Reus 10
Mossèn Joaquim Fortuny: «La Festa Major de Sant Pere transcendeix el que és pròpiament la religió»
Esports 18
El Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània s’omple durant tot el cap de setmana amb els millors clubs de karate de l’Estat
20 Lluís Badia. La mala memòria: «Aquesta nova situació que ens porta a un mapa polític diferent té els seus culpables»
Societat
Ahir es va celebrar un emotiu i multitudinari minut de silenci a les portes de l’Ajuntament amb la presència d’amics, familiars i autoritats
El consistori va decretar dissabte tres dies de dol oficial i des del govern es va demanar «corresponsabilitat» a la ciutadania per evitar situacions de risc
Salou
Granados titlla de «vergonya» la situació de la venda ambulant il·legal de Cambrils i estudia portar-ho a Fiscalia
l 12
Reus
2 i 3
El veïnat i la comunitat educativa valoren «molt positivament» la remodelació del carrer Doctor Ferran
l 8
Tarragona
El govern vol recuperar les termes romanes del carrer de Sant Miquel
S’està treballant perquè es pugui iniciar una nova excavació dels vestigis, descoberts als anys noranta l 4 i 5
Camp de Tarragona
Mont-roig aprovarà avui al ple els acords amb Adif que desencallen la Via Verda
l 16
Societat l Ahir es va confirmar la defunció del segon menor d'edat que havia estat ingressat en estat crític per ofegament a l'Hospital Joan XXIII
John Bugarin
La plaça de la Font es va convertir ahir en un espai de silenci colpidor i de record compartit en el minut de silenci que va tenir lloc a les portes de l’ajuntament en senyal de dol per la mort dels tres menors ofegats el passat divendres a la platja de l’Arrabassada. Un gest que va deixar la ciutat emmudida durant uns instants, en un ambient marcat per la consternació i el dolor. L’acte va venir precedit per una notícia especialment dura: hores abans es confirmava la mort del tercer jove, Andine —de 13 anys—, que continuava ingressat en estat crític.. El seu traspàs va fer encara més gran la magnitud d’un succés que ha sacsejat profundament la ciutat.
Familiars, amics i companys dels equips de futbol on jugaven els joves, així com membres de la comunitat educativa —tots tres estudiaven a l’Institut Torreforta—, van acudir a la concentració, on també hi van ser presents nombroses autoritats, que van voler expressar de manera directa el seu condol i suport. Entre elles, el president de la Generalitat, Salvador Illa, que a través de la xarxa social X va escriure: «No hi ha paraules en aquests moments de dolor. Vull traslladar el meu escalf, afecte i suport a les famílies i amistats dels nois».
«Ens deixa consternats»
També va acompanyar les famílies l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que també va publicar un
Societat l El CD La Floresta, així com el CE Tecnifutbol i el Tarragona FC, es van acomiadar dels seus jugadors
J.B.
Els clubs de futbol del territori han omplert aquests dies les xarxes socials de missatges de condol i suport per la mort dels tres menors, molt vinculats al futbol base tarragoní. Entitats com el Nàstic de Tarragona, el Reus FC Reddis o el CDC Torreforta, entre moltes altres, s’han sumat al dol expressat pel CD La Floresta i pel CE Tecnifutbol i el
Tarragona FC, equips on jugaven dos dels adolescents. «Avui ens volem acomiadar de Michael, no oblidarem mai el seu permanent somriure i alegria», expressava el CD La Floresta en un comunicat, abans de l’homenatge celebrat dissabte al camp municipal en record de les víctimes. També el Tecnifutbol Club i el Tarragona FC van recordar que «l’Elías formava part de la nostra comunitat, dels nostres vestidors i
nou missatge de condol per Instagram: «La confirmació de la mort del tercer menor implicat en l’accident de les roques de l’Arrabassada ens deixa consternats i colpeja profundament tota la ciutat. Ens trobem davant d’una tragèdia que mai hauríem volgut haver de lamentar». A l’acte, també hi van assistir el conseller d’Esports, Berni Álvarez, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor; diputats al Parlament com Raquel Sans, Rosa Maria Ibarra i Ivana Martínez, així com la diputada al Congrés Elisa Vedrina. Igualment, hi eren la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, la delegada del Govern català, Lucía López, i diversos regidors del consistori tarragoní; així com l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Un aplaudiment sonor i sostingut va trencar el multitudinari minut de silenci a la plaça. Molts dels assistents no van poder contenir les llàgrimes en un dels moments més tristos viscuts a la ciutat en els darrers anys. El succés es remunta a divendres a la tarda, quan sis adolescents es banyaven a la Cova del Gos, entre el Miracle i l’Arrabassada, amb bandera groga. L’onatge va dificultar la seva sortida de l’aigua i diversos van quedar atrapats a la zona rocosa. Tres d’ells van aconseguir sortir amb dificultats, mentre que la resta va haver de ser rescatada en estat molt greu. Un dels menors va morir al mateix lloc dels fets, i els altres dos van ser traslladats en estat crític a l’Hospital Joan XXIII, on finalment van perdre la vida.
El CD La Floresta va celebrar dissabte un homenatge al camp municipal en record de les víctimes. Cedida
del nostre dia a dia, i el seu record quedarà per sempre entre nosaltres». El seu entrenador, Manuel
Rosselló, definia la situació com «una desgràcia absoluta» i explicava que la notícia va sacsejar pro-
fundament els companys de l’equip, molts dels quals es trobaven desplaçats disputant un torneig.
Familiars, amics, companys i autoritats van participar en el minut de silenci davant l’Ajuntament de Tarragona. Gerard Martí
Salvador Illa i Rubén Viñuales van acompanyar les famílies de les víctimes
La consternació i el dolor van marcar una multitudinària mostra de dol
Societat l García de Castro assegura que «reforçarem tot allò que veiem que es pot millorar»
J. Bugarin
El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona ha fet una crida a la «corresponsabilitat per part de la ciutadania» després de la mort dels tres joves ofegats divendres a la zona de roques de l’Arrabassada. Ahir, el conseller de Medi Ambient, Espais Públics i Joventut, Guillermo García de Castro, va apel·lar a seguir les indicacions dels serveis de salvament i seguretat, i va recordar que «a totes les zones de roques està prohibit el bany i llançar-se des d’elles». L’edil va remarcar que la ciutat viu «consternada» per una tragèdia que ha colpit famílies, amics, centres educatius, clubs esportius i la ciutadania en general, i va assegurar que el consistori posarà «tots els mitjans al servei de les tres famílies en aquests moments tan difícils».
El conseller va defensar que les zones rocoses del litoral tarragoní «estan delimitades» i que ja existeixen protocols de seguretat i coordinació entre Creu Roja, Guàrdia Urbana, Protecció Civil i la resta de serveis d’emergència. Tot i això, en els darrers anys s’hi han registrat diversos accidents i rescats, alguns de gravetat, després que diverses persones fessin cas omís de les advertències i la senyalització, i es llancessin al mar des d’aquestes
Imatge de la zona rocosa entre les platges del Miracle i l’Arrabassada on es va produir el tràgic succés. ACN
El conseller recorda que està prohibit el bany en les zones rocoses
zones prohibides. Per això, García de Castro va assegurar que «reforçarem tot allò que veiem que es pot millorar», unes declaracions que
apunten que, en els pròxims dies, s’obrirà el debat sobre possibles noves mesures per evitar tragèdies similars. De fet, el portaveu adjunt d’ERC a l’Ajuntament, Xavi Puig, que va mostrar per xarxes socials la seva consternació pel succés i el seu suport a familiars i amics de les víctimes, ja va assenyalar que «després tocarà veure com gestionem l’ús de les roques i, especialment, aquestes roques».
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, també va fer una crida a la prudència coincidint amb l’inici de la temporada de bany: «El mar és perillós, cal prendre totes les mesures de seguretat i no córrer mai riscs innecessaris». En un comunicat, va lamentar que «unes vides tan joves i amb tants projectes han quedat sobtadament truncades».
Patrimoni l El consistori vol museïtzar l’espai perquè es pugui visitar per la seva gran importància i singularitat històrica i patrimonial
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona té la mirada posada en un racó patrimonial que no s’ha cuidat ni estudiat com mereix: les termes de Sant Miquel. El consistori vol pressionar perquè es tornin a excavar les restes, que porten dècades sense tocar. «Estem treballant perquè les termes de Sant Miquel es puguin tornar a excavar. Són de gran importància per a la ciutat i mereixem que acabin convertint-se en un espai museïtzat, visitable, que aportarà gran valor a la Part Baixa, i que encaixa amb el projecte del Pla de Barris», expressa Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en declaracions al Diari Més. La clau està en els propietaris de les finques on es troba el jaciment. Una part és privada i l’altra és de la Generalitat, que mitjançant el Departament de Cultura podria activar-hi actuacions.
Les restes d’aquestes termes públiques van sortir a la llum entre 1994 i 1998 durant una excavació arqueològica preventiva al solar del carrer de Sant Miquel, número 33, motivada per un projecte urbanístic i supervisada per la Comissió de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Els treballs, coordinats per l’arqueòleg Josep M. Macias, es van completar amb una segona intervenció als anys 1999-2000 al solar veí del carrer Castaños, número 1, ja que ambdós espais formaven part del mateix conjunt urbanístic i portuari.
Quan es va comprovar l’envergadura excepcional de les restes, l’excavació es va aturar i l’Administració va haver d’iniciar els tràmits per decidir-ne el tractament definitiu. No se sap amb exactitud l’abast dels treballs. Per aquest motiu, la documentació del jaciment és par-
cial: només es va poder excavar una part de l’edifici termal —uns 800 m² aproximadament— d’un complex que els investigadors calculen que devia ocupar originalment al voltant de 3.500 m². Els mateixos autors de l’estudi ja apuntaven, fa més de dues dècades, que en cas de reprendre’s les excavacions caldria matisar i ampliar les conclusions actuals.
Segle II o III dC
Els indicis arqueològics situen la construcció de l’edifici termal a finals del segle II o, més probablement, a la primera meitat del segle III dC. Els investigadors relacionen els banys amb la coneguda inscripció romana dedicada a la restauració de les ‘thermae Montanae’ per part d’un governador provincial, el que suggeriria que el conjunt va ser promogut inicialment per una família benestant local, seguint la pràctica habitual de l’evergetisme (el finançament d’obres públiques per part de l’elit ciutadana). L’edifici presenta evidències clares d’un incendi, que els autors vinculen amb la incursió dels francs que, cap a l’any 260 dC, va arribar a assolar la ciutat de Tàrraco —un episodi que cronistes romans com Aurelio Víctor i Eutropi ja havien documentat
Les restes d’aquestes termes públiques van sortir a la llum entre 1994 i 1998
Els investigadors calculen que devia ocupar originalment al voltant de 3.500 m²
per escrit i que ara troba un correlat arqueològic.
Després d’aquest episodi, les termes van ser reformades, encara que amb materials de qualitat inferior als originals. L’edifici es va mantenir en ús, igual que el Circ i l’Amfiteatre, fins al segle V dC, moment en què, com la resta de grans termes públiques de l’Imperi, va deixar de funcionar arran de les dificultats econòmiques per mantenir aquestes grans infraestructures, en un context de proliferació de banys privats més petits a les vil·les i cases benestants de l’entorn.
Els autors de l’estudi destaquen que la troballa omple un buit historiogràfic important: fins llavors, l’arqueologia tarragonina havia estat força parca a l’hora de documentar el fenomen termal públic, malgrat que Tàrraco, com a capital de la província Hispania Tarraconensis, devia disposar-ne des d’època ben antiga. La identificació d’aquestes termes incorpora la ciutat als corrents d’investigació europeus sobre l’arquitectura i la pràctica social dels banys romans, i complementa el reconeixement de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO —una declaració centrada sobretot en els monuments ja visitables (Amfiteatre, Circ, muralles, fòrums)— mostrant que el subsol de la ciutat encara pot
Per què són unes termes singulars i importants?
Es tracta d’unes termes públiques de tipologia imperial, és a dir, del model arquitectònic més monumental i complex de banys romans, construïdes en un moment avançat de l’alt imperi, probablement durant la primera meitat del segle III dC. La seva descoberta es considera una de les troballes més rellevants de l’arqueologia hispànica de les últimes dècades, perquè són les primeres termes d’aquesta
envergadura excavades i documentades en extensió a tota la ciutat de Tàrraco, malgrat que fonts epigràfiques i historiogràfiques ja apuntaven l’existència d’altres conjunts termals avui perduts. Per tant, si es poden museïtzar suposarien un nou element patrimonial d’alt valor per la ciutat.
Aspecte del jaciment durant les excavacions als anys noranta. ICAC
L’edifici es va mantenir en ús, igual que el Circ i l’Amfiteatre, fins al segle V dC
deparar troballes monumentals de primer ordre.
El director de l’Institut Català
d’Arqueologia Clàssica (ICAC) en el moment dels estudis ja apuntava la necessitat de repensar l’evolució urbanística futura de l’espai comprès entre el Teatre romà i l’edifici termal, atesa l’elevada potencialitat arqueològica i monumental de tota aquesta zona del port de Tàrraco. Una visió que comparteix l’actual govern municipal.
Mapa de la ubicació de les termes
L’apunt
Els veïns celebren el plantejament per recuperar les restes
Els veïns de la zona celebren el plantejament que fa l’Ajuntament de Tarragona vers les termes. «Ens sembla perfecte que es comenci a treballar en aquests entorn. És un tram de carrer molt apagat i està mig en ruines a l’espera que si pugui treballar quan s’aprovi el POUM. Faria un canvi important el carrer i tindria molta més vida de cara als veïns del entorn», expressa Mari Carmen Puig, presidenta de l’associació de veïns del Barri del Port. L’Aurora, veïna també de la zona, és més reticient. «Fa molts anys que se’n va parlar i ha passat molt de temps sense que es faci res. Fins que vegi que hi ha obres i que s’hi treballa no m’ho creuré», exposa. «Crec que seria un espai molt necessari pel barri», diu Joan, un altre veí.
actual de la finca al carrer Sant
Política l PSC, ERC i En Comú Podem van votar a favor de la mesura, mentre que el PP i Junts van rebutjar-la
Redacció
El plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar divendres iniciar els tràmits per estudiar la venda de la participació que el consistori encara conserva al Gimnàstic de Tarragona. Es tracta d’aproximadament un 7% de les accions de la Societat Anònima Esportiva, una quota que l’Ajuntament manté des
de fa anys. La moció va ser presentada pel grup municipal d’En Comú Podem, que proposa establir un full de ruta consensuat per definir els objectius de l’operació i ordenar les prioritats de la despesa municipal. La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, Esquerra Republicana i Vox, mentre que Junts i el Partit Popular hi han votat en contra. Els grups favorables
consideren que l’Ajuntament no hauria de mantenir una participació directa en una societat anònima esportiva, mentre que Junts i el PP defensen que no hi ha motius per vendre les accions, especialment perquè encara es desconeixen el seu possible valor i els compradors que hi podrien estar interessats.
A banda, el consell plenari va aprovar també inicialment la modi-
ficació de la ordenança que regeix la Zona de Baixes Emissions. La consellera de Mobilitat del consistori, Sonia Orts, va explicar que «volem facilitar l’adaptació de la ordenança a possibles canvis de la legislació
catalana per això també adaptem el número d’autoritzacions per els accessos puntuals de vehicles no autoritzats amb els marcats al decret 132/2024. No volem deixar ningú enrere».
Es publiquen les bases per a l’adjudicació dels pisos de la promoció de Les Oliveres
Societat l A finals de juny o principis de juliol es publicarà el llistat de les persones adjudicatàries
Redacció
Un nou pas endavant en la promoció de les Oliveres. La setmana passada es van publicar les bases per l’adjudicació dels 192 habitatges de Campclar que s’entregaran durant l’últim trimestre de l’any. Amb la publicació de les bases, es tanca el registre de sol·licitants i el proper pas ja serà la publicació del llistat de les persones adjudicatàries a les webs d’SMHAUSA i l’Ajuntament de Tarragona previsiblement els últims dies de juny
o primers de juliol. El conseller Nacho García ha volgut posar en relleu «l’esforç que està fent el govern municipal per donar resposta a les necessitats d’habitatge de la ciutat. Aquesta promoció és un buc insígnia de les polítiques que estem treballant i el primer pas d’una sèrie d’accions i promocions que permet que ningú a Tarragona quedi enrere». Per tal d’accedir al lloguer d’aquests habitatges, calia estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya.
Societat l S’intensificaran la presència policial i les restriccions amb l’objectiu d’evitar riscos
Redacció
La Guàrdia Urbana informa que enguany, amb motiu la celebració de Sant Joan, s’intensificaran les mesures i restriccions amb l’objec tiu de minimitzar les situacions de risc, prevenir conductes incíviques i reforçar la seguretat a totes les platges del terme municipal. El dia 23 de juny, dia de la revetlla, no esta rà permesa la instal·lació de carpes, tendals, estructures, generadors elèctrics, equips de música o alta veus de gran format, neveres indus trials o de grans dimensions, ni cap
S’inaugura la primera exposició de la col·lecció Forvm al MAMT
Cultura l Aquest vespre, a les 19 hores, s'inaugura la primera ex posició de la col·lecció Forvm al Museu d'Art Modern. Creada per David Balsells i Chantal Grande l’any 1981, sorgeix en un moment de redefinició de la fotografia com a pràctica artística. Va tenir un paper determinant en el su port a una generació de fotògrafs que començaven a treballar amb una nova llibertat. l Redacció
També hi haurà control d’accés als espais protegits d’arreu de la ciutat
altre element incompatible amb l’ús familiar i segur de l’espai públic. Tampoc es permetrà l’accés amb il· luminació artificial de gran format o amb qualsevol material que, per les seves característiques o dimen sions, pugui alterar el desenvolupa ment normal de la celebració. Així mateix, també estaran pro hibides les fogueres de gran format,
barbacoes, fogonets, bombones i qualsevol altre element de combus tió, així com la venda no autoritza da d’alcohol, menjar o qualsevol altra mercaderia. També es prohi birà l’accés amb material destinat a aquesta activitat comercial il·legal. Igualment, es vetllarà pel compli ment de la normativa vigent en re lació amb el consum d’estupefaents i qualsevol altra conducta incívica o contrària a l’ordre públic.
Accés a la Savinosa
A banda, es limitaran les concen tracions massives al vial d’accés al preventori de la Savinosa i es recor da que queda totalment prohibida qualsevol acció que pugui obstacu litzar els corredors d’emergència destinats als serveis policials, sa nitaris i de bombers. Durant la nit de la revetlla a Tarragona, també hi haurà control d’accés als espais protegits, com el Bosc de la Mar quesa. El dispositiu de seguretat de platges estarà format per 1 inspec tor, 2 caporals i 34 agents i hi ha par ticipen la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.
Urbanisme l La primera fase de la remodelació va centrar-se en l’entorn de l’Escola General Prim
Consideren que el punt en què hi ha més marge de millora és la gestió del trànsit rodat
molta falta, sobretot per la vorera, perquè moltes vegades portem els nens en cotxets i, tal com estaven abans aparcats els cotxes, envaïen moltes vegades l’espai i no podíem passar», a més d’haver-hi un cantó «ja molt malament». «Ha quedat fantàstic, superbé, perquè ara ja pots passar amb comoditat, pots anar amb tots els nens un al costat de l’altre i no en fila», afegeix. La secretària de l’AMPA del centre educatiu, Sandra Llauradó, remarca que, basant-se en la seva experiència d’anar amb un cotxet amb dos infants, «el pendent de les voreres era brutal», així que el resultat ha quedat «molt bé».
La primera fase de la remodelació del carrer del Doctor Ferran va concloure durant els primers compassos de juny. Les obres han permès millorar l’accessibilitat per als vianants i pacificar el trànsit, amb la conversió del tram de l’Escola General Prim en plataforma única, l’eixamplament de les voreres, la plantació d’arbrat i la renovació de l’enllumenat. Tot i que han hagut de conviure amb els treballs sobre el terreny més del previst —vuit mesos i mig, des del 29 de setembre del 2025—, el veïnat i la comunitat educativa han rebut amb els braços oberts la reforma, si bé suggereixen propostes per facilitar la convivència amb el trànsit rodat.
«Les obres han estat una molèstia, no podíem ni passar ni gairebé
La continuïtat del projecte i la proposta de no aturar-se i anar més enllà
El projecte de remodelació del carrer del Doctor Ferran tindrà continuïtat amb una segona fase que abastarà el tram entre els carrers de Roger de Belfort i de l’Escorxador. En aquests moments, l’Ajuntament de Reus està ultimant la redacció del corresponent projecte, les característiques del qual seguiran les directrius de la primera intervenció, amb calçada i voreres diferenciades i passos de vianants
sortir de casa, però bé, les justifico, perquè calia fer una revisió a com estava el carrer», valora Mari Carmen, resident de la zona. En la
adaptats. El pressupost aproximat de l’actuació serà de 250.000 euros i la previsió és poder iniciar les obres a finals d’any. Posteriorment, es completarà l’actuació fins al passeig de Sunyer. Amb aquest context, Tamara Huete, mare de l’Escola General Prim, creu que «seria genial» que «també anessin arreglant» vies del voltant com els carrers de Roger de Belfort i de Sor Lluïsa Estivill, que connecten
mateixa direcció apunta Dolors: «La veritat és que ha quedat maco, es veu més ample». De fet, l’estat i l’estretor de les voreres són les prin-
l’avinguda del Doctor Vilaseca, el carrer del Doctor Ferran i la plaça de Gandhi i generen «trànsit de nens i nenes que van al Col·legi Mare Molas, a l’Escola General Prim i a l’Escola Pare Manyanet». A pocs metres, també es troba l’Escola Teresa Miquel i Pàmies. Es tracta d’una àrea de voreres estretes i que té, en una curta distància, artèries amb una densa circulació, així que, juntament amb senyalitzacions de zona escolar, opina que una reforma ajudaria a facilitar el passeig entre casa i l’escola.
cipals queixes sobre com estava el carrer abans de la intervenció. Tamara Huete, mare de l’Escola General Prim, expressa que «feia
Dubtes amb la mobilitat Ara bé, el principal dubte recau en la convivència amb la mobilitat. Dolors considera que l’anivellament entre vorera i calçada «és perillós quan surt la canalla» i que caldria instal·lar una barana o element segregador per evitar possibles atropellaments, a més del mobiliari, els parterres i l’arbrat que ja estan al voltant. Huete opina que s’haurien de col·locar «senyalitzacions de zona escolar» per complementar la funció dels reductors de velocitat de la vora, com al Camí de Riudoms. També cita haver tingut «força problemes amb l’incivisme de conductors i conductores que passaven pel carrer del Doctor Jaume Peyrí», així que demanaria un millor control per part de la Guàrdia Urbana a les entrades a l’escola.
D’altra banda, Llauradó assenyala que la plataforma única de davant del centre «no m’agrada gens» i que ja ha vist dos o tres cotxes «aparcats damunt d’allà, entre els arbres», una situació que genera certa inseguretat. A més, lamenta la desaparició de la zona de càrrega i descàrrega que hi havia davant l’entrada principal, ja que «déu-n’hido» les famílies que porten els fills amb el vehicle particular, bé sigui en casos puntuals com, en determinades situacions, «cada dia», perquè viuen lluny de les aules. Això no obstant, reconeix que, per als progenitors i els nens que venen a peu, «està de conya».
Urbanisme l El medi ambient i la cultura esdevenen els dos eixos vertebradors del projecte de reurbanització
Miquel Llaberia
Les obres per a la reurbanització de la zona verda de la plaça que s’ubicarà davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós començaran el 30 de juny. Així ho han confirmat fonts de l’Ajuntament de Reus a Diari Més, que remarquen que aquesta actuació «s’emmarca en l’estratègia municipal de Ciutat verda i transformarà l’espai en un entorn verd, accessible i renaturalitzat». Cal recordar que l’execució de les obres es va adjudicar a l’empresa RS Agrotècnica del Segrià per un import de 420.730,67 euros.
Aquesta decisió tindrà com a conseqüència la desaparició de l’actual aparcament de zona blava que hi ha a l’espai escollit. Com a alternativa més propera hi ha els pàrquings municipals de Passeig Prim i de la plaça del Nen de les Oques o el pàrquing dissuasiu de l’avinguda Països Catalans. Per un altre costat, la parada de bus situada al costat es mantindrà i s’ampliarà.
El projecte va ser elaborat els arquitectes Conchita Ruiz Terradillos i Gerard Yubero Sainz, amb una
proposta que pensa en dos aspectes com a eixos vertebradors; medi ambient i cultura. D’aquesta manera, la voluntat és afavorir a un entorn més natural i pensat per a les persones. El disseny planteja millorar la mobilitat dels vianants i la convi-
Tecnologia l El nou sistema permetrà una millora en la presa de decisions en la gestió de les infraestructures viàries
Redacció
L’Associació Espanyola de la Carretera (AEC) i T-Systems s’han unit per a crear AECTech, una iniciativa orientada a avançar cap a la creació de l’Espai de Dades de la Carretera. El projecte neix per a ajudar el sector viari a evolucionar cap a un model digital i basat en dades, en un context en el qual la carretera continua sent una infraestructura crítica per a la mobilitat, la logística, la ver-
tebració territorial i la seguretat viària. AECTech impulsa un marc de col·laboració sectorial al voltant de les dades de la carretera, amb regles clares sobre qui accedeix a la informació, amb quina finalitat i amb quines condicions. «La carretera no és únicament una infraestructura física, genera una gran quantitat d’informació que pot ajudar-nos a millorar la seguretat viària i a oferir serveis més eficients a la ciutadania», apunta el director general de
vència amb el transport públic, alhora que fa valdre el patrimoni de la zona, especialment edificis emblemàtics com la Biblioteca i l’Estació Enològica.
Precisament, en la vocació de servir com a espai lúdic i cultural,
un dels elements destacats serà la creació d’una àgora a l’aire lliure, concebuda com una extensió de l’equipament cultural. D’aquesta manera, es podrà aprofitar aquest espai a l’aire lliure per a dur a terme activitats culturals de tota mena
L’actuació té un cost de 420.000 euros i es va adjudicar a RS Agrotècnica del Segrià
com poden ser presentacions de llibre, contacontes o trobades, entre altres. També es pretén generar nous espais de descans, camins interiors més tranquils i zones de convivència amb una nova font d’aigua per a consum de persones i mascotes.
Pel que fa al vessant de la renaturalització, es plantarà nou arbrat i vegetació autòctona que aportarà ombra, millorant el comfort climàtic i afavorint la biodiversitat urbana. D’aquesta manera, esdevindrà un nou refugi climàtic de la ciutat, oferint un espai més agradable per a passejar durant els mesos d’estiu. A més s’aplicaran criteris de sostenibilitat com la reutilització de materials, paviments drenants i sistemes per gestionar millor l’aigua, contribuint a crear un espai més eficient i respectuós amb el medi ambient.
Fotografia d’arxiu de l’AP-7 a l’altura del terme municipal de la ciutat de Reus. Agències
l’AEC, Jacobo Díaz. El valor de l’AECTech es concreta en casos d’usos específics com l’inventariat de la infraestructura o la integració de dades d’inspeccions, conservació o incidències, tot
per poder prendre decisions com quines estructures necessiten més seguiment, la priorització d’inversions o com actuar amb antelació a una incidència. Per a les administracions públiques i gestores d’infraestructures, AECTech suposa una millora en la presa de decisions en àmbits com la conservació, el manteniment i les inversions i repercuteix directament en la seguretat viària.
Entrevista l La ciutat commemora els 400 anys de l’arribada de la relíquia de Sant Pere a la Prioral i, per celebrar l’efemèride, s’han programat actes extraordinaris com una tronada, conferències, visites guiades o exposicions
Peralta Moreno
Què es commemora enguany?
«L’any 1625, el dia 7 de novembre, van portar una relíquia de Sant Pere, un tros d’os, de Roma. La van portar els pares carmelites. No sabem qui ho va demanar, ni qui va fer la gestió, però sabem que la van portar els pares carmelites i que a la Prioral estaven construint el retaule gòtic. Per això, van deixar la relíquia al convent dels carmelites, que després va ser l’Hospital de Sant Joan. La van tenir allí fins al Sant Pere del 1626, quan es va portar cap a la Prioral, on encara hi és».
Per què és important l’efemèride?
«400 anys no són quatre dies i és un motiu d’alegria i de goig per tenir una resta mortal de Sant Pere». Han creat un programa per commemorar-ho. Com l’han treballat?
«A la parròquia vam fer una comissió dels 400 anys per preparar coses. L’Ajuntament també volia muntar accions extraordinàries i va convocar una taula participativa.
Nosaltres hi vam ser partícips i vam conformar un programa unitari». Quin és l’objectiu de tot plegat?
«Sant Pere és la Festa Major de Reus i transcendeix el que és la religió. A Reus, hi ha devoció, sempre s’ha celebrat la processó, s’ha portat la relíquia... Tot això també va envoltat d’elements culturals, festius i folklòrics. Quan traiem la relíquia, no va sola, sinó que l’acompanya el Seguici. L’Ajuntament ha organitzat una tronada extraordinària, que serà el diumenge anterior, en què es portarà la relíquia extraordinàriament a la plaça del Mercadal».
I no només això.
«Hi ha hagut tot un seguit de conferències, visites guiades i exposicions. També hem tret el bust reliquiari de quan van portar la relíquia. Té 400 anys. Després es va construir un de plata, que és el que fem servir actualment. Aquest any, el primer reliquiari va estar exposat al Museu de Reus tot un mes i, ara, el tenim a la Prioral. Encara no hem decidit quan el traurem, però hi és
perquè la gent pugui veure que això és una obra d’art».
Que s’exposi el bust original deu ser un fet extraordinari.
«És clar. El reliquiari que té la relíquia està guardat i només s’obre per Sant Pere. Però el bust que havia estat reliquiari quan el van portar, fins que van construir el de plata, és el que ara hem tret perquè es pugui veure i gaudir, perquè és una obra d’art».
Sant Pere és una celebració en què es bolca tota la ciutat.
«I tant. Cada persona té la seva sensibilitat. Un es mou per la fe, l’altre per la cultura, però tots convergim en Sant Pere; és el que aglutina.
Amb motiu de la celebració, es fan moltes coses. Per Sant Pere, hi ha un programa d’activitats mil, entre elles, naturalment, les que toquen el culte, però totes les altres parts formen part de la vida de la ciutat de Reus».
Com valoren com està anant la commemoració?
«Molt bé. A les conferències, hi ha
El PSC treu pit de tres anys de «transformació i compliment» al govern
Política l El PSC de Reus va celebrar ahir diumenge 21 de juny l'acte de valoració dels tres anys que compleixen al capdavant del govern municipal en una trobada amb més de 200 veïns. Durant l'acte, l'alcal-
dessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar que aquests tres anys havien servit per a «recuperar el pols de la ciutat i impulsar una manera de governar basada en la proximitat, el treball constant i el compliment
hagut molta participació. Al museu, em van dir que havia anat gent a veure el bust. Els que ho organitzem, amb el mal de cap de muntar les accions, però hi ha molta resposta i, per tant, estem contents». Tot això permet recordar el passat.
Joaquim Fortuny Mossèn, prior de Sant Pere
Programa d’actes
«Totes les accions que fem són molt reeixides i hi ha molta participació»
«Sí. En la història, es va passant la torxa sense res estrafolari. Hi ha temporades més àlgides, altres que ho són menys. Ara estem en una temporada que les coses festives es viuen, es participen, i les culturals i religioses, també. Totes les coses que fem són molt reeixides i hi ha molta participació de gent». Vol afegir res més?
Els Xiquets de Reus completen la primera clàssica de vuit de l’any
«Voldria convidar tots els lectors a participar del que vulguin. Com més coses, millor; tot ens ajuda a formar-nos i a viure, i és un goig celebrar els 400 anys de tenir la relíquia de Sant Pere a la ciutat».
dels compromisos». Entre les actuacions per les quals va treure pit la batllessa van ser la creació de nous habitatges assequibles a la ciutat o l'increment d'efectius de la Guàrdia Urbana de Reus. l Redacció
Castells l Els Xiquets de Reus van completar el passat dissabte 20 de juny, amb motiu de la diada de Sant Pere, la primera clàssica de vuit de l'any. Enguany, els de la camisa avellana ja havien portat a plaça tant el 3de8, com el 4de8 i també el 2de7, però els van unir per primera vegada en una mateixa actuació. Diumenge vinent, 28 de juny, al vespre faran el tradicional pilar caminant de Completes que anirà des de la Prioral de Sant Pere fins a la plaça del Mercadal. Per un altre costat, el millor castell que va veure la diada va ser el 2de8 amb folre per part dels Castellers de la Vila de Gràcia, mentre que els Capgrossos de Mataró van tenir el seu sostre amb el 3de8, com en el cas de la colla local. l Carles Cortés
Festa l L’arribada tardana dels Gegants
Otomans del Passeig de Torroja de Tarragona va produir que la cercavila es retardés
Miquel Llaberia
El Superadrac de l’Associació de Supera’t de Reus es va despertar ahir diumenge 21 de juny per sortir a ballar pel passeig de la Boca de la Mina amb motiu de l’arribada imminent de la Festa Major de Sant Pere en poc més d’una setmana. La tercera edició d’aquest esdeveniment va comptar amb la presència d’un centenar de persones que es van aplegar al matí a l’indret, tot i la intensa calor de les primeres hores de l’estiu 2026. No obstant això, l’acte no va començar a les 11 hores puntual
com estava previst, i el motiu no era perquè se li enganxessin els llençols al Superadrac en el seu dia més especial.
Una petita confusió amb un dels convidats de l’esdeveniment, els Gegants Turcs Otomans del Passeig de Torroja de Tarragona, va fer que arribessin amb mitja hora de retard. Tot i l’espera, que es va fer llarga amb les altes temperatures, finalment el Superadrac va fer acte de presència i, sota el confeti de festa, es va unir als seus convidats que esperaven de manera puntual en el passeig; la Cucafera Petita de Reus i
La Cucafera Petita de Reus va estar entre els convidats de l’edició d’aquest 2026
el Gegant Charlie Rivel de Cubelles. El gegant pallasso es va alçar i els petits membres de la Cucafera es van enfaixar per portar la bèstia i iniciar la primera ballada davant de múltiples assistents. Aleshores, gairebé com si els haguessin invocat, van aparèixer remuntant el passeig els Gegants Otomans, que no van
tardar a arribar fins al grup i unirse, finalment, a la festa. D’aquesta manera, la comitiva va posar en marxa el recorregut de la cercavila en direcció sud, cap a la plaça Maria Àngels Ollé, en tot moment acompanyat i amenitzat per la música dels timbals i les gralles de les diferents colles participants.
Seguretat l El consistori salouenc va anunciar el passat divendres la intenció de valorar «portar a la fiscalia» la venda ambulant il·legal al municipi del Baix Camp i criticava la seva manca de tolerància
Adam Díaz Garriga
L’alcalde de Salou, Pere Granados, tornava a carregar contra la venda ambulant il·legal que, assegurava, continua produint se a Cambrils. El batlle publicava a través de les seves xarxes socials aquest diu menge un text contundent sobre la situació del municipi cambrilenc, qualificant la com una «autèntica vergonya» i afirmant que permetre «equival a emparar una activitat il· legal que perjudica el comerç, a les marques i als consumidors». Les paraules de Granados arribaven després que, durant la jornada del passat divendres 19 de juny, des de l’Ajuntament de Salou s’anunciés la intenció «d’estudiar» portar a la fis calia el top manta.
El principal motiu, segons s’es mentava des del consistori salo uenc, era la «persistència» d’aques ta activitat il·legal i la possible necessitat «d’intervenció de les instàncies judicials competents». En aquest sentit, la intenció era analitzar l’existència «d’un mercat de productes presumptament fal sificats» per «determinar si els fets poden ser constitutius de delicte».
El passat 17 de juny es va dur a terme un operatiu a Salou contra el top manta que va acabar amb una desena de
El consistori salouenc afirmava que ha aconseguit «erradicar» el top manta
de qui té l’obligació de fer complir la llei». Per altra banda, Granados ex posava que «no és suficient actuar en part de la cadena» i apuntava a la fabricació i la distribució dels pro ductes com a focus principals. Des del municipi de Cambrils no es va voler oferir resposta a aquest mitjà després del text publicat per l’alcalde de Salou. Tot i això, el pri mer tinent de tinença d’alcaldia, Alfredo Clúa, va indicar en una en trevista a Ràdio Cambrils el passat 15 de juny que «Granados fa uns mesos no tenia un problema amb el top manta i ara ja és conscient que el té». «La possible solució la té el departament d’Interior de la Gene ralitat», tancava Clúa.
Reiteració
No és, ni de bon tros, el primer cop que l’alcalde de Salou assenyalava l’Ajuntament de Cambrils com a responsable de la situació a tram de litoral que uneix els dos municipis. En aquest sentit, Pere Granados ha apuntat en diferents ocasions a l’administració cambrilenca i la seva gestió del top manta, acusant el govern municipal de «portar lo» al terme municipal de Salou. Des del consistori salouenc també s’afirmava durant els últims mesos que «s’ha aconseguit erradicar la presència de top manta».
Deu detinguts
Continuant aquesta advertència, Granados remarcava els «80 punts de venda de productes falsificats i els gairebé 120» intervinguts entre divendres a la nit i dissabte a Cam brils. L’alcalde criticava, a més, la «instal·lació de llums al passeig» per «potenciar una activitat clarament il·legal».
La nova flota de neteja viària i recollida de residus de Salou incorpora vehicles elèctrics i més escombradores
Serveis l Salou va presentar dis sabte a la plaça del TAS la nova flota de vehicles, maquinària i equipa ments del servei de neteja viària i recollida de residus, en un acte presidit per l’alcalde, Pere Grana dos, amb membres de la corpo ració i responsables de l’empresa concessionària. La renovació, que incorpora el logotip Estima Salou als vehicles, forma part d’una in versió global de 10.328.000 euros
per modernitzar maquinària, flota i parc de contenidors. L’objectiu és avançar cap a una ciutat més neta, sostenible i eficient, adaptada a la realitat d’un municipi turístic que rep milions de visitants. Granados va remarcar que mantenir Salou neta és «una prioritat municipal, però també una responsabilitat compartida», i va apel·lar al civisme. El nou servei inclou vehicles elèc trics, camions bicompartimentats,
un rentacontenidors, dos camions de càrrega posterior per a grans productors i l’increment de cinc a vuit escombradores. També es pre veu substituir illes soterrades per 299 contenidors domiciliaris, instal· lar 100 illes de recollida a les platges i 55 papereres de gran capacitat. A més, s’estendrà la recollida porta a porta per a l’hostaleria, i els hotels tindran un servei d’envasos, plàs tics i llaunes de la vila. l Redacció
«No es tracta d’un problema pun tual», assenyalava el batlle, lamen tant que «és inacceptable per part
El passat dimecres dia 17 de juny, els Mossos d’Esquadra, conjunta ment amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, van intervenir en un pis del centre de Salou, al carrer de l’Església, en un operatiu contra la venda ambulant il·legal. Deu detin guts i diverses bosses de material falsificat va ser el resultat d’aquesta última intervenció a la localitat.
Festa Major l El cap de setmana va engegar amb les primeres celebracions, cercaviles i el pregó de Margarida Aritzeta
Al to de les gralles, entre pilars i correfocs, Valls va viure aquest diumenge una jornada que servirà per calentar motors de cara a la revetlla de Sant Joan. El Tomet del Poble va engegar culminar un cap de setmana de tradició que, a la localitat vallenca, va encetar-se amb l’engalanament de la Casa de la Vila i el campanar de Sant Joan el dissabte a primera hora. Amb l’Ajuntament vestit de flors i les places del municipi preparades, Valls es prepara per afrontar un dels dies més importants de l’any el pròxim dimarts 23 de juny.
Durant la jornada del dissabte, a més, l’escriptora i professora Margarida Aritzeta va ser l’encarregada d’anunciar l’arribada de la Festa Major des del balcó del consistori amb un emotiu discurs que va reflectir l’ànima de les festes al municipi. Després de recordar Narcís Oller, va fer incís en la necessitat de mantenir les tradicions, valorant «la feina que hi ha al darrere» per fer-ho: «Gràcies a la seva dedicació, no vivim en un erm, en un desert sense vida, gràcies a ells tenim una ànima col·lectiva», va exclamar Aritzeta. D’aquesta manera, la celebració quedava inaugurada oficialment amb un compte enrere que, fins ara, ja ha portat concerts, balls i cultura.
Diumenge, la festa va continuar pels carrers de la localitat des de les 11.00h del matí amb la misa dominical i la presentació de la nova imatge dels Sant Joan Baptista. La figura va recuperar el seu aspecte facial original després d’una restauració express, iniciativa de la Parròquia de Sant Joan de Valls, amb una recaudació històrica d’uns 6.000 euros.
La presentació va continuar amb una trobada particular: l’encontre de «Joans» —també de Jans, Joanes
i Janes— del municipi. Més d’una cinquantena de persones que comparteixen el nom del sant o derivades van acudir a la plaça del Museu Casteller per «fer poble» i cridar el seu nom al cel. Durant la trobada, han acudit la «Joana» més petita, de quatre mesos de vida, i el «Joan» més gran, de 91. Més de noranta anys de diferència
Joans i derivats
Més de 50 ‘Joans’ o derivats van acudir a la primera trobada de Joans
que, d’alguna manera, també van emmarcar el futur i el present de les festivitats vallenques i que des del consistori es preveu repetir. Després d’hores de concerts a la plaça de l’Oli, vermuts al Pati i els Balls a la Sala Kursaal, el Tomet de Poble va encabir la tradició més «petita» de Valls amb la sortida del seguici petit i les colles dels Xiquets de Valls des de la plaça del Blat. Des dels pastorets i les pastoretes, passant pel Ball de bastons petits, la Mulassa, el Ball de Gitanes i els Nans, entre d’altres, la emblemàtica plaça del Blat va omplir-se de gent per observar el futur de la localitat pel que fa a tradició i «enorgullir-se» dels petits. «Tot està sent un èxit i ara ens preparem pel més fort i sen-
se incidències», indicava la regidora de Festes, Rosa Rovira. D’aquesta manera, Valls espera tres dies intentos més amb una jornada de dilluns que englobarà Balls parlats en cinc punts diferents del municipi entre les 18.00h i les 21.00h de la nit.
A més, es portaran a terme els concerts de Solstici amb alguns dels artistes més destacats, com Incendi, Mama Dousha o Remei de Ca la Fresca a partir de les 23.00h a l’Hort del Carme.
Més dona l La ‘group leader’ de l’Institut Català d’Investigació Química reflexiona sobre la seva vocació i trajectòria científica en la química, així com l’evolució del paper de les dones en la recerca i els reptes per a una química més sostenible i innovadora
Adrià Recasens Benaiges
Què et va fer triar la Química com a carrera professional?
«No sé si jo vaig triar la química o si la química em va triar a mi. Des de molt jove sentia curiositat per entendre com i per què es produeixen les transformacions químiques. Més que memoritzar reaccions, em fascinava desxifrar els passos ocults que connecten els reactius amb els productes i expliquen com tenen lloc els processos químics. La possibilitat de fer preguntes i explorar el desconegut va fer que aquesta curiositat acabés convertint-se en una vocació científica».
El món científic continua sent un entorn majoritàriament masculí o perceps que aquesta realitat està canviant?
«Crec que la situació ha evolucionat de forma molt positiva en els últims anys i cada vegada veiem més dones desenvolupant carreres científiques d’altíssim nivell. Així i tot, encara existeix marge de millora, especialment en alguns àmbits i posicions de lideratge. En la meva experiència, comptar amb referents visibles i propers és important perquè mostra que no existeix una única manera de construir una carrera científica i ajuda al fet que les joves s’identifiquin amb aquestes trajectòries, confiïn en les seves pròpies capacitats i vegin aquestes carreres com una possibilitat real per a elles».
Has trobat obstacles pel fet de ser dona al llarg de la teva trajectòria científica?
«Com moltes investigadores, m’he trobat amb situacions que reflecteixen biaixos que encara persisteixen en el nostre entorn. A vegades no es tracta d’obstacles evidents, sinó de percepcions o expectatives diferents sobre com s’interpreta l’èxit professional. En alguns moments he tingut la sensació que havia de demostrar més perquè els meus assoliments s’atribuïssin únicament al treball realitzat. Afortunadament, crec que cada vegada som més cons-
cients d’aquestes situacions i això està contribuint a transformar-les».
L’any 2015 vas assumir el lideratge d’un grup júnior a l’ICIQ i posteriorment vas ser nomenada líder sènior. Com has viscut aquesta evolució professional?
«Ha estat una evolució apassionant. Amb els anys, la nostra recerca ha passat de l’estudi de mecanismes de reacció a l’ús d’aquest coneixement mecànic per a descobrir nous processos catalítics. Aquest canvi ens ha permès abordar preguntes més ambicioses i assumir reptes científics cada vegada més arriscats. No obstant això, el
suport de
Mónica H. PérezTemprano (Valladolid) és una química especialitzada en catàlisi i química organometàl·lica. Es va llicenciar en Química a la Universitat de Valladolid el 2005 i s’hi va doctorar el 2011 sota la direcció de Pablo Espinet i Juan Casares, investigant els mecanismes de reacció en transfoa partir rmacions catalitzades per pal·ladi. Després d’una etapa postdoctoral a la Universitat de Michigan amb Melanie Sanford, el 2015 es va incorporar a l’ICIQ de Tarragona com a cap de grup júnior, i el 2022 en va esdevenir líder sènior. La seva recerca impulsa el desenvolupament de processos químics més sostenibles. Ha rebut diversos reconeixements internacionals i destaca també pel seu compromís amb la divulgació científica i la promoció de les dones en les disciplines STEM.
Motivació
«Poques coses són tan emocionants com descobrir alguna cosa nova per primera vegada»
Lideratge
«La recerca és una professió molt exigent i hem d’assegurar-nos que no perdem talent en etapes clau»
que em motivava en 2015 continua igual de present avui: formar joves científics, acompanyar el seu desenvolupament professional i crear un entorn on puguin créixer. Aquesta dimensió humana continua sent un dels aspectes més gratificants del meu treball».
Què cal canviar perquè hi hagi més dones liderant grups de recerca en química?
«La resposta no passa per una única mesura. És important garantir processos de selecció i avaluació transparents, però també crear entorns que permetin desenvolupar una carrera científica a llarg termini. La recerca és una professió molt exigent i hem d’assegurar-nos que no perdem talent en etapes clau de la carrera investigadora. Per a això, a més de referents visibles, necessitem més “allies and advocates”: persones compromeses amb identificar, donar suport i visibilitzar el talent, i amb contribuir activament
al fet que més investigadores puguin accedir a posicions de lideratge científic i responsabilitat». El grup que lideres és referent en el desenvolupament de transformacions catalítiques innovadores. En què se centra actualment la vostra recerca?
«El meu grup se centra en comprendre i aprofitar el potencial de metalls abundants com el cobalt per a desenvolupar noves transformacions catalítiques. Aquests sistemes presenten comportaments molt complexos i encara poc explorats, però precisament per això resulten tan interessants: ens permeten explorar territoris químics pràcticament desconeguts, on encara queden moltes preguntes fonamentals per respondre. El nostre objectiu és identificar nous conceptes i principis de reactivitat que ens permetin desenvolupar noves maneres de construir molècules de manera més eficient i sostenible». Per exemple?
«Per a mi, una química més sostenible comença per entendre millor com funcionen les reaccions químiques. Quant millor entenem una reacció, millor podem dissenyar-la perquè utilitzi menys recursos, generi menys residus i sigui més eficient. Els metalls abundants són especialment interessants perquè no sols poden substituir a elements més escassos, sinó també oferir formes de reactivitat diferents que ens permetin desenvolupar nova química».
Què diries a les joves que es plantegen un futur professional en la Química o en la recerca científica? «Els hi diria que segueixin la seva curiositat i la seva passió. La química ofereix moltes sortides professionals diferents, però si el que realment els agrada és fer-se preguntes i intentar entendre coses que encara no coneixem, la recerca és una professió apassionant. Hi haurà desafiaments i moments d’incertesa, però poques coses són tan emocionants com descobrir una cosa nova per primera vegada».
un model «disruptiu» davant la «deixadesa crònica» de l’executiu. Cedida
Política l El candidat concorrerà als comicis municipals amb un projecte basat en l’ordre, les oportunitats i l’orgull local
Redacció
Xavier Robert ha presentat oficialment la seva candidatura a l’alcaldia del Vendrell per a les eleccions municipals del 2027, amb un projecte que situa les oportunitats econòmiques, l’ordre cívic i l’orgull local com a eixos principals.
L’alcaldable defensa un model «disruptiu i de proximitat» davant la «deixadesa crònica» de l’actual govern i proposa impulsar IDIADA 2 com a motor tecnològic, crear un Districte Marítim amb gestió pròpia, una Regidoria de Llengua Catalana i un fons que destini l’estalvi energètic a seguretat i neteja.
Justícia l Josep M. Pujals repetirà com a titular i Fernando José Martínez ho farà com a substitut
Redacció
El ple de l’Ajuntament de Vila-seca, celebrat el darrer divendres, va aprovar el nomenament del Jutge de Pau titular i del seu substitut per al quadrienni 2026-2030. L’acord es va adoptar després d’una votació amb vot individual dipositat en una urna per part dels regidors, amb l’excepció dels representants de Vila-seca en Comú. Les persones designades són els veïns Josep M. Pujals Vallvé, que continuarà com a Jutge de Pau titular, i Fernando José Martínez Sánchez, que també repeteix com a substitut. El plenari dona així continuïtat als dos càrrecs vinculats a la justícia de proximitat municipal. La sessió també va aprovar la rectificació d’un error material en la classificació econòmica de la previsió d’ingrés del pressupost general de l’Ajuntament per a l’exercici 2026. A banda, es van debatre quatre mocions dels grups municipals,
Els regidors de Vila-seca, durant el ple municipal de divendres en què es van renovar els càrrecs de Jutge de Pau i es van debatre altres mocions. Ajuntament de Vila-seca
També s’aprova una moció per millorar el transport interurbà i la mobilitat al municipi
de les quals només en va prosperar una: la presentada per Vila-seca en Comú per a la millora del transport
públic interurbà i la mobilitat, amb 16 vots a favor de VS, VSC i DV, 3 abstencions del PSC i 2 vots en contra de VOX. En canvi, van quedar rebutjades les mocions sobre una zona segura de pesca esportiva a la platja de la Pineda, la retirada del pla pilot d’Educació per desplegar Mossos als centres educatius i l’impuls d’una estratègia d’usos del temps.
Adam Díaz Garriga
Mont-roig del Camp farà aquest dilluns l’últim pas per desbloquejar els acords amb Adif i el projecte de la Via Verda de la Costa Daurada, el qual serà, enguany, una realitat. El consistori celebrarà un ple extraordinari on s’aprovarà el contracte d’arrendament amb l’administrador d’infraestructures ferroviàries per cedir parcialment els 6,6 quilòmetres d’extensió que oferirà la localitat al projecte. Després de vuit mesos de negociació, serà l’últim dels municipis participants en la proposta en tirar-la endavant, després que Cambrils ho fes oficial el passat 5 de juny. De la mateixa manera que Vandellòs i la localitat cambrilenca, s’espera que Montroig del Camp també arrendi els terrenys per 20 anys i s’hi inclogui una pròrroga de 10 anys, imitant la situació dels seus veïns.
En el cas de Cambrils, l’acord va tancar-se amb un cànon de 2.000 euros anuals per part del consistori i es va demanar a Adif, entre altres coses, que les línies de subministrament fossin soterrades i instal·lar
El tram de la Via Verda en el seu pas pel municipi de Mont-roig. Aj. de
S’espera que l’acord també inclogui un contracte de 20 anys i 10 prorrogables
cartells informatius al llarg dels 3,8 quilòmetres que cedirà la localitat. D’altra banda, el cànon de
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el tercer municipi vinculat a la proposta, serà de 1.800 euros després de definir condicions com la responsabilitat civil i el format d’arrendament.
Des de Cambrils i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant apuntaven que Mont-roig del Camp ha estat el municipi més tardà a causa de les
Patrimoni l La rehabilitació del conjunt de l’Hospitalet ha tingut un finançament d’1,3 MEUR
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha enllestit les obres de rehabilitació del pavelló municipal i de l’Escola Àster del Poblat Hifrensa, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional com a Conjunt Històric i considerat un exemple destacat de l’arquitectura racionalista a Catalunya. Les actuacions formen part del projecte Hifrensa Viva, energia per descobrir. L’última colònia industrial de Catalunya i han comptat amb 1.319.143 euros dels fons europeus Next Generation. Els treballs, executats per Rècop
Restauracions Arquitectòniques, han permès adequar els equipaments a l’ús actual i restaurar els edificis de Bonet Castellana. La intervenció ha afectat 2.177,75 metres quadrats i s’ha centrat a recuperar materials i acabats fidels al projecte original, així com a eliminar elements afegits que n’alteraven la concepció. A l’Escola Àster s’han reparat les cobertes planes i piramidals, s’ha rehabilitat l’estructura de formigó vist, s’ha enderrocat una aula annexa posterior, s’han recuperat els horts didàctics i s’han renovat instal·lacions i pintura. Al pavelló s’han rehabilitat fusteries
originals, s’ha reparat part de la façana exterior de formigó vist i s’han reformulat elements posteriors. També s’ha adaptat l’equipament a la normativa d’evacuació i seguretat contra incendis, amb senyalització, adequació de recorreguts i sortides d’emergència.
L’alcaldessa, Assumpció Castellví, ha destacat que l’actuació ha permès fer «un pas endavant en accessibilitat i seguretat» i que les entitats que utilitzen el pavelló ja han pogut reprendre l’activitat amb normalitat i millors condicions. Castellví també ha subratllat que la rehabilitació contribueix a posar
Desbloqueig
Mont-roig del Camp, els més tardans en assolir l’acord
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp serà l’últim consistori dels tres participants, juntament amb Cambrils i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, en aprovar el contracte d’arrendament amb Adif. El retard en la confirmació es deu, principalment, a les demandes del consistori sobre Adif i els canvis en la gestió del projecte des de l’administrador.
seves condicions, que s’han renegociat durant les últimes setmanes amb l’administrador. El que serà segur és que la Via Verda entrarà en vigor un cop Adif finalitzi les obres d’adequació del traçat ferroviari que es dedicarà a la creació de la iniciativa al llarg de més de 19 quilòmetres. Representarà una demanda específica dels ajuntaments, que
comptaran també amb el suport de la Diputació de Tarragona. L’ens supramunicipal aportarà el 60% del finançament en l’àmbit del manteniment.
Les claus de l’acord
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va assegurar que una de les claus per desencallar els acords van ser els canvis en la direcció del projecte dins d’Adif. «Des que el gerent nou va incorporar-se van agilitzar-se molt els tràmits, és molt proper», explicava durant l’últim ple del 28 de maig l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví.
En el cas d’aquest municipi, van aconseguir aprovar els primers el contracte gràcies a la definició del tram com a «Bé Patrimonial». Un concepte legal que permetrà al consistori vandellossenc no «cedir completament» els permisos a Adif i l’ajudarà en cas que vulgui recuperar-lo en un futur.
Cambrils també va demanar que el conveni amb l’administrador ferroviari s’activés després de finalitzar de les obres d’adequació.
El terrat de l’Escola Àster, on es veuen les cobertes piramidals restaurades. Cedida
en valor el llegat d’Antonio Bonet Castellana i a mantenir viu un conjunt que forma part de la identitat de l’Hospitalet. El Poblat Hifrensa es va construir a partir de 1975 per allotjar treballadors de la central
nuclear Vandellòs I i, després del tancament de la planta el 1989, els espais comuns van passar a ser municipals. Avui acull propostes turístiques com el Museu Escola Àster Antonio Bonet o les visites guiades.
El Nàstic de Tarragona s’ha obert aquesta temporada al mercat de la Segona Federació. El director esportiu grana, Tomeu Nadal, la coneix a la perfecció després de dedicar-se l’any passat al Castellón B i ho ha demostrat ja amb tres fitxatges. Dos ja són oficials: Toni Gabarri (Castellón B) i Shinnosuke Katsushima (Girona B) i queda Joan Prohens (Poblense). De moment, amb aquests tres, els grana igualen els fitxatges d’aquesta categoria de les anteriors cinc temporades.
Cada any, les categories pugen el nivell i exemples recents ja han demostrat que no s’ha de subestimar el talent de la Segona Federació. L’Europa i el Sabadell han quallat una temporada excel·lent arribant a play-off i, els arlequinats, van assolir l’ascens a Segona amb jugadors que l’any passat disputaven categories inferiors a la Primera Federació. Això, sumat a un Nàstic amb un pressupost reduït respecte el curs anterior, fa que el conjunt grana es fixi en el talent d’aquesta categoria.
El director esportiu Tomeu Nadal és un expert degut a l’experiència de l’any passat. Com a secretari tècnic del Castellón B, es va veure tots
Fins ara, el conjunt grana només havia fitxat tres futbolistes d’aquesta categoria
els partits de la categoria del seu grup i va analitzar i seguir els jugadors talentosos que destacaven. La
Segona Federació és una categoria a tenir en compte per captar talent i això es demostra amb el cas de Joan Prohens. El jugador, encara no oficialitzat, va rebre l’interès de filials com el Villarreal i el Mallorca abans de decidir-se per aterrar al Nàstic. Fins ara, el conjunt grana no mirava cap a baix per fitxar jugadors. De fet, en els cinc anys de Primera
oficial el fitxatge
que signa per les pròximes
Futbol l El Nàstic continua presentant fitxatges ja tancats. El sisè en donar-se a conèixer oficialment davant els nastiquers és Joseda Menagues. El lateral dret aterra a Tarragona i signa un contracte per dues temporades. Joseda (01/05/2002, Murcia) va ser una de les peces fonamentals de la defensa del CD Teruel la darrera temporada. Al costat de Manel Royo i Nico Van Rijn, dos excompanys
que també són grana –un d’oficial–va formar part d’una de les millors rereguardes del campionat. Amb 24 anys, es presenta com un jugador amb gran projecció i en la seva maduresa futbolística que, fins i tot, va jugar en les categories inferiors de la selecció espanyola. Format al planter del Valencia, Joseda va jugar a Segona B i Segona Federació abans de donar un salt de gegant a Segona Divisió amb l’UD Ibiza.
Amb tot, l’oportunitat es va acabar en sec quan es va trencar el lligament creuat anterior i el menisc. Al conjunt illenc va estar un curs més abans de marxar al Villarreal B. El curs passat, l’oportunitat li va arribar de la mà del Teruel, on va jugar 33 partits i va sumar 6 assistències. Ara, Menagues arriba al Nàstic per aportar velocitat, profunditat i polivalència a la línia defensiva grana de Xisco Campos. l AMQ
Federació, només ha incorporat tres jugadors. En el curs 21-22, va rebre la cessió de Juan Camilo Becerra, que jugava a l’Espanyol B. Un curs següent, la incorporació va ser Alexandru Tirlea mentre que, la temporada 23-24, l’única aposta va ser la de Mario Rodríguez. Prohens, Kastushima i Gabarri poden no ser els últims en arribar
d’aquesta categoria. El periodista Ángel García va apuntar fa uns dies que el porter del Castellón B, Sergi Torner, estava a la llista de Tomeu Nadal. D’altra banda, també està el cas de Lluís Recasens. El central tarragoní del Reus FC Reddis agrada i molt al Nàstic. El cas encara és un meló per obrir, però, després de tancar els fitxatges de José Amo i Nico Van Rijn, podria ser el següent moviment.
Donar oportunitats
Durant la seva presentació, Tomeu Nadal va deixar clar les dues màximes que seguiria durant el mercat de fitxatges. Primer, que no entraria en subhastes per a cap jugador i, després, que volia homes compromesos amb el Nàstic, que vulguin venir a Tarragona a fer un pas endavant amb el club. Shin, Prohens i Gabarri entren, de ple, en aquest darrer cas. Per a tots tres, el Nàstic és l’oportunitat de la seva carrera per escalar. Són tres jugadors joves amb talent i amb projecció. Ara, han d’agafar el repte proposat per Tomeu i demostrar a tothom que són capaços d’adaptar-se a la categoria i destacar.
El Nàstic continua confeccionant el planter del pròxim curs. Encara queden bastants moviments i demarcacions per tancar.
Poliesportiu l Prop de 1.300 karatekes s’han aplegat a Tarragona aquest cap de setmana per participar en l’Estatal de clubs
El millor karate de Tarragona es va aplegar en el Palau d’Esports Catalunya de Tarragona el darrer cap de setmana. Des de les categories més inferiors fins a les sènior, l’equipament de l’Anella Mediterrània es va omplir amb prop de 1.300 karatekes.
Ahir va ser el moment per als equips sènior. Des de primera hora, el Palau ja bullia amb la intensitat dels combats. Amb les grades telescòpiques en servei dels participants, la pista es va dividir en sis tatamis que oferien combat rere combat en la modalitat de Kumite. L’ambient guardava una certa harmonia i intensitat. Amb els familiars dels equips participants animant i protestant en sincronia amb el seu combat i, amb els altres membres de l’equip, entrenant entre ells a l’espera d’arribar a la seva oportunitat.
D’altra banda, a les proximitats de l’Anella, un altre grup d’aficionat es resguardaven de la calor en una guingueta muntada per a l’ocasió.
La majoria, esperant l’hora de participació dels seus clubs, a l’espera també d’arribar a les finals per les medalles que no es va voler perdre ningú. En el resultat final, la Federació Andalusa va ser la gran guanyadora de la competició, perquè, entre els seus clubs participants, van aconseguir un total de 9 medalles d’or. Els darrers en coronar-se ahir van ser Fuengirola, per part de l’equip sènior Kumite masculí i el As-
tlumsenarenas d’Astúries en la modalitat femenina. Aquestes van ser les últimes medalles del total de 26 categories que es van disputar entre les diferents modalitats.
El Palau va ser el centre d’atenció de tot l’esport, però Tarragona també per la seva part. A banda dels 1.300 karatekes dels 277 clubs participants, es va sumar gairebé unes quatre mil persones entre àrbitres, tècnics i personal i familiars de les diferents entitats.
Marc Carrasco s’acomiada del Reus:
«Marxo amb llàgrimes als ulls, no de tristesa, sinó d’orgull»
Futbol l El passat divendres, hi va haver un canvi d’era al Reus FC Reddis oficialment. Marc Carrasco, el tècnic tarragoní que va agafar les regnes del projecte des del seu naixement, es va acomiadar. Ell va encetar el nou futbol a Reus, el va fer créixer, li va donar una identitat pròpia i, quan el club ja ha deixat de ser un projecte, ha fet el pas. «Ho
hem aconseguit entre tots, el nostre Reus ha tornat i m’acomiado amb llàgrimes als ulls, no de tristesa, sinó d’orgull», va destacar. Carrasco es va acomiadar en un llarg vídeo on no es va deixar ni un sol nom per donar les gràcies. Passant pel president Xavi Roig i la junta directiva, amb una menció especial a Albert Viñas i Xavi Castro,
Els clubs andalusos van tancar la participació amb nou medalles d’or
Una vegada més, el Palau d’Esports Catalunya es va posar a prova i va aprovar amb nota per rebre un dels campionats més importants del món del karate estatal. Aquesta no serà l’última vegada que el Palau es vestirà amb el tatami, perquè, durant la presentació del Campionat d’Espanya, ja es va deixar entreveure que, el pròxim any, el karate tornarà amb una prova internacional.
«per convèncer-me que havia de ser jo». En aquest repàs, va donar les gràcies al nucli dur de l’equip, d’aquells jugadors que van fer créixer el Reus com Alberto Benito, Xavi Molina, Ramon Folch, Ricardo Vaz, Josep Ramon Sardà i Xavi Jaime: «Gràcies per ser exemplars, per creure en mi i per entendre la nostra amistat». Es va recordar de la seva història a Reus, «de l’ascens contra la Canonja, a Cambrils i de Tercera a Segona RFEF a San Cristóbal», entre altres moments. Amb Carrasco es va tancar una era roig-inegre. l AMQ
Tribunals l La decisió arriba després de les queixes d’Interior, sindicats policials i la defensa de l’esposa de Pedro Sánchez
Agències
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudiarà aquest dilluns si obre un expedient disciplinari al jutge Juan Carlos Peinado per les afirmacions incloses en la interlocutòria en què va acordar l’obertura de judici oral a Begoña Gómez, esposa del president espanyol, Pedro Sánchez, i li va imposar mesures cautelars severes. La presidenta de l’òrgan, Isabel Perelló, ha proposat que la comissió permanent debati si ordena al promotor de l’acció disciplinària iniciar actuacions contra el magistrat per haver suggerit que els policies que exerceixen d’escorta de Gómez podrien ajudar-la en una eventual fugida de l’Estat. La reunió estava prevista inicialment ahir diumenge de manera telemàtica, però finalment es va ajornar fins avui dilluns al matí per facilitar un debat presencial entre els membres de l’òrgan de govern dels jutges. La proposta que s’elevarà a la permanent planteja estudiar si aquestes expressions poden constituir una infracció disciplinària per excés o abús d’autoritat o falta greu de consideració, d’acord amb la Llei Orgànica del Poder Judicial. Aquest tipus de falta pot comportar sancions que van de la multa al trasllat forçós, la suspensió o l’expulsió de la carrera judicial, tot i que Peinado complirà 72 anys el 27 de setembre, l’edat màxima de jubilació dels jutges. En la seva resolució, el magistrat va retirar el passaport a Gómez, li va prohibir sortir d’Espanya i la va obligar a comparèixer cada catorze dies al jutjat. Peinado va defensar aquestes mesures tot i que la defensa havia al·legat que Gómez sempre va escortada, i va
El laborisme prepara a Gran Bretanya el relleu de Starmer, que vol dimitir
Política l El primer ministre britànic, Keir Starmer, planeja anunciar aquest dilluns la seva dimissió, segons va avançar ahir diumenge The Observer i ja dona per fet bona part de la premsa britànica. La sortida obriria la porta a l’exalcalde de Manchester Andy Burnham, que ha guanyat força dins del Partit Laborista després d’obtenir un escó i imposar-se a l’extrema dreta. l Agències
El jutge li ha retirat el passaport i l’obliga a comparèixer cada dues setmanes
sostenir que els agents podrien, per iniciativa pròpia o seguint ordres superiors, facilitar la fugida. També va apuntar que la condició de president de Sánchez és «efímera» i que els escortes podrien desaparèixer. L’argument ha provocat una forta reacció política, institucional i policial. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va traslladar dissabte al CGPJ la seva queixa més enèrgica i va demanar que s’adoptin les mesures que siguin procedents, en considerar
que la resolució qüestiona la professionalitat de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. La Moncloa interpreta la interlocutòria com una mostra de «persecució, obsessió i desproporció» contra Gómez. També els sindicats policials han rebutjat les paraules de Peinado: Jupol les va qualificar d’«autèntica barbaritat» i el SUP les va considerar «especialment preocupants». La Policia Nacional també va defensar en un comunicat l’honor, la integritat i el prestigi dels seus agents.
Persistència
Les queixes prèvies contra Peinado, encara sense sanció
Peinado ja havia estat objecte de diverses queixes davant el CGPJ per la seva actuació en la investigació a Begoña Gómez, però cap no ha acabat fins ara amb una sanció. Fa unes setmanes, l’autoritat disciplinària del Consell va proposar arxivar-ne quatre, dues impulsades pel ministre Félix Bolaños arran de l’interrogatori a la Moncloa i de la petició fallida al Suprem perquè obrís una causa contra ell. La proposta encara resta pendent.
La defensa de Begoña Gómez, exercida per Antonio Camacho, també ha presentat una queixa davant el CGPJ perquè assegura que el jutge no li va notificar l’obertura de judici oral ni la imposició de les mesures cautelars, decisions que afirma haver conegut a través dels mitjans de comunicació. Segons l’escrit, aquesta manera d’actuar vulneraria el dret de defensa i l’obligació de notificar les resolucions a les parts personades, i hauria impedit exercir els recursos previstos per l’ordenament. El jutge Peinado també va dictar l’obertura de judici oral per a Cristina Álvarez i l’empresari Juan Carlos Barrabés.
k Tribuna k
De manera repetida, podem veure com els nostres dirigents polítics ‘diuen o deixen de dir’ evidències que només fa uns mesos rebutjaven, és a dir, s’ha instal·lat, en el món públic, una fórmula de fer, on el que es plantejava com un compromís inapel·lable, deixa de ser-ho en funció de l’interès puntual o estratègic del polític de torn, que canvia de discurs en funció de la seva conveniència.
El que esmento és més greu del que puguem sospitar, ja que trasllada al món del ‘compromís’ polític una inseguretat manifesta que, a més es fa arribar a una ciutadania descreguda, que rebaixa la credibilitat dels seus líders a una desconnexió absoluta.
Molt es parla del ‘traspàs’ de suports electorals i de les raons per les quals es produeixen variables en funció de l’interlocutor de cada cas, però el que és evident és que aquesta nova situació que ens porta a un mapa polític diferent, té els seus culpables, per molt que es vulgui maquillar la situació en funció de més demagògia o incidir en la contradicció com a virtut.
Tampoc oblidem que ‘el marc en portes’ ens ubicarà, a tots, en una fragilitat democràtica que incidirà directament en el nostre dia a dia, per molt que ens puguem convèncer a nosaltres mateixos de què el que parlo és un punt que només afecta la nostra classe dirigent.
El perill en portes, on els extremistes fan valer el seu pes, cada cop menor, però en tot cas, transcendent a l’hora d’establir acords de govern que ens posicionaran en un ‘pastereig’ com a resultat garantit, és posar en perill la nostra llibertat.
Podem, fins i tot, veure com col·lapsa la nostra realitat més propera, davant la falta de resposta coherent per part de ‘les majories en mans de minories’
També la realitat d’uns missatges apocalíptics, fruit de l’interès induït d’alguns, és un punt més a valorar, en la seva justa mesura, especialment quan la situació global ens aventura cap espai de canvi, on cada cop es fa més difícil preveure el que pot succeir i on la improvisació és una realitat manifesta a tots els nivells.
Podem, fins i tot, veure com col·lapsa la nostra realitat més propera, davant la falta de resposta coherent per part de ‘les majories en mans de minories’, que el que busquen és l’explosió per trobar rèdits que fins ara no troben en l’exercici democràtic; per tant, és un fet complicat que només serà reconduïble des de l’explicació objectiva, deixant de costat els extremistes a qualsevol nivell.
Suposo que la desmemòria, tan assentada, és una realitat, però que ens pot portar, més aviat del que s’esperaria, a un marc de convivència, on tot és relatiu i la dicotomia ‘drets - deures’ queda hipotecada per uns fets impossibles de canviar.
k Editorial k
El tràgic succés que va tenir lloc divendres a la tarda a la platja de l’Arrabassada de Tarragona, i que va acabar amb la vida de tres menors, ha commocionat la ciutat. Tres joves de 12 i 13 anys van morir ofegats després de saltar des de les roques i veure’s sorpresos pel fort onatge i els corrents marítims que sacsejaven les aigües d’aquell punt, ja fatídic, de la platja de l’Arrabassada. Malauradament, les notícies d’ofegaments a les platges s’estan tornant cada cop més habituals en els mesos d’estiu a la Costa Daurada i al conjunt de Catalunya. Tot plegat indica que la societat ha començat
a perdre el respecte al mar, un espai idíl·lic i ferotge a parts iguals. Ahir, després del minut de silenci que va omplir la plaça de la Font, el conseller de Medi Ambient Guillermo García de Castro va demanar a la ciutadania «corresponsabilitat» per evitar situacions de risc. La temporada de socorrisme podria començar abans; el nombre de socorristes podria augmentar; es podrien tancar les roques per impedir el pas en moments de mala mar; sí, totes aquestes mesures serien adients, però la més important continua sent no perdre-li el respecte al mar, perquè en qualsevol instant pot canviar-te la vida.
k Tribuna k
Aquest mes de juny es compleixen tres anys de la constitució de l’actual Ajun-tament de Reus, un temps més que suficient per deixar enrere les expectatives i extreure’n conclusions de cara a les eleccions de l’any vinent. I, amb tota rotun-ditat, podem afirmar que la ciutat està pitjor ara que fa tres anys.
No ho diem perquè Reus hagi perdut talent ni potencial. Tampoc perquè hagi deixat de ser una ciutat emprenedora, dinàmica i amb ànima. Reus continua te-nint tots els actius que l’han convertit històricament en una ciutat referent. El pro-blema és un altre. Durant aquests tres anys, Reus ha perdut rigor en la gestió i ambició en els projectes estratègics. El Govern del PSC, ERC i ARA no resol els problemes del present ni prepara la ciutat per al futur.
Aquesta és la realitat que patim els reusencs. Paguem més impostos que mai, però rebem pitjors serveis que mai. El Govern liderat per Sandra Guita ha batut rècords recaptant, però també han batut rècords de degradació de la ciutat. Te-nim els carrers més bruts, amb cotenidors desbordats i, fins i tot, amb plagues de rates i paneroles. També veiem com la inseguretat i els problemes de con-vivència han anat guanyant terreny en massa barris de la ciutat, sovint agreujats per les ocupacions. Molts joves i moltes famílies tenen cada vegada més dificul-tats per accedir a un habitatge. I, a més de no resoldre els problemes del dia a dia, l’Ajuntament tampoc té una direcció clara de cap a on vol portar Reus.
Teresa Pallarès Piqué Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Reus Alcaldable de Junts per Reus
merç, impulsar millores als barris i i reforçar l’ús social del català a través d’un Pacte Local per la Llengua. Per aquesta raó, quan falta menys d’un any per a les eleccions municipals, el debat que necessita Reus ha de pivotar en una pregunta molt senzilla: ens resig-nem a la ciutat que tenim o treballem per fer una ciutat millor? Jo ho tinc clar. No em resigno a una ciutat amb més impostos i pitjors serveis. No em resigno a una ciutat bruta. No em resigno a una ciutat insegura. No em resigno a una ciutat que deixa de pensar en gran.
El Govern del PSC, ERC i ARA no resol els problemes del present ni prepara la ciutat per al futur
Per això, fa poques setmanes vaig rebre la confiança dels militants de Junts per Reus per encapçalar la candidatura a les pròximes eleccions municipals. Ho faig amb humilitat, però també amb una enorme responsabilitat. Perquè estimo la nostra ciutat, perquè crec en la seva gent i perquè estic convençuda que els reusencs mereixem molt més del que avui tenim.
Lluís Badia Advocat
A hores d’ara, gairebé tots els projectes que permeten al Govern municipal exhi-bir algun èxit en la seva gestió no són fruit de la seva iniciativa, sinó de la feina que es va deixar encaminada en el mandat anterior, amb el lideratge de Junts per Reus. Sigui en habitatge, a l’antiga Hispània o als barris de Mas Iglesias i del Carme;
sigui en equipaments, com el desdoblament del CAP Sant Pere i la posa-da en marxa del Centre Cívic Gregal; o en transformació urbana, com la cons-trucció de l’estació de Bellissens o la remodelació de la plaça del Víctor i del carrer Ample. La realitat és que el Govern continua vivint, en gran part, de la feina que vam deixar preparada, però la inèrcia no és cap projecte de ciutat. Tot plegat, és el resultat d’un mateix denominador comú. És la conseqüència d’una manera de governar que ha substituït el rigor per la mala gestió, la planifi-cació per la improvisació i l’ambició per la resignació. Governar no és gestionar l’herència dels altres. Governar és resoldre els problemes de la gent. És prendre decisions i anticipar-se. És construir el futur a partir d’una idea clara de ciutat i treballar cada dia per fer-la possible. I això és precisament el que molts reusencs trobem a faltar del Govern de Sandra Guaita. Durant aquests tres anys, però, no ens hem limitat a denunciar aquesta situació. Des de Junts per Reus, no hem fet una oposició de titular fàcil ni de simple desgast. Hem trepitjat els barris, hem escoltat les entitats. Hem treballat per construir una alternativa sòlida i solvent per a la ciutat. Ho hem fet posant damunt la taula propostes per millorar la neteja, reforçar la seguretat, facilitar l’accés a l’habitat-ge, reduir la pressió fiscal, donar suport al co-
Mereixem una ciutat neta, segura i ordenada, que torni a cuidar els barris i que no ofegui amb impostos les famílies, la classe mitjana i les empreses. Mereixem que els joves puguin accedir a un habitatge i que puguin construir el seu projecte de vida a Reus. Mereixem una ciutat que posi les coses fàcils als qui creen acti-vitat econòmica, amb un ajuntament més àgil i amb menys burocràcia. Mereixem planificar el futur, amb instruments com el POUM, que ens permeti articular la ciutat de les pròximes dècades.
Mereixem, sobretot, recuperar la bona gestió i l’ambició. Perquè el gran debat dels pròxims mesos serà aquest: resignació o ambició. Conformisme o lideratge. Continuar igual o tornar a posar Reus en marxa.
k Tribuna k
En una societat cada vegada més exigent amb les seves institucions, la transparència ha deixat de ser un valor afegit per convertir-se en una obligació democràtica. Els ciutadans volen saber com es prenen les decisions, com es gestionen els recursos públics i quins resultats obtenen les polítiques que impulsen els seus representants. I tenen tot el dret a exigir-ho
Per aquest motiu, la recent obtenció del 100% dels indicadors de transparència avaluats per la Universitat Autònoma de Barcelona representa una gran satisfacció per a l’Ajuntament de Salou. No tant pel reconeixement en si mateix, sinó perquè certifica que estem avançant en la direcció correcta: la d’una administració oberta, accessible i compromesa amb la rendició de comptes
Aquest resultat no és fruit de la casualitat. És la conseqüència d’una manera d’entendre la gestió pública basada en la responsabilitat, el rigor i la voluntat de posar la ciutadania al centre de l’acció de govern. Darrere d’aquesta qualificació hi ha moltes hores de treball dels serveis municipals, una actualització constant dels canals d’informació i una clara voluntat política de garantir que qualsevol persona pugui accedir de forma senzilla a la informació pública.
La metodologia Infoparticipa, desenvolupada per la Universitat Autònoma de Barcelona, és avui un dels sistemes d’avaluació més rigorosos i reconeguts en l’àmbit de la transparència institucional. Analitza aspectes tan rellevants com la informació sobre els representants polítics, la gestió econòmica, la contractació
Pere Granados Alcalde de Salou
pública, les subvencions, la comunicació de l’acció de govern o els mecanismes de participació ciutadana. Assolir la màxima puntuació significa complir amb els estàndards més exigents en cadascun d’aquests àmbits
Però la transparència no es pot entendre únicament com el compliment d’uns indicadors. És, sobretot, una actitud. És la voluntat de governar de cara a la ciutadania, d’explicar les decisions, d’assumir responsabilitats i d’afavorir una relació de confiança entre l’administració i les persones a qui serveix
A Salou sempre hem defensat que la proximitat és un dels pilars fonamentals del bon govern. Una administració propera és aquella que escolta, que informa i que facilita la participació. Per això continuarem treballant per millorar els nostres canals de comunicació, ampliar els espais de participa-
ció ciutadana i aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per fer una administració encara més oberta i accessible
Vivim temps de grans transformacions socials, econòmiques i tecnològiques. Davant d’aquests reptes, les institucions només podran mantenir la confiança de la ciutadania si actuen amb honestedat, transparència i exemplaritat. Aquest és el camí que hem escollit i que continuarem recorrent amb determinació.
Vivim temps de grans transformacions socials, econòmiques i tecnològiques. Davant d’aquests reptes, les institucions només podran mantenir la confiança de la ciutadania si actuen amb honestedat, transparència i exemplaritat. Aquest és el camí que hem escollit i que continuem recorrent amb determinació
El reconeixement rebut ens encoratja a seguir avançant, però també ens recorda que la transparència no és una meta final. És un procés permanent de millora contínua que exigeix esforç, exigència i compromís diari. Salou és avui una ciutat dinàmica, moderna i amb una clara vocació de lideratge. Volem continuar sent un referent en qualitat de vida, innovació i desenvolupament econòmic, però també en qualitat democràtica i bon govern. Perquè una ciutat que informa, que escolta i que rendeix comptes és una ciutat més forta, més cohesionada i preparada per afrontar amb èxit els desafiaments del futur. Aquest és el nostre compromís. I continuarem treballant cada dia per fer-lo realitat
k Tribuna k
‘La
Un naufragi. Una illa remota. Un mag que no pot oblidar el seu passat. I un món on ningú no actua.
Amb ‘La Tempesta’, Shakespeare va crear una obra tardana enlluernadora que combina conte de fades, lluita de poder i comèdia grotesca. L’illa es converteix en l’escenari de lluites internes i externes: els records ressorgeixen, les identitats s’esberlen i les aliances canvien constantment.
Els personatges apareixen duplicats, es contradiuen o perden el control de les seves pròpies històries. Entre màgia, engany i rebel·lió, sorgeix una visió teatral multifacètica que, alhora que pren seriosament la presumpta realitat d’un país emmarcat en aquella illa imaginària, la va deconstruint malgrat la bona voluntat de l’espectador comú, és a dir, de l’elector.
La comèdia neix allà on el poder frega el ridícul, el llenguatge falla i el control s’enfonsa sobtadament en el caos.
‘La Tempesta’ es revela, en definitiva, com una obra poètica i anàrquica, i els nostres governants en fan avui dia una magnífica adaptació.
Les arts escèniques, el teatre, l’òpera i fins i tot el ballet ens poden transportar sempre al record de gestes passades, però també poden ser advertiments per al pacient observador del quotidià, del que succeeix cada dia, del que passa amb molta freqüència i que, malauradament, sembla formar ja part de la rutina diària. En l’obra de Shakespeare, el que menys veiem a l’escenari és precisament una tempesta, perquè el fenomen atmosfèric és l’origen del caos social que es desenvolupa al llarg de la història teatral.
En l’obra de Shakespeare, el que menys veiem a l’escenari és precisament una tempesta, perquè el fenomen atmosfèric és l’origen del caos social que es desenvolupa al llarg de la història teatral
És possible que tinguem la impressió que aquella illa remota imaginada per Shakespeare navega a la deriva sense una identitat cultural, social o econòmica homogènies, separada de la resta d’un continent, si no més seriós almenys no tan caòtic, recordant aquella balsa de pedra que s’allunyava del matriu europeu que al seu torn imaginava José Saramago, els ideals del qual, per cert, també estaven profundament alineats amb la lluita socialista per la justícia social.
Es pot entendre que la moral principal de ‘La Tempesta’ és que el perdó i la reconciliació són més poderosos que la venjança. Però, al mateix temps, l’obra ens ofereix alguns missatges que resulten pertinents en la nostra rabiosa actualitat política: la necessitat de reflexionar sobre la fugacitat de la vida, l’estatus i el poder; i, a través del contrast entre l’esperit d’aquells que busquen la seva llibertat mitjançant el servei i els qui pateixen el domini del colonitzador, l’obra planteja dilemes morals sobre l’abús de poder i el dret a governar.
Ricardo Mor Solà Diplomàtic
L’artista de Mont-roig Marcel Aragonès intervé un Porsche en directe a la presentació d’Autoart World Barcelona
Creativitat l L’artista Marcel Aragonès, nascut a Montroig del Camp i amb taller a l’Hospitalet de l’Infant, ha estat un dels protagonistes de la presentació oficial d’Autoart World Barcelona, celebrada al Reial Cercle Artístic. Aragonès va fer una intervenció artística en directe sobre un Porsche cedit pel Centre Porsche de Barcelona, amb un homenatge als universals Miró i Gaudí. L’acció va servir per mostrar l’esperit d’aquest esdeveniment, que transformarà el Moll de Drassanes del Port de Barcelona en un espai on confluiran art en viu, automoció, disseny, gastronomia i espectacle del 25 al 27 de setembre, coincidint amb la Mercè. l Redacció
Mor James Burrows, el director que va marcar la comèdia televisiva amb ‘Cheers’, ‘Friends’ i ‘Will & Grace’
Obituari l El director i creador televisiu nord-americà James Burrows, figura clau de la comèdia televisiva i responsable de sèries com Cheers, Friends, Frasier, Taxi i Will & Grace, ha mort als 85 anys, segons va informar la seva família.
Guanyador d’11 premis Emmy i nominat en 48 ocasions, Burrows va dirigir més de 1.000 episodis
Tarragona
Josefa Ballester Marrufo. Ha mort als 94 anys. Reus
José López López. Ha mort als 96 anys. Javier Arauz Gomez. Ha mort als 54 anys. Rosa Maria Sauri Pons. Ha mort als 53 anys. Cambrils
Ana Gallardo Pérez.
Ha mort als 91 anys. Valls
Ana María Sánchez Ibarro.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.
al llarg de cinc dècades i va ser un dels grans innovadors de les sitcoms gravades amb diverses càmeres i davant de públic en directe. Cocreador de Cheers, dirigí el primer episodi de Friends i tota la sèrie Will & Grace, convertint-se en una de les figures més influents i estimades de la història de la televisió nord-americana. l Agències
RECEPCIÓ D’ESQUELES
Dilluns - divendres 8:00 - 14:00 16:00 - 18:00 esqueles@diarimes.com
Diumenge - dijous 18:00 - 22:30 tancament@diarimes.com
Avui felicita
21/03 al 19/04 ÀRIES
La teva butxaca notarà despeses imprevistes. Intenta ser meticulós, ja que no resultaran tan necessàries. En l’amor et mostraràs possessiu.
LLEÓ
23/07 al 22/08
És imprescindible que controlis els teus impulsos. Estaràs molt excitat els excessos seran mals consellers. La parella estarà molt sensible.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sentiràs dins teu una sensació d’alegria i expansió molt marcada. Els nous contactes seran fàcils. Seràs requerit per molta gent tindràs sort.
TV local
20/04 al 20/05
Sorpreses en el terreny social de parella seran d’esperar durant la jornada. Si ets flexible amb les persones properes trobaràs l’èxit.
23/08 al 22/09 VERGE
Durant la jornada la vida et posarà a prova. Encara que al principi sembli massa pes, la teva capacitat podrà amb tot. Nit molt ardent.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Encara que al principi els esdeveniments es donin de manera lenta, els beneficis arribaran a dojo. Aprofita el matí per resoldre vells assumptes.
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
21/05 al 20/06
Controla els nervis perquè saltaràs a la primera això et perjudicarà. Busca llocs gent agradable. Es resoldran assumptes de feina al teu favor.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Malgrat el cansament que arrossegues tindràs forces suficients per viure amb tota intensitat els moments feliços amb les persones properes.
AQUARI
20/01 al 18/02
Et veuràs obligat a posar ordre. A la família trobaràs comprensió total suport immediat. No et faltaran forces ni recursos per trobar l’èxit.
21/06 al 22/07
El teu món familiar cobrarà importància. Et veuràs recolzat per tothom desprendràs un magnetisme especial. Aconseguiràs el que vulguis.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Hi haurà avui una trobada meravellosa que no oblidaràs. Els viatges i reunions et beneficiaran. Augmenta el teu magnetisme podràs guanyar.
PEIXOS
19/02 al 20/03
El teu magnetisme sociabilitat avui aniran en augment juntament amb les teves possibilitats de conquesta. L’amor la sort et somriuen.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV 16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Finet pel mig
21:30 Sèrie Castells. Més Amunt. Salsa y no llores
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Finet i pel mig
23:30 Sèrie Castells. Més Amunt. Salsa y no llores
00:00 Notícies12. Edició vespre
VERTICALS: 1. Desembullem els cabells. El felí de casa. 2. Finor sense límits. Li agrada manar molt. 3. Té la base a Florida. Final de mes. Ple de greix. 4. Ple de finestres fins al cel. Títol anglès. 5. Unió democràtica. Estaran alegres. Dues d’obertes iguals. 6. Xiïta sense cap. Regala el patrimoni. El que faltava. 7. Número. Construcció. Moneda del país on naix primer el sol. Una a l’espatlla. 8. Compositor francès. Número cabalístic. Mil en un sol grup. 9. Enmig de París. Es posaran al davant. 10. Molt ample i dens. Eixida catalana. 11. Que han comès una culpa. Està content. Anteposat a un adjectiu, un adverbi. 12. Utilitza per la dreta. Passejarà. HORITZONTALS: 1. Viuen a l’Antàrtida. Llavor d’arròs. 2. Va excitar a la lluita. Talla fusta per baix. 3. Dificultat per fer. No hi falta res. Feble repetida. 4. Dues de tot. Bilis negra. 5. Nota girada. Oberta i feble. Reixa tallada. Cent. 6. Iniciada a la vida. Consistent. 7. Preposició. Temps de molts segles. Estimats, sobrevalorats i girats. 8. Part d’una xarxa de pesca. Monarca girat. Les més febles. 9. Fil sense cap. Indicació del pare per baix. Nitrogen. 10. Obès. Part central d’un tema. Viu a les clavegueres. 11. Es mouen a l’aire. El que fan els terroristes. 12. Dins de tot. Oposada a l’esquerra. Nena.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Rovira, Cristina Prat de la Riba, 21 Telèfon 977 314 16
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672
CAMBRILS:
Guillen Lacue, Núria
Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512
VALLS:
Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè o poc ennuvolat amb el pas de bandes de núvols alts. A banda, a partir del final del matí creixeran nuvolades al Pirineu i Prepirineu que deixaran el cel molt ennuvolat o cobert en aquests sectors durant la tarda, quan es traslladaran i afectaran al nord de la depressió Central.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament, localment moderadament, més alta. Per la seva banda, la màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta tret de l’extrem nord-est on serà lleugerament més baixa.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
con todos los servicios y altillo. Recomendable ver. Precio negociable. Tel. 637.588.694 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel:
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 ALTRES
Espectacles l Tortell Poltrona i la seva família artística arrenquen ‘L’Últim Somni’, que durant el juliol i l’agost visitaran pobles com Cabacés, Poboleda, Ulldemolins o Prades
El Petit Circ Cric és un projecte que recupera l’essència nòmada del circ i reivindica una altra manera de viatjar, d’arribar als pobles i de trobar-se amb el públic, defugint els descampats als afores i apostant per les places i els carrers. Al Petit Circ Cric la carpa, l’equip i la infraestructura són més petits, però sense que això impliqui ni nua sola renúncia. Ben al contrari, quan el públic és més a prop és quan es produeix la màgia. Així ho assegura Tortell Poltrona i tota la família de pallassos que l’acompanya, i que aquest estiu faran una gira que han volgut anomenar L’Últim Somni. El tour els portarà pel Priorat i les Muntanyes de Prades. Concretament, a Bellmunt del Priorat (3, 4 i 5 de juliol); Els Guiamets (10, 11 i 12 de juliol); Poboleda (17, 18 i 19 de juliol);
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Cabacés (24, 25 i 26 de juliol); Ulldemolins (31 de juliol i 1 i 2 d’agost); i Prades (del 7 al 9 d’agost i els dies 11, 14, 15 i 16 d’agost).
Cristina
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Durant la gira, el públic podrà gaudir de quatre propostes diferents que representen diverses maneres d’entendre l’univers del Circ Cric. La primera és Post-Clàssic, una selecció dels números més emblemàtics de Tortell Poltrona, que l’estimat pallasso revisita des de la mirada d’avui, mantenint intacta la capacitat de sorprendre, emocionar i fer riure. La segona és Que Bèstia!, un homenatge als grans pallassos del segle XX, que arriba de la mà d’un trio de pallassos format per Tortell Poltrona, Senyoreta Titat (Montserrat Trias) i Bobas (Boris Ribas). També programaran Històries de la Petita Lu, una proposta de petit format especialment pensada per
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
als més petits, encapçalada per Luara Mateu Trias i que compta amb la col·laboració de la Cia Girovago e Rondella (Itàlia). I, finalment, la gira inclourà també la proposta Poltrona Troupe, un espectacle coral que reuneix diversos membres de la família Poltrona (Tortell Poltrona, Senyoreta Titat, Bobas, Petita Lu i Joan Grivé) en un cabaret de varietats ple d’humor, poesia i sorpresa.
Una gran gira «El Petit Circ Cric no és una gira petita. És la decisió conscient de tornar a la proximitat, al poble, a la trobada i a l’essència del circ després de cinquanta anys de camí», expliquen des del Circ Cric. Quant a l’elecció del Priorat i Prades per a aquesta petita gira d’estiu, els responsables del projecte afirmen que «els paisatges de pedra seca, les muntanyes de Prades, les places petites i la manera d’entendre el temps que encara es conserva en aquests pobles ens recorden que hi ha coses que només es poden viure sense presses».
Les entrades ja es poden comprar a Entrapolis. Per a més informació es pot consultar la web del circ (www.circcric.com).
Circ a un pam del nas
La carpa per a 200 persones vol recuperar l’essència nòmada del circ i la proximitat amb el públic
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Conec més d’una persona que es transforma al volant mostrant una conducta neguitosa i emetent renecs, cosa que no sol fer en altres situacions. Els nord-americans ja van crear a finals dels anys vuitanta un terme per definir aquest comportament que inclou gests grollers, insults, amenaces, usos inapropiats del clàxon i els llums i qualsevol mena de conducció agressiva o temerària. Van anomenar-lo road rage (ira al volant o agressivitat vial) i es va popularitzar durant la dècada següent a mesura que els mitjans de comunicació començaren a emprar-lo per descriure l’increment alarmant de notícies sobre episodis de violència, assalts i, fins i tot, homicidis entre conductors en plena via pública. Respostes de pèrdua del control a petita o gran escala que hom sap que es multipliquen amb la densitat de vehicles i també hi ajuda l’estrès general de la nostra societat. Penso en aquests elements afegits cada cop que em trobo retencions a la AP-7, un fet gairebé habitual des de l’augment de trànsit derivat de l’alliberament dels peatges el 2021. Les comarques tarragonines registren la pitjor xifra de sinistralitat d’aquesta via a Catalunya i no deu ser casualitat quan, en alguns trams, el trànsit no només és molt dens sinó que arriba a la saturació. Tampoc no sembla atzarós l’augment de les víctimes mortals entre els joves si ens remetem als factors psicològics (impaciència, enuig, esgotament, egocentrisme, competitivitat) que desemboquen en l’esmentada road rage. Dissortadament, els joves encara resulten més vulnerables a tals reaccions alhora que a la perillosa sensació d’anonimat, llibertat i poder que dóna governar qualsevol automòbil, tot amanit amb el seu menor sentit del risc i la responsabilitat.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
