Dilluns 1 de juny de 2026

La Plaça Corsini es torna a omplir de vi i ambient amb la Fira DO Tarragona

Societat l Onze cellers de la denominació participen en una edició amb novetats musicals i gastronòmiques

Redacció

La Plaça Corsini va acollir eñcap de setmana una nova edició de la Fira del Vi DO Tarragona, una cita que s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments enogastronòmics de la ciutat. Durant tres dies, els visitants van poder descobrir i degustar els vins elaborats per onze cellers de la Denominació d’Origen Tarragona, acompanyats d’una variada proposta gastronòmica. Els participants eren: Caves Vives Ambròs, Celler Pallarades, Mas Amfres, Celler Mas Bella, Molí de Rué, Vins Suñer, Cellers Blanch, Cellers Unió, De Muller, Padró i família i Vinícola de Nulles

A més dels cellers participants, quatre parades del Mercat Central van oferir productes i degustacions per complementar l’experiència,

convertint l’espai en un punt de trobada per als amants del vi i la gastronomia local.

Se suma al vespreig

L’esdeveniment compta amb el suport de Tarragona Turisme i l’organització tècnica de Mercats de Tarragona. Una de les novetats destacades d’aquesta edició ha sigut la incorporació d’activitats musicals en format “vespreig”, amb l’objectiu d’oferir una experiència més completa i atractiva per a tots els públics.

A banda, el dijous passat es van entregar eks premis de la 32a edició del Concurs de Vins DO Tarragona. La gala de lliurament de premis es va celebrar al Teatret del Serrallo, amb l’assistència de representants dels cellers, administracions i organismes lligats al món del vi.

La Plaça Corsini va ser un gran aparador per als cellers. Gerard Martí

Societat l El Serrallo va celebrar els vint anys de la bèstia petita, que ha viscut una restauració total recentment

La Vibrieta, amb més color que mai

Sota un Sol radiant, moltes famílies i membres de la Colla Diables Voramar s’aplegaven sota la pèrgola del Serrallo. L’ocasió ho mereixia i el dia acompanyava per la doble celebració. La Vibrieta enguany compleix 20 anys i ho fa estrenant nous colors. «És una restauració completa. Des que es va crear no s’havia fet mai ni a nivell exterior ni interior, llavors vam optar per fer el màxim possible. Tot el que són les espumes interiors, com a l’exterior els cops i demés», explicava el president de la colla, Carlos López.

La bèstia petita va ballar i va lluir el seu nou aspecte, fent les delícies de petits i grans. «Li vam treure també tota la pintura, va quedar blanca i polida i la vam tornar a fer. És una rèplica, o intentant fer una rèplica de la Víbria gran, però a la vegada vam optar també per donar-li colors més vius, colors més orientats al públic infantil, que donessin una miqueta més d’energia», afegia López. La restauració de la Vibrieta ha anat a càrrec de Quim Ortí. Des del seu naixement, la bèstia petita ha anat acompanyant generació rere generació, formant un planter de vibriers i voramars que garanteixen el futur de l’entitat, que viu un gran moment.

«En total, estem sobre els 180 membres i l’any vinent se’n sumaran més. Som una colla que tenim la sort de tenir unes tres seccions complertes. Això a vegades dificulta que entri gent nova. No som una colla que ens faltin

membres i la veritat és que estem molt agraïts», exposava López.

Gran jornada

La jornada festiva d’ahir va començar a les nou del matí amb tallers infantils i manualitats destinades als més petits i relacionades amb el món del foc i de la cultura popular. Hi va haver pintacares, tallers per aprendre a tocar el timbal i molts infants van poder vestir-se de vibriers per un dia. A dos quarts d’onze

Restauració Els treballs a la bèstia petita van ser encarregats a Quim Ortí

es va organitzar una masterclass de ball per a tots els públics amb l’escola de ball Focus Dance Center. Amb tot, la festa dels vint anys de la Vibrieta és el punt de partida d’un any d’aniversari que la colla ja prepara amb moltes sorpreses. «Una d’elles serà que la baixada dels xumets, que tradicionalment la fa la Víbria gran, aquest any ho faran les dues», deia López.

Gerard Mora, nou president del CODITA

Infermeria l Gerard Mora és el nou president del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA).

El fins ara secretari, presenta una junta on s’incorporen un total de sis noves infermeres.

Oriol Castro Sanz

Moltes famílies i membres de la Colla Diables Voramar es van aplegar sota la pèrgola del Serrallo per gaudir de la jornada. Gerard Martí

La bèstia petita va ballar i va lluir el seu nou aspecte. Gerard Martí

El Treball als Barris celebra vint anys havent facilitat més de 900 contractacions laborals

Formació l El programa disposa de diferents línies d’acció enfocades a poder donar resposta a tota mena de situacions i dificultats per inserir-se en el món laboral

Miquel Llaberia

El programa Treball als Barris, impulsat des de Mas Carandell, celebra aquest 2026 els 20 anys després d’haver facilitat gairebé un miler de contractacions. Aquesta iniciativa, que està activa des de l’any 2026, té com a objectiu millorar l’ocupabilitat a través de diverses accions formatives que puguin facilitar la contractació de persones. El regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, considera que el fet que hagi arribat als 20 anys «demostra que és una eina que té una efectivitat molt gran». A més, valora positivament que aquest programa el que permet és donar noves oportunitats a persones que, pel seu perfil, se’ls complica l’accés al mercat laboral.

El programa disposa de tres línies d’acció; la Casa dels Oficis, dedicada a perfils més joves; els programes d’Experienciació laboral, que donen suport a les persones que s’han vist limitades per circumstàncies personals o econòmiques; i finalment els dispositius de suport a la inserció laboral, que permet treballar diferents aspectes que, avui dia,

Un total de 2.073 persones han passat pels serveis del Treball als Barris Fotografia d’arxiu de la Casa d’Oficis de Creació i producció audiovisual, dins del programa

suposen una barrera per accedir al món laboral, com és el cas de la bretxa digital. A través d’aquestes accions, en total han passat al llarg d’aquests 20 anys 2.073 persones pel programa Treball als Barris,

Teresa Pallarès tornarà a encapçalar la llista de Junts per Reus en les eleccions municipals de l’any vinent

Política l L'assemblea de Junts per Reus del passat dijous 28 de maig va ratificar la decisió que Teresa Pallarès repeteixi al capdavant dels juntaires per les eleccions municipals del maig de 2027. La reelegida com a candidata va manifestar que assumeix el repte després d'una decisió «meditada i pensada des de fa mesos» i que ho fa perquè «estima i, sobretot, creu en Reus». Per aquest motiu, Pallarès va defensar

que la seva voluntat és «tornar a posar Reus en marxa» i, perquè sigui possible, la ciutat ha de «recuperar el lideratge i el bon govern». En aquest sentit, critica que aquest mandat, encapçalat pel govern de PSC, ERC i Ara, la ciutat «ha entrat en una etapa de pèrdua d'impuls i de manca de projecte». «Avui tenim una ciutat més bruta, més insegura, més desordenada i amb més impostos. Tenim una ciutat que ha

perdut ambició i confiança en ella mateixa», afegeix. Després dels tres mandats de l'alcalde Pellicer, Pallarès va assumir la responsabilitat de rellevar-lo l'any 2023, en què Junts per Reus va aconseguir 5.313 vots i només 5 regidors, perdent 2 regidors i més de 4.000 vots respecte als comicis de l'any 2019. Per tant, 2027 esdevé una nova oportunitat per a Pallarès de recuperar presència en el consistori. l Redacció

llarga durada que són els que normalment es compliquen més, però definitivament el que estem fent és treballar amb persones amb circumstàncies socials, personals o de salut molt diferents», afegeix.

Casos reals

Entre els més de 900 casos d’inserció laboral hi ha tota mena de testimonis personals. Entre ells, el cas de Felipe Vargas, de 30 anys, que va ser exalumne de la Casa d’Oficis en creació i producció audiovisual entre els anys 2023-2024: «Vaig aprendre molt a la Casa d’Oficis, com a fer servir les eines per dur a terme una producció audiovisual. Moltes coses que em van ajudar a adonar-me que era una cosa que m’apassionava». «A més, vaig tenir l’oportunitat de practicar el català i ara treballo a mitja jornada a l’àrea de comunicació d’Egueiro, a Valls, on he pogut aplicar el que vaig aprendre», explica Vargas.

de les quals més de 900 han aconseguit inserir-se al món laboral.

Una xifra que Subirats apunta que «no són números, són persones». «Parlem de situacions personals molt diverses, molts casos d’atur de

Un altre cas és el de Corpus Christi Espuny, que amb 60 anys va decidir reincorporar-se al món laboral. «Vaig començar a llençar currículums per les botigues i, al cap d’un mes, no m’havia trucat ningú. Aleshores, em vaig apropar a Mas Carandell perquè estava molt desanimada», recorda. Ara bé, gràcies a visitar Mas Carandell i beneficiar-se dels serveis de suport a la inserció laboral, va conèixer que existia la discriminació per edatisme, però que hi havia solució: «Em vaig amoïnar, però l’assessora laboral em va ajudar a actualitzar el meu currículum, ja que pels temps d’avui estava obsolet, me’l va reescriure i em va animar molt». Actualment, Espuny treballa com a auxiliar administrativa a la Diputació de Tarragona.

Treball als Barris. Ajuntament de Reus

L’assemblea va escollir Pallarès com a candidata de Junts per al 2027. Junts per Reus

L’Ajuntament multa l’adjudicatària d’adequar 2 naus del Mercat del Camp

Infraestructures l La sanció econòmica ha estat de 12.613,66 euros a l’empresa Construccions

Asensio SL, encarregada de les obres

Miquel Llaberia

Reus Mobilitat i Serveis ha aplicat un expedient sancionador a l’empresa adjudicatària, Construccions Asensio SL, del contracte de l’execució dels treballs per l’adequació de dues naus sense ús específic al Mercat del Camp. Aquesta sanció es resumiria en una multa econòmica que ascendeix fins als 12.613,66 euros, que es deduiran directament de la factura. Segons s’explica en el document, es va comunicar l’inici de l’expedient sancionador a l’empresa l’11 de maig de 2026 per «in-

compliment del termini d’execució dels treballs». Ara bé, en data 18 de maig, l’empresa va respondre presentant observacions en que s’al·legava «l’existència de modificacions i indefinicions tècniques durant l’execució, atès que durant l’execució de les obres s’han produït modificacions, canvis de criteri i indefinicions tècniques que han afectat directament el desenvolupament normal dels treballs». No obstant això, el passat 26 de maig el responsable de contracte i direcció de l’obra va emetre un informe valoratiu de les al·legaci-

L’Aeroport de Reus estrenarà connexió amb Porto gràcies als vols xàrter directes de Soltour

Turisme l La ruta operarà entre juny i setembre i facilitarà l’arribada de turistes portuguesos a la Costa Daurada

Redacció

L’Aeroport de Reus estrenarà aquesta temporada vols xàrter directes amb Porto, de bracet del turoperador Soltour. La connexió comptarà

Reus Mobilitat i Serveis no ha acceptat les al·legacions fetes per l’empresa

ons que considerava que no tenien «entitat suficient per justificar una ampliació del termini d’execució».

Per tant, la sanció imposada segons el plec de condicions ha estat de 741,98 euros per cada dia de retard, calculat a raó d’1 euro per cada 1.000 euros del preu, resultant finalment en 12.613,66 euros. El contrac-

te, adjudicat el mes d’octubre de 2025, preveia l’adequació de dues naus adossades amb un total de 1.089 metres quadrats al Mercat del Camp, a més de la pavimentació de l’entorn per a permetre la circulació de vehicles pesants, així com les operacions de càrrega i descàrrega a les mateixes naus.

amb 20 operacions entre els mesos de juny i setembre i facilitarà l’arribada de turistes portuguesos a la Costa Daurada durant la temporada d’estiu. Aquesta va ser la principal novetat anunciada en el works-

És la principal novetat anunciada en un ‘workshop’ entre agents del sector

hop que va dur-se a terme el passat dijous a la ciutat portuguesa, organitzat per patronats de turisme del territori i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT) per reforçar la presència de la Costa Daurada al mercat lusità i consolidar-ne el creixement turístic. El mercat portuguès continua creixent a la demarcació i les dades de pernoctacions mostren una evolució a l’alça els darrers anys. De les 121.693 nits registrades l’any 2022 s’ha passat a 213.985 el 2025, fet que representa un creixement acumulat del 76% en tres exercicis. Aquesta activitat promocional s’emmarca dins del pla conjunt de promoció turística de la Costa Daurada, signat pels patronats de turisme de la Diputació de Tarragona, Salou, Cambrils i Vila-seca, conjuntament amb les associacions empresarials turístiques englobades dins la FEHT, i que busca dinamitzar i reforçar el coneixement del territori com a destinació.

Els Mossos d’Esquadra detenen quatre persones en un dispositiu Kanpai

Policial l Tres dels arrestos van ser per tràfic de drogues, mentre que el quart tenia un requeriment policial vigent

ACN

Els Mossos van detenir quatre persones a l’entorn del barri Gaudí i de Mas Pellicer en un dispositiu Kanpai divendres. A tres dels arrestats se’ls relaciona amb delictes contra la salut pública per tràfic de cocaïna i heroïna, mentre que

el quart tenia un requeriment policial vigent. Durant el dispositiu, es van identificar 152 persones, 58 de les quals acumulaven 315 antecedents. A més, es van interposar disset denúncies per tinença de substàncies estupefaents, tres per tinença d’arma prohibida i disset per infraccions de trànsit.

Fotografia d’arxiu d’una de les naus del Mercat del Camp abans de les obres. Ajuntament de Reus

Fotografia d’arxiu de viatgers passant per l’Aeroport de Reus. Tjerk van der Meulen

Fotografia del dispositiu Kanpai que es va desplegar divendres. ACN/Mossos

Els cementiris són espais de pau i magnetisme.

Atrauen pel seu malenconiós i punyent significat original, en la visita de l’ésser preuat que ha marxat, però l’imant respon a múltiples interessos: la magnanimitat de monuments funeraris, la singularitat i tendresa d’estàtues, la cerca de personatges il·lustres de la història, la tranquil·litat que s’hi respira, la connexió amb la naturalesa... La calma i serenor és captivadora, també, per a la biodiversitat. «La fauna busca aquesta tranquil·litat, ningú els molesta», explica Màrius Domingo, naturalista i educador ambiental. Allà hi troben casa i el Cementiri General de Reus no n’és excepció.

Domingo assenyala que «normalment, la gent, quan pensa en cementiri, pensa en la mort». «Hi ha morts, evidentment, hi anem perquè hi ha els nostres avantpassats, però també hi ha vida, mol-

La biodiversitat dels cementiris

El naturalista Màrius Domingo desgrana la fauna que habita el recinte amb una xerrada en el marc del cicle Primavera al Cementiri General de Reus l

ta», avança. Els recintes funeraris acostumen a estar envoltats per abundant vegetació, ben cuidada i tractada. Amb el respectuós i perenne silenci, «hi ha molts ocells en llibertat, que es deixen atansar i veure». Tudons, tórtores turques, cotxes fumades, falciots, ballesters, orenetes o mallerengues són espècies que s’han deixat detectar. N’hi ha que estan de pas, que descansen entre les branques o que aprofiten per fer-hi el niu.

El naturalista considera que l’ecosistema que es genera entorn del cementiri acaba ajudant a calmar el cor. «Comproves que allà on descansen els teus familiars és un lloc tranquil, maco, sense sorolls, on canten els ocells, i t’acabes relaxant», valora. Malgrat que entén la recança de visitar-lo, és del parer que «són molt interessants des del punt de vista ambiental». Per això, va protagonitzar la xerrada Els moixons del cementiri, en el marc

del cicle Primavera al Cementiri. A més d’albirar aus, els assistents van aprendre la utilitat d’eines com la guia ornitològica Collins o les aplicacions Merlin Bird ID i Aves Vox per identificar les espècies, fins i tot, només a través del seu cant.

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores, destaca que la ciutadania «va poder conèixer aquest aspecte del patrimoni natural del cementiri

La

tranquil·litat i l’abundant vegetació d’aquests indrets captiven la fauna

i que, juntament amb altres aspectes del patrimoni que anem posant en relleu, com l’artístic o l’històric, amb les activitats de Primavera al Cementiri, contribueixen a un millor coneixement d’aquest espai en paral·lel al valor emocional que continua tenint».

Flores convida la població a participar a la següent activitat del cicle, «en què parlarem de patrimoni històric i sobre la guerra». Es tracta de la xerrada Els morts de la guerra al Cementiri de Reus: des de l’estiu de 1936 fins a l’ocupació franquista, que abordarà la història de les víctimes enterrades durant el conflicte bèl·lic. A càrrec del periodista i escriptor Toni Orensanz i l’historiador Josep Munté, tindrà lloc demà, 2 de juny, a les 19 hores.

Sergi Peralta Moreno

A l’esquerra, fotografia d’una mallerenga blava, un dels ocells que s’han pogut veure en cementiris. A la dreta, imatge d’arxiu del Cementiri General de Reus. Màrius Domingo/Ajuntament de Reus

Medi Ambient

per

Rànquing

Per què es produeixen? Mesures preventives

Les línies elèctriques provoquen 708 morts d’aus a Tarragona en cinc anys

Medi Ambient l Més del 75% dels animals afectats són espècies protegides i entre l’1% i el 5%, estan amenaçades

Adam Díaz Garriga

Les línies elèctriques de mitjana i alta tensió continuen situant-se com la principal causa de mort de les aus a Catalunya. Les infraestructures humanes van provocar les ferides, afectacions i les defuncions de més de gairebé 4.000 ocells entre 2020 i 2025, segons dades de SEOBirdLife basades en registres de centres de protecció i recuperació catalans, 708 dels quals van ser trobats al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Entre les estadístiques actualitzades de l’últim lustre, destaca la casuística de les espècies protegides i amenaçades. En total, un 75% de les aus afectades constaven dins el «Catàleg de fauna salvatge

autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna» de la Generalitat. Són els casos del duc, l’Astor comú o l’Aligot comú, aquest últim situant-se com l’au més afectada per les línies elèctriques a la província, amb 136 electrocucions. La resta, curiosament, també figura entre les quatre amb més morts registrades (96 i 52, respectivament). Per altra banda, d’entre les espècies recollides pels centres, entre l’1% i el 5% es defineixen com a fauna amenaçada o «en perill d’extinció». Dins d’aquesta categoria, ressalta a la demarcació el cas de l’Àguila cuabarrada, comptabilitzada fins a 13 ocasions en situacions d’electrocució i pel qual associacions i entitats com

Gepec-EdC o NO a la MAT reclamen mesures urgents de prevenció. A Tarragona, a més, s’han registrat morts d’espècies com el Milà reial o el Trencalòs, ambdós en perill d’extinció i més de 13 espècies han registrat més d’una electrocució o col·lisió.

«És alarmant perquè tenim dades dels animals que entren, però això vol dir que molts no es recullen», explicava la delegada de SEOBirdLife a Catalunya, Cristina Sánchez. En aquesta línia, la responsable indicava que «les electrocucions moltes vegades comporten talls de llum, mentre les col·lisions són més difícils de detectar». Una afirmació que, des del 2020, s’ha traslladat en les dades, on les electrocucions

continuen sent la principal forma de mort dels ocells a Tarragona quadruplicant les xifres respecte a les col·lisions.

En el cas de les Terres de l’Ebre, Sánchez feia incís en el cas dels Flamencs, una de les espècies predominants de la zona, la qual pateix més en l’àmbit de les col·lisions. Gairebé una quarantena (37) s’han comptabilitzat els últims anys.

Mitjana i alta tensió

Les morts d’ocells a la demarcació es divideixen entre electrocucions i col·lisions per facilitar l’accés als registres dels experts, però també es determina si la línia on es provoca la mort és d’alta o mitjana tensió. En aquest sentit, els experts coinci-

Gairebé el 70% de les morts d’aus succeeixen en espais naturals protegits

deixen a dir que les principals problemàtiques les generen «les línies de mitjana tensió». «L’alta tensió no acostuma a tenir morts, però principalment provoquen ferides o col·lisions», explicava al l’ornitòleg, Màrius Domingo. L’investigador relatava que les grans dimensions de les línies d’alta tensió permeten el pas de les aus més petites, per això «afecten principalment els ocells més grans». D’altra banda, Domingo lamentava que les línies de molt alta tensió (MAT) contenen

Diari Més

Morts d’aus

electrocució al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Principals aus afectades per electrocucions per comarques

Cada infraestructura elèctrica té un potencial de mortalitat de fins al 70%

«més cables d’electre i diversos parallamps», els quals «són els que les aus no veuen».

Respecte a les infraestructures, gairebé el 70% de les morts s’han produït per un espai natural protegit per on passa una línia elèctrica. «Cada torre té potencial per

provoquen més del 70% de mortalitat», argumentava Sánchez.

Per aquest motiu, la Generalitat continua implementant el programa de «Zones de cució.

Els experts critiquen la «manca de manteniment» dels equipaments elèctrics

L’Aligot comú, l’au més vulnerable de la província

L’Aligot Comú (Buteo Buteo), figura en el primer lloc de gairebé tots els rànquings de morts per electrocució a la demarcació de Tarragona, situant-se com l’au més afectada amb 136 casos entre 2020 i 2025. Figura dins el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna de la Generalitat entre les 207 espècies «protegides». Segons

l’Institut d’Ornitologia de Catalunya, és una au d’aparició concurrent a la província, especialment en zones de l’interior, com la Conca de Barberà, i hi ha constància d’entre 11 i 100 parelles d’aquesta espècie cada 10 quilòmetres. Entre el 2002 i el 2024, la població nidificant de l’Aligot va créixer fins a gairebé l’1,7 en l’índex d’abundància i respecte a la seva protecció, s’esmenta una «preocupació menor».

protecció per a l’avifauna amb la finalitat de reduir els riscos d’electrocució», tot i que els experts asseguren que, des de fa anys, «no és eficaç». En el cas de Tarragona, aquestes zones de risc ocupen gairebé la totalitat de la demarcació, exceptuant el tram de costa entre l’Hospitalet de l’Infant i Cunit, i un percentatge menor a la Conca de Barberà.

Com es detecta?

La majoria d’ocells registrats es troben durant les cerques d’agents rurals o rutes de particulars per zones boscoses. Màrius Domingo esmentava que, diàriament, els Agents Rurals de la demarcació realitzen revisions i que «el més probable» en el cas de les línies de mitjana tensió «és trobar ocells morts». «En el cas de les línies d’alta tensió, en 37 anys de treball, només he vist dos casos de defunció», ressaltava l’ornitòleg, afegint que «pel que fa a les de mitjan tensió, s’observen múltiples morts setmanalment». Respecte al procediment, els agents fan un seguiment terrestre de les línies elèctriques i registren els casos detectats un cop traslladats als centres de recuperació. «És fàcil trobar diàriament un ocell mort per electrocució o que, tot i collidir, moren als centres», lamentava l’expert. Un cop vistos, s’avisen als centres i es realitzen les inspeccions pertanyents o autòpsia, en cas que sigui necessari, per determinar

el motiu de la mort. Des dels centres, anualment s’informa sobre les espècies més afectades i els Agents Rurals, normalment, notifiquen a les empreses propietàries de les línies elèctriques en cas que es detectin perjudicis en la infraestructura o errors que hagin comportat la mort dels animals. A més, es realitzen treballs de prevenció de zones d’alt risc i s’informa també les institucions.

Mesures

Des de Red Elèctrica Española (Redeia), es va voler subratllar la tasca «d’adaptació» que porten a terme les empreses actualment a l’hora de plantejar o renovar les línies elèctriques. Es va fer incís en què «s’ha de complir tot el que es demana en l’àmbit de zones d’animals protegits», posant d’exemple la plantejada —tot i que polèmica— MAT entre Els Aubals i Escatrón.

Per contra, els experts assenyalaven la manca de solucions que ofereixen des de les empreses elèctriques i l’Estat. «Seria interessant veure si en aquestes línies de risc s’estan produint electrocucions deu anys després, perquè vol dir que no s’han arreglat o assegurat», indicava Cristina Sánchez. La delegada també afirmava que «hi ha molts factors perquè augmentin les morts», com «l’increment de l’electrificació, la manca de manteniment o els episodis d’entrades massives d’aus».

En aquest sentit, Sánchez criticava que actualment «s’està actuant, però a un ritme que no ens podem permetre» i apuntava a la necessitat de «soterrar les línies» encara que «surti molt més car».

Els Agents Rurals identifiquen «diàriament» casos d’electro-

Crònica castellera l Cinc colles ja han fet castells de nou (Verds, Colla Vella, Jove de Tarragona, Minyons de Terrassa i C. Sants) fins al moment i el primer cap de setmana del mes de juny ja podria entrar en escena la gamma extra

Cordeu-vos els cinturons!

L’any 2012, quan Pep Guardiola es va fer càrrec del primer equip del Barça, el primer missatge que va enviar als aficionats va ser: «cordeu-vos els cinturons que ens ho passarem bé». Tothom sap com va acabar aquella etapa quatre anys després. El món casteller es prepara per viure aquest 2026 una aventura similar, on es poden superar alguns dels millors registres històrics. Si l’any passat ja es va viure un nivell de gamma extra similar al que es va assolir fa una dècada, enguany li hem de sumar a aquesta optimista previsió que és un any de Concurs amb el que representa d’acceleració de ritmes i objectius previs a la cita de la tardor. El Concurs ho condiciona tot, o gairebé tot. Qui participarà en cadascuna de les tres jornades a partir del rànquing classificatori? Qui guanyarà? Quins castells veurem? Hi haurà sorpreses? Quan es posen a la venda les entrades? Hi ha moltes preguntes que s’aniran resolent durant les pròximes setmanes per arribar amb la màxima expectació al 27 de setembre (jornada de Torredembarra) i el 3 i 4 d’octubre a la Tarraco Arena. Les tres jornades del Concurs 2024 es van decidir a la cinquena i última ronda i tot apunta que l’edició d’aquest any tornarà a ser espectacular, potser la millor que haurem vist mai.

Fins el moment, vàries colles ja estan superant els seus millors registres a aquestes alçades de temporada. Si parlem d’agrupacions punteres, a data 1 de juny, cinc ja han fet castells de 9: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Minyons de Terrassa i Castellers de Sants. Durant les pròximes setmanes Colla Joves Xiquets de Valls o Capgrossos de Mataró se sumaran a aquest selecte grup i la gamma extra també serà immediata. Potser el cap de setmana vinent, a la Diada de les campiones del Concurs al Vendrell. Un mes de juny amb vàries actuacions imprescindibles que culminaran per Sant Joan a Valls i Tarragona. Qui dominarà

Concurs

millor la gamma extra superior? Els castells de 10 i els castells sense folre segur que marcaran novament el ritme d’una temporada on podria caure (en el bon sentit de la paraula) alguns dels grans mites del fet casteller. Estructures com el 3de9 sense folre, el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, el 2de9 amb folre o el 9de9 amb folre, s’han carregat, però no s’han descarregat mai. Potser completar algun d’aquests castells pot ser determinant per emportar-se la victòria al Concurs. Més enllà d’això, en aquesta zona de l’elit castellera serà interessant ratificar si els Capgrossos de Mataró es mantenen a la gamma extra, si els Castellers de Sants la recuperen (no fan un gamma extra des del 2018) o si els Moixiganguers d’Iguala-

da l’ataquen per primera vegada en el seu historial.

A una certa distància, però parlant encara de castells de 9, un grup de colles tenen ganes de millorar els seus registres de la temporada anterior: Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia o Xiquets de Reus tornaran a flirtejar amb els castells de 9, on tenen ganes de sumar-s’hi novament els Castellers de Sabadell, els Xiquets de Tarragona o els Nens del Vendrell. Serà especialment interessant el cas d’aquestes dues últimes colles, històriques del món casteller, que han canviat les seves estructures tècniques. Els vendrellencs han anat de més a menys les últimes temporades i el 2025 no van arribar al castell de 9, mentre els tarragonins possiblement seguiran insistint en el castell de 9 que no assoleixen des de 2024. I tenen un repte afegit: classificar-se per a la jornada de diumenge del

Concurs on hi participen inexcusablement des de la seva creació el 1970.

A partir d’aquí, l’amplitud del món casteller ens obligarà a tenir una mirada molt oberta i posar els ulls en diferents focus d’atenció gràcies a la vintena llarga de colles que transiten per la gamma de vuit: la il·lusió de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau per repetir o millorar alguns dels seus grans moments; el repte dels Xics de Granollers de superar la seva exitosa temporada 2025 o colles com Sagals d’Osona, Castellers de Lleida, Marrecs de Salt, Castellers de Sant Cugat, Jove de Barcelona o Bordegassos de Vilanova, que voldran ser també molt protagonistes en el seu nivell. Voldran arribar a aquesta zona castellera els Xiquets del Serrallo, que ja han assolit una fita en el seu historial descarregant el seu 2de7 més matiner. És el primer pas

El 31 d’agost es tanca el rànquing per accedir a les tres jornades

cap als castells de 8, que mai han descarregat.

Moltes expectatives

Arrenca el mes de juny amb moltíssimes expectatives al voltant de les colles castelleres. Cadascuna voldrà superar els seus reptes particulars, algunes es miraran entre elles per ser la millor, d’altres senzillament intentaran sobreviure en un món que creix de manera espectacular perquè actualment conviuen 88 colles convencionals, 15 colles universitàries i més d’una vintena de colles a l’exterior. Lògicament, no tothom tindrà cabuda al Concurs de Castells. De fet, el rànquing classificatori es tancarà el dilluns 31 d’agost i determinarà les 12 colles

Carles Cortés

4de9f de la Colla Vella i 3de9f de la Jove de Tarragona, a les actuacions a Valls i Tarragona, respectivament. @collavella, @jovedetarragona

S’impulsaran tecnologies per al tractament d’aigua potable i aigües residuals. Cedida

Kemira invertirà 40

MEUR en dues noves plantes a la Canonja

Indústria l La companyia construirà una planta de carbó actiu i una altra de clorhidrat d’alumini

Redacció

L’empresa química finlandesa Kemira invertirà prop de 40 milions d’euros en dues noves plantes a les seves instal·lacions de la Canonja, en un projecte d’expansió que reforçarà l’activitat del polígon químic en l’àmbit del tractament d’aigües. La companyia, especialitzada en productes destinats a depuradores urbanes, preveu construir la primera planta de reactivació de carbó actiu de la península Ibèrica, amb una inversió d’uns 20 milions d’euros, i una nova planta de producció de

clorhidrat d’alumini (ACH), també amb uns 20 milions. Per a aquests projectes, Kemira ha comptat amb el suport d’ACCIÓ, l’agència del Departament d’Empresa i Treball. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, ha destacat que la futura planta reforça el posicionament industrial del sector químic del Camp de Tarragona i la seva aplicació en el tractament d’aigües. La planta de reactivació de carbó actiu, encara en fase de preenginyeria, hauria d’estar operativa l’any 2029 i permetria a Kemira doblar la seva facturació a la Canon-

Les instal·lacions s’activaran de manera esglaonada entre els anys 2028 i 2029

ja. Aquesta tecnologia és clau per eliminar contaminants de l’aigua potable i també s’utilitza en el tractament d’aigües residuals. La reactivació permet regenerar el carbó actiu granular o pel·letitzat perquè es pugui reutilitzar fins a set vegades, fet que contribueix a processos més sostenibles i dona resposta a una demanda creixent derivada de regulacions ambientals cada vegada més estrictes. Amb aquesta instal·lació, Catalunya disposaria de capacitat pròpia per reactivar carbó actiu al servei del mercat ibèric. La vicepresidenta executiva de Water Solutions de Kemira, Tuija Pohjolainen-Hiltunen, ha afirmat que les noves instal·lacions reforçaran l’oferta local de la companyia i permetran aprofitar l’augment de la demanda.

La segona inversió, ja en execució, correspon a la nova planta d’ACH, un policlorur d’alumini d’alta basicitat que ofereix un rendiment superior a altres tècniques en l’eliminació del color i les partícules de l’aigua que s’ha de tractar. Aquest producte també és eficient en episodis de fortes pluges i inundacions. L’ACH té una concentració d’alumini més alta que productes convencionals com el sulfat d’alumini o el policlorur d’alumini estàndard, fet que millora l’eficiència del tractament i redueix les emissions de CO2 vinculades a la logística. La planta de la Canonja serà la primera de Kemira al sud d’Europa dedicada al producte, se sumarà a les que ja té als Estats Units i Polònia, i es preveu que entri en funcionament el 2028. Fundada el 1920, Kemira va tancar el 2025 amb 2.800 MEUR.

Salvador Illa tanca files amb Pedro Sánchez a Constantí després d’una «setmana complicada» per al PSOE

Política l El president de la Generalitat i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Salvador Illa, va assegurar ahir diumenge a Constantí que els socialistes no tenen «cap por» a la justícia i que, malgrat una «setmana complicada» pels casos de presumpta corrupció a l’entorn del PSOE, no es deixaran intimidar. «Ni ens dobleguem ni ens rendim», va afirmar durant la Festa de la Rosa del Camp de Tarragona, davant de més de 200 militants i càrrecs electes socialistes. Illa va defensar que, fins i tot quan «es fa difícil creure en la justícia», cal continuar creient-hi, i va expressar el suport del PSC a Pedro Sánchez, a qui va definir com «un referent moral i de dignitat a Europa i el món». El president també va reivindicar una idea d’Espanya «plural, oberta, diversa i inclusiva» i va contraposar-la als qui, segons va

Constantí demana canvis en l’IAE per rebre més ingressos de Repsol

Fiscalitat l El consistori denuncia que percep el 4,47% dels ingressos tot i acollir el 16,56% de la superfície del complex

Redacció

El ple de l’Ajuntament de Constantí va aprovar el darrer dijous, per unanimitat, una moció per reclamar al govern espanyol una modificació de la normativa estatal de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que permeti un repartiment més just dels ingressos del complex petroquímic de Repsol, estès pels termes de la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort. La iniciativa arriba després de la sentència del Tribunal Suprem que fixa el criteri actual de distribució de les quotes en installacions situades en diversos municipis i deixa fora del repartiment l’índex de situació. Segons les dades municipals, Constantí només percep el 4,47% dels ingressos tot i acollir el 16,56% de la superfície del complex, fet que suposa una pèr-

dua anual d’uns 295.000 euros. El consistori considera aquest model lesiu i demana reformar la normativa perquè la quota es reparteixi segons la superfície real. La sessió va donar compte de la liquidació del pressupost de 2025, amb un resultat positiu de 516.540,59 euros, i va aprovar una modificació de crèdit de 304.816,42 euros per destinar el superàvit a amortitzar préstecs i reforçar l’entorn rural, l’Oficina de Treball i medi ambient. A més, el ple va aprovar un conveni amb el Consell Comarcal per garantir el transport adaptat el 2026, l’arrendament d’un local al carrer Girona per a la Brigada Municipal, i un conveni amb l’Agència de l’Habitatge per donar suport a les comunitats del Grup Centcelles. També es va acordar durant el ple demanar dos funcionaris per a l’Oficina de Justícia.

dir, volen erosionar les institucions i expulsar qui pensa diferent. Així, va apel·lar als valors socialistes de «llibertat, igualtat i fraternitat» i va advertir que la intel·ligència artificial no ha de servir per vigilar la ciutadania ni augmentar les desigualtats. Illa també va agrair a ERC i als Comuns el suport als pressupostos i va defensar el pacte amb els sindicats d’educació com un acord «històric» del país. l Eloi Tost / ACN

Illa, amb alcaldes socialistes del Camp, en l’acte celebrat diumenge a Constantí. Eloi Tost

El consistori constantinenc demana repartir-lo segons la superfície real. Cedida

Torredembarra escull dotze finalistes per als Pressupostos Participatius

Inversions l Les propostes passaran ara a votació ciutadana entre juny i juliol en un procés dotat amb 200.000 euros

Redacció

Els Pressupostos Participatius 2026 de Torredembarra ja tenen dotze propostes finalistes, escollides en la sessió participativa celebrada el darrer dijous a Cal Maiam amb la participació d’una cinquantena de persones. Les iniciatives seleccionades, que passaran a la fase final de votació ciutadana, inclouen millores en patis escolars, parcs infantils i espais esportius, així com actuacions per crear ombres i refugis climàtics o

El Proud of

recuperar l’entorn natural litoral. En la fase inicial es van presentar 289 propostes, de les quals 160 van ser considerades vàlides després de la revisió tècnica i econòmica, i es van agrupar en 73 iniciatives per similitud. Durant la trobada, els participants es van distribuir en quatre taules de treball, van debatre les propostes i les van puntuar fins a establir la classificació final. La votació ciutadana es farà entre juny i juliol, encara sense data fixada, i el procés compta amb una dotació global de 200.000 euros.

Salou

Altafulla encareix les sancions en mobilitat i circulació

Civisme l Les multes per no pagar la zona blava ascendeixen fins als vuitanta euros

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament d’Altafulla va aprovar durant l’última sessió plenària la nova taula de costos que s’incorporarà a l’ordenança de circulació, trànsit i seguretat. La normativa

tornarà el 27 de juny per reivindicar la diversitat i la igualtat

Orgull l La jornada inclourà activitats familiars, manifest institucional, pregó, humor i música

Redacció

Salou celebrarà el 27 de juny una nova edició del Proud of Salou, la festa de la diversitat, una jornada festiva i reivindicativa impulsada per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’associació Diversity Salou. La proposta convertirà el Passeig Jaume I i la Plaça de les Comunitats Autònomes en un gran espai de convivència, respecte i celebració, amb activitats pensades per a tota la família. A partir de les 18.00 hores, l’entorn començarà a omplir-se d’ambient festiu amb diferents propostes d’animació per a petits

i grans. La programació inclourà també la lectura del manifest institucional amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI i el pregó oficial del Proud of Salou, moments que posaran l’accent en la inclusió, la igualtat i el dret de les persones a viure amb llibertat i dignitat. La vetllada continuarà amb l’actuació de l’humorista i imitador tarragoní Josep Ferré, una de les figures més populars de l’humor televisiu, que oferirà un espectacle basat en imitacions, humor i complicitat amb el públic. La jornada culminarà amb una sessió musical a càrrec d’un DJ, que transformarà

la plaça en un espai de trobada i celebració compartida. Amb aquesta iniciativa, Salou vol refermar la seva vocació de ciutat oberta, moderna i acollidora, on la diversitat es reivindica com una riquesa col·lectiva. El Proud of Salou vol ser també una expressió dels valors de respecte, convivència, igualtat d’oportunitats i compromís amb una societat cohesionada, inclusiva i orgullosa de la seva pluralitat. La celebració defensa el dret a viure sense cap mena de discriminació i vol contribuir a construir una comunitat més justa, diversa, lliure i respectuosa amb totes les persones del municipi.

Circular en direcció contrària o aparcar sobre la vorera també serà més car

40 o 80 que podrien arribar a costar les infraccions segons si s’aplica la taxa reduïda. «Anàvem pràcticament amb els preus de les pessetes, ara els hem actualitzat a la realitat actual», indicava el coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera.

Actualització

estableix un increment en diversos preus respecte al 2025, on destaca l’augment de fins al 122% de les sancions per fer ús de la zona blava sense tiquet. En aquest sentit, els preus actualitzats apugen la tarifa dels 18 o 36 euros inicials, fins als

El batlle també feia incís en infraccions que es detecten al municipi, com circular en direcció contrària, que ara podria costar fins a 200 euros. «La idea és que aparcar sobre la vorera impacti una mica», explicava Molinera. En aquest sentit, fa poc més de dos anys el consistori va detectar que les taules de preus no estaven annexades a l’ordenança. «Comprovem que la gran majoria de gent ja té una actitud responsable al volant» explicava el coalcalde, destacant l’exemple del radar instal·lat a principis d’any al carrer de Marquès de Tamarit, que «només sanciona l’1,9% dels vehicles». Seguint aquesta línia, el batlle indicava que «moltes persones d’Altafulla han d’estar tranquil·les», fent referència a les crítiques rebudes des de l’oposició sobre els «ànims lucratius» de la mesura. Després de l’actualització de l’ordenança, els agents locals tindran capacitat per aplicar les noves taxes sobre infraccions detectades.

La sessió participativa es va celebrar a Cal Maiam el darrer dijous. Aj. de Torredembarra

La zona blava de Voramar, a Altafulla. Cedida

Ciclisme l Prop de 2.000 persones van participar en un esdeveniment festiu que va tenir cert aire de prèvia al Tour de França

Tarragona es posa sobre rodes per recuperar la tradicional Bicicletada Popular

Potser no va ser el Tour de França, però ahir Tarragona va sentir el millor simulacre que pot tenir de cara al 5 de juliol. Prop de 2.000 tarragonins es van posar sobre rodes per participar en l’enyorada Bicicletada Popular.

Es trobava a faltar, sobretot per Diego Boss, president del Club Ciclista Camp Clar, que va ser el propulsor d’aquesta des de la primera edició i, set anys després de l’anterior, es va posar al capdavant per dirigir la cursa. Bé, al capdavant dels ciclistes i en la camioneta pick up. El gerent de Tarragona Esports, Ramon Cuadrat, al volant i, Boss, a la caixa de

càrrega, bandera en mà.

La jornada va començar abans de les 10 hores de la sortida. La zona de les grades del Parc Francolí va acollir els participants abans d’encetar la jornada. La música va omplir els carrers per preparar un dia especial per als amants de la bicicleta. Poc a poc, els ciclistes van aproximar-se a la línia de sortida. Allà es van aplegar amb bicicletes de tota mena. Des de les més professionals fins a les més modestes, amb bicicletes de carretera i també moltes de muntanya. També es va veure algú fent una mica de trampa amb una bicicleta elèctrica que oferia un cop de mà en els trams més difícils.

Amb tot, això no era una competició, era una cita no competitiva en la qual participar i gaudir sobretot primava per damunt de qualsevol aspiració esportiva.

Així va ser, perquè també hi havia participants de tota mena. Des dels més grans als més petits, amb moltes famílies preparades per recórrer el segon circuit, el menys exigent. Als micròfons va estar Aina Mallol, que va deixar de banda els castells per agafar els micròfons i fer el compte enrere a la rambla president Francesc Macià. No va faltar ningú, tampoc la representació política amb el conseller Mario Soler al capdavant i també el regidor d’ERC Xavi Puig, que anava ben acompanyat de la seva filla.

La prova va arrencar malgrat que Mary López no se’n va sortir amb la

La prèvia

Els ciclistes van escalfar amb música a les grades del Parc Francolí

Dos circuits

Els participants es van dividir en dos recorreguts de diferent dificultat

botzina i els ciclistes van començar el seu degoteig per iniciar el circuit. Poc a poc i amb molt de compte, perquè l’entrada a la rambla president Lluís Companys es va convertir en un coll d’ampolla ben curiós. Esperem que els ciclistes del Tour ho tinguin més per la mà. Aquests van recórrer el mateix circuit que, al juliol, serà l’inici de la segona etapa del Tour. El recorregut va passar pels trams més esperats i, en la tornada al punt de sortida pel carrer Vidal i Barraquer, ja només eren uns pocs els valents que seguien de prop la bandera de Diego Boss. Potser la més esperada va ser la cursa familiar. La sortida va ser la mateixa i els més joves van ser els protagonistes. Pares i fills, avis i nets i famílies senceres es van posar sobre rodes per disputar un circuit més curt, però tot un repte a assolir. Els més joves van sortir ben concentrats de la línia de sortida, oferint una imatge per al record. La ciutat es va posar sobre rodes. La Bicicletada Popular va tornar set anys després. Potser, en gran part com a excusa pel Tour de França, però va quedar clar que és més que necessària i que, ben segur, tornarà a convertir-se en una cita anual.

El moment de la sortida de la Bicicletada Popular amb ciclistes de totes les edats encetant des del mateix punt de partida que tindrà el Tour. Gerard Martí

El Liceo trenca el Calafell al segon temps i obliga a la gesta al Joan Ortoll (4-1)

Hoquei l Bruno Saavedra va ser clau per segellar el triomf gallec i resoldre la igualtat a la pista

4 Liceo

1 Calafell

Arnau Montreal Quesada

El Calafell haurà de fer una gesta al pavelló Joan Ortoll. El conjunt de Guillem Cabestany va caure per 4-1 contra el Deportivo Liceo en un duel igualat que es va trencar a la segona meitat amb un Bruno Saavedra encertat. El conjunt gallec suma la segona victòria, així que els calafellencs hauran de guanyar dos partits a casa si volen seguir vius i amb opcions d’arribar a la final.

La igualtat sobre la pista va quedar clara des del primer minut. Malgrat que no va haver-hi moltes ocasions, sí que va ser un duel en el qual la tensió va anar creixent poc a poc a través dels duels individuals. El Liceo va avisar primer a través de Bruno Saavedra, però Martí Serra va aparèixer preparat per evitar la diana. El porter del Calafell era el millor baluard i el conjunt gallec no el va poder superar. Ni a ell ni tampoc amb la fortuna del pal.

El joc va agafar més velocitat en la recta final de la primera meitat. Martí Serra va estar atent per aturar fins a tres ocasions clares. El Calafell va enviar el partit al descans amb un tir de Jepi Selva que va aturar el porter Blai Roca.

A l’inici del segon temps, el partit es va intensificar amb una falta

directa. Joan Maria Virgili es va posar sota els pals per afrontar-la i, amb l’ajuda del pal, va evitar el gol del conjunt gallec. Amb tot, el Liceo es va fer superior l’1-0 no va trigar molt més en arribar. Bruno Saavedra va pispar una pilota a camp propi per sortir surant el parquet en direcció a la porteria del retornat Martí Serra. El killer no va errar i amb un tir precís va estavellar la pilota el pal per, ara si, entrar dins de la porteria.

L’error va desestabilitzar el Calafell i va donar ales a un Liceo que, poc després va ampliar la diferència. Saavedra va liderar un contracop i va servir el gol a Dava Torres. Els de Guillem Cabestany es van refer poc a poc i, des de la falta directa, Joan Pujalte va donar esperança. El calafellenc va errar el primer, però va aprofitar el refús per anotar el 2-1. L’esperança va durar poc. Un minut després, Toni Pérez va pescar una centrada d’Arnau Xaus per marcar un dolorós 3-1. La frustració va regnar entre les files calafellenques i això es va convertir en una blava per Folguera i una falta directa per al Liceo. Saavedra no va errar i va marcar el 4-1, igualant el marcador del primer partit. El Liceo volia més festa i el Calafell atacava a la desesperada per extreure un resultat positiu, però el marcador no es va tornar a moure i el 4-1 va ser definit. Amb la segona derrota en terres gallegues, el Calafell necessitarà dues victòries al Joan Ortoll per continuar viu.

Bruno Saavedra durant el primer duel de l’eliminatòria. Deportivo Liceo/kiko.lareo

El Nàstic, pendent de tancar un director esportiu per iniciar l’efecte dominó

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona necessita desbloquejar un primer moviment per iniciar l’efecte dominó. Abans de confirmar la continuïtat o no de Pablo Alfaro, així com la renovació d’alguns jugadors i nous fitxatges, cal tancar el director esportiu, l’arquitecte de la nova plantilla. Entre els candidats hi ha l’exporter grana Tomeu Nadal. El president executiu Lluís Fàbregas va destacar el darrer dimecres que el gran error de la darrera temporada va ser la marxa de Javi Sanz i, conseqüentment, errar amb la incorporació de Noé Calleja. Encertar fitxant el que fitxa és clau i, per aquest motiu, el Consell d’Administració va amb peus de plom. Els grana fan valer la dita «vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa». Sí, el Nàstic compta amb un mes més de planificació respecte a l’any passat, però la resta d’equips de la categoria ja s’estan movent, fet que obliga a l’entitat tarragonina a no esperar molt abans de fer el primer moviment.

El periodista Ángel García va avançar fa uns dies l’opció de Tomeu Nadal al capdavant de la direcció esportiva grana. Aquesta opció és confirmada, així ho ha pogut saber Diari Més, però, al mateix temps, no és l’única que hi ha

La Pobla de Mafumet s’abona a l’èpica i assoleix el bitllet per a la final del play-off d’ascens

Futbol l Els de Xavi Vilagut s’enfrontaran contra el San Mauro per pujar a Tercera Federació a partir de la pròxima setmana

Arnau Montreal Quesada

La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut jugarà la final per l’ascens a Tercera Federació contra el San Mauro. El filial del Nàstic ho va aconseguir dissabte per la via de l’èpica: remuntant un 0-2 contra el Rubí. Els pobletans arribaven a la cita amb l’1-1 en el marcador, però, malgrat jugar a casa, aviat es va complicar el partit. Tot i que Pavón va estavellar la pilota al travesser, va ser el Rubí el primer en marcar. Una errada defensiva local la va aprofitar

Kevin per marcar el 0-1 i, abans del descans, el Rubí va marcar el segon des del punt de penal. El filial grana necessitava dues dianes per enviar el partit a la pròrroga i es van posar mans a la feina. Xavi Vilagut va posar l’artilleria al camp donant entrada Nico Aguzzi. L’inici de la remuntada va arribar de les seves botes. Xavi Samper va recuperar la pilota en un córner i Aguzzi va protagonitzar un contraatac que acabaria definint de la millor manera amb l’1-2. Vilagut va donar entrada a Joel Galofré i, el

sobre la taula. Nadal va formar part de l’entitat grana dues temporades, assolint l’ascens a Segona Divisió l’any 2014-2015. L’any passat va iniciar la seva carrera lluny de la gespa, incorporant-se a l’estructura esportiva del Castellón de Segona Divisió.

Enguany ha exercit com a recruitment assistant i també secretari tècnic del filial orellut. Allà forma part d’un mètode de fitxatges poc tradicional que se centra en el Big Data per incorporar jugadors. Una vegada resolt l’escollit que

Joel Galofré va ser l’heroi del partit amb el gol de l’empat i el 3-2 a la pròrroga

jove davanter, va acabar sent l’heroi del partit. Al minut 87, el punta va caçar una centrada d’Aguzzi per forçar la pròrroga. En el temps extra, el mateix Galofré va volar per rematar una centrada de Teo Pozo al fons de la xara i provocar el deliri a la graderia. La Pobla lluitarà per l’ascens.

Tomeu Nadal, membre de la direcció tècnica del Castellón, és un dels candidats

acompanyarà a Sergi Parés i Ramon Planes Jr, el Nàstic podrà avançar altes tasques ben importants. Primer, la confirmació de la continuïtat de Pablo Alfaro. El Consell va confirmar la seva afinitat amb el tècnic aragonès, tot i que serà el director esportiu qui tingui l’última paraula, tal com va passar amb Luís César. Amb l’entrenador confirmat, el Nàstic podria actuar lliurement per començar la confecció de la plantilla.

El futbol encara no s’ha acabat. Deu equips Primera Federació encara lluiten en el play-off, mentre que, ahir, cinc de Segona Federació van celebrar l’ascens. Amb tot, el futbol no espera i ja hi ha equips que avancen en els seus projectes. Després d’una setmana de calma i reflexió, s’espera que el Nàstic mogui la seva primera fitxa per preparar un curs més il·lusionant.

Aclariment de la normativa de desempats de play-off d’ascens de la FCF

Futbol l La normativa de la Federació Catalana de Futbol pel que fa al desempat del play-off en qualsevol de les categories territorials es va establir en el Pla General d'Actuació 2025/2026. Aquest va ser aprovat per unanimitat de tots els clubs en l'Assemblea General Ordinària celebrada el 25 de juny del 2025. En cas d'empat en les eliminatòries a doble partit, la normativa és la que estableix l'article 221 del Reglament General des del principi de curs: «Un cop expirada la pròrroga no es resolgués la igualtat, es procedirà a una sèrie de llançaments des del punt de penal de cinc cada equip». l Redacció

El davanter de la Pobla Nico Aguzzi celebrant l’1-2. Guillem Pasano

Futbol

L’exgrana Tomeu Nadal durant la presentació com a recruiment assistant i secretari tècnic del filial orellut. Castellón

Els sindicats majoritaris voten avui el preacord amb Educació

Laboral l La USTEC i Professors de Secundària suspenen les aturades territorials, però mantenen la vaga general de divendres

La consulta sobre el preacord entre els sindicats majoritaris i el Departament d’Educació començarà avui a les 12 del migdia i s’allargarà tres dies més, fins dijous. En paral·lel, USTEC i Professors de Secundària (Aspepc) han decidit finalment suspendre les vagues territorials previstes per dimarts, dimecres i dijous «com a jornada de reflexió» mentre estigui oberta la votació. De moment, els dos sindicats mantindran la mobilització general de divendres convocada per a tots els

docents de Catalunya. Organitzacions com la CGT o la Intersindical ja han anunciat que faran campanya pel ‘no’ a la consulta i han apostat per mantenir el cicle de mobilització previst.

50 euros més L’acord, tancat després d’una jornada maratoniana de negociacions, va incorporar 50 euros més que l’anterior per al complement de nova creació per a tots els docents. A quatre anys, aquest serà de 173 euros, que sumat a l’increment del 30% del complement específic

Sánchez demana «temps» i es compromet a seguir fins al 2027 «i més enllà» si ho volen els espanyols

Política l El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va demanar «temps» perquè les transformacions que ha portat a terme el seu govern «arrelin» i s’ha compromès a seguir fins al 2027 «i més enllà» si així ho volen els espanyols. «Nosaltres no neguem els problemes, però no es pot negar el full de resultats. Fa vuit anys que avancem

Les empreses tèxtils alerten que la guerra a l’Iran fa patir el sector

Economia l La Confederació de la Indústria Tèxtil, Texfor, assegura que l'escalada de preus derivada de la guerra a l'Iran està afectant l'economia de les empreses del sector. El col·lectiu, dque concentra entre el 75% i el 80% de les empreses a Catalunya, denuncia que l'augment del preu del petroli ha comportat l'encariment de productes que fan servir en el seu dia a dia. l ACN

acordat amb CCOO i UGT al març i els increments estatals, faran que els docents cobrin uns 600 euros bruts mensuals més a quatre anys. La concreció del nou complement lineal per a tots els docents serà de 50 euros mensuals per al 2026, 52,25 per al 2027, 103,30 per al 2028 i 173,30 per al 2029. Així, a quatre

anys els docents rebran 2.426,20 euros anuals més el 2029.

A aquest complement, cal sumar-hi l’increment del 30% del complement específic —ja pactat al març— i aquesta suma suposaria un increment de 384 euros per als mestres de primària i de 389,50 euros per als professors de secundària

si es té en compte només la part d’increment que aporta la Generalitat —uns 450 si s’hi inclouen els imports afectats pels increments estatals-. Si s’hi afegeixen els increments salarials pactats a escala estatal per a tots els funcionaris, les quanties són de 599,50 i 633,58 mensuals a quatre anys.

malgrat les dificultats i els problemes. Seguirem mantenint el full de ruta per seguir avançant fins al 2027 i més enllà, el que vulguin els espanyols»,va exclamar en la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes. Sánchez va atacar l’oposició «tramposa que barreja una cosa amb l’altra per tractar d’enderrocar el govern amb les seves males arts»

Felicitacions

Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Moltes felicitats pels teus 5 anys. T’estimem molt, molt i molt tota la família.

Després d’una setmana complicada per la investigació al voltant de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, Sánchez va dir que el projecte socialista «pot tenir dificultats», però «mai dona la batalla per perduda». En aquest sentit, va reivindicar que cada cop que s’ha detectat un comportament «no adequat» als principis del PSOE s’ha actuat «amb contundència». «I davant de les falsedats també respondrem amb contundència», va afegir. El president espanyol va defensar que «el temps sempre dona una perspectiva de les coses». ACN

ACN

Imatge dels docents participants en una recent manifestació al Penedès. ACN

Imatge de Pedro Sánchez a l’executiva del PSOE. ACN

k Tribuna k

La veritat oficial

En el model de les dictadures, un fet emblemàtic és la “veritat oficial”, entesa com un dogma al qual no se li poden posar excuses, i que lliga tota la dinàmica de gestió pública; així podem comprovar que la situació de misèria queda aparcada en funció de la declaració institucional que el que manifesta és que tot és positiu i, el que és més greu, “tots” reben un suport públic il·limitat, amb uns drets de primer nivell i una garantia de futur impossible.

LAny casteller

a temporada castellera fa anys que ha deixat enrere els tempos tradicionals. Si abans Sant Joan, especialment a Valls, simbolitzava l’inici de les grans aspiracions, ara les colles arriben a les primeres setmanes de juny amb castells de màxima exigència ja a plaça. La situació de tensió positiva a les colles és encara més evident en un any de Concurs de Castells. La cita de Tarragona continua exercint una forta influència sobre la temporada i empeny les colles a accelerar objectius per arribar a la tardor en les millors condicions possibles. La classificació, la lluita pels primers llocs i la necessitat de sumar confiança fan que els

grans reptes apareguin cada vegada més aviat. Les primeres actuacions del curs ja han deixat clar que el nivell serà molt alt. Tot apunta que el 2026 podria convertir-se en una de les temporades més espectaculars dels últims anys. Aquest context alimenta l’esperança de veure assolides fites fins ara inèdites. Alguns dels grans castells mítics del panorama casteller, carregats però mai descarregats, podrien tornar a entrar en escena. Estructures com el 3 de 9 sense folre, el 2 de 9 amb folre o el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals continuen sent somnis pendents que podrien trobar enguany el seu moment.

k Tribuna k

Pedro Sánchez y la pérdida de confianza

PEm sembla irresponsable fonamentar la tasca de govern de manera monopolitzada en el discurs electoral i poc en la transparència, a vegades negativa, que existeix i a la que s’ha de fer front, malgrat que no sigui ben rebuda per la ciutadania

Segurament, el que esmento, és una evidència a les autocràcies consolidades, cada vegada més evidents, per sobre de la seva vigència i viabilitat, el que no pot ser acceptable, és que el tema s’ampliï també a les democràcies, enteses com a societat lliure, malgrat les seves mancances indiscutibles. Si escoltem determinats “discursos” podem comprovar com els nostres líders parlen del bé que va tot, del nostre creixement inapel·lable i del nostre futur garantit, en un exercici d’aplicació macroeconòmica, però sense baixar a la realitat d’una ciutadania, farta de “missatges fora de la realitat”, o el que és més greu a una dinàmica, on tot està en vies de solució i el que és més evident, que malgrat anuncis objectius, es fa una desqualificació automàtica quan no interessa. No tinc dubtes que l’exercici del poder és complicat, i una part de la feina és garantir-se la continuïtat, ara bé, em sembla irresponsable fonamentar la tasca de govern de manera monopolitzada en el discurs electoral i poc en la transparència, a vegades negativa, que existeix i a la que s’ha de fer front, malgrat que no sigui ben rebuda per la ciutadania.

Optar, de manera exclusiva, per gestionar la cosa pública, en funció d’un al·legat del mateix govern, té molts perills i ens col·loca, a tots, davant un demà difícil d’assumir, especialment quan les coses no vagin bé. És cert que la discussió partidista ens porta massa vegades a la negació compartida de la realitat, però això no pot ser excusa per “amagar” part del que succeeix, amb l’esperança de mantenir els governs com premissa única de la mateixa tasca de poder. És cert el fet que, el que esmento, és de difícil assumpció per a tots els implicats, però no hauria de constituir una excusa compartida, el poder a qualsevol preu, que ens aboca a les “veritat oficials”, però sobretot al radicalisme dels que discrepen i a un abisme, sense límits, en una convivència sota dubte i com l’absència de principis fruits de la lògica queda descartada i com el diàleg i la trobada de consensos i acords, ni es vol fer ni s’espera a que es pugui fer.

edro Sánchez llegó a La Moncloa prometiendo regeneración democrática, ejemplaridad y limpieza institucional. Ocho años después, la sensación de muchos españoles es exactamente la contraria: un Gobierno cercado por sospechas, escándalos y relaciones políticas cada vez más difíciles de justificar ante la opinión pública. El llamado “sanchismo” ha terminado asociado a una forma de ejercer el poder basada en el control político, el amiguismo, la utilización partidista de las instituciones y la corrupción. Los casos que rodean al entorno del presidente no dejan de crecer. Los nombres de José Luis Ábalos, Koldo García o Santos Cerdán ya forman parte de una larga cadena de polémicas que han deteriorado profundamente la imagen del gobierno ¨sanchita¨. A ello se suman ahora las investigaciones y sospechas que afectan a figuras históricas del PSOE como José Luis Rodríguez Zapatero, señalado en distintas informaciones judiciales y mediáticas por presuntas conexiones con redes de influencia política y económica, acabando siendo investigado recientemente por los tribunales. La gravedad de estas acusaciones no reside únicamente en lo penal, sino en el deterioro institucional que provocan, como la imagen de un Ejecutivo que cada día pierde más credibilidad entre la sociedad e internacionalmente.

Rafa Luna Secretario General PP Tarragona

corrupción, los socios de Pedro Sánchez, dígase BILDU de Arnaldo Otegui, ERC de Oriol Junqueras, SUMAR de Yolanda Diaz, cómo también JUNTS de Carles Puigdemont o el PNV de Aitor Esteban, no dudan en los diferentes parlamentos de apenarse por los hechos acaecidos, eso sí, sin condenarlos y los más grave, continúan dando apoyo a Pedro Sánchez, incomprensible, pero cierto.

democracia. Respetar la Justicia no consiste en repetirlo en ruedas de prensa mientras se cuestiona públicamente el trabajo de magistrados, fiscales, policías, guardias civiles o mossos d’esquadra cada vez que las investigaciones afectan al entorno del poder.

Mientras tanto, los ciudadanos viven una realidad completamente distinta. Familias que no llegan a fin de mes, jóvenes sin acceso a la vivienda, autónomos asfixiados y trabajadores que ven cómo el coste de vida sigue aumentando. Y frente a esa situación, contemplan con indignación cómo quienes ocupan las más altas responsabilidades políticas aparecen constantemente rodeados de escándalos, privilegios y sospechas de corrupción.

España necesita recuperar la confianza institucional perdida. Necesita un Gobierno que no esté permanentemente condicionado por investigaciones, titulares judiciales y estrategias de supervivencia política

La situación se agrava aún más cuando las polémicas alcanzan al entorno familiar del propio presidente. Las investigaciones y controversias relacionadas con la esposa de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, así como las informaciones sobre contratos y actividades vinculadas a su hermano David Sánchez, han aumentado la percepción de opacidad y privilegio. Aunque toda persona tiene derecho a la presunción de inocencia, la ejemplaridad exigible a quien ocupa la Presidencia del Gobierno obliga a ofrecer explicaciones claras, transparentes y convincentes y tomar decisiones aunque sean provisionales.

Porque la pregunta que se hacen millones de españoles es evidente: ¿cómo han podido proliferar tantas sospechas alrededor del mismo núcleo político sin que nadie asuma responsabilidades? Resulta difícil sostener que todo es casualidad, persecución o coincidencia. Cuando demasiados nombres vinculados al poder aparecen una y otra vez relacionados con investigaciones judiciales, la responsabilidad política alcanza inevitablemente a quien dirige el Gobierno.

España necesita recuperar la confianza institucional perdida. Necesita un Gobierno que no esté permanentemente condicionado por investigaciones, titulares judiciales y estrategias de supervivencia política. La democracia no puede acostumbrarse a convivir con el escándalo permanente ni aceptar como normal lo que debería resultar intolerable, como si de una maldición bíblica se tratase.

Lluís Badia Advocat

Mientras cada vez que en los medios de comunicación o tribunales aparece un nuevo caso de presuntas irregularidades o

Sin embargo, la estrategia de Pedro Sánchez parece haber sido otra: desacreditar a jueces, atacar a medios críticos y presentar cualquier investigación como una conspiración política. Ese comportamiento resulta especialmente peligroso en

La solución solo puede venir de las urnas. Cuando un Gobierno pierde credibilidad, cuando las dudas sobre su integridad se acumulan y cuando incluso antiguos votantes socialistas comienzan a sentir decepción y cansancio, corresponde a los ciudadanos decidir el rumbo del país. España merece una política basada en la honestidad, la transparencia y el respeto a las instituciones. Porque ningún proyecto político puede sostenerse indefinidamente cuando la sombra de la corrupción termina ocupándolo todo.

k As I Please k

Per què la descarbonització de la química catalana ha de significar transformació i futur (Part II)

La primera part d’aquest article (27 de maig), ens ha deixat una realitat inapel·lable: la indústria química catalana és un gegant que treballa en silenci. Més de 1.700 empreses, 65.000 treballadors, segon sector manufacturer del país. Tarragona, cor petroquímic del sud d’Europa. I, a sobre, ho fa competint en un mercat global dominat per la Xina, mentre redueix emissions a la meitat des del 2005.

Això mostra que la transició industrial és difícil, però perfectament possible (i es diu esperança).

Però aquesta posició és fràgil. L’informe d’Acció presentat el passat 20 de maig, assenyala com a reptes estructurals: l’elevat cost energètic, el risc de carbon leakage i la pressió reguladora. Alemanya i França ja compensen els costos indirectes del carboni (permesos per la UE). Si Catalunya no ho fa, les empreses podrien veure’ns abocades a valorar altres regions on, per exemple, el cost de l’energia les faci més competitiva: descarbonitzar sense mesures d’acompanyament equival a desindustrialitzar. I desindustrialitzar significa menys impostos, menys serveis públics i més atur. Un altre mite a desmuntar perquè fals és que la indústria química no fa res pel clima. L’informe documenta projectes concrets. Repsol impulsa l’electrolitzador de 150 MW d’hidrogen verd a Tarragona (projecte T-HYNET). Ercros redueix emissions a les seves fàbriques de Vila-seca mitjançant eficiència energètica i substitució de gas natural. Covestro ha obert una nova planta de clor i sosa càustica a Tarragona. Dow Chemical ha ampliat la planta de la Canonja per fabricar polietilè especial. Eurecat i ICIQ treballen en projecte de captura i utilització de CO₂ (CCUS). Sense oblidar que el sector aposta per tecnologies habilitadores com la intel·ligència artificial (exemple: Carburos Metálicos amb el sistema Keyper), l’ecodisseny (Greenetris), i la química verda (Leitat i SEDQ).

Importantíssima una altra dada. La indústria química catalana ja ha reduït les seves emissions globals en més d’un 50% des del 2005 (segons dades de la pròpia Comissió Europea i del Ministeri). Aquest esforç, però, és desconegut per a la majoria de la ciutadania.

L’informe dedica una secció a una funció sovint ignorada: la química com a pilar de la defensa i la seguretat. El sector subministra polímers, adhesius, recobriments, gasos especials, semiconductors i materials per a l’aeroespacial, l’electrònica i els equips de protecció. En el context geopolític actual, mantenir capacitat industrial química no és només una qüestió econòmica, sinó d’autonomia

Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking

estratègica europea. La crisi de l’Estret d’Ormuz (abril-maig 2026) va demostrar que el complex de Repsol a Tarragona va ser clau per assegurar el subministrament de querosè a la península. També en l’àmbit de la salut, els intermedis farmacèutics i els materials per a dispositius mèdics depenen de la química fina.

Seguint amb la lectura podem identificar múltiples iniciatives europees (Clean Industrial Deal, Critical Chemicals Alliance, IPCEI) que poden ajudar a finançar la transició i fer més competitiva la nostra indústria. Però també assenyala mancances en la coordinació institucional.

va i fulls de ruta sectorials.

Cal explicar millor els èxits ja assolits, perquè la societat entengui que la indústria no és un enemic, sinó un aliat, i que la QUÍMICA DE CASA NOSTRA és part de la solució.

Les dades d’ACCIÓ no deixen dubte: el sector químic català és massa gran, massa integrat i massa estratègic per ser tractat com un assumpte marginal. Els seus impostos mantenen l’estat del benestar. La seva innovació pot resoldre la descarbonització. Per tant: descarbonitzar sí, però amb incentius i compensacions (preus energètics estables, PPAs a llarg termini, compensació de costos indirectes del carboni com ja fan Alemanya i França): transformar per créixer.

Cal un Pla d’Acompanyament per a la Descarbonització de la Indústria Catalana que integri finançament, simplificació administrativa i fulls de ruta sectorials

Electrolitzadors d’hidrogen, captura de CO₂, reciclatge químic, economia circular, no són només paraules. Es tracta de saber-ho explicar i que la ciutadania sàpiga que la indústria ha reduït emissions a la meitat des del 2005.

Catalunya ha assumit la presidència de la European Chemical Regions Network (ECRN) per al 2026-2027 i ha signat un Memoràndum d’entesa amb la Lombardia. Es tracta de plataformes per influir en les polítiques europees. Tanmateix, l’informe revela que manca una oficina tècnica dedicada a preparar projectes IPCEI i a coordinar els ajuts públics. També es detecta una cacofonia de projectes (hidrogen, CCUS, economia circular) que confon les empreses i la ciutadania.

La proposta és clara: cal un Pla d’Acompanyament per a la Descarbonització de la Indústria Catalana que integri finançament, simplificació administrati-

Finalment, un element decisiu: invertir en talent. Catalunya té el 19% dels estudiants estatals en graus químics. Un FP Dual que el nostre ecosistema es creu perquè funciona i dona excel·lents resultats. Es tracta d’una massa crítica que hem de fomentar i visibilitzar encara més... potser algun dia des dels nostres centres pugui sortir un Nobel en aquesta disciplina: somiar és encara possible (i no costa res i m’agrada) i ser ambiciosos és també un deure.

El benestar de demà necessita una indústria que encara sigui aquí, però més neta, més justa i més intel·ligent. La química catalana pot ser-ho i necessita polítiques coherents.

k Tribuna k

La força tranquiŀla del petit comerç

Hi ha realitats que no fan soroll i que creiem inalterables, com a part d’un paisatge urbà que també forma part de la nostra cultura i de la nostra quotidianitat, fins al punt que, sovint, només les trobem a faltar quan desapareixen. És el cas d’aquell teixit comercial i empresarial discret i proper, que omple de vida els carrers i dona forma a les nostres ciutats. En un entorn cada vegada més globalitzat, és fàcil deixar-se seduir per models que prioritzen la dimensió, l’eficiència a gran escala o els resultats immediats. Tanmateix, convé aturar-se un moment i observar què passa a peu de carrer: qui aixeca la persiana cada matí, qui coneix els noms dels clients, qui sosté projectes que sovint són projectes de vida.

No es tracta de contraposar realitats ni de qüestionar cap paper. Però, alhora, també hem de ser conscients que no ens podem fer trampes al solitari ni disfressar com a acte de llibertat per a la ciutadania i per al comerç accions que acaben sent una competència deslleial cap al més feble. Potser la clau rau, precisament, a entendre que l’equilibri real és el que dona solidesa al conjunt i que les ciutats, tot i ser properes, tenen models comercials ben diferenciats. Quan aquest equilibri es trenca, el que es perd no és només diversitat econòmica, sinó també una certa manera de relacionar-nos amb l’entorn.

Potser els comerços de proximitat no lideren els titulars quan es parla del pes de l’economia, però són presents en la quotidianitat de milers de persones. Són els que contribueixen a generar activitat constant, a donar continuïtat als barris i a crear aquest fil invisible que connecta economia i comunitat. Òbviament, si aquest model desapareix, les ciutats poden continuar funcionant, però difícilment mantindran la mateixa ànima.

Potser els comerços de proximitat no lideren els titulars quan es parla del pes de l’economia, però són presents en la quotidianitat de milers de persones

Per això val la pena defensar un model consensuat que posi en valor aquesta complementarietat. Un model que no es construeixi des de la confrontació, sinó des de la convivència; que no entengui el progrés com un joc de suma zero.

Parlar de sostenibilitat econòmica i social és, al capdavall, també parlar de persones: dels seus projectes, de les seves expectatives, de la seva capacitat d’arrelar i, al mateix temps, d’adaptar-se. És aquí on el teixit de proximitat mostra la seva fortalesa: en la constància, en l’esforç i en una mirada a llarg termini que sovint passa desapercebuda.

Apostar per allò que suma, que connecta i que permet que diferents realitats convisquin amb naturalitat. Perquè, al final, el veritable valor d’una ciutat no es mesura només en magnituds, sinó en la qualitat de vida que s’hi respira. I aquesta, sovint, depèn més d’allò que no fa soroll.

Estefanía García Presidenta Pimec Comerç Tarragona

Els Giralt Raventós reuneixen 45 familiars a la Pobla en una trobada marcada per la memòria familiar

Vincles l La família Giralt Raventós ha celebrat la seva 40a trobada familiar amb un dinar al Masuet, a la Pobla de Mafumet, que va reunir 45 persones. La nissaga, que ja arriba a la sisena generació, té l’origen al municipi l’any 1900, quan Pere Giralt Robert i Teresa Raventós Alsina s’hi van establir com a masovers de la finca del Mas Blanc. La jornada, organitzada des de fa anys per la família Morales-Giralt, va incloure una paella elaborada pel xef David Vernet Papiol, del restaurant El Vell Papiol de Calafell, i una exposició de fotografies familiars, algunes de més de cent anys, que van recordar quatre dècades de trobades. l Redacció

Necrològiques

Tarragona

Carmen Cinta Torres Moreno.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

Dolores García Izquierdo.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h a Sant Pere i Sant Pau.

Carmen Agea Carrasco.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal.

Josepa Barceló Trill.

Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 20 h al Tanatori Municipal.

Reus

Isabel Castillo Cosculluela.

Ha mort als 87 anys.

Trinidad Martínez Cruz.

Ha mort als 92 anys.

Cambrils

Maria Antonia Soto Tribaldo.

Ha mort als 60 anys.

Avui felicita als que es diuen: Justí, Ignasi i Flor

L’horòscop

21/03 al 19/04

Para atenció als teus deures conjugals i a la relació amb les persones més properes. Les distraccions et poden portar enfrontaments.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Vigila amb els nous coneguts; entre ells hi haurà algú que intentarà perjudicar els teus objectius. Centra’t en el teu camí i no permetis intervencions.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Et vindran beneficis de treballs o assumptes passats és un bon moment per fer noves inversions positives. No dubtis a llançar-te a noves empreses.

TV local

Procura descansar més prendre’t el temps suficient per resoldre els teus assumptes, no et precipitis. A la llar hi haurà sorpreses agradables. 20/04 al 20/05

VERGE

23/08 al 22/09

Si t’hi esforces, avui seràs el centre d’atenció de molts. Deixa’t estimar, però no oblidis les teves responsabilitats, sobretot amb els teus la parella.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Et podràs beneficiar dels nous contactes de la vida social que desenvolupis avui. Els viatges les visites t’aportaran alegries intenses èxits.

CANAL REUS TV

14:00 Notícies migdia

14:30 Qüestió de fons (r)

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Aixeca i pica

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aixeca i pica

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Cercle central (r)

BESSONS

21/05 al 20/06

No esperis que els altres resolguin els teus problemes. Avui hauràs d’adoptar una actitud seriosa i decidida per concretar els teus desitjos.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Serà una jornada tranquil·la que només s’alterarà si t’impliques en assumptes de tercers. Treballa gaudeix dels teus temes no et compliquis la vida.

20/01 al 18/02 AQUARI

En l’amor les coses no aniran com tu desitges; intenta donar temps al temps perquè tot s’equilibri. Seran fàcils les discussions familiars.

21/06 al 22/07

Les responsabilitats professionals aniran augmentant. Deixa que sigui la teva intuïció qui orienti els teus passos aconseguiràs èxits segurs.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Et vindran notícies de lluny que faran canviar diversos dels teus projectes. Encara que al principi et confonguin, al final aportaran beneficis.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Si t’atreveixes a viure situacions intenses en el pla passional eròtic, recarregaràs la teva energia vital et sentiràs amb ganes de començar.

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Notícies 12. Edició Esports

15:00 Aventurístic

15:30 SPi+TV

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aixeca pica

18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20.30 Finet pel mig

21:00 Doc. “Castells de ciència”

22:00 Notícies12. Edició vespre

22:30 Finet i pel mig

23:00 Doc. “Castells de ciència”

00:00 Notícies12. Edició vespre

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Auxilis donats a algú. Comptadors de caramboles. 2. Ens posarem al lloc adequat. Xicot. 3. Un dins dels escacs. Sostres bucals. 4. Sempre la dóna l’últim. Mal humor. Entra en matèria. 5. Comença l’espectacle. Els correctors en donen fe. Nota. 6. Un que és de foc. Expert en pocions molt valuoses. 7. Gat escuat. Protuberància arrodonida. Fa piscines amb estil. 8. Flaquesa. Tot un senyor londinenc. 9. Tornada. Copa de sobretaula. 10. S’ajusta perfectament a les dates. Projectarà mentalment. Surt de mare. 11. Assumpte pendent. Torni a tocar de peus a terra. 12. Homicida. Empremta de l’arada. VERTICALS: 1. Et posis en mans de l’atzar. Badia. 2. El Pacífic, per exemple. Cèl·lules reproductores. 3. Guisen. Homes de poca fe. 4. Obertura operística. Faig que el brindis sigui sonat. Limitacions de la targeta. 5. Pelar al zero. Ovelles munyides. 6. Senyora curteta. Cadascun dels termes d’una suma. Corda fluixa. 7.Ales anteriors de certs insectes. Falta un ou pel cinquet vocàlic. 8. Doneu cops de maça. Preparat per alçar el vol. 9. N’hi ha dues per barba. Comptin per parells. Còleres. 10. Avançar pas a pas. Venço la vergonya. 11. Es pot trencar. Aparell emissor. Real, en extrem. 12. Mou muntanyes, amb fe o sense. Un terreny ressec.

El temps 27º 19º

Farmàcies

TARRAGONA:

Peya Capellà, Marta

Avda. Ramon i Cajal, 59 Telèfon 977 527 586

Andreu Prats, Mª. Dolors

Deltebre Edf. Mont-roig

Telèfon 977 547 870

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Giné Anguera, Noemí

Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors

Vía Roma, 17-19

Telèfon 977 382 761

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084

CAMBRILS:

Diaz Martí, María

Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510

VALLS:

Galimany, RomanMurillo, Adelina

Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597

EL VENDRELL:

Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Cel mig ennuvolat per núvols alts i mitjans de matinada. A banda, a partir del final del matí creixeran nuvolades al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector occidental on deixaran el cel mig o molt ennuvolat en aquests sectors, així com a altres indrets del quadrant nord-est i més aïlladament a la serralada prelitoral. Avançada la tarda també n’arribaran per Ponent. Independentment, hi podrà haver algun núvol baix a punts del litoral.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta a la meitat sud del litoral.

REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989 TREBALL

SEÑORA BUSCA CUIDAR personas mayores por hores, noches. Limpieza y cocina. Tel: 614.041.375

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158

MONTAJE. Tel: 624.651.215

SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469

Soc un cantautor emergent i visc a Reus. En poc temps treuré un EP que vaig enregistrar fa uns mesos a la Borda Estudis. És un EP de set cançons: alguna de rock, una balada, hi ha una jota, una de rumba.. una mica de tot. Les lletres també varien. Jo soc pastor de cabres i n’hi ha un parell que parlen d’això, d’altres són reflexions meves, d’altres són cançons dedicades a amistats meves...». Amb aquestes paraules es presentava Joan Cuadern al concurs Sona9, un certamen organitzat per Grup Enderrock i 3Cat (TV3, Catalunya i iCat), amb el suport dels departaments de Cultura i Joventut de la Generalitat de Catalunya amb la voluntat de visibilitzar i impulsar la música emergent en català. Ell ha estat un dels 30 artistes seleccionats pel jurat en la 26a edició del certamen. Una edició, expliquen els organitzadors, que ha tingut 176 candidats, essent la tercera edició amb més participació i la més nombrosa dels últims catorze anys.

Cançó a cançó

L’EP del Joan es diu Genuïnament, i es pot escoltar complet al seu apartat de la pàgina web del concurs Sona9. En paral·lel, ha començat a publicar un tema

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Música l Cuadern ha estat seleccionat com a finalista en la fase preliminar del concurs Sona9 i actuarà aquest dissabte, 6 de juny, a la Capsa de Música de Tarragona

Joan Cuadern, el pastor que ha conquerit el Sona9

Tijuana

Divinament

Mnou cada setmana a YouTube i les plataformes d’escolta musical. La seva història amb la música va començar de petit –«sempre m’havia agradat fer cançons»–, però el pas definitiu el va fer en entrar al Laboratori Musical de Reus. «Allà vaig aprendre a tocar la guitarra i a trobar noves melodies», explica. El resultat va ser l’EP enregistrat a la Borda Estudis amb la producció d’Albert Illa. Va ser ell, justament, qui el va animar a presentar-se al Sona9 i amb qui van convenir que seria bo formar una banda. Així és com el Joan va començar a treballar amb Adrià Sánchez (guitarra elèctrica), Gabriel Madrazo (baix), Arnau Borrull (bateria) i Adriana Luri (piano i veus).

Les bases del Sona9 estipu-

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

Música d’autor

Cuadern ha publicat un EP amb set cançons on hi ha rock, rumba, jota i fins i tot una balada

len que els 30 artistes seleccionats hauran de fer una actuació de vint minuts en els escenaris territorials, i d’aquests concerts sortiran els 12 artistes que passaran a les semifinals, que es faran al juliol a Barcelona. En el cas del Joan, actuarà aquest dissabte, 6 de juny, a la Capsa de Música de Tarragona, on també tocaran Aluet d’Amposta i Cristina Monllau de Tortosa. En la seva actuació el Joan interpretarà alguna cançó nova, però sense oblidar temes de l’EP que l’han portat al Sona9, com Gran ha de ser el nostre amor, Demà descansa, Pere, i el seu hit La cançó del pal

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

’hauria agradat tenir talent per a la música i, sobretot, saber cantar perquè la música és una extensió de la paraula o, la paraula, de la música. Abans d’enraonar vam emetre sons i, segurament, vam cantar molt abans d’enraonar -un mot força eloqüent atès que prové de raó mentre que la música és pura emoció-. No em puc ni imaginar què devien sentir els nostres avantpassats cristians, sovint propietaris de vides feixugues i petites, en escoltar els cants d’una escolania dins la immensitat i majestuositat d’un gran temple, on tot està pensat per remoure, commoure i enlairar l’esperit, des dels incomptables elements artístics i jocs de llum fins els orgues transformant l’aire en melodia amb registres de trompetes, flautes, vibració… D’un plegat, es trobaven entre àngels fent un tast de l’eternitat. Exactament així, em vaig sentir dissabte a la Prioral de Sant Pere escoltant la Schola Cantorum de l’Escolania de de Montserrat, un cor jove de creació recent que constitueix el primer cor mixt en la història d’aquesta institució coral amb més de set cents anys de tradició. Un esdeveniment excepcional ja que només fan un concert l’any fora del monestir que el seu director, Pau Jorquera i Bordonau, va presentar com un servei a la litúrgia i la pregària a través de la bellesa de la música l’encís de la qual és, indubtablement, una forma divina d’arribar als cors. Puc donar fe de com en va ser de corprenedora l’extraordinària bellesa de les veus dels cantaires, la mestria de l’organista, Mercè Sanchís i Bros, i el repertori pertanyent a compositors catalans, habitual en la litúrgia montserratina, amb un paper cabdal en la història de la creació sacra. Em van fer pensar que mentre caminem sobre la Terra, allò més semblant al cel que tenim és la música.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la coŀlaboració de:

Distribució controlada:

El cantautor Joan Cuadern amb la banda amb la qual farà els directes. Cedides

Cristina Serret Alonso