Futbol 14 a 16
Futbol 17
El Nàstic torna a fer el ridícul fora de casa i perd contra el penúltim, el Marbella (2-0)
El Reus FC Reddis cau en un partit intens contra un Sant Andreu que celebra l’ascens a Primera RFEF (2-1)
Opinió 20 Lluís Badia. Anarquia. Normativa global: «La raó no solament es pot tenir, també s’ha de poder exercir»
Les 28 de la Part Alta ja estan instal·lades, però encara no estan operatives per raons
Festes 12
esperant Sant Jordi
Primer cap de setmana d’actes multitudinaris de la 39a Setmana Medieval de Montblanc
Constantí invertirà més de 5 milions d’euros en la nova zona esportiva Equipaments l 11
La paellada popular tanca els actes de la Municipalitat de la Canonja Celebració l 13
Seguretat l A la Part Alta ja s’han instal·lat dispositius, però l’entrada en funcionament es retardarà mesos per motius tècnics
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona preveu instal·lar càmeres de videovigilància als carrers dels barris de Ponent i al Pont del Diable pròximament.
Aquest desplegament s’emmarca en la voluntat, de la mà de la Guàrdia Urbana, de millorar i enfortir la seguretat a la ciutat. En aquest sentit, a diferents carrers de la Part Alta ja s’han instal·lat gairebé una trentena de dispositius en punts clau del barri.
Tot i això, la entrada en funcionament de les càmeres haurà d’esperar encara uns mesos per motius tècnics. El consistori ha decidit deixar sense efecte la licitació del lot corresponent al software, el sistema que connecta tots els dispositius i emmagatzema les imatges. L’objectiu, segons expliquen des del consistori, és adquirir material i equipament tecnològic addicional que permeti reforçar la infraestructura i preparar-la per a la seva futura ampliació amb més zones de la ciutat. «Aquesta decisió permetrà disposar d’un sistema més robust i adaptat a les necessitats actuals i futures del sistema. Quan estiguin tots els tràmits a punt, tornarà a sortir a licitació el lot del software», exposen les citades fonts. Així, la inversió per crear el sistema serà major, tot i que encara no s’ha determinat. Cal recordar que el contracte per les càmeres de la Part Alta era de 126.423 euros i es contemplava que la posada a punt del software fos de quatre mesos. El contracte es dividia en dos blocs: el primera era del subministrament i la instal·lació de les càmeres, mentre que el segon es centra en la implementació d’un sistema de gravació, gestió i anàlisi de les imatges que funcionarà de manera unificada i centralitzada des de la seu de la Guàrdia Urbana. «Assegura que les
A les artèries principals
Les càmeres es van haver de modificar per no afectar visualment
Des del consistori s’assegura que es tindrà un sistema més robust i adaptat
imatges es puguin conservar durant el temps legalment establert i garanteix la seva integritat en cas que hagin de ser utilitzades en un procediment judicial. És fonamental per assegurar que qualsevol prova audiovisual mantingui la seva validesa jurídica», exposen des de l’Ajuntament.
Les càmeres de seguretat a la Part Alta és un projecte que es remunta al 2023, quan el consistori va licitar la installació dels dispositius. Però des de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Ca-
talunya es va considerar que els dispositius previstos eren massa grans i que, tenint en compte les característiques del lloc, podrien afectar massa a nivell visual. Per tant, l’Ajuntament va haver de refer
la proposta inicial i reduir la mida de les càmeres. Un cop refeta, va rebre el vistiplau de l’organisme autonòmic i va poder tornar a licitar el servei. D’igual forma, les càmeres al Pont del Diable també és una intenció del consistori des de fa anys, ja que a la zona a vegades es produeixen robatoris als vehicles.
A la Part Baixa, des del 2017
A la contra, la zona de la ciutat que sí que ja fa temps que disposa de càmeres de videovigilància és la Part Baixa. Després de les reclamacions dels veïns, l’any 2017 es van installar una vintena de dispositius. El balanç de l’eficàcia dels dispositius sempre ha sigut positiu i s’espera que en els altres barris també ho sigui quan entrin en funcionament.
L’apunt
Recel des de Som Part Alta
La instal·lació de càmeres de videovigilància es veu amb recel per part de la plataforma veïnal Som Part Alta. «No entenem molt bé els criteris de les ubicacions, creiem que algunes es podrien millorar. Una proliferació de càmeres tampoc ens fa molta gràcia perquè va una mica en contra de la intimitat. Hi hauria d’haver les imprescindibles», diuen des de l’entitat. En aquest sentit, els residents del barri expressen que preferirian que hi hagués més patrullatge d’agents dels cossos policials pels carrers.
Els veïns, una desena de famílies que resideixen al costat de l’N-240, asseguren que no estan en contra del projecte i entenen la necessitat de crear habitatge assequible. Gerard Martí
Habitatge l Els residents no s’oposen al projecte, però temen perdre part dels seus terrenys
Els veïns del passeig Bonaire s’han posat en alerta després de conèixer que la Generalitat de Catalunya té la intenció de reactivar el projecte de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE)
Pou Boronat. Rosa Queral, portaveu de l’entitat veïnal, exigeix «que se’ns informi» i que «no haguem de continuar
assabentant-nos de les coses per la premsa». «Tenim el mateix dret que tothom a saber com ens afectarà», afegeix. El col·lectiu, format per una desena de famílies que resideixen al costat de la N-240, assegura que no està en contra del projecte i entén la necessitat de crear habitatge assequible, però tem perdre part dels seus terrenys. L’any 2009,
la Generalitat va aprovar dotze plans directors urbanístics on es contemplava el desenvolupament de cent Àrees Residencials Estratègiques per tot el territori. Amb això, es pretenia impulsar sectors de creixement que ajudessin a incrementar el parc d’habitatge públic. En total, es va planejar la construcció de més de 90.000 pisos nous a tota Cata-
lunya, el 50% dels quals serien de protecció oficial. A la ciutat de Tarragona, es va preveure l’ARE Pou Boronat i l’ARE Sant Salvador. La Generalitat va acceptar les al·legacions que va presentar l’associació veïnal per tal protegir l’espai. En admetre les al·legacions, les Parcel·les Bonaire quedaven excloses del projecte urbanístic. Aquell mateix
L’Ajuntament va proposar que s’hi fessin 1.278 habitatges
març la Generalitat aprovava definitivament l’ARE de Pou Boronat, amb el compromís de l’Ajuntament de Tarragona per treballar en la urbanitza-
L’apunt
modificat entre controvèrsia
El projecte arquitectònic original de Pou Boronat va ser redactat l’any 2009 pel despatx Mas Maristany per encàrrec d’Incasòl i la Generalitat de Catalunya. La concentració d’edificis a la part més plana de l’est, per tal d’alliberar el màxim possible les terrasses i barrancs de l’oest, permetia mantenir les característiques del lloc. L’Ajuntament va proposar l’any passat la creació de 1.278 habitatges, un 30% menys dels previstos inicialment.
ció de la zona. Llavors, es va crear un consorci l’any 2010 per desenvolupar el sector, però mai es va acabar de tirar endavant. Així tot, el gener de l’any passat, la Generalitat va ratificar l’acord de dissolució del Consorci Urbanístic per al Desenvolupament de l’ARE Pou Boronat, perquè «havia estat completament inactiu i no es preveia que es desenvolupés l’àrea residencial en un futur immediat». Ara, la Generalitat ha reactivat el projecte i l’ha inclòs en el Pla per construïr 50.000 habitatges en els pròxims anys.
Cultura l Les escales de la Catedral es van omplir de gent per gaudir del repertori ofert per la Big Band de la BUMT en el marc del Dixieland
La música no es veu, però es viu. Això és exactament el que es va poder comprovar ahir al migdia al cor de la Part Alta. La Big Band de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) va posar banda sonora a un vermut a la plaça de les Cols, marcat pel sol radiant i l’ambient vibrant del Festival Dixieland, que enguany ha arribat a la 31a edició reforçant la presència del jazz al carrer. El dia va arrencar amb una calor que anunciava que l’estiu ja és a tocar. Bona part del públic buscava l’ombra a les escales de la Catedral, mentre que els més valents, després de rumiar-s’ho una bona estona, acceptaven quedar-se a ple sol. Alguns, fins i tot, s’asseien amb vint minuts antelació a l’inici del concert.
L’espera, però, va valer la pena. La banda va oferir una carta variada que va arrencar amb unes primeres peces de swing, ideals per començar a animar l’ambient. El seu ritme viu i alegre, gairebé contagiós, feia que espatlles i cintures es moguessin tímidament entre el públic. Tot i l’atenció constant i la bona resposta del públic en forma d’aplaudiments, el cert és que costava veure gent decidida a ballar. A mesura que avançava l’espectacle, el repertori es va obrir cap a sons més populars, amb peces de
pop i soul molt reconeixibles, com September d’Earth, Wind & Fire o I Want You Back dels The Jackson 5. Molts turistes que visitaven la Catedral també s’hi aturaven encuriosits per la música. Amb el pas dels minuts, no només s’intensificava la música, sinó també la calor.
Algunes persones van marxar abans d’hora, però la majoria es va quedar fins al final. Per combatre la temperatura, una carpa oferia vermut, cerveses i refrescos amb patates i olives, i no van ser pocs els que hi van repetir. Aquest vermut musical ha estat una de les moltes propostes d’un festival que, al llarg de quatre dies, ha omplert Tarragona de jazz amb una cinquantena d’activitats. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha valorat positivament l’edició d’enguany: «Tanquem el Dixieland amb una resposta massiva de públic i de la ciutat, amb més de 15.000 assistents».
L’edil ha destacat que el festival «ha omplert de música tota la ciutat des dels barris marítims a la Part Alta i de Bonavista a l’Arrabassada», posant en valor espais emblemàtics que «formen part de l’ADN de la ciutat», com el frontal marítim, la Catedral, el Pretori, l’Amfiteatre, el Balcó del Mediterrani o el Mercat Central. La programació ha combinat
Valoració positiva
«Tanquem l’edició amb més de 15.000 assistents en aquests quatre dies»
Comerç l Va tenir lloc dissabte al Refugi 1 del Moll de Costa
Redacció
El Primavera Show va reunir dissabte, al Refugi 1 del Moll de Costa, un total de 15 marques locals dels àmbits de la gastronomia, la bellesa i l’oci, que van oferir al públic una experiència variada i dinàmica al llarg de tota la jornada. Paral·lelament, la passarel·la
professional va ser un dels grans atractius de l’esdeveniment, amb la participació de 12 marques de moda que van desfilar presentant les seves noves col·leccions davant d’un públic entregat, posant en valor el talent i la creativitat del territori. Al llarg del dia, centenars
de persones van gaudir d’una programació diversa que va combinar comerç i entreteniment, amb actuacions musicals en directe, un vermut rumbero i sessions de vespreig amb DJ, entre altres propostes que van contribuir a crear un ambient festiu i participatiu. Des de l’orga-
talent local i internacional, amb 16 formacions de la ciutat i propostes de qualitat, que «han deixat actuacions màgiques» com les de Sara Dowling i Ignasi Terraza Trio, Ang-
nització, es fa una valoració molt positiva del desenvolupament de la jornada, destacant la bona acollida per part del públic i la implicació dels negocis participants. A més, han avançat que ja es comença a treballar en la pròxima edició amb l’objectiu de continuar consolidant el projecte.
El Primavera Show va néixer amb la voluntat de posar en valor els negocis locals, especialment en un context marcat pel creixement de les compres en línia, a través d’una proposta experiencia.
gie Obin, Chino Swingslide Quintet o Elvis Bajramovic Orkestar. Un dels més destacats ha estat la Big Bike Orchestra, que «ha enamorat el públic tocant sobre la seva bicicleta».
Societat l Més enllà de l’OMAC, es pot tramitar a centres cívics i Serveis Socials
La posada en marxa del procés de regularització extraordinària de migrants el passat dijous va generar llargues cues davant l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) de la Rambla Nova. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha decidit facilitar diverses opcions per tal d’agilitzar-ne la gestió i que les persones interessades puguin iniciar la tramitació necessària. Des del passat divendres, es pot fer la sol·licitud als centres de Serveis Socials i, a partir d’avui, també als centres cívics municipals.
Aquí se’ls prendrà nota de nom i cognoms, passaport i telèfon per incloure’ls al registre municipal de sol·licitants. Se’ls lliurarà un document justificatiu de la sol·licitud, l’IMSST comprovarà la situació de cada persona i a partir de la setmana vinent contactaran amb el sol·licitant per gestionar cada informe de vulnerabilitat. Els diferents centres de Serveis Socials de la ciutat on es poden adreçar les persones interessades són: Els punts d’atenció són els següents: UTIC (c. Nou de Santa Tecla, 9); Punt d’Atenció a Persones Sense Sostre (c. de la
Verge de la Misericòrdia, 14); Centre de Gent Gran i Dependències (c. d’Adrià, 4); Centre de Serveis Socials Zona Centre (pl. del General Prim, 6); Centre Immaculada Sastre (c. del Gaià, 21-23), i el Centre de Serveis Socials de Sant Pere i Sant Pau (camí del Pont del Diable, s/n).
A més, els centres cívics municipals de Tarragona atendran a partir d’aquest 20 d’abril, de dilluns a divendres, de 9 h a 14 h: Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau (camí del Pont del Diable, s/n); Centre Cívic Bonavista (c. 11, núm. 13); Centre Cívic Torreforta (pl. del Tarragonès, s/n); Centre Cívic Llevant (c. Major, s/n, Monnars), i Centre Cívic Sant Salvador (av. dels Pins, s/n).
Cinc idiomes
Paral·lelament, l’Ajuntament reforça la informació amb comunicació en cinc idiomes (àrab, francès, anglès, català i castellà) amb l’objectiu que els afectats sàpiguen com fer la tramitació.
Les dades dels sol·licitants s’inclouran en el registre municipal
Evacuats diversos veïns per un incendi en un edifici del carrer Gandesa a Torreforta
Successos l Un incendi declarat aquest matí en un edifici del carrer de Gandesa, al barri de Torreforta de Tarragona, ha obligat a evacuar diversos veïns i confinar-ne d’altres per seguretat. L’avís s’ha rebut a les 06.25 h, i fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat sis dotacions dels Bombers de la Generalitat. El foc ha afectat el quadre elèctric situat a la planta baixa de l’immoble. Durant la intervenció, els equips d’emergència han evacuat alguns residents amb l’autoescala, mentre que altres han estat confinats als seus habitatges fins que la zona ha estat considerada segura i correctament ventilada. L’incendi ja ha estat extingit i no s’han registrat ferits. M. Omella
Creativitat l L’artista xilè Rodro, autor de més de 300 obres, inaugura una exposició a la Casa del Jardí que uneix pintura i tango amb una proposta que vol acostar aquesta cultura més enllà del ball
L’art i el tango van compartir protagonisme dissabte al matí a Tarragona amb la inauguració de l’exposició del pintor xilè Rodro, instal·lada al número 2 de la Via Augusta, en una proposta que va unir pintura, música i dansa en una mateixa experiència. L’acte va començar a les 11 hores i, passada una estona, va continuar amb un vermut milonguero musicalitzat per DJ Val, de manera que la mostra no es va plantejar només com una cita expositiva convencional, sinó com una convocatòria oberta a viure el tango també des del cos, l’escolta i la trobada. L’activitat, amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Casa del Jardí i la producció d’Eduardo Caballero i Valentina Leal, va voler convertir la inauguració en un espai compartit, distès i accessible per a públics diversos, amb esperit obert.
Jordi Manzanares
guanya el certamen ‘Els contes de la Unió’
Societat l L'Associació de Veïns La Unió de Sant Pere i Sant Pau va lliurar els premis als guanyadors del VI Certamen de relats curts que organitza l'entitat. Els guanyadors han estat, en la categoria adults: Jordi Manzanares, guanyador; Álex Saldaña, segon, i Esther López, tercera. Redacció/Cedida
La proposta gira entorn de l’obra de Rodro, artista xilè resident a Valparaíso i creador de més de 300 peces en diversos formats. Segons explica Leal, la trajectòria del pintor s’ha construït a partir d’una pràctica persistent i d’una relació íntima amb el dibuix i el color, fins a trobar al pastel la seva tècnica actual. Un dels trets distintius de la seva obra és l’ús de fons negres, que funcionen com un dispositiu conceptual des d’on la imatge emergeix de la foscor, gairebé com si fos revelada. En les seves produccions més recents, centrades en els turons de Valparaíso i en el tango com a part identitària de la ciutat portuària xilena, el paisatge deixa de ser només geogràfic per convertir-se també en ritme i memòria sensible.
La mostra neix dins d’Artango, una organització cultural creada per donar relleu al tango en les seves
expressions diverses, més enllà del ball i de la música. D’aquí la invitació a Rodro, perquè la seva obra, segons assenyala la mestra ballarina, connecta amb aquest univers des del moviment, l’emoció i la identitat. El tango hi apareix com una dansa sense detenció, feta de comunicació íntima entre dues persones, i la pintura intenta transmetre justament
Amb més de 300 obres, usa el pastel i fons negres per fer emergir la imatge
aquesta emoció i moviment propis del ball. La connexió entre pintura i tango es construeix així a través del traç, de la línia i de la composició, en
un terreny que oscil·la entre l’abstracte i el figuratiu. La voluntat no és només que el públic contempli les peces, sinó que també les visqui i les comparteixi, perquè el tango és entès aquí com una cultura social, basada en la proximitat física, la contemplació i l’escolta activa. Per això el ball no hi funciona com un simple complement, sinó com la inspiració fonamental que ajuda a entendre l’obra i el marc cultural que la sosté.
Ambient per gaudir
El vermut milonguero posterior a la inauguració va respondre a aquesta idea d’obrir l’experiència i fer-la per a tothom. La intenció fou de generar una milonguita de dia, relaxada i intergeneracional, capaç de convocar tant els tangueros habituals com el públic amant de l’art, la música i el ball. Tarragona, com assegura Valentina Leal, és des de fa anys un nucli tanguero amb espais socials on es balla cada setmana, amb diverses milongues i classes regulars. Així, la ciutat es presenta com un lloc idoni per acollir una proposta que entén el tango com una cultura viva, un llenguatge íntim i també una manera de veure el món. L’objectiu és que el públic descobreixi aquest univers i vegi que el tango va més enllà de les passes i els ritmes, que és una bella escriptura dels sentiments, ja sigui amb el cos o amb el pinzell.
Espai Públic l L'espai simbolitza la transformació de la façana marítima
El passat dissabte Tarragona va viure una jornada històrica amb la inauguració del nou Parc del Port, un espai que simbolitza la transformació de la façana marítima i la seva obertura definitiva a la ciutadania. Les activitats van començar a les 10 del matí i es van allargar fins a la una del migdia, amb una programació variada que va combinar cultura popular, música i visites guiades.
La periodista Aina Mallol va ser l’encarregada de donar la benvinguda institucional a una jornada que ha comptat amb les intervencions del president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà; l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales; i l’arquitecta Teresa Jacas, coordinadora de Port-Ciutat i responsable del projecte. Després dels parlaments, es va fer la descoberta del tòtem
El nou espai s’anomena plaça
Mediterrània i té uns
30.000 m2
de la plaça, que va revelar el nom del nou espai: plaça Mediterrània, enmig d’un compte enrere compartit amb el
públic assistent. Tot seguit, les entitats culturals dels barris marítims van omplir el parc de vida amb una ballada conjunta, amb la participació dels Gegants del Port, la Cucafera Petita, els Gegants i els Manotes del Serrallo, així com un pilar dels Xiquets del Serrallo. La nova zona verda té més de 30.000 m².
Urbanisme l Hi haurà pilones intel·ligents, lectors de matrícules i semàfors i es reubicaran contenidors
Sergi Peralta Moreno
La plaça del Pintor Fortuny, amb el monument del Condesito com a testimoni omniscient, continua la seva transformació. Part de la via que separa l’edifici de la Caixa de la plaça de la Llibertat ja és a un nivell i, a partir d’avui, s’espera que l’afectació arribi a l’extrem sud de l’àmbit de la intervenció, a la cruïlla amb els carrers de Llovera i de l’Amargura i l’avinguda de Prat de la Riba. Això no obstant, els treballs de reurbanització, que també han incidit en el carrer Ample, s’han encarit en més de 200.000 euros per la introducció de «millores» no previstes inicialment en el projecte.
La Junta de Govern Local va aprovar divendres la modificació del projecte executiu del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny. En concret, s’han redactat dos documents tècnics per incorporar novetats que se centren, principalment, en la redefinició de la mobilitat de l’entorn. S’instal·laran semàfors, pilones intel·ligents i lectors de matrícules, s’actuarà en la connexió amb el passeig de Mata i es reubicaran serveis de recollida d’escombraries.
Les modificacions han encarit la iniciativa en 238.019,11 euros (IVA inclòs), de forma que, en comptes d’un pressupost base de licitació de 2,54 milions d’euros, s’ha arribat als 2,78 milions. En paral·lel,
la inversió requerida per a la segona fase d’obres de la plaça del Víctor ha augmentat en 29.537,25 euros (IVA inclòs). Són variacions inferi-
ors al 20% del pressupost de les obres, de forma que no es consideren una modificació substancial del projecte.
La regidora d’Urbanis-
L’apunt
Tallat mes i escaig l’accés a Prat de la Riba des d’Amargura
L’accés a l’avinguda de Prat de la Riba des del carrer de l’Amargura estarà tallat a la circulació a partir d’avui, amb motiu d’una nova fase de les obres de la plaça del Condesito. L’afectació té una durada prevista de cinc setmanes. L’entrada als aparcaments del carrer dels Recs es farà a
ple procedents del carrer del Doctor Joan Abelló. L’edil ja va detallar que es preveu que aquest sigui l’accés de veïns, comerciants i gent autoritzada, si bé la intenció és que funcioni de la mateixa forma que altres zones restringides, és a dir, amb entrada lliure entre les 2 i les 11 hores. Segons es va expressar en el seu moment, la voluntat és que les altres dues se situïn a l’entrada del Condesito, que s’abaixarà només en supòsits molt puntuals —com vehicles d’emergències—, i a l’avinguda de Prat de la Riba, que no estarà activa durant els primers anys, però que permetria restringir el pas cap al voltant de l’Escola Prat de la Riba si es dictaminés en un futur.
La pilona del carrer Gaudí hauria de ser l’accés a l’Ample de veïns i comerciants
La previsió és que la transformació de l’entorn estigui llesta abans de Sant Pere
me, Marina Berasategui, va avançar, en una reunió amb el veïnat celebrada el passat desembre, que tres pilones regularan l’accés a la zona objecte de la reurbanització. La primera ja està col·locada, al carrer d’Antoni Gaudí, i limitarà els girs cap al carrer Am-
Motiu de les obres
Els treballs de transformació de l’entorn del Condesito van encetar-se després de Reis i l’estimació és que s’allarguin durant cinc mesos, estant enllestits abans de Sant Pere. L’obra es planteja per guanyar espai per al vianant, en convertir una zona de pas en una àrea d’estada, amb jocs, bancs i vegetació, i de plataforma única. Addicionalment, el monument central es reubicarà per aconseguir que la seva posició coincideixi amb la bisectriu de l’angle que forma la façana de l’edifici de la Caixa. Així mateix, s’aniran polint els detalls de la reconversió del carrer Ample, amb la intenció que estigui tot a punt abans de Festa Major.
Cultura l S’està treballant en la licitació de l’estudi de viabilitat, que tindrà una proposta de distribució prèvia a l’avantprojecte
Miquel Llaberia
El futur auditori de la Diputació de Tarragona continua fent passos endavant per a la seva futura construcció en un espai annex al Palau Bofarull. Segons fonts de la Diputació consultades per Diari Més, s’estan avançant amb els estudis previs necessaris abans de passar a definir el projecte. Per aquest motiu, actualment «estem treballant en la licitació de l’estudi de viabilitat del nou Auditori» i «de l’ampliació de l’Escola Conservatori de Música de la Diputació», que inclourà «una proposta de distribució
prèvia a l’avantprojecte, un pla de fases d’execució i una estimació econòmica preliminar». «Paral·lelament, s’està treballant en la taxació dels immobles que cal adquirir per a fer realitat el projecte i estem en contacte amb els propietaris dels locals», afegeixen. Cal recordar que es preveu que s’hauran d’adquirir entre dues i cinc finques per un auditori que superarà els 400 seients i ocuparà una superfície màxima de 4.500 metres quadrats. Segons les previsions inicials, el concurs de projectes es convocaria entre el 2027 i el
2028 i les obres començarien el 2029. Posteriorment, l’equipament es podria posar en marxa, sent optimistes, entre el 2031 i el 2032. En paral·lel, l’Ajuntament de Reus treballa per detectar si serà necessari dur a terme una modificació urbanística abans de passar a l’acció. Segons va apuntar en el seu moment la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, l’auditori ha de donar cobertura a les «necessitats» de l’alumnat i professorat de l’Escola i Conservatori de Música, així com a la resta de centres de la província. Alhora, prestarà serveix
Política l Ara Catalunya va celebrar dissabte una trobada de treball a Reus, amb la participació de representants i equips locals del partit d'arreu del territori català, amb l'objectiu d'analitzar el context polític actual i començar a definir l'estratègia de cara a les eleccions municipals del 2027. Amb la sessió, es va subratllar l'aposta per construir un projecte «ampli, transversal i arrelat a cada municipi i que gaudeix d'independència de les directrius polítiques centralistes de Barcelona o Madrid». Redacció/Cedida
S’estan taxant els immobles que caldrà adquirir per tirar endavant el projecte
a tots aquells esdeveniments, espectacles, orquestres i agrupacions simfòniques que
requereixin unes condicions d’aforament o acústica que a la demarcació no es disposa. La voluntat és que l’auditori disposi d’una entrada independent des del carrer de Salvador Espriu, la qual cosa millorarà també l’estètica de la façana. Aquesta via va ser objecte de reforma durant la
transformació del raval de Santa Anna i el seu entorn. La construcció de l’auditori anirà acompanyada per l’ampliació de l’Escola i Conservatori de Música, actualment dividida en dos espais, amb la idea de centrar les aules entre els carrers de Llovera i Salvador Espriu.
Aliança Catalana inaugura una seu a Reus
Política l Aliança Catalana va inaugurar dissabte la seva nova seu a Reus. Ubicada al carrer de Rigoberta Menchú, 7, tocant la plaça de l'Antic Velòdrom, ocupa un local que, durant anys, havia desenvolupat l'activitat de supermercat. Si bé ja ha estat netejat, l'espai va ser vandalitzat amb pintades i encara es veuen restes de pintura vermella. SPM/Diari Més
Miquel Llaberia
Una responsabilitat molt bèstia. Així és com Dolors Busquets, actual propietària de Fotografia Niepce, va definir el com se sentia estar al capdavant d’un negoci que tot just celebra el centenari aquest 2026. «És molta pressió, perquè quan estàs portant un negoci hi ha dies millors i pitjors. I quan penses que algun dia això podria acabar mentre ets tu qui ho portes, seria una sensació d’estar traint al pare o a l’avi», expressa Busquets. Alhora, arriba a aquesta efemèride amb molts canvis recents: «La mort del meu pare, amb qui esperava poder-ho celebrar, no és molt llunyana. I la veritat esperava que el centenari el celebréssim al local del carrer Llovera». Molts canvis, però, que no han pogut acabar amb la trajectòria d’aquest establiment històric.
Fotografia Niepce va ser fundada per Ignasi Busquets i el seu cunyat, Joan Fabregat, que disposaven d’estudis fotogràfics independents al número 22 del carrer Fontanella de Barcelona. «El meu besavi i el seu cunyat van decidir, finalment, obrir un establiment únic. I en comptes de posar Busquets-Fabregat o una cosa per l’estil, van decidir posar el cognom de l’inventor de la fotografia», afirma la besneta d’Ignasi Busquets. Al cap de poc temps de fundar-se l’any 1914 a Barcelona, Fotografia Niepce va esdevenir el primer estudi fotogràfic de Barcelona amb corrent elèctric: «Abans les fotografies les havien de fer als terrats de les cases amb la llum natural del Sol. Ells van obrir un estudi amb electricitat per poder-ho fer a dins».
Posteriorment, Busquets i Fabregat van decidir obrir
l Societat
Fotografia Niepce celebra enguany el centenari de la seva obertura a Reus
sucursals en altres indrets de Catalunya. «El meu besavi tenia cinc fills, dels quals tres van ser fotògrafs. Van obrir botigues a Vilafranca del Penedès, a Igualada i a Figueres. Aleshores, van estar mirant entre Reus i Tarragona i van acabar escollint l’opció correcta», explica Busquets.
La presentació del llibre
50 cementiris emblemàtics’ tindrà lloc avui
Societat l El Cementiri
General de Reus acollirà avui, a les 19 hores, la presentació del llibre Catalunya: 50 cementiris emblemàtics, del periodista Joan Valls Bassa. Inclosa dins la quarta edició del cicle Primavera al Cementiri, l’activitat estava inicialment prevista per al 6 d’abril, però va haver-se de reprogramar per motius organitzatius.
L’obra ofereix un recorregut per cinquanta recintes funeraris singulars que destaquen pel seu valor arquitectònic, escultòric i històric. Atesa la naturalesa de l’espai i amb la finalitat de preservar la intimitat i el respecte, l’aforament serà limitat. La participació requereix inscripció prèvia, que es pot formalitzar a través de funecamp.cat DM
D’aquesta manera, Fotografia Niepce va aterrar a la capital del Baix Camp l’any 1926. El primer a dirigir el negoci va ser «un conegut o amic del meu besavi, no recordo ben bé qui era», que al cap d’un any va decidir que tancaria el negoci. «Aleshores, el meu besavi li va demanar al meu avi,
Josep Busquets, que anés a Reus a tancar el negoci», però, en lloc de tancar-lo, Josep Busquets li va demanar al seu pare intentar-ho ell durant un any i, en cas de no funcionar, tancarien definitivament. «El meu avi va estar un any venint a Reus, durant la setmana, dormint en una fonda, i
S’exposa el primer bust de Sant Pere
Cultura l El primer bust reliquiari de Sant Pere, que habitualment es troba fora de l'exposició pública, es podrà veure al Museu de Reus-La Llibertat fins al 17 de maig. L'origen de la peça es remunta al segle XVII. Redacció/Aj. Reus
L’origen de Fotografia Niepce es remunta a l’any 1914 a Barcelona
Anteriorment, l’establiment estava ubicat al carrer Llovera
el cap de setmana tornava a Barcelona. Al cap d’un any van decidir quedar-se amb el negoci», assenyala Dolors Busquets.
Present i futur
Per un altre costat, la nova etapa que va obrir el negoci centenari l’any 2024, traslla-
dant-se a la seva actual ubicació a raval de Santa Anna número 47, ha obert noves oportunitats: «La clientela de sempre ha continuat venint i he guanyat clients nous. Però també és veritat que els negocis de tota la vida ens hem hagut de reinventar perquè alguns no ens oblidin». Per aquest motiu, han hagut d’acceptar nous rols, com esdevenir un punt de recollida de paquets: «És una manera que gent que no et coneixia t’ubiqui en el mapa, et conegui i, el dia que necessitin alguna cosa relacionada amb aquest negoci, vindran aquí abans que a un altre lloc». Alhora, Busquets aprofita per reivindicar la feina d’establiments com Fotografia Niepce, que encara avui dia «les noves tecnologies no poden substituir»: «Ara tothom té una càmera al mòbil, és veritat, però si vols una bona fotografia necessites un fotògraf i la gent s’acaba adonant quan, per exemple, les fotografies de la comunió no són el que esperaven». Per un altre costat, respecte a la intel·ligència artificial, considera que «encara ho han de polir i millorar molt si volen igualar la feina d’un bon fotògraf». Per tant, en benefici de tots aquells que vulguin guardar una instantània digna dels seus millors records, esperem que negocis com Fotografia Niepce perdurin cent anys més.
Crema un magatzem a Reus en un incendi en un edifici compartimentat
Successos l Un incendi declarat el passat divendres 17 d'abril al migdia en un edifici compartimentat a prop de la carretera TP-7211 al municipi de Reus va afectar un dels magatzems de l'immoble involucrat en qüestió. L'avís al telèfon d'emergències 112 es va rebre a les 12.16 hores. El foc va calcinar completament un vehicle que
estava a l'interior de l'edifici i també va provocar danys en una part de la coberta de fibrociment d'aquest. Fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar sis dotacions del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que van aconseguir controlar l'incendi, el qual, finalment, no va provocar cap persona ferida com a resultat. R. Pizarro
Propostes l L’Ajuntament va aprovar en sessió plenària el projecte, sorgit després d’un concurs d’idees l’any 2022
Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Constantí definirà la futura Zona Esportiva Municipal (ZEM) amb una proposta que, després de quatre anys, comença a veure la llum. El ple municipal va aprovar, gairebé per unanimitat amb l’abstenció d’ERC, el projecte que donarà forma al recinte, sorgit d’un concurs d’idees portat a terme entre els anys 2022 i 2023, que s’ubicarà entre els vials de l’Avinguda Onze de Setembre i el carrer Vidal i Barraquer. La iniciativa es dividirà en diverses zones, destacant l’estructura que acollirà una nova piscina coberta, moderna i recoberta de fusta, on també s’integrarà un servei de cafèrestaurant.
La proposta es basarà en el model guanyador del primer premi del concurs, elaborat per l’empresa Parramon Tahull Arquitectes. La superfície total edificada serà de 1.521 metres quadrats i la inversió prevista per l’Ajuntament per impulsar el projecte arribarà als 5,1 milions d’euros. El recinte també comptarà amb dues pistes de pàdel adaptades al reglament, vidrieres de protecció i zones de descans, així com amb un gimnàs interior. El projecte, a més, també contempla un espai per construir diverses pistes més en un futur.
La inversió ascendirà als 5,1 milions d’euros a l’espera d’adjudicar la gestió del recinte
La intenció, segons s’esmenta al projecte aprovat, és
que el gimnàs se situï en una segona planta per deixar disponible tota la part baixa de l’edifici per a les instal·lacions de la piscina, recepció, dutxes i vestuaris. D’aquesta manera, el pis més alt tindrà també sales d’activitats dirigides i espais de fisioteràpia. En la planta baixa, la façana
Unes 1.800 persones fan palès el rebuig contra la MAT Catalunya-Aragó
Societat l Veïns d'altres CCAA i més de 30 tractors hi van acudir
La primera concentració massiva contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) CatalunyaAragó va reunir aquest dissabte aproximadament 1.800 persones als carrers de Reus, segons l’organització, que van protestar contra un projecte
que, asseguren, «trinxarà» el territori. La convocatòria va ser anunciada per vuit entitats i va comptar també amb l’assistència de veïns de municipis aragonesos afectats per la MAT.
A més, uns 30 tractors i desenes de motocicletes van acudir a la capital del Baix
Camp amb una mobilització que va arrencar a les 11.00h del matí. A la crida hi van acudir, en total, un centenar d’entitats de tota la demarcació i de Catalunya, així com representació consistorial, Denominacions d’origen, colles castelleres i geganteres i usuaris afectats per la línia, que preveu 180 qui-
des d’on es podrà observar la piscina podrà obrir-se tenint en compte la necessitat d’illuminació natural i oferint una «sensació d’amplitud» al conjunt, i això permetrà també observar les activitats exteriors. Dins la mateixa sala de la piscina coberta, s’incorporarà una zona wellness (de
lòmetres de traçat amb torres d’entre 55 i 88 metres d’alçada. La principal denúncia va centrar-se en l’impacte mediambiental de la proposta i que la iniciativa «no respon a una estratègia viable de descarbonització» de les petroquímiques, sinó a un model «d’explotació de recursos» que preveu «deixar els veïns al marge».
En aquest sentit, es va anunciar que les mobilitzacions continuarien fins que «no hi hagi una postura clara del Govern i el projecte no s’enretiri».
benestar) amb dues piscines a diferents temperatures i tres saunes, a més d’un bany turc. L’espai també comptarà amb cinc vestidors col·lectius i una infermeria en la seva planta baixa. El recinte també disposarà d’una part soterrada que servirà com a magatzem per als equipaments de les
piscines. Els usuaris podran accedir a la nova ZEM des de l’Avinguda Onze de Setembre, un eix «clau» des d’on també es pot accedir a altres equipaments com el Pavelló Poliesportiu Municipal o les escoles Centcelles i Ramon Berguedà. També comptarà amb una zona d’aparcament i es farà una reorganització dels espais d’accés al recinte.
Gestió privada
El consistori serà qui impulsarà el projecte econòmicament perquè, després de la construcció, «estigui operatiu tot l’any», però el model de gestió de les instal·lacions serà privat. Es planteja un model de gestió mitjançant concessió administrativa, que permetrà que una empresa assumeixi la construcció i explotació de l’equipament. Un cop aprovat inicialment, es procedirà a la seva exposició pública i, posteriorment, a l’elaboració de l’estudi econòmic que definirà la viabilitat del projecte, incloent-hi els costos de funcionament i els anys d’amortització de la inversió.
L’objectiu, d’acord amb l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, és que la proposta permeti «millorar els equipaments municipals existents» i oferir «més oportunitats» als veïns.
Fotografia de la manifestació del 18 d’abril. ACN
Agenda l El Mercat Medieval, la Llegenda de Sant Jordi i les activitats omplen els carrers i places de la vila
Joan Lizano
Montblanc ha viscut un inici pletòric de la seva 39a Setma na Medieval, consolidada un any més com a referent de la tradició de Sant Jordi a Cata lunya. Durant el primer cap de setmana, milers de visi tants han omplert els carrers i places de la vila ducal, trans formada per retrocedir fins al
segle XIV. Dissabte, 18 d’abril, va destacar per l’obertura del Mercat Medieval i la Mostra d’Oficis, així com del Mercat Medieval de Vins al fossar de la muralla de Sant Francesc, amb catorze cellers. L’ambi entació va ser constant amb les animacions musicals de Graiatus i els espectacles iti nerants dels Joglars de la Bota
i els Traginers de la biga. Un dels moments més emotius va ser el 20è aniversari de les Dúcties durant la Gran Dansa a la plaça de Sant Francesc, abans del plat fort de la nit: la doble representació de la Llegenda de Sant Jordi al Fo radot. L’espectacle va tornar a utilitzar la muralla com a es cenari per a videoprojeccions
Litoral l Els treballs de dragatge s’allargaran un parell de setmanes
Redacció
Port Tarragona va iniciar el darrer divendres les tasques anuals de reposició de sor ra a la platja de la Pineda, amb una aportació total de 100.000 metres cúbics extrets d’un banc situat al sud de l’es pigó del Racó de la Pineda.
Els treballs de dragatge, que s’allargaran uns quinze dies, formen part del contracte dels anys 2025 i 2026, amb un pressupost global de 2,8 mili ons d’euros amb IVA inclòs, i permetran que la platja esti gui a punt abans de la tempo rada turística. L’actuació es va començar a preparar la set
mana passada amb la instal· lació de les canonades que transporten els sediments fins a la sorra, i es fa amb la draga Idun R, de Rohde Ni elsen, que treballa dins una zona autoritzada de 21 hec tàrees. Els sediments arriben a la platja impulsats per cano nada i després es reparteixen
i pirotècnia, captivant el pú blic presencial i televisiu. La nit es va tancar amb les Nits Malignes al pavelló del Casal. Ahir diumenge, la vila va mantenir el pols festiu amb una programació centrada en el públic familiar i en la recre ació històrica. Des de primera hora, els carrers i places van tornar a bullir amb el Mercat
amb maquinària terrestre. A més, Port Tarragona aplicarà controls ambientals espe cífics amb sonars i subma rinistes per garantir que el dragatge no malmeti la flora marina de la zona, on hi ha Cymodocea nodosa, i també farà controls diaris i forma ció al personal per detectar possibles rastres de tortuga babaua. Aquesta aportació és una mesura compensatòria temporal per la prolongació del dic de Llevant, a l’espera del futur contradic de Ponent, que ha de permetre l’estabilit zació definitiva de la platja.
Avui s’inaugura el ‘Colloquia Draconis’ amb experts i la participació de la URV
Medieval, mentre l’Escola Cavalleresca, a la muralla de Sant Jordi, oferia als més pe tits la possibilitat d’aprendre
les arts dels antics guerrers. Les animacions itinerants, com l’Arbre màgic, van omplir de fantasia el nucli històric, complementades per les llui tes de cavallers de Drakònia a la plaça de Sant Francesc. A la plaça de Santa Maria, Cerverí a la cort i Euphorium van aportar humor i picaresca. El moment culminant del diu menge va arribar a les sis de la tarda amb l’acte de la Rosa de Sant Jordi al passeig Joan Martí i Alanis, on el cavaller lliura la flor a la princesa da vant la Comitiva Reial. Aques ta recreació recorda la llegen da i referma la identitat d’un poble que viu la seva història amb passió i tradició.
Serveis l L'espai mantindrà la mateixa regulació establerta per als cans el 2025
Redacció
La platja de Ponent de Salou tornarà a habilitar un espai «de convicència» per a gossos durant la temporada d’estiu.
La normativa per als animals es mantindrà exactament igual que al 2025 i es permetrà la seva presència en una superfície total de 1.864 metres quadrats. En concret, la mesura s’aplicarà entre els carrers Esperanto, des de la plaça Venus, i el carrer «C».
L’espai, com l’any passat, comptarà amb dutxes per a mascotes, papereres i senyalització adaptada per recor-
dar la regulació. L’objectiu, d’acord amb el consistori, és garantir una estança «còmoda i segura» per als usuaris.
La valoració respecte a l’any passat des de l’Ajuntament és «positiva» i té l’objectiu de «fomentar una convivència responsable i respectuosa» amb un espai municipal «amigable amb els animals de companyia» (Pet friendly).
En aquest sentit, se situa la platja de Ponent com a espai «adequat» per implementar aquesta oferta per mantenir també als animals controlats.
La Canonja l Veïns i visitants van demanar fins a mig miler de racions de menjar, acompanyades de música en directe
Adam Díaz Garriga
La festa de la Municipalitat continua a la Canonja i aquest diumenge va arribar al punt que marca la cloenda amb una «triomfant» paella popular. El poliesportiu Josep Candell i Veciana va omplir-se aquest diumenge amb veïns i visitants, els quals van poder repetir almenys dues vegades
Litoral l L'actuació pal·liarà els danys dels temporals d'aquest hivern
Redacció
La platja de Capellans avui els treballs de regeneració per recuperar l’espai litoral després dels danys provocats pels episodis de fort onatge i les intenses pluges d’aquest hivern. L’actuació, impulsada pel Ministeri per a la Transi-
ció Ecològica, preveu l’aportació de 4.000 metres cúbics de sorra procedent de la bocana del Port, una intervenció que, segons el consistori, permetrà restituir l’amplada de la platja i millorar-ne les condicions d’ús de cara a la temporada. Les fortes ventades van provocar desplaçaments de
sorra i una desestabilització de l’espai. Els treballs donen resposta al procés de regressió que va afectar aquest tram del litoral i preveuen una millora en l’àmbit ambiental, amb l’objectiu de garantir un espai més «ampli, segur i confortable» per als usuaris. Per motius de seguretat, el con-
de les dues paelles de marisc que van preparar-se. En total, es van repartir unes 500 racions, complementades amb pa, que van amanir-se amb música en directe.
L’èxit de la iniciativa va ser tal que, a causa de la demanada, el consistori va haver d’adaptar la venda d’entrades setmanes abans perquè
sistori anunciava que la platja romandrà tancada al públic durant l’execució de les obres, amb la corresponent senyalització informativa. Si es compleixen els terminis previstos, l’actuació al litoral finalitzarà aquest divendres, moment en què es reobrirà en condicions òptimes.
La intervenció s’integrarà dins les tasques previstes per l’Ajuntament en l’àmbit de manteniment i preservació del litoral, orientades a assegurar la «qualitat de les platges» i reforçar el servei que s’ofereix.
els veïns empadronats poguessin optar a les primeres entrades, amb un límit d’una desena de tiquets per persona. «És una activitat que dinamitza al municipi i a la gent de fora, s’ha demostrat en la venda d’entrades, on els veïns de la Canonja, en un primer moment, no en van poder comprar», explicava la
La festa tancarà els dies 25 i 26 d’abril amb un espectacle a l’Orfeó Canongí
regidora de Festes, Glòria Virgili, afegint que «ja es va preveure una xifra positiva amb anterioritat».
Últim cap de setmana Ara, a la festa de la Municipalitat li resta un cap de setmana cultural entre el 25 i el 26 d’abril. Des del passat 11 d’abril, la localitat ha celebrat cercaviles, curses ciclistes i vermuts populars. El Mico i la Mica de la Canonja i els Diables, amb la seva tradicional «Tronada», també van sortir al carrer. Els carrers també es van omplir de monopatins el passat dissabte amb la competició d’Skate i Scooter, que va complementar-se amb el juvenil «Sarau del Mico» per la seva 3a edició.
Els últims dies portaran a la Canonja teatre amb la representació Que no te duerman con cuentos de hadas, que es podrà observar al Teatre Municipal Orfeó Canongí. L’obra anirà a càrrec de la companyia Las Chicas de Oro, i es podrà veure a partir de les 19.00h amb compra d’entrades anticipada. Portarà al municipi una representació sobre la idealització i els estereotips respecte a les fades, les princeses i els prínceps, que es representarà també el dia 26 d’abril.
Marbella. Manu García (P), Jorge Álvarez, Juan Rodríguez, Escassi, Álex Martínez, Cambra (Tahiru, 90’), Ruiz, Gil (Gabri, 84’), Ohemeng (Alexiel, 72’), Dani Selma (Buján, 90’) i Víctor Sánchez (Llácer, 90’).
Nàstic. Rebollo (P), Sergio Camus (Santos, 70’), Enric Pujol (Alcalá, 46’), Mángel, Moi Delgado, Gelardo (Montalvo, 46’), Óscar Sanz, Keyliane Abdallah (Juanda, 46’), Jaume Jardí, Álex Jiménez (Cedric, 76’) i Baselga.
Gols. 1-0, Víctor Sánchez (22’) i 2-0, Cambra (86’). Àrbitre Alejandro Clemente Ortuño (murcià). Va mostrar la targeta al locals Álex Gil i al visitant Óscar Sanz. Va expulsar per doble groga a Mángel Prendes. Incidències. Partit de la jornada 33 disputat al Dama de Noche.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Eldense 62 33 17 11 5 49 30
2.Sabadell 61 33 16 13 4 45 20
3.At.Madrileño 58 33 16 10 7 52 34
4.Villarreal B 54 33 14 12 7 47 28
5.Europa 53 33 14 11 8 47 41
6.Cartagena 49 33 13 10 10 29 30
7.Algeciras 48 33 13 9 11 34 34
8.Teruel 47 33 12 11 10 25 26
9.Alcorcón 44 33 10 14 9 35 32
10.Antequera 44 33 12 8 13 40 41
11.Hércules 44 33 11 11 11 35 37
12.UD Ibiza 43 33 11 10 12 34 32
13.Real Murcia 42 33 11 9 13 32 35
14.Tarazona 40 33 10 10 13 29 35
15.GIMNÀSTIC 40 33 11 7 15 35 43
16.J.Torremolinos 39 33 9 12 12 39 44
17.Betis Deportivo35 33 9 8 16 39 53
18.Marbella 31 33 8 7 18 30 43
19.At.Sanluqueño29 33 7 8 18 26 46
20.Sevilla At. 26 33 5 11 17 17 35
RESULTATS
Jornada 33 Primera RFEF
Murcia-Antequera 2-3
Atlético Sanluqueño-Europa 1-3
UD Ibiza-Sevilla Atlético 0-1
Marbella-GIMNÀSTIC 2-0
Teruel-Atlético Madrileño 0-0 J. Torremolinos-Betis Dep. 1-2
Alcorcón-Villarreal B 2-3
Sabadell-Hércules 1-0
Eldense-Cartagena 2-1
Algeciras-Tarazona 1-0
PRÒXIMA JORNADA
At. Madrileño-Betis Deportivo
Atlético Sanluqueño-Alcorcón Villarreal B-UD Ibiza
Antequera-Eldense Europa-Murcia
Tarazona-J. Torremolinos
Sevilla Atlético-Algeciras Hércules-Teruel
Marbella-Sabadell
Cartagena-GIMNÀSTIC
Futbol l El Nàstic perd contra el Marbella, un equip virtualment descendit que va mostrar més ambició i coratge per emportar-se un partit nefast dels grana
Nou ridícul a Andalusia que pot sortir car per al Nàstic. Els grana s’enfrontaven contra el penúltim. Un Marbella que està virtualment descendit –fet que no ha canviat malgrat el triomf–. I, to i així, va mostrar menys ambició i entrega per emportar-se els tres punts del Dama de Noche. Els de Pablo Alfaro van tornar a mostrar la seva pitjor cara, un futbol decreixent que va donar moltes facilitats als andalusos. El rival ho va aprofitar i, amb un gol en va tenir prou per sentenciar un partit que no va fer més que empitjorar amb el pas dels minuts.
Pablo Alfaro va apostar per repetir l’onze per enfrontar contra el Marbella. La dita diu que si una cosa funciona no la canviïs, però, per al Nàstic, serveix per a ben poc. L’inici del partit va ser un calc que el duel contra l’Algeciras. En la primera acció de perill els andalusos van obtenir un córner massa fàcil. De fet, en els primers cinc minuts, en van tenir tres. Dos minuts després va arribar el primer ensurt. Álvarez va demostrar una vegada més que la banda esquerra grana es desfà com la mantega i va posar una centrada lateral al segon pal.
Allà va rematar tot sol Ohemeng però, per sort, Camus va posar el cos per evitar un gol cantat. Va haver-hi molt més del Marbella que del Nàstic, però els grana en van tenir un parell per Álex Jiménez. El murcià no va estar hàbil perquè les aproximacions acabessin amb remat a porta. Qui sí que ho va tenir va ser Jaume Jardí. El reusenc va aprofitar un córner per aproximar-se al vèrtex de l’àrea i posar un centre enverinat que va topar al travesser. Quan semblava que la cosa estava controlada, el Marbella va tornar a la càrrega per exposar la debilitat del Nàstic en defensa. Els grana donaven moltes facilitats i molt espai per córrer. Qui es jugava la vida eren els grana,
però no ho semblava. Una mala passada enrere de Gelardo va acabar amb un gol inexplicable. Selma li va pispar la cartera a Enric Pujol arribant abans amb una acció que va acabar amb el central grana a terra. L’àrbitre va deixar seguir, l’atacant del Marbella havia tocat pilota, però la defensa grana es va quedar plantada. Mángel va fer l’estàtua i Víctor Sánchez el va superar amb una autopassada en menys de dos metres. Poc va poder fer Dani Rebollo més que veure com el davanter posava l’1-0 en el marcador. Un gol ridícul, un gol de falta de concentració en un partit on el Nàstic es juga la vida. Mángel va quedar més preocupat de protestar que de jugar. Es repetia la història d’Al-
geciras i Teruel i, de nou, el Nàstic va abaixar els braços. La defensa grana continuava donant facilitats al Marbella. Els andalusos van començar tot seguit una jugada per l’esquerra i, passada a passada, amb calma i sense pressió, va acabar amb un centre per la dreta que Cambra va rematar al travesser. Inexplicable. Al darrere, el Nàstic estava marejat. Donava espais i,
si tallava accions, deixava la pilota morta sense arribar a treure el perill. En atac, el Nàstic es va acabar per animar en els darrers minuts del primer temps, però sense encert. Ni Abdallah ni Baselga van estar encertats. Jardí va tenir la millor acció, però també desaprofitada. D’aquesta manera, el partit va morir al descans, amb la sensació d’un Nàstic dèbil que semblava que esta-
va més mort que un Marbella virtualment descendit. Alfaro va fer un triple canvi a la represa amb Alcalá, Montalvo i Fuentes per Pujol, Gelardo i Abdallah. La intenció era millorar totes les línies, però la millora no es va acabar de veure. Els minuts passaven i el Nàstic va tenir alguna aproximació, com un remat als núvols de Jardí i un des de la frontal de Delgado que va
Presents a Marbella
L’afició del Nàstic va ser present al camp del Marbella. En tots els camps de la categoria, per remots que siguin, l’afició grana està animant. Aquesta vegada, una vintena de nastiquers es van deixar la veu en un entorn hostil per acompanyar el seu equip. Malauradament, l’equip no va estar a la seva altura.
aturar Manu García. Tot i això, poc més. No hi havia sensació de perill real, perquè el Nàstic no guanyava ni un sol duel. Ni un regat, ni
una pilota aèria guanyada i tampoc encert amb la pilota, així no es pot fer res. El Marbella tenia molt fàcil. En una arrencada per l’esquerra de
Mángel Prendes va donar facilitats en el primer gol i va ser expulsat
Amb aquesta, el Nàstic suma cinc derrotes en sis visites a Andalusia
Sánchez es va salpebrar el drama. Mángel va tornar a errar, va estirar la cama on no arribava i va ser expulsat. Amb el Nàstic amb 10 homes, l’equip andalús va tenir un bombardeig d’ocasions. Dani Rebollo escopia els remats, una aturada rere una altra, fins que el gol va arribar. Cambra va agafar un tercer refús i va sentenciar el partit a cinc minuts per al final. Bé, cinc minuts no, perquè es van afegir nou més de suplici per a l’aficionat grana, perquè tocava patir una mica més per certificar una nova derrota fora de casa que torna a complicar les coses al Nàstic.
Jornada 33
2 Marbella
0 Nàstic
Destacat
No es pot retreure res al porter andalús si cada partit salva dos o tres i evita una golejada.
Dani Rebollo Sergio Camus
No va aportar fluïdesa al mig del camp i, de fet, va originar la jugada de l’1-0.
Marcos Baselga
Perdut
Aïllat. Les poques que va tenir les va controlar malament i va desaparèixer al segon temps.
L’entrenador
Pablo Alfaro
Desencertat
Mal plantejament inicial del partit intentant replicar el duel contra el Murcia. Se’l va notar completament desesperat per l’actitud dels seus jugadors i per la incapacitat de guanyar un sol duel. Haurà de donar una nova sacsejada.
Va ser l’únic que va mostrar coratge. Participatiu en defensa i en atac, per ell no es va perdre.
Va fer l’estàtua en el primer gol per estar més atent de protestar que de jugar i va ser expulsat.
Còmplice de l’1-0 i va ser substituït al descans, tot i que l’escollit hauria d’haver sigut Mángel.
Decreixent com l’equip. A l’afegit, va veure una groga innecessària i es perd el pròxim duel.
El Nàstic el va buscar poc, però no va aprofitar les poques pilotes que li van arribar.
Pedro Alcalá
En el moment de necessitat, l’experimentat va tornar, però no va ajudar en l’estratègia.
Dels pocs que va moure alguna cosa en atac. Va tenir un travesser i va errar dues ocasions.
Juanda Fuentes
Eufòric quan provoca un gol en pròpia, però incapaç d’aprofitar 45 minuts per millorar l’equip.
Marc Montalvo
Millora a Gelardo amb poc que faci. Benintencionat, però incapaç de dirigir el vaixell.
«No és un partit d’oblidar, sinó per reflexionar i mirar-nos al mirall.
Marxo molt decebut»
Futbol l El tècnic va assenyalar el problema d’actitud dels jugadors
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic Pablo Alfaro va marxar molt decebut després de la derrota contra el Marbella. L’equip va caure contra un equip «ferit de mort», com va descriure el mateix Alfaro. «No és un duel per a oblidar, sinó per reflexionar i mirar-nos al mirall. Marxo molt decebut», va destacar el tècnic.
«El millor ha sigut el resultat», va arribar a dir l’entrenador. «No hem sigut mereixedors d’absolutament res. Un partit dura 90, gairebé 100
minuts aquest, amb només 20 bons no dona per guanyar», va destacar.
La derrota és dura per la imatge mostrada després de la victòria contra el Real Murcia. Una inestabilitat que el mateix Alfaro va subratllar: «No podem ser ordenats i solidari un dia i, sis després concedir el que hem concedit sense i amb pilota contra un rival ferit de mort». L’aragonès va ser autocrític amb el que li toca, perquè «han sortit moltes coses malament i m’incloc. Potser la meva gran frustració és no transmetre
a l’equip que tots els minuts són importants». Amb tot, també va dir les coses clares pel que fa a l’actitud dels jugadors: «Al principi sí que ha sigut un problema d’actitud. Hem de ser realistes i dir les coses pel seu nom. L’últim que es pot fer a un rival ferit de mort és donar-li vida i hem començat el partit així. Havíem de demostrar que venim pels tres punts i tenir caràcter i això no s’ha vist».
Alfaro va demanar disculpes a l’afició amb la promesa de treballar per revertir la situació.
S’ho va passar bé el Marbella per la seva banda. S’espera molt més de la seva experiència.
Sergio Santos
Treure a Camus ja és un càstig i més si és per un jugador que no va aportar res en atac.
Va entrar en els minuts finals l’única pilota que va tocar va ser per errar una passada.
«No podem ser ordenats un dia i a l’altre concedir com ho hem fet»
«No hem sigut mereixedors d’absolutament res en aquest partit»
Sant Andreu . Iñaki, Jordi Méndez, Javi Gómez, Carlos Blanco, Lucas Viña, Albertito, Andreu, Pau, Max Marcet, García i Marcos Mendes. Reus FC Reddis Dani Parra, Benito, Xavi Molina, Recasens, Andy Alarcón, Pol Fernández, Céspedes, Toscano, Xavi Jaime, Ustrell i Ricardo Vaz. Gols. 1-0, Mendes (68’); 1-1, Ricardo Vaz (74’) i 2-1, Señé de penal (80’). Àrbitre . Francisco Sáez Vital (andalús). Va mostrar la targeta groga al local Marcet i als visitants Sandro Toscano, Recasens i Ricardo Vaz. Incidències. Partit de la jornada 32 disputat a Narcís Sala amb més de 450 aficionats roig-i-negres acompanyant l’equip.
Futbol l Ricardo Vaz va igualar el gol de Mendes, però Señé va marcar de penal el 2-1 final
El Reus FC Reddis no va poder evitar ser el convidat a la festa de l’ascens del Sant Andreu. Els roig-i-negres es van plantar en un Narcís Sala ple a vessar, tota una olla de pressió i, esperonats pels més de quatre-cents aficionats reusencs que es van desplaçar, van competir sense poder aturar la festa.
Marc Carrasco va establir un onze amb una novetat destacada: el retorn de Dani Parra. El porter de Ruidoms li va pispar la titularitat a Pacheco en un dels duels més crucials del curs. Céspedes va situar-se a l’esquerra i Kenneth es va quedar a la banqueta. Era un partit ple d’emocions, per l’ambient festiu de l’afició local i per l’entrega dels aficionats roig-i-negres.
Quan la pilota va començar a rodar, ho va fer amb un avís. El Sant Andreu es va internar per l’esquerra i va enviar un centre lateral que Alarcón va treure. Poc després, Albertito va enviar un remat per sobre del travesser. Els de Carrasco van reaccionar i Miquel Ustrell va tenir la primera amb un xut massa creuat. Era un partit de xoc, cada disputa, cada duel i cada pilota en terra de ningú es convertia en una petita guerra.
A la primera part hi va haver més lluita que ocasions reals, però tots dos equips van tenir la seva. Primer va venir la del Sant Andreu. Els quadribarrats van engegar un contraatac de llibre i, quan Albertito es va plantar davant Dani Parra, va executar un tir massa creuat. Poc després, qui la va tenir va ser Xavi Molina. En un servei de cantonada, el central roig-i-negre es va alçar amb potència per executar un cop de cap que va sortir fora per ben poc
A la represa, Marc Car-
CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC
1.Sant Andreu 66 32 20 6 6 51 30
2.Atlètic Balears 60 32 17 9 6 49 33
3.Poblense 56 32 15 11 6 37 24
4.Alcoyano 51 32 12 15 5 28 20
5.REUS FCR 49 32 14 7 11 48 38
6.Barça Atlètic 49 32 13 10 9 59 36
7.Terrassa 46 32 11 13 8 35 40
8.Espanyol B 44 32 10 14 8 34 31
9.Girona B 44 32 11 11 10 42 33
10.Valencia M. 41 32 9 14 9 50 48
11.Olot 39 32 9 12 11 29 31
12.Castellón B 39 32 10 9 13 54 67
13.Barbastro 37 32 8 13 11 28 30
14.SD Ibiza 36 32 9 9 14 30 41
15.Atlètic Lleida 30 32 6 12 14 36 46
16.Andratx 29 32 7 8 17 30 54
17.Torrent 27 32 6 9 17 33 51
18.Porreres 26 32 6 8 18 21 41
RESULTATS
Jornada 32, Segona RFEF
Castellón B-Valencia M. 0-4
Porreres-Atlètic Balears 0-1 Torrent-Barbastro 1-2
Terrassa-Poblense 2-3
Atlètic Lleida-SD Ibiza 2-0
Andratx-Alcoyano 0-0
Sant Andreu-REUS FCR 2-1
Olot-Barça Atlètic 1-1
Espanyol B-Girona B 2-1
PRÒXIMA JORNADA
Poblense-Porreres
Valencia M.-Espanyol B
Girona B-Torrent
Barbastro-Castellón B
Barça Atlètic-Atlètic Lleida
REUS FCR-Olot
SD Ibiza-Andratx
Atlètic Balears-Terrassa
Alcoyano-Sant Andreu
Marc Carrasco: «Me’n vaig amb la sensació que hem competit molt bé i hem sigut fidels a nosaltres»
Futbol l El tècnic va sortir orgullós dels seus i va felicitar el Sant Andreu per l'ascens
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir orgullós amb els seus jugadors malgrat la derrota contra el Sant Andreu. L’entrenador va aprofitar per felicitar el Sant Andreu per l’ascens, així com «enviar una abraçada a Natxo González, que és segurament el millor entrenador que ha tingut el Reus en la seva història».
Més de 450 aficionats roig-inegres van animar l’equip al Narcís Sala
rasco va ser ambiciós i va fer entrar a Kenneth per Molina. Amb tot, qui va avisar va ser el Sant Andreu. Una falta lateral va acabar amb un pal. A l’altra porteria, Ricardo Vaz va dir la seva rematant des de la frontal un míssil que va aturar Iñaki.
Els minuts van donar la raó a un Sant Andreu que s’agradava amb la pilota i va tenir premi. Un centre lateral va arribar als peus de Mendes que, sol, no va perdonar per posar l’1-0. La festa s’avançava i el Reus va posar aigua al vi. Kenneth va fer una passada millimètrica entre els dos centrals. Allà estava Ricardo Vaz que, amb sang freda, va batre Iñaki per posar un empat que va glaçar el Narcís Sala i va fer embogir els reusencs. Amb tot, es va girar la truita aviat. Viña es va internar a l’àrea i es va deixar caure davant la pressió de dos jugadors reusencs. L’àrbitre va picar i va assenyalar penal. A la pena màxima, Señé va fer valdre la seva veterania per batre Parra i posar el 2-1. El Reus no va caure i va convertir els darrers minuts en un infern per al Sant Andreu. Amb tot, va haver-hi més cor que encert i, finalment, no va poder evitar la festa d’un Sant Andreu que va celebrar l’ascens a Primera Federació. La derrota, però, no treu l’equip de posicions de play-off després de l’empat del Barça Atlètic.
Carrasco va apuntar que «me’n vaig amb la sensació que hem competit molt bé i hem sigut fidels a nosaltres mateixos». En aquest sentit, el tècnic va subratllar que «hem tingut les mateixes oportunitats, però ens ha faltat un puntet de sort. Hem sigut protagonistes per moments i hem resistit en altres». L’entrenador també va tenir paraules per l’afició «marxo més orgullós de ser del Reus que mai. He vist una marea roig-i-negra increïble». Finalment, va destacar que l’equip no es rendeix: «El nostre tren passa el diumenge vinent. Animo a tothom a creure».
CP Calafell. Martí Serra (P), Carles Domènech, Biel Pujadas, Aleix Marimñon i Sergi Folguera. També van jugar Jero García, Jepi Selva, Joan Pujalte i Joaquim Gabarró. Lleida . Xavi Bosch (P), Sebas Moncusí, Fabrizio Ciocale, Nico Ojeda i Jordi Badia. També van jugar Darío Giménez, Antonio Miguélez, Sergi Duch i Martí Gabarró. Gols. 1-0, Joan Pujalte (13’); 1-1, Moncusí (20’) i 1-2, Moncusí (43’). Àrbitres . Fernando Vasconcelos i Miguel Guilherme. Incidències. Final de la WSE Europe Cup dispiutada al pavelló Onze de Setembre de Lleida.
Hoquei Patins l Els de Guillem Cabestany van perdre una final de l’Europe Cup d’alta intensitat
De nou a tocar. El CP Calafell va caure derrotat contra el Lleida i es queda a ben poc de repetir la gesta de l’Europe Cup que va aconseguir ara fa uns anys. L’hoquei va tornar a ser cruel contra un equip de Cabestany que ja va caure a la final de la Copa del Rei. Era un duel de tensió i de lluita i els calafellencs van competir per avançar-se en el marcador, però el Lleida va fer valer l’estatus d’amfitrió per deixar el títol europeu a casa. El duel va ser un xoc des dels primers minuts i amb el Lleida com a protagonista. Els amfitrions, esperonats per la seva afició al pavelló Onze de Setembre, van començar dominant i asfixiant el Calafell. El porter calafellenc es mantenia com un mur i la defensa verd-i-blanca contenia les internades locals, mantenint a ratlla el perill real. Guillem Cabestany en va tenir prou
El Calafell i el Lleida van lluitar amb intensitat sobre la pista durant tot el partit. WSE Rink Hockey
d’intensitat local i va tallar el joc amb un temps mort per reorganitzar el seu equip.
Va ser la millor elecció, perquè, a la represa, Gabarró va pispar-li una pilota clau
al Lleida per avançar en solitari cap a la porteria rival. Pujalte estava esperant el seu
El jugador del Lleida Moncusí va decidir la final marcant un doblet
company al pal esquerre de Xavi Bosch i només va haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa quan li va arribar. Massa fàcil ho va fer Gabarró. El moviment d’escacs de Cabestany va tenir efecte durant uns minuts i va ser el Lleida qui es va atrinxerar al darrere.
A la recta final del primer temps, el Lleida va recuperar l’energia. Els lleidatans es van reorganitzar i van començar a empènyer contra la defensa calafellenca. En una d’aquestes, Ojeda es va colar dins de l’àrea i va rebre un cop d’estic de Folguera. L’àrbitre ho va tenir clar: penal. Sebastià Moncusí es va posar enfront de Martí Serra per executar la pena màxima. El primer tir el va enviar fora, però el rebot
li va tornar. Tot seguit, va enviar el segon tir al travesser, però va tenir-ne un tercer i, en aquest, no va errar i va posar l’1-1.
El guió es va mantenir a la represa. El temor a equivocar-se va frenar els dos equips de generar el caos i el Calafell va ser qui va haver de defensar-se. El duel es va posar més complicat per als de Cabestany quan Gabarró va veure una blava directa i va forçar als seus a jugar dos minuts en inferioritat.
El Calafell va resistir, però el Lleida ho va aprofitar per créixer. Cabestany va frenar-ho amb un temps mort, però aquesta vegada no va funcionar. En contracop, Sebas Moncusí va tornar a aparèixer. El del Lleida va rebre una passada enrere i, gairebé sense angle de tir, va enviar la bola al fons de la xarxa a vuit minuts per al final. Els lleidatans van poder ampliar el marge amb la desena falta, però Martí Serra va guanyar la partida a Darío Jiménez. La tensió creixia minut a minut i, a només un per al final, el Calafell va gaudir de la seva falta directa per la desena del Lleida. Folguera va ser l’encarregat del crucial tir, però no el va poder transformar. En el caos del darrer minut, el Lleida es va tancar amb tot per certificar una victòria molt celebrada, que contrastava amb la desolació d’un Calafell que ja va morir a la final de la Copa del Rei i, ara, ho fa a la final de l’Europe Cup.
Guerra l Washington envia una delegació a Islamabad mentre Teheran rebutja negociar amb el bloqueig naval
Donald Trump va anunciar ahir diumenge que els Estats Units reprendran els contactes amb l’Iran amb l’enviament d’una delegació diplomàtica a Islamabad, al Pakistan, per intentar reactivar les converses de pau abans que expiri, d’aquí a menys de 72 hores, l’alto el foc pactat fa dues setmanes. El moviment arriba enmig d’una escalada de tensió al Pròxim Orient, amb la treva afeblida pel nou bloqueig de l’estret d’Ormuz i pels atacs a diversos vaixells atribuïts a la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Segons va assegurar el president nord-americà a Truth Social i en converses amb mitjans, la delegació estarà integrada per Steve Witkoff, Jared Kushner i J. D. Vance. Teheran, però, manté que no acudirà a la cita mentre continuï el «bloqueig naval» dels Estats Units, tot i que altres fonts de la negociació apunten que sí que hi podria viatjar un equip iranià.
Trump va combinar aquest nou intent negociador amb una nova bateria d’amenaces. D’una banda, va defensar que Washington ofereix a l’Iran un acord «just i raonable»; de l’altra, va advertir que, si no l’accepta, els Estats Units destruiran infraestructures clau del país i que tot l’Iran podria «volar pels aires». El president nord-americà va
Sánchez acusa el PP de «traïdor a la pàtria» per la regularització de migrants
Política l Núñez Feijóo retreu a l’executiu: «Compren suports per mantenir-se al poder»
Agències
Cap de setmana de picabaralla a la política espanyola. Ahir diumenge, Pedro Sánchez va acusar el Partit Popular de ser «traïdor a la pàtria» per «vendre-la al millor postor» i va carregar contra l’oposició dels populars a la regularització extraordinària de migrants. En un acte de precampanya a Huelva amb María Jesús Montero, el president espanyol va afirmar que «un partit que es va finançar en B, el que vol són treballadors que cobrin en B» i va de-
fensar la regularització com un acte de «justícia», «coherència» i «compromís». També va reivindicar la cimera progressista de Barcelona i va assegurar que les polítiques progressistes «funcionen». Montero va defensar el nou model de finançament autonòmic i va assegurar que beneficiarà Andalusia amb 5.700 milions més l’any i 19.000 milions menys de deute. També va advertir que els andalusos es juguen «la vida» a les urnes. Per la seva banda, Alberto Núñez Feijóo va replicar des de Còrdova que «un
llenguatge diplomàtic amb advertiments bèl·lics. La situació s’ha complicat aquest cap de setmana després que l’Iran anunciés divendres l’obertura de l’estret d’Ormuz i, poques hores després, el tornés a tancar arran del manteniment del bloqueig sobre els seus ports. Trump va atribuir a Teheran trets contra embarcacions franceses i britàniques, mentre el règim iranià denuncia que el bloqueig estatunidenc és illegal i criminal i defensa tant el control sobre l’estret com la continuïtat del seu programa nuclear.
Es crea una xarxa d’oficines mòbils per acostar l’administració. ACN
El tancament de l’estret implica pèrdues de fins a 500 MEUR diaris
insistir que no es pot permetre que Teheran tingui una arma nuclear i va tornar a fer servir una estratègia de màxima pressió, alternant el
Negociació en l’aire Els contactes diplomàtics continuen oberts, però sota una pressió extrema. Està previst que el president iranià, Masud Pezeshkian, i el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, conversin per definir les condicions d’una eventual nova ronda de converses i la possible assistència d’una delegació iraniana. Amb el conflicte encallat, noves forces militars nordamericanes en direcció al golf Pèrsic i Trump pendent també del desgast electoral intern a mig any de les eleccions de mig mandat, l’escenari continua marcat per la incertesa. La Casa Blanca prova així de salvar una negociació de moment embarrancada llençant un doble missatge: mantenint oberta la via del pacte sense rebaixar ni el to ni la pressió sobre Teheran.
La precampanya de les autonòmiques del 17 de maig arrenca a Huelva i Còrdova
ciutadà de Còrdova no val menys que un polític separatista» i va acusar Sánchez de dissenyar un finançament a mida de les seves «necessitats parlamentàries».
Serveis l Farà parada a municipis com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Mont-ral
Agències
El Govern posarà en marxa aquest dilluns les noves Oficines d’Atenció al Ciutadà mòbils per apropar els tràmits de la Generalitat a gairebé 200 municipis sense servei presencial, amb incidència també al Camp de Tarragona. Entre les localitats on faran parada hi ha Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp, i Mont-ral, a l’Alt Camp. Cinc vehicles recorreran totes les comarques almenys un cop cada cinc setmanes i oferiran atenció
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El viernes Gerard cumplió 14 añazos, todo un hombre ya. Muchas felicidades cariño de parte de toda tu familia. Esperamos que fuera un día fantástico lleno de sorpresas. Muchos besos, te queremos.
durant franges d’entre una hora i mitja i tres hores. Els usuaris podran rebre ajuda per renovar certificats, demanar ajuts o fer consultes, amb el suport d’un agent digital. El servei, dotat amb 2,43 milions d’euros per a aquest any i el vinent, vol facilitar l’accés als tràmits en pobles petits, envellits o allunyats de les oficines habituals, i alhora reduir la bretxa digital entre la població. A més, Tarragona és una de les ciutats on el Govern preveu desplegar una OAC integrada abans que acabi la legislatura.
LARA ja en són 6! Moltes felicitats de part de tota la família que t’estima molt.
Ens queixem massa de la nostra sanitat ?
Com a noia de 16 anys sovint sento queixes sobre el funcionament de la sanitat pública del nostre país: llistes d’espera, manca de recursos o saturació dels serveis. Tot i que aquestes crítiques poden tenir una base real, crec que també és necessari compartir experiències positives que ajudin a tenir una visió més equilibrada. Fa tres anys vaig patir el trencament del lligament creuat del genoll jugant a tennis, una lesió important que requeria atenció especialitzada i una intervenció quirúrgica.
Davant d’aquesta situació, la resposta del sistema sanitari va ser, en el meu cas, ràpida i eficaç.
En menys de quatre mesos, vaig ser visitada per especialistes, diagnosticada amb precisió i finalment operada, sense haver d’assumir cap cost econòmic directe. Aquest fet em va permetre afrontar la recuperació amb tranquil·litat, sense la preocupació afegida d’una despesa elevada.
Aquesta experiència em va fer valorar profundament el sistema sanitari públic, que garanteix l’accés universal a tractaments necessaris, independentment de la situació econòmica de cada persona.
Si comparem aquesta realitat amb la d’altres països, com els Estats Units, les diferències són evidents. En aquell context, una intervenció com la que jo vaig necessitar pot implicar costos molt elevats.
Per tot això, considero que, sense baixar la guàrdia, també és just reconèixer la professionalitat del metges i infermers que dia a dia s’esforcen per cuidar la salut de tothom amb vocació i entrega.
Laia Franquès Fonoll Reus
Heu abandonat al nostre futur Ras i curt. Surto d’una reunió a l’escola rural d’un poble d’uns cinc-cents habitants del Tarragonès. Els mestres no poden més. La precarització de les seves condicions -no només econòmiques, sinó també d’estatus, de dignitat, i d’un llarg llistat de drets laborals que fa anys que només aguanta el paper-, ha arribat al límit. I les conseqüències no s’han fet esperar. Que la Conselleria d’Educació retalla? Els mestres també. En coordinació amb molts altres centres del territori, els docents s’erigeixen en peu de guerra i comencen a retallar en tot allò que no és, literalment, el que exigeix el seu contracte. I sabeu què? Que quan a un docent li pesen més els ultratges d’un Govern sord que la il·lusió vocacional de la seva missió educadora, vol dir que els hem perdut. I els hem perdut perquè els hem abandonat. Ras i curt, la corda s’ha trencat. I per enèsima vegada, veiem com un pilar fonamental d’allò que som, s’ensorra, com també està passant amb la sanitat o el sector primari. Res ressenyable si no fos perquè parlem de qui atén i forma als nostres fills i filles des de la llar d’infants fins a la seva majoria d’edat, com tampoc sembla important estar a l’alçada de les reivindicacions de qui salva vides o qui ens posa el plat a taula. Mal menor dirien alguns, mal majúscul diria jo. Mares, pares, pareu l’orella, escolteu als i les mestres de la vostra mainada. Cada dia deixeu el vostre bé més preuat a les seves mans, ajudem-los a que puguin atendre els nostres fills i filles com es mereixen, perquè sinó, definitivament, haurem abandonat al nostre futur Bartome Pallejà Jané Salomó
Lk Editorial k
’expansió de les càmeres de videovigilància als carrers respon a una preocupació legítima: millorar la seguretat i prevenir delictes. És comprensible que les administracions vulguin dotar-se d’eines eficaces per protegir la ciutadania, i fins i tot les dades apunten sovint a una percepció positiva d’aquests sistemes en determinats contextos. Ara bé, aquest debat no pot quedar reduït a una simple dicotomia entre seguretat i inseguretat. El veritable repte és definir amb precisió i rigor l’ús que es fa de les imatges. Aquests sistemes no només enregistren, sinó que emmagatzemen i gestionen dades amb potencial valor judicial. Això
implica una responsabilitat enorme: qualsevol enregistrament pot afectar persones que no han comès cap delicte, però que veuen la seva activitat quotidiana observada i registrada. Per això, cal establir límits molt estrictes, transparents i auditables. No n’hi ha prou amb garantir que les imatges serveixin per resoldre delictes; cal assegurar que no es facin servir per a altres finalitats, que no es conservin més temps del necessari i que no s’utilitzin de manera indiscriminada. La vigilància constant pot erosionar drets fonamentals si no es regula amb cura. La seguretat és un bé col·lectiu imprescindible, però la privacitat també ho és.
k Tribuna k
Suposo que, amb el panorama que tenim en l’àmbit global, deu ser difícil fer plantejaments de futur, amb la necessitat d’acords importants, però la crua realitat posa sobre la taula un fet urgent, com és la trobada de ‘consensos mundials’, que permetin sortir de l’esvoranc en el qual ens trobem i que posa en perill la nostra viabilitat, present i futura.
Molt es parla de la referència a l’ONU, però crec que avui és un organisme sense cap projecte i el que és més greu, segrestat per drets de ‘veto’ que el deixen fora de la capacitat d’influència que va tenir en el seu dia, sense oblidar la incapacitat per autofinançar-se i les dubtes morals respecte a la seva legitimitat compartida; per tant, a què esperen els líders globals per parlar d’això de manera urgent?
Tornant a la reflexió vigent, a part dels enfrontaments bèl·lics, el nostre món també té plantejats reptes emblemàtics fonamentals com és ‘l’autoregulació’ en qüestions d’incidència directa per tota la humanitat, així referències a la ‘intelligència artificial’, com un avanç vital i la seva mínima regulació, és un fet que, crec, no pot esperar; però és que a més existeixen molts altres punts d’inflexió que clamen, de manera inapel·lable, acords de mínims.
És evident que la globalitat, la interdependència i la interrelació vigent, reflecteixen un espai molt enrevessat, amb interessos creuats i on el món ideològic ha deixat pas al pragmatisme, elevat a la seva més alta potència, per tant, el que dic, sinó com capaços d’arribar a acords, és només l’antesala d’una nova realitat, on ‘les persones’ quedaran minimitzades a ‘números’, sobre el que s’apliquen decisions globals, independentment del
mateix interès personal o de grup. Davant l’evidència d’inviabilitat de les organitzacions internacionals, a tots els nivells, sembla necessari, almenys, la possibilitat d’endegar ‘fórmules legislatives mundials’ que mínimament ens serveixin per reconduir l’anarquia legal vigent, on, com sempre, els que manen, de veritat, són els que dicten el seu model, per sobre de qualsevol anhel, fruit de la lògica i el diàleg.
Ara que ja no es parla de ‘paradisos fiscals’ o de fixar fórmules eficaces per posar fre al tràfic de drogues o, fins i tot, els abusos de determinades multinacionals incontrolades, i que també tots comencem a sentir les conseqüències de les guerres, cada cop més properes, és fonamental buscar línies de ‘mínims acords’ si no volem acabar com purs ‘comparses d’un caos’, on tot pot ser pitjor del que puguem sospitar avui.
moment vigent no vindrà de la lògica de les ideologies, per cert, caducades i invisibles en el món d’ara.
El que no pot ser és que tot quedi en paraules, i els fets segueixin en la línia que altres marquen, la raó no solament es pot tenir, també s’ha de poder exercir
Crec fermament que el que parlo és complicat, difícil, amb exigències impensables, però el que és cert és que el
Suposo que quelcom deu pensar que continuar pel camí marcat, ens porta a un final anunciat, on tot serà relatiu en funció del ‘paraigües’ que tinguem en cada moment, del que sí que estic segur és que la seva resolució no serà fruit dels protagonismes individualitzats dels suposats líders, sense cap capacitat global de decidir i només de ‘parlar’. La realitat que ja veiem i ens ataca directament, ens col·locarà en una posició d’intranscendència absoluta i els grans avanços tecnològics, només seran patrimoni d’una part de la humanitat, per tant, continuar en ‘l’anarquia normativa global’, només és garantia de divisió absoluta i imposició, amb uns drets a la baixa, de manera accelerada, encara que ens costi ser conscients del que realment pot succeir. Perfecte intentar liderar, però el que no pot ser és que tot quedi en paraules, i els fets segueixin en la línia que altres marquen, la raó no solament es pot tenir, també s’ha de poder exercir, la resta és pura hipocresia i manca d’anàlisi a l’hora de visionar un pervenir, al que s’ha de donar llum de manera urgent, si no volem ser part del passat caducat i on no valdran les paraules i els discursos fora de context i allunyats del que s’està executant.
Últimament, a casa nostra, Mixeta, Boni i Bonic els ha donat per veure sovint els «shows» religiosos de la «pastora» Paula White-Cain, guia espiritual de Donald Trump. En un d’ells hi va haver un grapat de guaricions «miraculoses».
«De fet, Jesucrist i els seus apòstols, en aquest tema, no passen de ser uns afeccionats... si hem de creure en els miracles televisius. I que ningú consideri blasfema aquesta observació!», reflexionar irònicament Mixeta.
Aleshores, fou Boni la que va prendre la paraula: «El de la religió és un fenómen ben curiós. Aquesta senyora, s’ha casat tres vegades i ha fundat diverses esglésies o «sectes» si ho preferiu. Una d’elles (anomenada «Església Internacional sense murs») va rebre, entre 2004 i 2006 donacions per valor de 150 milions de dòlars... Quasi res!»
«Refoina!» -va exclamar un servidorI n’hi ha moltes d’aquestes esglésies, sectes o com els vulgueu dir.?
«Per donar-te un nombre aproximat -va continuar Boni, que domina les estadístiques com ella sola-, la xifra que busques és la de congregacions, és a dir, el nombre d’esglésies, esglesietes, temples, sinagogues, mesquites i altres llocs de culte individuals. Segons l’últim cens rellevant, el U.S. Religion Census del 2020, als Estats Units hi havia al voltant de 356.723 congregacions religioses de tota mena. Aquesta és la dada més propera al que demanes, ja que no existeix un registre únic que classifiqui quantes «sectes” o denominacions diferents hi ha, perquè contínuament en sorgeixen de noves i d’altres desapareixen o es fusionen. El que es pot comptabilitzar amb més precisió són els llocs de culte actius. Perquè et facis una idea de què representa aquesta xifra, et poso una taula amb les dades de les principals famílies religioses i el nombre d’adherents
aproximat, perquè vegis la magnitud de la diversitat: 1) Protestants: inclou una àmplia gamma de denominacions, com Baptistes, Metodistes, Luterans, etc., amb un fort component evangèlic i nacionalista en creixement. Conformen el 40% dels adults nord-americans. 2)
Catòlics: Una de les comunitats cristianes més grans i històriques del país. El 19% dels adults. 3) Altres cristians: Aquí s’hi inclouen els Mormons (Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies), Testimonis de Jehovà, Cristians Ortodoxos, etc. . El 3%. 4)
que adoren al Diable.»
«Escolteu- digué Mixeta-, em sembla que ens apartem del tema del títol... En voleu saber una de bona?
k Tribuna k
ESegons l’últim cens rellevant, el ‘U.S. Religion Census del 2020’, als Estats Units hi havia al voltant de 356.723 congregacions religioses de tota mena
Religions no cristianes: Principalment el Judaisme (2%), i amb menys representació l’Islam, Budisme i Hinduisme (1% cadascuna). El 7% dels adults nord-americans. I, finalment, 5) Sense afiliació: Inclou ateus, agnòstics i els que diuen ser «res en particular”. És un grup en constant augment. Per ara, el 29% dels adults nord-americans. Com podeu veure, el panorama religiós als EUA és immens i complex. La xifra de 356.723 congregacions et dona una idea de la infinitat de llocs on els nord-americans practiquen la seva fe, des de les grans catedrals fins a les petites esglésies de barri. És un veritable reflex del seu esperit associatiu (una de tantes contradiccions dels Estats Units d’Amèrica país que es caracteritza per un ferotge individualisme), i de la llibertat de culte que caracteritza el país... No oblideu que hi ha grups
«I tant!», exclamarem tots a cor. «Doncs resulta que en una entrevista amb el periodista nord-americà Tucker Carlson, publicada fa uns dies pel tabloide britànic The Guardian, l’ambaixador dels EUA a Israel, Mike Huckabee, va afirmar que, basant-se en una interpretació bíblica, no tindria problema en el fet que Israel s’apoderés de tot el territori d’Orient Mitjà. Huckabee va discutir passatges de l’Antic Testament on Déu va fer una aliança amb Abraham i es promet als seus descendents la terra «des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates” (Gènesi 15:18)
Quan Carlson va assenyalar que, geogràficament, aquesta zona abastaria «bàsicament tot l’Orient Mitjà” (incloent-hi a Israel, Jordània, Síria, Líban i parts d’Egipte, de l’Aràbia Saudita i de l’Iraq), Huckabee va respondre: «No estic segur que arribi tan lluny, però seria un gran tros de terra”.En ser preguntat directament sobre si Israel té dret a aquest territori, Huckabee va afirmar: «Estaria bé si ho prenguessin tot”. En aquest context, va defensar que aquesta terra va ser un «obsequi de Déu” al «poble escollit”.”Israel és una terra que Déu va concedir, a través d’Abraham, a un poble que ell va triar. Era un poble, un lloc i un propòsit”, va concloure.» Bé -va acabar Mixeta-, amb aquestes interpretacions de la Bíblia, així ens va en aquest món. En continuarem parlant, perquè n’hi ha de més grosses encara. Esperem, però, que mentre arriba el moment, s’hagin acabat totes les guerres i el que us explicaré hagi quedat en una simple anècdota.»
l 31 de gener de l’any 2025 vaig escriure un article amb el títol “Salvem el Mas de Sorder”, entre altres consideracions escrivia que «... l’actualitat urbanística de la ciutat passa per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal/POUM, que està prevista per aquest primer semestre de 2025, quan tots els informes sectorials estiguin redactats. El mas modernista és un paràmetre que pot decantar els ‘sis’ o els ‘nos’, per aprovar el nou POUM. El govern del PSC torna a posar sobre la taula la construcció de 236 habitatges en els terrenys junt al camp de golf Costa Daurada, que a finals del darrer mandat de Ballesteros, 2023, ja tenien habitatges venuts amb ‘pagues i senyals’, que van tenir que ser tornades amb el primer govern del alcalde Pau Ricomà/ERC. Això pot significar una indemnització als promotors de 7/8 milions d’euros. El temps dirà»
La situació actual, després de 14 mesos, és que el POUM actual contempla un canvi molt significatiu com és que la zona d’habitatges passarà d’unifamiliars a plurifamiliars. La part residencial concentra a la zona nord dels terrenys, que és un pla discontinu que afecta a 45 hectàrees de terrenys, junt a l’Anella Verda. A la zona sud es manté l’ús hoteler, vinculat a la recuperació del mas modernista i s’incorpora una ‘gran reserva’ d’espais lliures i equipaments ‘per garantir un corredor biològic este-oest’. Nacho Garcia, tinent d’alcalde de Territori defensa que «l’objectiu es recuperar el Mas de Sorder com element patrimonial i a la vegada respectuós amb el mdsi ambient i l’Anella Verda». Ja el 24 d’abril de 2024 l’executiu socialista quan presentava un avenç del POUM, incloïa aquest sector urbanístic i des del govern municipal es manifestava que «... la nostre obligació com Ajuntament és contribuir a que els projectes privats tinguin una viabilitat econòmica».
El POUM actual contempla un canvi molt significatiu com és que la zona d’habitatges passarà d’unifamiliars a plurifamiliars
Mas de Sorder és, sens dubta, una de les claus per l’aprovació o no del nou POUM i aquest pot ser un sector que acabi decantant les majories. PSC, Partit Popular, Junts i tres regidors no adscrits estan a favor, que totalitzen 18 vots i defenen que és una peça indispensable per resoldre l’aprovació definitiva del POUM 2026. Esquerra Republicana de Catalunya/ERC i En Comú Podem/ECP estan en contra. Sendra/Junts manifesta que «... sempre ha estat una línia vermella ... és un espai amb un gran potencial per acollir activitats, esdeveniments i generar valor». Puig/ERC diu que «contravé tots els objectius del avenç del POUM aprovat el 2022 ... pot significar una gran inseguretat jurídica». Collado/ECP creu que «... ningú parla dels serveis o equipaments què es necessitaran».
L’any 1997, aviat farà 30 anys, una empresa hotelera alemanya volia recuperar el Mas de Sorder, com restaurant i suites de luxe, Al costat l’objectiu era construir un hotel, però tot plegat no va ser possible. Ara la realitat és que l’estat de conservació de tot el mas modernista és molt lamentable, gairebé ruïnós. Emprendre la seva rehabilitació és més que urgent. Si es condició prèvia vendre habitatges a l’entorn del club de golf, significarà que potser no s’arribarà a temps per salvar el Mas de Sorder.
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Obituari l Ha mort als 87 anys Beatriz de Moura, fundadora i ànima de Tusquets Editores. Nascuda a Rio de Janeiro el 1939 i establerta a Barcelona des de principis dels seixanta, va impulsar el segell el 1969 amb l’arquitecte Oscar Tusquets, llavors el seu marit. De Moura va convertir Tusquets en un referent amb un catàleg cosmopolita
Tarragona
Nicoleta Madalina Baicoianu Iordache.
Ha mort als 45 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a Sant Pere, al Serrallo. Ricardo Castaño Martínez.
i literari, amb autors com Milan Kundera, Susan Sontag, Almudena Grandes o Haruki Murakami. El primer gran èxit va ser Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez, i el segell la recorda com «una dona brillant i sense prejudicis». Abans havia treballat a Gustavo Gili, Salvat i Lumen, on es va formar com a editora. Agències
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Reus
Carme Alabart Perramon.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Joan. Francisco Romero Felguera.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà dimecres a les 9 h al Tanatori.
Vila-seca
Valentina Sánchez Solana.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a l’Esperit Sant.
Nesti Mendez Pelaez.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Esteve.
Lliurament del xec solidari de la #MontblancMóra26, que ha recaptat 7.025 euros per a l’AFANOC. Cedida
Esport l La Travessa Solidària #MontblancMóra26 ha tancat el comptador d’enguany amb un total de 7.025 euros per a l’AFANOC i eleva la recaptació total de les sis edicions a 43.179,51 euros. Impulsada pel montblanquí Joan Roig Palau, la cita va reunir
Obertes les inscripcions per a l’hereu i la pubilla de Constantí 2026
Tradició l S’ha obert el termini per escollir l’hereu i la pubilla de Constantí 2026. Poden inscriure’s infants de nou a dotze anys empadronats al municipi fins al divendres 15 de maig. El procés inclou entrevista i sorteig el 23 de juny. Representaran el municipi en actes festius i institucionals. Redacció/Cedida
120 dorsals entre corredors, bicicletes i avituallaments en una jornada esportiva i solidària. La prova, de cent quilòmetres entre Montblanc i Móra la Nova, també ha sumat activitats complementàries per continuar recaptant fons. Es va celebrar el 7 de febrer. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Sulpici, Agnès i Oda
ÀRIES
21/03 al 19/04
Atenció als teus oblits tant teus com dels altres. Avui és fàcil que perdis algun document important. Coneguts requeriran la teva ajuda.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Es produiran davant teu noves bones possibilitats d’expansió avanç professional. No deixis escapar ni una sola de les oportunitats avui.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Assumptes de diners complicaran la jornada amb unes reunions poc agradables. Guarda’t fins al final els teus criteris en sortiràs vencedor.
TV local
20/04 al 20/05
Et veuràs gairebé obligat a fer unes activitats que no t’agraden gaire. Aplica la paciència des del principi que al final trobaràs el premi.
VERGE
23/08 al 22/09
El teu ambient laboral agafarà un fort dinàmic impuls. És un bon moment per a les associacions per emprendre noves empreses.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Físicament anímicament serà una jornada molt vital. Arribaràs a tot per dur complicat que sigui. Els altres sabran reconèixer les teves aptituds.
10:30 Va de moda
11:00 Qüestió de fons (r)
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 En primera persona
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca i pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
En el teu cercle d’amistats apareixerà una persona que t’impactarà tant que farà canviar diverses coses de la teva vida. L’amor et somriurà.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Estaràs preocupat per la salut o algun problema a la teva família, això alterarà el ritme dels teus assumptes. Més calma ocupa’t només del que és important.
20/01 al 18/02 AQUARI
Hi haurà fluctuacions que produiran canvis en el teu món professional. No temis els canvis, t’aportaran beneficis. Intenta ser molt puntual.
CRANC
21/06 al 22/07
Et trobaràs una mica ansiós des de bon matí i pagaran les conseqüències del teu nerviosisme els més propers. Domina més els teus impulsos.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Es reforçarà la teva vida interior amb unes experiències noves. El futur es fa més prometedor avui et sentiràs molt vital. Contagiaràs alegria.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Interiorment et sents molt necessitat de compartir emocions vitals. No t’aïllis ni deixis passar les oportunitats que et porta el teu entorn avui, llença’t.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Articulacions del braç. Indicar el bon camí algú. 2. Lletra doble. Conseqüència d’un cop. Despullada. 3. Aràcnid paràsit. Unitat anglesa de capacitat. Nul, girat i sense cor. 4. Nitrogen. Donar una capacitat. Direcció d’una ona lluminosa. 5. Lleure capgirat. Aliatge de coure i de zinc. 6. Aparell de càlcul simple. Gènere de primats. Cap d’un dit. 7. Vuit tallat. Ocasiona joia. Lletra girada. 8. Allargui el braç. Tiges de ferro amb punxa. 9. Coneixement. Superior al normal. Tub sense acabar. 10. Sofre. Utilitza el rem. Pla i fi. 11. Humor serós. Rentamans 12. Amb ossos grossos. Persona que tenia per ofici traginar mercaderies. VERTICALS: 1. Protector del cervell. Opinió testimonial. 2. Persona enutjosa. Origen d’un fet. Marges de les coses. 3. Alguns vehicles la porten al darrere.Afait, coloret. Braus. 4. Xifra que dóna un valor. Compatible. Època històrica llarga. 5. Preposició girada. Sentirem el tacte. Una de Tarragona. 6. Tallar l’herba. Empleat d’un tribunal. 7. Esposos. Busca remena. 8. Francès. Convocar algú. Brom. 9. Urani. Boig. Recipient de la sal. 10. Cos central de la mina. Company o amic. Fibra tèxtil d’una planta. 11. Home del palau. Derivat del metà. 12. Grau jeràrquic. Caure en desús.
Estat del cel
Màxima Mínima
TARRAGONA:
Larrea Clausell C.B.
Enginyer Cabestany, 2 Telèfon 977 216 959
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Telèfon 977313 336
Sanchez Urgelles, Nuria
Avgda. Sant Jordi, 33 Telèfon 977 345 93
SALOU:
Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes Moragas Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel poc o localment mig ennuvolat per la circulació de núvols alts i mitjans, sobretot durant la matinada i primeres hores del matí. A banda, a partir de mig matí creixeran nuvolades al Pirineu i al Prepirineu i al massís del Port, que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat en aquests sectors.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant. La màxima serà similar o lleugerament més baixa en general, excepte a Ponent i l’interior de les Terres de l’Ebre, on pujarà lleugerament i localment podrà superar els 30 ºC.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
REFORMES
FACHADAS Y
MOTOR
FURGONETA VENDO. PARTICULAR. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879
AMISTAT
SENYORA VÍDUA voldria CONÈIXER senyor entre 73 i 76 anys, per possible relació. Tel. 631.013.072
CENAS PARA HACER AMISTAD 50-65 años. . Tel. 685.253.084
ALTRES TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
DE
Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y comunidad. Tel. 614.041.375
TREBALL
BUSCO SEÑORA PARA CASA en Tarragona. Limpieza, comida, plancha, ayuda con jardín y piscina. Coche imprescindible. Jornada partida de lunes a viernes. Contrato. Dedicación exclusiva. Tel: 609.717.973
DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SUSANA. Masajes sensitivos. Precios adaptables. Llámame!!! Tel. 642.900.956
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax,
i cassettes
música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
626.010.186
RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
REUS. Tel: 698.788.062 MARTA. REUS. Tel: 639.023.451
Aquest Sant Jordi, l’editorial ‘Piscina, un petit oceà’, està d’estrena: en aquesta primavera, Joan Rioné ha apostat per encetar una col·lecció. Es tracta de Gata i Gos, una obra escrita pel seu alter ego Joana Pijama i il·lustrada pel seu company i amic Armand. El projecte, que arrenca amb dos primers títols –El parc i La casa–, combina la narrativa amb el joc visual, amb la voluntat de construir una història que, de manera subtil, com ja és habitual als llibres de Rioné, tracti qüestions fonamentals com l’acolliment, l’amor i la convivència amb la diferència. Això no obstant, la col·lecció neix d’un fet quotidià. Tal com explica Rioné, el punt de partida és el Parc de les Granotes de Tarragona, un espai vinculat a l’entorn escolar dels fills de tots dos. Sense anomenar-lo, i encara que és fàcilment reconeixible, el Parc de les Granotes funciona com un espai universal: «El primer llibre està dedicat a tots els infants de l’escola El Miracle, però també de la ciutat i de totes les ciutats del món», explica Rioné. La història central presenta una gata que viu al parc i un gos que hi arriba en circumstàncies difícils, possiblement marcat pel maltractament. La relació que s’hi estableix, lluny dels tòpics, parla d’acollida i de superació de prejudicis. «És una història mestissa sobre l’acolliment i sobre acceptar les diferències dels altres», subratlla l’autor. I, «contra tot pronòstic, els dos protagonistes s’estimen», resumeix. Un dels moments clau, destaca Rioné, és quan el gos accepta els cadells de la gata i comparteix la criança, un gest que reforça el missatge de convivència i empatia.
Però Gata i Gos no és només una història d’animals. El llibre incorpo-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres L’editorial ‘Piscina, un petit oceà’ enceta una nova coŀlecció de contes amb dos animals comuns com a protagonistes
Gata i Gos: una història mestissa en un parc de la ciutat
ra una segona capa narrativa: la d’una il·lustradora que observa i documenta els fets en forma de diari. Aquesta estructura, idea de Rioné, es tradueix en un joc visual i literari que Armand desenvolupa amb tècniques mixtes, combinant aquarella, collage i eines digitals. El resultat és una obra que dialoga constantment entre el relat i la seva representa-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Coberta del primer conte. Cedida
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
ció. «El fet que aquest personatge sigui una dona no és casual», apunta Rioné, qui explica que és la seva manera de retre un homenatge «a les il·lustradores del territori, perquè considero que som una superpotència de la il·lustració». En aquest encàrrec, Armand destaca el repte de fugir de l’estètica clàssica per trobar una veu pròpia, tot mantenint una base artesanal. També reivindica «el valor del treball humà en un context tecnològic: la importància de reconèixer allò que està fet per una màquina i allò que neix de la mà de l’artista». La col·lecció, que l’editor preveu ampliar amb dos títols més –El viatge i Retorn al parc–, posa al centre una idea d’amor plural, present en múltiples formes i matisos. Tot, amb una clara vocació poètica que és, també, un segell d’identitat dels llibres de l’editorial tarragonina.
A dues mans
La història la signa Joana Pijama i està iŀlustrada per Armand
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Per consolar-me quan l’espifiava, la meva àvia materna solia recordarme que “qui no en fa no en conta” i aquest ha estat el meu comodí per a totes les rucades que he fet i les coses que m’han sortit malament al llarg de la vida. Al capdavall, ens avorriríem un munt i no tindríem gaire res per explicar si fóssim infal·libles. El verb contar caracteritza la nostra Diada de Sant Jordi des de 1929, quan vam plantar les primeres paradetes, perquè els llibres eren aleshores i segueixen sent una de les millors formes de conservar i compartir tot allò que sabem, imaginem o generem amb més o menys encert. No podíem haver trobat, finalment, un emblema superior per a una jornada tan important pels catalans des de 1456, quan les Corts Catalanes van instituirlo patró de Catalunya, com també són ben simbòliques i romàntiques les roses que regalem aquest dia seguint el costum sorgit durant el mateix segle XV. Dijous tornaré a gaudir immensament d’una festivitat tan inveterada i única, tanmateix, trobaré a faltar poder regalar als menuts de la família una nova aventura d’en Peret Ganxet escrita per la M. Carme Bigorra i la M. Josep Salvadó atès que la Carme ens va deixar, massa aviat, l’any passat. Amants apassionades de la nostra història i tradicions, formaven un tàndem imbatible que representa l’essència de Sant Jordi; cultura, alegria i fe en tots els sentits, sobretot, en la humanitat. Sortosament, la força d’esperit, bonhomia i sentit de l’humor plasmats en els seus contes entranyables, que recuperen un personatge popular reusenc, la fan immortal perquè cada llibre, petit o gros, és el testimoni d’una existència i dels que l’han precedit. Les persones no en tenim res de perfectes però, de vegades, les nostres obres ho són i d’això va la perdurabilitat. Us desitjo una grandíssima 571a Diada de Sant Jordi!
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
