Dilluns 3 d'agost de 2026

dilluns, 3 d’agost de 2026

Reus

7

L’escola Marià Fortuny crea capses d’aprenentatge amb científiques catalanes de referència Opinió

Número: 5595

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Castells 10 Els Verds estrenen el castell de 10, la Jove de Tarragona el pilar de 8 i Sant Pere i Sant Pau el 4de8a

13 Lluís Badia. Subvencions i transparència: «És el pas necessari cap a la trobada d’un argumentari que valori com es gasta»

Seguretat

Interior habilitarà un dispositiu per evitar furts durant l’eclipsi La consellera Núria Parlon ha explicat en una entrevista al Diari Més que es destinaran mossos a evitar els robatoris oportunistes que voldran aprofitar la distracció de la gent El departament encara no ha decidit si la recuperació de la comissaria de les Gavarres es farà ubicant-hi només els ARRO o si també podran encabir-se els Agents Rurals 2i3 Tjerk van der Meulen

Camp de Tarragona 8

Atila, el que millor controla el ramat La 37a edició del concurs de gossos d’atura de Prades se l’endú el gos del pastor valencià Juli Bayot

Reus

Societat

L’Ajuntament de Tarragona licita per 55.000 euros l’organització d’una fira dedicada a la ciència-ficció

l5

El Sandbox projectat per l’Ajuntament prioritzarà testar projectes relacionats amb mobilitat sostenible o IA

l6

Futbol

El Nàstic mostra més detalls del nou estil de joc en l’amistós contra l’Olot l 11

2 dilluns 3 d’ agost de 2026

Núria Parlon: «Hem superat el miler d’agents de Mossos al Camp de Tarragona» Entrevista l La consellera fa balanç de les dades delinqüencials a Tarragona, exposa la transformació que es vol dur a terme al cos de Bombers, explica el dispositiu previst per al dia de l’eclipsi solar total i l’horitzó per internalitzar el servei del 112 Gerard Martí

Oriol Castro Sanz Quin balanç fa de les dades delinqüencials presentades a la Junta Local de Seguretat?

«Són dades que mostren una millora constant, com al conjunt de Catalunya, pel que fa al delicte patrimonial: robatoris a l’espai públic, a domicili, a establiments...

Els delictes patrimonials baixen de manera sostinguda arreu de Catalunya, i crec que això és fruit de dues variables que també es donen aquí: la bona coordinació policial i l’eficàcia de les eines vinculades al Pla Kanpai de lluita contra la multireincidència. Les xifres ho confirmen: tenim una reducció dels delictes patrimonials del 6,1% i una reducció mitjana de fets penals del 2,9%, que passen de 10.120 a 9.828 casos. Hi ha sempre una diferència entre dada i percepció —la percepció sol ser pitjor que la dada—, i per això cal treballar amb una molt bona coordinació».

Quina mena de delictes els preocupa més?

«En els delictes contra les persones (coaccions, amenaces), que a Tarragona i arreu de Catalunya és un tema que hem de vigilar. També cal estar atents a l’augment de violència en aquella delinqüència, minoritària percentualment, però vinculada a la droga. En aquest àmbit hem intensificat molt la feina de salut pública: les detencions han augmentat un 8,8%, cosa que indica més resolució i més activitat policial».

També destaquen les xifres de resolució de casos.

«L’augment de la resolució de fets és de 3,2 punts, a prop del 40%, una molt bona xifra. Els delictes contra la seguretat viària i els de salut pública, quan incrementen, no vol dir que la situació empitjori, sinó que s’està fent més feina policial: més controls, més denúncies, més detecció de persones que han be-

Núria Parlon Consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya gut alcohol, que no porten cinturó o que miren el mòbil conduint».

El projecte clau de futur a la ciutat és la comissaria mixta de Battestini. Com avança?

«Ja hem signat el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament. A finals del 2028 l’obra estarà rebuda i la comissaria començarà a funcionar en un espai que és una zona de pas, a prop de l’estació d’autobusos, amb molt moviment de veïns. És un dels punts més sensibles».

Comissaria de les Gavarres Una comissaria que porta tan-

Comissaria de les Gavarres «Hem de definir si es compartirà entre ARRO i Agents Rurals o necessitem un altre espai» Dia de l’eclipsi «Hi haurà un dispositiu important per evitar els robatoris oportunistes aprofitant la distracció» cada fa temps és la de les Gavarres. L’anterior Govern va assegurar que es tornaria a obrir amb Agents Rurals i ARRO dels Mossos. Quins plans tenen?

«Aviat aprovarem el pla estratègic dels Mossos, on es contemplen totes les necessitats d’equipaments del territori, que cal programar i pressupostar. En aquest cas concret, el projecte de doble equipa-

ment —Agents rurals i ARRO— s’havia plantejat en un moment determinat. Hem d’acabar de decidir si hi caben els dos serveis o només un, en funció de les necessitats de l’ARRO, i buscar un emplaçament alternatiu per als Agents Rurals, o a l’inrevés. Són dues prioritats del Govern; l’espai es desplegarà, ja sigui per acollir agents de l’ARRO o com a base dels

Agents Rurals».

Arribem a la meitat de l’estiu i el territori ja ha patit diversos incendis. Quin desplegament de Bombers plantegen?

«Hem tingut una campanya molt intensa des de l’1 de juliol, amb més de 800 incendis i alguns episodis de gran simultaneïtat durant els primers caps de setmana de juliol. Volem arribar amb 4.000 Bombers i 25.000 agents de Mossos el 2030. A l’última tirada de gorres entraran 300 Bombers i 1.500 Mossos. I vostè em dirà, per què aquesta diferència?».

Per què?

«Perquè l’operativa de Bombers té un llindar tècnic en 300: és la manera de garantir que en una inter-

3 dilluns 3 d’ agost de 2026

ple el municipi de Querol, que ha apostat per fer-les amb fons Next Generation. Hem de netejar els boscos, tenir franges, un paisatge divers entre mosaic, vinya i cultiu per protegir la biodiversitat, i apostar per nous models d’economia agrícola vinculats a la ramaderia extensiva i als pastors».

Queda molt poc per l’eclipsi total. Com serà el dispositiu de seguretat?

«Hi haurà 700 Mossos dedicats al seguiment del dispositiu, per garantir un bon estacionament, i agents rurals vigilant l’accés a zones protegides, especialment si en aquell moment hi ha risc alt d’incendi o zones restringides pel Pla Alfa. També tenim previst un dispositiu policial important per evitar els robatoris oportunistes, típics de grans esdeveniments, aprofitant els moments de distracció de la gent».

Més agents Un instant de l’entrevista de la consellera Núria Parlon amb el Diari Més. Gerard Martí

venció no hi hagi només bombers novells, sinó que sempre vagin acompanyats de l’experiència dels equips veterans. És el màxim que el sistema pot absorbir amb garanties».

Més enllà dels efectius, quines són les altres prioritats amb el cos de Bombers?

«Volem millorar els equipaments de les regions, els parcs i els mitjans, escoltant les reivindicacions dels sindicats. Volem millorar les condicions de treball dels Bombers. Continuem consolidant el model mixt amb bombers professionals de la Generalitat i bombers professionals voluntaris, que és propi de Catalunya. Ara tenim dos grans reptes: consensuar el pla de contaminants, per protegir la seguretat dels bombers i bomberes davant la complexi-

‘Top manta’ «S’ha de treballar sempre que es pugui des de les oficines de mediació, per evitar situacions violentes» Internalitzar el 112 «Crec que ho podrem fer cap al 2028-2030. Són processos complexos, però el compromís és clar» tat afegida dels tòxics, i millorar qüestions com l’avituallament i l’alimentació».

L’altra qüestió a abordar és la gestió forestal.

«Totalment. Per molts helicòpters, per molts mitjans, per molta capacitat predictiva que tinguem davant d’incendis que cada cop superen la capacitat d’extinció humana, si no fem gestió forestal no podrem donar la resposta que volem. Per això el president va encarregar la Comissió de Ges-

tió Forestal. Aquesta comissió va començar a treballar el setembre passat i ja ha definit els eixos prioritaris: les franges de protecció que han de fer les urbanitzacions, amb una línia de subvencions que ha passat d’1,5 a 15 milions d’euros».

Com condiciona el foc?

«La diferència entre tenir la franja feta o no és determinant a l’hora d’actuar amb els mitjans d’extinció abans que el foc arribi a les cases; posaria com a exem-

Vostè es va comprometre amb Vila-seca i Salou per desplegar més efectius. Com s’ha efectuat?

«Hem desplegat el Pla Helios, que complementa el Pla Costa de reforç amb hores extres. Gràcies al Pla Helios, la Regió Policial del Camp de Tarragona incrementa els seus efectius un 15,6%, passant de 902 a 1.043. La plantilla de Seguretat Ciutadana de Tarragona s’amplia un 18,6% (34 efectius més), i a Vila-seca i Salou, concretament, un 21,8%, és a dir, 24 efectius més. Això permet més capacitat de patrullatge en un moment en què hi ha més gent al carrer i més aglomeracions en els esdeveniments socials i turístics d’aquests municipis».

El ‘top manta’ ha aixecat molta polseguera entre Cambrils i Salou. Com creu que s’ha d’abordar un problema així?

«Crec que hem de confiar en la professionalitat i la coordinació dels cossos policials per combatre la venda il·legal, treballant sempre que es pugui des de les oficines de mediació, per evitar situacions incòmodes o violentes que a vegades comporta una intervenció policial reactiva. Els ajuntaments també hi tenen molt a dir i hem de col·laborar-hi, però el missatge important és confiar en la feina policial i intentar evitar al màxim el conflicte».

Els treballadors del 112 de Reus continuen les seves mobilitzacions i fa temps que reclamen la internalització del servei. En quin punt es troba el procés?

«No és un procés fàcil ni ràpid. Té una complexitat que s’ha de treballar no només des del Departament d’Interior—que ja hem fet la proposta i els estudis de viabilitat— sinó també amb el Departament de Funció Pública, perquè és un canvi substancial que, a més, obre la porta al debat sobre la internalització d’altres serveis.

Ens vam comprometre a fer els estudis amb la part sindical i hi estem treballant. Mentrestant, com que és un servei essencial, hem prioritzat millorar les condicions laborals dels treballadors mentre no es fa efectiva la internalització. Aquestes millores, proposades per l’empresa que gestiona actualment el servei, ja s’han aprovat al centre de Sant Fruitós de Bages, tot i que encara no arreu de Catalunya».

Amb quin horitzó treballen?

«Crec que estem parlant d’un horitzó 2028-2030. Són processos molt complexos, però el compromís és clar: continuar treballant en el projecte d’internalització i, mentre hi arribem, garantir les millors condicions possibles als treballadors, escoltant sempre la part sindical».

4 dilluns 3 d’ agost de 2026

La ciutat plora la mort del conseller juntaire Pep Manresa Obituari l La sala de vetlla del tanatori municipal va quedar petita dissabte per acomiadar-lo Diari Més / J.C. El conseller de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, Pep Manresa, va morir el passat divendres als 72 anys després d’haver estat ingressat durant diversos dies a l’Hospital Joan XXIII. La seva desaparició ha provocat una profunda commoció tant en l’àmbit polític com ciutadà, on era una figura molt coneguda per la seva trajectòria professional, social i política. També era una persona molt estimada.

Una mostra d’aquest afecte es va veure en una vetlla multitudinària, dissabte, que es va omplir de companys, representants d’entitats i persones de diferents àmbits de la societat tarragonina, així com de destacats referents polítics.

El portaveu de Junts a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, va lamentar profundament la mort de qui va definir com el seu «amic i lleial company». Sendra va recordar els mesos de lluita contra la malaltia i va descriure Manresa com una persona «excepcional, única, valenta, emprenedora i apassionada».

També va destacar la seva manera de relacionar-se amb la gent, as-

L’Ajuntament va decretar dos dies de dol divendres i va obrir un llibre de condol

Imatge del conseller Pep Manresa durant la processó de Santa Tecla. J.M.A

segurant que no era una persona de grans discursos, sinó del tracte directe i proper. «No parlava amb rivals polítics, parlava amb persones, i per això es feia estimar tant», va afirmar. Sendra va admetre sentir-se desolat per la seva pèrdua i va

confessar que trobarà a faltar compartir amb ell tant els plens municipals com els moments més quotidians pels carrers de Tarragona.

Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va destacar l’estima i l’afecte que pro-

fessava a Manresa, un sentiment que, segonsva explicar, sempre havia sentit correspost. Viñuales va subratllar que la seva dedicació a la ciutat havia estat constant, generosa i compromesa, i va assegurar que Tarragona perd una gran persona i un servidor públic exemplar.

«Jo també perdo un gran amic», va afirmar. L’alcalde va traslladar el seu condol a la família i va remarcar que l’empremta de Manresa perdurarà tant en la ciutat com en totes les persones que van tenir el privilegi de compartir camí amb ell.

També dirigents polítics de diferents formacions i institucions van expressar el seu condol, recordant la seva implicació en la vida pública i la seva capacitat per mantenir relacions cordials més enllà de les diferències polítiques. La redacció d’aquest mitjà s’afegeix a les condolències a familiars i amics de Pep Manresa. Descansi en pau.

Mor un jove de 21 anys aquest diumenge després de caure del Pont del Diable Successos l Un jove de 21 anys va morir ahir al matí després de caure des de la part superior de l’Aqüeducte de les Ferreres, el Pont del Diable, a Tarragona.

L’avís als serveis d’emergència es va rebre poc després de les set. Fins al lloc s’hi van desplaçar Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Bombers de la Generalitat i diverses unitats del SEM. Els equips sanitaris no van poder fer res per salvar-li la vida. L’operatiu va obligar també a restringir temporalment la circulació en un tram proper de l’AP-7 mentre es feien les tasques d’assistència i s’investigaven les circumstàncies de la caiguda. l Júlia Camprubí

Eurecat investiga una tecnologia per convertir aigües residuals en hidrogen Recerca l El centre tecnològic Eurecat, amb seu a Tarragona, ha explorat noves formes de produir hidrogen renovable a partir d’aigües residuals, utilitzant panells solars, una tècnica que permet reduir la dependència de fòssils i el consum elèctric per aconseguir aquest tipus d’energia. Segons Eurecat, aquesta nova tecnologia busca convertir l’aigua usada en una font d’energia neta, reduint al mateix temps la seva càrrega contaminant i se centra en la fotocatàlisi solar.El centre assenyala que, a diferència de les tecnologies habituals, que solen dependre de combustibles fòssils o d’un consum elèctric. l EFE

Unes set mil persones visiten el nou Fòrum de la Colònia Patrimoni l El Fòrum de la Colònia ha rebut gairebé 7.000 persones des de la seva inauguració, el passat 10 de juliol. Des de la conselleria de Patrimoni es vol agrair l’interès de molts tarragonins «que han respost tan bé a la proposta de la conselleria de venir a redescobrir aquest nou espai de la ciutat», diu el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament, Nacho García. l Diari Més

5 dilluns 3 d’ agost de 2026

Tarragona destinarà 55.000 euros a la creació d’una nova fira de ciència-ficció Economia l El consistori vol donar un impuls al Palau Firal perquè sigui un pol d’atracció per a grans esdeveniments Oriol Castro Sanz Tarragona destinarà 55.000 euros a la creació d’una nova fira de ciència ficció i fantasia al Palau Firal. L’esdeveniment, promogut per l’empresa municipal EMDET, se celebrarà els dies 3 i 4 d’abril de 2027 i preveu zones de cosplay, tallers infantils, un espai d’experiències immersives i un cap de cartell vinculat al cinema o les sèries del gènere. L’objectiu de l’Ajuntament és poder donar un nou impuls a les fires que s’han organitzat els últims anys, que han aplegat unes 10.000 persones, i consolidar el recinte com un pol d’atracció per a grans esdeveniments.

L’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET SA) ha licitat el contracte pel disseny, la direcció artística i l’execució de la fira. El plec detalla amb precisió el contingut mínim que ha d’incloure la proposta. Destaca l’obligació d’organitzar almenys quatre espais temàtics diferenciats de cosplay —dedicats, com a mínim, a princeses de conte, superherois, sagues galàctiques, l’univers de Harry Potter i la ciència ficció dels anys noranta—, així com un concurs de cosplay que se celebrarà a l’Auditori August del Palau i que inclourà el registre de participants i la selecció d’un jurat.

La fira també haurà de comptar amb un cap de cartell: un actor o actriu amb participació rellevant a escala nacional o internacional en

Imatge d’un dels espais expositius de l’última edició de la fira de ciència-ficció ‘Starraco Infinity’ al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Joan Carles Borrachero

Aquestes fires han aplegat unes 10.000 persones en les últimes edicions pel·lícules o sèries de ciència ficció o fantasia, la contractació del qual anirà íntegrament a càrrec de l’empresa adjudicatària. A aquesta xerrada principal s’hi sumaran, com a mínim, dues xerrades d’interès per jornada amb actors de doblatge, in-

fluencers o altres perfils vinculats al gènere. Entre la resta de continguts obligatoris hi ha una zona de tallers infantils —amb dos tallers de manualitats i un servei de pintacares—, un espai de videojocs, arcade i realitat virtual amb un mínim de cinc màquines recreatives i vuit consoles, com a mínim tres espais expositius amb material relacionat amb la ciència ficció i la fantasia, i una zona d’escenari amb un mínim de tres activitats diàries d’una hora de durada cadascuna. Una de les particu-

Els Xiquets recorren la ciutat alçant pilars amb les tres camises històriques Castells l Els Xiquets de Tarragona continuen celebrant el seu Centenari. Aquest diumenge van recórrer alguns dels espais més emblemàtics de la ciutat aixecant pilars i recuperant les tres camises que ha vestit la colla al llarg de la seva trajectòria, en un acte carregat de simbolisme i d'homenatge al patrimoni i tradició de la ciutat. l Diari Més

Els Xiquets de Tarragona van alçar pilars a l’arena de l’Amfiteatre. Xiquets de Tarragona

laritats del contracte és la previsió de dues experiències immersives relacionades amb la temàtica de la fira. En aquest cas, l’empresa adjudicatària només n’haurà d’aportar la idea, la conceptualització i una proposta de possibles proveïdors, amb un pressupost estimat que no podrà superar els 30.000 euros (IVA exclòs). La producció, contractació i cost final d’aquestes instal·lacions, però, aniran a càrrec directament d’EMDET, un cop validada la proposta presentada. El plec també

regula la zona comercial de la fira, que haurà d’acollir botigues, artistes, tatuadors i foodtrucks. Els ingressos derivats d’aquests espais correspondran íntegrament a EMDET, tot i que la captació, selecció i coordinació dels expositors serà responsabilitat de l’empresa adjudicatària. En total, es preveuen cinc espais per a tatuadors, cinc per a foodtrucks, 30 per a artistes i 40 per a botigues. Amb tot, l’aposta del consistori és ferma perquè aquestes fires continuïn creixent.

6 dilluns 3 d’ agost de 2026

El Sandbox prioritzarà els projectes alineats amb els objectius del PAM Innovació l L’Ajuntament aprova les bases reguladores d’aquesta eina, que permetrà testar productes, serveis i tecnologies Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, va aprovar de manera inicial el passat divendres 31 de juliol en Junta de Govern Local les bases reguladores del futur Sandbox de Reus. Aquest serà un entorn controlat dedicat a dur a terme proves que permetran testar productes, serveis i tecnologies innovadores en situacions reals, sempre de manera segura i regulada.

