Sant Pere 9
Dames i Vells omplen les places de Reus dels versos més satírics i atrevits de les festes
Castells 16
Els Xiquets del Serrallo aconsegueixen descarregar el primer castell de vuit des de la seva fundació, fa 38 anys
Opinió 20 Lluís Badia. La realitat post-papal: «S’han acabat les ‘majories absolutes’, a tots els nivells, polític, econòmic i social»
L’impacte del Tour
El sector turístic de Tarragona valora la importància de la sortida del Tour de França per la imatge i el posicionament turístic, però relativitzen l’impacte econòmic real que tindrà la prova
Medi Ambient 13
Apareix una balena morta a l’Hospitalet de l’Infant
Va ser retirada de la platja de l’Almadrava i el bany ha quedat restringit fins que no acabin les tasques de neteja
Més de 2.200 tarragonins estan inscrits a la llista d’espera per aconseguir un habitatge social
Tarragona 2
Reus
El consistori instal·larà coixins berlinesos al carrer
Pintor Fuster per reduir la velocitat
l 8
Societat l El nombre de peticions va caure fa cinc anys per un canvi en la vigència de les inscripcions
John Bugarin
La imminent adjudicació dels 192 pisos de lloguer assequible de Les Oliveres ha disparat el nombre de persones apuntades al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de la Generalitat de Catalunya. El passat mes de març, es van superar les 2.200 peticions a la ciutat, prop d’un 60% més que les 1.386 inscripcions vigents registrades al tancament del 2025.
La xifra actual és la més alta des del 2020, quan es van sobrepassar les 4.000. L’any 2021, el nombre de sol·licituds va caure fins a 696 després d’un canvi normatiu que va reduir la vigència del registre de tres anys a un, fet que va provocar que moltes no es renovessin. Des d’aleshores, el volum de demandants ha crescut de manera sostinguda fins
al dia d’avui, amb un increment de prop del 216%. Cal tenir en compte que cada inscripció correspon en realitat a una unitat de convivència, que pot estar formada per una única persona, una parella o una família amb fills.
El conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García Latorre, atribueix aquest increment a diversos factors. Per una banda, l’edil assenyala «els canvis en el funcionament del registre, com modificació de la validesa de les sol·licituds —des del 2025 és de dos anys—, o la dinàmica d’inscripcions». Per una altra, destaca que «l’augment de l’oferta d’habitatge protegit» a través de promocions amb fons Next Generation, reserves de solars o operacions de tanteig i retracte, «anima la gent a apuntar-se al registre». «I no podem
oblidar la problemàtica i necessitat d’habitatge que preocupa a gran part de la població», afegeix el tercer tinent d’alcalde. Actualment, més de dos milers de persones i famílies han escollit Tarragona com un dels tres municipis on volen optar a un habitatge de protecció oficial. La majoria, com a primera opció.
La nova promoció de Les Oliveres ha tingut un impacte directe en aquest increment de les sol·licituds. Des de la visita d’obres de l’estiu passat, el consistori ja va avisar que calia estar inscrit al registre de la Generalitat per poder optar als pisos i, en els darrers mesos, ha impulsat una campanya informativa de cara a la ciutadania. El passat 18 de juny, ja es van publicar les bases per a l’adjudicació i el pròxim pas
És la xifra més alta des del 2020, quan hi havia més de 4.000 peticions actives
La nova promoció de Les Oliveres ha fet créixer les sol·licituds els últims mesos
serà la publicació del llistat de persones beneficiàries als webs d’SMHAUSA i de l’Ajuntament de Tarragona, en les pròximes setmanes. El lliurament dels habitatges està previst per a l’últim trimestre de l’any. La promoció compta amb 192 pisos de lloguer assequible d’una, dues i tres habitacions —tots amb
L’apunt La Generalitat analitza el perfil dels sol·licitants
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha analitzat el perfil dels sol·licitants d’habitatge protegit a la província de Tarragona. Un 39% correspon a llars unipersonals, mentre que les de dues i tres persones representen el 24% i el 15%. Les famílies nombroses són l’11% i les monoparentals el 8%. Pel que fa a l’edat, els menors de 35 anys suposen el 24% de les sol·licituds i els majors de 65 el 14%. El 69% són de persones d’origen nacional.
plaça d’aparcament i traster— i amb rendes mensuals que oscil·len entre els 427 i els 680 euros. Per optar-hi cal acreditar dos anys d’empadronament a Tarragona i tenir uns ingressos compresos entre 1,5 i 4 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Les Oliveres és una inciativa de collaboració publicoprivada en què l’Ajuntament, a través d’SMHAUSA, ha cedit el sòl; la Fundació SALAS n’ha assumit la construcció; i la Fundació Nou Lloc serà l’encarregada de la gestió dels habitatges. La voluntat del govern municipal és consolidar aquest model de cooperació publicoprivada per ampliar el parc d’habitatge assequible. Tal com va avançar Diari Més, l’executiu de Rubén Viñuales treballa en un conveni amb Llogueralia, del Grup Rubau, per impulsar una nova promoció de 205 habitatges en un solar municipal situat al barri de la Floresta, al costat del camp de futbol i la botiga Bauhaus, tocant a la T-11. També està prevista la construcció d’una quarantena d’habitatges de lloguer assequible a la Vall de l’Arrabassada, al carrer Joan Fuster, on ja s’han licitat els treballs previs d’excavació. Paral·lelament, la Generalitat ha d’adjudicar pròximament la construcció de la parcel·la M5 del PP-10, a tocar de Les Oliveres. L’objectiu del consistori és complir amb el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, el qual marca que la ciutat ha d’assolir un 15% de parc d’habitatge destinat a polítiques socials en 15 anys. La previsió d’SMHAUSA és incorporar un miler de pisos fins al 2029.
El sector turístic de Tarragona rep amb els braços oberts el Tour de França pel posicionament i imatge que consideren que representarà per a la ciutat, que acollirà diumenge vinent la sortida de la segona etapa. De tota manera, en relativitzen l’impacte econòmic perquè en temporada alta ja tenen
els establiments plens. Els hotelers es mostren incapaços de quantificar quants visitants tindran, ja que argumenten que en les reserves no s’especifica el motiu de l’estada. Per la seva banda, els restauradors creuen que els suposarà pocs ingressos, ja que sospiten que els aficionats majoritàriament no faran cap àpat als locals. Finalment, l’Ajuntament afirma que l’impacte
econòmic el calcularan un cop s’hagi acabat l’esdeveniment.
L’Ajuntament de Tarragona estima que entre 60.000 i 80.000 persones sortiran al carrer a veure l’inici de la segona etapa del Tour de França, entre ciutadans i visitants vinguts d’arreu especialment per a l’ocasió. Els empresaris del sector turístic valoren que l’esdeveniment, seguit arreu del món, situarà Tar-
ragona al mapa internacional. «És una excel·lent notícia», assegura Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), que agrupa la majoria d’establiments hotelers de la demarcació. «No és només el que ens pugui produir en aquell moment a nivell de visitants, sinó la imatge que mostrem al món del nostre destí», explica. Aquesta
«Tarragona al juliol està plena d’activitat i turisme, per sort. No ens hi cap ningú més»
visibilització «generarà opcions de futur», en termes de posicionament de marca i de poder vincular el territori amb l’esport, per tal d’atreure turistes d’aquest segment. «Necessitem posicionar-nos perquè necessitem desestacionalitzar», va manifestar la presidenta.
Portar més visitants
L’opinió la comparteix Javier Escribano, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona Ciutat (AEH). «Ens sembla perfecte que Tarragona surti en totes les televisions del món; això ens pot portar més visitants», manifesta. Tot i això, es mostra escèptic respecte un possible increment en la facturació dels negocis el dia de la cursa. «No creiem que aquest esdeveniment ens influeixi», exposa. Escribano dona diversos arguments per sostenir l’afirmació. D’entrada, els equips hauran fet nit a Barcelona el dissabte i la tornaran a fer el diumenge, així que tan sols vindran a Tarragona a fer la sortida. A banda, l’activitat es concentrarà al matí «i a l’hora de dinar aquí no quedarà ningú», per la qual cosa «no afectarà gaire» als restaurants. Així mateix, dubta que el volum de gent anunciat pel consistori estigui al centre. «Molts es posaran als afores, on pots deixar el cotxe i veure passar els ciclistes», diu.
En la seva opinió, l’impacte hauria estat molt més gran si el Tour hagués arribat en temporada baixa. «Tarragona al juliol està plena d’activitat i turisme, per sort. No ens hi cap ningú més als restaurants», conclou el president de l’associació d’hostalers.
Cultura l El Tinglado 4 ha acollit els últims anys la mostra de les peces: «El balanç és positiu. Ara comença una feina complexa»
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) va tancar ahir, definitivament, les portes de l’exposició Tarraco al Tinglado 4 del Moll de Costa, posant punt final a vuit anys d’activitat en aquest espai i obrint la porta al trasllat de les col·leccions cap a la futura seu del museu a la Plaça del Rei. La directora del MNAT, Elena Juncosa, va fer un balanç «positiu» de l’etapa que es clou. La directora ha destacat que l’espai s’ha consolidat com un punt de trobada entre el museu i la ciutadania, amb un gran volum de visitants al llarg d’aquests anys. «Hem pogut tenir un punt de trobada amb la ciutadania, un lloc on fer estrenes, on poder fer les nostres activitats», va assenyalar.
El tancament del Tinglado 4 obrirà un període excepcional en què el museu no disposarà d’un espai obert al públic a la ciutat, fins a finals d’any. «Ens hauria agradat minimitzar aquest temps de tancament, però la feina que comença ara és una feina molt complexa», va explicar Juncosa. El procés que s’inicia ara és, segons Juncosa, una de les fases més delicades de tot el projecte: el moviment de les peces de la col·lecció cap al nou museu. Només al Tinglado 4 hi ha 200 peces de tipologia molt diversa —des d’objectes petits fins a peces de grans dimensions i pes que requeriran maquinària específica—, però
El Tinglado 4 del Moll de Costa ha acollit els últims vuit anys les peces del MNAT. ApropaCultura
El nou Museu Arqueològic preveu obrir portes a finals d’any
el conjunt total que es mourà cap a la nova seu, sumant també el que hi ha als magatzems i al centre de restauració de béns mobles de Catalunya, arribarà al miler de peces. Aquest trasllat ha d’anar coordinat amb el muntatge dels mòduls museogràfics que ja s’estan instal·lant a la Plaça del Rei. «Les tasques de producció museogràfica van començar a finals del 2025: una primera fase
El Museu del Port reviu la tradició romescaire de Tarragona amb una exposició fotogràfica
Cultura l El Museu del Port ha inaugurat l’exposició fotogràfica El Concurs de Mestres Romescaires en imatges. Es tracta d’una mostra de 60 imatges produïda pel mateix Museu, coincidint amb el 75è aniversari d’aquest certamen gastronòmic i amb la celebració de les festes de Sant Pere del barri del Serrallo. l Redacció
L’apunt
La Necròpolis, en la fase final de les obres
La Necròpolis també encara la seva recta final d’obres. Totes les noves cobertes del jaciment ja estan col·locades i s’han retirat les bastides necessàries per instal·lar-les. La galeria porticada, que inclourà l’espai de recepció i el futur lapidari, que seràun magatzem visitable, està pràcticament acabada, igual que l’ampliació de la vorera del carrer adjacent. L’edifici del museu està també molt avançat.
es va centrar en el replantejament i la producció en taller dels elements, i ara ja s’ha iniciat la producció i instal·lació dels mòduls in situ, pràcticament a punt per rebre les peces», va indicar la directora.
Interpretació més rica
Juncosa va avançar que serà «un museu molt diferent» del que hi havia abans, amb un salt qualitatiu tant en la disposició de les peces com en els elements tecnològics. La nova museografia incorporarà audiovisuals interactius que, units a la monumentalitat d’algunes peces, han de permetre «una interpretació molt més rica» del conjunt.
Imatge d’una de les sales de l’exposició. PortTarragona
Història l La Capona va tocar 56 batallades, en memòria dels 56 dies que va durar el setge a Tarragona i les Milícies Urbanes van fer els honors
Redacció
Tarragona va tornar a commemorar ahir al vespre el setge de la ciutat l’any 1811. Enguany, s’han complert 215 anys i es va celebrar la tradicional ofrena floral al Monument als Herois.
Després dels parlaments de l’alcalde i del president de l’Associació Setge de Tarragona, es va formar
una comitiva encapçalada pels organitzadors que acompanyats a Toc de Setge per diverses colles de timbalers de la ciutat i de l’àmbit territorial del Camp de Tarragona, van resseguir el recorregut fet pels invasors en la penetració a la ciutat la tarda del 28 de juny de 1811 fins a la Catedral, on els ciutadans que es van voler sumar a la comitiva van dipositar espelmes vermelles recor-
dant els caiguts en el combat final, cos a cos, en aquest indret. Finalment, al pla de la Seu es va dipositar una corona de llorer dessota de la placa commemorativa de la façana de Ca l’Ardiaca, mentre els Campaners de la Catedral de Tarragona van fer repicar a Sometent, la Capona va tocar 56 batallades, en memòria dels 56 dies que va durar el setge, els timbalers el darrer repic
Cultura l L’alcalde Rubén Viñuales, acompanyat de la consellera de Cultura, Sandra Ramos, i altres regidors i regidores del consistori, va inaugurar l’escultura L’univers femení de Federico García Lorca a la plaça García Lorca de Torreforta. L’alcalde i l’artista encarregada Béatrice Bizot van descobrir la peça en un acte que també va incloure la interpretació de fragments de l’espectacle Goza el fresco paisaje
de mi herida, basat en el Soneto de la guirnalda de rosas, a càrrec del grup El Molde de la Palabra. Amb aquesta instal·lació, la ciutat reforça la seva aposta per apropar l’art i la cultura als barris. Tal com va destacar Viñuales, «Tarragona reafirma el seu compromís amb la cultura i amb la recuperació i difusió de figures clau de la literatura, alhora que aposta per portar l’art i la memòria als barris, convertint-los en espais
GASTRONOMIA
vius de trobada i expressió col·lectiva». L’acte s’emmarca en el programa de commemoració dels 90 anys de la visita de Federico García Lorca a Tarragona, l’any 1935. Aquesta efemèride, de la qual se’n té constància en almenys dues ocasions, va donar lloc a una àmplia programació d’activitats culturals i acadèmiques iniciada l’any passat per reivindicar el llegat del poeta a la ciutat. l Redacció
Nova proposta gastronòmica i cultural del 30 de juny al 4 de juliol, durant el Concurs de Focs Artificials de Tarragona, al Passeig de les Palmeres
Redacció
Del 30 de juny al 4 de juliol, el Passeig de les Palmeres acollirà la primera edició de FOC & FOGONS, unes jornades gastronòmiques impulsades per Via T Tarragona-Shopping amb el patrocini de la Conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, que combinaran gastronomia, música en directe i els espectacu-
lars focs artificials en un dels espais més emblemàtics de la ciutat. Durant cinc dies, els assistents podran descobrir les propostes gastronòmiques preparades especialment per Aboccaperta 2.0, Bar Nou Centre, El Llagut, Món Pastissers, Pizzeria 8 1/2, Raffa Gelati i Soho Sea Food.
La programació començarà el dimarts 30 de juny amb el Tardeo Bohemia de DJ Ecléctico. El dime-
Tarragona va tornar a commemorar ahir al vespre el setge de la ciutat l’any 1811. TvdM
dels timbals i els components de les Milícies Urbanes hi van fer els honors. L’Associació Setge de Tar-
ragona 1811 i el grup de recreació històrica Projecte 1800 van ser els organitzadors.
cres 1 de juliol serà el torn de DJ Percu, mentre que el dijous 2 de juliol actuarà DJ Francesc Torres amb una selecció dels grans èxits dels anys 80, 90, 2000 i actuals. El divendres 3 de juliol, el recinte acollirà la gravació en directe del pòdcast ‘Sonores: Riures a la Fresca’, seguida de l’actuació de Dorian Planas i El Son de Cuba. Finalment, el dissabte 4 de juliol, DJ Los Chicos de las Converse posaran el punt final a aquestes jornades.
A més, cada tarda de 19.00 a 20.00 h, la Llibreria La Capona oferirà el conta-contes ‘Pedals, Focs i Estrelles’, pensat per al públic familiar.
FOC & FOGONS obrirà d’aquesta manera cada dia de 19.00 a 01.00 h, oferint una proposta única per gaudir de la millor gastronomia local, música en directe i les nits dels focs artificials des d’un dels millors miradors de Tarragona.
Societat l Es tracta d’una experiència immersiva per a tots els públics organitzada per Starlight
Redacció
La Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona s’ha transformat els últims dies per oferir a tota la ciutada-
nia una experiència immersiva dins d’un planetari inflable 360º Full Dome amb projeccions d’alta qualitat sobre l’univers. Durant la sessió també es realitzarà una simulació
del cel i es parlarà de constel·lacions, mitologia, contaminació lumínica, fenòmens astronòmics amb el personal especialitzat acreditat per la Fundació Starlight. Aquesta experiència farà gira per la ciutat. El 6 i 7 de juliol, de 16.30 a 20.30 h, estarà al Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau. Dimecres, 8 de juliol, al Centre Cívic Sant Salvador. Dijous, 23 de juliol, a Riu Clar. Divendres, 24 de juliol, a l’ Escola Pax. Finalment, Diumenge, 26 de juliol, acabarà a l’Escola Arrabassada, en el mateix horari. Aquesta és una de les activitats que s’emmarca en la programació que ha preparat el consistori com a prèvia a l’eclipsi total que es viurà a l’agost.
Societat l La Guingueta del Parc de la Ciutat de Tarragona va acollir ahir una activitat familiar per a fer camí cap a l'eclipsi solar total que es viurà a la ciutat a l'agost. Es va tractar d'una experiència oberta i familiar per
descobrir el Sol amb total seguretat a través de telescopis solars especialitzats. Al llarg de la jornada, els assistents podran observar taques solars, protuberàncies i entendre millor el fenomen de l’eclipsi. l Redacció
Mobilitat l La intenció és instal·lar coixins berlinesos en una via on la velocitat mitjana supera el límit de 30 quilòmetres per hora
L’Ajuntament aplicarà mesures per reduir la velocitat dels vehicles al carrer del Pintor Fuster. Entre les accions proposades, hi ha la construcció de coixins berlinesos en punts estratègics, la col·locació de pilones per evitar avançaments o elusions dels reductors, el repintat dels carrils de circulació, incorporant una mitjana més ampla, i la preparació de semirotondes.
El carrer del Pintor Fuster és una llarga artèria que connecta l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el pàrquing de camions amb el sud, que discorre en paral·lel al carrer d’Astorga i que desemboca al carrer de Flix. Les seves característiques —traçat majoritàriament recte, monotonia i un únic carril per sentit— deriven en una tendència dels conductors a moure’s per sobre de la velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora.
Segons les dades recopilades pels radars pedagògics entre el 6 i el 12 d’abril del 2026, els dies laborables es registren més de 2.200 vehicles en sentit baixada —cap al carrer de Flix, que permet girar a l’avinguda de Salou i dirigir-se a la T-11— i més de 1.700 que pugen fins a l’avinguda de Sant Bernat Calvó; en global, uns 4.000. La velocitat mitjana supera
El carrer del Pintor Fuster
des de l’avinguda
Aquest carrer suporta el pas d’uns 4.000 vehicles durant els dies laborables
lleugerament el límit establert de 30 km/h i s’ha vist que la franja en què corren més és entre la 1 i les 6 del
La Unió de Botiguers posa en marxa el Trenet Gaudí per dinamitzar el comerç local durant l’estiu
Comerç l La Unió de Botiguers de Reus impulsa el Trenet Gaudí, una iniciativa que compta amb el suport de l'Ajuntament de Reus i el patrocini de La Fira Centre Comercial. El projecte posarà en marxa un trenet que durà a terme dos recorreguts per la ciutat amb parades al raval de Santa Anna, el Portal de Jesús, el Fossar Vell, el Mercat Central i
La Fira Centre Comercial. Aquest trenet estarà en moviment durant la campanya d'estiu, de l'1 de juliol fins al 29 d'agost, en horari de 10 a 13.30 hores i de 17.30 a 21.30 hores. La voluntat és, durant aquests dos mesos, atreure visitants, generar activitat i impulsar el comerç de proximitat de la capital del Baix Camp. l Redacció
matí. Pel que fa a velocitats màximes, un cas va arribar als 85 km/h. Per garantir la seguretat dels vianants i dels veïns, es considera que s’han d’aplicar mesures per reduir el ritme de circulació i, en la mesura del possible, minvar la quantitat de camions que hi passen.
La instal·lació dels coixins berlinesos en diversos punts de la via
s’espera que aconsegueixi reduir la velocitat dels turismes i que fomenti que alguns camions cerquin rutes alternatives. La intenció és construir-los amb un model asfaltat que garanteixi la seva robustesa, durabilitat, resistència i seguretat, i que requereixin menys manteniment, ateses les casuístiques del trànsit que hauran de suportar. Per la seva
proximitat amb l’àmbit d’actuació, també se n’habilitaran dos al carrer dels Velers, que protegeixin el pas de vianants de davant del camp de futbol La Pastoreta. El pressupost estimat per a les obres és de 38.827,31 euros (IVA inclòs).
El grup municipal de Junts per Reus havia reclamat, en el ple d’abril, l’adopció de mesures «urgents» per reduir l’impacte del trànsit pesant al carrer del Pintor Fuster. En la seva resposta, la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, va avançar que s’estava treballant en un «projecte de mobilitat» per a la zona. Les propostes van ser comunicades al veïnat en una reunió a finals d’abril.
El Pla Local de Seguretat Viària de Reus 2026-29 identifica el tram de l’avinguda de Salou entre la rotonda del carrer de Flix i l’accés a la T-11 com una via d’acumulació d’accidents de trànsit. Per revertir la situació, es contempla la construcció de dos elements de velocitat, del model esquena d’ase, uns metres abans d’arribar a les glorietes. La voluntat és col·locar-los per meitats, de manera que no sigui necessari tallar el trànsit en cap moment, sinó només limitar-lo a un carril de forma temporal.
d’una actuació de les Dames i Vells durant la Festa
Festa l El ball parlat va tornar a ocupar places com la de Sant Miquel per compartir reflexions
Qui avisa no és traïdor, i Dames i Vells sempre adverteix que el seu espectacle «és per a més de 18 anys»: «Si tu vols coses vintage i que molaven en el passat, tens el masclisme i el feixisme i que et donin pel forat». Amb el seu ritme alegre i estrafolari, les Dames i Vells d’enguany van
prendre les places, escortats per les autoritats. «Tant les Dames com els Vells som d’abans del modernisme!», exclamava una de les dames, mentre que el seu parent es queixava: «Diuen que és cultura, però per mi que és fetitxisme. Som pobres com a rates i Esquerra i Socialistes, per aparentar que som rics i que ens
retratin els turistes, us heu gastat un dineral en trajes modernistes!». Parlant de Modernisme, van tenir un record pel seu màxim exponent que últimament ha sortit en totes les notícies: «Celebrem que fa 100 anys vam enterrar Gaudí. Si depengués de la Renfe, encara seria aquí». Ara bé, les obres del geni van ser usades per criticar la bellesa de les Dames i la virilitat dels Vells: «Quan em mira amb aquesta cara, se m’arronsa hasta la pell. Tens la mateixa
fisonomia que el Drac d’allà el Parc Güell!». «Estàs vell i acabat! F****r amb tu és necrofília, igual que les obres de la Sagrada Família», responia la seva parella. Entre les picabaralles de les Dames i els Vells van anar apareixent diversos personatges de la ciutat de Reus o temàtiques d’actualitat. «Aquest vell el liquidaré. Ja he trobat la solució! Faré com els partits polítics han fet amb l’educació. Res», maquinava una de les Dames.
Crítiques
La reforma del Museu o l’indret per l’Auditori van ser motius de burla
Per un altre costat, celebraven el retorn de la beguda reusenca, el Plim: «A Reus sí que en sabem, tenim fantasía de frutas. I això és molt millor que anar de prostitutes». Un altre dels Vells, decidia resoldre els seus problemes matrimonials a través de les noves tecnologies: «La meva dona no em toca! No f***o ni de nit ni de dia. Per això tinc nòvia nova; em casaré amb la IA». «Ah, doncs així és al revés que tu! Que ets tonto de natural», li etzibava la muller. Però qui no podia faltar per donar solemnitat a la trobada era l’alter ego de l’alcaldessa, Sandra Guaita, que venia a treure pit del seu mandat i celebrava que la seva companya de govern (o rival), la Noemí, no es presentés a les properes eleccions. Així i tot, que se celebrés els 400 anys de Sant Pere amb una Tronada a Dames i Vells no els va semblar prou original. «I pels 700 anys del Corpus, posareu una batucada?», demanava saber una de les Dames. «Ja poden estar tranquils els del clero, que farem una festada! Què podríem fer? Doncs una altra Tronada!», responia la batllessa. «Molt soroll i cremeu tot! Què venen eleccions?», li preguntava, mordaç, una de les Dames. Però tan eufòrica estava l’alcaldessa que s’atrevia a celebrar abans d’hora: «I s’acaba el cas Innova que ens va treure del govern. Ara sí que us ho puc dir, el meu mandat serà etern!». Tot i que, la socialista no s’esperava la reacció de Dames i Vells: «El que ha reformat el Museu, es pot saber què fuma? Que surt el Carrasclet amb les vambes de marca Puma! I amb allò de l’Auditori, que vostè no hi toca? Aneu canviant de puesto que sembla el joc de l’oca!».
Festa l Reus commemora els quatre segles de l’arribada d’un fragment del crani de Sant Pere amb una tronada extraordinària
La relíquia de Sant Pere descansa a la Prioral des del 1626. 400 anys es diuen aviat, però, lluny de quedar en l’oblit, el patró continua sent venerat cada juny, en un moment de comunió que ultrapassa els sentiments religiosos de cadascú. La devoció per Sant Pere va més enllà de la fe i, per això, la celebració dels quatre segles de la seva arribada es convertí en una festivitat col·lectiva que va culminar amb foc i pólvora enfront de l’atenta mirada del bust. La seva festa va començar ben aviat, a quarts de deu del matí. La comitiva política, anunciada pel fil musical, va arribar a la Prioral de Sant Pere, on era rebuda per una multitud de feligresos dempeus, que resistien la calor amb ventiladors i ventalls de mà. Mossèn Joaquim Fortuny, amb les espatlles protegides per la capa pluvial, mostrava la seva alegria per «trobar-nos un any més». Era una ocasió «extraordinària» i doblement especial: pels 400 anys, però, també, perquè serà l’últim Sant Pere del prior. Va compartir les instruccions de què succeiria al matí i, conscient que tothom esperava el mateix instant, va deixar pas a la successió de fets. Les autoritats civils i eclesiàstiques —l’alcaldessa, Sandra Guaita; el prior, mossèn Fortuny; i un dels preveres de l’Arxiprestat— van treure les tres claus necessàries per obrir l’arca de l’altar major. En col·locar cada peça a la tríada de panys, la porta va cedir, el bust va sortir del seu ama-
Programa d’actes
dilluns 29
Matinades
7.30h. Diversos barris
bust reliquiari de Sant Pere va presenciar la tronada matinal preparada per a l’ocasió. Tjerk
gatall i va ser mostrat al públic, que va rendir-se amb un aplaudiment unànime.
Amb la imatge col·locada al cim de la carrossa, els goigs van sonar i les corredisses, dissimulades a ritme de marxa, van començar. L’acció era a punt de traslladar-se a la plaça del Mercadal i era menester afanyar-se per aconseguir un lloc digne. Mentrestant, el Seguici Festiu havia ocupat el contorn del quadrilàter i esperava impacient. Quan
La imatge va ser treta de l’arca de l’altar major de la Prioral. Tjerk van der Meulen
Reconeixement
Patrícia Terradellas, presidenta del Círcol, va encendre la tronada
la comitiva va arribar-hi, i en veure Sant Pere, les bèsties, les danses i tots els elements van ballar en el seu honor, bé fossin a l’ombra o a ple bat de sol. Fou aleshores que Patrícia Terradellas, presidenta del Círcol, feu acte de presència. La societat commemora el seu 175è aniversari l’any vinent i, per això, se li va demanar que protagonitzés un dels moments més esperats de la festa. Acompanyada per la batllessa Guaita i el regidor de Cultura, Daniel Recasens, va encendre la metxa, va acostar la flama al caminet cendrós i, així, va esclatar la matinal tronada; la tercera del mes de juny, però que servia com a pastís d’aniversari en què les espelmes havien estat substituïdes per mascles, per eufòria generalitzada. L’espès núvol gris del petard no va tardar a omplir la plaça del Mercadal, però la llum del foc era suficient far per situar-se. I en encarar la darrera aresta, Reus va botar. Les últimes explosions van comportar la dèria compartida. Sant Pere no s’havia perdut l’acció des de les portes de l’Ajuntament, sense pestanyejar en cap moment. Satisfet, va retornar a la Prioral, on roman exposat per a la veneració. La vigília encara no havia acabat. Restava el Solemne Ofici de Completes de la nit, l’emotiu pilar caminant dels Xiquets i, precedida per un mocador blanc, l’encesa de la quarta tronada.
A càrrec dels grups de grallers. Mitja hora abans, els membres i tabalers del Ball de Diables ja hauran despertat el centre. A les 8.00 hores, serà el torn de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia.
Visites al Campanar
De 10.00h a 12.30h. Campanar
Entrada per estricte ordre de cua, amb un preu de 3 euros per persona. Es donarà un petit obsequi als participants.
Tronada i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat 11.00h. Plaça del Mercadal Tret de sortida dels actes del dia de Sant Pere. Prèviament a l’actuació de lluïment, es gaudirà del Bou enflocat.
Exhibició castellera
13.00h. Plaça del Mercadal Els Xiquets de Reus oferiran les seves habilitats portaran a plaça el tradicional pilar al balcó.
Seguici Festiu
18.45h. Des del Fossar Vell
Iniciaran un recorregut pels carrers del centre que acabarà a la plaça del Mercadal. El tram tranquil, per a persones amb altes sensibilitats, estarà habilitat al carrer de Sant Pere Apòstol
Professó Solemne
19.30h. Des de la Prioral de Sant Pere La comitiva recorrerà els carrers del centre. Quan el reliquiari iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el Toc General i avisos pirotècnics. En el moment que la imatge arribi a la plaça del Mercadal,
ballada de tots els grups festius de la ciutat.
Darrera Tronada
Quan la imatge de Sant Pere se situï al davant de l’Ajuntament. Plaça del Mercadal
Serà l’última tronada de la Festa Major.
A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la Prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major, es guardarà amb les tres claus.
Tornada Festiva
A continuació. Plaça del Mercadal
Últimes ballades dels Gegants el bestiari, encesa de la Víbria el Drac carretillada a càrrec del Ball de Diables, que posarà punt final a la Festa Major de Sant Pere.
Concert amb Mano’s Rock i DJ Anna Gisbert
24.00h. Plaça de la Llibertat Mano’s Rock és un grup de versions format l’any 2010 a Marçà, que ofereix un directe amb els grans èxits del rock català, espanyol i internacional. DJ Anna Gisbert, destaca per la seva energia desbordant i la capacitat de connectar amb el públic a través de música reggaeton, trap i dembow.
Inversions l El consistori té cinc opcions sobre la taula i, tot i que prioritza la via pública, predomina la intervenció privada
Adam Díaz Garriga
La convocatòria de la Llei de Barris definirà en els pròxims mesos la via de finançament que acabarà amb el periple del Teatre Auditori de Cambrils. L’Ajuntament manté l’esperança en la segona edició de la proposta de la Generalitat per aconseguir completar el projecte, que resta a l’espera des del 2010. En la primera convocatòria impulsada per la Generalitat durant el 2025, el consistori ja havia inclòs la finalització de l’equipament municipal i el seu propòsit per «donar-li una nova funcionalitat» a la inicialment prevista. Finalment, el municipi va quedar fora de la llista dels 21 escollits per rebre més de 12 milions d’euros.
Ara, l’Ajuntament té sobre la taula cinc alternatives per impulsar la proposta durant aquest 2026. La principal, és esperar al finançament del Pla de Barris i Viles, al qual tornarien a presentar la construcció de l’equipament. Per altra banda, des del consistori confirmaven que actualment també hi ha «portes obertes» amb dos inversors privats. L’ens municipal ja havia contemplat incorporar iniciatives externes al projecte ara fa tres mesos, quan van assegurar que «valorava» tres propostes privades diferents.
L’estructura
L’Ajuntament valoraria inversions públiques i privades conjuntes si el Pla de Barris no arriba
Les noves propostes valorarien una col·laboració entre administracions públiques i empreses
privades de diverses maneres. La primera, contemplaria un finançament entre Generalitat i institucions privades, i l’Ajuntament podria sumar-s’hi en una segona inversió conjunta «a tres bandes». Una tercera opció preveuria un finançament entre consistori i empreses interessades, sense el Govern involucrat, tal com s’havia plantejat en
La Vil·la Romana de la Llosa de Cambrils reobrirà de manera permanent a partir de l’1 de juliol
Cultura l La Vil·la Romana de la Llosa de Cambrils tornarà a obrir de manera permanent el pròxim dimecres 1 de juliol. La infraestructura patrimonial ha estat tancada per motius tècnics durant mesos i ara reobrirà amb la recuperació completa del jaciment. D’aquesta manera, el Museu d’Història de Cambrils de l’Àrea de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cambrils, torna a disposar de tres edificis oberts al
públic: el Molí de les Tres Eres, la Torre del Port i el propi jaciment de La Llosa.
L’apertura de la Vil·la coincidirà amb l’inici dels horaris habituals d’obertura dels espais museístics cambrilencs durant els mesos de juliol i agost, així com amb la represa de les visites estivals als tres edificis oberts al públic. Les visites guiades es faran en català i en castellà per poder arribar també a la majoria
dels visitants que són al municipi en aquests dies de vacances estivals, especialment a les famílies
L’objectiu és oferir una proposta de turisme cultural diferenciada que posi en valor els monuments històrics més rellevants de la ciutat i les col·leccions que s’hi presenten en l’horari ampliat de dimarts a diumenge. El calendari que es proposa enguany és sense reserva prèvia i ampliat. l Redacció
ocasions anteriors. L’última possibilitat, comentada des de l’ens local al mes de març, seria una inversió completament finançada amb diners privats.
Aquesta última possibilitat seria la més ben posicionada en cas que el Pla de Barris no resultés favorable en aquesta primera convocatòria, que s’obrirà entre el 6 i el 17 de
Construcció
El Teatre Auditori, una de les victimes de la crisi del 2008
El Teatre Auditori de Cambrils continua sobre la taula del consistori des del 2008, any en què va presentar-se la proposta i es va començar la construcció de l’edifici. El que prometia ser una edificació moderna, des del 2011, ha esdevingut un símbol de la crisi que va frenar la creació d’inversions en projectes sobredimensionats. El pressupost necessari actualment per finalitzar la proposta superaria els 7 milions d’euros.
juliol. El que no s’ha definit encara és si, en cas d’introduir un inversor privat, el futur Teatre Auditori portaria el nom de l’empresa involucrada. Una opció que des de l’Ajuntament no es va descartar, però que continua sense novetats tot i sumar «potencials inversors» fa pocs mesos.
La intenció és mantenir «l’essència» del projecte, sense modificar l’estructura plantejada en un principi, però amb usos nous que es definiran en la nova convocatòria.
Seguretat l L’alcalde de Cambrils va respondre al batlle salouenc durant l’últim ple afirmant que operar contra el top manta és «qüestió d’efectius»
Adam Díaz Garriga
La sessió plenària del passat divendres a l’Ajuntament de Cambrils va servir a l’alcalde, Oliver Klein, per respondre al reguitzell de comentaris llençats pel batlle de Salou, Pere Granados, durant aquestes setmanes sobre el top manta. Després d’una setmana i mitja intensa on el consistori salouenc va advertir amb «estudiar vies legals» per intervenir en la situació, Klein va voler tancar el debat subratllant que «no denunciarà» ni a Granados, ni a l’Ajuntament.
En ser preguntat per l’oposició municipal, l’alcalde de Cambrils va assenyalar la manca de personal de seguretat que cobreix el litoral entre els dos municipis com a principal problema. «La lluita contra la venda il·legal, que sabem que perjudica i és contraproduent, és qüestió d’efectius», ressaltava Klein. D’altra banda, feia incís en què les autoritats també «coneixen» la ubicació dels magatzems dels venedors i advertia que «es traslladen a Cambrils des del municipi veí i des de magatzems concrets».
Imatge de productes falsificats a la platja de Cambrils. Cedida
Cambrils va instal·lar barreres de formigó per evitar la venda il·legal al passeig
consistori fa tres mesos, però que no ha evitat situacions de negoci irregular.
Salou reclama a l’Estat un finançament local «més just» basat en el turisme
Economia l L’alcalde, Pere Granados, va acudir a l’assamblea celebrada a Madrid entre municipis turístics
Redacció
Mesures i operacions policials
Cambrils també va fer efectiu en les últimes setmanes la implantació de barreres de formigó New Jersey per evitar el posicionament dels venedors il·legals al passeig. Una mesura que ja va ser anunciada des del
Durant la seva intervenció, el batlle cambrilenc també va descartar «voler posar-se al nivell de Granados», el qual fa més d’una setmana que critica la situació del litoral de la Costa Daurada a través dels mitjans i xarxes socials. «No vull posar-me al nivell de l’alcalde de Salou, cadascú valora de la seva manera», va expressar Oliver Klein.
D’altra banda, a Salou, els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de Tarragona van detenir el passat 17 de juny, conjuntament amb agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, uns 28 presumptes autors de delictes de pertinença a organització criminal i contra la propietat industrial.
En un operatiu portat a terme en dues fases, la investigació va permetre detectar una xarxa que aconseguia productes sense marca a Badalona i els transportava a Tarragona, on es manipulaven i es
La nova edició del Proud of Salou torna a reivindicar el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+
Societat l La plaça de les Comunitats va tornar a ser aquest dissabte un espai de trobada, llibertat i reivindicació. Salou va commemorat el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ amb una nova edició del Proud of Salou plena de música i celebració simbòlica.
Des de primera hora, l’ambient va animar-se amb la participació dels Gegants de Salou, el grup Salou Destroy Silence, Fantasia Anima-
ción, amb xanqueres i ballarins, i la música de DJ Gery. Un dels moments més celebrats va ser l’arribada de la bandera irisada. El símbol va recórrer el passeig Jaume I, des de la font dels Cargols, a cavall, portada per Luis Sanahuja, fins a arribar a la plaça de les comunitats autònomes, on va ser lliurada a l’alcalde de Salou, Pere Granados. A més, va destacar la lectura del Manifest del 28-J, Dia Internacional
per l’Alliberament LGBTI+. La lectura ha estat compartida per diferents veus del municipi i representants d’entitats. Van intervenir Oriol Margalef, dels Gegants de Salou; Kristel Maset, de Salou Destroy Silence; Jorge Vela, de l’Associació Diversity Salou; Aleix Nadal i Sandra Garcia, de l’Associació Projectes Creatius Panda en un discurs carregat de reivindicació i respecte cap als Drets Humans. l Redacció
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va reclamar a l’Estat la necessitat de reformular el model actual de finançament sobre els municipis i «equilibrar-lo» basant-se en el turisme. Madrid va ser l’escenari d’una nova assemblea de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja (AMT), en la qual el batlle va aprofitar per reunir-se amb la secretaria d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez. Durant el convit, el batlle va defensar que l’Estat i les comunitats autònomes «haurien d’avançar cap a mecanismes de compensació més justos».
En aquest sentit, una altra de les demandes per part de Granados feia incís en la «reducció fiscal» sobre aquesta mena de municipis, posant el cas de Salou com a exemple. El municipi suporta, actualment, un dèficit d’uns 14 mili-
ons d’euros anuals en comparació amb municipis catalans de dimensions similars, però «sense una activitat turística tan intensa». Durant la trobada, Sánchez va valorar positivament les aportacions de l’alcalde de Salou i va assegurar que «serien tingudes en compte en els treballs del Govern per avançar cap a un model més adequat a les necessitats reals dels territoris» amb una elevada pressió turística.
L’alcalde de Salou també va voler «recordar l’esforç» que va la localitat en l’àmbit econòmic en matèries com la cultura i la seguretat per mantenir la convivència entre residents, defensant que el nou finançament ajudaria a assolir un nivell més en inversions. Les mateixes preocupacions van ser expressades durant la reunió per altres municipis de l’AMT en l’àmbit local per millorar els serveis.
Medi Ambient l Després de la retirada del mamífer, les autoritats preveuen limitar l’entrada a la platja fins la jornada d’avui o demà
Arnau Martínez / ACN
Aquest diumenge al matí va aparèixer una balena morta a la platja de l’Almadrava de Vandellòs i l’Hospitalet de l’infant. Immediatament,es va hissar la bandera vermella que prohibeix el bany en aquesta zona i es va enretirar l’animal sobre la una del migdia amb l’ajuda d’una embarcació i una excavadora. El dis-
positiu va comptar amb agents de la Policia Local del municipi, voluntaris de Protecció Civil i la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El cetaci s’incinerarà i es procedirà a descontaminar la platja, restringint el bany almenys 48 hores. El sergent en cap de la Policia local de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Sergi Navarro, va explicat
La reforma de l’Església de Sant Francesc deixa al descobert pintures «inèdites»
Montblanc l El convent va obrir les portes dissabte exposant les novetats detectades durant els treballs
Arnau Martínez / ACN
L’església de Sant Francesc de Montblanc va obrir al públic el passat dissabte després de reparar diverses deficiències que presentava, com ara filtracions d’aigua o la recuperació la fisonomia de l’edifici per destacar-ne el valor patrimonial. Durant la intervenció s’han descobert unes pintures policromades medievals ubicades a l’enteixinat del sostre. L’espai es continuarà utilitzant com a sala d’actes com ara concerts i confe-
rències per part del consistori. El projecte contemplava un Centre d’Interpretació de la llegenda de Sant Jordi, que finalment no ha tirat endavant perquè s’ha prioritzat resoldre les mancances estructurals.
A més, s’han eliminat llums, instal·lacions elèctriques i elements que no eren originals per retornar al monument l’aparença inicial, intervenint en el campanar i les finestres, que s’han tapat amb alabastre. A més, s’han netejat les parets, s’ha instal·lat un terra radiant.
que entre dilluns i dimarts es podria restablir el bany a la platja de l’Almadrava. «Tot depèn de l’anàlisi que faci l’equip de socorristes, que són els especialistes en el bany», va apuntar el professional.
El passeig marítim va acordonar-se per evitar que la gent s’apropés a la zona, ja que l’animal deixava anar una forta olor a causa dels dies que portava mort a alta mar.
Imatge de la retirada del mamífer mort. ACN
La maquinària de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va netejar l’espai i una gran taca de sang que hi havia a l’interior de l’aigua. «Tenim un protocol intern a l’Ajuntament, en aquest cas és
un animal que portava dies en alta mar», indicava el sergent.
D’altra banda, Navarro també explicava que encara queden els treballs de descontaminació, que són habituals en aquests casos.
Adam Díaz Garriga
Els veïns de la urbanització del Papagai a Sant Jaume dels Domenys han dit prou a la situació jurídica que enfronta el seu nucli urbà des de fa més d’una dècada. Des de la Plataforma Papagai van fer pública la seva problemàtica aquesta setmana, criticant que continuen en un «llimb jurídic» des del 2010, any en què l’Ajuntament havia de resoldre la regularització de la zona. Segons expliquen des de l’entitat, el consistori «ha mantingut el tema en un calaix» des que, l’any 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés els acords «de recepció» que feien responsable a l’ens local del manteniment dels serveis públics i sistemes de subministrament. Curiosament, el TSJC va anul·lar l’aprovació per una «equivocació» en l’àmbit jurídic del mateix consistori.
Des de llavors, els veïns han reclamat en diverses ocasions una intervenció administrativa per solucionar la seva situació, que els obliga a fer front a les despeses urbanístiques que tingui la urbanitza-
ció, eximint a l’Ajuntament de pagar qualsevol servei. El passat mes de gener, però, el consistori va encarregar un Informe jurídic al despatx Pareja i Associats que va concloure la necessitat de «trobar una solució a cost zero pels propietaris».
Cinc mesos després, els veïns lamentaven en un comunicat que la «solució» proposada «no tenia res de gratuïta» i implicava l’aprovació d’una Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament Urbanístic (MPNNSS) per de-
Serveis l El consistori va analitzar les vuit principals propostes per executar
L’Ajuntament del Vendrell va presentar les pròximes actuacions «clau» per millorar l’eficiència de la xarxa d’aigua i estalviar recursos de cara al 2027. Entre totes les proposades, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va destacar vuit actuacions, com la construcció d’un nou dipòsit a la urbanització del Nou Vendrell, la substitució de canonades de transport des de la capçalera o retirada de fibrociment. A més, es van plantejar propostes com la integració del subministrament d’aigua del Consorci d’Aigües
de Tarragona (CAT) al dipòsit de la capçalera o l’anellament de la xarxa perquè l’aigua pugui circular en «qualsevol sentit». D’altra banda, es van plantejar renovar xarxes en carrers com Quatre Fonts, Cristina Baixa o Atzavara per impulsar la renaturalització del torrent dels Argalls i les obres de la Riera de la Bisbal.
limitar un PAU (Polígon d’Actuació Urbanística) i, d’aquesta manera, poder redactar futurs projectes d’urbanització.
Aquests canvis implicarien una «descatalogació» a «Sòl urbà no urbanitzable», tal com lamen-
Plataforma Papagai critica que el consistori vol «descatalogar» la zona per no pagar
ten els veïns, i obligarien a pagar als residents totes les despeses. A més, la proposta del consistori incompliria la legislació recent que preveu aquesta mena de reformes administratives perquè, segons asseguren des de la plataforma, no hi ha una «motivació reforçada». D’aquesta manera, els veïns advertien que s’oposaran a la solució de l’Ajuntament i plantegen «portar la qüestió a la justícia» mitjançant un recurs administratiu.
L’alcalde de Sant Jaume dels Domenys, Magí Pallarés, indicava per la seva part que «l’objectiu continua sent fer-ho a cost zero» i que la intenció és «que la Generalitat ajudi». «Estem al costat dels veïns i defensem que ells ho han pagat tot», explicava el batlle. D’altra banda, confessava que «podria ser» que no s’aconsegueixi, tot i que «continuaran lluitant».
El Riuet de Coma-ruga reforça la seguretat i tindrà un socorrista durant la temporada d’estiu
Litoral l El municipi tindrà més de vint professionals al llarg de tota la seva costa aquest 2026
Redacció
Martínez va indicar que l’objectiu és «garantir l’autoconsum, l’autosuficiència, l’eficiència del servei d’aigua a tot el municipi» de cara a l’any vinent amb inversions repartides i equilibrades.
El consistori, juntament amb el Consell d’Administració d’Aigües del Vendrell, és executar actuacions hidràuliques que permetin un subministrament «íntegre» per tot el litoral vendrellenc des dels dipòsits actuals. D’altra banda, la previsió és «continuar millorant la xarxa» amb la substitució dels serveis potables i clavegueram dels carrers Jaume Marcé Diu, Joan Miró i Jaume Balmes. Tot, dins el pla que manté l’Ajuntament des del 2023 i fins al 2027, que també preveu la sectorització en la renovació de xarxes i escomeses, entre altres actuacions, com per exemple la que s’efectuarà al carrer Riba.
Les platges del Vendrell es reforçaran aquest estiu les mesures de seguretat amb la incorporació d’un nou servei de socorrisme a la zona del Riuet de Coma-ruga, una de les principals novetats de la temporada. El personal s’encarregarà tant de les tasques de vigilància com de la informació als banyistes en aquest espai, cada vegada més freqüentat durant els mesos d’estiu. El servei de socorrisme, gestionat per l’empresa AlteSport, dona co-
bertura a les platges de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs. L’equip estarà format per 21 socorristes entre setmana, una xifra que augmenta durant els caps de setmana, i disposa dels recursos materials i vehicles necessaris per cobrir tot el litoral del municipi. Entre les millores d’aquesta temporada estiuenca, també destaca la instal·lació de dues noves baranes d’accés al mar, una a la platja del Francàs i una altra al sector Sanatori de Sant Salvador, que preveuen reforçar el servei.
MÚSICA I SOLIDARITAT
L’estiu ja és aquí i, amb ell, arriba una nova edició de les Festes d’Estiu de la Pobla de Mafumet, un programa carregat de propostes culturals, lúdiques i festives pensades per oferir alternatives de qualitat durant els mesos més calorosos de l’any. Entre les cites més destacades del calendari sobresurt la Gran nit musical d’estiu, una vetllada que enguany arriba amb una doble proposta artística i un marcat caràcter solidari.
La cita tindrà lloc l’11 de juliol a les 22 h a la pista coberta del CIM (Complex Esportiu Municipal) i reunirà sobre l’escenari Maldita Nerea i Leo Garriga, dos
noms que garanteixen una nit plena de música, emocions i diversió. D’una banda, el públic podrà gaudir del directe de Maldita Nerea, una de les bandes més reconegudes del panorama pop-rock estatal. Liderada per Jorge Ruiz, la formació murciana acumula una llarga trajectòria d’èxits i compta amb una gran projecció tant a Espanya com a l’Amèrica Llatina.
La Pobla de Mafumet serà una de les parades de la gira 2026 del grup, que oferirà un repertori farcit de cançons convertides en autèntics himnes generacionals. Temes com ‘El secreto de las tortugas’, ‘Bailarina’, ‘Tu mirada me hace grande’ o ‘Un planeta llamado nosotros’ compartiran protagonisme amb les composicions més recents de la banda,
en un espectacle que promet connectar amb el públic des del primer minut. La música continuarà després del concert amb una proposta especialment adreçada als amants dels ritmes més festius i nostàlgics. Leo Garriga, coneguda pel programa ‘Leo la lía’ i considerada una de les artistes de referència de l’univers remember, serà l’encarregada de posar el punt final a la nit amb una sessió carregada dels grans èxits dels anys 80 i 90 que han marcat diverses generacions. Més enllà de la seva dimensió festiva, la Gran nit musical d’estiu tindrà també un important vessant solidari. L’Ajuntament destinarà íntegrament la recaptació de les entrades a la Fundació Xana, una entitat sense ànim de lucre dedica-
da a l’acompanyament integral d’infants i joves afectats per malalties oncològiques i altres patologies greus, així com de les seves famílies. Inspirada en el llegat de la petita Xana, filla de Luis Enrique Martínez, la fundació desenvolupa programes de suport emocional, psicològic i assistencial que complementen l’atenció mèdica i contribueixen a millorar la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn. La
seva tasca s’ha convertit en un referent d’esperança, acompanyament i solidaritat per a moltes famílies. Les entrades per assistir a aquesta cita ja es poden adquirir exclusivament a través de la plataforma Koobin de l’Ajuntament i tenen un preu de 10 euros. Una oportunitat única per gaudir d’una doble proposta musical de primer nivell i, alhora, col·laborar amb una causa solidària de gran valor.
~ AJUNTAMENT DE LA POBLA DE MAFUMET ~
Crònica castellera l Els Xiquets del Serrallo completen el primer castell de vuit de la seva història després d’haver-lo carregat per primera vegada per Sant Magí de 1996
Les grans històries castelleres no es construeixen tan sols amb castells de 10, sense folre o de gamma extra, sinó també gràcies a colles humils que treballen dia a dia per tocar els seus sostres. Aquest cap de setmana hem viscut la dels Xiquets del Serrallo, que han descarregat el primer castell de vuit del seu historial 38 anys després de la fundació. Ha estat en un cap de setmana on els Castellers de Vilafranca ampliaven la seva gamma extra, els Xiquets de Tarragona consolidaven el seu creixement o els Minyons de Terrassa encarrilaven la seva mirada cap a la festa major el pròxim cap de setmana.
Fundats el 1988, els Xiquets del Serrallo van carregar el 4de8 per Sant Magí de 1996, ara fa 30 anys. Posteriorment van coronar-lo també el 1997 i el 2013 i van sumar-hi el 3de8 carregat per Sant Magí 2025, però mai havien pogut descarregar el castell de vuit. Entremig de tot plegat, sis intents i vuit intents desmuntats. Però la diada de Sant Pere d’enguany l’havien marcat en vermell al calendari.
Després de descarregar sense cap dificultat el 5de7 a la primera ronda, van encarar el repte del 4de8. El silenci a la plaça de Sant Magí magnificava la importància del moment. Van desmuntar un peu i seguidament van arribar els tres minuts més màgics de la història de la colla fins el moment, perquè l’estructura va pujar perfecta, sense nervis, sense incerteses, amb la canalla decidida, un tronc convençut i una pinya tensa com necessitava el castell. Fins i tot la descarregada va ser més plàcida del que s’esperava. El Xiquets del Serrallo descarregaven el 4de8, el primer castell de vuit completat del seu historial. 30 anys després del primer carregat, els fills i filles dels Mallol, Borràs, Gaya i Aguiló completaven la feina dels pares i mares. Les abraçades i llàgrimes
Tarragona. Diada Pla de la Seu
C. Vilafranca: 3/9f, 2/9fm, 4/9fa, P/8fm
C. Sants: 4/9f, 3/9f, 5/8
Xiquets Tarragona: 3/8, 7/8, 4/8
Sant Cugat. Festa Major
Minyons Terrassa: 3/9f, 2/8f, 4/8, P/6
C. Sant Cugat: 3/8c, 7/7, 4/8
Nens Vendrell: 4/8, 7/7, 5/7
Tarragona. Sant Pere
Moixiganguers Igualada: 3/8, 4/8, 7/7
X. Serrallo: 5/7, 4/8, 2/7
C. Terrassa: 5/7, 2/7, 3/7ps
Tarragona. Sant Pere
CC SPiSP: 7/7, 5/7, 4/7
C. Altafulla: 2/6, 4/6, 3/6a
Cambrils. Sant Pere
X. Cambrils: id3/7, 3/7, 4/7, 4/6a
Nois Torre: 3/7, 4/6, 4/6a
X. Vila-seca: 4/6, 2/6, 3/6
sumar el 2de9 amb folre i manilles, que va ser la gran estrena. L’havien descarregat la nit anterior a l’assaig amb xarxa, ara el completaven a plaça mostrant bones maneres. Només a la carregada va tenir una mica més de treball, resolt sense excessius problemes.
dels veterans, els Roch, Franquet, Marsal, Porta, Bailach, Caparrós o Torres denotaven que allò era una gran gesta i els més novells ho celebraven com tocava. A la tercera ronda van fer segurament el castell més difícil, pel moment i per l’estructura en sí, el 2de7. També el van descarregar tot i els petits problemes que va tenir amb l’entrada de la canalla. Ja l’han completat quatre vegades aquesta temporada i ha deixat de tenir aquella èpica serrallenca que sempre havia
caracteritzat a la colla blau marí. Els Xiquets del Serrallo completaven la millor actuació de la seva història. Ara no volen que es quedi aquí i de la mateixa manera que han consolidat el 2de7, volen repetir el camí amb el 4de8 i també el 3de8. Un exemple de perseverança. Al Serrallo van compartir plaça amb els Moixiganguers d’Igualada, que van descarregar els dos castells bàsics de vuit i els Castellers de Terrassa, que van estrenar el primer 2de7 de la temporada i van completar un treballat 3de7 aixecat per sota.
En paral·lel, al Pla de la Seu, es vivia una diada també exitosa per a la
Pla de la Seu Verds i Sants estrenen 2de9fm i 5de8, respectivament
tres colles protagonistes: els Castellers de Vilafranca, repetien i ampliaven la gamma extra; els Castellers de Sants recuperaven la tripleta màgica que no feien des de 2019 i els Xiquets de Tarragona, consolidaven l’actuació de Sant Joan. En aquest inici de temporada, els Verds ja havien ensenyat un parell de vegades el 4de9 amb folre i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles i els van tornar a fer a Tarragona, però li van
Els Castellers de Sants continuen sumant castells de nou al seu currículum de 2026. Amb el 3de9 amb folre i el 4de9 amb folre descarregats a Tarragona ja en sumen cinc i després de les colles de gamma extra és la millor en aquesta estadística. També van presentar una novetat, el 5de8, que els servia per completar una actuació que no assolien des de Tots Sants de 2019. Els Xiquets de Tarragona van confirmar la feina mostrada uns dies abans per Sant Joan repetint 3de8, 7de8 i 4de8. A partir d’ara toca fer nous passos endavant amb més castells de gamma alta de vuit com el 5de8 o el 2de8 amb folre per poder encarar a mig termini el castell de nou.
Del cap de setmana també destaca el castell de nou dels Minyons de Terrassa a Sant Cugat, que van acompanyar el 4de8, el 2de8 amb folre i el pilar de 6. La colla egarenca té el pròxim cap de setmana la seva diada de festa major, on volen fer el salt a la gamma extra amb el 2de9 amb folre i manilles.
Futbol l El davanter portuguès és un dels anhels per pujar el sostre de l’atac grana, però també una opció difícil de fer realitat
Demà, la temporada 24/25 finalitzarà oficialment, així com els contractes de més de 13 jugadors del Nàstic. El director esportiu Tomeu Nadal s’ha mogut ràpid i ha aprofitat el temps. A 29 de juny, els grana ja han incorporat oficialment un total de 10 jugadors, reformant completament la plantilla. Ara, però, arriba el moment de les apostes fortes, dels jugadors marcats per liderar l’equip sobre la gespa i, en el punt de mira, hi ha el portuguès Francisco Mascarenhas.
Francisco Fumaça de Mascarenhas da Costa Pessoa, més conegut pel sobrenom de Masca, és un davanter polivalent de 26 anys que està sobre la taula del Nàstic. És el desig de Tomeu Nadal per pujar el sostre competitiu de l’atac, però també un fitxatge difícil de quadrar per raons econòmiques.
Masca és un talent que Tomeu Nadal coneix bé. El director esportiu grana el va veure debutar en la seva etapa a l’Oviedo el curs 23/24. Llavors, Nadal era el porter del conjunt asturià i el portuguès era la jove perla del filial que debutava amb el primer equip amb força, perquè, fins i tot, es va estrenar de cara a
El portuguès va coincidir a l’Oviedo amb Tomeu Nadal i Mángel Prendes
porteria. En aquell Oviedo, com a curiositat, també hi jugava Mángel Prendes, migcampista que també
El Nàstic de Xisco Campos es posarà a punt amb una pretemporada de nou duels que engegarà contra l’Andorra
Futbol l Ja hi ha full de ruta per al nou Nàstic de Xisco Campos. El conjunt grana va presentar el passat divendres la seva planificació de cara a l'estiu. Aquest nou any futbolístic engegarà oficialment el dimecres 15 de juliol amb el primer entrenament, tot i que els el 12 i 13 estan reservats pels reconeixements mèdics.
El Nàstic ha renovat completament la plantilla i, de moment, hi ha 10 cares noves. Fins i tot, s’esperen sumar un grapat més perquè la plantilla faci germanor des del primer dia de curs. LEs peces estaran i serà la tasca de Xisco Campos de començar a acoblar-les per formar un equip. Durant l’estiu, el club grana ha preparat un total de nou partits
va compartir aventura al filial.
Després d’aquella temporada, el portuguès es va consolidar al primer equip de l’Oviedo on va marcar 5 gols en 34 partits a Segona Divisió el curs 23/24 i, fins i tot, va poder ser l’heroi de l’ascens frustrat contra l’Espanyol. Una temporada després, va perdre el protagonisme i va disputar mitja temporada amb els
amistosos com a camp de proves per sumar bones sensacions. El primer ja està definit i serà el dissabte 25 de juliol contra l’Andorra al Nou Estadi Costa Daurada. Aquesta primera posada a punt serà a les 20 h contra un rival exigent de Segona Divisió. La resta de partits tindran lloc íntegrament a l’agost. De fet, cada dissabte d’aquell mes té guardat un partit, amb tres duels mes entre setmana: el 5,13 i 19 d’agost. Finalment, els grana s’acomiadaran amb un cap de setmana de dos amistosos: el dissabte 22 i diumenge 23 d’agost. l AMQ
asturians i l’altra meitat amb l’Eldense. L’any passat, el portuguès va agafar les maletes i va marxar cap a Alemanya on va jugar amb l’SV Waldhof Mannheim de la tercera divisió del país, marcant 3 gols en 26 partits.
Masca és d’aquells jugadors que tenen la vareta. Dels jugadors capaços de marcar diferències amb la
pilota regatejant els rivals, generant situacions de gol i, per descomptat, definir-les. Pot actuar d’extrem esquerre, així com a mitjapunta i, fins i tot de davanter. És dels jugadors més buscats de tota la categoria i, per tant, un dels perfils més difícils de fitxar. Tomeu Nadal el coneix bé del seu passat i, per aquest motiu, ha mogut fitxa per intentar que el portuguès acabi a Tarragona. Amb tot, no és una operació senzilla. La voluntat del jugador és tornar a Espanya i, ara mateix, hi ha diferents impediments al davant. El primer, que té un any més de contracte a Alemanya, una situació que ell mateix vol solucionar i, segon, el seu cartell dificulta l’operació. El conjunt grana el vol, però té molt clares les limitacions. Tomeu Nadal va destacar durant la presentació que no entraria en subhastes per a cap jugador i, en gran part, és perquè els equips que també pretenen incorporar-lo tenen un potencial econòmic superior.
D’aquesta manera, Masca es presenta com una opció difícil d’aconseguir, però una opció sobre la taula. Una vegada el Nàstic ha configurat l’estructura de la plantilla de la temporada vinent, ara toca competir al mercat per les cireres en el pastís i aquestes són les que costen d’aconseguir.
Futbol l El darrer en renovar va ser Ricardo Vaz, que continuarà alegrant els roig-i-negres amb gols fins el 2029
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis comença a moure’s per preparar el projecte de la pròxima temporada. De moment, Ferran Asensio i Albert Viñas no fan passos en fals en la secretaria tècnica i, després d’assegurar-se l’entrenador a la banqueta amb Edu Albacar, se centren ara en assegurar-se el bloc de jugadors que tantes alegries van donar la darrera temporada.
El darrer en signar la renovació va ser Ricardo Vaz. El club roig-i-negre va fer oficial el darrer divendres la continuïtat del mag portuguès. Tot un regal de festa major per part d’un jugador que ja és un reusenc més. Això es pot veure en el seu compromís, perquè Vaz ha signat per a les pròximes tres temporades.
Vaz forma part del bloc dels veterans que ja van jugar en l’antic CF Reus i van tornar al Reus FCR per brillar. Així ha sigut per Ricardo des de ja fa tres temporades. El portuguès va sentir el reclam del conjunt de Marc Carrasco –amb l’ajuda de Ramon Folch– i el curs 23-24 va tornar a la capital del Baix Camp per ajudar a créixer el projecte. Amb ell l’equip va fer el pas de gegant de Tercera a Segona Federació i, el curs passat, encara va agafar més protagonisme. De fet, El 10 roig-inegre va tancar la temporada de la seva estrena a la categoria amb 14 dianes. Amb aquesta important renova-
Ricardo Vaz celebrant un gol aquesta temporada amb el Reus. Gerard Martí Vaz, Parra, Benito, Xavi Jaime i Bruno Calcagno són els jugadors confirmats
ció, Vaz segueix els ja confirmats Dani Parra, Alberto Benito i Xavi Jaime, a més del fitxatge Bruno Calcagno. Vaz continuarà sent un dels pesos pesants del planter i, des de la secretaria tècnica, ja treballen en assegurar més jugadors del curs passat que, com Ricardo Vaz, han sentit cants de sirenes aquest estiu amb altres clubs interessats.
Mireia Benito es proclama doble campiona d’Espanya de ciclisme contrarellotge
Poliesportiu l La de Llorenç del Penedès va triomfar en el torneig que va tenir lloc a Sabiñánigo (Osca)
Redacció/EFE
Mireia Benito (AG InsuranceSoudal) va aconseguir el títol de campiona nacional en la categoria femenina elit dels Campionats d’Espanya, que se celebren a Sabiñánigo (Osca) entre el 25 i el 28 de juny. La de Llorenç del Penedès va sumar el seu primer entorxat nacional en línia després dels quatre contrarellotge que acumula de forma consecutiva, incloent-hi el que va obtenir dijous passat. Dos ciclistes de l’equip Movistar
es van repartir la resta del podi: Sara Martín va ser segona i Paula Ostiz, tercera. Les carreres en ruta s’articulen entorn d’un circuit de 26,5 quilòmetres amb 445 metres de desnivell acumulat. El desafiament més gran en aquest tram era la pujada a Latas (3,3 quilòmetres al 4,8%). Les dones, sub-23 i elit al mateix temps, li donarien cinc voltes, per a un total de 129,7 quilòmetres. Després d’aquest triomf, Benito tanca un cap de setmana d’ensomni proclamant-se per partida doble campiona d’Espanya.
Més de 1.500 esportistes
Poliesportiu l El torneig tindrà lloc del 2 al 5 de juliol al pavelló Olímpic Municipal de Reus
Pando Mataró U25 guanya el Circuit
Pro 3x3 disputat a Tarragona
Bàsquet l El darrer dissabte, la plaça Corsini de Tarragona es va convertir en una pista de bàsquet per acollir la primera aturada del Circuit Pro 3x3. Es van reunir un total de 20 equips entre categories masculines i femenines. Pando Mataró U25 es va proclamar campió de la masculina i PBL LasRozas 3x3 ho va fer en la femenina. l Redacció
Redacció
Reus serà la seu del Campionat de Catalunya de Grups Xou 2026. El torneig se celebrarà del 2 al 5 de juliol al pavelló Olímpic Municipal, amb la participació de clubs d’arreu del territori en les modalitats de grups xou i quartets dels nivells 1, 2, 3 i 4. La competició es consolida com una de les cites més destacades del patinatge artístic català, amb una participació de 1.567 esportistes i més d’un centenar de coreografies previstes en totes les
categories. El 2 de juliol competiran 16 grups petits i 10 grans de nivell 1. El 3 de juliol serà el torn del nivell 2 amb 14 grups júnior i 9 grups petit. El 4 de juliol s’exhibiran els quartets i el 5 serà el torn dels nivells 3 i 4 amb l’exhibició final de grups xou màsters. Els dies 4 i 5 de juliol tindrà lloc al Palau d’Esports del Reus Deportiu el Critèrium de Grups Xou. El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, va destacar «la voluntat de continuar apostant per l’esport com a motor que genera oportunitats».
AC retira el candidat a Figueres per tenir una relació amb una exalumna
Política l Aliança Catalana va retirar «per unanimitat» la confiança a Arnau Liesa com a candidat de la formació a l’Ajuntament de Figueres. En un comunicat, el partit va afirmar que la mesura s’ha pres després que la direcció tingués coneixement d’una situació personal que, asseguren, no havia estat comunicada prèviament i que consideren «incompatible amb els principis fundacionals» del projecte polític. Poc després, Liesa va explicar que havia iniciat una relació amb una exalumna seva, major de setze anys, i va admetre que es va equivocar en no informar-ne al partit. Segons va dir, per «responsabilitat» i evitar «generar un perjudici a una organització que està molt per sobre de qualsevol projecte personal», va presentar la seva renúncia. La formació va assegurar que continuarà treballant per formar una candidatura «sòlida, honesta i fidel» als valors del partit. l ACN
Almenys 11 morts en estavellar-se una avioneta a l’est de França
Successos l Almenys onze persones van morir ahir després que una avioneta civil amb un grup de paracaigudistes a bord s’estavellés als afores de Nancy, a França. L’accident va passar cap a les 11 hores a tocar d’un aeròdrom, a la prefectura de Meurthe-et-Moselle. Els equips d’emergència continuen treballant a la zona mentre les autoritats investiguen les causes del sinistre. l Agències
Societat l Ahir la xifra d’espanyols morts va augmentar fins als 17, segons va confirmar el ministeri
Agències
El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va elevar ahir a 152 el nombre d’espanyols desapareguts pel doble terratrèmol que ha afectat Veneçuela, segons va explicar en una entrevista a RNE. L’anterior balanç era de 131 desapareguts. El nombre de ciutadans espanyols morts va augmentar fins als 17, mentre que 14 més estarien localitzats sota les runes d’edificis afectats pel devastador doble sisme de magnitud 7,5 i 7,2. Mentrestant, ahir va arribar a la base aèria de Torrejón de Ardoz el primer avió amb ciutadans repatriats des de Veneçuela. En total, n’han arribat 96, 76 dels quals espanyols i vint més d’altres països.
Albares va avançar que està previst que el pròxim dimecres 1 de juliol estigui operatiu i desplegat l’Equip Start (Equip Tècnic Espanyol d’Ajuda i Resposta en Emergències) de l’AECID amb un hospital de campanya, a més del paquet financer mobilitzat d’un milió d’euros a través de la Federació Internacional de la Creu Roja. Per ara, el Govern venezolà ha comptabilitzat 1.430 morts, 3.238 ferits i 3.142 famílies damnificades arran dels sismes.
Albares va lamentar que, per la situació, es desconeix de moment qualsevol avenç en el rescat dels 14 ciutadans espanyols localitzats, segons testimonis de familiars, sota les runes causades pels terratrè-
Unicef xifra que 1,8 milions de persones necessiten ajuda urgent
mols. «Hem traslladat tota la informació als equips de rescat i, donades les dificultats existents sobre el terreny, tant per actuar com per comunicar-nos, en aquests moments no tenim més informació», va assenyalatr el ministre abans de deixar clar que el Govern continua en contacte amb les autoritats davant de
Successos l Al març l’empresa ja va tancar per atacs amb drons i míssils iranians
Catorze persones van morir ahir en estavellar-se l’helicòpter en el qual viatjaven, pertanyent a la companyia petrolera saudita Aramco, a Ras Tanura, a la costa oriental de l’Aràbia Saudita, va informar
l’agència oficial de notícies saudita, SPA. Una font oficial del Ministeri d’Energia saudita —citada per l’agència— va informar que l’accident de l’helicòpter d’Aramco es va produir a les 6.00 hora local (3.00 GMT) a Ras Tanura, lloc on es troba la plataforma de càrrega de petroli
en alta mar més gran del món i que acull la refineria nacional més gran de l’Aràbia Saudita. L’accident va provocar la mort dels 14 passatgers que anaven a bord, «tots ells ciutadans saudites», va indicar la font. Va afegir que han iniciat una investigació, en col·la-
qualsevol mínima opció de rescat amb vida d’aquests ciutadans. Per això, ha tornat a recordar que totes les línies d’emergència consular, que es poden consultar a les xarxes socials del Ministeri i de l’Ambaixada a Caracas, estan obertes i es demana als espanyols a Venezuela que les utilitzin.
Més de 500 trucades
De fet, el ministeri ja ha rebut 518 trucades al telèfon habilitat dels seus serveis centrals a Madrid, i 530 més als telèfons d’emergència i a les línies habilitades pel consolat.
boració amb les autoritats competents, «per determinar la causa de l’accident», sense donar a conèixer el motiu pel qual viatjaven. Fins al moment, Aramco no ha reaccionat davant aquest succés.
A principis de març, la refineria de petroli de Ras Tanura va ser tancada temporalment arran dels atacs amb drons i míssils iranians contra aquesta infraestructura energètica. Precisament fa dos dies, d’acord amb mitjans, Aramco havia reprès les càrregues de cru en aquesta terminal després d’una interrupció de gairebé quatre mesos.
El ministre ha aprofitat per fer una crida respecte a la canalització de les ajudes que molts ciutadans volen oferir al poble venezolà, aconsellant que consultin la pàgina web i les xarxes socials de l’AECID. «Segueixin en tot moment aquestes instruccions perquè és la millor manera que aquesta solidaritat es canalitzi de debò eficaçment», va instar. Albares va celebrar que 76 espanyols ja estan de tornada a Espanya, aprofitant el retorn de l’avió de l’Exèrcit de l’Aire que va partir el dijous passat amb equips de rescat de la Unitat Militar d’Emergències i els primers ajuts d’emergència. En aquest vol que ahir va aterrar a la base de Torrejón de Ardoz hi van viatjar, a més dels espanyols, 20 ciutadans de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Eslovàquia, Veneçuela i l’Argentina.
Amb tot, el servei geològic dels Estats Units estimava que hi podria haver entre uns 10.000 i uns 100.000 morts pels dos terratrèmols. El balanç actual ofert pel govern veneçolà també deixa la xifra de 383 edificis, 13 hospitals, 25 centres comercials i 1.002 infraestructures d’altres tipus afectats. Fins ara hi ha hagut 302 esdeveniments sísmics, és a dir, els dos terratrèmols de magnitud 7,5 i 7,2 inicials i 300 rèpliques.
33 rescatats
Dissabte es van rescatar 33 persones de les runes i Unicef xifra que 1,8 milions de persones necessiten ajuda urgent.
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
k Tribuna k
La visita del Papa de Roma, fa uns dies, ha comportat tot un ingent d’opinions i posicionament públics, que a molts dels problemes que, com societat, tenim plantejats i que, per sobre del fàcil titular, no es limiten a la gestió de la immigració per molt emblemàtica que sigui i on sembla que tots els extrems s’apunten, com base de ‘discurs’ polític, a l’hora de buscar els suports electorals vitals i el poder, per mantenir-se en ell.
És concloent que el viatge Papal també ha posat en debat altres temes, aparcant els de caràcter religiós del líder de referència, també està en el nostre model de discussió vigent, si bé, porques vegades tenen la transcendència objectiva que hauria de tenir.
’aparició cada vegada més freqüent de cetacis malmesos o morts a les costes mediterrànies és una realitat que va més enllà d’un fet puntual o d’una imatge impactant. La balena trobada aquest diumenge a la platja de l’Almadrava, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, és un nou episodi d’un fenomen que obliga a mirar el mar amb preocupació i a preguntar-nos quin impacte hi estem deixant. Els experts coincideixen que darrere d’aquests casos conflueixen múltiples causes, però moltes tenen un origen clarament humà. La contaminació acústica produïda pels motors i sonars altera l’orientació i la comunicació dels ce-
tacis; el trànsit marítim incrementa el risc de col·lisions; la sobrepesca modifica els ecosistemes i els deixa sense aliment suficient; i els plàstics i altres contaminants acaben debilitant organismes que necessiten un medi equilibrat per sobreviure. Tot plegat en un escenari de canvi climàtic que cada vegada es fa més irreversible. És cert que avui es detecten més casos perquè existeix una vigilància costanera més extensa i una cobertura informativa més immediata. Però seria un error interpretar-ho només així. El Mediterrani és un dels mars amb més pressió humana del planeta, i això té conseqüències visibles.
k Tribuna k
FS’han acabat les ‘majories absolutes’, a tots els nivells, polític, econòmic i social, i ara el que toca és debatre i buscar sortides possibles, ni teòriques, ni ideològiques, sinó fruit del possibilisme
El fàcil seria valorar el missatge que es va donar a les Corts Generals, o el posicionament puntual en altres punts de discussió ordinaris, però, modestament, crec que també s’ha parlat d’altres referències que han passat més desapercebudes com la mateixa desesperança de la nostra comunitat que es veu impotent davant problemes als quals és difícil trobar solucions màgiques i que només tindran solució amb estratègies de futur, amb suports socials amplis; és a dir, si quelcom pot arribar a pensar que el tema de l’habitatge, la sanitat, l’educació, per dir els més rellevants, es poden arreglar amb pocs discursos ideològics o amb la presa d’iniciatives minoritàries, el que s’està fent és enganyar a la ciutadania, per cert, cada cop més farta de solucions fàcils, que es queden en pura ‘xerrameca’ però que en cap cas, són capaços d’aprofundir en funció de decisions majoritàries, on el consens no es pot deixar de costat, ens agradi o no.
S’han acabat les ‘majories absolutes’, a tots els nivells, polític, econòmic i social, i ara el que toca és debatre i buscar sortides possibles, ni teòriques, ni ideològiques, sinó fruit del possibilisme amb decisions que, a vegades, no agradaran a tots i que, a més, comportaran sacrificis de tot ordre. Així, la necessitat d’ordenar apartats com la burocràcia, a tots els nivells, amb estratègies de reducció de costos, haurà de ser un primer pas, però també la mateixa ordenació dels pressupostos públics, buscant les fórmules que calguin per seleccionar, objectivament, el que més pot interessar, establint noves prioritats, malgrat que això comporti renúncies evidents, per part d’alguns.
No crec que sigui vàlid, en un futur pròxim, seguir en la línia vigent, mani qui mani, amb un allunyament d’una ‘gent’ que el que vol és rebre nous missatges i ofertes viables que garanteixin un estat de benestar, més en qüestió del que puguem sospitar.
Tornant a la meva primera reflexió, lligada al viatge del cap d’Estat del Vaticà, esperem que el succeït quedi superat, per un dia a dia, ple de novetats polèmiques que comporten oblidar el que s’ha de fer, no sé si per impotència o perquè no es vol fer i ja està bé com està, en el convenciment que això els pot donar un poder en dubte permanent, i amb credibilitat fora de valoració.
a uns mesos vam tenir un debat a partir del romanent que li va sobrar a l’alcalde Viñuales, en el que va dir que enguany no calia demanar cap crèdit. Una posició que podria tenir sentit si la ciutat no tingués cap gran necessitat d’inversió, però... De veritat Tarragona no té cap gran problema per resoldre?
Mares que han de viure amb els avis perquè no arriben al lloguer. Pares separats a qui el jutge no dona la custòdia del seus fills perquè viuen en una habitació llogada. Persones aturades a qui se’ls demana aval per visitar un pis que en 24h ja està llogat. Matrimonis infeliços perquè no els és viable el divorci. Gent de mitjana edat que esdevé pobre després de pagar el pis. Joves que no poden marxar de ca els pares o que se’n van de Tarragona. Cada cop més ciutadans exposats a viure en condicions inacceptables o haver de marxar lluny dels seus, que som nosaltres.
Cercar a Idealista i constatar que només hi ha 24 pisos de lloguer per una ciutat de 143.260 habitants, a un preu mitjà de 1.461€, es tradueix en totes aquestes històries. Qui pot pagar aquests preus? Que el problema de l’habitatge sigui també un problema de país no és consol ni excusa per no acomplir amb el nostre deure: resoldre’l. I tenim les eines per fer-ho, si les combinem amb intel·ligència i determinació.
Fa uns dies vam entregar a l’alcalde Viñuales una proposta per a fomentar
Xavier Puig i Andreu Alcaldable i conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
el lloguer assequible a Tarragona. Es tracta d’aplicar un parell de receptes que funcionen bé però amb unes quotes d’ambició mai vistes fins ara.
La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge. 12 milions per la compra i rehabilitació de pisos per tanteig i retracte. Els restants 2 milions per donar ajuts a la rehabilitació -de fins a 18mil euros- per cada pis que els particulars posin a disposició de l’Empresa Municipal d’Habitatge durant 5 anys. Els propietaris que s’hi acullin no es faran rics, però renovaran el seu patrimoni i cobraran un lloguer garantit que ajudarà a una família.
mílies o unes 750 persones. Per l’altre costat, aquesta gran injecció d’oferta assequible reduirà els preus del mercat de lloguer per a tothom, un benefici valuós i massiu.
L’acció, doncs, no és només bona en termes socials sinó que és intel·ligent en termes econòmics. L’Ajuntament continua l’estratègia que va implementar el conseller Fortuny amb el govern republicà: amortitzar més crèdit del que es demana però no deixar mai d’invertir a crèdit, de forma que la ciutat redueix el deute viu sense deixar d’apostar per la seva pròpia millora.
La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge
Aquesta mesura tindrà un bon impacte sobre el mercat de lloguer de Tarragona a curt i mig termini. Per un costat, suposa generar una oferta de 300 habitatges a lloguer assequible, un lloguer que no supera els 500€. Això és un benefici directe per a unes 300 fa-
Adquirir habitatge no és una despesa sinó una inversió amb retorn. Primer perquè l’Ajuntament cobrarà uns lloguers que permetran recuperar la inversió en menys de 15 anys. I segon perquè l’Ajuntament no perd tots aquests recursos sinó que els transforma en un patrimoni immobiliari que anirà augmentant el seu valor. És una decisió justa i racional. I el que és el més important, estarem oferint llar, oportunitats i prosperitat a la nostra gent, en el marc d’aquesta formidable crisi d’habitatge. Tarragona ha de posar el benestar i la prosperitat de les persones al centre de totes les seves polítiques i en aquest sentit la nostra proposta marca un rumb atrevit i valent. Viure a Tarragona, ni més ni menys.
Lluís Badia Advocat
k Tribuna k
Montbuí era una població situada a 12 km de Tarragona, al costat del nucli de l’Argilaga. Antigament no hi havia cap església i la seva població depenia de la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar. L’adquisició d’uns serveis religiosos més propers es va donar de forma progressiva. El primer pas va ser una concòrdia per bastir una capella al segle XVI.
La parròquia va ser moltes vegades el punt de partida per a la creació de nous municipis. Representava el naixement de la consciència dels habitants d’un lloc. La consecució d’uns serveis propers i d’uns drets propis han estat una reivindicació històrica. La usurpació de càrrecs locals ha suposat un impediment per a l’obtenció de serveis locals més autònoms.
En aquest treball s’ha pogut ubicar la primera capella. Aquesta no es localitzava en el punt topogràfic més elevat del lloc. Les coordenades del seu emplaçament ens les donen els capbreus de 1695 i de 1753. Estava ubicada on hi ha avui en dia la sala parroquial, a uns 20 m de distància de l’església actual. La seva orientació devia ser d’est a oest a diferència de l’actual que està orientada de nord a sud.
En el Capbreu del 1695 es reconeix que el comú del lloc tenia a Montbuí una capella sota invocació de Sant Roc. Aquesta tenia una campana al campanar i tots els ornaments necessaris per celebrar la missa. Els habitants, els terratinents i els particulars de l’Argilaga estaven obligats a la seva conservació. Davant de la capella hi havia una plaça.
En el capbreu de 1695 Joan Baptista Dalmau va declarar una torre amb els seus emprius que afrontava a llevant amb l’assoll de Pau Domingo. En el capbreu de 1753 els pubills de Josep Dalmau van declarar aquesta mateixa propietat. En aquest cas la construcció ja afrontava amb la nova església. Es pot assegurar que l’església nova es va construir entre el 1741 i el 1753.
En el Capbreu de 1753 es parla de l’església vella i de la nova. Joan Pau Solé va capbrevar una casa a Montbuí que afrontava al sud amb l’església vella. Francisco Domingo va declarar un tros que afrontava a ponent amb l’església vella. Les afrontacions de Montbuí en el capbreu de 1753 estableixen que la capella estava on hi ha la sala parroquial. El lloc també va servir de cementiri i d’hort parroquial.
La primera referència d’una capella data del 1542 quan en Pere Elies va demanar que els seus hereus en tinguessin cura. El Capbreu del 1583-1585 parla de la placeta de l’església. En aquests moments no hi havia pica baptismal ni cementiri i l’únic sagrament que s’administrava eren les noces. L’inici i la fi de la vida seguia passant pel Catllar, que estava a més d’una hora i mitja de camí.
Marc Dalmau Arqueòleg i historiador
El Concili de Trento celebrat entre el 1545 i el 1563 va afavorir la creació de noves esglésies per temes de mobilitat. Es va dinamitzar la creació de parròquies en llocs on la distància o les dificultats d’accés representaven un impediment. La nova església era sufragània i amb el temps es podia segregar. Aquest procés era llarg i les cases mares es resistien a perdre la percepció de rendes. En un inventari del 1924 es diu que a la façana de l’església del segle XVIII hi constava la data 1597, possiblement la data de consagració de la capella. El 1604 Pere Elies va demanar que es fes una tomba sota terra davant de l’altar i que s’hi col·loqués el seu cos i el dels seus progenitors.
amb decència. Es va ordenar als sagristans d’arranjar la teulada en dos mesos sota pena de deu lliures que serien pagades dels seus béns.
En la visita del 1737 es va dir que la teulada necessitava acomodar-se. Es va ordenar de fer un empostissat sota d’ella. Aquest havia de donar sobre la taula de l’altar per evitar que hi caigués immundícia. L’empostissat es va pintar per la part que donava sobre l’altar. També es va ordenar d’arranjar la teulada.
A la visita del 1741 es menciona que l’estat de l’església seguia indecent i que el poble volia fer-ne una de nova. Per aquest motiu es va fer un forn de calç. La visita del 1753 es va trobar amb una església nova i formosa.
La primera referència d’una capella data del 1542 quan en Pere Elies va demanar que els seus hereus en tinguessin cura
Es saben poques coses d’aquesta capella ja que no hi ha plànols, fotografies o descripcions. Devia estar orientada segons la sortida i posta del sol. Les seves dimensions podien ser com les de la sala parroquial (12 x 6 m). La teulada era a dues aigües. A la façana devia haver una porta amb un arc i la campana.
El 1610 es registren els primers sagristans. Aquests eren els encarregats del manteniment i de la cura de la sagristia, dels objectes sagrats i de l’ordre a l’interior del temple. També ajudaven en les celebracions litúrgiques. El 1712 els veïns amb càrrecs públics al Catllar tenien prohibit d’accedir a l’ofici de sagristans de l’església de Sant Roc. Aquest fet n’afavoria la independència.
A la visita pastoral del 1712 trobem que encara no hi havia fonts baptismals. El retaule estava dedicat a Sant Roc i era de pintura antiga. La resta de l’altar es va trobar
L’església del Catllar va seguir sent la casa matriu, fet que comportava el manteniment d’uns deures. El 1808 l’església de l’Argilaga es va erigir com a església parroquial però com una vicaria nutual. Actualment la parròquia consta d’una comunitat que preserva l’espiritualitat i el sentiment de pertinença.
Gràcies a aquest treball s’ha pogut establir el lloc on es va construir la primera edificació religiosa per la comunitat cristiana. Recuperar la memòria d’aquest espai dignifica la seva història i ajuda a traçar un pont entre el passat, el present i el futur dels seus habitants.
k Tribuna k
Aquest passat 28 de juny es va celebrar el Dia de l’Orgull LGTBIQ+. Un bon moment per tornar a recordar que la igualtat real no es conquereix únicament als carrers, a les institucions o a través de campanyes de sensibilització. També es construeix als centres de treball, allà on passem bona part de la nostra vida, on convivim amb persones molt diferents i on totes i tots hem de poder desenvolupar la nostra professió amb respecte, dignitat i llibertat.
En els darrers anys, moltes empreses han impulsat grups de diversitat, xarxes internes i espais promoguts per persones LGTBIQ+ i aliades que contribueixen a crear entorns més inclusius. Són iniciatives valuoses que ajuden a visibilitzar realitats, trencar silencis, generar converses i avançar cap a cultures corporatives més obertes i respectuoses. Des del Sindicat de Treballadors volem reconèixer i posar en valor aquesta tasca.
Tanmateix, la inclusió no pot dependre únicament de la bona voluntat de les persones, d’una campanya anual o de la sensibilitat de cada organització. L’Orgull també s’ha de traduir en drets efectius i en garanties reals per a totes les persones treballadores.
Perquè no totes les persones desitgen ser visibles. No totes volen formar part d’una xarxa interna. No totes volen compartir aspectes de la seva vida personal en l’entorn laboral. I això també ha de ser respectat. La llibertat consisteix precisament a poder decidir com viure la pròpia identitat sense que aquesta decisió tingui cap conseqüència sobre la carrera professional, les oportunitats o el benestar a la feina.
Per això és imprescindible que les empreses disposin de protocols coneguts per tota la plantilla, canals confidencials, formació específica, mesures preventives davant l’assetjament i mecanismes eficaços per actuar quan es produeix una situació de discriminació. Els drets no poden dependre de la sort de tenir una bona persona responsable o un equip especialment sensibilitzat. Han de formar part de la mateixa estructura de l’organització.
En aquest escenari, el paper del sindicalisme resulta especialment necessari. No es tracta de parlar per ningú ni de substituir cap veu. Es tracta d’estar al costat de qualsevol persona treballadora quan necessiti suport. També quan la discriminació és silenciosa. També quan hi ha por de denunciar. També quan el problema apareix en una promoció professional, en un canvi de lloc de treball, en la relació amb un comandament o en qualsevol circumstància que pugui condicionar la vida laboral d’una persona.
Les empreses poden impulsar campanyes de sensibilització i accions de visibilització. I ho han de fer. Però els sindicats tenim la responsabilitat de garantir que, quan una persona necessiti defensar els seus drets, no ho hagi de fer sola davant l’empresa. Aquesta és la nostra funció i també el nostre compromís.
Defensar la diversitat a la feina no consisteix a recordar una data assenyalada del calendari. Consisteix a assumir que els drets laborals han de protegir totes les persones, independentment de la seva orientació sexual, la seva identitat o expressió de gènere, la seva realitat familiar o la seva manera de viure.
El respecte no pot quedar-se en una declaració d’intencions. La inclusió no es pot limitar a una imatge corporativa. I l’Orgull no es pot reduir a un sol dia.
S’ha de traduir en centres de treball segurs, dignes i lliures de qualsevol discriminació. En protocols que funcionin. En representació sindical preparada. En acompanyament confidencial. En garanties davant de qualsevol represàlia. En convenis i acords que recullin drets concrets. En una cultura laboral on ningú hagi d’amagar-se per sentir-se protegit.
Des del Sindicat de Treballadors volem transmetre un missatge molt clar. No venim a apropiar-nos de cap veu. Venim a sumar des del lloc que ens correspon: la defensa dels drets laborals. Perquè la diversitat se celebra i els drets es garanteixen.
Marga Vilà Secretària d’Igualtat, Diversitat i Conciliació del Sindicat de Treballadors
Necrològiques
Tarragona
Fernando Bonsoms Ciurana “Roe Fotògraf”.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h al Tanatori.
Jordi Gombau Dols.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant
Joan de Tarragona.
Gonzalo Navarrete de la Torre.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 17.00 h a la Parròquia de Sant
Josep Obrer de Torreforta.
Reus
José María Campayo Ruiz.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
Juana Moreno Moreno.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
Baltasar García Carratalà.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà dia 30 a les 16.00 h al Tanatori.
Pilar García Martín.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà demà dia 30 a les 10.00 h al Tanatori.
Juliana Cortés Mañero.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà demà dia 30 a les 9.00 h al Tanatori.
Religió l Divendres es va fer una cerimònia al santuari del Loreto
Redacció
Al voltant de 400 persones es van aplegar el passat divendres, 26 de juny, al santuari del Loreto de Tar-
ragona per assistior a l’eucaristia d’acció de gràcies per dues dates importants per a la congregació de pares Rogacionistes. D’una banda el 100è aniversari del naixement del
Sant Anibal Di Francia, fundador de la congregació i de l’altra el 50è aniversari de l’ordenació sacerdotal de P. Mario Buonanno, cap visible de la congregació a Tarragona, que
va ser ordenat el 26 de juny del 1976 a l’Església de la SS. Annunziatta de Sant’Antimo, a Itàlia. El paer Buonanno exerceix el sacerdoci a la capital tarragonina des que tenia 28 anys. A la cerimònia, a banda de fidels i amics d ela congregació, van assitir un representant de l’Arquebisbe així com una representació dels Rogacionistes vinguda d’arreu. Després de l’eucaristia es va servir un aperitiu per a tots els assistents a la residència dels Pares Rogacionistes.
Imatge de l’acte de graduació al Club Nàutic de Tarragona. Cedida
Ensenyament l El centre de la Costa Daurada culmina l’ensenyament a la primera generació que finalitza Year 11
Redacció
The British School of Costa Daurada, l’única escola britànica que hi ha a la demarcació de Tarragona, va celebrar la setmana passada la graduació de la seva primera promoció de secundària. L’acte es va fer al
Club Nàutic de Tarragona, i va reunir alumnes, famílies, professorat i membres de l’equip del centre en una cerimònia carregada d’emoció, records i reconeixement al camí recorregut per aquesta primera generació d’alumnes que finalitza Year 11 a l’escola.
als
es
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui hauràs de demostrar més seguretat en tu mateix per guanyar-te la gent que t’envolta. La teva imatge manera d’actuar faran que avancis.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et sentiràs molt sensible susceptible a tot el que passi al teu voltant. Relaxa’t no et creguis tot el que et diguin. Aplica fermesa a les teves idees.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les responsabilitats s’accentuaran durant la jornada et veuràs forçat a emprar tota la teva capacitat energia. Arribaràs a tot amb ordre.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Durant el dia l’amor serà una càrrega, ja que et sentiràs més inclinat a la llibertat d’acció. Necessites un descans. Busca gent tranquil·la.
23/08 al 22/09 VERGE
Qualsevol activitat que sigui del teu interès et donarà millors resultats si la poses en pràctica sol, sense esperar a ningú. Possibles problemes de son.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Durant el dia se’t facilitaran les possibilitats de relació associació amb altres persones. Viu amb més intensitat les activitats socials de grup.
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Encara que avui creguis que ningú entén el teu comportament amb la societat, mira al teu voltant: més d’un seguirà els mateixos passos que tu.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Se’t presenta una jornada propícia per expressar els teus sentiments. La relació amb el sexe oposat serà fàcil plena d’emocions molt fortes.
20/01 al 18/02 AQUARI
Sorgiran problemes i preocupacions a última hora, per tant és millor que avancis la resolució de tots els teus assumptes. Demana ajuda.
21/06 al 22/07 CRANC
Avui serà una jornada bastant pacífica sense grans problemes. En el teu cercle d’amistats trobaràs una comprensió absolut.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No et precipitis en les teves determinacions si tenen a veure amb assumptes d’amor. Espera que siguin els altres els que es llancin primer.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No descartis les ajudes que t’aportin les persones properes, ja que avui serà necessari el treball en conjunt. En l’amor se’t plantejaran dubtes.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Finet i pel mig
21:00 La Post-Diada. Resum de la diada castellera del cap de setmana
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Finet pel mig
23:00 La Post-Diada. Resum de la diada castellera del cap de setmana
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Expandir notícies i informació a través de la ràdio. 2. Llengua parlada a Xile. Provocar un cop d’estat de caire dictador. 3. Teixit de lli cotó. Antiga Alemanya comunista. Comença la puresa i no acaba. 4. Fiar sense límits. Títol nobiliari anglès. Només n’hi ha una. 5. Muntaran i ordenaran un projecte. 6. Posen les sabates a un cavall. Lletra amb angle. Quasi tot. 7. Moviment de les ones. Quasi mai. Una de mai. Infusió. 8. Nitrogen. Planta amb flors ratllades. Mitja arrel. 9. Biscaia vista per la dreta. Mil. Ajuntar amb molta cura. 10. En aquest instant. Aparell de càlcul. Dida. 11. Una de mel. Deixarà brut per la dreta. Mida sense límits. 12. Quelcom mancat de naturalitat i girat. Lletra grega. VERTICALS: 1. Emissió d’ones hertzianes. Comença a tronar. 2. Provocaren un error. Substància viscosa de color roig. 3. Llengua parlada a Tailàndia. Viu a Grècia. Enmig de la pau. Enmig de París. 4. Arrissaríem els cabells. Ocell. 5. Part central de la vaca. Faci ones. Activitat humana. 6. Expliquin un fet. Estendard del crismó. 7. Enmig de Moscou. Insecticida. Primat antropoide. 8. Mata la segona lletra. Mig zero. Drap sotmès al noc. 9. Ésser sense principis. Cartera del correu. Primera d’un bot. L’última. 10. Cobrirà amb una manta. Déu dels islamistes. Una de tres. 11. Estarà content. Gestió. 12. Nota que puja imparable. Posada a sota terra.
Màxima Mínima Estat del cel
33º 23º
TARRAGONA:
Esqué Englund, Francisco
Rovira Virgili, 6 Telèfon 977 219 455
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim i Tània
Pl. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Hernández Marimón, Maria Blanca
Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena
Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg de la matinada la nuvolositat minvarà i a primera hora del matí predominarà l’ambient assolellat, però amb intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral central i vessant nord del Pirineu. A partir de migdia, creixeran nuvolades a punts de muntanya del terç nord i prelitoral que deixaran el cel transitòriament mig o molt ennuvolat.
Temperatura
Al llarg de la mati predominarà l’ambient assolellat, però amb intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral central. A partir de migdia, creixeran nuvolades al prelitoral.
Tarragona acull aquests dies una nova edició de Notes d’Estiu, les jornades professionals impulsades per l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que converteixen la ciutat en un punt de trobada per a docents, estudiants i professionals de la música. Amb el lema Ecos del passat, reptes del present, la quarta edició d’aquestes jornades vol posar el focus en els vincles entre la tradició interpretativa i les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, especialment la intel·ligència artificial, tant en la creació com en la pedagogia musical.
La programació va arrencar aquest diumenge traslladant aquesta idea de diàleg entre passat i present als escenaris. Ho va fer amb el concert de Carles Marigó, que va inaugurar el cicle amb Inner Voice, un espectacle que integra improvisació, interpretació pianística i intel·ligència artificial en una experiència immersiva. Aquest ha sigut el primer dels tres concerts programats en aquestes Notes d’Estiu. Els altres dos es faran aquest mateix dilluns i l’endemà dimarts. Així, aquest vespre el conjunt especialitzat en música antiga The Ministers of Pastime presentarà l’espectacle Terminis a l’església del Col·legi Mare de Déu del Carme, una proposta inspirada en les migracions i els intercanvis culturals a l’Europa del segle XVII, interpretada amb criteris històrics, però connectada amb problemàtiques plenament contemporànies. Demà, 30 de juny, la Franz Schubert Filharmonia interpretarà la Quarta Simfonia de Gustav Mahler en la versió de cambra d’Erwin Stein, en un concert que comptarà amb la participació de la soprano Katja Maderer i que es farà a l’Auditori de la Diputació. Totes dues propostes començaran a les 20.30 h i les entrades tenen un preu de 5 euros.
L’impacte de la IA
El vessant formatiu de Notes d’Estiu concentra bona part de l’activitat entre avui i demà a les instal·lacions de l’Auditori de la Diputació i l’Escola i Conservatori de Música. La primera jornada, que se celebrarà avui durant tot el dia, abordarà qüestions com l’impacte de la intel·ligència artificial en la creació i la pedagogia musical, amb la participació de la
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Música l La quarta edició de ’Notes d’estiu’, les jornades de formació del Conservatori de Música de la Diputació, exploren el diàleg entre la tradició musical i les noves tecnologies
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Un vehicle de neteja colpeja accidentalment una persona que dormia a l’Arrabassada Tarragona
filòsofa Eulàlia Bosch, el pianista i compositor Carles Marigó, el musicòleg i artista sonor Álex Tentor i el doctor en Educació i especialista en pedagogia musical Antoni Miralpeix. Tots, moderats pel musicòleg Pep Gorgori. La jornada de dimarts 30 posarà el focus en els vincles entre la interpretació històrica i la música actual, amb especialistes com Luca
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Música i pensament El programa combina la formació especialitzada i els concerts oberts al públic
Chiantore, Lorenzo Coppola, Emilio Moreno, Anna Margules, Anna Alàs, Begonya Folch i Benet Casablancas, que debatran sobre els reptes de futur de la creació, la interpretació i l’ensenyament musical.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La Diputació repartirà 100.000 ulleres homologades per veure l’eclipsi solar Camp de Tarragona
Avui, festivitat de Sant Pere, trobo que s’escau parlar d’alçades i de com en resulta de sorprenent que l’escalada, una activitat física humana tan «supervivencial» com córrer o nedar, no hagi estat declarada olímpica fins fa poc, en concret, l’any 2023. Els nostres avantpassats ja s’enfilaven muntanya amunt per aconseguir alguna presa, salvar-se de ser-ho ells o collir les valuoses herbes remeieres que viuen incrustades a les parets de cingles i espadats. L’escalada és, a més, un esport que pot practicar-se a qualsevol edat i que, com es fa palès en els dos rocòdroms que tenim a Reus, atrau indistintament tots els sexes. Mentre un està dedicat a l’escalada amb corda, a l’altre hi entrenen els que practiquen la modalitat anomenada boulder que és un tipus d’escalada consistent a ascendir blocs de roca natural o parets artificials de poca alçada (generalment, entre 4 i 5 metres) sense cordes ni arnesos ja que la seguretat està garantida per matalassos a terra. Es tracta de dues variants amb característiques i exigències diferents emperò igual d’apassionants pels seus practicants. M’explica un expert en bouldering -popularment, se’ls anomena blocaires atès que pugen blocs- que els escaladors són molt cooperatius i solidaris els uns amb els altres. Intueixo que aquest esperit comunitari respon al risc inherent a l’escarpada fita perseguida. Només cal veure la bellesa desafiant de les muralles de penya que atresorem aquí a La Mussara, Prades, Siurana o L’Arbolí per entendre la necessitat, gairebé mística, de conquerir-les que els uneix. Amb la mateixa germanor, en el dia dedicat al tenidor de les claus del cel, Festa Major de la meva ciutat, espero que els vostres cors també s’enlairin sense por.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Es presenta el Trenet Gaudí, que dinamitzarà el comerç local durant tot l’estiu Reus