Dimarts 10 de juny de 2025

Número: 5308 www.diarimes.com

dimarts 10 de juny DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona

7

La Colla Jove presenta el disseny dels nous nanos, que s’estrenaran a les festes de Santa Tecla Opinió

Laboral 3 Una cinquantena de doctorandes de la URV reclamen a la Generalitat que pagui el quart any de contracte acordat per llei

21 Abigail Garrido. Un any de Govern, una esperança per als municipis: «Trobar un govern que s’ocupi dels problemes reals és una revolució» Tjerk van der Meulen

Salou / Vila-seca 14

Trenta anys d’aventura turística PortAventura va convocar ahir l’acte institucional per commemorar els 30 anys de vida

Nàstic

El primer assalt per ascendir es viurà dissabte a les 20.30h al Nou Estadi

Tarragona

La Generalitat es fa seva la lluita per aconseguir que la ciutat tingui Parador Nacional l2

Reus

Castells

Una enquesta a les colles servirà per establir el sistema de puntuació al Concurs l4

El Nàstic s’enfrontarà a la Real Sociedad B amb L’Ajuntament cedeix quatre solars a la una afició bolcada que ahir va esgotar gairebé Generalitat per a fer-hi al voltant de 300 nous habitatges socials totes les entrades disponibles l8 18 i 19

2

dimarts 10 de juny de 2025

L’apunt

La Secretària d’Estat de Turisme visita avui la ciutat La Secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, i la directora general de Polítiques Turístiques, Ana Muñoz, visiten avui diferents obres finançades amb fons Next Generation que s’estan executant a la ciutat. Les acompanyarà l’alcalde Viñuales, amb qui mantindran una reunió on, previsiblement, es parlarà sobre el futurible Parador Nacional.

Cristina Lagé, Xavier Roca, Miquel Sàmper, Rubén Viñuales, Montse Adan, Nacho García, Maria del Mar Giné durant la reunió de treball que van mantenir ahir a l’Ajuntament. Cedida

La Generalitat es compromet a «ajudar» Tarragona perquè albergui un Parador Nacional Turisme l L’opció de Ca l’Ardiaca perd força, tot i que l’Ajuntament té altres alternatives sobre la taula John Bugarin La Generalitat de Catalunya sumarà esforços amb l’Ajuntament de Tarragona perquè la ciutat tingui un Parador Nacional. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, es va comprometre ahir a «ajudar en tot el que sigui possible» per fer realitat aquest equipament tan reclamat per l’alcalde, Rubén Viñuales, qui va agrair «el suport explícit» del Govern català a aquesta demanda. «És un greuge històric que l’única ciutat catalana Patrimoni de la Humanitat no tingui un parador», afirmava el batlle.

En el marc de la seva visita institucional al consistori tarragoní, Sàmper assenyalava que Tarragona té «un factor

històric que difícilment es pot trobar en altres ciutats» i «és imprescindible i de justícia que tingui un Parador Nacional». «Seria una distinció més que merescuda», afegia.

El conseller reconeixia que ja havia mantingut alguna xerrada sobre aquest tema amb la directora general de Turisme de la Generalitat, Cristina Lagé, tot i mai hi havia aprofundit. «Em comprometo a posar-m’hi a sobre», afirmava.

Més enllà de mostrar aquest suport de forma pública, l’administració catalana buscarà la manera de poder «ajudar a empènyer perquè es tiri endavant». I és que la decisió de construir un aquest equipament a la ciutat, així com l’elecció de la ubicació,

depèn de l’empresa pública Paradores, la qual gestiona directament l’Estat. «Si hi ha contradiccions a l’hora de trobar quin ha de ser l’indret més favorable o més aconsellable, demanem que es tracti amb el criteri a Tarragona amb el mateix criteri que s’ha fet servir en altres ciutats», apuntava Sàmper.

Diferents opcions El passat mes de gener, durant la celebració de Fitur a Madrid, Viñuales va entregar una carta al ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en la qual demanava la construcció d’un Parador Nacional a Tarragona. Ho va fer acompanyat pels altres catorze alcaldes que conformen el

Grupo Ciudades Patrimonio.

En aquell moment, el batlle va oferir dues possibles ubicacions: Ca l’Ardiaca i la seu actual del Conservatori de Música.

L’Ajuntament tarragoní «continua treballant» amb l’Estat per fer realitat aquesta proposta, explicava ahir Viñuales. «És cert que Paradores té ganes de fer paradors d’un format més gran, pel que fa a metres», apuntava. Això fa que l’opció de Ca l’Ardiaca, que podria albergar unes quaranta habitacions, perdi força.

Amb tot, l’alcalde es mostrava tranquil, ja que «som conscients i coneixedors de l’interès de molts operadors per poder-s’hi instal·lar». Per tant, confia que aquest emblemàtic palau medieval s’acabarà

El conseller Sàmper assegura que «seria una distinció més que merescuda» Viñuales apunta que Paradores busca espais d’«un format més gran» recuperant i es convertirà en un hotel, tot i que no sigui en forma de parador.

Ca l’Ardiaca ha estat sempre la primera opció del consistori, però també ha posat sobre la taula altres alternatives. L’única que ha transcendit ha estat la Casa Montoliu,

al carrer Cavallers. Actualment, alberga el Conservatori, el qual es traslladarà a la Tabacalera en els pròxims anys.

A principis d’any, la Diputació de Tarragona —propietària d’aquest immoble— va refredar aquesta opció. Des de l’ens provincial van explicar ahir al Diari Més que «la prioritat està a treballar el nostre pla d’espais, amb les millores per als nostres edificis, entre ells els conservatoris, pensant en les necessitats de la pròpia institució que són moltes i necessàries».

Modernitzar el turisme El conseller d’Empresa i Treball va aprofitar la seva visita a l’Ajuntament de Tarragona per desmuntar els «discursos turismofòbics». «El turisme és una indústria que genera un 14% del PIB i una ocupació que està entre el 12 i el 14%.

Per tant, el defensem i també el modernitzarem perquè hi hagi millors condicions no només per als treballadors sinó també per al medi ambient i tot el que hi ha darrere», assenyalava Sàmper. En aquest sentit, remarcava la necessitat d’«actualitzar-lo, fer-lo més sostenible i fer que hi hagi convenis col·lectius més adequats».

D’altra banda, destacava que, en aquest «ecosistema d’inversió que viu el nostre país», Tarragona «ha de ser el punt que més creixi a Catalunya». A més, apuntava, ha de ser el «motor» en l’«avenç estratègic per la sostenibilitat».

dimarts 10 de juny de 2025

Diversos contenidors cremats la nit de diumenge Successos l La pas-

sada nit de diumenge Tarragona va ser l’escenari de tres incendis de contenidors, que van tenir lloc en diferents punts de la ciutat.

L’avís del primer es va donar a les 22.15 hores al carrer Llorenç de Vilallonga, mentre que el segon va tenir lloc al carrer Salvador Espriu a les 22.21 hores. El tercer incendi de la jornada es va produir gairebé una hora més tard, a les 23.27 hores.

En aquest cas el foc va cremar diversos contenidors a la Rambla de Ponent. En cada servei va treballar-hi una dotació dels Bombers de la Generalitat. Shaila Cid

Emporiom Cello Ensemble actua avui al Teatre Tarragona Cultura l

L'Emporiom Cello Ensemble actuarà aquesta tarda a les 19 hores al Teatre Tarragona. L'agrupació formada per cinc violoncel·listes, oferirà un concert amb un total d'onze peces musicals clàssiques de compositors com Mozart, Beethoven, o Pau Casals entre d'altres. Els encarregats d'interpretar aquest repertori seran Amparo Lacruz, Lluïsa Paredes, Domènec Surroca, Ramon Bassal i Josep Bassal. Les entrades es poden obtenir al web entrades.tarragona.cat o a les taquilles del Teatre Tarragona d’11 a 13 hores per un preu de 10 euros. Redacció

3

Doctorands de la URV reclamen l’aplicació del quart any de contracte Laboral l El centre compta amb una cinquantena d’afectats que exigeixen que el Govern compleixi la llei Marta Omella Blanco Els estudiants de tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV), organitzats en el col·lectiu Doctorandes en lluita, denuncien que la Generalitat de Catalunya està «incomplint el seu compromís» de garantir el quart any de contracte predoctoral, una situació que actualment afecta una cinquantena d’investigadors en formació del centre. Segons afirmen, aquest dret està reconegut tant a la Llei Orgànica 2/2023 (LOSU) com al Reial decret 103/2019, que estableixen una durada mínima de quatre anys per a aquests contractes.

«La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va prometre el passat mes de maig que garantiria aquest quart any de manera retroactiva per a convocatòries com la Joan Oró i la SDUR, però ens ha mentit. Els contractes continuen sent únicament de tres anys i, fins avui, no hem rebut cap resposta oficial», va manifestar ahir Neus Anglès, portaveu del col·lectiu.

«Això vol dir que moltes de nosaltres ens veiem obligades a acabar la tesi en situació d’atur o de precarietat, la qual cosa suposa una pèrdua de continuïtat de recerca i de competitivitat en projectes clau, així com la fuga de talent d’una gran quantitat d’investigadors que cada any es veuen forçats a marxar», va lamentar. Es tracta d’una

Neus Anglès, portaveu del col·lectiu Doctorandes en lluita de la URV, ahir davant l’entrada del Campus Catalunya. ACN

El col·lectiu lamenta la precarietat del sector i la «fuga de talent» que provoca situació, va explicar, que «no només afecta la vida personal i professional d’aquests estudiants, sinó que, allunya la recerca de les necessitats socials i de les classes populars, i debilita el retorn del coneixement a la societat».

Així, el col·lectiu reclama la implementació «immediata i retroactiva» del quart any de contracte per totes les convocatòries des del 2022 fins al 2025 i exigeix un posicionament «ferm i públic» de la URV, així com «accions concretes» i un «compromís explícit». En aquest sentit, van valorar positivament que el rector del centre, Josep Pallarès, hagi respost a la seva petició de reunió, que tindrà lloc durant el dia d’avui. «Confiem

que la URV, com a institució de referència, estarà a l’altura i defensarà els drets de la seva comunitat acadèmica i investigadora», va afirmar Anglès.

Actualment, hi ha 54 persones afectades només a la URV, tot i que la problemàtica, asseguren des del col·lectiu, s’estén a tot el sistema universitari català. Malgrat que alguns centres han assumit aquest quart any mitjançant fons propis, a la URV encara no s’ha confirmat cap mesura

similar. «Fins ara el que s’ha anat sentint és que en aquest cas la universitat no podria fer-se càrrec, però encara no hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb el rector, així que no tenim cap resposta definitiva», va recordar la portaveu. «No acceptarem més excuses. El quart any ens pertoca per llei, i lluitarem fins que la Generalitat compleixi la seva paraula. La recerca digna no és un privilegi, és un dret», va concloure.

4

dimarts 10 de juny de 2025

El Concurs farà una enquesta entre les colles per canviar la puntuació Castells l Es vol fer una taula de puntuacions capaç de mantenir-se vigent durant anys Oriol Castro L’organització del Concurs de Castells de Tarragona, complint el compromís adquirit l’any 2023 en el sí de la Comissió Assessora, ha iniciat un procés de treball consultiu per elaborar una nova taula de puntuacions amb l’objectiu que sigui fruit del consens més ampli possible i pugui servir de referència durant moltes edicions del certamen. Aquesta voluntat de dissenyar una eina més estable i perdurable respon a la necessitat d’afavorir una major continuïtat i claredat en el sistema de valoració, adaptant-lo alhora als reptes del present i del futur del fet casteller.

Amb aquesta finalitat, i per tal d’establir un ordre de dificultat dels castells reconegut de manera àmplia, la direcció castellera del Concurs ha impulsat un procés participatiu que inclou converses amb persones de reconegut prestigi dins del món casteller, consultes a les colles participants i intercanvis amb professionals del periodisme i la comunicació especialitzats

anys, fruit de l’experiència i el treball de la Comissió Assessora, ha generat diversos debats i discrepàncies. És per això que l’organització aposta ara per un procés de contrast ampli, escoltant les opinions i propostes d’un gran nombre de colles i persones amb un ampli coneixement del món casteller.

Estudi previ A través d’una enquesta i converses personalitzades, es vol recollir informació detallada sobre diversos aspectes tècnics i conceptuals de la taula de puntuacions que ha d’entrar en vigor l’1 de setembre de 2025. En aquest procés també es tenen molt en compte les reflexions i propostes recollides, en el marc de la beca CEPAC, en l’estudi ‘Propostes per optimitzar el Concurs de Castells i la taula de puntuacions’, realitzat per Enric Güell, Carles Esteve i Pau Ricomà.

L’enquesta demana l’opinió també d’altres aspectes relacionats amb el Concurs de Castells, com ara la durada de la competició, el reglament intern, la composició del jurat o el sistema de venda d’entrades, entre d’altres.

Imatge d’una passada edició del Concurs de Castells a Tarragona. Gerard Martí

en castells. En aquest sentit, l’enquesta s’ha enviat a les quaranta-dues colles castelleres que van participar en l’última edició, i també a setanta prescriptors del món casteller i setze periodistes.

La directora castellera del

També hi participaran setanta prescriptors del món casteller i setze periodistes

Concurs, Ester Roca, ja va anunciar el 2024 la voluntat de treballar per consensuar aspectes estructurals del certamen. El primer gran repte en aquest sentit és, precisament, l’elaboració d’una taula de puntuacions amb una

mirada a llarg termini, capaç de mantenir-se vigent durant anys i de respondre als canvis i evolucions pròpies del món casteller, com s’ha fet des de la primera edició del Concurs l’any 1932. El document base utilitzat en els darrers

Suprimir rondes?

Suprimir una ronda per reduir la durada del certamen, valorar molt més els castells descarregats i establir un jurat més neutral i paritari són algunes de les modificacions que van plantejar els autors de l’estudi.

La Urbana inicia una campanya per al bon ús de les zones de càrrega i descàrrega Mobilitat l Del 9 al 15 de juny es posarà el focus en aquestes zones d'estacionament Redacció La Guàrdia Urbana de Tarragona ha posat en marxa una campanya destinada a la sensibilització sobre l’ús de les zones de la càrrega i descàrrega de mercaderies que hi ha per tota la ciutat i també a la sanció de les infraccions detectades. Des d’avui i fins al 15 de juny, els agents posaran el focus en els conductors dels vehicles, tant professionals com particulars, que en facin un mal ús.

La policia tarragonina destaca que el bon funcionament

d’aquestes zones habilitades és clau per garantir la mobilitat urbana, l’eficiència en el repartiment de mercaderies i la seguretat viària. A banda, destaquen que les infraccions per estacionaments indeguts en aquests espais provoca congestió, retards i problemes logístics per als transportistes que necessiten utilitzar aquestes zones.

Contra el mal ús Fer servir aquestes zones de forma incorrecta genera un impacte negatiu, no només en la mobilitat sinó també en

La Guàrdia Urbana portarà a terme un pla d’acció per millorar la gestió, la vigilància i el respecte d’aquestes zones. Guàrdia Urbana

l’activitat econòmica i la qualitat de vida de la ciutadania, ja que estan ubicades estratè-

gicament per facilitar la tasca dels professionals i evitar molèsties als veïns. La Guàrdia

Urbana manifesta que durant l’any es portarà a terme un pla d’acció per millorar la ges-

tió, la vigilància i el respecte d’aquestes zones. També es controlarà el seu ús.

dimarts 10 de juny de 2025

5

6

dimarts 10 de juny de 2025

Eliminen un carril de la rotonda de les Gavarres per «millorar el seu funcionament» Mobilitat l Els conductors que han passat aquesta setmana per la T-11 s'han trobat amb canvis importants en la senyalització horitzontal de la rotonda de les Gavarres, que dona accés a l'A-7. La principal modificació realitzada pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha estat l'eliminació del carril

interior de la glorieta. Igualment, s'ha suprimit el carril esquerre a la T-11, en l'entrada a la rotonda des de Reus. Segons assenyalen fonts de la Subdelegació del Govern, es pretén «millorar el seu funcionament». I és que és els accidents són habituals en aquest punt. De fet, es va instal·lar una xarxa metàl·lica de pro-

Els usuaris que donin 20 peces rebran un cupó descompte per a futures compres

L’acció estarà activa durant tot el mes de juny. Cedida

Parc Central inicia una campanya per donar una segona vida a la roba Societat l Els clients podran donar a Micolet les peces de roba que no utilitzin Redacció Parc Central ha iniciat una campanya per a donar una nova vida a les peces de roba de segona mà. Es tracta d’una acció que CBRE, companyia que gestiona el centre comercial, ha posat en marxa amb

Micolet, botiga en línia de roba de segona mà per a dones, perquè els clients tinguin l’oportunitat de donar una segona vida a les seves peces de roba i, així, contribuir a reduir l’impacte mediambiental. Sota el paraigua de Caring

For Communities de CBRE, l’acció estarà activa durant tot el mes de juny.

A través d’una pàgina exclusiva a la qual tindran accés els clients de Parc Central, podran enviar la seva roba a Micolet per ser valorada de manera totalment gratuïta. A més d’aquesta bonificació en els costos d’enviament, els clients de Parc Central podran obtenir un codi de descompte de 7 euros per a futures compres superiors a 20 euros a Micolet.

Les persones interessades només hauran de seleccionar un mínim de 20 peces que ja no utilitzin, netes i en bon estat, omplir un formulari i empaquetar-les en caixes perquè un missatger les reculli. Tota la roba recollida que estigui en bones condicions es posarà a la venda al web de Micolet. El projecte vol impulsar l’economia circular a través de la moda i contribuir al desenvolupament sostenible.

tecció a l'interior de la rotonda de les Gavarres el 2018 per evitar que els vehicles accidentats puguin caure als carrils de l'A-7. Fa quatre anys, també es van fer canvis en una altra glorieta de la T-11. Concretament, la que dona accés al Port i a l'A-27, la qual es va convertir en una turborotonda. Redacció/Tjerk van der Meulen

Sortida en ‘golondrina’ del Club del Pensionista de la Casa del Mar Societat l Seguint una tradició que es manté dins la celebració de la Setmana Cultural, el Club del Pensionista de la Casa del Mar va realitzar una sortida en ‘golondrina’ des del Serrallo. La sortida va comptar amb l’acompanyament del president de l’APT, Santi Castellà. Redacció/Cedida

El periodista Marc Marginedas presenta el seu nou llibre ‘Rusia contra el mundo’ a l’ICAT Cultura l Demà a les 19

hores, es presentarà a la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) el llibre Rusia contra el mundo, del periodista Marc Marginedas. La presentació anirà a càrrec del periodista del Diari Ara Jordi Mumbrú. Publicat per Ediciones Península, es tracta d’un llarg treball de recerca que revela com Rússia

ha esdevingut el gran desestabilitzador de la geopolítica global sota el lideratge de Vladímir Putin, i com aquest ha convertit el país en un «imperi» que ha derivat cap al totalitarisme.

En aquest llibre, l’antic corresponsal d’El Periódico a Moscou Marc Marginedas explora els mètodes violents que el Kremlin ha fet servir

per consolidar el seu poder, alguns dels quals va presenciar durant el segrest de sis mesos a Síria a mans d’Estat Islàmic.

Des dels primers atemptats de falsa bandera a Txetxènia fins a l’enverinament i assassinat d’opositors com Alexéi Navalni, passant per l’exportació a l’estranger de lògies mafioses amb vincles amb el Kremlin i el suport a grups armats extremistes, aquesta obra recorre les més de dues dècades de terrorisme d’Estat afavorit per Putin ja sigui a Síria, a Ucraïna o a la mateixa Espanya. Redacció

dimarts 10 de juny de 2025

7

La Jove tindrà una parella de nanos al seguici festiu a partir de Santa Tecla Societat l Els elements estan inspirats en castellers mítics de la colla castellera tarragonina: l’Índiu i Montse Prats Cada nano tindrà elements representatius de la història de la colla

Oriol Castro La Colla Jove Xiquets de Tarragona tindrà una parella de nanos al seguici popular tarragoní. Els elements estan inspirats en dos castellers mítics dels liles. D’una banda, de l’Antonio Solé ‘Índiu’, casteller lila que va traspassar el febrer del 2023 després de més de 75 anys fent castells. De l’altra, el personatge femení s’inspira en la figura de la jove castellera Montse Prats, la primera acotxadora dels castells de 9 d’una colla tarragonina.

«Feia temps que en parlàvem i enguany ja era l’any de fer-ho. Volem contribuir al patrimoni de la ciutat», va expressar Núria Trullàs, presidenta de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, l’entitat que ha impulsat el projecte. Els nanos sortiran al carrer de la mà de l’Associació de Portants dels Nanos Nous per primer cop durant les pròximes festes de Santa Tecla. «Fa 35 anys que no s’incorporaven nous elements a l’associació. Enriqueix el patrimoni i no vam dubtar a col·laborar-hi des del primer moment», va destacar Julian Ramos, president dels Nanos Nous.

La Jove també comptarà amb dos nanos petits, que s’incorporaran al seguici petit de cara a la Santa Tecla de l’any vinent. Isma Martínez ha sigut el dissenyador dels capgrossos. «Volia que representessin la colla. En el cas de la Montse, ho he centrat

d’Amics de la Colla Jove. «Volem celebrar-ho bé i farem un acte de presentació. Hem estat molt més que una entitat vinculada a la colla castellera.

Hem fet pinya dins i fora de la plaça i formem part del patrimoni viu de Tarragona», va concloure la presidenta.

El local d’assaig de la colla va acollir la presentació del disseny dels nous nanos. Tjerk van der Meulen

més en la canalla amb les trenes i el mocador al cap. Petits detalls que faran que els més petits s’hi vegin identificats», va explicar Martínez.

En el cas de l’Índiu, es representa més l’estil dels castellers d’abans, amb la camisa més oberta i el mocador posat de forma diferent. «Al final, volia que fossin nanos alegres, que ens alegressin quan els veiem», va concloure el dis-

senyador. Àngels Cantos serà l’escultora encarregada de donar vida al disseny. «És un honor. La il·lustració és una mica caricaturesca dels castellers. Intentarem adaptar les mides i que agradi», va dir Cantos. La inco r p o ra c i ó d’aquests nous nanos coincidirà amb la celebració dels 40 anys de l’Associació

Col·laboracions La iniciativa va comptar des de l’inici amb la contribució de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que havia aprovat en els seus pressupostos una partida específica per a sufragar les despeses de creació dels nous capgrossos. Però el projecte va despertar l’interès de les administracions i empreses del territori, i en aquest sentit, la producció de les quatre figures comptarà amb el suport de la Diputació de Tarragona, pel seu valor cultural, i de Repsol, empresa estretament implicada en els projectes de la Festa Major de Tarragona.

Pel que fa al vestuari de les peces, l’empresa Referendum, especialista en roba castellera, també hi contribuirà cedint els metres de teixit amb els que es confeccionaran les camises dels nanos per ser fidels al color que llueixen els castellers.

8

dimarts 10 de juny de 2025

L’apunt

Centenars de persones a l’espera d’un pis assequible Fins a 703 persones estaven inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial al tancament del 2024, esperant accedir a un pis a Reus; essent la dada més elevada de l’última dècada. Per ampliar el parc públic, l’Ajuntament està executant projectes com la promoció de 132 habitatges de lloguer social a Mas Iglesias o el complex Riera.

Una de les finques que ha habilitat l’Ajuntament és l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera, a l’avinguda del President Companys. Gerard Martí

Reus posa a disposició del Govern quatre solars per construir-hi al voltant de 300 habitatges Habitatge l En paral·lel, La Moixonada cerca uns terrenys per alçar el seu projecte d’habitatge cooperatiu Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus ha po· sat a disposició de la Generali· tat de Catalunya quatre solars a la ciutat on, segons els pri· mers càlculs, es podrien cons· truir al voltant de 300 habitat· ges, si bé seran els projectes definitius els que acabaran de concretar la xifra. L’opera· ció s’emmarca en la reserva pública de sòls per a pisos so· cials. Els terrenys disponibles s’ubiquen als carrers del Ball de Diables, de Vilafortuny i de Vallroquetes, així com l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera —a l’avinguda del President Companys; una finca que va estar a la venda en subhasta pública per un valor de 4,9 mi· lions d’euros, però el concurs

va quedar desert—, tal com va avançar El Periódico i ha con· firmat Diari Més.

A Reus, un grup de perso· nes està cercant l’espai on desenvolupar el seu projecte d’habitatge cooperatiu, un model desmercantilitzat i que busca garantir preus assequi· bles i estables en el temps.

Constituït com a associació —pas necessari per poder ac· cedir a ajuts i subvencions—, el grup motor de La Moixo· nada aglutina, ja, una vintena de persones. Han començat contactes amb el consistori per avaluar la viabilitat del projecte i «presentar què ne· cessitem per poder avançar», detalla un dels membres de l’entitat i futura cooperativa, Nicolas Corgnet. Encara que

cap dels solars adscrits al pla del Govern s’ajusta «als nos· tres requisits» perquè eren «o molt petits o molt grans», aposten per mantenir obertes les vies de diàleg amb l’admi· nistració pública amb l’objec· tiu d’aconseguir una parcel·la abans que clogui l’any. Josep Maria Bofarull, de La Moixo· nada, afegeix que es plante· gen un mínim de 20 unitats residencials «perquè des d’un punt de vista econòmic surtin els números» i un topall de 30.

En l’actualitat, ja s’han unit 14 unitats a la iniciativa. «A veu· re si a finals d’any Habitatge entra en la necessitat que te· nim d’aconseguir una cessió d’ús en sòl públic», expressa.

Per continuar sumant adeptes, els components de

La Moixonada estan duent a terme accions com taules rodones i, en paral·lel, explo· ren internament «l’imaginari concret». Bofarull explica que s’ha de definir com serà la convivència i la tipologia del bloc «perquè quan se’ns presenti l’oportunitat, sigui pública o privada, puguem saber si encaixa o no amb el model que volem». Per exem· ple, plantegen habilitar espais comuns, com podrien ser una cuina compartida, una sala polivalent o una biblioteca.

Corgnet detalla que la pre· ferència és trobar sòl a la peri· fèria, ja que «el centre no és la zona idònia perquè les parcel· les són més petites», i, prefe· riblement, al sud de la ciutat, atès que el projecte va néixer

Tres es troben als carrers Ball de Diables, Vilafortuny i Vallroquetes Cap dels terrenys s’adequa als requisits de mides de La Moixonada en el marc de la Comunalitat Reus Sud, però «no hem des· cartat barris». Així mateix, es prioritza l’obra nova perquè «la fundació La Dinamo, que ens assessora, ens ha expres· sat que és el més recomanable perquè és més econòmic que no pas rehabilitar un edifici ja

existent i, a escala arquitectò· nica, té més flexibilitat».

Bofarull remarca el concep· te de la cooperativa d’habi· tatge. «No és simplement un grup de persones que decidei· xen construir un edifici per· què els surti més econòmic, és una altra cosa: és un com· promís de col·lectivització entre tots els membres, de l’habitatge i dels serveis, i una implicació amb la comunitat on està inserit l’immoble i el teixit social del barri», asse· vera. Amb aquest model, els socis cooperativistes tenen dret d’ús sense límit de temps dels pisos, a canvi d’un cànon mensual, «sempre per sota del preu de mercat». «La idea és sempre que sigui un habi· tatge assequible i al més sos· tenible possible», apunta.

La Moixonada no ha esta· blert terminis concrets per anar avançant etapes, però Corgnet assenyala que l’espe· rança és que, en un any, «pu· guem tenir tancat o, ni que si· gui, identificat un solar públic o un terreny privat».

A banda de Reus, altres mu· nicipis de l’entorn, com Tar· ragona o Valls, han registrat solars a la reserva de la Ge· neralitat per a la construcció d’habitatge assequible. L’ob· jectiu de l’executiu encapçalat per Salvador Illa és arribar als 50.000 nous pisos el 2030. Se· gons va explicar el president del Govern, ja es tenen identi· ficats 665 solars per construir més de 20.000 habitatges en 226 municipis d’arreu de Ca· talunya.

dimarts 10 de juny de 2025

9

10 dimarts 10 de juny de 2025

El president de la Generalitat, Salvador Illa, visita Reus i debat amb Guaita projectes conjunts Política l Illa també assisteix a l’acte de col·locació d’una Stolperstein en record de Ramon Recasens Sergi Peralta Moreno El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va visitar ahir la ciutat de Reus. En el seu recorregut, va mantenir una reunió de treball amb l’alcaldessa, Sandra Guaita; va participar en l’acte de col·locació d’una llamborda Stolperstein en record de Ramon Recasens Marsal, deportat als camps nazis; i va trobar-se amb el cos dels Mossos d’Esquadra.

La primera parada va ser l’Ajuntament de Reus. Després de signar el llibre d’honor, Illa i Guaita van posar sobre la taula projectes compartits i que requereixen la coordinació de les dues administracions, com la construcció del poliesportiu del Molinet, el trasllat de la Facultat de Medicina de la URV al Campus Bellissens, la promoció d’habitatge social que s’ha posat a disposició de l’executiu català o la proposta de la capital del Baix Camp per al Pla de Barris i Viles. També es parlà de

La llamborda en homenatge de l’antifeixista deportat als camps nazis i, al fons, el president de la Generalitat, Salvador Illa. Tjerk van der Meulen

com reforçar el comerç local.

Tant en la seva arribada com en sortir del Palau Municipal, el president i la comitiva, envoltats d’un fort des-

plegament policial, van ser rebuts per la cridòria de persones que defensaven causes com la reobertura pública de la Residència ICASS, l’allibe-

rament de Palestina o el rebuig a la implantació de Lotte a Mont-roig del Camp.

Al carrer de Sant Esteve, 10, el president va cloure l’ac-

te de col·locació d’una llamborda Stolperstein en honor a Ramon Recasens Marsal.

Nascut el 1903 a Tarragona, va traslladar-se a Reus i a la

El president va ser rebut amb protestes per motius com l’ICASS o Palestina dècada del 1930 treballava de contramestre a una de les principals fàbriques tèxtils.

Anarcosindicalista, va combatre a la Guerra Civil a les files de la Columna Durruti i, ja a l’exili, va unir-se a la resistència antifeixista francesa. El febrer del 1943 va ser capturat per les tropes alemanyes nazis i, el 1944, deportat al camp de Buchenwald. Abans, potser, hauria estat a Mauthausen-Gusen.

Illa va expressar que «no podem permetre que caigui en l’oblit» la memòria i el llegat de Recasens, una persona «que va lluitar i es va mantenir fidel als seus valors en moments molt difícils». El president també va remarcar la lliçó i importància «de recordar la memòria històrica per no cometre els errors que en el passat vam cometre» i va compartir que s’estan fent esforços per localitzar els familiars de l’homenatjat.

L’alcaldessa va subratllar que s’estava fent un «reconeixement d’aquells que van lluitar per les nostres llibertats» i va recordar que aquests actes permeten recordar els noms i cognoms de persones que van ser enviades als camps de concentració «per fer que desapareguin de la vida i del record».

Aigües de Reus instal·larà 300 sensors acústics amb IA per detectar fuites Societat l Desplegaran també 1.500 punts de control a la xarxa Redacció

Salut Sant Joan Reus-Baix Camp incorpora 32 residents Hospitalari l Salut Sant Joan Reus-Baix Camp va incorporar ahir els 32 nous residents (metges, infermeres, farmacèutics, biòlegs i físics), que duran a terme l’especialitat als centres de l’entitat. Concretament, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus acull 26 nous residents, i els centres de primària, 6 residents de medicina familiar i comunitària. Redacció/Cedida

Aigües de Reus treballa actualment en el desplegament de punts de control de la xarxa d’abastament d’aigua a tota la ciutat que, amb el suport de tecnologia d’intel·ligència artificial, ha de permetre el perfeccionament dels treballs que es duen a terme de manera continuada per a la localització de fuites a la xarxa de la ciutat. L’objectiu del pla és garantir la màxima eficiència del sistema de subministrament d’aigua, que a Reus ja presenta rendiments superiors a la mitjana catalana i espanyola des de fa més

de vint anys.

El desplegament que es du a terme consisteix en la localització i adequació de 1.500 punts de control de la xarxa de canonades, on s’instal· laran tot un seguit de sensors acústics (anomenats prelocalitzadors) que han de servir per monitoritzar la xarxa i transmetre les dades a una plataforma d’anàlisi que utilitza intel·ligència artificial.

En aquests moments, ja són un centenar els sensors operatius, mentre que Aigües de Reus treballa amb l’objectiu d’arribar a sumar-ne un total de 300.

Aquests sensors acústics es

monitoritzen de forma continuada, de la mateixa manera que es controlen telemàticament els cabals d’entrada i sortida d’aigua, així com les pressions existents en tota la xarxa d’abastament. La detecció de fuites a la xarxa mitjançant l’acústica no és cap novetat, i històricament s’han fet servir sistemes d’escolta de tota manera.

Els aparells actuals, però, incorporen tecnologia de primera línia i s’integren al sistema de monitoratge continuat, amb la qual cosa és possible detectar fuites en qualsevol moment i des del centre de control.

dimarts 10 de juny de 2025

Miquel Llaberia elebrar 50 anys sempre és una efemèride que fa il·lusió. Amb mig segle es viuen moltes històries i es generen molts vincles, especialment en el cas d’una de les entitats comercials més importants de la capital del Baix Camp, la Unió de Botiguers de Reus (UBR). Per celebrar i compartir aquesta fita amb la ciutat, l’entitat ha organitzat diverses accions durant l’any i és inevitable rememorar tot el que ha passat al llarg d’aquesta època. Aleshores, per tal de recollir aquestes vivències la UBR va decidir editar un llibre; La Unió de Botiguers de Reus, història d’una entitat precursora, que pretén fer un repàs d’aquesta història tan especial per una ciutat com Reus.

La presidenta de la UBR, Rosa Lucas, es mostra «orgullosa de ser la presidenta del cinquantè aniversari»: «Quan arribes a aquesta data hi ha una mica de tot. Hem d’estar a l’altura d’aquest llegat i sento un profund orgull i admiració cap a les èpoques passades que van patir molt canvis socials i polítics, com nosaltres també hem tingut els nostres». A més, explica que l’aniversari de l’entitat ha suposat una bona oportunitat per establir contacte amb expresidents de l’entitat i la conclusió final que extreu és que «malgrat tot el que ha passat, la Unió ha tirat sempre endavant. Hem estat i som una

Lucas destaca la bona relació amb l’Ajuntament tot i no sempre opinar igual

C

Els ‘Concerts al Terrat’ tornen l’11 i el 13 de juny Cultura l L'Escola i Conservatori de Música organitza una nova edició del cicle Concerts al Terrat. El terrat de l’edifici de la Diputació al carrer del Vent servirà d’escenari per a dos concerts de cambra.

El primer serà el dimecres 11 de juny, a càrrec del jove Quartet Nerina, guanyador del segon premi del XIX Concurs Higini Anglès. El segon serà el divendres 13 de juny, a càrrec del Duo Elysium, guanyadors del XVIII Concurs de Música de Cambra Higini Anglès. Redacció/Cedida

11

tre altres coses», argumenta l’historiador. Entre les grans fites de l’entitat, Cruset considera que una d’elles és el seu paper en crear una Unió de Botiguers d’àmbit català: «En el moment de naixement de la Unió el primer que fan els seus fundadors és fer proselitisme perquè creuen necessari crear una Unió de Botiguers de Catalunya, per tenir força pel que estava per arribar com l’aterratge de les grans superfícies comercials, i finalment ho aconsegueixen».

Fotografia de la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Rosa Lucas, i l’historiador Josep Cruset. Diari Més

l Comerç

Mig segle liderant el sector comercial de Reus Per celebrar els 50 anys la UBR ha editat un llibre que recull la trajectòria de l’entitat

entitat important a la ciutat».

Per la seva banda, l’historiador i autor del llibre que recull la història de l’entitat,

Josep Cruset, coincideix en el fet que la Unió de Botiguers de Reus ha tingut «un pes enorme» a la ciutat. «Prin-

cipalment, pel sector econòmic que representa que és un dels pols d’atracció de Reus i han tingut un paper decisiu

en moltes coses. No s’entenen tots els plans de reforma urbanística de Reus sense la influència del comerç, en-

Unió i Ajuntament Una de les parts més importants en la història de la UBR ha estat la seva relació amb l’Ajuntament que, tant Lucas com Cruset defineixen afirmant que «hi ha hagut de tot». «Dins del llibre hi ha un capítol que es titula La Unió de Botiguers exerceix d’oposició al govern municipal, perquè en una determinada època que hi havia un govern de majoria absoluta l’oposició més ferma era al carrer i era la Unió, entre altres coses perquè tenia més capacitat de fer coses que els regidors a l’oposició», comenta Josep Cruset.

No obstant això, la presidenta assegura que, actualment la relació amb el consistori és de «molt bona entesa, tot i que no sempre estiguem d’acord».

La Fundació la Caixa i la Fundació Reddis renoven el seu acord de col·laboració Societat l L'objectiu és donar suport a tres entitats socials locals Redacció Un any més, la Fundació Privada Reddis i la Fundació ‘la Caixa’, a través de CaixaBank, han renovat el seu acord de col·laboració amb l’objectiu de donar suport a entitats de Reus i del Baix Camp en el desenvolupament de projectes socials adreçats a persones en situació o risc d’exclusió social. Gràcies a aquesta sinergia de col·laboració, Fundació Josep Pont i Gol podrà donar continuïtat al projecte Aixeca’t, oferint un espai educatiu i de suport a infants d’entre 6 i 12 anys dels barris Fortuny, Juroca i Montserrat de Reus, en situació de vulne-

rabilitat social.

Per la seva banda, la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella podrà posar en marxa una Aula de Formació Contínua, en el marc del seu pla de transformació digital iniciat el 2023. L’espai respon a la demanda creixent de persones adultes vinculades a la Fundació, especialment dones de procedència diversa, que busquen ampliar coneixements i habilitats per millorar la seva inclusió social i laboral.

Finalment, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes destinarà l’ajut a facilitar la participació de persones ma-

laltes o amb mobilitat reduïda al tradicional pelegrinatge al santuari de Lourdes. En el marc de l’Any Jubilar 2025, aquesta activitat pren un significat especial com a expressió de fraternitat i esperança.

L’ajut sol·licitat es destina a cobrir part del cost del transport adaptat, per tal de garantir l’accessibilitat i reduir les barreres econòmiques que sovint impedeixen la participació d’aquests col·lectius. El projecte es dirigeix a persones de qualsevol edat en situació de vulnerabilitat, i té com a objectiu trencar l’aïllament i fomentar l’acompanyament i la vivència comunitària.

12 dimarts 10 de juny de 2025

L’Ajuntament dona llum verda a la prova de la pilona a l’Escola Prat de la Riba Societat l Des de la direcció del centre valoren positivament la mesura, mentre que l’AFA considera que és insuficient Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus va comunicar recentment a la direcció de l’Escola Prat de la Riba que podien començar amb la prova pilot de les pilones al tram de l’avinguda President Companys fins a finals de curs. Aquesta s’ubicaria a l’altura de la porta lateral del centre entre les 8.30 i les 9 hores i de 16 a 17 hores. Una mesura que en els darrers mesos l’Ajuntament de Reus estava estudiant per donar resposta a les demandes de l’AFA del centre pel que fa a millores en seguretat i sostenibilitat en l’entorn escolar.

En declaracions a Diari Més, la direcció de l’Escola Prat de la Riba afirma que «seran benvingudes» totes aquelles mesures que «segueixin la línia de pacificar l’entorn escolar per millorar el benestar, la seguretat i la salut de les persones i dels infants». «Pensem que l’autorització per talls diaris del carrer és una bona notícia i un principi per continuar millorant», afegeixen. Per la seva banda, des de l’AFA consideren que «és un gest que agraïm», però que a la vegada «és completament insuficient». «Només tindrà una petita incidència

en seguretat, però les nostres demandes parlen de contaminació acústica i de l’aire», recorden des de l’AFA. Demandes Des de la comunitat educativa fa un any que s’exigeix a l’Ajuntament de Reus que dugui a terme mesures a favor de pacificar el trànsit i disminuir la contaminació acústica i de l’aire de l’entorn escolar.

Entre aquestes mesures hi ha l’eliminació de les places d’aparcament de l’avinguda Prat de la Riba per ampliar la vorera, la reducció del trànsit pel passeig Sunyer i el

El consistori amplia l’aparcament de pares i mares a l’EBM El Barrufet Mobilitat l El consistori està revisant aquest sistema actualment Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus habilita l’aparcament per a pares i mares d’alumnes a la llar d’infants El Barrufet. Segons expliquen fonts del consistori a Diari Més, s’hauria dut a terme aquesta ampliació de la xarxa de zones d’aparcament d’aquesta tipologia fruit

d’una petició de fa temps.

«Aquest sistema ha donat bons resultats tant en termes de seguretat viària com de mobilitat de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania que es mou al voltant dels centres», afirmen des de l’Ajuntament.

Per un altre costat, des del

consistori reusenc apunten que aquest sistema està actualment «en revisió». Segons afirmen, s’està duent a terme aquesta revisió «d’acord amb les noves directius de mobilitat sostenible i els projectes de pacificació del trànsit i d’entorns escolars segurs i saludables que promou l’Ajun-

Fotografia de la façana de l’Escola Prat de la Riba de Reus. Ajuntament de Reus

La pilona s’ubicaria a l’avinguda President Companys a l’altura de la porta lateral tancament del trànsit rodat a l’avinguda Prat de la Riba i la realització d’un estudi vincu-

lant al voltant de les escoles públiques de la ciutat per analitzar la qualitat de l’aire.

Des de l’AFA van traslladar aquestes demandes al Síndic de Greuges de Catalunya, que va demanar a l’Ajuntament que revisés i fes un retorn d’aquestes propostes i implementés mesures al respecte.

tament». Per tant, l’objectiu final seria mantenir els avantatges en seguretat viària i mobilitat i ampliar-los amb els beneficis que suposen les polítiques en l’àmbit la mobilitat sostenible. D’aquesta manerat, el consistori confirma que «la previsió és anar reduint el sistema de manera progressiva i adaptada a cada cas». Actualment, cal recordar que l’Ajuntament està treballant en el Pla d’Entorns Escolars, el qual marcarà les seves actuacions segons les necessitats de cada centre educatiu de la ciutat.

Aparcament per a pares i mares a l’EBM El Barrufet. Guàrdia Urbana de Reus

T-Systems arriba als 1.000 empleats als seus Centres de Valor a Espanya Economia l T-Systems,

divisió de serveis de digitalització per a empreses i administració pública del Grup Deutsche Telekom, ha anunciat que ha arribat als 1.000 empleats als seus Centres de Valor a Espanya. Xifra que té previst augmentar un 20% fins a final d'any.

«La innovació és el motor de creixement dels nostres

Centres de Valor i el nostre focus està al cent per cent a ajudar els nostres clients a ser més eficients, productius i competitius. El nostre objectiu és seguir creixent i generant ocupació en els propers anys, recolzats com fins ara en la col·laboració amb les institucions i universitats que ens han aportat un talent valuosíssim per al nostre

creixement», va dir Cristina Caamiña. directora general dels Centres de Valor de TSystems a Espanya.

La xarxa de Centres de Valor de T-Systems compta amb dues seus actualment, a Granada i Reus, que guanyen cada cop més pes en la provisió de serveis tecnològics per als clients de la companyia de tot el món.

T-Systems preveu créixer un 20% fins a finals d’any. T-Systems

Des del consistori van defensar que algunes d’aquestes mesures ja s’estan duent a terme, com és el fet de revisar els entorns escolar del municipi. A més, també van comentar que l’Ajuntament ja va traslladar a la Generalitat les peticions de l’AFA d’invertir en millores a les finestres.

Dimarts 10 de juny de 2025

13

JORNADES DE FINAL DE CURS

Els concursos ChemEcar i Food Challenge Design posen a prova l’alumnat de l’ETSEQ

La jornada també va permetre mostrar els millors dissenys de catapulta d’Enginyeria Mecànica i diferents premis

E

Redacció

ls porxos del campus Sescelades de la URV s’han tornat a omplir de nervis aquest passat divendres 6 de juny en una nova edició dels concursos ChemEcar i Food Challenge Design, dues de les cites més esperades pels estudiants de primer curs dels graus d’Enginyeria Química i Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ). La jornada celebrada anualment a final de curs s’ha consolidat com un espai per mostrar la capacitat d’aprenentatge, el treball en equip i la creativitat dels futurs enginyers i enginyeres, que, durant mesos, han preparat els seus projectes. Al final de la jornada, s’ha fet l’entrega de premis dels concursos així com d’altres projectes elaborats al llarg del curs.

ChemEcar

El repte ChemEcar d’aquest any ha tornat a posar a prova les habilitats dels estudiants de primer curs del grau en Enginyeria Química. L’objectiu no era només propulsar un vehicle, sinó que també aturar-lo amb la màxima precisió possible a partir d’una reacció química dissenyada i controlada pels mateixos estudiant a través de la metodologia CDIO (Concebre, Dissenyar, Implementar i Operar). Els equips van començar el projecte proposant reaccions químiques per estudiar al laboratori, elaborant una guia experimental i dedicant unes set setmanes a dominar-ne el comportament (fase científica). Posteriorment, durant unes vuit setmanes més, han aplicat aquest coneixement a un sistema real, dissenyant i construint un cotxe capaç de parar exactament a una distància determinada (fase d’enginyeria).

El dia del concurs, les distàncies a assolir es comunicaven només 30 minuts abans de cada prova, sempre dins un rang de 8 a 17 metres. El funcionament del torneig seguia un sistema d’eliminació directa: fase inicial amb deu cotxes, quarts de final amb vuit, semifinals amb quatre i final amb dos equips, amb curses a distàncies creixents (8 metres, 10 mestres, 12 metres i 14 metres a la final). En totes les fases, l’objectiu era aturar el cotxe el més a prop possible de la marca indicada, sense arribar a la meta o passant-se.

L’equip guanyador de l’edició 2025

En la imatge principal, un dels cotxes del concurs ChemEcar en funcionament. A la dreta, a dalt, un dels dissenys de catapultes del Projecte Integrador I del grau en Enginyeria Mecànica. A la dreta, a sota, una membre del jurat, tasta els gelats d’orxata de PROALTAR, producte guanyador del Food Challenge Design 2025. CEDIDES

ha estat l’Equip 2, liderat per Cèlia Ramos i format per Guillem Ferrer, José Alejandro Guzman, Frank Moreno, Oriol Olivé, Ramon David Pérez, Judit Pérez, Diana Roser Rosas i Jan Pau Villanova. El seu sistema ha destacat per tenir una precisió excepcional, ja que no es van allunyar en cap de les curses més de 40 cm de l’objectiu, una fita inèdita al concurs.

Food Challenge Design

Paral·lelament, a la Sala de Graus de l’ETSEQ, els estudiants del grau en Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris (GEBA) van presentar les seves propostes en una nova edició del Food Challenge Design, un concurs que premia el desenvolupament de productes alimentaris eco-innovadors, saludables, funcionals i sostenibles.

Els objectius són crear un aliment apte per al consum humà, comercialitzable i distingible per les seves qualitats sensorials i/o nutricionals i en conformitat amb la legislació vigent. A més del producte, cada equip ha presentat

una proposta d’envasament adaptada Unai Borrero com a líder i Clara Alonso com a tutora. El producte guanyador a les seves característiques.

En l’edició d’enguany, el repte es- és un gelat d’orxata d’arròs en dues pecífic ha estat dissenyar un aliment versions: vegana i vegetariana, elaboapte per a vegetarians i enriquit amb rat amb pectina com a ingredient preun o més prebiòtics amb funcionali- biòtic funcional presentat en format tat acreditada. Durant tot el matí, els de postres congelades. equips han exposat els seus projectes davant d’un jurat format per Olga Premi Enginyers Tarragona del CETIT 2024-2025 – Projecte InteBusto, del Departament de Química grador I Analítica i Química Orgànica de la URV; Joan Rossell i Sandra Contreras, A més, també es va fer una mostra del Departament d’Enginyeria Quí- de la qual van poder gaudir tots els mica de la URV; Joan Ruiz, responsa- estudiants i professors de l’ETSEQ ble d’I+D+i del Grup Unió; Marta Ar- dels tres millors dissenys del Projecte mengol i Genís Maceira, Integrador 1 de primer El repte del d’EUROPASTRY, i Eulàlia curs del Grau en EngiChemEcar és nyeria Mecànica, on els Moreno, de Certified Origins Iberica. equips van presentar els propulsar un Després del tast i la vehicle i aturar- seus mòbils en forma corresponent deliberade catapulta dissenyats lo a partir d’una i construïts en equips ció, el jurat ha decidit atorgar el primer premi reacció química durant el curs. El repte a l’Equip 13, PROALTAR, era aconseguir els màxims punts possibles en format per Sergi Aguilera, Maura Grau, Paula Guzmán, Víc- el llançament a diana amb catapulta tor Lara i Daniel Gómez Garriga, amb des de 8 o 10 metres. Els guanyadors

del Premi Enginyers Tarragona del CETIT (Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona) 2024-2025 van ser Xavier Aleu, Pau Llaó, Nil Llaó, Gerard Pacheco i Víctor Castilla, de l’Equip Imperi Romà Design amb 45 punts dels 60 possibles.

Premi Magda Medir – Essity al millor líder del projecte 1r 4t

L’estudiant guanyadora del Premi Magda Medir-Essity ha estat Sara Panella, que ha destacat en el desenvolupament de competències en lideratge d’equips a través de l’assignatura de Pràctiques de Lideratge d’Equips (PLE) del quart curs d’Enginyeria Química. El projecte s’ha basat en la utilització d’eines, com ara un diari personal, per potenciar la presa de decisions i la capacitat d’organització en el treball en equip. El Projecte 1r 4t té com a objectiu la tutorització d’un estudiant de primer curs del grau en Enginyeria Química per part d’un de quart per fomentar el seu creixement acadèmic.

~ UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ~

14 dimarts 10 de juny de 2025

Representants institucionals, empresarials i del parc, amb Salvador Illa i Arturo Mas-Sardà, durant l’acte de celebració del 30è aniversari de PortAventura. Tjerk van der Meulen

PortAventura celebra el 30è aniversari confirmant que el parc no està en venda Societat l Illa diu sobre el Hard Rock que el Govern està «obert a generar prosperitat desestacionalitzant el turisme» A. Martínez / M. Rovira / ACN PortAventura ha celebrat aquest dilluns al vespre el seu 30è aniversari en un acte amb centenars de representants institucionals. El president del parc, Arturo Mas-Sardà, va confirmar que no hi ha cap procés de venda obert, tot i els rumors de l’últim any.

«Aquest tema el podrem comentar un altre dia», ha dit.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va elogiar el complex com una «història

d’èxit» i, preguntat pel projecte del Hard Rock, va afirmar que el Govern vol «explotar totes les potencialitats del Camp de Tarragona» i «generar prosperitat desestacionalitzant el turisme».

Mas-Sardà va recordar que el projecte es va iniciar fa gairebé 40 anys i va reconèixer que els primers temps van ser difícils. No obstant això, va subratllar l’impacte del parc: més de 100 milions de visites en tres dècades i una inversió acumulada de 1.800

milions d’euros. «Som una de les destinacions d’oci familiar més emblemàtiques d’Europa», va afirmar. Va destacar també que els treballadors de PortAventura representen un 3,5% de la població activa de la demarcació de Tarragona, amb més de 24.000 persones implicades cada temporada, de 60 nacionalitats diferents.

Illa va admetre que als inicis PortAventura va generar «controvèrsia», però va subratllar l’acord institucional que va fer-ho possible, espe-

cialment la creació del Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca – Salou, que va qualificar de «clau». Va instar els alcaldes Pere Segura (Vila-seca) i Pere Granados (Salou) a mantenir aquell esperit.

L’alcalde de Vila-seca va valorar que el CRT va ser fonamental per garantir la continuïtat del projecte. «Avui ningú discuteix PortAventura. Ha canviat el paisatge, però sobretot la mirada. Ha donat feina, ha reforçat la identitat de Tarragona i ha creat opor-

tunitats», afirmà. Dirigint-se a Illa, va afegir: «Aquesta terra parla clar. Estem preparats per créixer i aportar més a Catalunya. Només cal que s’aposti pel territori».

Pere Granados va destacar que PortAventura «ha contribuït decisivament a construir

El parc ha rebut més de 100 M de visites en tres dècades i 1.800 MEUR d’inversió

un espai de dinamisme» i s’ha convertit en «un dels grans motors de riquesa del territori». Segons ell, el parc ha generat una gran diversitat de sinergies amb l’economia local.

L’acte es va celebrar a la zona Mediterrània del parc.

Després dels discursos i diverses actuacions musicals, es va estrenar el nou espectacle FiestAventura, que es podrà veure durant l’estiu al tancament del parc. Dura entre vuit i deu minuts i incorpora més de 300 drons.

dimarts 10 de juny de 2025

15

Cambrils implanta el sistema d’autoliquidació per agilitzar els tràmits urbanístics Municipal Les persones interessades podran calcular i pagar directament l’ICIO i d’altres Redacció

Pere Granados rebent a Salvador Illa a les portes de l’Ajuntament de Salou. Diari Més

Política l Salvador Illa va ser rebut aquest dilluns pels alcaldes de Salou i Vila-seca, amb qui va mantenir «reunions de treball» de les quals no n’ha transcendit res

Visita magna a les fosques

A

rribar, saludar, reunions a por· ta tancada i marxar. El presi· dent de la Generalitat, Salva· dor Illa, va protagonitzar ahir dues visites protocol·làries, pràcticament idèntiques, als ajuntaments de Salou i Vila-seca. «Em trobo aquí en el marc de la celebració dels 30 anys de PortAven· tura» va repetir en el seu text a ambdós llibres d’honor. El president va agrair la implicació d’aquests dos municipis en el desenvolupament del parc, destacant que aquesta és «un projecte rellevant pel sector turístic» que «genera prospe· ritat». A més, va instar els consistoris a continuar treballant per «compartir so· cialment» aquesta riquesa que genera el sector turístic.

Els periodistes que vam acompanyar les visites no vam poder sentir moltes Salvador Illa i Pere Segura entrant a l’Ajuntament de Vila-seca. Diari Més més paraules d’aquesta trobada, ja que posteriorment als actes protocol·laris, el ahir mateix Granados va reiterar aques· De ruta president es va tancar amb els equips de ta petició durant la presentació de la El president va visitar la govern municipal per mantenir «reuni· temporada de platges.

Si més no, la qüestió poli· comissaria de Vila-seca, i ons de treball» de les quals no cial va tenir certa rellevància Salou amb Pere Granados s’ha pogut saber el seu con· a la visita del president, ja tingut. Des de l’Ajuntament que a l’impàs d’una casa de s’ha pogut saber que tant la delegada del de Salou es van limitar a as· la vila a l’altra, va visitar la Govern a Tarragona, Lucía López, com senyalar que es van abordar comissaria dels Mossos d’Es· l’alcalde Pere Granados van ser presents «temes d’actualitat política i quadra de Vila-seca-Salou. a aquesta parada. No hi va estar allà l’al· d’interès per a la ciutat». De En aquest cas, la premsa no calde de Vila-seca, Pere Segura, una tro· manera purament especula· vam poder ser presents, però bada de la qual hi ha menys informació. tiva, un pot imaginar que l’al· Tots dos alcaldes també van obsequiar des de l’equip del president calde de Salou, Pere Grana· assenyalaven que es tractava el president. Granados va escollir una rè· dos, va fer sortir a la conversa d’una «visita institucional plica de l’estàtua del rei Jaume I de Salou. la reclamació d’una Àrea com a màxim represen· En el cas de Segura, va entregar-li el llibre Bàsica Policial (ABP) al municipi. Precisament, Álvaro Rodríguez Moliner tant del cos». Això sí, Vila-seca camí de mar.

L’Ajuntament de Cambrils ha aprovat una reforma de dues ordenances fiscals vincula· des a l’àmbit urbanístic amb l’objectiu de fer els tràmits més àgils, senzills i accessi· bles. La principal novetat és la implantació del sistema d’autoliquidació per calcular i pagar directament l’impost sobre construccions, instal· lacions i obres (ICIO) i diver· ses taxes urbanístiques. Això permetrà estalviar temps i evitar esperes innecessàries, ja que ja no caldrà esperar la notificació de la liquidació per part del consistori. «Amb aquest canvi, reduïm buro· cràcia i facilitem que els trà· mits urbanístics siguin més ràpids i clars per a tothom», ha afirmat el regidor d’Ur· banisme, Carles Caballero.

Una altra millora destacada és la unificació en un únic

codi de liquidació de dues taxes vinculades als certi· ficats urbanístics. Malgrat que els imports no varien, aquesta mesura simplifica tant la tramitació ciutadana com la gestió tècnica interna.

Segons el regidor d’Hisenda, David Chatelain, la reforma representa «un pas endavant per fer que el sistema fiscal municipal sigui més clar, simple, eficient i accessible».

També ha defensat que «im· plantar l’autoliquidació és una manera de confiar en la ciutadania i escurçar termi· nis». Ha remarcat que l’ob· jectiu és «gestionar millor, no recaptar més». La reforma forma part del procés de mo· dernització i digitalització de l’administració local, per fer-la més eficient i adaptada a les necessitats de la ciuta· dania. Ara la proposta s’expo· sarà públicament abans de la seva entrada en vigor.

16 dimarts 10 de juny de 2025

Salou estrena la temporada de platges amb més vigilància i serveis millorats Seguretat l Es destinaran 25 agents a la vigilància de les platges, servei que s’amplia a les cales Vinya i Font Redacció Salou ha posat en marxa la temporada de platges amb una clara aposta per reforçar la seguretat i millorar els serveis. Aquest dilluns al matí, l’alcalde, Pere Granados, va presidir l’acte de presentació al costat dels regidors Sebastià Domínguez i Marçal Curto.

L’esdeveniment va tenir lloc a l’arenal salouenc, on van saludar personalment els equips de socorrisme i els agents de la Policia Local assignats a la vigilància de les platges.

Enguany, un total de vint-icinc agents de la Policia Local, incloent-hi quatre dones, vet-

llaran de manera específica per la seguretat a la façana litoral. A més, s’ha incrementat el nombre de socorristes amb sis o set efectius més respecte de temporades anteriors. L’alcalde va remarcar que aquest reforç ve acompanyat de la incorporació de vigilància en dues cales addicionals: Cala Vinya i Cala Font. «El nostre objectiu és garantir que l’experiència de bany a Salou sigui segura i de qualitat.

Per això demanem als usuaris que respectin sempre la normativa i les banderes per evitar situacions de risc», va subratllar Granados.

La comissaria de la Policia Local de platja, situada al Passeig Jaume I, estarà operativa fins a l’1 d’octubre. El servei s’adaptarà a l’evolució de la temporada, amb un horari que inicialment s’allargarà fins a les 18.30 h i que s’ampliarà progressivament fins a les 20 h, en paral·lel amb els horaris dels serveis de socorrisme.

L’any passat, aquesta comissaria va atendre 4.200 serveis, la majoria relacionats amb denúncies i objectes perduts.

Granados va posar en relleu el paper de la Policia Local com a servei de proximitat i de confiança, especialment

L’alcalde Pere Granados amb els agents de la Policia Local assignats a la vigilància de les platges. Aj. Salou

La comissaria de platja de la Policia Local va atendre l’any passat 4.200 serveis en un municipi turístic que rep més de dos milions de visitants anuals, sense comp-

tar els de PortAventura. «Els nostres agents han de generar confiança i oferir un servei on les persones estiguin sempre al centre», va declarat l’alcalde. A més, destacà que Salou disposa de prop d’un centenar d’agents de Policia Local, una ràtio que no es dona en cap municipi de dimensions

similars. Davant la pressió turística i la manca de desplegament suficient d’altres cossos de seguretat, va posar en valor l’esforç municipal en seguretat: «L’Ajuntament inverteix en agents i en mitjans per garantir que residents i visitants puguin gaudir de la ciutat amb tranquil·litat».

La nova campanya dels comerços de Valls repartirà 6.000 euros en premis

L’Estiu Actiu Jove torna a Valls amb més d’una vintena d’activitats gratuïtes

Societat l Hi participen 62 establiments associats a la Unió de Botiguers

Societat l Les inscripcions s’obriran a partir d’aquest dimecres a l’Espai Jove i en línia

Redacció Redacció La Unió de Botiguers de Valls ha engegat aquest dilluns, 9 de juny, una nova campanya d’estiu sota el lema Comerç de Valls, juga i guanya, amb l’objectiu de dinamitzar les vendes, fidelitzar la clientela i promoure el comerç local d’una manera lúdica i participativa. La iniciativa, que s’allargarà fins al 31 de juliol, compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, l’Ajuntament i la Generalitat.

Hi participen 62 establiments de la Unió de Botiguers i es posen en joc 6.000 euros en premis i descomptes. Per cada compra mínima de 10 euros, els clients rebran un sobre sorpresa amb targetes que poden incloure premis directes, entrades culturals o targetes de joc tipus tauler.

Aquestes targetes permeten participar en el sorteig final, que tindrà lloc el 5 d’agost

Imatge de la presentació de la campanya ‘Comerç de Valls, juga i guanya’. Ajuntament de Valls

Per cada compra, mínima de 10 €, els clients rebran un sobre sorpresa amb targeta

a les 18.30 hores a la plaça del Pati, coincidint amb la Firagost. Entre els premis més destacats del sorteig hi ha una televisió de 55”, una PS5, una cafetera i un patinet

elèctric. A més, es poden intercanviar targetes repetides per completar combinacions.

Des de l’organització es convida tothom a jugar, gaudir i donar suport al comerç local.

El servei municipal de joventut VallsJove ho té tot a punt per obrir la tercera edició de l’Estiu Actiu Jove, amb un programa d’activitats que inclou més d’una vintena de propostes entre el 30 de juny i el 18 de juliol. La Regidoria de Joventut i Acció Cívica ofereix amb aquest cicle una programació de lleure alternatiu i accessible, amb totes les activitats gratuïtes per a joves d’entre 13 i 29 anys.

L’Estiu Actiu Jove 2025 inclou propostes d’art i creativitat –com el Campus Artístic i el Campus Crea i Dissenya–, de cuina i gastronomia, música i so –amb el CampuSOund i un curs d’iniciació a la guitarra–, noves tecnologies amb el Campus de Videojocs, i, com a novetat, les activitats de tarda i nit de l’Activem-nos.

Es tracta d’una programació

oberta a tots els i les joves que, més enllà d’oferir activitats formatives, de lleure, oci o artístiques, vol generar un espai de trobada i participació a l’equipament juvenil. A més, moltes de les propostes seran dinamitzades per joves de Valls. Les activitats de l’Estiu Actiu Jove són gratuïtes, però cal reserva prèvia (per qüestions d’aforament i previsió de places). El període d’inscripcions començarà aquest dimecres, 11 de juny, presencialment a l’Espai Jove (plaça de les Escudelles, 5A), de dimarts a dijous, de 10 a 14 hores i de 17 a 19 hores.

També es podrà fer la inscripció en línia a través del formulari disponible al perfil d’Instagram @vallsjove o a la plana web joves.valls.cat. Les inscripcions estaran obertes fins dos dies abans de l’inici de cada activitat o fins que s’esgotin les places.

dimarts 10 de juny de 2025

Un home apunyala un treballador de la neteja de Cambrils Successos l Els fets van ocórrer a l’avinguda Diputació i l’agressor va ser detingut per la Policia Local L’home, de 38 anys, serà acusat d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa

Shaila Cid / ACN Un home de nacionalitat senegalesa va agredir ahir amb una arma blanca a un treballador de la neteja de l’empresa Secomsa Cambrils mentre que estava fent la seva feina amb una màquina bufadora a l’avinguda Diputació, a l’altura dels Apartaments Internacional. Segons informava el Diari de Tarragona, els fets van succeir passades les nou del matí i l’agressor seria un manter.

No obstant això, ni els cossos de seguretat ni el consistori han confirmat aquesta informació. Això sí, la zona és un dels principals focus d’aquesta activitat il·legal a Cambrils.

Segons van confirmar fonts del consistori cambrilenc,

Un operari netejant les taques de sang al lloc dels fets. ACN

els fets es van produir quan l’agressor va increpar l’operari pel soroll de la bufadora que estava utilitzant en aquell

moment i va acabar ferint-lo amb una arma blanca.

La víctima és un home de 47 anys que va rebre diverses

ferides per arma blanca, un ganivet. Dues dotacions dels Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) es van traslladar

al lloc i després d’atendre el ferit, el van traslladar fins a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. De moment, la víctima es troba estable i no es tem per la seva vida.

Després de rebre l’avís de l’agressió, la Policia Local de Cambrils va aconseguir localitzar i detenir al presumpte autor de l’apunyalament, gràcies a l’ajuda d’un altre treballador de Secomsa i de la col·laboració ciutadana. Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació dels fets.

El detingut, que en aquest moment està sota custòdia

de la Policia Local, serà acusat d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa, i per això els Cos de Mossos d’Esquadra s’encarregarà de la investigació. L’home, de trenta-vuit anys, no resideix a Cambrils i es desconeixen els motius que l’havien portat a la zona.

L’Ajuntament de Cambrils va condemnar els fets succeïts, va manifestar el seu suport a la víctima i va reconèixer la ràpida i eficient actuació de la Policia Local, que va permetre detenir immediatament a l’agressor.