Des del consistori consideren que aquesta és una eina «estratègica» pel que fa al posicionament de la ciutat en l’aspecte d’innovació i que contribueix a reforçar la relació entre les administracions públiques, el teixit empresarial i els agents de recerca.

A més, les bases aprovades estableixen que, amb l’objectiu d’impulsar la innovació local i la transferència de coneixement, es posarà el focus la selecció de projectes promoguts per entitats que presentin «propostes alineades amb les prioritats del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027». També es donarà prioritat a les propostes vinculades a l’ecosistema d’innovació del territori, que estableixin aliances amb universitats o centres tecnològics i contribueixin al progrés

L’apunt

Reus, Ciutat de la Ciència i la Innovació El Sandbox Reus és un dels projectes que forma part de la distinció que va rebre Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. D’aquesta manera, en forma part junt amb 127 ciutats més de l’Estat gràcies als 69 projectes presentats en el seu moment i és l’únic municipi català de l’àrea metropolitana de Barcelona que en forma part. Aquestes propostes es divideixen en tres eixos: ciència i innovació, ciutat verda i persones.

Fotografia del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc, principal candidat per acollir una prova pilot del Sandbox. Gerard Martí

Es preveu donar espai a projectes relacionats amb mobilitat sostenible o IA social, econòmic, ambiental o tecnològic de Reus. El regidor de l’àrea de Promoció Econòmica, Innovació

i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, afirma que amb el Sandbox «posem la ciutat al servei de la innovació i fem un pas endavant per consolidar Reus com a referent en innovació a la Catalunya Sud». «Es tracta d’una eina que reforça la col·laboració entre el sector públic i el privat, impulsa la captació de talent i inversió i ens ajuda a

transformar la innovació en solucions útils per millorar la qualitat de vida de la ciutadania», afegeix.

Les entitats interessades a participar podran presentar projectes de manera continuada, sense necessitat d’esperar una convocatòria específica un cop aprovades definitivament les bases. Les propostes seran avaluades a través d’un co-

mitè tècnic d’acord amb els criteris d’innovació, viabilitat tècnica, maduresa tecnològica, impacte sobre la ciutat i garanties de seguretat.

D’aquesta manera, el Sandbox Reus proporcionarà un espai per a empreses, emprenedors, universitats i centres tecnològics per tal de posar a prova solucions innovadors en àmbits com la transformació digital, la intel·ligència artificial, la mobilitat sostenible, la salut, la transició energètica, l’economia circular o la millora dels serveis públics.

Marcos Piqué, de T-Systems, és nomenat vicepresident de Gaia-X España per impulsar l’economia de la dada Societat l L'Associació Gaia-X España ha nomenat com a nou vicepresident a Marcos Piqué, actual director de Desenvolupament de Negoci de T-Systems Iberia, divisió de serveis de digitalització de Deutsche Telekom. L'objectiu és reforçar el posicionament de l'entitat cap a l'economia sobirana de la dada i consolidar-la dins l'ecosistema internacional com a agent generador d'innovació que proporciona

confiança a ciutadans i empreses.

El nomenament, que es produeix un any després de la incorporació de T-Systems a la junta directiva de Gaia-X España, reconeix l'experiència de la companyia en la construcció d'ecosistemes de dades que permeten compartir informació de manera segura, controlada, conforme a la legislació europea i respectant els principis ètics. El nou vicepresident té una experiència de

més de 19 anys en el sector tecnològic i desenvolupant rols de rellevància. Des de la seva nova responsabilitat, Piqué contribuirà a impulsar la col·laboració d'empreses, administracions públiques, universitats, centres tecnològics i associacions sectorials per tal d'accelerar el desplegament de l'economia de la dada amb la finalitat de garantir una compartició segura, controlada i federada. l Diari Mes

Fotografia d’arxiu de Marcos Piqué, de T-Systems. Cedida

7 dilluns 3 d’ agost de 2026

Sergi Peralta Moreno

L

a matemàtica Eva Miranda, l’enginyera industrial i informàtica Alícia Casals, l’enginyera química Núria Salán, la doctora en Nanociències Sònia Estradé i l’especialista en l’aplicació de les tecnologies a l’educació Mercè Gisbert tenen moltes característiques en comú: són cinc dones catalanes, que han excel·lit en carreres STEAM —ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques— i que són referents en els seus camps de treball. A més, són les cinc protagonistes de les noves capses d’aprenentatge que l’Escola Marià Fortuny va introduir en el curs que va acabar el juny. «El que volíem era potenciar que les nenes visualitzin que el dia de demà poden ser com elles», comenta la mestra de primària Núria Sabaté.

La llavor original era preparar material per tractar a les aules el Dia Internacional de la Dona. Noms com Marie Curie ràpidament van passar pel cap, però l’equip del centre educatiu va decidir reformular l’enfocament en adonar-se que aquestes figures quedaven «lluny» de l’alumnat. Per apropar-les i crear aquesta vinculació, van encetar una cerca de referents actuals i catalanes. Van elaborar un primer llistat i van intentar contactar amb elles per col·laborar en la preparació dels continguts. La sort va somriure: les cinc primeres professionals van respondre afirmativament i van implicar-se. «Han treballat amb nosaltres i llancen el repte inicial de cada

l Educació

Voler ser com elles el dia de demà L’Escola Marià Fortuny ha desenvolupat l’últim curs unes capses d’aprenentatge per apropar les carreres STEAM a l’alumnat

Anna Lleonart, Núria Sabaté, Judith Varela i Sara Guerrero, de l’Escola Marià Fortuny, amb les capses. Gerard Martí

capsa», assenyala la mestra d’Educació Física, Judith Varela. És una

primera presentació que engresca la classe a afrontar el desafiament.

«El nostre gran objectiu és que les nenes s’empoderin i vegin que po-

Les capses presenten noms com Eva Miranda, Alícia Casals o Mercè Gisbert den dedicar-se a carreres o treballs relacionats amb les STEAM», afegeix Sabaté.

Les capses d’aprenentatge no són una metodologia pedagògica nova per a l’Escola Marià Fortuny.

A partir d’una temàtica central, es plantegen una seqüència de reptes que permeten desenvolupar competències clau mitjançant el treball cooperatiu i autònom. «No estudien l’aparell digestiu, sinó que es planteja què passa si m’he empassat un xiclet», exemplifica Sabaté.

En aquesta ocasió, el centre volia abordar la bretxa de gènere en els estudis i professions tecnològiques.

Amb l’ajuda de l’Associació Espiral i una subvenció europea, han aconseguit aquest curs apropar les cinc dones referents als infants de Reus... i de més enllà, atès que el material està disponible a la resta del professorat a la pàgina web capses.cat i va ser presentat en societat al Congrés EdTech de Barcelona. «És superdidàctic i motivador pels nens», declara Varela.

L’acceptació per part de joves i grans ha estat immillorable. «Tot són bones notícies», expressa Sabaté. «És el nostre bebè», remata Sara Guerrero. L’equip docent somia a poder donar continuïtat al projecte i difondre més referents: «Seria ideal».

Dos investigadors de l’hospital i l’IRB CatSud, entre els més influents del món Ciència l El rànquing World’s Top 2% Scientists reconeix els doctors Pere Romero i Jordi Camps pel seu impacte científic Diari Més Pere Romero, director del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Sant Joan, professor titular de la URV i investigador de l’IRB CatSud, i Jordi Camps, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i investigador de l’IRB CatSud, han estat inclosos en l’edició 2025 de la classificació internacional World’s Top 2% Scientists, un dels principals indicadors de referència per mesurar l’im-

pacte de la producció científica a escala mundial. Al rànquing també apareixen Lluís Masana, professor emèrit de la URV i que va ser director de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de l’hospital, i Jorge Joven, traspassat el gener i que va ser director dels laboratoris clínics i de la Unitat de Recerca Biomèdica.

Tots quatre formen part del 2% dels investigadors amb més impacte científic del món dins dels seus respectius camps d’especialització. La

Els doctors Jordi Camps i Pere Romero han estat inclosos en el World’s Top 2% Scientists. Cedida

classificació l’elabora anualment un equip d’investigadors de la Universitat de Stanford, en col·laboració amb l’editorial científica Elsevier, a partir de les dades de Scopus.

L’estudi identifica aquells professi-

onals que destaquen per la qualitat i la influència de la seva producció.

«La recerca és una tasca col·lectiva en què participen tots els col·lectius que treballen en un centre com el nostre, i aquest reconeixement

també és de tots ells», expressen els investigadors inclosos en el llistat. «És un estímul per continuar treballant per generar coneixement que pugui repercutir en una millor salut de les persones», afegeixen.

8 dilluns 3 d’ agost de 2026

Prades es rendeix al ca Atila i Juli Bayot en el 37è concurs de gossos d’atura Cultura l Més de 800 persones van assistir a una nova edició de la festivitat, on han participat deu pastors d’arreu de l’Estat Eloi Tost / Adam Díaz Prades va tornar a inundar-se de cans i pastors d’arreu de l’Estat per observar i participar en la 37a edició del concurs de gossos d’atura aquest diumenge. Una celebració patrimonial que, després de quatre dècades, manté la seva essència i reuneix a centenars d’apassionats per la pastura i la gestió dels ramats. El pastor valencià, Juli Banyot, i el seu gos Atila van proclamar-se campions enguany després d’una actuació que el professional va afirmar endur-se «per sorpresa» amb un «gran nivell» durant tota la competició. «Pensava que guanyaria el basc», va confessar Bayot, qui ja havia guanyat diverses competicions al País Valencià. Entre elles el 16è concurs de gossos d’atura de Rabera o el campionat de gossos pastors de la Comunitat Valenciana, ambdós el 2023.

Tot i que en la resta de concursos Bayot hi va participar amb cans diferents, a Prades, l’Atila va ser qui va guanyar el concurs i, a més, als 800 espectadors que van reunir-se al municipi per gaudir de la competició. En total, van participar deu pastors i animals vinguts de Catalunya, Mallorca, País Valencià, País Basc i Aragó, en el que ha estat una de les cinc proves del campionat de

L’apunt

Tradició i gossos per tancar el cap de setmana El concurs de gossos d’atura de Prades va començar el seu recorregut l’any 1988 i se celebra durant el primer diumenge d’agost. «Estan molt bé perquè posen en valor un ofici que abans estava mal vist. Al final desapareixerà perquè no quedaran ovelles, i passarà a ser una cosa cultural», ressaltava el guanyador, Juli Bayot. Durant el cap de setmana, Prades també s’ha inundat amb tallers i demostracions d’esquilada d’ovelles.

El gos guanyador, Atila (al centre), va demostrar la seva gran agilitat durant les proves a contrarellotge. Tjerk van der Meulen

El guanyador, Juli Bayot, ja havia guanyat en cinc ocasions el concurs d’atura Catalunya. El concurs s’ha dividit en dues fases.

En la primera, el gos havia de pas-

sar entre unes banderes i aturar-se dues vegades per, després, conduir i aturar el ramat dins un cercle situat davant del pastor. Finalment, l’havien de dirigir entre unes portes per acabar-lo tancant al corral. Tot plegat en màxim vuit minuts. No tots ho han aconseguit.

Els quatre millors classificats han passat a la final. Els gossos han

hagut d’anar a buscar el ramat a l’altra punta del camp, portar-lo fins on hi havia el pastor i fer passar les ovelles entre ell i una bandera. Posteriorment, han dirigit les ovelles fins al tancat i un cop han estat totes dins, treure-les fora. El temps màxim per fer-ho era de cinc minuts.

En el cas de Bayot, afirmava «no haver preparat el concurs de mane-

ra especial», ni tampoc s’esperava el paper que ha fet Atila. El border collie, de sis anys i mig, li ha permès guanyar el concurs per cinquena vegada en la seva trajectòria. «Els he intentat ensenyar les ordres de dreta i esquerra, però no faig un entrenament específic. Tinc ovelles al mas i en el dia a dia els gossos ja fan la feina», va explicar. Amb tot, com a particularitat, ara té tres gossos: Atila, la mare i la germana. Ha ensinistrat als tres, però als tres els dona ordres en idiomes diferents.

La Ludwig Band exhaureix l’aforament del Parc del Pescador de Cambrils amb més de 1.200 persones Cultura l El Parc del Pescador ha viscut el cap de setmana nits intenses de música en directe dins del 51è Festival Internacional de Música de Cambrils. Dissabte, La Ludwig Band va reunir més de 1.200 persones i va exhaurir l’aforament amb un concert vibrant, proper i molt participatiu. El sextet liderat per Quim Carandell es va guanyar el públic des del primer minut amb humor, complicitat i un repertori que

va combinar temes del seu quart disc, Pel barri es comenta, amb cançons com Manela no vull currar per vostè, On t’has ficat aquesta nit, El meu amor se n’ha anat de vacances o S’ha mort l’home més vell d’Espolla, abans de tancar amb Xavier. Carandell va recordar els seus vincles amb la Mussara i Cambrils.

Divendres, The Gospel Viu Choir havia tornat al festival amb setze veus dirigides per Moisès Sala i un

espectacle emotiu que va combinar gospel, ritmes caribenys i versions com Let It Be. La formació també va reivindicar la tasca social de Gospel Sense Fronteres i va acomiadar la seva temporada amb Oh Happy Day i un ‘medley’ de One Love. La programació del cap de setmana es completava diumenge amb Lucrecia, que presentava Àlbum de Cuba, un recorregut per trenta anys de salsa, boleros i sons. l Diari Més

La Ludwig Band, durant el concert al Parc del Pescador de Cambrils. Claudia Win

9 dilluns 3 d’ agost de 2026

Cultura popular l La cercavila tradicional va omplir els carrers del municipi aquest diumenge abans del gran dia de la Festa Major

Vila-seca es prepara per a la traca final

A

les 20.27 h sonava al jardí passat dijous al passeig marítim, i del Castell de Vila-seca aquest diumenge ho tornaven a fer. l’esclat que deixava ex- Aquest cop sense tants turistes, i pectants els habitants acompanyats de Galcerán de Pinós del municipi. La Cercavila tradici- i la donzella del Rescat. onal, ja preparada, avançava tres El ball del Cercolet, el de Gitanes i minuts després pels carrers del el Patatuf —que es va endur l’ovació centre del nucli urbà al ritme dels més gran— van atreure tots els intambors i rodejada de visitants. El fants que rondaven pels carrers de Ball de Diables de Vila-seca va ser el la localitat amb la seva música aniprimer a aparèixer entre l’imaginari mada i balls engrescadors, seguits festiu. Tot i no encendre la flama en dels Pastorets i el ball de Bastons. un primer moment, el grup diabòlic De poc en poc i avançant des del va generar el nerviosisme positiu, Castell, els Xiquets de Vila-seca i el aquell que uneix als vila-secans, per Cavall Alat, amb la seva festa partiengegar la festa. cular, van posar el coloDes d’allà, el camí de fó d’or per tancar el dia la pólvora el van conprevi a la festa grossa. tinuar els trabucaires.

La Cercavila va finaBen armats i sense pors, litzar a la plaça de l’Esper escalfar encara més glésia, però tothom va l’ambient. Dotze esclats quedar-se amb ganes ben forts van donar pas de més. Avui, Vila-seca als gegants. culminarà la seva Festa En Ton i la Pineda Major amb l’anada Adam Díaz Garriga ja s’havien lluït el a ofici a partir de les

Els diferents elements de l’imaginari festiu van omplir el centre de la vila en una cita destacada de la Festa Major. Tjerk van der Meulen

Colofó Les festes acabaran amb els focs artificials de les 23.45 h a la Via Màxima 11.00 h des de la plaça de l’Església Vella, després de les matinades vespertines que despertaran al municipi.

La festa seguirà a la tarda amb les diferents cercaviles programades, el correfoc i un gran castell de focs, a partir de les 23.45 h a la Via Màxima, que serà el punt final de les celebracions enguany.

El seguici festiu va recórrer aquest diumenge el centre de Vila-seca. Tjerk van der Meulen

Un centenar de veïns es mobilitzen a Roda de Berà contra les pantalles acústiques d’Adif Protesta l Els afectats reclamen la retirada de les barreres, de fins a vuit metres, i exigeixen alternatives a l’ens ferroviari Agències Un centenar de persones es van concentrar divendres a Roda de Berà per rebutjar les pantalles acústiques instal·lades per Adif a tocar de la via del tren. Veïns, membres de Mercaderies per l’Interior, representants i partits van denunciar que Adif ha desestimat les al·legacions al projecte, que preveu barreres al llarg de 14 quilòmetres entre Tarragona i Calafell.

L’Associació de Veïns Costa Daurada-Berà reclama retirar les estruc-

tures, de fins a vuit metres, i substituir-les per pantalles d’1,5 metres més integrades al paisatge. Un centenar d’habitatges estan afectats i alguns han perdut les vistes al mar. Mercaderies per l’Interior defensa una via segregada per als trens de mercaderies, allunyada dels nuclis poblats. L’Ajuntament dona suport a les reivindicacions i el ple va aprovar una moció contra el projecte. L’alcalde, Pere Virgili, va acusar Adif d’incomplir els compromisos i demanarà la mediació de la subdelegació del govern.

Salou reivindica les arrels marineres i enceta quinze dies de Nits Daurades Festes l Salou ha viscut aquest cap de setmana dues cites destacades de cultura i tradició. Divendres, la platja de Ponent va acollir una nova edició de la Calada de les Malles de Sant Pere, amb una seixantena de participants recreant l’antic rossegall i una cercavila prèvia dels Gegants de Salou. Dissabte, els jardins del

Xalet Torremar van donar el tret de sortida a les Nits Daurades 2026 amb el pregó de la directora general de Turisme, Cristina Lagé, que va reivindicar Salou com una ciutat plural i acollidora. L’acte va incloure cultura popular, foc i la traca inaugural d’un programa que s’allargarà fins al dissabte 15 d’agost. l Diari Més

10 dilluns 3 d’ agost de 2026

Crònica castellera l La diada de Les Neus veu la millor actuació de la temporada de les quatre colles participants, amb les estrenes de 3de10fm dels Castellers de Vilafranca i Pde8fm de la Jove de Tarragona

Extraordinàriament rutinari

E

ls Castellers de Vilafranca han convertit en habitual fer el primer castell de 10 de l’any a Vilanova i la Geltrú. Allò que va començar com una excepcionalitat l’any 2016, ja és tradicional el 2026. Els Verds van tornar a completar el 3de10 amb folre i manilles a la diada de Les Neus, en una diada àgil que va durar poc més dues hores, on les quatre colles participants van descarregar tots els seus castells i van fer les seves respectives millors actuacions de la temporada.

La colla vilafranquina va encarar d’entrada el seu anunciat objectiu de 10, a la primera ronda, un fet que no s’havia produït mai perquè les anteriors vegades que l’havien portat a Vilanova i la Geltrú sempre havia anat a la segona ronda. El 3de10 amb folre i manilles va mostrar una imatge impecable des del primer moment, amb el lògic treball d’una estrena que obligava a gestionar el moviment de l’estructura i una descarregada plena de confiança tant en el troc com a la base. Tot i això, el cap de colla, Àngel Grau, en acabar l’actuació confessava que la rengla El 3de10fm dels Verds, el Pde8fm de la Jove de Tarragona i el 4de8a de la CCSPiSP han estat novetats de temporada durant aquest els havia donat molta més feina de cap de setmana a Vilanova i els Pallaresos. Cedides l’esperada. El lluïment dels Verds va continuar amb el cinquè 4de9 amb una tranquil·litat impensable en un persones especialistes en l’habilitat Estrena de SPiSP folre i agulla de l’any, que no va ser castell d’aquesta envergadura. Tots de l’equilibri. Perquè va donar feina És la catorzena colla del tan perfecte com els anteriors però els temps controlats i una gestió i va tensionar els pilaners, però va món casteller en fer el van completar sense dificultats, un magnifica de les diferents parts de servir perquè tota la colla esclatés 4de8a 5de9 amb folre que es va convertir l’estructura. Després calia millorar eufòrica. Per cert, avís important de en el castell més treballat de la jor- els castells bàsics de nou, el 3de9 futur: la cap de colla ja va anunciar nada i un impecable pilar de 8 amb amb folre i el 4de9 amb folre. Com que no hi haurà pilar de 8 per Sant Durant la setmana ja anunciaven folre i manilles. Millor actuació mai explicava la seva cap de colla, Gina Magí, donat que ja van patir-lo prou que volien ampliar el seu ventall de vista a Les Neus igualant la que van Fort, calia fer-los bé. I així va ser per- l’any passat. castells i la població del Tarragonès fer ells mateixos el 2024. No va ser què van mostrar bones evolucions Bordegassos de Vilanova i Nens va tornar a ser talismà. L’havien millor perquè la indisposició d’un i menys nerviosisme que els vistos del Vendrell van completar la ma- provat per Santa Tecla 2025, però va casteller va impedir fer el 3de9 amb uns dies enrere a Vilallonga del teixa actuació, la clàssica de vuit. Els quedar massa lluny i va deixar senfolre i agulla.

Camp. La rúbrica a la diada va ser es- locals es podria arribar a dir que ho sacions negatives. Aquesta vegada La Jove de Tarragona pecialment celebrada, el van fer de forma sobrada i somiant la història va ser molt diferent. El necessitava la diada que pilar de 8 amb folre i ma- amb castells superiors com el 2de8 castell va pujar amb serenitat, amb va completar a Vilanova i nilles. Havia presentat amb folre i el 5de8, els centenaris la carregada van començar aparèila Geltrú, perquè per una alguns dubtes en aquest estrenant el 3de8, que els ha de con- xer certs nervis, però van executar cosa o una altra no havia inici d’any perquè la ca- duir pròximament al 7de8. a la perfecció la transició del quatre pogut fer tres castells de nalla es fa gran, però és El cap de setmana casteller ha re- al pilar i es va completar sense més nou junts en una maun pilar indestructible. galat una altra fita que cal remarcar problemes. És la quarta colla que teixa actuació. Van ser Per sota, amb una base per la seva importància: l’estrena del enguany descarrega aquest castell ambiciosa obrint amb de pinya, folre i mani- 4de8 amb l’agulla a l’historial de la després de Verds, Jove de Tarragona, el 2de9 amb folre i lles més que sòlida, Colla Castellera de Sant Pere i Sant Vella i Joves i la catorzena en la hismanilles, mostrant Carles Cortés i per sobre amb cinc Pau a la festa major dels Pallaresos. tòria del fet casteller. Amb el 3de8, el

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

Resultats Vilanova.Les Neus C. Vilafranca: 3/10fm, 4/9fa, 5/9f, P/8fm Jove Tarragona: 2/9fm, 3/9f, 4/9f, P/8fm Bordegassos Vilanova: 3/8, 4/8, 2/7 Nens Vendrell: 4/8, 3/8, 2/7 Vilafranca. Martirs Street Joves Valls: 2/8f, 3/9f, id5/8, 4/8, P/7f C. Barcelona: 7/8, 2/8f, 3/8 Xicots Vilafranca: 4/8, 3/8c, 7/7 Vila-seca. Festa Major Colla Vella: 5/8, 4/9f, 7/8 X. Tarragona: 7/8, id4/9f, 4/9f, 3/8 X. Vila-seca: 7/6, 5/6, 2/6 La Fatarella. Festa Major CC SPiSP: 3/8, 5/7, 4/7a, P/6 Andorra. Festa Major X. Serrallo: 5/7, 3/7, 2/7 CC La Bisbal: 4/6a, 5/6, 3/7 C. Andorra: 4/6a, 5/6, 4/6 La Móra (Tarragona). Festa Major C. Altafulla: 3/7, 4/6a, 2/6 Nois Torre: 2id3/7, 4/7, 4/6a, 3/6 Els Pallaresos. Festa Major CC SPiSP: 3/8, 4/8a, 4/8, P/6 Nois Torre: 4/7, 3/7, 4/7a X. Cambrils: 3/6, 2/6, 3/6a Vila-rodoma. Festa Major Colla Vella: 5/8, 3/9f(c)

4de8 i el pilar de 6 van completar la millor actuació del seu historial.

Dissabte a Vila-seca els Xiquets de Tarragona van retrobar-se amb el castell de 9, el 4de9 amb folre. L’havien descarregat a Altafulla feia tres setmanes i per repetir-lo van mostrar un ritual similar, ja que van fer un intent desmuntat prèviament. A la segona el castell va anar amunt, sempre va tenir un moviment que van saber controlar i s’anava fent ample, però el van completar de manera brillant per augmentar la dosi de confiança davant un mes d’agost on voldran estrenar noves estructures. Els clàssics 7de8 i 3de8 van completar la seva actuació.

11 dilluns 3 d’ agost de 2026

Extrems com a carrilers, pressió i verticalitat, més detalls del Nàstic Futbol l L’equip continua treballant en el sistema de Xisco Campos en el segon amistós de l’estiu Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Xisco Campos continua construint-se durant la pretemporada. Dissabte va arribar la segona prova del període estival, aquesta vegada contra un equip d’una categoria inferior, l’Olot. L’encontre va quedar amb empat a un, però, com en tots els amistosos, el resultat és anecdòtic.

El duel va servir per deixar entreveure més pistes de l’equip que vol el tècnic de Binissalem: verticalitat, pressió i extrems com a carrilers.

El sistema de cinc defensors ha arribat per quedar-se amb Xisco Campos. Així ho va provar de nou el Nàstic en el duel de dissabte contra l’Olot en els dos onzes diferents a la primera i a la segona meitat. El conjunt tarragoní va sortir més fresc a la primera malgrat el gol olotí. Un desajust defensiu grana va acabar amb l’1-0 per als de la Garrotxa.

Els grana van tenir una versió més dominant, capaç de pressionar

L’apunt

El davanter Cedric Omoigui deixa de ser jugador grana Cedric Omoigui ha deixat de ser jugador del Nàstic. El punta abandona el club després d’una temporada decebedora.

Cedric s’acomiada del Nàstic amb 35 partits jugats i 2 gols. El davanter no entrava en els plans de Tomeu Nadal i s’ha treballat en la seva complicada sortida, perquè li restaven dos anys de contracte. Finalment, es va concretar el darrer dissabte.

Els jugadors del Nàstic Shin Katsushima, Joan Prohens i Meshak celebrant el gol. Nàstic

Els grana van mostrar una millor versió i amb més domini respecte del primer amistós

a dalt per recuperar la pilota aviat i un sistema que incentiva la verticalitat per les bandes. A la primera meitat Joseda, Van Rijn i Guillem Barrés van formar la tripleta a l’eix de la defensa, mentre que Darío Rodríguez i Àlex Almansa es van

ocupar dels carrils. Els dos extrems van trobar la seva llibertat gràcies al treball de la sala de màquines Montalvo-Eugeni i a Borja Sánchez-Segura com enllaços amb el davanter Diego Gómez.

Seguint aquesta línia d’atac, el

Nàstic va aconseguir tres ocasions clares. Dues van arribar per centrades de Darío i la darrera amb una gran assistència de Carlos Segura, totes van acabar als peus de Diego Gómez. Amb tot, cap van acabar en gol per manca d’encert. De fet, una de les lectures que va destacar Xisco Campos va ser que «ens ha faltat decidir millor en el darrer terç i tenir més precisió». Aquesta va arribar al segon temps, amb nous protagonistes, però els mateixos rols. Després d’una bona acció de Meshak, Joan Prohens va definir per marcar l’1-1 final.

«Cremar etapes» En el postpartit, Xisco Campos va destacar que està satisfet amb el rendiment de l’equip. «Havia demanat a l’equip que mostrés el que havíem treballat durant la setmana i així s’ha fet», va apuntar. Els grana premen l’accelerador en aquest període estival amb més amistosos, tots pensats per obrir diferents escenaris per continuar progressant.

Amb una plantilla completament renovada i amb un nou sistema, el Nàstic ha de créixer pas a pas. Així ho va deixar clar Campos: «Hem d’anar creixent i cremant etapes ràpid. Som un equip nou, així que s’ha d’aprofitar al màxim cada entrenament i cada partit». L’equip continua creixent i, a poc a poc, s’esbrinen més detalls del nou Nàstic de Xisco Campos.

El Reus Deportiu engega la campanya d’abonaments de cara a la temporada 2026-2027

El Reus d’Edu Albacar s’estrena a la pretemporada amb un empat

Hoquei Patins l El club reusenc manté les quotes dels abonaments, que tindran un preu reduït fins al 16 d’agost

Futbol l El Reus FC Reddis d'Edu Albacar es va estrenar a la pretemporada amb un empat a zero contra el Manresa el darrer dissabte.

Com totes les pretemporades, era el moment de provar jugadors i sensacions, així que Edu Albacar es va encarregar de formar dos onzes diferents en cada meitat, donant minuts als nous fitxatges i també provant a jugadors assentats en diferents posicions. «Faig una valoració positiva, estic content del rendiment de l'equip», va destacar Albacar en el postpartit. El tècnic va subratllar exemples com el d'Andy Alarcón, que va jugar poc més de vint minuts com a pivot defensiu al mig del camp, una posició que

Diari Més El Reus Deportiu va engegar el darrer cap de setmana la campanya d’abonaments de cara a la temporada 2026-2027. Encara queda per iniciar la temporada i més encara tenint en compte de la intrusió del Mundial, però des del club roig-i-negre ja comencen a fer xup-xup de cara al pròxim curs. Des de l’entitat han engegat la campanya de captació de socis amb l’objectiu d’emplenar el Palau d’Esports a cada partit i, d’aques-

ta manera, destaquen que s’han mantingut els preus econòmics i assequibles. En aquest sentit, el club ofereix quotes reduïdes fins al 16 d’agost. Per exemple, l’abonament general (inclou OK Lliga i OK Plata) és de 55 euros per als socis i 80 per a les noves altes. A partir del 17 d’agost, les quotes seran de 60 i 95 euros per als socis i no socis respectivament. Sota l’eslògan «Tu ets el Reus, tu tens la Sang del Prim», l’entitat roig-i-negra vol tornar a arribar als 900 abonats aquest curs.

El porter Guiu Escobar, un dels fitxatges d’aquest estiu. Reus FCR

ja va ocupar un altre central, Lluís Recasens, el diferents fases del curs passat. El duel es va mantenir igua-

lat amb una bona versió de Miquel Ustrell, que va fregar el gol en un parell d'ocasions.

El duel de dissabte es va disputar a porta tancada contra el Manresa, que serà rival dels roig-i-negres aquesta temporada. Les proves continuen amb més partits avui al vespre, quan el Reus enceta el seu camí en el Torneig d’Històrics, que es disputarà al camp municipal Guinardó. El Reus jugarà els seus partits de fase de grups contra l’Hospitalet i Sants de Tercera Federació. El format del triangular serà de dos partits de 45 minuts. En cas d’acabar en primera posició, el Reus accedirà a la semifinal que es disputarà el pròxim dissabte. l AMQ

12 dilluns 3 d’ agost de 2026

Ceuta i el Marroc eleven a prop d’un centenar els morts de la crisi migratòria Frontera l Rabat confirma onze víctimes mortals i 40.000 arribades mentre continuen les tasques de recerca i identificació Joan Lizano / Agències La crisi migratòria a Ceuta s’ha convertit en una de les més tràgiques a la frontera sud després d’uns dies marcats per l’arribada massiva de desenes de milers de persones i per la recuperació de cadàvers al mar.

Al tancament d’aquesta edició, les autoritats espanyoles havien comptabilitzat 88 morts a Ceuta, mentre que el Marroc va trencar diumenge el silenci i va confirmar 11 víctimes al seu territori, deu ofegades i una morta després de caure des d’una zona rocosa pròxima a la ciutat autònoma. El balanç conjunt s’acostava així al centenar de morts, tot i que les tasques de recerca continuaven i encara hi havia desapareguts. Rabat també va xifrar en unes 40.000 les persones que van arribar a la frontera en direcció a Ceuta i en 1.135 les que ho van fer cap a Melilla. Les dades difereixen de les espanyoles. El Ministeri de l’Interior marroquí va atribuir l’allau a la difusió d’informació enganyosa, les xarxes de tràfic de persones i interpretacions errònies de dades legals.

La Guàrdia Civil va iniciar ahir les tasques per identificar els cossos recuperats en aigües espanyoles, un procés complex que combinarà l’anàlisi d’empremtes amb dades internacionals i mostres d’ADN dels familiars. El Servei de Criminalística considera que l’estat de molts cadàvers permet intentar les primeres identificacions mitjançant

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

L’apunt

La ultradreta porta la crisi migratòria als carrers de Ceuta La crisi migratòria de Ceuta també va derivar aquest cap de setmana en tensió política i social.

Santiago Abascal va reclamar la militarització de la frontera i Isabel Díaz Ayuso va advertir sobre les intencions del Marroc respecte de Ceuta i Melilla. Al carrer, concentracions d’Alvise Pérez i Núcleo Nacional van topar amb protestes de ciutadans ceutins d’origen marroquí i van obligar la Policia Nacional a intervenir i escortar participants.

La recerca de desapareguts continua mentre avança el procés d’identificació de les víctimes. Agències

El balanç de les autoritats espanyoles se situa en 88 víctimes mortals al territori ceutí les empremtes, però la dificultat augmentarà quan calgui contrastar informació amb altres països, especialment el Marroc. Les organitzacions que treballen amb migrants reclamen que es faciliti als familiars la presentació de denúncies per

desaparició, la recollida de mostres d’ADN als consolats i l’accés als dipòsits per identificar els cossos. A Ceuta, la capacitat limitada de les instal·lacions funeràries pot obligar a accelerar els enterraments si les víctimes no són reclamades. La ciutat disposa d’un cementiri musulmà i un de cristià, mentre que la repatriació dels cossos pot allargar-se per dificultats econòmiques, administratives i judicials.

Mentrestant, Ceuta continua gestionant les conseqüències d’una

entrada que va desbordar els recursos d’acollida i els serveis de la ciutat autònoma. El govern espanyol mantindrà uns 3.000 efectius de les forces armades i dels cossos de seguretat el temps que sigui necessari i ha reforçat la presència policial.

Diversos grups de migrants encara continuaven aquest diumenge en zones cèntriques, perifèriques i de muntanya i es resistien a tornar voluntàriament al país d’origen. El centre d’estada temporal d’immigrants, amb una capacitat ordinà-

Trump assegura haver pactat amb l’Iran les bases per reobrir l’estret d’Ormuz Conflicte l L’entesa inclouria l’obertura del pas i avenços sobre el programa nuclear iranià Agències

Ahir vas fer anys :-D. Moltes felicitats, Gemma! De part de tots i de la Lila, la Curri i la Motxi. Que ho puguem celebrar junts per molts anys més. Petonets!

El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar dissabte que havia ajornat un atac contra l’Iran després d’haver assolit «les bases d’un acord» que inclouria l’obertura immediata i completa

de l’estret d’Ormuz i la fi de l’amenaça nuclear iraniana. Segons va explicar a Truth Social, l’Iran i altres països de l’Orient Mitjà havien demanat posposar qualsevol ofensiva mentre es tancava l’entesa, una petició a la qual també s’hauria sumat Israel. L’anunci arriba en un

context d’alta tensió regional, amb atacs creuats, el bloqueig naval nord-americà sobre ports i vaixells iranians i el tancament de l’estret per part de Teheran, un pas per on abans de la guerra circulava el 20 % del comerç mundial de petroli. Les ambaixades dels EUA a la regió van

ria de 520 places, va arribar a allotjar prop de 900 persones i va haver d’habilitar nous espais, mentre les entitats humanitàries atenien persones amb fam, fred, ferides o situacions de vulnerabilitat. El Marroc defensa que va reforçar la vigilància terrestre i marítima i ha anunciat una investigació judicial per determinar responsabilitats. Les autoritats marroquines també han indicat que continuen contrastant amb Espanya el nombre real d’afectats, les identitats i les nacionalitats.

L’emergència se centra ara en localitzar els desapareguts, identificar les víctimes i facilitar que les famílies puguin recuperar-ne els cossos.

recomanar als seus ciutadans valorar-ne la sortida. Washington i Teheran ja havien signat el 17 de juny un marc d’entesa per posar fi a la guerra iniciada el 28 de febrer i obrir dos mesos de negociacions per a un acord nuclear definitiu, però els combats van continuar i Trump va donar per acabat aquell marc.

Les darreres setmanes, la violència també havia augmentat amb atacs iranians a Jordània i l’Iraq. Trump no va aclarir diumenge si les noves bases suposen una nova fulla de ruta o la represa de les negociacions iniciades amb l’Iran el juny passat.

13 dilluns 3 d’ agost de 2026

k Editorial k

Retirar mantes

C

ada estiu, el top manta torna a ocupar el debat públic als municipis turístics. Es tracta d’un fenomen complex que difícilment es pot afrontar des d’un únic municipi o amb una sola recepta. La consellera d’Interior, Núria Parlon, defensa la coordinació entre els cossos policials, la col·laboració amb els ajuntaments i la mediació per evitar situacions de tensió. La venda ambulant il·legal perjudica el comerç que compleix les normes, genera competència deslleial i sovint està vinculada a xarxes que també cal perseguir. Ara bé, limitar la resposta a l’actuació policial seria quedar-se només amb una part del problema. Les sancions

tenen un recorregut escàs. Al darrere de moltes mantes hi ha immigrants sense oportunitats laborals ni una situació administrativa que els permeti accedir amb normalitat al mercat de treball. Per això, la solució passa per combinar fermesa i realisme. Cal actuar contra les xarxes que alimenten aquest negoci, reforçar la coordinació entre municipis, protegir el comerç local i conscienciar els consumidors sobre els efectes de comprar productes falsificats.

Però també és imprescindible impulsar polítiques d’inserció laboral i d’acompanyament social que ofereixin alternatives reals.

El top manta no desapareixerà només retirant mantes del carrer.

k Tribuna k

Sort que Cambrils és bonic ‘per se’

E

l fet d’escriure aquest article m’ho he pensat molt. Quina finalitat té? Denunciar uns fets que tothom comenta, remarcar-los, conscienciar les persones que hi vivim o ens visiten, retreure, criticar, reprovar, transmetre allò que se’m comenta cada cop més ... En realitat, no sabria dir quin és l’objectiu, però sí que la meva indignació i tristor són tan grans que, al final, m’he decidit a fer-ho.

Tothom que em coneix sap que soc una cambrilenca extrema. Considero que Cambrils és un poble preciós per si mateix i que, en gran part, ha sabut conservar i respectar una imatge que el diferencia d’altres municipis costaners.

Per a mi, és el meu poble, me l’estimo i el considero el més bonic, ja que aquí s’hi barregen la gran estimació que professo al lloc on he nascut, he crescut i on tinc les meves arrels.

Presumim d’haver aconseguit un turisme familiar, de tenir banderes blaves, una gastronomia tant tradicional com moderna i innovadora de gran qualitat, dos preciosos passejos marítims, un a llevant i l’altre a ponent, un bon comerç, un casc antic de recomanable visita, una gran activitat cultural, una convivència amable i acollidora. Anem a fires internacionals per difondre’l i animar a visitar-lo. Però aquesta imatge que venem, tristament. no és del tot certa. Tenim dues ciutats en una: la de la postal i la real.

Els carrers i barris: Eixample, La Bòbila, Casc antic, el barri marítim i les urbanitzacions que conformen tot Cambrils, tenen les voreres aixecades, nombrosos forats, rajoles trencades, desnivells a l’asfalt ... Realment, caminar tant a peu, com anar amb un cotxet, amb crosses o amb mobilitat reduïda, és fer un eslà-

geogràfica. Tant els residents habituals, com els visitants, critiquen, cada cop més, el mal estat dels carrers, de les voreres, la deixadesa en el manteniment dels parterres i jardins i la gran brutícia que lom de perill. Portem mesos i en alguns envaeix els nostres carrers.

Un municipi que descuida la seva hicasos anys, amb plaques aixecades per les arrels, sots, ... Tot i que s’han produït giene és un municipi que descuida la diverses caigudes, de miracle, encara no seva gent. No podem aspirar a ser una n’hi ha hagut cap de greu. Llavors serà comunitat d’avantguarda, mentre els quan es prendran les mesures de man- nostres carrers segueixen sent el reflex teniment i reparació que corresponen? de l’abandonament. La recuperació del nostre espai públic és el primer pas per Què trist!

No m’oblido de l’absència destacable reconstruir l’orgull de pertànyer a aquest de neteja que tenim a Cambrils. Voreres municipi. La salut pública i l’estètica urque no s’escombren en setmanes, vidres, bana són pilars innegociables de la nostra convivència. ampolles, envasos, xiEstic demanant un clets, burilles formant La brutícia acumulada i catifes, bosses de el mal estat de les voreres manteniment bàsic i no és un caprici, sinó digne. Una neteja frebrossa esventrades, que constitueixen un qüent i més quan hi ha excrements de gossos, papers, caixes, problema de seguretat i un increment de pode salut pública blació. Que es repari el contenidors desborque està malmès i que dats i amb brutícia de dies, són el paisatge habitual en la gran es netegi el que està brut. Cal que la nemajoria dels nostres carrers. El mal olor i teja i el manteniment es facin sovint! La la insalubritat, al final, la patim els veïns, brutícia acumulada i el mal estat de les voreres no és un caprici, sinó que consno els turistes de temporada.

La ciutadania tenim el dret fonamen- titueixen un problema de seguretat i de tal a viure en un entorn saludable. Això salut pública. És imperatiu recordar als gestors púcomporta que el municipi ha d’assegurar la prestació de serveis de sanejament blics que el seu mandat es basa en un ambiental, neteja d’espais públics i la contracte social on el pagament d’impostos s`ha de traduir en serveis de quagestió de la salubritat local.

Sento enveja quan visito els nostres litat. Tenim dret a una ciutat cuidada els poble veïns: Vila-seca, Salou (que ens 12 mesos de l’any.

La millora dels nostres carrers i la està guanyant en molts aspectes), Montbrió, Riudoms, Mont-roig, perquè obser- neteja dels nostres espais públics és un vo i desitjo la seva neteja i el manteni- objectiu assolible. Hem de lluitar per ment que fan dels seus carrers, voreres, aconseguir-ho posant la mirada en el Cambrils que volem, perquè quan una places i enjardinaments.

Arribarà un moment que Cambrils no comunitat s’organitza i exigeix amb feres vendrà únicament pel sol, les platges, mesa, el canvi no només és possible, sinó la gastronomia i la seva bona situació inevitable.

Fina Mestres Ventura

k Tribuna k

Subvencions i transparència

D

arrerament, s’ha fet públic que, en els darrers 10 anys, els Governs de Catalunya, han atorgat prop de cent mil milions en subvencions i contractes públics d’ajudes; el tema és evident que té una transcendència, si realment es pot veure com ‘s’ha gastat’, cosa que sembla que ara és viable via la transparència institucional; cosa que comporta la necessitat de valorar si el fet i el que es pot executar en el futur, gaudeix d’unes garanties a tots els nivells, per una ciutadania, massa orfe de determinades informacions que quelcom pot pensar que arriben de tenir un ‘dret’ de secret que, en tot cas, veig, cada cop, més impossible si realment volem una societat oberta i uns gestors polítics disposats a treballar des de la màxima transparència.

Per part d’alguns determinats beneficiaris d’aquestes ‘ajudes públiques’, es critica la claredat argumental que tot això fonamenta una demagògia induïda, ara bé, no puc creure que conèixer els pressupostos de tots, tinguin un límit per no sé quines raons; en tot cas, esperem que conèixer, ens permeti valorar com fem servir els diners de tots, ens agradi o no.

Conseqüència de les anteriors reflexions, és el pas necessari cap a la trobada d’un argumentari que valori, de manera objectiva, com es gasta, superant una manera de fer, on els interessats per l’opció que fonamenta la seva tasca en l’opacitat quedi descentrada d’uns ingressos públics, cada cop més minsos, si no s’esmercem en En els darrers 10 anys, els el que és d’interès de Governs de Catalunya, han atorgat prop de tots, i no d’una petita cent mil milions en part de la societat, per subvencions i contractes molt que el discurs públics d’ajudes ideològic els pugui fer veure que tenen un dret superior per sobre d’altres.

Estic convençut que la despesa pública, ha de tenir una garantia absoluta, que valori totes les avaluacions objectives que siguin necessàries, veient l’impacte econòmic i també social, però sense deixar a ningú de costat a l’hora de l’accés a aquesta fórmula de finançament que ha de ser transparent al màxim nivell.

Massa vegades, els organismes públics, poden tenir la temptació de buscar en la sortida de recursos, la trobada de suports polítics, sense cap mena de consideració més, i aquest és un camí ple d’irrealitats que no sé si ens podem permetre, en el moment vigent, on l’exigència ciutadana per consolidar determinats drets, no es pot permetre el luxe per ‘despistar’ recursos sense avaluació real i pràctica.

Lluís Badia Advocat

14 dilluns 3 d’ agost de 2026

L’AGT enceta el nou curs gastronòmic amb una trobada a l’Olio de Salou Restauració l Una trentena d’acadèmics van degustar un menú italo-mediterrani en un establiment que enguany bufa les cinc espelmes Joan Lizano L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona (AGT) ha estrenat la temporada 2026-2027 de visites a restaurants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb una trobada al restaurant Olio de Salou, establiment situat al carrer Barcelona que enguany celebra el cinquè aniversari. Una trentena d’acadèmics van participar en un àpat pensat especialment per a l’ocasió, amb una proposta centrada en la cuina italo-mediterrània. El menú va començar amb un vitello tonnato amb tàrtar

de tonyina vermella i va continuar amb carpaccio de picanya amb crema de tòfona i xips, caneló de gamba amb crema del seu cap i carxofes a la carbonara amb guanciale.

Com a plat principal els assistents van degustar un entrecot a la pedra calenta amb patates fregides, mentre que les postres van arribar amb un tiramisú clàssic acabat a sala. La presidenta de l’AGT, Ana Vilallonga, acompanyada del president d’honor, Antoni Pont, i del soci Javier Albà, va lliurar un diploma a la propietat del restaurant en reconeixement a la visita. La trobada

Els membres assistents de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, durant l’àpat celebrat al restaurant Olio de Salou. Helder Moya

també va servir per posar en valor la trajectòria d’un projecte consolidat a la capital de la Costa Daurada.

El propietari d’Olio, Ángel Cervantes, va agrair la presència dels acadèmics i va destacar una cuina basada tant en plats mediterranis com en elaboracions d’arrel italiana. En el balanç dels cinc anys de

trajectòria, Cervantes va remarcar que el restaurant compta amb un públic coneixedor de la gastronomia, majoritàriament procedent de la demarcació de Tarragona, tot i que durant l’estiu també rep clients italians i aragonesos. Més enllà de la proposta culinària, l’establiment incorpora com a tret distintiu una

selecció de pintures de l’artista Raquel Duran, nascuda a Càceres, que aporten color als diferents espais interiors. Després de la cita de Salou, l’AGT ja té fixada la seva pròxima visita per aquest mes d’agost al restaurant Buidasacs de Reus, que rebrà per primera vegada els membres de l’Acadèmia de Gastronomia.

Mor als 66 anys Franco Baresi, capità històric del Milan i una de les grans llegendes del futbol italià Obituari l Franco Baresi, llegenda del Milan i de la selecció italiana, ha mort als 66 anys. Considerat un dels millors defenses de la història del futbol, va disputar tota la seva carrera al club rossonero, amb 719 partits oficials, sis lligues i tres Copes d’Europa, entre molts altres títols. També va formar part de la selecció italiana campiona

del Mundial d’Espanya del 1982 i va ser subcampió el 1994. Líbero de gran capacitat d’anticipació i lectura del joc, va ser capità i símbol del Milan de Sacchi i Capello. El club va retirar el dorsal 6 en honor seu. La seva figura queda lligada per sempre a una època daurada del millor futbol italià i europeu modern. l Agències

Necrològiques Reus Teresa Serrano Herray.

Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Puríssima Sang.

Antonio Martínez Peralta.

Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Francesc d’Assís.

Ana Navarro Criado.

Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal.

Salou Constantina Colmenero Chaves.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Santa Maria del Mar.

15 dilluns 3 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Lídia, Gustau i Cira

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La teva capacitat Coneixeràs una Avui hi haurà can- Para atenció al teu en els negocis es persona que t’im- vis profunds en temps de descans veurà manifesta i presionarà i et les teves activitats, i no t’arrisquis per podràs aconseguir m a g n e t i t z a r à . tant en l’àmbit la- la tossuderia, ja amb facilitat l’ob- Sentiràs per ella al- boral com en el que perdries més jectiu que desitges. guna cosa especi- domèstic. Aprofita del que penses. Els En l’amor la cosa al i no podràs ocul- el dia per plantejar nervis et jugaran no estarà clara. tar-ho. les teves idees. una mala passada.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva forma d’ex- Alguna cosa se- Brotaran les opor- Avui la gent que pressar-te avui serà creta està passant tunitats amoroses t’envolta no estamolt agradable per pel teu cap i et com per art de mà- rà d’acord amb les als altres, però pro- manté molt ansiós. gia i et sentiràs com teves idees i provocarà nombro- Fins que no acon- en un somni. Avui jectes. Encara que sos canvis d’humor segueixis el teu viuràs les experièn- t’enfadis, et faran amb els quals de- objectiu utilitzaràs cies d’un amor a pri- poc cas; espera sorientaràs a molts. tots els camins. mera vista. millors moments.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Apareixerà en tu A nivell social i de Tindràs un dia bas- La teva imatge serà una forta impulsi- relació de parella la tant positiu. El teu molt agradable per vitat en el terreny teva imatge perso- cercle d’amistats als altres i, a tradels sentiments nal destacarà molt et captivarà més vés d’ella, atrauràs que sorprendrà la i captivarà l’atenció del necessari, però l’atenció i l’afecte parella i et farà viu- de molts, possibi- podries perdre una de molts. La teva re moments íntims litant la conquesta bona oportunitat vena romàntica molt intensos. dels teus objectius. laboral. s’elevarà.

6

TV local

9

CANAL REUS TV

15:00 Notícies (r) 15:30 Documental: Reus de les 6

Estiu

copes 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Clipping

18:00 Clipping

18:30 Zona escolar

18:30 Zona Escolar

19:00 Nex estiu

19:00 Notícies en xarxa. Estiu

20:00 Notícies

20:00 Notícies 12. Edició

20:30 Videopodcasts: converses

vespre 20.30 Finet i pel mig

Canal Reus 21:00 Notícies (r)

21:00 La Post-diada. Les Neus 21:30 Clipping 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:00 Notícies (r) 22:30 Finet i pel mig 23:00 La Post-diada. Les Neus 00:00 Notícies 12. Edició vespre

Solucions

12

14:30 115 Dies

15:30 Zona escolar 16:30 Efecte Mosaic. Tarda.

8

11

15.00 Aventurístic 16:00 Notícies 12. Edició migdia

7

10

TAC 12

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:00 Notícies migdia.

14:30 Destí 2030

5

TARRAGONA: Martínez Batiste, Ernest Caputxins, 21 bis Telèfon 977 225 776 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Cardona Jalbuena, José Maria Passeig Prim, 32 Telèfon 977 313 289 SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672 CAMBRILS: Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041 VALLS: Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

22:30 Videopodcasts: converses Canal Reus 23:00 Notícies (r) 23:30 Efecte mosaic. Tarda

HORITZONTALS: 1. Que pot recuperar la seva forma quan deixa d’actuar una força contrària. Acceptat com a bo. 2. La música més apropiada a l’abadia. Estan pàl·lids. 3. Caritativa que va crear escola. Un procés de llarga durada. Centre de control. 4. A la dreta del pare. Enviarà a l’altre barri. Capicua. 5. Aixequem una paret.

Opinió personal. 6. L’hort del pagerol. Captaries el missatge. 7.

Novecento. Cansades. Corre, però li falta velocitat. 8. Escapats els efluvis. Cop que iguala la marca del golfista experimentat.

9. Paralitzat. Cartografiarà. 10. Central de dades. Sortí a la llum.

Ha parat boig. 11. L’arribada de l’euro no li va deixar veure la llum.

Cerimònia nupcial. Fuig d’estudi. 12. Divisió cel·lular. Grogós.

VERTICALS: 1. Fuet. El mateix. 2. Composició musical medieval.

Munten l’arsenal. Centúria romana i un xic més. 3. Em planto enmig del càmping. Petitó. 4. Tot un senyor, però escurçat. Separarà de tota la resta. Al peu del canó. 5. Un sentit molt preuat. Molt veterans. 6. Triplicada en principi. Carretada de branques. El més dòcil del ramat. 7. Desinfectant de piscines. Llengües que uneixen continents. 8. Una lliçó que no s’ha estudiat prou. Les rodes de la moto. 9. Impost que puja. Es planyen amb els uis. Viu com un rei a la cort. 10. Esmicolaré amb la mà de morter. Donar a la llum. 11.Teide. Traurà de la suma. Cercle viciós. 12. Romandre a la salsa. Calmis les picors.

Anuncis classificats REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso.

Posible relación estable.

Tel: 745.008.994

PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788

MOTOR VENDO FURGONETA NUEVA FIAT DUCATO elevada - 9643NFS - por jubilación. PARTICULAR. Tel. 691.586.879

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Solució dels mots encreuats

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard.

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

Solució: nivell mitjà

VIUDO 75 AÑOS buena presencia DESEA CONOCER SEÑORA similar (sin cargas) que le guste viajar.

Tel. 618.421.682

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJISTA PROFESIONAL.

Tel: 643.840.135 MASAJE RELAJANTE,

MUSCULAR. Juan 645.412.113 SALIDAS. DOMICILIOS.

Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

26º 31º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins a migdia dominarà l’ambient assolellat, si bé al matí arribaran bandes de núvols alts i alguns de mitjans que deixaran el cel enteranyinat a la meitat oest. A partir de llavors, la nuvolositat augmentarà, tant per l’arribada de nuvolositat més compacta per l’oest i prelitoral. A partir de mitja tarda, el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat.

Temperatura La temperatura serà semblant o lleugerament més baixa, si bé la mínima podrà pujar lleugerament a punts dels dos extrems del litoral.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dilluns 3 d’ agost de 2026

Fernando Dolz: «La retina no té receptors del dolor, durant un eclipsi ens podem lesionar sense notar-ho» Entrevista l L’oftalmòleg adverteix dels riscos de mirar el Sol i recorda que només les ulleres homologades protegeixen la visió Per què és perillós mirar directament un eclipsi solar?

«L’eclipsi no elimina la radiació solar. La llum travessa la còrnia i el cristal·lí i s’enfoca a la retina, on hi ha els fotoreceptors, responsables de captar la llum i el color. El problema és que a la retina no hi ha receptors del dolor.

Això fa que una persona es pugui estar lesionant sense adonar-se’n i que els símptomes no apareguin fins hores després o fins i tot l’endemà».

Quins són aquests símptomes?

«La lesió més habitual és la retinopatia solar, que afecta la màcula, la zona central de la retina responsable de la visió de detall. La persona pot notar una taca fosca al centre del camp visual, el que s’anomena un escotoma, veure les línies rectes deformades, tenir dificultats per llegir o reconèixer cares i, fins i tot, percebre alteracions en els colors».

Aquesta lesió té tractament?

«Actualment, no disposem de cap tractament específic, per això insistim tant en la prevenció. Hi ha casos en què la lesió es recupera parcialment al cap d’uns mesos i d’altres en què el dany és irreversible Quan una persona arriba a la consulta amb símptomes no podem predir quina serà l’evolució. Depen- nir especialment cura amb la canalla, ja que drà del grau de lesió que hagin patit les cèl- amb les ulleres no es veu res més que el Sol lules de la retina. Només el seguiment amb el i els més petits poden tenir la temptació de temps permet saber si hi haurà recuperació». mirar per sobre, per sota o de treure-se-les Hi ha persones amb més risc de patir per veure millor. Cal vigilar-los durant tota aquest tipus de lesions? l’observació perquè una distracció pot posar «Hi influeixen diferents aspectes, en risc la seva salut». com el color de l’iris, l’edat, o les Què diferencia unes ulleres hocaracterístiques del cristal·lí. Les mologades d’unes convenciopersones amb els ulls clars tenen nals? menys melanina a l’iris i, per tant, «Les ulleres homologades, amb la deixen passar més llum. També certificació ISO 12312-2, filtren el els infants i els joves presenten un 99,99% de la llum solar. Amb elles risc més elevat perquè la pupil·la posades pràcticament no es veu acostuma a ser més gran i permet res, excepte el Sol. Unes ulleres l’entrada d’una major quanticonvencionals no ofereixen Marta Omella Blanco tat de llum. A més, s’ha de teaquesta protecció, per molt

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Gerard Martí

Els més vulnerables «Els infants i els joves presenten un risc més elevat perquè deixen entrar més llum a l’ull» fosques que siguin. Tampoc es poden utilitzar radiografies, vidres fumats, filtres de soldador ni altres mètodes casolans».

Com s’han d’utilitzar correctament aquestes ulleres?

«Primer és important comprovar que estiguin en perfecte estat, sense ratllades, perforacions ni trencaments, perquè qualsevol desperfecte pot permetre el pas de la radiació.

Les ulleres s’han de posar abans d’aixecar la

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Fernando Dolz Coordinador del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII mirada cap al Sol i treure només quan ja no s’està mirant. Tot i portar-les, no es recomana observar l’eclipsi de manera continuada, el millor és fer pauses».

Es pot observar l’eclipsi amb prismàtics, telescopis o càmeres?

«Només si els aparells disposen de filtres específics homologats. Així i tot, s’han de portar les ulleres de protecció. Davant del dubte, el més recomanable és gaudir de l’espectacle amb les ulleres homologades i deixar les imatges en mans de professionals».

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: