Camp de Tarragona 9
Torna el Cantaperdius, el cicle de Santa Teca que marida música i vi enmig de les vinyes
Educació 4
Un nen amb TEA i dislèxia de Tarragona es queda sense la plaça a la qual es va inscriure perquè, en realitat, no existia
Opinió 13 Lluís Badia. Desinformació i Codi Penal: «La societat crispada que tenim, no crec que es pugui reconduir, si no és de manera conjunta»
Tarragona
Les obres començaran després de la celebració de les festes de Santa Tecla i l’execució s’allargarà durant vuit mesos 2
La intervenció estava pactada per la Generalitat i l’Ajuntament des de l’any 2018, però la burocràcia i la manca de pressupostos la van retardar
Salut
El Sant Joan de Reus tindrà un grup pioner de recerca en infermeria
L’hospital i l’Institut Pere Virgili impulsen el grup R-CUiDEM per promoure la investigació en un àmbit poc comú l 6
Tjerk van der Meulen
Tarragona 5
El barri de pescadors tarragoní incorpora dos nous gegants als seus elements de cultura popular
El Nàstic ‘fa net’ i es desfà de tots els capitans que ha tingut l’equip aquesta temporada
Esports l 11
Crònica castellera l 10
La Jove de Tarragona descarrega el 3de9f a Cornudella i el Priorat ja és de 9
Equipaments l 8
Les obres de l’antiga duana de Salou estaran enllestides aquesta tardor
La Pirotècnia
Valenciana s’emporta el 33è Concurs de Focs
Tarragona l 3
Patrimoni l Incasòl va adjudicar el mes passat la rehabilitació del tram corresponent a la baixada del Roser, pendent des del 2018
John Bugarin
La sisena fase de les obres de restauració de la Muralla de Tarragona, corresponent al tram de la baixada del Roser, s’iniciaran després de Santa Tecla. L’Institut Català del Sòl (Incasòl) va adjudicar els treballs a l’empresa Solvetia SL el mes passat, però les màquines no començaran a treballar fins a la tardor. Així ho avança el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García Latorre, qui explica que s’ha pres aquesta decisió per «no entorpir» la celebració de la Festa Major, tenint en compte que gran part dels actes tenen lloc a la Part Alta. I és que està previst que el termini d’execució sigui de vuit mesos. Aquesta intervenció forma part del conveni signat entre la Generalitat i el consistori tarragoní l’any 2018, però els tràmits burocràtics i els anys sense pressupostos per part de l’administració autonòmica han fet que les obres es demorin fins aquest 2025, tot coincidint amb el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial.
Segons el projecte executiu, es durà a terme una rehabilitació estructural i funcional per garantir l’estabilitat de la Muralla, que per un cantó dona a la baixada del Roser i, per l’altre, a l’interior del Passeig Arqueològic. Així mateix, s’adequaran parcialment els accessos interiors per a facilitar les futures tasques de manteniment. D’altra banda, es pavimentarà el pas de ronda i s’habilitarà aquest pas elevat perquè pugui obrir-se al públic, com a part del recorregut que condueix a la part superior del Fortí Negre.
També es planteja fer la preinstal·lació elèctrica i de l’enllumenat, tot i que no la seva implantació definitiva, degut a les «limitacions pressupostàries». Tampoc està previst en aquesta interven-
El termini d’execució serà de vuit mesos i no es vol «entorpir» la Festa Major
Ajuntament i
Generalitat pagaran a mitges els 250.000 euros d’inversió
ció el muntatge de baranes i altres elements de serralleria dins d’aquest espai. Aquest projecte afectarà 263 metres quadrats de superfície construïda d’aquest monument romà. Concretament, en el tram adjacent a la baixada del Roser, on ja es van dur a terme diferents actuacions els anys
2010 i 2011.
Entre el 2016 i 2017, es va dur a terme la darrera intervenció amb la fase V de les obres de restauració de la Muralla. En aquest cas, els treballs van durar cinc mesos. Es
van reforçar els murs interns i es va extreure el material del replè que provocava empentes a l’estructura, per tal d’evitar possibles enfonsaments. També es va substituir el forjat del pas de ronda per evitar
obres. Gerard Martí
l’acció de filtracions de l’aigua de pluja.
Seguint el Pla Director
Després d’anys d’espera, aquest 2025 es tornarà a actuar en el monument més antic conservat de l’antiga Tàrraco. El projecte que es durà a terme a partir de la tardor respon a les indicacions del Pla Director de la muralla, que es va començar a elaborar fa una dècada i es va presentar el 2016. Aquest document pactat entre la Generalitat i l’Ajuntament pretén establir les pautes per guiar les actuacions de restauració per garantir la seva protecció i conservació, o agençar el conjunt monumental i activar les seves potencialitats per millorar l’experiència de la seva visita, entre altres.
L’apunt
En converses per la fase VII de la rehabilitació del monument
Encara no s’ha iniciat la sisena fase de les obres de restauració de la Muralla, però l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya ja treballen conjuntament per tirar endavant la fase VII. «Estem en converses», apunta el conseller municipal Nacho García Latorre, qui apunta que el consistori podria pagar el cost de la redacció dels projectes, mentre que l’Incasòl assumiria el de les obres; les quals, en tot cas, no arribarien fins a l’any vinent.
L’espai per a gossos serà accessible fins al 15 d’octubre. Jonathan Oca
Serveis l Han reconegut que el canvi respon als «dubtes generats» per la proposta inicial
ACN
L’Ajuntament de Tarragona ha modificat el disseny de la zona de gossos de la platja
Llarga i ha recuperat el model de l’any passat, «obert i amb accés directe al mar». El consistori justifica que la nova distribució tenia «la voluntat de millorar la convivència entre banyistes i gossos» així com amb els passejants del camí de ronda, i que responia a les recomanacions de la direcció general de Polítiques del Litoral de Territori. El consistori, però, ha acabat rectificant davant «dels dubtes generats» per aquesta proposta. La setmana passada, el grup municipal d’Esquerra Republicana va denunciar que «no tenia sentit» que les mascotes haguessin de travessar l’espai dels banyistes. Els treballs per obrir el perímetre es va dur a terme divendres a la nit i, posterior-
ment, s’ha procedit a eliminar la tanca paral·lela al mar.
També està previst que la tanca perpendicular que s’ubica a la zona més pròxima al túnel d’accés a la platja s’allargui fins a entrar uns metres a l’interior del mar. Els serveis de dutxes i de pas per als vianants i el pas del camí de ronda també s’han situat a la part posterior de la platja, més a prop de les roques i el túnel d’accés. La modificació es va acordar en una visita tècnica de la directora general de Polítiques del Litoral de la Generalitat, Kiryat Mercado, i la regidora de Benestar Animal de Tarragona, Sandra Ramos, que es va produir el passat divendres al matí. La zona per a gossos de la platja Llarga, que compta amb una superfície de 1.500 metres quadrats, estarà disponible fins al pròxim 15 d’octubre.
Societat l Ha superat per només 5 punts la segona, Dream Fireworks d’Enschede
La Pirotècnia Valenciana, de Llanera de Ranes, s’ha proclamat guanyadora del 33è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. La companyia ha aconseguit 1.547 punts per l’actuació que va protagonitzar dijous, de la qual el jurat n’ha destacat ‘l’excel·lència tècnica’. És un resultat molt ajustat respecte el segon classificat, la Pirotècnia Dream Fireworks d’Enschede (Països Baixos), de qui els separen només cinc punts de diferència. Ahir diumenge, el pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona va acollir la lectura del veredicte i lliurament de premis del 33è Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. La consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, ha estat l’encarregada de llegir el veredicte, acompanyada del tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Granollers, Paco Cruz; del responsable comercial d’Endesa a Tarragona, Carlos Gómez; entre altres membres del jurat, del consistori i de les pirotècnies participants.
La pirotècnia guanyadora del concurs s’emporta el Trofeu Venus Ciutat de Tarragona, un document acreditatiu i l’adjudicació dels espectacles públics de focs durant les Festes de Santa Tecla 2025, per valor 26.000 €. És la tercera vegada que La Pirotècnia
És la tercera vegada que aquesta empresa valenciana guanya el concurs
Valenciana guanya el Concurs de Tarragona. També va aconseguir el primer premi els anys 2013 i 2016.
El Premi Especial Festa Major de Granollers-Trofeu Blancs i Blaus, atorgat per l’Ajuntament de Granollers a l’empresa de la península Ibèrica millor classificada i que farà el castell de focs de la Festa Major de Granollers de l’any vinent, 2026, també se l’ha endut la pirotècnia valenciana per un valor de 21.780 €.
La consellera Ramos destacava «l’altíssim nivell» que hi
ha hagut en el concurs d’enguany subratllant el fet que «el jurat ho ha tingut molt
difícil, de fet hi ha molt poca diferència entre les puntuacions».
