Societat 9
Castells 10
Sortida ciclista a Falset amb el recorregut que La Vuelta farà el pròxim agost al Priorat
La Joves de Valls recupera a la Riera el 5de8, que no feia des del 2023 i els Verds descarreguen el 5de9f a Sitges
Opinió 13 Lluís Badia. Paraules-projectes: «Pot quedar en res si, juntament amb els anuncis dels projectes, no es fixen dates de finalització»
Tarragona
Futbol 2 i 3
La selecció espanyola derrota l’Argentina (1-0) a la pròrroga i es proclama Campiona del Món, desfermant l’alegria entre els milers d’aficionats que es van reunir al voltant de les pantalles públiques que van permetre seguir la final
Els tractaments contra les plagues d’aquest 2026 s’han fet a més de 137 km de clavegueres
L’any passat van incrementar-se un 46% el nombre d’avisos ciutadans per paneroles i rates als carrers l 4
Economia
La densitat comercial del centre de Reus supera la de París, Milà o Nova York
Ho confirmen les dades recollides en l’estudi elaborat per l’observatori Eixos.cat l 6
Salou engega les expropiacions que permetran culminar l’Eix Cívic
Urbanisme l 8
Futbol l Milers d’aficionats van viure la victòria d’Espanya davant l’Argentina a les pantalles gegants instal·lades a Tarragona, Reus i altres municipis de la regió
Rafa Larrañaga / Miquel Llaberia
La passió per ‘la roja’ es va tornar a fer notar ahir del Camp de Tarragona. Van ser molts els municipis que van decidir instal·lar pantalles gegants per poder veure la final de la Copa del Món entre Espanya i l’Argentina: des de les ciutats més poblades —com Tarragona, Reus o Cambrils— fins a altres localitats més petites — com Bellvei, Roda de Berà o Creixell.
A Tarragona, el Parc del Francolí va tornar a convertir-se en el punt de trobada per seguir la selecció espanyola i va registrar una gran afluència de públic.
de l’Eurocopa davant d’Anglaterra; i també ho va ser dimarts quan va vèncer França a la semifinal del Mundial.
Ja ho va fer fa dos anys, quan la selecció va jugar —i guanyar— la final
Una hora abans que comencés del partit, ja eren moltes les samarretes vermelles i banderes espanyoles que es veien pels carrers de la ciutat. A mesura que s’acostava l’hora d’inici, els accessos al parc es van anar omplint d’aficionats fins a reunir milers de persones, en una afluència aparentment superior a la registrada en altres partits emesos al mateix recinte. Tot i la diversitat del públic assistent, els joves van ser clara majoria. Van ser ben poques —tot i que alguna sí que n’hi havia— les samarretes de la selecció argentina que es
van poder veure. El suport a Espanya dels aficionats presents al Parc del Francolí era unànime. Per altra banda, a Reus, l’Ajuntament va habilitar el Pavelló Olímpic Municipal per seguir la final. Abans de l’obertura de portes, més d’un centenar de persones ja esperaven per accedir al recinte. El públic assistent —format majoritàriament per joves i famílies— van poder fer ús dels foodtrucks instal·lats al mateix espai i sopar mentre esperaven pel partit. Segons dades de l’organització, es van agrupar més d’un miler de persones —en un recinte tancat que té un aforament màxim aproximat d’unes 2.500.
El partit va començar pocs minuts després de les nou del vespre. L’emoció i els nervis eren presents entre els aficionats en totes dues
localitats. Des que va sonar l’himne nacional, el públic es va bolcar amb la selecció, acompanyant durant tot el partit amb càntics i crits d’ànim.
No va ser fins al temps afegit de la segona part, però, que va arribar la primera de les celebracions de la nit. Enzo Fernández va ser expulsat en rebre la segona targeta groga després de fer una dura trepitjada a Pau Cubarsí. Després de moltes protestes per les decisions arbitrals durant el matx, aquesta va ser rebuda amb alegria pels aficionats, conscients que Espanya afrontaria la resta de partit amb un jugador més sobre el terreny de joc. ‘La roja’ no va tenir temps, però, d’aprofitar aquesta superioritat en el temps reglamentari i el partit va arribar a la pròrroga.
El partit es va seguir al Parc del Francolí de Tarragona i al Pavelló Olímpic de Reus
I al minut 106, va arribar l’esclat d’eufòria absoluta amb el gol de Ferran Torres que va donar la victòria davant de l’Argentina i el Mundial a la selecció espanyola. Un cop acabat el partit i ja amb la segona estrella a la samarreta, l’afició espanyola va allargar la festa més enllà del Parc del Francolí i del Pavelló Olímpic per traslladar-la a la resta de carrers de Tarragona i Reus.
Futbol l Un gol al minut 106, en pròrroga, bat el Dibu Martínez, derrota l’Argentina de Messi i dona a la selecció de De la Fuente el segon Mundial
Espanya es va proclamar ahir al vespre campiona del món per segona vegada després de derrotar l’Argentina per 1-0 a la pròrroga, en una final dominada per la selecció de Luis de la Fuente. El gol decisiu el va marcar Ferran Torres al minut 106, després d’una acció de Nico Williams, i va donar a la Roja una segona estrella setze anys després del triomf de Johannesburg. Espanya va controlar la pilota, va atacar amb més ambició i va generar totes les ocasions clares, però la manca d’encert i les aturades del Dibu Martínez van allargar el duel.
Lamine Yamal va tenir la primera ocasió clara als tres minuts i va simbolitzar el relleu generacional davant d’un Lionel Messi força desconnectat. L’Argentina va apostar per un plantejament defensiu, va tancar espais i va intentar frenar el joc combinatiu espanyol amb intensitat física, però gairebé no va inquietar la porteria rival. De la Fuente va reforçar el domini amb les entrades de Pedri, Ferran, Nico Williams i Merino, mentre l’equip de Scaloni perdia Lisandro Martínez i Cristian Romero per problemes físics. Enzo
L’expulsió d’Enzo
Fernández va deixar l’Argentina amb deu abans de la pròrroga
Fernández va ser expulsat al final del temps reglamentari per una entrada sobre Pau Cubarsí.
A la pròrroga, Nico Williams va veure com li anul·laven un gol per falta prèvia discutida, però després va lluitar una pilota a la línia de fons
i la va deixar enrere perquè Ferran marqués amb l’esquerra. L’Argentina va intentar reaccionar al final, amb dues rematades de Messi i una altra de Simeone, però no va trobar porteria. Espanya va tancar un Mundial brillant, amb un equip coral, fidel a la possessió i al joc ofensiu, i amb Lamine Yamal com a símbol d’una nova etapa. Ferran, que no havia marcat en tot el torneig, es va convertir en l’heroi inesperat d’una final que consagra una nova generació del futbol espanyol.
Neteja l Ematsa reforçarà el control de plagues aquest estiu amb un 20% més d’actuacions
John Bugarin
Els avisos per presència de rates i paneroles a la xarxa de clavegueram de Tarragona van augmentar un 46% durant el 2025 després de la davallada registrada l’any anterior. Segons les dades facilitades per l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa), l’any passat es van rebre 403 comunicacions per part de la ciutadania, davant de les 276 del 2024 i les 377 del 2023. Durant aquest primer semestre del 2026, hi ha hagut 69 alertes.
Cada cop que arriba un avís, s’activa un tractament correctiu en un termini màxim de 48 hores. Les actuacions no es limiten al punt on s’ha detectat la incidència, sinó que s’estenen als pous de registre —les obertures que permeten accedir al clavegueram per inspeccionar-lo i fer-hi manteniment— més propers a la zona, amb una mitjana d’uns quatre pous intervinguts per cada notificació. Els tarra- gonins poden comunicar la presència de rates, pa neroles o mosquits a través del Telèfon Verd o del telèfon d’atenció 24 hores d’Ematsa.
Tractaments anuals
Tot i l’augment d’incidències durant el 2025, la companyia pública assegura que ha
intensificat l’activitat preventiva durant els darrers anys. En aquest sentit, explica que els tractaments contra les paneroles s’apliquen dues vegades l’any i es reforcen abans de l’estiu amb
una tercera actuació, mentre que els destinats als rosegadors es fan tres cops l’any i es renoven els rodenticides cada quatre mesos per evitar que els animals desenvolupin resistències als productes utilitzats. Aquesta estratègia també es reflecteix en el volum d’actuacions per part de l’empresa. El 2023 es van tractar 22.628 pous de registre i 87 quilòmetres de col·lectors; el 2024, 34.159 pous i 75,5 quilòmetres; i el 2025, 29.035 pous i 168,4 quilòmetres de xarxa. En els cinc primers
Política l Maria Mercè Martorell repetirà com a candidata del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona a les eleccions municipals del 2027. El Comitè Electoral Nacional del PP va ratificar aquest dissabte la seva candidatura en un acte celebrat a Santiago de Compostel·la i encapçalat pel president del partit, Alberto
El 2025 es van registrar 403 incidències i es van tractar 168 km de clavegueram
mesos del 2026, ja s’ha actuat sobre 10.926 pous i 137,2 quilòmetres de clavegueram.
En aquest context, Ematsa va anunciar fa pocs dies un reforç extraordinari de cara a aquest estiu, tant als barris de Tarragona com de la Canonja. Segons va informar la companyia, s’incrementaran un 20% les intervencions als pous de registre davant les altes temperatures, que afavoreixen la proliferació de rates i paneroles. Per una banda, s’ampliarà en un 33% l’equip de control de plagues, fet que permetrà dur a terme prop de 4.000 actuacions addicionals als pous del clavegueram centrades en el control de les paneroles. De l’altra, una empresa especialitzada executarà 3.520 serveis extraordinaris més contra rates i paneroles.
Per fer-ho possible, s’ha incrementat un 30% el pressupost destinat a aquests treballs externalitzats, fins als 35.376 euros (IVA inclòs). Aquest dispositiu especial es complementa amb la divisió de la xarxa de clavegueram en onze sectors més, un canvi que permetrà adaptar els tractaments a les necessitats de cada zona. A més, la companyia aposta per la innovació pròpia, amb elements dissenyats pels seus equips com un robot aplicador de biocida de control remot i polvoritzadors telescòpics que faciliten l’accés a zones complexes de les canalitzacions. D’altra banda, amb l’objectiu de millorar el servei, es durà a terme aquest estiu el testatge paral·lel de cinc nous productes biocides per optimitzar les intervencions.
Núñez Feijóo. Després de confirmar-se la designació, Martorell va assegurar que assumeix aquesta responsabilitat «amb gran il·lusió» i va afirmar que el seu objectiu és «liderar el canvi a la ciutat». La candidata va defensar que el PP és «l’única alternativa» a l’actual govern de Rubén Viñuales (PSC). l Redacció
Imatge d’arxiu
Maria
Comerç l Un estudi de l’observatori Eixos.cat conclou que no és cert que el comerç «s’estigui morint»
Sergi Peralta Moreno
El centre històric de Reus és un dels entorns urbans amb més densitat comercial del món. L’observatori Eixos.cat ha comparat les àrees que concentren més negocis en ciutats d’arreu del món. Els resultats al nucli de Reus han resultat més elevats que els de referents internacionals com París, Nova York, Londres o Milà. «Reus és una de les ciutats amb una densitat més alta de comerços per quilòmetre quadrat (km2) del món», valora el fundador d’Eixos, David Nogué. Destaquen artèries com els carrers Monterols i Llovera, a més de vies de l’entorn com Major o Santa Anna. Nogué subratlla que «els càlculs no ens els traiem de la màniga». «És una feina que venim fent des de fa més de 20 anys», destaca. L’observatori va detectar que les dades de Google Maps «eren incompletes o la qualitat no era prou bona per fer estudis de mercat», així com les del registre mercantil no s’acabaven d’ajustar amb la «realitat geogràfica». La metodologia s’ha basat en «caminar el carrer i recollir dades, geolocalitzar tots i cada un dels locals comercials que hi ha a ciutats senceres». S’ha rastrejat «tota l’activitat econòmica que és possible identificar i distingir a peu de carrer». «Fa mandra només de pensar-ho, però no hi ha una altra manera; si vols tenir dades exhaustives, res t’estalvia caminar», diu. L’arquitecte i urbanista de formació explica que Catalunya ha destacat per dibuixar uns centres urbans que concentren els pics de densitat comercial. Ciutats conegudes per la seva puixança comercial internacional, com Milà o Múnic, presenten xifres inferiors. Fins i tot, Nova York, amb el Soho, o Londres, amb el nord de Westminster, queden amb unes dades màximes per sota.
«Quan mires els patrons, veus que alguna cosa estem fent bé o de forma diferent»
En el cas de París, Nogué detalla que hi ha constants «interrupcions de la malla urbana», en què les botigues són succeïdes per equipaments com museus o seus administratives. «Quan mires aquests patrons i els compares, veus que alguna cosa estem fent bé o, com a mínim, diferent», valora. Afegeix que Reus «està millor que abans en ocupació» i que «té una quantitat d’activitat comercial brutal, no a escala catalana, sinó mundial». «Ho tenim tot a 5 minuts», conclou.
Nogué comenta que el comerç «és molt resilient» perquè «hi ha moltes voluntats barrejades i el compromís de l’emprenedor, que es juga els calés». Reconeix que en el món de l’empresa «la mortalitat és molt elevada», però «desmentim categòricament que el comerç s’estigui morint, que el canvi d’hàbits estigui acabant amb el comerç».
Un motorista resulta ferit de gravetat a la cama en una col·lisió amb un cotxe
Successos l Un motorista va resultar ferit greu ahir diumenge en un accident de trànsit al carrer de Ventura Gassol de Reus. L'avís de l'accident es va rebre a les 12.27 hores. Per causes que encara s'estan investigant, es va produir una col·lisió frontolateral entre una motocicleta i un turisme. El conductor de la moto va resultar ferit de gravetat a la cama, tot i que es trobava conscient quan van arribar els equips d'emergències. Fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar una dotació dels Bombers de la Generalitat, com també del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i efectius de la Guàrdia Urbana de Reus, que van assegurar la zona i van traslladar el ferit a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. El conductor del cotxe va donar negatiu a la prova d'alcoholèmia. l Marta Omella Blanco
El Planet Estiu rep un 96% de valoracions positives entre els joves participants
Joventut l El Planet Estiu ha rebut fins ara un 96% de valoracions positives per part dels joves participants després que ja s'hagin executat més de la meitat de les activitats programades enguany. En total, es van preparar un total de 114 propostes que garantien fins a 2.300 places adreçades per a joves d'entre 12 i 29 anys, amb activitats gratuïtes, escape rooms i sortides. Havent dut a terme 70 de les 114, les valoracions han estat molt positives i la convocatòria ha restat un èxit durant el període d'inscripció, tot i que encara queden algunes places disponibles per activitats programades per les dues darreres setmanes de juliol. Un dels aspectes més destacats d'aquesta edició ha estat la bona acollida de la línia inclusiva del programa, amb places reservades per a joves amb discapacitat, que disposen de suport i acompanyament d'un monitor inclusiu i que s'han omplert completament. l Redacció
Llauradó, Baiges i Martínez, junt amb l’alcaldessa Guaita i el regidor Muñoz. Aj. Reus
Política l L'alcaldessa, Sandra Guaita, estarà «absent de la ciutat» del 3 a l'11 d'agost i entre el 13 i el 23 del mateix mes
Sergi Peralta Moreno
Noemí Llauradó, Josep Baiges i Anabel Martínez seran alcaldes accidentals aquest estiu. La batllessa, Sandra Guaita, estarà «absent de la ciutat» entre el 3 i 11 d’agost, així com del 13 al 23. En conseqüència,
delegarà les seves funcions durant aquests dies. Llauradó, primera tinent d’alcaldessa, se n’encarregarà entre el 3 i el 7 d’agost. Del 8 a l’11 i del 13 al 16, serà el torn de Baiges, segon tinent. Martínez, quarta tinent, serà alcaldessa accidental del 17 al 23.
de les
al
Societat l Una dotzena de participants en van formar part amb les seves vespes i lambrettes
Una dotzena de vespes i lambrettes van participar ahir diumenge en la sortida organitzada per part del Vespa Club Reus. Des de les 10 hores exemplars llampants i lluents de la mítica motocicleta de diverses èpoques es van concentrar just al costat del Parc del Ferrocarril, des d’on van sortir passades les 10.30 hores. Aleshores, des d’allí van recórrer diversos municipis de la comarca, ascendint cap a Maspujols, Les Borges del Camp i Alforja, per a després fer el Coll d’Alforja, torçar cap a Castillejos i fer la Mussara fins a arribar a l’Albiol. En arribar, els participants van gaudir d’una paella valenciana, a càrrec de Niu d’Estels. l MLB
Urbanisme l El projecte representa un dels últims passos per començar les obres de la transformació de l’antiga línia ferroviària
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Salou fa dues passes en el projecte de l’Eix Cívic després d’aprovar les expropiacions de terrenys que permetran començar els primers treballs d’adequació. La proposta, aprovada en Junta de Govern Local, representa la clau que el consistori salouenc esperava des del passat mes d’abril, quan el projecte va superar tots els tràmits administratius en obtenir la llum verda per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat. L’Ajuntament va haver de modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per integrar la iniciativa i va reservar una partida d’uns 3,5 milions d’euros per a completar les expropiacions.
El municipi viurà els primers moviments de terres a partir de l’abril de 2027 per transformar l’antiga línia ferroviària en un passeig cèntric de gairebé dos quilòmetres que connectarà diversos nuclis urbans
existents. Entre les novetats que incorporarà l’espai, destacaran la diversitat de zones verdes repartides
al llarg del tram, la creació de carrils bici, espais d’ombra i la plaça que representarà l’eix del projecte.
la titularitat del pàrquing de l’estació
Mobilitat l Aquest equipament recupera les 300 places i eleva a 550 el total a Baix a Mar
L’Ajuntament d’Altafulla ha reclamat formalment a l’Estat la titularitat dels terrenys de l’aparcament de l’estació Altafulla-Tamarit, propietat d’ADIF, argumentant que el consistori és qui gestiona i manté l’espai i qui pot fer-hi les inversions necessàries per millorar-ne el servei. La petició s’ha traslladat a la Subdelegació del Govern a Tarragona. Paral·lelament, divendres passat es va completar la reobertura total del pàrquing de l’estació, un cop ADIF va retirar els materials de les obres i es van culminar els tràmits
administratius. El recinte recupera així la seva capacitat màxima, amb prop de 300 places gratuïtes, ja disponibles des del cap de setmana. Sumant-hi les 250 places del pàrquing públic del Puntet, a l’altre extrem de Baix a Mar, el barri marítim disposa aquest estiu de fins a 550 places gratuïtes, una millora notable per a residents i visitants. El coalcalde Jordi Molinera ha qualificat d’«anòmala» la situació actual, ja que l’Ajuntament gestiona i manté un espai que no és seu i pel qual, a més, paga lloguer a ADIF; per això en reclama la titularitat municipal, cosa que permetria fer
millores com renovar el paviment, nova il·luminació, espais d’ombra, adequar zones verdes i recuperar l’antiga caseta d’eines d’ADIF per a serveis vinculats a la mobilitat sostenible. Molinera ha remarcat que ADIF s’ha de centrar en la infraestructura ferroviària mentre l’Ajuntament gestiona millor l’espai públic i respon amb més rapidesa a les demandes veïnals. El consistori també ha reiterat a ADIF la reforma integral dels dos passos soterrats del Camí del Prat, que connecten el nucli urbà amb Baix a Mar, per millorar-ne la seguretat i l’accessibilitat de vehicles i vianants.
«Serà molt més que una transformació urbanística, és un somni compartit durant molts anys per
El tram de dos quilòmetres preveu estar enllestit l’abril del 2029
eliminar la barrera ferroviària, cosir la ciutat i crear un nou espai de convivència», indicava l’alcalde de Salou, Pere Granados.
La proposta impulsarà la construcció de fins a 144 habitatges, la major part dels quals (117) seran protegits i sota la plaça principal es planteja un aparcament soterrat d’unes 500 places davant la Torre Vella. A més, el TramCamp formarà part de la inversió amb el desenvolupament del traçat dins el municipi per millorar la connectivitat amb Vila-seca i Cambrils, que té previst estar enllestit a finals del 2029. En aquest sentit, els tres municipis participants han iniciat els primers treballs d’adequació en els últims mesos.
Carme Ruscalleda, referent de la cuina catalana, serà la pregonera de la Fira de Bandolers d’Alcover
Tradició l Divulgadora culinària i autora de diversos llibres, ha promogut sempre una cuina basada en la sostenibilitat
Redacció
La cuinera Carme Ruscalleda Serra serà la pregonera de la Fira de Bandolers d’Alcover 2026, que arriba a la seva 24a edició. Amb una trajectòria excepcional, ha estat reconeguda internacionalment per la seva aportació a la cuina catalana contemporània, convertint-se en una de les xefs més prestigioses del món, i també destaca com a divulgadora, autora de llibres i col·laboradora en mitjans, defensant el producte de proximitat.
Societat l Una seixantena de ciclistes recorren els 37 km del traçat pel Priorat previst el 26 d’agost
Encara amb el bon regust de boca pel pas del Tour de França, el Camp de Tarragona es prepara per acollir una altra cursa de gamma alta del ciclisme mundial. El pròxim 26 d’agost, la cinquena etapa de la 81a edició de La Vuelta amb sortida a Falset. Mentrestant, la capital del Priorat ha començat a escalfar motors, i aquest diumenge, una seixantena de ciclistes amateurs van participar en una pedalada popular recorrent els 37 quilòmetres del traçat que seguirà La Vuelta al seu pas per la
comarca. Un primer tastet emulant els ciclistes professionals que col·locaran el Priorat al mapa internacional.
Quim Miró
Entre els ciclistes participants, tres d’excepció: Joseba Beloki –tres vegades pujant al podi del Tour–, Melcior Mauri –el darrer ciclista català campió de La Vuelta l’any 1991– i Georgina Agell –la ciclista reusenca que desafia la diabetis–. Precisament, Mauri, va ser el convidat que va fotografiar-se amb més ciclistes. La seixantena de participants van fer una volta de reconeixement pels carrers
Imatge de l’inici de la prova que va fer el recorregut de l’etapa que La Vuelta farà a l’agost. Quim Miró
de Falset abans d’endinsar-se cap al sud de la comarca. La cursa popular va ser una acció conjunta entre la Diputació de Tarragona i l’ajuntament de Falset per promoure la presència de La Vuelta a la demarcació.
Un cop va acabar la jornada, Beloki va pronosticar que l’etapa de La Vuelta «tindrà una sortida molt ràpida, el vent jugarà un paper decisiu. Serà una etapa de molt desgast». I va afegir que «el ciclisme és el millor
aparador per al turisme. Convidaria a tothom a ser-hi i a participar-hi».
El director tècnic de La Vuelta, Kike García va subratllar que «vam triar Falset i el Priorat per explicar que és un territori que té contingut i és un al·licient per als milions d’espectadors que segueixen la transmissió de la competició».
L’alcalde Carlos Brull va recordar que «La Vuelta passi per l’interior de la demarcació forma part del pro-
jecte estratègic de la Diputació de Tarragona». I va subratllar que «promocionant competicions esportives també es promou el territori». No serà la primera vegada que La Vuelta trepitgi Falset, ho va fer en diverses ocasions, l’últim cop va ser l’any 1978 fa gairebé 50 anys. L’ajuntament ja treballa per captar el màxim de voluntaris possibles i, sobretot, per a contagiar la població a sortir al carrer i donar alè als ciclistes d’elit.
Crònica castellera l Els vallencs no feien el 5de8 des de la diada de Santa Teresa de 2023, mentre els Verds recuperen el 5de9f que l’any passat van descarregar deu vegades
Els Castellers de Vilafranca van tornar a fer l’actuació més destacada del cap de setmana amb tres castells de gamma extra, però el fet més noticiable van ser segurament les dues estrenes en forma de cinc: 5de8 de la Colla Joves Xiquets de Valls a la festa major de La Riera i 5de9 amb folre precisament dels Verds al Memorial Pepe Rodríguez de Sitges. Per a uns representa pensar en el futur per pujar-li un pis més, per als altres ampliar la gamma de la temporada.
La diada a la Riera de Gaià va complir els objectius previstos per les tres colles participants. La Joves, més enllà de repetir castells com el 3de8, el 2de8 amb folre o el pilar de 6 que no feien des del mes de juny, va estrenar el 5de8, un castell que no descarregava des de la diada de Santa Teresa al Vendrell de 2023. Un primer pas per tornar-se a plantejar a mig termini el 5de9 amb folre.
Els Xiquets del Serrallo estan pujats a l’onada de l’èxit des de fa unes setmanes i en no volen baixar. Van tornar a completar dos dels castells límit del seu historial, el 4de8 i el 2de7, que suposen el tercer i el sisè respectivament d’aquest 2026. Van rematar l’actuació amb el 5de7, el seu millor castell de l’any i que comença a mostrar indicis que se li podria pujar un pis a final de temporada. Entre Sant Pere, la Mare de Deu del Carme i La Riera, en 20 dies, han fet les tres millors actuacions des de la seva fundació. Finalment, els Nois de la Torre van tornar a fer un pas de gegant per a la seva classificació per la jornada de dissabte del Concurs, ja que van repetir l’actuació que havien fet diumenge passat pel Quadre de Santa Rosalia amb tres castells de gamma alta de set, 7de7, 5de7 i, sobretot, 2de7. Al Catllar les tres colles participants van voler assegurar al màxim els seus
Illa visita Mont-roig del Camp per conèixer els seus projectes estratègics de futur
Territori l El president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar el darrer divendres Mont-roig del Camp en una jornada institucional que ha reafirmat el paper estratègic del municipi. A la Casa de Cultura Agustí Sardà, l'alcalde Fran Morancho li va traslladar els principals projectes de futur, com la implantació de Lotte Energy Materials, el hub agroindustrial d'Ametller Origen, la recuperació de Bonmont i la candidatura al Pla de Barris del nucli històric, demanant suport per ampliar els serveis públics davant el creixement de població previst en els propers anys. La visita va continuar a la Fundació Mas Miró, on Illa va anunciar la incorporació de la Generalitat al Patronat, i va acabar a Fischer Ibérica, on va inaugurar el nou magatzem logístic, el primer del grup fora d'Alemanya, amb una inversió de més de 4 MEUR i el suport d'ACCIÓ i dels Fons de Transició Nuclear. l Redacció
El TramCamp s’endú 89,38 dels 121,51 MEUR previstos per Territori al Camp de Tarragona
castells. Els Xiquets de Tarragona ja fan de memòria el 7de8, que van acompanyar dels dos bàsics de 8; els Xiquets de Reus van completar la clàssica de vuit, 3de8, 4de8 i 2de7 a l’espera de pujar un graó el seu nivell de la temporada la setmana vinent amb un possible 5de8 i, finalment, els Nens del Vendrell també van treballar de cara a la diada de Santa Anna de diumenge vinent completant el seu primer 2de7 de l’any, el 4de8 i el 7de7, que en uns dies podria tenir un pis més.
L’actuació més destacada del cap de setmana la van fer els Castellers de Vilafranca a Sitges apostant novament per tres
X. Serrallo, en forma
En 20 dies han fet les tres millors actuacions del seu historial
castells de gamma extra i el 3de9 amb folre. Van descarregar el seu primer 5de9 amb folre de l’any, el 2de9 amb folre i manilles que havia quedat en intent desmuntat a Altafulla el cap de setmana passat i el pilar de 8 amb folre i manilles, el primer que es fa a Sitges. És la quarta millor actuació del 2026 després de les de la Colla Vella per Sant Joan i les Cultures d’Altafulla i la dels Verds al Pla de la Seu de Tarragona. La Jove de Sitges també va sortir contenta de plaça repetint la millor actuació de l’any, 4de8, 3de7 per sota i 5de7.
Fem pinya amb les NOSTRES tradicions
Resultats
SITGES. Memorial Pepe Rodríguez
C. Vilafranca: 3/9f, 5/9f, 2/9fm, P/8fm
Jove Sitges: 4/8, 3/7ps, 7/7
LA RIERA. Festa Major
Joves Valls: 3/8, 5/8, 2/8f, P/6
X. Serrallo: 5/7, 4/8, 2/7
Nois Torre: 7/7, 2/7, 5/7
EL CATLLAR. Diada castellera juliol
X. Tarragona: 7/8, 3/8, 4/8
X. Reus: 3/8, 4/8, 2/7
Nens Vendrell: 2/7, 4/8, 7/7
VALLS. Festa Major
Vivendes Colla Vella
Colla Vella: 5/8, i4/8p, 3/8, 4/8
Inversió l El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va anunciar el darrer divendres a Tarragona una inversió de 121,51 milions d'euros del pressupost de 2026 en projectes del Camp de Tarragona, segons va detallar la consellera Sílvia Paneque, un increment de gairebé 100 milions respecte als 24,32 milions de 2023. La principal partida serà per al TramCamp, amb 89,38 milions per a la primera fase, que connectarà Tarragona, Reus, Vila-seca, la Canonja i l'aeroport de Reus, dins d'un projecte global xifrat en 245 milions d'euros. En carreteres s'invertiran 19,47 milions, dels quals 12,24 seran per a conservació, mentre que 3,41 milions aniran al cicle de l'aigua i 4,99 milions a projectes logístics i de sòl industrial. «El 74% de la inversió es destina al transport públic i el 16% a la xarxa viària», detallà la consellera des del Teatre del Serrallo de Tarragona. l Mar Rovira
Rafa J. Larrañaga
Cada cop queda menys perquè el director es portiu del Nàstic, To meu Nadal, enllesteixi la feina. Són pocs els canvis a la plantilla que hi haurà d’aquí a l’1 de setembre —data que marca el tan cament del mercat estival de fitxat ges. Tot i això, encara queden alguns detalls per polir, tant en l’apartat de sortides com en el d’entrades. Divendres passat, el club va anunciar l’adeu de dos jugadors que tenien contracte en vigència. Es tracta de Mángel Prendes i de Da vid Alba, dos futbolistes que no van tenir un gran protagonisme durant la temporada passada. En el cas del migcampista, abandona el club des prés de 30 partits de lliga disputats i ja s’ha fet oficial que l’any vinent jugarà al Real Avilés Industrial de Primera Federació. Quant al defen sa, va arribar com un dels noms que apuntaven a ser un fix a l’onze inici
al, però el seu pas pel Nàstic ha es tat marcat per les lesions i un nivell més aviat baix. Deixa el conjunt gra
Prop de 300 persones participen en la tradicional diada anual del
Societat l La gran festa va culminar una setmana repleta de diverses activitats socials i esportives
Redacció
El Club Tennis Tarragona va cele brar dissabte la seva tradicional Diada, la gran festa anual de l’en titat, que va reunir prop de 300 socis, familiars i amics del club en una jornada marcada pel reconei xement esportiu, la convivència i el sentiment de pertinença. La ce lebració va culminar una setmana plena d’activitats socials i esporti ves organitzades per les diferents seccions del club.
Durant la gala de dissabte es van
lliurar els premis de les lligues so cials de tennis, pàdel i dominó, així com diversos reconeixements als capitans i capitanes dels equips del Club per la seva dedicació, compromís i implicació al llarg de la temporada. En l’apartat es portiu, el Club va distingir l’equip femení veterà de pàdel, subcam pió de Catalunya; Ainara Pozuelo, campiona d’Espanya per selec cions autonòmiques; i diversos equips de tennis de base pels excel· lents resultats aconseguits durant la temporada.
na després d’haver jugat 22 partits. Aquestes dues no seran les úl times baixes del Nàstic en aquest
El receptor Denys González continuarà un curs més al CV Sant Pere i Sant Pau
Voleibol l L'Instercap Asisa Tarra gona SPSP i Denys González han arribat a un acord per ampliar el seu vincle i continuar junts una temporada més. El receptor cubà continuarà defensant la samarreta rojilla durant la temporada 2026/27, convertint se així en el gran refe rent esportiu del nou projecte del primer equip. El jugador es va con solidar el curs passat com un dels millors de la Superlliga en la seva posició —amb 300 punts en 22 par tits, va ser el màxim anotador de l'equip i el sisè millor receptor de la competició— i, a més, també va destacar per la seva professionali tat, compromís i implicació amb el grup. l Redacció
mercat. El club està treballant per poder efectuar les sortides de, com a mínim, dos jugadors més.
La direcció esportiva treballa per tancar les sortides de Cedric i Sergio Santos
S’ha concedit un permís especial de quinze dies al davanter Cedric Omoigui i al lateral Sergio Santos per absentar se dels entrenaments i poder, d’aquesta manera, resoldre el seu futur ben aviat. En el capítol de les incorporaci ons, han arribat setze nous juga dors a Tarragona i ja només queden els darrers retocs de l’equip. El club vol incorporar un porter per fer competència a la posició a Gaizka Ayesa; davant de l’adeu de David Alba, cal fitxar un defensa central — tenint en compte, és clar, que el jove Guillem Barrés intentarà convèncer Xisco Campos durant la pretempo rada—; finalment, la direcció espor tiva busca també un jugador que reforci el lateral esquerre.
Evolució l El foc de la Mierla continua fora de control amb 16.000 hectàrees afectades, mentre el d’Orés s’estabilitza després de cremar-ne unes 14.400
Agències
Al tancament de l’edició d’ahir, diumenge, els incendis forestals més preocupants continuaven actius a Guadalajara i Saragossa, en una jornada marcada per les altes temperatures i un risc molt alt o extrem en bona part de l’Estat. A la Mierla, a la Sierra Norte de Guadalajara, el foc seguia fora de control després d’afectar unes 16.000 hectàrees dins d’un perímetre d’uns cent quilòmetres. El govern de Castella-la Manxa va ordenar l’evacuació de Prádena de Atienza, Robledo, Aldeanueva i Naharros per facilitar les tasques de contenció. En total, prop de 800 persones havien hagut
d’abandonar les seves llars des de l’inici de l’incendi, declarat dijous. Els equips continuaven treballant per frenar-ne l’avanç, protegir els nuclis habitats de la zona i evitar nous desallotjaments.
A Orés, a la comarca saragossana de les Cinco Villas, l’evolució era més favorable i el Govern d’Aragó va donar el foc per estabilitzat diumenge a la tarda. L’incendi havia afectat un perímetre de 78 quilòmetres i una superfície estimada de 15.700 hectàrees, tot i que les imatges del satèl·lit Sentinel rebaixaven la zona realment cremada a unes 14.400. Els equips d’extinció van aconseguir evitar que les flames guanyessin terreny durant la nit i
Prop de vuit-centes persones continuen desallotjades a causa del foc de Guadalajara
centraven els esforços a consolidar el perímetre. A Plan, a Osca, un altre incendi d’unes 80 hectàrees evolucionava favorablement i es trobava en vies d’estabilització, amb mitjans aeris i terrestres treballant en l’obertura d’una línia de defensa. Les condicions del dia havien afavorit els treballs d’extinció.
A Andalusia, l’Infoca combatia per terra i aire l’incendi declarat dissabte al paratge de La Capacidad, a
La xarxa ferroviària catalana manté 183 trams amb la velocitat limitada mig any després de l’accident de Gelida
Infraestructures l La xarxa ferroviària catalana manté 183 trams amb limitacions de velocitat sis mesos després de l’accident de Gelida, segons l’últim document setmanal d’Adif consultat per l’ACN. Les restriccions afecten 163 quilòmetres de via i dupliquen pràcticament les que hi havia abans del sinistre, quan no arribaven al centenar. L’accident del 20 de gener, provocat pel despreniment d’un mur de contenció sobre
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Felicidades, Paula. Ya son 17 añitos. Cómo pasa el tiempo; sigue así de guapa. Te queremos de parte de tus padres, hermano y abuelos. 1 besazo, reina.
un tren de l’R4, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques i desenes de ferits, i va obligar a revisar la infraestructura i suspendre temporalment el servei de Rodalies. En les setmanes següents, Adif va ampliar les limitacions per reforçar la seguretat, fins a assolir un màxim de 225 trams i 180 quilòmetres afectats a principis de març. Tot i que des d’aleshores, se n’han eliminat una quarantena, la situació encara
és lluny de normalitzar-se i encara supera clarament els nivells previs a l’accident ferroviari mortal. Una seixantena de trams estan limitats a 30 km/h i una quinzena més, entre 10 i 20 km/h. Barcelona concentra 83 punts afectats, Tarragona 57, Girona una trentena i Lleida 13. Les restriccions inclouen tota la xarxa convencional, amb independència de l’operador, però no les línies d’alta velocitat. l Agències
Pedro Sánchez viatja a Algèria per normalitzar les relacions i augmentar les importacions de gas
Diplomàcia l Pedro Sánchez visita avui Algèria amb l’objectiu de certificar la plena normalització de les relacions bilaterals després de la crisi pel canvi de posició espanyola sobre el Sàhara Occidental i obrir una nova etapa centrada en l’augment de les importacions de gas. El titular espanyol es reunirà amb el seu homòleg
Els equips d’extinció mantenen un ampli desplegament de mitjans terrestres i aeris. Agències
Laujar de Andarax, a Almeria, mentre que el foc d’Árchez, a Màlaga, ja havia quedat controlat. A Purullena, a Granada, els serveis d’emergències havien desallotjat els residents d’una cinquantena d’habitatges pròxims a un incendi agrícola, tot i que l’evolució era favorable. A la
Comunitat de Madrid, els equips d’extinció havien controlat el foc de Lozoyuela, que havia cremat més de 700 hectàrees. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va advertir que negar l’emergència climàtica no la fa desaparèixer, sinó que incrementa la vulnerabilitat.
Les restriccions afecten un total de 163 quilòmetres de via ferroviària. Agències
El rei Felip VI considera «sorprenent i intolerable» que encara es victoregi els responsables d’ETA
algerià, Abdelmadjid Tebboune, i l'acompanyarà el ministre José Manuel Albares i la vicepresidenta Sara Aagesen. Algèria ja aporta prop del 34% del gas que rep l'Estat, principalment a través del gasoducte Medgaz, i el govern estudia incrementar les compres en un 10%. Hi participaran empreses energètiques. l Agències
Memòria l Felip VI considera «sorprenent i, d’alguna manera, intolerable» que encara hi hagi persones que aplaudeixin els responsables del dolor causat per ETA. El rei ho afirma al documental Miguel Ángel Blanco: les 48 hores que ho van canviar tot, que s’estrenà divendres a Netflix i reconstrueix el segrest i assassinat del regidor
del PP d’Ermua el juliol de 1997. El monarca defensa que les víctimes del terrorisme han d’ocupar un lloc central en la memòria i adverteix que les noves generacions han de conèixer el patiment i les pèrdues que van precedir l’actual convivència democràtica. També recorda amb tristesa i indignació aquelles hores. l Agències
k Editorial k
El comerç de proximitat continua demostrant una fortalesa que sovint passa desapercebuda entre els discursos que auguren el seu declivi davant l’expansió del comerç electrònic. Les dades sobre Reus són prou eloqüents per desmuntar el relat. El centre de la ciutat no només manté una extraordinària vitalitat comercial, sinó que es posiciona entre els espais urbans amb més densitat d’establiments del món, superant referents internacionals com París, Londres, Milà o Nova York. Una realitat que no és fruit de la casualitat, sinó d’un model de ciutat que ha sabut preservar el valor del comerç com a element vertebrador de la vida urbana.
És cert que el sector comercial conviu amb una elevada mortalitat empresarial. Obrir un negoci sempre implica risc i molts projectes no aconsegueixen consolidar-se. Però aquesta és només una cara de la moneda. L’altra és la capacitat de renovació que caracteritza el teixit comercial reusenc. Allà on una persiana abaixa, sovint una nova iniciativa hi troba una oportunitat. Aquesta resiliència, alimentada per l’esperit emprenedor, és un dels principals actius de la ciutat. A aquest dinamisme també hi contribueix l’acció municipal, que impulsa mesures per facilitar la reocupació dels locals buits i incentivar noves activitats econòmiques.
k Tribuna k
En els últims temps s’estan consolidant dues tendències preocupants en el diàleg social, una de les claus de l’estat del benestar. D’una banda, la cada cop menys dissimulada determinació de la patronal a voler retallar els drets laborals amb l’excusa d’una competitivitat mal entesa. I, de l’altra, el joc brut que, amb aquest propòsit, estan desplegant alguns portaveus empresarials.
L’últim episodi l’hem viscut amb les lamentables declaracions del president de la patronal de Castella-la Manxa sobre les suposades baixes dels joves amb l’excusa que els ha deixat la núvia. Ángel Nicolás García, que així es diu el personatge que amb aquestes declaracions ha aconseguit el seu minut de glòria, fa joc brut, perquè s’agafa a la irrupció de la salut mental com a factor de baixa laboral -una epidèmia silenciada durant dècades per ignorància social i que, per tant, representa un avenç per a una societat suposadament desenvolupadaper marcar paquet a favor de la retallada de drets laborals. Amb la demagògia com a principal aliada.
Aquest inefable portaveu no va dubtar a reforçar els seus interessats arguments amb la seva experiència personal: «T’adones que tenim una població jove que no és comparable a la nostra. Sense ànim d’ofendre, tinc dos fills d’aquesta edat, però són uns babaus». Des d’aquí només podem enviar una abraçada als seus fills, perquè no deu ser fàcil escoltar el teu pare utilitzar-te com a argument en una entrevista per desacreditar tota una generació. I, si algun dia necessiten assessorament sobre drets laborals o salut mental a la feina, estarem encantats d’atendre’ls.
Al pas que anem, qualsevol dia sentirem algun portaveu empresarial posar com a exemple de cultura de l’esforç els milions d’africans que, entre els segles XVII i XIX, van creuar l’Atlàntic perse-
Jordi Margalef Secretari de Comunicació del Sindicat de Treballadors
guint el seu particular «somni americà». Només s’oblidaran d’un petit detall: que ho van fer encadenats i convertits en esclaus. Quan es glorifica el sacrifici sense límits, sovint s’acaba oblidant on acaba la cultura de l’esforç i on comença l’explotació.
Però, més enllà dels casos específics com aquest, l’estratègia de la patronal comença a ser molt evident: agafar-se a una tendència més o menys consolidada en què l’imaginari col·lectiu identifica elements de domini públic per treure tota l’artilleria i justificar la retallada de drets que fa temps que persegueixen. La part (discutible) pel tot. La lògica és molt senzilla: si aconsegueixen que la societat accepti que les baixes per salut mental són discutibles, després serà molt més fàcil qüestionar qualsevol altra conquesta laboral. Avui són els joves. Demà pot ser qualsevol altre col·lectiu o qualsevol altre dret.
baixes laborals. Les persones no som màquines, i per això el descans, la conciliació, la prevenció dels riscos psicosocials i les baixes mèdiques no són costos extraordinaris, sinó drets fonamentals que protegeixen la salut. Reduir aquest debat a un suposat abús o al seu impacte econòmic és ignorar un problema profundament humà i estructural. Perquè darrere de cada baixa hi ha una persona, i quan oblidem això deixem de parlar de treball per parlar únicament de números.
Què passa quan una empresa funciona amb plantilles insuficients, amb càrregues de treball excessives i amb una pressió constant que converteix la disponibilitat permanent en la norma?
I aquí convé fer-se una pregunta incòmoda: què passa quan una empresa funciona amb plantilles insuficients, amb càrregues de treball excessives i amb una pressió constant que converteix la disponibilitat permanent en la norma? La resposta és evident: augmenten l’estrès, el desgast físic i psicològic i, en conseqüència, també les
k Tribuna k
De manera normalitzada hem incorporat al debat noticiable quotidià, un apartat nou, com és transitar les ‘paraules’ a ‘projectes’, com una fórmula per avançar i oferir a la societat una nova manera de gestionar tot el que és públic. D’entrada, la nova via pot ser plausible, encara més, suposa una novetat ben rebuda, una altra cosa és si aquesta manera de fer és una aposta i compromís, o solament estem davant d’un altre espai que comporta passar de ‘parlar molt’ a ‘projectar més’; per tant, esperem que els pròxims mesos, ens permetin veure els resultats desitjats, o, un cop més, ens quedaríem en les bones intencions, llunyanes en la seva concreció real.
Em sembla correcte anunciar grans projectes, explicant el que es vol endegar, però, tot això, necessita, de manera urgent, a més, el compromís d’uns pressupostos, que semblen llunyans i, per damunt de tot, la concreció d’unes dates d’execució, cosa que hauria de ser vital i constituir l’aval de la seva credibilitat.
Podem continuar apostant per bons discursos, sustentats en intencions positives, però això pot quedar en res si, juntament amb els anuncis no es fixen dates de finalització d’aquests.
Molts són els exemples a casa nostra, de grans propostes a fer, especialment en temes emblemàtics, com la ‘ciutat de la justícia’, el ‘Banc d’Espanya’, i altres de menys referència, ara bé, aquestes evidències, ben segur, que han estat desitjades i, fins i tot, lluitades, malauradament, el problema és que han quedat en purs ‘focs d’artifici’, interessats, sense cap constància pràctica.
Atacar els joves renta molt, com es diu ara. Però quan els no tan joves ho recolzen estan disparant-se trets al peu. Perquè quan la patronal es posa a retallar drets, no s’atura en un colectiu concret; ho fa de manera transversal. En concret: si els treballadors no estem units, es comença per qüestionar les baixes dels joves per salut mental i s’acaba amb una retallada de les pensions, que són una gran conquesta col·lectiva sempre en el punt de mira de la patronal. Entre altres, clar... El joc brut de la patronal no és cap casualitat. Ni cap reacció a les tendències socials. És una estratègia que ve de lluny i que té com a objectiu erosionar els drets de la classe treballadora. Es pot fer amb demagògia i es pot fer amb instruments més suposadament objectius com els costos empresarials i la competitivitat. Però l’objectiu -i la trampasempre obeeix a un mateix patró: maximitzar els beneficis i reduir els drets dels treballadors. Per això els sindicats hem d’estar atents per evitar que ens la colin amb pronunciaments tan efectistes com el d’aquest senyor que no dubta a caricaturitzar els seus propis fills per desacreditar tota una generació.
Podem continuar apostant per bons discursos, sustentats en intencions positives, però això pot quedar en res si, juntament amb els anuncis no es fixen dates de finalització d’aquests
Estem, per tant, novament, en l’espai de la ‘il·lusió compartida’, i el seny al qual majoritàriament ens volen apuntar, saber la transcendència efectiva se’ns allunya i les prioritats, en cada moment, fan que l’anhel per ‘fer’ quedi aparcat en funció d’un encaix impossible de disposar. Com deia abans, podem seguir en la línia que exposo, o fer un pas endavant per conquerir la pinya que calgui, que faci dels grans projectes anunciats, objectius compartits per la ciutadania, com un argument més per la seva posada en marxa de veritat. No valen excuses alienes, ni equilibris argumentals, haurien de fer l’esforç per no claudicar d’uns drets compartits, reflectits en unes paraules, projectes i implicació real.
Down Tarragona serà l’entitat beneficiària de la cinquena
Solidaritat l La Tarraco Health Race 2026 destinarà la recaptació solidària de la seva cinquena edició a Down Tarragona, entitat que treballa per millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la inclusió de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. La cursa, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, la Fundació de Protecció Social Antonius Musa i l’Ajuntament de Tarragona, se celebrarà el 22 de novembre i ja ha obert les inscrip-
cions. La prova mantindrà les modalitats de 10 i 5 quilòmetres i la caminada popular, amb la voluntat de fomentar l’activitat física. El president del COMT, Sergi Boada, ha destacat que el projecte va més enllà d’una cursa i reflecteix el compromís mèdic amb la salut, la prevenció i la solidaritat. Més d’una vintena d’entitats socials han presentat enguany la seva candidatura per ser-ne beneficiàries, fet que evidencia el prestigi creixent de la iniciativa. l Redacció
Tarragona
Ana Maria Carreño Rodriguez.
Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a l’Església del Col·legi Vedruna Sagrat Cor.
Juan Antonio Jiménez Alós.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pau.
Reus
Ángel Giménez Félix.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal.
J. M. Santiso Fernández.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 20.15 h al Tanatori Municipal.
Enrique Ortiz Navarrete.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori Municipal. Cambrils
María García López.
Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora.
José Antonio Campos Ropero.
Ha mort als 71 anys. Montblanc
Bienvenido Figueras Farre.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Torredembarra
Juan Guri Teixido.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol.
Alcover
Jordi Puig Puig.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de l’Assumpció de Nostra Senyora.
Mor als 88 anys Enrique Bacigalupo, històric magistrat del Tribunal Suprem
Obituari l El jurista, catedràtic de Dret Penal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem Enrique Bacigalupo Zapater ha mort recentment a Madrid als 88 anys. Va formar part de la Sala Penal de l’alt tribunal entre 1987 i 2011 i va intervenir en resolucions de gran repercussió, com les relacionades amb l’oli de colza, els casos Sogecable i Filesa i diversos procediments sobre els GAL. Després de jubilar-se, va exercir d’advocat i va assumir la defensa de Lionel Messi i el seu pare en una causa per frau fiscal. Nascut a Buenos Aires el 1938, Bacigalupo va exiliar-se a Alemanya arran de la persecució de la Triple A i després es va establir a Espanya, on va ser professor de la Universitat Complutense i lletrat del Tribunal Constitucional. La seva trajectòria, marcada per una concepció humanista del dret, va combinar la judicatura, la docència i la reflexió sobre els límits del dret penal en la democràcia. l Agències
Avui felicita als que es diuen: Elies, Torlaci, Pau, Sisenand, Margarida Liberata
21/03 al 19/04
en
et diguin o
sobre assumptes materials. Analitza-ho tot demana consell.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et sentiràs agobiat en l’àmbit laboral potser el teu organisme no estarà en plena forma. Controla més la dieta i el descans. Arriba diners inesperats.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sortiràs vencedor en tot el que et proposis sempre que actuïs amb visió àmplia sense prejudicis. Et arribaran sorpreses inesperades.
20/04 al 20/05
Hauràs d’actuar amb cura en assumptes de diners d’altres persones, això pot retardar els teus plans. Hauràs d’augmentar la teva energia.
23/08 al 22/09 VERGE
Dia ple de sorpreses agradables nous contactes molt beneficiosos per a la teva evolució professional personal. Caureu bé a tothom avui.
22/12 al 19/01
Assumptes de contractes i socis t’alteraran gran part de la jornada et canviaran l’humor, que es pot tornar difícil per als teus estimats.
14:00 Notícies migdia
14:30 Vinum. De la vinya al paladar
15:00 Notícies (r)
15:30 115 Dies
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Clipping
18:30 Zona escolar
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies
20:30 Videopodcasts: converses canal reus
21:30 Clipping
22:00 Notícies (r)
22:30 Cançons del grec: 50 anys de música
21/05 al 20/06
Una antiga amistat anirà a buscar-te demanant ajuda. Dona-li-la sense dubtar pensa que la recuperes de nou per al que vulguis. Descansa.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La jornada laboral transcorrerà sense grans càrregues. En l’àmbit familiar, allunya’t de comentaris que puguin ferir-te. Convé seleccionar bé les amistats.
20/01 al 18/02 AQUARI
Posa’t les piles perquè la jornada es presenta intensa. Seràs requerit en diversos assumptes alhora algú et posarà a prova. Hi haurà guanys.
21/06 al 22/07 CRANC
mostra’t tal com marca el teu cor. Algú es pot decebre si continues amb la teva actitud seriosa.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Intenta descansar més. Avui el teu cos no està per a massa esforços tu vols abarcar-ho tot. Dona temps al temps deixa fer als altres.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Medita els passos decisions en l’àmbit professional; no descuidis ni el més petit a l’hora de signar papers. Utilitza la teva astúcia al màxim.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Destí 2030
15.00 Aventurístic
15:30 Zona escolar
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu
18:00 Clipping
18:30 Zona Escolar
19:00 Notícies en xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Finet i pel mig
21:30 Més amunt. La llarga espera
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Finet pel mig
23:30 Més amunt. La llarga espera
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Cosa que pertany a algú o a alguna cosa, a un propietari concret. Petit martinet. 2. Nota musical. Deixar el cabell ben tes. Ondulació de l’aigua. 3. Decideixo una cosa. Crit de dolor. Lletra girada. 4. Una de moltes. Sentiu un perfum que puja. Monjo budista. 5. Funda de paper o roba amb una sola sortida. Equivocava el camí. 6. Terreny, espai gran i obert. Allò que respirem. Quasi res. 7. Sorpresa. Crido amb desesperació. Vaixell. 8. Aprofiteu-vos d’algú. Membre de les germanes de la Mare de Déu. 9. Olor forta. Conjunt d’eines. Ell sol. 10. Una de feble. Feu malbé la roba. Títol nobiliari. 11. Teixit gruixut i fort. Fàcils de manejar. 12. Ones de xoc a l’interior de la terra. Refusa un jutge. VERTICALS: 1. Són molt pesats. Enginyosos en fer quelcom. 2. Congelat també és bo. Final de la pel·lícula. Forta feble. 3. Una de dos. Aliment necessari. Són presumits i fan ostentació. 4. Vessament de llàgrimes. Esmussat. Extensió d’aigua girada. 5. Feble i forta. Ocupaven un lloc. Enmig del peu. 6. Fa marxa enrere. Lligàvem. 7. Estima’l com un Déu. Fer molts nusos. 8.Acompanya la tempesta. Rialles per un fet ridícul.Ànec sense ales. 9. Una de tot. Lloc sota la xemeneia. Passar per un lloc estret. 10. Mitja roda. Civada. Utilitza d’esquena. 11. Injecció líquida a l’intestí gros. Fas una frenada. 12. Màcula de brutícia, d’oli o de vi. Companyia sense beneficis.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara
La Unió, 17
Telèfon 977 233 521
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Alsina Albert, Ginebra
Ctra Alcolea, 27 Telèfon 977 321 070
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Valls CB
Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
No es descarta algun ruixat feble, aïllat i minso al Pirineu sobretot a sector Oriental, així com al massís dels Ports. Podran anar acompanyat de tempesta.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre similar i lleugerament més alta. La màxima serà similar en general, i lleugerament més alta a punts de l’oest del país, on els valors màxims que podran fregar els 40ºC al Pla de Lleida, a l’interior de la vall de l’Ebre i a la conca de Tremp.
Anuncis classificats
IMMOBILIÀRIA
ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU. Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. Tel. 649.831.644
TREBALL
NECESITAMOS CHICA INTERINA SERVICIO DOMÉSTICO. Imprescindible carnet conducir. Tel: 639.256.439
PRECISO SEÑORA CATALANA/ESPAÑOLA limpieza piso. Experiencia. 14€/hora. Tel: 630.430.736
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 745.008.994
SEÑOR DESEARÍA CONOCER CHICA para compañía y para paseos. Dias y horas a convenir. 14€/hora. Tel: 646.804.006
ALTRES
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
El carrer Major, la plaça de l’església, les vinyes, els cellers i el camp de futbol de Bot tornaran a acollir, per desena vegada, les sessions de cinema de l’in-FCTA, el Festival de Cinema de la Terra Alta impulsat pel director i actor Iván Massagué Horta i per l’activista cultural Úrsula Agut Suàrez, membre del col·lectiu Sorolla’t de Bot. El certamen arriba a aquesta efemèride amb una programació que, de nou combina projeccions de curtmetratges, activitats formatives, propostes culturals i iniciatives adreçades als professionals del sector audiovisual.
Aquest any el programa inclou més de 87 projeccions, moltes de les quals han estat premiades en festivals de prestigi. És el cas d’Ángulo muerto (guanyadora del Goya 2026 al millor curtmetratge de ficció), Montecarlo 67 (gran triomfador dels Premis Fugaz 2026, amb vuit guardons, i convertit en el curtmetratge més premiat de la història d’aquests premis), o Un buen salvaje (guanyador del Premi Feroz Cinema Jove 2026 al millor curtmetratge).
A més, tal com ha fet des de la primera edició, l’in-FCTA organitza un concurs de curtmetratges, i ho fa des d’una mirada especialment sensible, tant amb els nous talents com amb les direccions femenines, reconegudes amb els premis Talent i in-FCTA Fem respectivament. Enguany el jurat el conformaran Carlos
Cine l El Festival de Cinema de la Terra Alta se celebrarà del 2 al 8 d’agost amb prop de noranta projeccions, noves propostes professionals i una nova secció de cinema immersiu
L’in-FCTA celebra deu anys de cinema a la Terra Alta
Scholz, María Hervás, Gonzalo de Castro, Clara Lago i Ricard Sales.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Per primer cop, cinema immersiu Una de les principals novetats d’aquesta edició és el reforç del vessant professional. Després d’estrenar l’any passat una primera sessió de pitching, enguany el festival n’organitza dues. El Highland Pro Pitching reunirà sis projectes audiovisuals en fase de desenvolupament davant d’un comitè de professionals, mentre que el Mediterranean Industry Meeting facilitarà trobades entre alguns dels projectes seleccionats i representants del sector. Les sessions comptaran amb la participació de Gorka Lasaosa, Javier García Puerto, Eva Vallès i Ricard Sales. Una altra de les novetats d’aquesta edició és la VR Edition, dedicada al cinema immersiu, que suposa la primera programació específica d’aquest tipus de treballs.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
El jurat del concurs de curts Hi seran Clara Lago, Carlos Scholz, María Hervás, Gonzalo de Castro i Ricard Sales
En paral·lel, l’àrea formativa manté un paper destacat en la programació, amb tallers i activitats obertes al públic. Entre les novetats hi ha el Laboratori de no-ficció, dirigit per Nerea Crespo, i un taller d’intel·ligència artificial aplicada al cinema, impartit per Gorka Lasaosa. També es repetiran propostes d’edicions anteriors com els tallers de doblatge amb Dani Albiac i d’interpretació amb Àngels Bassas.
Amb la voluntat d’integrar la proposta cinematogràfica amb la resta d’oferta cultural del municipi, la programació de l’in-FCTA 2026 es completarà amb un extens programa de concerts, espectacles de circ, activitats familiars, pintura en directe, tastos gastronòmics, visites a cellers i activitats vinculades als vins de la Terra Alta.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Fa tres setmanes, els diversos equips de rodatge de Rapunzel (Embolicats), en total unes nou centes persones, van desembarcar a Santes Creus. Ho van fer perquè serà el teló de fons de diverses de les escenes la nova versió, aquest cop amb actors de carn i ossos, de l’exitosa pel·lícula d’animació de la factoria Disney. Resulta ben fàcil entendre el motiu que els va dur a escollir un dels nostres monestirs cistercencs per aquesta life action juntament amb localitzacions de Girona i Besalú. Es resumeix en l’extraordinària bellesa i riquesa monumental del nostre país, tant del període medieval com de la resta arribant fins la icònica Sagrada Família, la darrera meravella catalana. Un paisatge arquitectònic present en la millor creació cinematogràfica com a reflex del nostre protagonisme en la construcció, mai millor dit, de la història europea i la nostra importància econòmica, cultural i estratègica al llarg dels segles. L’embruix i la força de la pedra treballada amb suor i, sovint, regada amb sang, que ens explica qui som i d’on venim, ens han dut a formar part d’obres mestre del setè art com el clàssic de 1965 del llegendari Orson Welles ‘Campanades a mitja nit’ amb l’impressionant Castell de Cardona –inexpugnable fortalesa carolíngia de conte de fades–, el fenomen televisiu ‘Joc de Trons’ amb el fabulós Castell de Santa Florentina –joia del modernisme català amb orígens del segle XI– o el film de culte ‘El Perfum’ de Tom Tykwer, basat en la novel·la del mateix títol ambientada al París del segle XVIII, amb l’oníric Laberint d’Horta –un tresor d’encís carrol·lià–. Per citar-ne només tres exemples que formen part d’una ruta que us portarà per tota Catalunya si aquest estiu, sense anar més lluny, voleu viure la gran aventura que és aquesta terra nostra infinita, un autèntic plató de cinema i un privilegi.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
