Religió
Gastronomia 11
Reus 9
Més de 90.000 persones han passat per les activitats dels tres dies de Sabor Salou
Centenars de persones participen en la primera edició del Pets Rock Fest per recollir diners per a Soscanicat
Opinió 20 Lluís Badia. Inversió pública preferent: «Assistim repetidament a un model de drets / deures en crisi»
A les parròquies tarragonines s’ha passat de quatre a vint-i-tres baptismes anuals
Tarragona 6
Clou amb èxit una nova edició del festival de recreació històrica, l’últim de Magí Seritjol, que li passa el testimoni de la direcció a Julio Villar preferent
La platja de l’Arrabassada tindrà un sistema de bany per a invidents Tarragona
Societat l El 2023 només se’n van celebrar quatre, mentre que enguany ja han estat vint-i-tres
Oriol Castro Sanz
En cinc anys, el nombre de nous batejats s’ha multiplicat a Tarragona i les projeccions de l’Arquebisbat apunten que la tendència és a l’alça. Quatre persones el 2022. Sis el 2024. Catorze el 2025. Vint-i-tres el 2026. Darrere d’aquestes estadístiques hi ha processos de dos anys d’acompanyament espiritual, comunitats rurals sorpreses per conversions imprevistes i un departament pastoral que ha hagut de reinventar-se per absorbir una demanda que no havia previst.
«Sempre n’hi havia hagut, però era una cosa molt residual, un o dos a l’any, de circumstàncies molt concretes i molt puntuals», explica
Joan Àguila, provicari general per a la pastoral de l’Arquebisbat. «En els últims tres o quatre anys ha sigut una cosa exponencial i sabem que es consolidarà perquè tenim les previsions de l’any vinent», afegeix.
Trobar el lloc
Per als batejats, es tracta de trobar el lloc. «He trobat el meu lloc esperitualment a l’Església. Feia temps que buscava i estudiava diferents religions. M’agrada la litúrgia, tot i que també hi ha coses amb les quals no estic d’acord, sobretot històricament», diu Roger Domènech, que es va batejar ara farà un any. En aquest sentit, Joan Àguila identifica diverses capes en el fenomen. La primera és de naturalesa sociològica: un
desconcert general en una societat que ha portat l’individualisme i el materialisme fins a un punt de saturació. «Arriba un moment en què es voten les persones o les deixen buides i busquen», reflexiona. En aquest context, la proposta d’una comunitat amb valors compartits, projecció cultural i dimensió col·lectiva guanyaria atractiu entre persones que no havien tingut contacte previ amb la fe catòlica.
La segona capa que identifica Àguila és de caire mediàtic. L’aparició pública de figures influents que han fet el pas del baptisme ha contribuït a normalitzar el procés i, en alguns casos, a crear el que el provicari anomena amb prudència «una certa moda de jubilaci». No obstant
això, Àguila matisa que seria un error reduir el creixement a aquest factor: «Si ho analitzes en el detall i l’has vist, perquè nosaltres fem un procés i acompanyem durant dos anys aquestes persones, veus que hi ha una recerca autèntica del sentit de la vida, de l’espiritualitat, de la moral i de l’acte d’implicar-se en una comunitat».
El terra on caminar
Des de la seva experiència, Domènech apunta que «avui dia vivim en una societat molt líquida, on el que ahir estava malament ara està bé».
«La gent no té a on aferrar-se i l’Església crec que per a olts és un terra sobre el que caminar». Més enllà, en dels aspectes que ha
sorprès més els responsables diocesans és la distribució geogràfica del fenomen. La lògica indicaria que una transformació d’aquesta mena s’originaria a les grans ciutats on l’oferta religiosa és més densa i la xarxa parroquial, més activa. Però el territori ha desmentit els pronòstics. «El cap de setmana passat van haver-hi dos batejos a la Vilella Baixa, un poble petit del Priorat», relata Àguila. «La zona rural normalment és una zona de poca pràctica religiosa i l’ambient no t’hi porta».
Repensar l’estructura
El creixement ha obligat l’Arquebisbat a repensar la seva estructura de catequesi. Durant dècades, el model era gairebé exclusivament infantil: classes per a nens en preparació dels sagraments de la iniciació, amb un format i un to adaptats a aquella franja d’edat. Un adult amb preguntes filosòfiques sobre el mal en el món, la mort o el sentit de la fe és un interlocutor molt diferent, i els parroquers en edat adulta no se sentien capacitats per respondre-hi. «Quan el número va començar a créixer, vam veure que als adults de la parròquia els feia molt de respecte iniciar un procés catequètic amb adults», admet Àguila. «Deien: ‘no m’hi veig’». La solució va passar per una formació específica.
L’Arquebisbat de Tarragona suma en total 23 batejos d’adults enguany. Arquebisbat
L’Església atrau els nous fidels pels seus valors i per la litúrgia associada
Durant dècades, el model de catequesi era només infantil, però ara s’ha adaptat
Entrevista l El professor considera que el fet religiós actualment es viu més com una manera de refermar la identitat catalana que no per la fe o devoció a Déu
Oriol Castro Sanz
Quan veu aquestes dades, què pensa?
«D’on venen aquestes persones?
Perquè probablement no parlem de musulmans o ortodoxos que es fan catòlics. Parlem, molt més aviat, de gent nascuda en famílies catòliques que no van ser batejades, o que viuen allò que jo en diria un retorn a la pertinença religiosa».
Fa una distinció entre pertinença i creença. Pot explicar-la?
«Podem pertànyer a una comunitat religiosa sense necessàriament compartir tots els seus dogmes, sense anar a missa cada diumenge, sense resar cada nit. La fe no és simplement una convicció íntima: és també formar part d’una comunitat de pensament, d’una tradició que et dona un ancoratge identitari.
I això és el que estem observant a Catalunya: hi ha gent que es vincula o es revincula al catolicisme no tant per una conversió espiritual com per una voluntat de dir «sóc català i sóc catòlic».
Quins factors expliquen que aquest retorn es produeixi en aquest moment concret?
«Hi ha diversos factors. D’una banda, la pandèmia ha tingut un paper indubtable: la proximitat de la mort, la incertesa radical, ha empès molta gent a cercar referències es-
Societat
«La incertesa radical empeny la cerca de referències espirituals»
pirituals o comunitàries. Però més enllà de la Covid, jo diria que hi ha un factor de percepció social molt potent. Durant anys hem sentit a dir que l’islam creix, que les esglésies evangèliques s’expandeixen, que el catolicisme perd pistonada. Aquesta narrativa genera en una
part de la societat la necessitat de reafirmar-se. No és que l’islam estigui islamitzant Catalunya ni que l’evangelisme estigui prenent l’espai públic; però la percepció que això passa és suficient per activar mecanismes de retorn identitari».
Vostè parla d’una «por social» envers l’islam o l’evangelisme. «No estem en cap procés d’islamització de la societat catalana, ni d’evangelització, ni de cap altra tradició que vingui a suplantar. El que
Jordi Moreras
Professor d’Antropologia, Filosofia i Treball Social a la URV
tenim és una suma d’imaginaris i de pors que s’han acumulat, però que no s’aguanten empíricament. Però allò que la gent creu acaba tenint efectes reals, encara que la creença sigui falsa. Si una part de la societat percep que el catolicisme retrocedeix davant d’altres tradicions, actua en conseqüència».
URV l La candidatura de Domènec Puig va denunciar la iniciativa publicada a les xarxes socials, que implicava la «utilització d’incentius» amb premis
Redacció
La Comissió Electoral General de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha estimat una reclamació presentada per la candidatura de Domènec Puig contra un concurs amb premis promogut per la candidatura de Josep Pallarès a través de les xarxes socials. L’escrit es va presentar dijous passat, després que es difongués una publicació a Instagram en què s’animava els usuaris a comentar «per què val la pena votar Josep Pallarès com a rector». Entre les persones participants se sortejaven entrades per a la Festa Major 2027 i «tiquets-paella».
En un comunicat emès aquest di-
mecres, la Comissió Electoral considera que «la utilització d’incentius o beneficis materials vinculats a la participació en activitats de suport o promoció d’una candidatura no és compatible amb els principis d’igualtat de condicions entre candidatures i d’integritat del procés electoral». Per aquest motiu, l’òrgan ha requerit «la cessació immediata d’aquestes iniciatives i la retirada del contingut corresponent», així com la publicació d’un aclariment «a fi de deixar sense efecte qualsevol expectativa de contraprestació associada a la participació».
D’altra banda, la candidatura de Puig també va presentar una segona reclamació relacionada amb
Societat l La Romería de la Verge del Rocío al Loreto de Tarragona ha arribat aquest passat cap de setmana a celebrar el seu quarantè aniversari i va a tornar a aplegar a desenes de tarragonins per la seva devoció. El divendres la Romería va recórrer diversos carrers de la ciutat fins a l’ermita. La comitiva es va dirigir després cap al barri de Sant
Pere i Sant Pau, passant pel camí Pont del Diable, plaça de la Sardana i arribant a l’església, portant la imatge de María Santísima del Rocío. Com és habitual, l'espai del santuari es va convertir en una gran celebració i punt de trobada on la religió i la música tradicional andalusa es van unir i es van organitzar diferents activitats. l Redacció
També denuncien la participació de la cap de gabinet de l’actual rector en la campanya
la participació de la cap de gabinet de l’actual rector en activitats vinculades a la campanya electoral, una denúncia que també ha estat estimada. La Comissió Electoral recorda en el comunicat «el deure de neutralitat institucional que correspon als càrrecs de direcció i al personal amb responsabilitats estructurals dins de la Universitat durant el període electoral». Segons assenyala, aquest deure «deriva de
la posició institucional que s’ocupa» i s’ha de mantenir «amb la finalitat de garantir la igualtat entre candidatures i preservar la confiança en la institució». Finalment, l’organisme reitera «la importància que totes les persones implicades en el procés electoral actuïn d’acord amb aquests principis».
La votació, del 25 al 27 de maig Tot plegat s’emmarca en la campanya electoral per escollir el rector de la URV, que va finalitzar ahir. La votació electrònica se celebrarà entre els dies 25 i 27 de maig.
Desenes de tarragonins es van tornar a trobar al santuari. Gerard Martí
Arrenquen les obres d’asfaltatge de primera fase al carrer Pere Martell, que duraran dues setmanes
Obres l Avui començaran les obres d’asfaltatge de primera fase al tram del carrer Pere Martell entre l’avinguda Ramón y Cajal i la rotonda del carrer Eivissa, la rotonda no s’inclou en l’obra. La duració prevista dels treballs és de dues setmanes i la previsió de finalització és el divendres 5 de juny. S’anirà obrint al trànsit un cop es vagin finalitzant els treballs de senyalització horitzontal. El conseller d’Urbanisme, Nacho García ha posat en relleu que «des de fa temps l’asfalt del carrer Pere Martell presentava deficiències i ara per fi farem aquestes obres». Pel que fa a la ordenació del trànsit, el carrer Mallorca funcionarà com a cul-de-sac. l Redacció
Societat l L’Ajuntament instal·larà dispositius sonors i tàctils que permetran orientar-se de manera autònoma en una zona de la platja
Projecte per convertir l’Arrabassada en una platja accessible per a invidents
Un sistema de balises sonores que permet l’orientació autònoma i segura fins a la zona de bany
Tarragona reforçarà l’accessibilitat de la platja de l’Arrabassada amb un nou sistema d’orientació amb balises pensat perquè les persones invidents puguin accedir al bany amb més autonomia i seguretat. El projecte incorpora un sistema de guiatge sonor i tàctil. En la zona habilitada per entrar a l’aigua, s’instal·larà un tòtem amb missatges acústics que explicaran el seu funcionament. Hi haurà un segon tòtem que informarà l’usuari sobre la disposició de les quatre balises de localització que s’instal·laran en una cordada dins el mar. Aquests dispositius oferiran punts de referència per orientar-se mentre es fa ús d’aquest espai.
Les persones que facin ús d’aquest sistema portaran polseres connectades a les balises de localització per activar les boies i que
aquestes emetin un senyal acústic. També serviran per activar els tòtems d’informació i per cridar al socorrista que estigui en aquell moment. D’altra banda, hi haurà tres balises tàctils amb símbols en relleu que permetran a l’invident saber si hi ha un altre usuari en la zona de bany en el mateix moment.
La platja de l’Arrabassada ja compta, des dels darrers anys, amb una zona adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, amb vestidors i sanitaris accessibles, tarima amb ombra, passarel·les fins a la sorra i servei de suport amb cadira amfíbia. L’Ajuntament de Tarragona ha licitat el contracte per adquirir els elements necessaris per implantar el sistema, amb un pressupost de 16.412 euros (IVA inclòs). En el consell plenari del passat mes de març, es va aprovar un modificatiu de crèdit que incloïa els diners per tirar endavant la iniciativa.
Tòtem informatiu
Emet un missatge acústic que explica el funcionament del sistema.
Recorregut de l’usuari 5 5 4 3 2 1 3
Tòtem sobre la disposició de les boies
Informa l’usuari sobre la disposició de les boies al mar.
Escolta i entén L’usuari s’acosta al primer tòtem i escolta les instruccions del sistema.
Rep informació
Al segon tòtem rep informació sobre la disposició de les boies a l’aigua.
Balises tàctils
També emeten un senyal acústic i inclouen un símbol en relleu amb un indicador físic que permet saber si hi ha un altre invident a la zona de bany en el mateix moment.
Avança amb seguretat
Segueix el camí tàctil les balises sonores fins arribar a la vora.
Balises de localització al mar
Instal·lades en una cordada dins el mar permeten a l’usuari tindre punts de referència segurs fins a la zona de bany.
Referència al mar
Les boies de la cordada li proporcionen orientació i seguretat durant el bany.
Gaudeix de la platja Un
Imatges de l’acte de cloenda de la 28a edició del festival
Cultura l Ahir va ser el darrer dia de Magí Seritjol com a director del festival, una responsabilitat que passa a mans de Julio Villar
La 29a edició del festival Tarraco Viva, que se celebrarà del 3 al 16 de maig de 2027, tindrà com a eix central Les dones i la societat al Mediterrani antic. El nou director artístic, Julio Villar, que ahir va agafar el relleu de Magí Seritjol, va explicar que es posarà el focus en la vida de les dones a Roma, Grècia i Egipte, una temàtica present «en edicions anteriors», però que ara es conver-
tirà en protagonista per oferir una mirada més completa de les societats antigues. En aquest sentit, va destacar la maduresa del públic, que cada vegada participa més en les activitats de reflexió i debat: «Hi ha ganes de més».
Pel que fa al balanç d’enguany, el festival ha tornat a omplir la ciutat durant quinze dies sota el lema Per què Roma?, amb més de 500 activitats i una assistència que ha superat lleugerament els 80.000 visitants de
l’any anterior. El conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, va ferne una valoració positiva: «El festival va creixent any rere any, sense perdre el rigor històric ni la seva essència». També va subratllar l’èxit de les noves converses a la sala del sarcòfag d’Hipòlit, que han permès aprofundir en la reflexió històrica més enllà de les recreacions.
S’han superat les xifres de l’any anterior, amb més de 80.000 assistents
Aquesta 28a edició també ha estat marcada pel comiat del director artístic, Magí Seritjol, que va rebre un emotiu homenatge durant l’acte de cloenda celebrat ahir al vespre al Tinglado 1 del Moll de Costa. Seritjol va celebrar la trajectòria del projecte i va destacar que «hem aconseguit que la història formi part de la
vida diària de molta gent». Tanmateix, es va mostrar satisfet pel relleu i la continuïtat del festival amb el nou equip. L’últim dia del festival va omplir de gom a gom el Camp de Mart, on triomfaven les recreacions històriques, com L’evolució de la falange grega, una de les novetats d’enguany a càrrec de l’Associazione Ruva Leu. Aquesta activitat va mostrar l’evolució del guerrer hoplita grec, des del període arcaic fins a l’època hel·lenística.
Societat l El projecte acompanya les famílies a la llar perquè els progenitors siguin conscients de la situació i entenguin la necessitat de vetllar pels seus fills i, d’aquesta manera, s’eviti l’escalada
Sergi Peralta Moreno
Reus acollirà el desplegament d’un pla pilot per preservar el nucli familiar i prevenir l’escalada d’una situació de risc que pugui derivar en desemparament —quan es considera que els pares o tutors legals no han vetllat pel benestar d’un menor—. Es tracta del projecte Famílies Resilients, impulsat per l’entitat INTRESS (Institut de Treball Social i Serveis Socials) amb el suport del Ministeri de Joventut i Infància i que es desenvoluparà conjuntament amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.
Fonts de l’executiu català detallen que Famílies Resilients és un «programa d’intervenció intensiva i domiciliària adreçat a famílies ateses pels serveis socials bàsics, amb l’objectiu de prevenir l’escalada cap a situacions de risc moderat o greu i preservar el nucli familiar». En concret, va destinat a nuclis amb infants de 0 a 6 anys amb situacions «de risc lleu recentment detectades» i busca que els progenitors siguin conscients de la situació i entenguin la necessitat de cen-
Fotografia d’arxiu de motxilles penjades al passadís d’un centre socioeducatiu de Barcelona. ACN
Va adreçat a nuclis amb infants (0-6 anys) amb situacions «de risc lleu» detectades
Un incendi en un solar genera una gran columna de fum i activa sis dotacions de Bombers
Successos l Un incendi registrat el passat dissabte 23 de maig al migdia en un solar situat entre el carrer Raseta de Sales i raval de Robuster va obligar a activar un ampli dispositiu d'emergències, alhora que va generar una gran columna de fum visible des de diversos punts de la ciutat. El foc es va declarar al voltant de dos quarts d'una del mig-
dia i va provocar l'alarma entre els veïns. Al lloc dels fets s'hi van desplaçar sis dotacions de Bombers que van treballar per sufocar el foc. Segons el cos, el foc va afectar principalment acumulacions de runa i materials aïllants presents al solar, fet que ha afavorit la intensitat del fum i la propagació. Així i tot, no consten persones ferides. l JCD
trar-se en el desenvolupament dels seus fills. La intervenció s’efectua a la llar i consta d’acompanyament «amb alta intensitat», plans personalitzats i coordinació amb els organismes competents de serveis
socials, salut i educació. A més de Reus, Sant Boi de Llobregat acollirà el pilot.
El programa, finançat per fons europeus, tindrà una durada inicial de 36 mesos i acabarà amb una
avaluació de l’impacte per extreure’n resultats i valorar una possible extensió cap a la resta de Catalunya. Es preveu que comenci a aplicar-se entre els mesos de juny i juliol. En aquests moments, les institucions estan acabant de definir els criteris de derivació i els protocols d’actuació amb els dos ajuntaments implicats.
Drets en el desemparament
Famílies Resilients és una de les deu actuacions que està impulsant la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) encaminades a reforçar els drets i les garanties legals en el desemparament. La renovació abasta la totalitat del procés, des de la detecció del risc fins a l’eventual retorn familiar. «Aquestes mesures constitueixen una transformació profunda, però pragmàtica, del model de desemparament i tracen un veritable full de ruta», va destacar la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, en una jornada amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona.
Referent a la prevenció, es revisarà l’eina de cribratge que utilitzen els serveis socials per valorar el risc dels infants i es reforçaran els Serveis d’intervenció Socioeducativa i els equips d’atenció a la infància i l’adolescència de l’àmbit local. També es garantirà l’assistència jurídica de les famílies des de l’inici del procediment, en la fase administrativa prèvia a la decisió de desemparament, i es treballa per crear comissions de tutela amb la participació d’experts externs per revisar els casos més complexos, A més, s’ofereix teràpia familiar intensiva treballant de forma simultània amb els pares i els infants.
Esoterisme l La III Fira de Bruixes de Reus veu passejar centenars de persones delitoses de conèixer el seu futur i incidir-hi
Si en el passat eren objecte de persecució i injusta caça, avui dia causen interès, curiositat i certa devoció. Les bruixes van convertir el passeig de Sunyer en casa seva durant tres dies en què l’esoterisme i la màgia estigueren a l’ordre del dia. No estigueren soles: centenars de persones es passejaren pels seus estands, delint-se per comunicar-se amb el més enllà, parlar amb qui ja no està al seu costat —sigui humà o animal— i descobrir què l’espera en un futur o com incidir en el destí. El xiprer s’associa amb la dualitat entre la vida i la mort i és recomanat per «calmar la càrrega energètica» de la llar, explicava una tarotista a un client. Ell ho confirmava: es notava neguitós i amb mil i una preocupacions. Això sí, se li va recomanar cremar, a més, romaní, per quedar-se la sort i allunyar la malastrugança.
Lectures de mans, cristal·lomància, consultes d’oracles, espelmes i gats es posaven a disposició de la població. La punyent aroma de l’encens es combinava amb olors com les olives o la vianda, que convidaven els transeünts a omplir l’estómac i l’esperit i proposaven un recorregut fortament sensorial. Hi havia espai, també, per a idolatria de temps presents. Tung Tung Sahur, capibares o Son Goku semblen ser capaços de calmar cors i oferir confort.
Éssers de fantasia com les fades es feren presents. Qui aprofità l’ocasió per
El passeig de Sunyer va acollir desenes d’estands de tarot, lectures de mans, cristaŀlomància, menjar o artesania. Gerard Martí
Immersió
atemorir propis i forans i intentar crear-se un banquet variat fou un drac ferotge i amb cara de mala llet. Malgrat l’amenaça, cap dany va arribar a causar. Els vilatans, veloços i amb l’experiència del passat al costat, van capturar el rèptil, van emmordassar-lo i van passejar-lo amunt i avall.
Habilitar el passadís d’honor per permetre el pas i mostrar la captura fou una tasca àrdua que, sense el toc de corneta que el precedia, hauria estat missió
El programa es va completar amb actes com la captura del drac
impossible. A banda i banda, desenes de telèfons mòbils enregistraven la cercavila. Lluny de sentir por, les bruixes generaven passió i, qui més qui menys, volia passejar-se per un món diferent, allunyar-se de la quotidianitat i endinsar-se en els secrets del més enllà. Tot plegat, es podia trobar a la III Fira de Bruixes de Reus, organitzada per l’Associació Cultural Reus Medieval.
La Fira incorpora Neksus i amplia la seva oferta amb un nou espai de telefonia i connectivitat
Comerç l La Fira Centre Comercial de Reus continua reforçant la seva oferta comercial amb la incorporació de Neksus, una nova proposta especialitzada en telefonia i connectivitat que obre les portes a la primera planta del centre comercial. L'arribada d'aquest nou operador permet continuar ampliant i diversificant el centre, incorporant un espai centrat en serveis tecnològics i de comunicació adaptats a
cada perfil i estil de vida. Neksus es presenta com un negoci que agrupa en un mateix establiment diferents marques del grup MASMOVIL com Yoigo, Jazztel, MASMOVIL i Pepephone, facilitant als clients una àmplia oferta de serveis i solucions de telefonia mòbil, internet i connectivitat en un únic punt d'atenció. Amb aquesta obertura, la Fira continua apostant per incorporar operadors que aportin valor afegit
i una experiència diferencial als seus visitants, combinant marques consolidades amb noves propostes capaces d'adaptar-se als canvis en els hàbits de consum i a les demandes actuals del mercat. La incorporació de Neksus s'emmarca dins d'una estratègia d'evolució per oferir una experiència completa on compres, oci, restauració i serveis estiguin reunits en un sol espai per a tots els públics. l Redacció
La proposta s’ha dut a terme aquest cap de setmana.
Miquel Llaberia
La primera edició del Pets Rock Fest va tenir lloc ahir amb èxit de participació en una cita solidària que va acollir la sala Lo Submarino de Reus a favor de la protectora d’animals Soscanicat. Tots els fons recaptats per la venda d’entrades i la botiga amb marxandatge de la fundació va anar íntegre per poder cobrir les despeses derivades de l’activitat de l’entitat. «Tenim moltes despeses entre esterilitzacions, vacunacions, menjar, veterinaris i el manteniment del dia a dia, a més de futurs projectes», va afirmar Eva Hernández, cofundadora de Soscanicat. Un bon indicatiu de què aquesta festa anava a néixer amb bon peu era que de manera prèvia es van vendre fins a 200 entrades i hi havia hagut fins a un centenar d’aportacions solidàries a través de la Fila 0. «És tot un èxit. Des de l’associació hem d’agrair a molta gent; a la sala Lo Submarino, als grups, als voluntaris i a tothom que ha vingut i col·laborat, perquè ho fan de manera solidària», va reconèixer. Per tal de donar resposta a les
Les actuacions es van dur a terme a la sala de concerts Lo Submarino de Reus
amb un DJ per tancar la jornada, a la vegada que els assistents podien servir-se del servei de barra del local i foodtrucks. «Jornades com aquestes són benvingudes no tan sols per recollir recursos econòmics, que també, sinó per aconseguir donar a conèixer Soscanicat, aconseguir nous voluntaris i adoptants i conscienciar a la gent sobre com s’ha de tractar a un animal», va argumentar Hernández. En aquest sentit, la cofundadora va opinar que encara queda pedagogia per fer pel que fa al benestar animal dins de la societat. «Queda molta feina per fer. Tot s’ha arreglat una mica amb tema papers, sembla que hi ha més control, però en el dia a dia estem gairebé igual. Quan creiem que avancem en aquest tema, arriba alguna nova mala notícia que ens fa pensar que la societat continua igual», va lamentar. Solidaritat l La jornada festiva dedicava la recaptació íntegra de
necessitats dels animals que cuida la protectora, un dels seus voluntaris, David Arroyo, va decidir que es podia crear un esdeveniment amb el qual amenitzar una jornada de diumenge alhora que es recaptaven diners en benefici de l’entitat. «Tot sorgeix arran que la meva parella i jo vam perdre una gosseta i vam portar les seves coses al refugi. Aleshores, l’Eva ens va convidar a treure a passejar alguns dels gossos i ens vam fer voluntaris i com que jo toco en grups de música vaig tenir
Policial l Els fets van tenir lloc el passat dissabte 16 de maig, amb la detenció de dos homes aquell mateix dia
Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dijous 21 de maig al tercer individu presumptament implicat en la mort violenta d’un home en una masia de Reus el passat dissabte 16 de maig. Segons informa ACN, es tracta d’un home de 33 anys. La detenció es va fer al voltant de les 20 hores a la zona metropolitana del Llobregat. Entre les hipòtesis del que va passar, agafa força el fet que l’homicidi pugui estar relacionat amb un conflicte
patrimonial entre la víctima i els tres detinguts fins ara. Dimecres, el Tribunal d’Instància de Reus va dictar presó provisional, comunicada i sense fiança per als dos homes arrestats el mateix dia dels fets. Per ara, el cas continua sota secret d’actuacions. Els agents es van desplaçar a una masia de Reus el dissabte 16 en rebre l’avís d’una baralla al voltant de les dues del migdia de dissabte passat. Un cop a la finca, hi van trobar el cos sense vida i amb signes de violència de la víctima.
Reus commemora el 183è aniversari del ‘Vot de Poble’
la idea de fer un concert solidari per l’entitat», va explicar Arroyo, que es mostrava alegre i sorprès pel fet que la idea s’hagués acabat materialitzant.
El concert comptava amb la participació de tres grups de rock i
Cultura l Reus celebra el 183è aniversari del 'Vot de Poble', una commemoració vinculada a la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia i a un dels episodis històrics més significatius de la ciutat. La programació inclou una conferència i un concert, ja duts a terme, i una missa commemorativa el 31 de maig. l Redacció
Anàlisi l El nou Pla Local d’Habitatge assenyala la situació de l’habitatge turístic al municipi i la necessitat de destinar més inversió en pisos de protecció oficial en els pròxims cinc anys
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Salou va aprovar inicialment aquesta setmana el Pla Local d’Habitatge (PLH), document que servirà de base per calcular les tendències demogràfiques i econòmiques del municipi fins a l’any 2031. L’estudi ha aportat noves dades sobre situacions que, ara mateix, se situen com algunes de les principals «preocupacions» dels salouencs, com el lloguer, el preu del metre quadrat o l’emancipació juvenil.
Les dades presentades, però, apunten a una situació que «requerirà regular-se» i que ha portat al consistori, juntament amb l’empresa Territoris XLM, a proposar 25 solucions i inversions pels pròxims cinc anys. La principal preocupació és la necessitat de generar habitatge «estable» i «assequible», després de detectar un increment de l’esforç per pagar el lloguer entre els residents, de pisos turístics o l’augment del preu de compra.
Concretament, segons el PLH,
els salouencs han d’esforçar-se més que la mitjana de Catalunya per pagar el lloguer. Un 31,9%, (7.320 llars) respecte al 30% de la mitjana catalana, tenint en compte que el preu «normalitzat» del lloguer a la localitat és de 591 euros. En aquest sentit, el document també centra l’atenció en els efectes que «té el lloguer turístic sobre el municipi», el qual «canvia la perspectiva dels residents». Salou compta amb 7.256 habitatges turístics, 33,26% van ser registrats durant l’any 2013%, i la resta, progressivament al llarg dels últims anys.
A més, d’acord amb el document, «la majoria dels pisos turístics s’ubica en edificis amb més d’un habitatge d’aquestes característiques». L’acumulació de propietats s’identifica com un dels problemes «en alça» al municipi i es destaca una situació particular: 3.062 pisos estan, actualment, en mans de grans tenidors. La zona del Segon Eixample de Salou se situa com la que té més pisos en menys mans, com un 46,07% figurant com a pro-
Les xifres de Salou
7.256
Habitatges turístics
Regularitzats al municipi amb dades de 2025
22,88%
Habitatges buits
Segons dades corresponent a l’any
7.320
Llars
Han de fer un esforç superior al 30% dels ingressos per pagar l’habitatge
64
Desnonaments
Nombre de casos registrats durant l’any 2025
El 46,15% dels estrangers a Salou provenen d’arreu d’Europa
pietat de pocs inversors. Fins i tot, hi ha 28 edificacions que acumulen «més de 50» pisos turístics al municipi (3,55%).
Factors com els pisos «aturats» també agreugen el problema. Només el 36,92% dels habitatges són «primeres residències» i estan en funcionament tot l’any, mentre predominen els «habitatges no principals», especialment centrats en l’ús en temporada estiuenca. El problema, però, s’estableix en què el 22,88% dels pisos a Salou estan buits, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
D’altra banda, al document consten dades dels últims registres de desnonaments a la localitat l’any 2025. L’Ajuntament tenia pendents 22 desnonaments, mentre 42 es van tancar per situacions diverses. En total, 15 han presentat resolucions favorables per executar-se i 11 es troben en valoració. La resta, han estat desistits o arxivats.
El Pla Local confirma una tendència a l’alça del creixement demogràfic de Salou, segons estimacions, fins al 2044. En concret, assegura que de mitjana el municipi creixerà un 28,02% en població. Actualment, a més, el 39,5% de la població de Salou és estrangera i, si reduïm l’espectre, el 46,15% prové d’arreu d’Europa.
Entre les dades, destaca una problemàtica que, tot i que ara no és constant, ho preveu ser en les pròximes dècades: l’envelliment de la població. De cara al 2044, la població major de 65 anys preveu créixer fins al 157%, i la població infantil podria arribar a estancar-se amb increments mínims.
Una predicció que obligarà el consistori a implementar «més mesures» d’habitatge social, ja que actualment existeixen 453 residències d’aquesta mena. Segons el PLH, el consistori haurà d’incentivar l’explotació del potencial del sòl urbanitzable, que actualment «podria utilitzar-se per construir 2.322 habitatges» de protecció oficial.
Gastronomia l L’espai va omplir-se per la 14a edició de la Fira Gastronòmica amb prop de 90.000 persones en tres dies
Un cap de setmana qualsevol pot representar a Salou festa, tradició i, sobretot, bona gastronomia. Els perfums d’arreu del món i del menjar més típic de la Costa Daurada van tornar al passeig Jaume I un any més per celebrar la 14à edició de Sabor Salou, una fira gastronòmica que continua acumulant milers de persones en pocs dies. Enguany, el municipi va registrar fins a 90.000 visitants en les diverses activitats i establiments. Un impacte directe en l’àmbit econòmic de la localitat, però sobretot, en la seva visibilitat. Tres dies de mostres, degustacions i música van retornar l’alegria al consistori, apropant-lo al seu principal objectiu: la desestacionalització.
L’anglès, el francès o l’alemany, entre altres idiomes, van omplir el litoral salouenc, així com les desenes de paradetes situades en el quilòmetre de
passeig amb diferents punts i opcions. Podies apropar-te als primers establiments per prendre una tapa «de tota la vida», passar per locals de menjar llatinoamericans, ballar una mica de salsa o transportar-te al Brasil amb un suc de canya de sucre o una caipirinha. «Alegria i gaudeix», em va dir l’àvia que preparava el suc en portuguès, mentre somreia i m’oferia la beguda amb un gest de felicitat.
Així iniciava una passejada qualsevol pel recinte de Sabor Salou, aquest 2026 va ampliar-se fins als 7.357 metres quadrats, uns 1.963 més respecte a l’any passat. Enguany, el GastroLab (by Makro) també va créixer fins als 144 metres quadrats per assolir més participació per als infants amb les diferents activitats. Des d’un taller cuina italiana, per iniciar les jornades de divendres, passant per la DO Catalunya o les diverses degustacions que es
van oferir durant els tres dies. Ara bé, l’esdeveniment va estrenar-se fa quatre dies batent rècords. El tiramisú d’avellanes i ratafia més llarg del món es va desplegar sobre les taules del Sabor Salou amb la participació de cuiners i el reputat Edu Cuesta, qui va fer els honors. En total, es van repartir 2.250 racions de les postres, impulsat també per l’Associació de Gastronomia de Salou. Durant els diferents dies, les degustacions van acompanyar-se d’almenys dos punts de discjòqueis i un de música en directe. Tota una experiència mentre els visitants tastaven empanades argentines, calamars arrebossats estil andalús o gelats virals provinents del Japó.
La barreja cultural arribava a tal extrem que, mentre finalitzaves la teva tapa italiana, podies escoltar flamenc el més pur estil sevillà.
La diversitat va valorar-se «positivament» des de l’Ajuntament, situant-se com un «exemple clar de com la gastronomia contribueix a diversificar l’oferta turística del municipi», tal com afirmava l’alcalde
Ratafia i avellanes
El tiramisú de 20 metres va obrir l’edició i es van repartir 2.500 racions
de Salou, Pere Granados. «Aquesta fira ens permet projectar-nos com a ciutat viva amb capacitat d’atreure visitants no només pel sol i platja», ressaltava el batlle.
A més, aquesta «diversitat» es demostrava en cada pas del passeig Jaume I. Metre amunt, metre avall, es van poder trobar visitants ballant salsa, batxata o reggaeton mentre degustaven tota mena de begudes. També hi havia zones més tranquil·les on descansar i aprofitar la bona situació meteorològica, que va afavorir a la localitat durant tot el cap de setmana. Del mar a la taula, pràcticament, feien els visitants.
Les jornades gastronòmiques van finalitzar ahir amb una tarda plena d’activitats, iniciant per un taller de decoració de gofres, seguit d’un d’elaboració i disseny de magdalenes. Les obres d’art dels infants
Diversitat
El nombre de parades va créixer amb productes d’arreu del món
van aflorar durant les primeres hores de la tarda amb dolços creatius, amb cares, dibuixos i formes de tots els colors. Els més grans també van poder tastar vins de la mà de la DO Tarragona, cerveses variades o vermuts acompanyats amb el xef Pep Moreno. Tot, amb una excusa per gaudir en família i dinamitzar el comerç salouenc.
La previsió és incrementar l’èxit de la Fira Gastronòmica Sabor Salou de cara al 2027, a l’espera d’un estiu que també preveu xifres rècord. «La fira té un impacte directe en l’activitat econòmica, dona visibilitat als restaurants, permet descobrir nous establiments i genera moviment», assegurava el regidor de Dinamització Econòmica, Hector Maiquez. L’edil cloïa afirmant que el creixement de Sabor Salou demostra «la seva utilitat».
Cultura l Xabier Armendáriz i Héctor Salvador comparteixen una conversa sobre exploració submarina durant la jornada
Les profunditats marines, els vaixells enfonsats i els misteris encara ocults sota l’aigua han centrat aquest cap de setmana una de les sessions de la V Trobada de Viatgers i Escriptors al Museu del Port de Tarragona. La jornada, organitzada per l’Associació de Viatgers i Escriptors (AVE), ha reunit mig centenar de grans viatgers espanyols i ha comptat amb la participació de l’explorador, navegant i historiador marítim Xabier Armendáriz i d’Héctor Salvador, primer espanyol a descendir fins a la fossa de les Marianes. Tots dos han compartit experiències sota l’aigua i han convidat a desvetllar secrets d’una part del món encara poc explorada. La conversa, conduïda per Lola Escudero, geògrafa i periodista especialitzada en turisme i comunicació cultural, ha situat el mar profund com un espai de descoberta i memòria.
Armendáriz, bus professional des dels 18 anys, ha obert la sessió amb el relat d’una experiència viscuda molt a prop de casa seva,
a la costa biscaïna, malgrat haver treballat a l’Àrtic o Ushuaia. Allí va descobrir un illot submarí on va viure «una epifania»: desenes de llagostes se li acostaven sense por perquè, segons va explicar, era el primer ésser humà que veien en aquella zona inexplorada. Aquell espai és ara objecte d’un estudi lide-
rat per la Universitat del País Basc, perquè es creu que fa milers d’anys podria haver estat terra ferma i haver acollit assentaments humans. També ha recordat els nombrosos vaixells enfonsats a l’entorn del cap Matxitxako durant les dues guerres mundials, tot i la neutralitat espanyola. En alguns derelictes hi ha
Van alertar del valor estratègic dels cables, oleoductes i gasoductes submarins
La trobada va explorar el trajecte dels primers humans des d’Alaska fins a la Terra del Foc
trobat objectes personals que li han permès reconstruir històries com la d’un vaixell alemany ple de mariners de 17 anys, enfonsat per un submarí britànic comandat per un jove de 22. En el col·loqui posterior, Héctor Salvador ha explicat el seu descens a la fossa de les Marianes, a 11.000 metres de profunditat, com «un dia més a l’oficina», i ha remarcat que «a vegades és més arriscat baixar a 50 metres que a 10.000». La seva gran por, ha admès, és no saber reaccionar davant un imprevist sota l’aigua. Salvador també ha recordat l’impacte de veure el Titànic, con-
servat «com si estigués en una càpsula del temps», amb objectes de l’aristocràcia i de les classes més populars. Va arribar a sentir-se, ha dit, «com un tafaner», fins al punt que encara té malsons per haver vist massa. Tant ell com Armendáriz han reclamat regular els espais submarins profunds, per on passen cables que comuniquen continents, a més d’oleoductes i gasoductes que consideren que caldria protegir.
El viatge
La jornada ha continuat per terra amb la història del viatge més llarg de la humanitat, moderada per Román Hereter i explicada per Jordi Estévez i Assumpció Vila. Els investigadors han narrat el periple dels primers homínids des de l’Àfrica fins a poblar el món, sobretot l’arribada des d’Alaska fins a la Terra del Foc. També han abordat el retrobament d’aquells primers pobladors del sud de l’Argentina amb els europeus. Tots dos arqueòlegs han exposat els resultats d’un estudi que els ha portat durant vint anys a la Terra del Foc per saber com vivien aquelles comunitats històriques.
Cellers del Priorat participen en un projecte per digitalitzar la criança del vi
Innovació l La iniciativa Winesmart vol reduir fins a un 40% el consum energètic
El Priorat és un dels territoris implicats en Winesmart, el projecte impulsat pel clúster vitivinícola català INNOVI amb Vinyes Domènech, Celler Masroig, Herència Altés i el centre tecnològic VITEC per desenvolupar un sistema intelligent de monitoratge i gestió automatitzada de la criança del vi. La iniciativa, compartida amb la Terra Alta, vol avançar en la digitalització i la transició energètica dels cellers mitjançant tecnologies com la intel·ligència artificial i la Internet de les Coses (IoT), amb l’objectiu d’op-
timitzar recursos i reduir fins a un 40% el consum energètic. El projecte compta amb el suport d’ACCIÓ, del Departament d’Empresa i Treball, a través de 109.000 euros de la línia d’ajuts per a projectes cooperatius del Fons de Transició Nuclear. En una primera línia de treball, es duu a terme una auditoria energètica global del procés d’elaboració del vi, amb la col·laboració del centre tecnològic CTTC UPC, per detectar pics de consum i fluxos de generació energètica i dissenyar un model autosostenible basat en energia verda. Alhora, amb l’empresa Onafis, s’està desenvolupant un siste-
ma sensòric capaç de monitorar en temps real temperatura, humitat o pressió als espais de criança i ajustar automàticament les condicions segons les necessitats del vi, com ara encendre o apagar l’aire condicionat. Segons Xavier París, project manager d’INNOVI, molts cellers encara treballen amb sistemes manuals i paràmetres fixos que generen ineficiències i dificulten la presa de decisions. Winesmart vol posar el vi al centre del procés i convertir el Priorat i la Terra Alta en espais d’innovació i transició verda, consolidant l’activitat econòmica i el talent qualificat.
La jornada electoral de Santarosi reuneix veïns i música a Torredembarra
Festa l Els assistents van poder votar la samarreta de la Festa Major entre quatre colors en una jornada amb DJ Joan Marco
Redacció
La plaça de la Vila de Torredembarra va acollir ahir diumenge la Jornada electoral de Santarosi, una proposta festiva i participativa organitzada per l’Associació Cultural Santarosi amb la col·laboració de l’Ajuntament. El públic va
poder escollir el color de la samarreta de la Festa Major entre quatre opcions —granat, vermell, verd i blau— dipositant a les urnes els tiquets de consumició. L’ambient va ser de vermut, música i trobada veïnal, amb la sessió del DJ Joan Marco al migdia a plaça. L’entitat ha obert la votació per correu.
i evacuar el
Successos l L’home, de 42 anys, va caure d’uns dotze metres mentre tornava d’escalar dissabte al vespre
Equipaments l Els treballs es faran a l’estiu i inclouen millores de ventilació, cobertes i il·luminació
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha licitat les obres de reforma de diverses aules de l’Escola La Portalada per un import total de 96.355,08 euros, IVA inclòs. La convocatòria s’ha publicat al portal de contractació pública de la Generalitat, dins del perfil del contractant municipal, i suposa un pas en la modernització de les instal·lacions educatives. El projecte, impulsat pels Serveis Tècnics municipals, vol resoldre deficiències de confort higrotèrmic, filtracions i manca d’enllumenat natural al centre. Segons la memòria justificativa, les obres milloraran la ventilació i la temperatura de l’aula de psicomotricitat i obriran l’aula de música al pati interior.
La contractació s’ha dividit en tres lots per facilitar la concurrència. El primer preveu substituir finestres a psicomotricitat i música i obrir una balconera de 4 metres; el
El projecte preveu actuar a les aules de psicomotricitat i música. Ajuntament d’Altafulla
Les empreses interessades poden presentar ofertes fins al pròxim 4 de juny
segon inclou reparar i aïllar la coberta inclinada de psicomotricitat, impermeabilitzar els voladissos del
pati i substituir el canaló de l’aula de música; i el tercer contempla canviar els vidres senzills de les aules d’acollida i de la biblioteca per dobles vidres laminats amb baixa emissivitat tèrmica. El procediment serà obert simplificat sumari, amb tres mesos d’execució per lot, durant l’’estiu. Les empreses poden presentar-s’hi fins al 4 de juny.
Un escalador de 42 anys va resultar ferit dissabte al vespre a Cornudella de Montsant després de caure d’uns 12 metres mentre tornava d’escalar. El 112 va rebre l’avís a les 21.28 hores i fins a la zona s’hi van
desplaçar efectius dels Bombers de la Generalitat i del SEM. L’home ja presentava diverses fractures i el rescat es va complicar per la dificultat d’accés. Els equips van trigar prop de tres hores a arribar fins al ferit, estabilitzar-lo i evacuar-lo per un corriol estret.
Entrevista l El director de l’IRTA repassa al Diari Més les inversions de l’entitat a la província per impulsar els principals sectors agrícoles amb la màxima sostenibilitat i la implantació de noves tecnologies
Adam Díaz Garriga
De quina salut gaudeix l’IRTA al Camp de Tarragona?
«Tenim més 1.000 persones treballant per generar coneixement. La nostra filosofia sempre és, des de l’inici, entendre els reptes del sector agroalimentari de Catalunya i orientar la nostra recerca cap a aquest sector. Per tant, la nostra salut va molt lligada amb la salut d’aquest àmbit. Si el sector agroalimentari funciona malament, per nosaltres és més complicat. Per tant, hem d’entendre els seus reptes». Com descriuria la situació actual del sector a la província?
«Al Camp de Tarragona hi ha molts subsectors importants, com la vinya, que sabem que és un sector complicat. També el de l’avellana, que té dificultats, però està molt millor que fa dos anys, i d’altres com la nutrició, que creixen. Hi ha moltes fàbriques de pinsos, un sector de l’alimentació molt potent, de la mateixa manera que la indústria de l’arròs, al Baix Ebre. Destaquen els sectors dels cítrics o de l’oli, que funcionen molt bé. En funció de l’any, cada sector té més o menys dificultats o avantatges».
Actualment, quins projectes desenvolupa l’IRTA a Tarragona?
«A Tarragona tenim el centre Mas Bové, on treballem en dues grans línies: l’àmbit de la fruita seca i la producció animal, on hi ha grans projectes en marxa. El més innovador és la granja d’insectes, que des de l’any passat va entrar en un nou mercat. Tenim una filosofia molt clara per produir proteïna per alimentar els animals i a la llarga volem treballar per produir proteïna humana. Després, hi ha l’altra gran línia que presentarem al setembre, la planta de Biogàs, que servirà per
escalfar les nostres pròpies granges i produir un digestiu que servirà per fertilitzar els camps. Volem impulsar aquesta idea de bioeconomia».
L’interès per produir a Tarragona és per necessitat o potencial?
«El que observem a la zona de Tarragona és que hi ha moltes fàbriques de pinso on necessiten proteïna. Utilitzem soja, que importem perquè en produïm molt poca i és molt rica. No és que la demarcació tingui un potencial especial per produir insectes, però hi ha fàbriques que necessiten el producte. Nosaltres transformem els insectes en farina dins de la nostra fàbrica, fem el producte i el donem als animals. És un espai òptim per fer-ho».
Hi ha un interès particular per produir biogàs a la província?
«Hi ha cert debat al voltant del biogàs, però entenem que és una necessitat. Aquí hi ha molta energia a consumir i podem aprofitar elements com les disseccions ramaderes per produir gas. Per tant, creiem que és una molt bona oportunitat i volem ensenyar diferents estratègies i formes de fer-ho per ser els més eficients possibles».
Quines són les febleses de la demarcació en què es podrien invertir?
«Hi ha un element problemàtic, que és l’aigua. Hi ha moltes zones de Tarragona on és un bé escàs i una necessitat molt clara per aprofitar-la el màxim. Tenim diversos projectes enfocats en aquest aspecte perquè es pugui tornar a reutilitzar per a l’agricultura. Estudiem la implantació de cultius hortícoles tecnificats, per exemple. També tenim zones on podríem aprofitar conreus mediterranis que no estan potenciats, com la garrofa, que és minoritari. Ja no és la producció com l’aprofitament d’aquesta, que és el que dona més
Renovables
«Hi ha cert debat al voltant del biogàs, però entenem que és una necessitat»
valor. El mateix passa amb la vinya, ja que no és el mateix vendre el raïm que la botella». Precisament treballeu en la integració del Celler Experimental i Intel·ligent (Enolab) a Falset...
«La idea primer és integrar el VITEC, el centre tecnològic del Priorat, a l’IRTA. Durant aquest any, segurament, acabarem el procés i també impulsarem la creació del nou celler, que digitalitzarem per poder
Josep Usall
Director de l’Institut Tecnològic i Agroalimentari de Catalunya
entendre el procés de fermentació del vi i tots els seus components. La temperatura, el pH, l’oxigenació... tot el que fa millor el vi. Parlem d’un centre de 1.000 m² i un pressupost de 4 milions d’euros. Serà el millor celler digital de Catalunya i del sud d’Europa».
S’hi integrarà la IA?
«La idea és treballar a través de sensors impulsats per intel·ligència artificial per interpretar els processos i ajudar els cellers propers a millorar la seva eficiència. Volem que el vi sigui més bo i sostenible, amb el mínim d’energia, temps i components»
Quina importància tenen la producció alimentària animal i la fructicultura?
«En té per la sostenibilitat econòmica i ambiental. Busquem crear pinsos perquè els animals generin menys CO₂ o metà, com les vaques. I també que disminueixi amb la mateixa producció. Per tant, tractem de buscar altres fonts de proteïna o fertilitzants menys potents. En el cas de la fructicultura, és important entendre la gestió de recursos en els processos de la fruita seca».
L’IRTA preveu consolidar-se o expandir-se a Tarragona?
«Ara treballem amb grans productes. Tenim oliveres, ametllers i farem una nova plantació d’avellaners, on implantarem un sistema (RecAssist) per controlar quanta aigua consumeixen en temps real els arbres. D’aquesta manera, sabem el moment exacte per regar. Per tant, avancem, però el creixement serà intern i ens volem consolidar amb noves inversions».
Futbol l El Nàstic no va aconseguir guanyar l’Hércules, però l’empat va ser suficient per salvar la categoria
S’ha acabat. Per fi, ha arribat el final del suplici que ha estat la temporada del Nàstic de Tarragona 20252026. Ha sigut un curs on s’ha anat de mal en pitjor. Va començar malament, amb una purga al vestuari, un equip nou i amb unes expectatives poc realistes que la realitat del futbol ha acabat evidenciant. L’equip mai ha trobat bones sensacions sobre la gespa malgrat haver passat per tres entrenadors i, dissabte, va tenir el final adequat. Per sort, la permanència, però gràcies a que hi va haver rivals pitjors.
El Nàstic només tenia una tasca, guanyar l’Hércules, un equip que no tenia res en joc, per salvar la categoria. I no ho va poder fer. Així de trist va ser. Sí, el conjunt alacantí tenia a tocar la Copa del Rei, però, durant la primera part, ja es notava en el joc que els de Beto Company no volien anar a fons. De fet, quan ho van fer a l’inici de la segona meitat, no van trigar gaire a marcar el seu golet. De nou en una errada defensiva, l’enèsima de la temporada, per fer l’1-0 que va deixar l’afició nastiquera muda.
En un tram de deu minuts després del gol local, l’equip estava descendit. No va canviar fins al gol de l’Antequera i la confirmació amb els del Sabadell contra el Tarazona. El Nàstic no tenia arguments en atac. No va tenir ocasions de perill, més enllà d’un cop de cap de Montalvo que va treure Abad. Cap jugada elaborada, cap sensació de perill real. Només la genialitat d’un, del jove Keyliane Abdallah, va donar esperances. Tan malament es veia el Nàstic que Alfaro va treure Alcalá per situar cinc centrals i defensar l’1-1 amb ungles i dents.
Sobre la gespa, patiment, i, a la grada, més patiment.
Les úniques alegries venien quan algun nastiquer cantava un gol del Sabadell i, també, quan el Cartagena va empatar contra el Betis Deportivo per enviar el filial andalús al descens. No per desitjar el mal a cap rival, sinó perquè
El davanter del Nàstic, Marcos Baselga, el passat dissabte en el partit contra l’Hércules. Joan Carles Borrachero
cada punxada apropava més la salvació. Perquè el desenllaç natural d’aquesta temporada era la salvació no per mèrits propis, sinó perquè altres cinc equips són encara pitjors.
Alegria buida
ment d’analitzar. El moment de fer balanç, de reconèixer errors i de mostrar el pla de la pròxima temporada. Que el quasi descens hagi servit per escarmentar els qui pre-
nen les decisions. Un toc d’atenció per millorar. Ignorar aquest suplici, significarà que es pot tornar a repetir i bastant sort s’ha tingut aquesta temporada ja per no acabar al pou.
Quan l’àrbitre va xiular el final, va haver-hi uns segons d’alleugeriment per a qualsevol nastiquer. Per després celebrar-ho amb els seus. De fet, així ho va acabar fent el periodista que escriu aquestes línies. Això sí, tant els que eren a la grada, com els que es van quedar a casa sabia que no hi havia res a celebrar. Viure aquesta situació és un autèntic fracàs per a un club com el Nàstic. Una temporada de malson que va acabar quedant en un ensurt majúscul. Amb tot, després d’una temporada en la qual l’aficionat nastiquer ha rebut un cop rere l’altre i sense cap premi, s’entén la necessitat de celebrar amb eufòria evitar el descens.
Ha arribat el mo-
Minuts de patiment
El Nàstic va viure uns minuts en posicions de descens. El gol de Fran Sol va enfonsar el Nàstic, però, llavors, els resultats els mantenien fora del descens, perquè el triple empat entre Torremolinos, els grana i el Tarazona perjudicava l’equip aragonès. Al minut 71, l’1-2 del Betis salvava el filial andalús i enfonsava el Nàstic. Va ser així fins al gol de Kiki Abdallah, que va reviure un mort per segellar la permanència final.
El desenllaç natural
El Nàstic es va salvar gràcies a les punxades del Betis i Tarazona
Futbol l El golàs del jugador cedit per l’Olympique de Marsella va igualar el marcador contra l’Hércules i va servir per assolir la permanència
Arnau Montreal Quesada
El passat dissabte el Nàstic de Tarragona va tenir un heroi inesperat. L’equip no va poder guanyar l’equip alacantí ni va fer molts mèrits per assolir-ho, però un moment de brillantor de Keyliane Abdallah va ser clau per assegurar la permanència a la categoria.
Era el minut 74. Més enllà d’un cop de cap de Montalvo que va aturar Carlos Abad, el Nàstic no s’apropava a la porteria rival. Ni tan sols mostrava signes de poder reaccionar al gol de Fran Sol. En aquest escenari, el francès va acaparar tots els focus. Kiki va encarar l’àrea rival i, en veure’s lliure de marca, va tenir clar el que havia de fer. En aquest sentit, Kiki és únic a la plantilla. Abdallah va aixe-
el cap i va provar el tir directe. Com no podia ser d’una altra manera, el gol també es va viure amb certa agonia. El tir del francès va superar el defensor a la frontal de l’àrea i també l’estirada de Carlos Abad. Va colpejar el pal i va acabar al fons de la xarxa. L’afició grana va necessitar unes mil·lèsimes de segon per processar l’empat, però ho va celebrar amb la màxima eufòria mentre que, a la gespa, el francès tornava al camp sense celebrar-ho massa.
En acabar el partit, Abdallah es va permetre una versió més alegre. Amb la salvació sota el braç i, en part, gràcies a la seva ajuda, un gran somriure es dibuixava a la seva cara. Davant els càntics de l’afició present, va alçar el polze en senyal d’assentiment. Al final, no deixa de ser un jove de 20 anys en la seva primera aventura lluny de casa. I el que es va trobar
va ser un vestuari dinamitat en un equip en caiguda lliure.
Keyliane Abdallah va ser el reforç amb més incògnites del mercat d’hivern, però també ha sigut el millor fitxatge d’un mercat que va ser força decebedor, perquè no va millorar res de l’equip.
Abdallah va arribar amb la frescor i les ganes d’un jove que volia demostrar al món del que és capaç. En el seu segon partit va marcar diferències amb l’1-2 contra el Betis Deportivo, una remuntada que, a final de temporada, val or. Es va guanyar l’estima de l’afició amb el seu
joc i va ser recolzat per l’estadi quan Alfaro el va treure del camp contra l’Europa. Finalment, dissabte, va marcar el seu segon gol i el més definitiu.
Evidentment, Abdallah ha mostrat també moltes carències. És un extrem amb poc sacrifici en defensa –tot i que, contra l’Hércules, va mostrar una cara millorada en aquest aspecte–, i que malgrat la seva capacitat de driblar el contrari, té dificultats en la finalització de les jugades. Si no tingués aquestes carències no seria un jugador del Nàstic de Tarragona, sinó que s’hauria quedat a Marsella. Amb tot, va aterrar a Tarragona per créixer i va demostrar del que pot arribar a ser capaç quan maduri com a futbolista. En el caos d’aquest vestuari, va ser dels que més va brillar i va mostrar caràcter xecar els
«Hem salvat els mobles, és el trist resum
Futbol l El president del Nàstic es va mostrar crític i amb cert alleugeriment al rostre després de segellar la salvació
Arnau Montreal Quesada
El president del Nàstic de Tarragona, Lluís Fàbregas, va ser contundent després de la salvació del seu equip a la Primera Federació. «Hem trobat cinc equips pitjors que el Nàstic. És el trist resum del curs».
Fàbregas va fer un resum ràpid del partit amb més alleugeriment que alegria al rostre. «Hem salvat els mobles. L’obligació era guanyar i no hem sigut capaços. Tot i això, hem aconseguit la permanència». També va enviar un missatge d’ànims a l’afició i desplaçada. «Gràcies a la gent que ha donat el suport incondicional a l’equip durant la temporada i als més de 800 que eren presents al camp».
El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas. Gerard Martí
Preguntat per la renovació de Pablo Alfaro, Fàbregas va ser clar: «Tindrem temps per reflexionar què ha passat aquesta temporada. Hem salvat els mobles, així de trist ha sigut malgrat que les expectatives eren unes altres. Altres temes ara no importen».
Els dies de reflexió comencen avui mateix. Per primera vegada en les darreres temporades, el
Marcar el gol de la permanèn- cia del Nàstic de Tarra- gona és tot un premi per un jugador que, ben segur, trepitjarà cate- gories superiors en les pròximes temporades.
Keyliane Abdallah ha sigut el fitxatge d’hivern del Nàstic que més ha destacat cia
Nàstic acaba la temporada abans d’encetar juny. Els grana tenen temps per confeccionar un nou projecte, però, abans, cal que, des de la directiva, es fixi un rumb perquè aquest vaixell no torni a anar directe a les roques.
El president executiu grana ja va prometre en anterioritat que es posarà davant dels micròfons per fer un exhaustiu balanç de la temporada. Un curs que «va començar amb unes altres expectatives», però que va acabar fregant el descens a Segona Federació.
El tècnic del Nàstic, Pablo Alfaro: «Estaria encantat de continuar al Nàstic l’any vinent»
Futbol l L’aragonès va destacar en el postpartit que «un club com aquest no pot celebrar una permanència»
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic, Pablo Alfaro, va celebrar tot i destacar que «aquest club no pot celebrar una permanència». En la seva compareixença en acabar el partit va remarcar l’esforç col·lectiu per mantenir el club a la categoria: «Ens ha costat sang, suor i llàgrimes deixar el vaixell del Nàstic al port de Tarragona ben amarrat». Tot i la satisfacció pel deure complert, va deixar clar que el Nàstic «ha d’aspirar a coses més grans».
Sobre el seu futur, el tècnic no va tancar la porta a continuar. De fet, es va desdir ràpidament quan va dir «marxo» i va formular una sèrie d’eufemismes destacar les seves ganes de continuar al capdavant del projecte. L’aragonès va assegurar que se sent estimat per l’entitat i l’afició i va admetre que «si tots estem contents i la directiva vol, em quedaria encantat». També va subratllar que, a l’hora de decidir, «hi ha moltes coses a canviar, no només diners».
Futbol l Més de 800 persones van acompanyar l’equip a Alacant i van poder celebrar amb eufòria i alleugeriment la permanència
Si una cosa s’ha demostrat aquesta temporada és que el Nàstic té un tresor a les graderies. L’afició grana va estar dissabte quan l’equip la va necessitar. Una massa social que, enguany, només ha rebut garrotades en forma de derrotes, decepcions i desgràcies, però, en l’última jornada, va fer l’esforç per desplaçar-se en massa.
Més de 800 persones es van fer presents a les graderies de l’estadi José Rico Pérez. Totes mogudes pel cor i no tant pel cap. De fet, així em va quedar clar al llarg del viatge.
En la primera aturada en el camí a Alacant, dissabte, la casualitat va convertir una estació de servei més enllà de Castelló en un punt de reunió grana. Allà, tots els grups d’aficionats van arribar a la ma-
teixa conclusió: Era poc probable que el Nàstic guanyés el partit. Amb tot, tots van decidir agafar el cotxe i viure més de vuit hores de carretera entre l’anada i la tornada per animar els seus. Hi va haver temps per més històries. Un aficionat va confessar a Diari Més poc abans del partit que la seva arribada al Rico Pérez va tenir més problemes dels esperats. El seu cotxe es va quedar sense bateria i va perdre el vol que havia agafat a Alacant. Per no rendir-se, el va aconseguir arrencar per recórrer el mateix camí amb el seu vehicle. No es volia perdre el partit de cap manera.
L’afició grana es va citar a l’estadi per patir. Els nastiquers van patir el sol i també el joc dels seus. Van patir l’empat a la mitja part, amb un ull posat en la resta de resultats. Encara
L’afició va omplir més del ‘formatget’ de la grada visitant. Nàstic
van patir més amb el gol de Fran Sol, que situava el Nàstic en descens. Però van celebrar. Van celebrar el golàs d’Abdallah com si fos trobar aigua al desert i també cada gol del Sabadell contra el Tarazona.
L’afició grana estava més pendent de la resta de duels que el partit al Rico Pérez. Més que res perquè el Nàstic només podia aguantar el resultat contra un Hércules a mig gas. Finalment, es van permetre ce-
Patiment
Els nastiquers van estar molt pendents de la resta de resultats
Eufòria
L’afició va celebrar la salvació i va demanar la renovació d’Alfaro
lebrar la permanència i, en l’eufòria, destacar el treball de Pablo Alfaro demanant la seva renovació.
Amb la feina feta, tots van prendre el camí de tornada amb la seva unió amb el Nàstic més reforçada que mai. Un mèrit que es destaca encara més amb la temporada que s’ha viscut. Perquè 800 aficionats es mobilitzen ràpidament per viure un play-off d’ascens. Però que 800 viatgin sense dubtar a ajudar l’equip sabent que no es podrà guanyar, vencent el pessimisme, diu molt. L’afició és el millor que té el Nàstic.
Patins l El duel va tenir de tot, xiulada, gols i també un comiat del Palau d’Esports a Martí Casas i Roger Fargas
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu va tornar a colpejar dissabte passat i va igualar l’eliminatòria contra el CP Calafell en el play-off de l’OK Lliga. Va ser el segon triomf dels roig-i-negres sobre la pista, però el marcador global reflecteix un 1-1 després que la Federació Espanyola concedís la victòria al Calafell en el primer partit per alineació indeguda.
La polèmica es va servir en la nocturnitat del darrer dijous. Va ser llavors quan la Federació va emetre la resolució que invalidava l’1-8 del Reus a Calafell. L’afició roig-i-negra va tenir ben present aquella victòria als despatxos, perquè només va servir per escalfar una mica més un derbi que, normalment, ja té molta tensió. De fet, el Palau d’Esports va rebre amb gran xiulada el Calafell quan aquests van trepitjar la pista.
Pel que fa a l’hoquei, el partit va canviar molt respecte a l’anterior. Els dos equips es van igualar sobre la pista. El Calafell va dir la seva amb dues boles als pals i forçant l’aparició de Càndid Ballart. El porter reusenc va tenir el seu dia i va mantenir a ratlla el conjunt visitant. El marcador no es va moure fins a les acaballes del primer temps. Folguera va cometre penal sobre Martí Casas, però qui va acabar expulsat va ser Joan Salvat per protestar. Guillem Jansà el va transformar
La Pobla de Mafumet empata contra el Rubí i decidirà l’eliminatòria a casa
Futbol l La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut va fer el seu primer pas en l'eliminatòria contra el Rubí amb un empat a domicili. El filial del Nàstic va encetar amb el 0-1 en el marcador i va despondre de jugades per matar el partit. Finalment, els locals van igualar el resultat en la recta final del partit. Tot està per decidir al Municipal de la Pobla. Els de Xavi Vilagut compten amb l'avantatge de, en cas d'empat, assoleixen el bitllet a la següent fase després de la pròrroga en ser els tercers classificats. En la tornada, Vilagut podrà comptar amb Agus, Teo Pozo i Pavón, tres jugadors que van viatjar amb el primer equip i no van estar disponibles dissabte. l AMQ
i el Reus va poder mantenir l’1-0 al descans.
A la represa va ser el Reus qui va enviar pilotes al ferro. Amb tot, el Calafell també les va tenir per empatar. Finalment, Martí Casas va sorgir en la recta final per marcar el 2-0 definitiu. D’aquesta manera, el Reus Deportiu va sumar la victòria i va forçar el tercer partit. Tot es decidirà aquest dimarts a les 20.30 h al pavelló Joan Ortoll de Calafell. Malgrat el resultat, Guillem Cabestany va sortir content. «Ha sigut
Tot es decidirà aquest dimarts a les 20.30 h al pavelló Joan Ortoll de Calafell
un rentat de cara respecte al partit anterior. Penso que hem competit i tot s’ha decidit per petits detalls i l’encert de Càndid Ballart», va apuntar. Cabestany no va voler entrar en la polèmica victòria als despatxos i només va destacar que «és una situació desagradable pels dos costats».
Pel que fa a Jordi Garcia, el tècnic reusenc va destacar que «hem demostrat que sabem competir, guanyar i perdre i, sobretot, que l’hoquei es parla a la pista». També va tenir paraules per Martí Casas i Roger Fargas, dos jugadors que es van acomiadar del Palau d’Esports. Per Casas va apuntar que «és una bellíssima persona i un company que m’emportaria a competir a qualsevol lloc». Pel que fa a Fargas, va assenyalar que «sabem que marxa per tornar, però sortir a viure experiències l’ajudarà».
El Cèvol Torredembarra tanca la fase d’ascens amb una meritòria quarta posició
Voleibol l El Cèvol Torredembarra va tancar la fase d'ascens amb la quarta posició. Després d'assolir el bitllet a semifinals, van fregar l'as-
cens perdent per 2-3 contra el Sant Cugat. Ara, seran les candidates a l'ascens si hi ha places lliures a Primera Nacional. l Redacció
Política l Patxi López defensa la «presumpció d’innocència» de l’expresident i nega que s’hagi pogut corrompre
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha tornat a sortir en defensa de l’expresident Zapatero arran de la seva imputació pel ‘cas Plus Ultra’ i ha reclamat proves a la Justícia. «Encara no s’ha demostrat absolutament res», va assegurar López des de la Festa de la Rosa de Granollers. «Seguim dient el mateix que el primer dia, que la Justícia exerceixi el seu paper, que investigui i que posi les proves sobre la taula», va continuar el portaveu del PSOE al Congrés, que va defensar
la «presumpció d’innocència» de Zapatero i va negar que s’hagi pogut corrompre. «No ens quadra de cap de les maneres que Zapatero s’hagi corromput, i per això nosaltres seguim defensant el nostre president», va recalcar López. «De tot el que es coneix com la trama Zapatero, és que Zapatero a penes apareix en alguna conversa. No hi ha reunions en cinc anys pràcticament amb Zapatero», va reflexionar en veu alta el portaveu del PSOE al Congrés, que va insistir a reclamar «proves i la garantia de la presumpció d’innocència». «S’ha de
Política l El president dels Estats Units diu que «no es precipitaran» per tancar lo
L’apunt
El PNB no veu Sánchez «més enllà del 2026»
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha refredat les expectatives d’un acord imminent amb l’Iran. Si aquest dissabte deia a la xarxa social Truth Social que el pacte amb el règim dels aiatol·làs s’estava «ultimant», i que l’estret
d’Ormuz s’obrirà, ahir, diumenge, va afirmar que va demanar als seus representants negociadors que «no es precipitin per a un acord», i que l’estret només s’obrirà quan s’arribi a un acord, «certificat i signat» per tothom. Va afegir que les dues parts han de «prendre’s el seu temps» per a un tracte.
«No ens
quadra de
cap de les maneres que Zapatero s’hagi corromput»
demostrar la culpabilitat i, per això, els socialistes seguim defensant Zapatero, que va ser un president que va transformar Espanya i que ens va dotar de més drets i llibertats que mai» va reblar López, que igualment ha reivindicat les «polítiques per a la gent» de l’actual govern pro-
gressista de Pedro Sánchez.. «Aquesta és la realitat d’un país que segueix avançant. Espanya serà el país que més creixerà de la UE, segons els organismes internacionals», va recordar el portaveu del PSOE al Congrés, que també ha aprofitat per carregar contra el PP i la seva dependència de Vox. «Amb totes aquestes eleccions, el PP no s’ha desprès de Vox. Ben al contrari, depèn d’ells més que mai», ha etzibat López. «Avui la prioritat nacional no és de Vox, sinó del Partit Popular».
El president del PNB, Aitor Es teban, va assegurar que seria «irresponsable» que Pedro Sánchez continués governant més enllà del 2026, «sense rumb, sense pressupostos, sen se una majoria estable i amb una agenda descontrolada i judici alitzada». En un acte electoral celebrat a Durango (Biscaia), Esteban va assenyalar que «tots els escàndols judicials» que afecten el govern espanyol «són absolutament perjudicials per a la imatge de la política i per a l’estabilitat governamental». Va recordar que ja són nou els casos oberts, l’últim, el de José Luis Rodríguez Zapatero. «El que hem llegit és molt greu i molt preocupant, el govern espanyol no pot ventilar l’assumpte apel· lant al lawfare. Són necessàries moltes explicacions», va exigir. El líder també ha deixat clar que «seguiran de prop» la resta de causes.
Política l El president del PPC, Alejandro Fernández, demana que el congrés del partit que se celebrarà el 27 de juny serveixi perquè Catalunya doni «l’empenta definitiva per al canvi polític a Espanya». En el seu discurs en la reunió de la Junta Directiva del PPC que s’ha fet aquest diumenge, Fernández ha reivindicat que cal que la formació
Antonio Segura recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció l L’Antonio Segura va recollir en nom de la Matilde Ortiz Pérez la cistella de productes Caprabo que sorteja quinzenalment Diari Més. Així doncs, la persona guanyadora ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal, obtinguts després de participar en el sorteig del web diarimes.com. Ja podeu participar al seguent sorteig.
faci «un pas més» per ser un partit «perfectament organitzat» per fer que els populars arribin a la Moncloa. Malgrat que ha dit que la situació a Catalunya no és la mateixa que el 2017 o 2019, ha advertit que continua sent «perillosa». De cara al congrés, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha demanat a Fernández que es presenti a
la reelecció per liderar un «full de ruta seriós i valent». Fernández ha reivindicat que el PPC pot «donar més» i superar els 15 diputats actuals al Parlament perquè la formació a Catalunya sigui «decisiva» en el «canvi a Espanya». Sobre l’escenari polític a Catalunya, el president dels populars catalans ha dit que és «perillosa». l ACN
k Editorial k
L’augment dels batejos d’adults a Tarragona és un fenomen que va més enllà de les xifres. Que en quatre anys s’hagi passat de quatre batejos a vint-i-tres evidencia que alguna cosa es mou en la nostra societat. La pregunta no és només per què augmenten, sinó què revela aquest creixement sobre el moment social i cultural que vivim. Els testimonis i les opinions recollides mostren dues realitats complementàries. D’una banda, hi ha persones que busquen un espai espiritual i comunitari en una societat marcada per la incertesa, l’individualisme i la manca de referents sòlids. Molts joves i adults
troben en l’Església un lloc d’acollida, una comunitat i uns valors que els ofereixen estabilitat. Tanmateix, també és cert que aquest retorn al catolicisme no sempre respon estrictament a la fe. Tal com apunta el professor Jordi Moreras, sovint hi ha un component identitari i cultural. Per a algunes persones, batejar-se és també reafirmar una determinada manera d’entendre la tradició catalana i les seves arrels. Això no és necessàriament negatiu, però sí que obliga a reflexionar sobre fins a quin punt la religió es viu com una convicció espiritual o com un símbol de pertinença col·lectiva.
k Tribuna k
El col·lapse evident de sectors vitals per la nostra pervivència com a societat, és a dir, la sanitat i l’educació, comporten conseqüències imprevisibles, a curt termini, que s’haurien de poder reconduir si realment estem per avançar o, almenys, consolidar un marc de convivència viable.
Les reclamacions de sanitaris i educadors, justes en la seva reivindicació, suposen posar de manifest l’autèntica crisi d’una col·lectivitat que no rep el suport que mereix i, sobretot, el reconeixement que li pertoca; una altra cosa és la possible manipulació política de la demanda que mereixeria una anàlisi en profunditat, especialment per aquells que busquen rendibilitats electorals a qualsevol preu i sense cap lògica global al respecte. Assistim repetidament a un model de drets / deures en crisi, sense capacitat per la seva anàlisi objectiva i sobretot per la seva valoració via pressupostària, per tant, a què s’espera a fer front al problema mitjançant la fixació d’acords amplis per resoldre un problema, no a curt, sinó a llarg termini. Sembla evident que es fa vital donar respostes des del compromís institucional, amb la implicació d’una part majoritària de la nostra societat que veu en el tema un fonament de futur vital. Esperem que tot no es resolgui amb una solució pressupostària puntual, sense entrar en el fons de l’assumpte, amb variables de tota mena, i amb
Lluís Badia Advocat
exigències compartides per tots els implicats, quedar-nos en maquillar la situació, buscant una resolució que es limiti a “aparcar” el debat, només serà un pas més cap a la seva inestabilitat futura.
Certament, el tema ni és fàcil de resoldre, ni tindrà mai el suport un unànime del sector, individualitzant les reivindicacions de tots els implicats, però si serà imprescindible trobar respostes que no es limitin a part de l’exigit, sinó que vagin més enllà.
darem en bones paraules i compromisos inassumibles? Crec que aquesta és una discussió complicada si realment es vol fer seriosament, sent conscients que els diners públics no són infinits i, per tant, el que tocarà és “triar” i reduir unes despeses, si realment volem incrementar d’altres, doncs, la feina a fer suposarà parlar realment de “finances públiques transversals”, amb prioritats complexes a l’hora de la seva explicació pública.
Assistim repetidament a un model de drets / deures en crisi, sense capacitat per la seva anàlisi objectiva i sobretot per la seva valoració via pressupostària
Com ja he manifestat en altres reflexions, el tema té vessants que afecten qüestions de percepció salarial, però també a moltes altres, que no es poden deixar de costat, ara bé, és prioritari valorar-ho tot, i fixar fórmules, de tot ordre, per fer-hi front. No oblidem, a més, que estem en portes d’aprovar pressupostos, després d’anys sense, serem capaços de fixar prioritats al respecte o ens que-
En definitiva, no sé quines partides hauran de reduir, el que sí que estic segur, és que d’altres s’han d’incrementar des de la lògica i la implicació real. Optar pel vistiplau puntual, pot ser un error de present i de futur, on tots perdem, per tant, esperem que els números que ens proposin siguin prou amplis per escoltar a tothom i on la ideologia o l’interès partidista siguin part del debat, però no referència absoluta. La inversió pública preferent haurà de ser emblemàtica si el que volen respon al sentit de país per conquerir un marc de futur solvent, l’alternativa populisme barat, sense resposta, al que realment sembla inevitable, saber fer el que toca; sense entrar en un pressupost de fallida, que també pot ser, per molt que ho veiem impossible, per no fer el que és urgent i inapel·lable.
k Tribuna k
El sector terciari, i especialment el turisme, és un element clau de la nostra economia actual, però també té un impacte important en el consum de recursos naturals com l’aigua. Al meu treball de recerca, on he analitzat la petjada hídrica del sector turístic, es posa de manifest la necessitat de millorar la gestió d’aquest recurs per avançar cap a un model més sostenible.
La petjada hídrica és un indicador que mesura el volum total d’aigua que s’utilitza de manera directa i indirecta per produir béns i serveis. Més concretament, es refereix a l’impacte del consum de l’aigua d’una persona, empresa o producte al medi ambient. Aquest concepte va ser desenvolupat per Arjen Hoelsstra l’any 2002, i es refereix no només a l’aigua que consumim per beure o per ús domèstic, sinó també la que s’utilitza en la producció d’aliments, roba, tecnologia o qualsevol altre producte que consumim. Tot i que els sectors primari i secundari són els que consumeixen més aigua globalment, el sector turístic presenta més possibilitats de reduir el seu consum, ja que no depèn de l’aigua de manera tan directa com l’agricultura o la indústria. Per aquest motiu, la recerca se centra a analitzar com es consumeix l’aigua als establiments turístics i quines mesures es poden aplicar per reduir-ne l’impacte.
El meu treball també relaciona el consum d’aigua amb el canvi climàtic, destacant que problemes com les sequeres, l’alteració del cicle de l’aigua i les desigualtats en l’accés a aquest recurs fan imprescindible un ús més responsable. En aquest context, la petjada hídrica es presenta com un indicador fonamental per mesurar el volum d’aigua utilitzat de manera directa i indirecta en les activitats econòmiques.
Pel que fa al turisme, les dades apunten que un turista pot arribar a consumir més de 400 litres d’aigua al dia, una quantitat molt superior a la d’un resident europeu mitjà, que en consumeix entre 50 i 200. A banda d’aquest consum per part del client, els hotels necessiten grans quantitats d’aigua per al seu funcionament, especialment en àrees com les habitacions, les cuines, la neteja, les piscines i el manteniment d’espais verds.
A la part pràctica del treball, després de dur a terme entrevistes a alguns responsables d’establiments turístics, per comparar el seu consum d’aigua i les mesures d’estalvi implementades, els resultats mostren que les àrees amb un consum més elevat coincideixen en tots els casos: l’aigua sanitària, les piscines i les tasques de neteja. Entre les mesures d’estalvi més aplicades pels establiments entrevistats destaquen: els airejadors a les aixetes, per reduir el cabal d’aigua, i els sistemes de doble descàrrega als lavabos. Segons l’anàlisi, aquestes accions poden reduir considerablement el consum hídric sense necessitat de grans inversions econòmiques. L’estudi també assenyala que la major part del consum d’aigua dels hotels prové de l’ús dels mateixos clients, especialment de les dutxes i els lavabos, arribant a representar aproximadament el 75% del consum total en un dels casos analitzats. Aquest fet posa de manifest la importància de la conscienciació dels turistes com a part essencial de la solució. Finalment, tot i que alguns establiments ja han començat a aplicar mesures d’estalvi, encara existeix marge de millora, especialment en l’àmbit tecnològic i en la reutilització de l’aigua. També es destaca la manca de subvencions públiques rebudes pels establiments analitzats per millorar la seva eficiència hídrica. Podem concloure que la reducció de la petjada hídrica al turisme no depèn només de les empreses, sinó també, en gran part, del comportament dels hostes. Per això, la conscienciació social es presenta com un dels factors més importants per avançar cap a un turisme més sostenible.
Cristina Holgado Martínez Alumna de 2n de Batxillerat del Coŀlegi Mare de Déu del Carme de Tarragona
L’ARC Serveis premia un projecte de l’Institut Andreu Nin centrat en l’autonomia de la gent gran
a Madrid l’actriu Sonsoles Benedicto als 84 anys després d’una llarga trajectòria teatral
Obituari l L’actriu Sonsoles Benedicto ha mort a Madrid als 84 anys, després d’haver estat diagnosticada de càncer fa uns mesos. Amb una trajectòria iniciada el 1961, va ser una de les intèrprets destacades de l’escena espanyola, sobretot als teatres madrilenys. Va debutar amb La calumnia, dirigida per Cayetano Luca de Tena, i als anys
Necrològiques
Tarragona
Maria Teresa Gala Font.
seixanta va participar en muntatges com La Celestina, El avaro, Medea o Divinas palabras. També va treballar a Televisió Espanyola i al cinema, amb títols com Escuela de enfermeras, Los días del pasado o El maestro de esgrima. L’any 2012 va rebre el premi d’honor de la Unión de Actores i el 2020 va obtenir el Premi AISGE. l Agències
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal. Reus
Angel Carrillo Martinez.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9.39 h al Tanatori Municipal. Andrés Martínez Muñoz.
Ha mort als 43 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori Municipal. Rosa Sánchez Vanrell.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal.
Antonia Segura Díaz.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Municipal.
Carme Baiges Bladé.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal.
El Vendrell l L’ARC Serveis ha lliurat el premi al millor projecte social per a gent gran de l’Institut Andreu Nin del Vendrell. El projecte guanyador de la cinquena edició ha estat El meu cartell de decisions: avui escullo jo, de l’alumne Ismael Mestoun Sánchez, una proposta que posa en valor l’atenció centrada en la persona i re-
força l’autonomia de les persones usuàries. L’alumnat d’Atenció a Persones en Situació de Dependència i Integració Social ha presentat projectes per incorporar al Servei d’Atenció Domiciliària. El premi, dotat amb 200 euros, l’ha entregat Montse Martí, regidora de Serveis Socials, Salut, Habitatge i Gent Gran. l Redacció
Avui felicita als que es diuen: Beda, Gregori Maria-Magdalena
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Es facilitaran els viatges però hauràs d’anar amb molta cura en cadascun d’ells. La dispersió les distraccions et provocaran pèrdues.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva imaginació potenciarà el teu poder creador. Amb això et trobaràs avui en plenes facultats per començar nous reptes projectes.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Vés amb compte amb el tipus de persones amb qui et relaciones avui. Els nous contactes semblaran beneficiosos però estigues alerta.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
Sense necessitat de caure en una serietat absoluta, mantén-te al marge dels comentaris; si hi entres, hi perdràs encara que tinguis raó.
VERGE
23/08 al 22/09
Hauràs d’aprendre d’experiències passades abans de prendre qualsevol decisió avui. En principi deixa’t aconsellar per persones expertes.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Interessos materials familiars s’uniran avui per complicar-te la vida i posar a prova les teves aptituds organitzatives. Pensa abans de parlar.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
El teu magnetisme personal serà molt gran avui. Sabràs arribar fàcilment profundament als altres això t’obrirà portes interessants.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Allibera’t com més aviat millor de persones negatives. Si analitzes la situació veuràs que si les coses no van bé és per les teves males associacions.
AQUARI
20/01 al 18/02
Avui la teva activitat social avançarà força. Et comunicaràs amb infinitat de persones de manera fluida agradable, traient profit de totes elles.
21/06 al 22/07 CRANC
La relació que avui mantinguis amb els altres serà profunda molt vital. És possible que visquis moments apassionats de forma íntima.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Una forta necessitat de comunicació envairà la teva ànima i et llançarà a la conquesta de noves persones experiències. Cuida més la dieta.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Els assumptes familiars cobraran una gran importància et veuràs barrejat, gairebé sense voler-ho, en la recerca d’una solució. Confia.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic 15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Extremadament devot. Xerrameca que resulta una llauna. 2. Un que vagareja sense sentit. Pugi a l’avió. 3. El del piano. Adjectiu de nassos. 4. Mig clam. Plomalls. Un angle recte. 5. Responsable de les teories, sovint antiquades, d’un partit. Pomar sense límits. 6. Que viurà sempre. Pintar amb els set colors. 7. Contracció. Dues de deu a la baralla. Infusió de les cinc. 8. Fer servir l’aspirador. La mà de l’ordinador. 9. La primera de la cua. Empastifada amb oli. Ella sola. 10. Deixa el mercat sense existències. Mineral, sílice hidratada. 11. Deixar un plat mig trencat. Bóta grossa. 12. Greix de la llana dels moltons. Matèria que sovint és excessiva. VERTICALS: 1. Entre l’alfa i la gamma. Instruïts inhabituals avui. 2. Ermitans. Ensopega va a parar a terra. 3. L’arma dels indis. Cantarà amb traïdoria. 4. Que va a les palpentes. Pelar al zero. 5. És millor barrar-los. La flor del cardenal. 6. Posat a totes les cobertes de llibres. Resar. El fons de la casa. 7. A l’extrem del llac. Superfície heràldica amb dues parts diferenciades. 8. Una de bé. Lletra gruixuda. Llom tallat. 9. Aquest prefereix que els altres siguin solidaris amb ell. És igual. Indica mar moguda. 10. Cabells clars. Són fetes per ampliar la imatge. 11. Ral mal fet. Dels matins. 12. Deixaré incomunicat. Més lluny d’aquí.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu
Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Esteve Tarrago, Silvia Mila Fontanals, 2 Telèfon 977 754 775
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat per algunes bandes de núvols alts i prims. Durant la tarda també creixeran algunes nuvolades al Pirineu i Prepirineu, més probables al sector occidental i de forma més aïllada a altres punts del quadrant nord-occidental. A l’inici i a partir del vespre no es descarta que es pugui formar algun núvol baix o banc de boira al Delta de l’Ebre.
Temperatura
Temperatura mínima similar, i màxima similar o lleugerament més baixa. Fregaran els 35 °C a Ponent i a l’interior de les Terres de l’Ebre.
Tarragona
El Museu de Montserrat va acollir, el passat divendres, l’acte d’inauguració de l’exposició Porta’m a la terra en un dibuix, una mostra que recorre l’univers personal d’Ignasi Blanch a través de dibuixos, il·lustracions i pintures. La mostra, comissariada per l’escriptor Àngel Burgas, se centra en els elements que reapareixen constantment en la seva obra: records, persones estimades, absències, paisatges i emocions. A més, Blanch va presentar Blau i Ales, tres intervencions murals concebudes específicament per a l’espai.
«Trobareu molta veritat», afirmava Blanch durant la inauguració. L’artista explicava que els seus dibuixos neixen de «persones que estimo, persones que m’han estimat molt, objectes, espais i ciutats molt importants per a mi».
Una opció vital
El títol de l’exposició s’inspira en una obra de l’artista italià Enzo Cucchi, descoberta per Blanch durant una estada a Berlín. La idea de portar a la terra allò que pertany a la memòria o al món interior resumeix el sentit de la mostra. «A través dels dibuixos porto somnis, records i memòria», explicava l’artista. Durant la conversa amb el públic, Ignasi Blanch va insistir en el fet que, per a ell, l’art no és només ofici o habilitat tècnica. «Jo em dedico a l’art com a opció vital», va afirmar, tot assegurant que aquesta manera d’entendre la creació «implica també una responsabilitat».
En la seva intervenció el director del Museu de Montserrat, el G. Xavier Caballé, va recordar el moment en què va descobrir que Ignasi Blanch «no era només un il·lustrador sinó, sobretot, un artista», assegurant que la seva obra supera els límits de la il·lustració per construir un llenguatge propi. També va advertir sobre la necessitat de contemplar-la lentament «perquè les peces estan plenes de detalls que es revelen progressivament». Precisament en el pròleg del catàleg, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, interpreta aquesta mateixa dimensió com una forma d’interioritat, assenyalant que les obres d’Ignasi Blanch no es queden en la superfície, sinó que busquen «l’ànima» de les coses, convidant a
Art l El passat divendres l’artista de Roquetes va inaugurar l’exposició ‘Porta’m a la terra en un dibuix’, que es podrà visitar al Museu de Montserrat fins al 22 de novembre
l’exposició
una mirada contemplativa.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 22 de novembre, no planteja una revisió cronològica ni estilística de la trajectòria de l’artista, sinó una aproximació als elements que reapareixen constantment en el seu imaginari. Com assenyalava el comissari Àngel Burgas, l’exposició no busca només mostrar la tèc-
La dimensió de l’artista L’exposició és una aproximació als elements que constitueixen l’imaginari de Blanch
nica de Blanch sinó revelar «com és l’Ignasi per dins», mostrant persones, absències, emocions, paisatges viscuts o figures que es converteixen gairebé en símbols.
Pel que fa als murals Blau i Ales, executats directament sobre les parets del museu, Blanch va explicar que funcionen com extensions del seu univers emocional i, per aquest motiu, hi apareixen representats records familiars i persones estimades, que d’aquesta manera quedaran convertides en presències permanents en l’espai expositiu. Tot plegat, pintat amb el color blau tant característic de l’obra de Blanch, que l’artista va vincular a una dimensió emocional i afectiva més que narrativa.
L’exposició es complementa amb una experiència virtual en què el públic podrà contemplar com és el taller de l’artista.
Tot passejant per Reus, em deixo seduir per la Fira de Bruixes atesa la meva fascinació per unes figures misterioses tan útils -foren llevadores i remeieres- com perseguides sota acusació de transgredir l’odre establert en tant que dones autosuficients. L’esdeveniment aplega, un any més, tot allò d’esperar (reproduccions de fetilleres, pedres, espècies, ungüents, runes, cartes...) i molt de menjar que també alimenta l’ànima. Encara més important, els professionals de l’esoterisme entre els quals hi faig dues descobertes. La primera, en David Garrido de l’Hospitalet de Llobregat, llicenciat en dret i psicologia, que va fer la carrera judicial, exercir de jutge i ara és mediador especialitzat en la relació paresfills. En paral·lel, practica la quiromància i la cartomància. M’explica la seva mare, amatent i amabilíssima, que posseeix el do de la vidència i de petit ja dibuixava les seves pròpies cartes de tarot. Avui, somni acomplert, el conviden arreu de l’Estat com a tarotista estrella i creador del mètode de coaching Dream Mentor. Uns metres més avall, m’adreço a la muller d’en Josep Fractal, vestida de bruixa i ferma com elles, atreta pels mots “energies subtils” del seu cartell de reclam. Esbrino que així anomena en Josep, vingut de Bellaterra i segona descoberta del dia, aquelles coses negatives de la nostra vida (por, ràbia, ansietat...) que se’ns posen en alguna part del cos provocant-nos-hi dolor. La seva meditació guiada les convida a abandonar el nostre camp energètic i ens dóna una eina per ajudar a sanar-nos nosaltres mateixos cada cop que retornin. Satisfeta amb les troballes, segueixo caminant entre parades mentre hi rumio. Qui no necessita una mica d’estímul, guia o consol en aquesta vall de llàgrimes. La màgia ja comença quan algú t’escolta amb atenció.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Rescaten un escalador ferit en caure des de dotze metres a Cornudella de Montsant Successos
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Usuaris impulsen una campanya per exigir la gratuïtat de Rodalies fins que millori el servei Mobilitat
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El Nàstic salva la categoria amb un empat agònic i un gol salvador de Kiki Abdallah (1-1) Futbol
