Skip to main content

Dilluns 2 de novembre de 2026

Page 1

dilluns, 2 de novembre de 2026

Societat

6

L’univers d’herois i antiherois del manga i l’anime troba el seu espai al Palau Firal de Tarragona Opinió

Número: 5658

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Eleccions 29-N 20 Alberto Núñez Feijóo marca les línies del seu programa a Catalunya: derogar l’amnistia i un 25% de castellà a les aules

21 Lluís Badia. El món en divisió: «Hem passat a un nou espai d’equivalència on són prioritaris els interessos particulars de cada país»

Economia

Tarragona té 18 centres de treball adaptables a la indústria de defensa Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona identifica diverses empreses i estaments que es podrien adequar a activitats de doble ús. El Port, que és un dels inclosos, assegura que pot ser una oportunitat per a millorar les seves infraestructures i serveis 2i3 Gerard Martí

Societat 4, 5, 8 i 14

Temps per al record Els cementiris de la demarcació s’han omplert de visitants buscant mantenir el vincle amb aquells als quals no volen oblidar

Futbol

El lateral del Reus Sergi Casals durant el duel. Bertín Berbel/Reus FCR

El Reus FCR surt escaldat de l’Olímpic de Terrassa (2-1)

l 17

Futbol

El Nàstic juga avui contra el Huesca per sumar el primer triomf fora de casa (20.30 h) l 16 Reus

Redessa reconvertirà l’antiga discoteca Noovo en un espai empresarial l7

Mobilitat

Salou projecta un carril bici a l’Eix Cívic, en el trajecte del TramCamp l 11 Tots Sants

La tradicional Rifa de la Confitura es repeteix un any més a l’Orfeó Reusenc l 9


2 dilluns 2 de novembre de 2026

TRANSFORMACIÓ DE LA INDÚSTRIA DUAL A TARRAGONA

El Port de Tarragona veu una oportunitat per millorar les infraestructures, els serveis i la connectivitat del port aprofitant aquesta nova estratègia europea. Gerard Martí

Tarragona té 18 centres de treball que es poden adaptar a la indústria de defensa Equipaments l El Port veu una oportunitat per potenciar el ferrocarril i al territori hi ha empreses que s’hi podrien bolcar Oriol Castro Sanz El Camp de Tarragona compta amb divuit centres de treball que es podrien adaptar a la indústria de defensa. Segons l’informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, El potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual a Catalunya, el territori tarragoní té una xarxa d’empreses amb capacitats transferibles i un port que podria convertir-se en node de manteniment naval al Mediterrani. Tot parteix del canvi de cicle que ha obert l’Agenda Readiness Europe 2030 i la voluntat de la UE de reforçar la seva autonomia estratègica. L’Estratègia Europea de la Indústria de Defensa fixa objectius per al 2030: que almenys el 40% dels equips nous es comprin de manera col·laborativa entre estats, que el 50% de la contractació pública de

defensa vagi a productes fabricats a la UE i que el 35% del comerç del sector sigui intracomunitari. A l’Estat, la despesa en defensa ha assolit el 2% del PIB, amb 43.594 milions d’euros. El Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa mobilitza programes que s’allargaran fins al 2037. Aquí, la qüestió és quin tros de pastís pot tocar a Tarragona. El paper de la química El document tracta la indústria química com una infraestructura de base per a la defensa. El complex petroquímic de Tarragona, articulat al voltant de l’AEQT i ChemMed, reforça aquest potencial amb producció contínua, enginyeria de procés, logística integrada i multinacionals que ja treballen globalment per als sectors aeroespacial, de seguretat i defensa. Però el port tarragoní, jun-

tament amb el de Barcelona, també podrien jugar un paper clau. Emergeixen com a «nodes de manteniment i modernització» amb capacitat d’oferir serveis a embarcacions militars durant tot el cicle de vida. L’estudi assenyala que Tarragona se centra en infraestructures portuàries i reparació naval, i que Barcelona i Tarragona són actius estratègics com a plataformes logístiques per a operacions de gran escala. I la Cambra també proposa que s’analitzi ser un MRO (centre de manteniment, reparació i revisió), Hub aeronàutil i naval. L’APT va per una altra banda Tot i això, des de l’autoritat portuària diuen que «no és una línia de treball que estigui sobre la taula». El president Santiago Castellà ha explicat en diverses ocasions que «la transformació dual busca pro-

La diversificació cap a aplicacions de doble ús pot obrir nous mercats, però exigeix inversions Santiago Castellà: «La transformació dual busca promoure la competitivitat del Port» moure la competitivitat del Port amb la creació o reforç d’infraestructures portuàries i ferroviàries per tal que puguin donar resposta als usos civils, però també de defensa, en cas que fos necessari». En aquest sentit, es veu una oportunitat per millorar les infraestructures, els serveis i la connectivitat del port aprofitant aquesta nova

estratègia europea. La incorporació dels requeriments de defensa en les infraestructures civils pot potenciar projectes estratègics per al port, com per exemple la potenciació del ferrocarril. El possible creixement d’aquesta activitat no beneficiaria únicament les empreses directament vinculades al sector naval. L’informe defensa que una part important de les oportunitats de la indústria de defensa es troba en proveïdors industrials i tecnològics que actualment treballen per a mercats civils. En el cas de Tarragona, aquesta lògica permet identificar possibles connexions amb les empreses de manteniment industrial, mecanització, materials, electrònica, enginyeria i serveis tècnics. La diversificació cap a aplicacions de doble ús «pot obrir nous mercats, però exigeix inversions en certificacions».


3 dilluns 2 de novembre de 2026

Empreses destacades

DEKRA

Elix Polymers

Empresa de testing i homologació de vehicles, amb centres orientats a vehicles automatitzats i comunicacions V2X. L’estudi destaca que ja figura al llistat d’empreses del sector defensa de la DGAM i que pot validar sensors.

Tot i que la seva activitat està molt enfocada a automoció, salut, electrònica i béns d’equip, té un clar potencial dual per la seva capacitat de produir polímers tècnics avançats, útils en components, carcasses i interiors tècnics.

Tarragona

La Canonja

Ipte Spain

Altcam

Empresa d’enginyeria, equips de muntatge i equips de test, molt lligada a l’automatització de fàbrica i la industrialització electrònica.

Empresa especialitzada en injecció de termoplàstics tècnics, muntatges electromecànics i motlles, amb base transferible a vehicle militar lleuger.

Reus

SchwartzHautmont Vila-seca

Valls

Tecnatom

L’Hospitalet de l’Infant

Estructures metàl·liques de grans dimensions amb experiència en projectes offshore. L’estudi la considera transferible a seccions de casc naval, mampares i superestructures.

L’informe assenyala que la matriu ja treballa en defensa i que la seva especialització en control de qualitat de components crítics, certificació de soldadures i assaigs no destructius és replicable en vehicles blindats.

Polígon Químic

Lear

Les diferents companyies tenen capacitat duals. Des de materials per a interiors aeronàutics, combustibles, silicones, segellants i materials de protecció tèrmica fins a additius i polímers d’alt rendiment.

Empresa especialitzada en components elèctrics i electrònics per a vehicles, amb capacitats rellevants en electrònica avançada i connectivitat. També en sistemes de control resistents per a entorns extrems.

Tarragona

Valls

Ecopol Tech

ICOT

L’empresa treballa en química funcional i materials avançats amb potencial dual en recobriments tècnics, adhesius especials, encapsulació i protecció superficial.

Empresa de serveis TIC i ciberseguretat amb més de trenta anys d’activitat. L’informe la considera adaptable a contractes amb requisits de seguretat nacional i a serveis SOC.

L’Arboç

Tarragona

L’antiga presó de Pilats de la Torre del Pretori, declarada ‘Lloc de Memòria Democràtica’ Patrimoni l El Ministeri ha fet oficial el reconeixement d’aquest espai de la ciutat per la seva significació històrica i memorialista Diari Més L’antiga presó de Pilats de la Torre del Pretori ha estat reconeguda pel Govern espanyol com a Lloc de Memòria Democràtica per la seva vinculació amb la repressió durant la dictadura franquista. La resolució del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica posa en valor la significació històrica de l’edifici i el seu paper en la preservació del record de les víctimes. La declaració arriba després que el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, anunciés el març del 2025 que demanaria aquest reconeixement al ministre Ángel Víctor Torres. Prieto va defensar la necessitat de distingir la Torre del Pretori com un «espai emblemàtic» que havia estat testimoni de la repressió durant el franquisme, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco. La proposta va sorgir arran d’una visita a l’espai, en què l’alcalde, Rubén Viñuales, li va explicar els treballs de rehabilitació i el passat de la torre com a presó, on també s’hi havien practicat tortures. En aquella visita, el delegat va conèixer aquesta etapa de la història de l’edifici a través de les pantalles informatives. Un cop oficialitzat aquest reconeixement, Viñuales ha destacat que «la declaració posa en relleu la importància de la Torre del Preto-

Imatge d’arxiu de l’antiga presó de Pilats a Tarragona. Fotografia Vallvé

«Ajuda a preservar la memòria de les víctimes i promoure els valors democràtics» ri i de l’antiga presó de Pilats com un espai de record, homenatge i reflexió col·lectiva sobre el passat recent» i ha afegit «que alhora contribueix a preservar la memòria de les víctimes i a promoure els valors democràtics entre les generacions futures». La resolució, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), comporta la incorporació de l’espai a l’Inventari estatal de Llocs de Memòria Democràtica.

La Torre del Pretori, que formava part del Fòrum Provincial romà del segle I dC, va ser presó provincial des de mitjan segle XIX fins al 1953, quan els reclusos van ser traslladats al centre de l’avinguda de la República Argentina. Després de la Guerra Civil i amb l’inici de la dictadura franquista, l’espai es va sobresaturar: entre el 1939 i el 1948 hi van passar uns 6.900 interns. Tot i que tenia capacitat per a entre 70 i 100 reclusos, en alguns moments s’hi van arribar a concentrar 1.361 persones alhora. Més de 60 presos van morir a causa de les condicions de vida i, entre el 1939 i el 1945, més de 650 interns van ser condemnats a mort i afusellats al turó de l’Oliva.


4 dilluns 2 de novembre de 2026

LA FESTIVITAT DE TOTS SANTS A TARRAGONA

Les famílies van deixar flors als nínxols dels seus difunts i van aprofitar la visita per netejar-los i tenir cura dels espais on reposen els seus éssers estimats. Gerard Martí

El cementiri s’omple de flors i emocions en record dels difunts per Tots Sants Societat l Famílies i amics es van acostar ahir al recinte per visitar els seus éssers estimats i rememorar vivències compartides John Bugarin El cementiri de Tarragona va tornar a omplir-se aquest diumenge de famílies que, coincidint amb Tots Sants, van voler dedicar una estona a visitar els seus difunts. Al llarg del matí, l’afluència de persones va ser constant, tant a peu com en vehicle, amb un degoteig ininterromput a la carretera d’accés i força cotxes buscant un lloc on estacionar. A l’interior del recinte s’hi van trobar visitants de totes les edats, tot i que, com és habitual, hi predominaven les més grans. També s’hi van acostar joves i infants acompanyats de les seves famílies, així com parelles o persones que hi van anar soles. L’ambient barrejava emocions ben diferents: mentre alguns no podien evitar les llàgrimes en retrobar-se amb la memòria dels seus éssers estimats, d’altres compartien somriures i converses en recordar anècdotes i moments divertits vis-

cuts amb ells. Entre els visitants hi era Manuel C., que, amb l’ajuda del bastó, passejava entre les fileres de nínxols. «Un cop a l’any vinc a visitar la meva mare i els meus tres germans», explicava. Ho feia amb nostàlgia i amb l’esperança de coincidir amb algun dels seus nebots durant la visita, una trobada que en els darrers anys no s’ha produït. Les flors mai falten En altres racons, les visites es feien en família i amb els més petits. «Aquí descansa la iaia», explicava la Marta a la seva filla petita. Cada any, diversos membres de la família s’hi apleguen per retre homenat- Hi havia set parades de flors a l’aparcament del cementiri. Gerard Martí ge als seus difunts, portar-hi flors i netejar els nínxols.«És un moment mostrava una manera diferent de abans d’entrar. Joan, de la Floristetrist, però també acabem rient quan recordar els difunts, amb ofrenes ria Romeu, explicava que les vendes recordem els bons moments que florals que combinaven colors, for- estaven sent «similars a les dels vam compartir amb ells», relatava. mes i mides diverses. anys anteriors» i que, en caure Tots El sentiment d’enyorança es feia viAl pàrquing s’hi havien instal·lat Sants en cap de setmana, s’havien sible en les nombroses flors que de- set parades de flors, on molts vi- repartit des de divendres, tot i que coraven les sepultures. Cada espai sitants feien una última compra diumenge era la jornada de més ac-

El degoteig de persones i cotxes va ser constant durant tota la jornada tivitat. Els crisantems continuaven sent els més sol·licitats, juntament amb roses, clavells i lliris. La jornada també va tenir una proposta musical al nou tanatori Mémora Santa Tecla, situat al costat del cementiri. La terrassa de l’edifici va acollir ahir el Recital pel record. Algunes famílies van aprofitar la visita al cementiri per acostar-se també al concert, mentre el centre celebrava jornades de portes obertes per donar a conèixer les instal·lacions. Entre flors, passejades i converses, Tots Sants va tornar a convertir el cementiri en un espai de trobada amb el passat i amb les persones que continuen ocupant un lloc en la memòria dels seus.


5 dilluns 2 de novembre de 2026

k Tribuna k

Per què ens costa tant parlar de la mort (i com començar a fer-ho millor)

Q

uè passa quan evitem parlar de la mort en una societat on, inevitablement, forma part de la vida? El que sabem amb seguretat és que, des del dia que naixem, haurem de tenir un final. I no només nosaltres: tothom. Malgrat ser una experiència universal, la mort continua sent un tema tabú. Sovint s’amaga, s’evita o es tracta amb incomoditat, tant en l’àmbit familiar com en el social i, fins i tot, en contextos professionals com el sanitari. Aquesta falta de conversa no només limita la comprensió del final de la vida, sinó que també pot augmentar la por, el desconeixement i la dificultat d’acompanyar altres persones en moments crítics. A més conversa, menys pors Diverses investigacions han assenyalat que la dificultat per parlar de la mort pot generar inseguretat, distància emocional i manca d’eines per afrontar situacions complexes, tant en la vida quotidiana com en l’atenció sanitària. Obrir espais de diàleg esdevé, així, una qüestió no només cultural, sinó també de salut emocional i col·lectiva. Quan la mort deixa de ser un tema evitat i es converteix en una conversa compartida, es produeixen canvis significatius. En un estudi realitzat recentment, vam analitzar què passa quan les persones disposen d’un espai segur per parlar-ne. Els resultats mostren que expressar pensaments i emocions sobre la mort ajuda a reduir la por i els prejudicis. Compartir experiències i escoltar les dels altres permet normalitzar una realitat sovint silenciada i facilita una comprensió més serena del final de la vida. Aquest procés és rellevant no només per a professionals sanitaris, sinó per a qualsevol persona. Parlar de la mort ens prepara per afrontar pèrdues, prendre decisions i acompanyar els altres amb més seguretat i empatia. Durant molt de temps, la nostra societat ha prioritzat una aproximació racional a la mort,

deixant sovint de banda pors o curiositats sobre l’àmbit sanitari o d’atenció a les persones, la seva dimensió emola mort que, en altres aquestes estratègies poden ser especialment cional. No obstant això, contextos, quedarien si- rellevants. Introduir la conversa amb sensiconviure amb la finitud lenciats. Això afavoreix bilitat, escoltar activament sense interrompre implica gestionar emol’expressió emocional i ni jutjar, i validar les emocions de l’altra perJenifer Malumbres Talavera cions complexes: por, contribueix a normalit- sona són habilitats fonamentals. Marina Gómez de Quero Córdoba tristesa, incertesa o fins zar un tema que forma Normalitzar la conversa sobre la mort no Investigadores del Departament i tot alleujament. part intrínseca de la implica eliminar el seu component emocid’Infermeria de la URV Els estudis científics vida. Es tracta de com- onal, sinó integrar-lo dins d’una narrativa citats mostren que els partir experiències sen- compartida emocionalment. espais de conversa sobre se jutjar què està bé o què la mort generen una sensació d’alliberament està malament. Preparar-nos per cuidar millor: el cas del emocional. El fet de compartir inquietuds i repersonal sanitari flexions en grup actua com a suport col·lectiu Com començar una conversa sobre la Promoure el diàleg sobre la mort té implicacii afavoreix processos de reflexió profunda. mort ons importants en múltiples àmbits. En el sisAltres investigacions apunten en la mateixa A partir dels aprenentatges dels Death Cafés, tema sanitari, ajuda a millorar la comunicació direcció: aquests espais contribueixen al crei- es poden extreure algunes idees pràctiques amb pacients i famílies, així com la capacitat xement personal, augmenten la consciència que poden ajudar les perd’acompanyament en el fisobre la vida i la mort i fomenten l’empatia. sones a introduir aquest Durant molt de temps, nal de la vida. En definitiva, no es tracta només d’entendre tema en la vida quotidiana. En l’àmbit personal i la nostra societat la mort, sinó d’aprendre a estar amb els altres Per exemple, una manera comunitari, ens permet ha prioritzat una davant d’aquesta realitat. senzilla de començar una afrontar les pèrdues amb aproximació racional conversa pot ser a partir més recursos i menys por. a la mort, deixant ‘Mort’ no implica necessàriament ‘tristesa’ d’una experiència compar- sovint de banda la seva També facilita una actitud o ‘desesperança’ tida o d’un estímul extern, més empàtica i comprendimensió emocional En aquest context, en què la mort sovint es com ara una pel·lícula, una siva. En una societat sovint manté en un segon pla o es tracta amb inco- notícia o la pèrdua d’una centrada en evitar el sofrimoditat, han emergit iniciatives que busquen figura pública. ment, però no sempre prerevertir el silenci i generar espais de conversa Frases com “He estat parada per comprendre’l, oberta i segura. pensant en com afrontem aquestes competències són Un exemple especialment significatiu són la mort com a societat” o essencials. els anomenats Death Cafés: trobades infor- “T’has plantejat mai com mals on les persones es reuneixen per parlar t’agradaria que et recordesParlar de la mort des de la sobre el final de la vida en un ambient relaxat, sin?” poden obrir la porta comunitat sense objectius terapèutics definits ni estruc- a un diàleg natural sense Fer preguntes obertes a fatures rígides. resultar invasives. miliars nostres on ens indiLa seva senzillesa és una de les seves grans Llavors, és útil utilitzar quin les seves voluntats pot fortaleses. Es crea un espai horitzontal en què expressions que ajudin a ser beneficiós per comentotes les veus tenen el mateix valor. Aquest desdramatitzar el tema, çar el diàleg. format posa de manifest una idea clau: quan com ara “No cal tenir totes La mort encara és un desapareixen el judici i les dinàmiques de po- les respostes, però pot ser tema tabú, però evitar-lo der, la conversa flueix de manera natural. interessant compartir el que pensem”. Aquest augmenta la por i el desconeixement. Parlar de la mort no implica necessària- tipus de llenguatge afavoreix un ambient de Animem a obrir els temes de conversa amb ment tristesa o desesperança. En aquests confiança i redueix la pressió sobre l’altra els nostres éssers estimats en relació amb espais, moltes persones troben per primera persona. això, perquè tractant-ho amb respecte, povegada ‘oportunitat d’expressar pensaments, Per a aquelles persones que treballen en dem abordar-ho.


6 dilluns 2 de novembre de 2026

Els ‘cosplayers’ van tornar a ser un dels atractius de la fira. Gerard Martí

Fotografia de la façana del complex esportiu municipal del barri de Sant Pere i Sant Pau. Cedida

L’Ajuntament adjudica les obres per a construir el nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau Equipaments l El projecte contempla la creació d’una nova zona d’aigües a l’espai de la piscina municipal i nous vestidors al complex esportiu del barri Diari Més L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres per a la construcció del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau, un projecte que també inclou l’ampliació de l’actual complex esportiu municipal del barri amb la creació d’una nova zona d’aigües, nous vestidors i la renovació dels vestidors i de l’àrea de recepció. Els treballs s’han adjudicat a l’empresa Romà Infraestructures i Serveis Sau per un import de 2.297.755,99 euros (IVA inclòs). «És el pas definitiu per fer reali-

tat un projecte llargament esperat pels veïns i veïnes de Sant Pere i Sant Pau», ha manifestat el conseller d’Esports, Mario Soler, qui ha recordat que l’actuació s’emmarca «en la voluntat d’ampliar encara més l’oferta esportiva de la ciutat». El projecte inclou la construcció d’un nou edifici de 1.649 metres quadrats situat entre la piscina i el pavelló municipals. Tindrà una planta baixa on s’ubicaran els nous vestidors i un primer pis amb sales d’activitats, de musculació i de rehabilitació. A més, l’actual espai de la piscina municipal es reordenarà

La GUT i Patrimoni recuperen per 250 euros una còmoda isabelina del segle XIX vinculada a la Casa Canals Patrimoni l Tarragona ha recuperat una còmoda isabelina del segle XIX vinculada a la Casa Canals després que el departament de Patrimoni de l’Ajuntament detectés que una casa de subhastes de Barcelona l’havia posat a la venda. La peça, representativa de l’ebenisteria espanyola de l’època, es caracteritza per l’ús de fustes nobles i materials

de gran qualitat. El consistori l’ha adquirit per 250 euros per incorporar-la al patrimoni públic de la ciutat. La Guàrdia Urbana, a través de la Unitat d’Investigació Bàsica, va iniciar les gestions per determinar-ne la procedència i garantir-ne la localització. Les investigacions van permetre suspendre temporalment la subhasta mentre s’aclaria

per crear nous vestidors adaptats i a una zona d’aigües completament renovada, amb bany de vapor, sauna i dutxes bitèrmiques. Un nou ascensor Els treballs també inclouen la instal· lació d’un ascensor al nou edifici del gimnàs, que garantirà l’accessibilitat a tot el complex esportiu i la connexió amb l’actual pavelló. El termini d’execució dels treballs es preveu que sigui de 24 mesos a partir de la data de l’inici de les obres, les quals començaran un cop adjudicat el contracte de direcció d’obres.

l’origen del moble i es valorava el seu interès històric. Finalment, els agents van confirmar la vinculació de la còmoda amb la Casa Canals, un dels edificis patrimonials més emblemàtics de Tarragona. Les indagacions també van descartar qualsevol indici de delicte o irregularitat relacionada amb la propietat o la venda de la peça, inclòs un possible espoli com el que va patir la casa nobiliària durant els anys noranta. La intervenció s’emmarca en la tasca de col· laboració de la GUT en la protecció del patrimoni cultural local. l D.M.

Tarragona viu un cap de setmana de manga i anime Cultura l La Tarraco Manga va tornar al Recinte Firal per celebrar els vint anys de ‘One Piece’ en català Diari Més La fira Tarraco Manga va tornar aquest cap de setmana al Recinte Firal de Tarragona amb una edició dedicada al vintè aniversari de l’estrena del primer capítol de One Piece en català. Organitzada per

l’Associació Starraco Unlimited, la trobada va comptar amb actors i actrius de doblatge, col·loquis, xerrades, actuacions musicals i concursos, així com propostes per als aficionats al manga, l’anime i els videojocs, o cosplayers convidats, grups de k-pop i j-pop.

Torreforta sumarà 94 nous fanals amb la renovació de l’enllumenat públic en diversos punts del barri Urbanisme l L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat a l’empresa BOSIR, SA les obres de renovació de l’enllumenat públic de cinc carrers de Torreforta —Riu Garona, Riu Tordera, Prades, Riu Montsant i Riu Foix— i de dues zones d’aparcament. L’actuació incorporarà 94 nous fanals, de manera que el nombre de punts de llum passarà

de 113 a 207. El contracte s’ha adjudicat per 313.440,71 euros (IVA inclòs) dels quals 239.126,12 euros estan subvencionats pel Pla Impuls DIPTA 2026 de la Diputació. La intervenció suposarà un estalvi anual de 45.030 kWh, 8.221 euros i 15.762 quilos de CO₂. Els treballs tindran un termini d’execució de nou mesos. l Diari Més

Una casa de subhastes de Barcelona havia posat a la venda el moble. Cedida


7 dilluns 2 de novembre de 2026

«Així, podem recuperar un espai amb unes característiques difícils de trobar al mercat»

Fotografia de la nau on se celebraven les festes, al carrer de Sabadell, al polígon Dyna. Gerard Martí

Les instal·lacions de l’antiga discoteca Noovo es posaran a disposició de les empreses Economia l Redessa convocarà una licitació per donar-li una nova vida a l’espai en desús Sergi Peralta / Miquel Llaberia Les instal·lacions de l’antiga discoteca Noovo, al polígon Dyna, es posaran a disposició de nous projectes empresarials i d’activitat econòmica. Redessa té previst convocar una licitació per gestionar l’espai abans de finalitzar l’any. «L’antiga Noovo ofereix una oportunitat excepcional perquè combina una gran superfície construïda amb una configuració flexible que permet adaptar-la a diferents usos», valora el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. L’edifici està situat al carrer de Sabadell, 17-19, amb una superfície edificada de gairebé 2.500 m2. Segons fonts de Redessa, destaca per les seves «grans dimensions i per la versatilitat de l’espai, que constitueix una oportunitat excepcional per acollir noves activitats econò-

L’apunt

L’InnoReus serà el cinquè centre d’empreses municipal El projecte se suma a l’estratègia expansiva de Redessa. L’empresa municipal ha d’escollir aviat la proposta guanyadora del concurs d’idees convocat per definir l’InnoReus, que es convertirà en el cinquè centre d’empreses municipal. Una quarantena de projectes van respondre a la crida, un èxit que, de retruc, ha comportat que es tardi més de l’esperat a decidir l’elegit. L’InnoReus es construirà

en uns terrenys annexos al CEPID, al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc. Segons va assenyalar el conseller delegat de Redessa i regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, en el seu moment, ha de ser «un centre d’empreses de referència, no només per la seva capacitat d’atracció i pels espais col·laboratius que han de fomentar la innovació i les sinergies entre les

companyies del Tecnoparc, sinó també per la seva qualitat arquitectònica i pel que fa a temes d’eficiència energètica». A més, l’estudi guanyador haurà de contemplar que hi hagi espai verd públic que actuï com a refugi climàtic. La previsió és que l’immoble es construeixi sobre una planta baixa i tres pisos en alçada. El pla d’inversions de l’Ajuntament de Reus per a l’exercici del 2027 ha reservat una partida de 450.000 euros adreçada al concurs de projectes del futur InnoReus.

miques gràcies a unes instal·lacions ja construïdes, amb una important superfície disponible i una configuració que permet adaptar-se a

múltiples usos, entre els quals destaquen l’industrial, el comerç a l’engròs i el de lleure, entre d’altres». Baiges expressa que «la nostra res-

ponsabilitat és gestionar els actius públics perquè reverteixin en benefici de la ciutat, per això estem especialment satisfets de poder licitar

les instal·lacions del polígon Dyna». L’edil explica que la recuperació de la nau era «un dels objectius marcats des de Redessa per a aquest any i, per això, s’ha estat treballant amb la finalitat de posar al mercat un actiu singular que pot contribuir a generar nova activitat econòmica, inversió i ocupació a la ciutat». És un immoble ubicat en una zona amb bones connexions i prou a prop del centre, «amb un potencial important per acollir iniciatives empresarials diverses, que aportin valor al teixit econòmic de Reus», afegeix. Des de la societat municipal, es destaca que un dels principals valors de l’indret és la seva «amplitud interior». La seva distribució incorpora grans sales diàfanes, factor que facilitaria la implantació de projectes que requereixin espais oberts i que es combina amb diferents dependències auxiliars. Així mateix, es considera que l’antiga Noovo ofereix un altre valor afegit, com és la possibilitat d’aprofitar una construcció ja existent i preparada per ser adaptada a noves activitats. «Aquesta circumstància contribueix a reduir terminis d’implantació respecte a projectes de nova construcció i afavoreix la reutilització d’un espai que pot tornar a convertir-se en un punt de dinamització econòmica per a la ciutat», es valora des de Redessa. La intenció és que el concurs segueixi el model de dret de superfície, una figura jurídica que permet que una persona o empresa pugui construir o explotar una edificació en un terreny propietat d’un altre titular durant un període de temps determinat, sense necessitat d’adquirir el sòl. En el cas de la nau del polígon Dyna, una opció seria que la cessió s’establís per un període de 30 anys a canvi d’un cànon mínim, si bé es continuen analitzant les opcions que puguin resultar atractives a les empreses. «Amb aquesta licitació, podem recuperar un espai amb una superfície i unes característiques difícils de trobar al mercat, facilitant que nous projectes trobin a Reus un espai on créixer i desenvolupar-se», conclou Baiges.


8 dilluns 2 de novembre de 2026

A l’esquerra, fotografia de visitants del Cementiri General de Reus per Tots Sants. A la dreta, ofrena floral de les autoritats municipals davant la tomba de Josep Sardà i Cailà. Gerard Martí

Miquel Llaberia

T

ots Sants és aquella data que passa desapercebuda en el calendari festiu fins que queden poques setmanes. No és una gran festa, però és un moment per aturar-se, recordar i fer memòria. Per a dur a terme aquest exercici, els reusencs visitaven ahir diumenge 1 de novembre des de primera hora del matí el Cementiri General de Reus. Tal era l’afluència de gent que, tot i que s’havien habilitat places d’aparcament extra per l’ocasió, era imprescindible que hi hagués una rotació de visitants o la cua de cotxes bloquejava la C-14z en més d’una ocasió. A dins, tot i la gran quantitat de gent, es respirava un ambient tranquil i de respecte. La música de violoncels fent sonar la melodia del Cant dels ocells o un saxofon tocant el Nearer my God to thee, entre altres cançons, eren el rerefons d’una jornada de respecte. Les autoritats municipals, encapçalades per l’alcaldessa de Reus,

l Memòria

Un dia fet de records i anècdotes El Cementiri General de Reus va obrir aquest diumenge les portes en horari ampliat amb motiu de la festivitat de Tots Sants Sandra Guaita, van dur a terme l’acte protocol·lari i ofrena floral davant la tomba de Josep Sardà i Cailà, artífex del Cementiri General. Posteriorment, van visitar les instal· lacions del cementiri, plenes del colorit que aportaven de manera extraordinària les flors i altres decoracions. Però els protagonistes de la jornada d’ahir no tenien títols ni càrrecs, eren les històries quotidianes que famílies i amics explicaven sobre aquells que els seus noms ha-

vien quedat gravats sobre marbre i granit. «Sí que s’assembla el Pere al seu avi!», comentava una senyora, de bracet amb la seva filla, mentre observaven una antiga fotografia de tonalitats ocres del seu difunt marit exposada davant del seu nínxol. Alhora, dues germanes discutien sobre com col·locar les flors que havien portat i que lluïen diferents colors; blanques, grogues vermelles i blaves, davant la tomba dels seus pares. «Podem col·locar als cos-

tats les vermelles i als costats les blanques...», comentava una de les germanes, dubtosa. D’altres aprofitaven l’avinentesa per explicar als joves cosins alguna història d’aquelles persones que van marxar quan encara eren massa petits per a recordar: «Quan eres un nadó et tenia en braços i t’adormies amb ella». Per un altre costat, hi havia qui aprofitava l’ocasió per visitar l’espai que pràcticament només hi trepitjaven un cop a l’any. Visitaven els

La gran afluència de gent al cementiri va superar les places d’aparcament nínxols veïns i assenyalant algunes de les tombes més impressionants en l’àmbit arquitectònic. D’altres, decidien fer un passeig entre desconeguts per la fossa comuna, un espai que guarda incomptables històries anònimes. Algunes d’especialment fosques i que, en els temps que corren, cal recordar més que mai perquè no es tornin a repetir. No obstant això, com sol passar amb qualsevol visita a familiars que viuen lluny, sempre arriba l’hora del comiat agredolç. Alguns d’aquests comiats són en silenci, caminant meditabunds fins a la sortida. D’altres llencen un petó a una tomba que guarda el repòs etern d’aquells que sempre estimaran i amb una promesa als llavis: «Ens veiem aviat».

La Casa Palestina obre un nou local a Reus, el segon en tot l’Estat espanyol, per a reforçar vincles culturals i socials Societat l La ciutat de Reus ha esdevingut la segona localitat a tot l'Estat en acollir una Casa Palestina, un espai de trobada on la comunitat palestina pretén reforçar i compartir vincles culturals i socials amb la població. La primera va ser a Saragossa i ara obre les portes en un local ubicat al carrer Frederic Soler de la capital del Baix Camp. Segons explica la presidenta de la Comunitat Palestina Àrab Unida a Tarra-

gona, Amina Shoman, la voluntat és organitzar tallers sobre gastronomia, art, cinema, dansa i música palestina, que veu com un acte de «resistència» davant els atacs que rep la població arran de la guerra a Gaza. A més, es volen obrir les portes a altres comunitats i establir un «pont» amb la societat catalana. Per a la inauguració d'aquest nou espai s'hi van reunir el passat dissabte fins a un centenar de persones. Se-

gons expliquen, el motiu per haver escollit Reus com a indret on obrir el segon local no ha estat una casualitat, ja que, la comunitat palestina hauria trobat una bona acollida aquí. Inicialment, al Camp de Tarragona hi vivien unes 80 persones provinents de Palestina, si bé arran de l'escalada bèl·lica a la Franja de Gaza hauria comportat l'augment de la població exiliada fins al mig miler de persones. l ACN

Fotografia de la inauguració de la Casa Palestina a Reus. ACN


9 dilluns 2 de novembre de 2026

L’Orfeó Reusenc celebra la ja centenària Rifa de la Confitura Societat l La primera vegada que l’entitat cultural va celebrar la tradicional rifa del dia de Tots Sants va ser l’any 1926 Miquel Llaberia L’Orfeó Reusenc va celebrar ahir diumenge la tradicional Rifa de la Confitura per a la celebració del dia de Tots Sants. Una edició que va ser especial, perquè el popular «i va bola!» va esdevenir centenari. Aquesta festa s’ha dut a terme des de l’any 1926 i s’ha mantingut al llarg de totes les generacions que han anat passant entre els socis de l’Orfeó. L’edició especial es mereixia també una festa especial amb una rifa que es va dividir en dos torns, de 12 a 14 hores i de 18 a 20 hores,

en el qual es van repartir diversos premis. A més, també es va dur a terme actuacions per part de l’Orfeó Reusenc i del Cos de Bastoners amb obsequis per als assistents. Bona estona abans que comencés la rifa, més d’una cinquantena de persones ja estaven reunides a la terrassa de l’Orfeó Reusenc per a presenciar i participar en l’esdeveniment. L’inici es va fer evident quan es va començar a escoltar des del mateix carrer de Sant Llorenç el famós crit de «i va bola!». El funcionament de la rifa es basa en el joc tradicional, en què els par-

Fotografia de la celebració del centenari de la Rifa de la Confitura de l’Orfeó Reusenc. Gerard Martí

La Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia també va celebrar la tradicional rifa

ticipants aposten per un número entre l’1 i el 20 i després fan girar el bombo, anunciant el número guanyador. Posteriorment, els afortunats bescanviaven el resguard per premis com panellets, confitura, vins o licors. L’Orfeó Reusenc és una de les entitats de la ciutat que continuen mantenint viva aquesta tradi-

ció vinculada amb aquests aliments de la tardor. En aquest cas, també la Sala Santa Llúcia va acollir la celebració d’aquesta activitat tradicional, a càrrec de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Concretament, la festa a Santa Llúcia es va desenvolupar d’11.30 a 13.30 hores i de 18 a 20 hores.


10 dilluns 2 de novembre de 2026

Cultura l El Pintor Rock omple el Parc de la Festa amb tres dies de concerts de ‘rock’ i ‘punk’ oferts per llegendes i promeses

Entre la vella guàrdia i el relleu generacional

R

ocky va quedar sec, esgotat, batut, buit, en haver-ho donat tot al Parc de la Festa. Va deixar-se la veu cantant, va saltar i grimpar amb els últims romanents d’energia, va moure cervicals i malucs al ritme de bateries, guitarres i baixos, va remolcar-se per l’arena. Tres dies, només tres dies de Pintor Rock, el festival punk i rock per excel·lència, que trenca amb la convenció i l’statu quo i permet treure a refulgir la versió bestial i primigènia de cadascú. «Brutal» o «quina animalada» eren qualificatius que s’anaven repetint. No per parlar d’incivisme ni en sentit pejoratiu, sinó com a signe d’admiració pels intèrprets que, des de l’escenari, havien remogut consciències alhora que feien gaudir amb tots els sentits. El cartell dels 15 anys del Pintor Rock estava plagat d’icones que han marcat generacions. El Drogas, Soziedad Alkoholika, Inadaptats o The Toy Dolls porten dècades de música a les seves esquenes. Els britànics van formar-se l’any 1979 i, 47 anys més tard, continuen dempeus. No només això: eren els encarregats d’encapçalar la jornada inaugural del festival. Escoltant-los, ningú diria que Olga, l’àlies de Michael Algar, s’apropa perillosament a la setantena. Amb un look que emula una producció de dibuixos animats i un La carpa on tenien lloc els concerts va omplir-se de gom a gom per presenciar els concerts d’icones com El Drogas o Soziedad Alkoholika. Gerard Martí ritme perillosament contagiós, no Cartell van tardar a guanyar-se el públic. A diferència de Toy Dolls, van que- que feien apujar el termòmetre, no Llegendes Es reclamava més Venia de Deskiziarse amb Envidia dar emmarcats en l’última data. La van donar cap segon per al descans. The Toy Dolls, Crim o Kotxina, però els «uuuuuuuh» van carpa quedava petita per encabir I a la nit encara li quedaven pesos Soziedad Alkoholika van presència de bandes escampar-se de seguida amb els pri- tothom que volia ser testimoni de pesants com Segismundo Toxicó- fer-se un bany de masses emergents i de dones mers compassos que referenciaven l’espectacle de la banda. Els aficio- mano o Crim, que va emportar-se un dels elefants més famosos de la nats cridaven a ple pulmó les lletres, un bany de masses en una de les cultura popular: «Nellie the elephant amb missatges punyents, contun- seves darreres aparicions prèvies al de Motörhead. «Tant de bo puguem guany, repetien. Ja no eren una propacked her trunk and said goodbye dents i sense espai per al dubte o comiat —quedant una ració doble a veure’ls en aquest escenari, perquè mesa: s’havien convertit en una reto the circus, off she went with a la interpretació. Els novells també Tarragona—. també s’ho mereixen. [...] Demanem alitat de ple dret. L’energia de Berta trumpety trump, trump, trump, quedaren fascinats per la intensitat Però la vella guàrdia no va estar a Pintor Rock que prengui nota, que Roqué, la seva veu, es transmetia de trump». La carpa sencera intentava dels bascos i movien el cap sense sola al Pintor Rock. Kuerpospin van porti aquests grups, a bandes emer- persona en persona. Pacte de sang, seguir l’incomparable frenesí dels control, gairebé sense adonar-se’n. ser els encarregats d’apujar el teló gents, i les apuntin, perquè n’hi ha la seva primera peça íntegrament veterans, amb dispar èxit. L’embar- «Són molt bons!», es repetia des- musical. Havien estat els vencedors moltes que mereixen ser reconegu- en català, va fer encendre la flama. I bussament de Dig That prés de cada tema da- del concurs de bandes dissenyat per des», clamava la veu de Kuerpospin, quan semblava que s’acomiadaven, Groove Baby també va vant de la taula de so. oferir oportunitats a formacions Eli. «També volem reclamar major cloure l’actuació amb La ciudad va posar a prova les capaci«Brutals!», s’afirmava emergents i van ser els responsables presència de dones, perquè nosal- ser un exercici de catarsi col·lectiva. tats vocals, mentre que en acabar. I és que des de de promoure els primers pogos del tres també mereixem ser reconeguEl Pintor Rock va posar punt final Alec’s Gone permetia Ratas fins a Piedra con- festival. Els grups que van quedar-se des», va cridar. a la celebració del seu 15è aniversari assenyalar i dedicar la tra Tijera o el sarcàstic pel camí de les votacions populars No estava sola, i Periferia o Bala amb una edició per al record, amb tonada als Àlex presents. Peces Mutantes, passant no van ser oblidats, i les seves can- ho exemplificaven tot. En el cas dels la presència de llegendes il·lustres, El directe de Soziedad per l’harmònica prece- çons van formar part de la banda de la Roca del Vallès, van tenir la res- però també d’una nova fornada que, Alkoholika, potent i vigodent de Ciencia Asesina sonora que esclatava pels altaveus ponsabilitat d’inaugurar el retorn a poc a poc, va refermant-se i trobant rós, va marcar una i sense oblidar les entre concert i concert, juntament del Pintor Rock l’any passat, en el el seu lloc. I és una anàlisi que es poSergi Peralta Moreno recta final d’infart. roents flamarades amb clàssics com l’Ace of Spades seu debut al Parc de la Festa. En- dria repetir amb el públic assistent.


11 dilluns 2 de novembre de 2026

L’apunt

Més dotació per al futur Eix Cívic de cara al 2027 El ple ordinari de Salou va apro· var el passat dia 28 els pressu· postos municipals que hauran de definir les inversions del 2027. L’Eix Cívic tindrà reser· vada una partida de 130.000 euros per avançar amb la seva execució, la qual anirà en paral· lel amb les obres del Tramvia del Camp de Tarragona. Està previst que, durant el mes d’abril del 2027, l’Eix Cívic comenci el seu desenvolupament, mentre el TramCamp espera estar en· llestit a finals del 2029 per con· nectar els municipis de Salou, Cambrils i Vila-seca. Recreació gràfica del projecte del carril bici on es preveu la separació, altura i amplada del vial en relació amb el TramCamp. Ajuntament de Salou

L’Eix Cívic de Salou tindrà un carril bici d’un quilòmetre entre l’Estació d’Adif i la C-31B

cinte i l’utilitzi com a espai verd fins a arribar al passeig 30 d’octubre. El projecte, però, també detalla que alguns trams hauran d’adequar-se amb sauló que reforci el tram i la seguretat per a les bicicletes. L’empresa barcelonina PCG Arquitectura e Ingenieria ha estat l’encarregada de definir la proposta i s’espera que estigui enllestida en un període de quatre mesos.

Mobilitat l El traçat aprofitarà les zones d’ombra existents i passarà per dins del parc dels Emprius

Nou aspecte urbà La integració del futur carril bici també comportarà la transformació de l’aspecte urbà del quilòmetre que creuarà per l’Eix Cívic. El consistori preveu netejar més de 4341,75 metres quadrats al llarg del vial per enretirar vegetació, com també demolir voreres, guals i formigó existent. El nou tram també comptarà amb un reforç de l’enllumenat públic amb la instal·lació de quaranta-dos fanals LED que pretenen reduir la demanda energètica del municipi. Serà la Generalitat qui aporti el finançament en el marc del conveni signat amb l’Ajuntament per portar endavant la proposta, la qual va rebre llum verda el passat mes d’abril.

Adam Díaz Garriga El futur Eix Cívic de Salou comptarà amb un carril bici d’un quilòmetre que tindrà la missió de connectar el nucli urbà més cèntric del municipi, des del tram de la C-31B, amb la nova estació de trens SalouPort Aventura. La proposta, aprovada inicialment en Junta de Govern Local, preveu un pressupost de 768.884 euros per executar el traçat de l’espai per a bicicletes i vianants, el qual recorrerà el traçat de la via del tren. Precisament, el projecte també es beneficiarà de la trans-

formació urbanística que planteja l’Eix Cívic de cara als pròxims anys, aprofitant gairebé dos quilòmetres de tram ferroviari desmantellat l’any 2023. El projecte del carril bici es preveu portar a terme en tres àmbits que plantegen dificultats diferents, però que preveuen aprofitar les infraestructures existents i les que es construiran en un futur. El primer tram planteja la instal·lació del carril bici en paral·lel al Tramvia del Camp de Tarragona en el seu pas per Salou i la seva separació progressiva des del pont de la carretera C-31B. La in-

tenció és que el carril eviti els pilars de la futura passarel·la de vianants projectada per Adif en el marc de la proposta per pal·liar l’efecte barrera de les vies del tren, arribant a la cota del carrer Salvador Vilaseca. En aquest tram, l’Ajuntament preveu la creació d’una zona de descans amb bancs, que haurà de servir com a accés directe al carril i a l’Eix Cívic. El traçat del tramvia i el carril bici arribaran a una separació de més de 12 metres de distància, mentre el vial per a bicicletes i vianants quedarà en una posició més elevada. El traçat del carril bici tam-

El carril bici variarà la seva amplada entre els 3 i els gairebé 4 metres al llarg del tram bé variarà en funció del tram, entre els 3 i els 3,9 metres. El segon àmbit defineix un carril bici «més pla», la instal·lació del qual tractarà d’aprofitar la vegetació existent al llarg del municipi per oferir zones d’ombra als usuaris fins al parc dels Emprius. La intenció és que el vial passi per dins el re-


12 dilluns 2 de novembre de 2026

Els veïns de la zona de Bogatell denuncien abocaments il·legals La Secuita l El consistori indica que la responsabilitat és dels propietaris i que s’han buscat alternatives Adam Díaz Garriga Els veïns de la urbanització de Bogatell, situada al terme municipal de Vallmoll, fa més de tres anys que denuncien «abocaments descontrolats» en diverses zones de l’entrada dels seus habitatges per part d’empreses de l’entorn. A causa de la runa acumulada en els trams, els residents indiquen que existeix perill d’incendi i que s’han generat problemes de salubritat. Asseguren, però, que el problema més greu és la continuïtat i la manca de solucions davant la «impunitat» dels fets. El camí on es produeixen els llançaments de residus, concretament, pertany al terme municipal de la Secuita. Els camions entren pel camí que connecta la urbanització amb el municipi des de l’N-240, entre Tarragona i Valls, deixant un rastre de runa i, en alguns casos, neumàtics, als terrenys de la localitat. «Molts cops hem trobat tones de brossa i veiem camions carregats», afirmava l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca. Els veïns de la zona van presentar una instància recollint els fets a l’Ajuntament, però, segons el bat-

Imatge de la runa acumulada a l’accés de la urbanització de Bogatell. Junta de veïns de Bogatell

lle, en els últims tres anys el consistori «ha fet tot el que ha pogut» per ajudar als residents. A més, Roca lamentava que l’única opció és recomanar als propietaris de la zona que «tanquin els camins o posin pedres» per impedir el pas dels vehicles. Per altra banda, des de l’Ajuntament asseguren que aquests «reben sancions coercitives

contínuament», però que, malgrat les advertències, «és molt difícil de controlar perquè les paguen i hi tornen». Fins ara, només alguns propietaris ha aplicat mesures per evitar el pas dels camions. La resta, segons l’alcalde, «van més lents» perquè s’han de localitzar o «han de voler deixar els accessos les finques

oberts». «Sabem que és un mal pels propietaris i que són uns altres individus qui llencen la brossa, però és responsabilitat seva», afirmava el batlle. En aquest sentit, en diverses ocasions els terrenys s’han netejat per ordre del consistori i els Agents Rurals també exerceixen patrullatge a la zona. Des de l’Ajuntament de Vallmoll

Els residents demanen el tancament i neteja dels terrenys de manera immediata també asseguren que «els municipis, malauradament, també pateixen aquests abocaments» i destaquen la dificultat «d’aplicar un règim sancionador exemplar». «La impunitat d’aquests actes incívics és evident i costen molts diners al contribuent», concloïa l’alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó. Indiscreció Des de l’Ajuntament de la Secuita també fan incís en què «s’hi aboca de tot» i que, en moltes ocasions, «han trobat fins i tot documentació dels autors dels abocaments». «Trobem proves i automàticament ho posem en coneixement dels Agents Rurals», detallava Roca, assenyalant a les empreses del sector industrial de Tarragona que «pretenen alliberar-se de pagar taxes de residus». Per la seva part, els veïns també deixen clar que tenen coneixement de quines empreses actuen sobre la zona. «No considerem correcte, com altres vegades, que el propietari sol pagui una multa», lamentava la Junta de la urbanització de Bogatell. Una de les principals reclamacions dels residents, que han de fer ús del camí per accedir al nucli urbà, és «tancar els terrenys i netejar-los immediatament» per evitar futurs perjudicis.

Enric Daza passa a ser regidor no adscrit del ple municipal de Cambrils Política l L’exmembre de Junts serà el cap de llista d’Aliança Catalana a les eleccions municipals Adam Díaz Garriga El ple ordinari de Cambrils prendrà coneixement aquest dilluns de la nova condició d’Enric Daza com a regidor no adscrit. L’ara ja exportaveu de Junts per Cambrils deixarà la formació després de tres anys i protagonitzarà el seu segon canvi de formació política al municipi. Tal com va anunciar durant el passat mes de juliol el mateix regidor, el seu pròxim pas serà liderar Aliança Catalana com a alcaldable per a les pròximes eleccions municipals del 2027. Respecte a aquesta decisió, en un comunicat emès el passat diven-

dres, Daza assegurava que continuarà fent oposició al govern d’Oliver Klein i treballant pels interessos del municipi. Daza va justificar la seva sortida de Junts per les discrepàncies internes del partit a Cambrils, que, segons ha afirmat, van «desfigurar» el projecte municipalista de Compromís per Cambrils en el que descriu com a «autèntic despropòsit polític». Entre altres qüestions, també va criticar la suspensió de les primàries, les renúncies de candidats, la dissolució del comitè local i la creació d’una gestora presidida per un dirigent de fora del municipi. «Avui

tinc encara més clar que la decisió que hem pres és la millor possible», indicava l’exportaveu juntaire. En el seu comunicat, Daza culminava assegurant que marxarà de Junts «amb la consciència absolutament tranquil·la». Els esdeveniments van precipitar-se en anunciar la seva marxa del partit fa tres mesos, involucrant erròniament les regidores actuals, Teresa Recasens i Laura Mellau en el projecte vinculat a Aliança Catalana. Posteriorment, des del Comitè Local de Junts es va demanar a Daza que entregués la seva acta com a regidor, una reclamació a la

Enric Daza, exportaveu de Junts per Cambrils. Ajuntament de Cambrils

qual es va negar. L’edil ja havia marxat posteriorment d’una formació política a Cambrils. Concretament, de Nou Moviment Ciutadà, partit que continua liderant l’alcalde, Oliver Klein,

el qual va abandonar l’any 2023 després de vuit anys formant part d’aquest. Ara Daza afrontarà set mesos com a regidor no adscrit fins a les pròximes eleccions municipals del mes de maig.


13 dilluns 2 de novembre de 2026

La Fira de l’Oli Nou de Cambrils creix amb un mercat de productors locals Cooperativisme l Des de divendres i fins al 15 de novembre, 29 restaurants i 14 forns participen en la tretzena edició de les jornades gastronòmiques Diari Més Les Jornades Gastronòmiques de l’Oli Nou de Cambrils celebren la 13a edició del 30 d’octubre al 15 de novembre amb nous participants i propostes per acostar l’oli d’oliva verge extra de la Cooperativa Agrícola a la ciutadania. Durant aquests dies, 29 restaurants ja ofereixen pa amb oli nou com a aperitiu dels seus àpats. Enguany s’hi afegeixen 14 forns amb cafeteria, que preparen esmorzars i elaboracions especials. Entre les novetats hi ha les creacions de Xocosave, com panatones,

bombons, croissants d’oli amb xocolata i pastissos de formatge amb xocolata, sal i oli. L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat la col·laboració entre el sector primari, l’hostaleria i l’administració, mentre que la regidora de Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, ha remarcat que la iniciativa dona visibilitat a la pagesia i impulsa l’activitat econòmica fora de la temporada d’estiu. El programa inclou rutes familiars per les oliveres els dies 6 i 7 de novembre i una visita a la Cooperativa amb intèrpret de llengua de signes el dia 7. El plat fort arribarà diumenge

L’esmorzar de la Cooperativa tindrà lloc diumenge amb pa, llonganissa, fruita i oli nou per 6 euros, i pa amb oli i xocolata per 2 €. Cedida

8 de novembre amb la Fira de l’Oli Nou, a les instal·lacions de la Cooperativa, a la carretera de Montbrió, quilòmetre 2, de 9 a 15 hores. La jornada acollirà el vintè esmorzar popular, amb pa torrat, llonganissa, fruita i oli nou per 6 euros, i incorporarà una opció dolça de pa amb oli i xocolata per 2 euros, disponible de

9 a 11.30 hores. La principal novetat serà un mercat amb una desena de productors agrícoles locals i degustacions de productes de proximitat. També hi haurà sardanes, gegants, una tertúlia sobre la pagesia, un tast d’oli, música en directe amb Último Vinilo, jocs infantils, sortejos, foodtrucks i un vermut electrò-

nic. L’Agrobotiga obrirà durant tot el matí i oferirà descomptes en la compra d’oli a qui presenti el tiquet de l’esmorzar. Els visitants podran descobrir les dotze especialitats d’olis condimentats de la Cooperativa, que exporta aquests productes a més de vint països, i conèixer la seva producció d’oli ecològic.


14 dilluns 2 de novembre de 2026

El CAT aprova un pressupost de 51 milions d’euros per al 2027 Planificació l El Consorci preveu subministrar 77 hm³ d’aigua i invertir 7,3 milions l’any vinent Diari Més L’Assemblea General del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), celebrada a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla, ha aprovat un pressupost de 51 milions d’euros per a l’any vinent, un 1,2% superior al d’aquest any. Els comptes parteixen d’una previsió de subministrament de 77 hectòmetres cúbics d’aigua potable, el mateix volum estimat per al 2026, fet que apunta a una estabilització del consum entre els 71 municipis i les 28 indústries que actualment formen part del Consorci. En la mateixa sessió també s’ha donat llum verda al Pla d’Obres, Instal·lacions i Serveis per a l’any vinent, que preveu una vintena d’actuacions per renovar i reforçar infraestructures estratègiques, amb una inversió conjunta de 7,3 milions d’euros. Les obres començaran a executar-se a partir del l’any vinent per garantir la fiabilitat del subministrament. Una de les inversions principals serà la modernització de les instal· lacions de captació de Campredó, al Baix Ebre, amb una dotació de 2,5 milions d’euros. El projecte inclou

Representants del Consorci d’Aigües de Tarragona durant la presentació del pressupost i del pla d’actuacions per al 2027. Cedida pel CAT

la substitució de dos dels set equips que impulsen l’aigua fins a la potabilitzadora de l’Ampolla i la renovació de la subestació d’alta tensió del recinte, que també quedarà preparada per incorporar-hi un futur parc fotovoltaic. El pla reserva, a més, 370.000 euros per reforçar vuit trams de la canonada principal. La selecció dels punts on cal actuar es

basa en les dades del sistema d’auscultació per fibra òptica, que permet supervisar en temps real l’estat de la conducció. El president del CAT, Marc Brunet, ha remarcat que aquesta canonada és una infraestructura essencial i que el Consorci continuarà destinant els recursos necessaris al seu manteniment, amb intervencions prioritzades a

partir de la informació obtinguda pels sistemes de monitoratge. El pressupost del 2027 també incorpora mesures d’estalvi i eficiència, com una reducció prevista del 10% de la despesa en reactius per potabilitzar l’aigua i un estalvi energètic de 700.000 euros gràcies a l’autoproducció fotovoltaica. Segons Brunet, les eines incorporades

L’autoproducció fotovoltaica permetrà estalviar 700.000 euros en energia amb el Pla de Digitalització ja contribueixen a optimitzar processos i contenir costos. Aquesta línia de treball vol reforçar la gestió de la xarxa i l’ús eficient dels recursos. Gairebé la meitat dels comptes es destinarà a despeses fixes, inclosos el manteniment, el personal i els interessos del finançament a llarg termini. El Consorci també preveu liquidar 15 milions d’euros en cànons a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, l’Agència Catalana de l’Aigua i les dues comunitats de regants de l’Ebre. Prop del 15% del pressupost cobrirà despeses variables, com l’energia i els reactius, mentre que un 10% es dedicarà a inversions. La tarifa efectiva de l’aigua se situarà en 0,5690 euros per metre cúbic, un increment de l’1,5% respecte del 2026, atribuït principalment a l’encariment generalitzat de l’energia. Botarell, nou municipi consorciat L’Assemblea General també ha aprovat la incorporació de Botarell, al Baix Camp, al Consorci d’Aigües de Tarragona. Les obres de connexió del municipi a la xarxa ja han superat l’equador. La incorporació es farà efectiva l’1 de gener del 2027, quan Botarell es convertirà en el 72è municipi consorciat i passarà a formar part del sistema de subministrament d’aigua potable del CAT.

El ‘Recital pel Record’ acompanya Tots Sants amb música al cementiri de Valls Memòria l L’empresa Mémora va organitzar un concert per donar suport a les famílies en el dol Ariadna Escoda / ACN El cementiri municipal de Valls va viure aquest diumenge una jornada de Tots Sants marcada pel record dels difunts i per la música en directe. Al passadís central del recinte, el violinista Jordi Queralt i el pianista Josep Maria Gomis van interpretar el Recital pel Record, una iniciativa organitzada per l’empresa de serveis funeraris Mémora per acompanyar les famílies durant la visita a les tombes dels seus éssers estimats. El repertori, escollit expressament per a l’ocasió, va combinar peces clàssiques, barroques i mo-

dernes, amb melodies com El cant dels ocells, anònima però popularitzada per Pau Casals, La vall del riu vermell, de Joan Soler i Amigó, i Amazing Grace, de John Newton. També s’hi van sentir Imagine, de John Lennon, Ave Maria, de Charles Gounod, Paraules d’amor, de Joan Manuel Serrat, i Que tinguem sort, de Lluís Llach. «La música ajuda a portar més bé el dol, se senten més acompanyats», va explicar Gomis, que va destacar la voluntat d’oferir un espai de recolliment a través de melodies conegudes en una jornada emotiva i familiar. El recital, d’aproximadament una

hora, va tenir una bona acollida entre els visitants, que van continuar entrant al cementiri al llarg de la jornada per netejar i guarnir els nínxols amb flors fresques. «És un dia que la música t’acompanya molt. Quan he entrat, és el primer que he sentit», va assenyalar l’Anna Maria, veïna de Valls. També l’Àngels Martí va valorar la iniciativa: «Si algun any he vingut i no els he sentit, els he trobat a faltar». Per a Queralt, la interpretació és «un complement» que pot ajudar les persones a sortir del recinte amb un millor estat d’ànim. El violinista va destacar que, malgrat que la majoria de vi-

Música clàssica en directe acompanya el ritual de Tots Sants al cementiri de Valls. ACN

sitants continuen sent persones grans, també hi havia força gent jove. El Recital pel Record també es va celebrar en altres cementiris del Camp de Tarragona, com al de Montblanc. Amb motiu de la festi-

vitat de Tots Sants, l’Ajuntament de Valls i Forbus van reforçar el servei d’autobús urbà per facilitar l’accés al recinte, que va mantenir les portes obertes sense interrupció fins a les sis de la tarda d’ahir diumenge.


15 dilluns 2 de novembre de 2026

Crònica castellera l El 2de9fm converteix els igualadins en colla de gamma extra, en una diada on els Castellers de Vilafranca es queden a mitges amb el 4de9sf i els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos consoliden el doblet dels castells bàsics de nou

Els Moixiganguers, protagonistes a Tots Sants

D

urant els últims anys el món casteller s’havia acostumat a que els Castellers de Vilafranca monopolitzessin la diada de Tots Sants gràcies a castells inèdits o actuacions superlatives, però aquest 2026 el gran titular és per als Moixiganguers d’Igualada que, carregant el 2de9 amb folre i manilles, accedeixen al selecte grup de colles de gamma extra. Els Verds van viure una diada d’alts i baixos, mentre els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró van sortir de plaça satisfets per tornar a descarregar els castells bàsics de nou. Els Castellers de Vilafranca es plantejaven una diada com la de l’any passat que es convertia, en aquell moment, en la millor de la història, però enguany es van quedar lluny, perquè ja d’entrada el repte del 4de10 amb folre i manilles es va trencar abans de carregar-se. El castell va pujar especialment bellugadís i en el moment que l’enxaneta s’encavalcava per fer l’aleta va saltar entre el pis de quarts i quints. Una ensopegada provocada per una certa relaxació de la colla que es va accentuar a la segona ronda quan van provar l’altre castell de 10, el 3de10 amb folre i manilles. Aquesta vegada, amb l’entrada de sisenes, un moviment brusc causat per la pèrdua de peu d’uns dels quarts, va obligar-los a 4de9 sense folre carregat dels Verds, 2de9fm carregat dels Moixiganguers d’Igualada i 3de9f dels Xiquets de Tarragona. Cedides desmuntar l’estructura. Els Verds, amb la complicitat de les colles la carregada l’estructura acabés Diumenge vinent Resultats presents, van fer un canvi en el cedint. Tocats per les dues caiguAltafulla i Vila-rodona Vilafranca | Tots Sants protocol de plaça per tornar-lo a des, van acabar la seva actuació provar en la mateixa segona ronda amb dos castells que han mostrat tanquen la temporada C. Vilafranca: i4/10fm, id3/10fm, i aquesta vegada si que va recordar molta garantia i seguretat durant al Camp de Tarragona 3/10fm, 4/9sf(c), 4/9fa, P/8fm els cinc que havien descarregat l’any com el 4de9 amb folre i agulla Moixiganguers Igualada: 3/9f, durant l’any. Execució i el pilar de 8 amb folre i 2/9fm(c), 4/9f perfecta per reconduir manilles. castell va pujar nerviós però amb Capgrossos Mataró: 4/9f, 3/9f, la diada. A la tercera van Els Moixiganguers solvència i quan ja semblava que 5/8 seguir amb el programa d’Igualada van ser la el descarregaven, amb la sortida de Xiquets Tarragona: 4/9f, 3/9f, 7/8 previst i van intentar el gran notícia de la jorna- sisenes, va acabar cedint un dels primer 4de9 sense folre da amb el 2de9 amb fol- quarts. El 3de9 amb folre inicial i el de l’any, que va generar re i manilles carregat a 4de9 amb folre per tancar la diada molta feina de desgast la segona ronda. Ja l’ha- servien per completar la millor ac- paral·lels durant l’actuació, ja que al tronc des de que va vien provat al Concurs tuació de la història de la colla. les dues van obrir amb el 4de9 amb arrencar. Això va on el van desmunXiquets de Tarragona i Capgros- folre, el seu castell de nou de confer que després de Carles Cortés tar i a Vilafranca el sos de Mataró van seguir camins fiança durant la temporada. Les

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

dues colles se’l van anotar sense massa problemes per encarar el gran repte de l’actuació, el 3de9 amb folre. El dels tarragonins va mostrar cert bellugueig que el tronc va saber gestionar a la perfecció per anotar-se el tercer descarregat de la temporada, mentre el dels mataronins va mostrar una imatge impecable i es convertia en el segon de l’any. La diferència va estar al tercer castell, ja que els Capgrossos van tancar la diada amb un perfecte 5de8, mentre els Xiquets van haver de treballar pels pisos superiors especialment el 7de8.


16 dilluns 2 de novembre de 2026

Punts

El rival

La prèvia

Huesca

Classificació

12 11è PG PE PP GF GC 2 6 1 11 11

L’Àrbitre: Mario Pacheco Cotero El col·legiat de Cantàbria s’estrena enguany a la Primera Federació després d’assolir l’ascens l’any passat. Fins ara ha xiulat tres partits, tots del grup 1, i han acabat amb una victòria local i dos de visitants. Dilluns, 20.30 h — El Alcoraz. Movistar+

L’SD Huesca, prova d’alt nivell per avaluar la millora del Nàstic Futbol l Malgrat la ratxa d’una victòria i quatre empats, els d’Albert Rudé només han perdut un partit Arnau Montreal Quesada Dilluns de futbol. El Nàstic de Tarragona clou avui la jornada amb el seu desplaçament conra l’SD Huesca. Els de Xisco Campos han tingut una setmana més llarga de l’habitual per preparar un duel especialment difícil contra un equip aragonès desesperat per assolir victòries. El Alcoraz és un d’aquells estadis que queden a la memòria dels nastiquers i és especial també per Xisco Campos. Allà, ara fa poc més de deu anys, l’actual entrenador grana va fer el primer pas com a jugador per assolir el darrer ascens de categoria a Segona. Ara, només és la desena jornada de lliga en un vespre que s’espera fred i un horari poc gustós per a l’aficionat, tot i que més de 200 valents acompanyaran l’equip. El Huesca va ser un dels plats forts de la pretemporada, un xoc de nivell que es va igualar amb empat a dos en el Trofeu Ciutat de Tarragona i la posterior derrota als penals. D’aquell rival n’hi ha hagut un canvi substancial amb l’entrada del nou entrenador Albert Rudé. El conjunt

pensada per lluitar per l’ascens i aquesta exigència és el que demana molt més dels seus jugadors. El Huesca no és tampoc un equip dèbil, perquè només ha perdut un únic partit aquesta temporada. De fet, són els empats els que han dei-

Xisco Campos: «Ens trobarem un rival que li agrada la pilota i pot ser vertical» Futbol l El tècnic grana analitza el Huesca i destaca la il·lusió del seu equip de lluir-se a domicili Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona té un repte difícil al davant i Xisco Campos està ben preparat. «El Huesca és un equip que té la necessitat d’estar a dalt, però més enllà dels resultats recents jo veig un rival que té una

idea clara de joc, que li agrada la pilota i el futbol associatiu, però que a la vegada pot ser vertical i buscar les entrades des de segona línia. És un equip reconeixible que plantejarà un partit difícil, però anem amb la illusió de poder competir de tu a tu», va advertir el tècnic. Les dues vic-

tòries recents reforcen la confiança del Nàstic, tot i que els resultats negatius fora de casa també pesen. En aquesta línia, Campos va apuntar que «a vegades costa i ho hem parlat a nivell intern, però hem de tenir estabilitat emocional. Nosaltres volem que la nostra identitat es

tre sortides fins ara han aconseguit fer un partit rodó. Segon, perquè el rival té jugadors d’extrema qualitat. L’extrem Douglas Aurélio és la seva principal estrella. El cedit pel Castellón regateja, té velocitat, té gol i té la confiança en si mateix per enfonsar la defensa rival cada vegada que li cau una pilota als peus. A més, sumen jugadors veterans com Sergi Enrich i Cristian Herrera, endurits anys i anys a Segona Divisió. Aquests venen acompanyats de jugadors consolidats com l’exgrana Ander Gorostidi, Luismi Redondo, Diego Collado, Quique Fornós i tot un seguit de jugadors que ja saben el que és brillar a la categoria.

xat l’equip en terra de ningú. D’aquesta manera, els de Xisco Campos tenen un repte especialment difícil en El Alcoraz. Primer, perquè els grana encara han de mostrar una bona versió lluny de Tarragona, perquè en cap de les qua-

L’exgrana Al Huesca també hi ha un exgrana important que no es trobarà sobre la gespa. El preparador físic Jordi Abella prepara aquesta temporada els jugadors aragonesos i, tenint en compte l’experiència recent al Nàstic, ben segur que tots els homes estaran en el millor punt físic possible. El Nàstic se’l retrobarà amb la confiança que donen les darreres victòries, un impuls que s’espera que ajudi per mostrar-se competitiu lluny del Nou Estadi Costa Daurada i poder marxar de Huesca amb algun punt sota el braç.

vegi reflectida i això a vegades no ve amb el resultat. Les darreres victòries et reforcen, sobretot la darrera contra l’Hércules, que ens ensenya que l’equip val, que és molt vertical i que pot competir contra qualsevol. És difícil mantenir-ho, però ho hem d’intentar». Finalment, el tècnic també va tenir unes paraules per evidenciar el mal horari establert per la federació: «Era una oportunitat de viure el partit amb més alegria i amb més gent, perquè és un desplaçament proper, però l’horari no ajuda. Vull agrair a tota la gent que pot venir».

L’entrenador del Nàstic Xisco Campos a la sala de premsa del Nou Estadi. Nàstic

Carlos Segura durant el duel contra l’SD Huesca de la pretemporada. Tjerk van der Meulen

aragonès no ha donat encara amb la tecla, però això no vol dir que sigui desastrós. Ara mateix, el Huesca es troba a la meitat de la taula i li costa molt aconseguir victòries. La plantilla, confeccionada per l’exdirector esportiu del Nàstic Javi Sanz, està

Javi Sanz, Jordi Abella i Ander Gorostidi són alguns dels exgrana del Huesca


17 dilluns 2 de novembre de 2026

2 Terrassa 1 Reus FC Reddis

Terrassa. Marcos Pérez, Ferrán Ruiz, Gabri, Moreno (Palacios, 46’), Domingo, Cortés (Mármol, 64’), Barrero, Àlex López (Beamonte, 46’), Guti (Celma, 39’), Nahuel Arroyo i Marcos Mendes (Lourens, 78’). Reus FC Reddis. Guiu Escobar, Alberto Benito, Pol Fernández, Alarcón, Canteras (Serrano, 78’), Casals (Rey, 67’), Koziello (Calcagno, 67’), Rementeria (Agus, 40’), Toscano, Ricardo Vaz (Óscar Jiménez, 78’) i Camara. Gols. 1-0, Guti (22’); 2-0, Palacios (59’) i 2-1, Calcagno (71’). Àrbitre. Diego Sarabia Caro (La Rioja). Va mostrar la targeta groga als locals Moreno, Gabri, Beamonte i Barrero i al visitant Toscano. Alya Camara va ser expulsat per doble groga. Incidències. Partit de la jornada 9 de Segona Federació disputat a l’estadi Olímpic de Terrassa.

El jugador del Reus Marc Canteras lluitant amb el davanter del Terrassa Marcos Mendes. Reus FC Reddis/Bertín Berbel

El Reus FCR s’ofega a l’Olímpic de Terrassa i paga amb una derrota els desajustos defensius Futbol l Els d’Edu Albacar van dominar la possessió, però no va sorprendre la defensa egarenca Arnau Montreal Quesada Nova galleda d’aigua freda. El Reus FC Reddis surt derrotat de l’Olímpic de Terrassa en un duel en el qual va tenir la pilota i va dominar, però no va ofegar un Terrassa que en dos contraatacs va desballestar l’equip d’Edu Albacar. Calcagno va donar oxigen en els darrers minuts i els roig-i-negres van tenir bones oportunitats per capgirar el resultat, però no a haver-hi temps per miracles. El Reus FCR tornava a l’estadi egarenc i ho va fer amb la comoditat com si jugués a casa. El reducte roig-i-negre a la grada es feia notar i els d’Edu Albacar van prendre pos-

sessió de la pilota ben aviat. De fet, van tenir la primera ocasió de gol al minut 5. Rementeria va remenar la pilota dins de l’àrea i va rematar buscant el pal dret de Marcos, sense èxit. El Terrassa va tenir la seva rèplica amb un tir llunyà dÀlex López, però no va anar entre els tres pals ni va trencar la dinàmica. Els roig-i-negres avançaven per la dreta. Amb Alberto Benito, cada pilota és una acció de perill assegurada i, poc a poc, el Reus s’apropava a l’àrea rival. Amb tot, el pla del Terrassa era ben senzill: deixar fer al rival i enganxar-los al contraatac. I va tenir efecte. Els egarencs van sortir disparats en el primer desajust defensiu que va tenir el Reus. Pilota perduda al mig del camp i Guti es va aproximar per la banda dreta a l’àrea. Allà

Les dades: Segona RFEF Grup 2 Pts PJ PG PE PP GF GC 1.Barça Atlètic

22

9

7

1

1

17

5

2.Espanyol B*

19

8

6

1

1

20

6

3.Olot

18

9

5

3

1

15

8

4.Terrassa

18

9

5

3

1

9

5.Osasuna Promesas

17

9

5

2

2

6.Girona B

16

9

5

1

7.Manresa

14

9

4

8.Ebro

14

9

4

9.Peña Sport

12

9

3

RESULTATS Jornada 9, Segona RFEF Ebro-SD Logroñés

2-2

Calamocha-Girona B

0-1

Náxara-Utebo

1-1

3

Barça Atlètic-Arnedo

2-1

12

5

UD Logroñés B-Espanyol B

1-3

3

17

12

Barbastro-Peña Sport

1-2

2

3

14

8

Olot-Manresa

1-0

2

3

13

10

Osasuna Promesas-Tudelano

2-0

12

Terrassa-REUS FCR

2-1

3

3

11

10.REUS FCR

11

9

3

2

4

9

12

11.Utebo

9

9

1

6

2

8

9

PRÒXIMA JORNADA Peña Sport-Terrassa Utebo-Osasuna Promesas

12.Tudelano

9

9

2

3

4

11

14

13.UD Logroñés B

9

9

2

3

4

9

15

14.Barbastro

8

9

1

5

3

8

10

15.Náxara*

6

8

1

3

4

4

13

16.SD Logroñés

5

9

0

5

4

7

15

Tudelano-Ebro

16.Calamocha

5

9

1

2

6

5

18

SD Logroñés-Calamocha

18.Arnedo

3

9

0

3

6

7

21

Manresa-Barça Atlètic

Girona B-Olot Arnedo-Náxara Espanyol B-Barbastro REUS FCR-UD Logroñés B

Alya Camara va tornar a ser expulsat i ja són dues vermelles en nou partits

va sobrepassar fins a dos jugadors reusencs per creuar la pilota amb un tir potent que va acabar en gol amb mala fortuna. L’esfèric va tocar amb un defensor reusenc i va enganyar Guiu Escobar, que no va poder fer més que recollir la pilota al fons de la xarxa. Va ser tota una galleda d’aigua freda, però no va canviar la tendència del partit. El Reus va refer-se amb Alberto Benito com a principal arma però encara amb la necessitat de fer un pas endavant. Camara va posar aquesta electricitat. Passada en profunditat que el davanter va guanyar, però, quan va endinsar-se a l’àrea, el va enxampar un defensor i va desviar el tir per evitar l’empat reusenc. La lesió de Rementeria i l’esforç defensiu del Terrassa van mantenir el marcador al descans. Tocava buscar l’empat i el Reus va pujar una marxa a la represa. Els roig-i-negres van trobar el camí des del córner. En el caos de l’àrea petita, Pol Fernández va guanyar l’esfèric i va provar el remat a la mitja volta, però el porter Marcos se’l va trobar i va evitar el gol. El Reus va insistir, però de tant mirar cap a dalt es va tornar a despistar al darrere. D’un córner mal servit el Terrassa va extreure or. Nahuel va atrapar el refús i va engegar a córrer com un llarg per liderar el contraatac. Koziello va quedar enrere sense igualar la velocitat de l’egarenc i Palacios va culminar el contraatac cruel. Semblava que estava tot fet i el Reus derrotat, però Bruno Calcagno va fer un electroxoc. L’extrem va provar el xut creuat des del vèrtex de l’àrea i va sorprendre Marcos per marcar el 2-1. Els reusencs van reviure i, tot seguit, Camara va poder empatar, però el Terrassa va treure el seu remat a la línia de gol. Els d’Edu Albacar es van bolcar en atac amb tot. Ho van provar de falta directa, de córner amb un nou remat de Pol Fernández i amb un parell d’ocasions més. Van tancar el Terrassa i el van fer tremolar, però no van aconseguir el premi de l’empat. Sí que va haver-hi temps perquè Alya Camara s’autoexpulsés i sumés la segona vermella en nou partits. Amb aquesta tristor va tancar el Reus una derrota marcada pels desajustos al darrere.


18 dilluns 2 de novembre de 2026

1 CV Vigo 3 CV SPiSP

CV Vigo. Carlos Sánchez, Natxo Larrañaga, Hugo Vilariño, Xurxo Solla, Pau Delós i Martín Godoy. També van jugar Nick Glynn, Xoel Hermida i Miguel Martínez. CV Sant Pere i Sant Pau. Rolando Hernández, Yoel Moreno, Shane Wetzel, Denys González, Enric Boada i Luis Cota. També van jugar Héctor Ramírez, Joel Sánchez, Jan López, Pau López i Pablo Rosales. Parcials. 21-25, 25-19, 17-25 i 13-25. Àrbitres. Raquel López-Brea i José Luis Domínguez. Incidències. Partit corresponent a la jornada 1 que va ser ajornat per les condicions meteorològiques i es va diputar ahir al pavelló Municipal de Coia

El CV Sant Pere i Sant Pau tanca la ruta gallega amb una victòria dolça contra el CV Vigo Voleibol l Els de Vlado Stevovski van caure derrotats per 3-0 dissabte contra el Boiro, tot i que assolien ahir una contundent victòria en la jornada ajornada per col·locar-se en tercera posició Arnau Montreal Quesada No és fàcil disputar dos partits consecutius ni tampoc després de patir una dura derrota contra per 3-0 el primer de dissabte, però el CV Sant Pere i Sant Pau va saber aixecar-se per sortir victoriós diumenge. Els cooperativistes van tancar aquesta ruta gallega particular amb el gust dolç de la victòria després de sotmetre el CV Vigo per 1-3. Els tarragonins van comprovar que el pitjor enemic està en ells mateixos i en els errors que provoquen i que, una vegada superats, són capaços de trinxar a qualsevol rival. No va començar malament el partit per als d’Stevovski. Denys González estava endollat per encetar el set amb 1-4. Amb tot, el duel no es va acabar de trencar per errors propis. Dos serveis errats van retallar distàncies i dos punts del Vigo van servir al tècnic per veure que alguna cosa no anava bé i va decidir demanar el temps mort amb el 13-16 al marcador. La sacsejada no va ser suficient perquè, en reprendre’s el partit el Vigo va anotar un punt més i Stevovski va demanar

Els jugadors del Sant Pere i Sant Pau executant un bloqueig a un jugador del CV Vigo. CV Vigo

un nou temps mort. Aquesta vegada sí, l’equip va començar a rutllar i és que, amb la bola viva, Denys, Rolando i Shane mostraven la millor versió. Cota la feia volar i el trident es va alternar per tancar el set per

El CF Pobla de Mafumet cau derrotat al camp del Peralada tot i avançar-se en el marcador (2-1) Futbol l El CF Pobla de Mafumet pateix una remuntada al camp del Peralada (2-1). El conjunt de Xavi Vilagut va encetar el duel amb garanties. Juanki aturava les dues ocasions clares del conjunt local i, al minut 27, Nico Aguzzi transformava una pena màxima per posar el 0-1 a l'electrònic. L'alegria va du-

rar ben poc. Cinc minuts després, el Peralada va aconseguir el seu penal i va igualar el marcador per iniciar la seva reacció. La intensitat local va tenir el seu premi abans del descans, quan Diao va marcar el 2-1. Aquest doble cop abans d'entrar als vestuaris va fer mal, però els pobletans van sortir amb ambiciós

un 21-25 més patit del compte. El segon set va encetar amb el mateix guió. Shane Wetzel i Denys González van posar la potència per esmaixar dues bones jugades i posar el 2-5, però, de nou, els errors van

a la segona meitat. Beamuz va ser un dels protagonistes per buscar l'empat, però la defensa local, ben posicionada, escopia cada pilota que passava en direcció a la porteria. El filial del Nàstic va insistir a través de Joel Sánchez, un dels jugadors més actius de l'atac, però ni les seves incisions ni amb el treball de Nico van ser suficients per igualar el marcador. La derrota treu la Pobla de les posicions de play-off, però manté la línia del bon inici de curs dels de Vilagut. El pròxim diumenge a les 12 hores els pobletans rebran el Cerdanyola casa. l AMQ

aparèixer. Les males recepcions i la tendresa en el bloqueig van deixar que el CV Vigo igualés l’encontre. Els fantasmes del partit del Boiro van reaparèixer i el conjunt tarragoní va mostrar una especial feblesa

El conjunt gallec només va ser amenaçador quan els ‘rojillos’ erraven en el bloqueig i, amb 12-10, Stevovski va aturar-ho amb un temps mort. Aquesta sacsejada va servir perquè els tarragonins no deixessin caure el set, però, amb el 19-18 i les opcions intactes, el CV Vigo va connectar dos bons atacs que van ser l’inici del final. No va trobar el ‘click’ el conjunt cooperativista, que anava tard a les jugades i veia com el seu rival posava l’1-1 amb un 25-19. El set, però, mostrava més desencerts tarragonins que encerts del Vigo i, aprofitant el canvi de pista, Stevovski va posar-se mans a la feina per despertar el seus. En el tercer set el CV Sant Pere i Sant Pau havia tornat. Quan els errors es minimitzaven i el joc fluïa, els tarragonins eren implacables. Del 3-1 inicial els rojillos van posar un 4-10 contundent que va ser un avís a navegants. Els d’Stevovski estaven còmodes i això es va poder veure en la jugada del 7-14. El lliure Héctor Ramírez va aixecar una pilota impossible que Shane va executar amb potència per forçar el temps mort local. La celebració dels tarragonins ho va dir tot, s’havien tret un pes de sobre i havien trobat la fórmula. Així va ser que, en la represa, van posar la directa per guanyar el set. Amb l’equip endollat, sentenciar el partit va ser bufar i fer ampolles. Aquesta vegada, els rojillos van aprofitar els errors locals per obrir camí i el trident Rolando, Denys i Shane es van encarregar de sentenciar el set. Ara sí, sortia tot, fins i tot els bloquejos, amb un gran Joel Sánchez, eren efectius. Quan el Sant Pere i Sant Pau venç els seus dimonis, és imparable.

El CB Valls es fa gegant al pavelló Joana Ballart i tomba el Mollerussa a la pròrroga (92-88) Bàsquet l Al pavelló Joana Ballart qui mana és el CB Valls. Victòria treballada local contra el Mollerussa després de passar per la pròrroga (92-88). El conjunt de Miki Larraz va tenir guerra des del primer quart, amb un intercanvi de cops constant fins que Oriol Besora va certificar el triple que va tancar el 23-21. Amb tot, la igualtat es va

mantenir al descans amb l'empat a 38. En aquesta lluita, el CB Valls sempre trobava la via per posar-se per davant, però el Mollerussa aconseguia empatar. Així va ser fins a l'últim minut, quan amb el 80-80 el duel va anar a la pròrroga. En el temps afegit, amb el Joana Ballart al seu costat, el CB Valls va certificar la victòria. l AMQ


19 dilluns 2 de novembre de 2026

82 CB Salou 50 CB Ciutadella

CB Salou. Cuéllar (7), Aarón Ganal (3), Sainsbury (2), Oillataguerre (9) i Mallik (6). També van jugar Gómez (3), Pérez Conti (0), Petras (6), Emilio Martínez (9), Danrad Knowles (9), CJ Barksdale (11) i Diagné (17). CB Ciutadella. Bosch (6), Tarrés (3), Alzamora (7), Vivero (11) i Martínez Yranzo (5). També van jugar Gener (0), Jordà (0), Ametller (0), Gómez (9) i Camara (9). Parcials. 20-12, 20-9, 20-17 i 22-12. Àrbitres. Diego Núñez Lorente i Mario González Mimbiela. Incidències. Partit de la jornada 5 de Tercera FEB disputat al pavelló Salou Centre.

El CB Salou continua en estat de gràcia i supera el Ciutadella Bàsquet l El conjunt de Jesús Muñiz va imposar un alt ritme anotador que el conjunt balear no va estar a prop d’igualar en cap moment Arnau Montreal Quesada L’OCA Global CB Salou continua en estat de gràcia. El conjunt de Jesús Muñiz va fer festa grossa ahir al pavelló Salou Centre després de superar amb escreix el Ciutadella Ponent (82-50). Els salouencs es van mostrar més poderosos en la pintura i van imposar un alt ritme anotador que el rival no va poder igualar en cap moment. Cinquena victòria i lideratge per a un equip salouenc que vol somiar amb coses grans aquesta temporada. El Ciutadella va plantar cara en

els primers minuts de partit. El primer quart va encetar amb certa igualtat en el marcador, fins que Emilio Martínez va dir prou amb un triple. El base va obrir el camí i el fort joc interior va completar la bretxa en qüestió de dos minuts. Entre Diagné i una esmaixada de Knowles van completar el primer parcial amb 20-12 a l’electrònic. La maquinària salouenca ja havia escalfat i va començar a pujar velocitat a través de l’encert en atac i en defensa. Entre Knowles i Diagné no se’ls escapava un rebot en atac i, poc a poc, van posar distància amb

CJ Barksdale durant una acció del partit contra el Ciutadella. Gerard Martí

Mamadou Diagné va ser el jugador més anotador del partit amb disset punts un Ciutadella que es veia superat i podia fer ben poc. CJ Barksdale va acabar de vacunar el rival amb un triple abans del descans per posar el 40-21 i gairebé posar el llacet al partit. El partit va continuar amb el mateix guió a la represa i, amb una esmaixada de Knowles i un triple de Mallik van posar en marxa de nou la piconadora. Els de Muñiz van mostrar llavors les seves virtuts: un gran estat físic i una gran profunditat d’opcions a la banqueta que, tot plegat, deixa entreveure una plantilla preparada per assumir l’ambició de les primeres posicions. El Ciutadella era el convidat de pedra del seu propi partit, perquè si els salouencs premien l’accelerador, poc podien fer per evitar la destrossa. El pavelló del Milà va poder xalar amb els seus i el duel va acabar amb el contundent 82-50 a l’electrònic i amb Diagné com el jugador més anotador amb 17 punts i 7 rebots. Aquest Salou pinta bé i, de moment, és el líder invicte del grup.

El Reus Deportiu i el CP Calafell s’igualen en el derbi per encetar la lliga Hoquei l El conjunt calafellenc va igualar l’encontre amb dos gols en la recta final del partit

2 Reus 2 Calafell Arnau Montreal Quesada Imatge del duel entre el CBT i el Sese del darrer dissabte. Guillo Dehon

El CBT manté l’invicte superant el Sese (77-73) Bàsquet l Bron Diallo va ser el cebetista més anotador amb 16 punts seguit de Duval i Iker Fernández amb 14 Diari Més L’Ibersol CBT continua invicte i líder de grup a Tercera FEB després de derrotar el SESE per 77-73 al Serrallo. Els tarragonins, dirigits per Toni Larramona, van sumar la cinquena victòria consecutiva

davant un rival que també arribava imbatut. Tot i dominar d’inici, van haver de patir fins al final per assegurar-se un triomf treballat. El conjunt blau va demostrar caràcter en els moments decisius i l’encert d’home clau com Bron Diallo i Duval per certificar el triomf.

Igualtat en el marcador a la Bombonera per encetar el curs. Reus i Calafell van encetar dissabte la lliga amb un derbi candent que va acabar amb els punts repartits. Els roig-inegres van dominar el marcador durant gran part del partit, però els de Guillem Cabestany van reaccionar en la recta final per esgarrapar un punt a domicili. Els reusencs van començar amb força el duel. Un Roc Pujadas inspirat es va presentar en partit oficial a la seva afició amb un gol en la primera bola que va tenir. El cop va venir amb la seva rèplica, perquè Quim Gabarró va tenir l’empat poc després, però el tir va anar per sobre de la porteria de Càndid. Els roig-i-negres manaven i van te-

Imatge del derbi entre el Reus Deportiu i el CP Calafell. ACHP

nir l’opció d’ampliar el resultat, però Guillem Jansà va errar un penal. El 2-0 va arribar a la segona meitat. Diego Rojas va posar distància contra un Calafell que s’apropava al gol, però sense encert. Els reusencs en-

caraven la recta final amb 2-0, però es van veure sorpresos. Marimón va marcar el 2-1 de penal i va salpebrar de tensió els darrers minuts de partit i, finament, Folguera va posar l’empat a dos minuts del final.


20 dilluns 2 de novembre de 2026

Feijóo insisteix a derogar l’amnistia i qüestiona el traspàs de Rodalies Política l El líder del PP assegura que Catalunya és una prioritat i planteja un seguiment trimestral de les obres de l’Estat Agències El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reiterat la voluntat de derogar la llei d’amnistia si arriba a la Moncloa, encara que la derogació no comporti efectes jurídics concrets, i ha promès retre comptes cada tres mesos de l’execució de les obres públiques de l’Estat a Catalunya. En una entrevista publicada ahir diumenge a La Vanguardia, el dirigent popular ha afirmat que Catalunya és una prioritat per al seu projecte polític i que qualsevol president del govern espanyol ha de conèixer la realitat catalana i assumir compromisos explícits amb el territori. Feijóo també ha expressat reserves sobre el traspàs de Rodalies a la Generalitat, per l’elevat cost que considera que comporta el servei i per la complexitat de gestionar-lo. Ha advertit que una transferència finançada per sota del cost real pot generar un dèficit que acabaria assumint l’administració catalana. Per això, ha plantejat que el Govern valori amb prudència l’operació i ha defensat que la prioritat ha de ser disposar d’un servei ferroviari digne i que funcioni. També ha insistit que el traspàs exigeix recursos estables i inversió sostinguda. El líder dels populars ha insistit igualment en la necessitat d’un canvi de govern a Espanya i ha acusat l’executiu de Pedro Sánchez de substituir, segons el seu parer, la gestió per la propaganda. Ha asse-

L’apunt

Salvador Illa retreu a Feijóo que no entengui Catalunya El president Salvador Illa ha replicat a Feijóo que «mai» serà president d’Espanya perquè, segons ell, no entén Catalunya. «Primer contra el català, ara contra l’amnistia», va piular ahir a X. El PSC ha acusat el PP de fer de l’«hostilitat» envers Catalunya un motor electoral i ha recordat la seva oposició a l’Estatut, al català al Congrés i a l’amnistia. El PSOE també ha retret a Feijóo que no respecti la llengua ni les institucions catalanes.

Alberto Núñez Feijóo, amb la número 2 de la llista a la capital espanyola, Cayetana Álvarez de Toledo, i el número 3, Borja Sémper. ACN

El dirigent popular reclama aplicar el 25% de castellà a les aules catalanes gurat que no aspira a impulsar un «sanchisme de dretes» i ha dirigit les seves crítiques a Junts, formació a la qual retreu haver facilitat la investidura de Sánchez. Segons Feijóo, el president espanyol s’ha beneficiat d’aquest suport per re-

forçar la posició del PSC a Catalunya. En matèria lingüística, el president del PP ha defensat que es compleixin les resolucions judicials sobre la presència del castellà a les aules catalanes, i ha tornat a reivindicar el percentatge del 25% que considera fixat per les sentències. Com a referència, ha citat el model de Galícia, on ha afirmat que es busca un repartiment equilibrat entre l’ensenyament en gallec i en castellà. Feijóo ha vinculat aquestes propostes amb la voluntat de pre-

sentar-se com una alternativa política que, segons ell, pugui recuperar la confiança en les institucions. D’altra banda, el PP ha anunciat que es personarà en la causa judicial per l’accident ferroviari a la província de Toledo. La vicesecretària del partit, Alma Ezcurra, ho ha comunicat en un vídeo a X, en què ha reclamat investigar els fets fins al final i aclarir les possibles responsabilitats. Ezcurra ha atribuït els fets a anys de mala gestió, advertiments desatesos i decisions

equivocades que hauran d’explicar el govern espanyol i el Ministeri de Transports. També ha criticat que l’executiu hagi difós les converses dels maquinistes i ha demanat que no es busquin culpables entre els treballadors abans d’aclarir què va fallar. La dirigent popular ha defensat que els sistemes de seguretat han d’evitar que un error humà acabi en tragèdia i ha qüestionat que no s’assumeixin responsabilitats polítiques. El PP justifica la seva personació pel deure envers les víctimes i les famílies, i exigeix conèixer tota la veritat sobre l’accident. Ezcurra també ha reclamat un govern que prioritzi el rigor i l’experiència.

El dispositiu contra els saquejos vinculats a Blocus deixa 2.264 identificacions, 181 denúncies i deu detencions Seguretat l El dispositiu policial desplegat per evitar nous aldarulls i saquejos vinculats als grups Blocus s’ha saldat fins ara amb 2.264 identificacions, 181 denúncies per portar armes potencialment lesives i deu detencions, segons ha explicat la consellera d’Interior, Núria Parlon. D’aquestes identificacions, 1.800 les han fet els Mossos d’Esquadra i 464 la Guàrdia Urbana, mentre que tres detencions s’han

produït a Barcelona i set a la resta de Catalunya. Parlon ha defensat l’operatiu com una manera de «generar confiança» entre els comerciants i la ciutadania després dels saquejos de la setmana passada, i d’enviar un missatge contra la impunitat. La consellera ha negat que les identificacions es fessin per perfil racial i ha afirmat que s’aturava menors que duien «una indumentària determinada». També

ha assegurat que Interior actuarà amb els recursos necessaris perquè no es repeteixin els incidents i perquè els comerciants puguin obrir sense por. A més, ha indicat que els cossos policials del país continuaran pendents de les investigacions sobre els presumptes instigadors dels saquejos. Parlon ha apuntat la importància de les famílies en la prevenció d’aquests comportaments. l Agències

Agents dels Mossos a Barcelona en el marc del dispositiu per evitar aldarulls. ACN


21 dilluns 2 de novembre de 2026

k Editorial k

k Tribuna k

La defensa ja no és només cosa dels militars

D

urant dècades, les polítiques de defensa han estat una qüestió que les societats occidentals han mantingut en un segon pla, sovint limitada als pressupostos militars, les aliances estratègiques i la capacitat de resposta dels exèrcits. Aquest escenari ha canviat. Els conflictes bèl·lics que tornen a sacsejar Europa i el seu entorn, la inestabilitat internacional i les exigències dels Estats Units perquè els seus aliats incrementin la despesa militar han obligat Europa a revisar les seves prioritats. Però el canvi més important no és només quantitatiu. És conceptual. La defensa ha deixat de ser una responsabilitat estrictament militar per con-

vertir-se també en una qüestió industrial, tecnològica i econòmica. Per Europa no n’hi ha prou amb comprar armament: cal tenir capacitat per fabricar-lo, mantenir-lo, desenvolupar tecnologia i garantir les infraestructures que en fan possible el funcionament. Aquest gir obre un escenari nou que interpel·la directament el Camp de Tarragona. La indústria química, el manteniment industrial, l’enginyeria i el Port disposen de capacitats que poden trobar noves aplicacions en aquest context. No es tracta de convertir Tarragona en un territori militaritzat, sinó d’entendre que la seguretat també es construeix des de l’economia productiva.

k Tribuna k

El Gaià, una oportunitat que hem de construir entre tots

L

a recent aprovació de la moció en defensa de la creació del Parc Natural del Gaià per part de l’Ajuntament de Tarragona obre un debat que considerem necessari i que, sobretot, voldríem convertir en una oportunitat. Es tracta d’una ocasió per reflexionar sobre el territori que tenim, el patrimoni que compartim i el futur que volem construir. Des de l’Associació de Càmpings Tarragona Ciutat volem expressar amb claredat una convicció: la protecció del patrimoni natural és un actiu fonamental per a la nostra activitat. Els nostres establiments formen part d’un territori privilegiat, on el paisatge mediterrani, la desembocadura del Gaià, les platges, els camins històrics i un patrimoni cultural extraordinari configuren una experiència turística que va molt més enllà de l’allotjament. Cada any acollim persones i famílies que arriben de procedències diferents i que troben aquí una oportunitat per descobrir, conviure i gaudir d’un entorn singular. El Gaià és molt més que la seva desembocadura. És un sistema territorial que connecta l’interior amb el litoral, travessa municipis i comarques i articula paisatges, activitats econòmiques i expressions culturals molt diverses. La seva riquesa no es pot entendre des d’una mirada exclusivament municipal, ni tampoc des d’una suma d’interessos particulars. Per això, la possible creació d’un parc natural mereix una reflexió que superi els límits administratius i les visions localistes. El repte no és únicament protegir un espai natural. És entendre com aquesta protecció pot contribuir a reforçar la identitat, la cohesió i les oportunitats d’un territori molt més ampli. El Gaià pot esdevenir un exemple de com la conservació ambiental contribueix també a generar coneixement, activitat econòmica i benestar col·lectiu. La “Natura és Cultura”, representa el valor d’una experiència compartida, on el turisme ha evolucionat, i amb ell també les expectatives de les persones que ens visiten. Els càmpings tenim una posició singular en aquesta experiència. Per la nostra ubicació, pel contacte directe amb l’entorn i per la relació quotidiana amb els visitants, podem contribuir a donar a conèixer els valors del territori i fomentar formes de turisme més responsables.

Carla Gómez León Secretària de l’Associació de Càmpings Tarragona Ciutat (ACTC) Això comporta també obligacions. La gestió de l’aigua, l’eficiència energètica, la preservació del paisatge, la mobilitat i el respecte pels ecosistemes han de formar part de la nostra manera d’entendre el futur del sector. No pretenem que la nostra activitat estigui exempta d’impactes. Al contrari: reconèixer-los i treballar per reduir-los és una responsabilitat que hem d’assumir. Però també volem que es reconegui la nostra capacitat de contribuir a les solucions. No volem ser únicament usuaris del territori. Volem ser corresponsables de la seva conservació. La creació d’un parc natural és una decisió important, que mereix una anàlisi rigorosa de les seves implicacions ambientals, socials i econòmiques. Una declaració institucional pot representar un primer pas. Però perquè es converteixi en una realitat, caldrà definir com es protegirà el territori, amb quins recursos es gestionarà i quina participació tindran els diferents actors implicats. Declarar, protegir i gestionar són tres responsabilitats diferents, però inseparables. La protecció del Gaià ha de ser compatible amb la conservació dels seus valors naturals, el respecte als drets legítims dels propietaris i el desenvolupament ordenat de les activitats econòmiques que formen part del territori. Això exigeix informació, diàleg, planificació i capacitat d’arribar a acords. La participació dels municipis, les entitats ambientals, els propietaris, el sector agrari i els operadors turístics no hauria de considerar-se un obstacle per avançar. Hauria de ser una de les garanties per fer-ho bé i una mà estesa per construir el futur. Per això, des de l’Associació de Càmpings Tarragona Ciutat volem expressar la nostra disposició a participar activament en aquest procés.

Respectem la iniciativa institucional de l’Ajuntament i reconeixem la feina que, al llarg dels anys, han desenvolupat les entitats dedicades a la conservació del Gaià. Al mateix temps, considerem que el futur d’aquest territori requereix incorporar totes les sensibilitats, coneixements i capacitats que poden contribuir a fer viable el projecte. Volem col·laborar amb les administracions, les entitats ambientals, els propietaris i amb la resta dels agents econòmics i socials per obrir una etapa de treball compartit. No es tracta de defensar posicions immòbils ni de discutir qui estima més el territori. Es tracta d’identificar objectius comuns, definir actuacions concretes i construir els instruments que permetin portar-les a terme. I també d’explorar una ambició que va més enllà de la mateixa declaració d’un parc natural: convertir la conca del Gaià en un territori de referència en la integració de la conservació ambiental, el patrimoni cultural i el turisme responsable. Un territori capaç de demostrar que la natura i la cultura no són recursos que simplement consumim, sinó patrimonis que tenim la responsabilitat de transmetre a les generacions futures. El Gaià no pertany a una sola administració, a una sola activitat econòmica ni a una sola sensibilitat ambiental. És un patrimoni compartit. I precisament per això, el seu futur no pot construir-se des de la confrontació ni des de visions territorials fragmentades. Si som capaços de treballar conjuntament, la iniciativa del Parc Natural del Gaià pot obrir una nova etapa per impulsar una manera de relacionar la conservació ambiental amb el desenvolupament del territori, consolidant el paper dels municipis per donar valor al patrimoni històric i millorant la qualitat de l’experiència turística. Només així es poden explorar formes de col·laboració entre el sector públic i el privat. Des dels càmpings de Tarragona volem formar part d’aquest camí. No per reclamar cap protagonisme especial, sinó per aportar experiència, coneixement del territori i voluntat de contribuir. Perquè el futur del Gaià no es decidirà només pel que siguem capaços de declarar, sinó pel que siguem capaços de protegir, gestionar i construir junts.

El món en divisió

C

rec que no es pot negar que la realitat del planeta passa, per moments, per un espai de canvi difícil de concretar, on, en tot cas, el que és evident, és que estem en moments de modificació del que s’ha conegut, fins ara, com un ‘ordre global’, avui en fase de mutació, on sembla que els equilibris es canviaran, i on els centres de decisió i poder es transformaran. Aquesta situació, comporta variables de tot ordre, fins i tot en punts que ens podrien semblar impertorbables, i que són motiu de discussió, amb raonaments de tot tipus i amb connotacions difícils d’imaginar. El fet és que el que coneixem com Primer Món, on el concepte ‘democràcia’ era un actiu vital, ha deixat pas a altres al·lusions que, el que ens transporta, és a variables, on tot és relatiu, i el que és més greu, es consolida de manera aclaparant. També hem de fer front a la divisió política, inclús per aquells països ‘apuntats’ a determinades ‘fórmules d’ordre’ que també es veuen modificats en determinats suports garantits entre ells. Hem passat a un nou espai d’equivalència on son prioritaris els interessos particulars de cada país, i on han deixat de tenir pes les ideologies i els discursos, que es veuen superats per la nova realitat, que el que imposa són nous ‘mercats’, condicionats entre si pels costos energètics, la garantia de subsistència i, primordialment, la capacitat d’aglutinar objectius interessats sobretot; ja no ‘cotitza’ la garantia de respecte als drets humans o a la pròpia opció de llibertat, avui s’estan consolidant espais, on el que prima és la viabilitat de lliure comerç com a referència de futur. La competència queda, també, en fora de joc, ja que es fa difícil fixar uns principis mínims al respecte, on tot val i, així, l’exemple d’uns mercats automobilístics Europeus, lluiten contra els xinesos, és la mostra més clara de claudicació del nostre continent, a l’hora de poder discutir, exclusivament, preus, Hem passat a un nou deixant de costat les fórespai d’equivalència mules de producció, eson son prioritaris els pecialment pels costos interessos particulars laborals i fiscals d’aquí, de cada país, i on han respecte als que ens vedeixat de tenir pes les nen a discutir l’espai de ideologies i els discursos venda a tots els nivells. No tinc dubte que aquesta capacitat, totalment nova, suposarà, també, un canvi emblemàtic pel que fa als mateixos discursos polítics, per cert, encara fonamentats en ideologies, però amb evidències d’avançament d’opcions que se’ns poden fer incomprensibles, però que, cada dia, tenen més adeptes. Moltes són les novetats que podem veure, també en el món de l’enfrontament i, així, veiem les noves guerres, que ja no són entre persones enfrontades al camp de batalla, sinó sobre la supervivència social, per tant, la ‘divisió global’ comporta una carrera frenètica que, en qualsevol moment, es pot accelerar i ens pot deixar en una precarietat, a la que només es podrà fer front, des del realisme dels fets, per molt que no agradin, o sobre els que el sentit comú, poc tingui a dir. No crec viable la imposició indirecta dels preus energètics, pensant que tot se solucionarà, ni tampoc buscar solucions en funció de missatges partidistes, preocupats, exclusivament, pel vot electoral, crec que és el moment de debatre el pragmatisme i començar a parlar de la crisi del nostre sistema de benestar, en un exercici de responsabilitat compartida; no podem continuar en l’opció vàlida d’una Europa de capa caiguda, però vital per la nostra supervivència, des d’un nou ordre intern per visualitzar el futur possible, i no el que ens agradaria.

Lluís Badia Advocat


22 dilluns 2 de novembre de 2026

El restaurant l’Ermita d’Altafulla acull un tast de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona Restauració l L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona (AGT) ha visitat el restaurant l’Ermita d’Altafulla, del Galera Group, en una trobada marcada per un menú degustació que combina producte, tècnica i creativitat en un entorn privilegiat. Entre les elaboracions servides destaquen una croqueta de cua de bou, una gilda de tonyina Balfegó i el fals niguiri de calamar i gamba vermella amb ponzu de tomàquet, premiat com a millor tapa de la demarcació per l’AEHT el

2025. El recorregut també ha inclòs arròs de moll de l’os i tòfona, bonítol escabetxat i costella de vaca madurada, amb un brindis final amb cava d’Oriol Rossell. Durant l’acte, la presidenta de l’AGT, Ana Vilallonga, ha lliurat a Mari Carmen López el blasó que l’acredita com a nova sòcia i ha entregat diplomes a l’equip del restaurant i a Caves Oriol Rossell. La pròxima trobada de l’entitat serà al restaurant Amics, al celler Buil i Giné de Gratallops, al Priorat. l Diari Més

Necrològiques Tarragona Manuela Sendón Borrás. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal.

Reus Aurelia Valdivia López. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori Municipal. Dolores Martínez Mellado. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h a la Parròquia de Sant Francesc.


23 dilluns 2 de novembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Commemoració de tots els fidels difunts.

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

No defugis les res- La passió serà im- Vigila els teus ram- Avui no tindràs toponsabilitats. Una portant. Les teves pells, ja que avui tes les de guanyar actitud evasiva farà necessitats afec- tens tendència a en l’amor. Hauque tot sigui més tives aniran en precipitar-te i el ries d’anar amb complicat i difícil. augment i hauràs teu vessant ven- compte amb una Actua amb ferme- d’arriscar-te per jatiu pot perjudicar amistat que, amb sa en tot, fins i tot aconseguir allò molt tot el que has la seva llengua de en l’amor. que busques. aconseguit. doble tall.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Fuig dels comenta- Modera una mica Avui no s’entendran No és recomaris i les xafarderies; la teva energia, ja totes les teves bo- nable que et deisi hi entres, en sorti- que avui tens ten- nes intencions. En xis arrossegar pel ràs molt perjudicat. dència a actuar en més d’una ocasió curs dels esdeveLa teva integritat val diversos fronts al- hauràs d’enfron- niments. Se senmolt més que pas- hora. Centra’t en tar-te a persones o tiran xafarderies sar uns minuts ta- una sola cosa i ar- situacions marca- amb la intenció de fanejant. ribaràs a bon port. des per la gelosia. fer-te mal.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Controla la teva Avui vigila el teu Una gran necessi- La teva imatge anitendència a criti- sentit de l’humor tat de gastar ener- rà guanyant força car i relaxa les ten- i amb qui el fas gia et portarà a ac- i les oportunitats sions; altrament, servir. A algú li pot tuar sense mesura d’avui et portaran a et podries perdre caure malament ni posar-te límits. tenir un èxit rotund bones oportunitats i, de sobte, es pot Vigila més els ex- en tot allò que emde viure un romanç tornar en contra cessos durant els prenguis. Viatges profund. teva. viatges. molt rendibles.

TV local CANAL REUS TV

5 6 7 8 9 10

TAC 12

14:00 Notícies migdia 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Documental: swim 14:30 Notícies 12. Esports for ela 15:00 (Re)Poblem 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Spi+TV 15:30 Aixeca i pica 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10 comarques 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 19:00 180º 20:00 Notícies vespre 20:00 Notícies12. Edició vespre 20:20 Fem comptes 20.30 Notícies 12. Esports 20:30 Cercle central 21.00 Aventurístic 21.30 Ciutadella 21:00 Notícies vespre (r) 21:20 Fem comptes 21:30 Cercle central (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:20 Fem comptes 22:30 Cercle central (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Cercle central (r)

4

22:00 Notícies12. Edició vespre 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 Aventurístic 23.30 Ciutadella 00:00 Notícies12. Edició vespre 00.30 Notícies 12. Esports

TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, núm. 3 Telèfon 977 290 101 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Ornosa Gispert, M.Teresa Raval de Santa Anna, 58 Telèfon 977 322 751 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Pl. de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Privada de flexibilitat, posada rígida. Una de moltes. 2. Cap de tribu àrab, persona respectada a causa de la seva edat i coneixements. Beril de color verd. 3. Petites i mitjanes empreses. Els de combat, per exemple. 4. Marxes del país per motius polítics. Contracció. 5. Una altra contracció. Matrícula holandesa. La muda. Nombre. 6. Cua de tapir. Rèptil. Dues d’obertes. 7. Centre del peu. Gos. Vernís del cuir. Cent. 8. Deixaran com les sardines, al revés. 9.Arribar tard. Extrem d’un pi. Cub de joc. 10. Lletres gregues. Espai tranquil. Nitrogen. 11. Dones de Pequín. Final d’una estona. Arbre. 12. Tres en una cita. Pagès, de farina i girat. Quadrilàters girats. VERTICALS: 1. Dossier que pot ser secret o no. Onze romans en dos grups. 2. Començar a respirar. Cercle Polar. 3. Facis un vers. Educant nens. 4. Acel·lular partit pel mig. Perdé l’equilibri. 5. Cinc. Pitrera. En excés. 6.Tema sense pròleg. Beguda dels déus. Crit d’atenció. 7. Espinacs tallats pel mig. Aigua salada en quantitat. La tíbia per exemple. 8. Aquest segon que passa. Geni malèfic. Fons del pis. 9. Espècie de fletxa. Posat després de néixer. Fluid que puja. 10. Gens dolços. Líder adorat, al revés. Quasi no. 11. Li sabia greu. Calci. Número matemàtic. 12. Casa pairal. Estic viu. Ajuntar.

Màxima

13º 19º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

Solució dels mots encreuats

Estat del cel El cel estarà entre mig i molt ennuvolat fins a mig matí i a partir del vespre, i entre poc i mig ennuvolat al centre del dia, al litoral i prelitoral central i sud. A la resta del país estarà serè en general, si bé fins al migdia creuaran alguns núvols alts i mitjans pel terç nord i aïlladament a altres punts del territori. Independentment, al final del dia creixeran algunes nuvolades al litoral central i sud. Temperatura La temperatura baixarà entre lleugerament i moderadament, sobretot la màxima.

COMPRO còmics, discos, àlbums futbol, joguines, scalèxtric, monedes, billets, plata, or, rellotges polsera, antiguitats en general. Tel: 679.736.491

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

MASAJES RELAJANTES

Tel: 613.458.067

Tarragona ciudad.

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Solució: nivell mitjà

SEÑORITA RUSA busca amistad con señor. Edad 60-70a. Tel. 657.777.834

ALTRES

MASAJISTA ÁRABE.

El temps Mínima

Anuncis classificats

y algo mas….

Tel: 977 21 26 12 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087

MASAJES RELAJANTES.

MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135

Particular. Tarragona.

Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJISTA CAROLINA.

Tel: 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


dilluns 2 de novembre de 2026

E

l passat dimarts es va inaugurar a la Biblioteca de Vila-seca l’exposició La llibertat de ser, fruit del treball del jove artista Marcos Jiménez Torres. La mostra, que es podrà visitar fins al 9 de novembre, posa el focus en l’homofòbia i les persones que la pateixen, i forma part del Treball de recerca que el jove estudiant de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus ha volgut centrar sobre aquesta problemàtica. La llibertat de ser la conformen una sèrie de pintures que recorren les diferents etapes de la violència homòfoba i les seves conseqüències emocionals. «Intento ajudar els adolescents i els adults a entendre que aquest no és un problema que ja hagi passat, sinó que continua present, i més del que ens pensem», explica el Marcos. A la Biblioteca de Vila-seca les obres estan disposades cronològicament i cadascuna representa una de les experiències que poden marcar el recorregut d’una persona que pateix aquesta discriminació. D’aquesta manera el punt de partida és la violència verbal, amb els comentaris i els insults que, encara que puguin semblar inofensius, poden acabar provocant un dany profund. Després arriba la violència física, representada a través dels cops i els blaus que sovint s’intenten amagar. «Aquest dolor és inexplicable», assenyala el Marcos.

Pintura l La Biblioteca de Vila-seca acull l’exposició ‘La llibertat de ser’, obra del jove estudiant de l’Institut Gabriel Ferraté de Reus i que parteix de la seva experiència personal

Marcos Jiménez i les cicatrius invisibles de l’homofòbia

Marcos Jiménez Torres amb les seves pintures a la Biblioteca de Vila-seca. Gerard Martí

Alteració de la percepció El recorregut continua amb la pèrdua de l’orgull i la dificultat d’acceptar-se un mateix després de patir aquestes situacions. També aborda les autolesions i els pensaments suïcides, dues de les conseqüències més greus que poden derivar-se del patiment i de la falta d’acceptació. Amb aquest treball, l’artista també vol mostrar com la violència exterior pot acabar afectant la percepció que una per- En la inauguració hi van ser presents amics i familiars sona té de si mateixa. del jove artista vila-secà. Cedida L’exposició té un component autobiogràfic el Marcos no s’ha centrat únicaimportant, ja que Jiménez Torres reconeix que les situacions que ment en l’experiència personal i artística, sinó que també ha inrepresenta parteixen de la seva vestigat els orígens de l’homofòpròpia experiència. També explica que és un procés que sovint es bia i l’evolució de la consideració de l’homosexualitat al llarg de la viu en solitud. A aquesta soledat, història. L’estudiant qüestiona afirma, s’hi afegeix la dificultat d’explicar als altres els insults, les la idea que l’homofòbia sigui un agressions o les conseqüències fenomen recent i ha estudiat les emocionals que se’n deriven. referències que se’n troben en Cristina Serret Alonso En el seu treball de recerca diferents períodes, des de les

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Un dolor per fases Les pintures estan disposades de manera que representen la cronologia de l’homofòbia societats grecoromanes fins a l’edat mitjana. Aquest recorregut històric, admet, també li ha servit per construir el relat visual de l’exposició. Pel que fa a la tècnica, totes les peces estan realitzades amb pintura acrílica. En l’obra dedicada a la violència verbal, a més, l’autor ha incorporat cinta per aconseguir més textura. El conjunt també permet apreciar l’evolució pictòrica de l’autor, que ja havia presentat una altra exposició i que admet que aquest treball representa un salt important en la seva tècnica. Tots els visitants estan convidats a participar en una enquesta, a la qual es pot accedir mitjançant un codi QR que hi ha a la mateixa exposició, per valorar fins a quin punt la seva concepció sobre el tema ha variat després de veure les pintures.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Tot lligat

E

l dia 20 de novembre de 2023, aviat farà tres anys, va sortir publicat aquí el meu primer article setmanal. Hi explicava els motius pels quals havia decidit posar-li el nom de Tijuana a aquest espai. En primer lloc, a mode reivindicatiu, perquè trobo que Mèxic és un país d’immensa bellesa i complexitat amb molts valors admirables, entre ells, el coratge que demostren els seus periodistes exercint l’ofici en un dels indrets més perillosos del planeta. D’aquí, el nom concret de Tijuana com a tribut a l’excel·lent sèrie televisiva inspirada en un diari real de la Baixa Califòrnia on els seus professionals, com passa arreu de la unió federal, arrisquen la vida pel sol fet de donar una notícia o opinió. El segon motiu pel qual vaig escollir l’esmentada ciutat fronterera amb un altíssim nivell de criminalitat fou establir un paral·lelisme preventiu que queda exemplificat en els esdeveniments de dimecres passat quan un líder de la màfia turca local fou assassinat a sang freda a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona mentre ja hi era ingressat per haver estat tirotejat a Salou, al bell mig del carrer, a mitjans d’octubre. La “tijuanització” progressiva de Catalunya a nivell de seguretat fa molt de temps que es veu venir i l’hem permesa igual que el col·lapse de la nostra sanitat, educació, xarxa de comunicacions, pagesia, sector industrial i comercial, habitatge. Qualsevol cosa en caiguda lliure acaba tenint una acceleració contant que és sempre la màxima. Malgrat el perill d’assolir la velocitat terminal en la degradació dels fonaments de la nostra economia i societat del benestar, seguim dins un embull de covardia, ineptitud, complexes i distraccions ideològiques mentre culpem polítics que, al capdavall, només són el reflex de qui els vota. Tota la pólvora malgastada en salves.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Dilluns 2 de novembre de 2026 by Diari Més - Issuu