Skip to main content

Dilluns 9 de novembre de 2026

Page 1

dilluns, 9 de novembre de 2026

Atletisme

18

La Mitja Marató i els 10K de Tarragona tanquen la trenta-cinquena edició amb 1.372 participants Opinió

Número: 5663

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Societat 8 L’Ajuntament de Reus estudia la reobertura dels Patis Oberts amb mesures per evitar l’incivisme

20 Lluís Badia. Llibertat d’opinió i globalització: «On han quedat les reivindicacions locals i la ‘verborrea’ dels líders?»

Tarragona

Un operari supervisa els treballs per instaŀlar una porta d’accés al monument des del pàrquing limítrof, ubicat al carrer de Pere Martell. A la dreta, les vitrines des d’on es podrà veure la font. Diari Més

La Font dels Lleons es desenterra de nou un quart de segle després Cultura lidera els treballs d’excavació amb l’objectiu de museïtzar i fer visitable l’espai L’aigua que encara brolla és un escull per al projecte i la propietat reclama una solució 2i3 Reus

El nou pàrquing Riera obrirà abans del 26 de novembre amb 340 places Estava previst que estigués operatiu el passat octubre, però ho ha impedit el retard en les obres de l’entorn l 7

Tarragona

Veïns i comerciants de la plaça Verdaguer demanen que es prohibeixi jugar a pilota, com ja passa a Corsini

l4

Futbol

El Nàstic empata contra l’Águilas (1-1) i encara no ha guanyat fora de casa l 14 a 16

Camp de Tarragona

Reaccions a la retirada d’oli del mercat: «És una mesura populista que serveix per molestar a les cooperatives petites»

l 10

El Reus FCR tomba el Logroñés B i se situa a 4 punts del play-off d’ascens

l 17


2 dilluns 9 de novembre de 2026

La monumental Font dels Lleons es comença a desenterrar després de vint-i-sis anys Patrimoni l El Departament de Cultura lidera les intervencions, primer pas per a la futura museïtzació de l’espai, que es podria veure l’any vinent Carlos Domènech Goñi La Font dels Lleons s’està desenterrant. Després de més de 26 anys des de la seva troballa l’any 2000, la monumental font romana d’estil hel·lenístic torna a veure la llum a la cruïlla entre els carrers Eivissa i Pere Martell. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya lidera les excavacions per retirar tota la grava que, després d’haver estat descoberta, es va abocar a sobre de la font per a conservar-la abans de construir-hi a sobre un edifici. «Ens trobem en el punt 1 del Pla Director», assegura el director de la Fundació Maco-Bama, Eugeni Sedano. Aquesta és l’entitat fundada per Joan Ramon Martorell amb l’objectiu de preservar i divulgar el patrimoni tarragoní, i que ha finançat el Pla Director del monument. Martorell és, també, propietari dels baixos de l’edifici on s’amaga la font, i ara ha arribat a una entesa amb el Departament de Cultura per a fer realitat el projecte de museïtzació. Ja fa setmanes que un arqueòleg i sis treballadors estan retirant la grava abocada a sobre de les restes. De fet, ja s’han excavat aproximadament uns quatre metres de terreny. Els caps dels lleons que fan de sortidors estan a punt de ser visibles, i la monumentalitat de la font, d’uns 17 metres de llarg, ja s’albira. Per a l’excavació s’està fent ús de maquinària en la part posterior de la font, per tal d’accelerar el procés, i els treballs són manuals en la part davantera. Una cinta motoritzada serveix als operaris per a retirar el fang que es produeix a causa de l’ai-

gua, que mai no ha parat de brollar des de fa més de dos mil anys. S’espera trobar, en cotes inferiors i al voltant de la font, restes dels elements ceràmics que les persones usaven a la font per agafar aigua. Tot plegat serà interessant per a l’estudi dels materials i conèixer d’on sortia la ceràmica usada en la Tarraco romana, a més de per aprofundir en la relació dels romans amb l’aigua i el paper de la font en l’inici de la ciutat romana. En aquests moments s’està executant la retirada del colgament modern i exhauriment dels estrats arqueològics de la Font. El punt 2 del Pla Director és l’aixecament topogràfic i, el tercer, l’estudi hidrològic. . Horitzó 2027 Des de la Fundació indiquen que, si els treballs d’excavació continuen sense problemes, l’any 2027 la font serà visible des de l’exterior. Al pàrquing limítrof a la Font s’ha instal· lat una vidriera i, fins i tot, un rètol que indica que la Font dels Lleons s’amaga en l’interior de l’edifici. Per tal de completar el Pla Director i la museïtzació, des de MacoBama s’ha obert una campanya de mecenatge per a fer realitat el projecte. Així s’anuncia en la pàgina web fontdelslleons.org, on es pot consultar el full de ruta previst pel monument, com també informació sobre la història de la font. Segons el Pla Director, l’obertura total de l’espai i adequar-lo perquè es pugui visitar costaria al voltant d’1,5 i 1,9 milions d’euros —segons el projecte definitiu— i els treballs durarien dos anys.

Un arqueòleg i diversos operaris treballen per retirar la grava que protegia la font

L’aigua que mai no ha deixat de brollar, el principal escull per a l’excavació Patrimoni l La Fundació reclama una solució definitiva i amenaça d’aturar els treballs Carlos Domènech Goñi «O trobem una solució definitiva per a l’aigua, o nosaltres tanquem la porta i marxem». Amb aquesta claredat s’expressa Joan Ramon Martorell, president de la Fundació Maco-Bama. Calculen que diàriament brollen de la font uns 20.000 litres d’aigua, que s’han de bombejar perquè els operaris puguin continuar l’excavació. En les darreres feines que es van fer per tal de consolidar els terrenys del pàrquing limítrof, abans de l’estiu, ja es va acordar amb Ematsa dirigir l’aigua de la font cap al clavegueram. Ara, però reclamen una solució «definitiva». «Als baixos del Liceu, a Barcelona, hi ha bombes i dipòsits per recollir l’aigua subterrània. Després, s’utilitza per regar els jardins de Montjuïc», defensa Eugeni Sedano, qui és partidari de fer analítiques de l’aigua per a poder reutilitzar-la. El problema, però, és que Ematsa no pot actuar allà on vol sense

permís, i les concessions per a extreure aigua de pous i brolladors naturals les regeix l’Agència Catalana de l’Aigua. Des de l’Ajuntament són conscients de la problemàtica i estan en converses amb la propietat dels terrenys per a trobar una solució. La canalització des de la font fins al clavegueram seria una de les opcions que podria treballar-se des del consistori. L’estudi hidrològic és, de fet, el tercer punt del Pla Director que va finançar la fundació Maco-Bama. Segons consta en el document, cal fer un «estudi hidrogeològic, definició i execució d’una solució per la surgència d’aigua», unes tasques que comportaran una despesa d’entre 30.000 i 35.000

Els treballs es podrien aturar aquest novembre si no es troba una solució

euros. Se’n desconeix l’origen Una de les grans incògnites per resoldre és l’origen de l’aigua. És prou conegut que Tarragona compta amb un gran circuit d’aigües subterrànies. Un clar exemple és la cova urbana, amb entrada al carrer Gasòmetre i que s’allarga com a mínim fins a la plaça de la Font. L’estudi d’aquesta gran superfície hídrica s’està elaborant des de fa anys per la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona, però la dificultat per aconseguir finançar-lo retarda l’exploració d’aquest gran llac. No és clar que l’aigua que brolla de la Font dels Lleons tingui aquest origen i, si es vol descobrir, s’haurà d’estudiar. Abans, caldrà resoldre un problema que, a hores d’ara, és el principal obstacle per a una excavació que s’ha fet esperar més de 26 anys. L’aigua continuarà brollant dels caps dels lleons i, si no es bombeja, pot inundar la zona.


3 dilluns 9 de novembre de 2026

Fotografia dels vidres i del rètol instaŀlats al pàrquing limítrof al monument, ubicat sota de l’edifici. Diari Més

Imatge del conte sobre la Font dels Lleons. Fundació Maco-Bama

Editen un conte per explicar a la canalla la història de la Font dels Lleons Cultura l Hi col·labora el Port i l’objectiu de la Fundació és que l’obra s’expliqui a través de contacontes a les escoles Carlos Domènech Goñi La posada en marxa de les excavacions per desenterrar la Font dels Lleons coincideix amb la publicació del conte titulat El secret de la Font dels Lleons, editat per la Fundació Maco Bama amb la col·laboració del Port de Tarragona. L’obra compta amb els textos de Joan Ramon Martorell i les illustracions amb intel·ligència artificial de David Serra. El conte explica la història de la Font dels Lleons a través d’una àvia, que relata els secrets del monument als seus nets, l’Alba i en Marc. «Volem que tothom conegui la història de la font, i hem de començar per la canalla», indica el director de la fundació, Eugeni Sedano. S’han imprès uns 6.000 exemplars de l’obra, que ja s’han

començat a distribuir. Ara, la fundació vol establir contactes amb el Departament d’Educació per tal d’oferir un taller de contacontes a les escoles amb aquest llibre com a protagonista. A més, a la contraportada, s’ha incrustat un codi QR que dirigeix a la pàgina web fontdelslleons.org, on la ciutadania pot conèixer el projecte de museïtzació, la història del monument i, també, fer donacions al projecte. Des de Maco-Bama cerquen particulars o empreses que puguin assegurar l’execució completa del Pla Director, per tal d’assolir la museïtzació de l’espai en un termini d’uns dos anys. «Pots fer una donació puntual a favor de la Fundació Maco-Bama, triar un dels imports suggerits o indicar-ne un altre», indiquen en la web.


4 dilluns 9 de novembre de 2026

Els veïns de la plaça Verdaguer demanen que s’hi prohibeixi jugar a pilota Societat l Els residents denuncien els cops de pilota a les persones que utilitzen l’espai, mentre que alguns establiments també alerten d’incidents amb els clients de les terrasses Marta Omella Blanco Veïns i comerciants de la plaça Verdaguer de Tarragona reclamen que s’hi prohibeixi jugar a pilota. Asseguren que els cops arriben als bancs, als portals i a les terrasses dels bars, i alguns demanen un cartell de prohibició, com el que fa poques setmanes es va col·locar a la plaça Corsini, espai que comparteix la mateixa problemàtica. La mesura respon a l’article 119 de l’Ordenança de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics, que veta qualsevol acte, activitat o comportament a la via pública que «ocasioni danys als esmentats béns o al medi ambient, molèsties a altres persones i/o alterin la convivència ciutadana o el descans dels veïns». «Aquí la pilota és perillosa. Hi ha vegades que he estat asseguda en un banc o una terrassa i he estat a punt de rebre un cop», assegura María Ruiz. «A la plaça hi vivim molta gent gran i s’ha de tenir una mica de precaució», assenyala. Ángel Calvo també ho ha viscut de prop. Fa una setmana va haver de sortir al carrer perquè uns infants «feien cada pilotada contra el portal». «Els vaig haver de dir que anessin amb compte. No respecten res», recorda. «Hi ha vegades que hem de fer tota la volta per la Rambla Vella per cre-

Fotografia d’un dels cartells que indiquen la prohibició de jugar a pilota a la plaça Corsini. Diari Més

La plaça Corsini, amb la mateixa problemàtica, ja disposa d’un cartell de prohibició

uar la plaça, perquè és impossible passar-hi. Això no hauria de ser normal, però lamentablement hi estem acostumats», diu la seva dona, la Piedad Díaz. «Estaria bé un cartell. Després potser l’ignoren, però quedaria clar que això no es pot fer»,

afegeix Calvo. Les molèsties arriben també a les terrasses. «Tinc la mala sort que la ‘porteria’ sempre me la posen davant el restaurant», explica Ángel Ramos, propietari de La Tekla. «Xuten molt fort, amb agressivi-

tat. Moltes persones s’asseuen fora i quan veuen la situació marxen abans de ser atesos. És la mateixa història cada tarda», lamenta, tot i que assegura que moltes vegades hi ha joves que «emprenyen fins a la matinada». A més, diu, diversos clients han rebut pilotades. «Una tarda va caure contra el cap d’un pobre home i va rebotar per sobre les taules, tirant tot per terra», afegeix. El problema el pateixen igualment els qui serveixen. «He hagut de frenar moltes vegades amb la safata plena perquè passen pel mig. Com que els pares estan en alguna altra terrassa i no els molesten, no els criden l’atenció», afirma. Més control parental Des del bar La Lola també assenyalen els adults. «La canalla necessita jugar, i ho continuaran fent, però els pares tenen molt poca cura del que fan», expliquen. «El problema és que els nens i nenes no controlen bé la pilota. Creuen que la xuten cap a un lloc i acaba a l’altra banda, on pot haver-hi una senyora asseguda. Ells van fent fins que arriba un veí emprenyat, llavors ja l’hem feta bona», relaten. «El problema són els pares, que ni s’ho miren», insisteixen. Les persones grans i els clients de les terrasses no són les úniques «víctimes» de les pilotades. En Saleem Munir, veí de la plaça, explica que les seves filles petites també han rebut algun cop mentre jugaven al parc infantil. «Hi ha llocs específics per jugar a futbol, i la plaça no n’és un», assegura. És partidari de col·locar un cartell, tot i que no està segur de si seria efectiu. «Ja en tenim un que prohibeix les mascotes a la zona de jocs i la gent les porta igualment. Tampoc haurien de fumar allà, i ho fan», lamenta. Per la seva banda, des de l’Ajuntament indiquen que no es té constància de cap queixa ni petició formal sobre la problemàtica.

Sánchez carrega contra la internacional ultradretana i demana una majoria socialista àmplia per governar Política l El president espanyol i candidat del PSOE el 29-N, Pedro Sánchez, va participar en un míting del partit socialista dissabte a Tarragona, des d'on va avisar que Espanya es governarà des d'Espanya i no des de Washington, Tel-Aviv, Buenos Aires ni Moscou: «No serem el pati del darrere de la internacional ultradretana», va dir. Sánchez també va reblar al president de l’Argentina, Javier Milei, que no

permetrà que ell defineixi el socialisme: «Estem orgullosos de ser esquerrans». El candidat del PSC per Barcelona, el ministre Jordi Hereu, va assegurar que el «moviment de l’esperança i l’amor» vencerà l’odi de PP i Vox. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va constatar que «l’autoritarisme no funciona», i va demanar a Junts «que s’apartin del mig». «Diuen que estan al mig. Doncs que s'apartin. Estar al mig

no és ser neutral, és tenir por de decidir. Si no poden decidir, que decideixin els ciutadans», va reblar Illa, dirigint-se a la formació de Míriam Nogueras. A banda, El cap de llista del PSOE va advertir que el 29-N «no n’hi haurà prou» amb tenir una majoria simple, ni amb frenar PP i Vox. Així, va reclamar una «majoria àmplia i socialista» per arribar «més lluny» en matèries socials i conquestes de drets. l ACN

Pedro Sánchez en l’acte del PSOE a Tarragona. ACN


5 dilluns 9 de novembre de 2026

L’Ajuntament vol revitalitzar el Parc de la Coma recuperant el servei de bar Espai Públic l Es licitarà una concessió municipal que inclourà la instal·lació d’una guingueta, la gestió de les barbacoes i el manteniment de l’espai John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona licitarà la gestió del Parc de la Coma per recuperar-ne l’activat, amb un model similar al del Parc del Llorito. La Junta de Govern Local va aprovar el passat 30 d’octubre l’expedient administratiu i els plecs de clàusules de la concessió, el pas previ a publicar el concurs de lliure concurrència. L’adjudicatari haurà d’instal·lar una guingueta pròpia amb servei de bar i restauració, gestionar les reserves de les taules i les graelles de la zona de barbacoes i assumir el

manteniment de l’espai. El parc, situat entre Bonavista i la T-11, al límit de Campclar, es va inaugurar el 2011 amb zones de pícnic, barbacoes, jocs infantils i equipaments esportius. Inicialment, ja disposava d’un servei de restauració, però el 2015 el plenari va ordenar el desnonament administratiu de l’ocupant de l’antiga caseta del bar. Amb els anys, especialment des de la pandèmia, l’espai ha patit un deteriorament important per la reiteració d’actes vandàlics. «Estem gastant moltíssims esforços municipals per netejar i mantenir aquest

L’Embutada celebra els deu anys a la plaça del Rei Societat l L’Embutada ha celebrat aquest cap de setmana la seva desena edició a la Part Alta, amb

26 cellers i una programació que ha combinat tastos de vins novells, gastronomia i cultura. l DM

Fotografia d’arxiu del Parc de la Coma, que ha patit una gran degradació des de la pandèmia. Gerard Martí

espai, i són insuficients, perquè el vandalisme és continu», lamenta el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre. «Volem replicar un model d’èxit, que és el del Llorito», apunta l’edil, qui explica que el cànon a pagar per part de l’adjudicatari estarà condicionat per la inversió que faci

per adequar l’espai i podria quedar exempt en funció de l’import. La voluntat del govern és que l’activitat de restauració contribueixi a donar vida al parc i garanteixi una presència que n’afavoreixi la conservació, en lloc de destinar recursos a un servei específic de vigilància. L’Ajuntament també vol recuperar-ne l’ús

familiar, amb un espai on celebrar trobades i àpats a l’aire lliure. García Latorre explica que el projecte es treballa des de l’inici del mandat, però que la presència d’una línia d’alta tensió, que limita algunes de les activitats que es voldrien impulsar, i altres dificultats han endarrerit la definició del projecte.


6 dilluns 9 de novembre de 2026

Els nous aparells per analitzar Aprovat el Pla que permetrà nous habitatges a la qualitat de l’aire entraran en 525 l’entorn del Nàstic funcionament al gener Medi Ambient l El Govern recollirà dades i fixarà llindars de risc per a diferents compostos l’any vinent, si bé la normativa l’aprovarà Europa ACN Els nous cromatògrafs que serviran per analitzar la qualitat de l’aire a l’entorn de la petroquímica de Tarragona que ha instal·lat el Govern entraran en funcionament el gener. Així ha va apuntar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, durant la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, que es va celebrar divendres per primer cop després de quatre anys. També va indicar que durant el 2027 amb aquests aparells es recolliran dades, que serviran per fixar llindars de risc de diferents compostos —benzè, 1,3 butadiè i òxids d’etilè. Paneque va destacar que en els darrers dos anys s’han pogut adquirir i posar a punt els cromatògrafs, uns aparells amb una tecnologia moderna «que no estaven al mercat». A banda també s’ha incorporat el personal que els haurà de fer funcionar i recollir les dades. Tot plegat permetrà incorporar 800.000 dades anuals de compostos «que no es mesuraven i que no estan regulats». En total, ha suposat una inversió de 900.000 euros, als quals se’ls hi hauran de sumar uns 350.000 euros anuals en concepte de manteniment. Els aparells s’incorporaran a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Direcció General de

Fotografia de la Taula celebrada el darrer divendres. Generalitat de Catalunya

Es tracta d’uns aparells amb una tecnologia moderna fora del mercat general Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat. Alhora, els protocols per la mesura i anàlisi de les dades s’han homogeneïtzat amb els aparells que també tenen l’Ajuntament de Tarragona o el Port de Tarragona, fet que permetrà comparar les dades entre les diferents estacions. Durant l’any vinent des de la Generalitat s’analitzaran els resultats i es fixaran fins a tres llindars de risc

—baix, mitjà i alt— que hi pugui haver per a la població respecte diferents compostos. Una tasca que es farà conjuntament amb el Departament de Salut. Aquests límits però, no suposaran cap canvi normatiu, ja que l’aplicació legal correspon als estaments europeus: «La normativa ve d’Europa i ha de ser així». Paneque va assenyalar que el Camp de Tarragona és la zona del món on més s’estudia i analitza la qualitat de l’aire i va assegurar que la situació és «millor que fa deu anys». Respecte la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, la consellera es va comprometre a tornar-la a convocar en un període d’entre nou i dotze mesos.

Urbanisme l El 40% dels pisos seran de protecció oficial i el nou barri disposarà d’espais verds i nous serveis Diari Més La Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar definitivament el planejament del sector PMU-34 de la ciutat de Tarragona, que es correspon amb la zona del Gimnàstic de Tarragona-Arrabassada, on es preveu construir un nou barri al voltant de les instal·lacions actuals del club i del tram de variant desafectat de la N-340. El nou barri completarà la trama urbana de la ciutat amb 314 habitatges a preu lliure i 211 amb protecció oficial —el 40% del total-, prop de 5.000 m2 de sostre d’activitat econòmica i serveis, i nous carrers i espais verds. El passat mes de setembre, la Comissió va demanar a l’Ajuntament de Tarragona, impulsor del projecte, que modifiqués el Pla per incrementar

el percentatge d’habitatge protegit al nou barri del 30% al 40%. Aquest percentatge es va introduir a la Llei d’urbanisme com a obligació per a nous desenvolupaments residencials l’any 2025. La Comissió va donar conformitat el passat 4 de novembre al nou text presentat per l’Ajuntament que modifica el PMU, establint el 40% de reserva per a habitatge protegit, i refà les previsions per assegurar la viabilitat econòmica de l’operació urbanística. En aquest sentit, la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va fer «una valoració positiva global» del nou projecte. «És molt exhaustiu i no només dona resposta a la legislació vigent, sinó que treballa molt la ubicació dels nous edificis, que està condicionada per les instal·lacions esportives», va explicar.

El Palau Firal acull la gran festa dels jocs de taula Societat l La cinquena edició del Festival TGN Juga va omplir de jocs de taula el Palau Firal i de

Congressos, amb una àmplia oferta d'activitats per a tots els públics i totes les edats. l Diari Més


7 dilluns 9 de novembre de 2026

L’apunt

Promoció d’habitatge assequible Riera El nou pàrquing de Reus estarà ubicat just a sota d’una de les dues noves promocions d’habitatge de protecció oficial de Reus, el Riera. Aquesta és una promoció amb 48 habitatges destinats a lloguer social que disposen d’una superfície útil d’entre 46 i 70 metres quadrats. Actualment, està en procés d’adjudicació la promoció d’habitatges de Mas Iglesias, mentre que aquesta promoció de Riera encara està pendent de començar aquest mateix procés en què cal estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’HPO. Fotografia d’arxiu del futur pàrquing Riera de Reus, amb 340 places en total. Gerard Martí

El nou pàrquing Riera estarà operatiu abans de començar la campanya de Nadal Urbanisme l L’obertura s’ha endarrerit aproximadament un mes per enllestir les obres de l’entorn Miquel Llaberia El pàrquing Riera estarà operatiu abans que comenci la campanya de Nadal el 26 de novembre amb el ja tradicional acte d’encesa de les llums de Nadal. Així ho ha expressat a Diari Més el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, que comenta que «estem acabant la urbanització de l’entorn». Tot i que la previsió inicial era que el nou aparcament municipal obrís el passat mes d’octubre, el regidor afirma que per «seguretat i prudència» han volgut prioritzar

acabar amb les obres urbanístiques de la nova rotonda abans que posar en marxa l’aparcament. Aquesta nova rotonda s’ubica a la cruïlla entre les rieres de Miró i d’Aragó, el camí de l’Aigua Nova i els carrers Josep Maria Arnavat i Vilaró i d’Orient «Creiem que, sobretot per seguretat de les persones, no poden conviure les obres amb maquinària pel mig i l’obertura del pàrquing», afegeix. Un endarreriment «d’unes poques setmanes» que, tot i que no ha confirmat una data exacta, serà en els dies vinents. Ara bé, l’objectiu és que estigui ja

operatiu abans que comenci la campanya de Nadal: «Sabem que per a la campanya és important disposar de places d’aparcament». Precisament, en les darreres campanyes de Nadal l’ús dels aparcaments municipals va ser molt intens amb una mitjana diària superior als 7.000 vehicles diaris. Amb aquest la ciutat ja disposarà d’11 aparcaments municipals, sumant un total de 4.700 places a tota la ciutat, i es preveu que aquest nou equipament doni servei a uns 175.000 usuaris anuals. Concretament, hi haurà espai per a 340 vehicles, amb 10 places reservades

Aquest serà l’11è pàrquing de la ciutat, amb una capacitat de 340 vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. Alhora, la planta —3 permetrà la recàrrega de vehicles elèctrics amb 125 punts habilitats. Per un altre costat, el regidor Marcos fa valdre l’aposta per part del govern municipal en la millora dels pàrquings municipals durant el mandat, tenint en compte altres

projectes com la futura ampliació del pàrquing del Carrilet o el projecte a Passeig Mata. «Tenim una xarxa d’aparcaments de primer nivell que està molt ben valorada tant per la ciutadania com per la gent que ens visita des de fora. La idea és que tothom que arribi a la ciutat tingui una forma d’aparcar fàcil, segura i econòmica», reivindica Marcos. Uns aparcaments municipals que han hagut d’assumir que «hagin hagut més persones que han visitat la ciutat», especialment en dates especials com poden ser la campanya de Nadal o amb motiu de l’eclipsi solar total. A més, el regidor també apunta que la mesura per a abaratir el cost dels usuaris habituals a través de l’aplicació mòbil ha estat un encert. Actualment, la tarifa d’estada d’un dia sencer en els pàrquings municipals és de 4,50 euros com a màxim. A més, a partir d’enguany s’ha aplicat que aquest màxim es mantenia en cas que el vehicle, fent ús de l’aplicació mòbil, sortís del pàrquing municipal i tornés a entrar en qualsevol dels pàrquings municipals aquell mateix dia, sense suposar això una despesa afegida.


8 dilluns 9 de novembre de 2026

L’Ajuntament treballa en tornar a posar en marxa els Patis Oberts Equipaments l El consistori estudia mesures per evitar els actes incívics detectats durant la prova pilot del projecte a la ciutat Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus treballa per a tornar a posar en marxa «quan sigui possible» el programa de Patis Oberts que fins ara es duia a terme, amb una prova pilot, a l’Escola General Prim. El consistori reusenc va decidir aturar provisionalment la prova pilot el passat mes de setembre en detectar-se «oportunitats de millora» durant una reunió amb la direcció i l’AFA del centre escolar. Aquesta iniciativa consistia a obrir un espai com el pati d’una escola per a ús comunitari i que esdevin-

gués un parc municipal més, especialment en aquells barris on hi ha manca d’aquesta tipologia d’espais públics. No obstant això, segons van explicar des de l’entitat representant de les famílies, des de la posada en marxa del projecte el passat 28 de febrer van observar diverses accions incíviques per part d’alguns ciutadans que visitaven l’espai, com el llançament de burilles de cigarretes o llaunes de cervesa a terra, gent passejant el gos dins del pati o enfilant-se damunt de la teulada per l’escala d’incendis. Arran d’aquests fets denunciats,

Fotografia d’arxiu del pati de l’Escola General Prim de Reus, en la inauguració del refugi climàtic. Gerard Martí

La prova es va dur a terme entre febrer i setembre a l’Escola General Prim

l’Ajuntament va decidir aturar la prova pilot per a dur a terme una anàlisi. Així i tot, tal com confirmen fonts del consistori a Diari Més, la idea és «tornar-lo a posar en marxa quan sigui possible». Tot i que no es té cap data prevista, el que asseguren és que en aquests moments es treballa «per buscar solucions als

problemes que es van detectar» en el seu moment i així poder tornar a obrir l’espai per a gaudi de la ciutadania. Ara bé, no ha transcendit quines podrien ser aquestes solucions que aplicarien per tal d’evitar noves actuacions incíviques dels ciutadans en cas de tornar a obrir el pati.

L’import de les entrades, que s’havien esgotat, es retornarà en els següents dies

Fotografia promocional de l’espectacle ‘La Santíssima Trinitat’ d’Els Catarres. Cedida

El concert d’Els Catarres queda anul·lat per l’allargament de les obres al Teatre Fortuny Cultura l La proposta, titulada ‘La Santíssima Trinitat’, no es podrà reprogramar perquè no s’han trobat alternatives adients Sergi Peralta Moreno El concert d’Els Catarres, que estava programat per al 22 de novembre al Teatre Fortuny, ha quedat finalment anul·lat. Segons informa el

Consorci del Teatre Fortuny en un comunicat, la decisió «ve motivada per l’allargament imprevist dels treballs de conservació i manteniment que s’estan duent a terme a l’equipament». «Tot i els esforços realit-

zats per tal de mantenir la programació prevista, les circumstàncies sobrevingudes fan impossible garantir que les instal·lacions estiguin operatives en la data anunciada», es menciona en el text. Per la seva banda, el grup ha afegit, a través de les xarxes socials, que La Santíssima Trinitat, la proposta que s’anava a presentar i que significa un retorn als orígens, «no es podrà reprogramar». «Lamentem profundament que hagi de ser així, però per a nosaltres també ha estat una situació sobrevinguda i no ens ha estat possible reubicar l’espectacle a un espai alternatiu que compleixi amb els requisits tècnics i sobretot d’aforament; creieu-nos que ho hem intentat de totes les maneres possibles», expressen els d’Aiguafreda. «Esperem poder retrobar-nos ben aviat en una altra ocasió», tanquen. En els següents dies, es procedirà a retornar als compradors l’import de les entrades, que s’havien esgotat feia mesos.

Fotografia d’arxiu del carrer Alt de Sant Salvador. Google

Hi haurà talls de trànsit per obres al carrer Alt de Sant Salvador i les vies adjacents Mobilitat l Les afectacions començaran avui, s’allargaran unes tres setmanes i es desenvoluparan en diferents fases Diari Més A partir d’avui, es produiran afectacions a la mobilitat de vehicles amb motiu de les obres per la instal·lació de noves línies subterrànies de mitja tensió al carrer Alt de Sant Salvador i els carrers adjacents. Els treballs tenen una dura-

da prevista d’unes tres setmanes i es desenvoluparan en diferents fases per minimitzar els inconvenients. Durant l’execució, quedarà inhabilitada temporalment la zona blava del carrer de Sant Esteve, que es destinarà a l’emmagatzematge de material per a l’actuació.


9 dilluns 9 de novembre de 2026

La Casa Navàs inaugura la torratxa i recupera el seu aspecte original Patrimoni l L’acte va comptar amb la benedicció per part del prior de Sant Pere i la descoberta d’una placa commemorativa Se celebrarà la recuperació amb una festa oberta a tothom aquest dijous

Diari Més La Casa Navàs va inaugurar dissabte la torratxa reconstruïda en una cerimònia en què el prior de Reus, Josep Maria Gavaldà, va beneir-la i va dirigir una pregària. A l’acte, van assistir el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges; i el propietari de l’immoble modernista i president de MaserGrup, Xavier Martínez. Durant la cerimònia, també va descobrir-se una placa commemorativa amb la data del 7 de novembre del 2026. Quedarà present com a testimoni de la inauguració de la torratxa, que torna a coronar l’edifici després de dècades d’absència. El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va afirmar que «la recuperació de la torratxa de la Casa Navàs de Reus està carregada de simbolisme». «No és només la recuperació d’un element arquitectònic, sinó que s’alça com a recordatori de la memòria del país», va expressar. Per la seva banda, el regidor Josep Baiges va voler destacar i agrair

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va inaugurar la placa commemorativa preparada per a l’ocasió. Cedida

«especialment l’esforç, la sensibilitat i el compromís de la propietat, que ha assumit el repte de recuperar una part essencial de la imatge original de la Casa Navàs». L’edil va afegir que «és una iniciativa que va molt més enllà d’una restauració arquitectònica: és un acte de respecte per la nostra història i una aposta decidida pel futur». Així mateix, va

assenyalar que la recuperació de la torratxa «ens permetrà tornar a gaudir d’una imatge que forma part de la memòria col·lectiva de Reus i que contribueix a reforçar l’atractiu cultural, patrimonial i turístic de la ciutat». «Quan una ciutat recupera el seu patrimoni, també recupera una part de la seva identitat, i avui Reus té motius per sentir-se especi-

alment orgullosa», va concloure. El propietari de la Casa Navàs i president de MaserGrup, Xavier Martínez, va expressar la seva satisfacció per la inauguració de la torratxa i va destacar el valor simbòlic de l’acte, alhora que va agrair la presència de les autoritats i del prior. «Avui és un dia molt especial per a la Casa Navàs i per a Reus», va

afirmar. «La inauguració d’aquesta torratxa representa la culminació d’un projecte en què hem treballat durant molt de temps i, sobretot, la recuperació d’una part de la història i del patrimoni de la ciutat», va assenyalar. Martínez també va agrair la feina de les persones que han participat en la reconstrucció. «Han calgut moltes hores de feina i molta cura en els detalls perquè la torratxa tornés a formar part de la casa; em fa especial il·lusió pensar que els nens i nenes que passen cada dia pel Mercadal creixeran veient-la al seu lloc», va tancar. Una festa oberta a la ciutadania La Casa Navàs celebrarà la recuperació de la torratxa —l’original va ser destruïda el 1938 a causa dels bombardejos de la Guerra Civil— amb una festa oberta a la ciutadania dijous 12 de novembre, a les 20 hores, a la plaça del Mercadal.

Els Jardins de Reus celebren el seu aniversari amb tallers infantils i un vermut a la plaça dels Ganxets Veïnal l L'associació de veïns de Jardins de Reus va celebrar ahir la seva particular festa d'aniversari amb una jornada festiva a la plaça dels Ganxets, ideada per compartir, crear i gaudir en comunitat, conformada per tallers infantils i un vermut popular. L'acte s'emmarcava en el projecte Els barris estan d’aniversari amb Gaudí que ens inspira, una

iniciativa municipal que combina cultura, participació ciutadana i convivència per commemorar els aniversaris de diverses entitats veïnals de la ciutat, que enguany celebren 10, 20, 40 o 50 anys d’activitat. Les propostes familiars estan inspirades en l’univers de l’arquitecte Antoni Gaudí, per tal de destacar la seva figura i llegat. l Diari Més

Les propostes familiars estaven inspirades en l’univers de l’arquitecte Antoni Gaudí. Adrià Borràs


10 dilluns 9 de novembre de 2026

Les entitats lamenten que la proposta no és «efectiva» per a petits productors ma que la producció sigui un 40% inferior a la del 2025. Unes xifres que, segons el president de la Cooperativa de Valls, Josep Maria Aubareda, permetrien als productors «aguantar sense pèrdues fins al mes de maig o juny» del 2027, quan «començarien a tindre problemes». «No és una mesura efectiva, perquè no farà que pari o faci baixar el preu», indicava el responsable. Per altra banda, les afectacions també preveuen arribar a les cooperatives que venen en quantitats menors. «Encara que representi pocs litres, deixaran de vendre entre 5.000 i 10.000 litres», detallava Aubareda. La producció d’oli al Camp de Tarragona preveu caure un 40% respecte al 2025. Agències

Cooperatives i DOP tarragonines, contra l’obligació de retirar el 12% de l’oli: «És una mesura populista» Comerç l Les entitats esperen reunir-se amb el departament d’Agricultura aquesta setmana Adam Díaz Garriga Les cooperatives i denominacions d’origen protegit (DOP) de la demarcació de Tarragona plantegen «començar-se a moure» per aturar l’obligació imposada per l’Estat de reservar el 12% de la producció d’aquest 2026. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va activar la mesura el passat divendres amb la intenció de «regular l’oferta per a millorar i estabilitzar el funcionament del mercat», imposant als productors el seu emmagatzemant fins al 30 de setembre de 2027. En només tres dies, però, la proposta ha rebut crítiques per part de la majoria d’institucions professionals de la província. La DOP Siurana va ser la primera a mostrar el seu «desacord» amb la iniciativa, assegurant que es trac-

L’apunt

La primera edició de la Fira de l’Oli Nou de Cambrils «supera expectatives» La primera Fira de l’Oli Nou de Cambrils «va superar expectatives». Així ho va ressaltar la regidora de Turisme, Patricia de Miguel, en una jornada per on van passar més d’un miler de persones i es van vendre 1.100 tiquets per a l’esmorzar popular. L’esdeveniment va presentar aquest diumenge una nova cara amb més activitats familiars, música en directe i tastos d’oli produït a la demarcació. A més,

des del consistori es va destacar la novetat del tradicional plat de pa amb oli i xocolata, el qual van tastar un centenar de persones, com també la zona de jocs infantil, que «va estar tot el temps ple». «Ens van transmetre que ha estat un èxit i tothom va quedar molt content», assegurava de Miguel. La intenció d’aquesta «nova etapa», d’acord amb la regidora, ha de servir per «fer créixer la fira» i atreure produc-

tors de cara a pròximes edicions. La iniciativa es va portar a terme a la Cooperativa Agrícola de Cambrils i des de la institució valoraven «positivament» l’ambient. «És important per acostar la ciutadania a un producte important com és l’oli», afirmava el president de la Cooperativa cambrilenca, Fernando Sarasa. Enguany, també va registrar bones xifres de venda l’Oli Nou, una especialitat exclusiva d’aquest 2026. «Molta gent esperava la fira per tastar oli sense filtrar o aprofitar els descomptes», concloïa Sarasa.

tava d’una «mesura generalitzada» que «no té en compte les diferents realitats productives dels territoris». El principal argument per part

de les entitats tarragonines recau en el fet que la província, a diferència de les comunitats autònomes del sud de l’Estat, «no té una sobre-

producció» i, per tant, patirà més les conseqüències d’aquesta retirada de producte. Concretament, enguany s’esti-

Mirades al Govern Des del Consell Regulador de la DOP Siurana també van exigir una reunió urgent amb els representants del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per avaluar les afectacions que tindrà la mesura, definir accions i «determinar com s’ha de gestionar la seva aplicació a Tarragona». Des d’altres institucions, també defensaven la necessitat de debatre contramesures amb el Govern. «No ens sentim representats per aquesta llei, tenim circumstàncies diferents», indicava el president de la Cooperativa de Cambrils i membre del consell regulador de la DOP Siurana, Fernando Sarasa. En el seu cas, recordava la sequera que pateix el sector oleïcultor del Baix Camp i l’impacte que tindrà la proposta estatal. «Han fet la normativa sense pensar en les particularitats i normatives de cada zona, no som productors a gran escala com a Andalusia», lamentava el president. D’altres, com Aubareda, eren més clars: «És una mesura populista, feta només per molestar a les cooperatives petites», etzibava el president de la Cooperativa de Valls. Des de la capital de l’Alt Camp afirmaven que «lògicament» s’han de plantejar contramesures a la Generalitat i esperen reunir-se amb el departament d’Agricultura pròximament. «En mourem perquè no s’apliqui i les zones de menys collita no pateixin», concloïa el president.


11 dilluns 9 de novembre de 2026

Cunit, Cubelles i Calafell demanen reforços i nous horaris per a l’autobús 310 Mobilitat l Els consistoris proposen sortides de Calafell a les 5.30, 6.20 i 6.50 hores, amb reforços, i retardar a les 15 hores la tornada de Barcelona Joan Lizano Els ajuntaments de Cunit, Cubelles i Calafell van reclamar divendres passat a la Generalitat una ampliació dels horaris i dels reforços de la línia d’autobús 310, que connecta aquests municipis amb Barcelona. Les demandes es van traslladar en una reunió amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, amb l’objectiu de millorar les freqüències i evitar la saturació del servei, especialment a primera hora del matí, quan coincideixen molts desplaçaments laborals i d’estudiants. Els tres consistoris proposen que els primers autobusos surtin de Calafell a les 5.30, les 6.20 i les 6.50 h, i que tots

tres disposin de vehicles de reforç per garantir que els passatgers hi puguin accedir. Actualment, el primer servei surt a les 6.20 h i arriba a la parada de la Ponderosa de Cunit a les 6.32 h. Si s’incorpora l’expedició de les 5.30 h, el primer autobús arribaria a la Ponderosa a les 5.42 h i a Cunit Centre a les 5.45 h. Els municipis consideren que avançar l’inici del servei i augmentar-ne la capacitat permetria donar una resposta més adequada a la demanda. La proposta vol facilitar les connexions diàries amb Barcelona a les persones que han d’arribar a la feina o als centres d’estudis de bon matí. La reunió també va servir per plantejar canvis en els horaris de

El Govern ha assegurat que respondrà a les demandes en un termini de deu dies tornada des de Barcelona. En concret, els ajuntaments demanen que l’autobús que ara surt de la Gran Via a les 14.45 h en direcció a Cunit passi a sortir a les 15 h, amb la voluntat de facilitar el trajecte als usuaris que acaben de treballar en aquesta franja. Actualment, després de l’expedició de les 14.45 h, el següent servei no passa fins a les 16.20 h. La proposta vol evitar llargues esperes de tornada. El canvi comportaria

Jaume Casañas, alcalde de Cunit, i Rosa Montserrat Fonoll, alcaldessa de Cubelles. Cedida

endarrerir quinze minuts el pas per les parades següents: Sepúlveda amb Urgell, a les 15.02 h; plaça d’Espanya, a les 15.05 h; la Campana, a les 15.10 h, i Ciutat Judicial, a les 15.13 h. Nadal es va comprometre a respondre les peticions en un termini de deu dies. L’alcalde de

El pressupost municipal manté congelats els impostos i les taxes i prioritza la mobilitat, l’educació, l’habitatge, la seguretat i la millora dels espais públics

MUNICIPAL

Salou aprova un pressupost social on preveu 12,68 M€ en inversions

mar, Santa Maria del Mar i Salou. Pel que fa a les inversions, s’hi consignen 1,66 milions d’euros per al camp de futbol de Barenys, 800.000 euros per al passeig de Barenys, 635.000 euros per al Camí de Costa i 300.000 euros per al pla de millora de jardins. També es contemplen partides per a l’asfaltatge, els aparcaments, l’accessibilitat i la recuperació del patrimoni municipal. Els comptes inclouen igualment recursos per a la seguretat ciutadana, el socorrisme a les platges, la neteja, l’atenció domiciliària i les ajudes vinculades a l’habitatge protegit. La planificació pluriennal municipal recull, entre altres projectes, l’Eix Cívic, la Biblioteca Municipal, el Parc del Mirador i diferents equipaments esportius.

Els comptes municipals pugen un 8,01% respecte de l’exercici anterior

E

Redacció

l pressupost municipal de Salou per al 2027 contempla una previsió d’inversions de 12,68 milions d’euros, distribuïts entre diferents actuacions en infraestructures, equipaments i serveis municipals. Els comptes mantenen sense increments els impostos i les taxes. El pressupost, un 8,01% superior al de l’exercici anterior, va ser aprovat el 28 d’octubre únicament amb

els vots favorables dels grups municipals que donen suport al govern, mentre que tots els grups de l’oposició hi van votar en contra. Entre les actuacions previstes figura una dotació econòmica per a una línia d’autobús urbà circular que connectarà les urbanitzacions i Cap Salou amb el centre del municipi. En l’àmbit educatiu, el document incorpora previsions per a la climatització de les escoles Europa, Vora-

Cunit, Jaume Casañas, va valorar positivament la trobada i va expressar la confiança que les millores es puguin aplicar abans d’acabar l’any. Casañas va defensar la necessitat d’un transport públic «més eficient, accessible i adaptat a les necessitats reals de la ciutadania».

Passeig Jaume I de Salou.

CEDIDES

~ AJUNTAMENT DE SALOU ~


12 dilluns 9 de novembre de 2026

Cultura popular l Els tres dies de celebració reviuen al municipi l’ambient de l’any 1900 amb unes jornades plenes d’activitats

Extra, extra! Els Pallaresos finalitza les sisenes Jornades Modernistes!

E

ndinsar-se als carrers dels Pallaresos durant les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona no és una experiència qualsevol. Els infants, vestits amb armilla i boina, corren i criden: «Extra, extra!», mentre reparteixen el setmanari regionalista la Veu dels Pallaresos, on es pot llegir que el gran esdeveniment de la setmana és la inauguració del Mercat Central de Tarragona. El carrer Nou es transforma en una màquina del temps per on passegen burgesos per la part baixa del municipi, mentre al carrer dels Oficis Antics, els treballadors més «humils» elaboren productes a mà, com carteres de cuir, figures d’alabastre i eines de ferro. Entremig, però, s’observen visitants «ben vestits» que compren i s’apropen a les tendes. «Aquesta no era la realitat d’aquesta localitat antigament, gairebé tots eren pagesos que es dedicaven al fruit sec», explicava una veïna dels Pallaresos, Olga Rovira, fent una introducció de la fira. Novament, aquest 2026 els habitants van tornar a obrir les portes de les seves cases, decorades «com antigament», per celebrar la sisena edició de l’esdeveniment. Milers de persones van visitar el Fotografia de la recepció d’Antoni Gaudí en l’inici de les sisenes Jornades Modernistes de la vila. Cedida municipi entre els tres dies d’activitats dels Pallaresos 1900, on van mobilitzar, a principis de segle, la poder integrar-se en la realitat de fa població dels Pallaresos. Com més un segle durant unes hores. Diver- realisme, millor. sos espais del municipi també van «Totes les associacions del muoferir la possibilitat de «conèixer» a nicipi s’han implicat per col·laborar personalitats de l’època, com Josep i l’important és passar-ho bé», inMaria Jujol, el mestre Gols o Ramón dicava l’Olga. En el seu cas, casa Salvador Rabasó. L’arquitectura i la seva es va obrir per oferir serveis quotidianitat de la vida del segle XX de modista i costurera. «Abans, tot van ser les principals temàtiques de s’aprofitava al màxim o s’arreglava les jornades, on també es van poder amb ‘pedaços’ i les coses més noves trobar tallers artesanals, visites te- s’estrenaven per la Festa Major», atralitzades, estudis de fotografia detallava. Des de fora, amb el seu immersius o balls tradiportal obert, s’observacionals. va una capsa plena de Al sòl dels carrers, ‘remeis’ i una màquina com en els anys més de cosir «amb més de convulsos del 1900, s’hi cent anys». observaven paperetes Un carrer més avall, El carrer dels Oficis Antics als Pallaresos durant la jornada de diumenge. Diari Més cridant a la concentració la música de la pianola i manifestació popular clàssica amainava la menge va començar, precisament, Modernista dels veïns van retornar contra el servei militar tarda per cloure les Jor- amb la Crida Musical de la Kopla a la localitat l’ambient que, des de a l’edat dels 21 anys. nades Modernistes. d’en Taudell, seguida de la Cerca- fa sis anys, retorna durant tres dies Uns fets que van Adam Díaz Garriga El tram final de diu- vila dels Gegants. Els Passacarrers al municipi, el qual durant uns dies

Retorn La pròxima edició de les Jornades serà el 5, 6 i 7 de novembre del 2027 Tancament L’últim dia va oferir música en directe, passacarrers i visites queda dividit de nou per classes socials —burgesos i treballadors—, activitats i cultura. Gaudí i Jujol tornaran a marxar durant 365 dies per retornar, més modernistes que mai i amb la seva obra intacta, a inaugurar les festes un cop més. Ara, aquell nen que cridava: «Extra, extra!», mentre repartia el setmanari podrà anunciar que, els dies 5, 6 i 7 de novembre del 2027, les VII Jornades Modernistes dels Pallaresos 1900.


15 dilluns 9 de novembre de 2026

A l’esquerra, Àlex Almansa lluitant per una pilota i, a la dreta, Eugeni Valderrama en una acció dividida. Águilas

Borja Sánchez va perdonar el 0-1 i l’Águilas va encertar el primer tir just després

Pere Marco va estrenar-se de cara a porta en la seva primera titularitat

genuïtat. Raigal va posaar el centre i Castedo el va controlar a la frontal per executar un tir a la mitja volta tou, però ajustat. Va ser suficient per sorprendre Ayesa que, juntament amb els centrals, va fer l’estàtua i va veure com la pilota es colava dins de la porteria. En un tres i no res, perdones el gol i, la primera que té l’Águilas te la claven. L’equip va entrar en estat de xoc i els locals ho van aprofitar per buscar porta tot seguit, però encara sort de Royo que va evitar qualsevol altra acció. El Nàstic es va acabar aixecant. En part, perquè l’Águilas va tirar enrere i va deixar fer. Aquesta teràpia de pilota li va venir bé al conjunt grana que, amb el domini poc exigit en la pressió, va començar a créixer. En una d’aquestes combinacions per l’esquerra va tenir l’empat Montalvo. El de Riudoms es va colar a l’àrea, però el porter Salcedo li

sitava un impuls des de la banqueta. Amb tot, els que van posar l’empat estaven al camp. Eugeni va filtrar una pilota a Montalvo perquè comencés la jugada. Centre al segon pal del riudomenc que entre Borja, Almansa i la defensa de l’Àguilas es converteix en una sèrie de rebots dins de l’àrea. Allà va sortir Pere Marco que va lluitar amb tot, va guanyar la possessió i, amb un tir ajustat al pal, va embogir els grana amb el gol de l’empat. El duel va situar-se en un punt delicat. El Nàstic no volia perdre i aquest fre en atac va donar més aire a l’Águilas, però, per sort, cada acció de perill es va trobar un Van Rijn estel·lar. Ho va frenar tot el central mentre que el Nàstic no volia arriscar més del compte i es va conformar amb un punt que, tenint en compte la trajectòria és bo, però que, vista la primera part, els grana van tenir ocasions per guanyar.

El capità del Nàstic Manel Royo durant el duel contra l’Águilas. Águilas

va guanyar el mà a mà. Fluïa el conjunt grana amb un gran Borja Sánchez que, a cada control i bon retall feia més inexplicable el seu error de cara a porta. Per l’esquerra, Almansa feia el que volia i, fins i tot, també va tenir el gol.

Centrada per la dreta de Montalvo que el carriler va volar per rematar, però no ho va fer a porteria buida. El domini grana era absolut i només algun ensurt d’Ayesa en la sortida de pilota canviava el guió. El porter navarrès també va fer una bona

aturada a un tir de Yasser. El Nàstic dominava, sí, però necessitava molt més per aixecar un partit que s’havia complicat en el primer tir. La segona part va començar a contrapeu. Ara era l’Águilas qui dominava contra un Nàstic que neces-


16 dilluns 9 de novembre de 2026

L’1x1

Jornada 11 1 Águilas 1 Nàstic Gaizka Ayesa

Oriol Subirats

Manel Royo

Nico Van Rijn

Estàtua

Crescut

Corrector

Imperial

Va poder fer molt més per evitar el gol de l’Águilas, però cal dir que va evitar algun que altre amb bones aturades.

L’absència de Joseda li va obrir una oportunitat i l’ha aprofitat. Partidàs del lateral, sobretot en aportacions ofensives.

Potser va poder fer més per tapar forats en el primer gol, però es va desgastar per corregir cada desajust dels companys.

És el defensor més solvent, potent i segur de l’eix. Si el Nàstic esgarrapa un punt és gràcies a les seves grans actuacions.

Fran Gil

Àlex Almansa

Marc Montalvo

Eugeni Valderrama

Estable

Corredor

Desajustat

Connector

S’ha consolidat a l’onze i es complementa bé amb Nico Van Rijn. Va creixent amb el pas dels partits i és una bona aportació.

Amb la pilota als peus és superior, com sempre, a les seves marques. Va generar aproximacions i va salvar-se en defensa.

Encertat prop de l’àrea rival i menys a la pròpia. Va tenir un gol i va ajudar a fer un altre, però errat en la sortida de la pilota.

Va saber dirigir el seu equip amb la pilota. Ell va iniciar la jugada del gol i va ajudar a generar més ocasions per marcar.

Borja Sánchez

Carlos Segura

Pere Marco

Sinan Bakis

Dues cares

Segur

Golejador

Calmat

Va fer fluir l’equip, però encara no es pot explicar com va fallar l’1-0 a porteria buida en la primera jugada del duel.

Va estar tapat, però cada pilota que tocava era una acció de perill. Se’l veu molt còmode i adaptat sobre la gespa.

Primera titularitat del jugador i primer gol de grana. Va créixer amb el pas dels minuts fins a completar el premi.

Va sortir en un moment que tocava defensar. Va ajudar com un migcampista més en defensa. Va faltar més en atac.

L’entrenador

Xisco Campos Centrat

Va valorar molt positivament tot el que va aconseguir l’equip en atac a la primera part, però no va perdre de vista els errors que va cometre. Tampoc va voler caure en l’autocrítica destructiva. Encertat en l’onze, massa tard en els canvis.

Toni Gabarri Carriler Sense Joseda li va tocar cobrir la banda dreta i no va desentonar. Fins i tot, va protagonitzar una bona jugada.

Shinnosuke Katsushima Frenat Se’l veia amb ganes de fer moltes coses, però sempre que trepitjava camp contrari amb la pilota dubtava i feia un pas enrere.

«Hem sigut més propositius i verticals. Per moments, hem vist el Nàstic que tots volem» Futbol l El tècnic del Nàstic de s’ha vist el Nàstic que tots volem Tarragona, Xisco Campos, va sortir mitjanament satisfet després de l’empat dels seus contra l’Águilas. «S’ha vist un altre Nàstic respecte al partit de dilluns», va destacar. Tot i això, va apuntar que «marxem enfadats perquè veníem pels tres punts. He hagut d’animar als jugadors. Quan fas tot el que està a la teva mà el que toca és insistir i no abaixar els braços». En aquest sentit, l’entrenador va assenyalar que «hem sigut propositius i verticals amb la pilota. Crec que

per moments, però s’han d’ajustar coses». Campos va destacar que «hem tingut ocasions a la primera part per aconseguir quelcom més i, a la segona, hem perdut l’energia i ells ho han aprofitat amb més joc interior». Pel que fa als canvis a l’onze, Xisco va explicar que és «insostenible» mantenir un onze fix i que jugadors com Pere Marco «han merescut l’oportunitat» amb bons entrenaments. Ara toca setmana curta per fer bo l’empat a casa contra el Real Madrid Castilla. l AMQ

Joan Prohens Proletari Obrer de la pilota. Va sortir per ajudar en la pressió i fer incòmode el partit. Fa temps que no se’l veia, però va complir.

Babanzila Meshak Refresc Va sortir per afegir més intensitat al mig del camp en els darrers minuts. No va tenir molt de temps per arribar a destacar.


17 dilluns 9 de novembre de 2026

1 Reus FC Reddis 0 UD Logroñés B

Reus FC Reddis. Guiu; Benito (Marc Fe, 85’), Pol Fernández, Alarcón, Canteras, Casals; Toscano, Recasens, Toscano, Bruno (Agus, 71’); Ricardo Vaz (Óscar, min. 85) i Aitor Serrano (Fidel Rey, 62’). UD Logroñés Promesas. Tejada; Ocón (Sálamo, 46’), Larrea, Osipov, Iñaki Campos (Villamor, 46’); Aparicio (Espinosa, 66’), Dani Martínez (Nesta, 58’), Iker Úcar, Raúl Bello, Lallana i Sorazu (Cayetano, 58’). Gols. 1-0, Bruno Calcagno (42’). Àrbitre. Árbitro: Sebastian Roberto Pricopi Gogu (Comité manchego). Va amonestar amb una targeta groga els jugadors locals Pol Fernández i Aitor Serrano. Per part de la UD Logroñés Promesas va amonestar a Ocón i Lallana i va expulsar per doble groga a Sálamo. Incidències. Partit de la jornada 10 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 1.973 espectadors.

El Reus FC Reddis torna a somriure a l’Estadi Municipal superant la UD Logroñés B Futbol l Un gol de Calcagno va ser suficient per segellar un triomf que podria haver sigut una golejada Arnau Montreal Quesada Torna la victòria a l’Estadi Municipal. El Reus FC Reddis va superar la UD Logroñés B en un partit que va poder ser una bonica golejada, però que va ser un triomf patit per perdonar més del compte. Amb tot, el Reus va dominar i va sumar sensacions per recuperar el bon camí. Edu Albacar va apostar pels canvis. Lluis Recasens va entrar per al doble pivot amb Recasens al costat de Toscano i, amb la falta de Camara, Serrano va ser el davanter titular. Va destacar la primera titularitat de Bruno Calcagno, que es va guanyar el seu lloc a base d’esforç. Com sempre a can Reus, el perill va venir per la treta amb Alberto Benito. El lateral reusenc va guanyar la partida a Ocón per posar el centre al primer pal cap a Recasens. El central estava tot sol, però no se’n va sortir amb el remat i el va tirar fora. Benito i Bruno eren el camí i el Reus es desgastaven amb els centres, però o no trobaven rematador o no estava encertat el jugador per atrapar la pilota. El Reus dominava la pilota i les sensacions davant un UD Logroñés Promesas bastant negat. Les pèrdues constants dels riojans obrien espai a un Reus que tampoc ho acabava de capitalitzar. La gespa no permetia un joc molt vistós, però el Reus protagonitzava arribada rere arribada. El Logroñés oferia molts espais. Però els d’Albacar estaven misericordiosos, perquè no paraven de perdonar gols. Bruno es va colar com va voler per la dreta i va posar el seu respectiu centre i el Reus va tenir fins a dos xuts a porteria buida que van sortir rebotats per la defensa visitant.

L’apunt

«Hem dominat i hem tingut les millors ocasions» El tècnic del Reus FC Reddis, Edu Albacar, va sortir satisfet després de la victòria contra la UD Logroñés B per 1-0. «Hem tornat a veure un bon partit amb moltes ocasions. A diferència de la setmana passada, hem tingut més sort de cara a porteria», va destacar l’entrenador. Amb tot, Albacar va valorar també el cantó negatiu: «Continuem tenint falta d’encert de cara a porteria. Amb les ocasions que hem tingut, si haguéssim encertat més la victòria hauria sigut més còmoda». En aquest sentit, Albacar va afegir que «tots els partits es repeteix el mateix guió. L’equip domina i té ocasions, però falta l’encert en els darrers metres». El tècnic també va valorar el mal estat del terreny de joc: «Soc un entrenador que li agrada jugar des del darrere i tenim jugadors per fer-ho. M’agradaria que el terreny de joc estigués en millors condicions, però entre els partits ajornats i diversos factors no és així. Toca adaptar-nos». La pròxima setmana els reusencs visitaran el camp del Calamocha, el darrer classificat.

El jugador del Reus Bruno Calcagno durant el duel contra la UD Logroñés Promesas. Adrià Borràs

El Reus retalla distàncies amb la zona de play-off d’ascens i se situa a tres punts De tant perdonar va venir l’ensurt. Un cop d’esperó del Logroñés va plantar el davanter Sorazu davant Guiu Escobar. El jove davanter va pecar de principiant i Guiu li va aturar el mà a mà. El Reus dominava i tenia aproximacions, però estava tant negat de cara a porteria que desesperava i es desesperava. Tothom es va posar les mans al cap quan Vaz va driblar a tothom fins a l’àrea petita i es va passar de frenada en comptes de rematar. El Reus entrava amb tanta facilitat que el gol havia d’arribar per nassos. I així ho va aconseguir Bruno. L’extrem va rebre una pilota

Les dades: Segona RFEF Grup 2 Pts PJ PG PE PP GF GC

RESULTATS Jornada 10, Segona RFEF

1.Barça Atlètic

25

10

8

1

1

20

5

2.Terrassa

21

10

6

3

1

12

5

3.Espanyol B*

20

9

6

2

1

22

8

4.Girona B

19

10

6

1

3

21

12

Arnedo-Náxara

2-1

5.UE Olot

18

10

5

3

2

15

12

Espanyol B-Barbastro

2-2

6.Ebro

17

10

5

2

3

18

12

REUS FCR-UD Logroñés B

1-0

7.Osasuna Promesas

17

10

5

2

3

12

7

Tudelano-Ebro

2-5

8.Manresa

14

10

4

2

4

14

11

SD Logroñés-Calamocha

1-0

Manresa-Barça Atlètic

0-3

9.REUS FCR

14

10

4

2

4

10

12

10.Utebo

12

10

2

6

2

10

9

11.Peña Sport

12

10

3

3

4

13

15

Peña Sport-Terrassa

2-3

Utebo-Osasuna Promesas

2-0

Girona B-Olot

4-0

PRÒXIMA JORNADA Ebro-Utebo Osasuna Promesas-SD Logroñés

12.Barbastro

9

10

1

6

3

10

12

13.Tudelano

9

10

2

3

5

13

19

14.UD Logroñés B

9

10

2

3

5

9

16

15.SD Logroñés

8

10

1

5

4

8

15

16.Náxara*

6

9

1

3

5

5

15

Calamocha-REUS FCR

16.Arnedo

6

10

1

3

6

9

22

Terrassa-Tudelano

18.Calamocha

5

10

1

2

7

5

19

Olot-Espanyol B

Barça Atlètic-Girona B UD Logroñés B-Peña Sport Náxara-Manresa Barbastro-Arnedo

a la frontal i no va dubtar a creuar el tir. Per potència va superar l’aturada de Tejada i es va colar al fons de la xarxa per fer embogir l’estadi. No va canviar molt el guió a la segona meitat. De fet, el Reus va tornar a perdonar una vegada i una altra. El Promesas només va amenaçar a través d’Iker Úcar que, a través d’una jugada maradoniana, va posar els nervis a la grada, però va errar el golàs. El Reus va poder fer molt per evitar patir i celebrar una golejada. De fet, la va tenir amb Fidel Rey. El jugador va estavellar una pilota al travesser i va liderar un contraatac de llibre a l’afegit. Estava ell sol amb Óscar, però, tot i l’espai i les oportunitats, va fallar. Això no va treure la victòria a un Estadi Municipal que va poder celebrar de nou una victòria dels seus.


18 dilluns 9 de novembre de 2026

Òscar Montserrat i Carla Gonzàlez es coronen com a campions de la 35a Mitja Marató de Tarragona

Atletisme l La 35a Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona va reunir ahir 1.372 corredors que van travessar la línia de meta, 805 a la mitja marató i 567 a la cursa de 10 quilòmetres. Les dues proves van començar a les 9 h al carrer Torres Jordi, davant del complex esportiu municipal de la Part Baixa i el Serrallo, amb sortida i arribada al mateix punt. El conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler, va donar el tret de sortida. Òscar Montserrat Aguiló i Carla Gonzàlez Carrillo

El CB Salou guanya i continua en estat de gràcia mentre que el CBT i el CB Valls cauen derrotats Bàsquet l Cap de setmana de diferents emocions en el bàsquet del territori. L'OCA Global CB Salou va segellar dissabte el seu sisè triomf consecutiu després de guanyar el CB Roser per 61-87. El conjunt de Jesús Muñiz va trencar el partit amb un gran segon quart gràcies a l'encert de la parella Emilio Mar-

tínez (22 punts) i Mamadou Diagné (25 punts). D'altra banda, l'Ibersol CB Tarragona va sumar dissabte la primera derrota de la temporada. Els tarragonins van ensopegar en el segon quart (27-6) i no van poder reconduir el partit. Els de Toni Larramona continuen al capdavant del grup C-A de Tercera FEB amb un

balanç de cinc victòries i una derrota, a l'espera que CB Vic, Granollers i Sese recuperin els seus partits ajornats. Finalment, el CB Valls també va sumar una derrota a la pista del CB Navàs, l'únic equip que li manté el ritme al CB Salou. El conjunt de Miki Larraz va anar a remolc des del primer quart i, malgrat els esforços de jugadors com Besora (18 punts) o Nakidjim (10 punts). Els tres equips tornaran als seus respectius pavellons en la pròxima jornada. El CB Salou rep l'Hospitalet, el CB Valls el CB Barbastro i el CBT el CB Montgat. l Diari Més

aconseguien les millors marques masculina i femenina de la mitja marató, mentre que Alejandro Baceiredo Ramos i Magdala Navarro Díez van destacar en els 10K. La prova va atraure més de 630 esportistes de la demarcació, prop de 260 de tot Catalunya, més de 60 d’altres comunitats autònomes i prop de 30 de diversos països europeus. L’esdeveniment, organitzat per Tarragona Esports, va poder comptar amb la implicació d’unes 150 persones voluntàries. l Diari Més / Adrià Borràs

El CV Sant Pere i Sant Pau s’imposa al CV Zaragoza en un partit èpic que es va resoldre en el tie-break (3-2) Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va sumar una victòria èpica contra el CV Zaragoza el darrer dissabte (3-2). El conjunt de Vlado Stevovski va aixecar el partit en l'1-2 per acabar emportant-se el triomf al tie-break. El duel va començar amb certes dificultats per als rojillos. Els errors locals i l'encert del Zaragoza va obligar el

tècnic local a cremar dos temps mort per reconduir la situació i ho va aconseguir amb un Denys González encertat. Els aragonesos van contestar emportant-se el segon set per la via ràpida (13-25) i també en un ajustat tercer set (25-27). Els tarragonins es van aixecar amb un 25-16 i van segellar el triomf amb un 15-10 al tie-break. l Diari Més


19 dilluns 9 de novembre de 2026

Un tiroteig al centre de Cracòvia deixa sis morts i una quinzena de ferits Successos l La fiscalia de Polònia investiga l’atac com un possible atemptat de caràcter terrorista ACN Sis persones van morir i una quin· zena més van quedar ferides en un tiroteig al centre de Cracòvia, a Polònia. Els fets van ocórrer dissabte a la tarda a la plaça prin· cipal de la localitat, quan des d’un vehicle en marxa haurien dispa· rat a ciutadans. La policia va ferir el presumpte autor, de 24 anys, que va ser traslladat a l’hospital. A casa seva, van trobar tres cos· sos, segons va informar el primer ministre del país, Donald Tusk. El ministre de l’Interior, Marcin Ki· erwinski, va apuntar que l’atacant «estava influït per la ideologia d’extrema dreta, cosa que també s’investigarà». Entre els morts, hi ha quatre dones i dos homes. Tres dones són poloneses, una vícti· ma és de nacionalitat britànica, i

les dues restants encara no s’han identificat. La fiscalia de Polònia investiga l’atac com «un delicte de caràcter terrorista». La policia va confirmar ahir que els cadàvers són els dels pares i la germana del presumpte atacant. Diferents autoritats han compartit mostres de condol. La presidenta de la Co· missió Europea, Ursula Von der Leyen, va enviar a través d’X un missatge de solidaritat: «En el con· text del tràgic atac, el meu cor i els meus pensaments estan amb les víctimes, els seus éssers estimats i tots els habitants de Cracòvia». La presidenta va enviar les seves «expressions més sinceres de con· dol», va agrair la feina de la policia «per actuar posant en risc la seva vida» a l’hora de reduir l’atacant i va concloure: «Europa s’uneix a Polònia en el dolor i la solidaritat».

El líder opositor Gadi Eisenkot rep l’encàrrec del president de formar el nou govern d’Israel Política l El president d'Israel, Isaac Herzog, va encomanar for· malment al líder opositor, Gadi Eisenkot, la tasca de formar el prò· xim govern d'Israel ahir diumenge 8 de novembre. Tot i que el partit de l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, va ser el més votat a les eleccions del 27 d'octubre, Her· zog considera que Eisenkot és qui

«ha rebut el suport clar i inequívoc d'una majoria dels diputats en la qüestió més central. És qui té més possibilitats de formar el pròxim govern que obtingui la confiança del Knéset (Parlament)». El Likud, partit de Netanyahu, va obtenir 27 escons, mentre que el Yashar, partit d'Eisenkot, va aconseguir 21 escons. l EFE

Llibertat per a deu membres detinguts de l’organització neonazi Núcleo Nacional Judicial l El jutjat d’instrucció número 1 de Gijón ha decretat la posada en llibertat de deu dels in· tegrants de l’organització neonazi Núcleo Nacional detinguts diven· dres a diferents punts del país i als quals s’ha aplicat la mesura cau· telar de prohibició de sortida del país i retirada del passaport, se· gons han informat fonts judicials.

Segons les mateixes fonts, als deu detinguts que han prestat declara· ció davant del tribunal diumenge se’ls exigirà també que compa· reguin setmanalment al jutjat en considerar la jutgessa, atenent el criteri de la Fiscalia, que els fets podrien ser constitutius dels de· lictes d’incitació a l’odi i associació il·lícita. l EFE

Puigdemont i Pujol es retroben a la reobertura de la Casa Macià a Prats de Molló Política l La inauguració va aplegar més de 500 persones, quan es compleixen cent anys del complot per independitzar Catalunya ACN La Casa Macià va obrir les portes ahir a Prats de Molló (Catalunya del Nord) com a espai de «cultura i memòria» cent anys després dels Fets de Prats de Molló. L’antiga Vil· la Denise, des d’on Francesc Macià i el seu estat major van preparar un complot per intentar enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i pro· clamar la República Catalana, s’ha restaurat gràcies a la feina de més d’un centenar de voluntaris. La inauguració va reunir més de 500 persones, entre les quals els expresidents Pujol, Puigdemont i Aragonès. El nou espai expositiu in· clou documents originals i explica, a través d’un audiovisual, els esde· veniments. «És un final i un princi· pi», va assegurar el president de la Fundació Casa Macià, Lluís Puig. L’antiga Vil·la Denise, la casa des d’on Francesc Macià i els membres d’Estat Català van preparar els Fets de Prats de Molló s’han convertit en un espai dedicat a preservar i divul· gar la memòria d’un episodi desta· cat dins la història del catalanisme. La inauguració va aplegar més de 500 persones, entre les quals els expresidents Jordi Pujol, Carles Puigdemont i Pere Aragonès. Tam· bé els presidents del parlament, Carme Forcadell i Josep Rull, el vice· president del Consell Departamen· tal dels Pirineus Orientals, Nicolas

Aragonès, Puigdemont i Pujol durant l’acte d’inauguració de la Casa Macià. ACN

El nou espai expositiu inclou documents originals i explica els esdeveniments Garcia i la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández. L’acte també va servir per retre ho· menatge a les persones implicades en el complot i als seus familiars. Contra Primo de Rivera Els Fets de Prats de Molló van ser un intent d’invasió armada impul· sada per Francesc Macià el 1926 per fer caure la dictadura de Miguel Pri· mo de Rivera, instaurada tres anys

Felicitacions

Adopció d’animals

Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Muchas felicidades de tu hermano y tus sobrinas. Un beso.

abans, i proclamar la República Catalana. Des de l’exili, Macià va or· ganitzar una operació que preveia entrar dues columnes de voluntaris a Catalunya, que confluirien a Olot. Allà, ocuparien la ciutat i la conver· tirien en el punt de partida d’un ai· xecament popular contra el règim. La conspiració, però, es va desco· brir abans que es pogués posar en pràctica. El 4 de novembre de 1926, la gendarmeria francesa va detenir Macià i diversos membres del seu estat major a la mateixa Vil·la De· nise. Els dirigents van ser jutjats a París el gener del 1927. A la planta principal de la casa, els visitants po· den veure el testimoni audiovisual dels Fets.

Envia-les a: publicitat@diarimes.com

Muchas felicidades María por tus 14 años!! Estamos todos muy orgullosos de ti sigue así, te lo deseamos de todo corazón, tu hermano y tu padre que lo disfrutes mucho.

LA GATERA. Ona, és una gateta de 6 mesos, que busca adopció. Està desparasitada, vacunada, testada negativa, esterilitzada. S’entrega xipada. Contacte: 666676021 (whatsapp escrit)


20 dilluns 9 de novembre de 2026

k  Tribuna  k

k  Editorial  k

Trucades ‘phishing’ cada vegada més creïbles

E

n els orígens del phising els paranys que ens posaven els ciberdelinqüents eren manifestament molt sospitosos. Els missatges que rebíem anaven farcits de faltes d’ortografia o de peticions estrafolàries, els enllaços que havíem de clicar tenien denominacions estranyes o l’interlocutor d’una trucada es delatava per un accent estranger i un to impropi d’un treballador d’una entitat financera. Compte, perquè tot això ha anat canviant. En particular, en el phishing telefònic ens trobem cada cop més amb estafes sofisticades, en què els delinqüents saben perfectament com presentar-se per generar confiança i aconseguir el seu objectiu: quedar-se amb els nostres diners. L’interlocutor parla correctament, s’identifica com el nostre gestor personal i coneix les nostres dades. Tot sembla indicar que, efectivament, estem parlant amb algú de la nostra entitat bancària. Aleshores ens alerta d’una suposada bretxa de seguretat als nostres comptes i ens dona instruccions per protegir-los. Sota la pressió de la urgència i convençuts que estem actuant per evitar un perjudici, acabem facilitant codis de verificació o autoritzant operacions que no hauríem fet en altres circumstàncies. El resultat pot ser devastador: comptes buidats, rebuts retornats i pagaments desviats cap a comptes controlats pels estafadors. Qui ha d’assumir les conseqüències? Quan el perjudici es produeix, la primera resposta de l’entitat bancària acostuma a ser atribuir la responsabilitat al client, al qual retreu haver actuat amb negligència en facilitar les seves credencials o validar les operacions. Però aquesta resposta no pot convertir-se en una excusa automàtica per eludir qualsevol responsabilitat. Si els estafadors disposen de dades que els permeten suplantar amb tanta credibilitat la identitat del banc és perquè els sistemes de seguretat de l’entitat han fallat. Quan el banc no respon, cal defensar els nostres drets. Si hem estat víctimes d’una estafa, és imprescindible denunciar els fets davant la policia, comunicar-los immediatament a l’entitat i conservar tota la documentació disponible: extractes, missatges, registres de trucades i reclamacions. Si el banc rebutja retornar els diners, la via judicial pot ser necessària per exigir-ne el rescabalament. Comptar amb un advocat especialitzat permet valorar les possibilitats de reclamació i plantejar adequadament els arguments jurídics que poden determinar el resultat del procediment. Malauradament, els diners sostrets solen passar ràpidament per diversos comptes, sovint a través de transferències successives que dificulten enormement seguir-ne el rastre i recuperar-los. Quan els fons desapareixen en circuits internacionals o arriben a jurisdiccions opaques, les possibilitats de localitzar-los es redueixen considerablement. Per això, quan es donen els requisits legals, la reclamació contra l’entitat bancària pot esdevenir la via efectiva per reparar el perjudici. La millor defensa, però, continua sent la prevenció. No hem de donar mai per bona una trucada pel simple fet que qui ens parla conegui el nostre nom, les nostres dades o fins i tot aparenti trucar des del número oficial del banc. Si ens demanen codis de verificació, contrasenyes o que autoritzem operacions amb l’argument d’evitar un frau, hem de desconfiar. El més prudent és penjar i trucar nosaltres mateixos a l’entitat, utilitzant el número oficial o els canals habituals. La tecnologia ha fet que les estafes siguin cada cop més convincents. La nostra resposta ha de ser la prudència, però també l’exigència de responsabilitats quan la seguretat falla. Perquè la confiança en el sistema bancari no pot descansar exclusivament en la capacitat del client per detectar un engany que, precisament, està dissenyat per semblar real.

Joan Reverter Advocat

Mesures sense mesura

L

a intervenció del Govern espanyol en el mercat de l’oli d’oliva, obligant a retirar temporalment un 12% de la producció per evitar una caiguda dels preus representa legislar des d’una visió general sense tenir prou en compte la realitat dels territoris. La mesura pot tenir una certa lògica si es pensa en les grans zones productores, on una collita abundant pot generar excedents i pressionar els preus a la baixa. Però aplicar el mateix criteri a territoris com el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre o les Garrigues és difícilment justificable. Aquí no hi ha sobreproducció. Ben al contrari, la sequera i les

males previsions de collita fan que molts productors hagin de gestionar una disponibilitat d’oli molt més limitada. L’afectació tampoc no és menor per a les cooperatives petites i mitjanes. A Valls, per exemple, la immobilització pot representar deixar de comercialitzar entre 5.000 i 10.000 litres, una quantitat que pot semblar insignificant en el conjunt del mercat estatal, però que té un impacte directe en l’economia d’una cooperativa de dimensions reduïdes. És precisament aquí on la mesura perd el sentit: es tracta igual qui té excedents que qui amb prou feines disposa de producció per mantenir l’activitat.

k  Tribuna  k

Llibertat d’opinió i globalització

R

ecentment, ha estat notícia de portada, unes declaracions d’un futbolista, de primer nivell, que ha comportat conseqüències econòmiques, per un dels negocis de l’esport més emblemàtic i de seguiment absolut per milions de ciutadans, tant a casa nostra, com a escala global. El tema pot quedar-se en la simple implicació directa, de caràcter econòmic, de la manifestació, sense entrar en el tema de què vol dir l’esmentat esportista, amb transcendència global, a l’hora de parlar de qualsevol tema que pugui ser notícia, és a dir, de tot el que pugui expressar com tal. No obstant això, el fàcil és quedar-se en la conseqüència i la posterior rectificació, pitjor que la declaració en si mateixa, sense valorar el que s’ha dit, i és aquí on podem plantejar reflexions personals que poden posar en dubte, no solament la llibertat d’opinió del personatge ‘assenyalat’, si no de tota un part del món, a l’hora de parlar lliurement de qualsevol qüestió. Segurament la notícia del penediment pel qual s’ha dit, ens col·loca en un espai mundial on sembla que no es pot xerrar de tot, en funció d’unes conseqüències econòmiques impensables i que ens limiten molt més del que puguem sospitar. Per cert, què poc hem sentit als partits polítics, de tots els colors, opinar, en un sentit o altre, acceptant tàcitament el que des del ‘poder’ es dicta sense cap complex; on han quedat les reivindicacions locals i la ‘verborrea’ dels líders d’opinió per discutir, reflexionar i parlar d’una limitació d’opinió acceptada tàcitament.

se valorar totes les connotacions que comportarien, a mitjà i llarg termini. És, a més, una realitat que el no pertànyer a determinats ‘grups globals’ suposa moltes translacions d’efectes Lluís Badia insospitats que, segurament, si s’haAdvocat guessin publicitat, en cap cas haurien estat acceptats per una ciutadania orfe de líders conseqüents, amb els És evident que el fàcil és debatre de seus ‘discursos’, repetidament allutemes sense transcendència, per altra nyats de la realitat pràctica, un cop banda, no seré jo qui entri en el fons són al poder o busquen conquerir-lo del que s’ha dit, quan es veu que no al preu que faci falta. vol fer-ho ningú, però si em permeTornant a la reflexió sobre la deto refrendar un fet evident, massa claració del ‘milionari esportista’, ara vegades oblidat pel debat partidista, reconduït de manera insostenible, com és la ‘globalitens hauria de fer On han quedat les zació’, fins i tot en veure que en el món l’apartat dels posi- reivindicacions locals i d’avui, res és aliè, ni cionaments públics, la ‘verborrea’ dels líders passa desapercebut d’opinió per discutir, però amb una conpels grans poders reflexionar i parlar seqüència directa globals i, per tant, d’una limitació d’opinió sobre l’economia de es fa més necessari acceptada tàcitament moltes coses que no que mai ser clars en tenen la unanimitat. el posicionament de Per tant, no estaria de més fer una futur, no sigui que els que decideixen reflexió compartida del que suposa ‘la ens puguin col·locar en un espai de globalitat’, que ens condiciona a tots, risc, ni volgut, ni assumible, per un ens agradi o no, i que ha comportat, ‘orbe’, on tot sembla que és relatiu en el cas exposat, l’acatament sense fins que la causa pot convenir o no al al·legacions per evitar més proble- qui realment ‘dicta’ el seu model, al mes. cost que faci falta, i en el que nosaltres Sempre m’ha agradat valorar les no arribem ni a ser ‘peons’ d’un joc on decisions del poder en funció de les són altres qui marquen les regles que repercussions que tenen, i així, posi- s’imposen sense límits. cionaments fora del sentit comú geNo ser conscients del que dic, ens neral, més tard o més aviat, suposen trasllada a un escenari on els discurvariables de caràcter interessat, que sos i les paraules provoquen situaincideixen directament en el nostre cions, si més no, properes a la submodel de supervivència; és evident missió, i on ‘parlar per parlar’ és una que ‘guerres subsistents’ ens suposen evidència purament de control, per ‘costos directes’, sobre molts recursos part de minories fora de la pràctica ciutadans; el problema és que, massa global que s’imposa com fórmula de vegades, decisions ‘locals’ es fan sen- control il·limitat.


21 dilluns 9 de novembre de 2026

k  As I Please  k

No tot el que és verd és natura

L

a descarbonització ens obliga a repensar com produïm, i la biodiversitat, com convivim. És una paradoxa aparent que mereix una reflexió. Estem aprenent a mesurar les emissions de CO₂ amb una precisió extraordinària. Sabem calcular la petjada de carboni d’una fàbrica, d’un vaixell, d’un edifici i fins i tot d’un producte que viatja milers de quilòmetres abans d’arribar a les nostres mans. Però, sabem mesurar amb el mateix rigor la vida que desapareix (o que podria recuperar-se) al voltant d’aquestes activitats? Una tona de CO₂ és una tona de CO₂ a Tarragona, Hamburg o Rotterdam. Però una duna, una zona humida, una població de corriol camanegre o una comunitat de líquens no es poden traslladar tan fàcilment d’un territori a un altre. El carboni és global. La biodiversitat és també, i profundament, local. I aquesta diferència hauria de fer-nos pensar. Durant els darrers anys, i amb raó, hem convertit la descarbonització en un dels grans objectius de la transformació industrial europea. Necessitem una indústria menys dependent dels combustibles fòssils, processos més eficients, energia renovable, nous materials i una economia capaç de reduir dràsticament les emissions. Però seria un error confondre la descarbonització amb la sostenibilitat en el seu conjunt. Un projecte pot reduir les emissions i, al mateix temps, fragmentar hàbitats, incrementar el consum d’aigua o transformar irreversiblement un paisatge. De la mateixa manera, un territori pot conservar determinats espais naturals i continuar depenent de processos productius ambientalment insostenibles. Ni descarbonitzar significa automàticament protegir la natura, ni protegir-la implica necessàriament descarbonitzar. La qüestió és com fem compatibles i, quan sigui possible, complementaris aquests dos objectius. Poques vegades ens adonem de la complexitat del territori on vivim. Tarragona concentra un dels grans sistemes industrials i logístics de la Mediterrània, amb un port, un complex petroquímic, infraestructures energètiques i una intensa activitat turística. Però també conserva platges, dunes, zones humides, masses forestals, espais agrícoles i marins i una biodiversi-

ció. Necessitem una governança capaç d’integrar coneixement científic, capacitat industrial, responsabilitat pública i participació ciutadana. I, sobretot, neSebastiano Alba cessitem passar de les declaracions a la Consultor mediambiental i BD de gestió. Limonium @smartmaking Restaurar una duna, recuperar una zona humida, protegir una espècie amenaçada o renaturalitzar un espai portuari no són simplement gestos tat que sovint sobreviu en indrets pro- ambientals. Són actuacions concretes fundament transformats. que exigeixen coneixement, recursos, No són dos territoris diferents. És el seguiment i continuïtat. mateix territori. La natura no es recupera amb una Per això resulta especialment inte- inauguració ni es conserva amb una ressant que les IV declaració adminisDescarbonitzar una Jornades de Bioditrativa. Necessita indústria no consisteix versitat Urbana, imtemps, gestió, renomés a anunciar un pulsades per la concursos i, sobretot, la sultoria ambiental objectiu de neutralitat humilitat d’acceptar climàtica. Cal Limonium i organitque els processos transformar processos, zades conjuntament ecològics no sempre infraestructures, amb el Port de Tarra- inversions i maneres de segueixen els calengona, amb la col·ladaris polítics ni els produir boració de la Univerpressupostos anuals. sitat Rovira i Virgili i De la mateixa mal’Ajuntament de Tarragona, plantegin nera, descarbonitzar una indústria no enguany una pregunta aparentment consisteix només a anunciar un objecsenzilla: com integrem la natura en es- tiu de neutralitat climàtica. Cal transpais transformats? Potser caldria anar formar processos, infraestructures, encara més enllà. inversions i maneres de produir. No es tracta únicament d’introduir En tots dos casos, el repte és extraorbiodiversitat als espais que hem trans- dinàriament semblant: convertir una format, sinó de preguntar-nos com po- ambició legítima en una capacitat real dem transformar la nostra economia de transformació. de manera que contribueixi també a Les IV Jornades de Biodiversitat recuperar els sistemes naturals dels Urbana són una bona oportunitat per quals depèn. compartir experiències, escoltar persAixò exigeix una nova mirada sobre pectives diferents i reconèixer el treball els ports, els polígons industrials, les que ja es desenvolupa al nostre territoinfraestructures, els municipis costa- ri. ners i fins i tot els espais turístics. Però potser el seu valor més imporUna mirada que no es limiti a com- tant serà allò que siguem capaços de pensar els impactes, sinó que incorpori construir després. la biodiversitat des del mateix disseny Perquè el gran repte de Tarragona dels projectes, passant de la coexistèn- no és simplement disposar d’una incia a la corresponsabilitat. No es tracta dústria descarbonitzada al costat d’uns només de reduir el dany que ocasio- espais naturals protegits. nem, sinó d’aconseguir que, després És construir un territori on la transde la nostra intervenció, el territori formació industrial i la recuperació disposi d’un patrimoni natural millor ecològica formin part d’un mateix proque el que hauríem deixat sense actuar jecte de futur. (principi de guany net de biodiversitat). La descarbonització ens obliga a reDurant massa temps hem organitzat pensar com produïm. La biodiversitat el debat ambiental a partir d’una opo- ens obliga a repensar com convivim. sició gairebé automàtica entre activitat I potser la sostenibilitat comença, econòmica i protecció de la natura. precisament, quan entenem que no Industrials d’una banda. Ambienta- podem continuar responent a aquestes listes de l’altra. Administracions inten- dues preguntes per separat tant trobar un equilibri sovint impossiPerquè el futur no serà sostenible ble. només perquè emeti menys carboni. Però el futur no es pot construir ex- També haurà de ser capaç d’acollir més clusivament sobre aquesta confronta- vida.

k  Tribuna  k

Un periodista esgotat informa pitjor

H

i ha una pregunta que ens hauríem de fer cada vegada més sovint dins la professió: fins quan podrem sostenir aquest ritme? Cada cop són més els periodistes que es plantegen abandonar la professió, o que ja ho han fet, perquè no poden més. L’estrès, l’esgotament i la sobrecàrrega de feina s’han convertit en una realitat massa habitual a les redaccions i als entorns professionals de la comunicació. I no podem continuar mirant cap a una altra banda. Aquesta és una de les preocupacions que ens va portar, des de la nova junta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a organitzar a Reus una jornada dedicada a la salut mental dels professionals de la informació. Volíem generar un espai per parlar d’una qüestió que massa vegades queda en segon pla, però que condiciona profundament el nostre dia a dia: com estem i en quines condicions estem exercint la professió. Les dades ens obliguen a prendre’ns-ho seriosament. L’enquesta sobre el benestar dels periodistes que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va elaborar el 2024 és prou reveladora: el 92% dels participants afirmava haver patit estrès i el 81%, esgotament. Més de la meitat, un 57%, deia haver experimentat burnout. Però potser la dada més preocupant és que un 56% havia pensat a aturar la seva activitat professional per motius de salut mental i un 11% ja ho havia hagut de fer. I també hi ha un biaix de gènere: les dones declaren pitjor salut mental, més estrès i més esgotament que els homes. No estem parlant, per tant, de casos aïllats. Estem parlant d’un problema estructural que té molt a veure amb la precarietat del sector, amb unes càrregues de feina sovint inassumibles i amb unes dinàmiques que fa massa temps que donem per normals. La vocació periodística és important. És, de fet, un dels motors que ens empeny a exercir aquest ofici. Però la vocació no pot servir d’excusa per justificar-ho tot. No pot significar estar sempre disponibles, assumir tasques que no es poden abastar o renunciar sistemàticament al temps personal. La feina ha de ser compatible amb la vida. Amb la família, els amics, l’oci i, sobretot, amb el dret a desconnectar. També hi ha un canvi generacional que ens interpel·la. Les noves generacions de periodistes tenim cada vegada més clar que no volem haver d’escollir entre desenvolupar-nos professionalment i tenir una vida fora de la feina. No és una qüestió de menys compromís amb la professió, sinó d’entendre que res pot sostenir-se indefinidament si es construeix a costa de la nostra salut. La responsabilitat no pot recaure exclusivament en cadascú de nosaltres. Cal revisar com treballem i, sobretot, com ens organitzem. Cal prioritzar, dimensionar les plantilles, gestionar millor els recursos humans, rebaixar les pressions que rebem d’empreses i institucions i garantir una desconnexió digital real. En una professió en què sovint ens toca cobrir situacions d’alt impacte emocional és imprescindible que els periodistes disposem d’eines i recursos per gestionar aquesta exposició constant. Els mitjans de comunicació, les agències, les empreses i les institucions tenen una responsabilitat ineludible en aquest canvi. Han de posar les persones al centre i entendre que la salut mental no és un assumpte privat de cada treballador, sinó una qüestió que també té a veure amb les condicions en què s’organitza la feina. Perquè hi ha molt més en joc que el benestar dels professionals. Una professió esgotada informa pitjor. I una ciutadania sotmesa a una sobrecàrrega constant d’informació també necessita periodistes que ajudin a contextualitzar, contrastar i explicar la realitat, no que contribueixin a alimentar l’angoixa informativa. Perquè cuidar els periodistes és cuidar la informació. I cuidar la informació és, també, cuidar la democràcia.

Arnau Martínez Teruel President de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya


22 dilluns 9 de novembre de 2026

Aspercamp celebrarà 15 anys de trajectòria al Teatre Bartrina de Reus Commemoració l L’acte gratuït, conduït per Xavier Grasset, reunirà aquest diumenge testimonis, actuacions musicals, dansa i projeccions Joan Lizano L’Associació Aspercamp commemorarà diumenge vinent, 15 de novembre els seus quinze anys de trajectòria amb un acte al Teatre Bartrina de Reus, a partir de les 11 h. La celebració, d’accés lliure i gratuït, serà conduïda pel periodista vila-secà Xavier Grasset i reunirà representants institucionals, socis fundadors, professionals, famílies i entitats vinculades a l’associació. L’acte arrencarà amb una actuació musical dels Somniadors de l’Orfeó Reusenc i continuarà amb la benvinguda i els parlaments. Els socis fundadors compartiran records i experiències dels inicis del projec-

te, mentre que un grup del Centre de Lectura oferirà una actuació de dansa. També hi haurà un reconeixement a la tasca dels professionals d’Aspercamp, amb un homenatge als seus psicòlegs i la projecció d’un vídeo sobre els projectes desenvolupats a Reus. El programa inclourà un documental dedicat als orígens de l’entitat i a la síndrome d’Asperger i el trastorn de l’espectre autista (TEA), així com missatges de felicitació en vídeo del president del Parlament, Josep Rull, i del president de la Generalitat, Salvador Illa. La commemoració es tancarà amb la intervenció de Xavier Grasset i una actuació de Wapachá Diversity, abans d’un refrigeri gratuït

La jornada inclourà un documental sobre els orígens de l’entitat i el TEA a la ciutat per a totes les persones assistents. Tant aquesta formació com els Somniadors de l’Orfeó Reusenc i el Centre de Lectura mantenen una llarga vinculació amb Aspercamp, amb qui han impulsat iniciatives socials. L’associació arriba al quinzè aniversari després que la pandèmia impedís celebrar-ne el desè, i vol aprofitar l’ocasió per recordar el camí i agrair el suport rebut. Durant aquests quinze anys, Aspercamp ha

El periodista vila-secà Xavier Grasset serà l’encarregat de presentar l’acte. Cedida

treballat per acompanyar les persones amb TEA i les seves famílies, sensibilitzar la societat i fomentar una millor comprensió de la diversitat. La directora de l’entitat, Laura Recha, destaca que ha estat «un camí de lluita, compromís, aprenentatge i creixement compartit»,

possible gràcies a la implicació de socis, famílies, professionals, voluntariat i institucions. La trobada vol ser també un punt de partida per renovar el compromís amb la igualtat de drets i avançar cap a una societat més sensible a la realitat de les persones amb Asperger-TEA.

Mor el director Herbert Blomstedt als 99 anys, després de set dècades dedicades a la música simfònica Obituari l El director d’orquestra Herbert Blomstedt ha mort als 99 anys, a Göteborg. Nascut als Estats Units el 1927 i format a Suècia, va debutar el 1954 amb la Filharmònica d’Estocolm i va desenvolupar una trajectòria internacional de set dècades. Va dirigir la Staatskapelle de Dresden, la Simfònica de San Francisco i la Gewandhaus de

Leipzig, entre altres formacions. Admirat per les seves interpretacions de Beethoven, Brahms, Bruckner i Schubert, també va defensar la música escandinava. El seu estil destacava pel rigor, la fidelitat a les partitures, la discreció i la constància. Va mantenir l’activitat musical fins als darrers mesos de la seva vida. l Agències

Necrològiques Tarragona Maria Dolores Paris Sangenís. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Santa Clara. Maria del Carme Rovira Virgili. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori Municipal.

Reus Ana Maria Bertran Tost. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Carolina Homs Rocher. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Parròquia de la Immaculada. Guillermo García Martínez. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal. Julián Herranz Lacasta. Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 19.30 h al Tanatori Municipal.

Valls Jose Roch Ripoll. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Valls.


23 dilluns 9 de novembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Almudena i Teodor

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Vigila de no fer-te La teva energia va Et vindran a la No facis orelles enemics durant la en augment i no- ment molts re- sordes als adverjornada entrant en taràs la necessi- c o rd s . I n te n t a timents dels teus discussions amb tat de fer alguna deixar-los enre- éssers estimats: les persones pro- cosa fora de la ru- re i mira el futur: en això hi trobaperes. Et benefici- tina. Les aventures aquesta és la clau. ràs la clau de l’èxit. arà quedar-te en amoroses seran Noves oportunitats Apareixeran nous un segon pla. fàcils. laborals. projectes de futur.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva expressivi- En les teves activi- Repasa bé la teva Avui serà una jortat serà màxima i tats tindràs el su- agenda d’activitats i nada molt agradatindràs un magne- port de les perso- comprova si no t’es- ble i activa. Els teus tisme que et con- nes properes i els tàs oblidant d’alguna interessos profesvertirà en el centre resultats es faran cosa important. Els sionals avançaran de moltes mirades. notar. Avui l’amor oblits poden ser pe- cap a noves metes Et guanyaràs l’amor i la passió hauran rillosos. Vigila amb molt interessants. d’algú especial. d’esperar. els viatges. Tindràs sort.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Durant la jorna- Avui començaràs L’ambient a la llar En l’àmbit laboral da d’avui hauri- noves activitats serà una mica fei- apareixeran proes de cuidar una molt interessants xuc, però aviat jectes interessants mica més la ment en què tindràs un s’acabaran les di- dels quals trauràs i el cos. Una die- paper destacat. ficultats. Augmen- beneficis. Aprofita ta equilibrada i un Pensa més en po- tarà el teu contac- tot el que et vingui, bon llibre t’ajuda- sitiu i tot et sortirà te amb la societat perquè la sort està ran a evitar errors. rodó. i t’enriquiràs. del teu costat.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Veus que inspiren

14:30 Notícies 12. Esports

15:00 Notícies migdia (r)

15:00 (Re)Poblem

15:30 Aixeca i pica

15:30 Spi+TV

16:00 Notícies migdia (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aixeca i pica

18:00 Aixeca i pica

19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:20 Fem comptes 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre (r) 21:20 Fem comptes 21:30 Cercle central (r)

7 8

10

CANAL REUS TV

18:30 Connecta 10 comarques

5

11

Solucions

12

18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies12. Edició vespre 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 La tertúlia del Dorsal12 21.30 Ciutadella 22:00 Notícies12. Edició vespre

22:00 Notícies vespre (r)

22.30 Notícies 12. Esports

22:20 Fem comptes

23.00 La tertúlia del Dorsal12

22:30 Cercle central (r)

23.30 Ciutadella

23:00 Notícies vespre (r)

00:00 Notícies12. Edició vespre

23:30 Cercle central (r)

00.30 Notícies 12. Esports

TARRAGONA: Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Marina Rius - Maria Jose Garcia Plaça del Nen de les Oques, 8 Telèfon 977313 336 SALOU: Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751 VALLS: Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435 EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422

HORITZONTALS: 1. Continus, perpetus, que no tenen interrupció. Acompanya la tempesta. 2. Natural d’un país. Evidenciar un error. 3. Noranta dies. Mitja ruta. 4. Figura amb extremitats corbes. Degusti la paella, però abans ordeni-la. 5. No tenen cap simetria. Ball d’Aragó. 6. Mil. Cent. Consentiment. Dipòsit a l’aire lliure. 7. Digerim el menjar. Estrany. Reia sense límits. 8. És fals sense límits. Posar-hi vinagre. 9. Orientació de les operacions militars. Aparell que controla un circuit. 10. Veremaren. Base de la paret. 11. Poesia que torna de l’est. Una d’oberta. Lletres que tenen corbes. 12. Petites coses. Mida girada, pròpia de Catalunya que equival a 8 pams. VERTICALS: 1. Està pagant una hipoteca. Ací sense límits. 2. Imperfeccions. Examen sobre una tramitació. 3. Construcció. Embús de trànsit. 4. Fem rimes. Primera part del jorn. Final del vespre 5. Nuditats. Branca prima de la vime- tera. 6. Dos de sis. Obra que ridiculitza els homes. Comença l’era. 7. Fet sense el mig. Enmig de París. Marxares de viatge. 8. Realitzat pels àrbitres, al revés. Afirma des de baix. 9. Porció prima. Solc longitudinal d’un vaixell. 10. Centre d’una bala. Tranquil·litzen algú. 11. Déu guerrer. Part de l’escorça. Fons de la casa. 12. Picor intensa. Accepta un regal. Una de calamars.

Màxima

14º 21º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT CHICA BUSCA AMISTAD con hombre. Posible relación estable. Tel: 745.008.994 OCTOGENARI BUSCA SENYORA autosuficient, atractiva, mental i físicament sana. Disposada compartir amistat, afecte, sortides, viatges i esdeveniments socials. WhatsApp 686.364.376 (tardes)

Solució dels mots encreuats

Estat del cel De matinada el cel estarà mig o molt ennuvolat per núvols alts com també per núvols baixos que seran extensos a la depressió Central al litoral i al prelitoral. Al llarg del matí la nuvolositat augmentarà ràpidament i el cel quedarà molt ennuvolat o cobert arreu. A partir de mitja tarda la nuvolositat minvarà d’oest a est, si bé al vespre augmentarà la nuvolositat de nou a l’extrem oest, i a més quedaran estrats baixos extensos Temperatura La temperatura mínima serà acusadament més alta. La màxima serà semblant, si bé a punts de l’extrem nord-est pujarà lleugerament.

ALTRES COMPRO còmics, discos, àlbums futbol, joguines, scalèxtric, monedes, billets, plata, or, rellotges polsera, antiguitats en general. Tel: 679.736.491

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

MASAJES RELAJANTES

Tel: 613.458.067

Tarragona ciudad.

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Solució: nivell mitjà

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

MASSATGES

MASAJISTA ÁRABE.

El temps Mínima

Anuncis classificats

y algo mas….

Tel: 977 21 26 12 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087

MASAJES RELAJANTES.

MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135

Particular. Tarragona.

Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJISTA CAROLINA.

Tel: 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


dilluns 9 de novembre de 2026

Tijuana

Perseverants

E

Xarim Aresté actuarà al Bartrina aquest dijous, 12 de novembre. Cedida

Música l El músic de Flix presentarà al Festival Accents el seu desè treball en solitari, un àlbum enregistrat al seu poble natal i marcat per una concepció artesanal de la creació

Xarim Aresté porta el seu ‘Punt de creu’ al Bartrina

A

quest dijous, 12 de novembre, projecte també es reflecteix en la manera el teló del Bartrina s’alçarà per com Aresté afronta la seva trajectòria. Tot i Xarim Aresté. El músic de Flix que Punt de creu és el seu desè àlbum en sohi presentarà el seu nou treball litari, el músic no considera que l’experiència en solitari, un disc titulat Punt de creu i que acumulada li garanteixi més comoditat a conté deu cançons que combreguen amb l’hora de crear. Ben al contrari, assegura que la idea del treball artesanal. «El quadre que la creació continua sent per a ell un exercici il·lustra el treball havia estat penjat tota la d’incertesa, en què l’experiència no garanvida a casa la meva iaia, però mai m’hi havia teix saber com afrontar el següent pas. És per fixat», explica. Aquesta idea de feina artesa- això, assegura, que cada nou projecte implica nal travessa el disc, que ha estat tornar a començar i explorar terenregistrat a Flix, concretament ritoris que encara no coneix. a l’antiga perruqueria de la seva En aquest procés ha comptat tieta. «És un luxe estar en un lloc amb Josep Munar, responsable de on coneixes l’ànima de les coses», la producció i els arranjaments. admet. En aquest sentit, el músic Aresté destaca el bon gust del destaca el valor d’haver pogut deproductor, a qui descriu com una dicar molta estona a una mateixa persona «molt física i serena, a idea, sense les dinàmiques habitumés de ser un gran músic». Tamals d’un estudi convencional. bé subratlla la complicitat Cristina Serret Alonso El caràcter artesanal del que hi ha entre tots dos: «La

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

sensació era que, si ell agafava alguna cosa, no me l’estava traient de les mans, sinó que jo encara la podia continuar treballant». Aresté afirma que aquesta manera de treballar li ha permès mantenir el control sobre l’essència de les composicions i, alhora, explorar-ne les possibilitats. «Com que estava segur que les cançons funcionaven perfectament amb la guitarra i la meva veu, a partir d’aquí em vaig sentir molt lliure per pintar-hles amb colors». Esperit aventurer Aquesta voluntat de mantenir les cançons vives també es traslladarà al directe. En la gira de Punt de creu el de Flix compta amb una formació «molt clàssica» de quatre músics, amb dues guitarres, baix i bateria. «Els músics que m’acompanyen tenen un esperit molt aventurer, d’anar a veure què passa amb aquestes cançons», avisa el Xarim, qui admet també que tocar en directe és sempre diferent: «Aquest tipus de cançons són capaces d’absorbir l’energia que ens proposa el públic, i cada dia és diferent. Ho seria fins i tot si el públic fos el mateix, els concerts mai són iguals», conclou.

Un estudi amb ànima El treball ha estat enregistrat a Flix, a l’antiga perruqueria de la tieta d’Aresté

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

l Teatre Fortuny, producte del Reus puixant i pròsper del XIX, és un emblema de la ciutat. També és, des de l’estiu, un teatre tancat i ho serà, pel capbaix, fins al juny de 2027. Les obres de la seva teulada encara no tenen pressupost, abast ni un calendari precís. Es tracta del desenllaç previsible d’uns problemes que s’han anat agreujant -des dels anys vuitanta, no s’hi ha fet cap actuació integral- per la inacció dels successius governs municipals. S’ha emprat el pretext del segle i mig que té l’obra de Blanch i Pons o que el model de gestió no hi ha ajudat gaire; l’edifici és del Círcol, el Consorci (format per Ajuntament, en major part, i Diputació) el lloga i ara se’n negocia a correcuita una cessió per demanar calés a la Generalitat de la qual se’n va prescindir el 2013 com a enèsima badada. La realitat és que la inversió en manteniment preventiu resulta ‘invisible’ i, per tant, no dona vots, fotos ni cintes per tallar. Tanmateix, sabem que prescindir-ne pot tenir resultats molt tràgics. Un altre indicador de deixadesa màxima és que, un patrimoni nacional com el Fortuny, no hagi comptat amb un director-gerent des de fa tretze anys depenent de solucions provisionals convertides en permanents. Ara, l’oposició denuncia la manca de previsió i de transparència quan en comparteixen la responsabilitat en haver governat anteriorment o votat pressupostos que no en contemplaven les necessitats més bàsiques. Enllà d’això, el veritable problema rau en el fet que aquesta malaptesa només és un exemple més, especialment simbòlic, del declivi general resultant d’una política indigna i una societat reusenca ja poc ambiciosa i exigent. El teló del Fortuny no l’ha abaixat la fatalitat, una distracció o un color concret, ho ha fet una perseverança col·lectiva en l’error esdevinguda endèmica.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook