Dimarts 13 d'octubre de 2026

dimarts, 13 d’octubre de 2026

Societat

13

La 24a Fira de Bandolers d’Alcover tanca una edició d’«èxit absolut» i xifres de participació «mai vistes» Opinió

Número: 5644

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Camp de Tarragona 12 La Generalitat supedita el futur de la Vall de l’Hidrogen a l’evolució del mercat i als estudis de l’Institut Català de l’Energia

20 Lluís Badia. L’iceberg de la inteŀligència artificial: «El que sí que és inapel·lable és que ens hem col·locat en un potencial cataclisme»

REUS

Nou pas per crear pisos públics amb serveis per a gent gran El projecte fa més d’un any que està sobre la taula i ara hi ha una proposta de conveni conjunt amb altres sis localitats que també estan estudiant les conselleries d’Habitatge i Drets Socials de la Generalitat Gerard Martí

Política 2 i 3

«Abans d’acabar la legislatura estarà licitada la Fase 2 del TramCamp» El conseller de Presidència de la Generalitat considera la futura àrea metropolitana imprescindible per al futur de Tarragona i demana disculpes als ciutadans per la situació de Rodalies, tot i que assegura que «ho arreglarem»

8

Política

Els republicans consideren que el pacte amb Podem «no és una renúncia» La Federació Regional d’ERC defensa l’acord i Podem Tarragona espera que es concretin els detalls de l’entesa l 4

Tarragona

Liciten el projecte per traslladar els Agents Rurals a l’antiga comissaria de les Gavarres l7

Nàstic

Xisco Campos inicia una setmana clau per tancar el debat a la porteria l 17 Economia

La DOQ Priorat i la DO Montsant confien esquivar el pitjor de la crisi del vi l 15

2 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Albert Dalmau Conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya

Albert Dalmau: «Mai cap Govern havia invertit tant en Tarragona; és una aposta estratègica»

Gerard Martí

Entrevista l El conseller de Presidència afirma que abans de finalitzar la legislatura estaran licitades les obres de la segona fase del TramCamp, la que arribarà a Reus i Tarragona, dues ciutats en les quals confia per completar la constitució de l’àrea metropolitana tarragonina Carles Magrané El conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, va ser l’encarregat de tancar, el passat 9 d’octubre, la 38a Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya, que es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona. Ha estat l’encarregat de tancar l’assemblea de la federació de municipis. Si li sembla comencem per aquí. Als ajuntaments catalans només hi ha cobertes un 40% de les places de secretaris i interventors. Com s’ha arribat a aquesta situació i que s’està fent per posar-hi remei?

«Jo crec que aquest és un exemple de no haver atès les qüestions del dia a dia del país. Els secretaris i interventors són fonamentals perquè puguem fer funcionar bé el país: convocar un ple, fer un contracte, un planejament urbanístic. I, en aquest sentit, el govern ha fet dues coses: En primer lloc, hem posat en marxa una primera convocatòria pactada amb l’Estat de secretaris i interventors, que formen part d’una convocatòria centralitzada per primera vegada a la Generalitat. I també, amb una modificació legislativa aprovada entre el Govern, Esquerra Republicana i Junts, hem recuperat la competència per nomenar

Objectiu «O guanyem nosaltres a la burocràcia en el sector públic o la burocràcia guanyarà al país» Sense riscos «La llei de simplificació de tràmits no comporta rebaixar requeriments ambientals o urbanístics» secretaris i interventors. Estem treballant per facilitar-ho, fent les convocatòries nosaltres mateixos. Després de tants anys, de les 1.500 places, en tenim gairebé 900 sense cobrir arreu del país o cobertes de forma interina». Aquesta és una situació que afecta sobretot els ajuntaments dels

municipis més petits, amb més dificultats per a pagar aquestes places. «En aquest sentit, també estem obrint una reflexió amb els municipis rurals perquè el nostre objectiu és que, en aquells municipis amb menys capacitat per sufragar-se una plaça fixa, els acompanyem fi-

nançant-la. Aquesta convocatòria extraordinària tampoc no arribarà a cobrir-ho tot, i això afecta sobretot els municipis més petits». Aquí estem en un territori on, precisament, de municipis petits no ens en falten. Això afecta l dinàmica de creixement, sobretot a comarques amb menys població... Crec que aquí el repte fonamental que hem volgut encarar amb la qüestió dels secretaris i interventors és recuperar la competència per garantir uns professionals que ajudin a fer funcionar els ajuntaments; és a dir, formar-los nosaltres, amb col·laboració públicoprivada, segons les normes urbanístiques de Catalunya... Que siguin un motor de canvi, no de bloqueig de l’administració. Això és importantíssim. I, a la vegada, posar aquestes facilitats econòmiques que aprovarà aviat el govern perquè puguin tenir places fixes». En certa manera, això afecta també una de les banderes que vostè, com a conseller, ha defensat: limitar o eliminar la burocratització en els espais d’actuació pública. Això també és un fre per disposar d’aquest tipus d’ajuntaments funcionals, suposo. «Jo sempre dic: o guanyem nosaltres a la burocràcia o la burocràcia li guanyarà al país. Estem en una guerra contra la burocràcia perquè necessitem un país que vagi més de pressa en la transformació que hem emprès. Hem posat, després de molts anys de paràlisi, les energies del país en una transformació que s’ha de veure en matèria d’habitatge, infraestructures i serveis públics. No pot ser que trigui tant a fer les coses per culpa d’una normativa incompatible amb el ritme que volem avançar. Això no només afecta les administracions públiques, sinó també els privats. Aquí, a Mont-roig del Camp, per exemple, ho veiem amb la fàbrica de Lotte, un element central per reindustrialitzar el país. És incompatible dir que volem reindustrialitzar el país mentre es triga tant a donar una llicència d’activitat econòmica. És incompatible voler llocs de treball de qualitat si no permetem que les indústries s’ampliïn. O guanyem nosaltres a la burocràcia o ella guanyarà les energies

3 dimarts 13 d’ octubre de 2026

L’àrea metropolitana «Crear-la és imprescindible pel futur de Tarragona i és factible perquè sorgeix des dels ajuntaments» Mobilitat «Reconec l’estat lamentable actual i demano disculpes, però estic segur que arreglarem Rodalies» del país». Per assolir l’objectiu que vostè té, ara mateix en quin moment estem? Què s’ha aconseguit fer i què espera aconseguir fer de manera immediata? «Som el govern que més energies ha posat en aquesta simplificació administrativa. Normativament, hem aprovat l’avantprojecte de Llei de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals (actualment en informació pública), que té l’objectiu de passar les llicències d’activitat econòmica de 12 mesos a 1 mes. En el món rural, per exemple, ja és llei el Decret Llei de simplificació dels tràmits urbanístics pel món rural. No se li pot demanar el mateix a un municipi de 400 habitants que a Barcelona. Permet activitats econòmiques al sòl no urbanitzable o rehabilitar pallisses per convertir-les en habitatge o negoci. També hem incidit en la proximitat al ciutadà: Hi ha una crisi de confiança perquè anem lents i semblem lluny. Aquí a Tarragona vam obrir una oficina d’atenció ciutadana integrada per evitar enviar la gent de porta en porta. Hem eliminat la cita prèvia obligatòria, reconegut el ‘dret a l’error’ (no haver de començar de zero si t’equivoques) i hem habilitat serveis proactius, com ara utilitzar dades per oferir tràmits directament, com en el cas de les famílies nombroses. D’altra banda, també actuem per facilitar la mobilitat de l’administració: Obrim oficines al Pirineu, Penedès, etc., i als municipis rurals portem les oficines en furgonetes poble a poble. L’objectiu no és només facilitar tràmits (com l’ajuda de dependència), sinó tornar-nos a guanyar la confiança dels ciutadans mostrant proximitat». En aquest país hem patit 40 anys de descontrol administratiu... que no hem acabat de recuperar del tot després amb l’anomenada transició. Sempre hi ha la por que, si simplifiquem la llei, sigui més fàcil cometre irregularitats. És compatible simplificar la llei i no estar més exposats a riscos? «Si no guanyem la batalla contra la burocràcia i no anem més de pressa, no aconseguirem transformar el ritme que el país necessita i perdrem la confiança de la gent en

les institucions. Amb la llei de simplificació no hem tocat els requeriments ambientals ni urbanístics. El que hem fet és tocar la tramitació: reduir temps d’exposició pública innecessaris o excés d’informes redundants. Les garanties són les mateixes. Però hem introduït un element de corresponsabilitat amb el sector privat: si vols anar més ràpidament, has d’assumir la responsabilitat. Si tu fas l’informe ambiental amb el teu enginyer, l’administració no te’n demanarà un altre, però tu assumeixes la responsabilitat d’aquell informe. La gent vol habitatges, CAP i hospitals més ràpids, i això requereix velocitat». Creu que se’n sortirà abans d’acabar la legislatura i que serà evident un abans i un després? «Crec que ens n’estem sortint ja. Ho veiem amb les oficines d’atenció ciutadana, amb la llei rural aprovada i amb l’avantprojecte de simplificació. La política catalana ha d’aprendre dels ajuntaments. Hi ha massa interessos que bloquegen el país. Si jo em trobo alcaldes de Junts o ERC que diuen que tot va lent, per què després no ens posem d’acord al Parlament per aprovar lleis que accelerin les coses? Falta altura de mires per generar consensos en allò que importa a la gent».

Futur metropolità Canviant de registre, aquí a Tarragona s’està plantejant la constitució d’una àrea metropolitana. Serà bo per a Tarragona constituir-nos legalment en àrea metropolitana? Quins serveis ens ajudarà a millorar pel ciutadà? «És imprescindible pel futur de Tarragona. Engloba Reus, Valls i l’àmbit metropolità, que avui és l’espai de més creixement econòmic del país i la segona conurbació urbana. Si volem un país equilibrat on no tot passi a Barcelona, cal dotar-nos d’instruments de gestió per afrontar reptes futurs, especialment en mobilitat. Mai hi havia hagut un govern de la Generalitat que hagi invertit tant a Tarragona; és una aposta estratègica per reequilibrar territorialment el país». S’ha dit des del govern que hi ha un cert deute històric amb Tarragona. Com es resol? «Catalunya tenia un deute històric

El conseller Dalmau el passat divendres a Tarragona. Gerard Martí

amb Tarragona que aquest govern està resolent: el TramCamp, l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII, el trasllat de la Laboral, la nova comissaria de Battestini, la Ciutat de la Justícia, el nou Consorci del Patrimoni Romà, el nou museu, la Tabacalera... Són projectes centrals de l’actuació política. També hi ha un alineament polític amb l’alcalde de Tarragona i amb l’Estat. Quan hi ha un govern estatal amic de Catalunya i de Tarragona, els projectes avancen. El risc seria un govern insensible. Fins ara ha estat possible gràcies a la sensibilitat de Madrid, cosa que també ha permès ampliar la plantilla dels Mossos d’Esquadra a 25.000 agents, que ha fet baixar la criminalitat a Tarragona i crear 91 noves unitats judicials». L’àrea metropolitana implica que els ajuntaments han de renunciar a certes competències. Donada la proximitat i dimensions de Reus, Tarragona, Cambrils, Salou o Vila-seca, serà fàcil aconseguir aquest consens?

«Crec que sí, perquè el consens neix de baix. Són els mateixos ajuntaments qui impulsen l’àrea metropolitana perquè han entès que per la via de la col·laboració s’arriba més lluny que per la confrontació. Confio molt en l’entesa Reus-Tarragona, clau per al futur de la regió». Una inversió molt important que s’està realitzant al Camp de Tarragona és la del tramvia. Està garantida la segona fase? «La primera fase està plenament en obres. Hi haurà segona fase entre Reus i Tarragona (la més important). Estem redactant els estudis de mobilitat i l’objectiu és licitar la segona fase al final d’aquesta legislatura. És un compromís explícit del president Illa. La demostració que passem dels PowerPoint a la realitat és que estem en obres a la Fase 1 i licitarem la Fase 2». Parlant de mobilitat comunitària, dimecres passat hi va haver un manifest de Vila-seca sobre el risc químic. Els alcaldes estan preocupats perquè la gestió del risc no

limiti el seu creixement. Com es compatibilitza tot? «Cal dir-ho amb franquesa: el polígon petroquímic és garantia de prosperitat i feines ben pagades a l’àrea de Tarragona. És essencial. Les administracions l’hem d’acompanyar en la descarbonització, però fent compatible el creixement urbà amb el polígon. És prioritat absoluta per a la reindustrialització. Sobre temes pendents com el transport de mercaderies perilloses o la informació als ajuntaments, som sensibles i treballarem amb tots els operadors (privats i públics) per garantir la compatibilitat entre el futur del polígon i el desenvolupament de les ciutats». El Port de Tarragona és essencial en aquest àmbit, tant en la creació de l’Àrea Metropolitana com en el desenvolupament econòmic... «El missatge és clar: Tarragona no serà mai més de segona, serà de primera. Això requereix infraestructures, i al Port havíem de fer un esforç en la seva ampliació. D’això deriva, per exemple, la nova terminal de contenidors de Cosco-PTP». Vostè és el número dos del president Illa i de vegades li ha tocat fer d’apagafocs en temes complicats, sobretot de mobilitat. A Tarragona patim una AP-7 complicada, Rodalies i Regionals amb moltes deficiències, una estació de TGV sense accessibilitat resolta... L’àmbit metropolità ha d’intervenir aquí? «És claríssim. L’àmbit metropolità ha de guanyar pes i veu en mobilitat. Sobre Rodalies: Ens les hem trobat en un estat pèssim. No està avui en l’estat que els ciutadans mereixen, però us asseguro que finalitzarem la legislatura havent resolt el problema. La solució passa per inversions en vies, com les que s’han fet al túnel de Roda de Berà o la transformació dels túnels del Garraf), i també amb l’arribada de nous combois a inicis de l’any vinent. També cal avançar en el traspàs de la gestió, tot i que queda amenaçada per la convocatòria electoral actual. Reconec l’estat lamentable i demano disculpes, però envio un missatge de contundència: arreglarem Rodalies i les deixarem millor que com les vam trobar». Si tornés a Tarragona d’aquí a un any, què li agradaria poder dir que s’ha solucionat? «Rodalies. És l’assignatura més important. Els ciutadans de Tarragona es mereixen un millor sistema, i aquest canvi és el que estem fent, encara que estiguem passant per moments dolorosos».

4 dimarts 13 d’ octubre de 2026

ERC defensa des de Tarragona el pacte amb Podem pel 29-N com un acte de «responsabilitat» Política l L’executiva local de Podem respecta les decisions de la direcció estatal per als comicis i està a l’espera que es concretin els detalls de l’acord John Bugarin Montalvo és també gerent de l’empresa pública GiPSS. Cedida

La Federació Regional d’ERC al Camp de Tarragona defensa l’acord amb Podem per a les eleccions generals del 29 de novembre com una «demostració de responsabilitat» per fer front a l’extrema dreta. Els republicans consideren que l’entesa amb el partit d’Irene Montero permet sumar esforços sense renunciar a la identitat pròpia i reivindiquen que «la millor manera de defensar el país és també la millor manera de lluitar pels interessos del Camp de Tarragona». Les dues formacions comparteixen, segons la federació, la voluntat de «fer front al reaccionarisme de l’Estat i a l’extrema dreta» i protegir els drets de la ciutadania. «Aquest acord no és una renúncia», remarquen, sinó una manera de prioritzar allò que les uneix sense facilitar el camí a qui vol «retrocedir drets i atacar Catalunya». Alhora, defensen preservar «una veu clara, pròpia i republicana: la d’Esquerra Republicana». L’acord preveu que Podem no presenti candidatures pròpies a Catalunya i que membres de la formació s’incorporin com a independents a les llistes d’ERC. A canvi, el cap de llista republicà per Barcelona, Gabriel Rufián, compartirà actes de campanya estatal amb Irene Montero. Aquest darrer diumenge, l’Executiva Nacional d’Esquerra ja

La gerent del Joan XXIII, Ione Montalvo, serà la ‘1’ del PSC per Tarragona el 29-N Política l Andreu Martín repetirà com a ‘2’ en la candidatura, que passarà dimecres pel Consell de Federació del PSC J. Bugarin

Imatge d’arxiu de l’assemblea anual de la Federació Regional del mes de maig. ERC

La formació republicana assegura que aquest acord «no és una renúncia» va proclamar els caps de llista del 29-N per a les quatre circumscripcions catalanes, amb l’exdiputada Norma Pujol com a número ‘1’ per a la demarcació de Tarragona. Des de Podem Tarragona adopten un to més prudent: «Respectem les decisions que adopti la direcció estatal del partit, escollida democràticament per la militància, com hem fet sempre». La formació local es remet a l’executiva de Podem Catalunya,

«a l’espera que es concretin els detalls de l’entesa». El pacte ha provocat la «profunda decepció» dels Comuns, que acusen Rufián de voler dividir l’esquerra: «Venia a unificar les esquerres i està fent tot el possible per dividir-les». La formació manté l’aposta pel Front Ampli estatal, amb Esquerra Unida, Sumar i Més Madrid, i defensa Ada Colau com a possible cap de cartell. Tot i això, les formacions impulsores continuen oferint a Podem la possibilitat d’incorporar-s’hi. El termini per registrar coalicions acaba divendres, de manera que encara caldrà veure si l’acord entre ERC i Podem és compatible amb una candidatura unitària estatal.

Ione Montalvo, gerent de l’Hospital Universitari Joan XXIII, serà la candidata del PSC per Tarragona al Congrés en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La seva candidatura és la proposta de la Comissió Executiva del PSC del Camp de Tarragona per rellevar Valle Mellado, que va encapçalar la candidatura socialista en els comicis de 2023. Montalvo és llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor, i ha desenvolupat pràcticament tota la seva trajectòria professional a l’Hospital Joan XXIII. Abans d’assumir la gerència, va ser coordinadora del Procés Quirúrgic i directora mèdica del centre entre el 2021 i el març de 2024. La proposta de candidatura

haurà de passar aquest dimecres pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona, que n’haurà de donar l’aval abans que sigui enviada a Barcelona perquè el Consell Nacional del partit en faci la validació definitiva. Montalvo és gerent de l’Hospital Joan XXIII des del juliol de 2024 i, des de l’octubre del mateix any, compagina aquesta responsabilitat amb la gerència de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS). La seva trajectòria també inclou formació en administració sanitària i direcció d’institucions sanitàries. Per darrere de Montalvo, el reusenc Andreu Martín repetirà com a número dos de la candidatura, de manera que l’actual diputat tornarà a ocupar la segona posició de la llista socialista per Tarragona com ho va fer en les eleccions generals del 2023.

5 dimarts 13 d’ octubre de 2026

6 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Gerard Mora: «Si el 80% del sistema sanitari té infermeres, com és que no som on es prenen les decisions?» Entrevista l El president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) fa balanç del seu inici de mandat i analitza els principals reptes del sector a la demarcació Gerard Martí

Marta Omella Blanco Com valora aquests primers mesos de mandat? «Han estat quatre mesos intensos, ja que hem hagut de mantenir l’agenda del Col·legi i, alhora, començar nous projectes. Els definiria com un inici apassionant. Quan entomes el mandat tens moltes ganes i molta il·lusió. A més, som una junta que pràcticament es renova». Al juliol parlaven d’un dèficit de 4.000 infermeres a la demarcació. La situació es manté? «Estem més o menys igual. L’estiu és un bon moment de contractació, però continuem tenint un dèficit estructural. Ja no es tracta d’igualar ràtios europees, sinó que nosaltres preferim parlar de dotació segura d’infermeres, perquè no necessitem el mateix nombre en una unitat d’hospitalització que en una UCI o en un centre de salut mental. S’ha intentat pal·liar el dèficit amb un augment de les places universitàries, però la situació continua sent complicada. En els pròxims deu anys es jubilaran més de 100 infermeres només a la regió». Existeix actualment una fuga de professionals? «És una situació cíclica. Després de la pandèmia vam recuperar moltes infermeres, però ara es tornen a produir moviments, no només cap

Gerard Mora President del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona

Contradiccions del sistema «Tenim residències sense infermeres i especialistes en geriatria que no poden exercir com a tals»

a l’estranger, sinó també entre comunitats autònomes. Un dels problemes és que a Catalunya no tenim reconegudes totes les especialitats d’infermeria. Tenim professionals que es formen en salut mental, pediatria o geriatria, però després no tenen un lloc de treball específic per a la seva especialitat». Fa temps que lluiten per aquest reconeixement. «Tenim esperances que durant el 2027 es puguin desenvolupar les de salut mental i geriatria. Són àrees amb necessitats importants. Tenim residències sense infermeres i, alhora, professionals especialistes en geriatria que no poden exercir com a tals. Els col·legis estem treballant amb el Departament de Salut i mantenim reunions mensuals per avançar en aquest reconeixement». I la categoria A1, com avança? «Semblava que aquest reconeixement podia anar dins del nou estatut marc. Ara veurem cap a on va tot plegat. Crec que és una qüestió de justícia. No m’agrada plantejar-ho només com una comparació entre metges i infermeres. Dins del sistema de salut hi ha molts graus. Les infermeres, per una qüestió his-

tòrica de quan érem diplomades, ens hem quedat en un nivell més baix que altres professionals. Això té conseqüències retributives, però també ens impedeix optar a determinats càrrecs de l’Administració». Encara és baixa la presència d’infermeres en els llocs de direcció de la demarcació? «La situació ha millorat, però no de manera notable. La reflexió que fem és: ‘Si gairebé el 80% del sistema de salut té involucrades infermeres, com és que no estem assegudes als llocs on es prenen les decisions?’. Quan es planifica, per exemple, l’obertura d’un quiròfan, no només cal obrir la sala i tenir un cirurgià. Calen infermeres i garantir tota la continuïtat assistencial. Aquesta visió l’hem d’aportar a les taules de decisió. Recentment, s’han eliminat algunes direccions d’infermeria i estem treballant amb les diferents gerències per restablir-les». Quines altres problemàtiques els preocupen? «L’intrusisme professional, sobretot en centres privats on professionals que no són infermers assumeixen tècniques pròpies de la infermeria. Tenim denúncies sobre proves d’imatge i puncions venoses. També ens preocupen les agressions als professionals sanitaris. L’any passat en vam detectar unes 350 a la demarcació, principalment verbals, tot i que també n’hi va haver de físiques. Ens arriben poques denúncies en comparació amb les situacions que expliquen les companyes». Quins altres reptes s’han fixat per a aquest mandat? «Volem potenciar la formació de les infermeres perquè puguin desenvolupar totes les seves competències, reforçar la cohesió del col·lectiu amb diverses activitats i apropar el Col·legi a les professionals. També volem desenvolupar accions de formació a la ciutadania».

El Mercat Medieval transporta la Part Alta als comerços de l’Edat Mitjana Societat l El Mercat Medieval de Tarragona ha transportat la Part Alta a l'Edat Mitjana aquests passats dies. Amb tota mena d'activitats i de parades, petits i grans han pogut passejar pels carrers del barri antic mentre gaudien de mostres d'oficis i de gastronomia. També hi ha hagut jocs de fusta tradicionals i cercaviles de música. l Diari Més

Fotografia de l’ambient aquest dilluns al matí al Mercat Medieval. Gerard Martí

7 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Els Agents Rurals es traslladaran a la comissaria de les Gavarres el 2029 Serveis Públics l La Generalitat licita la redacció del projecte i la direcció d’obra de la reforma integral de l’edifici, que es preveu per a l’any 2028 Oriol Castro Sanz L’antiga comissaria dels Mossos d’Esquadra al polígon de les Gavarres es transformarà pròximament i acollirà l’Àrea Regional dels Agents Rurals. Infraestructures.cat, l’empresa pública encarregada d’obres de gran envergadura, ha licitat la redacció del projecte i la direcció d’obra de la reforma integral de l’edifici, buit des del 2011. El contracte té un pressupost de gairebé 194.000 euros sense IVA. L’àrea regional de Tarragona comprèn sis àrees bàsiques: Alt

Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. El Govern va estudiar si l’espai es podia compartir amb els agents de l’ARRO dels Mossos, però finalment es va descartar.

L’edifici al polígon de les Gavarres porta en desús des de l’any 2011. Gerard Martí

Del 2000 L’edifici es va construir l’any 2000 i té planta baixa, dues plantes pis i un soterrani, amb uns 2.246 metres quadrats construïts. Segons l’avantprojecte, que data de l’any 2022, l’immoble no presenta cap patologia estructural evident, però sí que té problemes d’eficiència

energètica. A la planta baixa hi haurà el rebedor amb taulell d’atenció, les zones de treball i els despatxos dels caps. La primera planta acollirà la sala de control, la zona de treball i els vestidors, amb el masculí com a espai més gran de tot l’edifici, amb gairebé 119 metres quadrats, i el femení amb uns 58. A la segona

planta hi haurà el gimnàs amb sala d’autoprotecció i una sala de formació, a més del pati d’instal·lacions. I al soterrani, a part de l’aparcament, hi haurà tres espais de decomisos. Les antigues garjoles de la comissaria s’enderrocaran. El pressupost que calcula l’avantprojecte és d’1.160.452 euros. El

capítol més car, amb diferència, és la geotèrmia, amb 250.000 euros, seguit de la substitució de façana (154.000), les fusteries d’alumini (146.000), els treballs previs i enderrocs (128.702) i la climatització interior (120.000). Però és molt probable que s’hagin de revisar els preus a l’alça.

Una empresa navarresa compra Ca l’Ardiaca per a fer-hi un hotel Patrimoni l L’Ajuntament ajudarà al projecte, però vol que se saldin els deutes pendents Oriol Castro Sanz Una empresa navarresa dedicada a l’explotació d’hotels, Iruña Palace SA, ha comprat Ca l’Ardiaca. La propietària fins ara, l’empresa aragonesa Desarrollos Arbe, ha venut l’immoble per un valor d’uns 2,4 milions d’euros, segons ha avançat el Diari de Tarragona i ha confirmat el Diari Més. L’objectiu de la nova propietat és poder fer un hotel a l’edifici situat al Pla de la Seu, en la mateixa línia dels diferents establiments que ja tenen a Pamplona i Sant Sebastià. Recentment, van comprar la Casa Abaigar de Pam-

plona, construïda el 1899, per també fer-hi un hotel. Així, s’obriria una nova oportunitat perquè Ca l’Ardiaca pugui obrir les seves portes, ja que arrossega 25 anys de problemes i falses promeses. El consistori, vigilant Des de l’Ajuntament de Tarragona s’exposa que es tracta d’una transacció entre privats i que, per tant, no s’hi poden posicionar. Tot i això, des del consistori s’exposa que «l’Ajuntament ajudarà per tal que es pugui desenvolupar el projecte, però estarà vigilant per a que es compleixin totes les prescripcions i

que el valor patrimonial de Ca l’Ardiaca quedi preservat, alhora que se salden els deutes amb la ciutat». Cal recordar que fa mesos, arran d’una inspecció realitzada per l’Ajuntament, es van detectar deficiències a l’immoble per l’ensorrament. Aquesta situació va obligar el consistori i la Generalitat de Catalunya a actuar d’urgència i de forma subsidiària per controlar les conseqüències de l’esfondrament. L’Ajuntament ha requerit en diverses ocasions a la propietat que actuï per garantir la conservació de Ca l’Ardiaca. El cost de les actuacions i altres sancions comporten un

Fotografia d’arxiu de la façana en obres de Ca l’Ardiaca. Gerard Martí

deute de prop d’un milió d’euros de Desarrollos Arbe amb el consistori tarragoní. Ara, amb aquest canvi de propietat, caldrà veure com s’acaba resolent la situació. A part, també cal mencionar que l’any passat

el Govern va declarar oficialment l’immoble com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric. Fet que provoca una major protecció dels seus elements patrimonials.

8 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Reus estudia impulsar pisos amb serveis per a gent gran juntament amb altres municipis Habitatge l Es tracta d’una alternativa a les residències que fomenta l’autonomia dels usuaris, mentre s’assegura que les seves necessitats de cures, acompanyament i socialització estan cobertes Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus continua treballant en la voluntat d’habilitar pisos amb una estructura de serveis adreçats a la gent gran, que fomentin la seva autonomia i, alhora, assegurin la cobertura de les seves necessitats. En aquests moments, s’està plantejant l’opció de tirar endavant el projecte conjuntament amb altres municipis catalans, de bracet amb el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), entitat pública que té com a vicepresidenta del seu Consell Rector l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita. Abans de l’aturada de l’estiu, va preparar-se una proposta de conveni de col·laboració entre sis localitats i s’espera que, de cara a finals d’any, es concreti la fórmula i el model de governança. El CSC també s’ha reunit amb les conselleries d’Habitatge i Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, que estarien alineades amb la iniciativa. Els habitatges amb serveis són una alternativa a les residències tradicionals. Els seus usuaris viuen en pisos de forma autònoma on poden continuar desenvolupant el

Fotografia d’arxiu d’una visita institucional al Residencial ViuB, d’Igualada. Ajuntament d’Igualada

El Consorci de Salut i Social considera que cal abordar la qüestió de forma «inajornable»

seu projecte vital, però, al seu voltant, disposen d’una estructura de suport a les cures i entorns compartits que fomentin la socialització i la comunitat, com una consergeria, una bugaderia, un menjador o una

biblioteca. Així mateix, es plantegen com un recurs residencial d’accés assequible, normalment, per a majors de 60 anys. Es tracta d’una proposta inclosa en el quart informe del Comitè d’Experts per a

la Transformació i la Innovació Social (CETIS), elaborat a petició del Govern català i que se centrava en l’atenció a la dependència, per tal d’elaborar-ne una diagnosi i plantejar reptes i solucions de futur. A hores d’ara, hi ha unes 3.000 unitats d’aquestes característiques repartides per 27 municipis de Catalunya, tot i que es calcula que podrien necessitar-ne prop d’1,5 milions de persones. El president del CSC, Josep Mayoral, va mencionar, el primer trimestre de l’any, que es tracta d’una necessitat que s’ha d’abordar «de manera inajornable». L’entitat pública va plantejar establir acords amb els ajuntaments que disposin de sòl públic per impulsar noves promocions d’habitatges en el marc del Pla 50.000 de la Generalitat de Catalunya, perquè part d’aquest es construeixi tenint al cap les necessitats del col·lectiu longeu. En l’estudi previ que es va redactar, es proposaven tres models de gestió: directa per part dels consistoris, conjunta amb el CSC mitjançant la creació d’un nou ens o a través de l’adjudicació directa al consorci. L’exemple d’Igualada Un dels exemples en què s’emmirallen els impulsors de la idea és el projecte ViuB, d’Igualada, que ja gestiona 137 domicilis d’uns 50 m2. Consisteix en pisos de lloguer econòmics per a persones majors de 60 anys, en què s’ofereixen la màxima independència personal possible i múltiples serveis comunitaris, com una bugaderia, tallers informatius, activitats culturals, una biblioteca amb ordinadors o un gimnàs. Amb dos blocs alçats, els partits polítics de l’Anoia plantegen alçar un tercer edifici.

El Psicurt premia ‘Chicken Jazz’ i ‘Beauty’ en l’11a edició del Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental Cultura l El Psicurt, el Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental, va lliurar diumenge els premis de la seva onzena edició en una gala celebrada al Teatre Bartrina. Chicken Jazz, d’Imanol Ruiz de Lara, va guanyar el primer premi al millor curtmetratge de ficció, i Beauty, d’Eduardo Muñoz i José del Corral, el de millor curtmetratge documental, en una edició que va deixar palès el potencial del cinema com a eina

de sensibilització i reflexió sobre la salut mental. El Premi Educurt va anar a parar a Cualquiera, de l’Institut d’Educació Secundària de Rodanas d’Épila. El guardó del públic va ser per a Quinto primera, de Fran Menchón. L’esdeveniment, conduït pel periodista Ricard Lahoz, va posar punt final a una edició que es va celebrar del 3 a l’11 d’octubre a Reus i Tarragona, amb una programació que va combinar

les projeccions cinematogràfiques amb activitats culturals i espais de debat. En aquesta ocasió, el festival va rebre més de 430 curtmetratges, dels quals se’n van seleccionar 25 per formar part de la secció oficial. Les obres van destacar per la qualitat cinematogràfica i l’interès de les temàtiques abordades, i van comptar amb la participació d’intèrprets i professionals reconeguts del sector audiovisual. l Diari Més

La gala de cloenda del Psicurt va celebrar-se diumenge al Teatre Bartrina. Aj. de Reus

9 dimarts 13 d’ octubre de 2026

L’exproReus continua oferint oportunitats a les famílies que busquen un vehicle nou Automoció l Durant el cap de setmana s’han reunit a les instal·lacions de firaReus Events quaranta-cinc marques de cotxe, amb cada vegada més presència de vehicles d’origen xinès

Alguns visitants s’esperen a l’arribada de la fira per fer el pas i comprar un nou cotxe Les motos també han disposat del seu espai amb una quarantena de marques opció que fos limitable i li servís en un futur pel carnet A.

Miquel Llaberia L’exproReus és d’aquelles dates en el calendari reusenc que tothom dona per fet. Un pla que atrau, per un costat, a gent que pretén passar una estona visitant la variada oferta que s’ofereix a firaReus Events, però si per alguna cosa s’ha consolidat en els darrers anys és en oferir el saló de l’automòbil més complet a Catalunya. Durant el cap de setmana del 9 al 12 d’octubre es van reunir fins a 45 marques de cotxes i una quarantena de marques de motocicletes, oferint un ventall de possibilitats molt ampli. Per aquest motiu, moltes de les persones del territori que feia un temps que rumiaven en adquirir un nou vehicle s’havien decidit a esperar a aquesta cita anual per fer el pas de manera oficial. És el cas, per exemple, del Pere i l’Esther, un matrimoni que en assabentar-se que la fira coincidiria amb el pont del Pilar van decidir esperar-se en fer el pas de canviar el cotxe. «El cotxe que tenim ja és una mica vell i ja comença a donar problemes, els nostres fills s’han fet grans i ja fan la seva i vam pensar que era un bon moment per canviar de cotxe», va comentar l’Esther, que va afirmar que prèviament ja s’han informat de quins models hi havia al mercat, però que el que més li in-

Els visitants a l’exproReus han pogut veure de prop els diferents models del mercat automobilístic. Gerard Martí

El Tesla Cybertruck ha estat una de les peces més cridaneres. Gerard Martí

teressava era poder-los veure en viu. «Tenir l’oportunitat de poder anar a un concessionari, provar una mica el cotxe que t’interessa i després anar a veure un altre sense gairebé moure’t és un luxe», va afegir. Però també hi havia visitants que havien vingut interessats pels vehicles a dues rodes, com el Marc, acompanyat pel seu pare, que buscava alguna motocicleta pel carnet A2. «Espero tenir el carnet A2 d’aquí a poc, així que he vingut per veure quina moto m’agradaria comprar-me», va comentar el Marc, que busca una

Marques xineses Però si una cosa ha marcat aquesta exproReus de 2026 han estat també les marques xineses, les quals han aterrat o aparegut en els darrers anys en el mercat europeu i que han passat a ser una opció cada vegada més forta, especialment tenint en compte la relació qualitat i preu que ofereixen. Tot i que en l’edició anterior ja havien estat presents un grapat d’aquestes, l’espai no ha deixat de créixer i enguany els visitants han pogut optar a comprar un Geely, BYD, GWM, Changan o Xpeng, entre altres. Una opció que més d’un visitant es va aturar a valorar, com l’Antoni, que fins fa poc no havia començat a pensar seriosament en la compra d’un d’aquests vehicles. «Tinc un amic que es va comprar un i em va dir que va molt bé, així que vaig començar a informar-me. Pensava que serien cotxes més senzills, però tot el contrari», va explicar. Per un altre costat, la Nerea, que visitava a la fira sense haver-se plantejat comprar-se un cotxe xinès i ara no el descartava: «M’havia informat d’alguns models de marques que ja coneixia i no m’havia mirat cap de xinesa. Però els he vist, m’han semblat bonics alguns i de preu estan molt bé, així que ara no sé què faré».

10 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Miquel Llaberia

E

ls barris els formen els seus veïns. El seu dia a dia, les seves problemàtiques o els seus desitjos acaben sent el motor que acaba transformant un barri i, en múltiples ocasions, s’acaba gestionant des de les entitats veïnals. És el cas de l’Associació de Veïns del Barri Gaudí que enguany ha celebrat els 40 anys des de la seva fundació l’any 1986, una entitat que, fent feina de formiga, ha ajudat un barri humil a ser un lloc on voler viure. «Va sorgir el novembre del 1986 quan un grup de veïns es van reunir i van muntar l’associació, encapçalats pel president d’aleshores, Joan Pedregosa, que va ser regidor de l’Ajuntament. Va ser un moment just després de la Transició on aquestes entitats van agafar força», afirma el secretari de l’entitat, Antonio Montoya. No obstant això, el més important en aquest cas no són els seus orígens, sinó la feina feta, moltes vegades a l’ombra, per intentar cada dia fer el barri una mica millor. «Als anys 80 aquest era un barri que va agafar mala fama, que era on vivia gent problemàtica, però hem treballat per donar-li la volta», afirma el president de l’Associació de Veïns del Barri Gaudí, Antonio Valverde. Precisament, Valverde considera que a base de «molta feina constant», s’ha aconseguit convertir el barri Gaudí en una «referència» per a la ciutat: «Hi ha activitat, fem festes, hem aconseguit serveis, tenim centres educatius i ara és un barri on es pot viure». Un estigma que ha estat difícil treure’s de sobre i que, fins i tot, encara els pesa, però que les evidències demostren que les coses han canviat. «Encara hi ha l’estigma, però cada vegada és menys gent que ho pensa. Per exemple, hi ha veïns que en el seu moment van marxar, però que després han tor-

El president i secretari de l’Associació de Veïns del Barri Gaudí observant un mural de fotos d’actes de l’entitat que celebra els quaranta anys. Gerard Martí

l Societat

El Gaudí, quaranta anys de lluita per fer un barri millor L’entitat veïnal reusenca celebra enguany l’efemèride, des de la seva fundació el 1986

nat perquè han vist que el barri ha canviat», comenta el president. Per aconseguir-ho ha estat necessària una feina constant per part de l’entitat junt amb les administracions competents. Per un costat, de coordinació amb els cossos policials, però també amb l’administració local per tal de transformar el barri. «Hem treballat amb tots els governs

a l’Ajuntament per aconseguir millores. S’han asfaltat pàrquings, tenim el dispensari local, hi ha l’institut i tenir el passeig de la Boca de la Mina al costat fa goig», afirma el secretari de l’entitat. Per tant, per fer valdre el barri i la feina feta en aquest any d’aniversari, l’associació veïnal va decidir programar activitats durant l’any

per tal de celebrar l’efemèride. El darrer acte es va dur a terme el passat dilluns 5 d’octubre amb un homenatge a les persones que al llarg d’aquests 40 anys havien contribuït al barri formant part de les diferents juntes de l’entitat. Aquest esdeveniment, amb suport de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, es va celebrar al Centre

Es va dur a terme un acte d’homenatge públic a l’entitat el passat 5 d’octubre Cívic Mestral i va comptar amb la presència tant de veïns com d’autoritats municipals.

Un estudi de dos professors de la URV, de Nua arquitectures, és finalista als AR Emerging Awards 2026 Coneixement l Un estudi d'Arnau i Ferran Tiñena, de l'estudi NUA arquitectures, ha estat seleccionat com un dels deu finalistes mundials a l'AR Emerging Awards 2026. Aquests prestigiosos guardons es concedeix de manera anual per la revista britànica especialitzada The Architectural Review que busca reconèixer els estudis emergents més destacats pel que fa a l’arquitectura internacional. La proposta presen-

tada pels professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) inclou tres intervencions vinculades a la regeneració del patrimoni. En aquest cas, presenten el Centre de Dia per a Gent Gran de Benissanet com a obra acabada, la rehabilitació del Bravium Teatre com a projecte en curs i la transformació de l’Ajuntament de Benissanet com a obra projectada. En aquesta línia, Arnau

i Ferran Tiñena defensen una arquitectura centrada en les persones, la memòria i el territori. Aquest dijous 15 d’octubre els responsables de NUA arquitectures defensaran la seva obra davant d’un jurat a la seu de l’Architectural Association de Londres. Aquests competiran amb altres estudis procedents de diferents països com França, Xina, Regne Unit, Mèxic, Corea del Sud o Polònia. l Diari Més

Imatge digital del projecte de reforma del Bravium Teatre. Ajuntament de Reus

11 dimarts 13 d’ octubre de 2026

La Casa Navàs celebra amb la torratxa els 125 anys de l’inici de la seva construcció Patrimoni l L’edifici arriba a l’efemèride completant la recuperació de la seva silueta original, segons l’havia ideat Domènech i Montaner Diari Més La història de la Casa Navàs va començar el 10 d’octubre del 1901, quan Joaquim Navàs i Pepa Blasco confiaren a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’una casa-botiga en una de les cantonades entre l’aleshores plaça de la Constitució —plaça del Mercadal— i el carrer de Jesús. 125 anys després, l’immoble modernista recuperarà la peça que li falta segons com l’arquitecte l’havia concebut, amb la col·locació de la torratxa. Els primers passos del projecte es poden resseguir amb la documentació de la Secció de Foment conservada a l’Arxiu Municipal.

L’expedient aplega material administratiu, plànols, fotografies i retalls de la premsa. Entre les peces més destacades, hi ha els dibuixos de les façanes de la casa de Joaquim Navàs, que permeten observar sobre el paper la concepció d’un edifici que acabaria transformant aquella cantonada del centre de Reus. Propietaris d’un pròsper negoci tèxtil, Navàs i Blasco van donar a Domènech i Montaner una gran llibertat creativa i pressupostària. L’arquitecte va concebre un immoble que integrava l’activitat comercial i la residència familiar i es va envoltar d’alguns dels millors artesans de l’època, com Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Je-

La celebració va començar a la Prioral de Sant Pere. Diari Més

La comunitat aragonesa celebra el Dia del Pilar amb jotes i una missa Tradició l La Prioral de Sant Pere va omplir-se de gom a gom per acollir la missa aragonesa cantada Sergi Peralta Moreno La comunitat aragonesa de Reus va celebrar ahir el Dia del Pilar. La jornada va encetar amb una missa a la Prioral de Sant Pere, cantada per l’agrupació de jotes del Centre Aragonès El Cachirulo. L’església va omplir-se de gom a gom i, entre

els assistents, es veien nombrosos cachirulos, la peça de vestir tradicional de la comunitat. A continuació, la commemoració va traslladar-se al Teatre Bartrina, on es va dur a terme un acte folklòric. Un dinar de germanor va tancar el dia gran de les Jornades Culturals preparades per al Pilar.

roni Granell, Eusebi Arnau o Hipòlit Monseny. El 24 de març del 1938, una bomba va impactar contra l’immoble i va destruir part de la zona superior, incloses la torratxa i el frontispici. Després del conflicte, Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat van impulsar-ne la rehabilitació, però les limitacions econòmiques van obligar a prioritzar la recuperació estructural i van impedir reconstruir els elements desapareguts. Serà el 12 de novembre del 2026 que es completarà la rehabilitació amb la inauguració de la torratxa, amb una gran festa que portarà per títol El retorn d’un símbol: Reus torna a tocar el cel.

Imatge del projecte on es veu per escrit l’inici de la construcció de l’immoble. Cedida

12 dimarts 13 d’ octubre de 2026

El Govern situa el projecte de la Vall de l’Hidrogen com a «objecte de seguiment prioritari» Indústria l Des de la Generalitat s’ha assegurat que la proposta es troba en un «procés d’adequació» i que dependrà dels estudis de l’ICAEN sobre l’evolució econòmica del mercat de l’hidrogen Adam Díaz Garriga El projecte de la Vall de l’Hidrogen continua en marxa, o almenys, així ho assegura la Generalitat de Catalunya. Després de més de dos anys sense actualitzacions, el passat mes de febrer del 2026 Esquerra Republicana (ERC) va demanar explicacions al Govern sobre l’estat de la proposta a través d’un llistat de 16 preguntes parlamentàries. Tres mesos després, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, encarregat de respondre a les qüestions, la va situar com a «objecte de seguiment prioritari» a l’espera de «l’evolució del context tecnològic, econòmic i regulador» del sector industrial. La iniciativa va donar els seus primers passos fa sis anys, l’octubre de l’any 2020, amb l’impuls de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i més de 50 agents empresarials i institucionals implicats en la seva creació. L’any 2024, el Govern va presentar oficialment la proposta i va definir-se el Port de Tarragona com a seu del projecte. L’objectiu principal, segons Sàmper, continua sent donar suport a la transició de la indústria tarragonina per portar a terme una descarbonització generalitzada amb l’hidrogen verd com a «vector clau», tot i que «no com a únic». En aquest sentit, des de la Generalitat es feia incís que aquests objectius dependran del desenvolupament de la descarbonització dins el sector industrial. Per una part, des del 2024, s’han observat casos d’empreses que han abandonat la demarcació a causa de les dificultats per invertir i la per la mancança de potència elèctrica. Concretament, Sàmper, recordava el projecte de producció d’hidrogen verd renovable promogut per l’empresa francesa Lhyfe a Vallmoll, el qual s’ha

El Port de Tarragona va ser definit per la Generalitat com la seu de la Vall de l’Hidrogen l’any 2024. Port de Tarragona

El Govern assegura que ha fet un «seguiment actiu dels principals projectes estratègics» La dotació d’hidrogen verd al polígon de Tarragona també se situa com a «prioritària» abandonat enguany «a causa de la incertesa regulatòria i les condicions del mercat». Per aquest motiu, l’estratègia que seguirà el Govern amb la Vall de l’Hidrogen dependrà de les conclusions que s’extreguin dels estudis elaborats per l’Institut Català d’Energia (Icaen) a principis de setembre. Els primers informes plantejen que la indústria catalana re-

querirà 9.500 milions d’euros fins al 2050 per adaptar-se als sobrecostos que tindrà la integració de les noves tecnologies. Per altra banda, el fet que la Vall figuri com una de les mesures del Pacte Nacional d’Indústria 20262030 també li atorgarà prioritat en el plantejament de la redacció del futur Pla d’Acompanyament per a la Descarbonització de la Indústria. Projectes estratègics El conseller d’Empresa també ressaltava el paper del Govern en el «seguiment actiu dels principals projectes estratègics» dels últims anys, com són l’Ecoplanta del Morell, el T-HYNET —l’electrolitzador més gran de l’Estat— o el TarraCO2 impulsat per Repsol, els quals hauran de donar sentit a la Vall de l’Hidrogen en un futur. A més, una de les propostes més importants previstes a Tarragona serà el pas del

L’apunt

Objectius per a una Vall de l’Hidrogen adaptada als canvis La Vall de l’Hidrogen va presentar-se amb diversos propòsits per al 2030 i 2050. En paral·lel a la Unió Europea, es plantejava assolir la neutralitat climàtica — zero emissions de CO2— amb una reducció anual estimada de 415.000 tones de CO2. A més, el 2021, la URV va preveure una inversió de 1.200 milions d’euros entre els més de 110 projectes plantejats. Ara mateix, podria ser un dels propòsits que variaria a causa de la «inestabilitat econòmica» del sector. Entre d’altres, també s’estimava la creació de fins a 2.000 llocs de treball directes i 2.300 indirectes.

corredor d’hidrogen verd H2Med, impulsat per Enagás. El conseller assegurava que el Govern «està treballant estretament amb l’empresa per accelerar els trams del corredor» amb l’objectiu «prioritari» de dotar al polígon petroquímic de Tarragona d’hidrogen renovable. L’empresa va presentar recentment l’estudi d’impacte ambiental del corredor d’hidrogen verd que travessarà un total de seixanta-dos quilòmetres i dotze municipis de la demarcació entre Tivissa i el Port de Barcelona. La iniciativa, que encara ha de superar el període d’exposició pública, preveu afectacions compatibles amb els termes municipals o «d’impacte moderat». Mancances Precisament, el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, va lamentar durant l’última reunió del Grup de Treball logístic de Tarragona i Lleida les mancances de la demarcació per portar a terme la descarbonització de la indústria. Segons el responsable, un dels principals problemes és «la poca de potència elèctrica» que pateix la província i la dificultat d’assumir un procés de transició amb «línies elèctriques antigues». Entre les propostes «planificades» per la Generalitat de Catalunya, també constaven «les inversions en la xarxa elèctrica, en coordinació amb Red Eléctrica de España (REE), com a condició necessària per a la transició energètica». Per altra banda, a finals del mes de setembre la Generalitat també va presentar la nova planificació elèctrica de l’Estat amb l’horitzó 2030, on es preveu reforçar el subministrament a la província amb noves subestacions al Port de Tarragona, els Aubals o Montblanc. Prioritat en espera La Vall de l’Hidrogen haurà d’esperar a la seva «reformulació» un cop la Generalitat, en coordinació amb l’Estat i la Unió Europea, defineixi els passos a seguir davant la «incertesa» que genera actualment la inversió en la producció d’hidrogen verd. Des de la URV i l’Institut Catala d’Investigació Química (ICIQ) indicaven a principis d’any que, per portar-la endavant, s’haurà d’assegurar que «no es perd competitivitat» i que es garanteix «estabilitat» a les empreses i institucions, així com reactivar l’interés.

13 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Alcover tanca una 24a Fira de Bandolers amb xifres «mai vistes» durant els quatre dies de festa

Cultura l Alcover va tancar aquest dilluns la 24a edició de la Fira de Bandolers després de quatre dies de festa amb un «èxit absolut». D'aquesta manera ho va qualificar l'alcalde d'Alcover, Robert Figueras, destacant la «gran participació» per part dels veïns en els actes centrals. «En l'arribada de bandolers van participar uns 300

alcoverencs i van vindre més de 2.000 persones, una cosa mai vista», ressaltava el batlle. Enguany, des del consistori feien incís en la bona rebuda de les noves figures instal·lades en els accessos del municipi en honor a Miquel Morell i Pere Voltor, juntament amb l'ampliació dels aparcaments i les zones de menjar. l ADG/Jordi Ribellas

14 dimarts 13 d’ octubre de 2026

La Guàrdia Civil commemora el Pilar a Tarragona i presenta el balanç de l’any Reconeixements l La trobada va aplegar unes 400 persones i va incloure el lliurament de condecoracions als agents El cos ha dut a terme 154 detencions i ha investigat 232 persones el darrer any

Joan Lizano La Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona va celebrar aquest dilluns la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, patrona del cos, amb un acte institucional que va aplegar unes 400 persones a la seva seu. La commemoració va ser presidida per la subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero; l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales; el subdelegat de Defensa, José Manuel La Torre i el tinent coronel cap de la Comandància, Jordi Verger. Entre els assistents hi havia representants de les administracions, del poder judicial, dels cossos de seguretat i de diverses entitats de la demarcació. La jornada va incloure el lliurament de condecoracions a agents i un record als guàrdies civils morts en acte de servei, així com un reconeixement a les famílies dels efectius. En el balanç de l’activitat de l’últim any, Verger va detallar que la Guàrdia Civil a Tarragona va practicar 154 detencions i va investigar 232 persones per delictes vinculats, entre d’altres, amb el crim organit-

Les autoritats civils i militars van participar aquest dilluns en l’acte institucional de la Guàrdia Civil de Tarragona. Cedida

zat, el narcotràfic, el terrorisme, la ciberdelinqüència i la propietat industrial. Va destacar operacions contra la fabricació de narcollanxes, el blanqueig de capitals del narcotràfic i la tracta de persones amb finalitats d’explotació laboral. Tam-

bé va xifrar en 671 els auxilis i rescats efectuats, gairebé dos cada dia, i en 5.430 les infraccions detectades en inspeccions fiscals, mediambientals i d’altres àmbits, un 10% més que en el període anterior. Pel que fa a les falsificacions, va explicar

que el cos havia intervingut més de 35.000 articles, valorats en més de sis milions d’euros, a més de 25.000 productes en actuacions conjuntes amb altres policies. El tinent coronel va reivindicar una coordinació més estreta amb els serveis d’emer-

gències i va reclamar la integració del cos als plans de protecció civil de la Generalitat i al telèfon 112. Per la seva banda, Elisabet Romero va posar en valor la feina dels agents i els equips de suport en una província amb una elevada activitat industrial, logística, portuària i turística, així com infraestructures sensibles i una àmplia extensió rural i litoral. La subdelegada va destacar la tasca de Verger al capdavant de la Comandància i la professionalitat dels efectius que treballen tant en operacions policials com en serveis quotidians menys visibles. Va reconèixer especialment les investigacions contra el crim organitzat i el narcotràfic i va agrair el suport de les famílies. La celebració va servir per posar en relleu la col·laboració de la Guàrdia Civil amb les institucions i el conjunt de la societat tarragonina.

Mor un home de 60 anys en sortir de la via amb la moto a Vimbodí i Poblet

La comunitat aragonesa de Salou celebra la seva patrona amb actes tradicionals Festivitat l La comunitat aragonesa de Salou va celebrar la festivitat de la Verge del Pilar amb la tradicional ofrena floral a l’església de Sant Ramon i una missa baturra amb el Grup Folklòric Jaume I. L’acte, organitzat per l’Associació Cultural Aragonesa de Salou, va reunir veïns i represen-

tants institucionals, entre els quals l’alcalde, Pere Granados, que va fer l’ofrena en nom del consistori. La cerimònia va recordar el vicepresident de l’entitat, Pedro Madrona, traspassat recentment. La festa seguí amb una ronda jotera fins a la plaça Bonet i un dinar de germanor. l Diari Més

Successos l Un home de 60 anys va morir ahir en un accident de moto a la carretera T-700, al terme municipal de Vimbodí i Poblet. El sinistre va ocórrer cap a les 14.13 hores, al punt quilomètric 10,4, quan el motorista va sortir de la via per causes que encara s'investiguen. Arran de l'accident es van activar quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i diverses unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques. Segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit, enguany ja han mort 99 persones a les carreteres catalanes, 39 de les quals eren motoristes. l Agències

15 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Priorat i Montsant confien en la baixa producció per afrontar la crisi del vi Vitivinicultura l El menor consum i els estocs acumulats pressionen els preus, però les dues denominacions confien a esquivar el pitjor de la crisi E. Tost / A. Martínez / ACN La caiguda mundial del consum de vi i l’acumulació d’estocs han fet baixar els preus, mentre que una verema més abundant agreuja l’excés d’oferta. Malgrat aquest escenari, la DOQ Priorat i la DO Montsant confien que la baixa producció i l’alta qualitat dels seus vins els permetran resistir millor que altres zones. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, assegura que les vendes només han caigut en percentatges molt petits. El president de la DOQ Priorat, Jaume Balaguer, recorda que s’hi produeixen uns 6.000 quilos de raïm per hectàrea, davant dels 15.000 o 20.000 d’altres zones,

i defensa que no hi ha excés de producció. Tots dos atribueixen la davallada als canvis d’hàbits, al menor consum d’alcohol i a les dificultats econòmiques. Mentrestant, el sector català debat com ajustar l’oferta a la demanda. Unió de Pagesos calcula que caldria arrencar unes 5.000 hectàrees de vinya, aproximadament el 10% del total, i proposa una mesura voluntària per als pagesos pròxims a jubilar-se. També s’ha recorregut a la verema en verd, que elimina part del raïm abans que maduri. La mesura de l’arrencada, però, encara no està aprovada. La crisi afecta especialment els productors que venen el raïm a cellers, sovint per sota del cost. Al

Unió de Pagesos proposa arrencar 5.000 hectàrees de vinya a Catalunya Penedès, les organitzacions agràries denuncien pagaments d’entre 0,25 i 0,30 euros per quilo, mentre que l’Incavi situa el cost d’algunes varietats per a cava entre 0,53 i 0,56 euros. La situació és diferent al Priorat, on molts cellers fan tot el procés i es paguen preus més elevats. A la DO Montsant, Just situa el preu mitjà al voltant d’1,20 euros per quilo. Balaguer admet, però, que la incertesa comercial, que retarda les

Un grup de treballadors fent la verema a Porrera durant el setembre. Arnau Martínez / ACN

vendes anticipades, ha fet reduir algunes compres a viticultors particulars. Per protegir-los, la DOQ Priorat ha creat un fons de reserva per comprar l’excedent de raïm, que 24 cellers transformen en vi. Els pagesos reben una mica més del cost de producció, d’un euro per quilo. Els

cellers podran comprar aquest vi si hi ha poca producció en una futura campanya; en cas contrari, es destinarà a destil·lació per evitar competència. Així s’ha permès evitar la verema en verd a la DOQ Priorat, mentre que a la DO Montsant s’ha aplicat puntualment en finques.

TRACTAMENT D’AIGUA

Comaigua inicia una nova fase per recarregar l’aqüífer del Baix Camp S’infiltraran durant dos anys fins a 146.000 metres cúbics anuals d’aigua tractada amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua

C

Diari Més

omaigua impulsarà la recàrrega gestionada de l’aqüífer costaner del Baix Camp durant els pròxims dos anys, en una nova fase de seguiment i estudi del sistema que pren el relleu del projecte europeu LIFE REMAR, finalitzat l’any 2025. Aquesta iniciativa permetrà aprofundir en el coneixement del comportament de l’aigua infiltrada i els processos naturals de regeneració. La recàrrega es duu a terme amb part de l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils, gestionada per Comaigua, que s’infiltra a l’aqüífer a través de dues basses de recàrrega. Durant els pròxims dos anys, el seguiment del sistema permetrà continuar estudiant els processos de recàrrega i biodegradació a escala pilot, així com l’eficàcia de les barreres reactives instal·lades a les bas-

ses i la seva capacitat de tractament al llarg del temps. Aquest període també permetrà ampliar les sèries de dades disponibles i disposar de més evidències per determinar la vida útil de les barreres reactives, les seves necessitats de renovació i les condicions necessàries per avançar, en el futur, cap a solucions ecoeficients a escala real. Una fase autoritzada fins al 2027 Aquesta nova etapa compta amb el suport econòmic de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de fins a 67.000 euros anuals, destinat a l’explotació i el manteniment de la instal·lació, i amb l’autorització de l’entitat, vigent fins al desembre de 2027, per derivar part de l’aigua tractada de la depuradora de Cambrils i infiltrar-la a l’aqüífer a través de les dues basses de recàrrega. El sistema pot infiltrar un volum màxim de 400 metres cúbics diaris i 146.000

metres cúbics anuals, i disposa d’un pla analític adaptat als requisits establerts pel Reial decret 1085/2024 per reforçar el seguiment de la qualitat de l’aigua i del seu funcionament durant aquest període. Una nova via de recerca A més de la tasca operativa, aquesta nova etapa obre també noves vies de recerca en la gestió dels recursos hídrics. El passat 22 de setembre es va presentar una proposta a la convocatòria LIFE de la Comissió Europea. Aquesta candidatura, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha desenvolupat en col·laboració amb entitats de referència com el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centro Nacional de Investigación Científica (CNRS) i la Universitat de Barcelona (UB), entre d’altres.

Distribució de l’aigua tractada a les basses d’infiltració.

En cas de ser seleccionat, el projecte permetrà avaluar alternatives tecnològiques complementàries a les barreres reactives actualment instal·lades a les basses de recàrrega, amb l’objectiu d’assolir una qualitat encara més elevada de l’aigua infiltrada. Els resultats permetran determinar, a partir de l’experiència obtinguda a escala pilot, les condici-

CEDIDA

ons tècniques i operatives necessàries per la seva posterior implementació a escala real. Amb aquesta nova etapa, Comaigua consolida la recerca aplicada en recàrrega gestionada d’aqüífers, generant evidències que permetin avançar en el desenvolupament i l’aplicació de noves solucions per a la gestió dels recursos hídrics.

~ COMAIGUA ~

16 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Crònica castellera l Els Nens del Vendrell i els Minyons de Terrassa van fer les seves millors actuacions de l’any i la Jove de Tarragona se sobreposa a les baixes amb tres gamma extra

Resultats El Vendrell. Santa Teresa Jove: 2/9fm, 5/9f, 3/9f, P/8fm Minyons: 2/9fm, 5/9f, 3/9f, P/8fm(c) Nens: 3/8, 5/8, 7/8

Santa Teresa enceta els comiats de temporada

Valls. Diada Museu Casteller Joves: 4/8, 3/8, 2/8f, P/6 Xicots: 5/7, 4/8, 2/7 X. Reus: 4/8, 5/7, 3/7 Tarragona. Final de temporada CC SPiSP Colla Vella: 3/8, 4/8, 2/7, P/6 CC SPiSP: 3/8, 2/7, 4/7a, vano de 6 CC Figueres: 3/7, 4/7, 5/6

E

l mes d’octubre serveix causa de les baixes acumulades a la zona tradicional per la setmana anterior amb el 4de10 començar a acomiadar amb folre i manilles. Segurament l’any casteller. Santa Te- era una dia per no forçar la màresa al Vendrell, Santa Úrsula a quina, però la cap de colla, Gina Valls i Tots Sants a Vilafranca del Fort, és ambiciosa i vol que la colla Penedès, més enllà de les diades de se sobreposi als cops mostrant la les colles, són les últimes grans ci- seva millor imatge. Ho va fer destes al Camp de Tarragona i el Pene- carregant tres castells de gamma dès, mentre la zona no tradicional extra, un dels quals, el 5de9 amb allarga el calendari fins la tercera folre, necessitava refer el tronc setmana de novembre amb diades per les lesions. No es va notar i els de gamma extra. La diada de Santa tarragonins van regalar novament Teresa, per exemple, va servir als al Vendrell una actuació que enNens del Vendrell per retrobar-se tra al top 5 de les mai vistes a la amb l’èxit a la plaça Vella, a la Jove plaça Vella. Tanquen l’any amb el de Tarragona per sobreposar-se a millor bagatge en una temporada les baixes exhibint gamma extra i de 2de9 amb folre i manilles, nou els Minyons de Terrassa per deixar descarregats; igualant la millor entreveure tot allò que amb el 5de9 amb folre, encara els ha de venir set descarregats i amb per davant. un final especialment La Colla Jove Xiquets emotiu acomiadant de Tarragona va fer la amb una ovació a l’enseva tercera millor acxaneta i l’aixecadora tuació de l’any després del pilar de 8 amb folde Sant Fèlix i la Festa re i manilles, que tanMajor del Catllar en una caven un cicle de tres d’aquelles diades anys culminant Carles Cortés de mèrits extra a l’estructura. Tot

La Jove va descarregar al Vendrell el setè 5de9 amb folre de l’any. ACN

plegat ensenya un canvi de mentalitat que fa preveure una temporada 2027 on voldran millorar les seves prestacions repetint les gestes d’aquest any i rematant deures pendents. Però encara els queda la diada de l’Esperidió diumenge vinent i la cap de colla ja va anunciar que encara ambiciona fer un gamma extra que no han pogut provar enguany, el 9de8. Els Nens del Vendrell necessitaven fer una bona diada a la plaça Vella amb castells de gamma alta de vuit, sense dubtes, amb consistència i confiança després que per

Santa Anna no poguessin passar del 4de8 i amb la memòria de la diada de Santa Teresa de l’any passat on van desmuntar tant el 5de8 com el 4de9 amb folre. Fa dues setmanes el Concurs els va donar l’energia necessària per encarar una diada a casa i van repetir els tres mateixos castells i pel mateix ordre: 3de8, 5de8 i 7de8. La plaça Vella els genera molt nerviosisme i certament el cinc va ser treballat, però el van tornar a descarregar en aquell mateix escenari nou anys després. Van embogir, ho van celebrar com si fos un castell de nou,

perquè fins i tot alguns dels castells històrics de la colla confessaven que dos mesos enrere ni s’ho podien imaginar. Tenen un parell de cites menors aquest mes d’octubre per tancar l’any i ara han de somiar la pròxima temporada novament amb el castell de nou. En un moment radicalment diferent de temporada estan els Minyons de Terrassa, que van completar al Vendrell la seva millor actuació de l’any. Van descarregar dos castells de gamma extra, 2de9 amb folre i manilles i 5de9 amb folre, i van completar un excellent 3de9 amb folre que apunta a 3de10 amb folre i manilles el dia 25 d’octubre a Girona. No van poder posar la rúbrica amb el pilar de 8 amb folre i manilles que va quedar carregat, com ja els havia passat a Barcelona, amb una despenjada de la canalla. Sants, Girona, Granollers i Sant Cugat són les pròximes cites de l’any per als Minyons de Terrassa, que tancaran temporada el 22 de novembre amb la diada de la colla.

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

Les visites teatralitzades a la Granja dels Frares del Morell recuperen la història i els records dels veïns Patrimoni l La Granja dels Frares del Morell ha recuperat la seva història amb unes visites teatralitzades que han aplegat prop de 85 persones en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2026. L’activitat, a càrrec d’Ans Educació, ha permès recórrer l’espai rehabilitat a través d’una recreació que combina teatre i la divulgació històrica. La

proposta ha destacat per la participació del públic que ha compartit records i experiències vinculats a la Granja. Les aportacions de persones grans han enriquit el relat i han convertit les visites en un espai de memòria col·lectiva. La iniciativa reivindica la importància de preservar el patrimoni i transmetre’l a les noves generacions. l Diari Més

Prop de 85 persones han participat en les visites, organitzades en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2026. Cedida

17 dimarts 13 d’ octubre de 2026

El Nàstic, davant la tasca urgent de tancar la porteria i evitar els errors Futbol l Les desconnexions van tornar a marcar el ritme del duel amb un nou desencert d’Abril i un córner mal defensat Arnau Montreal Quesada «Hem de créixer des de la solvència defensiva». Aquesta va ser una de les màximes que va destacar el tècnic del Nàstic de Tarragona Xisco Campos abans del duel contra el Juventud Torremolinos. Després de l’empat, queda clar que és la tasca urgent que encara ha de solucionar l’equip. Els errors defensius van tornar a ser l’àncora que va impedir sumar la victòria al camp del cuer i un pes que va tapar tots els progressos en el joc. Dissabte, contra el Juventud Torremolinos el Nàstic va mostrar una versió més sòlida. Amb el retorn d’Eugeni en un sistema de tres migcampistes a l’onze, l’equip va guanyar més poder i seguretat en la medul·lar. En la primera part, aquest poder va garantir una millor sortida en la pressió i, de fet, gràcies a això va arribar el primer gol del partit. De la mateixa manera, a la segona meitat, després de la sacsejada des de la banqueta, l’equip va tornar a rearmar-se en atac després de l’empat i Borja Sánchez va aconseguir el segon aprofitant una pilota perduda. Malauradament, tant el primer com el segon gol van servir de ben poc, perquè van ser completament

omfar en temporades anteriors. D’aquesta manera, el primer objectiu de Xisco Campos ha de ser seguir la seva màxima i «créixer des de la solvència defensiva». De moment, l’equip ha rebut 9 gols en els darrers quatre partits, una ferida que, l’any passat, va acabar per dessagnar l’equip. De fet, el Nàstic ha d’evitar convertir-se de nou en aquell equip, un que, inicialment, també va començar la seva feblesa al darrere amb errors aïllats, però continuats.

Imatge dels jugadors del Nàstic defensant una acció a pilota aturada contra el Juventud Torremolinos. Juventud Torremolinos

El conjunt grana va tornar a mostrar la seva feblesa defensiva en la pilota aturada eclipsats pels errors a la rereguarda. El Nàstic va posar les coses fàcils al Torremolinos perquè igualés el par-

tit. De fet, l’equip andalús gairebé no va xutar a porta. El primer dels gols va arribar a través d’una centrada lateral inofensiva es va convertir en verí quan va passar per sota de les cames en un nou error clamorós de Vicent Abril. El segon, com el dia del Murcia, es va produir en una pilota aturada mal defensada en el temps afegit.

La Primera Federació és una categoria que castiga molt els errors. La competitivitat és alta i tots els equips tenen virtuts per fer mal, fins i tot els cuers. De la mateixa manera, una fórmula que s’ha repetit competició rere competició és l’èxit dels equips rocosos. Les bones defenses guanyen punts i, d’aquesta manera, va aconseguir el Nàstic tri-

Ayesa demana pas El debat a la porteria va tornar al seu punt àlgid després de l’empat contra el Juventud Torremolinos. Vicent Abril es va tornar a posar en el centre de les mirades després d’encaixar l’1-1 en una jugada desafortunada, però en la qual podia haver fet més. També es va sumar un problema físic a la segona meitat, quan Abril va requerir assistència mèdica després de notar molèsties a l’adductor i, després de ser atès, no va efectuar cap servei de porteria. Després de dos partits i una dinàmica negativa arrossegada, caldrà veure si Campos opta per retornar Gaizka Ayesa i recuperar la seguretat de les primeres jornades o si manté la confiança en Abril.

18 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Tarragona s’acomiada d’un cap de setmana d’esport i emocions amb els Jocs Special Olympics 2026

Poliesportiu l Els Jocs Special Olympics 2026 van posar ahir punt final a Tarragona. Els centenars d'esportistes van recórrer la ciutat un últim cop en la Caminada Popular Inlcusiva. Els participants, que van xalar i competir el darrer cap de setmana en diverses disciplines, van baixar des de la plaça de la Font fins a la

Caixabank Tarraco Arena, on es va celebrar la cerimònia de clausura. En l'acte, que va comptar amb l'alcalde Rubén Viñuales i el conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Raúl Moreno, van desfilar les banderes dels països participants i, finalment, el traspàs de la flama del peveter a la gresola. l AMQ

El Reus FC Reddis d’Edu Albacar creix en confiança i resultats fora de casa

El TGN Bàsquet es va estrenar ahir amb derrota a casa contra el Lucentum Alicante (59-67)

Futbol l El Reus FC Reddis d'Edu Albacar va sumar diumenge el seu segon triomf consecutiu fora de casa contra el Tudelano (1-3). Després de la dolorosa derrota en casa contra el Manresa, els roig-i-negres necessitaven impulsar-se i així ho han aconseguit lluny de l'Estadi Municipal. De fet, en aquest inici de temporada, el conjunt reusenc ha

Bàsquet l El TGN Bàsquet va estrenar-se ahir a la LF2 amb una derrota davant el Lucentum Alicante (59-67) al pavelló de Riuclar. Les liles van competir amb intensitat durant la primera meitat, marcada per la igualtat, i van arribar al descans amb un lleuger avantatge (35-32). A la represa, però, les alacantines van fer un pas endavant

estat més encertat com a visitant que davant dels seus. Dels tres partits disputats a domicili, només el primer va acabar en derrota. Contra l'Utebo, els roig-i-negres van realitzar un partit sòlid i el gol al temps de descompte va fer justícia al partit. El passat diumenge, contra el Tudelano, els roig-i-negres van tornar a mostrar una millor versió,

controlant l'encontre en tot moment. Amb doblet de Rementeria i el darrer de Fidel Rey, els d'Albacar van sumar el segon triomf consecutiu fora de casa, sumant un total de 6 punts, tres més dels aconseguits a casa. Ara, l'objectiu és allargar la dinàmica a l'Estadi: la pròxima prova serà diumenge a les 12 hores contra l'Espanyol B. l AMQ

i van aprofitar les pèrdues i les errades locals per capgirar el marcador. Un parcial desfavorable al tercer quart va situar el 45-53 i va complicar les opcions de remuntada de les de Barros. Tot i els intents de reacció, el TGN Bàsquet no va poder retallar prou distàncies i va acabar cedint en el seu debut a la lliga. l AMQ

19 dimarts 13 d’ octubre de 2026

El Tribunal Suprem manté suspès per al 29-N el vot dels beneficiaris de la ‘llei de nets’ Sufragi l L’autoritat judicial rebutja el recurs de l’Advocacia de l’Estat i dona cinc dies als 163.020 afectats perquè puguin presentar al·legacions Agències La família reial, durant la celebració de la Festa Nacional a Madrid. EFE/Daniel González

Els reis presideixen la desfilada del 12-O amb xiulets a Pedro Sánchez Celebració l La parada reuneix 4.380 efectius a Madrid en un clima preelectoral, amb la participació de Salvador Illa Agències Els reis Felip VI i Letícia, acompanyats de la princesa Elionor i la infanta Sofia, van presidir ahir dilluns a Madrid la desfilada del 12 d’octubre, marcada per l’avançament de les eleccions generals al 29 de novembre i pels xiulets i crits contra el president espanyol, Pedro Sánchez. Les protestes es van sentir a l’arribada del cap de l’executiu i durant la salutació del rei a les autoritats, tot i que van ser menys generalitzades que altres anys. Desenes de milers de persones van seguir la parada militar, que va recórrer 1.450 metres entre la glorieta de Carles V i la plaça de Colón, passant pel passeig del Prado. Hi van participar 4.380 efectius, 144 vehicles, 39 motocicletes i 286 cavalls, a més de caces, avions de transport i helicòpters.

Entre les autoritats hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa, que va assistir a la celebració per tercer any consecutiu i va conversar amb el ministre Óscar López i els presidents d’Astúries, Adrián Barbón, i de Galícia, Alfonso Rueda. La desfilada va incloure una exhibició de paracaigudistes, el pas dels nous blindats Dragón i quatre avions Eurofighter que van dibuixar la bandera espanyola al cel de Madrid. També hi van desfilar els legionaris amb la seva cabra Babieca. La jornada va estar condicionada pel context preelectoral i per la crisi de Ceuta, que els reis han de visitar avui. Paral·lelament, a la Puerta del Sol, activistes pel dret a l’habitatge van formar una cadena humana davant la previsió d’una manifestació de joves d’extrema dreta mentre la policia desplegava un cordó de seguretat.

El Front Ampli confirma Ada Colau com a candidata i convida Podem a sumar-se a la coalició d’esquerres Política l El Front Ampli, integrat per IU, els Comuns, Més Madrid i Moviment Sumar, va anunciar ahir que Ada Colau serà la seva candidata a la presidència del govern espanyol el 29 de novembre. La coalició també va convidar Podem a incorporar-se al projecte i va demanar unitat a l'esquerra alternativa. L'anunci va arribar després de

l'acord entre Podem i ERC perquè la formació morada s'integri a les llistes republicanes a Catalunya i Gabriel Rufián doni suport a Irene Montero a la resta de l'Estat. Amb el termini per registrar coalicions obert fins divendres, les dues formacions mantenen les diferències sobre qui ha de liderar una candidatura única. l Agències

El Tribunal Suprem va anunciar ahir que manté la suspensió cautelar del dret de vot per a les eleccions generals del 29 de novembre dels nacionalitzats per la Llei de memòria democràtica, coneguda com a ‘llei de nets’. L’alt tribunal ha rebutjat el recurs de l’Advocacia de l’Estat contra la mesura adoptada el 8 de setembre a petició de Vox i Iustitia Europa. Segons dades facilitades pel govern espanyol, la decisió afecta 163.020 persones incloses en el cens electoral de residents a l’estranger, tancat l’1 d’agost. El Suprem ha ordenat publicar la resolució amb urgència al Butlletí Oficial de l’Estat i al tauler judicial perquè els afectats puguin comparèixer en el procediment i presentar al·legacions en un termini de cinc dies. La majoria de la sala, formada per cinc magistrats, considera prioritari garantir l’exactitud i la transparència del cens electoral davant l’augment d’inscripcions derivat de la llei. Argumenta que el sufragi no és un dret absolut i que la seva regulació ha de protegir també l’interès general i evitar possibles irregularitats. El tribunal retreu al govern espanyol i a l’Institut Nacional d’Estadística que no hagin acreditat la separació dels expedients de nacionalitat segons els criteris exigits judicialment. L’Administració ha-

El Tribunal Suprem retreu al govern que no hagi acreditat la revisió del cens electoral. EFE

Una magistrada de la sala discrepa i alerta que la suspensió pot vulnerar el dret de vot via advertit que era materialment impossible completar aquesta revisió dins del termini electoral. La suspensió inclou tant les persones encara no inscrites al cens de residents absents com les que ja hi consten, tot i que preveu una excepció per als qui acreditin amb un certificat consular la seva condició de descendents d’exiliats. La magistrada Alicia Millán ha discrepat de la decisió i ha defensat

Felicitacions

en un vot particular que l’avançament electoral canvia l’escenari, ja que podria fer irreversible la pèrdua del dret a participar en aquests comicis. Segons la jutgessa, garantir l’exercici efectiu del sufragi hauria de prevaldre davant d’una mesura vinculada a una controvèrsia encara pendent de resolució. En canvi, els cinc magistrats de la majoria sostenen que la convocatòria anticipada no elimina el risc d’irregularitats al cens i remarquen que correspon a l’Administració acreditar que ha complert les ordres. La decisió manté el conflicte obert a menys de dos mesos de les eleccions generals, amb cinc dies perquè els afectats puguin presentar al·legacions.

Adopcions

Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

«Parece que fue ayer cuando te sostenía en mis brazos, tan pequeñita y frágil. el día 11 has cumplido 18 años, veo en la mujer que te has convertido la misma chispa de curiosidad y dulzura que tenías en esta foto. Estoy increíblemente orgulloso de ti y de todo lo que has logrado. Que esta nueva etapa esté llena de alegrías, sueños cumplidos y mucho amor.» Te quiero 3000.

Enhorabona Rosa Maria i Josep per aquests 46 anys de casats. Que sigueu sent molt feliços! Us estimen els vostres fills.

LA GATERA. Hermanitos en adopción. 2 meses. Se entregan vacunados, testados y chipados. Super cariñosos. Adopción conjunta. Contacto: 666676021 (solo por whasapp escrito)

20 dimarts 13 d’ octubre de 2026

k Dels lectors Som afortunats Us escric per posar en el vostre coneixement un tresor que tenim al Tarragona del que som propietaris tots els que hi vivim. Voldria deixar-nos constància de la màxima professionalitat de les persones que treballen a les UCIs de Sant Joan i de Joan XXIII i a tots dos hospitals. Ho fan amb plena dedicació de les persones que cuiden i atenen. No tinc paraules per qualificar com fan la seva feina: magnífiques i magnífics professionals. Metgesses, infermeres i infermers, auxiliars i netejadores. Igualment vull agrair l’eficàcia i l’eficiència dels metges i infermers que atenen el Servei de Transport Sanitari Urgent. El cuiden meravellosament de l’infart que he parit i bé mereixen un reportatge especial del vostre diari. Us puc garantir que a Reus i a Tarragona som afortunats de tenir aquestes persones.

Xavier Martí Reus

La Guàrdia Urbana de Reus té altres objectius La crònica del vostre corresponsal Miquel Llaberia, del dia passat, donava la notícia que l’Ajuntament volia arribar als 182 agents. Com a objectius la Regidoria assenyalava els nivells de seguretat i noves tecnologies. Sempre s’obliden de quelcom que és la base del servei d’aquest Cos: que es compleixin les ordenances municipals al carrer, TOTES, és a dir, que no circulin patinets per les voreres (l’altre dia, al carrer Gaudí, anaven TRES, i dues persones en

k Editorial k un d’ells, sobre la vorera al costat de l’església), d’altres creuen a tota “pastilla” les zones zebres, continuen les defecacions de gossos per tota la ciutat sense neteja dels amos, circulen bicis i patinets pels carrers Llovera i Monterols i ningú pot protestar (tampoc es troben Guàrdies)… etc., etc. Això no funciona, Sra. Guaita, ni Sra. Vázquez.

Menys burocràcia, més servei públic

S

implificar els tràmits administratius no és només una qüestió de velocitat, sinó una manera de fer una administració més eficaç, accessible i empàtica. El Govern ha situat aquesta necessitat entre les seves prioritats. Un pas necessari per recuperar la confiança ciutadana en unes institucions massa sovint percebudes com a lentes i distants. Agilitzar les llicències d’activitat econòmica o facilitar la rehabilitació d’edificis al món rural pot afavorir l’activitat econòmica i donar resposta a necessitats reals. Simplificar, però, no ha de comportar rebaixar les garanties ambientals ni urbanístiques, sinó evitar que els procediments es con-

Àngel Camacho Huerta Reus

k Tribuna k

L’iceberg de la inteŀligència artificial

Igualdad para todos Nuestra sociedad es plural, diversas culturas y religiones, pero el trato del gobierno no es igual para todas. Son muchas las cruces arrasadas en las plazas de nuestros pueblos, cuando llegan las fiestas de Navidad se prohíben los belenes en los edificios públicos pero se felicita el Ramadán desde el gobierno. De todos es más que conocida la polémica suscitada y aún no resuelta sobre el Valle de los Caídos. El gobierno oferta menú halal en los colegios públicos para satisfacer la demanda de la Comunidad Islámica de España. Por el contrario no ocurre lo mismo con facilitar menú de abstinencia de carne en Cuaresma.Es evidente que hay que eliminar cualquier símbolo cristiano que constituye la historia y tradiciones de nuestro país. Sin embargo se edificará un minarete de 30m de altura en la mezquita de Sevilla, en una zona que sólo están permitidas las construcciones equivalentes a tres plantas. No somos todos iguales? Por qué esa fobia a lo cristiano y esos favores a lo musulmán?

Lourdes Camps Barcelona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com No es publiquen cartes anònimes, tot i que poden estar signades per un coŀlectiu, associació, etc, si hi ha un representant identificat en el document que s’enviï.

verteixin en un obstacle per al progrés. Cap reforma normativa, tanmateix, serà suficient sense els recursos humans necessaris. La manca de secretaris i interventors municipals és especialment preocupant: només quatre de cada deu places estan cobertes. Els ajuntaments petits, amb menys capacitat econòmica per oferir llocs estables, són els més perjudicats. Sense aquests professionals, es poden encallar des de contractacions fins a decisions urbanístiques essencials. L’administració més propera és sovint la primera porta a la qual truca el ciutadà. Fer-la funcionar millor no és un tràmit més: és una obligació de servei públic.

M

algrat el debat existent sobra el que pot suposar la ‘IA’ pel nostre present i futur, amb opcions de tot ordre, i posicionaments que volen avançar en la mateixa comprensió del que suposa com fenomen, la realitat és que encara poc sabem, o el que pot ser més emblemàtic, poc s’explica de les conseqüències objectives, que pot suposar la seva consolidació, com ‘eina’ imprescindible en la nostra supervivència global. És cert que es fan vaticinis de la seva importància i de les connotacions que té, però encara es valoren poc les seves repercussions des de visions morals, però també d’incidència directa en la nostra fórmula de vida, entesa en la seva màxima percepció. Darrerament, suposo que, interessadament, el món mediàtic, ha centrat el seu interès en ‘parlar’ de la ‘regulació’ del que pot suposar el que comento, per evitar suposats col·lapses que puguin condicionar la nostra ‘seguretat’, amb una predicció profètica, que es pot revelar en el final de la humanitat, el vaticini, per tant, ha comportat milions d’opinions i posicionaments, en un exercici d’’inventar’ i ‘analitzar’, segons la visió interessada d’uns i altres. Estic convençut del fet que qualsevol debat global, ve imposat pels interessos de qui aglutinarien, no solament el poder real, i econòmic, en funció dels seus desitjos, sinó també en funció de les repercussions de tota mena, i no solament les de caràcter financer, en un exercici de manipulació que el que busca estratègicament són posicions compartides, els més amples possibles, en funció dels seus objectius. En qualsevol cas, és constatable que la cosa ha tingut èxit, com era d’esperar, una altra cosa, és conèixer on ens porta aquesta ‘mentalitat’ i quins seran els seus condicionants des del vessant purament comercial, enfront de les al-

on els mercats mundials cada cop tenen més transcendència i la globalització és un efecte imparable en la nostra supervivència diària, per sobre d’utopies i manipulacions socials en evident capa Lluís Badia caiguda. Advocat La constatació de conceptes, com regulació i supervisió, haurien de ser cabdals si el que es vol és controlar el fet en tres, ja siguin d’ordre moral, però també si mateix, malauradament, ara estem en en funció de l’opció democràtica, amb el moment de la discussió de conceptes vocació d’influir, o la via autocràtica fo- que sembla consoliden un espai comú, namentada en el control sense capacitat on cadascun dels grans líders econòmics - polítics, fa el que més li convé al de contraposar opinions diferenciades. En poc temps hem passat de lloar a seu balanç interessat. No sé si el que prima a l’hora d’avalula ‘IA’, a posar-la en dubte, si realment no es fan esforços pel seu control, i aquí ar el ‘risc’ que ens envolta són els criteris financers, militars s’han apuntat els o polítics, el que si és grans líders tecnolòNo sé si el que prima a gics, però també els l’hora d’avaluar el ‘risc’ inapel·lable és que ens hem col·locat en capdavanters de les que ens envolta són un potencial cataclispotències i governs els criteris financers, d’aquestes, amb ma- militars o polítics, el que me, on es fa difícil ditisos per un evident sí que és inapel·lable és ferenciar les paraules interès per trobar fór- que ens hem col·locat en de les evidències inmules de ‘possessió’ un potencial cataclisme teressades de tots els que ‘parlen’. interessada. És possible que, encara que no coneiEn definitiva, el que si és una constaxem el que comporta el fet de ‘l’intel·lec- tació, fora de discussió, és que per molt te no natural’, en tota profunditat, és que es plantegen variables al respecte, necessari fixar uns mínims regulatoris, poc encara coneixem del que pot comque haurien de ser eficaços i pràctics, portar el ‘perill’ que ens venen; segurano sigui que es quedin en la pura teoria, ment poc podem parlar des de visions així, optar per fórmules realistes hauria ‘profundes’ del que suposa el fet ‘artifide ser el primer pas i, per tant, el proble- cial’, i no solament segons el publicitat, ma crec que no és la proposta en si, sinó sinó també en funció de les ‘altres conque aquesta sigui vàlida a escala mun- seqüències’ que, o bé no s’expliquen o dial, i no quedi en una reglamentació que per la seva transcendència només particularitzada, on la seva evidència son monopoli d’uns quants. La realitat sigui la ‘desregulació’, davant la impos- d’un ‘iceberg’, del que poc coneixem, sibilitat objectiva de control absolut. En esperem que no ens comporti un final, aquest punt, tindrà molt a dir el ‘nou en funció d’un titànic on els ‘capitans ordre global’, on s’estan produint canvis de torn’ estiguin més interessats a curt respecte al ‘poder compartit’ i als matei- termini que en l’exercici de qualsevol xos actors protagonistes; per tant, que capacitat de reglar, per primar els seus fàcil és discutir del fet quan som orfes interessos de benefici polític, econòmic, a l’hora de fixar una autèntica regulació social o de manera d’ordenar un demà absoluta per tots, en una societat global, difícil i complicat.

21 dimarts 13 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

La bibliocabina de la Secuita: «Agafa un llibre i deixa’n un altre»

A

un municipi del Tarragonès ha aparegut una nova manera de socialitzar els llibres. A la Secuita han convertit una antiga cabina de telefònica en una biblioteca. El funcionament d’aquest servei és molt similar al passallibres (bookcrossing) o al de les biblioteques nius. S’hi poden dipositar els llibres que tens a casa i que ja no es fan servir. A canvi permet agafar-ne de nous i donar una segona oportunitat als llibres vells. En aquestes biblioteques es troba de tot, des de novel·les d’aventures d’Els Cinc d’Enid Blyton fins a novel·les de fantasia de Jules Verne com La volta al mon en vuitanta dies. D’aquesta manera es pot viatjar al centre de la terra o posar-se a la pell de Jim Hawkins a la recerca del tresor del capità Flint. També es pot convertir en Frankenstein o en Aloma, la noia de 18 anys creada per Mercè Rodoreda. No hi ha cap lògica en els títols que s’hi apilen, des de còmics de Mortadel·lo i Filemó fins a llibres de la col·lecció dels Grumets de la Galera com El zoo d’en Pitus o Rovelló. També es poden trobar llibres de fantasia de JRR Tolkien, de la Dragonlance, dels Regnes Oblidats o de La guerra de les galàxies. Entremig hi ha clàssics de la literatura universal d’autors com Cervantes, Dostoievski, Shakespeare, Victor Hugo o Hemingway. A través de les seves pàgines es poden recórrer els mars i els oceans del planeta, com el protagonista del ballener Pequod a Moby Dick. O viure les aventures de la marioneta de fusta creada per Carlo Collodi. També es poden rellegir La Caputxeta Vermella o a Hänsel i Gretel dels Germans Grimm. Es poden trobar llibres d’autores com Coia Valls, Margarida Aritzata o Olga Xirinacs. També es poden conèixer les aventures d’en d’Artacan, de David el Gnom, d’en Dragui, d’en Massagran o d’en Patufet. I que no s’oblidin els llibres escrits per Isabel Allende o Gabriel García Márquez. Es poden llegir Camí de sirga, Mecanoscrit del segon origen o L’educació sentimental. També es poden trobar enciclopèdies d’història, de medicina o d’art que alguna persona ha decidit treure de les seves estanteries. S’hi dipositen edicions dels llibres més llegits de la història com La Bíblia, El Llibre Roig o L’Alcorà. Els usuaris es poden retrobar amb El Petit Príncep, Harry Potter, Tirant lo Blanc o Don Quixot. A més a més es poden trobar les distòpies o el control social en les obres de George Orwell, Ray Bradbury o Aldous Huxley. Hi ha molt per llegir i molt poc temps per perdre. No us oblideu dels còmics d’en

Però la idea de la bibliocabina no sembla ser original de la Secuita. Aquesta prové d’Anglaterra on la British Telecom va permetre apadrinar les cabines vermelles per una lliura i convertir-les en biblioteMarc Dalmau ques, minicafès o desfibril·ladors. AleArqueòleg i historiador manya també va ser pionera en convertir moltes cabines en biblioteques. La última cabina de la ciutat de Barcelona va ser salTintín, Astèrix o en Corto Maltès. O llibres vada gràcies a una consulta popular. L’any més tècnics per estudiar electrònica, jar- 2022 es va inaugurar amb prestatges per a més de 200 llibres i punt per carregar els dineria, informàtica o cuina. Qui no recorda presentadors o col·la- mòbils. La bibliocabina de la Secuita s’ha conboradors com l’Andreu Buenafuente, en Boris Izaguirre, l’Empar Moliner o en vertit en un punt de trobada del veïnat. Marc Giró. Molts d’ells han tret llibres que D’aquesta manera s’educa en civisme i en es venen pel dia de sant Jordi. També es béns comuns ja que és la pròpia comunitat la que s’encarrega pot llegir a Antonio del seu funcionament. Gala, Quim Monzó, Eduardo Mendoza Es poden trobar llibres A més a més qualsevol o Martí Gironell. És d’autores com Coia Valls, persona pot accedir a Margarida Aritzata o un llibre independentpossible trobar-se el Olga Xirinacs. També ment dels seus recurratolí Mickey, en Son es poden conèixer les sos o de si disposa d’un Goku, en Super Llopis o en Capità Tro. O les aventures d’en d’Artacan, carnet de biblioteca. de David el Gnom, d’en Aquesta instal·lació ha guies turístiques Lonely Planet per viatjar Dragui, d’en Massagran o permès trencar frond’en Patufet teres i també acostar la a Tailàndia, Senegal, lectura als més joves. Austràlia o Perú. Els llibres són una font de coneixement, També hi ha llibres per reconèixer l’art egipci, el classicisme o el modernisme. imaginació i entreteniment. A través de Llibres d’art on es pot conèixer l’obra de les seves pàgines es poden descobrir hisVincent van Gogh, El Greco, Miró o Frida tòries, conèixer cultures i aprendre sobre Kahlo. Llibres d’història que et permeten temes diversos. Llegir ajuda a millorar el descobrir els homininis d’Atapuerca, vocabulari, la comprensió i la capacitat l’Atenes de Pericles, la Revolució Fran- d’expressar idees. Són una manera sencesa, el Crac del 29 o la II Guerra Mundial. zilla de compartir cultura, fomentar la O descobrir que el protagonista del llibre lectura i donar una segona oportunitat als El Hòbbit en català es diu Frodo Saquet. O llibres. Així que apagueu els mòbils i: «En els llibres de fotografies amb les imatges un forat a terra hi vivia un hòbbit. No pas del segle XX com la nena Sadako Sasaki un forat humit, brut i repugnant, amb restes de cucs i olor a fang…» escapant d’Hiroshima.

k Desde el corazón k

Con piña, por favor

C

on piña, siempre con piña. Y no me refiero a la pizza, me refiero a la vida. En el colegio este año hemos empezado una asignatura nueva que se llama ‘Fem pinya’. La idea es trabajar todo lo que tiene que ver con la convivencia, desde la comparativa del mundo ‘casteller’. Estas primeras sesiones estamos hablando de la importancia de que cada grupo de clase sea como una piña. Que esté unido. Un espacio donde cada uno tenga su sitio, al igual que ocurre en cualquier ‘castell’. Porque yo por mucho que quiera no puedo hacer de ‘enxaneta’, así como un niño de 6 años no puede estar aguantando un ‘folre’. Pero todos han de encontrar su espacio, y su lugar dentro de una clase. En la Diada del primer domingo antes de Santa Tecla, durante la retransmisión, justo un ‘Cap de pinya’ salía hablando a los de su colla y les decía, que tenían que ser fuertes como una piedra, que tenían que encajar bien, porque si quedaba un espacio, por ahí se podía ir el ‘castell’. Ese trocito de vídeo lo he ido pasando por las clases y ha sido la mejor manera de que entendieran la importancia, de estar unidos. Que dejar a alguien fuera del grupo, no acoger al que llega nuevo, reírse de alguien, burlarse, ignorar… son acciones que hacen que se separen y se caiga el ‘castell’, o lo que es lo mismo… que haya compañeros que lo pasen mal en clase. Son muchas las horas que pasan los alumnos en el colegio, y siempre decimos que ha de ser un espacio seguro para ellos, que allí se deben sentir a salvo, pero a veces no es así. Hay niños y niñas que lo pasan mal. Hay conflictos que son inherentes a las personas, pero que no enseñamos a resolver. O que queremos resolverlos rápido para pasar a lo siguiente. Diciendo frases como, «no lo vuelvas a hacer más»… «daros la mano y a seguir»… y ahí no hay aprendizaje, ni hay resolución de lo que ha pasado. Así que hay más poUn niño del que se sibilidades de que se ríen cuando hace una vuelva a repetir, o que intervención en clase, no se vaya almacenanpuede aprender… do dentro y se vaya haciendo la bola más grande. Los colegios son como mini mundos, donde se repiten muchas de las situaciones que hay cuando sales de ellos. A veces nos obcecamos con querer que aprendan, dejando fuera de la ecuación, las emociones y las necesidades de los alumnos. Y un niño que tiene miedo, no puede aprender… Un niño que sabe a las 9 de la mañana que a la hora del patio va a estar solo, no puede aprender… Un niño del que se ríen cuando hace una intervención en clase, no puede aprender… Podría seguir con la lista, pero espero que se entienda. Que igual aprender, aprenden, pero no de la manera en que podrían hacerlo, y seguramente no con el potencial del que disponen. Si conseguimos que se sientan como en una piña, donde entre todos se miren y se vean, donde no se quede nadie fuera, donde cada uno sepa que tiene su sitio, y tal como decía el ‘Cap de pinya’: si algo no encaja paramos, porque si queda un agujero, por allí se nos va el ‘castell’. Porque en la vida, tener un sitio y pertenecer, es una de las necesidades primordiales. Conseguir que cada niño se sienta parte de una piña es saber que no estás solo, que hay un grupo que te sostiene, y que tú los sostienes también. A mí la pizza me encanta con mucho queso y la vida con mucha piña, por favor. Ojalá tú también le pongas piña a tu vida.

Esther Neila Maestra y escritora

22 dimarts 13 d’ octubre de 2026

La Granja dels Frares acull la setena plantada escolar amb alumnes de sisè de primària de l’escola Ventura Gassol El Morell l L’alumnat de 6è de primària de l’escola Ventura Gassol ha participat en la setena edició de la plantada escolar a la Granja dels Frares, una activitat organitzada per l’Ajuntament i l’Associació Aurora. L’actuació ha permès plantar una setantena d’àlbers, freixes de fulla petita, tamarius, arços blancs i lliris grocs a la bassa temporal i al

tram baix del riu Glorieta. També s’hi ha instal·lat un tancat amb malla cinegètica per protegir les plantes dels ramats. L’Associació Aurora ha completat les tasques pendents i s’encarregarà del manteniment. La iniciativa vol apropar els joves a la conservació del medi i fomentar la col·laboració amb persones en risc d’exclusió social. l Diari Més

La plantada ha permès incorporar una setantena d’exemplars d’espècies vegetals a la bassa i al tram baix del Glorieta. Cedida

Necrològiques Tarragona Jose Muñoz Mateo. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal.

Reus Mariano Heredia López. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori Municipal. Andrea Josa Salvat. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 19.30 h al Tanatori Municipal.

Vila-seca Estelita Granell Gil. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Esteve.

23 dimarts 13 d’ octubre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Eduard i Celedònia.

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Si tens coses per Intenta frenar les L’amor et somriurà Deixa’t portar per resoldre o acla- teves accions. Cui- durant la jornada. la improvisació; rir, avui és el dia. da les teves parau- Les situacions més veuràs que aquesLlança’t amb força les, ja que avui és difícils es resoldran ta tècnica t’ajudarà a obtenir els teus fàcil que t’equivo- sense problemes i molt a aconseguir drets i veuràs com quis. A la família t’aportaran bene- tots els objectius. serà fàcil aconse- trobaràs el refugi ficis. L’atzar estarà Ampliaràs el teu guir-los. que busques. del teu costat. cercle amb gent.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Mantén les distàn- Amb cert recel, Bon moment per Bona jornada per cies amb els teus les persones que trobar una sortida trobar un equilibri interlocutors, no fa- t’acompanyin t’aju- ràpida als proble- emocional que necis el joc als altres i daran en els teus mes que t’afecten. cessitaves últimacentra’t en els teus plans. Hauràs de No tinguis por dels ment. No oblidis les objectius o disper- mostrar-te enèrgic enemics ni dels teves responsabisaràs energies inú- per aconseguir els obstacles, encara litats, però relaxa’t. tilment. teus desitjos. que siguin grans. Jornada ardent.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

El teu món emo- Assumptes im- Jornada molt acti- Estaràs molt sencional estarà des- portants d’àmbit va, però hauràs de sible al que diguin controlat i la teva familiar centraran prendre-la amb i facin els altres. gran sensibilitat la teva atenció i molta paciència Només et sentiràs patirà alguns cops alteraran els teus per no caure en el comprès pels més baixos. No subes- plans. Actua amb mal humor. Els teus propers, cosa que timis el contrari i discreció i no et esforços no seran et pot empènyer mantén-te ferm. deixis convèncer. recompensats. cap a la solitud.

6

TV local

9

TAC 12

16:00 Notícies migdia (r)

14:00 Notícies 12. Edició migdia

18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus

15:00 In situ 15:30 Com la nit i el dia. On tour 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 + Bàsquet 18:30 Connecta 10 Comarques

20:30 Fot-li

20:00 Notícies12. Edició vespre

22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r

Solucions

12

19:00 180º

21:30 Fot-li (r)

8

11

14:30 Spi+TV

20:00 Notícies vespre

21:00 Notícies vespre (r)

7

10

CANAL REUS TV 16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

20:30 Finet i pel mig 21:00 La Post-Diada. Diada Santa Teresa. El Vendrell 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Finet i pel mig 23:00 La Post-Diada. Diada Santa Teresa. El Vendrell 00:00 Notícies12. Edició vespre

TARRAGONA: Sabido Foraster, Julieta St Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078 Ciutat Montserrat, Rosa Maria - Molero Ciutat, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Cavallé Vallverdú, Jordi Raval de Jesús, 40 Telèfon 977 310 657 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819

HORITZONTALS: 1. Fer, un obstacle, que un aparell o un mecanisme no funcionin adequadament. Esbargiment bulliciós. 2.Allò que es necessita per sortir d’una gàbia. Perdreu l’equilibri i acabareu a terra. 3. Pot ser de cavall o de cabell. Camins normals. 4. Formes arquitectòniques. El que cal pagar. Cinc. 5. Amb cinc dits. Construirà al costat. 6. Gens singular. Final de mes. És o pot ser. 7. Es tornà agre. Sobirà d’un emirat. Crit d’atenció. 8. Donar la volta, al revés. Socialistes de Catalunya.Vestit de ballarina girat. 9. Fèieu un castell. Línia dreta. 10. Fons del sac. Riure sense una. Són vius. 11.Atipis de menjar. Part d’un intestí. 12. Feble i repetida. És com un jugador de bàsquet. Viamina doble. Dues de Granada. VERTICALS: 1. Propagar rumors, mentides o mitges veritats.Va a terra i es fa mal. 2. Crisis de dolor. Segona persona. 3. Líder esportiu. Serà urgent. 4. Bar sense porta. Vestit tradicional de l’Índia. Noieta. 5. Llacs sense marges. Mitja dama. Estri de cuina. 6. Angle recte. Jove. 7. Càustics. Seria una mica amb una de més. La que falta a l’anterior. 8. Província d’Etiòpia. Avesa. 9. Jueu convers a Mallorca. Carrers. Darrere de la banda. 10. Endarrere. Joc de cartes. 11. Article plural femení. Marxeu! Fruit sec i girat. 12. Ocell. Piràmide invertida i sense base. Afecció nasal que puja per baix.

Màxima

15º 25º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 745.008.994

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJISTA ÁRABE.

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. SALIDAS. Tel. 643.840.135

LEYRE. REUS. Tel: 631.147.469

JÚLIA. MASAJES RELAJANTES Y SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Fins al final del matí cel entre molt ennuvolat i cobert per estrats baixos al litoral i prelitoral central i punts de l’interior, especialment a la depressió Central. A partir de llavors minvaran progressivament i al final del dia el cel quedarà, en conjunt, serè o poc ennuvolat. A la resta es mantindrà serè o poc ennuvolat en general, tret de l’extrem nord del Pirineu on al final del dia quedarà cobert per estrats baixos a les cotes més inferiors del sector. Temperatura Temperatura mínima lleugerament o moderadament més alta; la màxima serà similar o lleugerament més alta.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 13 d’ octubre de 2026

E

l Tarragona Illustration Fest (TIF) es trasllada enguany de Tarragona ciutat al Castell de Vila-seca, on celebrarà la cinquena edició del 15 al 18 d’octubre. Organitzat per l’Associació d’Il·lustradores de Tarragona (AIT), el festival reunirà professionals de la il·lustració, el disseny i l’edició en quatre dies d’activitats gratuïtes que combinaran conferències, tallers, exposicions i un mercat d’il·lustració. Aquesta edició girarà al voltant del concepte de «nus». Per als impulsors del festival, aquest concepte té una dimensió narrativa: és el tram que connecta el principi i el final d’una història. Aquesta lectura permet abordar la creació d’àlbums il·lustrats, fanzins i còmics, així com els processos de desenvolupament professional. «Intentem portar cada any persones que siguin d’àmbits diferents», explica Adrià Ramírez, president de l’AIT, que defensa el valor de compartir experiències entre il·lustradors que tot just busquen el seu estil, professionals que ja han consolidat una trajectòria i altres que intenten estabilitzar-la. Ramírez reivindica també la funció del festival com a espai de trobada en una professió sovint solitària: «És una manera de conèixer gent, de fer xarxa i de veure de primera mà com treballen altres professionals»

Art l El festival, que se celebrarà del 15 al 18 d’octubre al Castell de Vila-seca, reunirà professionals de la il·lustració, el disseny i l’edició amb conferències, tallers i exposicions

‘El nus’, fil conductor del Tarragona Illustration Fest

Una sessió del Tarragona Illustration Festival de l’any passat. Elisabet Diez

Compartir eines per afrontar reptes El president de l’AIT també explica que, en el cas de la il·lustració, el concepte de nus també entronca amb els bloquejos creatius i les dificultats de la professió: «El nus pot ser una complicació que et trobes quan dibuixes, un bloqueig mental que apareix inconscientment i del qual no saps com sortir». En aquest sentit, el festival també té com a missió que els professionals comparteixin experiències i eines per afrontar aquests reptes, així com reflexionar sobre les diferents La intervenció d’Andreu Faro tindrà la forma de conte etapes de la carrera i com guanyar-se la vida iŀlustrat. Faro estableixen amb la infància a amb la il·lustració. Quant a la programació, el TIF través de les imatges. «Els meus dibuixos», explica Faro, «volen ai2026 arrencarà oficialment dijous xecar un pont a la infància perquè 15 d’octubre amb una conferència del dibuixant i humorista gràfic els lectors, especialment els nens i les nenes, se’ls facin seus i puguin vila-secà Andreu Faro. La seva inmantenir viva la innocència que tervenció prendrà la forma d’un conte il·lustrat que, a partir de l’exel temps va robant». periència personal de l’autor, proEntre les propostes destacades posarà un recorregut pel món hi ha l’exposició i la xerrada Cristina Serret Alonso dels dibuixants i el vincle que de l’estudi DAQ, titulades La

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Il·lustrador de referència La conferència inaugural anirà a càrrec del dibuixant i humorista gràfic vila-secà Andreu Faro il·lustració per a tot, centrades en les possibilitats de la il·lustració en diferents àmbits. També hi participaran l’editor argentí Manuel Rud, de l’Editorial Limonero, que explicarà com treballa l’editorial i com afronta els processos de conceptualització i producció de llibres, i la il·lustradora Meritxell Garriga, que compartirà la seva experiència professional. El programa inclou, a més, tallers d’experimentació gràfica i animació analògica, així com activitats adreçades a infants i famílies. El cartell d’aquesta cinquena edició és obra de Marta Escobar Felip, dissenyadora, il·lustradora i fotògrafa vila-secana i sòcia de l’AIT, que també ha partit del concepte del nus per construir la proposta visual. El programa complet del Tarragona Illustration Fest (TIF) es pot consultar a la web de l’Associació (https://aitarragona.cat/tif).

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

k El Vigilant del Camp

Paciència diocesana

L

’any 2000 l’Arquebisbat de Tarragona va vendre Ca l’Ardiaca, l’antiga rectoria davant per davant de la Catedral, edifici medieval emblemàtic de la ciutat, a uns inversors que hi volien fer un hotel de luxe. Llavors veníem de l’apocalipsi fallida de l’Efecte 2000, l’euro era una promesa i el tramvia del Camp ja era una idea brillant. Han passat vint-i-sis anys. Pel camí hi ha hagut els merders arqueològics habituals, una empresa manya que se’l va quedar el 2006, un conveni amb l’alcalde Ballesteros per fer-hi un hotel de cinc estrelles, un pla especial aprovat, una llicència denegada, una multa de 210.000 euros per deixadesa, una llicència concedida, un projecte executiu que no va arribar mai i un jutge que va dir que mig edifici ni tan sols era de qui deia que era seu. El 2024 se’n va esfondrar una part de la teulada i l’Ajuntament hi va haver de fer obres d’emergència per valor de 600.000 euros, que és una manera elegant de dir que el problema el vam sufragar naltros. L’any passat la Generalitat el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, que és el que solem fer amb el patrimoni quan ja està a punt d’enderroc: posar-li medalles com als soldats tolits. Ara llegeixo que una societat de Pamplona l’ha comprat per 2,4 milions per fer-hi —i persistir en l’obsessió de l’època que ens ha tocat— un hotel de luxe. L’Ajuntament calcula que se li deu gairebé un milió entre obres i sancions i diu que estudia accions legals. Que estudiï el que convingui i que es prengui el seu temps. Hi ha un consol en tot aquest sainet: com tot en aquest país, l’especulació tampoc s’escapa del ritme pausat i consirós de la vida tarragonina. Així que per als vint-i-sis anys vinents recomano als nous compradors paciència i oració.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: