Dilluns 4 de maig de 2026

Política municipal 13

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Pere Granados rep el suport del seu partit per tornar a ser alcaldable de Salou amb el PSC

Futbol 14 a 16

El Reus, en ascens

El Catllar és el municipi del Camp de Tarragona amb més urbanitzacions pendents de regularitzar

Opinió 21 Josep Poblet Tous. El CRAI de la URV: al servei del coneixement i la societat: «El CRAI es compromet amb el benestar de la comunitat universitària»

Els de Marc Carrasco guanyen el Terrassa i jugaran el play-off per pujar a Primera Federació

Urbanisme 2 a 4 L’Ajuntament proposa rebaixar els nivells de protecció de la Tabacalera perquè s’accelerin les obres Tarragona

La mesura afectaria la part de la façana que implica el trasllat de l’ICAC i el projecte d’EUSES l 6

Augmenta la demanda com a primera opció del grau en Medicina a la facultat de Reus URV l 8

La 31a Fira del Vi de Falset no para de créixer i arriba fins als 30.000 visitants

Camp de Tarragona l 12 i 13

Imatge de la celebració de la fira d’aquest any. Diari Més

Gerard Martí

La Generalitat preveu regularitzar 118 urbanitzacions a la demarcació que presenten «deficiències»

Propostes l El Govern ha detectat, en total, més de 730 casos amb desperfectes arreu de Catalunya Alt Camp

Adam Díaz Garriga

La Generalitat continua amb el procés per regularitzar 118 urbanitzacions que actualment presenten «deficiències» i mancances en els seus serveis després de dècades sense intervencions. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Institut Català de Finances (ICF) van anunciar, el passat mes de març, la subscripció d’un conveni per «establir mecanismes» de finançament per ajudar els consistoris tarragonins. En total, a Catalunya s’han detectat més de 730 casos de zones amb problemes en la xarxa d’enllumenat, d’aigua o en el clavagueram. Els problemes més comuns observats en aques-

La solució dels desperfectes depèn, principalment, dels veïns i consistoris

tes urbanitzacions marcades per l’abandonament, especialment en casos entre les dècades dels anys 60 i 80, i de la crisi immobiliària del 2008. El Govern ha mostrat enguany les primeres intencions per regularitzar aquests espais, tot i que la feina s’acumula per tota la demarcació. L’exemple són casos oposats com el Vendrell i l’Aleixar. En el cas de la capital del Baix Penedès, la Generalitat va informar al consistori que, pròximament, es podria reclamar

Municipis com l’Aleixar encara no han rebut cap informació oficial

una subvenció per solucionar les deficiències necessàries. «Hi ha urbanitzacions que es queden encallades, i el Govern ens dona suport per contractar serveis jurídics, arquitectes o per inversió en obra civil», explicava l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. La localitat compta amb tres casos de regularització, dos dels quals estan pendents, únicament, de la tramitació i els treballs. «Aquesta situació es pot aguantar a curt plaç, sinó, ho arrosseguem», indicava Martínez. Per altra banda, la localitat de l’Aleixar encara no ha rebut cap comunicació per part de la Generalitat. «Desconeixem les informacions, però respecte a regularitzar, estaríem molt contents. Necessitem que un ens supramunicipal ens ajudi», ressaltava l’alcalde de l’Aleixar, Josep Biosca. En el seu cas, el batlle afirmava que la situació té «difícil solució» a causa de la deixadesa dels terrenys, però es mostrava positiu, en canvi, respecte a l’urbanització de Campdevaques: «Ens agradaria apostar per aquí, hem parlat amb el departament d’Urbanisme de la Diputació i creiem que seria viable amb una carretera fins a Vilaplana», subratllava Biosca.

Intervenció

Regularitzada

No regularitzada

Sense informació

La regularització d’aquestes zones urbanes depén, principalment, de la inversió dels veïns amb recursos pròpis per adequar totes les mancances detectades. L’encariment de les actuacions o la gravetat de les afectacions pel pas del temps, en molts casos, ha provocat que sigui necessària la intervenció de la Generalitat i dels ajuntaments. En altres situacions, com el municipi del Catllar, els consistoris s’han vist obligats a actuar pel seu compte davant de l’increment de la demanda de llicències de construcció, que no s’han atorgat a causa del «mal estat» d’algunes urbanitzacions. Situacions que, enguany, preveuen començar a «posar-se en ordre».

El Catllar és el municipi amb més urbanitzacions, amb un total de 18 entre les 30 que consten a Tarragona. Cedida

Tarragonès

Regularitzada

No regularitzada

Sense informació

Baix Camp

El Baix Camp, amb 38, és la comarca amb més zones per regularitzar

Urbanisme l La Conca de Barberà figura com la zona del Camp de Tarragona que menys urbanitzacions ha d'adequar, amb només una a Pontils

Adam Díaz Garriga

La demarcació de Tarragona acumula, actualment, 118 casos pendents de regularització. La comarca que compta amb més expedients, d’acord

amb les observacions de la Generalitat, és el Baix Camp amb 38 casos. Entre els municipis, destaca Mont-roig del Camp com el que més tràmits té sobre la taula, amb una

Comarca Municipi

Aiguamúrcia

Urbanització

Mas d’en Pares

desena. La localitat que més urbanitzacions ha d’adequar i impulsar al Camp de Tarragona, però, és el Catllar, que se situa per sobre la mitjana, amb 18 zones registrades amb

Comarca Municipi

Alforja

instal·lacions en «mal estat» o amb «desperfectes».

La Conca de Barberà, al contrari, és la comarca que té menys urbanitzacions controlades. Només es preveu

Urbanització

L’Alzina

Barqueres

Garrigots

Mas de l’Aleu

Portugal

Sant Antoni

La Torreta

Almoster Picarany

Botarell

Castellvell del Camp

l’Albiol

l’Aleixar

Els Domenges

Els Pugets

Santa Anna - Plana de Puig

Masies Catalanes

Camí de la Roca - Molí de la Roca

El Mas de la Tia Anna

Les Parceŀles del Milionari

regularitzar la delimitació de Pontils, que espera millorar els seus equipaments per ser accessible i habitable.

Tarragonès i Alt Camp segueixen al Baix Camp amb

Comarca Municipi

una trentena d’urbanitzacions dins el Pla d’Urbanització impulsat pel Govern, i el Baix Penedès planteja la millora i regulació de 19 zones en el total registrat.

el Catllar

Tarragonès

Alt Camp

La Cabana

Cami dels Muntanyans

Alcover La Burquera (Mas Llorenç)

Masies Catalanes

Residencial Remei Serradalt

Cabra del Camp Can Rui

el Pla de Santa Maria

Mas del Plata

La Baiona

Mas del Pastor

la Torre de Santa Maria

El Vedat

els Garidells Malacuca

Montferri L’Alzineta

Puigpelat La Bomba

Querol

Les Boveres

Can Llenas

El Mas Vermell

El Mas Gassons

Els Ranxos de Bonany

Rodonyà Pineda de Santa Cristina

Baix Camp

les Borges del Camp

Maspujols

Mont-roig del Camp

El Puig

Aires del Camp

Les Fontanelles

(sense nom)

Les Valls

Els Perrots

Rocabruna

Les Valls

El Casalot

Club Montroig

Els Horts de Miami

Masos d’en Blader

Maynou

El Paraiso

Pins de Miramar

Rustical Montroig

Sant Miquel de Montroig

Via Marina

Calders - Escaldes

Vallmoll Bogatell

Mas de Fontana

Les Planes

Mas Clariana

Palau Reig

La Partida Freixe

Valls

Plana d’en Berga

Sol Vent

Pratdip

Riudecanyes

Vilanova d’Escornalbou

Conca de Barberà Pontils

Planas del Rei

Santa Marina

Mar de Riudecanyes

Montclar

Rifà

Seguer

L’Ajuntament de Tarragona estudia les regularitzacions

parcials de cinc urbanitzacions

Urbanisme l Els nuclis residencials presenten dèficits en serveis com el cablejat elèctric i l’enllumenat

L’Ajuntament estudia la regularització parcial anunciada pel Govern, que afectaria cinc urbanitzacions de Tarragona. Aqiestes figuren en l’índex d’urbanitzacions pendents de regularització elaborat per la Generalitat de Catalunya fa anys. Es tracta de les construccions de Balcó de Tarra-

gona, La Budellera, Les Coves del Llorito, Els Hostalets i El Rodolat del Moro, cinc àmbits residencials de baixa densitat situats a la perifèria urbana de la ciutat que fa anys que comparteixen problemàtiques comunes en matèria de serveis, planejament i gestió urbanística.

El document, elaborat en el marc del Pla Territorial Par-

cial del Camp de Tarragona (PTPCC) aprovat definitivament l’any 2010, ja posava en relleu la situació d’aquests assentaments. Ara, amb les intencions del Govern de la Generalitat de regularitzar de forma parcial aquest tipus d’urbanitzacions, s’obren noves possibilitats. Cal tenir en compte que aquesta intenció també arriba quan s’està tre-

ballant en la confecció d’un nou POUM a la ciutat.

Si es mira al detall, la urbanització El Rodolat del Moro és la de major dimensió entre les cinc de Tarragona. Ocupa una superfície de 22,16 hectàrees i disposa de 158 parcel·les, amb una densitat bruta de 7,129 parcel·les per hectàrea i una mida mitjana de parcel·la de 1.402,64 metres quadrats.

La població màxima estimada que podria albergar és de 426 persones. Quant al planejament, el règim del sòl és de sòl urbà consolidat, i disposa tant de projecte d’urbanització com de projecte de reparcel·lació aprovats, a més de les cessions fetes a l’administració. La recepció de les obres per part de l’Ajuntament és, tanmateix, només

La Budellera és l’única classificada com a sòl urbà no consolidat

parcial. La urbanització Balcó de Tarragona és la de menor extensió de les cinc, amb tan sols 6,10 hectàrees i 47 parcel·les. La densitat bruta és de 7,702 parcel·les per hectàrea, amb una mida mitjana de 1.298,36 metres quadrats per parcel·la, i la població màxima estimada no supera les 127 persones. En matèria de planejament, el règim del sòl és de sòl urbà consolidat, i disposa d’un pla de millora urbana com a planejament derivat, a més de projectes d’urbanització i de reparcel·lació aprovats.

Les Coves del Llorito, sense projecte d’urbanització Pel que fa a les Coves del Llorito presenta una superfície de 13,24 hectàrees amb 132 parcel·les, una densitat bruta de 9,970 parcel·les per hectàrea i una mida mitjana de parcel·la d’aproximadament 1.003 metres quadrats. La població màxima estimada és de 356 persones. Aquesta urbanització es diferencia de les altres pel fet que no disposa ni de projecte d’urbanització ni de projecte de reparcel·lació aprovats, ni tampoc s’han efectuat les cessions corresponents.

Per últim, la urbanització La Budellera ocupa 13,69 hectàrees i compta amb 65 parcel·les, amb una densitat bruta de 4,749 parcel·les per hectàrea, la més baixa de les cinc urbanitzacions tarragonines. Aquí, la mida mitjana de parcel·la de 2.105,91 metres quadrats, la més elevada del conjunt. La població màxima estimada és de 175 persones.

Oriol Castro Sanz

Cinc urbanitzacions del municipi de Tarragona figuren en l’índex d’urbanitzacions pendents de regularització elaborat per la Generalitat. Marc Colilla

El govern proposa rebaixar la protecció de part de la Tabacalera per facilitar la seva transformació

Patrimoni l Tot i això, es continuaran requerint estudis i treballs arqueològics previs a qualsevol actuació

L’Ajuntament de Tarragona està impulsant un ambiciós pla per transformar i revitalitzar la Tabacalera amb la voluntat de convertir-la en un gran pol cultural, educatiu i tecnològic. En aquest context, el govern de Rubén Viñuales ha posat sobre la taula una proposta per revisar i rebaixar la protecció patrimonial de bona part del recinte amb l’objectiu de facilitar la implantació dels equipaments anunciats fins ara.

Tal com explica el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, aquesta modificació «permetrà que es mantingui en tot el conjunt la protecció de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), però adaptant-se a cadascuna de les parts de l’edifici: protegint aquells espais amb major interès i permetent més intervenció en aquelles parts més modernes».

La proposta de l’executiu socialista parteix de la constatació que l’actual sistema de protecció és sovint massa rígid i difícil d’aplicar amb claredat. En un document signat per la Cap de secció d’arquitectura, Raquel Casals, el Cap tècnic de Patrimoni Històric, Joan Menchón i la historiadora i arqueòloga Mariona Valldepérez s’admet que la normativa i les fitxes vigents

Es conservaria la protecció com a BCIL, però s’adaptarà a cada espai

Només la façana principal mantindria el nivell més alt de preservació

han generat «situacions de complicada interpretació» i, fins i tot, «contradiccions o indefinicions» sobre què es pot fer i què no dins del recinte. Davant d’això, el que es planteja és una «racionalització de les proteccions», adaptant-les a les característiques de cada espai. Actualment, tot el recinte té una protecció global B1 —la més estricta—. El nou plantejament aposta per conservar el nivell màxim de preservació en els elements

més emblemàtics, però flexibilitzar altres parts de la Tabacalera per facilitar obres, adaptacions i nous usos sense haver de passar per processos excessivament estrictes.

Preservar la façana

La façana principal, on hi ha la reixa d’entrada des del passeig de la Independència, mantindrà aquesta catalogació, que obliga a conservar íntegrament les característiques originals de l’estructu-

B1 (protecció global)

S’han de mantenir les característiques originals morfològiques, tipològiques, estructurals, constructives, cromàtiques, etc.

B2 (valor d’estructura tipològica)

S’han de mantenir les característiques tipològiques originals, tals com façanes, vestíbuls, caixes d’escala, estructura i altres.

B3 (valor de façana)

S’han de preservar les façanes, juntament amb els elements estructurals que les consoliden.

B5 (protecció ambiental)

S’han de preservar els elements que confereixen una morfologia característica a un àmbit urbà determinat

ra. L’objectiu és preservar la imatge més icònica del recinte, que «identifica visualment el complex». En canvi, les antigues casetes del director i el subdirector —on s’ha plantejat fer un restaurant i una escola d’hostaleria— passarien a tenir protecció B2. Aquest nivell obliga a mantenir elements essencials com façanes, vestíbuls, caixes

d’escala, la volumetria o l’estructura general; però permet rehabilitar els espais sempre que es respecti la seva configuració. L’edifici principal de la Tabacalera també tindria la categoria B2. S’aplicaria tant a l’espai central, on està projectada la futura Biblioteca estatal, com a l’ala esquerra, on l’Ajuntament aposta per ubicar-hi un centre tecnolò-

gic, i a l’ala dreta, que acollirà la nova Escola i Conservatori de Música de la Diputació. Pel que fa als sis magatzems que donen a l’avinguda Vidal i Barraquer, la protecció patrimonial passaria a ser B3. Aquest nivell se centra principalment en la preservació de les façanes i dels elements estructurals que la sostenen, amb molta més flexibilitat en les intervencions a l’interior. Aquesta modificació facilitaria la implantació del nou centre universitari que Euses construirà al mòdul 5 i agilitzarà la tramitació d’un projecte que encara està en procés de redacció. En el magatzem 6, també està projectada la nova seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Finalment, els jardins, els espais oberts i els laterals de la tanca perimetral s’inclourien en una categoria més flexible, corresponent a la protecció ambiental (B5). La proposta es debatrà dimecres a la Comissió Informativa de Territori i Patrimoni, on els grups municipals decidiran si s’eleva al ple per a la seva aprovació. «Aquesta modificació permetrà la conversió de la Tabacalera en un pol educatiu i cultural», apunta García Latorre. Cal recordar que, fins ara, s’han anunciat inversions que ascendeixen fins als 45 milions d’euros. Tot i que es modifiqui la protecció d’una part del recinte, el conseller remarca que es mantindran requeriments per a totes les intervencions: «En tot el conjunt s’obligarà a presentar un estudi històric-arqueològic i arquitectònic justificatiu abans de dur a terme qualsevol actuació». A més, caldrà fer una intervenció arqueològica prèvia. D’altra banda, «els projectes hauran d’incloure propostes d’acabat de façanes i tancaments justificats i harmonitzats amb els valors del conjunt», així com criteris unificats per a paviments, jardineria i mobiliari exterior.

John Bugarin

Graus de protecció

Proposta de protecció de l’antiga Tabacalera

B1

B2 B3

Junts reclama al Govern que compri Ca l’Ardiaca i Cultura diu que no està en venda

Patrimoni l El palauet està molt deteriorat i en els últims dies hi han viscut ocupes

ACN

El grup parlamentari de Junts va instar el Govern a exercir el dret de tanteig i retracte i compri l’edifici de Ca l’Ardiaca, situada a la Part Alta de Tarragona, per tal de poder-hi invertir i «evitar la degradació per la manca continuada de cura». L’immoble, un palau medieval del segle XII, està catalogat des de fa un any com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però en porta molts tancat i en un estat de degradació important. Des del Departament de Cultura van apuntar que no tenen coneixement que la propietària, l’empresa Desarrollos Arbe, l’hagi posat a la venda «ni que tingui la voluntat de fer-ho a curt termini».

D’altra banda, van destacar «la importància de garantir la conservació dels excepcionals valors patrimonials i històrics de Ca l’Ardiaca» i van

assegurar que continuaran «requerint a la propietat el compliment» de la llei que els obliga a preservar i mantenir la integritat de l’edifici. L’edifici es troba en un estat estructural delicat, fins al punt que l’Ajuntament de Tarragona va intervenir-hi d’emergència el febrer del 2024. Hi va destinar 600.000 euros de forma subsidiària, uns diners que va acabar embargant a Desarrollos Arbe perquè la companyia no pagava.

Un hotel de luxe

La propietat porta des de l’any 2000 amb la intenció de construir-hi un hotel de luxe, però no se n’ha sortit. A banda de tot plegat, en els darrers dies s’ha detectat que algunes persones han entrat a Ca l’Ardiaca i hi han dormit, cuinat i fet foc. Aquest dimecres la Guàrdia Urbana hi va accedir i va precintar l’accés.

La Fira d’Abril omple Bonavista de música i tradició

Societat l Un any més el barri tarragoní va ser l’epicentre de la cultura andalusa

Oriol Castro Sanz

El barri de Bonavista s’ha engalanat, un any més, per a celebrar una nova edició de la Fira d’Abril, una festa que evoca la cultura i la tradició andalusa. Milers de persones han aprofitat els dies de pont per a acostar-se fins al recinte de 13.000 metres quadrats ubicat a l’aparcament inferior del Mercadet de Bonavista per gaudir de les diferents actuacions musicals i activitats organitzades per part de les entitats, així com de l’oferta gastronòmica i la zona

d’atraccions, que enguany no ha comptat amb la gran nòria.

14 casetes

Fins a 14 casetes de set entitats socials de la ciutat sense ànim de lucre, vinculades a la difusió de la cultura, la tradició i la gastronomia andalusa, van oferir el millor lloc per a gaudir de la Fira i dels diferents espectacles a l’escenari principal. Les set entitats participants van ser la Casa de Andalucía de Tarragona y província, Asociación cultural y folklòrica andaluza de

Tarragona, AAVV progresista de Torreforta, AAVV Campclar zona esportiva, Resistència Bandera Negra, Asociación de vecinos de Bonavista i Club Cultural Bonavista. Tot i el dia rúfol , ahir en l’última tarda de la Fira molts tarragonins van gaudir de l’ambient i dels balls de la companyia Alma Flamenca, amb noies de totes les edats. Precisament, enguany una de les novetats ha sigut una actuació dirigida a públic familiar, ahir al matí, que va anar a càrrec de Landry amb la seva banda. Un dels canvis també ha sigut

Es va organitzar una jornada familiar i es va treure la nòria de les atraccions

el trasllat a dissabte a la tarda de la tradicional doma de cavalls, que es va fer a l’aparcament no asfaltat del costat de la llar de jubilats de Bonavista. Amb tot, el gran ambient que s’ha viscut aquests dies i la quanitat de gent que s’hi ha apropat fan que la Fira cada cop estigui més consolidada al calendari tarragoní.

Tot i el dia rúfol, ahir en l’última tarda de la Fira molts tarragonins van gaudir dels balls de la companyia Alma Flamenca. Gerard Martí

Imatge de Ca l’Ardiaca, situada al Pla de la Seu. ACN

El grau en Medicina de la URV registra 6,18 sol·licituds per plaça en 1a opció

Estudis l Per al curs 2025-2026, van arribar 803 peticions que tenien com a prioritat cursar els estudis sanitaris a Reus

Sergi Peralta Moreno

La demanda per estudiar Medicina a la Universitat Rovira i Virgili (URV) continua a l’alça. A la preinscripció de juny del 2025, es van registrar 803 sol·licituds en primera opció per cursar el grau a Reus, mentre que l’oferta de places es limitava a 130. En conseqüència, la ràtio entre la demanda i l’oferta es va situar en 6,18 peticions per cada cadira, una xifra superior al 5,73 del curs 2024-25. Aquestes dades només tenen en compte les persones que tenien com a prioritat desenvolupar la seva trajectòria acadèmica a la capital del Baix Camp. En el còmput total, 4.039 estudiants van considerar la URV com una possibilitat.

De les sol·licituds en primera preferència, un 74% provenien de dones (592 de 803) i la majoria corresponien amb graduats en Batxillerat. També va haver-hi 20 peticions de majors de 25 anys, de catorze dones i sis homes.

Les places de Medicina arribaran a 137 per incrementar la formació de facultatius. En paral·lel, la universitat treballa per a un eventual trasllat al Campus Bellissens, on actualment ja hi ha la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. Aquest any, la

d’arxiu d’una

Ràtio entre demanda en 1a opció i oferta dels graus de la URV a Reus per al curs 2025-26

GRAU EN FISIOTERÀPIA (2010)

GRAU EN NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA (2010)

EN MEDICINA (2025)

EN ESTUDIS D’ARQUITECTURA (2024)

EN FINANCES I COMPTABILITAT (2024)

GRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES (2024)

EN ECONOMIA (2024)

TITULACIÓ DE GRAU EN ADE I FINANCES I COMPTABILITAT (2024)

DOBLE TITULACIÓ DE GRAU ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES I DRET (2024)

La quarta Gala Drag celebrarà la seva gran final a la Palma aquest juliol

Art l Les dues semifinals prèvies tindran lloc a Mont-roig i Coma-ruga

Sergi Peralta Moreno

La Gala Drag d’H2O, el collectiu LGTBI+ del Camp de Tarragona, ja escalfa motors per a la seva quarta edició. Repetint l’estructura proposada l’any passat, dues semifinals determinaran les sis artistes que competiran per a la co-

rona en la darrera prova. El compte enrere per conèixer la nova monarca encetarà aquest divendres, 8 de maig, amb l’Església Vella de Montroig del Camp com a escenari. El següent assalt arribarà el 22 de maig a l’espai Tabaris, de Coma-ruga. Tres participants de cada sessió se cita-

ran en la gran final de Reus, que tindrà lloc el 3 de juliol a l’Espai Jove La Palma, a partir de les 20 hores. «Creiem en el potencial del territori, en fer xarxa i en construir germanor; apostem per donar espai i oportunitats a noves artistes drag, perquè el talent local mereix escenaris on créixer,

brillar i transformar-ho tot», expressa l’organització. Frida la Ter, Maya Fox i Luzbel de Lilith han estat coronades reines de Reus en les tres edicions precedents. En el podi, quedaren noms com Les Qüins i Miss Honey. El drag és una forma d’expressió artística en què el maquillatge, els vestits d’escàndol, els talons, la música i la purpurina fan acte de presència, però, per sobre de tot, ofereix llibertat als seus intèrprets per mostrar-se sense limitacions o per transmetre missatges a través de les seves actuacions.

dem 1-opció/ oferta per titulació

3,21

1,44

Més del 70% de la demanda en 1a opció per a l’actual curs provenia de dones

Generalitat ha inclòs el moviment en el desplegament del Pla Integral dels Estudis de Medicina, que planteja augmentar un 50% les places per cursar els estudis a Catalunya fins al 2031, i el considera un «projecte estratègic per al sistema de coneixement i de salut». En aquesta línia, està prevista la creació de 52 places que s’oferiran al Campus Terres de l’Ebre de la URV el curs 2030-31.

Altres graus a Reus

A la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, els graus en Fisioteràpia i en Nutrició Humana i Dietètica també presenten una demanda en primera opció superior a l’oferta de places d’accés al curs inicial. De fet, Fisioteràpia és el segon estudi de Reus amb una diferència més gran entre les dues xifres, ja que registra una ràtio de 3,21. Els graus en Estudis d’Arquitectura i en Administració i Direcció d’Empreses, ambdós al Campus Bellissens, també reben més del doble de peticions que les places disponibles.

Fotografia

classe a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV a Reus. Gerard Martí

Maya Fox va ser coronada com a reina en la segona edició. Gerard Martí

El Coopskills avança en l’impuls de la formació dins les empreses

Innovació l El projecte va presentar el programa ‘From Learning Cities to Learning Companies’ el passat 29 d’abril

Miquel Llaberia Redessa continuen treballant en el marc del projecte Coopskills, emmarcat dins del programa Erasmus+, amb la presentació del projecte «From Learning Cities to Learning Companies», que va tenir lloc el passat 29 d’abril en format en línia. Un acte que era obert al públic en general i que va comptar amb la presència de diverses personalitats internacionals que van parlar sobre la rellevància d’incorporar la formació dins del funcionament de les empreses i, en aquest cas, a través d’un programa inspirat

en l’enfocament de les Learning Cities de la UNESCO. Per aquest motiu, des de Redessa consideren important la requalificació de la força laboral per fer front a reptes com la digitalització dels processos productius i l’adopció de models d’economia circular. «Les petites i mitjanes empreses són la columna vertebral del teixit productiu. Tanmateix, a mesura que s’acceleren les transformacions verda i digital, moltes d’aquestes empreses afronten obstacles importants», afirmen des de l’empresa municipal. Pel que fa als obsta-

cles, consideren que les pimes són sovint les que tenen més dificultats per a accedir a formació de qualitat i rellevant i, per tant, el projecte pretén reduir aquesta bretxa. Aquí és on destaquen el concepte de «Learning Company» (empresa que gestiona l’aprenentatge), inspirat en el Learning Cities de la UNESCO, esdevenint la companyia un espai que «integra l’aprenentatge inclusiu i al llarg de la vida directament en el dia a dia laboral». «En comptes d’entendre la formació com una tasca externa, aquestes empreses fomenten una cultura interna

Redessa forma part del consorci junt amb una dotzena de socis internacionals

d’aprenentatge continu, això significa crear entorns on els treballadors puguin actua-

litzar de manera regular les seves competències verdes i digitals», afirmen.

Per tal de fer realitat aquesta visió, s’està treballant en els «Reskilling Labs», espais dinàmics de cocreació on les empreses locals poden analitzar les seves necessitats de competències conjuntament

COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE TARRAGONA

amb experts i dissenyar solucions a mida, àgils i adaptades. El projecte Coopskills compta amb un consorci amb una dotzena de socis procedents d’Espanya, Grècia, Xipre, Polònia i Lituània, que aporten experiència en educació, formació, governança local i suport empresarial.

Per què canviaran els envasos d’antibiòtics?

T’ho expliquem

La recent decisió de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) d’adequar els formats dels antibiòtics a les pautes clíniques habituals és una bona notícia tant per als pacients com per al conjunt del sistema sanitari. Com a farmacèutics comunitaris, sovint veiem com, després d’un tractament, queden comprimits sobrants a casa. Aquest fet, aparentment menor, pot afavorir pràctiques poc segures com l’automedicació o l’ús incorrecte dels antibiòtics. Ara bé, és important remarcar que aquest canvi no serà immediat, sinó que s’implantarà de manera progressiva. Els nous formats aniran arribant de forma gradual a mesura que es retirin els envasos que ja no s’ajusten a la pràctica clínica actual. Per tant, els pacients poden estar tranquils: es tracta d’una transició ordenada i planifcada.

El canvi té un objectiu clar: fomentar un ús més responsable dels antibiòtics

Aquesta mesura s’emmarca dins del Pla

Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), una estratègia clau per fer front a una de les principals amenaces de salut pública a Europa. La resistència antimicrobiana provoca milers de morts cada any i complica tractaments mèdics essencials. Preservar l’efcàcia dels antibiòtics és, per tant, una prioritat. El canvi impulsat per la AEMPS consisteix a ajustar el nombre de dosis dels envasos a la durada real dels tractaments més habituals, segons l’evidència científca i la Guia Terapèutica del Sistema Nacional de Salut. Això implica retirar progressivament alguns formats massa

grans i introduir-ne de nous més adequats. D’aquesta manera, s’evita que quedin restes de medicació a casa que puguin utilitzar-se de manera incorrecta. És clau transmetre un missatge de tranquil·litat: aquesta adequació no afecta ni la qualitat ni l’efcàcia dels tractaments. Al contrari, facilita que el pacient completi correctament la pauta prescrita i redueix errors. A més, també contribueix a disminuir l’impacte ambiental dels medicaments. Des de la farmàcia comunitària, continuarem acompanyant els pacients en l’ús correcte dels antibiòtics. Cal recordar que només s’han d’utilitzar quan els prescriu un professional sanitari

i sempre seguint la dosi i la durada indicades, encara que els símptomes millorin abans. En defnitiva, ens trobem davant d’un canvi progressiu, ben planifcat i amb un objectiu clar: fomentar un ús més responsable dels antibiòtics. Una acció preventiva que ens benefcia a tots i que ajuda a garantir que aquests medicaments continuïn sent efcaços quan realment els necessitem.

El canvi no afecta ni la qualitat ni l’efcàcia dels tractaments, facilita que el pacient completi correctament la pauta prescrita, redueix errors, i contribueix a disminuir l’impacte ambiental dels medicaments

Fotografia d’arxiu de l’exterior de l’edifici Redessa Tecno. Gerard Martí

Toni Veciana, president del COFT

La Cursa de les Dones torna a omplir els carrers tot i l’amenaça de pluja

Esport l Milers de dones van acudir ahir a una gran cita del calendari de curses de Reus; la Cursa de la Dona. Tot i la pluja de primera hora del matí, aquesta va respectar l'inici de la carrera des de la plaça de la Llibertat. Com era habitual, ràpidament es van destacar les més esportistes, mentre una marea rosa avan-

çava repartida en diversos grups formats per amigues i familiars. Una jornada festiva que comptava, en el cas del recorregut complet, amb un traçat de 5 quilòmetres. Aquest va seguir per l'avinguda de Sant Jordi, la plaça de Pompeu Fabra, l'avinguda de l'Onze de Setembre, els carrers de Bertran de Castellet, d'An-

El festival benèfic Pets Rock Fest arribarà a Reus el 24 de maig

Solidaritat l La ciutat de Reus acollirà el Pets Rock Fest el 24 de maig, un festival de música benèfic que destinarà la seva recaptació a la protectora d'animals SOSCanicat. Aquest tindrà lloc entre les 11 i les 17 hores a Lo Submarino de Reus amb el doble objectiu de recaptar fons per ajudar protectores i refugis d'animals i, alhora,

El Pare Manyanet homenatja Gaudí amb una jornada de portes obertes

Educació l El Col·legi Pare Manyanet va homenatjar a la figura d'Antoni Gaudí el passat 27 d'abril amb una jornada de portes obertes amb el lema «GAUDÍ'M, Antoni Gaudí a través dels ulls dels infants». Això va permetre l'estudi de la seva biografia i el seu vincle amb la ciutat de Reus. Redacció/Cedida

donar visibilitat a les bandes locals. La totalitat de l'import de les entrades es dedicarà a cobrir despeses veterinàries, cures diàries i manteniment del refugi que opera l'entitat. Pel que fa a la proposta musical de la jornada, el festival gaudirà d'actuacions de bandes locals de pop-rock i rock, en una jornada oberta a tots els públics. Actualment, les

entrades ja estan a la venda a través de la pàgina web del festival o per Codetickets al preu de 5 euros, mentre que a taquilla el preu serà de 8 euros. A més, també es pot collaborar amb un donatiu de Fila 0. Per a més informació relacionada amb aquest esdeveniment es pot consultar la pàgina web petsrockfets. com Redacció

toni Gaudí i Ample i fins a la plaça del Condesito, actualment en obres. D'allí van seguir per l'avinguda Prat de la Riba, els carrers de Josep Sardà i Cailà i Sant Joan, el Tomb de Ravals sencer, van visitar la plaça del Mercadal i van ascendir per Monterols i Llovera per a travessar la meta a la Llibertat. Redacció/Cedides

Fotografia d’arxiu d’un gos en un pipicà de Reus. Tjerk van der Meulen

L’Escola Rubió i Ors descobreix la figura de Gaudí a través del Dia Mundial de l’Art

Cultura l L'Escola Rubió i Ors de Reus continua amb el seu projecte vinculat al Dia Mundial de l'Art, en què pretén vincular a l'alumnat del centre amb la ciutat a través de la creació artística. Enguany, i amb motiu de la celebració de l'Any Gaudí coicindint amb el centenari de la mort de l'arquitecte, el projecte gira al voltant de la figura d'Antoni Gaudí, amb

la voluntat de connectar art, patrimoni i identitat. A partir del treball amb l'artista David Callau els estudiants han explorat l'univers creatiu del geni a través dels elements de la natura, integrant una mirada artística, emocional i sensorial. El resultat és «Gaudí: Essències de natura. Una experiència viva entre emoció, formes i elements», una performance immersiva que

combina moviment, música, llum i aromes per apropar l'espectador al procés creatiu de Gaudí. Un dels elements més singulars de la proposta és l'ús d'essències olfactives específiques, que permeten construir una experiència sensorial completa, desenvolupat amb l'assessorament de Marcelo Antiller. L'espectacle tindrà lloc el dijous 7 de maig al Palau Bofarull. Redacció

El passeig President Tarradellas de Valls es reformarà amb millor seguretat i una nova zona verda

Urbanisme l L’arbrat que mor per falta d’adaptació se substituirà i es crearan àrees de descans

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament de Valls prepara una transformació del passeig president Tarradellas, un dels eixos principals del municipi, que preveu convertir-se en un espai sostenible i segur. El projecte va aprovar-se definitivament en Junta de Govern Local el passat 17 d’abril i preveu una reforma integral de la via del Fornàs en diferents fases. Els treballs que preveu portar a terme el consistori renovaran en el tram entre la plaça President Companys i el Carrer Cinc de Vuit, i abastaran una superfície de 3.077 metres quadrats.

Els objectius principals de la proposta s’enfocaran en la millora del paviment i l’accessibilitat del passeig, que actualment presenta «problemes» en la seva composició. Segons el document que descriu la iniciativa, la base actual, composta de formigó i sauló, ha patit diversos desperfectes provocats pels fenòmens meteorològics a causa del desplaçament dels materials i l’acumulació d’aigua, els quals se situen com «un perill pels vianants». A més, figuren «problemes d’accessibilitat» derivats de desnivells i objectes que «obstaculitzen» el pas dels usuaris.

D’aquesta manera, s’adequaran els espais de l’entorn de la vegetació, els tipus de paviment i es reordenaran l’arbrat per aconseguir generar més zones d’ombra, ja que actualment «no estan ben plantejades». El nou dis-

Recreació digital del nou espai previst a l’entrada del barri del Fornàs. Ajuntament de Valls

S’instaŀlaran 24 nous bancs i cadires i 48 arbres amb espècies «adequades»

seny del passeig president Tarradellas comptarà també amb nous espais de descans, millors accessos a les installacions pròximes i més arbrat per crear una zona verda amb més espai per a vianants.

Transformació

La proposta es desenvoluparà en dos àmbits principals, iniciant per la part més estreta del passeig en la zona nord, que se centrarà en la substitució de l’arbrat «no adequat» i

construir jardineres elevades, sense forats en l’entorn de la vegetació. El paviment de formigó central existent no es

renovarà, però si ho faran els laterals, que tindran un nou sòl artístic.

El motiu de substitució dels

arbres actuals és la seva espècie (arbres de ribera), que necessiten «una gran quantitat d’aigua» i substrats determi-

nats que, a causa de com està estructurat el passeig, provoca la mort dels arbres per la falta d’adaptació.

El segon àmbit d’actuació tindrà com a referència la zona més àmplia del passeig, la sud, pròxima a la plaça President Companys. En aquest cas també es mantindrà el paviment existent, però en els laterals s’eliminarà el sauló i s’instal·laran dos tipus de paviment adaptat amb espais adients preparats per prevenir tolls i acumulacions d’aigua. D’altra banda, dins la zona circular que dona entrada al Fornàs es construirà una gran jardinera, dues jardineres elevades i nou mobiliari urbà per generar més espais de reunió.

En total, s’instal·laran 24 bancs i cadires per als usuaris, i la via s’omplirà amb 48 arbres nous de diferents espècies. El passeig prendrà protagonisme als vehicles, que tindran una superfície més reduïda per crear un espai més segur, verd i amb passos de zebra elevats i adaptats. També s’instal·larà nova senyalització dedicada a la nova realitat urbana de la rambla.

Per fases

El projecte aprovat preveu un pressupost de 299.930 euros per executar aquesta fase en un termini de quatre mesos. La intenció és continuar amb el desenvolupament de la zona pròximament, un cop aquest tram s’hagi finalitzat. Aquesta actuació continuarà la intervenció principal, que va portar-se a terme fa temps. Els treballs contemplen, en total, uns 7.323 metres quadrats per reformar íntegrament en tres fases o trams, i aquest suposarà el primer. El tram urbà és la via principal que dona entrada a la zona urbana del Fornàs, i enllaça amb instal·lacions clau del municipi com la piscina municipal, el pavelló o la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Joan Lizano / Agències

La 31a Fira del Vi de Falset ha tancat el seu cap de setmana central consolidant-se com un dels esdeveniments de referència del sector vitivinícola a Catalunya i refermant l’atractiu del Priorat entre el públic amant del vi. Durant dissabte i diumenge s’han servit 56.000 degustacions, mentre que 30.000 persones han passat per Falset i pels actes vinculats al certamen.

L’alcalde de Falset i president de la comissió organitzadora, Carlos Brull, ha valorat la fidelitat del públic i ha destacat que la fira s’ha consolidat com una «eina de primer nivell», capaç de funcionar alhora com a mercat comercial, festa comarcal i plataforma de promoció enoturística amb ressò internacional. El perfil del visitant també ha estat valorat per l’organització, amb un públic amb coneixement i interès, i amb una presència

notable de gent jove, al voltant de la trentena, que consumeix vi durant tot l’any i que s’acosta a la fira per aprofundir en la cultura de la terra, les varietats i el treball dels cellers. La inauguració oficial, divendres, amb la presència de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido, va donar el tret de sortida a uns dies que, malgrat la pluja de dissabte al matí, han permès desenvolupar amb normalitat les activitats a l’ai-

re lliure i als recintes firals. Més enllà del vessant festiu, la Fira del Vi ha servit per mostrar la fortalesa i l’autoestima d’un sector que no s’arronsa davant un context geopolític internacional complex, marcat per reptes com els aranzels als Estats Units. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, ha estat contundent en afirmar que «quan es tanca una porta, se n’obre una altra» i ha anunciat properes missions comer-

cials a Mèxic i Costa Rica per continuar diversificant mercats. En la mateixa línia, el president de la DOQ Priorat, Jaume Balaguer, ha subratllat la importància de mantenir el prestigi internacional de la zona per gestionar la incertesa global. Un dels anuncis més rellevants d’aquesta 31a edició ha estat la inversió de 4 milions d’euros per crear un nou celler de recerca enològica digital i sostenible, que es preveu operatiu entre finals

del 2028 i principis del 2029. A més de la innovació tecnològica, el sector continua reivindicant infraestructures vitals per al seu futur, com el sistema de reg de suport per combatre els efectes del canvi climàtic i garantir collites estables, evitant les caigudes dràstiques de producció patides en temporades recents per la sequera.

Impuls a la venda

Un dels principals objectius de l’organització ha estat potenciar la venda directa de vi per part dels cellers i facilitar l’experiència de compra dels visitants. S’ha instaurat un nou punt de recollida de vins, una carpa-magatzem situada a tocar del recinte firal, que permet als compradors carregar les caixes directament als seus vehicles sense haver

El cap de setmana central de la 31a Fira del Vi de Falset reuneix uns 30.000 visitants amb tastos, concerts i activitats arreu del Priorat en un ambient festiu i participatiu. Diari Més / Ariadna Escoda (ACN)

La venda directa es reforça amb una carpa-magatzem al costat del recinte firal

de dur-les durant l’estada a la fira. Aquesta millora logística s’ha complementat amb l’oferta de preus especials i descomptes per part de la seixantena de cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant participants. El certamen ha mantingut un caràcter comarcal, estenent la programació amb tastos i actes a municipis com Gratallops, Porrera, Bellmunt del Priorat, Torroja del Priorat i el Molar, i amb un vessant lúdic que ha inclòs concerts de The Rhythm Treasures o Stromboli Jazz Band. La combinació d’espais com l’Espai Wi-

La fira continua avui amb una jornada professional amb uns 200 inscrits

nelover per a tastos guiats i la venda anticipada de tiquets a través de la plataforma en línia ha permès una gestió més àgil del públic i ha consolidat un model de fira que busca la comoditat tant del productor com del consumidor final.

Dia professional La Fira del Vi de Falset no s’atura amb el cap de setmana central i continua avui, dilluns 4 de maig, amb una jornada adreçada exclusivament als professionals del sector. Des de les 10 h i fins a les 15 h, l’absis del castell de Falset es converteix en el

Granados tornarà a ser candidat a l’alcaldia de Salou

Política l FUPS el designa per unanimitat i referma la candidatura amb el PSC a Sumem per Salou el 2027

Redacció

Pere Granados repetirà com a candidat a l’alcaldia de Salou a les eleccions municipals del 2027. FUPS ha comunicat que la Junta Directiva i el Comitè Executiu han avalat per unanimitat la designació de l’actual alcalde com a cap de llista. La decisió referma una voluntat que el Diari Més ja va avançar a principis d’abril, quan Granados va assegurar en una entrevista que es veia «més fort que mai» per afrontar el cicle electoral. Preguntat sobre si es tornaria a presentar, va recordar que FUPS ja li havia demanat feia un parell d’anys que continués i va afegir: «Esperem a la designació del candidat en el seu moment i veurem què passa, però jo ganes en tinc». Ara, la formació salouenca fa oficial aquesta aposta i renova la confiança en Granados, de qui destaca la gestió municipal i l’impuls a la transformació de Salou pensant en els interessos del municipi i en el seu futur.

centre neuràlgic per a distribuïdors, restauradors i sommeliers. En aquesta jornada, que ja compta amb uns 200 inscrits, els cellers de les dues denominacions d’origen de la comarca presenten els seus productes en un format de walk-around showroom

L’objectiu d’aquesta iniciativa, organitzada conjuntament per la Fira i Priorat Enoturisme, és facilitar el contacte comercial, generar negoci i reforçar la relació entre els elaboradors i els prescriptors que fan arribar els vins del Priorat a les taules d’arreu del món. L’accés és reservat a professionals amb acreditació prèvia. Així clou una edició que demostrat que el sector vitivinícola del Priorat es troba en un moment de vitalitat, malgrat els reptes climàtics i econòmics actuals.

Els òrgans de direcció de FUPS han acordat per unanimitat continuar apostant per la candidatura unitària Sumem per Salou-PSC, amb Granados com a cap de llista. La presidenta de FUPS, Júlia Gómez, ha afirmat que l’alcalde és «el millor actiu polí-

tic que pot tenir avui Salou», perquè ha liderat una aposta transformadora vinculada als interessos de la ciutat i ha impulsat polítiques que han fet avançar el municipi en qualitat de vida i benestar social. Gómez també ha remarcat la seva «lleialtat i respecte» pels valors de la institució municipal, l’ètica política i els criteris de bon govern, i li atribueix el perío-

de més llarg de governabilitat i estabilitat municipal. Granados ha agraït la confiança i ha defensat que Salou ha d’afrontar els pròxims anys amb «un govern fort», que només pot garantir una candidatura transversal i capaç d’aglutinar els interessos de la majoria. També ha valorat com a «molt positiva» l’aliança amb el PSC, perquè considera que ha aportat cohesió.

La Via Verda es queda sense subvencions, però avança amb les demandes dels consistoris

Sostenibilitat l La Via Verda que unirà Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant preveu quedar-se sense la subvenció de la Unió Europea que atorgava uns 6 milions d’euros al projecte. L’endarreriment provocarà, segons va avançar el Diari de Tarragona, que Adif «hagi de cercar alternatives diferents» de finançament, tot i que es continuarà

amb el contracte d’obres que es va signar ara fa gairebé tres anys i que assegurarà els 5,8 milions previstos. En aquest sentit, el projecte continua avançant després que durant els últims mesos s’hagin alentit les negociacions entre els consistoris participants i Adif. Malgrat que estava previst que el projecte es presentés definitivament als plens municipals dels

ajuntaments a l’abril, fonts properes a la proposta asseguren que s’espera que es porti endavant durant aquest mes.

El retard està relacionat amb les demandes municipals, pendents de la signatura d’Adif. Les protestes, però, continuen: la Plataforma per la Via Verda farà una nova caminada el dia 9 de maig des de Miami Platja. ADG

Granados repetirà com a candidat a les municipals del 2027. Gerard Martí

0 1

Reus FCR Terrassa

Terrassa. Marcos Pérez (P), Dirks (Mármol, 77’), Estevez, Aythami (Schouten, 69’), Gutiérrez (Gonzalo, 85’), Castañeda (Martín, 77’), Barrero, Domingo, Nahuel, Beamonte (Lourens, 69’) i Larry.

Reus FC Reddis. Parra (P), Pol Fernández Morales, Recasens, Andy Alarcón, Pol Fernández Serra (Serrano, 69’), Casals, Sandro (Melo, 87’), Xavi Jaime, Ricardo Vaz (Carbia, 87’), Ustrell i Kenneth (Folch, 64’).

Gols. 0-1, Ramon Folch (76’). Àrbitre Héctor Bouzas Laconti (canari). Va mostrar la targeta groga al local Castañeda i i al visitant Pol Fernández, Benito i Folch. Incidències. Partit de la jornada 34 disputat a l’Olímpic de Terrassa amb prop d’un miler d’aficionats roig-i-negres

Un pas cap a Primera RFEF

Futbol l El Reus FC Reddis guanya el Terrassa i jugarà el play-of d’ascens a la tercera categoria del futbol espanyol

CLASSIFICACIÓ

Equip Pts J G E P GF GC

1.Sant Andreu 66 34 20 6 8 51 33

2.Atlètic Balears 66 34 19 9 6 53 34

3.Poblense 59 34 16 11 7 41 28

4.REUS FCR 55 34 16 7 11 50 38

5.Alcoyano 52 34 13 16 5 30 20

6.Barça Atlètic 52 34 14 10 10 62 40

7.Girona B 47 34 12 11 11 45 37

8.Terrassa 46 34 11 13 10 36 44

9.Valencia M. 44 34 10 14 10 53 50

10.Espanyol B 44 34 10 14 10 34 35

11.Barbastro 43 34 10 13 11 32 31

12.Olot 42 34 10 12 12 31 32

13.Castellón B 42 34 11 9 14 59 72

14.SD Ibiza 40 34 10 10 14 35 44

15.Andratx 33 34 8 9 17 35 56

16.Atlètic Lleida 30 34 6 12 16 37 51

17.Torrent 30 34 7 9 18 36 53

18.Porreres 27 34 6 9 19 22 44

RESULTATS

Jornada 34, Segona RFEF

Espanyol B-Atlètic Balears 0-1

Porreres-Alcoyano 0-0

UE Sant Andreu-Barbastro 0-1

Torrent-Barça Atlètic 3-1

Olot-Valencia Mestalla 2-0

Terrassa-REUS FCR 0-1

Andratx-Atlètic Lleida 3-0

SD Ibiza-Poblense 3-1

Castellón B-Girona B 4-2

El Reus FC Reddis és equip de play-off a Primera Federació. Els de Marc Carrasco s’ho han guanyat vencent el Terrassa en un estadi Olímpic completament envaït d’afició roig-i-negra. Els reusencs van saber aguantar i colpejar amb un Sandro Toscano que es va convertir en l’heroi, amb permís de Ramon Folch. El triomf va fer embogir un equip reusenc que acaba en quarta posició, així que aquesta mateixa setmana jugarà contra un tercer. El rival es coneixerà dilluns. Els primers minuts van ser per al club egarenc. El Terrassa va sortir amb

energia i va tenir el primer tir del partit. Aythami va provar sort des de la frontal i Dani Parra va estar atent per evitar el perill. Els de Carrasco van resistir la primera escomesa i van calmar el partit des de la pilota.

Els reusencs es van fer amb la possessió i, a poc a poc, van progressar en direcció a la porteria de Marcos Pérez. El primer avís el va fer Miquel Ustrell: córner picat al segon pal. Allà va aparèixer el davanter i el seu remat de cap va colpejar primer en un defensor abans d’anar a parar al pal.

A la grada era tota una

festa. Els aficionats van rugir amb l’ocasió i van estar amb un equip reusenc que va prémer l’accelerador. Els reusencs trobaven les esquerdes al mur del Terrassa per la dreta i Kenneth Soler va gaudir d’un remat clar des de la frontal, però un defensor va blocar el tir.

Sobre la gespa, la tensió repartia la possessió entre un equip i un altre. A la grada, també s’estava atent a la ràdio. El gol del Torrent va desfermar l’eufòria dels aficionats reusencs, perquè la derrota del Barça significava el bitllet al play-off. Amb tot, l’alegria va durar poc, perquè els blaugrana van igualar el marcador abans del descans.

A l’Olímpic, els darrers minuts de la primera part van transcórrer amb molta

igualtat. Aproximacions per una banda i una altra, però cap ocasió de perill real que mogués el marcador abans d’enviar el 0-0 al descans. El partit va agafar velocitat al segon temps i el Reus es va presentar a l’acció. Ustrell es va endinsar a l’àrea i va executar un tir potentíssim que Marcos va aturar. El refús es va convertir en un contraatac que va acabar a la porteria de Parra. Per sort, el tir creuat de Nahuel va sortir fora. Si una cosa té aquest Reus i ha demostrat al llarg de les temporades és que, en els moments clau, apareix. Aquesta vegada no va ser diferent i les ocasions arribaven, mentre que a la grada es tenia un ull posat al Barça. L’eufòria va esclatar amb el gol del Torrent i l’alegria es va

Arnau Montreal Quesada

L’afició del Reus FC Reddis celebrant el gol de la victòria abraçant els seus jugadors. Gerard Martí

arrodonir poc després. Xavi Jaime va posar la màgia amb un centre a l’àrea. La defensa egarenca va refusar, però Sandro Toscano va guanyar la segona jugada. El tir del roigi-negre va passar en un mar de cames, una d’elles la de Ramon Folch, i es va colar al fons de la xarxa fent embogir tot l’estadi.

Llavors es va desemmascarar la invasió a l’Olímpic, perquè fins i tot la tribuna es va

Prop d’un miler d’aficionats reusencs van acompanyar l’equip

aixecar per celebrar el gol. Tot seguit, l’alegria va continuar amb el tercer del Torrent, que significava la classificació definitiva. Només faltava aguantar amb coratge, i així ho va fer el Reus.

Toscano i Folch van ser els herois d’un Reus que ha quedat quart classificat

Fins i tot, Alberto Benito i Aitor Serrano van poder marcar el tercer, però de nou va aparèixer Marcos Pérez. Els darrers minuts van ser ben tranquils, assaborint el triomf i la merescuda classificació.

Carrasco: «És un premi a la gent que un dia va plorar pel seu equip»

Futbol l El tècnic va destacar la imatge i el treball dels seus

El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir més que content després de la històrica classificació als play-off a Primera Federació dels seus. El Reus necessitava guanyar i així ho va fer contra el Terrassa en un duel marcat per la invasió roig-i-negra a l’estadi Olímpic amb prop d’un miler d’aficionats.

«Estic molt feliç per la victòria, per la imatge de l’equip, pel sacrifici de tota la temporada i per la implicació d’aquesta plantilla que té per davant l’orgull de jugar pel Reus que els diners i també per a la nostra gent», va destacar Carrasco. «És un premi per a la gent de Reus que fa uns anys va plorar per la desaparició del

seu equip i, diumenge, s’han desplaçat en massa per animar-nos», va subratllar. El sentiment reusenc ha ressorgit i s’ha fet més fort, arrelant-se en el projecte de Marc Carrasco. El tècnic va voler donar una explicació apuntant que «el que hem

generat no és només el fruit de la plantilla, cos tècnic i direcció esportiva, és de tots els agents implicats». «Som un equip de proximitat amb un gran sentiment de pertinença. La majoria que hi havia a la grada són amics, amics dels amics o familiars», va afegir. En aquest sentit, l’entrenador va recordar que a la plantilla «hi ha jugadors que han estat amb nosaltres a Segona i Primera Catalana». Ara, l’equip ja mira al play-off, un objectiu que era tabú durant el curs. «El curs ja era un èxit a les 11.59 h. Amb la victòria hem fet un pas més. Som un equip competitiu i així ho farem quan toqui en aquesta eliminatòria», va assenyalar Carrasco. Això sí, va deixar clar que ahir va tocar gaudir.

Sandro Toscano durant el duel contra el Terrassa. Gerard Martí

Sardà i Alarcón abraçant-se amb Marc Carrasco després de guanyar el partit. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco. Gerard Martí

Els aficionats del

El millor desplaçament de la història del Reus

Futbol l Prop d'un miler d'aficionats van envair l'Olímpic de Terrassa i no van parar de saltar, ballar i animar els seus

Arnau Montreal Quesada

Mai en la història del futbol de la ciutat de Reus hi havia hagut un desplaçament tan massiu com el que es va viure ahir a l’Olímpic de Terrassa. Ni tan sols amb el ja desapare-

gut CF Reus a Segona Divisió. Prop d’un miler d’aficionats reusencs van tenyir l’estadi de roig-i-negre. I tots ells van xalar, ballar, cridar i animar els seus en la gesta del play-off.

La presència reusenca a Terrassa es va fer notar hores abans del partit. Els bars propers a l’estadi s’anaven om-

plint poc a poc d’aficionats roig-i-negres per escalfar motors abans de la prova final. Tots estaven confiats i ben convençuts que els seus no fallarien. A l’estadi, la majoria roig-i-negra es va concentrar en el lateral, ben separats de la penya local Torrente Colorao. Amb tot, es podien veure

petites taques roig-i-negres repartides en diferents parts de les graderies. La invasió va ser molt real, perquè només se sentia animar i protestar als reusencs.

A la grada es vivia ben diferent, en gran part perquè estaven ben pendents del Barça. D’aquesta manera, cada

gol del Torrent es celebrava com un de propi. A la segona part, l’eufòria va arribar de la mà. En el mateix minut que el Torrent va fer el 2-1, el Reus va marcar el 0-1. Alegria màxima que va aixecar del seient a persones de tot l’estadi, no només a la zona visitant. Els roig-i-negres ho van acabar

de celebrar quan l’àrbitre va xiular. Respectant als locals, no van saltar al camp i van xalar amb els seus botant, acordant-se del Nàstic i abraçant-se entre ells i amb els jugadors. Es van acomiadar allargant la festa als cotxes, tancant la jornada a cop de clàxon.

Reus FC Reddis abans, durant després del partit, celebrant el bitllet al play-of amb els seus jugadors. Gerard Martí

El Nàstic de Tarragona es va treure ahir un pes de sobre. Més que alegria, aquesta sensació d’alleugeriment va ser la que va regnar després d’aconseguir un triomf clau en el descompte. No guanyar al Sevilla Atlético era una condemna. Totes les matemàtiques per assolir la permanència passaven per sumar els punts a casa, així que, veure’s a l’afegit amb un empat a u en el marcador després de quallar un partit molt dolent, la sensació a la grada era d’estar ja descendit, tot i que no fos matemàticament.

Óscar Sanz, amb el cap embenat i tacat de sang, va marcar el gol de l’èpica. El van posar quatre punts al cap i, tot i així, va assolir un gol que val tres punts clau. Bé, sumant els que va aconseguir i els que li van posar són set, els que necessita el Nàstic per a la permanència.

El Sevilla Atlético, cuer ja descendit, es va presentar amb 17 jugadors, un onze en rotació —el porter Loren debutava— i quatre juvenils. Això, sumat a la necessitat dels grana indicava cap a un partit més encarrilat. Aviat es va convertir en un duel que va demostrar totes les carències de l’equip.

Va ser un partit nefast amb la pilota. Es notava a les cames dels jugadors que hi havia por i, a cada minut que passava, es pronunciava més. Si Alfaro ja va avisar fa unes setmanes que portar la iniciativa no era una fortalesa, dissabte va quedar clar per què. Passades enrere dels migcampistes, en parallel entre els centrals i, al final, sempre una pilotada en llarg a ningú a veure si es podia rifar la possessió. Si el Nàstic va aconseguir acumu-

Futbol l El Nàstic va assolir una victòria clau a l’afegit contra el Sevilla en un partit ple de por escènica

Treure’s un pes de sobre

lar ocasions va ser per l’explosivitat de jugadors com Jaume Jardí i Álex Jiménez, que ho van intentar una vegada i una altra. Al final, tot semblava que es va decidir per les casualitats de sempre. El primer del Nàstic, un gol en pròpia porteria amb una mica de fortuna, topant a l’esquena del defensor David López. El del Sevilla Atlético, un error defensiu garrafal, potser ja massa habitual durant aquesta temporada. Mal calculat per Enric Pujol a l’hora d’interceptar la jugada i Dani Rebollo no va poder fer la salvada de cada partit per evitar l’empat.

Reivindicació

Qui sí que va tenir el seu moment per reivindicar-se va ser Óscar Sanz. Enguany no és fàcil per a cap jugador, però especialment pel capità d’aquest nou projecte fallit. Potser el braçalet va arribar massa d’hora per al de Sant Sadurní d’Anoia, potser els cinc altres capitans de la darrera temporada, forçats a sortir per la porta del darrere, havien de ser presents, però Sanz ho va assumir i pateix les crítiques com el primer.

Dissabte va tenir el seu moment per poder tornar a besar-se l’escut amb orgull, posant el cap per marcar el 2-1 quan l’equip tenia un peu en el descens. Amb una ferida que va requerir quatre punts de sutura al cap. A més, el gol va arribar d’un córner. Qui ho

El Juvenil A del Nàstic perd

contra el Mallorca i confirma el descens

a Nacional

Futbol l L'equip entrenat per Joan Oriol s'acomiada de la màxima categoria

El Juvenil A del Nàstic de Tarragona va confirmar ahir el seu descens a la Lliga Nacional després de caure per 2-1 al camp del Mallorca en l’última jornada del campionat. Els grana van començar guanyant amb gol de Diarra Sow, però el Mallorca va acabar remuntant el duel a la segona part. Amb tot, els grana no depenien d’ells mateixos. Les victòries de Huesca i Gimnàs-

El capità del Nàstic de Tarragona, Óscar Sanz, durant el duel contra el Sevilla Atlético del passat dissabte. Joan Baseda/Nàstic

Tarazona

El Nàstic surt del descens gràcies a l’empat dels aragonesos

havia de dir, tenint en compte com de lamentable ha sigut l’estratègia aquesta temporada.

No és moment per ballar El Nàstic encara no ha fet res. Per molt èpica que sigui la victòria, la

tic Manresa també condemnaven l’equip grana fos quin fos el resultat final del duel. L’equip entrenat per Joan Oriol s’acomiada així de la Divisió d’Honor, la màxima categoria del futbol base estatal, després d’una temporada en què no ha aconseguit trobar la regularitat necessària per assegurar la permanència. A més, aquest descens també va afectar de retruc al Juvenil B, que havia assolit l’ascens a Nacional des de Preferent. Imatge d’arxiu del Juvenil A del Nàstic. Nàstic

L’afició del Nàstic també ha dit prou, en més d’una ocasió es va sentir els càntics de «directiva dimissió», que sembla que ja són més que habituals en cada duel al Nou Estadi Costa Daurada.

En definitiva, l’escenari és el pitjor de tots, el Nàstic té por escènica i encara no s’ha fet res. I més tenint en compte que, aquesta setmana, toca jugar a Tarazona. No poden haver-hi més passos en fals.

realitat és que l’equip encara està en gran perill per perdre la categoria. La jornada tampoc ha arribat a acompanyar. La victòria del Juventud Torremolinos indica que els andalusos estan ben lluny d’estar morts i el Tarazona va esgarrapar un punt contra el Teruel. Aquest resultat és el que manté el Nàstic fora del descens. És per això que, en acabar el partit, potser és millor aplaudir a l’afició per respecte i deixar-se de balls i celebracions. Aquestes queden quan l’equip lluiti per coses més boniques que no perdre la categoria després d’una temporada lamentable.

CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC

1.Eldense 65 35 18 11 6 53 33

2.Sabadell 65 35 17 14 4 48 22

3.At.Madrileño 61 35 17 10 8 56 38

4.Villarreal B 58 35 15 13 7 48 28

5.Europa 56 35 15 11 9 48 43

6.Cartagena 53 35 14 11 10 32 32

7.Algeciras 52 35 14 10 11 38 36

8.Teruel 48 35 12 12 11 26 29

9.UD Ibiza 47 35 12 11 12 38 32

10.Alcorcón 47 35 11 14 10 36 33

11.Antequera 47 35 13 8 14 42 43

12.Hércules 46 35 12 10 13 36 37

13.UD Ibiza 44 35 11 11 12 34 32

14.J.Torremolinos 43 35 10 13 12 42 45

15.GIMNÀSTIC 43 35 12 7 16 37 45

16.Tarazona 42 35 10 12 13 29 35

17.Betis Deportivo38 35 10 8 17 41 56

18.Marbella 31 35 8 7 20 31 47

19.At.Sanluqueño29 35 7 8 20 26 51

20.Sevilla At. 26 35 5 11 19 18 39

RESULTATS

Jornada 35

RFEF Alcorcón-Europa 0-1 Algeciras-Cartagena 2-2 GIMNÀSTIC-Sevilla At. 2-1 Betis Deportivo-Antequera 1-0 Villarreal B-Hércules 1-0 J.Torremolinos-A. Madrileño 3-1 Teurel-SD Tarazona 0-0 UD Ibiza-At.Sanluqueño 4-0 Sabadell-Real Murcia 2-2 Eldense-Marbella 3-1

PRÒXIMA JORNADA

Cartagena-Alcorcón Atlético Madrileño-Sabadell Hércules-UD Ibiza At.Sanluqueño-Algeciras Sevilla Atlético-Eldense Marbella-J.Torremolinos

Tarazona- GIMNÀSTIC Europa-Villarreal B Real Murcia-Betis Deportivo Antequera-Teruel

Arnau Montreal Quesada

Arnau Montreal Quesada

El Calafell triomfa i es queda amb la quarta posició i el bitllet a la pròxima Champions

Hoquei Patins l El Reus Deportiu va tancar la fase regular amb una nova derrota contra el Pons Lleida

Arnau Montreal Quesada

El CP Calafell s’ha guanyat el bitllet de cara a la Champions de l’any que ve. El darrer divendres, Reus i Calafell es van jugar quelcom més que la quarta posició a l’OK Lliga, si no la presència a la màxima competició europea el pròxim curs. Els calafellencs van guanyar la partida després de golejar per 4-1 al Cerdanyola. D’altra banda, el Lleida va ficar el dit a la ferida del Reus per provocar la tercera derrota consecutiva roig-i-negra (6-7).

L’última jornada de l’OK Lliga va donar moltes ale-

gries al conjunt de Guillem Cabestany. Els calafellencs van assolir una gran victòria contra un Cerdanyola que, tot i ja estar dat i beneït, va plantar cara. Jepi Selva va obrir el marcador en la recta final del primer temps, però Marc Coy va posar l’empat tot seguit. El duel es va acabar de solucionar al segon temps amb un doblet de Jero Garcia i un gol final d’Aleix Marimón.

Qui ho va tenir més difícil va ser el Reus Deportiu. Des que va acabar la Copa del Rei, el Reus Deportiu de Jordi Garcia no coneix més que la derrota. Amb la del darrer di-

Podi i

espectacular de Paola Ramos a Hongria

Motor l La pilot de Campclar va sumar el seu segon triomf del curs en el Mundial

Arnau Montreal Quesada Paola Ramos Superpao58 va triomfar el darrer cap de setmana a Hongria. La pilot del barri de Campclar va complir amb nota amb una medalla de bronze en la primera cursa i una èpica victòria en la sego-

na mànega. La pilot de Klint Racing Team ho va assolir de la millor manera, amb una remuntada des de la quarta posició i una maniobra en la recta final.

En la lluita final entre Beariz Neila i la tarragonina, Ra-

vendres, ja són tres les que ha sumat a l’OK Lliga el Reus de forma consecutiva, fet que ha provocat que perdessin la tercera posició. Contra el Lleida es va viure un partit completament boig. 3-1 va deixar el resultat el Reus al descans i, fins i tot, Martí Casas va marcar el 4-1 en la primera jugada del segon temps. Amb tot, el Lleida va retallar distàncies en dos gols en cinc minuts i, tot i que Casas va marcar el 5-3 el Lleida va capgirar el marcador en uns darrers deu minuts de partit per oblidar. Amb la derrota, el Reus

Paola Ramos va avançar Beatriz Neila en l’última volta per sumar el triomf

mos es va imposar amb una gran avançada per sumar la seva segona victòria de l’any en el Mundial. La victòria va ser la cirereta després de la meritòria tercera posició assolida en la primera cursa. A més, la tarragonina va fer el seu debut en un circuit desconegut per a ella.

El triomf ajuda a la de Campclar a escalar fins a la tercera posició a la general amb 86 punts i s’apropa a les seves rivals Beatriz Neila i Maria Herrera. La diferència, però, va ser forçada després que la tarragonina no va poder participar a Assen, on va patir una lesió i l’organització la va deixar fora de competició a la segona mànega.

Superpao58 es prepara ara per a la pròxima cita. Després de passar l’equador de la competició, la tarragonina competirà la pròxima ronda a Itàlia, però no serà fins al 14 de juny, prou temps per arribar en plena forma.

Reus i Calafell s’enfrontaran en la primera ronda de play-of

s’acomiada de la Champions la pròxima temporada, però encara té en joc aquesta edi-

Plata per a Wendy de la Fuente en la Super Copa d’Espanya

Judo l La tarragonina Wendy de la Fuente va assolir una més que meritòria medalla de plata el darrer cap de setmana en la Super Copa d'Espanya de Judo. La judoka del Club Judo Dojo Tarraco va competir en la categoria <70 kg i va pujar al podi amb solvència, quedant-se ben a prop de l'or. Redacció/Cedida

Èxit absolut del Tarraco Warriors als campionats d’Espanya

Kickboxing l El Club Esportiu Tarraco Warriors va participar amb èxit als campionats d'Espanya de Kickboxing celebrats a la Nucía el darrer cap de setmana. El club tarragoní va sumar un total de tres medalles d'or, quatre plates i dos bronzes, una gran actuació en una competició disputada. Redacció/Cedida

ció. Els reusencs enceten la final a vuit aquest dimecres en el primer duel contra el Benfica, un dels favorits a assolir el títol europeu.

Més derbis

Com no podia ser d’una altra manera, l’OK Lliga es resoldrà amb nous derbis. El Reus i Ca-

lafell s’enfrontaran en la primera eliminatòria del play-off de l’OK Lliga. Els de Guillem Cabestany, en ser quarts, tenen el factor pista a favor. Aquesta setmana hi haurà descans en motiu de la Champions i la competició es reprendrà el 16 de maig amb el primer duel al Joan Ortoll.

Paola Ramos celebrant el triomf assolit. Cedida

Els jugadors del Calafell celebrant el triomf contra el Cerdanyola. Cedida

L’Iran estudia la resposta dels EUA amb la tensió militar encara oberta

Guerra l El pla de 14 punts inclou aixecar el bloqueig naval, garanties de no-agressió i retirada de tropes

Agències

L’Iran revisa aquest dilluns la proposta de pau que va enviar divendres als Estats Units, després d’haver rebut una resposta de Washington a través del Pakistan, que actua com a mediador en les converses. El Ministeri d’Exteriors iranià ha confirmat que analitza el document nord-americà, mentre que el portaveu Ismail Bagaei ha insistit que el pla de Teheran està «centrat exclusivament en posar fi a la guerra» i que les qüestions vinculades al programa nuclear «no tenen absolutament cap lloc» en aquesta negociació. La proposta iraniana, formada per catorze punts, planteja l’aixecament del bloqueig naval, garanties de no agressió, la retirada de forces nordamericanes i compensacions econòmiques pels danys patits durant el conflicte. També inclou un termini de trenta dies, que Teheran assegura que no és un ultimàtum per acabar la guerra, sinó el període previst per acordar com s’hauria d’implantar l’acord de pau. La informació es va publicar ahir diumenge i avui

dilluns la revisió iraniana ja situa la resposta nord-americana al centre d’una nova fase diplomàtica oberta. El moviment iranià arriba després d’un cap de setmana de girs en la posició de la Casa Blanca. Donald Trump va

Detingut un menor a Barcelona per la mort amb arma blanca d’un home al Raval

Successos l La víctima va ser traslladada en estat crític i posteriorment va morir

ACN

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat diumenge per la nit un menor per la mort amb arma blanca d’un home al barri del Raval de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. Cinc minuts abans de la mitjanit, es va rebre un avís per un incident al carrer Cera, on una persona va resultar ferida greu per arma blanca. Dotacions dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana, els Bombers i el Sistema d’emergències Mèdiques es van desplaçar al lloc dels fets. La víctima va ser traslladada en estat crític a

un centre hospitalari, on posteriorment va morir. L’autor dels fets va ser localitzat per la Guàrdia urbana poc després i va ser detingut. La Divisió d’Investigació Criminal s’ha fet càrrec de la investigació, que es troba sota secret de les actuacions. Aquest dissabte al matí, una dona també va morir apunyalada a Esplugues de Llobregat en ple carrer. L’home va fugir, però va ser detingut posteriorment a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Els Mossos descarten la violència de gènere, que s’havia proposat en aquest cas.

rebutjar dissabte el pla de Teheran, però diumenge va matisar la seva postura i va anunciar que l’estudiaria. Tot i això, el president nord-americà ha mantingut un to dur i ha admès que «és una possibilitat» que l’exèrcit dels Estats Units

reprengui els atacs contra l’Iran. Trump també ha assegurat que Teheran encara no ha pagat «un preu prou alt» pel que, segons ell, ha fet a la humanitat, i ha anunciat que retirarà d’Alemanya més soldats dels previstos com a

La Flotilla denuncia que Israel allargarà la detenció d’Abukeshek i Ávila

Activisme l La defensa impugna els fets per «ocórrer» en aigües internacionals

ACN

La Flotilla va denunciar aquest diumenge que la cort colonial israeliana va decidir allargar dos dies la detenció dels dos activistes de la Flotilla retinguts per Israel, Saif Abukeshek i Thiago Ávila. Aquest diumenge vam declarar als jutjats d’Askelon, segons ha informat l’organització. Abukeshek i Ávila, que van ingressar dissabte a la presó de Shikma, al nord de Gaza, han començat una vaga de fam i denuncien maltractaments i tortures. Israel acusa els dos activistes, especialment Abukeshek, de tenir

vinculacions amb Hamàs. La defensa dels dos activistes ha impugnat el procés perquè argumenta que la detenció va tenir lloc en aigües internacionals i no té base legal. A més, la fiscalia no ha presentat de moment càrrecs formals, però ha demanat una pròrroga de la detenció de quatre dies amb una llista de presumptes delictes que inclouen l’assistència a l’enemic en guerra, contacte amb un agent estranger, pertinença i prestació de serveis a una organització terrorista i transferència de béns per a una organització terrorista.

Israel ha causat 2.679 morts al Líban des del 2 de març malgrat l’alto el foc

protesta per la posició de la cancelleria davant la guerra. La tensió diplomàtica es combina així amb un escenari militar obert, mentre la Guàrdia Revolucionària iraniana sosté que Washington té cada vegada menys marge i que Trump es troba atrapat entre un «mal acord» i una operació terrestre que considera «impossible».

Balanç al Líban

El front libanès continua sent un dels principals focus de la crisi. Segons el Centre d’Operacions d’Emergència Sanitària del Ministeri de Salut Pública del Líban, recollit per l’agència oficial ANN, les tropes israelianes han matat 2.679 persones al país des del 2 de març, una vintena de les quals només aquest diumenge, malgrat l’alto el foc en vigor. El mateix balanç eleva a 8.229 les persones ferides i indica que 1.605 de les

víctimes mortals són dones, a més de 103 professionals sanitaris morts per foc israelià. La continuïtat dels atacs reforça la dimensió regional d’un conflicte que Teheran vol vincular al conjunt dels escenaris de guerra, inclòs el Líban, on Hezbol·là, principal aliat regional de l’Iran, manté enfrontaments amb Israel a la frontera nord israeliana i al sud libanès, actualment ocupat per l’exèrcit israelià.

Superioritat aèria

En paral·lel Israel ha aprovat la compra d’un quart esquadró de caces F-35 de Lockheed Martin i d’un segon esquadró de F-15IA de Boeing, en una operació valorada en desenes de milers de milions de séquels. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha defensat que aquestes aeronaus reforcen la «superioritat aèria» d’Israel i ha afirmat que els seus pilots poden arribar a qualsevol punt de l’espai aeri iranià si fos necessari. També ha vinculat aquestes adquisicions a la voluntat d’avançar cap a una major independència armamentística i a nous projectes per contrarestar l’amenaça dels drons. En aquest context, la OPEP i els seus aliats han anunciat una pujada de la producció de cru d’un total de 188.000 barrils diaris a partir del mes de juny, una decisió que l’organització emmarca en el compromís amb l’estabilitat del mercat enmig de la incertesa internacional causada pel conflicte.

Junqueras: «Aliança no treballa per Catalunya, és racista i excloent»

Política l El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que el projecte d’Aliança Catalana és «exclusivament racista i excloent». «No treballen per Catalunya», ha esmentat el portaveu sobre les paraules d’Orriols sobre la «no dedicació al nacionalisme català» d’alguns diputats d’Aliança. ACN

Felicitacions

Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Txell, ahir vas fer 8 anys. Moltes felicitats. Els teus pares, avis i germaneta t’estimen molt.

La proposta iraniana fixa un termini de trenta dies per acordar l’aplicació del pacte de pau. Agència EFE

Moltes felicitats, Arlete en el dia del teu cumple (10 anys). Padrina i tiet Martí.

k Tribuna k

Per una nova llei

d’autonomia i atenció a la dependència

L’actual LAPAD (Llei 39/2006) va néixer el 14 de desembre d’aquell any i va ser aprovada per unanimitat PERL Congrés de Diputats i Diputades. Des de l’inicï és va fer visible que la Llei havia nascut infrafinançada i que no donava resposta a les necessitats socials. A més, en la crisi del 2008 es va aprofitar per endarrerir l’aplicació d’alguns aspectes de la llei i retallar el pressupost dedicat al seu desenvolupament.

Va ser fins l’any 2020 que, fruit de la pressió social i sindical, s’aconsegueix implementar un Pla de Xoc amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera i avançar en els aspectes que s’havien aturat per manca de pressupost.

Tot i així l’aportació estatal encara no arriba al 29% del pressupost dedicat a l’aplicació de la Llei, quan el compromís inicial era que seria del 50% i la resta seria aportat per les CCAA. Tampoc les CCAA han estat a l’alçada de les necessitats, reduint inclús la seva aportació en diversos períodes.

Evidentment tot això afecta als serveis. Una prova del que es diu, és que el temps mitja en les llistes d’espera és de 349 dies, 15 dies més des de que va començar l’any 2025. 25.060 van morir en les llistes d’espera de la dependència des de començament d’any. D’aquestes, 13.713 esperant ser valorades i 11.347 esperant sobre la prestació a la que tenien dret, són dades de l’Observatori Estatal per a la Dependència.

També s’ha de constatar que segons dades del Imserso la inversió total en cures solament representa un 0’77% del PIB estatal quan la mitjana de la UE és d’un 1,6% i alguns països s’apropen al 4%.

És evident que sense un millor finançament no es podrà fer efectiva l’aplicació de la Llei i moltes persones continuaran veient negats el seus drets a la cura. Plantejar-se l’objectiu de què els pressupostos dedicats a aquesta Llei arribin, a curt termini, a un 2% del PIB ha de ser una aspiració social i política.

Malgrat tot, el Projecte de Llei que modifica la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència suposa un avenç, tot i que cal incorporar i fer modificacions d’aquelles esmenes que han presentat diferents organitzacions , entre elles CCOO per a millorar el text de la Llei i avançar en drets i qualitat de vida de les persones grans. I com no, els Grups Parlamentaris tenen un paper important en la seva aprovació i per això es necessari que votin a favor del Projecte perquè,en el seu conjunt, suposa un avenç en la millora de l’atenció de les cures en el nostre país.

És imprescindible també, com he dit anteriorment, que s’aprovin les mesures econòmiques necessàries per garantir la seva correcta aplicació.

Finalitzant aquesta nota, veig la noticia del passat dia 22 que la Sra. Consellera de Drets Socials de la Generalitat, ha estat a Reus a donar l’esperada noticia de iniciar les obres de la residència ICASS enderrocant la mateixa i fer-la de nou el 2027, malgrat el retràs, cal saludar-ho i que es tiri endavant, Seguirem al costat de l’Associació de famílies, les persones treballadores, la ciutadania i les organitzacions que hi donem suport, perquè no es demori més, hi hagi diàleg i la residència sigui pública i de gestió 100% publica tal com sempre s’ha demanat.

M.

Teresa Fortuny

Solà Secretària general de la Federació de Pensionistes de CCOO Tarragona

LUn

k Editorial k

últim esforç

a temporada encara no s’ha acabat i en això de l’esport i, més concretament, del futbol, fer pronòstics abans de temps és complicat. En qualsevol cas, el Reus Futbol Club Reddis està en disposició de lluitar per aconseguir l’ascens. Que s’aconsegueixi, o no, dependrà de factors que poden anar des del càlcul de probabilitats fins a còmputs emocionals. És a dir, de massa factors. Però res és impossible i fins ara l’equip reusenc ha demostrat una tenacitat fora de mida. En quatre temporades el projecte ha rescatat el futbol de nivell a la ciutat. Han estat tres ascensos consecutius fins a

arribar a Segona Federació i, ara mateix, amb tot obert per fer el quatre de quatre. La gestió esportiva del Reus FCR s’ha demostrat encertada, mantenint peces bàsiques des del primer moment, com el capità Xavi Jaime i fent una aposta decidida pel talent de la casa, que creu en l’escut i que sota les ordres de Marc Carrasco han sumat fita rere fita. I quan el talent o les forces no arriben per a superar el rival ha quedat molt clar que és l’afició reusenca la que ha aconseguit empènyer l’equip fins allí on és ara. Queden dues eliminatòries, un esforç final que segur que l’equip i l’afició faran conjuntament.

k Tribuna k

Futbol.

Mercenaris / Pedrera

Aben segur que el món de l’esport, de referència al país, posa de manifest un tema més importat del que pot comportar el seu debat en els mitjans especialitzats, ja que supera, amb escreix, la situació purament futbolera, per repensar una manera de comportar-se, per part de moltes entitats esportives que fomenten la seva realitat, en funció d’uns resultats, a curt termini, sense cap previsió, i en funció d’un potencial econòmic que, suposadament, és el que dona èxits sense límits.

La referència a les plantilles dels clubs, de referència al país, posa sobre el debat, el valor de les composicions dels primers líders de cada opció, i així, podem veure com determinades entitats, basant la seva estratègia en funció d’esportistes aliens al propi entorn de la societat, per fer una aposta, sense límits, en la trobada de jugadors ‘estrangers’, és a dir, ‘mercenaris’, que el que aporten és el seu saber, inapel·lable, però amb limitacions lògiques; i, per altra banda, ens trobem amb opcions on la majoria dels seus referents són locals, que no solament donen el bon saber, sinó també el valor de pertinença, el que comporta un afegit impossible d’igualar per part dels que venen en funció dels diners cobrats.

La lluita entre els dos models té, fins i tot, més lectures, especialment quan veiem com es fa ‘la feina des dels despatxos’, ja que el menys preu pel concepte ‘casa’ queda evidenciat en funció de fixatges estel·lars, molt mediàtics, i amb diners que ‘venen i van’, massa vegades en una voràgine de descontrol absolut; de totes maneres, el que comento només és la punta d’un iceberg, que el que suposa, és que sembla que

Lluís Badia Advocat

el que es vol és ‘l’esport espectacle’ per sobre de qualsevol altra qüestió lògica, avui superada de manera abassegadora.

La realitat és que l’important és guanyar al preu que faci falta, obviant tots els altres valors de l’esport, d’aquí que el que parlo hauria de ser objecte de debat transparent i fora de la pura ‘discussió’ dels entorns, als quals tant ens tenen acostumant els líders mediàtics de torn, també apuntats a una o altra opció esportiva i, sobretot, als que manen en cada entitat.

No crec que sigui de rebut que clubs de referència global fomentin la seva pervivència a trobar ‘contractats’ fora de la seva pròpia realitat societària

No crec que sigui de rebut que clubs de referència global fomentin la seva pervivència a trobar ‘contractats’ fora de la seva pròpia realitat societària, aparcant la seva cantera d’esportistes que valen i volen ser realitat en el seu club i que es veuen menyspreats.

És cert que no parlo de noms, que seria fàcil, i que segur que tots tenim clar, crec que el tema va més enllà, especialment també en la mateixa competició, especialment, que veu enfrontaments entre entitats amb pressupostos superdistants a l’hora de confeccionar equips, el que comporta una diferència fora de lloc i llunyana a la capacitat d’enfrontament, malgrat les ‘sorpreses’ puntuals que es produeixen. En definitiva, crec que la discussió ens fa optar per la línia ‘mercenària’, o per buscar en la pròpia ‘pedrera’ la resposta per configurar estructures on, a part de les estrelles, la gran majoria estigui formada per la gent de casa; no fer-ho ens traslladarà a uns Clubs amb propietaris ‘estrangers’ que el que busquen no serà la resposta esportiva, sinó altres, també legítimes, però allunyades del que suposa l’esport en si mateix, i l’afició implicada que veu allunyar-se el seu desig de pertinença. Esperem que els resultats, absolutament negatius, per alguns, de la temporada en curs, exigeixin una reflexió a aquells que no poden continuar buscant la seva ‘primera línia de competició’ amb ‘tercers contractats’ de manera exclusiva.

k Tribuna k

El CRAI de la URV: al servei del coneixement i la societat

Els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) són un entorn unificat i dinàmic que integra serveis bibliotecaris, tecnològics, suport a l’estudi, docència, recerca i transferència de coneixement. Va molt més enllà del concepte tradicional de biblioteca, oferint espais moderns de treball, accés a recursos digitals i assessorament especialitzat per a estudiants i docents. En el cas de la URV, el CRAI ofereix serveis a institucions i entitats a les quals pot aportar valor afegit i dissenya activitats que apropen el CRAI a la ciutadania. Així mateix, la URV s’apropa als estudiants preuniversitaris fent extensius els serveis del CRAI per tal de complementar l’adquisició de coneixements i habilitats transversals i la iniciació en la recerca, a la vegada que es familiaritzen amb el món universitari. El CRAI ha estat un element essencial de transferència de coneixement per a la ciutadania de les nostres comarques, incrementant la formació de la població en etapes prèvies a la universitat i promovent la cultura de la recerca i la innovació facilitant l’accés obert al patrimoni bibliogràfic. També hi poden accedir estudiants d’altres universitats. I aquest és un aspecte cabdal en el que el Pla Estratègic dels CRAI i el Pla Triennal del Consell Social, coincideixen en l’aposta compartida per la qualitat i l’impacte social de la universitat, l’impuls del coneixement obert i una gestió eficient, sostenible i centrada en les persones, orientada al prestigi institucional i al servei a la societat des de tots els recursos i capacitats. Des dels seus inicis, el CRAI de la URV ha estat un actor clau en l’evolució de la universitat. Amb la incorporació de recursos d’informació, tecnologies emergents i serveis innovadors, els CRAI de campus s’han consolidat com uns espais pioners i com una autèntica cruïlla de coneixement. Però no ens hem quedat aquí, ara, aquesta trajectòria de lideratge es projecta amb força a través d’un Pla Estratègic que reforça el seu paper central en el desenvolupament acadèmic i científic.

El pla estratègic del CRAI parteix d’un objectiu clar: oferir serveis de qualitat que responguin a les necessitats reals de la comunitat universitària i contribueixin de manera directa a l’excel·lència docent i investigadora. Alhora, aquest compromís incideix de manera positiva en la projecció de la URV i s’alinea plenament amb el marc normatiu vigent, especialment amb el que estableix l’article 12.7 de la LOSU, que destaca el

Josep Poblet Tous

President del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili

paper de les biblioteques i unitats universitàries en l’accés obert als recursos d’informació i en la promoció de la ciència oberta tant dins com fora de la universitat.

Per donar resposta als reptes presents i futurs, el Pla Estratègic del CRAI s’estructura al voltant de tres grans eixos que defineixen una visió integral i coherent del seu rol dins l’ecosistema universitari. El primer eix concep el CRAI com un espai d’aprenentatge i coneixement complementari a l’aula, capaç d’acompanyar i reforçar les noves metodologies docents i la transformació digital. En aquest sentit, el CRAI no es limita a ser un espai de consulta, sinó que esdevé un entorn físic i virtual que afavoreix l’aprenentatge actiu i collaboratiu.

El pla estratègic del CRAI parteix d’un objectiu clar: oferir serveis de qualitat que responguin a les necessitats reals de la comunitat universitària i contribueixin de manera directa a l’excel·lència docent i investigadora

usos ha obert la porta a noves experiències d’aprenentatge i ha creat entorns que afavoreixen la inspiració, la collaboració, la co-creació i la innovació. S’han ampliat de manera significativa els serveis virtuals i els recursos en línia, facilitant l’accés flexible al coneixement i reforçant la dimensió digital del CRAI. També s’ha començat a explorar la incorporació de la intel·ligència artificial tant en els motors de cerca i la recomanació personalitzada de recursos, com en l’automatització de tasques com la catalogació. A més, la digitalització de fons bibliogràfics patrimonials singulars ha permès millorar-ne la difusió i la visibilitat, tot potenciant un patrimoni d’alt valor acadèmic i cultural.

k Tribuna k

A los votantes del PP, con respeto

Me han sorprendido unas declaraciones de la dirigente del Partido Popular, Dolors Montserrat, en las que se felicita por la derrota de la extrema derecha en Hungría y se congratula porque, según ella, «el PP es el único partido que frena a los enemigos de la democracia y a los euroescépticos». Las declaraciones en sí son de una estricta higiene democrática; en efecto, hay que felicitarse de que los ultras de la extrema derecha queden fuera de cualquier Gobierno democrático… lo sorprendente no es eso. Lo que resulta paradójico es que un día la señora Montserrat se jacte «de que el Partido Popular ha frenado a los ultras de Orbán» y al día siguiente no diga ni esta boca es mía cuando el PP llega a un acuerdo con la extrema derecha de VOX, aliada y admiradora de Orbán, para gobernar conjuntamente en Extremadura y Aragón.

El segon eix estratègic situa el CRAI com una infraestructura científica de primer nivell, fonamental per al desenvolupament de la recerca. Des d’aquesta perspectiva, el CRAI facilita al personal investigador l’accés a recursos d’informació especialitzats, eines avançades i serveis d’assessorament que afavoreixen la qualitat, la visibilitat i l’impacte de la producció científica. La promoció de la ciència oberta esdevé aquí un element central, alineat amb les polítiques institucionals i amb els principis de transparència, accessibilitat i reutilització del coneixement.

El tercer eix posa l’accent en les persones. El CRAI assumeix un compromís ferm amb el benestar de la comunitat universitària, amb la sostenibilitat i amb la projecció de la URV. Aquesta mirada humanista reforça el paper dels CRAI de campus com a espais inclusius, oberts i propers, que fomenten el talent i contribueixen a crear entorns saludables, sostenibles i socialment responsables.

Les accions desenvolupades fins ara pel Pla Estratègic han permès avançar de manera tangible en aquests objectius. L’adaptació dels espais a diferents

Entre les actuacions concretes més rellevants, cal destacar l’adaptació dels espais dels CRAI de campus per donar una millor resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària, com ara la incorporació de cabines individuals per a videoconferències, així com la capacitat d’acollir iniciatives impulsades pels mateixos usuaris, com hackathons -trobades intensives de col·laboració entre equips multidisciplinaris que desenvolupen solucions tecnològiques innovadores per a reptes específics-, o exposicions. Igualment significativa ha estat l’ampliació dels acords transformatius amb editorials, que ha permès avançar en la publicació en obert, especialment en aquells àmbits on l’accés obert havia estat tradicionalment més limitat.

En conjunt, el Pla Estratègic del CRAI de la URV dibuixa un horitzó ben clar: uns CRAI de campus innovadors, oberts, centrats en les persones i plenament integrats en la missió de la universitat, capaços de respondre als reptes del present i de contribuir activament a la generació i difusió del coneixement al servei de la societat. És per això que, seguint el criteri anunciat pel Consell Social d’avaluar i fer pública de forma prèvia a la campanya electoral de la universitat la nostra opinió sobre els diferents instruments estratègics en curs –com el del CRAI, que fa possible una universitat millor per a tothom–, que s’escau posar-lo en valor i felicitar-ne als seus protagonistes actuals i als que van iniciar aquest exitós camí, que avui és de referència en el sistema universitari català.

Lo digo con respeto, pero apelo a su sentido común. ¿Cómo es posible felicitarse por derrotar a la extrema derecha en Hungría y, al mismo tiempo, pactar con esta misma extrema derecha en España? Supongo que la señora Montserrat dirá que la culpa de todo es del presidente Pedro Sánchez (como siempre dice) pero, reitero, aplique su sentido común: ¿lo que es positivo para Europa no lo es para España? ¿Se puede combatir a la extrema derecha en Hungría o en Polonia y abrazarse con Vox en nuestro país?

Si la derecha tradicional comete el mismo error que cometió en los años 30 del siglo pasado y permite la entrada de los ultras en las instituciones democráticas después será demasiado tarde para lamentarlo… La democracia cristiana desde 1945 nunca, subrayo: ¡nunca!, ni tan siquiera se ha planteado pactar con aquellos que abominan de los principios democráticos liberales y de los valores europeístas. Y tenían razón en hacerlo…

Me dirijo ahora a los ciudadanos progresistas y de izquierdas: nos la jugamos, literalmente. Nos jugamos que pase en nuestro país lo mismo que ha pasado con Trump en los Estados Unidos, ni más ni menos. La gente de Vox no oculta que estas son sus intenciones. Pero para conseguirlo necesitan un requisito indispensable: que bajemos los brazos, que nos rindamos, que nos desmovilicemos, que no vayamos a votar. Que consideremos que un Gobierno de Vox-PP es prácticamente ineludible, como si fuera algo ‘natural’.

Y no es así, ni por asomo. Os hago una última reflexión, si ahora mismo usted se encuentra enfermo irá a su centro de asistencia primaria, si necesita medicación la obtendrá, si tiene que operarse por alguna dolencia podrá hacerlo y si tiene que quedarse ingresado en el hospital nadie lo pondrá en duda. Todo ello será posible sin que usted tenga que pagar ni un euro de su bolsillo ni preocuparse por si va a poder pagar la factura.

Es así, ¿no? Sí, es así pero no lo es por ninguna casualidad, es así porque un Gobierno socialista hace 40 años (de la mano, por cierto, de un ministro socialista catalán, Ernest Lluch) implementó un sistema de sanidad público, universal y gratuito que sentó las bases, como escuché decir hacer poco, de una sociedad decente. Esto es lo que está en juego. Si los ultras entran en el Gobierno no se lo cargarán directamente, pero empezarán con la matraca de los ‘excesos’ de la izquierda y, por tanto, a recortar los presupuestos públicos de sanidad o educación con lo que tendremos un peor servicio…

¿Queremos un país con un sistema como en los Estados Unidos, tan admirados por nuestra derecha, dónde la atención sanitaria sea un privilegio de aquellos que tienen más dinero o que se puedan pagar un seguro privado?

Si la respuesta es ‘no’ debemos que tener claro que solo un Gobierno progresista liderado por el Partido Socialista es capaz de garantizar una sanidad pública universal y de calidad. Tenemos que tenerlo claro y actuar en consecuencia.

Valle Mellado Diputada del PSC por Tarragona

Antònia Ricart Capdevila

«L’Antònia del Peix»

Vídua de Josep Roig Barberà

Ha mort havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica el dia 2 de maig als 93 anys.

(E.P.R.)

Els seus: flles Pepita i Antonieta; net Pep i família tota, comuniquen que la missa funeral pel seu etern repòs s’ofciarà demà dimarts dia 5, a les 11:00 hores, a l’església parroquial de Sant Joan.

Vetlla: Tanatori Municipal de Reus.

Reus, 4 de maig de 2026

(notes de condol – www.funecamp.cat)

Necrològiques

Tarragona

Antonia Vilumara Sanahuja.

Ha mort als 93 anys. El funeral serà avui a les 11 h a Sant Fructuós.

Lucia Rodríguez Pérez.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.

Reus

Glòria Biosca Díaz.

Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

José Pareja Algar.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Pere.

Salou

Carmen Gimeno Gracia.

Ha mort als 81 anys.

k Obituari k

‘Surí’, l’últim pescador amb bot de rem de Cambrils

Diana Vizán Aguado

Al port de Cambrils destaca un bot de rem per la seva senzillesa i petitesa, amarrat entre molts altres vaixells, la majoria recreatius i algun de pesca. Fins fa pocs mesos, amb vuitanta-tres anys, Joan Capella Capella, el Surí, sortia vogant a pescar —sèpies, pops i peixos— amb aquesta barqueta a rem, com feien els pescadors d’altres temps, quan les barques es movien amb la força del vent o dels braços. Partia del port de Cambrils i molts dies arribava fins a Miami Platja i tornava.

Pescador, fill i net de pescadors, se sentia orgullós que a casa seva sempre hi hagués peix i sèpia per menjar. De fet, ha deixat dues neveres plenes de peix congelat.

La seva passió, el seu món, era la mar. Quan la família triava un lloc de vacances, sabien que havia de ser a prop d’un port de pescadors si volien acontentar el pare. Per a ell, la muntanya era avorrida; en canvi, la mar podia ser de molts colors, plana o arrissada.

També li encantava cantar, especialment ranxeres. En una visita al seu fill petit, que viu a Mèxic, es va posar a cantar en un restaurant i la seva veu potent va causar sensació. En una altra ocasió va cantar al Centre d’Atenció Primària de Cambrils, i el moment es va acabar compartint a les xarxes socials.

Era un home alt, fort i ben plantat, dels d’abans, amb valors i costums arrelats: seia sempre al cap de la taula, gaudia veient una vegada i una altra les millors pel·lícules de l’oest, i recordava als nets les bones maneres, com saludar en arribar a casa o seure bé a taula. També jugava amb ells a escacs, parxís i cartes i gairebé sempre guanyava. Es prenia amb molta serietat els jocs de taula amb la família.

S’estimava Cambrils i, sobretot, la mar, i s’indignava i s’entristia perquè cada cop estava més bruta i contaminada.

Molt conegut entre els pescadors —va arribar a presentar-se dues vegades en una llista electoral local als inicis de la democràcia—, tenia un ampli vocabulari per a tot el que feia referència al món de la pesca. També tenia el do d’explicar històries —potser amb una mica de fantasia— i fer-se escoltar. Relatava amb detall i humor com feien el dinar a la barca quan treballava a la mar, records d’infantesa com quan anava amb altres nens a robar fruita o anècdotes de la mili.

Estava casat des de feia més de cinquanta anys amb la Dolli, una dona forta i independent que un dia va baixar de Reus a ballar a Cambrils i hi va trobar l’amor de la seva vida. Junts van tenir cinc fills: l’Eugeni, la Núria, la Gemma, l’Elisenda i el Tomàs.

El Titi, com l’anomenaven els nets, tot i que de vegades podia mostrar-se més encantador amb els de fora que amb els de casa, en els darrers dies va dir amb orgull: “Estic segur que soc el malalt més ben cuidat de Catalunya”.

Fins a l’últim dia, va ser un home molt estimat per la seva família, la seva germana Roser, nebodes i nebots, i els seus cinc nets: l’Arnau, l’Oriol, l’Oleguer, el Francesc i el Pol.

El 25 d’abril, Caront va venir a buscar-lo i junts van fer el seu últim viatge en barca, mentre la seva família i el port de Cambrils ploraven la seva mort. Va ser enterrat el 26 d’abril, amb una llença de pescar i un joc de cartes, mentre la seva veu, gravada uns mesos abans, entonava ‘L’emigrant’.

Mor Joan Salvadó Sorolla ‘Janó’

Tarragona l Figura clau en la recuperació de la cultura popular

Redacció

Tarragona plora la mort de Joan Salvadó Sorolla ‘Janó’ (1928-2026), fuster, mestre artesà, i una de les figures claus en la recuperació de la cultura popular de la ciutat. La seva vinculació arrenca amb el món sardanista. Salvadó es va afegir al cos de dansa de l’Esbart Dansaire de Tarragona l’any 1944, i durant més de 40 anys va impulsar colles i audicions de sardanes. L’any 1984 va ser l’impulsor del Centre de Colles Sardanistes de Tarragona, entitat des de la qual va encapçalar, el 1988, la recuperació de la Mulassa de Tarragona, que no apareixia al seguici des del segle XVIII. El fuster va ser l’encarregat de construir la seva estructu-

Imatge d’arxiu

ra, implicant-se també en la creació de la Mulassa Petita l’any 2002. També va treballar en la construcció d’altres elements del seguici, com el Drac de Sant Roc o el Bou, en-

tre d’altres. Addicionalment, va col·laborar en la creació de l’estructura del bestiari d’altres poblacions, com la Mulassa de Torredembarra. L’any 2010 va ser nomenat Perpetuador de les festes de Santa Tecla. També va rebre el Diploma de Mèrits Distingits i el de Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Tarragona. Era també president honorífic de l’Associació Mulassa de Tarragona. Des de l’any 2024 l’entitat, juntament amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i la Cooperativa Combinats, convoca un certamen amb el seu nom, premiant treballs de recerca de batxillerat sobre tradicions festives catalanes.

de Joan Salvadó Sorolla ‘Janó’. Cedida

Avui felicita als que es diuen:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Intenta relacionar-te tant com puguis, ja que si ho fas aconseguiràs connectar amb persones pintoresques que alegraran la teva vida.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Enfrontaments amb el sexe oposat per disparitat de caràcters o per objectius diferents aportaran conflictes a la família en l’ambient social.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Durant el dia controla més la teva imaginació, altrament et veuràs embolicat en una història que tard o d’hora no entendràs ni tu mateix.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Són molt possibles els viatges o desplaçaments inesperats que canviaran plans. Tot això t’ajudarà a trobar-te millor a descobrir-te.

23/08 al 22/09 VERGE

Jornada agradable pel que fa a la teva relació amb la societat les seves dinàmiques. Molt envoltat de gent continuaràs sent l’atracció de molts.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Les ganes d’aventures i d’experimentar coses diferents et portaran a córrer alguns riscos fins i tot a associar-te amb persones dubtoses.

CANAL REUS TV

14:00 Notícies migdia

14:30 Qüestió de fons (r)

15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Aixeca pica

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aixeca i pica

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Cercle central (r)

El temps

BESSONS

21/05 al 20/06

El teu estat d’ànim, una mica alterat pels nervis o ansietats de dies passats, et tornarà una mica exaltat en la manera d’expressar-te.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Forta activitat a la llar poca compensació emocional t’aportarà un cert grau depressiu que hauràs de controlar per no deixar perdre altres ocasions vitals.

20/01 al 18/02 AQUARI

Des de primera hora del dia compleix ordenadament amb tota la teva feina. Algú proper espera que cometis algun petit error per criticar-te.

CRANC

21/06 al 22/07

Es van esvaint les tensions sobresalts dels problemes passats. La teva inte ligència torna a funcionar al màxim et trobaràs en plena forma.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Una mica de relax, unes sortides al camp o qualsevol activitat que et faci oblidar les responsabilitats equilibrarà les teves ansietats frustracions.

19/02 al 20/03 PEIXOS

No esperis de la parella o dels que t’envolten un assentiment total del que penses. Si desitges amor, espera l’avanç de l’altra persona.

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Notícies 12. Edició Esports

15:00 Aventurístic

15:30 SPi+TV

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aixeca pica

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20.30 Notícies 12. Edició esports

21:00 La Tertúlia del Dorsal12

21:30 Com ho veus?

22:00 Notícies12. Edició vespre

22:30 Notícies 12. Edició esports

23:00 La Tertúlia del Dorsal12

23:30 Com ho veus?

00:00 Notícies12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Vas rodó de la cuina. L’esquena dels cavalls. 2. Aparell giratori. Llegum dividit en articles monosperms. 3. Nit que no comença. Flor de la carbassera. Una de por. 4. Mamífer rosegador. Imatge de somni. 5. Enmig de la pau. Desprenia un exceŀlent perfum. Nap sense cap. 6. Correctora de visió. Lloc on anaven antigament els morts. 7. Escrit al costat. Infant. 8. Lletra grega. Impregnació d’aire. 9. Senyor. Peça del jou de coll. Escon girat. 10. Ocell amb el coll llarg. Imaginar despert. 11. La primera d’una sèrie. Treballava amb el tèxtil. Una del fons. 12. Partit amb un ganivet. Accent inicial final d’una frase musical. VERTICALS: 1. Espècie de granota. Imatge heràldica protectora. 2. Novena lletra grega. Comuna. 3. Bot sense el forat. Ambient cremat pel sol d’estiu. Francès. 4. Usurpares alguna cosa. Sodi girat. Novell que avisa. 5. Havia existit. Peu de colom. 6. Límit del cel. Domesticares. Personatge de ficció al cinema. 7. Pèl del xai. Posi els colors de l’iris. 8. Benedictí del Mont Oliveto. Indica presència d’òxid. 9. Exempt de moral. Tebeo. 10. Molt ingenu. Instruït en un secret. 11. Dues de cinc. Peça semblant al formatge. Centre del tub. 12. Agafin el “xoriço” que roba carteres. Principi de la libido.

Farmàcies

TARRAGONA:

Aranda Pons, Nuria

Av. Reina Mª Cristina, 12 Telèfon 977 243 761

Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376

SALOU:

Oliva, Dolors - Cristià, Gil Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555

VILA-SECA:

Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521

CAMBRILS:

Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466

VALLS:

Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606

EL VENDRELL:

Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

21º 18º

Previsió pel Camp de Tarragona

Màxima Mínima Estat del cel Fins a primera hora del matí el cel estarà molt ennuvolat o cobert en conjunt. A partir de llavors, la nuvolositat minvarà en general, si bé a partir del final del matí creixeran nuvolades al prelitoral, Pirineu i Prepirineu, i altres punts de la Catalunya central, terç oest i l’interior del quadrant nord-est on quedarà localment cobert. A

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, tot i que al terç oest podrà baixar lleugerament. La màxima serà lleugerament més alta, tret del Pirineu.

IMMOBILIÀRIA

REUS. LOCAL per autònom. 95€ Tel. 666.140.989

TARRAGONA Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada. Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€ Tel. 661.737.951

TREBALL

SEÑORA BUSCA TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092

PÀRQUINGS

VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222

REFORMES

SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534

SUSANA. Masajes sensitivos. Precios adaptables. REUS TEL. 642.900.956

MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113

PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO

RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. También a domicilio. Tel: 642.139.874

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469

Silvà, Florià, Gotard Pelegrí

Festivals La 22a edició de la FiM Vila-seca – Fira de Música Emergent i Familiar se celebrarà del 7 al 10 de maig amb 61 actuacions i 150 artistes sobre els escenaris

FiM 2026: un 90% d’estrenes i novetats

Amb el lema Tot per descobrir, la 22a edició de la FiM Vila-seca ja ho té gairebé tot a punt per obrir portes aquesta mateixa setmana. Serà el pròxim dijous, 7 de maig, quan arrencarà una nova edició de la Fira de Música Emergent i Familiar que organitza l’Ajuntament de Vila-seca. Aquesta edició oferirà 61 actuacions de 45 projectes musicals, amb 29 concerts d’escena emergent i 32 espectacles de música familiar i per a tots els públics, que reuniran més de 150 artistes en vuit espais singulars de Vila-seca. Es tracta del Castell, el Celler, el Parc de la Formiga, l’Auditori Josep Carreras, l’Auditori Alcalde Josep Malapeira, la plaça de Voltes i el Magatzem Cal Perera.

Un any més, la Fira es consolida com un espai de descoberta de l’escena musical catalana, amb més d’un 90% d’espectacles que seran estrenes o novetats. D’aquesta manera, apunten els seus impulsors, la FiM es presenta com espai privilegiat per descobrir projectes abans que iniciïn el seu recorregut pels escenaris del país.

En l’àmbit de la música emergent s’han programat un total de 29 concerts amb propostes que reflecteixen les tendències actuals de la música catalana. Així ho explicava Martí Marfà, director artístic de la FiM: «Les músiques urbanes i electròniques hi tenen un pes important, així com el retorn de sonoritats dels anys 80 i de les bandes amb guitarres

Tijuana

Ensenyaments

ATamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

elèctriques. També hi ha presència de pop, cançó d’autor, jazz i músiques del món. Destaquem igualment les propostes experimentals i electròniques, així com la fusió amb sons acústics». En l’apartat Familiar, hi haurà 32 actuacions que combinen concerts, animació musical i propostes escèniques híbrides. A més, la FiM renova la seva aposta per incentivar artistes consolidats a crear per al públic familiar. Així, noms com Lildami o El Pony Pisador estrenaran les seves propostes en aquest festival. Els concerts de la FiM són gratuïts i oberts a tothom, amb reserva prèvia només per als espectacles amb

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

aforament reduït o adreçats a la primera infància. Per a més informació sobre el programa complet i reservar entrades es pot consultar la web de la FiM (www.fim.cat).

Els espectacles són gratuïts amb reserva prèvia només en cas d’aforament reduït Entrada lliure

vui em remeto a «Les bones mares», una excel·lent sèrie televisiva basada en el llibre del periodista Alex Perry que explica la història de les tres heroïnes -Maria Concetta Cacciola, Lea Garofalo i Giuseppina Pesce, honor i glòria per a elles- que es van unir a la bravíssima fiscal Alessandra Cerreti per intentar acabar amb la màfia calabresa des de dintre. L’anomenada Ndrangheta, avui l’organització delictiva més poderosa del món, és extraordinàriament cruel amb les seves dones que pateixen tota mena de maltractaments, quan no són assassinades. Però la clau de volta, allò més colpidor, queda resumit en el títol de l’obra atès que les controlen, sobretot, mitjançant l’amor que senten pels seus fills. L’amenaça de perdre’ls per a sempre o veure’ls patir les fa incapaces d’escapar de l’infern on viuen i el perpetua. Aquest xantatge vil em recorda, salvant les distàncies, un dels arguments que està emprant tant el nostre govern com els seus portafarcells contra la vaga de docents. Jugar la carta de l’abandonament dels alumnes per qüestionar el seu dret i criminalitzar-los és força mesquí. Amb escreix venint de partits que, quan són a l’oposició, esperonen la protesta. Encara acabalen menys credibilitat, aquí tots els colors sense excepció, després d’haver escurat l’autoritat i els recursos del professorat durant anys amb experiments nefastos -només cal veure’n els resultats-. Tot amanit amb un contingut ideològic dedicat a esborrar la nostra identitat que, mal que pesi, equivalia a modernitat i competitivitat socioeconòmica, ambdues ara en retrocés. Aquest és el pou on hem acabat sense gairebé resistir-nos-hi. Esperem que els ensenyants ens ensenyin.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Sexenni actuaran dissabte al Castell de Vila-seca. Cedida

‘La cara B de Lildami’ és una proposta concebuda per al públic escolar. Cedida