agost, va ser «una decisió responsable» davant una alerta vermella i ha remarcat que, en una situació meteorològica adversa, «la vida de les persones i la seva integritat física ha d’estar per damunt de qualsevol altra consideració». Granados també ha subratllat que des del primer moment el consistori va tenir clar que, sempre que fos possible, els actes s’havien de recuperar, perquè la processó, el recorregut marítim i el castell de focs formen part de les tradicions més estimades i arrelades de la ciutat. Segons l’alcalde, la

La processó i el castell de focs posaran el punt final a l’edició d’enguany. Ajuntament de Salou

nova data permetrà «retrobar-nos amb una jornada molt especial» i posar el punt final que mereixen les Nits Daurades 2026, combinant tradició, sentiment, identitat marinera i convivència. L’Ajuntament infor-

marà pròximament, a través dels seus canals oficials, dels horaris de les celebracions, el recorregut de la processó i les indicacions de mobilitat i seguretat previstes per al diumenge 6 de setembre.

9 dimarts 18 d’ agost de 2026

La Pobla de Mafumet iniciarà dijous la remodelació de la Rambla Jaume I Urbanisme l Els treballs duraran deu mesos i completaran la connexió amb la Rambla Nova Joan Lizano

El mural de Natilles reivindica la diversitat a Montblanc. Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc planta cara a l’LGBTI-fòbia amb un mural Inclusió l L’obra de l’artista Natilles reivindica la diversitat a través de representacions d’animals i plantes Diari Més Montblanc compta des d’aquest estiu amb un mural de grans dimensions per reivindicar la diversitat i denunciar l’LGBTI-fòbia. L’obra, creada per l’artista montblanquina Natilles, representa

animals i plantes per mostrar la varietat de formes de relació i comportament a la natura. El projecte, impulsat per Orgull Espluguí, l’Ajuntament i el SAI LGBTI+ de la Conca, vol afavorir la reflexió, la visibilitat i el respecte i combatre les discriminacions socials.

La Pobla de Mafumet iniciarà aquest dijous les obres per prolongar la Rambla Jaume I i connectar-la amb la Rambla Nova, una actuació que, tal com va avançar el Diari Més, permetrà unir en un únic vial el nucli antic amb la zona propera al Complex Esportiu Municipal. Els treballs es concentraran entre els carrers Major i de Sant Joan i tindran una durada prevista de deu mesos. La primera fase, d’entre un i dos mesos, comportarà l’enderroc total de tres immobles i l’afectació parcial de dos més. Posteriorment, la urbanització s’allargarà entre set i vuit mesos. El projecte compta amb un pressupost estimat de 842.000 euros, IVA inclòs, i permetrà eliminar l’actual barrera arquitectònica entre els dos trams. La nova rambla guanyarà espai per als vianants, amb voreres de fins a sis metres i un carril de tres

El projecte, pressupostat en 842.000 euros, permetrà crear una nova plaça amb zona verda i jocs infantils, ampliar les voreres i millorar la mobilitat. Cedida

El projecte costarà 842.000 € i crearà una nova plaça amb zona verda i jocs infantils metres per al trànsit. A la intersecció amb el carrer Major s’hi crearà una plaça de dotze metres d’am-

plada amb zona verda, mobiliari de descans i jocs infantils. També es reorganitzarà l’aparcament, s’habilitaran punts per a bicicletes i s’incorporaran arbrat i il·luminació LED. L’actuació preveu reutilitzar residus de construcció als paviments. L’alcalde, Joan Maria Sardà, destaca que el projecte permetrà «cosir i cohesionar el poble».

PERE GRANADOS Alcalde de Salou

«Les Nits Daurades són l’ànima de Salou» L’alcalde salouenc fa balanç de les Nits Daurades 2026 Diari Més — Alcalde, quin balanç fa de les Nits Daurades? —El balanç és molt positiu. Les Nits Daurades són molt més que una programació d’activitats: són una expressió del que som i de com vivim Salou. Durant aquests dies, la ciutat surt al carrer, comparteix, conviu i celebra. Veure places i carrers plens de famílies, joves, gent gran, veïns i visitants gaudint plegats genera un sentiment de pertinença i d’orgull molt especial. Salou es bolca sempre amb la seva Festa d’Estiu, la sent com a pròpia i això és, sens dubte, el més important.

—Què destacaria especialment d’aquesta edició? —La resposta extraordinària de la gent. Hem tingut una participació molt elevada i un ambient magnífic en els diferents actes. Però, més enllà de les xifres, destacaria especialment el civisme i la convivència. Les Nits Daurades ens recorden que Salou és una ciutat viva, oberta i acollidora, però també una ciutat amb identitat, amb tradicions i amb una ciutadania que estima allò que és seu. Les Nits Daurades són l’ànima de Salou. —Enguany, però, a causa de l’alerta vermella de l’INUNCAT es van haver

de suspendre els actes de cloenda... —Sí, i ho vam lamentar profundament. Va ser una decisió difícil. Són moments molt esperats, però davant una alerta meteorològica d’aquesta magnitud no hi pot haver cap dubte: la vida, la seguretat i la integritat física de les persones estan per damunt de qualsevol altra consideració. En una situació d’alerta vermella cal actuar amb responsabilitat, seguint en tot moment les indicacions i els protocols establerts. Ho tornarem a fer, més endavant. Vull agrair especialment la comprensió de la ciutadania i dels visitants. —Què representen les Nits Daurades

Pere Granados, alcalde de Salou. CEDIDA

per a Salou? —Sentiment de pertinença. Són una oportunitat per retrobar-nos, compartir emocions i sentir-nos part d’una mateixa comunitat. —A qui voldria agrair la feina feta? —A moltíssima gent. Als treballadors municipals, la Policia Local, Protecció Civil, els serveis d’emergències,

les brigades, els equips tècnics, les entitats, les associacions, els artistes, les empreses col·laboradores i totes aquelles persones que treballen moltes hores, sovint sense ser visibles, perquè cada activitat pugui desenvolupar-se amb les màximes garanties. I, especialment, als salouencs i salouenques. Sense la gent, les Nits Daurades no tindrien ànima.

~ PATROCINAT ~

10 dimarts 18 d’ agost de 2026

El Nàstic, a tres moviments en el tauler per donar per tancada la plantilla Futbol l La sortida de Pau Martínez, l’arribada d’un segon porter i el sospir per Abdallah estan decidits, a falta de sorpreses La situació d’Enric Pujol encara es manté oberta i la seva sortida encara és possible

Arnau Montreal Quesada Comença el compte enrere per a l’inici de la competició. Diumenge de la setmana vinent, la pilota tornarà a rodar al Nou Estadi Costa Daurada per encetar el curs contra el Real Zaragoza i, un parell de dies més tard, l’1 de setembre a mitjanit, es tancarà el període de fitxatges. El Nàstic afronta aquestes dues dates amb la tranquil·litat de tenir la plantilla gairebé completa, però a la direcció esportiva encara li queden tres moviments al tauler per donar per tancada la plantilla, sense comptar imprevistos. A nivell d’urgència, el que primer s’ha de completar és el de la por· teria. Xisco Campos requereix la incorporació d’un nou porter per fer la competència a Gaizka Ayesa. Ara mateix, és Juanki Ferrando, ter· cer porter, qui ha acumulat minuts en els darrers amistosos per cobrir l’absència per molèsties del navar·

Si Pau Martínez surt, el Nàstic comptarà amb una fitxa sènior més a la seva disposició

El porter del Valencia Mestalla, Vincent Abril, en una imatge d’arxiu. VFC

rès. En aquest ventall d’opcions a la porteria, qui estava a la pole po· sition era Vicent Abril. El Nàstic ha esperat i molt per rebre la cessió i, cada dia que passa, sembla més llu·

nyana. Amb tot, el Valencia sembla a prop d’incorporar un porter per al primer equip en els pròxims dies, fet que podria desencallar la situa· ció.

El segon moviment, que sembla que fa dies que està sota el radar, és solucionar la situació de Pau Mar· tínez. L’extrem sap que no comp· ta des del principi de l’estiu i, en les darreres setmanes, ni tan sols entrena amb el grup. Ara mateix, Martínez ocupa una fitxa sènior, la darrera, així que ha de sortir per alliberar-la i poder mantenir oberta la possibilitat d’entrada d’algun ju· gador amb experiència en cas que fos necessari.

El tercer és completar l’arribada d’Abdallah. Més que un moviment obligat, és l’anhel de la direcció es· portiva per completar l’atac grana. El jove francès va deixar emprem· ta a can Nàstic i, poder gaudir dels seus serveis un any més, trencaria el sostre competitiu grana. La direcció esportiva l’espera, tot i que sembla difícil la tornada d’un jugador que està completant la pretemporada amb el primer equip francès. A ban· da d’Abdallah –o com a alternativa a aquest– hi ha més jugadors del Mar· sella que poden arribar cedits. A banda d’aquests tres movi· ments, pot haver-hi sorpreses. La primera i més sonada, la situació del jove central grana Enric Pujol. El de Gandesa té ofertes d’equips interessats pels seus serveis i, si ha de sortir, el pretendent haurà de passar per caixa. En segon pla que· da el fet que, Pujol, acaba contracte el 2027 i, si no renova, marxaria de franc. Si el central grana surt, un de nou haurà d’entrar.

El Reus Deportiu arrenca una temporada atípica, però amb l’ambició de sempre Hoquei l El club apunta a la WSE Cup i a una OK Lliga que no començarà fins al 31 d’octubre Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu Brasilia va tornar ahir de nou a la feina. Sobre la pis· ta del Palau d’Esports es van notar que no s’ha perdut l’ambició i la il· lusió per conquistar títols, amb els fets de la darrera temporada com la millor gasolina. Serà el desè any de Jordi Garcia a la banqueta i el bloc es manté en creixement amb l’úni· ca incorporació de Roc Pujadas. La temporada, però, és atípica. A causa del Mundial programat a l’octubre al Paraguai, l’OK Lliga no comença· rà fins al 31 d’octubre amb el derbi contra el Calafell. A més, enguany

els reusencs canvien la Champions per la WS Europe Cup, abans ano· menada CERS. «Aquest any serà una carrera d’esprint. Quan comenci la lliga serà un ritme molt ràpid i frenètic i hem d’estar ben preparats física· ment, mentalment i tàcticament», va destacar el tècnic Jordi Garcia. Els efectes secundaris del calendari queden clars. L’OK Lliga comença el 31 d’octubre i premerà l’accelerador per recuperar el temps perdut, el que significa moltes setmanes de doble partit amb la interferència dels partits de la WS Europe Cup al mig. Aquest nou títol europeu està

en el punt de mira dels roig-i-ne· gres. No hi ha lliguetes, si no són eli· minatòries a superar i, la primera, serà contra l’AD Sanjoanense por· tuguès, al novembre. Garcia mostra ambició, però també prudència: «En els últims 15 anys el Reus ha jugat 4 vegades aquesta competició i no hem guanyat cap. Per tant, vol dir que no serà fàcil». El tècnic roig-i-negre no va dub· tar a posar sobre la taula els objec· tius de la temporada: «Quedar entre els quatre primers i classificar-nos per a la Champions», va sentenciar. Per sobreentès queda la lluita per aixecar un dels tres títols en joc —

Els jugadors del Reus Deportiu, ahir, en el primer entrenament. Tjerk Van der Meulen

Europa, Copa i Lliga—, una exigèn· cia que va implícita amb el pes de l’escut del Reus. Roc Pujadas és l’única incorpo· ració d’un projecte en creixement. Ara, és feina de Jordi Garcia tornar

a ajuntar totes les peces. La pretem· porada serà llarga i el club partici· parà en diferents tornejos amisto· sos, a banda de la lliga catalana, per estar a to el 31 d’octubre. Nova tem· porada, però la mateixa ambició.

11 dimarts 18 d’ agost de 2026

Barcelona commemora el novè aniversari del 17-A Homenatge l Familiars i víctimes reclamen més suport institucional Agències

La platja del Trampolín de Ceuta, convertida en un assentament de migrants. EFE

El govern central desplega 1.500 noves places per atendre migrants a Ceuta Acollida l El president de Ceuta, Juan Vivas, denuncia la «passivitat» del govern i anuncia que acudirà a la Justícia Agències El govern espanyol va anunciar ahir dilluns la posada en marxa de quatre dispositius temporals d’atenció humanitària a Ceuta amb 1.500 noves places per a migrants, davant la pressió que viu la ciutat autònoma després de l’entrada massiva de finals de juliol. La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va explicar que els espais s’habilitaran a l’aparcament d’embossament de la Loma del Colmenar, a les instal· lacions de l’Hípica, a l’antic camp de futbol de la caserna de Cavalleria i a l’espai del Guano. Saiz va defensar la col·laboració entre administracions per recuperar la normalitat i va assegurar que l’executiu no ha deixat de treballar per donar resposta a la crisi. Segons les xifres oficials del govern, unes

72.000 persones hi van entrar irregularment els dies 30 i 31 de juliol. El president de Ceuta, Juan Vivas, va tornar a carregar contra l’executiu per la seva «passivitat» i va anunciar que demanarà reunir-se amb els màxims responsables del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional per traslladar-los que la ciutat «està en perill». Vivas considera que la situació continua lluny de la normalitat i reclama més informació sobre quantes persones romanen encara a Ceuta i quants expedients de devolució o expulsió s’han iniciat. El dirigent ceutí denuncia una «falta de resposta adequada» davant una crisi que, segons sosté, afecta la integritat territorial i la seguretat de la ciutat. La visita de Saiz i l’anunci de les noves places arriben enmig de les discrepàncies entre els governs central i ceutí sobre la gestió.

Barcelona va recordar aquest dilluns les víctimes dels atemptats del 17-A, nou anys després dels atacs de Barcelona i Cambrils. L’acte institucional es va celebrar enguany a la plaça Sant Jaume, en lloc de la Rambla, que es troba en plena fase d’obres. Institucions, cossos de seguretat i emergències, familiars i associacions de víctimes van guardar un minut de silenci en memòria de les víctimes. L’homenatge, presidit per l’alcalde Jaume Collboni, va comptar també amb la presència de la consellera d’Interior, Núria Parlon; el president del Parlament, Josep Rull, i el delegat del govern es- Familiars de víctimes del 17-A durant el minut de silenci a la plaça Sant Jaume. ACN panyol a Catalunya, Carlos Prieto. A Robert Manrique, víctima de diferència d’altres anys, no es va fer Les víctimes l’atemptat d’Hipercor i antic asl’habitual ofrena floral. insisteixen que l’ajuda sessor de la desapareguda Unitat Durant la commemoració es va ha d’anar més enllà de d’Atenció i Valoració d’Afectats pel interpretar Compta amb mi, de les indemnitzacions Terrorisme, va subratllar la imTxarango, a càrrec de Jofre Bardaportància del suport institucional gí i Ana Fernández, i l’actriu Marta més enllà de les indemnitzacions Bayarri va recitar el poema Parlem de tu, de Miquel Martí i Pol. Més en- necessitat de conèixer tota la veritat econòmiques que s’han emès. Manllà del record institucional, la jorna- sobre els atemptats. Va qüestionar rique va defensar que l’administrada va tornar a posar el focus en les que encara hi hagi documentació ció ha de mantenir un seguiment reclamacions de les víctimes i els del CNI classificada i va reclamar posterior i assistir les víctimes i els seus familiars. Javier Martínez, pare saber per què aquests papers con- familiars a llarg termini. En aquest del Xavi, el nen de tres anys que va tinuen sense fer-se públics. El pare sentit, va advertir que «alguna cosa morir a l’atemptat de la Rambla, va del Xavi espera que al setembre pu- està fallant» si encara hi ha afectats denunciar que nou anys després gui conèixer les conclusions de la que no reben seguiment. Ho va dir continuen sentint-se «sols» i sense comissió d’investigació del Congrés en referència a una informació d’El prou suport. Segons va explicar, cal dels Diputats i va reiterar que con- Periódico segons la qual 136 perjuque les administracions preguntin tinuarà preguntant fins a obtenir dicats no haurien rebut compensadirectament a les víctimes què ne- respostes. També va recordar que ció per danys personals o responcessiten i mantinguin un acompa- el seu fill tindria ara dotze anys i sabilitat civil, una dada que reforça va admetre que el pas del temps no la demanda d’un acompanyament nyament sostingut. més estable i efectiu. Martínez també va insistir en la alleuja el dolor.

Trump amenaça de bombardejar Oman si s’interposa en els plans dels EUA Ormuz l El president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar ahir amb bombardejar Oman si el país «s’interposa» en els plans de Washington sobre l’estret d’Ormuz, en un moment de màxima tensió per la proximitat del venciment de l’alto el foc amb l’Iran. Les declaracions arriben mentre Oman i l’Iran ultimen un acord per gestionar el

trànsit marítim en aquest pas estratègic, gairebé bloquejat des de fa mig any. Teheran assegura que hi ha un principi d’entesa amb Mascat sobre les rutes de navegació i que les dues parts treballen per tancar un paquet més ampli amb una declaració conjunta. Trump va insistir que la seva principal prioritat a la regió és impedir que l’Iran aconseguei-

xi una arma nuclear. El president nord-americà també va afirmar que els Estats Units han guanyat la guerra, que el bloqueig dels ports iranians augmenta la pressió sobre Teheran i que no té pressa per posar fi a un conflicte que s’acosta als sis mesos. A més, va reclamar a l’Iran que es rendeixi. L’alto el foc suma ja 60 dies de vigència. l Agències

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Felicitats de part de la teva família que sempre hi és…

Moltes felicitats en el dia del teu sant.

12 dimarts 18 d’ agost de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

Cambrils sona bé

L

a 51a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils ens deixa una sensació que va molt més enllà de les xifres. Ens deixa orgull de ciutat. Orgull per haver tornat a situar Cambrils en el mapa cultural del país, per haver ofert una programació diversa i de qualitat i, sobretot, per haver aconseguit que durant aquests dies la música formés part de la vida de la nostra ciutat. Prop de 20.000 espectadors han participat en aquesta edició i han convertit Cambrils en un gran punt de trobada al voltant de la música. Catorze concerts, catorze propostes diferenciades i una voluntat única: demostrar que un festival amb més de mig segle d’història pot mantenir intacta la seva essència i, al mateix temps, continuar evolucionant, obrintse a nous públics i incorporant noves sensibilitats musicals. Aquesta diversitat ha estat, precisament, una de les grans fortaleses de la 51a edició. Hem pogut viatjar des de la música clàssica de La Grande Chapelle fins a la música més actual de Siloé, passant pel jazz, el gòspel i altres estils i propostes artístiques. Generacions diferents, sensibilitats diferents i maneres molt diverses d’entendre i viure la música han trobat el seu espai a Cambrils. També hem tingut l’oportunitat de gaudir d’actuacions especialment significatives, com la de Joan Dausà, amb l’únic concert que haurà ofert al territori. Una mostra més de la capacitat del Festival per generar atractiu, singularitat i projecció més enllà del nostre municipi. Perquè un festival com aquest no és només música. És també ciutat, activitat econòmica, restauració, comerç, turisme, promoció i imatge exterior. Durant dues setmanes Cambrils ha aparegut, ha destacat i, sobretot, ha emocionat. Milers de persones ens han visitat per primera vegada o han redescobert la ciutat a través d’aquesta oferta de lleure de qualitat. En aquest sentit, la consolidació de nous escenaris és també una magnífica notícia. Espais tan singulars com el Parc Samà o el Club Nàutic han demostrat que poden aportar personalitat i noves experiències al Festival. Són propostes que funcionen, que vinculen la música amb espais emblemàtics del nostre entorn i que obren un camí que val la pena mantenir i potenciar. Arribar a 51 edicions és un privilegi, però també una responsabilitat. Significa disposar d’un patrimoni cultural construït durant dècades que hem de preservar i, alhora, tenir l’ambició de continuar fent-lo créixer. El Festival Internacional de Música forma part de la història contemporània de Cambrils i ha de continuar sent una de les nostres grans cartes de presentació. Cambrils és gastronomia, és mar, és paisatge, és qualitat de vida i és una destinació turística de referència. Però Cambrils també és cultura per a tothom. I aquesta 51a edició ens ho ha tornat a demostrar. Hem viscut catorze concerts i els hem compartit amb més de 20.000 espectadors. Però, sobretot, durant aquests dies hem compartit emocions. I quan una ciutat és capaç de generar emocions, deixa de ser només un lloc que es visita per convertir-se en un lloc que es recorda. Aquest és el Cambrils que continuarem projectant: una ciutat oberta, viva, acollidora i orgullosa de la seva cultura. En definitiva, Cambrils sona bé.

Oliver Klein Bosquet Alcalde de Cambrils

El dol de les víctimes

E

l 17 d’agost del 2017 Catalunya va viure un dels episodis més difícils de la seva història. Els atemptats terroristes de les Rambles de Barcelona i de Cambrils encara romanen en el record de tothom. Ahir, Barcelona va acollir l’acte d’homenatge a les víctimes d’aquell fatídic episodi i avui ho farà el municipi del Baix Camp. Durant les intervencions a la Ciutat Comtal, Javier Martínez, pare del petit Xavi, va assenyalar que els familiars estan «sols». Es tracta d’una reivindicació malauradament massa habitual per part dels familiars i amics de les víctimes de la xacra del terrorisme. A més, en

aquest cas, encara hi ha massa preguntes en l’aire, la majoria relacionades amb els papers del CNI classificats a Madrid. «Jo he perdut un fill de tres anys, vull saber la veritat i ho estaré preguntant fins que em mori», va etzibar Martínez. En una societat avançada i civilitzada com la nostra, l’acompanyament a les víctimes del terrorisme hauria de ser innegociable. Mai no serà suficient l’atenció i, sobretot, la informació per tal que totes aquestes persones puguin fer el dol en pau. Ja han passat nou anys, però no serà fins que tinguin totes les respostes que podran començar a tancar una ferida massa profunda.

k Tribuna k

No confundamos a nadie: necesitamos construir más viviendas

S

i mañana una administración anunciara un plan para construir 1.000.000 de viviendas protegidas, muchos ciudadanos pensarían que el problema empieza a resolverse. Sin embargo, lo difícil no es anunciarlas; lo difícil es conseguir que lleguen a construirse. España no tiene solo un problema de acceso a la vivienda. Tiene también un problema de producción. El Banco de España estima un déficit de 500.000 a 700.000 viviendas. Cada año se crean unos 200.000 nuevos hogares, pero apenas se construyen entre 90.000 y 120.000 viviendas. Mientras siga esa diferencia, la escasez presionará los precios y dificultará el acceso, sobre todo a jóvenes y familias. Por eso, el debate no debería identificar construcción con negocio o especulación. La cuestión es sencilla: hacen falta nuevas viviendas para atender las necesidades actuales y futuras. Y para lograrlo es necesario facilitar que se construyan. En ciudades como Tarragona, el precio real de la vivienda nueva apenas supera al de hace veinte años y el suelo, en muchos casos, vale menos que durante el gran ciclo inmobiliario. Si la vivienda es una necesidad social básica, ¿por qué hoy se construye tan poco? No hay un único responsable. Muchos factores la frenan y encarecen. Conviene distinguir entre la vivienda protegida pública y la impulsada por empresas privadas. La promoción pública casi desapareció hace años, no porque haya dejado de ser necesaria, sino porque exige mucha inversión y plazos muy largos. Desde la compra del suelo hasta la entrega de las llaves pueden pasar cinco o seis años, más que una legislatura. Eso desincentiva proyectos cuyos frutos quizá recoja otro gobierno. La promoción privada de vivien-

redactado, disponga de licencia y haya vendido cerca del 70 % de las viviendas Urbano Rifaterra antes de recibir financiación. Muchas Membre de la Junta de govern de la promociones viables no llegan a coCambra de la Propietat Urbana de menzar. Tarragona Mientras tanto, muchos jóvenes pueden pagar una cuota hipotecaria da protegida también se ha reducido similar al alquiler, pero no consiguen por una razón evidente: nadie puede ahorrar el 20 % del precio que normalconstruir un producto cuyo coste sea mente no financian los bancos, además superior al precio máximo al que la de impuestos y gastos. A todo ello se añaden la inseguridad normativa permite venderlo. Cuando las cuentas no salen, las promociones jurídica por los cambios normativos y una fiscalidad que acaba incorporánno se hacen. También han subido mucho los cos- dose al precio final. ¿Qué podría hates de construcción. cerse? Reducir de Hace veinte años era habitual construir Mientras tanto, muchos verdad los plazos de jóvenes pueden pagar las licencias, facilipor unos 600 euros una cuota hipotecaria tar la financiación a por metro cuadrado. Hoy muchas promo- similar al alquiler, pero promotores y jóveno consiguen ahorrar nes compradores, ciones superan los el 20% del precio que ofrecer estabilidad 1.600 euros. El encanormalmente no normativa, revisar recimiento de matefinancian los bancos, exigencias técnicas riales, energía, mano de obra, financiación además de impuestos y desproporcionadas y gastos estudiar reducciones y exigencias técnicas fiscales que lleguen y ambientales explica al comprador final. buena parte de esa diferencia. También podría adjudicarse la viviQueremos edificios más seguros, eficientes y sostenibles. Pero también enda protegida al inicio de la promodebemos preguntarnos si existe un ción, no al acabar las obras. Las familias equilibrio razonable entre el beneficio sabrían desde el inicio que aquella vivide esas exigencias y el coste que gene- enda será suya y el Gobierno ganaría ran. Aspirar a la excelencia es positivo; crédito sin esperar años. La vivienda no entiende de derecimpedir que una familia pueda acceder has ni de izquierdas. Necesita planifia una vivienda no lo es. Otro gran problema es la lentitud cación, suelo, financiación, seguridad administrativa. Hace dos décadas una jurídica, gestión ágil, voluntad política licencia podía obtenerse en tres o cua- y acuerdos. Podemos seguir buscando culpables. tro meses. Hoy, en muchos municipios, esperar un año es habitual. Durante ese O asumir que, si queremos garantitiempo se pagan intereses, impuestos, zar vivienda para hoy y para mañana, honorarios y seguros sin poder iniciar debemos volver a construir. No nos engañemos: hacen falta más las obras. El tiempo cuesta. La financiación tampoco ayuda. viviendas hoy, mañana y para el futuro Hoy es habitual exigir que el promotor de todos, sin dejar a nadie atrás, desde sea dueño del suelo, tenga el proyecto ahora.

13 dimarts 18 d’ agost de 2026

k As I Please k

L’eclipsi i el tren: dues cares d’una mateixa desconnexió Hem passat de voler inaugurar el futur a inaugurar fenòmens astronòmics

A

quests dies, a Tarragona, milers de persones han descobert una cosa que nosaltres coneixem des de fa massa temps: què vol dir esperar un tren que no arriba, perdre hores sense explicacions convincents i descobrir que la distància entre un país modern i un país que simplement s’hi considera pot cabre sencera en una andana. Moltes d’aquestes persones havien vingut a gaudir del nostre mar, de la gastronomia, del paisatge, de l’hospitalitat i del patrimoni. Durant unes hores, però, també han pogut experimentar allò que al Sud patim massa sovint: la sensació amarga de ser ciutadans de segona dins d’un territori que, paradoxalment, disposa d’alguns dels actius més importants per construir el futur del país. Aviat farà vint anys que he fet de Tarragona la meva pàtria. Encara recordo aquella primera sensació: la d’arribar a una terra que bullia. La Torre dels Escipions em donava la benvinguda i tornar a sentir-me part del Mediterrani em va donar pau i un nou sentit a la vida. Però no era només el sol. Hi havia una ambició que semblava formar part de l’aire: construir, crear, experimentar, voler ser capdavanters . Avui, des de la meva triple mirada constituïda per la siciliana de naixement, la catalana d’elecció i l’europea per voluntat, veig massa sovint aquella imatge convertida en un fotograma frustrat: gent esperant un tren que no arriba; responsables polítics celebrant fenòmens astronòmics en lloc de construir vies; i un país que corre el risc d’haver deixat de liderar per conformar-se simplement a existir. Hem passat de voler inaugurar el futur a inaugurar eclipsis. I aquest és, precisament, el problema. El Sud de Catalunya no és una postal ni un destí estacional. Tampoc ho són els territoris de Ponent. Són infraestructures territorials pendents d’activar. Aquí es podrien generar noves oportunitats, habitatge, indústria, coneixement i activitat econòmica. Aquí es podrien construir pols que descarreguessin part de la pressió sobre Barcelona i contribuïssin a una Catalunya més equilibrada. Però per fer-ho cal connectar el territori. I no parlo de decoració institucional. Parlo de trens que funcionin, d’aeroports connectats, de carreteres dignes i d’una planificació que entengui que les infraestructures no serveixen només per moure persones: serveixen per construir geografia econòmica i paisatges d’humanitat retrobades. Aquest canvi de mirada és fonamental. Catalunya ha pensat durant massa temps el territori com a una capital i les seves perifèries, quan hauria de començar a pensar-lo com una xarxa. Però la desconnexió no és només física. També existeixen les infraestructures del pensament. El Sud de Catalunya concentra un dels grans pols químics i industrials del Sud d’Europa. Al seu voltant hi ha centres de recerca, universitats, hospitals, empreses tecnològi-

la possibilitat de contribuir més i millor. El Sud pot ser una sortida natural d’una metròpoli saturada, però també un dels laboratoris industrials, energètics, agrícoles, turístics i científics més interessants del Mediterrani. El turisme ha construït aquí una econoSebastiano Alba mia de serveis que genera ocupació, activitat Consultor mediambiental i BD de i una certa estabilitat social gràcies a milers de Limonium @smartmaking treballadors i centenars d’empreses (grans, mitjanes, petites i petitíssimes) que han inques, activitat portuària i capacitat científica. crementat la qualitat de les seves propostes. No hem de començar de zero. ICIQ, URV, La pagesia d’excel·lència, mentrestant, està sector químic, empreses farmacèutiques, fent autèntics miracles en molts territoris, Port, centres tecnològics, hospitals. Tot això transformant productes, paisatge i coneixeja existeix. ment en rendes més sostenibles. I municipis El problema és que massa sovint aquests com Mont-roig experimenten amb projectes actius apareixen desconnectats dins del relat d’agricultura innovadora i d’alt valor afegit. del país, com si fossin Al mateix territori excepcions territorials tenim indústria químiPerquè el Sud de i no peces d’un mateix ca, coneixement, Port, Catalunya no és un ecosistema productiu problema: és part de la agricultura, turisme i que aporta una part espatrimoni. No ens falta solució, un espai on es sencial del nostre benpot construir part de la matèria primera. Ens falestar. ta composició. indústria del futur Massa sovint els No es tracta de tornar debats energètics, inals anys noranta. Aquedustrials o territorials acaben segrestats per lla Catalunya ja no existeix. Tampoc aquella lobbies del “no”, capaços de bloquejar amb Europa ni aquell món, sinó de recuperar una molta més rapidesa que la nostra capacitat actitud: ambició, confiança, capacitat d’excol·lectiva de construir alternatives i combi- perimentar i voluntat d’arriscar. I sobretot de nacions intel·ligents, posant totes les eines recobrar una idea que sembla haver-se anat sobre la taula i decidint amb criteri tècnic, perdent: que l’Administració existeix per fer econòmic, social i territorial, no amb dogmes possibles les coses, no únicament per impedir ni amb ocurrències electorals o partidistes. que alguna cosa pugui sortir malament. Perquè mobilitat, energia, indústria i terriI això avui passa, inevitablement, per mirar tori són massa importants per deixar-los en cap al Sud. mans de relats que mai no s’obliguen a resPerquè el Sud de Catalunya no és un propondre la pregunta essencial: si diem que no, blema: és part de la solució, un espai on es quina és l’alternativa? pot construir part de la indústria del futur. On La lliçó del caos dels dies de l’eclipsi és, per es pot descongestionar la metròpoli. On es tant, senzilla: ara que ho heu viscut, ens po- poden connectar coneixement, activitat prodreu escoltar? ductiva, agricultura, turisme i qualitat de vida. Hi ha una línia fina entre la frustració i la Hem inaugurat eclipsis perquè sembla que ràbia. I quan una societat acumula frustració ens costa inaugurar futur. sense trobar-hi sortida, la ràbia es transforma Hem vist trens que no arriben perquè duprimer en cinisme i després en resignació. rant massa temps no hem sabut planificar. Ho sé perquè ho he vist a Sicília: dècades Hem escoltat massa discursos perquè la de promeses incomplertes poden aconseguir política ha anat perdent la capacitat de pensar una cosa molt pitjor que una protesta: poden més enllà del mandat següent. persuadir la gent a pensar que ja no val la pena Però el caos i la frustració no haurien de esperar res. I la resignació és la mort de qual- quedar convertits en una anècdota d’agost ni sevol projecte col·lectiu. en una protesta condemnada a l’oblit perquè Per això aquests dies vaig pensar que haví- continua sent llegida des del passat i no des em perdut una oportunitat. del futur: poden representar un punt d’infleAlguns van passar, en menys de vint-i-qua- xió. tre hores, de fer triples salts mortals per lloar Potser ha arribat el moment de deixar d’esla Generalitat a criticar Renfe i Adif. Però podí- perar eternament que les Administracions em haver anat molt més enllà. resolguin els nostres problemes i començar a Podíem haver dit als milers de persones posar sobre la taula solucions concretes peratrapades: ara heu viscut durant unes hores què, si diuen que no, hagin d’explicar per què allò que nosaltres patim massa sovint. Ente- diuen que no. neu ara per què reclamem inversions? PodíMentrestant, nosaltres construïm. No més em haver afegit: heu conegut la nostra gastro- discursos. Més solucions. No més eclipsis. nomia, el nostre paisatge, les nostres platges, Més trens. No més ciutadans de segona. Més els nostres vins, el nostre patrimoni i la nostra país. Perquè, al final, la qüestió no és si el Sud hospitalitat. Imagineu-vos què podria arribar pot ser el motor. a ser aquest territori amb infraestructures Només cal que l’engeguem amb la infraesdignes. tructura, la planificació i el coratge que fa anys Perquè no demanem privilegis. Demanem que li devem.

k Tribuna k

El centenari de la noveŀla de Sant Magí

T

arragona viu els prolegòmens de la diada del patró, sant Magí. Enguany es compleixen 100 anys de la novel·la per excel·lència que explica la celebració maginiana i, especialment, el ritual de l’anada i tornada de la serralada de la Brufaganya per portar l’aigua a casa nostra. Es tracta d’Els dos tartaners, editada el 1926 i escrita per Clovis Eimerich, pseudònim de Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 1882-1952). Almerich fou periodista, escriptor i col·laborador de la revista infantil En Patufet. És una novel·la sentimental o rosa, dins la col·lecció Biblioteca Damisel·la, de gran èxit entre el públic femení entre 1925 i 1930. Està ambientada en el ritus de pujar i baixar del santuari de Sant Magí de la Brufaganya: el romiatge per recollir l’aigua considerada miraculosa que brolla dels «quatre dolls». S’organitzava des de Tarragona i se’n conserva la baixada. És una obra plena de quadres costumistes, seguint la tradició practicada per Josep Pin i Soler al segle XIX, sobretot amb la festa gran de Santa Tecla –La família dels Garrigas–, i continuada per altres escriptors com Ferran de Querol i de Bofarull, a Herèu y Cabalé. Costums tarragonines el 1903, en aquest cas en relació amb el Divendres Sant. El ritus de 1888-1891 Els detalls històrics que Almerich deixà en el text ens permeten descobrir la ubicació temporal dels costums recollits, en plena època d’or del vi i de la festa popular tarragonina. L’acció novel·lada transcorre abans de l’arribada de la fil·loxera a la ciutat, el 1891. Altres referències de l’autor fan retrocedir la cronologia potencial al 1886, mentre que el fet que el monument a Roger de Llúria estigués construït acota el període entre 1889 i 1891. Es tracta de l’única narració coneguda Ofereix una descripció fins ara en què es demagnífi ca de l’atmosfera talla l’itinerari antic dins la capella del Portal del romiatge de l’aidel Carro gua tant en l’anada com en la tornada. També ofereix una descripció magnífica de l’atmosfera dins la capella del Portal del Carro, amb profusió d’exvots relacionats amb parts del cos humà i testimonis muts de curacions atribuïdes a l’anacoreta. L’alfàbrega i les mides Entre els apunts minuciosos trobem els «cànters de vidre amb aigua de Sant Magí de la Brufaganya, perfumada amb alfàbrega, perquè altres terres tindran flors i riquesa de verd, però l’alfàbrega olorosa de Tarragona, cap, cap, cap!», o el «broc del cànter [on] ... anava el brot d’alfàbrega que perfumava tot, i era una delícia el xerricar un rajolí d’aigua beneïda, pels que estaven bons i tot». En l’entrada de l’aigua, «el jovent, xics i xiques, roncs, suats, polsosos, lluïen el virolai de les mides del sant, que tanta virtut curativa tenen. Les criatures portaven les mides lligades al braç; les dones al pit; els homes al trau del gec i era tot plegat una festa tan animada com ho hauria estat en altres temps mil·lenaris, el pas d’una cavalcada de triomfadors olímpics». Tot plegat, «vint hores d’anar i vint de tornar que la festa representava», des de la nit del 16 al 17 fins que retornaven el capvespre del 18. Bon Sant Magí!

Jordi Bertran Diputat al Parlament per Junts

14 dimarts 18 d’ agost de 2026

Necrològiques Tarragona Mercedes Schmidt Nogués. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia

El Rambla de l’Art estrenarà ‘El ser querido’ amb col·loqui posterior

de Sant Fructuós. Maria Marcos Rodriguez.

Cambrils l Bardem, Luengo, Sorogoyen i Peña participaran en la trobada en línia després del film

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal. Inocencio García Picazo.

Joan Lizano

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori Municipal.

Reus Mari Sánchez Cervilla. Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Carme Briansó Torlà. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol.

Torredembarra Aleix Rius Figueras. Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.

Salou Mercedes Lemos Llao. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Municipal.

El cinema Rambla de l’Art de Cambrils estrenarà el dimecres 26 d’agost El ser querido, la nova pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, protagonitzada per Javier Bardem i Victoria Luengo. Després de la sessió de les 20 h, els espectadors podran seguir en directe un col·loqui amb el director, els dos intèrprets principals i la guionista Isabel Peña, que es retransmetrà en streaming simultàniament a diversos cinemes de l’Estat. El públic del Rambla de l’Art també hi podrà participar i formular preguntes a través d’un codi QR. La cinta narra la història d’Esteban Martínez, un reconegut director de cinema interpretat per Bardem, que ofereix un paper a la seva filla Emilia, a qui dona vida Victoria Luengo, amb la voluntat

Bardem i Luengo encapçalen el repartiment del nou film de Sorogoyen. Manolo Pavón

d’ajudar-la en la seva carrera com a actriu. El rodatge es convertirà en una oportunitat perquè pare i filla intentin reconstruir una relació trencada durant anys, però també farà emergir velles ferides i conflic-

tes que tots dos creien superats. El ser querido suposa un nou pas en la trajectòria de Sorogoyen, director de títols cinematogràfics com As Bestas, El Reino i Madre, i torna a comptar en el guió amb

Isabel Peña, col·laboradora habitual del cineasta. La pel·lícula combina un conflicte familiar íntim amb una mirada al món del cinema i al funcionament d’un rodatge, tot explorant la complexitat dels vincles entre un pare i una filla. Un dels elements més destacats és també la seva proposta visual, ja que Sorogoyen recorre a diferents formats i suports, entre els quals el digital i pel·lícula de 35, 16, 8 i 65 mil·límetres, per construir una narració amb múltiples punts de vista. El col·loqui posterior a la projecció permetrà conèixer de primera mà el procés creatiu de la cinta, els detalls del rodatge i les claus del treball interpretatiu i de guió a través dels seus principals responsables, en una sessió especial que acostarà al públic de Cambrils l’equip d’una de les noves propostes del cinema.

15 dimarts 18 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Helena, Patrici i Agapit

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La teva imaginació Hauràs d’apren- Els assumptes fa- Et comunicaràs i romanticisme es- dre de les lliçons i miliars cobraran amb un munt de taran avui en plena experiències pas- una gran impor- gent de manera plenitud. La teva sades abans de tància i et veuràs fluida i en trauràs imatge serà atrac- prendre qualsevol implicat gairebé projectes. Tindràs tiva i despertaràs la decisió avui. Pensa sense voler-ho en una gran activitat passió allà on va- molt abans de de- la resolució d’un social i avançaràs gis. Sort en viatges. cidir en l’amor. tema. Confia més. amb això.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Et veuràs obligat a Allibera’t com més Tindràs una forta Avui serà molt difíprendre decisions aviat millor de per- necessitat de co- cil entendre’t amb serioses i impor- sones negatives. municació i et llan- les persones més tants per al teu futur Si analitzes la situ- çaràs a la recerca de properes. Semblaimmediat. Els astres ació, veuràs que si noves persones i ex- rà que cadascú va estan al teu favor, les coses no van periències. Tot anirà a la seva. Però la però no et llancis a bé és per les males molt bé si controles realitat no és així: l’atzar. companyies. la dieta i el descans. sigues optimista.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Et sentiràs més in- Interessos materi- Vés amb comp- La teva imatge perquiet i amb ganes als i familiars s’uni- te amb el tipus de sonal brillarà amb de menjar-te el ran avui posant a persones amb qui intensitat i fins i tot món. Vigila les dis- prova les teves ha- t’ajuntes; els nous generarà enveges. traccions, perquè bilitats organitzati- coneguts sembla- El teu caràcter es podries perdre una ves. Pensa abans ran positius, però tornarà més humabona oportunitat de llançar-te a una hi ha alguna cosa nitari i arribaràs al financera. nova inversió. amagada. cor de la gent.

6

TV local

9

5

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Gastromòbil 2026

14:30 Finet i pel mig

15:00 Notícies (r)

15:00 La Post-diada. La Bisbal

15:30 Clipping

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Caminant per Catalunya

11

Solucions

12

18:00 Caminant per Catalunya 18:30 Converses Connecticat 18:30 Converses connecticat

19:00 Notícies en xarxa. Estiu

19:00 Nex estiu

20:00 Notícies12. Edició vespre

20:00 Notícies

20:30 Objectiu Sagrada Família

20:30 Fot-li estiu

21.15 Gaudeix la festa

21:00 Notícies (r)

21:30 Pista oberta

21:30 Fot-li estiu

22:00 Notícies12. Edició vespre

22:00 Notícies (r)

22:30 Objectiu Sagrada Família

22:30 Fot-li estiu

23.15 Gaudeix la festa

23:00 Notícies (r)

23:30 Pista oberta

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00:00 Notícies12. Edició vespre

TARRAGONA: Pujol Perpiña , Artur Eivisa, 7-9 Telèfon 977 221 323 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510 VALLS: Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

HORITZONTALS: 1. Grups de persones que s’oposen a uns altres en un conflicte. Possibilitat radiofònica. 2. Tela que ve tallada. Una que corre per les venes. 3. Més petita que la tita. S’omplen de paperetes en diada de votació. 4. Dues d’Europa. Donis una surra. Soc sense cor. 5. Perdrien el temps mirant les musaranyes. Ni pensar-ho! 6. Així acaben les misses. Ha passat de tigressa a gateta. Una de vuit. 7. Pagues la quota mensual del gimnàs. Ben mirats són mil. 8. Estimada. Soldat expert a fer trinxeres. 9. Cal tenir-la per ser optimista. Molt morena. 10. Ràbia. Prenc mides. Nota que torna. 11. Una Maria rodona. Arc gòtic. 12. Això no és això. Passaràs per damunt de l’aigua de la piscina. VERTICALS: 1. Permeten tenir les sabates ben lluents. Companya lleial. 2. Acordeu nous amics en una lluita. Èticament indiferent. 3. Nascut.Allò que dóna bon gust al brou. 4. Cap de dimoni. Ens fa perdre la xaveta. Dos punts d’una teoria. 5. Decidiran per una de les dues opcions. Extens i dilatat. 6. Les que porten el punt a sobre. La casa pairal i els voltants. 7. Està bé de salut. Planta enfiladissa. El cor del cuc. 8. Coneixeu aquesta beguda? Vergonya. 9. Uns que no es deixen impressionar fàcilment. Parla amb arguments i sense crispacions. 10. Cal tenir-lo en les vacances al Japó. S’afanya per arribar d’hora. Mira sense límits. 11. Despatxada amb amabilitat. Dóna motius estimulants. 12. Libidinós. Escombra feta de branques.

Màxima

22º 35º

Previsió pel Camp de Tarragona

PÀRQUINGS LA POBLA de MAFUMET. LLOGO PLAÇA PARQUING. Tel: 654.365.921

REFORMES

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062 SALIDAS. DOMICILIOS.

Desconecta y disfruta!!! MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

Tel: 613.458.067 MASAJE RELAJANTE,

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135

MUSCULAR. Juan 645.412.113

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Fins a migdia dominarà l’ambient assolellat, si bé hi haurà intervals de núvols baixos al sector central del litoral i prelitoral, Catalunya Central i altres punts del quadrant nord-est. Temperatura La temperatura mínima i màxima serà semblant o lleugerament més baixa. Malgrat tot, a punts del litoral la temperatura mínima serà lleugerament més alta. A banda, al litoral sud i a Ponent la temperatura màxima serà lleugerament més alta. A l’interior de les Terres de l’Ebre i a Ponent els valors més alts s’aproximaran als 40 ºC.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 18 d’ agost de 2026

L

a música en català lluita dia rere dia Cultura l El trio de rap ‘Llengua Morta’ va treure el seu primer disc, ‘Plorant roselles, cantant per guanyar el seu espai dins dels desastres’, el passat abril amb temes que parlen sobre reivindicacions socials o territorials diferents gèneres musicals. Entre ells el rap, un gènere que, tot i que va fer un parell o tres de dècades ostentava un espai contracultural, avui dia està de moda i, fins i tot, s’arriba a barrejar amb altres gèneres com el pop. Les propostes de rap en català han anat apareixent en els darrers anys i algunes, com el trio de rap de l’Espluga de Francolí Llengua Morta, format pels germans Joan i Eduard Vilalta i Joan Bergadà, que combinen el rap amb alguns altres elements. «Això va sorgir fa uns quants anys quan el meu germà i jo preparàvem unes maquetes a l’estudi de casa i va venir el Joan i ens va semblar una bona idea sumar-nos i fer una banda», explica Joan Vilalta sobre els orígens de Llengua Morta. Joan Bergadà ja tenia un passat amb la banda de Bredda, a l’Urgell, i els germans Vilalta havien compartit un grup de rock and roll en castellà, Apalanke, amb Marea o Extremoduro com a referents. Uns orígens que els inspiraven a fer que aquest nou camí, amb el rap com a bandera, pogués també tenir altres sons incorporats. «Tot i que pel que fa a lletra sigui rap, no ens agrada encasellar-nos. Volem tenir la llibertat d’incorporar altres sons que no són habituals en una cançó de rap, com el funk, però que tot sempre soni orgànic», explica Vilalta. Ara bé, admet que haver fet aquest pas al rap ha estat beneficiós pel que fa a transmetre missatges: «Ens vam adonar que amb cançons de la mateixa durada, en el rap tu podies explicar més coses». Segons descriu, Joan Vilalta és qui treballa Fotografia del trio de rap espluguí ‘Llengua Morta’, que ha tret el seu nou disc ‘Plorant roselles, cantant desastres’. Llengua Morta més «la part musical i la producció», mentre que el seu germà i Joan Bergadà se centren dicacions socials i polítiques de les darreres ta línia en parla Nascut entre Lleida i TarraSense fronteres més en les lletres. dècades a Catalunya. gona, que reivindica la descentralització, en Tot i fer rap, els agrada no aquest cas musical, de Catalunya: «No cal encasellar-se i incorporar altres «A Catalunya hem vist un detriment de les anar a viure a Barcelona per a fer concerts». lletres pel que fa a la consciència política i te- La terra més enllà de la capital gèneres com el funk mes que ens afecten avui dia com a societat. Alhora, des del trio de rap espluguí tenen clar I, per aquest motiu, enguany estan duent Nosaltres tenim aquesta necesque cal parlar d’una Catalunya a terme diversos concerts per tot Catalunya, sitat de plasmar aquestes lluites que existeix més enllà de la seva amb un resultat que convenç els integrants barien més enllà del Camp de Tarragona. Així en les nostres lletres, cosa que ja metròpolis barcelonina, que com del grup. «Estem molt contents la veritat, ho que ens va sorprendre quan a Sant Andreu forma part dels orígens del gèneun forat negre sembla engolir-ho estem gaudint molt. A l’abril vam treure el de la Barca vam veure molta gent que no core», afegeix. Per exemple, Terra, tot. «Això és un projecte que neix disc i estem fent bastants concerts ara. Hem neixíem que se sabia la lletra de les cançons». del disc Plorant roselles, cantant en un poble petitet, amb les seves anat a Valls, a Mollerussa o a Girona», comen- Tot i això, mantenen els peus a terra i se cendesastres que van publicar el pasrealitats i casuístiques. Cada poble ta Vilalta. A més, un fet que els ha enxampat tren en «continuar gaudint de l’experiència» sat mes d’abril, és una de les peces té les seves coses i nosaltres som per sorpresa és que «la gent es coneix les lle- i impulsant el projecte. «El que acabarà sent que segueix aquest sentit, amb de l’Espluga de Francolí, així que tres»: «Una cosa és fer un concert a casa, on tot això el dia de demà no ho sabem. Només referències contra Espanya parlem del que nosaltres vi- molta gent són amics o et coneixen, però el podem continuar cap endavant i fer allò que Miquel Llaberia Baselga i sobre els conflictes i reivinvim», opina Vilalta. En aques- que no sabíem era si les nostres lletres arri- ens mou», clou.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Rap rural, polític i en català, la llengua morta que canten a l’Espluga

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: