EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
Tarragona 5
Comença el compte enrere per Santa Tecla: el marxandatge, disponible als mercats i mercadets
Arqueologia
Castells 10
Vella, Verds, Jove i Joves porten al Catllar, Igualada i l’Arboç una pluja de gamma extra
Troben un taller d’àmfores del segle VI a l’antiga Laboral
S’ubica al marge dret del riu, en l’entorn del Mas dels Canonges, i en el centre de producció hi havia quatre forns de ceràmica
Les restes trobades corroboren que l’àmfora Tardana B, que es va descobrir també a la Font dels Lleons, és originària de Tàrraco
2
Tjerk van der Meulen
Camp de Tarragona
Camp de Tarragona 9
Els ‘trastos’ fan embogir el Catllar
La tradicional Baixada de Trastos va assolir el rècord de participants, que van recórrer els empinats carrers del poble amb andròmines de diversa temàtica
Les cooperatives han de vendre avellana de fora per la falta de producte local
La superfície productiva d’avellanes ha caigut fins a un 33% en els cinc darrers anys a Catalunya l 8
Els cotxes tornen a circular pel carrer
Ample a l’espera de la segona fase d’obres
Reus l 6
El Nàstic tanca la pretemporada amb 4 victòries i 3 derrotes i ja espera la lliga Esports l 11
Opinió 13 Lluís Badia. L’economia real: «Transitar per l’economia fictícia ens enviarà a un món d’inseguretat i enfrontament social»
Troben restes d’un antic centre productor d’àmfores datat entre els segles VI i VII
Patrimoni l La troballa està situada a la zona del Mas dels Canonges, on s’han fet excavacions durant els últims dos anys
John Bugarin
Els recents treballs arqueològics que s’han dut a terme a l’entorn del Mas dels Canonges han posat al descobert les restes d’un centre productor d’àmfores datat entre els segles VI i VII. Un article dels investigadors Josep Anton Remolà i Josep Francesc Roig, publicat aquest juliol en la darrera edició de la revista Pyrenae, posa llum sobre aquesta important troballa de l’antiguitat tardana, l’etapa de transició entre l’època romana i l’edat mitjana.
Segons s’explica en l’assaig, des del 2023 s’han realitzat excavacions, de forma intermitent, en una zona que és propietat de l’Autoritat Portuària de Tarragona i que «es troba dins del recinte del Complex Educatiu, abans conegut com a Universitat Laboral». Els terrenys es troben a la perifèria del Mas dels Canonges. Concretament, el lloc de la troballa està situat al marge dret de la desembocadura del riu Francolí. «El jaciment estaria situat entre la línia de costa, actualment a uns 300 metres (més allunyada en època romana) i el tram de la Via Augusta que conduïa de Tàrraco a Oleastrum», s’exposa al text.
En aquest taller es fabricaven àmfores «de tipus tarra-
S’han localitzat àmfores Tardana B, segons l’article de J.A. Remolà i J.F. Roig
conense Tardana B», així com ceràmica comuna i de cuina per a ús domèstic i quotidià.
El morter ha estat la forma «més àmpliament documentada del conjunt estudiat», mentre que les olles de cocció han estat el segon tipus de recipient més nombrós. També s’han trobat exemplars d’olles d’emmagatzematge, cassoles baixes i altes, gibrells i gerres. Els quatre forns i els abo-
El taller de ceràmica i la Font dels
Lleons, connectats per l’aigua
Història l S'han localitzat àmfores del mateix tipus en ambdós indrets
J. Bugarin
Les restes que han aparegut a la zona del Mas dels Canonges presenta una gran connexió amb la Font dels Lleons, tot i estar a uns tres quilòmetres de distància. En aquesta font monumental de l’època romana, que actualment està amagada en els baixos d’un
edifici ubicat entre els carrers Eivissa i Pere Martell, s’han anat trobant restes d’àmfores tipus tarraconense Tardana B. És a dir, les mateixes peces que es fabricaven en el centre productor descobert recentment.
J.A. Remolà i J.F. Roig apunten en el seu article a l’ús de
l’àmfora com a «principal recipient per a l’obtenció de l’aigua entre els segles VI i VII». Tanmateix, remarquen el vincle que hauria tingut aquest taller de ceràmica amb les activitats del suburbi portuari: «S’observa clarament en el comportament de la bassa en què s’havia convertit la Font
cadors descoberts fins ara en aquesta zona, així com «la presència de peces amb clars indicis d’excés de cocció i la mateixa composició del conjunt» confirmen l’activitat d’un centre productor que hauria estat en funcionament «dins d’un període entre la segona meitat del segle VI i la
dels Lleons, el principal punt d’aprovisionament d’aigua». En aquest sentit, assenyalen que la funció principal de l’àmfora Tardana B era el transport ocasional de béns líquids o semilíquids.
Origen tarraconense D’altra banda, els investigadors afirmen que la documentació d’aquest taller confirma l’origen tarraconense d’aquest tipus amfòric alhora que amplia el coneixement sobre altres produccions i centres d’elaboració de ceràmica d’època visigoda.
primera del segle VII». Els investigadors apunten que «gairebé la totalitat de les formes ceràmiques manufacturades al Mas dels Canonges són més pròpies de final segle V», però el gran volum de ceràmica comuna exhumada «planteja la possibilitat d’allargar aquestes produccions fins a estadis
L’apunt
Un ‘balneum’ i una àrea funerària
L’any 1998, es van descobrir diverses estructures associades a una vil·la romana a la zona del Mas dels Canonges, entre les quals destacava «part d’un balneum en ús en `època antiimperial fins a inicis del segle III». Anteriorment, en els anys 50, es va identificar una àrea funerària d’època tardoromana.
més tardans o bé evidencia una vida útil dels abocadors força llarga». En aquest sentit, destaquen que aquest centre «s’afegeix a la llista de tallers productius d’època visigoda documentats dins del suburbi portuari». En l’article, s’explica que la parcialitat de la intervenció, encara en curs, i l’elevada alteració del subsol impedeixen, ara per ara, presentar una planta definida del taller i donar resposta a altres qüestions rellevants; les quals es podrien resoldre en un futur amb noves excavacions.
Imatge d’una peça ceràmica trobada al jaciment. Cedida
Les restes s’han trobat a tocar del Mas dels Canonges, en uns terrenys dins del recinte del Complex Educatiu. Tjerk van der Meulen
El Govern estudia invertir 12 MEUR per traslladar el Museu d’Art
Modern al Palau de la Diputació
Cultura l Un estudi destaca que l’actual seu té «carències estructurals» que limiten el seu funcionament
Oriol Castro
El Govern de la Generalitat de Catalunya estudia invertir 12 milions d’euros a Tarragona per a traslladar el Museu d’Art Modern (MAMT) al Palau de la Diputació. L’executiu autonòmic va encarregar un informe sobre aquesta operació, que arrencaria l’any vinent i acabaria cap al 2032. Així, el museu es podria ampliar notablement i es podria donar una segona vida a la seu institucional, ja que els treballadors de la Diputació es traslladaran a la plaça Imperial Tàrraco en els pròxims anys.
L’actual seu del museu al carrer de Santa Anna presenta «carències estructurals» que limiten el seu funcionament, segons s’indica a l’estudi encarregat pel govern socialista. En aquest sentit, es destaca que la superfície expositiva actual, de 715 m2, és «insuficient» i que manquen serveis complementaris com una botiga o cafeteria, entre d’altres mancances. A més, el document remarca que les condicions tècniques i de conservació «no compleixen» els estàndards museístics moderns.
Aquest punt és especialment important pel salt qualitatiu que vol donar el museu els pròxims anys amb una renovació del seu discurs mu-
El Palau de la Diputació podria oferir al MAMT un espai disponible de 4.300 m2 Gerard Martí
seològic i la voluntat d’arribar a nous públics. Recentment, la Generalitat va adquirir la col·lecció fotogràfica Forvm, que supera les 1.500 imatges. I, segons el calendari sobre la taula del Govern, es preveuen més compres d’obres d’art per exposar a Tarragona. Amb tot, s’ha estudiat rehabi-
Llauradó: «Necessita la implicació del Govern, atès l’abast nacional del museu»
litar l’actual seu i incorporar un nou edifici, al carrer Ventallols, que podrien sumar un espai disponible total de 2.055 m2.
Reformes descartades Però aquestes reformes no semblen «garantir una resolució integral dels dèficits
funcionals». Per tant, sempre segons l’informe del Govern, el trasllat al Palau de la Diputació pot ser el «trampolí excel·lent» per a consolidar el museu com a un «nou epicentre cultural». Està previst que el 2027 els 300 treballadors de la institució pública es traslladin del passeig Sant Antoni
a la plaça Imperial Tàrraco, a l’antic edifici de Caixa Tarragona. En un primer moment, es va informar que el Palau es reservaria per a l’activitat institucional, però l’edifici podria oferir al MAMT un espai disponible de 4.300 m2, una superfície adient per a la seva transformació.
Mig milió de visites
El projecte presentat al Govern calcula que pel nou museu hi passarien mig milió de visitants anualment. Gràcies al bon estat de conservació de l’edifici, es podria planificar una rehabilitació progressiva i que el futur MAMT coexistís amb alguns dels serveis centrals de la Diputació. Així, a la planta baixa es reservarien oficines i s’habilitaria un espai comercial, mentre que la primera i segona planta es reservarien per a l’exposició de la col·lecció Forvm o el fons Jujol, entre d’altres. A la tercera planta s’instal·larien els magatzems, l’arxiu i els tallers de conservació i restauració.
«Avaluant escenaris»
Però encara no hi ha res ferm i les administracions ho estan estudiant. «Estem avaluant els escenaris i encara no hi ha cap decisió presa, però està clar que aquesta és una inversió que necessita la implicació del Govern del país, atès l’abast nacional del nou museu», expressa Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació. Si el projecte es fes realitat, més enllà de la inversió que rondaria els 12 milions d’euros, es calcula que el Govern hauria de dotar el MAMT d’un pressupost ordinari anual d’uns 2,5 MEUR i no dels 900.000 euros actuals. La decisió final, si es vol complir amb el calendari marcat, s’haurà de prendre els pròxims mesos.
La Federació Segle XXI celebra les seves festes veïnals
Societat l Les festes veïnals de la Federació Segle XXI van omplir de música i tota mena d'activitats el Parc de la Ciutat aquest cap de setmana. L'entitat social va presentar un programa de festes molt variat, que va arrencar el dissabte amb l’arribada de vehicles tunejats i l’esmorzar temàtic de velocitat.
El túnel d’accés a la platja Llarga per Cala Romana es torna a obrir al públic
Espai Públic l El túnel d’accés a la platja Llarga per Cala Romana torna a estar obert als vianants. Dissabte Adif va finalitzar les obres de sanejament a causa de diversos desprendiments que va patir la zona el 15 d’agost. Es van detectar despreniments a la part superior del túnel, per on passen les vies del tren i l'accés a la platja Llarga s'ha-
via de fer per platja dels Capellans. Ni el servei ferroviari ni el trànsit rodat van patir afectacions per aquesta incidència. Adif, responsable de l'obra, va iniciar fa tres dies les obres de sanejament. En els pròxims dies s'acabaran de realitzar algunes intervencions de suport, però que no requeriran tornar a tancar l'accés. Redacció
Les festes van continuar amb una sèrie d’actes com el concertvermut de la mà del grup Ragnaröck, el bingo musical sobre rodes, el correfoc petit amb Gripafoc i el concert del grup Los Chicanos.
Ahir les celebracions van continuar amb l’esmorzar per gos-
sos i cuidadors. Seguit de la concentració de gegants i elements festius. Després va tenir altres propostes com la cercavila amb la Txaranga Girigalls, el vermut musical i musclada amb DIJEILA i la paella veïnal de carn. La festa va acabar amb música de DJ Johan Muller. Redacció/Tjerk van der Meulen
Adif ha finalitzat les obres de sanejament a causa de diversos desprendiments. Ajuntament de Tarragona
Manteniment a Pere Martell
Mobilitat l La Brigada Municipal de Tarragona està executant aquesta setmana tasques de manteniment a la rotonda del carrer Pere Martell per la seva adequació, a causa de la degradació natural. Redacció/Ajuntament de Tarragona
L’Estiu
Tarragona
Cultura aplega
22.000 persones
Cultura l Més de 22.000 persones han gaudit aquets estiu de les programacions d'Arts Escèniques de la conselleria de Cultura de l'Ajuntament. En el marc del Festival Camp de Mart i del festival Cultura o Extinció, s’han organitzat una cinquantena d’activitats i actes per a la ciutadania entre els mesos d'estiu. La proposta ha combinat grans formats amb espectacles de proximitat, activant espais patrimonials, places, jardins i escenaris naturals de la ciutat. El festival Cultura o Extinció s'ha consolidat enguany tot omplint la ciutat durant uns dies d'espectacles, tallers i activitats amb mirada ambiental i social, integrant art i consciència climàtica. Un dels actes més destacats ha sigut la cloenda a càrrec de Sol Picó i el seu espectacle Carrer 024. El festival Camp de Mart ha tornat a omplir les nits d'estiu al seu Teatre Auditori. Redacció
El marxandatge de les festes de Santa Tecla ja està a la venda
Societat l A partir de l’1 de setembre s’obrirà la botiga en línia
El marxandatge de les festes de Santa Tecla ja està a la venda i ja genera furor entre els tarragonins. A la Teca i la Meca del Mercat Central ja es van generar les primeres cues per a comprar els diferents ítems i durant el cap de setmana Mercats s’ha desplaçat als mercadets de Bonavista i La Móra per acostar la venda als barris.
Com cada any, les entitats s’han implicat activament en el desenvolupament del marxandatge. El Ball de Diables
amb la samarreta, que té un preu de 12 euros; la Fundació Estela amb el domàs, que val 17 euros; els Diables Voramar amb la bossa i el porta gots; La Moixiganga amb el mocador; el Ball de Gitanes amb la polsera; l’Agrupació de Portants dels Nanos Vells amb la totebag i el ventall dels Comerciants de la Via-T i la xapa i l’iman del Ball de Cossis i el got de la cooperativa Combinats, i com a novetat, el bodi amb Tecletes pels més petits. A partir de l’11 de setembre també es podran comprar tots els elements oficials de marxandatge a l’estand de
festes, ubicat al vestíbul del Teatre Tarragona, de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores.
Enviament a domicili Un any més es podran comprar els productes oficials de les festes de manera virtual a la botiga de les festes de Santa Tecla en línia. Aquest sistema
també permet fer la reserva del producte desitjat a partir del dia 1 de setembre, així com demanar l’enviament a domicili. Més enllà, els altres punts de venda físics són El Lloro de la Negrita, al carrer Governador Gonzalez, 25, la Llibreria La Capona, al carrer Gasòmetre, 41, i Rosassa.Piscolabis, al
carrer Sant Agustí, 6. L’autora de la imatge d’aquestes festes de Santa Tecla és l’artista tarragonina Bet Díez Rodríguez, qui també és professora d’art i disseny a l’EADTarragona. La imatge se centra en l’instant en què sona el pasdoble Amparito Roca després del Pregó.
Redacció
La imatge d’enguany se centra en l’instant en què sona l’Amparito Roca després del Pregó. Mercats
Els cotxes tornen a transitar pel carrer Ample a l’espera de l’inici de la segona fase d’obres
Urbanisme l S’han eliminat les places d’aparcament i s’ha unificat tot el vial a un únic nivell
Miquel Llaberia
Els cotxes i motocicletes tornaven a circular pel carrer
Ample per accedir al passeig Mata ahir diumenge 24 d’agost. Tot i la presència encara de material de construcció, tanques i senyalització per l’entorn del tram entre el passeig Mata i el carrer de Francesc Bartrina, durant la jornada dominical i amb la calçada finalitzada els vehicles es movien amb total normalitat per la via que des del mes de febrer ha estat tallada per les obres de reordenació urbanística. D’aquesta manera, la primera fase de les obres es pot donar per gairebé acabada un mes més tard del que estava previst per culpa dels endarreriments per climatologia adversa.
El resultat d’aquesta primera fase, que afectava el tram entre la plaça del Víctor i el passeig Mata, llueix tal com estava previst; tot el vial ha quedat al mateix nivell i la zona blava d’aparcament ha quedat eliminada, donant més espai a les voreres. Un resultat que pretén donar prioritat al vianant per sobre del vehicle, semblant a les remodelacions que s’han fet en
Imatge actual del tram final del carrer Ample, encara amb presència de material i maquinària. Diari Més
La previsió és que la segona fase d’obres tingui una durada de tres mesos
altres carrers del centre en els últims anys com és el cas del raval de Santa Anna.
Davant d’aquesta situació el temps acabarà dictant si és una bona mesura o no, però,
La Guàrdia Urbana va mediar en 157 conflictes durant l’any 2024
Seguretat l La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana de Reus (UMIRC) va gestionar un total de 157 casos durant l'any 2024. D'aquesta manera, la unitat s'ha convertit en un referent de ciutat per tal de resoldre conflictes entre la ciutadania. Aquesta unitat específica té com a objectiu analitzar i identificar àmbits
de conflicte com l'incivisme, la intolerància o el racisme, entre altres, amb l'objectiu de dissenyar accions preventives adreçades a fer disminuir la percepció d'inseguretat. El conjunt de casos gestionats durant l'any passat va implicar a un total de 307 persones, la gran majoria d'entre 31 i 65 anys, seguits de lluny dels joves d'entre 13 i 18 anys. La
UMIRC treballa en coordinació amb altres unitats del cos i regidories municipals per tal de desenvolupar la seva tasca, identificant el conflicte, dissenyant i executant accions preventives, planificant intervencions correctives des d'una perspectiva multidisciplinària i difonent programes i accions preventives entre la ciutadania. Redacció
de moment, es mantenen les opinions contraposades de veïns i comerciants. Per un costat, els que defensen que les ciutats s’han d’adaptar a un nou model de mobilitat
més sostenible donant prioritat als vianants per sobre dels vehicles, com Xavier Pàmies, propietari de l’ADN Sistaré. Per un altre costat, veïns consultats pel Diari Més
ho veuen amb escepticisme o qüestionen si era necessari fer la inversió. «Eliminar les places d’aparcament no sé si és bo. Molta gent venia amb cotxe als comerços, aparcava un moment per recollir el que sigui i marxava. Veurem com va la cosa ara», comenta la Roser, veïna de la zona Reus Nord. Ara, pel que sembla, aquesta imatge es repetirà amb els vehicles aturats sobre el paviment on abans hi havia les places d’aparcament.
I ara, què?
No obstant això, la reordenació urbanística del carrer Ample no ha fet res més que tancar un capítol. Segons estava previst, les obres de la primera fase acabarien al mes de juliol per tal de, durant el mateix estiu, donar pas a la segona fase que reformaria el carrer Ample entre la plaça del Víctor i la plaça de la Llibertat. Segons va avançar el Diari de Tarragona, la segona fase hauria de començar aquest setembre. Una actuació que segons la previsió inicial hauria de tenir una durada de tres mesos. A la vegada, es preveu que en poc temps finalitzi la intervenció en el carrer Alt de Sant Josep, que encara continua tallat al trànsit. Alhora, cal no oblidar que encara queda una tercera fase, la qual afectarà la plaça de la Llibertat i la plaça del Pintor Fortuny. Segons les previsions inicials, aquesta hauria de començar al mes d’octubre i tindria una durada de cinc mesos. En aquest cas la superfície dedicada al vianant també incrementaria i s’introduirien fins a 330 metres quadrats de zona verda.
Fotografia d’una comissaria mòbil de proximitat de la Guàrdia Urbana de Reus. Ajuntament de Reus
Miquel Llaberia
La història ens deixa empremtes i cicatrius, recordatoris dolorosos pels quals ho van patir i lliçons que haurien d’aprendre aquells que arriben després. Els refugis antiaeris de la Guerra Civil són una d’aquestes empremtes que ens recorden quan les fronteres i trinxeres van perdre sentit en la guerra i la misericòrdia pels civils es va esfumar. El cas d’Espanya, i també de Reus, és rellevant en aquest àmbit. Tot i no participar en la Primera Guerra Mundial, on es va emprar per primera vegada l’aviació per bombardejar objectius estratègics o ciutats, el suport de l’aviació d’Alemanya i Itàlia al bàndol franquista va ser important amb els constants bombardejos a ciutats republicanes com Reus.
«La primera vegada que la població va sentir als avions passejar no tenien ni idea del que els venia damunt. El que van fer va ser pujar als balcons per veure-ho, ja que no havien viscut la Primera Guerra Mundial. Després del primer bombardeig, no ho van tornar a fer», va asseverar Pilar Subietas, assistenta a la direcció de projectes d’ANS Educació i encarregada de la visita al refugi antiaeri de la Patacada, l’únic obert al públic avui dia. Des de la plataforma, dedicada a la divulgació cultural i històrica de la ciutat, s’ofereixen visites guiades al que va ser el tercer re-
l Guerra Civil
Quan Reus va deixar de mirar el cel
ANS Educació ofereix una visita al refugi antiaeri de la Patacada, l’únic obert al públic
fugi més gran de Reus durant la Guerra Civil.
Els bombardeigs
Després del primer bombardeig, la població en comptes de mirar cap al cel va decidir mirar sota terra i van començar a cavar els múltiples refugis antiaeris que es van distribuir per tota la ciutat, com els de les places Llibertat, Prim, Hèrcules, Mercadal i Patacada, passeig Sunyer o el del Cementiri. Segons va detallar Subietas, els bombardeigs eren una situació de caos: «La gent tenia, més o menys, entre 5 i 7 minuts per anar corrent cap al refugi més proper des que sonava l’alarma i la situació era de pànic. Els nens ploraven, la gent gran es quedava enrere i tothom estava molt nerviós i entrava a empentes. I, a més, temien que, quan sortissin del refugi, trobessin casa seva en ruïnes».
Tal com va explicar la guia, el fet que una bomba li caigués damunt la casa d’algú era absolutament aleatori:
Usuaris del Centre Social El Roser participen en espigolades
Societat l El Servei Residencial d'Estada Limitada (SEREL) del Centre Social El Roser ha organitzat diverses activitats gratuïtes adreçades als usuaris/àries des del gener fins al juny d’aquest any. Redacció/Ajuntament de Reus
«A Reus, com que fa bastant de vent, els avions havien de volar bastant alt. Aleshores, quan deixaven caure la
bomba intentaven apuntar en objectius estratègics, però òbviament la bomba queia a qualsevol part». Una situació
Encara queda una entrada original del refugi visible a peu de carrer
car 214 morts. Una xifra que Pilar Subietas considera que no representa la magnitud de la tragèdia: «214 persones van morir en els bombardeigs, que ja semblen poques. Però això no conta totes aquelles persones que van morir de fam i misèria en perdre les cases».
El refugi
de terror que es va allargar entre l’abril de 1937 i el gener de 1939 i que, amb un total de 67 bombardeigs, van provo-
El refugi antiaeri de la Patacada tenia en el seu moment cinc entrades. Actualment, es pot accedir únicament a través de l’accés des de la mateixa plaça de la Patacada, just davant de l’Institut Baix Camp. Tot i que l’entrada no és original, en poc es descendeix fins al refugi, humit i amb un ample on dues persones adultes gairebé no poden caminar juntes. Les parets estan fetes amb maons «de quilòmetre zero» on encara es poden llegir missatges amb faltes d’ortografia com: «està prohibit fumar». A més, del sostre hi sobresurten les restes d’on abans hi anaven bombetes que servien per il·luminar el refugi, ja que el refugi de la Patacada va ser l’únic en tot Reus amb instal·lació elèctrica. Finalment, la visita descobreix una de les entrades que encara queden intactes del refugi, la qual està tancada al pas i és visible a peu de carrer.
Visitants llegint missatges escrits a les parets del refugi antiaeri de la Patacada. Tjerk van der Meulen
Les cooperatives es veuen «abocades» a vendre avellana de fora per la falta de producte local
Comerç l Els últims cinc anys ha caigut més d’un 33% la superfície productiva d’avellanes a Catalunya
Arnau Martínez / ACN
Les cooperatives del Camp de Tarragona s’han vist «abocades» a comprar, empaquetar i vendre avellana de fora per la falta de producte local l’últim any. El 2024 només es van recollir 2.506 tones d’aquest fruit sec a Catalunya, principalment a la zona del Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, lluny de les 7.433 tones del 2022, que va ser un any de bona collita. També ha caigut un 33,3% la superfície productiva d’avellaners a Catalunya, en només cinc anys. Coselva i l’Avellanera, les dues cooperatives de la Selva del Camp, expliquen que «no hi havia suficient producte» per donar resposta a la indústria i la
restauració que en demanda. A més, tenien la necessitat de mantenir «l’estructura» i les marques respectives.
Des de fa dècades que hi ha grans superfícies comercials que no tenen avellana del país i en venen de fora. Però enguany, per primera vegada, les cooperatives del Camp de Tarragona han hagut de comprar aquesta fruita seca en altres països perquè a l’hivern ja es van quedar sense estoc d’avellana de Reus. L’any passat la collita va ser molt dolenta a causa de la sequera i el consegüent estrès hídric dels avellaners, fent caure la producció com mai.
El gerent de Coselva, Pere Ferré comenta que des de la cooperativa ja fa anys que
compren avellana a fora per processar-la i vendre-la a indústries agroalimentàries més grans, però aquest any per primer cop han hagut d’empaquetar avellana de Turquia per oferir-la a restaurants i establiments de la zona. A la seva agrobotiga s’indica amb un cartell que l’avellana no és local i als paquets s’informa que l’origen és turc. El 60% de l’avellana comercialitzada enguany per Coselva ha estat de fora, mentre que el 40% era del país.
L’Avellanera, l’altra cooperativa del municipi, es troba en la mateixa situació, tot i que només han hagut de comprar el 10% de la producció a fora, empaquetant avellana turca amb la marca Infrusec. Als
prestatges del supermercat també s’informa de la situació. El director general de l’Avellanera, Abel Fernández, remarca que s’han vist «abocats» a «buscar avellana on fos per poder subministrar als nostres clients».
A l’Avellanera es van quedar sense producte al febrer i van optar per anar-la a comprar a Turquia en un primer moment. Després, a poc a poc, l’han anat «substituint», buscant avellanes en regions més properes com Castelló, Saragossa, Girona i el sud de França. «Hem de ser molt clars amb el consumidor i sempre explicar quin és el producte que estem envasant», insisteix Fernández. «A les bosses hi ha un apartat ben clar on
Les cooperatives han venut avellana turca per manca de producte local
El Govern presentarà a la tardor el Pla Nacional de l’Avellana 2025-2028
s’especifica l’origen», comenta també Ferré.
Mantenir la cooperativa Ferré reconeix que ha estat «una mica dolorós». «Ha sigut una decisió molt difícil, fins i tot acceptar-la per part de la nostra plantilla», comenten
El sector, en caiguda lliure
«El sector està en un moment delicat i crític», resumeixen des de Coselva. La producció ha caigut en picat, del màxim de 7.433 tones el 2022 a només 2.506 l’any passat. La calor ha deixat molts avellaners morts i ara es fan proves amb varietats més resistents. El Govern presentarà a la tardor el Pla Nacional de l’Avellana 2025-2028, però des del camp alerten que les mesures arriben tard.
des de l’Avellanera. Tot i això, Ferré assegura que no han tingut «cap altre remei» que comercialitzar avellana de fora. «Tenim una empresa i un centenar de famílies que depenen de Coselva, i han de seguir treballant», defensa.
«Competència deslleial» La Trencadora, una empresa familiar del Rourell, a l’Alt Camp, que comercialitza avellana del país fora de la Denominació d’Origen Protegida (COP) Avellana de Reus, no ha comprat producte a l’estranger i continua venent-ne de Catalunya. El seu gerent, Antoni Torrents, afirma que encara tenen bosses de l’any passat, però que aquests últims mesos han deixat de distribuir les seves avellanes a una gran cadena de supermercats catalana.
L’Avellanera també ha hagut de «trencar» contractes «importants» cap a l’exterior, com ara la relació comercial que tenien amb empreses alemanyes. «Hem hagut de sacrificar algun client i sabem que moltes vegades és molt difícil recuperar-los», lamenta Fernández.
El gerent de La Trencadora sí que reconeix que aquest any ha estat un «desastre impressionant», però creu que la «reconversió» del sector no passa per anar a buscar el producte a l’estranger. Creu que «no té sentit» que les cooperatives comercialitzin productes de fora. Considera que és una «competència deslleial».
Aparador amb paquets d’avellanes a l’agrobotiga de Coselva de la Selva del Camp on es pot llegir en un cartell que no hi ha producte local. Arnau Martínez / ACN
L’apunt
Rafa J. Larrañaga
La Baixada de Trastos va aterrar ahir al Catllar com un dels esdeveniments més esperats de tota la programació de la Festa Major. L’acte es va recuperar el 2023 després d’haver desaparegut del programa a partir de la pandèmia de la covid. En les darreres dues edicions, no es va arribar al nombre d’inscrits esperats. Enguany, però, gràcies a la motivació i participació de la joventut del municipi, s’han pogut aconseguir unes xifres que ben segur s’acosten al rècord. El regidor d’Entorn Rural i Medi Ambient de l’Ajuntament del Catllar, Antonio López, en representació de l’ens municipal, ja va avançar abans de l’inici de la baixada que al Catllar es viuria un migdia «impressionant». «Venim de l’any passat amb dos trastos apuntats i enguany en som quinze. A veure si es presenten tots i no es queden adormits a casa després de tota la nit de festa», va afegir. L’esdeveniment agrupa diversió, bogeria i creativitat. Unes característiques que han cridat l’atenció dels més joves. «Ja ho vam recuperar perquè va ser una petició de la gent jove a la regidora de Festes i Joventut, Alba López. L’augment d’inscripcions es deu al fet que vam començar fa tres o quatre mesos a fer publicitat de l’acte i, finalment, hem aconseguit engrescar la gent», va assegurar López. Enguany, l’organització va optar per allargar el recorregut. Com sempre, la Baixada de Trastos va recórrer el carrer de França —que pràcticament travessa el poble per complet—, però el punt d’inici d’aquesta edició es va situar a les Escoles, a l’altura de l’entrada al municipi.
L’objectiu dels participants
l Festa Major del Catllar
Baixada de Trastos de rècord al Catllar
L’acte va superar totes les expectatives amb quinze andròmines inscrites i un ambient immillorable al llarg del carrer de França
era completar tot el carrer, passant per la plaça de l’Església —punt amb major afluència de públic—, fins a arribar a
La platja de Ponent de Salou
gaudeix de les exhibicions del Bot Salvavides de Calafell
Societat l La platja de Ponent de Salou va gaudir dissabte de dues exhibicions del Bot Salvavides de Calafell, una embarcació insubmergible que forma part del patrimoni marítim català i que continua captivant arreu on navega. La seva essència és tan senzilla com poderosa: un bot, deu vogadors, un patró i el ritme constant de
l’esforç que comporta bolcar l’embarcació. Amb aquests elements, el públic de Salou —visitants, turistes i residents— va poder viatjar en el temps fins a principis del segle XX, quan aquests bots eren l’única esperança davant dels naufragis i temporals. El bot està dissenyat per rescatar mariners en situacions límit. Redacció
la plaça de l’Ajuntament. El regidor va deixar clar que «tan sols se’ls ha demanat dues coses: que portin casc tots els in-
tegrants del grup que facin la baixada i que el trasto tingui sistema de frens». «La qüestió serà quina mena de frens
Des de les Escoles fins a l’Ajuntament, els trastos van baixar pel carrer de França
La plaça de l’Església va ser el punt del recorregut que va aplegar més públic
es presenten, perquè pel que he pogut veure n’hi ha algun que sembla dels Picapedra», va explicant somrient.
La creativitat va ser la gran protagonista. D’entre els quinze participants, hi va haver andròmines amb temàtiques i mides de tota classe. Des d’un vaixell víking, cotxes inspirats en el videojoc Mario Kart o camions de gelat fins a una gallina gegant. Tots els participants van aconseguir completar el recorregut amb més o menys complicacions. Alguns van demostrar un domini total de l’andròmina. També n’hi va haver d’altres, però, que van perdre alguna part del trasto pel camí. «Sens dubte, el que més impressió m’ha fet és la corba de la plaça de l’Església», va assegurar un dels participants en arribar a la plaça de l’Ajuntament. Cada cop que els trastos passaven per davant del campanar de l’Església de Sant Joan Baptista, les desenes de persones que s’aplegaven a banda i banda del carrer en aquest punt del recorregut aplaudien i animaven sense parar. Antonio López es va mostrar orgullós del transcurs de la jornada i de les festes que han viscut el Catllar durant el mes d’agost: «Aquest matí també hem fet una llonganissada i ha estat tot un èxit. En general, aquest mes d’agost de Festa Major ha anat molt bé. Sempre queden coses per polir perquè ve molta gent de fora del poble i és difícil controlar tot el que passa, però estic molt satisfet».
LA CISTELLA JA TÉ
QUI LA GAUDEIXI
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
Un dels trastos que van participar en la baixada d’ahir. Tjerk van der Meulen
La plaça de l’Església va ser el punt del recorregut de la Baixada de Trastos que va aplegar més públic. Tjerk van der Meulen
Aquest 2025 el món casteller havia vist 35 castells de gamma extra abans de començar el cap de setmana i en unes hores entre dissabte i diumenge Verds, Vella, Jove i Joves en van sumar 18 de cop. Les diades de festa major del Catllar, Igualada i l’Arboç no van decebre, tot i que aquesta última es va haver de suspendre abans dels pilars de mèrit per falta d’assistència mèdica. Les quatre colles de Sant Fèlix van demostrar que estan en forma per encarar el 30 d’agost, però a més els Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada van completar les seves millors actuacions de la temporada.
Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona i Castellers de Vilafranca van complir els objectius que s’havien plantejat al Catllar i l’Arboç. Els rosats van obrir les dues actuacions amb el 5de9f, que ja comencen a dominar com ho van fer la temporada 2019 quan en van descarregar nou. Enguany ja en porten cinc i s’ha convertit en el seu gamma extra per excel·lència. També van sumar novament el 7de9f que ha millorat, i de quina manera, des del primer carregat per Sant Joan. Aquell dia va faltar gas al tronc per descarregar-lo, per Firagost ja el van completar amb certa tranquil·litat i al Catllar s’hi van divertir. Si a aquestes dues estructures se li suma la sorpresa del cap de setmana, el 9de8, fan
Castells l El cap de setmana deixa 18 castells de gamma extra i vuit castells de 9 i ha servit per veure les millors actuacions de la temporada de la Colla Vella, la Jove de Tarragona, els Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada
Collita extraordinària
un còctel estimulant que condueix a la colla cap al 9de9f. El 9de8 no l’intentaven des de l’any 2018 i amb pocs assajos han pogut dominar-lo per fer-lo a les dues places. L’altre castell de gamma extra del cap de setmana va ser el Pde8fm que va mostrar una imatge excel·lent al Catllar, el millor de la temporada fins el moment.
anar el 3de9f que volen pujar un pis més per Sant Fèlix i van sumar novament un 4de9f, que els va donar maldecaps perquè el van completar a la segona després d’un intent desmuntat.
La Colla Jove Xiquets de Tarragona volia fer un pas més en la seva trajectòria de temporada i ho van aconseguir tot i que el 4de9 amb folre i agulla es va quedar a mitges. El van provar a la segona ronda del Catllar, el quatre ja va donar molta feina i el pilar de set es va acabar trencant quan semblava que el treball extraordinari dels pilaners els conduïa a l’èxit. Igual que va passar a Santa Teresa 2024, carregat i amb deures per a les pròximes diades. La gamma extra no es va quedar aquí per a ells, perquè van tornar a fer el Pde8fm, que no va generar desgast com el de Sant Magí i van duplicar un difícilment millorable 2de9fm. També a les dues places del cap de setmana va
Els Castellers de Vilafranca van fer quatre gamma extra dissabte i dos diumenge. El 2de9fm i el 5de9f van anar tant al Catllar com a l’Arboç, mentre el 9de8 només es va veure a la vila del Tarragonès. Aquest tres castells representen passarel·les necessàries per arribar al 3de10fm o el 9de9f que podrien provar a la seva festa major. Però segurament el castell que més il·lusió els va fer va ser el Pde8fm, que van descarregar per primera vegada enguany. Han renovat l’alineació, el pilar de set els havia donat algun ensurt, però les facilitats que genera el Catllar per fer els pilars de mèrit els va portar a l’èxit. De fet, el volien tornar a provar a l’Arboç però la suspensió de la diada els va impedir repetir-lo. El 4de9f pensant en el 4de10fm va completar el seu cap de setmana.
La colla que obrirà la diada de Sant Fèlix, la Joves de Valls, també tenia una examen per a nota a Igualada. S’havia rumorejat la possibilitat que
5de9f i 2de9fm s’igualen
Són els gamma extra que més s’han fet aquesta temporada (13d+1c)
intentés el 4de9 sense folre, però el cap de colla tenia clar que els seus objectius principals eren uns altres i volia evitar riscos innecessaris. Va repetir l’actuació que havia ensenyat per Sant Joan i Firagost a la plaça del Blat, però ara tenia el repte de fer-ho fora de casa. Dos brillants castells de gamma extra amb manilles, 2de9fm i Pde8fm, i els dos castells bàsics de nou, 3de9f i 4de9f, van completar la millor actuació que s’ha vist mai a la Festa Major d’Igualada. A la capital de l’Anoia també brillar els Xiquets de Reus descarregant un castell que no completaven des de l’any 2023, el 2de8f, que van acompanyar del cinquè 5de8 i el 3de8 per segellar la seva millor actuació de l’any. El mateix van viure els Moixiganguers locals que van obrir la diada amb el segon 5/8 de l’any i van estrenar el castell de nou, un treballadíssim i èpic 4de9f, i també el 4de8 amb l’agulla, que va quedar carregat quan es va trencar el pilar que ja havia marxat l’enxaneta.
Resultats
L’Arboç | Festa Major
C. Vilafranca: 2/9fm, 5/9f, 4/9f Colla Vella: 5/9f, 9/8, 3/9f
Jove de Tarragona: 2/9fm, id4/9f, 4/9f, 3/9f
Minyons de l’Arboç: 3/7, 5/6, id4/7, i4/7
Igualada | Festa Major
Joves de Valls: 3/9f, 2/9fm, 4/9f, P/8fm
Moixiganguers d’Igualada: 5/8, id4/9f, 4/9f, 4/8a(c)
X. Reus: 5/8, 2/8f, 3/8
El Catllar | Festa Major Colla Vella: 5/9f, 7/9f, 9/8, P/8fm
C. Vilafranca: 5/9f, 2/9fm, 9/8, P/8fm
Jove de Tarragona: 2/9fm, 4/9fa(c), 3/9f, P/8fm
Albinyana | Festa Major
Nens del Vendrell: 4/7a, 4/7, 3/7
C. Foix: 3/6, 4/6, 3/6a
Carles Cortés
4de9fa carregat de la Jove, Pde8fm dels Verds i 9de8 de la Colla Vella, estrenes del cap de setmana i 2de9fm de la Joves a Igualada. Colla Vella / @slozvision / Júlia Santapau / Roser Giner
El Nàstic tanca la pretemporada amb un balanç de quatre victòries i tres derrotes
El Nàstic comença el compte enrere. Només resten cinc dies perquè el futbol torni al Nou Estadi en l’estrena oficial contra l’Algeciras a les 21.30. El temps de les provatures s’ha acabat i el conjunt de Luis César ho ha fet amb un balanç de quatre victòries i tres derrotes.
El passat dissabte el conjunt grana va posar punt final als amistosos amb una darrera victòria. Els de Luis César es van emportar el triomf per un 0-2 gràcies als gols de Marc Montalvo i Álex Jiménez, deixant la porteria a zero per primera vegada aquest estiu. A la Ciutat Esportiva Dani Jarque es va veure el Nàstic més sòlid de tots els amistosos, mostrant la feina feta durant aquestes setmanes per enllestir el duel contra un rival de categoria inferior.
El conjunt grana ha tingut
l’evolució natural aquesta pretemporada. Després de canviar el 90% de la plantilla amb cares noves, Luis César tenia la tasca d’anar incorpo-
rant automatismes i donar a conèixer els jugadors entre ells. A més, també havia d’establir a què volia jugar exactament aquest equip. Durant un
Èxit en el 5è Torneig 3x3 del CBT amb 400 jugadors
Bàsquet l La 5a edició del Torneig 3x3 CB Tarragona va omplir amb 400 jugadors el Palau d'Esports Catalunya el passat dissabte. La competició, organitzada pel CB Tarragona, va comptar amb un total de 100 equips que van competir en 8 pistes de joc que es van instal-
lar a l'equipament de l'Anella Mediterrània. La presidenta del CBT, Núria Grados, va destacar que «la modalitat 3x3 no para de créixer i com a club de referència li donem suport per enfortir els lligams amb els participants que tenim a l'entorn». Redacció/Guillo Dehon
cert tram de la pretemporada, el tècnic gallec va apostar per variar els esquemes i les posicions en el camp, sempre amb l’estil de futbol control
Álex Jiménez i Marcos Baselga van ser els pitxitxis amb dues dianes cadascú
Els grana van guanyar el darrer amistós per 0-2 contra l’Espanyol B
ben present. «Vull un equip que parli més d’un idioma», va destacar després del segon amistós de la pretemporada contra l’Andorra. De moment, sembla que l’equip ja ha trobat el que millor s’adapta contra l’Espanyol B. El conjunt grana va estrenar-se a l’estiu amb una victòria per 1-2 contra el Valencia Mestalla. El triomf va venir per talent pur contra un rival inferior de categoria. Després, els grana es van enfrontar a rivals d’entitat com l’Andorra i el Real Zaragoza. Dos equips
de Segona Divisió que estaven més rodats i van ensenyar a Luis César que encara hi havia camí per recórrer sumant dues derrotes per 0-2 i 1-2 respectivament.
El punt més baix, però, va ser contra el Villarreal B. Els grana van ser superats amb facilitat contra un filial groguet intens en la pressió i van acabar caient per 1-0, sumant la tercera derrota de l’estiu. Abans, els grana van sumar bones sensacions guanyant per 1-3 al Barça Atlètic i també per 1-2 contra l’Hospitalet en un duel en el qual també van patir en els primers minuts. Contra l’Espanyol B els de Luis César van mostrar-se sòlids, controlant el partit i àgils en atac. De fet, Álex Jiménez va ser el més destacat forçant un penal per després marcar-lo i col·locar-se amb Marcos Baselga en el pitxitxi de la pretemporada amb 2 gols cadascú. Preparats o no, el pròxim duel dels grana serà el primer de lliga.
El Reus FC Reddis avança adequadament a la pretemporada
Futbol l Els reusencs van vèncer el Terrassa el passat cap de setmana
Redacció
El Reus FC Reddis va complir amb nota un dels darrers test de pretemporada contra el Terrassa. Els de Marc Carrasco es van emportar una victòria i, aquesta setmana, arrenca la darrera abans de començar la competició. Al davant hi ha dues proves més, una contra el Valls a l’Estadi Municipal el dimecres i la darrera el dissabte contra el Villarreal C a domicili. Dissabte, el conjunt roigi-negre va superar per 2-0 al Terrassa en tot un simulacre de la Segona Federació. El conjunt català serà rival dels reusencs aquesta temporada
El defensor Lluís Recasens debutant de roig-i-negre. Reus FCR
i els de Marc Carrasco els van deshabilitar aviat. Ricardo Vaz va encarrilar el partit al
minut 6 de partit aprofitant una passada en llarg de Sandro Toscano per fer la seva màgia. Abans d’arribar el descans, el fitxatge Dani Homet va tornar a mullar després d’executar una rematada poderosa que va ser impossible per al porter rival. Amb el 2-0, els reusencs van saber gestionar el resultat al segon temps per evitar patir, repartir minuts i destacar sobretot el debut dels darrers fitxatges: Pol Fernández i Lluís Recasens. Diumenge, el Reus FC Reddis va disputar el segon test contra l’Ascó. Els roig-i-negres van caure derrotats amb un gol a l’últim minut.
Arnau Montreal Quesada
Futbol l El conjunt de Luis César comença el compte enrere per debutar aquest divendres contra l’Algeciras al Nou Estadi
Els jugadors del Nàstic celebrant un dels gols de l’últim amistós contra l’Espanyol B. Nàstic
Millora la situació dels incendis a Espanya però Protecció Civil demana no abaixar la guàrdia
Emergència rural l Els focs actius se situen principalment a Castella i Lleó, Astúries i Galícia
Agències
El balanç dels incendis forestals actius a Espanya continua sent preocupant, però ahir diumenge Protecció Civil va transmetre un missatge d’optimisme prudent. La directora general, Virginia Barcones, va explicar després de la reunió del Comitè Estatal de Coordinació (CECOD), presidida pel ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, que l’escenari era «favorable però molt lent» i que, tot i la millora de les condicions meteorològiques, calia mantenir la vigilància i no abaixar la guàrdia. En aquell moment hi havia 15 incendis actius, 14 dels quals en situació operativa 2, fet que requeria el suport de mitjans estatals. D’aquests, 10 es trobaven a Castella i Lleó, 3 a Astúries i 1 a Galícia. Barcones va reconèixer l’esgotament dels equips després de quinze dies d’enfrontar-se a focs de sisena generació, més agressius i virulents, però va subratllar la bona coordi-
nació entre administracions i la solidaritat entre territoris. Va agrair la tasca dels efectius autonòmics, estatals i europeus, destacant que la feina
Collboni visita el centre d’acció humanitària de l’ONU a Jordània després de ser vetat per Israel
Política l L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, visita avui el centre d’acció humanitària que l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) gestiona a prop d’Amman, Jordània. El desplaçament reprèn part del viatge que divendres l’havia de portar a Betlem i Ramallah convidat pels seus alcaldes, frustrat pel veto d’Israel,
que li va revocar el visat hores abans d’entrar al país. Collboni, acompanyat per la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, es reuneix amb responsables d’UNRWA per conèixer el magatzem logístic que envia ajuda a Gaza i projectes de salut cofinançats per Barcelona. També té previst veure’s amb l’alcalde d’Amman, Youssef al-Shawarbeh. ACN
nocturna, afavorida per condicions més estables, havia permès consolidar línies de control en diversos incendis. Dissabte es van sumar 395
persones evacuades, la majoria, 330 veïns de La Baña (León), per l’avanç del foc de Porto (Zamora), que havia traspassat els límits provin-
Ucraïna ressalta l’aspiració a la pau «segura
i justa» en el Dia de la Independència
Guerra l Zelenski apel·la a la unitat i rebutja qualsevol compromís «vergonyós»
EFE
Ucraïna va commemorar ahir diumenge el Dia de la Independència amb un missatge del president Volodímir Zelenski en què va reivindicar una pau justa, segura i duradora. En un vídeo des del Maidán de Kíiv, el president va apel·lar a la unitat i va prometre que el país tornarà a estar complet, tot i que no va anunciar una alliberació immediata dels territoris ocupats. Zelenski va advertir que Ucraïna pot respondre «cop per cop» als atacs russos
i colpejar infraestructures estratègiques, però va rebutjar qualsevol compromís «vergonyós», assegurant que només s’acceptarà un acord amb garanties sòlides de seguretat. El president agraí les felicitacions de líders estrangers, entre ells el papa Lleó XIV, Donald Trump, Recep Tayyip Erdogan, Xi Jinping i el rei Carles d’Anglaterra. També va visitar Kíiv el primer ministre canadenc, Mark Carney, que va prometre més esforços per una pau duradora.
A més, també ahir es va produir un nou intercanvi de
turnes van millorar, i es va poder treballar en línies de control àmplies. Tot i això, el foc de Porto va obligar a desallotjar La Baña. A Igüeña-Fasgar, el vent i el terreny accidentat van complicar l’extinció al front nord, tot i que es confiava en el reforç dels mitjans aeris per estabilitzar-lo.
Les investigacions pels incendis sumen
43 detinguts i 133 investigats
cials. Des de l’inici d’aquest episodi d’incendis, el nombre acumulat de desallotjats ascendia a 33.727. Pel que fa a les investigacions policials, fins a la mitjanit de dissabte es comptabilitzaven 43 detinguts i 133 investigats, una xifra que havia augmentat en una persona en cada apartat respecte al dia anterior.
Situació a Ourense i Castella A Galícia, ahir, el foc de Larouco ja es trobava estabilitzat, mentre que el d’Oimbra evolucionava favorablement però sense avenços significatius durant la nit, a causa de l’orografia que en dificultava l’atac per terra. El de Chandrexa de Queixa seguia actiu però amb evolució positiva.
A les províncies de Lleó i Zamora les condicions noc-
El més complicat, a Astúries Astúries va ser dissabte el territori amb més dificultats. A Cangas de Narcea, a la frontera amb Somiedo, la situació es va complicar i va ser necessària la incorporació immediata de la Unitat Militar d’Emergències (UME). A Degaña, el vent de sud va provocar que les flames superessin les línies de control a Ibia, i, ahir, la principal tasca va ser reforçar la defensa de Tablado, en una orografia especialment complexa. A Somiedo, tot i que el perímetre estava consolidat, durant la nit el foc havia avançat des de Caunedo fins coronar el Pico Mocoso, i les tasques de diumenge es van centrar en frenar-ne la progressió cap a la serra del Páramo.
Mitjans desplegats
Dissabte, el dispositiu contra els incendis comptava amb brigades del Ministeri, la UME en set focs prioritaris i mitjans autonòmics i europeus amb més de 200 efectius, vehicles i aeronaus. Una mobilització conjunta que reforça la lluita per estabilitzar els focs sense abaixar la guàrdia.
Rússia i Ucraïna, amb mediació emiratiana, van intercanviar ahir 146 soldats cadascun
presoners amb Rússia, per part d’Ucraïna, amb 146 militars repatriats per cada banda i la mediació dels Emirats Àrabs Units, a més de vuit civils de la regió russa de Kursk.
La directora general de Protecció Civil, Virginia Barcones, compareix després de la reunió del CECOD. EFE/Mariscal
Editorial
Patrimoni desconegut
Tàrraco no deixa de sorprendre. En l’edició d’aquest dilluns publiquem una important troballa als terrenys de l’antiga Universitat Laboral. Segons detalla l’article dels investigadors Josep Anton Remolà i Josep Francesc Roig, s’hi ha descobert un centre productor d’àmfores que data entre els segles VI i VII. S’ubicava en els terrenys de l’entorn del Mas dels Canonges, al marge dret del riu Francolí i on en l’antiguitat es trobava el suburbi portuari de la ciutat romana. Més enllà de la importància dels materials trobats, aquest jaciment pot posar llum en la relació dels romans i els visigots amb l’ai-
gua. Aquests treballs arqueològics tornen a demostrar que el patrimoni de Tarragona va molt més enllà de l’Amfiteatre, el Circ, el Teatre Romà, el Pont del Diable o la Torre dels Escipions. Arreu de la ciutat es van descobrint restes que ajuden a entendre per què aquests terrenys van ser d’interès en el passat. És imprescindible que totes aquestes troballes no quedin en l’oblit i s’estudiïn com cal per, si és necessari, museïtzar-les i obrir-les al públic. Tarragona és un museu a l’aire lliure i això s’ha d’aprofitar per atraure turisme cultural de qualitat i generar i retenir talent dins d’aquest àmbit.
k Tribuna k
És evident que parlar d’economia no és el més llampant, quan resulta que el debat partidista ens porta a una dinàmica inacabable de noves, on la sorpresa de les opinions dels que són protagonismes ens porta a un entramat de múltiples històries que, per sí mateixes, podrien ser el guió de qualsevol pel·lícula d’èxit
Malauradament, davant del debat fàcil de la disbauxa de poder, la realitat és que el nostre present i futur es troben i es condicionen en funció de determinades decisions de caràcter econòmic, directa o indirectament, on les garanties de supervivència venen a ser conseqüència del que es fa en cada moment, especialment per una societat cada cop més «menfotista», més aliena a la cosa pública i, sobretot, incrèdula cap a una classe dirigent, en dubte permanent, independentment del color polític
Si fem una anàlisi objectiva del que ha succeït, a escala global, en les darreres setmanes, sembla que passen desapercebudes determinades mesures econòmiques adoptades a França, per fer front a l’ingent i descontrolat deute públic que tenen, amb dèficit permanent i amb creixement, sense límits, de la «despesa de tots»; sense oblidar la disbauxa política, similar a la de casa nostra, en un model de confrontació de «blocs»; i el que es coneix com a «risc geopolític», al que sembla que no volem donar-li el pes real que suposa, amb una guerra, al costat de casa, i amb la presa de decisions al respecte que comportarà, per molt que es vulgui «amagar», prioritats evidents, com l’increment de la despesa en defensa, un cop el debat
Lluís Badia Advocat
ideològic deixi pas a l’evidència de tenir que posicionar-nos, a tots els efectes, especialment el del cost pressupostari, per molt que es vulguin difuminar discussions, poc agraïdes, però imprescindibles, sense oblidar la càrrega fiscal intencional via «aranzels», als que s’haurà de fer front. És cert que les mesures proposades pel país veí, en cap cas poden tenir bona premsa, ni ser receptives per la ciutadania, per tant, parlar de congelar salaris públics, hibernar les pensions i la reducció de plantilles a les administracions, comporten un apartat de complicada entesa social Si entrem en l’apartat dels números, podem veure com el país veí es troba sobre el 114% de la ràtio de deute i PIB, però és que aquí estem al 105%, sense oblidar que els objectius que marca la Unió Europea, en matèria de dèficit és del 3% anual, havent de ser el deute no superior al 60% del PIB, per tant, estem a anys llum del que s’aprova en un exercici d’irresponsabilitat compartida, que més aviat que tard, ens portarà, agradi o
k Tribuna k
No ha canviat el món,
però ha canviat el meu
Hi ha persones que mai sortiran a les notícies, però són notícia cada dia per algú. Els meus pares no tenen seguidors ni premis, però tenen la meva vida entre les seves mans des del primer batec. No han escrit cap llibre, però han escrit totes les pàgines de qui soc.
No han canviat el món. Han canviat el meu. Amb la seva manera de ser. Amb presències absolutes i absències que mai van pesar. Amb silencis que abracen i gestos que no pretenen res, però ho són tot. El seu amor no crida, però ressona per sempre.
Mai van voler ser protagonistes, però han estat els fonaments. Els que ho han sostingut tot quan tot trontollava. Els que no s’han queixat quan jo he caigut, sinó que m’han esperat. La veritable fortalesa és estar quan ningú mira.
no, al marc francès que esmento.
De totes maneres se’ns segueixen «venent» notícies falses, com el que «el deute es redueix», confonent interessadament el nivell del deute d’acord amb una «ràtio», amb el que es pot jugar a manipular una realitat que no té volta de full i que podem constatar en el nostre dia a dia, amb inversions injustificades, promeses impossibles o anàlisis manipulades, que el que ens porten és cap a un «món idíl·lic», però fora de l’evidència dels balanços reals
De totes maneres se’ns segueixen «venent» notícies falses, com que «el deute es redueix», confonent interessadament el nivell del deute d’acord amb una «ràtio», amb el que es pot jugar a manipular una realitat que no té volta de full i que podem constatar en el nostre dia a dia
Segurament podem continuar per aquest camí d’irresponsabilitat compartida, al que s’apunten els líders de torn, els opinadors vinculats i, sobretot, la nostra pròpia societat, acostumada a parlar de drets i poc de deures, en funció d’una supervivència complicada, on l’important és arribar a demà, com llarg termini simbòlic. No sé si el camí triat, ens portarà, més aviat del previst, a la reflexió del govern francès, però del que sí que estic segur és que sinó es fan esforços ben aviat, les conseqüències poden ser insospitades, amb l’obligació d’arribar a decisions dràstiques, on els més perjudicats seran els de sempre
La línia de transitar per «l’economia fictícia» és possible, però el que segur ens enviarà és a un món d’inseguretat i d’enfrontament social, com garantia d’una mínima supervivència al preu que ens marquin altres
Ara que estic postrat gairebé tot el dia, que el meu cos ha decidit viure a contracorrent, entenc encara més el que no sempre vaig saber veure. Dies de silenci físic, però de gratitud immensa. El temps converteix els gestos senzills en miracles irrepetibles.
No vull esperar a perdre per començar a valorar. Hi ha qui fa discursos quan els pares ja no hi són. Jo no vull afegir-hi un més. Jo vull dir-ho mentre hi són. Perquè estimar quan ja no hi són, és estimar només la memòria.
Els miro i veig la seva humanitat. Els seus límits. Els seus errors. Però també la seva manera d’estimar sense manuals, de cuidar sense condicions, de sostenir un món que ni sabien com funcionava. Van estimar com sabien. I això és infinitament suficient.
No vull dir «ho hauria d’haver dit».
Ho vull dir ara. Ara que encara puc. Ara que encara responen a una abraçada. Que encara em pregunten com estic, encara que no puguin fer-hi res.
El que em queda d’ells no són objectes, sinó arrels.
No vull esperar a perdre per començar a valorarHi ha qui fa discursos quan els pares ja no hi són. Jo no vull afegir-hi un més. Jo vull dir-ho mentre hi són. Perquè estimar quan ja no hi són, és estimar només la memòria
Aquest text no és un homenatge. És una declaració. De vida. De consciència. De gratitud. El temps és un lladre silenciós, i jo no penso deixar-li el regal de les paraules que encara puc pronunciar.
Els herois més grans són els que no saben que ho són. Gràcies per tot el que no vau dir, però vau demostrar. Per no haver buscat llums, però haver-me il·luminat. Per no haver estat un mite, sinó llar.
Ells no han canviat el món, però m’han donat el meu. I aquest és el seu llegat: invisible, immens, inqüestionable. El món potser mai els coneixerà. Però jo soc la prova que han existit. I aquest és el monument més etern que tindran: la meva vida.
No han canviat el món, però han canviat el meu. I això, al final, és l’única revolució que importa.
Pere Domingo Fornell Autor del llibre: ‘L’art de creure en un mateix’
Salou homenatja Magdalena Fernández pels seus 100 anys
Aniversari l Granados la felicita amb una placa i flors en representació del municipi
Redacció
Salou va viure diumenge una jornada molt especial amb l’homenatge a Magdalena Fernández Balfegó, que ha arribat als 100 anys envoltada de la seva família. L’alcalde, Pere Granados, es va desplaçar al seu domicili per felicitar-la en nom de la ciutat i lliurar-li una placa commemorativa i un ram de flors, en un acte íntim i emotiu.
Nascuda el 24 d’agost de 1925 a Montijo (Badajoz), Magdalena va arribar a Salou amb només 16 anys arran del destí professional del seu pare. Es va casar amb Josep Maria Consarnau, pescador conegut com l’Escorper, amb qui va tenir dues filles, Montse i Magda. Al llarg de la seva vida va compaginar la cura de la família amb una trajectòria laboral diversa: va ser maso-
Va arribar amb setze anys i va treballar en hotels i comerços fins jubilar-se el 1988 Magdalena, acompanyada de la seva família, rep la visita de l’alcalde en el seu 100 aniversari. Ajuntament de Salou
vera al Xalet Banús i va treballar a l’Hotel Planas, la Pastisseria Ramon i el supermercat Blasi, on es va jubilar el 1988. La celebració va reunir filles, nets i besnét en un dinar ple de records i anècdotes.
La jove cantautora Sofía Sánchez enceta una petita gira estiuenca pels escenaris del Baix Camp
Amb esperit vital, Magdalena va expressar el desig de continuar gaudint de la vida i dels seus éssers estimats. L’alcalde va subratllar que representa un exemple de vitalitat, esforç i arrelament de la ciutat.
Necrològiques
Tarragona
Jerónima Egea Menchón.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Reus
Paquita Caballero Porcel.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Mercè Mir Saludes.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Trini Puvill Giménez.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà demà a les 15 h al Tanatori Mémora de Reus.
Teresa Mencía Ruano.
Ha mort als 79 anys.
Fernando Hernández Macià.
Ha mort als 78 anys. Francisca González del Rio.
Ha mort als 95 anys.
Cambrils
Tom Willemsen.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Cambrils.
Torredembarra
Anna Elisabeth Grigo.
Ha mort als 86 anys.
Cultura l La jove cantautora Sofía Sánchez afronta el final de l’estiu amb quatre concerts al Baix Camp. Després d’haver passat pel passeig de Lluís Companys de Cambrils, el pròxim directe serà dijous 28 d’agost a l’hora de sopar a la piscina de Montbrió. La seguiran actuacions el 29 d’agost al Bar Pop Rock de Cambrils i el 5 de setembre
a la Torre del Llimó. Els assistents podran gaudir en viu dels seus temes més recents, TQ a mi lado otra vez i Ir donde nunca he ido, que han sumat audiències creixents a Spotify i YouTube. Sánchez escriu, compon i produeix les seves cançons i vídeos, consolidant-se com una autora completa amb un estil mediterrani i íntim. Redacció
Mor als 96 anys Jerry Adler, figura estimada de sèries com
‘Los Soprano’ i ‘The Good Wife’
Defunció l L’actor nordamericà Jerry Adler, conegut pels seus papers a Los Soprano i The Good Wife, va morir dissabte als 96 anys a Nova York. Cosí de la llegendària Stella Adler, va passar dècades darrere les bambolines com a ajudant i director d’escena a Broadway (My Fair Lady, El violinista en el tejado) i a la televisió (Santa
Barbara), fins que als 62 anys va començar a actuar gairebé per casualitat. En prop de 30 anys va donar vida a carismàtics secundaris, com Hesh Rabkin, conseller de Tony Soprano, i va participar en 30 episodis de The Good Wife entre 2011 i 2016. També va aparèixer en films de Woody Allen, Curtis Hanson o Charlie Kaufman. Agències
Paquita Caballero Porcel
Vídua de Pere Ferré Anglès
Ha mort cristianament, el dia 24 d’agost als 90 anys
La cerimònia religiosa pel seu etern repòs s’oficiarà avui dilluns dia 25 d’agost de 2025, a les 18:30 hores, l’església parroquial de Sant Francesc. (E.P.R.)
Els seus afligits: fills Franxesca i Pere Ferré Caballero, filla política; neta Natàlia i família tota, participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua i preguen una oració per la seva ànima.
Vetlla: Tanatori Municipal de Reus.
(notes de condol – www.funecamp.cat)
Reus, 25 d’agost de 2025
Sofía Sánchez, autora intèrpret de les seves pròpies cançons. Cedida
Avui felicita als que es diuen:
Genís Patrícia
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Ningú dubte de la teva brillant capacitat de comandament, però que no se’t pugi l’orgull massa o perdràs tot l’aconseguit. Nit ardent.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Agradable sorpresa en la jornada farà canviar el teu ànim sobtadament. Els viatges les activitats d’ordre social calmaran el teu ànim.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Viuràs aventures sentimentals unides a moments eròtics molt satisfactoris. Portes totes les de guanyar si empres bé el teu temps.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
No és bon dia per als jocs d’atzar molt menys si has d’arriscar diners en quantitat. Dedica’t millor a la diversió i als jocs eròtics. Nit molt agitada.
VERGE
23/08 al 22/09
Una persona pròxima a tu et farà viure bells moments on la teva fantasia s’ampliarà juntament amb la teva emotivitat. No et tanquis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Aporta més temps i afecte als teus sers estimats, sobretot a la teva parella que ho està desitjant. La resta t’arribarà per afegiment.
CANAL REUS TV
09:00 Efecte mosaic. Matí
10:30 Aventurístic
11:00 (Re)poblem
11:30 Cercle central (r)
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Cirk
15:00 Notícies (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Moving
18:30 Quina animalada!
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Bon moment per a canviar la teva imatge o per a fer un fort gir. Recorda les coses bones del teu passat no t’apesari tornar a elles, t’ajudaran.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Jornada molt activa plena d’agradables moments on l’amor i la passió jugaran un important paper. Notícies de familiars alegraran la vida.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva imatge brillarà molt en el social i per aquest mitjà podràs conquistar tot allò que et proposis. Ves amb compte amb el que fas.
21/06 al 22/07 CRANC
Satisfaccions professionals socials t’esperen avui juntament amb alguns canvis molt positius en el teu entorn. La parella els amics estaran.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Cerca no ser massa exigent amb els altres controlant el teu caràcter dominant. Els excessos en els menjars begudes et costaran avui molt.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Sorpreses en l’emocional grans possibilitats de trobades benèfiques marcaran la jornada. Si no tens parella trobaràs la més ideal en tot.
10.00 Efecte Mosaic
10:30 Clipping
11:00 SPi+TV
11:30 Va passar aquí Catalunya
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Va passar aquí Catalunya
13:00 SPi+TV
13:30 Clipping
14:00 Notícies 12
14:30 Clipping
15:00 SPi+TV
15:30 Va passar aquí Catalunya
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 Moving
18:30 SPi+TV
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Finet Pel Mig
21:15 Gaudeix la Festa
21:30 Moving
22:00 Notícies12
22:30 Finet Pel Mig
23:15 Gaudeix la festa
23:30 Moving
00:00 Notícies 12
Sudoku
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Completament seca o eixuta, sense gens d’humitat, de suc. Gens freqüent. 2. Caixa estatal que sovint està en números vermells. De l’església. 3. L’estaca que no acaba de caure mai. Seca i àrida. Final de la pel·lícula. 4. Un número sense cap a l’esquerra. Abandonem. El patrimoni de la fadrina. 5. Carrego el globus de pes. Mals humors. 6. Marxa de casa. Protectors de menors. 7. Actini. Pintar amb els set colors. Plata. 8. Reconèixer que tothom es pot equivocar. En aquest instant. 9. Teixit de Damasc. Argumentar racionalment. 10. Vocal. Xarxa nerviosa. Una fila de combatents. 11. La més sola. També en sentit contrari. Oxigen. 12. Seient del cerimonial. Amb els ossos grossos. VERTICALS: 1. Reprensió exagerada. Cubs numerats. 2. Va ser. Obté beneficis amb afany. Comença a nevar. 3. Liquidar un deute. Quatre a quatre. 4. Senyor curtet. Del temps de la calor. La del puntet. 5. Sortit amb èxit. Noieta de cabells clars. 6. Una de casa. Estrany perquè és de fora. Tapa les espatlles de les models. 7. Cera de regust desagradable. Utilitzarem tots els estris. 8. Establirà certes fites. Iniciades en política. 9. No té vista. Aquest només batega. El pal de la baralla més lluent. 10. K. Professional de la retòrica. No seran mai cignes. 11. Mil cent romans. Navegaran proa al vent. El centre de la diana. 12. Són de segona mà. La primera intenció de fer una lletra.
Estat del cel
Màxima Mínima
29º 23º
Previsió pel Camp de Tarragona
Farmàcies
TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermi. Rambla Nova, 55. Telèfon 977 221 430. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues,107 Telèfon 977 313 046
SALOU:
Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Avda Ramon d’Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic.
Avda. Independencia, 1. Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Galimany, RomanMurillo, Adelina
Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
De matinada i al llarg del matí la nuvolositat de tipus alt i mig, acompanyada d’algunes nuvolades, augmentarà de sud a nord fins a quedar el cel entre molt ennuvolat i cobert en general, si bé fins a mig matí les clarianes encara seran presents al terç nord. A més, a partir de migdia creixeran més nuvolades al terç nord del país, especialment a l’extrem nord
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant al litoral i prelitoral de la meitat sud del país, i similar o lleugerament més alta a la resta del territori. Per la seva banda, la temperatura màxima serà semblant tret del sector de l’Empordà on serà lleugerament o moderadament més alta.
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PARA COMUNIDADES. ECONÓMICO. Tel: 624.859.287
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
MASAJISTA NAOMI.
CATALANA.
MASSATGES
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
EVA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 613.835.182
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MARI MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161 CARLOS. MASAJES. 50€. Tel: 660.605.687
Avui felicita als que es diuen: Genís i Patrícia
Dragon Khan és una de les muntanyes russes més icòniques i conegudes de tot l’Estat espanyol i, probablement, d’arreu del món. Enguany, aquest gegant vermell celebra el seu 30è aniversari, i ho fa amb un homenatge especial: un documental que repassa la seva història i el seu llegat. Sota el títol Dragon Khan: Símbolo de una aventura, la producció —d’una durada aproximada de 105 minuts— es va estrenar el passat 21 d’agost al canal de YouTube Parque a Parque.
Les dues ments darrere d’aquest projecte són Toni Villaró i Alberto Rey, cocreadors del documental. Villaró com a director i productor i Rey com a guionista i codirector de contingut. L’equip es completa amb la col·laboració de Josué Subirats (fotografia, audiovisual i edició), Daniel Mimbrero (gravació) i Ezequiel Tejero (il·lustració). El documental inclou entrevistes exclusives amb figures clau en la creació i desenvolupament de Dragon Khan, com el cofundador de Bolliger & Mabillard, Walter Bolliger, l’ideòleg de l’àrea de la Xina Imperial a PortAventura, John Kemper, el director general del ressort, Fernando Aldecoa, el presentador Ramón García, i el creador d’atraccions mítiques com Stampida, Nemesis o The Smiler John Wardley. El documental ha estat gravat en zones restringides de PortAventura, a les oficines de Bolliger & Mabillard a Suïssa i a Warrington. Inclou materials inèdits com concept arts, plànols tècnics, imatges d’arxiu i gravacions casolanes dels primers anys del parc. «Dragon Khan no és només una muntanya russa. És part de l’imaginari d’aquest país. La seva silueta, el seu nom i el seu rugit van marcar tota una generació. Aquest documental és un homenatge a la visió i l’emoció de qui la va fer possible», explica Toni Villaró. Per la seva banda, Alberto Rey afegeix que «ens vam proposar explicar no només com es va construir Dragon Khan, sinó com va arribar a ser un símbol.
Oci l El documental ‘Dragon Khan: Símbolo de una aventura’ celebra el 30è aniversari de la muntanya russa de PortAventura World amb testimonis claus com Walter Bolliger o Fernando Aldecoa
Dragon Khan, una icona generacional
Un emblema tarragoní
Toni Villaró: «La seva silueta, el seu nom i el seu rugit van marcar tota una generació»
Volem emocionar tant a qui hi va créixer com a qui mai hi ha pujat, però reconeix la seva llegenda». El documental celebra els 30 anys d’una atracció que no només va transformar PortAventura, sinó que va redefinir què significava una muntanya russa a l’Estat espanyol. És un tribut a la creativitat, l’enginyeria i la passió que van marcar un abans i un després en la història de l’oci temàtic.
Imatge d’arxiu del Dragon Khan en acció durant una jornada al parc d’atraccions PortAventura World. PortAventura World
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Rafa J. Larrañaga [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El cocreador del documental Dragon Khan: Símbolo de una aventura, Joan Villaró, en un moment de la peça audiovisual. Cedida
Redacció