Esports 17
Memòria Històrica
Més de 400 nedadors es donen cita a la platja de la Pineda en la 38a edició de la Travessia
L’Ajuntament de Reus insisteix a la Generalitat perquè continuï prospectant Pich Aguilera quan tingui eines adients
Opinió 19 Pere Granados. Salou, el port que va obrir la Corona d’Aragó a la Mediterrània: «Salou no va contemplar la història des de la distància»
El tram entre els 36 i els 64 anys és el que més en va tramitar, seguit dels joves 2
Actualitat 18
El d’Àvila ja és el pitjor de la història d’Espanya i el que afecta la Vall d’Uixó ha cremat ja més de 4.300 hectàrees
Salou desbloqueja dues rotondes «prioritàries» per unir Cap Salou amb el centre Camp de Tarragona
Societat l Més de dos milers de tarragonins han rebut un ajut al pagament del lloguer i destaca l’augment de les prestacions per a la gent gran
Oriol Castro Sanz
L’Oficina Local d’Habitatge (OLH) de Tarragona va atendre durant el 2025 un total de 23.854 sol·licituds a través dels seus diferents canals, segons les dades fetes públiques pel Consell de l’Habitatge de Tarragona. La xifra es reparteix entre 7.650 atencions telefòniques, 8.889 de presencials i 7.315 gestionades per correu electrònic, i reflecteix el volum d’activitat d’un servei que centralitza la tramitació d’ajuts, prestacions i registres relacionats amb l’accés a l’habitatge a la ciutat. Segons el desglossament facilitat pel Consell de l’Habitatge, els ajuts econòmics es divideixen en dues grans categories: els ajuts al pagament del lloguer i les prestacions d’especial urgència. Pel que fa als primers, el 2025 es van tramitar un total de 2.441 ajuts, repartits en cinc programes diferenciats per perfil de beneficiari. El més nombrós va ser el destinat a persones d’entre 36 i 64 anys (TM), amb 1.505 sol·licituds, seguit del Bo Jove estatal (TB), amb 572 ajuts tramitats sobre 204 tràmits iniciats. Les persones grans (TG) van rebre 300 ajuts, mentre
Es van gestionar 69 prestacions d’especial urgència, per situacions sobrevingudes
Tarragona. Gerard Martí
que el programa per a joves (TV) en va concedir 415 i les prestacions permanents (TLJ) es van limitar a 17 casos. Per al 2026, les dades disponibles fins ara apunten a un total de 2.318 ajuts, amb un increment en
Oficina local d’habitatge Serveis 2025:
Ajuts econòmics
En paral·lel als ajuts ordinaris al lloguer, l’Oficina Local d’Habitatge va gestionar 69 prestacions d’especial urgència durant l’exercici, destinades a situacions de vulnerabilitat sobrevinguda. D’aquestes, 44 corresponien a impagaments de lloguer, 18 a expedients de continuïtat, 4 a processos de desnonament i 3 a situacions relacionades amb la hipoteca. Un altre dels àmbits d’actuació de l’oficina és l’atenció a les persones demandants d’habitatge, que es canalitza a través de dos registres. D’una banda, el registre d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) va incorporar 186 noves inscripcions a través de l’OLH durant el 2025, sobre un total de 948 altes registrades aquell any, fins a arribar a un total acumulat de 1.332 persones inscrites. De l’altra, la Borsa de Mediació per al Lloguer Social —el programa que facilita el contacte entre propietaris i llogaters amb condicions de lloguer social— va sumar 238 noves inscripcions durant el 2025, i el seu registre acumulat se situa en 554 persones inscrites.
1.875 cèdules d’habitabilitat Finalment, el balanç del Consell de l’Habitatge inclou la tramitació de 1.875 cèdules d’habitabilitat durant l’any, el document administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat i que resulta necessari, entre altres tràmits, per donar d’alta els subministraments o per formalitzar contractes de lloguer o compravenda.
les categories de gent gran (352) i de persones de 36 a 64 anys (1.732), mentre que la convocatòria del programa per a joves encara està pendent de resolució i el Bo Jove estatal registra 435 ajuts sobre 219 tràmits.
Amb tot, des d’SMHAUSA exposen que la tendència dels últims anys s’ha mantingut força estable i el tancament d’aquest 2026 es preveu amb unes xifres similars a la ciutat de Tarragona.
Atencions telefòniques Atencions presencials Correus
Concepte 2025 2026
Prestacions permanents 17 15
Ajuts al pagament del lloguer
Gent gran 300 352 Joves 415 en convocatòria
Tarragona té una gran assignatura pendent amb el consum i la genera ció d’energia. Cap gran equipament municipal disposa de plaques so lars, en un moment on aquests apa rells són cada cop més utilitzats per altres organismes públics, empre ses o ciutadans particulars als seus domicilis. L’Ajuntament n’és cons
cient i aquest mandat ha fet mans i mànigues per trobar el suficient finançament per començar a instal· lar plaques en alguns edificis de la seva titularitat. «El punt de partida va ser un estudi energètic realitzat fa aproximadament dos anys sobre el conjunt de dependències mu nicipals, que va posar de manifest la necessitat d’actuar en diversos àmbits: la millora de les climatitza
cions, l’aïllament d’alguns edificis i la instal·lació de plaques fotovoltai ques, entre d’altres mesures», ex plica el conseller de Medi Ambient, Guillermo García.
Arran d’aquesta diagnosi, el con sistori va encarregar quatre projec tes executius per instal·lar plaques fotovoltaiques a la seu de la Guàrdia Urbana, a dos mòduls de la Tabaca lera, al Pavelló de Riuclar i a l’edifici
de l’Escola Bressol Cèsar August. Amb els projectes ja redactats, l’Ajuntament ha optat ara per prio ritzar ne l’execució als dos primers espais. Així, en l’últim plenari es va aprovar un modificatiu de crèdit per valor de 288.356 euros per a dur ho a terme.
«Els mòduls de la Tabacalera són espais amb un consum energètic elevat, mentre que les dependènci
En l’últim plenari es va aprovar un modificatiu de crèdit de 288.356 euros per a fer-ho
es de la Guàrdia Urbana funcionen les 24 hores del dia, la qual cosa fa especialment rendible la instal·la ció. Més enllà de l’aposta per les energies renovables, aquestes ins tal·lacions han de suposar també un estalvi econòmic a llarg termini per a les arques municipals. Anem tard en fer aquest desplegament però anem fent a mesura que tenim finançament», reconeix el conseller. De fet, l’únic equipament municipal que actualment disposa de plaques fotovoltaiques és la llar d’infants el Ninot, que les té instal·lades a la co berta.
Debat polític
Un dels grups municipals que més ha ficat la banya en aquesta qüestió és el d’En Comú Podem. «L’Ajun tament de Tarragona acumula un retard evident en la transició ener gètica, i no és per manca de recur sos ni d’oportunitats, sinó per falta de voluntat política. Des d’En Comú Podem vam impulsar els anys 2024 i 2025 les primeres passes per inici ar aquest camí. Ara que els projectes ja estan definits, cal començar a ins tal·lar plaques solars d’una vegada. Ens agradaria que aquest impuls no fos flor d’un dia, sinó l’inici d’una aposta sostinguda per desenvolu par nous projectes d’autoconsum, crear comunitats energètiques i im pulsar iniciatives cooperatives. Des d’En Comú Podem continuarem treballant per accelerar la transició energètica, avançar cap a un model basat en energies renovables i acon seguir que els veïns i les veïnes pa guin menys a la factura de la llum», sosté Jordi Collado, portaveu de la formació política.
Oriol Castro Sanz
Durant quatre dècades, a Tarragona s’ha escrit una història paral·lela a la de la música que sona a les ràdios comercials: la del rap, el graffiti, el break i, més recentment, el trap i les seves fusions. Aquesta és la història que vol posar en valor Mic Check, 40 anys de música urbana a Tarragona, un documental dirigit per Arnau Peña que, a través de vuit capítols d’uns vint-i-cinc minuts, repassa l’evolució d’una escena que, segons el seu creador, ha viscut «molts alts i baixos» però que mai ha deixat d’existir.
La idea inicial de Peña no era tan ambiciosa, però mai ningú s’hi havia posat abans. El seu propòsit original era retratar 25 anys d’evolució musical, però la investigació el va portar cada cop més enrere. Durant les primeres entrevistes, Jero, una de les persones que ha organitzat més esdeveniments a la ciutat, li va explicar que als anys noranta ja hi havia activitat. «Una persona porta a l’altra», explica Peña, que recorda com aquesta cadena de testimonis el va fer replantejar tot el projecte: si la memòria de l’escena arribava fins al 1985, calia ampliar l’abast fins al 2025. D’aquí neix el títol definitiu i la voluntat, diu, de «deixar constància que a Tarragona s’han fet coses molt interessants des de fa molts anys», en un àmbit, la cultura urbana underground, que històricament ha topat amb el rebuig d’una part de la societat, més acostumada a sons molt més propers al pop comercial o al rock.
El relat del documental identifica diverses etapes en aquesta evolució. L’autor assenyala que l’elaboració del projecte li ha permès detectar un patró: hi ha moments en què es consolida una comunitat activa, després es perd, i més tard torna a ressorgir. «Sembla que tot això sigui una mica cíclic», resumeix. Un dels eixos temàtics més recurrents en les entrevistes amb els protagonistes és la tensió entre l’ego individual, inherent al rap com a gènere, i la necessitat de compartir un espai comú. Segons Peña, actualment moltes persones estan desconnectades entre elles tot i compartir els mateixos gustos musicals, en un context on les etiquetes clàssiques —rap, trap, reggaeton, R&B— han perdut sentit davant una fusió generalitzada que ell defineix simplement com «urbà».
El documental també constata una paradoxa generacional: als joves de la ‘nova escola’, d’entre 15 i
l Cultura
Arnau Peña ha impulsat una sèrie documental sobre els orígens i l’evolució de l’escena a Tarragona
20 anys, els costa identificar més de quatre o cinc noms de generacions anteriors. Però el fenomen també es dona a la inversa, encara que amb menys freqüència, entre alguns artistes més veterans respecte als joves.
Noms propis
Entre les trajectòries que el documental reivindica hi ha la de Teko, compositor i raper de Tarragona que el 2007 va participar a la Red Bull Batalla de Gallos i va fer una gira per Espanya amb Shinoflow, arribant a fer de teloner de Katy Perry a Madrid. O el cas del grup Mios Tios, que va compartir gires amb Violadores del Verso quan la mítica formació estava en ple ascens. I també el salt del grup del Vendrell Rapvívoros, que van tre-
ballar amb el segell Boa Music. Un dels seus integrants, Kcho, que després va adoptar el nom de Leby, va
treballar amb l’artista argentí Duki, que li va proposar fer un remix de la cançó No me llores
Els joves de la ‘nova escola’ desconeixen els artistes que van brillar anteriorment
De cara al futur, el documental recull un missatge de fons compartit per bona part dels entrevistats: falta unió a l’escena. Peña reconeix que es tracta d’una demanda fàcil de formular però difícil de concretar, i hi afegeix altres mancances detectades durant les entrevistes. «Es necessita més presència als esdeveniments i major transparència en les motivacions dels artistes. S’ha de distingir entre qui fa música per vocació i qui la fa amb l’objectiu principal d’assolir la fama», conclou Peña.
El Barri del Port celebra els 35 anys de la Cucafera en un cap de setmana festiu compartit amb Maria Cristina
Societat l Tarragona ha viscut un cap de setmana ple de festes de barri amb activitats per a tots els públics. D'una banda, el barri del Port va tornar a viure la seva celebració amb diferents actes amb una edició especial de la Despertada de la Cucafera, coincidint amb el 35è aniversari de la recuperació de la bèstia. Ahir es va ce-
lebrar la trobada de gegants amb la participació dels elements festius del Port i Serrallo i la Cucafera Petita, posant el punt final a un cap de setmana marcat per la cultura popular i la participació ciutadana. D'altra banda, el barri de Maria Cristina també s'ha omplert de festa amb interpretacions del seu ball parlat. l Redacció
LINGÜÍSTICA
El pla de xoc impulsat pel Departament de Política Lingüística augmenta la plantilla del Consorci per a la Normalització Lingüística amb sis places noves
Les aules de català per a persones adultes del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) al Tarragonès han guanyat professorat i hores lectives. La Generalitat de Catalunya ha incorporat sis nous tècnics de normalització lingüística i ha convertit tres jornades parcials de 12,5 hores a dedicacions completes.
En el conjunt de Catalunya, el Govern ha creat 60 noves places i s’han ampliat 131 jornades parcials a dedicacions completes. A més, també s’han sumat tres noves
places d’administratius i s’han ampliat a jornada sencera 14 llocs de treball, que fins ara parcials.
Un total de 60 noves places al conjunt de Catalunya amb ampliació de 131 jornades parcials
Cursos coordinats per arribar a més públic El pla de xoc, presentat l’any passat pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, no es limita a reforçar els recursos propis del CPNL. També impulsa una nova fórmula per ampliar l’oferta de cursos mitjançant la col·laboració amb entitats, associacions, agents socials, col·legis professionals i ajuntaments que
no formen part del Consorci.
Aquesta col·laboració se centra especialment en els nivells superiors, sobretot el C2. Durant el primer semestre del 2026 s’han organitzat 39 cursos —34 de C2 i cinc de C1— amb una oferta de 780 places, que se sumen a les més de 700 ofertes durant el 2025. De cara al segon semestre, hi ha previstos deu cursos més, amb unes 250 places inicials, una xifra que encara pot augmentar. La majoria s’imparteixen en línia i inclouen un examen final presencial.
Subvencions per als municipis petits
A més dels cursos coordinats, també existeix una línia de subvencions creada pel Departament de Política Lingüística per promoure actuacions específiques per fomentar la llengua. En aquest cas, es finança tot el cost de fer de cursos de català per a adults de nivell A1 i A2.
Els cursos de català per a adults estan totalment finançats per a fomentar l’aprenentatge de la llengua
Poden sol·licitar les ajudes les entitats sense ànim de lucre, els ajuntaments de municipis de menys de 17.500 habitants, les entitats municipals descentra-
litzades, els consells comarcals i els col·legis professionals. Els cursos es poden impartir des de setembre fins al 30 de juny de 2027 i es pot demanar la subvenció fins al 29 d’octubre de 2026. El curs passat es van rebre 391 sol·licituds que es van materialitzar en 329 cursos amb un total de 8.225 places ofertes.
Creat el 1989, el Consorci per a la Normalització Lingüística és un ens del sector públic format per 139 administracions, entre les quals hi ha la Generalitat, ajuntaments, consells comarcals i diputacions.
A més, disposa d’una xarxa de 20 centres de normalització lingüística i 143 punts d’atenció arreu de Catalunya.
Memòria històrica l Les limitacions tècniques no van permetre comprovar tots els hipotètics punts on hi podria haver la fossa
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus demana a la Generalitat de Catalunya que no s’oblidi de la possible fossa de Pich Aguilera per a ser novament prospectada en un futur. El passat mes d’abril es van dur a terme els treballs de prospecció al voltant del carrer de Jacint de Barrau i al pati de l’Institut Baix Camp per tal de determinar si existeix la presumpta fossa de Pich Aguilera. Finalment, la Generalitat de Catalunya va determinar que no s’havia localitzat cap evidència que indiqués que existia. No obstant això, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, afirma que es va demanar des de l’Ajuntament a la Generalitat que no s’oblidessin per, en un futur, repetir aquesta prospecció. «Hi havia 4 possibles localitzacions de la fossa i, gràcies a la prospecció, es van poder descartar 2», confirma la regidora, que alhora indica que les altres 2 ubicacions hipotètiques no es van poder descartar.
Es treballa en un projecte de senyalització sobre el camp de concentració
«No va ser possible per motius tècnics, els aparells de georadar no funcionaven correctament amb segons quins obstacles pel mig i impedia determinar si la fossa estava en alguna d’aquelles ubicacions», comenta Flores. Per aquest motiu, des del consistori van demanar a la Generalitat que, si en un futur es de-
senvolupa alguna nova tècnica que permet resoldre aquests obstacles tècnics, se’n recordin de la fossa de Pich Aguilera de Reus: «La tecnologia avança i si en algun moment poden fer una prospecció que supera les limitacions actuals, els vam demanar que es pogués repetir».
Ara bé, assegura que des del consistori reusenc i l’Arxiu Municipal
L’Ajuntament reconeix Carme Just, la Coordinadora de Dansa, el Ball de Galeres i la Fundació Esclerosi Múltiple
Societat l El ple municipal de l'Ajuntament de Reus del passat divendres 24 de juliol va aprovar la concessió de la Menció Honorífica Municipal a Carme Just Masdeu, la Coordinadora d'Escoles de Dansa de la Ciutat, el Ball de Galeres i la Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater. En el cas de Just, s'ha concedit el títol pòstum en reconeixement de la seva trajectòria professional com a filòloga i pionera en
l'ensenyament del català, a més de la seva vinculació amb el teixit associatiu de Reus. A la Coordinadora d'Escoles de Dansa de la Ciutat s'ha volgut premiar la seva trajectòria professional en la promoció, difusió i consolidació de la dansa com a eina de formació artística i creixement personal a Reus, coincidint amb el seu 25è aniversari. En el cas del Ball de Galeres la menció coincideix també amb motiu del
25è aniversari des de la recuperació del ball per part de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. Finalment, a la Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater s'ha volgut reconèixer la seva trajectòria en la recerca i treballs especialitzats de neurorehabilitació per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple, també coincidint amb el 25è aniversari de l'entitat. l Redacció
Senyalització
No obstant això, l’espera al desenvolupament d’una possible futura tecnologia que pogués motivar a una nova prospecció no suposa un punt final a la tasca per part de l’Arxiu pel que fa a Pich Aguilera, sinó un punt i a part. «Des de l’Arxiu es va dur a terme una recerca, la qual no s’ha acabat, però que per ara ha arribat fins on podia arribar en aquest moment. Que no s’hagi trobat la fossa, i que no es trobi en un futur, no significa que tant el camp de concentració com la fossa no van existir en el seu moment», defensa Montserrat Flores.
Per aquest motiu, esperen poder tirar endavant un projecte de memòria per a donar a conèixer el que va succeir allí: «El que estem fent ara és recollir aquesta memòria, treballar-la i hauria de convertir-se amb un projecte de senyalització que expliqui que allí hi va haver un camp de concentració». Per la seva banda, el passat mes de maig fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica afirmaven que la voluntat és que l’indret s’inclogui dins de la Xarxa d’Espais de Memòria i, si bé no hi ha una data definida encara, el procés estava en marxa.
estan satisfets amb la feina feta fins ara: «Des de l’Arxiu s’ha fet molta feina pel que fa a memòria democràtica i aquest era un cas prou singular». «Òbviament, fer una prospecció i tot el que comporta una excavació no era la nostra competència, però sí era de la nostra incumbència. Per tant, estem satisfets que vam aconseguir que qui tenia la competència fes el que havia de fer», afegeix.
Mobilitat l Només el 13,10% dels accessos al perímetre restringit corresponen als mitjans de transport més contaminants
da, els turismes més nets, els Zero i ECO, representen ja un 13,46%.
La implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Reus està assolint els objectius que s’havia fixat inicialment, com reduir els vehicles més contaminants i fomentar una mobilitat més sostenible. Entre la primera i la tercera fase, que ja habilitava les sancions per incompliment de la normativa local, s’ha reduït en deu punts percentuals el volum d’accessos de mitjans de transport sense etiqueta ambiental, que han passat de representar el 23,13% a un 13,10%. D’altra ban-
La ZBE, activa els dies laborables, de dilluns a divendres, de 7 a 19 hores, afecta, en aquests moments, només als vehicles sense etiqueta ambiental de persones no residents a Reus o que paguen l’impost de circulació fora de la ciutat. Aquests disposen de 24 dies d’accés lliure a l’any, que no requereixen inscripció prèvia al registre. En paral·lel, estan previstes exempcions i moratòries per diversos supòsits. Des de la posada en marxa de les restriccions de circulació, s’han tramitat 1.232
Des de la seva posada en marxa, s’han tramitat 1.232 autoritzacions
autoritzacions municipals i 500 per part de l’ATM.
Des de la seva entrada en vigor a ple rendiment, el passat 1 de desembre del 2025, i fins al 30 de juny del 2026, s’han detectat 2.401 accessos que incomplien la normativa, és a dir, que corresponen a vehicles sense etiqueta ni autorització i que,
per tant, són sancionables. La dada suposa el 0,02% de les entrades que s’han produït en aquest temps. A més, la xifra suposa que només un 0,2% dels passis sense etiqueta han pogut comportar multa. En aquest temps, els mitjans de transport amb etiqueta B han representat un 25,20%.
El Parc de la Festa esdevé el punt de trobada per als admiradors dels cavalls amb la Fira de Sant Jaume
Tradició l La Fira de Sant Jaume és sinònim de tradició. Amb els seus orígens remuntant-se al 1343, és un dels esdeveniments més antics de Catalunya i té en el cavall el seu emblema i motiu de ser, un animal que capta l'atenció de tots els ulls que l'albiren. El Parc de la Festa ha estat l'epicentre aquest cap de setmana del punt de trobada dels aficionats de l'hípica, que han pogut gaudir d'un menú variat amb propostes com espectacles eqüestres o proves de salt d'obstacles. Tampoc van fallar a la cita l'esperada i exigent cursa de portadors de sacs d'avellana ni la nocturna de Sant Jaume, que connecta amb Riudoms. l Sergi Peralta Moreno
Urbanisme l Ajuntament i Generalitat impulsen el conveni per executar-les als Xalets i a les Pedreres
Redacció
Salou ha fet un nou pas per desencallar la construcció de dues rotondes a l’autovia C-31B, entre el municipi i Tarragona, considerades prioritàries per millorar la mobilitat i la seguretat viària. L’alcalde, Pere Granados, es va reunir divendres passat amb el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, per avançar en el conveni que haurà de fixar el finançament i l’execució de les obres. A la trobada també hi van participar el regidor d’Urbanisme, Hèctor Maiquez, tècnics municipals i responsables de mobilitat del Departament de Territori. Les actuacions previstes són la llargament reivindicada rotonda dels Xalets de Salou, que facilitarà l’accés al vial del Racó, i una segona rotonda a l’altura de l’avinguda de les Pedreres. Segons Granados,
totes dues són «estratègiques» perquè permetran als veïns de Cap Salou disposar d’una connexió més còmoda, ràpida, segura i directa
amb el centre del municipi.
La reunió va permetre, segons l’alcalde, fer «un nou pas endavant» en la tramitació del conveni entre
Política l El Ple del Consell Comarcal de la Conca de Barberà formalitzarà avui, dilluns 27 de juliol, el relleu a la presidència de la institució. Joan Canela, de Junts, deixarà el càrrec després de tres anys de mandat i serà substituït per Jaume Fornés, de la Federació d’Independents de Catalunya, que assumirà la presidència durant el darrer any de la legislatura. El canvi respon al Pacte de Poblet, l’acord de govern
signat entre Junts i la FIC a l’inici del mandat, que establia el repartiment de la presidència. En el balanç de la seva etapa, tal com explica a Nova Conca, Canela destaca el coneixement adquirit del territori i de les persones que formen la comarca, així com la relació mantinguda amb la FIC. Entre els projectes impulsats assenyala el desbloqueig de l’abastament d’aigua, la implantació d’un cicle formatiu de mecatrònica i la
inversió d’1,45 milions d’euros per reforçar el transport públic. També deixa encarrilades les converses sobre un possible trasllat de l’Aeroclub de Reus a la comarca. El president sortint defensa que ha prioritzat el servei a la ciutadania i lamenta que, en algunes ocasions, els interessos partidistes hagin passat per davant de les necessitats del territori. També reclama més paritat entre dones i homes en política. l Redacció
Totes dues parts han de concretar ara el cost i el calendari de les actuacions
Granados: «Permetran una comunicació més còmoda, ràpida i segura amb el centre»
l’Ajuntament i la Generalitat. El Govern català ja ha encarregat la redacció del projecte de la rotonda de l’avinguda de les Pedreres, una actuació que, d’acord amb les previsions exposades durant la trobada, es podria licitar al llarg de l’any vinent. El consistori considera que les dues infraestructures ajudaran a ordenar el trànsit en un dels prin-
cipals accessos al municipi, a reduir els riscos en els encreuaments i a reforçar la connexió entre les urbanitzacions de Cap Salou i el nucli urbà. Granados va remarcar que es tracta d’una reivindicació sostinguda en el temps i va defensar que la seva execució donarà resposta a les necessitats quotidianes de mobilitat dels residents del municipi, especialment en una zona que concentra una elevada circulació de vehicles durant bona part de l’any.
La trobada també va servir per abordar la urbanització de l’Eix Cívic, les obres del futur tramvia del Camp de Tarragona i els problemes de drenatge al carrer de Barcelona. L’alcalde va reclamar que el desenvolupament d’aquests projectes incorpori una solució adequada per evacuar les aigües pluvials i evitar acumulacions en episodis de pluges intenses. En aquest context, va recordar que continua pendent el projecte del col·lector general que ha de discórrer per sota del carrer de Barcelona, una infraestructura de més abast que l’Ajuntament considera imprescindible i que demana que sigui finançada per la Generalitat. Granados va insistir que la transformació urbana vinculada a l’Eix Cívic i al tramvia s’ha d’aprofitar per resoldre de manera definitiva les mancances de drenatge d’aquest sector de la ciutat.
Més dona l La cofundadora de l’empresa barcelonina Incapto analitza la seva trajectòria, la passió pel cafè i el paper conciliador que tenen les dones en els negocis, una filosofia que l’ha portat a estar nominada als Premis emprenedoria jove
Adam Díaz Garriga
Com descobreixes la teva passió pel món del cafè?
«Vam emigrar des de Granada a Tarragona amb la meva família i aquí vam obrir un restaurant. El meu pare va comprar màquines de dards per als clients i, per a oferir un extra als clients, va pensar en el cafè. D’aquesta manera, va adquirir una marca i jo vaig aprendre molt, fins al punt que durant els meus estudis vaig voler anar a Guatemala per observar com funcionaven les cooperatives i les diferents comunitats productores del gra. Des de llavors, fa 17 anys que em dedico a conèixer l’origen del producte. Aquell viatge em va servir per entendre que volia fer créixer l’empresa familiar. La clau era oferir sabor i conèixer la història de la producció». I com evoluciona aquesta ambició empresarial?
«Abans era molt difícil portar el cafè d’especialitat perquè tothom volia càpsules. Ens vam establir a Alcover, però ens vam adonar que a la gent no li importava la qualitat. En una reunió d’empresaris, vaig conèixer als actuals socis d’Incapto i vam pensar en una iniciativa que tingués un impacte positiu en el món, recurrència i una de les alternatives era el cafè. Tot va començar abans de la pandèmia». Com creix Incapto en els últims anys?
«Al principi, hi va haver incertesa amb la situació econòmica mundial que vivíem. Em vaig formar molt i vam poder col·laborar també amb la nostra empresa familiar per torrar el cafè. Era una victòria per als dos negocis i vaig veure que tot el que podia aportar a la iniciativa del meu pare, ja ho havia aportat. Des de l’inici, tenia la intenció d’encaixar al negoci familiar i donar-li sentit al cafè, no ser una marca més. També, volia donar-li sentit a la meva trajectòria. Clarament, no havia vingut al món per vendre cafè, però sí per millorar la cadena i com es produeix per fer-la més sostenible. D’aquesta
Sostre de vidre
manera, vam començar cercant el producte mínim viable per entrar al mercat i oferir alternatives més còmodes a les càpsules. Durant un temps, intentàvem trobar una màquina que fos petita i no ocupés espai. La idea era reduir l’impacte en el consum de cafè. Ara mateix estem a Itàlia, Espanya, França i Portugal de manera directa, i en altres països distribuïdors, com Mèxic o Camerun. Hem crescut i volem introduir-nos en mercats clau. Som 138 persones en total i treballem amb una facturació de 14,5 milions d’euros anuals, com també més de 18.000 subscriptors actius i particulars». De quin impacte parlem?
Beatriz Mesas (Eivissa, 1988) va créixer amb els seus pares com a exemple de família treballadora i dedicada a la feina. Des dels seus orígens, va estudiar i viatjar per explorar el món del cafè en altres cultures, com la guatemalenca o els mercats de Corea del Sud durant el seu període a la universitat. Formada en administració i direcció d’empreses i especialitzada en màrqueting, després d’anys d’estudi va crear juntament amb dos socis la startup Incapto Coffe l’any 2020. Mesas ha implementat en els últims anys solucions tecnològiques per incrementar la sostenibilitat del producte juntament amb el seu equip. La seva filosofia trencadora roman latent en la direcció de l’empresa.
«És difícil que les persones amb caràcter conciliador pugin posicions i, normalment, són dones»
Impacte ocult
«No en pensem, però una persona pot prendre 70.000 càpsules durant la seva vida. Són molts residus generats»
«Tot i que no ho pensem, una persona pot prendre unes 70.000 tasses de cafè al llarg de la seva vida i la gent no es planteja l’impacte que té. Si cada càpsula o paquet té un embalatge, són molts residus generats. A més, es fabriquen 100.000 càpsules al minut al món i és un gran problema, perquè no ho pots reciclar. En definitiva, no estem preparats per aquests volums».
Tenen futur, les càpsules?
«La tendència diu que les càpsules de cafè estan mortes i hem d’apostar pel gra, és així. Nosaltres creiem que és important que sàpigues la data de torrat del cafè, és un abans i un després. La idea és modificar la manera en què prenem cafè, és la tesi de la sostenibilitat».
Quin paper jugues en el funcionament d’Incapto?
«Tenim dues unitats de negoci i di-
ferents departaments, la part on estic jo, la de producció, és la més important. El que volem és millorar l’experiència de l’usuari amb el cafè. Intentem informar el consumidor a través de continguts i generar una marca forta, així com reforçar l’aspecte tecnològic». Encara podem parlar d’un “sostre de vidre” per a les dones empresàries?
«En el nostre cas, som tres socis, dos dels quals homes (Joaquim Mach i Francesc Font). La idea inicial era seva en un principi, però crec que ha estat important incorporar un tarannà més femení per a evitar el conflicte. És més fàcil que les coses es calmin i és habitual dins les empreses i organitzacions, on hi ha gent amb un caràcter més lluitador. També és més difícil que les que tenen el caràcter més conciliador pugin posicions i, normalment, solen ser dones. És una de les complicacions que fa que tinguem un “sostre de vidre” i som part del problema per no lluitar per certes coses. Això provoca que moltes vegades no el trenquem. Jo, però, prefereixo tindre un caràcter més conciliador». És necessària una visió femenina dins les empreses?
«Totalment, com intentar fer pinya o l’escolta activa, les soft skills, que diem. Són característiques més integradores per al lideratge i fa que pensis més en l’equip, Crec que, en el nostre cas, és part de la cultura de l’empresa. És important entendre que les dones som molt vàlides per als negocis i el fet de tindre un caràcter o un altre no ens ha de tirar enrere».
Vas ser seleccionada com a finalista per als Premis d’emprenedoria jove...
«És un honor i estic molt agraïda a tot l’equip de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) perquè em sembla un gran altaveu. És important que les persones observin quina és la millor manera de prendre cafè. Si gràcies a això decideixen passar-se al gra, per mi ja hauré guanyat».
El TSJC arxiva la denúncia
Christian Soriano
Tribunals l El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va archivar aquesta setmana del regidor vendrellenc Christian Soriano, denunciar per un presumpte cas de prevaricació i malversació. El portaveu de Primer el Vendrell (Junts), Lluís Navarrete, va ser l'impulsor de la reclamació juntament amb altres membres de formacions polítiques de la oposició contra el regidor de Seguretat Ciutadana l'any 2021. Alertaven de presumptes irregularitats comeses per Soriano com a responsable de l’empresa El Vendrell Comunicació. Fiscalia va decidir traslladar als jutjats del Vendrell. Cinc anys després, el TSJC, que s’ha declarat competent per resoldre perquè Soriano té la condició de diputat des de 2024, quan encara s’estava finalitzant la instrucció, ha decidit tancar la investigació. Apunten que no es poden determinar indicis delictius per una mesura presa de forma «excepcional». l ACN/Adam Díaz
Medi Ambient l La ciutadania serà l’encarregada de decidir el model definitiu de la proposta
Adam Díaz Garriga
El Riuet de Coma-ruga viurà, finalment, nous treballs d’adequació després que la pressió exercida per les plataformes ciutadanes. Ara fa un mes, l’entitat impulsora de les mobilitzacions Salvem la Bocana del Riuet va acumular fins a 2.000 signatures per intentar canviar la realitat de l’entrada d’aigües termals, que va tapar-se durant les obres de renaturalització. Veïns i
Ajuntament van reunir-se la setmana passada per avaluar les dues propostes definitives per a reformar l’espai pròximament, ambdues amb la previsió de recuperar el pont de fusta que creuava l’espai.
Estèticament, les dues propostes són similars, però el veïnat celebrava que representarà una millora tècnica «més estable i duradora».
Un dels plànols de les propostes que estudia el consistori per al Riuet. Cedida
La primera opció presenta dues formes ovalades, mentre la segona planteja una forma similar a una graderia. Els principals canvis en el projecte, però, s’enfocarien en la substitució dels blocs de formigó
per una escullera, com també revisar la base de la llera. A més, la iniciativa preveu incrementar mesures d’accessibilitat com rampes i escales, sistemes de protecció davant temporals i de retenció de sorra.
Entre les propostes, també es va plantejar la creació d’una plaça amb arbrat, un refugi climàtic per a espècies del litoral i una «possible eliminació» de la font-monument existent davant del recinte.
La novetat més destacada per les entitats és que la votació final del model que s’implementarà sobre el Riuet de Coma-ruga recaurà en els veïns, una decisió que, quatre mesos enrere, va representar una de les crítiques més repetides a l’equip de govern vendrellenc durant el procés d’elecció del projecte per part del veïnat.
Durant la reunió de la setmana passada, van recollir-se les últimes propostes, que seran avaluades per una «mesa tècnica». Fins al moment, ni veïns ni Ajuntament han confirmat terminis d’execució per donar forma a la iniciativa.
l Festa Major de Vila-seca
El municipi escalfa motors de cara al gran dia de les seves celebracions d’estiu, el pròxim 3 d’agost
Adam Díaz Garriga
És conegut popularment que, durant les cercaviles, qui no sua, és traïdor. Gairebé cada estiu, el principal motiu d’aquesta suor a Vila-seca no és la calor, sinó la txaranga, els balls populars i l’escalf del correfoc del Ball de Diables que recorre els carrers de la localitat. Aquest diumenge, el municipi vila-secà escalfava motors de cara al gran dia de la Festa Major d’estiu, el pròxim 3 d’agost, quan tornarà a omplir-se de música i cultura per culminar la celebració anual. El municipi està de festa des del passat 24 de juliol, però elements com el Cavall Alat, el Ball de Bastons o els pastorets encara no havien trepitjat carrer. Des de les 20.00h de la tarda, visitants i infants van ser els primers interessats en la mostra de cultura popular que es
va oferir des del Parc del Pinar de Perruquet fins a l’Espai Àgora. El grup Txaranga Band Tocats no va parar d’oferir ritme i dinamisme per seguir de prop a l’imaginari de Vila-seca, que va començar la seva estrena aquest 2026 amb molta “pólvora”, literalment. Els Trabucaires del Comú van combinar passos i esclats per fer-se pas al passeig marítim de la Pineda, l’espai on cobrarien vida els elements. Al darrere, les dues figures gegantines, Na Pineda i en Ton, acompanyades dels grallers de Vila-seca, continuarien la festa.
El Ball de Bastons i el de Gitanes van rebre la principal ovació davant un públic emocionat i a l’espera de l’emblemàtic Cavall Alat, el qual va encapçalar la festa des del principi de la tarda. El jovent, director de l’orquestra festaire de la figura equina, no va aturar-se ni tan sols en els descansos, entre beguda
Serveis l Les obres duraran vint mesos i suposaran una inversió de 19,95 milions d’euros
Ariadna Escoda / ACN
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Carles Ruiz, van col·locar dissabte passat la primera pedra del futur centre operatiu del Tramvia del Camp de Tarragona. L’equipament, que s’aixecarà en una parcel·la de 6.336 metres quadrats a Vila-seca, concentrarà la gestió del trànsit, les operacions comercials, tècniques i administratives, les cotxeres i el taller de manteniment. Tindrà capacitat per estacionar més de trenta tramvies, tot
i que la primera fase del servei començarà amb set unitats. Les obres tindran una durada prevista de vint mesos i un pressupost de 19,95 milions d’euros, sense IVA, amb cofinançament del fons FEDER. Durant l’acte també es va enterrar una càpsula del temps amb un diari del dia, monedes en circulació i un document acreditatiu de la presència de les autoritats. El centre serà una peça clau per garantir el funcionament quotidià de la xarxa i per donar resposta al creixement previst del servei en els pròxims anys. La primera fase del TramCamp ja ha mobilitzat 219 milions d’eu-
ros i preveu connectar inicialment Cambrils, Salou i Vila-seca, abans d’estendre’s cap a Tarragona i Reus. Els treballs van començar el setembre de l’any passat i inclouen una plataforma de doble via, parades de quaranta metres, dos punts d’intercanvi amb les estacions d’Adif i cinc subestacions elèctriques. El Govern calcula que el servei podria assolir 9,5 milions de viatges anuals en una primera etapa i arribar als 12,8 milions al cap de quinze anys. Els set tramvies encarregats tindran més de 33 metres de longitud, capacitat mínima per a 210 passatgers i espais adaptats per a persones
El seguici va omplir l’Espai Àgora acompanyat de centenars de persones
i beguda per hidratar-se. Mentre els elements s’acumulaven a l’Espai Àgora, centenars de visitants van rodejar el recinte per observar la varietat que els grups vila-secans van deixar veure. I tot i que només va ser un tast, no va generar dubtes què qui fos nou en seguicis populars, sens dubte va marxar a casa emocionat.
Col·locació de la primera pedra del futur centre operatiu del TramCamp. Ariadna Escoda
amb mobilitat reduïda, bicicletes i cotxets. Paneque va situar per a enguany l’aprovació definitiva de l’estudi informatiu i de la declaració d’impacte ambiental, i va avançar que el tercer projecte constructiu
es podria aprovar pròximament per licitar les obres al setembre. L’objectiu és reforçar la mobilitat i afavorir el transport públic. La previsió és que la primera fase del tramvia entri en funcionament l’any 2029.
Crònica castellera l Castellers de Vilafranca recuperen el 3de9fa, Capgrossos i Xiquets de Reus estrenen el 4de9f i el 5de8 respectivament i la CC SPiSP torna a fer la millor actuació del seu historial
Si el mes de juny aventurava una temporada exitosa, el mes de juliol ha confirmat la tendència amb un últim cap de setmana on s’han viscut emocions a tots nivells. Ja no són només les colles de gamma extra o de nou les que continuen a un ritme superior a l’habitual, sinó que les colles de set i vuit també creixen recuperant sensacions que fa anys que no vivien. Amb l’entrada del nou mes s’intensificaran les actuacions, s’acceleraran els objectius i tot apunta que el primer cap de setmana ja es podran veure els castells de 10.
La jornada de dissabte va viure passos de gegant a Reus i dosis d’èpica i història a Mataró. La plaça de la Farinera de la capital del Baix Camp va tornar a veure el 5de8 dels Xiquets locals, un castell que l’any passat van dominar a la perfecció descarregant-ne vuit i que han treballat lentament aquest 2026. Un salt de qualitat necessari per reforçar la confiança i poder ensenyar alguna altra estrena durant les pròximes setmanes. A la mateixa plaça la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va retrobar-se amb el seu millor passat gràcies a la clàssica de vuit (3de8, 2de7, 4de8) rematada amb el primer pilar de 7 amb folre completat de l’any. Aquesta és la millor actuació del seu historial i els transporta al trienni 2017-2019, quan van fer aquest pòquer per Santa Tecla 2017, El Catllar 2018 i Sant Roc 2019. Ara ja tenen nous objectius a l’horitzó: des del 2de8 amb folre al 4de8 amb l’agulla, passant pel 5de8.
A Mataró, per Les Santes, es va viure la millor actuació del cap de setmana amb els Castellers de Vilafranca estrenant un altre gamma extra, el 3de9 amb folre i agulla, un castell que no es veia a plaça des del 2019. Van sumar-li el pilar de 8 amb folre i manilles i els dos castells bàsics de nou, 3de9 amb folre i 4de9
amb folre, que apunten a castell de 10. De fet, els Verds ja han anunciat el 3de10 amb folre i manilles per a dissabte vinent a Vilanova i la Geltrú. Els Capgrossos locals van tirar d’èpica descarregant el seu primer castell de nou de l’any, el 4de9 amb folre, sota una intensa pluja i també el 5de8, mentre els Minyons de Terrassa van repetir part de l’actuació de la seva festa major a principis del mes de juliol amb el 2de9 amb folre i manilles com a castell més destacat. També van completar el 4de9 amb folre, però van renunciar a fer un tercer castell a causa de la pluja i van rematar la diada amb el pilar de 7 folrat. Diumenge, a Vilallonga del Camp, la Jove de Tarragona
i la Colla Vella van portar gairebé els mateixos objectius: 3de9 amb folre, 4de9f amb folre i 5de8. Les dues colles van ensenyar uns bellugadissos castells de nou que es van haver de treballar especialment a la descarregada i, fins i tot, els tarragonins van fer el quatre al segon intent ja que amb dosos col·locats van desmuntar el primer. El 5de8 no va generar tants nervis. El fet diferencial entre les dues colles va ser el comiat, ja que els tarragonins van tancar amb el pilar de set amb folre que no completaven des de la diada de Sant Joan. Dissabte vinent la Jove té diada de compromís a Vilanova i la Geltrú on possiblement tornarà a portar la gamma extra, mentre els rosats actuaran a Vila-seca i Vila-rodona per preparar la diada de la Firagost del primer dimecres de mes.
3de9 amb folre i agulla
No es descarregava des de feia 7 anys, per Sant Fèlix de 2019
Vilallonga del Camp. Festa Major
Colla Vella: 4/9f, 3/9f, 5/8
Jove Tarragona: 3/9f, id4/9f, 4/9f, 5/8, P/7f
El Vendrell. Santa Anna Nens Vendrell: 2/7, 4/8, 7/7
Mataró. Les Santes
Capgrossos Mataró: 7/8, 5/8, 4/9f
C. Vilafranca: 4/9f, 3/9fa, 3/9f, P/8fm
Minyons Terrassa: 4/9f, 2/9fm, P/7f
Reus. Santa Anna X. Reus: 5/8, 3/8, 4/8
CC SPiSP: 3/8, 2/7, 4/8, P/7f
Constantí. Festa Major
Jove Tarragona: 5/8, 4/8a, 2/8f, P/6
Joves Valls: 3/8, 2/8f, 4/8, P/6
El Morell. Festa Major
Colla Vella: 3/8, 2id5/8, 5/8, 4/8 X. Tarragona: 4/8, 7/8, 5/7
Altafulla. Diada d’Estiu C. Altafulla: 3/7, 4/7, 5/6 Nois Torre: 7/7, 5/7, 4/7a Salats Súria: 3/6, 3/6, 3/6a
Vila-seca. Festa Major
X. Vila-seca: 2/6, 4/6a, 4/6
C. Foix: 3/7, 3/6a, 4/6
C. Tortosa: 5/6, id3/7, 3/7c, id3/6a
Futbol l El Nàstic va caure derrotat dissabte per 0-2 davant l’Andorra en el primer partit de la pretemporada
Rafa J. Larrañaga
Ja hi tornem a ser. Dissabte es va disputar, per fi, el primer partit de pretemporada del Nàstic al Nou Estadi Costa Daurada. Xisco Campos es va estrenar com a nou entrenador grana i ho va fer plasmant les seves idees sobre el terreny de joc —encara verdes— davant d’un FC Andorra que arribava molt més rodat a Tarragona —amb tres partits amistosos ja a l’esquena i força més dies de preparació que el conjunt local. El rival —que juga a Segona Divisió— era de superior categoria i l’exigència del matx va ser màxima pel Nàstic. El tècnic mallorquí, en la roda de premsa posterior al partit, ho va deixar clar: «la pretemporada és millor planificar-la des de la dificultat perquè fa que l’equip hagi d’anar al límit». «S’ho han deixat tot», va afegir. Durant tot el matx, el Nàstic va jugar amb un sistema 3-5-2. D’inici, va sortir amb un onze conformat per Ayesa en porteria; Manel Royo —que va lluïr el braçal de capità durant el primer temps—, Enric Pujol i Joseda a la línia de tres centrals; Pau Cifuentes, del juvenil, i Darío Ramírez com a carrilers; Marc Montalvo i Aitor Gelardo a la medul·lar; Shin a la mitjapunta i Pere Marco i
L’entrenador mallorquí va provar un onze diferent a cada part de l’encontre amistós
Joan Prohens com a davanters. En els primers quaranta-cinc minuts, es va poder veure molt poca cosa
en atac d’un Nàstic completament sotmès per l’Andorra. En defensa, l’equip va aguantar prou bé i Campos va deixar clar que creu que s’està consolidant un bloc. «Des del comportament col·lectiu, l’equip ha fet una passa endavant», va explicar. Al segon temps, es va provar un onze completament diferent — només va quedar al terreny de joc
Futbol l Són ben poques les posicions que queden per reforçar a la plantilla del Nàstic en aquest mercat estival. En la roda de premsa de presentació dels quatres primers fitxatges grana, el director esportiu Tomeu Nadal va assegurar que només calia un defensa central —ja s'ha fet oficial la incorporació de Fran Gil—, un porter i potser algun jugador d'atac. Doncs segons informa la Cadena COPE, el Nàstic seria
el club millor posicionat per aconseguir la cessió del porter del València CF, Vicent Abril. Es tracta d’un jugador de 21 anys —per tant, ocuparia una fitxa sub23— que juga a les files del Valencia Mestalla. Tot i això, aquesta pretemporada —i també durant diferents trams dels últims cursos— ha entrat en la dinàmica del primer equip txe. De fet, en els tres partits de preparació que ha disputat l’equip fins
ara—en les derrotes davant del Petro de Luanda i el CD Castellón i en la victòria davant del CD Eldense—, ha jugat tots els minuts disponibles. I és que, a hores d’ara, el Valencia només compta amb un porter — que, per cert, té passat al Nàstic de Tarragona: Stole Dimitrievski. El curs passat, amb el Valencia Mestalla a Segona Federació, Abril va tenir un rendiment notable: en 19 partits va encaixar 23 gols. l RL
Ayesa— i l’equip va millorar lleugerament en atac. Van brillar especialment la velocitat punta d’Alex Almansa, la qualitat de Borja Sánchez i la contundència de Nico Van Rijn. Si hi ha una cosa que queda clara després d’aquest partit és que per Xisco Campos l’esforç dels jugadors sobre la gespa és innegociable. La intensitat i les ganes, no hi van fal-
tar en cap moment.
Això sí, amb tota la pretemporada per davant, va quedar palès que l’equip encara ha d’agafar rodatge. El punt negatiu de la jornada de dissabte, sens dubte, van ser les imprecisions que hi van haver durant tot el partit. Xisco Campos, ho va atribuir al desgast físic: «Quan no tens oxigen, decideixes malament».
Reus Deportiu i Club
Patí Calafell, rivals en la primera jornada de l’OK Lliga 2026-27
Hoquei Patins l Els equips que participen a l'OK Lliga ja coneixen el seu calendari per la temporada 2026-27. Un cop més, són dos els representants del Camp de Tarragona al campionat: el Reus Deportiu i el Club Patí Calafell. Dos clubs que, precisament, s'enfrontaran en la primera jornada de la competició. El partit serà al Palau d'Esports amb el Reus Deportiu com a local. El primer partit que es jugarà a Calafell serà a la segona jornada, en què l'equip del Baix Penedès es veurà les cares amb el CE Noia Freixenet. Quant al tancament de la competició, tots dos clubs disputaran la jornada 26 com a locals. El Calafell La Menorquina jugarà contra el CH Lloret Vila Esportiva i el Reus Deportiu Brasilia s'enfrontarà a la Secció Hoquei Patins Unió Maçanetenca. Per altra banda, a l'OK Lliga Plata, el filial del Reus Deportiu obrirà la lliga com a local davant del PHC Sant Cugat —27 de setembre— i la tancarà també com a local amb un derbi davant del Club Hoquei Vila-seca al Palau d'Esports —29 de maig. El conjunt vila-secà jugarà la primera jornada com a visitant davant del GEIEG —26 de setembre. El primer partit a casa serà a la segona jornada contra el Barça Atlètic —3 d'octubre. l Redacció
Natació l Sosciathlon ha assumit enguany per primer cop l’organització de l’esdeveniment
Rafa J. Larrañaga
La platja de la Pineda va tornar a ser la seu ahir al matí de la tradicional Travessia Nedant. Amb aquesta, ja en són 38 les edicions que s’han celebrat d’un esdeveniment que ja és tot un clàssic estival de la natació d’aigües obertes a la Costa Daurada. L’edició d’enguany ha tornat a ser tot un èxit de participació. S’han repetit les xifres que hi havia els darrers anys, amb més de 400 nedadors inscrits entre les dues travessies —la petita, de 800 metres, i la gran, de 2.000 metres. Després de molts anys en què el Club Natació Vila-seca era l’entitat organitzadora de l’activitat, enguany se n’ha encarregat Sosciathlon, una associació local sense ànim de lucre.
Aquest canvi d’organització ha comportat, com a conseqüència, canvis importants en l’esdeveniment. La modificació més visible ha estat la del recorregut. Fins a l’any passat, la Travessa Nedant a la Pineda era un trajecte que començava a l’altura del Parc dels Prats i finalitzava al Racó.
L’Ibersol CBT fa oficial el fitxatge del pivot senegalès del Lujisa
Bàsquet l El jugador de 24 anys i 1,98 metres d’altura va registrar 11,4 punts i 7,7 rebots per partit el curs passat
L’Ibersol CBT va fer oficial divendres el fitxatge del pivot senegalès Muhamed ‘Bron’ Diallo, un jugador de 24 anys i 1,98 que arriba a Tarragona provinent del Lujisa Guadalajara de la Tercera FEB. Bron Diallo, que té el passaport cotonou que li permet no ocupar plaça d’estranger, va registrar la passada temporada uns destacats números d’11,4 punts, 7,7 rebots i 0,8 taps per partit amb un 56% d’encert en llançaments de dos
punts. Tot plegat, amb una mitjana de 25 minuts per partit. L’entrenador de l’Ibersol CBT, Toni Larramona, explica que «és un fitxatge important perquè ens ha de donar múscul i talent físic, que s’ha de traduir en punts, rebots i protecció de la cistella». El tècnic blau defineix Diallo com «un bon jugador de pick & roll que sap trobar el seu lloc en posicions interiors gràcies al seu físic i els seus recursos i la seva velocitat en els desplaçaments laterals, que ens aportarà també molt en defensa».
Imatge de la sortida de la 38a edició de la Travessia Nedant a la platja de la Pineda. Gerard Martí
Enguany, en lloc d’arribar fins al Racó, es va idear un recorregut d’anada i tornada. Marçal Ferrer, president de Sosciathlon, va assegurar que «ens ha agradat molt poder organitzar la Travessia al nostre estil» «Volíem que tothom estigués agrupat a un mateix lloc. En un primer moment, aquells que estaven acostumats al recorregut
La central Josefina Ciminiera continuarà un curs més al CV Sant Pere i Sant Pau
Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau renova Josefina Ciminiera per una temporada més. Amb tan sols 19 anys, la central argentina afrontarà el quart curs consecutiu al sènior femení, consolidant una trajectòria de creixement constant dins del Mèdol Tarragona SPSP. Durant les darreres temporades, Ciminiera ha demostrat un ferm compromís amb l'entitat, destacant per la seva capacitat de treball, la seva actitud i les seves ganes de continuar aprenent. La seva evolució esportiva i la seva implicació diària li han permès continuar creixent al costat d'un grup que no ha deixat de fer passos endavant en els últims anys. l Redacció
antic, els va sobtar una mica, però el feedback que hem rebut és molt positiu», va afegir.
A les 9 h., va començar la Travessia petita. En categoria femenina, va quedar primera Giulia Arveda Casas, del CN Terrassa, que va fer un temps de 12:08. Per altra banda, en masculina Luca Ylan Orza, del CN Reus Ploms,
va ser el líder amb una marca de 12:22. En acabar la curta, va començar la Travessia de dos quilòmetres —pels volts de les 9.45 h. Nil Ibáñez Pina, del CN Granollers, va quedar primer en categoria masculina —amb un temps de 23:57. I en categoria femenina, Naira Jaén Serra, del C.D.N Nadamás, va fer el millor temps amb 25:42.
Agències
Illa dona suport a Niubó davant la incidència en les proves PISA 2025
L’incendi forestal iniciat dimecres a Burgohondo, a la província d’Àvila, havia cremat al tancament d’aquesta edició unes 50.000 hectàrees i ja era considerat el més gran de la història recent de l’Estat. El foc abastava un perímetre d’uns 280 quilòmetres i, tot i que diumenge va començar a mostrar alguns senyals de millora, continuava condicionat per la meteorologia adversa i per la simultaneïtat amb l’incendi de Madrid. Aquest segon front havia afectat més de 25.000 hectàrees i, sumat a les 2.000 cremades a Toledo, elevava fins a 77.000 hectàrees la superfície arrasada al centre peninsular. Des de dissabte, els serveis d’emergència combatien conjuntament els dos incendis com un únic episodi. En total, unes 90.000 persones n’havien resultat afectades, amb 60.000 desallotjats i 30.000 confinats, mentre que quaranta municipis havien hagut de ser evacuats. A Madrid, una quarantena d’habitatges havien quedat destruïts i uns 300 més presentaven danys greus. Els equips d’extinció havien aconseguit consolidar vint quilòmetres del perímetre al sector de Toledo i contenir bona part del front, però quedaven focus actius i persistia el risc de reproduccions. El govern espanyol preveu declarar Àvila zona afectada greument per una emergència de protecció civil. En paral·lel, l’incendi declarat dissabte a la serra d’Espadà, a la Vall d’Uixó, continuava fora de control i mantenia en alerta la Plana Baixa. Les flames havien cremat unes 6.500 hectàrees en un perímetre de 48 quilòmetres i havien obligat a evacuar 16.600 persones i a confinar-ne unes 35.000. Al voltant de 450 bombers treballaven en l’extinció en una zona abrupta i de difícil
incendis d’Àvila, Madrid i Toledo han arrasat prop de 77.000 hectàrees.
L’incendi a la Vall d’Uixó ha cremat 6.500 ha i ha obligat a evacuar 16.600 persones
accés, fet que complicava l’actuació dels mitjans aeris. Durant la matinada de dissabte a diumenge es van desallotjar prop d’un miler de veïns del barri de Texas i 113 residents d’un centre assistencial, i diumenge també es van evacuar Assuévar i Almedíxer, amb uns 600 habitants. Dinou persones havien necessitat assistència mèdica per inhalació de fum; una continuava ingressada i set més es trobaven en observació. Les primeres investigacions apuntaven que l’origen del foc no seria natural. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té
previst visitar avui la zona, mentre que els Bombers de la Generalitat hi han enviat un helicòpter de la base d’Horta de Sant Joan per col·laborar en les tasques d’extinció.
Balanç estatal
Els incendis forestals han calcinat al llarg de l’any unes 153.000 hectàrees a tot l’Estat, sis vegades més que en el mateix període de l’any anterior, i ja s’han comptabilitzat 32 grans focs. Les autoritats insistien que l’evolució general era més favorable que dissabte, especialment a Àvila i Madrid, però advertien que els avenços eren lents i que les hores següents continuarien sent complexes. Al nord i a l’oest del front madrileny es mantenen els esforços per protegir les poblacions i impedir noves propagacions, mentre que a l’est la situació es considera més consolidada. El fum dels incendis ha estat visible des de Catalunya i ha tenyit el cel d’un color ataronjat en diversos punts del país. El govern espanyol ha defensat la coordinació dels dispositius i ha tornat a plantejar un pacte d’estat davant l’emergència climàtica, una proposta que ha topat amb el rebuig de la Comunitat de Madrid. També s’ha reclamat més duresa contra els incendis provocats de manera intencionada o per negligència. La magnitud de l’emergència ha obligat a desplegar efectius de diferents administracions estatals i reforços procedents d’altres territoris per mantenir actius tots els fronts.
Política l El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït la incidència de les proves PISA 2025 a una qüestió tècnica relacionada amb els criteris d’exempció d’alumnes i ha reiterat suport a la consellera d’Educació, Esther Niubó. També ha avançat que la delegació de la Generalitat a la Xina podria obrir abans d’acabar l’any i no ha descartat crear-ne una al Vietnam. l Agències
Noèlia Casadó Torrents recull la cistella de Caprabo i Diari Més Envia-les a: felicitacions@diarimes.com Felicitacions
Promociól Noèlia Casadó ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, la Noèlia ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com
Ja tens 1 anyet !!! Veure’t feliç m’omple de joia i d’ amor el cor. El teu somriure és el Sol que il.lumina el dia i la teva mirada m’enlluerna. Ets el meu tresor i la meva vida. T’estima moltíssim, la teva mare.
Como dice la canción... quince años tiene mi amor. Me toca felicitarte a la distancia, pero pronto lo celebraremos junto a todas las personas que te quieren. Felicidades, ratolí.
Feliz cumpleaños, papa. Nos sentimos muy afortunados de tenerte. Gracias por estar siempre a nuestro lado, por cuidarnos y por enseñarnos tanto con tu ejemplo. Te queremos con todo nuestro corazón. ¡Feliz cumpleaños! Tu familia
Feliz cumpleaños que cumpla muchos años rodeada de todos los que la quieren mucho! Que este año esté lleno de amor y felicidad y que disfrute al máximo siempre la queremos mucho!
Quan es va establir a la nostra ciutat de Tarragona, El Corte Inglés, moltes van ser les veus que no veien amb bons ulls la seva implantació, segurament amb fonaments argumentats; no seré jo el que pugui fer un balanç d’això, ja passats uns anys, ara bé, la novetat que va suposar aquesta instal·lació d’una gran superfície comercial, va comportar canvis importants per una ciutadania acostumada a altres variables de comerç, que van canviar per aquest fet.
És evident que, en els darrers anys, també hem assistit, a escala global, a una altra fórmula de tràfic comercial, cada cop més interdependent i on, repetidament, podem veure com el servei ens ha fet mutar la nostra manera de ‘comprar’, per adequar-se a un pur paradigma, on moltes vegades, no sabem on es produeix, ni com es produeix, interessant-nos, exclusivament, per la urgència pràctica del servei i el preu; és a dir, hem renunciat a moles formes que abans valoràvem i que ara queden en la pura anècdota del ‘comerç just’, ‘comerç de proximitat’, que queden com referències sense cap transcendència, malgrat el reconeixement puntual.
Ens agradi o no hem passat de comerciar a casa a ‘comprar i vendre’ de manera global, el que comporta greus problemes en el nostre sector primari, que ‘crida sense transcendència’ davant acords globals inapel·lables. Però és que el tema té molta més profunditat del que puguem sospitar, i no es limita al punt de les mercaderies, sinó que traspassa al marc de les idees i de la informació que ‘flueix’ sense límits, i ens recondueix cap a espais, cada cop més ‘teledirigits’, en funció d’interessos que, ni sabem, ni sospitem.
Cada cop és més necessari establir normatives globals, amb capacitat d’exigir el seu compliment i refrendades per la gran majoria
És evident que el que esmento és un fet més assentat del que ens pugui semblar, i que a més, ben segur, anirà a més, per molt que es publicitin estratègies puntuals que, majoritàriament, són fagocitades per una realitat pràctica tàcita consolidada.
Segurament els que es queixaven de la ubicació de El Corte Inglés tenien part de raó, una altra cosa és que les alternatives, ahir i ara, són ben limitades i el que suposen són brindis al sol’, sense cap credibilitat aplicable. En qualsevol cas, soc dels que pensa que cada cop és més necessari establir normatives globals, amb capacitat d’exigir el seu compliment i refrendades per la gran majoria, la resta anhels ubicats en una hipocresia trufada de demagògia, sense cap futur, ni present, previsible.
k Editorial k
Espanya viu un dels estius més complicats de la seva història pel que fa als incendis forestals. El que crema a la zona d’Àvila ja és el més gran des que hi ha dades. A més, el conjunt dels focs que s’han anat produint al llarg d’aquest any ja sumen 153.000 hectàrees, sis vegades més que en tot el 2025. Es tracta d’una xifra esfereïdora que val la pena analitzar des de molts àmbits. D’una banda, la prevenció: els incendis s’apaguen a l’hivern i cal estudiar si aquestes tasques, com la neteja del sotabosc, s’estan realitzant tal com convindria. També és important la situació dels professionals
que lluiten contra el foc: a Madrid, comencen a ploure les crítiques contra la presidenta Ayuso per la precarització del cos de bombers. I, finalment, cal que s’apliquin sentències exemplars contra els piròmans. Provocar un foc que acabi cremant milers d’hectàrees és un fet gravíssim. Potser amb aquests tres factors en el punt de mira la situació comença a millorar en el futur. Malgrat tot, cal tenir en compte que el canvi climàtic també té una part de culpa important en aquesta situació. Estius cada vegada més secs i calorosos, amb cops de vent que no faciliten en cap cas l’extinció de les flames.
k Tribuna k
Salou, el port que va obrir la Corona d’Aragó a la Mediterrània
Aquest any commemorem el 750è aniversari de la mort del rei Jaume I (27 de juliol de 1276), una de les figures més transcendentals de la nostra història. Una efemèride que, des de Salou, adquireix un significat molt especial, perquè el nostre municipi va tenir un paper determinant en un dels episodis que van transformar el futur polític, comercial i marítim de la Corona d’Aragó. El 5 de setembre de 1229, Jaume I va salpar des del port natural de Salou al capdavant de l’expedició que culminaria amb la conquesta de Mallorca. Des d’aquest punt estratègic de la costa catalana van partir el rei, els cavallers, els navegants i la part essencial de la flota que va emprendre una de les grans empreses mediterrànies de l’edat mitjana. Salou no va ser, per tant, un simple escenari ni un port secundari. Va ser un enclavament decisiu, escollit per les seves condicions naturals, per la seva capacitat d’acollida i per la seva situació privilegiada. El nostre port natural es va convertir en el punt de partida d’una expedició que canviaria el curs de la història i que obriria una nova etapa d’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània.
comerciants, navegants, constructors navals i ciutats portuàries. Però també va representar la projecció de les seves institucions, del seu dret, de la seva llengua i de la seva cultura més enllà de la península. I en l’origen d’aquesta gran projecció mediterrània hi havia Salou.
Ens correspon protegir-lo, estudiar-lo, divulgar-lo i donar-li la dimensió que mereix.
Salou és coneguda avui arreu del món com una gran destinació turística mediterrània, oberta, acollidora i cosmopolita. Però aquesta vocació mediterrània no és nova. Té unes arrels profundes, vinculades al mar, al comerç, a la navegació i a la història.
La Mediterrània ha estat sempre part de la nostra manera de ser. Ahir, com a port natural i punt de partida d’expedicions històriques. Avui, com a ciutat que aposta per la sostenibilitat, l’economia blava, la protecció del litoral i la recuperació del seu patrimoni natural i històric.
El nostre port va situar Salou en un lloc destacat dins la història de la Corona d’Aragó i va contribuir a convertir aquest territori en protagonista d’un dels moments fundacionals de la nostra història compartida
La conquesta de Mallorca va permetre assegurar les rutes marítimes, afavorir els intercanvis comercials i reforçar les connexions amb altres territoris mediterranis. Va ser també el primer gran pas d’una expansió que posteriorment s’estendria cap a València, Sicília, Sardenya, Nàpols i altres indrets de la Mediterrània.
El nostre port va ser una autèntica porta d’entrada i de sortida cap a la Mediterrània, un espai natural de comunicació, de navegació i d’intercanvi. El nostre port va situar Salou en un lloc destacat dins la història de la Corona d’Aragó i va contribuir a convertir aquest territori en protagonista d’un dels moments fundacionals de la nostra història compartida.
Commemorar els 750 anys de la mort de Jaume I és també reivindicar el paper de Salou en la història. És recordar que des del nostre port natural va salpar una expedició que va transformar la Corona d’Aragó i va reforçar la seva presència a la Mediterrània. Salou no va contemplar la història des de la distància. Salou en va ser protagonista.
Lluís Badia Advocat
Per a Catalunya, aquella expedició va significar un gran impuls per als seus
Aquest llegat forma part de la identitat de Salou. No és només memòria del passat, sinó també una responsabilitat de present.
I avui, amb orgull, continuem treballant perquè aquest llegat sigui conegut, valorat i transmès a les futures generacions.
La paraula ‘després’ té una suavitat que enganya. Sona raonable, equilibrada, fins i tot responsable. Ens dona la sensació que no estem renunciant a res, que només estem ajornant. Ens diem que ja ho farem més endavant, que ja hi haurà temps, que ja arribarà el moment adequat... però, sovint, aquesta paraula tan inofensiva amaga una veritat incòmoda: ‘després’ és la manera més elegant de no fer-ho ara.
Ens tranquil·litza pensar que el futur és un espai ampli, flexible, disponible. Imaginem que hi haurà un dia amb menys feina, menys cansament, menys responsabilitats. Un dia amb més energia, més claredat, més ganes. Així, gairebé sense adonar-nos-en, anem acumulant plans que donem per segurs, com si el temps fos un magatzem inesgotable... però el temps no s’acumula: s’esgota.
La trampa és subtil. Posposar no sembla una decisió, sembla una pausa. No sembla renúncia, sembla ordre. El que deixem per després no queda esperant-nos en un prestatge. El que deixem per després queda exposat a la vida, i la vida no sempre respecta els nostres calendaris. ‘Després’ no és un lloc real: és un miratge que ens permet continuar sense afrontar el que toca. Durant molts anys, jo també vaig viure amb aquesta il·lusió. Tenia plans senzills, propers, perfectament possibles. Hi havia un pare amb qui volia seure sense pressa, sense el mòbil a la taula, a parlar de veritat. Hi havia una abraçada que donava per descomptada. Un viatge que guardava ‘per quan
Sobre la neteja dels carrers i el mobiliari urbà
No puc opinar sobre altres arbres, però el tractament que s’ha fet enguany a les acàcies és molt deficient. La poda, si n’hi ha hagut, ha sigut insuficient i el tractament, igual. Ho hem pogut observar, per exemple, a la Rambla Nova, però també en altres llocs on hi ha acàcies. La manca de poda ha sembrat els carrers de floretes grogues i la manca de tractament adequat ha inundat el terra i el mobiliari urbà d’un suc enganxifós que no marxarà fins que no plogui en abundància. A la
k Tribuna k
tinguéssim temps’. No eren grans somnis, eren coses petites, quotidianes, absolutament a l’abast... i sempre hi havia un ‘ja ho farem’. Sempre hi havia un després.
Fins que un dia qualsevol, sense avisar, el temps va tancar una porta... i vaig entendre que jo no decidia quan ho faria. Era el temps qui m’ho permetia.
Quan el cos canvia, quan el ritme s’atura, quan la vida et posa davant un límit que no havies previst, entens que no eres tu qui decidia quan ho faries. Era el temps qui t’ho permetia.
la part que costa més d’acceptar: no és que no ho fessis, és que vas creure que podries fer-ho quan volguessis.
Això no va de viure amb pressa ni de convertir cada dia en una cursa. Va de no autoenganyar-se. Va de saber distingir entre el que pot esperar i el que no hauria d’esperar. Va de reconèixer que hi ha decisions que no milloren amb el temps, sinó que s’esborren. Hi ha moments que només existeixen mentre hi ets a temps. Hi ha oportunitats que no esperen que estiguis preparat. Algunes coses no desapareixen perquè no les vulguis... desapareixen perquè no les fas.
Això no va de viure amb pressa ni de convertir cada dia en una cursa. Va de no autoenganyar-se
Quan el temps es tanca, no hi ha marge de negociació. Allò que donaves per segur deixa de dependre només de tu, i el que semblava evident es converteix en un luxe que ja no tens. És en aquest punt on ‘després’ deixa de ser una opció còmoda i es converteix en una decisió amb conseqüències. El que pesa no és tant el que no vas fer, sinó haver confiat que ho faries. Haver donat per fet un futur que no estava garantit. Haver convertit en rutina allò que, en realitat, era una oportunitat concreta i limitada. Aquesta és
foto se’n veu un exemple. El mobiliari urbà a més ja pateix des de sempre els excrements dels coloms. És ben frustrant que no puguis seure en un banc perquè no hi ha un pam sense brutícia. Si això és el que podem esperar de la nova gestió de la neteja, estem arreglats. Joan Manel Claveria Tarragona
La comisaria de Battestini
Con fecha 14.07.26 veo publicado en el Diari de Tarragona el articulo:”TGN adjudica el Martes el uso de Battestini por 50 años a los Mossos para la comisaria
Arriba un moment en què la pregunta deixa de ser ‘quan ho faré?’ i passa a ser ‘realment ho faré?’. Aquest canvi és profund, perquè et treu l’excusa del futur i et deixa sol amb la veritat del present. ‘Després’ deixa de ser un refugi i es converteix en una renúncia silenciosa que no vols admetre. És aquí on comença la claredat. La vida no ens exigeix fer-ho tot avui. Només ens demana una cosa: que no visquem com si tinguéssim garantit un temps que no és nostre. El risc no és que ‘després’ no arribi. El risc és que arribi... i que tu ja no hi siguis a temps... i que llavors recordis, amb una nitidesa que fa mal, aquella cosa que donaves per segura. Aquella conversa. Aquella abraçada. Aquell viatge. Aquella persona. El ‘després’ que no vas viure no desapareix. Es queda... i pesa més que qualsevol cosa que hagis fet.
mixta”. Su localización sería la correspondiente a los dos locales situados en la planta baja de la estación de autobuses. Locales ocupados actualmente y desde hace años por el Club Billar Tarragona y por la Banda Unió Musical de Tarragona El proyecto está presupuestado y hay comunión entre Ayuntamiento y Generalitat,pero hay una cuestión que no se menciona y es cuál será el destino de las dos entidades mencionadas anteriormmenete. Hasta la fecha no hemos recibido notificación oficial ninguna al respecto y nuestra
k Tribuna k
El Vendrell perd tot un referent social i cultural
Tot just en el primer dia de la festa de la festa dels Barris del Vendrell en l’any en què l’entitat arribava als 60 anys de vida ens ha deixat el seu president etern, el “Presi”, “el Ninyo”. Els Pastorets del Vendrell ha estat i encara segueix sent però sent, però sense la intensitat d’altres temps el pal de paller de la cultura i societat vendrellenca. Un punt de trobada al llarg de l’any què et permetia participar activament en els diferents actes culturals de la vila. Des de la rua de carnaval, fins la Festa de la Bicicleta, passant pels Armats de la processó silenci del divendres sant i tantes altres propostes que han anat sorgint al voltant dels Pastorets. El Pep Bargalló era un dels puntals d’aquest nucli dur format per unes poques famílies que durant les sis dècades d’existència han fet possible tota aquesta activitat i anar ampliant camps per crear una gran multinacional de la cultura local on pots trobar de tot.
Per altra banda, també feia uns anys que era president de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès. Una entitat que treballava per potenciar les donacions de sang i plasma a les nostres contrades.
Quan vaig començar a treballar com a periodista al desaparegut Diari del Baix Penedès, a finals del segle passat una de les entrevistes clàssiques de l’estiu era anar a veure el Pep al port de Coma-ruga perquè ens parlés de l’activitat del port durant aquests mesos més actius en el seu càrrec de secretari tècnic que el va acompanyar en els darrers anys de la seva vida professional.
A banda també havia estat vinculat a alguna formació política nacionalista, però sempre en un segon o tercer pla. Ell no havia estat mai al davant del tot, però també era un dels seus principals actius
preocupación es grande. Tiene el Ayuntamiento alguna idea para la necesaria reubicación de las dos entidades? Cómo se piensa sufragar el traslado y adecuación de los nuevos locales ? Cuáles son las fechas previstas para su ejecución?
Nos gustaria despejar estas incógnitas y que la persona autorizada para ello entablase converasción con nosotros.
Fernando Moreno Carretero Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
El ‘Pep Barga’ ha estat una de les persones més populars i actives del Vendrell en els darrers 40 anys. Una persona afable, que sempre tenia les portes obertes i t’escoltava. Juntament amb aquest grup sempre era el nucli que engegava activitats i propostes i el que fes falta per tirar endavant amb els seus projectes. Tenia molts bons contactes amb els protagonistes de la història del Vendrell i més enllà de les darreres dècades perquè sempre s’ha sabut moure en totes les instàncies independentment del seu color polític. El que crec que s’hauria d’haver millorat són tants anys com a president d’una entitat que en les seves èpoques glorioses estava al voltant dels 1.000 socis. Crec sempre he cregut que en aquest perfil d’associacions una persona no es bo hi estigui més de 8 anys seguits per salut social, però ell sempre exercia com si fos el primer cop o el darrer. Algunes seccions dels Pastorets al llarg dels anys han tocat el dos de l’entitat i s’han plantat per lliure perquè no és fàcil aplega sota una mateix sostre tantes inquietuds i punts de vista.
Deixem enrere una gran persona amb les idees clares i amb molta feina al darrera per aconseguir els seus objectius. Molta gent que ha cregut amb ell sempre ha estat al seu costat i l’ha respectat com a un dels capdavanters per tirar endavant i afrontar nous reptes. Era una persona que et tractava de tu a tu i no t’etiquetava encara que no coincidissis amb els seus plantejaments. Ell creia plenament en el que feia amb el seus grup. Era un molt bon gestor fent que del primer moment en sentissis totalment integrat amb un somriure sincer i t’agafessin ganes de participar en els seus plans. Descansa en pau Pep. Allà dalt tens molta feina i ja els pots posar tots a treballar i que ens donin un cop de mà els qui encara estem per aquí baix.
El Vendrell
L’Arxiu de Cambrils incorpora el llibre ‘Còmplices del demà’, sobre els enderrocs executats entre 2017 i 2026
Patrimoni l L’Ajuntament de Cambrils ha rebut exemplars de Còmplices del demà, un llibre fotogràfic editat per Excavacions Cofran que documenta els enderrocs que han transformat el municipi entre 2017 i 2026. La publicació recull imatges de la demolició del pont de l’antiga N-340 sobre la riera d’Alforja, de l’antiga estació
de tren i de cinc ponts ferroviaris en desús. Els volums s’incorporaran a l’Arxiu Municipal i es podran cedir a projectes de divulgació del patrimoni local. Les fotografies, obra de Lluís Rovira Llurba, mostren l’abans i el després d’unes actuacions que han eliminat barreres i reconnectat la trama urbana. l Redacció
Mor als 54 anys Joan Roca, baixista d’Antònia Font i figura clau en el so de la banda mallorquina
Obituari l El baixista d’Antònia
Font Joan Roca ha mort recentment als 54 anys. Nascut a Son Sardina, prop de Palma, formava part del grup gairebé des dels inicis i va participar en totes les etapes clau de la banda, des d’Alegria fins al retorn amb Un minut estroboscòpica. Sempre es va mantenir en un segon pla, rere Joan Miquel Oliver i
Necrològiques
Tarragona
Matilde Ventura Maseras.
Pau Debon, però la seva presència i el seu baix van ser essencials en el so del conjunt mallorquí. A més de músic, tenia una empresa de jardineria. Discret, afable i estimat pels seus companys, va viure la darrera gira de retrobament amb el públic. I la seva mort deixa Antònia Font sense una peça fonamental de la banda. l Agències
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Santíssima Trinitat. Reus
Paqui Edo Serrano.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori Municipal. Salvador Xifré Güell.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori Municipal.
Ramon Torres Piñol.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori Municipal.
José Manuel Peña Martí.
Ha mort als 44 anys.
Avui felicita als que es diuen: Cugat, Juliana, Semproniana, Pantaleó, Celestí i Aureli
21/03 al 19/04
viure sensacions molt vitals. Hi haurà una comunicació clara amb els familiars.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Durant la jornada acabaràs amb l’estrès dels últims dies tindràs energia suficient per fer allò que més et vingui de gust. Arriben diners.
22/11 al 21/12 SAGITARI
La millor manera de reduir l’ansietat serà fer activitat física. Expressa’t al màxim, sobretot en l’amor. La nit serà molt intensa i passional.
TV local
20/04 al 20/05
Et relacionaràs amb molta facilitat i habilitat amb tothom. Serà una jornada plena de nous coneixements d’ajuda mútua.
VERGE
23/08 al 22/09
T’agradarà descobrir llocs desconeguts on aprendràs coses noves gaudiràs del teu temps lliure. Passions fàcils un atractiu sensual molt alt.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Tens a l’abast la possibilitat de conquerir la persona que més desitges sense risc si ho fas amb respecte amb cautela. Nit molt ardent.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Vinum. De la vinya al paladar
15:00 Notícies (r)
15:30 115 Dies
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Clipping
18:30 Zona escolar
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies
20:30 Videopodcasts: converses Canal Reus
21:30 Clipping
22:00 Notícies (r)
22:30 Cançons del grec: 50 anys de música
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Cuida una mica la teva butxaca, ja que avui tindràs despeses per sobre de les teves possibilitats no podràs recórrer a ajuda externa.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Si vols relaxar-te passar-t’ho bé, busca espais oberts. No deixis que els pensaments t’aïllin del contacte social. Vigila més les despeses d’avui.
AQUARI
20/01 al 18/02
Alguns et sorprendran positivament et donaran ganes de viure noves experiències. Viatges molt feliços amb retrobaments romàntics.
21/06 al 22/07
Tindràs ganes de canviar coses de lloc de renovar plans de futur. Dedica’t a ordenar papers, però no barregis responsabilitats.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No deixis la feina sense acabar si vols bons resultats. Vigila els canvis de temperatura els descuits amb papers documents. Nit molt moguda.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Gràcies a una amistat coneixeràs algú interessant. Hi haurà canvis socials noves responsabilitats. La teva vida farà un gir important, prepara’t.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Destí 2030
15.00 Aventurístic
15:30 Zona escolar
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu
18:00 Clipping
18:30 Zona Escolar
19:00 Notícies en xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Finet i pel mig
21:30 Moving
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Finet pel mig
23:00 Moving
23:25 La música dels Premis Enderrock 2026
00.15 Concert The Tyets a Mataró
HORITZONTALS: 1. Afecte o consideració cap a alguna persona o alguna cosa. Riu italià curtet. 2. Mancades de discreció. Colles de tres. 3. Posis sa. Un tipus d’arbre. 4. Descendents del poble indoirànic. Regalarà. Mira amb absència de vocals. 5. Número. Conflicte. 6. Suprimits. Crit de dolor que torna. Zero tallat pel mig. 7. Vocal. Òpera famosa. Perdrà l’equilibri. 8. Tàntal. Mitja cara. L’altra part, però girada. Una més una altra. 9. Prosa. Extrem de la cama. 10. Energia humana invisible. Primer pare que torna. Les dues fan mil. 11. Terra amb dues d’obertes menys. Són del cap. Saturat. 12. Arada. Societat. Trist sense límit. VERTICALS: 1. Element posat dins d’un altre. Un gènere de formigues. 2. Descansaria. Fruita capgirada. 3. Visitant estranger. Lletra ascendent. 4. Intestins. Tassa petita. Entrada del riu. 5. Millor que menys. Mirar el cel... Erra sense cua. 6. Dues parts del nas. Dia d’un fet. Teixit suau i girat. 7. Cent. Productes de luxe. Element d’obturació. 8. Repeteix. Els dels islamistes a Nova York, per exemple. 9. Judici de Déu. Marxa. Cua de gat. 10. Mira sense límits. Himne religiós. Límits de la por. 11. Vers. Roba tallada. Cinccentes cinquanta-una. 12. Pelut pesat. Extrems del mar. Totes amb marit.
TARRAGONA:
Dronda Ayza, Dra. Mª. Angels
Vidal i Barraquer, 7 Telèfon 977 221 862
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bru Serra, Josep Mª
Riera Miró, 59 Telèfon 977 344 146
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè en general. No obstant això, hi haurà intervals de núvols baixos a l’interior del quadrant nord-est i al litoral i prelitoral central fins a mig matí; per altra banda, a la tarda creixeran alguns núvols d’evolució diürna al Pirineu i al quadrant nord-est, sobretot a punts de muntanya, que deixaran el cel entre poc i mig ennuvolat; a partir del vespre aquesta nuvolositat s’esvairà.
Temperatura
Temperatura mínima similar o lleugerament més baixa; La temperatura màxima serà similar o lleugerament superior.
PRECISO SEÑORA CATALANA/ESPAÑOLA limpieza piso. Experiencia. 14€/hora. Tel: 630.430.736
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL Tel: 600.776.788
PROFESSIONALS
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL Tel: 600.776.788
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 745.008.994
SEÑOR DESEARÍA CONOCER CHICA para compañía y para paseos. Dias y horas a convenir. 14€/hora. Tel: 646.804.006
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
TEL. 626.010.186
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA PROFESIONAL Tel: 643.840.135
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJE RELAJANTE, MUSCULAR Juan 645.412.113
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135
La resclosa de Sant Salvador, un espai recuperat gràcies al projecte Tarragona Greenbelt’26, ha estat l’escenari de la quarta edició del cicle En Dansa, una iniciativa impulsada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona que conjuga descoberta natural i dansa contemporània. En totes les sortides els guiatges han anat a càrrec de GATA (Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona), una associació ecologista, naturalista i excursionista que treballa en la defensa i la difusió del patrimoni natural. «Vam proposar la descoberta de la resclosa del riu Francolí perquè forma part de l’Anella Verda i és un espai que molts tarragonins encara desconeixen», explica el president de l’entitat, Lluís Gurrera. La renaturalització d’aquest espai ha comportat entre altres accions la construcció d’una rampa per facilitar el remunt de les anguiles i altres peixos i aconseguir, d’aquesta manera, una continuïtat ecològica al Francolí.
Durant el recorregut, els participants també descobreixen les característiques del bosc de ribera, també conegut com a bosc de galeria, i la biodiversitat que acull aquest tram del Francolí. «Ensenyem les espècies que formen part d’aquest hàbitat i la importància que tenen per fixar el terreny i generar un ecosistema de gran riquesa», assenyala Gurrera. En aquest espai es poden trobar àlbers, pollancres, freixes i tamarius, així com plantes aquàtiques i espècies animals com el blauet, ocells de ribera, tortugues de rierol o serps.
Un apunt històric Gurrera destaca també que el recorregut, que surt des de l’aparcament del Pont del Diable i ressegueix el bosc de ribera fins a la resclosa, ha permès que molts tarragonins descobreixin aquest espai natural. Durant la visita, els participants poden observar la vegetació aquàtica característica, amb espècies com el lliri groc, el jonc o el canyís, així com conèixer la funció que antigament tenia la resclosa, des d’on es captava aigua per abastir la planta potabilitzadora de Sant Salvador.
El cicle En Dansa va començar el passat dimecres 8 de juliol i les últimes sessions es
Sortides l Les propostes ‘Koshas’ i ‘Willkommen’ tancaran la quarta edició del cicle els dies 29 de juliol i 5 d’agost al voltant de la resclosa de Sant Salvador, a l’Anella Verda de Tarragona
‘Koshas’ i ‘Willkommen’. Cedides
faran els dimecres 29 de juliol i 5 d’agost. Dimecres 29 actuaran Helena Canas i Olga Lladó, que presentaran el seu espectacle Koshas. Dimecres 5 d’agost serà el torn de Willkommen, una proposta escènica de Paula Sánchez i Matilde Casini.
La durada aproximada de les sortides és d’uns 80 minuts. Es fan a les 20 h, són gratuïtes,
Pel Parc del Pont del Diable Les sortides són gratuïtes i tenen com a guies responsables del grup ecologista GATA
per a tots els públics i de dificultat baixa, tot i que es recomana anar ben calçat. Per participar-hi cal fer una reserva prèvia a entrades. tarragona.cat o a les taquilles del Teatre Tarragona.
Aquests dies tot són preparatius i activitats al voltant de l’eclipsi solar total que podrem contemplar el dia 12 d’agost al terç sud de Catalunya mentre que a la resta del país només es veurà de manera parcial. Fins i tot, dins el prestigiós Festival Jordi Savall de Santes Creus hi ha programat un “Concert per a un eclipsi” en un espai secret. Malgrat la brevetat del fenomen, tindrà una durada màxima d’un minut, serà un esdeveniment històric en tractar-se del primer eclipsi total visible des de la península Ibèrica des de 1905, cosa que ja sabreu amb tanta difusió i lògic rebombori. Com era d’esperar, atraurà milers de visitants, aficionats i investigadors alhora que es produiran, segons previsions, un milió i mig de desplaçaments en un sol dia a tota Catalunya, d’aquí que s’hagin habilitat punts d’observació oficials a diverses poblacions per mirar de gestionar tal mobilitat. També caldrà dormir en algun moment, per això, les reserves hoteleres s’han disparat en zones de visibilitat òptima. Reus, per exemple, s’ha posicionat entre els punts més cercats a plataformes com Airbnb i comptarà amb un gran espai preparat per a l’ocasió, on s’hi repartiran de franc milers d’ulleres homologades, igual que en altres localitats. Mai no sobra recordar que les ulleres per veure aquest xou astronòmic s’han d’adquirir en establiments fiables i que les ulleres de sol comuns, vidres fumats, negatius fotogràfics, radiografies i altres invents del Tebeo no protegeixen la vista ni de lluny, valgui el doble sentit. Aviat tindrem la fortuna de poder presenciar un dels espectacles més rars i fascinants del cel. A gaudir-ne i passar bon agost! Ens retrobem al setembre.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Estabilitzen l’incendi de vegetació agrícola a prop d’una refineria de Perafort Successos
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Una persona perd la vida mentre es banyava al canal marítim d’Amposta Successos
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Col·loquen la primera pedra del futur centre operatiu del Tramvia del Camp de Tarragona Equipaments