Societat Una família afirma que el seu fill amb TEA i dislèxia no ha rebut el suport necessari per avançar
En Pablo té 13 anys i acaba de finalitzar el segon curs d’ESO al Col·legi Santa Teresa de Jesús. Enguany, però, el jove acumula fins a 200 faltes d’assistència, un fet que pot semblar la conseqüència d’un desinterès per aprendre, però que, justament, neix del sentiment contrari. L’adolescent va ser diagnosticat amb dislèxia amb 7 anys, i amb TEA de nivell 1 (anteriorment conegut com a síndrome d’Asperger o autisme d’alt funcionament) als 10, motiu pel qual el seu dia a dia a l’escola és una mica diferent del d’altres nois i noies de la seva edat.
Així i tot, no és l’únic que, des de primària, ha de separar-se dels seus companys de curs per a rebre una atenció especialitzada. A l’escola, com en moles altres, els estudiants amb necessitats especials són agrupats en una altra aula. «La majoria dels centres no tenen prou recursos per poder assignar un educador que
vetlli per cada estudiant, això ho entenem, però el que no es pot fer és estancar l’aprenentatge d’un alumne perquè aquest no rep un tracte adap-
tat a les seves capacitats», lamenta l’Eva, la seva mare. «El nostre fill té prou cognició per a aprendre els mateixos continguts que els seus com-
panys neurotípics, tot i que li costi més. Té capacitat, el que no té és suport», denúncia. Segons explica, el jove repetia els mateixos continguts
La situació li hauria provocat absentisme, episodis d’ansietat i crisis d’autoestima
bàsics des de feia anys, sense la possibilitat d’avançar el seu aprenentatge. «Mai li donaven material nou, tot i que ell mateix demanava més dificultat. Ens deien que si li posaven exercicis més avançats es frustrava, però això és part del procés d’aprendre. El que no pot ser és donar-li sempre un nivell per sota només perquè és més còmode pels professors», etziba. «Ell mateix ens deia ‘És que no m’expliquen res. He perdut dos anys de la meva vida’», explica. Així, relata, la situació va provocar en l’adolescent episodis d’ansietat, així com una «profunda crisi d’autoestima». Malgrat haver fet «nombroses tutories i gestions», no van observar cap canvi significatiu. «Vaig acabar posant una instància a inspecció. El meu fill no vo-
lia anar a l’escola i ningú es va interessar. I això que l’ESO és obligatòria», lamenta Eva. Finalment, la família va decidir que la millor opció seria canviar d’escola. Havien triat el Col·legi Lestonnac, satisfets amb la seva «metodologia inclusiva» que «agrupava els estudiants amb dificultats segons necessitats i no diagnòstics». Així, a l’hora de realitzar la preinscripció per al curs 2025-2026, la família va sol·licitar una de les tres places disponibles per a tercer d’ESO, reservada per a alumnes amb necessitats educatives especials. La sorpresa se la van endur quan van descobrir que ni Pablo ni cap altre alumne havia rebut la plaça, perquè aquesta no existia. Segons expliquen, es tractaria d’una errada del Departament d’Educació, ja que aquesta era una plaça de «matrícula viva», concedida durant el curs escolar.
A hores d’ara, indiquen, desconeixen quina serà la situació el curs vinent. «Ens han dit que pot ser que no tinguem res clar fins al setembre», apunta Eva «Aquesta incertesa és insostenible per a un menor amb TEA. És un gran canvi i ha de poder preparar-se», afegeix. «S’omplen la boca de paraules boniques com inclusió, però la realitat és molt diferent», denúncia. «Tots els nens tenen dret a una escolarització digna i a poder avançar. El nostre fill pot aprendre, només cal que se li permeti fer-ho», conclou.
SMHAUSA sumarà fins a catorze pisos socials amb la compra d’un edifici al carrer Lleida
Municipal l Aquest, que té més de 100 anys i s’haurà de reformar, s’ha adquirit per 1,15 MEUR
Redacció
El passat divendres, 4 de juliol, el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA) va adquirir per 1.150.000 euros un edifici sencer al carrer Lleida per ampliar el parc d’habitatge social de Tarragona. La compra es va fer mitjançant el dret de tanteig i retracte. Segons el conseller d’Urbanisme, Nacho García, l’objectiu és «utilitzar totes les eines possibles per ampliar el parc públic d’habitatge», en resposta a una de les principals preocupacions socials.
L’edifici té més de 100 anys, amb diverses reformes al llarg del temps, i consta de planta baixa amb dos locals comercials i quatre plantes amb un total de vuit habitatges. Està en bon estat general, però caldran intervencions a la coberta interior. Amb la reforma, es podran habilitar fins a dotze habitatges socials, que podrien arribar a ser-ne catorze segons l’estudi tècnic. SMHAUSA subrogarà els contractes vigents de dos locals i dos habitatges. Amb aquesta compra, el servei ha adquirit setanta-dos habitatges a la ciutat.
El Serrallo bateja els seus
Cultura l El Serrallo va viure ahir el bateig d'una nova parella de gegants manotes, en Popet i la Maireta, que passen a formar part del patrimoni festiu i cultural del barri mariner i tota Tarragona. Aquest esdeveniment tan especial, que va reunir nombrosos veïns, entitats i representants institucionals, va ser conduït pel cap de la Colla Gegantera del Serrallo, Albert Vidaller, qui va destacar l’esforç, la constància i la il·lusió de tota la colla per fer realitat aquest projecte. «Si algú es pensa que fins aquí hem arribat al màxim, s’equivoca», va dir. Durant l’acte, també es va fer la proclamació dels padrins de les figures: Rafel Lluís, destacat activista cultural; i Rosa Mallol, coneguda com la Paxixa, persona molt vinculada emocionalment al patrimoni geganter del barri. Redacció/Tjerk van der Meulen
Mobilitat l Aquest dilluns, 7 de juliol, comencen les obres de reparació i manteniment de les reixes de ventilació de l’aparcament municipal de l’avinguda Catalunya, que s’allargaran fins al 12 de juliol. L’actuació, que es farà en dues fases, suposarà restriccions al trànsit per permetre els treballs, amb talls alterns en cada sentit de circulació. Es recomana als
conductors optar per itineraris alternatius. L’empresa preveu reobrir la circulació cada dia cap a les 15 hores, sempre que sigui possible; en cas contrari, el tall es mantindrà fins l’endemà. La primera fase, del 7 al 9 de juliol, comportarà un tall des de la cruïlla de Rovira i Virgili i l’anul·lació d’aparcaments i zona de càrrega al tram dret. L’accés al pàrquing i al comunitari del núm. 12
estarà garantit. Respecte del servei de busos municipal, la línia 22 modificarà el recorregut i anul·larà parades. Del 10 al 12 de juliol es tallarà des de Maria Cristina cap a Rovira i Virgili, amb accés als veïns i al pàrquing pel tram dret. Les línies L-6, L-21 i L-22 també tindran afectacions, i les parades alternatives i recorreguts es podran consultar a l’aplicació de l’EMT. Redacció
El Nomad Festival tornarà a la ciutat del 10 al 13 de
Cultura l El Nomad Festival tornarà a omplir Tarragona de gastronomia, música i activitats familiars del 10 al 13 de juliol. El Passeig de les Palmeres serà, un any més, l’epicentre del festival, amb una dotzena de foodtrucks, un mercat amb més d’una vintena de casetes, espectacles familiars, bingo i concerts diaris que combinaran talent local i propostes reconegu-
des. Enguany s’hi afegeix com a novetat The Club, un nou espai situat al Parc de l’Amfiteatre que obrirà cada nit a partir de les 21 h amb música i ambient festiu per gaudir de les últimes hores del dia en un entorn únic. El festival, amb accés lliure i gratuït, compta amb la col·laboració de la Conselleria de Comerç i Mercats de Tarragona. La consellera Montse Adan ha
destacat que el Nomad s’ha consolidat com un dels esdeveniments estiuencs més populars de la ciutat i ha agraït l’aposta del festival per ampliar l’espai amb The Club. Els horaris generals seran: dijous 10, de 17 h a 00 h; divendres 11, de 12 h a 1.30 h; dissabte 12, de 17 h a 1.30 h, i diumenge 13, de 17 h a 23 h. La programació es pot consultar al web oficial del festival. Redacció
Salut l La línia de recerca R-CUiDEM vol donar respostes a les preguntes que es fan les infermeres
Miquel Llaberia
L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) collaboren en l’impuls del Grup de Recerca en Infermeria R-CUiDEM. L’objectiu principal d’aquest nou grup és el d’oferir un espai on es pugui generar i transferir coneixement centrat en l’àmbit de la infermeria, professió on la recerca no és molt comuna. La responsable de la línia de recerca R-CUiDEM i de l’àrea comunitària del CAP Marià Fortuny (Reus 5), Montserrat Boqué, reivindica que és una iniciativa «pionera»: «Hi ha una manca històrica de suport institucional en la recerca d’infermeria. És a partir dels anys vuitanta que la infermeria comença a ser una carrera universitària, és a dir, fa molt poc tot i que la professió fa molt de temps que existeix».
La línia R-CUiDEM va néixer el novembre del 2024 i Boqué comenta que «anem en bolquers. Per aquest motiu el suport de l’HUSJR és molt important, però estem contents de com anem fins ara». La voluntat és dirigir la
Fotografia de la reunió del Grup de Recerca en Infermeria R-CUiDEM del passat mes de juny. IISPV
El nou grup de recerca en infermeria va néixer el mes de novembre del 2024
recerca a l’atenció centrada en la persona amb totes les possibles dificultats que un pacient pot presentar i aborda tres eixos. El primer és la cronicitat i el fet de conviure
L’Ajuntament i l’IISPV signen un protocol de
Societat l L'Ajuntament de Reus i l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) van signar el passat dimecres un protocol per establir i fomentar mecanismes de col·laboració en l'àmbit de la salut pública, amb especial atenció a la detecció precoç de malalties i a la resposta ràpida i eficient davant d'emergències sanitàries. L'acord,
el primer que se signa entre ambdues institucions, contempla també la col·laboració en l'impuls d'accions i projectes que es desenvolupin en aquests àmbits des dels diferents departaments tant de l'Ajuntament com de l'IISPV. Pel que fa a la transferència del coneixement, el protocol signat contempla també la difusió de la producció cien-
tífica realitzada pel personal investigador de l'Institut mitjançant assajos clínics, patents, acords o la creació d'empreses emergents. «La promoció de la ciència, la recerca i la innovació ha de situar-se al centre de l'acció pública com a motor de desenvolupament territorial», va destacar l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Redacció
amb una malaltia de llarga durada. El segon és la fragilitat, en el sentit d’entendre quines són les condicions que augmenten la vulnerabilitat de les persones, especialment
en una societat cada vegada més envellida. I el tercer és la complexitat, integrant tots els factors clínics i socials que afecten el pacient. Per tal de desenvolupar
aquesta recerca, la responsable destaca que no es limitaran a donar suport als professionals de casa: «Volem fer assessorament als professionals que es volen iniciar dins del món de la recerca, donar suport al desenvolupament d’eines digitals que es puguin aplicar o a professionals que estiguin desenvolupant la seva tesi. Estem oberts a tot aquell infermer que vulgui millorar el sistema de salut, i per això fem una crida a tots els professionals del Camp de Tarragona que vulguin participar, siguin o no de l’HUSJR». A més, assegura que la infermera investigadora «no s’allunya de la cura, sinó que aprofundeix en aquesta per donar respostes sòlides i aplicables a aquelles preguntes que ens fem a peu de llit». Preguntes que, en aquest cas, segurament hi ha tantes com infermeres i, entre els exemples que Montserrat Boqué ofereix, menciona l’àmbit assistencial: «Amb el tema dels cuidadors, ens fem preguntes de si potser no tan sols hem de cuidar al pacient, sinó també al cuidador. Hem d’investigar com podem fer perquè aquesta persona visqui una mica millor. Cuidar un pacient és molt difícil i esgotador i els cuidadors ho fan les 24 hores i si no els donem suport claudicaran. Si claudiquen, no tenim un sistema preparat per assistir a tots aquests pacients cada vegada amb més dependència». Entre altres exemples, també apunta a l’àmbit hospitalari, ja que, «tot i que avui dia les estades a l’hospital són molt curtes, requereixen unes cures molt concretes».
Miquel Llaberia
El Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple es va celebrar ahir diumenge 6 de juliol en diverses piscines de tot Catalunya. Aquesta iniciativa, que compta cada any amb l’acte simbòlic de capbussar-se a una piscina, pretén conscienciar
Societat l El Superadrac de l'Associació Supera't de Reus va tornar a participar ahir diumenge 6 de juliol al matí en la celebració de la Festivitat de la Puríssima Sang. Posteriorment a la missa i el cant dels goigs del Sant Crist de la Sang, el Superadrac va oferir un ball acompanyat per la Banda Sant Lluís Gonzaga de la Congregació Mariana i el repic de la campana del temple. Per acabar de celebrar la jornada, es va oferir un vermut per als congregants i assistents a l'acte. MLB/TvdM
sobre la malaltia de l’esclerosi múltiple alhora que recull donatius per la investigació. Ahir a les 12 hores, a la piscina del Club Tennis Reus Monterols, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, junt amb altres regidors de l’Ajuntament es van llençar a la piscina en un
acte institucional i de suport a la iniciativa.
Segons la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), organitzadora de l’esdeveniment, es van recaptar en tan sols la jornada de matí 1.400 euros al Reus Monterols. «La gent de Reus ha tornat a respondre
a l’hora d’anar a les piscines. Estem molt contents de com ha anat i al Reus Monterols s’ha banyat un munt de gent», afirma la coordinadora de campanyes de la FEM a la demarcació de Tarragona, Sefa Bové, que recorda que també es va dur a terme en altres in-
El Club Natació Reus Ploms col·laborarà amb el Mulla’t el 12 de juliol
da, durant tot el mes el Louis Perruquers també comptarà amb material solidari del Mulla’t per aquells que vulguin col·laborar amb la iniciativa. A més, Bové confirma que enguany serà el primer any que l’Hospital Sant Joan collaborarà: «Hi posarem una taula dins de l’hospital amb material, encara ho estem treballant».
Altres indrets
drets de la ciutat i del territori.
Pel que fa a Reus, també es va celebrar a la Piscina Municipal i el dissabte 5 de juliol es va fer al Reus Deportiu. Per un altre costat, està previst que el Club Natació Reus Ploms ho celebri el dissabte 12 de juliol. A la vega-
Entre les més de 500 piscines de tot Catalunya, es van sumar municipis de la demarcació de Tarragona com és el cas d’Altafulla, que també van fer el salt solidari a les 12 hores d’ahir a la Piscina Municipal. En paral·lel, també va ser el cas de Valls, que per animar la festa van comptar amb el Ball de la Mulassa petita, un pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls i, per acabar, el salt solidari amb les autoritats acompanyats del nedador olímpic Santiago Esteva. Per la seva banda, a Torredembarra van oferir una classe d’aiguagim gratuïta per tots els assistents que van participar en el salt al migdia a la piscina de la Zona Esportiva Municipal. Per tal de recaptar fons, es va decidir cobrar entrada als assistents, per tal de destinar els beneficis a la fundació.
Urbanisme l El nou equipament turístic i comercial recuperarà la font de Ferran VII, un dels primers brolls públics d’aigua
Álvaro Rodríguez
L’espera s’ha fet llarga, però Salou tindrà un nou equipament turístic i comercial al centre històric aquesta tardor.
L’Ajuntament preveu que les obres constructives del solar de l’antiga duana finalitzin entre el mes de setembre i octubre d’aquest 2025, gairebé tres anys després del seu inici.
D’aquesta manera, el municipi recuperarà amb un nou ús la històrica oficina datada de 1820. L’equipament ubicat entre els carrers Barcelona i Major tindrà quatre plantes que albergaran més de 120 apartaments turístics. A més, els baixos es destinaran a usos comercials i hi haurà dos nivells soterrats amb 136 places d’aparcament.
El canal a Reus que mai va ser
L’Espigó del Moll, la Duana i la Capitania són els components de les infraestructures portuàries de Salou projectades a principis del segle XIX com a part de l’ambiciós canal fluvial comercial entre Reus i Salou. La problemàtica d’una infraestructura tan ambiciosa i la guerra d’independència van aturar durant anys la iniciativa. Després de l’ocupació, Ferran VII va reprendre els treballs de la infraestructura portuària, tot i que la idea del canal estava abandonada. D’alguna manera, la font recuperada esdevé un llegat simbòlic del canal que mai va ser.
La duana va ser enderrocada el 2006, però la font es va conservar per peces
Un dels trets més distintius d’aquestes obres és la reproducció de les façanes de l’antiga duana, on també es recuperarà la Font de Ferran VII, inclosa en el catàleg de béns protegits del municipi. El solar, de 2.300 metres quadrats, va quedar buit l’any 2006, després que un esfondrament parcial de l’edifici de la duana obligués a enderrocar l’immoble. Durant aquest procés, la font va ser desmuntada i emmagatzemada per tal de poder-se recuperar en un futur. Després de prop de dues dècades de traves administratives, litigis i obres, Salou
recuperarà un edifici situat en una de les zones més transitades del municipi, esperant que sigui un «revulsiu» per la zona.
La font de Ferran VII
Sota les bastides del nou edifici turístic ja es pot veure la silueta de la Font de Ferran
Societat l S'ha identificat el barri de la Salut i l'entorn de Carles Buïgas
Redacció
Aquest cap de setmana es va presentar al Teatret del Serrallo de Tarragona el Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029. Durant l’acte, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va detallar que l’Ajuntament treballa en la redacció i
definició dels projectes que es presentaran en futures edicions, dins de les convocatòries programades. Les zones d’actuació identificades són el barri de la Salut, amb l’eix central al passeig Miramar i el carrer Major, i l’àmbit de l’avinguda Carles Buïgas, on es concentra el
parc d’habitatges més antic de la ciutat. Aquests projectes, encara en fase d’estudi, es plantegen amb l’objectiu de transformar els espais públics, millorar les condicions urbanes i afavorir la cohesió social. A més, incorporaran mesures per a l’adaptació i la resposta davant els efectes
VII, que ha estat reconstruïda peça a peça per poder tornar a ser exposada al públic. Els elements de la font van ser numerats i conservats durant l’enderrocament de la duana per a recuperar la peça de manera idèntica.
La font va ser inaugurada l’any 1828, sota el regnat de
del canvi climàtic.
Granados detalla que, s’està analitzant «quina és la millor estratègia», si presentar un projecte global en una única convocatòria, o bé fer-ho en tres convocatòries diferenciades, any rere any. Això sí, el batlle remarca que la ciutat no participarà de la primera convocatòria llençada aquest any.
L’alcalde remarca que la decisió es prendrà en funció de l’encaix tècnic i estratègic dels projectes «per garantir el màxim impacte i benefici per a la ciutadania».
Ferran VII, motiu pel qual va ser batejada en el seu nom, El monarca és considerat per molts historiadors com un dels pitjors reis d’Espanya per la seva oposició al liberalisme o la perduda de colones, entre altres.
Des de l’Ajuntament de Salou remarquen que aquesta
va ser una de les primeres fonts públiques d’aigua, esdevenint «una peça important» en un moment en què no hi havia aigua corrent a les cases. El consistori apunta que l’element va portar «modernitat» al municipi, significant la implantació d’aigua corrent pública.
Cultura l La partida del Fornàs de la Nou de Gaià va acollir ahir l’arrencada d’una nova edició del cicle de música, vi i gastronomia de Santa Teca
Música emergent, vins de Tarragona, coques i fins i tot un poni, aquests són alguns dels elements que es van poder veure ahir a la partida del Fornàs de la Nou de Gaià. L’associació Santa Teca va engegar ahir una nova edició del Cantaperdius amb la melodia d’Angeladorrrm, els vins dels cellers Nou+ i Niu i la teca de l’Artésa.
Envoltat per vinyes i pedra seca i amb el remolc d’un tractor com tarima per la bateria, l’escenari del Cantaperdius sembla un petit oasi en un món de propostes massificades i amb preus exorbitants.
L’objectiu de Santa Teca és clar, portar la cultura i la gastronomia arreu, apostant pels productes «quilòmetre zero». De fet, el Cantaperdius funciona enguany com una continuació del festival Llamp, que ha renovat la seva aposta a Vilanova de l’Escornalbou amb una mirada més centrada en el món rural.
Entre el públic que va visitar ahir la partida del Fornàs, al voltant d’un centenar de persones, no es podia definir un perfil homogeni. Joves alternatius en cerca d’una proposta diferent, famílies amb canalla buscant com ocupar un diumenge, veïns del poble passejant les seves mascotes o amants del bon menjar que tenien la música de fons mentre aguantaven copes i coques.
Álvaro Rodríguez Moliner
Davant tots ells, Angeladorrrm -amb tres erres com remarcava la cantant- va esdevenir una banda completament entregada a la proposta. Els organitzadors van esperar que el sol estigués una mica baix per arrencar amb la música i fer el moment encara més idíl·lic. «Estem encantats de visitar el Camp de Tarragona» declarava el grup barceloní. Si bé van constatar que fora de la ciutat comtal el públic no coneixia ni les seves cançons més populars, l’energia de la banda va aconseguir el
Popurri
Un centenar de joves, famílies i locals van assistir a la primera sessió
suport dels neòfits, encantats per la màgia del moment. Els viticultors darrere la barra també van ser en part responsables d’aquesta màgia. La Paula i el Ferran, joves propietaris del Niu Celler van ser convidats a presentar el seu projecte des de Barberà de la Conca. «Som fans d’aquest certamen i estem encantats de formar part» exclamava la Paula.
Natura l L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) recupera l’espai fluvial del riu Gaià a l’altura de Mas Esplugas, dins del terme municipal de Querol, a l’Alt Camp. Es tracta d’una de les úniques mostres dels sistemes de terrasses propis dels rius mediterranis de muntanya i les actuacions previstes milloraran la connectivitat fluvial i recu-
peraran la morfologia natural d’aquesta zona protegida. Es demolirà totalment la resclosa de Mas Esplugues, que està en desús, i s’eliminaran diverses motes i guals que han estat habilitats sense autorització. També es traurà vegetació exòtica i se’n replantarà d’autòctona. Els treballs adjudicats tindran una inversió de 350.863 euros, finançats amb
fons europeus Next Generation. Abans de la demolició de la resclosa, es preveu fer un registre històric i arquitectònic de la infraestructura, incloent-hi la documentació històrica i arquitectònica del conjunt. Finalment, per a informar a la ciutadania de les actuacions, s’instal·larà un cartell amb informació específica i la seva finalitat. ACN
El Raval de Montserrat de Terrassa va viure una diada de festa major amb tres colles que plantejaven objectius molt diferents. Mentre els Minyons tenien clar que s’havien de sumar als Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca fent gamma extra, la Colla Vella volia sumar castells bàsics de nou que consolidessin la feina feta fins el moment i els Castellers de Terrassa aspiraven a estrenar el castell de vuit. Els primers ho van assolir, tot i quedar-se amb deures pendents; els segons van patir per completar les fites i els tercers no van poder amb el 4de8.
Els Minyons de Terrassa van deixar entreveure la seva confiança atacant d’entrada la gamma extra. En comptes de fer un castell bàsic de nou per començar i treure nervis o pressió, van apostar pel 2de9fm a la primera ronda de l’actuació. El castell es va mostrar esplèndid des de la construcció del folre i les manilles, passant per l’execució del tronc i acabant amb una descarregada sense problemes. Només la dificultat de l’acotxadora per ajustar la seva posició al castell els podia haver generat algun petit ensurt, però la solidesa va ser espectacular. L’estrena de la gamma extra va ser immillorable per a la confiança d’una colla que sabia que la gran dificultat podria arribar a la segona ronda amb el 5de9f. Fins a la carregada el castell va anar com toca, amb moviment en els diferents pisos de l’estructura i feina lògica en l’encaix del folre i els terços. Però després de la doble aleta les coses es van complicar, perquè la part del tres perdia la forma i les mans del folre es van desgastar tant que no van poder aguantar la sortida de sisenes. El castell es va trencar generant certa decepció a la colla que, tot i haver assolit un segon gamma extra, no el va celebrar. El 5de9f se’ls travessa a la festa major, ja que només han pogut descarregar-ne l’any 2015 i n’han carregat quatre amb el d’aquesta temporada. A la tercera ronda els Minyons van tornar a meravellar amb un 3de9f que ja havien descarregat la tarda anterior per la diada de vigília i apunta a castell de 10 pel segon tram de la temporada. Després d’uns dies de vacances la Colla Vella dels Xiquets de Valls no podia arriscar a Terrassa, però havia de seguir sumant castells de nou per preparar de la millor manera el mes d’agost. Amb diferents canvis respecte els castells de nou d’aquest mateix any, van completar d’entrada el quart 4de9f, que no els va donar gaires dificultats. A partir d’aquí, però, se’ls va girar feina perquè a la segona ronda van optar pel 3de9f. El van provar dues vegades. El primer intent va pujar amb alguns dubtes a la quadratura, es va començar a estirar pels
2de9fm dels Minyons de Terrassa, 3de9f de la Colla Vella dels Xiquets de Valls ahir diumenge i 3de9f de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a Cornudella, dissabte. ACN / Joan Rovira
Castells l La Jove de Tarragona converteix Cornudella de Montsant en plaça de nou gràcies al seu primer 3de9f de la temporada
Terrassa | Festa Major Minyons Terrassa: 2/9fm, 5/9f(c), 3/9f Colla Vella: 4/9f, id3/9f, 3/9f, 7/8, P/6 Castellers Terrassa: i4/8, 4/7a, 7/7, 5/7
El Vendrell | Diada dels barris Capgrossos Mataró: 2/8f, 3/8, 4/8 Nens Vendrell: 3/8, 4/8, 5/7 C. Lleida: 2/7, 4/8, 5/7
Vic | Festa Major Marrecs Salt: 4/8, 2/8f, 3/8, idP/6 Sagals Osona: 4/8, 3/8, 2/7 C. Sants: 4/8, 7/7, 5/7
pisos inferiors i a tancar pels pisos superiors i des del tronc es va donar l’odre de desmuntar-lo per tornar-lo a provar seguidament. Al segon intent es van corregir alguns dels defectes, va presentar millors mides però igualment es va haver de treballar especialment a la descarregada per completar-lo. En aquest cas, cinquè de l’any. Per rematar l’actuació van optar pel ja clàssic 7de8, que només va portar feina a un segon i un terç de la part del quatre, que van perdre la posició i van haver de treballar-lo especialment. La rúbrica va ser un increïble Pde6 amb un segon i un terç diferents respecte l’alineació titular. En començar la motxilla d’entrada
els dos castellers van haver de bregar especialment amb el moviment endavant i endarrere de l’espadat, que van acabar completant de forma titànica.
De la seva banda, els Castellers de Terrassa van ser ambiciosos d’inici, però no van tenir sort. Van provar per començar el seu primer 4de8 de l’any, però es va trencar amb dosos collocats. La caiguda va comportar un parell de lesions i l’aturada de la diada durant uns 20 minuts per atencions sanitàries. Després van renunciar al castell de vuit per completar una actuació amb tres castells de la gamma alta de set.
Dissabte a la tarda, la Jove de Tarragona va convertir Cornudella de Montsant i la comarca del Priorat en plaça de nou gràcies al 3de9f que va plantar a la segona ronda de l’actu-
El gamma extra més vist
El 5de9f: aquest 2025, Vella i Verds l’han descarregat i Minyons l’han carregat
ació de Sant Cristófol. És un castell molt especial per a la colla més enllà de l’efemèride, perquè el vincle entre tarragonins i prioratins neix el 1979 quan l’entitat, encara sense camisa ni nom, va fer-hi la seva primera actuació. Durant les últimes temporades sempre s’havia il·lusionat en portar el castell de nou i finalment aquest 2025 ho van aconseguir. Així, en una escassa setmana s’han estrenat dues noves places de nou, després que la Colla Joves Xiquets de Valls fes història a Madrid descarregant el 3de9f a la Plaza Mayor per primera vegada. La Jove
Cornudella | Sant Cristòfol Jove Tarragona: 2/8f, 3/9f, 4/8a, P/6 X. Serrallo: 3/7, 4/7, 5/7
Brivalls Cornudella: 3/6a, 4/6, 3/6
va completar la seva actuació amb el 2de8f a la primera ronda (apunta a 2de9fm com a molt tard per al mes d’agost) i el 4de8a (quart de la temporada) a la tercera. Van tancar novament amb el pilar de 6, que ja han descarregat enguany en sis ocasions i és la colla que n’ha fet més aquesta temporada. En aquesta actuació també hi eren els Xiquets del Serrallo, que van destacar amb un altre 5de7 al que sembla que ja li han agafat la mida i els Brivalls de Cornudella que van fer castells de sis.
Futbol l Cap dels capitans de la darrera temporada continuarà l’any que ve, es preveuen més de tretze baixes i moltes altes al club grana
Quan es deia que s’havia acabat una era al Nàstic de Tarragona, significava que arribava un terratrèmol que sacsejaria a una plantilla que havia aconseguit dos play-off d’ascens consecutius. Dit i fet, el mercat de fitxatges d’estiu tot just acaba de començar i s’esperen molts moviments per reconstruir de les cendres un nou equip per competir el curs 25-26 sota les ordres de Luis César Sampedro. El club ha apostat per posar tots els ous a la cistella del tècnic gallec i fer tabula rasa a la plantilla: cap dels capitans de l’any passat continuarà.
Cap de les veus autoritzades que van teixir la família grana de les dues darreres temporades i que van alçar la veu durant aquest darrer curs continuarà. Alberto Varo i Marc Fernández van tancar la seva etapa en no rebre oferta de renovació per part del club, mentre que Pablo Fernández i Ander Gorostidi van refusar les seves ofertes de renovació. Finalment, el darrer divendres a la nit, el club va acomiadar qui ha sigut el capità durant els darrers 5 anys, Joan Oriol, a través d’un missatge a la xarxa social X. Lluny queden ja els acomiadaments a mites com el de Xisco Campos. Això farà que el pròxim curs el vestuari s’haurà de reconstruir, amb noves veus que s’alcin per lluir el braçalet del capità sota les ordres de Luis César. En total hi ha dotze baixes
Elieser Rojas, nou oposat cubà per a l’atac del CV Sant Pere i Sant Pau
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau ultima la seva plantilla amb un nou reforç per a l'atac. El cubà Elieser Rojas s'uneix al club rojillo com a nou oposat després de jugar al CV Reshetylivka ucraïnès amb Yusnier. Elieser, de 27 anys i 2,01 metres l’alçada, arriba per suplir Gerard Osorio. AMQ/Cedida
confirmades en les quals s’esperen sumar-ne una més pròximament i no es descarta que, al llarg de l’estiu, n’hi hagi alguna més. Tota una revolució, el tancament final d’un projecte que va començar fa dues temporades amb Dani Vidal a la banqueta i, ara, el naixement d’un de nou liderat per Luis César.
Camí al zero de sis
A data del 30 de juny, el Nàstic va subratllar en un comunicat la intenció de renovar a sis jugadors i, de moment, tot apunta que no en continuarà cap ni un. Llavors, un d’ells ja havia refusat l’oferta, que era el cas de Migue Leal. El lateral va marxar direcció al Racing de Ferrol i Ander Gorostidi el va acompanyar dies després i, pel que fa a Pablo Fernández, continuar és una impossibilitat.
El passat divendres es va fer oficial el cas de Joan Oriol, que no va ser renovat i, malgrat el que resava al comunicat, no hi va haver oferta de renovació, sinó un canvi de rol dins del club com a entrenador del Juvenil A. Amb aquest només en queden dos i no hi ha optimisme en cap. D’altra banda, Pol Domingo, jugador de la casa que ha sigut un home important des que va debutar, tampoc continuarà al Nàstic. Aquesta és una baixa traumàtica per a l’entitat, perquè significa perdre un nou jugador que ha vestit de grana des dels vuit anys. Domingo era l’home que
Sortides doloroses
Pol Domingo i Joan Oriol, jugadors de la casa, no continuaran al Nàstic
connectava entre l’afició i el planter, amb sis temporades al primer equip i sempre sent un jugador indiscutible. El de la Pobla de Montornès es va acomiadar ahir per xarxes socials amb un missatge emotiu: «Ha arribat un moment que no pensava ni volia que arribés mai, però és hora de dir adeu a casa meva». Finalment, David Concha tampoc s’espera que accepti la renovació assenyalant així que el treball del club en les renovacions ha sigut nul.
Reconstrucció Les baixes sempre venen acompanyades de noves altes i aquest cap de setmana el Nàstic ja va treballar per anunciar dos nous fitxatges que ajuden a dibuixar un nou projecte. El divendres el club va anunciar una doble ració de cares noves. La primera va ser la del central César Morgado, un jugador veterà que va ser dels primers en sortir, però que s’ha trigat més en acabar de tancar. A l’atac també s’ha sumat una cara nova amb Pau Martínez. L’extrem dret de 25 anys ha signat un contracte de dues temporades després de brillar l’any passat a l’Unionistas i va ser botxí grana amb la seva especialitat: el xut. Tots dos sumen cares noves que il·lusionen, però que, amb les sortides importants, deixen un gust agredolç per a un Nàstic que ha de buscar nous líders.
El capità Joan Oriol s’acomiada: «El Nàstic ha sigut casa meva i la meva família»
El capità Joan Oriol no continuarà la pròxima temporada al Nàstic després que el club decidís no renovar-lo com a jugador. El cambrilenc tancarà d’aquesta manera una etapa de cinc temporades i 186 partits oficials. Oriol va acomiadar-se a les xarxes socials destacant que «es tanca una etapa
molt especial de la meva vida. No és fàcil acomiadar-me d’un club que ha sigut més que un equip: ha sigut casa meva i la meva família». El cambrilenc va subratllar que «sempre he dit que volia vestir aquesta samarreta un any més, però no sempre tenim l’oportunitat d’escollir». Joan Oriol va anunciar que marxa «amb el cap ben alt», però «amb l’espina clavada de no poder complir l’objectiu de portar al Nàstic al món professional». A més, va tenir bones paraules per a tot el personal del club.
Futbol l L'ex del Nàstic competirà amb Pepo Campanera per la posició
la titularitat amb Pepo Campanera.
El Reus FC Reddis continua a bon ritme els moviments per completar la plantilla. Els de Marc Carrasco van donar ahir la porteria per tancada amb el fitxatge de Dani Parra. L’exporter del Nàstic de Tarragona s’uneix al planter roig-i-negre per competir per
El porter de Riudoms va créixer en les categories inferiors del desaparegut CF Reus fins a arribar a Juvenil. Llavors, va marxar a la Pobla de Mafumet, on va continuar la seva carrera fins a arribar al primer equip del Nàstic, on va arribar a jugar 17 partits a
Primera Federació. El curs passat, el porter va jugar al Lleida i també a la Kings League com a porter del Pío FC. Ara, Dani Parra torna a la que va ser casa seva fa uns anys amb l’objectiu de tenir regularitat a la porteria i a ajudar en assolir la permanència amb el Reus a Segona Federació.
Política l Assegura que per arribar al poder no aplicarà «cordons sanitaris» a Vox
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va prometre diumenge que arribarà al poder sense aplicar «cordons sanitaris» a Vox, però evitant formar un govern compartit amb els de Santiago Abascal. En el discurs de clausura del 21è congrés del partit, va dir que només hi ha dos escenaris plausibles després de les pròximes eleccions generals: «O Sánchez o jo, no hi ha més». «Jo vull un govern en solitari. L’únic govern en coalició que hi ha hagut fins a la data no ha funcionat», va apuntar. Pel que fa a la relació amb l’independentisme, va remarcar que ell serà sempre clar i no els oferirà res fora de la Cons-
titució. Tanmateix, ja ha proposat un pla de «regeneració democràtica» per garantir la independència judicial i una nova llei de llengües.
Feijóo va deixar les referències als pactes per la part final de la seva intervenció. En aquest punt, va començar dient que no exclourà l’extrema dreta, tal com li demanen les forces d’esquerres, perquè són la tercera força política de l’Estat i els seus votants «mereixen un respecte». «Jo no estic disposat a arraconar-los», va reconèixer en referència a Vox.
Paral·lelament, el líder del PP va anunciar que tampoc té intenció d’aplicar cap «cordó sanitari» al PSOE, com volen els d’Abascal. «Amb
aquest PSOE és impossible pactar, amb el sanchisme no es pot acordar, ho sé per experiència, però això no vol dir renunciar per sempre a recuperar els consensos pels temes que cal. La presidència del govern exigeix grandesa i jo la tindré», va ressaltar. De fet, va dir que l’únic límit que tindrà al poder serà amb EH Bildu. Tot plegat, va matisar, fins que els abertzales no «demanin perdó a les víctimes» i col·laborin en investigar els delictes d’ETA.
Pel que fa a la relació amb l’independentisme —sense mencionar directament a Junts o el PNB, formacions que han aprovat diverses iniciatives del PP al Congrés—, Feijóo va dir que no els do-
Sumar avisa que no esperaran per liderar la regeneració ‘corrupció zero’
Política l Ho ha assegurat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun
ACN
El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va assegurar diumenge que «la corrupció zero sí existeix» i va posar com a exemple Barcelona en Comú, que va governar durant més d’una dècada la ciutat i mai
ha tingut «ni un únic cas». Ho va dir durant el primer congrés de la formació barcelonista, que es va celebrara les Cotxeres de Sants. Va carregar contra el PSOE per la seva «paràlisi» davant els escàndols de corrupció i va advertir que Sumar no esperarà per impulsar l’agenda
de regeneració democràtica que l’Estat necessita. En la mateixa jornada, BComú va anunciar que convocarà unes primàries per triar el tàndem que optarà a recuperar l’alcaldia de la capital catalana el 2027. «Ha governat més d’una dècada la ciutat sense cap cas de corrupció», va dir
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Si veieu aquet noiet, feliciteu-lo! És el meu papi David i avui celebro per primer cop l’aniversari amb ell! T’estimem papi! Del teu petit Kai i Anna
El líder popular afirma que aprovarà una nova llei de llengües si arriba a governar
narà res que vagi contra els principis del partit. «A mi no se’m dona bé sotmetre’m a l’independentisme, perquè durant tota la meva vida hem guanyat a l’independentisme i el nacionalisme a Galícia», va presumir. Tanmateix, va prometre que oferirà «claredat» a les forces sobiranistes dient-los que no hi ha «res» fora de la constitució.
Els primers 100 dies Segons Núñez Feijóo, cal un govern «seriós», que sigui «valent i responsable» per
el líder de Sumar. En aquest sentit, va subratllar que aquest historial s’ha aconseguit tot i la pressió dels grans poders econòmics davant les transformacions socials que el moviment ha impulsat. «Estem orgullosos d’haver rebut querelles en lloc de suborns per fer avenços socials a la nostra ciutat», va afegir. A més, va enviar un missatge a la ciutadania, defensant que la resposta no pot ser cedir el govern a «la Gürtel i l’extrema dreta», en referència al PP i Vox, però va afegir que «resistir no és suficient».
Hoy nuestra princesa cumple 7 añitos y cada día está más linda!! Felicidades Emma de parte de toda la familia y que recibas muchos regalitos!! Te los mereces mi amor!!
evitar «paràlisis, messianismes i precipicis». De fet, el cap de files dels populars va manifestar les deu mesures que prendrà en els seus 100 primers dies de govern. A més del mencionat pla de regeneració democràtica, va anunciar un pla d’habitatge basat en les propostes del PP, una
rebaixa d’impostos, un canvi als subsidis, millores al salari mínim i mitjà, un pla per fer que hi hagi més metges, una «pla nacional de l’aigua», una reducció de la immigració il·legal evitant el «discurs de l’odi», un reforç de la seguretat i un canvi en la política exterior i de defensa.
El públic reclama i canta a l’uníson ‘El meu avi’ a les havaneres de Calella de Palafrugell
Cultura l Tot i la decisió de treure-la del programa, El meu avi va acabar sonant a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell diumenge. Quan va arribar el moment del cant final, el públic va fer una sonora xiulada i una mocadorada reclamant poder escoltar l’havanera d’Ortega Monasterio. Els quatre grups que hi havia a l’escenari
-Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo es van fer enrere i la van interpretar per tancar la nit. Abans que sonés la cançó, en alguns moments els crits del públic van impedir que les altres havaneres s’escoltessin. Bé sigui per tradició, desacord o perquè la cançó és un himne del gènere, el públic decidí que El meu avi havia de sonar. ACN
k Editorial k
La posada en marxa del Grup de Recerca en Infermeria R-CUiDEM per part de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili representa un avenç determinant per a la infermeria en el nostre país. Es tracta d’una iniciativa pionera que, com destaquen els promotors, arriba per omplir un buit secular en el suport institucional a la recerca en aquest camp sanitari. La tardana incorporació de la infermeria als estudis universitaris, que només va començar als anys vuitanta, ha deixat una professió amb una llarga tradició assistencial però amb un desenvolupament cien-
tífic encara incipient. La recerca i investigació en Infermeria és una eina fonamental que ens aporta evidència científica i també respon a les demandes de cures del nostre sistema de salut, tal com reconeixen els col·legis professionals. L’enfocament integral del grup R-CUiDEM —que aborda la cronicitat, la fragilitat i la complexitat dels pacients— reflecteix una visió moderna de la cura centrada en la persona. La seva voluntat d’obrir-se a tots els professionals del Camp de Tarragona i de formar nous investigadors demostra un compromís amb l’excel·lència assistencial basada en l’evidència.
L’accés a múltiples canals informatiu és un fet que, objectivament, hauria de ser garantia de llibertat, malauradament, la cosa es complica quan una part de les noves que ens arriben, el que pretenen és ‘desinformar-nos’ via ‘falsedats’ manifestes, és a dir, el nostre dret a ‘conèixer’ és manipulat en funció d’interessos foscos que el que volen és decantar l’opció de triar, a tots els nivells, amb el que això comporta en incidir en l’opinió individual i pública, amb finalitats, massa vegades desconegudes o, en tot cas, fora del raonament lògic i sense condicionants aliens.
Si busquem una anàlisi jurídica del que esmento, la cosa no és tan fàcil com podem pensar, ja que ens trobem, en una amalgama de drets que es poden veure condicionats si no es fa el que toca de manera correcta i amb un esforç de garantia cap a altres puntals del nostre sistema democràtic, per una ciutadania que ha de poder decidir de manera lliure.
Els conceptes ‘llibertat d’expressar-se u opinió’ són una referència obligada intocable, ara bé, el problema es produeix quan s’han de posar límits a aquests, especialment quan poden atemptar a altres drets, també fonamentals, especialment aquells que fan referència a la mateixa dignitat personal i, per tant, és aquí on s’han de fer els esforços per conquerir una normativa que posi límits lògics a uns i altres. No tinc cap dubte que la globalització informativa és un fet consolidat, que ens permet conèixer el que succeeix al món de manera automàtica, i el que suposa prendre opció i opinió respecte a cada fet ‘global’ que, de manera directa, ens posicionarà als efectes que
calguin, avui les noves tecnologies, via internet, fan que les comunicacions siguin un concepte fora de discussió, per tant, la novetat que tot això suposa, exigeix adaptacions legals urgents, si no volem que ‘l’anarquia informativa’ ens passi per sobre. És evident que s’han fet esforços d’adaptació a la nova realitat, però no oblidem que, ara mateix, ‘la desinformació’ és una evidència, on les noves falses no interessades comporten un marc que el que porta és la desconfiança induïda, davant una incapacitat manifesta per posar els frens que calguin; però és que a més, a vegades, fins i tot, des dels mateixos poders públics, també s’opta per la via de la tergiversació, si els hi és favorable, en funció d’una manipulació que no haurà d’acceptar-se; per tant, és cert que es fan esforços per frenar aquesta manera d’actuar, que l’únic que té és ser garantia de polarització social, però sobretot de posar en dubte unes ‘institucions’ que es veuen superades, per una actuació limitada a la tasca administrativa, sense ser capaços de fixar una línia també de caràcter penal, amb totes les conseqüències, cap aquells que amagant-se en el dubte permanent dels poders legislatius, continuen fent la seva.
k Tribuna k
PÉs evident que no és fàcil buscar l’opció d’un Codi Penal que doni resposta a la disbauxa existent, però el que sembla evident és la necessitat de consolidar determinades garanties per uns drets constitucionals com és la llibertat d’expressió i d’informació. No fer-ho consolidarà un espai negatiu, on tot és posat en dubte, vingui d’on vingui, amb un descrèdit compartit per tots els actors implicats des de les institucions públiques, fins als mateixos mitjans de comunicació i els seus portaveus, que es poden veure, exclusivament, com a part del problema i no de la solució.
La societat crispada que tenim, no crec que es pugui reconduir, si no és de manera conjunta
La societat crispada que tenim, no crec que es pugui reconduir, si no és de manera conjunta, no s’arribaran a acords majoritaris per fixar les bases reguladores al màxim nivell, d’una evidència que no pot ser la garantia de desestabilització social que sembla que alguns busquen; és evident que es fa difícil, amb l’entorn que tenim, parlar de grans pactes a l’hora de delimitar el que parlo, més quan la crispació partidista s’ha convertit en una arma política a la qual sembla no es vol renunciar, ara bé, la inseguretat de ‘no fer’, suposa assentar socialment la impotència com una realitat compartida amb conseqüències inimaginables.
En definitiva, o som capaços de donar-nos unes normatives per fer front al problema, o no ens podrem queixar del que en si mateix comporta, respecte a una ciutadania farta de paraules i intencions però poc de capacitat de decisions de síntesis vitals pel nostre futur.
er què ho he posat amb signe d’interrogació? Què vull insinuar amb un senyal tan clar (l’interrogant indica dubte, assumpte pendent d’aclarir, tal vegada vacillació) en un lloc tan visible com el títol? Doncs dues coses. La primera, que avui redactaré aquesta columna fent una cosa tan anòmala com és no consultar cap diccionari; tan i tan anòmala que diria que no ho he fet mai. Aquesta secció és un consultori lingüístic, i encara que de vegades la realitat del conflicte que vivim és tan bèstia que et pot sulfurar fins al punt de fer-te obviar el teu propi requisit i engegar un pamflet, la primera cosa que aprèn tot filòleg és que no has de dir mai blat sense un diccionari haver consultat (cosa, dit sigui de passada, que hauria de fer tothom, perquè ens estalviaríem les decepcions i les enrabiades de descobrir que tot sovint determinades coses que ens asseguren certs saberuts resulten més falses que un duro sevillano. Com per exemple la locució ‘tenir de’, una víctima freqüent dels mestretites; ah, que no saps si és bona o dolenta? Doncs mira, una ocasió ideal per fer pràctiques. Fi del parèntesi). I segona... no, deixa, la segona l’entendreu tot solets al final de tot. Som-hi doncs. Engego a pèl. Si la setmana passada començava declarant que em sabia greu que el mot abadia hagués de treure el nas per primera vegada en aquesta secció ara que l’ídem de Montserrat està segrestada pels botiflers, encara me’n sap més que un tòtem dels lletraferits, un fetitxe de la civilització com és el mot cultura, amb tot el que implica de lluita històrica contra la barbàrie, s’hagi d’estrenar perquè el suposat responsable espanyol de la cosa, el «ministro de Cultura», hagi estat capaç de declarar (m’agradaria pensar que va mentir, tot i que això canvia poc la gravetat del fet) que no es va assabentar de la proposta lingüicida de la ultradreta (PP i VOX) a l’Ajuntament d’Alacant la setmana passada: una declaració per excloure la ciutat de la zona de predomini lingüístic valencià, pas imprescindible per tot seguit arraconar la llengua de sectors tan estratègics com l’escola o l’administració. Que la màxima autoritat del ram no estigui al corrent d’una cafrada com aquesta, d’una agressió pràcticament comparable, en l’àmbit de la sociolingüística, a un camp d’extermini, i perpetrada en territori de la seva competència (Alacant, dissortadament, encara pertany a la jurisdicció espanyola), i declari no estar-ne al corrent, és tan al·lucinant, tan increïble, que només se m’acut dir-li, parafrasejant el poeta: «Urtasun, incultura eres tu».
Pau Vidal Filòleg i escriptor
k Dels lectors
Vila-seca: sin derecho al descanso Llega el verano y en Vilaseca ya no hay derecho al descanso. Entiendo y me gustan las fiestas del barrio. Pero lo que no es posible es que el ayuntamiento, año tras año, meta un escenario a cinco metros de los dormitorios de los vecinos y además pongan un dj con música a todo volumen hasta las tres y media de la madrugada. Después queda el griterío de la gente que queda bebiendo en la plaza. Y a las seis de la mañana llegan los servicios de limpieza. Cuando descansan los que tenemos que trabajar, o las personas mayores o los niños ? En invierno, el que quiere fiesta se va al pabellón municipal a bailar y beber, sin molestar a nadie. Eso mismo es lo que hay que hacer en verano también. Andrés J. Moreno Vila-seca
Empresa l Aquesta aprova els comptes del 2024 i alerta sobre l’absentisme laboral
Redacció
Umivale Activa ha celebrat la seva Assemblea General a València, on ha aprovat els resultats econòmics de 2024. La mútua tanca l’exercici amb uns ingressos de 1.616,93 milions d’euros i un resultat positiu de 6,28 milions. S’han destinat 369,63 milions al fons de reserva de la Seguretat Social, amb una aportació directa de 8,04 milions. L’acte ha servit també per rebre de nou el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 700, la màxima distinció d’aquesta certificació internacional.
El director general, Héctor Blasco, ha alertat sobre l’augment de l’absentisme per incapacitat temporal i ha demanat una solució d’estat amb la col·laboració de tots els agents. Ha remarcat que
Imatge de l’Assemblea General d’Umivale Activa amb representants institucionals i empresarials. Cedida
Ha donat cobertura a més d’1,6 milions de treballadors i 107.000 empreses a tot l’Estat
les baixes de llarga durada i els processos repetits expliquen aquest increment, i que cal evitar abusos per garantir el sistema. Umivale Activa ha donat cobertura a més d’1,6 milions de treballadors
Imatge de la celebració portada a terme dissabte. Rotary Club de Tgn.
Rotary Club de Tarragona renova càrrecs en l’any del seu 45è aniversari
i 107.000 empreses, amb una xarxa de 115 centres assistencials. Ha destacat també la reforma i ampliació de clíniques i l’obertura de nous centres a diversos punts del territori.
Tarragona
Pilar Gonzalez Franques.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Vicenta Asaiz Meseguer.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Mayte Gavaldà Franquès.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori.
Reus
Maria del Carme Royo Tenas.
Ha mort als 93 anys.
Josep Maria Baget Llobet.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia
Prioral de Sant Pere Apòstol.
La Canonja
Gabriel Garvin Linares.
Ha mort als 45 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h a la Parròquia de Sant Sebastià.
Constantí
Jose Maria Guiu Garriga.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Feliu.
Gent l El darrer dissabte es va celebrar a la Casa Miret el canvi de collars del Rotary Club de Tarragona per partida doble. Josep Maria Buqueras és el nou governador del Districte 2202. Francesc Monguió és el nou president del R.C. de Tarragona, que enguany celebra el seu 45è aniversari. Buqueras va brindar per la salut, la solidaritat
i la pau, amb l’acompanyament del duet improvisat de la soprano Marta Mathéu que previament va recollir el Premi Kesse, i el baríton Emili Gispert, que van interpretar ‘el brindisi’ de La Traviata de Giuseppe Verdi. L’economista vitorià Pablo Cervates va guanyar el Premi Imperiat Tarraco, per la seva aportació al món rotari. Redacció
Mor Michael Madsen, rostre habitual de les pel·lícules de Quentin Tarantino,
als 67 anys
Defunció l El protagonista de ‘Reservoir Dogs’ i ‘Els odiosos vuit’ va morir a casa seva a Malibú
L’actor Michael Madsen, conegut pel seu paper a Reservoir Dogs i Kill Bill, ha mort als 67 anys a casa seva, a Malibú. Segons la policia, la hipòtesi és que va patir un infart. Madsen va ser un dels actors més emblemàtics de Quentin Tarantino, amb qui va treballar a Reservoir Dogs (1992), Kill Bill (2003), Els odiosos vuit (2015) i Érase una vez en... Hollywood (2019). Amb més de 300 títols a la seva trajectòria, també va destacar a Donnie Brasco, Thelma i Louise o Liberad a Willy Tot i la seva imatge de tipus dur al cinema, Madsen es definia com un observador de la societat i un home solitari que escrivia reflexions i poemes. La seva vida personal va estar marcada per moments difícils: problemes legals per conducció sota els efectes de
l’alcohol, episodis de violència i la tràgica pèrdua del seu fill Hudson l’any 2022. Madsen deixa diversos projectes pendents i preparava un nou llibre de poemes titulat Tears For My Father: Outlaw Thoughts and Poems. El seu entorn l’ha recordat com un dels actors més icònics de Hollywood.
Avui felicita als que es diuen:
Fermí, Ot, Edilberga i Marçal
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Vigila molt amb els teus deures conjugals, ja que si no ho fas seràs criticat. Amplia el teu cercle d’amistats diverteix-te. Controla les despeses.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Passaràs una jornada força tranquil·la, encara que en el teu interior desitges més diversió o moviment. Una trucada d’última hora canviarà els plans.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Avui trobaràs moltes propostes de viatges plans per divertir-te. No deixis que el teu dogmatisme et faci perdre bones oportunitats.
TV local
20/04 al 20/05
Parents molt propers posaran obstacles als teus objectius plans. El millor remei serà no entrar en disputa esperar el moment apropiat.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui les diversions seran fàcils abundants, i també deixaran empremta. Molta atenció a les teves tàctiques de conquesta: no t’entendran.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Voldràs prendre’t el dia de descans, però tindràs moltes obligacions socials per complir. Mantingues la calma no et faltaran forces.
CANAL REUS TV
10:30 Ciutadella
11:00 180 Graus
11:30 Aventurístic
12:00 Connecticat
13:00 180 Graus
13:30 Qüestió de fons (r)
14:00 Notícies
14:30 Ciutadella
15:00 Notícies (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Efecte mosaic. Tarda
21/05 al 20/06 BESSONS
Escolta atentament els consells que et donin persones amb més experiència que tu, segueix pas a pas cada paraula que escoltis actua.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Avui notaràs algun altibaix en l’humor de la teva parella o de la família. No hi donis massa importància mantingues una actitud passiva, serà el millor.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs una mica deprimit contagiaràs les persones del teu voltant. Mira les coses amb més alegria no pensis tant en el passat.
21/06 al 22/07 CRANC
Oblida’t avui dels compromisos socials dedica’t al que més t’agradi. Una mica de diversió personal no fa mal a ningú, avui ho necessites.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
L’ambient que t’envoltarà avui no et beneficiarà gaire pel que fa a l’expansió personal. Algú proper et podria demanar diners o un favor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Repassa l’agenda de compromisos pendents d’avui compleix amb tot. No et faltarà força t’emportaràs més d’una alegria amb amics o família.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit i el dia. Cabaret
12.00 SPI+TV
12.30 Aventurístic
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit i el dia. Cabaret
16.00 Notícies 12. Edició migdia 16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Moving
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12. Edició migdia (r) 19.30 180 graus
20.00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Finet pel mig
21.15 Gaudeix la festa
21.30 Ciutadella
22.00 Notícies 12. Edició vespre
22.30 Finet pel mig
23.15 Gaudeix la festa
23.30 Ciutadella
00.00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Segones portes que hom col·loca davat l’existent. 2. Territori d’un emir. Preu alt. Centre de la cua. 3. Crema de llet. Doni’s un descans faci festa avui. 4. Dos angles rectes junts. Relacionat amb el camp. Dimoni girat i sense narius. 5. Lletra. Banús. Crit. 6. Festa de desembre. Nota. 7. Gat sense cap. Líder sense cames i capgirat. Enclusa girada. Cap de rei. 8. Acumular diners per la dreta. Cabal. 9. Relatiu a l’os més ample. Acompanya el tro. 10. Nota girada. Instrument al qual falta una corda. Libel sense límits. 11. Policia nazi. Semblant a un sainet. 12. Principi d’acord. Normalment acaba el juny. Això que llegeix ara mateix. VERTICALS: 1. Va néixer el 1918. Mitja casa. 2. Romà sense cap. Pot ser d’escuma o de molles. 3. Sal de l’àcid nítric. Miri’l sense una nota. Zero tren- cat. 4. Forat al vestit. Genialitat. Suc sense vores. 5. Comença la ràbia. Sofrir una torsió. 6. Difícils de caràcter. 7. Una altra d’igual seria un partit corrup- te. La sap molt llarga. Cap de dimoni. Sodi capgirat. 8. Ànecs. Pertanyent al nas. Final del fred. 9. Raïm sense grans. Tàntal. Simbolitzat com Li. 10. Tritu- rada. Una toga romana. 11. Enmig del mes. Gra ple de vi. Poc enèrgic i desor- denat. 12. Nascut a Ginebra. Residu capgirat del porc. Dues de cinema.
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120
Ciutat, Rosa M.Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta)
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen Antoni-Sentis
Rosa-Villanueva JavierNavas Isabel Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Suñer Mas, Mª Alba Passeig Misericòrdia, 18 Telèfon 977 755 976
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380343
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià , 9 Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Teresa Esqué Englund Avda. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819
Solucions El temps
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total!! Tel: 692.780.087
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en conjunt, tret de la meitat est del país on estarà molt ennuvolat durant tot el dia. A banda, al Pirineu el cel estarà molt ennuvolat durant el matí i mig ennuvolat a la tarda, especialment l’extrem nord i la meitat oriental.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugera i moderadament més baixa arreu. La màxima serà similar al terç sud, però baixarà a la resta, especialment a la meitat sud i al Pirineu i Prepirineu, on el descens serà moderat.
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE DULCEMENTE CONMIGO. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
Arts visuals Les obres guanyadores i finalistes de la Biennal d’Art 2025 de la Diputació de Tarragona es poden visitar des d’aquesta mateixa setmana i fins al mes de novembre
L’artista barceloní Marc Vives s’ha endut el premi de la Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona (BADt) 2025). La seva obra, titulada SSSSS, (sigles de Sand, Sea, Sun, Sex, Sangria) és un vídeo enregistrat per ell mateix mentre neda, parla i canta en una performance aquàtica pel litoral de la Costa Brava, oferint una mirada subjectiva, fragmentària i experiencial de la costa des del mar.
El premi es va anunciar el passat dissabte, 5 de juliol, en un acte que també va servir per inaugurar l’exposició col·lectiva que recull les tretze obres finalistes d’aquesta edició. La BADt 2025 ha rebut 232 obres (69 creacions més que en l’anterior edició) d’estils diversos emmarcats en el concepte de les arts visuals. D’entre totes les participants, el jurat va escollir tretze finalistes que són les que s’exposen al MAMT en una mostra col·lectiva que es podrà visitar fins al 30 de novembre.
Enguany s’ha atorgat un guardó de 6.000 euros per a l’obra guanyadora i dos accèssits de 3.000 euros. En aquesta ocasió, els accèssits han estat per Sentarse en el cuadro, de l’artista Eduardo Hodgson i Atles d’escultura ceràmica per Comissariat Pictòric, de Lola Lasurt. En el cas de Hodgson, l’artista canari ha treballat a partir de dos elements: les samarretes tèrmiques, inicialment usades per l’exèrcit americà i, amb el temps, manllevades per la societat civil per acabar convertint-se en símbol de la mas-
culinitat; i la cadira de Breuer, que juga amb la idea de seure sobre l’aire.
La barcelonina Lola Lasurt, per la seva banda, ha presentat un conjunt de pintures que mostren una selecció de peces de ceràmica de diversos artistes, generant un treball on conviu la dualitat entre continent i contingut.
La resta de l’exposició la conformen deu obres més, que s’han dotat amb un premi de 600 euros, i que contribueixen, des de vessants diversos, a mostrar la creativitat artística i les noves tendències en el camp de l’art contemporani.
‘Sentarse en el cuadro’ d’Eduardo Hodgson, guanyador d’un accèssit. Diari Més
ca de referència a la demarcació de Tarragona i arreu del país i de l’Estat, que va néixer ara fa 81 anys impulsada a través del Museu d’Art Modern (MAMT) de la Diputació. Cristina Serret Alonso
La Biennal d’Art és un certamen de creació artísti-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
La convocatòria d’enguany ha rebut 232 obres, 69 més que l’edició passada Interès creixent
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Fiar-ho tot al turisme, per a qualsevol territori, és un error en el qual aquí hem abundat i encara sembla ser la gran aposta. Deixant a banda que, si tens una riquesa -en aquest cas, el sol- com a mínim l’has de saber rendibilitzar el màxim possible sense oblidar protegir (rabiosament) el teu teixit industrial i restants sectors socioeconòmics. Contràriament, el nostre ha estat un model low cost que equival a dir poc valor afegit i salaris baixos entre altres paranys i, a més, l’hem prioritzat a costa d’altres àmbits. Abreujat per en Pere Beneyto s’entén millor: «És com si els països de l’OPEP donaren gratis el petroli». Per adobarho, resulta que el canvi climàtic suposa un desafiament enorme per a les àrees turístiques del sud d’Europa que seran més vulnerables a aquest nou escenari. Un estudi de Caixabank ja posava en evidència que, entre les temporades altes del 2019 i del 2023, les zones més càlides de l’Estat van tenir un creixement més lent de la despesa dels visitants. També analitzava, específicament, com varia el patró de despesa turística durant les onades de calor i com aquestes redueixen la repetició d’estada palesant-ne els estralls en el benestar físic i mental de la gent. L’estudi acabava advertint de la necessitat que el sector pari esment en el risc climàtic i es prepari per a un futur amb temperatures més extremes on la demanda s’anirà desplaçant cap a llocs amb termòmetres més moderats com, per exemple, la costa atlàntica. Del repte que significarà per a la vida dels residents i la castigada resta dels nostres modus vivendi (afectació en salut, hàbits, horaris, condicions de treball, entorn natural, agricultura, urbanisme…), en parlaré un altre dia que avui fa massa calda.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
de Tarragona