Conflicte amb els manters Durant aquest mandat, l’Ajuntament de Cambrils s’ha proposat acabar, d’una vegada per totes, amb l’activitat dels manters. Des del consistori han impulsat mesures com obstacles al passeig marítim, reforç policial o fins i tot la possibilitat de multar als compradors.

L’alcalde també ha anunciat unes obres de renaturalització de la zona de la platja a l’avinguda Diputació, finançada pel Ministeri de Transició Ecològica, per «reordenar els espais» i reduir la zona on es concentra la venda il·legal.

Torredembarra consolida el Festival Gastronòmic servint més de 6.400 tapes Societat l El II Festival

Gastronòmic de Torredembarra ha tancat amb èxit i una gran afluència de públic. En només una tarda, es van servir 6.446 tapes —un increment de gairebé el 30 % respecte de la primera edició— i es van vendre 1.850 copes de vi serigrafiades amb bossa. L’esdeveniment va comptar amb la participació de vint establi-

ments locals, dues foodtrucks i dues bodegues del municipi.

La regidora Jovita Baltasar ha destacat la consolidació del festival com una aposta per la gastronomia de proximitat i l’activació comercial de la vila.

L’èxit de la primera edició, amb 5.000 tapes, va impulsar-ne la continuïtat i ampliació. El festival es va complementar amb diverses activitats fami-

liars i ambient musical. L’espai infantil Jocs Tronats va reunir un total de 109 nens i nenes, mentre que les actuacions de MaambO Music i Lola Van DJ Truck van congregar unes 600 persones. Hi van participar noms com Cal Jan, Restaurant Òxid, Pizzeria L’All Negre, El Cau de la Torre, Chapichapi o Pepito Bravo, entre molts altres. Redacció

17

En la segona edició del Festival Gastronòmic s’han servit prop de 6.500 tapes. Ajuntament Torredembarra

18 dimarts 10 de juny de 2025

Camí a Segona

Enric Pujol i Unai Dufur, el duo dinàmic que s’ha consolidat a la defensa del Nàstic Futbol l El juvenil s’ha consolidat en el play-off i Unai Dufur ho ha jugat tot des de l’arribada de Luis César a la banqueta grana Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona ha tingut un problema en la defensa durant tota la temporada.

Durant el curs s’han vist més de set combinacions d’homes a la defensa grana, però, finalment, la nit màgica a Múrcia va graduar la parella fixa a la rereguarda amb Unai Dufur i Enric Pujol.

La fragilitat defensiva del conjunt grana ha obligat a fer diversos cops de timó durant la temporada per buscar la millor solidesa possible. A més, també per trobar la sortida de la pilota. Ara, Dufur i Pujol s’han convertit en la parella definitiva més inesperada i, a les ordres de Luis César Sampedro, ha tancat dues porteries a zero, una amb Dani Rebollo i l’altra amb Alberto Varo.

Enric Pujol es va graduar a l’estadi Enrique Roca. El jugador del filial del Nàstic va repetir

la titularitat en el play-off i va complir amb bona nota en un escenari atípic amb més de 31.000 p e r-

sones en contra. El de Gandesa va mantenir el seu caràcter i seguretat per no dubtar en cap xoc contra l’atac del Real Murcia. Va ser un partit d’exigència, primer per l’ambient, segon pel fet de ser un partit decisiu en el pitjor escenari i, finalment, per la més de mitja hora de patiment en la qual la defensa grana va haver de treure aigua com va poder per aguantar les escomeses del Murcia.

Pujol va debutar en el darrer partit de lliga contra l’Arenteiro. Va tenir més de vint minuts per mostrar-se i va apuntar maneres. Luis César va seguir el jugador durant els entrenaments i va tenir ben clar que era el seu home a la rereguarda al playoff. D’aquesta manera, en una com va poder per aguantar les escomeses del Murcia.

Pujol va debutar en el darrer partit de lliga contra l’Arenteiro. Va tenir més de vint minuts per mostrar-se i va apuntar maneres. Luis César va seguir el jugador durant els entrenaments i va tenir ben clar que era el seu home a la rereguarda al play-

El central del Nàstic Enric Pujol en el duel d’anada contra el Real Murcia. Nàstic

Pujol ha passat de ser l’home important del Juvenil al titular del primer equip

off. El de Gandesa va aprofitar la seva oportunitat i va passar de ser un home important amb el Juvenil A del Nàstic a convertir-se en un dels centrals fixes, deixant Antonio Leal a la banqueta a la fase de promoció d’ascens.

El retornat Al costat d’Enric Pujol també hi ha hagut un jugador inesperat en aquest tram final de la temporada. Unai Dufur és l’altre fix d’una demarcació que enguany no ha tingut propietari. Des de l’arribada de Luis César a la banqueta del Nàstic va haver-hi un gir inesperat en el destí del central navarrès. Dufur va passar de ser el cinquè central en la llista de prioritats a ser-hi al capdavant. De fet, Dufur és un dels pocs jugadors que sempre ha estat a l’onze inicial amb el tècnic gallec.

El navarrès va començar el curs com el fix de la defensa, però les seves actuacions irregulars el van enviar a la banqueta a la segona volta. Des del gener, Dufur només havia jugat sis partits i només dos com a titular. Óscar Sanz i Gorka Pérez el van superar en la llista de prioritats, fins a l’entrada

Dufur és un dels pocs que sempre han sigut titulars amb Luis César

de Luis César. Amb el tècnic gallec el navarrès és el titular i ha mostrat actuacions de nivell per merèixer aquesta posició. A més, en aquests dos partits de play-off ha mostrat una cara renovada amb contundència en les seves accions i pocs dubtes.

E l

Nàstic va saber patir en els dos partits de playoff contra el Real Murcia i gran part del mèrit ve per l’actuació d’aquest duo dinàmic que s’ha convertit Enric Pujol i Unai Dufur. Dissabte a les 20.30 h, els dos centrals apunten a repetir en el primer partit contra la Real Sociedad B.

El central del Nàstic Unai Dufur durant un duel d’aquesta temporada. Nàstic

dimarts 10 de juny de 2025

19

Camí a Segona L’estrella de la Real Sociedad B, Mikel Goti. Real Sociedad B

Mikel Goti, el crack de la Real Sociedad B que apunta al primer equip Futbol l El Nàstic haurà de controlar un jugador que enguany ha repartit 4 assistències i ha marcat 13 gols, un d’aquests a Zubieta contra els grana Arnau Montreal El Nàstic de Tarragona haurà de tenir un pla específic per aturar a l’estrella de la Real Sociedad B: MIkel Goti. El migcampista de Gorliz és el projecte més destacat del filial del conjunt basc i gairebé té assegurada una plaça del primer equip per competir a Primera Divisió la pròxima temporada.

Goti ha completat la seva millor temporada al Sanse, anotant un total de 13 gols i repartint quatre assistències, unes xifres que, per a un

migcampista estan per sobre d’aquesta categoria i que no han estat aconseguides per cap jugador d’aquest perfil en el filial basc. De fet, mitjans que segueixen l’actualitat ja el comparen amb Alexander Isak, jugador suec que va triomfar amb el primer equip abans de marxar al Newcastle anglès.

Goti és un migcampista amb una gran qualitat tècnica i amb molta arribada des de la segona línia, però la seva capacitat golejadora està relacionada amb la seva qualitat en el tir des de la distància.

El filial basc és un equip que

ha destacat durant tota la temporada per la seva capacitat de marcar des de fora de l’àrea i Goti ha sigut un dels protagonistes. De fet, el Nàstic ja va patir aquesta qualitat enguany a Zubieta. Goti es va encarregar de posar l’1-1 final contra el conjunt grana amb una gran rematada amb la seva cama esquerra a un parell de metres de la frontal per sorprendre a Alberto Varo.

Projecció al primer equip La Real Sociedad es va encarregar de deixar ben lligat el futur de Mikel Goti. L’equip basc va pescar a Goti del Bilbao

Goti va marcar al Nàstic a Zubieta des de fora de l’àrea per posar l’1-1 final Athletic el 2023. Després de formar-se en les categories inferiors de l’Athletic de Bilbao, el de Gorliz va fer les maletes per anar al filial de l’equip rival. El seu rendiment aquesta temporada va provocar que fos un habitual en els entrenaments amb el primer equip d’Imanol Alguacil. De fet, va arribar a debutar en Copa del Rei per marcar un gol en la

primera ronda contra l’equip valencià Jove Espanyol.

Fa uns mesos, el conjunt txuri-urdin el va renovar fins a 2028. A més, la seva projecció cap al primer equip pot arribar de la forma més natural perquè, precisament, Sergio Francisco, qui va ser l’entrenador del filial les últimes tres temporades, serà el tècnic del primer equip el pròxim curs, i ja sap de primera mà les virtuts del crack del Sanse.

A més, el fet de promocionar és un camí que diversos jugadors del Sanse ja han recorregut. Pablo Marín, migcampista que l’any passat es va enfrontar al Nàstic en dues ocasions, va ser un habitual enguany a La Liga, de la mateixa manera que el lateral Jon Aramburu.

D’aquesta manera, el Nàstic té la tasca de frenar a un jugador que l’any que ve podria estar triomfat en categories superiors, tal com va passar amb Nicolas Jackson. El davanter del Villarreal B que va frustrar l’ascens del Nàstic a Vigo i que, l’any següent va fitxar pel Chelsea anglès.

setmana. Això sí, aquesta El Nàstic-Real Sociedad B, una final vegada no hi haurà un miler del conjunt visiamb un Nou Estadi ple fins a la bandera d’aficionats tant.

Futbol l Totes les entrades de l'anella inferior de l'estadi estan exhaurides

El ‘tifó’ preparat per Orgull Grana abans del duel contra el Murcia. Nàstic

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona tornarà a lluir un Nou Estadi Costa Daurada de gala aquest dissabte a les 20.30 hores. En qüestió d’hores, totes les entrades de l’anella inferior del conjunt grana van quedar exhaurides, el que significa que onze mil persones ja tenen el seu bitllet per veure el primer

partit de la final del play-off d’ascens contra la Real Sociedad B. Al final de l’edició d’aquest diari només quedaven poques entrades a la zona de Preferent superior i s’espera que el Nou Estadi Costa Daurada pengi el cartell de sold out en les pròximes hores. De fet, això ja va passar

fa un parell de setmanes en el duel d’anada contra el Real Murcia. Llavors, es va penjar el cartell en menys d’un dia i s’espera que per aquest duel es pugui batre aquest rècord.

El duel contra el Real Murcia va comptar amb 13.897 espectadors a les graderies de l’estadi i s’espera superar aquesta xifra aquest cap de

L’any passat, en el duel contra el Málaga el Nàstic va comptar amb un total de 14.531 espectadors al Nou Estadi, una xifra que es va quedar a tocar del rècord establit en la darrera dècada de 14.571 aficionats del duel contra l’Osasuna a Segona Divisió.

De nou, el Nàstic tindrà al seu costat un Nou Estadi ple, un que, si supera la xifra màgica dels 13.000 aficionats, és imbatible.

20 dimarts 10 de juny de 2025

Proposen jutjar el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets

Israel retornarà els activistes del Madleen als seus països d’origen

Tribunals l El jutge Hurtado considera que García Ortiz hauria ajudat a filtrar dades de la parella d’Ayuso

mès retornar els activistes del vaixell ‘Madleen’, una embarcació del moviment internacional de la Flotilla de la Llibertat, que va ser interceptat per l’exèrcit israelià ahir quan es dirigia cap a la Franja de Gaza amb un carregament d’ajuda humanitària. El buc comptava amb una dotzena d’activistes a bord -entre ells Greta Thunberg i un voluntari espanyol, Sergi Toribio- els quals han denunciat que han estat «segrestats» perquè el vaixell es trobava en aigües internacionals. En un missatge a X, el ministeri d’Exteriors israelià va assegurar aquesta tarda que els estan portant cap a un port israelià i, quan arribin, «s’organitzarà el seu retorn als respectius països d’origen».

Segons van indicar fonts del Ministeri d’Exteriors espanyol, aquest «està en contacte amb l’afectat, [...] exercint la protecció consular». ACN

ACN El jutge del Tribunal Suprem Luis Hurtado ha proposat jutjar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, per un delicte de revelació de secrets, després de considerar confirmats tots els indicis que els apunten com a responsables de la filtració de dades de l’empresari Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso.

La resolució transforma les diligències prèvies en procediment abreujat i situa els dos fiscals a un pas del judici oral.

Segons Hurtado, Ortiz va facilitar a la Cadena SER un correu confidencial enviat per l’advocat de González Amador, on aquest reconeixia frau fiscal i proposava un acord amb la Fiscalia. Aquest correu, diu el jutge, formava part d’una conversa protegida entre advocat i fiscal i contenia dades personals subjectes a reserva.

El magistrat sosté que Ortiz va actuar després que el diari El Mundo atribuís erròniament a la Fiscalia la iniciativa d’un pacte, i que, per desmentir-ho, va ordenar recopilar els correus. El fiscal del cas va remetre els missatges a Pilar Rodríguez, que els va reenviar al correu personal de García Ortiz. Aquest els hauria filtrat a la SER per després publicar una nota informativa avalada per Rodríguez. Abans, el correu es va enviar a la directora

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en una compareixença al Senat. Senat

El fiscal reitera la seva innocència, el PSOE li dona suport i el PP li demana que marxi del gabinet del secretari d’estat, que el va fer servir per preparar el discurs del portaveu Juan Lobato contra Ayuso.

Reaccions Ortiz nega els fets i no té intenció de dimitir. Fonts de

la Fiscalia defensen la seva innocència i compromís institucional. El govern espanyol li dona suport. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, recorda que la resolució no és ferma i afirma que la veritat prevaldrà. Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, ha reclamat respecte per la presumpció d’innocència i ha insistit que no hi ha proves d’indicacions de la Moncloa.

Per contra, el PP reclama la seva dimissió immediata.

El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, i el portaveu Miguel Tellado consideren que un fiscal processat no pot continuar al càrrec. En roda de premsa a la seu del Partit Popular del carrer Génova de Madrid, el portaveu del partit, Borja Sémper, ha recordat que el jutge assenyala que García Ortiz va actuar per indicació de la Moncloa. Per això ha demanat a Sánchez que doni explicacions pel cas.

Segons Sémper, Sánchez por-

çar el divendres passat, quan Trump envia soldats a Los Angeles els agents de la policia migraestatunidenca van dur a per contenir les protestes contra l’ICE tòria terme quatre operacions a la

EUA l Les autoritats fa setmanes que detenen migrants indocumentats ACN

Claudia Moltes felicitats, t’ho desitgem les teves filles Ènia i Ariadna i tots els que t’estimen.

ta «40 dies amagat» i no pot continuar sense respondre les preguntes sobre aquesta qüestió.

La resolució dona ara deu dies al Ministeri Fiscal i a les acusacions perquè sol·licitin l’obertura de judici oral, el sobreseïment o noves diligències. Borja Sémper ha exigit explicacions al president Pedro Sánchez per un cas que, segons el jutge, implica comunicació directa amb el govern central.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va aprovar ahir el desplegament de 2.000 soldats de la Guàrdia Nacional a la ciutat de Los Angeles, on durant els últims tres dies centenars de persones han sortit al carrer per manifes-

tar-se contra les actuacions dels agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès). En diversos missatges publicats a la xarxa ‘The Truth Social’, el líder republicà ha carregat contra el governador de l’estat de Califòrnia i l’alcaldessa de Los Angeles

per la gestió de la situació i ha assegurat que prendrà «totes les accions necessàries» per «alliberar» la ciutat d’una «invasió migratòria» i d’unes protestes que han enfrontat més d’un miler de persones contra agents federals.

Les mobilitzacions a la capital californiana van comen-

ciutat en què van ser detinguts gairebé 50 migrants sense documentació, la majoria dels quals tenen la nacionalitat mexicana. Si bé aquestes grans operacions van ser el detonant de les protestes, les autoritats nord-americanes fa setmanes que detenen persones sense papers com a part de les polítiques migratòries impulsades pel mateix Trump.

Societat l Israel ha pro-

El conflicte aranzelari afecta gairebé un 30% d’empreses Economia l Gairebé un 30% de les empreses espanyoles declaren estar afectades pel conflicte aranzelari obert pels Estats Units.

Així ho indica una enquesta del Banc d’Espanya, que assegura que més del 45% d’aquestes companyies preveuen traslladar l’increment de costos als seus preus de venda. El document publicat ahir explica que els efectes negatius dels aranzels arriben «principalment» a través de canals indirectes associats a l’augment de la incertesa i la menor activitat econòmica global. També identifica diferències per sectors, amb la indústria com a principal damnificada amb un 51%. Ressalta també el transport, on asseguren veure’s afectades un 44% de les companyies, i el comerç (gairebé el 40%). En canvi, en les activitats administratives i immobiliàries el percentatge se situa per sota del 20%. ACN

dimarts 10 de juny de 2025

k Editorial k

Una aventura de trenta anys

P

ortAventura World va celebrar ahir la festa oficial del seu trentè aniversari. Ho va fer amb la presència de bona part de la societat civil i política tarragonina i amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, com a cap de cartell de la commemoració. Aquest acte institucional havia de fer-se el passat mes de maig, però va coincidir amb protestes laborals de treballadors del parc per a reclamar la millora de les seves condicions. Finalment, les reclamacions van ser ateses en prou forma per a aturar les protestes, però els responsables del centre d’oci van haver de sacrificar la festa prevista.

Hauria estat, sense dubte, un greu error festejar l’aniversari mentre que aquells que en gran manera donen la cara en el dia a dia del parc, estiguessin en peu de guerra. Segurament l’autèntica aventura haurà estat tornar a quadrar les agendes de les autoritats que havien d’assistir a l’acte, però és un mal menor. El parc temàtic de Vila-seca i Salou no sempre ha estat un model d’integració territorial, però segur que sí ha estat, en aquests trenta anys, una eina inqüestionable del creixement i el desenvolupament turístic, i en conseqüència, econòmic de la Costa Daurada.

k Tribuna k

Un any de Govern, una esperança per als municipis

F

a pocs dies, els mitjans de comunicació es feien ressò del primer aniversari del Govern del President Salvador Illa al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

En un context on la crispació política traspassa fronteres i contamina democràcies, discursos i societats, on es desplaça el diàleg democràtic per missatges buits, i on es premia més el crit que no pas l’argument —amb discursos que apel·len a la por i extingeixen qualsevol esperança—, trobar un govern que s’ocupi dels problemes reals de les persones és, senzillament, una revolució. I si, a més, ho fa de manera tranquil·la, dialogant, sumant, escoltant, visitant i trepitjant el territori, i generant amplis consensos —tan necessaris per afrontar els reptes del país i respondre a les demandes de la ciutadania—, esdevé una rara avis: tan inusual com absolutament imprescindible per avançar.

En una època on les grans transformacions solen focalitzar-se en allò macro —autopistes, trens d’alta velocitat o megaprojectes tecnològics—, sense renunciar a aquesta ambició de país, la Llei de Barris de Catalunya i el nou Pla de Barris i Viles 2025-2029 són un exemple clar de compromís amb el que és real i quotidià, amb el dia a dia de les persones.

Aquest programa ja va donar fruits en el passat i cal recuperar-lo amb força. Parteix d’un enfocament integral amb l’objectiu de dignificar la vida

cívics tancats, impulsar activitats comunitàries, donar suport al comerç local i renovar places i espais verds. Una regeneració urbana profunda i del tot necessària, que va molt més enllà del Abigail Garrido ciment: es tracta de reconstruir el teixit Senadora del PSC social, la vida real de les persones. Es tracta de tornar a fer d’aquests barris i viles espais per viure-hi i créixer com a social i urbana dels barris i viles, per comunitat, i no una condemna associprevenir la fractura social i fer front a ada a un codi postal. l’emergència ambiental. L’objectiu amBarcelona ha tornat a liderar la lluita pli del nou Pla és revertir la degradació contra la desigualtat entre barris vuld’aquests espais: llocs on l’habitatge nerables, alhora que municipis com es deteriora, on la població marxa per Salt, Manlleu, Lleida o Les Franqueses manca d’atractiu residencial, on l’espai han treballat de fa temps amb aquest públic cau en desús enfocament integral, i manquen equipa- Es preveu que la inversió aconseguint millode la Generalitat, amb ments comunitaris res que, sense aquest la part compartida per fer-hi vida culprograma, haurien pels municipis, tingui estat inviables, tant tural, educativa o un impacte econòmic per la magnitud social. Massa sovint, estimat de 1.900 milions econòmica com per hi viuen aquells que d’euros l’abast transformano es poden permetre altres opcions, i dor de les accions. aquesta roda s’alimenta sola. Si no s’hi Es preveu que la inversió de la Geactua amb decisió i compromís, en poc neralitat, amb la part compartida pels temps, la diferència entre barris farà municipis, tingui un impacte econòque la vida se segregui i augmenti la de- mic estimat de 1.900 milions d’euros.

Aquesta és una clara aposta per ajudar sigualtat en tots els àmbits.

Tots tenim a la retina exemples a construir una prosperitat compartida concrets de barris i viles que pateixen i equitat molts racons de Catalunya.

Benvinguda sigui, doncs, aquesta aquesta situació. Cal actuar per frenar-la i, en el millor dels casos, preve- política útil, pròxima, de baix cap a nir-la. Tenim també exemples reeixits dalt. Una política més necessària que de convocatòries anteriors que han mai en temps d’incerteses i polaritzapermès rehabilitar habitatges degra- cions, que allunyen la política —i els dats i inaccessibles, reobrir centres polítics— del que realment importa.

21

k Tribuna k

Un model de mobilitat al servei del territori

D

arrerament, tornen a aparèixer propostes que, sota el paraigua de la sostenibilitat, acaben promovent just el contrari: més cotxes, més asfalt i més aparcaments subvencionats. Es parla molt de millorar el transport públic, però a la pràctica s’impulsen mesures que continuen prioritzant el vehicle privat. Aquesta contradicció només serveix per perpetuar un model esgotat, car i contaminant.

Des dels Comuns proposem una alternativa clara i coherent: una mobilitat centrada en les persones, no en els cotxes. Un sistema que redueixi desigualtats, millori la connexió entre municipis i situï el dret a la mobilitat com un eix fonamental de la cohesió territorial.

Per això, treballem per ampliar les bonificacions al transport públic. Des del Congrés dels Diputats i amb els ministeris de Sumar, impulsem l’extensió de les ajudes actuals fins al 31 de desembre de 2025. És una mesura que permet garantir desplaçaments assequibles, especialment per a les persones amb rendes més baixes, alhora que afavoreix un canvi d’hàbits cap a formes de mobilitat més sostenibles. En aquest sentit, l’anunci de la consellera Paneque que a partir de l’1 de juliol s’amplien les bonificacions als regionals d’un 40% a un 60% és un pas en la línia que nosaltres i les plataformes hem reivindicat des de fa mesos. Celebrem, especialment, que a Tarragona es mantinguin fins al final d’any, la rebaixa del 50% dels seus abonaments, una mesura fruit dels acords del pressupost amb el nostre grup municipal, En Comú Podem a l’ajuntament.

També defensem el reforç dels serveis ferroviaris al territori.

Una proposta clau és el servei nocturn entre Barcelona, Camp de Tarragona i Lleida, amb sortida a mitjanit des de Sants.

Aquesta connexió és imprescindible per a treballadors a torns, estudiants i joves que volen tornar a casa després d’un concert o una activitat cultural. A més, cal abordar amb rigor i participació ciutadana la definició d’un traçat alternatiu per al pas de mercaderies per l’interior, allunyat de discursos catastrofistes que només serveixen per frenar els avenços ferroviaris.

Pel que fa als accessos i aparcaments, proposem crear aparcaments dissuasius de baix cost en terrenys d’Adif, en col· laboració amb els ajuntaments, per eliminar els obstacles burocràtics. Això ha d’anar acompanyat d’una millora dels accessos a l’Estació del Camp, evitant que el trànsit dels municipis del voltant saturi zones residencials com el nucli de La Secuita.

Una altra mesura imprescindible és la reordenació intel·ligent de la N-240, transformant un dels carrils en un carril Bus VAO (Vehicle d’Alta Ocupació), en lloc de seguir ampliant infraestructures per a l’ús privat. Aquesta proposta és més coherent amb la presència paral·lela de l’autovia A-27 i permet prioritzar el transport col·lectiu i compartit.

I tot això, amb una condició irrenunciable: una gestió pública i transparent del sistema de mobilitat. Cal revisar les concessions actuals i preparar un nou model que permeti la participació directa d’empreses públiques. No podem continuar externalitzant serveis essencials sense garantir el control democràtic ni l’eficiència social.

El Camp de Tarragona necessita una mobilitat que uneixi municipis, faciliti la vida quotidiana i redueixi emissions. No volem més pedaços ni projectes pensats per mantenir privilegis.

Volem planificació pública, inversió amb criteri social i serveis que garanteixin drets. Perquè això, i no altra cosa, és sobirania real.

Fèlix Alonso Diputat al Congrés per Tarragona de Comuns – Sumar

22 dimarts 10 de juny de 2025

Mor als 75 anys el cantautor i presentador dominicà Cheo Zorrilla Defunció

Mor el cantautor dominicà Cheo Zorrilla als 75 anys a Santo Domingo per un ictus. Autor de temes com Apocalipsis o Al nacer cada enero, va ser un dels compositors preferits de Danny Rivera. També va destacar al festival OTI i va ser reconegut pel Pabelló de la Fama el 2016. Agència EFE

Necrològiques Valls Paqui Ramos Martínez.

Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Santuari de la Mare de Déu del Lledó.

Mor als 92 anys l’arqueòloga brasilera Niède Guidon Defunció L’arqueòloga brasilera Niède Guidon ha mort als 92 anys.

Va revolucionar les teories sobre l’arribada de l’ésser humà a Amèrica amb les seves troballes a la Serra da Capivara, al nord-est del Brasil. Basant-se en pintures rupestres datades en fa 60.000 anys, va qüestionar la tesi dominant dels 13.000 anys. Formada a São Paulo, va dedicar dècades a investigar aquest jaciment, avui Patrimoni de la Humanitat.

Va viure-hi i implicà la comunitat local en la seva preservació. Les seves troballes van provocar un debat científic global. Agència EFE

La sisena edició del Concurs de Paelles de Constantí va aplegar diumenge prop de 300 persones. Aj. Constantí

El VI Concurs de Paelles de Constantí aplega prop de 300 persones Gastronomia

Prop de 300 persones i 17 colles van participar diumenge al VI Concurs de Paelles de Constantí, organitzat per la Unió de Botiguers municipal. Els premis han estat per Bona teca (presentació), Las cenitas (gust) i Quedamos? (paella), amb vals de 75 € per gastar a la UBC. Redacció/Aj. Constantí

dimarts 10 de juny de 2025

23

Avui felicita als que es diuen: Maurici i Asteri

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Les amistats i la Mira una mica cap Les teves neces- Tasques i assumpvida social et som- enrere i notaràs sitats emocionals tes socials d’última riuran en plenitud. que d’alguna cosa afloraran amb for- hora complicaran Tot el que empren- et vas oblidar o no ça i potser el mit- els plans previstos. guis avui tindrà un li vas donar la im- jà on et mous no Però la sort que resultat reeixit i portància adequa- arriba a compen- avui està del teu sense problemes, da. A temps estàs sar-te. Medita en costat compensallança’t a tot. de corregir l’error. solitud. rà tot.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Bons moments en Avui ensneya més En el teu entorn la- Un fort desig de l’ambient familiar que ets un ésser boral s’albira una sortir de la monoi molta concòrdia amb gran quantitat persona que no sols tonia que t’atabala amb els teus com- d’amor per a donar. s’acostarà a tu per a t’envairà de sobte. panys de treball fa- Aprofita el teu alt ajudar-te en la teva Busca relax i gaudi ran que la jornada magnetisme per tasca, les intencions en tot, a la teva mà et faci sentir una to- atreure companys van més enllà d’una està que es puguin tal plenitud anímica. sentimentals. simple col·laboració. fer realitat.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Et trobaran una Aprofita l’energia No esperis ràpids Sorgiran algunes cosa estranya en que tens al matí resultats dels teus reunions d’amics el teu comporta- per a solucionar plans, però conti- o familiars en les ment, un cert grau assumptes pro- nua mantenint la quals les crítiques de melancolia i de- fessionals. La tarda teva primera pos- alienes estaran a pressió. Relaxa la es veurà recom- tura encara que l’ordre del dia. No et teva ment i llança’t pensada senti- molts vulguin variar fiquis en elles o ho a les aventures. mentalment. les teves idees. pagaràs car.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:20 Hola, Sant Pere!

11:00 180 Graus 11:30 Va passar aquí.

Catalunya 12:00 Teló de fons 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus 13:30 Cercle central (r) 14:00 Notícies Migdia 14:30 Gastromòbil 2025 15:00 Notícies Migdia (r) 15:30 Cercle central (r) 16:00 Efecte mosaic. Tarda 17:30 Pica Lletres 18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Hola, Sant Pere!

19:30 180 Graus 20:00 Notícies Vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies Vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies Vespre (r) 22:30 Hola, Sant Pere!

23:00 Notícies Vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

10.00 Efecte Mosaic. Matí 10.30 Aventurístic 11.00 La tertúlia del Dorsal12 11.30 Ciutadella 12.00 Caminant per Catalunya 12.30 Aventurístic 13.00 Ciutadella 13.30 La tertúlia del Dorsal12 14.00 Notícies 12 14.30 La tertúlia del Dorsal12 15.00 Ciutadella 15.30 Aventurístic 16.00 Efecte Mosaic. Tarda 17.30 Pica Lletres 18.00 Qui cuina avui?

18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Notícies 12 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.45 Com la nit i el dia. On tour 21.00 Teló de fons 21.30 Cirk 22.00 Notícies 12 22.30 Com la nit i el dia. On tour 23.00 Teló de fons 23.30 Cirk 00.00 Notícies 12

11 12

HORITZONTALS: 1. Discursos de Demòstenes contra Felip de Mace- dònia. Una de més o menys. 2. Dona mesquina. Posarà mantega i oli al pa. 3. Posi tinta. Company de tota la vida. 4.

Faci nius. Fruites que tornen. Cent u. 5. Cobalt girat.Aparenta una moral que no té. Sofre. 6. Home amb fills. Lletra girada. Senyor zero. 7.Vocal.Amb gust d’anís.Torrat pel sol. 8. Passi pel tamís.

Mata amb flors rosades. 9. Gira sense límits. Remarien endarrere.

Vocal. 10. Pugi els fills. Despullat. Digerir. 11. Crit de dolor. Lletra.

Article. Torna. 12. Nascut als Andes. Tens una actitud continuada i capgirada per la dreta.

VERTICALS: 1. Un hospital psiquiàtric. Final d’una pel·lícula. 2.

Radiació que conté ions. Just a la vora. 3. Element amb símbol Li. Extensió gran d’aigua girada. Cinc-cents dos que pugen. 4.

Inicia, però no acaba. Poble d’origen semític. Vertical amb punt.

5. Herpes labial. Isidi escurçat. Fòsfor. 6. Fons del taxi. Orde de monges. 7. Ciència dels elements. Ruteni. Nitro- gen. 8. Article.

Pelut que passeja per l’Àrtic. Indica tres coses. Lleó sense cua ni cap. 9. Parts d’una cursa. Cobriu el cadàver per baix. 10. Masia gira- da. Dona de ciutat. Final del món. 11. Carregat de milions.

Temps dolent. Impost que no ens deixa mai. 12. Sòlid i consistent. Farem servir.

TARRAGONA: Sabido Foraster, Julieta C/ Sant Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Ornosa Gispert, M.Teresa Raval de Santa Anna, 58 Telèfon 977 343 018 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Castells, 55 Telèfon 977 608 842 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

Solucions

Màxima

18º 29º

Previsió pel Camp de Tarragona

IMMOBILIÀRIA FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales.

30.000€. tel: 669.725.471 Francisco

TREBALL SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada.

Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo.

Tel: 642.482.729

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel. 634.690.215 MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!!

Tel: 692.780.087 MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión.

Reus. Tel: 634.777.389 MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou.

A domicilio también Tel: 643.459.569 SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel: 603.255.934 ANA MASAJISTA francesa. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473 CARLOS. MASAJE COMPLETO. Tel: 660.605.687

ALTRES

CARPINTERO, EBANISTA.

Tel: 623.387.479

TAPICERO Todo tipo tapicerías.

Toldos – cambio de lonas.

Tel: 691.586.879

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música.

Salva les teves cintes abans que sigui massa

Solució: nivell mitjà

tard. Pots probar primer

AMISTAT

amb una cinta. També

CHICA SIMPÁTICA BUSCA

passo fotografíes i

AMISTAD con hombre

diapositives a digital.

cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813

els teus anys passats.

MASSATGES Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel El cel estarà serè o poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts, i també alguns núvols mitjans durant la matinada. A més, al litoral sud hi haurà algun núvol baix fins a l’inici del matí. A partir del vespre hi haurà un notable augment dels núvols alts, i alguns de mitjans arreu del territori.

Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta, mentre que la temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament arreu. Els valors més elevats s’assoliran a Ponent on podran arribar als 38’°C.

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

Recupera i recorda Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

dimarts 10 de juny de 2025

A

ra fa un parell de setma- Música El nou disc es podrà escoltar a partir nes Jose Galdrán, músic de divendres, però aquest dijous Jose Galdrán tarragoní conegut com el presentarà al bar Doce topos de Tarragona El Lleig, va publicar el primer senzill del seu nou treball, Fins que no em quedi veu. Aquest tema també dona nom al disc, editat sota el segell Rambla Discos, que es publicarà tot sencer el pròxim divendres dia 13 de juny.

«Jo treballo una mica per acumulació», explica el Jose. Això, en paraules del músic, vol dir que va component cançons fins que arriba un moment que sent que és hora de publicar-les. En aquesta ocasió, l’esperó va ser el tema Dipòsits de gas, que és precisament el segon senzill que ha presentat.

«Va ser la pedra de toc, el que em va fer posar en marxa per explicar tot allò que volia dir», assegura.

Tot plegat està directament relacionat amb el títol del disc, que El Lleig defensa gairebé com una declaració de principis: «Tinc moltes coses a dir, i això continuarà fins que no pugui més, independentment dels resultats mediàtics». També, assegura, «perquè fer cançons s’ha convertit en la meva vida, no puc deixar de ferles, la veu és l’instrument que faig servir per damunt de tota la resta de coses, fins i tot dels instruments». A més, amb una trajectòria musical que ja comença a ser prou sòlida, el Jose admet haver-se alliberat «de la càrrega personal de quan era jove, quan el que volia era ser famós i triomfar». Ara, afirma, amb la tranquil·litat de no tenir aquest pes autoimposat, «fer El músic tarragoní Jose Galdrán, El Lleig. Cedida cançons ja és part de la meva vida i no puc fer altra cosa que explicar Encara que pugui semblar un cli- Springsteen es basen en la seva històries a través de xé, fins i tot quan visió personal per fer música».

En aquest nou disc, El Lleig la música». he treballat amb altres formacions, parla entre altres qüestions del Fins que no em sempre he parlat de pas del temps, de resistir-se a la quedi veu consta de coses que venien de nostàlgia i de lluitar contra l’oblit, nou cançons escrimi». Això de parlar amb cançons com Les coses que tes des de l’experid’un mateix, afirma dius, Massa tard, Esforç per ser ència viscuda, directa o indirecta, del el Jose, «ja és pro- normal, Per què em tractes així o seu compositor. «Els pi del pop i el rock No sé si val la pena.

Totes aquestes vivències, a més, sorgit a partir dels meus discos sem80, quan músics les canta amb un control absolut pre, sempre, són Cristina Serret Alonso com Pearl Jam o del procés de composició, promolt personals.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

El Lleig publica el seu nou treball ‘Fins que no em quedi veu’

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech Directora de publicitat: Contxi Joan

ducció i muntatge, ja que se n’ha ocupat ell personalment. El Jose admet ser conscient que «en un procés de creació col·lectiva, on hi ha més d’un punt de vista, l’enriquiment és innegable» però, a la vegada, també «una renúncia a la manera que tu vols fer les coses».

Això no obstant, afirma convençut que «aquest cop he volgut que el disc sonés com jo volia que sonés, i que la meva música fos com jo vull que sigui».

Pel que fa a aquesta qüestió, la del so que buscava, el de Tarragona explica que sempre compon «amb veu i guitarra acústica» i que a Fins que no em quedi veu això ho ha portat a l’extrem: «En aquest treball tots els temes els he fet així: guitarra acústica, veu i lletra, i veient cap a quina cançó em portava el meu propi bagatge». I, tot plegat, prescindint d’un productor que «segurament hauria transformat tot aquest treball, no sé si a millor o a pitjor però, amb tota seguretat, en alguna cosa que no seria el disc que en aquest moment jo volia fer».

Abans de l’estrena aquest divendres a totes les plataformes d’escolta de música El Lleig presentarà en directe Fins que no em quedi veu el pròxim dijous, a les 20 h, al bar Doce Topos de Tarragona (carrer d’Apodaca número 3). En aquesta ocasió el músic tarragoní comptarà amb la col·laboració de Miguel Trujillo a la guitarra. De fet, el Jose compta que en els directes que vagi fent a partir d’ara hi hagi altres col·laboracions que anirà anunciant.

Durant la trobada de dijous, a més, El Lleig explicarà tot el procés de composició del seu nou treball i el moment vital i musical que l’ha portat a fer les cançons que en formen part.

L’ara i l’aquí El disc el formen nou cançons que parlen de fets quotidians com el pas del temps

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

El vigilant del Camp

Un gest de merda

H

i ha només una màxima de l’opinòleg intel·ligent que és defugir sempre el conflicte entre els israelians i els palestins, perquè rebràs diguis el que diguis. A més, escrivint en un mitjà local tens el pretext ideal per ometre el tema. Total, tothom entén que relacionar, posem per cas el Consell Comarcal de la Terra Alta amb el genocidi de Gaza és, si més no, un pèl forçat. De vegades, tot i consternat per les salvatjades de l’exèrcit d’Israel, et venen ganes de dir que el govern i el poble jueu, com a tot arreu, no són el mateix. Però com que saps que et titllaran de sionista, doncs calles. I està bé callar de tant en tant i no pronunciar-se sobre tot el que passa al món.

L’altre dia, el Cònsol General d’Espanya a Stuttgart, que pel que sembla té alguna vinculació tarragonina, va vomitar un article increïble (‘Un gest encomiable…’, els punts suspensius no són meus) en aquest mateix diari. No sé ben bé si arrossegat per l’afany de protagonisme o perquè no dona per més, el senyor diplomàtic Ricardo Mor Solá ens va plantificar el magnífic blanquejament d’un soldat de la Legió Còndor nazi que ens va bombardejar durant la guerra, a les ordres de Franco.

L’excusa era que son fill havia llegat al cònsol espanyol uns efectes personals, acompanyats d’un email on destacava “l’empremta emocional” que li havia deixat el seu pas per Espanya, com si hagués vingut a fer turisme. Ni penediment, ni reparació històrica, com si Nuremberg no hagués existit. Això sí, una frase delirant: «La raó que no haguem fet justícia als soldats alemanys és, entenc, senzillament, perquè hem estat mal informats». Som gent tolerant i sabem que els fills no són responsables dels pecats dels pares. Però hi ha ocasions en què l’únic gest encomiable és callar la puta boca.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: